LA CIUTAT de Barcelona #6 by revistalaciutat

BARCELONA

Exemplar propietat d'aquest establiment î 671 373 820 e @laciutat_barcelona G diarilaciutatdebarcelona

laciutat.cat

Gegants de la Ciutat. Foto Xavi Torrent

REVISTA

#6 setembre | octubre 2026

Mercè 2026

BARCELONA SURT AL CARRER CIUTAT

SANT MARTÍ

CIUTAT

CIUTAT VELLA

CIUTAT

Cultura Popular a la Mercè

El Piromusical, al Bogatell

La Mercè canvia de rostre

L'origen del parc de la Ciutadella

El correfoc i la Porta de l'Infern

La Joana i la Marta arreglant el món en una platja ben neta.

www.amb.cat

A l’AMB fa més de 15 anys que treballem per donar-te la millor normalitat del món. Fem el que es dona per fet.

#6 setembre|octubre 2026

Llegeix-nos online

Índex

Setembre/octubre

2026

04 Cultura popular

50 Abel Plana

10 Festival de festivals

52 Breus metropolitans

54 Santa Eulàlia

Una festa que canvia

18 El cartell

58 L'estiu més càlid

20 Breus Barcelona

60 Mercè i religió

22 Canvis de cara

66 Dones escombriaires

26 Comerç local al pregó

70 La Escocesa

28 Piromusical al Bogatell

72 Pisos públics

34 Porta de l'infern

74 Llibres en català

36 Personatges emblemàtics

76 Nous pisos temporals

40 Parc de la Ciutadella

78 Llars a punt

44 Tradicions

80 Capital arquitectura

48 Mercè als districtes

+ 6.000 EXEMPLARS REPARTITS EN MÉS DE 1.200 PUNTS DE BARCELONA On ens pots trobar? Associacions de veïns, Ateneus, Biblioteques públiques, Cafeteries, Casals de barri, Cases de la festa, Centres de dia, Casals de la gent gran, Centres de negocis, Centres cívics, Centres esportius, Centres mèdics, Clients, Notaries, Organismes oficials, Residències geriàtriques i Universitats www.laciutat.cat

· Edita: Catonline S.L. · NIF: B-55620173 · Direcció: Jordi Puchol · Dipòsit legal: B 5281-2026 · Distribució: CORREOS

revistalaciutatbcn

ANUNCIA AQUÍ EL TEU NEGOCI

BARCELONA

î 671 373 820

e laciutat_barcelona

3 diarilaciutatdebarcelona G

#6 setembre|octubre 2026

M info@laciutat.cat

La cultura popular, un dels grans símbols de la Mercè Castellers, gegants, diables i sardanes omplen els carrers de Barcelona durant la Festa Major, però alguns veïns alerten que la massificació i la pèrdua de participació local poden fer que es perdi part del seu valor tradicional Lourdes Tasies cano La cultura popular és un dels elements que millor defineixen Catalunya i, com a conseqüència, la festa de la Mercè, la patrona de la ciutat comtal. Durant els dies de festa major, Barcelona es transforma en un gran escenari on els carrers, les places i els barris acullen castells, cercaviles, correfocs, sardanes, balls de gegants i capgrossos, trabucaires i tota mena d’expressions de la tradició catalana. Són activitats que formen part de la identitat festiva de la ciutat i que, any rere any, reuneixen milers de persones. Per a molts barcelonins, la Mercè no s’entén sense aquestes manifestacions. Són una oportunitat per sortir al carrer, trobar-se amb els veïns i mantenir vives les tradicions que han passat de generació en generació. Però, al mateix temps, alguns veïns consideren que aquesta cultura popular està perdent part del seu significat i que, en alguns casos, s’ha convertit més en

#6 setembre|octubre 2026

un espectacle per als visitants que en una celebració pròpia de la ciutadania. “És una de les coses que més m’agrada de la Mercè. Quan veig els gegants o els castellers em recordo de quan era petita i venia amb els meus pares”, explica la Maria Rocamora, ————————— qui viu a la plaça “No podem donar per fet Sant Jaume. Per que la cultura popular es a ella, aquestes mantindrà sola. S’ha d’enactivitats contiera un poble i senyar i s’ha de viure” nuen tenint un no una ciutat. ————————— valor especial En canvi, ara hi perquè permeten “veure que la ha molta gent que ve a veure què ciutat conserva una part de la seva passa, fa quatre fotos i marxa”, ashistòria”. senyala el Jordi Roca, que viu al PoLa percepció, però, no és com- ble Sec des de fa dècades. partida per tothom. Alguns veïns La qüestió de la participació és creuen que la manera com es viu un dels aspectes que més preocuactualment la festa ha canviat i que pa els defensors de la cultura popula cultura popular ha perdut pro- lar. Darrere de cada cercavila, cada tagonisme davant d'altres activi- colla castellera o cada actuació hi tats més multitudinàries. “M’agra- ha entitats i persones que trebada molt la Mercè, però crec que llen durant tot l’any per preparar les abans hi havia més sentiment de activitats. No es tracta només d’un festa de barri. No sé ni com expli- espectacle que apareix durant uns car-ho. Abans, durant els dies de dies, sinó d’un teixit associatiu que la Mercè semblava que Barcelona manté viva una part del patrimoni

Foto Josbel A. Tinoco

a vint o trenta anys continuïn existint”, explica la Núria Robledo, una altra veïna que ha volgut compartir amb aquest mitjà de comunicació la seva percepció. “No podem donar per fet que la cultura popular es mantindrà sola. S’ha d’ensenyar i s’ha de viure.”, remarca. Precisament, la Mercè ofereix aquest contacte entre les noves generacions i les tradicions. Els infants poden veure de prop els gegants, participar en activitats, descobrir els instruments de les colles o assistir a una actuació castellera. Per a moltes famílies, és una de les formes més accessibles d’apropar els més petits a la cultura catalana.

immaterial de la ciutat. UNA FESTA QUE TAMBÉ ÉS COMUNITAT Les entitats de cultura popular tenen un paper fonamental en aquesta transmissió. Les colles de diables, els grups de geganters, les associacions sardanistes i les colles castelleres necessiten nous participants per garantir la continuïtat de les seves activitats. En molts casos, els més petits s’incorporen a les entitats a través de les seves famílies i acaben convertint-se en protagonistes de les celebracions. “Si els nens no coneixen aquestes tradicions, és molt difícil que d’aquí Foto Josbel A. Tinoco

#6 setembre|octubre 2026

Foto Ceci Firmia

Però la realitat d’una ciutat com Barcelona també ha canviat. La capital catalana és una ciutat internacional, amb una població molt diversa i amb milions de visitants al llarg de l’any. Aquesta realitat també es fa visible durant la Mercè. Hi ha qui considera que la presència de persones d’orígens molt diversos no és un problema, sinó una oportunitat perquè les tradicions catalanes siguin conegudes per més gent. “A mi m’agrada que vingui gent de fora. Si veuen els castellers o els gegants i els interessa saber què són, és una manera que la nostra cultura es conegui”, defensa Robledo. Altres persones, en canvi, tenen la percepció que una part del públic que participa en les activitats no coneix el significat de les tradicions. “Hi ha molta gent de fora i molts turistes, i això no em sembla malament. El problema és que de vegades sembla que ningú els ha explicat què veuen i, per tant, no la fan seva”, apunta en Pere

#6 setembre|octubre 2026

Mateu, qui resideix a Sants. “La cultura popular no hauria de ser només una cosa curiosa per fotografiar.”, comenta. Així mateix, aquesta diferència de percepcions posa sobre la taula un dels principals reptes de la festa: aconseguir que la cultura popular sigui accessible per a tothom sense perdre el seu significat. TRADICIÓ DAVANT LA MASSIFICACIÓ La massificació és un altre dels factors que condicionen la manera de viure la Mercè. Algunes activitats congreguen una gran quantitat de persones i això pot dificultar que el públic visqui les celebracions amb la mateixa proximitat que anys enrere. Per a alguns veïns consultats, aquest creixement és positiu perquè demostra que les tradicions continuen despertant interès. Per a d’altres, però, el nombre de persones i la presència de visitants fan que la festa perdi part del seu

caràcter comunitari. “Quan hi ha tanta gent, costa fins i tot veure què està passant. Vas a una cercavila i acabes més pendent de no perdre’t entre la multitud que de gaudir-la”, explica Roca.

————————— “No em preocupa que hi hagi gent de molts països. El que em preocupa és que els mateixos barcelonins deixin de participar-hi” ————————— Tot i això, la situació també planteja una qüestió de fons: què significa preservar una tradició en una ciutat que canvia constantment? La cultura popular no és un element immòbil. Les festes també han evolucionat al llarg dels anys i han incorporat nous públics, noves formes de participació i nous espais. Precisament, alguns experts i entitats defensen que preservar la tradició no significa tancar-la a la ciutadania, sinó

Centre de referència en recuperació de lesions esportives a Barcelona MEDICINA ESPORTIVA | PREPARACIÓ FÍSICA FISIOTERÀPIA AVANÇADA | READAPTACIÓ

Q C/ Sant Pere, 10 - Sant Adrià de Besòs (T5 Sant Joan Baptista)

Õ682 864 836 M info@mediesport.es % mediesport.es 7

#6 setembre|octubre 2026

dicions i la ciutat ha de facilitar que la ciutadania conegui el significat de les activitats.

————————— “La festa és de tothom, però primer l’hem de sentir nostra” —————————

aconseguir que les persones que s’hi incorporen entenguin què hi ha darrere de cada manifestació. “No em preocupa que hi hagi gent de molts països. El que em preocupa és que els mateixos barcelonins deixin de participar-hi”, resumeix Robledo. “Si nosaltres deixem de viure la nostra cultura, no podem esperar que els altres la mantinguin.”

Foto Ceci Firmia

MANTENIR VIVA LA MERCÈ La cultura popular continua sent

un dels grans símbols de la Mercè i una de les expressions més visibles de la identitat festiva de Barcelona. Gegants, castellers, diables, sardanes i cercaviles converteixen els carrers en espais de trobada i recorden que la festa major és també una construcció col· lectiva. Ara, el repte és aconseguir que aquesta tradició no quedi reduïda a una simple postal de Barcelona. Per fer-ho, les entitats necessiten nous membres, les famílies han de continuar transmetent les tra-

La presència de visitants i persones d’orígens diversos no ha de ser necessàriament incompatible amb la preservació de la cultura popular. El debat, per tant, no és tant sobre qui participa en la festa com sobre com es participa i quin coneixement hi ha darrere d’aquesta participació. Així mateix, per a molts veïns, la resposta demana recuperar el valor comunitari de la Mercè. “La festa és de tothom, però primer l’hem de sentir nostra”, afirma Roca. “Si aconseguim això, la cultura popular continuarà viva.” La Mercè és, en definitiva, molt més que un calendari d’activitats. És el resultat d’una tradició que Barcelona ha anat construint durant generacions i que cada any torna als carrers. El futur d’aquest patrimoni dependrà, en bona part, de la capacitat de la ciutat per mantenir-ne l’essència alhora que l’obre a les noves realitats socials. Perquè una tradició només es conserva quan continua sent viscuda.

#6 setembre|octubre 2026

Relaxat. Recupera't. Viu millor. AMB KOMODER A CASA TEVA

DESCOBREIX LA NOSTRA WEB

ALLEUGEREIX L'ESTRÈS

MILLORA EL TEU DESCANS

CUIDA LA TEVA SALUT

GAUDEIX A CASA

Beneficia't d'un 5% de descompte amb el codi: LACIUTAT15 Finançament fins a 84 mesos

Transport i instal-lació gratuïts

Showroom Barcelona Carrer de Tuset, 21. 08006 Barcelona

Visita les nostres botigues a Madrid, Marbella i Bilbao

www.komoder.es 9

#6 setembre|octubre 2026

LA MERCÈ,

festival de festivals

Barcelona s’omplirà de música en 14 espais repartits arreu de la ciutat Adrià Miró Canturri

L’endemà aquests dos espais també portaran el repertori més mainstream de les festes. Love of LesEn un context en què els festivals s’estan men- bian, La Pegatina, Svetlana i Al· lèrgiques al Pol· len jant tota l’oferta musical del país, la Mercè aguanta passaran pel Bogatell i a Maria Cristina l’exvocalista com una de les principals cites per gaudir de mú- de La Oreja de Van Gogh, Leire Martínez, i Paula Kosica en directe a Barcelona. De fet, des de l’Ajunta- ops acompanyaran una tercera artista que encara ment es defineix la festa major com un “festival de està per desvetllar. Ara bé, la música anirà més enllà d’aquests dos escenaris i esquitxafestivals” que van des del festival ————————— rà tots els districtes de Barcelona. Mercè Arts de Carrer, fins a les Els concerts més multimostres de cultura popular, pastudinaris tornaran a con- VOLTA AL MÓN sant pels festivals BAM i Música centrar-se a la platja del El dimecres 23 de setembre enMercè. Bogatell i a l’avinguda de tre els múltiples escenaris comEls concerts més multitudinaris Maria Cristina binaran talent local i sons arritornaran a concentrar-se a la plat————————— bats de diferents continents. La ja del Bogatell i a l’avinguda de Maria Cristina. El 25 de setembre, Sexenni, Nil Mo- portuguesa Luísa Sobral actuarà al Teatre Grec i liner, Miki Núñez i Buhos seran els protagonistes a Bia Ferreira durà els ritmes afrobrasilenys a plaça la platja del Bogatell, mentre que al passeig Maria Catalunya. En aquest mateix escenari, els algerians Cristina acollirà tres grups icònics de la música en Imarhan, un dels noms destacats del desert blues català: Els Amics de les Arts, Els Catarres i Teràpia actual, presentaran el seu quart àlbum. El contrapunt més barceloní arribarà a l’avinguda de Shock. A ells també se’ls sumarà noves propostes de la Catedral amb Sabor de Gràcia, que celebrarà com les de la balear Maria Jaume.

#6 setembre|octubre 2026

tes programades, l’avinguda de la Catedral rebrà la Shanghai Chinese Orchestra, que acostarà al públic barceloní el so dels instruments tradicionals xinesos. Pel que fa a dissabte, la banda insígnia del rock colombià, Aterciopelados, aterrarà a la Catedral per celebrar els seus 30 anys, el folk electrònic de Sandra Monfort farà parada a plaça Catalunya, el Grec ens traslladarà al Senegal amb Def Mama Def amb el seu hip-hop fusió i a la rambla del Raval hi haurà el rock àrab de TootArd. El diumenge 27, amb menys grans noms mediàtics però una programació especialment diversa, servirà per abaixar el teló musical de les festes. A la plaça Major de Nou Barris, l’Orquestra Simfònica Vozes s’unirà al pianista Marco Mezquida per homenatjar Manuel de Falla des del diàleg entre el jazz i la música clàssica. A Sant Jaume, Carola Ortiz revisitarà les havaneres i les cançons de mar, mentre que al parc de la Ciutadella Giulia Valle portarà al terreny del jazz el llegat del cantautor andalús Carlos Cano.

tres dècades de trajectòria amb la seva gira del 30è aniversari. Una cita amb la rumba catalana, un gènere íntimament lligat a la història musical de Barcelona. FLAMENC A LA CATEDRAL El dia de la Mercè, un dels plats forts arribarà a Nou Barris. El Cor del Gran Teatre del Liceu, el Grup de Percussió del Gran Teatre del Liceu i el cor infantil Amics de la Unió interpretaran una versió de Carmina Burana de Carl Orff per a cor, dos pianos i percussió. Mentrestant, l’avinguda de la Catedral es convertirà en territori flamenc. María Terremoto, una de les veus amb més projecció del flamenc actual, hi presentarà el seu Manifiesto, mentre que La Barcelona Flamenca completarà una jornada marcada pel cante i les arrels. UNA ORQUESTRA XINESA A banda dels grans noms de la música del moment, el divendres 25 de setembre també comptarà amb altres propostes interessants. El cantautor asturià Nacho Vegas actuarà al Teatre Grec i el trio electroacústic turc, Islandman, ho farà al Moll de Fusta. La connexió entre Barcelona i Shanghai també tindrà banda sonora. Aquest 2026 se celebren 25 anys de l’agermanament entre les dues ciutats i Shanghai és la ciutat convidada de la Mercè. Entre les propos-

#6 setembre|octubre 2026

LA MERCÈ, una festa

que ha canviat Barcelona

Durant dècades, la Festa Major de la ciutat ha transformat els carrers, els barris i la manera com els barcelonins viuen l’espai públic, fins a convertir-se en una de les grans cites de l’any Lourdes Tasies Cano Barcelona canvia durant la Mercè. Durant diversos dies, places, carrers i equipaments de la ciutat es converteixen en escenaris d’activitats culturals, concerts, espectacles i tradicions populars. La Festa Major ha deixat de ser només una celebració religiosa vinculada a la patrona de la ciutat per convertir-se en un dels grans esdeveniments del calendari bar-

#6 setembre|octubre 2026

celoní. La Mercè és una festa que ocupa bona part de Barcelona. Els carrers s’omplen de persones, les places acullen activitats i els barris participen en una celebració que ja no queda limitada a un únic espai. “La Mercè sempre ha estat important, però abans era una festa molt més petita. Ara tens activitats per tot arreu i durant diversos dies”, explica la Mònica Díaz, veïna de Barcelona.

BARCELONA SURT AL CARRER Un dels grans canvis que ha provocat la Mercè és la manera d’utilitzar l’espai públic. Durant la Festa Major, llocs que habitualment tenen una funció quotidiana es converteixen temporalment en espais de trobada. Places, avingudes i carrers acullen concerts, espectacles familiars, activitats esportives i propostes de cultura popular. Barcelona deixa durant uns dies una part de la seva rutina

Foto Júlia Arnau

dels seus barris. La Mercè permet redescobrir espais habituals des d’una perspectiva diferent. UNA FESTA QUE CREIX Amb els anys, el programa de la Mercè ha crescut tant en nombre d’activitats com en diversitat. La Festa Major ja no es limita als actes tradicionals. La música, les arts escèniques, el circ, les activitats infantils, les propostes gastronòmiques i els grans espectacles formen part d’un programa molt ampli. Aquesta evolució ha permès que persones de diferents edats trobin activitats durant els dies de festa. “Quan era petita anava sobretot amb els meus pares als gegants i al correfoc. Ara hi vaig amb els meus fills i trobem moltes més coses per fer”, explica Laura Lop, qui viu al Poble-sec des de petita. La Mercè també ha canviat perquè Barcelona ha canviat. La ciutat actual és més diversa, més poblada i rep persones d’orígens molt diferents. La Festa Major reflecteix aquesta realitat.

————————— Places, avingudes i carrers acullen concerts, espectacles familiars, activitats esportives i propostes de cultura popular —————————

UNA FESTA PER A TOTHOM? L’ a m p l i a c i ó

de la Mercè també ha generat un debat sobre a qui pertany la festa. La celebració ha deixat de ser exclusivament una festa dels barcelonins i s’ha convertit en un esdeveniment que atrau persones d’altres municipis i també visitants. Per a alguns residents, aquesta popularització és positiva perquè permet que la ciutat comparteixi la seva festa amb més persones. Per a altres, però, la massificació ha fet que sigui més difícil viure-la com una celebració pròxima. “M’agrada que vingui gent de fora, però alguns espais estan tan plens que ja no els pots gaudir igual. Abans podies anar amb la família i estar tranquil· lament, ara hi ha moments que és impossible”, apunta Paula Robledo, una jove de 26 anys, Aquesta percepció és especialment visible en els actes més multitudinaris. QUAN LA FESTA TRANSFORMA LA RUTINA Durant la Mercè, la ciutat també modifica temporalment la seva rutina. El trànsit canvia, alguns carrers es tallen i determinats espais queden reservats per a les activitats.

Foto Ceci Firmia

i es converteix en una ciutat pensada per caminar, trobar-se i participar. Per als barcelonins, aquesta ocupació de l’espai públic és una de les característiques més valorades. “M’agrada perquè pots sortir de casa i trobar activitats sense haver de planificar gaire. Vas caminant i sempre acabes trobant alguna cosa. Per a mi és més especial que Sant Jordi”, afirma l’Antonio Robledo, que viu a la ciutat comtal des de fa 38 anys. Aquesta transformació també ha contribuït a reforçar la relació entre els ciutadans i els carrers

#6 setembre|octubre 2026

Per als veïns que viuen a prop dels principals escenaris, això pot significar soroll, més moviment i dificultats per accedir als seus carrers. La festa, per tant, també té una cara menys celebrada.

————————— “És una vegada a l’any. Evidentment que hi ha soroll i gent, però prefereixo tenir una ciutat viva que no pas una ciutat buida” ————————— “Entenc perfectament que la ciutat faci festa, però els qui vivim al costat dels concerts també ho notem. Durant uns quants dies hi ha molt soroll i molta gent. Aquest Ajuntament que diu que ens cuida tant… ja podria ajudar-nos una mica més els que patim”, explica la Joana, de 89 anys. D’altres consideren que aquestes molèsties formen part del fet de viure en una ciutat com Barcelona. “És una vegada a l’any. Evident-

#6 setembre|octubre 2026

ment que hi ha soroll i gent, però prefereixo tenir una ciutat viva que no pas una ciutat buida”, afirma David Cerqueda, vei de Sants. UNA CIUTAT QUE ES MIRA A SI MATEIXA La Mercè també funciona com un mirall de Barcelona. La ciutat que es mostra durant la Festa Major és més festiva, més cultural i més oberta que en el dia a dia. Però també evidencia algunes de les tensions que viu habitualment: massificació, convivència entre

veïns i visitants, ús de l’espai públic i preservació de la identitat cultural. Per això, per als barcelonins, la Mercè no és només un conjunt d’activitats programades. És també una manera de veure com ha evolucionat la ciutat. “La Mercè ha canviat perquè Barcelona ha canviat. Si compares la festa d’avui amb la de fa trenta o quaranta anys, és una altra ciutat. Però encara hi ha coses que ens connecten amb aquella Barcelona”, resumeix Lop.

