REVISTA
I FÒRUM Camp de Tarragona novembre 2026
î 671 373 820 e @revistalaciutat G revistalaciutat
CAMP DE TARRAGONA
I FÒRUM CAMP DE TARRAGONA LA CIUTAT
El futur industrial i econòmic del Camp de Tarragona
www.signo.cat • info@signo.cat • 977 320 796 www.signo.cat • info@signo.cat • 977 320 796
RÈTOLS - RETOLACIONS - SENYALITZACIÓ RÈTOLS - RETOLACIONS - SENYALITZACIÓ TANQUES - IMPRESSIÓ DIGITAL TANQUES - IMPRESSIÓ DIGITAL SERIGRAFIA - RECLAMS PUBLICITARIS SERIGRAFIA - RECLAMS PUBLICITARIS TÈXTIL - ROBA LABORAL TÈXTIL - ROBA LABORAL SANT PERE SANT PERE PETA FORT! PETA FORT! REUS REUS
FÒRUM Camp de Tarragona A v / PI a ï s o s C a t a l a n s 1 6 9 - 1 7 3 2• 4 3 2 0 5 R e u s ( T a r r a g o n a )
Índex 04 Benvinguda
28 50 anys de Repsol
06 El Camp en xifres
32 Vila-seca i la Pineda
08 Tabacalera
34 Festival de l'oli
10
Fòrum de la Colònia
36 Ecosistema d'innovació
11
Habitatge protegit
40 Polígon de Valls
12
Salou
42 Tecnologia i eficència
16
Reus innovació
46 Cambrils
18
Redessa
48 Pons Move
20 Moll de Costa
50 CC Tarragonès
22 Port i territori
52 Tecnologia predictiva
24 PortAventura
56 Turespaña
I FÒRUM CAMP DE TARRAGONA
3
I FÒRUM Camp de Tarragona
Neix el Fòrum Camp de Tarragona del diari LA CIUTAT
El diari LA CIUTAT obre una nova via per interactuar amb la ciutadania i prendre el pols a l’actualitat del territori. El Centre de Convencions de PortAventura acull aquest 5 de novembre el Primer Fòrum Camp de Tarragona, un espai que neix amb la voluntat de donar veu a les principals inquietuds i desafiaments de la demarcació. En un context econòmic marcat per la incertesa, debatre sobre com reforçar el teixit industrial i el conjunt d’activitats que en depenen és una tasca pràcticament inaplaçable. El Camp de Tarragona concentra el 25% de la producció química de l’Estat espanyol, però, com la resta del sector europeu, afronta el repte de preservar la seva competitivitat davant la pressió internacional. A aquest escenari s’hi afegeix la necessitat d’avançar cap a la descarbonització dels processos industrials i garantir un subministrament energètic a preus competitius, dos factors determinants per consolidar l’activitat i captar noves inversions. D’altra banda, el turisme cons-
I FÒRUM Camp de Tarragona
titueix l’altre gran motor econòmic de la demarcació i també ha d’adaptar-se a un escenari canviant. La desestacionalització s’ha convertit en una de les grans prioritats dels últims anys, amb iniciatives que han contribuït a consolidar la Costa Daurada i les comarques de l’interior com a destinacions atractives més enllà de l’estiu. Ara, un dels princi————————— pals objectius és En un context econòmic incrementar la marcat per la incertesa, despesa per visidebatre sobre com tant i aconseguir reforçar el teixit industrial que els beneficis i el conjunt d’activitats de l’activitat tuque en depenen és una rística arribin a tasca pràcticament més empreses i inaplaçable. municipis. ————————— La primera edició del Fòrum Camp de Tarragona vol posar aquests reptes sobre la taula i fomentar la reflexió sobre el futur econòmic del territori. La iniciativa neix amb la vocació de consolidar-se com una cita fixa i un punt de trobada de referència per als principals agents polítics i econòmics de la vegueria.
4
5
I FÒRUM Camp de Tarragona
EL CAMP DE TARRAGONA,
7
50% La indústria química de Tarragona concentra el 50% de la producció química catalana i el 25% de l'espanyola
Segons el rànquing CYD del 2026, la URV és la setena universitat pública de l'Estat amb millor rendiment
1,3M L'Aeroport de Reus va registrar 1.336.826 passatgers el 2025, un 13,1% més que l'any anterior i la millor xifra des del 2011
29,25M 99,8%
El Port de Tarragona va moure 29,25 milions de tones el 2025 i, fins al setembre de 2026, ja havia superat els 22,9 milions de tones. Tarragona és el primer port català en moviment de granels líquids i sòlids
Les petites i mitjanes empreses representen el 99,8% del teixit empresarial de la demarcació de Tarragona i generen el 72,1% de l'ocupació
I FÒRUM Camp de Tarragona
6
una economia de grans xifres
800M La futura Ecoplanta de Repsol suposarà una inversió de més de 800 milions d'euros per impulsar la descarbonització i l'economia circular
C
5,3M
0,5 M
La Costa Daurada va superar els 5,3 milions d'arribades turístiques i els 20,2 milions de pernoctacions entre gener i novembre del 2025
PortAventura World genera un impacte econòmic estimat equivalent al 0,5% del PIB català i el 2025 va registrar 5,3 milions de visites, la segona millor xifra de la seva història
4.000M€ La indústria química de Tarragona concentra el 50% de la producció química catalana i el 25% de l'espanyola
7
I FÒRUM Camp de Tarragona
Foto Millenials Films
LA TABACALERA, nou pol cultural de Tarragona La nova Biblioteca de l’Estat, el Conservatori de Música, la universitat EUSES o l’ICAC seran alguns dels equipaments que tornaran a donar vida a aquest antic recinte industrial Redacció Tarragona es troba immersa en diverses transformacions i en un debat per definir el futur de la ciutat. Un dels projectes més importants de regeneració urbana que actualment té sobre la taula és l’antiga Tabacalera, que ha de convertir-se en un gran pol educatiu, cultural, científic i d’innovació. Segons informació municipal, l'objectiu és convertir aquest espai emblemàtic en una nova centralitat urbana que connecti el centre de Tarragona amb l'entorn del riu Francolí i concentri equipaments de coneixement i cultura. L’anomenat ‘Pla Tabacalera’ pretén deixar enrere el que fins ara era
I FÒRUM Camp de Tarragona
un antic recinte industrial i generar un districte del coneixement, capaç d'atraure estudiants, investigadors, activitat cultural i ocupació qualificada. Diverses informacions apunten que la inversió compromesa actualment ronda els 45 milions d’euros, destinats a la rehabilitació i la implantació dels nous equipaments. En total, s’espera que el majestuós edifici incorpori la futura Biblioteca Pública de l’Estat, el Conservatori de Música de la Diputació, la nova seu de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, el centre universitari i de formació professional d’EUSES, espais per a TAC12 i RTVE, i nous jardins i serveis que obrin el recinte a la ciutadania.
8
LA SEGONA BIBLIOTECA MÉS GRAN DEL PAÍS La joia de la corona del ‘Pla Tabacalera’ és la construcció de la nova Biblioteca Pública de l’Estat, que permetrà a Tarragona disposar d’un equipament cultural de grans dimensions. La futura biblioteca ocuparà uns 10.000 metres quadrats, distribuïts en tres plantes de l’edifici principal, concretament a les antigues zones noble i de l’assecador. Aquestes dimensions permetran multiplicar l’espai de l’actual biblioteca, que disposa de 1.800 metres quadrats, i convertiran el nou equipament en la segona biblioteca pública més gran de Catalunya, només per darrere de la futura Bi-
nibilitat, necessaris per impulsar la licitació del projecte. Per la seva banda, l’Ajuntament es compromet a habilitar un accés independent des de la via pública, garantir els subministraments necessaris i adequar els jardins de l’edifici perquè es converteixin en un espai públic de lliure accés. La Diputació disposarà d’un termini de 24 mesos des de l’atorgament de la concessió per elaborar el projecte d’obres, una vegada finalitzats els estudis previs, que es preveu completar durant el 2026.
blioteca Pública de Barcelona. La seva construcció permetrà disposar d’unes instal·lacions modernes, accessibles i adaptades a les necessitats actuals dels serveis bibliotecaris, culturals i de lectura pública. El projecte preveu una inversió mínima de 20 milions d’euros, que assumirà el Ministeri de Cultura, responsable de redactar el projecte, executar les obres de reforma integral i equipar les instal·lacions. Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya s'encarregarà de gestionar la biblioteca. El projecte va fer un pas important el juliol de 2026, quan el plenari municipal va aprovar la mutació demanial d’una superfície de 10.915,60 metres quadrats de la finca de la Tabacalera, necessària per fer realitat la nova biblioteca.
TRIPLICAR ESPAI PER L’ICAC L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) també formarà part de la transformació de la Tabacalera, on traslladarà la seva seu actual de la plaça d’en Rovellat. El centre s’ubicarà al Magatzem 6 de l’antic recinte industrial, un edifici que l’Ajuntament de Tarragona ha cedit gratuïtament al consorci durant 50 anys. La nova seu ocuparà 3.122 metres quadrats distribuïts en quatre plantes, gairebé el triple de la superfície de les instal·lacions actuals. El projecte contempla la construcció de nous laboratoris, oficines, aules, arxius, magatzems arqueològics i espais destinats a la formació avançada i a la transferència de coneixement. Aquesta ampliació permetrà a l’ICAC reforçar la seva activitat científica, ampliar les línies d’investigació i atraure talent, amb la perspectiva d’arribar a una plantilla d'unes 80 persones. La rehabilitació de
UN CONSERVATORI A L’ALTURA Un altre dels grans equipaments que s’instal·laran a la Tabacalera és l’Escola i Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona, que traslladarà la seva activitat a un espai de 7.168 metres quadrats, entre l’edificació i la zona exterior. Segons un primer estudi d’idoneïtat de la Diputació, les noves instal·lacions permetran donar resposta a les necessitats actuals del centre, que compta en aquests moments amb 445 alumnes. El projecte va fer un pas endavant el gener de 2026, quan l’Ajuntament i la Diputació van signar un conveni per establir les condicions del trasllat. L’acord preveu una concessió gratuïta de l’espai durant 75 anys i permet iniciar els estudis previs, tant estructurals com de soste-
Pla Pla Tabacalera Tabacalera
(BHMT) ▪ Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona ▪ Centre d'Imatges de (BHMT) Tarragona (CIT) ▪ Centre d'Imatges de ▪ Tac 12 Tarragona (CIT) ▪ RTVE ▪ Tac 12 ▪ RTVE
5
6
7
5
6
7
7
5
▪ Biblioteca Provincial
▪ Escola Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona 6 ▪ Escola Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona ▪ Espai públic i zona verda
7
6 Carrer Manel de Falla
2
3
▪ Escola Universitària de la Salut i l'Esport Música ▪ Capsa de Música (EUSES) ▪ Tarragona Impulsa 3 ▪ Escola Universitària 1 Municipal ▪ Servei dʼOcupació de la Salut i l'Esport Música ▪ Capsa de Música ▪ Espai Coworking (EUSES) ▪ Servei Municipal dʼOcupació 4 ▪ Institut Català d'Arqueologia Clàssica ▪ Espai Coworking ▪ Arxiu Històric de la Ciutat de (ICAC) 4 ▪ Institut Català Tarragona (AHCT) d'Arqueologia Clàssica Històric de la Ciutat de 2 ▪ Arxiu (ICAC) ▪ Biblioteca Hemeroteca 5 ▪ Biblioteca Provincial Tarragona (AHCT) Municipal de Tarragona ▪ Tarragona Impulsa
Passeig de la Independència
Carrer Manel de Falla
1
Passeig de la Independència
▪ Espai públic i zona verda
3 Vostè està aquí
Avinguda Vidal i Barraquer Vostè està aquí
Avinguda Vidal i Barraquer
9
3
4
4
l’edifici comportarà una inversió de 6.366.504 euros per part de la Generalitat de Catalunya. El projecte es va presentar oficialment el 31 d’agost de 2026, en un nou pas per consolidar la Tabacalera com un gran pol de recerca, cultura i coneixement. NOUS ESTUDIS AMB EUSES La transformació de la Tabacalera també incorporarà un nou centre universitari i de formació professional d’EUSES Terres de l’Ebre, una institució privada adscrita a la Universitat Rovira i Virgili (URV). El projecte permetrà recuperar el mòdul 5 de l’antic complex industrial, actualment en desús, per destinar-lo a activitats educatives i formatives. El nou equipament ocuparà una superfície de 2.864,40 metres quadrats i té previst oferir el Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE), uns estudis que actualment no es poden cursar a Tarragona. D’aquesta manera, la ciutat deixarà de ser l’única capital catalana on no es pot estudiar aquest grau. El projecte va fer un pas important el febrer de 2025, quan el plenari municipal va aprovar l’adjudicació de la concessió administrativa a EUSES Terres de l’Ebre. La iniciativa contempla una inversió inicial de 3.696.089,74 euros, que assumirà íntegrament l’empresa adjudicatària, responsable també de les obres i de la gestió del centre. La concessió tindrà una durada de 39 anys i 11 mesos, amb un cànon anual de 212.300 euros exigible a partir del vintè any. Un cop finalitzat aquest període, les instal· lacions passaran a ser de titularitat municipal. A banda dels espais per Tac12 i RTVE, els magatzems de la Tabacalera ja inclouen actualment les dependències de Tarragona Impulsa, el Servei Municipal d’Ocupació, la Capsa de Música i l’Arxiu Històric de la ciutat de Tarragona.
