6 minute read
momentVALORS | Oriol Burgada. Sentir-se
Sentir-te estrany a casa
El seu momentVALORS: Independitzar-se de la família i viure sol per primera vegada.
Advertisement
PER LAURA ARIAS
uè vas sentir el primer cop que vas tancar la porta del teu pis i vas passar-hi la primera nit?
QEl que vaig sentir va ser soledat total i absoluta. Em sentia sol i estrany. Sol davant de tot i amb molta feina per fer. El procés de fert'ho teu és anar conquerint trossets de la casa. I la primera nit, quan encara no tens res conquerit i que t'has d'estirar en un llit amb unes quatre parets que no són les teves, és com si no fossis a casa teva. Estàs fent una guerra amb l'espai per acabar de fer-te'l teu. Has d'anar batalla a batalla: primer conquereixes l'habitació, més tard el bany, després la cuina... Has d'anar fent, trosset a trosset.
Perquè vas decidir independitzar-te i marxar de casa dels pares?
Quan ho explico sembla que a casa dels pares hi estigués malament o que em maltractessin. Però la veritat és que em tractaven com a un rei, amb una excel·lència total. No tinc cap queixa de com vivia a casa dels meus pares. Més aviat va ser la necessitat de tenir un espai que puguis dir que és teu i que quan vulguis portar un amic, una amiga, fer-hi un sopar... estiguis portant la gent a casa teva. Compartir un espai pot estar molt bé, però comporta "peatges" perquè t'has de posar d'acord. Hi ha un moment en què no vols posar-te d'acord amb els pares per fer el que tu creguis convenient o simplement el que et vingui de gust.
Així doncs, es pot dir que vas marxar per llibertat?
Vaig marxar per un tipus de llibertat. No crec que es pugui dir llibertat de tot. Viure a casa dels pares vol dir que estàs condicionat perquè no és el teu espai i perquè has de nego-
ciar. Per tant, no tens tota la llibertat, però marxar de casa no vol dir ni molt menys tenir-la. Potser perds molta llibertat, perquè tens tota una sèrie d'obligacions que has de complir, però en canvi guanyes una petita part de llibertat, que consisteix en tenir el teu propi espai.
Exactament de què gaudeixes en aquesta vida independent de la família?
Gaudeixo de moments per estar amb mi mateix, sense ningú més, que era el que buscava. Volia moments per no dependre de ningú, i dependre de mi mateix. I aquesta és la part de llibertat que trobo molt més valuosa. A casa dels pares tens llibertat per fer moltes coses: si treballes pots gastar-te tots els diners que vulguis. Vivint sol, quan a primer de mes et cobren el lloguer marxen molts diners. Ja no tens aquesta llibertat. Però en guanyes una altra.
Marxar de casa ha significat en algun moment posar-te a prova?
Sí, és un repte. És el moment en què dius: "Ara tot això ho afrontaré jo sol". La vida l'has d'afrontar sol. En realitat estem sols sempre. Anem tenint companyies diferents, però en realitat estem sols sempre. És com una manera de tocar de peus a terra i viure la vida de veritat.
Has tingut por de fracassar?
De por en tenim sempre. Jo he tingut molta por i encara en tinc. Per molts aspectes. La part econòmica és important perquè t'has de readaptar tot tu. Has de controlar els diners que gastes en menjar, telèfon, llum, aigua, lloguer... El fet d'haver d'administrar-te, sabent que si no ho fas bé pots fracassar. Una altra por, simplement d'allò desconegut: jo mai m'havia hagut de fer el dinar i el sopar cada dia, per exemple. I si no tens l'hàbit, al principi costa. Has d'anar agafant la rutina.
perfil
El mataroní Oriol Burgada és un jove de 24 anys que fa pocs mesos s'ha independitzat. Això, en aquests moments, el fa sentir un privilegiat. Abans vivia amb els pares i una germana. Ara viu sol en un pis de lloguer i apren a adaptar-se a la seva nova vida que assegura que comporta més llibertat però també més responsabilitats. A nivell estudiantil va cursar la carrera de magisteri i ara li falten pocs crèdits per acabar la de periodisme. En aquests moments treballa a Televisió de Mataró però ha fet de corresponsal també per mitjans com el diari 'Avui'.
Perquè has marxat a viure sol? No vas contemplar la possibilitat de compartir pis?
Per barallar-me pel canal de la televisió ja ho feia amb els meus pares. No volia discutir amb ningú pel menjar que es comprava, o per si un netejava més que l'altre. Em feia mandra haver de posar-me d'acord amb algú per fer totes aquestes coses. Compartir les obligacions de la casa dóna molts problemes. A casa meva sempre hi ha algú. Vénen els amics, fet que t'ajuda a no sentir-te tan sol. Comparteixo moltes coses a casa meva. Però les obligacions no: jo ho decideixo tot.
Quins són els aspectes negatius que més destacaries de marxar de casa?
Que no tot sigui plaent no vol dir que tot sigui dolent. Jo crec que és bo, perquè tot el que sigui afrontar reptes és sempre positiu. Haver vingut a viure sol no crec que tingui coses negatives. Hi ha aquesta mena de "peatges", has de controlar la despesa: deixar de comprar-te uns pantalons que t'agraden molt i comprar-te els que et valen la meitat, no menjar tan bo com a casa dels pares... Però jo no m'atreviria a dir que són coses negatives. Anar a viure sol no és gratuït: has de pagar "peatges". Jo vaig triar anar a viure sol, enlloc de quedar-me a casa dels pares. I triar vol dir renunciar.
En què notes la solitud en arribar a casa?
De mica en mica, aquesta sensació de soledat dels primers dies va canviant i vas trobant moments de plaer que probablement vivint amb més gent no podries tenir. Arribar a casa i que estigui tot com tu ho has deixat, tenir el teu moment per seure al sofà, per descansar i pensar, per poder tenir la música al volum que vulguis... Vas trobant petits plaers, va disminuint la sensació d'arribar a casa i trobar-te sol o sentir-te com un estrany. Tens temps per estar tu amb tu mateix.
Què trobes a faltar de la vida en família?
Trobo a faltar dues coses. En primer lloc, no haver de patir pels diners. Trobo a faltar anar a fer una cervesa quan em vingui de gust o anar a dinar als restaurants que vulgui a l'hora de dinar. L'altra cosa que trobo a faltar és una necessitat molt primària: l'afecte. En aquest cas, l'afecte dels meus pares i la meva germana. De fet, ara la relació amb els pares és millor, perquè quan ens trobem tenim més ganes de veure'ns, més coses a explicar-nos i no discutim tant!
Què n'opines de la situació dels pisos actualment? Creus que és un problema pels joves que es volen independitzar?
És un gran problema. Hi ha tota una generació amb molta formació que ni treballant set dies a la setmana té diners per independitzar-se. Em considero un privilegiat. La feina dels joves no és prou valorada. Representa que els joves hem de ser molt voluntariosos i fer moltes coses gratuïtament, per amor a l'art, per la ciutat... i no és així. Som professionals i ens hem de guanyar la vida com tothom.
