Issuu

Exemplar propietat d'aquest establiment

REVISTA

#71 setembre | octubre

î 671 373 820 e @revistalaciutat G revistalaciutat

CAMP DE TARRAGONA

NOU

suplement

Grana

Un esclat de Festa TARRAGONA

REUS

VALLS

SALOU

VILA-SECA

Santa Tecla envaeix el carrer

Misericòrdia despedeix l'estiu

Calçofest 2026

Regata Rei en Jaume I

Revivint el cor de la ciutat

CMY

#71

SA N TA T EC L A

2026

Mou-te amb Ponsmove.

#71

Índex #71 TARRAGONA

REUS

06 Programa Sta. Tecla

106 Misericòrdia

Sandra Ramos

110 Cercolets

Festa per a tothom

114 Breus Reus

20 Postals del temps

116 Carrasclet

22 Cartell

120 Transport públic

26 Breus Tarragona

122 Totebag

28 Pregoners

124 Gegants Japonesos

30 Perpetuadors

HISTÒRIA GRANA

32 La Cucafera 36 Postals de santa Tecla 40 Gegants Moros 48 Ball d'en Serrallonga 52 Des de dins

131 Suplement CAMBRILS 162 La Teca Teatre 164 Breus Cambrils

58 Jordi Bertran 64 Mostra de folklore 72 Xiquets de Tarragona 78 Gust de Santa Tecla 84 Nanos del Nàstic

VALLS 168 Calçofest 172 Breus Valls

88 Blocfest

SALOU

90 Pilar del Serrallo

174 Regata Salou

92 Opinió

176 Breus Salou

94 Gustavo Cuadrado

178 Habitatge

100 Opinió

VILA-SECA

102 Port sostenible 104 Breus Tarragonès Consulta les edicions anteriors escanejant aquest codi QR.

182 Pla de Barris 184 Breus Vila-seca

MÉS DE 5.000 EXEMPLARS REPARTITS PEL TERRITORI On ens pots trobar?

· Edita: Catonline S.L.

Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs, Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis, Oficines i Clients.

www.laciutatcomunicacio.com

#71

· NIF: B-55620173 · Impressió: Indugraf Offset · Dipòsit legal: T-141-2017 · Distribució: CORREOS

revistalaciutat

Una festa inclusiva, accessible i per a tothom. Totes les maneres de viure la festa.

Dissabte 19

Festa per a Tothom Santa Tecla 2026

10.45 h Concentració de la

penya de Festa per a Tothom des del Banc d’Espanya

11 h Pujada en cercavila fins al Balcó

11.30 h Actes protocol·laris

12 h Foto Festa per a Tothom

13 h - 13.30 h Baixada amb els voluntaris i voluntàries fins al

tinglado del Port de Tarragona

#71

SANTA TECLA torna carregada de foc Tarragona portarà més de 500 actes en una Santa Tecla on els Gegants Moros són els protagonistes Adrià Miró Canturri Els dies més esperats de l’any a Tarragona arriben amb 514 actes repartits entre la programació oficial de Santa Tecla i els dies previs. Tot i que el foc sempre ha ocupat un paper especial dins de la seqüència ritual de la festa, enguany guanyarà encara més protagonisme per commemorar els 600 anys del foc festiu. Segons la documentació obtinguda, la primera referència de

#71

l’entremès de Sant Miquel data del segle XV i tant els Diables de Tarragona com el Drac de Sant Roc preparen una proposta carregada d’espurnes. El diumenge 13 hi haurà l’actuació commemorativa del Ball de Diables infantil a l’ermita de la Salut, que vol recordar una fotografia de 1922 que plasmava l’actuació de petits diables en aquest espai. El dissabte 19 arribarà un dels moments destacats de la commemoració amb la recuperació del

vincle entre els diables i la Sociedad Cultural La Artesa, que va gestionar el ball entre 1876 i 1886. Aquesta sortida extraordinària recrearà l’ambient d’aquelles sortides del segle xix, respectant la configuració de l’època (sense Llucifer, Diablessa ni timbals) i amb l’acompanyament de la Banda Unió Musical de Tarragona. Per la seva banda, el Drac de Sant Roc protagonitzarà una Cercavila de Foc a l’Antiga el dijous 17 de setembre amb pirotècnia en el

BUFEN ESPELMES Com cada any, els aniversaris seran la millor excusa per incorporar propostes extraordinàries. Els grans protagonistes seran els Gegants Moros que són la imatge d’enguany i els seus portants seran nomenats perpetuadors el 15 de setembre durant la Crida. Ara bé, un dels moments més especials serà una cercavila amb elements que incorporen espases festives. El dissabte 12 els Gegants Moros i els Gegantons Negritos sortiran des del Banc d’Espanya per anar en cercavila juntament amb els Gegants de la Ciutat de Valls, el Ball de Cavallets de Torredembarra, els Gegants de la Vila de Sitges, els Tornejants d’Algemesí. La Mostra de Folklore Viu anirà a càrrec del Ball d’en Serrallonga que durà un seguit d’elements festius en què la dona és protago-

Foto Marc Colilla

Foto Albert Rué

————————— Tot i que el foc sempre ha ocupat un paper especial dins de la seqüència ritual de la festa, enguany guanyarà encara més protagonisme per commemorar els 600 anys del foc festiu —————————

seu format més primitiu i l’acompanyament musical de la Cobla Mitja Lluna. En arribar a la plaça de les Cols duran a terme la representació de la llegenda de Sant Jordi, en col·laboració amb l’Esbart Dansaire de Tarragona. Finalment, la Vibrieta, que està d’aniversari, celebrarà una trobada de Bestiari de Foc Infantil el 13 de setembre des dels Jardins del Camp de Mart.

nista el 19 de setembre. Finalment, els Xiquets de Tarragona celebren també el seu centenari amb un acte institucional al Teatre Tarragona que recorda l’inici, el 1926, de la renaixença castellera amb la reorganització dels Xiquets de Tarragona per Santa Tecla i la creació dels Nens del Vendrell per les fires de Santa Teresa. LA MÚSICA SONA FORT La música serà un altre dels fils conductors de la festa, amb propostes que van des del vessant més tradicional fins als grups més aclamats del panorama català com Buhos. El Parc del Francolí tornarà a ser l’escenari dels grans concerts de festa. El 18 de setembre, el trio balear Fades i el duet barceloní Svetlana posaran a ballar els més joves, que tancaran la nit amb el reconegut DJ Trapella. L’endemà, serà el torn de Buhos, que tindrà com a teloner el grup tarragoní emergent Sodi. El parc Francolí també serà escenari del concert familiar diumenge dia 20 amb el directe de Xiula amb el seu espectacle Xiulant, una selecció de cançons que recull els seus catorze anys de trajectòria i Reggae per Xics presentant el

#71

Foto Albert Rué

seu sisè treball discogràfic, El Cuc Quàntic. També Sensoria torna per Santa Tecla al parc Francolí, amb una edició especial amb motiu del seu cinquè aniversari, un punt de trobada de la cultura underground de Tarragona. Per segon any consecutiu, la plaça de la Rumba tornarà a acollir el Bloc Fest i també es repetirà l’aposta per la revetlla de bandes dels Diables de Tarragona. Hi participaran la nostra Banda Unió Musical de Tarragona, dirigida per Jordi Masip, i les dues bandes de Carlet unides de manera extraordinària en un sol escenari. La revetlla arribarà arreu de la ciutat amb diversos escenaris. A l’últim tram de la Rambla Nova la Cobla Orquestra Montgrins protagonitzarà la revetlla més clàssica, a la plaça de la Font el ritme festiu anirà a càrrec de les orquestres de versions Les Caipirinyes i la Mitjanit, mentre que al parc del Francolí Rac105 portarà els hits més actuals a la nit tarragonina. Les Barraques no es faran en aquesta edició, després que les entitats impulsores rebutgessin una ubicació alternativa al passeig de les Palmeres. En aquell espai s’hi farà la Fira d’entitats i talent. LA TRADICIÓ MAI NO FALLA Més enllà de la multitud d’actes durant la festa, els dies més esperats arribaran a partir del 21 de

nades, anada i tornada d’Ofici, la tanda de lluïment a la plaça de la Font, els parlaments del Ball de Diables i la diada castellera marcaran un matí frenètic. A la tarda, el seguici i la relíquia sortiran per Tarragona en un dels moments més emotius de la festa i la jornada culminarà amb l’entrada del braç i el castell de focs. Durant aquests dies, els balls parlats oferiran re p re s e n t a c i ————————— ons a les seves El 19 de setembre la principals plaCucafera Baixa haurà portarà la festa des de les ces i també a setembre, amb escales de la Catedral fins la resta de barris de la ciutat. tota la seqüèna la Part Baixa Com a novetat, cia ritual que ————————— el Ball Parlat forma part de l’ADN de Santa Tecla. Prèviament, de Sebastiana del Castillo actuael 19 de setembre la Cucafera Bai- rà per primera vegada a Parc Riuxa haurà portat la festa des de les clar. El 24 de setembre es donarà la escales de la Catedral fins a la Part Baixa, on l’esperarà una gran festa. pinzellada final amb els pilars caA més, els castells tornaran a minant al matí i el correfoc al vesmarcar en vermell tres cites al ca- pre, que comptarà amb la tradicilendari. a primera serà la diada del onal corredissa per la Rambla per primer diumenge, el 20 de setem- fugir de la traca i els focs artificibre, amb els Xiquets de Tarragona, als finals. la Jove de Tarragona, els Castellers de Vilafranca i la Vella de Valls. Després arribaran la diada de Santa Tecla, amb les quatre colles de la ciutat, i els pilars caminant del 24 de setembre. Centrant-nos en l’apartat més tradicional de la festa, el 21 de setembre serà el moment del pregó a càrrec dels dos capitans del Nàstic Genuine i la posterior arrencada de gegants. En paral·lel, la plaça del Rei acollirà un dels actes més icònics: el Cafè, copa i puro per un duro. A la mitjanit, alguns elements del seguici mostraran la seva cara més desenfadada a la Baixada de l’Àliga per les escales de la Catedral i els carrers de la ciutat. Per la vigília, l’entrada de músics pel portal del Roser aportaran el toc tradicional i a la tarda la cercavila amb tot el Seguici Popular omplirà els carrers. El 23 de setembre serà un no parar: toc de matiFoto Marc Torija

#71

MOLT AVIAT A TARRAGONA

NOU TANATORI MÉMORA SANTA TECLA Al nou tanatori Mémora Santa Tecla podràs fer el comiat que desitges, el que el teu ésser estimat mereix. Integrat en el paisatge.

Al costat i connectat amb el centre historic.

Construït amb criteris d’arquitectura sostenible.

900 231 132 | www.memora.cat 9

#71

SANDRA RAMOS,

Consellera de Cultura i Festes

“Els portants dels Gegants Moros formen part de la nostra identitat i del caràcter de la Part Alta”

Entrevistem la consellera de Cultura i Festes, Sandra Ramos, per parlar de la Santa Tecla d’enguany i de la polèmica amb l’estat de la Casa de la Festa Adrià Miró Canturri El programa d’enguany tornarà a anar farcit de centenars d’actes. Què és el més destacat? Són 513 actes i hi ha moltíssimes coses que podem destacar. Sempre dono especial valor a aquelles activitats que venen de les entitats. Realment, si la nostra festa major té sentit, és perquè les nostres entitats li donen vida. Hi ha propostes del Ball de Diables per la celebració dels 600 anys de foc a la ciutat, l’acte institucional del centenari dels Xiquets de Tarragona o la celebració del 175 aniversari dels Gegants Moros, que protago-

#71

nitzen la festa enguany. A més, es manté la revetlla de bandes, que va ser una iniciativa del Ball de Diables l’any passat i es manté. És extraordinari tenir les dues bandes de Carlet (País Valencià) tocant conjuntament. No ho han vist ni al seu poble, em sembla. Allí l’'enfrontament entre bandes és com el ‘pique’ aquí amb les colles castelleres. Enguany vindran grups de renom com Buhos, Svetlana o Fades, però cada cop és més difícil veure grans concerts en festes. Aquests concerts de primer nivell tenen els dies comptats per

la indústria musical? Hi ha diferents nivells. Als anys 90 i principis del 2000 venien els grups més importants a nivell estatal de manera gratuïta. Això ara mateix és inviable. Aquests grans concerts ara són de pagament perquè els catxés que maneguen només els poden pagar grans ciutats com Barcelona o Madrid. Nosaltres també tenim un pressupost enorme, però no crec que l’hàgim de destinar tot a aquestes propostes. Hi ha tot un sistema amb els macrofestivals que ha fet que cada cop sigui més difícil la contractació d’alguns grups. Sempre n’hi haurà d’altres que puguin venir com Bu-

nuarà anant-hi molta gent perquè és un espai de pas. L’únic que canvi és la proposta. Veient com s’han desenvolupat els fets amb l’oposició i els comunicats dels organitzadors, hauria fet alguna cosa diferent? Quan prens la decisió de moure una cosa, la tendència natural és estar en contra. A la gent en general no li agraden els canvis. El que digui l’oposició em preocupa limitadament, tenint en compte que som a nou mesos de les eleccions i s’aferraran a qualsevol decisió que pugui ser “polèmica” per desgastar el govern. Normalment, la gent que està en contra d’una decisió és més sorollosa que la que està a favor. Hi ha gent que ha agraït que es doni oportunitat a altres entitats a poder programar en aquest escenari.

————————— “Algú podria pensar que volíem amagar la casa de la festa, però està oberta al públic des de fa uns dies” —————————

La Casa de la Festa també ha estat al centre del debat i l’oposició ha arribat a ca-

talogar l’espai d’”indigne”. Com descriuria l’estat de la Casa de la Festa? Tenim en perill les peces? Evidentment que no. Abans quan plovia entrava aigua i ara això no passa. L’aiguat del 24 d’agost no va ser habitual i també es treballarà perquè això tampoc passi. L’espai no està tan malament. Necessita millores que es podrien haver fet fa temps, quan van passar els aiguats del 23 de setembre de 2022. La diferència és que aleshores les peces estaven a l’Ajuntament. Si hagués passat el 2 d’octubre potser estaríem parlant d’una altra cosa. Tot i això, aquell govern va decidir no executar tot el projecte d’obres que s’havia elaborat i que hauria impedit que entrés aigua a l’agost. Esquerra ara demana portar-la al Banc d’Espanya. Ara aquesta mateixa formació política proposa anar al Banc d’Espanya quan van tenir l’oportunitat de reformar-lo amb una subvenció de Fons Feder i van considerar que era massa car. Ara diran que es gastaran 8 milions d’euros per fer la Casa de la Festa

hos o The Tyets, que agraden molt a tothom. Una de les propostes musicals que es perden són les Barraques. Per què es pren la decisió de treure’ls del passeig de les Palmeres? L’espai de les Palmeres era un lloc bastant sol·licitat per altres entitats des de fa bastant de temps. Crèiem que donar-li un nou caire aquest espai podia ser positiu. La nostra voluntat era que Barraques anés a un altre espai amb la intenció d’esponjar la festa. Per exemple, a la Part Baixa es fa la Cucafera Baixa, però és un barri on no hi ha massa més. Pensàvem que el Palau de Congressos era un bon espai i la platja del Miracle també ho era. No han volgut fer-ho en un altre espai. Ni guanyem ni perdem. Al Passeig de les Palmeres conti-

#71

al Banc d’Espanya… No pots enredar la gent. Aquest edifici és més gran i apropiat que el Banc d’Espanya, que és un espai protegit i no es pot fer tot el que vulguis. És fer volar coloms i jugar amb l’emoció de la gent. I què es farà a l’actual Casa de la Festa? Aquest espai necessita una reforma i sobretot una nova museïtzació, que està desfasada. Fa mesos que s’està treballant un projecte que crec que quedarà molt xulo i s’està fent de la mà de persones que formen part del seguici. Pel que fa a la part més estructural (les obres perquè no entri aigua i hagi millor ventilació), s’ha fet la visita tècnica amb el mateix arquitecte de 2022. És important explicar-li bé les coses a la gent i no jugar amb les emocions. És poc responsable. S’ha fet la roda de premsa a la Casa de la Festa per tenir la

#71

imatge amb els gegants o també per aquesta polèmica? S’ha portat aquí perquè hi havia els gegants. Algú podria pensar que volíem amagar la casa de la festa, però està oberta al públic des de fa uns dies. Està exactament igual que el dia 23 d’agost. El problema més important que té la Casa de la Festa és que no està explicada adequadament. Ara hi ha tècniques per fer-ho de manera més immersiva. De moment, les qüestions estructurals continuen igual. Si torna a haver-hi un aiguat, tindríem el mateix problema. Els portants dels Nanos Vells ja es van queixar de desperfectes. Quan estarà tot segur? Els portants dels Nanos Vells es van queixar d’un desperfecte que ja estava abans del dia 24 d’agost. No va ser a causa dels aiguats. Em sap greu perquè tinc màxim respecte per les entitats. Hi ha peces que sur-

————————— “Quan prens la decisió de moure una cosa, la tendència natural és estar en contra. A la gent en general no li agraden els canvis” ————————— ten amb aigua. Fa dos anys va caure un aiguat increïble i les peces van decidir fer la Baixada de l’Àliga igualment. La Mulassa va acabar com va acabar. Aquí va córrer un vídeo que semblava que queia aigua a tota la sala, però només era en un tros. De seguida es va actuar gràcies a les entitats. S’està molt a sobre d’això. No et puc dir una temporalitat perquè s’haurà de licitar i aquestes coses se’ns escapen de les mans. La voluntat és que al més aviat possible els puguem tenir solucionats. Els Gegants Moros són els protagonistes d’aquesta Santa Tecla. Què representa per la ciutat la presència del col·lectiu gitano durant 175 anys portant els gegants? Hem volgut cele-

Detalles únicos que hacen inolvidables tus momentos especiales

Personalización 100% a medida para cada ocasión.

Cuidado al detalle y acabados artesanales.

Ideal para bodas, bautizos, comuniones, cumpleaños y momentos especiales.

Regalos personalizados para eventos y celebraciones Bautizos • Comuniones • Eventos

-10% OFF para tu pedido

TARRAGONA

Visita nuestra tienda online

cupón limitado. Uno por cliente y pedido. No válido en combinación con otros cupones

Síguenos en nuestras redes sociales para descubrir más hola@osapolar.com

osapolar.studio 13

osapolar.studio #71

————————— “El Ball de Sebastiana del Castillo no és tal com s’ha recuperat. Antigament, tenia la missió d’espantar les dones” ————————— brar donant el protagonisme tant a les peces, que són precioses, com al col·lectiu dels gitanos de la Part Alta. Ho ha dit el Xavi (tècnic de Cultura) abans: independentment que hi hagi hagut dictadura o democràcia sempre han tret els gegants per Festa Major. És important per celebrar la diversitat de la nostra ciutat i el compromís dels portants. Formen part de la nostra història, la nostra identitat i el caràcter de la Part Alta. Fa anys que es treballa amb la descentralització de la festa, que ha avançat molt amb el Tecla Ponent o els balls a tots els barris. Queden grans passes a fer per millorar aquesta descentralització? Hi ha coses que mai canviaran d’ubicació. La nostra Festa Major té una seqüència

#71

ritual que és el que és. El Seguici, la professó, l’entrada del braç, les diades castelleres… Tot té un sentit perquè ve d’una tradició antiga. Ara bé, les tradicions no queden absolutament estàtiques, sinó que ens ajuden a explicar coses. Per exemple, el Ball de Sebastiana del Castillo no és tal com s’ha recuperat. Antigament, tenia la missió d’espantar les dones. En canvi, quan la Mulassa el va recuperar li va fer un tomb i li va donar un caire feminista i reivindicatiu. Igual que passa amb el Ball de Sogra i Nora. El fet que es pugui representar fora del centre de la ciutat és una manera de dir que la ciutat va més enllà del centre. Tot i que no ens ho sembli, hi ha molta gent de Tarragona que no ve mai al centre de la ciutat. Fan les seves vides al seu barri i com a molt venen a l’hospital o a fer un tràmit. Santa Tecla a les escoles és un element imprescindible per la divulgació de la

nostra cultura popular. Hi ha alguna cosa que feia abans de ser consellera que ara ja no ho pot fer durant la festa? Sí, sortir de festa i beure (riu). No dona el cos per tot… Ara una nit de festa es paga car l'endemà. Quan hi ha tanta responsabilitat, es viu d’una altra manera. No et pots imaginar l’orgull que tinc de consellera de Cultura i Festes i poder representar la meva ciutat. No hi ha cosa que em faci més feliç. Una de les coses que tenen aquestes funcions és estar pendent que tot surti bé, de rebre els informes de la Guàrdia Urbana després d’una nit de festa o les reunions de seguiment. Tots els consellers estan al cas de les seves responsabilitats, la festa no la fem només Cultura. La neteja, la seguretat, protecció civil, la brigada… Hi ha molts departaments que hi entren.

Amb Nico, el carnet sobre rodes!

Nico és l’autoescola jove de Tarragona que s’adapta a la teva manera de fer i a la teva butxaca: classes multimèdia, tests online, cursos intensius... tu demana. Vine a veure’ns i t’oferirem el millor pla per obtenir el permís de conduir, el més adaptat al teu ritme de vida i al teu pressupost.

C/ Pere Martell, 25 - Tarragona | n 977 505 171 www.nicoautoescola.com 15

EQ-M #71

Quan la festa és realment per a tothom La Festa per a Tothom renova la seva imatge i manté el seu compromís amb la inclusió en les principals activitats de Santa Tecla després de 36 anys Adrià Miró Canturri Hi ha molts aspectes de Santa Tecla que desperten orgull entre els tarragonins. El fet de tenir una tradició de 700 anys d’història, la implicació de la ciutat per formar part del programa, un seguici popular envejat a tot el país o quatre colles castelleres que se superen diada rere diada. Entre tots ells, n’hi ha un que ha crescut de manera extraordinària durant el segle XXI i un dels

#71

millors exemples que Santa Tecla no és només una festa per mirar, sinó també un espai que tota la ciutadania pot fer-se seu: la Festa per a Tothom. Un programa municipal que garanteix que les persones amb discapacitat puguin participar plenament a Santa Tecla. Com moltes de les iniciatives que s’han convertit en tradició, aquesta proposta va néixer el 1991 amb un format més humil i amb l’objectiu que les persones amb mobilitat

reduïda poguessin participar de la festa. “Aleshores no es deia Festa per a Tothom. Eren un grup de voluntaris internacionals que van treure de festa i a passejar els residents de la Residència Sant Salvador. Es tractava d’una època en què socialment hi havia molt de tabú, així que devia ser molt trencador. Tot i això, no hi havia una reflexió, simplement ganes de participar”, expliquen en el departament de Diversitat Funcional i Discapaci-

tat de l'Ajuntament de Tarragona. Impulsat per la corporació municipal, amb la Federacio ECOM i el Servei Civil Internacional, aquell grup de voluntaris d’arreu del món van plantar la llavor que germinaria amb el pas del temps. La proposta es va consolidar també amb voluntariat local i amb l’aparició d’un logotip i una samarreta commemorativa el 1995. Aquests passos també van anar dirigits a ampliar el col·lectiu que se sentia interpel·lat per la Festa per a Tothom: “a poc a poc deixa de ser un grup de persones amb discapacitat física i s’obre cap a col·lectius amb discapacitat intel·lectual”. Ja entrat el segle XXI, Dow es va incorporar al projecte aportant part del finançament i el voluntariat i alhora es consolida la idea d’una “penya festiva inclusiva”. Ara bé, el gran canvi va arribar a partir del 2016, amb una nova etapa va convertir la Festa per a Tothom en un moviment inclusiu en tota regla. UNA GEGANTA RECLAMADA La visita del Gegant Martí de Premià -primer gegant adaptat de Catalunya- va ser un punt d’inflexió: “Quan va venir el 2016 va provocar una sotragada. Tothom veia claríssim que havíem de tenir un gegant”. Amb aquesta idea entre cella

EL PROGRAMA DE LA FESTA

i cella, l’Ajuntament va donar-li forma a la proposta i va ser la consellera Anna Santos qui va apostar per la figura de la pintora Frida Kahlo com a imatge de la peça. “En polítiques d’igualtat ho té tot. És dona, és revolucionària, artista, una icona bisexual, té una discapacitat i ha patit violència”, assenyalen. Amb el suport econòmic de Dow, el 2018 va néixer la Geganta Frida, que des d’aleshores s’ha convertit en un

————————— A poc a poc deixa de ser un grup de persones amb discapacitat física i s’obre cap a col·lectius amb discapacitat intel·lectual” —————————

A banda de múltiples activitats que organitzen associacions lligades a la Festa per a Tothom, el seu programa oficial començarà el dilluns 14 de setembre amb l’assaig obert de la Geganta Frida al pati de l’Escola Saavedra. El dissabte 19 serà el seu gran dia amb la concentració de la penya davant del Banc d’Espanya a les 10.45h i la cercavila per la Rambla fins al Balcó del Mediterrani. Com a convidats, aquest cop tindran la batucada inclusiva BatukaSelva, la Colla Gegantera de l'Hospitalet de l'Infant, el Gegant Normag de Sarrià, la Colla de la Clementina del Barri Port de Tarragona, Colla Dominiques i la Colla dels Gegants d'Alcover. Ja en els dies més tradicionals de la festa, la Geganta Frida serà present a l’Arrencada de Gegants, que començarà després del pregó dels dos capitans del Nàstic Genuine, figures actives dins de la Festa per a Tothom. La resta de participants seguiran la cercavila de gegants des de la cantonada de la Rambla amb el carrer Sant Agustí. Finalment, el 23 de setembre tornaran a gaudir de la professó davant del local de la Colla Jove i veuran plegats els focs artificials del final del dia.

#71

————————— “En polítiques d’igualtat ho té tot. És dona, és revolucionària, artista, una icona bisexual, té una discapacitat i ha patit violència” —————————

dels grans símbols del projecte. Malgrat que no participa en el seguici, es tracta d’una figura amb una agenda molt atapeïda. “La Geganta Frida és possiblement la geganta de Catalunya que surt més. Cada setmana té alguna cosa”, remarquen. A més, des del 2018 forma part de la tradicional Arrencada de Gegants TACA D’OLI La consolidació d’aquesta iniciativa no ha permès només gaudir d’una gran festa durant el primer cap de setmana de Santa Tecla, sinó que s’ha estès com una taca d’oli, tant dins de la ciutat com més enllà de Tarragona. La seva presència ha permès que la festa es miri des d’una perspectiva més inclusiva i que la programació es pensi tenint en compte les diverses realitats dels tarragonins. Entre els múltiples exemples, hi ha la interpretació en llengua de signes del pregó, el programa en braille que fa l’ONCE, la interpretació en LSC del Ball del Patatuf, els espais reservats per gaudir dels moments més emblemàtics, els busos que organitza l’Ajuntament per facilitar els desplaçaments, els lavabos adaptats, el carrer del silenci o actes com Les mans

#71

a la Mulassa, dirigit a les persones cegues. A més, la Geganta Frida ha esdevingut un referent dins de la cultura popular del país. A ella l’han seguit la Geganta Flora de l’Associació La Muralla a Tarragona, el SuperDrac de Reus o el Gegant Normag de Barcelona. Com a novetat, aquesta edició incorpora “La Festa amb Tu”, una iniciativa que posa en contacte persones amb diversitat funcional que volen gaudir de Santa Tecla i joves voluntaris de l’Associació Quilòmetre Zero perquè assisteixin plegats als actes del programa. NOVA IMATGE Amb tot aquest creixement a les espatlles, la Festa per a Tothom fa un pas més aquest 2026 amb la renovació de la seva imatge gràfica i les samarretes. El logotip busca

integrar diversos elements que tenen a veure amb la discapacitat: una roda, la paraula “festa” en llengua de signes, l’ST en braille, una representació del cervell en referència a la discapacitat intel·lectual i la salut mental, i unes onades de so que representen l’escolta. La nova imatge estarà impresa en una samarreta blanca de cotó, que substituirà les fluorescents de tela sintètica que hi havia fins ara. La marea blanca passarà a ser a partir d’ara una de les imatges més reconeixibles de la Festa per a Tothom durant Santa Tecla. Un clar exemple que les persones amb discapacitat són més que simples espectadors de la Festa Major. “La cultura popular és una eina extraordinària d'inclusió, perquè crea espais compartits de relació, participació i pertinença on tothom té cabuda. Aquest és el gran valor de la Festa per a Tothom: trencar barreres, generar complicitats i garantir que ningú quedi al marge de la festa”, reflexiona la consellera de Diversitat Funcional i Discapacitat de l'Ajuntament de Tarragona, Cecilia Mangini. En aquest sentit, des del departament ho tenen clar. El creixement d’aquesta iniciativa ha replantejat per complet el paper de les persones amb discapacitat durant els dies en què tothom vol ser present als carrers: “Ha aconseguit que la gent que era espectadora s’hagi convertit en actora, creadora i programadora de la festa. Ser tu qui organitza les coses és la representació de l’autonomia. Ara no s’entendria Santa Tecla sense la Festa per a Tothom”. Del 1991 fins avui, aquell primer gest de sortir al carrer s’ha convertit en una manera diferent d’entendre la festa. No només es garanteix que tothom hi sigui, sinó que es fa possible que tothom també la construeixi.

Hyundai - Augusta Car. T’esperem a la nova instal·lació a Tarragona! Vine a conèixer-les! Hyundai- Augusta Car, ha fet un pas endavant amb la nova i espectacular instal·lació oficial Hyundai a Tarragona. Seguim disposats a sorprendre't de nou, comprometent-nos amb tu i avançant-nos a les teves necessitats. T’apropem l'experiència del Compromís Hyundai amb la nova botiga i taller d'Augusta Car, amb més de 4.000 m m2 dedicats a tu, amb la darrera tecnologia i personal qualificat especialitzat en el teu Hyundai.

T’esperem! Augusta Car Ctra. València , Km. 224 Tarragona T. 977 55 24 14

www.augustacar.es

#71

POSTALS DEL TEMPS

Santa Tecla Adrià Miro Canturri Les Festes de Santa Tecla tenen un dels seus grans punts de partida l’any 1321, quan Tarragona va rebre solemnement el Braç de Santa Tecla. Aquella entrada de la relíquia ja va mobilitzar bona part de la ciutat: confraries i oficis van sortir al carrer amb banderes, vestits, músics i danses, en una celebració que anava molt més enllà de l’acte estrictament religiós. Amb els anys, Santa Tecla va anar compartint elements amb altres grans celebracions tarragonines, especialment el Corpus i les entrades solemnes de reis i arquebisbes. D’aquest món medieval van sorgir progressivament moltes de les peces que acabarien configurant el seguici: bèsties, balls, diables, personatges bíblics i representacions teatrals, impulsats sobretot per les confraries i, més endavant, pels gremis. La festa, però, no ha estat mai una fotografia congelada. Durant segles ha

anat incorporant elements nous, transformant-ne d’altres i perdent-ne alguns pel camí. En el cas dels Nanos, la primera referència és de 1844, tot i que el que coneixem com a Nanos Vells són de 1865, tenint continuïtat excepte en la Guerra Civil. Fins al 1986, els portadors dels Nanos Vells eren assalariats. Des de llavors, se’n fa càrrec l’Agrupació

de Portadors dels Nanos Vells de Tarragona. En el cas dels Nanos Vells, estan integrats per sis parelles que representen la societat vuitcentista i el Nano Capità. Les actuals peces són rèpliques estrenades el 2002. En col·laboració amb l’Arxiu Municipal de Tarragona

A dalt: sortida del Seguici de Santa Tecla des del Pla de la Seu. Autor desconegut. 1930. Centre d’Imatges de Tarragona / L’Arxiu A l'esquerra: Nanos Vells actualment. Font: Ajuntament de Tarragona.

#71

20 20

#71

Anglès a partir d’1 any

Anniversary · Est. 2006

C. Gaudí 36, baixos 43203 REUS Tel. +34 977 341 982 Mòbil +34 640 110 550 lamartina_kidsandusreus

C. de les Galanes 33 43201 REUS Tel. +34 977 341 952 Mòbil +34 640 539 741 lamartina_kidsandusreus

Av. La Salle, 26 43850 CAMBRILS Tel. +34 977 792 740 Mòbil +34 647 317 131 lamartina_kidsanduscambrils

Av. Pau Casals 1 (Edifici Cubic) 43840 SALOU Tel. +34 977 385 033 Mòbil+34 628 519 104 lamartina_kidsandus_salou

C. Marquès de Montoliu 10-12 43002 TARRAGONA Tel. +34 977 220 734 Mòbil +34 640 110 557 lamartina_kidsandusmontoliu

C. Llorenç de Villalonga, 5 43007 TARRAGONA Tel. +34 977 081 074 Mòbil +34 627 285 997 lamartina_kidsandusarrabassada

http://lamartina.kidsandus.es/ca @lamartinaschool 21

#71

Els Gegants Moros, la imatge de les festes El cartell de Mar Borrajo commemora els 175 anys de la parella de gegants i posarà color a tot el marxandatge i a les banderoles de la ciutat Adrià Miró Canturri Aquest 2026 els protagonistes de la imatge de Santa Tecla seran els Gegants Moros de la ciutat, que celebren 175 anys i són una de les peces més emblemàtiques de tot el seguici festiu. El cartell és obra de Mar Borrajo, que ha aconseguit sintetitzar l'essència d'aquesta parella per portar una proposta amb un llenguatge gràfic contemporani i basat en la geometria. "Els Gegants Moros els tenia vistos des que era ben petita. Tinc molts records de posar-me sota les seves faldilles, jugar i ballar. Per tant, tenia un vincle emocional des de petitona", explica la Mar. "Vaig trobar que era una oportunitat per mirar quina era l'essència d'aquests gegants i veure les seves possibili-

————————— “Els Gegants Moros els tenia vistos des que era ben petita. Tinc molts records de posar-me sota les seves faldilles, jugar i ballar” ————————— tats gràfiques", destaca. En aquest procés, la Mar va destriar quins eren els elements més

#71

característics d'aquestes peces, que no podien faltar en el cartell definitiu. "Totes aquestes formes es van anar reduint per trobar la seva essència i es van determinar els tres colors que representaven cadascun dels gegants", recorda. Es van elaborar patrons i aquests elements tan destacables de la indumentària dels gegants es van adaptar a formes més geomètriques: els barrets, el mirall, l'escut, les joies, l'espasa... Únicament va excloure d'aquest filtre geomètric unes sanefes dels gegants. "Si se sintetitzava tant, es perdia l'essència", reconeix.

Experts en mobiliari de cuina

Visita les nostres exposicions i deixa't assessorar pels nostres experts VISUALITZADOR VISUALIZADOR

WEB

Antigua Crta. Nacional N-340, Km. 1156 - 43110 La Canonja, Tarragona - T. 97 755 12 89 23 tarragona@cocinas-tpc.com - www.cocinas-tpc.com

+INFO

#71

College of Art and Design de Boston, i posteriorment es va especialitzar en tipografia. Ha desenvolupat projectes per a editorials, institucions culturals i festivals, on combina la creació d’identitats visuals amb el disseny editorial i la il·lustració. Actualment compagina la docència amb la seva activitat com a dissenyadora gràfica freelance. REPETEIXEN PROTAGONISME Els Gegants Moros de Tarragona són dues de les peces més estimades del seguici festiu. Per això, no és d’estranyar que aquest no sigui la primera vegada que protagonitzen un cartell de Santa Tecla. Sense anar més lluny, l’any passat ja van ser presents en un cartell que representava els moments previs a l’arrencada de gegants i on compartien focus amb les altres dues parelles de la ciutat. Ara bé, si parlem d’un cartell on són l’element principal, ens hem de remuntar al 2001, quan es commemoraven els seus 150 anys. Altres exemples són els de 1987, amb la cara del gegant; el de 1981, amb les seves siluetes i l’skyline de la ciutat; el 1957, de nou únicament amb la part masculina de la parella, o el 1943 amb totes dues figures compartint cartell amb el Nano Capità.