I FÒRUM Camp de Tarragona
El Fòrum de la Colònia
abraça Tarragona
La rehabilitació del conjunt arqueològic, amb una inversió de 4,5 milions d’euros, permet explicar millor aquest monument patrimoni de la humanitat i integrar-lo en la vida urbana Redacció
Foto Jaume Boldú
Tarragona ha fet un salt qualitatiu amb un dels espais més emblemàtics del seu passat romà. Després d'una profunda rehabilitació, el Fòrum de la Colònia ha reobert les portes amb una imatge renovada i una proposta que va més enllà de la conservació arqueològica. L'objectiu és convertir aquest conjunt monumental en un espai accessible, integrat a la ciutat i obert tant als visitants com als tarragonins. La intervenció ha suposat una inversió de 4,5 milions d'euros, dels quals tres provenen dels fons europeus Next Generation. Els treballs han inclòs excavacions ar————————— queològiques , El nou recorregut perrestauració de met descobrir com s'or-
les restes romanes, renovació de les instal·lacions i millores en l'accessibilitat.
ganitzava la vida política, administrativa i comercial de l'antiga ciutat romana —————————
UN VIATGE AL COR DE TÀRRACO El nou recorregut permet descobrir com s'organitzava la vida política, administrativa i comercial de l'antiga ciutat romana. Entre els elements més destacats hi ha els carrers del cardo i el decumanus, les restes d'habitatges i comerços, una basílica i el temple dedicat a Júpiter, Juno i Minerva. Com a espai museístic compta amb una entrada i sortida per als visitants, situada al carrer Cervantes, on s’han construït tres mòduls. La transformació també incorpoFoto Jaume Boldú I FÒRUM Camp de Tarragona
10
ra una nova plataforma accessible que connecta les dues parts del recinte, separades pel carrer Soler. UN NOU ESPAI VERD AL CENTRE Un altre dels grans canvis és la incorporació d'un jardí d'inspiració romana, amb vegetació adaptada al clima mediterrani, zones d'ombra i paviments drenants. A més, el Fòrum es projecta com una nova porta d'entrada al patrimoni de la part baixa de Tarragona, connectant amb espais com la Necròpolis, la Tabacalera i el Teatre Romà. La integració del fòrum a la ciutat pretén convertir-se en un punt de trobada intergeneracional, obert, accessible i capaç de generar noves experiències i nous records.
Més habitatge assequible a l’horitzó La promoció de les Oliveres sumarà 192 HPO amb lloguer assequible i el nou barri del Nàstic comptarà amb un 40% d’habitatge de protecció pública Redacció Tarragona posa la sisena marxa per combatre la problemàtica de l’habitatge. L’accés a una llar s’ha convertit en la principal preocupació dels catalans a causa de la manca d’oferta i dels elevats preus dels immobles al mercat. Per això, l’Ajuntament de Tarragona ha mobilitzat diversos sòls públics per construir-hi habitatge a preu assequible. El millor exemple és la promoció de les Oliveres, entre Bonavista i Campclar. Aquesta incorpora 192 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer assequible que aniran destinats especialment a persones joves de fins a 35 anys, majors de 65 anys, persones amb discapacitat i persones amb mobilitat reduïda.
El projecte es desenvolupa sobre sòl públic cedit per l'Ajuntament de Tarragona a través d'SMHAUSA, amb la participació de la Fundació SALAS com a promotora i la Fundació Nou Lloc com a futura gestora dels lloguers. Tot i això, el consistori no ven el terreny sinó que el cedeix per desenvolupar habitatge protegit. Això garanteix que el sòl municipal es destini a una finalitat social i contribueixi a generar una oferta estable de lloguer assequible. El projecte rep suport dels fons europeus Next Generation i del finançament de l'Institut Català de Finances.
————————— Al barri del Nàstic es faran uns 600 pisos i el 40% d’ells seran habitatges de protecció pública ————————— 11
Pel que fa als pisos, comptaran amb qualificació energètica AA, aerotèrmia, plaques solars i sistemes orientats a reduir el consum energètic i les emissions de CO₂. HABITATGE ASSEQUIBLE A LLEVANT D’altra banda, l’última notícia en l’àmbit d’habitatge ha sigut la llum verda a la modificació del PMU-34 “Gimnàstic de Tarragona-Arrabassada”, el conegut com a barri del Nàstic. En aquest nou sector es construiran aproximadament 600 pisos i el 40% d’ells seran habitatges de protecció pública. El creixement permetrà sumar nous immobles en una zona de la ciutat amb poca oferta i se sumarà als 40 pisos previstos al carrer Joan Fuster, a prop del CAP Llevant.
I FÒRUM Camp de Tarragona
Reus executa el 84% del full de ruta per consolidar-se com a Ciutat de la Ciència i la Innovació L'Ajuntament ha enllestit el 46,4% de les actuacions que va comprometre per ser Ciutat de la Ciència i la Innovació i en té un 37,7% més en execució Redacció Des de l'agost, a la carretera de Montblanc funcionen uns semàfors sense cap cable. S'alimenten amb plaques solars i regulen el trànsit amb intel·ligència artificial. És la primera prova del Sandbox d'innovació de Reus, un espai perquè empreses i startups assagin tecnologies als carrers de la ciutat abans de comercialitzar-les. L'Ajuntament va sotmetre les bases del projecte a informació pública fins al 29 de setembre i ara ha de captar les primeres iniciatives empresarials interessades a provar-hi les seves tecnologies. El Sandbox és una de les peces més visibles del full de ruta que la capital del Baix Camp va presentar
I FÒRUM Camp de Tarragona
l'octubre de 2024 a la Red Innpulso per obtenir el segell de Ciutat de la Ciència i la Innovació. La memòria aplegava iniciatives engegades en els cinc anys anteriors i d'altres amb finançament previst fins al 2028. La segona revisió dels projectes, tancada al setembre, mostra que el 84,1% d'aquells projectes ja són una realitat o estan en obres. Només un de cada sis continua en fase inicial (7,25%), sense començar (5,8%) o en planificació (2,9%). LES EMPRESES MARQUEN EL RITME Set de cada deu projectes d'aquest eix (el 68%) ja s’han completat. Bona part són programes de REDESSA que s'han consolidat com a activitat estable.
12
————————— El programa RENATUReus és una de les iniciatives que més han transformat l'espai urbà —————————
Les incubadores especialitzades en TIC i Foodtech tenen ara oberta la convocatòria de 2026 i el 2027 sumaran una acceleradora. El Clúster d'Enginyeria treballa en tres fronts: projectes, talent i marca. El Reus Living Lab fa de pont entre empreses, la URV i la formació professional amb doctorats industrials, microcredencials i trobades d'estudiants amb empreses. També s'han consolidat el servei d'acompanyament a les empreses que s'instal·len al centre de negocis i programes de talent femení com WomenTech. La innovació també arriba a l'àmbit turístic, el Gaudí Centre va estrenar la sala immersiva de la tercera planta, i l'equipament s'ha adaptat perquè el puguin visitar persones amb discapacitat física, visual, auditiva o sensorial. EL QUE JA ES NOTA AL CARRER El bus a demanda BUSXTU ha ampliat el servei amb una nova parada a la zona sud i la flota es renova amb vehicles híbrids. Per la seva banda, la Ganxeta preveu obrir noves estacions. La Zona de Baixes Emissions, desplegada per fases des del 2025, controla els accessos amb càmeres. A més, la web municipal disposa d'un assistent virtual basat en intel·ligència artificial que resol els dubtes sobre el funcionament de la mesura. El programa RENATUReus és una de les iniciatives que més han transformat l'espai urbà. Ha convertit patis escolars en refugis climàtics, ha recuperat les Basses del Pedret com a zona humida, on ja s'observen desenes d'espècies d'ocells, i ha instal·lat sistemes de drenatge sostenible a la riera de l'Escorial. A més, des del febrer, el pati de
13
l'escola General Prim s'obre lliurement al veïnat fora de l'horari lectiu, i la prova es vol repetir a l'escola Pompeu Fabra. En l'àmbit social, Reus participa com a pilot a “Darrera Milla Social 360º”, un projecte GovTech que coordina i2CAT. Hi són també l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, el Consorci AOC, LocalRet, el departament de serveis socials de la Generalitat, una empresa tecnològica i la taula del tercer sector. La idea és que les dades dels serveis socials municipals es comuniquin amb els sistemes de la Generalitat. Així, amb eines d'intel·ligència artificial, l'administració podria anticipar-se a les necessitats de les persones en lloc d'esperar que vagin a demanar ajuda. Un altre projecte europeu, SOULFOOD, ha tancat aquest any amb una aplicació que posa en contacte pagesos de la zona amb entitats socials per aprofitar els excedents alimentaris. El Centre Social del Roser hi ha participat en nom de la ciutat. LES PROPERES FITES Durant el 2027, una de les iniciatives destacades serà l'aplicació de seguretat ciutadana compartida amb Tarragona, Cambrils, Constantí, la Canonja, Mont-roig del Camp i el Catllar. Els set ajuntaments disposaran d'un mateix canal per connectar ciutadans, comerços, establiments turístics i serveis municipals amb la Policia Local, la Guàrdia Urbana i els vigilants. El contracte es va adjudicar al juliol i la previsió és que el servei estigui operatiu l'any vinent. També el 2027, Reus preveu posar en marxa l'acceleradora d'empreses de REDESSA i la Comunitat Energètica del polígon Agro-Reus, on ja s'estan acabant d'instal·lar les plaques fotovoltaiques. De cara al 2028, un dels projectes més ambiciosos és el desenvolupament d'un districte tecnològic i del coneixement a l'entorn del Tecnoparc.
I FÒRUM Camp de Tarragona
REDESSA desplega cinc programes per impulsar la innovació i la competitivitat de les empreses de Reus Els serveis inclouen assessorament, acceleració de start-ups, transferència de coneixement i iniciatives per captar talent i generar noves oportunitats de negoci Redacció REDESSA articula cinc programes per impulsar la innovació, la competitivitat i el creixement empresarial a Reus. L’empresa municipal treballa amb emprenedors, start-ups, empreses consolidades i agents de recerca a través d’iniciatives que van des de la creació de nous negocis fins a la transferència de coneixement i la cooperació entre sectors. La Incubadora REDESSA acompanya projectes de base científica i tecnològica. En la sisena edició, incorpora una modalitat d’acceleració per a empreses de Reus amb productes o serveis validats que necessiten créixer. Fins a la cinquena edició, havia rebut 145 sol·licituds i acompanyat 71 projectes, que han contribuït a crear 30 start-ups i més de 200 llocs de treball. Les empre-
I FÒRUM Camp de Tarragona
ses participants han captat més de 4,5 milions d’euros d’inversió.
————————— El sector agroalimentari de la demarcació de Tarragona ocupa més de 10.000 treballadors i genera prop de 4.000 milions d'euros en vendes ————————— L’Oficina d’Innovació, impulsada el 2025 per l’Ajuntament a través de REDESSA, ofereix assessorament, auditories gratuïtes, jornades tècniques i informació sobre ajuts. En aquest àmbit també s’emmarca el Programa de Reptes d’Innovació Oberta, presentat el setembre del 2026, que connecta empreses amb necessitats tecnològiques, d’innovació o sostenibilitat amb universitats, centres tecnològics i organismes de recerca.
14
DOS SECTORS ESTRATÈGICS El Hub Foodtech & Nutrition connecta empreses, centres de recerca i institucions de la cadena agroalimentària per impulsar la innovació i la producció d’aliments més saludables. Actualment, agrupa 90 membres. Segons les dades facilitades per REDESSA, el sector agroalimentari de la demarcació ocupa més de 10.000 treballadors i genera prop de 4.000 milions d’euros en vendes. Per la seva banda, el Clúster d’Enginyeries, presentat el juny del 2025, promou la innovació, la transferència de coneixement i la captació de talent. Agrupa unes 40 empreses i col·legis professionals, que sumen aproximadament 8.600 treballadors. El febrer del 2026 va celebrar el primer Speed Dating Talent, amb 130 estudiants de la URV i una desena d’empreses.
