BARCELONA
Exemplar propietat d'aquest establiment î 671 373 820 e @laciutat_barcelona G diarilaciutatdebarcelona
Foto Droinet
REVISTA
#7 octubre | novembre 2026
laciutat.cat
Enquesta de Serveis Municipals 2026
APROVATS, PERÒ AMB DEURES GRÀCIA
CIUTAT VELLA
HORTA
NOU BARRIS
SARRIÀ
El barri de les llibreries
La Dolores, geganta gitana
Casa Museu Núria Pla
Tasta Nou Barris
Forns tradicionals vs. cadenes
125 anys
prestant serveis a la ciutadania
FCC Medio Ambiente és la filial espanyola de FCC enviro, l’entitat que vertebra les activitats de serveis mediambientals del Grup FCC i que actualment atén 78 milions de persones en 5.650 municipis d’arreu del món. L’empresa disposa a Barcelona d’una flota de 508 vehicles, dels quals un 97% compta amb l’etiqueta ambiental “Zero Emissions” o “ECO”. El multipremiat ie-Urban Truck, desenvolupat per un consorci liderat per FCC Medio Ambiente, ja està operatiu a Barcelona, ciutat on l’empresa presta servei des de 1911. Es tracta del primer camió recol·lector muntat sobre un xassís-plataforma elèctric dissenyat específicament per als serveis urbans.
#7 octubre|novembre 2026
2
Llegeix-nos online
Índex
#7
Octubre/novembre
2026
04 Gestió municipal
38 Bòbila Carmen
8
Llibreries Gràcia
42 Biblioteques de barri
12
Geganta Dolores
46 Breus metropolitans
15
Breus Barcelona
48 Bonus Consum
16 Plaça de la Palmera
52 Cafè Vienès
20 Casa museu Núria Pla
54 Neteja pintades
24 Comerç local
58 Àlex Gómez
28 Renovació a les Corts
62 Pisos al Raval
30 Tasta Nou Barris
64 Cavalcada de Sants
32 Neteja Sant Andreu
68 Comte Borrell
34 Forns de pa
70 Joves Talents
36 Salut mental
72 Codi obert
+ 6.000 EXEMPLARS REPARTITS EN MÉS DE 1.200 PUNTS DE BARCELONA On ens pots trobar? Associacions de veïns, Ateneus, Biblioteques públiques, Cafeteries, Casals de barri, Cases de la festa, Centres de dia, Casals de la gent gran, Centres de negocis, Centres cívics, Centres esportius, Centres mèdics, Clients, Notaries, Organismes oficials, Residències geriàtriques i Universitats www.laciutat.cat
· Edita: Catonline S.L. · NIF: B-55620173 · Direcció: Jordi Puchol · Dipòsit legal: B 5281-2026 · Distribució: CORREOS
revistalaciutatbcn
ANUNCIA AQUÍ EL TEU NEGOCI
BARCELONA
î 671 373 820
e laciutat_barcelona
3 diarilaciutatdebarcelona G
#7 octubre|novembre 2026
M info@laciutat.cat
La gestió de l’Ajuntament de Barcelona obté la millor nota en vuit anys Els Bombers, les biblioteques i els centres cívics encapçalen la valoració dels serveis municipals, mentre que l’aparcament és l’únic servei suspès
#7 octubre|novembre 2026
Adrià Torres Moreno La gestió de l’Ajuntament de Barcelona torna a obtenir la millor valoració de la sèrie històrica, amb una nota mitjana de 6,5 sobre 10, la mateixa puntuació que el 2018 i una dècima superior a la de l’any passat. Així ho indica l’Enquesta de Serveis Municipals 2026, que també reflecteix una elevada satisfacció dels barcelonins i barcelonines amb la ciutat on viuen i amb els seus barris. L’estudi, elaborat anualment des del 1989, es basa en 6.000 entrevistes domiciliàries realitzades
4
entre el 2 de febrer i el 30 d’abril d’enguany. L’objectiu és conèixer l’opinió de la ciutadania sobre la gestió municipal, els serveis públics i els principals problemes que afecten Barcelona. Segons els resultats de l'enquesta, la satisfacció de viure a la ciutat se situa en un 7,6, la puntuació més alta des del 2019, mentre que la valoració de viure al barri arriba al 7,9. Pel que fa als serveis municipals, els que dona l'ajuntament, 23 dels 26 avaluats aproven, amb una nota igual o superior a sis, i dotze aconsegueixen una qualificació de notable.
Foto Laura Guerrero
PERFIL DE LA POBLACIÓ BARCELONIN PROBLEMA PERSONAL MÉS GREU
cament és l’únic servei dels 26 analitzats que suspèn. L’enquesta també recull una percepció majoritàriament positiva sobre la gestió dels recursos econòmics municipals. La majoria de ciutadans considera que l’Ajuntament administra bé o molt bé els diners públics.
L’HABITATGE GUANYA PES ENTRE LES PREOCUPACIONS Malgrat la millora de la valoració general de la gestió municipal, l’accés a l’habitatge es consolida com un dels principals reptes de Barcelona. La dificultat per trobar-ne un arriba al 23% com a problema de ciutat, el percentatge més alt de tota la sèrie històrica. A més, l’habitatge és el principal problema personal que identifiquen els enquestats, amb un 16,9%, per davant de la inseguretat, que se situa en un 12,5%, i dels problemes econòmics, amb un 9,3%. La inseguretat, tot i mantenir-se com la principal preocupació col· —————————
La satisfacció de viure a la ciutat se situa en un 7,6, la puntuació més alta des del 2019, mentre que la valoració de viure al barri arriba al 7,9 ————————— ELS BOMBERS, EL SERVEI MÉS BEN VALORAT Els Bombers tornen a ser el servei municipal més ben valorat, amb un 8,3 sobre 10. Les biblioteques públiques, amb un 8,1, i els centres cívics i el tramvia, tots dos amb un 7,7, també obtenen puntuacions destacades. Les activitats culturals completen el grup dels serveis més ben valorats, amb un 7,6. La neteja dels carrers rep una nota de 6,6, mentre que la seguretat al barri obté un 6,2. A més, vuit de cada deu persones entrevistades valoren positivament la facilitat d’accés al transport públic. L’apar-
PROBLEMA PERSONAL MÉS GREU
lectiva, perd pes respecte de l’any anterior.P5El percentatge de 6000 persoPersonalment, quin és el 11 problema que l’afecta més? Espontània nes que l'assenyalen com el principal problema de Barcelona baixa del 26,5% del 2025 al 23,8% del 2026, una reducció de 2,7 punts percentuals. Paral·lelament, la valoració de la seguretat ciutadana millora tres dècimes i arriba al 5,6 sobre 10. Tot i aquesta evolució, la seguretat continua encapçalant les demandes que la ciutadania adreça al consistori.
Foto Ceci Fimia
5
#7 octubre|novembre 2026
VARIACIÓ
Foto Ceci Firmia
Foto Josbel A. Tinoco
E DE LA CIUTAT
VIURE A BARCELONA
RI
————————— Malgrat la millora de la Districte valoració general de la gestió municipal, l’accés a l’habitatge es consolida com un dels principals reptes de Barcelona ————————— En concret, els barcelonins reclamen prioritàriament millores en la seguretat, amb un 15,1% de les peticions, seguides de les mesures per facilitar l’accés a l’habitatge, amb un 14,8%, i del reforç de la neteja dels carrers, amb un 10,3%.
DIFERÈNCIES ENTRE BARRIS A Ciutat Vella, la inseguretat arriba al 44% i el turisme manté una 6000 és el seu grau de satisfacció de viure a la t de Barcelona? presència destacada les in0 = gens satisfet/a;entre 10 = molt satisfet/a quietuds veïnals. A Gràcia, en canvi, el turisme i el model de ciutat tenen un pes més rellevant que en altres districtes. L’estudi també identifica transformacions en el perfil sociològic de Barcelona. La majoria de residents fa més de deu anys que
viu a la ciutat, mentre que la propietat i el lloguer continuen sent les principals formes de tinença de l’habitatge, amb percentatges gairebé equivalents. Alhora, augmenta el pes de la població nascuda a l’estranger i es consolida la reducció de la presència del cotxe privat a les llars.
#7 octubre|novembre 2026
6
Pel que fa a l’ús de les llengües, nou de cada deu persones entrevistades asseguren que poden mantenir el català quan interactuen amb els serveis públics municipals. Aquesta proporció, però, es redueix a la meitat en les relacions amb el personal de bars, restaurants i comerços.
Centre de referència en recuperació de lesions esportives a Barcelona MEDICINA ESPORTIVA | PREPARACIÓ FÍSICA FISIOTERÀPIA AVANÇADA | READAPTACIÓ
Q C/ Sant Pere, 10 - Sant Adrià de Besòs (T5 Sant Joan Baptista)
Õ682 864 836 M info@mediesport.es % mediesport.es 7
#7 octubre|novembre 2026
Gràcia es consolida com el gran districte llibreter de Barcelona El districte concentra més de 30 llibreries i combina establiments consolidats amb noves obertures, com la llibreria infantil Kodama, que amplia l’oferta cultural del barri Lourdes Tasies Cano Gràcia s’ha convertit en un dels grans referents del món del llibre a Barcelona. Amb més de 30 llibreries repartides pels seus carrers i places, el districte destaca per la diversitat de la seva oferta i per l’arribada de nous establiments que conviuen amb negocis que fa anys que formen part de la vida del barri. Aquesta concentració reforça la seva identitat cultural i converteix una passejada pels seus carrers en una oportunitat per descobrir noves lectures, conèixer autors i trobar propostes literàries per a tots els gustos i edats. Entre els establiments que formen part d’aquest teixit cultural hi ha la Llibreria Atzavara i la Llibreria La Memòria, que contribueixen a mantenir viva la presència dels llibres al districte. A aquestes s’hi suma Kodama, una nova llibreria infantil que aposta pels contes i els llibres per als més petits, però que també ofereix articles de papereria. La seva arribada amplia l’oferta comercial i cultural del barri, especialment per a les famílies que busquen espais especialitzats on descobrir noves històries i fomentar l’hàbit lector des de la infància. La convivència entre llibreries consolidades i nous projectes reflecteix la vitalitat d’un sector que continua trobant el seu espai a Gràcia. Més enllà de la venda de llibres, aquests establiments con-
#7 octubre|novembre 2026
8
tribueixen a dinamitzar els carrers, mantenir viu el comerç de proximitat i reforçar el caràcter cultural del districte. D’aquesta manera, Gràcia es consolida com un territori on la lectura forma part de la vida quotidiana i on cada llibreria ofereix una nova oportunitat per descobrir el món a través dels llibres. MÉS DE 30 LLIBRERIES REPARTIDES PEL DISTRICTE La concentració de llibreries és una de les característiques més destacades de Gràcia. Els establiments es distribueixen per diferents punts del districte, amb una presència especialment visible en carrers com Ramon i Cajal i Montseny, on diverses llibreries coincideixen en un mateix eix comercial. També hi ha establiments en entorns emblemàtics com la plaça del Nord i la plaça de John Lennon. Aquesta distribució permet descobrir propostes literàries molt diverses sense sortir del ————————— barri i afavoreix la creació de petits
“És una sort tenir tantes llibreries al barri. Pots passejar, entrar en una i en una altra i trobar llibres diferents sense haver-te de desplaçar” —————————
itineraris culturals. L’oferta inclou llibreries generalistes i establiments especialitzats en diferents gèneres i públics. Aquesta diversitat permet trobar des de narrativa i assaig fins a literatura infantil i propostes vinculades a diferents àmbits culturals. DE LES LLIBRERIES CONSOLIDADES A LES NOVES OBERTURES La Llibreria Atzavara i la Llibreria La Memòria formen part de l’oferta llibretera de Gràcia i contribueixen a mantenir viu el vincle entre els llibres i els lectors. Alhora, l’arribada de nous projectes com Kodama demostra que el sector continua generant iniciatives al barri. Aquesta nova llibreria infantil combina llibres i contes amb articles de papereria, una proposta que busca apropar la lectura i la creativitat als infants i les seves famílies. La convivència entre establiments amb trajectòria i negocis de nova creació configura un panorama divers, en què cada llibreria pot desenvolupar una identitat pròpia i adreçar-se a un públic concret. LA LITERATURA INFANTIL GUANYA PROTAGONISME L’obertura de Kodama s’emmar-
9
#7 octubre|novembre 2026
ca en una oferta que també reserva un espai destacat als llibres infantils. La presència d’establiments especialitzats facilita que els infants s’apropin a la lectura a través de contes i històries adaptades als seus interessos. Aquests espais també poden ajudar les famílies a escollir lectures adequades a cada etapa i a convertir els llibres en una part habitual de la vida quotidiana. L’aposta per aquest públic amplia la diversitat de l’ecosistema llibreter de Gràcia i contribueix a mantenir viu l’interès per la lectura entre les noves generacions. ELS VEÏNS VALOREN L’OFERTA CULTURAL DEL BARRI La presència de tantes llibreries també forma part de l’experiència quotidiana dels veïns de Gràcia. Disposar d’es————————— llibres diferents tabliments esLes famílies troben en les sense haver-te pecialitzats a llibreries especialitzades de desplaçar”, prop de casa una oportunitat per acos- resumeix l’opinió facilita l’accés tar els contes als infants d’un veí, Fernana la lectura i des de ben petits do Eslava, que permet des————————— valora la diversicobrir títols nous. “És una sort tenir tantes lli- tat de l’oferta local. La literatura infantil també ocubreries al barri. Pots passejar, entrar en una i en una altra i trobar pa un lloc destacat. Les famílies troben en les llibreries especialitzades una oportunitat per acostar els contes als infants des de ben petits i convertir la lectura en una activitat compartida. “Que obrin llibreries infantils és una bona notícia. És important que els nens i nenes tinguin llibres a prop i puguin descobrir històries que els agradin”, valora Alba Sánchez, qui en uns mesos serà mare. UNA XARXA CULTURAL AMB VOLUNTAT DE CRÉIXER El nombre de llibreries del districte ha portat diversos professionals del sector a plantejar la creació d’una associació pròpia. La iniciativa vol donar més visibilitat als establiments, reforçar els vincles entre llibreters i llibreteres
#7 octubre|novembre 2026
10
i facilitar l’organització d’activitats conjuntes. La creació d’una xarxa compartida podria contribuir a consolidar Gràcia com un referent cultural i a donar a conèixer millor la diversitat de les seves llibreries. Un mapa dels establiments també facilita que veïns i visitants descobreixin nous espais i planifiquin recorreguts literaris pels diferents carrers del districte.
11
#7 octubre|novembre 2026
LA DOLORES, la primera geganta gitana de Barcelona, neix a la Barceloneta
La figura s’ha presentat durant la Festa Major del barri després d’un any de feina i vol reivindicar les arrels i el llegat de la comunitat gitana en la història del barri mariner. Els seus impulsors esperen que en el futur l’acompanyi una altra figura, l’Antonio Lourdes Tasies Cano UN NOU SÍMBOL PER A LA CULTURA POPULAR DE LA BARCELONETA La Barceloneta ja té la seva primera geganta gitana. Es diu Dolores i s’ha presentat durant la Festa Major del barri com una figura que vol recuperar i reivindicar el paper de la comunitat gitana en la història d’aquest indret de Barcelona. El projecte ha estat impulsat per l’Associació Gitana de la Barceloneta, amb el suport de l’Associació de Veïns Barri Mariner Barceloneta. Des de l’entitat consideren que la geganta representa una part important de la identitat del barri i contribueix a preser-
#7 octubre|novembre 2026
12
ços de reflectir tant la determinació com l’alegria. Un dels elements més significatius és la banda que li travessa el tors, on apareix l’escut gitano, un símbol que reforça el vincle de la figura amb la comunitat que representa. Per subjectar-la, s’hi ha incorporat un fermall amb el panot de Barcelona, un detall que connecta la identitat gitana amb la ciutat i, especialment, amb la Barceloneta, el barri on neix aquesta iniciativa. La combinació d’aquests dos símbols expressa la voluntat de reivindicar les arrels pròpies sense deslligar-les de la història compartida amb la resta del veïnat.
UNA FIGURA QUE REIVINDICA LES ARRELS GITANES DEL LA IDENTITAT GITANA BARRI MARINER La Dolores s’ha dissenyat amb la La iniciativa també vol recuperar voluntat de reflectir l’esperit, la per- la memòria de la presència històrisonalitat i la identitat de les dones ca de la comunitat gitana a la Bargitanes, convertint-se en una figura celoneta, especialment a l’entorn que va més enllà de la representa- de l’antiga platja del Somorrosció festiva. La seva imatge vol rei- tro, un indret estretament vinculat vindicar les arrels de la comunitat a la cultura gitana i a figures com gitana de la Barceloneta i donar-li la bailaora Carmen Amaya, que va visibilitat dins del patrimoni popu- assolir un gran reconeixement inlar del barri. Cada detall de la seva ternacional. La seva trajectòria va aparença s’ha treballat per cons- contribuir a projectar la cultura flatruir una figura amb caràcter propi, menca arreu del món i a convertir que representi una part de la histò- el Somorrostro en un espai de reria i de la identitat veïnal. ferència en la memòria cultural de La geganta Barcelona. ————————— llueix una trena En aquest David García, responsable llarga i negra, context, la crede la construcció de la unes ungles figura, que volia transmepintades, els tre “la força de la mirada llavis gruixuts gitana” i pintats, unes ————————— arracades grans i una faldilla llarga amb volants. Aquests elements contribueixen a definir una imatge marcada per la força i la personalitat, amb una estètica que vol posar en valor la feminitat i l’expressivitat de les dones gitanes. La mirada també té un paper destacat en el disseny. David García, responsable de la construcció de la figura, que volia transmetre “la força de la mirada gitana”, amb uns ulls foscos capa-
13
ació de la Dolores vol posar en valor una part de la història del barri que, durant molt de temps, no ha tingut prou visibilitat. La geganta neix amb la voluntat de reconèixer les arrels gitanes de la Barceloneta i de fer que aquesta herència també tingui un lloc destacat en les celebracions populars. No es tracta només d’incorporar una figura nova al seguici festiu, sinó de donar forma a una representació que connecta la memòria de les generacions anteriors amb el present i el futur del barri. Per als veïns, la Dolores té un significat que va més enllà de la cultura popular. La Manuela Velasco considera que tenir aquesta geganta és un orgull, perquè representa un reconeixement a la comunitat gitana i a la seva contribució a la història de la Barceloneta. La figura permet visibilitzar unes arrels que formen part de la identitat del barri i reivindicar-les en un espai compartit per tots els veïns. La seva presència als carrers durant les festes també contribueix a transmetre aquest llegat a les noves generacions. L’Ángel Vargas, per la seva banda, interpreta la creació de la geganta com un senyal de progrés i una oportunitat per avançar en la superació dels estigmes que encara afecten la comunitat gitana. Considera que disposar d’una figu-
David García al seu Taller - Betevé
var unes arrels que formen part de la seva memòria col·lectiva. La creació de la figura ha requerit un any de feina i ha comptat amb la participació de diversos professionals i veïns. El projecte s’ha desenvolupat al taller Constructor de Fantasies, situat al mateix barri, sota la direcció de David García, que fins ara no havia construït mai cap gegant, tot i que tenia experiència en l’elaboració de capgrossos i bèsties de foc. En el procés també hi han col·laborat la veïna Pepa Picas i Rosa Gaya Batalla, responsable del disseny i la creació del cavallet que permet sostenir i portar la figura.
#7 octubre|novembre 2026
ra pròpia dins les tradicions festives és una manera de normalitzar-ne la presència i de reconèixer-ne el paper en la societat. En aquest sentit, la Dolores es converteix en una eina per combatre prejudicis i afavorir una mirada més inclusiva sobre la història i la realitat del poble gitano. La Jessica Alonso també destaca el valor de la geganta com a símbol d’identitat. Per a ella, la Dolores representa la possibilitat que la comunitat se senti identificada amb una figura pròpia i reconeguda dins l’imaginari festiu de Barcelona. Aquesta representació té, a més, una dimensió generacional: permet que els infants i els joves coneguin millor la història dels seus avantpassats, se sentin orgullosos dels seus orígens i entenguin que les seves tradicions també formen part del patrimoni col·lectiu de la ciutat. Les tres mirades coincideixen en la importància d’aquesta iniciativa, que combina orgull, reconeixement i reivindicació. La Dolores no només s’incorpora al seguici festiu de la Barceloneta, sinó que també esdevé un símbol de pertinença per a una comunitat que vol preservar la seva memòria i transmetre-la al futur. La seva figura contribueix a fer visible una part de la història del barri mariner i a reforçar els vincles entre cultura, identitat i vida veïnal. La presentació de la geganta suposa, així, un pas endavant en la incorporació de noves representacions de la diversitat cultural a les tradicions festives del barri i al món geganter de Barcelona. Amb la Dolores, la Barceloneta reivindica unes arrels que continuen vives i que, a partir d’ara, també desfilaran pels seus carrers com a part del seu patrimoni popular.
ció de la comunitat gitana dins del seguici festiu de la Barceloneta. El gegant es dirà Antonio i, segons l’associació, la seva construcció dependrà de disposar del pressupost necessari per tirar endavant la iniciativa. Tot i que encara no hi ha una data prevista per fer-lo realitat, la voluntat és continuar treballant perquè el projecte pugui créixer i consolidar-se amb el temps. La incorporació de l’Antonio permetria que la Dolores no desfilés sola i que tots dos personatges es convertissin en una nova parella de figures de la cultura popular del barri. La intenció és que puguin participar conjuntament en les festes majors i en altres celebracions
————————— La iniciativa també vol recuperar la memòria de la presència històrica de la comunitat gitana a la Barceloneta, especialment a l’entorn de l’antiga platja del Somorrostro —————————
L’ANTONIO, EL FUTUR COMPANY DE LA DOLORES Els impulsors del projecte ja pensen en el següent pas: crear una figura masculina que acompanyi la Dolores i completi la representa-
#7 octubre|novembre 2026
14
populars, apropant la història i les tradicions de la comunitat gitana al conjunt del veïnat. D’aquesta manera, el projecte aspira a tenir continuïtat i a reforçar la presència d’aquesta identitat en els espais festius de la Barceloneta. Amb la incorporació de la Dolores, la cultura popular de la Barceloneta guanya una figura que va més enllà de la tradició festiva. La geganta es converteix en un símbol de reconeixement, identitat i reivindicació de les arrels del barri mariner, alhora que obre la porta a noves iniciatives per preservar-ne la memòria. La futura arribada de l’Antonio seria un pas més en aquest camí, amb l’objectiu de donar continuïtat al projecte i garantir que la història i el llegat de la comunitat gitana continuïn presents en les celebracions i en la vida col·lectiva del barri.