5-7 OCTUBRE

2026

CONNECTANT SECTORS PER A DINAMITZAR LA NOVA ECONOMIA

platós de TV

270

+50

speakers

sessions

activitats experiencials

DFactory Barcelona

Registra’t ara!

ORGANIZED BY

www.bnewbarcelona.com

BAIR SPONSOR

*Aforament limitat

BWATER SPONSORS

BNATURE SPONSOR

BEARTH SPONSORS

COMMUNICATION SPONSOR

#6 setembre|octubre 2026

UNA FESTA QUE CONTINUA TRANSFORMANT BARCELONA La Mercè ha passat de ser una celebració principalment vinculada a la patrona de Barcelona a convertir-se en una gran Festa Major ciutadana. Ha crescut, s’ha diversificat i ha ocupat nous espais de la ciutat. Per als barcelonins, aquesta evolució té dues cares. D’una banda, hi ha més activitats, més cultura i més oportunitats per sortir al carrer. De l’altra, també hi ha més massificació i el risc que alguns elements tradicionals quedin en segon pla. La Mercè, però, continua complint una funció que va més enllà de la festa. Durant uns dies, Barcelona es troba al carrer i els seus habitants comparteixen places, barris i espais que durant la resta de l’any tenen usos molt diferents.

————————— “ La Mercè ha canviat perquè Barcelona ha canviat. Si compares la festa d’avui amb la de fa trenta o quaranta anys, és una altra ciutat” ————————— I és precisament aquesta capacitat de transformar temporalment la ciutat la que ha convertit la Mercè en una de les celebracions més importants de Barcelona. Una festa que ha canviat al mateix temps que ho ha fet la ciutat i que, cada setembre, torna a preguntar als barcelonins com volen viure-la.

#6 setembre|octubre 2026

Aquí, ens mou la sostenibilitat

Per això, ens anticipem als reptes del futur amb solucions com l’aigua regenerada, és a dir, aigua depurada que rep un tractament addicional perquè es pugui reutilitzar.

Descobreix més a aiguesdebarcelona.cat

#6 setembre|octubre 2026

Així és el cartell de la Mercè 2026: una Barcelona plena de racons per descobrir La proposta de l’artista barcelonina Cinta Vidal barreja arquitectura, cultura popular i espais dels onze districtes de la ciutat

MERCÈ

Adrià Torres Moreno Edificis, places, carrers i elements de la cultura popular. Així és el cartell de la Mercè d’enguany on tot es barreja en una composició que obliga a anar d’un racó a un altre amb la mirada. L’autora és Cinta Vidal, artista visual barcelonina nascuda el 1982 i coneguda per unes obres en què les arquitectures adopten perspectives impossibles fins i tot desafiant la gravetat. En aquesta ocasió, Vidal ha traslladat aquest univers particular a una de les imatges més representatives de la ciutat: el cartell de la seva festa major. La proposta reuneix referències als deu districtes de Barcelona. S’hi poden reconèixer espais com la Catedral, la plaça del Rei, la basílica de la Mercè o la plaça Major de Nou Barris, però també hi apareixen altres elements que formen part de l’imaginari quotidià de la ciutat. A més, en la il· lustració també hi apareixen altres formes i figures del cartell com unes espardenyes, una barítona i un setrill d’oli, entre altres detalls. La idea de Vidal és la d’un gran estampat dels racons de la ciutat. El cartell connecta així amb una Mercè que també és diversa: una festa que ocupa places i carrers de tots els districtes i que combina tradició, música, arts de carrer i cultura popular.

#6 setembre|octubre 2026

CARTELL CONVERTIT EN MURAL El cartell s’ha convertit també en un mural de 33 metres quadrats a la Biblioteca Francesc Candel, a la Marina del Port. La il· lustració passa així a formar part del paisatge urbà de la ciutat de Barcelona. A més, tot això coincideix en un any en què Barcelona posa el focus en l’arquitectura. L’Any de

l’Arquitectura 2026 ofereix un marc especialment adient per a una obra que situa l’espai públic com el gran protagonista de les festes de la patrona. Del 23 al 27 de setembre, la Mercè tornarà a omplir Barcelona de festa. Enguany, amb Shanghai com a ciutat convidada i amb una imatge que crida a descobrir-la des de diferents perspectives.

324.409

LECTORS ÚNICS *

BARCELONA

www.laciutat.cat

19 99

#6 setembre|octubre 2026 #70

*Font: Google Anal ytics. Dades del mes d'agost

Som més líders

BARCELONA LA LLUITA CONTRA LA MULTIREINCIDÈNCIA CONTINUA: BARCELONA REDUEIX A 10 DIES ELS JUDICIS PER DELICTES LLEUS El TSJC tanca provisionalment l’agenda d’un jutjat de guàrdia gràcies a la coordinació i mesures adoptades

BARCELONA ES CONSOLIDA COM LA TERCERA CIUTAT DEL MÓN QUE MÉS INVERSIÓ ESTRANGERA EN IA CAPTA La ciutat només queda per darrere de Londres i Singapur i es consolida com la primera ciutat de la Unió Europea en aquesta categoria Barcelona manté, per segon any consecutiu, la tercera posició mundial en captació de projectes d’inversió estrangera vinculats a la intel· ligència artificial. Segons l’estudi “Global Location Trends”, elaborat per IBM Consulting amb Moody’s, la ciutat només queda per darrere de Londres i Singapur i es consolida com la primera de la Unió Europea en aquesta categoria. L’informe analitza les decisions de localització de projectes empresarials anunciats durant el 2025 i situa Barcelona com un dels principals pols internacionals d’activitat vinculada a la IA. Durant l’any passat, Catalunya va captar inversions com el hub global d’innovació en IA i ciència de dades de Sanofi al 22@, el centre global d’IA d’HP a Sant Cugat, el centre d’R+D+I de Mitek, el centre tecnològic de NTT Data i el laboratori d’IA de Foundever. Segons ACCIÓ, Catalunya compta amb prop de 500 empreses dedicades a la intel· ligència artificial, amb una facturació superior als 2.155 milions d’euros i uns 14.500 treballadors. La IA és prioritària en l’estratègia catalana d’inversió estrangera 2026-2030, que vol captar projectes d’alt valor afegit i ocupació qualificada.

El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha valorat positivament la reducció dels terminis d’assenyalament dels judicis immediats per delictes lleus a Barcelona, que ara se celebren aproximadament deu dies després dels fets. La millora ha portat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a clausurar provisionalment l’agenda del jutjat de guàrdia de reforç. La reducció és fruit del treball conjunt entre els òrgans judicials, l’oficina judicial, els cossos policials i les administracions implicades, així com de la reorganització dels horaris dels serveis de guàrdia dedicats a aquests procediments. El pla impulsat per la Generalitat, l’Estat i l’Ajuntament havia inclòs una agenda addicional del tercer jutjat de guàrdia per a delictes lleus immediats i el reforç de quatre jutjats penals per als judicis ràpids vinculats a la multireincidència. Segons el Departament, aquestes mesures han permès reduir el termini mitjà dels judicis immediats de 8,8 mesos a 2,2 mesos i situar ara les citacions al voltant dels deu dies. El TSJC considera que les guàrdies estructurals actuals tenen capacitat suficient per assumir el volum previst.

Vols rebre la revista gratis al teu establiment? Nova

SAN TS-M

ONT

El com JUÏC erç de San ts

BARCELONA

#6 setembre|octubre 2026 www.laciutat.cat î eG

Colla

Caste ELS llera ARRE CASTELLS LEN A HORT A SAN T

MAR

TÍ La pla les tor ça de tugue s

GRÀCIA

Feliu Reno m dibuix a Grà cia

CIU TAT

VELLA

La no va Ramb la

SARRIÀ

-ST GER

VAS I El mo nesti r de Pe dralbe s

Envia'ns un mail a info@laciutat.cat 20

BARCELONA

La Mercè 2026

PORTES OBERTES Llotja de Mar

26.09 · 11h-17h Descobreix els salons que han escrit la història de Barcelona

Gratuït · Sense reserva prèvia · Accès per Pla de Palau

#6 setembre|octubre 2026

La Mercè canvia de rostre: deu anys de cartells que expliquen Barcelona

De les formes abstractes a les Mercès diverses i reivindicatives, els cartells de la festa major han evolucionat al mateix ritme que la ciutat i han convertit la il·lustració en una part de la celebració Lourdes Tasies cano Cada any, l’arribada de la Mercè no només anuncia concerts, cultura popular, cercaviles, correfocs i activitats als carrers de Barcelona. També porta una altra tradició que genera tanta expectació com debat: el cartell oficial de les festes. Hi ha propostes que entusiasmen, d’altres que sorprenen i algunes que provoquen crítiques, però totes tenen un element en comú: permeten descobrir la mirada de creadors vinculats, d’una manera o altra, a Barcelona. Al llarg dels anys, el cartell de la Mercè ha deixat de ser simplement una imatge promocional per convertir-se en una petita radiografia de la ciutat. Els artistes han representat la patrona de Barcelona de maneres molt diferents: com una dona de barri, com una figura abstracta, com una dona negra i migrant, com una nena durant la pandèmia o com un conjunt de generacions. 2016: UNA MERCÈ DIFERENT Miguel Gallardo va introduir una altra mirada. La protagonista del cartell era una dona allunyada dels cànons de bellesa tradicionals. Gallardo volia crear una Mercè amb qui la ciutadania es pogués identificar i, per això, es va inspirar, en part, en la seva filla María per construir els seus personatges femenins. La proposta va representar un canvi important: la Mercè va deixar de ser només un símbol i va

començar a assemblar-se més a una persona real. 2017: UNA MERCÈ DE BARRI Javier Mariscal va donar una nova volta al personatge. La seva Mercè era una noia de barri, amb una estètica mediterrània i plena de referències a Barcelona. Al seu voltant hi apareixien elements com ela torre de comunicacions, l’estàtua de Colom, els creuers i fins i tot el Cobi, la mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. Mariscal construïa així una Mercè urbana, jove i barcelonina, amb elements del passat però també amb una mirada cap al futur.

————————— Al llarg dels anys, el cartell de la Mercè ha deixat de ser simplement una imatge promocional per convertir-se en una petita radiografia de la ciutat ————————— 2018: MOLTES MERCÈS EN UNA SOLA CIUTAT La proposta de Sònia Pulido, nascuda a Nou Barris, partia d’una pregunta senzilla: qui era realment la Mercè? La resposta era que no n’hi havia una de sola. El cartell presentava diverses dones que representaven diferents Mercès, sense una edat ni una aparença única. Agafades del braç i cobertes per una estructura que recordava el món del circ, les protagonistes transmetien festa, diversitat i co-

munitat. La Mercè passava a ser, d’aquesta manera, un reflex de la ciutadania que participava en les festes. 2019: UNA MERCÈ NEGRA, MIGRANT I BARCELONINA Maria Corte va representar una Mercè negra i migrant, inspirada també en la seva pròpia història familiar. La ciutat apareixia enredada entre els seus cabells. Hi trobàvem castellers, músics, escultures de Miró i altres referències a la cultura i al paisatge barcelonins. Entre els elements del dibuix també hi apareixia l’Open Arms, una referència que reforçava el missatge d’una Barcelona oberta a les persones que arribaven d’altres llocs. Era un cartell que ampliava la representació de la patrona i plantejava una pregunta sobre qui formava part de la ciutat i de la seva identitat. 2020: LA MERCÈ EN TEMPS DE PANDÈMIA El 2020 era impossible separar la festa del context sanitari. Barcelona vivia una Mercè marcada per la Covid-19, sense les grans aglomeracions habituals i amb activitats distribuïdes per diferents espais. Reskate Studio, format per María López i Javier de Riba, es va encarregar del cartell. La imatge mostrava una nena amb mascareta observant una llagosta. Era una escena aparentment senzilla però carregada de significat. La criatura representava la innocència després d’un període de con-

#6 setembre|octubre 2026

finament, mentre l’animal simbolitzava la natura i una sensació de llibertat. El cartell va quedar així inevitablement associat a un dels moments més excepcionals de la història recent de la ciutat.

cartell en blanc i negre, inspirat en l’estètica dels fanzins dels anys setanta. La composició adoptava la forma d’un castell humà, una referència directa a la cultura popular catalana. Però el cartell amagava moltes més referències. Hi apareixien personatges vinculats a la història cultural de Barcelona, com Teresa Pàmies, Margarita Xirgu i Ramon Casas, i també picades d’ullet a cartells de Mercès anteriors, com els de Sònia Pulido o America Sánchez. El resultat funcionava gairebé com un joc visual: com més s’observava la il· lustració, més referències hi apareixien.

2021: UNA MERCÈ RESILIENT La pandèmia encara condicionava les festes de 2021. Els actes continuaven tenint aforaments i mesures especials i calia reservar entrades per participar en bona part de la programació. Malika Favre presentava una Mercè molt diferent de la de l’any anterior. Era una figura femenina poderosa que mirava directament l’espectador. El cos i la corona incorporaven 2024: LA MERCÈ VISTA AMB diferents referències a Barcelona, ULLS D’INFANT entre elles un grup de persones La proposta va fer un pas més ballant una sarenllà del cardana. La imatge tell tradicional. ————————— transmetia forMalika Favre presentava La imatge de ça i resistència, una Mercè molt diferent les festes naixia en un moment de la de l’any anterior. Era d’un projecte en què la ciutat audiovisual de la una figura femenina pointentava recuderosa que mirava direc- productora CAperar progressiNADA, que contament l’espectador vament la norvertia la Mercè ————————— malitat. en una història explicada des de la mirada d’un infant. El protagonista era un nadó 2022: TRES GENERACIONS DE que plorava a casa mentre la seva BARCELONINES David de las Heras va posar al mare intentava tranquil· litzar-lo. centre tres generacions de do- Tot canviava quan el petit descones: una àvia, una mare i una bria per la finestra una geganta nena. Les tres apareixien abraça- que ballava pels carrers de Barcedes, amb la Sagrada Família al fons lona. La música, les llums i els focs i diferents elements vinculats a artificials transformaven l’experiènBarcelona. La imatge jugava amb cia i feien que el nen descobrís la la idea de transmissió. El passat, el festa. La proposta posava així la mipresent i el futur de la ciutat convi- rada infantil al centre i presentava vien en una mateixa escena. L’àvia i la Mercè com una experiència que la mare miraven cap al cel, mentre es descobria per primera vegada. El la nena mirava directament l’es- cartell ja no era només una il· lustrapectador. L’artista, a més, va crear ció, sinó que formava part d’un prodiverses variacions del cartell ofici- jecte audiovisual més ampli. al mantenint aquesta mateixa idea 2025: UN CARTELL QUE ES POT de les tres generacions. TOCAR Lluís Danés va trencar encara 2023: RECUPERACIÓ DE LA MEmés amb la idea convencional del MÒRIA DELS CARTELLS L’il· lustrador i dibuixant barce- cartell. En lloc d’apostar per una il· loní, Chamo San, va presentar un lustració o una composició gràfica

#6 setembre|octubre 2026

tradicional, l’artista va presentar un carro construït amb fusta i metall, inspirat en els antics teatrins ambulants. El petit escenari reunia personatges i referències a diferents àmbits de la Mercè: la música, el circ, la cultura popular, la gastronomia, l’esport i la diversitat de Barcelona. La proposta recuperava així el valor dels objectes fets a mà i convertia el cartell en una peça física i escenogràfica. La Mercè ja no només es mirava: també es podia imaginar com un espai ple de personatges i històries. El projecte incorporava, a més, una altra novetat: la Mercè tenia una cançó pròpia, La Mercè canta, composta i interpretada per Gemma Humet amb la Banda Municipal de Barcelona, amb una proposta de moviment de la coreògrafa Ariadna Peya.

espais reconeixibles com la catedral, la plaça del Rei i la basílica de la Mercè, juntament amb els onze districtes de la ciutat i alguns dels indrets que cada setembre acullen activitats de la festa major. La composició està pensada per observar-se des de diferents angles. Els edificis, les places i els espais naturals —com el mar, el parc de la Ciutadella o el Laberint d’Horta— es connecten en una ciutat que es descobreix a través de la mirada.

2026: UNA BARCELONA PER DESCOBRIR AMB LA MIRADA Enguany, la Cinta Vidal presenta una superfície blanca que es transforma en una representació en relleu de Barcelona. Hi apareixen

10 ANYS DE CANVIS CONSTANTS El repàs dels cartells de la Mercè d’aquesta última dècada mostra molt més que una evolució artística. Al llarg d’aquests anys, la imatge de la festa ha anat canviant al mateix ritme que Barcelona i que la manera d’entendre les seves festes. Els cartells han deixat enrere, progressivament, la representació d’una Mercè única i han començat a mostrar una festa més diversa, més urbana i més vinculada a la ciutadania. Dones de diferents edats i aparences, referències als barris, la cultura popular, la

————————— En lloc d’apostar per una il· lustració o una composició gràfica tradicional, Lluís Danésva presentar un carro construït amb fusta i metall —————————

immigració, la memòria de la ciutat o fins i tot la mirada d’un infant han anat construint diferents maneres d’entendre la patrona de Barcelona. Així doncs, la Mercè ha deixat de ser només una imatge penjada als carrers per convertir-se en una proposta artística capaç d’explicar una història.

#6 setembre|octubre 2026

L’ADN del comerç local brilla per la Mercè

Els pregoners de la festa major seran Toni i Meritxell Falgueras, propietaris del Celler Gelida al barri de Sants Adrià miró Canturri Tot i l’evident transformació i homogeneïtzació que viuen les grans ciutats europees, Barcelona continua mantenint racons on es manté l’essència de la ciutat i que són un tresor davant les grans marques que copen la majoria de països. Precisament, el pregó de la Mercè 2026 s’encarregarà de posar en valor aquest comerç singular que continua donant personalitat als barris de la ciutat. L’encarregat d’aquesta tasca recaurà sobre Toni Falgueras, del Celler Gelida, juntament amb la seva filla Meritxell Falgueras. Po-

#6 setembre|octubre 2026

ques famílies representen millor aquest esperit de negoci arrelat al barri i transmès de generació en generació: “Hem de donar suport a totes aquestes botigues úniques i que no es poden trobar enlloc més. És una llàstima quan es perden negocis i que la gent no aposti per estar al capdavant d’un negoci familiar”. QUÈ ÉS EL CELLER GELIDA? El Celler Gelida és una autèntica institució al barri de Sants i és el millor exemple d’aquest llegat familiar que encara perdura a la ciutat. La història comença quan el besavi del Toni transportava bo-

tes de vi des de la localitat penedesenca de Gelida fins a la capital catalana. Va ser la seva besàvia i el seu fill qui van fer el pas d’obrir el local al carrer Vallespir 65. El local d’aleshores, però, tenia poc a veure amb l’establiment actual. “Abans era la botiga de barri on la gent al matí anava a buscar el gel per la nevera perquè no se’ls fes malbé el menjar. Com que teníem l’espai industrial a la vora, també passaven els treballadors i al matí feien la barreja (una copa amb moscatell o casalla). S’ho bevien de bon matí per agafar forces. Al migdia venia la gent a fer el vermut”, explicava el Toni en una entrevista a Betevé. La vinculació de la família amb el local arriba fins al punt que tant ell com el seu pare hi van néixer. El Celler Gelida, per tant, no ha estat només el seu lloc de feina: forma part de la seva història des del primer dia. El gran canvi arribaria després de casar-se, transformant completament el Celler Gelida. “Botigues que venien coses a doll n’hi havia un a cada cantonada. Vaig demanar al meu sogre un cotxe prestat i vaig anar per mitja Europa per

————————— La història comença quan el besavi del Toni transportava botes de vi des de la localitat penedesenca de Gelida fins a la capital catalana —————————

veure si existia la botiga que jo somiava. Les vaig trobar en els llocs més comercials i, quan vaig tornar, vaig demanar un préstec per fer el que tenia pensat”, recorda. Aquella aposta va convertir progressivament el Celler Gelida en un establiment de referència en el món del vi i els destil· lats. El seu catàleg va anar creixent fins a reunir entre 4.000 i 5.000 referències procedents d’arreu del món. El seu prestigi ha arribat fins a les capes més altes de la societat. Sense anar més lluny, van col· laborar en el casament de la Infanta Cristina i en el seu extens catàleg tenen ampolles d’abans de la guerra o fins i tot el casament de la Lady Di. La trajectòria de Toni Falgueras també amaga alguna anècdota inesperada. Ostenta el títol de ‘lord’ al Regne Unit, després que una casa de whisky volgués distingir-lo amb aquest honor. Ara bé, per serho hi havia un inconvenient: necessitava disposar d’una propietat al país. La solució va ser tan senzilla com peculiar. “Em van regalar dos

pams de terreny”, explica. SER PREGONER La proposta de ser el pregoner de la Mercè va venir de Xavier Marcé, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, client del Celler. La primera resposta va ser negativa. Toni considerava que “Barcelona es mereix algú millor”. La insistència no va acabar aquí. Uns dies després va rebre una trucada del mateix alcalde, Jaume Collboni. “Toni, t’he demanat mai alguna cosa?”, li va preguntar. “No”, va respondre ell. “Doncs et demano això”, va sentenciar Collboni. Finalment, va acceptar al repte amb la condició de fer-ho amb la seva filla Meritxell. “És un honor molt gran posar el món del vi dins la cultura”, afirma ella. Pare i filla pujaran al Saló de Cent amb més d’un segle d’història familiar a l’esquena i amb la voluntat de donar veu a aquells comerços que, persiana rere persiana, encara fan que Barcelona continuï semblant Barcelona.