Serveis gratuïts per impulsar la innovació a la teva empresa ASSESSORAMENT PERSONALITZAT Connexió amb consultors especialitzats en innovació
AUDITORIA D’INNOVACIÓ Anàlisi del grau d’innovació de l’empresa i informe de recomanacions
PROGRAMA REPTES D’INNOVACIÓ Connexió amb centres tecnològics per donar resposta a reptes d’innovació de les empreses
RADAR D’AJUTS Butlletí periòdic de convocatòries obertes Assessorament personalitzat en ajuts
JORNADES TÈCNIQUES
Vols més informació? Contacta’ns! 977 300 304 innovacio@redessa.cat redessa.cat/oficina-innovacio
15
I FÒRUM Camp de Tarragona
SALOU
una ciutat per viure i descobrir els 365 dies de l’any Redacció Salou és un dels municipis turístics de referència d’Espanya que impulsa un model que combina sostenibilitat ambiental i social, diversificació de l’oferta i qualitat de vida. Reconegut per la revista Viajar com a Destinació Turística Sostenible 2026, aposta per superar l’estacionalitat i generar activitat econòmica, ocupació estable i oportunitats durant tot l’any. Salou fa temps que treballa per transformar la manera d’entendre el turisme. Consolidat com un dels principals municipis turístics d’Espanya i de la Mediterrània, amb mi-
I FÒRUM Camp de Tarragona
lions de visitants cada any, ha decidit mirar més enllà del tradicional model de sol i platja. L’objectiu és ambiciós: aconseguir que Salou sigui una ciutat atractiva els 365 dies de l’any, capaç de generar riquesa, llocs de treball i benestar per a la població resident. El repte ja no consisteix únicament a atreure més turistes, sinó a distribuir millor l’activitat al llarg de l’any, diversificar les experiències i aconseguir que els beneficis del turisme repercuteixin en el conjunt de la societat. Aquesta estratègia ha rebut un reconeixement destacat. El setembre de 2026, la prestigiosa revista Viajar
16
va distingir Salou amb el Premi Destinació Turística Sostenible 2026, en una gala celebrada a l’Hotel Ritz de Madrid. El jurat va valorar especialment la transformació dels espais públics, la recuperació de l’entorn, la diversificació turística i l’equilibri entre l’activitat econòmica i la qualitat de vida dels ciutadans. DE LA TEMPORADA TURÍSTICA AL TURISME DE TOT L’ANY Una de les principals prioritats de Salou és deixar de parlar de temporada turística i començar a parlar d’activitat durant tot l’any. La desestacionalització no és només una qüestió de promoció, sinó una
Fotos cedides per l'Ajuntament de Salou
transformació econòmica i social. Allargar l’activitat dels hotels, restaurants, comerços i empreses de serveis significa generar més oportunitats laborals i afavorir una ocupació menys dependent dels mesos d’estiu. També permet donar més estabilitat als treballadors i a les seves famílies, reforçar el teixit empresarial i mantenir una ciutat dinàmica els dotze mesos. Per aconseguir-ho, Salou treballa per oferir motius reals per visitar el municipi a la primavera, la tardor i l’hivern, amb propostes adaptades a diferents públics, interessos i moments de l’any. La idea és senzilla: que el visitant no necessiti esperar l’estiu per descobrir Salou. CULTURA, GASTRONOMIA, ESPORT I PATRIMONI: MOLTS MOTIUS PER TORNAR Salou disposa d’un ampli ventall d'atractius que complementen les seves platges i cales. La cultura, la gastronomia, l’esport, les com-
————————— El repte ja no consisteix únicament a atreure més turistes, sinó a distribuir millor l’activitat al llarg de l’any —————————
17
pres, el benestar i el patrimoni històric i arquitectònic constitueixen els pilars d’una oferta turística cada vegada més diversificada. El patrimoni modernista, amb edificis emblemàtics vinculats a la història de Salou com a vila d’estiueig, convida a descobrir una altra cara de la ciutat. Les manifestacions culturals, les festes populars, les tradicions i la programació d’activitats aporten vida i identitat al municipi. La gastronomia és un altre dels grans atractius. Restaurants, productes de proximitat, cuina mediterrània i propostes gastronòmiques permeten gaudir de Salou també fora dels mesos de màxima afluència. L’esport té igualment un paper estratègic. El futbol, el ciclisme, el golf, els esports nàutics i les competicions esportives ofereixen possibilitats per atreure esportistes, clubs, famílies i visitants durant bona part de l’any. A tot això s’hi afegeix una oferta comercial, de lleure i d’experiències familiars que contribueix a ampliar les estades i generar activitat en diferents sectors econòmics. EL CAMÍ DE COSTA, UNA EXPERIÈNCIA QUE CONNECTA NATURA I BENESTAR Entre els grans atractius destaca
I FÒRUM Camp de Tarragona
el Camí de Costa, un recorregut de prop de deu quilòmetres que permet descobrir el litoral des d’una perspectiva diferent. Els seus 43 miradors, les cales, els penya-segats i els espais naturals constitueixen una proposta ideal per passejar, practicar activitat física o gaudir de la tranquil·litat mediterrània en qualsevol època de l’any. La recuperació d’aquests espais representa també una manera d’entendre el turisme que prioritza la preservació del paisatge, la mobilitat a peu i el contacte respectuós amb la natura.
I FÒRUM Camp de Tarragona
————————— El repte ja no consisteix únicament a atreure més turistes, sinó a distribuir millor l’activitat al llarg de l’any ————————— LA SOSTENIBILITAT SOCIAL, AL CENTRE DEL MODEL Però la sostenibilitat que defensa Salou va més enllà de la protecció mediambiental. També significa disposar de serveis públics de qualitat, espais accessibles, una ciutat cuidada i oportunitats perquè els residents puguin desenvolupar-hi el seu projecte de vida. En aquesta línia, el municipi ha obtingut també la certificació internacional Biosphere Destination 2026, que reconeix el compromís amb un desenvolupament turístic responsable i alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible. L’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, ha defensat reiteradament que el progrés de la indústria turística ha de traduir-se en una millora tangible de la qualitat de vida dels veïns i veïnes. Aquesta visió situa el resident al centre i entén el turisme com un motor de prosperitat compartida, no com una activitat aïllada de la realitat ciutadana.
18
UNA CIUTAT PER GAUDIR I VIURE-HI Salou afronta el futur amb el repte de consolidar un model competitiu, sostenible i equilibrat, capaç d'atraure visitants durant tot l’any sense perdre la identitat ni comprometre el benestar de la població. El seu clima, el patrimoni, la natura, els equipaments, la gastronomia i una agenda creixent d’activitats són els ingredients per continuar avançant en aquesta direcció. Perquè el gran objectiu no és només que els turistes descobreixin Salou fora de l’estiu, sinó que trobin una ciutat viva, acollidora i plena d’oportunitats. Salou vol ser una destinació per descobrir els 365 dies de l’any i, sobretot, una ciutat on valgui la pena viure els 365 dies de l’any.
SALOU UNA EXPERIÈNCIA
TOT L’ANY
Cultura · Gastronomia · Esport · Shopping · Sostenibilitat Platja · Tradició · Benestar · Patrimoni · Natura · Innovació 19
I FÒRUM Camp de Tarragona
De moll industrial a pol cultural: 40 anys de l’obertura del Moll de Costa El Port de Tarragona ha estat pioner en la reconversió d’espais portuaris en entorns urbans destinats a la ciutadania
Redacció La relació entre els ports i les ciutats que els acullen ha passat històricament per fases d’apropament i d’allunyament. Actualment, la recuperació dels fronts marítims que ja no s’utilitzen per al tràfic comercial s’ha convertit en una de les operacions de millora urbana més importants arreu del món. El Port de Tarragona n’ofereix un exemple destacat a través de la transformació del Moll de Costa. Aquest espai actua com a nexe d’unió entre la trama urbana i el recinte portuari, transcendint la seva dimensió física per materialitzar el compromís de la institució amb la ciutadania: generar valor públic, preservar el patrimoni i fomentar la cohesió social. Durant bona part del segle XX, el Port de Tarragona es va mantenir segregat de la vida urbana. L’any 1982 es va permetre alliberar zones que ja no eren útils per a la càrrega i descàrrega de mercaderies, destinant-les a usos lúdics, culturals i esportius. L’obertura efectiva del Moll de Costa es va formalitzar el 27 de juny de 1986. No es va tractar només de retirar les tanques, sinó d’una remodelació profunda. La reconversió dels antics magatzems en sales polivalents, juntament amb l’enjardinament de les zones de passeig, tenia com a objectiu transformar el que fins aleshores havia estat una barrera en un nou centre d’activitat. UNA XARXA D’EQUIPAMENTS CULTURALS L’estratègia de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT) no s’ha limitat a cedir espais, sinó que ha creat una xarxa d’equipaments propis per gestionar la cultura i la història del port. A la recuperació dels Tinglados s’hi va sumar, l’any 1990, l’Arxiu del Port. Aquest arxiu, pioner en el sistema portuari estatal, custodia i difon la documentació històrica des de finals del segle XVIII. La seva tasca va més enllà de la simple
I FÒRUM Camp de Tarragona
20
conservació de documents administratius i constitueix una font essencial per conèixer la història local. Deu anys més tard, l’any 2000, es va inaugurar el Museu del Port. Situat en un antic magatzem de refugi, el Museu té una doble funció: protegir i difondre el patrimoni marítim i portuari de Tarragona. Coincidint amb el seu 20è aniversari, entre els anys 2020 i 2021, aquest equipament va ————————— ex p e r i m e nt a r L’any 1982 es va permeuna reforma intre alliberar zones que ja tegral que va no eren útils per a la càrmodernitzar les rega i descàrrega de merinstal· lacions caderies, destinant-les i va incorpoa usos lúdics, culturals i ració del pont rar tecnologies esportius mòbil l’any interactives i ————————— 1999 va resultar pedagògiques determinant, ja que va permetre adaptades als nous temps. Als Tinglados, l’Arxiu i el Museu desviar el trànsit pesant lluny del cal afegir-hi el Teatret del Serrallo, front marítim, eliminant conflictes que enguany celebra el seu desè i garantint la seguretat en el nou aniversari. El Teatret va sorgir de la espai ciutadà. Aquesta aposta per recuperació de l’antiga Confraria la mobilitat sostenible es va comde Pescadors com a espai escè- pletar l’any 2016 amb el tancament nic. Aquest equipament ha per- al trànsit rodat del Dic de Llevant mès establir una connexió directa i la seva reconversió en el «Km 0», amb el barri mariner del Serrallo, transformant aquesta zona en un unint la identitat tradicional amb entorn pacificat i reservat exclula creació artística contemporània. sivament al passeig i a la pràctica esportiva. La construcció, l’any 2018, de la MILLORAR LA CONNEXIÓ passarel·la del Port, que permet ENTRE LA CIUTAT I LA FAÇANA superar la barrera física que repreMARÍTIMA En l’àmbit urbanístic, la inaugu- senten les vies ferroviàries, va su-
21
posar un nou avenç en la connexió entre la ciutat i el mar. La posterior remodelació del passeig del Miracle, l’any 2019, va incrementar l’atractiu d’aquest espai i va consolidar la façana marítima de Tarragona com un dels principals nuclis d’activitat esportiva de la ciutat. Enguany, la connexió entre la ciutat i el mar ha experimentat un avenç important gràcies a la creació del Parc del Port. Aquesta nova zona verda, concebuda com un refugi climàtic, ha pacificat l’entorn i, al mateix temps, s’ha convertit en l’element articulador que uneix el Serrallo i el Moll de Costa amb el Km 0 i el Miracle. MÉS DE 4 MILIONS DE VISITANTS Per dimensionar correctament l’impacte social d’aquesta transformació, cal observar-ne la perspectiva acumulada. Quatre dècades després de la seva obertura, el Moll de Costa ha registrat una afluència històrica superior als 4 milions de persones. Aquest volum de visitants confirma que la integració entre el port i la ciutat no ha estat un fenomen conjuntural, sinó un èxit estructural i sostingut en el temps, que ha convertit el port en un escenari imprescindible per a generacions senceres de tarragonins.
