BARCELONA
Exemplar propietat d'aquest establiment
REVISTA
#8 novembre|desembre 2026
î 671 373 820 e @laciutat_barcelona G diarilaciutatdebarcelona
laciutat.cat
Pla de Barris i Viles 2026
UNA MILLORA MERIDIANA SANTS-MONTJUÏC
El comerç unit a les xarxes
GRÀCIA
LES CORTS
De banys públics Josep A. Cera a discoteca Cortsenc d'Honor
EIXAMPLE
SARRIÀ-ST. GERVASI
Diumenge al Mercat
Itinerari literari de 'Marina'
Aquí, ens mou la sostenibilitat
Per això, ens anticipem als reptes del futur amb solucions com l’aigua regenerada, és a dir, aigua depurada que rep un tractament addicional perquè es pugui reutilitzar.
Descobreix més a aiguesdebarcelona.cat #8 novembre|desembre 2026
2
Llegeix-nos online
Índex
#8
Novembre/desembre
2026
04 Ciutat Meridiana
38 Passarel·la 080
8
Sants Establiments Units
40 Ruta 'Marina'
12
Campus UB Diagonal
44 Mercat de l'Abaceria
15
Travessera de Gràcia 218
46 Cristina Mateos
16 100 anys Park Güell
48 Dipòsits pluvials
18 Can Verdaguer
50 Breus metropolitans
22 Breus Barcelona
52 Estació de la Sagrera
24 La Sal
54 Un derbi de primera
26 Pont Aeri polític
58 Tros de dona
30 Josep Antoni Cera
60 Pla de barris
32 Aigua per a tothom
62 Torre Garcini
34 Lluís Permanyer
64 Escola Restauració
36 Mercat de Sant Antoni
+ 6.000 EXEMPLARS REPARTITS EN MÉS DE 1.200 PUNTS DE BARCELONA On ens pots trobar? Associacions de veïns, Ateneus, Biblioteques públiques, Cafeteries, Casals de barri, Cases de la festa, Centres de dia, Casals de la gent gran, Centres de negocis, Centres cívics, Centres esportius, Centres mèdics, Clients, Notaries, Organismes oficials, Residències geriàtriques i Universitats www.laciutat.cat
· Edita: Catonline S.L. · NIF: B-55620173 · Direcció: Jordi Puchol · Dipòsit legal: B 5281-2026 · Distribució: CORREOS
revistalaciutatbcn
ANUNCIA AQUÍ EL TEU NEGOCI
BARCELONA
î 671 373 820
e laciutat_barcelona
3 diarilaciutatdebarcelona G
#8 novembre|desembre 2026
M info@laciutat.cat
PLA DE BARRIS:
Segona injecció de la Generalitat a Barcelona: 25 MEUR per
CIUTAT MERIDIANA
El projecte preveu 32 actuacions fins al 2031, amb la transformació de 30.000 m² d'espai públic, nous ascensors i la rehabilitació d'habitatges
#8 novembre|desembre 2026
Adrià Miró Canturri Barcelona torna a estar present al Pla de Barris i Viles de la Generalitat. Després que la primera convocatòria atorgués 25 milions d'euros a Ciutat Vella, la segona ha donat llum verda a un projecte de 25 milions d'euros a Ciutat Meridiana. Tant en el cas de Ciutat Vella com en el de Ciutat Meridiana, l'Ajuntament assumirà el 50% de la inversió i la meitat restant anirà a càrrec de l'administració autonòmica. Aquestes actuacions se sumen al Pla de Barris de l'Ajuntament de Barcelona, que actualment desple-
4
ga a la Zona Nord (Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona) inversions per valor d'11,3 milions d'euros. Tot i que les intervencions municipals dels darrers deu anys han permès millorar els equipaments, reduir l'abandonament escolar i crear nous espais comunitaris, com el Parc de l'Aqüeducte, Ciutat Meridiana continua sent un dels barris amb més necessitats socials, residencials i urbanístiques de Barcelona. Per aquest motiu, el projecte aprovat preveu un total de 32 actuacions que es desplegaran entre el 2027 i el 2031, centrades en la millora de l'espai públic, l'accessi-
Foto Mariona Gil
l'accessibilitat, la reorganització de les zones d'aparcament, la renovació dels serveis urbans i l'increment de les zones verdes. L'objectiu és facilitar la mobilitat quotidiana dels veïns i completar la urbanització dels espais entre blocs que encara estan pendents de reformar. Paral·lelament, el consistori impulsarà els tràmits urbanístics i la redacció dels projectes necessaris per desenvolupar nous equipaments comunitaris al Parc de l'Aqüeducte.
FINS A DEU ASCENSORS NOUS Un altre dels grans reptes de Ciutat Meridiana és l'accessibilitat als edificis residencials. La manca d'ascensors, sumada als desnivells del terreny, dificulta la mobilitat de molts residents i pot afavorir situacions d'aïllament, especialment entre les persones grans. Per revertir aquesta situació, l'Ajuntament destinarà un milió d'euros a facilitar la instal·lació de fins a deu nous ascensors. El programa inclourà ————————— subvencions La manca d'ascensors, econòmiques i sumada als desnivells del assessorament terreny, dificulta la moa les comuni-
bilitat de molts residents i pot afavorir situacions d'aïllament —————————
tats de propietaris per tramitar els acords necessaris. En matèria d'habitatge, també es preveu la rehabilitació de l'interior de més de 150 llars de persones vulnerables, mitjançant programes de formació i ocupació. A més, s'habilitarà una línia d'ajuts per substituir electrodomèstics i sistemes d'il·luminació per alternatives més eficients, així com per instal·lar ventiladors als habitatges. MÉS OMBRA I VEGETACIÓ L'adaptació al canvi climàtic també ocuparà una part destacada de les actuacions. El projecte contempla incrementar en més de 1.200 metres quadrats les superfícies d'ombra en punts com la plaça del Metro de Ciutat Meridiana i el Parc de l'Aqüeducte. Les intervencions inclouran la plantació de nous arbres i la instal· lació de jocs d'aigua per refrescar els espais públics durant els mesos de més calor. També es preveu millorar els accessos al Parc Natural de Collserola i renaturalitzar la part baixa de la vall de Can Cuiàs, que separa Ciutat Meridiana de Montcada i Reixac.
bilitat als habitatges, l'adaptació al canvi climàtic i les oportunitats educatives i laborals. 10 MEUR PER TRANSFORMAR L'ESPAI PÚBLIC La principal inversió del projecte es destinarà a la transformació dels espais interiors d'illa dels carrers Perafita i de les Agudes, amb un pressupost de 10 milions d'euros. Aquesta actuació permetrà intervenir en més de 30.000 metres quadrats d'espai públic en una zona caracteritzada pels forts pendents del terreny. Els treballs inclouran millores en
5
#8 novembre|desembre 2026
Foto Ceci Firmia
Foto Mariona Gil Foto Josbel A. Tinoco
grames de formació professional ESPORT, EDUCACIÓ I NOVES i inserció laboral, amb especial OPORTUNITATS LABORALS Més enllà de les transformaci- atenció a les dones en situació de ons urbanístiques, la candidatura vulnerabilitat econòmica. Entre les actuacions incorpora pro————————— destaca l'aprogrames socials “L’objectiu és dignificar fitament de la dirigits espeCiutat Meridiana, reduir cialment als les desigualtats i garantir futura especialització en el adolescents i que el veïnat pugui sector ferroviari joves. Una de continuar vivint al seu de l'Institut Pales propostes és barri amb unes millors blo R. Picasso, habilitar nous condicions de vida” amb l'objectiu espais espor————————— de facilitar l'actius a l'aire lliure aprofitant els patis dels centres cés dels residents a noves oportueducatius, acompanyats d'activi- nitats professionals. tats socioeducatives per fomentar la convivència, el benestar emocio- “DIGNIFICAR CIUTAT MERIDIANA” nal i la prevenció de les violències. La regidora de Pla de Barris, Sara També es reforçaran els programes contra la soledat no desitja- Belbeida, ha afirmat que l’objectiu da, tant entre adolescents com en- és “dignificar Ciutat Meridiana, retre persones grans, i s'impulsaran duir les desigualtats” i garantir que iniciatives de suport a les famílies el veïnat pugui “continuar vivint al durant l'etapa de criança adoles- seu barri amb unes millors condicions de vida”. cent. “No comencem des de zero”, ha Finalment, el projecte inclou pro-
#8 novembre|desembre 2026
6
destacat Belbeida en una atenció als mitjans. La regidora ha subratllat que fa gairebé deu anys que Barcelona treballa “per reduir desigualtats en els barris” i que Ciutat Meridiana “ha estat i també continua sent una prioritat”. “Aquesta nova inversió ens permetrà sobretot millorar el dia a dia del veïnat, tant en l’espai públic, en l’habitatge, en els equipaments o sobretot en les oportunitats per a les persones”, ha assenyalat. Belbeida ha defensat que el pla de barris “no consisteix només a fer obres”, sinó “sobretot a millorar la vida de les persones”. El regidor de Nou Barris, Xavier Marcé, ha explicat que el projecte començarà el gener vinent i té “una possibilitat real d’arribar fins al 34”. El regidor l’ha qualificat de “rehabilitació”, i ha considerat que, juntament amb el soterrament de les línies elèctriques a Torre Baró, suposa “una important millora en els barris de muntanya de la ciutat”.
El vostre amor és pura joia ANELLS DE COMPROMÍS | ANELLS DE CASAMENT | BOTONS DE PUNY PERSONALITZATS
JOIERIA ÈTICA, SOSTENIBLE I RESPONSABLE ? juiajewels.com | # @juia_jewels | (@JuiaJewels 7
#8 novembre|desembre 2026
Sants Establiments Units
trasllada el comerç de proximitat a les xarxes socials L'associació, fundada el 1988, ha reforçat la seva presència digital durant l'últim any per promocionar els establiments de Sants i Badal Lourdes Tasies Cano El comerç de proximitat no només es troba als carrers i als aparadors dels barris. Cada vegada més, també busca fer-se un lloc a les xarxes socials, un espai que s'ha convertit en una eina de promoció i comunicació imprescindible per arribar a nous consumidors. A Sants, una de les entitats que treballa per facilitar aquesta adaptació és Sants Establiments Units, una associació de comerciants fundada el 1988 que té com a objectiu dinamitzar, promocionar i defensar el comerç de proximitat de Sants i Sants-Badal. L'entitat va néixer de la necessitat d'unir forces entre els comerciants del barri per aconseguir millores compartides. Una de les primeres reivindicacions va ser disposar d'il· luminació nadalenca al carrer de Sants, una iniciativa que va posar les bases d'un projecte associatiu que, amb el pas dels anys, ha anat ampliant les seves funcions. Actualment, Sants Establiments Units no es limita a organitzar campanyes comercials, sinó que també ofereix assessorament als establiments, facilita les gestions amb les administracions públiques, impulsa convenis per reduir costos i treballa per mantenir una xarxa de col·laboració entre els negocis del territori. «La nostra missió és donar suport al comerç de Sants i Sants-Badal, dinamitzant-lo, promocionant-lo i gestionant les necessitats dels establiments associats. Volem que els comerciants tinguin un suport directe, informació actualitzada i facilitats per desenvolupar la seva activitat», expliquen des de l'entitat.
#8 novembre|desembre 2026
8
DE L'APARADOR DEL CARRER A L'APARADOR DIGITAL En aquesta evolució, les xarxes socials han anat guanyant protagonisme. L'associació ha reforçat la seva presència digital durant l'últim any i les ha convertit en un dels principals canals per donar a conèixer tant les seves activitats com els negocis que formen part de l'eix comercial. «Hem crescut molt en l'últim any. És la manera més ràpida de donar a conèixer les nostres iniciatives, projectes o el que està passant a les nostres fires i esdeveniments», assenyalen des de Sants Establiments Units. Però la voluntat va més enllà de comunicar l'activitat de la mateixa associació. Un dels objectius és que els establiments associats també tinguin el seu espai i puguin arribar a més persones. Per això, l'entitat ofereix presentacions individuals dels negocis a les seves xarxes, difusió de promocions i ofertes i publicitat dels productes i serveis que ofereixen.
————————— La plataforma digital també inclou un espai web autogestionable perquè cada comerç pugui publicar les seves dades de contacte, fotografies, productes, promocions i enllaços a les seves pròpies xarxes socials —————————
La plataforma digital també inclou un espai web autogestionable perquè cada comerç pugui publicar les seves dades de contacte, fotografies, productes, promocions i enllaços a les seves pròpies xarxes socials. D'aquesta manera, l'associació busca actuar com un altaveu col·lectiu dels petits negocis, que no sempre disposen dels recursos o del temps necessaris per gestionar una estratègia de comunicació pròpia. Actualment, Sants Establiments Units compta amb més de 3.100 seguidors a les xarxes socials, una comunitat que li permet amplificar la difusió de les iniciatives comercials i donar més visibilitat als establiments del barri. LA DIGITALITZACIÓ, UN REPTE Malgrat aquesta aposta, l'adaptació digital del conjunt del comerç encara és desigual. L'associació considera que especialment els establiments amb més anys de trajectòria tenen més dificultats per incorporar les xarxes socials a la seva activitat quotidiana. «Poca, per desgràcia. La incorporació de les xarxes socials al comerç de proximitat és una cosa en
9
#8 novembre|desembre 2026
què el creixement és molt lent. Es Establiments Units. L'entitat tampodrien implementar encara més, bé organitza mostres de comerç sobretot en els comerços més ve- al carrer, campanyes de targetes terans», reconeixen. regal, dinamitzacions promocioDes de l'entinals durant els ————————— tat també adcaps de setma“Per desgràcia. La inmeten que una corporació de les xarxes part dels cosocials al comerç de merciants enproximitat és una cosa cara no és prou en què el creixement és conscient de molt lent” les oportunitats ————————— que ofereix tenir presència a internet. «La gent més na i accions vingran no ha acabat d'entendre que culades a dates el comerç de proximitat també és comercials com a les altres pantalles. Anem lents, el Nadal o el però ho aconseguirem», afegei- Black Friday. xen. A més, ofereix La dificultat, per tant, no és no- serveis d'asmés disposar d'eines digitals, sinó s e s s o r a m e n t aconseguir que els establiments en qüestions les incorporin com una part més a d m i n i s t r a t i de la seva activitat. En aquest sen- ves, gestió de tit, l'associació vol continuar po- reclamacions i tenciant la comunicació digital i interme diació apropar aquestes possibilitats als entre comernegocis associats. ços i clients. També manté UNA XARXA DE SERVEIS contactes amb La comunicació digital és només l'Ajuntament de una de les línies de treball de Sants Barcelona, els
#8 novembre|desembre 2026
10
partits polítics amb representació municipal i els cossos policials per traslladar les necessitats i problemàtiques que afecten els establiments de la seva àrea d'influència. La voluntat de futur és ampliar el nombre de negocis associats i reforçar la capacitat de representació de l'entitat. «Volem ser el referent del comerç de proximitat de Sants i Sants-Badal, aconseguir que la majoria dels establiments comercials i empreses de serveis del barri s'associïn i poder exercir com a grup d'influència davant les administracions públiques», expliquen. Gairebé quatre dècades després de la seva fundació, Sants Establiments Units afronta el repte de mantenir viu el comerç tradicional en un escenari cada vegada més digital. Una adaptació en què les xarxes socials han deixat de ser un complement per convertir-se en una eina per donar veu, visibilitat i noves oportunitats als negocis de proximitat.
Centre de referència en recuperació de lesions esportives a Barcelona MEDICINA ESPORTIVA | PREPARACIÓ FÍSICA FISIOTERÀPIA AVANÇADA | READAPTACIÓ
Q C/ Sant Pere, 10 - Sant Adrià de Besòs (T5 Sant Joan Baptista)
Õ682 864 836 M info@mediesport.es % mediesport.es 11
#8 novembre|desembre 2026
La UB aixecarà dos nous edificis a la Diagonal per impulsar un gran pol de recerca i innovació El projecte preveu construir un edifici al Campus Nord i un altre al Campus Sud per ampliar els espais docents i d'investigació Adrià Torres La part alta de l'avinguda Diagonal es prepara per viure una de les transformacions més importants de les darreres dècades. La futura arribada de l'Hospital Clínic, prevista per al 2035 als terrenys que actualment ocupa la zona esportiva de la Universitat de Barcelona, és una de les peces centrals d'un projecte que vol convertir aquest sector en un gran espai de coneixement, innovació i activitat científica. Una de les actuacions més destacades és la construcció de dos nous edificis universitaris a banda i banda de la Diagonal. El projecte preveu una inversió conjunta de 71,5 milions d'euros per part de la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona, amb una aportació de 35 milions d'euros de l'Incasòl. Els dos equipaments sumaran 24.000 metres quadrats i estaran dedicats a les matemàtiques, la informàtica, l'economia i les ciències de la salut. El calendari plantejat situa l'inici de les obres durant el quart trimestre del 2027 i la finalització dels treballs el 2029. LA NOVA SEU DE MATEMÀTI· QUES I INFORMÀTICA Al costat nord de la Diagonal, a tocar de la Facultat d'Economia i Empresa i entre els carrers de Joan Obiols i John M. Keynes, s'aixecarà el primer dels edificis. Tindrà 14.000 metres quadrats i es convertirà en la nova seu de la Facultat de Ma-
temàtiques i Informàtica, que actualment ocupa dependències de l'Edifici Històric de la UB, a la plaça Universitat. El trasllat permetrà concentrar l'activitat del centre en unes instal·lacions pròpies, amb espais adaptats a les necessitats de la docència i la investigació actuals. El projecte arquitectònic s'organitzarà en dos volums. Un bloc de planta baixa i quatre pisos acollirà els espais d'investigació en economia i empresa, mentre que una torre de planta baixa i nou plantes es destinarà principalment a la Facultat de Matemàtiques i Informàtica. Les primeres plantes concentraran aules i laboratoris, les superiors reservaran espais per a la recerca i les zones inferiors reuniran serveis compartits, com una cantina i sales d'estudi. També hi haurà una connexió soterrània amb l'actual CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa. L'edifici s'ha concebut per assolir un consum energètic gairebé nul, amb materials sostenibles, de proximitat o reciclats i una construcció basada en elements prefabricats. El disseny també aprofitarà la llum natural i la ventilació creuada, mentre que la instal·lació de plaques fotovoltaiques i els sistemes de climatització geotèrmica i aerotèrmica contribuiran a reduir la demanda energètica.
un segon edifici de 10.000 metres quadrats. La construcció s'ubicarà a l'illa delimitada pels carrers de Llorenç Artigas, Pascual i Vila, Baldiri Reixac i Adolf Florensa, a l'espai
————————— L'edifici s'ha concebut per assolir un consum energètic gairebé nul, amb materials sostenibles, de proximitat o reciclats i una construcció basada en elements prefabricats —————————
MÉS CAPACITAT PER A LA INVESTIGACIÓ EN SALUT A l'altra banda de l'avinguda, al Campus Sud, la UB ampliarà el Parc Científic de Barcelona amb Foto Xènia Fuentes (UB)
#8 novembre|desembre 2026
12
que actualment ocupa la seu de l'Escola de Noves Tecnologies Interactives (ENTI), que s'enderrocarà per fer possible el nou equipament. L'edifici tindrà una planta baixa i sis plantes superiors i estarà orientat a la investigació en ciències de la salut. Entre els futurs ocupants hi haurà l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya, que hi establirà la seva nova seu, i Fraunhofer CAT, que hi obrirà la primera seu a l'Estat espanyol. També s'hi instal·laran altres grups i activitats de recerca de la UB. El disseny parteix d'una estructura modular que permetrà adaptar els espais a les necessitats dels diferents equips científics. Els laboratoris s'organitzaran en mòduls
de 90 metres quadrats al voltant d'un atri central, que concentrarà les comunicacions verticals i facilitarà l'entrada de llum natural. Aquesta distribució permetrà combinar laboratoris amb sales d'instrumentació, despatxos, espais de reunió i zones d'emmagatzematge, amb la possibilitat de modificar-ne l'organització segons l'evolució de l'activitat investigadora. Ell Parc Científic actualment agrupa 111 entitats: nou centres de recerca, 83 empreses, set entitats sense ànim de lucre i 12 grups, unitats i serveis de la universitat. En total, hi treballen 3.616 professionals en vuit edificis que ocupen prop de 100.000 metres quadrats, dels quals 22.500 corres-
13
ponen a laboratoris. LA TRANSFORMACIÓ MÉS EN· LLÀ DELS EDIFICIS UNIVERSITARIS Els dos equipaments formen part d'un procés de transformació que tindrà el futur Campus de Salut com un dels seus principals motors. El projecte preveu traslladar l'Hospital Clínic als terrenys de l'actual zona esportiva de la universitat el 2035 i configurar un nou entorn on convisquin l'assistència sanitària, la docència i la investigació. La proposta urbanística també contempla 1.125 habitatges, 325 a Barcelona i 800 a l'Hospitalet de Llobregat, la meitat dels quals protegits, i 22 hectàrees d'espais verds.
