MITE DEL SEU NAIXEMENT Heracles (quan va néixer es deia Alcides però després li van posar Heracles per representar la ira de la seva mare, Hera) va sorgir de la unió entre Zeus i Alcmena. Va succeïr quan, Amfitrió (marit d’Alcmena), va anar a venjar els germans morts d’Alcmena a una guerra i Zeus va aprofitar per tenir relacions amb ella. Ella no volia tenir relacions amb Zeus perquè era una esposa fidel al seu marit. Zeus, en veure que no tenia cap possibilitat va enganyarla fentse passar per Amfitrió i dientli que ja havia tornat de la guerra i havia venjat a tots els seus germans. Així van poder tenir relacions. Zeus, volia tenir el fill més fort i més sobrehumà possible així que va triplicar la durada de la nit de relacions amb Alcmena perquè el fill sortís més fort. Al dia següent, va arribar Amfitrió i Alcmena, embarassada d’Heracles per part de Zeus, va tornar a quedar embarassada de Íficles, per part del seu marit. Primer va néixer Heracles i després Íficles. Hera en veure la majestuositat del nen, va volerli donar el pit però Heracles mamava tan fort que de tan mal que li va fer, el va tirar i sumat el rencor que li tenia a Alcmena per haver tingut relacions i la creació d’un nadó va intentar acabar amb la vida d’Heracles durant tota la vida. Al cap d’uns dies, Hera va enviarli dos serps per matar a Heracles a la seva cuna però amb la seva força, ja sobrehumana, les va escanyar i Alcmena va entrar just després i va veure al nen jugant amb les dues serps mortes. Durant al llarg de la vida va intentar matarlo fins que quan ja es va casar amb la seva primera esposa, Megara, li va començar a fer venir atacas de fúria i de bojeria. En un atacs d’aquests va agafar als seus fills i a Megara i segons la font més fiable els va tirar per un penyasegat (l’altre font diu que els va matar mitjançant fletxes i que també va matar a Amfitrió). Per culpa d’això, va voler redimirse i va buscar la millor solució, al final va trobar que la millor manera de ferho seria fent uns treballs sota el mandat d’Euristeo, que ja estava sota les ordres d’Hera i va ser ella qui li va dir al cosí d’Heracles, Euristeo, que li fés fer 12 treballs, que eren o lluitar amb tirants o éssers malvats per a la població. Li van dir que quan acabés, ja estaria en pau i s’hauria redimit dels seus anteriors actes, però ells pensaven que no ho aconseguiria i cada treball era més complicat.Quan va haver acabat els 12 treballs, en un d’aquests es va trobar amb Meleagro que li va explicar la seva història i va ser tant emotiva que Heracles li va prometre que es casaria amb la seva germana Deyanira. Amb Deyanira va tenir 4 fills (Hilo, Macaria, Gleno i Onites). En un dels viatges de la família, quan només tenient un fill, va arribar a territoris de Tiodamante. Hilo tenia gana i Heracles li va demanar menjar, Tiodamante li va negar però ell en va menjar igualment. Tiodamante va enfrontarse amb Heracles i va fer a Deyanira al pit. Llavors va tenir un enfrontament Heraces i Neso (centaure) que va guanyar Heracles. Després de derrotarlo, Deyanira es va apropar i el centauro li va dir que agafés el líquid que li sortia de la ferida feta per Heracles i li va explicar que si en algun dia l’amor d’ells dos començava a distenciarse, que amb aquell líquid es recuperaria. Deyanira li va fer cas i el va guardar. En el casament de Deyanira i Heracles, Deyanira li va donar la túnica (plena del líquid que li va donar Neso) a Licas i ell li va donar a Heracles. Aquest líquid (semen) li va començar a cremar la pell i
no se’n podia desempallegar. Deyanira va veure el què havia fet i es va suicidar. Heracles mentrestant va agafar a Licas del dolor que estava passant i el va tirar al mar, ell també va caure al mar i va morir. Zeus ja l’havia fet inmortal per constel∙lacions relacionades amb ell però també el va voler pujar a l’Olimp amb els Déus. Quan va ser allà es. També van voler representar el reneixament de Heracles com a Déu mitjançant una cerimònia en la qual prèviament Heracles s’havia reconciliat amb Hera i va sortir del seu pit i es va convertir en la seva mare inmortal. Després es va casar amb Hebe i van tenir 3 fills (Alexiares, Aniceto i Antíoco). Hebe era la deessa de la juventut i la bellesa.