BARCELONA PAS ENDAVANT DE BARCELONA PER MILLORAR EL MERCAT DE FELIP II: LES OBRES PODRIEN COMENÇAR EL 2027
BARCELONA COMPRA UN EDIFICI AL RAVAL PER 1,3 MILIONS D’EUROS PER AMPLIAR L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona encarrega Els treballs previs de la remodelació, que preveu millores EL PARC PÚBLIC d’accessibilitat, transparència i espais comuns al mercat D’HABITATGE L’Ajuntament de Barcelona ha adjudicat oficines, sales polivalents, lavabos, serveis a Taller Sau SLP la redacció dels projectes i la direcció de les obres de remodelació del Mercat de Felip II, situat al districte de Sant Andreu. L’encàrrec, gestionat per l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, té un pressupost superior als 159.000 euros. La reforma vol modernitzar l’equipament, millorar-ne els accessos i fer més visible l’interior de l’edifici mitjançant la renovació de la façana. També es preveu reorganitzar els espais exteriors, eliminar l’actual volum destinat a la gestió de residus i crear nous accessos.
i espais logístics. El projecte s’emmarca en el Pla Estratègic de Mercats de Barcelona i prioritzarà criteris d’eficiència energètica, qualitat arquitectònica i sostenibilitat dels materials. La previsió municipal és tenir els projectes enllestits abans de l’estiu del 2027 i començar les obres a finals del mateix any. La inversió total estimada és de tres milions d’euros.
A l’interior, les actuacions inclouran millores en les connexions entre plantes i la redistribució de les zones comunes, com
La finca del carrer d’Espalter, amb vuit habitatges i tres locals, tindrà un cost total de dos milions d’euros un cop rehabilitada. El pis que està buit s’adjudicarà mitjançant sorteig L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat la compra d’un edifici situat al número 6 del carrer d’Espalter, al Raval, per 1,3 milions d’euros. L’operació es farà mitjançant el dret de tanteig, que permet al consistori adquirir l’immoble pel mateix preu acordat en una compravenda. Amb les obres de rehabilitació, la inversió total arribarà als dos milions d’euros.
LA GENERALITAT COMPRA LA SEU DEL RACC A BARCELONA PER 75,5 MILIONS D’EUROS PER IMPULSAR EL FUTUR CAMPUS CLÍNIC-UB L’administració catalana adquirirà els edificis de l’avinguda Diagonal i el carrer Albert Bastardas, però el RACC podrà continuar-hi fins al 2030, quan està previst que comencin les obres del nou campus de salut La Generalitat comprarà per 75,51 milions d’euros els edificis que acullen la seu del RACC a Barcelona per incorporar-los al futur Campus de Salut Clínic-UB. La consellera d’Economia, Alícia Romero, i el president del RACC, Josep Mateu, han signat l’acord que permetrà adquirir els immobles situats entre l’avinguda Diagonal i el carrer d’Albert Bastardas. La finca té una superfície registral de 36.699 metres quadrats i inclou oficines i aparcaments. El Govern pagarà l’import en quatre anualitats, entre el 2027 i el 2030, sense interessos. Mentrestant, el RACC podrà continuar desenvolupant-hi la seva activitat. El nou campus preveu construir un hospital Clínic, facultats de Medicina, Ciències de la Salut, Farmàcia i
La finca té una superfície de 655 metres quadrats i disposa de vuit habitatges. Set estan llogats, dos dels quals a través de la Borsa d’Habitatge de Lloguer municipal. El vuitè pis està buit i s’adjudicarà per sorteig entre les persones inscrites al Registre de Sol·licitants d’Habitatges de Protecció Oficial. L’edifici també compta amb tres locals comercials. Ciències de l’Alimentació, i equipaments de recerca. El projecte també tindrà impacte a l’Hospitalet i Esplugues. L’operació se suma a la compra de terrenys de la Universitat de Barcelona per 135,25 milions d’euros. Les obres es preveuen iniciar el 2030, mentre avança la tramitació urbanística del futur complex sanitari i universitari.
15
L’adquisició s’emmarca en la nova ordenança de tanteig i retracte, aprovada el desembre del 2025, que busca ampliar el parc públic d’habitatge en barris amb poca disponibilitat de sòl. L’Ajuntament prioritza immobles segons les seves característiques, la situació dels residents i el risc de gentrificació, i estableix criteris econòmics per garantir la viabilitat de les compres.
#7 octubre|novembre 2026
La plaça de la Palmera renova el paviment amb una inversió d'un milió d'Euros Les obres, iniciades al setembre al barri de la Verneda i la Pau, preveuen reutilitzar els llambordins originals i millorar l’accessibilitat de l’espai Lourdes Tasies Cano La plaça de la Palmera, al barri de la Verneda i la Pau, ha iniciat una nova fase de remodelació per renovar el paviment i millorar les condicions de seguretat i accessibilitat. Les obres van començar el setembre en el marc del Pla de Manteniment Integral (PMI) del Pla Endreça, amb una inversió d’un
milió d’euros impulsada per l’Ajun- com ara els bancs. Segons les tament de Barcelona a través de previsions municipals, els treballs Barcelona d’Infraestructures Muni- s’allargaran fins al primer trimestre del 2027. cipals (BIMSA). Aquesta segona fase arriba després de la renovació de l’àrea de ES REUTILITZARAN ELS jocs infantils i se centra en les vore- LLAMBORDINS ORIGINALS Un dels elements destacats del res, els llambordins de la plaça i la projecte és la millora puntual ————————— voluntat de d’elements del Un dels elements desconservar els mobiliari urbà, tacats del projecte és la voluntat de conservar els materials existents. Els llammaterials existents bordins actuals ————————— es retiraran, es tractaran i es tornaran a col·locar a la mateixa plaça per reduir el consum de materials nous i mantenir la imatge original de l’espai. La intervenció també permetrà corregir els desnivells i les irregularitats acumulades amb els anys. A més, les peces recuperades incorporaran un tractament antilliscant per millorar la seguretat dels vianants. El projecte preveu protegir els pins existents durant les obres i ampliar els escocells per afavorir el desenvolupament de l’arbrat. També es mantindran les franges permeables de pedra i sorra entre els arbres, que faciliten la infiltració de l’aigua de pluja al subsòl. La reforma conservarà, igualment, la relació entre el paviment, els arbres i l’escultura El Mur, de l’artista Richard Serra, un dels elements més característics de la plaça. ELS VEÏNS QÜESTIONEN EL RITME DE LES OBRES
#7 octubre|novembre 2026
16
Tot i que la renovació busca millorar l’estat de la plaça, el calendari i l’execució dels treballs generen dubtes entre alguns residents. Manela Calvet, veïna de la zona, qüestiona com s’estan desenvolupant les actuacions i es mostra escèptica sobre la data prevista de finalització. “El problema no són les obres, és com es fa tot. Veurem si compleixen el que diuen. Jo dubto que per principis del 2027 estigui tot enllestit. Obres i més obres. Ara, que hem vist la que es lia quan plou, s'estan menjant les obres”, afirma. La veïna expressa així la seva preocupació pel desenvolupament de les actuacions i pel compliment dels terminis anunciats. La previsió municipal situa la finalització dels treballs durant el primer trimestre del 2027. UNA PRIMERA FASE CENTRADA EN ELS JOCS INFANTILS La renovació del paviment és la continuació d’una primera intervenció que ha permès remodelar l’àrea de jocs infantils de la plaça, amb un pressupost de 350.000 euros. Els treballs han inclòs la retirada
dels antics jocs i del tancament perimetral de fusta, la reorganització d’alguns elements del mobiliari i la substitució del sauló per un paviment de cautxú de seguretat. També s’hi ha habilitat un camí de formigó drenant que connecta la vorera del carrer d’Andrade amb la zona de jocs per facilitar-hi l’accés. Amb aquesta segona fase, l’Ajuntament vol completar la millora de la plaça de la Palmera i adequar-ne el paviment a les necessitats actuals. El resultat final haurà de combinar la recuperació dels materials originals, la protecció de l’arbrat i unes millors condicions d’ús per als veïns del barri.
17
————————— Manela Calvet, veïna de la zona, qüestiona com s’estan desenvolupant les actuacions i es mostra escèptica sobre la data prevista de finalització —————————
#7 octubre|novembre 2026
BARCELONA BARCELONA TRASLLADARÀ A LA CALÇADA L'ÚLTIM TRAM DEL CARRIL BICI DEL CARRER DE LA MARINA QUE ENCARA PASSA PER LA VORERA L'Ajuntament invertirà 893.619 euros per adaptar els 460 metres de recorregut entre Ausiàs Marc i Diputació. Les obres es faran durant el primer semestre de 2027 i tindran una durada prevista de cinc mesos
ADEU A UNA BOTIGA CENTENÀRIA DE BARCELONA QUE TANCA DESPRÉS DE 113 ANYS AL GÒTIC L’establiment abaixarà definitivament la persiana aquest divendres després de cinc generacions d’una mateixa família al capdavant
L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment el projecte per traslladar a la calçada l’últim tram del carril bici del carrer de la Marina que encara passa per la vorera. L’actuació afectarà el sector comprès entre els carrers d’Ausiàs Marc i de la Diputació i permetrà completar la continuïtat de l’eix ciclista entre la ronda del Guinardó i el litoral.
Barcelona ha acomiadat un dels seus comerços més emblemàtics. Magatzems del Pilar, especialitzat en teixits per a la llar i situat al número 43 del carrer de la Boqueria, al barri Gòtic, va tancar definitivament el 16 d’octubre després de 113 anys d’activitat familiar.
El nou carril serà bidireccional, tindrà 460 metres de longitud per sentit i se situarà al centre de la calçada, separat dels vehicles amb elements de protecció. La intervenció vol millorar la seguretat dels ciclistes i recuperar la vorera per a l’ús exclusiu dels vianants.
Les responsables del negoci, Glòria Vives i la seva mare, representen la cinquena generació d’una família vinculada a l’establiment des del 1913. Aquell any, els germans Alejandro i Juan José Pitarque Calaf van adquirir la botiga, que ja funcionava des del 1886, i la van rebatejar amb el nom actual.
El projecte també preveu reorganitzar els carrils de circulació segons cada tram, renovar el paviment i adaptar la senyalització i els semàfors. A més, s’instal·laran 16 nous ancoratges per aparcar bicicletes. L’Ajuntament preveu licitar les obres aquesta tardor i executar-les durant el primer semestre del 2027. Els treballs duraran aproximadament cinc mesos i tindran un pressupost de 893.619,46 euros.
El comerç forma part del catàleg d’establiments emblemàtics de Barcelona pel seu valor històric i patrimonial. Durant més d’un segle ha estat testimoni de les transformacions del centre de la ciutat. Les propietàries han explicat que el tancament arriba després d’una reflexió familiar i que afronten aquesta decisió Ana, continuaran atenent clients per Instagram, web i WhatsApp fins a esgotar les existències.
Vols rebre la revista gratis al teu establiment? Nova
SAN TS-M
ONT
El com JUÏC erç de San ts
BARCELONA
#7 octubre|novembre 2026 www.laciutat.cat î eG
Colla
Caste ELS llera ARRE CASTELLS LEN A HORT A SAN T
MAR
TÍ La pla les tor ça de tugue s
GRÀCIA
Feliu Reno m dibuix a Grà cia
CIU TAT
VELLA
La no va Ramb la
SARRIÀ
-ST GER
VAS I El mo nesti r de Pe dralbe s
Envia'ns un mail a info@laciutat.cat 18
BARCELONA BARCELONA AVALA APUJAR FINS A UN 150% L’IBI ALS HABITATGES D’ÚS TURÍSTIC A PARTIR DEL 2027 El recàrrec afectaria de manera progressiva els titulars segons el nombre de llicències Barcelona ha fet el primer pas per aplicar un recàrrec de fins al 150% de l’IBI als habitatges d’ús turístic a partir del 2027. La Comissió d’Economia i Hisenda ha avalat modificar les ordenances fiscals amb el suport del PSC, ERC i Barcelona en Comú, l’abstenció de Junts i el vot contrari del PP i Vox. La proposta estableix recàrrecs progressius segons el nombre de llicències de cada propietari. Els titulars d’un únic habitatge turístic podrien pagar fins a un 50% més, mentre que els que en tenen dos o tres assumirien un increment de fins al 100%. Per als propietaris de quatre o més allotjaments, el recàrrec arribaria al 150%.
100 MILIONS D’EUROS EN UNA NOVA PLATAFORMA LOGÍSTICA A BARCELONA AMB 150 NOUS LLOCS DE TREBALL La cooperativa iniciarà les obres per adaptar l’espai de la Zona Franca a la nova construcció de 50.000 m² a finals del 2027 Consum invertirà 100 milions d’euros en una nova plataforma logística a la Zona Franca de Barcelona, destinada a emmagatzemar i distribuir productes frescos, refrigerats i congelats. La cooperativa preveu crear 150 llocs de treball durant els primers cinc anys d’activitat i reforçar així el subministrament dels seus supermercats a Catalunya.
El futur centre ocuparà uns 50.000 metres quadrats dins d’una parcel·la de 80.000 metres quadrats on fins ara hi havia l’antiga fàbrica d’ampolles de Damm. Consum ha formalitzat amb el Consorci de la Zona Franca de Barcelona i Vidrieria Rovira l’acord de successió en l’arrendament dels terrenys, un pas necessari per tirar endavant el projecte. El calendari de la companyia preveu iniciar els treballs d’adaptació de les instal·lacions a finals del 2027 i posar en marxa la plataforma a finals del 2029. Pel que fa als nous llocs de treball, Consum ha anunciat que donarà prioritat als empleats de Vidrieria Rovira en els processos de selecció. La inversió ampliarà la capacitat logística de la cooperativa i la seva xarxa de distribució catalana.
BARCELONA MIRA CAP A L’HABITATGE: EL 23% DELS VEÏNS EL CONSIDERA EL PRINCIPAL PROBLEMA L'accés a un pis arriba al 23% i el català baixa al 33,6% dels usos habituals, mentre l'Ajuntament de Barcelona millora la seva valoració fins als 6,45 punts sobre 10 L’accés a l’habitatge gairebé iguala la inseguretat com a principal preocupació dels barcelonins, segons l’Enquesta de Serveis Municipals 2026, elaborada amb 6.000 participants entre febrer i abril. L’habitatge arriba al 23%, tres punts més que l’any anterior i el màxim de la sèrie, mentre que la inseguretat baixa fins al 23,8%.
Actualment, Barcelona té 10.627 llicències turístiques actives, de les quals 6.077 corresponen a titulars amb quatre o més habitatges. La modificació encara haurà de superar un ple extraordinari i rebre l’aprovació definitiva al desembre. Si prospera, el primer recàrrec es meritaria el 31 de desembre del 2027 i es liquidaria anualment.
La neteja ocupa la tercera posició, amb un 6,4%, seguida del turisme, amb un 6,2%. Per districtes, la inseguretat encapçala les preocupacions arreu excepte a Gràcia, on destaca l’habitatge, i a Sarrià-Sant Gervasi, on preval la neteja. A Ciutat Vella, el 44,2% assenyala la inseguretat. Quan es pregunta pels problemes personals, l’habitatge lidera les respostes amb un 16,9%, davant del 12,5% de la inseguretat. Les principals demandes al consistori també se centren en aquests dos àmbits. La gestió municipal obté un 6,45
19
sobre 10, igualant el màxim històric. Els bombers i les biblioteques són els serveis més ben valorats. L’ús habitual del català baixa fins al 33,6%, vuit punts menys que fa una dècada.
#7 octubre|novembre 2026
La Casa Museu Núria Pla, una joia patrimonial d'Horta-Guinardó Amagada als jardins del Doctor Pla i Armengol, la casa conserva el llegat d’una família vinculada a la investigació contra la tuberculosi i acull una col·lecció de més de 800 peces de mobiliari i arts decoratives reunides durant més de seixanta anys inferiors de l’edifici, on també hi havia les dependències administratives, els despatxos i una biblioteca. Avui, aquests espais permeten conèixer l’activitat científica de l’institut i acullen exposicions sobre la història del centre i les col· leccions de la família. La trajectòria de l’empresa també va estar marcada per les dificultats de la Guerra Civil. Després del conflicte, Núria Pla va tornar a
Lourdes Tasies cano El districte d’Horta-Guinardó té un dels espais verds més singulars de Barcelona: els jardins del Doctor Pla i Armengol. Enmig de més de tres hectàrees de vegetació, escultures, safareigs i pèrgoles s’amaga la Casa Museu Núria Pla, un edifici que permet descobrir una part poc coneguda de la història científica, cultural i familiar de la ciutat. La finca va ser adquirida a principis del segle XX pel doctor Ramon Pla i Armengol, metge especialitzat en bacteriologia i malalties infeccioses, amb la voluntat d’establir-hi la seva residència i el centre d’investigació que impulsava. La casa i els jardins, d’estil noucentista, van ser dissenyats per l’arquitecte Adolf Florensa, que es va inspirar en les masies tradicionals per crear una construcció caracteritzada per la doble façana.
