La Ciutat de Barcelona #2

HARMONITZANT LA DIVERSITAT

Índex

04 Diversitat al Raval

08 Addiccions juvenils

12 Búnquer al Tibidabo

18 Gaudí sostenible

20 Breus Barcelona

22 Cèsar Arriaga

26 DFactory

30 Breus AMB

32 Història dels Quinze

34 Javier Morán

40 Júpiter

42 Repte demogràfic

Antifeixisme al barri

Sabadell, de moda

Terres de lleida

70 Solidaritat en guerra

72 El turisme futur

78 Rampes mecàniques

80 Veolia

On ens pots trobar?

Associacions de veïns, Ateneus, Biblioteques públiques, Cafeteries, Casals de barri, Cases de la festa, Centres de dia, Casals de la gent gran, Centres de negocis, Centres cívics, Centres esportius, Centres mèdics, Clients, Notaries, Organismes oficials, Residències geriàtriques i Universitats

· Edita: Catonline S.L.

· NIF: B-55620173

· Direcció: Jordi Puchol

· Dipòsit legal: B 5281-2026

· Distribució: CORREOS

El Raval: la comunitat

s'uneix al cor de Barcelona

Un barri de cultures que conviuen i dialoguen

Lourdes Tasies Cano

Situat al centre de Barcelona, el barri del Raval és un dels exemples més evidents de com la diversitat cultural pot transformar un espai urbà en un veritable laboratori de convivència. Aquest barri és, alhora, històric i dinàmic: un mosaic de cultures, llengües i tradicions que conviuen, dialoguen i s’integren a la vida quotidiana. Passejar pels seus carrers és observar com el passat medieval, les façanes antigues i els monuments històrics conviuen amb la vibració de comunitats d’arreu del món.

La pluralitat del Raval no és només un fet visual: es reflecteix en la gastronomia, la música, els comerços, els mercats, les escoles, els centres de culte i les associacions

veïnals. Cada element de la vida diària contribueix a teixir un entramat social que facilita el respecte i la col laboració entre persones de diferents procedències. Aquesta convivència, però, no és sempre fàcil. Requereix empatia, paciència i la voluntat de reconèixer en la diferència una oportunitat per créixer i enfortir la comunitat.

Hira Khaliq, voluntària que acompanya a fer la compra a persones grans del Raval, destaca la singularitat del barri: “El que fa especial aquest barri és la seva diversitat. Hi ha moltes cultures, llengües i tradicions, i això ens obliga a aprendre cada dia a conviure i a respectar-nos. No sempre és senzill, però ens dona força i identitat com a comunitat”. Segons Khaliq, aquesta pluralitat no es percep

només en les botigues o els restaurants, sinó en els fets del dia a dia, en la manera com els veïns s’ajuden entre si i en la capacitat de trobar punts en comú tot i les diferències culturals.

LA HISTÒRIA COM A FONAMENT DE LA CONVIVÈNCIA

La història del Raval és un element clau per entendre la seva pluralitat. L’església de Sant Pau del Camp, construïda al segle IX, és un dels monuments més antics de Barcelona i un record viu de les arrels cristianes del barri. Aquesta església no només és un element patrimonial, sinó també un espai de trobada i reflexió que mostra com el passat i el present poden conviure en harmonia.

Passejar mirant els arc i els claus-

tres de Sant Pau del Camp permet imaginar la vida monàstica fa més de mil anys, en un entorn que avui s’ha convertit en un dels barris més diversos de la ciutat. La història del Raval és, per tant, una història de convivència: al llarg dels segles, diferents comunitats han trobat aquí un lloc per establir-se, crear vincles i contribuir a la vida del barri.

sos: són espais de trobada comunitaris, on veïns i veïnes es reuneixen per compartir experiències, organitzar activitats culturals i educatives, i donar suport a les persones més vulnerables.

La mesquita Tariq ibn Zyad o el Gurudwara Gurdarshan Sahib Ji són exemples de com els centres de culte poden ser també centres socials i culturals. Els àpats comunitaris del Gurudwara, coneguts com a langar, són oberts a tothom i esdevenen un símbol de generositat, igualtat i cohesió comunitària. Els voluntaris serveixen els àpats i els participants comparteixen el menjar, creant una experiència d’humilitat i respecte que reforça els vincles entre persones de cultures i religions diferents.

L’Església Evangèlica de Barcelona-Centre, per la seva banda, combina ofici religiós amb activitats culturals i educatives, obrint les seves portes a tota la comu-

“A la meva classe som de molts països diferents, però al final som tots amics”

CENTRES DE CULTE: PUNTS DE TROBADA I INTEGRACIÓ

La riquesa cultural del Raval es manifesta especialment a través dels seus centres de culte. Entre els 23 centres religiosos del barri —de les 535 tradicions religioses que hi ha a Barcelona— s’hi troben esglésies catòliques, centres protestants, mesquites islàmiques, l’únic temple sikh de la ciutat i fins i tot comunitats paganes de tradició celtibera. Aquestes institucions no només ofereixen serveis religio -

nitat i afavorint la interacció entre veïns. Aquest model de convivència mostra com els espais religiosos poden ser elements centrals per a la cohesió social i l’aprenentatge mutu.

LA VIDA QUOTIDIANA COM A LABORATORI DE CONVIVÈNCIA

Els carrers del Raval són un reflex viu de la diversitat que defineix el barri. Els mercats, com el de Sant Antoni, esdevenen punts de trobada on es creuen llengües, olors i sabors de tot el món. Els restaurants ofereixen cuines de diferents continents: plats tradicionals del Magrib, menjar indi, receptes asiàtiques i, per descomptat, gastronomia catalana. Cada àpat, cada conversa a la terrassa d’un cafè o cada intercanvi de salutacions als mercats són oportunitats per aprendre i comprendre altres maneres de viure.

Les escoles i els centres culturals del Raval esdevenen espais fonamentals per construir i reforçar

aquesta convivència. En aquests entorns, la diversitat no només es reconeix, sinó que es treballa activament des d’una perspectiva educativa i comunitària. A les aules, els infants creixen envoltats de realitats diverses, aprenent a identificar tant les diferències com els punts en comú entre cultures. Aquesta experiència compartida contribueix a formar una mirada més oberta i inclusiva des de ben petits. Els projectes educatius sovint incorporen activitats interculturals, celebracions compartides i espais de reflexió que permeten als alumnes entendre la riquesa de la pluralitat. “A la meva classe som de molts països diferents, però al final som tots amics”, explica l’Adrià, de 12 anys. “Fem treballs sobre les nostres cultures i això ens agrada perquè aprenem coses noves els uns dels altres”. Aquest tipus d’experiències no només reforcen el respecte, sinó que també fomenten la curiositat i l’empatia. Paral lelament, les famílies troben en les associacions i centres culturals un punt de suport i d’acollida. A través d’activitats comunitàries, tallers i trobades, es creen espais on compartir experiències i establir vincles més enllà de les diferències d’origen. Per als joves, aquests espais també tenen un paper rellevant en la construcció d’una identitat col lectiva. El jove de 12 anys ho resumeix així: “El Raval m’ha ensenyat que pots ser de molts llocs alhora. A través de les activitats del centre cultural he conegut gent molt diferent, i això m’ha ajudat a entendre millor qui soc i com vull relacionar-me amb els altres”.

Places, carrers i equipaments esdevenen escenaris de convivència activa, on la diversitat es fa visible i es viu de manera positiva

dinàmiques de cooperació que es fan especialment visibles en moments de dificultat, però també en el dia a dia. Des de l’ajuda informal entre famílies fins a la participació en projectes col lectius, el barri construeix una estructura comunitària basada en la interdependència.

Les festes de barri, les iniciatives de voluntariat i les accions socials són exemples d’aquesta implicació compartida. En aquests contextos, la diversitat es converteix en un element cohesionador que impulsa la participació i reforça el sentiment de pertinença. “Aquí sempre hi ha algú disposat a donar un cop de mà”, explica la Carla Buenosdias, de 19 anys. “Això fa que et sentis part d’alguna cosa més gran, encara que vinguis d’un altre lloc”.

CELEBRAR LA DIVERSITAT:

FESTES I RITUALS COMPARTITS

bar espais comuns, compartir tradicions i construir relats col lectius basats en el respecte i la convivència. No es tracta només de coexistir, sinó de generar experiències compartides que reforcin els vincles entre veïns.

Durant el Nadal interreligiós, per exemple, les arcades de Sant Pau del Camp es transformen en un escenari simbòlic on conflueixen cultures i creences diverses. L’espai s’omple de cants, rituals i activitats que combinen tradicions de diferents confessions, creant una atmosfera que transcendeix les diferències. La lectura de textos sobre la pau, la convivència i la solidaritat es combina amb actuacions de cors gospel, escolanies i agrupacions com el cor filipí, que aporten una dimensió sonora i emocional a la trobada. El resultat és una celebració que no només visibilitza la diversitat, sinó que la posa en valor com a element central de la vida comunitària.

Aquesta convivència quotidiana va més enllà dels espais educatius i es tradueix en una autèntica xarxa de suport mutu. Els veïns i veïnes del Raval desenvolupen

Els esdeveniments interreligiosos són un altre exemple clar de com la diversitat s’integra de manera orgànica en la vida quotidiana del Raval. Més enllà de la convivència diària, aquestes iniciatives posen en relleu la voluntat activa de les diferents comunitats de tro -

Aquesta mena d’esdeveniments tenen també una dimensió pedagògica molt significativa. Per als infants i joves del barri, participar-hi suposa una oportunitat per conèixer de prop altres tradicions i formes d’entendre el món. “Quan era petit, pensava que el Nadal era

igual a tot arreu, però aquí he descobert que hi ha moltes maneres de celebrar-lo”, explica en Youssef, de 17 anys. “Això m’ha ajudat a respectar més les altres cultures”.

En la mateixa línia, la Laia, de 20 anys, destaca l’impacte d’aquestes iniciatives en la seva manera de veure el barri: “Aquestes activitats et fan sortir de la teva bombolla. Coneixes gent que potser no tindries ocasió de conèixer i t’adones que, al final, compartim moltes coses”. Per a molts joves, aquests espais esdevenen llocs de descoberta, però també de construcció d’una identitat més oberta i plural.

Els adults també hi troben espais de diàleg i intercanvi. Les converses que sorgeixen després dels actes, les experiències compartides i el simple fet de participar en una celebració conjunta contribueixen a reduir prejudicis i a generar confiança entre comunitats.

A més, aquestes iniciatives contribueixen a ressignificar els espais públics. Places, carrers i equipaments esdevenen escenaris de convivència activa, on la diversitat es fa visible i es viu de manera positiva. El Raval es consolida així com un territori on la interculturalitat no és només un discurs, sinó una pràctica quotidiana que es construeix des de baix, amb la implicació directa dels seus habitants.

En aquest sentit, la diversitat deixa de ser percebuda com un repte per convertir-se en una oportunitat. A través d’aquestes activitats, es generen dinàmiques de cohesió social, es reforça el sentiment de comunitat i es posa en valor una riquesa cultural que defineix el barri.

LA DIVERSITAT COM A MOTOR DEL BARRI

El Raval s’ha consolidat al llarg dels anys com un dels espais més representatius de la Barcelona contemporània, un barri on la diversitat no és només una característica demogràfica, sinó una rea-

litat palpable que defineix la seva identitat. En aquest territori dens i ple de vida, cultures, llengües, religions i tradicions conviuen i es transformen constantment, generant un ecosistema social únic que reflecteix els reptes i les oportunitats de la ciutat global.

Els veïns i veïnes del Raval desenvolupen dinàmiques de cooperació que es fan especialment visibles en moments de dificultat, però també en el dia a dia

La pluralitat religiosa n’és un exemple clar. Comunitats catòliques, protestants, musulmanes, sikhs i d’altres confessions comparteixen espai i temps en un entorn on la convivència es construeix des del respecte i el reconeixement mutu. Lluny de ser una simple dada estadística, aquesta diversitat es viu als carrers, als comerços i als centres de culte, que actuen com a punts de trobada i cohesió social. Aquests espais no només tenen una funció espiritual,

sinó que també esdevenen nodes comunitaris on es generen vincles, suport mutu i diàleg intercultural. Els carrers del Raval són un reflex d’aquesta convivència quotidiana. Els mercats, les botigues de proximitat, els restaurants de cuines diverses i les places del barri es converteixen en escenaris espontanis d’interacció. És aquí on es produeixen les trobades informals que, sovint, tenen més impacte que qualsevol iniciativa institucional: una conversa entre veïns, un intercanvi cultural a través de la gastronomia o una celebració compartida. Aquest teixit relacional és clau per entendre com es construeix la convivència real.

En aquest context, les noves generacions tenen un paper fonamental. Els joves del Raval creixen en un entorn marcat per la diversitat i, en molts casos, la viuen amb una naturalitat que trenca amb prejudicis arrelats en altres contextos. “Aquí ningú et pregunta d’on ets, sinó què t’agrada o què vols fer”, explica l’Amina, de 19 anys, nascuda al barri. “A l’institut teníem companys de tot arreu i això ens ha fet més oberts”.

El canvi de les addiccions juvenils: menys drogues i alcohol, més apostes i pantalles

L’oci digital, les apostes i els videojocs guanyen pes entre els joves i encenen les alertes

pels riscos d’addicció i endeutament

Adrià Miró Canturri

Baixa el consum de l’alcohol i tabac entre els alumnes de secundària, mentre que l’oci digital comença a fer-se un lloc entre les addiccions dels joves. Aquesta és la lectura que s’extreu dels resultats de l’última Enquesta sobre l'Ús de Drogues en l'Ensenyament Secundari, que va entrevistar 2.500 estudiants durant el 2025 per recollir aquestes dades. Tot i això, l’enquesta mostra que l’alcohol continua tenint una forta presència entre els estudiants de secundària, malgrat tenir-ne prohibida la compra. Segons la mostra, la meitat d’ells n’havia consumit l’últim mes i un de cada cinc en fa un consum intensiu. Encara que les dades semblen (i són) preocupants, s’ha de tenir en compte

que les borratxeres han assolit els nivells més baixos des del 2000.

Un factor que reflecteix la davallada progressiva que està tenint aquesta pràctica. En el cas de la marihuana, passa del 40% fa nou anys al 16,2% actuals.

L’OCI DIGITAL, NOVA

PREOCUPACIÓ

Ara bé, aquesta tendència a la baixa ha vingut acompanyada de noves addiccions que cada cop són més presents entre els joves catalans i barcelonins. L’alumnat passa 4,8 hores al dia connectat a internet entre setmana, mentre que al cap de setmana les hores pugen a 6,7. A això se li suma l’ús problemàtic de les xarxes socials, que escala al 15,7% entre els estudiants de secundària.

L’enquesta també assenyala

dues pràctiques més que tenen cada vegada major prevalença entre els joves: els videojocs i les apostes. Tots dos són casos que tracten a la Unitat de Joc Patològic i altres Addiccions Comportamentals del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Bellvitge. Si ens centrem en les persones d’entre 14 i 25 anys que atenen, el 71% d’ells venen per problemes amb els jocs amb apostes, el 17% per l’addicció als videojocs i en tercer lloc es troben els casos de compres compulsives. Les xarxes socials, en canvi, no hi tenen tant de pes: “De les xarxes socials se’n para molt, però no es tracta tant. No veiem aquest perfil. Pot ser que no demanin ajuda”, reflexiona Mónica Gómez, del Servei de Psicologia Clínica de l’Hospital de Bellvitge.

A més, la majoria dels casos que

rep l’hospital són homes. Una tendència que també assenyala l’enquesta: un 84,9% dels alumnes juguen a videojocs, però, si parlem únicament dels homes, són el 97% i un 10% d’ells presenten símptomes d’addicció. Pel que fa a les apostes, les dades de l’estudi reflecteixen que un 5,7% presenten símptomes i un 17% admeten haver jugat l’últim any (12% en línia).

EL PERILL DEL ‘LOOT BOXING’

Els videojocs fa anys que han entrat a bona part de les cases catalanes i, en alguns casos, suposen problemes d’addicció. Mónica Gómez explica que tenen una “estructura atractiva” i el seu format per nivells són una arma de doble fil. “Són partides ràpides i és fàcil començar a jugar a un videojoc, però per dominar-lo requereix més

temps”, apunta.

Els casos més habituals que reben són els dels videojocs multijugador, amb jocs populars com el Fortnite o el League of Legends (LOL). Amb tot, els majors problemes apareixen amb el que s’anomena ‘loot boxes’ (caixes de recompensa en anglès). Es tracta de sistemes de recompensa aleatòria que es poden adquirir dins del joc amb diners reals o amb altres vies més lentes relacionades amb el teu rendiment a la partida. Per exemple, amb cofres per aconseguir millors armes o sobres sorpresa que et donen accés a millors jugadors de futbol.

“Molts estudis associen les ‘loot boxes’ com la porta d’entrada per a desenvolupar addiccions al joc amb aposta. Semblen innocents i senzilles, però veiem gent jove que s’ha arribat a endeutar. La recompensa és aleatòria i funciona igual que una màquina escurabutxaques. Enganxa perquè és un reforç intermitent”, afirma la Mónica Gómez.

Les persones d’entre 14 i 25 anys que atenen a la Unitat de Joc de Bellvitge, el 71% d’ells venen per problemes amb els jocs amb apostes, el 17% per l’addicció als videojocs

MOLTA CIÈNCIA PER FER

Així com l’addicció a les drogues o l’alcohol fa temps que s’estudia, les apostes i els videjocos són casos relativament nous en el camp científic. L’any 1980 es va reconèixer l’addicció al joc, mentre que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no va reconèixer l’addicció als videojocs fins al 2019. Tot i això, L’Associació de Psiquiatria Americana (APA) encara està en estudis per establir els criteris del que anomenen Internet Gamming Desorder (transtorn del joc a internet).

LES APOSTES ESTAN DE MODA

Darrere de tot això, el gran problema que sobresurt és el de les apostes i el joc d’atzar. “A la societat actual hi ha una acceptació del joc. No hi ha una percepció de risc com amb l’alcohol o les altres drogues. La part cultural d’anar a un casino o fer apostes esportives s’està normalitzant, sobretot en població jove”, alerta la doctora en psicologia de l’Hospital de Bellvitge. Entre els casos d’entre 14 i 25 anys que atenen, un 42% juguen a màquines escurabutxaques, un 40% fan apostes esportives i un 39% van a casinos o sales de joc.

Els majors problemes apareixen amb el que s’anomena ‘loot boxes’ (caixes de recompensa en anglès)

De fet, una de les curiositats és la forma habitual d’accedir-hi. Malgrat que el mòbil ha permès que tinguem un casino a la butxaca, un 75% dels casos tractats hi juguen de manera presencial. Una dada alarmant tenint en compte que, en principi, els menors no poden entrar ni a casinos ni a les cases d’apostes. “La gent jove socialitza dins d’un saló de jocs”, destaca. Més enllà de la mateixa addicció, aquests casos comporten també efectes econòmics entre els diversos pacients que tracten i la meitat dels joves que arriben arrosseguen deutes. Aquests van des dels 10 euros fins als 120 mil i tenen una mitjana de 8 mil euros.

QUI POT GENERAR AQUESTES ADDICCIONS?

Tot i que qualsevol jove pot desenvolupar una addicció a videojocs o a les apostes, hi ha factors de vulnerabilitat que fan que certs perfils siguin més propensos. Un d’ells és començar a desenvolupar una addicció conductual amb edats primerenques, que

facilita una addicció més gran a la vida adulta. Alguns dels altres factors són les persones que puguin tenir quadres d’ansietat, depressió o baixa autoestima, ja que tant els videojocs com les apostes “tenen moltes vegades la funció d’evasió” i fan de via d'escapament. A banda, les personalitats amb impulsivitat, més sedentàries o que toleren malament l’avorriment també poden estar més exposats a aquests problemes, malgrat que no és 100% causal. Finalment, la tecnologia pot ser alhora una porta d’entrada a aquestes addiccions i “l’accessibilitat de manera il limitada a dispositius electrònics” podria suposar un risc. Tot i no estar encara estudiat, Mónica Gómez recalca que no creu que mesures com la prohibició dels mòbils a les escoles modifiqui de manera significativa la prevalença de gent amb addiccions.

QUAN

SABEM QUE ALGÚ ÉS ADDICTE?

L’addicció es detecta quan l’activitat en qüestió es prioritza davant d’altres. No es tracta de quant de temps s’hi dedica, sinó si desplaça altres activitats. A més, també s’observa irritabilitat excessiva -tant a l’hora de jugar com per

la necessitat jugar-, menys ganes d’estar amb família i amics o afectació en el rendiment escolar i incompliment d’horaris laborals per part dels joves que comencen a treballar.

COM PODEM AJUDAR?

Quan es detecten casos com aquests, Mónica Gómez remarca que s’han d’abordar amb empatia i sense judicis: “Quan un familiar detecta aquest aïllament i veu aquest canvi d’humor, moltes vegades confronta. Si el jove no té consciència que ha perdut el control, la reacció és de tancament. Evitar la confrontació és un element important, ja que una lluita genera un ambient contraproduent. S’ha de saber buscar el moment. Si està jugant, no estarà receptiu”.

Per poder combatre-ho, el Departament de Salut està elaborant un nou Pla de Drogues i Addiccions enfocat a la prevenció, a la detecció precoç en pediatria i a ensenyar un ús saludable dels entorns digitals. En aquest sentit, Mónica Gómez considera que queda molt camí per recórrer a l’hora d’informar dels riscos del joc patològic i creu que s’hauria de començar a abordar des de l’educació primària.

125 anys prestant serveis a la ciutadania

FCC Medio Ambiente és la filial espanyola de FCC enviro, l’entitat que vertebra les activitats de serveis mediambientals del Grup FCC i que actualment atén 78 milions de persones en 5.650 municipis d’arreu del món. L’empresa disposa a Barcelona d’una flota de 508 vehicles, dels quals un 97% compta amb l’etiqueta ambiental “Zero Emissions” o “ECO”.

El multipremiat ie-Urban Truck, desenvolupat per un consorci liderat per FCC Medio Ambiente, ja està operatiu a Barcelona, ciutat on l’empresa presta servei des de 1911. Es tracta del primer camió recol·lector muntat sobre un xassís-plataforma elèctric dissenyat específicament per als serveis urbans.

La Barcelona subterrània de la Guerra Civil

Un refugi intacte sota una mansió revela el paper clau de la diplomàcia soviètica en una ciutat assetjada

Lourdes Tasies Cano

A primera vista , el número 17 de l’avinguda del Tibidabo respon a la imatge clàssica de la burgesia barcelonina de principis del segle XX: una mansió senyorial, envoltada de jardins, amb una arquitectura refinada i discreta. Avui, aquest edifici acull la seu de Mutua Universal, però sota els seus fonaments s’hi conserva un dels espais més singulars i desconeguts de la ciutat. Es tracta d’un búnquer construït durant la Guerra Civil Espanyola, que ha arribat fins als nostres dies en un estat de conservació excepcional. La seva existència revela una història que combina arquitectura, política internacional, espionatge i supervivència en temps de guerra.

L’edifici original va ser projec-

tat per l’arquitecte Enric Sagnier entre 1915 i 1918 com a residència del farmacèutic Salvador Andreu, una de les figures clau en el desenvolupament urbanístic de la zona alta de Barcelona. Andreu, conegut per les populars pastilles que porten el seu nom, va impulsar el que avui dia és una autèntica joia històrica. Aquest context explica el valor patrimonial de la finca, catalogada amb nivell C, i el contrast amb el seu ús posterior durant la guerra.

DE RESIDÈNCIA PRIVADA A CENTRE DE PODER SOVIÈTIC

Amb l’esclat del conflicte el 1936, la propietat va ser requisada per les autoritats republicanes. El seu nou destí no seria menor: convertir-se en la seu de la representació diplomàtica de la Unió Soviètica a Catalunya. Aquest canvi s’inscrivia

en el restabliment de relaci ons entre Espanya i l’URSS després de gairebé dues dècades d’aïllament, des de la Revolució de 1917. En un context de guerra i polaritza ció internacional, la presència soviètica a Barcelona adquiria una importància estratègica.

Inicialment, la delegació fun cionava com a consolat seva influència era molt superior a la d’una simple representació diplomàtica. Des d’aquest edifi ci es coordinaven ajudes militars, enviaments d’armament i opera cions polítiques en suport de la República.

El salt definitiu es produiria el novembre de 1937, quan el govern de Manuel Azaña es va traslladar a Barcelona. A partir d’aquell moment, la legació soviètica va adquirir rang d’ambaixada, refor-

çant encara més el seu paper central en el desenvolupament del conflicte.

BARCELONA SOTA LES

BOMBES: LA NECESSITAT DE PROTEGIR-SE

L’any 1937 va marcar un punt d’inflexió per a Barcelona. La ciutat es va convertir en objectiu dels bombardejos sistemàtics de l’aviació feixista, que buscaven desmoralitzar la població i desarticular la rereguarda republicana. Davant aquesta amenaça constant, la construcció de refugis antiaeris es va generalitzar arreu de la ciutat. No obs

tècnic i la sofisticació del búnquer.

UN BÚNQUER DISSENYAT AMB

CRITERIS MILITARS

El refugi, d’uns 50 metres quadrat s, va ser construït amb materials i especificacions pròpies d’instal lacions militars. Els murs de formigó armat, de fins a 40 centímetres de gruix, garantien una resistència elevada davant explosions i impactes.

L’accés es feia a través de portes dobles de ferro colat, amb un sistema de tancament que només podia activar-se des de l’interior.

Aquesta característica assegurava que, en cas d’emergència, el refugi es convertís en un espai completament aïllat i segur.

notable: no es tractava d’un refugi per a la població civil, sinó d’una infraestructura dissenyada específicament per protegir una delegació diplomàtica estrangera. Aquesta diferència explica el nivell

acions de setge, assegurant que la legació soviètica pogués continuar operant fins i tot sota els bombardejos més intensos.

INTRIGUES POLÍTIQUES I ESPIONATGE INTERNACIONAL

El búnquer no només era un espai de protecció, sinó també un centre de decisió

A l’interior, el búnquer estava equipat amb diversos espais funcionals: Despatxos per continuar l’activitat diplomàtica, un generador elèctric independent; i sistemes de ventilació per mantenir l’aire net. Tot plegat permetia una autonomia total durant situ-

El búnquer no només era un espai de protecció, sinó també un centre de decisió. Des d’aquí es coordinaven operacions clau per a la República, però també episodis controvertits vinculats a les tensions internes del bàndol republicà. El responsable d’aquestes operacions era Vladimir Antonov-Ovseenko, un veterà de la Revolució Russa i figura de confiança de Stalin. La seva trajectòria, marcada per la participació en l’assalt al Palau d’Hivern, el convertia en un actor de gran pes polític. Des de Barcelona, Antonov-Ovseenko va supervisar tant l’ajuda militar soviètica com les purgues contra el POUM, en un context de fortes divisions dins del camp republicà. La seva història, però, tindria un final tràgic: anys després, seria víctima de les purgues estalinistes a la matei-

xa Unió Soviètica.

