Skip to main content

LA CIUTAT 72

Page 1

Exemplar propietat d'aquest establiment

REVISTA

#72 octubre | novembre

î 671 373 820 e @revistalaciutat G revistalaciutat

CAMP DE TARRAGONA

CONCURS DE CASTELLS 2026

Tarragona toca el cel REUS

CAMBRIL

VALLS

SALOU

VILA-SECA

Els veïns defensen la pilona

Ordenances fiscals

Fira de Santa Úrsula

Salou Actiu Tardor

Nova programació de l'Auditori


#72

La rambla de la cultura

40 Anys

Moll de Costa

2


Anglès a partir d’1 any

Anniversary · Est. 2006

C. Gaudí 36, baixos 43203 REUS Tel. +34 977 341 982 Mòbil +34 640 110 550 lamartina_kidsandusreus

C. de les Galanes 33 43201 REUS Tel. +34 977 341 952 Mòbil +34 640 539 741 lamartina_kidsandusreus

Av. La Salle, 26 43850 CAMBRILS Tel. +34 977 792 740 Mòbil +34 647 317 131 lamartina_kidsanduscambrils

Av. Pau Casals 1 (Edifici Cubic) 43840 SALOU Tel. +34 977 385 033 Mòbil+34 628 519 104 lamartina_kidsandus_salou

C. Marquès de Montoliu 10-12 43002 TARRAGONA Tel. +34 977 220 734 Mòbil +34 640 110 557 lamartina_kidsandusmontoliu

C. Llorenç de Villalonga, 5 43007 TARRAGONA Tel. +34 977 081 074 Mòbil +34 627 285 997 lamartina_kidsandusarrabassada

http://lamartina.kidsandus.es/ca @lamartinaschool 3

#72


Índex #72 TARRAGONA

56 Eix Astorga

06 Eufòria verda 61

HISTÒRIA GRANA

10

Breus Tarragona

12

Colles tarragonines

14

Gestió de riscos

CAMBRILS

16

Postals del temps

92 Congelació de taxes 94 Breus Cambrils

20 Banc d'Espanya 24 Sostenibilitat Port 30 Àrea metropolitana

VALLS

34 Preventori

98 Santa Úrsula '26

38 Migranya

102 Breus Valls

42 Pla Clima 44 Breus Tarragonès

SALOU 104 Salou Actiu tardor 108 Breus Salou

REUS 46 Pilona Doctor Robert 50 Breus Reus

VILA-SECA

52 Nou Gaudí Centre

112 Auditori

54 Colles reusenques

116 Breus Vila-seca

Consulta les edicions anteriors escanejant aquest codi QR.

MÉS DE 5.000 EXEMPLARS REPARTITS PEL TERRITORI On ens pots trobar?

· Edita: Catonline S.L.

Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs, Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis, Oficines i Clients.

www.laciutatcomunicacio.com

#72

4

· NIF: B-55620173 · Impressió: Indugraf Offset · Dipòsit legal: T-141-2017 · Distribució: CORREOS

revistalaciutat


Aicat n. 7730 COLEGIADO/ASOCIADO A11742

5

Ref. 8078

4

Precio: 545.000€

CHALET EN LA MÓRA

Ref. 8091

4

1

Precio: 123.000€

Ref. 8045

4

1

Precio: 190.000€

PISO EN BLOC SANT JORDI

CHALET EN PENYÍSCOLA

Chalet con jardín y piscina. Dos vivien-

Vivienda de 4 habitaciones, salón/

Chalet de dos plantas más planta baja,

das en una, dispone de 2 plantas, 5

comedor amplio y cocina americana. Un

reformado, amueblado y equipado,

habitaciones, dos cocinas, dos salones y

baño. No ascensor. Muy bien ubicado,

próximo a playa. 4 dormitorios. Muy

4 baños completos con platos de ducha.

ideal inversores. Luminoso y exterior.

bien comunicado.

Luminoso y cómodo.

4

Ref. 8109

2

Precio: 260.000€

PISO EN TARRAGONA Piso reformado próximo a la URV con 4 habitaciones y 2 baños con plato de ducha. Comedor con cocina americana. Ventanas de aluminio con persianas eléctricas. Calefacción por conductos.

Ref. 8117

3

2

Precio: 398.000€

PISO EN LAS PALMAS DE GRAN CANARIA Piso amplio próximo a la Playa de Las Canteras. 3 habitaciones y 2 baños con platos de ducha. Cocina con galería. Ascensor. Parquing y Trastero.

Ref. 8022

2

1

Precio: 155.000€

PISO EN TARRAGONA Piso de segunda mano próximo al Corte Inglés. Dispone de 2 dormitorios amplios y un baño con plato de ducha. Comedor luminoso con salida a balcón. Cocina independiente con galería. Ascensor.

Ref. 8118

2

Precio: 253.000€/1.150€/mes

LOCAL EN CONSTANTÍ Local de 220 m2 con dos salidas a la calle. Altillo con despacho, 2 wc, A/a con bomba f/c. Suelo gres. Persiana 5 eléctrica.

Ref. 7283

4

1

Precio: 195.000€

PISO EN TARRAGONA Piso de segunda mano próximo al Corte Inglés. Dispone de 4 dormitorios amplio y un baño reformado con plato de ducha. Terraza. Cocina con galería. Ascensor.

Ref. 7947

-

2

Precio: 165.000€

LOCAL/OFICINA EN TARRAGONA Local comercial Ideal para oficina o despacho. Muy buena ubicación, al lado del Corte Inglés. 170m2 dispone de varias sa#72 las, 2 baños y adaptado para minusválidos, salida a balcón. Armarios empotrados.


EUFÒRIA VER VERD DA Els Castellers de Vilafranca tornen a guanyar el Concurs de Castells i la Vella de Valls competeix fins al final Adrià Torres Moreno Els Castellers de Vilafranca van tornar a conquerir el Concurs de Castells de Tarragona en una edició que va deixar una de les jornades més espectaculars que es recorden. Els verds es van proclamar campions del XXX certamen amb 14.635 punts, després de culminar la seva actuació amb el primer 9 de 9 amb folre descarregat de la història. Vilafranca va completar una actuació extraordinària amb el 3 de 10 amb folre i manilles, el 4 de 10 amb folre i manilles i el 9 de 9 amb folre, tres construccions que els van permetre superar una Colla

#72

Vella dels Xiquets de Valls que va mantenir la lluita pel triomf fins pràcticament al final. Els rosats van descarregar el 4 de 9 sense folre i van carregar tant el 4 de 10 amb folre i manilles com el 3 de 9 sense folre, en una actuació que els va permetre mantenir viu el duel fins a les darreres rondes. El Concurs, celebrat a la Tarraco Arena Plaça durant el primer cap de setmana d’octubre, va estar marcat pels castells límit, les estrenes i una lluita per la victòria que no es va resoldre fins al tram final. VILAFRANCA I LA VELLA, UN DUEL FINS AL FINAL

6

Els Castellers de Vilafranca van començar la jornada decisiva amb el 3 de 10 amb folre i manilles, que els va situar al capdavant de la classificació des de la primera ronda. La Colla Vella i la Joves Xiquets de Valls, per la seva banda, van obrir amb el 4 de 9 sense folre. En segona ronda, els verds van reforçar encara més el lideratge descarregant el 4 de 10 amb folre i manilles. La Vella també va atacar aquesta construcció i va aconseguir carregar-la. La batalla va augmentar d’intensitat en la tercera ronda. La Joves Xiquets de Valls va carregar el 3 de 10 amb folre i manilles, mentre que la Colla Vella va apostar pel 3 de 9


sense folre, una de les construccions més valuoses de tot el certamen. Els rosats el van carregar i es van situar provisionalment al capdavant de la classificació. Vilafranca es va veure obligada a respondre i va atacar el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals, una construcció que només la mateixa colla havia aconseguit descarregar unes setmanes abans, per Sant Fèlix. El castell va quedar a les portes de ser carregat, després que l’estructura cedís quan l’enxaneta ja era pràcticament a punt de fer l’aleta. EL 9 DE 9 AMB FOLRE DECIDEIX EL CONCURS La quarta ronda va acabar sent definitiva. La Co————————— lla Vella va torAmb el castell encara nar a provar el 4 desfent-se, la pinya vila- de 10 amb folre franquina i les graderies i manilles amb verdes van esclatar d’eu- l’objectiu de fòria davant una fita que descarregar-lo i els retornava al lideratge ampliar la seva del Concurs puntuació. Des————————— prés d’un peu

7

desmuntat, el segon intent tampoc va oferir garanties i la colla va decidir tirar-lo avall. Amb la Vella encara al davant, els Castellers de Vilafranca van jugar la seva carta més ambiciosa: el 9 de 9 amb folre, una construcció que mai ningú havia aconseguit descarregar. El castell, format per tres estructures de tres i amb tres enxanetes, va pujar amb dificultats i les aletes no es van produir de manera coordinada. Malgrat això, els verds van resistir durant la descarregada i van completar una estructura que va passar directament a la història del món casteller. La celebració va ser immediata. Amb el castell encara desfent-se, la pinya vilafranquina i les graderies verdes van esclatar d’eufòria davant una fita que els retornava al lideratge del Concurs. La Vella encara tenia una última possibilitat per recuperar la primera posició amb el 2 de 9 sense manilles, però finalment el cap de colla va optar per no assumir una nova caiguda. La renúncia a la cinquena ronda va certificar la victòria de Vilafranca. La Jove de Tarragona va fer una gran actuació recompensada amb la tercera plaça al pòdium. Els liles

#72


————————— La Colla Vella dels Xiquets de Valls que va mantenir la lluita pel triomf fins pràcticament al final —————————

van descarregar el 5 de 9 amb folre a la primera ronda i van carregar el 4 de 10 amb folre i manilles en la segona, un castell que portaven per primera vegada a plaça i que va fer embogir la colla. A la tercera van apostar pel 2 de 9 amb folre i manilles, que van descarregar i que els va permetre mantenir-se al pòdium en tercera posició. LA JOVES DE VALLS, QUARTA DESPRÉS D’UNA JORNADA EXIGENT La Joves Xiquets de Valls va acabar quarta, amb 7.860 punts. Els vermells van carregar el 3 de 10 amb folre i manilles i, en quarta ronda, van buscar el 2 de 9 sense manilles. L’estructura va cedir durant l’ascens de la canalla i, després de diverses caigudes al llarg de la jornada, la colla va renunciar a continuar. El Concurs també va deixar actuacions destacades entre la resta de participants. Els Capgrossos de Mataró, Castellers de Sants i Xiquets de Reus van compartir la cinquena posició amb 5.115 punts després de completar la tripleta màgica formada pel 3 de 9 amb folre, el 4 de 9 amb folre i el 5 de 8. Els Moixiganguers d’Igualada i els Castellers de Barcelona també van completar actuacions de gran nivell. Els igualadins, a més, van provar el 2 de 9 amb folre i manilles. Els Castellers de la Vila de Gràcia també van tastar els nou pisos amb un treballat 3 de 9 amb folre, que van acompanyar del 2 de 8 amb folre i el 5 de 8. ELS MARRECS DE SALT DOMINEN DISSABTE La jornada de dissabte també va

#72

deixar una actuació històrica. Els Marrecs de Salt es van proclamar guanyadors després de dominar amb autoritat bona part de la tarda. Els gironins van descarregar el 7 de 8, el 5 de 8 i el 2 de 8 amb folre, una actuació que ja els assegurava pràcticament la primera posició. Tot i això, van decidir anar més enllà i van atacar per primera vegada el 4 de 9 amb folre. El castell va tremolar durant la carregada, però la colla el va saber controlar i el va acabar descarregant. Era el primer castell de nou pisos completat pels Marrecs de Salt, que van tancar la jornada amb 4.415 punts. La segona posició va ser per als Nens del Vendrell, que van completar el 3 de 8, el primer 5 de 8 de la temporada i el 7 de 8. ELS CASTELLERS DE LLEIDA SIGNEN LA SEVA MILLOR ACTUACIÓ El tercer lloc de dissabte va tenir accent lleidatà. Els Castellers de Lleida van completar la millor actuació de la seva història gràcies al 7 de 8, el 2 de 8 amb folre i el 3 de 8. Els de la camisa bordeus van su-

8

mar 3.270 punts i van confirmar la seva bona relació amb la Tarraco Arena, on dos anys abans ja havien guanyat la jornada de dissabte. Els Sagals d’Osona van ser quarts, mentre que els Castellers de Sabadell i els Xics de Granollers van compartir la cinquena posició. En setè lloc van acabar els Bordegassos de Vilanova, seguits dels Castellers de Sant Cugat. La jornada també va deixar un empat entre la Colla Jove de Barcelona i els Xicots de Vilafranca. UN CONCURS CONDICIONAT PER LA METEOROLOGIA La meteorologia també va tenir protagonisme durant l’edició. Les fortes pluges previstes a diversos punts de Catalunya i les restriccions de mobilitat activades per Protecció Civil van obligar l’organització a modificar el programa. La jornada de dissabte es va donar per acabada després de la cinquena ronda i es van suspendre els pilars de comiat, el lliurament de trofeus, el toc de vermut i la roda de premsa. La jornada decisiva de diumenge, inicialment prevista al matí, es va traslladar a la tarda per evitar les hores de més risc meteorològic.


9

#72


TARRAGONA LA CRIMINALITAT BAIXA UN 5,6% A TARRAGONA DURANT EL PRIMER SEMESTRE Entre els principals descensos destaquen els delictes contra la llibertat sexual, que passen de 57 a 38 casos, un 33,3% menys La criminalitat a Tarragona ha disminuït un 5,6% durant el primer semestre de 2026 respecte al mateix període de l’any anterior, segons les dades del Ministeri de l’Interior. El descens dona continuïtat a la tendència a la baixa dels darrers anys. Entre els principals descensos destaquen els delictes contra la llibertat sexual, que passen de 57 a 38 casos, un 33,3% menys. També baixen un 10,9% els robatoris amb violència i intimidació i un 40,6% els delictes de tràfic de drogues. Els furts disminueixen un 0,5%.

TARRAGONA COMENÇA A ANALITZAR EXCREMENTS DE GOS PER SANCIONAR ELS PROPIETARIS INCÍVICS L’Ajuntament recull mostres d’ADN a la via pública i les compara amb un cens genètic que ja compta amb més de 2.000 gossos registrats Tarragona ha començat a recollir mostres d’excrements de gos abandonats a la via pública per identificar els animals mitjançant l’ADN i poder actuar contra els propietaris que no els recullen. Les mostres s’enviaran a un laboratori i es compararan amb els perfils del nou cens genètic caní de la ciutat. La recollida, que haurà de seguir un protocol per evitar la contaminació de l’ADN, podrà anar a càrrec de la Guàrdia Urbana, personal municipal o tècnics de l’empresa adjudicatària. La consellera Sonia Orts ha defensat la mesura com una eina per combatre les conductes incíviques i reduir la presència d’excrements als carrers. El laboratori disposarà de 30 dies per determinar si el perfil genètic coincideix amb algun dels gossos censats.

En canvi, els robatoris amb força en domicilis augmenten un 32,7%, fins als 150 casos, mentre que les agressions sexuals amb penetració passen de 10 a 16, un 60% més.

El registre, en funcionament des d’aquest 2026, ja suma 2.015 gossos, a partir de 2.141 sol· licituds, i compta amb la participació de 15 clíniques veterinàries. La base de dades també permet facilitar la identificació d’animals perduts, abandonats o maltractats.

#72

Segons el consistori, les dades reflecteixen el treball coordinat dels cossos policials en matèria de prevenció, vigilància i resposta davant l’activitat delictiva.

10


Més de 1.500 famílies ja confien en nosaltres INFORMA-TE’N A:

La Tecla a casa

977 259 908

680 494 060

www.lateclaacasa.cat

domicili@xarxatecla.cat 11

Entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya

#72


La Jove puja al podi i el Serrallo fa història al Concurs de Castells Adrià Torres Moreno La Jove de Tarragona va pujar al tercer esglaó del podi del XXX Concurs de Castells després d'una actuació de màxims, en què va carregar per primera vegada el 4 de 10 amb folre i manilles. Els liles van ser la millor de les quatre colles tarragonines, en una jornada en què els Xiquets de Tarragona també van buscar la gamma extra, els Xiquets del Serrallo van descarregar per primera vegada el 2 de 8 amb folre i Sant Pere i Sant Pau va intentar el 3 de 9 amb folre per primer cop a la seva història. La Jove va començar el Con-

curs amb el 5 de 9 amb folre, que va descarregar amb rapidesa. A la segona ronda va arribar una de les grans apostes de la jornada: el 4 de 10 amb folre i manilles, que els liles van aconseguir carregar per primera vegada. Era també el primer cop que la colla portava aquesta estructura a plaça. A la tercera ronda, després de la caiguda del quatre, la Jove va optar pel 2 de 9 amb folre, que va descarregar. Amb aquesta actuació es mantenia en les posicions capdavanteres. A la quarta ron————————— da va buscar Era el primer cop que la el 3 de 10 amb colla lila portava el 4 de

deu amb folre i manilles a plaça —————————

folre i manilles, però el castell va quedar en intent. Després de tres caigudes, els liles van renunciar a la cinquena ronda i van acabar tercers. ELS XIQUETS VAN BUSCAR LA GAMMA EXTRA Els Xiquets de Tarragona van afrontar el Concurs amb la voluntat de tornar a situar-se entre les colles capaces de moure's en la gamma més alta. Els matalassers van descarregar d'entrada el 3 de 9 amb folre i també van completar el 4 de 9 amb folre. La gran aposta va arribar en tercera ronda amb el 7 de 9 amb folre, un castell que la colla no havia portat mai a plaça. L'estructura va pujar remenada i, amb els dosos

#72

12


col· locats, la canalla va dubtar. Finalment, va quedar en intent. A la quarta ronda van buscar el 7 de 8, però el castell va quedar en carregat. Els Xiquets van acabar en desena posició, amb 4.635 punts.

La jornada, però, va tenir també un punt amarg. El 3 de 8 va caure, després que els de la camisa blava haguessin completat el 4 de 8. Van tancar l'actuació amb el 3 de 7 i van acabar en onzena posició.

EL SERRALLO VA CELEBRAR UN CASTELL HISTÒRIC Els Xiquets del Serrallo van viure un dels moments més celebrats entre les colles tarragonines. Els del barri mariner van descarregar per primera vegada en la seva història el 2 de 8 amb folre. La colla ja havia intentat aquesta estructura dues vegades aquesta temporada, però sense poder coronar-la. A la Tarraco Arena, amb una pinya molt nombrosa, la van poder completar i la plaça va esclatar per celebrar l'èxit dels serrallencs.

SANT PERE I SANT PAU VA PROVAR UN 3 DE 9 INÈDIT La Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau també va anar un pas més enllà i va afrontar un dels grans reptes de la seva història. Els tarragonins van intentar per primera vegada el 3 de 9 amb folre. El castell no va presentar bones mides i es va desfer quan l'aleta encara era lluny. Malgrat l'intent, la colla va completar el 5 de 8, el 4 de 8 amb l'agulla i el 3 de 8. Els de Sant Pere i Sant Pau van acabar tretzens amb 3.810 punts.

13

#72


Alcaldes del Camp de Tarragona reclamen un nou model per

gestionar els riscos de la indústria i el pas de mercaderies

El manifest reclama actuar sobre l’origen dels riscos, reforçar la coordinació entre administracions i donar més veu als ajuntaments

Adrià Torres Moreno Els alcaldes de vuit municipis del Camp de Tarragona reclamen una gestió integral dels riscos associats a l’activitat química, el transport de mercaderies perilloses i les grans infraestructures del territori. Els representants municipals han signat a Vila-seca el “Manifest per una gestió del risc compatible amb el futur del Camp de Tarragona”, en què reclamen més coordinació entre administracions, inversió, tecnologia i un marc nor-

#72

matiu actualitzat. La declaració ha estat subscrita pels alcaldes de Vila-seca, Tarragona, Constantí, la Canonja, la Pobla de Mafumet, el Morell i Vilallonga del Camp, així com pel primer tinent d’alcalde de Salou. Els municipis defensen una estratègia conjunta davant una realitat territorial en què conviuen en un espai reduït nuclis urbans, indústria química, infraestructures logístiques, xarxes ferroviàries i viàries, activitat turística i espais de pública concurrència.

14

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha defensat que la seguretat de les persones ha de continuar sent “sempre la primera prioritat”, però ha remarcat que aquesta protecció ha de ser compatible amb la vida quotidiana dels veïns, el desenvolupament dels municipis i la continuïtat d’una activitat industrial que considera estratègica. “La pregunta no ha de ser només fins on arriba un risc. La pregunta també ha de ser què podem fer perquè aquest risc sigui cada vegada menor i perquè la seva pro-


jecció sobre el territori sigui cada vegada més limitada”, ha assenyalat Segura. ACTUAR SOBRE L’ORIGEN DEL RISC Segura ha resumit la proposta dels municipis en quatre passos: identificar el risc, reduir-lo en origen amb tota la tecnologia disponible, gestionar el risc residual i fer-lo compatible amb la vida quotidiana i el desenvolupament del territori. L’alcalde ha defensat així un canvi d’enfocament que no es basi únicament en les distàncies de seguretat, les limitacions urbanístiques o l’allunyament de les persones respecte dels focus de risc. “No amb la gent”, ha remarcat, en referència a la necessitat d’actuar sobre l’origen dels riscos. En aquest sentit, els municipis consideren que el nou marc regulador català per als establiments amb risc d’accidents greus és una oportunitat per incorporar els avenços tècnics i metodològics més recents. També reclamen que la gestió del risc tingui en compte l’evolució de les infraestructures i dels municipis. Segura ha posat com a exemple algunes situacions urbanístiques de Vila-seca en què determinades afectacions derivades del risc poden condicionar noves actuacions. Ha citat el cas d’una nova plaça de

prop de 300 metres quadrats situada al costat del nucli urbà, per a la qual s’hauria de garantir el confinament de les persones davant d’un eventual episodi de risc. CINC DEMANDES DELS MUNICIPIS El manifest concreta aquesta posició en cinc grans línies d’actuació. La primera és crear una estratègia territorial integrada i una cartografia dinàmica dels riscos que permeti identificar les diferents capes de risc, els elements vulnerables i les mesures de prevenció existents. La segona reclama prioritzar les inversions i aplicar la millor tecnologia disponible per reduir els riscos en origen. Els alcaldes proposen identificar les actuacions necessàries, establir responsabilitats i terminis i crear línies específiques de subvencions per a la indústria química. També aposten per reforçar els sistemes de detecció, monitorització, seguretat i automatització. En tercer lloc, demanen una política específica per al transport de mercaderies perilloses, tant per carretera com per ferrocarril. La proposta passa per analitzar els fluxos des d’una perspectiva quantitativa del risc, tenint en compte el tipus i volum de mercaderies, les freqüències, les velocitats, les característiques de les infraestructu-

15

res, els sistemes de seguretat i les possibles rutes alternatives. La quarta reclamació és actualitzar el marc normatiu català i establir criteris homogenis per gestionar el risc residual. Els municipis volen que el futur decret incorpori metodologies europees avançades i que no es limiti a fixar distàncies o afectacions, sinó que també reguli la manera d’analitzar, prevenir, reduir i gestionar els riscos. Finalment, plantegen una governança territorial estable amb participació efectiva dels municipis. La proposta passa per crear un espai permanent de coordinació entre la Generalitat, els ajuntaments, l’Estat, els gestors d’infraestructures i el sector industrial. MÉS TRANSPARÈNCIA I INFORMACIÓ Durant la compareixença, Segura també ha reclamat més transparència i informació sobre els riscos que afecten els municipis. “Volem una taula de transparència, de claredat i, sobretot, identificar cadascun d’aquests riscos”, ha afirmat. En aquest sentit, ha defensat que els ajuntaments puguin conèixer amb més detall quins són els riscos existents, quins elements els originen i quines actuacions es poden aplicar per reduir-los. Segura ha criticat que algunes eines de càlcul quantitatiu del risc no siguin accessibles als consistoris tot i que poden acabar generant afectacions sobre les activitats que es desenvolupen al territori. Els alcaldes també han anunciat que demanaran una reunió amb la Generalitat i els departaments competents per començar a treballar en aquesta taula de coordinació territorial. L’objectiu és que els municipis afectats tinguin un paper més actiu en les decisions relacionades amb la planificació, la cartografia i els criteris tècnics que poden condicionar el seu desenvolupament.

