Exemplar propietat d'aquest establiment
REVISTA
#73 novembre | desembre
î 671 373 820 e @revistalaciutat G revistalaciutat
CAMP DE TARRAGONA
Projectant el futur del Camp de Tarragona TARRAGONA
REUS
VALLS
SALOU
VILA-SECA
Què fem amb els pisos turístics?
Pressupostos municipals
Arriben els calçots
Més inversió pel 2027
Fotografia al Castell
41° 04′ 0″ N 1° 12′ 0″ E
porttarragona.cat #73
2
Ref. 8109
4
2
Precio: 260.000€
PISO EN TARRAGONA Piso reformado próximo a la URV con 4 habitaciones y 2 baños con plato de ducha. Comedor con cocina americana. Ventanas de aluminio con persianas eléctricas. Calefacción por conductos.
Ref. 8117
3
2
Precio: 398.000€
PISO EN LAS PALMAS DE GRAN CANARIA Piso amplio próximo a la Playa de Las Canteras. 3 habitaciones y 2 baños con platos de ducha. Cocina con galería. Ascensor. Parquing y Trastero.
Ref. 8022
2
1
Precio: 155.000€
PISO EN TARRAGONA Piso de segunda mano próximo al Corte Inglés. Dispone de 2 dormitorios amplios y un baño con plato de ducha. Comedor luminoso con salida a balcón. Cocina independiente con galería. Ascensor.
Ref. 8118
2
Precio: 253.000€/1.150€/mes
LOCAL EN CONSTANTÍ Local de 220 m2 con dos salidas a la calle. Altillo con despacho, 2 wc, A/a con bomba f/c. Suelo gres. Persiana 3 eléctrica.
Ref. 7283
4
1
Precio: 195.000€
PISO EN TARRAGONA Piso de segunda mano próximo al Corte Inglés. Dispone de 4 dormitorios amplio y un baño reformado con plato de ducha. Terraza. Cocina con galería. Ascensor.
Ref. 7947
-
2
Precio: 165.000€
LOCAL/OFICINA EN TARRAGONA Local comercial Ideal para oficina o despacho. Muy buena ubicación, al lado del Corte Inglés. 170m2 dispone de varias sa#73 las, 2 baños y adaptado para minusválidos, salida a balcón. Armarios empotrados.
Índex #73 TARRAGONA
58 Teatre Fortuny
06 I Fòrum Camp TGN 61
12
Breus Tarragona
14
Entrevistes I Fòrum
HISTÒRIA GRANA
20 Eleccions generals
CAMBRILS
22 Units al Senat
92 Aigua regenerada
24 Postals del temps
94 Breus Cambrils
26 Bon setembre al Port 30 Pisos turístics
VALLS
34 Robot quirúrgic
98 Tornen els calçots
36 Illa a la Muntanyeta
100 Breus Valls
38 Concurs fotogràfic 42 Joan Oriol
SALOU
44 Breus Tarragonès
102 Inversions Salou 106 Breus Salou
REUS 46 Pressupostos Reus
VILA-SECA
50 Breus Reus
110 Fotografia al Castell
52 La Ganxeta
112 Breus Vila-seca
56 Habitatge protegit
Consulta les edicions anteriors escanejant aquest codi QR.
MÉS DE 5.000 EXEMPLARS REPARTITS PEL TERRITORI On ens pots trobar?
· Edita: Catonline S.L.
Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs, Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis, Oficines i Clients.
www.laciutatcomunicacio.com
#73
4
· NIF: B-55620173 · Impressió: Indugraf Offset · Dipòsit legal: T-141-2017 · Distribució: CORREOS
revistalaciutat
ELS NOVEMBRES DE L’IMET Participa-hi, aprèn, gaudeix! Un mes ple d’activitats per celebrar que som Ciutat Educadora i Ciutat Amiga de la Infància.
imet.tarragona.cat
Tarragona 2026
5
#73
El I Fòrum Camp de Tarragona
reivindica el potencial econòmic i social del territori Energia, indústria, infraestructures, talent i cooperació territorial van centrar el debat de la primera edició del fòrum Adrià Torres La Sala Cartago del Centre de Convencions de PortAventura World va acollir la primera edició del Fòrum Camp de Tarragona, una iniciativa organitzada per LA CIUTAT amb l’objectiu de generar un espai de reflexió i debat sobre el present i el futur del territori. La trobada va reunir representants institucionals, empresarials i acadèmics per abordar alguns dels principals reptes del Camp de Tarragona, amb especial atenció a la col·laboració entre administracions i empreses, la indústria, l’energia, les infraestructures, el talent i la creació d’ocupació de qualitat.
#73
El director general de PortAventura World, Fernando Aldecoa, va obrir l’acte destacant la importància d’impulsar iniciatives que contribuïssin al desenvolupament del territori. Aldecoa va posar l’accent en la capacitat del Camp de Tarragona per generar talent i ocupació, especialment en sectors com el turístic, i va defensar que els reptes de futur requerien una aposta compartida i sostinguda en el temps. JOSEP PALLARÈS VA REIVINDICAR EL PAPER TRANSFORMADOR DE LA URV El rector de la Universitat Rovira i Virgili, Josep Pallarès, va reivin-
6
Pallarès va destacar la capacitat de la universitat per formar professionals, afavorir la mobilitat social i retenir talent al territori. També va posar en valor la inserció laboral dels titulats universitaris i el retorn econòmic i social de la inversió pública en educació superior. El rector va defensar, a més, el model territorial de la URV i la seva presència en diferents municipis com una eina per acostar el coneixement, la recerca i les oportunitats de formació a la ciutadania. EL CAMP DE TARRAGONA, CLAU PER A LA TRANSICIÓ ENERGÈTICA La directora general d’Energia de la Generalitat de Catalunya, Marta Morera, va situar el Camp de Tarragona ————————— com un territoLa directora general ri estratègic en d’Energia de la Generael futur enerlitat de Catalunya, Marta gètic del país. Morera, va situar el Camp Durant la seva de Tarragona com un intervenció, va territori estratègic en el defensar la nefutur energètic del país cessitat d’acce————————— dicar la conlerar la transició tribució de la cap a les enerinstitució acadèmica al progrés gies renovables i de reforçar la econòmic i social del Camp de Tar- xarxa elèctrica per garantir el creiragona i les Terres de l’Ebre. xement industrial i econòmic.
7
Morera va recordar que la província de Tarragona concentrava una part molt important de la generació elèctrica de Catalunya, en bona part gràcies a les centrals nuclears. Tot i això, va advertir dels retards que acumulava Catalunya en el desplegament de les energies renovables. Un dels principals reptes, segons va explicar, era la capacitat de la xarxa elèctrica per absorbir les noves necessitats. En aquell moment, hi havia empreses que trobaven dificultats per obtenir la potència necessària per desenvolupar els seus projectes. Per aquest motiu, va destacar el treball del Govern per impulsar la que va qualificar com la inversió en xarxa elèctrica més important de la història de Catalunya. EL PORT DE TARRAGONA, MOTOR LOGÍSTIC, INDUSTRIAL I ENERGÈTIC El cap de l’Àrea d’Explotació del Port de Tarragona, Carles Segura, va posar en valor el pes de l’activitat portuària en l’economia del territori i va presentar alguns dels projectes estratègics que havien de marcar el futur de la infraestructura. Segura va recordar que més de 10.000 persones treballaven directament o indirectament vinculades a l’activitat portuària. També va assenyalar que diàriament circulaven més de 2.000 camions per les instal·lacions i que el recinte disposava de 46 quilòmetres de vies ferroviàries gestionades per la mateixa autoritat portuària. Entre els projectes més destacats, va situar l’aliança entre COSCO Shipping i PTP Group, que preveia una inversió pròxima als 117 milions d’euros al Port de Tarragona i la creació de 182 llocs de treball qualificats, segons les dades exposades durant la seva intervenció. També va destacar el desenvolupament de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), concebuda
#73
de Tarragona, que va finalitzar amb un sopar còctel al Centre de Convencions de PortAventura World.
#73
com un espai per atraure noves activitats econòmiques, especialment en sectors emergents com el vehicle elèctric. La descarbonització de l’activitat marítima era una altra de les prioritats. En aquest àmbit, Segura va fer referència al projecte d’electrificació dels molls, que havia de permetre subministrar electricitat als vaixells mentre estiguessin atracats i reduir les emissions associades al funcionament dels seus motors.
com la mobilitat, l’habitatge i el desenvolupament econòmic. En la mateixa línia, Guaita va destacar la importància del treball coordinat entre municipis i d’aprofitar les fortaleses de cada ciutat per impulsar el conjunt del territori. Xavier Roca va posar el focus en la necessitat d’adaptar el teixit industrial als nous reptes econòmics i afavorir la innovació, mentre que Fran Morancho va reivindicar el paper de la Diputació en el suport als ajuntaments i en la coordinació d’actuacions que beneficiessin la COOPERACIÓ, INDÚSTRIA ciutadania. I INFRAESTRUCTURES PER Per la seva banda, Maria Mas AFRONTAR ELS REPTES DEL va advertir de les dificultats que TERRITORI afrontava la indústria química La taula rodona va reunir l’alcal- pels elevats costos energètics, la de de Tarragona, Rubén Viñuales; burocràcia i les exigències de desl’alcaldessa de carbonització. ————————— Reus, Sandra També va deL’aliança entre COSCO Guaita; el direcfensar el recoShipping i PTP Group, tor general d’Inque preveia una inversió neixement del dústria de la Gepolígon petropròxima als 117 milions neralitat, Xavier químic de Tard’euros al Port de Roca; el viceragona com a Tarragona president tercer infraestructu————————— de la Diputació ra estratègica de Tarragona, Fran Morancho, i la europea per facilitar noves inversidirectora gerent de l’AEQT, Maria ons i garantir la competitivitat del Mas. sector. Tots van coincidir en la necessitat de reforçar la col·laboració en- EL MINISTERI VA REIVINDICAR tre administracions i empreses. LA CAPACITAT INDUSTRIAL Viñuales va defensar avançar en DEL CAMP DE TARRAGONA la construcció de l’àrea metroA la part final del fòrum va inpolitana del Camp de Tarragona tervenir la comissionada especial per afrontar conjuntament reptes del Ministeri d’Indústria i Turisme,
8
ASSESSORIA IMPERIAL TARRACO
La teva immobiliària de Tarragona
ESTÀS PENSANT A VENDRE LA TEVA PROPIETAT? Som la immobiliària que millor coneix el barri A Tecnocasa Tarragona t’acompanyem a cada pas de la venda del teu immoble. Confia en nosaltres per a gestionar el procés de forma eficient i sense complicacions. Deixa-ho a les nostres mans i oblida’t dels problemes.
Avinguda Roma, 14, local 1 c/ Cristofor Colom 24, local 2 TARRAGONA
v 877 210 190 v 977 949 166 baad9@tecnocasa.es www.tecnocasa.es
9
CONFIA EN EL
#73
Núria Aymerich, que va defensar el diàleg i el treball conjunt entre administracions per afrontar els reptes del territori. Aymerich va reivindicar la singularitat del Camp de Tarragona, que combinava una potent indústria petroquímica, grans infraestructures logístiques, activitat turística i un important ecosistema de petites i mitjanes empreses. La representant ministerial va insistir especialment en la importància del teixit empresarial que treballava al voltant de les grans companyies. Després d’haver visitat més de 350 empreses industrials, va destacar el paper dels proveïdors, les empreses auxiliars i els professionals especialitzats en la generació d’ocupació, innovació i activitat econòmica. Aymerich també va traslladar la voluntat del Ministeri de continuar treballant amb les empreses del Camp de Tarragona i amb la Generalitat per donar resposta als problemes que afectaven l’activitat industrial, especialment les dificultats relacionades amb l’accés a l’energia i la complexitat dels procediments administratius.
sector per generar activitat i atraure visitants. També va posar com a exemple Salou i la seva aposta pel turisme esportiu, un model que havia contribuït a diversificar l’oferta turística del municipi. El periodista Oliver Márquez va ser l’encarregat de conduir aquesta primera edició del Fòrum Camp de Tarragona, que va finalitzar amb un sopar còctel al Centre de Convencions de PortAventura World.
————————— Viñuales va defensar avançar en la construcció de l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona —————————
EL POTENCIAL DEL TURISME ESPORTIU: 13 MILIONS D’EUROS I 55 ESDEVENIMENTS El conseller d’Esports de la Generalitat de Catalunya, Berni Álvarez, va tancar l’acte destacant el potencial del Camp de Tarragona i la necessitat d’aprofitar les oportunitats que oferien sectors com la indústria, el turisme i l’esport. Álvarez va defensar la necessitat d’una visió conjunta del territori i va destacar el paper estratègic de les infraestructures, la universitat i el teixit empresarial. En aquest sentit, va explicar que Tarragona havia acollit 55 esdeveniments esportius durant el 2025, amb un impacte econòmic directe superior als 13 milions d’euros. Segons el conseller, aquestes xifres evidenciaven la capacitat del
#73
10
CLÍNICA DENTAL
Dr. Lucas Octavio Carrasco
Els dentistes de confiança al Tarragonès Implant + corona de Zirconi
890€ Planificació digital i cirurgia guiada inclosos en el preu
Ortodòncia descompte 500€ Ús de làser de diode Càrrega immediata descompte de 1.000€ Tractaments intensius, sedació GRATIS, un raspall elèctric de REGAL i possibilitat de pagar en 3 a 12 mesos amb targeta
Demana cita EL MORELL
CONSTANTÍ
EL MORELL - Q Camí de l’Estació 13, local 3 | v 977 841 554 | n 682 277 558 CONSTANTÍ - Q C/ Francolí, 1, 1er 2a | v 977 522 680 | n 613 684 687 M dr.carrascolucasoctavio@gmail.com
11
#73
TARRAGONA PAS ENDAVANT PEL NOU GIMNÀS DE SANT PERE I SANT PAU: 1.600 M² I NOUS VESTIDORS I SAUNA A L'ACTUAL PISCINA El projecte inclou també una ampliació del complex esportiu municipal amb una nova zona d’aigües, nous vestidors i la renovació dels espais actuals de recepció i vestidor L’Ajuntament de Tarragona ha adjudicat per gairebé 2,3 milions d’euros les obres de construcció del nou gimnàs de Sant Pere i Sant Pau, que permetrà ampliar i modernitzar el complex esportiu municipal del barri. Els treballs aniran a càrrec de l’empresa Romà Infraestructures i Serveis i tindran una durada prevista de 24 mesos. El projecte contempla la construcció d’un edifici de 1.649 metres quadrats, situat entre la piscina i el pavelló municipals. A la planta baixa s’hi ubicaran els nous vestidors, mentre que la primera planta acollirà sales destinades a activitats dirigides, musculació i rehabilitació.
TARRAGONA ADJUDICA LA REDACCIÓ DEL PROJECTE DE LA NOVA BIBLIOTECA PEPITA FERRER PER 302.500 EUROS L’Ajuntament de Tarragona encarrega el projecte bàsic i executiu de la futura biblioteca de Torreforta, que passarà de 300 a prop de 2.500 m² i tindrà un termini de redacció de 6 mesos L’Ajuntament de Tarragona ha adjudicat a Taller 9S Arquitectes la redacció del projecte de la nova Biblioteca Pepita Ferrer de Torreforta per 302.500 euros. L’equip disposarà de sis mesos per elaborar el projecte bàsic i executiu, després d’imposar-se en un concurs al qual es van presentar set candidatures. La nova biblioteca passarà dels 300 metres quadrats actuals a prop de 2.500 i es convertirà en un equipament cultural compartit amb el Centre Cívic de Torreforta. Tots dos espais tindran un accés comú des de la plaça Pilar Pradells, que també s’inclourà íntegrament en el projecte d’urbanització.
L’actuació també inclou la renovació de la zona d’aigües de la piscina, que incorporarà sauna, bany de vapor i dutxes bitèrmiques. A més, es reformaran els vestidors actuals i s’instal· larà un ascensor per garantir l’accessibilitat i la connexió entre els equipaments. El conseller d’Esports, Mario Soler, ha destacat que l’adjudicació representa un pas decisiu per fer realitat una reivindicació del barri. Les obres començaran quan s’hagi adjudicat el contracte de direcció dels treballs.
La proposta preveu analitzar la relació amb el mercat i el centre cívic existents i incorporar una sala polivalent per acollir teatre, concerts, contacontes, presentacions de llibres, formació i projeccions audiovisuals. La consellera de Cultura, Sandra Ramos, considera que la nova Pepita Ferrer transformarà Torreforta i el conjunt de Ponent. L’Ajuntament defensa que el projecte contribuirà a corregir el dèficit històric de biblioteques de la ciutat i a crear un espai cultural més connectat amb el barri.
#73
12
Amb Nico, el carnet sobre rodes!
Nico és l’autoescola jove de Tarragona que s’adapta a la teva manera de fer i a la teva butxaca: classes multimèdia, tests online, cursos intensius... tu demana. Vine a veure’ns i t’oferirem el millor pla per obtenir el permís de conduir, el més adaptat al teu ritme de vida i al teu pressupost.
C/ Pere Martell, 25 - Tarragona | n 977 505 171 www.nicoautoescola.com 13
EQ-M #73
RUBÉN VIÑUALES, Alcalde de Tarragona
“Tarragona fa de força tractora per arrossegar inversions al territori” Adrià Miró Canturri
tes. Passa a altres sisteA la taula del Fòrum Camp de mes i proTarragona deia que ho tenim voca molts tot per ser un dels territoris més p r o b l e m e s pròspers. Quin paper ha de tenir després. Tot Tarragona en aquest engranat- i això, hi ha ge? No només ho tenim tot en un una virtuosicaràcter de potencialitat, sinó de tat entre ser realitat. Miri’n tot el que tenim en garantista i aquest petit tros de territori, miri’n ser àgil. Des el PIB que hi ha, miri’n les empre- de l’Ajuntament de Tarragona vam ses industrials, del sector turístic, encetar un estudi previ per veure agroalimentari i tants altres. Òbvi- per què hi havia una demora no justificada en ament, la capi————————— les llicències. tal fa una força “Vam detectar que a Ho vam reduir tractora per arvegades trigava més la a una mitjana rossegar invertramitació prèvia admisions. Quan ets nistrativa que la resolució de 9 mesos i la la capital pots per part del tècnic. Això nostra idea és reduir-ho a dos anar pel món es pot evitar” mesos, que és el amb una acti————————— que diu la nortud més exigent per reclamar pel territori i la provín- ma. cia. De què depèn? De tenir més Durant l’acte ha pres el com- mans, fer les coses de manera promís de rebaixar la burocràcia. diferent… De vegades no són més Què pot fer l’Ajuntament de Tar- mans. Vam detectar que a vegades ragona en aquest sentit? Quan trigava més la tramitació prèvia m’han preguntat quin seria el nos- administrativa que la resolució per tre principal problema, he entonat part del tècnic. Això es pot evitar. el mea culpa. L’administració ha de Hi ha molts mètodes perquè la IA ser àgil. També ha de ser garantista, sigui una eina útil per a l’agilitat de la qual cosa implica que a vegades l’administració. D’altra banda, en les coses no poden ser immedia- les obres volem poder utilitzar els
#73
14
col·legis professionals perquè puguin fer els expedients ells mateixos. Desganarien un professional i podrien fer aquesta revisió prèvia i l’administració simplement ho hauria de corroborar. Reus parla molt de la ciència i la innovació o Salou és un motor turístic a tot l’Estat. Quina marca té Tarragona?Tarragona té la marca més clara de totes les ciutats de la província i fins i tot d’Espanya. És una ciutat patrimoni de la humanitat, amb una qualitat de vida espectacular, un sector serveis molt potent, som seu de moltes empreses i exercim una força centrípeta. Per exemple, en el turisme esportiu. Quines ciutats es poden comparar amb Tarragona? A més, aquest concepte metropolità que treballem tant vol dir sumar més que la individualitat. Tarragona exerceix de capital.
SANDRA GUAITA, Alcaldessa de Reus
Adrià Miró Canturri Una de les principals apostes que ha fet Reus és la ciència i la innovació. Com es trasllada en activitat econòmica? La ciència, el coneixement i la innovació són un dels puntals que tenim a casa nostra i es trasllada de diferent manera. Per exemple, en el sector tecnològic som la segona ciutat a Catalunya en contractació tecnològica. Un segon puntal és l’agroalimentari. Es tracta d’un sector tradicional que s’està adaptant amb el sector tecnològic. Estem treballant conjuntament amb el hub food tech and nutrition per tirar endavant. Les noves tecnologies i les arrels d’on venim com a ciutat ens estan llençant com a sector econòmic. Permet atraure talent i que el del territori es quedi a casa nostra. +
“Reus és un puntal a tot el país en contractació tecnològica”
Abans quan parlàvem de llocs de treball de qualitat sempre pensàvem en la indústria, però ara s’ha obert el ventall… Clar. A la nostra ciutat ens basem en el sector de coneixement. Per tant, la universitat té un ————————— paper fona“A la nostra ciutat ens mental i els basem en el sector de centres de coneixement. Per tant, recerca tamla universitat té un paper bé. Tenim molta fonamental i els centres gent treballant de recerca també” a la química, ————————— però tenim uns pols empresarials diferenciats que sumen a tot el pol industrial del territori. A la taula rodona comentava que no hem de construir el territori com el segle XX. Quins canvis de mentalitat hem de fer? Hi ha reptes molt grans i, a vegades, creen cert vertigen. Però crec que els reptes són oportunitats de creixement econòmic. Les empreses s’han d’adaptar a les necessitats del segle XXI: necessitats de sostenibilitat, econòmica, ambiental i social. Les administracions públiques el mateix. Hem de treballar perquè el territori doni qualitat de vida. Tots els actors implicats hem de ser capaços de construir el territori amb aquestes necessitats del segle XXI i probablement el segle XX es pensaven d’altres maneres. tà que treballem tant vol dir sumar més que la individualitat. Tarragona exerceix de capital.