I FÒRUM Camp de Tarragona
Port de Tarragona,
avançant amb el territori La infraestructura portuària està desenvolupant diversos projectes per fer un salt en el seu model logístic i impulsar l’activitat econòmica del territori Redacció El Port de Tarragona desenvolupa un paper estratègic al Camp de Tarragona. Actualment, la infraestructura portuària està guanyant cada cop més pes en l’engranatge econòmic del territori i en els últims anys ha promogut un seguit de projectes que busquen dos objectius principals. En primer lloc, transformar el seu model logístic i portuari per guanyar competitivitat. I, en segon terme, aportar dinamisme econòmic i cohesió social a la vegueria.
I FÒRUM Camp de Tarragona
NODE LOGÍSTIC DE REFERÈNCIA L'aliança entre el Port de Tarragona, la multinacional xinesa COSCO Shipping i el grup argentí PTP és una de les operacions estratègiques més importants dels últims anys per al port tarragoní. L'objectiu és transformar Tarragona en un gran centre logístic internacional que connecti Àsia, Europa i l'Amèrica Llatina, aprofitant especialment el transport marítim i ferroviari. L'acord concedeix a COSCO-PTP l'explotació del Moll d'Andalusia i de la terminal ferroviària de la Boella durant 50 anys, amb una inversió prevista de 116,8 milions
22
d'euros. El projecte modernitzarà més de 510.000 metres quadrats d'instal·lacions per gestionar contenidors, vehicles i mercaderies. La seva principal fortalesa serà la intermodalitat, aprofitant la connexió amb els corredors Mediterrani i de l'Ebre per distribuir mercaderies cap a l'interior peninsular i Europa. La previsió és que estigui plenament operativa a finals de 2028 i que, a partir de 2031, gestioni almenys 360.000 TEU equivalents anuals. L'aliança també preveu generar fins a 180 llocs de treball directes i impulsar l'activitat econòmica vinculada a la logística i la
2027 i l'objectiu és que la infraestructura estigui plenament operativa a finals de 2029.
indústria del territori.
LA ZAL, CLAU PER A LA REINDUSTRIALITZACIÓ La Zona d’Activitats Logístiques al terme municipal de Vila-seca es planteja com la joia de la corona de la reindustrialització sostenible de Catalunya amb els seus més de 900.000 m². Aquest gran espai, situat entre el Port de Tarragona i la Pineda, busca atraure inversions industrials i logístiques vinculades a sectors emergents, com el vehicle elèctric, les bateries o els semiconductors. L’Autoritat Portuària està destinant 30 milions d’euros a la construcció dels accessos, que preveu completar durant el 2026. Paral·lelament, treballa amb organismes com ACCIÓ i l’ICEX per captar empreses que generin ocupació de qualitat. El projecte ja ha despertat l’interès de més de 40 empreses i també es bene————————— ficiarà de l’alianEl Port de Tarragona ça estratègica també avança en la seva amb el China transició energètica amb Construction diversos projectes per Bank per captar reduir les emissions i poinversions asiàtenciar l'autoconsum tiques.
—————————
HUB D’EÒLICA MARINA FLOTANT El Port de Tarragona també aspira a convertir-se en un referent de l'energia eòlica marina flotant a la Mediterrània. Per aconseguir-ho, impulsarà la segona fase del Moll de Balears, una ampliació de 22 hectàrees que suposarà una inversió pública de 80 milions d'euros, dels quals 24 milions provenen de fons europeus. Les noves instal·lacions permetran construir, muntar i mantenir les grans estructures flotants que sostenen els aerogeneradors dels futurs parcs eòlics marins previstos a la Mediterrània. Les obres estan previstes per al
MÉS SOSTENIBLE I DESCARBONITZAT El Port de Tarragona també avança en la seva transició energètica
23
amb diversos projectes per reduir les emissions i potenciar l'autoconsum. Destaca la inversió de prop d'un milió d'euros en una planta fotovoltaica al Moll de Castella, que generarà 600 kW, i la instal·lació de plaques solars als tinglados del Moll de Costa, amb una inversió de 380.000 euros. A banda, el Port destinarà 22 milions d'euros a electrificar el Moll de Balears mitjançant el sistema OPS, que permetrà als creuers apagar els motors auxiliars durant les escales. La infraestructura hauria d'entrar en funcionament abans de 2030 i descarbonitzarà l’activitat creuerista. OASI DE BIODIVERSITAT Més enllà dels projectes lligats a l’activitat econòmica, el Port de Tarragona impulsa la restauració ambiental dels Prats d’Albinyana, un espai natural protegit de 37,78 hectàrees integrat a la Xarxa Natura 2000. Es tracta de la zona humida litoral més gran entre els deltes de l’Ebre i del Llobregat i del projecte de recuperació d’una zona humida més important de Catalunya en els últims 20 anys. La intervenció inclou la creació d’una llacuna de més de 107.000 m², una illa destinada a la nidificació d’aus i la reforestació de l’entorn i reintroducció de fauna. L’espai ja ha atret espontàniament espècies com els flamencs, convertint-se en un nou oasi de biodiversitat.
I FÒRUM Camp de Tarragona
Un regal per Nadal, aventures per a tot l'any PortAventura World proposa regalar experiències compartides Redacció Cada vegada més, sota l’arbre hi ha menys objectes i més experiències. El tió, els Reis o el Pare Noel continuen arribant carregats de joguines, roba i dispositius electrònics, però guanyen terreny els regals que no s’acaben quan s’obre el paper: una escapada, un concert, un dia per recordar. PortAventura World se suma a aquesta tendència a través de +PortAventura Club, amb una proposta pensada per a tota mena de gustos i públics: regalar per Nadal una temporada sencera d’aventures. El resort prepara una forma diferent de gaudir dels seus parcs: sota el lema “hi ha regals que s’obren una vegada, i d’altres que
I FÒRUM Camp de Tarragona
emocionen cada cop que tornes a viure’ls”, els passis anuals de +PortAventura Club es plantegen com una opció per als qui volen regalar l’accés als parcs i als espectacles en un mateix obsequi. Es tracta d’una forma de viure el resort al llarg de tot l’any i compartir-hi moments en bona companyia: el crit a la primera baixada de Shambhala, les rialles en sortir xops de Silver River Flume o l’emoció de superar els reptes de Street Mission. El passi permet tornar-hi diverses vegades al llarg de la temporada, en família, en parella o amb amics. I perquè el regal també llueixi la nit de Nadal o sota l’arbre el dia de Reis, PortAventura World ha dissenyat enguany una capseta es-
24
pecial, on amagar la targeta regal de +PortAventura Club, disponible per recollir a l’Oficina de +PortAventura Club. A dins s’hi trobarà el codi per bescanviar pel passi escollit. La proposta parteix de la idea d’un regal que s’entrega per Nadal, però que es pot fer servir durant tota la temporada. PROPOSTES A MIDA DE TOTS ELS GUSTOS Els passis de +PortAventura Club s’adapten al perfil i preferències de cadascú. Hi ha quatre modalitats. Totes permeten tornar al resort al llarg de la temporada; la diferència és en els parcs inclosos i els avantatges addicionals. El primer és l’Adventurer Pass, pensat per a qui vol visitar només
————————— “Hi ha regals que s’obren una vegada, i d’altres que emocionen cada cop que tornes a viure’ls” —————————
PortAventura Park. Amb ell, es pot gaudir del parc principal del resort al llarg de tota la temporada, amb un mínim de 180 dies i sempre garantint l’accés durant cadascuna de les temporades temàtiques del parc, a banda de poder gaudir de descomptes especials. L’Explorer Pass inclou PortAventura Park i Caribe Aquatic Park. Amb aquest passi, PortAventura World ofereix als visitants poder gaudir del seu parc principal sense límits durant tot l’any i també de dies d’accés al parc aquàtic del resort, a banda de descomptes especials. Com a tercera opció hi ha el Discoverer Pass. A diferència dels dos anteriors, aquest compta amb accés il·limitat a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrari Land durant tota la temporada. I en darrer lloc es troba el Pioneer Pass, la modalitat més completa: inclou tot el que ofereix el Discoverer Pass, però sumant-hi accés als pre-opening de les novetats del resort i assajos generals
25
dels espectacles. Amb aquestes quatre modalitats, el resort ofereix des de l’accés a un sol parc fins al conjunt del resort, passant per descomptes de tot tipus i amb avantatges que augmenten segons el passi: dies al parc aquàtic, accés il·limitat als tres parcs, l’entrada als pre-opening de les novetats i altres beneficis. Una opció tant per regalar per Nadal com per a qui vol tornar a gaudir de PortAventura World diverses vegades al llarg de la temporada. UNA TEMPORADA, DIFERENTS FORMES DE VIURE EL PARC Tots els passis de +PortAventura Club donen accés a PortAventura Park durant les diferents temporades temàtiques que el parc celebra al llarg de l’any. Cadascuna canvia la decoració, els espectacles i l’animació, de manera que la visita és diferent segons el moment de l’any en què es faci. La temporada arrenca amb el Carnaval, amb decoració espe-
I FÒRUM Camp de Tarragona
cial i les comparses ballant pels carrers del parc, i continua per Pasqua, amb l’Easter Celebration, una proposta pensada sobretot per al públic familiar a Sésamo Aventura. A l’estiu, PortAventura Park allarga l’horari fins a la nit, amb una programació especial i més extensa, i, a més, és també el moment de Caribe Aquatic Park. A la tardor arriba Halloween, una de les temporades més conegudes del resort, amb decoració que transforma totes les àrees temàtiques, una programació per a tothom amb espectacles i animacions familiars i, pels més atrevits, passatges del terror que prometen emocions intenses. Finalment, Nadal tanca l’any amb una tematització captivadora i animacions i espectacles nadalencs. I pel que fa a Ferrari Land, famílies i amants de la velocitat poden gaudir d’aquest parc únic a Europa durant tota la temporada, amb grans atraccions com Red Force i una gran varietat d’opcions infantils.
I FÒRUM Camp de Tarragona
————————— Tots els passis de +PortAventura Club donen accés a PortAventura Park durant les diferents temporades temàtiques que el parc celebra al llarg de l’any —————————
26
Aquesta varietat respon a l’estratègia de PortAventura World de desestacionalitzar el turisme i el seu entorn, i permet que tornar al resort en diferents moments de l’any no vulgui dir repetir la mateixa visita: amb un passi anual, cada moment de l’any ofereix una experiència totalment diferent.
