LA CIUTAT 70

CAMP DE TARRAGONA

Especial SANT MAGÍ

Arriba Sant Magí

Descobrint la Séquia Major

6.253 nous mossos, agents rurals i bombers per a continuar garantint la millor protecció.

gen.cat/pressupostos2026

Sant Magí

Breus Tarragona

#70

Postals del temps

Medicació i conducció

Exposicions al Port

Aigua regenerada

Col lecció Forvm

Menys delictes

Centenari CE el Catllar

Breus Tarragonès

Breus Valls

Breus Salou

App Seguretat

Breus Reus

Gaudí i la fama

La Séquia Major

Breus Vila-seca

PISO EN TARRAGONA

Piso reformado próximo a la URV con 4 habitaciones y 2 baños con plato de ducha. Comedor con cocina americana. Ventanas de aluminio con persianas eléctricas. Calefacción por conductos.

PISO EN LAS PALMAS DE GRAN CANARIA

Piso amplio próximo a la Playa de Las Canteras. 3 habitaciones y 2 baños con platos de ducha. Cocina con galería. Ascensor. Parquing y Trastero.

PISO EN TARRAGONA

Piso de segunda mano próximo al Corte Inglés. Dispone de 2 dormitorios amplios y un baño con plato de ducha. Comedor luminoso con salida a balcón. Cocina independiente con galería. Ascensor.

LOCAL EN CONSTANTÍ

Local de 220 m2 con dos salidas a la calle. Altillo con despacho, 2 wc, A/a con bomba f/c. Suelo gres. Persiana eléctrica.

PISO EN TARRAGONA

Piso de segunda mano próximo al Corte Inglés. Dispone de 4 dormitorios amplio y un baño reformado con plato de ducha. Terraza. Cocina con galería. Ascensor.

LOCAL/OFICINA EN TARRAGONA

Local comercial Ideal para oficina o despacho. Muy buena ubicación, al lado del Corte Inglés. 170m2 dispone de varias salas, 2 baños y adaptado para minusválidos, salida a balcón. Armarios empotrados.

Ref. 7283

Precio: 195.000€ 4 1

Ref.

Ref. 8109

Precio:

Ref. 8022

Precio: 155.000€ 2 1

Ref. 7947 Precio: 165.000€ - 2

Ref. 8118

SANT MAGÍ refresca Tarragona

Ismael Lobo García

Tarragona es prepara per viure una nova edició de la Festa Major de Sant Magí, que enguany recuperarà tota l’essència tradicional combinada amb propostes culturals i musicals diverses. Del 7 al 19 d’agost , no hi faltaran elements imprescindibles com l’aigua, els càntirs i les mides, els carros, els castells o el Seguici de Sant Magí.

A més, una novetat destacada és la presència d’un fenomen astronòmic singular: l’eclipsi total que es podrà observar el vespre del dia

12 d’agost. Aquesta circumstància especial s’aprofitarà per organitzar activitats divulgatives i participatives prèvies a la festa. Aquesta edició també incorpora un nou domàs de Sant Magí elaborat pels Portants de l’Aigua i dissenyat per l’il lustrador local Edu Polo. El motiu gràfic reuneix icones emblemàtiques com la figura del sant, els carros enramats, les botes d’aigua, gegants i bastoners o el Portal del Carro.

LA IMAGINADA: CULTURA COMUNITÀRIA ABANS DE LA FESTA MAJOR

Com cada any, la prèvia a Sant Magí ve marcada per la celebració de la iMAGInada, un festival consolidat que se celebrarà del 7 al 9 d’agost als jardins del Camp de Mart. Aquesta proposta aposta per una programació que posa èmfasi en la cultura comunitària, així com en valors com la sostenibilitat i la transformació social.

L’edició inclou concerts, espectacles teatrals, tallers infantils i activitats gastronòmiques obertes a tota mena de públics. La música tindrà un paper central amb artistes com Ajoke, Sergi Carbonell, Jaï, Flux o La Tía Borracha.

Del 7 al 19 d’agost, no hi faltaran elements imprescindibles com l’aigua, els càntirs i les mides, els carros, els castells o el Seguici

Paral lelament destaca també la Petita iMAGInada, que reforça les opcions familiars amb contes, tallers creatius i espectacles pensats especialment pels infants.

MÚSICA VARIADA PER AMBIENTAR TARRAGONA DURANT LES FESTES

Dins el programa musical destaca el Festival Camp de Mart, que acollirà actuacions gratuïtes el divendres 14 d’agost amb grups com Compota de Manana, La Sra. Tomasa o DJ Wu Shido. El dissabte 15 continuarà amb festivals consolidats com el Festival de l’aMt - Capsa Music Festival al mateix escenari amb Cloe Riembaum o Remei de Ca la Frasca; mentre que al Parc del Francolí se celebrarà el Jordi’s Festival Sant Magí amb artistes emergents com Cyril Kamer o Juseph.

A més dels festivals principals, no faltaran altres propostes musicals repartides arreu dels barris tarragonins així com esdeveniments específics com el Tarrako Rotten Fest al Parc de la Ciutat o sessions vinculades al Sant Magí Street Food.

LES REVETLLES NOCTURNES

ABANS

DEL PATRÓ

L’acte central nocturn serà durant la vigília del dia 18 d’agost. A partir de les 21 h, a plaça del Rei comen-

çarà una Revetlla Familiar destinada exclusivament als nens fins a dotze anys perquè gaudeixin d’una festa adaptada als seus interessos. Més tard, a les 23:30 h s’iniciaran dues revetlles dirigides a adults: a plaça del Rei tindrà lloc la Revetlla Il· luminada organitzada per Companyia d’Espectacles Pa Sucat juntament amb DJ de la Llum. Aquesta comptarà amb elements emblemàtics com els mítics Càntir o el Carro decorat així com una potent proposta audiovisual complementada per música actual.

Aquest mateix horari començarà també a plaça de la Font un altre acte festiu on actuaran Tàrraco Surfers i Las Locas del Panda oferint versions musicals molt populars enmig d’una nit plena d’ambient festiu.

CAMINADA TRADICIONAL DES DE BRUFAGANYA FINS AL PORTAL DEL CARRO

L’essència històrica arrencarà ben aviat dilluns 17 d’agost des del santuari natural conegut com a Brufaganya (Pontils), on sortirà el camí tradicional dels carros portadors cap a Tarragona recorrent pobles dels territoris veïns Conca de Barberà i Alt Camp fins a arribar finalment al Tarragonès l’endemà.

La comitiva és rebuda a la plaça de la Font pel Seguici de Sant Magí, integrat pel penó de la festa a cavall, el Magí de les Timbales, gegantons Negritos, Gegants Moros, Gegants Vells de la ciutat i del Cós del Bou, Nanos Vells, Nanos Nous, Ball de Bastons, Bastoners de l’Esbart Santa Tecla, grallers, timbalers, carros enramats i carro enramat del sant. Després de la benedicció, enfilaran el darrer tram del camí fins a la capella del Portal del Carro, on les colles castelleres de la ciutat saludaran l’aigua miraculosa aixecant els seus pilars.

L’endemà, festivitat de Sant Magí, les matinades anunciaran a la ciutat el dia del patró. La plaça de les Cols acull una de les diades més esperades del calendari casteller, amb la participació de les quatre colles tarragonines. A la tarda, es tanca el ritual amb la Professó de Sant Magí

El cartell d’enguany, il· lustrat pel tarragoní Octaví Torné, exhibeix un gran càntir amb reminiscències d’àmfora romana

pels carrers de la Part Alta, amb la participació de la imatge del Sant, el Seguici maginià, els xiquets representant el martiri de Sant Magí i els penons corporatius. La diada

acaba amb els pilars caminant de les colles castelleres al Portal del Carro.

EL CÀNTIR, PROTAGONISTA DEL CARTELL

Els càntirs, com les mides o l’alfàbrega, són un dels elements icònics de la Festa Major de Sant Magí. El cartell d’enguany, il lustrat pel tarragoní Octaví Torné, exhibeix un gran càntir amb reminiscències d’àmfora romana. El recipient conté, en tres nivells ordenat de baix a dalt, el camí de l’aigua miraculosa des de la Brufaganya fins al Portal del Carro. S’hi observen els carros i els cavalls, les botes d’aigua, els portants, el penó de la festa, Sant Magí i el soldat romà, la música tradicional o la volta estrellada i la façana de la capella.

Octavi Torné, conegut amb el sobrenom artístic Octavius, és arquitecte per l’ETSAB-UPC i dibuixant per vocació, amb formació de Grau Superior d’Il lustració a l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona. Està molt vinculat a l’àmbit casteller de la ciutat i ha treballat en el món editorial amb diversos llibres publicats i altres projectes per a institucions, associacions i establiments. El 2020 va ser el dissenyador de la imatge gràfica de les Festes de Santa Tecla.

TARRAGONA

TARRAGONA IMPULSA

LA

RENOVACIÓ DEL POLÍGON FRANCOLÍ AMB NOVES

OBRES D’ASFALTATGE I MILLORES VIÀRIES

L’alcalde Rubén Viñuales visita les actuacions al vial principal i anuncia la licitació de la segona fase a l’entorn del Parc de Bombers

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha visitat els treballs d’asfaltatge ja executats al vial principal del polígon Francolí, des de l’inici de la via fins a l’entorn del Parc de Bombers. L’actuació ha inclòs també la construcció d’una nova rotonda per millorar l’accés a l’aparcament de l’Empresa Municipal de Transports i la connexió amb l’A-27.

Els treballs, executats per Tecnofirmes, tenen un pressupost de 664.144,8 euros, dels quals 50.000 provenen d’una subvenció de la Diputació. També s’hi ha instal lat un nou col lector per millorar el drenatge de les aigües pluvials. La finalització completa es preveu al setembre, amb l’asfaltatge del carrer A.

Viñuales ha destacat que l’obra dignifica una via estratègica que connecta el centre amb Ponent i per on passen uns 1.000 vehicles cada hora. L’Ajuntament també ha licitat la segona fase, centrada en l’entorn del Parc de Bombers, amb un pressupost de 457.318,90 euros i un termini màxim de tres mesos. Aquesta actuació inclourà reasfaltatge, millores en l’enllumenat, drenatge i retirada d’una línia aèria de baixa tensió.

TARRAGONA REBRÀ UNA SUBVENCIÓ DE 350.000 € PER REHABILITAR UN TRAM DE LA MURALLA ROMANA

La subvenció es destinarà a consolidar el tram de l’Hort de l’Arquebisbe, afectat pels desperfectes provocats per les pluges de l’hivern passat

Junts per Catalunya ha anunciat una subvenció de 350.000 euros per rehabilitar un tram de la muralla romana de Tarragona , a la zona coneguda com l’Hort de l’Arquebisbe. El portaveu adjunt de Junts al Congrés, Josep Maria Cruset , ha explicat que els recursos s’han aconseguit gràcies als vots del grup a Madrid.

La intervenció se centrarà en el tram situat entre la Torre de l’Arquebisbe i la placeta de Sant Joan. Segons Cruset, els diners permetran reparar els desperfectes causats per les fortes pluges de l’hivern passat i consolidar definitivament aquest espai patrimonial. “No es tracta d’una actuació provisional, sinó d’una intervenció que permetrà consolidar definitivament tot aquest tram de la muralla”, ha subratllat.

La muralla, construïda a principis del segle II abans de Crist , és considerada la més antiga d’època romana aixecada fora de la península Itàlica. Forma part del conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO l’any 2000. La subvenció ja està aprovada, té caràcter finalista i no requerirà cofinançament. L’Ajuntament de Tarragona gestionarà els recursos i executarà les obres.

12 d’agost 20:29 h

La platja de l’Arrabassada estrena un sistema perquè les persones invidents es banyin

soles

La platja de l’Arrabassada estrena un sistema perquè les persones invidents es banyin soles

Adrià Miró Canturri

La platja de l'Arrabassada (Tarragona) fa una nova passa per a l'accessibilitat. L'Ajuntament ha instal lat un nou sistema perquè persones amb discapacitat visual puguin accedir de manera autònoma a l'aigua i gaudir-la com la resta de la ciutadania. "Hi ha gent que no ve perquè no pot, ja que és un espai completament inaccessible i sense referències. Tenen moltes dificultats per venir sols", explica Rocio Calcerrada, tècnica de rehabilitació a l'ONCE.

