LA CIUTAT de Barcelona #3

Aquí, ens mou la qualitat

Per això, l’aigua passa gairebé 400.000 controls anuals durant el seu recorregut fins a arribar a tu, amb la màxima qualitat i totes les garanties sanitàries.

Descobreix més a aiguesdebarcelona.cat

Índex #3

04 Castells a Horta

10 Visita papal

12 Teatre del Raval

16 Breus Barcelona

18 L'altre Gaudí

22 Raimundo Viejo

26 Balcó Gastronòmic

28 Casa Hurtado

32 Plaça de les Tortugues

34 Eleccions 2027

38 El torn dels orfes

42 Comerç de Sants

Maig/juny 2026 46 Camps de futbol

Feliu Renom

Busos interurbans

La nova Rambla

Breus metropolitans

62 Patrimoni amenaçat 64 Unada

66 L'Illa d'Amrum

68 El nom de Nou Barris

72 Monestir de Pedralbes

76 Belén Garcia

80 Calidoscopi cultural

On ens pots trobar?

Associacions de veïns, Ateneus, Biblioteques públiques, Cafeteries, Casals de barri, Cases de la festa, Centres de dia, Casals de la gent gran, Centres de negocis, Centres cívics, Centres esportius, Centres mèdics, Clients, Notaries, Organismes oficials, Residències geriàtriques i Universitats

· Edita: Catonline S.L.

· NIF: B-55620173

· Direcció: Jordi Puchol

· Dipòsit legal: B 5281-2026

· Distribució: CORREOS

ANUNCIA AQUÍ

Horta aixeca la seva pròpia COLLA CASTELLERA

Un grup de joves impulsa la tercera temptativa per portar els castells al barri i converteix una reivindicació històrica en una realitat col·lectiva

Lourdes Tasies Cano

La tercera ha estat la bona. Després de dos intents frustrats —el primer a principis dels anys noranta i el segon just abans de la pandèmia— el barri d’Horta té finalment colla castellera pròpia. El projecte de la nova Colla Castellera d’Horta ha nascut de la mà d’un grup de joves del barri que, en només uns mesos, ha aconseguit mobilitzar prop de 180 persones interessades a participar-hi i convertir una idea sorgida a Instagram en una nova entitat de cultura popular.

La presentació oficial de la colla s’ha fet al Centre Cívic Matas i Ramis, en un acte multitudinari que ha reunit desenes de veïns, curiosos, castellers i representants del teixit associatiu hortenc. En-

tre els impulsors hi havia la Núria Cabarcós, el Joan Ortega, el Francesc Albiol i la Carla Serra, així com el president en funcions, Txema Subietas, una de les figures clau perquè el projecte hagi acabat cristal litzant. “Horta és un barri amb una vida associativa impressionant. Tenim entitats de tota mena, cultura popular, esport, ateneus, agrupaments, associacions... i sempre ens preguntàvem com podia ser que no tinguéssim colla castellera”, explica Subietas. “Veure que uns nanos joves han tingut aquesta iniciativa i que l’han tirada endavant és emocionant.”

La nova colla no només representa l’arribada d’un nou actor dins el món casteller barceloní. També simbolitza la capacitat del barri d’organitzar-se, generar co -

munitat i renovar el seu teixit cultural amb una nova generació disposada a agafar el relleu.

UNA ESPINA CLAVADA DES DELS ANYS NORANTA

Per a Subietas, la creació de la colla té també una dimensió personal. Fa més de tres dècades, quan tenia poc més de vint anys, ja havia intentat impulsar una agrupació castellera al barri. Aquella primera aventura, però, no va arribar a consolidar-se. “Jo tenia 24 o 25 anys i pensava: ‘Com pot ser que Horta no tingui una colla castellera?’. Vam intentar-ho, vam reunir unes vint-i-cinc o trenta persones, però en aquella època no teníem ni xarxes socials, ni WhatsApp, ni les eines que hi ha ara. Tot era molt més complicat”, recorda.

Aquell primer intent va quedar aparcat amb el temps. Anys després, poc abans de la pandèmia, un altre petit grup de joves va tornar a provar sort. També van fer reunions i van intentar mobilitzar gent, però la iniciativa es va acabar dissolent abans de constituir-se formalment.

Ara, però, el context és diferent. La força de les xarxes socials, la facilitat per connectar persones i l’existència d’un teixit associatiu molt consolidat han estat determinants perquè aquesta tercera temptativa sí que hagi prosperat. “La proposta em va arribar per Instagram”, explica Subietas. “Vaig veure un cartell que deia: ‘Estem creant la Colla Castellera d’Horta. Vols participar-hi?’. I vaig pensar: ‘Ostres, una altra vegada’.

Em va remoure moltes coses perquè jo encara tenia aquella espina clavada.” Aquell missatge acabaria convertint-se en l’inici d’una nova etapa per al barri.

DE QUATRE JOVES A UNA COMUNITAT DE 180 PERSONES

Tot va començar amb un petit grup de nois i noies d’entre 16 i 22 anys. Alguns ja tenien experiència castellera i d’altres simplement compartien les ganes de crear una colla pròpia al barri. Sense una estructura definida ni gaire experiència organitzativa, van començar a moure’s per xarxes i a buscar suport dins del món associatiu hortenc. “Són nanos molt joves però amb molta empenta”, explica Subietas. “Van demanar ajuda a gent vinculada al barri, van buscar assessorament i van aconseguir fer la primera reunió a l’Ateneu Hortenc.”

Aquella primera trobada va ser clau. Hi van assistir quaranta persones presencialment i una trentena més de forma telemàtica. L’assistència va sorprendre fins i

“Jo no m’imaginava que arribaríem fins aquí tan ràpid, però la resposta del barri ha estat espectacular”

tot els mateixos impulsors. “Allà vam veure que això podia funcionar”, recorda el president en funcions. “Vam començar a organitzar comissions, a repartir feina i a pensar com podíem fer créixer el projecte.”

Des d’aleshores, el creixement ha estat constant. En només tres mesos han passat de ser una idea embrionària a constituir una entitat amb desenes de socis fundadors, grups de treball actius i un objectiu clar: convertir-se en una colla consolidada dins el panorama casteller català. “Jo no m’imaginava que arribaríem fins aquí tan ràpid”, admet Subietas. “Però la resposta del barri ha estat espectacular.”

LA FORÇA DEL TEIXIT ASSOCIATIU D’HORTA

Si alguna cosa ha facilitat l’aparició de la nova colla és l’existència d’un ecosistema associatiu molt viu. Horta és un dels barris de Barcelona amb més tradició de participació comunitària i cultural, i això ha jugat un paper fonamental en l’èxit inicial del projecte. “Tenim un barri molt canyero asso -

ciativament”, diu Subietas amb orgull. “Hi ha la Coordinadora d’Entitats, l’Ateneu Hortenc, el Foment, entitats esportives, associacions veïnals... Hi ha molta vida de barri.”

Moltes d’aquestes entitats han donat suport des del primer moment a la nova colla, cedint espais, ajudant en l’organització o simplement fent difusió de la iniciativa.

L’Ateneu Hortenc, de fet, va acollir les primeres reunions del projecte, un fet que els impulsors volen reconèixer públicament. “Ens van obrir les portes quan encara no érem res”, destaca Subietas. “Això s’ha d’agrair.”

COMISSIONS, REUNIONS

I MOLTA FEINA INVISIBLE

Tot i l’entusiasme que envolta el projecte, els impulsors insisteixen que crear una colla castellera és una feina enorme. Darrere de la il lusió i les fotografies hi ha mesos de reunions, papers i organització interna. “Han estat tres mesos de reunions constants”, explica. “Reunions entre nosaltres, reunions de comissions... És una feinada.” A més, per constituir-se legalment, la colla ha comptat amb l’assessorament de Torre Jussana, el servei municipal de suport a les associa-

cions, que els ha ajudat a redactar els estatuts i posar en marxa tota la part administrativa.

Mentrestant, els membres de la colla s’han organitzat en diferents comissions: economia, comunicació, patrocinis, cerca de local, músics i logística, entre d’altres. “Tothom s’ha implicat molt.”, destaca. Aquest treball col lectiu ha estat essencial perquè el projecte avancés amb rapidesa. També ha permès repartir responsabilitats i fer que moltes persones sentissin la colla com una cosa pròpia des del primer moment.

EL GRAN PROBLEMA: TROBAR

UN LOCAL D’ASSAIG

Malgrat l’eufòria inicial, la nova colla encara afronta reptes importants. El principal és trobar un local d’assaig adequat. Ara mateix, la Colla Castellera d’Horta no disposa d’un espai fix on entrenar. Les converses amb escoles i equipaments del barri continuen obertes, però la manca d’horaris disponibles i les necessitats específiques dels castellers compliquen les negociacions. “Els horaris dels castells són complicats”, explica Subietas. “Co -

“Per

mences a assajar a les set de la tarda i acabes a les deu de la nit. I moltes escoles tenen activitats extraescolars fins tard.”

De moment, alguns dels primers assajos i trobades es faran en espais cedits temporalment, com el Casal de Gent Gran d’Horta. Tot i això, els impulsors reconeixen que necessitaran aviat un espai més adequat. “Per fer castells necessites alçada, xarxa, terra atenuat... No qualsevol lloc serveix”, assenyala.

La colla també està negociant amb el districte la possibilitat d’utilitzar un espai municipal conegut com “el Tambor”, actualment ocupat per brigades municipals. Mentrestant, amb l’arribada del bon temps, no descarten fer assajos al carrer per començar a rodar i guanyar visibilitat. “Això també ens pot ajudar a donar-nos a conèixer”, diu Subietas. “Però clar, cada vegada has de demanar permisos i coordinar-ho tot.”

UN COLOR AMB IDENTITAT HORTENCA

fer castells necessites alçada, xarxa, terra atenuat... No qualsevol lloc serveix”

La nova colla també comença a definir la seva identitat visual. El color triat per la seva representació és un verd oliva. “Li diem verd hortenc”, explica orgullós Subietas. L’escut de la colla incorpora elements molt vinculats al barri: el castell amb la corona de llorer, la senyera de fons i una enxaneta coronant la construcció. Els impulsors destaquen especialment la feina feta en el disseny de la imatge gràfica de la colla, que busca combinar tradició castellera i identitat local. La voluntat és que qualsevol veí d’Horta pugui sentir la colla com una extensió natural del barri.

LA PRIMERA GRAN CITA:

LA FESTA MAJOR D’HORTA

Tot i que la colla encara està en fase inicial, els objectius a curt ter-

mini estan clars. El gran repte serà debutar durant la Festa Major d’Horta d’aquest setembre. La idea és presentar-se oficialment davant del barri amb un pilar de quatre. “La nostra primera fita és aquesta”, explica Subietas. “Un pilar de quatre de presentació per la Festa Major.”

Els impulsors prefereixen ser prudents i no marcar-se objectius excessivament ambiciosos abans d’hora. La seguretat, insisteixen, serà sempre prioritària. “Quan vols córrer massa, t’entrebanques”, afirma. “Sobretot volem que la canalla se senti segura i que la gent gaudeixi.”

Ara mateix, una vintena dels membres tenen experiència castellera prèvia, però encara cal formar estructures, definir posicions i començar a treballar tècnicament.

“Fer castells no és només pujar”, recorda Subietas. “Has de saber qui fa de primer, de segon, com encaixen les alçades... Tot això necessita temps.”

EL CAMÍ CAP A SER COLLA

OFICIAL

La Colla Castellera d’Horta encara haurà de recórrer un llarg camí abans de formar part oficialment de la Coordinadora de Colles

Castelleres de Catalunya. Durant els primers anys, la nova agrupació serà considerada una “colla en formació” abans d’obtenir el reconeixement complet. “El primer gran objectiu és arribar a fer castells de sis”, explica Subietas. “A partir d’aquí és quan realment pots començar a considerar-te una colla consolidada.” Malgrat això, el president en funcions insisteix que les presses no tenen sentit. “Volem créixer bé. Consolidar la tècnica, la seguretat i el grup humà. Això és el més important.”

El color triat per la seva representació és un verd oliva. “Li diem verd hortenc”, explica orgullós

Subietas

BARCELONA SUMA UNA NOVENA COLLA

Amb la incorporació de la Colla Castellera d’Horta, Barcelona passarà a tenir nou colles castelleres de barri, a més de les tres universitàries.

La ciutat compta actualment amb els Castellers de Barcelona, Castellers de Sants, Castellers de la Vila de Gràcia, Castellers del Poble Sec, Castellers de Sarrià, Castellers de la Sagrada Família, la Colla Castellera de l’Esquerra de l’Eixample, la Colla Castellera Jove de Barcelona i, ara, la nova Colla Castellera d’Horta.

L’aparició d’una nova agrupació confirma el bon moment de la cultura castellera a la capital catalana, on els castells han deixat de ser patrimoni exclusiu de les comarques tradicionals per convertir-se també en una expressió plenament urbana. En el cas d’Horta, però, la colla neix amb una característica molt concreta: l’arrelament de barri.

“Això surt dels joves del barri i per al barri”, resumeix Subietas. “I crec que això és el més bonic de tot.”

MÉS QUE CASTELLS

Més enllà de les construccions humanes, la nova colla també vol convertir-se en un espai de trobada i cohesió comunitària.

Els impulsors insisteixen que qualsevol persona hi és benvinguda, independentment de l’edat o l’experiència castellera. El projecte vol ser inclusiu, transversal i obert a tothom. “Els castells són això”, explica Subietas. “Gent molt diferent fent una cosa conjunta.”

De fet, aquesta dimensió social és la que més emociona alguns dels membres veterans implicats en el projecte. Veure adolescents i joves mobilitzant-se per crear cultura popular en un moment de fort individualisme és, asseguren, una de les grans victòries de la iniciativa. “Una de les coses que més m’ha motivat és veure aquest sentiment de barri en la gent jove”, diu. “Veure’ls implicats, organitzant-se, treballant... és brutal.”

Ara, després de dècades de temptatives fallides, Horta sembla preparada per aixecar finalment els seus propis castells. I encara que el camí tot just acaba de començar, al barri hi ha una sensació compartida: aquesta vegada sí.

El Papa vista Barcelona 12 anys després

La visita de Lleó XIV tindrà com a lema 'Alça la mirada', inspirat en la Torre de Jesús de la Sagrada

Família

Blanca Blay

El primer gran acte públic del papa Lleó XIV a Barcelona serà el dimarts 9 de juny al vespre a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, que acollirà una vetlla de pregària en comunitat amb capacitat per a unes 37.000 persones. Es farà en dues fases: de 18h a 20h hi haurà una acollida amb actuacions musicals i moments de pregària.

La segona fase, de 20h a 21.30h, comptarà amb adoració eucarística i litúrgia de la Paraula amb la presència del sant pare.

L'entrada serà gratuïta, no hi haurà cap requisit religiós per entrar i es podrà adquirir per internet.

La visita de Lleó XVI tindrà com a lema 'Alça la mirada', inspirat en el gest d'alçar la mirada per contemplar la Torre de Jesús de la Sagrada Família, que beneirà el Papa el dimecres dia 10.

La inauguració finalitzarà amb un e spectacle de llum i colors especial per a l'ocasió i la visita a

la Sagrada Família es podrà seguir per pantalles que s'instal laran fora de la basílica. La visita de Lleó XIV inclourà també, com ja s'havia explicat, una visita a Brians i a Montserrat i també una trobada a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona, temple administrat per una comunitat de frares de l'Orde dels Agustins, congregació a la

qual pertany Lleó XIV.

TROBADA AMB 47.000

PERSONES

Segons ha explicat en roda de premsa el bisbe auxiliar de Barcelona, David Abadias, el lema de la visita 'Alça la mirada' fa referència al gest que tothom fa per observar la Torre de Jesucrist , però alhora

convida a alçar la mirada des d'àmbits diversos, com la bellesa, la meravella o la fe. També ha destacat que s'espera que durant la visita del Papa a Catalunya, el sant pare es pugui trobar amb unes 47.000 persones, moltes més que les que es van trobar Benet XVI durant la seva visita a Barcelona el 2010, que va ser més curta.

Segons ha confirmat el bisbe, durant la visita el papa Lleó XIV es reunirà tant amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, com amb l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni. D'altra banda, els representants de l'església també han avançat que el sant pare "dirà alguna cosa en català" com ho va fer Benet XVI. "Per mostra deferència respecte i consideració per la llengua, està previst que parli en català", han confirmat.

Preguntats per si hi hauria la possibilitat de rebre víctimes d'abusos de l'Església, no ho han descartat. Així ho ha dit el pare Enric Puig, coordinador de la visita apostòlica, que ha recordat que no és un programa tancat i que hi ha la possibilitat d'algunes trobades en espais de l'agenda.

Miguel Hurtado, víctima d'abusos a Montserrat, ha dit a SER Catalunya que no descarta protestes si el sant pare no els rep. Segons ha explicat, van demanar que el Papa que no visités l'Abadia -que sí que visitarà- i, per això, han demanat trobar-se amb ell. Hurtado considera que seria un "escàndol" que visiti una institució que "encobreix abusos" i, per contra, no es reuneixi amb les víctimes.

CATEDRAL I VETLLA A L'ESTADI OLÍMPIC

D'acord amb l'agenda prevista, el Papa arribarà a l'aeroport del Prat el dimarts 9 de juny al migdia i des d'allà es traslladarà directament fins a la catedral de Barcelona, acompanyat per l'arquebisbe Joan Josep Omella, entre altres.

El primer gran acte públic serà

el mateix dia 9 al vespre, a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, on es podran aplegar unes 37.000 persones. S'estima que una mica més de la meitat de les persones que hi assistiran ho faran per invitació, amb entrades reservades per a parròquies, comunitats, i centres de culte, per exemple. Pel que fa a la resta, tothom podrà accedir-hi i serà gratuït, però caldrà sol· licitar entrada a través del web. Es podrà fer a partir de demà a la tarda i, un cop processades totes les peticions, les entrades s'assignaran i s'enviaran per correu electrònic uns dies abans de la vetlla. Cada persona podrà sol licitar fins a un màxim de quatre entrades.

A Montjuïc l'acte públic es farà en dues fases, la primera amb actuacions musicals i moments de pregària i la segona, a partir de les 20h, ja amb la presència del sant pare. Entre les actuacions musicals hi podria haver la de l'Escolania de Montserrat o Sergio Dalma, com ha avançat algun mitjà. "Sí, tenim la presència de col· lectius molt bons que faran que la vetlla sigui molt bonica", han indicat en roda de premsa sobre aquesta qüestió.

Està previst que el recorregut des del Palau Episcopal fins a la Sagrada Família es faci en cotxe descobert, si no tot, en la seva majoria

BRIANS, MONTSERRAT, SANT AGUSTÍ I SAGRADA FAMÍLIA

Dimecres 10 de juny, a primera hora, es trobarà amb presos a Brians 1, on es desplaçarà amb cotxe. A partir del migdia també anirà amb cotxe fins a l'Abadia de Montserrat, on serà rebut pel Pare Manel. Omella ha destacat que són dos llocs "emblemàtics". A la tarda anirà a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona. Cap a les 17.30h tornarà al Palau Episco -

pal i d'allà sortirà en direcció a la basílica de la Sagrada Família. En aquesta ocasió, està previst que el recorregut fins a la Sagrada Família es faci en cotxe descobert, si no tot durant la seva majoria.

Segons ha explicat el president delegat de la Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, Esteve Camps, la previsió és que la basílica i la cripta estiguin tancades tot el dia per raons de seguretat fins a l'inici de la recepció per a les persones que tinguin invitació. També es preveu que el carrer Marina estigui completament tancat i que hi hagi pantalles a l'exterior perquè els fidels puguin seguir la celebració litúrgica.

Quan Lleó XIV arribi serà rebut per autoritats civils i eclesiàstiques i es preveu que hi siguin "les primeres autoritats del país". La missa a l'interior començarà cap a les 19.30 h i, en acabar, cap a les 21h, es procedirà a la benedicció de la torre de Jesucrist des de fora, ja que actualment no s'hi pot accedir. Omella ha destacat que va demanar-li personalment al Papa que vingués a Barcelona per a fer-ho i s'ha mostrat satisfet que hagi acceptat: "Té un simbolisme molt important, perquè la Sagrada Família té un simbolisme per a tot el món, és una atracció de bellesa, reflexió, espiritualitat i caritat i el papa ho ha captat molt bé", ha indicat.

La inauguració finalitzarà amb un espectacle de llums i colors que il luminarà la torre i el cel de Barcelona en un homenatge a Gaudí, que el 10 de juny farà cent anys que va morir. Esteve Camps ha reconegut que diàriament la Sagrada Família rep 15.000 visitants i ha augurat que la visita del Papa podria multiplicar les visites, un fet que els "alarma" però "amb satisfacció". L'endemà de la visita a la basílica, l'11 de juny, el Papa s'acomiadarà de Catalunya i emprendrà el viatge cap a l'illa de Gran Canària.

Després d’un any i mig d’obres, la sala amplia aforament, estrena espais i redefineix el seu projecte artístic sota la direcció de Pep Tosar i Evelyn Arévalo

Lourdes Tasies Cano

El Teatre del Raval torna a aixecar el teló amb una transformació profunda que va molt més enllà d’una simple reforma arquitectònica. Després d’un any i mig d’obres, aquest equipament cultural emblemàtic del barri inicia una nova etapa marcada per l’ampliació d’aforament, la creació de nous espais escènics i una clara aposta per la diversificació artística. La reobertura no només respon a una necessitat de modernització, sinó també a una voluntat de consolidar el teatre com un punt neuràlgic de la creació contemporània a Barcelona.

Amb prop de 250 localitats totals, el Teatre del Raval es posiciona

com un espai més versàtil, preparat per acollir propostes de diferents formats i disciplines. Aquesta renovació arriba de la mà de la nova direcció artística, encapçalada per Pep Tosar i Evelyn Arévalo, que des del 2024 lideren el projecte amb una mirada que combina tradició i innovació.

UNA REFORMA INTEGRAL: MÉS ENLLÀ DE L’ESTÈTICA

La transformació del teatre ha estat profunda i estructural. No es tracta només d’un rentat de cara, sinó d’una intervenció que ha afectat tots els elements clau de l’edifici. L’escenari ha estat ampliat per oferir més possibilitats tècniques i creatives, mentre que la platea ha estat completament remodelada

per millorar la visibilitat i el confort del públic.

Un dels canvis més destacats ha estat la incorporació d’una cabina tècnica, una infraestructura essencial que fins ara no existia. Aquesta novetat permetrà un control més precís de la il luminació i el so, dos elements fonamentals en qualsevol producció escènica contemporània. A més, s’ha renovat íntegrament l’equipament tècnic, situant el teatre en estàndards actuals i competitius dins del panorama cultural de la ciutat.

També s’ha recuperat l’amfiteatre, una part històrica de la sala. Les tres grades han estat reconstruïdes des de zero, amb totes les garanties de seguretat i accessibilitat, incloent-hi sortides d’emergència.

Aquesta recuperació no només aporta valor patrimonial, sinó que incrementa significativament la capacitat del recinte.

UN NOU ESPAI: L’ESPAI DAMIÀ HUGUET

Una de les grans novetats és la creació d’una segona sala: l’Espai Damià Huguet. Amb una capacitat per a 50 persones, aquest espai està pensat per a espectacles de petit format, concerts íntims i propostes multidisciplinàries. La seva dimensió reduïda permet una relació més directa entre artistes i públic, afavorint experiències escèniques més immersives.

Aquest nou espai no només amplia l’oferta del teatre, sinó que també obre la porta a creadors emergents i projectes experimentals que sovint tenen dificultats per trobar escenaris adequats. A més, incorpora un bar, fet que reforça la idea del teatre com a lloc de trobada cultural i social, més enllà de la representació escènica.

UN CANVI DE RUMB AMB NOVA DIRECCIÓ ARTÍSTICA

La reforma coincideix amb una nova etapa en la gestió del teatre. El Pep Tosar i l’Evelyn Arévalo van assumir la direcció el 2024, després de la sortida de l’anterior gestora, Empar López. Aquest relleu ha suposat un canvi de paradigma en la concepció del projecte artístic.

lectius afins a la seva sensibilitat. Aquest model aposta per una programació híbrida que combini produccions pròpies amb propostes externes, sempre amb un criteri artístic definit i coherent. La voluntat és crear un ecosistema cultural viu, connectat amb el barri i amb la ciutat.

UNA TEMPORADA INAUGURAL AMB NOMS I PROPOSTES DESTACADES

La nova etapa del Teatre del Raval arrenca amb una programació que reflecteix clarament les seves intencions. La temporada ha començat aquest mes amb “Federico García”, un espectacle dirigit per Pep Tosar i escrit conjuntament amb Evelyn Arévalo. Aquesta obra, basada en la vida i l’obra de Federico García Lorca, torna als escenaris deu anys després de la seva estrena al Grec Festival de Barcelona. Es podrà veure fins al 26 de juliol.

Aquest muntatge simbolitza el pont entre el passat i el futur del teatre: una peça consolidada que es revisita en un nou context, amb nous recursos i una nova mirada.

Amb un contracte de lloguer de 15 anys prorrogables, Tosar i Arévalo tenen marge per desenvolupar una línia coherent i a llarg termini

Amb un contracte de lloguer de 15 anys prorrogables, Tosar i Arévalo tenen marge per desenvolupar una línia coherent i a llarg termini. La seva proposta passa per convertir el Teatre del Raval en un espai de creació, exhibició i residència artística. De fet, el teatre serà la seu de la seva companyia, Oblideu-vos de Nosaltres, però també acollirà altres artistes i col-

Per la seva banda, l’Espai Damià Huguet s’inaugurarà a finals d’aquest mes amb “Set

maneres de ser Hamlet”, de Josep Pere Peyró. Es tracta d’un solo que, des de l’humor, reflexiona sobre la vigència dels clàssics i la seva capacitat de reinterpretació constant. L’obra es podrà veure fins al 3 de juliol i exemplifica perfectament el tipus de proposta que vol acollir aquest nou espai: íntima, reflexiva i innovadora.