41° 04′ 0″ N 1° 12′ 0″ E
porttarragona.cat 27
I FÒRUM Camp de Tarragona
50 anys
de Repsol a Tarragona: el motor industrial del territori El complex industrial, inaugurat el 1976, ha estat decisiu per a l’economia del Camp de Tarragona i ara es prepara per afrontar la transició energètica
I FÒRUM Camp de Tarragona
28
Redacció La història industrial del Camp de Tarragona no es pot explicar sense la presència de Repsol. Durant mig segle, el que va començar com una gran aposta per garantir el subministrament de combustibles a Catalunya s'ha convertit en un dels principals complexos petroquímics del país, amb milers de llocs de treball vinculats a la seva activitat i nous projectes orientats a la descarbonització. Avui, el Complex Industrial de Tarragona és també una infraestructura estratègica per garantir el subministrament de produc-
Cada dia són més les dones que treballen al complex de Repsol a Tarragona
un factor clau. En aquest escenari, la refineria de Tarragona contribueix a reforçar la seguretat del subministrament i la resiliència industrial i energètica del país, consolidant el seu paper com un actiu essencial per a l'economia i la societat. LA DECISIÓ QUE VA CANVIAR EL TERRITORI A finals dels anys seixanta, Catalunya necessitava una nova refineria. Barcelona, Tortosa i Tarragona competien per acollir una inversió que prometia feina, activitat empresarial i un impuls a la industrialització. Finalment, el 1969, el Govern va escollir Tarragona. La notícia es va celebrar als carrers com una victòria, però la ubicació de les instal·lacions va generar debat. Mentre el sector industrial defensava situar-les a prop de les empreses químiques existents, el turístic preferia allunyar-les de la costa. La solució va ser construir la refineria en terrenys de la Pobla de Mafumet i el Morell, en un emplaçament interior que buscava compatibilitzar ————————— les dues activiEl complex té instal·latats. La decisió cions industrials a vuit va consolidar municipis del Camp de una especialitTarragona, on paga més
zació industrial que acabaria definint bona part de la identitat econòmica del Camp de Tarragona. Les obres van començar el 1973 i van mobilitzar uns 4.600 treballadors, que van dedicar aproximadament 30 milions d'hores a aixecar un entramat de dipòsits, torres i canonades. El projecte, amb una inversió inicial de 29.000 milions de pessetes, es va ampliar abans d'entrar en funcionament i el cost final gairebé es va duplicar. També es van construir un pantalà, una monoboia i una xarxa de conduccions fins al mar per permetre l'arribada de cru en vaixells sense haver de transportar-lo massivament per carretera. El primer petroli va arribar a les instal·lacions el 1975 i la inauguració oficial de la refineria va tenir lloc el 19 de febrer de 1976. Aleshores estava vinculada a Enpetrol, una de les empreses que, el 1987, s'integrarien en el nou grup Repsol. Aquella posada en marxa va marcar l'inici d'una nova etapa per a la indústria tarragonina. UN MOTOR ECONÒMIC La importància de Repsol va més enllà dels productes que surten de les seves plantes. Al voltant del complex s'ha desenvolupat una xarxa d'empreses de man-
de 23 milions d’euros a
tes essencials l’any en tributs locals per a la mobi————————— litat, la indústria i la vida quotidiana, tant a Catalunya com a una àmplia zona del nord-est d'Espanya. Aquesta funció adquireix una rellevància especial en un context internacional marcat per la incertesa i les tensions geopolítiques. Davant de possibles alteracions en el subministrament mundial de petroli i combustibles, provocades per conflictes internacionals, bloquejos de rutes marítimes o situacions d'escassetat de productes com el dièsel o el querosè, disposar de capacitat industrial pròpia esdevé
29
I FÒRUM Camp de Tarragona
teniment, enginyeria, transport, logística i serveis especialitzats. La indústria també ha contribuït a atreure professionals, consolidar coneixement tècnic i generar oportunitats per a diverses generacions de famílies del territori. Segons les dades recollides, el complex genera més de 8.000 llocs de treball. Concretament, 1.384 llocs de treball directes, 2.491 indirectes i 4.152 induïts. Juntament amb això, Al llarg d'aquestes cinc dècades, també s'ha avançat en la incorporació de les dones a la indústria química, amb una presència creixent de professionals en diferents àrees i responsabilitats del complex industrial. Una
I FÒRUM Camp de Tarragona
————————— L'Ecoplanta, prevista per al 2029, vol convertir 400.000 tones anuals de residus urbans no valoritzables en 240.000 tones de metanol renovable i circular ————————— evolució que reflecteix el compromís de Repsol amb la igualtat d'oportunitats i la diversitat de talent. Ara ja és habitual veure cada vegada més dones ocupant llocs de treball en pràcticament totes les àrees del complex. L’impacte en el territori, però, no es queda únicament en el personal que hi treballa. El complex té instal·lacions industrials a vuit municipis del Camp de Tarragona, on paga més de 23 milions d’euros a l’any en tributs locals. A més, el 70% de les contractacions associades al complex són amb empreses del territori. Un total de 150 milions d’euros a l’any. La vinculació amb el Camp de Tarragona també s'ha construït fora de l’àmbit estrictament econòmic. Repsol ha col·laborat amb entitats socials, culturals i esportives, ha donat suport a manifestacions populars com els castells i ha impulsat iniciatives educatives. En aquest darrer àmbit, destaca la formació professional dual en Química Industrial, desenvolupada des del 2012, i la col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili a través de la Càtedra de Transició Energètica.
30
EVOLUCIÓ TECNOLÒGICA Les instal·lacions actuals tenen poc a veure amb les dels seus inicis. Durant cinc dècades, la refineria i les plantes químiques han incorporat noves unitats de producció, sistemes automatitzats, eines digitals i tecnologies per millorar l'eficiència i posar les persones al centre. La seguretat laboral i industrial, la formació dels treballadors i el control ambiental també han adquirit un paper clau en la transformació del complex. Aquest compromís ambiental va més enllà de l’aire: l’aigua, el sòl i els residus també formen part de l’estratègia per reduir l’impacte de l’activitat industrial. Únicament entre 2021 i 2025 Repsol ha invertit 1.073 milions d’euros en el complex. ECOPLANTA, APOSTA DE FUTUR Un exemple del canvi constant és la producció de la Gasolina Nexa 95 d'origen 100% renovable, que pot utilitzar-se en vehicles de gasolina convencionals sense modificar-ne els motors. La companyia també impulsa projectes com l'electrolitzador per produir hidrogen renovable i l'Ecoplanta, prevista per al 2029, que vol convertir 400.000 tones anuals de residus urbans no valoritzables en 240.000 tones de metanol renovable i circular, amb una inversió superior als 800 milions d'euros. La futura Ecoplanta representa un dels projectes més ambiciosos de la transformació del Complex Industrial i generarà 340 llocs de treball directes, indirectes i induïts quan estigui operativa. És, en definitiva, un projecte que connecta indústria, innovació, descarbonització i territori, i que situa Tarragona davant d’una nova etapa de la seva història industrial. Cinquanta anys després de la seva inauguració, aquest projecte és un dels millors exemples que Repsol continua sent una peça clau pel present i el futur econòmic de Tarragona.
MAMMUTHUS és un centre de descobriment de la paleontologia, on ens veiem reflectits en l'evolució dels nostres ancestres, i on podem identificar més clarament d'on venim, per saber a on anem.
Vine a descobrir-ho!
Aparcament
Àrea de lleure
Guies
HORARI D’HIVERN (fins al 14 de juny): De dimarts a divendres, de 10 a 14 h Dissabtes, de 10 a 18.30 h Diumenges i festius, de 10 a 15 h Dilluns tancat Carrer del Camí de Reus, 37 La Canonja (Tarragona)
@espaimammuthus
www.espaimammuthus.cat I FÒRUM Camp de Tarragona 31
Vila-seca, la Pineda Platja: els instants que ens uneixen
Vila-seca, la Pineda Platja és una de les destinacions turístiques més completes i versàtils de la Costa Daurada Redacció Amb una aposta clara per la sostenibilitat, la qualitat i la innovació, combina platges tranquil·les, espais verds, patrimoni cultural, activitats esportives, wellness i una àmplia oferta d’oci familiar. UNA PLATJA FAMILIAR, ACCESSIBLE I OBERTA AL MAR La platja de la Pineda és un dels principals actius de la destinació. Amb una extensa franja de sorra fina i daurada i un pendent molt suau, esdevé un espai ideal per a famílies amb infants. Al llarg del litoral s’estén el nou passeig ma-
I FÒRUM Camp de Tarragona
rítim de la Pineda, una actuació que ha contribuït a modernitzar i revitalitzar la façana marítima del municipi. NATURA I SOSTENIBILITAT COM A EIXOS DE LA DESTINACIÓ Vila-seca ofereix també espais naturals que aporten valor ambiental i experiencial a la destinació. El parc de la Torre d’en Dolça és un dels grans espais verds del municipi. Aquest parc de 37 hectàrees combina patrimoni històric, biodiversitat i ús ciutadà. El recinte integra restes arqueològiques, construccions de pedra seca, antigues pedreres i diverses llacunes artifici-
32
als que afavoreixen la presència de fauna i flora autòctones. Un altre espai de gran valor ecològic és la Séquia Major, una zona humida protegida que destaca per la seva biodiversitat i per la presència d’espècies protegides de flora i fauna. OCI I ENTRETENIMENT DE REFERÈNCIA INTERNACIONAL La destinació combina la calma del seu entorn natural amb una potent oferta d’oci capaç d’atreure públics molt diversos. El parc aquàtic Aquopolis Costa Daurada ofereix una extensa superfície amb atraccions, piscines,
zones verdes i espais de descans. I el ressort PortAventura World, que compta amb tres parcs temàtics, hotels i una àmplia oferta d’activitats, reforça el potencial turístic de la zona amb una proposta d’entreteniment de projecció internacional.
————————— La destinació combina la calma del seu entorn natural amb una potent oferta d’oci capaç d’atreure públics molt diversos —————————
PATRIMONI, CULTURA I EXPERIÈNCIES VINCULADES AL TERRITORI Un dels espais més emblemàtics és el Celler de Vila-seca, convertit avui en un equipament cultural i museístic dedicat a la divulgació de la cultura vitivinícola i del territori. El Celler combina exposició permanent, activitats culturals i experiències immersives. En aquesta línia d’innovació turística i cultural, la destinació també treballa en el futur centre experiencial Cal·lípolis Next Generation, un projecte estratègic orientat a posar en valor la relació
33
entre el territori, el paisatge, el patrimoni i la sostenibilitat a través de noves tecnologies i experiències immersives. Molt a prop del Celler s’aixeca el Castell de Vila-seca, un dels grans referents patrimonials del municipi. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, aquest edifici històric s’ha convertit en un destacat espai expositiu dedicat a l’art contemporani gràcies a la col·laboració entre la Fundació Vila Casas i l’Ajuntament de Vila-seca.
I FÒRUM Camp de Tarragona
Vila-seca celebra la segona edició del Festival de l’Oli per apropar la tradició oleícola a la ciutadania El festival, previst per als dies 21 i 22 de novembre, combinarà gastronomia, activitats divulgatives i propostes familiars, en un any especialment significatiu per als 125 anys de la Cooperativa Agrícola de Vila-seca
Redacció Vila-seca tornarà a dedicar un cap de setmana a l’oli d’oliva amb la celebració de la segona edició del Festival de l’Oli, els dies 21 i 22 de novembre. El certamen oferirà una programació que combina cuina, cultura, patrimoni agrícola i activitats participatives amb l’objectiu de donar a conèixer aquest producte i la seva vinculació amb la història i l’activitat econòmica del municipi. La iniciativa vol acostar el món de l’oli a públics diversos, des de les persones interessades en la gastronomia fins a les famílies, i posar en relleu el valor dels productes de proximitat. Alhora, el festival contribueix a donar visibilitat a la Cooperativa Agrícola de Vila-seca, una entitat que forma part de
I FÒRUM Camp de Tarragona
la vida local i que enguany celebra 125 anys de trajectòria.
————————— El cuiner Arnau París protagonitzarà un showcooking amb degustació, en què explorarà les possibilitats de l’oli d’oliva a la cuina ————————— L’aniversari de la cooperativa tindrà un protagonisme especial en aquesta edició, amb propostes que permetran repassar la seva història i la contribució al desenvolupament agrari del municipi. Una exposició commemorativa i la projecció de fotografies d’altres èpoques mostraran l’evolució de l’entitat i de la seva activitat. El festival també serà el marc per donar a conèixer la nova imatge
34
de la Cooperativa Agrícola. La gastronomia serà un dels principals atractius de la programació. El cuiner Arnau París protagonitzarà un showcooking amb degustació, en què explorarà les possibilitats de l’oli d’oliva a la cuina i compartirà idees per incorporar-lo a diferents elaboracions. En acabar, els assistents podran adquirir i fer signar els seus llibres, així com apropar-se a saludar-lo, encara que no hagin pogut assistir a la demostració culinària. El programa es completarà amb diferents activitats per gaudir i descobrir l’oli des de perspectives diverses. Hi haurà concursos populars, com el de llançament de pinyol, el de l’all i oli i el tast a cegues; el tradicional esmorzar de la Cooperativa Agrícola; el taller per a famílies “Art i oli”; l’espectacle infantil “Volem pa i oli” i una experiència de tast que combinarà vi i oli. Una altra de les propostes serà la ruta oleoturística, que permetrà als participants acostar-se als camps d’oliveres i visitar les instal·lacions de la cooperativa. El recorregut oferirà l’oportunitat de conèixer l’entorn on s’origina el producte i descobrir-ne les característiques a través d’un tast. Amb aquesta nova edició, Vila-seca reforça la divulgació de la cultura de l’oli i el reconeixement de l’activitat agrícola local, alhora que proposa una experiència que uneix gastronomia, memòria i participació ciutadana. La programació completa es pot consultar a lapinedaplatja.info
21 i 22 n ove m b re 2 02 6
2n Festival de l’Oli
JARDí DEL CASTELL DE VILA-SECA
Venda d'oli DOP Siurana Escomes Showcooking amb Arnau París Espectacle infantil i berenar tradicional de pa amb oli i xocolata
ENTRADA GRATUÏTA
Concursos
“Vine, participa
Consulta el
i guanya
programa
coneix les novetats
oli” lapinedaplatja.info
Organitza:
Amb el suport de:
35
I FÒRUM Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona busca connectar el seu ecosistema d’innovació Universitats, empreses, centres de recerca i administracions treballen en un Sistema d’Innovació Metropolità que vol convertir el coneixement existent en projectes i oportunitats al territori Redacció El Camp de Tarragona disposa d’universitats, centres de recerca, empreses tecnològiques i un important teixit industrial. El repte és aconseguir que aquests agents treballin més coordinadament i que el coneixement que generen es tradueixi en nous projectes. Amb aquest objectiu es va presentar el juny de 2026 el Sistema d’Innovació Metropolità. Aquesta és la raó de ser del SIM,
I FÒRUM Camp de Tarragona
presentat el juny de 2026 en el marc de la segona Jornada d’Innovació de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. La iniciativa està impulsada per la Càtedra Universitat-Regió del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Diputació de Tarragona i l’Associació per a l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona. La presentació va reunir més de 150 representants institucionals, empresarials, acadèmics i professionals al Teatret del Serrallo de Tar-
36
ragona. El plantejament del SIM no passa per crear una nova estructura que substitueixi les existents en l’actualitat. El director de la Càtedra Universitat-Regió del Coneixement de la URV, Jordi Duch, va explicar durant la presentació que l’objectiu és connectar millor els recursos i les capacitats que ja hi ha al Camp de Tarragona. El sistema es planteja com una xarxa de col·laboració entre universitats, empreses, administracions, centres de recerca i
altres agents del territori. TRES EIXOS PER CONSTRUIR EL SISTEMA El Sistema d’Innovació Metropolità s’articula inicialment al voltant de tres àmbits. El primer és la intel·ligència col·laborativa, amb la voluntat de compartir informació i detectar oportunitats de cooperació entre els diferents agents. El segon és el talent, amb l’objectiu d’analitzar les necessitats del territori i afavorir la disponibilitat de professionals. El tercer és la marca del sistema d’innovació, orientada a projectar conjuntament el Camp de Tarragona. La proposta arriba després d’un procés de treball en què s’han identificat tant els actius del territori com alguns dels obstacles que poden dificultar una estratègia compartida. Entre aquests reptes hi fi-
guren la fragmentació territorial, la manca d’un relat metropolità compartit, les dificultats per desplegar projectes estratègics, els problemes de mobilitat i connectivitat interna, les limitacions de sòl, la lentitud administrativa i la desconnexió entre la formació i les necessitats de les empreses. Aquesta diagnosi és especialment rellevant perquè situa el debat més enllà de la tecnologia. La innovació, en aquest cas, també es planteja com una qüestió d’organització territorial i de capacitat de cooperació.