Ara amb aquesta nova eina la intenció és que les persones amb discapacitat visual puguin ser "independents des que surten de casa fins que arriben a l'aigua".

El sistema, que ja funciona a altres llocs de l'Estat i a dues localitats catalanes, és relativament senzill. La platja disposa d'una zona acotada amb boies i unes balises just davant de la caseta de la Creu Roja, on aquest col lectiu es podrà banyar de manera segura. Quan arribin a l'inici de la passarel la de fusta que connecta el passeig amb el mar, el primer

El sistema compta amb un rellotge que activa uns senyals acústics per a les persones amb discapacitat visual

tòtem s'activarà amb el mateix sistema que els semàfors i els donarà la benvinguda. Un cop arribin a la caseta de la Creu Roja, els socorristes els donaran un rellotge que disposa de tres botons. Un per demanar ajuda, un per fer sonar el segon tòtem que es troba a tocar de l'aigua i un altre que fa sonar les diferents balises situades a l'espai acotat dins del mar. "Amb aquestes balises i el rellotge es poden orientar en qualsevol moment. A l'hora d'entrar i sortir i també mentre estan dins", apunta Agustí Sánchez , membre

de l'empresa Sea land, responsable de col locar aquest sistema.

Els rellotges no més es podran utilit zar durant l'horari de socorrisme, h a 20.00 h. da d'aquesta audi oguia, García, de Medi Ambient de Tarragona, remarca que la platja de

l'Arrabassada és un "referent" pel que fa a l'accessibilitat. Fins ara ja disposava d'una passarel la més ampla i amb poc pendent, dutxes i lavabos adaptats i crosses i cadires amfíbies. Tot i que l'ONCE formarà les persones invidents perquè puguin utilitzar el sistema sense problemes, els socorristes també informaran sobre el seu funcionament. A més, des de l'Ajuntament asseguren que s'haurà de fer una feina de "pedagogia" per explicar als banyistes la finalitat d'aquest espai, que també podran utilitzar altres col lectius.

TARRAGONA, TERCERA CIUTAT CATALANA QUE HO INSTAL · LA

té una forta implementació a les costes andaluses. Per exemple, a les platges de Màlaga poden acabar la temporada d'estiu amb milers d'usuaris.

"Hi ha gent que no ve perquè no pot, ja que és un espai completament inaccessible i sense referències. Tenen moltes dificultats per venir sols"

PLATGES PER A TOTHOM

Les platges del territori s’estan adaptant any rere any per convertir-se en espais on tothom tingui el seu lloc. Per començar, les platges per a gossos són cada vegada més habituals i la majoria de grans ciutats de la Costa Daurada tenen la seva.

A més, el factor l’accessibilitat es té cada vegada més en compte. Probablement, la discapacitat visual és una de les problemàtiques que més han trigat a incorporar les platges del país, però altres necessitats com poden ser sobretot les de mobilitat s’estenen a tota la

Segons una llista que ha el laborat Farré Accessibilitat, hi ha fins 34 platges a la província que disposen d’elements per a millorar aquesta accessibilitat. A Tarrafins a sis platges acL’Arrabassada seria la més completa juntament amb la platja de la Móra, amb accés i dutxes adaptades, cadires amfíbies i les preparades. A banda, molts d’aquests serveis també es roben al Miracle, la Savinosa, la Llarga i Tamarit. La platja de la Pineda, vuit platges de Cambrils o tres de Salou són altres dels exemples a la Costa Daurada.

Dirt Lab: l'art com a procés, no com a resultat

Àlex Ribera Nadales

Què passa quan una obra d'art deixa de pertànyer exclusivament al seu autor? I si una peça no fos un resultat final, sinó el punt de partida perquè un altre artista la transformés? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja Dirt Lab, un laboratori de creació contemporània nascut a Tarragona que ha evolucionat des d'un esdeveniment dedicat a la moda fins a convertir-se en un projecte d'investigació artística, col laboració i experimentació constant. Ara, coincidint amb la preparació de DL_26, la nova proposta que el collectiu desplegarà durant les Festes de Santa Tecla, el projecte inicia una nova etapa que aprofundeix en aquesta manera d'entendre la creació artística.

FORMACIÓ DEL COL · LECTIU

El Dirt va néixer com a subprojecte de GNTGN, un col lectiu de joves artistes que posava el focus en una problemàtica recurrent al Camp de Tarragona: la manca d'espais per desenvolupar projectes culturals

i la consegüent fuga de talent cap a altres ciutats. En aquest context neix Dirt, principalment ideat com un esdeveniment centrat en l’exposició de la moda emergent. En aquest espai, els organitzadors volien, més que reproduir el format tradicional de passarel la, qüestionar-ne les convencions i combinar el disseny amb altres llenguatges com la música, la performance o les arts visuals. En aquest esdeveniment, organitzat a la Casa Canals el setembre de 2023 ja es mostrava la voluntarietat de crear un espai en què la interdisciplinarietat i la convivència de diferents pràctiques artístiques fossin els protagonistes.

PRIMERES EDICIONS

Lluny de repetir una fórmula d'èxit, cada nova edició ha redefinit els objectius i el format del col lectiu, fins al punt que cadascuna representa un cicle diferent del projecte. Després de la primera edició celebrada a la Casa Canals, el projecte es va traslladar a la Tabacalera, realitzant l’esdeveniment més multitudinari fins al

moment.

El Mèdol ha esdevingut un gran aliat durant les diferents edicions del Dirt, gràcies al seu suport econòmic, institucional i logístic, sense que això hagi alterat el caràcter autogestionat del col· lectiu. Un any més tard, l’any 2025, el projecte va tornar a replantejar-se. Ja no es buscava realitzar un festival convencional, sinó crear un ambient en el qual la moda ja no era l’epicentre sinó una disciplina més en la confecció d’una xarxa que exposava diferents instal lacions artístiques, noves propostes i més centrada en els processos de creació que en el resultat en si. Aquesta última edició va marcar el següent pas que prendria el projecte, acompanyant a la metamorfosi d'esdeveniment de moda a laboratori cultural.

DE L'ESDEVENIMENT

AL LABORATORI

“Cada any que ha existit el Dirt ha canviat la seva naturalesa”, confirma un dels seus fundadors Yan Gusev. La premissa principal del conjunt és clara: "Recollim ide -

es estètiques, socials, polítiques i filosòfiques, les desenvolupem, les posem en context i generem aquest caldo de cultiu”. La creació de l’art no com un resultat final sinó més com un procés cíclic: "Quan una peça sembla acabada, és, en realitat l’inici d’una nova recerca. No té una pretensió concreta sinó centrar-se en la creació d’art sense límits mitjançant la col lectivitat, processos participatius i en la creació d’un espai per fer xarxa i reunir sensibilitats", com afirma Marc Brunch, membre del projecte.

Pels carrers de Tarragona s’instal· laran diferents obres per observar la interacció del públic amb les peces en un context quotidià i festiu

El Dirt busca ser un espai sense elitisme, obert a tota mena de situacions emergents, no vinculat a joventut o classe, en el que tothom independentment de qui sigui pot participar en la xarxa i formar part d’ella.

És en aquest punt on apareix un dels conceptes que millor defineixen el Dirt Lab: l'Arxiu Metabòlic. El col lectiu imagina un arxiu viu, en constant transformació, on les obres evolucionen a través de les aportacions d'altres creadors. L’autoria deixa d’entendre’s com una propietat individual i passa a formar part d'un procés compartit, en què les obres poden continuar evolucionant molt després de ser creades.

PRIMERA EXPRESSIÓ DE LA NOVA ETAPA

En el nou període, el Dirt Lab afronta aquesta nova fase amb el projecte DL_26 , una proposta que es desenvoluparà en el marc de les festes de Santa Tecla, traslladant la seva metodologia de

treball a l’espai públic.

Diferents artistes desenvoluparan intervencions des de disciplines artístiques variades però compartint un mateix marc conceptual. Pels carrers de Tarragona s’instal· laran diferents obres per observar la interacció del públic amb les peces en un context quotidià i festiu. Posteriorment, es traslladaran a una sala d’exposicions, on aquest procés també formarà part de la proposta artística.

El projecte girarà entorn d'un

eix conceptual: La violència situada. El terme va més enllà de la violència física, sinó que s’expandirà a diferents formes de poder: autoritat, control o exclusió.

L’exposició marcarà l’inici de l’expansió del laboratori i el seu nou rumb, reafirmant la voluntat del col lectiu de continuar expandint-se i transformant-se com ho fan les obres d’art. Entenent cada nova proposta no com un punt d’arribada, sinó com un nou inici per a la recerca artística.

POSTALS DEL TEMPS

L'amfiteatre

Adrià Miro Canturri

L’Amfiteatre es va construir el segle II d.C i se situava fora del nucli urbà de Tàrraco. Es tractava d’un edifici d’espectacles on tenien lloc lluites de feres, caceres, execucions públiques i combats de gladiadors. L'any 221 l’edifici es va reformar i el 21 de gener de 259 el bisbe cristià Fructuós i els seus dos diaques, Auguri i Eulogi ser cremats vius a l’arena de l'Am fiteatre. Aquest fet va motivar al segle VI la construcció d'una ba sílica de culte dedicada a aquests màrtirs. Durant el segle XII es va edificar l'església romànica de Santa Maria del Miracle sobre la primitiva basílica paleocristia na. Posteriorment, el 1858 es va construir el penal del Miracle venien presos condemnats a tre balls forçats. El penal es va derruir durant la primera dècada del segle XX i no va ser fins a finals dels seixanta i principis dels setanta que

reconstruir part del monument sota la direcció de l’arquitecte Alejandro Ferrant. Actualment, és un dels principals atractius de la ciutat i des del 2000 és patrimoni de la humanitat dins del Conjunt Arqueològic de Tàrraco

En col laboració amb l’Arxiu Municipal de Tarragona

A dalt: Penal del MiracleL'any 1905, actual amfiteatre. Vallvé. Centre d'Imatges de Tarragona / L'Arxiu

A l'esquerra: Amfiteatre després de l’enderrocament del penal. 1954. Vallvé. Centre d'Imatges de Tarragona / L'Arxiu

Actual estat de l’Amfiteatre. 2026. Adrià Miró Canturri

Nico és l’autoescola jove de Tarragona que s’adapta a la teva manera de fer i a la teva butxaca: classes multimèdia, tests online, cursos intensius... tu demana.

Vine a veure’ns i t’oferirem el millor pla per obtenir el permís de conduir, el més adaptat al teu ritme de vida i al teu pressupost.

C/ Pere Martell, 25 - Tarragona | n 977 505 171 www.nicoautoescola.com

TARRAGONA

L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA APROVA LA CESSIÓ D’UNA PART DE LA TABACALERA PER A LA NOVA BIBLIOTECA PÚBLICA DE L’ESTAT

El Consell Plenari dona llum verda a la transmissió d’11.000 m² per construir una biblioteca moderna i accessible dins el projecte del Pla Tabacalera

L’Ajuntament de Tarragona ha aprovat al Consell Plenari la mutació demanial d’una part de la finca municipal de la Tabacalera, on s’ubicarà la futura Biblioteca Pública de l’Estat a Tarragona. L’acord dona resposta a una petició del Ministeri de Cultura i suposa un pas endavant per fer realitat aquest equipament. La superfície que es transmet és de 10.915,60 metres quadrats, situada al passeig de la Independència, dins l’antic recinte de la fàbrica de tabacs. La nova biblioteca haurà de disposar d’instal lacions modernes, accessibles i adaptades als usos culturals, educatius i públics actuals.

La consellera de Cultura, Sandra Ramos, ha destacat que “avancem en un projecte il lusionant per la ciutat” i ha remarcat que la biblioteca serà clau dins del futur pol cultural i patrimonial de la Tabacalera. El Pla Tabacalera preveu convertir l’edifici en un gran espai educatiu, científic i cultural. A més de la biblioteca estatal, el complex haurà d’acollir el Conservatori Provincial, l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica,

EUSES, Tac12 i RTVE. Actualment hi funcionen Tarragona Impulsa, la Capsa de Música i l’Arxiu Històric Municipal.