LA MÚSICA EN DIRECTE ÉS UNA APOSTA ESTRATÈGICA

Una de les línies més clares del nou projecte és la incorporació de la música en directe com a element central de la programació. El teatre acollirà un cicle mensual de concerts sota el nom de “La Gran Blue Nit”, dedicat a figures emblemàtiques de la música sorgida a Barcelona. Aquest cicle s’iniciarà el 3 de juliol amb Elisabet Raspall, que presentarà el seu disc “Aletheia”, guardonat amb el premi Enderrock al millor disc de jazz del 2026. Aquesta aposta per la música no només diversifica l’oferta del teatre, sinó que també reforça la seva connexió amb l’escena cultural local.

La inclusió de concerts respon a una tendència cada cop més present en els espais escènics contemporanis, que busquen trencar les barreres entre disciplines i oferir experiències més completes al públic.

PROGRAMACIÓ FAMILIAR:

OBRIR EL TEATRE A TOTS ELS PÚBLICS

El Teatre del Raval també ha volgut posar èmfasi en la programació familiar, amb l’objectiu d’atraure nous públics i fomentar l’interès per les arts escèniques des de la infància. En aquesta primera temporada, destaca “L’impossibilista”, de Sergi Buka, que es representarà del 6 al 27 de juny.

Aquest espectacle combina màgia, il lusió i narrativa, oferint una experiència pensada per a tots els públics. La seva inclusió dins la programació evidencia la voluntat del teatre de ser un espai inclusiu i accessible, capaç d’oferir propostes per a diferents edats i sensibilitats.

EL RAVAL: TERRITORI, IDENTITAT I RESPONSABILITAT CULTURAL

La reobertura del Teatre del Raval no es pot entendre sense el seu context. Situat en un dels barris més diversos i dinàmics de Barcelona, el teatre té el repte i l’oportunitat de dialogar amb el seu entorn. El Raval és un territori ric en expressions culturals, però també marcat per tensions socials i transformacions urbanes constants que han redefinit la seva identitat al llarg de les darreres dècades.

En aquest sentit, el teatre pot ju-

gar un paper clau com a espai de cohesió, reflexió i expressió. No només com a lloc on es representen obres, sinó com a plataforma on es construeixen relats, es qüestionen mirades i es generen vincles entre artistes i ciutadania. La proximitat amb el públic i la voluntat d’obrir-se a noves disciplines i formats poden contribuir a fer del Teatre del Raval un espai viu, permeable i connectat amb la realitat del barri.

Aquesta percepció també es reflecteix entre alguns veïns del Raval, que valoren positivament la reobertura però amb matisos. “És una bona notícia que el teatre torni a obrir, perquè el barri necessita espais culturals vius”, explica la Maria López, veïna de la zona des de fa més de vint anys. “Però també estaria bé que els preus fossin accessibles i que es pensi en la gent d’aquí, no només en el públic de fora.” En la mateixa línia, en Karim Benali, que viu a prop del teatre, destaca el potencial de l’equipament: “El Raval té molta vida cultural, però a vegades no està connectada. Si el teatre obre les portes a artistes del barri, pot ser molt positiu.” Tot i això, també apunta a una preocupació compartida: “Esperem que no passi com amb altres projectes, que acaben sent més per turistes que per veïns.”

Altres residents posen el focus en

l’impacte social i comunitari que pot tenir la nova etapa del teatre. La Núria Solé, educadora i mare de dues filles, valora especialment la programació familiar: “Ens falta oferta cultural per a nens i nenes al barri. Si el teatre aposta per això, pot ser una gran oportunitat perquè les famílies s’hi impliquin.” També hi ha qui veu la reobertura com una oportunitat per reforçar el sentiment de comunitat. “El teatre pot ser un punt de trobada, un lloc on passar coses més enllà de les funcions”, comenta en Jordi Ferrer, que participa en entitats culturals del barri. “Si es fan activitats obertes, tallers o col laboracions amb col lectius locals, pot tenir un impacte real.”

UN PROJECTE AMB MIRADA A LLARG TERMINI

Amb un contracte de 15 anys, la nova direcció té temps per consolidar el seu projecte i fer-lo evolucionar. Aquesta estabilitat és clau en un sector sovint marcat per la precarietat i la incertesa. Permet planificar, arriscar i construir una identitat pròpia. El repte serà mantenir l’equilibri entre sostenibilitat econòmica i ambició artística, així com adaptar-se a un públic cada cop més divers i exigent. La reforma del teatre és només el primer pas; el veritable èxit dependrà de la seva capacitat per generar contingut rellevant i connectar amb la comunitat.

UN NOU ESCENARI PER A LA CULTURA

Amb unes instal lacions renovades, una direcció amb projecte i una programació diversa, el teatre es prepara per esdevenir referent cultural de la ciutat. Amb la voluntat de crear un espai viu, obert i en constant evolució on el teatre, la música i altres disciplines puguin conviure i dialogar. Un escenari, en definitiva, per imaginar el futur de les arts escèniques des del cor del Raval.

125 anys prestant serveis a la ciutadania

FCC Medio Ambiente és la filial espanyola de FCC enviro, l’entitat que vertebra les activitats de serveis mediambientals del Grup FCC i que actualment atén 78 milions de persones en 5.650 municipis d’arreu del món. L’empresa disposa a Barcelona d’una flota de 508 vehicles, dels quals un 97% compta amb l’etiqueta ambiental “Zero Emissions” o “ECO”.

El multipremiat ie-Urban Truck, desenvolupat per un consorci liderat per FCC Medio Ambiente, ja està operatiu a Barcelona, ciutat on l’empresa presta servei des de 1911. Es tracta del primer camió recol·lector muntat sobre un xassís-plataforma elèctric dissenyat específicament per als serveis urbans.

BARCELONA

NOU BARRIS IMPULSA UN PROCÉS PARTICIPATIU PER DECIDIR EL NOM DEL BARRI DE VERDUN O VERDUM

El districte obre una enquesta i activitats per conèixer la història i debatre sobre el canvi de nom fins al 19 de juny

El districte de Nou Barris ha iniciat un procés participatiu per debatre si el barri del Verdun hauria de passar a escriure’s oficialment com a Verdum. La consulta estarà oberta fins al 19 de juny i inclou activitats divulgatives, passejades guiades i punts informatius amb suport d’entitats veïnals i culturals.

Sota el lema ‘Verdun/Verdum, la lletra que ho canvia tot’, els residents majors de 14 anys empadronats a Nou Barris podran votar a través del portal decidim. barcelona. El procés no serà vinculant, però servirà per conèixer l’opinió del veïnat i elaborar un informe amb els resultats.

El regidor del districte, Xavier Marcé, ha explicat: "Hem decidit obrir aquest procés participatiu perquè volem que sigui el mateix veïnat qui defineixi la identitat del seu barri". El debat recupera la història del barri i les dues formes del nom, documentades des de principis del segle XX.

CLIMATITZACIÓ RENOVADA A 44 ESCOLES DE BARCELONA: 2,7 MILIONS PER COMBATRE LA CALOR

Després d'un estiu rècord, Barcelona inverteix en el benestar dels seus centres educatius per als propers anys

L’Ajuntament de Barcelona ha renovat els sistemes de climatització de 44 escoles bressol i centres municipals de música per adaptar-los a episodis de calor extrema. La intervenció, impulsada per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, ha suposat una inversió superior als 2,7 milions d’euros.

La regidora d’Educació, Sara Belbeida, ha explicat que durant el curs passat 24 escoles bressol i tres centres de música van registrar incidències als equips de climatització arran de les altes temperatures. Com a resposta immediata, es van distribuir 200 aparells portàtils.

Després d’una auditoria tècnica, l’IMEB ha desplegat

un pla escalonat que ja suma actuacions en 70 equipaments i més d’un centenar d’intervencions des del curs 2022-2023. Les millores beneficien uns 7.000 infants i 1.000 professionals. El responsable tècnic de l’IMEB, Sergi Salvador, ha destacat que cal modernitzar els equips perquè “amb el pas del temps es produeix un desgast natural”.

BARCELONA PLANTEJA REDUIR UN 56% ELS PLATANERS ALS CARRERS ABANS DEL 2037 PER DIVERSIFICAR L’ARBRAT URBÀ

L’Ajuntament vol limitar la presència dels plataners a un màxim del 12% de l’arbrat, davant el risc d’al lèrgies i vulnerabilitat per dependència d’una sola espècie

L’Ajuntament de Barcelona preveu reduir un 56% els plataners de la ciutat durant la pròxima dècada. Actualment hi ha 43.722 exemplars d’aquesta espècie, que representen el 27,45% de l’arbrat

urbà. El govern de Jaume Collboni vol rebaixar aquest percentatge fins al 12% l’any 2037. La decisió forma part del Pla Director de l’Arbrat i respon a criteris de sostenibilitat i seguretat. Segons el consistori, “la diversificació de les espècies és essencial per evitar vulnerabilitats en el sistema verd”, especialment davant possibles plagues o malalties.

En paral lel, altres espècies com el lledoner o la mèlia han anat guanyant presència als carrers de la ciutat. Tot i això, l’Ajuntament reconeix el valor simbòlic dels plataners dins el paisatge urbà barceloní. El debat s’ha intensificat després de la gran caiguda de pol len durant la diada de Sant Jordi, que va provocar molèsties respiratòries i problemes de neteja en diversos municipis metropolitans.

LA LLUITA DE BARCELONA CONTRA EL TREBALL

IRREGULAR: 5

MILIONS D'EUROS

EN MULTES I 116 REGULARITZACIONS EL 2025

Durant el 2025, aquest treball conjunt ha permès tancar 779 expedients, que han derivat en 592 infraccions proposades i en sancions que sumen gairebé 5 milions d’euros, a més de 116 regularitzacions a la Seguretat Social

La col laboració entre la Inspecció de Treball de Catalunya i la Guàrdia Urbana de Barcelona ha permès detectar 592 infraccions laborals a Barcelona durant el 2025. Les actuacions han derivat en gairebé 5 milions d’euros en sancions i 116 regularitzacions a la Seguretat Social. En total, s’han tancat 779 expedients vinculats principalment a contractacions irregulars i manca d’alta laboral. Les irregularitats s’han detectat sobretot en sectors com l’hostaleria, les reformes, els supermercats 24 hores i el transport de mercaderies. Aquestes accions formen part de l’Acord Barcelona per l’Ocupació de Qualitat, que promou la coordinació institucional per garantir condicions labo-

BARCELONA

NOU BARRIS CELEBRA L'ESTRENA DEL PARC AGRARI DE CAN VALENT: UN NOU PULMÓ VERD AMB HORTS URBANS

rals dignes.

Paral lelament, els Punts de Defensa de Drets Laborals impulsats per Barcelona Activa han atès 4.630 consultes de més de 3.600 persones, amb especial incidència en districtes vulnerables. La ciutat també ha reforçat el servei d’assessorament laboral juvenil, que ha superat les 1.100 consultes durant el 2025.

L’INSTITUT CATALÀ DE FINANCES DESTINA 46,7 MILIONS A NOUS PISOS DE LLOGUER ASSEQUIBLE A BARCELONA

Els préstecs impulsen quatre promocions amb més de 300 habitatges protegits en barris com la Sagrera i Sant Andreu i també a l'entorn metropolità

L’Institut Català de Finances ha concedit 46,7 milions d’euros en préstecs a Habitatge Metròpolis Barcelona per impulsar quatre promocions d’habitatge protegit de lloguer assequible a Barcelona. La societat, participada per l’Àrea Metropolita-

na de Barcelona, l’Ajuntament i NICRENT Residencial, té l’objectiu d’arribar als 4.500 pisos protegits en cinc anys entre Barcelona i l’àrea metropolitana.

El finançament permetrà construir promocions a la Sagrera, Sant Andreu i la Marina del Prat Vermell, que sumaran 331 habitatges. Els projectes compten també amb el suport del Pla 50.000 de la Generalitat, amb bonificacions sobre els interessos. Paral lelament, HMB desenvolupa altres promocions a Montgat i Sant Adrià de Besòs, amb 185 habitatges més. Des del 2018, l’ICF ha finançat més de 5.500 habitatges socials a Catalunya, amb una inversió superior als 516 milions d’euros.

El projecte, impulsat pels pressupostos participatius, transforma 8.500 m² de Porta amb una inversió de 1,62 milions d’euros

El districte de Nou Barris ha inaugurat el nou parc agrari de Can Valent , un espai verd amb horts urbans, arbres fruiters i zones comunitàries situat al barri de Porta. El projecte, sorgit dels pressupostos participatius, ha comptat amb una inversió municipal d’ 1,62 milions d’euros.

L’actuació ha recuperat una antiga àrea d’aparcament en desús i ha permès intervenir sobre uns 8.500 metres quadrats. La proposta va ser impulsada per entitats veïnals amb l’objectiu de crear un corredor verd entre diferents punts del barri. El regidor del districte, Xavier Marcé, ha afirmat: “El nou parc agrari de Can Valent representa un pas endavant en la millora de l’espai públic de Porta”. El nou espai incorpora horts adaptats al terreny, compostatge, zones de reunió, arbres fruiters i una pèrgola pensada per fomentar la convivència. Les obres també han servit per reforçar el mur del cementiri de Sant Andreu.

GAUDÍ, més enllà de la Sagrada Família

Obres menys conegudes de l'arquitecte reusenc que meravellen a tothom

Sergio Lahoz Dorante

Quan pensem en Antoni Gaudí, la primera imatge que ens ve al cap és la silueta de la Sagrada Família. La basílica és, sense cap mena de dubte, la seva obra més universal. Al seu costat, monuments com la Casa Batlló, la Pedrera o el Parc Güell ocupen els rànquings turístics i els llibres d'història de l'art. No obstant això, aquesta concentració mediàtica ha deixat en un segon pla altres edificis i projectes fonamentals per comprendre la trajectòria i l'evolució tècnica de l'arquitecte del Baix Camp. Recentment, institucions com l'Ajuntament de Barcelona han engegat campanyes per donar a conèixer un "modernisme secret", destacant petites intervencions menys transitades, com la Font d'Hèrcules de Pedralbes, la porta de la Finca Miralles o el particular paviment de l'església de Sant Pa-

cià. Però, per adonar-nos de la veritable dimensió de Gaudí, cal sortir del circuit habitual i, en alguns casos, de la mateixa ciutat.

EL CAPRICHO: MÚSICA I COLOR

A COMILLAS

A principis de la dècada de 1880, Gaudí era un jove arquitecte que començava a fer-se un nom dissenyant mobiliari. Va ser així com va conèixer el seu gran mecenes, Eusebi Güell. Gràcies a aquesta important connexió, Gaudí va rebre l'encàrrec de dissenyar una residència d'estiu a Comillas (Cantàbria) per a Máximo Díaz de Quijano, un indià i músic aficionat. Aquesta construcció, batejada oficialment com a Villa Quijano, però coneguda popularment com "El Capricho", es va edificar entre 1883 i 1885. Com a anècdota, Gaudí va dirigir el projecte gairebé íntegrament a distància, confiant la supervisió a peu d'obra al seu company Cris-

tóbal Cascante.

Hi destaca la combinació de maó d'obra vista amb una decoració molt llampant a base de ceràmica vidriada plena de gira-sols. La casa està distribuïda de manera que segueix el cicle del sol per garantir confort tèrmic. Un altre tret exclusiu és la seva vinculació musical, els contrapesos de les finestres de

guillotina incorporen un sistema que emet diverses notes harmòniques quan s'obren o es tanquen.

EL COL · LEGI DE LES TERESIANES: FUNCIONALITAT I AUSTERITAT

El Col legi de les Teresianes, erigit a partir de 1887 al municipi de Sant Gervasi de Cassoles, representa el geni adaptat als pressupostos baixos. Gaudí va agafar un projecte que ja tenia els fonaments posats, la qual cosa el va obligar a mantenir una rígida planta rectangular poc habitual en ell. A més, el vot de pobresa de la congregació religiosa li va prohibir l'ús de pedres nobles o detalls costosos.

Gaudí va combatre aquesta austeritat posant tot el pes estètic en l'estructura. L'exterior presenta l'aspecte d'una fortalesa sòbria rematada per merlets que adopten la forma del birret doctoral de Santa Teresa.

El

recinte de la Torre de Bellesguard és un recull escultòric de llegendes del territori

ELS CELLERS GÜELL: MIMETISME ROCÓS AL GARRAF

De tornada a les comarques costaneres, concretament a Sitges, entre els anys 1895 i 1900 es va consolidar el projecte dels Cellers Güell, destinat a la producció vinícola de la gran finca agrària del mecenes. L'obra s'atribueix conjuntament a Antoni Gaudí i al seu prolífic col laborador Francesc Berenguer El conjunt prescindeix de la clàssica diferenciació entre paret i sostre per configurar-se com un immens triangle molt punxegut.

L'interior s'organitza en tres franges, un soterrani idoni per a l'envelliment de les botes, una planta intermèdia que feia de residència per a l'administrador i finalment una

petita capella a la zona superior.

Per garantir el màxim respecte i camuflatge amb l'aspre paisatge del massís del Garraf, els arquitectes van emprar principalment maçoneria feta amb la mateixa pedra tosca calcària grisa de l'entorn. La cura pel context va ser tal que es van conservar les restes adjacents d'una antiga torre de defensa militar del segle XV.

TORRE BELLESGUARD: NEOGÒTIC CIVIL I LLEGENDES

CATALANES

Als peus de la muntanya de Collserola s'alça la Torre Bellesguard, l'edifici més carregat d'història de l'arquitecte. El recinte està situat exactament on s'erigia el castell medieval en el qual va viure i morir l'any 1410 el rei Martí l'Humà. Gaudí va voler retre homenatge a aquest passat dibuixant un edifici inusualment de caràcter neogòtic civil, rebutjant les seves característiques superfícies ondulades. Visualment, la torre enganya la percepció gràcies a l'allargament forçat dels seus finestrals laterals superiors, fent l'efecte que el castell és molt més esvelt i alt del que en realitat és.

El recinte és un recull escultòric de llegendes del territori. A la porta de pedra que dona a les cavallerisses, Gaudí hi va instal lar una balda de ferro forjat amb la precisió d'un fèmur ossi, un record macabre al bandoler català Joan Sala i Ferrer, “Serrallonga”, restes del qual es deia que havien estat exhibits en aquestes ruïnes el segle XVII. Tot i que l'entorn plujós i la decoració forgen un ambient ombrívol que el poble coneixia com el "castell de Serrallonga", una de les famílies propietàries posteriors de la finca, els Guilera, van clavar un famós cartell a la porta on "prohibien el pas a gnoms i fantasmes"

per posar una mica d'humor i desmitificar l'aire lúgubre del paratge.

ELS JARDINS ARTIGAS: NATURALESA ESCOLPIDA AL LLOBREGAT

L'any 1905 l'empresari Eusebi

Güell va requerir la presència de Gaudí a La Pobla de Lillet (Berguedà) , per tal de dissenyar el Xalet del Catllaràs, un refugi per als tècnics de la companyia minera que abastia una històrica fàbrica de ciment. L'arquitecte s'hi va desplaçar i va ser acollit de manera excel· lent a la llar dels Artigas

Per agrair l'hospitalitat de la família, Gaudí els va oferir el disseny complet i els plànols d'uns jardins al voltant de la llera del riu Llobregat que passava a prop la seva parcel la. Lluny de l'artificiositat geomètrica dels jardins europeus clàssics, Gaudí va establir rutes fetes amb pedres del mateix riu que només acompanyaven el flux de l'aigua. A més de la inclusió d'arcs catenaris en la maçoneria i l'ús colorista del trencadís a les baranes dels ponts de pas, els Jardins Artigas contenen una representació devocional molt pròpia de l’arquitecte: figures geomètriques de l'àguila, el brau i el lleó, símbols associats als evangelistes.

LA CRIPTA DE LA COLÒNIA

GÜELL: EL GRAN BANC D'ASSAIG

A Santa Coloma de Cervelló

(Baix Llobregat), Güell va erigir una colònia aïllada dels conflictes sindicals barcelonins per aglutinar els seus treballadors del tèxtil. Entre encàrrecs pragmàtics a altres arquitectes per bastir habitatges, Güell va demanar l'església oficial a Antoni Gaudí, atorgant-li inicialment carta blanca econòmica. Els treballs van començar formalment el 1908, projectant inicialment una autèntica basílica ovalada coronada amb fletxes que assolirien els 40 metres d'alçada. Les estretors econòmiques del compte familiar per la inestabilitat europea i mort de l'empresari, van forçar l'aturada massiva del projecte cap a 1914. El 1915 es va consagrar exclusivament la nau base finalitzada, fet que la va acabar batejant històricament,

Malgrat que resti inacabada, la Cripta Güell és un referent mundial per l'enginyeria moderna

encara que d'una manera tècnicament inexacta, com la "Cripta".

Malgrat que resti inacabada, és un referent mundial per l'enginyeria moderna. Utilitzant fils i lligant-hi petits saquets atapeïts de perdigons penjar des del sostre, va deixar que la gravetat dictés, mitjançant arcs invertits (la catenària), quines havien de ser les línies de força. Aquella complexa prova pràctica és la raó per la qual les gruixudes i acanalades columnes de l'edifici elaborades en dens basalt de Castellfollit de la Roca presenten angles inclinats totalment inèdits, suportant les primeres voltes paraboloidals que es van usar en la història.

A banda del talent estructural pur, el disseny final respon al camuflatge forestal perfecte. La part inferior es va revestir de colors apagats i de maó gairebé cremat pel forn simulant el sòl trencadís. Es pretenia que la part intermèdia copiés els tons ataronjats i vermellosos dels troncs dels grans pins circumdants i l'última part de vidrieres es fondria completament en blaus i verds esvaïts sobre l'horitzó.

ENS TROBARÀS A GAVÀ: Ctra. B-210, km 2,4 - Autopista C-32, sortida Gavà-Begues - Tel: 93 662 20 50 · ST. CUGAT: Ctra. Sant Cugat a Rubí, km 14,5 AP-7, sortida Hospital General - Tel.: 93 675 04 52 · CUBELLES: Ctra. C-31, Km 148,4 · 08880 – Cubelles (Barcelona)- Tel.: 93 895 25 29 · REUS: Autovia Bellissens A7 - Direcció Vil·laseca Sortida T-315 Reus - Tel. 977 39 57 87 També a

RAIMUNDO VIEJO Activista d'esquerres

“El

15-M no és, estrictament, un moviment”

Enguany, quan es compleixen 15 anys del 15-M, una de les figures acadèmiques i polítiques que millor va interpretar i viure aquell moment, Raimundo Viejo (1969), en fa balanç des de la distància crítica

Lourdes Tasies Cano

Considerat un dels actors i analistes destacats d’aquell cicle de mobilització, revisa com aquell esdeveniment va alterar les coordenades de la política espanyola i va obrir un procés de transformació encara avui en curs.

Quin paper ocupa el 15-M en la seva trajectòria personal i en l’evolució recent de la política espanyola? El 15-M representa,

sens dubte, un abans i un després, tant en la meva trajectòria personal com en la comprensió global de la política contemporània a Espanya. Sovint, el relat públic situa l’origen del canvi en l’aparició de noves formacions com Podem o en experiències municipals com les liderades per l’Ada Colau, però això és només la superfície. Les arrels profundes, estructurals, del canvi polític cal situar-les en el 15-M. Si observem les dades amb deteniment, ja en aquell moment es detecta una

caiguda clara del bipartidisme. Les enquestes del 15-M anticipaven el desgast del PSOE i del PP. L’emergència posterior de noves forces polítiques no va fer més que materialitzar una transformació que ja estava en marxa. A partir d’aquell moment, la política espanyola va deixar de ser la que havia estat durant dècades. Fins aleshores, distingíem amb claredat entre una política institucional, centrada en els partits, i una altra de vinculada als moviments socials, considerada

ser un avenç important, però es va quedar a mig camí i avui mostra signes evidents d’esgotament.

subsidiària. El 15-M trenca aquest esquema: els moviments passen a ocupar un lloc central en la configuració del debat públic i en la generació de noves formes d’acció política. Ara bé, aquest procés també va estar marcat per certes simplificacions.

Quines limitacions es van evidenciar en la relació entre els moviments socials i la política institucional després del 15-M, i per què considera que avui cal una revisió profunda del sistema democràtic? Alguns activistes van interpretar que la lògica dels moviments es podia traslladar directament a la política institucional, mentre que des dels partits es va infravalorar la capacitat transformadora d’aquests nous actors. Amb el temps, s’ha demostrat que ambdues visions eren parcials. Des d’una perspectiva actual, crec que ens trobem en un moment que exigeix una revisió profunda. Cal repensar el sistema polític en clau més democràtica, amb mecanismes de participació més amplis i amb una nova generació de dirigents. La democràcia del 78 va

Com es van gestar els inicis del 15-M i quin paper hi van tenir les xarxes socials i les noves tecnologies? El 15-M pot considerar-se el primer gran moviment polític plenament inserit en la lògica de la web 2.0. Hi havia antecedents, com l’11-M, on ja es van utilitzar eines digitals com els SMS o els primers formats de comunicació en línia. Tanmateix, el salt qualitatiu es produeix amb la generalització dels mòbils i l’expansió de les xarxes socials. Aquestes tecnologies van permetre una capacitat de mobilització i coordinació sense precedents. Les assemblees no només eren espais físics, sinó també digitals, amb retransmissions en directe, ús intensiu de hashtags i una circulació constant d’informació. Des d’una perspectiva biogràfica, jo he tingut l’oportunitat de viure totes les etapes de la comunicació política: des de les convocatòries telefòniques i el fax, passant per l’arribada d’internet i les llistes de correu, fins a l’ecosistema actual de xarxes socials. El 15-M és un punt d’inflexió en aquesta evolució. Amb tot, també cal asse-

“La democràcia del 78 va ser un avenç important, però es va quedar a mig camí i avui mostra signes evidents d’esgotament”

nyalar els límits d’aquestes eines. Ja aleshores jo era relativament escèptic respecte al tecnooptimisme dominant. Amb el temps, s’ha evidenciat que els algoritmes poden distorsionar el debat públic i afavorir dinàmiques que debiliten la qualitat democràtica, fins i tot facilitant l’auge de discursos autoritaris.