#6 setembre|octubre 2026

El final de la Mercè canvia de postal: el Piromusical es trasllada de Montjuïc a la platja del Bogatell L’espectacle que tradicionalment acomiada la festa major de Barcelona abandona enguany l’avinguda de Maria Cristina per les obres de la Fira i estrena el litoral com a escenari

Lourdes Tasies Cano Barcelona acomiadarà enguany la Mercè amb una imatge diferent de l’habitual. El diumenge 27 de setembre, quan la festa major arribi al seu final, el cel de la ciutat s’omplirà de música, llum i pirotècnia, però ho farà des d’un punt nou: la platja del Bogatell. El tradicional espectacle de cloenda deixa temporalment l’avinguda de Maria Cristina, l’espai que durant dècades ha estat associat a aquesta cita, a causa de les obres de transformació de l’entorn de la Fira de Barcelona. El trasllat modifica una de les

#6 setembre|octubre 2026

postals més reconeixibles de les festes barcelonines. Durant anys, la seqüència ha estat gairebé sempre la mateixa: milers de persones ocupant l’avinguda de Maria Cristina, les torres venecianes com a punt de referència, el Palau Nacional il· luminat al fons i Montjuïc convertit en teló de fons mentre el cel s’omple de colors. Aquest 2026, però, l’escenari serà completament diferent. En lloc de la muntanya, la perspectiva estarà oberta cap al mar. La modificació és conseqüència de les obres que afecten l’àmbit de la Fira i que impedeixen utilitzar l’emplaçament habitual amb nor-

malitat. El canvi permet mantenir una de les grans cites de la Mercè sense haver de renunciar a la celebració, però obliga també a replantejar la relació entre l’espectacle i el públic. El Bogatell ofereix un espai molt més obert i una panoràmica sense els elements monumentals que han definit la imatge tradicional de la cloenda. UNA POSTAL CONEGUDA QUE DESAPAREIX, ALMENYS AQUEST ANY Per alguns barcelonins que han crescut amb aquesta celebració, l’avinguda de Maria Cristina no és simplement un lloc on es disparen

Foto Damià Riba

concreta, però veure’l davant del mar pot ser espectacular”, apunta Cano. “Les tradicions tenen valor, però també poden evolucionar.” DEL PAISATGE MONUMENTAL A L’HORITZÓ DEL MEDITERRANI El principal canvi serà, precisament, visual. A Maria Cristina, l’espectacle es desenvolupava dins d’un escenari urbà molt definit. L’avinguda funcionava com un gran eix que conduïa la mirada cap a Montjuïc, mentre els elements arquitectònics de l’entorn completaven la composició. Al Bogatell, en canvi, la situació serà una altra. El públic trobarà un espai més obert, amb el mar com a horitzó i sense un edifici monumental dominant la perspectiva. La pirotècnia adquirirà així un protagonisme diferent i es podrà veure sobre una superfície visual molt més àmplia. Aquest canvi també pot modificar la manera com els espectadors perceben la proposta. La música continuarà tenint un paper central i les diferents seqüències de llum i foc estaran pensades per avançar al ritme de la banda sonora, la qual aquest mitjà de comunicació

Foto Damià Riba

————————— Milers de persones ocupant l’avinguda de Maria Cristina, les torres venecianes com a punt de referència, el Palau Nacional il· luminat al fons i Montjuïc —————————

els focs. L’espai forma part de la memòria de la Mercè i està vinculat a la sensació que la festa arriba al seu final. “Quan penses en l’última nit de la Mercè, automàticament et ve al cap Maria Cristina”, explica la Consuelo Cano, veïna de Barcelona. “Em sembla bé l’alternativa escollida, però és inevitable sentir una mica de nostàlgia. Hi ha famílies que hi han anat durant molts anys.” En Jordi Roca, que també ha viscut aquesta tradició des de petit, posa l’accent en la força dels costums. “Jo hi he anat amb els meus pares i després amb els amics. És d’aquelles coses que saps que formen part de la festa encara que no hi pensis durant l’any”, explica. Aquest sentiment conviu amb una altra mirada: la de les persones que consideren que les festes populars també han de ser capaces d’adaptar-se a les transformacions de la ciutat. El canvi d’ubicació, encara que sigui provocat per una circumstància concreta, obre la possibilitat de descobrir una nova manera de viure l’espectacle. “Potser ara ens sembla estrany perquè estem acostumats a una imatge

#6 setembre|octubre 2026

Foto Ceci Firmia

ha conegut que serà molt especial perquè serà arrelada a la música catalana. L’objectiu és que el conjunt funcioni com un espectacle audiovisual i no únicament com una successió de llançaments pirotècnics. Aquesta combinació és una de les característiques que ha fet que la cloenda de la Mercè es converteixi en una cita multitudinària. La música estableix els temps i les transicions, mentre els efectes lumínics i els focs transformen el cel en l’escenari principal. Durant uns minuts, el públic comparteix una mateixa experiència, independentment del barri d’origen o de l’edat. UNA MUDANÇA QUE TAMBÉ AFECTA LA MOBILITAT El trasllat no només canvia la fotografia de l’acte. També modifica els hàbits de les persones que hi assisteixen i la relació amb l’espai públic. L’avinguda de Maria Cristina està integrada en un dels grans eixos de Montjuïc i permet una concentració molt extensa de públic al llarg de l’avinguda. El litoral, en canvi, presenta una configuració diferent, amb passeigs, platges i vies d’accés que durant els dies de la Mercè ja acostumen a registrar una elevada afluència. L’arribada d’un dels actes més multitudinaris de la festa al front marítim concentra, per tant, una part important de l’atenció sobre aquesta zona de la ciutat. El canvi obliga a tenir en compte els accessos, els desplaçaments i la distribució dels espectadors, especialment en una jornada en què Barcelona encara estarà immersa en la programació festiva. Tot i això, també representa una nova oportunitat per apropar la clausura de les celebracions a un altre sector de la ciutat. El Bogatell ja és un espai habitual per a grans esdeveniments, concerts i activitats multitudinàries, i durant la Mercè es converteix en un dels punts que

#6 setembre|octubre 2026

————————— El trasllat no només canvia la fotografia de l’acte. També modifica els hàbits de les persones que hi assisteixen i la relació amb l’espai públic —————————

concentren més activitat. UNA MERCÈ CADA COP MÉS REPARTIDA PER BARCELONA L’edició del 2026 manté, a més, una aposta per estendre la programació més enllà dels espais habituals del centre. Les activitats arriben als districtes de Barcelona i contribueixen a dibuixar una festa major més distribuïda territorialment. En aquest context, l’arribada de la gran cloenda al litoral introdueix una nova peça en el mapa de la celebració. En aquest cas, el motiu principal és pràctic —les obres de la Fira impedeixen mantenir l’empla-

çament tradicional—, però el resultat és una redistribució dels grans actes de la festa. EL VALOR D’UNA TRADICIÓ QUE VA MÉS ENLLÀ DEL LLOC Malgrat la importància de l’emplaçament, el significat de la nit va més enllà de l’espai físic. Per a moltes famílies, assistir a la cloenda és una manera de donar per acabada la Mercè després de diversos dies d’activitats. Durant la festa major, Barcelona acull concerts, espectacles, cultura popular, activitats infantils, arts de carrer i propostes als diferents barris. L’última nit funciona com el mo-

Foto Jordi del Temple

ment en què aquesta programació s’atura i la ciutat es concentra simbòlicament en una mateixa celebració. Aquesta dimensió explica per què el canvi d’escenari desperta opinions diverses. Hi ha qui trobarà a faltar la imatge de Montjuïc i qui considerarà que l’horitzó marítim pot aportar una nova identitat a l’acte. També hi haurà espectadors per als quals l’emplaçament serà secundari davant la possibilitat de mantenir una tradició que forma part del calendari de la ciutat. “Al final, el que recordarem és haver estat amb la gent, escoltant la música i mirant el cel”, considera Roca. “El lloc importa, però la tradició també és trobar-nos tots per acomiadar la Mercè.” UNA NOVA PROVA PER A LA CIUTAT El canvi d’ubicació d’aquest 2026 arriba, doncs, com una necessitat derivada de les obres, però també com una ocasió per observar com respon Barcelona quan una de les seves celebracions més reconeixibles abandona temporalment l’espai que li ha donat identitat durant anys. La diferència serà evident des del primer moment. La muntanya de Montjuïc deixarà pas al mar, l’arquitectura monumental a l’horitzó

obert i l’avinguda de Maria Cristina al passeig del Bogatell. La imatge serà nova, però la funció de la nit continuarà sent la mateixa. Quan arribi el 27 de setembre, milers de persones tornaran a mirar cap amunt per acomiadar la festa major. Aquesta vegada ho faran des del litoral, amb el Mediterrani al davant i un paisatge molt diferent del que han conegut durant dècades. Potser serà només un parèntesi fins que les obres permetin recu-

perar l’emplaçament habitual. O potser l’experiència servirà perquè Barcelona descobreixi que la seva gran nit de cloenda també pot tenir altres escenaris. Sigui com sigui, aquest any la Mercè canviarà una de les seves postals més emblemàtiques. I ho farà sense renunciar al ritual que, any rere any, posa el punt final a la festa: reunir la ciutat, apagar progressivament els llums i acomiadar-la amb el cel convertit en l’últim gran escenari de la celebració.

Foto Paola de Granet

#6 setembre|octubre 2026

BARCELONA EL BICING MILLORA DADES: TANCA L'ESTIU AMB UN INCREMENT DEL 4% D'ÚS RESPECTE A 2025 El servei de bicicletes compartides manté un augment sostingut d'usuaris i implementa mesures per afrontar les altes temperatures El servei Bicing ha tancat els mesos de juliol i agost de 2026 amb un increment del 4% d’usos respecte al mateix període de l’any passat. Segons el comunicat oficial, la mitjana diària durant aquests dos mesos ha estat de 55.408 usos, un 4,3% més

que els 53.142 registrats l’estiu anterior. Entre gener i agost, el sistema acumula 13,5 milions d’usos, un 9% més que els 12,4 milions del mateix període del 2025. També destaca l’increment del 19% registrat durant els tres primers mesos de l’any, en comparació amb gener, febrer i març de l’any anterior. A les cent estacions amb més activitat de Barcelona, durant les hores punta es registra una bicicleta agafada cada quatre minuts. El sistema ha arribat a assolir fins a 4.500 usos en una sola hora. El servei també ha hagut de fer front als episodis de calor extrema, que van afectar la càrrega de les bicicletes elèctriques. El pla específic desplegat ha permès reduir un 82% les incidències vinculades a aquests vehicles.

BARCELONA CONVERTIRÀ LA CIUTADELLA EN UN GRAN MERCAT DE CUINA SOSTENIBLE PER LA MERCÈ Terra i Gust reunirà 14 restaurants, 28 platerets, productors locals, vins naturals, cervesa artesana i música del 25 al 27 de setembre El parc de la Ciutadella serà un dels grans punts gastronòmics de la Mercè 2026 amb una nova edició de Terra i Gust, la Festa de l’Alimentació Sostenible. Del 25 al 27 de setembre, el passeig dels Til· lers acollirà una proposta que combina cuina de proximitat, producte ecològic, comerç local, música i activitats per a tots els públics.

CANVI RADICAL A LES ESCOLES DE BARCELONA: 71 MILIONS PER TRANSFORMAR-LES 148 centres educatius de la ciutat es beneficiaran de les 188 actuacions planificades per aquest 2026, la majoria de les quals, 126, s'estan desenvolupant durant l'estiu L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat destinaran aquest 2026 un total de 71 milions d’euros a la millora dels equipaments educatius de la ciutat. La inversió permetrà executar 188 actuacions en 148 centres, amb l’objectiu d’aconseguir escoles i instituts més moderns, inclusius, confortables i adaptats a les noves necessitats educatives. Del total, 55,5 milions d’euros provenen de l’Ajuntament i 15,5 milions de la Generalitat. Una de les prioritats és reduir les diferències entre centres i garantir unes condicions d’escolarització més equivalents a tota la ciutat.

També avancen les noves seus de l’Escola Gaia, l’Institut Escola Xirinacs i l’Institut Escola Els 30 Passos. Les reformes incorporen millores d’accessibilitat, instal· lacions, patis, espais de migdia i eficiència energètica. El Pla Clima Escola rebrà 22,95 milions per climatitzar 30 centres més i arribar a 84 edificis educatius adaptats. També es destinaran gairebé 9 milions a 17 actuacions en centres postobligatoris.

El pla inclou més de 6,5 milions per a noves construccions o substitucions integrals, amb projectes com el nou edifici de l’Institut Escola Cal Maiol, a Can Batlló.

#6 setembre|octubre 2026

La sisena edició reunirà 14 restaurants compromesos amb una gastronomia responsable i oferirà 28 platerets elaborats amb productes ecològics, de temporada i de proximitat. La meitat de les propostes seran vegetarianes. Entre els establiments participants hi ha Aguaribay, Bar El Pepino, Casa Xica, Fat Veggies, Mescladís, Mosquito, Teòric Taverna Gastronòmica i Uniko. Aquest últim representarà Shanghai, ciutat convidada enguany a la Mercè coincidint amb els 25 anys d’agermanament amb Barcelona. L’oferta de begudes inclourà cervesa artesana de proximitat, vins naturals i kombutxa ecològic. Terra i Gust també comptarà amb parades de petits productors locals i amb l’Aula de Cuina, que oferirà showcookings, tallers, tasts i xerrades per promoure hàbits de consum més sostenibles.

BARCELONA BARCELONA PREPARA UN NOU SISTEMA PER AGAFAR EL METRO, EL BUS I EL TREN EL 2027: JA NO CALDRÀ COMPRAR BITLLET L'ATM vol posar en funcionament un sistema de pagament directe, sense necessitat de comprar bitllet prèviament

COLLBONI DEFENSA QUE CAP GOVERN MUNICIPAL HA FET TANT PEL CATALÀ A BARCELONA L’alcalde respon a les crítiques de Junts, ERC i la CUP i reivindica el pla pilot que arribarà a més de 600 comerços de Gràcia L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha reivindicat la tasca del govern municipal en defensa del català i ha respost a les crítiques de Junts, ERC i la CUP per la manca d’inspeccions i sancions als comerços que incompleixen la normativa lingüística. “Cap altre govern municipal en tota la història democràtica de Barcelona ha fet tant per la promoció de la llengua”, ha afirmat Collboni en una roda de premsa a l’Ajuntament, acompanyat pel conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno. L’alcalde ha defensat que el consistori ja ha posat en marxa diverses estratègies per reforçar l’ús social del català. Entre aquestes, ha destacat el pla pilot que es desplegarà aquesta tardor a més de 600 negocis del districte de Gràcia. Collboni també ha posat en valor la creació de la comissionada d’Ús Social del Català, Marta Salicrú, la primera figura d’aquest tipus que té Barcelona en l’etapa democràtica.

L’Autoritat del Transport Metropolità prepara la licitació per implementar un sistema que permetrà pagar directament amb targeta bancària a tota la xarxa de transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona. La mesura farà possible validar els trajectes amb targeta de crèdit o dèbit, o amb dispositius compatibles, sense haver de comprar prèviament un títol de transport. El sistema funcionarà amb tecnologia contactless. Els usuaris hauran d’acostar la targeta o el mòbil als lectors habilitats en accedir al metro, tren o autobús, i tornar a ferho en sortir o baixar del vehicle. D’aquesta manera, es podrà identificar el recorregut realitzat i calcular automàticament l’import corresponent. Segons ha avançat El Periódico i han confirmat fonts de l’ATM a l’ACN, la previsió és que la licitació quedi resolta abans que acabi l’any i que el sistema entri en funcionament durant el 2027. La consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha explicat que la implementació durarà tres mesos. El contracte per establir el sistema serà de dos anys, amb possibilitat de pròrroga.

BARCELONA AMPLIA ELS AJUTS A LES COMUNITATS QUE PROHIBEIXIN ELS pressupost passa dels 56.000 als 256.000 euros i el termini per PISOS TURÍSTICS El presentar sol· licituds s’allarga fins al 31 de desembre de 2026 L’Ajuntament de Barcelona ha ampliat la convocatòria d’ajuts per a comunitats de propietaris que modifiquin els seus estatuts per prohibir els pisos turístics. El pressupost passa de 56.000 a 256.000 euros i el termini per presentar sol· licituds s’allarga fins al 31 de desembre de 2026. La decisió arriba després que la primera convocatòria hagi superat les previsions inicials, amb més de 80 sol· licituds presentades des del febrer. Les subvencions cobreixen fins al 50% de les despeses de gestió vinculades a la creació o modificació dels estatuts, com la notaria, el registre o els honoraris professionals. Les comunitats poden rebre fins a 1.500 euros si modifiquen uns estatuts ja existents

i fins a 2.500 euros si n’han de crear de nous. La clàusula ha d’incloure la prohibició de l’ús turístic o d’activitats que alterin la convivència, elevar-se a document pú-

blic i inscriure’s al Registre de la Propietat. L’ampliació s’emmarca en el pla municipal per posar fi als més de 10.000 habitatges d’ús turístic de Barcelona el 2028.

#6 setembre|octubre 2026

Una nova Porta de l’Infern de 7 metres i prop de 1.000 cossos pel correfoc de la Mercè L’artista Daniel Esteban signa una estructura de 14 metres d’amplada i 7 d’alçada formada per prop d’un miler de cossos fragmentats

Eric Mendo El correfoc de la Mercè 2026 tindrà una nova imatge d’entrada a l’infern. Barcelona estrenarà enguany una Porta de l’Infern de gran format al passeig de Gràcia, una peça escènica i escultòrica concebuda per l’artista Daniel Esteban que ocuparà tot l’ample de l’avinguda. L’estructura farà aproximadament 14 metres d’amplada i 7 metres d’alçada i reinterpretarà un dels elements més simbòlics del correfoc: el punt de pas dels diables i les bèsties abans d’escampar el foc pels carrers. UN ARC FET AMB PROP DE 1.000 COSSOS La nova Porta de l’Infern es construirà a partir d’un gran arc semicircular format per una amalgama de prop de 1.000 cossos humans fragmentats. Braços, peus, torsos, cames i altres parts del cos es fonen en una massa anònima, sense rostres ni elements identificatius. La peça tindrà una part escultòrica d’uns 425 quilos, feta amb resina de polièster ignífuga i detalls de ceràmica. Tot el conjunt s’instal· larà sobre una estructura que arribarà als 3.000 quilos, sense comptar els contrapesos, i serà practicable perquè els diables hi puguin pujar i encendre pirotècnia. UN INFERN CONTEMPORANI Daniel Esteban planteja la porta com una representació de l’infern actual, vinculat al cansament, l’apatia, l’homogeneïtzació i la sobreexposició a imatges de violència i catàstrofes. Davant d’aquesta mirada, l’artista contraposa la cultura popular com un espai d’organització col· lectiva, comunitat i resposta compartida. La instal· lació no incorpora figures pròpies del foc festiu, com diables o bèsties, per deixar que

#6 setembre|octubre 2026

siguin les colles les que prenguin protagonisme quan travessin l’arc. La porta actuarà així com a gran marc escènic per posar en valor tot allò que passa al seu voltant. TRES PARTS I UN GRAN TELÓ La nova estructura estarà formada per tres elements. El primer serà el gran arc exterior, de gran impacte visual, amb aquesta massa de cossos entrellaçats que evoca una cova, un riu o una lava orgànica. El segon arc, més estret i d’uns 50 centímetres d’amplada, funcionarà com un espai de transició. Finalment, la peça incorporarà un teló d’uns 11 metres d’amplada, que es plegarà verticalment i quedarà recollit a la part superior un cop obert. La il· luminació en contrapicat reforçarà els volums escultòrics de la porta i accentuarà el dramatisme de l’obertura abans de l’arrencada del correfoc.

————————— Braços, peus, torsos, cames i altres parts del cos es fonen en una massa anònima, sense rostres ni elements identificatius —————————

ESTRENA EL 26 DE SETEMBRE La nova Porta de l’Infern s’instal· larà al passeig de Gràcia el dissabte 26 de setembre, coincidint amb el correfoc de la Mercè. El muntatge durarà unes sis hores i es farà durant el matí: primer es construirà l’estructura a terra i després s’aixecarà amb una grua fins a deixar-la fixada. L’estrena està prevista a les 18 h amb el Correfoc infantil i a les

20.30 h amb la Ceptrotada i el Correfoc de la Mercè. La proposta actualitza la imatge tradicional de la Porta de l’Infern i converteix aquest element de pas en una obra artística de gran escala, pensada per reforçar la força visual del foc festiu i reivindicar la cultura popular com a espai de participació ciutadana.

PIROTÈCNIA, TABALERS I CULTURA POPULAR Abans de començar el correfoc, la Porta de l’Infern acollirà un espectacle pirotècnic i sonor que simbolitzarà l’obertura d’un altre món. La casa pirotècnica Estalella serà l’encarregada de dissenyar l’espectacle, que es completarà amb il· luminació i la participació d’un grup de tabalers. La Taula del Foc, que reuneix representants de les colles de la ciutat, ha participat en el procés creatiu a través d’una comissió assessora formada per Mercè Ayora, Jordi Ullate i Toni Lucena.

#6 setembre|octubre 2026

Els personatges emblemàtics de la Mercè: gegants, bèsties i figures de la ciutat Un seguici popular que manté viva la història i la tradició de Barcelona

#6 setembre|octubre 2026

Lourdes Tasies Cano La Mercè no s’entén només pels concerts, els espectacles o el Piromusical. Durant les festes, els carrers de Barcelona també s’omplen de personatges que formen part de l’imaginari popular de la ciutat. Gegants, capgrossos, bèsties de foc i figures d’arrel tradicional protagonitzen cercaviles, balls, seguicis i correfocs, i converteixen la festa en una gran representació de la cultura popular catalana. Algunes d’aquestes figures tenen segles d’història, mentre que d’altres s’han anat incorporant o recuperant amb el temps. Totes, però, tenen un paper dins del ritual festiu i contribueixen a mantenir viva una tradició que es transmet de generació en generació. ELS GEGANTS DE LA CIUTAT: JAUME I I VIOLANT D’HONGRIA Entre les figures més representatives de la festa hi ha els Gegants de la Ciutat, Jaume I i Violant d’Hongria. Són els representants oficials de l’Ajuntament de Barcelona i ocupen un lloc destacat en els actes institucionals i protocol· laris de la Mercè. Vestits amb robes solemnes d’inspiració medieval, el rei Jaume I i la reina Violant encapçalen diferents celebracions i cercaviles. La seva presència simbolitza la vinculació entre la història de Barcelona i la cultura popular, i els converteix en una de les parelles de gegants més reconeixibles de la ciutat.

ritat ha traspassat les cercaviles gràcies a la cançó infantil «El gegant del Pi», que els ha convertit en personatges familiars fins i tot per a aquells que no participen habitualment en les festes de cultura popular. Durant la Mercè, la seva presència recorda que els gegants no són només figures de grans dimensions, sinó també un element essencial de la memòria col· lectiva de Barcelona.