15
#73
MARIA MAS,
Directora gerent de l’AEQT
“La indústria química necessita reduir el cost de l’energia, calen mesures estructurals”
Adrià Miró Canturri Estem en un moment cabdal si mirem la resta de competidors. Què li demana la indústria del Camp de Tarragona a la Unió Europea? El que necessitaríem és que hi hagi una reducció del cost de l’energia. Amb la fórmula que sigui viable, però que sigui sostenible, estructural i ens permeti competir. El mateix demanaríem pel cost de les emissions de CO₂. Que poguessim disposar de mecanismes que ens permetin compensar sense penalitzar-nos. D’altra banda, tenim aspectes molt importants com poder disposar de capacitar d’emmagatzematge del CO₂, que ajudaria a culminar el procés de descarbonització que ha d’anar acompanyat d’una millora de la competitivitat.
#73
A l’acte comentava la importància de la ————————— declaració “Tenim aspectes molt com a critical importants com poder chemical site. disposar de capacitar suport que ens Què és exacd’emmagatzematge del puguin acomtament i què CO₂, que ajudaria a panyar en el suposaria? culminar el procés de procés de tranNo sabem què descarbonització” sició cap a la representaria, ————————— neutralitat cliperò suposem que serà bo. Per això, volem ser-hi. màtica. També ens poden aportar La Unió Europea ha definit que els altres eines com facilitats adminispols químics que produeixin pro- tratives o facilitats per desenvoluductes essencials i siguin difícils par l’econòmica circular. de substituir i beneficiïn l’autonoEn les seves intervencions ha mia estratègica de la regió tinguin un qualificatiu que seria critical parlat de diverses dades preochemical sites. Això ha de compor- cupants. Hem de ser optimistar aquells suports que l’adminis- tes amb el futur de la indústria? tració consideri cabdals per man- Sempre hem de ser optimistes, tenir-ho. Esperem que pugui anar però no podem deixar de posar de acompanyat de mecanismes de manifest la situació. Si no s’adreça, pot tenir conseqüències. Hem de treballar perquè això pugui ser una tanca que saltem. Calen mesures estructurals.
16
JOSEP PALLARÈS, Rector de la URV
Adrià Miró Canturri
“El 65% dels graduats de la URV estan actualment treballant al Camp de Tarragona”
La URV fa anys que treballa per generar sinergies entre la universitat i el món empresarial. Sempre en queden moltes. Cadascú ha d’aportar el millor que té en aquesta cadena de valor. En aquests 35 anys de la universitat sempre hem posat damunt de la taula treballar conjuntament amb tots els agents. Això vol dir tenir un diàleg constant i íntim amb cadascun per dissenyar el present i el futur. El presentador de l’acte preguntava si els seus fills podrien viure i treballar a Catalunya. Els estudiants de la URV es queden al territori? En aquests 35 anys s’han graduat més de 56.000 persones. D’aquestes, pràcticament un 65% estan actualment treballant al Camp de Tarragona. Estem generant talent i tenim retenció. És important també no comptar només amb el talent local. Ha d’haver-hi aquest flux de persones que vagin a altres llocs a conèixer altres experiències i que persones d’altres llocs puguin vindre aquí. L’impor————————— tant és que “Hem de treballar pertinguin l’oporquè d’aquí a 30 anys el tunitat de renostre territori sigui un tornar aquí. lloc atractiu on viure. No Hem de trenomés pel clima, sinó ballar perquè també per les oportunid’aquí a 30 tats laborals” anys el nostre ————————— territori sigui un lloc atractiu on viure. No només pel clima, sinó també per les oportunitats laborals. A la ponència ha comentat que la URV actua d’ascensor social. Les estadístiques demostren que, a major formació, més inserció laboral i millor retribució econòmica. Des de les universitats els alumnes poden entrar a estudiar i tenir unes capacitats superiors a les d’abans. El perfil social i demogràfic de les nostres comarques fa que siguem la universitat catalana que percentualment té més alumnes becats. Pràcticament un 64% dels alumnes tenen beca. Per tant, provenen de classes socials amb poques possibilitats econòmiques. El fet d’accedir a la universitat els obre la porta.
17
#73
TARRAGONA MÈDOL CELEBRA CINC ANYS D'ART A TARRAGONA AMB UNA FESTA ESPECIAL DE MÚSICA I GASTRONOMIA El Centre d’Arts Contemporànies commemora el seu cinquè aniversari a Casa Canals després d'haver impulsat més de 225 propostes culturals i reunit prop de 120.000 participants El Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, Mèdol, va celebrar el dijous 5 de novembre el cinquè aniversari amb una festa a Casa Canals que combinarà art, gastronomia i música. La jornada inclourà una intervenció de cabosanroque, distingits amb el Premi Nacional de Cultura, cinc tastos creats per la cuinera Iolanda Bustos i una sessió del tarragoní DJ Wilko. Durant aquests cinc anys, Mèdol ha portat l’art contemporani a prop de 40 espais de Tarragona, alguns tan singulars com l’antic Banc d’Espanya, la Tabacalera, el Moll de Costa o el Mercat del Fòrum. També ha estès les seves activitats a altres municipis del Camp de Tarragona. El centre acumula més de 225 propos-
tes culturals i prop de 120.000 participants. El balanç inclou 72 exposicions i 145 activitats de formats diversos, amb la implicació de gairebé 400 artistes i professionals. La consellera de Cultura,
Sandra Ramos, ha reivindicat el paper de Mèdol com a espai de reflexió sobre qüestions com el medi ambient, la identitat de gènere i els conflictes armats.
TARRAGONA SUPERA ELS 11.000 TASTOS A LA PRIMERA GRAN FESTA DEL ROMESCO I LA FIRA TARRAGONA MARIDA La pluja va obligar a suspendre la jornada de diumenge, però les dues cites gastronòmiques van superar les xifres de participació de l’edició anterior de la fira Tarragona ha estrenat la Gran Festa del Romesco amb una elevada participació, coincidint amb la segona edició de la Fira Tarragona Marida. Les dues cites, celebrades a la Rambla Nova i al Teatre Tarragona, han servit més de 7.000 degustacions de vi i 4.000 tastos gastronòmics, malgrat que la pluja va obligar a suspendre les activitats de diumenge. La programació va arrencar dissabte amb la cuinera Carme Ruscalleda, acompanyada dels xefs Moha Quach i David Solé. A la tarda, Arnau París va protagonitzar una demostració culinària, mentre
#73
18
que el Teatre Tarragona va acollir xerrades sobre gastronomia i vins del territori. Els més petits també van participar en la festa: més de 180 infants van aprendre a elaborar romesco a l’espai Petits Romescaires. La fira vinícola, per la seva banda, va reunir vins de set denominacions d’origen de la demarcació. La consellera de Comerç i Turisme, Montse Adan, ha defensat la continuïtat dels dos esdeveniments. L’organització intentarà recuperar les activitats suspeses i permetrà utilitzar els tiquets de vi pendents en la pròxima edició.
19
#73
De la victòria d'Adolfo Suárez al predomini de l'esquerra: així ha canviat el vot a Tarragona Des de les primeres eleccions democràtiques, cinc formacions han guanyat a la demarcació, on el PSC ha dominat la majoria de comicis i l'esquerra ha guanyat pes en els últims anys Adrià Miró Canturri La província de Tarragona ha experimentat notables canvis polítics des que el 1977 els seus ciutadans van tornar a les urnes en les primeres eleccions generals democràtiques després del franquisme. En aquells comicis, que van escollir les Corts que redactarien la Constitució, la força guanyadora va ser la UCD d’Adolfo Suárez, que amb dos diputats es va imposar al PSC (1 escó), al PSUC (1) i al Pacte Democràtic per Catalunya, la coalició liderada per Jordi Pujol (1). De fet,
#73
Tarragona va ser aleshores l’única demarcació catalana on els centristes van quedar en primera posició. El triomf de Suárez va ser efímer i el PSC va acabar consolidant la seva hegemonia a les eleccions generals. Els socialistes s’han endut la primera plaça en 10 de les 16 convocatòries celebrades des del 1977: 1979, 1982, 1986, 1989, 1993, 1996, 2000, 2004, 2008 i 2023. Amb tot, aquest predomini en vots no sempre s'ha traduït en una majoria de representants d'esquerres, ja que en diverses legislatures CiU i PP van sumar més diputats que els socia-
20
listes. La victòria més contundent del PSC va ser la del 2008, amb quatre dels sis escons en joc i més del 45% dels sufragis. CAU EL BIPARTIDISME Els socialistes, però, van patir el 2011 un sotrac del qual els costaria aixecar-se. Després de les dues legislatures de José Luis Rodríguez Zapatero, Espanya va donar una majoria absoluta al PP de Mariano Rajoy, mentre que Tarragona va concedir la primera i única victòria a CiU en unes eleccions generals. Els convergents ho van aconseguir
amb un triple empat a dos diputats amb el PSC i el PP. La irrupció de la “nova política” va accentuar la fragmentació del vot i el 2015 va dibuixar un escenari inèdit a la demarcació: sis diputats repartits entre sis candidatures diferents. En Comú Podem va ser la formació més votada, però amb els mateixos representants van acabar Esquerra, PSC, Democràcia i Llibertat (la coalició de Convergència), Ciutadans i el PP. A la repetició electoral del 2016, el repartiment d'escons es va mantenir intacte. Tot i que el PSOE va recuperar la
primera posició al conjunt d'Espanya en les eleccions d'abril del 2019, a Tarragona els socialistes no van aconseguir repetir aquell triomf. Esquerra va assolir per primera vegada dos escons a la demarcació,
————————— De cara a les eleccions del 29 de novembre de 2026, les projeccions basades en els sondejos estatals apunten a possibles canvis en el repartiment de diputats —————————
21
mentre que el PSC es va quedar amb un únic representant, malgrat ser la segona candidatura més votada. La davallada de Ciutadans a la repetició electoral del novembre va coincidir amb la recuperació del segon diputat socialista, tot i que els republicans es van mantenir en primera posició. ONADA PROGRESSISTA El PSC va haver d'esperar quinze anys per tornar a guanyar unes eleccions generals a Tarragona. Ho va fer el 2023, quan va aconseguir dos diputats i es va quedar a només 1.247 vots d'obtenir-ne un tercer, que hauria anat en detriment de Junts. Juntament amb aquestes dues formacions, Sumar, Esquerra i PP van aconseguir representació al Congrés, amb un escó cadascun. És a dir, quatre dels sis diputats escollits pertanyien a partits d'esquerres (PSC, ERC i Sumar) i cinc dels sis van votar a favor de la investidura de Pedro Sánchez. Precisament, en les últimes tres eleccions l’esquerra ha superat sempre el 60% dels sufragis a la província. De cara a les eleccions del 29 de novembre de 2026, les projeccions basades en els sondejos estatals apunten a possibles canvis en el repartiment de diputats. La dreta podria recuperar terreny amb l'ascens de Vox, que aspira a obtenir representació per Tarragona per primera vegada. El 2023, la formació es va quedar a les portes del Congrés amb el 10,34% dels vots. Un dels escons que podria estar en joc és el de l'esquerra alternativa no independentista, un espai que ha encadenat cinc convocatòries consecutives amb representació i que ara concorre sota les sigles de Comuns-Front Ampli. Abans, únicament el PSUC havia obtingut un diputat per aquest espai polític, el 1977 i el 1979. Com ja va passar el 2023, els marges podrien tornar a ser molt ajustats i uns pocs milers de paperetes acabarien decantant l'últim escó.
#73
Unir forces al Senat no és cap novetat La història de les eleccions senatorials de Tarragona està plena d’aliances entre formacions, principalment les progressistes
Adrià Miró Canturri La retirada del PP en favor de Vox a la circumscripció de Tarragona pel Senat ha provocat un sotrac polític. Al pacte de dretes se li va sumar la retirada del Front Ampli a les tres províncies que no són Barcelona, amb la condició que el PSC cediria un senador per designació autonòmica als Comuns. Tot i el rebombori que s’ha creat al voltant d’aquestes aliances, no és la primera vegada que se segella un pacte per maximitzar vots. De fet, el sistema electoral per elegir els senadors promociona aquesta mena de maniobres. Tarragona escull quatre senadors
#73
Catalans va ser la plataforma unitària de les esquerres i portaven a les seves llistes noms del PSC, PSUC, Esquerra, Estat Català i altres independents. La fórmula va ser tot un èxit: a Tarragona es va endur tres senadors i a Catalunya en va assolir 12 de 16. L’experiència es tornaria a repetir el 1979 amb la Nova Entesa per Catalunya i el Socialisme, que tornava a estar integrada pels socialistes i els republicans, però perdia pel camí els comunistes. De nou, a Tarragona va aconseguir tres senadors, mentre que en va guanyar 10 a tot Catalunya La més diferent, però, arribaria el 1982. En un context d’una forta victòria socialista, CiU i ERC van pactar la candidatura de Catalunya al Senat. En aquesta ocasió, únicament va poder obtenir un senador per Tarragona i al conjunt del país va acabar amb set cadires. La plataforma amb més contique es trien de forma nominal. nuïtat va ser l’Entesa Catalana Cada elector compta amb tres de Progrés. PSC, ICV i ERC van vots, però és habitual que la majo- unir forces el 2000, el 2004 i el ria triïn els tres 2008 amb una ————————— candidats del victòria aclapaL’Entesa dels Catalans va partit que han radora. En els ser la plataforma unitària votat al Contres comicis a de les esquerres i porgrés. Per tant, Tarragona va taven a les seves llistes si no hi ha coaassegurar els noms del PSC, PSUC, licions, habitutres senadors i Esquerra, Estat Català i alment la força a Catalunya es altres independents més votada de va quedar amb ————————— la província es vuit el 2000 i queda amb tres senadors i la se- amb 12 en les dues eleccions segona amb un. Per això, Tarragona güents. disposa d’una llarga llista de coaFinalment, el 2011 els republilicions al Senat en els comicis an- cans deixarien l’aliança, que aconteriors. seguiria únicament dos senadors La primera es va registrar a les a la demarcació. Tots dos eren soeleccions de 1977. L’Entesa dels cialistes.
22
Sus abogados de confianza Consultoría 3 en 1 *Abogados *Gestores *Traductores
Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT. Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España. Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.
IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona| Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com
23
#73
POSTALS DEL TEMPS
Els banys del Miracle Adrià Miro Canturri El Balcó del Mediterrani és un dels espais més emblemàtics per a tots els tarragonins, però les vistes que ofereixen han evolucionat notablement durant l’últim segle. Un dels grans canvis ha estat la
desaparició dels banys del Miracle, una estructura que s’alçava sobre l’aigua i que era coneguda com “l’avió” per la seva forma. Aquesta tenia un cos central i dues ales laterals d’uns 30 metres cada una que estaven destinats als vestidors d’homes i dones.
Els antics banys del Miracle eren molt més que unes instal·lacions per canviar-se de roba abans d'entrar al mar. El complex disposava de banys d'aigua calenta i freda, banys sulfurosos, dutxes, lavabos, perruqueria, cafeteria i una àmplia terrassa on els usuaris podien descansar després dels tractaments marítims. Aquest servei es va inaugurar el 1882, i havien arribat a tenir 26.000 visitants anuals fa un segle i mig. Amb tot, els bombardejos de la guerra van deixar tocada una estructura que s’acabaria retirant el 1941. En col·laboració amb l’Arxiu Municipal de Tarragona
A dalt: Platja del Miracle des del Balcó del Mediterrani, vista general de la platja. Autor desconegut. Any 1935. L'Arxiu. A l'esquerra vista actual de la platja del Miracle on s'ubicaven els antics banys.
#73
24 24
#72
25
#73
El Port de Tarragona registra el millor setembre des de 2017 El tràfic marítim de setembre creix un 6,3% respecte a l’any passat i aquest 2026 els molls tarragonins acumulen gairebé 23 milions de tones Redacció El Port de Tarragona va moure al setembre 2.835.234 tones de tràfic marítim, un 6,3% més que fa un any. És la xifra més alta per a un mes de setembre des del 2017. En els nou primers mesos del 2026, els molls tarragonins acumulen 22,9 milions de tones, que també representa un augment del 6,3% respecte als 3 primers trimestres de 2025. Tres factors expliquen aquest
#73
bon moment: l'empenta del cru de petroli, la collita de cereals i el pes creixent dels productes químics i els biocombustibles. EL CRU, EL MOTOR Els líquids a doll són el gran grup del Port: representen el 64,8% del tràfic marítim acumulat. Al setembre van moure 1,74 milions de tones (+11,2%) i en l'any ja sumen 14,86 milions (+6,1%). En aquesta categoria, el prota-
26
gonista del mes és el petroli cru, amb 891.898 tones mogudes. Són 245.139 tones més que el setembre del 2025, un salt del 37,9%. En el que va de l'any, el cru avança un 2,9%, fins a 6,79 milions de tones: continua sent la primera mercaderia del Port, amb el 29,6% del tràfic. També creixen els productes derivats. El fuel-oli puja un 38,9% en l'acumulat (927.640 tones a 30 de setembre) mentre que els altres productes petrolífers gairebé es
duplica, amb 1,21 milions de tones (+87,1%). El tercer pilar dels líquids, el grup de químics, biocombustibles i altres líquids, arriba a 2,99 milions de tones (7%). És el millor registre dels últims tres anys: un 9,8% per sobre del 2024 i un 7% per sobre del 2025.
grans apartats (líquids, sòlids i càrrega general): 6,60 milions de tones (+8,7%). La càrrega general va repuntar amb força al setembre: 200.625 tones, un 19,4% més. Tot i això, és l'únic gran grup que no ofereix xifres positives en l'acumulat, amb 1.452.695 tones.
ELS CEREALS DONEN ALES ALS SÒLIDS En l’apartat de sòlids a lloure, el grup de cereals, pinsos i farines va moure 738.010 tones al setembre, un 39,2% més. Això suposa el 82% de tots els sòlids a lloure del mes. Els cereals i les seves farines, per si sols, van sumar 638.636 tones (+50,6%) i ja són la segona partida més important del Port, amb 3,37 milions de tones en el que va d'any (+10,4%), només per darrere del cru. En l'acumulat fins al 30 de setembre, els sòlids a lloure són el grup que més creix dels tres
————————— Els líquids a doll són el gran grup del Port: representen el 64,8% del tràfic marítim acumulat ————————— El canvi de tendència que estan vivint els molls tarragonins ho demostren les mercaderies com els biocombustibles que sumen fins a 225.313 tones (+151,1%) i els productes químics que creixen un 3,8%, fins a 2,94 milions de tones. És el tipus de mercaderia que explica bona part del creixement del Port.
27
MÉS MOVIMENT A TERRA I MÉS VAIXELLS Els accessos terrestres van registrar 221.758 moviments de vehicles al setembre, entrades i sortides, una xifra que representa un 8,9% més, i 1,88 milions en el que de l'any (+5,1%). A l'Eix Transversal, els turismes van pujar un 9,7%, fins a 99.910 moviments mentre que els vianants van créixer un 37,3% al setembre (9.239) i un 4,3% en l'any (65.234). Pel que fa als vaixells, el Port n'ha rebut 1.670 fins al setembre, un 2,3% més que en el mateix període de 2025. Els molls tarragonins se situen en podi del sistema portuari fins a l'agost, l'última dada disponible per al conjunt dels ports de l'Estat, on el tràfic total del sistema portuari va créixer un 1,1%. Tarragona ho va fer un 6,3%, la tercera millor xifra, només per darrere del Port de Castelló (11,2%) i del Port de Bilbao (7,7%).
#73
TARRAGONA ENTREN LES PRIMERES FAMÍLIES A LA PROMOCIÓ LA CAPONA TANCA UNA D’HABITATGE ASSEQUIBLE DE LES OLIVERES ETAPA DE GAIREBÉ 30 Aquests dies s’entregaran les claus d’una vuitantena de pisos ANYS AL CENTRE DE i està previst acollir 192 famílies TARRAGONA Els primers veïns ja comencen a instal·lar-se a la nova promoció d’habitatge assequible de les Oliveres, a Tarragona. Ja s'han lliurat les claus de 79 pisos, mentre que la resta d’inquilins hi entraran al desembre, fins a completar els 192 habitatges construïts. La promoció, situada al costat de l’Ane-
lla Mediterrània, consta de dos edificis de sis plantes amb pisos d’una, dues i tres habitacions. Tots disposen d’aparcament i traster, amb lloguers d’entre 427 i 680 euros mensuals, despeses comunitàries incloses. Els immobles tenen la màxima qualificació energètica gràcies a sistemes com les plaques fotovoltaiques i l’aerotèrmia. Dels primers habitatges adjudicats, 35 corresponen al contingent general, 31 a menors de 35 anys i nou a majors de 65. Els quatre restants es destinen a persones amb discapacitat o mobilitat reduïda. L’alcalde, Rubén Viñuales, ha reivindicat la importància de facilitar l’accés a l’habitatge. Tarragona preveu incorporar 906 pisos destinats a polítiques socials entre el 2025 i el 2029.
Els responsables no han renovat el contracte anual amb el local i abandonaran el carrer del Gasòmetre La històrica llibreria La Capona ha iniciat el compte enrere per plegar veles després de prop de 30 anys al carrer del Gasòmetre. L'any 2022, els expropietaris, Josep Rovira i Pau i Ricard Espinosa, van tancar el local per jubilació, però la cooperativa de treball Combinats en va agafar el relleu pocs mesos després.
TARRAGONA ESTRENARÀ EL 22 DE DESEMBRE LA NOVA XARXA D’AUTOBUSOS AMB CANVIS EN DIVERSES LÍNIES L’EMT fusionarà recorreguts, crearà la nova L20 i reforçarà connexions amb Joan XXIII, l’estació de tren i diversos barris Tarragona estrenarà el 22 de desembre una nova xarxa d’autobusos municipals amb canvis de recorreguts, fusions de línies i millores de freqüència. La reorganització de l’Empresa Municipal de Transports (EMT), aprovada pel ple al maig, busca adaptar el servei a les necessitats de mobilitat de la ciutat. Com a novetats destaca la fusió de les línies L3 i L30, que mantindran la denominació L3, i de les L21 i L23, que es convertiran en la nova L20. L’L34 millorarà les connexions entre la Granja, Torreforta i el centre,
mentre que l’L54 enllaçarà diversos barris amb equipaments sanitaris i universitaris. També es reforçarà l’accés a l’Hospital Joan XXIII des de Sant Salvador i s’ampliaran els recorreguts de les línies L13 i L55 fins a l’estació ferroviària. Les tres línies nocturnes mantindran tot l’any les freqüències d’estiu. Els horaris definitius es publicaran l’1 de desembre. L’EMT desplegarà informadors a diverses parades per ajudar els usuaris a adaptar-se als canvis, que coincidiran amb les vacances escolars de Nadal.
