LA CIUTAT de Barcelona #5

Le Tour: BARCELONA ENLLUERNA AL MÓN

ON TOTHOM ES POSA D’ACORD

piscines diversió

Índex

04 Tour de França 08 Atlètic Hostafrancs

14 Worldpride 2030

16 Flor de Maig

20 Breus Barcelona

22 Boicot sèrie

26 Festa Major de Gràcia

32 Neteja platges

34 Superilla Sant Antoni

38 De Xixona al'Eixample

42 Restaurants Collserola 46 Aigües de Barcelona 48 Refugis climàtics

Prospe Beach

Baròmetre electoral 66 Plaça Boticelli

68 Català al Poblenou

72 Òpera de barri

74 Edifici Llac

76 Seguretat al Camp Nou

80 Aire condicionat

6.000

On ens pots trobar?

Associacions de veïns, Ateneus, Biblioteques públiques, Cafeteries, Casals de barri, Cases de la festa, Centres de dia, Casals de la gent gran, Centres de negocis, Centres cívics, Centres esportius, Centres mèdics, Clients, Notaries, Organismes oficials, Residències geriàtriques i Universitats

· Edita: Catonline S.L.

· NIF: B-55620173

· Direcció: Jordi Puchol

· Dipòsit legal: B 5281-2026

· Distribució: CORREOS

ANUNCIA AQUÍ EL

BARCELONA CONQUESTA EL TOUR DE FRANÇA

Sergio Lahoz Dorante

Dies després que el Tour de França abandonés Catalunya, el Grand Départ continua deixant un rastre d'optimisme entre les administracions i els sectors econòmics que n'han format part. La primera sortida oficial de la ronda francesa des de Catalunya ha superat les expectatives tant pel desenvolupament esportiu com per la resposta ciutadana i la repercussió internacional. Amb el Tour ja competint a França, Barcelona mira enrere satisfeta després d'haver acollit un dels esdeveniments esportius més importants de les últimes dècades.

L'Ajuntament encara treballa per quantificar l'impacte econòmic definitiu de l'esdeveniment, però les primeres valoracions dibuixen un escenari favorable. El Tour ha reforçat la imatge de Barcelona com una ciutat preparada per organitzar grans cites internacionals i ha tornat a situar-la davant de milions d'espectadors arreu del món. Durant tres dies, Catalunya ha respirat ciclisme. Barcelona va obrir el Grand Départ amb la presentació oficial dels equips davant més de 50.000 persones. L'endemà, unes 120.000 van seguir la contrarellotge inaugural pels carrers de la ciutat i, 24 hores més tard, 125.000

espectadors van omplir Montjuïc per presenciar el final de la segona etapa. A aquestes xifres cal afegir-hi els milers de persones que van sortir als carrers de Tarragona, Granollers i de la resta dels 64 municipis per on va passar la cursa.

Per a l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, el Grand Départ marca un abans i un després. El batlle considera que es tracta de l'esdeveniment més important que ha viscut la ciutat des dels Jocs Olímpics del 1992, tant per la repercussió internacional com per la participació ciutadana i el nivell organitzatiu que s'ha demostrat durant els tres dies de competició.

Collboni també va voler destacar que la ciutat ha estat capaç d'afrontar un dispositiu de gran complexitat sense incidents destacables, malgrat les elevades temperatures i les afectacions de mobilitat. Va agrair la comprensió dels veïns davant les restriccions de trànsit i va defensar que l'esforç ha valgut la pena per acostar als carrers de Barcelona un espectacle esportiu de primer nivell.

L’IMPACTE ECONÒMIC DEL TOUR A BARCELONA

El consistori ha destinat prop de 9,7 milions d'euros a l'organització del Grand Départ i confia que el retorn econòmic superi àmpliament aquesta inversió. Tot i que les dades definitives encara no s'han fet públiques, les primeres impressions dels sectors vinculats al turisme i al comerç conviden a l'optimisme.

Els hotels no han detectat un increment significatiu del nombre de visitants respecte a un cap de setmana habitual del mes de juliol. En alguns establiments, fins i tot, les reserves s'han situat lleugerament per sota del que és habitual. Tot i això, el sector posa l'accent en un

altre aspecte. Els visitants que han arribat amb motiu del Tour presentaven un perfil amb una capacitat de despesa més elevada i això ha permès millorar els ingressos.

Aquest comportament encaixa amb l'estratègia turística que Barcelona defensa des de fa anys. L'objectiu no és augmentar el volum de visitants, sinó atreure un turisme que aporti més valor afegit a l'economia local. També s'ha confirmat una tendència que es repeteix cada vegada amb més freqüència, amb un pes creixent de les reserves fetes durant els dies previs a l'esdeveniment.

Els apartaments turístics també han registrat una bona ocupació, situada al voltant del 80 % durant el cap de setmana del Tour. La xifra queda lluny del 97 % assolit durant la recent visita del papa, però coincidien amb altres grans esdeveniments com la Fórmula 1 i el Primavera Sound.

El comerç també extreu conclusions positives. Un dels aspectes més valorats és que el públic es va repartir per diferents barris de la ciutat. A diferència d'altres esde-

veniments multitudinaris, el Tour va distribuir els espectadors al llarg de tot el recorregut i això va permetre que zones com Montjuïc, el Poble-sec, la Sagrada Família o l'Eixample també es beneficiessin del moviment de visitants.

Els comerciants reconeixen que la calor i la mateixa dinàmica de la cursa van limitar en part les compres. Molts aficionats van ocupar el seu lloc diverses hores abans del pas dels corredors i van prioritzar seguir la competició abans que consumir als establiments. Malgrat això, la percepció general és que el Grand Départ ha contribuït a repartir l'activitat econòmica d'una manera més equilibrada per tota la ciutat.

BERNI ÁLVAREZ: “HEM DONAT UNA IMATGE DE PAÍS MOLT POTENT”

Aquest balanç també és com-

El consistori ha destinat prop de 9,7 milions d'euros a l'organització del Grand Départ i confia que el retorn econòmic superi àmpliament aquesta inversió

partit per la Generalitat. El conseller d'Esports, Berni Álvarez, considera que Catalunya ha ofert una imatge excel lent davant del món i assegura que l'aposta per portar el Grand Départ ha estat plenament encertada. Segons el conseller, la resposta dels ciutadans a totes les poblacions per on ha passat la cursa demostra la vinculació del país amb el ciclisme.

La dimensió del projecte va anar molt més enllà de Barcelona. El Tour va recórrer més de 350 quilòmetres de carreteres catalanes i va travessar 64 municipis de les demarcacions de Barcelona, Tarragona i Girona. La coordinació entre la Generalitat, les diputacions, els ajuntaments, els equips d'emergència, els cossos de seguretat i l'organització del Tour ha estat una de les claus que expliquen l'èxit de l'operatiu.

Un altre dels elements que el Govern posa en valor és la implicació del voluntariat. Més de 7.300 persones van participar en l'organització de les tres etapes, una xifra molt superior a la prevista inicialment. La seva feina va resultar imprescindible per garantir la seguretat, orientar els espectadors i facilitar el desenvolupament de la prova.

El Grand Départ també deixa un llegat que vol perdurar molt més enllà de les tres jornades de competició. La Generalitat ha impulsat diverses iniciatives vinculades a la

promoció del ciclisme i de la mobilitat sostenible. Entre aquestes actuacions hi ha la senyalització dels accessos als principals ports de muntanya com a espais esportius per als ciclistes, la publicació del Diccionari de la bicicleta i un programa específic per fomentar l'ús quotidià d'aquest vehicle.

L'objectiu és que l'arribada del Tour serveixi d'impuls per incrementar la pràctica esportiva, reforçar la mobilitat sostenible i generar oportunitats econòmiques al conjunt del territori.

Més enllà de les xifres i dels retorns econòmics que encara s'han de concretar, el Grand Départ deixa la sensació d'haver consolidat Barcelona com una de les grans capitals esportives d'Europa. La ciutat ha tornat a demostrar la seva capacitat per organitzar esdeveniments de primer nivell i Catalunya ha aprofitat l'aparador del Tour per mostrar al món el seu patrimoni, el seu paisatge i la seva passió per l'esport.

L'ESPECTACLE ESPORTIU RESPON A LES EXPECTATIVES

El Grand Départ també va complir sobre la carretera. Barcelona va estrenar el Tour de França 2026 amb una innovadora contrarellotge per equips de 19 quilòmetres en què només comptava el temps del primer corredor a creuar la línia de meta. El nou format va conver-

tir l'última pujada a Montjuïc en un duel directe entre els grans favorits de la classificació general.

El Visma Lease-a-Bike va ser el gran vencedor de la jornada gràcies a un últim quilòmetre espectacular de Jonas Vingegaard. El danès va completar una ascensió impecable per superar per només set segons el Netcompany INEOS de Filippo Ganna, que havia liderat la classificació durant bona part de la tarda. Tadej Pogačar va cedir onze segons amb el líder, mentre que Juan Ayuso va començar el Tour a setze segons del mallot groc després que el Lidl-Trek es veiés perjudicat per una punxada de Mattias Skjelmose en els quilòmetres decisius. Remco Evenepoel també va perdre temps i va acabar dinou segons per darrere de Vingegaard.

L'endemà, Barcelona va tornar a ser protagonista amb l'arribada de la segona etapa procedent de Tarragona. Després de recórrer la costa catalana, la cursa es va decidir en un exigent circuit final amb tres ascensions a Montjuïc. Isaac del Toro va protagonitzar una victòria de gran mèrit després de recuperar un desavantatge de dos minuts i mig provocat per un problema mecànic que el va obligar a canviar de bicicleta després del descens de Begues.

Abans del desenllaç, Felix Engelhardt, Frank van den Broek i Alex Molenaar van animar la jornada amb una llarga escapada que va ser neutralitzada quan faltaven deu quilòmetres per arribar a la meta. Ja en el circuit urbà, Pogačar i Vingegaard van controlar tots els moviments mentre Juan Ayuso intentava sorprendre amb un atac en el descens de l'última pujada. L'ofensiva no va prosperar i Del Toro va aprofitar el treball del seu líder, Tadej Pogačar, per imposar-se a l'esprint. Vingegaard va entrar amb el grup dels favorits i va conservar el mallot groc abans que el Tour abandonés Catalunya en direcció a França.

gen.cat/pressupostos2026

Aquest any, creixen un 22,8 % i arriben als 49.162 milions d’euros.

L'ATLÈTIC HOSTAFRANCS prepara el seu retorn

El club, refundat aquest any després de més d'una dècada d'inactivitat, busca formar la plantilla que competirà la temporada 2026-2027 i recuperar el paper social que durant anys va tenir al barri

Lourdes Tasies Cano

Després de tretze anys d'inactivitat, l'Atlètic Hostafrancs ja ha iniciat el camí per tornar als terrenys de joc. Refundat aquest 2026 per iniciativa d'un grup de veïns encapçalat per Marc Toyas i José Antonio Bujalance, el club prepara la temporada 2026-2027 amb

l'objectiu de competir a Quarta Catalana i, alhora, reconstruir un projecte esportiu i social estretament vinculat a la identitat d'Hostafrancs.

La primera gran cita serà la jornada de captació de jugadors, que servirà per començar a configurar la plantilla del primer equip. La convocatòria, però, va més enllà de l'àmbit esportiu: simbolitza el retorn d'una entitat que durant dècades va formar part de la vida quotidiana del barri i que ara as-

pira a recuperar aquell paper de punt de trobada entre esportistes, famílies i aficionats.

Els impulsors reconeixen que el projecte es troba encara en una fase inicial, però asseguren que la resposta rebuda durant els primers mesos els anima a continuar treballant. "Ara toca picar pedra", resumeix Bujalance, conscient que la consolidació del club requerirà temps, recursos i implicació ciutadana.

TRETZE ANYS SENSE UN EQUIP QUE REPRESENTÉS EL BARRI

La desaparició de l'Atlètic Hostafrancs el 2013 va deixar un buit esportiu que, segons els promotors de la refundació, encara avui es nota. Sense un equip propi, molts futbolistes del barri van haver de continuar la seva trajectòria en altres entitats properes, com la Unió Esportiva de Sants o el Mercat

Nou. Per a Bujalance, Hostafrancs havia quedat "orfe" d'un dels seus principals referents esportius. Per aquest motiu, la refundació pretén revertir aquesta situació oferint novament als joves i als aficionats la possibilitat d'identificar-se amb un club nascut i arrelat al mateix barri. L'objectiu no és només recuperar una plaça a les competicions de la Federació Catalana de Futbol, sinó reconstruir el sentiment de pertinença que durant dècades va generar l'entitat.

UN PROJECTE IMPULSAT DES DE LA MEMÒRIA I EL SENTIMENT DE PERTINENÇA

Fundat l'any 1976, l'Atlètic Hostafrancs va ser durant gairebé quatre dècades una de les entitats esportives de referència del barri, convertint-se en un espai de trobada per a jugadors, famílies i aficionats. No obstant això, l'any 2013 el club va haver de cessar la seva activitat a causa de les dificultats organitzatives, la manca de relleu generacional i la impossibilitat de mantenir una estructura esportiva estable. La seva desaparició va deixar un buit que, durant anys, molts veïns han continuat recordant. Ara, més d'una dècada després, el projecte reneix de la mà d'un grup de veïns que comparteixen una mateixa idea: recuperar un patrimoni esportiu que forma part de la història d'Hostafrancs. La refundació no només pretén tornar a competir als terrenys de joc, sinó també recuperar els valors de proximitat, arrelament i cohesió social que van convertir l'Atlètic Hostafrancs en una entitat estretament vinculada a la vida del barri.

En aquest sentit, Toyas, de 28 anys i un dels impulsors, explica que la seva vinculació amb el club va començar de petit, quan acompanyava el seu pare als partits de l'Atlètic Hostafrancs. Amb el pas del temps va veure com aquella entitat desapareixia i com el barri perdia un espai que anava

molt més enllà del futbol. Aquells records personals són, segons explica, el motor d'un projecte que vol recuperar un lloc de trobada per al veïnat i oferir als més joves la possibilitat de defensar els colors del seu propi barri. “Gaudia molt amb el meu pare. Ha estat un dels motors per tirar cap endavant aquesta idea”, assegura.

“Gaudia molt amb el meu pare. Ha estat un dels motors per tirar cap endavant aquesta idea”

ELS PRIMERS PASSOS CAP

AL RETORN

La jornada de captació de jugadors serà el primer gran examen del nou Atlètic Hostafrancs. L'objectiu és reunir futbolistes

interessats a formar part del projecte i començar a construir una plantilla competitiva per afrontar el debut a Quarta Catalana. Paral lelament, el club treballa en la creació d'una estructura esportiva estable que permeti, en els pròxims anys, recuperar també el futbol base. Els impulsors consideren que aquest serà un dels pilars fonamentals perquè el projecte tingui continuïtat i pugui créixer

José Antonio Bujalance. Foto: Jaume Gaixas, Ràdio Hostafrancs

de manera sostenible. Així doncs, la voluntat és que la refundació no es limiti a un primer equip, sinó que acabi convertint-se en una entitat amb presència en totes les categories i amb una forta implantació al barri.

EL SUPORT DEL BARRI I DE LES INSTITUCIONS

Toya i Bujalance ja han presentat el projecte al Districte de Sants-Montjuïc, amb qui mantenen converses per garantir els espais d'entrenament i competició.

La previsió és que el primer equip disputi els seus partits al camp de La Bàscula mentre no estiguin disponibles les futures instal lacions esportives de Magòria. Per a Toyas, però, el gran repte no serà només trobar un camp o formar una plantilla, sinó aconseguir que els veïns facin seu el projecte. "Perquè un club de barri creixi, el més important és que el barri el senti com a seu", assegura. Aquest desig, està gairebé assegurat gràcies al suport de l'Associació de Comerciants Creu Coberta, que veu en el retorn del club una oportunitat per reforçar la vida associativa d'Hostafrancs.

LA IL· LUSIÓ DELS PRIMERS FUTBOLISTES

La refundació també ha començat a despertar interès entre jugadors i aficionats del barri, que veuen en el retorn de l'Atlètic

L'Àlex González, actualment vinculat a un altre club del districte, que admet que li agradaria vestir la samarreta de l'equip del seu barri

Hostafrancs una oportunitat per formar part d'un projecte estretament lligat a la identitat d'Hostafrancs. En aquesta primera etapa, cada vegada són més les persones que s'interessen per conèixer la iniciativa i valorar la possibilitat d'incorporar-s'hi, ja sigui com a futbo -

Marc Toyas. Foto: Jaume Gaixas, Ràdio Hostafrancs

listes, socis o col· laboradors.

Entre elles hi ha l'Àlex González, actualment vinculat a un altre club del districte, que admet que li agradaria vestir la samarreta de l'equip del seu barri. Segons explica, representar Hostafrancs tindria un significat especial, ja que li permetria defensar els colors del lloc on ha crescut i contribuir a recuperar una entitat amb una llarga trajectòria esportiva. Per la seva banda, l'Òscar Suñé ja s'està preparant físicament amb l'objectiu d'aconseguir una plaça a la primera plantilla quan es faci la jornada

de captació de jugadors.

Tot i provenir de trajectòries diferents, tots dos comparteixen una mateixa motivació: formar part d'un projecte que neix des del barri, que posa l'accent en el sentiment de pertinença i que aspira a recuperar una entitat històrica perquè torni a ser un referent esportiu i social per a les futures generacions d'Hostafrancs.

Recuperar el club no significa començar de zero, sinó donar continuïtat a un llegat esportiu i social

MÉS QUE UN EQUIP DE FUTBOL

La refundació de l'Atlètic Hostafrancs també ha volgut mantenir un fort vincle amb la seva història. La renovació de l'escut, que conserva la magrana com a símbol d'Hostafrancs i els tradicionals colors blau i grana, reflecteix la voluntat de preservar la identitat tot adaptant-se als nous temps. Per als seus impulsors, recuperar el club no significa començar de zero, sinó donar continuïtat a un llegat esportiu i social que va formar part de la vida del barri durant dècades.

Amb les inscripcions obertes per a jugadors, socis i col laboradors, el nou Atlètic Hostafrancs afronta els seus primers mesos de vida amb la mirada posada en l'inici de la temporada 2026-2027. La prioritat és construir una plantilla competitiva, consolidar una estructura estable i continuar sumant suports entre el veïnat i el teixit associatiu. Però, més enllà dels resultats esportius, el gran objectiu és que Hostafrancs torni a sentir que té un club propi, capaç de convertir-se novament en un punt de trobada, de cohesió i d'identitat per al barri.

Barcelona reivindica el seu lideratge en drets LGTBIQ+ amb la candidatura al WorldPride 2030

Barcelona ha fet un pas més en la seva aspiració de convertir-se en capital mundial LGTBIQ+ amb la presentacióla candidatura per acollir el WorldPride 2030, el principal esdeveniment del col·lectiu

Adrià Torres Moreno

Durant l’acte de presentació que va tenir lloc al Palauet d’Albéniz, l’alcalde Collboni va defensar que el WorldPride representa una "oportunitat" per projectar internacionalment els valors de la ciutat. L'alcalde considera que és una ocasió per mostrar "la diversitat, la inclusió i els drets humans" que, segons ha afirmat, defineixen Barcelona. També ha remarcat que és una oportunitat per "reivindicar la reputació" de la ciutat "en defensa dels drets". "Volem fer de la reivindicació una celebració, perquè quan Barcelona parla, el món escolta".

Per la seva banda, la consellera Eva Menor va advertir del context internacional marcat pel creixement dels discursos d'odi. "S'estan empoderant els qui odien" i ha re -

fermat que cal donar el protagonisme "als qui estimen, protegir els drets conquerits i continuar ampliant-los". En aquest sentit, va defensar que una de les millors eines és visibilitzar, celebrar i protegir la diversitat.

Menor també va afirmar que "Barcelona i Catalunya estan totalment preparades per acollir el WorldPride 2030 i per continuar sent un espai de llibertat, de respecte i de dignitat per a tothom".

La candidatura és impulsada pel Pride Barcelona, entitat de la Cambra LGTBIQ+ de Catalunya, compta amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona, el Departament d'Igualtat i Feminisme de la Generalitat, el Ministeri d'Igualtat i Turisme de Barcelona.

UN WORLDPRIDE AMB VOCACIÓ DE LLEGAT

Els impulsors de la candidatura asseguren que el context internacional, marcat pel retrocés dels drets LGTBIQ+ en diversos països i per l'augment dels discursos d'odi, fa especialment necessari un esdeveniment d'aquestes característiques. Per aquest motiu, defensen que el WorldPride ha de servir per reforçar el compromís internacional amb els drets humans, la igualtat i la lluita contra la discriminació.

La proposta de Barcelona s'articula sota el lema "Let's Think, Let's Answer, Let's Change", amb la voluntat que el WorldPride sigui molt més que una celebració.

El primer eix, "Let's Think", planteja Barcelona com un espai internacional de reflexió sobre el futur del moviment LGTBIQ+ i la defensa dels drets humans. El segon, "Let's Answer", aposta per cons-

truir respostes col lectives davant els discursos d'odi i els retrocessos democràtics. Finalment, "Let's Change" pretén que l'edició de 2030 deixi un llegat permanent en forma d'un manifest amb accions i compromisos per impulsar societats més inclusives i respectuoses amb la diversitat.

Els impulsors també remarquen que el WorldPride ha de convertir-se en una plataforma internacional per enfortir l'activisme, donar visibilitat al moviment associatiu i transmetre un missatge de resistència, inclusió i esperança a les noves generacions.

entre els referents internacionals en drets LGTBIQ+. De l'altra, també es commemorarà el 50è aniversari de la legalització del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), considerada la primera organització LGTBI+ legalitzada a l'Estat.

El WorldPride és un esdeveniment biennal que promou la visibilitat i la conscienciació sobre el col· lectiu LGTBIQ+ mitjançant desfilades, marxes, festivals i una conferència internacional

UNA DATA PLENA DE SIMBOLISME

L'any 2030 coincideix amb dues efemèrides destacades per al moviment LGTBIQ+. D'una banda, es compliran 25 anys de l'aprovació del matrimoni igualitari a Espanya, una llei que va situar el país

El WorldPride és un esdeveniment biennal que promou la visibilitat i la conscienciació sobre el col lectiu LGTBIQ+ mitjançant desfilades, marxes, festivals i una conferència internacional sobre drets humans. La primera edició es va celebrar a Roma l'any 2000 i, des d'aleshores, ha passat per ciutats com Jerusalem, Londres, Toronto, Madrid, Nova York, Copenhaguen i Malmö, Sydney i Washington. Les pròximes edicions tindran lloc a Amsterdam el 2026 i a Ciutat del Cap el 2028.Barcelona competirà amb Bangkok per convertir-se en la seu del WorldPride 2030. La decisió es prendrà durant

l'Annual General Meeting d'InterPride, que se celebrarà a Phuket (Tailàndia) entre el 29 d'octubre i l'1 de novembre del 2026.

BARCELONA, CIUTAT COMPROMESA AMB LES

PERSONES LGTBI+

L'Ajuntament de Barcelona ha refermat el seu compromís amb la defensa dels drets humans de les persones LGBTI+ mitjançant una declaració institucional aprovada pel ple municipal. El text expressa el compromís del consistori amb la lluita "contra qualsevol forma de discriminació, exclusió o violència motivada per l’orientació sexual, la identitat o expressió sexual i de gènere i amb l’aplicació efectiva del conjunt dels marcs legals estatals i nacionals pels drets de les persones LGTBI+".