Com ha evolucionat el context polític i social des del 15-M fins a l’actualitat? El que hem viscut des del 2011 fins avui és una transformació d’una magnitud extraordinària. De fet, si comparem els quaranta anys previs al 15-M amb el període posterior, el ritme i la profunditat dels canvis recents són clarament superiors. La política s’ha anat fent complex de manera progressiva. Avui ens trobem en un escenari on els actors són múltiples, canviants i sovint difusos, i on els marcs tradicionals d’anàlisi ja no són suficients per explicar el que passa. Les nostres “gramàtiques polítiques” —les maneres habituals d’interpretar la realitat— han canviat, i això genera una sensació creixent de desorientació col lectiva. En aquest context, és important precisar una cosa: el 15-M no és, estrictament, un moviment. És un esdeveniment, una irrupció, una condició de possibilitat que fa emergir una nova política de moviments. Reduir-lo a la catego-

ria de “moviment” és simplificar-lo i, en part, malentendre’l. Per això, més que un objecte polític tancat, cal entendre’l com un procés obert que ha alterat les coordenades des de les quals pensem la política avui.

Avui dia, li genera preocupació les possibles derives autoritàries? Sí, i de manera clara. Jo tinc memòria de la mort de Franco, i recordo perfectament aquell clima d’incertesa. Avui no es tracta d’un retorn literal al passat, però sí d’un nou tipus d’autoritarisme molt més complex. No només afecta les institucions, sinó que posa en qüestió la vida mateixa: el canvi climàtic, les migracions, les condicions materials d’existència. A més, els actors ja no són només individus concrets, sinó entramats tecnològics, econòmics i polítics que fan molt més difícil intervenir-hi.

Com interpreta, en aquest context, la situació política actual a Catalunya? El cas català reflecteix bé aquesta desconnexió. S’ha viscut una mobilització sostinguda durant anys, però sovint amb categories pròpies d’altres èpoques. És una política del segle XXI que mira al segle XX amb relats del XIX. El resultat és que no s’han assolit objectius i, a més, han emergit noves forces reaccionàries. Hi ha una feblesa estructural clara i una manca de projecte polític amb perspectiva de futur.

Malgrat aquest escenari, veu elements d’esperança o de progrés? Sí, n’hi ha. Tot i les dificultats, s’han produït formes de progrés. No lineals ni iguals per a tothom, però reals. Cal evitar visions simplistes. Ara bé, això no vol dir ignorar els riscos. Hi ha una deriva autoritària evident en alguns contextos, i cal analitzar-la amb rigor i sense exageracions retòriques.

Per què creu que, malgrat la precarietat actual, no s’ha pro-

duït un nou 15-M? Aquesta és la gran incògnita. El context actual és fruit de dècades de planificació política i econòmica, especialment des dels anys vuitanta amb Reagan i Thatcher. La precarietat és avui més intensa, especialment entre els joves, però les formes de mobilització han canviat. A més, el capitalisme ha sabut gestionar i anticipar molts dels conflictes, dificultant l’aparició de moviments massius com el 15-M.

En un context en què les enquestes, la polarització mediàtica i el debat sobre la corrupció condicionen la percepció pública, com interpreta vostè la relació entre opinió pública, mobilització política i els diferents tipus de corrupció en el sistema polític actual? Les enquestes incorporen sovint un càlcul implícit que parteix de la idea que la crispació generada pels mitjans té un efecte polític directe i eficient. És a dir, es pressuposa que aquest nivell de tensió comunicativa es traduirà automàticament en resultats electorals o en canvis de comportament polític. Tanmateix, aquesta hipòtesi no sempre es confirma empíricament. De fet, el que observem és que, tot i que en determinats moments l’esquerra pot aparèixer menys mobilitzada que la dreta — entre altres coses perquè acostuma a ser un electorat més exigent

en termes intel lectuals i de validació política— això no implica necessàriament una traducció directa de la crispació mediàtica en resultats polítics.

Com s’hauria d’interpretar avui el fenomen de la corrupció en política: com una suma de casos individuals o com una expressió de dinàmiques estructurals més profundes dins de les democràcies contemporànies? És evident que casos com els de Cerdán o Ábalos són reprovables i han de ser jutjats amb tota la contundència democràtica i institucional. Ara bé, si es fa una anàlisi comparativa, es pot argumentar que es tracta d’una corrupció relativament menor si es posa al costat d’altres casos estructurals del sistema polític espanyol. Per exemple, els casos vinculats a l’etapa de Mariano Rajoy o el cas Montoro apunten a dinàmiques més profundes. En aquest sentit, el cas Montoro, sovint poc debatut en l’espai públic, s’ha interpretat com una possible mutació del règim, en la mesura que ja no es tracta només de corrupció puntual vinculada a individus, sinó de formes més estructurals d’influència sobre les polítiques públiques. Aquesta lectura connecta amb algunes de les intuïcions que ja apareixen en el context del 15-M, quan es va popularitzar la idea de la cleptocràcia com a evolució possible del règim

del 78: no només la corrupció com a desviació individual, sinó com a forma sistèmica d’interacció entre poder polític, econòmic i institucional. Des d’aquesta perspectiva, el problema no és únicament la corrupció clàssica, sinó la possibilitat que les polítiques públiques acabin condicionades per interessos molt concrets, sovint vinculats a grans actors econòmics. Això és el que genera una sensació creixent de desconfiança, perquè la frontera entre decisió política i benefici privat esdevé cada vegada més difusa. Aquest fenomen no és exclusiu d’un país. Es pot observar, amb diferents intensitats, en contextos com els Estats Units o l’Argentina, on la connexió entre decisió política i impacte econòmic directe dels actors implicats és especialment visible.

Quina lectura fa dels casos de polarització política i violència institucional en contextos com els Estats Units o l’Argentina, i fins a quin punt aquests fenòmens reflecteixen transformacions més profundes de la política global? L'Argentina és, en aquest sentit, un cas especialment problemàtic. El que està intentant fer Milei, amb una barreja de política econòmica radical i exposició directa als mercats, obre interrogants molt seriosos sobre fins a quin punt la política pot acabar completament subordinada a dinàmiques financeres. Caldrà veure com evoluciona, però en tot cas és un laboratori extrem de què poden arribar a ser aquestes noves formes de governança. En el cas dels Estats Units, el problema és diferent però igualment preocupant. Trump representa una figura que encarna una polarització extrema del sistema polític. Jo tinc la sensació —i això és una lectura personal— que ell mateix és conscient del moment vital i polític en què es troba, com si actués ja en una lògica de “morir matant” políticament, tensant al màxim el siste-

ma fins al final del seu cicle. Quan es produeixen episodis com intents d’atemptat, el debat públic sovint tendeix a simplificar-se, però el que hauríem de fer és una reflexió molt més profunda: què està passant en aquesta societat, per què la divisió política ha arribat a aquests nivells i com s’ha generat aquesta escalada de tensió.

“Avui no es tracta d’un retorn literal al passat, però sí d’un nou tipus d’autoritarisme molt més complex ”

En aquest sentit, les comparacions amb figures com Kennedy són reveladores però també enganyoses. En el cas de Kennedy, ens trobàvem davant d’un assassinat vinculat a interessos molt concrets i identificables, amb possibles connexions amb la màfia o grups de poder econòmic molt definits. En canvi, en el cas de figures com Trump, el que apareix és un fenomen molt més difús: una mena de violència dispersa, menys organitzada, més caòtica, que respon a una societat profundament fragmentada. El que sorprèn és fins a quin punt aquestes situacions poden produir-se en contextos que formalment són democràcies consolidades. Quan veus un individu que, en solitari, és capaç d’arribar a intentar un atac d’aquest tipus, el que apareix és una pregunta de fons sobre la salut del sistema polític i social. I aquí és on la qüestió esdevé realment inquietant: no es tracta només d’episodis puntuals de violència, sinó de símptomes d’una transformació més profunda de la política contemporània, on la polarització, la desafecció i la fragmentació social es retroalimenten constantment.

Quina és la seva valoració sobre la situació actual dels estudi-

ants universitaris i, en particular, dels futurs politòlegs? Uf… Primer de tot, destaco que les generacions del 15-M havien crescut en un context relativament estable i amb expectatives de millora. En canvi, les generacions actuals només han viscut crisi. Això condiciona profundament la seva manera d’entendre el món i la política, i les fa més vulnerables a determinats discursos. Però, sincerament, la situació és preocupant. El confinament va tenir un impacte molt profund que no s’ha analitzat prou. Ha afectat tant les trajectòries personals com les dinàmiques d’aprenentatge. Actualment, hi ha una menor assistència a classe i una actitud més instrumental: molts estudiants només busquen aprovar. Això és especialment greu en una disciplina com la ciència política, que requereix debat, expressió oral i pensament crític. S’està produint una transformació de la universitat cap a un model més proper a una certificació que no pas a un espai de formació real.

Per acabar, quin missatge adreçaria a les noves generacions davant els reptes polítics actuals? La política requereix implicació real, esforç intel lectual i compromís collectiu. Sense aquests elements, és molt difícil afrontar els reptes del present i del futur amb garanties.

El Balcó Gastronòmic del Port Olímpic: cuina de qualitat amb unes vistes immillorables de Barcelona i el Mediterrani

La nova zona de restauració del Port Olímpic compta amb una oferta de set restaurants i tres botigues gastronòmiques pensada per a tots els públics i ocasions

Redacció

El nou Port Olímpic viu avui una etapa de consolidació que el connecta, de nou, amb la ciutat i amb la vida quotidiana dels barcelonins i barcelonines. Després d’una renovació integral, l’espai es posiciona com un lloc de passeig, d’activitat

familiar, esportiva i de gaudi, a tocar del mar. Un entorn ampli, tranquil i obert a la ciutadania, on Barcelona torna a mirar el Mediterrani sense presses.

En aquest context, el Balcó Gastronòmic s’ha convertit en una de les peces clau del nou Port Olímpic. Situat davant del mar, aquest espai

ofereix als visitants una experiència gastronòmica que va més enllà de l’àpat: és una invitació a seure, compartir i tastar l’essència de la ciutat a través de la gastronomia. Un punt de trobada on la restauració dialoga amb l’activitat nàutica, amb el passeig i la vida urbana.

Les vistes immillorables, la llum

natural i la relació directa amb l’entorn marítim defineixen un balcó pensat per ser viscut amb calma i amb molt de gust. Es tracta d’un espai amb molt de sabor, on la gastronomia esdevé una manera d’expressar el caràcter mediterrani i urbà de Barcelona. Al Balcó Gastronòmic el producte de proximitat, el paisatge i el temps compartit són els protagonistes d’una proposta que aposta per una gastronomia de primera i que convida a gaudir

de la ciutat des de la taula, sense pressa i amb una mirada oberta al mar.

UNA

OFERTA GASTRONÒMICA

PER A TOTS ELS PÚBLICS EN UN ENTORN ÚNIC

Actualment, aquest espai del Port Olímpic reuneix set restaurants que configuren una oferta variada i complementària: Kresala, Superlocal, Casa Carmen, Nuara, El Cangrejo Loco, El Tribut i Eldel-

Les vistes immillorables, la llum natural i la relació directa amb l’entorn marítim defineixen un balcó pensat per ser viscut amb calma i amb molt de gust

mar. Set projectes amb identitat pròpia que reflecteixen la diversitat culinària de la ciutat, amb propostes més vinculades al producte local i altres amb una mirada més contemporània, sempre amb el Mediterrani com a teló de fons.

Aquesta pluralitat es tradueix en una experiència flexible i adaptable a diferents moments i públics. El Balcó és un lloc on tenen cabuda dinars familiars, trobades entre amics, sopars especials o àpats informals després d’un passeig pel litoral. Famílies, grups d’adults o parelles hi troben un escenari ideal on la qualitat gastronòmica conviu amb un entorn proper i acollidor.

Més enllà dels restaurants, el Balcó Gastronòmic incorpora també botigues gastronòmiques que completen la seva oferta. Són el Faborit, Dolce Mare i Las Muns, opcions ideals per a qui practica esport o per qui recorre el port sense presses i vol gaudir d’un petit tast fora de la taula.

El Balcó és un lloc on tenen cabuda dinars familiars, trobades entre amics, sopars especials o àpats informals després d’un passeig pel litoral

Amb aquesta restauració variada i de qualitat, el Port Olímpic referma el seu caràcter heterogeni i reforça el seu posicionament com un espai de ciutat de més de 20.000m2 on hi conviu la nàutica, l’economia blava, la gastronomia i també la cultura i el lleure familiar. Un espai viu i dinàmic a tocar del mar que, només durant l’últim any, ha estat gaudit per més de dos milions de visitants, i que continua consolidant-se com un punt de trobada quotidià per als barcelonins i les barcelonines.

+ 170.000 seguidors a les xarxes socials

+ 7.500.000 d’impressions mensuals

+ 700.000 d’usuaris impactats

BARCELONA

LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA DESTINA 20 MILIONS D'EUROS PER REFORÇAR ELS SERVEIS MUNICIPALS ESSENCIALS

El Programa específic d’Autonomia Local 4.0 aporta suport financer a ajuntaments i Entitats Municipals Descentralitzades

La Diputació de Barcelona ha aprovat una inversió de 20 milions d’euros per als ajuntaments i Entitats Municipals

Descentralitzades de la província amb l’objectiu de garantir la qualitat dels serveis públics locals. Els recursos s’articularan a través del Programa específic d’Autonomia Local 4.0, que busca refor-

çar la capacitat financera dels governs municipals i donar-los més flexibilitat per afrontar necessitats socials, energètiques i econòmiques.

Els ajuts es podran destinar tant a despesa corrent com a inversions. Entre les prioritats hi ha el manteniment d’infraestructures, la cobertura de subministraments, el foment de l’ocupació i el suport al desenvolupament rural. També es finançaran millores en equipaments esportius, educatius, culturals i espais públics. Del total aprovat, 19,94 milions es repartiran entre ajuntaments i 60.000 euros entre EMD. Cada municipi rebrà una aportació mínima de 8.000 euros. La distribució dels fons tindrà en compte criteris com la població, la renda familiar, l’atur i els ingressos municipals.

COLLBONI DEFENSA EL PAPER CLAU DE LES ZONES TENSIONADES EN LA NOVA LLEI D’HABITATGE

L’alcalde de Barcelona impulsa solucions conjuntes amb altres ciutats per afrontar la crisi europea de l’habitatge i incidir en el Marc Financer Plurianual

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, s’ha reunit a Brussel les amb Teresa Ribera i Dan Jørgensen per presentar les propostes de l’aliança Mayors for Housing davant la futura Llei Europea d’Habitatge i el Marc Financer Plurianual. A la trobada també hi han participat alcaldes d’Amsterdam, Colònia, Nicòsia, Roma i representants de París, entre altres ciutats europe-

es. Collboni ha defensat que "Fa un any i mig que Mayors for Housing està defensant 'una resposta realment europea a una crisi europea: la crisi de l’habitatge'".

L’aliança reclama més eines legislatives i financeres per afrontar l’emergència habitacional des de les ciutats. Entre les propostes hi ha la regulació dels lloguers temporals, la definició de zones tensionades, més recursos europeus, mesures contra l’especulació immobiliària i suport específic al sensellarisme. Collboni ha remarcat que "som aquí per aportar solucions" i ha reivindicat el paper municipal en la governança europea. Mayors for Housing ja agrupa 21 grans ciutats, entre les quals Barcelona, Amsterdam, París, Roma, Lisboa o Dublín.

BARCELONA MOU FITXA: 12 MILIONS PER ORDENAR ELS 7.000 BUSOS DIARIS

El calendari preveu tenir els projectes redactats entre 2026 i 2027, amb execució fins al 2028, en paral lel a la futura creació de grans estacions interurbanes coordinades amb la Generalitat

L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa una estratègia per ordenar i millorar el bus interurbà, amb una inversió prevista de 12 milions d’euros. Actualment, uns 7.000 autobusos entren i surten cada dia de la ciutat, una xifra que ha crescut amb la crisi de Rodalies i que tensiona unes parades sovint sense prou infraestructura.

El consistori redactarà una vintena de projectes per adaptar punts de parada existents i crear-ne de nous en àmbits com la Diagonal, Fabra i Puig, plaça d’Espanya o la Gran Via. Les actuacions inclouran millores d’accessibilitat, pavimentació, marquesines, bancs, sistemes d’ombra, senyalització i possibles lavabos públics.

La primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet , ha defensat que l’objectiu és “canviar el paradigma de la mobilitat interurbana” i ha afegit: “Barcelona vol contribuir a millorar la mobilitat a dins de la ciutat i també la que ve de fora”. El calendari preveu redactar els projectes entre 2026 i 2027 i executar les obres previstes fins al 2028.

EL PORT DE BARCELONA APOSTA PER L’HIDROGEN AMB UNA NOVA PLANTA DE MÉS DE 20 MILIONS I 7.000 M²

El projecte inclou una planta d’electròlisi amb capacitat ampliable i serveis per a flotes i maquinària zero emissions a la Zona d’Activitats Logístiques del Port

El Port de Barcelona ha adjudicat a SypmH2ony, societat conjunta formada per Toyota Tsusho Europe i Messer, el contracte per construir la seva futura hidrogenera. L’empresa preveu invertir-hi més de 20 milions d’euros en un projecte que combinarà producció i subministrament d’hidrogen verd amb solucions per a la mobilitat sense emissions.

La planta tindrà una potència inicial d’electròlisi de 3,1 MW quan entri en funcionament, prevista per al 2030, i podrà duplicar-se fins als 6,2 MW el 2032. Això permetria assolir una producció anual estimada de 540 tones d’hidrogen verd. El Port considera que serà un equipament “pioner” en el sector portuari estatal.

La concessió tindrà una durada inicial de 40 anys prorrogables i inclourà la urbanització dels accessos. La hidrogenera s’ubicarà en una parcel la de prop de 7.000 metres quadrats a la ZAL, per donar servei a camions, autobusos i maquinària portuària. El Port veu el projecte com una “palanca” per avançar cap a la mobilitat zero emissions.

BARCELONA

BARCELONA ES CORONA CAPITAL EUROPEA DEL COMERÇ LOCAL AMB MÉS DE 200 ACTIVITATS EL 2026

Barcelona es corona capital europea del comerç local amb més de 200 activitats el 2026

Barcelona ha iniciat l’any de la capitalitat europea del comerç local 2026 amb un acte institucional al Saló de Cent. La ciutat és la primera distingida com a ‘Visionary City’, un reconeixement de la Comissió Europea al seu model comercial de proximitat, divers i arrelat als barris. La tinenta d’alcaldia Raquel Gil ha reivindicat el paper dels més de 40 eixos comercials, que “creen identitat, fan comunitat i són un pilar fonamental per al dret dels residents a quedar-se”. També ha destacat que és un “projecte compartit” entre institucions, entitats i sector comercial.

La capitalitat inclourà més de 200 activitats als 10 districtes, amb fires, campanyes, debats europeus i accions coincidint amb el Tour de França 2026. L’Ajuntament també impulsarà un Pla Estratègic de Comerç Local, un Pla de Mercats 2036, un observatori i un segell propi. Barcelona suma més de 60.000 establiments comercials i 152.000 llocs de treball vinculats al sector.

BARCELONA I LONDRES UNEIXEN FORCES PER COMBATRE LA CRISI DE L'HABITATGE I EL CANVI CLIMÀTIC

Els alcaldes Jaume Collboni i Sadiq Khan comparteixen experiències i impulsen col laboracions per a la transformació urbana sostenible

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i el de Londres, Sadiq Khan, han acordat intercanviar experiències en habitatge i lluita contra el canvi climàtic. La trobada ha servit per compartir polítiques contra la gentrificació, l’especulació immobiliària i els efectes de l’emergència climàtica. Collboni ha defensat que afrontar aquests reptes és una "obligació" dels governs locals, encara que no tinguin totes les competències. També ha explicat mesures aplicades a Barcelona, com la limitació dels lloguers o la retirada progressiva dels pisos turístics.

Els equips tècnics de les dues ciutats es

reuniran al juliol per compartir experiències sobre la reforma de la Rambla i d’Oxford Street. Khan ha destacat que "el millor de les dues ciutats és que no són competidores, sinó col laboradores, amigues", i ha definit Barcelona com un "far" inspirador. Collboni també ha presentat al Bloomberg CityLab 2026 el projecte ‘Rehabilitació com a Servei’, premiat per Bloomberg Philanthropies i orientat a rehabilitar 250 comunitats residencials amb suport financer i assistència tècnica especialitzada.

Del franquisme a la memòria popular: canvi de nom en una plaça emblemàtica del Camp de l’Arpa

Barcelona inicia el procés per substituir una denominació instaurada durant el franquisme per “plaça de les Tortugues”, arrelada en la memòria col·lectiva del barri

Lourdes Tasies Cano

El districte de Sant Martí ha fet efectiu un pas llargament esperat per bona part del veïnat del Camp de l’Arpa del Clot : impulsar el canvi de nom d’una de les seves places més transitades. L’espai, oficialment conegut des de 1958 com a plaça de Sant Josep de Calassanç , passarà a denominar-se plaça de les Tortugues, una designació que, en la pràctica, ja fa dècades que utilitzen els residents. La iniciativa, aprovada en el plenari del districte, trasllada ara a la Ponència del Nomenclàtor la responsabilitat de formalitzar el canvi i eliminar una denominació

que mai no ha aconseguit connectar amb la identitat del barri. Aquest canvi no és fruit d’una decisió recent, sinó la culminació d’una reivindicació sostinguda durant anys per part d’entitats i veïns, que han defensat reiteradament la necessitat d’adequar el nom oficial a la realitat quotidiana. “Aquí ningú no deia mai Sant Josep de Calassanç. Per a nosaltres sempre ha estat la plaça de les Tortugues”, explica la Maria López , veïna del barri des de fa més de cinquanta anys. “És un nom que ens recorda la infància, els jocs i la vida al carrer. Té molt més sentit que el que hi havia fins ara”, afegeix.

La decisió institucional arriba després de constatar aquest desencaix entre el nomenclàtor oficial i l’ús real de l’espai. Durant generacions, el nom popular ha perviscut gràcies a la memòria col· lectiva, vinculada a les figures de tortugues que durant dècades van ocupar la plaça i que es van convertir en un símbol del barri. Amb el vistiplau polític, el procés entra ara en la seva fase administrativa. Si no hi ha contratemps, el canvi es podria fer efectiu en els pròxims mesos, posant fi a una denominació heretada d’una altra època i consolidant una identitat construïda des del carrer. Per a molts veïns, més enllà d’un sim-

UNA HISTÒRIA QUOTIDIANA

CONVERTIDA EN SÍMBOL

El nou nom no respon a cap figura històrica ni institucional, sinó a una vivència col lectiva profundament arrelada al barri. Entre les dècades dels seixanta i setanta, la plaça disposava de tres estructures en forma de tortuga que es van convertir en un dels principals punts de trobada per als infants. Aquells jocs, aparentment senzills, van acabar esdevenint un element distintiu de l’espai i un referent emocional per a diverses ge neracions.

ple canvi de nom, es tracta d’un reconeixement institucional a la seva història compartida i a una manera de viure l’espai públic que ha perdurat amb el temps.

Amb els anys, aquestes fi gures van adquirir un valor simbòlic que anava més enllà de la seva funció lúdica. Tot i la seva desaparició arran d’una remodelació a principis dels noranta, el record va continuar viu entre el veïnat. El nom de “les Tortugues” es va mantenir en l’ús quotidià fins a desplaçar, de facto, la denominació oficial, evidenciant la força de la memòria popular per sobre de les decisions administratives. “Hi passàvem les tardes senceres jugant”, recorda en Josep Riera, que va créixer al barri amb els seus avis. Aquest tipus de testimonis reforcen la idea que el canvi de nom no només respon a una qüestió simbòlica, sinó a una realitat social consolidada durant dècades.

delació l’any 1991, la denominació no es va perdre. El vincle emocional amb aquests jocs infantils ha travessat generacions i ha mantingut viva una identitat que ara es vol reconèixer institucionalment.

Entre les dècades dels seixanta i setanta, la plaça disposava de tres estructures en forma de tortuga que es van convertir en un dels principals punts de trobada per als infants

UNA ESCULTURA SENSE PROTAGONISME

Amb la voluntat de preservar aquest record, anys després es va instal lar una peça escultòrica dedicada a les tortugues. L’obra, titulada Llar per a la tortuga dels vuit anells, pretenia retre homenatge a aquells elements desapareguts. Tanmateix, la ubicació i la manca d’integració en la dinàmica de la plaça han fet que aquesta escultura passi força desapercebuda per als usuaris habituals. Lluny de recuperar el simbolisme original, la peça ha quedat com un element secundari dins l’espai públic.

Objectiu 2027: Qui serà el rival de Collboni a les pròximes municipals?

Adrià Miró Canturri

A un any de les pròximes eleccions municipals de 2027, sembla coll avall que no tornarem a tenir uns resultats tan ajustats com els de 2023. En aquells comicis, un empat tècnic entre Xavier Trias (Junts), Jaume Collboni (PSC) i Ada Colau (Barcelona en Comú) va deixar un mapa de pactes oberts.

Trias partia amb l’avantatge de ser la primera força del consistori i tot indicava que seria de nou alcalde de Barcelona. Amb tot, l’aliança amb Esquerra va fer que el PP es decidís definitivament a donar suport a Collboni. El ‘sí’ de comuns i populars van fer que la ciutat comtal tornés a tenir una alcaldia socialista per primera vegada des del 2011.

ACORD FALLIT AMB ERC

Collboni acabarà el mandat en solitari, malgrat que han sorgit oportunitats per ampliar el govern durant aquests tres anys. Qui va estar més a prop va ser l’Esquerra Republicana d’ Elisenda Alamany, que ha estat el soci més fiable dels socialistes. Amb els republicans es va tenir un preacord, però la formació independentista va ajornar la decisió definitiva després d’una forta mobilització dels detractors que va desbordar l’aforament del congrés que ho havia de decidir. Mesos més tard, Alamany va enterrar l’opció: "No estem on estàvem fa un any".