Després de quatre anys amb els nous propietaris, La Capona deixarà el local el pròxim 30 de novembre i apostarà per un nou model de comercialització. Sembla que apostaran pel comerç per internet, mentre busquen opcions per instal·lar-se en un nou local i recuperar la venda física. Els mateixos socis de la cooperativa han explicat aquesta decisió i l'han defensat com "un canvi d'etapa" que exigeix una transformació completa de La Capona. També asseguern que aquest canvi té l'objectiu de "donar continuïtat a la unitat de negoci de la llibreria i mantenir viu el projecte".
D'altra banda, els responsables de La Capona han agraït el treball i el suport de tots els socis de la cooperativa i han assegurat que "deixar el local actual no significa que renunciem al projecte". Tot i això, els veïns i veïnes de Tarragona veuran com aquest pròxim 30 de novembre la històrica llibreria torna a abaixar la persiana, tancant un local que s'havia consolidat com un espai de referència per diverses generacions.
#73
28
El teu negoci necessita un impuls? Solucions estratègiques per a Pimes i Autònoms que busquen resultats
QVia de l’Imperi Romà 11. Tarragona | $ 636 526 591 M info@octaviroigconsultor.com Escaneja i parlem % octaviroigconsultor.com projecte 29
del teu
#73
Els pisos turístics al centre de la diana El govern tarragoní preveu licitar la redacció del Pla Especial a principis de 2027, després de congelar noves llicències, actuar contra l’oferta irregular i aprovar un recàrrec a l’IBI Adrià Miró Canturri Els pisos turístics s’han convertit en una de les principals preocupacions del govern Viñuales i d’En Comú Podem, un dels seus socis preferents. El mandat ha estat trufat de mesures que busquen reduir la seva excessiva concentració i tant socialistes com morats semblen disposats a pitjar l’accelerador abans de les eleccions municipals. El cas més paradigmàtic és el de la Part Alta, on un de cada cinc pisos té llicència d’habitatge
#73
d’ús turístic (HUT) i les places per cada 1.000 habitants van augmentar de 324,9 en 2017 a 625,6 el 2025. “Hi ha més llits turístics que persones al cens. De fet, la Part Alta té indicadors un 7-8% pitjors que Ciutat Vella a Barcelona, que és el paradigma del descontrol dels apartaments turístics", critica el portaveu d’ECP, Jordi Collado. Precisament, la primera mesura contra els pisos turístics va arribar a inicis de mandat. El 2023 es van congelar l’atorgament de llicències amb una moratòria que ha de durar fins al novembre de 2028.
30
dels 27 representants. En principi, està previst que pugui entrar en vigor a partir de l’1 de gener de 2027. En concret, contempla que el titular d’un immoble residencial d’ús turístic tingui un recàrrec del 50%, el que en té dos o tres se li apliqui el del 100% i el que en disposi de quatre o més passi al 150%. “Els visitants són benvinguts, però la prioritat és que els tarragonins puguin continuar vivint en
aquesta ciutat. Per això, utilitzem totes les eines al nostre abast. En cap moment té una finalitat recaptatòria, sinó que busca incentivar que els habitatges destinats a ús turístic es destinin a ús habitual”, argumenta la consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró. Preparant el Pla Especial Ara bé, la mesura que ha de posar de veritat negre sobre blanc és la del Pla Especial per regular els habitatges d’ús turístics. La seva redacció estava a l’espera de dos informes que havien de posar les seves bases. Per un costat, Eurecat ha elaborat una radiografia de l’evolució del sector des del 2017. D’altra banda, BIM Consultors ha analitzat quines restriccions es podrien aplicar en funció de les característiques de cada zona. Els
Tot i això, un estudi encarregat per l’Ajuntament assenyala que entre 2021 i 2025 es va provocar un repunt del 80% de l’oferta irregular en plataformes. Si ens centrem a la Part Alta, la dada és encara més demolidora: va augmentar un 175%. INVESTIGAR PIS PER PIS La moratòria, però, no ha sigut l’única iniciativa per controlar el creixement desbocat dels pisos turístics. Una de les més efectives ha sigut la revisió dels pisos amb llicència mitjançant el padró municipal. Legalment, si no s'exerceix l'activitat de pis turístic, el consistori té la potestat de donar de bai-
dos documents s’han fet públics enguany. Segons aquests documents, a la Part Alta s’hauria de plantejar l’opció de “decréixer”, mentre que hi ha altres àmbits on el marge per augmentar és limitat. Aquest seria el cas de la Part Baixa o l’Eixample. “El Pla Especial regularà tota la ciutat. Una altra cosa és que zonifiqui determinats barris. No tota la ciutat és igual”, explica el conseller d’Urbanisme, Nacho Garcia. El govern treballa per poder lici-
————————— Jordi Duch va explicar durant la presentació que l’objectiu és connectar millor els recursos i les capacitats que ja hi ha al Camp de Tarragona —————————
xa la llicència. Concretament, la llei preveu que l'administració pot inhabilitar una activitat si no s'ha iniciat en els primers tres mesos o bé si s'ha interromput durant més de sis mesos consecutius. És a dir, si hi ha una persona empadronada, aquell habitatge probablement no està exercint com a pis turístic i se li pot treure la llicència.
————————— “Hi ha més llits turístics que persones al cens. De fet, la Part Alta té indicadors un 7-8% pitjors que Ciutat Vella a Barcelona” ————————— Amb aquest mecanisme, s’han
31
tar la redacció del Pla Especial el primer trimestre de 2027, amb la mirada posada en el venciment de la moratòria, el novembre de 2028. Garcia considera que el calendari dona prou marge per tenir enllestida la nova regulació, tot i que no descarta recórrer a altres instruments per evitar una allau de sol· licituds si els terminis s’allarguen. “Queden dos anys i anem amb temps suficient. Si no, mirarem de fer una moratòria municipal al· legant unes dades que ens diuen que ens hem passat en habitatges turístics”, explica. Per la seva banda, En Comú Podem no vol esperar a tenir redactat el Pla Especial i ha demanat declarar la Part Alta com a zona de risc residencial. Segons els morats, això permetria plantejar una àrea d'especial protecció residencial i
revisat 502 pisos en un any. Entre aquesta mostra, el consistori ha obert expedient a 93 casos i, en 60 d’ells, ja s’ha inhabilitat la llicència. PUJADA DE L’IBI L’actuació més recent ha sigut la pujada de l’IBI per aquesta tipologia d’habitatge, amparada sota l’anomenat decret Mari Carmen. La proposta, acordada entre govern i ECP, va rebre el suport de la majoria progressista del plenari, mentre que les formacions de centredreta s’hi van oposar. La pujada va comptar amb el ‘sí’ de PSC, Esquerra, ECP i els tres consellers no adscrits. Un total de 20
#73
donaria la capacitat al consistori de retirar ja llicències d'habitatges d'ús turístic. Per ara, el govern municipal no valora aquesta opció. PREPARANT EL PLA ESPECIAL Ara bé, la mesura que ha de posar de veritat negre sobre blanc és la del Pla Especial per regular els habitatges d’ús turístics. La seva redacció estava a l’espera de dos informes que havien de posar les
————————— En Comú Podem no vol esperar a tenir redactat el Pla Especial i ha demanat declarar la Part Alta com a zona de risc residencial —————————
que ens hem passat en habitatges turístics”, explica. Per la seva banda, En Comú Podem no vol esperar a tenir redactat el Pla Especial i ha demanat declarar la Part Alta com a zona de risc residencial. Segons els morats, això permetria plantejar una àrea d'especial protecció residencial i donaria la capacitat al consistori de retirar ja llicències d'habitatges d'ús turístic. Per ara, el govern municipal no valora aquesta opció.
seves bases. Per un costat, Eurecat ha elaborat una radiografia de l’evolució del sector des del 2017. D’altra banda, BIM Consultors ha analitzat quines restriccions es podrien aplicar en funció de les característiques de cada zona. Els dos documents s’han fet públics enguany. Segons aquests documents, a la Part Alta s’hauria de plantejar l’opció de “decréixer”, mentre que hi ha altres àmbits on el marge per augmentar és limitat. Aquest seria el cas de la Part Baixa o l’Eixample. “El Pla Especial regularà tota la ciutat. Una altra cosa és que zonifiqui determinats barris.
#73
No tota la ciutat és igual”, explica el conseller d’Urbanisme, Nacho Garcia. El govern treballa per poder licitar la redacció del Pla Especial el primer trimestre de 2027, amb la mirada posada en el venciment de la moratòria, el novembre de 2028. Garcia considera que el calendari dona prou marge per tenir enllestida la nova regulació, tot i que no descarta recórrer a altres instruments per evitar una allau de sol· licituds si els terminis s’allarguen. “Queden dos anys i anem amb temps suficient. Si no, mirarem de fer una moratòria municipal al· legant unes dades que ens diuen
32
MESURES COMPLEMENTÀRIES A banda d’actuar sobre els pisos turístics, el govern municipal també busca posar ordre a la Part Alta per evitar que es converteixi en un “decorat”. La principal eina serà el Pla d’Usos de la Part Alta, que ha de regular quin tipus de comerços s’estableixen al barri. De moment, no es coneixen novetats sobre aquest procediment. “Tot va encaminat al fet que la Part Alta és un barri pels seus veïns. És un espai meravellós que els turistes poden visitar? Evidentment, però respectant el veïnat. Per això, hem de limitar els HUTs i el tipus de comerç que hi apareix”, remarca Nacho Garcia.
LA MILLOR GASTRONOMIA A TOCAR DE MAR
Esdeveniments | Sales privades | Dinars&sopars
Port Esportiu, Edifici RC Nàutic - Tarragona Tels. 977 225 824 | 619 05 25 60 33
www.nauticrestaurant.com #73
La Xarxa Santa Tecla incorpora el robot quirúrgic Da Vinci L’Hospital del Vendrell acull la primera intervenció amb aquesta tecnologia realitzada per professionals del Servei de Ginecologia de la Xarxa Santa Tecla Adrià Miró Canturri La Xarxa Santa Tecla ha fet un pas endavant en la modernització dels seus serveis quirúrgics amb la incorporació del sistema de cirurgia robòtica Da Vinci, una tecnologia que permet realitzar intervencions complexes amb més precisió. El primer equip s’ha instal·lat a l’Hospital del Vendrell, des d’on donarà servei a tota la població de referència de la xarxa sanitària. El passat 23 d’octubre es va dur a terme la primera operació amb aquest sistema al Baix Penedès. Es tracta d’una histerectomia practicada amb èxit per l’equip de Ginecologia, encapçalat pel doctor Jordi Sentís. MÉS PRECISIÓ El Da Vinci permet als cirurgians controlar braços robòtics des d’una consola, amb una visió tridimensional ampliada del camp quirúrgic. Aquesta tecnologia ofereix més precisió, estabilitat i capacitat de maniobra, especialment en espais anatòmics reduïts. Per als pacients, quan la tècnica està indicada, pot suposar menys traumatisme quirúrgic, una reducció de les pèrdues de sang i una recuperació més ràpida. TRES ESPECIALITATS En una primera fase, el sistema s’utilitzarà en intervencions seleccionades de ginecologia, urologia i cirurgia general, segons les necessitats clíniques de cada pacient.
#73
————————— Per als pacients aquesta tècnica pot suposar menys traumatisme quirúrgic, una reducció de les pèrdues de sang i una recuperació més ràpida ————————— La seva implantació ha anat acompanyada d’un programa de formació específica. Actualment, la Xarxa Santa Tecla ja disposa de professionals acreditats en les tres
34
especialitats, mentre altres especialistes continuen formant-se per ampliar progressivament l’ús d’aquesta tecnologia. Amb aquesta incorporació, la Xarxa Santa Tecla reforça l’aposta per la innovació i la millora de l’atenció sanitària, dotant els professionals de noves eines per abordar intervencions de més complexitat.
www.signo.cat • info@signo.cat • 977 320 796 www.signo.cat • info@signo.cat • 977 320 796
RÈTOLS - RETOLACIONS - SENYALITZACIÓ RÈTOLS - RETOLACIONS - SENYALITZACIÓ TANQUES - IMPRESSIÓ DIGITAL TANQUES - IMPRESSIÓ DIGITAL SERIGRAFIA - RECLAMS PUBLICITARIS SERIGRAFIA - RECLAMS PUBLICITARIS TÈXTIL - ROBA LABORAL TÈXTIL - ROBA LABORAL SANT PERE SANT PERE PETA FORT! PETA FORT! REUS REUS
A v / P a ï s o s C a t a l a n s 1 6 9 - 1357 3 • 4 3 2 0 5 R e u s ( T a r r #73 agona)
Illa coneix de primera mà la Muntanyeta El president de la Generalitat visita el nou equipament, que disposa de 48 places residencials i una unitat d’atenció intermèdia per a persones amb discapacitats greus Redacció El nou centre de la Muntanyeta de Tarragona aposta per integrar els serveis sanitaris i socials en un mateix equipament. Un model assistencial que el president de la Generalitat, Salvador Illa, va conèixer de primera mà el passat 23 d’octubre, durant una visita en què va conversar amb professionals, residents i familiars. Gestionat per la Xarxa Santa Tecla, el centre va començar a rebre usuaris el 23 de febrer i actualment
té 41 de les 48 places residencials ocupades. Les instal·lacions estan adaptades a les necessitats de persones amb discapacitats físiques i intel·lectuals greus. Un dels serveis més destacats és la unitat d’atenció intermèdia, situada a la planta baixa i operativa des del 29 de juny. Actualment atén entre 25 i 26 pacients que necessiten recuperar-se de problemes de salut, com pneumònies o fractures.
————————— L’equipament forma part d’un projecte més ampli que inclou l’Escola La Muntanyeta i els serveis de teràpia ocupacional ————————— Durant el recorregut, Illa també va visitar la zona residencial i va conversar amb professionals sanitaris i representants de les famílies. Segons José Augusto García, responsable de la gerència sanitària
#73
36
i social de la Xarxa Santa Tecla, el president va valorar especialment la coordinació entre Salut i Drets Socials. L’equipament forma part d’un projecte més ampli que inclou l’Escola la Muntanyeta i els serveis de teràpia ocupacional. Aproximadament el 50% de la inversió del nou centre s’ha finançat amb fons europeus Next Generation. Precisament, aquest model d’atenció integrada també s’ha donat a conèixer al WeMind International Forum de Barcelona, on la Fundació la Muntanyeta ha presentat la seva Unitat d’Hospitalització d’Atenció Intermèdia. La directora del centre, Ana Sánchez, el doctor Alfons Moral i la responsable d’infermeria, Maria José Castillo, han exposat aquest projecte d’atenció especialitzada per a persones amb paràlisi cerebral i altres trastorns del neurodesenvolupament.
37
#73
El Tarragonès posa en marxa un concurs fotogràfic amb premis de fins a 2.000 euros El certamen del Consell Comarcal busca imatges que donin consciència de la recollida selectiva del Tarragonès i que incentivin la reducció de la fracció resta Redacció El Consell Comarcal del Tarragonès ha convocat la primera edició del concurs fotogràfic ‘Fotorecicla’, una iniciativa que busca fomentar la recollida selectiva de residus, reduir la fracció resta i conscienciar la ciutadania sobre la importància del reciclatge. El certamen s’adreça a les persones empadronades en algun dels 18 municipis on el Consell presta els serveis de recollida, neteja i gestió de deixalleries: Altafulla, el Catllar, la Canonja, Creixell, la Nou de Gaià, el Morell, els Pallaresos, Perafort, la Pobla de Mafumet, la Pobla de Montornès, Renau, la Riera de Gaià, Roda de Berà, Salomó, la Secuita, Torredembarra, Vespe-
#73
lla de Gaià i Vilallonga del Camp. Les fotografies hauran de reflectir accions positives relacionades amb el reciclatge, la reutilització i la gestió dels residus. L’organització exclourà les imatges que mostrin males pràctiques ambientals o tinguin un caràcter de denúncia. DUES CATEGORIES El concurs estableix dues categories: juvenil, per a participants d’entre 14 i 25 anys, i adults, a partir dels 26 anys. Cadascuna repartirà tres premis econòmics: 2.000 euros per al primer classificat, 1.500 per al segon i 1.000 per al tercer. Les fotografies hauran de ser originals, inèdites i presentar-se en format JPG amb una resolució mínima de 12 megapíxels. Es permetrà
38
l’edició artística, però no s’acceptaran imatges generades mitjançant intel·ligència artificial. La participació comporta la cessió dels drets d’explotació de les fotografies al Consell Comarcal per a la seva reproducció i difusió. Si hi apareixen persones identificables, caldrà acreditar-ne el consentiment. Els menors també hauran d’aportar una autorització dels seus representants legals. Les candidatures es poden presentar fins al 3 de desembre mitjançant una instància genèrica. Les bases i la documentació necessària es poden consultar al web del Consell Comarcal. Els guanyadors es donaran a conèixer en una gala presencial, la data i el lloc de la qual s’anunciaran pròximament.
39
#73
TARRAGONA LLUM VERDA DEFINITIVA AL NOU BARRI DEL NÀSTIC: MÉS DE 500 HABITATGES, 211 D'ELLS DE PROTECCIÓ OFICIAL El pla inicial compta amb 211 pisos protegits, 314 de lliure mercat, gairebé 5.000 m² d’activitat econòmica i un parc inundable Tarragona tindrà un nou barri al voltant del Nou Estadi i de l’antiga variant de l’N-340. La Comissió territorial d’urbanisme ha aprovat definitivament el PMU-34, que preveu construir 525 habitatges, dels quals 211 seran de protecció oficial i 314 de preu lliure.
TARRAGONA PREN ELS CARRERS CONTRA ELS “MURS” D’ADIF: 300 PERSONES REBUTGEN PANTALLES DE FINS A 8 METRES Mercaderies per l’Interior alerta de l’impacte visual i dels riscos per a les emergències i reclama treure els trens de mercaderies del litoral
L’aprovació arriba després que el consistori elevés del 30% al 40% la reserva d’habitatge protegit, tal com havia reclamat la Generalitat per adaptar el planejament a la normativa vigent. L’àmbit ocupa gairebé 127.000 metres quadrats i mantindrà instal·lacions esportives com el Nou Estadi, el pavelló i part de les pistes de tennis. El projecte també inclou prop de 5.000 metres quadrats per a activitats econòmiques i serveis, nous carrers i més de 13.600 metres quadrats d’espais verds. Per reduir el risc d’inundacions, s’hi preveu un parc inundable i actuacions sobre el torrent de la Budellera. La urbanització té un pressupost superior als 10,4 milions d’euros i un termini d’execució estimat de tres anys des de la publicació de l’aprovació definitiva.
Unes 300 persones han sortit als carrers de Tarragona per protestar contra les pantalles acústiques que Adif preveu instal·lar al corredor ferroviari del litoral. La manifestació, convocada per Mercaderies per l’Interior, ha recorregut el centre de la ciutat, des del Balcó del Mediterrani fins a la plaça de la Font. Els participants han rebutjat unes estructures que poden arribar als vuit metres d’alçada i han alertat tant de l’impacte paisatgístic com de les possibles dificultats d’accés dels serveis d’emergència en cas d’accident ferroviari. La plataforma proposa substituir les pantalles per barreres de formigó d’aproximadament un metre i mig, situades més a prop dels raïls. La seva principal reivindicació, però, continua sent traslladar els trens de mercaderies a un corredor interior. El projecte d’Adif contempla uns 14 quilòmetres de pantalles acústiques en diversos municipis. L’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, ha participat en la mobilització i ha denunciat l’impacte de les estructures ja instal·lades al seu municipi, tot confiant que encara es pugui modificar el projecte.
20 anys
tenint cura de la teva fertilitat #73
40
977 24 24 51 www.embriogyn.com
L’essència de Tarragona en cada plat
Un restaurant únic, en un indret privilegiat i obert a tothom. Cuina catalana i mediterrània: arrossos, carns i peixos de proximitat, amb menús diaris i de cap de setmana. Ideal per a banquets i celebracions d’empresa.