#8 novembre|desembre 2026
De banys públics a macrodiscoteca:
la sorprenent història d’un supermercat de Gràcia L’edifici de la travessera de Gràcia va néixer el 1941 per oferir serveis d’higiene als veïns que no tenien aigua corrent Lourdes Tasies Cano Al número 218-220 de la travessera de Gràcia, entre el carrer de Bailèn i el passeig de Sant Joan, hi ha un edifici que amaga una història ben poc convencional. Avui, els seus espais estan destinats a l’activitat comercial, però durant més de vuit dècades aquest immoble ha estat escenari de transformacions que reflecteixen alguns dels canvis socials i urbanístics més importants de Barcelona. El que va començar com uns banys públics per cobrir les necessitats d’higiene de la població va acabar convertint-se en una piscina esportiva, una de les grans discoteques de la ciutat i, finalment, un supermercat.
#8 novembre|desembre 2026
14
LA MANCA D’AIGUA La història de l’edifici es remunta als anys de la Segona República, quan ja s’havia plantejat la necessitat de construir uns banys públics a la zona. El projecte, però, no es va materialitzar fins al 1941, en plena postguerra, quan la Societat General d’Aigües de Barcelona va inaugurar els Banys Populars. En aquell moment, disposar d’aigua corrent i d’instal·lacions sanitàries a casa encara no era una realitat per a bona part de la població. Per això, l’equipament va néixer amb una clara funció social: oferir als veïns un espai on poder-se dutxar i mantenir unes condicions d’higiene que molts habitatges no podien garantir.
L’edifici, projectat per l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, presentava una arquitectura sòbria, amb materials senzills i una característica porxada de tres arcs a la façana principal. Una imatge que, malgrat els canvis d’activitat que ha experimentat l’immoble, encara avui permet reconèixer-ne l’origen. BRESSOL DE LA NATACIÓ L’equipament no va trigar a adquirir una nova dimensió. El 1943, el Club Natació Catalunya en va assumir la gestió i, dos anys més tard, el 1945, hi va construir una piscina coberta de 25 metres. D’aquesta manera, l’espai va passar de ser un servei d’higiene pública a convertir-se també en un punt de referència per a la pràctica esportiva. Durant aquells anys, les instal·lacions van acollir l’activitat del club i
————————— El 1943, el Club Natació Catalunya en va assumir la gestió i, dos anys més tard, el 1945, hi va construir una piscina coberta —————————
van contribuir a apropar la natació a la ciutadania. La piscina i els seus espais complementaris van donar una nova vida a un edifici que havia estat concebut inicialment per respondre a les necessitats més bàsiques de la població. Amb el pas del temps, però, la generalització de l’aigua corrent, les dutxes i els banys particulars va fer que els banys públics perdessin la seva funció original. Per aquest motiu, el 1969, l’equipament va tancar i el Club Natació Catalunya va traslladar la seva activitat al barri de la Salut. UNA DE LES GRANS DISCOTEQUES El tancament de les instal·lacions esportives no va significar la fi de l’edifici. Al contrari: el 1970 va començar una de les seves etapes més inesperades amb l’obertura de la discoteca Trocadero, que va aprofitar l’estructura de l’antiga piscina per convertir-la en un gran espai d’oci nocturn. La transformació arquitectònica
15
va permetre conservar i reutilitzar alguns dels elements de l’antiga instal·lació esportiva. Els desnivells de la piscina i les graderies es van integrar en la distribució de les pistes de ball, mentre que la cabina del discjòquei es va situar sobre la plataforma on anteriorment hi havia els trampolins. Trocadero va arribar a ser considerada una de les discoteques més grans d’Europa i es va convertir en un dels espais destacats de la vida nocturna barcelonina. D’UNA SALA DE FESTES A UN SUPERMERCAT L’etapa de Trocadero es va allargar fins al 1994, quan la discoteca va tancar les portes. A partir d’aleshores, l’immoble va iniciar una nova reconversió per adaptar-se a l’activitat comercial i acollir un supermercat. Les reformes interiors van modificar profundament la distribució dels espais per adequar-los a les noves necessitats, fins al punt que bona part de l’antiga estructura esportiva va quedar integrada en l’ús comercial. Malgrat això, la façana de la travessera de Gràcia ha conservat un dels elements més identificatius de la construcció original: la porxada de tres arcs. Més de vuitanta anys després de la seva inauguració, l’edifici continua formant part del paisatge quotidià del barri. Molts dels qui hi entren avui per fer la compra probablement desconeixen que aquell mateix espai va ser, en altres èpoques, un servei essencial per als veïns, un centre de pràctica esportiva i una de les grans pistes de ball de Barcelona. Una història que demostra com els edificis també poden conservar la memòria dels diferents usos i de les formes de vida d’una ciutat. #8 novembre|desembre 2026
Cent anys de vida compartida sota els arcs del Park Güell:
900 mirades per imaginar el futur Com podem celebrar el passat sense deixar de mirar endavant? Aquesta és la pregunta que vertebra "A recer del Park Güell", una exposició a cel obert que commemora el centenari del parc com a espai públic
#8 novembre|desembre 2026
Roser Pros Roca A partir del dissabte 7 de novembre, la Plaça de la Natura del Park Güell s’ha transformat en un gran museu a l'aire lliure. Els visitants poden recórrer un segle d’història sota una imponent pèrgola en forma d'arc, que evoca els cèlebres arcs catenaris que Antoni Gaudí va utilitzar en projectes com la Casa Batlló o el jardí de la Casa Museu Gaudí. La mostra s'emmarca en un any excepcional per a la ciutat, marcat per l'Any Gaudí i el reconeixement de Barcelona com a Capital Mundial de l'Arquitectura, però el seu veritable focus no és la pedra, sinó les persones. L'exposició recorda que el
16
parc va néixer cap a l'any 1900 com un projecte d'urbanització residencial privada que no va reeixir, i que no va ser fins al 1926 que va obrir les portes al públic, iniciant així una nova vida com a espai de tots. MÉS ENLLÀ DEL TRENCADÍS: EL PATRIMONI INVISIBLE I LA MEMÒRIA VEÏNAL El recorregut expositiu s'articula en tres mirades que conflueixen en la idea del parc com a "recer". La primera d'elles, "La mirada cap al Park Güell que no es veu", convida a redescobrir el patrimoni subterrani i orgànic del conjunt. Més enllà de les façanes icòniques i els bancs de trencadís, el parc amaga un teixit complex de coves, cister-
nies de Joaquim Gomis de 1946), les imatges recuperen cent anys de vida pública i privada. No són només fotos arquitectòniques, sinó d'escenes quotidianes que han transformat el parc en la sala d'estar de Barcelona: primeres passes de nens, comunions, la ciutat nevada, concerts a l'aire lliure o excursions escolars li donen tota la vida. AMB LA NECESSÀRIA PARTICIPACIÓ CIUTADANA Un dels valors més destacats d'aquest apartat és la participació ciutadana. Gràcies a tallers realitzats amb associacions veïnals dels barris de Gràcia i el Carmel, bona part del material visual prové directament de les famílies que han viscut el parc des de dins. Aquesta aportació transforma l'exposició en un exercici de democràcia visual, recordant que el patrimoni no pertany només als llibres d'història, sinó a qui hi ha passejat, ha celebrat o ha trobat refugi al llarg de les dècades. CENT TEXTOS PER IMAGINAR EL PARK GÜELL DEL ————————— Gràcies a tallers realitzats 2126 Si les dues priamb associacions veïmeres mirades nals dels barris de Gràcia ancoren en la i el Carmel, bona part del material visual prové terra i la memòdirectament de les famí- ria, la tercera, lies que han viscut el parc "La mirada cap al futur", prodes de dins
nes, mines i cobricels. Aquests elements, sovint desconeguts pel gran públic, ————————— revelen la genialitat de Gaudí i Josep Maria Jujol per integrar l'enginyeria hidràulica i la geologia en un entorn natural, demostrant que el parc és un organisme viu molt més profund que la seva aparença superficial. La segona mirada, "La mirada de la memòria compartida", és el cor emocional de la mostra. Aquí és on les 900 fotografies prenen el protagonisme absolut. Procedents d'arxius institucionals, de col·leccions particulars i de fotògrafs reconeguts (com les valuoses instantà-
17
jecta cap endavant. En un format tan senzill com evocador, cent textos impresos en postals conviden a la reflexió. Cinquanta d'aquests textos recullen les visions de persones vinculades al veïnat, a les institucions i al món expert, convidades a imaginar com serà el parc d'aquí a cent anys, el 2126. Com s'adaptarà al canvi climàtic? Quin rol jugarà en una ciutat més densa? Les altres cinquanta postals recuperen cites de figures històriques clau com Antoni Gaudí, Eusebi Güell o Josep Maria Jujol. L'objectiu és posar en diàleg les idees originals que van donar forma al parc amb els reptes del demà, creant un pont temporal entre la visió utòpica del segle XX i les necessitats del segle XXI. "A recer del Parc Güell" és, en definitiva, una mostra que va més enllà d’una exposició commemorativa; una invitació a aturar-se sota els arcs catenaris de la Plaça de la Natura i entendre que el patrimoni no és una relíquia estàtica. És un espai compartit, construït al llarg del temps per la geologia, la natura, l'arquitectura i, sobretot, per les persones. La mostra estarà oberta i es podrà visitar gratuïtament fins a la primavera del 2027. És així com el Parc Güell reafirma la seva condició de refugi per a la ciutat, al temps que conserva la memòria de qui l'ha viscut, mentre obre camins per pensar, entre tots, en el seu futur.
#8 novembre|desembre 2026
CAN VERDAGUER
de l’última casa de pagès de Barcelona a punt de trobada del barri de Porta L’Ajuntament invertirà 76.000 euros en la rehabilitació de la masia del segle XVI, un edifici que conserva la memòria del passat agrícola de Nou Barris i que actualment acull un centre cívic amb una intensa activitat cultural i veïnal Lourdes Tasies Cano La masia de Can Verdaguer, al barri de Porta, es prepara per afrontar una nova rehabilitació. L’Ajuntament de Barcelona inver-
#8 novembre|desembre 2026
tirà 76.000 euros en unes obres destinades a reparar els desperfectes que han aparegut a la façana i garantir la conservació d’un dels edificis històrics més singulars de Nou Barris. La intervenció tin-
18
drà una durada aproximada de tres mesos i mig i arriba més d’una dècada després de l’última rehabilitació integral. Però Can Verdaguer és molt més que una masia antiga. Durant se-
gles va ser una finca agrícola envoltada de camps i vinyes i va arribar a convertir-se en l’última casa de pagès que mantenia l’activitat a Barcelona. Avui, després d’haver deixat enrere la seva antiga funció, continua sent un espai viu que acull activitats culturals, tallers i iniciatives veïnals. CINC SEGLES D’HISTÒRIA Els orígens de Can Verdaguer es remunten al segle XIV, quan ja existia una primera casa de pagès sobre la qual es va construir l’edifici actual. La masia va pertànyer des dels seus inicis a la família Berenguer Verdaguer i la construcció que es conserva avui data del segle XVI, tot i que ha estat objecte de diverses transformacions al llarg dels anys. Una de les intervencions més importants va arribar després de la Guerra de Successió, l’any 1714. Posteriorment, les reformes de 1858 i 1931 van acabar de configu-
rar bona part de l’estructura actual. Per aquest motiu, el seu valor arquitectònic i històric li ha valgut la catalogació com a patrimoni de la ciutat de Barcelona. La masia presenta una estructura de planta basilical, amb cobertes a quatre vessants, un portal d’entrada adovellat i diverses finestres a les plantes superiors i les golfes. Als laterals encara es conserven antics annexos que s’utilitzaven per guardar-hi els carruatges i les eines del camp. També disposava d’un petit terrat sobre un dels magatzems. Entre els elements més característics destaquen els dos rellotges de sol: un a la façana principal, per sobre del portal d’entrada, i l’altre en un dels laterals de l’edifici. Al darrere hi ha un jardí on es conserva una palmera de 27 metres d’altura, plantada a finals del segle XIX i considerada la més alta de Barcelona. L’espai
19
també havia tingut un gran pi, una bassa i una font. A l’exterior, a més, hi havia una antiga premsa de vi, testimoni de l’activitat agrícola que durant generacions va marcar la vida de la finca.
————————— Els orígens de Can Verdaguer es remunten al segle XIV, quan ja existia una primera casa de pagès sobre la qual es va construir l’edifici actual ————————— L’ÚLTIMA CASA DE PAGÈS DE BARCELONA Durant bona part de la seva història, Can Verdaguer va estar envoltada de terres de conreu que arribaven fins a l’actual avinguda Meridiana i el carrer de l’Escultor Ordóñez. La proximitat de diversos torrents d’aigua afavoria l’activitat agrícola, centrada principalment en el cultiu de farratge per al bestiar i productes d’horta. També disposava d’una extensa superfície de vinyes. Durant els últims cent anys d’activitat, la família Samsó es va encarregar de l’explotació de la finca. Els seus productes es comercialitzaven al mercat de Sant Andreu, on es venien les collites de l’hort.
#8 novembre|desembre 2026
Aquesta activitat es va mantenir fins al 1987, quan la urbanització dels terrenys dels voltants va posar fi a l’explotació agrícola i Can Verdaguer es va convertir en l’última casa de pagès en actiu de Barcelona. Malgrat la desaparició dels camps, els masovers van continuar vivint a l’edifici fins al 2006. Un any després, el 2007, l’Ajuntament de Barcelona va adquirir la propietat amb la voluntat de recuperar-la i transformar-la en un equipament públic per al barri de Porta. UNA NOVA VIDA COM A CENTRE CÍVIC La transformació definitiva va arribar amb la rehabilitació integral del 2009, que va permetre adaptar l’antiga masia als nous usos. Els treballs van incloure la consolidació de l’estructura, la substitució de les cobertes, la reparació dels murs i la renovació dels revestiments, les fusteries i les instal·lacions interiors. Actualment, Can Verdaguer acull el centre cívic de Porta, un equipament que manté una programació continuada d’activitats per a diferents edats i interessos. La seva
#8 novembre|desembre 2026
oferta inclou tallers de pintura, ceràmica, dansa, cuina, idiomes i fotografia, a més d’exposicions, concerts, conferències i espectacles. La cultura popular també hi té un paper destacat, amb activitats vinculades a celebracions com Carnestoltes, Sant Jordi i la Festa Major de Porta. L’equipament, a més, dona espai a les entitats i iniciatives del territori i contribueix a reforçar els vincles entre els veïns. Per a Eri Seisdedos, veïna del barri, Can Verdaguer és molt més que un equipament on participar en activitats. És un espai que forma part de la seva vida quotidiana i on se sent realitzada. La seva experiència exemplifica la importància que pot
20
tenir un centre cívic en la vida personal i social d’un barri, més enllà de la programació cultural que ofereix.
————————— Can Verdaguer va estar envoltada de terres de conreu que arribaven fins a l’actual avinguda Meridiana i el carrer de l’Escultor Ordóñez ————————— UNA NOVA POSADA A PUNT Tot i les intervencions anteriors, el pas del temps ha deixat empremta en alguns elements de l’edifici. El projecte executiu de l’Ajuntament assenyala que, malgrat el bon estat general de conservació de la masia, el revestiment de la façana presenta diverses afectacions. La nova rehabilitació se centrarà a reparar esquerdes, taques, humitats i fongs, així com a substituir les baixants metàl·liques, que es troben en un estat avançat d’oxidació. Les obres comptaran amb un pressupost de 76.000 euros i tindran un termini d’execució de tres mesos i mig. La intervenció vol garantir la conservació d’un edifici que ha sobreviscut a la transformació urbanística de Barcelona i que encara manté viu el record del passat rural de Nou Barris. Can Verdaguer ha passat de ser una finca agrícola envoltada de camps a convertir-se en un espai de cultura i convivència. Cinc segles després dels seus orígens, la masia continua formant part de la història i del dia a dia de Porta.
21
#8 novembre|desembre 2026
BARCELONA BARCELONA INVERTIRÀ MÉS DE 3 MILIONS L’ANY PER EVITAR AVARIES EN ASCENSORS I ESCALES El nou contracte incrementa el pressupost un 33,5% i cobrirà 167 infraestructures entre ascensors, escales i rampes
MÉS LLOGUER ASSEQUIBLE A BARCELONA: L'AJUNTAMENT CEDEIX CINC SOLARS PER FER 410 PISOS PROTEGITS La Comissió de Presidència aprova la cessió en dret de superfície durant 75 anys de terrenys on es preveu aixecar habitatges protegits que després adjudicarà el Consorci de l’Habitatge de Barcelona Barcelona ha donat llum verda definitiva a la cessió de cinc solars municipals per construir 410 habitatges protegits de lloguer assequible. Els terrenys es cediran durant 75 anys a la societat publicoprivada Habitatge Metròpolis Barcelona, tot mantenint la titularitat municipal del sòl. Al districte de Sants-Montjuïc es construiran 89 pisos al carrer de Miquel Porter i Moix i 60 al de Ferrocarrils Catalans. Les altres tres promocions s’ubicaran a Sant Martí, amb 72 habitatges al carrer de Tànger, 93 al de Zamora i 96 al de Marroc. Les obres s’iniciaran progressivament entre finals del 2026 i principis del 2028. Els pisos mantindran permanentment la qualificació d’habitatge protegit i seran adjudicats pel Consorci de l’Habitatge de Barcelona entre les persones inscrites al registre de sol·licitants. Aquesta és la segona cessió de terrenys municipals a Habitatge Metròpolis Barcelona, després dels quatre solars aportats el 2022, actualment en fase d’execució. L’Ajuntament també estudia una tercera fase que permetria construir 528 habitatges assequibles més en tres emplaçaments.