EL PARLAMENT INSTA EL GOVERN A COMPRAR CA L’ARDIACA DE TARRAGONA DESPRÉS DE 13 ANYS DE BASTIDES

La proposta de Junts demana que la Generalitat exerceixi el dret de tanteig o retracte per recuperar aquest palau medieval declarat BCIN

El Parlament ha aprovat una proposta de resolució de Junts que insta el Govern a adquirir Ca l’Ardiaca , un dels edificis patrimonials més emblemàtics del Pla de la Seu de Tarragona. La iniciativa demana utilitzar els mecanismes previstos a la Llei del patrimoni cultural català, com el dret de tanteig o de retracte, per incorporar l’immoble al patrimoni públic.

La proposta ha tirat endavant sense el suport del PSC i posa pressió sobre l’executiu perquè actuï davant la degradació d’aquest palau urbà medieval, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. L’edifici fa més de tretze anys que resta amagat darrere d’una gran bastida, en un projecte privat bloquejat des de fa dècades.

El diputat de Junts Jordi Bertran ha defensat que “després de tretze anys de bastides, ha arribat el moment d’actuar” i ha reclamat més equilibri territorial en les inversions patrimonials. El text també demana obrir un diàleg amb

l’Ajuntament, institucions i agents socials, culturals i acadèmics per definir els futurs usos de Ca l’Ardiaca. L’objectiu és preservar l’edifici i contribuir a revitalitzar el conjunt històric.

Quan el perill no és a la carretera, sinó al calaix dels medicaments

afectar la concentració. I això, quan som al volant, pot marcar la diferència entre arribar amb seguretat o patir un accident.

Cristina Valero

Abans d'agafar el cotxe, gairebé tots tenim interioritzades algunes preguntes. He begut alcohol? Estic massa cansat? Dormo prou? Però n'hi ha una que encara costa molt incorporar al nostre "control de seguretat" abans d'engegar el motor: he pres algun medicament que pugui afectar la meva conducció?

La resposta és molt més important del que sembla. Els medicaments formen part del dia a dia de milions de persones i, en la immensa majoria dels casos, són imprescindibles per tractar malalties i millorar la qualitat de vida. Tanmateix, alguns poden disminuir la capacitat de reacció, alterar els reflexos, provocar somnolència o

Tres de cada quatre conductors han pres algun medicament que pot afectar la conducció durant els darrers tres anys

XIFRES D'UN PROBLEMA

Un estudi recent impulsat per la Fundació MAPFRE, la Fundació Bidafarma, la Direcció General de Trànsit (DGT) i el Consejo General de Colegios Farmacéuticos posa xifres a una realitat preocupant: tres de cada quatre conductors han pres algun medicament que pot afectar la conducció durant els darrers tres anys, i un de cada tres reconeix que ha conduït mentre el

prenia. A més, s'estima que entre un 5% i un 10% dels accidents de trànsit podrien estar relacionats amb els efectes d'aquests fàrmacs. El més sorprenent és que el problema no és tant la manca d'informació com la falsa sensació de control. La majoria de conductors saben que alguns medicaments poden ser un risc, però molts pensen que "a mi no m'afecten" Aquesta confiança excessiva és precisament un dels principals perills.

DE QUIN MEDICAMENTS PARLEM?

A la farmàcia ho veiem sovint. Persones que comencen un tractament per a l'al· lèrgia, un relaxant muscular per una contractura o un medicament per dormir i ens expliquen que l'endemà han d'agafar el cotxe per anar a treballar o portar els fills a l'escola. La pregunta no hauria de ser si poden conduir, sinó si aquell tractament pot modificar, encara que

sigui lleument, la seva capacitat de conducció.

Perquè no només parlem d'ansiolítics o de medicaments per dormir, que són els que més fàcilment associem amb aquest risc. També alguns antihistamínics, antigripals, antitussius, relaxants musculars, analgèsics opioides o fins i tot determinats productes naturals utilitzats per afavorir el son poden provocar efectes incompatibles amb una conducció segura.

A aquests efectes cal afegir-hi altres factors que sovint passen desapercebuts. Els primers dies d'un tractament, un canvi de dosi, la combinació de diversos medicaments o la barreja amb alcohol poden multiplicar el risc. També l'edat hi juga un paper important, ja que moltes persones grans prenen diversos medicaments alhora i són més sensibles als seus efectes.

d'aquests efectes, però la majoria no van deixar de conduir ; simplement van reduir la velocitat o van intentar extremar les precaucions.

Conduir més a poc a poc és una bona pràctica, però no sempre és suficient si la nostra capacitat de reacció està alterada. Davant d'un imprevist, unes dècimes de segon poden resultar decisives.

prendre decisions segures sobre la mobilitat.

A més dels somnífers i els ansiolítics, també poden alterar la capacitat de conducció els antihistamínics, antigripals, antitussius, relaxants musculars, analgèsics opioides o fins i tot determinats productes naturals

SÍMPTOMES I REACCIÓ

Els símptomes poden ser molt variats: somnolència, visió borrosa, mareig, disminució dels reflexos, sensació de lentitud o dificultat per mantenir l'atenció. El problema és que no sempre som conscients que els estem patint. De fet, l'estudi mostra que gairebé la meitat dels conductors que han conduït mentre prenien medicació reconeixen haver experimentat algun

Per això és tan important llegir el prospecte i fixar-se en el pictograma que apareix a l'envàs d'alguns medicaments: el símbol d'un cotxe dins d'un triangle vermell. Aquest distintiu no significa necessàriament que estigui prohibit conduir, sinó que cal informar-se perquè aquell medicament pot afectar la capacitat per fer-ho amb seguretat. Malgrat que aquest pictograma és present als envasos des de fa anys, encara hi ha moltes persones que no el coneixen o no saben interpretar-lo correctament.

EL PAPER FONAMENTAL DE LA FARMÀCIA COMUNITÀRIA

Quan dispensem un medicament no només entreguem una capsa. També expliquem com prendre'l, quins efectes adversos poden aparèixer, quines interaccions cal evitar i, si és necessari, advertim sobre la conducció. Aquesta conversa, que sovint dura només uns minuts, pot prevenir situacions de risc molt importants. De fet, l'estudi confirma que els farmacèutics som, juntament amb els metges, una de les fonts d'informació que generen més confiança entre la població. També demostra que el millor moment per rebre aquest missatge és abans de començar el tractament , quan encara es poden

Per això, davant qualsevol dubte, val la pena preguntar. Hi ha alternatives terapèutiques? És millor prendre el medicament a una altra hora? Durant quants dies és recomanable evitar conduir? Es pot combinar amb altres tractaments? Són preguntes senzilles que poden tenir un gran impacte sobre la nostra seguretat.

Cal recordar, també, que mai no s'ha d'abandonar un tractament per iniciativa pròpia perquè es condueix. La solució no és deixar de prendre el medicament, sinó adaptar la conducció o buscar alternatives amb l'ajuda del metge o del farmacèutic.

La seguretat viària és responsabilitat de tots. Igual que ningú discutiria avui que conduir després de consumir alcohol és una conducta de risc, hem d'aconseguir incorporar una nova pregunta al nostre hàbit abans d'engegar el vehicle: la medicació que estic prenent em permet conduir amb seguretat?

La propera vegada que recolliu un medicament a la farmàcia, aprofiteu per preguntar-ho. És una conversa breu, gratuïta i basada en l'evidència científica. I, de vegades, una simple pregunta pot evitar un accident. Els farmacèutics hi som precisament per això: perquè els medicaments millorin la salut, sense comprometre la vostra seguretat ni la de la resta de persones que comparteixen la carretera.

Cristina Valero Farmacèutica comunitària

Sus abogados de confianza

•Abogados

•Gestores

•Traductores

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT.

Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España.

Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com

Redouane Ennajy Abogado

Boscos, gastronomia i talent local, a les exposicions d’estiu del Moll de Costa de Port Tarragona

Els espais expositius de Port Tarragona tenen plena ocupació aquesta temporada amb una programació variada i d’alt nivell per a gaudir de l’art i la cultura a tocar de mar

Redacció

El Moll de Costa de Port Tarragona, l’epicentre del panorama expositiu de les comarques tarragonines, ofereix aquest estiu una programació d’exposicions variada i d’alt nivell per a gaudir de l’art i la cultura a tocar de mar. Els Tinglados i Refugis acolliran un total de set exposicions diferents que tenen els boscos, la gastronomia i el talent local com a principals fils conductors.

EL BOSC COM A INSPIRACIÓ

Els boscos serveixen de musa per als artistes de dues de les exposicions col lectives que es poden visitar als espais culturals de Moll de Costa. El Tinglado 1 acull ‘Bosc

vora mar’, la darrera proposta del grup d’artistes ART-TRA. Neus Aller, Pere Bruix, Martí Rom, Marta Montcada, Adelaida Murillo, Laura Roca i Jordi Cerdà s’aproximen al concepte de bosc i d’arbre i el passen pel sedàs de l’abstracció per a mostrar-lo des de múltiples prismes. L’exposició es podrà veure fins 6 de setembre.

Els Tinglados i Refugis acolliran un total de set exposicions diferents

El bosc ha estat la inspiració i l’eix transversal de ‘Boscos. Cartografies del temps i del gest’. Aquesta exposició col· lectiva de Teresa Fe-

lip, Angelika Kienzler, Esteve Lerga i Joan Rehues i comissariada per Màrius Domingo, proposa una reflexió sobre la lentitud i la contemplació com a resistència davant la saturació digital contemporània. Aquesta exposició es va estrenar el passat estiu al Centre de Lectura de Reus i aquest estiu es pot veure al Refugi 2 del Moll de Costa una versió ampliada, que incorpora noves peces, una mirada singular al bosc de Poblet i una videoprojecció de l’artista Silvia Iturria, que reforça el caràcter immersiu de la mostra.

GASTRONOMIA, ART I IDENTITAT

La gastronomia també té un protagonisme especial en la programació expositiva de Moll de

Costa. El Tinglado 2 uneix la creació artística i el món gastronòmic en un mateix espai gràcies a l’exposició ‘Biennal d’Art Gastronòmic Contemporani de Cambrils 20142024’. La mostra, visitable fins al 13 de setembre, reuneix les obres guanyadores de les sis primeres edicions d’aquest certamen referent. Amb un registre plural i evocador, l’exposició recull una selecció de les creacions més destacades que uneixen el món de l’art contemporani i la cultura gastronòmica del nostre país, amb peces com El Sant Sopar, de les artistes Cristina Salvans i Rosa Mata, guanyadores de l’edició del 2024.

D’altra banda, el Museu del Port reviu, fins a l’11 d’octubre, la tradició romescaire de Tarragona amb l’exposició fotogràfica ‘El Concurs de Mestres Romescaires en imatges’. Es tracta d’una mostra produïda pel mateix Museu, coincidint amb el 75è aniversari d’aquest certamen gastronòmic. Mitjançant una seixantena de fotografies originals, es fa un repàs a la història d’un concurs que s’ha convertit en tradició gastronòmica a Tarragona. Les imatges, documentació i altres elements exposats permeten reviure

El talent local és un dels grans protagonistes als espais expositius de Moll de Costa temporada rere temporada

l’essència del concurs a la vegada que reivindiquen el romesco com a element identitari de la ciutat.

PROMOURE EL TALENT LOCAL

El talent local és un dels grans protagonistes als espais expositius de Moll de Costa temporada rere temporada. I també és així aquest estiu. Les sales 1 i 2 del Refugi 1 acullen tres exposicions ben diferenciades d’artistes locals. Núria Jové explora els vincles afectius i la quotidianitat a ‘Històries d’amistat’. Anna Melero, per la seva part, plasma les seves inquietuds respecte les tensions socials, polítiques i culturals a ‘Manipulació latent’. A més, la mostra "Premi de Fotoperiodisme Camp de Tarragona" repassa els moments més destacats que ha viscut la demarcació en l’últim any mitjançant les 40 imatges presentades a la XXXVIII edició del Premi Mañé i Flaquer. Les exposicions de Jové i Melero es podran visitar fins al 23 d’agost, mentre que la mostra de fotoperiodisme estarà al Refugi 1 fins al dia 30 del mateix mes.

TARRAGONA

JUNTS S’ACOMIADA DE PEP MANRESA: "PERDEM UN COMPANY DE VIATGE, PERÒ SOBRETOT UN AMIC"

El grup municipal lamenta la mort del conseller a l’Ajuntament de Tarragona, als 72 anys, i destaca la seva estima per la ciutat i el seu paper clau en el projecte de Junts

Junts per Catalunya a Tarragona ha expressat el seu condol per la mort de Pep Manresa, conseller del grup municipal a l’Ajuntament de Tarragona, que ha mort als 72 anys. La formació l’ha acomiadat destacant la seva trajectòria política i cívica, però també el vincle personal amb els seus companys.