Ctra. del Tennis, 12-18. Urbanització Cala Romana. Tarragona £ 977 209 917 | n 634 211 818 | (# 41
#73
JOAN ORIOL,
Cofundador de Go Football Academy
“Estem molt satisfets amb la repercussió que està tenint Go Football Academy” Nacho González Joan Oriol no necessita presentació, o gairebé. Es tracta d'un exfutbolista professional que va jugar en diversos clubs de 1a i 2a divisió i que en la seva etapa esportiva final es va convertir en capità i llegenda del Nàstic. Però en aquest cas ens reunim per parlar sobre Go Football Academy, una escola de tecnificació per a nois i noies en edat de futbol base i de la qual n'és cofundador (juntament amb el seu germà Edu) i director de les seus de Reus i Tarragona. I ho fem des del restaurant Baires, a la Part Alta de Tarragona Fa quatre dies, com aquell qui diu, que vas penjar les botes; però entenc que estàs tenint una transició dolça, perquè continues lligat absolutament
#73
al món del futbol... Sí, així és. Has de tenir en compte que en l'actualitat soc l'entrenador del Juvenil A del Nàstic, que estic jugant a la Kings League d'Itàlia i que he posat en marxa la seu de Go Football Academy Tarragona. Per tant, segueixo totalment vinculat al que més m'agrada, que és el futbol. Considero que podria haver jugat un anyet més, però si no podia ser en l'equip que porto al cor, el Nàstic, no volia fer-ho en altre lloc. Explica'ns què és i com neix Go Football Academy. Doncs va néixer un dia qualsevol, en el qual estàvem el meu germà Edu i jo fent un cafè a Cambrils i ens vam dir... I per què no aprofitem els nostres coneixements i experiències assolides després de tants anys com a professionals del futbol i els transmetem als nois i noies del territori? I així ho vam fer,
42
començant per les seus de Cambrils i Reus des de la temporada passada i amb la de Tarragona, a l'inici d'aquest curs. Aprofito per mencionar el nostre company i amic Abraham Minero, que és el nostre soci i part essencial del projecte. La veritat és que estem encantats perquè entre les tres seus ja tenim al voltant de dos-cents nois que gaudeixen del futbol amb nosaltres On tenen lloc les sessions d'entrenament de la nova seu de Tarragona? Duem a terme els entrenaments al camp del Morell tots els dilluns per la tarda i estem molt il·lusionats i feliços amb la resposta que estem tenint per part de la gent. Ara per ara, en aquesta seu tenim 80 nois i noies aproximadament i aquest considerable nombre de jugadors reforça la nostra tasca i ens indica
que estem fent les coses prou bé. Si algun pare o mare volgués apuntar el seu fill o filla a la seu de Tarragona, estaria a temps de fer-ho? Sí, estaria a temps, però també s'ha de dir que ja queden poques places. Sobretot en la primera hora dels entrenaments, que són nois d'edat baby fins a la d'infantil, ja que en aquest cas només queden 5 o 6 places disponibles. De la segona hora, de catorze anys en endavant, sí que hi haurien més places lliures. Per tant, si algun pare o mare vol portar els seus fills, els rebrem encantats. La nostra filosofia és que els nois aprenguin el màxim possible, però que ho facin amb un somriure a la cara. Com desenvolupeu les sessions d'entrenament? Per franges d'edat, per nivell futbolístic... Evidentment els separem per edats i després treballem amb una metodologia pròpia. Dividim els nois per grups en diverses zones del terreny de joc i al centre del camp s'hi posa el preparador físic perquè estigui pendent de cada cas específic, com ara la coordinació dels nois, la tècnica de carrera i, depenent de l'edat, ja comencem a "tocar" una mica la força... Fem grups reduïts de 6 o 7 jugadors i els oferim una atenció individualitzada, per part dels seus respectius entrenadors. En aquesta seu de Tarragona s'han incorporat nois de diverses localitats del nostre territori. D'on venen? Bé, a les seus de Cambrils i Reus van nois i noies de
pobles del Baix Camp, fonamentalment. En el cas de la seu de Tarragona venen des de la mateixa Tarragona, Sant Pere i Sant Pau, els Pallaresos, Valls, Alcover, Vallmoll, Perafort, la Pobla de Mafumet, El Morell... Estem molt orgullosos de l'impacte que està generant Go Football Academy en el nostre territori. El nivell d'entrenadors que teniu és espectacular. Diga'ns els seus noms. Sí, aquest aspecte és del que estic més satisfet, gairebé. Tots ells han sigut professionals o semiprofessionals del futbol i això és clau per transmetre els coneixements als nois. Els nostres entrenadors a la seu de Tarragona són Fran Carbia, David Sangrà, Albert Querol, Nico Aguzzi, Carles Sogorb, Daniel Ortiz, Octavi Potau i Aina Jiménez. Està sent un plaer treballar-hi.
————————— “Volem que els nois aprenguin, però que ho facin amb un somriure a la cara” ————————— És obvi que la teva figura és ben atractiva pels pares, tenint en compte la teva carrera futbolística. Estàs present en les sessions d'entrenament? Sí, tant el meu germà Edu com jo ens hem marcat com una "obligació" el fet d'estar el màxim temps possible en les sessions d'entrenament. Com que ara estic jugant a la Kings League d'Itàlia, m'he perdut algun entrenament, però en condicions normals sempre hi soc
present, per tal de supervisar tot plegat i fins i tot tenir alguna reunió o xerrada específica amb algun pare, per parlar de qualsevol aspecte relacionat amb el seu fill. Diverses empreses del nostre territori s'han convertit en patrocinadors oficials. Efectivament, tant el meu germà Edu com jo els hi estem molt agraïts a tots ells per haver apostat per aquest projecte de Go Football Academy i els emplacem a seguir amb aquesta unió comercial per més temps. Per altra banda, els nostres patrocinadors poden estar ben orgullosos perquè han dut a terme una obra social, gairebé, en donar suport i fomentar la pràctica de l'esport entre els nois i noies del nostre territori. Tot el nostre reconeixement i agraïment per a tots ells, és clar que sí. Per acabar, vols aprofitar per enviar un missatge als pares que ens llegeixin? És tan senzill com dir-los que les persones que estem al capdavant de Go Football Academy vam començar des de baix i vam assolir el futbol professional amb molt sacrifici. Per tant, volem transmetre als seus fills la cultura de l'esforç i de la millora contínua, però gaudint del que fan. Per altra banda, m'agradaria fer públic que Go Football Academy s'està internacionalitzant, ja que properament anirem fins a Gàmbia amb material esportiu i un cos tècnic, que durant una setmana realitzarà entrenaments amb els nois d'allà, altra fita que ens omple de joia i orgull...
TODO EL SABOR DE LA COCINA ARGENTINA EN UN RESTAURANTE 100 % SIN GLUTEN CERTIFICADO EN TARRAGONA
C/ Cós del Bou, 9 Tarragona n 655 31 56 02 # @baires.tgn ? bairesresto.es 43
#73
TARRAGONÈS LA FIRABIRRA DE LA CANONJA VEN 2.300 TIQUETS EN UNA QUARTA EDICIÓ MÉS FAMILIAR La cita va combinar cervesa artesana, fideuà popular, música i noves activitats per als infants La quarta edició de la FiraBirra de la Canonja ha tancat amb 2.300 tiquets venuts i una programació que ha combinat cervesa artesana, gastronomia, música i activitats familiars. La cita, celebrada dissabte i organitzada per la Regidoria de Promoció Econòmica, ha ampliat enguany les propostes infantils per atraure públic de totes les edats. Els assistents han pogut descobrir diferents varietats de cervesa artesana i gaudir d’una fideuà popular, una de les activitats gastronòmiques destacades de la jornada. Les actuacions musicals i els nous jocs per als més petits han completat l’oferta de la fira.
EL MORELL REOBRE LES AJUDES PER A MATRÍCULES I LLIBRES AMB UNA DOTACIÓ DE 85.000 EUROS La convocatòria, adreçada a tot l’alumnat morellenc, inclou sis mòduls segons el nivell educatiu i es podrà sol·licitar del 4 de novembre al 17 de desembre Les famílies del Morell podran tornar a beneficiar-se dels ajuts municipals per afrontar les despeses educatives. L’Ajuntament ha obert una nova convocatòria dotada amb 85.000 euros per al curs 2026-2027, que enguany incorpora una novetat: les subvencions també arribaran als estudiants que cursin els seus estudis fora del municipi.
La regidora de Promoció Econòmica, Dolors Molina, ha valorat positivament la participació i ha remarcat la voluntat de continuar incorporant novetats. Segons ha explicat, l’objectiu és que la FiraBirra sigui també un espai de trobada per a les famílies. El consistori considera que l’esdeveniment contribueix a donar visibilitat als productors artesans, promoure la gastronomia i dinamitzar l’activitat local. Després de quatre edicions, l’Ajuntament vol continuar consolidant la fira dins del calendari festiu del municipi.
LA CAMBRA LAACAMBRA T’AJUDEM A TROBAR AJUDEM A TROBAR PERSONAL QUALIFICAT RSONAL QUALIFICAT PER LA TEVA EMPRESA RA LAATEVA EMPRESA
Més informació al 977 223 111 #73 o al correu informació al 977cporras@cambratgn.org 223 111
correu cporras@cambratgn.org
Els imports varien segons el nivell educatiu. L’alumnat d’infantil podrà rebre 120 euros; el de primària, 140; i els estudiants d’ESO, batxillerat i cicles formatius, 240. Les ajudes augmenten fins als 450 euros per als universitaris, mentre que els alumnes d’idiomes podran obtenir 150 euros i els de centres d’educació especial, 300. L’alcalde, Eloi Calbet, ha destacat l’ampliació dels beneficiaris, mentre que la regidora d’Ensenyament, Èrika Moreno, ha defensat el caràcter igualitari de la iniciativa. Les sol·licituds es poden presentar del 4 de novembre al 17 de desembre, presencialment a l’OMAC o telemàticament. Entre els requisits figura estar empadronat al Morell abans de l’1 de setembre de 2025 i complir les obligacions tributàries.
Assessorament gratuït sobre Assessorament gratuït sobre recursos formatius recursos formatius
d’Ocupació FiresFires d’Ocupació Formació 100% subvencionada
Formació 100% subvencionada per a nous treballadors per a nous treballadors
Cursos bonificables per millorar
Cursos bonificables dels per millorar la competitivitat treballadors 44 la competitivitat dels treballadors
Més de 1.500 famílies ja confien en nosaltres INFORMA-TE’N A:
La Tecla a casa
977 259 908
680 494 060
www.lateclaacasa.cat
domicili@xarxatecla.cat
45
Entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya
#73
22,2 milions d'euros per transformar carrers, impulsar l'habitatge i renovar equipaments a Reus el 2027 Els comptes municipals arriben als 242,18 milions d'euros i mantenen congelats els principals impostos Adrià Torres Reus preveu destinar 22,2 milions d'euros a inversions durant el 2027, l'últim any de mandat. La xifra representa un increment de 2,7 milions respecte al 2026 i situa la inversió com la tercera més elevada dels darrers quinze anys, no-
#73
més per darrere dels exercicis 2024 i 2025 Del total, 12,7 milions corresponen directament a l’Ajuntament de Reus i 9,5 milions als organismes autònoms i les empreses municipals. La via pública tornarà a concentrar una de les principals partides
46
d'inversió, amb 3,2 milions d'euros. Els diners es destinaran al pla d'asfaltat, al manteniment dels carrers, a la reurbanització de Torres del Pinar i a l'asfaltat dels polígons industrials. També es preveu plantar nou arbrat, millorar els entorns escolars i actuar en diversos aparcaments dissuasius.
desenvolupament de 190 habitatges assequibles. El pla també incorpora un milió d’euros per a una nova línia de subvencions destinada a facilitar la instal·lació d’ascensors en el marc del Pla de Barris Reus Sud. En el pressupost , l'habitatge també guanya pes i arriba als 4,6 milions d'euros, un 34,6% més que l'any anterior.
la remodelació de l'antiga caserna de la Guàrdia Urbana. En paral·lel, la transformació digital absorbirà 2,12 milions d’euros. Més de la meitat es destinaran a l’Smart Economy Nexus, un projecte d’innovació digital que busca aprofitar les dades per generar noves oportunitats econòmiques. El pla també reserva recursos per desplegar infraestructures digitals a l’entorn del Carrilet. El pla inclou, a més 575.000 NOUS EQUIPAMENTS I SEReuros per a l’esperat Pavelló del VEIS PER A LA CIUTADANIA Els equipaments municipals Molinet a tocar de l’Institut Rorebran 4,5 milions d'euros. Una de seta Mauri i una primera partida de 150.000 eules principals ros per iniciar actuacions serà ————————— l'impuls del RiLa via pública tornarà a la redacció del projecte de la era City Lab, concentrar una de les zona poliesporque disposarà principals partides tiva i de lleure d'un milió d'eud'inversió, amb 3,2 del futur gran ros per comenmilions d'euros parc de la ciuçar a prendre ————————— tat. forma. El nou espai d'atenció i participació ciutadana s'ubicarà als baixos dels QUATRE AUTOBUSOS habitatges assequibles de la Riera ELÈCTRICS I MÉS ESPAI També es destinaran més de D'APARCAMENT AL CARRILET Reus Mobilitat i Serveis preveu 608.000 euros a iniciar les obres del Mercat del Carrilet i 433.000 invertir 4,51 milions d'euros, princieuros a l’ampliació de la sala de palment per ampliar l'aparcament cerimònies i a diverses millores del Carrilet, una actuació pressual Tanatori Municipal. També es postada en 2,5 milions. Per la seva banda, Reus Transpreveu crear un refugi climàtic a l'escola Rosa Sensat, fer millores port disposarà de 2,44 milions per al Centre Cívic Mestral i començar renovar i modernitzar la flota i les
L’HABITATGE GUANYA PES L'habitatge comptarà amb 2,34 milions d'euros d'inversió. D'aquests, 300.000 euros serviran per adquirir pisos destinats al lloguer assequible i mig milió es dedicarà a la rehabilitació energètica d'immobles. Entre les actuacions més destacades hi ha l'enderroc de l'edifici de Pich Aguilera, que compta amb una partida de 536.910 euros. L'operació està vinculada al futur
47
#73
instal·lacions. El projecte més important és la incorporació de quatre vehicles elèctrics al servei de bus a la demanda, amb una inversió d’1,6 milions d’euros que inclou l’adquisició dels vehicles, els equipaments necessaris i l’electrificació. REDESSA preveu 1,4 milions d’euros d’inversions, entre les quals sobresurten els 450.000 euros per al concurs de projectes del futur edifici d’oficines i innovació Redessa InnoReus i mig milió per habilitar nous espais d’oficines al Tecnoparc. A més, es planteja la creació d’un nou espai de la Ciutat de la Ciència i la Innovació, orientat a divulgar les vocacions STEM i apropar la ciència i la tecnologia a la ciutadania
————————— El Govern municipal planteja congelar tots els impostos municipals, com l’IBI, l’impost de vehicles, l’IAE, l’ICIO i les plusvàlues, així com la majoria de taxes ————————— EL PRESSUPOST MUNICIPAL CREIX UN 8% El Pla d’Inversions s’emmarca en uns comptes municipals que plantegen un increment global del 8%. El pressupost de l’Ajuntament de Reus ascendeix a 167,98 milions d’euros, mentre que el pressupost consolidat del Grup Ajuntament arriba als 242,18 milions. Més enllà de les inversions extraordinàries, la via pública continuarà sent la principal àrea de despesa municipal, amb 26,4 milions d’euros. També augmenten les dotacions destinades als drets socials, la seguretat ciutadana, l’educació, la cultura, el medi ambient i el transport públic. La proposta pressupostària manté, a més, la previsió de reduir l’endeutament municipal,
#73
que passaria dels 111,25 milions estimats al tancament del 2026 als 108,51 milions el 2027. IMPOSTOS CONGELATS I NOVES BONIFICACIONS El Govern municipal planteja congelar tots els impostos municipals, com l’IBI, l’impost de vehicles, l’IAE, l’ICIO i les plusvàlues,
així com la majoria de taxes. L’excepció és la taxa de recollida de residus, que augmentarà un 1,6% per l’increment dels costos del servei. Les ordenances també incorporen noves mesures, entre les quals hi ha bonificacions vinculades al lloguer social i a la mobilització d’habitatges buits cap a la Borsa de Lloguer de Reus.
2027, un pressupost per créixer més 242,2M€
+8%
224,2M€
2026
2027
A Reus, menys pressió i esforç fiscal
reus.cat
Pressió fiscal. Import mitjà anual en impostos per habitant 952€
940€
Mitjana catalana 946€
878€ Diferència respecte a Reus: -74 € vs Capitals catalanes -68 € vs Mitjana catalana Capitals catalanes
Província de Tarragona
Reus
-62 € vs Província de Tarragona
reus.cat
Noves bonificacions fiscals IBI
ICIO
Bonificació del lloguer social. Mobilització d’habitatges buits. Agilització de la bonificació.
VIA PÚBLICA Exempció per a actes socials. reus.cat
48
FIRA DE L’OLI DE REUS 13 I 14 NOV. 2026 PL. LLIBERTAT 29a edició
O L I D ’ O L I VA V E R G E E X T R A Més informació www.reuspromocio.cat i www.dopsiurana.com ORGANITZEN
Seguiu-nos a xarxes socials /DOP.Siurana /@Dopsiurana
/@DOP_Siurana
COL·LABOREN Actuació del Pla estratègic de la PAC 2023-2027 cofinançada per:
49
Amb el suport de:
#73
REUS LA GUÀRDIA URBANA DE L’AJUNTAMENT VISITA 200 ESTABLIMENTS PER REUS ARRIBA ALS 176 INFORMAR-LOS SOBRE EL COMPLIMENT DE LA AGENTS AMB 13 NOVES NORMATIVA LINGÜÍSTICA INCORPORACIONS La campanya arribarà a comerços, restaurants i oficines de Les noves incorporacions inclouen quatre agents formats a l’Institut de Seguretat Pública, sis procedents d’altres cossos i tres en comissió de serveis La Guàrdia Urbana de Reus ha incorporat 13 nous agents a la seva plantilla, que arriba així als 176 efectius. L’alcaldessa, Sandra Guaita, i la regidora de Seguretat Ciutadana i Convivència, Dolors Vázquez, han ofert aquest dilluns, 5 d’octubre, una recepció als nous membres del cos.
serveis per recordar-los l’obligació de retolar en català L’Ajuntament de Reus farà visites informatives a 200 establiments comercials durant el darrer trimestre de l’any per recordar-los l’obligació que la retolació fixa, tant principal com secundària, estigui com a mínim en català.
comerços, restaurants i oficines de serveis. La meitat de les visites es faran a establiments situats al sud de la ciutat, dins l’àmbit del Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029, i les altres 100 es concentraran en zones més cèntriques.
La iniciativa, impulsada per la Regidoria de Cultura i Política Lingüística, arribarà a
Les visites serviran per explicar als propietaris quins canvis han de fer per adaptar-se a la normativa i donar-los a conèixer els recursos del Centre de Normalització Lingüística (CNL). Entre aquests hi ha l’assessorament gratuït i el programa Comerços aprenents, que ofereix set sessions de mitja hora als establiments per treballar vocabulari i expressions bàsiques en català. L’actuació parteix d’observacions del CNL i de queixes ciutadanes.
De les incorporacions, quatre agents s’han integrat després de superar el curs de formació bàsica de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Sis provenen d’altres cossos de seguretat mitjançant mobilitat interadministrativa i tres s’incorporen en comissió de serveis. Del total, quatre són dones.
EXPROREUS TANCA LA 54A EDICIÓ AMB MÉS DE 45 MARQUES D’AUTOMOCIÓ I PROP DE 600 VEHICLES EXPOSATS L’automoció i la mobilitat han tornat a ser un dels principals atractius de la fira, amb més de 45 marques representades i prop de 600 vehicles exposats L’ampliació de la plantilla forma part del compromís municipal de reforçar progressivament el cos per adaptar-lo a les necessitats del servei. Durant la recepció, Sandra Guaita ha agraït la tasca dels agents i ha animat els nous efectius a contribuir a millorar la seguretat de la ciutat mitjançant la prevenció, la col·laboració, la pressió policial i l’escolta activa.
#73
La 54a edició d’exproReus ha tancat les portes després de quatre dies d’activitat a firaReus Events amb una valoració molt positiva per part de l’organització, que destaca l’afluència de visitants i el dinamisme comercial de la mostra. L’automoció i la mobilitat han tornat
50
a ser un dels principals atractius de la fira, amb més de 45 marques representades i prop de 600 vehicles exposats. L’oferta també ha inclòs motocicletes i propostes de mobilitat personal. La programació s’ha completat amb activitats familiars i divulgatives, com tallers de realitat virtual, experiències STEAM, competicions de robots i simuladors. També hi ha tingut presència l’espai Reus Ciutat de Ciència i Innovació. En l’àmbit professional, la fira ha acollit la tercera edició del Reus Logístic, una trobada d’empreses i experts per debatre sobre els reptes del transport i la logística. El regidor Josep Baiges ha recordat que l’edició anterior va generar un impacte econòmic de gairebé 27 milions d’euros.
51
#73
LA GANXETA
consolida el seu creixement i supera els 200.000 viatges Adrià Torres Gairebé tres anys després de començar a funcionar, la Ganxeta ja ha superat els 219.000 viatges a Reus. El servei de bicicleta pública compartida es va posar en marxa el gener de 2024 i, des d’aleshores, més de 5.400 persones l’han utilitzat per moure’s per la ciutat. Les xifres confirmen l’augment de l’activitat: entre l’1 de gener i el 30 d’octubre de 2026 es van registrar 74.176 trajectes, un 35,6% més que en el mateix període de l’any anterior, quan se’n
#73
van comptabilitzar 54.705. Els trajectes tenen una durada mitjana de poc més de set minutsi està vinculat per un ús de desplaçaments curts, per anar d’un punt a un altre de la ciutat sense haver de recórrer al vehicle privat. LES ESTACIONS AMB MÉS MOVIMENT Les estacions de Sant Jordi, Oques, Renfe, Jardins de Reus i Greco són les que registren més sortides. Pel que fa als punts d’arribada, les que més s’utilitzen són
52
les de la Biblioteca Central Xavier Amorós, Gandhi, Greco, Jardins de Reus i Santa Anna. La distribució dels viatges mostra el pes d’alguns punts de connexió de la ciutat, com l’entorn de l’estació de tren i diversos equipaments i zones comercials. La xarxa també ha anat creixent des de l’estrena del servei. La primera fase va començar amb 21 estacions i, durant el 2025, s’hi van afegir noves parades als entorns del Roser i el Carrilet, així com al carrer de Recasens i Mercadé, per donar
————————— Les estacions de Sant Jordi, Oques, Renfe, Jardins de Reus i Greco són les que registren més sortides —————————
cobertura als barris de la Muralla, el Carrilet, Pelai i Sol i Vista. També es va provar una estació mòbil per acostar temporalment les bicicletes a espais on encara no hi ha una parada fixa.
domicilis i permet incorporar activitat física a la jornada. Segons apunten fonts del CAP, l’accés a la Ganxeta els hi permet moure’s entre domicilis d’una forma ràpida alhora que permet guanyar temps
LA BICICLETA TAMBÉ PER ANAR A TREBALLAR Una de les iniciatives més recents és la prova pilot impulsada al CAP Sant Pere, el primer centre d’atenció primària de Reus que ha promogut l’ús de les bicicletes compartides entre el seu personal sanitari. L’Ajuntament de Reus, a través de Reus Mobilitat i Serveis, i l’Institut Català de la Salut al Camp de Tarragona van signar un conveni perquè metges, metgesses i professionals d’infermeria puguin fer servir La Ganxeta en alguns desplaçaments professionals, especialment en les visites domiciliàries. La proximitat de l’estació situada davant de la Biblioteca Central Xavier Amorós també facilita l’accés a les bicicletes des del CAP. Des del centre destaquen que aquesta opció agilita els desplaçaments entre
NOVES TARIFES PER AL 2026 Aquest 2026, el servei també ha incorporat subscripcions anuals: 60 euros per als joves de fins a 29 anys i les persones majors de 65, i 90 euros per a la resta d’usuaris. Fins ara, el servei oferia abonaments mensuals de 6 euros per als dos col·lectius amb tarifa reduïda i de 9 euros per a la resta. L’opció anual suposa un estalvi equivalent a dos mesos de quota respecte del pagament mensual. Les subscripcions permeten fer viatges il·limitats, sempre que cadascun no superi els 30 minuts. També hi ha un tiquet d’un dia, amb un cost d’un euro. En cas de superar el temps inclòs, s’apliquen suplements. Amb aquestes modalitats, el servei busca adaptar-se tant a les persones que utilitzen la bicicleta de manera habitual com a les que en fan un ús més ocasional.