#7 octubre|novembre 2026
Florensa, autor de la Casa Cambó i responsable de restauracions com les de les Drassanes Reials i el claustre de la Catedral de Barcelona, va concebre un edifici que combinava l’activitat professional amb la vida familiar. Amb el temps, l’immoble es convertiria en el centre d’un llegat que la seva filla, Núria Pla Montseny (1916-2011), dedicaria bona part de la vida a preservar. UN CENTRE D’INVESTIGACIÓ CONTRA LA TUBERCULOSI La història de la finca està estretament vinculada a l’Institut Ravetllat-Pla, fundat el 1919 per Ramon Pla i Armengol i el veterinari Joaquim Ravetllat i Estech. El centre es dedicava a investigar la tuberculosi i a desenvolupar productes relacionats amb el tractament de la malaltia, que van arribar a comercialitzar-se en més d’una vintena de països. El laboratori ocupava les plantes
20
Barcelona i va treballar per recuperar la casa i l’activitat empresarial familiar, que havien estat expropiades durant la guerra. NÚRIA PLA, METGESSA, EMPRESÀRIA I COL·LECCIONISTA La figura de Núria Pla és fonamental per entendre el valor actual de la casa museu. Formada en medicina a la Universitat de Barcelona, va assumir la direcció de l’Institut Ravetllat-Pla davant l’absència del seu pare, exiliat a Mèxic després de la Guerra Civil. En un context en què les dones tenien moltes limitacions per ocupar càrrecs empresarials, va impulsar el creixement de l’activitat i va contribuir a ampliar-ne els mercats internacionals. Amb l’aparició de nous tractaments contra la tuberculosi, l’empresa va reorientar la comercialització dels
seus productes cap als tònics i reconstituents. Núria Pla també va promoure campanyes publicitàries pròpies i va estar al capdavant del laboratori fins al tancament de l’activitat, el 1980. Més enllà de la seva trajectòria professional, va desenvolupar una intensa activitat com a col·leccionista. Durant més de seixanta anys va reunir peces de mobiliari, pintura, escultura, teixits, miralls i orfebreria, amb una atenció especial al moble espanyol dels segles així com mobles de tipus cabinet XVI al XVIII. La col·lecció supera les 800 del segle XVIII. El conjunt constipeces originals i destaca per la tueix un dels principals atractius qualitat, l’autenticitat i l’estat de del museu i ofereix una aproximaconservació dels objectes. Entre ció a l’evolució de les arts decoraels conjunts més rellevants hi ha tives espanyoles. Pla també els escriptoris ————————— tenia altres afide Salamanca, La casa i els jardins, cions, com la coneguts com d’estil noucentista, van a bargueños, ser dissenyats per l’arqui- lectura, la mútecte Adolf Florensa, que sica i la cria de gossos de raça es va inspirar en les bòxer. La seva masies tradicionals discreció va fer ————————— que la seva figura tingués menys projecció pública de la que correspondria a la seva trajectòria com a metgessa, empresària i impulsora cultural. DE FINCA PRIVADA A PATRIMONI OBERT A LA CIUTADANIA La continuïtat de la finca va quedar condicionada per les transformacions urbanístiques de Barcelona. El 1989, l’obertura de la ronda del Guinardó va afectar una part dels terrenys. En aquell context, Núria Pla va arribar a un acord amb l’Ajuntament perquè la finca passés a mans municipals després de la seva mort. Tanmateix, poc abans de morir, va modificar el testament per deixar el seu patrimoni a la Fundació Pla Armengol, que ella mateixa havia impulsat, amb la voluntat de preservar les col·leccions i facilitar-ne l’accés al públic. Després d’un contenciós amb el
21
#7 octubre|novembre 2026
consistori, el 2015 es va arribar a un acord: l’Ajuntament mantenia la propietat de la finca i assumia la rehabilitació dels jardins, mentre que la fundació rebia la casa amb l’objectiu de convertir-la en museu. Els jardins es van inaugurar el desembre del 2019, després d’un procés de rehabilitació que va recuperar bona part dels seus elements paisatgístics. Des d’aleshores, l’espai verd s’ha consolidat com un lloc de passeig i de trobada per a la ciutadania, mentre que la casa conserva el patrimoni científic i artístic de la família. UN MUSEU QUE PERMET DESCOBRIR EL PASSAT DE LA FAMÍLIA La Casa Museu Núria Pla ofereix un recorregut per diferents di-
#7 octubre|novembre 2026
mensions del llegat familiar. A les plantes inferiors, els visitants poden conèixer els espais vinculats al laboratori i a l’administració de l’Institut Ravetllat-Pla, a més d’endinsar-se en la col·lecció de mobiliari i arts decoratives. La planta noble, on vivia la família, conserva estances que permeten imaginar la vida quotidiana de Núria Pla. Entre els espais destacats hi ha el menjador, la sala de música amb el piano de cua, un menjador d’estiu i un dormitori. Les terrasses obertes als jardins ofereixen, a més, vistes
————————— La planta noble, on vivia la família, conserva estances que permeten imaginar la vida quotidiana de Núria Pla —————————
22
de Barcelona. Les golfes, que havien acollit les estances del servei, també formen part del patrimoni pendent de recuperació. La creació del museu respon, precisament, al desig de Núria Pla de preservar i compartir una col· lecció que havia construït al llarg de tota una vida. La seva herència permet avui descobrir una dona polifacètica i un patrimoni que connecta la investigació mèdica, l’arquitectura, les arts decoratives i la memòria familiar. Així, la Casa Museu Núria Pla s’ha convertit en una de les joies patrimonials d’Horta-Guinardó: un espai on conviuen la història de la medicina, el col·leccionisme i un entorn natural que forma part de la memòria de Barcelona.
BARCELONA EL CARRER DE PERE LLOBET DEL COLL GUANYARÀ ESPAI PER ALS VIANANTS AMB UNA TRANSFORMACIÓ DE CINC MESOS Les obres comencen aquest dilluns i permetran ampliar voreres, millorar l’accessibilitat i renovar els serveis L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat les obres de transformació del carrer de Pere Llobet, al barri del Coll, al districte de Gràcia. Els treballs afecten el tram entre el carrer del Portell i la plaça de la Laguna de Lanao i tenen una durada prevista de cinc mesos. L’objectiu principal és ampliar l’espai
destinat als vianants i millorar l’accessibilitat en un carrer caracteritzat pels forts pendents. Per aconseguir-ho, s’eliminarà parcialment una filera d’aparcaments i s’eixamplaran les voreres. La reforma també inclou la renovació del clavegueram i l’enllumenat públic, el soterrament del cablejat telefònic i la incorporació de vegetació i mobiliari urbà. L’actuació forma part del Pla Endreça i és una de les cinc transformacions previstes a Gràcia durant aquest mandat. Al mateix barri també es treballa per millorar la connexió amb el Carmel, a la confluència dels carrers de Ceuta, Tirso i Santuari. A més, està previst que pròximament finalitzin les obres de renovació de la plaça de Flandes, una altra de les intervencions impulsades al districte.
LA SAGRADA FAMÍLIA ESTRENA UN NOU GRAN EQUIPAMENT AMB CENTRE CÍVIC, CASAL INFANTIL I 1.000 M² PER A GENT GRAN La remodelació de l’edifici del carrer Mallorca 425 amplia els serveis del barri i connecta els nous espais amb la biblioteca i el mercat Barcelona estrena un nou pol d’equipaments al número 425 del carrer de Mallorca, al barri de la Sagrada Família, després d’una remodelació integral de l’edifici. El complex reunirà el Centre Cívic Sagrada Família, el Casal Infantil i un nou Casal de Gent Gran. El centre cívic i el casal infantil començaran l’activitat aquesta setmana, mentre que l’espai per a la gent gran obrirà a principis del 2027. El trasllat des del carrer de Provença permetrà disposar de més superfície i ampliar la programació.
BARCELONA OBRE ELS PATIS DE 86 EQUIPAMENTS EDUCATIUS FORA D’HORARI LECTIU PELS NENS I NENES Els patis de 66 escoles, instituts i instituts escola i de 20 escoles bressol municipals s’obriran en tots els districtes, amb horaris de cap de setmana i servei gratuït per a infants i famílies Barcelona obrirà els patis de 86 centres educatius fora de l’horari lectiu perquè infants, joves i famílies disposin de nous espais de lleure als barris. El programa Patis Escolars Oberts arribarà a tots els districtes i permetrà utilitzar gratuïtament les instal·lacions en diferents franges del cap de setmana. En concret, 66 escoles, instituts i instituts escola obriran els divendres a la tarda i els dissabtes i diumenges, amb horaris variables segons el centre. Hi haurà personal de monitoratge encarregat de gestionar els accessos, vetllar pel bon ús dels espais i afavorir la convivència. La iniciativa també inclou 20 escoles
bressol municipals, que obriran els dissabtes de 10.30 a 13 hores per a famílies amb infants de fins a sis anys. Els patis oferiran sorrals, espais de joc motriu i contes, amb la col·laboració de Biblioteques de Barcelona. El servei s’allargarà fins al 27 de maig del 2027, amb algunes excepcions durant les festes nadalenques. A més, la biblioteca de l’Escola Mercè Rodoreda
23
El Casal de Gent Gran ocuparà les dues primeres plantes, amb prop de 1.000 metres quadrats destinats a activitats, formació, trobades i servei d’àpats en companyia. El centre cívic s’ubicarà a les plantes segona i tercera, i el casal infantil, a la quarta. Les instal·lacions també incorporaran un Espai Familiar de Criança per a infants de zero a tres anys. La reforma connectarà l’edifici amb la biblioteca de la Sagrada Família i facilitarà l’accés al mercat mitjançant un nou pas accessible.
#7 octubre|novembre 2026
Barcelona, Capital Europea del Comerç Local
rebut el reconeixement de ‘Visionary City’ per part de la Comissió Europea, un guardó que premia un model basat en la proximitat, la diversitat i l’arrelament al territori. Darrere del taulell del Celler de Gelida, al barri de Sants, el temps sembla haver-se aturat, però només en aparença. Fa 131 anys que aquesta família obre les portes cada dia, resistint tots els embats antics i moderns. Toni i Meritxell Falgueras, pare i filla, representen la quarta i la cinquena generació
Dotze mesos per blindar l’ànima dels barris Roser Pros Roca Amb un programa de més de 200 activitats repartides pels deu districtes, l’objectiu marcat per l’any 2026, convertit ja en un repte, és transformar la reivindicació en acció i garantir que els eixos comercials continuïn sent el cor de la metròpoli. La ciutat ha
#7 octubre|novembre 2026
24
d’un negoci que va haver de canviar de nom i tancar temporalment durant la Guerra Civil, quan els van confiscar el vi. Avui, però, el seu principal repte no és la censura, sinó uns lloguers que ells mateixos qualifiquen d’“astronòmics” i que obliguen a abaixar la persiana a molts veïns. Quan se’ls va oferir fer el pregó de la Mercè 2026, no van dubtar a utilitzar el micròfon per llançar un missatge que ressona a tota la ciutat: “No tant plorar quan tanquen i més fer que no tanquin”. Aquesta crida a l’acció, lluny de ser un lament nostàlgic, resumeix l’esperit amb què Barcelona ha encarat el 2026: l’any en què la ciutat llueix el títol de Capitalitat Europea
de candidatures sòlides com les d’Utrecht i Saragossa. Aquest guardó, presentat oficialment al Saló de Cent a l’abril passat, valida un model comercial que aposta per la sostenibilitat, el suport a l’emprenedoria, la vinculació amb la comunitat i la digitalització. Les dades sobre les que es recolza aquesta candidatura són contundents. El comerç local representa el 13,2% del PIB de Barcelona i genera ocupació de qualitat per a més de 152.000 persones, consolidant-se com el sector amb més llocs de treball de la ciutat. Amb més de 60.000 establiments actius, que mantenen el 90,9% dels locals comercials ocupats, el teixit comercial barceloní està demostrant una resiliència envejable en un context global marcat per l’hegemonia de les grans plataformes digitals i les franquícies que s’adotzenen a les principals capitals mundials. Com va subratllar Meritxell Falgueras en el seu pregó, “som el que mengem, el que bevem i també som on comprem”. És ————————— Quan un carrer perd les el comerç de seves botigues, la foscor proximitat entès com un sigomple l’espai públic
—————————
ne d’identitat tan rellevant com la gastronomia o l’art. A més, compleix una funció cívica ineludible: la seguretat. Com recordava el seu pare, Toni, “els llums il·luminen els passeigs i ens fan sentir més segurs”, una realitat que s’evidencia quan un carrer perd les seves botigues i la foscor omple l’espai públic. Aquesta capitalitat és compartida enguany amb les ciutats de Caldas da Rainha (Portugal) i Schlanders-Silandro (Itàlia), reconegudes en les categories ‘Vibrant City’ i ‘Vanguard City’, respectivament. Tanmateix, l’atenció se centra en com Barcelona aprofita aquest paraigua per reforçar la realitat dels seus deu districtes. La tinenta d’alcaldia de Promoció Econòmica, Raquel Gil, va deixar clar des del primer moment que aquest any “va de comerç” i que l’objectiu és situar les persones al centre, apostant per una competitivitat lligada a l’impacte positiu sobre la ciutadania i construint una Europa més justa i humana. MÉS DE 200 ACCIONS PER TEIXIR EL FUTUR DE LA CIUTAT La Capitalitat Europea del Comerç Local, més enllà de ser un tí-
del Comerç Local. Més enllà de les xifres macroeconòmiques, aquest reconeixement parla de la gent que fa que la ciutat funcioni cada dia, de les botigues d’especialitat que coneixen els seus clients abans que ells mateixos sàpiguen què necessiten i dels eixos comercials que actuen com a vèrtebra social dels barris. UN MODEL ‘VISIONARY’ ARRELAT AL TERRITORI La designació de Barcelona com a Capital Europea del Comerç Local no ha estat fruit de l’atzar. La Comissió Europea va distingir la ciutat en la categoria de ‘Visionary City’ per a municipis de més de 250.000 habitants, per davant
25
#7 octubre|novembre 2026
tol honorífic, s’articula amb un full de ruta concret que inclou més de 200 activitats durant dotze mesos. Aquest programa, configurat amb el suport de més de 70 entitats del sector i eixos comercials, s’estructura en tres grans línies: promoció, reflexió i llegat. Una de les cites més esperades va ser la Fira de Comerç Local, que va coincidir amb el Dia d’Europa que es celebra el maig. Aquest esdeveniment es va convertir en un gran aparador de la diversitat de productes i serveis que ofereixen els barris. I això, amb la idea que el comerç barceloní rebés un impuls internacional gràcies a la
#7 octubre|novembre 2026
sortida del Tour de França des de Barcelona al juliol, una oportunitat d’or per projectar la imatge de la ciutat com un destí de qualitat i proximitat davant de milions d’espectadors atents a les seves pantalles. Però la capitalitat també mira cap endavant amb una voluntat transformadora. L’Ajuntament té traçat un Pla Estratègic de Comerç Local 2035 i un Pla Estratègic de Mercats, documents on es recull el compromís institucional amb el sector a llarg termini. Paral·lelament, es treballa en la creació d’un nou Observatori Local del Comerç, una eina dissenyada
per recollir dades amb un sistema estàndard que reforci les sinergies entre ciutats i permeti avaluar l’impacte de les polítiques públiques de reforç al comerç de proximitat. La innovació i el reconeixement també tenen un espai en aquesta agenda en forma d’un saló sectorial per visibilitzar les oportunitats del futur i implementar un nou segell de qualitat per distingir aquells establiments que s’alineïn amb els valors de proximitat, sostenibilitat i compromís social que defineixen el model barceloní. Iniciatives com els “Aparadors d’Arquitectura”, i l’exhibició de maquetes de despatxos professionals a comerços i mercats, o les jornades europees de benchmarking per identificar tendències en clau d’innovació, demostraran que el comerç tradicional i la modernitat no són conceptes antagònics, sinó complementaris. Al llarg d’aquests mesos, establiments històrics com Cafès Magnífico, BeBe-te, Artidecoració o Raima compartiran les seves experiències, posant veu als reptes reals del relleu generacional i la cohesió social. Com va concloure Toni Falgueras, el comerç de proximitat és el que ————————— que Al llarg d’aquests mesos, recorda una ciutat no es establiments històrics construeix nocom Cafès Magnífico, més amb grans BeBe-te, Artidecoració o Raima compartiran les actes o infraestructures moseves experiències numentals. “La ————————— Barcelona de la gent no surt sempre a les postals, però fa que les postals existeixin”, va afirmar. Amb aquesta capitalitat, Barcelona no només celebra el seu passat comercial, sinó que planta cara al futur, decidida a mantenir els llums encesos, els aparadors plens de vida i els carrers on la gent es coneix pel nom. Perquè, al cap i a la fi, Barcelona té una forma molt concreta de viure, i el comerç local n’és el testimoni més fidel.
26
BARCELONA BARCELONA APLICARÀ PER PRIMER COP L’‘AGENT DEL CANVI’ PER PROTEGIR EL DESCANS VEÏNAL A MONTJUÏC
BARCELONA VOL REPENSAR LES PRINCIPALS CONNEXIONS AMB L’ÀREA METROPOLITANA PER REDUIR EL TRÀNSIT I POTENCIAR EL TRANSPORT PÚBLIC
L’objectiu és incorporar criteris acústics i de qualitat ambiental des de la fase de planificació urbanística Barcelona incorporarà per primera vegada la figura de l’“agent del canvi” per compatibilitzar l’activitat nocturna amb el descans veïnal. La iniciativa de l’Oficina de la Nit s’aplicarà inicialment a l’entorn de la Fira de Montjuïc, on es preveu construir més de 500 habitatges públics, equipaments i zones verdes. La comissionada de la Nit, Carmen Zapata, ha presentat la mesura durant el Barcelona Nit Fòrum Internacional. L’objectiu és introduir criteris acústics i ambientals des de la planificació urbanística per evitar conflictes entre els futurs residents i les activitats culturals i d’oci existents. El projecte estudiarà l’orientació dels edificis, la distribució dels habitatges, les façanes i la configuració dels espais públics. Així, es vol facilitar la convivència amb concerts i espectacles com els de la Font Màgica. Inspirada en experiències de ciutats com Londres i Amsterdam, la iniciativa forma part de l’estratègia municipal per avançar cap a una ciutat activa les 24 hores. El tinent d’alcaldia Albert Batlle ha defensat un equilibri entre vida nocturna i descans.
Els estudis hauran de servir per definir com es poden transformar les principals avingudes de connexió amb Barcelona i proposar actuacions per millorar tant les infraestructures com el servei de transport L’Ajuntament de Barcelona estudiarà la transformació dels quatre principals accessos a la ciutat per reduir la dependència del vehicle privat i reforçar el transport públic. Els corredors analitzats seran la Meridiana, la Diagonal, la Gran Via nord i la connexió formada per la Gran Via sud i la Ronda Litoral sud. La iniciativa respon als 2,1 milions de desplaçaments diaris entre Barcelona i el seu entorn. Segons les dades municipals, el vehicle privat representa el 41% dels viatges amb la primera corona metropolitana, un percentatge que arriba al 63% en les connexions amb la resta de la província. L’estudi de la Meridiana ja està en marxa, coincidint amb el projecte de reurbanització entre Fabra i Puig i el Pont de Sarajevo. Properament es licitaran les anàlisis dels altres tres corredors. L’objectiu és reduir la congestió, millorar la capacitat del transport públic i adaptar les infraestructures a les necessitats metropolitanes. Els treballs es faran en coordinació amb la Generalitat, l’AMB i l’Autoritat del Transport Metropolità.
CASTELLERS DE SANTS, CASTELLERS DE BARCELONA I ELS DE LA VILA DE GRÀCIA EXHIBEIXEN NIVELL AL CONCURS DE CASTELLS Els Castellers de Sants i els de Barcelona han completat tres castells de nou pisos, mentre que els Castellers de la Vila de Gràcia han tancat la seva participació descarregant el 3de9f Les colles barcelonines han protagonitzat una destacada actuació a la jornada de diumenge del XXX Concurs de Castells de Tarragona, celebrada a la Tarraco Arena Plaça. Els Castellers de Sants i els Castellers de Barcelona han sumat 5.115 punts cadascun, mentre que els Castellers de la Vila de Gràcia han acabat onzens amb 4.505 punts. Els Castellers de Sants han descarregat el 4de9f i el 5de8, però només han pogut carregar el 3de9f, que ha caigut després de l'entrada de la canalla. Els Castellers de Barcelona també han descarregat el 4de9f i el 5de8, i han deixat el 3de9f carregat. Per la seva banda, els Castellers de la Vila de Gràcia han completat una actuació amb tres castells descarregats: el 2de8f, el 5de8 i el 3de9f.
27
#7 octubre|novembre 2026
Barcelona impulsa un pla renove urbanístic a Les Corts
L’Ajuntament preveu més d’una desena d’actuacions al barri de la Maternitat i Sant Ramon, amb obres ja executades i nous treballs previstos fins al 2027 Lourdes Tasies Cano L’Ajuntament de Barcelona avança en un pla de renovació urbanística al barri de la Maternitat i Sant Ramon, al districte de Les Corts. El projecte inclou més d’una desena d’actuacions destinades a millorar l’espai públic, els carrers i diferents serveis del barri, amb la previsió que el conjunt dels treballs quedi completat al llarg del 2027. El pla ja ha començat a materialitzar-se i, fins ara, el consistori ha executat vuit actuacions en diferents punts de la zona. Entre aquestes hi ha la pavimentació d’un tram de l’avinguda Diagonal, davant de la Facultat d’Enginyeria Industrial de la UPC, així com diverses interven-
#7 octubre|novembre 2026
cions als carrers de Martí i Franquès i de Ferrer i Salat. Les millores també han arribat als espais destinats als més petits. En concret, s’ha renovat la zona de jocs infantils dels jardins de Josep Goday i Casals, una actuació pensada per millorar les condicions d’aquest espai d’ús veïnal. A més, el programa ha inclòs diverses reparacions de voreres en diferents punts del barri, com ara l’avinguda de Joan XXIII, la travessera de les Corts i l’avinguda de Xile. D’aquesta manera, el consistori ha anat desplegant les actuacions de manera progressiva i repartida per diferents carrers de la Maternitat i Sant Ramon. A aquestes intervencions ja fina-
28
litzades s’hi sumen ara les obres que es troben en execució i les que estan programades per als pròxims mesos, amb l’objectiu de completar aquesta renovació urbanística durant els propers anys. MÉS DE 430.000 EUROS PER RENOVAR L’ENLLUMENAT Una de les actuacions que es troba actualment en marxa és la renovació de l’enllumenat del carrer del Pintor Ribalta, una intervenció a la qual l’Ajuntament de Barcelona ha destinat 431.243 euros. Els treballs tenen com a objectiu millorar les condicions de la il·luminació d’aquest carrer i està previst que quedin finalitzats aquesta tardor.