Astrologia: La llet que va fluir del pit d’Hera després de que Heracles hagués mamat amb massa força va deixar en el cel un estel: la Vía Láctea. Zeus va posar el Lleó entre les constel∙lacions, per perpetuar la gesta d’Heracles contra un dels monstres dels 12 treballs. Hidra de Lerna constel∙lació (un monstre dels 12 treballs). Drac de les Hespèrides va ser transportat al cel on es va convertir en la constel∙lació: La Serp.
Els 12 treballs
1r - Lleó de Nemea l primer dels dotze treballs d'Hèracles va ser matar el lleó de Nemea. El lleó infundia terror als voltants de Nemea, i tenia una pell tan gruixuda que resultava impenetrable per les armes. Quan Hèracles es dirigia a caçar el lleó es va hostatjar a Cleonas, a casa d'un home pobre anomenat Molorcos, partint després cap al cau de la fera. Quan Hèracles es va enfrontar a ell per primera vegada, utilitzant el seu arc i les seves fletxes, un garrot fet d'una olivera (que ell mateix havia arrancat de la terra) i una espasa de bronze, totes les armes van resultar inútils. El cau de l'animal tenia dues entrades: Hèracles va atiarlo fins que l'animal va penetrar en el cau, va obstruir una de les entrades per tal d'acorralarlo per l'altra, on va ofegarlo tot ficantli un braç per la gola fins a asfixiarlo. En algunes variants, Hèracles estrangula realment a la bèstia.
2n - Hidra de Lerna En la mitologia grega, l'Hidra de Lerna era un antic i despietat monstre aquàtic cetònic amb forma de serp policèfala (el número dels seus caps va des de 5 fins a 100 i fins i tot 10.000 segons la font) i amb alè verinós (Higini, 30). Alguns deien que era germana del Lleó de Nema (el primer treball) i per això la van posar com a segon treball, perquè busqués venjança contra Heracles. El mite conta que Heracles quan es va enfrontar contra l’Hida de Lerna aquesta es va convertir en planta i llavors amb la ajuda del seu nebot Lolau i el que van fer va ser cremar el monyó que hi havia després de tallar el cap amb la falç i així va acabar amb el seu 2n treball.
3r - Cérvola de Cerinea La Cérvola o Daina de Cerinea fou una bèstia de la mitologia grega que tenia banyes d'or i peülles de bronze consagrada per Taígete aÀrtemis. El tercer treball d'Hèracles, encarregat per Euristeu, rei de Micenes, consistia a atrapar la daina i portarla viva a Micenes (no la podia matar
perquè Àrtemis la protegia). Un dels treballs d'Heracles consistí a capturarla, i va estar un any sotjantla i perseguintla abans de poderla aconseguir. Finalment es va aturar a beure aigua. Llavors Hèracles li va llençar una fletxa, que es va clavar entre el tendó i l'os, sense vessar ni una gota de sang. Quan va haver immobilitzat la daina, la va portar a Micenes.