53
#73
REUS MÉS DE 1.700 PERSONES PARTICIPEN EN LA FIRA ELS BARRIS CELEBREN D’OCUPACIÓ DEL BAIX CAMP A REUS ELS ANIVERSARIS DE LES ASSOCIACIONS La jornada ha comptat amb una quarantena d’empreses, institucions i entitats de la comarca que han ofert als assistents VEÏNALS AMB informació sobre perfils professionals i oportunitats laborals ACTIVITATS Durant el matí, els participants han pogut Més de 1.700 persones han visitat la Fira contactar directament amb responsables INSPIRADES EN GAUDÍ d’Ocupació del Baix Camp, celebrada a firaReus Events i organitzada per la Cambra de Comerç de Reus amb la col· laboració de l’Ajuntament. La jornada ha comptat amb una quarantena d’empreses, institucions i entitats de la comarca que han ofert als assistents informació sobre perfils professionals i oportunitats laborals.
de selecció, conèixer les necessitats de contractació de les empreses i entregar els seus currículums per optar a les ofertes disponibles.
La fira també ha inclòs tres xerrades sobre eines d’intel·ligència artificial aplicades a la recerca de feina, recursos per trobar ofertes laborals i acreditació de competències professionals. Les sessions han despertat un gran interès i han omplert la sala habilitada. A més, Mas Carandell ha ofert un servei d’orientació laboral que ha registrat una afluència constant de visitants durant tota la jornada.
EL PATI DE L’ESCOLA ROSA SENSAT ES RENATURALITZARÀ AMB UNA INVERSIÓ DE 272.000 €
La proposta commemora els aniversaris de 10, 20, 40 i 50 anys de diverses associacions veïnals, reconeixent la seva trajectòria i contribució a la cohesió social La Regidoria de Relacions Ciutadanes impulsa durant el novembre el projecte «Els barris estan d’aniversari amb Gaudí que ens inspira», una iniciativa que portarà activitats culturals i familiars a diversos punts de la ciutat. El programa compta amb una subvenció de 35.000 euros de la Diputació de Tarragona. La proposta commemora els aniversaris de 10, 20, 40 i 50 anys de diverses associacions veïnals, reconeixent la seva trajectòria i contribució a la cohesió social. Les activitats tindran lloc durant els caps de setmana als barris de la Pastoreta, Jardins de Reus, Sol i Vista, Mas Pellicer, Gaudí, Montserrat, el Santuari i les Clarisses.
L’actuació vol transformar els aproximadament 6.800 m² del pati, actualment dominats per superfícies dures, en un espai més natural, saludable i adaptat a les altes temperatures L’Ajuntament de Reus ha adjudicat a Leku Studio SJP la redacció del projecte de renaturalització del pati de l’escola Rosa Sensat per un import de 12.692,17 euros (IVA inclòs). Les futures obres comptaran amb un pressupost d’execució de 272.000 €.
L’actuació vol transformar els aproximadament 6.800 m² del pati, actualment dominats per superfícies dures, en un espai més natural, saludable i adaptat a les altes temperatures. La proposta haurà d’incorporar vegetació, zones d’ombra, espais de joc natural i àrees de calma, a més d’elements que afavoreixin la biodiversitat i l’aprenentatge a l’aire lliure. El projecte convertirà el centre en el sisè equipament educatiu de Reus amb un refugi climàtic. Fins ara ja se n’han habilitat quatre, a les escoles Pompeu Fabra, Marià Fortuny, General Prim i Teresa Miquel i Pàmies. A més, l’Ajuntament ja disposa del projecte per a l’escola Eduard Toda.
#73
54
La programació inclou tallers creatius, activitats familiars inspirades en l’univers de Gaudí, actuacions musicals, concerts vermut i esmorzars populars. El projecte vol apropar la cultura als barris, reforçar el teixit associatiu i generar espais de trobada i convivència entre veïns. Les associacions dels Xalets Quintana i la Immaculada ja van celebrar les seves commemoracions durant l’estiu.
Un espai on l’art i el sabor es troben i on cadascun dels plats és una petita obra d’art. Hamburgueses, torrades, tacos, bagels, biquinis, entrepans, esmorzars i postres.
55
Q C/ de Misericòrdia, 5 Reus n 624 34 09 83 # @petiteartistereus #73
Reus projecta més de 350 habitatges assequibles amb el Pla 50.000 de la Generalitat Els projectes previstos als solars municipals inclouen promocions de fins a 190 pisos a Pich Aguilera i 129 més a Ball de Diables i Vilafortuny #73
56
Adrià Torres Moreno Reus continua avançant en els seus plans per ampliar el parc d’habitatge assequible de la ciutat. L’alcaldessa, Sandra Guaita, ha signat aquest novembre amb la Generalitat de Catalunya el conveni per impulsar la construcció d’un màxim de 15 habitatges al carrer Vallroquetes, una actuació que s’emmarca en el Pla 50.000 del Govern català. A través del conveni, l’Ajuntament encarrega a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya la trami-
Pel que fa als carrers Ball de Diables i Vilafortuny, l’Ajuntament ja disposa de la resolució de la Generalitat que selecciona els dos solars dins de la pri-
tació d’un concurs públic per seleccionar el promotor que s’encarregarà de construir els allotjaments temporals de protecció, així com de gestionar-los i mantenir-los sota la supervisió de l’Agència. L’acord també preveu la constitució d’una concessió administrativa gratuïta del solar a favor de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya durant 75 anys, condicionada a l’adjudicació posterior del projecte a un promotor privat. Un cop acabades les obres, serà l’Ajuntament qui s’encarregarà d’adjudicar els futurs allotjaments. Entre els criteris acordats, es reserva un 10% per a situacions de major vulnerabilitat residencial i un mínim del 25% per a persones joves de fins a 35 anys. ALTRES PROMOCIONS EN MARXA La promoció de Vallroquetes és una de les actuacions que Reus té previstes per ampliar l’oferta d’habitatge assequible. En conjunt, els projectes anunciats per l’Ajuntament sumen una capacitat potencial de fins a 374 habitatges i allotjaments. La xifra inclou els 129 previstos als solars de Ball de Diables i Vilafortuny, els 40 del Carrilet, els 190 de Pich Aguilera i els 15 allotjaments temporals de Vallroquetes. Totes aquestes actuacions es troben, però, en fases diferents de tramitació i desenvolupament.
————————— Un cop acabades les obres, serà l’Ajuntament qui s’encarregarà d’adjudicar els futurs allotjaments ————————— mera convocatòria del Pla 50.000. El terreny del carrer Ball de Diables és de propietat municipal, mentre que el de Vilafortuny pertany a Redessa. En conjunt, els dos espais tenen capacitat per acollir 129 habitatges. A més, l’Ajuntament preveu presentar a una nova convocatòria del Pla 50.000 dos solars municipals més: un situat a l’avinguda del Carrilet i un altre a Pich Aguilera. Segons les previsions municipals, aquests terrenys podrien acollir 40 i 190 habitatges assequibles, respectivament. Abans de poder tirar endavant aquestes promocions, però, caldrà preparar els terrenys. Al Carrilet, el projecte d’enderroc de les construccions actuals es troba en fase d’aprovació. A Pich Aguilera, en canvi, l’enderroc està previst dins dels pressupostos del 2027. 190 HABITATGES ASSEQUIBLES, EL GRAN PROJECTE DE PICH AGUILERA La futura promoció de Pich Aguilera és la de major capacitat de les que té previstes actualment l’Ajuntament. El projecte podria permetre construir-hi 190 habitatges assequibles en un sector que també està immers en un procés de transformació urbanística.
57
El consistori tramita la modificació del planejament de l’àrea de Pich Aguilera i el seu entorn per transformar tot el sostre residencial previst, que passarà d’habitatge lliure a habitatge assequible. La proposta també preveu conservar part de les estructures de l’antiga zona industrial i alguns dels elements existents, alhora que permetrà incorporar-hi nous habitatges. Per presentar el solar a una nova convocatòria del Pla 50.000, l’El Pla d’Inversions del 2027 ja contempla una partida de 536.910 euros per a aquesta actuació.
QUÈ ÉS EL PLA 50.000? El Pla 50.000 és una iniciativa de la Generalitat que té com a objectiu disposar de 50.000 habitatges assequibles a Catalunya abans del 2030, principalment de lloguer i protegits. Per aconseguir-ho, el Govern preveu impulsar noves promocions públiques, mobilitzar sòl de titularitat pública i incorporar habitatges del parc existent mitjançant fórmules com el tanteig i retracte o l’adquisició directa. El programa compta amb una inversió anual prevista de 1.100 milions d’euros i prioritza els municipis amb més demanda d’habitatge assequible, així com els col·lectius amb més dificultats per accedir-hi, com els joves, les famílies amb rendes baixes i les persones en situació de vulnerabilitat.
#73
Principi d’acord per impulsar la segona gran reforma del Teatre Fortuny El principi d’acord permetrà al Consorci intervenir en l’edifici i obre la porta a buscar finançament per a les actuacions Redacció El Consorci del Teatre Fortuny, integrat per l’Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona, i la societat El Círcol, propietària de l’edifici, han tancat un principi d’acord per impulsar la que serà la segona gran reforma de l’equipament, que aquest 2026 compleix 144 anys d’història. L’entesa estableix la constitució d’un dret de superfície, una fórmula jurídica que permetrà al Consorci disposar de les facultats necessàries per intervenir i invertir en el teatre sense que això impliqui un ————————— canvi de propieUn dels aspectes que el tat. Així, l’edifici Consorci vol preservar continuarà en durant aquesta etapa és mans del Círla continuïtat de l’activicol, mentre que disposa d’una tat cultural a la ciutat el Consorci poprimera eina ————————— drà assumir les de planificació. actuacions que requereixi la reno- L’any 2023 va encarregar l’elabovació de l’espai. ració d’un pla director d’inversions De moment, però, l’acord encara i manteniment per identificar les no és definitiu. Les dues parts han necessitats de l’edifici i orientar les d’acabar de concretar-ne els detalls futures intervencions. Des d’alesi, posteriorment, el preacord haurà hores, l’organisme ha assegurat de passar pels òrgans competents que ha vetllat per mantenir les conde cadascuna de les entitats per re- dicions de seguretat de l’equipabre la validació corresponent. ment. Malgrat que encara queden Paral·lelament, també ha manqüestions per resoldre, tant el Con- tingut converses amb altres admisorci com el Círcol han coincidit a nistracions per explorar possibles destacar la importància del For- vies de finançament i fórmules de tuny com a equipament cultural participació que permetin fer front de referència a Reus i al conjunt a la reforma. Es tracta de buscar del país. L’objectiu compartit és models similars als que ja existeique el teatre pugui afrontar les xen en altres equipaments cultunecessitats de renovació i esdeve- rals de Catalunya. nir un equipament adaptat als reUn dels aspectes que el Consorci queriments del segle XXI. vol preservar durant aquesta etaEn aquest procés, el Consorci ja pa és la continuïtat de l’activitat
#73
58
cultural a la ciutat. L’organisme ha expressat el seu compromís amb la cultura i ha assegurat que treballarà perquè Reus mantingui una oferta àmplia malgrat les necessitats que pugui comportar el procés de renovació. UNA REFORMA GAIREBÉ QUATRE DÈCADES DESPRÉS DE L'ÚLTIMA El Teatre Fortuny va obrir les portes per primera vegada el 16 de novembre de 1882. Des d'aleshores, l’equipament només ha viscut una gran reforma, la que es va dur a terme durant els anys vuitanta del segle XX. Després de les obres, el teatre va tornar a obrir les portes el 15 de novembre de 1988. Més endavant, el 2013, la Generalitat va abandonar el Consorci, que actualment està integrat per l’Ajuntament de Reus i la Diputació de Tarragona.
CLÍNICA DENTAL DR GISBERT Dedicació, esforç i compromís
Dedicació, esforç i compromís Són més de 25 anys d’atenció als reusencs i volem agrair-vos molt la vostra confiança.
Pl. de la Llibertat, 4 Pral. 2a Reus 977330490 www.clinicadentaldrgisbert.cat clinicadentalgisbert clinicadrgisbert
( clinicadentalgisbert # clinicadrgisbert 59
#73
Plaça de la Llibertat, 4 Pral. 2a - Reus | 977 330 490 | www.clinicadentaldrgisbert.com
#(
Especialistas en pavimentación Pavimentos de hormigón para todo tipo de locales comerciales, zonas industriales, viviendas y parkings. Pavimentos para exteriores, cubiertas, rampas y zonas deportivas. Q C/ Jaume I, 15-17 - Amposta n 633 312 100 ? serteico.com
REFORMA & CONSTRUCCIÓN
#73
Q C/ Parlament, 5 - Amposta | Camí del Rossell, 54 - Vinaròs | n 655 078 532 M ceo1@vertexconstruccion.com | ? vertexconstruccion.com 60
! a n Gra
Nº3 | Novembre/desembre 2026
VALERO SERER
‘El mite’
Q Rambla Vella, 15 n 630 87 29 24 | #(
Q Av. Pau61 Casals, 2 n 699 681 880 | #(
Q Rambla Vella, 9 #73 Tel. 977 22 83 35 | #(
#73
62
Sumari
64
EL GALLINER DE L’ANTIQUARI RESTAURANT
68 78 #03
74 64 66 68 70 72 74 76
Dinem amb... Vintage grana Entrevista Jugador històric Sabies què? Anècdota grana Samarretes retro
63
78 80 82 84 86 88 90
Jugador històric El meu primer Nàstic Nastiquers pel món Vintage grana El tuit de... Què fou de... Jugador històric
#73
Dinem amb...
Antoni Pinilla EL GALLINER DE L’ANTIQUARI RESTAURANT
n 671 477 099 | QCarrer Santa Anna, 3 - Tarragona elgallinerdelantiquari.net Dijous, divendres, dissabte, diumenge i dilluns de 13:00 a 16:00 h i de 20:00 a 00:00 h. Dimarts i dimecres, tancat.
Nacho González L'històric i inoblidable exfutbolista del Nàstic Antoni Pinilla (va aconseguir un ascens a 2a A, la temporada 2003-04 i un a 1a divisió, la 2005-06. I va guanyar una Copa Catalunya, 2007-08 amb el conjunt grana) va dinar a l'emblemàtic restaurant
#73
El Galliner de l'Antiquari, ubicat al cor de la Part Alta de Tarragona. En aquest local, us ofereixen una deliciosa i extensa varietat de plats, com ara tapes tradicionals i modernes, arrossos i les millors carns a la brasa. Per altra banda, són especialistes en donar el mi-
64
llor servei a grups amplis de comensals i en la celebració d'esdeveniments, ja que disposen de diverses sales privades, ideals per gaudir amb la màxima comoditat i exclusivitat. Tot plegat amb una atenció jove, amable i professional. L'exjugador grana Pinilla va delectar-se amb
l'exquisit àpat (veure en imatges a la pàgina dreta) que l'equip del Galliner de l'Antiquari va oferir-li, tot confirmant a la gerència una pròxima visita Us el recomanem per reservar els vostres dinars o sopars d'empresa i/o grups d'amics, amb l'absoluta certesa de que en gaudireu d'allò més!
Dinem amb...
Croqueta de Pulled-Pork con romesco picante
Gamba roja a l'allet
Cruixent de mantega amb gerd foie francès
Ostres Gillardeau amb perles de salmó
Arròs amb gamba roja i zamburiñas
Torrada de Santa Teresa de brioix caramelitzada amb gelat de torró
L'excel·lent exfutbolista del Nàstic Antoni Pinilla va fotografiar-se amb el gerent i xef del restaurant El Galliner de l'Antiquari, Tymur Duka, un cop va haver gaudit de l'opípar àpat.
EL GALLINER DE L’ANTIQUARI
#
RESTAURANT
Arrossos, carns a la brasa, tapes tradicionals. Sales privades i esdeveniments per a grups. Carrer Santana, 3 - Tarragona | n 671 477 099
65
#73
Vintage grana
Foto d'un onze inicial del Nàstic de la temporada 1945-46, en un partit jugat al camp de l'avinguda Catalunya. Aquella campanya, l'equip grana va disputar la promoció d'ascens a primera divisió contra el RCD Espanyol, però no va assolir la màxima categoria ^ Sicart, Soro, Pérez, Català, Conesa, Vallès | Ricart, Barceló, Coll, Enrique Martínez i Sánchez
Foto d'un onze inicial del Nàstic de la temporada 1973-74, en un partit disputat al Nou Estadi. Aquell curs, el nostre equip va finalitzar el campionat de 2a divisió en sisena posició. Veure classificació a la pàgina 84 ^ Pesudo, Àngel, Robles,
Lanchas, Guerra, Prieto, 'Cinto' López (fisio) | Lloret, Crujera, Paquito, Leandro i Totó
COCINA ARGENTINA 100 % SIN GLUTEN EN TARRAGONA C/ Cós del Bou, 9 Tarragona n 655 31 56 02 # @baires.tgn ? bairesresto.es
#73
66
67
#73
L'entrevista
ENRIC COCH
Exporter del Nàstic
“Haver defensat l'escut del Nàstic és quelcom que sempre portaré al cor” Nacho González L'Enric Coch és sense cap mena de dubte, un dels porters més emblemàtics i carismàtics del Nàstic en l'era moderna i aquesta afirmació la refermen la gran quantitat de partits oficials que va disputar amb el conjunt grana (a tocar dels 200) i el magnífic rendiment que sempre va oferir sota els pals del Nou Estadi. Recordarem la seva llarga i exitosa etapa al club del seu cor i ho farem des de la terrassa de l'extraordinari restaurant i marisqueria l'Àncora. Vas fitxar pel Nàstic l'estiu del 1984 procedent de l'Orihuela CF. Com recordes la teva arribada a l'entitat grana? Així és. Jo ja portava uns anys fora de casa, ja que vaig jugar a l'Elche Ilicitano CF i a l'Orihuela CF i el meu desig era tornar cap aquí, per es-
#73
tar a prop de la família. Llavors, des del Nàstic i amb la col.laboració del meu germà Santi (DEP) van contactar amb mi i em van oferir fitxar... Evidentment no m'ho vaig pensar dos cops i vaig acceptar, encantat i molt il·lusionat, la proposta del club. La teva segona temporada al Nàstic (1985-86) fou la de la reestructuració de la 2a B i malgrat que l'equip va finalitzar el campionat Iliguer en 14a posició, va baixar a 3a divisió. Aquell va ser un cop duri complicat de pair, oi? Sí, la veritat és que no vam fer una bona temporada en termes generals, però la vam acabar com bé deies en 14a posició i, si no hagués sigut per aquella reestructuració de la 2a B que va dur a terme la RFEF, no hauríem baixat a 3a divisió. Sortosament, només hi vam estar un any perquè
68
la campanya següent, vam aconseguir l'ascenis a 2a B. I va tenir molt mèrit el que va fer aquell Nàstic 1986-87, tot aconseguint l'ascens (perquè gairebé tota la plantilla estava formada per futbolistes del nostre territori). Correcte, pràcticament tots els jugadors érem de casa. Com a anècdota, recordo que en un partit en concret jugat al camp de la UE Vic, l'entrenador Fernando García-Ramos va fer jugar a tretze futbolistes (l'onze inicial i les dues substitucions que es permetien en aquella època) i tots ells, érem d'aquí. El club no passava en aquells anys per una bona situació econòmica i des de la directiva van decidir formar una plantilla sense gent de fora i l'aposta va sortir molt bé perquè, tal com deiem abans, vam assolir l'ascens a 2a B.
Durant aquell 1986 es van celebrar diversos actes amb motiu del Centenari del club. Recordo especialment dos partits amistosos contra el FC Barcelona i, el Reial Madrid, en un Nou Estadi ple de gom a gom. Que bonic devia ser per a tu viure un moment històric com aquell en primera persona. Sí, sí... l'ambient que vam viure aquells dies al Nou Estadi fou una autèntica bogeria, ja que estava absolutament ple en aquells encontres. En el partit contra el Barça en concret, els tres porters de Ia plantilla vam jugar mitja hora cadascú i sempre podré dir amb orgull que vaig sortir del terreny de joc amb victòria del Nàstic, 1 a O, gol de Garriga (el matx va acabar 1 a 6). Òbviament, són records inoblidables i per tota la vida, que agraeixo molt haver-los viscut.