La falta de majoria i la poca predisposició dels grups de l’oposició han impedit que s’aprovin uns pressupostos amb normalitat. Dos d’ells s’han fet a través del mecanisme de la moció de confiança, mentre que un altre ha sigut una pròrroga pressupostària. Malgrat tot, l’alcalde Collboni ha pogut mantenir les inversions previstes per la ciutat. El Pla de Barris, el Pla Endreça, l’aprovació del projecte connexió del tramvia per la Diagonal, la nova Rambla o la pacificació

de la Meridiana són algunes de les diverses iniciativa que ha pogut tirar endavant.

L’HABITATGE, PRIORITAT

Ara bé, una de les prioritats del govern de Collboni ha estat l’habitatge. L’alcalde ha volgut instal lar el missatge que el seu objectiu és “fer efectiu el dret dels barcelonins a quedar-se a la ciutat” i així ho explicava a l’última entrevista per LA CIUTAT.

La falta de majoria i la poca predisposició dels grups de l’oposició han impedit que s’aprovin uns pressupostos amb normalitat

Els socialistes han posat fre als pisos turístics, anunciant l’extinció de 10.000 llicències perquè tornin a ser d’ús residencial a partir de 2028; treballen per acabar amb l’ús fraudulent dels lloguers de temporada i han impulsat la construcció d’habitatge públic.

Tot i això, el gran tema pendent és el de la modificació del 30% de l’habitatge protegit. La mesura xoca frontalment amb Barcelona en Comú, que no vol ni sentir-ne a parlar. En canvi, podria trobar suports entre els juntaires amb qui ha sigut impossible apropar postures. “Si fins ara no hem pogut tirar-la endavant és bàsicament per les contradiccions internes d’altres grups de l’oposició, bàsicament Junts”, explicava Collboni a l’entrevista en aquest mitjà. Els postconvergents van trencar les negociacions fa poc menys d’un any entre retrets de “desconfiança” i “prepotència”.

Juntaires i socialistes, però, sí que han pogut arribar a acords amb l’ordenança de civisme que impulsava Collboni. A ells se’ls hi va sumar el ‘sí’ d’ERC i l’abstenció del PP. Entre els seus punts més rellevants destaquen l’enduriment de les sancions i nous agreujants, noves conductes infractores, la introducció de l’aporafòbia com a eix discriminatori, el pagament immediat de les san-

cions pels no residents o diverses mesures socials i preventives.

COM HI ARRIBEN ELS PARTITS?

Totes les enquestes situen com a principal favorit el PSC de Jaume Collboni que, de moment, no té encara un rival electoral definit. L’escenari de 2023 sembla per ara completament descartat i s’haurà de veure en quina posició queda Junts i Barcelona en Comú.

L’esquerra alternativa busca mantenir el pols a la capital -motor del seu projecte a nivell nacional- i ha apostat per Gerardo Pisarello com a candidat. L’exnúmero 2 de Colau en el primer mandat és una de les poques figures que queden al partit amb un marcat to sobiranista i intentarà tornar a les essències de 2015 fent tàndem amb Carolina Recio, de la Prosperitat.

La idea del front popular ha planat el debat barceloní, però queda descartada l’opció que Esquerra i els Comuns comparteixin llista. Totes dues formacions lluitaran per l’anhelada segona posició i encara cou entre les files republicanes el moviment de Colau amb Valls del 2019. En canvi, la via d’explorar alguna aliança amb la CUP està oberta i

veus dins del partit la reivindiquen. Els anticapitalistes únicament van tenir representació al consistori entre 2015 i 2019 i en les successives eleccions no han superat el tall. Laure Vega, figura en ascens dins de la CUP, va obrir la porta aquesta possibilitat en una entrevista a RNE: “La CUP i els Comuns van junts a alguns ajuntaments com Vilassar. La CUP escoltarem la seva proposta”.

Pel que fa a Esquerra, Elisenda Alamany s’estrenarà com a candidata a l’alcaldia i espera fer bo la seva predisposició al pacte per tornar a créixer a Barcelona. Després de guanyar les eleccions el 2019 i quedar-se a l’oposició, els republicans van patir una patacada descomunal el 2023 que els va convertir en la quarta força amb la meitat de regidors. Ara Alamany intentarà

tornar a revifar les aspiracions electorals del partit.

Les grans incògnites arriben des de la dreta. El successor de Xavier Trias no està gens clar i durant aquests mesos han desfilat un festival de noms als mitjans de comunicació. Jaume Alonso-Cuevellias, Tatxo Benet, Quim Forn o fins i tot Artur Mas han sigut algunes de les figures que han sonat. Jordi Martí era l’aposta de Xavier Trias, però sembla que la direcció s’acabarà decantant per Josep Rius, cap de gabinet de Puigdemont durant la seva presidència. El maig ha de ser el mes definitiu per veure cap on es dirigeix aquest serial.

El successor de Xavier Trias no està gens clar i durant aquests mesos han desfilat un festival de noms als mitjans de comunicació

Per si no n'hi hagués prou, un dels partits que aspira a fer-li una bona queixalada a l’electorat postconvergent ha tingut problemes d’última hora amb la presentació del seu candidat. Aliança Catalana fixava el mes d’abril com el moment ideal per donar a conèixer el seu líder a Barcelona, però el candidat se’n va desdir a l’últim moment i ara la dreta radical haurà de buscar un pla B. En el bàndol espanyolista, Daniel Sirera hauria de tornar a ser el candidat i de VOX se’n sap ben poc. La formació d’ultradreta és conscient que els seus resultats dependran principalment de l’estat de salut de la seva marca i encara no ha transcendit qui ha de liderar la candidatura.

El torn dels orfes

Durant més de tres-cents anys, la Casa de la Misericòrdia va ser el lloc d’arribada de desenes de milers de nadons abandonats

Jesús Martín Araujo

Un passeig pel nucli antic de Barcelona ens permet veure empremtes del passat que la capital catalana conserva amb molt d’orgull i que ens serveixen per recordar allò que algun dia vam ser. N’hi ha desenes arreu del centre de la ciutat, moltes de les quals formen part del nostre dia a dia sense que en siguem conscients. Al Raval, a tocar de l’entrada de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, es troba una d’aquestes meravelles històriques: el Torn dels Orfes.

Passa desapercebut per a molts vianants, i sobretot per a molts visitants que recorren la ciutat fent turisme sense cap guia especialitzat,

però un cop en coneixes la història, no pots deixar de veure’l cada vegada que passeges pel carrer de les Ramelleres, 17, al davant de la plaça de Vicenç Martorell, on es troba aquesta peça incrustada a la paret blanca que conforma la façana de la Casa de la Misericòrdia Actualment, aquest edifici acull les oficines municipals del districte de Ciutat Vella, on els veïns acudeixen per fer qualsevol tràmit corresponent, però a finals del segle XVI, època de la seva fundació, la funció d’aquest edifici era la de servir de refugi, un hospici, per als infants que eren abandonats. El Torn dels Orfes és una circumferència amb un forat tapat amb una porteta de fusta i amb un mecanisme incorporat que permetia

a les mares deixar els seus fills a la caritat des de l’exterior mitjançant aquest sistema, sense ser vis-

Foto:

tes, en el més absolut anonimat. Els infants hi eren abandonats, generalment, perquè les famílies no se’n podien fer càrrec per motius econòmics, perquè havien nascut fora del matrimoni o bé perquè eren criatures no desitjades. Un cop el nadó era col locat al torn, aquest es feia girar i es tocava una campana per avisar les monges que residien a l’hospici perquè se’n fessin càrrec. En aquella època, i durant molts anys posteriors, l’abandonament de nadons era molt habitual. La prova és que aquest mecanisme es va mantenir fins al 1931 , i va estar en funcionament durant més de tres-cents anys.

El mecanisme permetia a les mares deixar els seus fills a la caritat des de l’exterior mitjançant aquest sistema, sense ser vistes, en el més absolut anonimat

RANURA PER L'ALMOINA

A més, a la part superior esquerra, on veiem el torn, encara es pot observar una ranura. En aquest cas, es tracta d’un element que permetia a les famílies que hi acudien a

deixar la criatura fer un donatiu a les germanes de la caritat . Hi ha càlculs que s’atreveixen a mesurar la magnitud d’aquest mecanisme: algunes xifres calculen que en cinquanta anys s’hi van deixar més de 30.000 nens a l’hospici.

I encara hi ha més. Els infants, que quan arribaven als braços de les monges començaven una nova vida, eren batejats amb el nom del sant corresponent al dia en què arribaven a l’hospici i se’ls assignava el cognom d’“ Expósito”.

L’any 2013, el consistori va finalitzar la restauració de l’edifici i va incloure aquesta empremta històrica dins la distinció de “Petits Paisatges de Barcelona”, una iniciativa impulsada per l’Institut Municipal de Paisatge Urbà de Barcelona que s’ha anat estenent al llarg dels darrers anys i que preserva la cultura històrica de la ciutat, incloent petites marques com aquesta. Altres espais de la capital catalana inclosos en aquesta distinció són els impactes de metralla de la plaça de Sant Felip Neri, l’escultura La Gamba de Mariscal, el Rellotge del Sifó o el Rellotge de les Llums, d’entre altres. Cadascun d’aquests elements, repartits per tota la ciutat, disposen d’una placa commemorativa que s’encarrega de transmetre la història que hi ha al darrere.

BARCELONA

EL PROJECTE DE CONSERVACIÓ DE LA SARGANTANA

PITIÜSA ACONSEGUEIX 32 CRIES AL ZOO DE BARCELONA UN ANY DESPRÉS DEL TRASLLAT

La col· laboració entre el Zoo i el Govern balear impulsa l'estudi i la reproducció ex situ per protegir aquesta espècie amenaçada

El programa de conservació de la sargantana pitiüsa ha registrat el naixement de 32 cries al Zoo de Barcelona, només un any després del trasllat dels primers exemplars des de les Illes Balears. La iniciativa, impulsada pel Zoo i el Govern balear, combina estudi i cria fora del seu hàbitat natural per protegir una espècie molt vulnerable davant l’expansió d’espècies invasores.

Els resultats han superat les previsions inicials i han portat el Govern balear a ampliar el projecte amb 33 nous individus procedents de diversos illots pitiüsos, com Cala Salada, ses Margalides, illa Murada, es Caragoler Gros i sa Sal Rossa. El programa va començar el maig del 2025 amb 17 exemplars sans i genèticament diversos, organitzats en tres grups reproductors d’Eivissa i Formentera. Des d’aleshores, s’han produït 16 postes i han nascut 32 cries, amb algunes parelles que han arribat a fer dues o tres postes. L’objectiu és avançar cap al reforç poblacional i possibles reintroduccions en zones segures, un cop controlats els ofidis invasors.

AIXÍ SERÀ LA NOVA PLAÇA PABLO NERUDA: L'EIXAMPLE GUANYA UN ESPAI VEÏNAL

REVOLUCIONARI

El projecte, amb un pressupost de 2 milions d’euros, reconfigurarà l’espai públic al barri de la Sagrada Família per fomentar la socialització i activitats infantils

El districte de l’Eixample ha iniciat l’adequació integral de la plaça Pablo Neruda, al barri de la Sagrada Família, per transformar-la en un espai comunitari per a totes les edats. Les obres tenen un pressupost d’uns 2 milions d’euros i es preveu

que finalitzin durant el primer trimestre del 2027. El projecte neix d’un procés participatiu amb veïns del Fort Pienc i la Sagrada Família, centres educatius, AFA, infants i el col lectiu patinador. La reforma vol corregir mancances de la plaça actual, com la pista central enclotada i poc accessible, la falta d’ombra i la poca presència d’espais d’estada i joc.

Entre les principals novetats hi haurà un circuit pump track per a patinatge i hoquei sobre rodes, jocs infantils per edats, rocòdroms, pissarres, taules de ping-pong i zones per a famílies. També es milloraran l’accessibilitat, la il luminació i el mobiliari urbà, amb més vegetació mediterrània, ombra, part erres renovats i espais de barri preparats per acollir activitats comunitàries

BARCELONA INAUGURA A LA FABRA I COATS UN NOU MUSEU DEDICAT

A LA HISTÒRIA DEL TREBALL

El nou espai del MUHBA recorre l’evolució del món laboral des del segle XIX i homenatja les generacions obreres de la ciutat

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha inaugurat el nou espai del Museu d’Història de Barcelona dedicat a la història del treball a la Fabra i Coats, acompanyat de la regidora de Sant Andreu, Marta Villanueva , i del director del MUHBA, Carles Garcia Hermosilla L’equipament s’ubica a la Nau F, dins d’un dels conjunts fabrils més ben conservats de la ciutat.

Collboni ha afirmat que "la ciutat devia aquest equipament a tots els homes i dones que van treballar a les fàbriques de la ciutat com Can Fabra, la Pegaso o Macosa i que van contribuir a fer-la pròspera". També ha remarcat que la inauguració és un acte de memòria col lectiva.

El nou espai inclou dues exposicions permanents, “Barcelona, ciutat i treball” i “La Fabra i Coats de Sant Andreu: empresa, treball i memòria”, a més d’una reserva patrimonial visible. El projecte repassa l’evolució del treball a Barcelona del segle XIX al XXI i reforça la Fabra i Coats com a pol cultural.

BARCELONA

BARCELONA INICIA

TRANSFORMACIÓ DEL CARRER BADAJOZ AMB MÉS

ESPAI PER A VIANANTS I UN NOU EIX VERD I CICLISTA

Les obres entre Icària i Pallars duraran catorze mesos i suposaran una inversió de 5 milions d’euros

Han començat les obres d’urbanització del carrer Badajoz, entre l’avinguda d’Icària i el carrer de Pallars, al districte de Sant Martí. L’actuació afectarà cinc illes urbanes i 15.430 metres quadrats, amb l’objectiu de transformar aquesta via en un espai més verd, accessible i pensat per als vianants.

El projecte preveu un carril bus, dos carrils de circulació, un carril bici de 2,30 metres i voreres ampliades fins als 4,60 metres. Les obres duraran catorze mesos i tenen un pressupost de 5 milions d’euros. El regidor de Sant Martí, David Escudé, ha

BARCELONA IMPULSA UNA GRAN TRANSFORMACIÓ DE CIUTAT VELLA

La iniciativa contempla una cinquantena d’accions fins al 2035 i en algunes caldrà modificar el planejament

Barcelona ha presentat l’estratègia urbana de Ciutat Vella per transformar l’espai públic, millorar la vida quotidiana als barris i impulsar noves dinàmiques socials i econòmiques. El pla s’emmarca en el Pacte per Ciutat Vella i preveu una cinquantena d’actuacions fins al 2035. El comissionat del pacte, Ivan Pera, ha defensat que l’objectiu és garantir “el dret a quedar-s’hi a viure i amb qualitat”. Segons ha explicat, algunes intervencions requeriran modificar un planejament urbanístic que “ja està caducat”.

L’estratègia defineix 15 eixos horitzontals, set verticals i una trentena d’àmbits d’actuació per “enxarxar Ciutat Vella amb Ciutat Vella i amb la resta de la ciutat”. Entre les propostes hi ha allargar l’eix Seminari-Liceu fins al mar, “portar el Raval al mar”, reordenar Drassanes i reforçar connexions amb la Ciutadella, les Rambles i el Moll de la Fusta. També es preveuen reformes al carrer de Pepe Rubianes, Can 60 i equipaments del Raval Sud, en un districte amb alta pressió turística i poc espai verd.

destacat que la reforma permetrà “destinar més espai per a vianants i zones verdes, afavorint la convivència amb la resta d’usos al carrer”.

La intervenció inclou tres cruïlles pacificades, especialment a l’entorn de l’Escola Voramar, per millorar la seguretat d’infants i famílies. També es doblarà pràcticament l’arbrat, passant de 89 a 195 arbres, i es renovaran paviments, drenatge, il luminació LED, mobiliari urbà, senyalització i serveis municipals. El tram formarà part d’un futur eix ciclista que connectarà el litoral amb el Guinardó.

EL PORT DE BARCELONA DEFENSA A EUROPA EL PAPER CLAU DELS PORTS EN LA CRISI ENERGÈTICA

El president del Port, José Alberto Carbonell, reclama més resiliència i aposta pels combustibles verds durant la conferència europea celebrada a Polònia

El Port de Barcelona ha situat la resiliència i la transició energètica al centre del debat europeu durant la conferència anual de l’European Sea Ports Organisation, celebrada els dies 7 i 8 de maig a Gdansk. La trobada ha reunit responsables portuaris i polítics en un context marcat per la inestabilitat geopolítica i les tensions en les cadenes de subministrament.

El president del Port, José Alberto Carbonell, ha participat en una taula executiva amb representants dels ports de Rotterdam, Hamburg i Haropa. Durant la seva intervenció, ha advertit: “Les disrupcions provoquen un efecte dominó a escala global, fet que fa imprescindible reforçar la resiliència i la capacitat d’anticipació dels ports”. Carbonell també ha defensat el paper dels ports en la seguretat energètica i logística d’Europa. Ha destacat l’avantatge d’Espanya pel pes de les renovables i ha afirmat: “Els ports estem ben posicionats per liderar la producció de combustibles verds”. La conferència ha abordat competitivitat, seguretat, digitalització i inversions, reforçant el paper del Port de Barcelona en la transformació sostenible del sector.

El comerç local de Sants

Un model de barri en risc que busca reinventar-se

La 18a Mostra de Comerç de Sants i Badal, que se celebrarà el pròxim dia 30 al carrer de Sants, reivindica el paper del comerç de proximitat davant els canvis socials, econòmics i urbans que amenacen l’eix comercial més important de Barcelona

Lourdes Tasies Cano

El carrer de Sants és molt més que una via comercial. Amb prop de quatre quilòmetres de longitud, és considerat un dels carrers comercials més llargs d’Europa i un dels grans motors econòmics i socials dels barris de Sants, Hostafrancs i Badal. Durant dècades, aquest eix ha estat un espai de trobada, identitat i vida quotidiana per a milers de veïns i veïnes. Les

botigues de proximitat, els negocis familiars i els establiments històrics han donat forma a una manera concreta d’entendre la ciutat: la del comerç de barri, la proximitat humana i la confiança entre comerciant i client.

Ara, però, el model afronta un moment delicat. L’augment del comerç electrònic, la pressió dels grans operadors, l’encariment dels lloguers comercials, els canvis en els hàbits de consum i les dificul-

tats econòmiques derivades dels darrers anys han posat en alerta comerciants i entitats del barri. Molts establiments han abaixat la persiana i d’altres sobreviuen amb dificultats.

En aquest context, la 18a Mostra de Comerç de Sants i Badal, organitzada per Sants Establiments Units, es convertirà el pròxim dia 30 de maig en una gran reivindicació del comerç local. L’esdeveniment ocuparà el carrer de Sants amb parades, activitats, exhibicions i propostes culturals per atraure el veïnat i recordar la importància de comprar al barri.

La cita arriba en un moment clau. Els comerciants alerten que el comerç de proximitat es troba “en risc” si no s’impulsen mesures per protegir-lo i adaptar-lo als nous temps. Alhora, els veïns expressen preocupació per la pèrdua d’identitat comercial i social d’un dels

Les botigues de proximitat, els negocis familiars i els establiments històrics han donat forma a una manera concreta d’entendre la ciutat: la del comerç de barri

carrers més emblemàtics de Barcelona.

UNA MOSTRA PER DEFENSAR UN MODEL DE CIUTAT

La Mostra de Comerç de Sants i Badal arriba enguany a la seva divuitena edició consolidada com una de les grans cites comercials i associatives del districte de Sants-Montjuïc. Durant tota la jornada, el carrer es transformarà en un gran aparador a l’aire lliure on els establiments podran mostrar els seus productes, donar-se a conèixer i generar contacte directe amb els clients.

La iniciativa no és només una acció comercial. També és una declaració d’intencions. Els organitzadors volen reivindicar la importància del comerç de proximitat com a element clau de cohesió social, dinamització econòmica i identitat de barri.

EL CARRER DE SANTS, UN EIX HISTÒRIC EN TRANSFORMACIÓ

Passejar avui pel carrer de Sants és observar un barri en transformació constant. Les botigues tradicionals conviuen amb franquícies, supermercats, establiments de telefonia, cafeteries modernes i negocis que canvien ràpidament de mans.

Molts comerciants veterans expliquen que el carrer ha canviat

radicalment en les darreres dues dècades. Alguns negocis històrics han desaparegut després de generacions oberts. D’altres han hagut d’adaptar-se per sobreviure. “Abans el carrer de Sants tenia moltes més botigues de tota la vida i coneixies pràcticament tots els comerciants. Ara veus persianes tancades o negocis que duren molt poc temps. Fa pena perquè es va perdent l’essència del barri”, explica en Joan Ferrer, veí de Sants des de fa més de cinquanta anys.

El comerç de proximitat pateix una doble pressió. D’una banda, la competència d’internet i les grans plataformes digitals. De l’altra, l’augment de costos fixos com els lloguers, els subministraments o els impostos. A això s’hi sumen els canvis en els hàbits de consum. Cada vegada hi ha més persones que compren per internet o que concentren les seves compres en grans superfícies. Aquesta situació afecta especialment els petits establiments familiars. “Els petits negocis de barri hem de competir cada dia amb gegants d’internet que juguen amb unes condicions molt diferents. A més, cada vegada és més difícil assumir despeses com el lloguer, la llum o els impostos. Molta gent acaba comprant online per comoditat, però això té conseqüències directes sobre la vida

dels barris i sobre projectes petits com el nostre”, explica Judith Santos, responsable de La Creática, un espai d’arts escèniques situat al carrer Galileu 100.

LA PANDÈMIA COM A PUNT D’INFLEXIÓ

La crisi derivada de la pandèmia també va deixar una petjada profunda. Molts comerços van resistir gràcies a l’esforç personal dels propietaris, però encara avui arrosseguen dificultats econòmiques. “Després de la pandèmia molts negocis vam quedar molt tocats i encara avui estem intentant recuperar-nos. Ara, a més, hi ha preocupació per noves malalties com l’hantavirus i tot el que pugui tornar a afectar el consum o generar por entre la gent. Els petits comerços som els primers que notem qualsevol crisi. A això se li suma que cada vegada és més difícil mantenir un local pels preus dels lloguers, i molts negocis familiars no tenen continuïtat perquè els fills no poden o no volen seguir”, explica un comerciant del carrer de Sants que prefereix mantenir-se en l’anonimat.

Aixó mateix, molts comerciants lamenten que molts negocis no tenen relleu generacional. Els fills i filles dels propietaris sovint opten per altres sectors laborals i no continuen amb l’activitat familiar.

“Molts negocis de tota la vida estan desapareixent perquè no hi ha relleu generacional. Els fills han vist les dificultats que comporta portar una botiga i sovint prefereixen buscar estabilitat en altres feines. A més, els lloguers dels locals estan disparats i això fa gairebé impossible que petits emprenedors puguin obrir nous negocis. Al final, qui acaba ocupant aquests espais són grans cadenes amb molts més recursos”, lamenta la Sara Barrera, coneguda al barri per comprar únicament als comerços del barri.

ELS VEÏNS ALERTEN DE LA PÈRDUA D’IDENTITAT COMERCIAL

La preocupació no és només dels comerciants. Molts veïns de Sants consideren que el barri està perdent part de la seva identitat.

La Maria López , veïna de Sants des de fa més de quaranta anys, assegura que el carrer ja no és el mateix que abans. “Abans coneixíem tothom. Anaves a la carnisseria, a la merceria o a la llibreria i et saludaven pel nom. Ara hi ha molts negocis impersonals i cada vegada costa més trobar botigues de tota la vida”, explica.

Per al Jordi Martínez, resident al barri des de la infància, el comerç local és una peça essencial de la vida comunitària. “Quan tanquen comerços històrics no només es

perd una botiga. Es perd memòria, es perd vida al carrer i es perd contacte entre la gent”, afirma.

La preocupació també la comparteixen persones joves del barri. La Núria Fernández , de 28 anys, considera que el petit comerç aporta una qualitat humana que les grans plataformes no poden oferir. “Comprar per internet és ràpid, però fred. En canvi, al comerç local hi ha tracte personal i coneixement del client. És important mantenir això”, comenta. Altres veïns posen el focus en la transformació urbana i social de Barcelona. “Sants sempre ha estat un barri molt viu i amb personalitat pròpia. Si desapareix el comerç de proxi-

mitat, el barri corre el risc de convertir-se en un lloc més homogeni i menys autèntic”, apunta el Francesc Soler, jubilat.

La preocupació per la desaparició de comerços tradicionals també té una dimensió pràctica. Moltes persones grans depenen del comerç de barri per fer les seves compres quotidianes. La Pilar Gómez , de 76 anys, explica que la proximitat és fonamental. “Jo no puc anar carregada fins a grans centres comercials. Necessito les botigues del barri. A més, els botiguers em coneixen i m’ajuden”, comenta.

EL VALOR SOCIAL DEL COMERÇ DE PROXIMITAT

Els experts en urbanisme i sociologia coincideixen que el comerç local compleix una funció que va molt més enllà de l’activitat econòmica. Les botigues de barri contribueixen a generar seguretat, cohesió social i vida comunitària. Els carrers amb activitat comercial acostumen a tenir més moviment de persones, més relacions socials i una percepció més elevada de seguretat.

A Sants, aquesta realitat és especialment visible. El carrer de Sants

Relleu generacional

“Els fills han vist les dificultats que comporta portar una botiga i sovint prefereixen buscar estabilitat en altres feines”

no és només un espai de consum. És també un punt de trobada on les relacions quotidianes entre comerciants i clients creen una xarxa social pròpia. Molts establiments participen activament en la vida associativa i cultural del barri. Collaboren amb festes majors, activitats escolars, iniciatives solidàries i projectes comunitaris.

Els comerciants recorden que durant la pandèmia, i també ara, molts negocis van fer esforços extraordinaris per mantenir el servei als veïns, especialment a les persones grans o vulnerables.