El portaveu de Junts a Tarragona, Jordi Sendra, ha afirmat que “avui és un dia molt trist” i ha lamentat la pèrdua d’un company de viatge i, sobretot, d’un amic. Des del grup municipal remarquen que no acomiaden només un representant públic, sinó una persona amb qui havien compartit projecte i moments personals.

Manresa havia estat vinculat durant anys al catalanisme polític i a la vida pública tarragonina. Va militar a Convergència Democràtica de Catalunya, va presidir Ara Tarragona entre el 2016 i el 2018 i el 2023 va formar part de la candidatura de Junts encapçalada per Sendra, accedint al Consell Plenari. Junts el recorda com una persona implicada amb Tarragona, propera a les entitats i orgullosa de servir la ciutat des de l’Ajuntament.

EL FÒRUM DE LA COLÒNIA ATREU GAIREBÉ 7.000 VISITANTS A TARRAGONA EN EL SEU MES GRATUÏT

El recinte passarà a ser de pagament a partir d’aquest dissabte i s’incorporarà al passi tarragoní del Museu d’Història

El Fòrum de la Colònia de Tarragona ha rebut gairebé 7.000 persones des de la seva inauguració, el passat 10 de juliol, durant el període de portes obertes impulsat per la conselleria de Patrimoni de l’Ajuntament. La xifra inclou visitants lliures i les persones que han participat en les 36 visites guiades programades, que s’han omplert i han tingut una molt bona acollida. El conseller de Patrimoni, Nacho García, ha agraït l’interès de la ciutadania i ha destacat que molts tarragonins han respost positivament a la proposta de “venir a redescobrir aquest nou espai de la ciutat”.

Finalitzat aquest primer període gratuït, el recinte passa a ser de pagament des de l’1 d’agost, com la resta de monuments

del Museu d’Història de Tarragona. El Fòrum de la Colònia també s’incorporarà als espais inclosos dins el passi tarragoní. Mentre avança la museïtzació, es mantin-

dran tres grans plafons amb imatges de reconstrucció històrica i es facilitarà un plànol als visitants per ajudar-los a entendre millor el jaciment.

ASSESSORIA IMPERIAL TARRACO

La teva immobiliària de Tarragona

ESTÀS PENSANT A VENDRE LA TEVA PROPIETAT?

Som la immobiliària que millor coneix el barri

A Tecnocasa Tarragona t’acompanyem a cada pas de la venda del teu immoble. Confia en nosaltres per a gestionar el procés de forma eficient i sense complicacions. Deixa-ho a les nostres mans i oblida’t dels problemes.

Avinguda Roma, 14, local 1 c/ Cristofor Colom 24, local 2

v 877 210 190 v 977 949 166 baad9@tecnocasa.es www.tecnocasa.es

L'aigua que ens uneix

Hi ha pocs elements tan lligats a la identitat de Tarragona com l'aigua

Redacció

Des de fa més de dos mil anys l’aigua ha condicionat el desenvolupament de la ciutat, ha impulsat el seu progrés i ha acabat formant part de les seves tradicions més arrelades.

Cada agost, la Festa de Sant Magí ens ho recorda. L'arribada de l'aigua des de la Brufaganya és un dels moments més emblemàtics de la festa major. Més enllà de la tradició religiosa i popular, simbolitza la vida, la salut i el valor

d'un recurs que sempre ha estat essencial per als tarragonins.

Quan els romans van convertir Tarraco en una de les principals ciutats de l'Imperi, van entendre que el seu futur depenia de garantir un subministrament estable d'aigua

Aquest vincle ve de molt lluny. Quan els romans van convertir

Tarraco en una de les principals ciutats de l'Imperi, van entendre que el seu futur depenia de garantir un subministrament estable d'aigua. Per això van construir grans infraestructures hidràuliques com l'aqüeducte del Pont del Diable, capaç de transportar l'aigua durant desenes dequilòmetres aprofitant únicament la força de la gravetat. Aquella gran obra d'enginyeria, avui encara dempeus va permetre el creixement de la ciutat i és encara avui un exemple d'innovació.

L’aigua no és infinita; les nostres respostes, sí.

Fa més de 60 anys que garantim un ús eficient, segur i sostenible de l’aigua industrial.

Segueix-nos a:

EL REPTE CONTINUA

Més de vint segles després, el repte continua sent el mateix: garantir l'aigua. Però ara, davant el canvi climàtic i les sequeres recurrents, la resposta no passa només per captar-ne més, sinó per gestionar-la millor i aprofitar-ne cada gota.

En aquest context, Tarragona torna a situar-se a l'avantguarda. Des de fa gairebé catorze anys, AITASA gestiona un dels principals projectes de reutilització d'aigua de Catalunya i referents a nivell mundial. Mitjançant processos avançats de regeneració, les aigües urbanes depurades es transformen en un nou recurs destinat a la indústria química del Camp de Tarragona.

ECONOMIA CIRCULAR

Aquest model de reutilització és un exemple d'economia circular: una aigua que abans es retornava al mar té una segona vida, reduint la captació de recursos naturals i preservant-los per altres usos.

L'ampliació que s'està executant permetrà arribar als 9 hm³ anuals d'aigua regenerada, consolidant Tarragona com un referent europeu en reutilització industrial.

L'ampliació que s'està executant permetrà arribar als 9 hm³ anuals d'aigua regenerada

Si els aqüeductes romans van ser

la gran infraestructura hidràulica del seu temps, avui les plantes de regeneració representen una nova manera d'entendre la gestió de l'aigua. Ahir es transportava; avui, a més, es regenera i es reutilitza en el territori.

Quan aquest agost tornem a rebre l'aigua de Sant Magí, cal recordar que aquesta tradició també ens parla del futur. Perquè entre els aqüeductes romans i la reutilització del segle XXI hi ha un mateix fil conductor: la voluntat de cuidar un recurs imprescindible i d'innovar perquè Tarragona continuï creixent de manera sostenible. Aquest esperit d'enginy i respecte per l'aigua és, probablement, un dels llegats més valuosos que compartim des d’AITASA amb la ciutat.

El MAMT acull la primera gran exposició de la Col·lecció Forvm

Compta amb una selecció de 120 imatges de les 1.700 que té la col•lecció i estarà disponible fins al 10 de gener de 2027

Adrià Miró Canturri

120 imatges de 63 autors de dins i fora del país. Aquesta és la primera tria de les gairebé 1.700 fotografies que té la Col lecció Forvm i que, des de fa uns mesos, forma part de la Col lecció Nacional de Fotografia de Catalunya. Tot i que aquesta és la primera exposició, no serà l’última a Tarragona, ja que totes les peces estan dipositades al MAMT de caràcter permanent.

L’exposició porta el nom de ‘Collecció Forvm. Sacsejar la història, transformar la fotografia’ i mostrarà fins al 10 de gener de 2027 les obres de fotògrafs de renom com Agustí Centelles, Colita, Joan Fontcuberta, Eulàlia Valldosera, Oriol Maspons, Gabriel Cualladó, Ouka Leele, Xavier Ribas, Jorge Ribalta,

Cindy Sherman, Larry Clark, Thomas Ruff o Yto Barrada.

La Col· lecció Forvm va ser creada a Tarragona pels galeristes David Balsells i Chantal Grande l’any 1981

La mostra del MAMT aborda diferents qüestions de manera transversal (la pluralitat de la fotografia contemporània, la relectura crítica del document fotogràfic, el debat entorn de la fotografia com a trobada amb l’altre, o reinterpretacions de gèneres com el retrat i el paisatge), barrejant i agrupant en diferents sales del MAMT imatges de diferent època -més contemporània o més històrica- i

també de geografia i pràctica diversa. El resultat és una aproximació transversal que genera diàlegs imprevistos.

QUÈ ÉS LA COL · LECCIÓ FORVM?

La Col lecció Forvm va ser creada a Tarragona pels galeristes David Balsells i Chantal Grande l’any 1981. Té 1.700 obres de 310 autors i autores de renom captades principalment a partir dels anys 50 del segle XXI fins a l’actualitat. L'exposició és un viatge per una col lecció extensa, rica i heterogènia. Permet conèixer l’ànima de la Galeria Forvm de Tarragona, l’espai creat per Balsells i per Grande on es va generar la col lecció a partir de 1981 i que va representar un impuls a una generació de fotògrafs que començaven a treballar amb una nova llibertat creativa.

Tarragona registra menys delictes, més detinguts i més casos resolts

Els Mossos incorporen aquest final d’any 32 agents a Tarragona

Adrià Miró canturri

La criminalitat entre el juny de 2025 i el maig de 2026 va baixar un 2,7% respecte al mateix període de l'any anterior. Així ho ha corroborat la Junta Local de Seguretat, que també assenyala un increment del 5,9% de les detencions i d'un 2,5% de la resolució de causes. Si s'inclouen també les dades del mes de juny del 2026, les dades són encara millors, amb un augment del 3,2% en la resolució de casos i d'un 8,8% pel que fa a les detencions.

“Amb la seguretat no pot haver-hi triomfalisme, però podem afirmar que les xifres confirmen que Tarragona va en la bona direcció. Menys fets delictius, major resolució i més detencions”, assegura l'alcalde de

Tarragona, Rubén Viñuales.

Si anem al detall, els delictes contra el patrimoni —que representen el 76% dels totals— han disminuït un 5,6%. Es tracta dels delictes més nombrosos i els que tenen una major percepció de la inseguretat en la ciutadania. La davallada també arriba als robatoris amb força (-14,3%).

“Tarragona va en la bona direcció.

Menys fets delictius, major resolució i més detencions”

Dins d'aquesta categoria destaquen els robatoris als interiors de vehicles (-20%), en domicilis (-19,7%), en establiments comercials (-17,1%)

i en empreses (-10%). A més, els robatoris amb violència o intimidació cauen un 4,1%.

En canvi, els delictes contra la llibertat sexual pugen un 6%. Tot i això, algunes de les tipologies d'aquest delicte també retrocedeixen, com les agressions amb violència (-34,5%). L'alcalde ha volgut posar en valor també les xifres de la nova unitat de la Guàrdia Urbana UPRP: “ha permès incrementar un 150% les denuncies per infracció de l'ordenança de convivència ciutadana. Té una eficiència més que notable”. Per la seva banda, la consellera d'Interior, Núria Parlon, ha anunciat que pròximament arribaran 32 nous agents dels Mossos d'Esquadra procedents de les noves promocions.

TARRAGONA

TARRAGONA AMPLIA FINS AL 30 DE SETEMBRE

LA

CAMPANYA DE REGISTRE D'ADN DELS GOSSOS

L'Ajuntament allarga el termini davant la bona resposta ciutadana i manté el preu de 40 euros per fomentar la inscripció al cens genètic obligatori

L’Ajuntament de Tarragona ha ampliat fins al 30 de setembre la campanya de registre d’ADN dels gossos, que inicialment havia de finalitzar el 15 d’agost. La decisió arriba després de la bona acollida de la iniciativa, en marxa des del 15 de febrer, i busca facilitar que més propietaris completin la inscripció al cens genètic municipal. Durant els primers cinc mesos s’han creat 1.815 sol· licituds de registre i ja s’han completat 1.612 registres genètics. La consellera de Benestar Animal, Sandra Ramos, ha explicat que l’objectiu és assolir una participació d’entre el 25% i el 30% de la població canina estimada.

Durant l’agost i el setembre, l’Ajuntament i ADN CANINO intensificaran les accions de comunicació i sensibilització. També es reforçarà la informació a les clíniques veterinàries adherides i es distribuiran nous materials informatius. El 30 de setembre serà l’últim dia per registrar els gossos al preu reduït de 40 euros. A partir de l’1 d’octubre, el cost passarà a 45 euros. El consistori recorda que el registre és obligatori i que l’incompliment pot comportar sancions.