L'entrevista Una altra temporada digna de remarcar seria la 1990-91 ,on vau aconseguir un altre ascens a 2a B. Era el Nàstic dels tres germans Coch (Enric, Santi i Ramon), Menchi, Paulino, Font (DEP), Jansà, Luis Miguel Ramis, Higueras, Balañà, Colomer, Javi García, Oribe, Masqué, Kiko Ramirez, Toni Oruj, Gistau... Sí, vam acabar la temporada a un gran nivell. Recordo que a l'inici no vam passar-ho gaire bé, fins el punt que van destituir a l'Antonio Jaurrieta (DEP) com a entrenador i després es va fer càrrec de l'equip José Luís Guerra (DEP) i ja vam fer una segona volta extraordinària i un playoff absolutament espectacular. Teníem una gran plantilla, però m'agradaria destacar la qualitat individual de Luis, Miguel Ramis i de Javi García. De fet, només cal veure la carrera que van tenir després a 1a divisió. Durant la teva etapa al Nàstic vas compartir porteria amb Palomo, Pepe Salinas, Fàbregas, Moncho, David Mayoral, Arumí... Algun d'ells et va marcar? Home, jo sempre li agrairé molt al Joaquín Palomo, perquè era ei porter titular del Nàstic quan jo vaig arribar i em va tractar
sempre amb afecte i em donava consells ben útils, ja que ell era més veterà. I després, vull tenir unes paraules pel David Mayoral, ja que no va poder jugar massa en aquell moment perquè el titular era jo i sempre em va semblar un porteràs i un noi fantàstic i molt treballador.
evidentment, em fan sentir ben orgullós. Al final, un sempre pensa que encara podrien haver sigut xifres millors, però alhora t'he de dir que són una quantitat de temporades, de partits i de moments viscuts, que ja em deixen prou satisfet i agrait.
D'entrenadors vas tenir al Nàstic a Félix Zubiaga (DEP), Ignasi Rojas (DEP), Vicenç Dauder (DEP), José Luis Guerra (DEP), Antonio Jaurrieta (DEP), Fernando García-Ramos, Paco Parreño o Raúl Longhi. Vas tenir un feeling especial, amb algú d'ells? Bé, jo considero que amb tots ells vaig tenir una relació cordial i correcta, eh? Potser Dauder era el que estava més desfasat en el futbolístic perquè ja era una mica gran en aquell moment. I en el positiu, et destacaria a Guerra, García-Ramos o Longhi, cadascun amb les seves característiques particulars i mètodes propis.
“Tota la família Coch sent una gran estimació pel club”
Vas defensar la porteria grana des del 1984 al 1993 (excepte la temporada 1989-90) disputant 179 partits oficials... Queda clar que és un nombre de partits important i que
69
Enric Coch fou un porter de bona col·locació, sobri, eficaç regular i molt segur. Lluny de les excentricitats d'altres porters. Sí, podríem dir que aquestes eren les meves característiques principals com a porter. T'explicaré una altra, anècdota... Quan era un nen, recordo que el mític exporter del Barça i de la selecció espanyola Antoni Ramallets (DEP) va venir a les festes del nostre poble, Vimbodí, i em va comentar que tirar-se a terra per aturar una pilota era quelcom que et feia mal pels cops que et donaves i que, per tal d'evitar-los, el millor era tenir una bona col·locació a la porteria. Aquelles paraules no les vaig oblidar mai més i és el que vaig intentar fer durant la meva carrera
esportiva Per acabar, una dada que sempre m'agrada remarcar és el fet que entre els tres germans Coch, vau aconseguir vuit ascensos amb el Nàstic. És clar que per tota la familia Coch, aquesta dada és motiu d'un gran orgull. Tots tres vam mostrar la màxima implicació i compromís envers l'entitat durant la nostra etapa com a futbolistes i considero ben sincerament, que el nostre cognom sempre anirà lligat al Nàstic. Només cal recordar que el meu germà Santi és tota una llegenda de la institució, ja que ningú ha jugat més partits que ell, en tota la història del club. Evidentment, tota la nostra família sent una gran estimació pel Gimnàstic de Tarragona... I per a mi, haver defensat el seu escut és quelcom que sempre portaré al cor. Despedim la xerrada amb un dels porters més estimats en la història del Nàstic i excel·lent persona. Com excel·lent va ser el suquet de peix que vam gaudir a la terrassa de l'Àncora, que aprofita per convidar-vos a reservar taula ben aviat per gaudir de la seva cuina marinera.
#73
Jugadors històrics
Valero Serer Pascual (DEP) El mite
Màxim golejador en la història del Nàstic i considerat unànimement el seu millor futbolista Ț València, 2 de novembre del 1932 ; Davanter centre, 328 partits i 181 gols amb el Nàstic D Del 1959 al 1970 (excepte la temporada 1967-68)
E Foto: Cristina Aguilar - Valero Serer amb el president del Nàstic Josep Maria Andreu en l'homenatge que se li va retre l'any 2018 al Nou Estadi. Com a testimoni de l'homenatge, la porta principal de Tribuna del Nou Estadi, va passar a dur el nom de Porta Valero Serer.
El Pastis7 us desitja molt Bones Festes i Bon Nadal C/ Pere Martell, 52 Tarragona
#73
70
PLACER MEDITERRÁNEO DESDE 1986
#( 71
C/ Gavina, s/n Platja dels Capellans -Salou Tel. 977 383 566 M info@lagoletasalou.com ? lagoletasalou.com #73
Sabies que... Sabies que...
Sabies que Gabriel Taltavull és el futbolista que ha jugat més partits (75) amb el Nàstic a 1a divisió?
Q Gabriel Taltavull Monjó (DEP) Q Ciutadella de Menorca. 10 de juliol del 1921. Q Fou jugador del Nàstic del 1947 al 1950. Va disputar 84 encontres oficials i va marcar 18 gols amb el conjunt grana
#73
72
73
#73
L'anècdota grana
Quique García vaig pertànyer a la seva plantilla fins a la 2001-02... evidentment, tinc records inoblidables d'aquella època i recordo especialment un comentari recurrent i que ben sovint em feia el míster, Josep Maria Nogués. Sempre em deia que jo tenia qualitat i nivell per ser jugador de 1a divisió, però que el posava molt nerviós quan sortia amb la pilota controlada des de la defensa en qualsevol circumstància, o bé quan
Hola nastiquers! És un plaer dirigir-me a tots vosaltres des d'Història Grana. Com podreu imaginar, parlar de Nàstic m'és molt especial i emotiu, tenint en compte que soc fill de Tarragona i que em vaig formar com a futbolista i persona, al club grana. Em vaig incorporar al Nàstic amb edat aleví i vaig passar per totes les categories del futbol base, fins assolir el primer equip la temporada 1995-96 i hi
#73
“Llavors, el Leo li va respondre: Ah! O sigui que si estic vestit no te'n recordes de mi, oi? ” feia retalls als davanters en zona defensiva. Aquell tipus de futbol que jo practicava em va costar algun crit o retret del míster, però també em va servir per escoltar diverses ovacions de la nostra afició que gaudia i molt, amb el meu joc eminentment tècnic. Encara avui, quan ens veiem, m'ho recorda i parlem
74
d'aquella etapa amb certa nostàlgia i molt d'afecte. Per tant, si hagués de destacar alguna temporada en concret òbviament em quedaria amb la 200001, ja que aquell curs vam aconseguir l'anhelat ascens a 2a A i precisament, l'anècdota que us explicaré va succeir durant aquella inoblidable campanya. Ara mateix no recordo ben bé en quin desplaçament ni a quin aeroport va passar. El nostre estimat company Leo López (DEP) sempre feia bromes i tenia un humor extraordinari; i en una ocasió, en un aeroport tal i com us deia, vam trobar-nos amb la televisiva Paula Vázquez i li va dir davant de tothom i en veu alta: Hola Paula, guapa! Com estàs? Quan de temps sense veure't! I ella va posar una cara ben estranyada i li va contestar: Disculpa, però no sé qui ets! Llavors, el Leo li va respondre: Ah! O sigui que si estic vestit no te'n recordes de mi, oi? Imagineu-vos el fart de riure que vam fer tots ple-
gats, inclosa la mateixa Paula, que es va mostrar molt simpàtica i va entendre perfectament que estàvem de broma! D'anècdotes i moments bonics i especials us podria explicar molts, però he volgut aprofitar l'ocasió per retre-li un petit homenatge al Leo, què fou un company molt estimat per tots nosaltres. Per acabar, vull desitjar-li al Nàstic la millor de les sorts i espero que aquesta temporada la finalitzi amb els objectius esportius assolits. Una forta abraçada per a tots vosaltres, afició! Sempre us portaré al cor! Visca el Nàstic!!!
75
#73
Samarretres retro Samarreta oficial
Temporada 1995-1996
Samarreta oficial del Nàstic de la temporada 1995-96, en la que l'equip grana va disputar el Playoff d'ascens a 2a A,però no va assolir la categoria de plata. * Foto cedida per @dantiscollection
Lloguer i venda d'equipament audiovisual, especialistes en pantalles led, actes corporatius, actes institucionals i congressos C/ dels Campsrodons, nau 14, La Canonja | Tel: 977 199 720 info@creativerent.es | www.creativerent.es
#73
76
77
#73
Jugadors històrics
Manolo Parejo Cabeza La regularitat
Va guanyar una Copa de la Liga (1983-84) i va aconseguir un ascens a 2a B (1986-87) amb el Nàstic
Ț Don Benito (Badajoz), 10 de setembre del 1959 ; Lateral dret. 296 partits i 5 gols amb el Nàstic D Del 1979 al 1988
#73
78
Una experiència de carn i sushi! Menú Bufet • Menú del dia Graelles integrades en cada taula Carrer Manuel de Falla, 10- Tarragona Tel. 977 31 62 43 79
#73
El meu primer Nàstic
Pol Panadès Número de soci 859
Em dic Pol Panadès, tinc 35 anys i soc tarragoní. Si hi ha una cosa que em defineix, és l’estima que sento pel Gimnàstic de Tarragona, un sentiment que m’acompanya des de fa 24 anys i que, amb el pas del temps, no ha parat de créixer. Tot va començar un diumenge a la tarda, fa gairebé un quart de segle. Érem al nostre mas amb el meu avi i els meus pares quan l’avi ens va preguntar si ens venia de gust anar a veure el Nàstic aquella mateixa tarda. Una proposta que va acabar marcant una part molt important de la meva vida. Aquell dia va començar tot. Des d’aleshores, hi vaig començar a anar sovint amb el meu pare i, més endavant, també s’hi va afegir la meva mare. Sense saber-ho, estava creant uns records que m’acompanyarien per sempre. El meu pare va compartir amb mi aque“El meu pare ens va lla passió tant de temps com va poder, fins deixar fa uns anys. que, malauradament, ens va deixar fa uns Per això, anar al censos i gaudir de les bones temporades. anys. Per això, anar al Nàstic també és Nàstic també és una També és ser-hi quan les coses no van bé, una manera de tenir-lo present. Hi ha momanera de tenir-lo patir quan toca, refer-se de les decepciments, partits i sensacions que sempre hi present” ons i continuar creient que vindran temps aniran lligats. El Nàstic m’ha regalat moltes millors. És sentir-te part d’una família, alegries i m’ha permès viure moments que avui tenen un valor sentimental incalculable. Quan soc a compartir il·lusions amb persones que potser ni tan sols l’estadi, quan sona l’himne o quan recordo alguns partits, coneixes i entendre que tots, d’una manera o altra, forinevitablement em venen al cap aquells anys compartits mem part d’una mateixa història. Quan miro enrere, el que més valoro és la gent amb qui amb ell. D’alguna manera, és com si encara visquéssim he compartit aquest camí i tot el que el Nàstic ha significat junts aquella passió. Aquesta passió ha anat creixent i s’ha convertit en una en les diferents etapes de la meva vida, per damunt dels afició familiar. Ara comparteixo aquest sentiment amb partits que hem guanyat i de les fites que hem assolit. la meva dona, la Gemma, i amb la més petita de casa, la Avui entenc que aquella proposta del meu avi va ser molt meva filla Noa. Veure-la créixer envoltada d’aquests co- més que una simple invitació per anar al futbol. Al capdalors em fa una il·lusió immensa. Tant de bo algun dia senti vall, per a mi el Nàstic és molt més que un club. És infància, família, records, identitat i sentiment. pel Nàstic una estima tan gran com la que sento jo. Visca el Nàstic! Perquè ser del Nàstic és guanyar partits, celebrar as-
#73
80
QUIQUE GARCÍA . . . r ÉLITE ACADEMY --- -_ . LA DECISIÓN QUE MARCA LA DIFERENCIA.·
81
CONTACTO 641 722 689 #73
Nastiquers pel món
Joan Ramon i Isabel Venècia, Itàlia
Els socis del Nàstic Joan Ramon Aznar (soci número 605) i la seva esposa Isabel Moreno (número 6.435) ens saluden des de la plaça de Sant Marc a Venècia (Itàlia) amb una bandera del club grana. Envia la teva foto nastiquera durant un viatge a marc@ mediacatcomunicacio.com i la publicarem en successives edicions d'Història Grana .
“Els millors callos de Catalunya”
C/del Sofre, 3-5-7 Tarragona Tel. 977 206 495
Especialistes en esmorzars de forquilla i cuina tradicional
#73
82
83
#73
Vintage grana
Classificació 2a divisió 1973-74
Temporada 1973-74. En la imatge veiem al futbolista del Nàstic Manolo Crujera, fotografiat
amb un aficionat sobre el verd del Nou Estadi, abans d'iniciar-se un matx. Crujera fou jugador del nostre
1. R. Betis
51 punts
2. Hércules CF
49 punts
3. UD Salamanca
48 punts
4. CD Tenerife
46 punts
5. Cádiz CF
46 punts
6. GIMNÀSTIC
41 punts
7. R. Valladolid
41 punts
8. UE Sant Andreu
39 punts
9. Sevilla FC
39 punts
10. Barakaldo CF
39 punts
11. R. Mallorca
39 punts
12. CD Ourense
38 punts
13. Córdoba CF
38 punts
14. Rayo Vallecano
33 punts
15. CE Sabadell
33 punts
16. R. Burgos
32 punts
17. CA Osasuna
28 punts
18. R.C.D. Coruña
28 punts
19. Levante UD
27 punts
20. CD Linares
26 punts
equip del 1971 al 1977, període en el que va disputar 53 encontres oficials i va marcar 4 gols vestit de
grana i va aconseguir un ascens a 2a divisió (197172) . Aquella campanya, el Nàstic va finalitzar el campionat de la categoria de plata en sisena posició.
Bones Festes!
#73
84
85
#73
El tuit de...
José Antonio Gordillo El Nàstic és el club en el que més vaig gaudir del futbol. I Tarragona, el lloc on he estat més còmode amb la meva família. Espero que aquest any, el meu estimat equip aconsegueixi els seus objectius. Fins al final! Força Nàstic! ️
❤
José Antonio Go rdillo Luna
Q Silla (València) Ț 24 de gener de 1974
E Fou futbolist a del Nà
stic del 1998 al 20 02 . Va disputar 116 parti ts of icials i va ma rc ar 6 gols amb l'e quip gr an a. Va ac onseguir un ascens a 2a A (2000 -0 1) amb el Nàstic.
#73
86
87
#73
Què fou de...
Javi Márquez
En l'actualitat és el Coordinador de futbol base del RCD Espanyol
eno Javier Márquez Mor Q Badalona (Barcelonès) T 11 de maig del 1986 lista del Nàstic del 20
18 al 2020.
E Va ser futbo partits oficials i va marcar 4 Va disputar 49 gols amb el conjunt
#73
grana .
88
89
#73
Jugadors històrics
Ikechukwu Uche El killer de l'àrea
Futbolista estranger que més gols ha marcat amb el Nàstic (empatat amb Waldemar Cáceres, DEP)
Ț Aba (Nigèria), 5 de gener del 1984 ; Davanter centre. 76 partits i 21 gols amb el Nàstic D Del 2016 al 2019
#(
C/ Trinquet Nou, 5 - Tarragona n 627 63 79 20
#73
Vine a fer la primera copa amb naltros amb música i actuacions de DJs en directe. De dimarts a dissabte de les 20 h fins a la matinada.
90
El Grup Tótem us desitja un Bon Nadal i us espera al seus locals durant totes les festes
Q Rambla Vella, 15 n 630 87 29 24 | #(
Q Av. Pau Casals, 2 91 880 | #( n 699 681
Q Rambla Vella, 9 Tel. 977 22 83 35 | #73 #(
Comaigua impulsa solucions circulars per reforçar la seguretat hídrica del Baix Camp
Depuradora de la Selva del Camp on es regenera aigua residual per al reg agrícola
Comaigua treballa en diferents línies per afavorir l’aprofitament de l’aigua i contribuir a diversificar les fonts d’abastament disponibles per tal de reforçar la seguretat hídrica del Baix Camp Redacció Les dades dels darrers tres anys permeten posar en valor especialment l’activitat de dues de les instal·lacions que incorporan processos de regeneració: la depuradora de la Selva del Camp, on es regenera aigua per a usos agrícoles, i la depuradora de Cambrils, on part de l’aigua depurada rep un tractament addicional, a partir d’una solució basada en la natura, per infiltrar-la a l’aqüífer del Baix Camp. Ens els darrers tres anys, les depuradores de la Selva del Camp i Cambrils han tractat conjuntament més de 12,6 milions de metres cúbics d’aigua. En el seu conjunt, d’aquest volum d’aigua
#73
depurada, s’han regenerat prop de 295.000 metres cúbics, l’equivalent a 118 piscines olímpiques. LA SELVA DEL CAMP: TRACTAMENT TERCIARI PER OBTENIR AIGUA REGENERADA Pel que fa a la producció d’aigua regenerada en els darrers tres anys, l’estació regeneradora d’aigua de la Selva del Camp (ERA) ha obtingut més de 165.600 metres cúbics a partir dels més de 880.000 metres cúbics de l’aigua residual depurada durant aquest periode. Per aconseguir-ho, l’aigua passa per un tractament terciari, és a dir, una fase addicional que s’aplica un cop finalitzat el procés convencional de depuració i que permet millorar-ne la
92
Distribució de l’aigua tractada a les basses d’infiltració de l'aqüífer del Baix Camp
qualitat abans de destinar-la a nous usos. A l’ERA de la Selva del Camp, aquest procés comença amb uns filtres d’anelles, que retenen les partícules i les impureses que encara hi poden quedar en suspensió. A continuació, l’aigua passa per filtres de sorra, que permeten retenir les partícules més petites que no s’han eliminat en l’etapa anterior. Finalment, s’hi aplica una desinfecció amb hipoclorit sòdic per reduir la presència de microorganismes. El conjunt d’aquestes etapes permet obtenir aigua regenerada amb la qualitat necessària per al seu aprofitament en el reg agrícola. CAMBRILS: AIGUA TRACTADA PER RECARREGAR L’AQÜÍFER DEL BAIX CAMP A la depuradora de Cambrils, s’han tractat més d’11.800.000
metres cúbics d’aigua en els darrers tres anys. D’aquest volum, prop de 130.000 metres cúbics s’han destinat en aquest mateix període al projecte de recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp. El sistema aprofita una part de l’aigua depurada, que es condueix
fins a dues basses d’infiltració construïdes a la mateixa planta per afavorir-ne la incorporació al subsòl. Un cop a les basses, l’aigua s’infiltra gradualment a través del terreny fins a arribar a l’aqüífer costaner, contribuint així a recuperar les reserves d’aigua subterrània.
————————— Actualment, Comaigua dona continuïtat a la recàrrega de l'aqüífer del Baix Camp —————————
Tiphaine Anderbouhr, gerent de Comaigua, amb Joan Campos, responsable d'Operacions, i Francesc Molas, cap de planta a la depuradora de Cambrils.
93
Aquesta actuació té com a precedent els treballs d'investigació desenvolupats en el marc del projecte europeu LIFE REMAR, finalitzat el 2025, que va estudiar solucions de recàrrega gestionada d'aqüífers mitjançant l'aprofitament d'aigua tractada. Actualment, Comaigua dona continuïtat a la recàrrega de l'aqüífer del Baix Camp, un cop obtinguda l'autorització de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). En definitiva, la gestió circular de l’aigua residual que la companyia impulsa a les depuradores de la Selva del Camp i Cambrils permet recuperar-ne el valor i aprofitar-la per a nous usos. Un model que contribueix a fer un millor ús de l’aigua disponible i a reforçar la seguretat hídrica del territori.
#73
CAMBRILS COMENCEN A CAMBRILS LES OBRES DE LA RIERA DE L’ALFORJA VINCULADES AL TRAMVIA DEL CAMP DE TARRAGONA El Departament de Territori inicia una actuació de sis mesos que inclou l’enderroc de l’antic pont ferroviari i la millora de la capacitat hidràulica i de la mobilitat a l’entorn de la riera de l’Alforja La Generalitat ha començat les obres a la riera de l’Alforja, a Cambrils, per preparar el pas del futur tramvia del Camp de Tarragona. La intervenció preveu enderrocar l’antic pont ferroviari, que serà substituït més endavant per un nou viaducte. Aquesta primera fase durarà aproximadament sis mesos i també inclourà l’adaptació dels carrers propers a la futura infraestructura. Els treballs permetran corregir punts on s’acumula aigua quan plou i, amb la retirada dels pilars situats a la llera, millorar la capacitat de desguàs de la riera.
MERCÈ DALMAU, L’APOSTA DE JUNTS PER A LES ELECCIONS MUNICIPALS La candidata juntaire va ser alcaldessa entre 2011 i 2015 amb CiU i regidora fins al 2019 Mercè Dalmau es perfila com a candidata de Junts a l’alcaldia de Cambrils a les eleccions municipals del maig de 2027, segons ha avançat la Revista Cambrils. L’exalcaldessa, que va governar entre el 2011 i el 2015, podria tornar a la primera línia política després de deixar l’Ajuntament el 2019. La designació, però, encara s’haurà de ratificar després de les eleccions generals del 29 de novembre. El possible retorn s’emmarca en l’acord electoral entre Junts i el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC), formació de la qual Dalmau és membre de l’executiva.
Durant les obres s’habilitaran recorreguts alternatius per mantenir el trànsit, el pas dels vianants i el servei d’autobusos. En una segona fase es construirà el viaducte tramviari, que incorporarà un itinerari per a vianants i bicicletes per connectar els barris situats a banda i banda de la riera. L’actuació forma part de la primera fase del tramvia, que unirà Cambrils, Vila-seca i Salou. Les obres inclouen també el futur centre operatiu de FGC i tenen un pressupost superior als 150 milions d’euros.
