El repte de viure sola, Maria Sancho. E. Tort

El repte de viure sola

Maria Sancho en el seu estudi de Barcelona on viu sola des de fa un mes.

ELENA GELABERT

Viure sola amb 24 anys. Aquest és el cas de Maria Sancho que des de principis de setembre viu a un estudi de Barcelona. I arribar fins aquí no ha estat fàcil: li ha calgut trobar un pis amb un lloguer raonable, un sou que permetés pagar-ho i tenir ganes de conviure amb la soledat.

PER EULÀLIA TORT

Periodista, 24 anys i ja viu sola. La veritat és que la Maria Sancho se surt de la mitja, en tots els sentits. Després de quatre anys agafant el tren dia sí, dia també per anar de Granollers a Barcelona, a la universitat, va decidir llogar un pis amb dues amigues més. Diria que el tòpic de pis d’estudiants amb festes i gent amunt i avall no és del tot fals...Per a ella ha estat una molt bona experiència compartir pis. Recorda especialment quan les tres es coordinaven per a fer un bon sopar amb la música a tot volum o les estones de riures al menjador.

Però no tot són flors i violes. El pitjor de no tenir un pis propi és la manca d’espais per estar sola, tranquil·la. Si a això afegim que la Maria ja tenia pensat viure sola en algun moment

"En pocs dies ha hagut de desenvolupar un catàleg d'estratègies per combatre la solitud"

de la seva vida, ens la trobem tal i com està avui. Des de fa gairebé un mes, viu a un estudi o, com diríem avui, un minipis. Com que tot s’ho mira pel costat positiu explica que “l’avantatge és que es recull molt ràpid i tot ho tens a mà”.

Després d’uns dies de ser al pis nou, vaig poder parlar amb ella i li vaig preguntar per la qüestió de la soledat. Segons em va comentar, els primers dies de ser allà va poder constatar que vivia a un pis buit, on no entrarà ni l’esperarà ningú. Però alhora es va dir a si mateixa: Per fi, tranquil·la!.

De fet, amb pocs dies ha desenvolupat un catàleg d’estratègies per a combatre els moments de soledat. Com ella sentencia: hi ha moltes opcions. Des de llegir un llibre fins a connectar-se a internet. Probablement l’encerta quan es planteja el fet de viure sola com un repte i una oportunitat per a retrobar-se amb si mateixa. Quan li pregunto pels moments dolents, confessa que la soledat és dura però com ella diu "són moments per aprendre i fer-nos més forts". En els casos d’emergència, quan necessita parlar amb algú, simplement agafa el telèfon i truca. I és que quan va comunicar al grup d’amics que marxava a viure sola, els va advertir que faria trucades llargues, molt llargues. La Maria és d’idees fixes.

I ja deu ser això. Quan es tenen 24 anys, un pis per estrenar i molts anys per endavant la soledat s’omple de coses a fer i factures de telèfon. Ara bé, hi subsisteix una declaració d’intencions de molta profunditat: aprendre a estar sola i trobarse amb si mateixa.

l'apunt

Soltera o 'single'?

La societat canvia i el vocabulari també. Avui no és extrany sentir algú definir-se com a single que, diuen, no és sinònim de soltera. El mot single comporta autonomia, independència. Per contra, ser soltera denota tristor, soledat. Singles també són les vídues, les divorciades i les separades. Segons estadístiques, més de 8 milions de persones a Espanya són singles i responen a un perfil urbà, amb un nivell cultural i classe mitja-alta. Les empreses han detectat un nínxol de mercat i els singles ja compten amb fira pròpia on s'oferten viatges per a un, agències matrimonials, cuina per solters.... Una empresa, fins i tot, fa turrons -més petits- per a singles. E. T.

el racó poètic

PER ALBERT PERA

Solitud

Hi ha dies en la vida d'immensa solitud, ventades malastrugues que escombren tot record d'antigues benaurances esvaïdes com fum. Un mur compacte i fred m'aïlla de l'escalf exterior i romanc deprimit en abandó funest. Un desert polsegós i recremat sense oasis que trenquin l'horitzó. Una set de tendreses que no s'acaba mai i el dubte persistent d'esdevenir solitari inguarible i fatal. Una porta que tanca d'un cop fort l'accés a l'alegria i al plaer. L'íntim i dolorós convenciment d'una immòbil tristesa desolada... Són dies... Potser demà o un altre dia hi haurà en la fosca la claror d'un far... Potser després el sol ixent esborrarà la nit per sempre més.