L’ESGLÉSIA DE SANT AGUSTÍ DE TARRAGONA RECUPERARÀ LA

SEVA CRIPTA, UN ESPAI PATRIMONIAL OCULT

DURANT MÉS DE CENT ANYS

Actualment hi ha enterrades almenys 21 persones a les quals es vol donar una "sepultura digna"

L’església de Sant Agustí de Tarragona iniciarà la setmana vinent els treballs per recuperar la seva cripta, un espai històric construït entre els segles XVI i XVIII i ocult des de fa més de cent anys. La intervenció servirà per definir futures actuacions de conservació i obrir la porta a fer-lo visitable públicament. Els treballs, amb un pressupost d’uns 30.000 euros i subvenció de la Generalitat, s’allargaran unes tres setmanes. Consistiran en la retirada del rebliment i del material acumulat sota control arqueològic, amb l’objectiu de descobrir íntegrament la cripta, millorar-ne les condicions i conèixer l’evolució històrica del subsol.

L’actuació inclourà també un estudi antropològic de les restes humanes conservades, que podrien correspondre a unes 21 persones. El rector Ignasi Durany ha defensat que cal donar-los “una sepultura digna” dins la mateixa cripta. La recuperació s’emmarca en l’interès per museïtzar Sant Agustí, seu de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa. L’entitat vol obrir la museïtzació completa del temple el 2028, coincidint amb el seu centenari.

L’essència de Tarragona en cada plat

Un restaurant únic, en un indret privilegiat i obert a tothom. Cuina catalana i mediterrània: arrossos, carns i peixos de proximitat, amb menús diaris i de cap de setmana. Ideal per a banquets i celebracions d’empresa.

Ctra. del Tennis, 12-18. Urbanització Cala Romana. Tarragona £ 977 209 917 | n 634 211 818 | (#

L’equip de poble que s’ha fet un nom al futbol català

El CE el Catllar celebra el seu centenari amb l’equip consolidat a Primera Catalana i una bona musculatura del futbol base

Primer equip del CE el Catllar l'any 1925

Plantilla del Centenari 2025-2026. Foto J. Pedra

Adrià Miró canturri

Pocs clubs a la província de Tarragona poden dir que tenen l’honor d’haver-se mantingut en peu durant 100 anys. Si aquesta fita s’assoleix des d’un poble de cinc mil habitants que ha consolidat el seu equip a Primera Catalana i ha desenvolupat un musculat futbol base, l’èxit és encara més sorprenent. El Club Esportiu el Catllar arriba aquest 2026 a l’aniversari del seu centenari, amb una història que l’ha vist de tots colors i que ha deixat gravada en l’imaginari dels seus socis expressions com “no estirar més el braç que la màniga” o “no perdre el cap”.

El club va sorgir durant una Festa Major del Catllar ara fa 100 anys, impulsat per un grup d’amics aficionats al futbol. Tot i això, fins al 1955 no començarien a participar en competicions oficials i va ser a finals del segle passat quan van aconseguir escalar categories.

DEL CEL A L’INFERN

Sota la presidència de Manel Piñero, el club va enlairar-se fins a arribar al seu punt àlgid. La temporada 2012-13 va assolir la promoció a Primera Catalana gràcies a una carambola d’ascensos que el van premiar com el subcampió amb millor puntuació a Segona Catalana. Per acabar-ho d’adobar, la temporada 2014-15 el club catllarenc es va quedar a un sol punt de l’ascens a Tercera Divisió (en aquell moment quarta categoria del futbol espanyol). La campanya de rècord, però, encetaria un dels períodes més foscos de l’entitat.

La Fundació Privada Hermes va aterrar al Baix Gaià amb la promesa de replicar el model del Llagostera i dur el club la divisió de plata. El seu pas pel Catllar acabaria sent un autèntic viacrucis. Canvis d’entrenadors, desconnexió amb la gent del poble,

anant a entrenar a Barcelona i l’entitat a punt de desaparèixer. Per tornar a agafar el control del club, alguns socis i l’Ajuntament van haver d’intercedir. “Si la gent del poble i l’Ajuntament no ho haguessin batallat, no l’hauríem pogut recuperar i el club no hagués tornat al poble. Avui ens diríem Catllar 2015 o alguna cosa així”, explica l’actual president, Cesc Armengol, sobre la possibilitat real que hi havia de desaparèixer i haver-se de refundar.

“Si la gent del poble i l’Ajuntament no ho haguessin batallat, no l’hauríem pogut recuperar i el club no hagués tornat al poble”

UN PAS ENRERE I DOS

ENDAVANT

El lideratge el va assumir Xavier Roch que, com deia en aquell moment, es va trobar un club “potes amunt”. 64.000 euros de deute, demandes als jutjats, només un terç dels socis, l’equip a Tercera Catalana i dues plantilles de futbol base amb només 40 nens Amb tot, es va aconseguir posar ordre tant a nivell esportiu com institucional: es va reduir considerablement el deute, el futbol base

pràcticament els socis i el primer equip va aconseguir dos ascensos consecutius per tornar a Primera Catalana.

Amb un context més encarrilat, la nova junta de l’exfutbolista Cesc Armengol va arribar el 2020 i va reforçar la bona tendència després dels anys convulsos. “Hem passat a tenir 20 equips (17 de futbol base amb dos femenins, 1 veterans i 2 equips amateurs), i hem consolidat l’equip a Primera Catalana tot i tenir el pressupost més baix de la categoria”, apunta el Cesc. Tot i això, el que va succeir la dècada passada continua gravat en l’imaginari dels seus socis: “L’actual directiva som molt conscients del que es va viure i una de les premisses sempre ha sigut tenir una mica més cada any, però poder-ho mantenir. Que no et vingui un extern, posi diners, al següent any desaparegui aquesta aportació i no sàpigues què fer. Sense estirar més el braç que la màniga”.

NOVA REALITAT

En aquest procés, la fesomia del club ha canviat. Per exemple, ara els nens i nenes del poble tenen l’oportunitat de començar els seus passos al Catllar i no haver d’anar a entrenar fora. “El 35-40% dels jugadors del futbol base són gent

del poble. Això és motiu d’orgull, jo de petit no vaig poder jugar al Catllar. Ara es veuen samarretes de l’equip pel poble”, apunta el Cesc.

D’altra banda, l’elevat nivell primer equip ha fet que els jugadors catllarencs ja no siguin presents a la plantilla. En part, això ha provocat que el futbol es visqui d’una manera diferent. “Abans eren jugadors del Catllar contra jugadors dels pobles del costat. Era un futbol molt local. Tot això s’ha perdut perquè hem assolit categories.

Ha perdut una mica de vincle i d’identitat”, reflexiona el Cesc.

Malgrat això, el president remarca que hi ha un grup de cinc jugadors que han encadenat diverses temporades a l’entitat i a poc a poc se l’han fet seu: “Hem aconseguit que un grup que no és d’aquí es quedin i s’identifiquin amb el poble. Ja són del Catllar”.

A més, el club encara conserva figures que són un autèntic tòtem. És l’exemple de Joan Anglès Muñoz -àlies el ‘Botero’-, l’encarregat de material que ha format part de totes les juntes que han viscut aquests alts i baixos. “És el pilar. Si el club ha estat bategant és perquè ell estava allí”.

BUFAR LES 100 ESPELMES

L’aniversari portarà diversos actes per commemorar els 100 anys.

Un dels més destacats serà el partit del centenari contra el Nàstic

cional, s’hauran de començar a incorporar noves cares que vulguin implicar-se en l’entitat, donar idees fresques i fer un relleu ordenat. “És molt difícil portar un club avui dia. La burocràcia de tenir 20 equips és molt farragosa. El futur dels clubs de poble dependrà de què hi hagi gent que li agradi això i estigui disposada a perdre-hi temps”, recalca el Cesc.

Pel que fa al futbol base, el Catllar ha arribat pràcticament al seu límit en nombre d’equips. El següent pas serà pujar el nivell dels

Ara els nens i nenes del poble tenen l’oportunitat de començar els seus passos al Catllar i no haver d’anar a entrenar fora

de Tarragona, que es jugarà al Camp de Futbol Municipal el 23 d’agost a les 18.30h. A més, també disputaran un partit entre veterans del club i del Barça i a inicis de 2027 es publicarà un llibre que explicarà i il lustrarà tota la història de la institució.

De cara als pròxims anys, l’actual president té clars els objectius que cal assolir. En l’apartat institu-

entrenaments per créixer més en qualitat que en quantitat. Finalment, el primer equip es troba en un moment dolç, amb una posició estable a Primera Catalana. “Som un club de Primera Catalana, ens ho hem guanyat a la gespa. El repte és mantenir-se a la categoria i, si caus, tornar-hi ràpidament”, marca el Cesc. Cent anys després, el CE el Catllar continua avançant amb els peus a terra, fidel a la seva identitat i amb la mirada posada en un futur que vol construir sense tornar a perdre mai més el cap.

A dalt, a l'esquerra, anys 60. Foto Antoni Peiró. Sobre aquestes línies, l'equip finalista copa Catalunya amateur 2018

En nuestro centro hípico ofrecemos una experiencia completa para niños y adultos a partir de los 4 años, tanto si quieres iniciarte en la equitación como si buscas perfeccionar tu técnica o competir.

Servicios:

• Clases de equitación para todos los niveles.

• Preparación para los exámenes de Galopes.

• Equipo de competición de doma clásica y salto.

• Rutas a caballo por la naturaleza.

• Servicio de pupilaje con instalaciones de calidad y atención personalizada para el bienestar de cada caballo.

• Restaurante abierto los sábados y domingos.

• Abiertos de lunes a domingo.

Una escuela donde la pasión por los caballos se convierte en aprendizaje, deporte y diversión para toda la familia.

LA CANONJA CREA EL SERVEI

MUNICIPAL DE L’HABITATGE

El consistori també avança en una promoció pública al carrer Comte de Llar

El Ple de l’Ajuntament de la Canonja ha aprovat dues mesures clau per reforçar les polítiques municipals d’habitatge. D’una banda, la creació del Servei Municipal de l’Habitatge, i de l’altra, l’aprovació provisional de la modificació del POUM que permetrà destinar l’edifici del carrer Comte de Llar 6-8 a habitatge públic.

Amb aquests acords, el consistori vol posar en marxa una estratègia més àmplia per donar resposta a una de les principals preocupacions de la ciutadania: l’accés a l’habitatge. El nou Servei Municipal de l’Habitatge tindrà com a objectiu coordinar les polítiques municipals en aquest àmbit, assessorar la ciutadania, gestionar els habitatges municipals i impulsar programes de mediació, captació d’habitatge i promoció d’habitatge social.

EL MORELL INICIA LES OBRES DEL NOU SKATEPARK, UNA REIVINDICACIÓ

DEL JOVENT DEL MUNICIPI

La instal lació, ubicada a la zona esportiva, compta amb una inversió de 89.406,19 euros i estarà enllestida en un termini aproximat de dotze setmanes

L’Ajuntament del Morell ha començat les obres de construcció del nou skatepark municipal, un equipament que ampliarà l’oferta esportiva del municipi amb un espai dedicat al monopatí, els patins i altres disciplines urbanes. La instal lació s’ubica a la zona esportiva, al costat del pavelló municipal i de les pistes de pàdel, i compta amb una inversió de 89.406,19 euros. El nou skatepark tindrà una superfície d’uns 300 metres quadrats i es preveu que estigui enllestit en un termini aproximat de dotze setmanes. L’equipament compartirà l’horari d’obertura i tancament del pavelló, per compatibilitzar-ne l’ús amb el descans del veïnat.

L’alcalde, Eloi Calbet, ha destacat que les obres permeten fer realitat “un projecte molt esperat” i una demanda del jovent del municipi. La regidora d’Esports, Mònica Casas, ha explicat que l’objectiu és crear un espai “segur, funcional” i apte per a tots els nivells. El disseny s’ha treballat amb patinadors del Morell i de l’entorn, i aposta per materials duradors com el formigó, l’acer galvanitzat i el granit.