La declaració també reconeix la contribució "històrica" dels moviments d'alliberament sexual i de gènere, així com de les entitats LGBTI+ i les persones activistes, en l'ampliació dels drets i les llibertats democràtiques.

El document dona suport a les activitats de commemoració del Dia Internacional per a l'Alliberament LGBTI+ i aposta per impulsar accions de preservació, reconeixement i difusió de la memòria de les lluites del col lectiu. Igualment, planteja reforçar les actuacions municipals de prevenció, detecció, atenció, acompanyament i denúncia davant les discriminacions i violències LGTBIfòbiques.

El consistori també reclama incorporar de manera "transversal" la perspectiva de diversitat sexual, afectiva i de gènere en el conjunt de les polítiques municipals, amb especial atenció a les situacions de més vulnerabilitat. Així mateix, reconeix el paper de les entitats LGBTI+ de Barcelona com a agents "fonamentals" en la defensa dels drets, l'acompanyament comunitari i la generació de xarxes de suport mutu.

La provisionalitat es cronifica a l’Institut Escola la Flor de Maig

Les famílies dels alumnes denuncien que els barracons, concebuts inicialment com una solució temporal, s'han convertit en definitius i consideren que les instal·lacions ja no responen a les necessitats d'un institut escola

Lourdes Tasies Cano

L'Institut Escola La Flor de Maig, situat al barri del Parc i la Llacuna del Poblenou, afrontarà un nou curs amb una realitat que les famílies asseguren que mai haurien imaginat quan el centre va obrir les seves portes. Els mòduls prefabricats que havien de servir com a solució provisional durant els primers anys de funcionament han acabat convertint-se en les instal lacions definitives del centre, una decisió que ha generat un

profund malestar entre la comunitat educativa.

El centre va començar la seva trajectòria com una escola de primària, però amb el pas dels anys ha ampliat el seu projecte educatiu fins a convertir-se en un institut escola. Aquesta evolució, segons les famílies, no ha anat acompanyada de les inversions necessàries perquè els espais responguin a les necessitats educatives. Per aquest motiu, reclamen al Consorci d'Educació de Barcelona l'elaboració d'un pla director que

defineixi les actuacions necessàries per adequar les instal lacions i estableixi un calendari clar d'execució. Les famílies insisteixen que no demanen actuacions puntuals, sinó una planificació global que garanteixi unes condicions adequades per a l'alumnat i el personal docent.

"És una vergonya que una escola pública hagi de continuar funcionant amb unes instal lacions que havien de ser temporals i que mai no es van pensar perquè fossin definitives", lamenta una de les ma-

res del centre, que considera que la situació s'ha anat normalitzant amb el pas dels anys sense que s'hagin buscat solucions estructurals.

LA CALOR, UNA DE LES PRINCIPALS PREOCUPACIONS

Més enllà del debat sobre la provisionalitat dels barracons, una de les qüestions que més inquieta les famílies és l'impacte que les altes temperatures tenen sobre el dia a dia de l'alumnat. Abans d’acabar el curs, i amb l'arribada dels mesos més calorosos, les aules i els espais exteriors es van convertir en llocs difícils de suportar durant bona part de la jornada lectiva.

Les famílies asseguren que la temperatura a la façana dels barracons pot arribar a superar els 60 graus en dies de màxima calor,

una situació que genera preocupació tant pel confort dels alumnes com pels possibles efectes sobre la seva salut. De fet, els mateixos alumnes també descriuen les dificultats amb què conviuen durant les últimes setmanes del curs. Alguns expliquen que les altes temperatures dificulten seguir les classes amb normalitat i que fins i tot s'han produït marejos entre companys.

Durant el darrer curs, en una de les jornades de les proves de competències bàsiques, el mal funcionament del sistema de climatització va obligar a ajornar un dels exàmens previstos, fet que va alterar el desenvolupament habitual de l'activitat acadèmica.

UNA INSTAL · LACIÓ ELÈCTRICA

QUE HA QUEDAT PETITA

Malgrat que el centre disposa d'aparells d'aire condicionat, les famílies denuncien que la infraestructura elèctrica no està preparada per suportar-ne un ús intensiu.

Les famílies asseguren que la temperatura a la façana dels barracons pot arribar a superar els 60 graus en dies de màxima calor

Segons expliquen, en determinats moments no és possible mantenir en funcionament tots els equips alhora perquè la instal lació no ho permet. Aquesta situació es va fer especialment evident durant les primeres onades de calor de finals de maig, quan una utilització més intensa dels aparells va provocar una interrupció del servei elèctric. Com a mesura provisional, s'han instal lat generadors per reforçar el sistema, però les famílies consideren que aquesta actuació només resol parcialment el problema. Asseguren que es tracta d'una resposta d'urgència que no substitueix la necessitat de renovar

unes instal lacions que consideren clarament insuficients per a les dimensions actuals del centre.

UN PATI AMB POCA OMBRA

Les reivindicacions de la comunitat educativa també afecten els espais exteriors. Les famílies denuncien que el pati disposa de molt poques zones d'ombra, una situació que obliga els alumnes a passar bona part de les estones d'esbarjo sota temperatures molt elevades durant els mesos de primavera i estiu.

Aquest curs s'han instal· lat alguns tendals per intentar reduir l'exposició directa al sol, però la comunitat educativa considera que aquestes actuacions continuen sent insuficients. Segons expliquen, les estructures cobreixen una superfície molt reduïda i no resolen les necessitats d'un centre que cada any acull més alumnat.

A més de reclamar més espais ombrejats, les famílies també proposen una transformació integral del pati que incorpori vegetació, arbres i altres elements naturals

que contribueixin a reduir la temperatura i millorar el confort dels alumnes durant les hores d'esbarjo.

LES FAMÍLIES RECLAMEN UNA

PLANIFICACIÓ A LLARG

TERMINI

Coincidint amb les vacances escolars, el Consorci d'Educació ha anunciat diverses actuacions de millora al pati, amb la incorporació de nous espais verds i més zones d'ombra. Tot i valorar positivament qualsevol inversió que permeti millorar les condicions del centre, les famílies consideren que aquestes actuacions continuen sent insuficients davant dels problemes estructurals que arrosseguen des de fa anys.

Des del Consorci defensen que les intervencions als centres educatius es planifiquen d'acord amb criteris tècnics i objectius, prioritzant les actuacions segons les necessitats detectades. Malgrat això, la comunitat educativa insisteix que la situació de La Flor de Maig requereix una resposta molt més ambiciosa.

A més de reclamar més espais ombrejats, les famílies també proposen una transformació integral del pati que incorpori vegetació

Per aquest motiu, continuen reclamant l'elaboració d'un pla director que defineixi de manera clara quines actuacions s'han de dur a terme, en quins terminis i amb quins recursos. Les famílies asseguren que el seu objectiu no és únicament solucionar els problemes derivats de la calor, sinó garantir que l'alumnat pugui desenvolupar tota la seva etapa educativa en unes instal lacions que estiguin a l'altura del projecte pedagògic del centre i de la qualitat que hauria d'oferir l'escola pública.

125 anys prestant serveis a la ciutadania

FCC Medio Ambiente és la filial espanyola de FCC enviro, l’entitat que vertebra les activitats de serveis mediambientals del Grup FCC i que actualment atén 78 milions de persones en 5.650 municipis d’arreu del món. L’empresa disposa a Barcelona d’una flota de 508 vehicles, dels quals un 97% compta amb l’etiqueta ambiental “Zero Emissions” o “ECO”.

El multipremiat ie-Urban Truck, desenvolupat per un consorci liderat per FCC Medio Ambiente, ja està operatiu a Barcelona, ciutat on l’empresa presta servei des de 1911. Es tracta del primer camió recol·lector muntat sobre un xassís-plataforma elèctric dissenyat específicament per als serveis urbans.

BARCELONA

ELS PRIMERS VEÏNS DE

LA SIBÈRIA

REBEN LES CLAUS DELS 42 PISOS DE LLOGUER ASSEQUIBLE DEL POBLENOU

L'Ajuntament de Barcelona va cedir el sòl durant 75 anys a Coyoacan i a Hàbitat3, que gestionarà els habitatges

Els primers residents de la promoció de lloguer assequible la Sibèria, al Poblenou de Barcelona, ja han rebut les claus dels seus habitatges. Es tracta de 42 pisos de protecció oficial construïts als terrenys de l’antiga fàbrica de gel del carrer de Badajoz.

La promoció ha estat possible gràcies a la cessió del sòl municipal durant 75 anys a la promotora Coyoacan. L’edifici ha suposat una inversió de 8,6 milions d’euros, dels quals 1,5 provenen dels fons Next Generation. La Fundació Hàbitat3 gestionarà els habitatges.

Tots els pisos tenen dos dormitoris, entre 61 i 72 metres quadrats, i lloguers d’entre 429 i 502 euros mensuals, més despeses comunitàries. Del total, 30 s’han adjudicat a persones inscrites al registre d’habitatge protegit, onze a entitats socials i un serà gestionat per Hàbitat3.

L’edifici, amb estructura de fusta i certificació energètica A, incorpora plaques fotovoltaiques, reutilització d’aigües, connexió a Districlima i galeries bioclimàtiques. També tindrà tres locals per a l’Associació Dinder, dedicada a persones amb discapacitat intel lectual.

LA BNEW 2026 REUNIRÀ A BARCELONA ELS GRANS

SECTORS DE LA NOVA ECONOMIA AMB LA IA COM A PROTAGONISTA

Se celebrarà del 5 al 7 d'octubre al DFactory Barcelona amb vuit verticals, 270 ponents i més de 30 activitats experiencials

La Barcelona New Economy Week (BNEW) celebrarà la seva setena edició del 5 al 7 d’octubre al DFactory Barcelona. L’esdeveniment, organitzat pel Consorci de la Zona Franca, mantindrà el format híbrid i reunirà vuit sectors de la nova economia: Aviation & Space, Agrofood, Gaming, Talent, Science, Health, AI i Energy. El programa abordarà qüestions com

l’impacte de la intel ligència artificial en l’ocupació, la transició energètica, els nous materials, la nanotecnologia, la robòtica quirúrgica, els nous models sanitaris, la gestió intel ligent de l’aigua i la transformació de la indústria del videojoc.

BNEW 2026 preveu reunir prop de 270 ponents nacionals i internacionals en més de 50 panells, debats i sessions. També oferirà més de 30 activitats experiencials i diversos espais de networking. El president executiu del CZFB, Pere Navarro, ha destacat que BNEW és “un esdeveniment viu, canviant i resilient”. Tots els continguts es retransmetran en streaming i els participants podran utilitzar una plataforma digital per contactar, programar reunions i accedir a l’assistent virtual BBot.

BARCELONA INVERTIRÀ UN MÍNIM DE 100 MILIONS PER MANDAT PER TRANSFORMAR TOTS ELS SEUS MERCATS

El nou Pla Estratègic 2026-2036 preveu reformes, digitalització, més sostenibilitat i actuacions als 43 mercats de la ciutat

Barcelona ha aprovat un nou Pla Estratègic de Mercats per al període 2026-2036, amb una inversió mínima de 100 milions d’euros per mandat. El full de ruta inclou 23 mesures i 69 actuacions per modernitzar la xarxa municipal, impulsar la digitalització, reforçar la sostenibilitat i professionalitzar els comerciants.

L’Ajuntament preveu completar reformes a tots els mercats durant els pròxims cinc anys. Entre les principals actuacions hi ha les de la Boqueria, la Mercè, Galvany, l’Estrella, Horta, Sant Martí, Felip II, Hostafrancs i Canyelles.

El pla també reforçarà la formació dels professionals dels 1.892 establiments, els nous canals de venda i el relleu generacional. Actualment, el 96% dels negocis estan en activitat. En sostenibilitat, s’ampliaran les energies renovables, l’autoconsum i

les mesures d’estalvi d’aigua i residus. Els mercats també avançaran com a refugis climàtics i espais accessibles. La xarxa rep uns 70 milions de visites anuals, genera 561 milions d’euros i manté més de 7.500 llocs de treball.

BARCELONA

EL PORT OLÍMPIC IMPULSA

LA PRIMERA INCUBADORA DE PROJECTES D’ECONOMIA BLAVA

El nou espai ajudarà a desenvolupar

iniciatives innovadores vinculades al mar, la sostenibilitat i la tecnologia

El Port Olímpic Living Lab inicia una nova etapa com a incubadora de projectes d’economia blava per impulsar iniciatives innovadores vinculades al mar, la sostenibilitat, la tecnologia i els nous models d’activitat marítima.

Després d’una primera fase centrada en el debat i la cocreació, el projecte evolucionarà cap a l’acompanyament d’iniciatives amb potencial de desenvolupament real. El Port Olímpic, de la mà d’A Bordo Lab, es converteix així en el primer port a impulsar una incubadora especialitzada en innovació blava d’aquestes característiques. La incubadora treballarà àmbits com la regeneració marina i urbana, la transformació digital, la sostenibilitat portuària, l’economia circular, el turisme blau i el finançament de projectes amb impacte ambiental i social.

La primera activació serà el Shackleton Project, que reunirà 16 iniciatives emprenedores i combinarà mentoratge, cocreació i connexió amb l’ecosistema. La convocatòria s’obrirà aquest juliol. El Port Olímpic també ha habilitat un espai al Moll de la Marina amb coworking, mentories i activitats formatives. Durant l’últim any, el Living Lab ha reunit més de 200 participants en vuit sessions temàtiques.

BARCELONA AMPLIARÀ EL BICING FINS A LES 12.000

BICICLETES AMB EL NOU CONTRACTE

L’Ajuntament preveu incrementar el servei en un 50% i licitar els nous plecs aquesta tardor perquè entri en funcionament a finals del 2028

Barcelona prepara una ampliació important del servei de Bicing amb el nou contracte, que preveu incrementar l’oferta un 50% . L’objectiu és passar de les 8.000 bicicletes actuals a unes 12.000 i ampliar també la xarxa d’estacions.

L’alcalde, Jaume Collboni, ha anunciat la mesura en una entrevista a RAC1 i ha defensat el Bicing com una eina clau per a una mobilitat més sostenible i assequible. Segons Collboni, el servei ja és el tercer transport públic de la ciutat, només per darrere del metro i el bus, i compta amb més de 170.000 abonats. Actualment, la flota està formada per 5.000 bicicletes elèctriques i 3.000 de mecàniques. La ciutat disposa de 519 estacions i vol arribar a les 593 a finals de mandat.

Els plecs del nou contracte es començaran a preparar aquesta tardor i el servei renovat entraria en funcionament a finals del 2028. En paral lona continuarà ampliant i millorant la xar xa ciclista, que suma 270 quilòmetres de carrils bici. L’ús d’aquests eixos va créixer un 17% durant el 2025.

Es crea un moviment de boicot contra la sèrie

“La vida Barcelona”

Holly Mae Brood interpreta un personatge que s’enamora de Barcelona en una comèdia romàntica produïda als Països Baixos

Àlex Ribera Nadales

La ciutat de Barcelona serà l’escenari d’una nova sèrie, “La vida Barcelona”, una comèdia romàntica produïda als Països Baixos i ambientada en la capital catalana. La història ens parla de la Julia, una jove dissenyadora holandesa, filla d’una rica i prestigiosa cap d’una agència de comunicació. La protagonista és enviada a Barcelona per infiltrar-se en una agència rival i boicotejar a la competència.

Durant la seva estança, la protagonista, interpretada per l’actriu Holly Mae Brood, s’enamora de Barcelona, la vida mediterrània i la seva gent, entre altres trames romàntiques. La producció està codirigida per la cineasta mexicana Katina Medina Mora, responsable de diversos episodis d'Emily in Paris, juntament amb Charlotte Scott-Wilson i Ayla Spaan. Al repartiment trobem a figures com la catalana Greta Fernández , una de les revelacions de nova temporada d’ "Euphoria" Priscilla Delgado o del protagonista de "El Internado" Martiño Rivas.

Una trama i un escenari que arriben en un context de crispació social per la gentrificació relle -

vant a la ciutat: milers dels habitants de Barcelona no han tardat a manifestar el seu desacord amb la producció d’aquesta sèrie. Creant una profunda polèmica i debat a les xarxes socials.

El somni de la protagonista de quedar-se a Barcelona és, alhora el malson dels seus ciutadans a la vida real

BARCELONA S'ESTÀ TRANSFORMANT EN UN DECORAT?

El somni de la protagonista de quedar-se a Barcelona és, alhora

el malson dels seus ciutadans a la vida real, que, durant els darrers anys han viscut una pèrdua d'identitat de la localitat. La frustració de veure la ciutat transformada en un decorat per sèries com “La vida a Barcelona”, s’assembla a la realitat d’una Barcelona cada cop més orientada als habitants que hi arriben amb salaris internacionals. Aquests posseeixen un poder adquisitiu molt superior al de la població local i com creuen molts veïns, tenen poc interès per la cultura barcelonina, més enllà de la sangria i els xurros.

La paraula “expat” ha guanyat rellevància en aquests últims anys i defineix concretament aquest corrent de diversos professionals d’instal lar-se a països més econòmics cobrant un sou internacional superior al de la zona a què es desplacen. I no és cap secret, Barcelona en els darrers anys s’ha posicionat en rànquings oficials com una de les millors ciutats per viure sent estranger d’un país amb renda més alta. Un atractiu més que és suma a les sèries o al contingut audiovisual centrat en la romantització de la ciutat. Segons l’Agència Catalana de Notícies, el nombre d’expats a Barcelona s’ha quadruplicat en els darrers vinti-cinc anys, una dada que no deixa de créixer cada temporada.

Aquest fenomen s’afegeix a altres que ja fa anys que creen debat a la capital, com és el cas de la

massificació turística. La densitat turística ja és una de les més altes del món, gran part de les associacions de veïns creuen que s’ha arribat al límit de capacitat per albergar turisme i creuen que Barcelona ja no necessita més elements publicitaris per atraure noves visites.

Des de la producció defensen que l’objectiu és explicar una història d’amor i no fer un retrat social de la ciutat

LA RESPOSTA DE LA CIUTAT

Aquestes situacions han contribuït de manera directa a la pressió en el mercat de l’habitatge i a la transformació de barris sencers. Habitants de la localitat no han trigat a criticar a l’anunci de la sè -

rie i s’han arribat a crear comptes de pressió per boicotejar la producció d’aquesta, que ja ha estat gravada als carrers de Barcelona. El compte principal encarregat del boicot ja compta amb més de cinc mil seguidors a Instagram, de -

nunciant la gravació i proposant l’obstaculització a actes promocionals. “Això és un procés col lectiu que ens inclou a tothom amb un únic objectiu: Què no ens prenguin la nostra ciutat”, afirmen des del compte @lavidabarcelona Instagram. No és un moviment aïllat ni independent per la producció concreta de la sèrie. S’emmarca en un debat molt més ampli sobre el model de ciutat, l’accés a l’habitatge i la denúncia d’una situació que cada cop allunya més als seus habitants de les seves pròpies necessitats a la ciutat.

LA RESPOSTA DE LA PRODUCCIÓ

Malgrat la polèmica i el debat, els responsables de la producció defensen la sèrie. Creuen que La Vida a Barcelona vol mostrar una Barcelona diferent de la dels tòpics turístics. Ayla Spaans, codirectora i resident a la capital des de fa dos anys, afirma que busquen ensenyar una ciutat amb més personalitat i no només la imatge comercial. Tanmateix, defensen que l’objectiu és explicar una història d’amor i no fer un retrat social de la ciutat. La producció de moment només serà estrenada a la plataforma holandesa Videoland, amb intenció d’arribar a més plataformes l’any 2027. Caldrà esperar a l’estrena de la sèrie per comprovar si la indignació barcelonina es tradueix en un boicot efectiu o si el debat es queda a les xarxes socials.

+ 170.000 seguidors a les xarxes socials

+ 3.500.000 d’impressions mensuals

+ 500.000 d’usuaris impactats

La Festa Major de Gràcia

escalfarà motors amb Vicenç

Sanclemente com a pregoner de l'edició 2026

El pacte entre PSC, Comuns i ERC permetrà augmentar la taxa turística als creueristes d’escala fins als 30 euros

Una de les celebracions més emblemàtiques de Barcelona, tindrà lloc del 15 al 21 d'agost i donarà el tret de sortida amb el tradicional pregó des de la plaça de la Vila

Lourdes Tasies Cano

La Festa Major de Gràcia tornarà a omplir els carrers de la Vila del 15 al 21 d'agost amb els seus tradicionals guarnits, activitats culturals, concerts i actes de cultura popular. Nascuda l'any 1817, és una de les festes més antigues i arrelades

de Barcelona i s'ha convertit en un dels esdeveniments més multitudinaris de la ciutat gràcies a un model únic basat en la participació del veïnat.

Durant tot l'any, les comissions treballen de manera completament voluntària perquè la Festa Major sigui una realitat. Durant

mesos, centenars de veïns i veïnes dediquen bona part del seu temps lliure a imaginar una temàtica, elaborar esbossos i maquetes i construir, peça a peça, els guarnits que convertiran Gràcia en un gran escenari a l'aire lliure. La feina s'intensifica especialment durant les últimes setmanes abans de la festa, quan els carrers s'omplen de taules de treball, eines, pintura, cartró, fusta i materials reciclats. És habitual veure grups de persones treballant fins ben entrada la nit o afrontant les altes temperatures de l'estiu per arribar a temps a la cita més esperada de l'any. Però aquesta tasca va molt més enllà de la decoració dels carrers. Els guarnits són el resultat d'un treball col lectiu que uneix persones de totes les edats i procedèn-

cies. Avis, àvies, famílies senceres, infants, joves i nous veïns comparteixen hores de feina, creativitat i convivència amb un objectiu comú: donar vida al seu carrer i fer-lo lluir durant una setmana. Aquest esforç compartit reforça els vincles entre el veïnat, fomenta el sentiment de pertinença al barri i converteix la Festa Major de Gràcia en molt més que una celebració popular. És una expressió viva del moviment associatiu, de la cultura popular catalana i d'un model de participació ciutadana que ha aconseguit mantenir-se viu durant més de dos segles gràcies a la implicació i la dedicació desinteressada dels seus veïns i veïnes.

UNA TRADICIÓ RECONEGUDA ARREU

Amb el pas dels anys, la Festa Major de Gràcia s'ha consolidat com un dels grans referents del patrimoni festiu català. L'any 1997 va ser declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya i, des d'aleshores, ha continuat acumulant reconeixements, com la Creu de Sant Jordi (2012), la

Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona (2017) i el Premi Nacional de Cultura (2018). Més enllà dels guardons, però, la festa continua sent un símbol de la força del teixit associatiu i del compromís del veïnat amb la cultura popular.

Els guarnits són el resultat d'un treball col· lectiu que uneix persones de totes les edats i procedències

Aquest sentiment és compartit per molts graciencs. Ernest Masagosa, un jove veí del barri que participa activament en la vida de la Vila, assegura que formar part de la Festa Major és "un orgull enorme". Explica que créixer en un barri amb una tradició tan arrelada i veure com centenars de persones treballen de manera altruista per mantenir-la viva és un motiu d'orgull i una mostra dels valors que defineixen Gràcia. " És una festa que no la fa una administració, la fem els veïns", destaca, reivindicant l'esforç col lectiu que any rere any fa possible una de les celebracions més emblemàtiques de Barcelona.