Amb la imatge formada, finalment s'ha aplicat a tots els usos que tindrà per la festa. Des del mateix cartell fins a les banderoles, el marxandatge o uns stickers que estaran disponibles pel mòbil. Com cada any, el marxandatge serà la samarreta, la motxilla, el mocador, el domàs, la totebag, la polsera, el vano, el got, les xapes, l'imant, el porta-gots i el bodi. Com a novetat, aquest any ————————— el barret estarà editat pel Lleó de “Vaig trobar que era Tarragona. una oportunitat per miEn el procés de creació, la Mar rerar quina era l'essència coneix la "pressió" i l'"autoexigènd'aquests gegants i veucia" que suposava fer el cartell de re les seves possibilitats Santa Tecla. "L'he anat sostenint a gràfiques” mesura que anava avançant. Això ————————— passa amb els projectes grans. Tota l'emoció de la seva grandesa també té aquesta pressió que encara és més important. El més mínim detall ha de quedar perfecte. Finalment, el resultat ha sigut el que esperàvem", explica. QUI ÉS MAR BORRAJO? Mar Borrajo és dissenyadora gràfica. Treballa principalment en projectes d’identitat visual, disseny editorial, tipografia i il·lustració. Es va formar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona i a la Massachusetts

#71

TARRAGONA JUNTS DEMANA UNA ACTUACIÓ URGENT A LA CASA DE LA FESTA I EXIGEIX CLAREDAT SOBRE EL PROJECTE DEL PARADOR AL BANC D’ESPANYA Jordi Sendra reclama una rehabilitació immediata de la Casa de la Festa i subratlla que el suport a l’ús del Banc d’Espanya "no és un xec en blanc per al govern" Junts a l’Ajuntament de Tarragona reclama una rehabilitació integral i urgent de la Casa de la Festa després que els darrers episodis de pluges hagin tornat a evidenciar les deficiències de l’equipament. El portaveu del grup municipal, Jordi Sendra, defensa que Tarragona ha de disposar d’una Casa de la Festa digna, ben equipada i vinculada al recorregut festiu de la ciutat. Sendra assegura que fa mesos que Junts alerta de les mancances de l’espai i remarca que cal garantir unes instal·lacions adequades per preservar els elements del Seguici Popular i donar suport a les entitats de cultura popular.

ERC PROPOSA TRASLLADAR LA CASA DE LA FESTA AL BANC D’ESPANYA PER IMPULSAR LA CULTURA POPULAR A TARRAGONA La formació republicana vol convertir l’edifici emblemàtic de la Rambla Nova en un centre cultural i cívic de referència per a tota la ciutadania El Grup Municipal d’ERC a Tarragona proposa traslladar la Casa de la Festa al Banc d’Espanya per convertir l’edifici de la Rambla Nova en un gran espai cultural, popular i ciutadà. La iniciativa es presentarà en forma de moció al ple municipal d’aquest mes de setembre. L’alcaldable republicà, Xavi Puig, defensa que Tarragona necessita una Casa de la Festa “millor, més gran i a l’altura de la nostra cultura popular”. Segons ERC, els aiguats del 24 d’agost van evidenciar les limitacions de l’equipament actual i obren el debat sobre el futur d’aquest espai. Els republicans plantegen que el Banc d’Espanya aculli una exposició més àmplia del Seguici Popular i activitats vinculades a Santa Tecla durant tot l’any. També proposen incorporar-hi un centre cívic cultural amb ludoteca, sales polivalents i espais per a entitats. La portaveu municipal, Maria Roig, ha afirmat que la ciutat no pot limitar-se a “posar pedaços” a l’actual Casa de la Festa. ERC defensa que l’edifici esdevingui una casa de cultura i ciutadania al cor de Tarragona.

#71

El portaveu també ha expressat prudència davant la possibilitat que el Banc d’Espanya aculli un parador turístic. Segons ha afirmat, aquest “no és el nostre model” i qualsevol posicionament favorable no pot entendre’s com un “xec en blanc” al govern municipal. Junts reclama conèixer la viabilitat jurídica i urbanística del projecte, la inversió prevista, qui l’assumirà i en quins terminis s’executaria abans de fixar una posició definitiva.

L’essència de Tarragona en cada plat

Un restaurant únic, en un indret privilegiat i obert a tothom. Cuina catalana i mediterrània: arrossos, carns i peixos de proximitat, amb menús diaris i de cap de setmana. Ideal per a banquets i celebracions d’empresa.

Ctra. del Tennis, 12-18. Urbanització Cala Romana. Tarragona £ 977 209 917 | n 634 211 818 | (# 27

#71

Els capitans del Nàstic Genuine seran els pregoners de Santa Tecla 2026

Foto Nàstic de Tarragona

Álvaro Cano i Rubén Almazán han portat el nom de Tarragona per mig món amb la competició de futbol des del 2016

Anna Hernández Coll

Foto Ram Giner

Álvaro Cano Martín i Rubén Almazán Estepa, els capitans del Nàstic Genuine seran els pregoners de les festes de Santa Tecla 2026. L'Álvaro i el Rubén, nascuts a Tarragona el 1985, són amics inseparables i del Nàstic de tota la

#71

vida. Gràcies a la seva il·lusió i el seu exemple van inspirar la creació de LALIGA GENUINE Moeve, la competició de futbol que avui reuneix milers de jugadors i jugadores amb discapacitat intel·lectual d’arreu del país. Des dels seus inicis en són els capitans i han portat el nom de Tarragona per mig món, sempre amb el màxim orgull de representar la seva ciutat. Aquest any seran els encarregats d’un dels moments més especials de la Festa Major tarragonina: el Pregó. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha expressat que "les nostres festes segueixen avançant en la inclusivitat. Segur que el pregó d'enguany servirà per visualitzar els valors de

la igualtat i la solidaritat entre tots els ciutadans".

————————— L'Álvaro i el Rubén, nascuts a Tarragona el 1985, són amics inseparables i del Nàstic de tota la vida ————————— Com cada any, el pregó serà el 21 de setembre a la tarda. Tots dos seran també els encarregats de fer onejar la bandera junt amb l’alcalde i després serà el moment de la tronada. Posteriorment, l’arrencada de gegants donarà per encetats els dies més tradicionals de la festa.

CLÍNICA DENTAL

Dr. Lucas Octavio Carrasco

Els dentistes de confiança al Tarragonès Implant + corona de Zirconi

890€ Planificació digital i cirurgia guiada inclosos en el preu

Ortodòncia descompte 500€ Ús de làser de diode Càrrega immediata descompte de 1.000€ Tractaments intensius, sedació GRATIS, un raspall elèctric de REGAL i possibilitat de pagar en 3 a 12 mesos amb targeta

Demana cita EL MORELL

CONSTANTÍ

EL MORELL - Q Camí de l’Estació 13, local 3 | v 977 841 554 | n 682 277 558 CONSTANTÍ - Q C/ Francolí, 1, 1er 2a | v 977 522 680 | n 613 684 687 M dr.carrascolucasoctavio@gmail.com

#71

Els portants dels Gegants Moros i dels Negritos, els Perpetuadors de Santa Tecla 2026 La proclamació es farà de manera tradicional durant l'acte de La Crida, el 15 de setembre

Adrià Torres Moreno Els portants dels Gegants Moros i dels Negritos seran els Perpetuadors de la Santa Tecla d’enguany, el màxim reconeixement festiu que atorga la ciutat de Tarragona. La distinció vol reconèixer tant els portants actuals com els que, al llarg de les dècades, han contribuït a mantenir viva una de les tradicions més representatives del Seguici Popular. La consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, ha anunciat aquest dijous 27 d’agost la designació, coincidint amb un any especialment significatiu per als Gegants Moros, que celebren el 175è aniversari. “Generacions senceres de famílies gitanes tarragonines que, amb passió i una perseverança

#71

incondicional, han carregat sobre les espatlles aquestes peces tan representatives del nostre Seguici Popular. Nissagues de geganters que han fet i fan ballar, d’una manera única, aquests gegants i gegantons”, ha destacat Ramos. El reconeixement posa el focus en les diferents generacions de portants que han format part d’aquest col·lectiu al llarg dels anys. Entre els noms d’abans hi ha el Mangarro, el Faba, el Toreo, el Llarg, el Titella, el Calent, el Bufes, el Pajares, el Petit, el Besugo, el Rafelet, el Vicente o el Yumitus, mentre que entre els més actuals hi figuren Gordete, els Carnicers, els Algar, el Maginet, el Paio Xavi, l’Alejandro Bufas, el Juanitu o el Miguelín. Tots ells formen part de la història d’un col·lectiu conegut i estimat

pels tarragonins i pels amants de la festa, que ha assumit durant generacions la responsabilitat de fer ballar aquestes figures del Seguici. Precisament, el cartell de Santa Tecla d’enguany, dedicat als 175 anys dels Gegants Moros, també reivindica aquest compromís amb la festa. “Aquest do que expressen aquestes persones fent ballar els gegants és sinònim d’estima i de cura transmeses durant generacions, de temps i dedicació. Són geganters, però també perpetuadors d’una gran festa”, ha assenyalat la consellera de Cultura. La proclamació oficial dels portants dels Gegants Moros i dels Negritos com a Perpetuadors de la Santa Tecla 2026 es farà, com és habitual, durant l’acte de La Crida, que tindrà lloc el 15 de setembre.

A member of Sinochem International

#71

LA CUCAFERA de devorar barrets a conquerir Tarragona La bèstia celebra 35 anys de la seva recuperació amb una exposició itinerant que explica com s’ha fet un lloc en el cor dels teclers Adrià Miró Canturri Una bèstia gran i escamada com un drac, rodona com una tortuga i amb boca i cua de cocodril. La llegenda diu que atemoria els vilatans de Tarragona, els quals es van haver d’encomanar a una donzella per calmar-la. Les referències històriques ens expliquen que sortia per Corpus i que, amb el seu coll allargat, es cruspia els barrets dels qui no es descobrien en passar la custòdia de la processó. Fa 35 anys, l’Associació de Veïns de la Part Baixa va decidir que

#71

aquesta bèstia tornés als carrers de la ciutat i es convertís en una nova peça d’un seguici que aleshores començava a recuperar-se. La Cucafera tornava a néixer. ORIGINÀRIA DEL SEGLE XIV Per trobar la primera referència de la Cucafera a la ciutat ens hem de remuntar a l’any 1381, quan en una festa extraordinària la Cucafera de Montblanc va fer acte de presència. Dos anys després, Tarragona ja comptaria amb la seva pròpia Cucafera, propietat del Gremi de Pellissers. Originàriament, sortia per Cor-

pus amb la particular tasca d'agafar els barrets dels assistents amb una queixalada. Amb el temps, però, aquesta bèstia es va perdre i no seria fins al 1991 que tornaria a aparèixer a Tarragona. La nova figura conservava alguns trets característics dels seus inicis, sobretot la mobilitat articulada de diverses parts del cos: els ulls, la boca, el coll i la cua. “Hi ha uns mecanismes dins que permeten manipular el moviment. És el seu tret diferencial”, explica l’Adrià Recasens, membre de la colla. Dins seu, set persones fan de peus dels 200 kg de la peça,

facilitat i que actualment són els mateixos portants els qui llancen els caramels manualment. La Cucafera va tornar als carrers de Tarragona per Santa Tecla, però no va tenir cabuda per Corpus. De fet, en aquesta festa litúrgica únicament són presents les tres parelles de gegants. L’Adrià subratlla que han proposat en alguna ocasió tornar a formar part del Corpus, però la resposta sempre ha sigut negativa. “No és que diguéssim que ens volem incorporar de sobte. Si hi ha documentació que en els orígens sortia per Corpus, la gràcia seria recuperar aquesta tradició”, argumenta. LA LLEGENDA PREN VIDA Amb el pas dels anys, la Cucafera va tenir la seva versió en miniatura el 2002, reservada per als xiquets d’entre sis i dotze anys. Malgrat que la intenció era que també pogués ser portada per

aquests nens, finalment es va haver d’optar per incorporar-hi rodes per facilitar el desplaçament. A banda de la seva figura petita, els nens i nenes de Tarragona també tenen el seu protagonisme quan la llegenda pren vida. El primer dissabte de festes, el cavaller caça la Cucafera just al costat de la Casa de la Festa i la duu fins al Pla de la Seu, on la donzella l’espera a les escales per domar la fera. L’acte va sorgir quan els membres de la Cucafera volien formar part de la Baixada de l’Àliga, però se’ls va vetar la participació. L’Adrià reconeix que en un primer moment hi va haver “indignació” i fins i tot el 2012 la Cucafereta va reclamar la presència de la seva ‘mare’ en una protesta a la plaça de la Font. “La mare vol baixar”,

————————— El primer dissabte de festes, el cavaller caça la Cucafera just al costat de la Casa de la Festa i la duu fins al Pla de la Seu, on la donzella l’espera —————————

sis carregant-ne el pes i l’altre al capdavant d’aquest mecanisme. Tots han de tenir una alçada i una força similars per mantenir l’equilibri: “és com un pas de setmana santa”. A més, la llegenda diu que la bèstia un cop domesticada tirava caramels per la boca, una acció que feia en els primers anys de la seva recuperació i que va reprendre poc després de ser restaurada. Tot i això, l’Adrià apunta que és un mecanisme que s’espatlla amb

#71

COMPTE AMB LA BOCA! Tot i que la Cucafera ja no agafa el barret dels assistents, la seva boca s’obre i tanca amb força. Normalment, els portants que l’acompanyen des de fora protegeixen el públic empenyent la bèstia per la part del morro. Malauradament, ells tampoc estan lliures de perill. “No sé com ho vaig fer. Vaig posar la mà i em va agafar el dit gros. Em va mossegar la Cucafera i vaig acabar a urgències. No me’l va trencar ni res, però em va baixar la tensió i vaig caure en rodó. Tinc un informe mèdic que posa: ‘mossegat per la Cucafera’”, explica l’Adrià amb un somriure.

moment, es feia sempre el 20 de setembre, però posteriorment es va traslladar al primer dissabte de festes perquè fos més participativa. En les últimes 12 edicions no ha parat de créixer: “des del primer any va tenir molt bona acollida, però a partir de la pandèmia hem

————————— La següent fita que es marquen és ampliar la llegenda fins a convertir-la en una obra teatral completa ————————— Ara, la següent fita que es marquen és ampliar la llegenda fins a convertir-la en una obra teatral completa. “El director Carrión ja ha fet una obra sobre la llegenda i seria interessant tirar-ho endavant en el marc de les festes. Com Dames i Vells”, expliquen. Si finalment s’acaba gestant, la proposta donaria encara més protagonisme a la Cucafera durant el calendari festiu. Amb la despertada per la Festa Major del barri, el càsting de cavaller i donzella per Sant Magí i l’acte de la ‘Cucafera Baixa!’, la bèstia ha ampliat el seu univers fins a copar totes les festes locals. Potser ja no es dedica a arrencar els barrets dels tarragonins amb la boca, però en aquestes tres dècades i mitja ha creat noves tradicions que l’han ajudat a guanyar-se un lloc propi dins de l’imaginari tarragoní.

resava un cartell que duia penjat. A més, aquell mateix any van fer baixar una panerola quan tots els elements ja havien passat per les escales de la Catedral. La situació va forçar a l’Ajuntament a oferir a la Cucafera una baixada pròpia. En un primer

#71

notat un increment de gent”.

#71

Foto Fons Salvador Guinart

de Catalunya.

La perpetuació de la festa de Santa Tecla Roser Pros Roca Es poden comptar per milers les imatges antigues conservades en arxius públics i col·leccions privades que documenten la celebració i l'evolució del seguici popular de Santa Tecla al llarg del segle XX. Darrere d'aquelles imatges en blanc i negre i amb tons sèpia hi ha, entre altres, els objectius d'Hermenegild Vallvé i de la saga Chinchilla, els fotògrafs que van convertir les seves instantànies en l'únic testimoni visual d'una celebració que va passar de comptar amb quatre elements bàsics a convertir-se en la macrofestivitat actual.

centrava a la Plaça de la Font, el Cós del Bou, la Plaça de les Cols i altres carrers de la Part Alta. No hi havia, en aquell temps, la riquesa de bestiari i balls que caracteritza la festa actual. El Drac de Sant Roc, la Vibria, la Cucafera, el Griu, la Mulassa, l’Àliga, el Lleó, el Bou i la resta d'elements del seguici es van incorporar progressivament al llarg de les dècades, en un procés d’estudi i recuperació que va transformar la fesomia de Santa Tecla. Les imatges documenten l’evolució del que avui és un dels Seguicis Populars més importants

#71

Foto Fons Salvador Guinart

UN SEGUICI POPULAR CONTINGUT: LA FESTA DEL SEGLE PASSAT Les fotografies i postals antigues de Santa Tecla mostren una realitat molt diferent de l'actual. En aquelles imatges, el seguici popular es reduïa a uns quants elements bàsics: els Gegants Moros, els Negritos, els Nanos, el Ball de Bastons i el Magí de les Timbales. Aquesta era la columna vertebral de la festa durant les primeres dècades del segle XX, una celebració que es con-

LA POSTAL COM A VEHICLE DE DIFUSIÓ I DOCUMENT HISTÒRIC La postal va ser, durant bona part del segle XX, el principal mitjà de difusió de la imatge de Santa Tecla. En blanc i negre, es venien als turistes i als visitants de la ciutat, convertint-se en el vehicle a través del qual la festa arribava a llocs on mai hauria pogut presenciar-se directament. El valor documental d'aquestes postals és extraordinari, perquè són el testimoni visual de com es vivien aquelles festes. Les fotografies familiars de l'època són escasses i d’inferior qualitat, mentre que les postals ofereixen imatges nítides, ben enquadrades, amb una composició cuidada, pensades per ser enviades i compartides. Això significa que els fotògrafs havien de captar l'essència de la festa i els moments més representatius. Hi ha un altre factor molt interessant que les postals documenten: que la tradició no és estàtica, sinó que evoluciona adaptant-se als nous temps, portant del passat al present els elements que perduren, resistint al pas del temps. Avui, aquestes postals es conserven principalment en dos grans arxius: l'Arxiu Històric de Tarragona i el Centre d'Imatges de Tarragona. També existeixen col·leccions

a z n a i f n o c e d s o d a Sus abog •Abogados •Gestores •Traductores

Redouane Ennajy Abogado

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT. Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España. Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com 37

#71

Foto Fons Salvador Guinart

privades en mans de col·leccionistes locals que han dedicat anys a reunir aquest material. La digitalització d'aquests fons ha permès que les imatges siguin accessibles per a investigadors, historiadors i les mateixes entitats festives, que les utilitzen per recuperar detalls de vestuaris, per planificar efemèrides o simplement per conèixer millor el passat de la seva pròpia tradició. VALLVÉ I CHINCHILLA: ELS AUTORS DARRERE DE LES IMATGES Darrere de la majoria de les postals antigues de Santa Tecla hi ha noms propis: Hermenegild Vallvé i la saga Chinchilla són alguns d’ells, els responsables de capturar les imatges, els primers perpetuadors de la festa, testimonis visual de Santa Tecla durant bona part del segle XX. Hermenegild Vallvé i Vilallonga (1893-1973) va ser un dels fotògrafs més importants de Tarragona durant la primera meitat del segle XX. Vallvé no era un simple retratista d'estudi; era un cronista gràfic amb una sensibilitat excepcional. Les seves imatges de Santa Tecla mostren un seguici popular en un moment de transició, en-

#71

cara molt lligat als costums antics, però amb els primers símptomes de modernització. Vallvé va captar els Gegants, els Nanos, el Ball de Bastons i el Magí de les Timbales en un context urbà que avui ja no existeix. Les seves fotografies van reproduir-se en centenars de postals. Malauradament, gran part del seu arxiu de plaques de vidre es va perdre durant un bombardeig el 1937, un fet que fa que les imatges conservades siguin encara més preuades.

————————— El que fa especialment interessants aquestes postals és el fet que, tot i ser reproduccions industrials, mantenen la qualitat i la sensibilitat dels fotògrafs originals ————————— La saga Chinchilla, per la seva banda, va documentar la festa durant dècades. Des de Gerard (Genaro) Chinchilla fins a Ramón Segú Chinchilla, aquesta família va tancar un cicle de gairebé un segle documentant la vida de la ciutat. El fons Chinchilla, amb prop d'un milió d'imatges entre negatius, plaques i papers, es conserva al Centre d'Imatges de Tarragona i constitueix una radiografia completa de com la festa de Santa Tecla va anar guanyant pes i participants al llarg del segle XX. La lenta incorporació de nous elements al seguici, la progressiva massificació de l'esdeveniment i la transformació de l'espai urbà on es desenvolupava la festa. El que fa especialment interessants aquestes postals és el fet que, tot i ser reproduccions industrials, mantenen la qualitat i la sensibilitat dels fotògrafs originals, perquè els fotògrafs no eren simples tècnics: eren artistes que sabien captar la llum, el moviment, l'ambient. Les seves imatges van travessar fronteres, portant la imatge de Santa Tecla a llocs on mai hauria arribat

d'una altra manera. Avui, altres fotògrafs com Fervi, David Oliete, Pep Escoda, mostren Santa Tecla des de la seva mirada. I fins i tot, en el cas de Pep Escoda, convidant a altres fotògrafs a participar de la festivitat, en una iniciativa que Escoda va liderar, anomenada “La Festa als Ulls”, i en la que en anys successius van participar fotògrafs convidats com Antonio Nodar, Gabriel Tizón, Oriol Segon, Michael Kolchesky o Guadalupe Fernández Pose, entre altres, demostrant el potencial d’aquesta simbiosi entre cultura popular i fotografia contemporània. ELS PERPETUADORS INVISIBLES DE LA FESTA El reconeixement al Perpetuador de la Festa és un dels moments més emotius de l’inici de les festes, un homenatge a moltes persones que han treballat i col·laborat activament perquè Santa Tecla perduri, creixi, s’expandeixi i es visqui per places i carrers amb tota la seva plenitud. Però de forma invisible i discreta, al llarg dels anys hi ha hagut uns altres perpetuadors de la festa, els que l’han captat en imatges molt concretes i vívides, per convertir-la en un element referencial totalment vigent, i al que es pot recórrer per donar una mirada al passat. Són aquestes imatges que, d’alguna forma, marquen el camí. Les postals de Santa Tecla són molt més que records nostàlgics. Són documents històrics de primer ordre que permeten comprendre l'evolució d'una festa que ha passat de ser una celebració continguda a convertir-se en una macrofestivitat amb desenes de figures i balls. Gràcies a la feina de fotògrafs com Vallvé i Chinchilla, entre altres, i al vehicle de difusió que van ser les postals i les fotografies, avui podem observar amb detall com era el seguici popular del segle passat i comprendre els canvis que l'han transformat fins a l'actualitat.

LA MILLOR GASTRONOMIA A TOCAR DE MAR

Esdeveniments | Sales privades | Dinars&sopars

Port Esportiu, Edifici RC Nàutic - Tarragona Tels. 977 225 824 | 619 05 25 60 39

www.nauticrestaurant.com #71

Els

GEGANTS

MOROS

de Tarragona:

un art irreproduïble La parella de gegants celebra 175 anys d’història vinculada a la comunitat gitana de Tarragona, que li ha imprès un caràcter particular

Adrià Miró canturri Quan parlem de la comunitat gitana de Tarragona, la Part Alta és un dels primers llocs que ens ve al cap i els gegants són probablement una de les senyes d’identitat del col·lectiu dins de la cultura popular de la ciutat. Aquest vincle amb el Seguici ha bastit una tradició gairebé bicentenària i ha convertit el cas tarragoní en una realitat pràcticament única al país. Ara fa tot just 175 anys, Tarragona estrenava la seva nova parella de Gegants Moros, que sortirien per primer cop durant el Corpus de 1851. Les dues peces van ser obra

#71

de Bernat Verderol i els gitanos van estar lligats a elles des del seu naixement. “Els gitanos ja érem portadors dels Gegants Vells, fins que es van cedir al barri. El 1851 van fer una altra parella de gegants i l’Ajuntament volia que els portadors continuessin sent gitanets”, explica el Miquel Ximenis, actual cap de colla. En aquest sentit, el Miquel subratlla que el col·lectiu gitano estava predestinat a fer ballar els Gegants Moros: “Sempre han anat de verd i blau (colors de la bandera gitana). Aquests gegants estaven fets perquè els portés la comunitat gitana”. La tradició es va anar con-

munitat des dels seus inicis. QUI EREN ELS GEGANTS? Tot i que l’origen de moltes peces centenàries de la cultura popular és confús, el Miquel assegura que totes dues figures estarien basades en persones reals de l’època. Segons explica la tradició oral, ell està inspirat en el Valatxo, un gitano de Barcelona que tenia família tarragonina. “Van fer un càsting i el que més agradava era el Valatxo, que tenia trets àrabs”, afirma. En canvi, ella -la Maria- era una gitana que havia participat en diversos certàmens de bellesa i estava casada amb un metge que no formava part de la comunitat. GEGANTS FAMILIARS De fet, aquesta i altres històries es transmeten de generació en generació, com també ho ha fet la responsabilitat de portar les peces. Sense anar més lluny, el Miquel ve d’una nissaga de portadors i caps de colla que es remunta fins al seu besavi. El Miquel va començar portant la Negrita el 1996 perquè era la peça que feia ballar el seu pare i l’any ————————— 2012 va passar Segons explica la a dur el Gegant tradició oral, el Gegant Moro també pel Moro està inspirat en el vincle familiar.

Valatxo, un gitano de Barcelona que tenia família tarragonina —————————

“El portava un cosí sense descendents i aleshores me’l va passar”. Amb tot, hi ha tradicions que han anat canviant. Per exemple, abans de 2019 qui era cap de colla no portava cap dels quatre gegants, fins que el Miquel ho va modificar: “tots som grans i madurs i no cal tenir una persona sempre controlant”. A més, també va instaurar l’existència de portants suplents per a cada una de les quatre peces. “Quan una persona no té descendents, un dels suplents pot agafar la peça”, remarca. Aquesta voluntat d’adaptar algunes de les dinàmiques de la colla també ha permès trencar, puntualment, una altra de les seves tradicions. Tot i que històricament han estat els gitanos els encarregats de fer ballar els Gegants Moros, hi ha hagut algunes excepcions. Una és la del Xavier Ortiz, actual suplent del Gegant Moro i vinculat des de fa molts anys al món geganter. "Ja és un més de nosaltres", assegura el Miquel. L’altre precedent és el de l’Antonio Segura, un altre paio que també va ser portant dels gegants i que l’any 2001 va arribar a ser nomenat Perpetuador de les Festes. Aquestes excepcions, però, en-

solidant, fent d’aquesta qüestió un tret diferencial de la nostra festa i una mostra del mestissatge de Tarragona. “Els gitanos de Tarragona i els paios hem conviscut tota la vida juntets i ens hem ajudat els uns als altres. Estem molt ben integrats tant en el seguici com en la cultura i la ciutat. Sempre ens han dit que, si els gegants no els portessin els gitanos, no seria el mateix”, reflexiona el Miquel. Poc després també s’afegiria la parella de Gegantons Negritos. Ell va estrenar-se el 1856 i ella el 1859. Tots dos van estar vinculats a la co-

Foto Ajuntament de Tarragona

#71

tits anem amb els nostres pares, després portem la tovallola i quan tenim uns 12-13 anys comencem a portar gegants als carrers plans. Sentim la música i els peus es mouen sols”, apunta.

————————— “Tothom vol ballar l’Amparito Roca com ho fan els gegants de Tarragona, però és impossible” ————————— Tot i això, sempre hi ha hagut oportunitats per incorporar novetats en els seus passos. Un dels més aplaudits és el canvi de parelles del 23 de setembre al vespre, quan el Negrito baixa les escales per ballar amb la Geganta i la Negrita fa el mateix amb l’altre membre de la parella. “La idea va sorgir del meu cosí Juanito, que és molt rumbero. Ara hi ha moltes poblacions que ens ho han copiat”, assenyala. Durant aquesta peculiar ballada, un dels passos més aclamats el protagonitza la Geganta, que remena els pits i arrenca els crits de tot el públic de la plaça.

cara no han arribat a tots els àmbits. La presència de dones entre els portants continua sent inexistent i, malgrat que el Miquel assegura que "tant de bo" puguin tenir-hi cabuda en un futur, reconeix que avui dia sembla difícil trencar amb una tradició que durant generacions ha estat exclusivament masculina. UNA MANERA DE BALLAR PRÒPIA Realment, la particularitat tant dels Gegants Moros com dels Gegantons Negritos no rau només en els seus portants, sinó també en la manera que tenen de donar-los vida. El cas del Negrito és potser el més evident, ja que té les cames al descobert i el seu particular ball llueix al màxim. Amb tot, aquesta manera tan particular de moure’s per la plaça és compartida per les quatre peces. “Tothom vol ballar l’Amparito Roca com ho fan els gegants de Tarragona, però és impossible. Els gitanos de Tarragona desprenem art, surt de nosaltres”, explica el Miquel. De fet, la seva manera de ballar manté encara un fort arrelament i un important component d’espontaneïtat. “En 175 anys no hem assajat mai. Quan som pe-

#71

LES DUES PECES ORIGINALS Com succeeix amb altres elements del seguici, els dos gegants que actualment ballen pel carrer no són els originals. La parella a qui va donar vida Bernat Verderol el 1851 va formar part del seguici fins al 1985, quan Magí Barenys va fer unes rèpliques amb fibra de vidre més lleugeres i se’n va renovar tota la vestimenta i la joiera. De les peces originals, el Miquel recorda una anècdota que va protagonitzar el seu avi. Precisament, va ser ell qui va decidir que en el seu pas per la Baixada de Mi-

#71

Foto Ajuntament de Tarragona

————————— Els dos gegants que actualment ballen no són els originals. La parella a qui va donar vida Bernat Verderol el 1851 va formar part del seguici fins al 1985, quan Magí Barenys va fer unes rèpliques amb fibra de vidre ————————— sericòrdia la Geganta descendís fent tombs. En una ocasió, però, les coses no van sortir com era habitual. La Geganta es va desequilibrar i va baixar tot el carrer com si fos un patinet fins a quedar incrustada en el local on actualment hi ha els Torrons Vicens. “Per això, la geganta antiga té un ull més petit que l’altre. No es va poder restaurar al 100%”, esmenta. Més enllà d’aquest fet puntual, els gegants han patit lleugers canvis al llarg del temps. Segurament, un dels més clars és el ram de flors de la Geganta. Mal-

#71 #70

grat que en els seus inicis sempre havia portat un mirall, a principis del segle passat es va canviar per un ram. La variació es mantindria fins al 2015, quan Àngels Cantos va fer una restauració integral i el mirall va tornar a la mà de la Maria. Al capdavall, els Gegants Moros han canviat de vestits, de materials i fins i tot d’algunes de les seves dinàmiques, però hi ha dues coses que s’han mantingut intactes durant aquests 175 anys. L’estima de Tarragona i el vincle amb la comunitat gitana. És difícil imaginar-los sense aquesta manera tan pròpia de moure’s, sense aquesta transmissió familiar i sense un col·lectiu que els ha donat una personalitat que va molt més enllà de les mateixes figures. Encara que no entendríem els Gegants Moros sense els gitanos de Tarragona, el Miquel recalca que la parella “no és nostra, és de tota la ciutat”.

QE#71

TARRAGONA TARRAGONA ESTUDIA CONVERTIR LOCALS COMERCIALS BUITS EN HABITATGES PER AMPLIAR EL PARC RESIDENCIAL La Cambra de la Propietat Urbana defensa que el futur POUM permeti transformar locals sense ús en pisos, però preservant els principals eixos comercials La conversió de locals comercials buits en habitatges és una de les opcions que l’Ajuntament de Tarragona i la Cambra de la Propietat Urbana han abordat en el marc dels treballs del futur POUM. La mesura permetria ampliar el parc residencial sense desenvolupar nou sòl urbanitzable i recuperar espais actualment infrautilitzats. Les dues parts coincideixen que aquesta possibilitat s’hauria d’aplicar de manera planificada i adaptada a cada zona. La Cambra defensa mantenir l’activitat comercial als principals eixos de la ciutat i facilitar nous usos residencials en carrers o barris on les perspectives de recuperar

el comerç siguin més reduïdes. L’entitat remarca que qualsevol transformació hauria de garantir condicions d’habitabilitat, ventilació, il·luminació natural, salubritat, accessibilitat i confort. Tot i això, proposa revisar alguns requisits que dificulten els canvis d’ús, com l’obligació d’accedir als habitatges des del vestíbul o l’escala comunitària. La Cambra també descarta prioritzar recàrrecs fiscals als locals buits i aposta

per incentius, simplificació administrativa i eliminació d’obstacles. Ara espera conèixer l’estudi municipal sobre locals comercials buits i el pla d’actuacions que se’n derivi.

EL MUSEU ARQUEOLÒGIC DE TARRAGONA REOBRIRÀ PER NADAL DESPRÉS DE VUIT ANYS TANCAT El nou museu exhibirà un miler de peces, seleccionades de les aproximadament 54.000 que formen part de la col·lecció del MNAT i que actualment es conserven als magatzems El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona preveu reobrir la seva seu principal entorn de Nadal, després de vuit anys tancada per obres de rehabilitació. L’equipament va tancar a finals de juny l’etapa provisional al Tinglado 4 del Port i ara centra els treballs en el trasllat de les peces restaurades i la preparació de la nova museografia. La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha explicat que el nou MNAT tindrà una museografia pròpia d’un “equipament del segle XXI” i permetrà conèixer millor el patrimoni i el passat romà de Tàrraco. “Crec que Catalunya es mereix tenir aquest museu i Tarragona es mereix tenir aquest museu”, ha defensat. El nou espai exhibirà un miler de peces, seleccionades d’una col·lecció formada per unes 54.000 obres conservades als magatzems. La proposta no es limitarà a exposar-les, sinó que les contextualitzarà amb recursos pensats per arribar a públics diversos. La museografia incorporarà també el projecte “Els ulls de la història”, amb una mirada immersiva al patrimoni i la voluntat d’incloure veus com les de dones i infants.