————————— Els Gegants de la Ciutat, Jaume I i Violant d’Hongria són els representants oficials de l’Ajuntament de Barcelona i ocupen un lloc destacat en els actes institucionals i protocol· laris de la Mercè ————————— ELS GEGANTS DE SANTA MARIA DEL MAR: EL REI SALOMÓ I LA REINA DE SABA El Rei Salomó i la Reina de Saba són els gegants vinculats a la basílica de Santa Maria del Mar. La seva aparença, d’inspiració oriental i salomònica, els diferencia d’altres parelles de la ciutat. La relació amb la basílica els situa dins d’un dels escenaris més simbòlics de la cultura popular barcelonina. Durant les festes, aquestes figu-

res formen part del conjunt de personatges que connecten els espais històrics de la ciutat amb les celebracions al carrer. L’ÀLIGA DE BARCELONA: LA FIGURA DE MÉS RANG PROTOCOL·LARI Entre les figures del bestiari barceloní, l’Àliga ocupa un lloc especialment destacat. És considerada la figura amb més rang protocol· lari dins del Seguici Popular de Barcelona. La seva importància es manifesta en alguns dels moments més solemnes de la festa. L’Àliga té el privilegi de ballar davant les autoritats a la plaça de Sant Jaume i també dins de la basílica de Santa

ELS GEGANTS DEL PI: UNA PARELLA INSEPARABLE DE LA CULTURA POPULAR Mustafà i Elisenda, els Gegants del Pi, formen una de les parelles més antigues i estimades de Barcelona. El seu nom està estretament lligat a la basílica de Santa Maria del Pi i a la tradició gegantera de la ciutat. La seva popula-

#6 setembre|octubre 2026

Maria del Mar. La seva presència combina, així, el caràcter festiu amb la dimensió institucional i simbòlica del seguici. EL LLEÓ DE BARCELONA: FORÇA I PODER El Lleó és una altra de les figures destacades del bestiari tradicional de Barcelona. Associat simbòlicament al poder monàrquic i a la força, es caracteritza per la diadema daurada que corona el seu cap. Com altres figures del seguici, el Lleó contribueix a donar solemnitat a les cercaviles i als actes de cultura popular, mantenint viu un llenguatge simbòlic que prové de la tradició festiva més antiga. EL DRAC DE CIUTAT VELLA: FOC PELS CARRERS Quan arriba el moment del foc, el Drac de Ciutat Vella es converteix en un dels grans protagonistes. Aquesta bèstia és una de les figures més espectaculars dels correfocs de la Mercè i recorre els carrers envoltada d’espurnes. Les seves diferents boques escupen foc mentre avança entre el públic, en una combinació d’espectacle, tradició i participació popular que transforma els carrers de la ciutat.

#6 setembre|octubre 2026

LA TARASCA: UNA BÈSTIA QUE JUGA AMB EL PÚBLIC La Tarasca, també coneguda com a Cuca Fera, és una de les figures més lúdiques del bestiari festiu. Amb un cos que recorda una tortuga i un cap de drac, aquesta criatura té una funció especialment vinculada al públic infantil. A més de formar part de les cercaviles, la Tarasca diverteix els més petits llançant aigua i caramels. És, per tant, una de les figures que millor representa la vessant més juganera i participativa de la festa. ELS CAPGROSSOS MACERS: OBRINT PAS AL SEGUICI Els Capgrossos Macers tenen la funció d’obrir pas al Seguici Popular. La seva indumentària s’inspira en els antics funcionaris que acompanyaven els consellers de la ciutat. Amb la seva aparença solemne i alhora caricaturesca, introdueixen un element de teatralitat a les cercaviles i ajuden a marcar el caràcter cerimonial del seguici.

UNA CIUTAT QUE DESFILA PELS SEUS CARRERS Els personatges de la Mercè formen un autèntic retrat de Barcelona. Reis i reines, gegants, capgrossos, lleons, àligues i dracs conviuen durant uns dies als carrers de la ciutat i recuperen rituals que formen part de la seva història. Més enllà del component espectacular, aquestes figures tenen una funció cultural: transmeten memòria, expliquen històries i mantenen viva la cultura popular. Durant la Mercè, Barcelona no només celebra la seva festa major: també fa desfilar pels seus carrers una part del seu patrimoni

————————— La Tarasca té una funció especialment vinculada al públic infantil. A més de formar part de les cercaviles, diverteix els més petits llançant aigua i caramels —————————

#6 setembre|octubre 2026

EL PASSAT DEL PARC DE

LA CIUTADELLA L’espai d’oci per excel·lència dels barcelonins va ser en el seu origen un espai de por i de repressió Jesús Martín Araujo Rep centenars de milers de turistes, és un espai de descans, lleure i socialització, acull una variada fauna i flora i una col· lecció d’escultures de gran qualitat, a més d’incloure el Zoo de Barcelona i també edificis institucionals de gran importància per a la política autonòmica, com ara el Parlament de Catalunya. Des de l’aire, una taca quadrada i verda trenca la perfecció geomètrica del Pla Cerdà: és el parc de la Ciutadella. Un espai natural de fins a trenta-una hectàrees que està situat al sud de la capital catalana, encaixat entre l’Arc de Triomf, l’estació del Nord, la riba del

#6 setembre|octubre 2026

mar Mediterrani i el majestuós barri del Born. També és transitat per esportistes aficionats que es reuneixen ocasionalment per fer running; s’hi veuen altres persones fent ioga o meditant, llançant pilotes a les cistelles o jugant a ping-pong. El parc també conté la popular Font de la Cascada i un gran llac amb canoes, i també zones infantils i zones habilitades per a gossos. UN ORIGEN BEN FOSC El que avui és un lloc apreciat pels barcelonins va ser en els seus orígens un lloc de recel i repressió, un espai de terror temut pels ciutadans de la capital catalana, ja que va servir, durant els períodes

absolutistes del segle XIX, com a lloc d’empresonament i execució d’opositors de diferents règims, com el napoleònic o el dur regnat de Ferran VII. L’embrió d’aquest petit pulmó té el seu origen al segle XVIII, poc després de la guerra de Successió, quan va acollir, en l’espai actual, tot i que encara no era una zona natural, una fortalesa militar que el nou monarca, Felip V, va ordenar construir per dominar i vigilar Barcelona. La construcció, la qual va ser la fortalesa més gran d’Europa, amb la seva característica forma pentagonal, va suposar l’enderrocament i l’expropiació d’un miler d’habitatges i el desviament del Rec Comtal, l’antic canal de reg que servia Barcelona.

DE LA POR A L'ENDERROC Més d’un segle i mig més tard, amb la Revolució de la Gloriosa de 1868 i amb el lliurament de la Ciutadella a Barcelona de mans del general Prim, les autoritats van plantejar la possibilitat d’enderrocar-la i van començar a sorgir propostes d’arquitectes i mestres d’obres per a nous projectes que substituïssin la temuda fortalesa. L’obra més destacada, que va rebre l’accèssit del concurs convocat el 1871, va ser la de Josep Fontserè, que va projectar una gran zona enjardinada inspirada en altres parcs europeus i que partia de la premissa que calien llocs «on poder respirar». El traçat original de Fontserè va patir alguns canvis els anys següents: el 1888, per acollir l’Exposició Universal i més tard per tal que s’hi instal· lés el Zoo de Barcelona. Durant els primers anys del segle XX es va reafirmar l’objectiu que el parc es destinés al lleure i a la cultura i que fos un element simbòlic del catalanisme. És per això que, en aquella època, el recinte va arribar

a acollir fins i tot un parc d’atraccions, el Saturno Park, el lloc de lleure per excel· lència dels barcelonins, que gaudien d’atraccions com les muntanyes russes Los Urales, el gronxador Water Chutt, la pista de cotxes elèctrics Witching Waves o la pista de patinatge Skating Ring. També s’hi van incloure en aquesta data l’estany de davant del Parlament o el mamut de pedra que hi ha davant la Font de la Cascada. Més endavant s’hi afegeixen l’estàtua eqüestre del general Prim i la figura que plora al centre de l’estany,

que és una còpia del Desconsol, obra mestra de Josep Llimona. Amb l’arribada de la Segona República, l’antic arsenal de la fortalesa es va convertir en la seu del Parlament de Catalunya, desmantellat durant el franquisme i l’activitat del qual com a cambra autonòmica va tornar amb la restauració de la democràcia. Avui, el parc de la Ciutadella representa l’estil de vida del segle XXI, un espai on conviuen diferents activitats com l’esport, la música, la cultura i fins i tot és l’escenari d’acollida de la política catalana.

#6 setembre|octubre 2026

BARCELONA BARCELONA ESTRENA EL PRIMER MINIBÚS 100% ELÈCTRIC DEL SERVEI DE BUS DE BARRI

REFORÇ DE LA LÍNIA D’AUTOBÚS E3 ENTRE BARCELONA, CERDANYOLA I LA UAB AMB 60 EXPEDICIONS NOVES A partir del 7 de setembre, el servei s’amplia per respondre a l’augment de la demanda i promoure una mobilitat més sostenible al corredor

El vehicle s’incorpora a la línia 185 i TMB preveu sumarne quatre més durant les pròximes setmanes

La directora general de Transports i Mobilitat, Susi López, ha explicat que la mesura permetrà reforçar la connexió entre Barcelona i Cerdanyola amb 60 noves expedicions, un servei més freqüent i horaris millor ajustats a la mobilitat diària.

Transports Metropolitans de Barcelona ha posat en servei el primer vehicle 100% elèctric del bus de barri. El nou minibús, de 6,97 metres, s’ha incorporat aquest dilluns a la línia 185, que connecta el metro de Canyelles amb la Vall d’Hebron. Durant les pròximes setmanes, TMB preveu posar en circulació quatre vehicles elèctrics més en altres línies de bus de barri. La presidenta de TMB i primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha destacat que la incorporació és “un pas molt important” per avançar en una mobilitat de proximitat més sostenible. El vehicle té una autonomia de fins a 14 hores, suficient per completar una jornada sencera sense recàrregues durant el dia, i es carregarà de nit a la cotxera d’Horta. És de la marca Yutong, té capacitat per a 26 persones, deu assegudes, i disposa de pis baix i rampa d’accés.

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica incrementarà des del dilluns 7 de setembre el nombre d’expedicions de la línia d’autobús e3, que connecta Barcelona, Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona. L’objectiu és donar resposta a l’augment d’usuaris i reforçar una mobilitat més sostenible.

En dies lectius a la UAB, la línia oferirà fins a 218 expedicions diàries, amb intervals d’entre 5 i 10 minuts en hora punta. D’aquestes, unes 200 tindran parada a Cerdanyola, 60 més que fins ara. També es mantindran les expedicions directes entre Barcelona i la UAB en les franges de més demanda.

LA BOQUERIA ES TRANSFORMA AMB CANVIS IMPULSATS "PERQUÈ ELS VEÏNS SE LA TORNIN A SENTIR SEVA" El projecte preveu un reglament per limitar l'oferta de productes elaborats al 50% i diverses obres per mantenir la identitat tradicional del mercat

TMB preveu incorporar 31 vehicles més al bus de barri el 2027. La renovació forma part de l’electrificació de la flota, amb l’objectiu que el 30% dels busos siguin zero emissions l’any vinent.

#6 setembre|octubre 2026

La transformació de la Boqueria ja ha començat amb un pressupost global de més de 12 milions d’euros. L’Ajuntament de Barcelona vol recuperar el caràcter tradicional del mercat i limitar l’oferta de productes elaborats fins al 50% del total, amb l’objectiu de reforçar la presència d’aliments frescos i de proximitat. La tinenta d’alcaldia Raquel Gil ha explicat que el consistori vol “canviar el relat” perquè els veïns tornin a sentir el mercat com a propi. El reglament intern, consensuat amb l’Associació de Venedors i amb més del 90% de suport, es preveu aprovar entre finals d’aquest any i principis del 2027. Les primeres actuacions començaran aquesta tardor amb la renovació dels lavabos públics i millores en l’enllumenat

de la zona logística. La reforma més profunda arrencarà a finals del 2027 i inclourà la renovació de l’illa central del peix, la façana de la plaça de la Gardunya i la substitució de la coberta. El projecte mantindrà totes les parades obertes i els 1.493 metres lineals actuals, amb una execució progressiva fins a finals del 2029.

BARCELONA LA MODEL PODRIA CONVERTIR-SE EN LA NOVA SEU DEL MEMORIAL DEMOCRÀTIC DE CATALUNYA

BARCELONA DESPLEGA 44 MESURES PER PREVENIR EL SUÏCIDI I REFORÇAR L’ATENCIÓ FINS AL 2032

Generalitat i Ajuntament negocien un acord per ubicar-hi l’organisme, que actualment té la seu repartida entre dues ubicacions

La nova estratègia inclou un mapa de punts de risc, protocols davant desnonaments i més suport als joves, famílies i professionals

La Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona treballen per portar el Memorial Democràtic a l’antiga presó Model. Segons ha avançat Nació i ha confirmat l’ACN, les dues administracions mantenen converses per tancar un acord que permeti instal· lar l’organisme en un dels espais simbòlics de la memòria democràtica de la ciutat. Fonts del Departament de Justícia apunten que la voluntat és presentar el pacte durant la tardor, mentre que l’Ajuntament confirma els contactes però evita concretar cap calendari. El Memorial Democràtic, creat el novembre del 2007, té actualment l’activitat repartida entre el Districte Administratiu de la Generalitat i el Centre d’Informació i Documentació del carrer Pau Claris. La seva ubicació definitiva fa anys que està pendent. El 2023, el Govern de Pere Aragonès va anunciar que s’instal· laria en un immoble del carrer de la Ciutat, però el trasllat no es va materialitzar. La Model ja forma part dels plans de memòria de Barcelona. L’Ajuntament vol convertir l’antiga Galeria 4 en el Centre Memorial de la Model, tot i que les obres podrien allargar-se més enllà del 2030.

Barcelona reforçarà les polítiques de prevenció de la conducta suïcida amb una nova estratègia centrada en la detecció precoç, l’acompanyament i la reducció dels factors de risc. L’Ajuntament ha presentat l’Estratègia de Prevenció de la Conducta Suïcida 2026-2032, que arrencarà amb un pla de dos anys i 44 actuacions. La iniciativa dona continuïtat a la Xarxa de Prevenció de la Conducta Suïcida de Barcelona, creada el 2020, i s’emmarca en el Pla de Salut Mental 2023-2030. La regidora de Salut, Marta Villanueva, ha defensat la necessitat de “trencar el tabú que envolta el suïcidi” i combatre l’estigma. L’estratègia arriba després que l’Agència de Salut Pública hagi registrat el 2024 un total de 1.128 episodis d’ideació suïcida i 860 temptatives entre residents a Barcelona, xifres encara per sobre dels nivells previs a la pandèmia. Entre les mesures previstes hi ha un mapa de punts de risc a l’espai públic, espais comunitaris segurs, un protocol davant desnonaments amb risc suïcida i formació per a docents.

JAUME COLLBONI DEFENSA LA FI DE LES LLICÈNCIES DELS PISOS TURÍSTICS A BARCELONA AMB EL SUPORT DE LA NOVA LLEI EUROPEA D’HABITATGE L’alcalde assegura que la proposta de la Comissió Europea reforça la capacitat municipal per combatre la crisi d’habitatge i ratifica l’objectiu del 2028

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha valorat positivament la proposta de llei europea sobre habitatge assequible presentada per la Comissió Europea i ha assegurat que reforça l’estratègia municipal per eliminar les llicències dels pisos turístics abans del 2028. En una declaració institucional, Collboni ha afirmat que aquesta decisió “no té marxa enrere” i ha defensat que el marc europeu ha de protegir el dret dels municipis a intervenir en mercats residencials tensionats.

L’alcalde ha recordat que Barcelona preveu recuperar prop de 10.000 habitatges d’ús turístic perquè tornin al mercat residencial. Segons Collboni, Brussel· les reconeix que destinar pisos a usos turístics pot perjudicar l’oferta d’habitatge i agreujar la crisi residencial. També ha celebrat que la proposta incorpori el concepte de zona tensionada i doni més seguretat jurídica a les ciutats.

#6 setembre|octubre 2026

Les tradicions de la Mercè: una festa que sobreviu al pas dels anys Gegants, correfocs, sardanes i cultura popular es mantenen vius mentre les noves generacions decideixen com viure la festa

Lourdes Tasies Cano La Mercè ha canviat molt al llarg dels anys. Barcelona ha crescut, han aparegut noves formes d’oci i el programa de la festa major s’ha anat ampliant amb concerts, espectacles, activitats familiars i propostes culturals molt diverses. Però, malgrat tots aquests canvis, hi ha tradicions que continuen ocupant un lloc important en la celebració. Els gegants, els capgrossos, el bestiari, els correfocs, les sardanes, les cercaviles o els castells formen part d’una Mercè que es

#6 setembre|octubre 2026

transmet de generació en generació. Són activitats que permeten entendre la festa més enllà dels grans escenaris i que mantenen una connexió directa amb la història i la cultura popular de Barcelona. Però aquesta continuïtat també planteja una pregunta: les noves generacions continuen sent part d’aquestes tradicions? UNA FESTA QUE HA SABUT ADAPTAR-SE La capacitat d’adaptació és una de les claus perquè les tradicions de la Mercè hagin arribat fins avui.

Algunes activitats mantenen pràcticament el mateix esperit, mentre que d’altres han incorporat nous formats i maneres de participar-hi. Les cercaviles continuen portant gegants i capgrossos pels carrers; els correfocs mantenen el foc com a protagonista; les colles castelleres aixequen les seves construccions humanes i les entitats de cultura popular continuen participant en els actes de la festa. Al mateix temps, la Mercè ha incorporat nous llenguatges i propostes per arribar a un públic més ampli. Aquesta combinació entre tradició i modernitat ha permès

acaben incorporant-se a les pròpies colles. Tot i això, la manca de compromís preocupa aquest col· lectiu: “Falten mans. No hi ha compromís per part del jovent. El seu present és diferent al nostre passat”, explica un geganter que ha volgut dirigir-se aquest mitjà de comunicació sota l’anonimat. EL FOC QUE CONTINUA OMPLINT ELS CARRERS Els correfocs són una altra de

les tradicions que mantenen una gran capacitat de convocatòria. Quan arriben les bèsties de foc i les espurnes comencen a omplir els carrers, la Mercè adquireix una atmosfera completament diferent. El foc, però, no és només espectacle. Al darrere hi ha colles i entitats que treballen durant tot l’any per mantenir aquesta tradició. Moltes incorporen persones joves que aprenen les normes, participen en els assajos i aca-

————————— Els gegants, els capgrossos, el bestiari, els correfocs, les sardanes, les cercaviles o els castells formen part d’una Mercè que es transmet de generació en generació ————————— que la festa no quedi limitada a una determinada generació. ELS GEGANTS: UNA TRADICIÓ QUE PASSA DE PARES A FILLS Els gegants són probablement una de les imatges més reconeixibles de la cultura popular catalana. A la Mercè, veure'ls desfilar pels carrers és una tradició que molts barcelonins han viscut des de petits. Per a moltes famílies, portar els infants a veure els gegants és una manera d’introduir-los en la cultura popular. Els nens els observen, els segueixen durant les cercaviles i, amb els anys, alguns

#6 setembre|octubre 2026

ben formant part activa de la festa. Això converteix el correfoc en un exemple clar de com una tradició pot continuar viva quan hi ha persones disposades a prendre'n el relleu. SARDANES I CASTELLS: TRADICIONS QUE RESISTEIXEN Les sardanes i els castells també formen part del patrimoni festiu que es manté durant la Mercè. Són expressions de cultura popular que, en alguns casos, poden semblar allunyades dels gustos d’una part del públic més jove, però que continuen trobant nous participants. Les colles castelleres, especialment, depenen de la incorporació constant de noves generacions. Els infants i adolescents poden començar participant en activitats de la colla i, amb el temps, assumir diferents funcions dins dels castells. En el cas de les sardanes, però, la seva supervivència passa també per trobar noves ————————— maneres d’apropar el ball a un “A classe diuen que soc públic que potser no hi ha cresrara perquè m’agrada cut. “A classe diuen que soc rara ballar sardanes. Els meus perquè m’agrada ballar sardanes. companys, que tenen la Els meus companys, que tenen la meva edat, 14 anys, no en meva edat, 14 anys, no en saben”, saben” assegura la Laia Martí, una jove ————————— que es defineix com “enamorada de les sardanes”. ELS JOVES: ENTRE LA TRADICIÓ I LES NOVES FORMES DE CELEBRAR No tots els joves viuen la Mercè de la mateixa manera. Per a alguns, la festa major continua sent una cita imprescindible amb les tradicions de Barcelona. Participen en cercaviles, segueixen els correfocs, formen part de colles o simplement assisteixen als actes de cultura popular amb la família i els amics. Però també hi ha una part dels joves que s’ha allunyat d’aquestes celebracions. Les seves formes d’oci han canviat i, per a alguns, la Mercè està més associada als concerts, les activitats nocturnes o les propostes culturals que no pas als actes tradicionals. Aquesta diferència no significa necessàriament que les tradicions estiguin desapareixent. Sí que planteja, però, un repte: com aconseguir que les noves generacions les sentin com a pròpies? UNA NOVA GENERACIÓ QUE TAMBÉ POT DONAR CONTINUÏTAT La supervivència d’una tradició no implica que aquesta s’hagi de mantenir exactament igual. Al llarg dels anys, les festes populars han canviat perquè també ho ha fet la societat. Els joves que avui participen en una colla, en una cercavila o en un correfoc seran els encarregats de

#6 setembre|octubre 2026

transmetre aquestes pràctiques en el futur. I és possible que ho facin incorporant noves formes de comunicació, nous formats i noves maneres de relacionar-se amb el públic. Les xarxes socials, per exemple, també poden convertir-se en una eina per donar visibilitat a activitats que abans quedaven restringides als carrers i al públic que hi assistia presencialment. LA MERCÈ COM A PUNT DE TROBADA ENTRE GENERACIONS Un dels grans valors de la Mercè és precisament que permet reunir persones de diferents edats al voltant d’una mateixa festa. Un avi pot haver viscut una cercavila fa cinquanta anys, un pare la pot haver viscut de petit i ara pot portar-hi els seus fills. Aquesta cadena és la que permet que les tradicions sobrevisquin. La Mercè actual és molt més que la suma de les seves tradicions, però aquestes continuen sent una part essencial de la seva identitat. Gegants, bèsties de foc, castellers, sardanes i cercaviles conviuen amb concerts i noves propostes. Perquè una tradició continuï viva no n’hi ha prou amb conservar-la: cal que hi hagi noves generacions que la vulguin viure. I la Mercè, any rere any, continua sent un espai on aquesta transmissió és possible.