Tot i el valor social i econòmic del comerç de proximitat, el sector afronta nombrosos reptes. Un dels principals és la digitalització. Molts petits establiments han hagut d’adaptar-se ràpidament a les noves tecnologies per mantenir-se competitius. La presència a xarxes socials, la venda en línia o les plataformes digitals s’han convertit en eines pràcticament imprescindibles. No obstant això, molts negocis familiars tenen dificultats per assumir aquesta transformació.

També preocupa la burocràcia i la relació amb les administracions públiques. Els comerciants reclamen més agilitat administrativa, menys càrrega burocràtica i ajudes específiques per modernitzar els negocis. L’increment dels costos energètics ha estat un altre cop dur. Alguns establiments asseguren que les factures de llum i gas han augmentat notablement en els darrers anys.

A més, la competència de grans operadors genera una situació desigual. Molts comerciants consideren impossible competir en preu amb les grans plataformes digitals. “Nosaltres no podem vendre a pèrdu-

es ni fer descomptes permanents”, explica un botiguer del carrer de Sants. “El que oferim és proximitat, qualitat i servei personalitzat, però això també s’ha de valorar”.

LA IMPORTÀNCIA D’ASSOCIAR-SE

Davant aquest escenari, les entitats comercials consideren que la unió dels comerciants és clau. Sants Establiments Units treballa precisament amb aquesta idea. L’associació promou accions conjuntes de promoció, activitats al carrer, campanyes publicitàries i iniciatives per atraure clients. L’entitat també actua com a interlocutor davant l’administració pública i intenta defensar els interessos dels comerciants en qüestions urbanístiques, fiscals o de mobilitat.

Segons expliquen des de l’associació, un dels objectius és aconseguir que la majoria dels establiments del barri se sumin al projecte per tenir més capacitat d’influència. També impulsen projectes relacionats amb la sostenibilitat i el consum responsable. La idea és adaptar el comerç de proximitat als nous temps sense perdre la seva essència. Així mateix, la Mostra de Comerç és una de les accions més visibles d’aquesta estratègia.

ELS REPTES DEL PETIT COMERÇ

Adrià Miró Canturri

Moment dolç pel futbol de barri barceloní. El CE Europa milita actualment a la Primera RFEF (tercera divisió del futbol espanyol) i en la seva primera temporada en aquesta categoria es troba en disposició de lluitar per buscar una plaça a Segona Divisió. Per la seva banda, la UE Sant Andreu està de celebració amb el seu recent ascens a Primera RFEF després que la campanya passada es quedessin a les portes de la promoció.

Aquest context immillorable dels dos equips de barri amb més entitat de Barcelona ha topat amb la seva realitat i les normatives de la Federació, que -entre altres cri-

teris- obliguen que en aquestes categories tots els camps siguin de gespa natural. Els escapolats ja han patit aquesta temporada la normativa, començant el curs al Nou Sardenya, però havent-lo d’acabar a Can Dragó, lluny de Gràcia. Malgrat que tot semblava indicar que els quadribarrats haurien de córrer la mateixa sort, la mobilització popular i la decisió final de l’Ajuntament permetrà que els dos clubs juguin a casa seva la temporada que ve.

GESPA PER A TOTHOM

Davant la possibilitat que tots dos clubs militessin com a mínim a Primera RFEF a partir d’aquest agost, el consistori va posar sobre la taula la possibilitat de Can Dra-

gó com el nou San Siro de Barcelona. Aquest és l’estadi de la ciutat de Milà que acull tant l’Inter com l’AC Milan, dos clubs històrics i campions d’Europa. L’aposta, però, no va tenir bona rebuda per part de les dues aficions. Amb l’opció d’haver de marxar del Narcís Sala sobre la taula, l’afició quadribarrada es va organitzar al carrer i a les xarxes per exercir pressió. Sota la plataforma Salvem el Narcís Sala els aficionats van amenaçar amb donar guerra si no s’instal· lava la gespa natural, però la mobilització va durar poc. En un comunicat del mateix 27 d’abril, s’anunciava que l’Ajuntament col locaria la gespa natural tant al camp del Sant Andreu com en el camp de l’Europa.

Com a casa, enlloc

Sant Andreu i Europa podran jugar la temporada que ve als seus respectius camps després que l’Ajuntament hagi anunciat la instal·lació de gespa natural

Des de la plataforma, afirmen que van rebre la notícia “amb il lusió i felicitat” i afirmen que pensaven que seria “un procés més llarg i costós”. Amb tot, la seva portaveu, Meritxell, destaca que la pressió popular “va ser un factor bastant rellevant”. “Si no ho van fer l’any passat, per què ho havien de fer aquest any?”, es pregunta amb relació al que va passar amb el Nou Sardenya. “Fins que no tinguem la gespa posada no respirarem tranquils. Confiem plenament en l’Ajuntament, però no desapareixerem i continuarem presents perquè vegin que la volem de debò”, avisa. S’espera que la instal lació

Els clubs de barri són una anomalia en el futbol modern, on és més probable trobar-te un club propietat d’un estat no democràtic o d’un gran fons estatunidenc

pugui durar un parell de mesos i tingui un cost aproximat de 500 mil euros.

tat, els negocis familiars i els establiments històrics

De forma paral lela, en el cas dels quadribarrats es treballa conjuntament per completar la reubicació del futbol base de la UE Sant Andreu en altres espais del Districte, ja que l’Ajuntament donava prioritat a la reubicació del futbol base, que entrenaran i jugaran al camp de l’AISS, al Bon Pastor i al Baró de Viver.

L’EUROPA S’HI APUNTA

Pel que fa als escapolats, la seva posició era més complicada, ja que les condicions tècniques (amb un pàrquing subterrani) dificultava la instal lació de la gespa. Finalment i després de treballar-hi des del novembre de 2024, el club gestionarà el camp de les Llars de Mundet per poder-hi ubicar el futbol base i l’arribada de la gespa natural al Nou Sardenya permetrà que el primer equip torni a casa seva.

De moment, no es coneixen els detalls de com s’executaran aquestes dues inversions, però es preveu que pròximament el consistori detalli quins seran els pròxims passos.

EL FUTBOL DE BARRI, VIU

La decisió permet que dos clubs

tan arrelats als seus barris continuïn formant part del dia a dia dels seus veïns sense haver de traslladar-se. De fet, els clubs de barri són una anomalia en el futbol modern, on és més probable trobar-te un club propietat d’un estat no democràtic o d’un gran fons estatunidenc que no un equip amb un marcat caràcter de barri. El cas més similar -amb molts matisos- que tenim a Espanya és el del Rayo Vallecano, que es troba a les portes d’aconseguir el seu primer títol i ha de bregar cada setmana amb un propietari aliè a la idiosincràsia de Vallecas.

“El futbol de barri és el futbol de la gent, del caliu i de fer xarxa.

Realment sents que pertanys a alguna cosa. En canvi, en el futbol modern és tot més gran i artificial. Estaria molt bé que tots aquests petits equips de barri es poguessin desenvolupar com nosaltres. Fa goig veure com des de la classe popular estem agafant pes i mantenim l’essència tot i fer-nos grans”, explica la Meritxell. El futur d’aquests clubs dependrà de les ganes que tinguin les institucions per fer-los costat, però sobretot de l’empenta popular que els mantingui vius i els doti de sentit dins del barri.

JARDILAND, anys compartits al voltant de la natura

Cada

aniversari és una oportunitat per mirar enrere i valorar tot el camí recorregut

Redacció

A Jardiland sumem un any més de trajectòria i ho fem amb la satisfacció d’haver crescut al costat de persones, famílies i animalets que, generació rere generació, han confiat en nosaltres.

Amb presència a Gavà, Sant Cugat, Cubelles, Reus, Oleiros, La Pobla de Vallbona i Maia, Jardiland celebra aquest any dues dates molt significatives: els 30 anys de la botiga de Gavà i els 20 anys de Reus, fites que reflecteixen una història construïda amb constància, proximitat i passió pel món natural.

Al llarg d’aquest temps, les plantes han estat sempre al centre,

però també ho han estat les famílies i la seva convivència amb els animals de companyia. La nostra secció d’animals forma part d’aquest recorregut, oferint productes i assessorament pensats per al benestar de gossos, gats i petits animals, integrant-los de manera natural en el dia a dia de cada llar.

UNA OFERTA CADA COP MÉS COMPLETA

Aquesta visió global de la natura s’ha traduït, amb els anys, en una oferta cada vegada més completa: decoració, eines, complements i solucions per al jardí i la llar, pensades per cuidar, millorar i gaudir

Amb l’arribada de maig, el mes de les flors, arriba també el moment idoni per tornar a l’exterior i preparar terrasses, jardins i balcons

dels espais interiors i exteriors. Jardiland s’ha convertit així en un lloc on trobar idees, inspiració i respostes pràctiques, sempre amb una atenció propera i especialitzada.

CELEBRACIÓ SONADA

Per celebrar aquest nou aniversari, del 21 al 31, Jardiland proposa ofertes i descomptes especials, acompanyats de regals, sorpreses i sorteigs, tant a les botigues com a les xarxes socials. Una manera de compartir aquesta celebració amb una comunitat activa i fidel, que creix cada dia i participa de totes les novetats i consells.

I amb l’arribada de maig, el mes de les flors, arriba també el moment idoni per tornar a l’exterior i preparar terrasses, jardins i balcons. Un temps perfecte per reconnectar amb la natura, renovar espais i fer-ho aprofitant les condicions especials d’aquests dies.

Perquè Jardiland és molt més que un garden: és una experiència tranquil la, un passeig agradable i una invitació constant a estimar cada detall, ja sigui una planta, un element decoratiu o un racó pensat per compartir amb la família i les mascotes.

Celebrem-ho plegats i continuem escrivint aquesta història, any rere any.

BARCELONA

BARCELONA

DESTINA

MÉS D’1 MILIÓ A TRANSFORMAR UNA

PLAÇA CLAU DE NOU BARRIS

La plaça d’Àngel Pestaña es renovarà completament amb més verd, nou reg i espais més adaptats al canvi climàtic

L’Ajuntament de Barcelona invertirà fins a 1,15 milions d’euros en la renovació integral de la plaça d’Àngel Pestaña, al barri de la Prosperitat. L’actuació vol transformar aquest espai central en una zona més verda, amable i adaptada al canvi climàtic. El projecte preveu remodelar les graderies i els parterres, plantar nous arbres i arbustos i renovar tota la xarxa de reg per fer-la més eficient. La plaça té més de 9.300 metres quadrats i la intervenció se centrarà especialment en 1.500 m² de zones verdes.

Les obres començaran pròximament, tindran una durada aproximada de quatre mesos i es preveu que acabin a la tardor. La reforma forma part del Pla Endreça i del Pla d’Inversions Municipal 2025-2027. El regidor de Nou Barris, Xavier Marcé, ha defensat que “una Barcelona millor es construeix cuidant el que ja tenim”. Aquesta actuació se suma a altres projectes a la Prosperitat, com les reformes dels carrers Flor de Neu i del Molí, i el futur centre cultural Ideal Flor.

BARCELONA APROVA 90 ALLOTJAMENTS TEMPORALS PER ACCELERAR LA REFORMA DEL BESÒS

El projecte impulsa la construcció d’habitatges públics per facilitar el reallotjament durant la regeneració urbana del barri

El Ple municipal de Barcelona ha aprovat el Pla Especial Urbanístic per als immobles dels carrers Marroc, 199, i Veneçuela, 148, al barri del Besòs i el Maresme. L’objectiu és crear allotjaments dotacionals públics per reallotjar temporalment veïns afectats per les futures obres de regeneració urbana. Aquestes actuacions seran de gran envergadura i no podran fer-se amb els edificis ocupats. Per això, el consistori vol disposar d’habitatges pròxims que evitin retards en les obres i redueixin l’impacte social dels trasllats, mantenint la cohesió veïnal dins del mateix entorn.

Al carrer Marroc es preveu un edifici de

planta baixa i sis pisos, amb entre 30 i 40 allotjaments i un pressupost estimat de 4 milions d’euros. Al carrer Veneçuela, la promoció tindrà planta baixa i cinc plantes, amb entre 50 i 60 allotjaments públics. El cost global dels dos projectes serà d’uns 10,5 milions d’euros. Els edificis estaran a menys de 300 metres entre ells, una ubicació clau per preservar xarxes socials, serveis i arrelament al barri.

RÈCORD ABSOLUT DE PASSATGERS AL METRO DE BARCELONA PER SANT JORDI

El suburbà assoleix més de 2 milions de validacions mentre que la xarxa de FGC té una demanda de 470.000 viatges

Barcelona ha viscut una jornada històrica de mobilitat amb motiu de Sant Jordi. La xarxa de metro i els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya han registrat xifres rècord de passatgers en un dia feiner, impulsades per l’alta afluència de ciutadans als carrers. El metro va superar per primera vegada els 2 milions de validacions en una sola jornada, gairebé un 7% més que el Sant Jordi de l’any passat. En conjunt, Transports Metropolitans de Barcelona també va assolir un màxim històric, amb

prop de 2,7 milions de validacions entre metro i bus. El servei d’autobús va sumar 677.000 trajectes.

Les línies metropolitanes d’FGC van arribar als 470.000 viatges, un 4,7% més que el 2025. La línia Barcelona-Vallès va registrar 349.649 usuaris i la Llobregat-Anoia, 120.306, amb el creixement més destacat. Les operadores van reforçar el servei per absorbir la demanda, amb 138 trens de metro en hora punta i 29 més a la tarda.

LES SENTÈNCIES PER MULTIREINCIDÈNCIA

A BARCELONA

DISMINUEIXEN UN 40% EL 2025 GRÀCIES AL PLA DE XOC

El Govern i l’Estat certifiquen la reducció significativa dels delictes vinculats a la multireincidència i l’agilització dels judicis a Catalunya

Les sentències per delictes vinculats a la multireincidència s’han reduït un 40% a Barcelona durant el 2025, segons ha explicat el ministre de Justícia, Fèlix Bolaños, en el balanç del pla de xoc contra aquest fenomen. El ministre ha afirmat: "Estem en vies de poder dir que hem pogut pal liar un problema que tenia Barcelona i el seu cinturó metropolità".

El president de la Generalitat, Salvador Illa, també ha destacat que Catalunya "va pel bon camí" i que "la multireincidència està baixant". Segons les dades exposades, els delictes relacionats amb aquesta problemàtica han caigut un 40% durant els dos primers mesos de l’any, especialment al transport públic. El pla Kanpai, impulsat pel Govern, l’Estat i l’Ajuntament de Barcelona, combina actuacions policials i judicials. Interior ha informat de més de 32.000 identificacions, més de 680 detencions i una reducció del 37% de l’activitat il lícita a carreteres i autopistes. També s’han escurçat els terminis judicials i han augmentat les sentències. Illa ha remarcat: "La multireincidència no surt a compte ni a Catalunya ni a la resta d’Espanya".

BARCELONA

BARCELONA TRASLLADARÀ EL PARC DE BOMBERS DEL PARC JOAN MIRÓ A L'AVINGUDA SARRIÀ

Les obres no estan previstes fins al 2028 i, la posada en marxa, fins al 2030

El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat provisionalment la modificació urbanística que permetrà ubicar el futur Parc de Bombers de l’Eixample a l’avinguda de Sarrià, entre els carrers Comte d’Urgell i Londres. La proposta ha rebut el suport del PSC, BComú i ERC, l’abstenció de Junts i el vot contrari de PP i Vox.

El projecte preveu traslladar l’actual caserna del Parc Joan Miró a un emplaçament definitiu per millorar la resposta operativa al districte. Tot i això, les obres no començaran fins al 2028 i l’entrada en funcionament no es preveu fins al 2030.

El regidor Jordi Valls ha defensat que la modificació permet dotar l’Eixample d’una caserna “moderna i integrada al teixit urbà”.

També desbloqueja l’Escola Entença, l’ampliació del CAP Casanovas i la transformació de la Model. El nou àmbit incorporarà més verd urbà, jardins interiors, voreres ampliades i la pacificació del carrer Borrell.

LA SINDICATURA DE GREUGES CRITICA LA GESTIÓ INFORMATIVA DEL TANCAMENT PROLONGAT DE LA BIBLIOTECA XAVIER BENGUEREL A SANT MARTÍ

El retard en les obres i la falta de comunicació clara han generat confusió entre els veïns, segons l’informe de la Sindicatura de Greuges de Barcelona

La Sindicatura de Greuges de Barcelona ha conclòs que la coordinació municipal durant el tancament per obres de la Biblioteca Xavier Benguerel, a Sant Martí, no ha estat prou efectiva en la informació i l’atenció al veïnat. L’equipament va tancar l’octubre del 2024 per una reforma destinada a modernitzar instal lacions, millorar l’accessibilitat i reorganitzar els espais interiors. Les obres havien d’acabar l’agost del 2025, però actuacions imprevistes han allargat el calendari. La reobertura es preveu entre finals de maig i principis de juny del 2026.

La Sindicatura assenyala "la manca d’in -

formació clara i accessible durant l’última etapa del procés", especialment després de retirar-se la tanca i la senyalització de l’obra. També alerta que el web municipal només indica la data prevista d’obertura, sense explicar què queda pendent. El tancament prolongat afecta infants, famílies i gent gran, que han perdut un espai de lectura, estudi i socialització. Per això, conclou que "l’actuació de la Regidoria de Cultura i Indústries Creatives no ha estat prou eficaç en termes de servei públic, informació i atenció al veïnat".

Lourdes Tasies Cano

El Feliu Renom (1951) dibuixa des de ben petit, tot i que durant 38 anys va treballar com a metge, sempre ha mantingut el dibuix com una activitat constant. Tot i això, ha estat el moviment dels Urban Sketchers el que l’ha fet recuperat amb força aquesta pràctica, iniciant una nova etapa creativa que ja fa anys que viu amb intensitat. Fruit d’aquest període de treball i observació neix el seu llibre, Temps de Gràcia, publicat per l’editorial Salvatella. L’obra recull més d’un centenar d’il lustracions fetes al llarg de

“Gràcia s’ha sabut adaptar a tots aquests processos sense perdre del tot la seva essència”

més de deu anys i ofereix una mirada pausada i personal sobre la Vila de Gràcia, els seus carrers, les seves places i la seva evolució històrica i social.

Com neix la seva passió pel món del dibuix i de l’art? Jo dibuixo des de ben petit, així que no hi ha un moment concret d’inici que pugui identificar. El que sí que hi ha són etapes en què he pogut dibuixar més o menys. He estat metge durant 38 anys i, durant aquest període, evidentment he tingut menys temps per dibuixar, però mai no ho he deixat del tot.

La meva passió actual i la que realment justifica els llibres que he fet ve del descobriment de l’urban sketching. És un moviment internacional que, en realitat, s’inicia a partir d’un periodista català que va anar al Canadà i va veure com es compartien quaderns de viatge per internet. A partir d’aquí es crea una xarxa global de persones que dibuixen el seu entorn i el comparteixen. Avui dia hi ha grups d’Urban Sketchers a pràcticament totes les ciutats del món, i això permet que un dibuix fet al meu barri pugui ser vist a Austràlia, a la Xina o a Sevilla, per exemple. Això genera un intercanvi molt ric d’estils i mirades.

En aquest context, com sorgeix la idea de fer un llibre com el de Gràcia? Aquest llibre és el vuitè llibre il lustrat que faig. A partir del 2010, amb l’arribada de l’urban sketching, vaig començar a dibuixar per intercanviar treballs amb gent del meu entorn, primer a Palma (Mallorca), on he viscut molts anys. A partir d’aquí, un dibuixant em va comentar: “Per què no converteixes això en un llibre?” I així va néixer

“Els

el primer, dedicat al meu barri. Va tenir molt bona acollida i això em va portar a continuar amb altres projectes, fins a arribar al de Gràcia. Els espais que dibuixo són sempre llocs on visc o on passo molt temps: Palma, Mallorca, Formentera i també Gràcia, on estic sovint. El dibuix m’obliga també a observar i entendre millor aquests espais. Quan sento que tinc prou material i coherència, és quan considero que pot esdevenir un llibre.

Què representa per vostè el barri de Gràcia i què el fa especial? És

espais que dibuixo són sempre llocs on visc o on passo molt temps: Palma, Mallorca, Formentera i també Gràcia, on estic sovint”

un barri que té un interès molt particular perquè es desenvolupa sobretot al llarg del segle XIX i principis del XX. Això li aporta dues característiques molt importants: d’una banda, una certa homogeneïtat arquitectònica i, de l’altra, un equilibri molt reconeixible en el conjunt del barri. Com que va créixer en un període relativament curt, els edificis mantenen una coherència estètica i estructural. En general, el barri conserva un ordre intern molt clar. A més, el context històric del segle XIX va fer que els estils arquitectònics estiguin molt marcats per la revolució industrial, com per exemple les cases baixes vinculades a petites fàbriques que es van installar al barri perquè no tenien cabuda dins la Barcelona emmurallada. A això s’hi suma el modernisme, que és un altre element clau. Per

aquest motiu, tant les cases baixes com els edificis més alts presenten una gran riquesa decorativa i un interès artístic molt notable. Gràcia ha canviat amb el temps — ja no és el que era—, això és evident. Però també passa a tot arreu: a la meva ciutat, al meu barri, a Formentera o a Mallorca. Tot canvia.

Molts veïns asseguren que el barri “ja no és el que era”. Com qualsevol lloc viu, Gràcia ha canviat contínuament. Abans era una zona agrícola vinculada a Barcelona; després va créixer amb la industrialització i les migracions; es va aturar durant la Guerra Civil i, posteriorment, va entrar en una etapa de transformació urbana amb l’arribada del trànsit i la ciutat moderna. El que em sembla interessant és que Gràcia s’ha sabut adaptar a tots aquests processos sense perdre del tot la seva essència. Manté carrers estrets, places molt actives

i una vida de barri molt intensa. Ara bé, també és evident que, com moltes zones de Barcelona, viu processos de gentrificació.

Quins espais destacaria especialment dins del barri? Hi ha molts espais significatius. La plaça del Raspall és molt interessant per la seva autenticitat i el seu caràcter acollidor. D’altra banda, la plaça de la Virreina és especialment agradable i amb molt bon ambient, i la plaça del Sol és probablement una de les més dinàmiques, molt vinculada a la vida social i juvenil del barri.

Parla de grans espais, i, precisament el seu llibre recull més de 120 dibuixos. Com ha estat el procés de creació? Els Urban Sketchers, en general, tendim a ser bastant constants, fins i tot obsessius. Al principi sortia al carrer i tornava amb pocs dibuixos, però amb el temps el procés s’ha anat consolidant. El projecte de Gràcia s’ha desenvolupat al llarg d’uns 14 anys, amb dibuixos fets des del 2012. Inicialment, no hi havia una intenció de fer llibre, sinó simplement de dibuixar el que m’interessava. Amb el temps, vaig veure que el conjunt tenia coherència i podia estructurar-se en un llibre.

Amb la perspectiva del temps, canviaria algun dels dibuixos inclosos? (Riu) Ostres! Quina pregunta! Encara no. Tot i que hi ha alguns dibuixos que avui no inclouria, perquè els espais han canviat o perquè la meva mirada també ha evolucionat. És una situació habitual en qualsevol artista: el temps modifica tant el lloc com la percepció que en tens.

Com ha seleccionat els llocs que formen part del llibre? Hi ha una idea clau: només dibuixo allò que m’interessa i m’agrada. Tenir un bon resultat en dibuix implica dedicar-hi molt de temps, sovint hores davant del mateix lloc. Per tant, si un espai no em genera interès, no li puc dedicar aquest temps. En el cas de Gràcia, això ha estat relativament fàcil perquè és un barri que em resulta molt atractiu. A més, ara disposo de temps per caminar, observar i explorar amb calma, intentant cobrir el màxim de territori possible.

Quina ha estat la recepció del llibre per part dels veïns? Molt positiva. Sovint els pregunto per què sempre hi ha la possibilitat d’equivocar-se o de no reflectir bé la realitat. Però en general la res-

posta ha estat molt bona. La gent sent que el llibre representa el barri de manera fidel, i en alguns casos fins i tot s’han reconegut en els dibuixos, cosa que m’han fet saber personalment.

Un veïnat que destaca per ser actiu i reivindicatiu. Sí, molt. Hi ha moviments per preservar espais, façanes i equipaments com La Violeta o el Jardí del Silenci. També hi ha una xarxa molt rica d’entitats socials i culturals: ateneus anarquistes, independentistes… És un ecosistema associatiu molt potent i divers. Hi ha una quantitat d’elements integradors impressionants!

Es va poder observar aquest sentiment reivindicatiu durant el pregó de la Festa Major de l’any passat, quan van “segrestar” la Laia Bonet. Vostè podria dibuixar un moment així? Soc un dibuixant lent. En situacions de molta dinàmica, com les festes majors, prefereixo treballar a partir de fotografies que prenc prèviament, perquè em permeten captar l’esce-

“El projecte de Gràcia s’ha desenvolupat al llarg d’uns 14 anys, amb dibuixos fets des del 2012”

na en el moment amb més precisió i sense perdre detalls importants. Després, ja amb calma, trasllado aquestes imatges al dibuix i les treballo, cosa que em permet mantenir la coherència general de la composició i assegurar el reconeixement de les persones i dels elements del lloc. Aquest sistema em dona més control sobre el resultat final i s’adapta millor al meu ritme de treball.

Quin ha estat el dibuix més complex? Sens dubte, la Casa Vicens de Gaudí. És el repte més gran del llibre per la seva complexitat formal i decorativa. També hi ha algun dibuix que em va costar per motius diferents, no tant tècnics com de motivació. Per exemple, la Rambla del Prat, que hi era per coherència del projecte, però no em va generar el mateix interès que altres espais.

S’ha inspirat en algú per a aquest projecte? Sí, sobretot en viatgers i il lustradors del segle XIX i XX que van documentar territoris. En el cas de Gràcia, hi ha pocs referents en dibuix; hi ha més fotografia. Un exemple és un llibre de Pep Montserrat, però és una excepció. En general, els millors llibres il lustrats sobre llocs solen ser fets per persones que venen de fora, perquè la mirada externa detecta allò que per als habitants ja és invisible per quotidianitat.