#71

40 TECLES DE TRABUCS,

sàtira i teatre de carrer El Ball d’en Serrallonga celebra quatre dècades a la festa major reivindicant el paper de la dona a la cultura popular Adrià Miró canturri Un cop els diables i les bèsties de foc han omplert d’espurnes el carrer, bona part de les persones que havien buscat refugi ocupen ràpidament les primeres files del públic. Els més previsors ja es tapen les oïdes, mentre que els despistats faran un bot en sentir el primer tret. És el torn del Ball d’en Serrallonga. “Jugues amb això. Si veus dos nens que tenen molta por, no dispararàs. Però si veus tres adolescents fent el burro, evidentment

#71

els hi cau. Als turistes normalment també”, expliquen la Marina Molina i el Jordi Serret, membres del ball. El trabuc és clarament el seu tret distintiu, però no qualsevol tarragoní pot allistar-se al grup de bandolers de Serrallonga: “Legalment, està registrada com una arma. Tots tenim permís d’armes, estem controlats per la policia de dalt a baix i no podem tenir antecedents penals ni policials”. Un dels moments en què els trabucs es fan escoltar més és durant l’entrada del Braç de Santa Tecla a la Catedral. Quan la relíquia està a punt d’arribar a la basílica, passa just per davant seu mentre ells disparen constantment. “L’entrada del braç és molt ambivalent. És el més especial, però també un dels moments que pateixes més. Tens el foc darrere, portes la pólvora, tens tota la gent al voltant, has d’anar amb compte… És delicat, però emotiu”, descriuen. Un cop superats

————————— El ball rep el seu nom del llegendari bandoler català Joan Sala i Ferrer, conegut com a Serrallonga ————————— aquests instants amb els sentiments a flor de pell, arriba el moment de baixar per les escales. El ball deixa una distància considerable respecte als elements de foc per poder fer tot el recorregut fins a la plaça de la Font sense aturar-se pràcticament: “És un moment d’alliberament i de cremar la pólvora que et queda. Disparem a fons fins a la plaça de la Font”. UN BANDOLER CATALÀ El so dels seus trabucs complirà aquest any 40 tecles ressonant

pels carrers de Tarragona. Després que el ball desaparegués a tot el país pel “marcatge legal” a causa de les armes, a la dècada dels 80 es va intentar recuperar perquè tornés a formar part d’un Seguici Popular que començava a prendre forma. “Hi havia dues iniciatives que van néixer gairebé paral·leles i l’Ajuntament va fer el possible perquè es fusionessin. Les referències que es van agafar van ser les del ball d’Alcover de 1920, que era l’últim a la zona que havia sortit. A Tarragona, les referències anteriors són de mitjans del segle XIX”, apunta el Jordi. El ball rep el seu nom del llegendari bandoler català Joan Sala i

Ferrer, conegut com a Serrallonga. La seva figura va ser mitificada per la literatura barroca i romàntica com a defensor dels pobres davant de l’opressió dels rics i és d’aquesta visió que sorgeix el ball en l’àmbit del teatre de plaça. A Tarragona, la seva existència es documenta per primera vegada el 1854 i va sortir per darrer cop el 1878. TRABUCAIRES O BALL? Tot i que a vegades es refereixen a ells com a “trabucaires”, hi ha diferències importants entre una colla de trabucaries i el Ball d’en Serrallonga pròpiament dit. “El punt en comú és que tots dos van amb trabuc i el vestuari s’assem-

Una de les tecles que quedarà gravada en la retina de la Marina és la de 2023. En aquella ocasió ella feia de Joana, mentre que el seu xicot li tocava anar vestit de Joan. Amb un context immillorable, ell no va perdre l’ocasió d’agenollar-se davant seu i treure del sarró un anell de compromís. Naturalment, la resposta va ser un “sí”.

bla, però la resta són diferents. Els trabucaires van en cercavila disparant aleatòriament, poden tenir o no un cap de colla i no porten música. En canvi, el Ball d’en Serrallonga és un ball parlat”, descriu el Jordi. En el cas de Tarragona, els seus membres també disparen quan van en cercavila, però, per exemple, a Vilafranca només ho fan durant els parlaments. Per Santa Tecla, representen el

#71

Foto Albert Rué. Ajuntament de Tarragona

ET VOLS CASAR AMB MI?

seu ball parlat diverses vegades entre el 22 i el 23 de setembre. Encara que algunes estructures es mantenen intactes, els parlaments dels bandolers es renoven íntegrament cada any. Des de la recuperació, tant el format com el contingut han anat evolucionant. D’una banda, la temàtica ha passat de ser més historicista i centrada en els atracaments a estar marcada per la sàtira i la crítica política. “La nostra màxima és que al polític se’l critica per la feina i no per res personal”, recalquen.

————————— “El paper de la Joana el feia tradicionalment un home, com la Diablessa. Quan es recupera el nostre ball i entren dones, era clar que el paper de la Joana havia de ser una dona” —————————

una mica amb quatre parlaments dialogats amb un màxim de quatre persones”, assenyalen. En els ú l t i m s anys també s’han apuntat a l’onada d’introduir cançons, com fan altres balls parlats arreu del país. Tot i això, intenten mantenir les arrels del ball: “No utilitzem

ELS MÉS PETITS El 2008 es va crear el Ball d’en Serrallonga petit, que havia d’incorporar algunes modificacions obligades per l’edat dels integrants. Les armes de veritat es van substituir per uns trabucs amb un mecanisme d’aire comprimit que feia esclatar un globus. Amb el temps, però, la dificultat per trobar recanvis d’aire comprimit va forçar el ball a canviar aquest sistema per cebetes que reprodueixen el soroll del tret.

A més, el nombre de parlaments ha patit notables modificacions. Al principi, el ball seguia un format més rígid amb parlaments individuals dels bandolers. A finals dels 90, van començar a introduir parlaments dialogats que feien el sainet més dinàmic, mentre que cap al 2006 es van arribar a fer parlaments de fins a sis integrants. “Era massa i era complex de gestionar tant a l’escenari com als assajos perquè havia de ser-hi tothom present. El 2010 vam simplificar-ho Foto Albert Rué. Ajuntament de Tarragona #71

autotune ni ho gravem prèviament. Es fa en directe. Si no, no es fa. Volem mantenir l’essència del teatre de plaça”, expliquen. Per commemorar aquestes 40 tecles, el ball és el responsable de preparar la Mostra de Folklore Viu del 19 de setembre. La temàtica triada gira al voltant de les entitats formades exclusivament per dones. “Joana de Serrallonga és qui talla el bacallà i volem posar de manifest el paper de les dones”, apunta la Marina. De fet, el ball estava tradicionalment copat per homes i -a diferència d’altres indrets del país- a Tarragona les dones van entrar de ple quan es va recuperar el ball. “El paper de la Joana el feia tradicionalment un home, com la Diablessa. Quan es recupera el nostre ball i entren dones, era clar que el paper de la Joana havia de ser una dona”, rememoren. Quaranta anys després de la seva recuperació, el Ball d’en Serrallonga continua fent retronar els carrers de Tarragona amb els seus trabucs, però també amb una manera molt particular d’entendre el teatre de plaça. La pólvora és el seu element més visible, però al darrere hi ha sàtira, crítica, memòria i una tradició que ha sabut evolucionar sense perdre l’essència.

#71

Santa Tecla des de dins:

365 dies de feina per fer possible la festa Parlem amb els set tècnics del departament de Cultura i Festes de l’Ajuntament per conèixer entre bambolines com preparen el programa de Festa Major Adrià Miró canturri Més de 500 actes repartits en aproximadament dues setmanes en què la ciutat es transforma. Santa Tecla és el moment de l’any més anhelat pels tarragonins i darrere hi ha un gran nombre de gent

#71

que fa que tot funcioni. Des del compromís de les entitats per farcir el programa i donar vida a la festa fins a la policia, els sanitaris o els serveis de neteja que permeten garantir certa normalitat en uns dies tan especials. Tot i això, els encarregats que fan

funcionar aquest engranatge és un petit equip de set persones en un despatx de l’Antiga Audiència: els tècnics de Cultura i Festes. El Xavier González, l’Ester Roca, l’Héctor de la Salud, la Sílvia Ferreres, la Mireia Gonzàlez, el Marc Roselló i Marc Torrija són qui donen forma cada any al programa que converteix Tarragona en l’escenari d’una de les millors festes majors del país. “Santa Tecla és l’esdeveniment més gran que fa aquesta ciutat des de fa més de 700 anys. Com a Ajuntament hem de donar una resposta impecable i el més professional possible”, afirmen. LA FEINA DE TOT UN ANY Com moltes persones es poden imaginar, el resultat final del programa de Santa Tecla no s’aconsegueix amb un parell de reunions o un mes de preparació. La festa marca la feina del departament du-

el primer que hi col·loquen és tota l’activitat ritual, que limita i bloqueja algunes franges horàries. Posteriorment, “es fa una crida a entitats i societat civil per saber què faran” i, un cop tenen totes les peces, les posen sobre la taula per veure com les encaixen. “En els últims 30 anys tot ha canviat. Hi ha moments del dia en què necessitem quatre, cinc o fins i tot sis escenaris per donar resposta a la quantitat de gent que participa”, apunta el Xavi. Resoldre aquest “sudoku” no és tota la feina prèvia a la festa. Per un costat, hi ha la tria de l’oferta musical, una tasca relativament àgil i que acostuma a estar tancada entre desembre i gener. Amb tot, aquesta feina està cada vegada més limitada pel panorama musical de Catalunya. “En els últims anys els ajuntaments hem perdut pistonada a l’hora ————————— de poder con“La nostra feina té tractar grans continuïtat els 365 dies artistes perquè de l’any. Ara estem la realitat mupensant coses per l’any sical del país ha que ve i inclús fins d’aquí canviat. El món a dos anys” dels festivals rant tot l’any: “Té ————————— es menja bona continuïtat els 365 dies de l’any. Ara estem pen- part de la proposta musical. És una sant coses per l’any que ve i inclús llàstima perquè el primer contacte fins d’aquí a dos anys. El que passa de molts joves amb la música era a és que són diferents intensitats. No la festa major”, subratllen. De totes és el mateix el mes d’octubre o no- maneres, encara queden artistes vembre que el mes de març en què que aposten per les festes majors tot s’accelera”. En paral·lel, l’equip i permeten mantenir concerts de també s’ha d’encarregar d’altres primer nivell. D’altra banda, una de les feines esdeveniments culturals de la ciutat com el Concurs de Focs Artifi- més invisibles és la coordinació cials, Sant Magí, el Concurs de Cas- amb totes les parts implicades. tells cada dos anys, el cicle de Nadal “Si no féssim cap reunió informativa, el seguici estaria tot preparat el o Carnaval. Segons expliquen, la feina princi- 22 a les 19 h a la plaça de la Font. pal a l’hora de preparar Santa Tecla Però les festes sempre tenen ànim és “donar solidesa al programa” i de millora. Què canvia? Hi ha midotar-lo de “coherència”. De fet, la llores com l’ordre de la baixada per festa ha crescut tant en els últims les escales de la Catedral que va anys que és imprescindible comp- requerir reunions i consens. No tretar amb dos caps de setmana per ballem amb la imposició”, destaca poder encabir totes les activitats l’Ester. Els grups de foc també necessiten tenir a punt tots els permique s’hi programen. A l’hora de modelar al programa, sos i documentacions, mentre que

#71

l’organització de la Santa Tecla a les escoles és una altra activitat que ocupa part del temps del departament. Entre tots els actes, probablement el que més ha canviat en els últims anys ha estat la Baixada de l’Àliga, que ha passat de ser una trobada entre amics a convertir-se en un dels moments més multitudinaris del programa. “Actes com la Baixada de l’Àliga requereixen reunions prèvies de seguretat i un centre de coordinació especial per al moment. La gràcia és que la gent no vegi que hi ha tanta seguretat posada. És possiblement l’acte que més ha canviat. Gairebé cada any l’hem modificat”, reconeix l’Héctor. QUE LA MÚSICA NO DESAFINI Tot i que el gruix de l’esforç es concentra els mesos previs, durant els dies de festa també han d’encarregar-se que la música no desafini i tots segueixi la partitura prevista. “El que ens costa més és la transformació de l’espai públic. Vol dir apartar terrasses, cadires, tapar aparadors, tallar carrers, muntar escenaris… Requereix un esforç enorme. La prioritat no són les terrasses o els vehicles, sinó la ciutadania. L’endemà tot ha d’estar en posició per al següent dia”, exemplifiquen. “Quan comença la festa és quan menys feina tenim. Si tot el procés està ben fet, l’únic que et queda és que tot encaixi. És fer l’acompanyament”, apunten. Malgrat això, els contratemps són un dels factors que han de tenir en compte: “Sem-

#71

pre hi ha imprevistos, però, com més feina prèvia hi ha ben feta, menys n’apareixen. En els últims 10 anys el nivell d’improvisació és molt baix”. Segurament, la pluja és un dels principals elements que trastoca el programa, però avisen que intenten dilatar la decisió definitiva fins a l’últim moment. “No plou sempre de la mateixa manera i no podem anticipar decisions. La pluja no influeix de la mateixa manera a tots els elements del seguici. Depèn de com plogui i quan plogui”, expliquen en el cas de la cercavila. Per sort, la tecnologia ha permès millorar la comunicació tant amb les entitats -a través de grups de whatsapp- com amb la ciutadania, que sempre està enganxada al Twitter quan veu el primer núvol

————————— “Mentre uns gaudeixen de “l’adrenalina” del moment, altres reconeixen la “tensió” que suposa lligar l’activitat de jornades com el 23 de setembre” —————————

negre al cel. “Abans la gent trucava a l’Ajuntament. Fa uns anys, vam haver de suspendre un concert de la Rosario Flores al Moll de Costa pels aiguats i el telèfon no parava de sonar”, rememora la Sílvia. Els dies de festa i, sobretot, els moments en què els tempos requereixen precisió perquè tot quadri provoca diferents sentiments dins de l’equip. Mentre uns gaudeixen de “l’adrenalina” del moment, altres reconeixen la “tensió” que suposa lligar l’activitat de jornades com el 23 de setembre. En el que sí que coincideixen és en assegurar que “gaudeixen” de la festa tot i fer-ho des d’una perspectiva particular. El Xavi explica que el més complicat és aprendre a viure-la “d’una manera diferent” i destaca que aquests moments es viuen “des de l’absoluta soledat”. En aquest sentit, la Mireia subratlla què significa observar la festa des de fora: “veig el públic i la vibració que et transmet et posa pell de gallina. Val molt la pena”. Al final, darrere de cada acte i cada plaça plena hi ha moltes hores de feina que gairebé mai es veuen. Potser és precisament aquí on rau la recompensa. “Per mi és un privilegi poder fer aquesta feina. Fas possible que la gent sigui feliç”, resumeix l’Ester. Durant dotze dies, aquesta és també una manera d’entendre la feina de les set persones que, des de l’Antiga Audiència, aporten el seu gra de sorra perquè Santa Tecla surti al carrer.

#71

TARRAGONA L’ICAC TINDRÀ NOVA SEU A LA TABACALERA DE TARRAGONA A FINALS DEL 2029 AMB UNA INVERSIÓ DE 6,3 MILIONS La nova seu permetrà ampliar l’activitat de recerca, captar talent i reforçar el paper de Tarragona com a referent internacional en arqueologia clàssica L’Institut Català d’Arqueologia Clàssica tindrà una nova seu al Magatzem 6 de la Tabacalera de Tarragona a finals del 2029. La rehabilitació de l’antic espai industrial comptarà amb una inversió de 6,3 milions d’euros, finançada pel Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat. El nou equipament permetrà a l’ICAC passar dels 1.308 metres quadrats actuals als 3.122. L’ampliació farà possible disposar d’un magatzem patrimonial més gran, nous laboratoris especialitzats, despatxos, aules, biblioteca, sales de reunions, espais de divulgació i una sala d’actes amb capacitat per a 150 persones. El director del centre, Josep Maria Palet, ha dit que el projecte suposa un “salt qualitatiu important” i permetrà captar i retenir talent. L’Ajuntament ha cedit l’edifici a l’ICAC per 50 anys. Les obres començaran a principis del 2027 i s’allargaran dos anys. La previsió és fer el trasllat durant la tardor del 2029 i obrir la nova seu a finals d’aquell any. L’actuació forma part de la transformació de la Tabacalera en un nou pol de cultura, recerca i coneixement.

REPSOL I LA SALA TRONO RENOVEN EL SEU COMPROMÍS CULTURAL A TARRAGONA DESPRÉS DE 19 ANYS La signatura consolida el patrocini continuat de Repsol amb la programació teatral i el Festival Internacional de Teatre de Tarragona Repsol i la Sala Trono han renovat el conveni de col·laboració que uneix totes dues entitats des de fa gairebé dues dècades. L’acord, formalitzat pel director del Complex Industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, i el director de la Sala Trono, Joan Negrié, reafirma el suport de la companyia a les arts escèniques i a la cultura tarragonina. La renovació manté el patrocini de Repsol a la programació estable de la Sala Trono, que impulsa des del 2008, i al Festival Internacional de Teatre de Tarragona, el FITT · Noves Dramatúrgies, al qual dona suport des dels seus inicis, l’any 2011. La signatura s’ha fet al vestíbul del Teatre Tarragona, coincidint amb l’arrencada de la 13a edició del FITT. L’acte ha comptat amb una actuació de la companyia Gisela de Foc, vinculada a l’espectacle Dones de Llum. Javier Sancho ha destacat que la Sala Trono i el FITT exemplifiquen una relació de llarg recorregut amb el territori. Joan Negrié ha remarcat que Repsol ha tin-

#71

gut un paper clau en etapes determinants del projecte.

A L’HORA DE TRIAR ELECTRODOMÈSTIC,

NO TE LA JUGUIS!

Deixa’t aconsellar per experts i encertaràs amb el que més et convé • • • • •

Electrodomèstics Porters automàtics Vídeo porters Sintonització de canals Circuits tancats de vídeovigilància

Des de 1964

C/ Antoni Rovira i Virgili, 32- Tarragona radiotvpinyol@hotmail,com Tel.Õ637 050 183 - 977 23 60 03

www.radiotvpinyol.com

#71

JORDI BERTRAN,

Investigador de la cultura popular

“Si la festa no hagués sigut transformadora, avui dia no tindríem els castells” Jordi Bertran, un dels grans coneixedors de la cultura popular tarragonina, acaba de publicar Les meravelles del seguici popular de Santa Tecla a Tarragona. Des de mitjans del segle XVI, fruit de la seva tesi doctoral Adrià Miró Canturri El llibre de Bertran recorre cinc segles d’història i transformacions del Seguici, des dels balls i la imatgeria fins als castells, les confraries o el paper de la comunitat gitana. En aquesta entrevista, analitzem amb l’autor com ha evolucionat la festa i cap a on pot continuar creixent. En el llibre fas un repàs per les transformacions del seguici. Es podria equiparar el moment actual amb algun període anterior? Hi ha elements que són més característics d’una època que d’una altra. Una part de la imatgeria és molt medieval i no té continuïtat, però per exemple els gegants són medievals i arriben fins als nostres dies.

#71

Hi ha una altra part de la imatgeria que neix entre els segles XVI i XVIII i té una continuïtat prou extensible. Cada època li dona el seu segell. Actualment, la imatge s’assemblaria molt a les grans festes extraordinàries que teníem periòdicament. Sortien les confraries amb els balls propis, però quan era una festa extraordinària venien molts elements convidats. L’estètica de la imatgeria de gegants, bestiari, balls populars i balls parlats s’assembla molt al seguici d’avui en dia. Si traslladessis una persona d’aquell moment en l’actualitat no li sobtaria. Serien pràcticament calcats amb alguns detalls diferents. Quin seria el ball més fidedigne dels que s’han recuperat? N’hi ha bastants. Tenim elements que

venen de l’edat mitjana com el ball de diables, els turcs i cavallets o els gegants. D’altres de l’edat moderna com els cercolets, les gitanes o Dames i Vells. Fins i tot alguns més tardans com la Mulassa o el Ball de Valencians. Tots aquests elements serien molt fidedignes. En el llibre es parla de molts balls que actualment no tenim. Hi ha prou referències per recuperar-ne algun més? Tota la vida m’he dedicat a buscar informació. Per sort, cada vegada apareixen més documents i ara en tenim molta més que fa 40 anys. Hi ha

————————— “Hi ha documentacions que àmpliament superen el nombre actual d’elements del seguici. En moltes ocasions arribem al centenar d’elements participant en la festa” —————————

balls que no teníem documentats i actualment sí que hi són. Cada qüestió que hem anat apuntant es va corroborant. Per exemple, recordo el cas de la Víbria, que inicialment es va recuperar seguint un model català perquè no teníem la documentació. En canvi, l’evolució dels temps ens ha permès veure fins i tot la imatge d’aquesta peça del segle XIV. Es poden recuperar aquests elements? Jo crec que sí. Hi ha elements documentats a Tarragona que surten a altres festes. Logísticament, caben més balls? Hi ha documentacions que

àmpliament superen el nombre actual d’elements del seguici. En moltes ocasions arribem al centenar d’elements participant en la festa. Són festes extraordinàries, però s’han fet en altres èpoques. Si analitzes la recuperació des dels anys 80 fins a l’actualitat, veus que el gruix del seguici ve d’un boom inicial de 20 anys. Per tant, no crec que estem davant de cap situació d’alarma. No sortiran 20 grups més del seguici. La gràcia de la festa és que ha estat canviant. Hi ha moments de molta eufòria, mentre d’altres en què les crisis, les guerres o les pestes fan que desapareguin

alguns elements. Si la festa no hagués sigut transformadora, avui dia no tindríem els castells. Per què? Els castells van arribar aquí perquè hi havia un arquebisbe valencià que vivia a uns quilòmetres de l’epicentre del Ball de Valencians. Els va portar a unes festes extraordinàries, la gent va al·lucinar i ens ho vam copiar. Un dels balls que esmentes és el ball parlat de Santa Tecla. Amb la devoció que tenim per la patrona, com és possible que no s’hagi recuperat? Hi ha un intent

#71

de recuperació abans de l’època democràtica que no té èxit. Després la festa busca aquest emmirallament amb la patrona a través d’una altra forma. L’Esbart Santa Tecla crea de zero la idea del Retaule de Santa Tecla. En el fons, és una representació escènica de la vida de Santa Tecla. No és un ball parlat, però continua explicant de manera al·legòrica la vida de Santa Tecla. No té per què cada època tenir la mateixa fórmula. Potser si veiéssim ara un ball parlat amb tot el text dels martiris de Santa Tecla se’ns faria pesat. Les confraries i els gremis eren clau per donar vida al seguici. Avui en dia tenim alguna equivalència a la tasca que feien a la festa? Les confraries són un gran conductor del seguici des del segle XVI fins al XIX. Són les nostres entitats d’avui en dia. La diferència és que entre les actuals entitats n’hi ha algunes estrictament lligades a la festa. Més folklòriques. Per exemple, les mateixes colles castelleres. Les confraries feien altres activitats molt importants, cuidaven dels associats. Amb alguna excepció, les confraries a Tarragona s’han dedicat més a la Setmana Santa. Tot i això, hi ha el gremi de marejants que té presència a la Setmana Santa i a Santa Tecla amb el Ball de Titans. En el llibre es mostra la importància del Corpus en aquells anys. Per què el seguici del Corpus ha quedat reduït a només els gegants? El llibre ve d’una tesi doctoral que es titula “El Cicle de Santa Tecla, el Corpus i les entrades espectacularitzades”. Històricament, les festes són germanes. Per què ha passat? A l’inici de la democràcia es va fer un pacte entre l’ajuntament i l’autoritat eclesiàstica sobre com havia de ser el calendari festiu. L’autoritat eclesiàstica ja veia que Santa Tecla i també Sant Magí tenien un creixement impor-

#71

————————— “En el llibre parlo de moments molt dramàtics en què l’autoritat estatal reprimeix el col·lectiu gitano. Aquí hi ha l’empara de confraries com la Sang i l’autoritat eclesiàstica” —————————

Santa Tecla sense comptar amb el vistiplau de les confraries.

tant a nivell de ritual folclòric i creia que el Corpus s’havia de preservar com una festa més litúrgica sense aquests components. També és cert que en la majoria de calendaris festius el seguici surt al complet només una vegada. Hi ha excepcions com Sitges.

Es va votar fer un seguici pel rei? Va venir el Rei Emèrit actual i es va plantejar que hi anés el seguici, però es va votar que no. Les colles castelleres van fer un pilar perquè es va utilitzar una clàusula en què l’ajuntament es reservava una actuació de les colles durant l’any. Van fer un pilar per imperatiu legal de l’Ajuntament. No estem parlant de la prehistòria.

La tercera pota del teu anàlisi són les entrades espectacularitzades per rebre arquebisbes i monarques. L’únic moment que recordo alguna cosa així va ser quan va sortir el seguici per commemorar la declaració de patrimoni de la humanitat el 2001. Amb l’últim no, però amb l’anterior sí que he vist el seguici per l’entrada d’un arquebisbe. Ho hem vist en temps més recents. El seguici està marcat en el protocol i la fórmula que es va utilitzar tant per l’arquebisbe, la declaració de patrimoni de la humanitat o la vinguda dels reis d’Espanya va ser sotmetre-ho a votació. Té un origen medieval. El seguici mai sortia fora de Corpus o

Dediques un apartat al col·lectiu gitano. Quina importància tenen en la nostra festa? En el llibre parlo de moments molt dramàtics en què l’autoritat estatal reprimeix el col·lectiu gitano. Aquí hi ha l’empara de confraries com la Sang i l’autoritat eclesiàstica. Després es complica perquè els gitanos acaben expulsats de la Sang i se’ls retroba portant els armats. Això coincideix amb un moment en què sospitem que s’incorporen a portar els gegants. Aleshores, totes les sortides del seguici eren per obtenir diners, no només el col·lectiu gitano. Els balls tenien remuneracions que es repartien entre els balladors. Amb els anys, es tra-

VALLVÉ

Corredores de Seguros Desde 1912

Us desitgem una bona Festa Major

de Santa Tecla Rambla Nova, 109 - Tarragona Tel. 977 219 700 #

www.vallveseguros.com 61

#71

rebés uns impostos destinats a la construcció del port modern. Reus s'hi va oposar. Aquestes cooperacions van afavorir el circuit casteller, en detriment de Reus que hi donava l'esquena.

————————— “Va venir el Rei Emèrit actual i es va plantejar que hi anés el seguici, però es va votar que no” ————————— dicionalitza. Tothom abandona la professionalització i aquí es fa una transició raonable perquè es pugui mantenir els gegants portats pel col·lectiu gitano de Tarragona. Va ser molt important no perdre pel camí aquesta part de la ciutat per la tradició i la diversitat. Una bona part del llibre tracta l’evolució dels castells. L’origen dels castells el reivindico molt. Tarragona és l’única ciutat on podem veure la seva evolució des que arriba el ball de valencians des del Regne de València, amb tots els detalls. S’observa l’evolució de pisos i fins i tot de tècnica amb la incorporació dels nens entre 1753 i 1770. Hi ha detalls curiosos com quan s’escindeixen els bastaixos del gremi que integraven junt amb els forners, que representaven els Dames i Vells. El moment de l’escissió coin-

#71

cideix amb la gran transformació dels castells. Als bastaixos també se’ls anomena descarregadors. Per què diem carregar i descarregar? Perquè la gent que va fer allò per primera vegada tenien aquest ofici. També expliques la vinculació del vi amb els castells i per què van arrelar més a Tarragona que a Reus. Reus té dades interessantíssimes també sobre el ball de valencians yal segle XVIII, però quan hi ha el canvi de xip tècnic també trobem que existeixen una sèrie de vinculacions molt clares amb la cultura del vi. En el cas de Tarragona i Valls, hi ha un pes molt important d’aquest sector agrícola. Encara que pugui semblar estrany, al XIX Tarragona i Valls eren més rurals que Reus. Ara això ja no és així i Valls té molt més el pes de ciutat capital del camp. A més, a finals del XVIII Tarragona, Valls i altres places castelleres com El Catllar i El Vendrell es van aliar perquè Tarragona

La rigidesa que alguns atribueixen a la Comissió del Seguici és una assegurança per mantenir la tradició o un impediment perquè continuï evolucionant? Crec que les comissions han de ser dúctils. La gent no pot tenir la sensació que la comissió és com un tribunal, no es va crear per això. Està bé que la comissió treballi els protocols, però és evident que ha vetat la participació de molts col·lectius joves. Hauríem d’estar preocupats perquè una de les funcions de l’administració és fomentar la participació ciutadana. Moltes vegades, la rigidesa que es té avui en dia no se sustenta ni amb una anàlisi de documentació acadèmica. Hi ha cops que la comissió no té ni la informació que sí que tenen les entitats que volen sortir. He vist treballs magnífics. Alguns han sortit i d’altres els han capat pel camí. No podem perdre generacions pel camí. Hem de ser conscients que les entitats del seguici no tenen la mateixa capacitat que les colles castelleres d’absorbir gent. Són menys gent, funcionen amb dinàmiques lligades als vincles familiars i no sempre és fàcil entrar. Quan hi ha un col·lectiu que fa una proposta, la comissió hauria de ser molt dúctil. Amb els elements que es van recuperar, després ha aparegut documentació que ha corroborat o ha desmentit alguna informació. Hi ha algun element que, si agaféssim amb rigor la documentació actual, no podrien sortir. O hi ha elements que no són de la festa major, com el Ball del Patatuf. El rigor històric és important, però s’ha de compensar amb la participació ciutadana. Deixar gent fora del seguici és un problema.

#71

Una Mostra de Folklore Viu

FEMINISTA

En aquesta edició totes les entitats convidades estan formades exclusivament per dones Adrià Miró Canturri Els carrers de Tarragona reivindiquen el paper de la dona. El pròxim 19 de setembre la ciutat acollirà la 42a Mostra de Folklore Viu amb diferents balls i gegants que tenen un nexe en comú: tots estan exclusivament formats per dones. La idea ha sorgit del Ball d’en Serrallonga, organitzador enguany d’aquesta mostra, i vol po-

#71

sar en valor la figura de la Joana de Serrallonga, que és “qui talla el bacallà” en el ball. De fet, aquest personatge havia estat històricament interpretat per homes i, quan es va recuperar el ball a la ciutat, es va prendre la decisió unànime que havia de ser una dona qui es posés a la pell de la Joana. Amb aquest fil conductor, volen mostrar el paper de la dona dins de la cultura popular.

Les convidades seran el Ball de Panderetes de Vilafranca del Penedès, el Ball de Sederes de Reus, els Gegantons Americanos de Sitges, la geganta Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel i el nan Cucut de Barcelona. Totes elles aniran en cercavila des de la Rambla fins a la plaça de les Cols, on faran una tanda de lluïment. Coneixem qui seran els protagonistes de la mostra.

Foto Albert Rué, Ajuntament de Tarragona

monitora Maria Juvé va tenir la idea de crear un grup de Panderetes, perquè el grup de Panderos estava en procés de desaparició”, recorda Antonia Guardiet en un reportatge al mitjà penedesenc La Fura. BALL DE SEDERES DE REUS L’arribada del Ball de Sederes a la capital del Baix Camp és molt nova i aquest any celebren el seu cinquè aniversari. Aquesta dansa de creació pròpia vol rememorar Reus a través de la figura de les treballadores de la indústria tèxtil, que es contextualitza en l’època modernista, i recrear l’esperit jovial i d’empenta de la societat en una època de gran ————————— expansió i oberLa idea ha sorgit del Ball tura de la ciutat d’en Serrallonga, organit- al món.

zador enguany d’aquesta mostra, i vol posar en valor la figura de la Joana de Serrallonga —————————

La idea d’aquest ball va sorgir d’un grup de noies que havia ballat anteriorment a les festes reusenques. Ho van treballar des del 2018 amb l’objectiu de fer un ball genuí de Reus que fos reconeixible. El passat seder d’algunes de les àvies o parents de la colla van donar la idea d’emmirallar-se en aquest ofici. Per això, les vuit noies porten unes bitlles amb uns fils que s’entrellacen entre ells durant la funció. GEGANTS AMERICANOS DE SITGES Els Gegants Americanos de Sitges es van estrenar el 1965 per representar els indianos o americanos que a finals del segle XIX i principis del XX tornaven a Sitges després d’una estada a les colònies d’Amèrica. Curiosament, una part

BALL DE PANDERETES DE VILAFRANCA El ball va sorgir a Vilafranca el 1968 en substituir un grup de balladors masculí i va ser iniciativa de la colla de noies d’un esplai i la seva monitora. El fet va significar la primera incorporació d’un grup íntegrament femení a la Festa Major vilafranquina, una de les majors mostres de cultura popular festiva als Països Catalans. “En aquell moment no existia la figura femenina a la festa major, tot eren homes o nois, que ballaven. Érem un grup de nenes/ noies que sortíem del Club Juvenil, un grup associat a la parròquia que anàvem de colònies a Penyafort, i la

#71

QUÈ ÉS LA MOSTRA DE FOLKLORE VIU? Cada any alguna entitat del seguici de Tarragona organitza la Mostra de Folklore Viu. Des de fa més de quatre dècades, es conviden diferents expressions de cultura popular d’arreu del món que tinguin un nexe en comú. En aquest cas, han sigut els balls o elements portats per dones, però en altres ocasions hem pogut veure Balls de Diables centenaris o Mulasses de tota mena. Normalment, l’entitat que l’organitza està d’aniversari, com passa amb els 40 anys del Ball d’en Serrallonga.

del cost de les peces el va sufragar l’empresa Pepsi-cola. Els vestits dels Americanos són representatius de la moda de les Antilles durant el segle XIX. Tot i que actualment la seva fesomia és similar a l’originària, al llarg de la seva història han sofert canvis considerables. Sobretot la geganta, que durant una època vestí com una nina de la col·lecció Lola Anglada. Malgrat que no tenen nom oficial, es coneixen com a Panxito i Panxita. Es tracta de la primera colla gegantera de Catalunya formada exclusivament per dones. EL NAN CU-CUT DE BARCELONA El nan Cu-cut prové del Barri Gòtic (Barcelona) i originàriament era un capgròs. Entre 1907 i 1924 sortia per les festes de Sant Roc i representava el popular personatge de la revista satírica que portava el mateix nom. Tot i això, va acabar en un magatzem i finalment va desaparèixer. El 1986, l’Associació de Festes de la Plaça Nova va voler recuperar el capgròs d’en Cu-cut per acompanyar els gegants. Li van canviar alguns trets i van fer que es portés amb un cavallet com els gegants. Actualment, el porten només dones, anomenades les cucuteres,

#71

Quan explorem totes les energies, fem avançar tothom.

Amb tota l’energia

#71

i compta amb un ball propi acompanyat d’un fragment de la melodia de La Flauta Màgica.

lligava Wolfenbüttel amb Catalunya. En primer lloc, havia nascut a Brunsvic, a 10 km de Wolfenbüttel. Per la part catalana, ens hem de remuntar a la guerra de Successió. En ple conflicte bèl·lic, Carles es va casar amb l’Elisabet Cristina a Barcelona i, quan el 1711 va marxar per convertir-se en emperador, la va deixar a la ciutat comtal com a governadora general de Catalunya. Curiosament, té relació amb el gegant reusenc del Carrasclet, figura simbòlica de la resistència contra el règim borbònic. De fet, la geganta de la reina ha sigut l’única parella que ha tingut el Carrasclet durant unes festes de Sant Pere i han sortit junts en més d’una ocasió. A més, Elisabet Cristina és qui va atorgar a Reus el títol de ciutat el 1712.