Aquesta actuació forma part del conjunt de millores urbanístiques que el consistori està desplegant al barri de la Maternitat i Sant Ramon, amb intervencions repartides per diferents punts del districte de Les Corts. El programa no se centra en un únic tipus d’obra, sinó que inclou actuacions relacionades amb l’estat dels carrers, les voreres, les zones verdes i diversos serveis urbans. La renovació de l’enllumenat se suma així a les actuacions que ja s’han completat en altres espais del barri i a les que encara estan programades per als pròxims mesos. El calendari municipal preveu mantenir aquest ritme d’intervencions fins al 2027, quan està previst que finalitzi el conjunt del pla de renovació urbanística. D’aquesta manera, el carrer del Pintor Ribalta es converteix en un dels punts on actualment s’està actuant, mentre el consistori continua avançant en altres projectes previstos dins d’aquest programa de millores de l’espai públic.
ments, en una intervenció que se suma a les millores que l’Ajuntament ja ha executat en diferents punts de la Maternitat i Sant Ramon. Durant l’estiu vinent també està previst actuar en diversos punts de la xarxa viària. Entre les intervencions programades hi ha la pavimentació del carril bus descendent de la Gran Via de Carles III, així com la de la cruïlla d’aquesta via amb l’avinguda de Madrid i la del carrer de Llorens i Artigues. A aquestes actuacions s’hi afegirà una intervenció al subsòl. L’Ajuntament preveu rehabilitar el clavegueram del carrer d’Albert Bastardas, una obra que, segons el calendari municipal, es durà a terme al llarg del 2027. D’aquesta manera, el pla de renovació urbanística continuarà desplegant-se de manera progressiva durant els pròxims mesos, amb actuacions centrades tant en la millora dels espais públics com en el manteniment de les infraestructures del barri.
ELS JARDINS DE BACARDÍ, LA PRÒXIMA GRAN ACTUACIÓ La remodelació dels jardins de Bacardí començarà aquesta tardor i serà una de les principals actuacions previstes al barri. El projecte busca transformar aquest espai i incorporar-hi nous usos i equipa-
ELS VEÏNS VALOREN LES ACTUACIONS Les actuacions també desperten l’interès dels veïns de la Maternitat i Sant Ramon, que segueixen de prop les diferents intervencions que s’estan fent als carrers i als espais públics del barri. Entre
els residents que valoren aquestes millores hi ha José María Jordana i Consuelo Enciso, que destaquen la importància que les obres tinguin continuïtat i arribin a diferents punts de la zona. Les actuacions previstes afecten espais molt diversos de la Maternitat i Sant Ramon, des de la pavimentació de carrers i la reparació de voreres fins a la millora de l’enllumenat, les zones de joc i els jardins. En aquest sentit, els treballs ja executats i els que encara estan pendents permetran intervenir progressivament en diferents elements de l’espai públic. Els veïns també tenen posada la mirada en les pròximes actuacions, especialment en la remodelació dels jardins de Bacardí, que començarà aquesta tardor. Aquest espai és un dels punts destacats del pla de renovació i se suma a les actuacions que l’Ajuntament ja ha completat en altres zones del barri. El calendari municipal preveu que les intervencions continuïn durant els pròxims mesos. Entre les actuacions pendents hi ha diverses obres de pavimentació i la rehabilitació del clavegueram del carrer d’Albert Bastardas, prevista per al 2027. Així doncs, per als residents, aquestes actuacions suposen una oportunitat per continuar millorant l’estat dels carrers i dels espais comuns del barri.
Foto Paola de Granet
29
#7 octubre|novembre 2026
El TASTA NOU BARRIS reuneix 5.000 persones en la seva primera edició La jornada gastronòmica, celebrada al pati de la Seu del Districte durant les festes de la Mercè, ha posat en valor la cuina de proximitat i els establiments del territori Lourdes Tasies Cano La primera edició del Tasta Nou Barris ha tancat amb una resposta multitudinària. La jornada gastronòmica, celebrada al pati de la Seu del Districte, ha aplegat 5.000 visitants al llarg de dotze hores, des del migdia fins a la mitjanit. La proposta s’ha celebrat coincidint amb les festes de la Mercè i ha atret públic procedent de diferents punts de Barcelona. L’objectiu era apropar als veïns i visitants una mostra de la gastronomia que es pot trobar als barris de Nou Barris i reivindicar el paper dels establiments locals.
La varietat de plats ha permès als assistents tastar especialitats de diferents estils i descobrir part de l’oferta gastronòmica que es pot trobar als establiments de Nou Barris. D’aquesta manera, la jornada ha convertit els cinc restaurants impulsors en protagonistes d’una proposta conjunta basada en la diversitat culinària i la gastronomia
CINC RESTAURANTS, PROTAGONISTES DE LA JORNADA El Tasta Nou Barris ha comptat amb la participació de 23 Gastrobar, 5 Hermanos, Casa Angelita, La Esquinica i L’Hostalet, els cinc restaurants impulsors de la iniciativa. Cada establiment ha preparat dues elaboracions pensades específicament per a la jornada, amb l’objectiu d’oferir al públic una mostra representativa de la seva cuina i reunir en un mateix espai diferents propostes gastronòmiques del districte. Entre les elaboracions que s’hi han pogut trobar hi havia un entrepà de pulled pork, peix i marisc servit en cucurutxo, un bun d’estil tailandès, les tradicionals braves o una ensaladilla amb llagostins.
#7 octubre|novembre 2026
30
de proximitat. VINS CATALANS, MÚSICA I SESSIONS DE DJ La gastronomia ha estat acompanyada d’una selecció de vins catalans, proposats per Wine Festivals, responsable de l’organització de la jornada. El maridatge ha completat una oferta pensada per
convertir l’esdeveniment en una experiència gastronòmica i d’oci, combinant les diferents propostes culinàries amb una selecció de vins pensada per acompanyar l’oferta dels establiments participants. La música també ha tingut un paper destacat durant tota la jornada i ha contribuït a crear un ambient festiu entre el públic assistent. Els visitants han pogut gaudir d’actuacions en directe i sessions de DJ al llarg de l’esdeveniment, amb la participació de Verbena Mutant Show, DJ Winefucker, Courts, Kitty Bronx, Elektra Selektah i DJ Kongo. D’aquesta manera, la proposta ha combinat gastronomia, vins i música en una jornada pensada per gaudir de l’oferta del districte més enllà de la restauració.
————————— El Tasta Nou Barris ha comptat amb la participació de 23 Gastrobar, 5 Hermanos, Casa Angelita, La Esquinica i L’Hostalet —————————
“NOU BARRIS, MIL SABORS” Amb el lema «Nou Barris, mil sabors», el Tasta Nou Barris neix amb la voluntat de donar visibilitat als restaurants i professionals del districte i reivindicar una gastronomia vinculada al territori. La iniciativa posa el focus en la diversitat de propostes culinàries que ofereix Nou Barris i en la feina dels establiments locals, que contribueixen a enriquir l’oferta gastronòmica del districte. La primera edició deixa així una participació de 5.000 persones i situa aquesta nova proposta dins del calendari d’activitats gastronòmiques de Barcelona. L’èxit de convocatòria reforça l’aposta per consolidar el Tasta Nou Barris com un punt de trobada entre restauradors i ciutadania, alhora que permet donar a conèixer l’oferta de restauració del territori i posar en valor els establiments que aposten per una cuina amb identitat pròpia. La proposta també contribueix a apropar la gastronomia del districte a un públic més ampli i a reivindicar Nou Barris com un espai amb una oferta culinària diversa, vinculada al comerç de proximitat i a la vida dels seus barris.
31
#7 octubre|novembre 2026
Veïns de Sant Andreu denuncien problemes de neteja als carrers Els residents reclamen més manteniment i una resposta davant l’acumulació de brutícia en diversos punts del barri
Lourdes Tasies Cano Alguns veïns de Sant Andreu han traslladat el seu malestar per l’estat de neteja d’alguns carrers i espais públics del barri. Els residents asseguren que la presència de residus i brutícia en determinats punts genera una sensació de deixadesa i reclamen que es reforcin les tasques de manteniment de la via pública. La situació ha generat preocupació entre els veïns, especialment en aquelles zones on, segons denuncien, la brutícia es concentra al voltant dels contenidors, a les voreres
#7 octubre|novembre 2026
o en altres espais d’ús habitual. Els residents consideren que la neteja dels carrers és un servei essencial i demanen que les incidències es resolguin amb més rapidesa. ELS VEÏNS POSEN EL FOCUS EN LA BRUTÍCIA ALS CARRERS Una de les principals queixes dels residents té a veure amb l’acumulació de residus a l’espai públic. Els veïns assenyalen que, quan la brutícia no es retira amb prou freqüència, acaba afectant l’aspecte dels carrers i genera molèsties a les persones que hi viuen. A més dels residus que es poden
32
trobar a terra, els veïns també reclamen una major atenció als espais situats al voltant dels contenidors. En aquests punts, la concentració de deixalles pot donar una imatge de poca cura de l’entorn i provocar queixes entre els residents. Un dels veïns, Ramón Torres, explica la seva percepció sobre l’estat de la zona: “A l’estiu no era fàcil. Hi havia espais realment bruts, i amb la calor… uf, quina pudor!” Els residents consideren que no es tracta únicament d’una qüestió estètica. Segons expliquen, tenir els carrers nets contribueix a millorar la convivència i a garantir que els
espais públics es puguin utilitzar amb normalitat. RECLAMEN UNA NETEJA MÉS FREQÜENT Davant d’aquesta situació, els veïns demanen que les tasques de neteja siguin més freqüents i que els punts on es repeteixen les incidències tinguin un seguiment específic. La seva reclamació passa per millorar la resposta davant l’acumulació de residus i evitar que la brutícia es mantingui durant períodes prolongats. Els residents també consideren necessari actuar sobre aquells punts que concentren més incidències. En aquest sentit, Juana Vera, veïna, reclama directament una millora per part de l’Ajuntament i espera que es pugui donar resposta a les queixes del veïnat.
ELS RESIDENTS VOLEN UNA RESPOSTA Les queixes han posat de manifest el malestar d’una part del veïnat amb l’estat de determinats espais de Sant Andreu. Els residents esperen que les seves reclamacions siguin escoltades i que es puguin reforçar les actuacions allà on siguin necessàries. Per als veïns, mantenir els carrers nets és una responsabilitat vinculada directament a la qualitat de vida del barri. Per això, demanen més freqüència en els serveis de neteja i una resposta davant dels punts on la brutícia es converteix en un problema recurrent. La reclamació veïnal posa així sobre la taula la necessitat de continuar treballant en el manteniment de l’espai públic i en la millora de les condicions dels carrers de Sant Andreu.
Óscar Lupiáñez / X
————————— Els veïns demanen que les tasques de neteja siguin més freqüents i que els punts on es repeteixen les incidències tinguin un seguiment específic —————————
UNA SITUACIÓ QUE AFECTA EL DIA A DIA DEL BARRI L’estat de l’espai públic forma part de les preocupacions habituals dels veïns. Els carrers, places i zones comunes són espais de pas i de convivència, de manera que el seu manteniment té un impacte directe en el dia a dia de les persones que viuen al barri. Els residents de Sant Andreu re-
clamen que la neteja es mantingui de manera regular i que les incidències es puguin solucionar abans que acabin generant una acumulació més gran de residus. La demanda dels veïns és que el manteniment no es limiti a actuacions puntuals, sinó que permeti garantir unes condicions adequades de manera continuada.
33
#7 octubre|novembre 2026
Les cadenes de fleques guanyen terreny mentre els forns tradicionals busquen sobreviure L’expansió de marques com Vivari, 365 i Santagloria transforma el paisatge comercial barceloní, mentre els establiments artesanals afronten una competència creixent i dificultats per mantenir-se Lourdes Tasies Cano El carrer de Calvet, 8-10, a Sant Gervasi, és un exemple dels canvis que experimenta el sector de les fleques a Barcelona. Vivari prepara l’obertura d’un nou establiment en un local de 140 metres quadrats que fins ara ocupava El Fornet, una marca barcelonina que havia mantingut l’activitat en aquest punt durant més de set anys. El nou negoci s’instal·larà en un dels eixos comercials de la zona alta de Barcelona i ampliarà la presència de Vivari al districte. De fet, el nou local estarà situat a uns 350 metres d’un altre establiment de la mateixa cadena, una proximitat que exemplifica l’expansió d’aquest model comercial en determinades zones de la ciutat. L’obertura no és un cas aïllat. Marques com Vivari, 365 i Santagloria han consolidat la seva presència als carrers de Barcelona amb establiments que combinen la venda de pa i brioixeria amb el servei de cafè i degustació. Aquest model s’ha convertit en una alternativa habitual per als consumidors, però també ha obert un debat sobre la competència amb els forns tradicionals i el futur del comerç de proximitat. L’EXPANSIÓ DE LES CADENES TRANSFORMA ELS CARRERS La implantació de grans marques de fleques i cafeteries és especialment visible en diversos eixos comercials de Barcelona. Les cade-
#7 octubre|novembre 2026
nes aposten per locals ben situats, una oferta estandarditzada i horaris amplis, una fórmula que els permet arribar a un públic divers i ampliar progressivament la xarxa d’establiments. L’arribada de Vivari al carrer de Calvet s’emmarca en aquesta dinàmica. El relleu d’El Fornet per una altra marca del mateix sector mostra com alguns locals continuen vinculats a l’alimentació i la restauració, però canvien de model empresarial. La transformació també es pot observar en altres districtes, com l’Eixample i Ciutat Vella, on les fleques amb servei de degustació tenen una presència destacada. L’expansió de les cadenes planteja interrogants sobre la diversitat comercial dels barris i sobre les oportunitats que tenen els negocis independents per competir amb empreses que disposen d’estructures més grans. ELS FORNS TRADICIONALS, UNA PART DEL COMERÇ DE PROXIMITAT El Forn Sarrià, que va tancar fa uns mesos, mantenia una relació directa amb la clientela. Tot i això, van haver d’abaixar la persiana. Per aquest motiu, la continuïtat dels forns tradicionals, depèn de la capacitat d’adaptar-se a un mercat canviant i d’assumir costos com els del lloguer, l’energia, les matèries primeres i el personal. La competència no és l’únic repte. Els canvis en els hàbits de con-
34
sum i la transformació dels eixos comercials també condicionen el futur d’aquests negocis. Quan un forn tradicional tanca, el barri no
només perd un establiment, sinó també una activitat vinculada a la memòria quotidiana i a la història comercial de la zona. LES LLICÈNCIES I EL DEBAT SOBRE LES ANOMENADES PSEUDOFLEQUES L’expansió de les fleques amb servei de degustació també ha generat controvèrsia a Barcelona. El Gremi de Restauració ha qüestionat en diverses ocasions el funcionament d’alguns establiments i ha reclamat més control sobre les llicències i les activitats que s’hi desenvolupen.
————————— La qüestió és si tots dos models poden conviure sense que els establiments independents perdin cada vegada més espai dins dels barris —————————
En el cas del local del carrer de Calvet, l’establiment disposa de llicència de pastisseria amb degustació, segons la informació facilitada pel Gremi. L’entitat ha assenyalat que prepara noves actuacions relacionades amb aquest tipus de negocis i ha posat el focus en la necessitat que l’activitat real dels locals s’ajusti als usos autoritzats. El debat sobre les anomenades pseudofleques va més enllà de l’obertura d’un nou establiment. El sector tradicional reclama unes condicions de competència equitatives i més garanties que tots els negocis compleixin la normativa aplicable. QUIN FUTUR ESPERA ALS FORNS DE BARRI? El cas del carrer de Calvet il·lustra una transformació que afecta el
35
conjunt del comerç de proximitat. Les cadenes continuen ampliant la seva xarxa a Barcelona, mentre els forns tradicionals han de trobar fórmules per mantenir-se oberts i preservar la seva clientela. La qüestió és si tots dos models poden conviure sense que els establiments independents perdin cada vegada més espai dins dels barris. Per respondre-hi, caldrà observar l’evolució del nombre de forns tradicionals, els tancaments i les noves obertures, així com les dificultats que afronten els professionals del sector. Les veus dels forners artesanals, dels comerciants i dels veïns poden ajudar a explicar l’abast d’aquest canvi. Més enllà de les marques que obren nous locals, el debat posa sobre la taula quin tipus de comerç vol conservar Barcelona i quin paper han de tenir els negocis de tota la vida en el futur dels seus barris.
#7 octubre|novembre 2026
Barcelona reafirma la seva implicació amb la
SALUT MENTAL L’Ajuntament impulsa una nova estratègia que posa la mirada en la conducta suïcida, amb mesures com la creació d’un mapa de punts de risc per fer-hi diferents actuacions preventives
Jesús Martín Araujo La salut mental continua al centre del debat social, especialment entre els adolescents, el col·lectiu amb més ideacions i temptatives suïcides. Segons el darrer informe «La conducta suïcida a Barcelona», que ha publicat aquest setembre l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) i que fa una radiografia completa dels suïcidis a la capital, a partir del 2021 “s’ha produït un increment de la taxa d’ideacions i temptatives, molt més accentuat en menors de 30 anys”, i vincula la causa a “l’empitjorament de la salut mental observat a con-
#7 octubre|novembre 2026
seqüència de la crisi social i econòmica derivada de la pandèmia de la COVID-19.” Tot i això, el document assenyala que a partir del 2022 s’observa una reducció de les taxes d’ideacions i temptatives suïcides entre les dones de 15 a 29 anys, que s’estabilitzen l’any 2023. Amb relació als suïcidis, l’informe indica que els homes majors de 70 anys lideren les xifres, amb una taxa d’uns 15 suïcidis per cada 100.000 habitants. I la salut mental també va per barris: les zones de la ciutat amb menys renda familiar registren més ideacions suïcides en dones i més temptatives en homes, segons apunta el
36
mateix informe. En aquest context, l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat l’Estratègia de Prevenció de la Conducta Suïcida 2026-2032, que s’emmarca en el Pla de Salut Mental de Barcelona 2023-2030 i que té com a objectiu reforçar la detecció precoç de les situacions de risc, millorar l’acompanyament a les persones afectades i potenciar les actuacions preventives. El nou dispositiu que proposa el consistori posa el focus en les morts, però no deixa de banda les ideacions i les temptatives, el principal punt de partida i el moment en què s’origina l’acte de suïcidi.
L’estratègia està ordenada en tres línies estratègiques que inclouen un total de 44 mesures fins al 2028 i que es podran anar adaptant a eventuals necessitats emergents. La primera línia posa l’atenció en la prevenció, l’augment de la sensibilització i el canvi de comportaments i condicionants de la conducta suïcida; la segona línia, en què s’inclou la major part de les mesures, que se centra en la detecció, l’accessibilitat i la continuïtat de l’atenció i el suport a les persones, les famílies i l’entorn, i, finalment, una tercera que posa atenció en la governança, el seguiment, l’avaluació i la gestió del coneixement, i en la qual s’inclou la consolidació de la Xarxa de Prevenció del Suïcidi de Barcelona com a «espai de coordinació, contrast, desplegament i seguiment de l’estratègia».
————————— “S’ha produït un increment de la taxa d’ideacions i temptatives, molt més accentuat en menors de 30 anys” ————————— Entre les actuacions previstes, l’Ajuntament destaca l’elaboració d’un mapa dels punts de risc a l’espai públic per valorar la implantació de mesures preventives, com
37
ara barreres físiques o la senyalització de recursos de suport i ajuda. Les 44 actuacions insten les diferents institucions municipals a responsabilitzar-se del fenomen, és per això que la responsabilitat de cadascuna de les mesures ha estat assignada a diferents organismes, com el Departament de Salut Mental, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona, la Guàrdia Urbana o el Consorci d’Educació, d’entre altres. La transversalitat institucional de l’estratègia pot assegurar una solidesa més gran i facilita la detecció i la prevenció d’una problemàtica que és causada per diversos factors, que interpel·la els milions de barcelonins i que és al centre del debat social.
#7 octubre|novembre 2026
La històrica
Bòbila Carmen es prepara per convertir-se en el nou centre associatiu de la Teixonera
La rehabilitació de l’antiga fàbrica de maons permetrà recuperar un edifici històric de Barcelona per posar-lo al servei de les entitats i del veïnat
Adrià Torres Moreno La històrica Bòbila Carmen, situada a la plaça d’Adolf Marsillach, al barri de la Teixonera d’Horta-Guinardó, comença a mostrar la seva nova imatge després de mesos d’obres. La retirada de la bastida deixa al descobert la transformació d’aquest antic edifici industrial, que es convertirà en un equipament associatiu i cultural al servei del barri. Els treballs, iniciats a principis de l’estiu de 2025 i amb una inversió de 6,7 MEUR, encaren la recta final i tenen prevista la finalització la primavera de 2027. La intervenció permetrà recuperar un edifici emblemàtic de la història industrial de Barcelona i donar-li un nou ús públic. La Bòbila Carmen és l’última fàbrica de producció de maons que es
#7 octubre|novembre 2026
conserva a la ciutat i va estar en funcionament durant més d’un segle. Construïda el 1906, la nau havia quedat en desús a l’espera d’una nova etapa vinculada a la cultura i a la vida comunitària. La recuperació de l’espai respon, a més, a una reivindicació del veïnat i de les entitats de la Teixonera. Segons ha explicat la regidora del districte d’Horta-Guinardó, Sara Belbeida, fa aproximadament una dècada que es treballa en aquesta transformació. Durant aquests anys, les entitats i els veïns han reclamat recuperar l’edifici i convertir-lo en un espai útil per al barri. “Aquest equipament no el volem fer només per al barri, sinó el volem fer amb el barri», ha afirmat Belbeida, que ha defensat la necessitat de combinar la recuperació patrimonial amb un projecte
38
que doni resposta a les necessitats del teixit associatiu. La regidora ha remarcat que l’objectiu va més enllà de rehabilitar l’immoble: “El més important no és només recuperar aquest edifici, però jo crec que el que hem de fer és no només insistir en recuperar-lo, sinó donar-li un ús, donar-li vida i posar-lo també al servei de la gent”. UN ESPAI PER A LES ENTITATS I LA VIDA COMUNITÀRIA La futura Bòbila-Teixonera es concep com un equipament cultural i associatiu de proximitat, pensat per facilitar l’activitat de les entitats, donar continuïtat als projectes existents
i impulsar noves iniciatives. També vol esdevenir un espai obert al conjunt del veïnat, amb activitats que afavoreixin la trobada, la participació i la creació. “No volem un equipament tancat en si mateix”, ha assenyalat la regidora, que ha reivindicat el paper dels edificis i dels espais compartits en la vida dels barris. En aquest sentit, ha destacat la voluntat que la Bòbila es converteixi en “un espai d’acollida, un espai de
cultura, un espai de participació i també un espai de suport per al veïnat”. El projecte preveu una gestió professionalitzada, encarregada de coordinar els usos, acompanyar les entitats i desenvolupar la programació municipal, però amb un paper actiu del teixit associatiu. Segons Belbeida, ja s’està treballant amb les entitats del barri per definir el model de gestió i participació. La intenció és que les associacions no siguin únicament usuàries de les instal·lacions, sinó que també contribueixin a decidir-ne les activitats i a construir-ne la programació. La regidora ha defensat que aquest treball compartit és una de les condicions necessàries per posar en marxa l’equipament i aconseguir que el veïnat se’l faci seu. La voluntat municipal és que l’espai es converteixi en un motor de nous projectes, de vida comunitària i de relació entre els veïns i les veïnes de la Teixonera.