#73
94
La maniobra arriba després que Josep Maria Riba renunciés a disputar les primàries i que l’anterior cap de llista, Enric Daza, marxés a Aliança Catalana. Junts ha dissolt el comitè local i ha nomenat una junta gestora per reorganitzar la formació. També hi ha hagut contactes amb Teresa Recasens per integrar-la a la futura candidatura. Dalmau va entrar al consistori el 2006 i va ocupar la regidoria de Turisme després de perdre l’alcaldia el 2015.
95
#73
CAMBRILS CAMBRILS ORGANITZA UNES JORNADES CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES AMB ACTIVITATS FINS AL FEBRER La programació s’allargarà del 4 de novembre a l’11 de febrer i posarà el focus en la prevenció de les violències sexuals, l’educació en el consentiment i el suport a les dones Cambrils ha posat en marxa les Jornades per als Bons Tractes i contra les Violències Masclistes 2026, amb activitats del 4 de novembre a l’11 de febrer. La programació, impulsada per l’Ajuntament amb motiu del 25-N, combina propostes culturals, educatives i comunitàries per prevenir les violències i fomentar relacions igualitàries. Enguany, les violències sexuals tindran un protagonisme especial, amb tallers sobre consentiment, prevenció i salut íntima. Entre les activitats destaquen “La bici de la Lola”, una taula rodona sobre drets sexuals, un club de lectura i la projecció gratuïta de la pel·lícula “La Fúria” el 25 de novembre.
L’acte institucional tindrà lloc aquell mateix dia a les 11.30 hores a l’Ajuntament, amb la lectura del manifest a càrrec d’alumnes de secundària. Els clubs esportius també participaran en accions de sensibilització. Durant la presentació, el consistori ha fet públiques les dades del Servei d’Informació i Atenció a les Dones: el 2025, l’atenció psicològica va registrar 756 visites de 143 dones, 26 més que l’any anterior. El servei jurídic va atendre 90 dones.
#73
ENRIC DAZA PASSA A SER REGIDOR NO ADSCRIT L'encara regidor de Junts ha deixat el grup municipal després d'anunciar-se com a cap de llista d'Aliança Catalana a les eleccions del 2027 Junts a Cambrils, assegurant que el partit “ha protagonitzat un autèntic despropòsit polític”. El regidor considera que la dissolució de l’agrupació local i el nomenament d’una gestora evidencien el desordre intern de la formació.
Enric Daza ja és regidor no adscrit a l’Ajuntament de Cambrils després de desvincular-se del grup municipal de Junts. El canvi arriba després que el juliol passat anunciés que encapçalarà la candidatura d’Aliança Catalana a les eleccions municipals del maig de 2027. En una carta enviada als mitjans, Daza ha carregat contra la situació interna de
Daza també acusa Junts d’haver prioritzat els interessos del partit per damunt de les necessitats del municipi i reconeix que la convivència amb les seves antigues companyes de grup era complicada per les discrepàncies polítiques. El regidor havia estat el cap de llista de Compromís per Cambrils, la plataforma vinculada a Junts que va concórrer als comicis del 2023. Les altres dues regidores, Teresa Recasens i Laura Mellau, s’han mantingut al grup municipal de Junts.
CAMBRILS DESTACA: EL RENDIMENT ECONÒMIC DELS SEUS HOTELS, DELS MILLORS DE CATALUNYA Les dades de rendibilitat hotelera del 2025, segons del Baròmetre de Rendibilitat de les Destinacions Turístiques Espanyoles, situen Cambrils per davant de Sitges o Salou Cambrils va tancar el 2025 amb un ingrés mitjà de 115,90 euros per habitació hotelera disponible, un 13,6% més que l’any anterior. Segons el Baròmetre de Rendibilitat de les Destinacions Turístiques Espanyoles d’EXCELTUR, elaborat amb dades de l’INE, el municipi supera en aquest indicador diverses destinacions turístiques consolidades. El rendiment hoteler de Cambrils se situa per damunt del de Sitges, amb 110,40 euros; Vila-seca i la Pineda, amb 102; Benidorm, amb 84; Salou, amb 80,30, i Lloret de Mar, amb 71,50. En concret, la xifra cambrilenca és un 44,3% superior a la de Salou. Les dades dels primers quatre mesos del 2026 també apunten a una evolució po-
96
sitiva. Entre gener i abril, el municipi va registrar un ingrés de 80 euros per habitació disponible, un 51,2% més que durant el mateix període del 2025. L’alcalde, Oliver Klein, ha defensat que aquests resultats avalen l’aposta per un turisme de qualitat, mentre que la regidora Patricia de Miguel ha destacat la feina del sector. El govern municipal vol continuar impulsant la desestacionalització i diversificar l’oferta.
ANUNCIA AQUÍ EL TEU NEGOCI î 671 373 820 e laciutat_tarragona G diarilaciutattarragona M info@laciutat.cat
CAMP DE TARRAGONA
97
#73
20
MILIONS DE CALÇOTS Comença la temporada del Calçot i la IGP Calçot de Valls confia a mantenir els nivells de producció de la campanya anterior i preveu una bona qualitat del producte Adrià Torres
DE NOVEMBRE A ABRIL La temporada del calçot s'estén habitualment de novembre a abril,
Foto IGP Calçot de Valls
Valls ja té la mirada posada en una nova temporada de calçots. La campanya d’enguany arrenca amb bones perspectives per al sector, que confia a mantenir la producció de l'any passat i tornar a situar-se al voltant dels 20 milions d'unitats. La campanya 2026-2027 s'allargarà durant els pròxims mesos i la Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Valls afronta la temporada amb bones perspectives. El president de l'entitat, Isidre Coll, confia
que es puguin assolir novament els 20 milions de calçots, una xifra que permetria mantenir els nivells de producció de la temporada anterior. Les previsions també són positives pel que fa a la qualitat. A finals d'octubre, la IGP apuntava que els camps estaven gairebé a punt per començar a collir les primeres motes de la temporada i preveia una campanya de molt alta qualitat.
————————— La millora de les varietats i la combinació de varietats primerenques i tardanes han contribuït a allargar la temporada ————————— un període més ampli que el que havia estat tradicionalment. La millora de les varietats i la combinació de varietats primerenques i tardanes han contribuït a allargar la disponibilitat del producte, que abans es concentrava especialment entre finals de gener i el mes de març. Això fa que els primers calçots arribin a les taules abans de l'hivern i que la temporada s'allargui durant bona part de la primavera. Els mesos centrals de la campanya, però, continuen sent els de més activitat per als restaurants, les masies i les explotacions agrícoles vinculades a aquest producte. EL SEGELL DE LA IGP La IGP Calçot de Valls té un paper importanta l'hora de garantir l'origen i les característiques del producte. El distintiu identifica els
#73
98
Foto Ajuntament de Valls
calçots produïts a les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Tarragonès i el Baix Penedès, i estableix diferents requisits de producció i qualitat. Per obtenir els calçots, primer cal plantar la ceba blanca i esperar que el bulb agafi la mida adequada. Després es recull i es torna a plantar al camp. És aleshores quan comencen a sortir els grills que acabaran convertint-se en calçots. El pagès els va cobrint de terra a mesura que creixen, una operació que es coneix com a calçar i que permet aconseguir-ne la forma allargada i la part blanca característica. EL CALÇOFEST, UNA FESTA PER DONAR LA BENVINGUDA A LA TEMPORADA El festival arrencarà amb l'acte simbòlic amb l’arrencada del primer calçot, que comptarà amb la
participació de Lo Pau de Ponts, escollit enguany Amic de l'Autèntica Calçotada de Valls per a la temporada 2026-2027. La jornada continuarà amb una matinal gratuïta al Pati i una Calçotada Popular. A partir de la tarda, el protagonisme es traslladarà al recinte del Fornàs, on tindran lloc els concerts de Figa Flawas, The Tyets, Els Pets, Els Amics de les Arts, 31 FAM, Malifeta i Maria Jaume, entre altres artistes. Les actuacions s'allargaran fins a la matinada. La cultura popular també tindrà presència al festival, amb les actuacions de la Unió Anelles de la Flama, la Colla Gegantera la Pessigolla i les dues colles dels Xiquets de Valls, que faran diverses actuacions i pilars al recinte del Fornàs. LA GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA, AL GENER Una altra de les dates destaca-
99
des del calendari arribarà el 31 de gener de 2027, quan Valls celebrarà una nova edició de la Gran Festa de la Calçotada. La jornada tornarà a reunir activitats vinculades al producte i a la seva preparació, en una celebració que cada any atrau visitants d'arreu del país. La Gran Festa de la Calçotada va néixer l'any 1982, fruit de la implicació de les entitats, els restaurants, els comerciants i els veïns de Valls. Des de llavors, la cita s'ha consolidat com una de les celebracions gastronòmiques més conegudes de Catalunya i cada any aplega milers de visitants. Al llarg del matí s'hi organitzen demostracions de coure calçots i concursos de menjar-ne, d'elaborar salsa i de cultivadors. La jornada també inclou cercaviles amb els elements de la cultura popular vallenca i acaba amb una degustació popular de calçots als carrers del Barri Antic.
#73
VALLS VALLS INVERTIRÀ 155.900 EUROS EN LA RENOVACIÓ D'ONZE PARCS INFANTILS
EL FORNÀS CENTRE ESPORTIU RENOVA LA SALA DE FITNESS AMB 49 NOUS EQUIPAMENTS L’actuació, adjudicada a l’empresa Salter Sport SA per 98.850 euros, ha permès incrementar en 25 els llocs disponibles per entrenar i reduir les esperes en hores punta
L’actuació preveu instal·lar 41 jocs nous, entre els quals hi haurà deu estructures multijoc, tres rocòdroms i diversos elements inclusius
El Fornàs Centre Esportiu de Valls ha renovat i ampliat l’equipament de la sala de fitness amb la incorporació i substitució de 49 màquines, bancs i elements professionals. L’actuació, adjudicada a l’empresa Salter Sport SA per 98.850 euros, ha permès incrementar en 25 els llocs disponibles per entrenar i reduir les esperes en hores punta.
L’Ajuntament de Valls destinarà 155.900 euros a renovar i ampliar els equipaments infantils d’onze parcs i espais públics de la ciutat. L’actuació preveu instal·lar 41 jocs nous, entre els quals hi haurà deu estructures multijoc, tres rocòdroms i diversos elements inclusius. Els parcs del Fornàs i Barrau seran els que incorporaran més equipaments, amb set jocs cadascun. També s’actuarà als barris de Mas Clariana, Bon Sol i les Comarques, així com a les zones infantils de Robert Gerhard i del carrer del Tren. Les obres es preveuen completar entre finals del 2026 i principis del 2027. El projecte compta amb una subvenció de 110.000 euros de la Diputació de Tarragona.
La renovació inclou nous aparells cardiovasculars, com rems, escaladores i bicicletes, així com equipament per al treball de força, amb estructures de politges, màquines combinades i material de pes lliure. A més, s’ha redistribuït la sala, de més de 350 metres quadrats, per millorar l’organització, la circulació i l’aprofitament de l’espai. Les noves màquines incorporen indicacions dels grups musculars i codis QR amb informació sobre el seu ús.
VALLS APROVA EL PRIMER PLA D’IMPULS DEL CATALÀ AMB 71 ACTUACIONS FINS AL 2030 El Pla parteix d’una diagnosi que alerta del retrocés del català entre els joves
Paral·lelament, Mas Clariana estrenarà un parc de salut amb sis aparells, un dels quals adaptat, amb una inversió de 12.500 euros. De cara al 2027, l’Ajuntament també preveu renovar cinc parcs infantils més i instal·lar nous parcs de salut als barris de Santa Úrsula i Santa Gemma.
#73
L’Ajuntament de Valls ha presentat el primer Pla d’Impuls del Català, un full de ruta que preveu 71 actuacions entre el 2027 i el 2030 per reforçar l’ús social de la llengua en diferents àmbits de la ciutat.
Entre les actuacions previstes hi ha ampliar els cursos de català, promoure'n l’ús en les activitats de lleure i esport, assessorar els comerços i impulsar campanyes de sensibilització.
El document s’estructura en set línies de treball i 20 objectius, amb mesures que afecten l’educació, el comerç, l’administració, la cultura, l’esport i el teixit associatiu. El Pla parteix d’una diagnosi que alerta del retrocés del català entre els joves. Segons un estudi als tres instituts públics de Valls, només el 39% de les converses entre alumnes són en català, un percentatge que baixa fins al 21% als cicles formatius.
El projecte s’ha elaborat amb la participació d’entitats i ciutadania i preveu un seguiment per avaluar el compliment de les mesures.
100
VALLS VALLS DESTINA 250.000 EUROS A LA SETENA EDICIÓ DELS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS Les iniciatives es podran presentar a través de la plataforma Decidim i en diversos equipaments municipals, com l’OAC, la Biblioteca Carles Cardó, Ca Xapes i el Fornàs Centre Esportiu L’Ajuntament de Valls posa en marxa la setena edició dels Pressupostos Participatius, que comptarà amb una dotació de 250.000 euros perquè la ciutadania decideixi quins projectes es duran a terme a la ciutat. El termini per presentar propostes estarà
obert fins al 22 de novembre. Com a novetat, cada iniciativa podrà tenir un cost màxim de 115.000 euros, amb l’objectiu de poder executar més projectes i repartir les actuacions pel municipi. Una altra de les novetats és la creació d’una comissió ciutadana de valoració, que analitzarà les propostes que hagin superat la validació tècnica segons el seu impacte, la inclusió i la sostenibilitat ambiental. Les iniciatives es podran presentar a través de la plataforma Decidim i en diversos equipaments municipals, com l’OAC, la Biblioteca Carles Cardó, Ca Xapes i el Fornàs Centre Esportiu. També s’han programat punts informatius i una sessió participativa el 12 de novembre. La votació serà oberta als residents a Valls majors de 16 anys.
UNA VINTENA DE PERSONES PARTICIPEN EN LA SORTIDA DE MARXA NÒRDICA A SARRAL El preu de les sortides és de 5 euros i de 3 euros per a les persones abonades Una vintena de persones van participar diumenge 1 de novembre en una nova sortida de marxa nòrdica organitzada pel Patronat Municipal d’Esports de Valls. L’activitat, que s’havia ajornat la setmana anterior per la previsió meteorològica, va tenir lloc a Sarral, a la Conca de Barberà. Els participants van completar un recorregut circular de 8,5 quilòmetres pels voltants de l’ermita dels Sants Metges, combinant camins i senders de l’espai Xarxa Natura 2000. La jornada va permetre gaudir de l’activitat física, la natura i la convivència.
OBRE UNA LÍNIA D’AJUTS PER ALS PROPIETARIS D’HABITATGES DE LA BORSA DE LLOGUER SOCIAL Els ajuts volen contribuir a les despeses de manteniment dels immobles i fomentar l’oferta d’habitatge a preus assequibles
L’Ajuntament de Valls ha obert una nova convocatòria de subvencions adreçada a les persones propietàries o usufructuàries d’habitatges incorporats a la Borsa de Lloguer Social. Els ajuts volen contribuir a les despeses de manteniment dels immobles i fomentar l’oferta d’habitatge a preus assequibles. Les subvencions permeten cobrir fins al 100% de les despeses justificades durant el 2025 corresponents a l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) i a les quotes de la comunitat de propietaris. L’import
màxim serà equivalent al 0,978% del valor cadastral de l’habitatge. Per accedir-hi, cal tenir l’immoble situat a Valls, incorporat a la Borsa de Lloguer Social mitjançant un conveni amb l’Oficina Local d’Habitatge d’un mínim de cinc anys i disposar de la cèdula d’habitabilitat vigent. Els tràmits es poden fer telemàticament a través de la Seu electrònica municipal o presencialment a l’Oficina Local d’Habitatge.
101
La propera sortida serà a Tarrés, amb un itinerari circular de poc més de 9,5 quilòmetres que recorrerà diferents elements patrimonials vinculats a la pedra seca i l’aprofitament de l’aigua, dins l’entorn natural de la Vall de Vinaixa. Les inscripcions ja estan obertes a través de pmevalls.cat. El preu és de 5 euros i de 3 euros per a les persones abonades. Les places són limitades.
#73
Barenys, el jardí botànic i el Camí de Costa marquen les inversions de Salou per al 2027 El pressupost municipal arriba als 82,37 milions d’euros, un 8,01% més que enguany, i reserva 12,68 milions per a nous projectes i millores a la ciutat
Adrià Torres Salou preveu destinar 12,68 milions d’euros a inversions durant el 2027, en el marc d’un pressupost municipal de 82,37 milions, un 8,01% superior al d’aquest any. Entre les actuacions més destacades hi ha la continuació de la urbanització del passeig de Barenys, el desenvolupament del Camí de Costa, la transformació del jardí botànic i la construcció del nou camp de futbol municipal. Els comptes també inclouen millores en el transport públic, els centres educatius i els serveis de seguretat. Els comptes dibuixen un any marcat per les actuacions a l’espai públic i els equipaments, però també per l’increment de recursos en àmbits com la seguretat, l’educació, la mobilitat o els serveis socials. Bona part d’aquests projectes, a més, s’em-
#73
marquen en una planificació que tindrà continuïtat més enllà del 2027 a través del Pla Quadriennal d’Inversions 2027-2030. Una de les novetats previstes és la creació d’una nova línia d’autobús urbà circular per millorar la connexió entre Cap Salou, les urbanitzacions i el centre del municipi. L’objectiu és facilitar els desplaçaments quotidians dels residents d’aquests sectors i apropar-los als comerços, equipaments i serveis públics. El nou recorregut complementaria l’actual xarxa de transport urbà, que ja compta amb més de 50 parades repartides pel municipi, tot i que encara caldrà completar els tràmits administratius i operatius abans que pugui entrar en funcionament. A més, el municipi continuarà avançant en la climatització de les escoles Europa, Voramar,
102
Santa Maria del Mar i Salou, una actuació destinada a millorar les condicions tèrmiques dels centres. L’àrea d’Ensenyament disposarà de prop de 2,98 milions d’euros, als quals cal sumar les inversions en equipaments educatius, el transport escolar, les llars d’infants i el manteniment de les instal·lacions. MÉS RECURSOS EN SEGURETAT CIUTADANA El pressupost de la Policia Local passarà de 6,52 milions d’euros a 7,37 milions el 2027, és a dir, uns 855.000 euros més, un augment del 13,12%. La partida inclou tant les despeses de personal com el funcionament del servei policial. Protecció Civil, per la seva banda, disposarà de més d’1,15 milions d’euros. També es reforçaran els recursos destinats al socorrisme a les platges i a les piscines muni-
cipals, amb tasques de vigilància, oficial, en el marc del Pla Local prevenció i atenció als usuaris. Es d’Habitatge. tracta d’un servei especialment rellevant en una població que BARENYS CONCENTRA ALmultiplica la seva activitat durant GUNES DE LES PRINCIPALS bona part de l’any per l’arribada ACTUACIONS Una part significativa dels 12,68 de turistes. Els serveis socials i assistenci- milions d’euros d’inversió es destinarà a transforals comptaran ————————— mar i mantenir amb 2,73 miEntre les partides més l’espai públic. lions d’euros. concretes hi ha 800.000 Entre les partiEntre els sereuros per a la urbanitza- des més conveis previstos ció del passeig de cretes hi ha hi ha l’atenció Barenys 800.000 euros domiciliària, ————————— per a la urbaadreçada esnització del pecialment a persones grans i a ciutadans que passeig de Barenys, 300.000 eunecessiten suport en el seu dia a ros per al pla de millora dels jardia, així com diferents programes dins i 250.000 euros per a treballs destinats a les famílies, la infància d’asfaltatge i aparcaments. També es reserven 250.000 eui la joventut. L’habitatge també apareix en- ros per a la recuperació del patritre les prioritats municipals, amb moni municipal i mig milió d’euros recursos per impulsar les políti- per a diferents actuacions de milloques locals d’accés a l’habitatge ra de la ciutat i dels espais públics. Barenys serà, de fet, un dels àmassequible i ajudes relacionades amb els habitatges de protecció bits amb més pes dins del progra-
103
#73
ma inversor. El nou camp de futbol municipal compta amb una partida d’1,66 milions d’euros, una de les inversions més elevades previstes per al 2027. El pressupost també inclou altres actuacions en equipaments esportius i la previsió d’ampliar i transformar el jardí botànic, amb la incorporació de nous usos culturals i esportius. Un altre dels projectes destacats és el Camí de Costa, al qual es destinaran 635.000 euros. La planificació també contempla intervencions al cementiri municipal, així com diferents actuacions de renovació urbana, accessibilitat i millora de voreres. PROJECTES PENSATS MÉS ENLLÀ DEL 2027 El Pla Quadriennal d’Inversions 2027-2030 recull projectes que s’aniran desenvolupant durant els pròxims anys, com l’Eix Cívic, la futura Biblioteca Municipal i centre
————————— El consistori estima uns ingressos corrents de 69,68 milions d’euros i preveu mantenir sense increments els impostos i les taxes municipals —————————
#73
del coneixement, el Parc del Mirador o la transformació del jardí botànic. El document també inclou nous equipaments esportius i educatius, així com actuacions d’accessibilitat, renovació de voreres i adequació d’espais públics. Salou ha de dimensionar molts dels seus serveis pensant tant en la població resident com en l’elevada activitat turística que registra al llarg de l’any. Aquesta doble realitat es reflecteix en partides vinculades a la neteja, la recollida de residus, el manteniment de la via pública, el transport i els serveis a les platges. El pressupost també reserva recursos per al Patronat Municipal
104
de Turisme, la promoció de la destinació i l’organització d’esdeveniments. Entre les propostes previstes hi ha la Festa al Cel, a més d’altres activitats de caràcter cultural, esportiu, comercial i turístic. Pel que fa als ingressos, el consistori estima uns ingressos corrents de 69,68 milions d’euros i preveu mantenir sense increments els impostos i les taxes municipals. Entre les principals fonts de finançament hi ha els 4 milions d’euros previstos per la zona blava, els 2,3 milions vinculats a l’ocupació i la prestació de serveis a les platges i els 3,2 milions procedents de l’aportació de la Generalitat relacionada amb l’impost turístic.