#72


POSTALS DEL TEMPS

L'antic Camp del Nàstic Adrià Miro Canturri El Gimnàstic de Tarragona és l’entitat esportiva en actiu més antiga de l’Estat espanyol i enguany celebra 140 anys d’història. La secció de futbol, però, va néixer el 1914 i no va jugar el seu primer partit oficial fins quatre anys més tard. El 1920 el club va comprar 18.000 m² a l’avinguda Catalunya per construir-hi el seu estadi, el qual es va estrenar el 20 d’agost de 1922 amb capacitat per a 9.000 assistents. El duel inicial va ser un partit entre el FC Barcelona i l’Espanya. Al llarg de la seva trajectòria ha tingut alguns canvis. Durant la Guerra Civil va patir un incendi i el 1945 va estrenar la seva remodelació. En aquell procés, va integrar la vella coberta de la tribuna del camp blaugrana de Les Corts. A més, el 1960 s’hi va instal· lar il· luminació artificial. A l’avinguda Catalunya es va viure el primer ascens a Primera Divisió l’any 1947, encadenant-hi tres temporades de manera consecutiva. El partit de comiat es va disputar el 23 de gener de 1972 contra el Girona, abans de mudar-se al Nou Estadi. Segons recull l’Enric Pujol, el club hi va disputar 489 partits de Lliga, amb 363 victòries, 65 empats i només 61 derrotes. Va marcar 1.277 gols i en va encaixar 475. En col· laboració amb l’Arxiu A dalt: Camp del Nàstic a l'Avinguda Catalunya. Chinchilla. 1972. Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu Al mig: Partit en homenatge a les víctimes dels bombardejos. Vallvé. 1938. Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu A l'esquerra: edificis a l'antic emplaçament de l'estadi del Nàstic

#72

16

16

#72


Amb Nico, el carnet sobre rodes!

Nico és l’autoescola jove de Tarragona que s’adapta a la teva manera de fer i a la teva butxaca: classes multimèdia, tests online, cursos intensius... tu demana. Vine a veure’ns i t’oferirem el millor pla per obtenir el permís de conduir, el més adaptat al teu ritme de vida i al teu pressupost.

C/ Pere Martell, 25 - Tarragona | n 977 505 171 www.nicoautoescola.com 17

EQ-M #72


TARRAGONA A PUNT LA CINQUENA EDICIÓ DEL FESTIVAL TGN JUGA L’entrada serà gratuïta i el festival obrirà dissabte, de 10 a 20.30 h, i diumenge, de 10 a 14 h. Tarragona ja ho té tot a punt per a la cinquena edició del Festival TGN Juga, que se celebrarà els dies 7 i 8 de novembre al Palau Firal i de Congressos amb una proposta dedicada als jocs de taula i de rol. El certamen, coorganitzat per l’Ajuntament de Tarragona, a través de l’IMET, i l’Associació TGN Juga, oferirà activitats per a tots els públics, amb jocs de rol, tornejos, demostracions, propostes familiars i un espai de botigues especialitzades. També hi participaran 21 editorials i més de 20 entitats, associacions i àrees municipals. L’entrada serà gratuïta i el festival obrirà dissabte, de 10 a 20.30 h, i diumenge, de 10 a 14 h.

L’organització ha presentat també el cartell d’aquesta cinquena edició, obra d’Es-

purna Gràfica, que converteix l’amfiteatre romà en l’escenari d’un joc de taula.

LA URV, CATALOGADA COM LA CINQUENA MILLOR UNIVERSITAT DE CATALUNYA La classificació inclou enguany 2.297 universitats d’arreu del món La Universitat Rovira i Virgili es manté en el tram 701-800 del nou World University Rankings de Times Higher Education, publicat aquest dimecres. La classificació inclou enguany 2.297 universitats d’arreu del món. La URV ocupa la desena posició entre les 58 universitats de l’Estat presents al rànquing, una posició que comparteix amb la Universitat Politècnica de València. A Catalunya, la universitat tarragonina és la cinquena millor situada, per darrere de la Universitat de Barcelona, l’Autònoma de Barcelona, la Pompeu Fabra i la Politècnica de Catalunya. La classificació mundial està encapçalada per la Universitat d’Oxford, seguida del Massachusetts Institute of Technology (MIT). Princeton i Stanford comparteixen la tercera posició. El rànquing avalua les universitats a partir de 18 indicadors agrupats en cinc àrees: docència, entorn i qualitat de la recerca, visió internacional i indústria.

#72

18


19

#72


EL PARADOR AL BANC D'ESPANYA, aturat fins a les eleccions

L'alcalde va retirar del ple d’octubre la votació per cedir l'edifici a l'Estat i ha reclamat un debat "serè i aliè d'ingerències electorals" Adrià Miró Canturri El futur del Banc d’Espanya torna a enrarir-se. Després que tanqués el 31 de desembre de 2003, l’edifici va patir una llarga travessia amb diverses propostes. El primer a intentar-ho va ser el govern de Joan Miquel Nadal, que volia ubicar-hi un centre cultural. Tot i això, no se’n va sortir amb les negociacions amb el govern central socialista. En canvi, el 2010 es va assolir una petita passa que feia veure la llum al final del túnel. L’aleshores alcalde Josep Fèlix Ballesteros va acordar una permuta amb l’executiu estatal i l’edifici de la Rambla Nova va passar a mans municipals. Un centre d’interpretació turística o un museu de la química van ser algunes de les primeres propostes que es van posar sobre la taula, però

#72

la definitiva seria la de l’anomenada Rambla Science. Aquesta iniciativa dels socialistes venia finançada pels fons Feder, però amb l’arribada de Pau Ricomà al capdavant del consistori el projecte va quedar apartat pel “sobrecost” d’un 50% que els republicans atribuïen al projecte. A més, el seu govern va intentar lligar uns fons Next Generation al final de mandat sense gaire sort. L’OPORTUNITAT DE PARADORES Amb l’entrada Rubén Viñuales, el gran objectiu dels socialistes era aprofitar les oportunitats per donar vida als espais buits de la ciutat. “No podem estar més temps amb edificis com Tabacalera o Banc d’Espanya tancats quan tenim una manca d’equipaments. El nostre compromís és el d’aprofitar les

20

oportunitats que passen per Tarragona i pujar-nos al tren”, afirmaven els socialistes en el seu programa electoral i reiterava el batlle en diverses ocasions. L’oportunitat va arribar a través de Paradores, reivindicat que Tarragona era una de les poques ciutats Patrimoni de la Humanitat que no en tenia un. Les primeres opcions van ser Ca l’Ardiaca, de titularitat privada, i l’actual edifici del conservatori al carrer Cavallers. Tot i això, el millor posicionat sembla ser el Banc d’Espanya. COM SERÀ L’EDIFICI? El projecte contempla una inversió de 20 milions d’euros a càrrec de l’Estat i l’objectiu és que les obres estiguin acabades l’any 2030. L’edifici, situat a la Rambla Nova, mantindrà la seva essència arquitectònica


i els elements patrimonials protegits. Al mateix temps, es preveu construir-hi un edifici annex d’uns 4.000 metres quadrats que acollirà serveis del nou establiment, un bar i més habitacions. En total, el futur Parador disposaria d’uns 7.000 m² i 59 habitacions, amb capacitat màxima per a 118 hostes. La planta baixa conserva bona part de l’estructura de l’antic banc. Els mostradors originals, els calaixos

amb documentació, petites caixes els primers esbossos elaborats per fortes i restes del cablejat encara Paradores, aquesta estança es conpermeten identificar l’ús que va tenir vertirà en una de les habitacions l’immoble entre 1929 i 2003. El sos- del futur hotel. Les plantes superiors es troben tre presenta un important deteriorament, amb pintura caiguda i fal- en pitjor estat. L’edifici no té electricitat, l’ascensor no funciona i les sos sostres parcialment despresos. Un dels espais que millor es con- escales no disposen de llum natuserva és el despatx del director, on ral. Habitacions i lavabos han patit vandalisme, encara es man————————— mentre que els té bona part del Habitacions i lavabos falsos sostres i parquet. Segons han patit vandalisme, el cablejat esmentre que els falsos sostres i el cablejat estan tan greument deteriorats. Al greument deteriorats soterrani enca————————— ra es conserva la gran caixa forta de l’antic Banc d’Espanya, tot i que l’accés està dificultat per l’acumulació de materials i ferralla. El projecte de Paradores preveu rehabilitar l’edifici mantenint-ne l’essència i els elements patrimonials protegits, especialment la façana i l’estructura. EL PLE, DIVIDIT La notícia va arribar al mateix temps que diversos grups munici-

21

#72


pals posaven en dubte la idoneïtat de la ubicació de la Casa de la Festa i proposaven traslladar-la al Banc d’Espanya. De fet, Esquerra i En Comú Podem van portar una proposta al plenari de setembre en què es demanava ubicar un centre cultural, que inclogués una Casa de la Festa i altres usos. La iniciativa va tirar endavant per la mínima i va reflectir un ple partit en dos: 13 vots a favor (ERC, PP, ECP i Jaime Duque), 12 en contra (PSC, Junts i VOX) i l’abstenció d’Elvira Vidal. L’altre regidor no adscrit no estava a la votació. En la seva defensa, republicans i morats van ser molt durs amb la situació de la Casa de la Festa. “La Casa de la festa és un magatzem en males condicions amagat darrere la gasolinera. El Banc d’Espanya és l’equipament públic més emblemàtic i central de Tarragona. Proposem que es mantingui com un equipament públic que posi la cultura al centre, estigui al servei de la ciutadania i obert a tothom”, defensava l’alcaldable d’ERC, Xavi Puig. “El Banc d’Espanya és molt justet per fer un parador, és un espai que podem recuperar per la ciutada-

#72

nia. Realment, Tarragona necessita diferents pel Banc d’Espanya”. A un Parador al Banc d’Espanya o un més, la regidora de govern va carespai polivalent?”, es preguntava regar contra els republicans per haver deixat perdre els fons Feder, Toni Carmona (ECP). Per la seva banda, Maria Mercè no haver actuat prou a l’edifici de la Martorell (PP) va reclamar recupe- Casa de la Festa quan es va inundar rar les opcions de Ca l’Ardiaca -de el 2022 i haver tancat el Centre Cípropietat privada- o el carrer Cava- vic de la Part Alta. “S’està venent llers. Sumat a això, al plenari d’octu- fum als veïns”, sentenciava Ramos bre els populars també van portar sobre la proposta dels republicans. La prova de foc havia de ser la una resolució per fer del Banc d’Espanya un centre d’interpretació cul- votació per a la mutació demanial tural, que va rebre el suport del ple. de l’edifici al ple d’octubre, però el En la seva rèplica, la consellera punt es va retirar a l’últim moment. de Cultura i Festes, Sandra Ramos Durant el mateix matí, el Diari Més (PSC), va ser crítica amb l’aliança va avançar l’abstenció de Junts, entre ERC-ECPque faria per————————— PP, afirmant dre a Viñuales Diversos grups munique “els tres la primera votacipals posen en dubte grups tenen l’idoneïtat de la ubicació ció de calatge tres propostes del mandat. Els de la Casa de la Festa i proposen ara traslladar-la juntaires havien dit al plenari de al Banc d’Espanya setembre que el ————————— Parador portaria “turisme de qualitat”, però van retirar el seu suport per la manca de documentació i d’informes tècnics. L’alcalde va criticar que no es votés en “clau municipal” per culpa de la convocatòria electoral i va remarcar que tornaria a portar el punt al ple un cop haguessin passat les eleccions generals. “Vull un debat serè, tranquil, net i aliè a qualsevol ingerència d’altres eleccions”, va apuntar. El batlle ha subratllat que el compromís de l’Estat es manté intacte, però la incertesa a la Moncloa i la manca de suports podria bloquejar aquesta via per donar vida al Banc d’Espanya.

22


Sus abogados de confianza Consultoría 3 en 1 *Abogados *Gestores *Traductores

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT. Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España. Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona| Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com

23

#72


87 metes de sostenibilitat Port Tarragona fixa 87 metes de sostenibilitat fins al 2030 amb el focus en la descarbonització i la biodiversitat Redacció L’Autoritat Portuària de Tarragona ha fixat 87 metes per als pròxims cinc anys amb el nou Pla de Sostenibilitat 2026-2030. El document estableix les actuacions que el Port preveu desenvolupar fins al 2030 en àmbits com la protecció ambiental, la reducció de les emissions, la biodiversitat i la relació amb la ciutadania. En total, el pla recull 27 objectius, agrupats en tres grans eixos: sostenibilitat ambiental, descarbonització i desenvolupament sostenible, i compromís social. El nou full de ruta parteix dels resultats assolits amb l’anterior Pla de Sostenibilitat Agenda 2020/2030. Aquestes actuacions passen ara a formar part de les fortaleses del recinte portuari, mentre que el nou document incorpora mesures vinculades als reptes que

#72

han aparegut o s’han intensificat en els darrers anys, especialment l’emergència climàtica, la pèrdua de biodiversitat i la necessitat de reforçar la resiliència. El pla tindrà una vigència de cinc anys, però l’Autoritat Portuària el defineix com un document que pot patir modificacions a mesura que s’avanci amb l’assoliment de metes i alhora se n’identifiquin de noves.

————————— El nou pla preveu electrificar diversos molls, ampliar les energies renovables, recuperar espais naturals i reforçar la relació del Port amb el seu entorn ————————— RECUPERAR ESPAIS NATURALS I ADAPTAR EL PORT AL CANVI CLIMÀTIC La sostenibilitat ambiental con-

24

centra 14 dels 27 objectius del pla. En aquest àmbit, el Port planteja mesures relacionades amb l’estalvi d’aigua, el control de la qualitat de l’aire, l’aigua de mar i els sòls, l’ampliació dels espais verds i la recuperació d’ecosistemes i biodiversitat autòctona. Entre les actuacions que ja s’han completat o iniciat aquest 2026 hi ha la transformació de l’entorn de les seus de l’Autoritat Portuària en el nou Parc del Port, l’aprovació de la nova normativa per la presència d’aus al recinte portuari o la restauració dels Prats d’Albinyana que en aquests moments ja es troba en la seva fase final. També s’ha instal· lat una cabina per controlar la qualitat de l’aire al Serrallo i el Port ha obtingut la certificació ambiental PERS de la xarxa EcoPorts. El pla preveu continuar avançant en aquesta línia amb una se-


CLÍNICA DENTAL

Dr. Lucas Octavio Carrasco

Els dentistes de confiança al Tarragonès Implant + corona de Zirconi

890€ Planificació digital i cirurgia guiada inclosos en el preu

Ortodòncia descompte 500€ Ús de làser de diode Càrrega immediata descompte de 1.000€ Tractaments intensius, sedació GRATIS, un raspall elèctric de REGAL i possibilitat de pagar en 3 a 12 mesos amb targeta

Demana cita EL MORELL

CONSTANTÍ

EL MORELL - Q Camí de l’Estació 13, local 3 | v 977 841 554 | n 682 277 558 CONSTANTÍ - Q C/ Francolí, 1, 1er 2a | v 977 522 680 | n 613 684 687 M dr.carrascolucasoctavio@gmail.com

25

#72


gona fase de regeneració marina al Parc Subaquàtic del Port de Tarragona. Aquest espai va triplicar la seva superfície l’any 2025, quan va passar de 3 a 11 hectàrees. Entre les actuacions previstes també hi ha la transformació del passeig del Serrallo en un espai amb condicions de refugi climàtic, la restauració ambiental de la desembocadura del Francolí i la creació de nous espais verds dins del recinte portuari. El Port també preveu instal· lar caixes niu per a ratpenats i construir un dipòsit d’aigua pluvial a la ZAL per utilitzar-la en tasques de reg i neteja. ELECTRIFICAR ELS MOLLS I REDUIR EMISSIONS El segon gran àmbit d’actuació és la descarbonització i el desenvolupament sostenible. El pla inclou mesures per reduir les emissions i millorar l’eficiència energètica de l’activitat portuària, amb especial atenció al ferrocarril, les energies renovables, l’electrificació i la mobilitat elèctrica. Un dels projectes en marxa és la instal· lació d’un sistema OPS al Moll de Balears, que permetrà subministrar electricitat als vaixells mentre són al port i avançar en la reducció de les emissions associades a l’activitat dels creuers.

#72

EL PARC DEL PORT A L'ESPO AWARD 2026 L’European Sea Ports Organisation ha escollit el nou parc com un dels quatre projectes més destacats a nivell europeu a l’hora d’integrar els espais portuaris amb les ciutats que els acullen El Parc del Port ha transformat l’entorn de les seus de l’Autoritat Portuària de Tarragona en un espai sostenible, resilient i intergeneracional a tocar del mar, on es prioritzen vianants i ciclistes El proper 10 de novembre, representants de Port Tarragona viatjaran a Brussel· les per defensar la candidatura davant del jurat i el mateix dia es coneixerà el guanyador

El Port també compta amb plantes fotovoltaiques a les naus A, B i C del Moll de Castella i als Tinglados del Moll de Costa. En l’àmbit ferroviari, el pla incorpora la futura terminal intermodal de Guadalajara-Marchamalo, que es licitarà pròximament, i l’impuls a la terminal de la Boella.

26

Una altra de les novetats és que el càlcul de la petjada de carboni del recinte portuari ja incorpora l’scope 3, corresponent a les emissions generades per tercers. Durant els pròxims anys, l’Autoritat Portuària també preveu ampliar l’electrificació. El Moll d’Andalusia incorporarà nous sistemes OPS, mentre que als molls d’Aragó i Castella es planteja electrificar grues i altres equips de càrrega. El pla també inclou la instal· lació d’un sistema d’emmagatzematge d’energia amb bateries, la renovació de la flota de vehicles i mesures per fomentar l’ús de la bicicleta. REFORÇAR LA RELACIÓ AMB L’ENTORN El tercer eix és el compromís social, amb mesures destinades a reforçar la relació entre el Port i el seu entorn. El bloc inclou qüestions com la seguretat, el compliment normatiu, el suport a col· lectius en risc, la sensibilització ambiental, el foment del coneixement i l’economia blava i la promoció de la cultura. En aquest àmbit, el Port ja ha revisat el Pla Interior Marítim, una de les principals eines de seguretat del recinte, i ha constituït una comissió d’RSC per gestionar els patrocinis de l’Autoritat Portuària. També s’han desenvolupat procediments i protocols relacionats amb el compliment normatiu. De cara als pròxims anys, el pla fixa nous usos per als Tinglados 3 i 4 i preveu definir el model de gestió dels Prats d’Albinyana. A més, el pla també preveu crear exposicions itinerants sobre qüestions ambientals que es puguin portar als municipis de l’àrea d’influència del Port.


27

#72


TARRAGONA L’L16 SUPERA ELS 72.500 USUARIS AQUEST ESTIU PER ANAR A LA PLATJA DE L’ARRABASSADA Més de 3.000 persones també han utilitzat l’L22 per accedir a la platja del Miracle La línia L16 de l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) ha tancat la temporada d’estiu amb 72.526 persones usuàries, una xifra que manté la línia per sobre dels 72.000 viatges per segon any consecutiu. El servei especial, actiu entre el 23 de juny i el 7 de setembre, ha connectat l’entorn d’Imperial Tarraco amb la platja de l’Arrabassada, amb 67 expedicions diàries de dilluns a divendres, 61 els dissabtes i 63 els diumenges. L’L16 ja havia assolit el seu màxim històric l’any passat, amb 72.292 usuaris, un 19,5% més que el 2024. La presidenta de l’EMT, Sonia Orts, ha destacat que les dades confirmen l’acceptació del reforç del servei aplicat des del 2024. Paral· lelament, més de 3.000 persones han utilitzat l’L22 per accedir a la platja del Miracle durant l’ampliació del recorregut entre l’1 d’agost i el 6 de setembre. Pel que fa als abonaments, s'han registrat 17.702 gestions entre el 31 d’agost i el 18 de setembre.

TARRACO VIVA REP EL 49È PREMI EL BALCÓ TARRAGONÍ DE L’ANY El premi destaca el rigor històric de les recreacions i la tasca dels grups que participen al festival Tarraco Viva, Festival Romà de Tarragona, ha estat distingit amb el 49è Premi El Balcó Tarragoní de l’Any, un guardó que atorguen l’Ajuntament de Tarragona i Òmnium Cultural del Tarragonès. El jurat ha reconegut la trajectòria del festival en la divulgació de l’època romana, així com el seu vincle amb Tarragona, el rigor històric i científic de les recreacions i la contribució al coneixement i difusió del passat romà de la ciutat. El jurat també ha destacat especialment la figura de Magí Seritjol pel seu paper en el creixement i consolidació del festival, així com la tasca dels grups de recreació històrica que hi participen. El Premi El Balcó Tarragoní de l’Any es concedeix des de 1978 i reconeix anualment persones o entitats del Tarragonès per la seva contribució en diferents àmbits.

#72

28


ASSESSORIA IMPERIAL TARRACO

La teva immobiliària de Tarragona

ESTÀS PENSANT A VENDRE LA TEVA PROPIETAT? Som la immobiliària que millor coneix el barri A Tecnocasa Tarragona t’acompanyem a cada pas de la venda del teu immoble. Confia en nosaltres per a gestionar el procés de forma eficient i sense complicacions. Deixa-ho a les nostres mans i oblida’t dels problemes.

Avinguda Roma, 14, local 1 c/ Cristofor Colom 24, local 2 TARRAGONA

v 877 210 190 v 977 949 166 baad9@tecnocasa.es www.tecnocasa.es

29

CONFIA EN EL

#72


El Camp de Tarragona busca connectar el seu ecosistema d’innovació Universitats, empreses, centres de recerca i administracions treballen en un Sistema d’Innovació Metropolità que vol convertir el coneixement existent en projectes i oportunitats al territori Adrià Torres Moreno El Camp de Tarragona disposa d’universitats, centres de recerca, empreses tecnològiques i un important teixit industrial. El repte és aconseguir que aquests agents treballin més coordinadament i que el coneixement que generen es tradueixi en nous projectes. Amb aquest objectiu es va presentar el juny de 2026 el Sistema d’Innovació Metropolità. Aquesta és la raó de ser del SIM,

#72

presentat el juny de 2026 en el marc de la segona Jornada d’Innovació de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. La iniciativa està impulsada per la Càtedra Universitat-Regió del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili (URV), la Diputació de Tarragona i l’Associació per a l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona. La presentació va reunir més de 150 representants institucionals, empresarials, acadèmics i professionals al Teatret del Serrallo de Tar-

30

ragona. El plantejament del SIM no passa per crear una nova estructura que substitueixi les existents en l’actualitat. El director de la Càtedra Universitat-Regió del Coneixement de la URV, Jordi Duch, va explicar durant la presentació que l’objectiu és connectar millor els recursos i les capacitats que ja hi ha al Camp de Tarragona. El sistema es planteja com una xarxa de col· laboració entre universitats, empreses, administracions, centres de recerca i


altres agents del territori. TRES EIXOS PER CONSTRUIR EL SISTEMA El Sistema d’Innovació Metropolità s’articula inicialment al voltant de tres àmbits. El primer és la intel· ligència col· laborativa, amb la voluntat de compartir informació i detectar oportunitats de cooperació entre els diferents agents. El segon és el talent, amb l’objectiu d’analitzar les necessitats del territori i afavorir la disponibilitat de professionals. El tercer és la marca del sistema d’innovació, orientada a projectar conjuntament el Camp de Tarragona. La proposta arriba després d’un procés de treball en què s’han identificat tant els actius del territori com alguns dels obstacles que poden dificultar una estratègia compartida. Entre aquests reptes hi fi-

guren la fragmentació territorial, la manca d’un relat metropolità compartit, les dificultats per desplegar projectes estratègics, els problemes de mobilitat i connectivitat interna, les limitacions de sòl, la lentitud administrativa i la desconnexió entre la formació i les necessitats de les empreses. Aquesta diagnosi és especialment rellevant perquè situa el debat més enllà de la tecnologia. La innovació, en aquest cas, també es planteja com una qüestió d’organització territorial i de capacitat de cooperació.