DE LA GUERRA A LA POSTGUERRA: UNA MEMÒRIA SILENCIADA

Amb la fi de la guerra el 1939, la propietat va tornar a mans de la família Andreu. Sorprenentment, el búnquer es va mantenir pràcticament intacte, com si el temps s’hagués aturat en aquell moment. Durant el franquisme, l’edifici va tenir usos diversos, incloent-hi actes oficials, mentre el refugi romania ocult sota terra. Aquesta invisibilitat va contribuir decisivament a la seva conservació. Amb el pas dels anys, la finca va passar a acollir la seu de Mutua Universal, que n’ha preservat l’estructura i ha difós parcialment el seu valor històric.

UN PATRIMONI ÚNIC

I INACCESSIBLE

El que fa excepcional aquest búnquer és el seu estat de conservació. A diferència de molts refugis antiaeris de Barcelona, deteriorats o desapareguts, aquest espai conserva elements originals com portes, plaques, instal lacions elèctriques i fins i tot simbologia soviètica. Malgrat aquest valor, el refugi

És un testimoni directe d’un moment en què Barcelona es trobava al centre d’un conflicte internacional, on la diplomàcia, la guerra i l’espionatge convivien en un mateix espai

no està obert al públic. Aquest caràcter ocult reforça la seva aura de misteri i el converteix en una autèntica joia patrimonial.

UNA CÀPSULA DEL TEMPS SOTA LA CIUTAT

El búnquer del Tibidabo és molt més que un refugi antiaeri. És un testimoni directe d’un moment en què Barcelona es trobava al centre d’un conflicte internacional, on la diplomàcia, la guerra i l’espionatge convivien en un mateix espai. Sota una mansió burgesa, allunyada del soroll del centre, es conserva un fragment intacte de la història. Un record silenciós d’una època en què les decisions que marcaven el futur es prenien sota terra, mentre la ciutat resistia a la superfície. En una Barcelona que sovint mira cap al futur, aquest espai ens obliga a mirar enrere i recordar fins a quin punt la història pot quedar amagada… literalment, sota els nostres peus.

GAUDÍ, i la sostenibilitat

Molt abans que existissin conceptes com l'emergència climàtica, l'economia circular o l'arquitectura verda, el geni del modernisme ja aplicava tècniques de recollida d'aigua, ventilació natural i reciclatge de materials a les seves obres més emblemàtiques

Quan passegem per les obres d’Antoni Gaudí, o visitem els seus edificis més il lustres, és fàcil deixar-se captivar per les formes ondulants, els colors del trencadís i les estructures que semblen desafiar la gravetat. Per això és el geni que tothom coneixem. Sota aquesta pell espectacular de dracs, formes i creus, s'hi amaga una faceta molt menys coneguda pel gran públic però sorprenentment actual: Gaudí va ser un autèntic pioner de la sostenibilitat i del disseny bioclimàtic.

A cavall entre els segles XIX i XX, quan les ciutats s'omplien de fum de fàbriques i la màquina era la mesura de totes les coses, l'arquitecte de Reus va decidir mirar cap a un altre cantó. La seva gran mestra no va ser l'enginyeria industrial de

l'època, sinó la natura. L'observació de l'entorn natural el va portar a idear solucions revolucionàries per aprofitar al màxim els recursos disponibles -com la llum, l'aire i l'aigua- pensant sempre en la salut, l'eficiència energètica i el confort de les persones. Avui, en ple 2026, l'arquitectura contemporània estudia les seves obres per trobar respostes als reptes climàtics actuals.

LA LLUM NATURAL I LA VENTILACIÓ COM A FONT DE SALUT

A l'hora de dissenyar habitatges, l'aprofitament de la llum solar i la qualitat de l'aire eren prioritats innegociables per a Gaudí.

Segons expliquen des de la Casa Batlló, cada habitació d'aquest icònic edifici del Passeig de Gràcia està dissenyada per maximitzar l'entrada de claror. La genialitat de Gaudí es fa palesa en el gran pati

Sergio Lahoz Dorante

de llums central: per garantir que la llum arribés amb la mateixa intensitat als pisos inferiors que als superiors, va revestir les parets amb un gradient de rajoles blaves.

A la part superior, on toca més el sol, les rajoles són de color blau fosc, a mesura que baixem, s'aclareixen fins a arribar al blanc per reflectir millor la poca llum que hi arriba. A més, les finestres són més petites a dalt i més grans a baix. Aquesta utilització estratègica de la il· luminació natural no només reduïa la necessitat d'energia, sinó que buscava millorar directament

A la part superior, on toca més el sol, les rajoles són de color blau fosc, a mesura que baixem, s'aclareixen fins a arribar al blanc per reflectir millor la poca llum que hi arriba

l'estat d'ànim dels residents. Pel que fa al confort tèrmic, l'edifici compta amb un enginyós sistema de ventilació creuada, aconseguit a través d'obertures estratègiques que permeten la circulació constant d'aire fresc a l'estiu i ajuden a retenir l'escalfor a l'hivern, minimitzant la dependència de climatitzacions artificials.

Aquesta preocupació per la qualitat de l'aire estava profundament connectada amb el moviment higienista europeu del segle XIX, que buscava millorar les condicions de vida lluitant contra els espais foscos i mal ventilats. Així ho explica la Fundació Catalunya La Pedrera (Casa Milà), que destaca com Gaudí es va alinear amb aquests principis per fer d'aquest immoble un veritable "edifici saludable". A diferència de les construccions tradicionals, la Casa Milà s'articula al voltant de dos grans patis centrals interconnectats que van molt més enllà de la simple funció de ventilar cuines i banys. Totes les estances tenen sortida a la façana principal, als patis centrals o al pati d'illa, generant corrents d'aire naturals de gran eficiència.

Com a detall purament innovador en la gestió climàtica, segons expliquen desde la Fundació, l'arquitecte va inventar un sistema de persianes dobles a les finestres que donen als patis. Aquest mecanisme permet obrir únicament la part superior de la persiana per renovar l'aire de l'habitació, sense necessitat d'obrir-la tota, regulant així de manera eficient tant la ventilació com l'entrada de llum.

L'enginy pràctic de Gaudí no es limitava als espais interiors. La seva capacitat per transformar grans extensions a l'aire lliure integrant-hi solucions hidràuliques és digna dels tractats d'enginyeria moderns. El gran exemple d'això és el Park Güell.

Segons explica l'Engineering Management Institute en un dels seus estudis recents sobre tècniques de planificació urbana, l'arquitecte va implementar al parc un impressionant i avançat sistema de gestió d'aigües pluvials que anticipava el que avui anomenem Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS). La immensa plaça superior (coneguda avui com la Plaça de la Natura) no només és un mirador espectacular, sinó que funciona com un gran filtre d'aigua. Gaudí la va construir sense pavimentar del tot, deixant un terra de grava porosa. Quan plou, l'aigua va a través d'aquesta grava i es filtra. Sota la plaça, hi trobem la Sala Hipòstila,

GESTIÓ INTEGRAL DE L'AIGUA

amb les seves 86 columnes d'inspiració dòrica. Aquestes columnes no només suporten el pes de la plaça, sinó que són buides per dins i amaguen un complex sistema de canonades. L'aigua filtrada viatja per l'interior d'aquestes columnes fins a arribar a una enorme cisterna subterrània. Aquesta aigua emmagatzemada s'utilitzava posteriorment per proveir les llars de la urbanització, mantenir les fonts i regar la vegetació del parc. En ple clima mediterrani, propens a les sequeres, Gaudí va dissenyar un ecosistema hidràulic tancat i autosuficient.

ECONOMIA CIRCULAR I QUILÒMETRE ZERO

Un altre dels pilars de la sostenibilitat actual és l'economia circular, la idea de reduir, reutilitzar i reciclar materials per minimitzar l'impacte ambiental. Gaudí va aplicar aquest concepte de manera sistemàtica dècades abans que s'encunyés el terme.

El seu cèlebre "trencadís", que avui s'admira com una de les expressions artístiques més genuïnes del modernisme, va néixer com una solució de reciclatge pur i dur. Així ho recull el blog de la Torre

Bellesguard (obra que ostenta el certificat Biosphere Sustainable pel seu compromís actual amb el medi ambient), assenyalant com l'arquitecte reaprofitava de manera constant fragments de vidre, escòries de foneria i peces de ceràmica rebutjades de les fàbriques locals per decorar les cobertes, bancs i façanes de les seves obres.

A la mateixa Torre Bellesguard, Gaudí va apostar fortament pel que avui anomenem "materials de quilòmetre zero". En comptes d'importar pedres llunyanes, va utilitzar abundant llicorella (pissarra) extreta directament de la veïna serra de Collserola. Això no només reduïa els costos econòmics i energètics del transport, sinó que aconseguia una integració estètica i orgànica perfecta de l'edifici amb

L'aigua filtrada de la plaça viatja per l'interior de les columnes de la sala hipòstila fins a arribar a una enorme cisterna subterrània

el paisatge que l'envoltava, un principi fonamental del que coneixem com a "biomimesi" (el disseny inspirat en els models i processos de la biologia).

El respecte de l'arquitecte pel medi natural era tan absolut que preferia alterar els seus propis plànols abans de destruir l'ecosistema existent. Segons explica la tesi doctoral de l'investigador Carlos Salas Mirat, “Antoni Gaudí, precursor de la sostenibilitat en l’arquitectura”, durant la construcció de la Crip-

ta de la Colònia Güell, Gaudí es va trobar que un gran pi s'interposava en el traçat que havia dissenyat per a una de les escales exteriors. En comptes de talar-lo, com hauria fet qualsevol constructor de l'època, va decidir redissenyar l'escala per salvar l'arbre. Davant la incomprensió d'alguns operaris, l'arquitecte va sentenciar amb una frase que resumeix tota la seva ètica ecològica: "Jo puc fer una escala en tres setmanes, però necessito vint anys per tenir un pi com aquest".

A més, així ho recull la mateixa tesi, a la Colònia Güell la integració paisatgística és excel lent. Va utilitzar maons cuits de color terrós i foscos que mimetitzen a la perfecció amb les fulles seques de pi caigudes al terra del bosc circumdant, i pedra basàltica negra per fondre l'estructura amb la natura, fent que l'edifici sembli més una formació geològica natural que una obra humana.

ERGONOMIA: EL DISSENY PENSAT PER A LA PERSONA

Finalment, la sostenibilitat també implica l'àmbit social i humà; un entorn construït ha de ser còmode, útil i amable amb els seus usuaris. En aquest sentit, Gaudí va ser un dissenyador industrial excepcional que va tenir en compte l'ergonomia molt abans que aquesta disciplina s'estudiés formalment.

Segons expliquen desde la Casa Batlló, l'ús de corbes i formes orgàniques a l'edifici no respon només a un caprici estètic per fugir de les línies rectes, sinó a la voluntat d'adaptar-se als moviments naturals del cos humà. L'arquitecte va prestar una atenció als petits detalls: els passamans de les escales de fusta, els tiradors de les portes i els poms de llautó de les finestres van ser modelats inicialment per ell mateix en fang, prement-los amb les mans per capturar la forma exacta del palmell i els dits. D'aquesta manera, oferia un agafament absolutament còmode i segur.

El seu cèlebre "trencadís", que avui s'admira com una de les expressions artístiques més genuïnes del modernisme, va néixer com una solució de reciclatge pur i dur

Els mobles que dissenyava seguien la mateixa lògica, buscant suport en els punts clau de l'esquena i els braços, demostrant que el disseny excel lent és aquell on la funció i la forma s'abracen de manera indestriable.

Sense saber-ho, amb els seus patis ventilats, els seus sistemes de recollida de pluges, el seu reciclatge de ceràmiques i la seva passió pels materials locals, Gaudí ja estava dibuixant la ruta cap a l'arquitectura sostenible.

BARCELONA

BARCELONA REFORÇA LES LÍNIES L1 I L5 DEL METRO EN HORA PUNTA AMB UN TREN ADDICIONAL

L'increment de les freqüències passa desapercebuda entre el passatge, que s'ha incrementat arran de la crisi de Rodalies

Les línies L1 i L5 del metro de Barcelona han incorporat un tren addicional en hora punta per reduir els temps d’espera. Amb el reforç, l’L1 ha passat a circular cada 3 minuts i l’L5 cada 2 minuts i 24 segons. Tot i la millora, alguns usuaris asseguren no haver notat canvis, mentre que d’altres sí que han percebut andanes menys plenes.

Amb aquesta mesura, l’L1 disposa de 35 trens i l’L5 de 38, les dues línies amb més demanda de la xarxa. També s’han reforçat les estacions amb més personal per agilitzar els accessos. El reforç respon a l’augment d’usuaris i a la voluntat de millorar la capacitat del servei, especialment després de les obres a l’L5. Des de TMB asseguren que busquen oferir més servei en hora punta i consolidar el metro com a alternativa davant l’increment de mobilitat.

BARCELONA TRANSFORMARÀ EL PARC DE CAN DRAGÓ: 3,42 MEUR PER UN ESPAI MÉS VERD I INCLUSIU

L’actuació s’emmarca en el Programa d’Espais de Proximitat i Interiors, en el marc del Pla Clima

L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment la remodelació del Parc de Can Dragó, a Nou Barris, amb una inversió de 3,42 milions d’euros i una actuació sobre més de 10.600 m² per millorar la convivència, la sostenibilitat i la inclusió. Un cop licitat, les obres tindran una durada aproximada d’un any. S’emmarca dins del Pla Clima i incorpora demandes veïnals recollides des del 2024.

La intervenció preveu triplicar l’àrea de jocs infantils, crear espais per a gent gran i cal listènia, i habilitar una nova zona per a gossos millor integrada. També es milloraran les connexions amb nous passos de vianants i es reforçarà la vegetació. El parc es convertirà en un espai més naturalitzat i accessible, amb millor drenatge, nou mobiliari i enllumenat, i funció de refugi climàtic durant l’estiu.

BARCELONA DISPARA L’ATENCIÓ EN SALUT MENTAL JUVENIL AMB UN AUGMENT DEL 59%

El programa integral EstarB registra un augment significatiu de les atencions i una demanda creixent entre adolescents, amb una llista d’espera aproximada d’un mes

El servei EstarB , impulsat a Barcelona l’octubre de 2025, ha experimentat un fort creixement en l’atenció a la salut mental juvenil. Les intervencions mensuals han passat de 353 a l’inici fins a 541 el febrer de 2026, amb una mitjana actual de 399 atencions i una llista d’espera d’un mes.

El perfil majoritari és de joves de 17 anys, amb un 68% de noies. Els principals motius de consulta són l’ansietat, la desmotivació i els conflictes familiars. Segons l’educador Marçal Castellvell, hi ha “una necessitat” clara i factors com la manca d’oportunitats o l’impacte de les xarxes socials agreugen el malestar.

El servei ha doblat el nombre de

psicòlegs, passant de cinc a deu professionals, per fer front a l’augment de demanda. Castellvell assegura que “el servei s’utilitza molt” i que ja es troba en fase de consolidació. Les intervencions inclouen entre vuit i dotze sessions, amb especial atenció a l’ansietat, l’autoconcepte i l’ús de tecnologia, oferint un espai “segur i confidencial” per als joves.

Aquí, ens mou la qualitat

Per això, l’aigua passa gairebé 400.000 controls anuals durant el seu recorregut fins a arribar a tu, amb la màxima qualitat i totes les garanties sanitàries.

Descobreix més a aiguesdebarcelona.cat

CÈSAR ARRIAGA CAMILO, Quiosquer

“El món s’està tornant al revés: si no fos pels ingressos extres, molts quioscos ja haurien desaparegut”

Al Quiosc Cèsar, situat al carrer de Joan Güell, 73, conversem amb el seu responsable, Cèsar Arrillaga Camilo, que fa més d’una dècada que regenta aquest establiment de barri

Lourdes Tasies Cano

En aquest espai, convertit amb el temps en molt més que un punt de venda de premsa i revistes, s’hi respira quotidianitat, proximitat i vida de barri. Entre diaris, cromos, converses i el pas constant de clients de totes les edats, el quiosc s’ha consolidat com un punt de trobada essencial a la zona de Sants. Parlem amb ell sobre la seva trajectòria, l’evolució del sector i els reptes d’un

ofici que, malgrat els canvis socials, continua mantenint una forta connexió humana amb el veïnat.

Fa més de 20 minuts que l'aturen per saludar-lo. Sembla vostè famós. Quant temps fa que regenta aquest quiosc? Fa aproximadament catorze anys que estic al capdavant. Tot va començar perquè el meu germà tenia un quiosc a les Cotxeres de Sants —que ja no conserva, ja que el va traspassar—, i jo

l’ajudava els caps de setmana. Amb el temps, m’hi vaig implicar cada cop més, fins que va sorgir l’oportunitat de fer-me càrrec d’aquest espai i vaig decidir fer el pas.

Quins records té dels inicis? Van ser complicats? Els inicis van ser força complicats i delicats. Cal tenir en compte que aquest quiosc feia dos anys que estava tancat, i això no sempre vol dir que abans funcionés malament, però sí que

implica que la gent havia deixat de passar-hi. Per tant, el primer repte va ser tornar a generar confiança i visibilitat. A poc a poc, la gent va veure que tornava a obrir, que hi havia continuïtat, i van anar recuperant l’hàbit de venir. Va ser un procés lent, però progressiu.

Destaca pel seu tracte proper amb la clientela. Forma part de la meva manera de ser. Crec que en gran part ho he heretat de la meva mare, que era peixatera a la Barceloneta. Aquest tipus de tracte, de proximitat i de carisma, no s’ensenya en cap escola; surt de manera natural. És una manera d’entendre la relació amb la gent, de fer-la sentir còmoda i ben atesa. I, evidentment, agraeixo que es valori.

Li comentava a un client que sovint viu situacions que considera poc respectuoses amb la seva feina. Sí, és una realitat que es repeteix sovint. Hi ha gent que ve a demanar diaris que suposadament ens sobren per fer, per exemple, una calçotada. Això em sembla una falta de respecte important. Ningú no va a un bar a demanar si li sobren cerveses o menjar per emportar-se’n gratuïtament. En canvi, amb els diaris —que són un producte cultural— sembla que sí que es permet. A més, sovint qui

ho demana no ha comprat mai res aquí. És una situació difícil, perquè implica haver de gestionar el respecte cap a la mateixa feina en un context en què, socialment, sembla que no sempre es valora.

Considera que ha canviat el respecte i la convivència al barri amb el pas dels anys? Sí, el canvi és molt evident. La convivència ha variat molt, i en alguns moments es pot percebre una certa desorganització o manca de respecte. El barri ha crescut, ha rebut molta gent nova, cosa que és normal en una ciutat com Barcelona, però això també comporta nous reptes. Des del meu punt de vista, hi ha situacions que fan difícil la convivència diària, i també qüestions relacionades amb l’ús de l’espai públic o la mobilitat que generen debat. La ciutat evoluciona, però no sempre tothom ho viu de la mateixa manera.

“Jo tinc una clientela molt fidel, majoritàriament gent gran, d’entre 60 i 95 anys”

Quina és la seva opinió sobre “l’obrim carrers” i les activitats comercials o festives que s’hi organitzen? Depèn molt del context. Entenc que hi hagi activitats puntuals, com curses o esdeveniments, però quan això afecta de manera continuada el dia a dia dels comerços, pot ser problemàtic. En el meu cas, he viscut situacions en què no he pogut accedir amb facilitat al meu propi establiment per restriccions de pas o per muntatges que han ocupat l’espai durant dies. A més, sovint es parla de “comerç de barri”, però la realitat és que molts dels participants en aquestes activitats no són del barri. No estic en contra d’aquestes iniciatives, però crec que caldria replantejar com es fan i a qui beneficien realment, perquè els comerciants que hi som cada dia també en sortim afectats.

Parlant de canvis, li acaben de comprar dos paquets de cromos. Considera que han estat oblidats o que simplement han evolucionat? No, en cap cas han estat oblidats. El que ha passat és que hi ha hagut un canvi generacional molt clar. Per exemple, fa uns anys una caixa de cromos de futbol durava força temps, mentre que col leccions com les de Pokémon s’esgotaven en menys de 48 hores. Ara, en canvi, sembla que torna una generació més vinculada al futbol, i també hi influeix molt l’impacte del futbol femení, especialment amb l’èxit del Barça femení, que ha generat interès entre els nois i les noies. El que sí que ha canviat molt és la varietat. Quan jo era petit, hi havia dues grans col leccions: la de futbol i la de dibuixos animats que veies els dissabtes —com Heidi, David el Gnomo o altres sèries de l’època. Avui dia, en canvi, hi ha una oferta immensament diversa: col leccions del Mundial, de princeses, K-pop, Hello Kitty, sèries com Stranger Things. I encara me'n deixo moltes. El mercat s’ha multiplicat enormement.

Aquesta ampliació de l’oferta ha beneficiat el seu sector o, al contrari, ha generat més competència? Malauradament, ha generat més competència, i en molts casos deslleial. Abans, els cromos eren pràcticament exclusius dels quioscos. Ara, en canvi, es poden trobar en qualsevol lloc: basars, botigues d’alimentació o establiments que no tenen la mateixa estructura ni obligacions que nosaltres. Això trenca l’equilibri, perquè nosaltres treballem amb distribuïdores que tenen el monopoli de cada publicació i hem de pagar dipòsits per disposar del producte. No hi ha competència real entre distribuïdors, però sí una competència externa molt forta amb altres comerços que venen el mateix producte sense les mateixes condicions.

“Aquest quiosc no és només un negoci, també és un espai de vida, de relacions i de memòria compartida amb molta gent del barri”

(S’atura a saludar a una senyora gran que compra un diari)

Ha regalat una bossa de plàstic aquesta senyora. (Riu) Jo tinc una clientela molt fidel, majoritàriament gent gran, d’entre 60 i 95 anys. A aquestes persones, si van carregades, els dono una bossa sense cobrar-los-la. Em sembla una qüestió de sentit comú i d’humanitat. Hi ha normatives que diuen que s’han de cobrar les bosses pel tema mediambiental, i ho entenc, però aleshores el que s’hauria de fer és prohibir-les directament, no cobrar-les. No em sembla just que una persona gran hagi de pagar cinc cèntims per una bossa. Potser això em pot comportar alguna sanció, però prefereixo actuar segons el meu criteri.

He observat que té un espai al quiosc amb fotografies de persones. Quin significat té? És un petit homenatge personal. Moltes d’aquestes persones eren clients habituals del quiosc, gent amb qui havia creat una relació al llarg dels anys. També hi ha la meva mare, que va morir el juliol passat i que venia cada dia a ajudar-me. És la meva manera

de recordar-los i mantenir-los presents. Aquest quiosc no és només un negoci, també és un espai de vida, de relacions i de memòria compartida amb molta gent del barri.

Com és una jornada habitual per a vostè? Depèn molt del dia, però faig una mitjana d’entre vuit i deu hores diàries, sense excepció. Si ho multiplica per tota la setmana, parlem de més de cinquanta hores setmanals. Abans obria a les sis del matí, però avui dia ja no compensa perquè els hàbits han canviat molt amb internet. Ara acostumo a obrir cap a les vuit o dos quarts de nou. Hi ha dies fluixos en què puc plegar a primera hora de la tarda, i d’altres en què estic fins a les vuit del vespre, sobretot quan fa bon temps i hi ha més moviment al parc que tinc al davant. Aquesta ubicació és privilegiada i ajuda a allargar l’activitat.

Al quiosc no només es ve a comprar, sinó també a parlar. Això ho viu sovint? Sí, molta gent ve no només a comprar, sinó a xerrar una estona. A vegades has de fer una mica d’equilibri, perquè es poden ajuntar persones amb opinions molt diferents. Per exemple, algú que està parlant del Barça i un altre que és del Madrid, o gent amb idees polítiques oposades. Intentes gestionar-ho com pots, evitant conflictes. Però també hi ha molta gent gran que ve simplement a parlar, a sentir companyia. Potser

viuen sols o soles, i aquell moment de conversa és important per a ells.

Això implica que vostè sempre ha d’estar amb bona cara, encara que no tingui un bon dia? Sí, i això costa. No soc una màquina. Però no sempre tinc un somriure… Hi ha gent que et demana coses com si fossin una obligació. Com per exemple quan et diuen: “guarda’m els diaris durant tres setmanes”, o casos de persones que compren revistes i t’ho fan gestionar com si fos la teva responsabilitat absoluta. En realitat, jo intento ajudar, sobretot amb la gent gran, però hi ha límits respecte a les formes amb què em parlen algunes persones.

Com veu el futur del sector d’aquí a deu anys? Sincerament, és difícil d’imaginar. El negoci del quiosc, només amb la venda de diaris i revistes, pràcticament no és sostenible avui dia. Si no fos pels ingressos extres —com els punts de recollida, publicitat o altres serveis—, molts quioscos ja haurien desaparegut. Ara mateix, per exemple, les pantalles publicitàries ajuden a mantenir el negoci. Sense això, seria impossible. La sensació és que el sector s’està reconvertint completament. Potser fins i tot arribarem a un punt on el quiosc sigui més un espai de serveis que no pas de premsa. És un canvi molt gran.

La pressió econòmica i fiscal del sector són un problema important? Sí. Un quiosc pot arribar a pagar uns 150 euros mensuals d’IBI, uns 2.000 euros anuals. Si tens en compte que el marge per diari és d’uns 20 cèntims, has de vendre una quantitat enorme només per cobrir despeses. Quan tanquen quioscos emblemàtics, tothom diu que és una llàstima, però la realitat és que ningú ha facilitat prou la seva supervivència. Els ajuntaments van passant, però les condicions no milloren. I així és molt complicat mantenir aquest ofici viu.

El primer districte 4.0 del món pren forma a Barcelona DFactory

Actualment, el DFactory Barcelona acull 44 empreses i generen 300 llocs de treball directes i 1.200 d'indirectes

Adrià Miró Canturri

Barcelona marca el camí per a convertir-se en la capital de la indústria 4.0. Després que el 2021 l'edifici DFactory s'alcés a la Zona Franca, ara patirà una notable ampliació, triplicant el seu espai i multiplicant per sis el nombre de treballadors directes. En concret, el projecte incorpora quatre nous edificis que seran el centre neuràlgic del primer Districte 4.0 del món i passarà dels 17.000 m² actuals del DFactory als 60.000 m² finals amb una inversió de 50 milions. Això permetrà la generació de 1.500 llocs de treball directes i 5.000 d'indirectes.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, acompanyat pel delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto; el president executiu del Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Pere Navarro, i la

directora general del CZFB, Blanca Sorigué han estat els encarregats de donar el tret de sortida a aquesta obra amb la col locació de la primera pedra.

En les seves declaracions, l'alcalde barceloní ha remarcat que aquest projecte és clau per l'objectiu del consistori de construir una Barcelona amb futur. "El dret a quedar-se consisteix a fer que Barcelona doni l'oportunitat a tothom a quedar-se a la ciutat. Això ho podem garantir amb més habitatge i amb més espais econòmics perquè la gent pugui treballar a la ciutat", afirma.