LA GEGANTA ELISABET CRISTINA DE BRUNSVICWOLFENBÜTTEL El cas de la Geganta Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel és probablement un dels més curiosos de la mostra. La peça es va construir el 1991 amb una iniciativa que sorgia de l’entorn català de Wolfenbüttel (Alemanya). L’objectiu era commemorar els 300 anys del naixement d’Elisabet Cristina, esposa de l’arxiduc Carles d’Àustria. La raó de la seva tria era que es tractava d’un personatge que

————————— El 1986, l’Associació de Festes de la Plaça Nova va voler recuperar el capgròs d’en Cu-cut per acompanyar els gegants —————————

#71

BONA SANTA TECLA 2026

#71

TARRAGONA TARRAGONA REPARARÀ LA COBERTA DE LA PISCINA DE SANT PERE I SANT PAU PER EVITAR INCIDENTS AMB EL VENT Les obres tenen un pressupost de 62.607,14 euros i està previst que s'executin entre l'1 i el 30 de setembre L’Ajuntament de Tarragona inicia l’1 de setembre les obres de reparació de la coberta de la piscina municipal de Sant Pere i Sant Pau, amb l’objectiu de reforçar-ne l’estabilitat estructural i garantir la seguretat de les persones usuàries. L’actuació té un pressupost de 62.607,14 euros i s’executarà fins al 30 de setembre. Durant aquest període, la piscina romandrà tancada al públic. El calendari coincideix amb el tancament anual de quinze dies que habitualment es fa al setembre per tasques de manteniment, però enguany s’allargarà quinze dies més per poder completar els treballs.

TARRAGONA OBRE LA PROGRAMACIÓ DE TARDOR DELS CENTRES CÍVICS AMB 182 ACTIVITATS La nova temporada oferirà prop de 4.600 places, 130 activitats gratuïtes i quinze noves propostes entre el 12 de setembre i el 23 de desembre La Xarxa de Centres Cívics de Tarragona estrenarà el 12 de setembre la programació de tardor 2026, amb 182 activitats i prop de 4.600 places disponibles. Del total de propostes, 130 seran gratuïtes i la temporada s’allargarà fins al 23 de desembre. L’oferta inclou cursos, tallers, espectacles, xerrades, rutes i activitats pensades per a públics diversos, amb la voluntat de consolidar els centres cívics com a espais de proximitat, aprenentatge i comunitat. Les inscripcions es podran fer a partir del 10 de setembre al web centrescivics.tarragona.cat.

La intervenció arriba després que, en els darrers anys, diversos episodis de fort vent hagin provocat moviments a la coberta i obligat a tancar puntualment la instal·lació de manera preventiva. Les obres se centraran en el reforç dels punts de fixació de la coberta i en la incorporació de nous elements d’ancoratge. Amb aquesta actuació, el consistori vol millorar la resistència de l’estructura davant el vent, incrementar-ne la durabilitat i garantir el funcionament normal de l’equipament durant tot l’any.

La programació incorpora 15 noves activitats, entre les quals destaca el projecte Aliades +, adreçat al col·lectiu LGTBI+ i persones aliades. També hi haurà cursos de fotografia, joieria, idiomes com finès, coreà, basc, romanès o japonès, i formacions d’iniciació a la gralla i al timbal. Aquesta tardor s’hi afegeixen el Casal Cívic de Campclar i la Casa del Mar. També es mantenen els cicles Crispetes i Escenari Viu, els projectes CivicCleta i Connect@, activitats infantils i descomptes per a diversos col·lectius.

20 anys

tenint cura de la teva fertilitat #71

977 24 24 51 www.embriogyn.com

EMATSA celebra Santa Tecla amb teatre, història i punts d'hidratació Redacció Ematsa participa un any més a les festes de Santa Tecla amb propostes que vinculen la cultura, la tradició i la gestió sostenible de l’aigua. L’empresa municipal vol donar a conèixer la importància de l’aigua i el seu ús responsable a través d’accions compromeses amb la comunitat. Dins dels actes previstos, destaca el monòleg teatralitzat "Freixa - La gestió de l'aigua a la Tarragona Medieval de 1383". L’obra presenta la Freixa, la muller de l’encarregat de l’aigua, qui explica els reptes i la complexitat de l’abastament en una ciutat marcada per l’escassetat. L’espectacle es realitzarà el 16 de setembre a l’encreuament del carrer Trinquet Vell i la Baixada de la Peixateria, amb dues sessions gratuïtes a les 19h i a les 20h. PUNTS HIDRATACIÓ D’altra banda, per promoure el consum d’aigua de l’aixeta i reduir els plàstics d’un sol ús, Ematsa instal·larà punts d’hidratació mòbils a la plaça de la Font durant les diades castelleres (el primer diumenge i el dia de Santa Tecla). Aquestes estructures amb vuit aixetes facilitaran aigua fresca i gratuïta tant a les colles com al públic general.

Totes Totes les les gestions gestions del del teu teu servei servei d’aigua més fàcils que mai d’aigua més fàcils que mai

ÀREA DE CLIENT ÀREA DE CLIENT

ACCEDIR ACCEDIR

www.ematsa.cat www.ematsa.cat Gratuït! Gratuït! Aprofita tots els avantatges del servei sense cap cost afegit. Aprofita tots els avantatges del servei sense cap cost afegit. Factura electrònica Factura electrònica Rep per email l'avís d'emissió de la factura. Rep per email l'avís d'emissió de la factura. Avisos Incidències Avisos Incidències T'avisem de les incidències en el subministrament d’aigua. T'avisem de les incidències en el subministrament d’aigua. Avisos de control de consum Avisos de control de consum Configura i personalitza alertes per controlar el teu consum Configura i personalitza alertes per controlar el teu consum Altres comunicacions via correu electrònic Altres comunicacions via correu electrònic Totes les comunicacions relacionades amb el teu servei. Totes les comunicacions relacionades amb el teu servei.

#70 #71

XIQUETS DE TARRAGONA: La força d'un segle La família matalassera celebra cent anys de la renaixença de la colla el 1926 posant en valor la tradició castellera de Tarragona Adrià Miró Canturri “Orgull, tradició i herència”. Probablement hi ha molts adjectius que puguin definir els Xiquets de Tarragona, però aquestes són les primeres paraules que a la família matalassera li venen al cap

quan parlem de la seva personalitat. La colla es troba immersa aquest any en el seu centenari i ho fa amb la voluntat que l’efemèride vagi més enllà i es converteixi en una celebració de ciutat. “El que reivindiquem és que nosaltres estem de celebració, però la ciutat també ho està. Una de les coses per les quals Tarragona és important són els castells. Que els Xiquets de Tarragona fem cent anys vol dir que la ciutat també els fa”, explica la Laia Sabaté, cap de la Comissió del Centenari. Evidentment, abans que el 1926 es fundessin els Xiquets de Tarragona ja hi havia hagut castells a la ciutat. Sense anar més lluny, aquesta renaixença va venir impulsada per nissagues castelleres que el 1885 ja havien creat els Xiquets de Tarragona - Colla de la Mercè i, si anem més enllà, també trobem els Pescadors i els Pagesos, que per exemple van iniciar el costum de pujar i baixar les escales de la Catedral amb un pilar caminant. Ara bé, la de 1926 és la primera colla organitzada i amb

Foto cedida per Xiquets de Tarragona #71

camisa. “Es tracta de la primera colla com la podem entendre avui dia. Des d’aquell any hi hem estat sempre excepte en algunes interferències com la Guerra Civil”, remarca l’Oriol Olivé, expresident de la colla i també membre de la Comissió del Centenari. TRES CAMISES, UN LLEGAT Aquells Xiquets de Tarragona, però, no duien la camisa ratllada que coneixem actualment, sinó que feien castells amb una de blau marí. Poc després sorgiria una nova colla que vestiria amb cami-

Foto cedida per Xiquets de Tarragona

sa lila. De fet, aquesta dualitat castellera a la ciutat va fer que els qui anaven de blau marí fossin anomenats la Colla Vella, mentre que els de lila rebessin el nom de Colla Nova. El vermell i blanc no arribaria fins al 1970, quan la reunificació forçada de la Nova i la Vella va generar els Xiquets de Tarragona amb els colors matalassers. La colla s’ha reivindicat sempre hereva de totes les colles que han existit a la ciutat. Aquest fil històric es va plasmar de la millor manera el passat 2 d’agost, quan els Xiquets de Tarragona van aixecar

diversos pilars amb les tres camises que han protagonitzat aquests 100 anys: blau marí, lila i blanc-ivermell. “No ha sigut una història lineal. Amb l’acte de les camises representem aquesta història en la qual no sempre hem portat el mateix color de camisa i inclús hi ha hagut una colla o dos”, remarca l’Oriol. LES COLS, PLAÇA TALISMÀ La seva història ha estat plena de fites que han anat construint un llegat del qual sentir-se orgullosos. El primer 4d8 completat per

una colla de la ciutat sense ajuda de colles de fora el 1981, el 2d8f en solitari de 1994, el primer castell de 9 a la Santa Tecla de 1999 o el primer 4d9f descarregat a les festes de 2011.

#71

Foto cedida per Xiquets de Tarragona

de fer els seus actes interns i públics. “Ho hem intentat viure amb dignitat, fent-nos forts i veient-ho com una oportunitat. Potser algú creia que seria una xacra per la colla, però ha sigut al revés. Han estat anys de creixement de la massa social”, apunta l’Oriol. La imminent restauració del local els podria portar a tornar a casa el 2028 o el 2029, un pas que posa la pell de gallina tant a l’Oriol com a la Laia. “Hi ha una part d’il·lusió per la gent que vam viure Santa Anna i volem tornar a casa, però també hi ha un gruix de gent que no ha

tament de Tarragona

————————— RESILIÈNCIA Tot i que un any després d’aquest 2d9f van quallar la millor diada de la seva història en el Primer Diumenge de Festes, els últims anys el destí ha posat a prova la resiliència matalassera. Per un costat, els resultats i les expectatives els han jugat en més d’una ocasió una mala passada. Però, sobretot, el principal sotrac ha sigut haver de deixar el seu local del carrer Santa Anna el 2018. Des d’aleshores, els matalassers assagen al pati de l’Ajuntament de Tarragona i tiren d’imaginació a l’hora #71

L’IMPULS DEL CENTENARI Amb tot, remarquen que desgraciadament han “normalitzat” no tenir local i, per aquest motiu, no ha sigut un “entrebanc” per continuar amb la vida social de la colla i organitzar un centenari de primer ordre. Aquest 2026 els Xiquets han estrenat el logo del centenari -obra Foto cedida per Xiquets de Tarragona

Malgrat que en els últims anys ens hem acostumat a gaudir de diades històriques de les quatre colles a la plaça de les Cols, aquest petit espai fa més d’una dècada que té un lloc especial en el cor dels matalassers. El 2014 els Xiquets de Tarragona van assolir el seu primer castell de gamma extra (2d9f) en un Sant Magí que va convertir Cols en la seva plaça talismà. “És una plaça complexa i petita, però és la més icònica i és casa”, expliquen. Fora de ————————— Tarragona, l’enEl principal sotrac ha clavament més sigut haver de deixar el estimat és Torseu local del carrer Santa redembarra, on Anna el 2017. Des d’aleshan fet les mihores, els matalassers llors diades lluny assagen al pati de l’Ajunde la ciutat.

viscut mai estar a Santa Anna i tenir un local. Ho vivim entre la tristesa i aquesta il·lusió”, reflexiona la Laia. De fet, tots dos expliquen que aproximadament un 50% dels membres de Xiquets no sap el que és trepitjar Santa Anna.

Més de 1.500 famílies ja confien en nosaltres INFORMA-TE’N A:

La Tecla a casa

977 259 908

680 494 060

www.lateclaacasa.cat

domicili@xarxatecla.cat

Entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya

#71

A banda del centenari dels Xiquets de Tarragona, les seves gralles i timbals també estan d’aniversari. Tot i que la música està intrínsecament lligada als castells, fins fa no gaire els músics no eren pròpiament part de la colla. Els matalassers -juntament amb els Bordegassos de Vilanovavan ser de les primeres colles a incorporar els músics com un membre més de la família. En el seu cas, va ser el 1976: “La Vella i la Nova tenien grallers propis, però no anaven amb camisa. A l’aniversari dels cinquanta anys va haver-hi la iniciativa d’incorporar les gralles. Des d’aleshores toquen amb camisa i faixa vermella”. A més, les gralles matalasseres gaudeixen de gran prestigi dins del món casteller i han guanyat el Concurs de Gralles tres vegades consecutives (2018, 2022 i 2024). “Sempre dic que som els més dolents, però els que treballem més”, reconeix l’Oriol, sempre vinculat a l’equip de gralles. En aquest sentit, l’expresident desvela el secret de l’èxit: “s’aconsegueix a base de metodologia i treball. També és molt important arrelar-se a la colla i veure com actuen les enxanetes per interpretar-les”.

————————— L’alegria de la celebració sembla que s’està traslladant també a plaça, on creuen els dits per assolir un final de temporada en plena forma i un Concurs per recordar —————————

Foto cedida per Xiquets de Tarragona

#71

viu el sentiment de pertinença fins i tot durant gairebé una dècada sense casa pròpia. En una ciutat on altres colles cada vegada estan més de moda, la família matalassera continua sumant generacions i ha mantingut una capacitat d’atracció envejable. El perquè, reconeix l’Oriol, és una pregunta recurrent dins de la mateixa colla: “És un tema de conversa. Ho hem intentat teoritzar i l’única resposta que hem trobat és que el col·lectiu és sa i la família matalassera s’ha sabut cuidar”. Aquest sentiment de pertinença és complex de descriure amb paraules: “és molt difícil d’explicar, però és molt fàcil de viure. Vens a un assaig, t’enganxes i ja formes part de la família”.

Foto cedida per Xiquets de Tarragona

50 ANYS DE GRALLES I TIMBALS

de Marc Volpini-; han fet una caminada popular per les places i espais que expliquen la seva història; han creat la Caixa de Memòria, una caixeta que guarda postals amb 100 imatges de la trajectòria de la colla; han alçat pilars amb les tres camises; han ofert un concert de gralles, i aquest 12 de setembre preparen el moment àlgid amb l’acte central al Teatre Tarragona. A més, a finals d’any inauguraran un mural commemoratiu. L’alegria de la celebració sembla que s’està traslladant també a plaça, on creuen els dits per assolir un final de temporada en plena forma i un Concurs per recordar. “Crec que els resultats ens estan acompanyant. Hi ha una energia molt positiva i arribem bastant contents. L’aposta de fa un any i mig està quallant i ho estem vivint amb alegria”, reconeixen. Arribar als cent anys no és només una qüestió de calendari. La trajectòria dels Xiquets de Tarragona també s’explica per aquesta capacitat de sobreposar-se als moments més difícils i de mantenir

#71

Gust de Santa Tecla Hi ha menjars i begudes que han esdevingut una autèntica tradició i marquen alguns dels moments més esperats del calendari festiu Adrià Miró canturri "Santa Tecla gloriosa, mare dels tarragonins. Què tenim avui per dinar? Espineta amb caragolins!". Aquesta és una de les frases més icòniques del Ball de Dames i Vells. Una d’aquelles que tot el públic és capaç d’acabar a l’uníson només de sentir-ne les primeres paraules. Més enllà de la popularitat del vers, el seu contingut ens recorda que la festa major es pot gaudir de moltes maneres. Aquell sentiment en veure baixar l’Àliga per les escales de la Catedral, el soroll de les gralles, l’emoció dels més petits per donar la mà al Nano o l’olor de pólvora dels primers integrants del seguici. Són només alguns exemples de com Santa Tecla es viu amb tots els sentits. I el gust, evidentment, no n’és una excepció. La gastronomia ha anat guanyant protagonisme dins de Santa Tecla i els productes que s’elaboren en el context festiu es multipliquen any rere any.

#71

EL PLAT MARINER El menjar per antonomàsia de la festa, com bé recorden Dames i Vells, és l’espineta amb caragolins. Malgrat que no coneixem quan es va començar a preparar, sí que podem assenyalar els seus orígens al barri mariner del Serrallo, on aprofitaven l’espina de la tonyina que pescaven. L’altre ingredient principal són els caragolins que, juntament amb diverses verdures

i una estona de ‘xup-xup’, acaben donant com a resultat aquest mític plat. Tot i que entre els bars més nostrats és tot un clàssic durant les festes, la resta de l’any pràcticament desapareix de les nostres cuines. CAFÉ, COPA I PURO L’esmorzar de forquilla és un d’aquells moments en què un grup d’amics s’aplega al voltant

#71

va donar als monjos cartoixans un manuscrit amb la recepta.Per evitar imitacions, el secret de la seva elaboració ha estat custodiat tradicionalment pels cartoixans. Tot i això, cada vegada és més habitual que els tarragonins es passin a productes similars a un preu més raonable, com ‘El d’aquí’, un licor d’herbes de la Bodega Jordà. D’aquella relació de Tarragona amb el Chartreuse va sorgir posteriorment la beguda per antonomàsia: la Mamadeta. En un primer moment, ————————— va néixer com El Chartreuse ha calat a ‘Esperit de profundament en la Santa Tecla’, imgastronomia festiva i s’ha pulsada per un

convertit en l’ingredient estrella de molts establiments —————————

de la taula per atipar-se i passar una bona estona. De fet, és típic veure el 23 de setembre les terrasses plenes de grups grans -molts d’ells del mateix seguici- compartint-ne un abans d’endinsar-se en la jornada més intensa de les festes. A banda, hi ha un altre moment que ha esdevingut una cita inamovible per als més animats. Poc abans del pregó del 21 de setembre, la plaça del Rei s’omple de taules i música per celebrar el ja tradicional Cafè, copa i puro per un duro. Allà, al puro i al cafè els acompanya un gotet (o més) de Chartreuse o conyac Torres. El costum va començar als anys 90 i s’ha guanyat un lloc en l’itinerari de qualsevol tecler amb ganes de festa. Qui ho prova un cop acostuma a repetir.

LA BEGUDA DE LES FESTES La vinculació de Tarragona amb el Chartreuse ve de principis del segle passat. Del 1903 al 1989 aquest licor procedent de França es va elaborar a la ciutat, a l’edifici on ara trobem l’Escola Oficial d’Idiomes. La recepta data del 1605, quan el mariscal d’Estrées

#71

grup d’amics del Ball de Diables el 1994. La recepta era senzilla: suc de llimona, que posteriorment passaria a ser granissat; Chartreuse verd, i Chartreuse groc. El nom d’aquesta beguda, però, canviaria poc després. L’origen el trobem a la Geladeria de la plaça del Rei, on es diu que aquest mot va néixer fruit d’una broma enmig de les festes. Finalment, aquesta geladeria va ser la primera a posar a la pissarra el nom de ‘Mamadeta’ per referir-se a la beguda. Uns anys després, el 1998, arribaria també el barrilet que avui és inseparable de la seva imatge.

EL FILÓ DEL CHARTREUSE De fet, el Chartreuse ha calat profundament en la gastronomia festiva i s’ha convertit en l’ingredient estrella de molts establiments. Tot i que ara pràcticament no hi ha cap pastisseria que no l’utilitzi, fa anys que el licor dona un toc distintiu a moltes creacions culinàries. “El primer que va fer coses amb Chartreuse a Tarragona va ser la pastisseria Conde”, reivindica el Josep González, que recorda un flam de Chartreuse elaborat en l’època de l’alcalde Nadal. Precisament, un dels dolços insígnia de la Conde per festes són els Goigs de Santa Tecla. Un bes-

EL RACÓ DEL

PAGÈS

¼977 29 25 59 |Õ639 30 14 48 c/ Mercè Rodoreda, 7 La Vall de l’Arrabassada - Tarragona www.elracodelpages.com

FRUITERIA / COLLITA PRÒPIA

Bones festes de

SANTA TECLA '26 Celebra-les amb nosaltres consumint fruita i verdura de collita pròpia i de proximitat 81

es u q r a m co es tr s o n s le e d t El gus #71

cuit amb un toc de Chartreuse recobert de xocolata negra i una T al capdamunt. Però les generacions més noves de pastissers també han sabut aprofitar aquest filó. La Velvet presenta cada any un extens catàleg de productes amb el licor o inspirats en l’imaginari tecler, com la mousse de llimona i el pastís de formatge amb Chartreuse. El Pastis7 és un altre exemple d’innovació. Per Sant Magí ja van preparar un smash croissant de mousse de Mamadeta i un tiramisú de Chartreuse, mentre que en altres edicions de Santa Tecla ja ha presentat productes basats en la mousse o la crema de Mamadeta. EL BRAÇ Ara bé, si parlem de pastisseria, segurament l’element més icònic és el pastís del Braç de Santa Tecla. La iniciativa va sorgir fa anys de la mà del Gremi d’Artesans Pastissers, que volien reivindicar la seva feina. “La idea era intentar promocionar la pastisseria artesana. Com passa ara, vèiem que s’estava fent malbé i que ho compraven tot”, explica el Josep González. A més, destaca que també era una manera “d’agrair un cop

#71

————————— “El pastís del Braç de Santa Tecla tindrà la salut que els polítics vulguin que tingui. Si ells volen tirar-ho endavant, nosaltres ho farem” ————————— l’any als nostres clients” la seva aposta per les pastisseries artesanes. Malgrat que s’ha convertit en un

acte multitudinari en què molts es queden sense pastís, la tradicional cita va estar a punt de no celebrar-se el 2023. Després que el 2022 la Conde i la Trill haguessin d’assumir un fort sobrecost, es van plantar. “Va haver-hi un moment que només quedàvem dues pastisseries al Gremi. Vam dir que si l’Ajuntament no ens donava un cop de mà, ho deixàvem estar”, recorda el Josep. Finalment, es va arribar a un acord amb el consistori perquè assumís el cost de part del material i de la infraestructura necessària. Per sort, l’any passat l’acte ja comptava amb vuit pastisseries agremiades i la situació sembla haver remuntat. “El pastís del Braç de Santa Tecla tindrà la salut que els polítics vulguin que tingui. Si ells volen tirar-ho endavant, nosaltres ho farem”, sentencia el Josep, que és president del Gremi a la demarcació. Una tradició relativament recent que, com tantes altres associades al menjar i a la beguda, ja forma part del gust particular que Tarragona ha donat a la seva festa major.

#71

Qui són els dos Nanos del Nàstic? La parella grana es van elaborar per commemorar el centenari del club i ara celebren 40 anys de vida estretament lligades al dia a dia de l’entitat. Va viure entre el 1895 i el 1980. Ella, en canvi, era una fervent seguidora del Nàstic. La senyora Rosa Javaloyes -coneguda com a Rosona- va néixer a Alacant, però als tres anys va arribar a Tarragona amb els seus pares i germans Vicente i Jesús, que anys més tard també estarien vinculats amb el Club Gimnàstic i l’arbitratge del futbol. Nascuda el 1914, va morir al barri del Serrallo amb 70 anys. Quatre dècades després, continuen sortint cada Santa Tecla com el punt de trobada més visible entre dues passions profundament tarragonines: el Nàstic i la festa major.

Adrià Miró Canturri El Nàstic i Santa Tecla són dos àmbits que han contribuït a reforçar la identitat tarragonina en els últims anys. El primer ha estat capaç d’aplegar persones ben diverses al voltant d’onze jugadors i de tenyir tota la ciutat de vermell en els moments més gloriosos. Els ascensos de principis de segle fins a arribar a Primera Divisió, el retorn a Segona de la mà de Vicente Moreno o algunes de les salvacions més agòniques. Tothom recorda quina va ser la primera gran alegria que li va donar el Nàstic. D’altra banda, Santa Tecla ha crescut a un ritme frenètic des del retorn a la democràcia fins a convertir-se en la màxima expressió de tarragonisme. Com no podia ser d’una altra manera, tots dos mons es troben connectats per una entranyable parella que veiem el 22 i 23 de setembre: els Nanos del Nàstic. Tots

#71

————————— En Mingo Menansach i la Rosa Javaloyes són els dos personatges reals en què es van inspirar els Nanos del Nàstic ————————— dos compleixen ara 40 anys des de la seva creació i conformen la segona dupla dels Nanos Nous. Quan únicament existia la parella serrallenca, es va decidir crear-ne una de nova per commemorar el centenari del club grana. Es van presentar en societat el 13 d’agost de 1986 i van sortir en cercavila per primera vegada per Sant Magí i Santa Tecla d’aquell any. Tot i que són dues peces prou reconegudes, pocs tarragonins coneixen en quins dos personatges s’inspira la parella nastiquera. Ell era el senyor Domingo (Domènec) Menasanch -àlies Mingo- i va estar vinculat al club durant molts anys. Al llarg de la seva trajectòria hi va exercir d’encarregat del material, taquiller i porter, convertint-se en una d’aquelles figures anònimes

#71

Del Bronx a la plaça de la Rumba El Blocfest trasllada a Santa Tecla la filosofia de les block parties amb més de catorze hores de música, art, freestyle i cultura de carrer Àlex Ribera Nadales El Blocfest neix de la inspiració de les block parties de Nova York. Aquestes celebracions consistien en la congregació i reunió dels membres d’un barri per celebrar junts la vida i la convivència. La festa anava molt més enllà d’un festival organitzat: els habitants prenien la iniciativa, ocupaven l’espai públic i feien d’aquest un espai de trobada i d’expressió cultural. Aquest tipus d’esdeveniments estan molt vinculats als anys setanta al barri del Bronx, a Nova York. En un context de crisi econòmica, pobresa i manca d’espais per a l’oci, la joventut i la resta del barri sortien als carrers amb els recursos que tenien: música, DJs i amics. A partir d’aquestes trobades van sorgir diferents moviments d’expressió urbana com el grafiti, el rap o el breakdance, vinculats als carrers i a la comunitat dels barris. Per tant, podem considerar les Bloc Party com a molt més que una festa: varen ser un fenomen social que va recolzar la prosperitat social dels joves dels barris i la creació d’una comunitat artística en aquests. El Blocfest trasllada aquesta filosofia a la Tarragona actual, creant un espai de trobada entre la música, l’art, la dansa i la comunitat. Mantenint els ideals de les Bloc Party, gratuït i lliure per a qualsevol persona que en vulgui formar part. «Ens agradaria tornar a les jams que fèiem a Tarragona fa uns anys, recuperar els espais que abans hi havia dedicats al hip-hop a la ciutat, a espais com el "Dándole" o la sala Soundtrack», comenta Dolor Garcia (Charly), raper de Tarragona i fundador del festival. Amb la idea de celebrar la música i l’art urbà a Tarragona neix el Blocfest. L’espai escollit per a l’anterior edició i per a aques————————— ta següent és la plaça de la RumAquestes celebracions ba, ja que no podria ser d’una altra consistien en la conmanera. «Volem reivindicar l’art i la gregació i reunió dels música de carrer, com a pilar el hipmembres d’un barri per celebrar junts la vida i la hop i comptant amb la música de carrer del nostre país, com ho és la convivència rumba o altres estils com el reggae ————————— a Jamaica», comenta en Charly. ORÍGENS DEL FESTIVAL El festival és organitzat per l’organització La Tecla Nostra, un col·lectiu de joves emprenedors de Tarragona. Des de fa tres anys, dissenyen i creen contingut exclusiu de les festes de Santa Tecla, convertint les se-

#71

ves samarretes en un fenomen durant les últimes edicions celebrades. L’organització s’ha anat reconvertint i creant noves branques de creació, com l’establiment de diferents esdeveniments com el Blocfest, com també altres activitats relacionades amb la cultura local. EDICIÓ 2025 L’edició de 2025 va ser la primera edició del festival, i ja va formar part de la programació oficial de les festes de Santa Tecla. Va comptar amb un cartell molt extens, amb figures destacades de la rumba i el hip-hop, com el raper català Baya Baye o el grup tarragoní Vergüenza Ajena. Tanmateix, va disposar de la primera exposició i instal·lació de paradetes, que va resultar ser un gran èxit. Diferents artistes de Tarragona van tenir l’oportunitat de compartir, vendre i mostrar el seu projecte durant el festival, fent una experiència més completa i enriquidora per a tots els membres. L’Ana Bermeo, artista de gemmes dentals i petita emprenedora a la ciutat (@glazesparks), va formar part de l’anterior edició: «Va ser una gran oportunitat per a mi i per al meu negoci, iniciatives així milloren Tarragona». I no va ser l’única: diversos artistes de disciplines variades, com la fotografia o el disseny, van poder exposar-se i mostrar el que tenen per oferir. FILOSOFIA DEL PROJECTE El Blocfest vol garantir la llibertat d’expressió dels artistes, oferir un espai en què presentar-se i apropar apostes que normalment no tenen veu als cartells de la ciutat. Recuperant l’esperit de les Bloc Party, l’esdeveniment busca recuperar la part més urbana de Tarragona, recreant la comunitat i presentant-la als qui fins ara no l’han pogut gaudir. Cultura de barri, en què la gratuïtat, l’accés obert i ampli i la llibertat són claus per entendre el concepte. L’anterior edició va aconseguir transmetre aquest missatge i arribar a centenars d’assistents. «Creiem que va funcionar tan bé perquè és un festival creat per la ciutat, sense ànim de lucre, fet i creat per Tarragona», comenta en Dolor. I tant va ser l’èxit que podria ser un clàssic durant les festes majors de setembre durant una llarga etapa. EDICIÓ DE 2026 Una segona edició mai és un repte senzill. Les expectatives envers la primera, la necessitat de millora i de seguir fent créixer el festival sembla que no espanten el Blocfest. Respecte de l’any passat, l’esdeveniment allarga la seva durada, ampliant la seva programació fins a les 3 del matí, iniciant-se a les 10 h, és a dir, més de 14 hores. El cap de cartell és el raper Jaloner, que juntament amb Dabe cremaran la plaça de la Rumba amb hits del rap en castellà. Repetirà també l’artista català Baya

#71

————————— També es realitzaran batalles de freestyle i un nou mercat d’art amb més artistes i noves propostes. —————————

Baye i trobarem noves incorporacions com El Niño de la Yuinta o Los Vecinos de Manue. A més a més, s’incorpora un nou espai a la plaça de l’Escorxador, un nou escenari, Perú Soundsystem, que acompanyarà amb la millor música tot el festival. Una aposta per un augment d’escenaris per afrontar l’expansió i el canvi del Blocfest en aquesta nova edició. També es realitzaran batalles de freestyle i un nou mercat d’art amb més artistes i noves propostes. Com a gran novetat, a banda del breakdance, el rap o el hip-hop, una nova disciplina serà la gran protagonista del festival. L’ "Skate" tindrà la seva pròpia categoria en aquesta nova edició. Els participants que vulguin podran afrontar el repte de saltar una torre de maons que anirà creixent a mesura que les rondes vagin succeint, en un intent de buscar el patinador més hàbil de la ciutat. També hi haurà oportunitat per demostrar l’art de cada patinador i celebrar un esport que forma part del dia a dia de la ciutat. De la mateixa manera que creix el festival, creixen les mesures de seguretat. Aquest any comptarà amb un punt de No-Agressió dins de la barra i seguretat per tal que tothom pugui expressar-se de manera lliure, sense tolerar actituds masclistes o sexistes. El Blocfest ja es prepara per a aquesta nova edició, en què lluitarà per consolidar-se com un esdeveniment a repetir cada Santa Tecla i demostrarà, un cop més, les ganes dels tarragonins de seguir creant comunitat i continuar sumant una àmplia oferta cultural entre les muralles.

mini mum

LLENCERIA | BANY | PIJAMES | MODA SPORT

L’assortiment més gran als millors preus C/ Governador González, 16 Tarragona 977 23 04 64

C/ Barreres, 2- Reus 977 341 361 £644 191 453 M info@corseteriaminimum.com 89 corseteriaminimum.com

#( #71

Els Xiquets del Serrallo converteixen el Pilar Caminant en un repte solidari contra l’ELA La colla apadrinarà els 500 metres del recorregut amb la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls per recaptar fons per afectats i famílies

Eric Mendo Els Xiquets del Serrallo donaran enguany un nou sentit al tradicional Pilar Caminant que la colla fa cada 24 de setembre, diada de la Mercè, a Tarragona. Després d’anys amb personalitats conegudes com a padrins i padrines del pilar, l’entitat ha decidit transformar aquesta figura en una causa solidària. La primera entitat que apadrinarà el pilar serà la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls. Amb aquesta iniciativa, la colla i la fundació volen recaptar fons per donar suport a les persones afectades per l’Esclerosi Lateral Amiotròfica i a les seves famílies.

#71

500 METRES, 500 EUROS El repte estarà vinculat directament al recorregut del Pilar Caminant. Els 500 metres que separen les escales de la Catedral de Tarragona de l’Ajuntament es convertiran en metres solidaris. L’objectiu inicial és aconseguir, com a mínim, 500 euros, a raó d’un euro per metre. A partir d’aquest dimecres 26 d’agost, qualsevol persona, entitat o empresa podrà apadrinar els metres que vulgui i ajudar a completar aquest recorregut solidari a tra´ves de les donacions ala web de la fundació o el Bizum solidari al número 02621. La presidenta dels Xiquets del Serrallo, Nuri Bordas, ha explicat

que la colla volia donar una nova dimensió a la figura del padrí o padrina del pilar. “Aquest any volíem donar un nou sentit a la figura del padrí o padrina del pilar caminant. Hem volgut que no fos una persona, sinó una causa, i que els metres que recorrem cada 24 de setembre poguessin servir també per ajudar a altres persones”, ha afirmat. El mateix 24 de setembre, representants de la fundació acompanyaran els Xiquets del Serrallo durant el Pilar Caminant. La voluntat de la colla és que aquesta acció sigui l’inici d’una nova tradició solidària vinculada al pilar, amb continuïtat en els pròxims anys i amb diferents entitats.

ASSESSORIA IMPERIAL TARRACO

La teva immobiliària de Tarragona

ESTÀS PENSANT A VENDRE LA TEVA PROPIETAT? Som la immobiliària que millor coneix el barri A Tecnocasa Tarragona t’acompanyem a cada pas de la venda del teu immoble. Confia en nosaltres per a gestionar el procés de forma eficient i sense complicacions. Deixa-ho a les nostres mans i oblida’t dels problemes.

Avinguda Roma, 14, local 1 c/ Cristofor Colom 24, local 2 TARRAGONA

v 877 210 190 v 977 949 166 baad9@tecnocasa.es www.tecnocasa.es

CONFIA EN EL

#71

OPINIÓ José Luís Aymat Satué President de la FEAT

5 anys de la desaparició

dels peatges

Aquest 1 de setembre de 2026 fa 5 anys de la desaparició dels peatges de l'AP-7/AP-2, i davant tal efemèride, el sector del transport per carretera vol manifestar una sèrie de punts: 1. Els camions que circulen estan treballant per a proveir als ciutadans i empreses de tot el que

tiva, ni de pas, ni de mode. El ferrocarril, el tan reclamat corredor mediterrani, ni està ni estarà, tal com s'està executant, que només podem definir com a vergonyós. 5. Els camions no són els culpables de tenir una infraestructura insuficient i mal mantinguda, qüestió de la qual ha de respondre una Administració Central que abdica de les seves responsabilitats a Catalunya amb massa freqüència. 6. Els camions no són els que reclamen un peatge per a solucionar un ————————— problema que Els camions no són els culpables de tenir una in- requereix infraestructura insuficient i versió, manteniment i altermal mantinguda natives per a precisen. ————————— optar per ca2. Els camions nalitzar les mercaderies per les no circulen gratis, perquè el més eficients econòmica i meseu combustible incorpora fins diambientalment. a un 55% del cost en impostos. 3. Els camions tenen prohibit cirNomés els catalans som prou cular per l'N-II, N-240 i N-340, per la qual cosa han de passar “imaginatius” per a creure que els per l'autopista obligatòriament. peatges, que ens han martiritzat 4. Els camions no tenen alterna- durant dècades, seran la solució.