————————— Jordi Duch va explicar durant la presentació que l’objectiu és connectar millor els recursos i les capacitats que ja hi ha al Camp de Tarragona —————————

31

REUS, UN DELS FOCUS DE L’ESTRATÈGIA La ciutat va obtenir per al període 2025-2028 la distinció de Ciutat de Ciència i Innovació del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Segons l’Ajuntament, Reus és l’única ciutat catalana fora de l’àrea metropolitana de Barcelona que va obtenir aquesta distinció en aquella convocatòria. El reconeixement inclou 69 projectes agrupats en els àmbits de ciència i innovació, ciutat verda i persones. Un dels projectes vinculats a aquesta estratègia és el Sandbox Reus, un entorn controlat que permetrà provar productes, serveis i tecnologies innovadores en situacions reals sota unes condicions regulades. El model preveu que empreses, startups, emprenedors, universitats i centres de recerca puguin

#72


presentants de l’Autoritat Portuària de Tarragona van participar en la ponència sectorial de desenvolupament econòmic i innovació de l’Associació per a l’Impuls Metropolità, juntament amb representants dels ajuntaments, les cambres de comerç, PIMEC, el Clúster TIC Catalunya Sud, la URV, REDESSA, Tarragona Impulsa i Vallsgenera. La incorporació de tots aquests agents apunta a una de les característiques que els impulsors volen donar al sistema: que la innovació es treballi des de diferents sectors i no quedi circumscrita a l’àmbit universitari o tecnològic. presentar projectes per provar solucions en àmbits com la transformació digital, la intel· ligència artificial, l’Internet de les Coses, la mobilitat sostenible, la salut, la transició energètica, l’economia circular o la millora dels serveis públics. El projecte també forma part dels 25 projectes que actualment recull el portal Reus Ciència i Innovació, entre els quals hi ha iniciatives relacionades amb el FoodTech i la nutrició, les incubadores TIC i FoodTech, el malbaratament alimentari i la compra pública innovadora. LA UNIVERSITAT, PEÇA CLAU La Universitat Rovira i Virgili ocupa un paper central en aquesta estratègia. La Càtedra Universitat-Regió del Coneixement és precisament l’organisme encarregat d’impulsar el disseny del Sistema d’Innovació Metropolità juntament amb la Diputació i l’Associació per a l’Impuls Metropolità. La mateixa URV també manté una activitat específica al voltant de la innovació empresarial. La seva Càtedra Universitat-Empresa per al Foment de la Innovació Empresarial desenvolupa activitats de recerca, transferència i formació, i el 2026 ha organitzat, entre altres activitats, sessions sobre polítiques d’innovació i un monogràfic dedicat al futur del Port de Tarragona.

#72

Aquest paper universitari connecta amb un dels objectius del nou sistema: aconseguir que el coneixement generat al territori tingui més connexió amb les empreses i amb les necessitats econòmiques i socials del Camp de Tarragona. INDÚSTRIA, DESCARBONITZACIÓ I LOGÍSTICA la dimensió industrial és una de les particularitats del territori i va ocupar un espai destacat en la jornada de 2025 sobre el sistema metropolità d’innovació. La relació entre innovació tecnològica i descarbonització va ser objecte d’una taula específica amb representants de l’ICIQ, l’AEQT, Dow Tarragona, el Port de Tarragona i la Generalitat. El Port també forma part dels agents que participen en el debat sobre la competitivitat i la innovació del territori. El maig de 2026, re-

32

EL FUTUR DEL TERRITORI La fotografia actual del Camp de Tarragona podriem dir que es un territori que disposa de diferents actius i projectes però que encara s’ha de treballar per connectar-los dins d’una estratègia per treballar plegats. Aquesta és precisament una de les conclusions del treball desenvolupat per l’Associació per a l’Impuls Metropolità. La diagnosi identifica actius rellevants al territori, però també dificultats per articular projectes conjunts i reclama una eina capaç de coordinar i projectar una estratègia compartida.


LA MILLOR GASTRONOMIA A TOCAR DE MAR

Esdeveniments | Sales privades | Dinars&sopars

Port Esportiu, Edifici RC Nàutic - Tarragona Tels. 977 225 824 | 619 05 25 60 33

www.nauticrestaurant.com #72


La Diputació actua sobre dos pavellons del preventori de la Savinosa Les obres es fan en paral·lel a l’actuació al camí de ronda que connecta l’Arrabassada amb la Savinosa

Adrià Miró Canturri La Diputació de Tarragona actuarà en els dos pavellons de l’antic preventori de la Savinosa situats més a prop del nou camí de ronda per sanejar-los i reforçar-ne l’estabilitat. Els treballs compten amb un pressupost de 97.470,75 euros i la Junta de Govern ha aprovat l’expedient de contractació i l’inici del procés de licitació. L’actuació se centrarà principalment en les façanes orientades cap al camí de ronda. Els treballs inclouran el sanejament de les zones afectades, la retirada i neteja de la vegetació existent, el tapiat de les obertures actuals i l’aplicació d’un nou arrebossat. També s’intervindrà a les cobertes dels edificis, on es reposaran i fixaran les rajoles que s’han desprès. A més, es faran cosits estructurals en les esquerdes detectades

#72

amb l’objectiu d’aturar-ne el deteriorament i millorar la seguretat dels pavellons. OBRES MIG SEGLE DESPRÉS Paral· lelament, continuen les obres del nou camí de ronda que unirà les platges de l’Arrabassada i la Savinosa. Els treballs van co-

34

mençar a finals d’abril i tenen un termini d’execució previst d’uns sis mesos. El nou itinerari permetrà connectar les dues platges a través d’un recorregut accessible per a vianants i bicicletes, integrat en l’entorn natural i obert a la ciutadania. Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació, remarca que “aquesta és la primera intervenció que es farà a la finca de la Savinosa en 50 anys, i per això procurem que es faci de la millor manera per tal de conjugar al màxim l’ús ciutadà amb el respecte mediambiental”. Pel que fa als usos de la finca, el gran hub presentat el 2022, que preveia traslladar-hi les escoles d’Art i Música i el Conservatori de la Diputació, ha estat replantejat. El futur de la Savinosa passa ara per un projecte cultural de dimensions més reduïdes que l’anunciat inicialment, centrat en la creació artística, amb espais de coworking i residència per a creadors i amb una major renaturalització de la finca. La proposta definitiva, però, encara no està tancada.


35

QE#72


TARRAGONA TARRAGONA I MÈRIDA REFORCEN LA COOPERACIÓ PER PRESERVAR I DIVULGAR EL SEU PATRIMONI ROMÀ L’acord busca impulsar conjuntament la conservació, l’estudi, la divulgació i la projecció social dels principals monuments romans de les dues ciutats Els ajuntaments de Tarragona i Mèrida han signat un protocol de col· laboració per establir un marc estable de cooperació institucional al voltant del seu patrimoni romà, coincidint amb la visita del president de la Generalitat, Salvador Illa, a Extremadura. L’acord busca impulsar conjuntament la conservació, l’estudi, la divulgació i la projecció social dels principals monuments romans de les dues ciutats, que comparteixen un llegat vinculat a l’antiga Hispània romana.

TARRAGONA INSTAL·LA NOU NOUS PUNTS DE DEIXALLERIA DE PROXIMITAT Les vuit minideixalleries permetran portar piles, bateries, bombetes, cables, CD i cartutxos d’impressora, entre altres residus L’Ajuntament de Tarragona amplia la xarxa municipal de recollida selectiva amb nou nous punts de deixalleria de proximitat distribuïts per diferents zones de la ciutat. Vuit seran minideixalleries per a residus de petit format i la novena, a la plaça Imperial Tàrraco, tindrà més capacitat i permetrà dipositar més tipus de residus.

Tarragona i Mèrida van ser capitals provincials i conserven alguns dels espais monumentals més destacats d’aquest període, com l’amfiteatre, el teatre i el circ. L’alcalde de Mèrida, Antonio Rodríguez Osuna, ha destacat que el conveni permetrà reforçar la protecció i promoció dels teatres de les dues ciutats i posar en valor els seus vincles històrics. Per la seva banda, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha defensat l’intercanvi de coneixement i experiències per millorar la preservació i difusió d’aquest patrimoni compartit.

Les vuit minideixalleries permetran portar piles, bateries, bombetes, cables, CD i cartutxos d’impressora, entre altres residus. Es distribuiran pel Centre, Ponent, la zona Nord i Llevant. El cost anual d’aquests punts serà de 3.204,97 euros. El punt de la plaça Imperial Tàrraco també recollirà petits electrodomèstics, telèfons mòbils, càpsules de cafè, llibres, aerosols, tòners i radiografies, entre altres materials, amb un cost anual de 5.994,21 euros. La consellera de Neteja Pública, Sonia Orts, ha destacat que l’objectiu és facilitar el reciclatge i evitar que aquests residus acabin al contenidor de resta.

20 anys

tenint cura de la teva fertilitat #72

36

977 24 24 51 www.embriogyn.com


37

#72


MIGRANYA:

tractar el dolor, però també prevenir-lo Teresa Palau La migranya no és simplement tenir mal de cap. Qui la pateix ho sap bé. Pot obligar a aturar una jornada laboral, cancel· lar plans, buscar una habitació a les fosques o passar hores intentant evitar qualsevol soroll. Sovint s’acompanya de nàusees, molèsties davant la llum o els sons i, en algunes persones, d’alteracions visuals o sensitives conegudes com a aura. Una crisi pot durar entre quatre hores i tres dies i la seva intensitat i freqüència varien molt d’una persona a una altra. Precisament per això, un dels principals reptes de la migranya és entendre que no hi ha una única manera de tractar-la. Durant molt de temps, l’abordatge s’ha associat sobretot a prendre alguna cosa quan apareix el dolor. Avui sabem que cal anar més enllà. El tractament de la migranya es basa en tres grans eixos: controlar

#72

les crisis quan apareixen, prevenir-les quan són freqüents o especialment incapacitants i incorporar mesures que ajudin cada persona a conèixer millor la seva migranya.

————————— Una crisi pot durar entre quatre hores i tres dies i la seva intensitat i freqüència varien molt d’una persona a una altra ————————— NO ESPERAR QUE EL DOLOR SIGUI INSUPORTABLE Quan comença una crisi, l’objectiu és recuperar la normalitat tan aviat com sigui possible. En episodis lleus o moderats poden ser útils alguns analgèsics i antiinflamatoris. Quan les crisis són més intenses, existeixen tractaments específics per a la migranya. En els darrers anys, a més, s’han

38

incorporat noves alternatives que actuen sobre mecanismes més específics implicats en aquesta malaltia. Això permet disposar de més opcions per adaptar el tractament a cada pacient, especialment quan els tractaments habituals no funcionen prou bé, produeixen efectes adversos o no són adequats per les característiques de la persona. Però tenir més opcions no significa que qualsevol tractament serveixi per a tothom. Cal tenir en compte la intensitat de les crisis, quant triguen a arribar al màxim de dolor, si hi ha nàusees o vòmits, la resposta a tractaments previs, altres malalties i la medicació que es pren habitualment. Aquí el consell professional és especialment important. A la farmàcia podem ajudar a revisar com s’està utilitzant el tractament, detectar possibles problemes i orientar sobre quan és necessari consultar el metge.


L’essència de Tarragona en cada plat

Un restaurant únic, en un indret privilegiat i obert a tothom. Cuina catalana i mediterrània: arrossos, carns i peixos de proximitat, amb menús diaris i de cap de setmana. Ideal per a banquets i celebracions d’empresa.

Ctra. del Tennis, 12-18. Urbanització Cala Romana. Tarragona £ 977 209 917 | n 634 211 818 | (# 39

#72


QUAN PREVENIR ÉS TAN IMPORTANT COM TRACTAR Hi ha persones que pateixen una crisi de manera molt ocasional. D’altres, en canvi, conviuen amb la migranya diversos dies al mes. Quan les crisis són freqüents, molt llargues o incapacitants, o quan el tractament utilitzat durant l’episodi no és suficient, pot ser necessari plantejar un tractament preventiu. La prevenció no pretén necessàriament fer desaparèixer completament la migranya. L’objectiu és reduir el nombre de crisis i de dies amb dolor, disminuir-ne la intensitat i aconseguir que interfereixin menys en la vida quotidiana. També en aquest camp hi ha hagut avenços importants. Als tractaments preventius utilitzats des de fa anys s’hi han afegit noves teràpies dirigides específicament contra mecanismes relacionats amb la migranya, com els vinculats al CGRP, una molècula que participa en la transmissió del dolor. Aquest canvi és rellevant perquè amplia les possibilitats de tractament, especialment en persones que no han respost adequadament a altres opcions. Tot i així, el tractament preventiu també s’ha de personalitzar i necessita temps i seguiment per valorar si realment està funcionant. PRENDRE MÉS MEDICACIÓ NO SEMPRE ÉS LA SOLUCIÓ Un dels aspectes que més ens preocupa als professionals sanitaris és l’ús excessiu de medicació per al mal de cap. Quan les crisis es repeteixen és comprensible recórrer cada vegada més sovint als analgèsics o als tractaments específics per intentar continuar amb el dia a dia. Però aquesta situació pot acabar generant un cercle difícil de trencar: l’ús massa freqüent de medicació pot contribuir a mantenir o empitjorar el mal de cap. Per això, si cada vegada necessitem medicar-nos més dies, si el tractament deixa de funcionar

#72

com abans o si les crisis augmenten en freqüència, no hauríem de limitar-nos a canviar de producte o augmentar-ne el consum pel nostre compte. És el moment de consultar-ho. A la farmàcia comunitària, el contacte habitual amb els pacients ens situa en una bona posició per detectar aquestes situacions. Una persona que demana repetidament medicació per al mal de cap ens està donant una informació important. Preguntar amb quina freqüència té dolor, quants dies necessita tractament o si les crisis han canviat pot ajudar a identificar un problema que requereix una valoració mèdica.

————————— L’ús massa freqüent de medicació pot contribuir a mantenir o empitjorar el mal de cap ————————— CONÈIXER LA PRÒPIA MIGRANYA TAMBÉ FORMA PART DEL TRACTAMENT No tot depèn dels medicaments. Dormir de manera regular, mantenir una bona hidratació, evitar dejunis prolongats, practicar activitat física adaptada i aprendre a gestionar l’estrès poden formar part d’un abordatge global. També és útil observar què passa abans i durant cada episodi. Un calendari o diari de migranya pot ajudar a registrar els dies amb dolor, la intensitat, els símptomes, la medicació utilitzada i la resposta obtinguda. Amb el temps, aquesta informació facilita molt la valoració per part dels professionals sanitaris. Això no significa obsessionar-se buscant desencadenants ni eliminar aliments o activitats sense una raó clara. La migranya és una malaltia complexa i sovint no hi ha una única causa que expliqui cada crisi. Es tracta, més aviat, d’aprendre a reconèixer patrons i conèixer millor com es manifesta en cada

40

persona. LA FARMÀCIA, TAMBÉ AL COSTAT DE LES PERSONES AMB MIGRANYA La proximitat de la farmàcia comunitària ens permet fer molt més que dispensar un tractament. Podem ajudar a comprovar que s’utilitza correctament, resoldre dubtes, detectar possibles interaccions o efectes adversos, reforçar l’adherència als tractaments preventius i identificar un ús excessiu de medicació. I també podem detectar quan un mal de cap necessita una valoració mèdica. Un dolor que apareix de manera sobtada i molt intensa, que canvia respecte als episodis habituals, que s’acompanya de febre, convulsions o alteracions neurològiques, o que cada vegada és més freqüent o intens no s’ha de normalitzar. Els avenços dels últims anys ens permeten disposar de més eines per abordar la migranya, però el més important continua sent trobar l’estratègia adequada per a cada persona. Tractar bé una migranya no és només apagar el dolor quan apareix. És entendre què està passant, prevenir quan sigui necessari, evitar l’automedicació inadequada i fer un bon seguiment. Des de la farmàcia comunitària escoltem, orientem i acompanyem les persones amb migranya, ajudant-les a conèixer millor la seva malaltia i a trobar, amb la resta de professionals sanitaris, la millor manera de mantenir-la sota control.

Teresa Palau Farmacèutica comunitària


21es JORNADES DE MÀGIA

La Canonja Octubre de 2026

13 dimarts 17 h | Biblioteca

KOKO ESPECTACULAAARRR a càrrec de Mago Koko

15 dijous 17 h | Parc infantil av. Carrasco i Formiguera

GELICADABRA a càrrec de Fèlix Brunet 20.30 h | OCTM, Orfeó Canongí Teatre Municipal | Preu: 8 €

MÀGIA DE PROP a càrrec de Pepo Capel

16 divendres 20.30 h | OCTM, Orfeó Canongí Teatre Municipal | Preu: 12 € Abonament Gala Internacional i Miguel de Lucas. Preu: 18 €

GRAN GALA INTERNACIONAL DE MÀGIA

Violeta Zheng, Magic Novas, Christian Miró, Gneis il·lusionista, Cia Jordi Quimera i Mag Gerard amb

17 dissabte 11.30 h | Cercavila Sortida de la plaça del Castell

RATS! a càrrec de

Cia. Campi Qui Pugui 12.30 h | Plaça d’Europa

BUS STOP a càrrec de Circonfuso 19.00 h | OCTM, Orfeó Canongí Teatre Municipal | Preu: 10 € Abonament Gala Internacional i Miquel de Lucas. Preu: 18 €

MAGIA, HUMOR Y UN POCO DE PSICOLOGÍA a càrrec de Miguel de Lucas

18 diumenge 11.30 h | Cercavila Sortida de la plaça del Castell

KATAPULTEN a càrrec de Traüt Espectacles 12.30 h | Plaça d’Europa

MAGIA DIVERTIDA a càrrec de Carlos Sicilia Organitza:

Idea i producció:

Assessorament de màgia:

41

Amb el suport de:

Venda d’entrades:

#72


PLA CLIMA 10 centres educatius del Camp de Tarragona, prioritaris per climatitzar

La Generalitat es marca l’objectiu de climatitzar tots els centres educatius públics de Catalunya abans del 2031 i començarà per 100 equipaments prioritaris Adrià Miró Canturri El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat que el Govern climatitzarà els 2.530 centres educatius públics de Catalunya i 51 residències abans del 2031. El Consell Executiu aprovarà aquest dimarts un acord que preveu una primera inversió directa de 100 milions d’euros per actuar en 100 centres considerats prioritaris

#72

fins al juny del 2028. Per completar el desplegament, el Govern comptarà amb Infracat i amb la col· laboració dels ajuntaments, que podran avançar el finançament o sol· licitar-lo a través de l’Institut Català de Finances (ICF). L’Executiu preveu completar el reemborsament d’aquestes inversions l’any 2037. El pla de xoc que el Govern va posar en marxa aquest mes d’abril, dotat amb 20 milions d’euros, ja

42

preveu la instal· lació de ventiladors en 392 centres educatius. Ara, l’Executiu ha seleccionat 100 edificis prioritaris on es farà una actuació més completa, amb sistemes de climatització integral, ventilació mecànica i energies renovables. La previsió és que aquestes instal· lacions estiguin en funcionament al final del curs 2027-2028. El Departament d’Educació planteja tres models d’actuació dife-


neficiats tingui amb un total de quatre: Institut Torreforta, Institut Campclar, Escola Bonavista i Escola Marcel· lí Domingo. La consellera d’Educació de l’Ajuntament de Tarragona, Isabel Mascaró, assenyala que “la climatització dels centres educatius ja no és una qüestió accessòria, sinó una necessitat vinculada al benestar, la salut i les condicions adequades per a l’aprenentatge”. En aquest sentit, remarca la importància de ser un dels municipis amb més centres QUINS CENTRES SERAN ELS educatius a la llista i reclama “conPRIORITARIS? En aquesta primera inversió di- cretar calendari, actuacions i recursos perquè recta de 100 ————————— es tradueixi el milions d'eu“La climatització dels més aviat millor ros s'actuarà centres educatius ja no en millores reen un centenar és una qüestió accessòals”. de centres que ria, sinó una necessitat A banda s'han considevinculada al benestar, d’aquests quarat com a prila salut i les condicions tre centres, el oritaris. Entre adequades per a l’apreconsistori apunells, al Camp de nentatge” ta que ja s’ha Tarragona es ————————— actuat en els climatit zaran un total de 10 instituts o escoles equipaments educatius de tituque incorporaran aquestes modifi- laritat municipal. S’han climatitzat totes les llars d’infants, l’Escola cacions. Tarragona serà el municipi de Municipal de Música i l’any vinent la vegueria que més centres be- es farà el mateix amb el Centre rents perquè cada centre pugui aplicar el que millor s’adapti a les seves necessitats. No totes les escoles, però, podran començar directament les obres de climatització, ja que en alguns casos caldrà fer intervencions prèvies, com ara reparar o adequar les finestres. Les actuacions també es programaran, sempre que sigui possible, per reduir al màxim les afectacions sobre l’activitat habitual dels centres.

43

Municipal de Formació d’Adults ‘Fòrum’. Per la seva banda, Cambrils tindrà dos instituts amb nova climatització: l'Institut Cambrils i l'Institut Ramon Berenguer IV. L’alcalde Oliver Klein avisa que climatitzar els equipaments educatius “ja no és un luxe, sinó una necessitat”, celebra l’entrada dels dos instituts i demana “un calendari clar” per actuar a tots els equipaments de la vila marinera. Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant serà un altre dels municipis amb un centre, tot i que des de l’Ajuntament són crítics amb els criteris per escollir la llista de 100. “No estem descontents perquè hagin triat l’Institut Berenguer d’Entença, al contrari. Però tenim dues escoles més… No fa la mateixa calor que a l’institut? Necessitem que els tres siguin prioritaris. Ha sigut una sorpresa, ni ens havien avisat”, afirma l’alcaldessa Assumpció Castellví. A més, critica que no han arribat ventiladors aquest estiu i encara estan esperant resposta del Departament per posar ells mateixos els aparells. “Hem trucat per saber quin tipus de ventiladors hem de posar, però no ens han contestat. Com a administració no podem agafar qualsevol ventilador”, denuncia. Pel que fa als altres centres, el govern municipal ha incorporat aquest any tres aires condicionats a la llar d’infants Sol i Vent. Els altres centres que completen la llista són l’Institut Tapiró de Reus, l’Escola l’Antila de Torredembarra i l’Institut de Constantí.