En aquest sentit, Collboni assegura que la indústria 4.0 és la més adient per la ciutat: "No renunciem a la indústria -que és senya d'identitat-, sinó que apostem per una de sostenible, compatible amb la vida urbana i de valor". Davant dels qui deien que Barcelona no podia créi-

xer, el batlle de la ciutat creu que aquest projecte confirma que la capital catalana té "un futur brillant".

Per la seva banda, Pere Navar-

El DFactory arribarà als 60.000 m² amb una inversió de 50 milions.

Això permetrà la creació de 1.500 llocs de treball directes i 5.000 d'indirectes

ro ha subratllat que "estem construint una cosa única al món". "Hem apostat per una idea que va més enllà d'un espai físic. Té a veure amb les aliances i generar projectes nous, llocs de treball i riquesa productiva", celebra. El president assenyala que actualment 44 empreses han apostat per aquest ecosistema i han fet del DFactory “un dels hubs d’indústria 4.0 més importants d’Europa”.

A l’acte, Blanca Sorigué, directora general del CZFB, ha manifestat que “al DFactory hi posem la pista d’aterratge perquè les empreses innovin, connectant mons a través de la col laboració publicoprivada. Aquí fem possible que empreses, tecnologia, talent, universitats i

que evoluciona, innova i genera noves oportunitats. Aquest projecte converteix un espai històricament lligat a la producció industrial en un referent de la indústria 4.0, capaç d’atraure inversió, talent i ocupació qualificada”.

QUÈ ES FA AL DFACTORY?

L'edifici DFactory es va inaugurar el 2021 i ha estat la llavor d'aquest nou Districte 4.0. Actualment es troba en plena ocupació, amb 44 empreses instal lades vinculades a àmbits com la robòtica, la sensòrica, la intel ligència artificial, la manufactura avançada, la impressió 3D, la realitat virtual i augmentada, el blockchain, la ciberseguretat o la nanotecnologia. Aquest entorn

institucions col laborin perquè la innovació passi de veritat. Amb aquesta ampliació, triplicarem l’espai del DFactory i el consolidarem com un dels grans ecosistemes industrials tecnològics d’Europa”. Finalment, el delegat del Govern a Catalunya, Carlos Prieto, ha assegurat durant la seva intervenció que “l’ampliació del DFactory Barcelona és una molt bona notícia per a Barcelona, per a Catalunya i per al conjunt d’Espanya, perquè demostra que la nostra indústria no només continua viva, sinó

col· laboratiu s’ha convertit en el principal ecosistema d’indústria 4.0 del sud d’Europa i en un dels grans referents a escala global. En aquests moments, l’ecosistema del DFactory Barcelona genera més de 300 llocs de treball directes i 1.200 d’indirectes, xifres que es multiplicaran amb l’ampliació. Les empreses instal lades han desenvolupat 63 patents i presenten un alt nivell de qualificació: el 45% dels treballadors són titulats universitaris i un 20% té doctorat. Un 30,9% de les compa-

nyies de l’ecosistema són internacionals, procedents principalment d’Europa, Estats Units i Àsia.

COM SERÀ L'AMPLIACIÓ?

L’ampliació del DFactory Barcelona inclou inicialment la construcció de quatre nous edificis En destaca l’edifici Cub, amb una superfície de 1.100 m², concebut com un espai destinat a grans esdeveniments internacionals relacionats amb la indústria 4.0 i la nova economia, però també per a la celebració d’esdeveniments i activitats ciutadanes. Així mateix, s’aixecaran dos edificis que comptaran amb una planta baixa destinada a fabricació i tres plantes superiors que acolliran laboratoris, centres tecnològics i oficines. Aquests nous espais permetran atreure empreses altament innovadores i afavorir la generació de sinergies, projectes conjunts i noves línies de recerca aplicada.

El projecte també preveu un edifici de serveis amb zones de restauració i altres tipus d’espais, reforçant el concepte de campus industrial integrat i dissenyat per atreure talent nacional i internacional. Les obres està previst que finalitzin al llarg del 2026 i que les primeres empreses s’hi puguin instal lar a inicis del 2027.

L’ampliació del DFactory Barcelona aposta de manera decidida per l’atracció d’empreses tecnològiques vinculades a l’àmbit de la salut, l’alimentació i l’agroindústria avançada

SALUT, AGROINDÚSTRIA I

TECNOLOGIA AVANÇADA

A més dels sectors tradicionals de la indústria 4.0, l’ampliació del DFactory Barcelona aposta de manera decidida per l’atracció d’empreses tecnològiques vinculades a l’àmbit de la salut, l’alimentació i l’agroindústria avançada, sectors clau de la nova economia i estretament relacionats amb la qualitat de vida i la sostenibilitat.

El DFactory Barcelona és el nucli del nou Districte 4.0, impulsat pel Consorci de la Zona

Franca de Barcelona, un projecte estratègic que té com a objectiu atreure grans corporacions globals, reforçar la col laboració publico privada i accelerar la transformació digital de la indústria. El districte està en un enclavament privilegiat entre el Port i l’Aeroport de Barcelona, i a només deu minuts del centre de la ciutat, el Districte 4.0 aspira a convertir-se en un referent mundial en innovació industrial, talent i tecnologia, consolidant Barcelona com una de les capitals globals de la indústria del futur.

DEL 23 ABRIL AL 3 MAIG 2026

IDEES REGAL

Feliç Dia Mare!

Descobreix un munt d’ofertes i treu-li un somriure a la mare!

JARDINERIA - FLORS & ANIMALS - DECORACIÓ

ENS TROBARÀS A GAVÀ: Ctra. B-210, km 2,4 - Autopista C-32, sortida Gavà-Begues - Tel: 93 662 20 50 · ST. CUGAT: Ctra. Sant Cugat a Rubí, km 14,5 AP-7, sortida Hospital General - Tel.: 93 675 04 52 CUBELLES: Ctra. C-31, Km 148,4 · 08880 – Cubelles (Barcelona)- Tel.: 93 895 25 29

REUS: Autovia Bellissens A7 - Direcció Vil·laseca Sortida T-315 Reus - Tel. 977 39 57 87 També a Oleiros i La Pobla de Vallbona.

jardiland.es

ÀREA METROPOLITANA

CORNELLÀ CONDEMNA ELS CÀNTICS RACISTES AL PARTIT ESPANYAEGIPTE I EXIGEIX SANCIONS FERMES

El consistori rebutja els fets a l’RCDE Stadium i demana mesures per evitar conductes discriminatòries en l’àmbit esportiu

L’Ajuntament de Cornellà ha condemnat els càntics racistes registrats dimarts a la nit a l’RCDE Stadium durant el partit entre Espanya i Egipte. En un comunicat, el consistori ha qualificat els fets de “profundament preocupants” i “incompatibles amb els valors d’una societat democràtica”.

L’alcalde Antonio Balmón ha reclamat mesures immediates per evitar que es repeteixin incidents similars i ha demanat “actuar amb màxima fermesa” per identificar i sancionar els responsables. El govern municipal defensa la necessitat d’un marc regulador més efectiu per erradicar aquestes conductes en l’àmbit esportiu. Balmón ha subratllat que Cornellà és una ciutat “compromesa amb la convivència, el respecte i la diversitat” i ha advertit que no es pot estigmatitzar tota la població per l’actuació d’un grup reduït. El consistori considera que aquests fets vulneren greument els principis d’igualtat i dignitat i alerta que projecten una imatge distorsionada d’un municipi amb valors inclusius.

L’HOSPITALET POSA LA DIRECTA PER AL HUB DIGITAL DE 7,1 MILIONS PER REDUIR LA BRETXA TECNOLÒGICA

El nou centre La Florida 6.0 oferirà formació, fablab i coworking per fomentar inclusió, talent i innovació a la ciutat

El Ple de l’Hospitalet de Llobregat ha aprovat la creació del Servei de Transformació Digital (STD) i el reglament del Centre La Florida 6.0, un projecte estratègic per reduir la bretxa digital i fomentar la inclusió. La iniciativa busca millorar les competències digitals de la ciutadania i impulsar la innovació i l’emprenedoria. El servei neix arran d’una diagnosi que detecta desigualtats d’accés a la tecnologia, especialment en zones com el Samontà, amb situacions de vulnerabilitat i dificultats laborals. L’objectiu és garantir drets digitals i millorar l’ocupabilitat.

L’equipament s’ubicarà al Mercat de la Florida, amb 1.495 m² dedicats a espais digitals com coworking, fablab, sales polivalents i programes formatius. També acollirà activitats immersives i suport a esdeveniments. El projecte compta amb una inversió de 7,16 milions d’euros i un model de gestió mixt. Els ingressos per preus públics ajudaran a finançar un servei pensat com a infraestructura clau per a la cohesió social.

GAVÀ, PRIMER MUNICIPI AMB POLICIA LOCAL QUE INCORPORA LECTORS DE MATRÍCULES INTEL·LIGENTS

La ciutat s’integra al sistema LECTIO i ampliarà la videovigilància amb més càmeres per reforçar la seguretat i la coordinació amb Mossos

Gavà s’ha convertit en el primer municipi de Catalunya amb Policia Municipal que s’integra al sistema LECTIO, una eina de videoprotecció que permet la lectura automàtica de matrícules. L’acord s’ha formalitzat amb la consellera d’Interior, Núria Parlon, i l’alcaldessa Gemma Badia , situant la ciutat com a referent en innovació policial. El sistema facilitarà la coordinació entre la Policia Municipal i els Mossos d’Esquadra, millorant la prevenció i investigació de delictes. A més, permetrà compartir dades en temps real per reforçar la seguretat ciutadana.

Actualment, Gavà disposa de 25 càmeres, que s’ampliaran amb 34 més per cobrir tots els barris. El sistema també evolucionarà amb una nova plataforma d’anàlisi de dades i la connexió amb càmeres instal lades en vehicles policials. Parlon ha destacat que el conveni reforça la lluita contra la delinqüència, mentre que Badia

ha subratllat que la seguretat requereix coordinació, tecnologia i rigor per garantir la convivència i la confiança ciutadana.

ÀREA METROPOLITANA

VILADECANS IMPULSA SIS PROMOCIONS DE LLOGUER PROTEGIT AMB MÉS DE 560 HABITATGES AL NOU BARRI DE LLEVANT

El projecte inclou pisos convencionals i allotjaments dotacionals destinats a joves, persones grans i amb discapacitat, amb preus regulats per sota del mercat privat

El barri de Llevant de Viladecans comptarà amb 562 habitatges de lloguer protegit repartits en sis promocions públiques, una de les majors apostes d’habitatge assequible a Catalunya. D’aquests, 343 pisos ja disposen de llicència d’obra i la resta s’impulsaran en nous blocs, incloent allotjaments dotacionals per a joves, gent gran i persones amb discapacitat.

L’alcaldessa Olga Morales ha defensat que la iniciativa busca donar resposta a la manca d’habitatge i contenir els preus del mercat privat: “Viladecans és una ciu-

tat tensionada perquè ens falten pisos de lloguer”.

Els projectes es desenvolupen amb la collaboració de l’AMB, la Generalitat i altres organismes públics. Els primers habitatges tindran preus d’entre 540 i 660 euros mensuals per pisos d’uns 60 m². El pla global del barri preveu fins a 2.814 habitatges, gairebé la meitat protegits. Amb més de 1.000 sol licitants registrats, especialment joves, el projecte busca ampliar de manera significativa el parc públic i facilitar l’accés a l’habitatge.

EL PRAT INCORPORA UN SISTEMA PER DETECTAR MULTIREINCIDENTS EN TEMPS REAL

La Policia Local utilitza la plataforma SIRAJ per consultar antecedents i reforçar la lluita contra la delinqüència

La Policia Local del Prat ha començat a utilitzar el SIRAJ, la plataforma digital del Ministeri de Justícia que permet consultar en temps real si una persona detinguda té antecedents i si es pot aplicar l’agreujant per multireincidència establert al Codi Penal.

Aquesta incorporació situa el Prat com un dels primers municipis espanyols de menor grandària en disposar d’aquesta eina tecnològica.

Aquesta novetat va ser presentada durant la reunió de la Junta Local de Seguretat, celebrada aquest dimecres, on també es van donar a conèixer les estadístiques relatives als indicadors delinqüencials corresponents a l’any 2025. Les dades mostren que la situació pel que fa a fets delictius fora de l’aeroport manté una tendència lleugerament decreixent, amb una reducció des dels 4.806 incidents registrats el 2024 fins als 4.638 casos durant aquest any.

SANT CUGAT APROVA UNA NOVA INSTRUCCIÓ D’EMPADRONAMENT PER EVITAR ELS CASOS FRAUDULENTS

El nou text habilita l’Ajuntament a incrementar la presencialitat dels sol licitants, a fer més inspeccions i a aplicar més mesures de control

L’Ajuntament de Sant Cugat ha aprovat una nova instrucció per reforçar el control del padró i evitar empadronaments fraudulents. La mesura arriba després de detectar més de 4.000 inscripcions irregulars entre 2019 i 2023 i d’un intent massiu de frau l’agost del 2025.

El nou protocol obliga a la presencialitat de totes les persones majors de 16 anys per fer l’alta immediata. En cas contrari, el consistori podrà verificar les dades abans de validar el tràmit. També s’incrementaran les inspeccions i es reforçarà el control sobre habitatges amb possibles situacions de sobreocupació.

L’alcalde Josep Maria Vallès ha defensat que l’objectiu és garantir que el padró reflecteixi la realitat del municipi i permeti planificar millor les polítiques públiques. També ha advertit que, en casos de frau, es podran activar accions policials i judicials. El consistori reclama més eines legals per als ajuntaments i insta el Congrés a revisar la normativa vigent per millorar el control del padró.

Números que expliquen històries

El ‘Quinze’ és un símbol de classe social i lluita pels veïns de Maragall

Jesús Martín Araujo

Com les paraules, els números també evoquen records i nostàlgia, commemoren lluites i simbolitzen realitats passades i presents. Parlen de nosaltres com a humanitat, de la nostra obra cultural i artística, de l'empremta que deixem en el món en forma de llegat. Les accions quotidianes, aquelles que semblen insignificants i reduïdes, les que vivim en qualsevol lloc i moment de la nostra rutina, també poden tenir un racó en el cor de tota una ciutat.

El Quinze n’és un bon exemple pel veïnat del passeig de Maragall, a l’altura de la cruïlla on coincideixen els districtes d’Horta-Guinardó, Nou Barris i Sant Andreu, a tocar d’una de les parades de metro de Maragall, que comparteixen la línia 4 i 5. El pas del temps sembla haver esborrat

de la memòria popu lar les petites anècdotes que conjuren la història i la cultura urbana de Barcelona. Si bé, els esforços dels veïns i del teixit comercial mantenen viva la consciència col lectiva del barri i del conjunt de la ciutat i contribueixen així a la riquesa cultural de la capital catalana. Són ells els que responen orgullosos quan se’ls pregunta per aquesta denominació numèrica. Els rètols d’alguns establiments del voltant llueixen amb satisfacció aquest símbol: una serralleria, un bar i restaurant, un obrador de pa, una cafeteria. Tots ells preserven amb cura d’aquesta icona local.

UN VIATGE CENT ANYS ENRERE

Per parlar dels Quinze hem de viatjar en el temps cent anys enre -

d’una xarxa de tramvies que utilitzaven especialment les classes mitjanes, però a mesura que els sous de les classes treballadores creixien, gràcies al triomf de grans mobilitzacions socials i vagues com la de la Canadenca, el 1919, els treballadors van començar a omplir en massa aquest mitjà de transport. Un dels trajectes més populars que feien per anar a treballar era el de la línia 46, que unia Horta, fora dels límits de la Barcelona del primer quart del segle XX, amb la plaça d’Urquinaona, al centre de la ciutat i, per tornar a casa, feien el trajecte invers.

L’antic

Foto: Ricard Fernández Valentí (Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris)

En aquell temps no existia una tarifa unificada per moure’s per la ciutat, tal com la coneixem ara, així que el preu variava en funció de la destinació final. Per arribar al Camp de l’Arpa, els barcelonins pagaven deu cèntims de pesseta i per recórrer la línia sencera fins a la plaça d’Eivissa en pagaven vint. Si baixaven a un punt intermedi, que estava situat on avui trobem la cruïlla del passeig de Maragall amb l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, els passatgers havien de pagar quinze cèntims de pesseta. Molts treballadors d’Horta, per tal d’estalviar-se els cinc cèntims que costava el viatge sencer, baixaven allà i caminaven cap a casa. Això feia que els cobradors cridessin a “els dels quinze” quan el tramvia arribava a aquest punt. El crit de l’empleat es va fer tan popular que quan preguntaven als passatgers cap a on anaven es referien a aquest punt com “a on els quinze”. El preu

El

del bitllet es va mantenir fins al 1930, quan es va canviar la tarifa.

RECUPERANT LA DENOMINACIÓ POPULAR

número quinze és un crit de reivindicació popular, parla d’un mode de vida, de la història dels veïns que no podien permetre’s pagar cinc cèntims de més

Aquesta denominació que la classe treballadora d’Horta va popularitzar, fruit dels trajectes quotidians cap al centre de Barcelona, va ser progressivament substituïda. En els anys quaranta, el franquisme va nomenar avinguda Borbó al carrer proper a l’estació i no va ser fins al 2018 que la iniciativa ciutadana, després de sumar més d’un miler de signatures veïnals, va aconseguir reanomenar el carrer amb el nom d’avinguda dels Quinze, la designació que el nomenclàtor

A la dreta: un exemplar del bitllet de tramvia Barcelona-Horta de quinze cèntims. Foto: M. A. Cuarteto. A sota: tramvia d'Horta circulant pel Passeig Maragall

municipal considera actualment. Al principi d’aquest nou carrer es troba segellada una placa commemorativa d’aquesta història que inclou una serigrafia que mostra la forma del bitllet del tramvia amb una breu explicació de l’anècdota. El número quinze és un crit de reivindicació popular, parla d’un mode de vida, de la història dels veïns que no podien permetre’s pagar cinc cèntims de més i havien de continuar a casa caminant després de la seva jornada de treball. Un segle més tard, les generacions pròximes, els fills i els nets d’aquella classe popular, s’encarreguen que el pas dels anys i la ràpida continuïtat de successos del temps modern no esborri de l’imaginari col lectiu la història amagada d’aquestes dues xifres.

Placa commemorativa amb la serigrafia del bitllet del tramvia. Foto: Jesús Martín

JAVIER MORÁN, Artista de music-hall

“Barcelona ha deixat morir el seu

esperit canalla i el

music-hall”

Per Javier Morán, el Paral·lel no és només un record, sinó una manera d’entendre l’escena i la vida

Lourdes Tasies Cano

Format en els últims anys daurats del cabaret barceloní, l’artista repassa en aquesta entrevista la seva trajectòria, marcada pel transformisme i el music-hall, i reflexiona sobre la pèrdua d’un ecosistema cultural que, segons denuncia, ha quedat desatès per les institucions.

Vostè ha viscut de primera mà l’època daurada del Paral· lel. Com definiria aquell moment i la seva trajectòria dins d’aquell context? Jo vinc d’una època en què el cabaret i el music-hall formaven part del dia a dia de Barcelona. Era una ciutat amb una identitat molt assenyalada, molt canalla, que fins i tot es podria considerar una mena de marca pròpia. Vaig tenir la sort de viure el final d’aquella etapa i d’aprendre de grans professionals. Amb el pas dels anys, la situació ha canviat molt. Avui dia, continuar en aquest sector és, en certa manera, parlar de supervivència. Hi ha hagut una clara manca d’interès institucional. Recordo que, quan Pasqual Maragall era alcalde, visitava habitualment els teatres i parlava directament amb els artistes. Re-

cordo una vegada al Teatre Arnau, quan La Maña li va dir: «Bé, Pascual, ja saps que et demano l’aplaudiment, però després t’ho retorno». I ell li va respondre: «Sí, sí, digues». Ella li va contestar: «El Paral lel està fosc. És molt fàcil que et robin en qualsevol lloc, falten fanals». Una setmana després, hi van fer reformes i ja hi havia fanals al Paral lel. Aquesta comunicació fluida ha desaparegut.

Com recorda els seus inicis en el món de l’espectacle? Els recordo amb una certa innocència, però també amb molta satisfacció. Vaig començar en un ballet. Després, vaig participar en un programa televisiu de music-hall que es feia als estudis Ideal del Poblenou, anomenat El Edén. Aquella exposició em va permetre entrar a Barcelona de Noche, un espai que marcaria profundament la meva trajectòria. Allà es feien dos passis diaris, de matinada, amb públic cada dia de la setmana. Era una dinàmica exigent, però extraordinàriament

“Jo vinc d’una època en què el cabaret i el music-hall formaven part del dia a dia de Barcelona”

enriquidora.

En aquell moment, el context social tampoc no era fàcil per a determinats col· lectius. Com ho va viure? Va ser una etapa dura, especialment per a les persones trans. No existien els drets ni la visibilitat actuals. Moltes companyes havien de recórrer a la prostitució per poder sostenir-se econòmicament i afrontar els seus processos personals. Amb el temps, és inevitable fer una reflexió i adonar-se de la duresa d’aquella realitat. Eren persones molt valentes, que mantenien una gran dignitat malgrat les dificultats.

Com va reaccionar la seva família davant la seva decisió de dedicar-se a aquest món? Amb naturalitat.

La meva mare ja intuïa quina seria la meva

em permet donar sortida a una part més femenina, més expressiva. Però és important entendre que el personatge no existeix per si sol: el construeixes tu i li dones el que consideres necessari en cada moment.

Quina és la situació actual del music-hall a Barcelona? És molt precària. Actualment, pràcticament només queda un espai dedicat a aquest format. Això contrasta amb el passat, quan hi havia nombrosos locals i una tradició molt arrelada. Barcelona tenia una manera pròpia d’entendre l’espectacle, més transgressora i propera al públic. Aquesta essència s’ha anat diluint, mentre que altres ciutats, com Madrid, han aprofitat les oportunitats. Barcelona ha deixat morir el seu esperit canalla i el music-hall.

Considera que hi ha hagut decisions clau que expliquen aquesta situació? Sens dubte. Un cas paradigmàtic és el de Stage Entertainment, que va intentar establir Barcelona com a centre dels musicals a Espanya. La manca

trajectòria (riu). Era una persona molt creativa i oberta, i sempre em va donar suport. Les seves crítiques, quan n’hi havia, eren constructives.

El transformisme ha influït en la seva identitat personal? Més que influir-hi, m’ha permès explorar una part de mi mateix. El personatge no m’absorbeix, sinó que és una creació pròpia. Tothom té diferents dimensions, i en el meu cas, el personatge em permet expressar una part que no forma part del meu dia a dia. Tots tenim diferents dimensions, i el personatge

d’acord amb les institucions va provocar que traslladessin la seva activitat a Madrid, amb les conseqüències que això ha tingut. Només cal veure que allà fan el musical del Rey León.

Per sort, gràcies a vostè, Barcelona compta amb l’únic music-hall en actiu, que es representa cada cap de setmana a la sala Aquarella. Com es concep i es construeix avui dia un espectacle com el que vostè ofereix? Partim d’un guió base, però hi ha un component molt important d’improvisació. La interacció amb el públic és fonamental i aporta gran part del contingut. Els números musicals estan assajats, però el conjunt requereix molta flexibilitat. És una feina col lectiva, amb una gran implicació de tot l’equip, sovint més per vocació que per rendiment econòmic.

Com definiria el seu personatge, Kyra? És un personatge equilibrat, no excessivament caricaturitzat. Això fa que, sovint, generi dubtes en el públic sobre la meva identitat. És una construcció que respon a una voluntat expressiva concreta.

Quant temps requereix la preparació abans de sortir a escena i com ho vius? Depèn del context. En situacions ràpides, puc estar preparada en uns 45 minuts, però habitualment necessito entre una hora i mitja i dues hores, sobretot per aconseguir un resultat acurat. A més, ja començo a ser gran i cada cop he de tenir més cura amb el maquillatge. Fa temps que penso que aviat hauré de deixar aquesta feina. Tot i això, sembla que encara estic bé; per exemple, per xarxes socials encara funciona (riu). De fet, parlant de xarxes, una vegada em va passar una cosa força curiosa per Facebook. Un tinent coronel de l’Armada dels Estats Units em va estar escrivint durant mesos, constantment, intentant captar la meva atenció. Al final, vaig enviar-li una foto amb barba, pensant: “A veure si així s’adona que no pot continuar amb això.” I efectivament, va deixar d'escriure. La situa-

ció tenia un punt còmic, però també mostrava la força de la primera impressió. La Kyra, a qui es referia tot això, és rossa i molt atractiva, gairebé extraordinària. Va ser una mica intens, però alhora fascinant. I el que em sorprèn encara més és el temps i l’esforç que dedico a preparar-me: això és el que realment la fa impressionant.

En relació amb la tècnica vocal, vostè ha tingut una formació o ha desenvolupat el seu propi mètode? En gran part, el meu aprenentatge ha estat autodidacta, tot i que amb el temps també he anat contrastant impressions amb altres professionals. És habitual compartir experiències amb altres cantants, parlar sobre tècniques o maneres d’afrontar determinats registres. A vegades algú et diu: “jo això ho faig així”, i descobreixes que allò que tu has desenvolupat intuïtivament coincideix amb tècniques que s’ensenyen de manera acadèmica. Malgrat això, crec que la base del meu desenvolupament vocal ve d’un treball molt primerenc. Des de petit tenia una facilitat especial per al falset. Els meus referents eren veus molt característiques en aquest registre, com Jimmy Somerville, Sylvester o els Bee Gees. També m’influïa molt Olivia Newton-John, per la seva capacitat de treballar una tessitura molt aguda amb una gran netedat. Recordo que amb vuit anys ja imitava aquestes veus. Quan va arribar el canvi de veu, vaig entendre que havia de practicar diàriament per no perdre aquella capacitat. I així ho vaig fer, de manera constant. Aquest treball sostingut és el que m’ha permès conservar una eina que, avui dia, no és habitual i que resulta especialment útil per donar credibilitat al personatge a l’escenari.

Fins a quin punt aquesta tècnica contribueix a la construcció del personatge? És fonamental. Quan el públic veu el personatge

i, a més, sent una veu que encaixa amb aquesta imatge, la credibilitat augmenta de manera immediata. En el cas del transformisme, aquesta coherència és clau. No es tracta només de l’estètica, sinó de generar una experiència completa que arribi a l’espectador. L’objectiu final és que el personatge sigui versemblant, que pugui emocionar, fer riure o fins i tot commoure. En aquest sentit, sempre tinc molt present la idea de trencar la quarta paret i establir una connexió real amb el públic. No busco un personatge excessivament caricaturitzat, sinó una línia més equilibrada, que permeti aquesta identificació.