————————— Jordi Duch va explicar durant la presentació que l’objectiu és connectar millor els recursos i les capacitats que ja hi ha al Camp de Tarragona —————————
37
REUS, UN DELS FOCUS DE L’ESTRATÈGIA La ciutat va obtenir per al període 2025-2028 la distinció de Ciutat de Ciència i Innovació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Segons l’Ajuntament, Reus és l’única ciutat catalana fora de l’àrea metropolitana de Barcelona que va obtenir aquesta distinció en aquella convocatòria. El reconeixement inclou 69 projectes agrupats en els àmbits de ciència i innovació, ciutat verda i persones. Un dels projectes vinculats a aquesta estratègia és el Sandbox Reus, un entorn controlat que permetrà provar productes, serveis i tecnologies innovadores en situacions reals sota unes condicions regulades. El model preveu que empreses, startups, emprenedors, universitats i centres de recerca puguin
I FÒRUM Camp de Tarragona
presentants de l’Autoritat Portuària de Tarragona van participar en la ponència sectorial de desenvolupament econòmic i innovació de l’Associació per a l’Impuls Metropolità, juntament amb representants dels ajuntaments, les cambres de comerç, PIMEC, el Clúster TIC Catalunya Sud, la URV, REDESSA, Tarragona Impulsa i Vallsgenera. La incorporació de tots aquests agents apunta a una de les característiques que els impulsors volen donar al sistema: que la innovació es treballi des de diferents sectors i no quedi circumscrita a l’àmbit universitari o tecnològic. presentar projectes per provar solucions en àmbits com la transformació digital, la intel·ligència artificial, l’Internet de les Coses, la mobilitat sostenible, la salut, la transició energètica, l’economia circular o la millora dels serveis públics. El projecte també forma part dels 25 projectes que actualment recull el portal Reus Ciència i Innovació, entre els quals hi ha iniciatives relacionades amb el FoodTech i la nutrició, les incubadores TIC i FoodTech, el malbaratament alimentari i la compra pública innovadora. LA UNIVERSITAT, PEÇA CLAU La Universitat Rovira i Virgili ocupa un paper central en aquesta estratègia. La Càtedra Universitat-Regió del Coneixement és precisament l’organisme encarregat d’impulsar el disseny del Sistema d’Innovació Metropolità juntament amb la Diputació i l’Associació per a l’Impuls Metropolità. La mateixa URV també manté una activitat específica al voltant de la innovació empresarial. La seva Càtedra Universitat-Empresa per al Foment de la Innovació Empresarial desenvolupa activitats de recerca, transferència i formació, i el 2026 ha organitzat, entre altres activitats, sessions sobre polítiques d’innovació i un monogràfic dedicat al futur del Port de Tarragona.
I FÒRUM Camp de Tarragona
Aquest paper universitari connecta amb un dels objectius del nou sistema: aconseguir que el coneixement generat al territori tingui més connexió amb les empreses i amb les necessitats econòmiques i socials del Camp de Tarragona. INDÚSTRIA, DESCARBONITZACIÓ I LOGÍSTICA la dimensió industrial és una de les particularitats del territori i va ocupar un espai destacat en la jornada de 2025 sobre el sistema metropolità d’innovació. La relació entre innovació tecnològica i descarbonització va ser objecte d’una taula específica amb representants de l’ICIQ, l’AEQT, Dow Tarragona, el Port de Tarragona i la Generalitat. El Port també forma part dels agents que participen en el debat sobre la competitivitat i la innovació del territori. El maig de 2026, re-
38
EL FUTUR DEL TERRITORI La fotografia actual del Camp de Tarragona podriem dir que es un territori que disposa de diferents actius i projectes però que encara s’ha de treballar per connectar-los dins d’una estratègia per treballar plegats. Aquesta és precisament una de les conclusions del treball desenvolupat per l’Associació per a l’Impuls Metropolità. La diagnosi identifica actius rellevants al territori, però també dificultats per articular projectes conjunts i reclama una eina capaç de coordinar i projectar una estratègia compartida.
Quan explorem totes les energies, fem avançar tothom.
Amb tota l’energia
39
I FÒRUM Camp de Tarragona
El polígon de Valls consolida el seu creixement amb noves inversions Més de 350 empreses i una ubicació estratègica fan del polígon vallenc un motor econòmic en expansió Redacció A la sortida nord de Valls, entre la C-37 i la carretera del Pla, s'estén una de les grans àrees d'activitat econòmica del país. Fa més de seixanta anys que el polígon vallenc és el motor econòmic de l'Alt Camp. Amb noves empreses que hi arriben i una ampliació de 63 hectàrees en camí, avui és un dels millors termòmetres de la salut industrial del Camp de Tarragona. UN GEGANT DE 3,5 MILIONS DE METRES QUADRATS Creat el 1964, el polígon ocupa uns 3,5 milions de metres quadrats i acull més de 350 empreses. Es tracta d’una de les principals àrees industrials del Camp de Tarragona. El teixit és divers i predominantment de petita i mitjana empresa. Destaquen la indústria auxiliar de l'automoció, l'alimentació, la logística, el paper i la química. La seva gran carta de presentació són les connexions: accés directe al port de Tarragona per l'A-27 i enllaços amb l'AP-2 i l'AP-7. El creixement recent s'ha concentrat al nord, al sector de Palau de Reig. S'hi han instal·lat noms d’empreses com el centre de venda en línia d'Ikea, Frigicoll, Prat Brands, Aozom, Fluvitex i Griffith Foods. UN POTENCIAL QUE VA MÉS ENLLÀ DEL SÒL La ubicació és el primer argument. Valls és a uns 20 quilòmetres de Tarragona i Reus i a 90 de Barcelona, en un eix històric de pas entre el Mediterrani i l'interior. Les empreses tenen a l'abast el port
I FÒRUM Camp de Tarragona
————————— Les empreses tenen a l'abast el port de Tarragona i un entorn industrial internacional amb noms com Repsol, Gomà-Camps, Lear, Monix o Kellogg's ————————— de Tarragona i un entorn industrial internacional amb noms com Repsol, Gomà-Camps, Lear, Monix o Kellogg's. A més, des del segle XVIII, el Camp de Valls ha viscut del paper, el tèxtil, la pell, els aiguardents i la metal·lúrgia, sempre amb vocació exportadora. Aquest bagatge ha deixat una indústria auxiliar molt diversificada: motlles i matrius, tecnologia de precisió, climatització, enginyeries i serveis. 63 HECTÀREES PER NO PERDRE OPORTUNITATS La demanda de sòl va empènyer l'Ajuntament i l'Institut Català del Sòl (Incasòl) a pactar, l'octubre del 2022, una ampliació de 63 hectàrees al sector nord. Aquest fet supo-
40
sava fer créixer el polígon al voltant d'un 17%. La inversió estimada és de 10 milions d'euros, i un 30% del sòl serà públic per a equipaments, vials i zones verdes. Com a avançada, la Generalitat ja va construir una rotonda d'accés al sector nord i va allargar els laterals de la C-37, amb una inversió d'1,15 milions. NOVES INVERSIONS L'abril passat, la brasilera Raft Embalagens va anunciar que escollia Valls per obrir la seva primera fàbrica fora del Brasil. Hi invertirà més de 12 milions d'euros en una nau de 6.500 m², on fabricarà contenidors industrials IBC de 1.000 litres. L'activitat ha arrancat amb 15 persones, amb l'objectiu d'arribar a unes 60 en pocs anys. Raft se suma a altres apostes recents al nord del polígon, com la nau de 15 milions d'euros que la promotora internacional Gazeley va construir a Palau de Reig.
41
I FÒRUM Camp de Tarragona
El futur industrial del Camp de Tarragona i de Catalunya es construeix a través de la innovació i la sostenibilitat FCC Medi Ambient contribueix a avançar cap a un model de serveis essencials més eficients i sostenibles, mitjançant la innovació tecnològica, l’economia circular i el compromís amb les persones Redacció TECNOLOGIA AL SERVEI D’UN TERRITORI MÉS EFICIENT El futur industrial del Camp de Tarragona no depèn únicament de les grans infraestructures, la capacitat productiva o les noves tecnologies. També requereix serveis essencials que garanteixin el funcionament dels municipis, optimitzin els recursos i contribueixin a generar un entorn favorable per a l’activitat econòmica. Amb més de 125 anys d’experiència, FCC Medi Ambient està arrelada a la demarcació de Tarragona des de 1961. Actualment, presta servei a 54 municipis i dona cobertura a més de 235.000 habitants. Cada any, gestiona prop de 230.000 tones de residus i neteja més de 20.000 quilòmetres. Amb 550 professionals i una facturació superior als 26 milions d’euros. Aquesta presència forma part de la dimensió territorial de FCC Medi Ambient a Catalunya, que atén 4,7 milions de persones, el que suposa gairebé un 60% de la població catalana total. La companyia acumula més de 50 anys d’experiència en el desenvolupament de tecnologies de mobilitat elèctrica per millorar l’eficiència dels serveis i reduir-ne l’impacte ambiental. Ja el 1974 va posar en circulació a Barcelona el primer camió recol·lector 100% elèctric. Actualment, disposa d’una flota de 3.228 vehicles sostenibles, dels quals 1.486 són elèctrics o electro-
I FÒRUM Camp de Tarragona
híbrids i 1.742 funcionen amb gas natural comprimit (GNC), inclosos els vehicles amb tecnologia combinada de GNC i gasolina.