#72


TARRAGONÈS LA POBLA DE MAFUMET DESTINA 643.350 EUROS ALS AJUTS PER A ESTUDIANTS La convocatòria està oberta als alumnes empadronats a la Pobla de Mafumet abans de l'1 de setembre de 2025, amb l'excepció dels alumnes d'infantil 0 menors d'un any

CONSTANTÍ PRESENTA UNA PROGRAMACIÓ DE TARDOR AMB ACTIVITATS CULTURALS, PATRIMONIALS I DE LLEURE Inclou clubs de lectura, presentacions de llibres, conferències, tallers, concerts, activitats familiars i jornades patrimonials

L’Ajuntament de la Pobla de Mafumet ha posat en marxa una nova edició del programa d’ajuts econòmics als estudiants empadronats al municipi, que enguany compta amb una dotació rècord de 643.350 euros. Els ajuts contribueixen a sufragar despeses de matrícula, llibres i material, amb imports que van dels 350 als 3.000 euros, aquest últim per a alumnes que participin en programes Erasmus o altres intercanvis a l’estranger. També s’ofereixen ajuts al transport escolar de 200 o 600 euros segons la distància del centre, així com 100 euros per als estudis universitaris a distància. Les sol· licituds es poden presentar fins a l’11 de novembre a través de la Seu electrònica municipal. Paral· lelament, l’Ajuntament ha convocat la 13a edició dels Premis als millors expedients acadèmics, amb guardons d’entre 150 i 400 euros i un premi especial de 1.800 euros per finançar una estada lingüística a l’estranger. Les candidatures es poden presentar fins al 30 d’octubre.

#72

44

L’Ajuntament de Constantí ha presentat la programació d’activitats per als mesos d’octubre i novembre, amb propostes culturals, patrimonials, formatives i de lleure adreçades a tots els públics i amb protagonisme de les entitats locals. La programació inclou clubs de lectura, presentacions de llibres, conferències, tallers, concerts, activitats familiars i jornades patrimonials. Entre les propostes d’octubre destaca la Festa de la Veïna Dragonina, el 17 d’octubre, que commemorarà els 40 anys d’aquest element de la cultura popular local, així com les activitats de les Jornades Europees del Patrimoni al conjunt romà de Centcelles. La Biblioteca Municipal acollirà diverses activitats literàries, mentre que el 31 d’octubre se celebrarà el Castalloween al Pavelló Poliesportiu. Al novembre, la programació inclou una Jornada de Protecció Civil, la ruta «Constantí Misteriós», els Premis Centcelles de pintura, la Setmana de la Música i els actes commemoratius del 25-N.


TARRAGONÈS ACTUACIÓ HISTÒRICA DELS NOIS DE LA TORRE AL CONCURS DE CASTELLS La colla torrenca va acabar tretzena a la jornada de dissabte del Concurs de Castells després de completar el 5de7, el 4de8 i el 2de7

EL CANONGÍ DAVID GARCÍA TORNÉ ES PROCLAMA SUBCAMPIÓ DEL MÓN DE JUDO El judoka de la Canonja aconsegueix la plata mundial en la categoria de -66 quilos després de caure a la final contra el japonès Hifumi Abe David García Torné ha aconseguit la primera medalla de la seva carrera en un Campionat del Món de judo. L’esportista de la Canonja s’ha proclamat subcampió mundial de la categoria de menys de 66 quilos a Bakú, després de perdre la final contra el japonès Hifumi Abe. García Torné ha arribat al combat decisiu després de superar quatre rivals: l’emiratí Narmandakh Bayanmunkh, el xinès Ziyang Xue, el mongol Baskhuu Yondonperenlei i el moldau Denis Vieru. A la final, però, Abe, cinc vegades campió del món i doble campió

olímpic, s’ha imposat per ippon i ha impedit que el tarragoní s’endugués l’or.

Els Nois de la Torre han fet història al XXX Concurs de Castells de Tarragona amb la millor actuació que han completat mai en aquesta competició. La colla de Torredembarra ha acabat en tretzena posició a la jornada de dissabte, celebrada a la Tarraco Arena Plaça, amb 2.215 punts. Els de la camisa blau cel han començat descarregant el 5de7 sense complicacions. A la segona ronda han intentat el 4de8, però han hagut de desmuntar-lo quan els dosos ja estaven col· locats.

Als 29 anys, aquesta plata representa el millor resultat de la trajectòria de García Torné i el situa entre els referents internacionals del seu pes. La fita arriba després d’anys marcats per les lesions i sis operacions de genoll. El judoka ja havia demostrat la seva capacitat de recuperació amb la plata al Campionat d’Europa del 2023 i la participació als Jocs Olímpics de París 2024. Ara suma el seu primer podi mundial.

LA GRANJA DELS FRARES DEL MORELL RECUPERA LA SEVA HISTÒRIA AMB VISITES TEATRALITZADES Prop de 85 persones han participat en les visites organitzades per les Jornades Europees de Patrimoni 2026 descobrir-ne la història mitjançant una combinació d’explicacions divulgatives i escenes teatrals. La proposta ha fomentat la participació del públic i ha facilitat un acostament a la història del recinte.

La Granja dels Frares del Morell ha rebut prop de 85 persones en unes visites teatralitzades organitzades amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni 2026. L’activitat, que ja havia tingut una bona acollida durant la Festa de la Granja, ha atret principalment veïns del municipi i de poblacions properes. Les visites, conduïdes per Ans Educació, han permès

Cal destacar la intervenció espontània de diversos assistents, especialment persones grans, que han compartit records i experiències relacionades amb la Granja. Aquestes aportacions han enriquit el relat i han convertit la visita en un espai d’intercanvi entre generacions. La regidora de Patrimoni, Èrika Moreno, ha celebrat la implicació dels participants. L’activitat s’emmarca en unes jornades dedicades enguany a conscienciar sobre la preservació i la transmissió del patrimoni cultural.

45

La colla s'ha refet a la tercera ronda i ha aconseguit descarregar el 4de8, el primer que completa fora de casa i també el primer en un Concurs. L'alegria ha continuat a la quarta ronda amb el 2de7, la primera torre que els torrencs descarreguen en aquesta competició. L'actuació ha estat acompanyada d'una important mobilització de la colla, amb unes 400 persones desplaçades fins a Tarragona. Els Nois de la Torre tanquen així una jornada històrica, marcada per dues fites castelleres i una gran resposta social.

#72


Els veïns del Doctor Robert de Reus defensen la pilona: “La qualitat de vida ha canviat brutalment” Els residentsasseguren que la reducció del trànsit ha millorat el soroll i la tranquil·litat del carrer, mentre l’Ajuntament manté el seguiment de la mobilitat després de gairebé un mes de funcionament

#72

46

Adrià Torres Moreno La nova regulació del trànsit al carrer del Doctor Robert de Reus es consolida després de de la seva entrada en funcionament el passat 24 d’agost. Durant aquestes setmanes, els serveis tècnics municipals han fet un seguiment de la mobilitat i han anat introduit ajustos per reforçar la seguretat i facilitar l’adaptació dels conductors al nou sistema de circulació. La mesura forma part de la reordenació global de la mobilitat a l’entorn del Pallol i té com a ob-


jectiu reduir el trànsit de pas pel centre de la ciutat, mantenint l’accés als residents, usuaris d’aparcaments i altres vehicles autoritzats. La implantació de la pilona també ha rebut el suport dels veïns directament afectats pel volum de trànsit que suportava el carrer. Els residents van presentar una carta en nom dels veïns del Doctor Robert en què defensen el manteniment de la mesura i reclamen “empatia” davant les crítiques que ha generat. Els veïns recorden que la seva reivindicació ve de lluny i que no

MÉS DE 10.000 VEHICLES AL DIA Abans de la implantació de la restricció, el Doctor Robert registrava més de 10.000 vehicles diaris, segons les dades exposades pels mateixos residents, amb franges que superaven els 800 vehicles per hora. Una de les veïnes resumeix aquesta intensitat afirmant que suposava “un cotxe cada vuit segons, matí, tarda i nit”. Els residents han qualificat aquella situació d’“insuportable” i posen l’accent en les dimensions del carrer, amb una calçada i unes voreres estretes. Expliquen que el pas simultani de vehicles i vianants generava dificultats i que, en alguns casos, les persones amb cotxets o caminadors havien d’envair parcialment la calçada. També denuncien problemes de visibilitat a les sortides dels aparcaments i situacions de risc relacionades amb vehicles que circulaven a velocitats elevades. Amb la reducció del trànsit, els veïns asseguren que han percebut un canvi especialment pel que fa al soroll i la tranquil· litat dels habitatges. “Fa unes setmanes ————————— “Fa unes setmanes que que podem fer migdiada amb podem fer migdiada les finestres amb les finestres obertes”, ha exobertes” plicat un dels ————————— residents, que també asseguvan reclamar específicament la ra que ara poden ventilar millor els instal· lació d’una pilona. “Nosal- pisos. tres no demanàvem una pilona. Un altre dels veïns ha resumit Va ser la solució que va treure el canvi amb una expressió conl’Ajuntament”, expliquen. La pri- tundent: “La qualitat de vida ha mera queixa formal per l’elevada canviat brutalment”. Els residents intensitat de trànsit al carrer es re- també destaquen una menor permunta al 2021. cepció de contaminació i una Segons els residents, la reivindi- major tranquil· litat en els desplacació va continuar durant els anys çaments a peu. següents fins que l’any passat van Tot i això, els veïns han demanat participar en una reunió amb la que la reordenació no es limiti al Guàrdia Urbana en la qual es van Doctor Robert i que l’Ajuntament presentar els estudis de mobilitat estudiï també la situació dels cari les actuacions previstesper paci- rers de l’entorn que, segons alguns ficar la zona. residents, han assumit més trànsit

47

#72


arran del canvi. Una de les veïnes, tot i declarar-se “a favor de la pilona”, ha reclamat que també es revisi la circulació derivada cap a altres vies. AJUSTOS EN LA SENYALITZACIÓ Durant les primeres setmanes de funcionament, els serveis municipals van introduir diversos canvis en l’entorn de la pilona. Entres les millores hi ha instal· lació d’un semàfor addicional de major dimensió en una façana pròxima al punt de control, amb l’objectiu de reforçar la visibilitat de la senyalització. També s’hi ha instal· lat un coixí berlinès homologat abans de la zona restringida i s’han reforçat les marques viàries longitudinals per ordenar l’aproximació dels vehicles i evitar maniobres inadequades. La informació als conductors es completa amb els tòtems situats en diferents punts de l’entorn, com la plaça de Catalunya, el Raval de Sant Pere amb Arnavat i Vilaró i la cruïlla del Raval del Pallol amb la plaça de la Sang. El sistema disposa igualment d’un avisador acústic associat al moviment

#72

de la pilona. Durant aquest primer període s’han registrat tres incidents amb la infraestructura. Segons l’anàlisi dels serveis municipals, realitzat a partir de les gravacions de les càmeres de control viari, els informes de la Unitat d’Atestats de la Guàrdia Urbana i les declaracions dels implicats i testimonis, cap dels vehicles afectats disposava d’autorització per travessar el punt de control. D’acord amb aquesta anàlisi, els conductors van intentar aprofitar el pas d’un vehicle autoritzat per travessar també la zona mentre la pilona baixava. Posteriorment, el sistema va iniciar el moviment d’elevació, amb la corresponent senyalització lluminosa i acústica. En dos dels incidents, a més, no es va respectar suficientment la reducció de velocitat indicada pels elements físics instal· lats abans de la pilona.

————————— Els veïns reclamen que el procés de reordenació continuï i tingui en compte els efectes sobre la resta de carrers de l’entorn —————————

48

LA REORDENACIÓ ES CONNECTA AMB LA RIERA DE MIRÓ La pilona del Doctor Robert forma part d’una reordenació de la mobilitat més àmplia que havia començat amb el canvi de sentit del carrer del Roser, implantat el 26 de març. El nou esquema permet dirigir els vehicles cap a la Riera de Miró i els eixos que connecten amb els barris del nord, evitant que una part del trànsit hagi de travessar el centre històric. Els serveis tècnics han anat ajustant els cicles semafòrics de la cruïlla entre la Riera de Miró i el carrer del Roser i els han coordinat amb la resta de semàfors de l’entorn per mantenir la fluïdesa de la xarxa. Pel que fa al transport públic, no s’han registrat incidències significatives ni retards prolongats en les línies d’autobús que circulen per l’entorn del Raval de Sant Pere, la plaça de la Puríssima Sang, la Riera de Miró i la Riera d’Aragó. Les incidències puntuals de les primeres hores van coincidir amb el període inicial d’adaptació als nous itineraris. La nova configuració també ha modificat els itineraris dels vehicles que surten dels aparcaments de l’entorn. En el cas del pàrquing del Pallol, els vehicles poden dirigir-se ara cap a la Riera de Miró a través de la nova configuració del carrer del Roser. Els veïns del Doctor Robert consideren que la pilona ha permès donar resposta a una reivindicació que mantenien des de fa anys. Al mateix temps, reclamen que el procés de reordenació continuï i tingui en compte els efectes sobre la resta de carrers de l’entorn. Els residents també han lamentat el to d’algunes de les crítiques aparegudes a les xarxes socials i han defensat que abans de valorar la mesura cal tenir en compte la situació que, segons expliquen, suportaven cada dia els habitatges del carrer del Doctor Robert.


Reu euss 00 19

FESTA MODERNISTA

Organitza:

Col·labora:

www.reus1900.cat

Amb el suport de:

reus.cat

54a edició

s u e R ro

p x e

l 12e a 9 ubr l e d oct 1 h d’ 1 a 2 d’1

entrada gratuïta

El saló de l’automòbil amb més marques de Catalunya.

Activitats de ciència i tecnologia. Av. de Bellissens, 40 • firareus.com

49

#72


REUS EL CEMENTIRI GENERAL REUS APOSTA PER LES DADES I LA INTEL·LIGÈNCIA DE REUS TORNARÀ A ARTIFICIAL PER IMPULSAR L’ECONOMIA OBRIR DE NIT PER TOTS Reus aposta per les dades i la intel· ligència artificial per impulsar l’economia SANTS Les visites, organitzades per FuneCamp i conduïdes pel col· lectiu La Gata Borda El Cementiri General de Reus tornarà a obrir les portes de nit aquest octubre amb una nova edició de les visites guiades teatralitzades amb motiu de la proximitat de Tots Sants. El cicle, que arriba a la divuitena edició, se celebrarà els dies 20, 21 i 22 d’octubre, amb sessions a les 19.30, 20.30 i 21.30 hores.Les visites, organitzades per FuneCamp i conduïdes pel col· lectiu La Gata Borda, permetran descobrir sepultures i capelles singulars, així com conèixer episodis de la història de Reus vinculats al recinte.

El projecte compta amb una inversió de 2,36 milions d’euros i permetrà captar i analitzar informació de l’entorn urbà i de l’activitat econòmica. Les dades es transformaran en coneixement útil i es posaran a disposició d’empreses, emprenedors, ciutadania i administració a través de nous serveis digitals. RED-N ha rebut una subvenció de 945.571

euros del programa «Impulso a las Ciudades y Territorios Inteligentes», impulsat per Red.es i el Ministeri per a la Transformació Digital, amb fons FEDER. La resta de la inversió serà assumida per l’Ajuntament. El projecte es va presentar el dimarts, 6 d’octubre, a la seu de Red.es a Madrid, on es va donar el tret de sortida al seu desplegament.

LA GUÀRDIA URBANA DE REUS INCORPORA 13 NOUS AGENTS I ARRIBA ALS 176 EFECTIUS L’activitat serà gratuïta, però cal invitació prèvia. Cada persona podrà sol· licitar fins a quatre places, amb un màxim de 40 assistents per sessió. Si se supera l’aforament, les places s’adjudicaran per sorteig el 13 d’octubre. FuneCamp també manté el servei gratuït d’acompanyament al dol al Centre Cívic Llevant.

L’Ajuntament emmarca aquestes incorporacions en el compromís d’ampliar progressivament la plantilla per adaptarla a les necessitats de la ciutat i millorar el servei La Guàrdia Urbana de Reus ha incorporat 13 nous agents a la seva plantilla, que arriba així als 176 efectius. Del total d’incorporacions, quatre agents

s’han incorporat després de superar el curs de formació bàsica de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Sis més provenen d’altres cossos de seguretat a través de processos de mobilitat interadministrativa, mentre que els tres restants ho han fet en comissió de serveis. En total, quatre de les noves incorporacions són dones. L’Ajuntament emmarca aquestes incorporacions en el compromís d’ampliar progressivament la plantilla per adaptar-la a les necessitats de la ciutat i millorar el servei. Durant l’acte, Sandra Guaita ha agraït la tasca dels agents i els ha animat a continuar treballant per reforçar la seguretat a Reus mitjançant la prevenció, la col· laboració, la pressió policial i l’escolta activa.

#72

50


REUS THE TIMES RECOMANA REUS COM UNA ALTERNATIVA A BARCELONA SENSE TURISME MASSIU

REUS PROJECTA FINS A 15 ALLOTJAMENTS Entre els principals atractius, l’article assenyala la Casa Navàs, TEMPORALS DE la plaça del Mercadal i el vincle de la ciutat amb Antoni Gaudí, PROTECCIÓ AL CARRER especialment a través del Gaudí Centre VALLROQUETES La ciutat de Reus ha estat protagonista alternativa a Barcelona i posa en valor el d’un reportatge publicat al diari britànic The Times, que recomana la capital del Baix Camp com una destinació ideal per descobrir Catalunya lluny de les grans concentracions turístiques. Sota el títol “This little-known Catalan city is like Barcelona — without the tourists”, el mitjà destaca Reus com una

seu patrimoni, la gastronomia i l’oferta comercial. Entre els principals atractius, l’article assenyala la Casa Navàs, la plaça del Mercadal i el vincle de la ciutat amb Antoni Gaudí, especialment a través del Gaudí Centre. El reportatge també destaca la tradició del vermut i la gastronomia local com alguns dels elements que defineixen la identitat de la ciutat. La presència de Reus en un dels mitjans més influents del Regne Unit reforça la projecció internacional de la ciutat i contribueix a posicionar-la com una destinació cultural i turística amb patrimoni i personalitat pròpia.

L’espai forma part de la reserva pública de solars del Pla 50.000 de la Generalitat, destinat a promoure habitatge assequible L’Ajuntament de Reus ha aprovat el conveni amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya per impulsar allotjaments temporals de protecció en un solar municipal del carrer Vallroquetes, 16. L’espai forma part de la reserva pública de solars del Pla 50.000 de la Generalitat, destinat a promoure habitatge assequible. El consistori constituirà una concessió administrativa gratuïta de 75 anys a favor de l’Agència, condicionada a l’adjudicació d’un promotor privat que assumeixi la construcció, gestió i manteniment dels allotjaments.

AIGÜES DE REUS INVERTEIX 581.643 EUROS EN LA RENOVACIÓ DE LA DEPURADORA Els treballs inclouen reparacions en estructures i edificis, així com en escales, baranes i altres elements de la instal· lació Aigües de Reus ha iniciat un paquet d’obres de reparació, protecció i manteniment de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) amb l’objectiu de garantir-ne el funcionament i allargar la vida útil de la instal· lació durant almenys 25 anys. Les actuacions, que inclouen una vintena d’intervencions, tenen un pressupost de 581.643 euros, sense IVA, i són el resultat d’una inspecció de les estructures i edificis de la depuradora, que va permetre detectar diverses patologies provocades pel pas del temps i l’ús continuat. Els treballs inclouen reparacions en estructures i edificis, així com en escales, baranes i altres elements de la

instal· lació. L’actuació forma part del Pla de Reposicions i Millores del sistema de sanejament de Reus, amb finançament majoritari de l’Agència Catalana de l’Aigua. El regidor Daniel Rubio ha remarcat la importància d’un manteniment constant d’aquesta infraestructura essencial. “La depuradora no para mai”, ha afirmat, destacant-ne també el paper en la protecció del medi ambient.

La previsió és construir un màxim de 15 habitatges, a més d’una planta baixa de 312 metres quadrats que inclourà un espai destinat a equipament municipal. L’Agència de l’Habitatge de Catalunya tramitarà el concurs públic per seleccionar el promotor, mentre que l’Ajuntament s’encarregarà posteriorment d’adjudicar els allotjaments. El projecte reservarà un 10% dels habitatges a persones en situació de major vulnerabilitat residencial i, com a mínim, un 25% a joves de fins a 35 anys.

51

#72


Així serà el nou

Més de 3 milions, IA, sales immersives i una nova façana El projecte preveu una nova museografia immersiva, espais interactius, un auditori renovat i una connexió més oberta amb la plaça Eric Mendo El Gaudí Centre de Reus fa un nou pas cap a la seva renovació integral. L’Ajuntament ha aprovat inicialment la fase 2 del projecte bàsic i executiu de museografia i obres, una actuació amb un pressupost de 3.042.027,56 euros que ha de transformar l’equipament tant en l’àmbit arquitectònic com en l’experiència de visita. Aquest pas arriba després de la inauguració de la nova sala immersiva i completa la planificació

#72

prevista pel govern municipal durant aquest mandat. La voluntat és deixar el projecte preparat perquè es pugui executar durant els pròxims anys. L’objectiu és convertir el Gaudí Centre en un espai cultural de referència, amb un relat més contemporani, immersiu i accessible. La reforma vol reforçar la vinculació entre Reus i Antoni Gaudí, però també modernitzar la manera d’explicar la seva figura i la ciutat on va créixer. L’alcaldessa de Reus, Sandra

52

Guaita, considera que la renovació permetrà situar la ciutat “al nivell dels centres museogràfics més innovadors” i reforçar la projecció internacional de Gaudí. UN RECORREGUT COMPLETAMENT RENOVAT El projecte arquitectònic, redactat per Nam Arquitectura i Stoa, planteja una reorganització de les tres plantes del centre per fer la visita més fluida, interactiva i accessible. Entre les actuacions hi ha la renovació dels acabats, la creació


INTEL· LIGÈNCIA ARTIFICIAL, PANTALLES IMMERSIVES I ESPAIS INTERACTIUS La part museogràfica planteja una transformació profunda del relat expositiu. El nou discurs girarà al voltant de tres idees: “Gaudí, fill de Reus”, “Gaudí, geni universal de l’arquitectura” i “Reus, la ciutat de Gaudí”. El projecte aposta de manera clara per la tecnologia. Es preveuen espais audiovisuals immersius, recursos generats amb intel· ligència artificial i àmbits interactius que permetin experimentar amb alguns dels principis de l’obra gaudiniana, com la geometria, la llum, la policromia o els oficis artesans. Una de les sales més espectaculars serà l’espai “Gaudí, el geni de Reus”, amb pantalles LED perimetrals, sostre mirall i terra reflectant. L’objectiu és crear una experiència envoltant que permeti recórrer la vida i l’obra de l’arquitecte a través d’una narrativa emocional.

UN CENTRE MÉS OBERT I ACCESSIBLE La reforma també posa l’accent en l’accessibilitat universal. El nou llenguatge expositiu estarà pensat per arribar a públics diversos i facilitar la comprensió dels continguts. La regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, ha definit el projecte com una aposta “estratègica” per transformar el Gaudí Centre en un espai “més obert, accessible i connectat amb la ciutat”. La proposta inclou igualment una nova imatge corporativa, una senyalització renovada i criteris de sostenibilitat tant en els materials com en els sistemes audiovisuals. La voluntat final és que el Gaudí Centre deixi de funcionar com un equipament estàtic i passi a ser un centre cultural en evolució constant, amb capacitat per atraure nous públics i reforçar l’oferta turística i cultural de Reus.