Barcelona incrementarà un 33,5% la despesa destinada a conservar els ascensors, les escales i les rampes mecàniques de la ciutat. El nou contracte, que comprendrà el període 20272029, tindrà un pressupost anual de 3,08 milions d’euros, gairebé 773.000 euros més que l’actual. La licitació amplia de 147 a 167 el nombre d’instal·lacions incloses en el servei, amb 52 ascensors verticals, cinc d’inclinats, 104 escales mecàniques i sis rampes. Aquestes últimes, situades al carrer de Poesia, a la Vall d’Hebron, s’incorporen per primera vegada al contracte. El consistori també reforçarà les tasques de manteniment preventiu, amb més revisions i la substitució planificada de components per evitar avaries. Paral·lelament, es crearà un estoc municipal de recanvis per reduir els temps de reparació i la dependència dels proveïdors externs. Aquestes infraestructures són especialment rellevants per facilitar la mobilitat quotidiana als barris amb més desnivell, com el Carmel, Roquetes, la Teixonera o Ciutat Meridiana.
Vols rebre la revista gratis al teu establiment? Nova
SAN TS-M
ONT
El com JUÏC erç de San ts
BARCELONA
#8 novembre|desembre 2026 www.laciutat.cat î eG
Colla
Caste ELS llera ARRE CASTELLS LEN A HORT A SAN T
MAR
TÍ La pla les tor ça de tugue s
GRÀCIA
Feliu Reno m dibuix a Grà cia
CIU TAT
VELLA
La no va Ramb la
SARRIÀ
-ST GER
VAS I El mo nesti r de Pe dralbe s
Envia'ns un mail a info@laciutat.cat 22
BARCELONA TORNA EL BUS DE NADAL DE BARCELONA AMB UNA NOVA RUTA PER LA DIAGONAL El Barcelona Christmas Tour tornarà del 27 de novembre al 4 de gener amb trajectes de 90 minuts per veure els principals espais il·luminats de la ciutat Els carrers il·luminats de Barcelona es podran tornar a descobrir aquest Nadal des d’un autobús de dos pisos. El Barcelona Christmas Tour, impulsat per TMB i Turisme de Barcelona, celebrarà la vuitena edició entre el 27 de novembre i el 4 de gener, excepte els dies 24, 25 i 31 de desembre i l’1 de gener.
La gran novetat del recorregut serà el pas per l’avinguda Diagonal, que estrenarà una il·luminació inspirada en els vitralls modernistes amb motiu de l’Any Gaudí. La ruta també passarà per indrets emblemàtics com la Sagrada Família, la Casa Batlló o l’Arc de Triomf. El trajecte durarà uns 90 minuts i inclourà explicacions en directe en català, castellà i anglès. Hi haurà entre sis i deu sortides diàries des de la plaça de Catalunya, entre les 18 i les 20.30 hores. Les entrades ja estan a la venda. L’any passat, més de 12.000 persones van gaudir d’aquesta proposta nadalenca.
VUELING AMPLIA FINS A L’ESTIU ELS VOLS ENTRE BARCELONA I MADRID AMB 260.000 PLACES MÉS
BARCELONA INICIA LES OBRES D’UN NOU CASAL DE BARRI A LA VERNEDA I LA PAU AMB UNA INVERSIÓ DE 553.000 EUROS L’equipament, impulsat pel Pla de Barris, es construirà als baixos del número 10 del carrer José Garrido Gámez, tindrà prop de 200 m² i un termini d’execució previst de 6 mesos El barri de la Verneda i la Pau, al districte barceloní de Sant Martí, disposarà d’un nou equipament comunitari. L’Ajuntament ha iniciat les obres per transformar els baixos de l’edifici del número 10 del carrer de José Garrido Gámez en un casal de barri de prop de 200 metres quadrats. L’actuació, impulsada a través del Pla de Barris, compta amb un pressupost d’uns 553.000 euros i un termini d’execució de sis mesos. Els treballs inclouen la remodelació de l’interior del local i l’adequació de les façanes.
La companyia, propietat d’IAG, reforça la connexió entre les dues capitals i arribarà als 350.000 seients mentre manté l’oferta també durant la temporada d’estiu Vueling donarà continuïtat a la connexió aèria entre Barcelona i Madrid durant la temporada d’estiu. La companyia, integrada al grup IAG, ha decidit ampliar la programació amb 260.000 places addicionals, fins a assolir una oferta total de 350.000 seients entre les dues capitals. L’aerolínia va recuperar aquesta ruta el 5 d’octubre amb la previsió de mantenir-la operativa fins al 29 de març. Ara, però, ha optat per prolongar el servei i incrementar progressivament les freqüències per atendre la demanda dels passatgers, especialment dels que es desplacen per motius professionals. Aquesta setmana, Vueling ha incorporat
un vol diari addicional de dimarts a dijous, de manera que aquests dies ja ofereix tres freqüències. La previsió és arribar fins a cinc vols diaris durant les jornades amb més necessitats de connectivitat. L’ampliació de l’oferta aèria arriba en un context de dificultats en el servei ferroviari d’alta velocitat a l’Estat.
23
El futur casal tindrà una gran sala diàfana amb taules de treball i espai per organitzar exposicions, xerrades i conferències. També disposarà de fins a quatre sales de diferents dimensions, delimitades mitjançant estructures de fusta que permetran acollir activitats diverses. El nou equipament vol esdevenir un punt de referència per a la vida comunitària de la Via Trajana i complementar els serveis i les activitats del casal de barri de la Pau.
#8 novembre|desembre 2026
La Sal,
la barrioteca feminista del Raval que va convertir la solidaritat entre dones en una forma de lluita
Aquest bar-biblioteca del carrer de la Riereta va esdevenir un espai de trobada, aprenentatge compartit i assessorament jurídic en un moment en què la violència masclista encara es considerava una qüestió privada Lourdes Tasies Cano El 6 de juny de 1977, al número 8 del carrer de la Riereta, al barri del Raval, obria les portes La Sal, Bar-Biblioteca Feminista, un projecte impulsat per Mari Chordà, Carme Cases, Montse Solà, Sat Sapeté i Maria José Quevedo que volia anar molt més enllà d'un bar
#8 novembre|desembre 2026
convencional. La coneguda com a “barrioteca” combinava l'activitat habitual d'un establiment amb una biblioteca que reunia llibres i revistes de temàtica feminista. Les dones hi podien compartir experiències, conversar, llegir i participar en activitats col·lectives. Més que un espai de consum, era un projecte
24
autogestionat que buscava generar comunitat i oferir un entorn segur en una societat que encara relegava moltes de les seves problemàtiques a l'àmbit domèstic. DE LA SOLITUD INDIVIDUAL A LA SOLIDARITAT COL·LECTIVA Una de les funcions més importants de La Sal va ser convertir-se en un refugi per a les dones que patien maltractaments. En aquell context, les agressions dins la parella o la família sovint es consideraven assumptes privats, i moltes víctimes afrontaven la situació en silenci, amb sentiments de culpa i aïllament. A La Sal, però, descobrien que no estaven soles. Compartir les seves vivències els permetia reconèixer que la violència no era un problema individual, sinó que estava vinculada a una estructura social masclista. D'aquesta manera, l'experiència personal es transformava en consciència col·lectiva i en una xarxa de suport entre dones. Davant la manca de recursos institucionals, el projecte també va incorporar un servei d'assessorament jurídic. Una advocada hi de-
dicava una tarda a la setmana per atendre les dones que necessitaven orientació legal, una iniciativa que ampliava la dimensió social de l'espai. CULTURA, MÚSICA I RESISTÈNCIA FEMINISTA Les trobades setmanals permetien compartir cançons, música popular i lletres satíriques que qüestionaven el paper tradicionalment assignat a les dones dins la família i el matrimoni. Així doncs, la cultura es convertia en una altra eina per qüestionar els models socials establerts. Aquesta activitat, però, no sempre va ser ben rebuda per l'entorn. El local va haver de fer front a les queixes veïnals i a diverses inspeccions relacionades amb el soroll. Les pressions evidenciaven les dificultats que afrontaven les iniciatives feministes per trobar espais propis i desenvolupar la seva activitat amb llibertat. «Cap a les 22 h teníem un espai per a les dones que fèiem música. De fet, d’aquí han sortit dones que després s’han dedicat a la música. Recordo que ens ho passàvem genial. Però tot i això, ens van tancar un parell de cops l'espai perquè deien que s'havia queixat un veí... El feminisme, en aquell moment, era difícil posar-lo en marxa», ha expli-
cat Chordà en diverses ocasions. UN LLEGAT QUE CONTINUA INSPIRANT LES NOVES GENERACIONS Per conèixer com es percep avui el llegat de La Sal, hem parlat amb
————————— Aquí, al Raval, continuem el camí que elles van obrir. Les nostres àvies, malauradament, tenien por de les represàlies que podien patir per anar a La Sal —————————
25
tres dones joves del Raval que continuen treballant activament pel feminisme al barri. La Sabina Robledo s'emociona quan recorda la història d'aquest espai i assegura que «gràcies a dones com la Mari Chordà, ara les dones ja no tenim por». Una admiració que també comparteix la Mireia Santamaria, que les considera referents i reconeix que li hauria encantat poder lluitar al seu costat. Per la seva banda, l'Anna Martí reivindica la continuïtat d'aquella lluita i defensa que el feminisme actual és, en bona part, el resultat de les reivindicacions que dones com les impulsores de la “barrioteca” van encapçalar dècades enrere. «Aquí, al Raval, continuem el camí que elles van obrir. Les nostres àvies, malauradament, tenien por de les represàlies que podien patir per anar a La Sal. En canvi, nosaltres som dones que no tenim por. Per això lluitem per fer possible un barri feminista i perquè cap dona hagi de patir». Tres mirades que, des de diferents experiències, coincideixen en una mateixa idea: els drets i les llibertats que avui semblen naturals són també fruit de la valentia de les dones que van obrir camí.
#8 novembre|desembre 2026
Les eleccions del 29N tenen com a protagonistes a dos exalcaldes de Barcelona, però no són els primers batlles que han passat per Madrid
Pont Aeri Polític Adrià Miró Canturri Tot i la distància que de vegades separa Barcelona i Madrid, la relació entre la política estatal i la de la ciutat comtal és més estreta del que pot semblar. La majoria dels alcaldes que ha tingut la capital catalana saben el que és asseure’s al Congrés dels Diputats i coneixen de prop les dinàmiques de la Carrera de San Jerónimo. De fet, només hi ha dos batlles que no han fet les maletes per marxar a Madrid. Pasqual Maragall, que va fer el salt a la política catalana i va ser president de la Generalitat. I Jaume Collboni, que va ser diputat al Parlament quatre anys i s’ha centrat des d’aleshores en la seva activitat a l’Ajuntament. NARCÍS SERRA, MINISTRE I VICEPRESIDENT El primer alcalde des de la restitució de la democràcia és qui va arribar més amunt a Madrid. Narcís Serra (alcalde entre 1979 i 1982) va deixar el seu càrrec a Barcelona després de tres anys i mig al capdavant del consistori per assumir el Ministeri de Defensa del primer govern de Felipe González. Es va posar al capdavant de les forces armades gairebé dos anys després del cop d’estat de Tejero
#8 novembre|desembre 2026
i va ocupar la cartera fins al 1991, quan va ascendir a la vicepresidència per la dimissió d’Alfonso Guerra. En paral·lel, també va ser diputat al Congrés entre 1986 i el 2004. JOAN CLOS, SUBSTITUT DE MONTILLA Joan Clos (1997-2006) va aterrar a Madrid després de nou anys a la plaça Sant Jaume i un últim mandat complex. El 2006 José Montilla va deixar el ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç per ser el candidat dels socialistes a les eleccions catalanes, revalidant el tripartit. El seu lloc l’ocuparia Joan Clos, que només es mantindria dos anys en el càrrec. Poste-
26
riorment, seria nomenat ambaixador a Turquia i Azerbaidjan abans d'assumir la direcció executiva d'ONU-Hàbitat el 2010. JORDI HEREU, QUOTA CATALANA DE SÁNCHEZ La cartera d’Indústria, Turisme i Comerç tornaria a mans d’un català el 2023. Sánchez va reeditar el govern de coalició progressista contra tot pronòstic i va recuperar Jordi Hereu (2006-2011) per fer-se càrrec d’aquesta cartera. L’actual ministre va perdre l’alcaldia contra Xavier Trias el 2011 i va deixar la primera línia política. Després de passar pel sector privat, aquesta oportunitat el va tornar a situar al centre del radar i ara encapçala la
candidatura PSC per la província de Barcelona. XAVIER TRIAS, PORTAVEU AL CONGRÉS El cas de Xavier Trias és diferent dels seus predecessors, que havien desenvolupat bona part de la seva carrera política a l'Ajuntament. El líder convergent es va estrenar a la política autonòmica com a conseller de Salut (19881996) i de Presidència (19962000) de Jordi Pujol. El salt a Madrid el faria l’any 2000, coincidint amb la majoria absoluta de José María Aznar. Lluny de tenir un paper testimonial, Trias va ser el portaveu de CiU a la cambra baixa. El 2003 va intentar ser alcalde
de Barcelona, però va mantenir la seva acta al Congrés fins a acabar la legislatura. A la tercera va ser la vençuda i el 2011 va trencar l’hegemonia socialista a la ciutat comtal.
ADA COLAU, CANDIDATA DE FRONT AMPLI L’alcaldia de CiU, però, patiria el 2015 el sotrac dels ajuntaments del canvi. Ada Colau, que venia dels moviments socials per l’habitatge, es va imposar a Trias a les urnes i
es va convertir en una referent de la nova esquerra municipalista a escala estatal. De fet, va ser una de les úniques alcaldesses que van revalidar el govern el 2019. En el seu cas, gràcies als vots del PSC i de Manuel Valls. El 2023 Barcelona en Comú no va aconseguir retenir el poder i va passar a l’oposició. Després d’un any i mig de transició, va renunciar a l’acta de regidora per presidir la fundació Sentit Crític. Ara ha fet el pas de tornar a la política institucional com a candidata de Front Ampli a la presidència del govern espanyol. Una particularitat de la seva candidatura és que, malgrat aspirar a la Moncloa, encapçalaFoto laPaola de Granet llista per Barcelona i no per Madrid.
27
#8 novembre|desembre 2026
————————— Només hi ha dos batlles que no han fet les maletes per marxar a Madrid: Pasqual Maragall i Jaume Collboni —————————
BARCELONA BARCELONA RENOVARÀ ELS JARDINS COMENCEN LES OBRES DE REMODE CATERINA ALBERT AMB MÉS DELACIÓ DE LA PISCINA EXTERIOR ZONES VERDES, OMBRA I JOCS DEL CEM CAN TODA, A GRÀCIA INFANTILS El projecte, amb un pressupost de 1.068.186,25 euros, preveu cobrir l’equipament per permetre’n l’ús durant tot l’any i reformar les instal·lacions subterrànies
La reforma també preveu renovar el mobiliari urbà per millorar el confort i l'estada dels veïns Els jardins de Caterina Albert, al barri barceloní del Camp d’en Grassot, es renovaran amb una inversió d’1,6 milions d’euros. L’Ajuntament ha aprovat inicialment el projecte de rehabilitació integral, que preveu vuit mesos d’obres per ampliar la vegetació i millorar els espais de lleure i descans. La reforma incorporarà una àrea de jocs infantils inclusiva, taules de ping-pong, espais per practicar fut-toc i nou mobiliari urbà. També s’instal·laran dos tendals tèxtils per generar ombra, una de les demandes recollides durant el procés participatiu amb el veïnat. Paral·lelament, el consistori destinarà 1,5 milions d’euros a reparar i impermeabilitzar l’aparcament soterrat municipal per evitar filtracions d’aigua. Les dues actuacions sumaran una inversió de 3,1 milions d’euros. Els jardins també acolliran un dels projectes de transformació de mitgeres impulsats amb motiu de la Capital Mundial de l’Arquitectura Barcelona 2026. La intervenció convertirà una paret cega en una façana amb finestres i balcons, amb obres previstes per a finals d’any.
La piscina exterior del Centre Esportiu Municipal Can Toda, al barri de la Salut de Barcelona, es podrà utilitzar durant tot l’any gràcies a les obres de remodelació que ja han començat. L’actuació compta amb un pressupost base de prop d’1,07 milions d’euros i un termini d’execució de sis mesos. El projecte preveu cobrir la piscina amb una estructura de fusta laminada i una coberta tèxtil de doble cambra que es podrà desmuntar completament. El tancament es completarà amb façanes laterals d’alumini i vidre i panells acústics per millorar el confort dels usuaris i reduir l’impacte sonor. Els treballs també inclouen la reconstrucció de la sala d’instal·lacions subterrània, la renovació de l’espai que envolta la piscina exterior i la reforma del passadís que connecta les dues piscines del complex. Amb aquesta intervenció, l’Ajuntament modernitzarà un dels 41 centres esportius municipals de Barcelona i ampliarà les possibilitats d’ús de l’equipament durant els mesos més freds.
L'ÚS DEL CATALÀ ÉS, PER PRIMER COP, EL SEGON GRAN MOTIU DE DISCRIMINACIÓ A BARCELONA, SEGONS UN INFORME L’Observatori de les Discriminacions a Barcelona confirma que, el 2025, el principal motiu de discriminació a la ciutat encara és el racisme i la xenofòbia Barcelona va registrar 1.265 situacions de discriminació durant el 2025, un 14,8% més que l’any anterior. Segons l’informe de l’Observatori de les Discriminacions, el racisme i la xenofòbia continuen encapçalant els motius, amb 348 casos, seguits de la discriminació per l’ús del català, amb 284, i per motius de salut, amb 268. La discriminació lingüística ha passat de la cinquena a la segona posició en un any, amb les entitats privades com a principal focus. Una altra novetat és que l’ad-
#8 novembre|desembre 2026
ministració pública figura per primera vegada com el principal agent discriminador, especialment per les denúncies en l’àmbit sanitari. L’informe també recull 228 casos d’LGTBI-fòbia, un màxim històric, i alerta de la preocupació creixent pels discursos d’odi als centres educatius. Des de l’Ajuntament atribueixen part de l’increment dels casos registrats a la millora dels mecanismes de detecció i adverteixen que encara hi ha moltes situacions que no es denuncien.
28
BARCELONA NOVA ETAPA PER AL MERCAT DE L’ABACERIA OBRIRÀ: JA SE SAP QUAN S'INAUGURA DESPRÉS DEL SEU TRASLLAT El trasllat dels comerciants al nou edifici posarà fi al mercat provisional del passeig de Sant Joan i anirà acompanyat d’una jornada festiva Gràcia recupera el mercat de l’Abaceria després de set anys d’activitat al recinte provisional del passeig de Sant Joan. El nou equipament té fixada l’obertura a partir del 17 de novembre i el dissabte 21 acollirà una jornada festiva amb música, tallers castellers i activitats infantils. El conjunt del projecte ha suposat una inversió de 38 milions d’euros. El nou edifici, de 14.350 metres quadrats, conserva la volumetria del mercat original i incorpora una coberta ceràmica amb plaques fotovoltaiques, façanes més transparents i un gran porxo obert al carrer. L’oferta comercial inclou 37 establiments, repartits en 30 parades interiors, sis ex-
BARCELONA TRANSFORMARÀ UN GRAN INTERIOR D’ILLA DE LA VALL D’HEBRON I ELIMINARÀ 66 PLACES D’APARCAMENT El projecte, de 8,4 milions d’euros, actuarà sobre més de 13.800 m² amb nous espais verds, zones infantils i itineraris accessibles
teriors i un autoservei de 1.200 metres quadrats. També disposarà d’aparcament per als clients, armariets refrigerats, servei a domicili i sales polivalents. El mercat reservarà dos espais expositius en homenatge a l’artista Amaia Arrazola, autora del mural que decorava la tanca de les obres i que es recuperarà parcialment.
Barcelona transformarà més de 13.800 metres quadrats d’espai públic entre quatre blocs d’habitatges de la Vall d’Hebron. L’Ajuntament ha aprovat inicialment el projecte de reurbanització de l’àmbit comprès entre els carrers Juan de Mena, Pare Mariana i el passeig de la Vall d’Hebron, amb un pressupost de 8,4 milions d’euros.