Et proporcionem la formació que necessites La Federació Empresarial d’Autotransport de la província de Tarragona (FEAT) t’oferim cursos de: • Conductors ADR • Conducció en simulador • Tacògraf digital

• Formació contínua CAP • Documentació del transport de mercaderies • Conseller de Seguretat

Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona C. de Jaume I, 29, entresòl 2-3 43005 Tarragona Telf. 977 21 21 54 - 609 14 99 74 #71 feat@feat.es

i molts d’altres, a les nostres instal·lacions del polígon Riuclar, on també hi tenim un simulador de conducció que ens permet fer tota mena de cursos de capacitació i perfeccionament.

www.feat.cat

#EnsMovemPerTu

92 Fes-te soci i descobreix tot allò que et podem oferir.

#71

GUSTAVO CUADRADO,

Comissionat per l’impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona

“No hem d’aspirar a ser una Barcelona petita, sinó a construir el millor model metropolità pel Camp de Tarragona” Parlem amb el comissionat per l’impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona per conèixer els principals reptes de la construcció metropolitana Adrià Miró Canturri Tenim ja alguns projectes de caràcter metropolità al Camp de Tarragona. Per què és necessari emprendre el camí que està marcant l’Associació? Perquè la realitat metropolitana ja existeix. La gent viu en un municipi, treballa en un altre, estudia en un tercer, es desplaça cada dia pel conjunt del territori i utilitza serveis que van molt més enllà dels límits administratius de cada ajuntament. El que estem fent ara és començar a donar resposta política i institucional a una realitat que ja existeix. Encara tenim peces importants per desenvolupar: una futura llei,

#71

el model de governança, la mobilitat, l’ordenació territorial o l’instrument executiu que ens permeti implementar les polítiques metropolitanes. Tot això trigarà uns anys, segurament. Però el que no podem fer és esperar que tot estigui acabat per començar a treballar. Què s’està fent ara? Hem volgut generar ja unes bases. Tenim l’Associació, tenim les comissions de treball, estem impulsant projectes compartits, tenim en marxa

l’Agència Metropolitana de Competitivitat i estem treballant en una futura Oficina de Planificació Estratègica. Per mi aquesta és la idea important: construir la metròpoli mentre fem polítiques metropolitanes. La millor manera de demostrar que això té sentit és que els municipis i els ciutadans comencin a veure resultats concrets. Quins són els àmbits més urgents per abordar? Hi ha alguns

àmbits molt evidents. El primer és la mobilitat, perquè probablement és l’àmbit en què la ciutadania percep més clarament que les fronteres municipals ja no tenen gaire sentit. Però també tenim l’urbanisme i l’habitatge, la gestió de determinats serveis, l’energia, la gestió de residus, les infraestructures verdes, la promoció econòmica o la captació d’inversions. Jo hi afegiria una qüestió especialment important: la planificació estratègica. Hem de ser capaços de decidir què volem que sigui aquest territori d’aquí a deu, quinze o vint anys. Quin rol ha de tenir aquesta futura àrea metropolitana pel que fa a la mobilitat? Un paper absolutament central. La mobilitat és possiblement el millor exemple de per què necessitem una mirada metropolitana. Una persona que viu a Reus i treballa a Tarragona, o que viu a la Canonja i estudia a Vila-seca, no pensa el seu trajecte en termes de límits administratius. Vol arribar de manera ràpida, còmoda, sostenible i a un cost raonable. Per tant, hem de passar d'una suma de transports municipals i intermunicipals a una visió integral de la mobilitat del Camp de Tarragona. Això significa pensar conjuntament i sobretot planificar la mobilitat des de la demanda real de la ciutadania. Això no vol dir necessà-

riament que l’Àrea Metropolitana hagi de gestionar des del primer dia tots els transports. Però sí que ha de tenir una veu clara i capacitat de planificació, coordinació i interlocució davant de la Generalitat i de l’Estat.

————————— “La millor manera de demostrar que això té sentit és que els municipis i els ciutadans comencin a veure resultats concrets” ————————— El Pla Director Urbanístic (PDU) és un element “impres-

cindible”, per què? Perquè si volem construir una realitat metropolitana hem de decidir conjuntament com volem ordenar el territori. El PDU és probablement una de les eines més importants perquè ens obliga a deixar de mirar exclusivament el terme municipal i observar el conjunt. On volem créixer? On situem l’activitat econòmica? Com connectem els diferents municipis? Quins espais naturals protegim? On situem l’habitatge? Com ordenem les infraestructures? Com evitem que cada municipi planifiqui de manera independent una realitat que, en canvi, funciona de

#71

enorme potència econòmica i turística com Vila-seca, Salou o Cambrils, municipis industrials com la Canonja o Constantí i altres ciutats La promoció econòmica pot i municipis que articulen diferents ser metropolitana? Els muni- parts del territori. Per tant, aquí no hi haurà una cipis no voldran mirar per ells mateixos? És normal que cada ciutat central i una corona de mualcalde vulgui atraure empreses, nicipis subordinats. El nostre moactivitat i ocupació al seu munici- del haurà de ser necessàriament pi. I això continuarà passant. Però més horitzontal. I això és intereshi ha una escala en què competir sant perquè existeixen altres metròpolis europeindividualment ————————— es construïdes té cada vegada “Una persona que viu a sobre sistemes menys sentit. Reus i treballa a Tarrago- policèntrics. El Una gran emna, o que viu a la Canonja presa internacii estudia a Vila-seca, no onal no analitza pensa el seu trajecte en només Tarratermes de límits gona, Reus, Viadministratius” la-seca o Cons————————— tantí. Analitza un territori: disponibilitat de sòl, energia, infraestructures, talent, universitat, logística, connexions ferroviàries, Port, aeroport, habitatge i qualitat de vida. Aquí és on hem de competir conjuntament. Hem de canviar una mentalitat: quan una gran inversió arriba a qualsevol municipi del Camp de Tarragona, una part important dels seus beneficis es distribueixen per tot el territori. Els treballadors viuen en municipis diferents, els proveïdors estan repartits, el consum també i tota l'economia se'n beneficia. La competència real és amb altres regions europees capaces d’oferir un ecosistema econòmic complet. manera conjunta? La construcció metropolitana també s’ha de dibuixar sobre el territori.

Com afecta la demografia del territori en la construcció metropolitana? No hi ha una gran ciutat que destaqui especialment sobre la resta. Jo crec que això no és una feblesa. És una característica que defineix el nostre model. No som Barcelona i no hem d’intentar copiar Barcelona. El Camp de Tarragona és una realitat policèntrica. Tenim dues ciutats importants com Tarragona i Reus, però també municipis amb una

#71

nostre model haurà de néixer de la nostra pròpia realitat. Es pot generar un ‘sentiment metropolità’ de la mateixa manera que hi ha un sentiment europeu, tarragoní, reusenc, català…? Sí, però no crec que s’hagi de construir contra cap altra identitat. Una persona pot sentir-se de Reus, de Tarragona, de Salou o de qualsevol municipi i, al mateix temps, sentir que forma part d’un territori més ampli. Les identitats se superposen i el sentiment metropolità no el crearem amb una campanya de co-

Aicat n. 7730 COLEGIADO/ASOCIADO A11742

Ref. 8078

Precio: 545.000€

Ref. 8091

Precio: 123.000€

Ref. 8045

Precio: 190.000€

CHALET EN LA MÓRA

PISO EN BLOC SANT JORDI

CHALET EN PENYÍSCOLA

Chalet con jardín y piscina. Dos vivien-

Vivienda de 4 habitaciones, salón/

Chalet de dos plantas más planta baja,

das en una, dispone de 2 plantas, 5

comedor amplio y cocina americana. Un

reformado, amueblado y equipado,

habitaciones, dos cocinas, dos salones y

baño. No ascensor. Muy bien ubicado,

próximo a playa. 4 dormitorios. Muy

4 baños completos con platos de ducha.

ideal inversores. Luminoso y exterior.

bien comunicado.

Luminoso y cómodo.

Ref. 8109

Precio: 260.000€

Ref. 8022

Precio: 155.000€

Ref. 7283

Precio: 195.000€

PISO EN TARRAGONA

Piso reformado próximo a la URV con 4 habitaciones y 2 baños con plato de ducha. Comedor con cocina americana. Ventanas de aluminio con persianas

Piso de segunda mano próximo al Corte Inglés. Dispone de 2 dormitorios amplios y un baño con plato de ducha. Comedor luminoso con salida a balcón. Cocina independiente con galería. Ascensor.

Piso de segunda mano próximo al Corte Inglés. Dispone de 4 dormitorios amplio y un baño reformado con plato de ducha.

eléctricas. Calefacción por conductos.

Ref. 8117

Precio: 398.000€

Ref. 8118

Precio: 253.000€/1.150€/mes

PISO EN LAS PALMAS DE GRAN CANARIA

LOCAL EN CONSTANTÍ

Piso amplio próximo a la Playa de Las

Local de 220 m con dos salidas a la

Canteras. 3 habitaciones y 2 baños con pla-

calle. Altillo con despacho, 2 wc, A/a

tos de ducha. Cocina con galería. Ascensor.

con bomba f/c. Suelo gres. Persiana 97 eléctrica.

Parquing y Trastero.

Terraza. Cocina con galería. Ascensor.

Ref. 7947

Precio: 165.000€

LOCAL/OFICINA EN TARRAGONA Local comercial Ideal para oficina o despacho. Muy buena ubicación, al lado del Corte Inglés. 170m2 dispone de varias salas, 2 baños y adaptado para minusválidos, salida a balcón. #71 Armarios empotrados.

municació. Es generarà sobretot si la realitat metropolitana és útil. El model de governança és el que pot comportar més conflictes a l’hora de posar-nos tots d’acord? Segurament serà una de les qüestions que requerirà més debat, perquè quan parlem de governança parlem de qui decideix, sobre què decideix i com es prenen les decisions. Però crec que cometrem un error si comencem el debat metropolità precisament per aquí. Primer hem de respondre a una altra pregunta: què volem fer junts? La governança ha de ser conseqüència del projecte, no al revés. A més, el nostre model haurà de respectar una característica fonamental del Camp de Tarragona: el seu caràcter policèntric i l’autonomia municipal. No es tracta de crear un nou nivell administratiu que mani sobre els ajuntaments. Es tracta de construir una eina que permeti als ajuntaments fer conjuntament coses que individualment són molt difícils de fer. Es parla molt de Barcelona com a exemple. Barcelona és una referència inevitable per proximitat i perquè té una experiència metropolitana molt consolidada.

#71

Però penso que, estructuralment, hi ha altres territoris europeus que ens poden donar idees més interessants.

————————— “Hem de canviar una mentalitat: quan una gran inversió arriba a qualsevol municipi del Camp de Tarragona, una part important dels seus beneficis es distribueixen per tot el territori” ————————— Com quins? Un exemple és Rotterdam-La Haia, als Països Bai-

xos. Són dues grans ciutats amb identitats pròpies que cooperen en qüestions com la mobilitat i el desenvolupament econòmic. La seva estructura metropolitana agrupa 23 municipis i precisament va néixer per coordinar polítiques en aquests dos grans àmbits. També és interessant el Randstad, perquè funciona com una xarxa de diverses ciutats —Amsterdam, Rotterdam, La Haia i Utrecht— amb especialitzacions diferents que intenten complementar-se. O la regió alemanya del Rin-Ruhr, una gran realitat policèntrica formada per ciutats com Düsseldorf, Colònia, Essen, Dortmund o Duisburg, on tampoc existeix una única ciutat que monopolitzi el territori. No es tracta de copiar ningú. El que hem d’aprendre és el concepte: ciutats diferents, amb personalitat pròpia, que descobreixen que juntes poden competir millor que separades. Crec que aquesta és probablement la idea que més encaixa amb el Camp de Tarragona. I diria encara una última cosa: nosaltres no hauríem d’aspirar a ser una Barcelona petita. Hem d’aspirar a construir el millor model metropolità possible per al Camp de Tarragona amb esperit mediterrani.

SOPAR SOLIDARI 1 D’OCTUBRE 19H

La recaptació íntegra del sopar solidari va destinada a l’Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud per la recerca en cardiologia que es fa a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona

INSCRIPCIONS OBERTES

Inscripció VI Sopar Solidari - Investigació Cardiovascular

En benefici de

https://serveis.iispv.cat/events/vi-sopar-solidari-a-l-hotel-olympus-palace-per-investigaciocular/inscripcio

Col·labora

#71

OPINIÓ

El miracle de Santa Tecla

Nil Hierro Abad Advocat

Nil Hierro fa un retrat emotiu de les festes de Santa Tecla ressaltant-ne el caràcter de joia col·lectiva

L’estiu arriba a la seva fi, però no s’ha acabat del tot. Aquest és, si més no, el sentiment dels tarragonins. El retorn a la rutina de cada familia tots sabem que no té lloc fins a gairebé l’octubre, de fet, fins que les festes de Santa Tecla s’acomiaden amb un ensordidor i sentit Visca Sant Tecla, un cop la traca que ha recorregut el darrer tram de la Rambla Nova s’esvaeix sobre l’estàtua de Roger de Llúria. Ara, un cop més, hi tornem tots. Amb la mateixa il·lusió. Després d’haver viscut, durant gairebé un any, incomptables situacions personals, alegries, patiments, èxits i fracasos; d’haver superat pèrdues importants, d’haver assolit objectius, d’haver estat pares o avis, d’haver perdut pel camí gent estimada, d’haver rigut i plorat, enrabiat i motivat, d’haver caigut i aixecat en incomptables ocasions. Després de tantes i tantes coses, aquests dies els tarragonins renaixem un cop més, com si res no hagués passat i ens deixem endur, plens d’il·lusió, d’una empenta

#71

col·lectiva, d’una cohesió grupal i d'una germanor que ens dibuixa un somriure a la cara durant dues setmanes i ens fa viure enormes i petits moments de joia, d’exaltació, d’orgull ciutadà i d’eufòria. La nostra patrona, es diu que va sobreviure a tota mena de martiris i en va sortir indemne i il·lesa; i que aquest va ser el seu miracle, esdevenint, segons la tradició, una icona del poder del guariment i d’una protecció sobrenatural sobre el perill i sobre la mort. I aquest és, de fet, l’esperit que, set-cents anys després d’arribar la seva relíquia a la nostra ciutat,

100

encara roman. La seva força, la seva resistència a desaparèixer i a rendir-se és més present que mai i, cada any per aquestes dates, es posa de manifest tot reviscolant els cors i esperits dels tarragonins, donant-los força i esperonant-los per renéixer un i altre cop, any rere any, quan se suposa que l’estiu s'ha acabat i els ànims comencen a decaure. Aquest és, sens dubte, el seu veritable miracle. Gaudim plegats i mantinguem viu aquest entusiasme i cridem ben fort aquests dies Visca Santa Tecla!, tot celebrant que la vida quan hi ha il·lusió i esperança i és compartida és meravellosa.

Exposició Fins al 10 de gener de 2027

Sacsejar la història, transformar la fotografia

Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona

Amb la col·laboració de:

101

#71

Tarragona, el Port més sostenible de la Mediterrània

La Unió Europea ha fixat l’any 2050 com a data límit per assolir la neutralitat climàtica dels ports i el repte comença per aconseguir-la en vaixells de passatgers i contenidors Redacció Port Tarragona avança amb pas decidit cap a la seva descarbonització. La Unió Europea ha fixat l’any 2050 com a data límit per assolir la neutralitat climàtica dels ports i el repte comença per aconseguir-la en vaixells de passatgers i contenidors al 2030. Assolir aquesta fita a Tarragona comença per aconseguir les zero emissions en l’activitat creuerística amb l’inici dels treballs per a l’electrificació del Moll de

#71

Balears Onshore Power Supply (OPS), amb l’objectiu final de ser un dels ports més sostenibles de la Mediterrània. Un cop estigui en funcionament, el sistema OPS permetrà que els creuers que atraquin al Moll de Balears puguin endollar-se a la xarxa elèctrica terrestre durant la seva estada al Port i puguin apagar els motors auxiliars. D’aquesta manera, es reduiran dràsticament les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la presència d’altres contaminants at-

102

mosfèrics com NOx, SOx i partícules en suspensió i també els sorolls i les vibracions en els espais socials del Port, com el Km0. #ECOPORT2030, UN PORT MÉS SOSTENIBLE QUE MAI La implementació d’aquest sistema elèctric al Moll de Balears és un dels àmbits d’actuació de l’estratègia de descarbonització de Port Tarragona. Aquesta estratègia, agrupada en el full de ruta #EcoPort2030, busca avançar cap

climàtica fixats pel Pacte Verd Europeu, el programa Fit for 55 i per diversos reglaments sobre la reducció d’emissions. En aquest sentit, cal destacar que el sistema OPS del Moll de Balears estarà plenament operatiu abans de 2030, de manera que l’Autoritat Portuària s’avança als terminis que fixa el reglament FuelEU Maritime per a la disponibilitat d’aquestes connexions als ports europeus i reforçant el seu compromís amb el medi ambient. 6 GRANS ACTUACIONS PER A UN PORT MÉS VERD La implantació del sistema OPS al Moll de Balears consta de sis grans actuacions, que engloben des del subministrament d’energia des de la subestació elèctrica fora del recinte portuari fins a la connexió final als vaixells. Actualment, hi ha en marxa els treballs d’una d’aquestes actuacions. Es tracta de la construcció d’un centre de distribució i control de l’electricitat, ubicat al mateix moll. La següent ————————— actuació que es El sistema OPS permetrà durà a terme és que els creuers que atrala construcció quin al Moll de Balears d’un nou centre puguin endollar-se a la de transformaxarxa elèctrica terrestre ció elèctrica de durant la seva estada mitja tensió en ————————— terrenys pròa la neutralitat climàtica del recinte xims a la Zona d’Activitats Logístiportuari tarragoní, mitjançant ac- ques. Aquesta estació s’encarregatuacions en quatre grans àmbits: rà centralitzar l’energia provinent electrificació; energies renovables de la xarxa elèctrica general per a i combustibles alternatius; biodi- distribuir-la cap al sistema OPS. versitat i protecció del medi ambiParal·lelament, es troben en marent; i sensibilització i coneixement. xa tres licitacions, que es correspoAquesta visió de conjunt que té nen a tres grans actuacions més per en compte les operatives, els trà- al desplegament del sistema OPS a fics, l’entorn natural i la comunitat, Port Tarragona. La connexió de la permet incidir en tots els aspectes xarxa general amb la xarxa interna relacionats amb l’activitat portuà- que subministrarà l’electricitat al ria per a garantir que la descarbo- sistema OPS. Per fer-ho, s’instal·lanització i un Port sostenible siguin ran 3.180 metres de línia elèctrica una realitat. entre la Subestació Elèctrica TarraD’aquesta manera, Port Tarra- gona, situada a Bonavista, i el nou gona contribueix als objectius eu- centre de transformació de la ZAL. ropeus en matèria de neutralitat A més, hi ha oberta la licitació per

103

a la instal·lació de les línies subterrànies terrestres de mitja tensió entre el centre de transformació de la ZAL i el sistema OPS. En total, s’estendran 3.395 metres de xarxa elèctrica, que creuaran el recinte portuari des de la Zona d’Activitats Logístiques, passant per l’Estació Intermodal de la Boella i el Moll d’Andalusia, pel flanc interior del port, i pels molls de Catalunya i Balears, pel flanc exterior. També hi ha oberta la licitació per a la interconnexió submarina entre el molls d’Andalusia i de Catalunya. Es tracta d’una de les actuacions més complexes de tot el desplegament dels sistema OPS. Es farà una perforació horitzontal dirigida de 844 metres de longitud, en la qual s’instal·larà una canonada de 750 mm de diàmetre per al pas dels cables de mitja tensió del sistema OPS. FONS EUROPEUS CEF-T El sistema OPS suposa una inversió de 22 milions d’euros. L’Autoritat Portuària ha rebut un ajut de 6.594.600 euros, que es corresponen al 30% de l’import del projecte. Cal destacar que el projecte va obtenir una puntuació de 22,5 punts -el llindar per a ser escollit era de 15- gràcies a la seva maduresa i a l’alineament amb les prioritats de la convocatòria que ha prioritzat projectes d’OPS en ports marítims de la Xarxa Transeuropea de Transport (RTE-T), de la qual Port Tarragona n’és un port bàsic.

#71

TARRAGONÈS LA GUÀRDIA MUNICIPAL DE LA CANONJA ELS DIABLES DE IMPLANTA UNA LLISTA DE DIFUSIÓ PER A PERAFORT FAN UN COMERÇOS LOCALS PAS ENDAVANT I ES CONVERTEIXEN EN BALL La nova eina digital centralitza la comunicació amb establiments comercials per garantir avisos més ràpids i segurs DE DIABLES El canvi s’oficialitzarà el 4 de setembre, coincidint amb els 35 anys del Centre Joventut Perafort i els 20 anys del Llumenot Els Diables de Perafort inicien una nova etapa amb la seva transformació en Ball de Diables. El canvi, impulsat per la mateixa colla, vol aprofundir en la tradició i donar més valor al projecte de cultura popular del Centre Joventut Perafort. La presidenta del Centre Joventut, Eli Flix, ha explicat que sentien que era el moment de fer un pas endavant i prendre’s el projecte d’una manera més seriosa, sense perdre la diversió ni l’esperit de la colla. L’acte del 4 de setembre ha comptat amb l’apadrinament del Ball de Diables del Morell, una agrupació referent per a Perafort. Els nous vestits han estat confeccionats per Olivia Cros i pintats amb la participació de membres de la colla. Actualment, el Centre Joventut Perafort compta amb unes 60 persones vinculades als seus elements de cultura popular.

La Guàrdia Municipal de la Canonja ha activat la nova llista de difusió “Comerços la Canonja”, un canal pensat per enviar informacions i avisos d’interès als establiments del municipi. La iniciativa substitueix els diversos grups de WhatsApp que s’utilitzaven fins ara amb botigues, bars i negocis dels polígons industrials. El nou sistema permet concentrar totes les notificacions en un únic espai i fer arribar els missatges de manera individualitzada, sense que els destinataris puguin veure les dades de la resta de participants. La comunicació serà unidireccional i servirà per traslladar avisos sobre incidències puntuals, afectacions de mobilitat, seguretat pública, alertes

preventives i altres informacions municipals útils per a l’activitat comercial. Amb motiu de la posada en marxa, agents de la Guàrdia Municipal han visitat 120 establiments per actualitzar dades de contacte, explicar el funcionament del servei i facilitar-ne la incorporació. Els comerços que encara no en formin part poden contactar amb la Guàrdia Municipal. Per a consultes o incidències, hauran de continuar utilitzant els canals habituals.

LA POBLA DE MAFUMET INICIA L'AMPLIACIÓ I UNIFICACIÓ DE LA RAMBLA JAUME I AMB LA RAMBLA NOVA L’Ajuntament impulsa un projecte històric per eliminar barreres arquitectòniques i connectar el nucli antic amb la zona esportiva L’Ajuntament de la Pobla de Mafumet ha iniciat un projecte per unir definitivament la Rambla Jaume I amb la Rambla Nova i crear una única via que travessi el municipi d’est a oest. L’actuació eliminarà una barrera arquitectònica que fins ara separava el centre històric de l’àmbit de creixement proper al Complex Esportiu Municipal. Les obres se centraran en el tram entre els carrers Major i Sant Joan, on s’enderrocaran tres edificis i s’afectaran parcialment dos immobles més. Els treballs començaran el 20 d’agost, tindran una durada prevista de deu mesos i compten amb un pressupost d’uns 842.000 euros. El projecte preveu voreres de fins a sis me-

#71

104

tres, un carril per a vehicles de tres metres i una nova plaça de 12 metres a la cruïlla del carrer Major, amb mobiliari urbà, zones verdes i un espai lúdic infantil. També es reordenarà l’aparcament, s’incorporaran punts per a bicicletes, vegetació autòctona, nou arbrat i enllumenat LED. L’alcalde, Joan Maria Sardà, ha destacat que l’actuació permetrà “cosir i cohesionar el poble”.

ÚÍW

La plataforma digital de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona

WEB

APP

XARXES SOCIALS

SPOTIFY

ALEXA

OK GOOGLE

RÀDIO ONLINE

DAB

! is u lg u v u t om c s ’n a t ol sc E www.onametro.cat 105

#71

LA MISERICÒRDIA

torna a omplir els carrers de Reus amb més de 150 actes Més de 150 actes ompliran Reus amb una programació que combina tradició, cultura popular i música, i que incorpora enguany noves propostes com el Trabuc Fest Adrià Torres Moreno

Reus tornarà a viure al setembre una de les cites més importants del seu calendari festiu. Les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia 2026 arriben amb més de 150 activitats i una programació pensada per omplir carrers i places de la ciutat de cultura popular, música i tradició. Una proposta que manté el gruix dels actes més arrelats a la festa, però que també incorpora noves iniciatives impulsades per entitats de la ciutat. Una proposta

#71

carregada de propostes de carrer, festives i per a tothom. LA MÚSICA, UNA DELS GRANS PROTAGONISTES La música tindrà un paper destacat en aquesta edició. Una de les primeres grans cites serà el Festival Revers, que celebrarà la tercera edició el dijous 10 de setembre a La Palma. El festival, dedicat a la música indie i amb entrada gratuïta, reunirà Trias dB’s, Garrafa Nadal, Pentina’t Lula, Los Fresones Rebeldes i DJ Figa.

106

————————— Una proposta que manté el gruix dels actes més arrelats a la festa, però que també incorpora noves iniciatives impulsades per entitats de la ciutat —————————

La proposta musical continuarà el divendres 18 de setembre a la plaça de la Llibertat, amb el concert de Festa Major de Maria Jaume i La Sra. Tomasa. L’endemà, i coincidint amb la diada castellera, serà el torn de l’Orquestra Mitjanit i DJ Enka. El programa també reserva espai per a propostes de formats diferents, com el concert d’orgue a la Prioral de Sant Pere, el diumenge 20 de setembre, amb Josep Ribell, Miquel González, Marta Rodrigo i Marc García. Aquella mateixa jornada, la plaça del Mercadal acollirà la tradicional cantada d’havaneres, amb La Frau i Balandra. La nit del 24 de setembre serà especialment musical, amb diferents opcions repartides per la ciutat. La plaça d’Anton Borrell acollirà l’orquestra Nova Blanes, mentre que la revetlla jove comptarà amb Akelarre i Allioli. A La Palma, el Reggus reunirà Tarraco Reggae, Naycostero & the Sunwalkers i Dasplanta.

107

LA TRADICIÓ TORNA A PRENDRE ELS CARRERS El programa recupera els actes vinculats al Santuari de Misericòrdia, amb el tradicional Rosari de Torxes, la Baixada dels elements festius al matí i la Baixada dels diables i els elements de foc a la tarda. La cultura popular també tindrà un protagonisme especial amb la Diada Castellera de Misericòrdia, el 60è Aplec Baix Camp i la 25a Trobada de Gegants, prevista per al 12 de setembre. Aquesta última serà especialment significativa perquè coincidirà amb el 70è aniversari dels gegants japonesos,

#71

que estrenaran nous vestits. La programació manté igualment cites que ja formen part de l’imaginari festiu reusenc, com el Concurs de Masclet, Misericòrdia de Reus al Cel, el Carro dels Romanços o El Ball de Sant Miquel. Els vermuts i les cercaviles completaran una programació eminentment de carrer, amb propostes com el Vermulet, la Cucafesta, el Corre-escates i el Vermut Rumbero. EL TRABUC FEST, UNA DE LES NOVETATS Entre les incorporacions d’aquesta edició destaca el Trabuc Fest, una nova proposta vinculada a la commemoració del 40è aniversari del Carrasclet. La cita serà el dissabte 26 de setembre, a partir de les sis de la tarda, a la plaça de la Llibertat. El cartell inclourà Los del Camp Improvisat, Sergi Miquel, Caram Band, PD Intenses, El Pony Pisador i DJ Ceba, en una jornada que vol sumar música i celebració a l’homenatge a un dels elements

vinculats a la cultura popular reusenca. El programa incorpora, a més, tres nous vermuts. El primer serà el vermut de Santa Llúcia, el 20 de setembre a la plaça del Baluard, amb motiu del 35è aniversari de l’esbart. El 26 de setembre arribarà el vermut Cabró, a la plaça de la Farinera, i l’endemà se celebrarà el vermut dels 10 anys de les Insubmises Roller Derby. ELS GUARDONS DE LA CIUTAT Les festes s’obriran oficialment amb el Lliurament dels Guardons de la Ciutat, que se celebrarà el 21 de setembre al Saló de Plens. L’acte reconeix la tasca de persones, entitats i col·lectius que han contribuït a la vida social i cultural de Reus.

Enguany rebran les Mencions Honorífiques Municipals la Confraria Guardadors de la Tronada, el Centre de Formació de Persones Adultes Marta Mata, el doctor Joan Borràs Balada, el Centre d’Estudis Superiors de l’Aviació (CESDA), Carme Just Masdéu, com a títol pòstum, la Coordinadora d’Escoles de Dansa de la Ciutat, el Ball de Galeres i la Fundació Esclerosi Múltiple Mas Sabater.

#71

108

UN CARTELL AMB LES DONES COM A PROTAGONISTES La imatge de les festes d’enguany porta la signatura de Xènia Besora, llicenciada en Belles Arts, directora d’art, dissenyadora i il·lustradora. La seva trajectòria inclou projectes vinculats al món audiovisual, la televisió, la música, la publicitat i la il·lustració digital. Per a Besora, la Mare de Déu de Misericòrdia “simbolitza aquell suport que hi ha darrere de nosaltres”. En la seva proposta, la figura de la Mare de Déu ocupa el centre del cartell com a pilar, envoltada

per altres dones del seguici. L’artista explica que aquesta composició vol posar en valor el paper de les dones que formen part del teixit social de la ciutat i que contribueixen a mantenir viva la celebració.

109

#71

Els Cercolets de Reus, tres dècades després de la seva recuperació La dansa, documentada a Reus des del segle XVIII, va tornar al Seguici l’any 1996 de la mà de la Coordinadora de Danses Tradicionals

#71

Adrià Torres Moreno Trenta anys després de tornar als carrers, el Ball de Cercolets de Reus continua sent una de les danses més reconeixibles i estimades del Seguici Festiu. Els seus cèrcols plens de flors, les figures que construeixen els balladors i, especialment, el tradicional globus formen part ja de l’imaginari festiu de diverses generacions de reusencs i reusenques. Però darrere d’aquesta imatge tan habitual hi ha una història de re-

110

cuperació, recerca i molta feina que va permetre que una dansa desapareguda durant més d’un segle tornés a formar part de la festa. El Ball de Cercolets està documentat a Reus, com a mínim, des del segle XVIII i es va mantenir actiu fins al 1871. La dansa estava vinculada al gremi de corders o soguers i, després de la seva desaparició, va quedar fora del Seguici durant més d’un segle. Finalment, l’any 1996 es va reincorporar a la Festa Major de la

Foto Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus

cionals de la ciutat. També hi van participar persones especialitzades en altres àmbits, com Montse Huguet i Anna Badia, especialment en la recuperació dels vestits. El resultat va ser una dansa reconstruïda a partir de la documentació disponible i dels coneixements dels diferents especialistes que hi van treballar. La Coordinadora ja tenia experiència en aquest tipus de processos. Els seus orígens es remunten al 1982, amb la recuperació del Ball de Gitanes, i posteriorment va recuperar la Dansa de Mossèn Joan de Vic i el Ball de Prims, abans d’afrontar la recuperació dels Cercolets.

POCS CANVIS Tres dècades després, l’essència del Ball de Cercolets es manté pràcticament intacta. “Realment el ball no ha canviat gaire”, assegura Salas. Sí que hi ha hagut, però, alguns petits canvis al llarg dels anys. En els primers temps, els balladors portaven la camisa cordada fins dalt i un petit corbatí. Amb el pas del temps es van introduir alguns ajusta————————— ments relaciEl Ball de Cercolets està onats amb la documentat a Reus, com comoditat dels

a mínim, des del segle XVIII i es va mantenir actiu fins al 1871 —————————

participants. “Aquests petits espais on pots aprofitar i que corri una miqueta més l’aire sempre s’ha de fer”, explica el president de la Coordinadora. Un dels elements que més ha evolucionat són precisament els cèrcols. Al llarg dels anys n’hi ha hagut diferents models i diverses maneres d’engalanar-los, amb flors i elements decoratius diferents. La base, però, s’ha mantingut. Els cèrcols actuals es van remodelar coincidint amb la primera edició del Vermulet, una celebració pròpia del Ball de Cercolets que enguany arriba a la novena edició. Amb aquests cèrcols, els balladors van construint diferents figures durant la dansa. Entre les més espectaculars hi ha el globus, en què un dels participants s’enfila damunt les espatlles d’un altre i queda per sobre del conjunt dels cèrcols. I la resposta del públic, segons Salas, ha estat sempre especialment positiva. “Crec que és una dansa molt estimada, de fet crec que és dels balls més estimats del Seguici”, explica. Una estima que, segons el president de la Coordinadora, no entén d’edats: “és una dansa que coneix tothom, grans i petits”.

ciutat de la mà de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus. La recuperació no va ser fruit d’una única persona, sinó d’un treball col·lectiu. “És la suma d’un seguit de persones que cadascuna en sap d’un camp diferent de recerca, de dansa, de vestuari”, explica Albert Salas, president de la Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus. En aquest procés hi va tenir un paper destacat el folklorista reusenc Josep Bargalló i Badia, impulsor de la Coordinadora i una figura fonamental en la recuperació de les danses tradi-

Foto Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus

111

#71

Foto Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus

CELEBRACIÓ DEL 30È ANIVERSARI La celebració del 30è aniversari arriba en un moment en què la Coordinadora continua reivindicant la investigació i recuperació del patrimoni festiu com una part essencial de la seva activitat. L’entitat no només manté les danses que ja formen part del Seguici, sinó que continua buscant noves expressions de la cultura popular reusenca. “És una entitat que no es cansa de fer recerca, que no es cansa de seguir avançant”, destaca Salas. El Ball de Cercolets celebrarà les seves tres dècades amb una jornada especial el dissabte 12 de setembre. A les 11 del matí començarà una cercavila des de la plaça del Mercadal amb la participació del Ball de Cercolets de Reus, el Ball de Cercolets d’Igualada i els Arquets de Tàrrega. El recorregut passarà per diferents carrers de la ciutat i acabarà a la plaça de la Farinera. La celebració continuarà amb el IX Vermulet, a partir de les 12 del

————————— Amb aquests cèrcols, els balladors van construint diferents figures durant la dansa. Entre les més espectaculars hi ha el globus ————————— migdia a la plaça de la Farinera, amb vermut, activitats i tallers infantils. Una jornada que servirà per commemorar tres dècades d’una dansa que, després de més d’un

Foto Coordinadora de Danses Tradicionals de Reus

#71

112

segle desapareguda dels carrers de Reus, ha aconseguit recuperar el seu espai dins la festa i transmetre’s de generació en generació. Per a Salas, el motiu és clar: “la voluntat de la gent, tant de seguir recuperant danses com de ballar-les”. Una voluntat que, trenta anys després de la recuperació dels Cercolets, manté oberta la porta a continuar ampliant i fent créixer el patrimoni festiu de Reus.

113

#71

REUS REUS TRANSPORT INCORPORARÀ QUATRE AUTOBUSOS HÍBRIDS I AMPLIARÀ UN 25% LA FLOTA La modernització continuarà el 2027 amb quatre minibusos elèctrics per al servei ‘’BUS x TU’’ Reus Transport incorporarà quatre autobusos híbrids a partir del pròxim 8 de setembre, coincidint amb l’inici del curs escolar. Els nous vehicles permetran incrementar un 25% la flota i reforçar tant el transport als centres educatius com les línies regulars.