————————— La voluntat final és que el Gaudí Centre deixi de funcionar com un equipament estàtic i passi a ser un centre cultural en evolució constant ————————— de nous espais de gestió i reunions, la modernització de l’auditori i la incorporació d’una sala per a exposicions temporals sobre Gaudí. També es remodelarà la planta baixa, amb millores a l’accés, la botiga i l’atenció al públic. A més, es renovaran totes les instal· lacions amb criteris d’eficiència energètica i sostenibilitat. Un altre dels punts destacats serà l’obertura de la façana per reforçar la relació del Gaudí Centre amb la plaça del Mercadal i amb equipaments pròxims com la Casa Navàs o el mateix Ajuntament.

53

#72


Els Xiquets de Reus fan història al Concurs amb la primera tripleta màgica de la colla Els de la camisa avellana van descarregar per primera vegada el 4de9 amb folre i van completar una actuació que els va situar en cinquena posició Adrià Torres Moreno Els Xiquets de Reus van marxar de la Tarraco Arena amb una fita que feia temps que perseguien: descarregar el 4de9 amb folre. La colla de la camisa avellana ho va aconseguir al 30è Concurs de Castells, celebrat el 4 d’octubre, i va completar una actuació que fins aleshores no havia signat mai. Amb el 3de9 amb folre i el 5de8, els reusencs van tancar la tripleta màgica i van rubricar la millor actuació dels seus 45 anys d’història. La jornada va començar amb el 3de9 amb folre, el segon que la colla descarregava durant la temporada. Era un primer pas important abans d’afrontar el repte principal de la diada: el 4de9 amb folre. Els Xiquets el van descarregar a la segona ronda i van aconseguir així una construcció que encara no figurava en el seu historial. El castell també va tenir un significat especial pel moment en què va arribar. La colla celebrava 45 anys des de la seva fundació, el 1981, i la nova fita arribava trenta anys després que els reusencs descarreguessin el seu primer 3de9 amb folre, el castell que va marcar un abans i un després en la seva trajectòria.

————————— Era el primer cop que la colla lila portava el 4 de deu amb folre i manilles a plaça —————————

EL 5DE8 VA ARRODONIR LA JORNADA Amb els dos castells de nou pisos descarregats, els Xiquets de Reus tenien l’oportunitat de

#72

54


completar la tripleta màgica. A la tercera ronda van optar pel 5de8, una construcció que ja tenien consolidada, i també el van descarregar. La combinació del 3de9 amb folre, el 4de9 amb folre i el 5de8 va permetre als reusencs sumar 5.115 punts. Aquesta puntuació els va situar al mateix nivell que els Castellers de Sants i els Capgrossos de Mataró. Finalment, els Capgrossos van ocupar la cinque-

na posició, els Castellers de Sants la sisena i els Xiquets de Reus la setena. Els Xiquets de Reus van incorporar per primera vegada el 4de9 amb folre descarregat al seu repertori i van completar una tripleta màgica que no havien aconseguit mai. La colla va culminar així el treball fet durant la temporada amb els castells de nou i va sumar una actuació de referència en el seu recorregut.

55

————————— El 2026 és també un any especial per als Xiquets de Reus, que celebren el 45è aniversari des de la seva fundació, el 1981 ————————— 45 ANYS D’HISTÒRIA El 2026 és també un any especial per als Xiquets de Reus, que celebren el 45è aniversari des de la seva fundació, el 1981. Una de les principals cites de la commemoració va ser l’organització de la XXII edició del Torneig Casteller de Futbol Sala, que va reunir a Reus, els dies 28 de febrer i 1 de març, 48 colles i prop de 1.600 participants i aficionats. La trobada va convertir la ciutat en un punt de reunió del món casteller i va donar el tret de sortida a un any assenyalat per a la colla, que ha acabat sumant-hi una fita castellera amb la primera tripleta màgica de la seva història.

#72


El futur

eix Astorga

entra en la segona fase d’obres mentre la primera arriba al 40%

La reurbanització del carrer d’Astorga planteja una transformació integral de l’espai públic, amb l’objectiu de donar més protagonisme als vianants, incorporar més vegetació i generar nous espais de joc, descans i estada #72

Adrià Torres Moreno Les obres de transformació del carrer d’Astorga de Reus en un eix cívic avancen amb l’inici de la segona fase del projecte, que comprèn el tram situat entre el carrer de Terenci Moix i l’avinguda del Mediterrani. Els treballs donen continuïtat a la primera fase, iniciada el passat 4 de maig entre la rotonda de l’avinguda de Sant Bernat Calvó i el carrer de Terenci Moix, així com als carrers de l’Escultor Sunyol i de la Papallona.

56

La primera fase es troba actualment al voltant del 40% d’execució. Segons ha explicat l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ja s’han completat bona part dels treballs més interns, com la xarxa d’aigües, el clavegueram, les connexions i els embornals, mentre que també s’ha començat a definir la configuració de les noves voreres. En paral· lel, aquesta setmana han començat els treballs de la segona fase. El projecte preveu que les dues fases tinguin una durada aproximada total de 14 mesos. Aquesta


segona actuació també es desenvoluparà per trams per reduir les molèsties als veïns. Inicialment, els treballs començaran al tram nord, fins al carrer de Frederic Urales, i posteriorment continuaran fins al final del recorregut. En aquest darrer sector es concentren més guals, fet que pot afectar els accessos als habitatges i establiments. Guaita ha remarcat que l’Ajuntament mantindrà el diàleg amb els veïns durant el desenvolupament de les obres per minimitzar-ne l’impacte. “Malgrat les obres que sempre comporten certes molèsties pels veïns i veïnes, les molèsties siguin les mínimes”, ha assenyalat. L’alcaldessa també ha destacat les aportacions fetes per les associacions veïnals durant la fase de disseny del projecte, entre les quals hi havia qüestions relacionades amb el servei d’autobús i les zones de pujada i baixada de passatgers.

————————— En el conjunt de les actuacions es preveu plantar més d’un centenar d’arbres nous, més de 3.000 arbustos i més de 8.000 plantes —————————

RECUPERAR LA VIA PÚBLICA PELS VEÏNS I VEÏNES La reurbanització del carrer

57

d’Astorga planteja una transformació integral de l’espai públic, amb l’objectiu de donar més protagonisme als vianants, incorporar més vegetació i generar nous espais de joc, descans i estada. El regidor de Via Pública, Daniel Marcos, ha definit l’actuació com una aposta per “recuperar la via pública pels veïns i veïnes”, mantenint la convivència amb els vehicles, el transport públic i la bicicleta. El projecte preveu ampliar la superfície de les voreres en més d’un 90% de manera general, mentre que als carrers de la Papallona i de l’Escultor Sunyol l’increment superarà el 200%. També es renovarà l’enllumenat amb més d’un centenar de nous punts de llum, una actuació que, segons Marcos, ha de contribuir a millorar la percepció de seguretat del carrer. La proposta incorpora també una important ampliació de la vegetació. En el conjunt de les actuacions es preveu plantar més d’un centenar d’arbres nous, més de

#72


3.000 arbustos i més de 8.000 plantes. A aquests elements s’hi afegiran nous espais verds d’estada i relació, zones de joc i nou mobiliari urbà, amb més de 100 bancs i cadires. L’Ajuntament planteja el carrer d’Astorga com un eix connector entre els barris del sud i el centre de Reus, fins a l’estació de ferrocarril. El projecte també busca afavorir una mobilitat més sostenible i accessible, millorar els recorreguts del transport públic i facilitar la connexió amb la bicicleta.

————————— L’Ajuntament planteja el carrer d’Astorga com un eix connector entre els barris del sud i el centre de Reus, fins a l’estació de ferrocarril ————————— Una altra de les actuacions previstes és la millora de la gestió dels recursos hídrics, amb mesures orientades a la reutilització de l’aigua i a mantenir o incrementar

#72

la disponibilitat d’aquest recurs per al manteniment dels nous espais verds. La primera fase té un pressupost d’adjudicació d’1.778.977,54 euros, mentre que la segona ascendeix a 2.637.559,79 euros. Totes dues actuacions les executa la mateixa UTE. El projecte compta amb finançament de la Diputació de Tarragona, a través del Pla Impuls Dipta, i amb el suport de la

58

Generalitat mitjançant el Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya 2025-2029 i el Pla de barris i viles de Catalunya 2025-2029. Un cop completat aquest primer gran tram, des de Sant Bernat Calvó fins a l’avinguda del Mediterrani, l’Ajuntament preveu analitzar una futura continuació de l’actuació entre aquest punt i el barri Montserrat.


CLÍNICA DENTAL DR GISBERT Dedicació, esforç i compromís

Dedicació, esforç i compromís Són més de 25 anys d’atenció als reusencs i volem agrair-vos molt la vostra confiança.

Pl. de la Llibertat, 4 Pral. 2a Reus 977330490 www.clinicadentaldrgisbert.cat clinicadentalgisbert clinicadrgisbert

( clinicadentalgisbert # clinicadrgisbert 59

#72

Plaça de la Llibertat, 4 Pral. 2a - Reus | 977 330 490 | www.clinicadentandrgisbert.com


#(

Especialistas en pavimentación Pavimentos de hormigón para todo tipo de locales comerciales, zonas industriales, viviendas y parkings. Pavimentos para exteriores, cubiertas, rampas y zonas deportivas. Q C/ Jaume I, 15-17 - Amposta n 633 312 100 ? serteico.com

REFORMA & CONSTRUCCIÓN

#72

Q C/ Parlament, 5 - Amposta | Camí del Rossell, 54 - Vinaròs | n 655 078 532 M ceo1@vertexconstruccion.com | ? vertexconstruccion.com 60


! a n Gra

Nº2 | Octubre/novembre 2026

SANTI COCH

‘L'etern capità’

61

#72


#72

62


Sumari

64 68 70 #02

74 64 66 68 70 72 74 76

Dinem amb... Vintage grana Entrevista Jugador històric Sabies què? Anècdota grana Samarretes retro

63

78 80 82 84 86 88 90

Jugador històric El meu primer Nàstic Nastiquers pel món Vintage grana El tuit de... Què fou de... Jugador històric

#72


Dinem amb...

Romà Cunillera ¼630 161 061 | QCarrer Smith, 37, Tarragona www.aboccaperta.com

De dimarts a diumenge de 13:00 a 15:30 h i de dimarts a dissabte de 20:15 a 23:00 h

Nacho González L'exfutbolista del Gimnàstic de Tarragona Romà Cunillera, un dels herois essencials d'aquell històric 'Nàstic dels dos ascensos consecutius' (1977-78 a 2a B i 1978-79 a 2a A) i segon màxim golejador en la història del Nou Estadi va dinar a l'excel.lent

#72

Aboccaperta 2.0, al carrer Smith de la nostra ciutat. Matteo Grippo, xef i propietari d'aquest prestigiós restaurant està d'enhorabona, ja que recentment ha guanyat el campionat d'Espanya a la millor pizza, fita que aconsegueix per segon cop. A l'Aboccaperta 2.0 han revolucionat la pizza con-

64

temporània amb nous formats i a més us ofereixen una gran varietat de pasta fresca, risotti i pastissos artesanals. Per altra banda, combinen el producte italià i el de proximitat amb l'objectiu de crear una gastronomia única i deliciosa. A Aboccaperta 2.0 no trobareu el típic, sinó el mi-

llor, i tot això maridat amb una àmplia selecció de vins italians i locals. Cunillera va delectar-se amb el magnífic dinar (veure en imatges a la pàgina dreta) i va confirmar una próxima visita. Us el recomanem per a dinar o sopar, amb la certesa que ho gaudireu d'allò més! Us hi esperen!


Dinem amb...

Vitello tonnato

Amanida d'encortits i tonyina fresca

Frisella mediterranea

Pizza al padellino canaria

Risotto de ceps, foie i crema de burrata

Tiramisú de pistatxo

L'exfutbolista del Nàstic Romà Cunillera i el xef i propietari de l'Aboccaperta 2.0 Matteo Grippo, van fotografiar-se en acabar l'excel.lent àpat i després d'una agradable i cordial xerrada.

PIZZA CONTEMPORÀNIA | PASTA FRESCA | RISOTTI | PASTISSERIA ARTESANA

#

C/ SMITH 37 TARRAGONA - n 630 161 061

65

#72


Vintage grana

Foto del Nàstic de la temporada 1963-64 en què el conjunt grana va disputar la promoció d'ascens a 2a divisió, però no va assolir la categoria de plata en perdre el partit de desempat jugat al Camp Nou, contra el CE L'Hospitalet (2 a 0). Durant l'esmentada promoció, el nostre equip va eliminar al CD Numancia i a la SD Eibar ^ Pep Rovira, Joan Llobet, Rodri, Gracia, Peter, Petralanda, Palau | Beltri, Francesc Rovira, Marañón, Quimet Rifé, Puig i Ton Alujas (massatgista)

18 de febrer del 1979. El Nàstic juga en partit de lliga a l'estadi Ciutat de València contra el Levante UD (temporada 1978-79, 2a B) i guanya 1 a 2, essent Santi Palanca i Nando López els autors dels gols grana. Aquella curs temporada va asslir l'ascens a 2a A. En la imatge observem l'onze inicial del Nàstic que va disputar aquell encontre. ^ Otazu, Pani, Romero,

Amigó, Mon, Filgueira | Palanca, Cunillera, Rafa Martínez, Bañeras i Nando

#72

66


67

#72


L'entrevista

FRAN CARBIA

Exjugador del Nàstic

“Aquell Nàstic 2021-22 va merèixer l'ascens a 2a divisió” Nacho González En aquesta ocasió ens reunim amb l'exfutbolista del Nàstic Fran Carbia a l'emblemàtic restaurant marisqueria l'Àncora del Serrallo, per recordar les seves dues etapes al club grana, on va oferir un rendiment més que òpitm. Però, també m'agradaria posar en valor i remarcar el seu vessant humà, ja que, sense cap mena de dubte, es tracta d'una de les millors persones que he conegut en el món del futbol. En parlem... Vas iniciar-te en el futbol a les files de la Salle de Tarragona i amb edat infantil vas fitxar pel Nàstic. Segur que recordes aquells anys amb molta nostàlgia i afecte perquè allò és futbol en estat pur, eh? Així és. La majoria de nens comencen a jugar a la seva escola o en clubs

#72

més petits i la meva idea era la d'arribar al Nàstic en algun moment, ja que òbviament és el club més important del nostre territori. El record que tinc d'aquells anys és molt bonic, perquè jugues amb l'únic objectiu de passar-t'ho bé i de gaudir el màxim possible. I vas anar cremant etapes al planter grana fins que, amb edat juvenil, Jorge D'Alessandro (entrenador del Nàstic la temporada 2011-12) et va fer debutar en el primer equip en un partit de Copa Catalunya, contra el RCD Espanyol. El teu somni es feia realitat, oi? I tant! Aquell va ser un moment molt emocionant per a mi i la meva família i que no podré oblidar mai. Quan vaig arribar al Nàstic sent un nen tenia la il·lusió de jugar algun dia al Nou Estadi i amb aquell partit contra l'Espanyol el somni es va fer realitat.

68

En aquella plantilla del Nàstic 2011-12 hi havien futbolistes contrastats, com ara els Rubén Pérez, Xisco Campos, Mairata, Mingo, Rodri, Arzu, Morán, Tuni, Powel, Viguera... Segur que allò va ser com un màster intensiu pel jove Fran Carbia! Si, totalment. Aquells futbolistes estaven absolutament contrastats a 2a A i fins i tot, diversos d'ells van jugar a 1a divisió. Jo el que feia era "amarar-me" de tot i recordo que em fixava en el en els seus hàbits, comportaments, rutines, etc... La veritat és que vaig aprendre molts conceptes fonamentals, durant aquella campanya. Després vas marxar al CF Reus, on vas viure una llarga i exitosa etapa, posteriorment tens un pas per Geòrgia, amb el Dinamo Tiblisi, i altre per la UD Ibiza fins que signes pel Nàstic, el gener del 2020.

Què va significar per a tu, retornar a l'entitat grana? Bé, jo tenia moltes ganes de tornar a casa i es va donar la circumstància que em va trucar Sergi Parés (director esportiu del Nàstic en aquell moment) i ens vam entendre ràpidament. Per a mi retornar al Nàstic fou molt especial i recordo que ho vaig fer amb la motxilla plena de motivacions i d'objectius personals i grupals. Aquella temporada 2020-21 va ser ben estranya, eh? Va ser la de l'aturada del campionat per culpa del COVID i als estadis no hi havia públic. No semblava futbol, allò. Sí, va ser una temporada molt complicada i estranya. El dia del meu debut vaig sortir al terreny de joc durant la segona part i al cap de cinc minuts vaig marcar gol i vaig trobar a faltar el fet de celebrar-ho amb l'afició. Després vam


L'entrevista jugar quatre o cinc partits més i ja es va aturar el campionat. Jugar sense públic fou una experiència molt dura i negativa, perquè l'ambient que generen els aficionats és essencial pels futbolistes. El curs següent, 2021-22, amb Raül Agné d'entrenador, arribeu a la final del playoff d'ascens a 2a divisió, que es va disputar a Vigo contra el Villareal CF B, el qual, malauradament, va superar al Nàstic. Segur que aquella és una de les grans decepcions de la teva carrera esportiva, oi? És clar, aquella fou una decepció enorme. Aquell Nàstic havia dut a terme una temporada extraordinària i vam assolir la final amb la il·lusió de retornar el club a LaLiga, però el Villarreal B tenia un equipàs i ens va guanyar. I, per altra banda, cal recordar que vam patir un arbitratge ben estrany, eh? Diverses decisions de l'àrbitre ens van perjudicar greument i ens van acabar condemnant. Aquell era el Nàstic dels Manu García, Albarrán, Pol Domingo, Quintanilla, Trilles, Aythami, Joan Oriol, Bonilla, Nil Jiménez, Ribelles, Del Campo, Fullana, Robert Simón, Pablo

Fernández, Pedro Martín, Edgar Hernández o tu mateix. Molt bon equip, eh? Hi estic d'acord, hi havia molta qualitat en aquella plantilla però sobretot, un gran vestuari. Teníem un ambient magnífic entre nosaltres allò es reflectia sobre la gespa. Va ser una llàstima com va anar tot plegat, perquè considero que aquell Nàstic va merèixer l'ascens a 2a divisió. I a quins tres o quatre companys de la teva etapa al club grana ens destacaries, per la seva qualitat futbolística? Home, vaig tenir la sort de jugar amb grans futbolistes, al Nàstic. Per exemple Brugui, a qui ja se li veia que tenia un futur extraordinari i que es convertiria en un jugador diferencial. Aythami Artiles també em va marcar, perquè era un autèntic lider, dins i fora del terreny de joc! O Pablo Fernández, que era una bèstia en el vessant físic i ens donava molt. I com no, el Joan Oriol, que tenia una qualitat superlativa i d'un altre nivell. En aquella segona etapa al Nàstic vas disputar 72 encontres oficials i vas marcar 12 gols. Són unes xifres que demostren el bon rendiment que li vas

69

oferir a l'equip... Si, són xifres que em deixen satisfet i sobretot, demostren que sempre estava a disposició dels entrenadors. La llàstima és que no van servir per aconseguir l'ascens a 2a divisió, que òbviament era el meu objectiu personal i el de tots plegats.

“Per a mi retornar al Nàstic fou molt especial i recordo que ho vaig fer amb la motxilla plena de motivacions i d'objectius personals i grupals” Fran Carbia era un davanter que es movia per darrere o pels costats del 9 de referència, molt murri, de molta mobilitat, que arribava a l'àrea rival des de la segona línia, de gran sacrifici i amb olfacte golejador. El típic futbolista implicat i compromès, que tot entrenador vol a la seva plantilla... Bé, jo em considero un jugador d'equip, absolutament. I això als entrenadors els agrada molt, perquè els facilita les diverses possibilitats o variants tàctiques. Per altra banda, no concebo el futbol sense sacrifici ni sense la voluntat d'aju-

dar en tot el possible als companys. En l'actualitat continues jugant, ara amb la UE Rapitenca i has començat a fer d'entrenador de nens de la mà d'en Joan Oriol, a Go Football Academy, a la seu de Tarragona (les sessions es desenvolupen al camp del CD Morell). Com prova aquesta nova experiència? Molt enriquidora i gratificant, sincerament. Em va trucar l'amic Joan Oriol i em va proposar dur a terme aquestes tecnificacions amb els nens i et puc dir que estic encantat, il·lusionat i ben còmode. A la seu de Go Football Academy de Tarragona (n'hi ha dues més, a Cambrils i Reus) ja tenim a més de 60 nens i la tasca que s'està duent a terme és molt professional i els nois en gaudeixen moltíssim. Ha sigut tot un encert, acceptar la proposta del Joan. Tot un plaer haver compartit diàleg i taula amb el Fran, amb qui vam continuar parlant de Nàstic i futbol un cop va finalitzar l'entrevista, mentre gaudíem amb el deliciós suquet de peix que ens van oferir a l'Àncora. Un goig, tot plegat!

#72


Jugadors històrics

Pablo Gallastegui Unamuno (DEP) L'olfacte de gol

Autor del primer gol oficial en la història del Nou Estadi Ț Bergara (Guipúscoa). 29 de juny del 1946 ; Davanter centre. 91 partits i 31 gols amb el Nàstic D Del 1971 al 1974

E Foto: Angelina Ferrer Solé - Tarragona Antiga. Amb la meva tia Isabel Solé Jerez, al darrere al meu pare Francisco Ferrer Mur, la meva mare Vicenta Solé Jerez i un cosí, Ramon Bru, i altres familiars al Nou Estadi.

#72

70


71

#72


Sabies que... Sabies que...

El Nàstic 1946-47 va aconseguir l'ascens a 1a divisió i va assolir la semifinal de la Copa del Generalísimo?

Q L'equip grana va finalitzar el campionat de la 2a divisió Grup Nord en segona posició, aconseguint així l'ascens a la màxima categoria. Q A la Copa del Generalísimo (actual Copa del Rei) va arribar a la semifinal, eliminant durant el torneig al R. Gijón, R. Racing de Santander i FC Barcelona.

