Consum i diners. Oriol Varela

Consum i diners

Oriol Varela

A A A A Aquestes festes nadalenques, Nadal i Reis, s'han convertit, a casa nostra, en les dates més consumistes de l'any. Així ho assenyalen les xifres de vendes que assoleixen les comerços, alguns del quals concentren un elevat percentatge de les seves vendes anuals en aquestes dates. Preguntem-nos com les vivim en tant que consumidors. Estarem d'acord que la despesa és molt importat i que les economies familiars se'n ressenten. Fins i tot els més previsors, que s'estalvien l'estrès de sortir al carrer aquests dies, hi estaran d'acord. Hi ha qui s'agafa vacances per destinar-les a les compres. Els mitjans de comunicació també ens informen de la despesa mitjana per consumidor i com creix any darrera any, com si els salaris augmentessin en la mateixa proporció. Sense negar el caràcter festiu, de retrobament, religiós o emocional d'aquestes dates, sovint s'hi percep un cert pessimisme, generalment lligat a la consciència d'aquesta despesa. Som conscients, més que mai, que gastem més del que voldríem i no tenim recança en reconèixer-ho. Esdevenim conscients del nostre paper de consumidors, però ens estalviem d'adoptar una posició més crítica. Seria interessant que algú ens expliqués per què unes festes tan arrelades en les nostres tradicions han esdevingut les diades consumistes per excel·lència, fins i tot més que les que s'han inventat els grans establiments comercials... El que m'agradaria apuntar és com les noves formes d'utilització del diner hi incideixen. Avui, en aquestes concentracions de la despesa familiar, és més important conèixer el límit de crèdit de la nostra targeta que el saldo del dipòsit bancari. El diner, més que mai, ha esdevingut 'virtual' en el més estricte sentit de la paraula: que no és sinó en potència. No discutiré els avantatges i bondat dels mitjans de pagament electrònics i l'aplicació de les noves tecnologies al comerç. La seva aparició s'inscriu en la lògica de progrés tecnològic de les societats avançades. Estic convençut de la desaparició a curt termini del paper moneda en circulació. Cada dia més, el diner en efectiu esdevindrà mitjà d'intercanvi de l'economia submergida... Les transaccions comercials a l'economia real són i seran electròniques. La qüestió és com es regularan aquestes transaccions o com ens adaptarem els consumidors a les noves tecnologies

valors 22

"Estic convençut de la desaparició a curt termini del papermoneda en circulació" "L'existència de caixers automàtics s'ha estès amb una celeritat sorprenent, impensable"

de pagament. L'existència de caixers automàtics -dispensadors de diners- s'ha estès amb una celeritat sorprenent, impensable fa pocs anys. Les targetes de crèdit, abans a l'abast d'una minoria, avui s'han generalitzat. Ens les ofereixen a qualsevol lloc. Als ciutadans consumidors, ens preocupa menys el seu color o exclusivitat -la podem personalitzar- que el seu límit, el seu valor virtual. La seva tinença ens permet endeutar-nos en l'anonimat, sense haver de demanar permís. Avui són l'instrument de finançament del consum per excel·lència, substituïnt, fins i tot, les entitats financeres en aquest paper. Les targetes 'revolving' en són l'estrella; proporcionen seguretat i comoditat. Disposar d'una targeta de crèdit ens reporta autonomia i reconeixement social. Ja avui només podem accedir a alguns béns i serveis si disposem d'una targeta. Afirmar que fomenten la despesa és anar contracorrent, no adaptar-se als nous temps, reconèixer que no sabem administrar-nos. Vol dir que no som capaços d'entendre el món en què ens ha tocat viure, on el consum és el motor de l'economia i el mitjà de redistribució de la riquesa. No adaptar-se als nous sistemes de pagament comportarà també, i més que mai, el risc d'exclusió social. Serem ciutadans de ple dret si tenim una targeta i en fem un ús adequat. La qüestió és la de sempre... les innovacions tecnològiques avancen amb tanta celeritat que sovint ens costa, no només adaptar-nos-hi, sinó també preveure'n les conseqüències. Imaginem-nos per un moment com seria la vida quotidiana, si demà - i repeteixo que no és una fantasia- desapareixen bitllets i monedes... i de retruc, les entitats financeres, incloses aquelles que avui operen per Internet. No tinc cap interès en fer apologia dels nous sistemes de pagament, i molt menys del monumental negoci que generen. Ni tan sols soc capaç d'insinuar-ne la seva evolució. El que sí que crec que hem de reclamar-ne és la transparència i regulació en un mercat cada dia més global. La innovació tecnològica és un fet. Tot i així, penso que pel que fa al diner la tecnologia no hi té res a fer. Sigui tangible o virtual, seguirà essent diner, malauradament un dels valors més preuats en les societats modernes. Tant de bo la tecnologia i la informació es possessin al servei de l'aprenentatge del valor del diner i no només del seu ús.