Actualment, la Fundació Festa Major de Gràcia és l'encarregada de coordinar aquesta gran celebració i de preservar l'esperit associatiu que la caracteritza. A més d'organitzar la setmana gran

d'agost, impulsa activitats culturals, tradicionals i divulgatives durant tot l'any amb l'objectiu de mantenir viu el llegat d'una festa que, més de dos segles després del seu naixement, continua sent un dels principals símbols de la Vila de Gràcia.

VICENÇ SANCLEMENTE SERÀ EL PREGONER DE LA FESTA MAJOR 2026

En aquesta edició, la Fundació Festa Major de Gràcia i el Districte han nomenat Vicenç Sanclemente com a pregoner de la festa. El periodista, historiador i docent pronunciarà el pregó el 14 d'agost des del balcó principal de la seu del Districte, a la plaça de la Vila. Nascut a Barcelona el 1959, Sanclemente ha desenvolupat gran part de la seva trajectòria professional a RTVE, on ha estat corresponsal en països com Mèxic, Cuba, els Estats Units, el Regne Unit o la Xina. També ha dirigit programes informatius i de reportatges, consolidant-se com una de les figures més destacades del periodisme internacional.

UN PROFUND CONEIXEDOR DE LA FESTA

La seva vinculació amb Gràcia va molt més enllà de la professió periodística. És autor del llibre Gràcia. Història de la festa més gran del pla (1990), una de les primeres obres dedicades a documentar la història de la Festa Major, i també ha produït documentals sobre la celebració. A més, ha col laborat activament amb diverses entitats gracienques i ha impulsat la creació de noves comissions encarregades de guarnir carrers i places.

EL PREGÓ DONARÀ PAS A LA SETMANA GRAN

L'edició d'enguany també estrenarà un nou cartell, obra de Pol Lupiáñez Ortega, que reivindica el ball com un espai de trobada, convivència i cohesió social. Inspirat en les fotografies dels antics balls d'envelat, el cartell vol transmetre la capaci-

tat de la Festa Major per unir persones de totes les edats, orígens i sensibilitats al voltant d'una mateixa tradició.

Pel que fa als guarnits, els visitants podran descobrir una gran varietat de propostes creatives repartides pels carrers i places de la Vila. Hi haurà homenatges al cinema i a la ciència-ficció, com Bergatron, inspirat en Tron, o Llibertat contra l'imperi, dedicat a La Guerra de les Galàxies; recreacions musicals com The Beatles

JBdbDt, coincidint amb els seixanta anys del concert dels Beatles a Barcelona; espais reivindicatius sobre problemàtiques actuals, com Rapinyàpolis, centrat en la crisi de l'habitatge, o Perla Animalada Climàtica, dedicat als efectes del canvi climàtic. Tampoc hi faltaran els decorats inspirats en la cultura popular, els contes tradicionals, el món del circ, la natura, la intel ligència artificial o les llegendes catalanes, demostrant una vegada més la imaginació i el talent de les comissions.

Els visitants podran descobrir una gran varietat de propostes creatives repartides pels carrers i places de la Vila

Entre les propostes més destacades també hi haurà La Gràcia que enyorem, el guarnit de la plaça de la Vila, que aprofitarà el vinti-cinquè aniversari dels seus guarniments consecutius per retre homenatge a la Gràcia de les botigues de barri, dels comerços de tota la vida i dels carrers d'abans de la transformació turística.

Amb tot a punt, Gràcia es prepara per tornar a demostrar per què la seva Festa Major és molt més que una celebració d'estiu. Durant una setmana, la creativitat dels guarnits, la força del moviment associatiu i la implicació de

centenars de veïns i veïnes convertiran, un any més, els carrers de la Vila en l'epicentre de la cultura popular catalana i en una de les cites més esperades del calendari festiu de Barcelona.

BARCELONA

EL TREN QUE UNIRÀ L’AEROPORT DEL PRAT AMB EL CENTRE DE BARCELONA EN 19 MINUTS JA ENCARA

LA RECTA FINAL

Adif acaba les obres del nou accés ferroviari a la T1 i la T2 i iniciarà les proves de circulació en les pròximes setmanes

El nou accés ferroviari a l’aeroport de Barcelona-El Prat entra en la fase decisiva abans de la seva posada en servei. Adif ha finalitzat les obres principals d’aquesta infraestructura, que connectarà directament les terminals T1 i T2 amb la xarxa de Rodalies i reduirà el trajecte entre la T1 i el centre de Barcelona fins a uns 19 minuts.

El projecte ha suposat una inversió d’uns 400 milions d’euros i inclou un nou traçat de 5,2 quilòmetres, la major part soterrat. Abans de l’entrada en funcionament, encara caldrà completar les proves de circulació amb trens, els simulacres de seguretat i les autoritzacions tècniques.

La connexió disposarà de dues estacions subterrànies, una a cada terminal. La de la T1 tindrà un vestíbul integrat dins l’aeroport i una andana central de 434 metres. La de la T2 comptarà amb dues andanes de 200 metres i facilitarà l’enllaç amb la línia 9 del metro. El nou ramal surt de la línia Barcelona-Vilanova i inclou 4,3 quilòmetres de túnel, 3,1 excavats amb tuneladora.

BARCELONA PROVA NOVES COBERTES REFLECTANTS PER COMBATRE LA CALOR ALS EDIFICIS

L'Ajuntament impulsa un projecte pilot per reduir la temperatura interior dels edificis i l'efecte illa de calor sense alterar-ne l'estètica

L’Ajuntament de Barcelona impulsa una prova pilot per estudiar d iferents revestiments de cobertes i reduir l’escalfament dels edificis. La iniciativa, vinculada al Pla Calor, vol c ombatre l’efecte illa de calor urbana i millorar el confort tèrmic davant els efectes del canvi climàtic.

El primer estudi es farà aquest estiu en una coberta de 150 metres quadrats de l’Institut Escola Tres Fonts, a les Corts.

S’hi compararan tres opcions: pintura blanca, pintura terracota convencional i pintura terracota amb pigments reflectants. L’objectiu és analitzar la capacitat dels materials per reflectir la radiació solar i alliberar la calor acumulada. Els pigments reflectants podrien permetre mantenir l’aspecte tradicional de les cobertes i, alhora, reduir-ne l’escalfament.

Paral lelament, dues casetes idèntiques permetran comparar el consum energètic de la pintura convencional i la reflectant. També s’estudiarà el refredament radiatiu, un sistema passiu per dissipar calor. Les proves monitoraran temperatures, humitat, radiació solar i consum elèctric per valorar si aquestes solucions es poden aplicar en altres edificis de la ciutat.

LA NOVA SÈRIE DE CARLES PORTA COMENÇA A RODAR-SE A BARCELONA AMB UN REPARTIMENT DE LUXE

‘Veredicto’ ja ha començat el rodatge i seguirà fins a l’agost en diferents localitzacions de Catalunya

Barcelona ja acull el rodatge de ‘Veredicto’, la nova sèrie basada en una idea original de Carles Porta. La producció, un thriller judicial dirigit per Carlos Marquès-Marcet , es gravarà fins a l’agost en diferents localitzacions de Catalunya.

El repartiment està encapçalat per Nagore Aranburu, Ernesto Alterio, Alba Flores, Omar Ayuso, Secun de la Rosa i Alfredo Castro. La història segueix nou persones escollides per formar part d’un jurat popular que haurà de decidir el veredicte d’un cas que ha commocionat un poble.

L’acusat és un professor condemnat anys enrere per possessió de pornografia infantil que ha matat el pare d’una antiga alumna. Reconeix l’homicidi, però assegura que va actuar en defensa pròpia. La deliberació es desenvoluparà sota una intensa pressió social i mediàtica.

Porta ha explicat que el repte és que “l’espectador se senti un membre més del jurat” i mostrar què passa a porta tancada. ‘Veredicto’ tindrà tres episodis de 50 minuts i encara no té data d’estrena confirmada.

BARCELONA PREPARA UN NADAL DE RÈCORD: 4,6 MILIONS D’EUROS I 130 QUILÒMETRES DE LLUMS

La segona edició de Barcelona Llums de Nadal ampliarà els dissenys d’autor a la rambla Prim i el passeig Maragall i recuperarà el tradicional Galet

Barcelona ja prepara la campanya de Nadal 2026-2027 amb una inversió de 4,6 milions d’euros per desplegar l’enllumenat i les diferents propostes lumíniques de la ciutat. La segona edició del festival Barcelona Llums de Nadal arribarà a 130 quilòmetres d’espais il· luminats als deu districtes i ampliarà els dissenys d’autor més enllà del centre. Entre les principals novetats hi ha la incorporació de la rambla Prim i el passeig Maragall, amb propostes de Hey Studio i Jordi Canudes & Ingrid Picanyol. També tornarà el Galet de Nadal, que s’instal larà en tretze mercats municipals i a la plaça de Sant Miquel.

La campanya inclourà un projecte amb 97 alumnes de Sants-Montjuïc, que crearan dibuixos nadalencs per projectar al Mercat de la Marina. A més, s’il luminaran més de cinquanta fonts, nous mercats, carrers afectats per obres i tota l’avinguda del Paral lel. Més del 65% del pressupost es finançarà amb l’impost turístic. L’Ajuntament vol consolidar així un model nadalenc propi i reforçar el comerç de proximitat.

BARCELONA

EL TIBIDABO ESTRENA LES LLETRES LLUMINOSES 'BARCELONA' I DONA

EL TRET DE SORTIDA A UN ESTIU PLE DE NOVETATS

El parc celebra el seu 125è aniversari amb un espectacle inèdit a l'Àrea Panoràmica

El Parc d’Atraccions Tibidabo ha inaugurat la temporada d’estiu amb l’encesa, per primera vegada, de les lletres gegants "BARCELONA" instal lades a l’Àrea Panoràmica. L’acte s’emmarca en el 125è aniversari del parc i reforça aquest espai com un nou mirador nocturn de la ciutat.

La inauguració ha combinat dansa contemporània, música i illuminació, amb la peça Barcelona, de Freddie Mercury i Montserrat Caballé, com a banda sonora. L’espectacle de les lletres es repetirà tots els caps de setmana de juliol a les 21.45 hores. El Tibidabo també amplia els horaris: durant el juliol obrirà de dimecres a diumenge d’11 a 21 hores i a l’agost fins a les 22 hores.

A partir de l’1 d’agost tornarà el Laser Show, cada dia d’obertura a les 21.30 hores, amb efectes làser, llums i música. La programació incorpora també La volta al món ballant, un nou espectacle familiar amb les Mascotes del Tibidabo.

ELS VEÏNS DE SANT MARTÍ DE BARCELONA DENUNCIEN UN ATAC LGTBIFÒBIC A LA SEVA SEU

L'Associació Veïnal recorda que ja es van cometre actes vandàlics de simbologia feixista

La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) i la Coordinadora d’Associacions Veïnals de Sant Martí han denunciat que algú ha retirat la bandera LGTBIQ+ de la façana de l'Associació Veïnal de Sant Martí de Provençals.

També recorden que fa unes setmanes es va incendiar la furgoneta del Menjador Solidari Gregal, que garanteix cada dia un plat al veïnat que ho necessiti i que ja havia patit pintades de simbologia feixista prèviament. L'any passat es va vandalitzar el mural feminista del carrer de la Bòria, a Ciutat Vella, tapant amb nicabs els rostres de dones com Frida Kahlo o Angela Davis.

Els veïns exigeixen a la fiscalia que inves-

tigui aquests fets i determini si són constitutius de delicte i si darrere hi ha una actuació organitzada orientada a promoure conductes d'odi. Demanen que el sistema

judicial actuï amb "la fermesa que exigeix la defensa de l'estat de dret i dels drets fonamentals".

Així van netejar les platges metropolitanes l’endemà de la revetlla de Sant Joan

L’operatiu d’FCC va estar format per 160 treballadors i maquinària de reforç

Redacció

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), en coordinació amb els vuit ajuntaments del litoral, va desplegar un dispositiu especial per netejar les platges l'endemà de la revetlla de Sant Joan. L'operatiu, format per 160 treballadors i maquinària de reforç, es va dur a terme entre les 6:00 i les 9:30 h del matí del 24 de juny per restablir la normalitat a la costa.

Per poder iniciar els treballs a l'hora prevista, la Policia Local, la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra van encarregar-se de

desallotjar els usuaris de la sorra. Aquesta intervenció prèvia va permetre l'entrada segura del personal i la maquinària de neteja. L'operatiu es va desenvolupar després d'una nit amb temperatures mínimes superiors als 25 °C i un elevat risc d'incendi. Per aquest motiu, sis dels vehicles d'intervenció estaven equipats amb aigua a pressió per refredar i retirar restes de fogueres.

Pel que fa als recursos tècnics, el dispositiu va comptar amb tres camions compactadors, nou garbelladores, tres retroexcavadores i una trentena de vehicles lleugers

El dispositiu va comptar amb tres camions compactadors, nou garbelladores, tres retroexcavadores i una trentena de vehicles lleugers (quads i 4x4), a més de 46 contenidors auxiliars

(quads i 4x4), a més de 46 contenidors auxiliars. A les platges de Badalona i Montgat, a causa de la falta d'espai per la regressió de la sorra, i als espais naturals del delta del Llobregat , la recollida de residus es va fer exclusivament de manera manual.

Les tasques no van finalitzar el matí del dia 24. Durant les 48 hores posteriors a la revetlla, l'AMB va mantenir el servei actiu per buidar contenidors, retirar residus pendents i passar un tractor amb electroimant per extreure possibles elements metàl lics de la sorra.

Foto: Pere Virgili

Fotografies: Pere Virgili

Les obres de la superilla de Sant Antoni ja són una realitat després d'una dècada de provisionalitat

La transformació definitiva del tram de Comte Borrell i Parlament crearà nous espais verds i de convivència, mentre comerciants i veïns afronten un any d'obres amb optimisme, però també amb incertesa juny de l'any vinent.

Lourdes Tasies Cano

Després de gairebé deu anys funcionant com una superilla provisional, Sant Antoni ha iniciat les obres que convertiran definitivament aquest espai en un dels principals eixos verds del barri. La intervenció, que afectarà principalment el carrer del Comte Borrell, entre Manso i l'avinguda del Paral· lel, el carrer del Parlament, entre Viladomat i la ronda de Sant Pau, i la cruïlla entre tots dos carrers, vol consolidar un model urbà que prioritzi els vianants, incrementi la presència de verd i redueixi encara més el protagonisme del vehicle privat. Els primers treballs ja han començat amb el desmuntatge del mobiliari urbà i la protecció de l'arbrat existent, una fase prèvia abans de l'inici de les actuacions d'envergadura més elevada. Si es compleixen els terminis previstos, les obres finalitzaran durant el

LA CONSOLIDACIÓ D'UN MODEL INICIAT FA UNA DÈCADA

La transformació no parteix de zero. L'espai ja havia estat pacificat de manera temporal dins les actuacions d'urbanisme tàctic impulsades fa aproximadament deu anys. Aquelles intervencions, concebudes inicialment com una prova pilot, van permetre reduir la circulació de vehicles i ampliar l'espai destinat als vianants, però mantenien un caràcter provisional. Ara, el projecte fa un pas més i converteix aquella experiència en una urbanització definitiva, integrada dins l'estratègia dels eixos verds i les superilles de Barcelona. L'objectiu és consolidar un espai més amable, sostenible i adaptat als nous usos ciutadans que han anat apareixent després de la remodelació del Mercat de Sant Antoni. Precisament, la renovació del

mercat va modificar completament la manera com funcionava el seu entorn. La construcció de la plataforma logística subterrània va permetre eliminar bona part del trànsit de camions de repartiment a la superfície, fet que ha obert la porta a redistribuir l'espai públic i donar més protagonisme als vianants.

MÉS VERD, MÉS OMBRA I NOUS ESPAIS D'ESTADA

El projecte contempla una renovació integral de l'espai urbà. Entre les principals actuacions hi ha l'increment del nombre d'arbres per generar més zones d'ombra, la renovació de l'enllumenat públic, la modernització de la xarxa de reg i la incorporació de nou mobiliari urbà.

La cruïlla entre els carrers del Comte Borrell i del Parlament es convertirà en una gran plaça ober-

El projecte fa un pas més i converteix aquella experiència en una urbanització definitiva, integrada dins l'estratègia dels eixos verds i les superilles de Barcelona

ta, concebuda com un espai de trobada per als veïns, amb zones d'estada, àrees de descans i espais destinats al joc i a la convivència.

Aquest model pretén reforçar la funció social de l'espai públic i afavorir que els carrers deixin de ser únicament vies de circulació per convertir-se en llocs de relació, passeig i activitat quotidiana. L'actuació també donarà continuïtat al disseny que ja existeix als voltants del Mercat de Sant Antoni, completant així un dels principals eixos verds del barri.

UN ANY D'OBRES AMB AFECTACIONS INEVITABLES

La transformació comportarà, però, un període d'obres que s'allargarà aproximadament dotze mesos. Durant aquest temps hi haurà restriccions puntuals de circulació, modificacions en la mobilitat i afectacions a l'espai públic.

L'Ajuntament assegura que en tot moment es garantirà l'accés als habitatges, als comerços i als serveis essencials, tot i que tant

comerciants com veïns són conscients que un any de treballs sempre té conseqüències en el dia a dia del barri. Tot i això, no tothom confia que el calendari anunciat es compleixi. És el cas de Laura Lop, veïna de Sant Antoni, que es mostra escèptica davant la durada prevista de les obres. "Ens diuen que serà un any, però aquí les obres gairebé mai acaben quan toca. Estic convençuda que aquest any acabarà sent dos", afirma. Lop comenta que els barcelonins sempre viuen actuacions urbanístiques i que s’allarguen més del previst, motiu pel qual prefereix mantenir la prudència abans de confiar en els terminis anunciats. En la mateixa línia, els establiments comercials observen aquesta etapa amb prudència. Molts confien que el resultat final serà positiu, però també reconeixen que mantenir l'activitat durant les obres no serà senzill. La disminució del pas de vianants, els canvis en els itineraris habituals o la percepció de dificultat d'accés poden

afectar les vendes durant els pròxims mesos.

Rosa Cobalea, botiguera, explica que afronten aquesta situació amb una barreja d'esperança i preocupació. Consideren que la reforma acabarà revalorant el barri i fent-lo més atractiu, però reconeixen que existeix el dubte sobre com evolucionarà el negoci mentre durin els treballs.

Les associacions lamenten que la intervenció no inclogui altres actuacions que consideren prioritàries per completar la transformació del barri com la pacificació del carrer d'Aldana i la continuïtat de l'eix verd de Rocafort

ELS VEÏNS DEMANEN QUE LA CONVIVÈNCIA SIGUI UNA

PRIORITAT

Entre el veïnat, la transformació també genera opinions diverses. En general, existeix una bona valoració de la pacificació del trànsit i de la creació de més espais verds, però també apareixen inquietuds relacionades amb la gestió futura d'aquestes noves places.

Alguns residents recorden que altres espais pacificats de la ciutat han acabat generant problemes de soroll, concentracions noc-

turnes o conductes incíviques. Per aquest motiu, reclamen que la reforma urbanística vagi acompanyada d'una estratègia de manteniment, neteja i control que garanteixi una convivència adequada entre l'ús ciutadà de l'espai i el descans dels veïns.

També expressen la necessitat que aquests nous espais siguin realment utilitzats pel barri i no acabin convertint-se únicament en punts de trobada ocasionals sense una gestió adequada.

UNA REFORMA QUE ARRIBA AMB RETARD

Malgrat la satisfacció per l'inici de les obres, diverses entitats veïnals recorden que aquesta actuació arriba més tard del que s'havia anunciat inicialment. El projecte ha acumulat diversos retards i, finalment, els treballs han començat aproximadament dos anys després del calendari previst.

A més, les associacions lamenten que la intervenció no inclogui altres actuacions que consideren prioritàries per completar la transformació del barri. Entre les seves reivindicacions hi ha la pacificació del carrer d'Aldana i la continuïtat de l'eix verd de Rocafort, dues actuacions que consideren necessàries

per connectar millor els diferents espais del barri i millorar la mobilitat dels vianants.

Les entitats recorden que aquests carrers concentren una elevada presència d'equipaments educatius, espais de lleure i serveis de proximitat, motiu pel qual defensen que també haurien de formar part de les futures fases de transformació urbana.

CAP A UN NOU MODEL D'ESPAI PÚBLIC

Amb aquesta actuació, Sant Antoni continua avançant cap a un model urbà que aposta per reduir el protagonisme del vehicle privat i ampliar els espais destinats a les persones. La consolidació definitiva de la superilla representa un nou pas dins la transformació que ha experimentat el barri durant els darrers anys, especialment després de la rehabilitació integral del Mercat de Sant Antoni.

Ara, el repte serà combinar l'execució d'unes obres complexes amb el manteniment de l'activitat comercial i la vida quotidiana del barri. Si els terminis es compleixen, el juny de l'any vinent els veïns disposaran d'un nou espai públic pensat per afavorir la convivència, incrementar la presència de natura i reforçar el paper dels carrers com a lloc de trobada i de vida comunitària.

De Xixona a l'Eixample

La família Verdú va portar fa més de quaranta anys l’essència gastronòmica valenciana a Barcelona amb la seva orxata i els seus torrons

Jesús Martín Araujo

El sud d'Europa viu un estiu de calor incessant que, a les grans ciutats com Barcelona, s'intensifica per l'«efecte d'illa de calor» Davant d'això, els barcelonins i els turistes que conviuen a la ciutat durant els mesos estivals busquen tota mena de mètodes per suavitzar la xafogor, i un d'ells gaudeix d'un gran èxit: l'orxata de xufla.

Un tresor gastronòmic natural, centenari i tradicional valencià, però exportat a tots els racons d'Espanya, i que és el producte estrella d'un petit local instal lat a la Dreta de l'Eixample, l'Orxateria Verdú (Bruc, 126), un negoci familiar que emula la tradició i l'artesania i que és la joia del barri. No té competència, ho avala en Manu, un client originari de Massamagrell, al cor de València, que resideix a Barcelona des de fa anys: «És la meva orxateria de confiança. De les poques que tenen gust a València». El públic també ho manifesta en una tarda de dilluns: en trenta minuts s'hi poden comptar gairebé una cinquantena de persones que entren a demanar una orxata per emportar-se.

FAMÍLIA D'ORXATERS

Una història d'origen familiar dedicada al gremi orxater, tal com explica l'Albert , el petit dels Verdú, que comparteix nom amb el seu pare i que relata de memòria tota la cronologia amb molt d'orgull. L'origen comença amb els seus besavis paterns, naturals de Xixona (Alacant), que comerciaven amb torró a Orà (Algèria), quan encara era una colònia francesa. Posteriorment, quan els francesos van marxar, una part de la família es va establir a Niça (França) i hi va muntar una gelateria. Paral lelament, el seu avi, Lluís Verdú, també de Xixona, va venir a Barcelona a repartir orxa-

ta a l'engròs. Un dels seus clients, que tenia una gelateria al carrer Provença amb Sicília, va contractar en Lluís i la seva dona perquè portessin el negoci. Allà també hi va treballar des de ben jove el seu pare, l’Albert, fins que a principis dels anys vuitanta va obrir una orxateria al carrer València, que ara funciona com a obrador on elaboren productes que venen a la seva petita botiga del carrer Bruc i també en un altre establiment situat al passeig de Sant Joan amb el carrer Rosselló.