BARCELONA INVERTIRÀ 6,8 MILIONS D’EUROS PER MILLORAR 12 PARADES DE BUS INTERURBÀ La previsió és tenir-los enllestits durant el 2027 i començar-ne l'execució a partir del 2028 Barcelona destinarà 6,8 milions d’euros a millorar les condicions d’espera dels passatgers dels autobusos interurbans. El consistori ha iniciat la contractació dels projectes per adequar dotze àmbits de parada distribuïts entre els corredors de la Diagonal, la Gran Via i la Meridiana. La previsió és començar les obres a partir del 2028. Les actuacions inclouran punts com la Zona Universitària, Maria Cristina, la plaça d’Espanya, la ronda Universitat, Fabra
i Puig, la Sagrera i el Clot. Actualment, la ciutat registra entre 6.000 i 7.000 expedicions interurbanes diàries, el 90% de les quals es concentren a la via pública. Els projectes preveuen ampliar les zones d’espera, instal·lar més bancs i elements d’ombra, eliminar barreres arquitectòniques i millorar la informació sobre els horaris i les connexions amb altres transports. L’Ajuntament també estudiarà la instal·lació de lavabos públics als punts amb més demanda i la incorporació de fonts d’aigua i nou arbrat.
La reforma eliminarà 35 places d’aparcament per a cotxes i 31 per a motocicletes, fet que permetrà recuperar uns 800 metres quadrats per al veïnat. També es restringirà el trànsit i es crearan itineraris amb rampes per salvar el desnivell de 15 metres que presenta l’entorn. El projecte inclou la plantació de nous arbres, la renovació dels jocs infantils i del mobiliari urbà i la instal·lació d’un circuit saludable. També es milloraran l’enllumenat, els paviments i la xarxa de clavegueram. Les obres, emmarcades en el Pla Clima municipal, està previst que comencin la primavera del 2027 i durin aproximadament 30 mesos.
29
#8 novembre|desembre 2026
Josep Antoni Cera, dues dècades fent barri al ritme dels Beatles El músic, compositor i secretari de l'Associació de Veïns de les Corts Sud és un dels Cortsencs d'Honor 2026, un reconeixement a la seva trajectòria cultural i al seu compromís amb el districte Lourdes Tasies Cano La música i el compromís veïnal han marcat bona part de la trajectòria de Josep Antoni Cera Barja. Músic, compositor autodidacte i membre de l'Associació de Veïns de les Corts Sud des de fa més de vint anys, ha convertit la seva vinculació amb el districte en una dedicació constant a la vida associativa i cultural. Una tasca que enguany ha rebut el reconeixement amb el nomenament de Cortsenc d'Honor 2026, un guardó que comparteix amb la presidenta de l'Associació de Veïns del Camp Nou, Ana Ramón Martínez. «Va ser una sorpresa, perquè nosaltres sempre treballem des de la inspiració i no pensava que ningú pensés en mi aquest any», explica Cera. Rebre aquest reconeixement li ha fet «molta alegria i satisfacció», sobretot perquè considera que també és una manera de sentir-se valorat per la feina feta al llarg dels anys. La seva implicació amb les Corts Sud va molt més enllà de formar part d'una entitat veïnal. Amb el pas del temps, s'ha convertit en una de les persones de referència per als residents, que recorren a ell quan detecten alguna incidència o necessiten traslladar una reivindicació. «Quan portes tants anys, la gent ja et busca per qualsevol problema: si hi ha una obra, si hi ha un parc o qualsevol qüestió del dia
#8 novembre|desembre 2026
30
a dia. És com ser l'antic alcalde de barri, que tothom anava i li explicava els problemes», recorda.
ciable de la trajectòria de Cera és la seva passió pels Beatles. Una afició que va començar a casa, quan encara era petit, gràcies al REIVINDICACIONS VEÏNALS seu germà, cinc anys més gran Bona part de la feina de l'entitat que ell. «Quan ell tenia onze anys també se centra en aquelles inci- ja posava els discos dels Beatles dències que afecten el dia a dia a casa i jo, amb cinc anys, ja anadels residents i dels comerciants. va assumint tota aquella música», Un exemple és el conflicte que recorda. Amb disset anys ja s'havia van tenir amb uns arbres situats convertit en un autèntic enamorat darrere del carrer del Comandant del grup britànic. Benítez, els fruits dels quals proAmb els anys, aquella admiració vocaven males olors i havien ge- es va transformar en una iniciativa nerat nombroses queixes entre els cultural per acostar la música de es tabliment s Liverpool al con————————— de la zona. «Els junt del veïnat. “És com ser l'antic comerciants Després d'assisalcalde de barri, que tot- tir habitualment estaven farts. hom anava i li explicava Vam enviar els al festival dels els problemes” fruits a un laBeatles que se ————————— boratori i vam celebra a Liveraconseguir pool durant el que retiressin quinze arbres i en mes d'agost, ell i altres membres posessin de nous», explica. de l'entitat van començar a planteDesprés de més de dues dècades jar-se la possibide vinculació amb el territori, consi- litat de fer una dera que les Corts han experimen- celebració simitat una evolució positiva. «Jo crec lar a les Corts. que l'hem anat millorant entre tots La idea va durant tants anys. Si tinguéssim acabar mateimatges d'any en any dels entorns rialitzant-se el de la Maternitat i Sant Ramon, veu- 2015, coincidint ríem que hi ha molts canvis i que amb el 50è anisempre va a millor», apunta. versari de l'actuació dels BeatELS BEATLES, UNA PASSIÓ les a Barcelona. Si hi ha un altre element indisso- Aquell any van
31
organitzar un macroconcert de tres dies al Parc de la Maternitat, amb la implicació del districte, els centres cívics, la Caixa i l'Illa Diagonal, entre altres col·laboradors. «Ens vam lligar la manta al cap i va ser una cosa magnífica. No ho podíem superar», rememora. El festival va tenir continuïtat els anys 2016 i 2017, però la seva dimensió i la disminució del suport econòmic van acabar dificultant-ne la continuïtat. «Era una màquina massa gran», reconeix. Per a Cera, la clau de l'èxit és que la música dels Beatles continua connectant generacions. «És un estàndard clàssic que no passarà mai de moda. Jo sempre dic que d'aquí a dos-cents anys segurament es recordarà Bach, es recordarà Mozart i també els Beatles», defensa. UN RECONEIXEMENT A LA FEINA DE TOTA UNA VIDA Per a Josep Antoni Cera, fer barri significa estar al costat dels veïns, escoltar les seves necessitats i trobar maneres de mantenir viva la vida comunitària. Una tasca que ha desenvolupat des de l'associacionisme, però també des dels escenaris, convertint la música en un punt de trobada entre generacions. L'any 2014, de fet, va compondre l'himne de la Penya Blaugrana de les Corts, una mostra més de com ha posat el seu talent musical al servei de les entitats del districte. I és que, a les Corts, la seva empremta sona, des de fa anys, al ritme dels Beatles.
#8 novembre|desembre 2026
15 anys garantint l’accés a l’aigua de les llars en situació de vulnerabilitat Aigües de Barcelona va crear el Fons de Solidaritat el 2012 per garantir l’accés a l’aigua de les llars en situació de vulnerabilitat. L’any 2021 aquest mecanisme va evolucionar cap a l’actual Tarifa Social, que avui beneficia més de 68.000 persones Redacció Fa 15 anys, en plena crisi econòmica, Aigües de Barcelona va crear el Fons de Solidaritat, un mecanisme de protecció destinat a garantir l’accés a l’aigua de les
#8 novembre|desembre 2026
famílies en situació de vulnerabilitat, independentment de la seva capacitat econòmica. En aquell moment, quan encara no hi havia cap llei que protegís les llars vulnerables davant del tall de subministrament per impagament, la com-
32
panyia va fer un pas endavant i va contribuir a donar resposta a una necessitat social creixent. Anys més tard, el 2015, s’aprovava la Llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energè-
Contingut ofert per Aigües de Barcelona
permeten afrontar l’emergència en l’àmbit de la pobresa energètica. A més, la companyia organitza espais de diàleg amb els serveis socials dels diferents ajuntaments, disposa d’un equip especialitzat d’atenció a la vulnerabilitat i desplega programes que posen de relleu el compromís de tots els actors de l’àrea metropolitana per garantir un dret fonamental com és l’accés a l’aigua.
————————— La coordinació entre els diferents agents permet garantir el dret d’accés a l’aigua i, alhora, impulsar projectes d’empoderament orientats a millorar l’autonomia personal i les condicions de vida de les persones en situació de vulnerabilitat —————————
tica. L’any 2021 la Tarifa Social, un ajut que bonifica el 100% de la quota fixa i del consum bàsic a més de 68.000 persones, va substituir de manera estructural el Fons de Solidaritat. ALIANCES PER GARANTIR DRETS I TRANSFORMAR VIDES Més enllà dels ajuts econòmics, però, la garantia d’accés a l’aigua ha exigit evolucionar cap a un model de protecció social basat en la cooperació entre les administracions, els serveis socials, les entitats del territori i Aigües de Barcelona. Aquest model s’ha consolidat mitjançant els protocols de pobresa que Aigües de Barcelona coordina amb els 23 municipis en els quals presta servei i que
El paper de les aliances ha estat una veritable palanca de transformació al llarg d’aquest camí. “Aquests quinze anys ens han ensenyat que garantir un dret requereix escoltar les persones i adaptar-se a les seves necessitats, però també cooperar de la mà dels ajuntaments, els serveis socials i les entitats. És gràcies a aquestes aliances que podem detectar els problemes abans que es converteixin en emergències”, explica Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona. La coordinació entre els diferents agents permet garantir el dret d’accés a l’aigua i, alhora, impulsar projectes d’empoderament orientats a millorar l’autonomia personal i les condicions de vida de les persones en situació de vulnerabilitat. UN MODEL QUE PROTEGEIX, ACOMPANYA I GENERA OPORTUNITATS Més enllà de garantir l’accés a l’aigua de les llars en situació de
33
vulnerabilitat, Aigües de Barcelona ha ampliat progressivament el seu compromís social amb iniciatives orientades a millorar l’autonomia personal, promoure l’ocupabilitat i generar noves oportunitats per a les persones. En aquest sentit, l’actual pla d’acció social de la companyia, amb horitzó 2024-2026, impulsa programes de transformació social articulats al voltant de dos eixos: d’una banda, la millora de l’ocupabilitat i, de l’altra, la promoció de l’aigua com a motor de salut, benestar i sostenibilitat. En el darrer any de vigència del pla, la companyia ha posat en marxa el programa Llars a Punt, una iniciativa que genera un triple impacte: repara les instal·lacions domèstiques d’aigua de les persones adherides a la tarifa social, afavoreix la inserció sociolaboral de les persones que realitzen les reparacions i contribueix a l’estalvi d’aigua gràcies a la reparació de fuites en aquestes instal·lacions. Altres exemples són el programa ONA, desenvolupat en aliança amb la Creu Roja i adreçat a les persones beneficiàries de la Tarifa Social. El programa combina la cobertura estable de les necessitats bàsiques dels participants amb un pla específic de millora de l’ocupabilitat. També destaquen les Beques Joves Talents, que, de la mà de la CONFAVC, fa 10 anys que faciliten l’accés als estudis universitaris a joves amb recursos econòmics limitats. D’aquesta manera, Aigües de Barcelona complementa la garantia d’accés a l’aigua amb una aposta per generar oportunitats, reforçar l’autonomia personal i millorar l’ocupabilitat. Des de la creació del Fons de Solidaritat fins a l’actual Tarifa Social, la companyia ha consolidat un model de protecció social basat en la cooperació, el compromís i l’acompanyament, que evoluciona per donar resposta a les noves necessitats socials, garantir drets i no deixar ningú enrere.
#8 novembre|desembre 2026
Barcelona ret homenatge al seu cronista, Lluís Permanyer
L’Ajuntament atorga la Medalla d’Or de la Ciutat al periodista Lluís Permanyer per reconèixer seixanta anys dedicats a la crònica de Barcelona
Roser Pros Roca El ple de l'Ajuntament de Barcelona va concedir per unanimitat la Medalla d'Or de la Ciutat al periodista i escriptor Lluís Permanyer, mort l'octubre de 2025 als 86 anys. El guardó reconeix una trajectòria de més de seixanta anys dedicada al periodisme cultural i a la crònica de la capital, amb una mirada crítica i detallista que l'ha convertit en una veu imprescindible per entendre la Barcelona contemporània. UN RECONEIXEMENT UNÀNIME AL SALÓ DE CENT El 5 de novembre, el ple municipal va atorgar la Medalla d'Or de la Ciutat a Lluís Permanyer i Lladós
#8 novembre|desembre 2026
34
(Barcelona, 1939-2025) a títol pòstum. Tots els grups municipals van votar a favor de la distinció, que reconeix "la seva vinculació amb la capital catalana com a cronista i destaca la seva obra i el seu llegat per comprendre l'evolució i la configuració de la Barcelona contemporània", segons va destacar el consistori. L'homenatge es va materialitzar dies més tard al Saló de Cent, en un acte presidit per l'alcalde Jaume Collboni i al qual van assistir familiars, amics i companys de professió. Durant la cerimònia, el periodista Llàtzer Moix va moderar una conversa amb els periodistes Lluís Foix i Tomàs Alcoverro sota el títol 'Lluís Permanyer, una vida entre el pe-
resumeix la seva passió per documentar la memòria urbana. OBRA INÈDITA En el moment de la mort Permanyer va deixar inèdits onze articles de la seva secció 'L'àlbum' a La Vanguardia, que el diari va continuar publicant cada dijous fins al 8 de gener, tancant així una fructífera col·laboració de 60 anys. El ple també va atorgar la Medalla d'Or al Mèrit Cívic a Pilar Malla, a títol pòstum, per la seva trajectòria com a primera síndica de greuges de Barcelona i la seva defensa dels drets socials; a Jesús Maria Sánchez García, per la seva contribució a enfortir el prestigi de Barcelona com a capital jurídica; i a Ramon Agenjo, per la seva contribució a la projecció internacional i al desenvolupament econòmic, cultural i esportiu de la ciutat. MÉS QUE UN PERIODISTA: LA MIRADA D'UNA CIUTAT Lluís Perma————————— nyer, com a Permanyer s'interessava periodista, va per la vida quotidiana, dedicar-se pripels detalls que confor- oritàriament a men l'ànima d'una ciutat: escriure sobre els cafès que desaparei- Barcelona i duxen, les botigues cente- rant més de mig nàries, els edificis que es segle, va ser els restauren i rehabiliten riodisme i la liulls i la memòria per donar-los-hi un altre d'una ciutat que teratura'. L'actor ús o els personatges que va veure transLluís Soler va transiten pels carrers recitar poemes formar-se de ————————— de Josep Maria dalt a baix. Des de Sagarra i Joan Salvat-Papas- del 1966, quan va començar a col· seit, i l'homenatge es va completar laborar amb La Vanguardia, va fer amb fragments de l'entrevista a de la crònica urbana el seu territori Permanyer de la sèrie 'Periodistes. propi, amb una curiositat i un rigor Converses sobre l'ofici'. documental que el van convertir en Un dels moments centrals de una referència imperdible. l'esdeveniment va ser la presentaLa seva mirada descrivia monució del darrer llibre de Permanyer, ments o dates històriques, però, 'Testimonis de tot el món sobre per damunt de tot, Permanyer s'inBarcelona. Edició molt ampliada', teressava per la vida quotidiana, a càrrec del periodista Jordi Amat. pels detalls que conformen l'ànima L'obra recopila més de 1.200 citaci- d'una ciutat: els cafès que desapaons sobre la ciutat recollides al llarg reixen, les botigues centenàries, de 40 anys, i constitueix la tercera els edificis que es restauren i rehai última entrega d'una sèrie que biliten per donar-los-hi un altre ús,
35
els personatges que transiten pels carrers. Aquesta capacitat per connectar el passat amb el present, per trobar la història en els racons més inesperats, és el que el va diferenciar d'altres cronistes. Els seus més de vuitanta llibres no són guies turístiques ni recopilacions de dades: són retrats d'una Barcelona amb tendència a desaparèixer, però que continua viva en les seves pàgines. Des de la biografia del passeig de Gràcia fins a la Barcelona burgesa, passant per l'Eixample o la Diagonal, Permanyer va construir un mapa literari de la ciutat on cada carrer i cada edifici tenen la seva història. UN PERIODISTA COMPLET Però el seu llegat no es limita als llibres. També va dirigir i presentar documentals televisius que van acostar la història de Barcelona a milers d'espectadors, amb títols com 'El meu Molino', 'La Rambla, secrets d'un escenari' o 'Montjuïc, la muntanya odiada de Barcelona'. En tots ells, el seu coneixement exhaustiu convertien cada racó de la ciutat en un escenari ple de significat. La seva trajectòria va ser reconeguda amb els principals premis del sector: el Luca de Tena (1969), el Ciutat de Barcelona de periodisme (1987), el Nacional de Cultura de periodisme de la Generalitat (2008) i el Premi Nacional de Periodisme Cultural del Ministeri de Cultura (2022), que va destacar la seva "extraordinària trajectòria de més de 60 anys de periodisme històric, artístic, cultural i ciutadà". Amb la Medalla d'Or de la Ciutat, Barcelona tanca el reconeixement oficial a un home que va dedicar la vida a explicar-la. La mirada de Permanyer sobre la ciutat continua intacta en les pàgines dels seus llibres i en la memòria dels seus lectors. Perquè, com ell mateix deia, Barcelona no és només un lloc: és una manera de viure, i ell va ser un dels seus millors intèrprets.