SALOU
JORNADES Ò M N O I Q R U T S E A S G DEL
FOOD EXPERIENCE
Calamar SALOU
Del 20 de novembre al 6 de desembre
105
#73
SALOU SALOU APROVA DEFINITIVAMENT EL PLA LOCAL D’HABITATGE PER ALS PRÒXIMS SIS ANYS El document preveu 25 actuacions i una inversió d’1,3 milions d’euros per donar resposta a una demanda estimada de 690 habitatges socials L’Ajuntament de Salou ha aprovat definitivament el Pla Local d’Habitatge, que estableix les actuacions municipals per donar resposta a les necessitats residencials del municipi durant els pròxims sis anys. El document estima que caldran 690 habitatges socials i preveu 25 actuacions concretes, amb una inversió d’1.326.364 euros. La proposta ha rebut els vots favorables de Sumem per Salou-PSC, ERC, Sempre Salou-Ara Pacte Local i la regidora no adscrita.
PROJECTEN UN BUS CIRCULAR PER CONNECTAR EL CAP DE SALOU AMB EL CENTRE El nou servei, que podria entrar en funcionament el 2027, vol millorar la mobilitat i reduir la dependència del vehicle privat L’Ajuntament de Salou treballa en la posada en marxa d’una nova línia de bus circular urbà per millorar la connexió entre les urbanitzacions, el Cap de Salou i el centre de la ciutat. La previsió municipal és que el servei pugui començar a funcionar durant el 2027. El projecte es troba molt avançat tècnicament i ja s’ha sol·licitat la dotació pressupostària necessària per ferlo realitat. La iniciativa és fruit d’un treball previ que ha inclòs estudis, proves pilot i diferents actuacions per definir les característiques del servei. La nova línia vol facilitar els desplaçaments interns i donar resposta a les necessitats de mobilitat dels residents, especialment als veïns del Cap de Salou i de les urbanitzacions, que disposaran d’una connexió més directa amb el centre. L’objectiu
és facilitar trajectes quotidians, com anar a comprar, fer gestions o accedir als serveis municipals, sense haver de dependre del vehicle privat. Aquesta iniciativa forma part de l’aposta municipal per una mobilitat més sostenible, amb més alternatives de transport públic i una xarxa urbana adaptada a les necessitats dels veïns.
LES OBRES DEL BARRANC DE BARENYS ENCAREN LA RECTA FINAL I ACABARAN AL NOVEMBRE L’actuació permetrà completar la infraestructura hidràulica per millorar l’evacuació de les aigües pluvials i reduir el risc d’inundacions al barri de la Salut Les obres d’endegament del barranc de Barenys, en el tram que passa per sota del Vial del Cavet, encaren la fase final i es preveu que estiguin enllestides definitivament el pròxim mes de novembre.
La portaveu de Sumem per Salou-PSC, Júlia Gómez, ha defensat que el govern treballa per superar les necessitats estimades amb una oferta d’habitatge protegit més àmplia. En aquest sentit, una modificació del POUM podria permetre construir fins a 1.700 habitatges de protecció pública. Entre les actuacions previstes destaquen els 100 habitatges protegits de l’Eix Cívic, els 274 ja finalitzats a Emprius i els 160 construïts a Barenys, on actualment se n’estan edificant 80 més. L’alcalde, Pere Granados, ha afirmat que el Pla “pensa en els salouencs i les salouenques”.
#73
Els treballs permetran completar la infraestructura hidràulica destinada a millorar l’evacuació de les aigües pluvials i reduir el risc d’inundacions al barri de la Salut. En aquest context, l’alcalde de Salou, Pere Granados, i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Josep Lluís Armenter, han mantingut una reunió de treball per abordar la futura gestió, conservació i manteniment del canal de recollida i evacuació de les aigües.
106
Posteriorment, han visitat la zona per comprovar l’estat dels treballs pendents i les previsions de finalització. La trobada també ha servit per analitzar els aspectes tècnics i operatius necessaris per garantir el bon funcionament de la infraestructura.
Som més líders
324.409 CAMP DE TARRAGONA
www.laciutat.cat
107 99
#73 #70
*Font: Google Analytics. Dades del mes d'agost
LECTORS ÚNICS
*
SALOU EN MARXA LES OBRES DE MILLORA DEL PARC DEL MIRADOR AMB UNA INVERSIÓ DE 50.000 EUROS L’actuació inclou nova il·luminació solar, la renovació dels camins i la recuperació de les restes d’un antic mas de pedra seca
SALOU REUNEIX 816 PARTICIPANTS En marxa les obres d’adequació del Parc del Mirador de Sa- DE 17 PAÏSOS AL 22È CAMPIONAT lou, amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat, la seguretat i les condicions d’ús d’aquest espai de passeig. Els treballs preveuen MUNDIAL DE DÒMINO instal·lar 21 fanals LED solars amb sensors de moviment i renovar el paviment dels trams de camí amb més pendent per reduir el risc de relliscades i millorar el drenatge de l’aigua en episodis de pluja. L’actuació també permetrà conservar les restes d’un antic mas de pedra seca situat al parc. Els murs es rebaixaran per evitar possibles despreniments i es mantindran a una alçada que permetrà utilitzar-los com a bancs. A més, s’hi instal· larà senyalització informativa sobre el passat agrícola de Salou. El projecte compta amb un pressupost aproximat de 50.000 euros i un termini d’execució previst de dos mesos
El veneçolà Carlos Marquina s’imposa en la categoria individual i en parelles mixtes, en un torneig que ha atret unes 2.000 persones El pavelló de Ponent de Salou va acollir durant quatre dies el 22è Campionat Mundial de Dòmino, que va reunir 816 jugadors de 17 països. La competició va finalitzar diumenge amb una cerimònia presidida per l’alcalde, Pere Granados, i amb la presència de la regidora de Cultura, Júlia Gómez. El veneçolà Carlos Marquina va ser un dels protagonistes en proclamar-se campió individual i guanyar també la competició de parelles mixtes amb Jackeline Parisi. En aquesta última categoria, els espanyols José Alejandro Díaz i Isbel Paredes van acabar segons, mentre que Juan Tomás Sernates i María del Carmen Rendón van ser tercers. Per equips, la victòria va ser per a Mèxic 2. El campionat va atreure unes 2.000 persones entre jugadors i acompanyants, amb un impacte positiu en l’activitat hotelera del municipi. La pròxima edició se celebrarà el 2027 a Abkhàzia.
SALOU RECUPERA LA TRADICIONAL SOPA DE BACALLÀ EN UNA JORNADA GASTRONÒMICA AL XALET TORREMAR Prop d’un centenar de persones van participar en l’activitat ‘Cuina d’abans, sabors d’avui’, emmarcada en les Jornades Europees de Patrimoni 2026 Els jardins del Xalet Torremar de Salou van acollir l’activitat ‘Cuina d’abans, sabors d’avui’, que va reunir prop d’un centenar de persones per recuperar una recepta tradicional de la gastronomia marinera del municipi: la sopa de bacallà i pa, amb patates i allioli. La iniciativa, organitzada per la Regidoria de Dinamització Econòmica en el marc de les Jornades Europees de Patrimoni 2026, va permetre conèixer i degustar aquest plat, habitual antigament en els àpats familiars dels diumenges. Els xefs Edu Cuesta i Pep Moreno, juntament amb el pescador Jaume Gaseni, van protagonitzar un showcooking i un col·loqui per compartir coneixements i records sobre la cuina tradicional salouenca. L’alcalde, Pere Granados, va reivindicar la gastronomia com a part de la identitat local i va afirmar que "La cuina és molt important. Les grans coses s'han fet sempre al voltant d'un àpat". La jornada va acabar amb una degustació popular.
#73
108
N o e N SPORT CLUB
Centro comercial
Nou Port
Tu opción Tu opción premium premium neonsportclub.com 109
#73
"La mirada de Medusa": tres generacions de fotògrafs petrifiquen el temps al Castell de Vila-seca El Castell de Vila-seca acull fins al 28 de febrer una exposició que reuneix l'obra de Francesc Català-Roca, Leopold Samsó i Lluc Queralt a través de vuitanta retrats de figures clau de la cultura catalana Roser Pros Roca Es tracta d’una mostra comissariada per Bernat Puigdollers, la qual proposa un diàleg entre tres mirades que han captat l'esperit de la seva època, consolidant el Castell com un dels espais expositius més interessants del Camp de Tarragona. Quan el mite clàssic explica que la mirada de Medusa convertia en pedra qualsevol que gosés mirar-la
#73
fixament, probablement no imaginava que, segles després, la fotografia faria exactament el mateix amb el temps: retenir un rostre, petrificar un instant, i transformar un moment fugaç en una presència perdurable. Sobre aquesta metàfora es recolza "La mirada de Medusa", l'exposició que la Fundació Vila Casas i l'Ajuntament de Vila-seca han inaugurat al Castell i que proposa un recorregut per la cultura catalana dels segles XX i
110
XXI a través dels rostres d'algunes de les personalitats que l'han protagonitzat. La mostra arriba en un moment dolç per a l'equipament, perquè amb aquesta ja van 12 exposicions al Castell, assolint una xifra de 50.000 visitants. Sembla evident que la programació artística que s’hi ofereix desperta l’interès per aquest espai, que ja s’ha convertit en un dels pols culturals més actius de Vila-seca.
tre la fotografia i altres disciplines UN DIÀLEG ENTRE TRES artístiques. GENERACIONS Entre les imatges que estableixen L'exposició reuneix l'obra de tres fotògrafs de generacions diferents: un vincle especial amb el territori Francesc Català-Roca (Valls, que acull l'exposició destaca el re1922 - Barcelona, 1998), Leopold trat de Joan Miró davant la Catedral Samsó (Barcelona, 1946) i Lluc de Tarragona, realitzat per CataQueralt (Tarragona, 1978). La tria là-Roca el 1952. Però és sobretot la no és casual. "Tres generacions de presència de Lluc Queralt la que refotògrafs que han sabut captar força la connexió territorial. Nascut -cadascú amb l'esperit de la seva a Tarragona el 1978, Queralt és un època- un moment concret de la fotògraf i artista visual que va inicihistòria cultural del nostre país", ar-se a mitjans dels anys noranta i explica Puigdollers. "Francesc Cata- que ha desenvolupat una trajectòlà-Roca retrata els primers anys de ria centrada en el documental i la la postguerra, Leopold Samsó plas- creació visual contemporània. La ma l'obertura dels anys seixanta i seva obra s'ha exposat en espais setanta, i amb Lluc Quealt s’arriba a com la Fundació Vila Casas, el Cenl’actualitat. Tres èpoques i tres veus tre d'Art Lo Pati o la Biennal d'Art Contemporani del Port de Tarraque es fonen aquí en una de sola". Els vuitanta retrats reunits per- gona, i ha col·laborat amb mitjans meten observar com han canviat com El País o el Diari ARA. Queralt ha expressat el seu agraels rostres, les actituds i les maneres de projectar-se públicament al llarg ïment per formar part d'una expode més de mig segle. Hi apareixen sició al costat de dues figures de figures com Joan Miró, Salvador referència de la fotografia catalana i ha qualificat Dalí, Antoni Tà————————— de "molt gratifipies, Josep Pla, El mite clàssic explica cant" la sinergia J. V. Foix, Joan que la mirada de MeBrossa, Ocaña, dusa convertia en pedra entre els tres Miquel Barceló qualsevol que gosés o Jaume Plenmirar-la fixament sa. Algunes ————————— continuen ben presents en la memòria col·lectiva; d'altres, potser han quedat més en un segon pla. Però totes formen part d'un patrimoni humà i cultural que ens defineix.
autors, que, malgrat tenir visions diferents, han compartit temàtiques i protagonistes al llarg de les seves trajectòries. UN FONS SENSACIONAL La mostra dona a conèixer una part significativa del fons fotogràfic de la Fundació Vila Casas. Les fotografies de Català-Roca provenen de la col·lecció de retrats que Joan Uriach va donar a Antoni Vila Casas; les de Samsó formen part del fons gràcies a la donació del mateix artista; i les de Queralt procedeixen en part del Museu d'Art Modern de Tarragona i de les obres adquirides en l'exposició "Espais d'introspecció", que la Fundació li va dedicar al Museu Palau Solterra el 2021. Per al públic, "La mirada de Medusa" és una invitació a retrobar-nos amb els protagonistes de la nostra història cultural i a descobrir, a través de tres mirades fotogràfiques, la memòria viva d'un país. Una memòria que, com la del mite, es petrifica en el temps intentant no ser oblidada.
TARRAGONA, TERRITORI I VINCLE L'exposició s'organitza en tres àmbits temàtics que proposen diferents aproximacions a la figura de l'artista, al seu procés creatiu i a les relacions entre disciplines. El primer, "El fruit de cada mà / la llum de cada ull", explora la relació indestriable entre l'artista i la seva creació. El segon, "Un món per a cada mirada", convida a endinsar-se en els espais de creació: el taller, l'estudi, la biblioteca. El tercer, "El límit franquejat", explora les connexions en-
111
#73
VILA-SECA VILA-SECA OBTÉ LA CERTIFICACIÓ INTERNACIONAL BIOSPHERE SILVER PEL SEU MODEL TURÍSTIC SOSTENIBLE El distintiu acredita 33 fites vinculades als ODS i reconeix les polítiques municipals en medi ambient, mobilitat, inclusió, comerç local i qualitat dels serveis
EL FICVI DE VILA-SECA TANCA LA 11A EDICIÓ AMB 9 PREMIS I MÉS DE 2.000 ASSISTENTS El Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-seca ha culminat una setmana de cinema al Celler amb 47 obres seleccionades entre 1.130 propostes de 61 països El Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-seca (FICVI) ha tancat l’onzena edició amb més de 2.000 espectadors al Celler de Vila-seca. El certamen, clausurat el 24 d’octubre amb una gala presentada per Espartac Peran, ha projectat 47 curtmetratges seleccionats entre 1.130 obres procedents de 61 països.
Vila-seca ha obtingut la certificació internacional Biosphere Silver, que reconeix les polítiques municipals en sostenibilitat, protecció ambiental i turisme responsable. El distintiu s’ha concedit després d’una auditoria externa que ha verificat el compliment de 33 requisits vinculats als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides. El segon tinent d’alcalde, Josep Toquero, ha recollit la certificació al Castell de Vila-seca de mans del director general de Biosphere Responsible Tourism, Patricio Azcárate. Toquero ha destacat que el reconeixement exigeix acreditar actuacions concretes i superar una avaluació independent. Entre les iniciatives valorades figuren la preservació de la Séquia Major i del fons marí de la Pineda, l’estalvi d’aigua, les energies renovables, la prevenció de residus i el Bus Blau. També s’han tingut en compte l’accessibilitat a les platges, les polítiques d’igualtat, l’atenció a persones vulnerables i el suport al comerç local. L’Ajuntament considera que el distintiu reforça el seu model turístic i defensa continuar treballant amb empreses i entitats per compatibilitzar l’activitat econòmica amb la conservació de l’entorn.
#73
El premi internacional de ficció ha estat per a “I’m glad you’re dead now”, de Tawfeek Barhom. En les categories nacionals han guanyat “Ningú Borda”, de Júlia Coldwell Serra, en ficció, i “Cap
al Cel”, de Nicolás Sole, en animació. Aquests tres guardons comporten la preselecció als Premis Goya.En documental, el premi ha recaigut en “Abata”, d’Aner Etxebarria i Pablo Vidal. “L’alliberament dels dits”, de Clàudia Vernis, ha rebut el DO Catalonia, mentre que “Kronoshock”, d’Ignasi López, ha obtingut una menció especial del jurat. La secció In Situ, amb obres rodades a Vila-seca, ha premiat “Cantant, cantant!”, de Pol Brunet Díaz i Àngel-O Brunet Las, i el públic ha escollit el curt francès “Les Effaceurs”, de Frédérick Vin.
S'ESTRENA LA VILACARD KIDS PER ALS INFANTS DE 0 A 6 ANYS EMPADRONATS AL MUNICIPI La nova targeta ciutadana és gratuïta i es pot tramitar a l’OAC, també en el mateix moment d’empadronar un nounat Recentment, l’Ajuntament de Vila-seca ha posat en marxa la targeta ciutadana VilaCard per als vila-secans i vila-secanes més petits, que tenen entre 0 i 6 anys. De la mateixa manera que les altres targetes VilaCard, la targeta VilaCard Kids vol també generar un lligam entre els veïns i veïnes de Vila-seca, un sentiment de pertinença que enfoca, ara als més petits, al concepte de Smart City.
112
Aquesta nova targeta, de caràcter gratuït, es pot obtenir presencialment a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC), complint el requisit de tenir l’empadronament a Vila-seca i presentant el DNI de l’infant o del representant legal. Tot i això, totes aquelles persones que acudeixin a l’OAC per tal d’empadronar un nounat, se’ls ofereix la possibilitat de tramitar en el mateix moment la VilaCard Kids. Cal recordar que les targetes VilaCard i VilaCard Jove es troben en funcionament des de l’any 2022 i van esdevenir un projecte pioner en serveis a la ciutadania amb l’ús de tecnologies capdavanteres com Blockchain i Seeketing.
113
#73
VILA-SECA MÉS D’UN CENTENAR D’ESTUDIANTS ES MANIFESTEN A VILA-SECA PER RECLAMAR MILLORES EDUCATIVES Els dos instituts públics del municipi s’han sumat a la vaga d'Acció Estudiantil, que reclama més recursos digitals, millors instal·lacions i solucions a les altes temperatures a les aules neralitat. La protesta respon al malestar per diverses qüestions, especialment la retirada dels ordinadors portàtils a primer de batxillerat. Els estudiants també denuncien temperatures elevades a les aules i deficiències de manteniment, com endolls i cables en mal estat. A l’Institut Ramon Barbat, a més, lamenten la manca de sortides escolars fora del municipi. Més d’un centenar d’alumnes dels dos instituts públics de Vila-seca han secundat una vaga convocada per Acció Estudiantil, amb el suport del Sindicat d’Estudiants de Catalunya, per reclamar millores als centres educatius. La mobilització reclama noves mesures del Departament d’Ensenyament de la Ge-
La manifestació ha sortit de la zona dels instituts i ha recorregut el parc de la Riera, la plaça de l’Estudi i la plaça de les Voltes fins a arribar a la plaça de l’Església. Allà, l’alcalde Pere Segura i la regidora Manuela Moya han escoltat les reivindicacions dels representants estudiantils.
VILA-SECA HOMENATJA JAUME MARTÍ ROFES AMB MOTIU DEL SEU 100È ANIVERSARI L’alcalde Pere Segura i la regidora Lucía Teruel l’han visitat al seu domicili per felicitar-lo i lliurar-li una placa commemorativa i un ram de flors El vila-secà Jaume Martí Rofes va celebrar el passat 31 d’octubre el seu 100è aniversari. Amb motiu d’aquesta fita tan especial, avui dilluns ha rebut un emotiu homenatge per part de l’Ajuntament de Vila-seca. L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, acompanyat de la regidora d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat, Lucía Teruel, ha visitat el vila-secà al seu domicili, situat al carrer de les Creus, per felicitar-lo personalment i fer-li entrega d’un ram de flors i una placa commemorativa en nom del consistori.
VILA-SECA APROVA ADDENDES TURÍSTIQUES I SUSPÈN LLICÈNCIES A LA PINEDA El ple d’octubre també va donar llum verda al reglament intern de l’equipament de joventut i va rebutjar la moció per crear el Pla Vila-seca de nit i de lleure jove L’Ajuntament de Vila-seca ha aprovat diverses mesures relacionades amb el turisme, el transport públic i l’urbanisme en el darrer ple municipal. La sessió també ha inclòs el debat d’una moció presentada per Vila-seca en Comú, que no ha aconseguit els suports necessaris per tirar endavant. En matèria turística, el consistori ha donat llum verda a una addenda del conveni de promoció de la Costa Daurada per al període 2025-2026, amb especial atenció a l’Aeroport de Reus. També s’ha aprovat l’aportació econòmica ordinària corresponent al 2026.
serveis regulars de transport públic per carretera. En l’àmbit urbanístic, el ple ha acordat suspendre l’atorgament de llicències i determinats instruments de planejament i gestió urbanística a la Pineda. Paral·lelament, s’ha aprovat inicialment una modificació del Pla General d’Ordenació Urbana que regula la implantació d’instal·lacions d’energies renovables en sòl no urbanitzable.
Pel que fa a la mobilitat, els regidors han validat una modificació del conveni destinat a millorar les comunicacions del municipi mitjançant els
#73
114
La visita ha transcorregut en un ambient familiar i distès, durant el qual s’han compartit records, anècdotes i vivències, així com un pastís d’aniversari i una copa de cava per brindar pels seus 100 anys de vida.
ON TOTHOM ES POSA D’ACORD piscines
adrenalina
diversió de chill
Accés il·limitat* a PortAventura Park amb
10 HOTELS I 3 PARCS TEMÀTICS
Passi anual
* Condició aplicable a passis Explorer i Discoverer, consulta condicions Adventurer i de la resta de passis a la web. Accessos subjectes a calendari d’apertura. ** Preu del passi Adventurer en la modalitat d’adult, comprat al web.
115
159 € des de
adult** #73
Hyundai - Augusta Car. T’esperem a la nova instal·lació a Tarragona! Vine a conèixer-les! Hyundai- Augusta Car, ha fet un pas endavant amb la nova i espectacular instal·lació oficial Hyundai a Tarragona. Seguim disposats a sorprendre't de nou, comprometent-nos amb tu i avançant-nos a les teves necessitats. T’apropem l'experiència del Compromís Hyundai amb la nova botiga i taller d'Augusta Car, amb més de 4.000 m m2 dedicats a tu, amb la darrera tecnologia i personal qualificat especialitzat en el teu Hyundai.
T’esperem! Augusta Car Ctra. València , Km. 224 Tarragona T. 977 55 24 14 #73
www.augustacar.es
116