Entre Mallorca i Gràcia, amb quin espai vital es queda actualment? El meu lloc de residència

principal continua sent Palma. Ara bé, a Gràcia hi tinc una vinculació molt forta, ja que la meva dona és de Gràcia, i per això hi passo llargues temporades. Per tant, no es tracta de triar, sinó d’entendre que són dos espais molt importants en la meva vida.

Com valora l’estat actual de l’art, especialment en relació amb les noves generacions i l’aparició de la IA? Crec que hi ha una recuperació clara del valor del treball analògic. Igual que ha passat amb el vinil en la música, també s’està tornant a valorar el dibuix fet a mà. Treballar amb paper, tinta o aquarel la obliga a un ritme diferent, molt més pausat, i a una observació més profunda i conscient del que tens al davant. No és comparable amb la immediatesa de la pantalla, que sovint busca una resposta ràpida i una satisfacció instantània. En canvi, el dibuix analògic requereix temps, atenció i una relació més directa amb l’objecte o l’espai que estàs representant. Aquest procés, per mi, té un valor afegit molt important: et permet entendre millor el lloc, analitzar-ne els detalls i arribar a una comprensió que no és només visual, sinó també gairebé emocional. És una manera de mirar que, en el meu cas, continua sent insubstituïble.

Aviat veurem en algun nou projecte seu? Ara mateix no estic treballant en cap nou projecte, estic plenament centrat en aquest llibre. Tot i això, segur que en sorgirà algun altre si trobo un lloc que em permeti fer el mateix procés que sempre: passar-hi temps, observar-lo amb calma i viure’l de manera continuada. Per a mi és fonamental que el lloc no sigui només un tema de treball, sinó que formi part real de la meva vida quotidiana. Només així puc establir aquesta relació d’observació constant que després es tradueix en els dibuixos i, finalment, en un llibre.

12,5 MEUR pels

a Barcelona, Penedès i la Catalunya Central BUSOS INTERURBANS

La Generalitat farà una major inversió davant la pròrroga de sis anys de les concessions de busos interurbans

Redacció

La Generalitat ha decidit prorrogar fins a un màxim de sis anys les concessions dels serveis de busos interurbans, que expiraven el 2028, condicionant-les a la descarbonització de les flotes i a la millora del servei. Mitjançant un decret llei, el Govern obligarà les empreses concessionàries a presentar en un termini de tres mesos un projecte amb els seus plans de renovació, com a requisit

per mantenir l’explotació. En paral lel, el Consell Executiu ha aprovat un pla de xoc de 21 milions d’euros per reforçar la xarxa de bus interurbà davant l’augment de la demanda.

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha posat en valor la inversió de 21,5 MEUR que el Govern ha destinat aquest any per a tot Catalunya a la millora dels serveis d’autobusos interurbans, “que són una peça fonamental del nostre

mapa de mobilitat de país”. Paneque, en aquest sentit, ha remarcat que aquests serveis “han anat assumint una demanda creixent” així com “les derivades d’aquesta crisi ferroviària que hem viscut des del gener, els canvis en els hàbits de desplaçament dels nostres conciutadans i conciutadanes, el creixement demogràfic, i també un element que no és menor, que és la necessària descarbonització de la flota”.

Així, “el Govern, en els propers

mesos, amb els ajuntaments, amb els consells comarcals, amb els operadors, treballarem per tal de definir exactament a nivell de freqüències i de línies que volem millorar”.La consellera ha posat de relleu que “aquest paquet de millores va acompanyat també d'un decret llei que el govern va aprovar dimarts passat, fa una setmana, urgent, per assumir també alguns reptes que tenim en aquests moments”.

Des de 2019, l’increment de demanda dels autobusos interurbans “ha estat de 20 milions més addicionals de viatges. Per tant,

els busos s'han convertit en un servei imprescindible per a garantir la mobilitat entre municipis”, ha assenyalat.

Catalunya ha assolit un màxim històric de desplaçaments en bus interurbà durant el 2025, amb 90 milions de viatges anuals

12,5 MEUR

El segon Pla de xoc aprovat pel Govern per a la millora dels serveis d’autobusos interurbans a Catalunya comporta una inversió de 21,5 MEUR en 94 línies; de la qual a Barcelona, Penedès i Catalunya Central, comportarà una inversió de 12,5 MEUR al llarg d’aquest 2026.

Aquest Pla presta una especial atenció a aquelles línies on les persones usuàries no poden pujar als autobusos per manca de places disponibles o han de viatjar dempeus, així com en els serveis que permeten accedir als centres educatius, socials o sanitaris i en aquells entorns rurals i de baixa densitat de població. Així mateix, les mesures previstes incideixen també en aquells corredors paral· lels a eixos ferroviaris, atès que l'autobús interurbà ha demostrat ser un sistema de gran eficàcia com a alternativa i complement al ferrocarril, especialment allà on la infraestructura ferroviària està saturada o en obres.

Les mesures incloses en el Pla de xoc corresponents a les comarques del Baix Llobregat, Bages, Maresme, Osona, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Garraf, Alt Penedès, Anoia, Berguedà, Moianès i el Lluçanès abasten una cinquantena de línies.

MÀXIM HISTÒRIC DE VIATGERS EL 2025

En els últims anys, el transport de viatgers per carretera està ex-

perimentant un creixement continuat de la demanda que està comportant dificultats de capacitat en diverses línies i de prestació del servei. En termes d’evolució de la demanda, en el conjunt del sistema de serveis d’autobusos interurbans de la Generalitat de Catalunya, s’ha assolit un màxim històric durant el 2025, amb 90 milions de viatges anuals, un increment del 10% respecte de l’any anterior. I en els primers mesos del 2026, s’està mantenint aquesta tendència de creixement de la demanda.

El Govern ha incrementat les aportacions en els serveis d’autobusos any rere any i a més, per augmentar l’oferta, durant el 2025 va impulsar un pla de xoc de millora dels serveis interurbans de transport de viatgers per carretera. Va suposar incorporar importants millores en l'oferta de serveis amb una inversió de 17 MEUR distribuïdes en una setantena de millores. Ara, l’Executiu n’ha aprovat un segon pla de xoc.

MILLORS PARADES

A LA CAPITAL

D’altra banda, Barcelona preveu fer una vintena d’actuacions en parades de busos interurbans, com la construcció de marquesines o la instal lació de papereres i lavabos. A més, en crearà de noves per “esponjar” el passatge i evitar aglomeracions. Així ho ha explicat la primera tinenta de l’alcalde, Laia Bonet , que ha reivindicat que aquestes parades són “veritables estacions de transport massiu de viatgers”, però sense "infraestructura preparada". En aquest sentit, ha assegurat que el transport en autobús no para de créixer, una dinàmica agreujada per la crisi de Rodalies. La previsió és tenir els projectes redactats entre aquest any i el 2027, de manera que es puguin executar l’any que ve i el 2028, amb un pressupost al voltant dels 12 milions d’euros.

La nova Rambla mira al futur

Barcelona impulsa la transformació integral del seu passeig més emblemàtic amb més espai per als vianants, un nou model de terrasses i la voluntat de recuperar-ne l’essència veïnal i cultural

Marta Gutiérrez

La Rambla de Barcelona es prepara per viure una de les transformacions urbanes més importants de les darreres dècades. El projecte de reforma integral, previst fins al 2027, vol redefinir aquest espai emblemàtic perquè deixi de ser principalment un corredor turístic i recuperi el seu paper com a eix cívic, cultural i ciutadà. La renovació ampliarà les zones per als vianants, reduirà el trànsit i incorporarà nous espais d’estada i convivència, millorant també la connexió entre barris com el Gòtic i el Raval.

La reforma no només afectarà l’espai urbà. El Consell Assessor

de la Rambla treballa per reforçar-ne l’ús residencial i fomentar la vida quotidiana al centre de la ciutat, amb propostes per transformar edificis buits i antics hotels en habitatge assequible. Paral lelament, equipaments culturals com el Liceu, la Virreina o Santa Mònica impulsen una programació coordinada per reforçar la identitat cultural del passeig.

Un altre dels grans canvis arribarà amb les terrasses. Barcelona desplegarà a la Rambla la primera “Zona d’Excel· lència”, amb criteris estètics unificats, mobiliari homogeni i una reducció del nombre de taules per guanyar espai públic. L’objectiu és construir una Rambla

més ordenada, habitable i pensada tant per als visitants com, sobretot, per als barcelonins.

RECUPERAR LA RAMBLA PELS BARCELONINS

La transformació de la Rambla forma part d’una reflexió més àmplia sobre el futur de l’espai públic a Barcelona. Durant anys, aquest passeig ha estat un dels grans símbols de la ciutat, però també un dels espais més tensionats per la pressió turística. Milions de visitants hi passen cada any, mentre que molts barcelonins han anat deixant d’utilitzar-la en el seu dia a dia. Amb aquest projecte, l’Ajuntament busca revertir aquesta situa-

ció i recuperar la Rambla com un espai quotidià, accessible i vinculat a la vida dels barris que l’envolten. La nova configuració urbanística prioritzarà clarament el pas dels vianants. Les voreres s’eixamplaran i es reorganitzaran els fluxos de circulació per afavorir una mobilitat més amable i segura. També es preveu incrementar la presència de verd i incorporar nous espais de descans, amb bancs i zones d’estada que convidin a recuperar la Rambla com un lloc per passejar, trobar-se i viure la ciutat amb calma. Aquesta transformació pretén allunyar-se de la idea d’un simple eix de pas per convertir el passeig en un espai de convivència real. Les terrasses seran un dels elements més visibles d’aquest canvi. El nou model impulsat per l’Ajuntament fixa criteris comuns de disseny amb l’objectiu de millorar

El Consell Assessor de la Rambla treballa per reforçar-ne l’ús residencial i fomentar la vida quotidiana al centre de la ciutat

l’harmonia visual i reduir l’impacte sobre l’espai públic. Les taules i cadires tindran una imatge homogènia i es limitarà l’ocupació per garantir més amplitud als itineraris dels vianants. Aquesta regulació busca equilibrar l’activitat econòmica amb el dret a gaudir d’un espai públic més ordenat i accessible.

ZONA D'EXCEL · LÈNCIA

La Rambla serà, de fet, la primera “Zona d’Excel lència” de Barcelona, una iniciativa que podria servir de model per a altres punts de la ciutat en el futur. Aquesta categoria implica una regulació específica del mobiliari, els elements comercials i l’ocupació de l’espai públic, amb l’objectiu de preservar el valor patrimonial i paisatgístic d’un entorn especialment emblemàtic. La mesura també vol reforçar la qualitat urbana i oferir una experiència més coherent tant als residents com als visitants.

A més de l’aspecte urbanístic, la reforma incorpora una dimensió social i cultural destacada. El Consell Assessor de la Rambla treballa en diferents línies per recuperar la vida veïnal i frenar la progressiva expulsió de residents del centre històric. Entre les propostes hi ha la transformació d’edificis infrautilitzats i antics hotels en habitatges assequibles, així com iniciatives per impulsar el comerç de proximitat i els usos quotidians. La voluntat és evitar que la Rambla sigui únicament un espai de consum turístic i reforçar-ne la funció com a part activa de la ciutat habitada. La cultura també jugarà un paper central en aquesta nova etapa. Equipaments com el Gran Teatre del Liceu, el Centre Arts Santa Mònica o la Virreina treballen per coordinar activitats i programacions que apropin la cultura a l’espai públic. La idea és convertir la Rambla en un gran corredor cultural viu, amb propostes de petit i mitjà format que ajudin a reconnectar els ciutadans amb aquest espai emblemàtic.

ÀREA METROPOLITANA

CORNELLÀ APROVA UNA MOCIÓ PEL

DIÀLEG,

EL RESPECTE I LA CONVIVÈNCIA

La iniciativa arriba davant els episodis racistes que es van viure al camp de l’Espanyol durant el partit de la selecció espanyola

El ple ordinari de l’Ajuntament de Cornellà, celebrat dimecres 29 d’abril, va aprovar una moció de l’alcaldia que, sota el títol Sí al diàleg, al respecte i a la convivència, reafirma que, “davant de la divisió, cal més diàleg; davant de l’odi, més convivència; davant de l’exclusió, més igualtat; davant de la por, més democràcia”.

Cal situar la declaració institucional en el context dels fets succeïts el passat 31 de març a l’RCDE Stadium, durant un partit de la selecció espanyola de futbol, quan una part de la grada va proferir càntics de caràcter racista. L’Ajuntament de Cornellà va emetre un comunicat expressant la seva ferma i rotunda condemna dels fets, “absolutament incompatibles amb els valors que han de regir l’esport i la convivència en una societat democràtica”. La moció, presentada a instància de l’alcalde Antonio Balmón és, segons ha manifestat ell mateix al Ple: “Un acte de justícia i reconeixement a la ciutadania de Cornellà, una ciutat integradora, treballadora i amb unes fortes arrels comunitàries basades en el diàleg, la convivència i la resiliència”.

EL PRAT REFORMA L’ESCOLA

D’OFICIS I EL CEM ESTRUCH PER IMPULSAR LA FORMACIÓ EN ECONOMIA VERDA

Les obres adaptaran els equipaments municipals a la normativa per oferir cursos homologats en sectors sostenibles i innovadors

El Prat de Llobregat ha presentat les millores de l’Escola d’Oficis Delta del Llobregat i la nova coberta del Complex Esportiu Municipal Estruch, que incorpora una aula exterior per a formació. Les obres, executades entre l’agost de 2025 i el gener de 2026, adapten aquests espais a la normativa vigent i permetran impartir especialitats homologades vinculades a l’economia verda.

A l’Escola d’Oficis, la planta baixa s’ha reordenat per agrupar els tallers de paleteria, electricitat i fontaneria en un únic espai multifuncional amb capacitat per a 25 alumnes. També s’han integrat aules teòriques i s’han incorporat millores energètiques, com il luminació LED i climatització amb bomba de calor.

Al CEM Estruch, l’antiga coberta s’ha convertit en una aula exterior amb tecnologia per formar en energies renovables, amb kits fotovoltaics, aerogeneradors, col lectors tèrmics i calderes de biomassa. L’Ajuntament ha invertit gairebé 250.000 euros en una actuació alineada amb la Declaració d’Emergència Climàtica, que vol impulsar noves oportunitats professionals i la transició ecològica local.

DOL I REBUIG A ESPLUGUES: LA CIUTAT ES MOBILITZA PER L'ASSASSINAT D'UNA JOVE

La ciutat d'Esplugues s'uneix en un clam unànime contra la violència i per la cohesió social

Veïns d’Esplugues de Llobregat s’han concentrat davant l’Ajuntament per condemnar l’assassinat d’una jove del municipi, ocorregut dissabte en ple carrer. A l’acte hi han participat l’alcalde, Eduard Sanz , el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret.

Sanz ha explicat que la concentració volia expressar el rebuig a un crim “indesitjable” i ha advertit que no s’admetran missatges d’odi vinculats als fets. L’alcalde ha remarcat que l’Ajuntament continuarà treballant per preservar la “cohesió social” i la convivència al municipi. Dalmau ha traslladat el “condol i la solidaritat”

del Govern i ha defensat la “tolerància zero” contra la delinqüència. També ha expressat “la confiança i l'agraïment” als

Mossos, i ha avisat: “Les persones que cometen delictes han de saber que els caurà tot el pes de la llei”.

ÀREA METROPOLITANA

L'HOSPITALET

TRANSFORMA LES

HISTÒRIQUES CASETES DEL PASSATGE DE PONS

Una inversió d'1,24 milions d'euros per preservar el patrimoni i crear cinc habitatges socials més eficients i adaptats

Han començat les obres de rehabilitació de les casetes del passatge de Pons, al barri de la Torrassa de L’Hospitalet de Llobregat. El projecte, impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb el suport de l’Ajuntament, transformarà aquest conjunt històric en cinc habitatges dotacionals, mantenint-ne l’essència arquitectònica.

La intervenció preveu revalorar les cases existents sense modificar-ne la tipologia ni la volumetria, preservant els elements patrimonials protegits. També es milloraran les condicions d’habitabilitat, ja que

els pisos actuals, molt reduïts i amb mancances de llum i ventilació, s’agruparan per crear habitatges més amplis i funcionals.

El projecte compta amb una inversió d’ 1,24 milions d’euros i un termini d’execució d’uns 12 mesos. Un cop acabades les obres, els habitatges es destinaran a ús social a través del Servei Municipal d’Habitatge. Construïdes el 1925, les casetes formen part del patrimoni arquitectònic local i incorporaran criteris de sostenibilitat, com millor aïllament, ventilació natural i patis vegetats.

MOLINS DE REI ES PREPARA PER AL TOUR DE FRANÇA AMB UN AMPLI PROGRAMA D’ACTIVITATS

La cursa ciclista més prestigiosa del món recorrerà Catalunya durant les tres primeres jornades, incloent activitats i xerrades a Molins de Rei

La 113a edició del Tour de França arrencarà amb el Grand Départ Barcelona 2026 i recorrerà diverses localitats catalanes durant els tres primers dies. En la segona etapa, prevista per al 5 de juliol, els ciclistes passaran per Molins de Rei dins el trajecte entre Tarragona i Barcelona, de més de 180 quilòmetres.

Per viure aquest moment històric, l’Ajuntament de Molins de Rei ha preparat un programa d’activitats amb xerrades, exposicions i propostes esportives. L’objectiu és apropar el Tour a la ciutadania i promoure valors com els hàbits saludables, el ciclisme i la mobilitat sostenible.

El programa es va presentar a la Sala La Gòtica del Museu del Renaixement, amb la imatge gràfica creada pel dissenyador local Joan Jarque. Sota l’eslògan “Vivim el Tour”, el cartell combina el groc característic de la cursa, una roda de bicicleta i la mola com a símbol local.

RICKY RUBIO EMOCIONA BADALONA AMB UN PREGÓ ÍNTIM I REIVINDICATIU DE LES FESTES DE MAIG 2026

La icona del bàsquet mundial, formada a l’històric planter del Club Joventut Badalona, s’ha confessat “badaloní de decisió” davant una plaça de la Vila plena de gom a gom

El jugador de bàsquet Ricky Rubio ha pronunciat el pregó inaugural de les Festes de Maig 2026 des del balcó de la Casa de la Vila de Badalona, davant una plaça plena. L’exjugador de la Penya ha ofert un discurs emotiu, personal i ple de referències a la ciutat.

Rubio ha reivindicat Badalona com “la ciutat europea del bàsquet” i ha assegurat sentir-se “badaloní de decisió”. Durant el pregó, ha recordat la seva arribada amb només 13 anys per jugar al Joventut i el seu retorn anys després per viure-hi i impulsar-hi la tasca social de la seva Fundació.

També ha destacat que “la Penya és la punta de l’iceberg”, posant en valor els clubs de barri i la necessitat de cuidar els espais esportius. El discurs ha inclòs records personals, agraïments a la seva parella i a la seva mare, i un reconeixement a Can Ruti. Rubio ha tancat amb un missatge d’estima: “Badalona no és només un lloc, és una manera de sentir”.

Patrimoni amenaçat: la cinta de les pedreres d’Olorda

Diversos col·lectius alerten que l’enderroc de l’antiga infraestructura minera faria perdre una part important de la memòria industrial i paleontològica de la serra

Lourdes Tasies Cano

El futur de la cinta transportadora de les antigues pedreres d’Olorda ha obert un nou debat sobre la preservació del patrimoni industrial i geològic de Collserola. Diverses entitats científiques, divulgatives i veïnals han unit esforços per reclamar que aquesta infraestructura no sigui demolida i que l’espai es transformi en un centre de divulgació dedicat a la història geològica, minera i paleontològica de la zona. La reivindicació arriba en un moment clau, ja que la llicència d’enderrocament de la cinta ja està aprovada i la seva retirada podria executar-se durant els pròxims mesos. Els col lectius impulsors alerten que la desaparició de l’estructura significaria perdre un element simbòlic d’un espai que consideren únic a Catalunya per la seva riquesa científica.

L’àrea de les pedreres d’Olorda, situada dins l’entorn de Collserola, concentra restes fòssils de fa cen-

tenars de milions d’anys i conserva també testimonis de l’activitat industrial vinculada a l’extracció de pedra calcària i a la producció de ciment durant dècades.

UNA INFRAESTRUCTURA QUE FORMA PART DE LA MEMÒRIA

DEL TERRITORI

La cinta transportadora connectava les antigues pedreres amb la fàbrica Sanson, situada a Sant Feliu de Llobregat . Durant anys va servir per traslladar la pedra calcària extreta de la muntanya fins a les instal lacions industrials, convertint-se en un element habitual del paisatge de la zona. Tot i que fa prop de dues dècades que està en desús, nombroses entitats defensen que la infraestructura conserva un important valor històric i patrimonial.

“El risc és que desaparegui un element que explica perfectament la relació entre la indústria i la muntanya. No és només una estructura metàl lica; és part de la història del

territori”, assegura el geòleg Mariano Prieto. Els col lectius impulsors consideren que la cinta podria integrar-se en un futur espai museístic o divulgatiu a l’aire lliure que permetés explicar tant la història minera de Collserola com la seva importància científica.

UN DELS ESPAIS PALEONTOLÒGICS MÉS IMPORTANTS DE CATALUNYA

Els experts recorden que les pedreres d’Olorda amaguen un patrimoni geològic excepcional. A la zona s’hi han localitzat nombrosos fòssils de l’era paleozoica, amb una antiguitat estimada d’entre 440 i 410 milions d’anys. Segons els especialistes, aquest conjunt converteix l’indret en un dels punts de referència de la geologia catalana.

LA PREOCUPACIÓ DELS VEÏNS PER LA PÈRDUA DEL PATRIMONI

La possible desaparició de la cinta transportadora també ha despertat inquietud entre veïns i per-

sones vinculades històricament a la zona. “Molta gent ha crescut veient aquesta estructura. Forma part del paisatge des de fa dècades i eliminar-la és esborrar una part de la memòria col lectiva”, lamenta en Josep Martínez, veí de Vallvidrera.

Altres residents consideren que Collserola necessita més espais de divulgació vinculats a la natura i la història del territori. “Sempre es parla del valor ecològic del parc, però hi ha una part geològica i industrial que la majoria de gent desconeix completament”, explica la Marta Ruiz, excursionista habitual de la zona. “Seria molt interessant que es pogués explicar tot això amb visites o activitats”.

Alguns col lectius també alerten que Barcelona i l’àrea metropolitana han perdut en els últims anys diversos elements de patrimoni industrial sense que s’hagi fet una reflexió profunda sobre el seu valor cultural.

UN PROJECTE QUE MIRA CAP A LA DIVULGACIÓ CIENTÍFICA

Les entitats insisteixen que l’objectiu no és només conservar una infraestructura antiga, sinó crear un espai que permeti apropar la geologia i la paleontologia a la ciutadania. La idea inclou itineraris interpretatius, activitats educatives, exposicions i espais de divulgació científica aprofitant el

potencial natural de l’entorn. “Molts joves acaben l’escola sense saber pràcticament res sobre geologia perquè cada vegada té menys presència educativa”, apunta Prieto. “Tenir un espai així ajudaria a despertar interès per la ciència des d’una experiència real i tangible”.

La cinta transportadora connectava les antigues pedreres amb la fàbrica Sanson, situada a Sant Feliu de Llobregat

EL DEBAT SOBRE LA PRESERVACIÓ DE LA CINTA

El futur de la infraestructura continua sent incert. Des del Consorci del Parc Natural de Collserola s’ha expressat interès per preservar la memòria històrica de l’espai, però alguns sectors consideren que això podria fer-se sense mantenir físicament la cinta transportadora.

Entre les opcions plantejades hi ha la documentació audiovisual o recreacions virtuals que expliquin el funcionament de la infraestructura. Els contraris a l’enderroc, però, insisteixen que l’experiència patrimonial canvia completament quan l’element original desapareix. “No és el mateix veure una fotografia que caminar per un espai real i entendre com funcionava”, defensa Prieto. “Quan elimines el patrimoni

físic, també perds part de la capacitat de connectar emocionalment amb la història”.

UNA DEMOLICIÓ CONDICIONADA PEL PARC NATURAL

L’enderrocament de la cinta encara no té data definitiva, però la previsió és que no s’executi fins després de l’estiu. Les restriccions ambientals del parc natural obliguen a evitar actuacions durant l’època de nidificació d’aus i també durant els mesos amb més risc d’incendi forestal. Aquesta finestra temporal ha donat marge a les entitats per continuar defensant la seva proposta i intentar que alguna administració pública s’impliqui en la preservació de l’espai.

De moment, però, les instal lacions continuen en mans privades i no existeix cap projecte institucional concret per transformar la zona en un equipament de divulgació científica o patrimonial.

UN PATRIMONI FORÇA DESCONEGUT PER LA CIUTADANIA

Malgrat el seu valor científic, molts ciutadans desconeixen completament la importància geològica d’Olorda i el paper que va tenir la indústria cimentera a la zona. Per això, les entitats impulsores consideren que aquest és un moment clau per obrir el debat sobre quin model de patrimoni es vol conservar a Collserola i com es pot apropar a la població.

“Quan es parla de patrimoni, sovint es pensa en edificis històrics o monuments”, reflexiona la veïna Clara Domènech. “Però també hi ha patrimoni a les muntanyes, a les pedreres i a les estructures industrials que expliquen com s’ha construït el territori”.

Amb la demolició cada vegada més a prop, les entitats continuen reclamant una solució que permeti preservar aquest espai i convertir-lo en un punt de referència per a la divulgació científica i la memòria industrial de Collserola.