EL · LABORACIÓ ARTESANA

La conversa amb l’Albert, que es duu a terme en una petita disposició que hi ha a la botiga de Bruc, avança cap a l’explicació del procés d'elaboració d’aquesta beguda. «Primer es renten molt bé les xufles per eliminar-ne la terra, i després, es desinfecten amb molta aigua, seguint el protocol sanitari que estableix la quantitat de

lleixiu d'ús alimentari. Un cop preparades, es molen amb més aigua fins que en surt una polpa. A continuació es porta a una premsa que s'encarrega d'extreure'n el màxim suc possible, amb més aigua. Finalment, es filtra per eliminar la polpa i aquí tenim l'orxata feta sense sucre, que s'hi afegeix al final». Com a resultat s’obté una beguda de color marronós amb un intens sabor vegetal.

UN VIATGE EN EL TEMPS

Acabada la lliçó, l'Albert es posa el davantal i surt al taulell per ajudar el seu pare i la resta d'empleats amb qui treballa. El local preserva de dalt a baix tota mena de detalls estilístics que permeten fer un viatge en el temps: des de les rajoles fins al rètol dels preus penjats en un cartell a la paret. És un petit tros dels anys vuitanta clavat al present. El local ben bé podria funcionar com un petit museu de l'orxata. Es veu en l'art

El

local preserva de dalt a baix tota mena de detalls estilístics que permeten fer un viatge en el temps

que decora les parets, els quadres on es mostren artesans treballant i els frescos que permeten identificar els productes: orxata, fartons, gelats, terrines, torrons, granissats, llet merengada. En Verdú admet que des de la pandèmia ha crescut el nombre de turistes, reconeix que n'hi ha molts d'orientals, però també alemanys i francesos que tenen una especial inclinació pels torrons, que elaboren a Xixona i que també gaudeixen d'un gran prestigi al local. L'Albert demostra una gran soltesa amb els idiomes, inclòs el xinès. També confessa ser un gran aficionat al ciclisme. Prova d'això és la decoració excepcional del Tour de França que es pot veure al local amb motiu del pas dels ciclistes per la capital catalana. El local obre al públic fins a final d'any, per cobrir la temporada dels torrons, i es manté en letargia entre el gener i el març per tornar amb més força i voluntat de servei al mes d'abril.

BARCELONA

BARCELONA INNOVA: COLLBONI TRANSFORMA BIT HABITAT PER ACCELERAR LA INNOVACIÓ URBANA

La nova fundació vol convertir Barcelona en un laboratori de solucions per afrontar reptes com l’habitatge, el clima i els serveis públics

La Fundació BIT Habitat passa a anomenar-se Barcelona Innova , en una nova etapa amb què l’Ajuntament vol reforçar el seu paper com a motor d’innovació urbana. L’alcalde, Jaume Collboni, ha presentat la nova identitat en un acte a la Fundació Miró, amb representants de l’ecosistema innovador de la ciutat.

El canvi arriba acompanyat d’una renovació dels estatuts i d’una estratègia centrada en la innovació aplicada als grans reptes urbans, com l’habitatge, l’adaptació climàtica i la millora dels serveis públics. Un dels elements clau serà l’Ordenança d’espais d’experimentació, que permetrà provar noves solucions amb impacte directe a la ciutat.

Barcelona Innova també incorporarà la Xarxa d’Ateneus Municipals per democratitzar l’accés a la tecnologia i la fabricació digital. La nova fundació vol connectar millor universitats, centres de recerca, talent emprenedor, científic i creatiu, i entitats del territori.

BIT Habitat ha impulsat en gairebé una dècada més de 70 iniciatives amb 160 entitats i 5,2 milions d’euros. Amb Barcelona Innova, el consistori vol consolidar un model basat en l’experimentació, el prototipatge i l’avaluació.

AIXÍ ÉS EL PROJECTE ‘EIX PALATÍ’ QUE TRANSFORMARÀ EL PALAU DE PEDRALBES

El projecteplanteja una renovació "respectuosa i innovadora" del Palau de Pedralbes per preservar-ne els "valors històrics"

La UTE formada per F87 Arquitectura Ingeniería Facilities i Brullet de Luna i Associats SLP ha guanyat provisionalment el concurs del Govern per renovar el Palau de Pedralbes, amb un pressupost de 28 milions d’euros. L’objectiu és convertir l’edifici en la segona seu de l’executiu. El projecte, batejat com a ‘ Eix Palatí ’, planteja una intervenció respectuosa amb el patrimoni i centrada també en la sostenibilitat. Segons el Govern, l’edifici tindrà un consum gairebé nul i serà pràcticament neutre en emissions gràcies a sistemes com la geotèrmia, l’aerotèrmia, les plaques fotovoltaiques i solucions passives d’aïllament i ventilació.

La proposta preveu recuperar la façana nord, habilitar una nova entrada, ender-

rocar el cos de cavallerisses i crear nous espais com un jardí de benvinguda, dos patis i una coberta verda accessible. També es restauraran revestiments, pintures murals i elements decoratius. L’adjudicació definitiva es preveu a finals de juliol. El projecte es redactarà el 2027 i les obres s’executaran entre el 2028 i el 2030, per fases, perquè l’edifici pugui continuar en ús.

BARCELONA IMPULSA LA CONSTRUCCIÓ DE 641 HABITATGES PÚBLICS AMB 32 MEUR GRÀCIES AL BANC EUROPEU D'INVERSIONS

El Banc Europeu aporta recursos per ampliar el parc d’habitatge social i garantir el dret a la residència a la ciutat

El Plenari del Consell Municipal de Barcelona ha aprovat destinar 32 milions d’euros del préstec del Banc Europeu d’Inversions a la construcció de 399 habitatges de lloguer assequible aquest 2026. La mesura ha tirat endavant amb els vots favorables del PSC, ERC, Junts i Barcelona en Comú.

Aquesta partida forma part del préstec de 113 milions d’euros que l’Ajuntament va signar amb el BEI a l’octubre, amb el qual es preveu impulsar fins a 640 nous habitatges fins al 2030. Els pisos s’aniran construint de manera progressiva, amb l’inici dels treballs previst entre el 2026 i el 2028 i la finalització durant els anys 2029 i 2030.

El quart tinent d’alcaldia, Jordi Valls, ha destacat que l’aportació permetrà accelerar la construcció d’habitatge públic i ha defensat la col laboració amb les institucions europees per garantir el dret a quedar-se a Barcelona. Els nous immobles incorporaran elevats estàndards d’eficiència energètica i es calcula que podran beneficiar unes 2.040 persones quan estiguin disponibles per a les famílies.

ELS CASTELLERS DE BARCELONA FAN HISTÒRIA ALS ALPS AMB ELS CASTELLS

MÉS ALTS MAI AIXECATS

La colla ha actuat a més de 3.450 metres d’altitud, davant la glacera Aletsch, en una fita compartida amb els Castellers de Lausana

Els Castellers de Barcelona han fet història a Suïssa després d’aixecar els castells a més altitud que s’han fet mai. La colla barcelonina ha actuat a la Jungfraujoch, una estació situada a més de 3.450 metres i coneguda com el ‘Top of Europe’, acompanyada pels Castellers de Lausana.

Els de la camisa vermella han descarregat un 3 de 7, un 4 de 7 i un 5 de 6 davant la glacera Aletsch, la més gran dels Alps i Patrimoni de la Unesco. L’actuació també ha inclòs diversos pilars i ha servit per portar la cultura catalana a un dels escenaris més singulars d’Europa.

Amb aquesta fita, la colla supera el rècord dels Bordegassos de Vilanova, que el 2020 van aixecar un castell a l’Aneto, a 3.404 metres. També queda enrere el pilar de 4 descarregat pels Castellers de l’Alt Maresme a la Pica d’Estats. L’expedició ha mobilitzat prop de 200 persones i ha hagut de superar les dificultats de l’alta muntanya, com la baixa pressió d’oxigen i les temperatures més fresques.

DAVID PRAT, NOU DIRECTOR DE LA XARXA DE METRO

David Prat substitueix Òscar Playà, que ha iniciat una nova etapa professional

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha incorporat David Prat com a nou director de la Xarxa de Metro. El nou responsable del servei ja ha assumit el càrrec i ha visitat el Centre de Control de Metro i l’estació de la Sagrera, acompanyat per la presidenta de TMB, Laia Bonet , i el conseller delegat, Xavier Flores.

Prat, nascut a Vallcebre el 1973, és enginyer de Camins, Canals i Ports i graduat en Enginyeria de Tecnologies Aeroespacials. La seva trajectòria ha estat vinculada principalment al servei públic i a l’àmbit de les infraestructures de mobilitat.

Des del gener del 2022 era director general d’Infraestructures de Mobilitat de la Generalitat, des d’on ha impulsat projectes de planificació, conservació i modernització de les xarxes viàries i ferroviàries catalanes.

També ha participat en actuacions com la línia L9, les prolongacions dels FGC a Sabadell i Terrassa o l’ampliació de la C-58. Prat substitueix Òscar Playà, que inicia una nova etapa professional.

APROVAT EL PROJECTE PER REURBANITZAR EL CARRER TENOR MASINI A SANTSMONTJUÏC AMB UNA INVERSIÓ DE 2,24 MILIONS D’EUROS

El projecte transformarà el carrer en una plataforma única prioritzant els vianants i millorant l’accessibilitat i la mobilitat urbana

La Comissió de Govern de Barcelona ha aprovat inicialment el projecte executiu per reurbanitzar el carrer Tenor Masini, al districte de Sants-Montjuïc. L’actuació afectarà tot l’eix entre el carrer de Sants i el carrer de Violant d’Hongria Reina d’Aragó, amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat, la mobilitat i la qualitat de l’espai públic.

El projecte preveu transformar gairebé tot el vial en plataforma única, amb prioritat per als vianants i una reducció de l’espai

destinat als vehicles. La intervenció actuarà sobre més de 3.000 metres quadrats i compta amb un pressupost aproximat de 2,24 milions d’euros.

Les obres inclouran la renovació dels paviments i de les cruïlles, l’eliminació de barreres arquitectòniques, la reordenació del trànsit i de l’estacionament, i la reorganització dels contenidors de residus. També es renovarà l’enllumenat amb tecnologia LED, s’instal larà nou mobiliari urbà i es mi-

lloraran els sistemes de drenatge i sanejament. La licitació dels treballs es preveu durant l’hivern del 2027 i l’execució tindrà una durada aproximada de dotze mesos.

Els restaurants de Collserola alerten d’un estiu crític per les restriccions de la pesta porcina africana

Hi ha establiments amb pèrdues de fins al 50% de la facturació i adverteixen que la limitació d'accessos al parc està posant en risc un model de negoci que depèn dels excursionistes i esportistes

Lourdes Tasies Cano

El que havia estat durant anys un dels principals punts de trobada per a excursionistes, ciclistes, corredors i famílies de l'àrea metropolitana s'ha convertit en un espai molt més silenciós. Els camins del Parc Natural de Collserola, habitualment plens de persones que aprofitaven el cap de setmana per practicar esport o passejar per la muntanya, continuen afectats per les restriccions decretades per contenir la propagació de la pesta porcina

africana. Una situació que no només ha alterat els hàbits dels visitants, sinó que també està deixant una profunda empremta econòmica en els negocis que depenen directament d'aquest flux constant de persones.

Quan ja han passat vuit mesos des de la detecció dels primers casos de la malaltia, els restaurants situats a l'entorn del parc asseguren que la situació és cada vegada més difícil de sostenir. Tot i que els establiments continuen oberts i s'hi pot accedir en vehicle privat,

molts clients continuen pensant que les restriccions també afecten els negocis o, simplement, han optat per buscar altres destinacions per passar el temps lliure. Els restauradors coincideixen que el problema ja no és només la prohibició d'accedir als camins forestals, sinó també la percepció que Collserola està completament tancada al públic. Aquesta confusió ha reduït notablement les visites i ha provocat una davallada de la clientela que, en alguns casos, supera el 50%.

UN MODEL DE NEGOCI

ÍNTIMAMENT

tes s'acumulaven a les entrades dels restaurants. Els esmorzars de forquilla s'havien consolidat com una de les principals tradicions de Collserola, convertint aquests establiments en punts de trobada per a esportistes, grups d'amics i famílies que buscaven combinar natura i gastronomia. Aquest perfil de client, però, pràcticament ha desaparegut des que es van restringir els accessos als camins forestals. Els responsables dels negocis expliquen que el visitant habitual no acostuma a desplaçar-se únicament per anar al restaurant. La majoria aprofitava la jornada per recórrer la muntanya i

Tot i que els establiments continuen oberts i s'hi pot accedir en vehicle privat, molts clients continuen pensant que les restriccions també afecten els negocis

LLIGAT A LA MUNTANYA

A diferència d'altres restaurants ubicats dins dels nuclis urbans, els establiments de Collserola han construït durant dècades un model de negoci molt vinculat a l'activitat del parc. Bona part dels seus clients no hi anaven exclusivament per dinar o esmorzar, sinó que convertien l'àpat en el complement d'una excursió, una ruta amb bicicleta o una caminada en família.

Especialment els caps de setmana, els aparcaments s'omplien de vehicles a primera hora del matí, mentre desenes de bicicle -

acabava l'activitat amb un esmorzar o un dinar. Sense aquesta possibilitat, molts han deixat de pujar a Collserola.

"ESTEM MOLT ANGOIXATS"

Els efectes de les restriccions ja es noten en la caixa de pràcticament tots els restaurants de la zona. Alguns responsables asseguren que han perdut entre un 30% i un 40% dels ingressos habituals, mentre que altres eleven aquesta reducció fins a prop del 50%, especialment en aquells establiments que depenien gairebé exclusivament dels visitants que arribaven a peu o en bicicleta. "Estem molt angoixats", resumeix un dels restauradors consultats, que explica que la situació

s'allarga des de fa mesos sense que hi hagi cap previsió clara sobre quan es podran recuperar els accessos habituals al parc. En la mateixa línia, les dades internes dels negocis reflecteixen aquesta realitat. Alguns calculen que cada cap de setmana han deixat de servir prop de 150 esmorzars respecte a anys anteriors, una re -

ducció molt significativa si es té en compte que aquesta franja horària representa una part essencial dels seus ingressos.

A més, la davallada no es limita als matins. Els dinars també s'han reduït de manera considerable. Aquesta disminució respon, en bona part, al canvi d'hàbits de molts visitants, que han deixat de freqüentar Collserola des de l'aplicació de les restriccions. És el cas de Maria José Enciso, una usuària habitual del parc, que explica que abans hi pujava sovint per caminar i aprofitar per esmorzar o dinar en algun dels restaurants de la zona. Ara, però, reconeix que ha deixat de fer-ho. "Abans hi anava molt sovint perquè m'agradava passejar per la muntanya i després quedar-me a menjar, però ara em fa por la situació i prefereixo no anar-hi", assegura. A més, admet que la percepció de risc l'ha fet canviar les seves rutines i buscar altres espais per passar el temps lliure. Els restauradors expliquen que casos com el seu s'han repetit durant els darrers mesos i

consideren que aquesta sensació d'incertesa ha contribuït tant com les limitacions d'accés a la disminució de clients.

L'ESTIU ARRIBA EN EL PITJOR MOMENT

La preocupació dels restauradors augmenta ara que ha començat l'estiu. Tot i que moltes persones associen aquesta època amb un increment del turisme i de l'activitat als restaurants, la realitat dels establiments situats a Collserola és força diferent. Tradicionalment, els mesos de primavera i principis d'estiu representen un dels períodes amb més afluència de visitants, gràcies a les temperatures suaus que conviden a practicar senderisme, ciclisme o simplement gaudir d'una jornada a la natura. Enguany, però, les restriccions continuen condicionant aquestes visites i han alterat completament la dinàmica habitual del parc.

Els responsables dels negocis expliquen que les reserves continuen molt per sota del que era "Abans hi anava molt sovint perquè m'agradava passejar per la muntanya i després quedar-me a menjar, però ara em fa por la situació i prefereixo no anar-hi"

habitual en aquestes dates i que molts caps de setmana els menjadors i les terrasses presenten una ocupació molt inferior a la d'altres anys. Aquesta situació genera una gran incertesa, especialment entre els establiments familiars, que concentren bona part de la seva facturació durant els dissabtes i diumenges. Sense aquest volum de clients, asseguren que resulta molt difícil compensar les despeses fixes, mantenir les plantilles o afrontar les inversions necessàries per continuar amb l'activitat.

UNA MILLOR PLANIFICACIÓ

La perspectiva d'arribar a la tar-

dor sense una recuperació significativa preocupa especialment el sector. Els restauradors adverteixen que, si les restriccions s'allarguen durant més mesos i la clientela no recupera la confiança per tornar a Collserola, moltes empreses podrien veure compromesa la seva viabilitat. Alguns negocis ja han hagut d'adaptar els horaris, reduir personal o replantejar la seva activitat per poder resistir aquesta situació.

Tot i les dificultats, els restauradors insisteixen que en cap moment qüestionen la necessitat d'adoptar mesures sanitàries per controlar una malaltia que afecta

la fauna salvatge i evitar-ne l'expansió. El que sí reclamen és una millor planificació, una comunicació més clara cap a la ciutadania i un major acompanyament per part de les administracions. Consideren que la prolongació de les restriccions, sumada a la falta d'informació sobre els accessos i a l'absència de mesures de suport específiques, ha acabat perjudicant greument un sector que manté una relació directa amb l'activitat del Parc Natural de Collserola i que, des de fa mesos, intenta mantenir-se a flotació en un context d'incertesa constant.mb la rapidesa i la fermesa necessàries.

Amb l'impuls de l'aigua,

Aigües de Barcelona canvia el futur de mig milió de persones

El 2025 Aigües de Barcelona va destinar 3,2 milions d’euros a inversions en la comunitat, impulsant més de 250 iniciatives amb 200 organitzacions i beneficiant més de mig milió de persones, amb un fort compromís amb la comunitat, la inclusió i el medi ambient

Redacció

Més enllà de garantir l’excel lència del servei, Aigües de Barcelona treballa dia a dia per contribuir a la transformació social del territori metropolità, impulsant iniciatives i aliances que generen valor compartit i milloren la qualitat de vida de les persones, especialment de les que es troben en situació de vulnerabilitat.

Amb un compromís ferm amb la comunitat, la inclusió i la sensibilització ambiental, el 2025 Aigües de Barcelona va destinar l’equivalent a 3,2 milions d’euros a la contribució social, segons la metodologia LBG,

que contempla aportacions econòmiques, temps i donacions en espècie. Una xifra que es tradueix en més de 250 iniciatives que han beneficiat mig milió de persones, mitjançant accions i aliances amb 200 organitzacions.

LES PERSONES, AL CENTRE

La companyia garanteix l'accés i el subministrament universal a l'aigua, amb especial atenció a les persones en situació de vulnerabilitat, a través d’ajudes i bonificacions, com ara la tarifa social, a la qual actualment estan acollides més de 68.000 llars.

A més, aquest 2025 ha vist la llum

el programa Llars a Punt, una iniciativa que combina reparacions d’instal lacions domèstiques d’aigua de persones adherides a la tarifa social, la inserció sociolaboral de les persones que realitzen les reparacions i l’estalvi hídric. Durant la prova pilot, s’han dut a terme 23 reparacions i s’ha reduït fins a 35.000 euros el deute que aquestes llars havien acumulat a causa de les fuites.

La companyia ha seguit impulsant accions per oferir una atenció al client plural i inclusiva, que inclou l’atenció en sis idiomes (català, castellà, urdú, xinès, àrab i anglès), oficines 100% accessibles i una ofi-

cina mòbil per facilitar els tràmits a 19 municipis, entre d’altres.

COMPROMÍS SOCIAL DE LA COMPANYIA

El Pla d’acció social d’Aigües de Barcelona (2024-2026) treballa amb dues línies estratègiques: impulsar programes de millora de l’ocupabilitat i projectes de foment del benestar i la salut mitjançant l’ús sostenible de l’aigua. Enguany s’han impulsat 64 iniciatives que han millorat la qualitat de vida de més d’11.000 persones. Un exemple clar és el ja consolidat programa ONA (Ocupabilitat, Necessitats i Apoderament), que aquest 2025 ha millorat l’ocupabilitat de més de 200 persones beneficiàries de la tarifa social de l’aigua.

La companyia aposta per la proximitat i el diàleg amb el territori per generar confiança, detectar necessitats reals i impulsar projectes amb impacte positiu. Amb aquest objectiu, Aigües de Barcelona manté una relació constant amb la ciutadania tot consolidant el diàleg i trobades amb una xarxa de 128 entitats locals i 15 clubs esportius de l’àrea metropolitana.

SENSIBILITZACIÓ I PROMOCIÓ

D’HÀBITS SOSTENIBLES

La contribució social d’Aigües de Barcelona també implica esdevenir un agent de canvi per a la construcció de comunitats més sostenibles. Per això, la companyia promou el consum responsable i els hàbits d’hidratació saludables a través d’activitats centrades en la sostenibilitat i l’educació amb relació a un recurs limitat i essencial com l’aigua.

Aquest darrer any, 78.000 persones —més de 41.000 infants i joves— han participat en les activitats de sensibilització sobre un ús responsable de l'aigua del Museu de les Aigües. Paral lelament, s’ha promogut la hidratació sostenible als grans esdeveniments metro-

politans, amb la instal lació de 44 punts d’aigua de l’aixeta en actes massius i l’oferta d’avituallament sostenible en 10 curses esportives, per tal d’evitar residus plàstics d’un sol ús.

El programa Llars a Punt combina reparacions d’instal· lacions domèstiques d’aigua de persones adherides a la tarifa social, la inserció sociolaboral de les persones que realitzen les reparacions i l’estalvi hídric

GENERACIÓ D’OPORTUNITATS DE FUTUR

Des d’Aigües de Barcelona també es generen oportunitats de futur per a persones amb dificultats d’accés al mercat laboral i s’impulsa el talent jove, amb formació que combina l’escola i l’empresa per millorar

l’aprenentatge en entorns reals. En aquest sentit, la companyia impulsa un programa de beques educatives per facilitar l’accés de joves amb limitacions econòmiques a la universitat i a la formació professional, amb 34 alumnes becats actualment. A més, l’empresa ha acollit al llarg del 2025 més de 100 joves de diferents nivells formatius per fer pràctiques. Així ha contribuït a millorar-ne l’ocupabilitat i ha afavorit les primeres experiències en un entorn laboral real.

En un context de grans reptes, Aigües de Barcelona actua com a motor de transformació social i ambiental. Mitjançant programes socials per millorar l'ocupació, el benestar i la salut de les persones, la companyia demostra que el seu compromís amb el territori va més enllà de garantir el servei de l'aigua; implica contribuir activament al benestar i al desenvolupament de les comunitats on opera.

Quan el termòmetre es dispara:

com es blinda Barcelona davant les onades de calor

L'efecte illa de calor, la densitat urbana i l'envelliment de la població fan que l'estiu sigui un període crític on la salut pública depèn directament de la capacitat de resposta de les institucions

Roser Pros Roca

Amb una població d'1,6 milions d'habitants, Barcelona s'ha convertit en un laboratori d'adaptació climàtica, desplegant una estratègia integral que va des de la prevenció quotidiana fins a l'emergència màxima. Què passa quan una gran ciutat de les dimensions i quantitat de població com Barcelona s'ha de preparar per afrontar temperatures extremes? La capital ha activat un engranatge que combina infraestructures, protecció civil i una xarxa de cures sense precedents per protegir els seus habitants durant els mesos més crítics de l'any.