#8 novembre|desembre 2026
Un diumenge al mercat de Sant Antoni: el barri que es troba entre llibres, cromos i tapes Cada diumenge, el mercat dominical de Sant Antoni transforma els carrers del voltant en un punt de trobada per a veïns, col·leccionistes i famílies
#8 novembre|desembre 2026
Lourdes Tasies Cano És diumenge al matí i Sant Antoni ja fa estona que està despert. M'acosto al mercat i, abans d'arribar a les primeres parades, ja sento el moviment de la gent. Les converses se superposen, alguns saluden coneguts i d'altres recorren les taules a la recerca d'un llibre, una revista o algun objecte especial. Aquí cadascú té el seu propi ritual. Alguns arriben amb l'àlbum de cromos sota el braç; d'altres busquen una edició concreta o simplement passegen sense pressa. Entre les parades se senten preguntes com «Quant en demanes per
36
aquest?» o «Fa temps que buscava aquest llibre!». Petites converses que donen vida a un espai on les relacions es construeixen diumenge rere diumenge. LLIBRES, DISCOS I PETITES HISTÒRIES ENTRE PARADES M'aturo davant d'una parada de llibres. Em sorprèn que cap exemplar tingui el preu indicat. Quan ho pregunto al venedor, que prefereix mantenir-se en l'anonimat, em respon: «No hi ha un preu fix. Tot és negociable aquí. Si volgués molts diners, tindria una botiga, no creus?». Una mica més enllà, les capses
un gran descobriment per aquells que volen gaudir de la música sense pressa”. UNA TRADICIÓ QUE CONTINUA Enmig d'aquest anar i venir, trobo l'Antonia Enciso, veïna del carrer de Tamarit des del 1980 i visitant fidel del mercat cada diumenge. El seu ritual és senzill: buscar CDs, perquè encara conserva un reproductor i li agrada escoltar música en aquest format. Després de més de quatre dècades, ha vist com Sant Antoni canviava. Tot i això, els diumenges encara li permeten retrobar una part del barri que va conèixer quan hi va arribar. «Durant la setmana penso que res no és com abans. En canvi, quan arriba diumenge, tot canvia. És com viatjar al passat. Soc feliç veient com encara hi ha pares i avis que porten els més petits a aquest espai on molts hem crescut», explica.
de vinils atrauen especialment els visitants joves, que han recuperat el costum de buscar música en format físic. És el cas de Marc Llorens, de vint anys, que ve al mercat precisament per trobar-ne. Segons Llorens, “és la moda vintage que ha portat aquesta “febre” pels vinils,
EL FUTBOL TAMBÉ ES VIU EN· TRE CROMOS Les parades de cromos són un dels punts amb més ambient familiar. Els infants s'hi apleguen amb els àlbums oberts, comparen els números que els falten i busquen aquell futbolista que encara no han aconseguit. En Leo Herrero, de deu anys, és
37
un d'ells. Ve des de Castelldefels amb el seu pare, Marcos, per continuar completant la col·lecció de cromos de la Lliga. El pare explica que, amb el temps, el petit s'ha acabat enamorant de Sant Antoni gràcies a aquestes visites. De vegades, una afició tan senzilla com col·leccionar cromos es converteix en la porta d'entrada per descobrir tot un barri. DEL MERCAT A LA TAULA: UN BON MOMENT PER MENJAR Al voltant del mercat, els bars i les terrasses també formen part del paisatge dominical. Mentre uns continuen buscant llibres o cromos, d'altres ja han trobat lloc per esmorzar. Les taules s'omplen de cafès, entrepans i converses que s'allarguen sense mirar el rellotge. «Després tornem a fer una volta pel mercat» o «seu, que encara tenim temps». Són frases que resumeixen una altra manera de viure els diumenges: trobar-se i compartir una estona sense presses. El moviment dels establiments acompanya el de les parades. La visita al mercat es converteix així en un pla complet que va més enllà de les compres. QUAN DIUMENGE ES CONVERTEIX EN UNA MANERA DE FER BARRI Abans de marxar, penso en l'Antonia, que després de més de quaranta anys continua tornant cada diumenge; en Leo, que arriba des de Castelldefels per completar la seva col·lecció, i en Marc, que busca vinils entre les parades. Tres generacions i tres maneres diferents de viure un mateix espai. El barri ja no és el mateix que fa quaranta anys, però conserva alguna cosa que el manté unit: les ganes de sortir al carrer, trobar-se i compartir una estona. Perquè, al mercat de Sant Antoni, diumenge no és només un dia per comprar, sinó una manera de fer barri i de voler tornar-hi la setmana següent.
#8 novembre|desembre 2026
Jesús Martín Araujo Barcelona va acollir, entre el 20 i el 23 d’octubre, la 38a edició de la 080, la setmana de la moda catalana que precedeix la ‘Passarel·la Gaudí’ i que impulsa elDepartament d’Empresa i Treball a través del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM). La gran festa del sector tèxtil se celebra dues vegades l’any i marca les tendències que es lluiran d’aquía sis mesos, la primavera vinent. L’esdeveniment neix amb l’objectiu de donar visibilitat a la feina de la indústria catalana i dona suport als dissenyadors per a donar-se a conèixer, amb una atenció especial als creadors més joves. La 080 —el nom de la qual és un homenatge directe als tres primers dígits del codi postal de la ciutat comtal— promou activament la sostenibilitat i l’economia circular, apostant per una moda que no deixi de banda l’impacte ambiental que genera aquesta indústria i promocionant la roba reutilitzada i els teixits reciclats. També posa el focus en la diversitat, convidant a les desfilades persones de tota mena de cossos, edats i estils; en la innovació, mostrant noves maneres i formats de presentar la moda, i vol fugir del tòpic social que vincula la moda amb el luxe, donant cabuda tambéa tallers i petites marques.
38a EDICIÓ DE LA 080
La gran festa de la moda catalana La nova edició, celebrada a l’octubre, apropa per primera vegada les desfilades als barris de Barcelona
#8 novembre|desembre 2026
38
APARADOR PER LES MARQUES Al llarg dels quatre dies que dura la cita, les diferents marques i els seus dissenyadors presenten les col·leccions en desfilades breus d’uns vint minuts. En aquesta ocasió, l’organització, en col·laboració amb l’Ajuntament, ha volgut democratitzar l’edició amb la iniciativa PLEC, que ha permès apropar la cultura de la moda als barris a través de grans pantalles instal·lades a Sant Andreu, Sant Martí, la Barceloneta o el Born, perquè la
moda també es pugui veure, compartir i viure al carrer. L’edició també ha tornat a comptar amb l’Open Area, un espai habilitat fora de les desfilades i d’accés gratuït que ha inclòs un racó dedicat al calçat artesanal, en el marc del projecte ‘080 Beyond Crafts’, en col·laboració amb l’associació Artesania Catalunya. La iniciativa vol recordar la importància del treball manual en el món de la moda i hi han participat marques com Castañer o La Manual Alpargatera. També ha tornat a la 080 la Spain Gallery, una plataforma que dona visibilitat a la moda d’autoria espanyola mitjançant l’exposició i la venda de peces de firmes més petites i que vol donar importància al paper dels dissenyadors emergents.
col·leccions es basen en universos narratius en què conviuen la recerca i l’experimentació visual, i exploren aspectes socials com la identitat o el gènere. La seva col·lecció ‘CIRCA’ vol ser un espai fidel a les seves conviccions i a la seva filosofia: llibertat, orgull i resistència. Així, crea un món propi en què es reivindica la diver-
sitati es qüestionen les normes socials i els ideals de bellesa dominants. La gran cita del tèxtil català tornarà a la capital catalana a la primavera, coincidint amb la Barcelona Bridal Fashion Week de 2027, el gran esdeveniment internacional de la moda nupcial que se celebrarà a l’abril a Montjuïc.
O’BARRET I ALEXANDRI STUDIO: DUES DESFILADES FIDELS ALS VALORS DE LA 080 Algunes de ————————— les desfilades La 080 promou activamés fidels a la ment la sostenibilitat filosofia de la i l’economia circular, 080 han estat apostant per una moda les d’O’Barret, que no deixi de banda que transforl’impacte ambiental que ma la seva hisgenera aquesta indústria tòria personal ————————— en una marca contemporània i independent a través de l’experimentació i la tradició. En aquesta edició ha presentat la seva nova col·lecció, ‘Soulstice’, que neix de la unió de les paraules angleses ‘soul’ (ànima) i ‘solstice’ (solstici). La proposta vol utilitzar aquest fenomen astronòmic, vinculat a l’hivern i a l’estiu, com a metàfora dels cicles de transformació de l’ésser humà, entesos com un procés continu d’expansió, introspecció i renaixement. Per la seva banda, Alexandri Studio ha volgut reivindicar el paper de la moda com a llenguatge polític i com a eina de resistència, reivindicació i llibertat. Les seves
39
#8 novembre|desembre 2026
Convertir-se en Òscar Drai per un dia: una ruta pels escenaris de Marina a Sarrià Ens endinsem en la Barcelona de Carlos Ruiz Zafón per seguir els passos d’Òscar Drai i la Marina. Un passeig pels carrers de Sarrià que ens convida a descobrir els escenaris d’una història marcada per l’amistat, l’amor i els Lourdes Tasies Cano Hi ha llibres que, quan els acabem, ens deixen amb ganes de continuar caminant pels escenaris que hem recorregut a través de les seves pàgines. És el que passa amb Marina, la novel·la que Carlos Ruiz Zafón va publicar el 1999 i que ens trasllada a la Barcelona de finals dels anys setanta. La història té com a protagonista l’Òscar Drai, un adolescent de 15 anys que viu intern en un col·legi i que, durant una de les seves escapades, coneix la Marina. A partir d’aquell moment, tots dos comparteixen una aventura que té Sarrià com un dels seus grans escenaris. Per acostar-nos als indrets que donen vida a aquesta història, us proposo una manera diferent de llegir-la: deixar per un moment les
pàgines del llibre i convertir-nos en l’Òscar. Recórrer els mateixos carrers que ell va trepitjar, aturar-nos en els llocs que van formar part de la seva història i observar-los amb els seus ulls. EL PUNT DE PARTIDA: EL COL· LEGI DE SANT IGNASI La nostra primera parada és el col·legi de Sant Ignasi, al carrer de Carrasco i Formiguera. Aquest edifici, inaugurat el 1895 i conegut popularment com els Jesuïtes de Sarrià, és un dels centres educatius més emblemàtics del barri. Darrere d'aquestes parets imponents comença la història de Drai, que passa els dies entre les obligacions de l'internat i les ganes de descobrir què s'amaga fora d’aquest espai. És precisament aquesta curiositat la que el porta a escapar-se pels vol-
tants i a endinsar-se en els carrers de Sarrià. EL «DESERT DE SARRIÀ» Deixem enrere el col·legi i ens endinsem pels carrers que l’envolten. A mesura que avancem, l’activitat de les vies més transitades queda enrere i el paisatge comença a transformar-se. Les grans finques, les façanes senyorials i els jardins que s’amaguen darrere de murs ens descobreixen una altra cara de Barcelona, més silenciosa i recollida. És aquest entorn el que Zafón evoca a la novel·la amb el nom de “desert de Sarrià”. A poc a poc, el passeig ens acosta al nucli antic del barri. Les cases i els jardins van deixant pas a carrers amb més moviment, fins que arribem a la plaça de Sarrià. UNA PAUSA A LA PLAÇA DE SARRIÀ Aquí el ritme és diferent. L’es-
#8 novembre|desembre 2026
40
Foto: Edu Bayer
glésia de Sant Vicenç presideix la plaça, però la seva història es remunta molt més enllà de l’edifici que tenim al davant. Les primeres referències documentals a la parròquia daten de l’any 987, fet que la converteix en un dels testimonis més antics dels orígens de Sarrià. El temple actual, d’estil neoclàssic, es va començar a construir el 1781 sobre les restes d’esglésies anteriors. Aprofitem aquesta parada per acostar-nos a la pastisseria Foix, fundada el 1886, un establiment que forma part de vida dels veïns i que també apareix a la novel·la. És aquí on la Marina compra uns croissants que comparteix amb l’Òscar. Podem imaginar-nos tots dos asseguts, conversant mentre al seu voltant la plaça està plena de vida. UN CEMENTIRI PLE DE MISTERIS Continuem cap al carrer del
————————— Us proposo una manera diferent de llegir Marina: deixar per un moment les pàgines del llibre i convertir-nos en l’Òscar Drai ————————— Doctor Roux. A l’altura del número 112 hi trobem un dels escenaris més inquietants de Marina: el vell cementiri de Sarrià. El seu origen està estretament relacionat amb l’epidèmia de còlera de 1834, que va provocar més de 2.000 morts a la zona i va posar de manifest la necessitat de disposar d’un espai d’enterrament fora de l’entorn de l’església. Les primeres inhumacions s’hi van fer el 1835, tot i que el projecte arquitectònic definitiu, obra de Francesc Renart i Arús, no va arribar fins al 1849. UNA ÚLTIMA PAUSA ALS JARDINS DE SANTA AMÈLIA Després d’endinsar-nos en un dels espais més misteriosos del llibre, continuem la passejada cap als jardins de Santa Amèlia, a la
41
zona de Pedralbes. El canvi d’ambient és evident: els carrers donen pas a camins envoltats d’arbres, zones d’ombra i espais on sembla que el temps avanci més lentament. Aquest jardí amaga una autèntica riquesa botànica. Hi conviuen prop de cinquanta espècies vegetals, entre les quals destaquen diversos exemplars inclosos al catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona. És el cas d’un imponent eucaliptus centenari, el més reconegut del jardí. I així, entre arbres centenaris i camins ombrívols, posem punt final a la nostra aventura. Sarrià queda enrere, però els passos de l’Òscar i la Marina continuen vius en els seus carrers i en les pàgines de Zafón.
#8 novembre|desembre 2026
BARCELONA BARCELONA AMPLIARÀ BARCELONA MULTA AMB 150.000 EUROS EL DFACTORY LA CONCESSIONÀRIA DEL BICING PER LES FINS ALS 60.000 DEFICIÈNCIES DEL SERVEI METRES QUADRATS Concretament, l'empresa municipal Barcelona de Serveis Municipals (BSM) ha penalitzat la concessionària per I INAUGURARÀ LES l'«incompliment de compromisos de disponibilitat o agilitat en NOVES INSTAL·LACIONS el manteniment» de les bicicletes EL FEBRER DEL 2027 en 5,8 milions d’euros que preveu electrificar tota la flota a partir de l’estiu del 2027. També s’incorporaran 400 bicicletes de reserva, es reforçaran els equips de manteniment i logística i es renovaran diversos components, amb la substitució de 2.000 bateries.
Segons el calendari previst, a finals d'aquest novembre s'acabarà l'edifici Cub, inclosa la instal·lació de la gran pantalla, així com la urbanització de l'avinguda principal i de l'àgora El complex industrial DFactory Barcelona passarà dels 17.000 metres quadrats actuals a prop de 60.000 amb una ampliació que s’inaugurarà el febrer del 2027. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha visitat les obres acompanyat dels responsables del Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro i Blanca Sorigué. Els nous edificis acolliran laboratoris, centres de producció, oficines i espais de serveis per a empreses vinculades a la innovació industrial. També s’hi habilitarà un espai destinat a concerts, exposicions i altres activitats obertes a la ciutadania.
La concessionària del Bicing, la UTE Pedalem, ha rebut una penalització de 150.000 euros pels incompliments en la disponibilitat i el manteniment de les bicicletes. Segons ha publicat El País, el servei arrossega incidències relacionades amb les bateries, els frens i l’aplicació mòbil. En paral·lel, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat un pla de millora valorat
El servei disposa actualment de 8.000 bicicletes, de les quals 5.000 són elèctriques. Aquestes registren una mitjana de 16 usos diaris durant els dies laborables. Malgrat les incidències, el consistori preveu que el Bicing tanqui el 2026 amb un rècord de 20,5 milions de desplaçaments i atribueix bona part del creixement a l’electrificació de la flota.
EL CARRER MÉS CAR D'ESPANYA ÉS A BARCELONA: LLOGAR-HI UNA BOTIGA COSTA MÉS DE 3.600 EUROS PER METRE QUADRAT A L'ANY Situar-hi una botiga costa de mitjana 305 euros mensuals per metre quadrat, una xifra que equival a 3.600 euros anuals Obrir una botiga al passeig de Gràcia costa de mitjana 305 euros mensuals per metre quadrat. L’eix barceloní manté el lideratge entre els carrers comercials més cars de l’Estat, amb un increment dels lloguers del 7% durant el 2025 i una disponibilitat de superfície comercial de només l’1,9%.
Les primeres empreses s’instal·laran a les noves dependències entre març i abril del 2027. El projecte té com a objectiu final assolir els 100.000 metres quadrats de superfície i consolidar un districte industrial de nova generació integrat a la ciutat. Durant la visita, Collboni ha defensat la necessitat de mantenir el caràcter industrial de Barcelona amb un model productiu més innovador, digital i sostenible, capaç de generar ocupació de qualitat.
#8 novembre|desembre 2026
Segons l’informe Main Streets Across the World 2026, de la consultora Cushman & Wakefield, el carrer Serrano de Madrid ocupa la segona posició, amb 290 euros mensuals per metre quadrat, seguit de la Gran Via madrilenya, amb 285. El Portal de l’Àngel és quart, amb 270 euros. L’estudi atribueix l’encariment dels lloguers a l’elevada demanda i l’escassetat
42
de locals. Les marques de luxe continuen apostant per aquestes ubicacions, on també guanyen presència els negocis de roba esportiva prèmium. En el rànquing europeu, el passeig de Gràcia ha escalat tres posicions fins al 27è lloc, mentre que Serrano ocupa el 29è.
BARCELONA BARCELONA ESTUDIARÀ COM PROHIBIR LES COMPRES ESPECULATIVES D’HABITATGE
BARCELONA APROVA EL PROJECTE DE LES CASETES D’ENCARNACIÓ, QUE TINDRAN 13 PISOS PÚBLICS I UN CASAL DE GENT GRAN
La iniciativa, presentada per Barcelona en Comú (BComú), ha tirat endavant aquest dijous amb els vots favorables del PSC i ERC El ple de Barcelona ha aprovat una proposició per avançar en la prohibició de les compres especulatives d’habitatge a la ciutat. La iniciativa, presentada per Barcelona en Comú, ha prosperat amb el suport del PSC i ERC i els vots contraris de Junts, PP i Vox. El text insta el govern de Jaume Collboni a in iciar els treballs per modificar el planejament urbanístic amb l’objectiu que Barcelona sigui la primera ciutat catalana a aplicar aquesta prohibició. També reclama un informe trimestral que reculli les actuacions efectuades i els resultats obtinguts. La proposició demana igualment donar suport a la llei catalana contra les compres especulatives, actualment en tramitació parlamentària, per frenar l’acaparament d’habitatges per part de grans tenidors i fons d’inversió. La regidora de BComú, Gemma Tarafa, ha defensat que Barcelona s’anticipi i impulsi mesures des de les seves competències, alhora que pressioni les administracions catalana i estatal.
El nou casal de gent gran s’ubicarà a la planta baixa de l’edifici, mentre que els 13 habitatges públics, de dues habitacions, ocuparan les plantes superiors Les Casetes d’Encarnació de la Vila de Gràcia es transformaran en un equipament que combinarà habitatge públic i serveis per al veïnat. El ple de Barcelona ha aprovat definitivament el planejament urbanístic amb els vots favorables de Junts, PSC, BComú, ERC i PP i l’abstenció de Vox. El projecte preveu construir 13 habitatges dotacionals de dues habitacions a les plantes superiors i un casal de gent gran a la planta baixa. L’actuació, que conservarà la façana de les casetes històriques, permetrà incrementar un 26% el parc públic d’habitatge del barri. La intervenció també inclou una nova plaça que preservarà l’alzina bicentenària. El planejament amplia l’espai previst inicialment i estableix mesures per garantir la supervivència de l’arbre, amb l’assessorament d’experts en arboricultura. El següent pas serà la redacció del projecte tècnic i la posterior licitació de les obres. Una comissió amb representants veïnals farà seguiment de la transformació fins que finalitzin els treballs.
BARCELONA INVERTIRÀ MILIONS PER TRANSFORMAR EL BESÒS-MARESME: 4.000 HABITATGES ENTRARAN EN UN GRAN PLA DE REHABILITACIÓ Ajuntament i Generalitat impulsaran conjuntament la regeneració dels dos barris amb una inversió inicial d’uns 95 milions fins al 2029 L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat impulsaran una societat pública per accelerar la rehabilitació d’uns 4.000 habitatges del Besòs i el Maresme. El ple municipal ha aprovat el conveni amb els vots favorables del PSC, Junts, BComú i ERC i les abstencions del PP i Vox. La nova empresa, Impulsem Futur Besòs-Maresme, comptarà amb una aportació de 150 milions d’euros de la Generalitat durant els pròxims deu anys. En una primera fase, les dues administracions preveuen mobilitzar uns 95 milions fins al 2029. La primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha defensat la necessitat d’accelerar les actuacions, després que només s’hagin rehabilitat 192 habitatges en quatre anys. El programa inclou millores energètiques, estructurals i de les instal·lacions dels edificis. Durant el debat, els grups municipals han reclamat més interlocució amb el veïnat, garanties perquè els residents puguin continuar vivint al barri i una major concreció del calendari i les actuacions prioritàries.