UNADA:

la innovació social que transforma vides a l'àrea metropolitana de Barcelona

Aigües de Barcelona, del grup Veolia, implementa la primera edició d’Unada, una acceleradora social que crea aliances estratègiques entre entitats socials amb l’objectiu d’impulsar projectes transformadors i innovadors

Redacció

En un context on les desigualtats socials s'accentuen i els col· lectius en situació de vulnerabilitat necessiten respostes efectives, la innovació social es presenta com una eina transformadora. Això és precisament el que pretén Unada, l'acceleradora de projectes socials d'Aigües de Barcelona que ha obert una nova via per abordar els

reptes socials més urgents a l'àrea metropolitana de Barcelona. Unada —un nom que evoca unió i onada— neix amb una vocació clara: convertir-se en un pol d'atracció per a solucions innovadores i d'alt impacte generades per entitats socials locals. Aquestes entitats es converteixen en el millor aliat per abordar els reptes socials i millorar la qualitat de vida de les persones que més ho necessiten

gràcies a la proximitat amb l'entorn, el coneixement del territori i el treball de camp que duen a terme.

CINC REPTES, UNA MATEIXA MISSIÓ

La primera edició del programa Unada s’ha enfocat en cinc reptes clau que responen a necessitats reals i urgents del territori: la inserció laboral de dones en atur de llarga durada amb responsabi-

litats familiars; la capacitació en economia verda i digital per a joves que han patit abandonament escolar prematur; l'ocupabilitat per a majors de 45 anys amb problemàtiques derivades de salut mental; l'accés a l'aigua potable per a persones sense llar en temps de sequera i onades de calor, i la promoció del consum d'aigua de l'aixeta com a hàbit de salut en entorns d'alta vulnerabilitat.

Unada —un nom que evoca unió i onada— neix amb una vocació clara: convertir-se en un pol d'atracció per a solucions innovadores i d'alt impacte generades per entitats socials locals

“Durant dos mesos vam estar rebent candidatures. El procés va ser rigorós: vam fer entrevistes per entendre exactament quina era la proposta de valor de cadascun dels programes”, explica Nerea Plaza, responsable d’Acció Social d’Aigües de Barcelona. D'aquella convocatòria inicial l’any 2025, es van seleccionar cinc projectes per a la fase de preacceleració, un procés d'acompanyament expert per validar les seves idees i dissenyar els projectes amb solidesa.

Finalment, després d'un procés de selecció exhaustiu per part d'un comitè especialitzat, dos projectes, ConnectaDona i Itineraris amb Futur, han arribat a l'etapa d'acceleració, rebent un suport econòmic de fins a 80.000 euros cadascun i 40 hores de mentories especialitzades per desenvolupar les seves solucions innovadores.

CONNECTADONA, O LA IA

DIRIGIDA A DONES EN SITUACIÓ DE VULNERABILITAT

“Treballar conjuntament amb una altra entitat sempre és enriquidor. Creiem que fer xarxa i conèixer altres entitats és fonamental”, assegura Laura Baqués de Formació i Treball. “Sempre s'aprenen coses noves: noves maneres de treballar i d'afrontar els reptes que van sorgint, així com la possibilitat de consensuar-ho amb l'altra entitat”, afegeix.

Aquest és precisament el cas de ConnectaDona, impulsat per la Factoria F5 i Formació i Treball. El projecte té com a objectiu desenvolupar una plataforma web amb intel ligència artificial conversacional dirigida a dones en situació de vulnerabilitat.

Durant el procés d'acceleració, han treballat amb un grup de 20 dones participants i equips tècnics d'entitats socials per validar la plataforma. “És molt valenta l'aposta d'Unada de col laborar des de l'inici amb una idea embrionària i fer possible tot aquest procés d'accelera-

ció i acompanyament, que ha permès transformar la idea en l'eina que ara estem desenvolupant”, afegeix Jesús Rivera de Factoria F5.

ITINERARIS QUE NEIXEN DEL BARRI

El segon projecte seleccionat, Itineraris amb Futur, promogut per Àgora i l'Associació de Veïns de la Verneda, aposta per la dinamització comunitària i empresarial dels barris de Sant Martí de Provençals i la Verneda i la Pau. “Les dues entitats ja ens coneixíem, però mai havíem col laborat. Unada ens ha permès conèixer les possibilitats que té cadascuna: una des de l'experiència en l’educació de persones adultes i l'altra amb el coneixement del teixit empresarial i comunitari del barri. A més, ens ha obert la porta a col laboracions futures”, assegura Carla Jarque de l’Associació Àgora.

El projecte s'adreça a joves que han abandonat els estudis, dones amb responsabilitats familiars, persones majors de 45 anys i persones migrades amb dificultats administratives. “Les eines que ens ha aportat Unada, com per exemple el design thinking i la recerca creativa, ens han permès crear una estructura més propera, més creativa, més pensada en les emocions de la gent i implicant totes les persones que hi participen”, explica Narda Rey de l’Associació Veïnal la Verneda.

PROXIMITAT I INNOVACIÓ, CLAUS

DE L'ÈXIT

Amb Unada, la companyia no només vol impulsar projectes innovadors, sinó també fomentar la intercooperació entre entitats i implicar altres agents com centres de recerca, administracions públiques i empreses privades.

A través de projectes com ConnectaDona i Itineraris amb Futur, Unada evidencia que la innovació, la proximitat i l'acció social són eines clau per avançar cap a una societat més equitativa i inclusiva.

“L'illa d'Amrum”

triomfa al Barcelona Film Fest

La producció alemanya, un drama històric de la Segona Guerra Mundial, s’endú el premi a la millor pel·lícula

Jesús Martín Araujo

La desena edició del Festival Internacional de Cinema de Barcelona-Sant Jordi, el BCN Film Festival, celebrat aquest darrer mes d’abril ha aplegat a més de 23.000 espectadors i ha guardonat amb el premi a la millor pel lícula “L’Illa d’Amrum”, un drama històric situat en els darrers espeternecs de la Segona Guerra Mundial a Europa i que té com a tema central el pas a la maduresa d’un nen resident a l’illa. La producció del director alemany-turc, Fatih Akin, qui també ha visitat el festival, sorprèn pel seu caire distintiu i natural i per un relat que gairebé sembla un producte periodístic molt detallat del que van ser els darrers dies del nazisme a Alemanya. És una imatge molt nítida i ben treballada d’un moment concret del conflicte que va sotmetre Europa fa vuitanta-un anys. La cinta es basa en la història biogràfica d’un dels seus guionis-

tes, Hark Bohm, cosa que permet aportar un valor de realitat i puresa a la història al mateix temps que pretén rendir homenatge a la seva terra a partir de la varietat de plans sobre la flora i la fauna de l’illa que hi ha en el transcurs de la pel lícula. Amb aquesta aposta, Akin desmunta el relat hegemònic que el cinema tradicional ha glorificat en les seves produccions sobre la Segona Guerra Mundial, on sempre es visualitza el relat de les societats que han guanyat, però mai es posa el focus en les conseqüències que els ciutadans que han perdut han de patir. El film respon al gènere narratiu cinematogràfic del coming-of-age, que permet veure com el protagonista, en Nanning, madura i deixa enrere la preadolescència per passar progressivament a l'adultesa a causa de la sèrie de situacions que es plantegen al llarg de la història. Els fets se situen a finals d’abril i principis de maig de 1945, en el context del final de la

El protagonista madura i deixa enrere la preadolescència per passar progressivament a l'adultesa a causa de la sèrie de situacions que es plantegen al llarg de la història

Segona Guerra Mundial a Europa, quan l’Alemanya nazi es rendeix.

LA HISTÒRIA D'EN NANNING

En Nanning, que ha crescut en el nucli d’una família afí al règim de Hitler, viu amb la seva mare, la seva tieta i el seu germà petit en una petita població assentada a l’illa d’Amrum. Després de la mort del líder nazi, el nen s’enfronta a una nova realitat, a un canvi de paradigma tal com l’ha viscut sempre i, especialment, ha de patir en la seva pròpia pell les conseqüències de la crisi econòmica arran de la caiguda de Berlín. El nen deixa d’anar a l’escola per travessar constantment

de dalt a baix l’illa amb l’objetciu de buscar aliments de tota manera possible i enfrontant-se a tota mena de situacions que fins i tot posen en perill la seva vida, al mateix temps que una societat cansada de la guerra li desmunta tota la realitat amb què ha crescut i li cedeix el sentit del qüestionament. En la seva travessa per tot Amrum, en Nanning interactua amb personatges de diferent prisma, la qual cosa li permet desmuntar i forjar una nova creença de la realitat social del règim i qüestionar el relat que ha après a casa. El viatge no és només una necessitat per sobreviure, sinó també el camí cap a l'adultesa i un procés individual d’aprenentatge, a banda de funcionar com a una eina que usa el director per visibilitzar la societat dels qui han perdut la guerra, el que fa a la cinta molt distintiva de la resta de relats de la Segona Guerra Mundial.

ALTRES FILMS

PREMIATS

El film es va estrenar el 30 d’abril en els cinemes de Barcelona i es projecta en diferents sales de la ciutat com el Renoir Floridablanca, els Cinemes Verdi o el Mooby Balmes. Paral lelament, el festival també ha atorgat premis a la millor direcció a Damiano Michieletto i el de millor muntatge a Walter Fasano, tots dos per “Primavera”; el premi al millor guió a Janicke Askevold, Jorgen Faeroy Flasnes, Mads Stegger, el guardó a millor actriu a Lisa Loven tots per “Solomamma”, que a més també s’ha endut el premi de la crítica; el de millor actor a Reda Kateb, per “La copia perfecta”; el premi a la millor

música a Belén A. Doroste per “Por qué no escribo nada”. Així mateix, també ha atorgat a “Hi ha un forat a terra” de Harper i amb la producció de FX Barcelona Film School, el premi Nous Talents al millor curtmetratge. Enguany, han participat en el festival noranta pellícules, d’entre elles, dinou premières mundials, una internacional, una europea, vint- i-una espanyoles i dinou catalanes i també ha comptat amb Joaquim Oristrell, Àngels Gonyalons i Miki Esparbé com a Jurat Oficial.

Per què Nou Barris es diu així si en té 13?

Un nom que no coincideix amb la realitat actual del districte

Lourdes Tasies Cano

El districte de Nou Barris, situat a l’extrem nord de Barcelona entre la serra de Collserola i l’avinguda Meridiana, és avui el territori de la ciutat amb més barris. Malgrat el seu nom, no en té nou, sinó tretze. Amb una superfície de gairebé 8 km² i més de 170.000 habitants, el districte està format actualment per Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta, el Turó de la Peira, Can Peguera, la Guineueta, Canyelles, les Roquetes, Verdun, la Prosperitat, la Trinitat Nova, Torre Baró, Ciutat Meridiana i Vallbona. Aquesta contradicció entre el nom i la realitat actual ha generat sovint curiositat i confusió entre veïns i visitants.

L’ORIGEN: UNA UNIÓ VEÏNAL CONTRA LA TRANSFORMACIÓ URBANÍSTICA

Per entendre el nom de Nou Barris cal retrocedir als anys setanta,

quan aquests territoris encara formaven part del districte de Sant Andreu. En aquell moment, el franquisme impulsava grans plans urbanístics que transformaven profundament la perifèria nord de Barcelona. Un dels més polèmics va ser el Pla Parcial Torre Baró–Vallbona–Trinitat Nova, percebut pels veïns com una amenaça directa al territori, a l’habitatge i a la manera de viure dels barris.

Davant d’aquesta situació, els veïns van començar a organitzar-se de manera progressiva. Es van crear espais de coordinació, comissions i grups de treball que permetien compartir informació i articular una resposta conjunta. En un context marcat per la manca de llibertats i la censura franquista, aquestes xarxes veïnals es van convertir en una de les poques formes d’organització social possibles i en un canal clau per expressar el malestar de la població.

L’abril de 1970 es va constituir l’Associació de Veïns de 9 Barris, una de les primeres plataformes unitàries de la zona. Aquesta entitat agrupava diversos barris afectats per problemàtiques urbanístiques i socials similars i va permetre consolidar una identitat compartida entre territoris que fins aleshores havien actuat de manera més separada.

EL BUTLLETÍ QUE VA DONAR NOM AL DISTRICTE

Un element clau d’aquest procés va ser el butlletí 9 Barrios, publicat per primera vegada el desembre de 1971. Aquesta publicació es va

comunicació entre els veïns, ja que permetia denunciar problemes urbanístics, informar sobre reunions i mobilitzacions i crear una xarxa d’informació alternativa als canals oficials controlats per la dictadura. El nom “Nou Barris” tampoc no va sorgir d’una decisió institucional ni administrativa. Va ser una solució pràctica per simplificar la llarga denominació de l’associació veïnal.

En aquell moment, els barris implicats activament en el moviment eren nou, i aquella fórmula va acabar consolidant-se com un símbol de la lluita col lectiva i de la identitat compartida dels barris del nord de Barcelona.

Amb el temps, aquella denominació va deixar de ser només una referència geogràfica i es va convertir en un element amb una gran càrrega simbòlica vinculada a la mobilització ciutadana i a la defensa del territori.

DE MOVIMENT VEÏNAL A NOM OFICIAL

Amb la recuperació de la democràcia, Barcelona va iniciar una reorganització dels districtes per adaptar l’administració municipal a la nova realitat urbana i so18 de gener de , l’Ajuntament va aprovar oficialment la nova divisió territorial.

Durant el procés de nova divisió territorial es va plantejar inicialment anomenar aquest territori “Ciutat Nord”

Durant el procés es va plantejar inicialment anomenar aquest territori “Ciutat Nord”, una proposta més descriptiva des del punt de vista administratiu. Tot i això, la idea no va acabar prosperant perquè no connectava amb la identitat que els mateixos veïns havien construït durant anys de mobilització i organització col lectiva.

Finalment, es va optar per mantenir el nom de Nou Barris, reconeixent així el pes històric i simbòlic del moviment associatiu sorgit als anys setanta. D’aquesta manera, una denominació nascuda des de la base veïnal va acabar convertint-se oficialment en el nom del districte.

DE NOU A TRETZE BARRIS

Tot i que el nom remet als seus orígens, el districte ha anat evolucionant amb el pas dels anys. Ini-

cialment es parlava d’un conjunt de catorze barris, però diferents reordenacions administratives van modificar la seva estructura interna per adaptar-la millor a la realitat urbana i social del territori.

Un dels canvis més destacats es va produir l’any 2006, quan Vilapicina i la Torre Llobeta es van fusionar en un únic barri administratiu. També es van redefinir altres límits territorials per ajustar millor la distribució interna del districte i reforçar la cohesió entre diferents zones. Amb aquests canvis, el mapa va quedar estabilitzat en tretze barris. Tot i això, el nom de Nou Barris s’ha mantingut com a record dels seus orígens i de la lluita veïnal que va marcar la identitat del territori.

UN NOM AMB MEMÒRIA HISTÒRICA

El cas de Nou Barris mostra com la memòria col lectiva i la mobilització ciutadana poden acabar definint la identitat d’un territori durant dècades. El nom del districte no respon avui a una realitat numèrica exacta, sinó a un moment concret de la història de Barcelona en què la coordinació veïnal va ser clau per defensar el territori, reclamar millors condicions de vida i construir una identitat compartida.

Per això, Nou Barris és molt més que una simple denominació administrativa: és el record d’un moviment social que transformà la relació entre els barris del nord de Barcelona i que continua formant part de la seva memòria col lectiva.

ÀREA METROPOLITANA

NÚRIA SALÁN I PERE LORENTE, FILLS PREDILECTES DE SANT BOI

Lorente ha tingut un paper clau en el teixit associatiu i ha sigut docent del municipi, mentre que Salán és una referent de la ciència i la igualtat

El Ple municipal de Sant Boi ha concedit per unanimitat el títol honorífic de Fill Predilecte a Pere Lorente i Núria Salán, dues figures destacades per la seva contribució a la vida educativa, cultural, científica i social de la ciutat.

Pere Lorente ha desenvolupat una llarga trajectòria com a docent a diversos centres del municipi, com les escoles Milà i Gelabert, Montbaig i Benviure, i l’institut Rafael Casanova. També ha impulsat projectes innovadors com els horts escolars i les granges-escola. En paral lel, ha tingut un paper clau en el teixit associatiu, amb entitats com Diables de Casablanca, Trabucaires de Sant Boi, l’Associació de Joves de Casablanca i Els Garrofers.

Núria Salán, doctora en Ciència dels Materials i Enginyeria Metal lúrgica per la UPC, és una referent en divulgació científica i igualtat. La seva tasca ha contribuït a promoure les vocacions STEM entre infants i joves i a projectar Sant Boi amb iniciatives com la Fira La Tecnòloga i la Societat Catalana de Tecnologia.

PAS ENDAVANT PER DESENVOLUPAR EL FUTUR ECOBARRI DE CA N’AMETLLER AMB 3.200 HPO A SANT CUGAT

Abans d’acabar l’any, l’Ajuntament té previst aprovar inicialment la modificació urbanística per permetre la construcció del barri

El projecte del nou barri de ca n’Ametller avança amb la previsió que l’Ajuntament de Sant Cugat aprovi inicialment la modificació urbanística abans d’acabar l’any. L’àmbit, de 85 hectàrees, es planteja com una actuació estratègica per fer front al dèficit d’habitatge assequible al municipi.

El planejament preveu uns 5.500 habitatges, dels quals prop del 60% seran de protecció oficial. L’alcalde, Josep Maria Vallès, ha defensat que es mantindrà el model de ciutat: “Hem definit com serà el darrer gran

àmbit urbanitzable de Sant Cugat”.

El nou barri s’ordenarà amb eco-illes, espais verds interiors, mobilitat a peu i en bicicleta, i una gran infraestructura verda connectada amb el Parc Central, el Turó de Can Mates i el torrent de la Guinardera. També inclourà serveis bàsics a 15 minuts, activitat econòmica i un hub d’innovació. La primera fase serà la cobertura de la línia ferroviària R8. Els primers edificis podrien arribar a partir del 2030 i la urbanització completar-se cap al 2050.

VILADECANS REACTIVARÀ ELS ANTICS CINEMES

LAUREN AMB UNA CONCESSIÓ PRIVADA DE 40 ANYS

El projecte permetrà recuperar l’edifici sense que l’Ajuntament hagi d’assumir la inversió inicial. L’empresa adjudicatària haurà de fer front a una rehabilitació integral amb una inversió mínima de 5,3 milions d’euros

El Ple Municipal de Viladecans ha aprovat el plec de condicions per treure a concurs la concessió dels antics Multicinemes Lauren, tancats des del 2013, amb l’objectiu de recuperar-los com a nou pol cultural, d’oci i serveis. Ara s’obre el procés perquè empreses privades presentin projectes per rehabilitar i gestionar l’equipament durant 40 anys.

L’adjudicatària haurà d’assumir una inversió mínima de 5,3 milions d’euros, sense cost inicial per a l’Ajuntament, i pagarà un cànon municipal a partir del quinzè any. El tinent d’alcaldessa Richard Calle ha defensat que es tracta de “recuperar un espai emblemàtic”.

El futur equipament haurà de mantenir el cinema, amb almenys sis sessions cada cap de setmana, i podrà incorporar activitats culturals, esportives, de restauració o d’oci. L’Ajuntament reservarà 700 m² per a usos municipals i sessions gratuïtes d’activitats pròpies.

SANT FELIU ESTRENA

NOVA EMPRESA DE NETEJA AMB UNA INVERSIÓ DE 58 MEUR

Pròximament, s’incorporarà una nova flota més sostenible de vehicles, nous contenidors i s’ampliarà l’horari de la Deixalleria municipal

L’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ha presentat la nova contracta de recollida i transport de residus, deixalleria municipal i neteja viària, adjudicada a Valoriza Servicios Medioambientales per 58,5 milions d’euros i una durada de vuit anys.

El contracte, vigent des de l’1 de febrer, és el de major import del mandat i incorpora millores en tots els serveis. Ja s’ha reforçat la plantilla i s’ha incorporat nova maquinària, com escombradores, equips de baldeig, aigua a pressió i vehicles elèctrics per gestionar incidències. La nova flota de recollida, més sostenible, arribarà durant el tercer trimestre del 2026. Al setembre també es desplegaran nous contenidors, més accessibles, silenciosos i segurs, i es renovaran els soterrats.

La deixalleria ampliarà horaris i incorporarà un espai de reutilització i reparació per fomentar l’economia circular. També es posarà en marxa el Punt Verd Mòbil als barris i es preveuen bonificacions de fins al 25% en la taxa de residus. El servei inclourà auditories periòdiques i una campanya de civisme per millorar la separació dels residus.

ÀREA METROPOLITANA

LA 71A FIRA D’ESPÀRRECS DE GAVÀ TANCA AMB GRAN ÈXIT DE PARTICIPACIÓ

D’ACTIVITATS

I RÈCORD

L’alcaldessa de Gavà ha destacat en l’acte de cloenda que se sent “orgullosa de Gavà” i ha posat en valor l’abast de la mostra, que combina oferta gastronòmica, comercial, musical i associativa

La 71a Fira d’Espàrrecs de Gavà s’ha tancat amb una valoració molt positiva i una elevada participació.

L’alcaldessa, Gemma Badia, ha destacat que se sent “orgullosa de Gavà” i ha remarcat la força d’un certamen que combina gastronomia, comerç, música, entitats i pagesia.

Badia ha afirmat: “La Fira és un gran aparador per tots els sectors amb un format molt complet: oferta musical, gastronòmica, comercial, associativa i amb activitats de dinamització per tothom. Enguany s’ha tornat a superar”.

La Mostra Agrícola ha rebut prop de 40.000 visitants i ha comptat amb 74 paneres a concurs, entre lots d’espàrrecs, verdures, llavors i creacions artístiques.

També s’ha retut homenatge a Gerard Vilà, membre d’una família pagesa mort en accident. El Mercat de Pagès ha venut 750 quilos de verdura i 800 manats d’espàrrecs, mentre que GastroGavà ha servit gairebé 33.000 degustacions. La Mostra Comercial ha reunit 62 expositors i Temps d’Espàrrecs ha aplegat 27.000 persones, consolidant la fira com una cita clau del Baix Llobregat.

L’AMB PREPARA UN NOU PACTE PEL DRET AL TEMPS DESPRÉS D’IMPULSAR 300 POLÍTIQUES

METROPOLITANES

La Taula Social Metropolitana fa balanç del pla 2023-2026, que ha arribat a més de 2,7 milions de persones amb mesures de conciliació i cures

L’Àrea Metropolitana de Barcelona ha celebrat a Sant Boi de Llobregat una nova sessió de la Taula Social Metropolitana dedicada al dret al temps. La jornada ha servit per fer balanç del Pacte Metropolità pel Dret al Temps 2023-2026 i iniciar la seva renovació per al període 2027-2030. Durant aquests tres anys, 29 dels 36 municipis metropolitans han impulsat polítiques del temps i 17 municipis adherits representen més de 2,7 milions de persones. També s’han identificat 300 actuacions, s’han generat 16 productes de coneixement i s’han destinat 3,4 milions d’euros a 23 projectes de conciliació i cures.

La directora de Polítiques Socials i

d’Igualtat de l’AMB, Elisabet Tejero, ha remarcat: “El desplegament del Pacte Metropolità pel Dret al Temps ha suposat un pas endavant molt significatiu”. El nou Pacte vol reforçar la governança, el suport als municipis i la mirada feminista. Sant Boi, Capital Mundial de les Polítiques del Temps 2026, ha acollit la trobada.

El Monestir de Pedralbes celebra

700

El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes commemorarà el setè centenari de la seva fundació amb exposicions immersives, concerts, recerca científica i una mirada renovada sobre el llegat de la reina Elisenda de Montcada

anys d’història amb més d’un any d’activitats culturals

Lourdes Tasies Cano

El Monestir de Pedralbes va ser fundat per la reina Elisenda de Montcada l’any 1327 amb el suport del seu marit, el rei Jaume II, que va voler dedicar l’església a Santa Maria. La creació del cenobi responia tant a una motivació religiosa com política i personal. Profundament marcada per l'espiritualitat franciscana, Elisenda pretenia redimir els seus pecats i els de la seva família mitjançant la fundació d’un espai de recolliment i pregària.

L’emplaçament escollit va ser Mas Pedralbes, dins l’antic terme de Sarrià. El topònim, documen-

tat des de l’any 986, prové del llatí Petras Albas —“pedres blanques”— en referència al color clar de la pedrera situada als peus de la muntanya de Sant Pere Màrtir. La ubicació reunia unes condicions ideals: es trobava prou a prop de la cort i dels nuclis habitats de Barcelona, però alhora allunyada del soroll i l’activitat de la ciutat.

La construcció del monestir es va adaptar al pendent natural de la muntanya i es va organitzar en tres nivells successius aprofitant les terrasses naturals del terreny. A la part superior s’hi va ubicar el dormitori; al nivell central, l’església, concebuda com a espai de transició entre

monarques van col locar la primera pedra de l’absis de l’església. La consagració del temple es va celebrar solemnement el 3 de maig de 1327, data en què també va entrar la primera comunitat de clarisses: catorze monges i quinze novícies procedents del convent de Sant Antoni de Barcelona sota la direcció de l’abadessa Sor Sobirana Olzet. Les donacions de la corona, els privilegis fiscals i la protecció del Consell de Cent de Barcelona van convertir el monestir en una de les institucions religioses més influents de Catalunya.

LA REINA ELISENDA,

PROTAGONISTA CENTRAL DE LA COMMEMORACIÓ

La figura d’Elisenda de Montcada és inseparable de la història del Monestir de Pedralbes. Filla d’un dels llinatges més influents de la noblesa catalana, es va convertir en reina l’any 1322 després de casar-se amb Jaume II el Just, rei de la corona catalanoaragonesa. Elisenda tenia aleshores 30 anys, mentre que el monarca en tenia 55 i arrossegava un estat de salut delicat. Era, a més, la quarta esposa del rei.

El topònim, documentat des de l’any 986, prové del llatí Petras Albas, “pedres blanques”

el món terrenal i l’espiritual, i a la part inferior, els horts i espais productius. Paral lelament, a causa de la delicada salut de Jaume II, Elisenda va ordenar construir un petit palau annex al monestir per retirar-s’hi després de quedar vídua, juntament amb les dones de la seva família.