UN ESCUT DE CINC-CENTS REFUGIS A MENYS DE DEU

MINUTS A PEU

Les ciutats mediterrànies, amb el seu teixit dens i l'abundància de superfícies asfaltades que absorbeixen la radiació solar, pateixen el que es coneix com a efecte illa de calor. Aquest fenomen fa que les temperatures nocturnes amb prou feines baixin, impedint el descans reparador necessari per al cos humà i convertint la calor en un risc sanitari de primer ordre, sovint silenciós però potencialment perjudicial.

Davant d'aquesta realitat, les urbs han hagut de reinventar la

seva relació amb l'espai públic. Per fer-hi front, Barcelona va ser una de les primeres ciutats de l'Estat a desplegar una xarxa extensa i capil· lar de refugis climàtics, un model pioner que s'ha convertit en una referència per a altres municipis que busquen adaptar-se a la nova realitat tèrmica.

UNA NODRIDA XARXA DE REFUGIS CLIMÀTICS

La Xarxa de Refugis Climàtics de la ciutat compta actualment amb més de cinc-cents espais habilitats. La premissa és tan senzilla com revolucionària: garantir que qualsevol ciutadà tingui un refugi

climàtic a menys de deu minuts a peu de casa seva. Aquesta xarxa és immensament diversa per adaptar-se a les diferents necessitats de la població. Més del 75 % són equipaments interiors, com biblioteques, centres cívics, museus o instal· lacions esportives, que ofereixen aire condicionat i un confort tèrmic immediat. La resta són espais exteriors, com parcs, jardins, interiors d'illa, patis d'escola oberts o jocs d'aigua. Aquesta diversitat permet donar resposta a múltiples perfils, des de l'estudiant que busca un lloc fresc, fins a la família que necessita un espai de lleure segur o la persona gran que fuig d'un pis superior massa calorós.

Així, aquests espais es conceben com a llocs inclusius i oberts a tothom, però la seva funció va molt més enllà del simple benestar, perquè en el fons, són una eina de salut pública.

A més, a l'aplicació BCN a la Butxaca es pot consultar en tot moment la ubicació de les fonts públiques de beure, un recurs vital per mantenir la hidratació durant els passejos matinals o del capvespre.

L'ENGRANATGE DE LA PROTECCIÓ CIVIL: DEL PROTOCOL A LA VULNERABILITAT ZERO

Tot aquest desplegament d'infra-

estructures es coordina a través del protocol per onada de calor del Pla bàsic d'emergència municipal, un instrument de protecció civil que no deixa res a l'atzar. El sistema es regeix pels avisos de situació meteorològica de perill (SMP) emesos pel Servei Meteorològic de Catalunya, que classifiquen el risc en una escala del 0 al 6 segons la probabilitat d'assolir determinats llindars de calor. Aquesta escala permet als serveis d'emergència anticipar-se als efectes de la calor, que pot provocar des de cops de calor fins a deshidratacions severes. El protocol s'activa automàticament quan es detecten avisos de nivell 4, 5 o 6 amb una durada igual o superior a tres dies consecutius.

La f ase d'alerta salta amb els nivells 4 o 5, activant mesures de seguiment i reforçant la comunicació preventiva. Si el risc assoleix el nivell 6, s'entra en fase d'emergència 1, on s'intensifiquen les actuacions de suport. L'escenari més crític és l'emergència 2, que es declara quan, a més del nivell 6, hi ha previsió de superar els 40 °C a la ciutat, activant mesures extraordinàries per protegir la ciutadania.

Però l'autèntic cor d'aquest protocol no batega en els despatxos,

Aquests espais es conceben com a llocs inclusius i oberts a tothom... en el fons, són una eina de salut pública.

sinó al carrer, posant el focus en els col lectius més vulnerables.

LA VULNERABILITAT PER DAVANT DE TOT

Les onades de calor són especialment perilloses per a les persones grans, els infants, aquells persones que pateixen problemes de salut crònics o les persones que es troben en situació de sense llar. Durant la fase preventiva, que s'allarga de l'1 de juny al 30 de setembre, els Serveis Socials de Barcelona treballen a contrarellotge per prevenir riscos. Es difonen recomanacions específiques entre els usuaris de la Teleassistència, el programa "Àpats en companyia" o el Servei d'Atenció Domiciliària (SAD).

A més, a partir d'un cens actualitzat de persones i famílies en situació de risc, l'Ajuntament es posa en contacte proactivament mitjançant SMS, correus electrònics o trucades telefòniques per avisar dels episodis de calor i recordar la ubicació dels refugis climàtics més propers. En l'àmbit de l'emergència social, el Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) actua com a referent absolut. El seu telèfon, el 900 703 030, roman operatiu les 24 hores per orientar i derivar qualsevol situació de risc. Quan el termòmetre s'enfila, el CUESB activa el seu pla d'accions, que inclou prospecció a la via pública per atendre les persones sense llar i, si cal, l'acollida de persones en situació de gran fragilitat. En definitiva, quan una metròpoli com Barcelona s'enfronta a l'estiu, no es limita a esperar que passi la calor, sinó que es mobilitza sencera. Des de l'educador social que recorre la via pública fins al ciutadà que busca l'ombra d'un parc, la ciutat ha après que l'adaptació al canvi climàtic no és només una qüestió de termòmetres, sinó de teixir comunitat, de cuidar les persones i de garantir que, davant de qualsevol onada de calor, ningú es quedi enrere.

BARCELONA

BARCELONA

COMPRA DUES FINQUES A VALLCARCA PER CONSTRUIR-HI 35 NOUS PISOS PÚBLICS DE LLOGUER

ASSEQUIBLE

L'Ajuntament invertirà 6 milions d'euros per completar la propietat dels terrenys i impulsar una nova promoció d'habitatge protegit

L’Ajuntament de Barcelona ha comprat les parts que li faltaven de dues finques situades entre els carrers de Cambrils, Calendau i l’Argentera, al barri de Vallcarca. L’operació permet al consistori convertir-se en l’únic titular dels immobles i impulsar-hi una nova promoció municipal de 35 habitatges de lloguer assequible.

En concret, s’ha adquirit el 100% d’una finca entre Calendau i Argentera i el 58,61% d’una altra entre Cambrils i Argentera, de la qual l’Ajuntament ja en posseïa la resta. Els pisos seran gestionats per l’Institut Municipal d’Habitatge i adjudicats a través del Registre de Sol· licitants d’Habitatge de Protecció Oficial.

El consistori defensa que la compra, valorada en sis milions d’euros, era clau perquè el sòl no tenia un règim específic de protecció i, en mans privades, els habitatges podrien haver anat al mercat lliure.

A Vallcarca també es tramiten noves promocions als carrers Farigola i Mare de Déu del Coll, i s’està adjudicant la promoció Grèvol. Els plans vigents preveuen prop de 500 nous habitatges al barri, un 40% dels quals seran protegits.

BARCELONA DESTINA MÉS DE 2 MILIONS D'EUROS A REHABILITAR L'ANTIC HOSPITAL DE LA SANTA CREU I REVITALITZAR EL RAVAL

Les obres al claustre i la façana del monument del segle XV formen part d'un gran projecte per convertir l'entorn en un nou pol cultural i ciutadà

L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat la rehabilitació de la façana principal i del claustre de l’antic Hospital de la Santa Creu, al Raval. L’actuació suposa una inversió superior als 2 milions d’euros i es preveu que finalitzi durant el primer trimestre del 2027.

La intervenció principal se centra en el claustre, amb un pressupost de més d’1,3 milions d’euros. Els treballs inclouen la consolidació de voltes i arcs, la neteja de la pedra, la reparació de juntes i fissures i la renovació de la coberta. En total, s’actuarà sobre més de 2.400 metres quadrats.

Paral lelament, també es rehabilita la façana principal, amb una inversió superior als 700.000 euros. S’hi restauraran els elements arquitectònics, la cornisa, el conjunt escultòric de l’entrada amb pedra de

Montjuïc i els elements metàl lics.

El regidor de Ciutat Vella, Albert Batlle, ha destacat que l’actuació és clau per preservar el patrimoni i revitalitzar el Raval. El projecte s’emmarca en una transformació més àmplia de l’entorn, amb millores als jardins, la Boqueria i equipaments com l’Escola Massana i la Biblioteca de Catalunya.

L’ESTACIÓ DE SANTS TRIPLICARÀ L’ESPAI PER L’ALTA VELOCITAT I GUANYARÀ UN 85% DE CAPACITAT AL VESTÍBUL DE RODALIES

Les obres d’ampliació obligaran a tancar durant dos anys els accessos des de la plaça dels Països Catalans

Les obres de remodelació de l’estació de Sants de Barcelona permetran reordenar el funcionament interior i exterior de la infraestructura, amb més superfície, nous accessos i una ampliació notable dels espais per als viatgers. La principal transformació afectarà l’alta velocitat, que gairebé triplicarà la seva capacitat gràcies a l’extensió cap a la plaça dels Països Catalans.

La nova terminal separarà els fluxos d’arribades i sortides i s’organitzarà d’una manera més semblant als aeroports L’edifici guanyarà alçada, amb fins a quatre plantes destinades a controls d’accés, sales d’embarcament, zones d’espera, oficines i espais tècnics.

El vestíbul de Rodalies també s’ampliarà cap a la plaça dels Països Catalans i incre-

mentarà la seva capacitat un 85%. A més, el vestíbul general guanyarà un 15% de superfície i els serveis d’atenció al client creixeran un 40%. A finals de setembre s’obrirà el nou accés pel costat mar i es tancaran durant dos anys les entrades des de Països Catalans. La primera fase acabarà el 2028 i no limitarà el trànsit ferroviari.

BARCELONA

BARCELONA

ACOMPANYA 152 PERSONES TRANS EN LA RECERCA DE FEINA DURANT EL 2025

El dispositiu TransOcupació de Barcelona Activa ha aconseguit una inserció laboral del 43,8% entre les persones participants

El dispositiu TransOcupació de Barcelona Activa ha atès 152 persones trans durant el 2025 amb l’objectiu d’acompanyar-les en la recerca de feina, millorar la seva ocupabilitat i facilitar la seva incorporació al mercat laboral. Segons les dades del servei, el 43,8% de les persones usuàries ha aconseguit inserir-se laboralment.

Del total de persones ateses, 139 han completat un itinerari personalitzat, adaptat al seu perfil professional, necessitats i situació personal. El servei forma part de l’Ocupabilitat Inclusiva i ofereix orientació, formació, intermediació amb empreses, seguiment després de la inserció i suport psicològic vinculat a la recerca de feina.

TransOcupació treballa amb una mirada interseccional i té en compte factors com el gènere, l’edat, els estudis, el procés de transició, l’origen, la situació socioeconòmica o la xarxa de suport. També es coordina amb el SOC Trans, el Centre LGTBI i altres entitats de la ciutat. El servei es va posar en marxa el 2019 com el primer dispositiu municipal especialitzat en inserció sociolaboral per a persones trans a Barcelona. Des d’aleshores, ha atès més de 450 persones.

BARCELONA IMPULSA EL COMPROMÍS CIUTADÀ

PEL CIVISME PER REFORÇAR LA CONVIVÈNCIA A L'ESPAI PÚBLIC

L’Ajuntament presenta una iniciativa col· lectiva que promou la corresponsabilitat i el respecte mutu entre els ciutadans per cuidar la ciutat

L’Ajuntament de Barcelona ha presentat al Saló de Cent el Compromís ciutadà pel civisme, una iniciativa que vol reforçar la convivència a l’espai públic amb la implicació de veïns, entitats i agents socials de la ciutat.

L’acte ha estat presidit per l’alcalde, Jaume Collboni, i ha comptat amb la presència del tinent d’alcalde Albert Batlle i dels comissionats Montserrat Surroca i

Pedro Aguilera. Collboni ha defensat que el civisme és "la convivència democràtica en una ciutat" i ha remarcat que l’Ajuntament ha de garantir un acord entre ciutadans per conviure.

El nou compromís es planteja com un pacte obert i col lectiu per promoure actituds de respecte cap a les persones, els barris i els espais comuns. L’alcalde ha recordat que la nova Ordenança de Convivència actualitza una normativa de fa vint anys, però ha insistit que la convivència no pot basar-se només en sancions.

BARCELONA PORTA 16 EMPRESES CATALANES A SHANGHAI PER OBRIR MERCAT A LA XINA

La missió institucional i empresarial coincideix amb els 25 anys de l’agermanament entre Barcelona i Shanghai

Barcelona reforça els vincles amb la Xina amb una missió institucional i empresarial a Shanghai, impulsada per l’Ajuntament i la Cambra de Comerç de Barcelona. El viatge, del 21 al 26 de juny, vol obrir noves oportunitats de negoci i connectar empreses catalanes amb un dels principals mercats econòmics i tecnològics del món.

La delegació compta amb 16 companyies i empreses emergents de sectors com la intel ligència artificial, l’automoció, la construcció, les finances, la cosmètica, la salut i la biomedicina. Entre les empreses participants hi ha Ficosa, Banc Sabadell, Roca, Grífols, Almirall, Roka Furadada, Pharmacelera, Cooling Photonics i Onecareai.

El document s’articula en quatre eixos: participació i corresponsabilitat, educació i prevenció, cura de l’espai públic i comunicació. També preveu una Taula del Compromís, que es reunirà dos cops l’any.

L’agenda inclou reunions amb pols tecnològics, institucions i empreses com Zhangjiang Group, Huawei, China Construction Bank, el Shanghai Research Center i la companyia de robòtica AgiBot. També hi ha visites al Mobile World Congress de Shanghai, Transport Logistic China, Kunshan i Suzhou.

La missió coincideix amb el 25è aniversari de l’agermanament entre Barcelona i Shanghai i compta amb la col laboració d’Acció, la Mobile World Capital, el Port de Barcelona i Turisme de Barcelona.

EL TEATRE PRINCIPAL

tornarà a aixecar el teló la tardor del 2028 després d'una rehabilitació integral

L'equipament, el teatre més antic de Barcelona, recuperarà l'activitat amb nous espais culturals després d'una reforma de 50 milions d'euros

Lourdes Tasies Cano

El Teatre Principal, situat a la Rambla i considerat el teatre més antic de Barcelona, tornarà a obrir les portes la tardor del 2028 després d'una profunda rehabilitació que transformarà completament l'edifici. Les obres afecten una superfície de 10.000 metres quadrats i compten amb una inversió de 50 milions d'euros aportats per diversos inversors i entitats financeres.

Paral lelament als treballs de rehabilitació, també s'està definint el projecte artístic que marcarà aquesta nova etapa del teatre. L'equip assessor està format per

Jordi Sellas, Ventura Barba i Julia Gómez Cora.

RECUPERAR EL POL CULTURAL DE LA RAMBLA

L'objectiu del projecte és convertir novament el Teatre Principal en un dels grans referents culturals de Barcelona. El promotor de la iniciativa, José María Trénor, fundador i conseller delegat d'Atir Hospitality, assegura que la voluntat és recuperar l'activitat cultural de l'edifici i reforçar el paper de la Rambla com a eix cultural de la ciutat. El nou equipament acollirà una programació estable d'arts escèniques, musicals i activitats expositives, tot preservant el valor pa-

RESTAURACIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC

Una de les prioritats de la reforma és recuperar els elements patrimonials més emblemàtics de l'edifici. Es restaurarà la façana històrica projectada el 1847 per Francesc Daniel Molina, així com la terrassa superior amb vistes a la Rambla.

Els treballs també permetran recuperar els grans finestrals originals, respectant l'essència de l'edifici, i conservaran la petjada de les diferents reformes que ha experimentat al llarg dels anys. Segons els responsables del projecte, l'objectiu és combinar la restauració patrimonial amb les necessitats d'un equipament cultural del segle XXI.

NOUS ESPAIS PER A DIFERENTS FORMATS

La reforma convertirà el conjunt en un equipament molt més versàtil. La sala principal tindrà capacitat per a 850 espectadors i estarà destinada principalment a musicals i grans produccions. Per això, l'antic Jai Alai es transformarà en una sala polivalent amb aforament per a 500 persones assegudes o fins a 1.500 dretes, preparada per acollir concerts, espectacles i esdeveniments.

Per la seva banda, la històrica Cúpula Venus conservarà la seva configuració original i es destinarà a activitats culturals de format reduït, amb una capacitat d'entre 100 i 200 persones. Així mateix, el Teatre

La històrica Cúpula Venus conservarà la seva configuració original i es destinarà a activitats culturals de format reduït

Latino també formarà part del nou projecte i acollirà propostes escèniques de petit format per a uns 250 espectadors.

NOUS USOS SENSE PERDRE LA MEMÒRIA

La rehabilitació també incorporarà nous espais pensats per enriquir l'experiència dels visitants. Entre les novetats hi haurà una zona entre bastidors, un espai gastronòmic amb vistes al Palau Güell i l'anomenat Espai Rambles, inspirat en el mític Saló dels Miralls del Gran Teatre del Liceu.

A més, es conservaran diversos elements històrics de l'edifici, com antics capitells metàl lics, mobiliari de diferents èpoques i un mural de Pilarín Bayés dedicat a la pilota basca, que continuarà presidint el vestíbul de l'antic Jai Alai.

MÉS DE QUATRE SEGLES D'HISTÒRIA

L'origen del Teatre Principal es remunta a finals del segle XVI, quan es va construir el primer corral de comèdies de Barcelona, conegut com a Teatre de la Santa Creu. Amb el pas dels segles, l'edifici ha anat evolucionant fins a adquirir la configuració actual després de la gran reforma impulsada per Francesc Daniel Molina el 1847.

L'equipament va tancar definitivament com a teatre l'any 2006. Vint-i-dos anys després, si es compleixen els terminis previstos, el Principal tornarà a aixecar el teló la tardor del 2028 amb la voluntat de recuperar el protagonisme cultural que durant segles va tenir al cor de la Rambla.

El Pride omple Barcelona

El Pride Barcelona reuneix milers de persones en una manifestació per mostrar "totes les realitats"

Redacció

El Pride Barcelona ha reunit 140.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 275.000 segons els organitzadors, en una manifestació amb el lema "Totes les realitats, un sol orgull". La marxa ha sortit de la plaça Universitat i ha acabat al passeig Lluís Companys amb la lectura del manifest i concerts.

El president del comitè organitzador, Ferran Poca, ha lamentat que els drets del col lectiu LGTBIQ+ "estan amenaçats per la ultradreta" i ha condemnat l'agressió que va patir una parella aquell dijous durant la jornada a la plaça Universitat. Entre els assistents, hi havia el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, els consellers de Presidència i Igualtat, Albert Dalmau i Eva Menor, o l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni

Davant d'incidents com aquest, Poca ha insistit en la necessitat de denunciar i posar el focus en les vulneracions que pateix el collectiu. "La resposta serà sempre la mateixa: més Pride, més reivindicació, més visibilitat i més celebració. És la nostra manera d'explicar-li a la gent quines són les nostres necessitats i les nostres reivindicacions", ha recalcat.

RECLAM PER "SEGUIR LLUITANT"

Milers de persones han participat en la manifestació amb un ambient molt festiu i familiar, amb persones de totes les edats i procedències. N'hi havia que feien ondejar banderes com la senyera, la de Mèxic o la de Palestina. I d'altres que portaven pancartes a favor de l'amor lliure i en contra de la transfòbia i l'assetjament escolar.

Molts dels participants han reclamat "seguir lluitant" pels drets del col lectiu LGTBIQ+, atès que "encara hi ha molt de tabú". Així ho ha expressat en declaracions a l'ACN la Marina Alcolea, que s'ha sumat a la marxa de l'Orgull acompanyada de la seva família. De fet, considera important que les noves generacions, com el seu fill, coneguin la història de lluita del col lectiu, com també que "no hi ha res dolent en estimar a qui es vulgui". La Maribel també ha volgut participar en la marxa amb la seva filla, la Gala, perquè "ha d'aprendre el que hi ha".

El president del comitè organitzador, Ferran Poca, ha lamentat que els drets del col· lectiu LGTBIQ+ "estan amenaçats per la ultradreta"

Així també ho veu en Manuel Cabezas, que creu que, fins que "tothom no pugui anar agafat de la mà pel carrer amb la seva parella, sigui qui sigui, o fer-se un petó a qualsevol lloc", caldrà "continuar fent aquestes coses", com el Pride Barcelona.

Uns metres més enllà, l'Imanol Muñoz reivindica el caràcter "plu-

ral" del Pride. "És un lloc per a la llibertat i l'amor, i l'últim que es vol és que hi hagi persones que se sentin excloses", ha defensat, i ha animat la ciutadania a "aportar les inquietuds i els sentiments" dins les associacions organitzadores de la marxa.

"El col lectiu és per abraçar-nos i fer un lloc a les dissidències", ha afegit.

El mapa de Barcelona s’aclareix: Junts i Aliança trien candidats

El relleu de Trias serà la seva mà dreta, mentre que la formació de dreta radical ha escollit un dels fundadors del partit per donar la sorpresa a la capital

Adrià Miró Canturri

Els pocs dubtes que quedaven sobre les eleccions municipals a Barcelona finalment s’esvaeixen. Després que Esquerra i els Comuns triessin els seus respectius candidats, tots els ulls estaven posats a la dreta. Per un costat, el principal partit de l’oposició havia de triar el successor de Xavier Trias amb el difícil paper de salvar els mobles després de la victòria de fa tres anys. D’altra banda, una de les possibles grans irrupcions -Aliança Catalana- feia setmanes que esfullava la margarida per decidir la seva cara visible per al

2027.

Totes dues formacions han pres la decisió definitiva aquest mes de juliol amb un parell de candidats que tenen un perfil similar i que lluitaran per desarticular l’actual majoria progressista que hi ha a la plaça Sant Jaume.

PRIMÀRIES A QUATRE

Malgrat que l’aposta de Waterloo per Barcelona era la de Josep Rius, ell mateix es va autodescartar per “no contribuir a la confrontació”. La decisió arribava poc després que Jordi Martí Galbis, actual portaveu municipal, anunciés que concorreria a les primàries. A ell

s’hi van sumar tres noms més que van passar per l’escrutini de la militància el 21 de juny. La diputada estatal Pilar Calvo, que gaudia del suport de Míriam Nogueras i l’advocat de Puigdemont Gonzalo Boye; Glòria Freixa, que tenia del seu costat el president del Parlament Josep Rull i el portaveu a la cambra catalana, Salvador Vergés, i Jaume Alonso-Cuevillas, l’exadvocat de Puigdemont i la proposta més outsider. Per la seva banda, Martí Galbis venia beneit pel mateix Xavier Trias, de qui va ser la seva mà dreta, i disposava d’un suport a la federació barcelonina que el va acabar

catapultant a la victòria.

El triomf de Martí Galbis va ser clar. Amb un 40,29% es va imposar a Calvo (29,30%), Alonso-Cuevillas (18,63%) i Freixa (11,15%). La seva victòria manté l’agrupació sota la direcció de les essències més convergents i marca un perfil dretà a la capital del país.

PACTES JUNTS-AC?