Dr. Lucas Octavio Carrasco

Els dentistes de confiança al Tarragonès

Implant + corona de Zirconi

890€

Planificació digital i cirurgia guiada inclosos en el preu

Ortodòncia descompte 500€

Ús de làser de diode

Càrrega immediata descompte de 1.000€

Tractaments intensius, sedació GRATIS, un raspall elèctric de REGAL i possibilitat de pagar en 3 a 12 mesos amb targeta

La nova app de seguretat del Camp de Tarragona, més a prop

L’aplicació serà gratuïta i incorporarà un botó SOS que permetrà identificar i geolocalitzar l’usuari en cas d’emergència

Adrià Torres Moreno

Set municipis del Camp de Tarragona faran un pas endavant en la coordinació de la seguretat ciutadana amb la implantació d’una nova aplicació mòbil compartida. Reus, Tarragona, Cambrils, Constantí, la Canonja, el Catllar i Mont-roig del Camp disposaran d’una mateixa plataforma tecnològica que permetrà a la ciutadania contactar de manera ràpida i directa amb les policies local s davant d’una situació d’emergència o quan necessitin assistència. El projecte, impulsat conjun-

tament pels set ajuntaments, ha estat adjudicat a Goil Security SL , una empresa amb seu al Vendrell i amb una gran experiència en la implantació d’aquest tipus de solucions en municipis com Sitges, Castelló, Oviedo i Pamplona. El contracte té un import de 629.315,86 euros, que serà assumit de manera compartida pels municipis participants, i inclou el subministrament i la implantació de la plataforma, així com el manteniment durant tres anys i els serveis de consultoria i programació. La nova infraestructura haurà d’estar desplegada en un termi-

ni màxim d’un any. Un cop implantada, començarà el període de manteniment i actualització, amb una plataforma que funcionarà al núvol i que haurà de garantir el funcionament coordinat dels diferents serveis municipals de seguretat.

lització. També permetrà fer un seguiment de la persona en cas que estigui en moviment, una funcionalitat especialment útil en situacions en què calgui localitzar-la ràpidament.

L’objectiu és que aquesta primera funció pugui estar disponible al més aviat possible, sense esperar que totes les prestacions previstes estiguin completament desenvolupades. Entre aquestes funcionalitats hi haurà la possibilitat de gravar àudio i vídeo durant una incidència.

La plataforma també permetrà enviar avisos d’emergència, fer trucades a la policia local corresponent, compartir la ubicació exacta de la incidència i rebre alertes i informació relacionada amb la seguretat. Quan sigui necessari per gestionar una emergència, també facilitarà la transmissió de dades personals, sempre vinculada a finalitats de seguretat ciutadana.

La nova aplicació mòbil serà compartida per Reus, Tarragona, Cambrils, Constantí, la Canonja, el Catllar i Mont-roig del Camp

UN BOTÓ SOS COM A PRIMERA FUNCIONALITAT

L’aplicació serà gratuïta i estarà disponible per a dispositius iOS i Android. En una primera fase, la principal funcionalitat serà un botó SOS que permetrà a l’usuari posar-se en contacte amb la policia local corresponent de manera inmediata.

En prémer aquest botó, el sistema podrà identificar l’usuari i facilitar informació sobre qui és i on es troba, gràcies a la geoloca -

UNA MATEIXA PLATAFORMA AMB LES PARTICULARITATS DE CADA MUNICIPI

Un dels principals elements del projecte és que els set ajuntaments compartiran tecnologia, però no perdran la seva autonomia. Cada municipi disposarà de la seva pròpia configuració, amb el seu registre d’usuaris, la seva imatge corporativa i les funcionalitats que consideri necessàries.

La plataforma permetrà, a més, segmentar els usuaris en diferents perfils. Això farà possible adaptar les comunicacions i els serveis a les necessitats de ciutadans, comerços, empreses, professionals sociosanitaris, educadors o persones en situació de vulnerabilitat, entre altres col lectius.

L’aplicació estarà disponible en català, castellà, anglès, francès i alemany, una característica especialment pensada per garantir-ne l’accessibilitat entre els diferents perfils de població dels diversos municipis.

EL PRIMER PAS CAP A UNA XARXA DE SEGURETAT METROPOLITANA

L’Ajuntament de Reus ha liderat la tramitació administrativa del contracte, en compliment del conveni de cooperació signat pels set municipis el passat mes de gener de 2025. El projecte compta també amb el suport de l’Associació per a l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona, que treballarà per fomentar l’ús de l’aplicació entre la ciutadania.

La principal funcionalitat serà un botó SOS que permetrà a l’usuari posar-se en contacte amb la policia local

L’Associació considera aquesta iniciativa un dels primers exemples de servei metropolità compartit amb impacte directe sobre la ciutadania. En aquest sentit, també preveu impulsar un naming i una identitat visual comuna per consolidar l’aplicació com la marca de la seguretat metropolitana del Camp de Tarragona. El projecte, però, no es planteja com una iniciativa tancada. La voluntat és que nous municipis es puguin incorporar progressivament a la plataforma, amb l’objectiu d’ampliar la xarxa i avançar cap a un model de seguretat compartit a escala territorial.

Prou brossa fora del contenidor!

Deixar la brossa al carrer o fora del contenidor és sancionable i et pot costar fins a 600€

A casa, separa la brossa per fraccions i llença-la sempre dins el contenidor que toca

REUS PREVEU CONTRACTAR 42 PERSONES EL 2026 A TRAVÉS DEL PLA D’OCUPACIÓ MUNICIPAL REUS

El programa ha passat dels 5 contractes del 2022 als 41 del 2025

L’Ajuntament de Reus preveu contractar 42 persones durant el 2026 a través del pla d’ocupació municipal, una xifra que consolida el creixement de les contractacions dels darrers anys. El programa ha passat dels 5 contractes del 2022 als 41 del 2025.

En concret, 34 persones s’han incorporat al Programa Treball i Formació, destinat especialment a col lectius amb dificultats d’accés al mercat laboral o en risc d’exclusió social. Els contractats, que van començar a treballar el 22 de juliol, desenvolupen tasques en àmbits com les Brigades, Via Pública, Urbanisme, Guàrdia Urbana, biblioteques, escoles, centres cívics i serveis socials.

L’Ajuntament també preveu incorporar quatre joves en pràctiques durant un any i quatre persones majors de 52 anys com a auxiliars administratius, en el marc del programa MG-52.

El regidor Manel Muñoz ha destacat que l’increment de contractacions permet generar oportunitats laborals i afavorir la inclusió de col lectius vulnerables.

ELS VEHICLES SENSE ETIQUETA REDUEIXEN DEU

PUNTS EL SEU PES A LA ZBE DE REUS

La Zona de Baixes Emissions (ZBE) de Reus consolida el canvi en els hàbits de mobilitat. Segons les dades de l’Ajuntament, els accessos de vehicles sense etiqueta ambiental han passat del 23,13% al 13,10% entre la primera i la tercera fase d’implantació, iniciada el desembre de 2025. En paral lel, els vehicles amb distintiu ECO i Zero han augmentat del 10,25% al 13,46%, mentre que els vehicles amb etiqueta C representen el 48,24% dels accessos i els B, el 25,20%.

Entre l’1 de desembre i el 30 de juny, el

sistema ha registrat 2.401 accessos sancionables, corresponents a vehicles sense etiqueta ni autorització. La xifra representa només el 0,02% dels prop de 9 milions d’accessos registrats durant aquest període.

Actualment, les restriccions només afecten els vehicles sense etiqueta de persones no residents a Reus o que paguen l’impost de circulació fora de la ciutat. Disposen de 24 dies d’accés lliure a l’any. La ZBE funciona de dilluns a divendres, de 7 a 19 hores.

EL NOU PÀRQUING RIERA DE REUS

OBRIRÀ A L’OCTUBRE AMB 340

PLACES

L’Ajuntament de Reus ha aprovat inicialment les bases per adjudicar els 180 habitatges de lloguer assequible de les promocions de Mas Iglesias i la Riera

El nou pàrquing Riera de Reus preveu obrir les portes durant la segona quinzena d’octubre i incorporarà 340 noves places d’estacionament a la xarxa municipal. L’equipament, gestionat per Reus Mobilitat i Serveis, està distribuït en tres plantes subterrànies i permetrà ampliar l’oferta municipal fins a més de 4.700 places. Del total de places, 125 estaran preparades per a la recàrrega de vehicles elèctrics i 10 estaran reservades per a persones amb mobilitat reduïda. L’aparcament serà íntegrament de rotació i aplicarà les tarifes habituals de la xarxa municipal, amb un màxim diari de 4,50 euros.

El pàrquing incorporarà un sistema de guiatge intel li-

gent amb càmeres i sensors que permetrà localitzar les places lliures. També disposarà del sistema VIA P, que facilita l’entrada i sortida mitjançant la lectura automàtica de la matrícula. L’accés per als vehicles es farà per la Riera d’Aragó, mentre que els vianants disposaran de tres accessos amb ascensor.

REUS CONVERTIRÀ LA CIUTAT EN UN LABORATORI DE PROVES PER A PROJECTES D’IA, MOBILITAT I ENERGIA

El Sandbox s’emmarca en la distinció de Reus com a Ciutat de Ciència i Innovació 2025-2028

Reus avança en la creació del Sandbox Reus, un entorn controlat que permetrà a empreses, start-ups, universitats i centres tecnològics provar productes, serveis i tecnologies innovadores en situacions reals, amb garanties de seguretat i regulació.

La Junta de Govern Local ha aprovat inicialment les bases reguladores de la iniciativa, que l’Ajuntament considera estratègica per reforçar el posicionament de la ciutat en l’àmbit de la innovació. Els projectes podran abordar àmbits com la intel ligència artificial, l’Internet de les Coses, la mobilitat sostenible, la salut, la transició energètica o l’economia circular.

Les propostes es podran presentar durant tot l’any i seran valorades per un comitè tècnic segons criteris com la innovació, la viabilitat, la maduresa tecnològica i l’impacte sobre la ciutat.

OBERTA LA CONVOCATÒRIA DELS PREMIS ESPORT I CIUTAT 2026 PER RECONÈIXER ELS GRANS

PROTAGONISTES DE LA TEMPORADA

L’Ajuntament de Reus ha obert el termini per presentar candidatures als Premis Esport i Ciutat 2026, uns guardons que reconeixen anualment esportistes, clubs, tècnics, dirigents i entitats destacades per la seva trajectòria i els èxits assolits durant la temporada esportiva. Les propostes es poden presentar fins al 30 de setembre.

La convocatòria, impulsada per la Regidoria de Salut i Esports, està oberta a entitats esportives de Reus, federacions i altres estaments socials o esportius vinculats a la ciutat. Els mèrits han d’haver estat assolits entre el 31 d’agost de 2025 i el 30 d’agost de 2026.

Els premis s’atorgaran en set categories: Pioners de l’Esport, Dirigents, Tècnics, Valors, Esport Adaptat, Millors Clubs, Equips o Seccions Esportives i Millor Esportista de la Ciutat. Els guardons es lliuraran durant la Gala dels Premis Esport i Ciutat, prevista per al darrer quadrimestre de l’any. Les candidatures es poden presentar a través de la seu electrònica municipal.

EL CARRER ESCULTOR ROCAMORA DE REUS GUANYARÀ ESPAI VERD I TINDRÀ UN ÚNIC SENTIT DE CIRCULACIÓ

La transformació de la zona sud de Reus comença a prendre forma

La remodelació del carrer Escultor Rocamora és una de les actuacions vinculades a la renovació de l’entorn del barri del Carrilet. L’Ajuntament n'ha aprovat el projecte bàsic i executiu de l’obra. Abans de la urbanització, Aigües de Reus renovarà la xarxa d’aigua durant els mesos de setembre i octubre, en una actuació prevista d’uns dos mesos. Posteriorment, començarà la remodelació del carrer, amb una durada estimada de 10 mesos.

El projecte prioritzarà els vianants i els espais verds. El parc de Mas Iglesias s’estendrà cap a l’estació d’autobusos i Escultor Rocamora es convertirà en una “llengua verda” fins a la rotonda de la locomotora. Es plantaran 28 arbres, es crearan 425 m² d’espai verd i s’instal laran

nous bancs i 22 punts de llum. La via tindrà un únic carril de pujada i es milloraran els passos de vianants. L’obra estarà

finançada majoritàriament amb el Pla de Barris i fons FEDER, mentre que l’Ajuntament n’assumirà el 10%.

Gaudí entre la devoció i la marca

El Museu de Reus reflexiona sobre la transformació de l’arquitecte en una icona i una marca de prestigi global amb una exposició que convida el públic a qüestionar-se l’origen i la naturalesa de la fama

Adrià Torres Moreno

Per què hi ha persones famoses?

D’on surt aquesta fama? I Gaudí, per què ho és? Són algunes de les preguntes que planteja En el nom de Gaudí. Què és la fama?, la nova proposta del Museu de Reus creada en el marc de l’Any Gaudí. La mostra es podrà visitar gratuïtament a l’edifici del Raval Museu de Reus fins al 18 d’octubre en el seu horari habitual.