————————— La Bòbila Carmen és l’última fàbrica de producció de maons que es conserva a la ciutat i va estar en funcionament durant més d’un segle —————————
39
#7 octubre|novembre 2026
SALES COMPARTIDES I UNA GRAN SALA POLIVALENT La distribució interior s’ha dissenyat per combinar els espais de treball de les entitats amb sales aptes per a activitats diverses. A la planta baixa, l’antiga galeria on es coïa el material ceràmic es transformarà en una desena de sales d’ús compartit, connectades per un passadís central. A la primera planta s’habilitarà una gran sala de 370 metres quadrats, equipada amb vestidors i magatzems i amb entrada independent. Aquest espai podrà acollir diferents usos, mentre que la mateixa planta disposarà de dos bucs d’assaig i una altra sala polivalent. L’edifici, amb una superfície aproximada de 780 metres quadrats, fa 55 metres de llarg per 14 d’ample. La intervenció vol conservar-ne el valor arquitectònic i industrial, alhora que adapta les instal·lacions
#7 octubre|novembre 2026
a les necessitats d’un equipament contemporani. LA RECTA FINAL DE LES OBRES Des de l’inici dels treballs, s’han dut a terme actuacions de retirada de l’amiant de la coberta, millora de l’aïllament, enderrocs, excavacions, fonamentació dels murs i restauració de la façana, així com reparacions d’esquerdes i revestiments interiors. Actualment, els treballs se centren en els acabats de la coberta, que recuperarà la seva fesomia de teules. Les pròximes actuacions inclouen la instal·lació de plaques fotovoltaiques i la finalització dels paviments, les fusteries i les instal·lacions d’ascensors, fontaneria, climatització, enllumenat i protecció contra incendis. Paral·lelament, també s’està arranjant l’escala exterior per millorar l’accessibilitat des de la plaça d’Adolf Marsillach.
40
————————— La distribució interior s’ha dissenyat per combinar els espais de treball de les entitats amb sales aptes per a activitats diverses —————————
41
#7 octubre|novembre 2026
Vint-i-cinc anys fent créixer les biblioteques de Barcelona: de dipòsit de llibres a cor dels barris El 10 de gener de 2001 naixia el Consorci de Biblioteques de Barcelona amb la missió d’unir els esforços de l'Ajuntament i la Diputació per oferir un servei públic més coherent, eficient i proper Roser Pros Roca Un quart de segle després, aquella xarxa inicial de 25 equipaments s’ha transformat en una infraestructura cultural vital de 41 biblioteques que reben més de 5,5 milions de visites anuals. Més enllà de les xifres, aquesta efemèride celebra com aquests espais han deixat de ser simples dipòsits de documents per convertir-se en veritables places públiques cobertes, essencials per a la cohesió social, la lluita contra la fractura digital i l’accés al coneixement a tots els districtes de la ciutat.
#7 octubre|novembre 2026
DE 25 A 41: L'EXPANSIÓ D'UNA XARXA QUE HA REDEFINIT EL MAPA DE LA CIUTAT Remuntar-se al gener de l'any 2001 és fer un exercici de me————————— mòria històrica En l’actualitat, gairebé en un món on 750.000 ciutadans tenen la tecnologia carnet de biblioteca, és a i els hàbits de dir, el 42% de la població celona amb l'obconsum cultu————————— jectiu d'unificar ral eren radicalment diferents. I d’això fa només 25 criteris i evitar que la ciutadania depengués de la voluntat política anys... En aquell context, naixia el Con- de cada districte per tenir un bon sorci de Biblioteques de Barce- equipament a prop de casa. La folona (CBB), un ens configurat per tografia d'aquell any zero la formal’Ajuntament i la Diputació de Bar- ven 25 biblioteques i una plantilla de 177 professionals. Avui, el mapa s’ha expandit fins a 41 equipaments repartits pels deu districtes de la ciutat, amb una plantilla que s’ha multiplicat fins a fregar els 500 treballadors. Aquest creixement físic i humà ha estat una aposta ferma per l'equitat territorial, garantint que la cultura de proximitat arribi a cada racó de la metròpoli, actuant sovint com a motor de regeneració urbana en barris que necessitaven infraestructures de qualitat. L’impacte d’aquesta expansió es reflecteix amb una contundència
42
matemàtica en les dades d’ús, que mostren un canvi de paradigma en la relació dels barcelonins amb la lectura i l'espai públic. Si l’any 2001 les biblioteques van rebre 2,3 milions de visitants, avui aquesta xifra s'ha disparat fins a superar els 5,5 milions de visites anuals. Però potser l’indicador més fiable de la confiança i la integració d'aquest servei en la vida quotidiana és el carnet de biblioteca. Fa un quart de segle, 192.204 persones en disposaven, concretament el 8% de la població de Barcelona. En l’actualitat, gairebé 750.000 ciutadans tenen carnet, és a dir, el 42% de la població. Gairebé la meitat de la ciutat està connectada a aquesta xarxa. Aquesta massificació de l’ús ha anat acompanyada d’un fort increment i d'una diversificació del fons documental. Dels 700.000 docu-
ments inicials s’ha passat a superar els 2,3 milions. A més, la xarxa ha evolucionat cap a l'especialització: si al principi només hi havia 7 fons especialitzats, avui 30 biblioteques disposen de col·leccions temàtiques úniques que les converteixen en referents per a comunitats específiques, des del còmic i la ciència fins a la història local o la poesia. Com a resultat d'aquesta riquesa, els préstecs anuals s’han disparat de 1,4 milions a més de 4 milions. "La biblioteca ha deixat de ser un espai de silenci i custòdia de llibres per convertir-se en un organisme viu, un punt de trobada intercultural i intergeneracional on conviuen històries, accents i mirades diverses", assenyalen fonts del Consorci, subratllant que aquests equipaments, avui són un termòmetre de la salut democràtica de la ciutat i
43
una garantia que el dret a la cultura no depengui de la capacitat econòmica de cadascú. MÉS ENLLÀ DEL PAPER: LA REVOLUCIÓ DIGITAL I EL TEIXIT COMUNITARI Si el creixement de la xarxa física i l'augment del fons van ser la primera gran revolució, la transformació de l’oferta de serveis i l'adaptació a les noves realitats socials ha estat la segona. Les biblioteques de Barcelona han entès que la seva funció social va molt més enllà del préstec. Per tal de fomentar la lectura i donar a conèixer els seus fons a totes les edats, el Consorci va apostar des del principi per la programació d’activitats presencials. L’any 2001 es gestionaven uns 350 actes amb 17.000 assistents. Avui, el panorama és radicalment diferent i molt més
#7 octubre|novembre 2026
ambiciós: el 2025 es van realitzar més de 3.000 activitats culturals i de promoció lectora, amb una assistència que va superar els 85.000 participants. Dins d’aquest ecosistema, els clubs de lectura s’han consolidat com una eina formidable de cohesió comunitària i de salut mental col·lectiva. Si als inicis hi participaven uns 500 usuaris, actualment es realitzen més de 180 clubs de lectura anuals, que sumen gairebé 1.400 sessions i apleguen assistents de totes les edats. Aquests grups debaten sobre literatura, però sobretot i abans de res, teixeixen xarxes de suport veïnal, combaten la so-
tats d’alfabetització digital anuals, amb més de 10.000 assistents. Aquestes xifres amaguen realitats humanes molt concretes i diverses: persones grans que aprenen a fer videotrucades als seus nets o a demanar cita al metge, immigrants que necessiten accés a internet i assessorament per tramitar documentació administrativa, o persones en cerca de feina que requereixen un ordinador i connexió per redactar currículums. La biblioteca s’ha erigit, per tant, com el gran equalitzador tecnològic i social de Barcelona, suplint en moltes ocasi-
#7 octubre|novembre 2026
litud no desitjada —especialment entre la gent gran— i ofereixen un espai de diàleg i pensament crític en un món cada vegada més accelerat. Paral·lelament, les biblioteques han assumit un rol de primera línia en la lluita contra la fractura digital. Conscients de la importància de les noves tecnologies, els equipaments van començar a oferir formació per evitar que una part de la ciutadania quedés enrere en la societat de la informació. Vint-i-cinc anys després, aquesta aposta s’ha convertit en un pilar fonamental i imprescindible del servei públic: s’organitzen més de 2.000 activi-
————————— S’organitzen més de 2.000 activitats d’alfabetització digital anuals, amb més de 10.000 assistents —————————
44
ons les mancances d'altres serveis. Celebrar aquests 25 anys del Consorci de Biblioteques de Barcelona no és, doncs, un simple exercici de nostàlgia institucional ni una commemoració carregada de dades estadístiques. És, sobretot, el reconeixement d’un model d’èxit que ha sabut adaptar-se als temps canviants sense perdre la seva essència. En una època marcada per la velocitat, la digitalització massiva, la individualització i, a vegades, la deshumanització dels serveis públics, les 41 biblioteques de Barcelona continuen demostrant que l’espai públic de qualitat, el tracte proper dels professionals i l’accés lliure i universal al coneixement són més necessaris que mai. Han deixat de ser només cases de llibres per ser espais comunitaris que ofereixen diferents usos, on tothom, independentment del seu codi postal, la seva edat o la seva circumstància personal, hi té un lloc reservat, una cadira, un llibre i una connexió amb la resta del món. El repte per als pròxims vinti-cinc anys serà mantenir aquesta centralitat en un entorn tecnològic encara més complex, però els fonaments que s'han construït durant aquest quart de segle garanteixen que les biblioteques barcelonines continuaran sent, per sobre de tot, una eina per a la ciutadania.
BARCELONA L'AJUNTAMENT DE BARCELONA MANTÉ OBERTA LA VIA PER COMPRAR EL CENTRE DE LA VILA DE LA VILA OLÍMPICA
BARCELONA DIU PROU A LA CREMA DE CONTENIDORS: PLA ESPECIAL PER REDUIR-NE ELS INCENDIS La Comissió de Presidència acorda per unanimitat que el govern municipal elabori una estratègia de prevenció i estudiï contenidors metàl·lics o ignífugs als punts amb més incidència
Albert Batlle confirma contactes amb Mercasa i admet que s'analitzen costos, ingressos i riscos després que la subhasta del juny quedés deserta L’Ajuntament de Barcelona estudia comprar el centre comercial Centre de la Vila, situat a la Vila Olímpica, després que la subhasta del juny quedés deserta. El tinent d’alcaldia Albert Batlle ha confirmat que el consistori manté converses amb Mercasa, l’empresa pública estatal propietària de l’equipament. Els serveis tècnics municipals analitzen els costos de funcionament, els ingressos i els riscos que comportaria l’adquisició. Segons Batlle, l’objectiu és recuperar l’activitat comercial, incorporar-hi equipaments i solucionar els problemes estructurals de l’edifici. El principal obstacle continua sent el preu. Batlle ha explicat que Mercasa va plantejar inicialment una venda per 80 milions d’euros, després per 40 milions i finalment per 27 milions. L’Ajuntament considera que aquestes quantitats continuen sent massa elevades i reclama rigor abans de prendre una decisió. Les explicacions han arribat a la Comissió de Presidència arran d’una pregunta de Junts. El regidor Josep Rius ha denunciat que la majoria de locals continuen tancats i que el centre es degrada mentre els veïns reclamen solucions.
La Comissió de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat per unanimitat una proposta d’ERC per elaborar un pla de prevenció dels incendis de contenidors al Guinardó i al Baix Guinardó. La iniciativa respon a la reiteració d’episodis de crema de contenidors, especialment greus al Guinardó. El pla haurà d’identificar els punts de més risc, revisar la ubicació dels contenidors i estudiar una prova pilot amb models metàl·lics, ignífugs o resistents al foc als indrets més afectats. El tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, ha reconegut la preocupació veïnal i la sensació d’inseguretat, i ha assegurat que l’Ajuntament manté el compromís de combatre el vandalisme. També ha explicat que ja s’han produït detencions relacionades amb aquests incendis a Horta-Guinardó, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi, i que els Bombers tenen localitzats els punts sensibles. El regidor republicà Jordi Coronas ha defensat la necessitat d’investigar els fets i reduir riscos. ERC demana que qualsevol canvi de contenidors tingui en compte la seguretat, l’accessibilitat, el servei de recollida i l’impacte acústic.
BARCELONA OBRE NOUS AJUTS PER REHABILITAR HABITATGES I MILLORAR L’ACCESSIBILITAT A EDIFICIS L’Ajuntament activa dues convocatòries per impulsar la rehabilitació interior dels pisos i l’adaptació dels edificis, per a persones propietàries i comunitats de propietaris L’Ajuntament de Barcelona ha obert dues convocatòries d’ajuts per rehabilitar habitatges i millorar l’accessibilitat dels edificis, amb una dotació global de 10,5 milions d’euros. D’aquests, sis milions es destinaran a reformes interiors i 4,5 milions a actuacions en espais comunitaris. La primera línia subvenciona millores d’eficiència energètica, com la renovació de finestres o la substitució de sistemes de climatització contaminants, i adaptacions per facilitar l’autonomia de persones amb discapacitat. Els ajuts poden arribar als 6.000 euros, o als
9.000 si es combinen totes dues modalitats. Les sol·licituds es poden presentar fins al 31 de desembre de 2026.
45
La segona convocatòria s’adreça a comunitats de propietaris que instal·lin ascensors o eliminin barreres arquitectòniques. Les subvencions poden arribar als 60.000 euros per a ascensors exteriors i als 30.000 per a altres actuacions d’accessibilitat. El termini acaba l’11 de desembre. A més, les famílies vulnerables que compleixin els requisits podran rebre ajuts de fins al 100% de la seva part de les obres.
#7 octubre|novembre 2026
ÀREA METROPOLITANA VILADECANS ÉS LA CIUTAT MOLINS DE REI TRAÇA EL FULL DE RUTA PER RECUPERAR SANT PERE DE CATALANA DE MÉS DE 50.000 HABITANTS AMB MENYS ROMANÍ I DONAR-LI NOUS USOS DESIGUALTAT DE RENDA El Pla Director fixa quatre àmbits d’actuació per conservar, restaurar i adequar aquest Bé Cultural d’Interès Nacional
L'Ajuntament de Molins de Rei ha presentat el Pla Director de Sant Pere de Romaní, un document que definirà les actuacions per conservar, restaurar i recuperar aquest conjunt arquitectònic declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. El consistori va adquirir recentment el monument i els terrenys adjacents, fet que permet planificar-ne la rehabilitació. El pla, elaborat per un equip encapçalat per l’arquitecta Montserrat Cucurella, qualifica de regular l’estat de conservació del conjunt. Entre les deficiències detectades destaquen filtracions, deteriorament de cobertes i murs, possibles problemes estructurals a la torre i mancances d’accessibilitat i instal·lacions.
La ciutat encapçala aquest rànquing per sisè any consecutiu i ocupa la segona posició a tot Espanya, només per darrere de Fuenlabrada
Viladecans és, per sisè any consecutiu, la ciutat catalana de més de 50.000 habitants amb menys desigualtat de renda. Segons les dades del 2024 publicades per l’Institut Nacional d’Estadística, el municipi registra un índex de Gini de 26 punts, que el situa en segona posició al conjunt d’Espanya, només per darrere de Fuenlabrada. Aquest indicador mesura la distribució dels ingressos entre la població: com més baixa és la puntuació, menys desigualtat existeix. En una dècada, Viladecans ha passat dels 28,8 als 26 punts. El document proposa quatre línies de treball: ampliar la recerca històrica i arqueològica, restaurar els elements arquitectònics, adaptar l’espai a usos culturals i educatius i millorar-ne l’entorn paisatgístic. Entre les possibilitats estudiades hi ha recuperar les escales interiors de la torre per habilitar-hi un mirador i condicionar els camins d’accés. Les intervencions es distribuiran en quatre etapes, començant pels estudis i les obres urgents, i inclouran una estimació econòmica i un calendari orientatiu.
L’estudi també constata un augment dels ingressos familiars. La renda neta mitjana per llar va arribar als 45.224 euros el 2024, un 5,4% més que l’any anterior i un 21,5% més que el 2019. Les dades coincideixen amb una evolució positiva de l’ocupació. El setembre del 2026, la taxa d’atur era del 7,6%, mentre que la ciutat superava els 31.800 assalariats, una xifra rècord. En deu anys, la població ocupada ha crescut en més de 5.000 persones.
SANT JOAN DESPÍ PORTA L’APRENENTATGE DEL CATALÀ DIRECTAMENT ALS COMERÇOS El projecte Comerços aprenents ofereix sessions adaptades al lloc de treball per-
què els comerciants puguin practicar vocabulari i expressions d’atenció al públic
El Servei Local de Català de Sant Joan Despí impulsa el projecte Comerços aprenents, una iniciativa que porta l’ensenyament del català directament als establiments del municipi. L’objectiu és facilitar que els comerciants incorporin la llengua en l’atenció quotidiana als clients, especialment entre les persones que encara la parlen poc. A diferència dels cursos convencionals, les sessions es fan a les mateixes botigues i s’adapten als horaris laborals dels participants. Els tècnics de normalització lingüística es desplacen als negocis per treballar expressions, frases i vocabulari relacionats amb les situacions habituals d’atenció al públic. Aquest format vol donar resposta a les dificultats que tenen molts professionals
#7 octubre|novembre 2026
del comerç per assistir a classes en horaris fixos. Alhora, permet posar en pràctica els coneixements en el mateix entorn on s’han d’utilitzar. La proposta compta amb el suport de l’Ajuntament de Sant
46
Joan Despí i forma part del Pla d’impuls del català, que busca reforçar l’ús de la llengua als establiments comercials i afavorir-ne la presència en les relacions diàries amb la clientela.
ÀREA METROPOLITANA SANT BOI ESTRENA UNA NOVA LÍNIA EXPRÉS DIRECTA AMB BARCELONA I REFORÇA LA X79 La nova X73 circularà cada 30 minuts els dies feiners, mentre que la X79 guanyarà un 30% de capacitat amb autobusos articulats L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha reforçat la connexió en autobús entre Sant Boi de Llobregat i Barcelona amb la posada en marxa de la nova línia exprés X73 i la incorporació de vehicles de més capacitat a la X79. La X73 ofereix trajectes directes entre les dues ciutats cada 30 minuts durant els dies feiners, excepte a l’agost. Comparteix les parades de la X79 als extrems del recorregut, però no efectua parades intermèdies. En direcció a Barcelona circula per l’A-2 i el carril bus de la B-23, mentre que de tornada utilitza la ronda de Dalt i la B-25.
CORNELLÀ MOSTRA A LA PLAÇA D'EUROPA ELS 14 PROJECTES QUE TRANSFORMARAN LA CIUTAT AMB 3.000 HABITATGES NOUS La mostra "Cornellà, Impulsant el futur" explica amb maquetes, pantalles interactives i realitat virtual les actuacions previstes per a la pròxima dècada L’Ajuntament de Cornellà ha presentat a la plaça d’Europa l’exposició "Cornellà, Impulsant el futur", una mostra que permet descobrir els 14 grans projectes urbanístics que transformaran la ciutat durant la pròxima dècada. La iniciativa incorpora maquetes, pantalles interactives, realitat virtual i continguts audiovisuals per explicar les actuacions previstes. L’exposició s’organitza en quatre grans àmbits: habitatge, convivència, seguretat, espais verds i equipaments. Un dels objectius principals és ampliar el parc residencial, amb la construcció de més de 3.000 habitatges, dels quals més d’un terç seran de promoció pública. El consistori també aposta per la rehabilitació energètica i la regeneració urbana. En aquest sentit, destaca el Pla de Rehabilitació Extensiva de Sant Ildefons, que
preveu millorar més de 1.500 habitatges per incrementar-ne el confort i l’eficiència. Els projectes estan distribuïts per diferents barris de Cornellà i inclouen transformacions en sectors com Fontsanta, el Pedró, el Centre, Sant Ildefons, la Gavarra i Almeda. Els visitants poden consultar els detalls de cada actuació mitjançant una pantalla tàctil.