La primera polèmica, però, va arribar just després de la seva designació. Martí Galbis havia estat prudent a l’hora de parlar d’Aliança Catalana en campanya, però no havia tancat la porta a futuribles pactes. Sense anar més lluny, en una entrevista al Nació va anunciar que esperaria “quines propostes fan i si tenen ganes de dialogar” abans de decidir si pactaria amb ells. “Nosaltres hem de veure quina Aliança entra a l'Ajuntament. No sé quines persones entraran ni quin discurs tindran”, assegurava.

Tot i això, les seves paraules a Ser Catalunya, just després de ser triat candidat, van agafar volada. “No estem tancats a parlar amb ningú, excepte aquelles forces que no són democràtiques i que estan a les antípodes de l’ideari de Junts”, apuntava. En aquella ma-

teixa entrevista subratllava que Aliança sí que era “una força democràtica” i, per tant, entrava en aquesta llista de formacions amb qui bastir acords.

La posició es va moure lleugerament quan va passar per Betevé, on va decidir allunyar-se de les seves declaracions i del partit de dreta radical. “Aliança Catalana no ens agrada. Si vol venir a l’Ajuntament per fer i dir allò que fa i diu el Parlament de Catalunya, no ens podrem posar d’acord en res. No aporten solucions, l’únic que fan és dividir i crispar la societat“, sentenciava.

Martí Galbis havia estat prudent a l’hora de parlar d’Aliança Catalana en campanya, però no havia tancat la porta a futuribles pactes

JORDI ARAGONÈS, EL CANDIDAT D’AC

Per la seva banda, la formació de

Sílvia Orriols havia escollit pocs dies abans la seva cara per a les municipals de Barcelona. La formació de dreta radical va haver de dilatar aquest anunci pel rebuig d’última hora del candidat que tenien lligat i finalment l’aposta serà un dels seus fundadors i figura forta d’Aliança, Jordi Aragonès. Sobre si l’elecció d’Aragonès suposa un canvi d’estratègia després d’haver buscat una figura mediàtica per encapçalar la candidatura, Orriols defensa que el nou candidat és qui ha “traçat tot el programa” i “tota la ideologia” d’Aliança Catalana. “No hi ha ningú més lleial al projecte d’Aliança Catalana que ell”, afirma. La líder del partit també s’ha mostrat convençuda que Aragonès “d’aquí quatre dies serà molt més mediàtic que qualsevol de les figures” que haurien pogut consultar. Caldrà veure com se’n surten tant Aragonès com Martí Galbis per aconseguir el grau de coneixement que tenen la resta de candidats i que naturalment tenia Xavier Trias.

Barcelona aposta pel Bicing

i posa fi a les llicències de bicicletes compartides

Adrià Torres Moreno

Barcelona prepara un canvi important en el model de mobilitat compartida. L'Ajuntament ha anunciat que no renovarà les llicències de les empreses de bicicletes d'ús compartit quan finalitzin la seva vigència, a finals del 2026. Això significa que aquest servei privat deixarà d'operar a la ciutat a partir del 2027. El govern municipal ha justificat la decisió assegurant que el sistema actual ha generat nombrosos

problemes d'ocupació de l'espai públic. Segons han detallat, moltes bicicletes queden estacionades de manera incorrecta o abandonades a la via pública, una situació que ha provocat milers de sancions i queixes veïnals.

Actualment, Barcelona compta amb 3.478 bicicletes de set empreses privades que ofereixen aquest servei. Tot i això, les dades municipals indiquen que només un 10% dels usuaris són residents de la ciutat , mentre que la gran majoria correspon a turistes o

visitants ocasionals.

L'Ajuntament també destaca que el rendiment d'aquest model és limitat. Les bicicletes de sharing registren una mitjana d' 1,4 trajectes diaris per vehicle, una xifra molt inferior a la del Bicing, que arriba als 7,6 usos per bicicleta cada dia.

Des del gener del 2025 s'han imposat més de 5.400 multes a les empreses gestores per incompliments relacionats amb l'estacionament dels vehicles. A més, la grua municipal ha retirat més de 2.000 bicicletes de la via pública, mentre

EL BICING: "ESTÀ MOLT DEMANDAT I NECESSITA REFORÇAR-SE"

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat la voluntat d'ampliar el servei de Bicing fins a les 12.000 bicicletes durant el pròxim mandat, fet que suposaria un increment del 50% respecte de la flota actual, formada per 8.000 vehicles. Collboni ha defensat que el servei "està molt demandat i necessita reforçar-se". Segons ha explicat, la proposta es concretarà "després de l'estiu". "Hi apostem clarament com a Ajuntament. És una forma sostenible i assequible perquè la gent es mogui", ha apuntat l'alcalde, que també ha recordat que el Bicing és el tercer mitjà de transport públic més utilitzat de Barcelona, només per darrere del metro i de l'autobús. Actualment, el servei compta amb més de 170.000 abonats i una flota de 8.000 bicicletes, de les quals 5.000 són elèctriques i 3.000 mecàniques. Durant l'actual man-

Les dades municipals indiquen que només un 10% dels usuaris de bicicletes de sharing són residents de la ciutat

que els ciutadans han presentat prop de 4.500 queixes per bicicletes mal aparcades, especialment als districtes de Ciutat Vella, l'Eixample i Sant Martí, zones amb una elevada presència de visitants. El sistema de bicicletes compartides es va regular per primera vegada l'any 2020 amb la concessió de més de 3.000 llicències. Amb el pas dels anys, però, diverses empreses van renunciar a part de les autoritzacions i, a finals del 2024, només en continuaven actives 2.185. Les llicències actuals, concedides a partir d'un nou concurs públic, van entrar en vigor el gener del 2025 i tenen una durada de dos anys.

COLLBONI DEFENSA REFORÇAR

dat, el sistema s'ha reforçat amb prop de 1.000 bicicletes més. L'ampliació de la flota ha anat acompanyada d'un increment del nombre d'estacions. Segons dades de l'Ajuntament, el 2023 el servei disposava de 519 estacions i la previsió és acabar el mandat amb un total de 593.

L'OPOSICIÓ S'HI OPOSA

L'oposició reclama a l'alcalde Collboni que faci marxa enrere en la decisió de no renovar les llicències del servei de bicicletes compartides. Tot i que la iniciativa ha rebut el suport de tota l'oposició, inclòs Vox, el PSC hi va votar en contra en considerar que aquest model genera problemes de convivència i acumula nombroses sancions. Tot i el rebuig per part del ple, el govern de Collboni manté la seva posició i confirma la voluntat d'eliminar el servei de bicicletes compartides a partir del 2027.

ÀREA METROPOLITANA

L’ALCALDESSA DEL PRAT PORTA A BRUSSEL·LES EL REBUIG A L’AMPLIACIÓ DE L’AEROPORT

Alba Bou defensa al Parlament Europeu que el projecte posa en risc la Ricarda i el Delta del Llobregat i reclama que la UE no n’autoritzi l’execució

L’alcaldessa del Prat, Alba Bou Jordà, ha traslladat al Parlament Europeu el rebuig del municipi a l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat. Bou ha participat a Brusselles en una jornada sobre el futur de la infraestructura, en un moment en què la Comissió Europea manté obert un procediment d’infracció contra l’Estat pels incompliments mediambientals de l’anterior ampliació.

L’alcaldessa ha advertit que el nou projecte no és fruit d’un acord amb totes les parts i que posa en risc espais protegits com la Ricarda, clau per a l’equilibri del Delta del Llobregat. Segons Bou, l’ampliació tindria un “benefici aeronàutic marginal” i amenaçaria també el Parc Agrari i la sobirania alimentària del territori.

Bou ha reclamat que es compleixin les contraprestacions pendents de l’anterior ampliació i ha denunciat que AENA va construir un aparcament de taxis en un espai previst com a corredor biològic. També ha defensat un model aeroportuari més sostenible, amb aeroports connectats per tren, i ha assegurat que la pressió per ampliar respon a interessos privats i turístics, no a l’interès general.

ESPLUGUES APROVA LA CONSTRUCCIÓ DE FINS A 33 HABITATGES PROTEGITS AL CARRER ORIOL

El ple dona llum verda al Bioclúster d’Innovació i Salut, a la compra d’arbres per a la campanya de plantació i a diverses mocions sobre habitatge

El ple de l’Ajuntament d’Esplugues ha aprovat l’adjudicació d’un dret de superfície a la cooperativa Llar Unió Catalònia per construir fins a 33 habitatges de protecció oficial al carrer Oriol, 8. El projecte també inclourà un local destinat a equipament públic, que serà cedit posteriorment al consistori.

La cooperativa assumirà la construcció de l’edifici i l’adjudicació dels pisos, que es comercialitzaran en règim de venda per un termini màxim de 75 anys. Hi podran accedir persones inscrites al Registre de Sol licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial.

La sessió també ha aprovat per unanimitat la incorporació d’Esplugues com a soci fundador del Bioclúster d’Innovació Salut, juntament amb institucions com l’Hospital de Bellvitge, l’ICO, Sant Joan de Déu i la Universitat de Barcelona. L’objectiu és impulsar la innovació sanitària i atraure talent i empreses biomèdiques.

L’HOSPITALET IMPULSA EL NOU BIOCLÚSTER DE SALUT I AMPLIA EL CAMPUS DE BELLVITGE

El ple aprova la creació de l'associació impulsora i dona llum verda a una ampliació de 75.000 m² per a usos sanitaris, universitaris i de recerca

El ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet ha aprovat inicialment els estatuts fundacionals de l’Associació BioClúster d’Innovació i Salut i la participació del consistori com a soci fundador. L’acord declara l’interès públic local de la iniciativa, que vol dotar el projecte d’una estructura estable de governança entre administracions, centres sanitaris, recerca, universitats i sector privat.

El BioClúster s’impulsa conjuntament amb l’Ajuntament d’Esplugues, l’IDIBELL, l’Institut Català d’Oncologia, l’Hospital Sant Joan de Déu i la Universitat de Barcelona. L’objectiu és reforçar l’Hos-

pitalet com a node metropolità de referència en l’àmbit biomèdic i de les ciències de la salut , a partir de l’entorn de Bellvitge i la Granvia.

El projecte s’emmarca en el desenvolupament del Biopol-Granvia , orientat a la recerca, la innovació, l’atracció d’inversió, la retenció de talent i la transferència de coneixement.

El ple també ha aprovat inicialment la modificació del planejament del Campus de Bellvitge, que permetrà ampliar en 75.000 metres quadrats el

sostre destinat a usos hospitalaris, universitaris i de recerca.

ÀREA METROPOLITANA

L’AMB DESTINA 1,35 MILIONS D’EUROS A PREVENIR INCENDIS ALS BOSCOS METROPOLITANS

Els treballs ja han començat a Gavà, Sant Cugat i Torrelles i arribaran a 22 municipis per reforçar la seguretat i la resiliència forestal

L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha iniciat els treballs de prevenció d’incendis als boscos metropolitans dins del Programa metropolità d’actuacions forestals, dotat amb 1,35 milions d’euros. L’objectiu és reforçar la gestió forestal, augmentar la resiliència dels boscos, reduir el risc d’incendi i promoure l’economia verda i circular. Aquests dies s’estan executant franges perimetrals de protecció a Gavà, Sant Cugat del Vallès i Torrelles de Llobregat, especialment en urbanitzacions, per crear perímetres de seguretat i minimitzar el risc en cas de foc.

El programa inclou 22 municipis metropolitans situats principalment a les muntanyes d’Ordal, el massís del Garraf i la serralada de Marina. Les actuacions previstes inclouen millores silvícoles, desbrossament i arranjament de camins, creació i manteniment de franges de protecció, neteges forestals, instal lació d’hidrants i millores en drenatges.

El primer PMAF es va posar en marxa el 2022, coincidint amb el reconeixement de l’AMB com a Ciutat Europea del Bosc. El programa s’emmarca en el Pla d’actu-

ROCA CITY REP LA LLUM VERDA DEFINITIVA: 2.730 HABITATGES I UN NOU ECOBARRI ENTRE GAVÀ I VILADECANS

Transformarà 32 hectàrees industrials en un ecobarri amb pisos protegits, equipaments públics, activitat econòmica i un parc lineal

La Generalitat ha aprovat definitivament el projecte Roca City, el nou ecobarri que transformarà l’entorn de la fàbrica Roca, entre Gavà i Viladecans. La modificació del Pla general metropolità permetrà reconvertir 32 hectàrees de sòl industrial en un barri mixt amb activitat econòmica, equipaments, zones verdes i 2.730 habitatges.

Del total de pisos previstos, 1.260 seran de protecció oficial i la meitat es destinaran a lloguer. El projecte mantindrà el paper econòmic de Roca, però obrirà l’àmbit a la ciutadania i crearà una nova centralitat urbana. La nova ordenació reserva el 60% del sostre a activitat econòmica, amb espais per al complex Roca i usos terciaris, inclosos locals comercials. El 40% restant es destinarà a habitatge.

Roca City també incorporarà dos grans equipaments públics, a les antigues oficines de Roca i a la nau de la fàbrica de radiadors, i un parc lineal de 7,36 hectàrees que recuperarà el curs fluvial com a eix de l’espai públic. La transformació permetrà millorar la mobilitat, connectar Gavà i Viladecans i preservar part del patrimoni industrial.

ació metropolità 2023-2027 i en els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030.

MOLINS DE REI INVERTIRÀ 700.000 EUROS PER TRANSFORMAR EL PARC DE LA MARIONA

El projecte crearà una gran àrea de jocs infantils inclusiva, ampliarà les zones d’ombra i renovarà l’espai d’esbarjo per a gossos

L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha redactat, a petició de l’Ajuntament de Molins de Rei, el projecte per crear una nova àrea de jocs infantils i millorar l’espai d’esbarjo per a gossos del Parc de la Mariona. L’actuació suposarà una inversió de més de 700.000 euros i tindrà un termini de sis mesos.

El projecte actuarà sobre més de 7.600 metres quadrats i vol transformar una zona infrautilitzada en un espai de trobada per a famílies i infants. La nova àrea de jocs ocuparà més de 1.400 metres quadrats i incorporarà 16 elements pensats per a diferents edats i capacitats, amb criteris d’accessibilitat i inclusió. També es plantaran 19 arbres i s’incorporaran zones arbustives, bancs, taules, aparcabicicletes, papereres, una font accessible, enllumenat LED, reg eficient i drenatge d’aigües pluvials.

L’àrea per a gossos es dividirà en dos espais, per a animals grans i petits, amb tancaments més segurs, doble porta, fonts adaptades i noves zones d’estada. La previsió és aprovar definitivament el projecte en els pròxims mesos i iniciar les obres el primer trimestre del 2027.

La plaça d’Àngel Pestaña es transforma un estiu més en una platja urbana

La Prosperitat recupera una de les seves tradicions més emblemàtiques amb tres setmanes d'activitats, esport i cultura que converteixen el barri en un gran espai de convivència

Lourdes Tasies Cano

L'arribada del juliol té un significat especial per als veïns de la Prosperitat. Com cada estiu, la plaça d'Àngel Pestaña deixa enrere el seu aspecte habitual per convertir-se, durant unes setmanes, en una autèntica platja urbana. Milers de quilos de sorra cobreixen el paviment de la plaça per donar forma a la Prospe Beach,

una iniciativa que des de fa dècades transforma aquest espai en un dels principals punts de trobada del barri.

UNA PLATJA EFÍMERA QUE

OMPLE DE VIDA EL BARRI

Tot i trobar-se a quilòmetres del mar, la Prosperitat aconsegueix recrear cada estiu un ambient propi d'una platja. La sorra permet que infants, joves i famílies

puguin gaudir d'un espai de joc i convivència en ple cor del barri, especialment durant els dies de més calor. Durant els matins, la platja artificial serà utilitzada pels casals d'estiu i pels més petits, que aprofiten la sorra per jugar i participar en diferents activitats. A la tarda, el protagonisme passarà als aficionats al vòlei platja, una de les cites més esperades de tota la programació.

EL VÒLEI PLATJA, GRAN

PROTAGONISTA DE L'ESTIU

La competició esportiva tornarà a ser un dels grans atractius de la Prospe Beach. Al llarg dels pròxims dies se celebraran diversos tornejos dirigits a diferents categories, culminant amb el tradicional campionat per equips de quatre jugadors. Aquest torneig, considerat l'acte estrella de la programació, reunirà prop d'un centenar d'equips que disputaran partits durant tota la jornada, des de primera hora del matí fins ben entrada la matinada. L'elevada demanda ha tornat a posar de manifest la popularitat de la competició, ja que les places disponibles es van exhaurir en molt poc temps.

Per garantir la participació de les entitats més vinculades a la festa,

enguany s'ha prioritzat la inscripció de les colles de la Festa Major de la Prosperitat.

MOLT MÉS QUE ESPORT

Les nits d'estiu acolliran projeccions de cinema a l'aire lliure, concerts, actuacions musicals i diverses activitats comunitàries que permetran als veïns gaudir de la plaça quan baixa la temperatura. Entre els actes més singulars destaca la Festa del Mig Any, una celebració que recrea l'ambient de la nit de Cap d'Any en ple mes de juliol. Els participants acomiaden simbòlicament els primers sis mesos de l'any amb campanades, música i una gran festa popular que, amb el pas del temps, s'ha convertit en una tradició consolidada al barri. La programació es tancarà amb una festa de l'escuma i un espectacle de foc que serviran per acomiadar una nova edició de la platja urbana.

UNA TRADICIÓ AMB MÉS DE QUARANTA ANYS D'HISTÒRIA

La Prospe Beach és avui un dels símbols de la identitat de la Prosperitat, però els seus orígens es remunten a principis dels anys vuitanta. La iniciativa va sorgir gràcies al Casal de Joves de la Prosperitat, que buscava alternatives per-

Aquest torneig, considerat l'acte estrella de la programació, reunirà prop d'un centenar d'equips

què els veïns poguessin combatre la calor en un barri sense piscines municipals i allunyat de les platges de Barcelona. Les primeres edicions consistien en petites piscines inflables i activitats amb mànegues d'aigua. No va ser fins a mitjan anys noranta quan la proposta va evolucionar fins a convertir la plaça en una autèntica platja artificial, incorporant-hi grans quantitats de sorra i els primers campionats de vòlei platja. Amb els anys, aquella idea impulsada des del moviment veïnal ha acabat convertint-se en una de les activitats més esperades de l'estiu al districte de Nou Barris.

UNA INICIATIVA QUE HA SUPERAT TOTA MENA DE DIFICULTATS

La continuïtat de la Prospe Beach no sempre ha estat garantida. Al llarg de la seva història ha hagut d'adaptar-se a nombroses dificultats, des de la remodelació integral de la plaça fins a les retallades pressupostàries que, l'any 2013, van impedir instal lar la sorra i van donar lloc a una edició coneguda popularment com a "Prospeciment". Més recentment, la sequera també va obligar a modificar algunes activitats relacionades amb l'aigua, però ni aquestes circumstàncies han impedit que la iniciativa continuï celebrant-se cada estiu.

Baròmetre

Barcelona: llum verda a la lluita contra els pisos turístics i PSCERC se situen en la ‘pole position’

Els damnificats del baròmetre municipal són els comuns, que pateixen una forta patacada, i Junts, que acaba en l’última posició en intenció de vot

Adrià Miró Canturri

El PSC manté el lideratge demoscòpic, mentre Esquerra pitja l’accelerador. El primer baròmetre municipal de l’any a Barcelona situa com a principals beneficiats socialistes i republicans, que es disputarien la primera posició en la intenció directa de vot.

La formació de govern continuaria al capdavant amb el 13%, però la llista liderada per Elisenda Alamany retallaria distàncies fins a quedar-se amb l’11,1%. Lluny quedarien BComú (4,7%), Aliança Catalana (3,3%),

PP (3,1%), Vox (2,7%) i Junts (2,6%). Amb tot, s’ha de tenir en compte que a aquests percentatges no se’ls ha aplicat el que s’anomena “cuina de les enquestes”, que permet calibrar el resultat final i acabar de perfilar possibles desviacions de la mostra. A més, el 45% de les persones preguntades reconeixen que no tenen clar el seu vot de cara al 2027, una xifra que deixa un escenari completament obert.

Sobre les preferències com a alcaldes, Collboni continua sent el més demandat amb l’11,3%, molt per sobre d’Ada Colau (3%) o Xavi-

er Trias (2,4%). De fet, el batlle socialista compta amb el plus de ser l’aspirant més conegut entre els diferents caps de cartell del 2027. Mentre ell té un grau de coneixement del 84,2%, els seus rivals amb prou feines arriben al 50%: Gerardo Pisarello (46,3%), Daniel Sirera (46,5%), Elisenda Alamany (42%) Jordi Martí Galbis (19,3%) i Gonzalo de Oro-Pulido (13,4%).

Malgrat l’alt coneixement de Collboni -que permet que tant detractors com admiradors valorin la teva feina- el socialista assoleix un aprovat en la seva valoració amb un 5,1.

El 75% dels enquestats està d’acord a retirar les llicències als habitatges d’ús turístic a Barcelona

Únicament Elisenda Alamany (ERC) el supera per una dècima, al mateix temps que Martí Galbis aconsegueix un 5. La resta de candidats suspenen.

CAIGUDA DELS COMUNS

I SORPASSO D’AC

Els resultats apunten a una forta caiguda dels comuns respecte a l’anterior enquesta i poden encendre les alarmes de cara a recuperar

l’alcaldia l’any que ve. El portaveu de BComú a l'Ajuntament, Marc Serra, ha apuntat que la "davallada" de la formació al baròmetre de Barcelona respon als canvis de lideratge del seu espai. En una atenció als mitjans als passadissos de l'Ajuntament, Serra ha admès que els resultats "no són bons", ja que BComú vol ser una "força de govern i de majories". "Volem tornar a liderar i ser alternativa a la ciutat", ha afegit el regidor, que ha fet "autocrítica".

Els mals resultats també es traslladen a Junts, que veuen com la dreta radical independentista agafa força a la capital i les seves expectatives no acaben de millorar. La regidora de Junts a Barcelona Neus Munté ha negat "preocupació" pel resultat del baròmetre a Barcelona. L'enquesta que ha publicat aquest divendres l'Ajuntament situa el seu

grup en última posició en intenció de vot a les eleccions municipals del 2027, tot i haver guanyat els comicis del 2023. En una atenció als mitjans des dels passadissos de l'Ajuntament, Munté ha subratllat que l'estudi "no és cap enquesta", sinó "un baròmetre que recull les percepcions del dia a dia". "La millor és la del dia de les eleccions", ha argumentat l'exconsellera.

ELS BARCELONINS POSEN FRE AL TURISME

Una de les novetats d’aquest baròmetre han estat les preguntes relacionades amb la pressió turística i algunes de les propostes que s’han posat sobre la taula aquest mandat. El 75% està d’acord a retirar les llicències als habitatges d’ús turístic a Barcelona. També una àmplia majoria, un 76,4%, està d’acord a regular el preu dels locals comercials, i 7 de cada 10 barcelonins avala limitar l’obertura de supermercats 24 hores. Així mateix, el 60% de les persones enquestades són partidàries de limitar el nombre de creuers que fan escala a la ciutat.

Pel que fa als problemes, es manté l’accés a l’habitatge com el problema més greu (31%). El segueix la inseguretat (26,3%), els problemes relacionats amb la immigració (7,5%) i el turisme (6,9%). La neteja cau del tercer al cinquè problema respecte del baròmetre anterior.