#6 setembre|octubre 2026

La Mercè 2026 conquereix els deu districtes:

una festa que traspassa fronteres i suma nous escenaris Barcelona es prepara per viure una Festa Major de la Mercè sense precedents en la seva distribució territorial

L'efecte illa de calor, la densitat urbana i l'envelliment de la població fan que l'estiu sigui un període crític on la salut pública depèn directament de la capacitat de resposta de les institucions Roser Pros Roca Amb més d’un centenar de concerts i activitats repartides en 16 escenaris diferents, l’edició d’enguany consolida la vocació de portar la celebració a tots els racons de la ciutat, abraçant els deu districtes. Entre les grans novetats, destaca el trasllat del Piromusical a la platja del Bogatell i l’estrena d’espais emblemàtics com el Parc Güell, incorporat al mapa festiu en l’Any Gaudí. UN MAPA SONOR QUE ABRAÇA TOTS ELS DISTRICTES La Mercè ha deixat de ser fa

#6 setembre|octubre 2026

temps una festa celebrada, prioritàriament, al centre històric de la ciutat, per convertir-se en una veritable celebració metropolitana. Enguany, aquesta voluntat descentralitzadora arriba al seu màxim exponent: la programació musical, que supera el centenar de concerts, es desplegarà en 14 espais i 16 escenaris repartits pels deu districtes de la ciutat. No es tracta només d’una qüestió logística, sinó d’una aposta ferma per teixir xarxa cultural a tots els barris. Aquesta diversitat territorial es reflecteix en la varietat de formats. Mentre el Teatre Grec acollirà les grans produccions d’autor

i els concerts simfònics de la Seu de Nou Barris consolidaran el seu pes específic, espais com Fabra i Coats continuaran sent l’epicentre del BAM – Acció Cultura Viva, que celebra el seu desè aniversari amb un model de governança comunitària. A més, la festa guanya nous punts de trobada ciutadans amb l’estrena d’escenaris a la plaça de les Glòries, la plaça de Sarrià i la plaça Comas, portant l’ambient festiu a zones que tradicionalment quedaven una mica al marge del gruix de la programació. El cartell, que compta amb noms com La Pegatina, Els Amics de les Arts, Maria Jaume o Miki Núñez,

NOUS ESPAIS I UN PIROMUSICAL A LA VORA DEL MAR Més enllà de la música, la Mercè 2026 introdueix canvis logístics i escenogràfics que redefiniran l’experiència de la festa. La notícia més destacada és el trasllat del Piromusical. A causa de la intensificació de les obres de transformació al recinte de la Fira de Montjuïc, l’espectacle de focs artificials que clausura la festa abandona l’avinguda de la Reina Maria Cristina i es trasllada a la platja del Bogatell. Aquest canvi, lluny de ser un inconvenient, converteix el litoral en un node de màxima confluència, on ja se celebraran les nits musicals d’ELS40 i Mediterràniament d’Estrella Damm, oferint un marc inoblidable amb el mar de fons. Les arts de carrer i la tradició també estrenen escenografia. El Correfoc, que tornarà a recórrer el Passeig de Gràcia, comptarà amb l’estrena d’una nova "Porta de l’Infern", prometent un espectacle de foc més immersiu i espectacular per als diables i el públic assistent. ————————— Però sens Es commemorarà l’Any dubte, la incorGaudí i el centenari del poració més Parc Güell amb una simbòlica i evo-

proposta que fusiona música i balls tradicionals a càrrec dels esbarts de la ciutat —————————

cadora és la del Parc Güell. Per primera vegada, aquest espai universal s’incorpora al circuit de la Festa Major amb una producció especial produïda conjuntament amb la Generalitat de Catalunya. L’objectiu és commemorar l’Any Gaudí i el centenari del parc amb una proposta que fusiona música i balls tradicionals a càrrec dels esbarts de la ciutat. Imaginar la dansa i la música popular ressonant entre les columnes de l'hipòstil o a la plaça de la Natura afegeix una capa de màgia i solemnitat a la festa, connectant el patrimoni més universal de Barcelona amb la seva ànima més arrelada. Amb aquests moviments, la Mercè 2026 no només s’adapta a les necessitats urbanes de la ciutat, sinó que demostra una capacitat de reinvenció constant. Ja sigui a la vora del mar, al cor de Gràcia o sota la mirada de Gaudí, la festa major de Barcelona confirma que el seu millor escenari és, i serà sempre, la ciutat sencera.

també fa un gir cap a la paritat i la internacionalització. La programació conjunta de Música Mercè i BAM garanteix que el 46 % dels projectes estiguin liderats per dones, una xifra que reafirma el compromís amb la igualtat de gènere. Alhora, la presència de Shanghai com a ciutat convidada aportarà un diàleg fascinant entre tradició i contemporaneïtat, amb propostes que van del jazz del Shanghai Conservatory a la fusió electrònica del Shanghai Restoration Project.

#6 setembre|octubre 2026

ABEL PLANA,

President de la Coordinadora de Colles Geganteres de Barcelona

“Per la Mercè, una ciutat sense gegants no seria la mateixa, però això ha de viure tot l’any”

Lourdes Tasies Cano Amb la Mercè, els carrers de Barcelona es preparen per tornar a omplir-se de cultura popular. Entre els protagonistes d’aquestes festes hi ha els gegants, figures que formen part de la identitat de la ciutat i que, darrere la seva imatge imponent, amaguen una feina constant de colles i entitats de barri. Abel Plana, president de la Coordinadora de Colles Geganteres de Barcelona, coneix de prop aquesta realitat. Com va entrar al món geganter i què el va portar a fer de geganter? Jo vaig entrar al món

#6 setembre|octubre 2026

geganter l’any 1994 i el que em va portar a fer-me geganter va ser, sobretot, la identitat del lloc on vivia. Era al Casc Antic, concretament a la Ribera. Els joves ens vam engrescar. Va ser un moviment veïnal i, sobretot, una qüestió de pertinença. Perquè, suposo que als anys noranta, el Casc Antic, la Ribera, Santa Caterina i altres zones d’aquella part de la ciutat tampoc tenien gaire bona fama, per dir-ho d’alguna manera. I aquesta activitat era també una manera de generar inclusió, de treballar per la comunitat i de construir una identitat pròpia que fins aleshores no teníem: els gegants.

Com recorda aquella primera vegada que va portar un gegant? Jo tinc com tres o quatre fases, per dir-ho d’alguna manera. De petit fèiem de capgrossos i, l’any 1996, la colla va fer el gegantó, el Tinet. Recordo especialment la primera vegada que el vaig portar i aquella olor de la fibra de vidre i de la cola. Veure els gegants allà em feia pensar: «Algun dia els portaré». Quan vaig tenir catorze anys, vaig fer una sortida a Manresa amb els gegants de la Casa de Caritat, gestionats per la Federació de Colles Geganteres de Barcelona. Jo hi anava d’acompanyant i aquell va ser el primer cop que vaig portar un gegant. Pesava molt i gairebé no vaig poder fer ni un ball, però recordo perfectament la sensació de sentir-me una mica més gran i reconegut com a geganter. Què significa per a vostè ser geganter? Què significava quan era petit i què significa ara? Quan era petit, sobretot era representar el meu barri, estar amb els amics i tenir una altra família, per dir-ho d’alguna manera. Era estar en un moment una mica distès, fer cultura i, sobretot, recórrer també el país. Perquè, és clar, cada cap de setmana com a mínim teníem una sortida, i era anar a un poble o a un altre. Durant el mes de juny, per exemple, també fèiem sortides els caps de setmana, i tot això estava molt bé. I, sobretot, hi havia el tema

Els gegants que venen d’arreu de Barcelona han de cobrir, per exemple, un camió per portar-los a l’exposició i, quan després tornen al seu barri o districte, han de cobrir un altre transport. Per tant, ja són dos camions. A això cal sumar-hi les despeses dels músics i moltes altres que hem d’assumir, i el pressupost actual no arriba per cobrir-les. I, sobretot, hi ha molta diferència —això tampoc se’n parla gaire per no ferir sensibilitats— entre els dife————————— rents col· lectius “Pesava molt i gairebé de cultura pono vaig poder fer ni un pular: bestiari, ball, però recordo perfectament la sensació de diables, castesentir-me una mica més llers, esbarts, gegants... gran i reconegut com a Hi ha dife-

de representar. Quan et fas gran i comences a tenir més responsabilitats, al final és intentar que la nostra cultura, la cultura popular, no es perdi. Recuperar tot allò que s’havia perdut, sobretot tota la història dels gegants. Ja no només els gegants del barri, sinó que nosaltres hem recuperat, per exemple, els gegants històrics de Santa Maria del Mar. És treballar, trobar documentació i, sobretot, aconseguir que no es perdi.

Parla de preservar aquesta tradició, però també de reivindicar-la davant les administracions. Com és geganter” aquesta feina? ————————— Som una mica correctes, però també som batalladors, sobretot amb les administracions. No crec que vulguin que desapareguin els gegants, però sí que, a vegades, hi ha aquesta certa deixadesa de «ja es cansaran de sortir», «ja es cansaran de demanar» o «ja es cansaran de fer el que fan». Per mi, els gegants ara mateix són responsabilitat, perquè ocupem càrrecs tant a la meva colla com a nivell de ciutat. Però, sobretot, també representen l’herència que ens van deixar els primers gegants dels segles XIV i XV. És un pes important a les esquenes, tant físicament com històricament.

rències importants pel que fa al pressupost. I això també fa que, si no et queixes o no reivindiques, doni la sensació que, com que no es queixen, es pot anar mantenint el mateix pressupost. perquè es faci una idea, nosaltres teníem el pressupost de la part de gegants de cultura popular de la Mercè congelat des dels anys noranta. És inassumible avui dia. Sí que hi ha hagut un petit increment, molt poc, però amb el compromís de continuar treballant. Perquè, és clar, per la Mercè tothom diu: «Oh, una Mercè sense gegants, sense castellers, sense diables... no seria la Mercè». Però això ha de viure tot l’any. I nosaltres no vivim ni per la Mercè ni durant la resta de l’any, i aquest és el problema.

Ara que s’acosta la Mercè, es reivindica molt la cultura popular. Creu que aquesta reivindicació es correspon amb el suport que rebeu durant la resta de l’any? Enguany, per exemple, ja vam estar parlant amb l’Ajuntament i li vam dir al polític de torn, en aquest cas el regidor de Cultura, que havíem d’arribar a un acord. L’Ajuntament paga uns diners per la gestió i per intentar cobrir despeses.

#6 setembre|octubre 2026

ÀREA METROPOLITANA VILADECANS PROJECTA UNA TRANSFORMACIÓ DE 25 MILIONS D’EUROS ALS BARRIS DE PONENT

BADALONA I SANT ADRIÀ UNEIXEN FORCES: PROJECTE CONJUNT PER A LA MILLORA URBANA EN EL PLA DE BARRIS 2026 Els dos ajuntaments impulsen 'Recosint fronteres: Teixint comunitat' amb un pressupost global de 25 milions d'euros per millorar barris limítrofs Badalona i Sant Adrià de Besòs han formalitzat una candidatura conjunta al Pla de Barris i Viles 2026 de la Generalitat sota el nom “Recosint fronteres: Teixint comunitat”. El projecte vol impulsar la renovació urbana, ambiental i social dels barris situats al límit entre els municipis. La proposta inclou 27 actuacions que es desplegarien entre el 2027 i el 2031 a Sant Adrià Nord, Sant Joan Baptista, Artigues, el Remei, Sant Roc, Sant Mori de Llefià i Sant Antoni de Llefià. L’àmbit suma més de 33.000 habitants i respon a una realitat compartida, amb necessitats comunes en mobilitat, habitatge, economia i equipaments. El pressupost és de 25 milions d’euros, dels quals es demana una subvenció del 50% al Fons de Recuperació Urbana, Ambiental i Social. El programa té tres eixos: transformacions físiques, transició ecològica i acció sociocomunitària. Entre les actuacions previstes hi ha nous equipaments, ajuts a la rehabilitació, refugis climàtics, millores en espais públics i programes d’inclusió. Xavier Garcia Albiol i Filo Cañete defensen la necessitat de superar fronteres administratives i donar respostes compartides.

El pla inclou 34 actuacions, amb un nou Ateneu de les Arts, una escola bressol, rehabilitació d’habitatges, ascensors, refugis climàtics i millores de l’espai públic

Viladecans ha presentat a la segona convocatòria del Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029 un projecte per transformar la zona de Ponent. La proposta té un pressupost de 25 milions d’euros, finançats a parts iguals per la Generalitat i l’Ajuntament, i s’aplicaria als barris de Can Palmer, Can Sellarès, Poblat Roca, Hospital i Viviendas del Congreso. L’alcaldessa, Olga Morales, ha defensat que el pla vol abordar de manera estructural les desigualtats socials, urbanístiques i ambientals d’aquests barris, amb actuacions per millorar equipaments, carrers i habitatges, promoure l’ocupació, revitalitzar el comerç i reforçar la cohesió social. L’àmbit de Ponent suma 33,43 hectàrees, 6.466 habitants i 2.184 pisos. El projecte, elaborat després de trobades amb veïns, entitats i comerciants, inclou 34 actuacions en tres eixos: transformacions físiques, transició ecològica i acció sociocomunitària. Entre les principals mesures hi ha el nou Ateneu de les Arts i Casal de Barri de Ponent, la rehabilitació de façanes, la naturalització de l’eix verd, refugis climàtics, plaques fotovoltaiques, l’Escola Bressol de Ponent i nous espais comercials.

SANTA COLOMA REFORÇA L’EDUCACIÓ AMB MÉS DE 828.000 EUROS EN AJUTS I NOU PERSONAL ALS ENTORNS ESCOLARS Una de les convocatòries està dotada amb 93.400 euros i té com a objectiu facilitar la continuïtat dels estudis postobligatoris durant el curs 2026-2027 amb una inversió global de 828.726,43 euros. La Junta de Govern Local ha aprovat dues noves convocatòries d’ajuts educatius, dotades amb 820.000 euros, i l’ampliació del servei de suport educatiu amb un nou agent escolar.

L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet reforçarà aquest curs 2026-2027 les polítiques educatives, la igualtat d’oportunitats i la seguretat als entorns escolars

#6 setembre|octubre 2026

Una de les línies, de 93.400 euros, vol facilitar la continuïtat dels estudis postobligatoris a alumnes de Batxillerat, Cicles Formatius de Grau Mitjà, Programes de Formació i Inserció i cursos de preparació per a l’accés a Grau Mitjà. L’altra convocatòria, amb 726.600 euros, finançarà

llibres de text, material didàctic, reutilització de recursos i projectes d’innovació educativa als centres d’infantil, primària i educació especial. El nou agent escolar s’incorporarà a l’entorn del Col· legi Seimar per millorar la mobilitat i la seguretat viària en hores d’entrada i sortida. Amb aquesta figura, Santa Coloma arribarà als 27 agents escolars i una coordinadora. Paral· lelament, el Pla Escoles Futur preveu més de 2,5 milions d’euros en obres de millora als centres educatius.

ÀREA METROPOLITANA L’HOSPITALET DUPLICA EL PRESSUPOST PER MANTENIR I MILLORAR L’ESPAI PÚBLIC Aquest augment permetrà intensificar els treballs de reparació i conservació de la via pública, especialment en àmbits com les calçades, les voreres i el clavegueram

L’Ajuntament de L’Hospitalet ha posat en marxa el nou contracte de conservació, millora i renovació de la infraestructura urbana, que permetrà reforçar el manteniment de carrers, voreres, calçades i clavegueram. El contracte tindrà una durada de tres anys, amb possibilitat de pròrroga, i duplica el pressupost anual respecte a l’anterior, passant d’1,24 a 2,48 milions d’euros. Aquest increment permetrà intensificar les actuacions de reparació i conservació a la ciutat.

Les primeres intervencions ja han començat amb reparacions de paviment asfàltic als carrers de Castelao, del Comerç, del Radi i d’Enric Morera. Properament també s’actuarà a la rambla Catalana i a l’avinguda del Masnou, i es preveu rehabilitar les escales de l’ermita de Santa Eulàlia. La nova contracta amplia l’estructura operativa de cinc a vuit parelles de treball, amb 16 operaris, dos encarregats i un cap d’obra. També incorpora un equip d’emergència fora de l’horari ordinari i un equip específic per a asfaltatge.

L’AMB TRANSFORMA TRES PARCS DEL BAIX LLOBREGAT AMB MÉS LLUM, ZONES DE JOC I ESPAIS VERDS L’AMB transforma tres parcs del Baix Llobregat amb més llum, zones de joc i espais verds Tres espais verds del Baix Llobregat es troben en plena transformació aquest setembre. L’Àrea Metropolitana de Barcelona impulsa obres de millora als parcs del Castell, de la Solana i del Pont de la Cadena, amb l’objectiu de fer-los més accessibles, sostenibles i adaptats a l’ús quotidi à. A Castelldefels, l’AMB i l’Ajuntament renovaran l’enllumenat dels camins del parc del Castell amb una inversió de 307.074,86 euros. El projecte preveu substituir 119 llums, instal· lar 30 noves columnes i incorporar regulació intel· ligent per reduir el consum i la contaminació lumínica. El parc també ha estrenat un nou tancament perimetral de 900 metres. A Sant Andreu de la Barca, el parc de la Solana viurà una renovació de 1,39 milions d’euros sobre 12.900 metres quadrats. Les obres inclouen nova zona esportiva, més jocs infantils, dues àrees per a gossos, més vegetació, paviments drenants i una pista de bàsquet. A Molins de Rei, el parc del Pont de la Cadena incorporarà una guingueta, nous jocs, un rocòdrom, taules de tenis de taula i més arbrat.

FINALITZADES LES OBRES DE REHABILITACIÓ DEL PAVELLÓ JACME MARCH A GAVÀ L'equipament, amb una imatge renovada, esdevé més sostenible, accessible, còmode Les obres de remodelació del pavelló Jacme March ja han finalitzat i l’equipament està a punt per acollir les entitats esportives usuàries, que podran començar la pretemporada amb normalitat. La intervenció ha suposat una inversió d’1,6 milions d’euros, finançada amb fons Next Generation EU, amb el suport de la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Gavà. La reforma ha tingut com a eixos principals l’eficiència energètica, la descarbonització, l’accessibilitat i el confort. Entre les mesures aplicades hi ha la substitució de la caldera de gas per aerotèrmia, la instal· lació de 300 metres quadrats de plaques fotovoltaiques, la renovació de la coberta i façanes, nous tancaments, enllumenat LED i aparcabicicletes. Tot plegat permetrà reduir el consum energètic en més d’un 60%. També s’han creat parterres amb vegetació, s’ha millorat l’entorn d’accés i s’han renovat els espais interiors. La graderia incorpora sis places per a persones amb mobilitat reduïda, s’han reformat lavabos i vestidors, s’ha canviat el paviment de la pista i s’han instal· lat panells per millorar el confort acústic.

#6 setembre|octubre 2026

Adrià Miró Canturri Quan plou per la Mercè, són les llàgrimes de Santa Eulàlia, que plora per haver perdut el protagonisme com a patrona de Barcelona. Segur que més d’un barceloní ha sentit alguna vegada aquesta dita popular, que resumeix la importància que la Mercè ha anat guanyant per sobre de Santa Eulàlia, copatrona de la ciutat. Malgrat que aquesta última és la patrona històrica de la capital catalana, la Mercè ha acabat assumint el paper principal i relegant-la a un segon pla. Però, com es va produir aquest canvi? El culte a Santa Eulàlia ve de lluny. Segons la tradició, Eulàlia era una jove cristiana barcelonina que, a començaments del segle IV, durant les persecucions contra els cristians de l’emperador Dioclecià, es va negar a renunciar a la seva fe i va ser martiritzada. Amb el pas del temps, la seva figura es va convertir en un símbol de la ciutat i en una mena de protectora dels barcelonins. L’any 877 el bisbe Frodoí va localitzar unes restes que van ser identificades com les de Santa Eulàlia a l’antiga església de Santa Maria de les Arenes (avui Santa Maria del Mar). Aquell mateix any, les relíquies van ser traslladades a la catedral de Barcelona i, el 1339, van ser dipositades a l’actual cripta, on encara es conserven. La santa va quedar així profundament vinculada a la identitat barcelonina com una de les grans figures protectores de la ciutat. Per la seva banda, la devoció a la Mare de Déu de la Mercè també venia de lluny: es remunta al segle XIII, amb la fundació a Barcelona de l’Orde de la Mercè el 1218 i la posterior construcció d’un primer temple sota aquesta advocació. Tot i això, el seu pes com a protectora de la ciutat encara estava lluny del que tenia Santa Eulàlia.