4t - Senglar d'Erimant El Senglar d'Erimant fou una fera que devastava els boscos d'Erimant, a l'Arcàdia. Hèracles va ser l'encarregat de capturarlo en un dels seus dotze treballs. Abans de poder arribar a Erimant passà pel país del centaures on es va retrobar amb Quiró, de qui Hèrcules havia apres l'art de la medicina. Per celebrarho Quiró va treure vi dels centaures, i els centaures, atrets per l'olor del vi, es van posar agressius, van començar a tirarli pedres Hércules va començar a tirar fletxes enverinades amb l'Hidra i una es va clavar al genoll de Quiró i li causà una ferida letal. Héracles es va quedar fins que va morir. Hércules va arribar a Erimant i després de lluitar àrduament amb l'animal a la neu, aconseguí encadenarlo i portarlo a Micenes. Quan ho aconseguí, el portà viu a Euristeu, que, en veure'l, va córrer a amagarse dins una tina (el lloc on normalment s’amagava Euristeu quan Heracles portava els monstres capturats).
5è - Els estables del rei Augies Heracles en un sol dia, per complir el seu 5è treball hauria de netejar els estables del rei Augías per ordre d’Euristeo. Augías havia aconseguit el remat més gran que hi podia haver i 12 toros magistrals el vigilaven perquè cap sigués caçat. Això feia que es reproduissin i no hi hagués risc de perdre’n a cap. L’acumulament d’excrements va incrmenetar tant que era impossible netejarho, però Heracles amb la seva força va aconseguir desviar dos rius per tal de que els
excrements marxessin per allà i així va aconseguir fer aquest treball que en teoria era per ridiculitzarlo ja que podia amb monstres molt perillosos però no per netejar.
6è - Els ocells de l’Estimfal Els ocells del llac Estimfal eren monstres terrorífics amb urpes, becs i ales de bronze. Atacaven les persones i els ramats per menjarse'ls, a més de matar amb les plomes de bronze que els queien de les ales a gran alçada. La sisena tasca d'Hèracles va ser expulsarlos ben lluny. El primer que calia era dispersarlos perquè no ataquessin en bandada. Per ajudar Hèracles, Atena li donà un parell de platerets de bronze que l'heroi féu entrexocar amb tanta força que el soroll espantà els ocells. Un cop dispersos a cel obert, Hèracles els abaté amb les seves fletxes enverinades. Alguns van aconseguir escapar i fugiren a l'illa d'Ares al mar Negre, on foren trobats més tard pels argonautes en el seu viatge. Amb els ocells, Hèracles ha vençut monstres de tots els elements: terra (com el lleó), aigua (l'hidra) i aire (aquest treball). És, per tant, un heroi global, capaç de guanyar en totes les circumstàncies.
7è - Toro de Creta El Toro de Creta és una animal de la mitologia grega. És un toro salvatge que expulsava foc pel nas i causava molts problemas a Creta. Heracles va demanarli permís a Minos per si podia capturar al toro y Minos no va tenir cap problema. Heracles el va capturar i el va portar a Micenes, amb Euristeo. Euristeo al veure la bellesa de l’animal el va oferir a Hera però ella va rebutjarlo així que Heracles el va deixar lliure fins que l’animal va arribar aprop de Creta on va ser mort per Teseo.
8è - Les eugues de Diomedes Heracles va anar amb un grup de voluntaris i va conseguir robarli a Diomedes, que amb el seu exèrcit va atacar a Hracles però aquest el va ferir mortalment i va agafar el seu cos i el va tirar a les eugues que quan se’l van menjar (les eugues’alimentaven de la carn dels convidats de Diomedes) es van tornar mances i Heracles les va portar cap a Micenes i les va entregar a Hera. Durant la batalla, les eugues van matar a Abdero, per això Heracles després va fundar la ciutat Abdera en honor seu. Diuen que aquests monstres van morir al mont Olimp per les bèsties d’allà. També diuen que el cavall de Alexandre el Magne (Bucéfal) descendeix d’una d’aquestes eugues.
9è- El cinyell de les amazones Les amazones eren dones guerreres que vivien de la caça i de la guerra. A vegades se les representa sense un dels pits, que s'haurien amputat per poder tensar bé l'arc. El novè treball consistia a aconseguir el cinyell de la seva reina, Hipòlita, per demanda de la filla d'Eursiteu, Admete. Quan Hèracles arribà a la terra de les amazones, Hipòlita el veié i s'enamorà de la seva força. Li oferí el seu cinyell com a penyora d'amor. La tasca podria haver reeixit fàcilment si no hagués estat per Hera, que va estendre el rumor entre les amazones que Hèracles i els seus companys tenien com a objectiu segrestar la reina Hipòlita i endursela. Les amazones atacaren els grecs, però foren vençudes i Hèracles aconseguí fugir amb el cinyell.