LA PLAÇA BOTICELLI

es transforma amb una reforma integral per guanyar accessibilitat, seguretat i més espais verds

Les obres, que tindran una durada d'uns dos mesos, inclouen la renovació de les pistes de bitlles catalanes, el trasllat del rocòdrom, nova il·luminació i la instal·lació d'una porta per tancar de nit

Lourdes Tasies Cano

La plaça de Botticelli, al barri d'Horta, està immersa en una reforma integral amb l'objectiu de recuperar aquest espai públic i millorar-ne la seguretat, l'accessibilitat i els serveis. Els treballs, iniciats el mes de juny, s'allargaran aproximadament dos mesos i suposaran una renovació completa de la plaça.

L'actuació dona resposta a una reivindicació històrica del veïnat d'Horta. Durant anys, diversos residents han denunciat el progressiu deteriorament de la plaça de Botticelli i la manca de manteniment de l'espai. Entre les veus més actives hi ha la de Casilda Enciso, que ha lamentat reiteradament l'estat en què es trobava la plaça i ha re-

clamat una reforma integral que en millorés la seguretat, l'accessibilitat i els equipaments. Així mateix, l'Ajuntament pretén recuperar aquest espai perquè torni a convertir-se en un punt de trobada per als veïns i veïnes del barri.

MILLORES EN ACCESSIBILITAT I SEGURETAT

Les millores han estat rebudes amb satisfacció per una part del veïnat. La Nieves Sánchez, que viu a pocs metres de la plaça, celebra que, després d'anys esperant una actuació d'aquestes característiques, l’espai "per fi serà com ha de ser". Considera especialment positives les mesures destinades a reforçar la seguretat i l'accessibilitat, com la instal lació d'una nova por-

ta metàl lica que permetrà tancar el recinte durant la nit per evitar actes incívics, la col locació de baranes a la rampa d'accés i a les escales dels parterres, així com la renovació de l'enllumenat amb noves fanals que garantiran una il luminació més eficient i homogènia a tot l'espai.

NOUS ESPAIS VERDS I MILLOR MANTENIMENT

La reforma també aposta per una important millora ambiental amb l'objectiu de fer de la plaça un espai més verd, agradable i sostenible. El projecte preveu la repoblació dels parterres amb nous arbustos i la plantació de més arbres, fet que permetrà incrementar les zones d'ombra i millorar la qualitat paisat-

més natural de la plaça i contribueix a crear un ambient més agradable per als veïns i veïnes que en facin ús.

RENOVACIÓ DELS EQUIPAMENTS

l'Ajuntament

pretén recuperar aquest espai perquè torni a convertir-se en un punt de trobada per als veïns i veïnes del barri

gística del conjunt. Per garantir el bon manteniment d'aquesta vegetació, també s'instal larà una nova xarxa de reg més eficient. A més, es col locarà un nou paviment de sauló, un material habitual en espais verds que s'integra millor amb l'entorn, afavoreix una imatge

La reforma també comportarà una renovació dels principals equipaments de la plaça per adaptar-los a les necessitats actuals dels usuaris. Les pistes de bitlles catalanes seran completament rehabilitades per oferir unes instal lacions en millors condicions, mentre que el rocòdrom es traslladarà a una nova ubicació dins del mateix recinte per integrar-se millor en l'espai i afavorir-ne un ús més còmode i segur. A més, el projecte inclou la renovació del mobiliari urbà amb la incorporació de nous bancs i papereres, la instal lació d'una nova font d'aigua potable i el trasllat de la caseta dels lavabos públics. Les actuacions es completaran amb la millora de les xarxes de sanejament i de subministrament d'aigua potable, una intervenció que permetrà modernitzar les infraestructures de la plaça i garantir-ne un millor funcionament en el futur.

PLAÇA TANCADA DURANT LES OBRES

Mentre durin les obres, previstes durant aproximadament dos mesos, la plaça de Botticelli romandrà tancada al públic i no es podran utilitzar les pistes de bitlles catalanes ni la resta d'equipaments afectats pels treballs. Aquesta restricció serà temporal i respon a la necessitat de garantir la seguretat tant dels operaris com dels veïns durant l'execució de la reforma. Un cop finalitzades les actuacions, l'Ajuntament confia que la plaça recuperi el protagonisme que havia perdut en els darrers anys i torni a esdevenir un espai de convivència i trobada per al veïnat d'Horta. Amb unes instal lacions renovades, més accessibles, una millor il luminació i més zones verdes, el consistori espera convertir aquest espai en un entorn més agradable, segur i funcional per a persones de totes les edats.

Els ‘expats’ posen el català al Poblenou entre l’espasa i la paret

Un estudi de Plataforma per la Llengua analitza la situació de l’idioma en aquesta zona de Barcelona i alerta de la profunda transformació que està patint

Adrià Miró Canturri

Un informe recent elaborat per Plataforma per la Llengua posa en evidència com les transformacions urbanístiques i demogràfiques vinculades al projecte del 22@ poden haver contribuït a un deteriorament de l’ús del català tant en l’àmbit comercial com en les interaccions quotidianes dins el barri del Poblenou. Aquest estudi, que s’ha presentat en el marc de la campanya titulada “Llengua, torna a casa”, denuncia que un model de ciutat basat en la substitució progressiva dels veïns històrics està afeblint la presència i vitalitat lingüística catalana.

TRANSFORMACIONS URBANES

I SOCIALS AMB EFECTES

LINGÜÍSTICS

L’anàlisi realitzada per l’entitat destaca una correlació entre l’encariment sostingut dels habitatges, l’increment notable de població estrangera amb un alt poder adquisitiu -els anomenats expats-, i el descens gradual però persistent de l’ús social del català. Segons ha explicat Xavier Dengra, coordinador d’Empresa i Consum de Plataforma per la Llengua, “el Poblenou ha esdevingut un producte immobiliari que atrau

residents internacionals gràcies a les polítiques institucionals orientades a la seva transformació urbana”, fet que ha provocat que els preus mitjans dels lloguers augmentin un 70,5% entre el 2014 i el 2025, mentre que els preus de compra han crescut un 84%, superant àmpliament les mitjanes barcelonines.

“Al carrer tenim l’oportunitat trobar-nos amb molta més ciutadania que ja ens reconeix i s’acosta per ajudar-nos en el diagnòstic de la ciutat”

EVOLUCIÓ LINGÜÍSTICA ALS ESTABLIMENTS COMERCIALS

Aquesta dinàmica té repercussi-

ons directes sobre la llengua utilitzada als comerços locals. L’estudi analitza exhaustivament la retolació identificativa i informativa així com les pràctiques orals d’atenció al client en una mostra representativa de 67 establiments situats a la Rambla del Poblenou. Els resultats indiquen un increment molt destacat de l’anglès com a llengua informativa: mentre que el 2012 aquesta llengua no apareixia als rètols informatius externs ni interiors, el percentatge ha cres-

cut fins al 26% durant aquest any 2026. En paral lel, tot i que el català manté una presència majoritària (78%) en la retolació identificativa juntament amb el castellà, es detecta una lleugera disminució en els rètols informatius on passa del 68% al 64%. El castellà també incrementa notablement aquesta tipologia de retolació fins al 46%, reforçant així una tendència clara cap a una funcionalitat més pràctica d’aquestes llengües.

Pel que fa a les interaccions orals amb els clients, s’observa una substitució progressiva: mentre que fa deu anys gairebé dos terços dels treballadors atenia principalment en català (69%), actualment només ho fan menys de la meitat (48%). En canvi, l’ús oral del castellà com a resposta ha augmentat des d’un modest 29% fins al 52%. Aquesta evolució reflecteix canvis profunds tant socials com econòmics associats als processos d’arribada massiva d’expatriats i turistes.

GENTRIFICACIÓ: NOU FACTOR D’AMENAÇA PER AL CATALÀ

El fenomen conegut com a gentrificació emergeix així com un factor determinant pel retrocés lingüístic observat. Aquest procés no és exclusiu del Poblenou sinó que afecta altres zones emblemàtiques com Gràcia a Barcelona o barris antics d’altres ciutats catalanoparlants -com Girona o València- on també s’ha detectat una pèrdua progressiva de pes social de la llengua pròpia.

Davant aquesta realitat, Plataforma per la Llengua reclama enfocar les polítiques públiques des d’una perspectiva territorialitzada i incorporar estudis específics d’impacte lingüístic abans d’aprovar grans operacions urbanístiques susceptibles d’influir negativament sobre l’arrelament sociolingüístic local. Es tracta també d’adoptar mesures correctores dirigides tant als nous residents com als agents econòmics perquè contribueixin activament a mante -

nir viu l’ús social del català.

PROPOSTES CONCRETES: CONTROLS NORMATIUS I PLANS PILOT

Davant aquest escenari complex, Plataforma per la Llengua proposa implementar estudis pilot sobre impacte lingüístic vinculats als grans projectes urbanístics amb perspectives comparables als estudis ambientals vigents actualment; crear indicadors periòdics per monitoritzar usos socials; enviar cartes informatives als nous empadronats promovent cursos formatius; exigir plans obligatoris d’acollida lingüística empresarial; ampliar ofertes formatives adaptades especialment pel sector comercial; intensificar inspeccions administratives enfocades al compliment normatiu, i incorporar clàusules específiques relacionades amb criteris lingüístics tant en ajudes econòmiques destinades al comerç històric com en documents contractuals vinculats a habitatges nous.

Així mateix proposa reforçar controls municipals mitjançant formularis adaptats durant sol licituds administratives per garantir ús correcte del català en retolacions comercials; establir zones protegides culturalment tenint present criteris lingüístics, o fomentar sancions proporcionades quan s’incompleixi normativa vigent referent tant a senyalització física com digital.

ÀREA METROPOLITANA

SANT BOI INICIA LES OBRES DEL SEU CINQUÈ CAP AMB UNA INVERSIÓ DE 12 MILIONS D’EUROS

El nou centre de Marianao entrarà en funcionament el 2028, descongestionarà altres CAP i incorporarà nous serveis de salut mental infantil i juvenil

El Departament de Salut ha iniciat la construcció del cinquè Centre d’Atenció Primària de Sant Boi de Llobregat, que s’ubicarà al barri de Marianao. El nou equipament suposarà una inversió aproximada de 12 milions d’euros, incloent-hi el projecte, l’obra i l’equipament, i es preveu que entri en funcionament a mitjan 2028. El centre permetrà donar resposta al creixement

demogràfic de la ciutat i reduir la pressió assistencial dels CAP Montclar i Molí Nou. També reforçarà l’atenció primària i millorarà l’accessibilitat als serveis sanitaris, especialment en l’àmbit de la salut mental.

L’edifici s’aixecarà al carrer Antoni Gaudí, 86, en un terreny cedit per l’Ajuntament. Tindrà uns 3.455 metres quadrats construïts, distribuïts en quatre plantes, amb espais amplis, llum natural i materials pensats per humanitzar l’atenció. La gerent de la regió sanitària Barcelona Metropolitana Sud, Anna García-Altés, ha defensat que el CAP reforça una atenció primària “robusta, accessible i resolutiva”. L’alcaldessa, Lluïsa Moret, ha destacat que l’equipament atendrà el barri més poblat del municipi i permetrà reformar el CAP Montclar.

SANT FELIU I EL CONSORCI DE LA ZONA FRANCA

SIGNEN UN CONVENI PER MUNICIPALITZAR EL

CENTRE DE SERVEIS EL PLA

Un protocol d'intensions que permetrà a l'Ajuntament adquirir el 53,91% del Centre de Serveis El Pla abans de finals del 2027

L’Ajuntament de Sant Feliu i el Consorci de la Zona Franca de Barcelona han signat un protocol d’intencions perquè el consistori pugui adquirir el 53,91% del Centre de Serveis El Pla abans de finals del 2027. L’acord estableix el full de ruta per a la futura transmissió de la participació que actualment té el CZFB.

L’objectiu és reforçar la titularitat pública municipal de l’immoble, simplificar-ne la gestió i impulsar la transformació dels polígons de Sant Feliu. L’alcaldessa, Lourdes Borrell, ha destacat que el conveni és clau per a la transformació urbana i empresarial de la ciutat. El protocol no és vinculant ni suposa una compravenda immediata. Defineix les passes necessàries abans de formalitzar l’operació, com les taxacions independents, els estudis jurídics, les au-

toritzacions administratives i els acords interns de totes dues parts.

La signatura també impulsa el futur Districte d’Innovació Empresarial, que vol convertir els polígons en espais més connectats amb l’urbanisme, les empreses, el coneixement i la recerca. El projecte vol potenciar sectors com la indústria farmacèutica, les manufactures avançades i la intel ligència artificial.

EL PLA DE REHABILITACIÓ EXTENSIVA DE SANT ILDEFONS REP EL PREMI COMPROMÍS METROPOLITÀ 2030

L’Ajuntament de Cornellà, amb el suport del Consorci Metropolità de l’Habitatge, és reconegut pel PEMB per la seva aposta integral en rehabilitació urbana sostenible i social

El Pla Estratègic Metropolità de Barcelona ha distingit el Pla de Rehabilitació Extensiva de Sant Ildefons, impulsat per l’Ajuntament de Cornellà i amb el suport del Consorci Metropolità de l’Habitatge, amb el guardó Compromís Metropolità en la categoria Missions 2030. El projecte vol rehabilitar fins a 150 comunitats i 3.600 habitatges del barri. La primera fase preveu actuar en 49 edificis i 1.176 pisos, amb una inversió superior als 32,5 milions d’euros, finançats majoritàriament amb fons europeus.

Les actuacions inclouen millores en l’aïllament tèrmic, l’eficiència energètica, l’accessibilitat, la seguretat estructural i els espais comuns. El pla també incorpora acompanyament tècnic individualitzat per a les comunitats veïnals i mecanismes de finançament flexibles perquè hi puguin accedir totes les famílies, especialment les més vulnerables. El PEMB ha destacat que la iniciativa combina rehabilitació urbana, justícia social i adaptació climàtica. El guardó es lliurarà el 23 de juny a l’auditori del Parc Científic de Barcelona, durant el Consell General anual del PEMB.

EL NOU PULMÓ VERD DE BADALONA QUE JA S'ESTÀ COMENÇANT A CONSTRUIR

L’Ajuntament inicia la urbanització d’un parc de més de 18.000 m² amb un pressupost proper als 3 milions d’euros i un termini d’execució de 10 mesos

L’Ajuntament de Badalona ha iniciat les obres del parc Nelson Mandela, al barri de Montigalà, una actuació que completarà la urbanització d’aquest espai i el convertirà en un dels grans parcs urbans de la ciutat. Els treballs tenen un pressupost de gairebé 3 milions d’euros i un termini d’execució de deu mesos.

L’actuació afectarà 18.063 metres quadrats, entre els carrers Migjorn, Nelson Mandela, Tànger i l’abat Escarré. El projecte preveu nous itineraris accessibles, zones d’estada i lleure, àrees enjardinades, enllumenat públic, mobiliari urbà i la renovació de les xarxes de serveis. També es millorarà la connexió entre la primera fase del parc i el lateral de la C-31, facilitant l’accés des del pas soterrani sota l’avinguda Martí i Pujol.

El nou parc incorporarà espècies mediterrànies com pi pinyoner, alzines, xiprers i plataners, a més de xicrandes, acàcies i tipuanes. També hi haurà jocs infantils, espais biosaludables, zones de descans i una àrea per a gossos. L’alcalde, Xavier Garcia Albiol, ha destacat que el projecte forma part de l’aposta municipal per crear grans parcs a Badalona.

ÀREA METROPOLITANA

SANTA COLOMA RENOVARÀ L'ASFALT DE 30 CARRERS I AVINGUDES AMB UNA INVERSIÓ DE 2,7 MILIONS D'EUROS

La campanya actuarà sobre més de 52.000 metres quadrats de paviment i es desplegarà en tres fases fins al febrer del 2027

L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet posarà en marxa una nova campanya d’asfaltat per renovar uns 52.400 metres quadrats de paviment arreu de la ciutat. El pla preveu una inversió global de 2,7 milions d’euros i inclou una trentena d’actuacions repartides per tots els districtes.

L’objectiu és millorar la seguretat viària i l’accessibilitat de vehicles i vianants, així com renovar alguns dels principals eixos de mobilitat del municipi. La primera fase començarà a partir del 20 de juliol, amb una inversió de 660.235 euros, i actuarà en carrers com Aragó, Anselm de Riu, Cervantes i Santiago Rusiñol.

La segona fase està prevista a l’octubre i la tercera al desembre, amb la previsió de completar totes les actuacions el febrer del 2027. Entre les vies afectades també hi ha les avingudes de la Pallaresa i dels Ba-

nús, el passeig de Llorenç Serra i la rambla de Sant Sebastià. Els treballs inclouran la renovació de la senyalització horitzontal. Paral lelament, l’Ajuntament impulsarà aquest estiu una campanya de tractaments antilliscants en una quinzena de carrers de vianants.

LLUM VERDA A L’ENTORN DE LA MASIA DE CAN CABASSA QUE TINDRÀ 15 HABITATGES D’HPO I UN NOU PARC DE 4.100 M²

La reordenació urbanística d’aquesta parcel la permetrà construir dos edificis privats que podrien acollir una residència per a estudiants

El ple municipal ha aprovat provisionalment la modificació del Pla general metropolità a l’àmbit de la masia de Can Cabassa, amb els vots favorables de tots els grups excepte Esplugues en Comú Podem, que s’ha abstingut. El tràmit permet avançar en la reordenació urbanística d’una parcel la de 13.200 metres quadrats. La proposta preveu reservar sòl perquè l’Ajuntament pugui construir 15 habitatges de protecció oficial destinats a lloguer. L’edifici tindrà planta baixa i dos pisos i se situarà entre l’avinguda de Can Cabassa i el carrer Josep Valls.

El planejament també inclou la creació d’un parc en forma de corredor verd de 4.100 metres quadrats, situat a la part posterior de la masia. Aquest espai ge-

nerarà una nova connexió verda entre l’avinguda de Can Cabassa i el carrer Josep Valls, i serà adequat per la propietat. La parcel la també podrà acollir dos edificis privats amb usos residencials especialitzats, sanitaris, culturals o esportius. La propietat ha expressat la voluntat d’impulsar-hi una residència per a estudiants. La masia, inclosa al catàleg de patrimoni, mantindrà la seva protecció.

La memòria de les preses de la Trinitat Vella arribarà al Liceu

La rosa dels set pètals, que s'estrenarà el juny del 2027, convertirà els testimonis dels veïns i veïnes del districte en una producció comunitària sobre la memòria, la repressió franquista i la identitat col·lectiva

Lourdes Tasies Cano

El Gran Teatre del Liceu tornarà a convertir els barris de Barcelona en protagonistes d'una de les seves produccions. Després de l'experiència viscuda amb La gata perduda al Raval, la institució trasllada ara el projecte participatiu Òpera Prima al districte de Sant Andreu amb una obra que posa el focus en la memòria històrica i en les vivències dels seus habitants.

El resultat serà La rosa dels set pètals, una òpera que s'estrena-

rà del 4 al 6 de juny del 2027 i que prendrà com a punt de partida un dels episodis menys coneguts de la història de Barcelona: la presó de dones de la Trinitat Vella durant la dictadura franquista. A partir d'aquesta realitat històrica, la producció vol recuperar la memòria de les dones que hi van ser empresonades i reivindicar unes vivències que durant dècades han quedat relegades a un segon pla. Però l'obra va molt més enllà d'aquest exercici de recuperació històrica. També construeix un retrat coral

de Sant Andreu a través dels records, les experiències i les històries compartides pels seus veïns i veïnes, convertint els set barris del districte en protagonistes d'una narració que connecta passat i present. D'aquesta manera, la memòria individual es transforma en un relat col lectiu que reflexiona sobre la identitat, l'arrelament i la transmissió de la història entre generacions.

UNA HISTÒRIA ÍNTIMA PER EXPLICAR UNA REALITAT COL · LECTIVA

tes amb veïns, entitats i persones que van viure directament aquells fets.

A més, una de les persones que ha contribuït a aquesta reconstrucció és la Pilar Rebaque, antiga presa política. Durant la presentació del projecte va destacar que transformar aquests records en una òpera significa convertir una experiència personal en patrimoni col lectiu. També va remarcar la necessitat que les noves generacions coneguin la repressió específica que van patir moltes dones durant la dictadura.

ELS BARRIS DEIXEN DE SER ESPECTADORS

Hi intervindrà un gran cor popular format per unes 250 persones procedents d'una vintena de corals del districte

Més que una producció del Liceu, La rosa dels set pètals es planteja com una obra creada des del territori. Prop de 70 entitats, associacions i equipaments culturals del districte han participat en el desenvolupament del projecte, mentre centenars de veïns prendran part en els assajos, el procés

El fil narratiu gira al voltant de l'Amèlia, una dona gran que, des d'una residència, reviu els records del seu empresonament durant el franquisme. Entre aquests records emergeix la desaparició de la seva filla, nascuda mentre ella estava reclosa a la presó de la Trinitat Vella. Per poder donar realitat i sentiment aquesta història, la dramaturga Blanca Bardagil ha elaborat el llibret després de mesos d'entrevis-

creatiu i les representacions.

Els set pètals del títol simbolitzen Sant Andreu de Palomar, la Trinitat Vella, el Bon Pastor, Baró de Viver, la Sagrera, Navas i el Congrés i els Indians. Tots ells estaran representats damunt l'escenari a través d'un gran cor popular format per unes 250 persones procedents d'una vintena de corals del districte. La música ha estat composta per Tomàs Peire i Lucas Pei-

re, mentre que la direcció escènica correspon a Israel Solà. La direcció musical serà responsabilitat de Manel Valdivieso i la coordinació del cor anirà a càrrec de Buia Reixach.

QUATRE ANYS DE CONSTRUCCIÓ COL · LECTIVA

L'estrena serà només la culminació d'un treball iniciat tres anys abans. Des del 2024 s'han organitzat activitats de tota mena per implicar el territori: entrevistes, tallers, visites patrimonials, sessions amb escoles i trobades amb el teixit associatiu.

Aquest procés també deixarà un llegat que anirà més enllà de les representacions al Liceu. Paral lelament a la creació de l'òpera, el projecte impulsa el Cofre d'Històries, un arxiu digital que recopila fotografies, vídeos, documents i testimonis orals aportats pel veïnat. L'objectiu és preservar la memòria popular dels set barris de Sant Andreu i crear un fons documental que reculli les vivències, els records i les històries del territori perquè puguin ser consultats i transmesos a les generacions futures.

EL LICEU REIVINDICA EL SEU PAPER SOCIAL

Durant la presentació de la producció, el president de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, Salvador Alemany, va defensar que el teatre ha de ser un espai compartit amb la ciutadania i no únicament un escenari per a grans produccions líriques. També va afirmar que iniciatives com aquesta demostren que la cultura pot esdevenir una eina de cohesió social i de diàleg entre institucions i barris.

En la mateixa línia, la regidora de Sant Andreu, Marta Villanueva, va subratllar que el projecte ofereix una oportunitat per explicar la diversitat del districte des de la mirada dels seus propis habitants i va valorar positivament que una institució com el Liceu incorpori el territori al centre del seu procés creatiu.