Els espectacles que ofereixen

varien sovint en contingut musical o mantenen una estructura estable? Depèn molt del cas. Una de les característiques del music-hall és precisament aquesta flexibilitat. Hi ha artistes que renoven el repertori amb més freqüència, mentre que d’altres preferim consolidar determinats números i treballar-los fins a portar-los a un nivell de maduresa més alt. En el meu cas, tendeixo a mantenir les peces durant un temps, per poder-les gaudir plenament i extreure’n tot el potencial. Ara bé, també hi ha espai per al canvi i la improvisació. L’espectacle no és una estructura rígida, sinó que evoluciona en funció del moment, del públic i de l’energia que es genera a la sala.

“El públic no és un element passiu, sinó que forma part activa de l’espectacle. Hi ha una interacció constant, i això fa que cada funció sigui diferent”

La relació amb el públic sembla ser un element central. Com es construeix aquesta connexió? És absolutament essencial. El públic no és un element passiu, sinó que forma part activa de l’espectacle. Hi ha una interacció constant, i això fa que cada funció sigui diferent. A més, es genera un vincle que va més enllà de l’escenari. Quan acaba l’espectacle, per exemple, baixem a saludar, a fer-nos fotografies, a parlar amb la gent. És una manera d’agrair la seva presència, però també forma part d’aquesta relació bidireccional. Evidentment, també té una dimensió de visibilitat i difusió, però sobretot és una qüestió humana. En l’àmbit intern, també hi ha una gran cohesió dins

de l’equip. Compartim moltes hores, moltes experiències, i això crea vincles molt forts. És cert que el món de l’espectacle també té la seva part més complicada, amb rivalitats o enveges, però quan trobes un bon equip, aquest vincle pot durar tota la vida.

Ha viscut situacions inesperades durant les actuacions? Sí, moltes. El directe té aquesta capacitat de sorprendre constantment. Recordo, per exemple, una funció on una intervenció inesperada del públic va generar una situació molt tensa que vaig haver de reconduir en qüestió de segons. En aquests casos, la rapidesa de resposta és clau, i sovint l’humor és la millor eina per gestionar-ho. També m’ha passat en altres contextos, com actuacions en esdeveniments o gal les, on poden produir-se comentaris fora de lloc. Amb el temps, desenvolupes una capacitat de reacció que et permet transformar aquestes situacions en part de l’espectacle.

Tot i això, una de les experiències més singulars que recordo va tenir lloc durant un casament al qual havia estat contractat per actuar. Resulta que la dona que es casava va fugir, però tot ja estava organitzat: el menjar, la música, el muntatge… En aquell moment, vaig haver d’improvisar completament. Em vaig dirigir als assistents dient: “Bona nit a tots i benvinguts al no-casament d’aquest senyor”, fent referència al nuvi. Va ser un exercici d’humor i creativitat immediata: calia transformar una situació potencialment incòmoda en un moment divertit i memorable. El públic va reaccionar amb entusiasme; es va produir una mena de catarsi col lectiva: tothom va començar a riure i a gaudir, malgrat la situació inicial. Aconseguir que la gent es relaxés i participés va ser un repte, però també una demostració de com l’humor i la improvisació poden convertir una

circumstància inesperada en un record positiu per a tots.

Fins a quin punt la improvisació és important en el seu treball? És essencial. Tot i que hi ha una base estructurada, gran part del que passa a l’escenari depèn de la improvisació. Això requereix una gran capacitat d’observació i d’adaptació. Per exemple, quan interactuo amb el públic, vaig “testejant” els límits, veient fins a quin punt una persona està disposada a entrar en el joc. Quan es genera aquesta complicitat, el resultat pot ser extraordinari. Hi ha moments que esdevenen realment únics i irrepetibles. Recordo un moment molt divertit amb una espectadora que portava una camisa realment estranya, tan cridanera que em va sorprendre de seguida. Em vaig permetre comentar-li amb humor: “Quina camisa més peculiar ha triat avui!” I, en lloc de molestar-se, la senyora es va començar a riure de si mateixa.

Més enllà de l’entreteniment, quin valor creu que tenen aquests espectacles per al públic?Crec que tenen un valor molt profund, tot i que sovint no es percep així d’entrada. Són espectacles que poden semblar lleugers, però en realitat generen un estat emocional molt concret en el públic. Durant el temps que dura la funció, les persones desconnecten de les seves preocupacions, dels seus problemes quotidians. Es crea un espai de benestar, gairebé terapèutic. Aquesta capacitat de transformar l’energia del públic i retornar-la en forma d’experiència positiva és, per a mi, un dels aspectes més importants del meu treball. És una cosa profundament humana, que es basa en la connexió directa entre artista i espectador. I estic convençut que aquest tipus d’experiència és difícilment substituïble per qualsevol altra forma de consum cultural.

BARCELONA

NOU SISTEMA

DE CONTROL A LA VIA

LAIETANA: SANCIONS DE 90 EUROS PER CIRCULAR SENSE AUTORITZACIÓ

Durant cinc setmanes el veïnat i la resta d’autoritzats a circular pel carril ascendent podran donar d’alta el seu vehicle per gestionar l’autorització amb temps suficient

Les càmeres de control d’accés amb sanció automàtica a la Via Laietana de Barcelona entraran en funcionament el 27 d’abril. La mesura arriba cinc setmanes després d’obrir-se el període per registrar vehicles autoritzats i inclou una multa de 90 euros per circular sense permís en sentit ascendent. L’Ajuntament ha iniciat una campanya informativa als barris del Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina, la Ribera i la Barceloneta per facilitar els tràmits. Les autoritzacions es poden gestionar en línia, presencialment o per telèfon.

La nova configuració de la via preveu un únic carril ascendent restringit al transport públic i a la mobilitat local Hi podran circular autobusos, taxis, serveis d’emergència, veïns, persones amb mobilitat reduïda i vehicles vinculats a activitats econòmiques, entre d’altres. La iniciativa busca reduir el trànsit i prioritzar la mobilitat sostenible en una de les artèries més transitades del centre, garantint alhora l’accés regulat als col lectius autoritzats.

EL PARK GÜELL S’APROPA ALS BARCELONINS PEL SEU CENTENARI

El consistori facilita l'entrada als empadronats a través d'un nou sistema online i renova els carnets d'accés pels barris adjacents

L’Ajuntament de Barcelona permetrà a partir d’ara l’accés gratuït al Park Güell per a totes les persones empadronades a la ciutat amb un sistema simplificat. La mesura coincideix amb el centenari del parc i busca facilitar l’entrada dels veïns amb un registre ràpid a través del web oficial. Amb el nou model, els residents podran obtenir un “passi verd” només amb el DNI, sense necessitat de tràmits

addicionals. Es mantenen les franges exclusives “Bon dia” i “Bon vespre”, reservades a la ciutadania.

La primera tinenta d’alcaldia, Laia Bonet, ha destacat que l’objectiu és “que els veïns es tornin a sentir seu el Park Güell” i millorar la convivència amb el turisme. La iniciativa s’acompanya d’altres mesures per reduir la massificació, com la previsió de disminuir en 500.000 visitants anuals l’aforament. També s’actualitzen els carnets per als barris propers, amb accés ampliat. El consistori vol equilibrar l’ús ciutadà i turístic i reforçar la protecció d’aquest espai emblemàtic.

BARCELONA ES TRANSFORMA: 25 NOUS PULMONS VERDS ARRIBEN ALS BARRIS EN SIS MESOS

El pla que convertirà espais en desús en zones de vida i aire pur

L’Ajuntament de Barcelona ha impulsat la licitació de 25 projectes per crear nous espais verds als deu districtes, amb una primera fase d’execució prevista en sis mesos. El pla posa el focus en solars en desús i espais infrautilitzats per transformar-los en zones de convivència i descans. Segons el consistori, les actuacions s’han definit amb processos participatius. L’alcalde Jaume Collboni ha destacat que l’objectiu és “generar verd urbà” recuperant espais fins ara oblidats.

Entre els projectes destaquen un solar de 3.000 m² a Sant Martí, una coberta verda de més de 4.000 m² a Sarrià-Sant Gervasi i un nou parc de 6.600 m² a Nou Barris. També s’actuarà en espais com els jardins d’Oriol Martorell. Les intervencions prioritzaran arbrat, permeabilitat del sòl i biodiversitat amb vegetació autòctona. El programa preveu crear fins a 20 hectàrees de nous espais verds durant el mandat, dins d’un pla global de 370 actuacions amb una inversió de 130 milions d’euros.

BARCELONA

BARCELONA FINALITZA LES OBRES DE MILLORA DEL CARRER ROSARIO PI AL TURÓ DE LA PEIRA

AMB NOUS ESPAIS DE JOC I VERD URBÀ

El Pla de Barris del Turó de la Peira culmina una intervenció doble que inclou la millora dels entorns de l’Escola Amor de Dios, acabada la tardor passada, amb una inversió total d’1,7 MEUR

L’Ajuntament de Barcelona ha completat les obres de millora del carrer Rosario Pi, al barri del Turó de la Peira, amb una actuació centrada en la pacificació de l’espai i la creació de noves zones d’estada. El projecte, inclòs dins el Pla de Barris, ha incorporat jocs infantils, més verd urbà i millores en l’accessibilitat.

del veïnat i de la comunitat educativa.

BARCELONA APROVA

LA REMODELACIÓ DELS JARDINS DE BACARDÍ I

L’ENTORN DEL CARRER FELIPE DE PAZ

El projecte preveu augmentar la vegetació, millorar l’accessibilitat i crear una clariana amb umbracle per a esdeveniments al barri de la Maternitat i Sant Ramon

S’han ampliat voreres en dos punts clau per facilitar l’accés a una nova plataforma superior i a un passatge que connecta amb el parc. L’àrea de jocs, de 252 m², s’ha distribuït en dos nivells accessibles i s’ha dissenyat per a diferents edats, en un entorn proper a centres educatius. La iniciativa ha comptat amb la participació

L’actuació ha format part d’un projecte més ampli, juntament amb la millora de l’entorn de l’Escola Amor de Dios, amb una inversió global d’1,7 milions d’euros. El regidor Xavier Marcé ha destacat que la intervenció reforça la qualitat de l’espai públic i ha assegurat que el districte continuarà guanyant zones de joc i espais verds en els pròxims anys.

TMB REFORÇA LA V19 A BARCELONA FINS AL SETEMBRE PER EVITAR SATURACIONS

La companyia afegeix fins a 8 autobusos més els caps de setmana per descongestionar el Park Güell i la Barceloneta

TMB reforçar la línia V19 (Barceloneta – Pl. Alfonso Comín) durant els caps de setmana i festius des del 28 de març, amb l’objectiu de millorar el servei en els trams amb més demanda. La mesura es mantindrà fins al 27 de setembre, coincidint amb el final de les Festes de la Mercè. El reforç ha incorporat fins a vuit autobusos

addicionals, sumats a l’oferta habitual, fet que ha permès reduir els temps d’espera i evitar acumulacions de passatgers. La iniciativa ja s’havia aplicat l’any anterior amb bons resultats.

El tram nord, entre Alfons X i Vallcarca, compta amb quatre autobusos estàndard entre les 10 i les 18 hores. Pel que fa al tram sud, entre Verdaguer i la Barceloneta, s’afegeixen quatre vehicles articulats entre les 10 i les 21 hores. La presidenta de TMB, Laia Bonet, destaca que la mesura respon a la necessitat de reforçar zones com el Park Güell i el litoral. El 2025, la línia va registrar prop de 7 milions d’usuaris, un 11% més que l’any anterior.

L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment la renovació dels Jardins de Bacardí i l’entorn del carrer Benavent amb Felipe de Paz, al barri de la Maternitat i Sant Ramon. El projecte, dividit en dos àmbits, preveu una inversió total de prop de 4,9 milions d’euros i unes obres amb inici al setembre i una durada estimada d’un any.

L’actuació té com a objectiu principal reduir l’impacte tèrmic amb més verd urbà i millorar l’accessibilitat i la seguretat dels usuaris. A l’àmbit més petit es crearà una nova zona esportiva per ordenar usos i evitar conflictes entre activitats. També es preveu ubicar els horts urbans en una mitgera amb accés des del carrer Felipe de Paz, amb un espai delimitat i d’ús controlat. A l’àmbit més gran es dissenyarà una gran clariana central amb un umbracle per generar ombra i acollir activitats com el Circ Corts. A més, s’ampliarà l’espai de jocs infantils i es reforçarà la zona de petanca, que passarà de quatre a sis pistes.

repte demogràfic de l’Àrea Metropolitana

Lourdes Tasies Cano

El Club Esportiu Júpiter va néixer el 12 de maig de 1909 en una reunió celebrada a la històrica Cerveceria Cebrián —actual Orxateria Tio Che—, a la rambla del Poblenou. Els impulsors van ser els germans Mauchan, d’origen escocès, que treballaven a la ciutat de Barcelona i van contribuir a expandir la pràctica del futbol en un moment de creixent popularitat d’aquest esport.

David Mauchan va fer portar una pilota des de les Illes Britàniques, reunint un grup d’aficionats amb la voluntat de fundar un club. El nom de l’entitat es va decidir de manera curiosa: aquell mateix dia se celebrava un concurs de globus a la platja de la Marbella, i el globus guanyador es deia “Júpiter”, denominació que la nova junta va adoptar per al club.

ELS

PRIMERS ÈXITS ESPORTIUS

Els inicis del Júpiter es van desenvolupar al Camp de la Bota, on els partits es jugaven sense taquilla i amb alguns directius exercint també de jugadors. Els primers colors del club van ser el blau cel i el blanc, substituïts posteriorment pel gris i grana.

La memòria d’un club centenari que transcendeix el futbol a través de la seva gent i la seva identitat El CE Júpiter, més d’un segle d’història arrelada al futbol

L’any 1912, sota la presidència d’Antoni Salvà, el club es va afiliar a la Federació Catalana de Futbol. El creixement esportiu va ser notable: el 1917 es va proclamar campió de Barcelona de segona categoria i, el 1925, va assolir el títol de campió de Catalunya i d’Espanya del grup B, equivalent a l’actual Segona Divisió. Durant els anys trenta, el Júpiter es va consolidar com un dels clubs destacats del futbol català, amb en-

L'escut del Júpiter era atacat constantment degut a les censures i prohibicions de l'època

tre 1.500 i 2.000 socis i presència a la Segona Divisió estatal durant dues temporades. Tot i que, malauradament, el seu escut era atacat constantment degut a les censures i prohibicions de l'època.

UNA TRAJECTÒRIA MARCADA

PELS SEUS CAMPS

Al llarg de la seva història, el club ha tingut diversos camps de joc. Des dels primers partits al Camp de la Bota fins a l’actual Camp de la Verneda, el Júpiter ha passat per diferents ubicacions dins de Barcelona. Els seus primers terrenys es trobaven a la Rambla del Poblenou, posteriorment es va traslladar al carrer Taulat i més tard a Can Saladrigas. L’any 1921 es va inaugurar el camp del carrer Llull-Lope de Vega, escenari dels anys més gloriosos del club. Finalment, el 1948, el Júpiter es va establir al Camp de la Verneda, a Sant Martí de Provençals, fet que va marcar el seu trasllat definitiu fora del Poblenou, el seu lloc de naixement.

L’ESCUT: SÍMBOL D’IDENTITAT I REPRESSIÓ

L’escut del CE Júpiter ha estat un dels elements més distintius i controvertits de la seva història. El disseny original, amb una estrella blava de cinc puntes i les quatre barres, evidenciava una clara vinculació amb la identitat catalana. Aquesta simbologia va provocar la seva prohibició l’any 1924 durant la dictadura de Primo de Rivera, que el considerava una representació encoberta del catalanisme. El club es va veure obligat a adoptar un escut alternatiu de forma trian-

gular amb els colors gris-grana i la corona de la ciutat comtal a sobre. Amb l’arribada de la Segona República, el 1931 es va recuperar l’emblema original, en un acte simbòlic que va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Francesc Macià. No obstant això, després de la Guerra Civil, el règim franquista va tornar a prohibir l’escut i fins i tot va obligar el club a canviar de nom temporalment a Club Deportivo Hércules

No va ser fins al 1990 que els socis van acordar recuperar definitivament l’escut original, que es manté vigent fins avui.

MEMÒRIA HISTÒRICA I PROJECCIÓ ACTUAL

Amb la voluntat de preservar el seu llegat, el club va impulsar el 2014 una Comissió de Memòria Històrica destinada a investigar i difondre la seva trajectòria. Aquesta iniciativa ha donat peu a projectes com publicacions, xerrades i la idea de crear un museu propi.

En aquest context, la Fundació Barcelona Olímpica ha inaugurat l’exposició “Club centenari: CE Júpiter” al Museu Olímpic i de l’Esport Joan Antoni Samaranch. La mostra, oberta fins al 7 de juny, recorre els més de 100 anys d’història del club a través de fotografies, material audiovisual i elements interactius.

L’exposició posa en valor no només la dimensió esportiva del Júpiter, sinó també el seu paper com a entitat arrelada al teixit social del Poblenou i de Barcelona. Segons

el seu comissari, Raül Vázquez, el repte ha estat sintetitzar més d’un segle d’història en un espai reduït, mantenint l’interès i la comprensió del públic.

UN LLEGAT VIU

El CE Júpiter representa un model de club popular, compromès amb el futbol de base i amb la comunitat. La seva trajectòria reflecteix no només l’evolució esportiva, sinó també els canvis socials i polítics de Barcelona al llarg de més d’un segle. Aquest llegat es construeix també a partir de figures anònimes i fidels que han mantingut viu l’esperit del club generació rere generació. Un dels casos més emblemàtics és el de Joaquim Culla, considerat l’etern soci de l’entitat durant 101 anys. Culla va morir als 103 anys, però la seva vinculació amb el Júpiter es remunta pràcticament al seu naixement.

Amb només dos anys, ja figurava com a soci del club, una decisió presa pel seu pare, Joan. La història té un punt gairebé simbòlic: un amic va convèncer el pare perquè assistís a la inauguració del camp del carrer Llull-Lope de Vega —actuals jardins de Josep Trueta— i li va suggerir que es fes soci. Tot i no sentir interès pel futbol, va optar per inscriure el seu fill petit. Sense saber-ho, li estava fent un regal que marcaria tota una vida. Aquest gest casual va convertir Joaquim Culla en un testimoni privilegiat de la història del club, present al llarg de dècades de canvis, èxits, dificultats i transformacions. La seva fidelitat simbolitza l’essència del Júpiter: un club que va més enllà del terreny de joc i que forma part de la vida de les persones. Amb iniciatives com l’exposició commemorativa i el treball de recuperació de la memòria històrica, el CE Júpiter continua reivindicant aquest patrimoni humà i esportiu, consolidant-se com una peça clau de la memòria col lectiva de Barcelona.

El repte demogràfic de l’Àrea Metropolitana

La metròpolis creix gràcies a la immigració mentre la natalitat cau i l’envelliment s’accelera, posant a prova habitatge, serveis i cohesió social

Adrià Miró Canturri

L’Àrea Metropolitana de Barcelona creix a marxes forçades i continua sent el principal motor del país. Entre 2011 i 2025, la seva població es va enfilar dels 3,23 milions als 3,45 milions. És a dir, 223.000 noves persones que van arribar a la metròpolis barcelonina principalment a través de la immigració, ja que, si no fos per aquests nouvinguts, el decreixement a causa de la poca natalitat reduiria considerablement la població.

Amb aquests factors, la imatge actual de l’AMB és la d’una zona

que concentra el 42% de la població de Catalunya únicament en 636 m² i, a més, genera el 52% del PIB del país. La tendència no només se circumscriu en l'actualitat, sinó que tot apunta que es mantindrà en els pròxims anys. Segons un estudi encarregat per l’AMB, de cara al 2041 es preveu que la població superi els 3,55 milions de persones i que el conjunt de la Regió Metropolitana aculli un total de 6 milions d’habitants.

La foto deixa un context que té un impacte directe sobre àmbits com l’habitatge, l’ocupació, la mobilitat, els serveis públics o la co -

hesió social. Precisament, el debat sobre futur que ha d’encarar l’àrea metropolitana ha sigut el tema per donar el tret de sortida al cicle de jornades Diàlegs AMB 15+15, una iniciativa que sorgeix arran del 15è aniversari de l’AMB.

El cicle 15+15 neix amb la voluntat de consolidar un espai estable de coneixement i intercanvi al voltant de qüestions estructurals que afecten la metròpolis i, amb aquesta voluntat, els mesos vinents hi haurà noves sessions centrades en altres aspectes de la realitat metropolitana, com el territori, la resiliència i la millora de qualitat de

L’AMB

Les causes responen a factors estructurals com l’endarreriment de la maternitat, les dificultats d’emancipació i conciliació o la reducció de la població en edat fèrtil. En paral lel, la taxa de fecunditat s’ha situat en mínims històrics, amb 1,03 fills per dona el 2024 a Catalunya, lluny del relleu generacional. Un altre dels grans canvis és l’envelliment progressiu de la població. L’augment de l’esperança de vida (per sobre dels 80 anys en els homes i dels 86 en les dones) i la baixa natalitat estan transformant l’estructura per edats, amb una previsió clara d’increment del pes de la població gran.

Alhora, la diversitat d’orígens s’ha consolidat com una realitat estructural. L’àrea metropolitana ha captat un volum elevat d’immigració internacional, especialment de l’Amèrica Llatina, que ja representa més de la meitat de la població estrangera. Aquest fet impulsa el dinamisme demogràfic i econòmic, però també planteja reptes d’integració.

és la zona que concentra el 42% de la població de Catalunya

únicament

en 636 m² i, a més, genera el 52% del PIB del país

tat d’adaptar les polítiques públiques. En habitatge, això passa per impulsar tipologies més flexibles i ajustades a noves realitats. L’AMB ja ho aplica a través de l’IMPSOL, apostant per lloguer assequible, qualitat arquitectònica i espais més versàtils, com la reducció de passadissos per guanyar superfície útil.

El mercat de treball també es veu condicionat per aquestes dinàmiques, especialment en la disponibilitat de mà d’obra i la captació de talent. La població migrada hi té un paper clau per sostenir l’activitat econòmica.

Davant d’això, l’AMB impulsa polítiques per afavorir la inclusió laboral i la formació, amb plans d’ocupació i el reforç de la formació professional, alhora que treballa per consolidar la metròpolis com un espai d’oportunitats.

La situació dels joves ha estat un altre punt central. Les dificultats d’accés a l’habitatge i la precarietat laboral condicionen l’emancipació i la decisió de tenir fills, fet que obliga a repensar els serveis públics.

En la cloenda, el gerent de l’AMB, Ramon Torra, va destacar la creació de l’ens fa 15 anys com una eina clau per garantir serveis i polítiques públiques, i va reivindicar aquestes jornades com “un espai de diàleg i trobada que no només és útil, sinó necessari”. vida a través dels serveis i les polítiques públiques.

DEPENDÈNCIA MIGRATÒRIA

Les dinàmiques de creixement van centrar bona part del debat de la jornada, amb un focus clar en la dependència del creixement demogràfic respecte de la immigració. Sense aquesta aportació, l’àrea metropolitana entraria en una dinàmica de pèrdua sostinguda de població, marcada per la davallada dels naixements i una fecunditat cada cop més baixa. Les dades ho evidencien: dels 32.600 naixements anuals del 2011 s’ha passat als 23.100 del 2023.

Els canvis demogràfics també es reflecteixen en les llars, cada cop més diverses. Augmenten les llars unipersonals -sobretot en edats avançades-, les monoparentals i altres models de convivència, amb implicacions directes en l’habitatge i els serveis.

HABITATGE I TREBALL

Precisament, la jornada ha posat sobre la taula la necessi-

Els cinemes verdi fan 100 anys

La sala més antiga en actiu de Barcelona mira al futur sense perdre el sentiment de barri

El centenari, celebrat enguany, amb un ampli programa cultural, coincideix amb la preparació de dues noves sales, l’arribada del BCN Film Fest i un relat que reivindica Gràcia com a part inseparable de la seva identitat

Lourdes Tasies Cano

Els Cinemes Verdi han arribat al seu primer segle de vida com arriben els grans equipaments culturals que han sabut arrelar-se al territori: convertits en memòria col lectiva, però també en present i en futur. El 2026, la sala de la Vila de Gràcia ha celebrat el seu centenari com el cinema en actiu més antic de Barcelona, amb un programa que s’allarga fins a finals d’any i que combina projeccions, exposicions, llibres, documental i activitats pensades per a públics de totes les edats.

La commemoració porta per lema “100 anys de cinema, 100

anys d’història de Barcelona” i vol reivindicar no només el recorregut dels Verdi, sinó també el paper que han tingut en la vida cultural de Gràcia i de la ciutat. Després de l’acte central de febrer, la celebració continua amb una agenda pensada per fer visible aquesta trajectòria i per reforçar el vincle entre la sala i els espectadors que l’han sostinguda durant dècades.

BCN FILM FEST: EL GRAN

APARADOR D’AQUEST

ABRIL

Si hi ha un esdeveniment que resumeix millor la relació entre els Verdi i el cinema d’autor és el BCN Film Fest. El festival arriba aquest

2026 a la seva desena edició, amb els cinemes Verdi com a seu principal. A més, la programació especial del festival al propi cine ja apareix destacada al web oficial dels Verdi, que manté l’espai com un dels seus grans motors culturals.

La connexió no és casual. El BCN Film Fest ha convertit els Verdi en un espai natural per a l’estrena, la conversa amb els autors i la recuperació de títols que dialoguen amb la literatura, la història o el cinema de qualitat. A més, les entrades són més assequibles per ser “amic verdi”, fet que demostra el lligam entre ambdues parts. El Joan Pérez , un jove estudiant de

23 anys que viu a Gràcia, explica: “Gaudir del BCN Film Fest aquí és com retrobar-me amb la meva història cinèfila mentre descobreixo cinema nou que no veuria en altres sales.”

DE SALÓN ATENEO CINE A REFERENT DEL CINEMA D’AUTOR

La història dels Verdi comença el 1926, quan la sala va obrir com a Salón Ateneo Cine. Més tard es va dir Cinema Trébol i, des del 1935, va adoptar el nom actual. Però el gran gir identitari va arribar dècades després, quan Enrique Pérez va impulsar la projecció en versió original subtitulada, una aposta que va transformar el perfil del cinema i el va consoli

dar com un punt de trobada per al públic cinèfil de Barcelona. El 1992, l’ampliació a cinc sales va reforçar el model multisales, i el 1995 va arribar Verdi Park. Aquest relat és important perquè explica per què els Verdi no han estat mai només “un cinema de barri”, sinó una peça singular dins l’exhibició barcelonina. L’aposta per la versió original, pel cinema independent i pel cinema europeu va dibuixar una identitat pròpia que amb el temps s’ha convertit en marca.

El Manel Martí, de 77 anys, client habitual del Verdi des de fa dècades, recorda amb humor com “quan era més jove veníem a veure dues pel lícules seguides i ens portàvem un entrepà, perquè després tot era parlar de la peli al carrer”. Per a ell, el centenari és una celebració de comunitat: “No són només pel lícules, són records. Aquí vaig conèixer la meva parella, i encara venim junts cada cop que po -

dem.” La Neus, esposa de Manel, afegeix: “Els verdi van canviar el nostre vocabulari cultural.” Aquest canvi va marcar una etapa clau en la identitat del cinema i es va convertir en un punt de referència per a amants del cinema d’autor.