#6 setembre|octubre 2026

SANTA EULÀLIA, la patrona eclipsada Fem un repàs a com la Mercè es va convertir en la principal patrona de Barcelona, situant Santa Eulàlia en un segon pla

La gegantona Laia a les festes de Santa Eulàlia. Foto Albert Canalejo

LA PLAGA QUE HO VA CANVIAR TOT El punt d’inflexió arriba el 1687, quan Catalunya patia una greu plaga de llagostes. Com es feia habitualment amb diversos sants, el Consell de Cent es va encomanar a la Mare de Déu de la Mercè per superar-la i, en aconseguir-ho, va ser proclamada patrona de la ciutat. Ara bé, el folklorista Amadeu Carbó puntualitza que aquest patronatge va ser “parcial”, recorrent a ella davant d’una calamitat concreta sense destronar Santa Eulàlia com a patrona principal. El canvi real no arriba fins gairebé dos segles després, el 1867. Un decret del papa Pius IX havia reduït les festivitats religioses i limitava les ciutats espanyoles a un únic patronatge principal. Davant d’aquest nou escenari, una setantena de nobles barcelonins van demanar que la Mercè fos l’escollida, una petició a la qual posteriorment també es va sumar l’Ajuntament. Tot i que el 27 de febrer de 1868 el Vaticà va donar llum verda a establir el 24 de setembre com a festa patronat, el bisbat de Barcelona va trigar a oficialitzar-ho. En els mesos posteriors va intentar algunes maniobres per mantenir Santa Eulàlia i Sant Sever com a patrons, però la petició va ser denegada. Més enllà del procés eclesiàstic, la construcció de la festa major moderna també va permetre consolidar la figura de la Mercè com a gran patrona festiva de Barcelona. Les primeres festes de la Mercè amb l’aspiració de convertir-se en la festa major de la ciutat es van celebrar l’any 1871. Coincidint amb la visita del rei Amadeu de Savoia, es va organitzar una gran festa que va durar vuit dies. El context del moment, però, va impedir que la festa tingués continuïtat estable en el temps. El 1902 els regidors Francesc Cambó i Josep Puig i Cadafalch van decidir recuperar les festes de la Mercè amb la idea que fos-

sin la gran festa major de Catalunya. D’aquesta manera s’hi va incorporar tot el folklore català que

————————— Encara que Santa Eulàlia va perdre la primacia a finals del segle XIX, mai no va desaparèixer de la tradició ni va deixar de ser patrona de Barcelona —————————

està present a les festes d’arreu del país i va tenir força èxit durant dues dècades. Després d’un període de debilitament, l’arribada del franquisme va fer que els actes litúrgics agafessin tot el pes de la festa fins que amb la Transició es va recuperar l’esperit popular. I SANTA EULÀLIA? Encara que Santa Eulàlia va perdre la primacia a finals del segle XIX, mai no va desaparèixer de la tradició ni va deixar de ser patrona de Barcelona. Simplement, la Mercè va adquirir el patronatge principal de la diòcesi i va ocupar el primer pla festiu. La celebració de Santa Eulàlia continua tenint litúrgicament la categoria màxima de “solemnitat” a Barcelona, però no figura com un dia festiu dins del calendari laboral de la ciutat, com sí que passa a altres municipis de Catalunya amb els seus dos patrons. Tot i això, als anys vuitanta es va recuperar Santa Eulàlia com a Festa Major d’Hivern de la mà de les colles geganteres de Ciutat Vella, aconseguint de nou cert protagonisme que la patrona històrica de Barcelona havia perdut.

Penó de Santa Eulàlia a la Casa de la Ciutat. Foto Martí Petit

#6 setembre|octubre 2026

La Mercè durant el franquisme: una festa marcada pel La transformació definitiva del tram de Comte Borrell i Parlament crearà nous espais control i la repressió verds i de convivència, mentre comerciants i veïns afronten un any d'obres ambla Festa Durant la dictadura franquista, optimisme, però tambéva amb incertesa Major de Barcelona mantenir les celebracions, però la cultura popular catalana va quedar sotmesa al control polític i lingüístic del règim Lourdes Tasies Cano A Barcelona, la Mercè és avui una de les grans celebracions de la ciutat i un dels principals aparadors de la cultura popular catalana. Gegants, castellers, sardanes, correfocs i altres tradicions omplen els carrers durant diversos dies. Però aquesta festa no sempre s’ha pogut viure amb la mateixa llibertat. L’origen de la Mercè es remunta al segle XVII. L’any 1687, Barcelona va patir una important plaga de llagosta i la ciutat es va encomanar a la Mare de Déu de la Mercè. El Consell de la Ciutat la va nomenar patrona de Barcelona, una condició que gairebé dos segles més tard, el 1868, va ser ratificada pel papa Pius IX. A principis del segle XX, la festa va agafar una nova dimensió i es va consolidar com una gran celebració ciutadana. La Guerra Civil i, posteriorment, la dictadura franquista van inter-

#6 setembre|octubre 2026

rompre aquesta evolució. LA MERCÈ SOTA EL RÈGIM FRANQUISTA Amb l’entrada de les tropes franquistes a Barcelona l’any 1939, la ciutat va iniciar una nova etapa marcada per la repressió política i cultural. La dictadura va imposar el castellà com a llengua de l’administració i de la vida pública i va limitar les expressions vinculades a la identitat catalana. La Mercè, com a principal Festa Major de Barcelona, no va quedar al marge d’aquest control. Les celebracions van continuar, però es van desenvolupar dins del marc ideològic del règim. Els actes religiosos i institucionals van adquirir un protagonisme important, mentre que les expressions de cultura popular catalana quedaven condicionades per les autoritats. La festa també es va convertir en un espai de representació del po-

der. Les autoritats franquistes utilitzaven les celebracions públiques per transmetre una determinada imatge de ciutat, ordre i religiositat. LA CULTURA POPULAR, SOTA VIGILÀNCIA Un dels elements més afectats durant aquests anys va ser la cultura popular catalana. Les tradicions no van desaparèixer completament, però la seva presència pública va quedar limitada i controlada. Les sardanes, per exemple, van continuar existint, però qualsevol manifestació cultural podia ser observada des de la perspectiva política del règim. El català tampoc tenia la presència pública que havia tingut abans de la dictadura. “Els meus pares expliquen que la Mercè se celebrava, però que era molt diferent. Moltes coses relacionades amb la cultura catalana no es podien viure amb la mateixa normalitat”, explica Lluïsa Montoro, barcelonina. La situació va provocar que una part de la cultura popular es mantingués sobretot en espais més familiars o comunitaris, on les tradicions es podien transmetre de generació en generació. UNA FESTA MÉS INSTITUCIONAL Durant els primers anys del franquisme, la religió i els actes ofi-

————————— Les autoritats franquistes utilitzaven les celebracions públiques per transmetre una determinada imatge de ciutat, ordre i religiositat ————————— cials van tenir un pes important en les celebracions. La concepció nacionalcatòlica del règim encaixava amb una Mercè vinculada a la figura de la Mare de Déu. “La festa existia, però estava molt més marcada per la religió i per les institucions. No era la festa popular i participativa que coneixem avui”, assenyala Antonia Enciso a partir dels records familiars. Amb el pas dels anys, especialment durant les dècades dels seixanta i setanta, Barcelona va experimentar importants transformacions socials. L’arribada de població procedent d’altres punts de l’Estat, el creixement urbanístic i els canvis econòmics també van modificar la ciutat i la manera de viure les celebracions. DE LA DICTADURA A LA RECUPERACIÓ Els últims anys del franquisme van coincidir amb una recuperació progressiva de les reivindicacions culturals catalanes. La cultura popular va començar a recuperar

espais i protagonisme, en un procés que es va accelerar amb la mort de Franco el 1975 i l’arribada de la democràcia. La recuperació de les llibertats va permetre que les tradicions tornessin a ocupar els carrers de Barcelona amb més força. La Mercè va iniciar així una nova etapa en què els elements de cultura popular van anar recuperant el protagonisme. “Ara la Mercè és molt més oberta i hi participa molta més gent. Però crec que hem de recordar que aquestes tradicions no sempre s’han pogut celebrar amb la llibertat que tenim avui”, afirma Consuelo Cano. UNA TRADICIÓ QUE BUSCA MANTENIR EL SEU VALOR Actualment, la Mercè és una festa molt més diversa i multitudinària. Aquesta transformació genera opinions diferents entre els barcelonins. Alguns veïns consideren que l’arribada de persones d’altres països ha fet que part de

la cultura popular catalana sigui menys coneguda. “Hi ha molta gent de fora que participa en la Mercè, i això no és dolent, però crec que també s’hauria d’explicar més què significa cada tradició. Si no coneixes la història, pot acabar semblant només un espectacle”, comenta Cano. Altres defensen, en canvi, que aquesta diversitat és precisament una oportunitat perquè les tradicions arribin a nous públics.

#6 setembre|octubre 2026

u i v a n o l e c Bar id l à c s é m u l’esti a i r ò t s i h a de la sev rd de amb rèco

s u a r g 40,9

La calor extrema s’ha allargat durant bona part de l’estiu i ha obligat la ciutat a reforçar la Xarxa de Refugis Climàtics Adrià Torres Moreno Barcelona deixa enrere un estiu marcat per la calor persistent, les temperatures extremes i unes nits en què el termòmetre sovint tampoc donava treva. Els mesos de juny, juliol i agost han configurat l’estiu més càlid mai registrat a l’Observatori Fabra, amb una temperatura mitjana de 27,1 graus, quatre dècimes per sobre de l’anterior rècord, corresponent a l’estiu de l’any 2003. La calor va assolir un dels seus moments més extrems el 8 de ju-

#6 setembre|octubre 2026

liol, quan l’Observatori Fabra va registrar 40,9 graus, la temperatura més alta de tota la seva sèrie històrica, que es remunta a l’any 1914. El juliol també va deixar una dada especialment significativa: per primera vegada, els 31 dies del mes van superar els 30 graus de temperatura màxima a l’observatori. L’agost tampoc va suposar una treva, ja que la temperatura mitjana va ser de 27,9 graus sent el segon agost més càlid de la sèrie de l’observatori, només per darrere del 2003. El dia 14 d’agost es van assolir

paregués durant la nit. A Barcelona-Can Bruixa, el Servei Meteorològic de Catalunya ha comptabilitzat 59 nits tòrrides durant l’estiu. Són aquelles en què la temperatura mínima no baixa dels 25 graus, una situació que dificulta el descans i la recuperació després d’una jornada intensa de calor. A l’Observatori Fabra, la calor nocturna també ha estat especialment persistent. Durant els tres mesos d’estiu s’hi han registrat 75 nits tropicals, amb temperatures mínimes iguals o superiors als 20 graus. La combinació de dies molt calorosos i nits sense prou refresc ha fet que la sensació de calor s’allargués durant bona part de les 24 hores del dia.

els 38,2 graus.

————————— La ciutat ha reforçat durant els mesos d’estiu el dispositiu municipal preventiu davant la calor amb una ampliació de la Xarxa de Refugis Climàtics ————————— NITS TÒRRIDES Però més enllà de les màximes, una de les característiques d’aquest estiu ha estat la dificultat per aconseguir que la calor desa-

REFUGIS CLIMÀTICS PER COMBATRE LA CALOR La ciutat ha reforçat durant els mesos d’estiu el dispositiu municipal preventiu davant la calor amb una ampliació de la Xarxa de Refugis Climàtics, que ha superat els 500 espais distribuïts per tota la ciutat. La xifra representa prop d’un centenar de refugis més que l’any anterior i permet que, en condicions ordinàries d’obertura, el 99,2% de la ciutadania tingui un a menys de deu minuts a peu. Per segon any consecutiu, l’Ajuntament també ha incorporat més de 60 microrefugis climàtics, ubicats principalment en farmàcies, comerços i entitats. Són espais

interiors gratuïts on la ciutadania pot descansar durant una estona en condicions de confort tèrmic i que, en alguns casos, també ofereixen aigua i lavabo. A més, aquests punts faciliten informació sobre altres refugis propers. La xarxa inclou biblioteques, centres cívics, equipaments esportius, museus, parcs, jardins, patis d’escola i altres espais amb ombra i confort tèrmic. Més del 75% dels refugis són equipaments interiors i estan especialment orientats a protegir persones vulnerables davant la calor, com la gent gran i els infants. UN ESTIU EXCEPCIONAL El que ha passat a Barcelona no és un fenomen aïllat i es que aquest estiu ha estat el més càlid mai registrat a l’Europa occidental, superant també el rècord que fins ara corresponia a l’estiu del 2003. La calor extrema, a més, no s'ha concentrat en un únic episodi, sinó que ha anat encadenant-se des de la primavera i s’ha prolongat durant bona part de l’estiu. El mes d’agost ha estat el més càlid mai registrat a escala mundial, empatat amb el juliol del 2023. La temperatura mitjana global de la superfície terrestre i marina s’ha situat 1,65 graus per sobre dels nivells preindustrials, de manera que l’agost ha estat el primer mes des del novembre del 2025 a superar novament la barrera dels 1,5 graus.

#6 setembre|octubre 2026

On queda la religió a la Mercè? La tradició religiosa conviu amb una festa cada vegada més popular

La celebració de la Mare de Déu de la Mercè continua mantenint un programa litúrgic propi, però la dimensió religiosa ha anat perdent protagonisme davant d’una festa major centrada en la cultura popular, els concerts i els espectacles Lourdes Tasies Cano Quan Barcelona celebra la Mercè, la ciutat s’omple de gegants, castellers, diables, sardanes, concerts, espectacles de carrer i activitats per a tots els públics. Durant uns dies, places i carrers es converteixen en escenaris d’una de les festes majors més multitudinàries de Catalunya. Però darre-

#6 setembre|octubre 2026

re d’aquesta gran celebració ciutadana hi ha un origen que sovint queda en un segon pla: la Mercè és, també, la festa de la patrona de Barcelona. UNA FESTA QUE VA COMENÇAR VINCULADA A LA FE L’origen de la Mercè com a festa patronal està estretament re-

lacionat amb el calendari religiós i amb la vida de la Barcelona del segle XIX. El mes de setembre era, a més, un moment adequat per celebrar les collites i donar gràcies després de les principals activitats agrícoles de l’any. Amb el temps, la celebració va anar prenent una dimensió ciutadana cada vegada més important. Un dels moments decisius va arri-

————————— La Basílica de la Mare de Déu de la Mercè manté durant els dies previs i durant el 24 de setembre un programa específic dedicat a la patrona ————————— festa major es va anar allunyant de la seva dimensió estrictament religiosa per convertir-se en una celebració ciutadana. La Mare de Déu continua sent la patrona de Barcelona i el 24 de setembre continua sent la seva festivitat, però per a bona part de la població la Mercè actual està associada sobretot a la cultura popular i a la programació d’activitats. bar el 1902, quan, sota l’impuls de Francesc Cambó, es va organitzar una Festa Major de Barcelona que es convertiria en un referent per a altres celebracions populars de Catalunya. La festa, però, no va tenir una trajectòria lineal. La Guerra Civil, la postguerra i els anys del franquisme van marcar profundament la vida festiva de la ciutat. Amb l’arribada de la democràcia, la Mercè va recuperar una dimensió més popular i participativa, amb una presència creixent d’entitats, associacions i expressions de cultura tradicional. És en aquest procés quan la

la patrona. Dies abans de la festa, comença la novena dedicada a la Mare de Déu. Cada jornada inclou el rosari, amb el cant dels goigs acompanyat per l’orgue, i posteriorment una missa. La celebració és presidida cada dia per un sacerdot diferent i, en algunes ocasions, també hi participen bisbes. Aquesta, és una litúrgia molt diferent de la Mercè que es veu als carrers. Aquí no hi ha grans escenaris ni multituds concentrades davant d’un concert. Hi ha pregària, música religiosa, silenci i una comunitat de fidels que manté una tradició que es repeteix any rere any. Els actes continuen el cap de setmana anterior al 24 de setembre amb la processó solemne que surt de la Basílica i es dirigeix fins a la Catedral de Barcelona. Allà se celebra una missa amb la imatge de la Mare de Déu presidint l’altar. La cerimònia reuneix fidels, representants institucionals i diferents personalitats de la ciutat. És una de les expressions més visibles de la dimensió religiosa de la festa, però també una de les que

LA DIMENSIÓ RELIGIOSA CONTINUA VIVA Malgrat que queda més amagada darrere de la gran programació de carrer, la part religiosa no ha desaparegut. La Basílica de la Mare de Déu de la Mercè manté durant els dies previs i durant el 24 de setembre un programa específic dedicat a

#6 setembre|octubre 2026

————————— La frase tradicional dedicada a la patrona —«Mare de Déu de la Mercè, Princesa de Barcelona, pregueu per nosaltres»— continua formant part d’aquesta litúrgia i de la memòria dels fidels —————————

pot passar més desapercebuda davant del volum d’activitats que Barcelona acull durant aquells dies. EL 24 DE SETEMBRE, EL DIA DE LA PATRONA El dia central de la celebració religiosa arriba el 24 de setembre. La jornada comença a primera hora amb l’ofrena floral dels trabucaires, que obren simbòlicament les activitats amb els seus trets a la plaça. Poc després se celebra la primera missa del dia i, a les 10.30 hores, té lloc la Missa Major, una de les celebracions religioses més importants de la jornada. La cerimònia compta habitualment amb la presència del cardenal i

#6 setembre|octubre 2026

dels bisbes auxiliars, així com de sacerdots, religiosos mercedaris i representants de les institucions. La jornada religiosa no s’acaba amb aquesta missa. Al llarg del dia se celebren diferents eucaristies, així com el rés del Sant Rosari i altres actes vinculats a la comunitat religiosa. També hi ha celebracions acompanyades per entitats com la Germandat del Rocío o els seminaristes de la diòcesi. UNA TRADICIÓ QUE ES MANTÉ DINS DE LA BASÍLICA Un altre dels rituals que es repeteixen durant la jornada és el pas dels devots pel cambril de la Mare de Déu. Al llarg del dia, persones de diferents edats s’hi

acosten per resar, formular peticions o donar gràcies. És una pràctica molt més íntima que les grans activitats que tenen lloc a l’espai públic. Per a les persones creients, representa un dels moments més importants de la jornada i manté una connexió directa amb el significat religiós de la festa. La frase tradicional dedicada a la patrona —«Mare de Déu de la Mercè,

Princesa de Barcelona, pregueu per nosaltres»— continua formant part d’aquesta litúrgia i de la memòria dels fidels. UNA RELIGIÓ MENYS VISIBLE EN UNA FESTA MÉS PLURAL La diferència entre aquestes dues realitats és cada vegada més evident. D’una banda, hi ha una celebració religiosa que conserva els seus rituals, els seus horaris i les seves comunitats. De l’altra, hi ha una festa major que ha crescut fins a convertir-se en un dels grans esdeveniments culturals de Barcelona. La Mercè actual és plural i laica en bona part de la seva expressió pública. Els carrers són ocupats

per persones amb orígens, creences i formes de viure molt diferents. Per a molts barcelonins, la festa no té una dimensió religiosa concreta, sinó que representa uns dies de cultura, oci i convivència. Però això no significa necessàriament que l’origen religiós hagi desaparegut. Més aviat conviuen dues maneres diferents d’entendre una mateixa data. Per a uns, el 24 de setembre és principalment el dia de la patrona de Barcelona. Per a d’altres, és el moment culminant d’una setmana de festa major. I per a moltes persones, probablement, és una combinació de les dues coses, encara que la dimensió religiosa tingui menys presència en el seu dia a dia.

#6 setembre|octubre 2026

ÀREA METROPOLITANA L’AIGUA DE LA PLATJA DEL PRAT REVALIDA LA MÀXIMA EXCEL·LÈNCIA Les darreres analítiques de l’Agència Catalana de l’Aigua confirmen la seguretat i la qualitat màxima del litoral del Prat durant tota la temporada d'estiu recollides al punt de control de la platja de Can Camins, davant de l’edifici del CRAM, han obtingut la qualificació d’excel· lent, la màxima categoria prevista per la Directiva Europea sobre la qualitat de les aigües de bany.

Les darreres analítiques realitzades per l’Agència Catalana de l’Aigua han certificat novament l'estat impecable del nostre litoral. Concretament, les mostres

Aquest seguiment s'emmarca en el programa oficial de vigilància microbiològica que l'organisme executa al llarg de tota la temporada d'estiu, compresa entre l'1 de juny i el 30 de setembre de 2026. Mitjançant inspeccions periòdiques cada quinze dies, es controla l'absència de qualsevol agent contaminant per garantir que la ciutadania gaudeixi del mar amb les màximes garanties de salut i seguretat pel bany.

L’AJUNTAMENT IMPULSA OBRES DE MILLORA I MANTENIMENT A LES ESCOLES D’ESPLUGUES PER AL NOU CURS ESCOLAR Més de 8.500 alumnes estan matriculats als centres educatius de la ciutat per al curs 2026-2027 L’Ajuntament d’Esplugues ha aprofitat les vacances d’estiu per executar diverses actuacions de manteniment, adequació i millora als centres educatius municipals, amb l’objectiu de preparar les instal· lacions per al curs 2026-2027.

