Relligant la vida | Paradís de cartró. A.Baracco

Si vols participar en aquesta secció envia'ns el teu escrit a redaccio@valors.org Educació, llibertat i infants

Maria Rosa Recasens

"La llibertat ha de ser educada i necessita una educació constant". Ho diu molts cops, en tota la seva obra, Jordi Llimona, un pensador caputxí, censurat i lloat a la vegada, i, menyspreat i molt estimat, també, al mateix temps, per altres persones. Amb ell m'he inspirat per escriure aquestes ratlles. Citaré algunes frases de fra LLimona que es troben en els seus llibres, per ajudar a educar els infants en el valor de la llibertat, paraula que ha estat i és, a voltes, manipulada, amb paraules i fets. Les copio textualment, perquè ell ho explica molt millor que jo ho faria. Ho trec d'un treball que se'm va demanar, per col·laborar junt amb altres 39 persones en el llibre aparegut aquest març Jordi Llimona, rebel i fidel (Mediterrània). Fra Jordi no creu que "sigui forçar la llibertat d'una persona educar un infant en una determinada creença ideològica o religiosa. Sempre i en la mesura que el formem honestament, de manera assimilable per l'infant i alhora fent que conegui la possibilitat d'altres camins, que entengui que quan ell serà gran i posseirà una intel·ligència crítica, haurà de replantejarse les idees que haurà anat adquirint, reassumir-les, si ho creu convenient, de manera crítica i reflexiva...Cal educar-los segons les idees dels pares i mares, ja que l'infant no es pot deixar a la intempèrie. L'infant vacil·la i s'ha de moure en un ambient de seguretat... Després ja jutjarà ell mateix...". "Per construir un home apte per a l'exercici de la llibertat, "Els nens i les nenes, l'infant ha de rebre el doll d'afecte i la proels nois i les noies, tecció necessària que necessiten uns pares, necessita, i que és imuns mestres, no uns prescindible per l'eclosió d'una personasimples camarades" litat segura... Aquestes atencions constitueixen les primeres condicions per a construir un home per l'exercici de la llibertat". A més li cal també una educació adequada, un ambient equilibrat i un ordre legal correcte (...) L'infant necessita una disciplina i a voltes una coacció (...) Els pares i les mares no poden dimitir... han d'educar i han d'exigir. L'escola no pot dimitir. Ha d'educar i ha d'exigir. La societat no pot dimitir. Ha d'educar i ha d'exigir. Els governs no poden dimitir: han d'educar i han d'exigir... Els nens i les nenes, els nois i les noies, necessiten uns pares, uns mestres, no uns simples camarades. I que vol dir ser pares o mestres, si no educar i exigir si cal?".

Fra Jordi parla molt de l'autoritat i de l'exigència: "L'autoritat sigui paterna o materna, sigui escolar i política, quan reclama exigència, no coarta la llibertat, sinó que l'afirma. No la coarta, perquè queda implicada la racionalitat, i aquesta actua de conformitat amb la naturalesa de l'home. Així tenim que quan l'exigència és raonable, no sols no limita la llibertat, sinó que la fonamenta i l'acompanya". "Els nens i les nenes necessiten models d'identificació i no es tracta de tornar a mètodes autoritaris, però sí d'exigir un mínim de disciplinna, de respecte i d'esforç... (...) L'ordre, l'educació i la llei són coactius, però si no fos així, no serien eficaços. (...) Cap amant de la llibertat no rebutja les exigències, perquè sap que són garantia de la mateixa llibertat.

Acabo amb una frase seva que crec també important, perquè a mida que l'infant creixi se l'hi ha de fer veure que la llibertat té uns límits. "El límit de la llibertat l'estableix l'exigència de respecte i solidaritat Aquest és el seu límit, però també és el seu justificant i la seva força. Així doncs, l'exigència moral i l'exigència social reclamaran a la llibertat que tingui en compte el respecte i la solidaritat".

Maria Rosa Recasens és escriptora

relligant la vida

L'origen del mot religió remet a "relligar". Secció protagonitzada per persones de diferents religions. Paradís de cartró

Adelaide Baracco

"Era foraster i em vau acollir" (Mt 25,35)

Fa temps que venen, ara més que abans, perquè esperen trobar els fruits saborosos que la seva terra no els pot donar. Són les heroïnes d'un nou capítol de la història d'Europa. Elles, que han deixat enrera el seu país. Allà han quedat els fills, la parella, casa seva, la feina... tot. No per una opció de radicalitat evangèlica, ni sota el signe de la llibertat, sinó per necessitat, amb la força de la desesperació.

Elles: les víctimes d'un sistema injust i enganyós, que condemna a la misèria tres quartes parts de la humanitat i, alhora, li ofereix el miratge d'un edèn il·luminat pels neons dels aparadors. I la injustícia i l'engany que les van empènyer a emprendre el viatge, continuen aquí: perquè el preu que han de pagar per viure al nostre paradís és tremendament alt, tant alt que no el sabrem mai. Saber amb el cor, vull dir, que és com se sap realment. El nostre, és un paradís de cartró. Però a nosaltres ens està bé, hi estem avesats. Sabem perfectament que, només de rascar una mica, el cartró caurà... Però les seves coloraines, el cel de paper, la claror enlluernadora dels llums encesos, el paisatge apetitós... ens han captivat el cor i esborrat la memòria. El nostre paradís és esplèndidament terrenal, però no és humà. I Déu es pregunta si mai tornarem a enyorar aquell "primer edèn" de la Humanitat-infant, quan l'amor i la llibertat eren una sola cosa, quan la persona contemplava el Misteri, hi confiava, l'estimava... Aquell "primer edèn" on es desconeixia la por, l'enveja o la injustícia. Aquell "primer edèn" on els arbres donaven fruits