43
#8 novembre|desembre 2026
El Mercat de l’Abaceria
torna al cor de Gràcia amb 37 establiments i un equipament renovat Adrià Torres Després de set anys d’activitat en unes instal·lacions provisionals al passeig de Sant Joan, els comerciants de l’Abaceria ja han tornat a la ubicació de sempre. El mercat estrena un edifici completament renovat, amb més espai, accessibilitat millorada i serveis adaptats a les necessitats actuals, però sense perdre el vincle amb la vida quotidiana del barri de Gràcia. L’edifici té 14.350 metres quadrats i conserva la identitat arquitectònica del mercat original, tot i que aposta per una estructura més oberta i transparent. Un dels elements més visibles és la coberta ceràmica, formada per peces de diferents colors que recorden la tradicional tela de farcell. Entre les peces també s’hi han instal·lat pla-
#8 novembre|desembre 2026
ques fotovoltaiques, que permetran generar una part de l’electricitat que consumeix el mercat. La renovació també ha comportat canvis a l’entorn immediat. En un barri de carrers estrets i una trama urbana densa, el nou edifici busca obrir-se més a l’espai públic. La façana incorpora grans superfícies transparents i, al carrer de la Mare de Déu dels Desemparats, entre la travessera de Gràcia i el carrer de Puigmartí, s’ha construït un porxo de grans dimensions. L’espai vol donar continuïtat a la zona pública i oferir un nou punt de trobada als veïns. Al carrer de Torrijos, per la seva banda, s’ha habilitat una coberta verda sobre els establiments exteriors. També s’ha reorganitzat l’accés dels vehicles amb una rampa integrada sota l’altell de l’edifici, de
44
manera que queda amagada des de l’interior del mercat. UNA OFERTA COMERCIAL AMB 37 ESTABLIMENTS La planta baixa concentra l’activitat comercial de l’Abaceria, amb 37 establiments en total: 30 parades interiors, sis locals amb accés directe des del carrer i un autoservei de 1.200 metres quadrats. El producte fresc i el comerç alimentari tradicional continuen tenint-hi un pes important, amb parades de peix i marisc, carn, polleria, fruita i verdura, llegums, pesca salada, ous i productes de pagès, entre altres especialitats. L’oferta es completa amb establiments de pa, pasta italiana, productes colonials i menjars preparats. Dels sis locals exteriors, quatre
s’hi han reservat espais d’emmagatzematge per a entitats del barri i diverses instal·lacions tècniques.
al segon altell, on es podran veure reproduccions del disseny des del balcó de la planta.
UN RECORD A L’ARTISTA AMAIA ARRAZOLA La nova Abaceria també conserva la petjada d’Amaia Arrazola, l’artista que va decorar les tanques de les obres durant els anys de reconstrucció. L’autora, que va morir el novembre de 2025, havia rebut l’encàrrec de l’Ajuntament de fer més amable l’entorn del mercat mentre duraven els treballs i mantenir el vincle amb els veïns durant aquest període. La seva obra tindrà continuïtat dins del nou equipament a través de dos espais expositius. El primer s’ha situat en un dels edicles de vidre que dona a la futura plaça pública i recupera una part ————————— del mural oriEl producte fresc i el comerç alimentari tradi- ginal que havia cional continuen tenint-hi pintat a la tanca perimetral. El un pes important, amb segon s’ubicarà parades de peix i ma-
UNA INVERSIÓ DE 38 MEUR La reconstrucció del Mercat de l’Abaceria ha estat un projecte llarg. Les obres del nou edifici van començar a finals d’octubre de 2023 i es van adjudicar per 22,5 milions d’euros. Posteriorment, el juny de 2026, es van contractar els treballs d’adequació dels establiments interiors, amb un pressupost de 6,2 milions d’euros, per deixar les parades a punt per a la nova etapa del mercat.
risc, carn, polleria, fruita i verdura, llegums, pesca salada, ous i productes de pagès —————————
es destinaran a activitats no alimentàries. Els altres dos acolliran un forn de pa i una bodega, que té previst obrir més endavant. El mercat també estrena serveis pensats per facilitar les compres. Hi haurà un punt centralitzat d’informació i repartiment a domicili, armariets refrigerats per recollir les comandes, una sala de lactància i cures, un espai de cuina i una sala polivalent. Els clients també disposaran d’aparcament. Més enllà de la zona comercial, l’edifici compta amb dos altells per a oficines i sales polivalents. Les tres plantes soterrànies acullen les instal·lacions logístiques, les zones de càrrega i descàrrega, els espais de gestió de residus i l’aparcament. A la planta més profunda també
45
#8 novembre|desembre 2026
La Guillermina Riego qüestiona la hipòtesi del suïcidi de la seva filla, una policia nacional de 32 anys trobada morta al seu cotxe a l’aeroport del Prat, i reclama accés a les proves per aclarir què va passar Lourdes Tasies Cano Cinc dècims de la Loteria de Nadal, una entrada per a un concert i els regals de Reis del seu nebot. Eren alguns dels plans que tenia Cristina Mateos Riego, una policia nacional de 32 anys que acabava d’obtenir una nova destinació a Sòria per estar més a prop de la seva família, a Zamora. Però el 16 de desembre del 2022, va aparèixer morta d’un tret al cap dins del seu cotxe, estacionat a l’aeroport del Prat. La investigació va apuntar al suïcidi amb la seva arma reglamentària, una conclusió que la família continua qüestionant gairebé quatre anys després. La seva mare, Guillermina Riego, no demana que s’acceptin les seves sospites, sinó poder accedir a les proves i entendre què va passar. «Jo només vull saber què va passar», insisteix, alhora que demana que qualsevol persona amb informació trenqui el silenci. UNA TARDA PLENA D’INTERROGANTS Un dels elements que la família recorda és l’última conversa de Cristina amb el seu germà Sergio, dues hores abans de la mort. Segons expliquen, estava contenta i no havia manifestat cap preocupació. També asseguren que la psicòloga que havia visitat durant un temps els
#8 novembre|desembre 2026
46
Foto Mariona Gil
Quatre anys buscant la veritat sobre la mort de Cristina Mateos
hauria comunicat que no presentava símptomes de depressió ni d’ansietat. La Cristina hauria arribat a l’aparcament cap a les 17.30 hores. La mort es va situar al voltant de les 19 hores, però no es va detectar la seva absència fins que no es va incorporar al torn de les 23 hores. Finalment, la van trobar al seient del conductor, amb una ferida de bala al cap. Segons la família, els companys van haver de trencar un vidre per accedir al vehicle. La Guillermina reclama conèixer les gravacions de videovigilància per reconstruir què va passar durant aquella hora i mitja. «Diuen que tenen les imatges, però que no les podem veure», assegura. També demana aclarir una modificació que hauria aparegut a l’estat de WhatsApp de la seva filla després de l’hora oficial de la mort. L’ARMA, EL MÒBIL I UNA FUR· GONETA A QUARANTA METRES La posició de l’arma reglamentària és un altre dels dubtes: segons els familiars, es trobava sobre la falda de la Cristina i damunt del telèfon mòbil. També volen saber com es va gestionar posteriorment la pistola, ja que sostenen que hauria estat lliurada poc després a un altre
agent. A més, qüestionen la trajectòria del projectil. Segons la família, una furgoneta camper estacionada en diagonal, a uns quaranta metres del cotxe, hauria rebut l’impacte de la bala. Per això demanen conèixer els informes balístics i saber si es va investigar la presència d’aquell vehicle a l’aparcament.
————————— La posició de l’arma reglamentària és un altre dels dubtes: segons els familiars, es trobava sobre la falda de la Cristina i damunt del telèfon mòbil ————————— LES PROVES QUE RECLAMA LA FAMÍLIA La Guillermina també qüestiona la gestió d’algunes proves i per-
tinences. Assegura que la roba de la jove hauria estat destruïda perquè estava molt bruta, que no van rebre fotografies de l’autòpsia i que el mòbil els va ser lliurat bloquejat. La família vol saber si es van practicar proves de residus de tret a les mans de la jove i tenir accés als informes de les diligències. També reclama conèixer les declaracions dels companys de feina i del responsable de la Cristina. UNA CRIDA ALS ANTICS COMPANYS Amb el pas del temps, la mare explica que algunes persones properes a la seva filla han deixat de parlar amb la família o fins i tot els han bloquejat. No considera que això demostri cap implicació, però demana que qualsevol persona que conegui algun detall el comparteixi. La seva crida s’adreça especialment als antics companys de Cristina: qualsevol informació, per petita que sembli, pot ajudar a reconstruir aquella tarda. També ofereix la possibilitat de fer arribar les dades de manera anònima. Gairebé quatre anys després, la família continua esperant respostes.
47
#8 novembre|desembre 2026
de Barcelona baten rècords a l’octubre Aquests sistemes, distribuïts estratègicament arreu de la ciutat, s’encarreguen d’evitar inundacions conduint l’aigua de la pluja cap al clavegueram
#8 novembre|desembre 2026
48
Foto Mariona Gil
Els dipòsits pluvials
Jesús Martín Araujo Les alertes meteorològiques i la pluja han estat les protagonistes a Barcelona durant el passat mes d’octubre. La capital catalana va registrar més de 300 litres de precipitació a les diferents estacions repartides per tota la ciutat: 322,2 litres alRaval, 311,9 a CanBruixa (les Corts)i 300,9 al port de Bar-
celona i la Zona Franca, segons ha detallat el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). Alhora destaca que aquest mes ha estat el segon més plujós a l’estació situada a l’Observatori Fabra en els seus 114 anys de recopilacióde dades. Un dels episodis que més recorden els barcelonins és el del cap de setmana del 3 i el 4 d’octubre. En aquella ocasió, la Generalitat va enviar diversos avisos ES-Alert als telèfons mòbils dels veïns per demanar que es limitessin els desplaçaments durant la nit de dissabte i fins al migdia de diumenge, davantla possibilitat que es formés «un minihuracà» al litoral català.
————————— Aquests 15 grans dipòsits tenen una capacitat total de retenció de 447.020 metres cúbics i es preveu que el consistori acceleri l’ampliació de la xarxa fins a arribar als 29 ————————— La intensitat de les pluges d’aquest darrer mes també ha servit per avaluar la capacitat i l’eficiència de les infraestructures i els serveis municipals, com ara els quinze dipòsits pluvials de què disposa la ciutat. Durant el primer cap de setmana d’octubre, nou d’ells van superar la seva capacitat màxima i es van haver de buidar i omplir dues vegades i mitja. Aquests grans dipòsits tenen una capacitat total de retenció de 447.020 metres cúbics i es preveu que el consistori acceleri l’ampliació de la xarxa fins a arribar als 29, que tindran una capacitat total superior al milió de metres cúbics. El pròxim que s’inaugurarà serà el de la Rambla Prim, al districte de Sant Martí, que entrarà en funcionament el 2028 i tindrà una capacitat de 60.000 metres
49
cúbics, inferior a la del dipòsit de Zona Universitària, el més gran de la ciutat, que pot emmagatzemar fins a 100.000 metres cúbics. També estan projectats els dipòsits de Bac de Roda, la Sagrera i Vallcarca. En l’actual legislatura municipal, la inversió en aquest tipus d’infraestructures, incloent-hi també el clavegueram, arriba als 200 milions d’euros, segons han detallat a diferents mitjans fonts del consistori. EL FUNCIONAMENT DELS DIPÒSITS PLUVIALS El mecanisme d’entrada i sortida de l’aigua és molt senzill: l’aigua de la pluja hi entra des del carrer i es condueix, seguint la llei de la gravetat, cap a la xarxa de clavegueram, que té una extensió de més de 1.985 quilòmetres. Els dipòsits més grans disposen d’un sistema diferent, dividit en dues cambres: una de superior, on s’emmagatzema l’aigua, en primer lloc, i una altra inferior i més profunda que emmagatzema l’aigua en cas que la pluja sigui molt intensa i la cambra superior no tingui prou capacitat per contenir-la. En aquest cas, aquesta segona cambra continua acumulant aigua i l’envia al clavegueram mitjançant un sistema de bombeig amb l’objectiu de deixar sempre espai disponible a la cambra superior perquè pugui continuar retenint aigua i enviant-la al clavegueram. El procés de buidatge de la cambra superior pot trigar fins a una hora. A partir d’aquí, l’aigua viatja fins a les depuradores metropolitanes, on és sotmesa a un procés de tractament per enviar-la al mar o reincorporar-la a l’ecosistema fluvial del Llobregat. Aquest riu disposa d'un sistema que permet regenerar l'aigua un cop surt de la depuradora i garantir-ne l'abastment, per exemple en períodes de sequera, reduint així la dependència de la pluja.
#8 novembre|desembre 2026
ÀREA METROPOLITANA GAVÀ REFORÇA EL CONTROL DELS PATINETS ELÈCTRICS AMB 154 DENÚNCIES EN DEU MESOS La Policia Municipal ha intensificat la vigilància dels VMP i ha interposat 47 sancions només a l’octubre, coincidint amb l’entrada en vigor de les noves mesures La Policia Municipal de Gavà ha denunciat 154 infraccions relacionades amb els vehicles de mobilitat personal entre gener i octubre del 2026. D’aquestes, 47 es van registrar durant l’octubre, coincidint amb l’entrada en vigor de les noves mesures. El dispositiu de vigilància s’ha intensificat especialment a la Rambla i a les zones de vianants.
UNA GRAN MULTINACIONAL INVERTEIX 13 MILIONS EN UN NOU CENTRE D’INNOVACIÓ A ESPLUGUES
Les infraccions més freqüents són les relacionades amb la seguretat i les distraccions, amb 50 denúncies, seguides de la circulació per espais prohibits o la conducció temerària o negligent, amb 44. També s’han denunciat 29 casos de patinets amb dos ocupants.
La multinacional instal·la a l’antiga fàbrica Braun un complex de 8.000 metres quadrats dedicat al diagnòstic de malalties infeccioses Qiagen ha inaugurat a Esplugues de Llobregat un nou centre d’innovació en el qual ha invertit 13 milions d’euros. Les instal·lacions ocupen 8.000 metres quadrats de l’antiga fàbrica Braun i concentraran diferents àrees de l’activitat de la multinacional vinculada a les ciències de la vida. El complex reunirà equips de recerca i desenvolupament, fabricació, vendes, màrqueting, garantia de qualitat i afers reguladors. La companyia vol utilitzar aquestes noves instal·lacions per continuar desenvolupant i ampliant proves diagnòstiques relacionades amb les malalties infeccioses. Una altra de les línies de treball se centrarà en la resistència als antibiòtics, un dels principals reptes actuals en l’àmbit sanitari i en el tractament de determinades infeccions. El centre de Qiagen forma part de l’Esplugues Campus, un projecte destinat al desenvolupament de tecnologies i ciències de la vida que ocupa en conjunt uns 18.000 metres quadrats.
Les multes són generalment de 200 euros, mentre que no portar casc comporta una sanció de 100 euros. Les infraccions relatives a la documentació obligatòria es penalitzen amb imports d’entre 80 i 300 euros. Paral·lelament, l’Ajuntament ha impulsat una campanya de sensibilització que inclou xerrades als instituts per fomentar una conducció responsable.
L’HOSPITALET COMPLETA LA PRIMERA FASE DEL PLA DE TENDALS AMB 18 ÀREES DE JOC INFANTILS COBERTES L’Ajuntament ha instal·lat les tres darreres estructures al carrer del Prat, al passeig de Bellvitge i a la plaça de les Palmeres, dins d’un projecte que també s’estén a 17 centres educatius Divuit àrees de joc infantil de l’Hospitalet disposen ja de nous tendals per protegir els infants i les seves famílies de la radiació solar. L’Ajuntament ha completat la primera fase del programa amb la instal·lació de les tres darreres estructures al carrer del Prat, al passeig de Bellvitge i a la plaça de les Palmeres. Les cobertes estan fabricades amb malla tèxtil transpirable, amb protecció ultraviolada i materials ignífugs. La iniciativa complementa les actuacions mu-
#8 novembre|desembre 2026
50
nicipals per incrementar la vegetació i adaptar l’espai públic a les temperatures elevades. El programa de creació d’espais d’ombra també ha arribat a 17 centres de primària i escoles bressol, amb tendals que cobreixen superfícies d’entre 54 i 108 metres quadrats. El consistori preveu desplegar una segona fase durant el 2027. L’objectiu és superar el 60% de superfície d’ombra a les zones de joc amb una exposició solar mitjana o alta.
ÀREA METROPOLITANA SANT FELIU DE LLOBREGAT APROVA PER A 2027 UNA REBAIXA DE L’IBI A més, l'Ajuntament manté les bonificacions aprovades el 2026 per a la taxa de residus, que s’aplicaran també el 2027 Sant Feliu de Llobregat reduirà un 6% els tipus de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) el 2027. Les noves ordenances fiscals, aprovades pel ple municipal, també descarten aplicar l’increment del 4,9% corresponent a la previsió d’inflació. Segons un exemple facilitat pel consistori, un habitatge amb una base liquidable de 100.000 euros i sense bonificacions passarà de pagar 698 euros anuals a 656. L’estalvi serà de 42 euros respecte del rebut del 2026. Pel que fa a la taxa de residus, es mantindrà el sistema progressiu vinculat al valor cadastral dels immobles. Els imports os-
cil·laran entre els 133,50 i els 213 euros, mentre que els habitatges sense valor cadastral individualitzat abonaran 240 euros. Les ordenances també mantenen les bonificacions per utilitzar la deixalleria
municipal i el servei de recollida de voluminosos a domicili. Aquestes reduccions són acumulables fins a un màxim del 25% de la quota anual.
SANTA COLOMA APROVA EL CONVENI PER IMPULSAR 38 NOUS HABITATGES DE LLOGUER PROTEGIT El Ple valida l’encàrrec de gestió amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per la futura promoció d’HPO en una parcel·la que actualment s’utilitza com a espai públic El solar de l’antiga escola Sant Just de Santa Coloma de Gramenet podria acollir fins a 38 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer. El ple municipal ha aprovat un conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per facilitar el desenvolupament de la promoció.
VILADECANS APROVA UN PRESSUPOST DE 104,6 MILIONS PER AL 2027 AMB El terreny, situat al número 16 del carrer de Sant Just, està inscrit a la Reserva Pública de Solars de la Generalitat des de l’octubre 6,7 MILIONS EN INVERSIONS del 2025 i actualment s’utilitza provisionalment com a espai públic. La previsió és incorporar-lo a una licitació de la Generalitat durant el 2026. La iniciativa forma part del Pla Local d’Habitatge, que preveu impulsar 612 habitatges fins al 2030 mitjançant recursos municipals i la col·laboració amb altres administracions. Entre els altres projectes previstos a la ciutat destaquen les promocions de Monturiol, Sant Pasqual-Bruc, Circumval·lació, el Front Fluvial i el carrer de Júlia Romera.
Els comptes municipals superen per primera vegada els 100 milions d’euros, prioritzen els serveis essencials i mantenen una ràtio de deute viu del 10,79 % Viladecans superarà per primera vegada els 100 milions d’euros en el pressupost inicial municipal. Els comptes del 2027 ascendeixen a 104,6 milions, un 10,01% més que els de l’exercici anterior, mentre que el pressupost consolidat arriba als 114 milions. El ple els ha aprovat amb el suport del PSC i Viladecans en Comú Podem i el rebuig d’ERC, PP i Vox. La neteja viària disposarà de més d’1,2 milions d’euros addicionals i el Servei d’Atenció Domiciliària rebrà més de mig milió extra. També augmentaran les partides per a les escoles bressol, la jardineria i l’enllumenat públic. Els comptes reserven 6,7 milions d’euros per a inversions, entre les quals destaquen les millores a la carretera de Sant Climent, els equipaments esportius, el clavegueram i la rehabilitació d’edificis municipals. Pel que fa als ingressos, l’aportació de l’Estat creixerà en més de 3,1 milions d’euros. El consistori preveu tancar el 2027 amb una ràtio d’endeutament del 10,79%.