42
Aquesta trajectòria mostra com la tecnologia pot contribuir a modernitzar els serveis, optimitzar recursos i avançar cap a un model
de desenvolupament més eficient i sostenible, un repte compartit per l’activitat econòmica del territori. DE RESIDUS A RECURSOS: AVANÇAR CAP A L’ECONOMIA CIRCULAR La innovació és clau per avançar cap a un model industrial més sostenible. En la gestió dels residus, allò que durant molt de temps s’ha considerat un material de rebuig pot esdevenir un recurs si es disposa de la tecnologia necessària per recuperar-lo, tractar-lo i reincorporar-lo al cicle productiu. És un canvi de perspectiva que situa l’economia circular al centre de la
————————— FCC Medi Ambient, ja el 1974 va posar en circulació a Barcelona el primer camió recol·lector 100% elèctric —————————
43
transformació industrial. En aquesta línia FCC Medi Ambient ha desenvolupat l’ie-Urban Truck, el primer xassís-plataforma industrial d’electromobilitat per a serveis urbans, ja implantat a ciutats com Madrid, Barcelona i Saragossa. Aquesta solució redueix les emissions sonores, contaminants i de CO₂, i permet un estalvi energètic de fins al 50% respecte d’un vehicle convencional. Els seus components són 100% reciclables i estan dissenyats per allargar-ne la vida útil. La companyia destina constantment esforços per descarbonitzar els serveis urbans pesants. En aquest sentit, el projecte H2TRUCK, té com a objectiu desenvolupar un prototip de vehicle recol·lector i compactador de residus sobre un xassís-plataforma de gran tonatge. El sistema combina una propulsió 100% elèctrica amb una pila de combustible alimentada amb hidrogen i una bateria d’ions de liti. En l’àmbit de l’economia circular, el projecte LIFE Plasmix treballa en la recuperació i el reciclatge de plàstics procedents de residus municipals barrejats, amb més de 4.500 tones de plàstics mixtos recuperades. Una iniciativa que demostra com la innovació per-
I FÒRUM Camp de Tarragona
met reincorporar residus al cicle productiu. Aquestes iniciatives s’emmarquen en una estratègia de llarg recorregut. El 2021, FCC Medi Ambient va presentar l’Estratègia de Sostenibilitat 2050, un full de ruta que integra objectius i compromisos en quatre àmbits: medi ambient, dimensió social, excel·lència i bon govern. En aquest sentit, l’organització s’ha fixat com a objectiu reduir un 35% les emissions abans del 2030 i assolir la neutralitat climàtica el 2050. Al Camp de Tarragona, on l’activitat industrial conviu amb municipis, espais naturals i zones de gran valor ambiental, aquests compromisos posen de manifest la importància d’avançar cap a models de desenvolupament que combinin activitat econòmica, eficiència en l’ús dels recursos i protecció de l’entorn. LES PERSONES, MOTOR DE LA TRANSFORMACIÓ SOSTENIBLE La transformació dels serveis urbans no es resol només amb nous vehicles, eines digitals o processos de recuperació de materials. La qualitat del resultat depèn tant dels mitjans tècnics com de la coordinació i la implicació de les persones que els executen. La incorporació de noves tecnologies també transforma les tasques i els procediments, fet que reforça la importància de la formació, la prevenció i l’acompanyament dels equips. FCC Medi Ambient compta amb prop de 8.000 professionals a Catalunya, dels quals 550 treballen a la demarcació de Tarragona. Per a la companyia, la seguretat laboral és una prioritat estratègica, que es concreta en iniciatives com les Observacions Preventives de Seguretat, orientades a detectar situacions de risc i reforçar les conductes segures. Aquest compromís amb la prevenció ha contribuït a reduir un 60% els accidents
I FÒRUM Camp de Tarragona
laborals en l’activitat a Tarragona i Lleida. A més, la companyia situa l’absentisme a la seva Delegació de Tarragona all voltant del 7%, molt per sota de la forquilla del 10-13% que recull com a referència del sector, una dada que valora la importància de treballar per unes condicions laborals més segures i saludables. En aquesta línia, l’organització impulsa formacions especialitzades en àmbits com l’economia circular, la biodiversitat i la gestió sostenible dels espais, amb l’objectiu de reforçar els coneixements dels
————————— El compromís amb les persones també es tradueix en la promoció de la inclusió laboral, a través d’iniciatives com FCC Equal ————————— professionals, implicar els treballadors en la transició cap a models més sostenibles i fer-los partícips del canvi. El compromís amb les persones també es tradueix en la promoció de la inclusió laboral, a través d’iniciatives com FCC Equal i de la col·laboració amb centres es-
44
pecials de treball de l’àmbit local. Al Camp de Tarragona, amb una base industrial consolidada, el repte és continuar generant activitat econòmica sense perdre de vista la qualitat de vida i la protecció de l’entorn. Això requereix integrar innovació tecnològica, eficiència en l’ús dels recursos i desenvolupament de les capacitats professionals. Així, el futur industrial del Camp de Tarragona i de Catalunya passa per combinar innovació, sostenibilitat i persones per construir un model més competitiu, responsable i preparat per als reptes futurs.
125 años
prestando servicios al ciudadano
FCC Medio Ambiente, presente en Barcelona desde 1911, es la empresa del Grupo FCC que presta servicios medioambientales a 67 millones de personas en todo el mundo. El ie-Urban Truck, ya en servicio en Barcelona y desarrollado por un consorcio liderado por FCC Medio Ambiente, es el primer camión recolector montado sobre un chasis-plataforma eléctrico diseñado específicamente para servicios urbanos. El vehículo ha recibido múltiples galardones entre los que destacan el “Most Innovative Idea Award” en el Smart City Expo World Congress de Barcelona de 2019, el Premio Europeo de Medio Ambiente a la Empresa 2019/2020 (EBAE) en la categoría Producto y/o servicio, y el Vehículo Industrial Ecológico del año 2021 en España.
45
I FÒRUM Camp de Tarragona
Cambrils, tan a prop i tant per descobrir Més enllà de les platges i la bona taula, Cambrils també convida a retrobar-se amb el patrimoni, la natura i la vida marinera Redacció
vitat econòmica vinculada al mar, mentre que el Centre d’InterpreHi ha localitats que, de tan pro- tació de la Pesca ajuda a entenperes, ens pensem que les conei- dre l’ofici que ha forjat la identitat xem del tot. Cambrils n’és una. cambrilenca. Endinsar-se a la Vila obre una Però només cal deixar-se portar, altra finestra. canviar el recor————————— El Mercat de regut habitual i El Parc Samà declarat mirar amb uns BCIN, amb 14 hectàrees la Vila, a punt altres ulls per de jardí històric, recentdescobrir-hi ment reconegut a nous encants. Atenes amb un guardó Passar-hi un dia a nivell europeu pot ser un bon ————————— començament, però quedar-s’hi uns quants, permet assaborir-ho sense presses. Les platges i la gastronomia són una magnífica carta de presentació. El peix, els arrossos i els productes de la terra, com l’oli de la Cooperativa, expliquen una manera de viure que continua al port, alhora pescador i esportiu. Allí, entre barques i velers, el Club Nàutic dinamitza el lleure i l’acti-
I FÒRUM Camp de Tarragona
46
d’estrenar remodelació, i el Celler de Cambrils conviden a reconnectar amb les arrels agrícoles i comercials. La plaça del Setge i l’ermita de la Mare de Déu del Camí ens apropen a la memòria local mentre que al Molí de les Tres Eres, el Museu d’Història permet resseguir-la. Finalment, el jaci-
ment romà de la Llosa recorda que aquesta relació privilegiada amb el Mediterrani ens ve de lluny. A Cambrils també hi ha espai per gaudir del verd i l’essència de la natura. El Parc Samà declarat BCIN, amb 14 hectàrees de jardí històric, recentment reconegut a Atenes amb un guardó a nivell europeu; el Parc del Pescador que ofereix 2,5 hectàrees de verd a primera línia de costa; i el Parc del Pinaret, de 4,5 hectàrees, ideal pel passeig i el lleure en família. Al Cavet, la reserva biomarina posa en valor la riquesa del mar i la ne-
cessitat de cuidar-lo. I el Complex Esportiu Municipal completa les opcions per a qui vol incorporar activitat física a l’escapada. Cambrils és tot això, però sobretot és la llibertat de combinar-ho: patrimoni al matí, un bon dinar,
una passejada vora el mar i temps compartit. No cal anar gaire lluny per viure una experiència que ens sorprengui. De vegades només cal tornar a mirar allò que tenim a tocar. I deixar que Cambrils ens enamori.
XIII XIII Jornades Jornades Gastronòmiques Gastronòmiques
DDeell 3300 ooct b u r aall 1155 nnoov em e b re
AMB AMBOLI OLINOU NOUD’OLIVA D’OLIVA VERGE VERGEEXTRA EXTRADE DECAMBRILS CAMBRILS
8
Diumenge Diumenge NOVEMBRE NOVEMBRE
Més informació Més informació
FIRA FIRA DE DE L'OLI L'OLINOU NOU
De De 9 9 hh aa 15 15 hh
ESMORZAR ESMORZAR POPULAR POPULAR
A A les les instal·lacions instal·lacionsde delalaCooperativa CooperativaAgrícola Agrícolade deCambrils Cambrils
013-201 8-2 8-2013-24014 00 -2 -200
MERCAT MERCAT DE DE PRODUCTORS PRODUCTORS
Ballada de sardanes Ballada de sardanes Música en viu Música en viu Foodtrucks Foodtrucks Jocs gegants infantils Jocs gegants infantils Tastos d'olis Tastos d'olis Vermut electrònic amb Kuman Dj Vermut electrònic amb Kuman Dj Sortejos Sortejos ... i molt més
47
... i molt més
I FÒRUM Camp de Tarragona
DEGUSTACIÓ ALS RESTAURANTS I FORNS DE PA DEGUSTACIÓ ALS RESTAURANTS I FORNS DE PA
20 06 20 06
Ponsmove: més de 50 anys al costat de les persones i del territori El grup d’automoció d’origen familiar creix a les comarques de Tarragona amb cinc grans marques, una aposta per la innovació i un compromís ferm amb la comunitat Redacció Hi ha empreses que evolucionen sense perdre la seva essència. Ponsmove n’és un exemple. Amb més de 50 anys de trajectòria, el grup d’automoció ha passat de ser una empresa familiar a consolidar-se com un referent del sector a la província de Tarragona, mantenint els valors de proximitat, confiança i compromís amb els clients. Actualment, Ponsmove representa cinc marques destacades: Toyota, Lexus, Mazda, Yamaha i Geely, que ofereixen diferents solucions de mobilitat, des del vehicle híbrid i electrificat fins a l’experiència premium i les dues rodes. Aquesta diversitat permet adaptar-se a les necessitats de particulars i empreses en un sector en plena transformació. El grup disposa de centres a Tarragona, Reus, El Vendrell i Tortosa, una xarxa que reforça la seva
I FÒRUM Camp de Tarragona
presència al territori i contribueix també forma part de la seva esal desenvolupament econòmic lo- tratègia. La digitalització dels procal. Amb 242 professionals i una cessos, la millora de la qualitat i la facturació superior als 90 milions incorporació de noves tecnologies d’euros el 2025, Ponsmove conti- busquen oferir un servei més àgil nua creixent i i personalitzat, ————————— generant ocusense perdre Actualment, Ponsmove el tracte humà pació a les corepresenta cinc marmarques tarraque caracteritques destacades: Toyota, za l’empresa. gonines. Lexus, Mazda, Yamaha La innovació Aquest comi Geely, que ofereixen promís va més diferents solucions de enllà de l’actimobilitat vitat comerci————————— al. Ponsmove col·labora amb entitats com Swim for ELA, Creu Roja, l’Associació Espanyola Contra el Càncer i Down Tarragona, impulsant iniciatives solidàries i d’inclusió social. Amb la mirada posada en el futur, Ponsmove manté intacta la seva filosofia: créixer, innovar i avançar al costat de les persones. Una manera d’entendre l’empresa que es resumeix en el seu lema: «Al teu costat cap al futur».
48
ENS MOVEM JUNTS CAP AL FUTUR DE L’AUTOMOCIÓ
49
I FÒRUM Camp de Tarragona
Sumem capacitats, trenquem barreres i construïm plegats
El futur del Tarragonès passa per entendre que els reptes del territori no tenen fronteres municipals i que les grans oportunitats només es podran aprofitar si som capaços de treballar plegats. L’estratègia metropolitana del Camp de Tarragona representa una oportunitat per deixar enrere les mirades individualistes i apostar per una visió compartida, en què cada municipi contribueixi a construir un territori més equilibrat, cohesionat i competitiu. En aquest plantejament, el Tarragonès hi té un paper fonamental. Els 22 municipis de la comarca comparteixen dinàmiques econòmiques, socials i territorials que fan imprescindible una planificació conjunta. I des del Consell Comarcal del Tarragonès, com a institució de referència i espai de coordinació, hem de contribuir a articular aquesta mirada comuna, afavorint la cooperació entre ajun-
I FÒRUM Camp de Tarragona
del territori ha de permetre un creixement equilibrat, reforçant la cohesió social i evitant desequilibris. També hem d’avançar conjuntament impulsant les energies renovables, l’eficiència energètica i l’adaptació al canvi climàtic. La gestió responsable dels recursos, la protecció dels espais naturals i la transició energètica necessiten estratègies compartides i una visió que superi els límits locals. El Tarragonès compta amb un important pes ————————— empresarial i Cooperar vol dir geneeconòmic, amb rar noves oportunitats, sectors estraatraure inversions, retègics i un teiforçar la competitivitat, xit productiu crear ocupació de quali- que és clau per tat i connectar millor les al desenvolupaempreses amb el talent, ment del contaments i la imles infraestructures i els junt del Camp plicació activa serveis de tots els mude Tarragona. ————————— nicipis en l’imAquest potenpuls metropolità. cial encara pot créixer més si som La mobilitat i el transport han capaços de superar els límits adde ser un dels grans eixos d’aques- ministratius i les dinàmiques lota transformació. Cal avançar cap a cals per treballar des d’una veriuna xarxa de transport públic més table visió de territori. Cooperar eficient, connectada i accessible, vol dir generar noves oportunique faciliti els desplaçaments en- tats, atraure inversions, reforçar tre municipis, centres de treball, la competitivitat, crear ocupació equipaments i serveis. Apostar per de qualitat i connectar millor les una mobilitat sostenible és millo- empreses amb el talent, les infrarar la qualitat de vida de la ciutada- estructures i els serveis. nia i entendre que les infraestrucAquest és el repte i, alhora, la tures i els serveis han de respondre gran oportunitat: sumar capacia les necessitats del conjunt del tats, trencar barreres i construir, territori. entre tots, un futur econòmicaL’habitatge és un altre repte ment més fort, socialment més compartit. Cal promoure políti- cohesionat i territorialment més ques coordinades que facilitin l’ac- equilibrat. cés a un habitatge digne i assequible, afavoreixin l’emancipació dels Joan Martí Pla i Pla joves i contribueixin a revitalitzar President del els municipis. Alhora, l’ordenació Consell Comarcal del Tarragonès
50
Consell Comarcal del Tarragonès
Al teu servei!