UN MONESTIR SOTA LA PROTECCIÓ DE LA CORONA

El procés fundacional es va iniciar oficialment l’1 de febrer de 1325, quan el papa Joan XXII va concedir la butlla que autoritzava la construcció del monestir. Poc després, el 26 de març de 1326, els

A diferència de les altres tres

esposes de Jaume II, Elisenda era catalana, un fet que ajuda a entendre la seva rellevància històrica i la proximitat amb què ha estat recordada al llarg dels segles. A més, la reina compartia amb Jaume II una concepció molt clara de Catalunya com a nació, un aspecte que reforçava el seu paper dins la corona.

La mort del rei, l’any 1327, no va apartar Elisenda de la vida política. Tot i retirar-se al palau annex al monestir, va continuar exercint influència a la cort i actuant com a consellera dels reis posteriors, Alfons III i Pere III, fill i net de Jaume II. La reina va mantenir també una relació estreta amb la comunitat de clarisses, redactant ordenances per regular-ne la vida i deixant-los en herència bona part dels seus béns. Per aquest motiu, la figura d’Elisenda de Montcada i de Pinós serà sempre la protagonista central.

REFORMES, GUERRES I DECADÈNCIA

El segle XVI va marcar un punt d’inflexió en la història del monestir. La unió de les corones catalanoaragonesa i castellana i la reforma franciscana de l’estricta observança van transformar profundament la vida de la comunitat. Es va reforçar la clausura i es van tancar espais que permetien el contacte

amb l’exterior, mentre que es van reformar i embellir diverses dependències, com el claustre, el refetor o el dormitori. Durant aquest període també es va construir el tercer pis del claustre i es van renovar els vitralls de l’església.

Les abadesses procedents de famílies nobles catalanes van ser progressivament substituïdes per religioses vinculades a grans llinatges castellans, en sintonia amb els nous equilibris polítics de la monarquia hispànica. A finals del segle XVI va començar una lenta decadència econòmica i física del monestir, agreujada pels conflictes polítics i militars que van marcar la història de Catalunya. Durant la Guerra Civil catalana del segle XV, la Guerra dels Segadors o la Guerra de Successió, les monges es van veure obligades a abandonar temporalment el monestir en diverses ocasions.

El segle XIX va ser especialment dur. El monestir va patir l’ocupació francesa durant la Guerra del Francès, l’exclaustració provocada per la desamortització, saquejos, robatoris i la venda d’una part important del patrimoni artístic de la comunitat. Diversos llamps també van malmetre parts del conjunt arquitectònic.

LA RECUPERACIÓ PATRIMONIAL

I EL NAIXEMENT DEL MUSEU

La recuperació del monestir va arribar de la mà de la Renaixença catalana i del redescobriment del patrimoni medieval. L’any 1877 es van iniciar les primeres obres de restauració de l’església sota la direcció de l’arquitecte Joan Martorell. Tot i les dificultats econòmiques inicials, les obres es van reprendre gràcies a la contribució de Sor Eulària Anzizu, neboda d’Eusebi Güell i figura clau en la preservació del monestir.

A principis del segle XX, Sor Eulària va impulsar noves restauracions i va crear el primer “Museuet” del monestir, precursor de l’actual museu. L’any 1931, durant la Segona República, l’Estat va declarar Pe-

dralbes monument historicoartístic nacional. Durant la Guerra Civil espanyola, el recinte va ser confiscat per la Generalitat i utilitzat com a dipòsit d’obres d’art i arxiu històric. Després del conflicte, les clarisses van tornar progressivament a la comunitat i es va reprendre la tasca de preservació patrimonial.

A partir de 1949 una part del monestir es va obrir al públic, i l’any 1983 es va inaugurar oficialment el museu-monestir de Pedralbes. Posteriorment, el conjunt es va integrar al Museu d’Història de Barcelona i, des del 2012, funciona novament com a institució independent sota la tutela de l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).

El febrer del 2025, les últimes tres monges clarisses que encara

La reina Elisenda de Montcada compartia amb Jaume II una concepció molt clara de Catalunya com a nació, un aspecte que reforçava el seu paper dins la corona

residien en clausura al recinte es van traslladar voluntàriament al monestir de Vilobí d’Onyar, posant fi a gairebé set-cents anys de presència continuada de la comunitat religiosa a Pedralbes.

Un aniversari declarat Any Monestir de Pedralbes

La Generalitat de Catalunya ha anunciat oficialment que el 2026 serà l’Any Monestir de Pedralbes, situant aquesta commemoració al nivell d’altres grans efemèrides culturals del país. La iniciativa s’ha impulsat conjuntament amb l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB) i inclourà una extensa programació transversal.

UN ARXIU DE MÉS DE 9.000 DOCUMENTS

Un dels aspectes més destacats de la commemoració és la preservació i difusió del patrimoni documental del monestir. La Generali-

tat ha iniciat els tràmits perquè el seu fons documental sigui declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Aquest arxiu, format per més de 9.000 peces conservades per les monges clarisses al llarg dels segles, és una font excepcional per entendre no només la història del monestir, sinó també la vida política, religiosa i social de la Catalunya medieval i moderna.

Els documents inclouen llibres litúrgics, correspondència, registres econòmics, textos religiosos i documentació sobre la vida quotidiana de la comunitat. Està previst que durant aquest primer semestre el conjunt del fons quedi totalment digitalitzat i disponible en accés obert. Entre les peces més valuoses destaca el llibre de la Regla de Santa Clara, un manuscrit del segle XIV que documenta els primers anys de vida del monestir i les normes que regula-

ven la comunitat religiosa.

UN CONJUNT D’ACTIVITATS

MOLT

RELLEVANTS

D’altra banda, entre les iniciatives destacades hi haurà una restitució digital amb realitat augmentada de la seva tomba, situada dins el monestir. Aquesta proposta permetrà als visitants descobrir amb detall l’estructura original del sepulcre i entendre el simbolisme de la figura funerària de la reina.

Paral lelament, s’està desenvolupant una investigació científica sobre les restes de la reina i altres sepultures del segle XIV. Els estudis inclouen anàlisis d’ADN i recerques bioarqueològiques que permetran obtenir informació sobre l’alimentació, les malalties, els hàbits de vida i l’envelliment de la societat medieval.

UN MONESTIR QUE MIRA CAP AL FUTUR

El setè centenari també servirà per reivindicar el paper del monestir com a espai de reflexió i patrimoni viu dins la ciutat de Barcelona. Durant la presentació dels actes, el regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Marcé, va destacar que el Monestir de Pedralbes “convida a reflexionar sobre la pau, el bé comú i la fraternitat”.

A més de les activitats habituals del museu, la commemoració incorporarà noves propostes creades específicament per a l’efemèride, com el retorn de les jornades Claustres i jardins medievals, una instal lació lumínica al claustre i la participació dins el Festival Grec 2026 amb l’experiència artística itinerant La veu de l’aigua. Un murmuri ple de vida.

Set-cents anys després de la seva fundació, el Monestir de Pedralbes es reivindica així no només com una de les grans joies del gòtic català, sinó també com un espai viu de memòria, cultura i espiritualitat per a les noves generacions.

BELÉN GARCIA

Alcaldessa de Sant Joan Despí

“Avui hi ha més de 1.200 famílies que estan vivint en un habitatge públic a Sant Joan Despí”

Adrià Torres Moreno

Parlem amb Belén García, alcaldessa de Sant Joan Despí, per conèixer de prop quin és el moment que viu la ciutat i quins són els principals projectes de futur. García repassa els seus inicis i la seva arribada a l’alcaldia després de l’etapa d'Antonio Poveda i aborda qüestions clau com l’habitatge, la mobilitat, l’ocupació o les inversions vinculades al Pla de Barris i als fons europeus.

Qui és Belén García i com arriba a la política municipal? Visc aquí

a Sant Joan Despí des de l'any 1965 i, per tant, com podràs entendre, el municipi era molt diferent del que és avui en dia. En aquell moment hi havia moltes necessitats urgents per generar serveis per les persones. Per tant, quan vaig arribar a una edat adolescent vaig començar a participar de manera activa, juntament amb les associacions de pares i mares de les escoles, les associacions veïnals i una part molt important de la ciutadania, fent reivindicacions a la ciutat, per exemple, poder tenir un institut.

A partir d’aquí, et vas relacionant amb persones que també estan

compromeses fins a arribar a tenir un compromís més ferm i participar en unes llistes electorals, tot seguit formant part dels diferents governs que hi ha hagut a l'Ajuntament democràtic. Amb la marxa de l'Antoni Poveda, jo era la primera tinent d'alcalde i el meu grup municipal em va proposar que liderés aquest projecte. Ho vaig fer i els ciutadans van decidir que el projecte que liderava era el que recolzaven per la ciutat.

Va ser la primera alcaldessa de la ciutat després d’una etapa ben llarga amb Antonio Poveda

al capdavant. Com recorda l’arribada a l’alcaldia l’any 2021? Són moments de moltes emocions. Amb sentiments molt diferents. Per una banda, jo havia treballat amb l'Antoni Poveda, amb el seu equip durant molts anys. Jo vaig ser regidora d'Educació quan ell era el primer tinent d'alcalde. Per tant, ja havíem compartit projecte de ciutat durant molts anys. I quan ell va ser alcalde jo vaig ser la primera tinent d’alcalde, per tant, per un costat amb una sensació de formar part del mateix projecte que

ell per donar-li certa continuïtat i per l'altra, tenint en compte que, l’Antoni Poveda, ha estat un alcalde que ha transformat la ciutat d'una manera tan important, ho vius amb cert vertigen alhora que amb molta il lusió per continuar assolint els projectes que jo havia d’assolir en un futur i tot això amb la idea que era la primera dona alcaldessa de Sant Joan Despí.

Sant Joan Despí està en un bon moment? Sí. Jo crec que la ciutat de Sant Joan Despí viu en un moment que té oportunitats de futur, que hem d'estar alerta per poder atendre-la i aprofitar-la, però són oportunitats per a la ciutat, però sobretot per al més important, per a les persones que hi viuen.

Pel que fa al pressupost municipal, aprovat a finals de novembre és de 67,7 milions d’euros. Què és el que pot destacar d’aquest pressupost? Quines són les inversions més rellevants? Aquest pressupost de 67,7 MEUR s’ha d’ajustar perquè s’han d’incorporar tots els recursos que hem aconseguit i han estat aprovats després de l’aprovació del pressupost com pot ser el Pla de

“Tenim dotze línies d'autobús, tenim el tramvia, tenim la Renfe i la bicicleta elèctrica. Amb una anàlisi de la mobilitat pots dir que estem en unes bones condicions”

Barris o els fons Next Generation. Tot això en conjunt ens dona oportunitats de futur importants per poder atendre equipaments al barri de les Begudes o fer un centre cívic al mateix barri. Aquest pressupost també ha de servir per intervenir al barri de les Planes en un lloc tan estratègic com era l’antiga escola Pascual Cañís i transformar-lo en un espai que sigui una zona de trobada i de convivència molt important per al barri.

Del pressupost, també cal destacar diverses accions relacionades amb el medi ambient com són les intervencions a les places amb el tema de l’assolellament, la plantació de més de 300 arbres o la intervenció en els camins del riu en els pròxims mesos. Alhora, cal tenir presents els projectes de ciutat que busquen garantir la igualtat d’oportunitats i la cohesió social a nivell cultural, esportiu, educatiu, atendre el tram de 0-3 a les escoles bressol, acompanyar l’excel lència educativa, treballar per reduir l’abandonament precoç de l’escolarització o diverses accions per treballar en la dinamització econòmica de la ciutat. Per tant, són molts els projectes, són molts els objectius de qualitat de vida per millorar la vida a la ciutat i, per tant, són molts els recursos que hem de buscar.

Sant Joan Despí ha estat una de les 20 ciutats escollides per la Generalitat en aquesta nova convocatòria del Pla de Barris. Què suposa per la ciutat i quines accions s’hi faran? Una de les més importants està adreçada la rehabilitació entenent-la des de la confortabilitat i l'accessibilitat. Tots aquests habitatges, on s’intervindrà al barri de les Planes, són d’abans del 1986 i, per tant, no tenen ascensors o han de modificar les entrades perquè hi ha alguna dificultat per accedir-hi, però també impermeabilitzar o aïllar les façanes per tenir menys consums energètics.

També cal destacar en l’àmbit social, el servei de teleassistència per a majors de 80 anys de la ciutat o el projecte impulsa’t adreçat a què hi hagi oportunitats educatives per a tothom. A més, també hi ha una part important de recursos en l’àmbit de la igualtat per impulsar nous programes en el centre de dones.

La ciutat va registrar un 6,74% d’atur durant el mes de febrer. Una dada inferior a l’atur que es registra a nivell de la comarca del Baix Llobregat. Des de l’Ajuntament com s’impulsa el foment de l’ocupació? Quan em preguntaves si Sant Joan Despí estava en un bon moment, i jo deia que sí, també feia referència a aquest àmbit, que és tenir en compte l'equilibri entre la cohesió social, l'urbanisme i l'economia. És cert que tenim un atur del 6,74%, però hem de continuar treballant en el futur, i això ho volem focalitzar en les nostres potencialitats.

Nosaltres tenim el retorn de l'Agrolimen, que era l'antiga Gallina Blanca, amb un acord entre el grup empresarial i l’ajuntament. Actualment, tenim la Bayer, Indra, Universae, Europastry, els estudis de TV3 o el Moisès Broggi. A més, tenim tot un teixit de més petita i mitjana empresa. Tot això ho hem de posar en valor. Primer vam començar a treballar el projecte de hub alimentari tot i que ara volem anar més enllà i estem treballant amb la idea d'un districte econòmic que faci valdre i interrelacioni totes aquestes potencialitats que tenim i que generi juntament amb la universitat un camí que pugui ajudar a desenvolupar més el teixit econòmic de la ciutat.

Com afecta la manca d'habitatge a la ciutat? És veritat que el nostre municipi, com qualsevol altre municipi de Catalunya, té un repte amb l’habitatge. Sant Joan Despí és un municipi molt petit, perquè té que 5,6 km². Des de fa anys es va aprovar un pla d'habitatge que s'ha anat complint any rere any, i això ens ha portat al fet que avui hi hagi més de 1.200 famílies que viuen en un habitatge públic a la ciutat. Això no s'acaba aquí, hem de continuar mirant al futur, hem de continuar generant habitatge públic i habitatge de qualitat. Ara mateix acabem d'entregar 84 habitatges protegits al sector antic de la ITV. A partir de l'estiu posarem en marxa el procés per poder entregar 84 habitatges del lloguer al sector de Torreblanca. Estem ja desenvolupant el planejament del qual era l'antiga Gallina Blanca, i pas a pas anirem desenvolupant tots aquells projectes urbanístics que ens permetran tenir un creixement sostingut de la ciutat però que alhora doni respostes a les nos-

tres necessitats.

Pel que fa a la mobilitat, podríem dir que la ciutat està ben connectada amb Barcelona i la seva àrea metropolitana? A principis d’any es va millorar el bus exprés que connecta amb la Diagonal. La mobilitat en els municipis metropolitans és complexa. Estem molt a prop de Barcelona i, per tant, és cert que els recorreguts són curts, però també tenim una densitat important a l'àrea metropolitana. Nosaltres tenim dotze línies d'autobús, tenim el tramvia, tenim la Renfe i la bicicleta elèctrica. Amb una anàlisi de la mobilitat pots dir que estem en unes bones condicions.

Però és que la nostra estimació és que cada vegada hi hagi menys emissions, que cada vegada s'utilitzi menys el cotxe privat i, per tant, això ha d'anar lligat a la implantació de més mobilitat a través del transport públic. I per això anem fent

campanyes i intentem anar posant a sobre la taula més possibilitats en aquest sentit. I és per això que al mes de gener es va implementar aquest reforç a la línia X43 que realitza el recorregut des de les Begudes fins a la Diagonal amb horaris més competitius.

A més, fa anys que feu una aposta clara pel transport públic subvencionant-lo als joves que estudien fora del municipi. Aquesta iniciativa ha tingut èxit? Aquesta iniciativa va sorgir amb la Covid i tenia una finalitat diferent quan la vam iniciar. La finalitat en aquell moment era poder ajudar les famílies que tinguessin fills i filles cursant estudis fora de la ciutat. Va sorgir en aquell moment com una cosa temporal amb un caràcter més social i amb un caràcter de garantir les possibilitats educatives. Per què no ho hem desestimat? Perquè hem passat ara a fer una mirada des del punt de vista

també de la mobilitat. Si nosaltres aportem per implementar ajudes a la mobilitat pública, és més fàcil que aquests nois i noies no abandonin el transport públic i no passin al vehicle privat. Són nois i noies que no utilitzen el vehicle privat i hem d'ajudar perquè això continuï.

És Sant Joan Despí un municipi segur? A Sant Joan Despí passen coses com passen a tots els municipis metropolitans. Sí, és un municipi segur. En l'índex de delictes, els delictes que es produïen tradicionalment han baixat els percentatges, però és cert que com a molts municipis de l'entorn han aparegut altres tipus de delictes perquè la societat va canviant, com els delictes informàtics o els

“Jo

soc molt inconformista, però clar que estic satisfeta, tinc un bon equip, teníem molts projectes, els hem assolit, hem anat més enllà dels projectes que ens plantejàvem inicialment”

delictes que es produeixen quan es fa un desplaçament en patinet d'un poble a l'altre. Això abans, fa uns anys, no es produïa perquè la societat era d'una altra manera.

A un any de les eleccions municipals, està satisfeta amb la feina feta? Jo soc molt inconformista, però clar que estic satisfeta, tinc un bon equip, teníem molts projectes, els hem assolit, hem anat més enllà dels projectes que ens plantejàvem inicialment. Tenim projectes de futur, estem il lusionats, hem d'abordar-los i, per tant, en aquest sentit, estic satisfeta. Sempre amb una mirada crítica d'intentar millorar i de pensar que no estem satisfets amb el que tenim, sinó que volem més. Les persones són el més important i el que dona sentit a la tasca pública.

Han quedat projectes pendents? És clar que queden projectes pendents, sempre. Al cap de les persones que estan al capdavant d'un ajuntament, sempre hi ha projectes que vols desenvolupar i que a vegades has de desestimar perquè no és el moment o perquè no són les millors condicions per durlos a terme, però segur que els podrem acabar desenvolupant.

Optarà a la reelecció a les eleccions de l’any vinent per tornar a ser l’alcaldessa de Sant Joan Despí? Jo ja he manifestat el meu desig i m’he posat a disposició del meu partit. Això és un projecte collectiu, no és un projecte individual. Tinc il lusió i ganes de fer-ho.

Creu que el projecte que lidera pot tornar a obtenir un ampli suport a les urnes? Sempre que un es presenta a unes eleccions es presenta amb la vocació de governar. Per tant, desitjo i treballaré perquè els resultats siguin el millor possible. Quan et presentes amb un projecte seriós i sòlid, la teva aspiració és poder desenvolupar-ho.

Calidoscopi Cultural porta l’òpera als barris de Sant Andreu amb activitats gratuïtes i participatives

El festival aposta per apropar aquest gènere a tota la ciutadania amb espectacles comunitaris, cinema, tallers i creacions col·lectives fins al 6 de juny

Lourdes Tasies Cano

L’òpera surt dels grans teatres i baixa als carrers, als centres cívics i als espais comunitaris de Sant Andreu. Aquesta és la proposta del Calidoscopi Cultural 2026, un cicle que vol trencar amb la idea que aquest gènere està reservat només a una elit cultural i reivindicar que la música i la cultura han de ser accessibles per a tothom.

Durant setmanes, els barris del districte acullen activitats gratuïtes que combinen música, participació ciutadana, cinema i reflexió cultural. El programa culminarà el pròxim 6 de juny amb un gran espec-

tacle comunitari a Fabra i Coats, però abans passarà per espais com Trinitat Vella, Navas o Bon Pastor amb propostes que impliquen directament el veïnat.

L’objectiu del festival és clar: acostar l’òpera a persones que no s’hi havien apropat mai i demostrar que aquest art també pot explicar històries quotidianes, populars i vinculades als barris.

UNA ÒPERA FETA DES DELS BARRIS I AMB ELS BARRIS

Una de les propostes més singulars de la programació és L’òpera d’allò quotidià, que tindrà lloc el 21 de maig al Centre Cívic Trinitat Ve-

lla. La peça ha estat creada conjuntament amb veïnes i veïns del barri a partir de les seves experiències personals, records i vivències quotidianes. “Jo sempre havia pensat que l’òpera era una cosa molt llunyana. Estic emocionada de veure el resultat dels meus veïns”, explica la Maria Rodríguez, veïna de Trinitat Vella des de fa més de trenta anys i qui assegura que “no pot faltar a la cita del dia 21”. En la mateixa línia, el Karim El Amrani destaca la connexió de generacions i cultures diferents del barri. “Tothom haurà

aportat alguna cosa. Això farà que l’obra també representi el que és avui Trinitat Vella”, comentre mentres imagina com serà la peça.

L’ESTRENA DE “SANCHO”, UNA APOSTA PER L’ÒPERA CONTEMPORÀNIA

del centre cívic.

LA RUMBA I LA MÚSICA

COMUNITÀRIA ARRIBEN AL BON PASTOR

L’objectiu del festival és clar: acostar l’òpera a persones que no s’hi havien apropat mai

El 28 de maig, el Centre Cívic Navas acollirà l’estrena a Espanya de Sancho, una òpera contemporània de la companyia UMS’n JIP. La proposta aposta per nous llenguatges escènics i sonors, allunyats de la imatge més tradicional de l’òpera. Aquest espectacle busca atraure també públic jove i persones que habitualment no consumeixen aquest tipus de cultura. De fet, molts veïns valoren positivament que les activitats arribin als equipaments de proximitat. “La major part de les vegades, si vols veure alguna cosa així, has d’anar al centre de Barcelona i pagar una entrada cara. Que ho facin aquí al barri i gratis és una oportunitat molt bona”, assegura en Jordi Pons, resident de Navas. Altres assistents destaquen la importància de descentralitzar l’oferta cultural. “Barcelona té molta cultura, però sovint sembla que tot passi al centre. Aquest tipus d’iniciatives fan que els barris també siguin protagonistes”, comenta la Laura Gómez, usuària habitual

El 2 de juny serà el torn de La Rumba del Bon Pastor - reorquestració comunitària, una proposta de creació col lectiva dirigida musicalment per Tuna Pase i Francesc Llull Pons. L’activitat combinarà la tradició popular de la rumba amb elements orquestrals i la participació activa del veïnat. El projecte vol reivindicar les identitats musicals pròpies dels barris i afavorir les expressions culturals populars.

Per a molts residents del Bon Pastor, aquesta proposta representa una manera de veure reflectida la seva realitat en espais culturals que sovint han estat percebuts com a allunyats. “Que ara tinguem una proposta operística em sembla molt original i també molt emocionant. Aquí estem apartats del món. Quan dius que ets del Bon Pastor et miren malament. Per això és tant important que es facin actes com aquests”, explica l’Antonio Fernández , membre d’una entitat veïnal. La iniciativa també ha generat interès entre famílies i joves músics del districte. “És important que la cultura no sigui només mirar des de fora, sinó participar-hi. Aquí la gent del barri és protagonista”, destaca la Núria Casas, professora de música.

FABRA I COATS ACOLLIRÀ EL GRAN TANCAMENT DEL 0FESTIVAL

El Calidoscopi Cultural culminarà el 6 de juny a Fabra i Coats amb La Desfilada, un gran espectacle comunitari amb direcció escènica d’ Inés García, direcció musical de Joan Martorell i coordinació de LabOriosa. L’esdeveniment reunirà participants de diferents activitats del festival en una proposta coral que combinarà música, escena i participació ciutadana. Els organitzadors esperen convertir la cloenda en una celebració col lectiva oberta a tot el districte.

Aquest tipus de formats comunitaris són precisament un dels trets diferencials del festival. Lluny dels grans muntatges convencionals, el Calidoscopi Cultural aposta per generar espais de trobada entre artistes professionals i ciutadania.

CINEMA, TALLERS I ACTIVITATS FAMILIARS PER DESCOBRIR

L’ÒPERA

Més enllà dels espectacles en directe, el festival també inclou un ampli programa paral lel amb projeccions cinematogràfiques, tallers i col loquis.

Entre les activitats destacades hi

ha el cicle de cinema organitzat en col laboració amb LiceuOPERA+, amb projeccions de títols emblemàtics com Madama Butterfly, Akhnaten i La traviata. A més, també s’han programat tallers familiars i converses amb especialistes per apropar el llenguatge operístic a persones de totes les edats. Les biblioteques del districte de Sant Andreu també participen en la iniciativa amb aparadors temàtics dedicats a l’òpera durant tot el mes, ampliant així la presència del festival més enllà dels escenaris.

El Calidoscopi Cultural culminarà el 6 de juny a Fabra i Coats amb La Desfilada, un gran espectacle comunitari

TRENCAR ESTEREOTIPS

CULTURALS

Una de les grans reivindicacions del Calidoscopi Cultural és combatre la percepció que l’òpera és inaccessible. Tot i que el Gran Teatre del Liceu ofereix entrades reduïdes de preu per a menors de 35 anys, molts ciutadans continuen considerant aquest món llunyà o elitista.

Per això, el festival aposta per portar les activitats directament als barris i fer-ho amb accés gratuït. “Quan sents la paraula òpera sembla que no sigui per a tu.”, explica la Maria Rodríguez.

Altres veïns consideren que iniciatives com aquesta poden tenir un impacte important en l’accés a la cultura. “Hi ha nens i nenes que potser mai entrarien al Liceu, però gràcies a això descobreixen la música i l’escena d’una altra manera”, apunta el David Martín, pare de dues criatures del barri.

Amb aquesta aposta descentralitzadora i comunitària, el Calidoscopi Cultural busca demostrar que l’òpera pot sortir dels espais tradicionals i convertir-se en una experiència pròxima, quotidiana i compartida.

Quan cuides el teu barri, cuides Barcelona.

Sancions de fins a per combatre l'incivisme.