“No són només pel· lícules, són records. Aquí vaig conèixer la meva parella, i encara venim junts cada cop que podem”

Pel costat més jove, l’Arnau, de 22 anys, defensa que “els Verdi són un lloc on aprens a estimar el cinema. Venir a una projecció, parlar després amb amics o simplement asseure's en una sala antiga… és una experiència que no es pot tornar a replicar a casa.” I la Júlia, de 19 anys, afegeix: “Aquí he descobert directors que mai hagués vist per la meva banda. És com una escola de cinema.” Aquestes veus mostren que el que fa singular el centenari no és només la història institucional, sinó la història emocional de la gent que ha fet dels Verdi una part de la seva biografia personal.

UN CINEMA QUE HA RESISTIT QUAN TANTS ALTRES

TANCAVEN

La celebració també té una lectura urbana. En un període en què molts cinemes del centre de Barcelona han desaparegut o s’han reconvertit en altres negocis, els Verdi han fet el camí invers: han crescut. Segons la informació publicada pel mateix complex i per la premsa, el 2024 van sumar 500.000 espectadors i van créixer un 30% respecte de l’any anterior, tot i que el mercat general de l’exhibició va retrocedir un 1,39%.

“LA GRÀCIA DELS VERDI ÉS GRÀCIA”

Si el Verdi ha arribat tan lluny, és perquè mai no s’ha deslligat del seu entorn. La responsable del cinema, Paz Recolons, ho ha sintetitzat en una frase que s’ha fet seva la celebració: la gràcia dels Verdi és Gràcia. Més que un joc de paraules, és una declaració d’intencions sobre una sala que ha construït identitat a partir del barri i que ha fet de la proximitat una forma de programar, d’acollir i de resistir.

La responsable del cinema, Paz Recolons, ho ha sintetitzat en una frase que s’ha fet seva la celebració: la gràcia dels Verdi és Gràcia

Adolfo Blanco, al capdavant d’A Contracorriente, ho va resumir amb una idea senzilla: les sales no moriran si es treballa bé. La seva aposta, compartida amb l’equip dels Verdi, ha estat mantenir una programació fidel al cinema d’autor però oberta també a nous públics, sense perdre mai la relació amb el barri. El mateix relat del centenari insisteix que el cinema ha estat un motor econòmic i social de Gràcia, no només una sala de projecció.

També hi ha la veu dels qui hi han anat sempre. Anna Márquez, veïna de la zona i assídua de tota la vida, explica que per als graciencs amants del cinema i de la vida de barri, els Verdi són com una extensió de casa. I aquesta és, potser, la millor definició possible d’un equipament que ha servit de punt de trobada per a diverses generacions de cinèfils, famílies, estudiants i veïns.

UN LLIBRE PER EXPLICAR UN SEGLE DE SALA I DE BARRI

Una de les peces centrals del centenari és el llibre Cines Verdi 100. 1926-2026, editat per Platafor-

ma Editorial i signat per Josep Maria Contel, Enric Pérez i Paz Recolons, amb pròleg de Xavier Marcé i epíleg d’Albert Serra. El volum, de gran format i tapa dura, reuneix prop de 300 imatges i recorre la història del cinema i del barri amb una mirada que vol anar més enllà de la nostàlgia.

El llibre es planteja com una obra en tres capítols: els inicis fins als anys vuitanta; l’etapa d’Enric Pérez com a propietari; i la fase més recent, amb A Contracorriente al capdavant del projecte. La intenció és oferir un relat útil no només per al públic de Gràcia, sinó també per a qualsevol persona interessada en la història del cinema i en la transformació de les sales com a espais culturals.

EL DOCUMENTAL: HISTÒRIES PETITES PER EXPLICAR UNA GRAN SALA

El centenari també ha fet néixer La vida és Verdi, el documental dirigit per Berta García Lacht i coproduït amb Isabel Coixet. A través de la gran pantalla, es vol explicar no només la història de la sala, sinó també les històries de la gent que hi ha passat: espectadors, professionals, veïns i persones del carrer que han construït, amb els seus records, la biografia sentimental dels Verdi. La seva estrena està prevista pel 19 de juny.

BIBLIOTEQUES, ESCOLES I VERDI KIDS: EL CENTENARI SURT AL CARRER

El programa commemoratiu no s’ha quedat dins de les sales. Entre març i maig, a les biblioteques de Barcelona ha programat projeccions gratuïtes vinculades al centenari, amb la Biblioteca Jaume Fuster com a punt de partida i amb títols relacionats amb el món dels llibres i la cultura.

A banda d’això, el projecte inclou sessions familiars de Verdi Kids en diverses biblioteques de la ciutat i activitats per a escoles durant tot el curs. És una manera de fer que el centenari no sigui només una commemoració retrospectiva, sinó

una porta d’entrada perquè noves generacions descobreixin els Verdi com un espai cultural viu, accessible i compartit.

DUES SALES MÉS PER SEGUIR CREIXENT

La celebració també mira cap al futur amb una decisió simbòlica i potent: la construcció de dues noves sales al local del supermercat veí. Els Verdi passaran així de nou a onze sales, un moviment que trenca la tendència habitual dels últims anys, quan moltes sales de cinema han desaparegut o s’han convertit en altres usos comercials.

L’ampliació té un valor gairebé poètic: allà on altres cinemes han cedit espai al comerç, els Verdi amplien l’espai per projectar més cinema. És una aposta que resumeix molt bé el sentit d’aquest centenari, perquè no es limita a preservar una memòria, sinó que defensa la continuïtat d’un model d’exhibició basat en la qualitat, la proximitat i el compromís amb la comunitat.

UN ANIVERSARI QUE ENCARA CONTINUA

L’Ajuntament de Barcelona ha donat suport a la celebració amb

una subvenció de 49.250 euros, aproximadament la meitat del cost del projecte, canalitzada a través de l’Institut de Cultura de Barcelona. El reconeixement institucional confirma el pes dels Verdi com a referent cultural i com a espai de cohesió social, però també certifica una realitat més profunda: que aquest cinema forma part de la biografia de la ciutat.

Per això el centenari dels Verdi no és només una efemèride. És la història d’una sala que ha sabut mutar sense perdre l’ànima, que ha fet barri sense tancar-se i que, cent anys després de la primera projecció, continua sent un lloc on Barcelona es mira a si mateixa. I, sobretot, un lloc on encara val la pena entrar a enfosquir la sala i deixar que la pantalla faci la resta.

BLUESPACE, la resposta a la manca d’espai a Barcelona

Redacció

Barcelona, ciutat dinàmica i cosmopolita, afronta des de fa anys un repte compartit per molts veïns i empreses: la manca d’espai. En aquest context, Bluespace s’ha consolidat com una solució d’emmagatzematge moderna, flexible i accessible, pensada tant per a particulars com per a empreses. Des de petits trasters per guardar objectes personals fins a amplis espais per a mercaderies o material professional; trobaràs l’espai ideal a cada necessitat. Amb mides que van d’1 m² fins a 200 m² i la possibilitat d’ampliar o reduir l’espai en qualsevol moment, Bluespace ofe-

reix espais flexibles en un entorn segur i còmode.

Actualment, Bluespace compta amb 34 centres a Barcelona, situats en ubicacions estratègiques, pròximes a habitatges i zones empresarials, fet que la posiciona com a referent del sector a la ciutat. Aquest lideratge no només es deu a la qualitat de les seves instal lacions, sinó també a l’atenció personalitzada que reben els clients. L’equip de professionals a cada centre garanteix un servei pròxim i adaptat a les necessitats específiques de cada usuari.

MÉS ESPAI, MÉS

TRANQUIL · LITAT: COM UN

BLUESPACE POT MILLORAR EL TEU DIA A DIA (I EL DEL TEU NEGOCI)

La falta d’espai és una realitat cada vegada més habitual, tant a les llars com als negocis. Pisos més petits, empreses en creixement, canvis vitals o professionals… I aquí és on comptar amb un espai extra d’emmagatzematge com Bluespace es converteix en una solució pràctica, flexible i intel ligent.

UNA SOLUCIÓ PENSADA PER A PARTICULARS

Un traster Bluespace és molt més que un lloc on guardar coses: és guanyar qualitat de vida.

Tant si necessites alliberar espai a casa com si estàs passant per una mudança, una reforma o un canvi d’etapa, disposar d’un espai segur on guardar mobles, roba de temporada, bicicletes o records et permet viure amb més ordre i tranquil litat. Amb accés còmode, horaris amplis i sistemes de seguretat professionals, saps que tot el que hi guardes està protegit.

UN ALIAT ESTRATÈGIC PER A EMPRESES I PROFESSIONALS

Per a empreses, autònoms i comerços, Bluespace és una eina per optimitzar recursos i millorar la gestió del negoci. Guardar estoc, arxius, material promocional o mobiliari fora de l’oficina o la botiga permet guanyar espai operatiu, millorar l’organització i reduir costos. És una alternativa molt més flexible i econòmica que ampliar instal lacions o assumir contractes

Bluespace compta amb 34 centres a Barcelona, situats en ubicacions estratègiques, pròximes a habitatges i zones empresarials , fet que la posiciona com a referent del sector a la ciutat

a llarg termini. A més, l’espai creix (o es redueix) al ritme del negoci: ideal per a temporades amb més demanda, projectes puntuals o fases de creixement.

SEGURETAT, FLEXIBILITAT I COMODITAT

• Tant per a particulars com per a empreses, els avantatges són clars:

• Instal lacions modernes i vigilades

• Accés fàcil i còmode

• Espais nets, segurs i ben cuidats

• Solucions a mida, adaptades a cada necessitat

En definitiva, Bluespace no només t’ofereix espai: et dona temps, ordre i tranquil· litat perquè puguis centrar-te en el que realment importa, a casa o al teu negoci, amb la confiança de tenir guardades les teves coses a l’empresa líder del sector a Espanya.

BARCELONA

BARCELONA APROVA LA REVOLUCIÓ DE MONTJUÏC: NOU PAS PEL FUTUR DE LA FIRA

Una fita històrica que obrirà el recinte firal a la ciutat, creant un nou pol cultural i residencial

L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat els plans urbanístics per transformar el recinte firal de Montjuïc i el seu entorn, amb l’objectiu d’integrar-lo als barris i convertir-lo en un espai urbà, cultural i veïnal. El projecte preveu habitatge assequible, nous equipaments i més zones verdes.

El Pla de Millora Urbana contempla

548 habitatges, 500 de públics, així com un CAP, un poliesportiu i l’ampliació d’equipaments. També es crearà un gran espai central i nous eixos verds per millorar la connexió entre el Poble-sec i la Font de la Guatlla.

Pel que fa als pavellons firals, es remodelaran amb criteris de sostenibilitat i permeabilitat, amb 105.000 m² d’espais modernitzats i un nou Palau Multifuncional. El Pavelló del Vestit es convertirà en una “avantsala” amb usos flexibles i un equipament comunitari. El projecte inclou també la transformació de l’àmbit cultural, amb l’ampliació del MNAC i un nou palau de congressos. En conjunt, la reforma vol obrir Montjuïc a la ciutat i reforçar-ne el paper estratègic.

LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA ACCELERA LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA AMB 25 MILIONS D'EUROS

La tercera edició del programa Renovables 2030 eleva la inversió total a més de 200 milions i consolida el seu impacte en el territori

La Diputació de Barcelona ha aprovat una nova edició del programa Renovables 2030 amb 25 milions d’euros per al període 2026-2027. Aquesta tercera convocatòria eleva la inversió total a més de 201 milions i reforça la transició energètica als municipis. Els ajuts, disponibles a partir del 8 d’abril, es concediran per ordre d’arribada i permetran finançar projectes fins al 2027. Inclouen instal lacions fotovoltaiques, bombes de calor, sistemes d’emmagatzematge i millores en l’enllumenat públic.

El diputat Marc Serra destaca que aquestes inversi-

ons actuen com un “escut energètic” i es poden amortitzar en uns cinc anys gràcies a l’estalvi generat. Des de la seva creació, el programa ha impulsat 913 actuacions a 188 municipis, amb un estalvi anual de 32,7 milions d’euros, una producció de 182 GWh d’energia neta i una reducció de 75.800 tones de CO₂.

COLLBONI DEFENSA LA DENSIFICACIÓ URBANA PER AFRONTAR LA CRISI D'HABITATGE A CATALUNYA

Jaume Collboni avala incrementar l’oferta residencial a les grans ciutats, mentre el Govern precisa que només s’aplicarà en zones prioritàries i amb plans urbanístics avançats

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha expressat des de Brussel les el seu suport a la proposta de densificar el territori per afrontar la crisi d’habitatge. En referència a la iniciativa del president Salvador Illa, ha defensat que “totes les opcions que afavoreixin l’augment de l’oferta s’han d’estudiar” i ha remarcat que “és una opció” a tenir en compte.

Paral lelament, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha volgut aclarir que aquesta estratègia no trencarà “l’equilibri territorial”. Segons ha explicat, les actuacions es limitaran a zones que ho permetin, principalment en segones i terceres corones metropolitanes.

Paneque ha detallat que s’han identificat 69 àrees prioritàries amb planejament avançat, on es podrien incorporar més d’un miler d’habitatges. També ha subratllat que “la densitat està marcada pels planejaments” i que no es modificaran els criteris urbanístics vigents. El Govern busca així augmentar l’oferta d’habitatge sense generar desequilibris, en una mesura que genera debat, però que es presenta com una via per accelerar noves promocions.

DANIEL INNERARITY SERÀ EL COMISSARI DE LA BIENNAL CIUTAT I CIÈNCIA 2027

La nova edició de la Biennal tractarà la relació entre ciència i democràcia, incidint en la capacitat de les institucions per integrar el coneixement científic

El filòsof Daniel Innerarity serà el comissari de la Biennal Ciutat i Ciència 2027, que se celebrarà del 23 al 28 de febrer entre Barcelona i Madrid. La cinquena edició abordarà la relació entre democràcia i ciència en un context marcat per la desinformació i el qüestionament del coneixement científic. El projecte s’ha posat en marxa amb una reunió inicial amb representants institucionals i un equip assessor format per experts de diversos àmbits. La Biennal es planteja com un espai obert a la ciutadania amb xerrades, tallers i activitats participatives.

L’alcalde Jaume Collboni ha destacat que la iniciativa vol reforçar el paper de la ciència en la presa de decisions i combatre el negacionisme. Innerarity, per la seva banda, ha assenyalat que la relació entre ciència i democràcia és “decisiva” en el moment actual. El programa s’estructurarà en eixos com la ciència participativa, la geopolítica tecnològica i la intel ligència artificial, consolidant la Biennal com a referent en divulgació científica.

BARCELONA

MÉS AGENTS CÍVICS PER REFORÇAR LA CONVIVÈNCIA A LES ZONES MÉS TURÍSTIQUES

El servei d’agents cívics es reforça aquest estiu amb 52 efectius més, i arribarà a les 118 persones, gairebé el doble que l’any passat

Barcelona reforçarà el dispositiu d’agents cívics amb la incorporació de 33 nous efectius a finals de març, que es desplegaran en espais de gran afluència com la Sagrada Família, la Rambla i el Turó de la Rovira. Aquest increment s’afegeix als 19 agents que ja operen al Park Güell des de l’estiu passat. Amb aquest reforç, el dispositiu arribarà fins als 118 agents durant els mesos d’estiu. Fins ara, una part del personal ja actuava en zones com Sant Antoni, la Barceloneta o Montjuïc.

Els agents cívics tenen com a objectiu millorar la convivència i el civisme a l’espai públic. Uniformats i amb presència durant tota la setmana, informen, adverteixen i intervenen davant conductes incíviques, tant de residents com de visitants. A més, també poden alertar la Guàrdia Urbana en cas necessari. Entre les seves funcions hi ha la gestió de residus, el control de la mobilitat i la mediació en situacions com l’alimentació d’animals o els gossos deslligats.

EL RENOVAT TÚNEL DE LA ROVIRA JA ÉS OBERT EN ELS DOS SENTITS

El pas subterrani, de 1.300 metres, ha guanyat en seguretat i eficiència amb la reforma de paviments, il luminació, drenatge i impermeabilització

El túnel de la Rovira ha recuperat el trànsit en sentit mar des del 30 de març. El tub d’entrada a Barcelona havia estat tancat des del 23 de març del 2025, mentre que el de sortida ja es va reobrir fa quatre setmanes. Amb aquesta actuació, la ciutat recupera una connexió clau entre el Carmel i el Baix Guinardó, així com un dels principals accessos entre la ronda de Dalt i el centre. També es veurà beneficiat el transport públic, ja que la línia V21 tornarà a circular pel túnel.

Les obres, amb una inversió de 20,7 milions d’euros, han millorat la seguretat, el paviment, la il luminació i els sistemes tecnològics. Destaquen les noves galeries d’evacuació, la renovació de la ventilació i la instal lació de sistemes contra incendis. Els treballs van començar el novembre del 2024 i, tot i la reobertura, es mantindran talls nocturns puntuals per acabar d’ajustar la infraestructura.

Can Pringa,

el restaurant de les Corts nascut d’un somni

durant la pandèmia

La Clara Andreu converteix la seva trajectòria a l’hostaleria en un projecte vital basat en la proximitat, la cuina tradicional catalana i el tracte humà

Lourdes Tasies Cano

Per a la Clara Andreu Largo, la pandèmia va ser molt més que una crisi sanitària: va ser un punt d’inflexió personal i professional. Després d’anys vinculada al món de la cuina, aquell moment d’aturada global la va empènyer a prendre una decisió que feia temps que li rondava pel cap: crear un projecte gastronòmic propi, amb identitat, arrelat al territori i fidel a una manera d’entendre la restauració basada en la proximitat, el producte honest i el tracte humà. Així neix Can Pringa, un restaurant situat al carrer Vallespir, 136, que s’ha convertit en molt més que un lloc on menjar: és un espai de comunitat.

En una ciutat com Barcelona, on l’oferta gastronòmica sovint està marcada per la pressió turística i per models de negoci expansius, Can Pringa representa una alternativa. No busca créixer en volum ni replicar-se en altres barris; el seu objectiu és consolidar-se com un referent local, proper, reconeixible. Un restaurant pensat per a la gent del barri, per a aquells que hi tornen, que hi troben un espai familiar i que valoren tant el que hi ha al plat com el que passa fora d’ell.

UN CAMÍ QUE VE DE LLUNY

La relació de la Clara amb la cuina no és fruit d’una decisió improvisada. És una vocació que ve de lluny, construïda a base d’hores, d’experiència i de vida dins dels fogons. Des de ben jove, va començar a treballar amb el seu pare, en un entorn que li va permetre aprendre l’ofici des de la base. Aquella etapa li va donar eines, però també una mirada crítica sobre el sector. “Des de sempre m’ha agradat la cuina. Per a mi no és una feina, és una vocació”, explica. Aquest vincle emocional amb la gastronomia és el que ha marcat totes les seves decisions posteriors. No es tracta només de cuinar bé, sinó de construir un projecte amb sentit

Amb el pas dels anys, el negoci familiar va començar a perdre força. Lluny de suposar un fre, aquesta situació va actuar com a detonant. La Clara va començar a plantejar-se seriosament la possibilitat de crear el seu propi restaurant. No com una gran empresa, sinó com un espai petit, controlable i coherent amb la seva manera de viure. “El que jo volia era tenir un lloc meu i, sobretot, pensar en la gent del barri”, explica. Aquesta idea és clau per entendre Can Pringa: no és un projecte pensat per créixer exponencialment, sinó per arrelar.

“Un

dia em va dir que semblava que ja tingués un restaurant a casa. I jo vaig dir, de broma, “li posaré

Can Pringa perque soc una pringada’”

LA PANDÈMIA: UNA ATURADA

QUE HO CANVIA TOT

L’arribada de la COVID-19 va sacsejar profundament el sector de la restauració. Tancaments, incertesa i una crisi econòmica generalitzada van posar en qüestió molts models de negoci. Però, per a algunes persones, també va ser un moment de reflexió.

En el cas de la cuinera, la pandèmia va coincidir amb un moment vital intens: estava treballant amb el seu pare i, al mateix temps, es preparava per ser mare. Aquest context la va portar a replantejar-se el futur. “Vaig pensar: on som i cap a on anem? Si ens ha passat això, ens pot tornar a passar qualsevol altra cosa”, recorda. Aquella reflexió va ser determinant. La incertesa es va convertir en oportunitat. Durant els mesos de confinament, la cuina es va transformar en refugi. A casa, cuinava cada dia per a la seva parella, que estava embarassada. Aquell ritual diari va reforçar encara més el seu vincle amb la cuina tradicional. “Feia plats de tota la vida: escudella,

fricandó… Era una manera de cuidar i de compartir”, explica. A més, mantenia el contacte amb la família a través de videotrucades, especialment amb el seu sogre, amb qui comentava els plats que preparava. Va ser precisament en una d’aquestes converses que va néixer el nom del restaurant. “Un dia em va dir que semblava que ja tingués un restaurant a casa. I jo vaig dir, de broma, “li posaré Can Pringa perque soc una pringada’”. El que va començar com un acudit va acabar convertint-se en una marca amb personalitat.

DE LA IDEA AL PROJECTE REAL

Amb la decisió presa, el següent pas era donar forma al projecte. La Clara va deixar la feina amb el seu pare i va apostar per la formació. Es va inscriure en un màster de creació d’empreses al CIFO de l'Hospitalet, on va desenvolupar el pla de negoci de Can Pringa. “No era només un treball acadèmic. Era el meu projecte real”, explica. Aquell procés li va permetre estructurar la idea, analitzar la viabilitat econòmica i anticipar possibles dificultats. Quan li van confirmar que el projecte era viable, la percepció va canviar. “Quan ho veus sobre paper i quadra, comences a creure-t’ho de veritat”, diu.

A partir d’aquí, va començar una nova fase: la recerca de local, la planificació econòmica i la posada en marxa. Inicialment, tenia al cap obrir el restaurant a l’Eixample, però els preus i les condicions ho feien inviable. Finalment, va trobar el local actual, al barri. “Quan el vaig veure, em va enamorar. No era el que havia imaginat, però era millor”, recorda.

CONSTRUIR DES DE ZERO

El pas de la teoria a la pràctica no va ser fàcil. Posar en marxa un restaurant implica molt més que cuinar: gestió de costos, proveïdors, personal, escandalls, organització… Tot un univers que la Clara va haver

“La majoria de clients són del barri”

d’aprendre sobre la marxa. “Estava molt perduda al principi. Sempre havia treballat amb estructures ja fetes, però aquí ho havia de crear tot”, explica. Malgrat les dificultats, també va ser una etapa d’aprenentatge intens. “Va ser dur, però també molt estimulant. Era ara o mai”

En aquest procés, va incorporar el Ferran, un antic company de feina. La seva entrada va ser clau per consolidar la proposta gastronòmica. “Tenim una visió molt similar. Això fa que tot sigui més fàcil”, afirma.

UNA CUINA AMB IDENTITAT

La proposta culinària de Can Pringa parteix d’una idea molt clara: fer cuina catalana tradicional, amb producte de proximitat i sabor reconeixible. “La carta està pensada des del gust personal. Volia un lloc on jo mateixa tingués dubtes a l’hora de triar què menjar”, explica. Aquesta filosofia es tradueix en plats que connecten amb la memòria gastronòmica, però que també incorporen petites aportacions de l’equip. El resultat és una carta equilibrada, honesta i cohe-

rent. No hi ha artificis ni pretensions excessives. L’objectiu és clar: que el client gaudeixi, que reconegui els sabors i que vulgui tornar.

EL BARRI COM A CENTRE

Un dels grans èxits del restaurant és haver construït una clientela fidel. Lluny de dependre del turisme, Can Pringa s’ha consolidat gràcies al boca-orella i a la relació amb el veïnat. “La majoria de clients són del barri.”, explica. Hi ha casos de persones que hi van cada dia, convertint el restaurant en una extensió de casa seva. Aquest model de fidelització és una aposta conscient. “No volem ser un lloc de pas. Volem ser un lloc on la gent torni”.

ACCESSIBILITAT I COMPROMÍS

Un altre dels pilars del projecte és la política de preus. Can Pringa aposta per una oferta accessible, pensada per a la gent treballadora. “Intentem ajustar molt els preus. Volem que la gent pugui venir sense que sigui una despesa excepcional”, diu la Clara. En alguns casos, això implica assumir marges reduïts. “Hi ha plats que gairebé no surten a compte, però formen part del que som”. Aquest compromís reforça la idea de comunitat i consolida la relació amb els clients.

EL VALOR DEL TRACTE

Més enllà del menjar, hi ha un element que defineix Can Pringa: el tracte humà. La relació amb el client és directa, propera i sincera. “Per a mi, el més important és com se sent la gent aquí”, afirma la Clara. Aquesta manera de fer genera un ambient especial, on els clients no són anònims. “Ens coneixem, parlem, hi ha confiança.. Ens ho passem genial!”.

L’ALTRA CARA: SACRIFICI I CONCILIACIÓ

Darrere del projecte hi ha també una realitat exigent. Jornades llargues, poc descans i una conciliació complicada. “És molt intens. Arribo al matí, treballo, vaig a buscar la

meva filla i torno fins a la nit”, explica. En aquest context, el suport de la seva parella, la Núria, és fonamental. “Sense ella, això no seria possible. És el suport absolut”.

MIRANT AL FUTUR

Tot i l’èxit del projecte i la bona acollida que ha tingut entre la clientela, la Clara té molt clar que el seu camí no passa pel creixement en el sentit tradicional del terme. No té interès en obrir nous locals, ni en convertir Can Pringa en una marca expansiva amb diversos establiments. La seva aposta és una altra: consolidar allò que ja funciona i preservar-ne l’essència. “Si funciona, no ho toquis”, diu amb convicció, resumint una filosofia que contrasta amb les dinàmiques habituals del sector, sovint orientades a l’expansió i a l’augment constant de volum de negoci.

El seu objectiu és mantenir el projecte tal com és ara, cuidant els detalls, la qualitat del servei i, sobretot, la relació amb la clientela habitual. “M’agradaria estar aquí d’aquí a deu anys, fent el mateix”, afirma, posant en valor la continuïtat i l’estabilitat per sobre del creixement. Aquesta visió també respon a una voluntat de sostenibilitat personal. Després de tot el procés de creació i consolidació

del restaurant, Clara és conscient de l’esforç que implica el dia a dia a l’hostaleria.

Per això, l’únic canvi que es planteja no és empresarial, sinó vital: poder disposar de més temps per a ella mateixa i per a la seva família. “M’agradaria poder descansar algun cap de setmana”, reconeix. Aquesta aspiració, aparentment senzilla, posa de manifest una de les realitats més dures del sector: la dificultat de conciliar la vida laboral amb la personal. En aquest sentit, el futur que imagina Clara no passa per créixer més, sinó per trobar un equilibri que li permeti mantenir el projecte sense renunciar del tot al temps propi.