#72

72

Resultats de la semifinal: - RCD Espanyol 5 - Nàstic 3 (anada) - Nàstic 1 - RCD Espanyol 0 (tornada) En la imatge veiem l'onze inicial del nostre equip que va disputar el matx a l'estadi de Sarrià. ‹ Català, Perdomo, Vicente Martínez, Conesa, Juanete, Balmanya, Babot › Panadés, Augusto, Aylagas i Roig


73

#72


L'anècdota grana

Ismael Marchal 'Irurzun' tir molt còmode, implicat i identificat amb l'entitat i amb vosaltres, l'afició. Quan el Nacho em va demanar que us expliqués una anècdota succeïda durant la meva etapa grana, de seguida vaig pensar en una concreta i que va tenir al meu company i amic Marco Ortega com a protagonista i que es va donar precisament la temporada de l'ascens a 1a divisió, la 2005-06. Als voltants de les fes-

Nastiquers i nastiqueres! Em posa molt feliç contactar amb tots vosaltres encara que sigui des d'aquestes línies, ja que tinc un record ben afectuós i especial dels dos anys que vaig jugar al Nàstic i viure a Tarragona, club i ciutat que porto al cor. Mai podré oblidar l'històric ascens a 1a divisió que vam aconseguir la temporada 2005-06 ni la campanya següent, en la que vam jugar a la màxima categoria. Sempre em vaig sen-

#72

“Quan va obrir el meu obsequi, tothom va riure i li van fer molta conya amb el regal en qüestió” tes nadalenques vam organitzar un sopar entre els membres de la plantilla i en ella vam fer el típic joc de l'amic invisible, que com bé sabreu es tracta de ferun regal a algú sense que se sàpiga qui l'ha fet. Doncs bé, jo pensava que es tractava d'un detall qualsevol i vaig comprar-li

74

al Marco una tonteria (la veritat és que ni recordo exactament què va ser) de 10€ en una basar xinès. De sobte, ja es van començar a repartir els regals i quan els companys anaven obrint-los us puc ben assegurar que em vaig "espantar", perquè tots ells havien comprat samarretes, camises o pantalons de marca, rellotges, pulseres ben maques...i jo li havia fet un regal de 10€ al "pobre" Marco! De fet, quan va obrir el meu obsequi, tothom va riure i li van fer molta conya amb el regal en qüestió i crec que ell va pensar que era una broma i que després li donarien el bo, cosa que no va passar. La seva cara d'incredulitat no tenia desperdici! L'endemà, quan estàvem al vestidor del Nou Estadi li vaig confessar que vaig ser jo qui li havia fet i em vaig excusar dient-li que pensava que es tractava d'un regal sense importància, per fer la gràcia durant el sopar. I com que en aquella època la meva dona feia pulseres molt elegants i

maques, li'n vaig portar dues per compensar d'alguna manera regal de 10€ i les bromes que va patir dels companys durant tota la nit, per la meva culpa. La veritat és que aquell fou un grup humà excel· lent i l'ambient que teníem al vestuari, absolutament magnífic... Per altra banda, vull aprofitar per enviar-vos una forta abraçada a tots plegats i per desitjar-li sempre molta sort al meu estimat Nàstic! FINS AL FINAL!!!


75

#72


Samarretres retro Samarreta oficial

Temporada 2000-2001

Samarreta oficial del Nàstic de la temporada 2000-01, en la que l'equip grana va aconseguir l'ascens a 2a A * Foto cedida per @nastic_jersey_collection

Lloguer i venda d'equipament audiovisual, especialistes en pantalles led, actes corporatius, actes institucionals i congressos C/ dels Campsrodons, nau 14, La Canonja | Tel: 977 199 720 info@creativerent.es | www.creativerent.es

#72

76


77

#72


Jugadors històrics

Santi Coch Castillo (DEP) L'etern capità

Futbolista amb més partits oficials jugats en la història del Nàstic

Ț Vimbodí (Conca de Barberà). 27 de juny del 1960 ; Lateral esquerre. 528 partits i 2 gols amb el Nàstic D Del 1977 al 1994

#72

78


79

#72


El meu primer Nàstic

Roger Plana Borràs Número de soci 2.417

retes i dessuadores del club. Per a molts companys jo era «el del Nàstic». No calia preguntar-me de quin equip era, ja m’encarregava jo mateix de deixar-ho clar. Ja han passat més de trenta anys i moltes coses. Però quan miro enrere, més enllà dels ascensos, descensos o desplaçaments, penso sobretot en la gent. En les amistats i en persones que probablement no hauria conegut sense el Nàstic. Per això, quan dic que el Nàstic és casa, parlo del camp, però també de tota la gent que hi he trobat. El sentiment de pertinença també em ve dels castells. Vinc d’una família vinculada al món casteller i vaig ser casteller de la Joves de Valls, la bona. Formar part d’una colla també és això: sentir uns colors, fer-los teus i intentar aportar-hi el teu granet de sorra. Amb el Nàstic m’ha acabat passant una “Formar part d’una mica el mateix. Una part d’això és Pell colla també és això: Grana. Tinc més de 200 samarretes del sentir uns colors, club i m’agrada investigar-les, buscar foEm dic Roger Plana, tinc 37 anys i soc fer-los teus i inten- tografies, situar-les en la seva temporada de Valls, tot i que des de fa uns anys visc tar aportar-hi el teu i explicar la història al darrere. Trobar una a Tarragona. A casa, la família de la mare granet de sorra” peça que feia anys que buscava fa il·lusió, era de l’Espanyol i la del pare, del Barça. recuperar-ne la història, encara més. Jo em vaig fer del Nàstic. I d’aquesta mateixa manera d’entendre el Nàstic tamTenia sis o set anys quan, mirant futbol, li vaig preguntar bé ha nascut Zona Nàstic, un projecte que hem engegat al meu pare: «Qui és el Nàstic?». Era la temporada 1995/96. amb un amic nastiquer. La porra, l’onze i tot el que anem Aquella pregunta és on comença la meva història amb el preparant surt de dos aficionats amb ganes de fer coses club. A vegades penso que té gràcia: amb les dues opci- per a l’afició i de dedicar una part del nostre temps al club. ons que tenia a casa, vaig acabar triant la meva. I ara hi ha l’Aran, el meu fill. M’agradaria que, amb els Però seria injust explicar-ho sense parlar dels meus anys, anar al Nàstic fos una de les coses que ens agrapares. Ells tenien els seus equips i, tot i així, em portaven dés fer junts. Compartir amb ell el que els meus pares van al camp a veure el meu. Ho feien per mi. Els meus pares compartir amb mi, tot i que els seus colors fossin uns alno em van fer del Nàstic, però em van ajudar a ser-ho. tres. Em faria molt feliç que també fos del Nàstic, és clar. Ara que també soc pare, encara dono més valor a allò. Però vull que pugui triar, tal com ho vaig poder fer jo. Tot i tenir Tarragona tan a prop, ser del Nàstic a Valls Jo no vaig heretar el Nàstic. El vaig triar. I més de trenno habitual. A l’institut era l’únic que anava amb samar- ta anys després, el tornaria a triar.

#72

80


81

#72


Nastiquers pel món

Alfonso García Illa de Pico, Açores

L'aficionat del Nàstic i membre de la seva Agrupació de Veterans Alfonso García Vázquez, ens saluda des de l'Illa de Pico i l'Illa de Faial al fons (Illes Açores, Portugal) amb la samarreta de l'equip grana corresponent a la temporada 2021-22. Envia la teva foto nastiquera durant un viatge a marc@ mediacatcomunicacio.com i la publicarem en successives edicions d'Història Grana .

Av. de Tarragona, 7 El Morell n 622 13 73 17 ? hotelavenidaelmorell.com

Av. de Tarragona, 23 El Morell n 622 13 73 17 ? hotelmorell.com

ELS TEUS ALLOTJAMENTS AL MORELL

#72

82


83

#72


Vintage grana

En la imatge veiem als futbolistes del Nàstic Sebastián Humberto Viberti (DEP) i Luís Mezquita, fotografiats davant les grades del Nou Estadi, durant la pretemporada 1974-75. Aquell curs, l'equip grana va finalitzar el campionat de la categoria de plata en tretzena posició.

Classificació 2a divisió 1974-75

#72

84

1. R. Oviedo

52 punts

2. R. Santander

52 punts

3. Sevilla FC

51 punts

4. Córdoba CF

46 punts

5. Cádiz CF

43 punts

6. CD Castellón

42 punts

7. UE Sant Andreu

39 punts

8. Rayo Vallecano

38 punts

9. R. Burgos

38 punts

10. Barça Atlètic

38 punts

11. R. Valladolid

36 punts

12. CD Tenerife

36 punts

13. GIMNÀSTIC

35 punts

14. R. Huelva

35 punts

15. Barakaldo CF

33 punts

16. D. Alavés

33 punts

17. R. Mallorca

33 punts

18. CD Ourense

32 punts

19. CE Sabadell

26 punts

20. C. Leonesa

23 punts


85

#72


El tuit de...

Vicenç Amigó La meva etapa al Nàstic la portaré sempre al cor, així com a la ciutat de Tarragona, on vaig conèixer fa 50 anys a la meva dona Regina i on va néixer la nostra filla Noa. Espero i desitjo que aquesta temporada tornem a la categoría de plata! Visca el Nàstic i visca Tarragona!

Vicenç Amigó Nav arro

Q Silla (València) Ț 1 d'octubre del 1954

E Fou porter del Nàst

ic del 1973 al 1979 , perío de en el que va dis putar 93 partits of icials . Va ac onseguir un ascens a 2a B (19 77-78) i un a 2a A (1978 -79) amb el conjunt gr ana. L'e stiu del 1979 fou trasp as sat al FC Barc elona per 12 milions de les antigue s pe sset es .

#72

86


87

#72


Què fou de...

José María Angresola 'Mossa'?

En l'actualitat és el segon entrenador del RCD Mallorca

a Jiménez José María Angresol Q El Puig (València) T 24 de gener del 1989

14 al 2017, períta del Nàstic del 20 ode en el qu amb cens a 2a A (2014-15) Va aconseguir un as l'equip grana .

E Fou futbolis e va disputar 117 partits oficials.

#72

88


89

#72


Jean Luc Gbayara Assoubre La Genialitat

Futbolista estranger amb més partits oficials jugats en la història del Nàstic

Ț Lakota (Costa d'Ívori). 1 d'agost del 1992 ; 116 partits i 12 gols amb el Nàstic D Del 2013 al 2018

#72

90


91

#72


Cambrils congela impostos La proposta d’ordenances manté congelats els tributs per segon any consecutiu i preveu rebaixes d’entre l’1% i el 4% per als rebuts domiciliats Eric Mendo El govern de Cambrils ha presentat la proposta d’ordenances fiscals per al 2027, que manté congelats, amb caràcter general, els impostos i les taxes municipals per segon any consecutiu. La principal

#72

novetat és la creació d’un nou pla de foment de la domiciliació tributària, que permetrà aplicar bonificacions als contribuents que tinguin domiciliats els rebuts de l’IBI urbà i de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM). En el cas de l’IBI urbà, la bonifi-

92

cació serà de l’1% durant el 2027 i augmentarà fins al 2% a partir del 2028. Pel que fa a l’IVTM, la reducció serà del 2% el primer any i arribarà al 4% a partir del 2028. L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, assenyala que la proposta busca combinar el manteniment de la pressió fiscal amb mesures per reconèixer els contribuents que compleixen les seves obligacions. El govern municipal també planteja utilitzar la fiscalitat per afavorir la promoció d’habitatge protegit, assequible i social. REQUISITS PER ACCEDIR A LES BONIFICACIONS


telain, defensa que la domiciliació dels tributs pot facilitar els pagaments, reduir el risc de recàrrecs i disminuir tant els tràmits com els costos administratius. Actualment, prop del 80% dels rebuts de l’IBI urbà ja estan domiciliats. En el cas de l’impost de vehicles, però, el percentatge se situa per sota del 45%, de manera que l’Ajuntament considera que hi ha més marge per incrementar el nombre de contribuents que s’acullin al sistema.

————————— La bonificació ordinària per a la construcció de nous habitatges protegits passarà del 15% al 30% —————————

MÉS BONIFICACIONS PER CONSTRUIR HABITATGE PROTEGIT La proposta d’ordenances també introdueix canvis en les bonificacions de l’Impost sobre Construccions, Instal· lacions i Obres (ICIO) amb l’objectiu d’incentivar la construcció d’habitatge protegit. La bonificació ordinària per a la construcció de nous habitatges protegits passarà del 15% al 30%. A més, les promocions destinades íntegrament al lloguer assequible o social podran arribar a una bonificació excepcional del 95%, sempre que siguin declarades d’interès especial o utilitat

municipal i compleixin els requisits establerts. Aquest supòsit està especialment orientat a promocions impulsades pel sector públic, entitats sense ànim de lucre o projectes desenvolupats mitjançant convenis amb l’Ajuntament. ES MANTÉ SUSPESA LA PART VARIABLE DE LA TAXA DE RESIDUS En matèria de residus, les ordenances proposen mantenir durant tot el 2027 la suspensió del component variable de la taxa, mentre l’Ajuntament continua adaptant el servei a les exigències legals. Aquesta part variable ja havia quedat suspesa en les ordenances corresponents al 2026 després dels problemes detectats durant les proves del nou model de gestió dels residus. La proposta presentada pel govern municipal també incorpora altres modificacions, entre les quals hi ha canvis en la bonificació de l’IBI per lloguer social, la regulació dels vehicles històrics i les autocaravanes, així com més flexibilitat per als vehicles de rènting i per a les reserves breus d’estacionament davant de farmàcies.

Per poder beneficiar-se de les noves bonificacions ja l’any 2027, els rebuts hauran d’estar domiciliats abans del 30 de novembre del 2026. A més, el contribuent haurà d’estar al corrent de les seves obligacions tributàries amb l’Ajuntament a finals d’any. També podran acollir-se al sistema els rebuts que ja estiguessin domiciliats i que s’hagin pagat correctament durant el 2026. La bonificació no s’haurà de sol· licitar cada any, sinó que l’Ajuntament comprovarà d’ofici si es compleixen les condicions i aplicarà directament la reducció corresponent. El regidor d’Hisenda, David Cha-

93

#72


CAMBRILS LA POLICIA LOCAL DE CAMBRILS CELEBRA 70 ANYS AMB UNA DIADA ESPECIAL AL PARC SAMÀ L’acte ha reconegut agents, comandaments i ciutadania per actuacions destacades i col· laboracions amb el cos policial La Policia Local de Cambrils ha celebrat el seu 70è aniversari amb una edició especial de la Diada de Sant Miquel, que enguany s’ha traslladat excepcionalment al Parc Samà. L’acte institucional ha inclòs els parlaments de les autoritats i el lliurament de felicitacions, distincions i medalles al mèrit policial.

CAMBRILS PROJECTA UN NOU POLIESPORTIU A VILAFORTUNY

L’alcalde, Oliver Klein, ha agraït a la plantilla “la constància, el rigor i el sentit de servei” i ha destacat la feina quotidiana dels agents. També ha recordat el reforç del cos amb nous agents i caporals, la recuperació de la patrulla específica de platges i els passos per ordenar els llocs de treball. El cap de la Policia Local, Carles Besora, ha reivindicat la vocació de servei públic i ha remarcat que “l’uniforme dona autoritat però mai superioritat”. Durant l’acte s’han reconegut actuacions meritòries, unitats policials i diverses administracions i ciutadans. També s’han lliurat quatre medalles per 25 anys de servei i quatre medalles al mèrit policial.

L’equipament tindrà 1.210 metres quadrats i permetrà ampliar l’oferta d’espais esportius coberts del municipi L’equip de govern de l’Ajuntament de Cambrils ha aprovat inicialment el projecte de construcció d’un nou poliesportiu a la zona de Mas Clariana, a Vilafortuny, amb un pressupost de 669.399,77 euros. L’equipament vol donar resposta a l’augment de la demanda dels clubs esportius, centres educatius i entitats. El pavelló es construirà en una parcel· la municipal de 3.784,34 metres quadrats, situada al costat del Centre Cívic de Vilafortuny i davant de l’Escola Mas Clariana. L’edifici tindrà una superfície de 1.210 metres quadrats, distribuïts entre una pista coberta de 1.139 metres quadrats i un edifici annex de 71 metres quadrats. La pista, amb una alçada interior de 9,70 metres, permetrà disposar de dues pistes de bàsquet i una de futbol sala, a més de banquetes i elements de protecció. El projecte també inclou els accessos, paviments, instal· lacions, vestidors auxiliars, serveis i mesures de protecció contra incendis.

EL BEARN SERÀ EL TERRITORI CONVIDAT DEL FESTIVAL DEL VI I LA GASTRONOMIA DE CAMBRILS La 16a edició reunirà 32 productors de vi, 12 establiments de restauració i una àmplia proposta gastronòmica i cultural El Festival del Vi i la Gastronomia de Cambrils incorporarà enguany el Bearn com a territori convidat d’honor. La 16a edició se celebrarà del 9 al 12 d’octubre al Parc del Pescador i reforçarà la projecció internacional de l’esdeveniment amb una proposta dedicada als vins, la gastronomia i el paisatge d’aquesta regió francesa. La fira reunirà 32 productors i distribuïdors de vins i escumosos de les comarques de Tarragona, a més de 12 establiments de restauració de Cambrils i productors bearnesos. El programa mantindrà espais com l’Aula del Vi, el Mercat Artesanal i el Passeig de l’Art i incorporarà l’Espai BOCA, dedicat al sector primari i

#72

als productors de proximitat. Una altra novetat serà la venda digital dels tiquets de consumició. També hi haurà l’exposició «Retrats de Vi», en col· laboració amb la Universitat Rovira i Virgili, actuacions musicals, activitats familiars i una diada castellera. La iniciativa tindrà continuïtat el juny de 2027, quan Cambrils participarà en un esdeveniment a Jurançon.

94


www.signo.cat • info@signo.cat • 977 320 796 www.signo.cat • info@signo.cat • 977 320 796

RÈTOLS - RETOLACIONS - SENYALITZACIÓ RÈTOLS - RETOLACIONS - SENYALITZACIÓ TANQUES - IMPRESSIÓ DIGITAL TANQUES - IMPRESSIÓ DIGITAL SERIGRAFIA - RECLAMS PUBLICITARIS SERIGRAFIA - RECLAMS PUBLICITARIS TÈXTIL - ROBA LABORAL TÈXTIL - ROBA LABORAL SANT PERE SANT PERE PETA FORT! PETA FORT! REUS REUS

#72 A v / P a ï s o s C a t a l a n s 1 6 9 - 1957 3 • 4 3 2 0 5 R e u s ( T a r r a gona)


CAMBRILS CAMBRILS ESTRENA UNA TEMPORADA CULTURAL AMB MÉS D’UN CENTENAR DE PROPOSTES

“DEIXA’T PRENDRE EL PÈL” RECAPTA 13.258 EUROS PER A L’ASSOCIACIÓ AUTISME CAMBRILS La desena edició de la campanya solidària va reunir 43 professionals i centenars de participants al Port de Cambrils i massatges oferts per 43 professionals de manera desinteressada. També es van vendre 120 tiquets per a les passejades amb barca del Club de Rem Cambrils i 30 per a classes de batxata. La recaptació es va completar amb el servei de bar, donatius i venda de marxandatge.

La programació fins al gener inclou teatre, música, dansa, exposicions, cinema, literatura i activitats de divulgació Cambrils ha iniciat una nova temporada cultural, que s’allargarà fins al gener de 2027 i que inclou més d’un centenar d’activitats. La programació abraça disciplines com el teatre, la música, la dansa, les exposicions, el cinema, la literatura i la divulgació. El regidor de Cultura, Carlos Caballero, ha destacat una agenda “variada, equilibrada i atractiva” que combina diferents formats i dona espai al talent i a les entitats locals. La temporada també commemorarà els 60 anys de Teca Teatre.

La desena edició de la campanya solidària «Deixa’t prendre el pèl» ha recaptat 13.258 euros per a l’Associació Autisme Cambrils. La quantitat inclou les aportacions de patrocinadors i particulars i la recaptació de la jornada celebrada diumenge al Port de Cambrils. Durant el matí es van vendre 658 tiquets per als serveis de barberia, perruqueria

Els diners es destinaran als projectes i serveis de l’Associació Autisme Cambrils, que actualment dona suport a unes 70 famílies del municipi. L’entitat es va constituir el gener de 2024 i impulsa iniciatives com la Fira sense soroll, tallers adaptats, teràpia aquàtica, l’escola de pares i les Jornades de l’Autisme. També treballa en nous projectes d’acompanyament i inclusió.

CAMBRILS LIDERA EL RÀNQUING DE DESTINACIONS PREFERIDES PER LES FAMÍLIES BRITÀNIQUES El municipi se situa per davant de destinacions de Mallorca, Canàries i la Costa del Sol en la classificació de loveholidays

Entre les propostes hi ha els Concerts a la Cripta, la Mostra de la Mar de Jazz, el Festival Accents, Diumenges al Teatre, Escena Cambrils, el Festival Partides i una nova edició de Tallers Oberts. També es mantindran les activitats del Museu d’Història, la Biblioteca Josep Salceda i Castells i l’Arxiu Municipal. La programació inclou, a més, el 20è Cicle de Memòria Històrica de Tardor, dedicat als deportats als camps nazis, i activitats vinculades a la Biennal d’Art Contemporani Gastronòmic.

#72

Cambrils encapçala el rànquing de destinacions preferides per les famílies britàniques aquest estiu, segons una classificació elaborada per l’operador de viatges loveholidays a partir de les valoracions dels seus clients. El municipi se situa en primera posició, per davant de Santa Ponça, Puerto del Carmen i Puerto Rico, i és l’únic municipi català entre les deu primeres destinacions. En el cas de Cambrils, les valoracions destaquen especialment aspectes com la ubicació, el servei i l’experiència vacacional. La classificació reforça el posicionament del municipi com a destinació turística familiar i la seva projecció en el mercat britànic, un dels principals emissors de turisme cap a Catalunya i la Costa Daura-

96

da. El rànquing situa vuit destinacions espanyoles consecutives entre les primeres posicions i coincideix amb les dades d’ABTA, l’associació britànica d’agències de viatges i turoperadors, que aquest estiu va situar Espanya com el principal destí internacional escollit per les famílies del Regne Unit durant les vacances escolars. La classificació consolida així Cambrils en un mercat estratègic per al municipi.


Comaigua inicia una nova fase per recarregar l’aqüífer del Baix Camp Durant els pròxims dos anys s'infiltraran fins a 146.000 metres cúbics anuals d'aigua tractada mitjançant un sistema de recàrrega gestionada que compta amb el suport de l'Agència Catalana de l'Aigua Distribució de l’aigua tractada a les basses d’infiltració

anuals, i disposa d’un pla analític adaptat als requisits establerts pel Reial decret 1085/2024 per reforçar el seguiment de la qualitat de l’aigua i del seu funcionament durant aquest període.

Redacció Comaigua impulsarà la recàrrega gestionada de l’aqüífer costaner del Baix Camp durant els pròxims dos anys, en una nova fase de seguiment i estudi del sistema que pren el relleu del projecte europeu LIFE REMAR, finalitzat l’any 2025. Aquesta iniciativa permetrà aprofundir en el coneixement del comportament de l’aigua infiltrada i els processos naturals de regeneració. La recàrrega es duu a terme amb part de l’aigua tractada a la depuradora de Cambrils, gestionada per Comaigua, que s’infiltra a l’aqüífer a través de dues basses de recàrrega. Durant els pròxims dos anys, el seguiment del sistema permetrà continuar estudiant els processos de recàrrega i biodegradació a escala pilot, així com l’eficàcia de les barreres reactives instal· lades a les basses i la seva capacitat de tractament al llarg del temps.

Aquest període també permetrà ampliar les sèries de dades disponibles i disposar de més evidències per determinar la vida útil de les barreres reactives, les seves necessitats de renovació i les condicions necessàries per avançar, en el futur, cap a solucions ecoeficients a escala real. UNA FASE AUTORITZADA FINS AL 2027 Aquesta nova etapa compta amb el suport econòmic de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), de fins a 67.000 euros anuals, destinat a l’explotació i el manteniment de la instal· lació, i amb l’autorització de l’entitat, vigent fins al desembre de 2027, per derivar part de l’aigua tractada de la depuradora de Cambrils i infiltrar-la a l’aqüífer a través de les dues basses de recàrrega. El sistema pot infiltrar un volum màxim de 400 metres cúbics diaris i 146.000 metres cúbics

97

UNA NOVA VIA DE RECERCA A més de la tasca operativa, aquesta nova etapa obre també noves vies de recerca en la gestió dels recursos hídrics. El passat 22 de setembre es va presentar una proposta a la convocatòria LIFE de la Comissió Europea. Aquesta candidatura, que compta amb el suport de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) s’ha desenvolupat en col· laboració amb entitats de referència com el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Centro Nacional de Investigación Científica (CNRS) i la Universitat de Barcelona (UB), entre d’altres. En cas de ser seleccionat, el projecte permetrà avaluar alternatives tecnològiques complementàries a les barreres reactives actualment instal· lades a les basses de recàrrega, amb l’objectiu d’assolir una qualitat encara més elevada de l’aigua infiltrada. Els resultats permetran determinar, a partir de l’experiència obtinguda a escala pilot, les condicions tècniques i operatives necessàries per la seva posterior implementació a escala real. Amb aquesta nova etapa, Comaigua consolida la recerca aplicada en recàrrega gestionada d’aqüífers, generant evidències que permetin avançar en el desenvolupament i l’aplicació de noves solucions per a la gestió dels recursos hídrics.