L’AJUNTAMENT MILLORA I ASFALTA UN TRAM DEL CAMÍ DELS CINC PONTS L’actuació ha permès reparar els sots existents, millorar el ferm i adequar el paviment en un dels trams més transitats del camí La Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Reus ha executat aquest estiu les obres de millora i asfaltat d’un tram del camí dels Cinc Ponts, amb l’objectiu de reforçar la seguretat i el confort de les persones que utilitzen habitualment aquest vial. L’actuació ha permès reparar els sots existents, millorar el ferm i adequar el paviment en un dels trams més transitats del camí. Aquest recorregut dona accés al

Una de les principals novetats serà la renovació de les cinc línies «A l’insti en bus», que disposaran de quatre autobusos exclusius durant l’hora d’entrada als instituts. També es reforçaran les línies L-11, L-30 i L-31. La primera avançarà l’inici del servei fins a les 7.20 hores, mentre que les altres dues tindran una freqüència aproximada de 30 minuts.

tennis del Reus Deportiu, a l’entorn de la urbanització Sant Joan i a l’escola La Vitxeta. Les obres han estat adjudicades a Tecnofirmes. Tecnologia de Firmes S.A. per un import de 14.400,94 euros, IVA inclòs. El regidor de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, Daniel Rubio, ha explicat que l’arranjament dona resposta a una reivindicació dels veïns i dels usuaris habituals de la zona. L’actuació s’emmarca en les campanyes periòdiques de manteniment dels camins del terme municipal, que tenen com a objectiu conservar aquests vials en bones condicions i donar resposta a les necessitats de la ciutadania.

AIGÜES DE REUS RENOVARÀ 500 M DE XARXA D’AIGUA DEL CARRER DE L’ESCULTOR ROCAMORA Els treballs permetran substituir les actuals canonades de fibrociment i millorar l’eficiència del sistema d’abastament

Els vehicles, els primers híbrids de Reus Transport, són Mercedes-Benz Citaro Hybrid i incorporen sistemes de seguretat i accessibilitat. La inversió és de 3,28 milions d’euros sense IVA. La modernització continuarà el 2027 amb quatre minibusos elèctrics per al servei ‘’BUS x TU’’.

#71

Aigües de Reus ha adjudicat les obres de renovació de 500 metres de la xarxa d’abastament d’aigua del carrer de l’Escultor Rocamora, una actuació que es farà abans de la reurbanització del vial prevista en el marc del Pla de Barris Reus Sud. Els treballs permetran substituir les actuals canonades de fibrociment i millorar l’eficiència del sistema d’abastament. Les obres tenen un pressupost de 266.192,62 euros, finançat en un 40% per la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional i en un 60% per l’Ajuntament de Reus. L’actuació començarà a mitjan setembre i està previst que finalitzi abans

114

de finals d’any, per donar pas posteriorment a la reurbanització del carrer. El regidor Daniel Rubio ha destacat la coordinació entre l’Ajuntament i Aigües de Reus per executar les actuacions aprofitant les obres urbanístiques i reduir les molèsties al veïnat. Els treballs no suposaran cap cost per als veïns.

CLÍNICA DENTAL DR GISBERT Dedicació, esforç i compromís

Dedicació, esforç i compromís Són més de 25 anys d’atenció als reusencs i volem agrair-vos molt la vostra confiança.

Pl. de la Llibertat, 4 Pral. 2a Reus 977330490 www.clinicadentaldrgisbert.cat clinicadentalgisbert clinicadrgisbert

( clinicadentalgisbert # clinicadrgisbert 115

#71

Plaça de la Llibertat, 4 Pral. 2a - Reus | 977 330 490 | www.clinicadentandrgisbert.com

40 anys fent ballar el Carrasclet pels carrers de Reus Del projecte de quatre amics al patrimoni festiu de Reus: la història d’un gegant que fa quatre dècades que balla pels carrers de la ciutat Adrià Torres Moreno Portar un gegant no és només carregar una figura de quatre metres d’alçada sobre les espatlles. És assumir una part de la història d’una ciutat, fer-la ballar pels carrers i aconseguir que una tradició passi d’una generació a una altra. El

#71

Carrasclet ho sap molt bé. Aquest 2026 celebra quaranta anys des que va sortir per primera vegada a la plaça del Mercadal i ho fa amb una programació especial que s’allargarà fins a finals de 2027. Per a Adrià Serrat, portador del Carrasclet, arribar a aquesta efemèride és una manera de prendre

116

consciència del camí recorregut. “Arribar als quaranta anys és, sobretot, la constatació que aquell projecte que va començar gairebé com una iniciativa cultural entre amics ha transcendit completament els seus orígens”, explica. I és que el Carrasclet va néixer precisament així: de la iniciativa

llida va acabar determinant el futur del gegant. Inicialment, la colla no havia plantejat que el Carrasclet hagués de formar part del Seguici Festiu. Amb el temps, però, la seva presència continuada a les festes i la bona resposta de la ciutadania van fer que s’hi integrés de manera natural. QUATRE DÈCADES FENT CIUTAT “Segurament el que més ha canviat és tot allò que envolta el gegant”, explica el portador. La Festa Major de Reus ha evolucionat, el Seguici Festiu s’ha ampliat i consolidat i la mateixa entitat ha anat adaptant-se als nous temps. També han canviat les persones que fan possible que el Carrasclet continuï sortint al carrer. Al llarg d’aquestes quatre dècades, diverFoto Marta Gomis

Foto Marta Gomis

una càrrega simbòlica i una vinculació clara amb el territori”, assenyala Serrat. El resultat va ser una figura que combinava cultura popular i memòria històrica. El gegant es va acabar durant l’estiu de 1986, amb uns quatre metres d’alçada i 76 quilos de pes, i es va presentar oficialment el 24 de setembre d’aquell mateix any. La plaça del Mercadal va ser l’escenari del bateig. El Carrasclet hi va arribar acompanyat dels seus padrins: el gegant Indi, la Vitxeta i la Colla Sardanista Rosa de Reus. La resposta de la ciutat va ser immediata. “Va ser una diada preciosa, amb la plaça plena a vessar de reusencs i reusenques que van voler donar la benvinguda a la nova figura”, detalla Serrat. Aquella aco-

————————— Pere Joan Barceló i Anguera, el Carrasclet, era un personatge originari de les nostres comarques i vinculat a la resistència antiborbònica posterior a la Guerra de Successió ————————— d'un grup amics que l’any 1985 van voler crear un element festiu propi i, alhora, recuperar una figura històrica vinculada al territori. UN GEGANT AMB HISTÒRIA La tria no va ser casual. Pere Joan Barceló i Anguera, el Carrasclet, era un personatge originari de les nostres comarques i vinculat a la resistència antiborbònica posterior a la Guerra de Successió. Per això, des del seu naixement, el gegant va anar més enllà de la simple representació festiva. “No volien simplement crear un gegant, sinó que aquest tingués

117

#70 #71

Foto Marta Gomis

ses generacions han passat per la colla. Alguns han estat portadors durant anys, d’altres han assumit altres tasques i molts han contribuït, d’una manera o altra, a mantenir viva la figura. Actualment, l’entitat compta amb una vintena de balladors i balladores. A més, les sortides del Carrasclet tenen l’acompanyament musical dels Filbertons, grallers de Reus. Però per a Serrat, el nombre de membres no és el més important. “Més que la xifra concreta, el que ens importa és mantenir una colla cohesionada i assegurar el relleu generacional”. Perquè aquesta és una de les claus de la supervivència d’un element festiu: que sempre hi hagi algú disposat a agafar el relleu.” Perquè el Carrasclet pugui celebrar molts més aniversaris, cal que continuï havent-hi persones

#71

UN ANIVERSARI COMPARTIT AMB LA CIUTAT El primer gran tast es va viure durant la Festa Major de Sant Pere, el 26 de juny, quan el Carrasclet va participar com a convidat especial a la Nit de fer l’Índiu, acompanyat per la Banda Simfònica de Reus Però el moment central arribarà aquest setembre. El 24 de setembre, exactament quaranta anys després del seu bateig, la colla recrearà aquella primera jornada. Els padrins del Carrasclet l’acompanyaran fins a la plaça del Mercadal per tornar a simbolitzar la seva arribada a la ciutat. “La voluntat és que el quarantè aniversari serveixi alhora per celebrar, per recordar la història del Carrasclet i per mirar endavant amb la il·lusió del primer dia”, explica Serrat. Dos dies després, el dissabte 26 de setembre, serà el torn del Trabuc Fest. La jornada començarà amb una cercavila des ————————— “Més que la xifra concre- de l’Ajuntament ta, el que ens importa és fins a la plaça de la Llibertat i disposades a mantenir una colla coimplicar-s’hi i hesionada i assegurar el continuarà amb glosa, música i a fer-lo ballar”, relleu generacional” festa. El prograafirma. ————————— ma inclou Los del Camp Improvisat, Sergi MiPORTAR-LO ÉS quel, Caram Band, PD Intenses, MANTENIR-LO VIU Darrere d’un gegant que balla El Pony Pisador i DJ Ceba. Durant el 2027, la colla continuadurant una cercavila hi ha moltes rà celebrant les quatre dècades del hores de feina que el públic sovint no veu. Preparar les sortides, gegant amb nous projectes. Entre conservar la figura, organitzar ac- aquests hi ha una trobada de getivitats i, sobretot, trobar perso- gants, la primera que organitzarà nes que vulguin dedicar una part l’entitat, una exposició dedicada a del seu temps a l’entitat. Darrere la trajectòria del Carrasclet i un llidel Carrasclet continua havent-hi bre que recollirà les vivències de la persones que voluntàriament de- colla durant aquests quaranta anys. “Fer-lo ballar amb les faldilles diquen el seu temps a portar-lo, fer-lo ballar, conservar-lo i mante- ben enlaire” és, per a la colla, molt més que una manera de celebrar nir viva la tradició”, explica Serrat. És precisament aquest compo- l’aniversari. És la manera de denent humà el que considera que mostrar que, quatre dècades desno ha canviat en quaranta anys. prés, aquell projecte nascut entre “Aquesta és la seva essència”, afir- quatre amics continua més viu que mai. ma.

118

119

#71

Reus Transport augmenta un 25% la seva flota i incorpora quatre busos híbrids Adrià Torres Moreno Reus Transport fa un nou pas en la modernització i sostenibilitat del transport públic urbà amb la incorporació de quatre autobusos híbrids, que permeten incrementar un 25% la flota actual. La incorporació dels autobusos té com a principal objectiu reforçar el servei durant les hores d’entrada als centres educatius, reduir els temps d’espera i ampliar la capacitat de les línies regulars.

nies específiques “A l’insti en bus”, que adapten els seus itineraris per facilitar els desplaçaments dels estudiants. Durant l’hora d’entrada als centres educatius, el servei compta amb quatre autobusos exclusius, una mesura que permet incrementar la capacitat i donar resposta a l’augment de la demanda de transport escolar. Paral·lelament, l’ampliació de la flota serveix per reforçar tres línies regulars: l'L-11, l'L-30 i l'L-31.

RENOVACIÓ DE LES LÍNIES “A L’INSTI EN BUS” Una de les principals novetats és la renovació completa de les cinc lí-

L'L-11 COMENÇA EL SERVEI A LES 7.20 H En el cas de la L-11, que connecta els barris Fortuny i Montserrat amb

#71

120

el centre de Reus, concretament amb la zona d’Oques, el servei comença a les 7.20 hores. La modificació permet millorar especialment la cobertura durant la primera hora del matí. Fins ara, el primer servei al barri Montserrat no començava fins a les 9.00 hores. Pel que fa a les línies L-30 i L-31, que donen servei als barris de Pelai i Sol-i-Vista i al polígon Agro-Reus, la freqüència es regularitza fins a situar-se aproximadament en els 30 minuts durant bona part de la jornada. L’increment del nombre d’expedicions permet disposar d’una alternativa regular de transport públic des de les 5.40 fins a les 21.40 hores.

————————— Una de les principals novetats és la renovació completa de les cinc línies específiques “A l’insti en bus” —————————

ELS PRIMERS AUTOBUSOS HÍBRIDS DE LA FLOTA Els quatre nous vehicles són els primers autobusos híbrids que incorpora Reus Transport. Es tracta de models Mercedes-Benz Citaro Hybrid, autobusos dièsel-elèctrics de pis baix equipats amb tecnologia destinada a millorar la seguretat, l’eficiència i el respecte pel medi ambient. Els vehicles incorporen, entre altres elements, un sistema de frenada automàtica de seguretat, sensors de radar i càmeres d’alta precisió. També disposen de rètols interiors digitals i sistemes SAE per a la gestió del servei. Pel que fa a l’accessibilitat, els autobusos compten amb tres espais per a cadires de rodes i quatre seients reservats per a persones amb mobilitat reduïda. També disposen d’un sistema que permet ajustar la inclinació per facilitar l’accés al vehicle. Els nous autobusos ofereixen una autonomia mínima de 300 quilòmetres o de 18 hores de servei continu. La incorporació dels quatre vehicles representa una inversió de 3,28 milions d’euros sense IVA, en règim d’arrendament durant deu anys i amb el manteniment integral inclòs. El contracte es va for-

121

malitzar aquesta mateixa setmana i estableix un termini de lliurament de vuit mesos. LA DEMANDA CREIX MÉS D’UN 74% EN QUATRE ANYS La renovació de la flota arriba en un moment de creixement sostingut de l’ús del transport públic urbà a Reus. El servei va registrar 2,13 milions de viatges el 2022, una xifra que va augmentar fins als 2,74 milions el 2023. El 2024 es van superar els 3,35 milions de viatges, mentre que el 2025 es van superar els 3,70 milions. En només quatre anys, entre 2022 i 2025, la demanda acumulada ha crescut més d’un 74%. La tendència positiva es manté aquest 2026. Fins al 31 de juliol, Reus Transport havia registrat 2,35 milions de viatges, un 9,5% més que durant el mateix període de l’any anterior. QUATRE MINIBUSOS ELÈCTRICS PREVISTOS PER AL 2027 La modernització de la flota continuarà l’any vinent amb la previsió d’incorporar quatre minibusos elèctrics per ampliar el servei a la demanda “BUS x TU”. Els nous vehicles permetran donar cobertura a l’àrea nord de Reus i desplegar progressivament el servei als barris del sud. En una primera fase, està previst que arribi als barris d’Aigüesverds i Blancafort, així com a la residència Marinada i a les instal·lacions esportives del Club Tennis Monterols. La parada de connexió amb el centre de Reus i amb la resta de línies de transport urbà i interurbà s’ubicarà, inicialment, davant de la Biblioteca Central Xavier Amorós, a la parada Reus Passeig. Aquests minibusos seran els primers vehicles totalment elèctrics de Reus Transport. Tindran gairebé set metres de longitud, una capacitat aproximada de 30 passatgers i una autonomia garantida de 170 quilòmetres.

#71

La Fira celebra les Festes de Misericòrdia amb una bossa tote dedicada al Basilisc de Reus La promoció començarà el 9 de setembre i permetrà obtenir gratuïtament la bossa tote del Basilisc a totes aquelles persones que facin una compra per un import igual o superior a 20 euros port. Un cop presentats, el personal de La Fira els segellarà i aquests ja no es podran tornar a utilitzar. Un cop completat el procés, els clients podran emportar-se gratuïtament la seva bossa tote dedicada al Basilisc. La promoció estarà disponible fins a exhaurir existències, per la qual cosa l’organització recomana no esperar fins als darrers dies per aconseguir-la.

Redacció Amb l’arribada del mes de setembre, Reus es prepara per viure les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia, una de les cites més destacades del calendari festiu de la ciutat. En aquest context, La Fira Centre Comercial de Reus torna a sumar-se a la celebració amb una iniciativa que combina comerç i cultura popular: una nova edició de la seva bossa tote commemorativa de les festes. Enguany, la figura escollida per protagonitzar el disseny és el Basilisc de Reus, un dels elements més singulars del Seguici Festiu i una figura estretament vinculada a la tradició i la cultura popular reusenca. D’aquesta manera, La Fira dona continuïtat a una iniciativa que en edicions anteriors ja ha tingut com a protagonistes diferents elements festius de la ciutat.

#71

La promoció començarà el 9 de setembre i permetrà obtenir gratuïtament la bossa tote del Basilisc a totes aquelles persones que facin una compra per un import igual o superior a 20 euros en qualsevol dels establiments de La Fira, dins de l’horari comercial.

————————— La promoció estarà disponible fins a exhaurir existències, per la qual cosa l’organització recomana no esperar fins als darrers dies per aconseguir-la ————————— Per aconseguir-la, caldrà presentar el tiquet o els tiquets de compra al Punt d’Informació situat a la Planta Carrer. En cas que una única compra no arribi als 20 euros, serà possible acumular diversos tiquets fins a assolir aquest im-

122

UN HOMENATGE A LA CULTURA POPULAR REUSENCA Amb aquesta proposta, La Fira Centre Comercial reforça el seu vincle amb les tradicions de Reus i contribueix a donar visibilitat a un dels personatges més representatius del Seguici Festiu. El Basilisc pren així el relleu d’altres elements de la cultura popular que ja han protagonitzat les bosses commemoratives d’anys anteriors. Des de La Fira també han volgut posar en valor la implicació de la Colla l’Estol del Basilisc, els integrants de la qual s’han involucrat en la iniciativa des del primer moment. La seva participació permet reforçar la connexió entre la campanya comercial i el món de la cultura popular, en una època de l’any en què els carrers de Reus es preparen per tornar a omplir-se de tradició, festa i elements del Seguici. Així, a partir del 9 de setembre, una compra de 20 euros a La Fira Centre Comercial es convertirà també en una oportunitat per endur-se a casa un petit record de les Festes de Misericòrdia i, enguany, del Basilisc de Reus.

www.signo.cat • info@signo.cat • 977 320 796 www.signo.cat • info@signo.cat • 977 320 796

RÈTOLS - RETOLACIONS - SENYALITZACIÓ RÈTOLS - RETOLACIONS - SENYALITZACIÓ TANQUES - IMPRESSIÓ DIGITAL TANQUES - IMPRESSIÓ DIGITAL SERIGRAFIA - RECLAMS PUBLICITARIS SERIGRAFIA - RECLAMS PUBLICITARIS TÈXTIL - ROBA LABORAL TÈXTIL - ROBA LABORAL SANT PERE SANT PERE PETA FORT! PETA FORT! REUS REUS

A v / P a ï s o s C a t a l a n s 1 6 9 - 11237 3 • 4 3 2 0 5 R e u s ( T a r r a#71g o n a )

Els gegants Japonesos de Reus estrenen vestits pel seu 70è aniversari La celebració inclourà una trobada de gegants i la presentació pública dels nous vestits Adrià Torres Moreno L’any 1956, una nova parella de gegants sortia per primera vegada pels carrers de Reus. Eren els Japonesos, una incorporació pensada per completar el conjunt de figures de la ciutat i donar-li una representació asiàtica. Setanta anys més tard, continuen ballant pels carrers i ho fan amb una nova imatge, coincidint amb una efemèride que la colla vol celebrar mirant tant al passat com al futur. Per entendre l’origen d’aquesta parella cal remuntar-se, però, molt

#71

abans de 1956. La voluntat de completar el conjunt de gegants de Reus ja era present des del segle XIX. Durant els anys vint i trenta del segle XX, Eduard Toda havia proposat la creació d’uns gegants xinesos, mentre que l’any 1950 Guix i Sugrañes reivindicaven la incorporació de dues parelles que representessin Àsia i Oceania. L’impuls definitiu arribaria l’any 1955 Amb motiu del 150è aniversari dels gegants de Reus, comptat des del mític 1805, diversos articles publicats al Diario Español de Tarragona i a La Vanguardia van recuperar la necessitat d’incorporar una quarta parella al seguici. La proposta partia de la consideració que els Gegants Moros ja representaven el continent africà i que, per tant, calia incorporar una parella asiàtica. L’aleshores tinent d’alcalde, Pere Huguet i Ribas, va nomenar un comitè encarregat de tirar endavant el projecte. Josep Banús i Sans i Josep Fort i Sugranyes, juntament amb Guix i Sugrañes, van decidir que la nova parella

124

seria japonesa i que, per alçada, se situaria entre els Vitxets i els Moros. UN PROJECTE DE CIUTAT La construcció dels nous gegants va anar a càrrec de l’escultor reusenc Ramon Ferran, que tot just havia acabat els seus estudis i va deixar una beca al Paular de Granada per dedicar-se al projecte. Els caps es van elaborar amb cartró pedra i les mans, amb fusta de xiprer.

Per fer possible les figures també hi va participar un ampli equip d’artesans i professionals de la ciutat. La modista Teresa Margalef va confeccionar els vestits amb seda donada per quatre sederes reusenques, Puig Carcereny, La Industrial Sedera, Pich Aguilera i Comercial Casacuberta, mentre que el perruquer Andreu Vilà Zamora, el tapisser Josep Ruano i el fuster Ricard Cort Molons van completar diferents elements de les figures. La fusta, en aquest cas, va ser cedida per Pau Abelló i Pascual. La creació dels Japonesos va despertar un gran interès entre els reusencs. Moltes persones seguien de prop el procés de construcció i visitaven el taller de l’escultor per veure com prenien forma les noves figures. La iniciativa també va comptar amb el suport de Ràdio Reus. El seu director, Salvador Sedó, va facilitar la sala d’actes i, amb la col·laboració del locutor En-

125

————————— La construcció dels nous gegants va anar a càrrec de l’escultor reusenc Ramon Ferran, que tot just havia acabat els seus estudis ————————— ric Virgili, es va impulsar una subscripció popular per contribuir a fer realitat el projecte. Finalment, el 28 de juny de 1956, els Gegants Japonesos van sortir per primera vegada al carrer. L’estrena es va produir al Reus Deportiu, en el marc de la celebració del 150è aniversari dels Vitxets, Moros i Indis. La festa va reunir nombroses colles geganteres d’arreu del territori, entre elles les de Cambrils, Montblanc, Riudoms, la Selva del Camp, Tarragona, Tivissa, Tortosa, Valls i el Vendrell, així com les dels barris reusencs de la Concepció i Santa Teresa. SETANTA ANYS QUE SÓN UN ORGULL Avui, els Japonesos són la parella

#71

més antiga de les que continuen sortint a ballar a Reus. Els Negres, incorporats el 1989, són posteriors, mentre que les altres tres parelles, Vitxets, Moros i Indis, són actualment rèpliques de les figures originals, realitzades l’any 2005. Per a la Colla de la Mulassa i els Gegants de Reus, arribar a aquesta efemèride és motiu d’orgull. “Estem molt contents de poder celebrar, sempre està bé celebrar”, explica el cap de colla, Ernest Juncosa. Una celebració que, més enllà de les figures, també posa de manifest la bona salut de la colla i del conjunt del seguici festiu reusenc. UNA NOVA IMATGE PER ALS JAPONESOS Un dels elements més destacats de l’aniversari serà la renovació de la indumentària dels Japonesos. Els vestits que han lluït durant les darreres tres dècades ja necessitaven una renovació. “És una excusa tant bona com una altra”, apunta Juncosa, que explica que, malgrat el bon estat de conservació de la roba, el pas dels anys acaba provocant desgast i deteriorament. El nou vestuari és, però, molt més que un canvi estètic. Al darrere hi ha hagut un procés llarg, treballat

————————— La modista Teresa Margalef va confeccionar els vestits amb seda donada per quatre sederes reusenques —————————

amb temps i amb molta cura. “Fa molt temps que anem fent feina de formigueta”, explica el cap de colla. El resultat i tot el procés que hi ha darrere de la nova indumentària es presentarà públicament el 21 de setembre, en un acte al local de la colla, on s’explicaran els detalls del projecte. UNA TROBADA PER CELEBRAR L’ANIVERSARI La commemoració dels 70 anys tindrà també un dels seus moments centrals el 12 de setembre, amb una trobada de gegants que reunirà diverses colles convidades a Reus. Hi participaran la Colla Gegantera de Castellvell del Camp, la Colla Gegantera de Tàrrega, la Colla Gegantera del Carnaval de Solsona, els Geganters de Terrassa i els Gegants de Sant Feliu de Llobregat.

#71

126

Estem especialitzats en la gestió de compra/venda i lloguer d’immobles: pisos, cases, xalets i finques La nostra professionalitat ens avala, més de 25 d’anys d’experiència en el sector

Bones Festes de

MISERICÒRDIA 2026!

www.fincas-marti.com | 977 754 841 - 617 472 053 | Ge 127

#71

REUS REUS RENOVA LA GESPA ARTIFICIAL DELS TRES CAMPS DE FUTBOL MUNICIPALS L’actuació ha comptat amb un pressupost de 546.575,03 euros més IVA L’Ajuntament de Reus ha completat la renovació de la gespa artificial dels tres camps de futbol municipals de La Pastoreta, el Reddis i l’annex de l’estadi municipal. L’actuació ha comptat amb un pressupost de 546.575,03 euros més IVA. Els tres terrenys de joc ja han recuperat

l’activitat. El camp del Reddis és utilitzat des del 10 d’agost pel CE Santes Creus per als entrenaments de pretemporada, mentre que La Pastoreta es va estrenar el 20 de juliol durant el campus d’estiu i acull entrenaments des del 17 d’agost. L’annex de l’estadi municipal és utilitzat des del 14 d’agost per equips de la Fundació Futbol Base Reus. Les obres s’han executat durant l’estiu, aprofitant el període de menor activitat, i formen part del pla d’inversions de 2026. El 50% del cost ha estat finançat amb ajuts de la Generalitat. La renovació permet millorar l’estat dels camps davant l’ús intensiu que tenen per part de diverses disciplines esportives.

REUS REFORÇA EL CONTROL DEL TRÀNSIT AL PALLOL I EL CARRER DOCTOR ROBERT L’actuació ha comptat amb un pressupost de 546.575,03 euros més IVA L’Ajuntament de Reus ha activat el nou sistema de regulació del trànsit amb pilones automàtiques i lectors de matrícules als accessos de l’entorn del Pallol i el carrer Doctor Robert. El dispositiu funciona de les 11.00 a les 2.00 hores, franja en què només poden accedir als sectors regulats els vehicles autoritzats. Entre les 2.00 i les 11.00 hores, l’accés és lliure. El sistema s’ha ampliat amb nous punts de control al carrer Doctor Robert amb plaça de Catalunya, el carreró de la Puríssima Sang, el carrer del Roser i el carrer de la Mar. Els lectors reconeixen automàticament les matrícules autoritzades i permeten abaixar les pilones.

LICITEN L’ENDERROC D’UNA NAU DEL CARRILET PER CONSTRUIR HABITATGE ASSEQUIBLE El consistori preveu oferir els terrenys a la Generalitat per impulsar habitatge de protecció oficial en el marc del Pla 50.000 L’Ajuntament de Reus ha licitat les obres d’enderroc de la nau situada al número 16 de l’avinguda del Carrilet, amb l’objectiu d’alliberar el solar i destinar-lo a la construcció d’habitatge assequible. El contracte té un pressupost de 400.495,79 euros i un termini d’execució de dos mesos. Segons les primeres estimacions municipals, el solar podria acollir una promoció d’uns 40 habitatges assequibles. El consistori preveu oferir els terrenys a

la Generalitat perquè hi pugui impulsar habitatge de protecció oficial en el marc del Pla 50.000. L’actuació forma part de la transformació dels barris del sud de Reus i compta amb finançament europeu FEDER. La Unió Europea assumirà el 40% del cost i l’Ajuntament el 60% restant. Paral·lelament, el consistori tramita l’enderroc dels immobles dels números 30, 32 i 34 del carrer de Balmes, un projecte que es troba en exposició pública i que properament es licitarà.

L’Ajuntament assegura que la mesura té com a objectiu millorar la seguretat dels vianants, especialment en zones amb elevada afluència de vehicles i voreres estretes. Els residents i altres usuaris autoritzats poden gestionar els permisos a través de l’Oficina d’Atenció Ciutadana o de la seu electrònica municipal.

#71

128

Som més líders

324.409 CAMP DE TARRAGONA

www.laciutat.cat

129 99

#71 #70

*Font: Google Analytics. Dades del mes d'agost

LECTORS ÚNICS

#71

130

! a n a Gr

Nº1 | Setembre/octubre 2026

CAMILO ROIG ‘El canó’

131

#71

Presentació

Un passeig per la nostra història Benvolguts lectors! Després de 10 tempora- ment als nostres anunciants la confiança des futbolístiques (o,cosa que és el mateix, de atorgada, sense la qual aquest nou projecte 10 anys) com a director i ideòleg de la revista professional (i també sentimental) no hauria Força Nàstic i d'un any més sabàtic per mo- estat possible. Com no podia ser d'altra matius personals i familiars, significa per a mi un nera, els prometem la màxima dedicació, imhonor i un autèntic plaer comunicar-vos des plicació i empatia, per tal que la seva marca d'aquestes línies el “naixement” i imatge corporativa arribi a més “Des d'Història del suplement Història Grana. El indrets, sigui de forma física o diGrana pretenem mateix, el podreu trobar de forgital, per tal de garantir la difusió dur a terme un ma mensual a l'interior de l'extradesitjada. relat nostàlgic i exordinària revista LA CIUTAT, que haustiu del passat ara mateix teniu entre les vostres Sense cap altre particular, us del nostre estimat mans o bé esteu llegint en el seu emplacem a delectar-vos i a gauNàstic” format digital. dir d'Història Grana d'ara endavant i aprofitem per enviar-vos Des d'Història Grana pretenem dur a terme una cordial salutació i una forta i sincera un relat nostàlgic i exhaustiu del passat del abraçada a tots plegats! nostre estimat Nàstic, per tal que conegueu una mica millor la llegenda d'un club esportiu més que centenari, com també un passeig per la vida dels protagonistes que van contribuir a fer-lo encara més gran, fins a convertir-lo en..."l'orgull de la meva ciutat". Nacho González Director d'Història Grana Per altra banda, voldríem agrair profusa-

#71

132

133

#71

134

Sumari

136 140 142 #01

158 132 136 138 140 142 144 146

Presentació Dinem amb... Vintage grana Entrevista Jugador històric Sabies què? Anècdota grana

135

148 150 152 154 156 158 160

Samarretes retro Jugador històric El meu primer Nàstic Nastiquers pel món El tuit de... Què fou de... Jugador històric

#71

Dinem amb...

Diego Reyes ¼877 237 761 | QPlaça del Rei, 4 - Tarragona #@restaurante.guretoki

De diumenge a dimecres d'11:00 a 17:00 h i de dijous a dissabte d'11:00 a 22:30 h

Nacho González L'exfutbolista del Gimnàstic de Tarragona Diego Reyes (un dels herois d'aquella plantilla grana 2005-06 que va aconseguir l'anhelat i inoblidable ascens a 1a divisió) va dinar al magnífic restaurant Gure Toki, el qual podreu

#71

trobar a la Plaça del Rei de la nostra ciutat, al bell mig de la Part Alta. En aquest prestigiós restaurant us ofereixen l'excel.lència de la millor cuina basca, a banda de diverses i delicioses opcions gastronòmiques. Disposen d'una àmplia terrassa exterior, ideal per

dinar o sopar tot delectant-se amb el paisatge històric de la Plaça del Rei, així com d'un elegant i acollidor menjador interior en el qual també podreu gaudir de la seva bona cuina. L'exjugador grana Diego Reyes va gaudir amb el meravellós àpat que l'staff del Gure Toki li va suggerir

136

(veure en imatges a la página de la dreta) i en acabar, va confirmar a la gerència del restaurant una pròxima visita. Gure Toki aprofita per desitjar-vos unes bones festes de Santa Tecla i us emplacen a visitar-los. Visiteu-los! Us encantarà!

Dinem amb...

Tàrtar de gambó amb tomàquet rosa, alvocat i mango

Kokotxas al pil pil

Kokotxas amb salsa verda i llagostins

Xistorra goikoa

Chuletón de vaca gallega prèmium

Postres casolanes de la casa

L'exfutbolista del Nàstic Diego Reyes i Patxi García (propietari del Gure Toki) van fotografiar-se després de gaudir d'un dinar espectacular i d'una xerrada ben cordial. Des d'Història Grana us recomanem efusivament tastar la deliciosa, extensa i variada oferta gastronòmica d'aquest emblemàtic restaurant!

137

#71

Vintage grana

Foto del Nàstic de la temporada 1971-72 realitzada sobre el verd del Nou Estadi pel suplement d'un diari esportiu d'àmbit estatal. Aquell curs es va inaugurar el Temple Grana i el nostre equip va aconseguir l'ascens a 2a divisió. ^ José Luis, Àngel, Basterra, Lolín, Felip, Rojas, Sánchez-Roldán | 'Cinto' López, Company, Gallastegui, Crujera i Alarcón

22 de setembre del 1979 El Nàstic juga al l'estadi Santiago Bernabéu contra el Castilla CF (temporada 1979-80, 2a A) i el matx finalitza 1 a 1 essent Nando López, qui va entrar al terreny de joc durant la segona part, l'autor del gol grana. En la imatge observem l'onze inicial del Nàstic que va disputar aquell encontre ^ Cunillera, Romero, Blay, Pani, Santi Coch, Sarabia | Palanca, Vilches, Rafa Martínez, Bañeras i Ramon Coch

Bones Festes de Santa Tecla! Visca Tarragona!