50 ANYS DE DIADES: SANT BOI REP EL RECONEIXEMENT DE LES INSTITUCIONS Moret ha remarcat que Sant Boi se sent hereu de l’esperit unitari d’aquella jornada, marcada per la generositat i la lluita compartida

Sant Boi de Llobregat ha commemorat el 9 de setembre el 50è aniversari de la Diada de 1976, en un acte encapçalat pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i l’alcaldessa, Lluïsa Moret. Les principals institucions i entitats del país han recordat aquella jornada històrica i el paper del municipi en la recuperació democràtica de Catalunya. Illa ha afirmat que aquell dia Sant Boi “va esdevenir el cor de Catalunya”, on les ener-

#6 setembre|octubre 2026

gies democràtiques del país es van trobar sota un mateix clam per recuperar drets i llibertats després de la dictadura franquista. El president ha advertit que aquestes conquestes no són irreversibles i que cal defensar-les. Moret ha remarcat que Sant Boi se sent hereu de l’esperit unitari d’aquella jornada, marcada per la generositat i la lluita compartida entre sensibilitats diverses. L’alcaldessa ha apel· lat al diàleg i al respecte a la pluralitat davant l’actual “emergència democràtica i moral”.

Entre els treballs destacats hi ha les obres a l’Escola Gras i Soler, on s’està reparant el mur perimetral del pati i rehabilitant les escales de l’antiga casa del conserge. A l’Escola Prat de la Riba, s’està transformant el mur de contenció del pati infantil en un nou espai verd, que es completarà a l’octubre amb la plantació de vegetació. També s’ha reparat el mur perimetral d’una de les pistes esportives, una actuació impulsada i finançada per la Generalitat. A l’Escola Joan Maragall, es substituirà properament el lluernari del vestíbul. Pel que fa al nou curs, Esplugues compta amb 8.527 alumnes matriculats als 12 centres públics de la ciutat, entre infantil, primària, ESO i estudis postobligatoris. També hi ha 236 infants a les escoles bressol públiques. El Pla Educatiu d’Entorn ampliarà l’oferta fins als 23 grups, amb nous reforços a primària i tallers d’acollida lingüística.

ÀREA METROPOLITANA NOVA OFICINA MUNICIPAL DE SUPORT A ENTITATS PER ASSESSORAR LES ENTITATS I ASSOCIACIONS DE SANT FELIU Les consultes també es poden fer per correu electrònic, telèfon o videotrucada L’Ajuntament de Sant Feliu ha posat en marxa aquest setembre la nova Oficina de suport a entitats, un espai pensat per ajudar associacions i entitats del municipi a resoldre dubtes puntuals sobre subvencions, juntes directives, estatuts o altres tràmits interns. El servei també ofereix acompanyament en el desenvolupament de projectes i en processos de millora interna. L’oficina està situada a la planta baixa de l’Ajuntament, a la Sala Munné, i funciona els dimecres a la tarda, de 17 a 19 hores. L’atenció presencial requereix cita prèvia, amb dues franges disponibles: de 17 a 18 hores i de 18 a 19 hores.

EL TRENET TURÍSTIC DE CASTELLDEFELS TANCA L’ESTIU AMB MÉS DE 5.000 PERSONES USUÀRIES Del 26 de juny al 6 de setembre, el Trenet ha circulat per la ciutat, connectant el centre amb el Castell, l’Ànec Blau i la platja El Trenet Turístic de Castelldefels ha tancat la temporada d’estiu amb 5.055 persones usuàries, una xifra superior a la registrada els dos darrers anys. El servei, impulsat per l’Ajuntament, ha estat en funcionament del 26 de juny al 6 de setembre i ha apropat veïns i visitants a diferents espais emblemàtics de la ciutat. Com cada estiu, el Trenet ha recorregut alguns dels punts més destacats del municipi, però també ha funcionat com una alternativa de mobilitat durant esdeveniments com el Palm Market, les Festes del Mar, els focs artificials de la Festa Major o altres activitats d’estiu. El servei ha estat especialment pensat per a visitants i famílies, i ha permès redescobrir Castellde-

fels des d’una mirada diferent. Agost ha estat el mes amb més afluència, amb 2.357 passatgers, seguit de juliol, amb 1.900. Al setembre se’n van registrar 478 i al juny, 320. La mitjana ha estat de 153 passatgers diaris, amb el 12 de juliol com el dia de més demanda, amb 230 usuaris. La recaptació total ha estat de 8.098 euros.

L’ALCALDE DE SANT CUGAT TORNA A RECLAMAR A LA GENERALITAT QUE OBRI ESPAIS SEGURS A COLLSEROLA “A la ciutadania de Sant Cugat ja se li ha acabat la paciència”, ha dit Josep Maria Vallès, que demana delimitar “espais segurs per als qui van a passejar, a córrer o a fer esport

Les consultes també es poden fer per correu electrònic, telèfon o videotrucada. Properament, el consistori posarà en marxa un servei d’assessorament extern especialitzat, amb cita prèvia, per resoldre qüestions legals, fiscals i econòmiques. L’Ajuntament també ha habilitat un test d’autodiagnosi de democràcia interna i participació per a entitats. L’eina permet obtenir una radiografia del funcionament intern i detectar fortaleses, mancances i possibles processos de transformació.

L’alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, ha reclamat de nou a la Generalitat que obri espais segurs a Collserola perquè la ciutadania pugui tornar a gaudir d’aquest entorn natural. Les restriccions d’accés continuen vigents des del novembre del 2025 arran del brot de pesta porcina. La petició arriba després que el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, hagi anunciat que les restriccions totals s’allargaran com a mínim tres mesos més, malgrat que a finals d’agost havia obert la porta a estudiar-ne una possible flexibilització durant la tardor. Vallès ha assegurat que “a la ciutadania de Sant Cugat ja se li ha acabat la paciència” i ha lamentat la manca d’empatia i d’informació per part del Govern. L’alcalde recor-

da que entre setmana unes 5.000 persones entraven diàriament a Collserola des de Sant Cugat, una xifra encara més alta els caps de setmana. Per això, reclama delimitar espais segurs per passejar, córrer o fer esport, i també reobrir el parc urbà del Bosc de Volpelleres, de 14 hectàrees, que considera desvinculat de Collserola i perfectament delimitat.

#6 setembre|octubre 2026

LES PRIMERES a fer-se lloc FCC va començar a incorporar dones el 1989 a Barcelona: parlem amb elles per conèixer les barreres que han hagut de trencar fins a aconseguir la normalització total a l’empresa Adrià Miró Canturri Valentina Tereshkova, primera dona a viatjar a l’espai. Federica Montseny, primera dona ministra de la història a l’Estat espanyol. Dolors Aleu, primera dona espanyola a estudiar Medicina i exercir com a metgessa. Arantxa Sánchez Vicario, primera tenista espanyola en arribar al número 1 mundial. Totes elles han estat pioneres en els seus camps i els seus noms han quedat

#6 setembre|octubre 2026

gravats als llibres d’història. Ara bé, més enllà dels grans noms, els carrers estan plens de dones pioneres que, de manera anònima, han empès cap a la normalització de la dona en tots els sectors. Sense anar més lluny, la neteja viària i la recollida de residus és un dels exemples d’aquests àmbits de la societat que fins fa ben poc estaven únicament reservats pels homes. A Barcelona, l’empresa FOCSA

-ara FCC- no va obrir les portes a les dones fins al 1989, quan es va decidir impulsar una prova pilot. La majoria de les persones que van arribar en aquell primer grup eren familiars dels treballadors d’aleshores i van haver de demostrar que podien desenvolupar la feina com qualsevol altre company. La Pilar Albarracín i la Mari Fe López són d’aquelles primeres treballadores que van arribar aquell any. “Al principi et miraven molt i hi

reaccions: “Recordo que a la parada del bus un senyor em va dir: ‘ai, nena quina pena que hagis d’estar fent això’. Senyor, què vol que faci? Estic treballant. Pel que fa als companys, més d’un ens va dir que els havíem vingut a prendre el lloc. Però els va passar ràpidament”. INTEGRADES A L’EMPRESA Amb el pas del temps, aquelles primeres dones que van entrar a FCC van començar a assumir llocs de més responsabilitat i funcions que, només uns anys abans, alguns haurien considerat impensables per a elles. Precisament, la Mari Fe va ser una de les primeres a conduir un camió: “El 1991 em vaig treure el carnet de camió i el vaig començar a portar de dia. El 1992 ja vaig començar de nit. Al principi et miraven estrany i, amb alguna maniobra, m’havien dit: ‘dona havies de ser’. Però no vaig patir assetjament”. Tant la Mari Fe com la Paqui i la Pilar reconeixen que, malgrat alguns episodis puntuals, l’experiència va ser sempre positiva. Un altre dels espais que van conquerir va ser

————————— “Pel que fa als companys, més d’un ens va dir que els havíem vingut a prendre el lloc. Però els va passar ràpidament” —————————

l’entorn sindical, on la Paqui es va convertir en la primera presidenta del comitè d’empresa. “M’ho van proposar i vaig dir que sí sense saber on em posava. Em sentia una mica fora de lloc i alhora super valorada”, remarca. La Paqui recorda les dificultats que van viure les primeres treballadores embarassades, en un moment en què l’empresa encara no tenia clar com adaptar les seves funcions. “La Conchi anava amb una màquina que pesava una barbaritat i volien que agafés la baixa, però no s’ho podia permetre. La Viqui va dir que ella tampoc l’agafava i sortia a treballar com la que més. La Mercedes es treia llet a les 10 al lavabo i la portava en una nevereta al carro”, rememora. Avui la situació és ben diferent. En el moment que es comunica l’embaràs la treballadora deixa de conduir i, si està al torn de nit, passa a treballar durant el dia. “Al cap de cinc mesos ja estan de baixa. Se les cuida més”. ESCALAR COM UNA MÉS De manera progressiva, l’empresa es va anar omplint de dones,

havia alguns comentaris, però els companys sempre ens van tractar bé. No em puc queixar”, explica la Mari Fe, que havia emigrat de Galícia just un any abans. “Era una persona molt tímida i reservada. Al principi, em feia vergonya. Érem la novetat, però ràpidament vam ser acceptades”, recorda la Pilar. La normalització, però, no havia d’arribar només dins de l’empresa. També calia trencar barreres entre una ciutadania que veia per primera vegada dones en aquest camp. La Paqui López, que va entrar el 1991, rememora algunes d’aquelles

#6 setembre|octubre 2026

com la Carmen Zafra, que va arribar el 1997. Ella forma part d’una d’aquelles nissagues de treballadors d’FCC, però en els seus primers mesos va voler amagar qui era el seu pare per no ser tractada com “la filla de”. La Carmen considera que la incorporació de les dones a l’empresa ha passat per diverses etapes. La primera, en què se les veia com algú que venia a prendre el lloc als homes. La segona, marcada per un excés de proteccionisme cap a elles. “A vegades havies de dir: jo també sé parlar”, recorda. Amb els anys, però, aquella diferència es va anar diluint fins al punt de sentir-se simplement com una més. “Els dissabtes ens ajuntàvem per esmorzar i ells molts cops parlaven de noies. Un dia els hi vaig dir: ‘nois, sabeu que soc aquí oi?’. I em van respondre: ‘si ets una més de nosaltres’. Allò em va agradar. No em veien com una dona que els

#6 setembre|octubre 2026

havia tret el lloc o a qui havien de protegir”, exemplifica la Carmen. Durant la seva trajectòria a FCC, ha anat assumint responsabilitats fins a convertir-se en cap de servei. NO DEFALLIR Tot i que la dona ha fet passos gegants en els últims anys, totes quatre reconeixen que existeix el perill de retrocedir. “Quan vam entrar a l’empresa havíem de demostrar que valíem i, si calia, fèiem el doble. Ara ho donen tot per fet, però no s’adonen que algú ha obert el camí”, avisa la Paqui. “En algunes coses estem retrocedint. A les dones que entren els diria que no oblidin mai que sempre hi ha hagut generacions com les meves companyes que van trencar els motlles. Va costar sang, suor i moltes llàgrimes. La normalitat té anteriorment una feina”, reivindica la Carmen. Per la seva banda, la Mari Fe recalca que “ens

hem de mentalitzar que podem amb tot i que som iguals”, mentre que la Pilar fa una crida a no empetitir-se: “Avui dia hem d’anar a totes. Hi ha moltes dones que ara se senten inferiors. S’ha d’anar endavant i prendre una mateixa les decisions”. Potser el seu nom no sortirà als llibres d’història, però totes quatre també formen ————————— part d’una hisPotser el seu nom no tòria de pionesortirà als llibres d’hisres. Ho van ser tòria, però totes quatre cada vegada també formen part d’una que van pujar a història de pioneres un camió, van ————————— assumir una responsabilitat o, simplement, van ocupar amb normalitat un lloc que fins aleshores semblava reservat als homes. Avui, veure una dona treballant en la neteja viària ja no sorprèn ningú, però totes elles animen a les noves generacions a no fer un pas enrere.

#6 setembre|octubre 2026

Barcelona aposta per transformar La Escocesa en un pol d’economia social, cultura i innovació El projecte mobilitzarà una inversió mínima de 51,8 milions d’euros i estarà plenament operatiu en tres anys Adrià Torres Moreno L’antic recinte fabril de la Escocesa, al Poblenou, i que forma part del catàleg de patrimoni arquitectònic de Barcelona com a Bé Cultural d’Interès Local, es transformarà en un gran ecosistema que combinarà economia social, cultura, innovació alimentària i habitatge inclusiu, amb l’objectiu d’estar plenament operatiu en tres anys. El projecte, impulsat per l’Ajunta-

#6 setembre|octubre 2026

ment de Barcelona amb la col· laboració de la Generalitat, Mercabarna, la Fundació AMPANS i l’Associació d’Idees EMA, preveu actuar sobre 11.528 metres quadrats i mobilitzar una inversió mínima de 51,8 milions d’euros, dels quals 27,2 milions seran aportats pel consistori. La voluntat és que aquest espai no sigui simplement un conjunt d’equipaments, sinó un ecosistema en què els diferents projectes es relacionin i generin activitat econòmica i un gran impacte social.

El recinte situat, entre els carrers de Pere IV, Bolívia, Fluvià i Selva de Mar, data de 1852 i va acollir inicialment una fàbrica de productes químics destinats a l’estampació tèxtil. El nom popular prové de la procedència escocesa del capital de la companyia Johnston, Shields & Cia. L’activitat industrial es va mantenir fins al 1998, quan el recinte va començar a acollir artistes i professionals de la creació. ECONOMIA SOCIAL I INNOVACIÓ ALIMENTÀRIA Una de les peces del nou projecte serà la Nau Klein, de 1.391 metres quadrats, que es convertirà en un pol d’Economia Social i Solidària de referència al 22@ nord. L’espai estarà destinat a cooperatives i entitats consolidades que vulguin créixer, col· laborar i generar noves aliances. El projecte, que tindrà una concessió de 40 anys, preveu una inversió total de 7,5 milions d’euros i l’inici de les obres a finals de 2027. A pocs metres, la Nau Shield, de 2.170 metres quadrats, acollirà el Barcelona FoodLab, un centre d’incubació, acceleració i recerca en tecnologia agroalimentària i innovació gastronòmica. Hi haurà aules de formació, espais de coworking, mòduls per a empreses, zones de prototipatge i espais d’experimentació i exhibició. L’objectiu és connectar emprenedoria, indústria, universitat i administra-

ció i posicionar Barcelona com un referent europeu en innovació alimentària.

————————— El projecte preveu habitatge amb suport per a 72 persones, principalment persones amb discapacitat intel· lectual i altres col· lectius vulnerables ————————— HABITATGE, INCLUSIÓ I CURES La dimensió social tindrà un dels seus principals exponents a les naus Steegmann, Birkhead i Paul, que sumen més de 4.500 metres quadrats. La Fundació AMPANS hi impulsarà un centre d’inclusió i cohesió social que combinarà habitatge, formació, art i inserció laboral. El projecte preveu habitatge amb suport per a 72 persones, principalment persones amb discapacitat intel· lectual i altres col· lectius vulnerables. A la Nau Steegmann hi haurà habitatge per a 30 persones i espais d’activitat laboral, com un restaurant-bar, una botiga-exposició, arts gràfiques o una

bugaderia. La Nau Birkhead, per la seva banda, acollirà 42 residents en un model basat en la convivència, la governança democràtica i l’accessibilitat universal. La Nau Paul completarà aquest àmbit amb un centre d’art inclusiu, amb tallers, espais de cocreació i programes que connectaran artistes amb discapacitat intel· lectual amb la societat. L’ART COM A PUNT DE PARTIDA Les naus Johnston i Foseco funcionen actualment com a Fàbriques de Creació de l’Institut de Cultura de Barcelona i acullen més de 30 artistes residents. L’espai, gestionat per l’Associació d’Idees EMA, compta amb tallers individuals i compartits i desenvolupa una programació oberta al barri. La rehabilitació de la Nau Foseco, amb una inversió de 4,3 milions d’euros, permetrà consolidar aquest pol creatiu. Només durant el 2024 s’hi van organitzar més de 40 activitats públiques. UN NOU ESPAI OBERT AL BARRI La urbanització de l’entorn permetrà incorporar 1.702 metres quadrats de nous espais públics i connectar el recinte amb el dia a dia del barri de Poblenou. Quan el projecte estigui plenament operatiu, es preveu més d’un centenar de llocs de treball, 15.000 visitants anuals, més de 30 artistes residents i habitatge amb suport per a 72 persones. També es preveu formar 1.000 professionals i impulsar nous projectes empresarials vinculats a la innovació alimentària.

#6 setembre|octubre 2026

Barcelona impulsarà 1.500 pisos públics amb CCOO i UGT Els primers 179 pisos es començaran a activar aquest 2026 i el conveni preveu desplegar la resta de promocions durant els pròxims deu anys Eric Mendo L’Ajuntament de Barcelona i els sindicats CCOO i UGT han reafirmat aquest dilluns l’acord per impulsar conjuntament 1.500 habitatges públics a la ciutat. El projecte es desenvoluparà a través del dret de superfície i tots els pisos s’adjudicaran per sorteig entre les persones inscrites al Registre de Sol· licitants d’Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona.

#6 setembre|octubre 2026

La primera fase començarà aquest mateix 2026 amb la cessió de tres solars municipals que permetran construir 179 habitatges. La resta s’anirà incorporant de manera progressiva durant els pròxims deu anys, a mesura que l’Ajuntament disposi de nous terrenys. L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha defensat que l’acord permetrà ampliar el nombre d’actors implicats en la construcció

d’habitatge protegit. “Necessitem que tothom qui pugui fer habitatge, en faci”, ha afirmat, tot destacant la voluntat d’incorporar els sindicats a la resposta davant la crisi residencial. UNA FÓRMULA A MIG CAMÍ ENTRE COMPRA I LLOGUER Els habitatges s’oferiran mitjançant el dret de superfície, una fórmula que permet utilitzar un pis durant un període llarg sense

ran exclusivament a persones inscrites al registre municipal d’habitatge protegit. Per accedir-hi, caldrà disposar de prou capacitat econòmica per assumir una hipoteca assequible que no superi aproximadament el 30% o 35% dels ingressos de la unitat de convivència. Com a referència, l’Ajuntament apunta que actualment un habitatge protegit de 70 metres quadrats en dret de superfície pot tenir un preu aproximat de 173.320 euros més despeses, segons els imports fixats per la Generalitat. Els sortejos es faran davant de notari i amb els mateixos criteris de transparència que la resta de convocatòries d’habitatge públic. Els tres primers solars ja estan en tramitació. Al passeig de l’Havana, al Bon Pastor, es preveuen 47 habitatges. Al passatge del Marquès de Castellbell, a la Clota, se’n projectaran 97, mentre que al carrer ————————— de Palamós, a Jaume Collboni: Trinitat Nova, “Necessitem que se’n construitothom qui pugui fer ran 35.

habitatge, en faci” adquirir-ne el ————————— sòl. En aquest cas, la cessió tindrà una durada de 75 anys. Les persones adjudicatàries podran finançar l’habitatge durant els primers 30 anys amb mensualitats que, segons el consistori, s’han de mantenir en nivells semblants als d’un lloguer assequible. Un cop vençut el termini, l’habitatge passarà a formar part del parc públic de lloguer de la ciutat, mentre que el sòl continuarà sent en tot moment de titularitat municipal. L’Ajuntament defensa aquesta fórmula com una manera d’oferir estabilitat a llarg termini i, alhora, evitar que els pisos acabin entrant al mercat lliure.

En total, aquesta primera tongada suma els 179 pisos previstos per al 2026. A mesura que s’alliberi més sòl públic, el consistori preveu incorporar nous terrenys de zones en desenvolupament com la Sagrera o la Marina. PAPER SOCIAL La secretària general de CCOO a Catalunya, Belén López, ha remarcat que el sindicat no pretén convertir-se en promotora immobiliària, sinó contribuir a resoldre un dels principals problemes de les persones treballadores. “CCOO és el primer sindicat de Catalunya, no una promotora immobiliària, i vol contribuir a resoldre el que és el principal problema de la classe treballadora: l’accés a l’habitatge”, ha afirmat. Des d’UGT, el seu secretari general a Catalunya, Camil Ros, ha defensat que els nous pisos han de permetre que més persones puguin mantenir un projecte de vida a Barcelona. “Viure a Barcelona no ha de ser un privilegi d’uns quants”, ha assegurat.