51
#8 novembre|desembre 2026
Els veïns de la Sagrera, impacients amb els retards de l’estació: «Que es deixin de proposar noms i vagin més ràpid» Collboni proposa batejar la futura infraestructura amb el nom de Pasqual Maragall, mentre els residents denuncien la lentitud de les obres i la brutícia que s’acumula a l’entorn Lourdes Tasies Cano La futura estació intermodal de la Sagrera continua avançant, però la seva inauguració encara queda lluny. Tot i que les obres han entrat en una fase important i ja es comencen a veure alguns dels elements que donaran forma a la infraestructura, els veïns del barri fa anys que esperen que el projecte es converteixi en una realitat. Mentrestant, una nova qüestió ha entrat en el debat públic: el nom que haurà de tenir la futura estació. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha proposat formalment al Ministeri de Transports que la in-
#8 novembre|desembre 2026
fraestructura porti el nom de Pasqual Maragall, en homenatge a qui va ser alcalde de la ciutat entre el 1982 i el 1997 i president de la Generalitat. L’alcalde de Barcelona ha defensat que Maragall va ser «l’alcalde que va somiar aquesta estació» i que era plenament conscient de la importància que tindria el transport ferroviari en el futur de la mobilitat. La iniciativa, que compta amb el vistiplau de les filles de l’exalcalde, ha obert un nou debat sobre la denominació de l’equipament. Tanmateix, per a molts residents, la prioritat és una altra: que les obres avancin d’una vegada i que el barri
52
deixi d’esperar. INDIGNACIÓ VEÏNAL PER L’ESPERA La paciència dels residents co-
mença a esgotar-se. Maria Jauregi, des és la zona destinada a l’alta veveïna, es mostra indignada amb la locitat, on ja s’han instal·lat les vuit lentitud amb què s’està desenvolu- vies d’ample europeu. Ara queden pant el projecte. Després de tants pendents les proves i verificacions anys d’obres i anuncis, considera tècniques abans que puguin entrar que “els veïns ja han esperat prou i en funcionament amb parada coque necessiten veure resultats con- mercial. Però, malgrat aquests avenços, crets”. En la mateixa línia, Helena Tro- encara falta una part fonamental: construir l’edicadora posa ————————— fici de viatgers, el focus en les Després de tants anys condicions de d’obres i anuncis, consi- que haurà de l’entorn de les dera que “els veïns ja han convertir el conjunt en un gran obres, que conesperat prou i que necentre de considera “un punt cessiten veure resultats nexions. La prede brutícia i concrets” visió municipal presència de ————————— situa la finalitzarates”. Una situació que, segons denuncia, “per- ció de les obres al voltant del 2031, judica la qualitat de vida dels resi- tot i que l’entrada en servei de les dents i que s’afegeix al malestar diferents instal·lacions dependrà acumulat per la llarga transforma- dels calendaris corresponents. ció urbanística de la zona”. Les queixes coincideixen en una 235.000 METRES QUADRATS mateixa reclamació: menys anun- PER CONNECTAR BARCELONA La futura estació intermodal tincis i més rapidesa. Alguns veïns consideren que, abans d’obrir el drà una superfície de 235.000 medebat sobre com s’ha d’anomenar tres quadrats i una longitud de 282 la futura infraestructura, caldria quilòmetres. El projecte compta prioritzar que es compleixin els ter- amb una inversió contractada de minis i que l’entorn estigui en unes 1.260 milions d’euros, dels condicions adequades. “Que es dei- quals ja se n’han executat xin de proposar noms i vagin més més de 1.120 milions. Quan estigui acabada, ràpid” és, en definitiva, el missatge que traslladen davant d’un projecte concentrarà serveis d’alta velocitat, Rodalies i Regioque fa massa temps que s’allarga. nals, així com connexions de metro amb les línies L9 ARRIBARÀ EL 2031 La proposta de Collboni arriba i L10 i, més endavant, l’L4. en un moment en què les obres També disposarà d’una escomencen a mostrar avenços visi- tació d’autobusos urbans i bles. Una de les parts més avança- interurbans i d’una zona lo-
53
gística per als trens d’alta velocitat. COSIR ELS BARRIS Més enllà de la infraestructura ferroviària, el projecte forma part d’una transformació urbanística que pretén connectar els barris de la Sagrera i Sant Andreu, històricament separats per les vies del tren i els grans espais ferroviaris. L’Ajuntament preveu invertir uns 250 milions d’euros en la transformació de l’entorn, amb un gran parc lineal de quatre quilòmetres i la construcció de més d’11.000 habitatges, aproximadament la meitat dels quals seran protegits. La futura estació aspira a convertir-se en un dels principals intercanviadors ferroviaris de Catalunya i a modificar la mobilitat de Barcelona. Però, mentre les administracions parlen de grans projectes i homenatges, els veïns continuen reclamant una cosa molt més immediata: que les obres avancin, que s’acabin els retards i que el barri deixi de conviure amb la brutícia i els problemes derivats d’una transformació que sembla no tenir final.
#8 novembre|desembre 2026
Un derbi de primera Tres dècades després CE Europa i UE Sant Andreu es tornen a veure a la tercera categoria del futbol estatal aplegant més de 16.000 persones Adrià Miró Canturri La demografia futbolera de Barcelona està canviant. Davant unes lògiques del mercat que expulsen els aficionats dels estadis de Primera Divisió, el futbol de barri s’està convertint en la trinxera que manté viva l’essència d’aquell futbol més popular. El CE Europa i la UE Sant Andreu han crescut de manera exponencial en els últims anys i ara viuen un moment dolç
#8 novembre|desembre 2026
amb tots dos conjunts a Primera Federació, la tercera categoria espanyola. La major demostració de força i d’aquests nous temps va ser el derbi del passat 14 de novembre a l’estadi del RCD Espanyol. Tots dos clubs es van veure les cares gairebé dos anys després i la cita no va decepcionar. Més de 16.000 persones van omplir la zona baixa de la graderia perica i els dos tifosi van ser protagonistes a les xarxes soci-
54
als durant tot el dia. Els escapolats van aprofitar el filó de l’Odissea amb el lema “Anhelo tornar a casa i veure el dia del meu retorn”. Una referència a l’exili que pateixen actualment, havent de disputar els seus partits a Can Dragó i esperant una solució al problema de la gespa del Nou Sardenya que no sembla senzilla. D’altra banda, els quadribarrats van acolorir la grada amb cartolines, el lema “Quatre lletres tenen el poder” i una representació gràfica de la pel·lícula Le Haine amb les sigles de la UESA. El partit va acabar 0-2 a favor dels quadribarrats gràcies a dos gols d’Alexis. UNA RIVALITAT CREIXENT El triomf de la UESA els permet ampliar l'avantatge en el balanç dels enfrontaments directes.. Els números entre ambdós equips són molt ajustats i únicament els duels de 2024 i 2026 han decantat la balança cap al costat quadribarrat. ————————— Una rivalitat que va molt Fins ara, el derbi s’ha disputat més enllà dels terrenys de joc i que, malgrat les oficialment 102 vegades: 39 vicdiferències, comparteix tòries del Sant una mateixa manera Andreu, 37 de d'entendre el futbol l’Europa i 26 ————————— empats. Als anys trenta i quaranta el partit es va disputar en divisions catalanes, mentre que als anys cinquanta i seixanta es van veure les cares a la que aleshores era la tercera divisió del futbol espanyol. La gran majoria de xocs al llarg de la seva història han sigut al quart esglaó estatal. Precisament, el partit del 14 de novembre va ser la primera vegada que s’enfrontaven tots dos equips a la tercera categoria en tot el segle XXI. L’últim cop que això va succeir va ser la temporada 1994-95 a l’extingida Segona B. Tot i que existeixen enfrontaments documentats entre les dues aficions als anys trenta, la rivalitat UESA-Europa és relativament nova.
55
Tots dos conjunts van tenir diverses rivalitats amb altres clubs de la ciutat durant el segle XX i no va ser fins a la primera dècada dels 2000 quan la competència entre els dos va escalar. Malgrat que el 2007 va suposar un punt d’inflexió en la relació entre els dos clubs, l’ambient feia anys que s’anava escalfant. Un bon exemple és el de finals dels vuitanta i inicis dels noranta, quan el Sant Andreu travessava dificultats econòmiques. Segons expliquen els seus aficionats, els seguidors escapulats havien arribat a llançar-los monedes per riure’s de la seva situació financera, posant llenya al foc a una rivalitat que esclataria definitivament anys després. L’episodi clau és l’11 de novembre de 2007. Estadi Narcís Sala. Derbi a Tercera Divisió. Quan els jugadors graciencs van sortir al camp, l’afició quadribarrada va desplegar una pancarta que passaria a la història del futbol barceloní. La imatge era prou explícita: un llop vestit amb la samarreta quadribarrada a punt de degollar un porc amb la samarreta de l'Europa. Per acompanyar la impactant obra d’art, el lema "a cada porc li arriba el seu Sant Martí". El president de l’Europa va marxar de la llotja indignat i va seguir el partit des de la grada. A més, la Copa Barcelona -creada el 2004es va deixar de disputar. Amb tot, el 2011 farien les paus institucionals amb la invitació de l’Europa a la UESA per jugar el Trofeu Vila de Gràcia. Més enllà de les llotges, els seus dos grups d’animació també han sigut indispensables per construir aquesta rivalitat. Els Desperdicis (creats el 2007) del Sant Andreu i els Eskapulats de l’Europa han consolidat la massa socials dels clubs i la seva competència esportiva. Una rivalitat que va molt més enllà dels terrenys de joc i que, malgrat les diferències, comparteix una mateixa manera d'entendre el futbol.
#8 novembre|desembre 2026
‘Tros de dona’ reivindica la memòria de les dones que han sostingut la vida quotidiana i els barris
La Sala Barcelona del Museu Terra acull una exposició que recupera les experiències de 60 dones vinculades al Poblenou per reivindicar el valor de les cures, les feines domèstiques i les xarxes de suport que històricament han quedat fora dels relats oficials Lourdes Tasies Cano La història dels barris també s'ha construït a través de les dones que han cuidat les famílies, han criat els infants, han mantingut les llars i han teixit xarxes de suport entre veïnes. Tot i el paper fonamental d'aquestes tasques en el sosteniment de la societat, sovint han quedat relegades a un segon pla en els relats històrics. Amb la voluntat de recuperar aquesta memòria, la Fundació Carulla ha portat l'exposició ‘Tros de dona’ a la Sala Barcelona del Museu Terra, al Poblenou. LA CASA, EL CARRER, EL COS I LA TERRA
#8 novembre|desembre 2026
El recorregut expositiu s'estructura en quatre àmbits temàtics: la casa, el carrer, el cos i la terra. Cadascun ofereix una mirada diferent sobre les experiències de les dones i la seva relació amb l'entorn. La casa representa l'espai de convivència i de les cures, però també el lloc on moltes dones han quedat històricament relegades. «La casa és el lloc on les dones sovint han estat relegades a estar», explica Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, que assenyala que aquest àmbit permet reflexionar sobre les tasques que han sostingut la vida familiar i que durant molt de temps no han rebut el reconeixement corresponent.
56
El carrer, en canvi, posa en valor els espais de trobada, les relacions entre veïnes i les xarxes de suport mutu. El cos aborda les experiències vitals, la intimitat i les identitats femenines, mentre que la terra explora la relació de les dones amb el territori, els coneixements i els recursos necessaris per fer possible la vida. La proposta combina objectes patrimonials del Museu Terra, fotografies, escultures, instal·lacions, peces audiovisuals, fragments d'obres literàries i cites de textos legals per construir un relat que connecta el passat amb les qüestions socials del present. SEIXANTA DONES DEL POBLENOU COMPARTEIXEN LA SEVA HISTÒRIA Un dels elements centrals de l'exposició és la participació de 60 dones vinculades al Poblenou, que han compartit durant una setmana
records, vivències i reflexions sobre les seves experiències personals i col·lectives. Les seves aportacions permeten recuperar històries que sovint no apareixen als llibres, però que expliquen com s'han construït les relacions familiars i comunitàries del barri. També posen de manifest les diferències i similituds entre les experiències de les dones en entorns urbans i rurals. «SEMPRE EM DEIEN QUE ERA UNA SIMPLE MESTRESSA DE CASA, PERÒ AVUI EM SENTO EMPODERADA» Entre les visitants a l’exposició hi trobem a la Casilda Navarro, de 83 anys, que ha dedicat tota la seva vida a les tasques domèstiques i a tenir cura de la seva família. Es va casar amb només 16 anys i, des d'aleshores, ha assumit la responsabilitat de cuidar els seus fills i el seu marit. Una feina constant, sen-
se horaris ni descansos, que es va allargar fins als últims dies de vida del seu company. «Amb 16 anys em vaig casar i sempre he treballat a casa. He cuidat dels meus fills les 24 hores del dia, del meu marit... He fet de tot perquè mai no els faltés res», explica. Quan pensava que finalment podria descansar després d'anys dedicats a la família, el seu marit va emmalaltir i ella el va cuidar fins a l'últim dia de la seva vida. Visitar l'exposició li ha permès mirar enrere i posar en perspectiva tot el que ha viscut. «Veure aquesta exposició és dur per a mi perquè m'adono que la meva vida ha estat dura, però alhora n'estic orgullosa», reconeix. Durant molts anys, la seva dedicació va quedar resumida en una expressió que encara avui arrossega una càrrega de menyspreu: ser una «simple mestressa de casa». Ara, però, la mostra li ha permès
57
reivindicar el valor de tot aquell treball que sovint no ha estat reconegut. «Sempre em deien que era una simple mestressa de casa, però, veient tot això, avui em sento empoderada», conclou. UN PATRIMONI QUE TAMBÉ EX· PLICA LA VIDA DE LES DONES Comissariada per Anna M. Andevert i reconeguda amb el Premi El Temps de les Arts en la categoria de Patrimoni, l'exposició amplia la mirada sobre què es considera patrimoni i les històries que mereixen formar part de la memòria col·lectiva. La iniciativa reivindica que la història d'un territori no s'explica únicament a través dels seus edificis, monuments o grans esdeveniments, sinó també a través de les persones que l'han construït amb la seva feina quotidiana i les seves relacions.
————————— Amb 16 anys em vaig casar i sempre he treballat a casa. He cuidat dels meus fills les 24 hores del dia, del meu marit... He fet de tot perquè mai no els faltés res —————————
#8 novembre|desembre 2026
ÀREA METROPOLITANA L’AMB APROVA UN PRESSUPOST DE GAIREBÉ 3.000 MILIONS PER AL 2027 AMB HABITATGE I TRANSPORT COM A PRIORITATS Els comptes consoliden inversions en mobilitat, habitatge assequible, residus, aigua, espai públic i polítiques socials als municipis metropolitans
CORNELLÀ CREA UN SERVEI PER DETECTAR PROBLEMES SOCIALS I DE SALUT A LES ESCOLES L’Equip d’Atenció Escolar de Suport Social i Salut actuarà a tots els centres públics d’infantil i primària per coordinar escola, famílies, serveis socials i salut Cornellà de Llobregat estrena un servei municipal per detectar i atendre situacions de vulnerabilitat entre l’alumnat. L’Equip d’Atenció Escolar de Suport Social i Salut (ESSE), pioner a Catalunya segons el consistori, es desplegarà progressivament aquest curs a totes les escoles públiques d’infantil i primària de la ciutat. El nou equip estarà integrat per una treballadora social, dues educadores
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) disposarà d’un pressupost consolidat de 2.988 milions d’euros el 2027, mentre que els comptes propis de l’organisme ascendiran a 1.357,7 milions. El Consell Metropolità ha aprovat inicialment el pressupost, que prioritza el transport públic, l’habitatge assequible i els serveis metropolitans.
socials i un professional del benestar emocional. La seva tasca permetrà reforçar la coordinació entre el professorat, els serveis socials i els recursos sanitaris, amb actuacions com tutories compartides, visites domiciliàries i atenció emocional especialitzada. Una de les primeres prioritats serà prevenir l’absentisme escolar i facilitar l’acompanyament dels infants i les seves famílies. La Generalitat assumirà el 66% del finançament del projecte. La iniciativa forma part del Compromís amb l’Educació de Cornellà, que també preveu invertir més de 20 milions d’euros per climatitzar totes les escoles públiques de primària del municipi.
EL PRAT BUSCA ALIANCES GIRONINES PER EVITAR L'AMPLIACIÓ DE L'AEROPORT IMPULSANT EL DE VILOBÍ D'ONYAR L'alcaldessa, Alba Bou, diu que hi ha molts passatgers que aterren a Barcelona, però que van a la demarcació de Girona En matèria de mobilitat, es destinaran 214,7 milions d’euros a l’Autoritat del Transport Metropolità i 224,8 milions als serveis de transport públic gestionats per operadors externs. La gestió de residus disposarà de 232,1 milions i les actuacions vinculades al cicle de l’aigua, de 142,3 milions.
El Prat de Llobregat busca el suport dels municipis gironins per evitar l’ampliació de la tercera pista de l’aeroport de Barcelona i preservar l’espai natural de la Ricarda. L’alcaldessa, Alba Bou, s’ha reunit amb els batlles de Girona i Vilobí d’Onyar, Lluc Salellas i Lluís Salvi, per explorar alternatives. Bou proposa aprofitar els
Els plans d’inversions i de sostenibilitat ambiental concentraran 187 milions d’euros. En habitatge, l’IMPSOL tindrà un pressupost de 88,8 milions, mentre que Habitatge Metròpolis Barcelona preveu executar inversions per valor de 76 milions. Els comptes han rebut el suport del PSC, Junts, En Comú Podem, ERC i Vivim Montcada i Reixac, amb l’abstenció de tres grups i el vot contrari de Vox.
#8 novembre|desembre 2026
58
aeroports de Girona i Reus per descongestionar el Prat. Segons l’alcaldessa, l’aeroport gironí té capacitat per acollir fins a nou milions de passatgers anuals, molt per sobre dels nivells actuals. També destaca que molts viatgers que aterren a Barcelona tenen com a destinació final les comarques gironines. L’alcaldessa reclama a la Generalitat que estudiï aquesta alternativa i reforci les connexions ferroviàries per facilitar els desplaçaments entre els aeroports. Per la seva banda, l’alcalde de Vilobí d’Onyar veu amb bons ulls la proposta i defensa replantejar l’ampliació de la infraestructura barcelonina.
ÀREA METROPOLITANA BADALONA APOSTA PER CONTINUAR ESSENT UN REFERENT DEL NADAL AMB MÉS IL·LUMINACIÓ ALS CARRERS, UNA OFERTA CULTURAL AMPLIADA A causa de les obres en diversos punts de la ciutat, els Reis d’Orient aterraran enguany a la platja del Coco i la Cavalcada, que incorpora noves carrosses i elements escènics, modificarà el seu recorregut Badalona destinarà prop de 2,5 milions d’euros a la campanya de Nadal 20262027, que ampliarà la il·luminació a 28 carrers i espais més. L’encesa general tindrà lloc el 20 de novembre, mentre que l’endemà s’il·luminarà el gran arbre de més de 40 metres de la plaça del President Tarradellas amb un espectacle de música i dansa. Les obres que s’executen a la ciutat obligaran a modificar diversos actes. Els Reis d’Orient arribaran en helicòpter a
la platja del Coco el 5 de gener i seran rebuts al pont del Petroli. La cavalcada també estrenarà recorregut i incorporarà noves carrosses. Entre les novetats de la programació destaquen un espectacle de projeccions al parc de l’Escorxador i una proposta itinerant de teatre musical pels districtes. El Pessebre Tradicional i la Mostra de Pessebres es traslladaran a la plaça de Pompeu Fabra, mentre que el Campament Reial tornarà al parc de Montigalà.