EL PRAT DE LLOBREGAT RENOVA PLAÇA D'ESPANYA PER RECUPERAR EL SEU PAISATGE VERD Les actuacions es duen a terme després dels danys causats pel temporal de vent del passat mes de febrer
Paral·lelament, l’AMB incorpora 13 autobusos híbrids articulats de 18 metres, destinats prioritàriament a la X79. Els nous vehicles permeten augmentar un 30% la capacitat de la línia, que mantindrà freqüències de deu minuts en hora punta i de dotze minuts la resta del dia. Amb aquesta ampliació, la xarxa de Bus Metropolità Exprés arriba a onze línies, pensades per oferir desplaçaments més ràpids i directes.
L’Ajuntament ha completat la renovació de la franja verda perimetral de la plaça d’Espanya, després que el temporal del passat febrer provoqués greus danys en diversos pollancres de més de deu metres d’alçada. La caiguda d’alguns exemplars i la inestabilitat d’altres van obligar a retirar-los per garantir la seguretat. Els treballs han començat amb l’eliminació de les restes vegetals, les soques i les arrels per preparar el terreny per a les noves plantacions. L’actuació ha incorporat arbres de l’amor i guayacans rosats, dues espècies ornamentals que aportaran floració i colors diferents al llarg de l’any. També s’han plantat diverses espècies arbustives resistents i adaptades a l’entorn, amb
47
l’objectiu de crear una cobertura vegetal més variada. La intervenció ha inclòs la modernització del sistema de reg, ara per degoteig i amb circuits diferenciats per a arbres i arbustos, per optimitzar el consum d’aigua. L’Ajuntament preveu continuar renovant l’arbrat i reforçant altres zones verdes de la ciutat durant els pròxims mesos.
#7 octubre|novembre 2026
Foto Mariona Gil
Barcelona posa en marxa els
Bonus Consum
per incentivar les compres al comerç local Els consumidors podran gastar fins a 6 vals en compres superiors als 30 euros en petits establiments locals
#7 octubre|novembre 2026
48
Adrià Torres Moreno Barcelona torna a apostar pels descomptes directes per dinamitzar el comerç de proximitat. La nova edició del Bonus Consum, impulsada per l’Ajuntament, ha arrencat a l’octubre amb quatre milions d’euros de pressupost municipal i l’objectiu de generar un impacte econòmic estimat de 12 milions d’euros en el teixit comercial de la ciutat. La iniciativa permet a la ciutadania adquirir bons de 10 euros que es poden bescanviar en establiments adherits per compres d’un import mínim de 30 euros, amb la voluntat d’incentivar el consum local i afavorir tant els petits negocis com les economies familiars. L’Ajuntament ha dissenyat aquesta nova edició amb la voluntat que els ajuts arribin al màxim nombre possible de negocis i consumidors. Per això, el programa es desplegarà en dues fases: la primera, aquesta tardor, i la segona, a principis del 2027, després de les campanyes de Nadal i de rebaixes. Del pressupost total, el 92% es destinarà a finançar directament els descomptes, mentre que la resta cobrirà les despeses de gestió.
compres mínimes de 20 euros, de manera que el descompte podia arribar al 50% de l’import mínim. En aquesta edició, l’Ajuntament ha elevat el llindar fins als 30 euros per afavorir tiquets de compra més elevats. La campanya s’adreça als comerços i serveis quotidians que compleixin els requisits establerts per les bases: tenir l’establiment a Barcelona i la seu social a Catalunya, una facturació anual inferior als 50 milions d’euros, una superfície de menys de 800 metres quadrats i un màxim de 250 treballadors. Hi poden participar negocis de sectors molt diversos, com l’alimentació, el tèxtil, el calçat, les farmàcies, les llibreries, les floristeries, les ferreteries, les perruqueries i els serveis fotogràfics, entre d’altres.
————————— El funcionament del Bonus Consum és molt senzill: cada bo té un valor de 10 euros i es pot utilitzar en una compra de 30 euros o més en un establiment adherit a la campanya —————————
En queden exclosos, entre altres activitats, els serveis de restauració, les cadenes de menjar ràpid, els establiments de venda de begudes alcohòliques i tabac, els negocis d’autoservei sense personal i les franquícies. ELS MERCATS MUNICIPALS S’INCORPOREN A LA INICIATIVA Una de les principals novetats d’aquesta edició és la participació dels més de 40 mercats municipals de Barcelona. L’Ajuntament vol reforçar així el paper d’aquests equipaments en les xarxes comercials de proximitat i ampliar les possibilitats d’utilitzar els bons en les compres quotidianes. Per a Pròsper Puig, la incorporació dels mercats és especialment rellevant perquè, segons va assenyalar, «l’alimentació avui en dia és la locomotora de la majoria d’eixos comercials». En la mateixa línia, Francesc Leiva, secretari general de la Federació de Mercats Municipals de Barcelona, va defensar la importància de formar part del programa: «Per a nosaltres és fonamental que els mercats hi estiguin representats».
DESCOMPTES PER FOMENTAR LES COMPRES AL COMERÇ LOCAL El funcionament del Bonus Consum és molt senzill: cada bo té un valor de 10 euros i es pot utilitzar en una compra de 30 euros o més en un establiment adherit a la campanya. Així, el descompte representa almenys un terç de l’import mínim de la compra, una fórmula que busca incentivar el consum als negocis de barri i augmentar la despesa que es fa a cada establiment. El sistema introdueix un canvi respecte de la campanya anterior, celebrada a finals del 2021. Aleshores, els bons s’aplicaven a
49
#7 octubre|novembre 2026
La federació preveu que la participació inicial se situï entre els 200 i els 400 establiments, amb l’objectiu de superar les 500 parades adherides al final de la campanya. Leiva també va destacar l’oportunitat de donar visibilitat a un model comercial sovint vinculat a negocis familiars i arrelat als barris. Les primeres dades de participació també apuntaven a una bona resposta en eixos comercials com els de Sant Antoni i la Sagrada Família. Dels més de 1.000 establiments adherits durant la primera hora, uns 850 eren societats, segons les dades facilitades pels representants del sector. Aquesta categoria inclou també petits negocis que gestionen dues o tres botigues a la ciutat.
FINS A SIS BONS PER PERSONA EN DUES FASES La campanya està oberta a les persones majors d’edat empadronades a Barcelona i funciona íntegrament de manera digital. Per evitar que els descomptes es concentrin en un nombre reduït de consumidors, el programa estableix un sistema de participació progressiva que limita el nombre de bons disponibles per persona i en condiciona l’accés a l’ús dels anteriors. En cada fase es poden arribar a utilitzar tres bons per persona, de manera que el màxim previst és de sis bons durant el conjunt de la campanya. El primer es pot utilitzar durant el mes següent a la descàrrega. Si s’esgota ————————— dins dels pri-
En cada fase es poden arribar a utilitzar tres bons per persona, de manera que el màxim previst és de sis bons durant el conjunt de la campanya —————————
Foto Ceci Fimia
#7 octubre|novembre 2026
50
mers 15 dies, es pot accedir a un segon bo, i l’ús dels dos primers dins dels terminis establerts i en establiments del mateix barri de residència permet optar a un tercer, com a incentiu per afavorir el consum de proximitat. A més, l’Ajuntament ha fixat un límit de 1.000 bons bescanviats per empresa, equivalent a un màxim de 30.000 euros en compres subvencionades per establiment o empresa. La mesura vol repartir l’impacte econòmic entre el màxim nombre de negocis i evitar que els ajuts es concentrin en uns quants comerços. Pel que fa a la gestió, el consistori ha seleccionat per concurs una entitat financera amb oficines a Barcelona per operar la plataforma tecnològica del programa, distribuir els fons als establiments i garantir la traçabilitat de les operacions i el compliment de la normativa de protecció de dades.
Foto Ceci Fimia
Els representants del sector consideren que el caràcter digital de la iniciativa no hauria de ser un obstacle per a les persones amb menys habilitats tecnològiques. Puig va explicar que en molts establiments hi ha treballadors o familiars que poden ajudar els clients a descarregar els bons. L’EXPERIÈNCIA DEL 2021, PUNT DE PARTIDA El Bonus Consum recupera una fórmula que Barcelona ja va posar en marxa a finals del 2021, després de la pandèmia, per contribuir a la recuperació del comerç local. Aquella edició va comptar també amb una inversió municipal de quatre milions d’euros i va generar un retorn estimat de vuit milions al sector comercial, amb uns 1.800 establiments adherits. En aquesta nova convocatòria, els comerciants confien a superar els 2.000 negocis participants, afavorits pel coneixement previ de la iniciativa i per la incorporació dels mercats municipals. El consistori, per la seva banda, espera que les dues fases generin un impacte econòmic d’uns 12 milions d’euros.
Foto Mariona Gil
51
#7 octubre|novembre 2026
El Cafè Vienès:
una fàbrica d'art al cor de Barcelona Va ser la seu de la resistència catalanista durant el franquisme, lloc d’inspiració de les obres de Salvador Espriu i espai de rodatge per a Woody Allen Jesús Martín Araujo Una nit d’estiu del juny del 2007, el cineasta Woody Allen va aparèixer per sorpresa a la planta baixa de l’excèntrica i modernista Casa Fuster, on es troba el Cafè Vienès, i va oferir al públic un concert de clarinet que es va allargar durant més de dues hores. Allen no estava sol, l’acompanyaven Eddy Davis i Conal Fowkes, components de la Woody Allen Jazz Band, amb qui tocava habitualment a l’Hotel Carlyle de Nova York.
#7 octubre|novembre 2026
El lloc no el va deixar indiferent: un ambient carregat de bohèmia amb una elegant decoració d’estil modernista que inclou vigoroses columnes de marbre, enormes finestrals que exposen el carrer Gran de Gràcia i un sostre ondulat que intenta imitar el resultat d’unes voltes. Probablement, li va fer tornar a la seva Nova York natal. Allen va quedar tan fascinat pel Vienès que va escollir el lloc com a escenari de la pel·lícula que estava rodant a la ciutat aquelles setmanes, ‘Vicky Cristina Barcelona’,
52
film de gran èxit de taquilla i per la qual Penélope Cruz es va endur l’Òscar a la millor actriu secundària, el 2009. Però molt abans que pels seus espais hi passés el cineasta, també ho va fer una figura estrella de la literatura catalana, el dramaturg i novel·lista Salvador Espriu, gran referent del moviment renovador literari del segle XX i una de les cares més freqüents al Cafè Vienès. Allà repassava la premsa, corregia les seves obres i intercanviava idees en les tertúlies que s’hi feien. El Vienès va ser l’excepció barcelonina a les idees franquistes imperants a la postguerra. Va funcionar com a refugi d’intel·lectuals, cantants, pintors, escriptors o periodistes que buscaven, des de la clandestinitat, mantenir vius els debats i les seves idees davant de la piconadora
reprodueix el mite d’Antígona i que falangista. El disseny d’algunes de les obres té com a tòpics l’exili, la resistència, d’Espriu, que estaven fortament la rebel·lia, la insubmissió, el càstig marcades per la tragèdia, el dolor i i la mort; també allà es podrien hala virulència d’una Guerra Civil Espa- ver construït els pilars de ‘Primera nyola sàdica, podrien haver tingut història d’Esther’, una reproducció l’origen al Vienès, on el poeta inter- bíblica que és un paral·lelisme encacanviava postura més clar de la ————————— Catalunya de la lats i raons en Allà Espriu repassava la postguerra i on els debats amb premsa, corregia les sees rescaten elealtres intel·lecves obres i intercanviava tuals que també ments com el idees en les tertúlies que es refugiaven desterrament o s’hi feien de la tempesta l’opressió. ————————— franquista. La presència Aquelles converses podrien ha- de Salvador Espriu al lloc va ser tan ver estat l’ingredient perfecte per a destacada que, després de la dicl’elaboració d’alguns dels seus títols tadura, la zona enjardinada que es més coneguts i que representen troba davant del Vienès i la Casa l’essència d’Espriu, com ‘Antígona’, Fuster va ser batejada per l’Ajuntaescrita el 1939, després de la incursió ment com a «Jardins de Salvador de les tropes franquistes a Barcelo- Espriu», tot i que és més popularna, i publicada el 1955, una obra que ment coneguda com a «Jardinets
53
de Gràcia». Gairebé cent anys més tard de la seva inauguració, el 1933, el Vienès manté la seva essència bohèmia. El local històric, que va funcionar com a establiment independent durant dècades, es va integrar a principis d’aquest segle dins de la selecta i luxosa Casa Fuster, i actualment encara convida la classe intel·lectual i artística barcelonina a asseure’s a les seves cadires, compartir ocurrències als seus sofàs i gaudir de sessions de jazz en directe els dijous a la nit.
#7 octubre|novembre 2026
Barcelona neteja
220.000 m de pintades 2
des de principi d'any
La ciutat ha dut a terme 82.861 actuacions durant els primers vuit mesos del 2026 i ha aconseguit resoldre el 93,8% dels avisos ciutadans en un màxim de set dies Adrià Torres Moreno Barcelona ha intensificat la retirada de pintades de l’espai públic amb un sistema de treball que combina intervencions preventives, una resposta més ràpida als avisos veïnals i actuacions específiques en edificis patrimonials. Entre gener i agost del 2026, els serveis municipals han
#7 octubre|novembre 2026
fet 82.861 actuacions i han netejat 222.087 metres quadrats de superfícies afectades, en el marc del Pla Endreça. Una de les principals millores es reflecteix en la reducció de les pintades que tornen a aparèixer als carrers un cop netejats. Segons les dades municipals, la mitjana de reembrutiment ha passat dels valors d’entre el 15% i el 20%
54
registrats a principis del 2024 a situar-se al voltant del 2%. L’Ajuntament atribueix aquesta evolució a una planificació més acurada dels treballs i al seguiment dels espais amb més incidències. El servei també ha gestionat prop de 8.000 peticions ciutadanes durant els primers vuit mesos de l’any. El 93,8% dels avisos rebuts a través del sistema IRIS
tadania. Els equips municipals també actuen a partir de les inspeccions i deteccions efectuades als punts on les pintades són més habituals. Aquesta informació permet ajustar els recorreguts i prioritzar les intervencions abans que les afectacions s’acumulin. Durant els primers vuit mesos del 2026, l’Auditoria de l’Espai Públic ha originat 911 actuacions de neteja. Aquesta línia de treball es va posar en marxa a finals de juliol del 2025, any en què ja es van executar 470 intervencions durant els cinc mesos següents. En paral·lel, les denúncies per grafits, pintades i altres expressions escrites a l’espai públic han disminuït un 23,1%. Entre el 15 de febrer i el 30 de juny del 2026 se'n van registrar 103, davant de les 134 del mateix període de l’any anterior. MÉS DE 3.600 INTERVENCIONS EN FAÇANES PATRIMONIALS La retirada de pintades també
s’estén als edificis amb valor arquitectònic. Fins al moment, els serveis especialitzats han dut a terme 3.619 actuacions en façanes d’edificis catalogats amb els nivells B i C, que han permès netejar 11.075 metres quadrats. Quatre equips treballen de dilluns a divendres en aquestes intervencions, distribuïts en dos torns. Els professionals del matí, especialitzats en restauració, utilitzen sistemes de projecció a baixa pressió de microesferes de vidre reciclat. A la tarda, els equips recorren a maquinària d’hidropressió i productes decapants biodegradables. El procediment s’adapta a les característiques de cada superfície per evitar danys als materials originals. Un cop eliminada la pintada, els tècnics valoren si cal recuperar l’acabat de la façana amb veladures i hi apliquen, quan correspon, una protecció antigrafiti de base aquosa per facilitar futures neteges.
————————— El 93,8% dels avisos rebuts a través del sistema IRIS s’han resolt en set dies o menys, una millora respecte del 2024 ————————— s’han resolt en set dies o menys, una millora respecte del 2024, quan el termini de resolució podia arribar als 30 dies. La tinenta d’alcaldia d’Urbanisme, Acció Climàtica, Mobilitat, Pla de Barris i Serveis Urbans, Laia Bonet, ha defensat la continuïtat d’aquest model de treball i ha destacat la importància de combinar prevenció, rapidesa i planificació per mantenir la ciutat en bones condicions. MÉS CONTROL DELS CARRERS AMB INCIDÈNCIES RECURRENTS La neteja no es limita a respondre als avisos que presenta la ciu-
55
#7 octubre|novembre 2026
REVISIONS PREVENTIVES I DISPOSITIUS ESPECIALS Les actuacions municipals també inclouen inspeccions periòdiques en carrers amb incidències recurrents, edificis municipals, infraestructures públiques i els 41 mercats de Barcelona. Durant el
#7 octubre|novembre 2026
————————— Fins al moment, els serveis especialitzats han dut a terme 3.619 actuacions en façanes d’edificis catalogats amb els nivells B i C —————————
56
primer semestre de l’any es van completar les revisions previstes en aquests espais. Un altre dels àmbits d’intervenció ha estat l’entorn dels edificis vinculats a Antoni Gaudí, on s’han destinat 140 jornades de treball, amb més de 2.200 actuacions i la neteja de 1.850 metres quadrats. A més, la ciutat ha desplegat dispositius específics coincidint amb esdeveniments de projecció internacional, com el pas del Tour de França, la visita del Sant Pare en el marc de l’Any Gaudí i la gala dels Premis Goya. Aquests operatius han servit per revisar i netejar els itineraris i els espais vinculats a les celebracions, amb l’objectiu de garantir-ne l’estat abans i durant els actes.
ÀREA METROPOLITANA CATALUNYA TINDRÀ TRES NOVES OAC METROPOLITANES: SABADELL, SANTA COLOMA I ESPLUGUES Sabadell serà la primera i obrirà a principis de 2027 La Generalitat obrirà les tres primeres oficines d’atenció ciutadana metropolitanes de Catalunya a Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Esplugues de Llobregat. Els nous equipaments donaran servei a prop de 400.000 persones i entraran en funcionament entre el 2027 i el 2028. La primera oficina obrirà a principis del 2027 al número 17 del carrer de Gràcia de Sabadell, amb dotze professionals. A Santa Coloma, l’obertura està prevista per al primer trimestre del 2028, mentre que a Esplugues començarà a funcionar durant
el tercer trimestre del mateix any, a l’edifici del Molí. Totes dues disposaran de set treballadors.
la xarxa, que també inclou oficines a Barcelona i la Seu d’Urgell.
Les oficines permetran fer tràmits administratius, registrar documents, obtenir certificats digitals i rebre assessorament presencial. Amb aquestes incorporacions, la xarxa integrada de la Generalitat arribarà als catorze equipaments. El conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha defensat la necessitat d’apropar l’administració a la ciutadania. El Govern destinarà uns 18 milions d’euros al desplegament de
GAVÀ REP UN RECONEIXEMENT PER 11 PROJECTES INNOVADORS DE GESTIÓ MUNICIPAL IMPULSATS EN UNA DÈCADA La Federació de Municipis de Catalunya destaca iniciatives desenvolupades entre el 2016 i el 2025 que han servit de referència per a altres ajuntaments L’Ajuntament de Gavà ha rebut un reconeixement de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) per la seva trajectòria en innovació aplicada a la gestió municipal. La distinció s’ha lliurat durant la celebració del 45è aniversari de l’entitat, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. El guardó destaca onze iniciatives impulsades entre el 2016 i el 2025 en àmbits com la participació ciutadana, la transparència, l’educació, la mobilitat sostenible, la promoció econòmica i l’atenció a les persones. Tots els projectes figuren al Llibre de bones pràctiques dels governs locals, elaborat per l’FMC i la Fundació Carles Pi i Sunyer. Entre les propostes reconegudes destaquen Junts Fem Barri, que permetia als veïns decidir millores de l’espai públic; Made in Gavà, dedicat a l’activitat econòmica, i Gavà t’Ajuda, un servei de suport i voluntariat creat durant la pandèmia. La relació inclou iniciatives d’acompanyament familiar, mentoria socioeducativa, transparència pressupostària, salut laboral, economia circular i foment de la mobilitat sostenible a la platja. El reconeixement posa en valor una dècada de projectes municipals orientats a millorar els serveis públics.