SORTEIG ENTRE LES PERSONES INSCRITES Els 1.500 habitatges es destina-

#6 setembre|octubre 2026

La Setmana del Llibre en Català torna a Barcelona El gran festival de les lletres catalanes se celebra del 18 al 27 de setembre al passeig de Lluís Companys amb 98 casetes, 282 segells editorials i més de 300 activitats Lourdes Tasies Cano Barcelona es prepara per viure un setembre marcat per la cultura. Del 18 al 27 de setembre de 2026, el passeig de Lluís Companys acollirà la 44a edició de La Setmana del Llibre en Català, una de les principals cites de l’any per al sector editorial en català. La celebració tornarà a coincidir amb les Festes de la Mercè, fet que permet sumar dues de les grans propostes culturals de la ciutat durant uns mateixos dies. Amb entrada gratuïta, la Setmana reunirà editorials, llibreries i institucions i oferirà una programació pensada per a diferents edats i interessos. L’objectiu és posar en valor la diversitat de l’edició en català, facilitar el contacte entre autors i lectors i impulsar la lectura en català. DEU DIES DEDICATS ALS LLIBRES EN CATALÀ La Setmana començarà el divendres 18 de setembre a la tarda i s’allargarà fins al diumenge 27 de setembre al migdia. Durant aquests deu dies, el passeig de Lluís Companys es convertirà en un punt de trobada per a lectors, escriptors, editors i llibreters. L’espai acollirà 98 casetes i 282 segells editorials, una mostra de la dimensió que ha assolit aquesta cita dins del calendari cultural català. L’oferta inclourà tant les novetats editorials com llibres de fons i revistes publicades en català. Així doncs, aquest esdeveniment vol funcionar també com un aparador de la diversitat de l’ecosistema editorial. Hi participaran propostes procedents de diferents territoris de parla catalana, amb una oferta que abraça gèneres i públics molt diversos.

#6 setembre|octubre 2026

MÉS DE 300 ACTIVITATS DURANT DEU DIES La venda de llibres serà només una part de la programació. L’edició del 2026 preveu més de 300 activitats, entre presentacions, converses, recitals, signatures i propostes literàries. El programa es distribuirà en quatre escenaris pensats per a joves, adults i famílies. També hi haurà un espai específic destinat als tallers familiars i als contacontes, amb activitats dirigides especialment al públic infantil. Les signatures d’autors seran un altre dels grans atractius de La Setmana. Els lectors hi podran trobar escriptors i escriptores, conèixer les seves obres i compartir converses al voltant de la literatura.

A més, la programació sortirà del mateix recinte amb itineraris literaris per Barcelona i altres ciutats, ampliant la presència de la literatura més enllà del passeig de Lluís Companys.

UNA NOVA CARPA DEDICADA ALS OFICIS DEL LLIBRE Una de les novetats d’aquesta 44a edició serà la carpa Oficis del Llibre, un nou espai destinat a explicar les diferents professions que formen part de la cadena del llibre. En aquesta primera edició, les biblioteques tindran un protagonisme especial. La iniciativa vol mostrar que darrere d’un llibre hi ha molt més que l’autor i l’editorial: ————————— L’edició del 2026 preveu hi intervenen professionals i institucions que contribueixen a la seva més de 300 activitats, entre presentacions, con- creació, distribució, conservació i verses, recitals, signatu- divulgació. D’aquesta manera, La Setmana res i propostes literàries amplia el seu paper com a espai ————————— de promoció de la lectura i també com a punt de divulgació de tot l’entorn professional vinculat al món del llibre. RAMON SOLSONA I MÀRIUS SERRA, ENTRE ELS RECONEGUTS La 44a edició també servirà per reconèixer dues figures destacades de la cultura catalana. L’escriptor Ramon Solsona rebrà el 30è Premi Trajectòria, un guardó que reconeix una persona vinculada al món de la cultura catalana per la seva trajectòria i contribució a la seva divulgació. Per la seva banda, Màrius Serra serà distingit amb el 6è Premi Difusió, que reconeix una personalitat que ha contribuït de manera destacada a la divulgació, promoció i projecció de l’edició i la literatura en català. Els premis reforcen una de les funcions històriques de La Setmana: donar visibilitat a les persones que contribueixen a mantenir viu i fer créixer el sector del llibre en català. LA LITERATURA ES TROBA AMB LA MERCÈ La coincidència amb les Festes de la Mercè converteix aquesta edició en una oportunitat per apropar encara més la literatura al públic barceloní. Durant els dies de La Setmana, Barcelona acollirà també una gran quantitat d’activitats relacionades amb la festa major: concerts, cultura popular, espectacles, activitats familiars i propostes als diferents barris de la ciutat. La coincidència no és nova. La Setmana ja ha compartit calendari amb la Mercè en edicions anteriors i aquesta fórmula permet que el públic que es desplaça pel centre de la ciutat pugui combinar les activitats de la festa major amb una visita a les casetes i escenaris del passeig de Lluís Companys.

#6 setembre|octubre 2026

Barcelona estrena

PISOS TEMPORALS

per ajudar famílies vulnerables a recuperar una vida autònoma El nou recurs, situat al carrer Veneçuela de Sant Martí, permetrà allotjar fins a 40 persones durant dos anys amb acompanyament socioeducatiu Eric Mendo Barcelona posa en marxa un nou recurs residencial per ajudar persones i famílies vulnerables a recuperar autonomia. L’Ajuntament ha estrenat 15 habitatges de transició al carrer Veneçuela, al districte de Sant Martí, pensats per a persones en situació d’exclusió residencial o social. Els pisos podran allotjar fins a 40 persones durant un període inicial de dos anys, prorrogable a tres. L’objectiu és oferir una solució temporal digna entre la primera atenció d’emergència i l’accés a una alternativa residencial més estable.

#6 setembre|octubre 2026

SET PISOS PER A FAMÍLIES, QUATRE PER A PARELLES I QUATRE ESTUDIS El nou equipament disposa de 7 habitatges per a famílies de fins a quatre membres, 4 pisos per a parelles i 4 estudis individuals. De moment, ja hi viuen tres famílies i la resta s’hi incorporaran durant les pròximes setmanes. La tinenta d’alcaldia Raquel Gil ha explicat que aquests allotjaments volen ser una etapa de “transició” perquè les persones residents puguin refer el seu projecte vital i trobar una sortida més definitiva. “La idea és que no sigui l’habitatge definitiu de tothom”, ha remarcat Gil.

ACOMPANYAMENT PER RECUPERAR AUTONOMIA Els habitatges compten amb un equip tècnic que ofereix acompanyament socioeducatiu. Aquest suport ha de facilitar que les persones allotjades puguin buscar feina, formar-se, reorganitzar la seva situació personal i avançar cap a una vida més autònoma. La comissionada d’Acció Social, Sònia Fuertes, ha explicat que el recurs s’adreça sobretot a persones i famílies que ja tenen un cert grau d’autonomia i que poden aprofitar aquest acompanyament per construir una sortida estable. poralment en pensions o altres ESPAIS recursos resi————————— COMUNITARIS dencials i faEl nou equipament DINS mílies que han disposa de 7 habitatges perdut recentL’EDIFICI per a famílies de fins a L’edifici tamment el domiciquatre membres, 4 pisos bé incorpora li habitual. per a parelles i 4 estudis espais comuniPer entrar-hi, individuals taris, com una cal estar vincu————————— sala de joc per a lat als serveis infants, una aula per a tallers i una sala d’informàtica. La voluntat és crear un entorn que afavoreixi la convivència, la formació i la relació entre les persones usuàries. Entre els perfils que hi podran accedir hi ha persones sense habitatge, persones allotjades tem-

ocupen la planta baixa d’un edifici construït per l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona. A les plantes superiors hi ha 60 habitatges dotacionals per a persones grans i 76 pisos de lloguer social. El conjunt de les obres ha suposat una inversió municipal de més de 18,3 milions d’euros, dels

socials de Barcelona. En cada cas es defineix un pla d’intervenció individualitzat i un compromís actiu amb el procés de millora personal.

quals 3,7 milions corresponen als allotjaments temporals. Aquest nou recurs se suma a les prop de 2.900 places d’allotjament temporal que Barcelona destina a persones en situació de sensellarisme i exclusió social.

MÉS DE 18 MILIONS D’INVERSIÓ MUNICIPAL Els 15 allotjaments temporals

#6 setembre|octubre 2026

LLARS A PUNT:

reparem, acompanyem i estalviem aigua a les llars que més ho necessiten

La producció solar fotovoltaica és un projecte clau per a l'autosuficiència energètica

El programa Llars a Punt impulsat per Aigües de Barcelona, del grup Veolia, combina reparacions domèstiques, inserció sociolaboral i estalvi hídric per trencar el cercle de pobresa que generen les pèrdues d'aigua ocultes a les llars més vulnerables de l'àrea metropolitana Redacció El so d'una gota caient constantment pot passar desapercebut o ser una simple molèstia en moltes llars. Però per a algunes famílies de l'àrea metropolitana de Barcelona, aquest soroll és sinònim de preocupació constant. L'antiguitat o el deteriorament de les instal· lacions domèstiques d'aigua provoca pèrdues importants que van molt més enllà d’una paret humida. En zones on la vulnerabilitat urbana ja és una realitat diària, aquestes fuites ocultes generen un excés de consum que es tradueix en un endeutament inassumible per a les llars, que agreuja la desigualtat social i afecta la salubritat dels mateixos habitatges. Per donar resposta a aquesta situació neix el programa Llars a

#6 setembre|octubre 2026

Punt, una iniciativa d'Aigües de Barcelona en coordinació amb els ajuntaments, els serveis socials i diverses entitats socials. Aquest programa s'erigeix com un veritable salvavides per a famílies que estan acollides a la tarifa social de l'aigua i que no disposen dels recursos econòmics ni tenen accés a cap altre ajut públic per pagar la reparació de fuites. La iniciativa Llars a Punt actua amb empatia i eficàcia oferint tres grans pilars: la reparació gratuïta de les fuites interiors, la bonificació de les factures afectades per la fuita i l'assessorament per a un ús responsable de l'aigua. UN ACOMPANYAMENT INTEGRAL El funcionament del programa està dissenyat per no deixar ningú enrere. Sovint, el problema es

detecta gràcies als sistemes de monitoratge d'Aigües de Barcelona, que identifiquen l'excés de consum i avisen els serveis socials. A partir d'aquí, les famílies només s'han d'adreçar als serveis socials del seu municipi o al Punt d'Assessorament Energètic (PAE) si viuen a Barcelona, i sol· licitar l'ajuda signant un permís d'accés a l'habitatge. “El projecte Llars a Punt ens ha permès identificar les famílies ateses des de serveis socials que necessiten alguna reparació, i donar-los una resposta adequada. Sovint, aquestes famílies no en són conscients, o tot i ser-ne conscients, no disposen dels mitjans ni dels recursos per trobar-hi una solució”, explica María José Ruiz, tècnica del servei de Detecció i Reducció de la Pobresa Energètica

Contingut ofert per Aigües de Barcelona

de la Direcció d'Edificació i Serveis Generals de l'Ajuntament de Barcelona. “El programa ens permet fer una doble tasca: d'una banda, detectar quines famílies ateses presenten aquesta necessitat i, de l'altra, posar-hi remei. En aquest sentit, l'impacte és molt clar i directe en el benestar d'aquestes famílies”, afegeix. Després d'una visita d'avaluació, els instal· ladors planifiquen i executen la reparació. I no s’acaba aquí: l'acompanyament continua amb consells per estalviar aigua i

————————— “El projecte Llars a Punt ens ha permès identificar les famílies ateses des de serveis socials que necessiten alguna reparació, i donar-los una resposta adequada” —————————

fer un ús més sostenible dels recursos. MÉS ENLLÀ DE LA REPARACIÓ: SEGONES OPORTUNITATS I INSERCIÓ SOCIOLABORAL Un dels factors més rellevants del programa impulsat per Aigües de Barcelona es troba a les mans de qui truca a la porta per solucionar el problema. Les reparacions

les duen a terme empreses d'inserció sociolaboral com Formació i Treball, SaóPrat o Trinijove. Aquestes entitats es dediquen a formar i contractar persones que es troben en risc o situació de vulnerabilitat, i les especialitza en l'àmbit de la fontaneria i les instal· lacions domèstiques. “Treballar ajudant persones vulnerables és una cosa que m'alegra molt i que, a més, és un motiu per continuar fent-ho i per continuar esforçant-me”, explica Anas Okba, tècnic de manteniment a SaóPrat. “Abans d'entrar en aquesta empresa d'inserció, la resta d'empreses m'exigien experiència i dubtaven per la meva

lot del programa Llars a Punt amb 23 reparacions que van permetre bonificar més de 35.500 euros de deute que ofegava les famílies en situació de vulnerabilitat. Des del punt de vista mediambiental, en un context d’emergència hídrica estructural, l'impacte és majúscul: s'han estalviat més de 8.000 m³, l'equivalent a tres piscines olímpiques plenes d'aigua. Amb aquests bons resultats, la companyia té com a objectiu implementar aquesta iniciativa en els 23 municipis on gestiona l’aigua. Llars a Punt no és només un programa de reparació de fuites sinó una iniciativa amb un triple impacte transformador: millora

joventut. Amb SaóPrat m'he format des de zero, m'han ensenyat i m'han donat aquesta empenta per entrar en el món laboral”, afegeix l’Anas.

de manera directa la qualitat de vida de persones en situació de vulnerabilitat, fomenta una cohesió social real mitjançant la inserció laboral de qui més ho necessita i promou la protecció d’un recurs valuós com és l’aigua. Cada gota que es deixa de perdre és, en realitat, una lliçó de solidaritat, d'eficiència i de cura cap als nostres veïns i veïnes.

UN TRIPLE IMPACTE TRANSFORMADOR Els resultats d'aquesta cadena de solidaritat parlen per si sols. El 2025 es va desplegar una prova pi-

#6 setembre|octubre 2026

Barcelona, Capital Mundial de l’Arquitectura: un any per obrir les portes de la ciutat i mirar al futur

Més de 100.000 persones ja han participat en les propostes del programa Barcelona 2026 Roser Pros Roca A menys de quatre mesos de la cloenda, la ciutat està aconseguint popularitzar aquest art apropant-lo al públic, mentre el món s’hi ha donat cita per debatre sobre el dret a l’habitatge i l’emergència climàtica . El 12 de febrer, Barcelona va encendre oficialment la seva condició de Capital Mundial de l’Arquitectura 2026. La ciutat ha deixat de ser un escenari per convertir-se en un gran laboratori a cel obert. L’objectiu inicial era ambiciós: apropar l’arquitectura a públics, barris i territoris diversos, trencant la idea que aquesta disciplina pertany exclusivament als despatxos professionals o als grans museus. A dia d’avui, les dades confirmen que el repte s’ha superat amb escreix. Amb més de 100.000 participants directes i una repercussió mediàtica que ha arribat a 274.000 telespectadors a través de diversos mitjans, la capital ha demostrat que parlar de pedra, formigó, estructures i espai públic és, en realitat, parlar de com vivim. Aquest èxit de participació no és casualitat, sinó el resultat d’una estratègia deliberada de descentralització. Fins a finals de juny, s’han

#6 setembre|octubre 2026

desplegat 910 activitats repartides en 295 espais diferents. I la clau resideix en la paraula "repartides": si bé Ciutat Vella ha concentrat el nombre més alt d’actes (185), l’Eixample (136) i Sants-Montjuïc (146) no s’han quedat enrere, i districtes com Sant Martí han acollit 124 propostes. A més, el programa ha traspassat les fronteres administratives de la ciutat amb 64 activitats en 35 espais d’altres punts del territori, consolidant una visió metropolitana del fet arquitectònic. L’ARQUITECTURA A L’ABAST DE TOTHOM Una de les victòries més silencioses, però més transcendents, d’aquesta capitalitat ha estat la seva capacitat per sembrar llavor entre les noves generacions. El programa ha inclòs fins a 411 accions educatives que han arribat directament a 11.000 alumnes d’escoles i instituts. Al mateix temps que s’han visitat edificis emblemàtics, també s’ha ensenyat als i les alumnes a llegir la ciutat, a entendre per què un carrer és més habitable que un altre o com els materials de construcció afecten la seva salut i el seu entorn. Aquesta voluntat pedagògica es complementa amb una oferta cul-

tural extremadament diversa. Les 910 activitats registrades no són només conferències acadèmiques. S’han articulat 270 rutes urbanes, 123 tallers pràctics, 78 visites guiades i 65 propostes de cultura contemporània que han fusionat l’arquitectura amb les arts escèniques, la música o la gastronomia. L’arquitectura ha sortit al carrer, literalment, convertint places, centres cívics i fins i tot antigues fàbriques en espais de reflexió col· lectiva. EL MÓN A BARCELONA: EL CONGRÉS UIA I LA CASA DE L’ARQUITECTURA Si la ciutadania ha estat la protagonista local, el juliol de 2026 ha marcat el moment en què Barcelona es s’ha convertit en el centre de gravetat de la professió a nivell global. El Congrés Mundial d’Arquitectes de la Unió Internacio-

nal d’Arquitectes (UIA) va superar totes les expectatives, reunint més de 10.000 participants procedents de 130 països. Durant cinc dies, espais com les Tres Xemeneies, el CCIB, el DHub, la Sagrada Família i Montjuïc es van transformar en un fòrum internacional on l’emergència climàtica, l’accés a l’habitatge i la sostenibilitat no van ser només paraules boniques, sinó l’eix central de debats urgents. La cloenda d’aquest esdeveniment va donar lloc a la "Declaració de Barcelona", un manifest que els responsables de l’esdeveniment han definit com el "llegat intel· lectual principal" de la cimera. Aquest document es va concebre com un full de ruta per a la professió, tot recollint el compromís dels arquitectes d’arreu del món per transformar l’entorn construït des de la justícia i el bé comú, i amb la idea que serveixi ————————— de guia per als La capital ha demostrat grups de treball que parlar de pedra, de la UIA fins al

formigó, estructures i espai públic és, en realitat, parlar de com vivim —————————

#6 setembre|octubre #3 maig|juny 2026

proper congrés. El cor físic i simbòlic d’aquesta efervescència ha estat la Casa de l’Arquitectura de Barcelona. Ubicada a l’emblemàtic edifici de l’antiga Editorial Gustavo Gili, a l’Eixample Esquerre, aquest espai ja ha registrat més de 30.000 visites. Actualment, acull dues exposicions interrelacionades: "Barcelona 2035. Una ciutat per viure-hi" i "Barcelona = (Diversitat + Intensitat) x Complexitat". Però l’autèntica joia de la corona és la gran maqueta del Pla de Barcelona 2026-2035. Amb 84 metres quadrats de superfície i formada per 1.204 peces modulars fabricades mitjançant impressió digital, aquesta eina permet als visitants comprendre i projectar el desenvolupament futur de la ciutat d’una manera tangible i gairebé lúdica. LA RECTA FINAL: DE LES BOTIGUES A LES MITGERES, FINS A SANTA LLÚCIA La capitalitat no s’atura. Fins al 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, en què Barcelona passarà oficialment el relleu a Pequin (seu de l’esdeveniment el 2029), el programa continuarà desplegant-se amb una creativitat que busca sorprendre el veïnat. Cada mes, un districte diferent assumirà el protagonisme amb una seu específica. Al setembre, el torn és per a Sarrià-Sant Gervasi, amb el Dipòsit del Rei Martí com a epicentre. S’hi inauguraran exposicions clau com la que repassa el paper de l’Escola

#6 setembre|octubre 2026

cendirà la pròpia capitalitat amb dues exposicions de pes: "Picasso: l’arquitecte", al Museu Picasso, que explora la relació del pintor amb l’espai des del cubisme; i "Jujol, una arquitectura en ————————— obres", al MNAC, Quan arribi el 13 de dela primera gran sembre i la flama simbò- mostra sobre lica viatgi cap a Pequín, l’arquitecte tarBarcelona tancarà 10 ragoní des que mesos d’actes que la seva família hauran deixat un llegat va llegar el seu molt valuós fons documend’Arquitectura ————————— tal. També s’hi de Barcelona (ETSAB-UPC) en la definició de la sumarà "La Casa Immersiva", un vida quotidiana des de 1875, i una circuit sensorial sobre benestar i altra al Centre Cívic Casa Groga eficiència energètica organitzat pel sobre el "dret a la ciutat" als barris CATEB. Finalment, al desembre, Ciutat de muntanya, abordant problemàtiques reals de mobilitat i habitatge. Vella tancarà el recorregut des del L’octubre portarà l’activitat a Born. El colofó serà l’exposició "De Sant Andreu, amb el Canòdrom mitgeres a façanes. Un llegat per com a seu. El dia 5, coincidint amb a la ciutat", que presentarà els reel Dia Mundial de l’Arquitectura, sultats d’un concurs internacional la ciutat viurà una acció col· lectiva d’idees per transformar deu mitgemolt visual: els "Aparadors d’Arqui- res cegues de Barcelona (una per tectura". Diferents comerços, mer- cada districte) en façanes plenes cats i eixos comercials exposaran de vida i color. Quan arribi el 13 de desembre i maquetes cedides per despatxos professionals, portant la disciplina la flama simbòlica viatgi cap a Pea la vida quotidiana del vianant. A quín, Barcelona tancarà 10 mesos més, l’esperat Open House 48 h d’actes que hauran deixat un llegat (24 i 25 d’octubre) obrirà les portes molt valuós: una ciutadania més d’edificis que habitualment roma- crítica, més informada i més compromesa amb l’espai que habita. nen tancats al públic. El novembre serà el mes de Grà- Perquè, al cap i a la fi, la millor arcia, amb la Casa de la Vila com a quitectura no és la que es mira, sinó espai oficial. La programació tras- la que es viu.

CANVIAR DE TO

Vine a descubrir les Plantes de la tardor i renova la teva llar! És el moment de canviar de to! JARDINERIA - FLORS & ANIMALS - DECORACIÓ ENS TROBARÀS A GAVÀ: Ctra. B-210, km 2,4 - Autopista C-32, sortida Gavà-Begues - Tel: 93 662 20 50 · ST. CUGAT: Ctra. Sant Cugat a Rubí, km 14,5 AP-7, sortida Hospital General - Tel.: 93 675 04 52 · CUBELLES: Ctra. C-31, Km 148,4 · 08880 – Cubelles (Barcelona)- Tel.: 93 895 25 29 · REUS: Autovia Bellissens A7 - Direcció Vil·laseca Sortida T-315

Reus - Tel. 977 39 57 87. També a Oleiros i La Pobla de Vallbona. 83

jardiland.es

#6 setembre|octubre 2026

MERCÈ 26

DESCARREGA’T L’APLICACIÓ

#6 setembre|octubre 2026