L’exposició parteix de la figura d’Antoni Gaudí, però s’allunya voluntàriament de la seva coneguda trajectòria arquitectònica. L’objectiu no és repassar les seves obres, sinó utilitzar l’arquitecte reusenc

com el mirall per estudiar la naturalesa de la fama i entendre com una persona pot arribar a convertir-se en una icona de masses i en una marca de prestigi reconeguda internacionalment.

La proposta parteix d’una idea: com a animals gregaris, els humans necessitem referents per donar sentit a l’existència i, alhora, per perpetuar el record més enllà de la mort. Amb el pas del temps, però, la figura humana de Gaudí ha quedat en bona part soterrada sota la construcció d’un personatge i d’un imaginari col lectiu.

DE PERSONA A ICONA

La mostra ho explica a través

d’una selecció de peces que permeten observar com s’ha construït i difós la imatge de l’arquitecte. Caricatures de l’època, busts, pel lícules biogràfiques, fulletons turístics, medalles commemoratives o la seva pròpia màscara mortuòria formen part d’un recorregut que posa de manifest les diferents formes que ha adoptat la seva representació.

Aquest conjunt permet resseguir el camí que ha convertit el cognom Gaudí en una mercaderia vinculada al consum i al prestigi institucional. L’imaginari col lectiu ha acabat imposant una determinada imatge de l’arquitecte: el geni incomprès, pietós, de barba blanca i barret. Un

Què en pensaria el mateix Gaudí d’aquest culte global a la seva imatge?

estereotip que, amb el temps, ha acabat eclipsant l’home real.

Avui, el nom de Gaudí pot servir per batejar alguns dels premis més importants del cinema català, però també protagonitza milers de souvenirs. D’aquesta manera, la figura de l’arquitecte ha esdevingut una icona de la qual tothom pot apropiar-se i que pot ser utilitzada en àmbits tan diversos com el polític o l’econòmic.

És aquesta transformació la que l’exposició posa sobre la taula: com Gaudí ha passat de ser una persona a convertir-se en un símbol i una marca de ressò internacional.

UN ALTAR PER ALS NOUS ÍDOLS

La reflexió sobre la fama també es trasllada a la mateixa posada en escena de l’exposició. La instal lació és senzilla, però contundent, i està

vertebrada per un gran altar central que acull les peces i concentra les mirades.

El disseny respon a una de les idees que articula la mostra: la societat actual ha intercanviat, en certa manera, la religió per la tecnologia i el consum, situant les persones famoses en el lloc que antigament ocupaven els déus i els profetes.

El públic, en aquest sentit, no és només espectador. La proposta incorpora una dimensió participativa que permet als visitants formar part de la instal lació. A l’inici del recorregut, cada persona rep una figureta de Gaudí que pot dipositar a l’altar central. Pot fer-ho amb flors, per agrair-li alguna cosa, o amb una espelma a la mà, per demanar-li un favor.

L’acció reforça la comparació entre la fama contemporània i les formes de devoció religiosa i convida els visitants a reflexionar sobre la manera com es construeix i es manté el culte a determinades fi gures.

La participació continua al final del recorregut. Els visi tants es poden endur una estampeta de Gaudí, con tribuint irònicament a per petuar el seu record i a fer més gran el seu mite.

ENTRE DEVOCIÓ I EXPLOTACIÓ COMERCIAL

La mostra posa així el focus en una dualitat: la de voció gairebé religiosa envers una figura famosa i, alhora, la seva explotació comercial. Gaudí apareix com un exem ple especialment clar d’aquest fe nomen, ja que el seu nom i la seva imatge han traspassat l’àmbit de l’arquitectura per convertir-se en un reclam cultural, turístic i comercial.

La seva figura és avui reconei xible arreu del món, però aquesta popularitat també ha contribuït a construir una imatge estereotipa da que no necessàriament coinci deix amb la persona que hi havia

darrere del mite.

En el nom de Gaudí. Què és la fama? no pretén, per tant, oferir una nova mirada sobre la seva arquitectura, sinó indagar en les raons per les quals determinades persones es converteixen en referents i en símbols col lectius.

I és en aquest punt on apareix la pregunta final que deixa oberta l’exposició: què en pensaria el mateix Gaudí d’aquest culte global a la seva imatge?

La resposta queda en mans del visitant. El que sí que fa la mostra és convidar-lo a observar Gaudí des d’una perspectiva diferent i a comprendre com l’arquitecte reusenc ha deixat de ser només una persona per convertir-se en un símbol, una icona de masses i una marca de prestigi global.

Artteràpia contra el càncer

El Museu de Reus

acull una sessió pionera d’artteràpia per a pacients oncològics

Èric Mendo

Durant el mes de juliol, el Museu de Reus ha confirmat la seva aposta pel benestar social mitjançant la cultura, organitzant una activitat innovadora dirigida a un grup de pacients oncològics procedents de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Aquesta iniciativa s’ha dut a terme en col laboració amb l’entitat ART-AGERE, reconeguda per la seva tasca en artteràpia.

L’activitat s’ha celebrat al Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR), on els participants han fet una visita guiada a l’exposició temporal titulada “Gaudí i Natura”, conduïda per un tècnic especialitzat del Museu. A més, han participat en un taller pràctic impartit per una artterapeuta que ha facilitat eines creatives destinades a canalitzar emocions. Aquesta experiència posa en relleu la fotografia com un recurs terapèutic essencial que contribueix a potenciar l’expressió personal i la gestió emocional dels assistents.

L’èxit assolit durant aquesta primera experiència ha motivat les institucions implicades a planificar noves sessions previstes per finals d’any. El propòsit és continuar promovent els museus com espais inclusius que aporten beneficis terapèutics als usuaris.

L’ENTITAT ART-AGERE I EL PROGRAMA ART-AGERE ONCOLOGIA

ART-AGERE es dedica a fomentar el benestar emocional, la salut mental i la transformació social mitjançant l’artteràpia. La seva missió consisteix a generar espais d’intersecció entre art, salut i comunitat que afavoreixin processos

personals i socials transformadors. Dins aquest marc, des del 2019 han impulsat el programa ART-AGERE-ONCOLOGIA, destinat a oferir suport emocional mitjançant artteràpia a persones adultes diagnosticades amb càncer. Aquest programa situa el pacient al centre del procés creatiu combinant creació activa, simbolització i expressió personal. Ha estat implementat en diversos hospitals públics repartits per Catalunya, Balears i Comunitat de Madrid, demostrant millores substancials en qualitat de vida i benestar dels participants.

L’any 2026, ART-AGERE-ONCOLOGIA ha rebut finançament directe del Ministeri de Cultura, considerat un projecte cultural amb impacte social rellevant.

Aquest suport econòmic ha permès estendre les seves activitats a nous centres hospitalaris com l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, on s’ha desenvolupat un grup presencial d’artteràpia durant els dijous matí entre maig i juliol.

INTEGRACIÓ ENTRE CULTURA I SALUT PÚBLICA LOCAL

A més, aquest programa busca establir vincles sòlids amb equipaments culturals locals per oferir sessions especials que integrin salut mental i art contemporani. En aquest sentit, s’emmarca la recent col laboració amb el Museu de Reus, que permet ampliar l’abast terapèutic vinculant-lo directament amb les propostes culturals municipals.

79 395 actuacions en marxa i ja completades

Així avança el PAM de Reus

Adrià Torres Moreno

El Pla d’Acció Municipal 20232027 de Reus avança amb la pràctica totalitat de les actuacions previstes ja iniciades. El balanç presentat aquest juliol pel Govern municipal situa en el 97,7% el percentatge de compromisos posats en marxa. En concret, de les 405 actuacions incloses en el document, 395 ja han començat i 79 ja estan completament finalitzades. El grau global d’execució se situa actualment en el 66,3%.

TRES EIXOS, TRES RITMES D’EXECUCIÓ

El PAM articula l’acció de govern al voltant de tres grans eixos. Dos d’ells presenten un grau d’execució del 69,6%: Escolta activa i persones al centre i Ciència, innovació i creixement econòmic

El tercer eix, Ciutat Verda i Sostenible, arriba al 59,7% d’execució. Segons fonts municipals, una part de les actuacions vinculades a aquest àmbit depenen d’altres administracions, un factor que condiciona el ritme amb què es poden desenvolupar.

Si s’analitzen els diferents àmbits del PAM, Ciutat Educadora és el que presenta un percentatge d’execució més elevat, amb un 80,5%, seguit de Drets Socials de les Persones (80,4%) i Igualtat i Diversitat (79,3%).

També destaquen Coneixement i Innovació (76%), Projecció de la ciutat al món (75,7%), Accés a l’habitatge (73,7%), Activitat cultural i patrimoni (73,4%), Medi Ambient, recursos naturals i animals de companyia (73%), Vida a la comunitat (72,5%) i Infants, joves i persones grans (69,1%).

28 ACTUACIONS COMPLETADES EL DARRER SEMESTRE

De les 79 actuacions que ja s’han finalitzat, 28 s’han completat durant el darrer semestre. Entre aquestes hi ha mesures relacionades amb les persones grans, l’educació, els drets socials, la cultura, la participació ciutadana, el medi ambient i l’activitat econòmica.

En l’àmbit d’Infants, joves i persones grans, s’ha elaborat un catàleg de serveis per promoure Reus com a ciutat amiga de la gent gran.

Pel que fa a Ciutat Educadora, s’ha activat una bústia d’incidents destinada a recollir dades sobre eventualitats adverses i millorar la seguretat del Servei d’escoles bressol municipals. També s’han completat les actuacions destinades a promoure subvencions per a centres educatius, associacions de famílies d’alumnes i entitats sense

El balanç presentat aquest juliol pel Govern municipal situa en el 97,7% el percentatge de compromisos posats en marxa

ànim de lucre que desenvolupin projectes vinculats al model de Reus Ciutat Educadora.

En matèria de Drets Socials, s’ha actualitzat el pla de qualitat de benestar social i s’ha treballat per garantir la sostenibilitat econòmica de la gestió de l’aigua dels serveis municipals, assegurant-ne alhora l’accés als col lectius més vulnerables.

CULTURA, PATRIMONI I ESPAI COMUNITARI

La cultura també concentra diverses actuacions finalitzades. Entre elles hi ha la reforma de l’edifici del Museu d’Art i Història i l’actualització del relat i la museografia de l’equipament.

En l’àmbit de la Projecció de la ciutat al món, el balanç inclou la posada en valor de la figura i l’obra de Lluís Domènech i Montaner, així com la renovació del Gaudí Centre Reus.

La Vida a la comunitat incorpora, entre les actuacions completades, la creació, potenciació i consolidació d’una xarxa d’horts urbans

com a espais de renaturalització, dinamització, inclusió i educació amb els agents del territori.

També s’han completat actuacions vinculades al medi ambient, com el foment d’accions educatives sobre el cicle de l’aigua, l’estalvi i l’ús racional d’aquest recurs, així com la incorporació efectiva de criteris mediambientals en les licitacions públiques municipals.

UNA ADMINISTRACIÓ MÉS ACCESSIBLE

Un altre dels blocs de treball ha estat la transformació de la relació entre l’administració i la ciutadania. Entre aquestes hi ha l’adaptació dels sistemes informàtics municipals per garantir l’accessibilitat, la creació d’un centre de capacitació digital i la revisió de les formes de comunicació i del llenguatge utilitzat per l’Ajuntament per facilitar-ne la comprensió.

També s’han implantat espais presencials, telefònics o telemàtics d’acompanyament i aprenentatge digital continuat, amb l’objectiu de promoure l’autonomia i reduir la bretxa digital. En matèria de transparència i participació, s’ha completat l’actuació destinada a augmentar el nombre d’usuaris registrats a la plataforma en línia Reus Participa i el desplegament dels instruments previstos en el Reglament de participació. En l’àmbit de l’emprenedoria, l’empresa i l’ocupació, el balanç

UN PLA PER TRANSFORMAR REUS

El Govern municipal ha establert un sistema de retiment de comptes amb set actualitzacions al llarg del mandat

també recull com a finalitzats el Pla d’acció de l’estratègia de desenvo -

lupament socioeconòmic i d’ocupació 2024-2027 i el Pla d’acció d’economia social i solidària 2024-2027.