#71

138

139

#71

L'entrevista

JOSEP MARIA NOGUÉS Exentrenador del Nàstic

“Els membres del Nàstic 2000-01 érem com una autèntica familia i aquella fou la clau de l'ascens a 2a A”

Nacho González Ens citem amb l'exentrenador (del 1999 al 2001) i exdirector esportiu del Nàstic (del 2010 al 2012), Josep Maria Nogués, a l'excel·lent restaurant-marisqueria l'Àncora, al Serrallo, per tal de rememorar aquell històric ascens a 2a A de la temporada 2000-01 i que es va aconseguir amb el nostre protagonista assegut a la banqueta grana. Tot just fa 25 anys d'aquella inoblidable fita esportiva. Ja han passat 25 anys i tres mesos d'aquell recordat ascens i tot just sembla ahir, oi? Així és! El temps passa molt de pressa i com més gran et fas, encara més. Aquell ascens a 2a A és un dels millors, records en la meva trajectòria professional, per no dir el millor. I gràcies a allò, des de fa 25 anys soc un tarragoní més, ja que visc aquí i

#71

em sento ben feliç i arrelat a la ciutat. Sempre dic a la família i als amics que de Tarragona no em mouen ni els Geos! (Riem) Si parlem de què va succeir al Nou Estadi aquell 24 de juny del 2001, que és el primer que et ve al cap? Són un cúmul de records. Tot el viscut aquell dia va ser molt emocionant, especial i bonic... per nosaltres que vam estar tot l'any treballant de valent per assolir-ho, però sobretot per a l'afició del Nàstic, perquè des del 1979 no aconseguia un ascens a 2a A. I allò va donar "la volta" a la Tarragona futbolística i es va generar una 'Nasticmania' extraordinària, a la ciutat. Considerem aquell ascens com la "primera pedra" dels grans èxits esportius que van arribar en els anys posteriors? Totalment d'acord. Recor-

do com a partir d'aquella temporada, ja veies als nois caminant pel carrer amb la samarreta del Nàstic i no amb la del Barça o el Madrid, per posar un exemple. Tarragona sempre ha tingut una gran tradició futbolística i la gent s'estima moltíssim al "seu" Nàstic. Penso que per història, massa social i estadi, aquest club hauria d'estar sempre a la 2a divisió, com a mínim. Espero i desitjo que aviat puguem retornar a la categoria de plata perquè l'afició s'ho mereix, després de les decepcions patides en les tres finals de PlayOff dels últims anys. Als voltants del desembre d'aquella temporada, l'equip no estava gaire ben classificat i s'especulava amb una possible destitució del cos tècnic. S'ha de dir que al llarg d'un campionat, tots els equips passen per una mala ratxa i

140

aquell cas no va ser una excepció. Però ens vam refer meravellosament amb una segona volta excel·lent fins al punt de culminar-ho amb l'ascens. Mai no li podré agrair com cal al president José Luis García, la confiança que em va atorgar. Aquell era el Nàstic dels Oliva. Leo (DEP), Gordillo, Marc Bernaus, Quique Garcia, Serrano, Sergio Lara, Manolo Herrero, Jordi Masnou, Barila, Fèlix Prieto, Codina, Santi Castillejo... Molts bons noms, efectivament. A banda de la seva innegable i demostrada qualitat futbolística, aquella era una plantilla d'una excel·lent qualitat humana, amb professionals molt implicats i compromesos amb el club i l'afició. M'agradaria tornar a posar en valor i recordar la figura del president José Luis García, qui va tenir un comportament exemplar amb tots

L'entrevista nosaltres, ja que va donar suport a la plantilla i cos tècnic d’una manera encomiable i ens va transmetre una tranquil·litat i una confiança que van resultar essencials, a posteriori. A mitja temporada vas dur a terme un canvi tàctic, que esdevindria clau: vas passar a defensa de tres, amb Gordillo com a únic central i dos laterals "llargs" que va sortir molt bé! Si, va sortir molt bé, malgrat que no és el que més m'agrada per una línia defensiva, eh? Ho vaig fer perquè no ens estaven sortint les coses prou bé i obligat per les circumstàncies vaig voler "moure l'arbre", per tal de trobar una solució tàctica i fins i tot mental. Amb aquell canvi vam notar de seguida com els futbolistes es van sentir més còmodes. Però, a mi sempre m'ha donat més confiança una defensa de quatre, amb dos centrals i dos laterals que "tirin amunt", penso que li atorguen més estabilitat a un equip. Hem repassat els noms de diversos jugadors d'aquella històrica. A quins cinc o sis d'aquells futbolistes destacaries? Home, aquella era una plantilla en la qual tothom apor-

tava conceptes positius al grup, eh? Però podríem destacar-ne a alguns com José Antonio Gordillo, amb un caràcter i carisma espectaculars. O Jordi Masnou, un home d'una gran classe dins i fora del camp i amb uns grans valors humans... i no puc ni vull oblidar-me de Santi Castillejo, Lluís Codina, Jesús Serrano, Marc Bernaus, Manolo Herrero, Sergio Lara, Oliva, Fèlix Prieto, Quique García o el gran Leo. Érem un bloc, una autèntica família dins i fora del terreny de joc i considero que aquella va ser la clau de l'ascens. El record trist d'aquella temporada va ser la mort del delegat Joaquín Gómez en el partit jugat al camp de la UB Conquense. Sí, allò ens va unir a tots d'una forma extraordinària. Joaquín era un home molt metòdic, educat, respectuós i elegant, per tant, molt apreciat per tots. Cap al final d'aquell partit va patir un infart a peu de gespa i malauradament va morir a l'hospital. Imagina't el viatge de tornada que vam tenir; fou dramàtic! Sempre he pensat que allò ens va donar moltes forces per encarar el que venia i que ens va fer indestructibles mentalment.

141

Parlem també dels teus companys de cos tècnic que eren Roberto Elvira com a segon entrenador i Jordi Abella, com a preparador físic. Dos autèntics cracs, eh? I tant que sí. Amb el Jordi Abella ens hem anat veient molt sovint durant aquests anys i et puc dir que és un tio fantàstic. Durant aquestes temporades ha anat adquirint encara més experiències, ja que ha treballat en grans clubs i avui és un preparador físic contrastat i de molt prestigi. Pel que fa a Roberto Elvira, ahir precisament vaig estar sopant amb ell, a Calafell. Pensa que ja va ser el meu segon en el CE l'Hospitalet i al Terrassa FC, així que ens coneixem a la perfecció en l'àmbit personal i el professional. La nostra amistat i confiança ja ve de fa molts anys... els considero dos grans amics que m'ha regalat el futbol. Com recordes la festa i les celebracions per aquell ascens? No puc oblidar com estaven el Nou Estadi en acabar el partit decisiu contra el Zamora CF ni, per descomptat, la plaça de la Font... tot era de color grana i les cares d'emoció i alegria que vaig veure aquell dia per la ciutat, les tinc guardades

al meu cap. Però voldria recordar especialment al meu pare, ja que va morir l'octubre del 2.000 i, per tant, no va viure l'ascens. Ell em va iniciar en el món del futbol i vaig viure moments molt macos i emotius al seu costat. Tal com l'àrbitre va xiular el final del matx, jo vaig mirar al cel i assenyalant-lo amb el dit índex li vaig dir... papa, ho hem aconseguit! Per acabar, fem una picada d'ullet al Nàstic actual. Sabem que mantens una relació personal magnífica amb Xisco Campos. És clar que si. Sempre li desitjo el millor al Xisco i la seva família, amb la que tinc una gran relació personal. Espero que li vagi genial, tant pel seu bé com pel del club. I no tinc dubtes que triomfarà. Xisco és un professional íntegre, i s'estima amb bogeria al club i la ciutat; només es mereix què li passin coses bones, perquè com a persona, és de 10! Com de 10 va ser la nostàlgica xerrada amb Josep Maria Nogués i el deliciós suquet de peix de l'Àncora, que aprofita per desitjar-vos bona Santa Tecla i us espera per celebrar-la plegats.

#71

Jugadors històrics

Camilo Roig Zamora (DEP) El Canó

Va jugar amb el Nàstic al 1a, 2a i 3a divisió

Ț Santa Cruz de Tenerife - 30 de juliol del 1920 ; Extrem dret- 209 partits i 69 gols amb el Nàstic D Del 1947 al 1952 i del 1953 al 1957 (en dues etapes)

#71

142

143

#71

Sabies que... Sabies que...

Entre els tres germans Coch, sumen vuit ascensos amb el Nàstic? Q Santi Coch Castillo (DEP). Fou futbolista grana del 1977 al 1994. Va disputar 528 partits oficials i va marcar 2 gols amb el Nàstic. Ascensos assolits: 1977-78, 1986-87 i 1990-91, a 2a B. Q Ramon Coch Castillo. Va ser jugador grana les temporades 1977-78, 1979-80, 1986-87 i 1990-91. Va disputar 72 encontres oficials i va marcar 4 gols amb el Nàstic. Ascensos: 1977-78, 1986-87 i 1990-91, a 2a B. Q Enric Coch Castillo. Fou porter del Nàstic del 1984 al 1993. Va jugar 179 partits oficials amb el conjunt grana. Ascensos: 1986-87 i 1990-91, a 2a B.

#71

144

145

#71

L'anècdota grana

Diego Torres vam forjar i per l'afecte que li tinc al protagonista: em refereixo al nostre fisio, el gran Ernest Canete! Per posar-vos una mica en situació... Era un 30 d'abril del 2005, en un derbi català disputat al Nou Estadi entre el Nàstic i el Terrassa FC (temporada 2004-05, 2a A) i que vam

Què tal nastiquers? És un plaer per a mi dirigir-me a tots vosaltres des d'Història Grana, perquè ja sabeu el que signifiquen el Nàstic i la ciutat de Tarragona, per a un servidor. Aquí vaig viure els millors anys de la meva carrera futbolística i allò és quelcom que no podré oblidar mai, òbviament. El meu amic Nacho González m'ha demanat que us expliqui una anècdota succeïda durant la meva etapa al Nàstic i me'n venen moltes al cap, però en recordaré una en concret per la gran amistat que

#71

“Quan l'àrbitre va assenyalar el final del matx, Martín va sortir corrent en busca de l'Ernest, mentres que ell va agafar els trastets i va marxar cap als vestidors com una exhalació!” guanyar 3 a 1, amb un gol meu i els altres dos van ser obra de David Cuéllar i Abel Buades. Aquells partits eren d'una gran rivalitat esportiva i recordo que el d'aquell dia, fou especialment calent. Durant tot el matx, l'Enrique Martín (l'entrenador del Terrassa FC i anys més tard, del Nàstic) i l'Ernest Canete van

estar increpant-se i fent-se la guitza. El graciós va succeir quan l'àrbitre va assenyalar el final del matx, Martín va sortir corrent a buscar l'Ernest, mentre que ell va agafar els trastets i va marxar cap als vestidors com una exhalació! Va ser un esprint digne del millor extrem! Com ja us podreu imaginar, durant tota la setmana següent, no vam deixar de fer-li bromes sobre aquell assumpte. En una ocasió, em vaig amagar dins d'una taquilla del vestuari i els companys el van cridar perquè hi anés; i quan vaig veure que arribava, vaig sortir corrent darrere d'ell, mentres tots rèiem i cridàvem! Aquella època fou molt maca i especial, i la recordo amb moltíssima nostàl-

146

gia, sincerament. Sempre he pensat que la clau dels èxits d'aquell Nàstic va ser la unió que teníem dins el grup... Podríem dir que érem com una autèntica família! Per acabar, aprofito per desitjar-li el millor al meu estimat Nàstic i espero que aquesta temporada sigui la bona i que puguem celebrar tots plegats un altre ascens a 2a divisió, que és la mínima categoria que mereixen club, afició i ciutat. Una abraçada molt gran per a tothom i Visca el Nàstic!

147

#71

Samarretres retro Samarreta oficial

Temporada 1978-1979

Samarreta oficial del Nàstic de la temporada 1978-79, en la qual l'equip grana va aconseguir l'ascens a 2a A * Foto cedida per @pellgrana

#71

148

149

#71

Jugadors històrics

'Cinto' López Ginesta (DEP) 'L'inoblidable'

Quart màxim golejador en la història del Nàstic

Ț El Campello (Alacant)25 de novembre del 1940 ; Extrem dret- 209 partits i 77 gols amb el Nàstic D Del 1966 al 1972

Feliç Santa Tecla 2026!

#71

150

151

#71

El meu primer Nàstic

Gonzalo González Félix Número de soci 3.094

Em dic Gonzalo González Félix i vaig néixer el de- ragona. Allà va començar una travessia en què, any rere sembre de 1973 a l'Hospital de Santa Tecla. Sé que any, vaig conèixer molts entrenadors que m’ensenyamolt pocs dels que esteu llegint això em coneixeu, ren, sobretot, valors. Però només en nomenaré un: el però m’han donat aquesta gran oportunitat d’escriu- meu primer entrenador, Antolín. Aquell camí em va porre aquest article per explicar què és per a mi el Nàstic tar, amb el temps, a complir un somni: debutar en un i què en penso; una història que, crec, també és la de partit de la Copa Catalunya contra el Barça C. Només molts altres que, com jo, ho vam viure des de dins. van ser cinc minuts, però els recordo com si fos ahir. El meu amor pel Nàstic va començar quan el meu pare A més d’aprendre futbol, en aquella etapa també em portava al camp, sent jo molt petit, cada diumenge vaig conèixer molta gent i també als que són avui dia per veure els partits amb els meus tiets. Durant molts els meus amics, persones amb qui encara comparteianys aquella rutina es va convertir en el centre de les xo vida i records gràcies a aquest club. El Nàstic no meves il·lusions, fins que el futbol va passar a ser una només em va regalar una samarreta i un somni, sinó part fonamental de la meva vida, i espetambé una família. cialment la meva passió per aquest club. Vaig veure l’etern Santi Coch en els “Amb set anys el Amb set anys el meu pare em va apunseus inicis, en Bañeras, en Martínez, meu pare em va tar a l’escola de futbol del Nàstic de Tarl’Eloy, en Cunillera, entre molts altres, i apuntar a l’escola els meus ídols com a davanter centre de de futbol del Nàstic la meva època: Escaich, Masqué, Camde Tarragona” puzano, Castillejo. I més endavant vaig viure els ascensos, la Segona A i la Primera Divisió. Quin Nastiquer no ho recorda? Va ser un somni fet realitat. Igual que a mi em van transmetre aquest sentiment, jo l’he transmès als meus fills, Paula i Gonzalo, que avui estimen aquest club com jo.. Aquesta és la tradició, com el nostre himne diu allò de..."canten els petits... criden els més grans.." i, a més, el nen segueix el seu somni com jo i juga actualment al Juvenil B del futbol base. En els últims anys la sort no ha estat del nostre costat, Nastiquers, però no dubteu que el temps acabarà donant-nos la raó i ens tornarà al lloc on hem d’haver estat sempre: amb els grans. FINS AL FINAL FORÇA GIMNÀSTIC!

#71

152

153

#71

Nastiquers pel món

David i Jorgina Kioto, Japó

Els socis del Nàstic David Tomàs (número 1066) i la seva filla Jorgina Tomàs (número 2763) ens saluden des del Temple Kiyomizu-Dera, a Kyoto (Japó) amb la segona equipació del nostre equip de la temporada 2003-04 (ascens a 2a A).

#71

154

155

#71

El tuit de...

Abel Buades Al Nàstic i a Tarragona els considero la meva casa i ja es mereixen tornar a celebrar un altre ascens a 2a divisió. Esperem que sigui aquesta temporada! Fins al final!

Abel Buades Vend rell

Q Benimodo (Valè ncia) Ț 11 de juliol del 1977 E Fou futbolista grana

en dues etapes: de l 2003 al 2006 i la temp orada 2007-08. Va disputar 158 encontres of icials i va marcar 11 gols amb el nostre equip. Va aconseguir un as cens a 2a A (2003 -04) i un a 1a divisió (20 05 -06) i va guanyar una Copa Catalunya (2007 -08) amb el Nàstic

#71

156

157

#71

Què fou de...

Carlos Merino?

En l'actualitat és representat de futbolistes a l'agència CAA STELLAR

ález Carlos Merino Gonz Q Bilbao T 15 de maig de 1980 or grana del 2005 al

2007.

E Va ser jugad partits oficials i va marcar 6 Va disputar 61 ir un riode. Va aconsegu gols durant aquell pe c 05 -06) amb el Nàsti (20 ó ascens a 1a divisi

#71

158

159

#71

Jugadors històrics

Rubén Pérez Chueca 'La sobrietat'

Porter amb més partits oficials jugats en la història del Nàstic

Ț Saragossa- 7 d'agost del 1980 ; 248 partits amb el Nàstic D Del 2006 al 2014

#71

160

161

#71

La Teca Teatre celebra 60 anys de vida escènica

El grup cambrilenc, nascut en plena dictadura, commemora sis dècades de teatre amb un programa que inclou Albert Om, Joan Maria Pou, Peyu i Quico el Cèlio Roser Pros Roca Si el teatre és, en essència, un mirall on la societat es mira a si mateixa, pocs grups com La Teca Teatre han sabut reflectir amb tanta lucidesa —i amb tant d'humor— les transformacions d'un país sencer. L’entitat cambrilenca va néixer l'any 1966, en plena dictadura franquista, amb el nom de Grup de Teatre del Casal, i ara arriba als 60 anys amb la vitalitat d'una entitat consolidada. Per celebrar-ho, els seus membres han preparat un programa d'actes que va del 17 de setembre a l'1 de gener, i que ha convertit el Teatre del

#71

Casal en l’epicentre cultural de la tardor i l'hivern. DEL FRANQUISME AL TEATRE INCISIU: SIS DÈCADES D'EVOLUCIÓ La història de La Teca és ben representativa del teatre amateur català. "L'any 1966, una nit fosca i tenebrosa, algú va crear el col·lectiu", expliquen amb el seu característic sentit de l'humor des de la pròpia entitat. En aquells primers anys, el grup es dedicava a representar obres del teatre clàssic català, amb títols que avui sonen a arqueologia escènica: He mort el llop!, De genolls en terra,

162

Satanàs! o Repica que pica, fes dagues, daguer!. Eren els anys de la censura, de les limitacions d'una època grisa, que obligaven a una resistència cultural tenaç. El gran gir arribaria el 1984. "Després d'una gran farra i una mica de fum, canviem de rotllo", reconeixen enfotent-se’n. L'entitat es va renovar per dins i per fora, "com el bífidus", bromegen. L'aposta va decantar-se per textos incisius, divertits, amb connexió directa amb l'espectador, una escenografia minimalista, i sobretot, una concepció del teatre una manera de veure el món. El resultat és una companyia que no té por d'abordar temes com l'habitatge, la precarietat laboral, la diversitat de gènere, el classisme o els conflictes interpersonals, sempre des de l'humor i la complicitat amb el públic. I és que, com subratlla el secretari Joan Ortoneda, tant ell com el director de l’entitat, Pep Pellicer, van començar "quan tenien 6 o 7 anys fent els Pastorets" i ara ja en tenen

————————— El grup compta amb La Tequeta, la secció de joves i infants, per garantir que el relleu no s'aturi —————————

bé tindrà un paper destacat en aquest aniversari. El 22 de novembre, la banda cambrilenca Oncle's i Tietes Band presentarà "El ressò dels esquellots!", on recuperaran algunes cançons emblemàtiques dels seus programes per mostrar l'evolució musical de la formació. El programa es tancarà l'1 de gener amb "Lo Misteri de Nadal" de Quico el Cèlio, El Noi i El Mut de Ferreries, l'espectacle amb què el grup ebrenc va iniciar el seu recorregut: una revisió entranyable i divertida dels Pastorets i de la tradició nadalenca.

UN PROGRAMA D'ANIVERSARI AMB NOMS PROPIS DE LA CULTURA CATALANA Per celebrar aquesta fita, La Teca ha preparat un cartell que és una declaració d'intencions. La programació arrenca el 17 de setembre amb un dels plats forts de la temporada: el podcast "Què t'ha passat", a càrrec dels periodistes Albert Om i Joan Maria Pou, que conversaran, riuran i es confessaran davant del públic. Pocs dies després, l'11 d'octubre, serà el torn d'un altre podcast, en aquest cas signat per Cambrils Campo de Demonios, amb David Brull, Albert Recasens, Marc Gibert i Pere Martí, que repassaran l'actualitat local amb un to humorístic i distès. L'humor tornarà a ser protagonista el 23 d'octubre amb "La Niña Bonita" del Peyu, un espectacle que combina humor, joc, teatre i participació del públic, amb un bombo, 90 boles i un pernil en joc. La música tam-

Naturalment, La Teca Teatre, l'autèntica protagonista de la celebració, també oferirà la seva pròpia actuació especial els dies 25 i 27 de desembre amb l'obra "Avui assagem". Les entrades es poden adquirir a la plataforma Codetickets.com, excepte el podcast de Campo de Demonios, que serà gratuït amb sistema "el primer que arriba, el primer que seu". Com a complement, l'entitat ha inaugurat una exposició fotogràfica amb la història del grup a l'entrada del Teatre del Casal, ha editat samarretes especials dels 60 anys i ha estrenat un nou logotip dissenyat per Jordi Benaiges. Seixanta anys després d'aquella "nit fosca i tenebrosa" de 1966, La Teca Teatre continua demostrant que el teatre amateur, quan es fa amb passió i intel·ligència, fa més que sobreviure: floreix.

"60 llargs". Aquesta continuïtat generacional és una de les claus de l'èxit del grup, que compta amb La Tequeta, la secció de joves i infants, per garantir que el relleu no s'aturi. La directora escènica, Tere Franch, reivindica aquesta funció social de l'entitat: "Un espai de convivència, cultura i cohesió".

163

#71

CAMBRILS CAMBRILS ENCAPÇALA EL RÀNQUING DE DESTINACIONS PREFERIDES PER LES FAMÍLIES BRITÀNIQUES El municipi lidera la classificació elaborada per l’agència de viatges loveholidays a partir de les valoracions dels seus clients del Regne Unit Cambrils encapçala el rànquing de destinacions preferides per les famílies britàniques aquest estiu, segons una classificació elaborada per loveholidays, un dels principals operadors de viatges del Regne Unit, a partir de les valoracions dels seus clients. El municipi se situa en primera posició per davant de Santa Ponça, Puerto del Carmen i Puerto Rico, i és l’únic municipi de Catalunya entre les deu primeres posicions. En el cas de Cambrils, destaquen especialment les puntuacions en ubicació, servei i experiència vacacional, tres dels aspectes més ben valorats pels viatgers britànics. La classificació reforça el posicionament de Cambrils com a destinació turística familiar i consolida la seva projecció en un dels principals mercats internacionals de la Costa Daurada. El Regne Unit és un dels mercats emissors de referència per al turisme que visita Catalunya. El rànquing, amb vuit destinacions espanyoles consecutives al capdavant, coincideix amb les dades d’ABTA, l’associació britànica d’agències de viatges i turoperadors, que aquest estiu va situar Espanya com el principal destí internacional escollit per les famílies del Regne Unit durant les vacances escolars.

CAMBRILS REFORÇA EL SUPORT A LES PERSONES CUIDADORES AMB UN NOU CURS IMPULSAT AMB L’AFA COSTA DAURADA Ajuntament i Diputació col·laboren en una formació adreçada a cuidadors no professionals per proporcionar-los coneixements i eines L’AFA Costa Daurada, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Cambrils i la Diputació de Tarragona, organitza el curs “Abordatge i coneixement en el cuidar integral a la persona”, adreçat a cuidadors i cuidadores no professionals. La formació es farà tots els divendres, de 10 a 13 hores, entre el 4 de setembre i el 18 de desembre de 2026. L’objectiu és oferir coneixements, recursos i eines pràctiques a les persones que assumeixen l’atenció quotidiana de familiars o persones en situació de dependència. El programa abordarà aspectes com el paper del cuidador, les alteracions cognitives, emocionals i conductuals, la comunicació, l’estimulació, la higiene, la cura de la pell, l’alimentació, la mobilització segura i la prevenció de caigudes. Les sessions aniran a càrrec de professionals especialitzats en neuropsicologia, infermeria, nutrició, comunicació i estimulació. L’alcalde, Oliver Klein, ha defensat que l’Ajuntament ha de col·laborar davant les necessitats reals de la ciutadania. La regidora Mar España ha destacat que oferir formació dona més seguretat als cuidadors i millora la qualitat de vida de les persones ateses.

CAMBRILS REIVINDICA LA CONVIVÈNCIA I LA PAU NOU ANYS DESPRÉS DELS ATEMPTATS L’alcalde de Cambrils ha afirmat que “la victòria més gran és continuar vivint junts, lliures i sense por”

L’Ajuntament de Cambrils ha commemorat el 9è aniversari de l’atemptat amb un acte institucional de record a les víctimes i de reconeixement als cossos de seguretat, serveis sanitaris i emergències, i a totes les persones que van actuar aquella nit. L’alcalde, Oliver Klein, ha obert l’acte amb unes paraules dedicades especialment a la víctima mortal, Ana María Suárez, i ha agraït la tasca dels cossos policials en defensa de l’ordre, la pau i la justícia. Tot seguit, Klein ha llegit un manifest institucional a favor de la convivència, el respecte a la diversitat, el diàleg i la llibertat. El text subratlla que cap idea, creença o diferència pot justificar mai la violència contra un altre ésser humà. L’alcalde ha defensat que la memòria dels atemptats ha de servir per combatre l’odi i transformar el record en una força col·lectiva. També ha reivindicat Cambrils com una ciutat oberta, acollidora, tolerant i pacifista.

#71

164

165

#71

CAMBRILS CAMBRILS RENOVA L’ALIANÇA AMB EL PARC SAMÀ PER REFORÇAR-NE LA PROMOCIÓ TURÍSTICA I CULTURAL

ERC DENUNCIA UNA “FALTA DE PREVISIÓ” DEL GOVERN DE CAMBRILS DURANT L’ESTIU Els republicans critiquen la neteja, la mobilitat, els aparcaments, els serveis tardans i projectes municipals que consideren encallats manca d’aparcament i serveis que han arribat tard. Els republicans situen la neteja i la recollida de residus com dos dels principals exemples d’aquesta mala gestió. Segons ERC, Cambrils ha projectat una imatge de brutícia que no correspon a una destinació turística de primer nivell.

El conveni tindrà una durada de quatre anys i manté la bonificació del 50% per a residents i centres escolars del municipi L’Ajuntament de Cambrils i l’empresa Developing Natural Activities han renovat per als pròxims quatre anys el conveni de col·laboració vinculat al Parc Samà. L’acord reforça el paper del jardí històric dins l’estratègia turística, cultural i educativa del municipi i consolida una aliança que l’ha situat com un dels principals atractius de la Costa Daurada. El parc rep més de 100.000 visitants anuals i continuarà treballant per ampliar la seva projecció i la seva connexió amb Cambrils.

Esquerra Cambrils ha fet un balanç molt crític de la gestió municipal d’aquest estiu i acusa el govern d’Oliver Klein de manca de previsió en plena temporada alta. La formació assegura que la ciutat ha afrontat els mesos de més pressió turística amb problemes de neteja, contenidors plens, dificultats de mobilitat,

El grup també denuncia que les obres a Jacint Verdaguer, l’entorn del Mercat, Orquídies i l’avinguda del Baix Camp han complicat la mobilitat, mentre continuen pendents solucions d’aparcament com la de la Parellada. ERC critica igualment que les informadores turístiques no comencessin fins a l’agost i que els nous lavabos de les platges hagin arribat a finals de temporada sense estar operatius. La portaveu, Neus Cárdenas, reclama més planificació, lideratge i capacitat d’anticipació.

EL FIM CAMBRILS TANCA AMB 20.000 ESPECTADORS, 4 SOLD OUTS I ANA TORROJA COM A GRAN FINAL Ana Torroja ha posat el punt final a 14 dies de concerts en una edició amb quatre concerts amb entrades exhaurides, nous espais i una valoració molt positiva de l’organització

Una de les mesures destacades és la bonificació del 50% en el preu de les entrades per a les persones residents al municipi i per als centres escolars cambrilencs. L’acord també preveu impulsar projectes d’inclusió social, sostenibilitat ambiental i promoció turística, així com posar en valor el patrimoni històric i natural del parc, fomentar la biodiversitat i contribuir a la desestacionalització. El conveni ha estat signat per l’alcalde, Oliver Klein, i el conseller delegat de Developing Natural Activities, Francisco Javier Castillo. El Parc Samà ha rebut reconeixements com el Premi Jordi Cartanyà 2023 i l’Acanthus Prize 2026.

#71

combinar grans èxits de Mecano amb temes del seu nou disc i va acabar interpretant a cappella algunes peticions del públic.

El FIM Cambrils 2026 ha tancat una nova edició amb 20.000 espectadors i una valoració molt positiva de l’organització. L’empresa RGB destaca que el festival ha completat els 14 dies de concerts previstos amb normalitat, sense incidències destacables. La cloenda va arribar al Parc del Pinaret amb Ana Torroja, que va reunir més de 1.600 fans amb l’espectacle “Se ha acabado el show”. L’artista va

166

L’edició d’enguany ha penjat el cartell d’entrades exhaurides en quatre concerts: Siloé, Joan Dausà, La Grande Chapelle i Emma Smith & Ignasi Terraza Trio. També han tingut bona acollida Jethro Tull, Dire Straits Legacy, Coldday, Valeria Castro i La Ludwig Band. L’organització destaca la consolidació d’un model descentralitzat, amb escenaris com el Parc Samà, el Club Nàutic, el Port i el Parc del Pinaret. El festival també ha reforçat el vincle amb el producte local i ha atret públic de Cambrils, Tarragona i altres punts de l’Estat.

XIV

L A D V E I T L S V E I F I LA

GASTRONOMIA

ENTRADA AL

VI d el

PARC DEL PESCADOR

9 al 1 2 d ’ O c t u b re

www.firadelvicambrils.com

167

#71

Foto Calçofest / Enric Samper (@enricsamper.photo)

El Calçofest 2026

busca repetir l’èxit i tornar a exhaurir les 10.000 entrades El festival vallenc afronta la seva segona edició amb l’objectiu de repetir les 10.000 entrades exhaurides l’any passat i reforça la seva vinculació amb la cultura popular vallenca #71

168

Valls tornarà a convertir-se el pròxim 21 de novembre en l’epicentre de la música, la gastronomia i la cultura catalana amb una nova edició del Calçofest. El festival, que va neixer l’any passat mb la voluntat de convertir-se en una gran festa al voltant del calçot, afronta ara la seva segona edició amb un repte majúscul: repetir l’èxit de l’any passat i esgotar les 10.000 entrades al festival. La primera edició va superar totes les expectatives. Les entrades es van exhaurir i unes 6.000 persones van passar també pel centre històric de Valls durant la jornada, mentre que la calçotada va reunir prop d’un miler de comensals. L’impacte econòmic es va situar al voltant del milió d’euros i el festival va mobilitzar més de 400 treballadors i treballadores. Amb aquest precedent, el Calçofest 2026 arriba amb un cartell que combina alguns dels noms més populars de l’escena musical catalana amb una aposta cada vegada més clara per la identitat vallenca.

Foto Calçofest / Enric Samper (@enricsamper.photo)

FIGA FLAWAS, THE TYETS I ELS PETS, GRANS RECLAMS El cartell d’enguany està encapçalat pels Figa Flawas, que jugaran un paper especialment simbòlic. El duo format per Pep Velasco

i Xavier Cartanyà actuarà a casa en el que serà l’últim concert de la seva gira L’Última Arrencada, una sèrie de només vuit actuacions amb què tanquen l’etapa del seu segon disc, La Calçotada. A més, el concert arribarà amb una novetat: els Figa Flawas actuaran per primera vegada acompanyats d’una banda sobre l’escenari, mantenint l’energia i l’essència festiva que els han convertit en un dels fenòmens musicals catalans dels darrers anys. Però no estaran sols. El cartell també inclou The Tyets, Els Pets, Amics de les Arts, 31 FAM, Malifeta, Maria Jaume, Coco i DJ Trapella. La programació es completa amb El Pony Menut, que serà un dels principals atractius del Calçofest Matí, pensat especialment per al públic familiar. Una combinació que permet al festival arribar a públics molt diferents i mantenir una de les seves principals característiques: convertir la jornada en una experiència que va molt més enllà dels concerts. ENTRADES A LA VENDA Les entrades generals tenen

————————— La primera edició va superar totes les expectatives. Les entrades es van exhaurir i unes 6.000 persones van passar també pel centre històric —————————

Foto Calçofest / Enric Samper (@enricsamper.photo)

Adrià Torres Moreno

actualment un preu de 45 euros més despeses de gestió, mentre que els infants de 6 a 12 anys poden accedir-hi per 15 euros i els més petits, de 0 a 5 anys, disposen d’una entrada simbòlica de 2 euros. L’organització recomana avançar la compra, ja que el preu de les entrades pot incrementar-se a mesura que s’acosti la celebració del festival. La resposta del públic ja està sent positiva abans que el festival hagi arribat a la seva recta final. L’experiència de l’any passat demostra que una part important del públic concentra les compres a mesura que s’acosta la data del festival. L’objectiu, en qualsevol cas, és clar: aconseguir un volum d’assistència similar al de la primera edició i tornar a penjar el cartell d’entrades exhaurides. LA CULTURA POPULAR GUANYA PROTAGONISME Si hi ha un aspecte que el Calçofest vol potenciar especialment en aquesta segona edició és la seva relació amb la cultura popular vallenca.

169

#71

bant de concretar, tot i aixo es vol posar en valor tot el procés que hi ha darrere de la producció de calçots i de la Indicació Geografica Protegida Calçot de Valls.

Foto Calçofest / Enric Samper (@enricsamper.photo)

Els castells, una de les grans senyes d’identitat de la ciutat juntament amb els calçots, tindran enguany una presència destacada amb la participació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls. El recinte del Fornàs acollirà també una mostra de cultura popular que es desenvoluparà durant les pauses entre els diferents concerts. La idea és aprofitar els canvis de grup per oferir al públic una mostra de les tradicions i elements festius vinculats a la ciutat. Hi participaran el Gegant del Calçot, els Capgrossos de la Calçotada, la Mulassa i el Ball de Gitanes, en una programació que busca convertir el festival en un aparador de la cultura vallenca.

————————— A més dels Figa Flawas, el cartell també inclou The Tyets, Els Pets, Amics de les Arts, 31 FAM, Malifeta, Maria Jaume, Coco i DJ Trapella —————————

UNA CALÇOTADA POPULAR PER A 1.500 PERSONES La gastronomia serà, un any més, una de les grans protagonistes. I en aquesta segona edició també creix. L’organització prepara una calçotada popular amb capacitat per a 1.500 persones, un increment considerable respecte dels 1.000 tiquets de l’any passat. Els detalls encara s’estan aca-

#71

UN FESTIVAL QUE VOL FER CIUTAT El Calçofest va néixer amb una idea clara: aprofitar un dels elements més identificatius de Valls per construir al seu voltant una gran celebració cultural i musical per donar el tret de sortida a la temporada de calçots a la capital de l’Alt Camp. Després d’una primera edició que va superar les expectatives, el repte d’enguany és consolidar el projecte. Música, calçots, castells, cultura popular i activitats familiars formen un programa que aspira a convertir el festival en una cita anual de referència. L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, ha definit el Calçofest com un “festival 360 graus”, precisament per aquesta capacitat d’unir diferents àmbits en una mateixa jornada. La seva aposta és que la cita no sigui només un esdeveniment musical, sinó també una eina per projectar Valls i la seva identitat més enllà de la ciutat. El precedent és exigent: 10.000 entrades exhaurides, 6.000 visitants itinerants pel centre històric i un impacte econòmic d’un milió d’euros.

170

ANUNCIA AQUÍ EL TEU NEGOCI î 671 373 820 e laciutat_tarragona G diarilaciutattarragona M info@laciutat.cat

CAMP DE TARRAGONA

171

#71

VALLS EL CENTRE ESPORTIU DEL FORNÀS ESTRENA UNA NOVA SALA DE CALDERES MÉS EFICIENT

VALLS AMPLIA FINS ALS 15.000 EUROS ELS AJUTS PER ALS ESTUDIANTS POSTOBLIGATORIS Les sol·licituds es podran presentar del 14 de setembre al 9 d’octubre al Centre Cívic tat d’oportunitats i evitar que les dificultats econòmiques impedeixin als joves continuar la seva formació.

La incorporació d’equips de nova generació permetrà reduir de manera significativa el consum de gas i, en conseqüència, generar estalvi energètic i econòmic L’Ajuntament de Valls ha finalitzat la reforma de la sala de calderes del Fornàs Centre Esportiu, amb la substitució de les tres calderes de gas instal·lades des de l’obertura de la piscina coberta, l’any 1991. Els nous equips, més eficients, permetran reduir el consum de gas i les emissions associades al sistema de climatització. Les obres, adjudicades a Gravisa SL per 59.544,76 euros, s’han executat durant les dues setmanes de tancament anual de la piscina i la nova instal·lació ha entrat en funcionament coincidint amb la reobertura del 17 d’agost. La renovació reforça el sistema d’escalfament de les dues piscines, que sumen més de 700.000 litres d’aigua, i incorpora selectors individuals de temperatura a les dutxes per millorar el confort dels usuaris.