#72


SANTA ÚRSULA 2026 omplirà Valls de

castells, foc i cultura popular durant deu dies La ciutat viurà del 16 al 25 d'octubre una programació amb castells, foc, música, activitats familiars i cultura popular, amb la Diada del 25 com a gran cita Marta Gutiérrez Valls va presentar dimecres 7 d'octubre el programa de la Fira de Santa Úrsula 2026, una de les grans cites del calendari festiu i casteller de la ciutat, que se celebrarà del 16 al 25 d'octubre. Durant deu dies, la capital de l'Alt Camp tornarà a situar els castells, la cultura popular, el foc, la música i el patrimoni al centre de l'activitat ciutadana. L'Ajuntament i les comissions organitzadores han preparat una programació que tindrà en la Diada Castellera de Santa Úrsula del diumenge 25 d'octubre el seu gran moment, amb la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls a la plaça del Blat. El programa, però, s'estendrà molt més enllà de la jornada castellera i proposarà activitats per a tots els públics durant deu dies. "UNA DE LES CITES QUE MÉS ENS DEFINEIXEN" Durant la presentació d'aquest

#72

dimecres, l'alcaldessa de Valls ha reivindicat Santa Úrsula com una de les celebracions que millor representa la identitat de la ciutat. "Presentem una de les cites que més ens defineixen", ha assenyalat, destacant l'arrelament de la festa entre els vallencs i vallenques. L'alcaldessa ha remarcat que Santa Úrsula està estretament vinculada "a la nostra manera de ser", al sentiment de pertinença i a l'emoció que es viu quan la plaça del Blat es converteix en l'epicentre de la jornada castellera. En aquest sentit, ha posat especialment en valor la feina que les dues colles de Valls acumulen durant mesos. Darrere de cada castell hi ha hores d'assajos, esforç, dedicació i moltes persones que treballen amb un mateix objectiu, ha explicat. La festa, però, no quedarà restringida als grans moments de la plaça. La voluntat de l'Ajuntament és que durant aquests deu dies tota la ciutat respiri castells i cul-

98

tura popular, amb activitats als carrers, espais culturals i equipaments municipals. LA DIADA CASTELLERA, EL GRAN MOMENT DEL 25 D'OCTUBRE El programa arribarà al punt àlgid el diumenge 25 d'octubre, amb la Diada Castellera de Santa Úrsula. La jornada començarà amb les matinades castelleres i, a les 10.45 hores, tindrà lloc l'Anada a Ofici. A les 11.50 hores, les dues colles dels Xiquets de Valls entraran a la plaça del Blat i, després de la Sortida d'Ofici i les tradicionals balladetes dels nans i els gegants, a les 12.15 hores començarà la Diada


Castellera. La jornada també inclourà l'entrega de la faixa commemorativa als ambaixadors dels Xiquets de Valls d'enguany, La Xarxa i TAC12. Santa Úrsula continua sent una de les dates més esperades de la temporada i un dels moments en què totes les mirades del món casteller es dirigeixen cap a Valls. 75 ANYS DE L'ESCULTURA EL CASTELLER Un dels elements més simbòlics d'aquesta edició serà la commemoració del 75è aniversari de l'escultura El Casteller, obra de Josep Busquets i Òdena. L'escultura va ser creada l'any

1951 i presentada en el marc de les Festes Decennals d'aquell mateix any. Aquest divendres 23 d'octubre, els caps de colla de la Vella i la Joves tornaran a protagonitzar l'enfaixada de l'escultura, acompanyats pels grallers de Bufalodre. L'acte iniciarà la seqüència ritual de Santa Úrsula i servirà també per valorar un dels símbols més vinculats a la tradició castellera de la ciutat. LA FIRA CASTELLS ES TRASLLADA AL PASSEIG DELS CAPUTXINS Una de les principals novetats anunciades aquest dimecres és el canvi d'ubicació de la Fira Castells

99

————————— Un dels elements més simbòlics d'aquesta edició serà la commemoració del 75è aniversari de l'escultura El Casteller, obra de Josep Busquets i Òdena ————————— i la Fira Canalla, que aquest any es traslladaran al Passeig dels Caputxins. La regidora de Cultura ha explicat que el canvi respon a la voluntat de donar més visibilitat al monument casteller i convertir aquest espai en un lloc de passeig i trobada al voltant de la cultura castellera. La Fira Castells comptarà amb més de vint estands i una quarantena de tallers, demostracions i jocs, amb propostes relacionades

#72


amb l'artesania, els llibres, les entitats, les colles i diferents àmbits del món casteller. La Fira Canalla compartirà aquest nou espai amb activitats especialment pensades per als més petits. Hi haurà un mural col· laboratiu, tallers de lettering, ninos castellers, postals pop-up, ornaments, jocs de fusta i un gran inflable casteller de vuit metres d'alçada, que l'organització presenta com el més alt del món. La proposta busca que els infants puguin apropar-se al fet casteller d'una manera lúdica i participativa, més enllà de l'experiència de veure els castells a la plaça. UN XIV SIMPOSI CASTELLER AMB UN FORMAT RENOVAT El XIV Simposi Casteller de Catalunya, que se celebrarà el dissabte 24 d'octubre, també incorporarà novetats. L'organització ha volgut donar una volta al format habitual i substituir les tradicionals taules amb diversos participants per dues ponències protagonitzades per especialistes externs al món casteller, però amb experiència en àmbits que poden aportar noves perspec-

————————— El correfoc tornarà a combinar el Ball parlat del Ball de Diables, els dracs, els versots satírics i la baixada de l'arcàngel ————————— tives al fet casteller. La primera anirà a càrrec de Xesco Espar, exentrenador del FC Barcelona d'handbol, que parlarà de lideratge, gestió d'equips i la capacitat de mobilitzar un grup cap a un objectiu comú. La segona ponència serà protagonitzada per Danae Boronat, periodista i comunicadora esportiva, que abordarà el món casteller des de la perspectiva de la comunicació i de la manera com aquesta tradició és percebuda des de fora. La jornada començarà amb la mostra gastronòmica "Un castell de sabors. La tradició vallenca, a taula", a càrrec de Judit Solé, del restaurant Ca l'Àngel, i continuarà amb la presentació del llibre Economia, innovació i evolució tècnica en el món casteller, amb l'editor Jordi Ferré i els periodistes Carles Cortés i Elisenda Rovira. El Simposi es completarà amb una tertúlia amb els caps de colla de les dues entitats dels Xiquets de Valls. FOC, SEGUICI POPULAR I CULTURA TRADICIONAL El programa també reserva un espai central a la cultura popular. Les Corts se celebraran els dies 17 i 18 d'octubre, amb l'Anunci de les Corts, la recreació històrica de la Revolta del Vi, el tast de vins al

#72

100

claustre del Carme, danses medievals i la rebuda dels convidats. El dissabte 24 d'octubre arribarà un dels moments més esperats del seguici popular amb el Tomb de la vigília dels gegants de la ciutat, el Correbous, que arribarà a la seva 14a edició, i el Correfoc de Santa Úrsula. El correfoc tornarà a combinar el Ball parlat del Ball de Diables, els dracs, els versots satírics i la baixada de l'arcàngel. La nit acabarà amb una revetlla a la plaça de l'Oli amb RE-LAX, tribut a Lax'n'Busto. MÚSICA, TEATRE I CULTURA DURANT DEU DIES La Fira de Santa Úrsula també tindrà una destacada programació cultural. El divendres 16 d'octubre, l'església de Sant Francesc acollirà el festival "Muses", amb l'actuació de Júlia Colom. L'endemà, la vallenca Mariona Escoda actuarà al Teatre Principal amb un espectacle acústic, mentre que el diumenge 18 d'octubre el Centre Cultural acollirà "Perfectes desconeguts", amb Biel Duran, Marta Bayarri i Albert Prat, entre d'altres. A aquesta programació s'hi afegiran exposicions, presentacions de llibres, conferències, projeccions i altres activitats impulsades per les entitats culturals de Valls. L'objectiu, tal com ha explicat l'alcaldessa, és que els vallencs i vallenques surtin al carrer, es retrobin amb amics i veïns i comparteixin la festa amb els visitants


101

#72


VALLS VALLS CONNECTA ELS S'OBRE LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS DOLORS JOVES AMB EL COMERÇ VIVES I RODON AMB 5.000 € EN GUARDONS LOCAL PER IMPULSAR La iniciativa de la Regidoria d’Igualtat i Feminismes premiarà acadèmics i projectes de centres educatius i entitats NOVES ESTRATÈGIES DE treballs que incorporin la perspectiva de gènere NEGOCI turen en quatre categories: treballs de recerca de batxillerat, treballs curriculars de formació professional, activitats desenvolupades als centres educatius i iniciatives impulsades per entitats de Valls.

El projecte va començar el 21 de setembre i s’allargarà fins a finals d’abril La Cambra de Comerç de Valls, la Unió de Botiguers i l’Institut Jaume Huguet han posat en marxa un projecte per connectar la formació dels joves amb les necessitats reals del comerç local. La iniciativa s’emmarca en el mòdul de Projecte de segon curs del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Activitats Comercials i compta amb la participació de quatre establiments: Repunts, Valls Electrodomèstics, Dolça Fantasia i MADD Valls.

L'Ajuntament de Valls ha obert una nova convocatòria dels Premis Dolors Vives i Rodon, uns guardons impulsats per la Regidoria d’Igualtat i Feminismes per reconèixer treballs acadèmics i iniciatives que incorporin la perspectiva de gènere. Les candidatures es poden presentar de l’1 al 20 d’octubre de 2026 i els premis s’estruc-

Els treballs de batxillerat i formació professional estan dotats amb 800 euros cadascun, mentre que les categories de centres educatius i entitats tenen una dotació de 1.500 euros. El jurat també podrà concedir un accèssit de 400 euros en qualsevol de les modalitats, amb una dotació màxima global de 5.000 euros. Els premis volen fomentar la perspectiva de gènere en la formació, la recerca i les activitats educatives i associatives, i contribuir a avançar cap a la igualtat efectiva entre dones i homes.

LA POLICIA LOCAL INCORPORA SIS AGENTS I AMPLIA LA PLANTILLA FINS ALS 35 EFECTIUS El cos també incorpora tres vehicles i dues motocicletes per reforçar el patrullatge de proximitat

L’alumnat, organitzat en equips i sota la supervisió del professorat, elaborarà una diagnosi 360º gratuïta dels negocis, centrada en l’aparador, la distribució interior i el visual merchandising, la gestió del magatzem i la logística, la presència digital i el calendari promocional. El projecte va començar el 21 de setembre i s’allargarà fins a finals d’abril. Cada comerç es compromet a aplicar almenys una de les propostes plantejades pels estudiants. Es tracta d’una prova pilot que la Cambra de Comerç de Valls preveu valorar amb la resta de participants amb l’objectiu de donar-li continuïtat en futurs cursos.

#72

La Policia Local de Valls ha incorporat sis nous agents i amplia la plantilla fins als 35 efectius, en el marc del procés de reforç i renovació del cos. Un dels nous agents, Miguel, ja ha completat el curs de formació a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC) i ha iniciat el període de pràctiques a Valls. Dos agents més realitzaran aquest curs durant aquest any, mentre que els altres tres presten servei com a funcionaris interins fins a la cobertura definitiva de les places. Paral· lelament, el cos ha incorporat tres nous vehicles policials, un d’ells híbrid, i dues motocicletes, que

102

substitueixen els vehicles anteriors mitjançant el sistema de renting. Les motocicletes permetran reforçar especialment el patrullatge de proximitat i facilitar la mobilitat dels agents per les diferents zones del municipi, incloses les àrees industrials


VALLS VALLS DONA LLUM VERDA A 16 NOUS HABITATGES COOPERATIUS A CA L’ALEMANY El projecte donarà continuïtat als habitatges cooperatius que la cooperativa va posar en servei el 2023 a Ca Robusté, al carrer de la Carnisseria La Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona ha aprovat definitivament la modificació del planejament de Valls que permetrà impulsar la segona fase del projecte d’habitatge cooperatiu de la Titaranya. L’actuació preveu rehabilitar el conjunt de Ca l’Alemany, al carrer dels Metges, per crear-hi 16 nous habitatges.

S'ESTRENA EL FESTIVAL INTERNACIONAL DE PALLASSES I PALLASSOS AMB 12 PROPOSTES I 16 ACTIVITATS

El projecte donarà continuïtat als habitatges cooperatius que la cooperativa va posar en servei el 2023 a Ca Robusté, al carrer de la Carnisseria. La iniciativa planteja recuperar un immoble vinculat al passat industrial de Valls i destinar-lo a habitatge cooperatiu en cessió d’ús.

El festival també arribarà a les escoles amb actuacions de Martini&Manzani els dies 5 i 6 al matí

Ca l’Alemany va funcionar com a fàbrica tèxtil entre els segles XIX i XX i posteriorment com a fàbrica de calçat, activitat que es va mantenir fins al 2004. El conjunt conserva també un antic refugi antiaeri de la Guerra Civil, situat al soterrani. Amb la modificació urbanística, la catalogació patrimonial s’amplia a tot el conjunt per preservar-ne els valors industrials i memorials, alhora que es facilita la seva transformació en habitatge cooperatiu.

Valls estrenarà del 5 al 8 de novembre el Festival Internacional de Pallasses i Pallassos de Valls (FIPPAVA), una nova cita cultural dedicada al món del clown que portarà espectacles i activitats a diferents espais de la ciutat. La primera edició reunirà 12 propostes artístiques i 16 sessions, amb formats com el circ contemporani, el clown gestual, el cabaret i els espectacles itinerants. Les activitats es repartiran entre el Teatre Principal, La Circoteca, el Pati, l’església de Sant Francesc, el refugi antiaeri de la plaça del Blat i diversos espais del Centre Històric.

ELS TEATRES DE VALLS REFORCEN EL TALENT LOCAL AMB UNA TEMPORADA QUE SUMA GRANS NOMS DE L’ESCENA La programació inclou Ara Malikian, Júlia Colom, Mariona Escoda i diverses propostes teatrals i familiars Els Teatres de Valls han presentat una nova temporada cultural, que s’allargarà fins al gener i combinarà teatre, música, dansa i espectacles familiars, amb una aposta especial pel talent vallenc. La programació inclou noms com Ara Malikian, que actuarà el 14 de novembre al Centre Cultural amb Intruso, i la cantautora mallorquina Júlia Colom, que presentarà el seu segon disc a l’església de Sant Francesc. També hi haurà un concert acústic de Mariona Escoda al Teatre Principal.

l’actriu vallenca Eva Baudés. Els tradicionals Pastorets Principals tancaran l’any. La programació també incorpora propostes familiars i el projecte “Ti@, ens veiem al teatre”, adreçat a joves d’entre 8 i 14 anys. Les entrades individuals es posen a la venda a partir del 14 de setembre a través de la web municipal i les taquilles del Teatre Principal.

La direcció artística anirà a càrrec de la pallassa vallenca Pepa Plana i la Companyia Passabarret. El programa inclourà noms com Leo Bassi, Carlo Mô, Marcel Gros i Dudu Arnalot. El festival també arribarà a les escoles amb actuacions de Martini&Manzani els dies 5 i 6 al matí. Les entrades, amb preus d’entre 5 i 12 euros, es posaran a la venda a partir del 7 d’octubre.

En l’àmbit teatral, la temporada comptarà amb muntatges com Últim Àtom, Perfectes desconeguts, L’Estiueig i Una idea genial, a més de Romànoff (un retrat), protagonitzada per

103

#72


Salou Actiu Tardor 2026: una tardor per aprendre, descobrir i compartir La tardor arriba a Salou amb una agenda pensada per sortir de casa, aprendre coses noves i descobrir facetes del municipi que sovint queden en un segon pla

#72

Roser Pros Roca Entre els mesos d’octubre i desembre, Salou Actiu Tardor 2026 proposa una programació que combina cultura, formació, benestar, gastronomia, patrimoni, memòria i activitats per compartir amb altres persones. Impulsat per l’Àrea de Serveis Culturals de l’Ajuntament de Salou, el programa inclou tallers, rutes, sortides, conferències i activitats de diferents formats i està adreçat a públics de totes les edats.

104

La proposta busca que l’activitat cultural sigui també un espai de trobada i participació. APRENDRE I CREAR AMB LES MANS La programació inclou propostes tan diverses com teatre amateur, batxata, mosaic amb trencadís, ganxet o iogalogia en cadira, una activitat que combina moviment suau, flexibilitat, ioga i meditació. La creativitat també hi té un espai propi amb tallers per elaborar espelmes amb envàs de terratzo


i per confeccionar vestits medievals amb vista a la Festa del Rei Jaume I. A aquests s’hi afegeixen activitats de biodansa, tallers de memòria adreçats a la gent gran i sessions sobre intel· ligència i gestió emocional, amb propostes centrades en qüestions com l’organització del dia a dia, la gestió del caos o la importància de fixar-se objectius. DE LA CUINA DE BORD ALS PLATS DE NADAL La gastronomia serà un altre dels fils conductors de la programació. Els participants podran endinsar-se en la cuina de bord, amb receptes tradicionals vinculades als pescadors i a les barques, o participar en un taller d’arrossos per conèixer preparacions i tècniques de diferents cultures. Amb les festes nadalenques ja a l’horitzó, també hi haurà un taller de cuina de Nadal, que completarà aquesta oferta gastronòmica. Més enllà de les receptes, les activitats plantegen la cuina com un espai per compartir coneixements i experiències. EL CATALÀ, TAMBÉ COM A ESPAI DE TROBADA La llengua catalana compta amb un apartat específic dins del programa. S’hi han previst sessions d’introducció a la llengua oral per

a persones que encara no coneixen el català i tertúlies en grup per practicar-lo de manera informal, a partir de converses sobre diferents temes d’actualitat. La proposta es completa amb el Voluntariat per la Llengua, en format en línia i gratuït, que posa en contacte persones que volen practicar català amb altres que ja el parlen habitualment.

era aquest nucli, qui hi vivia i què va passar amb els seus habitants.

SORTIDES PER CONÈIXER ALTRES INDRETS Entre les propostes hi ha una visita guiada al Museu Marítim de Barcelona, centrada en la història i el patrimoni marítim de Catalunya, i una sortida al Delta de l’Ebre, amb una aproximació al seu entorn natural i a les aus aquàtiques que hi troben refugi durant els UNA MIRADA DIFERENT DE LA mesos d’hivern. HISTÒRIA DE SALOU Una altra excursió portarà els Conèixer el municipi des d’una participants fins perspectiva ————————— diferent és un La gastronomia serà un a Terrassa, on altre dels obaltre dels fils conductors podran descobrir el pessebre, jectius de Salou de la programació. Els Actiu. Entre les participants podran en- la seva història activitats hi ha dinsar-se en la cuina de i el simbolisme una Ruta de bord, amb receptes tra- d’aquest element a través Pirates i Corsadicionals vinculades als ris, que repaspescadors i a les barques de l’art i la cultura popular. sarà episodis i ————————— llegendes relacionats amb la història marinera HISTÒRIA, ART I INTEL· LIGÈNde Salou, i una Ruta Modernista, CIA ARTIFICIAL El programa de conferències dedicada a l’art, la història i la idenamplia encara més els continguts. titat del municipi. El programa també proposa Una de les sessions estarà dedicauna visita guiada per conèixer els da a l’or en l’art de l’edat mitjana, corbs de Salou i observar aquesta per analitzar el seu simbolisme i la espècie, així com una conferència seva relació amb la divinitat, el luxe dedicada a Barenys, l’antic nucli i el prestigi. La memòria històrica també hi medieval que forma part de la història del terme municipal. La ses- tindrà presència amb la conferènsió permetrà aproximar-se a com cia “Esport i compromís: l’Olimpí-

105

#72


ada Popular de Barcelona (1936), gènesi de les Brigades Internacionals”, que abordarà la celebració esportiva prevista a Barcelona com a alternativa als Jocs de Berlín i la vinculació d’alguns esportistes amb la lluita republicana. La programació mirarà igualment cap al present amb “Impacte de la IA en la societat”, una xerrada que plantejarà què és la intel· ligència artificial, com està evolucionant i com incideix en la vida quotidiana.

————————— Amb caràcter general, les activitats de Salou Actiu Tardor 2026 són gratuïtes, tot i que algunes tenen places limitades —————————

CONEIXEMENT UNIVERSITARI PER A LA GENT GRAN Una de les novetats o propostes destacades de la tardor són les Aules d’Extensió Universitària per a la Gent Gran de la Universitat Rovira i Virgili (URV). La iniciativa apropa el coneixement universitari a la ciutadania i ofereix un espai de formació i relació social per a les persones grans. Les conferències es faran els primers i tercers divendres de cada mes, a les 17 h, a la sala Costa Daurada del Centre Cívic. El curs té un preu de 36 euros i les inscripcions estan obertes del 28 de setembre al 9 d’octubre. COM PARTICIPAR-HI Amb caràcter general, les activitats de Salou Actiu Tardor 2026 són gratuïtes, tot i que algunes tenen places limitades. Les persones empadronades al municipi tenen

#72

106

prioritat. La inscripció en línia per a les persones empadronades es podrà fer el 5 d’octubre, de les 10 a les 23.59 h, mentre que les inscripcions presencials tindran lloc els dies 6 i 7 d’octubre, de 10 a 14 h, a l’oficina de l’Àrea de Serveis Culturals. Posteriorment, les places que quedin disponibles s’obriran a les persones no empadronades. Cada persona es pot inscriure a un màxim de quatre activitats i les places s’adjudicaran per ordre d’inscripció. En cas de no poder assistir a una activitat, cal comunicar la baixa amb antelació per facilitar que la plaça pugui ser ocupada per una persona de la llista d’espera.


ANUNCIA AQUÍ EL TEU NEGOCI î 630 979 590 e laciutat_tarragona G diarilaciutattarragona M info@laciutat.cat 107

#72


SALOU CONTINUA LA RENOVACIÓ DE CARRERS PER GUANYAR QUALITAT URBANA Els treballs han començat als carrers Rosa Sensat, Pau Casals i Jaume Vicens Vives, amb actuacions també en la senyalització del carrer Maria Castillo.

SALOU CONVERTIRÁ EL JARDÍ BOTÀNIC EN UN NOU ESPAI L’Ajuntament de Salou ha iniciat una nova fase de millora de D’ACTIVITAT, BENESTAR I l’espai públic amb actuacions en diversos carrers del municipi. CONVIVÈNCIA Els primers treballs se centren en la renovació de les voreres dels carrers Rosa Sensat, Pau Casals i Jaume Vicens Vives, així com en la millora de la senyalització horitzontal del carrer Maria Castillo. Les intervencions formen part d’un programa municipal de renovació progressiva de carrers i espais públics que té com a objectiu millorar l’accessibilitat, la seguretat i l’estat general de la via pública. L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha remarcat que aquest tipus d’actuacions, més enllà de les grans obres, tenen un impacte directe en el dia a dia dels veïns i en la seva qualitat de vida. En aquest sentit, ha defensat la voluntat de mantenir una ciutat “cuidada, moderna i accessible”. Els treballs actuals constitueixen una primera fase d’una planificació que preveu estendre les actuacions a altres carrers i barris. Els serveis municipals analitzen l’estat de l’espai públic per establir prioritats i programar noves intervencions.