MÉS QUE UN RESTAURANT

Can Pringa és, en definitiva, molt més que un negoci. És el resultat d’una decisió vital, d’un moment de canvi profund i d’una aposta conscient per una manera diferent d’entendre la restauració i el vincle amb el territori.

lerat, projectes com aquest ofereixen una alternativa clara: més humana, més propera i més sostenible en el temps.

Lluny de les lògiques d’expansió i de la recerca constant de rendibilitat immediata, Can Pringa s’ha consolidat a partir d’un model basat en la constància, la fidelització i la coherència amb una idea inicial molt definida. El restaurant no només ofereix menjar, sinó també una experiència que connecta amb la quotidianitat del barri i amb les necessitats reals dels seus clients.

“Intentem ajustar molt els preus. Volem que la gent pugui venir sense que sigui una despesa excepcional”

En un context urbà com el de Barcelona, marcat per la pressió turística, la competència elevada i els models de creixement acce -

La mateixa Clara Andreu ho resumeix amb senzillesa i sense artificis: “És un projecte petit, però molt bonic. I això és el més important”. Aquesta afirmació sintetitza una filosofia que posa el valor en el procés, en el dia a dia i en les relacions humanes que es generen al voltant del restaurant. I potser és precisament aquesta senzillesa —aquesta honestedat— el que fa de Can Pringa un lloc especial dins del panorama gastronòmic de la ciutat. Un espai que no busca destacar per la sofisticació ni per la innovació constant, sinó per la seva capacitat de generar confiança, continuïtat i proximitat.

En aquest sentit, el restaurant s’ha convertit també en un punt de trobada social, un espai on el veïnat no només menja, sinó també a compartir temps, converses i experiències. Aquesta dimensió comunitària és, de fet, un dels elements que expliquen el seu èxit i la seva consolidació. Així, Can Pringa no només alimenta en un sentit literal, sinó que també contribueix a construir comunitat, identitat i sentit de pertinença. En una ciutat en transformació constant, iniciatives com aquesta evidencien que encara hi ha espai per a models de restauració arrelats, sostenibles i centrats en les persones.

Impuls metropolità per a la regeneració del BESÒS

Entre les iniciatives destacades hi ha la recuperació de l’antiga masia de Can Rigalt que es convertirà en un laboratori d’innovació social i digital del Besòs

Adrià Torres Moreno

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), juntament amb els ajuntaments de Badalona i Sant Adrià de Besòs, ha iniciat una sèrie d’actuacions per avançar en la regeneració urbana, social i ambiental del Besòs a través dels projectes IMPULS Besòs i ReViuBesòs, que sumen una inversió total de 17,7 milions d’euros.

Entre les iniciatives destacades de l’IMPULS Besòs hi ha la recuperació de l’antiga masia de Can Rigalt , que es convertirà en un laboratori d’innovació social i digital del Besòs, un espai de referència per abordar reptes socials, urbans i climàtics.

En paral lel, s’han iniciat les obres del primer corredor de bus gestionat amb intel· ligència artifici-

al de l’àrea metropolitana, situat a l’antiga N-2 (avinguda d’Alfons XIII a Badalona i Pi i Margall a Sant Adrià de Besòs). A l’acte hi han assistit Antonio Balmón, vicepresident executiu de l’AMB; Xavier Garcia Albiol, alcalde de Badalona; Filo Cañete, alcaldessa de Sant Adrià de Besòs; i Manuel Szapiro, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona. Antonio Balmón ha destacat “la importància de les artèries interurbanes que connecten persones, com és el cas d’aquest macroprojecte. La política local no entén de fronteres i l’AMB reforça aquests projectes compartits i treballa com a únic interlocutor en nom dels ajuntaments metropolitans per demostrar que la política pot ser útil. Ens dediquem a construir vides independentment de les cir-

cumstàncies i a fer que els espais tinguin una relació”.

Per la seva banda, Xavier Garcia Albiol ha afirmat que “la dignificació de la part inferior de la C-31 és important perquè es tracta d’un espai degradat, però, tot i això, aquesta no és la solució definitiva, sinó una solució temporal, ja que la veritable dignificació de les nostres ciutats passa perquè aquesta estructura que travessa el cor de Sant Adrià i Badalona acabi desapareixent”.

Filo Cañete ha afegit que “aquest projecte compartit amb Badalona és una oportunitat clau per cosir els nostres barris i reforçar els vincles entre les dues ciutats. Volem transformar l’espai públic perquè sigui més amable, accessible i millori la qualitat de vida del nostre veïnat. La coordinació entre admi-

nistracions locals i supramunicipals és imprescindible per sumar esforços, optimitzar recursos i donar una resposta eficaç als reptes comuns del territori”.

Manuel Szapiro ha remarcat que “avui tenim un nou exemple de com la bona cooperació entre diferents administracions pot tenir un impacte positiu en la vida dels ciutadans i el nostre medi ambient”.

TRANSFORMACIÓ URBANA AL CORREDOR DE L’ANTIGA N-2

El corredor de bus metropolità gestionat amb intel ligència artificial s’emmarca en la regeneració urbana del tram de l’antiga N-2 i inclou diverses actuacions:

• Infraestructura ciclista per donar continuïtat a la Bicivia, la xarxa pedalable metropolitana.

• Sistema pilot de semaforització amb intel ligència artificial per millorar la fluïdesa del transport públic.

• Pacificació de la rambla central i millora dels entorns escolars de l’avinguda de Sant Salvador.

El projecte es basa en tres eixos estratègics:

• Cívic: millora del sotapont de la C-31 per reforçar la connectivitat entre barris i la mobilitat sostenible.

• Històric: transformació urbana del corredor de l’antiga N-2 i creació del laboratori d’innovació de Can Rigalt.

• Blau: regeneració i naturalització del passeig fluvial del Besòs, amb nous usos socials i ambientals.

El projecte ReViuBesòs, amb un pressupost de 2,7 milions d’euros, se centra en la renaturalització del delta del riu Besòs

REVIUBESÒS, RECUPERACIÓ ECOLÒGICA DE LA DESEMBOCADURA

El projecte ReViuBesòs, amb un pressupost de 2,7 milions d’euros, se centra en la renaturalització del delta del riu Besòs i està cofinançat amb fons FEDER i la collaboració de l’AMB i l’Ajuntament de Sant Adrià.

Entre les actuacions principals hi ha:

• Construcció d’un canal paral lel al riu per distribuir aigua i protegir refugis de fauna.

• Restauració i ampliació de llacunes i aiguamolls amb vegetació autòctona.

• Creació d’una bassa d’aigua salina per promoure ecosistemes adaptats i reintroduir espècies com el fartet.

Els objectius del projecte inclouen restaurar la desembocadura, consolidar l’ecosistema deltaic, millorar els beneficis ambientals i generar espais de participació ciutadana, així com transferir coneixements tècnics per a la gestió adaptativa dels espais fluvials.

ÀREA METROPOLITANA

MOLINS DE REI IMPULSA EL NOU POLIESPORTIU AMB

UNA INVERSIÓ DE 4,1 MILIONS

L’equipament del Pont de la Cadena entrarà en funcionament entre 2026 i 2027 amb ús escolar i esportiu

Amb un import de 4.169.929,01 euros, l’Ajuntament de Molins de Rei va aprovar al ple municipal de març l’adjudicació del contracte d’obres per a la construcció del poliesportiu del Pont de la Cadena, l’equipament municipal que donarà servei al centre escolar durant l’horari lectiu i que posteriorment es destinarà a la resta d’activitat esportiva de la vila. La despesa aprovada s’executarà al llarg del 2026 i del 2027. En concret enguany es preveu destinar-hi 2.585.587,85 euros mentre que l’any vinent s’aportaran 1.584.341,16 euros.

El futur poliesportiu tindrà una superfície construïda de 2.162,18 m², comptarà amb 6 vestidors per a esportistes i 3 més per a àrbitres, i tindrà un aforament de 290 localitats. Prèviament a la seva construcció, s’ha enderrocat el gimnàs de l’escola Pont de la Cadena i s’ha instal lat una carpa per tal de permetre la continuïtat de l’activitat física.

LA LÍNIA X84 DE BUS EXPRÉS AMPLIA RECORREGUT I MILLORA CONNEXIONS A VILADECANS I GAVÀ

L’Àrea Metropolitana de Barcelona incorpora sis parades noves a la línia X84 per cobrir Campreciós i el Ginestar, reforçant el servei en hores punta

La línia exprés X84 amplia des del 16 de març el seu recorregut fins als barris de Campreciós i el Ginestar, amb sis noves parades en ambdós sentits. L’actuació, acordada entre l’AMB i l’Ajuntament, millora la cobertura del servei i adapta el traçat a les necessitats del territori. A Viladecans, també es reubica una parada a l’avinguda de la Fraternitat.

L’objectiu és reduir la saturació de les línies L86 i X86, especialment a l’eix de la riera de Sant Climent. Per mantenir la qualitat del servei, s’incorpora una expedició addicional entre les 6 i les 10 hores, garantint una freqüència de 15 minuts en hora punta. La resta del dia es manté un pas cada 30 minuts. Paral-

lelament, Gavà també millora connexions amb l’ampliació de la línia X83. L’alcaldessa Olga Morales ha defensat que aquestes mesures formen part d’una aposta per reforçar el transport públic i avançar cap a una mobilitat més eficient i sostenible.

SANTA COLOMA IMPULSA UN PLA D’INVERSIONS DE 115 MILIONS PER TRANSFORMAR LA CIUTAT FINS AL 2030

La presentació s’ha fet al Centre Can Sisteré, amb la presència de l’alcaldessa Mireia González, els tinents d’alcaldessa Toni Suárez i Cristina Vargas, i la gerent municipal Ana Muñoz

L’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha presentat el Pla d’Inversions 2025-2030, dotat amb 115 milions d’euros per reforçar la cohesió social i transformar la ciutat. El projecte, basat en l’Agenda Urbana, aposta per una ciutat més accessible, inclusiva i adaptada a les necessitats del veïnat.

Les actuacions se centraran en la millora de l’espai públic, la rehabilitació d’equipaments municipals i l’ampliació del parc d’habitatge. També inclou projectes destacats com nous pavellons, la comissaria de la Policia Local i la renovació de carrers i places.

El pla incorpora programes específics com el de barris del sud, amb 25 milions d’euros, i actuacions finançades amb fons europeus per reduir la vulnerabilitat i impulsar la transició energètica i digital. A més, es destinaran 24 milions a escoles i 30 milions a instal lacions esportives. El projecte es finançarà amb recursos municipals i aportacions de la Generalitat, la Diputació i fons europeus.

ÀREA METROPOLITANA

SANT BOI ES REIVINDICA COM A CIUTAT GAUDINIANA AMB UN ANY D’ACTIVITATS PEL SEU CENTENARI

Rutes, exposicions i instal lacions al Jardí Invisible posaran en valor la petjada modernista a la ciutat

Sant Boi de Llobregat commemora el centenari de la mort d’Antoni Gaudí amb una programació anual d’activitats culturals, educatives i divulgatives per reivindicar el vincle de l’arquitecte amb el municipi. La iniciativa, impulsada per l’Ajuntament i el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, s’allargarà fins a finals d’any. El programa inclou rutes guiades, tallers, exposicions i conferències, amb un protagonisme especial del Jardí Invisible, un espai modernista que, segons investigacions recents, podria haver estat un laboratori creatiu de Gaudí entre 1903 i 1912.

També es posaran en valor altres espais com el Parc de Marianao, la Torre de la Miranda o Can Massallera, reforçant el paper de Sant Boi dins el modernisme català. L’alcaldessa Lluïsa Moret ha destacat que l’Any Gaudí és “una oportunitat única” per implicar tota la ciutadania i reivindicar el patrimoni local, mentre que el Parc Sanitari ha subratllat la connexió entre cultura, salut i comunitat.

PUNT DE PARTIDA A LA CONSTRUCCIÓ DE FINS A 130 HABITATGES HPO AL POLÍGON MATACÀS

El govern de Sant Feliu explica que el Pla Local d’Habitatge que s’està elaborant estableix altres espais on edificar

El Ple ordinari de març, celebrat a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, va posar el punt de partida al projecte de construcció de fins a 130 habitatges de protecció oficial de lloguer per a joves al polígon Matacàs. Es va fer gràcies a l'aprovació d'incoar l'atermenament de la finca de l'Ajuntament ubicada al Polígon Matacàs, espai que s'utilitzarà en un futur per a l'edificació de les llars.

En aquest context, des de l'equip de govern es va exposar que el Pla Local d'Habitatge que s'està elaborant estableix en quins altres espais de Sant Feliu està previst edificar llars de protecció oficial de lloguer. Entre els punts on es duran a terme les obres es troben els ubicats al carrer de General Manso (previsió d'uns 200 habitatges), a la Rambla Marquès de Monistrol amb Carles Buïgas (previsió d'uns 60-70 habitatges), a l'ampliació del Centre Cívic Les Tovalloles (previsió d'uns 50 habitatges) i a la Rambla Marquesa de Castellbell (previsió d'uns 200 habitatges). Els projectes de construcció es faran en col laboració amb la Generalitat.

IMPORTANT BAIXADA DELS ROBATORIS AMB FORÇA I AMB VIOLÈNCIA A ESPLUGUES

El total de fets delictius creix per petits furts i per robatoris a l'interior de vehicles. Les detencions han augmentat un 28,2% en els darrers 12 mesos

Els delictes a Esplugues de Llobregat han augmentat un 8,9% en l’últim any, amb un total de 3.247 casos registrats entre març del 2025 i febrer del 2026. Tot i aquest increment, les dades mostren una reducció dels delictes més greus i una millora en les detencions, que han crescut un 28,2%. La major part dels fets delictius corresponen a furts i robatoris a l’interior de vehicles. En canvi, han disminuït els robatoris en domicilis i establiments, així com els robatoris amb violència. També han baixat lleugerament els delictes sexuals i les estafes digitals.

Els Mossos i la Policia Local han desta -

cat l’impacte de la coordinació policial, especialment contra la multireincidència, que ha permès l’ingrés a presó de diversos delinqüents habituals. Pel que fa a convivència, han augmentat les denúncies, sobretot per l’ús incívic de patinets. En canvi, els accidents de trànsit amb víctimes han disminuït i no s’ha registrat cap mort en el període analitzat.

Nou Barris planta cara al feixisme

La

Coordinadora d’Associacions

Veïnals i Entitats crida a la mobilització ciutadana amb la campanya “Davant el feixisme, fem barri!”

Lourdes Tasies Cano

Durant les últimes setmanes, diversos equipaments i espais d’entitats veïnals de Nou Barris han aparegut amb pancartes que comparteixen un mateix lema: “Davant el feixisme, fem barri!”. Aquesta iniciativa, impulsada per la Coordinadora d’Associacions Veïnals i Entitats del districte, neix amb l’objectiu de visibilitzar la preocupació del teixit social davant l’auge dels discursos d’extrema dreta que han anat guanyant presència en determinats sectors polítics i mediàtics, així com reivindicar el paper històric dels moviments veïnals en la defensa dels drets i les llibertats fonamentals. La campanya busca implicar tota la comunitat de Nou Barris i recorda que, per evitar retrocessos, cal defensar-se, organitzar-se i resistir com a col lectiu. Segons un manifest signat per la Coordinadora d’Associacions Veïnals i Entitats de Nou Barris, “no podem retrocedir als temps foscos de la dictadura i la manca de llibertats. Ens hem de defensar,

ens hem d’organitzar, hem de resistir.”, un missatge que busca connectar la memòria històrica amb els reptes del present. Les pancartes s’han instal lat en diversos punts del districte i són sostingudes per múltiples col lectius com associacions veïnals i la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB). Segons les entitats, aquesta acció serveix com un recordatori constant del compromís col lectiu que ha caracteritzat els barris de Nou Barris durant més de cinquanta anys. La iniciativa busca reforçar la idea que la lluita contra l’extrema dreta no és només política, sinó també social, ja que afecta directament la convivència, la diversitat i els espais comuns que defineixen la identitat dels barris. És una crida a la mobilització, a la consciència ciutadana i a la defensa dels valors democràtics des del territori mateix.

L’ALERTA DAVANT ELS DISCURSOS D’ODI

Les associacions veïnals de Nou Barris tenen una trajectòria llarga i

significativa. Van néixer fa més de cinquanta anys, en plena dictadura franquista, amb l’objectiu de reclamar millores bàsiques com el transport públic, els equipaments i els espais urbans, però també per defensar drets civils, polítics i socials que estaven reprimits en aquell moment. En un context en què moltes llibertats fonamentals eren limitades, aquestes entitats van constituir-se com una eina de pressió social i de protecció comunitària. Des de la Coordinadora es recorda que aquestes organitzacions no només lluitaven per millores materials, sinó també per la preservació de la dignitat, la justícia social i els drets de les persones que vivien en barris històricament marginats.

Al llarg de les dècades, les associacions han aconseguit avanços importants en àmbits com l’assistència sanitària, l’habitatge digne, amb campanyes contra l’especulació i polítiques de lloguer assequible, així com en la construcció i el manteniment d’equipaments esportius i culturals, que fomenten la partici-

pació comunitària . Paral lelament, han estat actors destacats en la reivindicació de drets fonamentals com la llibertat d’expressió, el dret d’associació, el sufragi universal o la protecció social, que consideren imprescindibles per garantir una vida en llibertat i en igualtat.

UNA RESPOSTA VEÏNAL

En els darrers anys, la Coordinadora ha alertat que determinats sectors polítics i organitzacions d’extrema dreta han començat a qüestionar alguns d’aquests drets i han expressat la voluntat de limitar-los, un fet que ha generat alarma entre les entitats veïnals. Aquest context ha motivat la necessitat d’activar una resposta comunitària que recordi que els barris no poden quedar-se al marge dels debats polítics i socials que afecten directament els seus residents. Les entitats consideren que si aquests discursos es normalitzen, es podria erosionar els valors de respecte, solidaritat i convivència que els barris han construït amb anys de treball col lectiu.

ELS TESTIMONIS DELS JOVES

La campanya ha tingut també un impacte destacable entre el jovent del districte. Diversos estudiants i joves veïns han volgut expressar la seva opinió sobre la situació política i sobre la importància del teixit associatiu com a eina de defensa ciutadana. La Carla, estudiant de

19 anys de Roquetes, considera que “hi ha discursos que normalitzen l’odi i això és perillós. Les generacions joves no hem viscut una dictadura, però sabem què va passar i no volem repetir-ho”, subratllant la importància de mantenir la memòria històrica activa i de participar en la vida del barri per prevenir retrocessos. En Marc, de 22 anys i veí de Prosperitat, afegeix que “la política no és només votar cada quatre anys. El que passa al barri també és política, i si no ens organitzem, altres decidiran per nosaltres”, insistint en la necessitat de compromís i participació activa. La Samira, de 20 anys i vinculada a una entitat juvenil, la qual no vol nomenar, destaca que “els barris són espais de convivència i diversitat. Quan es promouen discursos excloents, hem de respondre des de la comunitat”, posant de relleu la importància del teixit associatiu com a eina de resistència i cohesió social. A més, tots tres destaquen un fet important: la presència de les xarxes socials i la manca d’interès polític entre els joves. “Veiem a

gent com Vito Quiles amb milers de seguidors. La majoria són joves que no tenen memòria històrica i que el segueixen únicament perquè els fa riure. Ja riuran quan l’extrema dreta governi… ja riuran”, clou el Marc amb un to d’indignació.

L’ALERTA DAVANT

ELS NOUS DISCURSOS D’ODI

Les entitats de Nou Barris consideren que aquestes accions, com la col locació de les pancartes i les crides a la mobilització, tenen també un component pedagògic. Serveixen per recordar a tota la comunitat que la defensa dels drets no és només responsabilitat d’unes institucions concretes, sinó que depèn de la participació activa de la ciutadania. És un missatge que connecta la història amb el present, que recorda les lluites passades i que promou la implicació de les noves generacions en la construcció d’un futur més just i democràtic.

En aquest sentit, la campanya és un reflex del paper històric que les associacions veïnals han jugat a Nou Barris. Des dels seus inicis, fa més de cinquanta anys, han defensat els drets de les persones i han treballat per transformar els barris en espais més equitatius i inclusius. L’objectiu no ha canviat: continuar treballant per un districte on les decisions es prenguin des de la participació ciutadana, on la diversitat sigui respectada i on els drets i les llibertats es mantinguin intactes. El missatge que transmet la campanya “Davant el feixisme, fem barri!” és clar i directe: els barris són espais de resistència i solidaritat, i la força del barri és la gent que hi viu i hi treballa.

Sabadell, ciutat

de moda

entre els barcelonins

Una ciutat dinàmica, verda i amb oportunitats que atrau cada cop més persones que busquen qualitat de vida a tocar de Barcelona

Publireportatge

Sabadell viu un moment especialment positiu. La ciutat s’ha consolidat com una de les principals destinacions per a persones que decideixen canviar de municipi dins de Catalunya, especialment provinents de Barcelona. El creixement sostingut de població, el dinamisme econòmic i una clara aposta per la qualitat de vida han situat Sabadell en el radar com una de les ciutats més atractives de l’entorn metropolità.

Les dades ho confirmen: Sabadell guanya habitants i ho fa, sobretot, perquè cada cop més persones la trien per viure-hi. Amb més de 225.000 habitants i un creixement anual sostingut, se si-

tua entre els municipis amb saldo migratori positiu a Catalunya i és consolida com a pol d’atracció de població a l’àrea metropolitana.

Aquest fenomen no és casual. Sabadell combina una ubicació estratègica, bones connexions i un model de ciutat que posa al centre el benestar de les persones. Tot plegat configura una proposta cada cop més atractiva per a aquells que busquen una alternativa equilibrada entre oportunitats i qualitat de vida.

UNA CIUTAT QUE CREIX

PERQUÈ LA GENT LA TRIA

El creixement de Sabadell no és només una qüestió de xifres, sinó també de tendència. La ciutat acumula diversos anys consecutius

d’increment de població, impulsat principalment per l’arribada de nous residents procedents d’altres municipis catalans.

Sabadell ha guanyat nous residents, aquest augment s’explica, sobretot, pel saldo migratori positiu. Les dades situen la ciutat entre els municipis catalans amb més capacitat d’atracció de nous habitants. Més de la meitat de les persones que s’hi estableixen provenen d’altres municipis de Catalunya, amb Barcelona com a principal origen.

DINAMISME ECONÒMIC

I OPORTUNITATS

Aquesta capacitat d’atracció també es reflecteix en l’àmbit econòmic. Sabadell es troba en un

Actualment, tots els veïns i veïnes disposen d’una zona verda a menys de deu minuts a peu de casa

dels millors moments dels darrers anys, amb un teixit empresarial actiu, diversificat i en creixement.

El Producte Interior Brut local ha

experimentat un increment del 25% en els últims anys, situant la ciutat com una de les

que més han crescut de Catalunya entre els municipis de més de 50.000 habitants. Un impuls que la posiciona com un dels principals pols econòmics del territori.

Les prop de 3.000 empreses sabadellenques han incrementat el seu volum de negoci fins a superar els 4.900 milions d’euros anuals. Aquest creixement respon, en bona part, a la capacitat d’adaptació del teixit empresarial, amb una aposta clara per la innovació, la digitalització i els sectors emergents.

Els polígons d’activitat econòmica, amb un nivell d’ocupació que se situa al voltant del 85%, són un bon exemple d’aquest dinamisme. En aquests espais es concentra més de la meitat de la facturació empresarial de la ciutat i gairebé la meitat de les empreses, fet que evidencia la seva importància estratègica.

A més, el bon moment econòmic també es reflecteix en el mercat laboral. Sabadell ha registrat un creixement sostingut de l’ocupació, amb més de 79.000 llocs de treball, les xifres més altes dels darrers anys. Tot plegat consolida la ciutat com un entorn capaç de generar oportunitats, atreure talent i impulsar l’activitat econòmica.

VERD A TOCAR DE CASA: UN MODEL URBÀ SALUDABLE

Un dels grans actius de Sabadell és el seu model urbà. La ciutat ha fet una aposta decidida per avançar cap a un entorn més verd, saludable i accessible.

Actualment, tots els veïns i veïnes disposen d’una zona verda a menys de deu minuts a peu de casa. Aquest indicador, que supera els estàndards recomanats per organismes internacionals, reflecteix la voluntat de situar la natura com un element central de la vida urbana.

En els darrers anys, Sabadell ha incrementat de manera significativa la seva superfície verda, amb nous parcs, eixos verds i la naturalització de carrers i places.

La plantació de milers d’arbres i la creació de boscos urbans contribueixen a millorar la qualitat de l’aire, reduir la temperatura i generar espais de convivència.

Aquest model es complementa amb el rodal, un gran pulmó natural que envolta la ciutat i ofereix espais per al lleure, l’activitat física i

el contacte amb la natura. Tot plegat configura un entorn que afavoreix la salut, el benestar i una manera de viure més equilibrada.

GASTRONOMIA I VIDA SOCIAL EN PLENA EFERVESCÈNCIA

Segons el darrer balanç de la plataforma TheFork, Sabadell és la ciutat de l’Estat on més han crescut les reserves online a restaurants, amb un increment del 135%.

Aquest creixement posa de manifest l’atractiu de la restauració a la ciutat i la vitalitat del seu teixit

Terrasses plenes, nous establiments i una agenda social activa contribueixen a reforçar la imatge de Sabadell com una ciutat viva

comercial. El centre i els diferents barris ofereixen una gran varietat de propostes, des de cuina tradicional fins a opcions més innovadores.

Terrasses plenes, nous establiments i una agenda social activa contribueixen a reforçar la imatge de Sabadell com una ciutat viva, amb ambient i espais per gaudir en qualsevol moment del dia. De fet, en els darrers set anys, Sabadell ha registrat un creixement sostingut dels serveis i la restauració.

El seus eixos comercials es troben distribuïts per tot el territori. En total, són 6 quilòmetres i 2.500 establiments que han sabut adaptar-se als canvis dels darrers temps.

sinó que evoluciona. I que cada cop més persones trien per començar una nova etapa.

CIUTAT MODERNA I VIVA

La diversa i àmplia oferta cultural de la ciutat reforça la percepció d’una ciutat moderna, viva i amb qualitat de vida, una imatge que es projecta més enllà de les seves fronteres.

Aquest posicionament s’ha vist reconegut amb diversos guardons. El més recent: el Premi Crítica “Serra d’Or” d’Arts Escèniques 2026 a la Trajectòria a L’Estruch-Fàbrica de Creació de les Arts en Viu, pels seus 30 anys de suport a la creació i el talent artístic.

Aquest equipament, primer cen-

UNA CIUTAT AMB FUTUR

Sabadell es troba en un moment de transformació i oportunitat. El creixement de població, el dinamisme econòmic i la millora constant de l’espai urbà dibuixen una ciutat preparada per afrontar els reptes del futur.

Amb una ubicació privilegiada, una aposta clara per la sostenibilitat i un entorn que combina qualitat de vida i oportunitats, Sabadell es consolida com una de les opcions més atractives per viure a l’àrea metropolitana.