Un

edifici

abandonat

del Paral·lel es convertirà en el nou cervell de les emergèn cies de Barcelona

L’Ajuntament invertirà 36,6 milions d’euros en un centre que reunirà Guàrdia Urbana, Bombers, Mossos i SEM i que estarà acabat a finals del 2028

Marta Gutiérrez

Barcelona transformarà l’actualment desocupat edifici Llac, situat a l’avinguda del Paral lel, en el nou Centre de Coordinació Operativa i d’Emergències de la ciutat. L’Ajuntament preveu invertir-hi 36,6 milions d’euros per crear una infraestructura estratègica que permeti coordinar millor la resposta davant grans emergències.

El futur centre reunirà la Guàrdia Urbana, els Bombers de Barcelona, els Mossos d’Esquadra i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) en

unes instal lacions molt més grans i tecnològicament avançades que les actuals.

UN NOU CENTRE DE MÉS DE 6.700 METRES QUADRATS

L’actuació preveu la rehabilitació integral de l’edifici Llac, ubicat al conjunt de les Tres Xemeneies, al barri del Poble-sec.

L’immoble té una superfície construïda de 6.763 metres quadrats, distribuïts entre una planta baixa, quatre plantes superiors i dos soterranis.

Actualment, l’edifici està en de-

sús i presenta una estructura de formigó vist sense tancaments interiors. La reforma mantindrà elements característics com la façana de gelosia ceràmica, però renovarà completament l’interior.

GAIREBÉ EL DOBLE D’ESPAI

OPERATIU

El nou centre suposarà un salt important respecte a les instal lacions actuals del carrer de Lleida.

La superfície útil operativa passarà de 3.251 metres quadrats a més de 5.000, fet que permetrà ampliar

els espais compartits i els llocs de treball. L’objectiu és facilitar una coordinació més directa entre els diferents cossos i millorar tant la capacitat de resposta com les condicions laborals dels professionals.

SALES DE CRISI I CONTROL D’EMERGÈNCIES EN TEMPS

REAL

El futur equipament comptarà amb sales de control conjunt, sales de crisi, una sala de premsa i espais específics per a cada cos d’emergències. Els soterranis concentraran les zones tècniques i logístiques, amb vestuaris, magatzems i el centre de processament de dades. Les plantes inferiors acolliran el nucli operatiu des d’on es gestionaran les emergències en temps real, mentre que les plantes superiors es reservaran per als diferents cossos de seguretat i emergències.

La part superior de l’edifici disposarà d’espais comuns com menjador, terrasses i zones de descans.

TECNOLOGIA PER MANTENIR

EL SERVEI FINS I TOT EN UNA CRISI

El centre incorporarà sistemes tecnològics d’última generació, entre els quals hi haurà videowalls, sistemes de videoconferència, xarxes de comunicació multitecnològiques i un centre de processament de dades d’alta seguretat.

També tindrà infraestructures de comunicació i sistemes energètics duplicats per garantir que el servei

La reforma mantindrà elements característics com la façana de gelosia ceràmica, però renovarà completament l’interior

continuï funcionant davant avaries o situacions crítiques.

L’Ajuntament vol que el nou centre estigui preparat per gestionar emergències complexes i evitar que una fallada tecnològica pugui deixar inoperativa la coordinació dels serveis.

UN EDIFICI MÉS EFICIENT

I SOSTENIBLE

La reforma incorporarà mesures d’eficiència energètica, sistemes avançats de climatització i il luminació circadiana. Una de les actuacions més singulars serà la recuperació de la calor generada pels equips tecnològics.

Aquesta energia es reutilitzarà per climatitzar l’edifici durant determinades èpoques de l’any, amb l’objectiu de reduir el consum energètic.

LES OBRES COMENÇARAN EL 2027

La inversió total serà de 36,6 milions d’euros, IVA inclòs, una xifra que cobreix tant la rehabilitació de l’edifici com la instal lació de la nova tecnologia. Les obres es licitaran pròximament i està previst que comencin a principis del 2027.

La durada estimada dels treballs és de 18 mesos, als quals s’afegirà la implantació dels sistemes tecnològics. La previsió és que el nou Centre de Coordinació Operativa i d’Emergències estigui completament acabat a finals del 2028.

SEGURETAT

La demanda dels veïns de l’entorn del Camp Nou pels dies de partit

Les entitats veïnals denuncien problemes de mobilitat, incivisme i dificultats d’accés als habitatges, i demanen a l’Ajuntament i al Barça actuacions abans de l’inici de la temporada

Lourdes Tasies Cano

A les portes de l'inici de la nova temporada, les entitats veïnals dels barris que envolten l'Spotify Camp Nou tornen a reclamar una resposta conjunta de l'Ajuntament de Barcelona i del FC Barcelona davant els problemes que, asseguren, es repeteixen cada vegada que l'estadi acull un partit. Les associacions denuncien que l'augment

de l'afluència de públic provoca afectacions constants en la mobilitat , dificulta la vida quotidiana dels residents i genera situacions d' incivisme que, segons afirmen, fa anys que s'arrosseguen.

La petició ha estat impulsada per la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), juntament amb diverses entitats dels barris pròxims a l'estadi, que consideren necessari adoptar noves me-

sures abans que el Camp Nou recuperi plenament l'activitat esportiva.

CARRERS BLOQUEJATS I DIFICULTATS PER ARRIBAR A CASA

Segons denuncien les associacions, els dies de partit els talls de trànsit i les restriccions de circulació alteren notablement la mobilitat dels residents. Expliquen que molts carrers queden parcialment o totalment tallats, diverses línies

reduïda, la gent gran o els veïns que necessiten algun tipus d'assistència, que en alguns casos han hagut de demanar suport policial per poder arribar al seu domicili.

MÉS MESURES DE SEGURETAT I CONTROL

Els veïns reclamen un conjunt d'actuacions que permetin compatibilitzar l'activitat de l'estadi amb el dia a dia dels barris. Entre les principals demandes destaca la instal lació de càmeres de videovigilància als punts més conflictius de l'entorn, amb l'objectiu de reforçar la seguretat i facilitar el control dels accessos durant els esdeveniments esportius.

També proposen la creació d'un registre de veïnatge que permeti identificar els residents autoritzats a circular per les zones restringides els dies de partit, així com establir alternatives de transport públic quan algunes línies d'autobús quedin suspeses. A més, reclamen la presència d'agents cívics que orientin els aficionats i ajudin els veïns a moure's pel barri amb més facilitat.

"Quan s'acaba el partit, els carrers queden plens de brutícia i soroll fins ben entrada la nit"

d'autobús deixen de prestar servei de manera habitual i els accessos a les seves llars es compliquen durant hores. Així mateix, asseguren que hi ha veïns que poden arribar a passar fins a cinc hores sense poder accedir amb normalitat a casa seva o desplaçar-se pel barri els dies de partit. Els talls de carrers, les restriccions de trànsit i la gran afluència d'aficionats dificulten tant els desplaçaments a peu com en vehicle, alterant la rutina de moltes persones.

Aquestes afectacions no només compliquen les entrades i sortides dels habitatges, sinó també l'accés als comerços, centres sanitaris o altres serveis de proximitat. La situació és especialment delicada per a les persones amb mobilitat

PREOCUPACIÓ PELS

EPISODIS D'INCIVISME

Més enllà dels problemes de mobilitat, les entitats també alerten de l'increment d'actituds incíviques coincidint amb els partits del Barça. Denuncien que és habitual veu-

re concentracions massives de persones consumint alcohol al carrer, ocupant les calçades o utilitzant l'espai públic de manera inadequada. Aquesta situació també preocupa els residents de la zona. Maria López, veïna de l'entorn del Camp Nou, assegura que els dies de partit "és impossible descansar i, fins i tot, caminar amb normalitat pel barri". Explica que sovint es troba grups de persones consumint alcohol sota casa seva i lamenta que "quan s'acaba el partit, els carrers queden plens de brutícia i soroll fins ben entrada la nit".

UNA REIVINDICACIÓ DE CARA A LA NOVA TEMPORADA

Les associacions veïnals insisteixen que en cap cas qüestionen l'activitat esportiva del FC Barcelona ni el retorn progressiu de l'equip al Spotify Camp Nou. Al contrari, reconeixen la importància social, econòmica i esportiva que té el club tant per al districte com per a la ciutat. Tanmateix, consideren que aquesta recuperació de l'activitat ha d'anar acompanyada de mesures que protegeixin els drets dels residents i evitin que siguin els principals afectats cada vegada que hi ha un partit o un gran esdeveniment. Per aquest motiu, reclamen que l'Ajuntament de Barcelona, el FC Barcelona i la resta d'administracions implicades treballin de manera coordinada per implementar actuacions que redueixin les afectacions abans que l'estadi recuperi plenament la seva activitat.

ÀREA METROPOLITANA

L'ÀREA DE BARCELONA TINDRÀ UN NOU GRAN PARC FLUVIAL: 18.000M²

I 1,5 MEUR D'INVERSIÓ

L’AMB i l’Ajuntament de Ripollet volen recuperar ambientalment l'espai entre els rius Sec i Ripoll i connectar-lo amb el centre urbà i el futur hospital comarcal

Ripollet ha començat la transformació d’un dels seus espais naturals més estratègics amb les obres per crear un nou parc fluvial a la confluència dels rius Sec i Ripoll, i al parc de Maria Regordosa i del Masot. L’actuació, impulsada per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, abasta 18.000 metres quadrats i suposa una inversió de prop d’ 1,5 milions d’euros, cofinançats amb l’Ajuntament.

El projecte vol recuperar ecològicament un tram del riu Sec, millorar la biodiversitat de ribera i reconnectar la ciutat amb el seu entorn natural. També permetrà restaurar hàbitats, eliminar vegetació invasora i crear un espai més amable per a la ciutadania.

Entre les actuacions previstes hi ha l’eliminació de barreres físiques i visuals, com els talussos de formigó, la remodelació de la topografia i la creació de zones de refugi per a la fauna. També s’incorporaran espais per aprofitar l’aigua de pluja i afavorir la vegetació autòctona. Una de les principals novetats serà un pas fluvial inundable sobre el riu Ripoll, que facilitarà els desplaçaments a peu i en bicicleta entre les dues ribes.

PSC, MOVEM I ERC PROPOSEN ACTIVAR INSPECCIONS I RECÀRREC DE L’IBI PER MOBILITZAR PISOS BUITS A CASTELLDEFELS

Els grups municipals reclamen mesures per ampliar el parc de lloguer assequible davant l’elevat nombre d’habitatges desocupats

Un estudi encarregat per l’Ajuntament de Castelldefels ha detectat 1.115 immobles amb signes de desocupació permanent al municipi. Segons el PSC, Movem i ERC, aquesta xifra evidencia la necessitat d’actuar per mobilitzar habitatges buits i garantir el dret a un habitatge digne.

L’informe situa el Centre com el barri amb més pisos deshabitats, amb 238, seguit del Castell-Poble Vell, Vista Alegre i el Poal. Del total d’immobles identificats, 734 es podrien incorporar al mercat residencial a curt o mitjà termini, mentre que 381 requeririen rehabilitació prèvia.

Els grups de l’oposició progressista han defensat una moció conjunta per impulsar inspeccions sistemàtiques, crear un pla municipal específic, elaborar un registre de pisos buits, aplicar el recàrrec de l’IBI i posar en marxa una oficina especialitzada per gestionar cessions temporals o rehabilitacions destinades a habitatge assequible.

La iniciativa, però, ha quedat rebutjada després que el govern municipal del PP, encapçalat per Manuel Reyes, presentés una esmena a la totalitat. PSC, Movem i ERC reclamen que els pisos buits formin part de les polítiques contra l’emergència residencial.

APROVAT EL PLANEJAMENT PER A LA IMPLANTACIÓ D’INDITEX I EL TRASLLAT D’ALCAMPO A SANT ADRIÀ DE BESÒS

El grup Inditex implantarà quatre seus empresarials a la ciutat

La Comissió Territorial d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona ha aprovat definitivament el planejament que permetrà la implantació de quatre seus empresarials d’Inditex a Sant Adrià de Besòs. El projecte preveu activitats vinculades a la producció audiovisual, el patronatge, l’aparadorisme, el disseny i els magatzems. Per fer possible l’operació, l’actual hipermercat Alcampo es traslladarà a una parcel la situada just davant de l’emplaçament actual. El solar que quedarà lliure acollirà el nou complex d’Inditex, en un àmbit situat entre els carrers Pi i Gibert, Ramon Viñas,

l’avinguda d’Eduard Maristany i l’avinguda de la Platja.

El pla afecta dues parcel les industrials que sumen 89.549 metres quadrats. A la parcel la nord, ara ocupada per edificacions en desús, s’hi ubicarà el nou Alcampo, amb 15.000 metres quadrats de sostre. A l’altra parcel la, Inditex disposarà de 164.098 metres quadrats edificables i podrà aixecar edificis de planta baixa i quatre plantes.

L’alcaldessa, Filo Cañete, ha destacat que el projecte generarà activitat econòmica i noves oportunitats d’ocupació, i reforçarà Sant Adrià com a nova centralitat metropolitana.

ÀREA METROPOLITANA

LA PISTA D’ATLETISME DE CAN LLOBET A BARBERÀ ESTRENA UNA NOVA ETAPA DESPRÉS D’UNA RENOVACIÓ INTEGRAL DE MÉS D’1,3 MILIONS D’EUROS

La remodelació de l’equipament, inclosa en el Pla d’Actuació Municipal 2023-2027, reforça el compromís municipal amb l’esport, els hàbits saludables i la cohesió social

Barberà del Vallès ha inaugurat la renovada pista d’atletisme de Can Llobet, un equipament esportiu de referència que ha estat sotmès a una actuació integral de millora. Les obres formen part del Pla d’Actuació Municipal 2023-2027 i han suposat una inversió total d’ 1,36 milions d’euros. La intervenció ha permès renovar completament el paviment esportiu, construir una segona cua de sortida, substituir la gespa artificial perimetral, renovar les porteries de futbol americà i instal lar una nova graderia per millorar el confort d’usuaris i espectadors.

A més, s’han destinat més de 120.000 euros al subministrament de nou equipament de competició, amb l’objectiu de modernitzar el material necessari per a la pràctica de l’atletisme en millors condicions. Durant la inauguració, la regidora d’Esports, Susana González , ha destacat que l’actuació és un reconeixement als clubs i esportistes de la ciutat. L’alcalde, Xavier Garcés, ha remarcat que prop de 6.000 persones tenen abonament per accedir a les pistes, més d’un 17% de la població barberenca.

COMENÇA LA INSTAL·LACIÓ DELS NOUS CONTENIDORS DE RESIDUS A MONTCADA I REIXAC

Les noves bateries que substituiran els contenidors actuals seran més accessibles, més eficients i ocuparan menys espai de la via pública

L’Ajuntament ha començat aquesta setmana el desplegament dels nous contenidors de superfície que substituiran els soterrats i els de càrrega lateral actuals, que han quedat obsolets. L’actuació forma part dels nous contractes de neteja viària i recollida de residus impulsats sota la marca ‘Mira per tu, per tothom’.

El canvi preveu la instal lació de 140 bateries de contenidors, amb un total de 700 unitats. El desplegament es farà en dues fases: primer se substituiran els contenidors soterrats i, posteriorment, els de càrrega lateral. Els nous elements continuaran funcionant amb sistema obert i tindran un contenidor per a cada fracció: orgànica, vidre, envasos, paper i cartró, i inorgànica.

Segons el consistori, els nous contenidors seran més accessibles, resistents i eficients, amb menys impacte visual i menor ocupació de l’espai públic. També permetran una recollida i neteja més automatitzades. Durant la instal lació, els contenidors nous estaran precintats fins que entrin en servei. L’obertura comportarà la posada en funcionament de quatre nous camions de càrrega bilateral i un vehicle bicompartimentat per a la recollida comercial.

EL METRO DE BARCELONA BAT UN NOU RÈCORD AL MAIG AMB 44,8 MILIONS DE VIATGERS

El suburbà supera per primera vegada els 44 milions d’usuaris en aquest mes, mentre els autobusos urbans registren la primera caiguda interanual des de la pandèmia

El metro de Barcelona ha tancat el millor mes de maig de tota la seva sèrie històrica, amb 44,8 milions de viatgers. Segons dades provisionals de l’Institut Nacional d’Estadística, la xifra suposa un increment del 3,2% respecte al mateix període de l’any passat i és la primera vegada que supera els 44 milions d’usuaris en un maig.

El creixement del suburbà contrasta amb la caiguda dels autobusos urbans, que van transportar 20,3 milions de passatgers i van perdre un 5% d’usuaris en comparació amb l’any anterior. És el primer descens interanual en un mes de maig des de la pandèmia. Entre gener i maig, el metro ja ha superat els 215 milions de viatgers, un 4,6% més que durant els cinc primers mesos de l’any passat. Els autobusos urbans, en canvi, acumulen 98,7 milions d’usuaris, amb una lleugera davallada del 0,2%.

Menys del 40% de les llars de renda baixa de Barcelona

tenen aire

condicionat, pel 72% de les de renda alta

Les

desigualtats davant la calor: l’escletxa entre tenir un aire o viure en un forn

Redacció

A la demarcació de Barcelona, el percentatge d' habitatges amb sistema de refrigeració passa del 38,9% a les llars de menys ingressos, al 71,2% entre les de renda alta, amb una mitjana provincial del 57,2%. Però només el 2,2% del total disposa d'aerotèrmia, l'opció eficient que no dispara ni la factura ni les emissions. És una de les principals conclusions d'un estudi de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), que ha analitzat el risc de mortalitat per la calor segons l'habitatge a la província de Barcelona La conclusió

de fons és que la mortalitat i el patiment per calor són el resultat d'unes desigualtats que el clima amplifica, però no origina.

MÉS RIC, MÉS PROTEGIT

Qui es pot protegir de la calor i qui no depèn de la renda, de l'estat de l'habitatge i del territori on es viu, resisteix millor les altes temperatures. La resposta privada, sobretot d'aire condicionat, arriba primer allà on les rendes ho permeten, de manera que reprodueix aquesta fractura en comptes de tancar-la.

El document conclou que el confort tèrmic d'estiu ha de tenir

el mateix estatus que la protecció davant el fred a l'hivern, i per ferlo efectiu proposa desplegar una transició energètica justa, ordenada en el temps i finançada amb criteris redistributius a través d'un fons climàtic provincial. Aquest desplaçament té, a més, una base legal recent: el reial decret llei 7/2026 converteix la transició energètica en competència pròpia dels ens locals.

Segons l'informe, la desigualtat davant la calor s'explica per tres dimensions amb una arrel comuna: l'exposició (que al litoral pren la forma de nits tropicals i a l'interior de dies tòrrids), la vulnerabili-

El document conclou que el confort tèrmic d'estiu ha de tenir el mateix estatus que la protecció davant el fred a l'hivern

tat social (renda, edat, composició de la llar i estat del parc d'habitatge) i la capacitat de resposta, que tendeixen a coincidir en els mateixos barris, perquè la densitat, la renda baixa i el parc envellit s'acumulen sobre uns mateixos carrers. En mirar dins de cada perfil d'edat, la fractura decisiva continua sent la renda: l'edat modula, però la renda decideix qui pot combatre la calor a dins de casa.

L'accés a la refrigeració segueix el gradient de renda. A la demarcació de Barcelona, el percentatge d'habitatges amb sistema de refrigeració passa del 38,9% entre les llars de menys de 1.000 euros al mes al 71,2% entre les de 3.000 o més, amb una mitjana provincial del 57,2%. Aquesta bretxa de 32 punts es repeteix, sense excepció, als 16 municipis de més de 50.000 habitants amb mostra suficient. Prop de dues de cada tres llars metropolitanes ja tenen algun aparell d'aire condicionat, però, entre aquestes, només un 2,2% disposa d'aerotèrmia, l'opció més eficient i més compatible amb un model renovable. L'aire

condicionat no resol l'arrel del problema per si sol. A escala global, la refrigeració representa al voltant del 7% del consum elèctric i el 3% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, un pes que creix any rere any.

39 MUNICIPIS PRIORITARIS

El risc es concentra en 39 municipis prioritaris. Són els que compleixen alhora tres condicions: renda baixa, parc d'habitatge deficient i una exposició a la calor per sobre de la mediana de la seva família climàtica. Hi conviuen dues realitats: ciutats mitjanes i pobles de l'interior que es couen de dia (Manresa, Cardona, Artés), que hi entren sobretot per l'estat del parc, i el continu metropolità i la costa on la nit no refresca (l'Hospitalet, Santa Coloma, Badalona, Cornellà, Sant Boi), que hi entren per l'antiguitat d'un parc dens i envellit.

El verd urbà, que refresca sense que ningú hagi de pagar cap factura, també escasseja on més fa falta. Els municipis densos i més exposats són els que menys en tenen per habitant: l'Hospitalet

RECOMANACIONS

L'informe proposa deu mesures organitzades en tres horitzons temporals (protegir ara, desplegar en els pròxims anys i transformar estructuralment) i regides per tres decisions redistributives: a qui es prioritza, amb quins instruments i amb quina relació entre administracions. Aquestes mesures requereixen quatre condicions que les facin possibles: una llei estatal de protecció davant la calor extrema, un fons climàtic provincial finançat en part per l'excedent de les renovables de titularitat pública o públic-comunitària, una governança multinivell entre Estat, Generalitat, Diputació i municipis, i un sistema públic d'indicadors de calor i desigualtat climàtica.

es queda en 4,2 metres quadrats, Santa Coloma en 5,3 i Badalona en 7,9, tots molt per sota de la mediana provincial (28,5).

Un tall de subministrament de diversos dies durant una onada de calor pot més que duplicar la mor-

talitat, perquè deixa sense protecció justament les llars que en depenen.

L'informe ofereix una diagnosi de la desigualtat davant la calor extrema a la demarcació de Barcelona. Ho fa a partir de dades reals dels 311 municipis i els 5,9 milions d'habitants de la província de Barcelona, combinant fonts climàtiques, socioeconòmiques, del parc d'habitatge i energètiques organitzades al voltant de tres dimensions: l'exposició a la calor, la vulnerabilitat social i la capacitat de resposta de cada llar i cada territori.

L'estiu de 2022, el més

càlid registrat a Europa, es van estimar 1.772 morts atribuïbles a la calor a Catalunya, 1.327 a la província de Barcelona

MORTALITAT I RENDA BAIXA

La mortalitat per calor segueix un patró social recurrent. Els es-

tudis situen en una mitjana de 546.000 les morts anuals per calor al món en l'última dècada, un 23% més que als anys 90 del segle XX. L'estiu de 2022, el més càlid registrat a Europa, es van estimar 1.772 morts atribuïbles a la calor a Catalunya, de les quals 1.327 a la província de Barcelona, 235 per cada milió d'habitants. El perfil de risc es repeteix a totes les onades estudiades: una dona gran, malalta, d'un barri de renda baixa i sense aire condicionat.

La transició energètica, sense correctius, reprodueix la desigualtat amb tecnologia nova. La capacitat de generar energia pròpia es reparteix al revés de la necessitat. A l'àrea metropolitana, el potencial fotovoltaic en coberta és de 9,9 kWh/m2 a les seccions més vulnerables i de 27,2 a les menys, gairebé el triple. L'autoconsum es concentra en l'habitatge unifamiliar de renda alta: el 80% dels expedients de bonificació de l'IBI a la província corresponen a aquesta tipologia.

Aquí, ens mou la qualitat

Per això, l’aigua passa gairebé 400.000 controls anuals durant el seu recorregut fins a arribar a tu, amb la màxima qualitat i totes les garanties sanitàries.

Descobreix més a aiguesdebarcelona.cat