10è - Els remats de Gerió El desè treball d'Hèracles era el de robar els ramats del gegant Gerió, monstre amb la forma de tres homes units per la cintura i de força llegendària que vivia a l'illa de Erítia, a l'oest del Mediterrani. Per arribarhi va haver de creuar el desert i, aclaparat per la calor, disparà una fletxa a Hèlios, déu del sol: Hèlios li demanà que el deixés en pau i Hèracles en canvi li demanà la copa màgica que feia servir el déu per viatjar d'est a oest cada dia. El déu així ho va fer, de manera que Hèracles pogué arribar a Erítia sense més entrebancs. Pel camí, construí dues columnes a l'actual estret de Gibraltar per commemorar el seu pas. Hèracles matà llavors el gos Ortre, guarda dels ramats i germà de Cèrber, i el pastor Eurició. Un cop arribà a Gerió el matà també i esguerrà el seu cos en tres parts. Reuní els ramats i amb penes i treballs aconseguí arribar a Micenes, on Euristeu els sacrificà en honor Hera.
11è - Les pomes d'or de les Hespèrides L'onzè treball d'Hèracles consistia a obtenir les pomes d'or de l'arbre que creixia al jardí de les Hespèrides. Aquest arbre havia estat un regal de noces de la Mare Terra a Hera pels seu casament amb Zeus i estava custodiat per les nimfes Hespèrides, filles del tità Atles. Atles havia estat castigat pels déus a suportar sobre les seves espatlles la volta celeste per tota l'eternitat. Quan Hèracles va arribar al jardí, Atles li va prometre que convenceria a les seves filles de donarli algunes pomes a canvi que Hèracles aguantés el cel durant una estona. Quan Atles va tornar, va proposar a Hèracles d'anar ell mateix a portar les pomes a Euristeu. Hèracles sospità de les intencions del tità i hi estigué d'acord, demanantli però que aguantés el cel un moment mentre ell es posava en una posició més còmoda que no li fes mal al coll. Atles hi estigué d'acord i, quan tingué un altre cop el cel sobre les espatlles, Hèracles recollí les pomes i va deixar Atles enrere amb la seva càrrega.
12è - El gos Cèrber El darrer treball d'Hèracles era també el més difícil. Consistia a treure el gos Cèrber dels inferns. Aquest gos era un monstre de tres caps amb cua de serp que s'encarregava de vigilar que els morts no s'escapessin de l'Hades. El primer obstacle en aquesta tasca era que ningú no sabia on es trobava l'entrada a l'Hades. Per sort, Hèracles trobà el malaurat Orfeu, que tornava de la seva expedició a l'infern per rescatar Eurídice. Ell li explicà com anarhi. Un cop arribà al riu Estix, el que delimitava l'Hades, el barquer Caront tingué tanta por de la força i l'aspecte ferotge d'Hèracles que el passà amb la seva barca a l'altra riba sense protestar. Un cop al Tàrtar, trobà l'heroi Teseu sotmès a suplici per un antic intent de raptar Persèfone, esposa d'Hades, i el rescatà. Hèracles demanà a Hades, déu dels inferns, que li deixés endurse Cèrber. Ell hi accedí amb la condició que fos capaç de capturarlo sense armes. Així Hèracles, només amb la
força dels seus braços, aconseguí retenir l'animal i el portà a Micenes, per retornarlo a l'Hades poc després. Aquest treball simbolitza el triomf de la mort, ja que Cèrber és el guardià de l'inframón, on van a parar les ànimes dels que han mort. Significativament, no hi ha un lloc on hi hagi la tomba d'Hèracles.