Càritas Arxiprestal de l’Alt Camp i la Fundació Ciutat de Valls, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Valls, han convocat la 13a edició dels ajuts per a estudis postobligatoris per al curs 2026/2027. La iniciativa té l’objectiu de garantir la igual-

Els ajuts s’adrecen a estudiants de Batxillerat, cicles formatius de grau mitjà i superior i Escola Oficial d’Idiomes. Es tindrà en compte tant la situació econòmica familiar com l’expedient acadèmic. El pressupost s’ha ampliat fins als 15.000 euros, amb ajuts d’entre 200 i 250 euros, que s’incrementaran en cas d’haver de desplaçar-se fora de Valls. Les sol·licituds es podran presentar del 14 de setembre al 9 d’octubre al Centre Cívic. Poden optar-hi joves empadronats a Valls nascuts a partir de l’1 de gener de 2001.

NOU DISPOSITIU KANPAI A VALLS PER LLUITAR CONTRA LA MULTIREINCIDÈNCIA L’operatiu forma part de l’estratègia dels Mossos per reforçar la seguretat ciutadana i actuar contra la multireincidència i la delinqüència itinerant

L’actuació se suma a altres millores d’eficiència del Fornàs, com les plaques solars instal·lades el 2025, la il·luminació LED i la pròxima incorporació de bateries d’emmagatzematge d’energia.

Els Mossos d’Esquadra han desplagat un nou dispositiu Kanpai al Camp de Tarragona que ha acabat amb 20 persones detingudes i 547 identificades. L’operatiu, en què han participat 75 efectius, també ha tingut presència a Valls, amb controls a punts considerats sensibles. Els agents van reforçar la vigilància a les principals estacions de tren i autobús de Tarragona, Reus, Valls i Sant Vicenç de Calders i a diferents barris amb més in-

#71

172

cidència delictiva. En el conjunt del dispositiu, les persones identificades acumulaven 2.251 antecedents policials i es van localitzar 16 requeriments judicials. També es van interposar denúncies per tinença de drogues i armes, entre altres infraccions. L’operatiu forma part de l’estratègia dels Mossos per reforçar la seguretat ciutadana i actuar contra la multireincidència i la delinqüència itinerant.

VALLS VALLS COMMEMORA LA DIADA AMB CASTELLS, MÚSICA I TRADICIÓ La ciutat de Valls celebra un any més la Diada Nacional de Catalunya el dijous 10 de setembre, vigília dels actes centrals de l’Onze de Setembre. La commemoració va tenir lloc a la plaça del Blat. L’acte va començar amb l’entrada de les dues colles castelleres dels Xiquets de

Valls. La Colla Joves entra a plaça pel carrer de la Cort, mentre que la Colla Vella ho va fer pel carrer Major. Per la seva banda, el SuiteCor de Valls va interpretar “Els Segadors”, cantat també pel públic assistent mentre es va desplegar la senyera des de l’edifici de Can Segarra. Tot seguit, les dues colles van aixecar simultàniament dos pilars de cinc. La jornada va continuar amb una actuació castellera de la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, en una nova cita al Km 0 del món casteller.

VALLS BUSCA UNA SOLUCIÓ A LA PRESÈNCIA D’ESTORNELLS AL PARC BARRAU L’’Ajuntament està estudiant la possibilitat d’instal·lar-hi un sistema d’altaveus similar al que ja funciona al Passeig de l’Estació per intentar allunyar les aus Els estornells i els coloms continuen generant molèsties al Parc Barrau de Valls, especialment per l’acumulació d’excrements en diferents punts de l’espai. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament està estudiant la possibilitat d’instal·lar-hi un sistema d’altaveus similar al que ja funciona al Passeig de l’Estació per intentar allunyar les aus.

L’OFICINA LOCAL D’HABITATGE DE VALLS ESTRENA NOVA PÀGINA WEB PER FACILITAR ELS TRÀMITS A LA CIUTADANIA L’Oficina Local d’Habitatge de Valls ha posat en funcionament una nova pàgina web que concentra en un únic portal tots els serveis, tràmits i recursos relacionats amb l’habitatge. La plataforma, accessible a www.provalls.cat, té l’objectiu de facilitar l’accés de la ciutadania a la informació i a l’assessorament en aquesta matèria. La nova web presenta una estructura clara, intuïtiva i adaptada als diferents perfils d’usuaris. Així, ofereix informació específica tant per a persones que busquen habitatge com per a propietaris que volen posar un immoble al mercat de lloguer amb garanties. També incorpora un apartat d’actualitat amb les convocatòries d’ajuts i les principals novetats en matèria d’habitatge.

Entre els serveis disponibles hi ha la gestió del parc públic d’habitatge, el registre de sol·licitants d’habitatge de protecció oficial, la Borsa de Mediació per al Lloguer Social, els ajuts i subvencions al lloguer i a la rehabilitació, les cèdules d’habitabilitat i els serveis d’informació, orientació i assessorament gratuït. Amb aquesta nova plataforma, l’Ajuntament vol millorar l’accessibilitat als serveis, simplificar els tràmits i reforçar l’acompanyament a la ciutadania, alhora que continua impulsant polítiques públiques per afavorir l’accés a l’habitatge a Valls.

173

La presència d’estornells és especialment visible en determinades zones del parc i fa que, tot i les tasques de manteniment, la brutícia es torni a acumular amb rapidesa. Aquesta situació ha motivat també algunes queixes veïnals, especialment entre les persones que utilitzen habitualment els bancs i altres espais del Parc Barrau.

#71

Quaranta velades de Mediterrani: la Regata Rei en Jaume celebra 40 anys unint Salou i Calvià La prova de vela d'altura arriba a una edició històrica amb una travessia de 110 milles que sortirà de Salou l'11 de setembre rumb a Mallorca Roser Pros Roca Quatre dècades després del seu naixement, la regata s'ha consolidat com un pont esportiu, històric i institucional entre dos municipis agermanats per la figura del rei Jaume I i pel Mediterrani. UN PONT DE SAL I MEMÒRIA ENTRE DUES RIBES La XL Regata Rei en Jaume va més enllà de ser una competició esportiva: és la materialització d'un vincle que travessa el temps. A l’agost van presentar la 40a edició de la prova com una de les expressions més visibles de l'agermanament entre Salou i Calvià, dos municipis units per la història, la vela i el Mediterrani. L'acte va comptar

#71

amb la presència dels alcaldes Juan Antonio Amengual (Calvià) i Pere Granados (Salou), així com amb representants del Club Nàutic de Santa Ponça i del Club Nàutic de Salou. Per a l'alcalde de Calvià, arribar a les 40 edicions "és motiu d'orgull per a tots" i demostra la capacitat d'"unir història, cultura, esport, tradició i agermanament en un mateix esdeveniment". Amengual, que tornarà a participar personalment en la travessia, ha subratllat que passar hores navegant pel Mediterrani, contemplar la posta de sol, la nit al mar i l'alba converteixen la prova en "una experiència extraordinària que es recorda". Per la seva banda, l'alcalde de Salou va posar l'accent en la dimen-

174

sió històrica de la regata: "No podem oblidar que el 5 de setembre de 1229 el rei Jaume I va salpar de Salou rumb a Mallorca, protagonitzant un fet que marcaria la història dels nostres territoris i del Mediterrani". Granados va remarcar que aquesta efemèride converteix la regata en una oportunitat per preservar i projectar la memòria històrica de Salou, alhora que reforça l'agermanament amb Calvià, "un agermanament que va molt més enllà de les relacions institucionals". 110 MILLES DE NAVEGACIÓ I UN RÈCORD QUE RESISTEIX Des del punt de vista esportiu, la Regata Rei en Jaume 2026 formarà part del Circuit de Regates d'Altura Ausmar i serà puntuable per al

o el Majoqui. El rècord de la travessia continua en mans del Pelegrin, amb 13 hores i 48 minuts. El programa té previst arrencar el dijous 10 de setembre a Salou amb la reunió de patrons i el tradicional sopar de benvinguda. Després de completar les 110 milles de navegació, les embarcacions es concentraran a Port Adriano, on el dissabte 12 de setembre tindrà lloc l'entrega de trofeus. UN ESPECTACLE NÀUTIC QUE ES POT SEGUIR DES DE TERRA Una de les particularitats de la Regata Rei en Jaume és que, a diferència d'altres competicions, el ritme de navegació dels velers permet gaudir durant molta estona de l'espectacle des de terra. Josep Oliva, del Club Nàutic de Salou, posa en valor la força visual que té la prova, especialment en el moment en què la ————————— flota es concen“No podem oblidar que tra davant del el 5 de setembre de 1229 litoral salouenc: el rei Jaume I va salpar "Veure 15, 20, 25 de Salou rumb a Malloro fins a 30 velers caprotagonitzant un fet amb totes les Campionat de que marcaria la història veles despleCatalunya en dels nostres territoris i gades és un esles categories del Mediterrani” pectacle nàutic de solitaris i A2. ————————— difícil d'igualar". La sortida està Oliva ha destacat també com prevista per al divendres 11 de setembre davant del Club Nàutic la incorporació dels drons en els

darrers anys ha permès mostrar la regata des d'una perspectiva fins ara inèdita: "Podem veure les platges, el port, les cales i, enmig de tot aquest paisatge, el gruix de la flota navegant pel Mediterrani. És una imatge molt potent de Salou". Les veles es van fent petites progressivament a l'horitzó, en un espectacle que combina la tradició marinera amb la modernitat tecnològica. Coincidint amb aquesta edició tan especial, s’ha organitzat una exposició commemorativa que recorre els 39 anys d'història de la regata a través d'una cronologia, fotografies, documents i reculls de premsa. La mostra permet comprovar l'evolució d'una prova que ha anat adquirint una dimensió que supera l'àmbit esportiu. Quaranta anys de navegació han convertit la Regata Rei en Jaume en un dels principals símbols de l'agermanament entre Salou i Calvià, recuperant cada any la memòria d'aquella expedició que, l'any 1229, va unir les costes catalanes amb Mallorca. Història i esport navegant pel Mediterrani en una edició destinada a celebrar quatre dècades d'una regata que ja forma part del patrimoni compartit de dos municipis que es miren de tu a tu, des de la sal i la història.

Salou, amb rumb cap a les proximitats de sa Dragonera, on s'ha situat enguany la línia d'arribada. Aquest canvi, segons el director de la regata, Manuel Nadal de Uhler, permetrà evitar les habituals calmes que es produeixen en aquesta zona de Mallorca durant el matí. La prova preveu la participació d'entre 15 i 20 embarcacions, que podran competir en les classes ORC, ORC Promoció, A2, solitaris i clàssics. Al llarg de les seves quatre dècades, més de 500 embarcacions han participat en aquesta regata, amb vaixells emblemàtics com l'Hispania, el Sirius III, el Bribón VI, el Petrouchka, el Gymir, el Vichu

175

#71

SALOU SALOU REIVINDICA EL PAPER DELS DOCENTS EN L’INICI DEL CURS 2026-2027 Les homenatjades han rebut una placa de l’Ajuntament en reconeixement a la seva trajectòria, vocació i dedicació a l’ensenyament Salou ha inaugurat el curs escolar 2026-2027 amb una trobada de la comunitat educativa al Xalet Fort, marcada pel reconeixement a set professores jubilades durant el curs passat.

MILLORES D'ACCESSIBILITAT I SEGURETAT AL PARC DEL MIRADOR Una actuació centrada en la renovació dels camins, la il·luminació i l’estabilitat dels murs de pedra seca

L’acte, presidit per l’alcalde, Pere Granados, i la regidora de Serveis Educatius, Júlia Gómez, ha reunit equips directius i professorat dels centres educatius del municipi. Les homenatjades han rebut una placa de l’Ajuntament en reconeixement a la seva trajectòria, vocació i dedicació a l’ensenyament. Durant la jornada, Gómez i Granados van destacar el paper dels docents en la formació de les noves generacions i han reivindicat que el seu principal llegat són les persones que han ajudat a créixer. El nou curs estarà marcat també per la posada en marxa del nou Institut-Escola de Cap de Salou, un projecte llargament reivindicat. La trobada va acabar amb una visita teatralitzada al Xalet Fort i una fotografia conjunta de la comunitat educativa.

L’Ajuntament de Salou ha impulsat una licitació per millorar l’accessibilitat, la seguretat i el confort del Parc del Mirador, amb una actuació centrada en la renovació dels camins, la il·luminació i l’estabilitat dels murs de pedra seca. Els treballs inclouran la renovació de quatre trams de camins, amb una superfície total de 138 metres quadrats, que es pavimentaran amb formigó acabat a l’àcid. Aquest sistema facilita el manteniment, redueix el risc de lliscades i manté una estètica natural. El projecte també preveu instal·lar 40 fanals LED solars amb sensors de moviment, que regularan la intensitat de la llum i permetran gaudir del parc durant la nit de manera sostenible Pel que fa als murs de pedra seca, es retiraran les parts inestables i es reforçaran amb ceràmica, mantenint una alçada de 50 centímetres per preservar la percepció de les restes de l’antic mas.

UN DOCUMENT DE 1241 REFORÇA ELS VINCLES HISTÒRICS ENTRE SALOU I MALLORCA La trobada ha permès avançar en la recerca de documentació sobre els vincles històrics entre Salou, el rei Jaume I i Mallorca

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha mantingut una reunió de treball amb la directora de l’Arxiu del Regne de Mallorca, Maria Carme Coll Font, durant la seva recent visita a Calvià amb motiu de la presentació de la 40a Regata Rei en Jaume. La trobada ha permès avançar en la recerca de documentació sobre els vincles històrics entre Salou, el rei Jaume I i Mallorca. En aquest context, Coll ha posat en relleu un document datat el 12 d’octubre de 1241, incorporat al Llibre Manual del notari Pere Romeu. El document recull una procura per vendre unes propietats situades “in termino de Salou”, fet que evidencia que, només dotze anys després de l’expedició de Jaume I a Mallorca, Salou ja era identificat documentalment com un territori concret i reconeixible. Granados ha destacat que aquesta documentació reforça la importància històrica de Salou i el seu paper com a porta de la Mediterrània. L’Ajuntament i l’Arxiu continuaran col·laborant en la recerca i preservació d’aquest patrimoni.

#71

176

2 7 D E SE TE MB RE D E 20 26

DIA MUNDIAL DEL TURISME Gràcies

Salou una experiència única per fer de

A tots els professionals de la indústria turística, el nostre reconeixement pel vostre treball, implicació i aportació.

177

#71

Salou projecta a Emprius Nord

1.700 habitatges

de protecció oficial El planejament també contempla 92.680 metres quadrats d’espais lliures i equipaments i una nova estació d’autobusos

#71

178

Adrià Torres Moreno Fins a 3.400, aquest és el nombre d’habitatges que es preveuen aixecar a la zona del sector 4 d’Emprius Nord. L’objectiu és que la meitat dels quals siguin de protecció oficial. El projecte, que busca ampliar l’oferta d’habitatge assequible al municipi, també contempla nous

i també que aquells treballadors i treballadores que treballen aquí puguin ser salouencs i saloenques”, ha afirmat l’alcalde. “És un desenvolupament molt important d’una política social d’habitatge per part de l’administració pública”, ha resumit Granados.

equipaments, grans espais verds i una nova estació d’autobusos integrada en un futur pol intermodal. El Ple de l’Ajuntament va aprovar el passat juliol la publicació i exposició pública de l’avanç del planejament i del Document Inicial Estratègic, un pas previ imprescindible per iniciar la tramitació administrativa del projecte. Més enllà de la transformació urbanística, el projecte incorpora un dels principals reptes que afronten actualment qualsevol municipi català: facilitar l’accés a l’habitatge. La proposta preveu la construcció d’uns 1.700 habitatges de protecció oficial, als quals se sumarà una xifra similar d’habitatges de renda lliure amb l’objectiu d’ampliar l’oferta residencial assequible en un municipi on l’accés a l’habitatge és un dels principals reptes. L’alcalde de Salou, Pere Granados, considera que el sector 04 és una peça clau per al futur del municipi. “És un desenvolupament necessari que hem de fer les administracions públiques per facilitar l’habitatge de protecció oficial”, ha assenyalat. En aquest sentit, ha remarcat que l’objectiu és que els joves, les famílies i les persones que treballen a Salou puguin continuar vivint al municipi. “Volem que els nostres joves es quedin aquí a Salou, volem que les famílies es quedin aquí a Salou

UN NOU ESPAI RESIDENCIAL El desenvolupament d’Emprius Nord suposarà l’ampliació de la ciutat amb un nou sector residencial que combinarà habitatge protegit i habitatge de renda lliure. La planificació busca que aquest creixement no es limiti a la construcció de nous edificis, sinó que vagi acompanyat dels equipaments, els espais verds i els serveis necessaris.

————————— “Volem que els nostres joves es quedin aquí a Salou, volem que les famílies es quedin aquí a Salou i també que aquells treballadors i treballadores que treballen aquí puguin ser salouencs i saloenques” ————————— Granados defensa precisament aquesta idea de creixement associat a la qualitat urbana. “Quan creixem, creixem en qualitat”, ha apuntat, en referència a la planificació dels serveis que haurà d’acompanyar aquest espai El projecte reserva més de set hectàrees de sòl per a equipaments públics, que podran acollir futurs centres educatius, equipaments sanitaris, instal·lacions vinculades a ADIF i altres serveis que siguin necessaris en funció del creixement de població. A més, la proposta incremen-

179

ta en un 20% el sòl destinat a sistemes públics, amb un total de 92.680 metres quadrats que es destinaran a espais lliures i equipaments. NOU EIX VERD Un dels elements més destacats de la proposta és la transformació de l’àmbit com a nova porta d’entrada a Salou. El planejament planteja la creació d’un eix verd que contribuirà a configurar aquesta nova façana urbana. Al nord del sector es preveu un gran parc, amb una doble qualificació d’equipament i espai lliure, que actuarà com a zona de transició entre la nova àrea urbana i l’espai obert. El projecte també planteja donar continuïtat als principals eixos urbans i connectar el nou sector amb la ciutat. Entre les actuacions previstes hi ha la continuació del passeig del 30 d’octubre, la prolongació de l’avinguda de Salvador Vilaseca com a eix estructurador intern i la connexió amb el vial del Cavet amb l’objectiu de reforçar els eixos d’activitat econòmica i millorar la connexió entre diferents zones del municipi. UNA NOVA ESTACIÓ D’AUTOBUSOS El planejament incorpora una nova estació d’autobusos integrada en un futur pol intermodal, amb l’objectiu de potenciar el transport públic i millorar la connexió de Salou amb el conjunt del territori. La proposta aposta així per un model de mobilitat més sostenible i per una millor integració dels diferents modes de transport. El futur sector haurà d’incorporar també els serveis necessaris per donar resposta al nou volum de població. L’Ajuntament defensa que aquest creixement s’ha de produir de manera planificada i coordinada amb les administracions competents.

#71

SALOU SALOU OBTÉ LA SALOU I MONZÓN AVANCEN CAP A LA CERTIFICACIÓ FORMALITZACIÓ DEL SEU AGERMANAMENT BIOSPHERE Un dels principals vincles entre Salou i Monzón és la figura de DESTINATION 2026 PER Jaume I que formalitzaran oficialment la unió. LA SEVA APOSTA PER L’alcalde de Monzón, Isaac Claver, i la LA SOSTENIBILITAT

regidora de Cultura, Marta Montaner Durán, s’han desplaçat a Salou, on han mantingut una reunió de treball amb l’alcalde, Pere Granados, per abordar els pròxims passos i plantejar noves vies de col·laboració.

La certificació acredita el compliment dels compromisos establerts per Biosphere, alineats amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) Salou ha obtingut la certificació Biosphere Destination 2026, un reconeixement que avala el treball del municipi per avançar cap a un model turístic més sostenible, responsable i competitiu. La certificació acredita el compliment dels compromisos establerts per Biosphere, alineats amb els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides, i posa en valor una estratègia que integra la sostenibilitat en la gestió de la destinació.

Salou i Monzón encaren la recta final del procés d’agermanament després que els plens municipals de totes dues ciutats hagin donat suport a la iniciativa. Els dos ajuntaments treballen ara per concretar la data dels actes protocol·laris

L’agermanament vol anar més enllà de l’acte institucional i impulsar intercanvis culturals, socials i institucionals, així com la participació d’entitats d’ambdues ciutats. Un dels principals vincles entre Salou i Monzón és la figura de Jaume I. Monzón està relacionada amb la seva formació, mentre que Salou va ser el punt de partida de l’expedició del monarca cap a Mallorca el 1229. Aquesta història compartida ha reforçat els contactes entre els dos municipis durant els darrers anys.

S’INCORPOREN 5 NOUS AGENTS I S’ELEVA A 107 ELS EFECTIUS LA PLANTILLA DE LA POLICIA LOCAL Granados ha avançat que la plantilla continuarà creixent amb noves incorporacions els pròxims anys

L’alcalde i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, ha destacat que el reconeixement “confirma que Salou avança en la bona direcció” i ha defensat que la competitivitat turística passa també per la sostenibilitat, la qualitat i el benestar de les persones.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha donat aquest la benvinguda a cinc nous agents de la Policia Local que s’incorporen amb plaça definitiva al cos. L’acte també ha comptat amb el regidor de Seguretat Ciutadana, Sebastià Domínguez, i l’inspector en cap, José Luis Gargallo.

El municipi aposta així per un model que combina activitat turística, protecció del territori, millora de l’espai urbà, cohesió social i qualitat de vida, amb la implicació de l’administració, el sector turístic, les empreses i la ciutadania.

Granados ha destacat que els nous policies ja coneixen la realitat social i turística de Salou, així com les necessitats de la ciutadania, i els ha demanat una policia “propera i amiga” dels veïns, però també amb capacitat per exercir l’autoritat.

#71

180

Amb aquestes incorporacions, la Policia Local arriba als 107 efectius, inclosos els agents de reforç d’estiu. L’Ajuntament defensa que els recursos de seguretat s’han d’adaptar a una ciutat que, amb uns 33.000 habitants, multiplica la seva població durant els períodes de major afluència turística. Granados ha avançat que la plantilla continuarà creixent amb noves incorporacions els pròxims anys. “Invertir en la Policia Local és invertir en seguretat, convivència i qualitat de vida”, ha afirmat.

N o e N SPORT CLUB

Centro comercial

Nou Port

Tu opción Tu opción premium premium neonsportclub.com 181

#71

Reinventar el cor de Vila-seca: un Pla de Barris de 25 milions per a una nova centralitat

L’Ajuntament de Vila-seca ha presentat la candidatura “Vila-seca Creativa: art i cultura per a una nova centralitat” a la convocatòria del Pla de Barris i Viles de Catalunya 2025-2029 Roser Pros Roca Compta amb una inversió prevista de 25 milions d’euros per a un projecte que desplegarà 29 actuacions durant els pròxims sis anys, afectant els barris del centre històric, el barri del Colomí i el barri de la Formiga. L’objectiu és recuperar la vitalitat, els serveis i la qualitat de vida per reequilibrar el conjunt del municipi des de dins. I tot plegat, comptant amb dos pilars fonamentals: un ampli consens polític i la participació ciutadana.

bilitzar els 10 milions restants amb recursos municipals i altres fonts complementàries. Una de les claus del projecte rau en la distribució de la inversió, de la qual, un 68,16 % es destinarà a actuacions sociocomunitàries. I compte! no es tracta d’un simple pla d’obres, sinó d’una estratègia integral per ha de garantir que hi

UNA APOSTA ESTRATÈGICA PEL TEIXIT URBÀ La proposta “Vila-seca Creativa” no parteix de la premissa d’un centre degradat, sinó de la necessitat de donar resposta a vulnerabilitats acumulades que, tot sovint, poden passar desapercebudes. Les dades són eloqüents i molt clares: el 76 % dels habitatges d’aquesta zona són anteriors a 1980, gairebé el 70 % dels edificis de dues plantes o més no disposen d’ascensor, i la superfície verda es limita a un escàs 1 %. Per això, el projecte busca configurar una centralitat complementària, estable i activa durant tot l’any, entenent que enfortir el nucli històric reverteix positivament en el funcionament global de la ciutat, incloent-hi barris com el Colomí i la Formiga. Dels 25 milions d’euros previstos, l’Ajuntament sol·licita una aportació de 15 milions a la Generalitat de Catalunya i es compromet a mo-

#71

182

tornin a passar coses: més serveis de proximitat, més oportunitats econòmiques i una major cohesió social. La peça angular d’aquesta transformació és la intervenció en sis equipaments de proximitat que funcionaran com una única xarxa de serveis distribuïda: la nova Biblioteca, la Casa dels Obrers, l’Es-

plai Sant Esteve, l’antiga biblioteca, l’Ateneu Pi i Margall i el Celler. Entre les actuacions més destacades hi ha la construcció d’una nova Biblioteca, amb una inversió de 6 milions d’euros; la rehabilitació de l’Ateneu Pi i Margall, pressupostada en 4,3 milions; i la transformació verda de l’avinguda de Francesc Macià, amb una partida de 2 milions. Aquestes intervencions s’acompanyaran de la recuperació de locals buits, la creació d’espais de treball compartit, residències artístiques i mesures de suport al comerç local, sumant prop de 4.800 m² útils al teixit de la ciutat. CONSENS TRANSVERSAL I UNA MIRADA CAP AL FUTUR DEL MUNICIPI La presentació de la candidatura al Castell de Vila-seca va servir per

visualitzar un acord polític poc habitual, amb el suport explícit dels grups de l’oposició. L’alcalde, Pere Segura, va defensar que “Vila-seca ha crescut i s’ha projectat cap enfora i ara proposem reforçar-ne el cor: recuperar centralitat, serveis, activitat i qualitat de vida per reequilibrar tot el municipi”. Segura va insistir que es tracta d’un projecte de ciutat amb vocació de continuïtat més enllà d’un sol mandat, on la participació no serà un simple tràmit, sinó una eina per “transformar el centre històric no només per a la ciutadania, sinó amb la ciutadania”.

————————— “Vila-seca ha crescut i s’ha projectat cap enfora i ara proposem reforçar-ne el cor: recuperar centralitat, serveis, activitat i qualitat de vida per reequilibrar tot el municipi” ————————— Aquest sentiment va ser recollit pels portaveus municipals presents a l’acte. Joan A. Ramírez, del PSC, va qualificar el Pla de Barris d’“oportunitat extraordinària” i de “inversió en els veïns i veïnes”, tot advertint que el gran repte serà

183

executar-lo en el temps adequat. Per la seva banda, Francesc Benaiges, de Vila-seca en Comú, va valorar molt positivament iniciatives com l’ampliació de la biblioteca i va reiterar la voluntat del seu grup de col·laborar perquè aquestes actuacions es facin realitat. Josep Forasté, de Decidim Vila-seca, va remarcar que el projecte recull mesures àmpliament demandades i va aplaudir la creació d’espais de consens per impulsar propostes transversals. Una reflexió necessària Més enllà de les xifres i els calendaris, “Vila-seca Creativa” planteja una reflexió necessària sobre el model de ciutat que es vol crear per llegar-lo a les properes generacions. Reinventar el centre històric, el Colomí i la Formiga no consisteix només en rehabilitar façanes o asfaltar carrers, sinó que és una aposta per teixir de nou el vincle entre les persones i l’espai públic. Si el projecte tira endavant, Vila-seca haurà guanyat equipaments moderns i zones verdes, i al mateix temps, haurà demostrat que és possible construir el futur des de la cooperació, la memòria del lloc i la fermesa de decidir que el cor de la ciutat ha de seguir bategant amb força per a tothom.

#71

VILA-SECA EL CASTELL DE VILA-SECA APOSTA PER L'INTERCANVI CULTURAL AMB L'EXPOSICIÓ “CONFLUÈNCIES ENTRE EL CARIB I CATALUNYA” La mostra col·lectiva reuneix artistes dominicans i catalans per establir un diàleg cultural a través de l'art contemporani El Castell de Vila-seca acull des del divendres 4 de setembre la inauguració de l’exposició col·lectiva “Confluències entre el Carib i Catalunya”, que es podrà visitar fins al 4 d’octubre a la Sala Kies. La mostra està impulsada per l’Ajuntament de Vila-seca, amb la col·laboració de la Diputació de Tarragona, el Consolat General de la República Dominicana a Barcelona i l’Institut de Dominicans i Dominicanes a l’Exterior. L’objectiu és fomentar l’intercanvi cultural a través de l’art contemporani i reforçar els vincles entre les comunitats catalana i dominicana. L’exposició reuneix obres dels artistes dominicans Iris Pérez Romero, Willy Pérez i Judith Mora, i de les catalanes Laura Álvarez Keller, Vicky Roldán i Queralt Osorio. La selecció inclou pintures i escultures que dialoguen entre les influències del Carib i la Mediterrània. Els treballs aborden el mar, els moviments migratoris, la conservació del medi natural, les

EL BUS BLAU DE VILA-SECA OFERIRÀ MÉS LÍNIES I NOVES PARADES A PARTIR DEL SETEMBRE Aquest hivern es preveuen instal·lacions de marquesines, senyalització i infraestructures, i també un nou autobús elèctric

tradicions compartides, la identitat cultural i la memòria col·lectiva. El projecte va néixer el 2019 i ha passat per Santo Domingo, Barcelona, Madrid, Tarragona, Cambrils i Salou.

L’Ajuntament de Vila-seca ha ampliat i renovat el servei de transport públic Bus Blau amb més línies i noves parades a partir de l’1 de setembre. El servei continuarà operat per l’empresa Plana i incorporarà millores per facilitar la connexió entre els nuclis del municipi. La principal novetat és la creació de la nova línia L3 a la Pineda, que permetrà arribar de manera directa a equipaments de Vila-seca sense fer transbord a la plaça dels Països Catalans. Connectarà amb punts com el Centre de Salut, l’estació de tren, la residència de gent gran, l’Ajuntament, l’OAC, el Conservatori, l’Auditori Josep Carreras i l’Estadi Municipal.

GRAN ÈXIT AL CICLE ACCIONS EN POESIA El programa ha obtingut gairebé 500 assistents en les seves sessions El cicle Accions en Poesia 2026 va posar punt final el passat dijous 3 de setembre amb un homenatge a Leonard Cohen a càrrec del músic Àlex Torío. Al llarg de l’estiu, la Biblioteca ha acollit tres propostes que han combinat música i poesia. El duet Marta y Micó va presentar Reunión de amigos, mentre que Emma Vilarasau, Jordi Bosch i Lluís Claret van oferir l’espectacle Venus i Adonis. Adonis. El cicle, que programa espectacles de petit format, ha comptat amb una gran afluència de lesles sessions, de públic públicenentotes totes sessiamb gairebé 500 assistents. Amb aquest ons, amb gairebé 500 assistents. Amb bon balanç, Accions en Poesia tanca la aquest bon balanç, Accions en Poesia tanseva consolidant-se com com una ca la 23a sevaedició 23a edició consolidant-se de culturals destacades de unales depropostes les propostes culturals destacades l’estiu a Vila-seca. de l’estiu a Vila-seca.

#71

184

També s’incrementaran les freqüències entre Vila-seca i la Pineda, amb expedicions cada 25, 30 o 45 minuts. A més, la línia L22 entrarà fins a l’interior del barri de la Plana, amb una nova parada al Camí dels Morts. El Bus Blau va transportar 213.774 viatgers l’any 2025 i té un cost anual de 872.614,98 euros. Aquest hivern es preveu instal·lar noves marquesines i incorporar un autobús articulat totalment

A R U T L U CIÓ C

6 2 R O D R TA 2 7 N R E HIV AM R G O R P

185

#71

VILA-SECA VILA-SECA COMPTARÀ AMB 5 NOUS PARCS CANINS La finalització de les obres està prevista a principis de l'any vinent L’Ajuntament de Vila-seca ha adjudicat el projecte per la construcció de 5 parcs d’esbarjo canins al municipi. L’adequació es realitzarà als tres nuclis de població, concretament 3 a Vila-seca, 1 a la Pineda i 1 a la Plana. Les obres han estat adjudicades per 767.197 euros i està previst que s'inicien durant la tardor i que puguin estar finalitzades a principis de 2027.

ENTREN EN FUNCIONAMENT LES NOVES TORRES INTEL·LIGENTS DEL PASSEIG MARÍTIM DE LA PINEDA L'Ajuntament de Vila-seca ha destinat 85.000 euros a l'adquisició i instal·lació d'aquestes columnes intel·ligents, que es van col·locar fa uns mesos i que ara ja estan plenament operatives Aquest mes d’agost han entrat en funcionament les set noves torres intel·ligents instal·lades al llarg del passeig marítim de la Pineda. El nou sistema tecnològic té com a objectiu millorar la seguretat, la informació i la gestió de la platja. L’Ajuntament de Vila-seca ha destinat 85.000 euros a l’adquisició i instal·lació d’aquestes columnes, que es van col·locar fa uns mesos i que ara ja estan plenament operatives. Cada torre incorpora una càmera de videovigilància de 360 graus i un sistema d’al-

taveus que permet transmetre informació als usuaris de la platja. Les estructures també estan preparades per integrar en el futur altres elements sensorials i ampliar així les seves funcionalitats. El sistema es coordina des del post central del servei de salvament i socorrisme de la platja de la Pineda. Des d’aquest punt s’emeten durant el dia avisos, informacions de servei i recomanacions sobre l’estat de la mar. L’objectiu és reforçar la seguretat dels banyistes i facilitar informació útil als visitants en temps real.

LA DIPUTACIÓ SUBVENCIONA DIVERSES ACTIVITATS CULTURALS A VILA-SECA La injecció econòmica arriba a través del Pla Impuls Dipta

L'objectiu de la iniciativa és fomentar la convivència i el benestar animal, proporcionant espais segurs i adaptats per als gossos i els seus propietaris. A Vila-seca s’ubicaran al passatge de l’Abat Aureli M. Escarré, al parc de la Canaleta i al parc d’Austràlia; a la Plana se situarà al costat del Complex Esportiu i a la Pineda, al Parc dels Prats. El més gran serà el de la Plana, amb uns 1.000 m², i el més petit serà el del carrer de l’Abat Aureli Escarré de Vila-seca, amb 250 m². El total de superfície construïda amb els cinc parcs serà de 3.260 m². El projecte defineix el tancament perimetral de cada parc i incorpora bancs, papereres i l’abeurador, i també arbres per aportar ombra i millorar l’entorn.

#71

La Diputació de Tarragona, a través del Pla Impuls Dipta, ha subvencionat, per un import de 13.926,86 euros, diverses activitats cíviques i culturals que es van dur a terme entre els mesos d'abril i juliol de 2026. La relació d'activitats és la següent: Festivals de dansa de les escoles de dansa

186

África Aguilar, Bailarte, Maria Begoña Ramos, Grup Folklòric Virgen del Rocío, Camí de Mar, The Family Dance Studio i En el aire; així com representacions teatrals de l'Institut Ramón Barbat i de l'Institut Vila-seca i, per últim, la representació de la Cantata de Sant Jordi amb les escoles del municipi com a protagonistes.

187

#71

Después del verano, regálate una pausa. /PLAN RELAX

66,50 €

por persona 133€ total por pareja (compra mínima 2 packs) * Promoción disponible hasta el 15 de octubre. * Suplemento de 5€ por persona los fines de semana, festivos y puentes.

ENTRADA AQUUM SPA & CLUB (3 H) MASAJE (25 MIN) CAVA Y BOMBONES MENÚ EN TEERUM GASTROBAR

www.aquum.es| @aquumspa Avda. Pau Casals 55, 43481, Platja de la Pineda (Tarragona) #71

188