57
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT EXERCIRÀ EL DRET DE TANTEIG PER COMPRAR 5 EDIFICIS AL SAMONTÀ AMB 148 HABITATGES L’Ajuntament invertirà 27 milions d’euros per evitar que els immobles passin a un fons d’inversió i mantindrà els contractes de lloguer vigents, inclosos els de renda antiga L’Ajuntament de L’Hospitalet comprarà cinc edificis al Samontà, amb un total de 148 habitatges, per evitar que acabin en mans d’un fons d’inversió. El consistori exercirà el dret de tanteig amb una inversió prevista de 27 milions d’euros, que es concretarà mitjançant una taxació independent. L’operació es finançarà amb el romanent municipal del 2025 i permetrà incorporar els immobles al parc públic d’habitatge. Els edificis tenen ascensor i disposen de pisos d’entre 50 i 71 metres quadrats. L’alcalde, David Quirós, ha assegurat que els residents podran continuar vivint als seus domicilis, ja que l’Ajuntament assumirà tots els contractes de lloguer vigents, inclosos els de renda antiga, sense modificar-ne les condicions. Els habitatges adquirits tindran protecció oficial permanent i, quan quedin buits, es destinaran a lloguer assequible. La compra es completarà en dues fases, entre el 2026 i el 2027. Aquesta adquisició supera àmpliament l’objectiu municipal de comprar 56 habitatges mitjançant tanteig i retracte fins al 2031.
#7 octubre|novembre 2026
ÁLEX GÓMEZ,
Professor a l'EAE Business School
“La IA només atrofiarà la creativitat d’aquells que la utilitzin per deixar de pensar”
#7 octubre|novembre 2026
58
titucions.
Adrià Miró Canturri Barcelona acollirà la Biennal d’Arts Digitals amb la intenció de ser una plataforma que connecti pensament, creació artística i sector professional, amb la presència d'artistes i empreses, així com també estudiants. Parlem d’aquest esdeveniment amb l’Álex Gómez, professor a la EAE Business School, i també posem un termòmetre a l’estat de les arts digitals a Catalunya i la irrupció de la IA. Barcelona acollirà la primera Biennal d’Arts Digitals. Perquè el lector es pugui ubicar, què podríem encabir dins del concepte d’arts digitals? És un concepte paraigua, i cada vegada més ampli. Quan parlem d'arts digitals parlem de qualsevol disciplina artística en la qual la tecnologia no és només una eina, sinó una part essencial del procés creatiu o de la pròpia obra: art generatiu, instal·lacions interactives, videomapping, realitat virtual i augmentada... i ara, sobretot, tot el que surt de la
El sistema educatiu i universitari de Catalunya s’està enfocant a aquestes noves tècniques o hauríem d’importar talent de fora? Crec que està avançant bastant i a bon ritme. Diria que hi ha una part —disseny, programació creativa, art i tecnologia— ben coberta en escoles i màsters específics. El problema és la universitat més tradicional on sí que crec que hi ha desfasament, perquè les eines evolucionen més ràpid del que qualsevol pla d'estudis pot actualitzar-se. I no ho plantejaria com substituir talent ————————— local per talent “A la universitat més de fora. El que tradicional crec que hi ha necessitem és desfasament, perquè les que el de fora eines evolucionen més vingui i es queràpid del que qualsevol di, que Barcelopla d'estudis pot na sigui imant, actualitzar-se” no sols fàbrica.
IA generativa. El denomina————————— dor comú no és La irrupció de la intel·ligència la tècnica sinó l'origen: són peces que neixen del codi i que normal- artificial està sent una oportument només tenen sentit en pan- nitat pels artistes o un focus de talla o en instal·lacions pensades conflicte? Les dues coses, i no hi ha contradicció aquí. Com a eina, per a això. és una oportunitat enorme: baixa Quin lloc ocupa Barcelona en la barrera tècnica per a materialitaquest camp? Barcelona porta zar idees que abans exigien anys anys sent un referent en creativi- d'ofici. Com a model de negoci i tat digital. Té un ecosistema molt de drets, genera un conflicte legípotent de disseny, videojocs, ani- tim: autoria, substitució del treball mació, música electrònica i star- humà, amb què s'ha entrenat. No tups tecnològiques. A més, esde- ho simplificaria en bo o dolent. És veniments com el ISE, el OFFF o una tensió que el sector haurà de el Sónar+D han ajudat a connectar resoldre amb noves regles. artistes, investigadors i empreses. De quina manera està canviPotser encara no té el pes de ciutats com Londres o Berlín en ant la manera de treballar dels alguns àmbits, i això és just en el artistes el fet de tenir una eina que pot ajudar la Biennal creant un tan potent com la IA? Quines esdeveniment que aglutini tot això són les disciplines artístiques que se’n poden beneficiar més? sota un mateix paraigua. Crec que el major canvi no està En què ajuda que se celebri tant en el resultat com en el procés aquest esdeveniment? Sobretot creatiu. Abans una idea podia tria donar visibilitat i a generar infra- gar dies a materialitzar-se; ara pots estructures que connectin durant generar desenes de versions en tot l'any a artistes, empreses i ins- qüestió de minuts i dedicar més
59
#7 octubre|novembre 2026
temps a seleccionar, combinar i refinar. Les disciplines més beneficiades crec que són l'animació, el disseny gràfic etc. Pot ‘atrofiar’ la creativitat humana el fet de tenir la IA al nostre abast? Internet va atrofiar la nostra manera d'investigar? De connectar? Photoshop o les càmeres digitals van matar la creativitat? Crec que no, el que van canviar va ser la manera de crear. La diferència, com sempre, la marquen les persones, només atrofiarà aquells que la utilitzin per a deixar de pensar. Hem vist com per exemple en els cartells de concerts, festes majors o altres activitats la IA és cada vegada més present. No li treu autenticitat i singularitat a aquestes ‘obres del dia a dia’? En part sí, perquè s'ha utilitzat sense cap mena de direcció d'art i es perd la singularitat. El problema de nou no és l'eina sinó usar-la sense criteri. En moltes ocasions la falta de pressupost provoca la solució fàcil. Quan vam veure el primer cartell d'aquestes característiques ens vam sorprendre de la capacitat que tenien de
#7 octubre|novembre 2026
fer-ho, no obstant això, quan veiem que tots ho fan igual es perd l'essència i la creativitat torna a guanyar rellevància. En el cas dels robots, existeix el concepte de la vall inquietant. És a dir, com més s’assembla un robot o figura artificial a un humà sense arribar a ser-ho del tot, més sensació de rebuig o incomoditat pot provocar. En el cas de l’art, existeix una rèplica d’aquest concepte? Pot ser que sí, però es manifesta de manera diferent. Curiosament, les
60
millors obres creades amb IA no intenten ocultar que han estat generades digitalment. Crec que la creació digital no ha de voler competir amb la creació tradicional i viceversa, perquè, encara que tots dos tinguin com a objectiu entretenir, ho fan des de perspectives diferents.
————————— “Curiosament, les millors obres creades amb IA no intenten ocultar que han estat generades digitalment. Crec que la creació digital no ha de voler competir amb la creació tradicional i viceversa” —————————
Al final, per generar imatges amb intel·ligència artificial és necessari beure d’altres continguts. En quin punt deixa això l’autoria de les obres i sobretot la propietat intel·lectual? Com es pot regular? És el debat per excel·lència que està damunt de la taula. I no tenim una resposta ferma. La tecnologia habitualment va més ràpid que la legislació. I això fa que per ara no hi hagi una resposta. Segurament veurem models on els artistes puguin decidir si autoritzen l'ús i en aquest cas cobrar a través d'un model de llicències. No crec que hi hagi una solució única i tampoc crec que es vagi a solucionar aviat.
Els NFTs van ser un dels primers ‘booms’ d’art digital, però han desaparegut del mapa. Pot passar el mateix amb els dissenys de la IA? Existeix la possibilitat que tornem a un art més tradicional, ara que està de moda tot el que s’associa amb el vintage? No, són casos totalment diferents. El boom NFT no va ser artístic sinó financer, la gent va entrar a especular, no a crear. I com tot boom financer, quan va passar el hype, es va refredar. La IA generativa no depèn d'un mercat, és una eina de producció. Pot perdre força, efectivament ara estem en una fase prèvia a la maduresa. Però no ho veig com una substitució.
61
#7 octubre|novembre 2026
El Raval guanya 17 pisos assequibles per a joves amb la rehabilitació d'una finca L’edifici, que presentava filtracions i desperfectes estructurals, s’ha transformat en una promoció de quatre lofts i 13 pisos de dues habitacions. Adrià Torres Moreno La ciutat ja compta amb 17 pisos de lloguer assequible per a joves menors de 35 anys al número 116 del carrer de l’Hospital, al barri del Raval amb lloguers que van dels 153 als 460 euros amb despeses de comunitat a part. La promoció, rehabilitada consta de quatre habitatges tipus loft i 13 pisos de dues habitacions. Quatre s’han adjudicat a famílies dels barris del Raval, el Gòtic i Sant Antoni, dos a famílies monoparentals i els onze restants corresponen al contingent general. Amb aquest lliurament, la ciutat suma 2.285 habitatges amb les claus entregades durant l’actual mandat. A Ciutat Vella, la xifra arriba als 99 pisos. DE FINCA DETERIORADA A HABITATGE ASSEQUIBLE L’edifici es trobava en molt mal estat de conservació abans de començar les obres. Les filtracions havien malmès les bigues de fusta i l’estructura necessitava reforços. També hi havia desperfectes a les parets, les fusteries, les instal·lacions i la coberta. La rehabilitació ha permès adaptar els espais a les noves necessitats sense perdre la configuració principal de la finca. La redistribució ha reduït el nombre d’habitatges de 21 a 17, tot mantenint un local a la planta baixa. Les dues escales originals s’han
#7 octubre|novembre 2026
62
conservat i cadascuna disposa ara d’un ascensor. També s’han obert els replans cap als patis interiors per millorar-ne la ventilació i s’han renovat les instal·lacions, amb la incorporació d’equips eficients per a l’aigua calenta i la climatització. La intervenció també ha recuperat elements arquitectònics de l’edifici. Als patis interiors s’han instal·lat baranes i reixes amb formes singulars, a més de revestiments parcials amb rajoles de colors. A la façana principal, els treballs han permès recuperar el revestiment de morter de calç i els tons originals, seguint les directrius dels serveis tècnics de Ciutat Vella. NOVES PROMOCIONS EN MARXA A CIUTAT VELLA Els 17 pisos del carrer de l’Hospital se sumen a altres habitatges públics lliurats des de principi d’any al districte. És el cas dels 44 pisos del carrer de Sant Martí, els 19 habitatges de lloguer assequible del carrer d’en Robador i els 13 de la finca Llar Barcelona, al passeig de Joan de Borbó.
L’oferta també creixerà amb noves promocions. Al número 16 del carrer d’en Botella hi ha 11 habitatges de protecció oficial pendents d’adjudicació, mentre que la promoció de la ronda de Sant Pau, 46, preveu 36 pisos que gestionarà l’entitat Habitat 3. Paral·lelament, continuen les obres de rehabilitació de dues finques més: una al carrer de Lancas-
ter amb 29 habitatges, i una altra al carrer de la Reina Amàlia amb vuit pisos. Aquesta actuació forma part del Pla Viure impulsat per l’Ajuntament de Barcelona que preveu diverses mesures per ampliar l’oferta d’habitatge assequible i facilitar l’accés a un pis. Entre les actuacions hi ha l’aplicació de l’índex de preus del lloguer a tota la ciutat, la construcció de nous ha————————— bitatges públics i la col·laboració Els lloguers dels pisos van dels 153 als 460 euros amb entitats sense ànim de lucre amb despeses de comu- i el sector privat.
nitat a part —————————
63
#7 octubre|novembre 2026
La Cavalcada de Reis de Sants busca voluntaris per garantir-ne la continuïtat L’organització alerta de la manca de mans per preparar la cita i impulsa diverses activitats per captar col·laboradors i patrocinadors Lourdes Tasies cano La Cavalcada de Reis de Sants afronta les pròximes festes de Nadal amb dificultats per reunir prou persones que s’impliquin en l’organització. L’equip responsable treballa per garantir que la desfilada pugui tirar endavant, però reconeix que la manca de voluntaris complica les tasques de preparació i manteniment de les carrosses. Per això, ha començat a impulsar diferents iniciatives per donar-se a conèixer, captar noves incorporaci-
#7 octubre|novembre 2026
ons i aconseguir patrocinadors que ajudin a sostenir l’activitat. Amadeu Cervera, una de les persones implicades en l’organització, reconeix que la situació és complicada. «Anem justets de gent. La gent col·labora a última hora, però és necessari gent que ajudi durant tot el procés», explica. L’organització de veïns necessita ampliar el nombre de persones que participen activament en els preparatius per repartir les responsabilitats i evitar que tota la feina recaigui sempre en els mateixos voluntaris.
64
REUNIONS PER PREPARAR LA CAVALCADA El veïnat ja ha començat a treballar en els preparatius de la pròxima Cavalcada de Reis. Aquest mateix divendres, els responsables s’han reunit amb el tècnic de barri per estudiar com es podrà organitzar la desfilada i abordar les necessitats que caldrà cobrir perquè la celebració es desenvolupi amb normalitat. La preparació d’una cavalcada implica molt més que la jornada del 5 de gener. Durant els mesos
————————— Tirar endavant una cavalcada és molt difícil. S’han de repassar coses, fer el material… No és només el dia de la cavalcada, sinó tot el que comporta» —————————
previs, cal revisar el material, comprovar l’estat de les carrosses, reparar els elements que ho necessitin i coordinar els diferents participants. També s’han de preveure les despeses, gestionar les col·laboracions i mantenir el contacte amb les bandes de música que participen en la desfilada. «Tirar endavant una cavalcada és molt difícil. S’han de repassar coses, fer el material… No és només el dia de la cavalcada, sinó tot el que comporta», assenyala Cervera. Aquesta feina prèvia és una de les principals preocupacions de l’organització. Les tasques s’acumulen i requereixen persones disponibles al llarg de l’any, no únicament quan s’acosten les festes nadalenques.
cles més importants per garantir la continuïtat de la Cavalcada de Reis de Sants. Tot i que hi ha persones que manifesten la seva intenció de col·laborar, l’organització assegura que costa que aquesta predisposició es tradueixi en una participació regular. «Tothom diu “vindré a ajudar”, però només som tres», lamenta Cervera, que descriu una situació en què les mateixes persones han d'assumir bona part de les responsabilitats. La preparació de la cavalcada exigeix constància i dedicació. Entre les tasques habituals hi ha revisar la bústia, organitzar el material, comprovar l’estat de les carrosses i coordinar les necessitats tècniques. Quan hi ha poques persones disponibles, aquestes feines es concentren en un grup reduït de voluntaris, que han de compaginar-les amb les seves obligacions personals. Cervera també posa l’accent en la necessitat d’incorporar persones que puguin aportar coneixements pràctics. L’organització necessita col·laboradors que sàpiguen treballar amb la il·luminació, fer reparacions i canviar rodes, entre altres tasques de manteniment. Per això, la crida no s’adreça únicament a persones que vulguin participar el dia de la cavalcada, sinó també a aquelles que puguin dedicar-hi una part del seu temps durant els mesos previs.
«NO PODEM SER ELS QUATRE GATS DE SEMPRE» El cansament dels voluntaris que sostenen el projecte és una altra de les qüestions que preocupa l’organització. Cervera admet que la situació li afecta l’estat d’ànim i que la manca de relleu dificulta mantenir la motivació davant de totes les responsabilitats. «Jo estic molt baix d’ànims, però ho faig tot pel barri», afirma. El responsable reivindica la implicació veïnal com una peça fonamental per mantenir viva una celebració que forma part de la tradició nadalenca de Sants. Tanmateix, considera que no és sostenible que el pes de l’organització continuï recaient en un grup tan reduït. «No podem ser els quatre gats de sempre. Necessitem gent implicada», insisteix. Cervera descriu un equip format per persones de diferents edats, però amb una presència important de voluntaris grans. Entre els col·laboradors hi ha un home de 87 anys i altres persones que, malgrat l’edat, continuen dedicant temps i esforços a preparar la desfilada. Aquesta realitat posa de manifest la necessitat d’incorporar noves generacions i garantir el relleu de les persones que, any rere any, han mantingut el projecte. UNA CAVALCADA QUE NECESSITA RECURSOS ECONÒMICS
LA MANCA DE VOLUNTARIS, EL PRINCIPAL PROBLEMA La falta de mans és un dels obsta-
65
#7 octubre|novembre 2026
La manca de voluntaris no és l’únic repte. L’organització també ha de fer front a les despeses que comporta mantenir les carrosses i preparar una desfilada amb tots els elements necessaris. Les reparacions i les millores tècniques poden tenir un cost elevat, especialment quan cal substituir components o renovar material. A més, la participació de les bandes de música requereix una planificació econòmica i una coordinació anticipada. «Tenim les bandes de música preguntant quan els pagarem, i hem de canviar coses que són molt cares», explica Cervera. Davant d’aquesta situació, l’organització considera imprescindible aconseguir patrocinadors que contribueixin a finançar les despeses. El suport econòmic permetria afrontar les reparacions, renovar els elements necessaris i garantir que la cavalcada disposi dels recursos adequats. La cerca de patrocinadors va lligada a una altra necessitat: augmentar la visibilitat de la iniciativa perquè més persones, comerços i empreses coneguin el projecte i s’hi puguin implicar.
Foto Isaac Carbonell
ACTIVITATS PER DONAR-SE A CONÈIXER I CAPTAR COL·LABORADORS
Per ampliar la base social i trobar que la celebració depèn de la parnoves vies de suport, l’organització ticipació de moltes persones. ha començat a participar en diferents activitats del barri. L’objectiu UNA CRIDA AL BARRI PER és acostar-se als veïns, explicar la MANTENIR VIVA LA feina que hi ha al darrere de la Ca- TRADICIÓ La Cavalcada de Reis és una de valcada de Reis i donar a conèixer les cites destacades del calendari les necessitats de l’equip. Una de les accions ha estat ins- nadalenc, però la seva celebració tal·lar una carpa durant la jorna- requereix una feina organitzativa da del Mercat Medieval, un espai que sovint passa desapercebuda. que els ha permès tenir presència Darrere de la desfilada hi ha mesos pública i donar visibilitat al projec- de preparació, manteniment, coordinació i recerca de recursos. te. A Sants, els responsables alerten La iniciativa tindrà continuïtat amb la participació en el Tradicat, que la continuïtat del projecte neprevist per al dia 17, i amb l’organit- cessita més persones disposades zació d’una festa el 29 de novem- a implicar-s’hi. No es tracta només bre. Aquestes activitats formen de trobar voluntaris per al dia de part de l’estratègia per arribar a la cavalcada, sinó de construir un més persones i aconseguir que equip estable que pugui assumir la cavalcada no sigui present al les diferents tasques al llarg de barri únicament durant les festes l’any. La incorporació de persones amb nadalenques. «Necessitem tenir visibilitat per captar gent i tenir pa- habilitats tècniques, la participació de nous voluntaris i l’obtenció de trocinadors», resumeix Cervera. La intenció és aprofitar aquests suport econòmic són algunes de espais per explicar que la cavalca- les prioritats de l’organització per da necessita una implicació conti- afrontar els pròxims mesos. Cervera manté el compromís nuada i que qualsevol col·laboració pot contribuir a repartir la feina. amb la celebració perquè consiL’organització vol que els veïns dera que és una manera de treballar pel barri, coneguin de ————————— però reclama primera mà les L’organització considera que aquesta tasques que cal imprescindible aconseresponsabilitat fer i entenguin guir patrocinadors que sigui comparcontribueixin a finançar tida. El repte és les despeses aconseguir que ————————— la cavalcada continuï sent una realitat gràcies a una implicació veïnal més àmplia i que el pes de la preparació no recaigui sempre en les mateixes persones. Amb les reunions de coordinació ja en marxa i diverses activitats previstes per augmentar-ne la visibilitat, l’organització busca reforçar el projecte abans de l’arribada de les festes. El missatge és clar: perquè els Reis tornin a recórrer els carrers de Sants, calen més mans, més recursos i més persones disposades a treballar durant tot l’any.
#7 octubre|novembre 2026
66
ÀREA METROPOLITANA BADALONA APROVA 1,35 MILIONS D’EUROS PER REORDENAR EL PARC DE LLOREDA I AVANÇA EN EL PROJECTE URBANÍSTIC DE CAN COLOMER L’Ajuntament i l’AMB cofinançaran la segona fase de les obres del parc El Ple de Badalona ha aprovat per unanimitat un conveni amb l’Àrea Metropolitana de Barcelona per finançar la segona fase de reforma del Parc de Lloreda. L’actuació té un pressupost d’1,35 milions d’euros, dels quals l’AMB aportarà 473.216 euros i l’Ajuntament assumirà els 877.192 restants. El projecte inclou noves rampes i escales per millorar l’accessibilitat, la renovació de la zona per a gossos, l’estabilització dels talussos i la instal·lació d’un gimnàs per a adults. També es renovaran l’enllumenat LED, el clavegueram i la vegetació. L’AMB contractarà i dirigirà
les obres. D’altra banda, el Ple ha fet avançar la modificació urbanística de Can Colomer, que busca protegir part d’aquest entorn paisatgístic i traslladar edificabilitat a cinc zones de la ciutat. La proposta preveu construir 772 habitatges, 130 dels quals a Can Colomer. Del total, 323 seran de protecció oficial i 120 habitatges de lloguer protegit es cediran a l’Ajuntament. El document ha rebut el suport del PP i el PSC, el rebuig de Guanyem i els Comuns i l’abstenció d’ERC.