Una ciutat que no només creix,

tre de creació artística de Catalunya, s’ha consolidat com a referent català. En l'espai no només s’exhibeix, sinó que es crea i es comparteix, connectant el talent local i internacional.

Sabadell és també una ciutat amb una trajectòria musical reconeguda, amb exemples com l’Orquestra Simfònica del Vallès Alhora, és el bressol d’un dels principals projectes operístics del país, la Fundació Òpera Catalunya.

La xarxa d’equipaments culturals i de museus garanteix una oferta estable i de qualitat al llarg de tot l’any. A aquesta oferta cal sumar la riquesa que aporten el teixit associatiu, que manté viva i activa la cultura popular a la ciutat.

BARCELONA

L’HOSPITALET

I BARCELONA IMPULSEN UNA COMISSIÓ MIXTA PER REFORÇAR LA COL·LABORACIÓ INSTITUCIONAL

Els alcaldes David Quirós i Jaume Collboni signen un protocol per coordinar grans projectes urbans i millorar la prestació de serveis

Els alcaldes de David Quirós i Jaume Collboni han signat un protocol per crear una Comissió Mixta entre L'Hospitalet de Llobregat i Barcelona amb l’objectiu de reforçar la cooperació institucional. L’òrgan, de composició paritària, vol coordinar grans projectes urbans, serveis públics i planificació territorial en un espai metropolità que supera els dos milions d’habitants.

Ambdues ciutats comparteixen reptes en habitatge, mobilitat i desenvolupament econòmic , i busquen actuar de manera conjunta per guanyar eficiència i cohesió. Quirós ha qualificat l’acord d’“històric” i ha destacat l’inici d’una nova etapa de collaboració, mentre que Collboni ha posat el focus en garantir oportunitats i qualitat de vida.

Entre els projectes clau hi ha el Campus Clínic i Porta Diagonal, el BioClúster de Bellvitge o l’ampliació de Fira de Barcelona. També es vol reduir l’“efecte frontera” amb mesures com un nou intercanviador a la Torrassa, consolidant un model metropolità més integrat i coordinat.

GERARDO PISARELLO INSTA A L'ESQUERRA A BUSCAR LA MÀXIMA UNITAT DAVANT L'ASCENS DE L'EXTREMA DRETA A BARCELONA

El candidat de BComú proposa reeditar aliances amb Podem i altres forces per afrontar les properes eleccions amb una coalició més àmplia i sòlida

El candidat de Barcelona en Comú, Gerardo Pisarello, ha fet una crida a les forces a l’esquerra del Partit dels Socialistes de Catalunya per construir aliances àmplies de cara als pròxims comicis. Pisarello

aposta per recuperar acords amb Podem, però amb fórmules “més àmplies”, i adverteix que “la gent no ens perdonaria” no cooperar.

El dirigent ha situat aquesta estratègia en un context marcat per l’auge de Vox i ha alertat del risc d’un govern del Partit Popular amb Santiago Abascal com a vicepresident. “Quan aquesta possibilitat hi és, tenim el deure d’actuar”, ha afirmat. Des de Nou Barris, Pisarello ha defensat noves vies de cooperació política i ha insistit que les divisions internes debiliten el discurs social. També ha posat el focus en prioritats com l’habitatge assequible, l’alimentació i el transport públic, eixos centrals del seu projecte.

EL FUNICULAR DE MONTJUÏC REOBRE EL SERVEI DESPRÉS DE SIS MESOS D’ATURADA PER OBRES

El servei reprendrà l’activitat el 13 d’abril a les 7.30 h, després dels treballs al col· lector d’aigües i la revisió anual

El funicular de Montjuïc ha reprès el servei aquest 13 d’abril després de gairebé sis mesos aturat per les obres del col lector d’aigües al carrer Vila i Vilà. La intervenció, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona dins del Pla Clima, ha obligat a desmuntar part del passadís que connecta amb l’estació de Metro de Barcelona a Paral lel, fet que impedia l’accés al funicular.

Un cop finalitzats els treballs i reconstruït el passadís amb els serveis reubicats, s’ha restablert la circulació habitual. A més, s’ha aprofitat l’aturada per fer el manteniment anual de la instal lació.

El servei operarà amb horari d’estiu i continuarà connectant el Paral lel amb la base del telefèric. Durant el tall, Transports Metropolitans de Barcelona va habilitar busos llançadora i va recomanar alternatives com la línia 150. El funicular registra més de 3.000 usuaris diaris.

BARCELONA

JAUME COLLBONI DEFENSA LA INTERVENCIÓ PÚBLICA PER REEQUILIBRAR

EL MERCAT IMMOBILIARI A BARCELONA

L'alcalde insisteix en la necessitat d'actuar per garantir l'habitatge a famílies i aposta per una mobilitat metropolitana sostenible

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha defensat la intervenció pública per frenar la pressió del mercat immobiliari i garantir l’accés a l’habitatge. Des de Foment del Treball, ha assegurat que no es “resigna” a expulsar famílies del centre i l’Eixample i ha reivindicat mesures per reequilibrar el sistema, malgrat no haver aconseguit la majoria per reformar el 30% d’habitatge protegit.

Collboni ha admès que aquesta falta d’acord és un “entrebanc”, però ha destacat l’impuls municipal en la construcció d’habitatge públic. També ha situat la mobilitat com un repte metropolità, amb projectes com estació de la Sagrera o l’ampliació de l’aeroport, i ha defensat ampliar el metro cap a ciutats com Mataró o Castelldefels.En turisme, aposta per un model equilibrat i per limitar els pisos turístics el 2028. L’alcalde ha insistit que la prioritat és reduir desigualtats i evitar una ciutat “a dues velocitats”.

MÉS DE 47 MILIONS D'EUROS PER A LA 2A FASE DE CONNEXIÓ DEL TRAMVIA PER LA DIAGONAL

El projecte inclou tres noves parades i l’ampliació de Francesc Macià per integrar Trambaix i Trambesòs amb previsió de 120.000 usuaris més

El Consell d’Administració de l’Autoritat del Transport Metropolità ha aprovat la segona fase del tramvia per la avinguda Diagonal, entre Verdaguer i Francesc Macià . El projecte, de 2,8 quilòmetres, inclou tres noves parades i la remodelació de l’intercanviador de Francesc Macià, amb una inversió de 47,3 milions d’euros i un termini d’execució de 40 mesos.

L’actuació permetrà completar la connexió entre Trambaix i Trambesòs, creant una xarxa unificada. També es construirà una nova subestació elèctrica i es reforçaran les connexions amb el Metro de Barcelona i els FGC.

Segons les previsions, la infraestructura atraurà 120.000 usuaris diaris addicionals i permetrà retirar fins a 12.500 vehicles al dia de la Diagonal. Aquest nou eix connectarà diversos municipis metropolitans i consolidarà una mobilitat més sostenible i eficient entre el Besòs i el Llobregat.

BARCELONA IMPULSA UN PLA DE SUPORT A LES LLIBRERIES EN RECONEIXEMENT DE LA

SEVA VÀLUA CULTURAL

El pla desplega 15 accions d’impuls al sector a partir de quatre grans eixos: la capacitació professional, la presència digital, la connexió comunitària i el reforç dels ajuts i subvencions

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha presentat el primer Pla de suport a les llibreries per reforçar un sector clau en la vida cultural de la ciutat. Impulsat per l’Institut de Cultura de Barcelona, el programa inclou 15 accions centrades en la professionalització, la digitalització, l’arrelament als barris i el reforç dels ajuts.

El pla aposta per formar llibreters amb beques i cursos, impulsar la venda en línia i adaptar-se als nous hàbits de consum. També vol ampliar la presència de llibreries als barris i potenciar el seu paper com a espais culturals i de comunitat, especialment en esdeveniments com Sant Jordi.

Entre les mesures, destaca una nova línia de subvencions específica i campanyes per fomentar la compra de proximitat. Barcelona compta amb 134 llibreries, majoritàriament independents, que organitzen activitats culturals i actuen com a punts de dinamització social. El consistori vol consolidar-les com a peça essencial del model cultural de ciutat.

La pròxima aventura t’espera al Pirineu i a les Terres de Lleida

Jaume Barrull

Quan la neu es fon i la boira escampa, al Pirineu i a les Terres de Lleida floreixen un grapat d’oportunitats per a tots els gustos i aficions, que fan de la primavera un bon moment per gaudir del patrimoni i el paisatge. La natura, la cultura, el turisme actiu i els sabors de proximitat es combinen en un infinit d’opcions, des del pla fins a la muntanya més alta, per oferir experiències inoblidables.

RIUS PER VIURE'LS

Amb l’arribada de la primavera, el desgel alimenta els rius i enguany se celebra el 40è aniversari de les primeres baixades de ràfting per la Noguera Pallaresa, al Pallars Sobirà. Aquesta va ser, a l’inici, una experiència pionera a Espanya i, amb el pas dels anys, ha permès consolidar Lleida com un referent per al turisme actiu. El ràfting també es pot practicar als rius Segre, a l’Alt Urgell; Garona, a la Val d’Aran, i Noguera Ribagorçana, a l’Alta Ribagorça. A la demarcació, els amants dels esports aquàtics poden gaudir d’altres propostes d’aigües tranquil les en embassaments com els de Sant Antoni, al Pallars Jussà, i els de la Llosa del

Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Alta Ribagorça - Oriol Clavera

Ràfting al riu Noguera Pallaresa. Pallars Sobirà Oriol Clavera

SENDERS PER PERDRE-S'HI

Per als qui prefereixen vivències més pausades, Lleida també ofereix centenars de quilòmetres de senders i carreteres per gaudir dels paisatges a peu o damunt d’una bicicleta. No ens oblidem tampoc del cel, especialment a les

Enguany se celebra el 40è aniversari de les primeres baixades de ràfting per la Noguera Pallaresa, al Pallars Sobirà

valls d’Organyà i d’Àger, on és ideal per al parapent. El Montsec i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, reconegudes com a Reserves i Destinacions Starlight per la qualitat del seu cel estrellat, també són un lloc excepcional per a l’observació d’estels.

UN TERRITORI AMB HISTÒRIA

Els milers d’anys d’història d’aquest territori han deixat un bon pòsit cultural: les viles ibèriques, les catedrals o els pobles medievals són atractius de primer ordre. No en va, el romànic de la Vall de Boí o la pedra seca són patrimoni cultural de la UNESCO; també ho són les pintures rupestres de la Roca dels Moros, a les Garrigues. I, mentre l’arquitectura conserva una memòria silent, la gent dels pobles manté vives les tradicions com l’Aplec del Caragol de la ciutat de Lleida o les falles dels Pirineus, entre altres festes populars.

Des dels altiplans esteparis de la Segarra fins als boscos atlàntics de la Val d’Aran, passant per les valls de la Cerdanya, la primavera ofereix mil possibilitats. En espais naturals com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o els parcs naturals de l’Alt Pirineu i del Cadí-Moixeró, els visitants poden

descobrir la natura salvatge en tota la seva esplendor. Així mateix, a les Terres de Lleida el paisatge, modulat per la persistència de la pagesia, ha creat postals precioses de camps florits i banquetes com les del canal d’Urgell, al Pla d’Urgell. Aquest lligam profund amb la terra es pot apreciar a través de la gastronomia, en la qual la tradició té un pes important. Els olis d’oliva verge extra amb el segell de denominació d’origen protegida les Garrigues són un ingredient imprescindible que permet descobrir la història i les tradicions de la terra. En aquest sentit, el Patronat de Turisme promociona, amb el projecte “Oleoturisme de Lleida. El gust de la terra”, 46 experiències que ofereixen empreses i entitats de les Garrigues, el Segrià, l’Urgell i la Noguera. A més a més, el vi de denominació d’origen Costers del Segre és el protagonista de la ruta del vi de Lleida. Tastar productes autòctons també és reconèixer i donar suport a la cultura i els productors locals.

La primavera a Lleida és, doncs, una invitació a viure de primera mà un territori que ens proposa emocions, aventures i sabors locals de gust universal. Perquè tot el que busques és a l’interior.

Cavall o de Sant Ponç, al Solsonès.

Montfalcó Murallat. SegarraCarles Fortuny

Contingut ofert per Ara Lleida

La solidaritat que va salvar una generació

La unió internacional dels quàquers i el paper de Sant Andreu durant la Guerra Civil espanyola

Lourdes Tasies Cano

En els moments més foscos de la història, quan tot sembla enfonsar-se, és quan emergeixen amb més força els gestos que defineixen la veritable condició humana. La Guerra Civil espanyola no només va ser un escenari de violència, destrucció i fractures irreparables, sinó també un temps en què la solidaritat internacional i el compromís veïnal van esdevenir un refugi per a milers de persones. A S ant Andreu de Palomar, aquesta solidaritat va prendre forma en una iniciativa concreta, humil però transcendental: la cantina impulsada pels quàquers, un grup religiós fundat el segle XVII a Anglaterra.

L’arribada dels quàquers i la resposta humanitària

Amb l’esclat del conflicte, la situació alimentària es va deteriorar ràpidament. L’arribada constant de refugiats, la manca de subministraments i la precarietat generalitzada van posar en risc, especialment, els més vulnerables. Davant d’aquesta realitat, comunitats de quàquers anglesos i nord-americans van decidir actuar amb una determinació exemplar. Fidels als seus principis de pau, ajuda mútua i justícia social, van organitzar una xarxa d’assistència humanitària que travessava fronteres.

Aquesta convicció es va traduir en accions concretes. L’objectiu prioritari era garantir que tots els

nens i nenes menors de set anys rebessin una alimentació bàsica diària, especialment llet i farinetes, per evitar la desnutrició i assegurar un desenvolupament físic adequat enmig de l’emergència.

L’OBJECTIU: PROTEGIR LA INFÀNCIA

A Sant Andreu, el compromís institucional i ciutadà va permetre materialitzar aquest projecte. L’Ajuntament va cedir la planta baixa de l’edifici consistorial un espai que avui forma part de la seu del Districte— perquè s’hi instal lés la cantina. Aquell gest, aparentment administratiu, es va convertir en un acte de responsabilitat col lectiva. “Vam entendre que aquell local havia de ser molt més que un edifici: havia de ser un lloc de vida”, recordaria anys després un funcionari municipal.

UN PUNT NEURÀLGIC DEL BARRI

La cantina no va trigar a esdevenir un punt neuràlgic del barri. Cada matí, desenes de mares amb els seus nadons i infants feien cua amb l’esperança de rebre una ració que, per petita que fos, marcava la diferència. L’espai destacava per un element singular: una màquina automàtica de llet, una infraestructura excepcional en aquell context de guerra i escassetat. Aquella màquina, gairebé simbòlica, representava el pont entre la solidaritat internacional i la supervivència quotidiana.

Però si alguna cosa va donar ànima a la cantina van ser les persones. Voluntaris i voluntàries del mateix barri —homes i dones anònims, sovint també afectats per la guerra— van assumir la responsabilitat de mantenir-la en funcionament. Netejaven, cuinaven, organitzaven les distribucions i, sobretot, cuidaven. “No només repartíem menjar, repartíem esperança”, explicava una voluntària que, amb només vint anys, dedicava jornades senceres a aquesta tasca.

Les mares hi trobaven no només aliments, sinó també suport emocional i comunitat. En un context de pèrdua i incertesa, la cantina es va convertir en un espai de trobada, de resistència i de dignitat.

“Quan entraves allà dins, per un moment, la guerra quedava fora”, relatava una dona que hi acudí amb els seus fills.

L’EDIFICI COM A TESTIMONI DE LA HISTÒRIA

L’impacte de la iniciativa va ser immens. Milers de nens i nenes van poder créixer amb unes condicions mínimes gràcies a aquella xarxa de solidaritat. L’ajuda dels quàquers no només va alleujar la fam immediata, sinó que va contribuir a preservar tota una generació que, d’altra manera, hauria patit conseqüències encara més devastadores.

Aquest episodi no es pot enten-

L’objectiu prioritari era garantir que tots els nens i nenes menors de set anys rebessin una alimentació bàsica diària

dre sense el seu escenari. L’edifici que avui acull la seu del Districte de Sant Andreu és, en si mateix, un testimoni silenciós de la història. Construït l’any 1842 sobre els fonaments de l’antic Ajuntament de Sant Andreu de Palomar, ha viscut transformacions que reflecteixen els canvis socials i polítics del seu entorn. Després de l’incendi de 1870, en el context convuls de la Revolució de Setembre, va ser reconstruït amb determinació. Més endavant, el 1915, es va ampliar amb el cos que dona al carrer de Malats, configurant l’aspecte que coneixem avui.

MEMÒRIA I COMPROMÍS AMB

EL PRESENT

Però més enllà de la seva arquitectura, aquests murs guarden memòries. Memòries de guerra, de reconstrucció i, sobretot, de solidaritat. La cantina quàquera és una d’aquestes històries que no haurien de quedar relegades a l’oblit. En un temps en què els conflictes i les crisis humanitàries continuen marcant l’actualitat, recordar aquest passat ens interpel la directament. Avui, quan passegem pels carrers de Sant Andreu o entrem a la seu del Districte, potser no som conscients de tot el que hi va passar. Però la història hi és, latent, present en cada racó. Recordar la cantina quàquera no és només un exercici de memòria històrica; és un acte de reconeixement i, també, un compromís amb el present i el futur.

El turisme del futur a Barce l ona: intel·ligència, dades i la cerca de l'equilibri

Des de l'aposta institucional pels cinc eixos del turisme intel·ligent fins a la revolució tecnològica i hotelera

Des del 2012 es fa una aposta forta per part de les administracions pel turisme intel ligent. Es crea el programa Destinació Turística Intel ligent impulsat pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme per implantar un model de gestió diferent, adaptat als nous temps. A hores d’ara, la tecnologia és molt més accessible per tothom i la Intel ligencia Artificial ha irromput a les vides i a la quotidianetat. En aquests anys, tot ha avançat en consideració, però el turisme segueix, després de 14 anys, avançant amb cinc eixos que han de garantir que tot plegat funciona: governança, innovació, tecnologia, sostenibilitat i accessibilitat. És justament sota el paraigua d'aquests cinc eixos fonamentals on la ciutat de Barcelona ha decidit consolidar la seva estratègia de futur. El passat 2 de gener de 2024, la capital catalana va fer un pas trans-

cendental en superar els requisits necessaris per obtenir la certificació de Destinació Turística Intelligent (DTI) que atorga la Societat Mercantil Estatal per a la Gestió de la Innovació i les Tecnologies Turístiques (Segittur). Aquest reconeixement no és un simple tràmit administratiu, s'hi arriba després d'una anàlisi clínica de fins a 97 requisits i 261 indicadors concrets que valoren el grau de maduresa de la destinació. El compliment d'aquests paràmetres exigeix superar la barrera del 80%, garantint així que Barcelona compta amb una infraestructura tecnològica d'avantguarda que vetlla pel desenvolupament sostenible, l'accessibilitat universal i la interacció orgànica entre el visitant i l'entorn.

Darrere d'aquesta transformació global hi ha una maquinària, on el rol de la Diputació de Barcelona és absolutament clau. Com a membre promotor de la Xarxa DTI, la institució supramunicipal ha des-

plegat una metodologia pròpia per accelerar la transformació cultural, tecnològica i digital dels ens locals. L'objectiu és preparar els municipis i les comarques per fer front a desafiaments majúsculs que ja no poden esperar, com l'emergència climàtica i la gestió de fluxos. Però, un cop superada la teoria dels despatxos i les auditories per aconseguir certificacions, com es tradueix tot això a la realitat del carrer i a la gestió diària de les empreses turístiques? La resposta rau en la intersecció exacta entre el turisme tradicional i un ecosistema innovador on les dades s'han convertit en el nou petroli.

LES DADES COM A MOTOR DE CANVI

En l'epicentre d'aquesta revolució tecnològica hi trobem el Tech Tourism Cluster, una entitat que actua com a pont indispensable entre el món tecnològic i la indústria del viatge a Catalunya. Xavier

Sergio Lahoz Dorante

Garcia, Cluster Manager, detalla que representen tota la cadena de valor de la tecnologia i el turisme. Malgrat ser un clúster jove, en només quatre anys de vida ja apleguen 145 socis. El seu objectiu no és la simple rendibilitat a qualsevol preu, sinó fer més competitives les empreses mitjançant cinc grans eixos: la innovació, la internacionalització, el talent, el valor compartit i l'estratègia empresarial.

"Nosaltres no anem a maximitzar beneficis, sinó que som proveïdors tecnològics d'agències, aerolínies i hotels. El que intentem és optimitzar l'operativa i els processos dels nostres clients i fer-los més

“El que intentem és optimitzar l'operativa i els processos dels nostres clients i fer-los més eficients”

en la mitigació d'un dels grans problemes de Barcelona, la congestió de l'espai públic. A través de projectes d'innovació col laboratius amb administracions públiques com l'Ajuntament, s'han proposat eines per monitorar i controlar els fluxos de visitants. Per exemple, mitjançant la creació de plataformes de gestió de guies turístics, es pot detectar la concentració de grups al centre. "Si som capaços de veure que hi ha vuit tours passant per uns carrers concrets, podem enviar avisos i fer que la circulació sigui d'una manera més orgànica, separada i estructurada", afegeix Garcia.

La innovació tecnològica també serveix per incentivar la sostenibilitat a través de la gamificació. Un dels casos d'ús més il lustratius impulsats pel clúster va ser un projecte basat en tec-

eficients", argumenta Garcia. La clau d'aquesta eficiència s'amaga en l'anàlisi de dades i les metodologies d'intel ligència artificial. Disposar d'informació ordenada permet a la destinació entendre de manera precisa qui arriba, per què viatja, què fa i per on es mou, facilitant una presa de decisions molt més acurada.

Aquesta capacitat analítica té aplicacions directes

nologia blockchain desenvolupat amb un centre comercial a Viladecans. El sistema captava les dades del visitant i , si aquest optava per desplaçar-se utilitzant el transport públic (bus o tren) en lloc del vehicle privat, rebia una notificació automàtica amb un descompte directe segons la distància recorreguda. Són dinàmiques que demostren que implicar a tots els agents és vital per descentralitzar el turisme i buidar, una mica, el centre de la ciutat.

Xavier Garcia, Tech Tourism Cluster

L'HOTEL DEL FUTUR, PROFESSIONALITZACIÓ I EL CONCEPTE 'LIFESTYLE'

Si la macrogestió de la destinació i l'espai públic passa per la tecnologia, de portes endins, el sector hoteler viu la seva pròpia revolució. Francesc González, CEO de The Net Revenue, lidera una consultora barcelonina especialitzada

“El que intentem és optimitzar l'operativa i els processos dels nostres clients i fer-los més eficients”

Francesc

en Revenue Management (gestió d’ingressos i optimització de recursos hotelers) que, des de la seva creació l'any 2017, ha estès els seus tentacles a més de 160 projectes arreu del món. El seu diagnòstic és clar: la democratització de les eines de Big Data ha canviat per complet les regles del joc hoteler.

"Les dades sempre hi han estat, però abans no teníem eines per treballar-les o creuar-les. Ara podem analitzar fins i tot la intenció de vols per aeroport d'origen", subratlla González. Això vol dir que si les freqüències aèries des de Milà passen de cinc a deu per setmana, un hotel a Barcelona pot preveure aquest pic de demanda del mercat italià i ajustar ràpidament la seva operativa, la seva estratègia comercial i els seus preus per estar preparat al cent per cent. La intervenció i auditoria d'experts

com González permet als establiments independents professionalitzar-se, augmentant la seva facturació entre un 10% i un 15% només en el primer any.

Aquest control logístic respon, paral lelament, a un canvi radical en el paradigma del viatger. Segons González, el turista ja no busca un simple llit per dormir. L'exigència actual es tradueix en "el millor matalàs, la millor dutxa, el millor wifi i la millor tele". La connectivitat s'ha erigit en la reina indiscutible de l'experiència hotelera, amb famílies que viatgen amb fins a set dispositius electrònics simultanis, cobrar un extra per la connexió a internet ha passat a ser vist com una pràctica inacceptable. "El wifi és com l'aigua, el llum o el gas, és un servei bàsic", afirma Francesc.

Més enllà de l'aspecte purament digital, s'imposa el model d'hotel lifestyle. El gran repte dels establiments és retenir el client oferint-li una immersió local genuïna perquè no vulgui marxar de l'edifici. Models com el de certs hotels de

González, The Net Revenue

Barcelona on l'epicentre no és una simple recepció sinó un bar de referència, un restaurant d'autor i un coworking obert a la ciutadania, aconsegueixen difuminar la línia entre el visitant i el barceloní, creant una autèntica interacció social i rebaixant la sensació de "bombolla turística".

EL TURISTA COM A RESIDENT I LA LLUITA PER LA CONVIVÈNCIA

Aquesta voluntat d'integració connecta directament amb una reflexió profunda que comparteix Xavier Garcia sobre com està canviant l'usuari: cal replantejar el concepte mateix de turista. "L'evolució del viatger és total; abans anava a fer el check al Coliseu o a la Fontana de Trevi, però ara vol veure el típic i, a més a més, conèixer el que fa el local, entendre per què va a aquell restaurant concret o al bar x". Això obliga els gestors a fer un salt mental i començar a tractar el visitant gairebé com un ciutadà. "Potser hem de començar a entendre el viatger com un resident d'uns pocs dies. Hem de planificar la ciutat per als residents, i si vens de fora, has d'intentar conviure com ho faria un ciutadà més", argumenta el representant del Tech Tourism Cluster. Aconseguir aquesta convivència no està exempt de greus friccions, especialment al centre de Barcelona. Francesc González reconeix que el sector privat dona resposta a una forta demanda, però demana un paper actiu i eficient de les administracions públiques per assolir un equilibri real que no ofegui els veïns. Una de les grans reivindicacions del sector hoteler recau en l'ús de la taxa turística, una eina que no para de créixer. Segons González, aquesta recaptació hauria d'invertir-se de forma visible en la millora directa de serveis ciutadans, com el transport públic. "Si inverteixes la taxa en augmentar la freqüència de l'autobús i el metro, el barceloní no notarà que hi ha tants turistes perquè viatjarà còmode",

“ La connectivitat s'ha erigit en la reina indiscutible de l'experiència hotelera, amb famílies que viatgen amb fins a set dispositius electrònics simultanis”

reflexiona, posant en contrast les freqüències de metròpolis com Londres de “cada minut i mig”. Per la seva banda, l'esforç privat en matèria de sostenibilitat sovint transcendeix la normativa bàsica. González relata com la recent crisi per la sequera va impulsar alguns hotels a adoptar mesures educatives i creatives. Un exemple clar va ser la instal lació de rellotges de sorra a les dutxes per incentivar, mitjançant el joc, banys de màxim dos minuts i mig, aconseguint reduccions dràstiques en el consum d'aigua.