Al servei de les persones Al servei dels municipis
tarragones.cat
@ c o n s e l l _ c o m a51r c a l _tarragones
C o n s e l l C o m a rcI FÒRUM a l Camp @ C de C dTarragona elTarragones d e l Ta rra g o n è s
Hubgrade de resiliència urbana de Veolia, ubicat a Granollers. Cedida.
La tecnologia predictiva i la planificació local, claus per protegir els municipis davant l’emergència climàtica Els episodis recents de pluges torrencials i la sequera persistent evidencien la necessitat d’actuar amb immediatesa, coordinació i anticipació davant els riscos climàtics. S’imposa una reflexió sobre la necessitat de dotar els municipis de solucions d’intel·ligència predictiva i digitalització per protegir les infraestructures crítiques, els serveis essencials i la ciutadania Redacció Catalunya afronta un repte hídric marcat per la convivència entre períodes de sequera estructural i episodis de precipitació torrencial, una alternança que
I FÒRUM Camp de Tarragona
posa de manifest la paradoxa de l’aigua. Aquesta realitat té una explicació física directa avalada per la ciència: segons el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), la capacitat de l’atmosfera per retenir vapor
52
d’aigua augmenta, com a mínim, un 7 % per cada grau d’escalfament. Aquest fenomen fa que l’atmosfera pugui acumular més humitat abans de descarregar-la, fet que pot intensificar les precipitacions en intervals molt curts i
augmentar el risc i la gravetat de les inundacions fluvials, pluvials i costaneres. Aquesta major intensitat de les pluges es tradueix en una factura econòmica devastadora per al territori. A Catalunya, la magnitud d’aquesta vulnerabilitat queda palesa en la petjada del temporal Glòria, que va generar danys per valor de 456,9 milions d’euros — dels quals, un 49,4 % van afectar directament equipaments municipals—, o la dana del 2019, amb un impacte estimat de 144,8 milions d’euros. Més recentment, els aiguats d’aquest octubre del 2026 han obligat el Govern de la Generalitat a aprovar un paquet urgent de 75 milions d’euros per pal·liar els danys en infraestructures i activitat local. Aquestes xifres confirmen que la gestió predictiva és
la principal garantia de seguretat de monitoratge, nivells de rius, per a la ciutadania i, alhora, l’única sensors hidràulics i càmeres munivia per evitar que els fenòmens ex- cipals. Mitjançant algoritmes d’intrems comprometin el futur eco- tel·ligència predictiva i models de gestió a molt curt termini, aquesnòmic de les comunitats locals. Per convertir aquesta prevenció tes eines permeten anticipar l’impacte dels epien una realitat ————————— sodis extrems operativa, la La revisió del Pla sobre el teixit clau rau a dotar INUNCAT obliga els 947 urbà, amb la els municipis de tecnologia municipis de Catalunya a qual cosa facidisposar de planificació liten l’activació d’alta precisió de protecció civil ràpida i coordicapaç d’actui d’eines de previsió nada dels plans ar abans que en temps real d’actuació mues produeixi el ————————— nicipal i dels dany. Com a centres d’emeractor estratègic en el cicle integral de l’aigua, gències. Aquesta capacitat d’anticipaVeolia acompanya els governs locals en la implantació de sistemes ció resulta especialment rellevant multirisc d’alerta primerenca que davant un marc normatiu cada integren en temps real dades de vegada més exigent. La modificaradars meteorològics, estacions ció del Reglament del domini pú-
L’antic camp de futbol de Malgrat de Mar totalment inundat. ACN.
53
I FÒRUM Camp de Tarragona
Veïna buidant cubells d'aigua al centre de Sant Cugat. ACN.
Un home neteja la Via Favència, a Barcelona, afectada per les pluges. ACN.
I FÒRUM Camp de Tarragona
54
blic hidràulic mitjançant el Reial decret 665/2023 reforça la necessitat d’identificar i gestionar amb precisió les zones exposades i de limitar-hi determinats usos. Paral·lelament, la revisió del Pla INUNCAT fa obligatòria la planificació de protecció civil als 947 municipis de Catalunya i estableix una avaluació del risc basada en quatre nivells oficials, fet que obliga els ajuntaments a comptar amb eines de previsió i plans d’actuació actualitzats per protegir la població. La planificació a escala local s’emmarca, també, en el tercer ci-
Veïns buidant amb cubells un garatge inundat de Sant Cugat. ACN.
cle de l’avaluació i gestió del risc d’inundació de les conques internes de Catalunya, que l’Agència Catalana de l’Aigua duu a terme per al període 2028-2033 i que incorpora, per primer cop i de manera expressa, les inundacions pluvials urbanes. En aquest context s’han identificat 44 noves àrees de risc potencial significatiu d’inundació (ARPSI) pluvials, que afecten 204 municipis. Això requereix que les administracions locals disposin de mapes de perillositat i risc d’inundació (MAPRI) i que desenvolupin mesures de drenatge sostenible (SUDS) i solu-
cions basades en la natura. i la resiliència tant en aigua com Aquesta aposta per la resilièn- en energia. Aquesta visió digital cia es tradueix en projectes con- es complementa amb la col·labocrets desplegats per Veolia arreu ració en els treballs de planificació del territori català, des dels sis- que desenvolupa l’Agència Catatemes d’alerlana de l’Aigua, ————————— ta primerenca entre els quals L’anticipació mitjançant hi ha l’actualitde Martorell sistemes d’alerta prime- zació de l’avaluamb integrarenca i digitalització és la ació preliminar ció de càmeres millor garantia per man- del risc (APRI) de trànsit, a tenir la continuïtat dels i els mapes més de Sitges serveis essencials als i Sant Pere de de perillositat pobles i les ciutats Ribes, en el i risc d’inun————————— marc del PERdació (MAPRI) TE A-MEDI, fins del tercer cicle, als de Rubí, mitjançant el PERTE així com la redacció d’estudis soe-READAPTA, i Manlleu, a través bre alternatives per reduir el risc del projecte europeu REHUBS del d’inundació a les Terres de l’Ebre. programa Horizon Europe. A més, Mitjançant aquest acompanyala companyia assumeix la gestió ment integral —que abraça des de més de 150 contractes d’ope- dels estudis hidrològics inicials i ració i manteniment de xarxes de la planificació normativa fins a la clavegueram a Catalunya. digitalització, la gestió avançada Aquesta estratègia digital i tec- de les xarxes de clavegueram i els nològica es canalitza a través de la sistemes d’alerta a la població—, xarxa de centres operatius Hub- es facilita que les administracions grade, especialitzats en àmbits locals construeixin municipis més claus com la ciberseguretat, la resilients i millor preparats per gestió de dades, el drenatge urbà afrontar els reptes climàtics.
55
I FÒRUM Camp de Tarragona
Tarragona acollirà la Convenció
Turespaña el 2027
amb més de 500 professionals del sector La ciutat serà l'escenari d'una de les principals trobades del sector, que reunirà representants institucionals i empresarials durant tres dies Redacció Tarragona es convertirà l'octubre de 2027 en un dels principals punts de trobada del sector turístic estatal. La ciutat ha estat escollida per acollir la VII Convenció Turespaña, un esdeveniment que reunirà més de 500 professionals i representants institucionals per debatre els reptes de futur del turisme. La designació s'ha fet pública aquest dimarts a Saragossa, durant la clausura de l'edició d'enguany. La candidatura, impulsada conjuntament per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Tarragona, s'ha imposat gràcies a diversos factors, entre els quals destaca el patrimoni històric i cultural de la ciutat. El conjunt arqueològic de Tàrraco, reconegut com a Patrimoni Mundial per la UNESCO, ha estat un dels elements que han contribuït a l'elecció, juntament amb les infraestructures, les comunicacions i la capacitat organitzativa de la destinació.
turisme i membres de les Oficines Espanyoles de Turisme a l'exterior. La trobada permetrà analitzar les tendències de la demanda internacional, intercanviar experiències i explorar noves oportunitats de col·laboració entre destinacions. El conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha valorat positivament la designació i ha destacat la capacitat de Catalunya per atreure esdeveniments internaci-
UN RECONEIXEMENT AL POTENCIAL DE TARRAGONA La convenció està organitzada per Turespaña, organisme dependent del Ministeri d'Indústria i Turisme, i constitueix una de les principals cites anuals de reflexió i planificació estratègica del sector turístic espanyol. Durant tres dies, Tarragona rebrà responsables de les administracions públiques, representants empresarials, professionals del
I FÒRUM Camp de Tarragona
56
onals. "Catalunya s'ha consolidat com un pol d'atracció d'inversions, talent i activitat empresarial, i com una destinació de referència per a la celebració de congressos i grans esdeveniments internacionals. L'elecció de la ciutat de Tarragona reforça aquest lideratge i la nostra capacitat per generar oportunitats de negoci i activitat econòmica arreu del territori", ha assegurat.
UN IMPULS PER A L'ECONOMIA I EL TURISME DE CONGRESSOS La celebració de la Convenció Turespaña suposarà una oportunitat per a Tarragona i el conjunt de la Costa Daurada. A banda de la projecció que comportarà l'esdeveniment, la presència de centenars de professionals contribuirà a dinamitzar l'activitat dels establiments hotelers, la restauració i les empreses especialitzades en l'organització de congressos. La trobada també servirà per donar a conèixer els principals atractius del territori entre professionals que treballen en la promoció turística internacional. El patrimoni romà, la gastronomia, els vins i la diversitat de l'oferta turística seran alguns dels elements que Tarragona podrà posar en valor. A més, la designació reforça l'aposta pel turisme de reunions,
————————— “Catalunya s'ha consolidat com un pol d'atracció d'inversions, talent i activitat empresarial, i com una destinació de referència per a la celebració de congressos i grans esdeveniments internacionals” —————————
57
congressos i esdeveniments, un segment que permet atreure visitants fora dels mesos de màxima afluència i contribueix a la desestacionalització del sector. CATALUNYA REPETIRÀ COM A SEU CINC ANYS DESPRÉS L'elecció de Tarragona també té una dimensió especial per al conjunt del país. Catalunya es convertirà en el primer territori de l'Estat que acull dues edicions de la Convenció Turespaña, després de la celebrada a Barcelona l'any 2022. "A més, serem el primer territori de l'Estat que acollirà la convenció de Turespaña per segona vegada, després de Barcelona el 2022, un fet que evidencia la confiança en Catalunya i en la seva capacitat per organitzar esdeveniments professionals de primer nivell", ha remarcat Sàmper. La cita també permetrà donar visibilitat a l'estratègia turística de la Generalitat, «(+) Catalunya, millor turisme», que planteja avançar cap a un model basat en la sostenibilitat, la diversificació de l'oferta i la generació de més valor econòmic i social.
I FÒRUM Camp de Tarragona
Telèfon de contacte: 684 41 04 65 Carrer Carabia, Urb. L’Albada, 11, 43006 Tarragona I FÒRUM Camp de Tarragona
58
I FÒRUM CAMP DE TARRAGONA
HOTEL
SALOU
HOTEL
SALOU
OLYMPUS PALACE
OLYMPUS PALACE
5 de novembre de 2026 Centre de Convencions PortAventura
59
I FÒRUM Camp de Tarragona
ON TOTHOM ES POSA D’ACORD piscines
adrenalina
diversió de chill
Passi anual
adult*
* Preu del passi Adventurer en la modalitat d’adult, comprat al web.
I FÒRUM Camp de Tarragona
159 € des de
60