SANTA COLOMA REUNEIX 26 EMPRESES I OFEREIX 283 OPORTUNITATS LABORALS AL GIRAFEINA La segona edició de la fira supera les 800 persones inscrites i reforça la connexió entre empreses i candidats del Barcelonès Nord Santa Coloma de Gramenet ha celebrat una nova edició del GiraFeina, una fira d’ocupació que connecta empreses amb persones que busquen feina o volen millorar la seva situació laboral. La jornada, celebrada al Centre de Formació Marie Curie, ha reunit 26 empreses, més de 800 inscrits i una oferta de 283 oportunitats laborals. Sota el lema "Un dia per trobar feina", la iniciativa ha permès als participants presentar els seus perfils professionals i mantenir entrevistes breus amb els responsables de selecció. L’objectiu és facilitar les contractacions i ajudar les empreses a trobar candidats adequats.
ESPLUGUES OBRE EL CAMÍ DE LES PAPALLONES, UN JARDÍ PER AL DOL GESTACIONAL, PERINATAL I NEONATAL El nou espai s’inaugura aquest 15 d’octubre i coincideix amb el Dia Internacional de Conscienciació sobre la Mort Gestacional, Perinatal i Neonatal Esplugues ha inaugurat el Camí de les Papallones, un espai de record dedicat a les famílies que han patit una pèrdua gestacional, perinatal o neonatal. El jardí, situat al cementiri municipal, ha obert coincidint amb el Dia Internacional de Conscienciació sobre aquestes morts. L’espai ocupa uns 300 metres quadrats i està dividit en tres àmbits. El primer, de Trobada, disposa d’un banc envoltat de vegetació; el segon, de Reunió, està pensat per compartir records i celebrar actes commemoratius; i el tercer, de Reflexió, ofereix un entorn íntim de recolliment.
La fira està organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona al Barcelonès Nord, l’Ajuntament i l’empresa municipal Grameimpuls. La participació empresarial ha augmentat respecte de la primera edició, que va comptar amb 24 companyies. L’alcaldessa, Mireia González, ha destacat la importància de crear espais de trobada entre empreses i treballadors. El consistori vol consolidar el GiraFeina com una cita de referència al Barcelonès Nord, especialment per impulsar l’ocupació juvenil i retenir talent local.
67
En aquest últim espai hi ha papallones blaves de ceràmica, símbol del dol perinatal, i unes petites medalles fetes amb terra i llavors. Les famílies hi poden escriure missatges i dipositar-les al jardí perquè, amb el temps, germinin noves plantes. El projecte combina vegetació mediterrània i elements ceràmics vinculats a la tradició local. En el disseny hi han col·laborat professionals i entitats especialitzades, com l’Hospital Sant Joan de Déu i la Fundació Cor a Cor.
#7 octubre|novembre 2026
Carrer Comte Borrell, 35:
Els veïns de tota la vida en marxen Laura Lop, veïna de l’immoble, explica com ha canviat la convivència i com cada vegada queden menys residents dels que hi han viscut durant anys Lourdes Tasies Cano L’edifici del carrer de Comte Borrell, 35, viu un canvi en el seu veïnat. Els residents que han format part de la comunitat durant anys marxen progressivament per anar a viure a altres llocs, una situació que transforma les relacions entre els habitants i modifica la vida quotidiana de l’immoble. Laura Lop, veïna de l’edifici, explica com ha viscut aquesta evolució i com, amb el pas del temps, ha passat de conèixer els veïns que l’envoltaven a veure que cada vegada en queden menys dels de «tota la vida». La situació reflecteix un canvi que va més enllà de les persones que ocupen els habitatges. Quan
#7 octubre|novembre 2026
els residents que han compartit escales, passadissos i anys de convivència marxen, també es transformen els vincles que s’han anat construint dins de la comunitat. Els noms i les cares conegudes deixen pas, progressivament, a nous residents, mentre que les relacions que s’havien consolidat amb el temps poden perdre continuïtat. UN VEÏNAT QUE CANVIA AMB EL PAS DELS ANYS Conèixer les persones que viuen a la porta del costat, saludar-se a l’escala o compartir converses quotidianes són gestos que formen part de la convivència en molts edificis. Al carrer de Comte
68
Borrell, 35, però, aquesta realitat ha anat canviant a mesura que alguns dels residents de sempre han deixat els seus habitatges. Laura Lop explica aquesta transformació des de la seva experiència com a veïna. Amb els anys, ha vist com persones amb qui compartia el dia a dia han marxat a viure en altres llocs. Una evolució que ha fet que el paisatge humà de l’edifici sigui diferent del que recordava. El canvi es percep especialment en la desaparició progressiva d’aquelles relacions construïdes al llarg del temps. Els veïns que es coneixien des de feia anys formaven part d’una xarxa de confiança que anava més enllà de compartir una mateixa adreça.
sàriament d’un dia per l’altre, sinó de manera gradual. Un veí marxa, després ho fa un altre i, amb el temps, les persones que havien compartit una llarga trajectòria al mateix immoble es converteixen en una minoria. Aquesta pèrdua progressiva de veïns coneguts pot modificar la manera com es viu l’edifici. La convivència continua, però les relacions ja no són exactament les mateixes. Les persones que havien coincidit durant anys deixen de formar part de les rutines quotidianes i els nous residents han de construir els seus propis vincles amb la comunitat.
Foto Òscar Giralt
MARXAR A VIURE A ALTRES LLOCS «CADA VEGADA QUEDEN La sortida dels veïns de sempre MENYS DELS DE TOTA LA VIDA» és el tret més visible del canvi que Per a Lop, un dels aspectes més descriu Lop. Els residents que dusignificatius d’aquesta transfor- rant anys han tingut casa seva al mació és comprovar que cada ve- carrer de Comte Borrell, 35, han gada hi ha menys residents dels anat marxant per continuar la seva que han viscut a l’edifici durant vida en altres llocs. molts anys. La veïna recorda com Cada sortida suposa una transabans coneixia les persones que formació en la composició del veformaven part de la comunitat i ïnat. Els habitatges passen a tenir com aquesta familiaritat s’ha anat nous ocupants i l’edifici incorpora diluint amb les diferents sortides. persones que no necessàriament El canvi no es produeix neces- comparteixen la història de la comunitat anterior. Aquesta re————————— novació forma Amb els anys, ha vist part de l’evolucom persones amb qui ció de qualsevol compartia el dia a dia immoble, però han marxat a viure en adquireix una altres llocs dimensió espe————————— cial quan afecta persones que han mantingut una relació continuada amb el mateix entorn durant molts anys. Per als qui encara hi viuen, els canvis es fan visibles en els espais compartits i en l’absència de persones que fins aleshores formaven part del dia a dia. MÉS QUE COMPARTIR ESCALA: ELS VINCLES ENTRE VEÏNS La convivència veïnal no es limita
69
a viure en un mateix edifici. Amb el pas dels anys, els residents poden establir relacions que es construeixen a partir de petites situacions quotidianes: trobar-se a l’entrada, coincidir a l’ascensor, conversar al replà o interessar-se per com estan els altres. Quan aquestes persones marxen, també desapareix una part de les rutines que havien definit la comunitat. Les relacions que s’havien consolidat al llarg del temps deixen de tenir la mateixa presència i el veïnat ha de tornar a adaptar-se a una nova composició. El testimoni de Laura Lop permet posar el focus en aquesta dimensió humana del canvi. Més enllà del nombre de persones que continuen vivint a l’edifici, la transformació també es pot observar en la manera com els residents es coneixen i es relacionen entre ells. UNA NOVA ETAPA PER A L’EDIFICI L’edifici del carrer de Comte Borrell, 35, afronta així una etapa marcada per la renovació del seu veïnat. Els residents de tota la vida que marxen deixen enrere una història compartida, mentre que les persones que arriben passen a formar part d’una comunitat que continua evolucionant. Per a Laura Lop, el canvi es resumeix en una constatació: cada vegada queden menys dels veïns que coneixia des de feia anys. La seva experiència mostra com les transformacions residencials també tenen conseqüències en les relacions personals i en el sentiment de pertinença a un lloc. El cas posa en relleu la importància dels vincles que es creen als edificis i de les relacions que es mantenen amb les persones amb qui es comparteix el dia a dia. Perquè, quan els veïns de sempre marxen, no només canvien els noms de les bústies: també es transforma la manera com es viu i es reconeix la comunitat.
#7 octubre|novembre 2026
BEQUES JOVES TALENTS D’AIGÜES DE BARCELONA: 10 anys impulsant el talent jove i l’accés als estudis STEM
Des del 2016, Aigües de Barcelona ha becat 50 joves perquè puguin cursar estudis universitaris, especialment en l’àmbit STEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques)
#7 octubre|novembre 2026
Redacció L’any 2016 Aigües de Barcelona impulsava, de la mà de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), el primer programa de beques universitàries. La iniciativa Beques Joves Talents naixia amb l’objectiu de trencar les barreres econòmiques i socials de l’educació superior, donar oportunitats i facilitar l’accés a la universitat a joves brillants però amb recursos econòmics limitats. Una dècada més tard, el programa ha becat un total de 50 joves en estudis universitaris, majoritàriament STEM (Ciència, Tecnologia,
70
Enginyeria i Matemàtiques), 25 dels quals cursen actualment els estudis en universitats públiques catalanes. Unes xifres que evidencien l’impacte del programa en les vides de joves que, sense aquesta oportunitat, haurien vist limitada la seva formació. Aigües de Barcelona i la CONFAVC van celebrar els deu anys de Beques Joves Talents en un acte al Hub Social de Barcelona, un espai de referència en l’impuls de projectes d’innovació i transformació social. La jornada va servir per celebrar una dècada de trajectòria de Beques Joves Talents i reconèixer l’esforç dels estudiants que
Contingut ofert per Aigües de Barcelona
lona va més allà de garantir l'excel·lència d’un servei bàsic com és l'accés universal a l'aigua potable. La companyia, a través dels programes d’acció social, aposta per esdevenir un agent de transformació social per promoure ciutats més justes i amb menys desigualtats. Beques Joves Talents fa realitat aquesta visió amb una aposta clara per l’educació i la igualtat d’oportunitats, perquè cap talent quedi condicionat per la situació econòmica. “El talent no entén de situació econòmica, però les oportunitats sí. Fa deu anys que treballem per donar suport a joves amb talent i ambició perquè puguin continuar els estudis, independentment de la seva situació econòmica”, va destacar Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona. Jordi Giró, president de la CONFAVC, va posar en valor l’impacte d’aquesta aposta per la igualtat d’oportunitats després de deu anys de trajec————————— tòria: “Gràcies La iniciativa Beques programa Joves Talents naixia amb al impulsat amb l’objectiu de trencar les Aigües de Barbarreres econòmiques celona, tenim i socials de l’educació han format part superior, donar oportuni- la certesa d’hadel programa, tats i facilitar l’accés a la ver contribuït a canviar la vida amb la graduuniversitat a joves briació de la setellants però amb recursos de mig centenar de joves de na promoció i econòmics limitats llars vulnerables la benvinguda ————————— amb un renals nous becats que s’incorporen al programa diment acadèmic excel·lent. Les Beques Joves Talents i l’acompaaquest curs. L’acte va reconèixer també els nyament de l’equip d’Aula Actual estudiants que han finalitzat el seu de la CONFAVC han fet possible recorregut en el programa Beques que continuessin els estudis uniTalent Professional, una iniciativa versitaris i ens ha permès convertir que Aigües de Barcelona va posar en acció el compromís històric del en marxa el 2024 per impulsar la moviment veïnal amb la igualtat formació professional i les vocaci- d’oportunitats.” Un dels fets diferencials del proons verdes entre joves en situació grama és l’acompanyament intede vulnerabilitat. gral que planteja. L’alumnat rep una beca durant tota la carrera UNA DÈCADA IMPULSANT EL que cobreix l’import de la matríTALENT JOVE El propòsit d’Aigües de Barce- cula i dona suport a les despeses
71
vinculades a la seva formació. Però més enllà de l’ajut econòmic, els estudiants de les Beques Joves Talents reben un suport socioemocional i sessions d’orientació acadèmica i professional al llarg de la carrera a càrrec dels professionals del programa Aula Actual de la CONFAVC. Enguany, com a novetat, l’alumnat disposa d’un servei d’acompanyament psicològic, ofert per Salut Mental de Catalunya, i pot accedir a activitats culturals a través d’Apropa Cultura. Les valoracions dels participants són la prova de l’èxit del programa. L’any 2021 Sergi Berdor es va graduar en Enginyeria Informàtica a la primera promoció de les Beques Joves Talents: “Aquesta beca m’ha permès estudiar el que volia, tirar endavant. Ara soc on soc, i és, en gran part, gràcies a aquest programa.” D’altres, com Ranya Saad, graduada en Enginyeria Electrònica de Telecomunicacions a la cinquena promoció del programa, destaquen l’acompanyament integral rebut: “Tenir la beca al meu costat m’ha ajudat moltíssim a trobar les eines per afrontar els problemes, no només acadèmics, sinó també emocionals, que pots trobar al llarg d’una carrera com aquesta.” A més, un cop finalitzats els estudis, continuen rebent suport a través del programa Alumni, que els ofereix oportunitats laborals i els permet mantenir una xarxa de col·laboració amb altres participants. El programa Beques Joves Talents s’emmarca dins les iniciatives de millora de l’ocupabilitat del Pla d’acció social d’Aigües de Barcelona. Juntament amb les Beques Talent Professional formen part de l'estratègia de la companyia per generar oportunitats de futur per a persones amb dificultats d'accés al mercat laboral. Aquestes iniciatives impulsen el talent jove, especialment en contextos de vulnerabilitat social.
#7 octubre|novembre 2026
Barcelona: capital mundial del codi obert Del 26 al 30 d’octubre, la ciutat es transforma en l’epicentre de les tecnologies obertes, els drets digitals i la innovació democràtica
Roser Pros Roca Amb el Decidim Fest i el Mozilla Festival com a grans eixos, la segona edició de la trobada reuneix institucions, acadèmia i societat sota la premissa de que la tecnologia ha d’estar al servei de les persones. Després de l’èxit rotund de la seva primera edició, Barcelona torna a vestir-se de gala, però aquesta vegada no amb llums de festa major, sinó amb codi obert i debats sobre el futur de la democràcia digital. Del 26 al 30 d’octubre de 2026, la ciutat acull la segona edició de l’Open Tech Week (OTW), una trobada internacional que consolida el model barceloní com a referent mundial. Organitzada conjuntament per l’Ajuntament de Barcelona, Decidim, l’Oficina Tècnica del Canòdrom, Xnet (Institut per a la Digitalització Democràtica), Accent Obert, la Fundació Mozilla i Barcelona Innova, la setmana planteja l’ambiciós repte de repensar les infraestructures digitals des de la transparència, posant-les a l’abast de tothom afavorint així el bé comú. No es tracta d’una convenció
tecnològica més. En un moment històric marcat per la concentració del poder en unes poques grans corporacions i per les tensions d’un món multipolar, la OTW ofereix una alternativa possible. Com assenyalen els organitzadors en el manifest de l’esdeveniment: "Barcelona demostra que un altre model tecnològic és possible. La tecnologia ha d’estar al servei de les persones, no dels interessos corporatius". I per aconseguir-ho, la ciutat ha teixit una aliança que uneix la innovació pública de proximitat amb iniciatives de caràcter internacional. DEMOCRÀCIA I TECNOLOGIA: EL COR DE LA SETMANA El pes d’aquesta edició recau en dos grans festivals internacionals que, amb
#7 octubre|novembre 2026
72
els seus enfocaments complementaris, mostren el mapa de la tecnopolítica contemporània: el Decidim Fest i el Mozilla Festival (MozFest). Tots dos es portaran a terme entre el 28 i el 30 d’octubre, ocupant espais emblemàtics de la innovació social com el Canòdrom i la fàbrica Fabra i Coats. El Decidim Fest torna amb el lema "Democràcia i tecnologia en un món multipolar". Nascut a Barcelona el 2017, Decidim s’ha convertit en la plataforma de participació de codi obert més utilitzada per administracions públiques d’arreu del món. El festival reunirà la comunitat internacional de desenvolupadors, activistes, investigadores i responsables polítics per debatre la qüestió de qui governa les infraestructures digitals i en benefici de qui? La programació compta amb veus de primer nivell com Joshua Tan (CTO de Current AI), Kiran Chandra (del Free Software Movement
ta Alaa Abed El-Fattah o la jove inventora Gitanjali Rao, que oferiran una visió on la tecnologia es converteix en una eina d’empoderament col·lectiu i no pas de control. La setmana culminarà el 30 d’octubre amb una jornada conjunta entre ambdós festivals, que tancarà el cicle amb una assemblea oberta destinada a transformar el coneixement compartit en compromisos de cara a accions reals.
India) o Lea Gimpel (responsable de política i IA de la Digital Public Goods Alliance), a més de representants d’administracions públiques de ciutats com Zuric o Galdakao. L’objectiu és clar: imaginar i proposar alternatives democràtiques que enforteixen els béns comuns digitals davant la concentració de poder en unes poques mans. En paral·lel, la Fabra i Coats acollirà el retorn del Mozilla Festival, que enguany gira entorn del concepte "Wilding". Sota la direcció del poeta, humorista i activista ALOK Vaid-Menon, el festival proposa "renaturalitzar" la tecnologia i buscar alternatives a la seva centralització actual. Amb una previsió de més de 200 sessions, experiències interactives i instal·lacions artístiques, el MozFest espera rebre divesos milers de participants. A l’escenari principal hi intervindran figures destacades com Ruha Benjamin (Universitat de Princeton), l’activis-
————————— “Barcelona demostra que un altre model tecnològic és possible. La tecnologia ha d’estar al servei de les persones, no dels interessos corporatius” —————————
73
DE LA RECERCA A L'ACCIÓ: SOBIRANIA DIGITAL I DRETS HUMANS Més enllà dels grans festivals, l’Open Tech Week 2026 es complementa amb un programa d’activitats que connecten la teoria amb la pràctica política i social. La setmana arrenca els dies 26 i 27 amb l’Open Technology Research Symposium a la Universitat de Barcelona, dedicat a analitzar com fer possible la transició cap a les tecnologies obertes. El Cibernàrium acollirà l’Open Technologies Policy Summit, el primer esdeveniment d’aquestes característiques a Catalunya, en el qual participaran experts com Miguel Díez Blanco, responsable de l’Open Source Programme Office de la Comissió
#7 octubre|novembre #3 maig|juny 2026
Europea, qui analitzarà, juntament amb altres ponents, com portar la sobirania digital a la pràctica a partir d’experiències de diferents governs. Per a qui no estigui familiaritzat amb el terme, la "sobirania digital" consisteix en la capacitat d’una comunitat o una administració de controlar les seves pròpies eines tecnològiques i les seves dades, sense dependre de proveïdors privats que imposen les seves regles. És, en definitiva, aplicar els principis de l’autodeterminació al món digital. Aquesta voluntat de qüestionar l’statu quo també té un espai per a la ironia i la crítica social. El 29 d’octubre, l’Espai Bota de Fabra i Coats acollirà la Conferència 4D, organitzada per Xnet i Accent Obert, sota el títol "Burla’t del poder, genera canvi". La jornada proposa utilitzar l’humor com a eina de resistència contra el poder desmesurat dels multimilionaris tecnològics. Hi haurà intervencions en directe de projectes com Every One Hates Elon o el repositori Pessimists Archive, que demostra amb proves històriques com hem reciclat el mateix pànic davant de cada nova tecnologia des de fa segles. Finalment, el cicle es tancarà el 30 d’octubre amb l’Assemblea Popular per les Tecnologies Obertes.
#7 octubre|novembre 2026
————————— La meta és coordinar les demandes per reorientar les polítiques públiques cap a tecnologies que siguin obertes, accessibles a tothom i, sobretot, respectuoses amb els drets de les persones ————————— Oberta a activistes, investigadors i investigadores, i també funcionariat públic d’arreu del món, aquesta assemblea té l’objectiu de generar un full de ruta i una crida a l’acció. La meta és coordinar les demandes per reorientar les polítiques públiques cap a tecnologies que siguin obertes, accessibles a tothom i, sobretot, respectuoses amb els drets de les persones. Aquesta ambició no és gratuïta.
74
Barcelona va ser la primera ciutat del món a adherir-se als Principis sobre Codi Obert de les Nacions Unides, un fet que demostra el seu paper capdavanter en la promoció de la transparència i les infraestructures digitals públiques. Quan el 30 d’octubre es donin aquestes jornades per concloses, Barcelona haurà acollit una sèrie de conferències que hauran reafirmat el seu compromís, de llarg recorregut, amb un futur digital més obert, inclusiu i democràtic. Avui que els algoritmes decideixen cada cop més en diversos aspectes de les nostres vides, una iniciativa com l’Open Tech Week no fa més que recordar que la tecnologia és una eina que, ben gestionada entre tots, es posa al servei del bé comú.
75
#7 octubre|novembre 2026
Aquí, ens mou la sostenibilitat
Per això, ens anticipem als reptes del futur amb solucions com l’aigua regenerada, és a dir, aigua depurada que rep un tractament addicional perquè es pugui reutilitzar.
Descobreix més a aiguesdebarcelona.cat #7 octubre|novembre 2026
76