DOL A SANT JOAN DESPÍ: MOR ANTONI POVEDA, EXALCALDE I IMPULSOR DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE L’exdirigent del PSC ha mort als 71 anys, després d’una trajectòria de 15 anys a l’alcaldia i un paper destacat a l’AMB i l’EMT Antoni Poveda, alcalde de Sant Joan Despí entre el 2006 i el 2021, ha mort als 71 anys. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha comunicat la notícia i ha recordat el dirigent socialista com “un servidor públic exemplar”. Nascut a la Carolina (Jaén), Poveda va arribar a Sant Joan Despí el 1959. Periodista de professió, es va vincular als moviments antifranquistes durant la joventut i es va incorporar al PSC el 1981. Des del 2012 era primer secretari de la federació socialista del Baix Llobregat. Va assumir l’alcaldia el 2006 i va encadenar quatre majories absolutes. També va ser senador designat pel Parlament durant dues legislatures. El 2021 va deixar l’alcaldia per centrar-se en les seves responsabilitats metropolitanes. Des de l’àrea de Mobilitat i Transport de l’AMB va impulsar iniciatives com la tarifa plana entre els 36 municipis metropolitans, la zona de baixes emissions i el servei de bicicletes compartides AMBici.
EL PRESIDENT DEL PORT DEMANA AMPLIAR L'AP-7: “NO ENS HA DE FER POR PARLAR D’UNA AMPLIACIÓ DE LA XARXA VIÀRIA” Segons Carbonell, “la situació de l’AP-7 és molt més crítica que la del ferrocarril” El president del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, ha reclamat una ampliació de l’AP-7 per garantir la competitivitat de les empreses. Durant una jornada al Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona, ha advertit que les dificultats de circulació per aquesta autopista són el principal repte de les empreses carregadores del Port, que transporta el 84% de les seves mercaderies per carretera. Tot i reconèixer que el ferrocarril és més sostenible, Carbonell considera que la situació de l’AP-7 és més crítica que la de la xarxa ferroviària. Les alternatives per descongestionar l’autopista divideixen els experts. L’economista Germà Bel defensa incorporar un tercer carril a les Terres de l’Ebre, millorar la gestió del trànsit i disposar d’una via ferroviària de mercaderies al corredor mediterrani. L’Associació per a la Promoció del Transport Públic prioritza, en canvi, l’ampliació de la capacitat ferroviària, mentre que Manel Larrosa, de femVallès, aposta per transportar semiremolcs en tren.
59
#8 novembre|desembre 2026
El Pla de Barris esquitxa l’Àrea Metropolitana En aquesta segona convocatòria la Generalitat ha atorgat finançament a sis projectes de set municipis de l’AMB, a banda de Ciutat Meridiana a Barcelona Adrià Miró Canturri La segona convocatòria del Pla de Barris de la Generalitat arribarà a 34 municipis amb una inversió global de 582 milions d’euros. Entre ells, hi ha sis projectes de set localitats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: Cornellà, Martorell, El Prat, Sant Feliu, Sant Boi i el Consorci Besòs, integrat per Sant Adrià i Badalona. A ells se suma Barcelona, que destinarà el seu projecte a Ciutat Meridiana. La primera convocatòria ja va arribar a altres municipis metropolitans, tot i que en general va afectar
#8 novembre|desembre 2026
menys ciutats. De fet, per aquesta segona tongada han ampliat el finançament per poder incloure més projectes. En aquella ocasió els afortunats van ser el barri de les Planes de Sant Joan Despí i els barris de Fondo, Raval, Santa Rosa, Safaretjos i una part de Can Mariner a Santa Coloma de Gramenet. CONSORCI BESÒS Sant Adrià de Besòs i Badalona compartiran una inversió de 25 milions d’euros, finançada a parts iguals per la Generalitat i els consistoris. El projecte abasta Sant Adrià Nord, Sant Joan Baptista, el Remei, Sant Roc, Artigues, Sant
60
Mori de Llefià i Sant Antoni de Llefià. A Sant Adrià es remodelarà el poliesportiu Ricart, es renovarà la piscina municipal, es crearà un centre d’innovació a Can Rigalt, es rehabilitaran habitatges i es crearan refugis climàtics.
————————— Hi ha sis projectes de set localitats de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: Cornellà, Martorell, El Prat, Sant Feliu, Sant Boi i el Consorci Besòs, integrat per Sant Adrià i Badalona —————————
CORNELLÀ El barri de Sant Ildefons concentrarà 56 actuacions entre el 2027 i el 2030, amb una inversió de 24,5 milions d’euros, finançada a parts iguals per l’Ajuntament i la Generalitat. Més de 13 milions es destinaran a la rehabilitació d’habitatges. El projecte també preveu millorar el camp de futbol i el centre cívic, instal·lar plaques solars al mercat, renaturalitzar patis escolars i espais entre blocs i impulsar programes socials i culturals. EL PRAT Amb 25 milions d’euros (la meitat de la Generalitat), el Prat transformarà l’eix del Remolar Sud, entre la plaça de Catalunya i els barris de Sant Jordi i Sant Cosme. Es remodelaran les places de la Granja i Sant Jordi, es rehabilitarà el Centre Cívic Sant Jordi-Ribera Baixa, es construirà un gimnàs a l’institut Baldiri Guilera i s’instal·laran ascensors. També es crearan refugis climàtics, es retirarà el fibrociment i s’impulsaran programes de convivència i dinamització comercial. MARTORELL Martorell destinarà 25 milions d’euros als barris de Buenos Aires i Verge del Carme, amb una aportació de 14,9 milions de la Ge-
61
neralitat. A Buenos Aires es preveu renovar l’espai públic i millorar la mobilitat, l’accessibilitat i la connexió amb la resta del municipi. A Verge del Carme es volen reforçar els espais de convivència i els itineraris per a vianants, amb especial atenció als recorreguts escolars i als espais de joc i de trobada. SANT BOI Sant Boi impulsarà més d’una trentena d’actuacions a Marianao i la Muntanyeta, en un àmbit on viuen més de 21.000 persones. El projecte, que s’executarà fins al 2031, destinarà cinc milions d’euros a rehabilitar habitatges i preveu construir una biblioteca a Marianao, transformar l’equipament L’Olivera, reurbanitzar el carrer de Lluís Pascual Roca i crear nous corredors verds. També es millorarà el clavegueram i s’impulsaran programes d’inserció sociolaboral i de prevenció de la solitud no desitjada. SANT FELIU Sant Feliu invertirà 20,6 milions d’euros als barris de la Salut, Falguera i Can Calders, amb una aportació de més de 12,3 milions de la Generalitat. El projecte preveu millorar l’habitabilitat dels edificis, l’accessibilitat, els espais públics i els equipaments. També inclou mesures de mobilitat sostenible i eficiència energètica, així com programes de salut, educació, ocupació i dinamització comercial. Una oficina local coordinarà les actuacions i facilitarà la participació del veïnat i les entitats.
#8 novembre|desembre 2026
La Torre Garcini enceta la recta final de la seva transformació en casal de gent gran
La masia del segle XVIII del Guinardó reobrirà com a equipament municipal durant la segona meitat del 2027, després d'una rehabilitació de quatre milions d'euros que també permetrà recuperar els jardins per al veïnat Lourdes Tasies Cano Al barri del Guinardó, la Torre Garcini es prepara per recuperar la vida després de dècades allunyada de l'activitat quotidiana del veïnat. Aquesta masia del segle XVIII està immersa en un procés de rehabilitació que la convertirà en un casal de gent gran, un nou equipament
#8 novembre|desembre 2026
municipal que combinarà la conservació del patrimoni amb espais de trobada i activitats comunitàries. Les obres, iniciades l'estiu del 2025, avancen cap a la recta final i ja comencen a definir els futurs espais interiors. L'Ajuntament de Barcelona hi ha destinat una inversió de quatre milions d'euros, amb l'objectiu de recuperar l'edifici
62
principal, construir-hi un annex i obrir els jardins a la ciutadania. La previsió és que els treballs acabin durant el primer trimestre del 2027 i que el casal pugui entrar en funcionament durant la segona meitat de l'any.
————————— S'han conservat tres llars de foc, un forn i diferents espais que mantenen la distribució històrica de la masia —————————
RECUPERAR EL PASSAT AMB ESSÈNCIA Un dels principals reptes de la intervenció és preservar el valor arquitectònic d'una de les masies més ben conservades del passat rural de Barcelona. El projecte contempla la rehabilitació dels 667 metres quadrats de l'edifici principal, respectant-ne l'estructura original i recuperant elements que formen part de la seva història. Entre aquests elements hi ha les teules ceràmiques de la coberta, que s'han restaurat per tornar-les a col·locar, les rajoles hidràuliques dels paviments i part de la fusteria original de les finestres. També s'han conservat tres llars de foc, un forn i diferents espais que mantenen la distribució històrica de la masia. L'arquitecte Carles Enrich, responsable del projecte a través de Carles Enrich Studio, ha destacat que el principal objectiu és preservar les estructures que defineixen la identitat de l'edifici. La voluntat és adaptar-lo als nous usos sense esborrar-ne les característiques originals. La Mercedes Buenosa, veïna del barri i historiadora, també valora positivament el projecte i defensa la importància de preservar el patrimoni: «És important remodelar i preservar aquests espais. Els llocs amb història no es poden oblidar. Hi ha patrimonis únics i aquest és un d’ells». LES SALES D'ACTIVITATS La rehabilitació també transformarà la distribució interior per adaptar-la a les necessitats del futur casal. Les antigues habitacions, organitzades al voltant d'una gran sala, així com les golfes, tindran una nova funció. Es convertiran en espais destinats a activitats com el joc, la lectura, la informàtica i els tallers de cuina. A més, el projecte incorpora un edifici annex de nova construcció, d'uns 200 metres quadrats, que disposarà de dues sales polivalents.
63
Aquests espais complementaran l'activitat de la masia i permetran ampliar les possibilitats d'ús comunitari de l'equipament. UNS JARDINS QUE TORNARAN A OBRIR-SE AL GUINARDÓ La transformació de la Torre Garcini no es limitarà a l'edifici principal. Els jardins de la finca també recuperaran el protagonisme i es convertiran en un espai públic obert al barri. La intervenció preveu conservar elements com l'antiga torre d'aigua i alguns dels arbres originals, a més d'incorporar zones d'estada, recorreguts accessibles i nous espais verds.
La regidora d'Horta-Guinardó, Sara Belbeida, ha explicat que la recuperació dels jardins permetrà posar-los a disposició de la gent gran del barri, però també d'altres activitats que s'hi vulguin organitzar. En aquest sentit, Petra Romero, veïna del barri, apunta: “Sempre és positiu guanyar espais verds. Aquest estiu ho hem passat molt malament. El veïnat, que sovint ens sentim oblidats, necessitem refugis climàtics exteriors”. Així doncs, amb aquesta actuació, el Guinardó recuperarà una part del seu patrimoni històric i guanyarà un nou espai de convivència. La Torre Garcini deixarà enrere el seu passat com a antiga masia per convertir-se en un equipament al servei del veïnat, sense perdre les empremtes arquitectòniques que expliquen la seva història.
#8 novembre|desembre 2026
La nova Escola de Restauració neix per convertir Sabadell en un referent gastronòmic Les instal·lacions disposaran d'una cuina professional, aula magna, taller i restaurant pedagògic Redacció Més de 2.300 m² de superfície, una cuina professional de 200 m², aula magna, taller i restaurant pedagògic, entre altres instal·lacions, formen part de la carta de presentació de la nova Escola de Restauració de Sabadell. El centre, ubicat al número 69 del carrer dels Cellers, continua avançant en el seu desplegament i en la connexió amb els diferents agents del sector. Des de la seva presentació, el maig passat, l’Escola ha desper-
#8 novembre|desembre 2026
tat l’interès d’operadors, centres de formació i persones referents de l’àmbit, que han visitat les instal·lacions per conèixer de primera mà els espais, les possibilitats formatives i el potencial del projecte. Aquestes trobades han permès establir contactes, explorar vies de col·laboració i generar noves oportunitats per continuar fent créixer el centre. Talent i innovació es donen la mà en aquest nou equipament, que aporta valor professional i patrimonial. L’Ajuntament ha apostat per si-
64
tuar la ciutat en les primeres files de l’excel·lència gastronòmica amb la rehabilitació d’una antiga fàbrica tèxtil. Un edifici símbol, també, de la transformació de Sabadell com a ciutat. EQUIPAMENT PROFESSIONAL L’Escola de Restauració està concebuda per reproduir un entorn professional real i donar resposta als reptes actuals del sector. Disposa d’equipament de primer nivell i tecnologia d’avantguarda per a la formació de nous professionals, així
• •
• • •
————————— • L’Ajuntament ha apostat per situar la ciutat en les primeres files de l’excel·lència gastronòmica amb la rehabilitació d’una antiga fàbrica tèxtil ————————— com per connectar el talent amb les necessitats reals del mercat laboral gastronòmic. AQUESTES SÓN ALGUNES DE LES SEVES INSTAL·LACIONS MÉS DESTACADES: • Una cuina professional de gairebé 200 m², amb equipament d’última generació, amb capacitat per a 32 alumnes treballant simultàniament. Està concebuda per oferir una formació integral, eficient i alineada amb els estàndards del sector. Disposa de diferents àrees com la pedagògica, la de cuina avançada per a elaboracions de major complexitat tècnica, zona de servei per a l’emplatat i una zona de plonge per a la neteja i la gestió higiènica del material utilitzat. • Un taller de bar i restaurant per
•
a pràctiques reals de servei. Un taller de càtering, rebosteria i cuina. Un taller de tast i sommelieria per a la formació en anàlisi sensorial. En aquest cas, l’espai està pensat no només per a ús formatiu, sinó que també és idoni per a la presentació de productes i experiències gastronòmiques. Espais polivalents per a activitats de cuina, càtering i rebosteria. Cambres de congelació i conservació, magatzems i zones de suport professional. Cinc aules per a sessions teòriques equipades amb tecnologia informàtica i audiovisual d’alt nivell. Una aula magna de 123 m², amb capacitat per a 80 persones i cuina demostrativa mòbil totalment equipada que permet impartir classes, showcookings i experiències gastronòmiques en directe. Gràcies al seu disseny la cuina es pot ocultar completament en cas de necessitat. La sala és també ideal per a presentacions, conferències o esdeveniments. Espais de coworking per fomen-
65
tar la col·laboració i el desenvolupament de projectes. • Magatzem. • Vestidors per a l’alumnat. El centre, a més de centrar la seva activitat en la formació, està obert a actes del sector gastronòmic, com ara presentacions de producte, demostracions, esdeveniments corporatius o sessions professionals. Amb aquest nou equipament, Sabadell reforça la seva aposta per la formació, la qualificació professional i la generació d’oportunitats laborals i econòmiques. L’Escola comptarà amb una oferta àmplia i diversa. En aquests moments ja s’hi imparteixen cursos de formació professional i ocupacional. En el futur està previst aprofundir en la formació adreçada als professionals, així com organitzar cursos d’especialització i programes internacionals.
#8 novembre|desembre 2026
L’aposta és ambiciosa. Per aquesta raó, l’Ajuntament vol créixer al costat del sector creant un projecte publicoprivat capaç de competir amb altres centres capdavanters d’Espanya. El propòsit de l’Escola és donar cabuda a tots els nivells professionals i connectar amb el territori i el sector empresarial per oferir formació tècnica i pràctica, i innovació. El ventall d’activitats possibles en aquest espai és ampli i divers: tallers de cuina sostenible, esdeveniments temàtics, pràctiques professionals, trobades empresarials, experimentació gastronòmica i, fins i tot, rodatges i sessions fotogràfiques. Precisament, arran de les trobades que l’Ajuntament de Sabadell ha mantingut amb diferents operadors i entitats del sector, el consistori ha obert una consulta pública que permetrà continuar avançant en la definició del projecte i recollir aportacions que contribueixin al seu desenvolupament futur. La consulta s’emmarca, així, en un procés més ampli de consolidació de l’Escola, que des de la seva presentació ha anat generant interès, contactes i possibles aliances amb diferents agents. L’objectiu és aprofitar aquest potencial i continuar treballant perquè l’equipament es-
devingui un punt de trobada entre formació, professionals i sector. L’Ajuntament aposta per un model de gestió publicoprivada que contribueixi a consolidar el projecte i garantir-ne la continuïtat. La consulta s’adreça a operadors econòmics, entitats especialitzades, empreses de restauració, escoles de formació gastronòmica, fundacions, professionals del sector i altres agents amb experiència contrastada en l’explotació d’equipaments, la formació reglada i no reglada, la gestió d’espais gastronòmics o projectes híbrids de caràcter publicoprivat.
MIG MILER D’ALUMNES Des que es va inaugurar el mes de maig passat, han passat per les instal·lacions prop de mig miler d’alumnes que s’han format en diferents especialitats del sector, com la sommelieria professional,
————————— En aquests moments ja s’hi imparteixen cursos de formació professional i ocupacional. En el futur està previst aprofundir en la formació adreçada als professionals ————————— l’elaboració de postres individuals o les tècniques d’elaboració de còctels, entre d’altres. Una oferta formativa, impulsada pel mateix Ajuntament, que continua-
#8 novembre|desembre 2026
66
rà fins a finals d’any, quan s’espera que hagin passat per les seves aules més de 600 persones. PATRIMONI La recuperació de la fàbrica Sallarès Deu, tancada des de fa dues dècades, s’ha dut a terme respectant l’estructura de l’antiga empresa tèxtil nascuda l’any 1920. Es tracta d’un edifici singular i únic per les seves dimensions i característiques. La recuperació de l’immoble ha comportat una inversió municipal de 6,6 M€, dels quals 2,8 M€ provenen dels fons europeus EDUSI. A més, el projecte preveu possibilitats de creixement amb l’adequació d’espais adjacents que sumen més de 1.800 m². La rehabilitació d’aquest edifici confereix a l’Escola un entorn singular. Un tret diferencial al que també s’uneixen el fet d’aspirar a convertir-se en un hub d’innovació i coneixement gastronòmic, la connexió directa amb el sector professional i el compromís amb el territori i la sostenibilitat amb la promoció del producte local i de proximitat per tal d’afavorir el desenvolupament econòmic. En el primer cas, és sabut que la gastronomia és un sector en constant creixement i necessita d’una recerca aplicada i de la transferència al sector. La formació que s’imparteix està alineada amb les necessitats reals dels professionals. L’Escola de Restauració de Sabadell es troba en una ubicació estratègica, a pocs metres de l’estació de tren de Can Feu-Gràcia dels FGC, amb fàcil accés també per carretera a través de l’autopista i ben comunicada amb la xarxa d’autobusos urbans i interurbans.
ON TOTHOM ES POSA D’ACORD piscines
adrenalina
diversió de chill
Accés il·limitat* a PortAventura Park amb
10 HOTELS I 3 PARCS TEMÀTICS
Passi anual
* Condició aplicable a passis Explorer i Discoverer, consulta condicions Adventurer i de la resta de passis a la web. Accessos subjectes a calendari d’apertura. ** Preu del passi Adventurer en la modalitat d’adult, comprat al web.
67
159 € des de
adult**
#8 novembre|desembre 2026
#8 novembre|desembre 2026
68