REPTES LABORALS I EL

POSICIONAMENT GLOBAL

La integració tecnològica altera, evidentment, el mercat laboral del sector turístic, que actualment sosté bona part del teixit productiu. Si bé l'automatització i eines com la intel ligència artificial susciten incertesa, des del clúster es mostren serens. Xavier Garcia assegura que, tractant-se d'una indústria de serveis on l'empatia de la persona és l'eix central, els llocs de treball no corren perill d'extinció imminent, tot i que patiran una transformació radical i ràpida. Aquesta revolució ja és palpable en la irrupció de figures laborals com el Data Manager, un perfil indispensable avui en dia per canalitzar l'allau d'informació

que genera cada reserva. Mirant cap a l'horitzó, Barcelona gaudeix d'una situació de gran privilegi. La ciutat ha superat el vell fantasma de l'estacionalitat: el turisme corporatiu, la qualitat de les infraestructures i l'oferta lifestyle mantenen l'ocupació tant al febrer com a l'agost. No obstant això, la competència internacional és voraç. En l'era del consum ràpid i l'estímul constant, les destinacions es juguen la captació de les noves generacions de viatgers en vídeos verticals de TikTok o reels d'Instagram de tan sols 30 segons.

"Ho estem fent bé", adverteix Francesc González, "però destinacions com Madrid estan creixent molt ràpidament i ens hem de posar les piles". Per al CEO de The Net Revenue, la capital catalana reuneix tots els ingredients històrics, arquitectònics i sociològics per mantenir el seu lideratge al costat de París o Nova York, però falta determinació comunicativa.

Així doncs, el futur del turisme a Barcelona es dibuixa entre la precisió del Big Data, l'esforç compartit cap a la sostenibilitat i la intel ligència d'una destinació DTI plenament consolidada. Un autèntic trencaclosques on el gran objectiu final no és sumar més visitants, sinó harmonitzar el múscul econòmic amb la preservació i la qualitat de vida de la ciutat.

ÀREA METROPOLITANA

BADALONA POSA EN MARXA UN NOU CONTRACTE DE LA BROSSA AMB UNA INVERSIÓ DE 500 MEUR

El nou contracte inclou un sistema de control del servei basat en intel ligència artificial per garantir el compliment de les condicions per part de l’empresa adjudicatària

L’Ajuntament de Badalona posarà en marxa al maig un nou contracte de neteja i recollida de residus valorat en 500 milions d’euros per als pròxims dotze anys.

L’alcalde, Xavier Garcia Albiol, ha definit

el projecte com una “revolució” després de cinc anys de pròrrogues, però ha advertit que cal implicació ciutadana per garantir-ne l’èxit. El contracte preveu un fort increment de recursos: la plantilla passarà de 416 a 565 treballadors, es renovaran tots els contenidors i la flota creixerà fins a 146 vehicles. Això permetrà augmentar un 30% la freqüència de neteja i reforçar serveis en caps de setmana i polígons.

També s’incorporen nous serveis, com la recollida de voluminosos a domicili, una app ciutadana i quatre noves deixalleries, fins a sis en total. El sistema inclourà control amb intel ligència artificial per garantir el compliment del servei, amb sancions en cas d’incompliments.

SANT JOAN DESPÍ ACOLLIRÀ EL 7È CONGRÉS DE LES DONES DEL BAIX LLOBREGAT

Se celebrarà els dies 23 i 24 d’octubre

Sant Joan Despí acollirà els dies 23 i 24 d’octubre de 2026 el 7è Congrés de les Dones del Baix Llobregat , una cita que vol reafirmar el compromís feminista de la comarca i impulsar noves mesures per combatre les desigualtats. La presentació es va fer el 3 de març a la seu del Consell Comarcal amb la participació de representants institucionals del territori.

Sota el lema ‘Ara més que mai’, el congrés posa el focus en la necessitat d’enfortir les polítiques feministes en un context marcat per desigualtats persistents i l’au-

ge de discursos reaccionaris. L’alcaldessa de Sant Joan Despí, Belén García, ha explicat que el congrés “tractarà sobre tots els àmbits que tenen relació amb els drets de les dones” i ha remarcat la voluntat d’“avançar cap a una comarca encara més feminista”.La iniciativa es desplegarà durant els mesos previs amb diverses activitats precongressuals i culminarà amb les dues jornades centrals a l’octubre. Entre aquestes accions destaca una xerrada sobre edatisme prevista el 9 de març al Centre Dones Despí, a càrrec de la gerontòloga feminista Anna Freixas Farré.

LES OBRES DE REMODELACIÓ

INTEGRAL DEL TEATRE ATENEU DE SANT JUST ES REPRENEN AQUEST ABRIL

Es tracta d’un projecte estratègic per reforçar la xarxa d’equipaments culturals del municipi

Després d’una temporada d’aturada per la necessitat d’introduir millores tècniques i adaptar el projecte inicial, l’Ajuntament de Sant Just Desvern reprendrà aquest abril les obres de remodelació integral de la sala gran de l’Ateneu amb l’objectiu de completar la transformació d’aquest equipament cultural de referència.

El Teatre Ateneu és un projecte estratègic per reforçar la xarxa d’equipaments culturals del municipi i posar aquest espai al servei de la ciutadania amb totes les garanties tècniques i de seguretat.

Durant l’execució de les obres es van incorporar aportacions d’entitats, sobretot l’Ateneu, i col lectius del municipi, així com ajustos tècnics derivats de la detecció de diverses deficiències en el projecte inicial. Aquesta situació va fer necessari redactar un projecte modificat que incorporés noves millores tècniques i que ara s’ha adjudicat.

L’Ajuntament ha sol licitat una subvenció del Programa únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC) 2025-2029 amb l’objectiu de completar la remodelació integral del Teatre Ateneu i garantir que l’equipament pugui funcionar amb totes les garanties com a espai cultural de referència per al municipi. Així mateix, la Diputació de Barcelona també finançarà, amb més d’1 milió d’euros aquest projecte.

L’APOSTA DE MONTCADA I REIXAC PER L’HABITATGE PÚBLIC ES

CONSOLIDA AMB EL LLIURAMENT DE CLAUS DELS HPO EN RÈGIM DE LLOGUER DEL CARRER ALT DE

SANT PERE

Les claus de la primera promoció d’HPO -també de lloguer- del número 87 es van entregar a mitjans de desembre

Les persones adjudicatàries dels Habitatges de Protecció Oficial (HPO) de lloguer del carrer Alt de Sant Pere, 110-112 , han rebut aquest dissabte les claus en un acte institucional organitzat per l’Ajuntament de Montcada i Reixac. L’edifici disposa de 32 habitatges —quatre adaptats—, 36 places d’aparcament i 15 trasters.Aquest projecte forma part d’una actuació conjunta amb una segona promoció situada al número 87 del mateix carrer, amb 40 pisos addicionals. La iniciativa ha estat possible gràcies a la col laboració entre el consistori, la Generalitat, l’empresa CORP i l’Institut Català de Finances. El sorteig dels habitatges es va fer el juliol de 2025.

La regidora d’Habitatge, Anabel Moreno, ha assegurat que “continuarem treballant perquè garantir l’accés a l’habitatge no sigui un fet puntual”. Per la seva banda, la secretària d’Habitatge, Lídia Guillén, ha agraït la implicació municipal per facilitar l’accés a un lloguer assequible. Mentre que l’alcalde, Bartolo Egea, ha destacat que “avui no només lliurem un edifici, lliurem oportunitats”, i ha remarcat la voluntat de continuar impulsant noves promocions d’habitatge.

ÀREA METROPOLITANA

L’AMB PRESSIONA LA GENERALITAT PEL TRASPÀS DE LES LÍNIES DE BUS INTERURBANES DE L'ÀREA

METROPOLITANA

L'ens reclama mesures immediates per evitar la saturació d'algunes línies on “cada dia es queda gent a les parades” per falta de capacitat

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha reclamat a la Generalitat que acceleri el traspàs de les línies de bus interurbà , especialment d’algunes de molt utilitzades com l’e3 , que connecta Barcelona amb Cerdanyola i la UAB. El vicepresident de Mobilitat de l’AMB, Carlos Cordón, ha advertit que “cada dia es queda gent a les parades” per falta de capacitat i ha instat el Govern a assumir les seves competències.

Segons l’AMB, el problema afecta línies com l a B7 o l’e3 , entre les més concorregudes, i les millores recents no han estat suficients per absorbir la demanda. A més, les incidèn-

cies a Rodalies han empès més usuaris cap al bus, incrementant la saturació. L’organisme metropolità recorda que hauria d’assumir la gestió de totes les línies abans del 2028 , però reclama mesures urgents per evitar el col lapse. Paral lelament, Cerdanyola del Vallès estrena un nou servei urbà amb cinc línies i deu vehicles, ampliant cobertura i apostant per flota híbrida i elèctrica.

MARIA CUCURULL S'ESTRENA EN LA NOVEL·LA AMB UN THRILLER DE CORRUPCIÓ POLÍTICA

Tot esclata quan un periodista de la radiotelevisió andorrana rep una misteriosa carpeta negra plena d’informació comprometedora del Govern

La filòloga vallenca, Maria Cucurull, s’endinsa per primera vegada en el món de la novel la amb el seu nou llibre Coca masegada. Emmarcada dins del gènere de thriller de corrupció política, l’obra té com a protagonista en Pere Capdevilla, un periodista de la televisió andorrana que rep una misteriosa carpeta negra. La informació de l'interior compromet el Govern del Principat amb proves de contractes irregulars i favors que enfanguen de ple l’executiu del país.

Entre els noms que apareixen al dossier, hi figura el de Núria Solm, secretària d’Estat i aspirant a cap de Govern. Mentre el Pere dubta sobre com tractar tota aquella informació, la Claudia, maquilladora d’ATV, emmagatzema secrets de tots els polítics que seuen a la seva butaca.

Coca masegada és un thriller polític sobre ambició, poder i traïció, amb una dosi d’amor, en un país petit on la veritat pot ser més perillosa que la mentida.

Comencen les obres per instal·lar rampes mecàniques al carrer de la Poesia

Una inversió de més de 7 milions d’euros millorarà la mobilitat i transformarà l’entorn urbà del barri de Montbau. Els treballs tindran una durada prevista de 18 mesos i suposen un pas més cap a un barri més accessible i sostenible

Lourdes Tasies Cano

Les obres per instal lar rampes mecàniques al carrer de la Poesia, al barri de Montbau, han començat amb l’objectiu de facilitar la mobilitat de les persones i transformar tot l’entorn urbà de la zona. Aquesta intervenció, amb un pressupost superior als 7 milions d’euros, està dirigida especialment a les persones amb mobilitat reduïda, les famílies amb nens i els veïns de més edat, que fins ara trobaven difícil pujar el carrer a causa del pendent sostingut del 10%.

Les rampes mecàniques s’instal laran al costat Besòs del carrer de la Poesia, que s’estén des del passeig de la Vall d’Hebron fins al carrer de Vayreda. El projecte inclou sis trams diferenciats, d’un metre d’amplada cadascun i amb una longitud total de 200 metres aproximadament. Les rampes funcionaran només de pujada, permetent un accés còmode i segur cap als habitatges i serveis de la zona, i contribuint a una mobilitat més sostenible i accessible.

Aquesta intervenció forma part d’un pla més ampli de millora de la mobilitat al districte, que inclou l’adaptació de carrers amb fort pendent i la creació de connexions

més segures per a vianants. L’objectiu és reduir les barreres arquitectòniques i garantir que tota la ciutadania pugui desplaçar-se amb autonomia i seguretat.

RENOVACIÓ INTEGRAL DE L’ENTORN URBÀ

A més de la instal lació de les rampes, es preveu una renovació integral del carrer de la Poesia, tant al costat Besòs com al costat Llobregat. Els treballs inclouran l’ampliació i reparació de les voreres, la renovació de l’enllumenat públic i la millora de la xarxa de clavegueram. Aquestes actuacions no només faciliten la mobilitat, sinó que també contribueixen a fer el carrer més agradable i segur per a vianants i ciclistes.

Pel que fa a la circulació, la intervenció contempla la reordenació dels carrils. En el tram comprès entre els carrers de l’Harmonia i de Vayreda, s’eliminarà la circulació en sentit pujada per adequar l’amplada del sentit de baixada a les necessitats del transport públic i dels serveis d’emergència. Aquesta mesura permetrà millorar la seguretat i garantir un flux més estable dels vehicles que transiten per la zona.

L’Ajuntament ha garantit que, tot i les modificacions, l’estacionament

es mantindrà al màxim possible. Es preveu conservar 64 places per a vehicles i 10 per a motocicletes, de manera que els residents i visitants no es vegin afectats de manera significativa.

VEGETACIÓ I SOSTENIBILITAT

Un altre aspecte destacat de l’actuació és la millora de la vegetació i la integració amb l’entorn natural. Està previst plantar quatre nous arbres i dur a terme tasques de manteniment dels arbres existents, amb l’objectiu de generar més zones d’ombra i espais de descans. Aquesta intervenció respon a la voluntat de l’Ajuntament de promoure una ciutat més verda i confortable.

L’Ajuntament

ha garantit que, tot i les modificacions, l’estacionament es mantindrà al màxim possible

La intervenció s’ha planificat tenint en compte criteris de sostenibilitat i respecte pel medi ambient. La combinació d’energia solar, arbrat mantingut i cobertura integrada busca minimitzar l’impacte ambiental i, alhora, crear un espai

públic més agradable i funcional.

EL RESULTAT D’UN GRAN CONTEXT HISTÒRIC I URBANÍSTIC DEL CARRER

El carrer de la Poesia forma part d’una zona amb fort pendent, característic del barri de Montbau. Aquest barri ha estat tradicionalment un barri residencial amb una combinació d’habitatges socials i blocs d’edificis de mitjana alçada. La topografia del carrer ha fet que la mobilitat hagi estat una de les principals dificultats per als veïns durant dècades, especialment per a persones grans o amb mobilitat reduïda.

La iniciativa de les rampes mecàniques s’emmarca en una estratègia més àmplia de l’Ajuntament de Barcelona per millorar l’accessibilitat en barris amb fort pendent. Aquestes intervencions busquen reduir les barreres arquitectòniques i garantir que tota la ciutadania pugui desplaçar-se amb autonomia i seguretat.

ELS VEÏNS I LES VEÏNES HO TENEN CLAR

Els veïns i veïnes del carrer de la Poesia han rebut amb expectació la notícia de les obres, coincidint en la necessitat de millorar la mobili-

tat i la qualitat de l’espai urbà. “Fa anys que esperàvem una millora com aquesta. Per a la gent gran, les persones amb mobilitat reduïda i les famílies amb nens petits, pujar aquest carrer era molt complicat. Ara serà molt més fàcil i segur”, explica la Marta Puig, resident al carrer de la Poesia des de fa més de vint anys.

Tot i això, alguns veïns mostren certa preocupació pels inconvenients temporals que generaran les obres. Laia Ferrer, que viu a prop del tram on es tallarà la circulació en sentit pujada, comenta: “Entenc que les obres són necessàries, però els primers mesos pot ser complicat amb els desplaçaments i l’aparcament. És important que l’Ajuntament comuniqui bé els itineraris alternatius i les restriccions. A més, la data de previsió de finalització està marcada pel tercer trimestre de 2027. Estem parlant de molt de temps.”.

AFECTACIONS AL TRÀNSIT

Durant els aproximadament 18 mesos que duraran les obres, la circulació de vehicles en sentit muntanya al carrer de la Poesia estarà completament tallada. L’Ajuntament ha indicat que s’han establert itineraris alternatius per

als vehicles i transport públic, amb senyalització específica i informació accessible a través del web municipal. En aquest cas, aquestes restriccions són necessàries per garantir la seguretat dels treballadors i la correcta execució de les obres. També s’han previst mesures per minimitzar l’impacte en els residents, com la conservació del màxim nombre possible de places d’aparcament i la coordinació amb els serveis d’emergència.

IMPACTE ESPERAT I FUTUR DEL BARRI

Amb la finalització de les obres, els veïns podran gaudir d’un carrer més accessible i segur, amb rampes mecàniques que faciliten la pujada, voreres més amples i renovades, il luminació moderna, millor xarxa de clavegueram i zones verdes amb nous arbres i espais d’ombra. Els experts en urbanisme assenyalen que aquestes millores poden tenir un impacte positiu en la qualitat de vida dels residents, en la seguretat viària i en la mobilitat sostenible. També poden fomentar un major ús dels espais públics, com els jardins de Montbau, i augmentar l’atractiu del barri per a nous residents i comerços.

Veolia accelera la resiliència hídrica a Catalunya amb 4 projectes PERTE de digitalització del cicle de l’aigua

Amb 19 milions d’inversió, Veolia impulsa una transformació digital i ambiental que beneficiarà 4 milions de persones a 46 municipis, millorant la resiliència del servei d’aigua i enfortint l’economia local

Redacció

Catalunya ja viu la intensitat dels efectes del canvi climàtic: sequeres recurrents, onades de calor i episodis de pluja extrema. Aquests comporten una pressió intensa sobre els recursos hídrics al territori, i en aquest context, els PERTE de digitalització del cicle de l’aigua —finançats pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic a través dels fons Next Generation de la Unió Europea— es consoliden com una palanca clau per avançar-nos a aquesta realitat i al futur.

VEOLIA LIDERA ELS PERTE DE L’AIGUA A CATALUNYA: 19 M€

D’INVERSIÓ, 4 PROJECTES I

IMPACTE A 46 MUNICIPIS

Veolia lidera a Catalunya aquesta transformació amb el major finan-

çament obtingut dins del sector: 19 milions d’euros d’inversió (i una mobilització de més de 30 milions amb cofinançament) per a quatre projectes que integren digitalització, eficiència operativa i governança basada en dades. Es tracta dels projectes FLOW, d’Aigües Sabadell; l’A-MEDI, a 8 municipis de l’Alt Camp, l’Alt Penedès i el Garraf, de Veolia i Aigües de Sant Pere de Ribes; l’e-READAPTA , a Rubí, i RESSONA , d’Aigües de Barcelona, que al setembre va rebre un reconeixement del MiTERD pel seu caràcter innovador.

En termes de volum i extensió territorial, els PERTE liderats per Veolia a Catalunya arriben a 46 municipis i beneficiaran 4 milions d’habitants, amb un enfocament que combina grans entorns metropolitans, com ara Barcelona, Sa-

badell i Rubí, i municipis amb una forta estacionalitat turística, especialment vulnerables a l’escassetat hídrica, com és el cas de les 8 poblacions on opera A-MEDI: Sitges, Sant Pere de Ribes, Valls, Canyelles, Olivella, Sant Cugat Sesgarrigues, Olesa de Bonesvalls i Castellet i la Gornal. Els PERTE impulsats per Veolia comparteixen tots un propòsit comú: dotar el cicle urbà de l’aigua d’una columna vertebral digital capaç d’anticipar i mitigar riscos, optimitzar recursos i prendre decisions basades en dades en temps real, per preparar el territori per als escenaris extrems que ens porta el canvi climàtic.

RESILIÈNCIA HÍDRICA: MÉS RECURSOS PROPIS I ADAPTACIÓ

A INUNDACIONS

Un dels principals objectius dels

projectes de Veolia és impulsar la resiliència hídrica dels municipis. En aquest sentit, destaquen les actuacions que s’estan portant a terme a Sabadell, Rubí i els 8 municipis d’A-MEDI, que busquen ampliar i diversificar els recursos hídrics propis disponibles, tant pel que fa a l’aigua freàtica com a l’aigua regenerada. En termes globals, Sabadell vol substituir l’equivalent al 20% del seu consum anual d’aigua potable per aigua freàtica (procedent de pous i mines locals) i regenerada. En el cas de RESSONA, per millorar la resiliència hídrica de tot el territori, es duplicarà (d’1,5 hm3/any a 3-5 hm3/any) la quantitat d’aigua que s’injecta a l’aqüífer del Llobregat amb aigua pretractada a la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí.

A-MEDI reforçarà la resiliència hídrica apostant per la gestió eficient de les aigües subterrànies amb la instal· lació d’analitzadors multiparamètrics amb sensors de conductivitat, dispositius capaços de mesurar nivells de pH, terbolesa i altres paràmetres de qualitat en continu als dipòsits de capçalera on es potabilitza l’aigua dels pous. Aquest monitoratge, la sectorització de les xarxes de subministrament, que reduiran les pèrdues en un 6 %, i l’ús de recursos alternatius i aqüífers locals contribuiran a una major independència hídrica i a la reducció

de la sobreexplotació de l’aqüífer Ter-Llobregat.

A Rubí, es procedirà a l’activació de quatre captacions i a la instal lació de sensòrica amb l’objectiu de recuperar recursos de l’aqüífer del Vallès, el que reduirà la dependència de Rubí de recursos externs. Amb e-READAPTA, Rubí també serà més resilient davant episodis de pluges. El projecte inclou la creació d'un pla d'emergència contra inundacions, així com la implantació d'un sistema de monitoratge en continu i de mecanismes de retenció de sòlids en 30 punts de vessament crítics. Aquestes actuacions permetran reduir l'impacte mediambiental dels abocaments.

A més, els projectes PERTE ajudaran a disminuir l’aigua no registrada (ANR, que inclou, entre d’altres, fuites, trencaments en canonades, errors de mesura, fraus, o consums no autoritzats o il legals).

En aquest sentit, els PERTE despleguen un conjunt d’actuacions com la sectorització i control de pressions, la instal lació conjunta de 25.824 dispositius de telemesura, sensors en punts crítics i captacions i plataformes d’analítica amb IA. Una de les eines més potents que RESSONA ha permès posar en marxa són els bessons digitals. Se n’han implementat dos: un en l’àmbit de l’abastament i un altre

BELÉN GARCÍA, Alcaldessa de Sant

Joan Despí

L’aposta d’Aigües de Barcelona ens ajudarà en la feina que estem fent per adaptar la nostra ciutat a l’emergència climàtica per preservar un recurs tan bàsic com és l’aigua en un territori com el nostre, amb sequeres i onades de calor recurrents. A Sant Joan Despí ja estem aplicant mesures per a l’estalvi i la racionalització de l’ús de l’aigua en àmbits com la neteja, el reg o els equipaments municipals. Disposar d’un sistema de control de la xarxa d’abastament i sanejament encara més eficient ens permetrà avançar en l’optimització de l’ús de l’aigua en els serveis municipals, així com oferir un servei de més qualitat i seguretat a la nostra ciutadania.

en l’àmbit del sanejament. El bessó digital d’abastament és una rèplica del 100% de la xarxa de transport i distribució d’aigua (més de 4.700 km), que integra dades en temps real i permet simular escenaris operatius, avaluar impactes d’incidències i explorar estratègies alternatives de gestió abans d’aplicar-les al sistema real. D’altra banda, el bessó digital de sanejament, gràcies a la instal lació d’aproximadament 300 sensors, permet anticipar com-

XAVIER GARCÍA

ALBIOL, Alcalde de Badalona

La digitalització del cicle de l’aigua és una bona notícia per al dia a dia dels veïns i veïnes de tota l’àrea metropolitana i, per tant, també de Badalona. Poder utilitzar la tecnologia per controlar millor les canonades, detectar fuites abans que es converteixin en grans avaries i reduir pèrdues d’aigua suposa un pas endavant important en la protecció d’un recurs essencial. L’impuls de la transformació digital en el marc del projecte RESSONA suposa, doncs, un servei més eficient i amb menys incidències que afectin els veïns. A més, l’optimització energètica contribueix a un ús més responsable dels recursos públics. Això és tecnologia al servei de les persones i és el que hem de buscar entre tots.

portaments hidràulics en episodis de pluges intenses i dissenyar les millors estratègies operatives per fer-hi front.

DIGITALITZACIÓ PER A LA DESCARBONITZACIÓ: MENYS EMISSIONS I MÉS AUTOCONSUM

La digitalització també és una palanca de descarbonització del servei. Operar amb dades actualitzades permet reduir consums

elèctrics, optimitzar bombaments i processos i integrar solucions d’energia renovable. En el cas de RESSONA, l’objectiu és reduir un 5% la petjada hídrica, un 8% les emissions de gasos d’efecte hivernacle i un 9,5% el consum d’energia del servei metropolità. A Sabadell, on pràcticament totes les instal lacions ja disposen de cobertes solars fotovoltaiques per a l’autoconsum energètic, el PERTE possibilitarà la instal lació de la darrera coberta solar pendent, en aquest cas al dipòsit de Can Llong, una nova instal lació que estalviarà un 26% del consum energètic de l’activitat de l’abastament d’aigua. A Rubí es millorarà l’eficiència energètica del servei un 5% (amb un estalvi de consum elèctric de 25.776 kWh/ any), principalment a través de la reducció del consum lligat a la producció i el transport de l’aigua. També es redueix de manera significativa el consum energètic amb el PERTE A-MEDI, concretament en 967.339 kWh l’any (un 23% del consum energètic del servei), equivalent al consum energètic de 290 llars.

TRANSPARÈNCIA I IMPACTE

ECONÒMIC DELS 4 PERTE

VEOLIA A CATALUNYA

Un altre aspecte prioritari dels PERTE de digitalització del cicle de l’aigua i del Ministeri per a la Transició Ecològica és avançar en termes de transparència en l’àmbit dels serveis d’aigua. Tots els projectes de Veolia contemplen el desenvolupament de noves plataformes d’accés a la informació per a l’administració, noves vies de comunicació amb els veïns i veïnes i, fins i tot, la creació d’un nou Observatori de Salut Ambiental i Comunitària, obert a tothom, en aquest cas a Sabadell.

A Catalunya, l’execució dels PERTE liderats per Veolia mobilitza inversió al territori i contribueix a dinamitzar l’economia local. El desplegament dels projectes està generant al voltant de 250 llocs

de treball entre perfils tècnics, digitals, operaris i de manteniment, i impulsa la contractació de proveïdors del territori, amb una mitjana del 78,5 % de proveïdors locals.

ANA HERRERA, Alcaldessa de Sant Pere

de Ribes

Abans del mes de juny culminarem la instal lació de prop de 10.000 nous dispositius de telemesura, assolint el 90% de cobertura al municipi. Això suposa posar la tecnologia al servei de les persones, és a dir, que la ciutadania podrà conèixer millor el seu consum, configurar alertes i detectar possibles fuites amb més rapidesa. A més, el projecte incorpora mesures d’adaptació al canvi climàtic, com la implementació d’un sistema d’alerta primerenca davant episodis de pluges intenses, així com l’elaboració d’un estudi sobre les necessitats municipals d’aigua regenerada. Planificar avui és la millor manera d’assegurar el futur. Representa, així doncs, una oportunitat estratègica per a Sant Pere de Ribes perquè ens permet modernitzar infraestructures, millorar el servei i reforçar el nostre compromís amb la sostenibilitat i la bona governança de l’aigua.

Medicina esportiva Medicina estètica

Salud,rendiment i bellesa en un sol espai

Preparació Física

Fisioteràpia Avançada

Readaptació

Estètica Avançada

Tractaments Facials i Corporals

(+34) 633 90 20 05

info@lubenbynuriabenito.es

lubenbynuriabenito.es

@lubenbynuriabenito

(+34) 682 864 836

info@mediesport.com

mediesport.es mediesportclinic.com

Núria Benito

Carrer de Sant Pere, 10, 08930, St. Adrià de Besòs, BCN