El projecte preveu espais per a la pràctica esportiva, el lleure i les activitats associatives, amb l’objectiu d’ampliar els equipaments El municipi projecta transformar el Jardí Botànic en un nou espai comunitari d’activitat, benestar i convivència. El projecte preveu incorporar equipaments destinats a activitats com les arts marcials, el taitxí, el ping-pong o els escacs, així com altres propostes relacionades amb l’exercici físic, la salut, la formació i el lleure. La iniciativa vol donar resposta al dinamisme del teixit associatiu del municipi i a la necessitat de disposar d’espais polivalents i de qualitat. Per això, la proposta combinarà zones interiors i exteriors amb diferents usos, pensades per acollir activitats per a persones de totes les edats. El projecte també aprofitarà les característiques del Jardí Botànic per integrar natura, activitat física, salut i convivència en un mateix entorn. La previsió municipal és que les obres puguin començar durant la tardor de 2027. L’alcalde, Pere Granados, ha assenyalat que “la qualitat de vida es construeix creant espais que afavoreixin l’activitat, les relacions personals i la participació”. La iniciativa s’emmarca en l’estratègia municipal de modernització dels equipaments de Salou.

L’INSTITUT-ESCOLA DEL CAP DE SALOU NO TRIGARÀ A OBRIR PORTES Els primers mòduls del centre ja estan instal· lats i els treballs avancen amb la previsió d’obrir-lo properament amb una línia d’I3 El nou centre educatiu del Cap de Salou avança cap a la seva posada en funcionament amb la instal· lació dels primers mòduls. Els treballs continuen amb l’objectiu que l’Escola-Institut pugui obrir les portes properament, després d’anys de reivindicació per part de la zona. El centre està situat entre el carrer Fonoll i l’avinguda del Pla de Maset, en uns terrenys cedits per l’Ajuntament de Salou a la Generalitat de Catalunya. Durant les darreres setmanes s’hi han fet els treballs d’urbanització, condicionament i preparació necessaris per instal· lar les estructures provisionals. En una primera etapa, l’equipament començarà amb una línia d’I3 i disposarà d’aules i diversos serveis, com una aula de psicomotricitat, biblioteca, menjador i zona d’administració. La seva posada en marxa permetrà apropar l’educació pública a les famílies del Cap de Salou. Segons el projecte, aquesta serà només la primera fase del centre, que incorporarà progressivament nous cursos i etapes fins a convertir-se en un Institut Escola amb oferta educativa dels 3 anys fins a 4t d’ESO.

#72

108


“A veces, para avanzar, hay que volver al lugar donde todo empezó. Manel empezó entre masas y sabores italianos, con muchas ganas y una manera muy suya de hacer las cosas. Hoy volvemos a ese origen. No al mismo lugar, pero sí a la esencia de cómo empezó todo, para escribir una historia nueva. Morsi nace de uno de esos nombres que solo un padre sabe poner a una hija. Y en italiano significa mordisco. Dos historias que, sin buscarlo, acabaron encontrándose en una misma palabra.

C/ Colón, 23A, Salou - Tel. 877 23 82 10 # @ elrinconcitodemanel | (@ rinconcitodemanel

109

Porque volver al origen no es volver atrás . Es recordar de dónde vienes para seguir creciendo” #72


SALOU LA POLICIA LOCAL DE SALOU CELEBRA LA FESTIVITAT DEL SEU PATRÓ La celebració ha reconegut la tasca dels agents i ha homenatjat els policies morts al llarg dels anys El Teatre Auditori de Salou va acollir la festivitat del patró de la Policia Local, una jornada de reconeixement a la tasca, dedicació i vocació de servei dels agents. L’acte, va reunir autoritats, cossos de seguretat i emergències, familiars i ciutadania. La celebració ha combinat el caràcter institucional amb la cultura popular, amb actuacions dels Salou Destroy Silence, els Atabaladors, els Gegants de Salou i els Diables els Pasqualets.

SALOU REP A MADRID EL PREMI DESTINACIÓ TURÍSTICA SOSTENIBLE 2026 El guardó reconeix la transformació urbana, la sostenibilitat i l’aposta per un model turístic centrat en el benestar dels residents Salou ha estat reconegut amb el Premi Destinació Turística Sostenible 2026, atorgat per la revista VIAJAR en la cinquena edició dels seus guardons. L’alcalde i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados,va recolir el premi en una gala celebrada a l’Hotel Ritz, amb més de 150 representants del sector turístic, empresarial i institucional. El jurat va destacar la transformació dels espais públics, la creació de zones verdes, la prioritat dels vianants i la gestió eficient dels recursos. També ha valorat la digitalització, la diversificació de l’oferta i les polítiques de desestacionalització, amb especial atenció al turisme esportiu, familiar i gastronòmic.

Granados va defensar un model que situï els residents al centre de les polítiques turístiques i ha assegurat que el premi és “per als veïns i veïnes de Salou”. Durant la gala, la secretària d’Estat de Turisme, Rosario Sánchez Grau, va destacar la feina del municipi en sostenibilitat, especialment la seva aposta pels refugis climàtics.

SALOU ACULL EL 22È MUNDIAL DE DÒMINO AMB PROP DE 900 PARTICIPANTS L’esdeveniment va generar una important repercussió turística i va portar uns 8.000 participants i acompanyants a Salou

Durant la cerimònia s’han lliurat felicitacions, medalles i distincions a agents i professionals, i s’ha reconegut la tasca dels col· lectius que col· laboren amb la Policia Local. Un dels moments més emotius ha estat l’homenatge als agents morts, amb un record especial al company Saül, la família del qual ha rebut un reconeixement. El regidor de Seguretat Ciutadana, Sebastià Domínguez, ha anunciat que aquesta era la seva última festivitat al capdavant de l’àrea. La jornada també ha inclòs una exhibició de la Unitat Canina i una mostra de vehicles policials.

#72

Salou va acollir del 8 a l’11 d’octubre el 22è Mundial de Dòmino, una competició internacional que va reunir prop de 900 participants de 22 països d’Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica. Durant quatre dies, el pavelló Ponent va concentrar les partides de les modalitats individual, per equips i parelles mixtes. Paral· lelament, la Torre Vella va acollir un congrés dedicat al món del dòmino. L’alcalde de Salou, Pere Granados, va destacar que l’esdeveniment havia permès projectar internacionalment la ciutat i reforçar l’activitat turística fora de la tem-

110

porada d’estiu. La delegació espanyola va ser la més nombrosa, amb més de 400 jugadors procedents de gairebé totes les comunitats autònomes. També hi van participar jugadors de països com Portugal, els Estats Units, Canadà, Brasil, Xile, l’Iran i Egipte. El Mundial va generar una important repercussió turística, amb uns 8.000 participants i acompanyants allotjats a Salou. A més, es van organitzar visites a Tarragona, Montblanc, Poblet i Barcelona per donar a conèixer el patrimoni i la gastronomia del territori.


N o e N SPORT CLUB

Centro comercial

Nou Port

Tu opción Tu opción premium premium neonsportclub.com 111

#72


L'Auditori Josep Carreras de Vila-seca enceta la seva temporada més ambiciosa La 24a temporada de l'Auditori Josep Carreras de Vila-seca arriba carregada de propostes que van de l'òpera de nova creació a la música simfònica, del jazz al quartet de corda Adrià Torres Moreno El fil conductor és Ramon Humet, primer compositor resident, així com la commemoració de tres anys dedicats a Gaudí, Subirachs i Cassadó, i una ferma aposta per la solidaritat. Per això la programació 2026-2027 es presenta com la més

#72

transversal i ambiciosa de la història de l'Auditori. UN DIÀLEG AMB EL PATRIMONI I LA CREACIÓ CONTEMPORÀNIA La nova temporada de l'Auditori Josep Carreras està pensada com un relat. Un dels eixos vertebradors de la proposta és el diàleg amb el

112

patrimoni cultural català a través de tres efemèrides assenyalades al calendari artístic: l'Any Gaudí, l'Any Subirachs i l'Any Joaquim Cassadó. Aquesta voluntat de connectar la programació amb la memòria cultural del país es veu reflectida en produccions que converteixen l'auditori vila-secà en un espai de


referència per a la commemoració tual de la mà dels seus protagonistes. El cicle culminarà el 28 de maig d'aquestes importants figures. El 13 de novembre, l'Orquestra amb l'estrena de Com un estol, Camerata XXI presentarà Miralls una obra interpretada per Carles de Gaudí, un espectacle interdisci- Marigó i l'Orquestra Camerata XXI. Humet ha reivindicat la compoplinari que explorarà les connexions entre l'arquitectura del geni i la mú- sició com "l'ànima de la música" i sica. Però la gran aposta gaudinia- ha posat en valor el risc que suposa na arribarà el 4 de desembre amb encarregar obra nova: "Això fa que l'estrena de l'òpera Gaudí o l'obsti- Vila-seca i el seu Auditori es facin nada voluntat de creure, una pro- grans". Per a Humet, "ser composiducció de nova creació amb músi- tor resident d'un lloc que estimes té ca de Miquel Ortega i dramatúrgia un valor artístic, però també humà". de Cristina Cubells que se celebrarà A més, ha definit l'Auditori com una al Celler de Vila-seca. L'obra sub- "reserva cultural", un espai on la mergeix l'espectador en el mo- música s’entén com a art. Estarà ment més vulnerable de l'arquitec- present en diversos moments de la te, situant l'acció el 9 de juny de 1911 temporada: el 21 de febrer s'estrenarà On hi ha silenci, interpretada a l'Hotel Europa de Puigcerdà. L'Any Subirachs tindrà el seu pel cor MuOM Overtone Singing moment el 4 d'abril amb un con- Choir, i el 25 d'abril el pianista Dacert de l'Ensemble O Vos Omnes niel Ariño estrenarà U, Cinc mediacompanyat pel mateix Ramon tacions sobre el Shin Jin Mei. Humet, mentre que l'Any JoaUN CARTELL quim Cassa————————— DE GRANS dó es comLa programació musical NOMS I PROmemorarà de la temporada despleDUCCIONS l'11 d'abril ga un ventall que abasta AMBICIOSES amb Memòdes de la gran tradició La programaria Viva: un simfònica fins a les ció musical de la llegat simfònic propostes més experitemporada descatalà, on l'Ormentals plega un ventall questra Came————————— que abasta des rata XXI, dirigida per Xavier Puig i amb la violinista de la gran tradició simfònica fins a Kalina Macuta, interpretarà l'estre- les propostes més experimentals. na mundial del Concert per a violí i orquestra de Joaquim Cassadó, una obra inèdita dedicada a Enric Casals. Enmig d’aquesta proposta entre tradició i contemporaneïtat, la figura de Ramon Humet com a primer compositor resident adquireix una rellevància ben especial. Vinculat des de fa més de 20 anys al Conservatori de Vila-seca, Humet inaugura aquesta nova etapa amb l'encàrrec d'una obra dedicada a Subirachs, que s'estrenarà durant la temporada. La seva presència s'articula a través del Cicle Joan Guinjoan de Músiques del Nostre Temps, que ofereix al públic l'oportunitat d'apropar-se a la creació ac-

113

La temporada arrenca el 4 d'octubre amb La Quarta de Mahler, interpretada per Katja Maderer i la Franz Schubert Filharmonia en una versió per a orquestra de cambra d'Erwin Stein, i manté el nivell de la seva proposta al llarg de tot el calendari amb set formacions orquestrals diferents: la Franz Schubert Filharmonia, l'Orquestra Camerata XXI, l'Orquestra Händel del Conservatori de Vila-seca, l'Orquestra URV, la Jove Orquestra de Ponent, la JOIC i Terrassa 48. Entre els concerts més destacats, cal esmentar la presència de la pianista Judith Jáuregui, que el 27 de febrer assumirà la doble funció de pianista i directora amb la Franz Schubert Filharmonia per interpretar obres de Bach, Haydn i Mozart; el Quartet Gerhard, que el 9 d'abril abordarà els últims quartets de Beethoven en el programa Equilibris; i el concert 5 Elements, que el 2 d'abril reunirà quatre cantants de referència de la lírica catalana — Marta Matheu, Mireia Pintó, Roger Padullés i Josep-Ramon Olivé— amb el pianista Vladislav Bronevetzky. La temporada també reserva espai per a propostes com Les Quatre Estacions de Vivaldi amb la violinista i directora Maria Florea (16 d'abril), els 24 Preludis per a

#72


piano de Debussy amb Jordi Camell (4 de juny), el jazz de Pepe Rivero Trio amb Monk en su rumba (5 de març), i el concert de cloenda Virtuosisme Simfònic amb la Franz Schubert Filharmonia, on Stefan Dohr, trompa solista de la Filharmònica de Berlín, interpretarà el Concert per a trompa núm. 2 de Benet Casablancas (5 de juny). El tradicional Concert de Sant Esteve, a càrrec de la Coral Nova Unió i l'Orquestra Händel, tindrà lloc el 26 de desembre. Com ha destacat Josep F. Solórzano, director del Conservatori i programador de l'Auditori, la temporada comptarà amb grans solistes com Katja Maderer, Àngel Òdena, Maria Florea, Judith Jáuregui o Mireia Tarragó, així com diverses formacions corals, i seguirà mantenint el compromís amb la música catalana i la recuperació del patrimoni musical a través de l'Associació de Concerts Joan Manén. LA MÚSICA COM A EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL Un dels trets més definitoris de la temporada és la seva aposta per la solidaritat. La programació inclou diversos concerts amb finalitat social que refermen l'auditori amb el compromís ciutadà. El 15 de

#72

novembre, Les Indes Galantes de Rameau es presentarà com a concert solidari en benefici del Banc dels Aliments de Vila-seca, amb taquilla inversa i una aportació mínima recomanada de 10 euros. El 20 de novembre tindrà lloc la 24a Gala Benèfica amb Rodrigo Cuevas i el seu espectacle Al pie del llar. El Premi Nacional de les Músiques Actuals oferirà un concert acústic molt personal, amb guitarra espanyola i piano, interpretant cançons de collita pròpia i popular. La vetllada, que tindrà un preu de 50 euros (amb opció de fila zero), serà la gran cita de solidaritat en benefici de la investigació contra la leucèmia. La solidaritat continuarà el 12 de febrer amb el concert Dreams de Manu Guix en acústic, vinculat al projecte PortAventura Dreams Vi-

114

llage, un espai lúdic i d'interacció familiar per acollir i acompanyar nens i joves que estan vivint un procés de tractament i recuperació de malalties greus. A més, l'Auditori manté el seu compromís amb el programa Apropa Cultura, que facilita l'accés a la programació a col· lectius en situació de vulnerabilitat amb entrades a un preu simbòlic. Em paraules de Manuela Moya, presidenta de la Fundació Auditori Josep Carreras: "Desitgem, de tot cor, gaudir de la música i seguir contribuint, des de Vila-seca, a tenir cura de la creació i de la vida musical del nostre temps". Amb aquesta declaració d'intencions, l'Auditori Josep Carreras enceta una temporada que aspira a ser un projecte cultural integral que connecta patrimoni, creació contemporània i compromís social..


2026-2027 24a TEMPORADA DE CONCERTS

AUDITORI JOSEP CARRERAS

115

entrades.vila-seca.cat #72 auditorijosepcarreras.cat


VILA-SECA VILA-SECA CONVOCA LA 14A EDICIÓ DEL CONCURS FOTOGRÀFIC ALBERT ITURRIA AMB LA MIRADA POSADA A LA PINEDA El certamen és obert a tothom, sense límit d’edat, i compta amb dues categories: adults i infantil El certamen és obert a tothom, sense límit d’edat, i compta amb dues categories: adults i infantil. En aquesta edició, sota el lema “La Pineda, el nostre litoral”, es busca posar el focus en la transformació del frontal marítim de la Pineda i el seu entorn natural. Les fotografies hauran de reflectir aspectes com la renaturalització de la costa i la platja, la recuperació del sistema dunar o la nova relació entre el passeig marítim i el mar. També es vol donar protagonisme als Prats d’Albinyana, espai natural protegit d’alt valor ecològic i paisatgístic. L’Ajuntament de Vila-seca ha convocat la catorzena edició del concurs fotogràfic en memòria del fotògraf local Albert Iturria, que durant més de 30 anys va retratar el municipi, la seva gent i les seves festes i tradicions.

En adults, els premis són de 700, 350 i 175 euros. En infantil, hi haurà cinc premis de material escolar valorats en 50 euros. Les obres es poden presentar fins al 15 de desembre de 2026.

L’AJUNTAMENT DESTINA MÉS DE 540.000 EUROS A DIVERSES MILLORES A LES ESCOLES Entre les actuacions destaca la instal· lació de 35 nous elements de joc als patis de les escoles del municipi Les escoles de Vila-seca han iniciat el curs escolar amb diverses actuacions de millora impulsades per l’Ajuntament, amb una inversió total de 543.945,87 euros. Entre les actuacions destaca la instal· lació de 35 nous elements de joc als patis de les escoles, com balancins, casetes i estructures multijoc, amb un cost de 112.794,99 euros. També s’hi han fet treballs de pintura i s’hi ha afegit sauló per igualar les superfícies.

LA BIBLIOTECA ESTRENA UNA NOVA PÀGINA WEB MÉS ACCESSIBLE, MODERNA I PRÀCTICA La nova estructura de continguts facilita la navegació i permet localitzar la informació de manera més ràpida i intuïtiva La Biblioteca de Vila-seca ha estrenat una nova pàgina web amb l’objectiu de facilitar l’accés a la informació i millorar l’experiència de les persones usuàries. El nou espai digital incorpora un disseny renovat, més clar i accessible, i està adaptat als diferents dispositius. A través de la nova web, la ciutadania pot consultar els horaris d’obertura, les novetats bibliogràfiques, els llibres i recursos disponibles, així com els diferents serveis que ofereix la biblioteca. La nova estructura de continguts facilita la navegació i permet localitzar la informació de manera més ràpida i intuïtiva, tant des d’ordinadors com des de tauletes i telèfons mòbils. La renovació forma part de la millora dels serveis digitals de la Biblioteca de Vila-se-

#72

A l’Escola Mestral s’ha completat la renovació dels lavabos, amb una inversió de 101.598,74 euros en la segona fase, mentre que l’Escola Sant Bernat Calvó ha renovat l’escomesa i la instal· lació interior d’aigua. ca i busca oferir una informació accessible, actualitzada i útil per al conjunt de la ciutadania. Amb aquest nou espai, la biblioteca reforça també la seva presència digital i ofereix un nou punt d’accés als seus recursos i serveis, alhora que facilita la relació amb les persones usuàries i la consulta dels continguts.

116

A la Llar d’Infants Les Vimeteres s’han renovat els aparells d’aire condicionat i està prevista la instal· lació de pèrgoles, amb una inversió de 190.721,06 euros. Finalment, les escoles incorporaran ventiladors de sostre per millorar el confort tèrmic, amb una inversió de 100.000 euros. Les pèrgoles i els ventiladors encara estan pendents d’execució.


Som més líders

324.409 CAMP DE TARRAGONA

www.laciutat.cat

117 99

#72 #70

*Font: Google Analytics. Dades del mes d'agost

LECTORS ÚNICS

*


VILA-SECA VILA-SECA COMPTARÀ AMB 5 NOUS PARCS CANINS La finalització de les obres està prevista a principis de l'any vinent L’Ajuntament de Vila-seca ha adjudicat el projecte per la construcció de 5 parcs d’esbarjo canins al municipi. L’adequació es realitzarà als tres nuclis de població, concretament 3 a Vila-seca, 1 a la Pineda i 1 a la Plana. Les obres han estat adjudicades per 767.197 euros i està previst que s'inicien durant la tardor i que puguin estar finalitzades a principis de 2027.

ENTREN EN FUNCIONAMENT LES NOVES TORRES INTEL·LIGENTS DEL PASSEIG MARÍTIM DE LA PINEDA L'Ajuntament de Vila-seca ha destinat 85.000 euros a l'adquisició i instal· lació d'aquestes columnes intel· ligents, que es van col· locar fa uns mesos i que ara ja estan plenament operatives Aquest mes d’agost han entrat en funcionament les set noves torres intel· ligents instal· lades al llarg del passeig marítim de la Pineda. El nou sistema tecnològic té com a objectiu millorar la seguretat, la informació i la gestió de la platja. L’Ajuntament de Vila-seca ha destinat 85.000 euros a l’adquisició i instal· lació d’aquestes columnes, que es van col· locar fa uns mesos i que ara ja estan plenament operatives. Cada torre incorpora una càmera de videovigilància de 360 graus i un sistema d’al-

taveus que permet transmetre informació als usuaris de la platja. Les estructures també estan preparades per integrar en el futur altres elements sensorials i ampliar així les seves funcionalitats. El sistema es coordina des del post central del servei de salvament i socorrisme de la platja de la Pineda. Des d’aquest punt s’emeten durant el dia avisos, informacions de servei i recomanacions sobre l’estat de la mar. L’objectiu és reforçar la seguretat dels banyistes i facilitar informació útil als visitants en temps real.

LA DIPUTACIÓ SUBVENCIONA DIVERSES ACTIVITATS CULTURALS A VILA-SECA La injecció econòmica arriba a través del Pla Impuls Dipta

L'objectiu de la iniciativa és fomentar la convivència i el benestar animal, proporcionant espais segurs i adaptats per als gossos i els seus propietaris. A Vila-seca s’ubicaran al passatge de l’Abat Aureli M. Escarré, al parc de la Canaleta i al parc d’Austràlia; a la Plana se situarà al costat del Complex Esportiu i a la Pineda, al Parc dels Prats. El més gran serà el de la Plana, amb uns 1.000 m², i el més petit serà el del carrer de l’Abat Aureli Escarré de Vila-seca, amb 250 m². El total de superfície construïda amb els cinc parcs serà de 3.260 m². El projecte defineix el tancament perimetral de cada parc i incorpora bancs, papereres i l’abeurador, i també arbres per aportar ombra i millorar l’entorn.

#72

La Diputació de Tarragona, a través del Pla Impuls Dipta, ha subvencionat, per un import de 13.926,86 euros, diverses activitats cíviques i culturals que es van dur a terme entre els mesos d'abril i juliol de 2026. La relació d'activitats és la següent: Festivals de dansa de les escoles de dansa

118

África Aguilar, Bailarte, Maria Begoña Ramos, Grup Folklòric Virgen del Rocío, Camí de Mar, The Family Dance Studio i En el aire; així com representacions teatrals de l'Institut Ramón Barbat i de l'Institut Vila-seca i, per últim, la representació de la Cantata de Sant Jordi amb les escoles del municipi com a protagonistes.


119

#72


Hyundai - Augusta Car. T’esperem a la nova instal·lació a Tarragona! Vine a conèixer-les! Hyundai- Augusta Car, ha fet un pas endavant amb la nova i espectacular instal·lació oficial Hyundai a Tarragona. Seguim disposats a sorprendre't de nou, comprometent-nos amb tu i avançant-nos a les teves necessitats. T’apropem l'experiència del Compromís Hyundai amb la nova botiga i taller d'Augusta Car, amb més de 4.000 m m2 dedicats a tu, amb la darrera tecnologia i personal qualificat especialitzat en el teu Hyundai.

T’esperem! Augusta Car Ctra. València , Km. 224 Tarragona T. 977 55 24 14 #72

www.augustacar.es

120


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
LA CIUTAT 72 by revistalaciutat - Issuu