SET BALANÇOS DURANT EL MANDAT

El Govern municipal ha establert un sistema de retiment de comptes amb set actualitzacions al llarg del mandat, una per semestre. La informació es publica i s’actualitza dues vegades l’any al portal municipal de planificació. La nova actualització incorpora més informació sobre cadascuna de les actuacions del PAM. A més del grau d’execució, permet consultar una descripció de l’acció, el percentatge d’execució a 30 de juny, la seva ubicació al mapa de la ciutat quan es tracta d’una actuació territorial i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 als quals està vinculada.

Camb rils es converteix en l’epicentre cultural i astronòmic de l’estiu

El Festival Internacional de Música, la gastronomia de proximitat i l’eclipsi solar total situen Cambrils al centre de la Costa Daurada

Roser Pros Roca

Aquest estiu, Cambrils combina la solidesa d’un clàssic amb un fenomen astronòmic excepcional. La 51a edició del Festival Internacional de Música de Cambrils (FIMC) arriba amb una programació ampliada i una aposta decidida per la gastronomia, mentre que el municipi es prepara per acollir milers de persones el proper 12 d’agost per observar l’eclipsi solar total. Dos esdeveniments que consoliden la ciutat com un referent ineludible a la Costa Daurada, oferint una experiència que va molt més enllà del simple oci.

UN FESTIVAL QUE REINVENTA

LA SEVA FÓRMULA AMB

MÚSICA I GASTRONOMIA

Del 28 de juliol al 10 d’agost, el FIMC ha ofert 14 concerts, dos

més que l’any anterior, repartits en espais emblemàtics que redefineixen la manera de viure la música a la ciutat. L’èxit de la proposta ja es reflecteix en les entrades exhaurides per a actuacions com les de Siloé i Joan Dausà, confirmant l’alta expectació generada per una edició que combina grans noms internacionals, artistes consolidats i talent del territori. La inauguració, el 28 de juliol, va marcar el to festiu de la quinzena amb una posada en escena cuidada al detall. A les 20.15 h, La Biciband va recórrer el barri marítim amb un original espectacle itinerant de swing i teatre sobre un tàndem d’època, donant pas a un videomapping de 7 minuts projectat a la façana de la Torre del Port. Aquesta peça, creada per Projek Visual, va convertir l’edifici en un gran escenari audiovisual. A les 22 h, el Passeig Marítim va acollir el concert gratuït de LaDyva & Barcelona Big Blues Band. La reconeguda pianista suïssa, guardonada com a millor pianista de boogie-woogie per Jools Holland, va oferir una nit enèrgica acompanyada per la formació dirigida per Ivan Kovacevic.

Una de les grans novetats d’enguany és la

La Biciband va recórrer el barri marítim amb un original espectacle itinerant de swing i teatre sobre un tàndem d’època

recuperació del Parc Samà per a concerts amb sopar-maridatge, una opció que ja gairebé havia esgotat les seves places amb molts dies d’antelació, i la incorporació del Club Nàutic per a actuacions amb posta de sol, com la d’ Emma Smith & Ignasi Terraza Trio.

A més, el Parc del Pescador ha dinamitzat els seus concerts amb espectacles previs de circ i teatre, com les acrobàcies de Circus Wheel o l’energia de la companyia Los Herrerita, abans de l’arribada de noms com The Gospel Viu Choir o Lucrecia.

EL VILLAGE DEL PINARET, ON LA MÚSICA ES TROBA AMB EL PRODUCTE DE PROXIMITAT

El Parc del Pinaret, epicentre dels concerts de gran format, ha estrenat un Village renovat del 4 al 10 d’agost que ha transformat

l’experiència del festival. Aquest espai ha obert aquests dies amb una oferta gastronòmica pensada per a tots els gustos: mitja dotzena de foodtrucks amb propostes variades i tres cúpules gastronòmiques dedicades al producte de qualitat, des de pernil tallat al moment per professionals, fins a formatges artesans i una selecció de vins i caves Castell d’Or, posant en valor el territori.

Abans de cada gran concert, artistes locals han fet de teloners, creant un pont entre el talent emergent i les grans figures com Jethro Tull o Dire Straits Legacy Un cop finalitzades les actuacions principals, les nits han comptat amb sessions de DJ fins a les 2 de la matinada, consolidant un model transversal on la música conviu amb la gastronomia i les arts escèniques. UNA CITA AMB

Més enllà de la música, Cambrils també ha gaudit d’un gran moment històric, el dimecres 12 d’agost de 2026. El municipi

ha gaudit del goig de trobar-se dins de la franja de totalitat de l’eclipsi solar, un fenomen que no tornarà a repetir-se fins d’aquí a més d’un segle. La totalitat ha sigut d’1 minut i 9 segons, just abans de la posta de sol a les 20.58 h.

Per garantir una experiència segura, còmoda i ordenada, l’Ajuntament ha habilitat un punt d’observació a la zona de la Cooperativa Agrícola, amb capacitat per a 4.900 persones. L’emplaçament es va escollir fa mesos per la seva excel lent visibilitat, accessibilitat i proximitat a aparcaments i serveis d’emergència.

La seguretat visual és prioritària: tots els assistents van rebre unes ulleres d’observació solar homologades gratuïtes en el moment d’entrar al recinte.

Amb una oferta que fusiona arts escèniques, gastronomia de proximitat i un esdeveniment astronòmic únic, Cambrils, aquest estiu, també ha demostrat la seva capacitat per oferir propostes culturals de primer nivell, accessibles i pensades per al gaudi de tots els públics.

CAMBRILS

CAMBRILS ADAPTA LA PLATJA DE L’ARDIACA PER

A PERSONES GRANS I AMB MOBILITAT REDUÏDA

La nova zona de bany adaptat i altres millores garanteixen un accés segur i còmode per a persones grans o amb dificultats de mobilitat a les platges de Cambrils

Cambrils ha posat en marxa noves actuacions per millorar l’accessibilitat a les platges, amb una nova zona de bany adaptat a la platja de l’Ardiaca. L’espai està pensat per facilitar l’entrada i la sortida de l’aigua a persones amb mobilitat reduïda i garantir un bany més segur. La zona incorpora tres baranes d’acer inoxidable i tres línies de vida amb boies, que delimiten un espai de 115 metres quadrats. Aquest sistema crea canals abalisats que donen més estabilitat als usuaris i també poden servir de suport per fer exercicis de rehabilitació dins l’aigua.

A més, l’Ajuntament preveu instal lar una plataforma accessible amb una vintena de seients coberts davant l’hotel

El Dorado, a la platja de la Llosa. Aquest espai també tindrà baranes i línies de vida. Durant l’estiu es manté el servei de bany adaptat amb cadira amfíbia al Regueral, Vilafortuny i la Llosa, disponible cada dia fins al 30 de setembre amb cita prèvia. L’alcalde, Oliver Klein, ha remarcat que Cambrils vol ser referent no només en qualitat de platges, sinó també en accessibilitat.

“CÒMPLICES

DEL DEMÀ”: EL LLIBRE FOTOGRÀFIC QUE RECULL ELS ENDERROCS QUE HAN TRANSFORMAT

L'empresa Excavacions Cofran ha estat l'encarregada de fer la donació a l'Ajuntament

L’Ajuntament de Cambrils ha rebut una donació de diversos exemplars del llibre fotogràfic “Còmplices del demà”, editat per l’empresa Excavacions Cofran, que recull imatges de diversos treballs d’enderroc, que han transformat el municipi. La publicació inclou fotografies d’enderrocs realitzats entre el 2017 i 2026: el pont de l’antiga N-340 sobre la riera d’Alforja, l’antiga estació de tren i cinc ponts de la via ferroviària en desús, que mostren els treballs fets per l’empresa i, alhora, el desenvolupament de Cambrils.

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, i el propietari de l’empresa Excavacions Cofran, Toni Franch, van signar ahir el conveni de la donació dels llibres, que s’ingressaran a l’Arxiu Municipal de Cambrils i es podran cedir a projectes que tinguin com a finalitat la divulgació del patrimoni cultural del municipi. El fotògraf Lluís Rovira Llurba ha estat l’encarregat de fotografiar les infraestructures, els enderrocs i l’obertura de nous carrers i avingudes, deixant testimoni de l’abans i el després de les actuacions.

LA POLICIA LOCAL DE CAMBRILS INCORPORA TRES NOUS CAPORALS

Els nomenaments cobreixen places vacants per jubilació i s’emmarquen en el pla municipal per reforçar l’estructura del cos

La Policia Local de Cambrils ha ampliat la seva estructura organitzativa amb la incorporació de tres agents que han accedit a la categoria de caporal, després d’haver superat el corresponent procés de promoció interna i haver completat el curs de comandament impartit per l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC).

L’alcalde Klein ha donat la benvinguda als nous caporals, ressaltant “els valors del servei públic, la proximitat, la dedicació i el compromís del cos policial”. A més, els ha encoratjat a “continuar treballant amb la mateixa implicació i motivació des d’aquest nou repte professional per contribuir a garantir la convivència, la seguretat i l’atenció a les persones”.

CAMBRILS

CAMBRILS INSTAL·LA VORA 300 PANELLS

SOLARS A LES COBERTES DEL PAVELLÓ I L’OFICINA DE TURISME

Les obres, que s’han executat aquest juny, estan finançades íntegrament amb Fons Next Generation de la Unió Europea

El Departament d’Espai Públic i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Cambrils ha installat gairebé 300 plaques solars fotovoltaiques per autoconsum a les cobertes del Palau Municipal d’Esports i de l’Oficina del Patronat Municipal de Turisme. Les obres, que s’han executat aquest mes de juny, estan finançades íntegrament amb Fons Next Generation de la Unió Europea, i permetran reduir la despesa elèctrica, generant energia neta i contribuint a disminuir el CO2

L’actuació del pavelló 1 del Palau d’Esports consisteix en la instal lació d’un total de 240 plaques fotovoltaiques i es va adjudicar a Soletec Proyectos e Instalaciones SLU per un import de 68.095 euros. La del Patronat de Turisme, inclou 58 panells solars més, i ha anat a càrrec de l’empresa Intelligent Real Solutions SL per un import de 17.787 euros.

Les actuacions formen part del projecte "Cambrils, Vila Marinera Sostenible”, un projecte que conté 12 actuacions per diversificar l'oferta turística, desestacionalitzar la demanda i avançar cap a un destí d'experiència, mitjançant la incorporació d'atributs de turisme cultural, gastronòmic, de naturalesa i esportiu.

L’AJUNTAMENT DE CAMBRILS CONCEDEIX EL 100% DE LES SUBVENCIONS SOL·LICITADES PER ENTITATS JUVENILS

El Departament de Joventut reforça el seu compromís amb el teixit associatiu amb un increment històric de la partida destinada als ajuts

El Departament de Joventut de l’Ajuntament de Cambrils ha concedit la totalitat de les subvencions sol· licitades per les entitats juvenils del municipi. El fet no es produïa des de feia anys i ha estat possible gràcies a l’increment rècord de la partida destinada a aquests ajuts. Enguany,

el pressupost ha passat de 29.000 a 50.000 euros, un augment del 72,4% que ha permès atendre íntegrament totes les sol licituds presentades. Així, les entitats han rebut el 100% de l’import demanat per desenvolupar els seus projectes.

Aquesta línia s’emmarca en el Pla Municipal de Joventut de Cambrils 2026, dins l’eix “Desenvolupaments vitals”, que vol promoure la implicació dels joves en iniciatives que afecten el municipi i la comunitat. La regidora de Joventut, Natàlia Pleguezuelos, ha destacat que la mesura és “una aposta ferma pel talent local i pels projectes juvenils”. El departament també manté durant l’any tasques d’acompanyament, assessorament i suport a les entitats, i els facilita participar en activitats municipals per reforçar el seu paper en la dinamització de Cambrils.

PAS DEFINITIU PER A LA RENOVACIÓ DE LA GESPA

ARTIFICIAL DEL CAMP 3 DE LA ZONA ESPORTIVA NORD

En les properes setmanes, el consistori licitarà la millora del camp 2, que segueix un procediment diferenciat per acollir-se a una subvenció

El Departament d’Esports de l’Ajuntament de Cambrils ha adjudicat a Royalverd Service SLU el contracte per substituir la gespa artificial del camp de futbol 3 de la zona esportiva nord. Les obres podran començar un cop formalitzat el contracte i tindran una durada màxima de vuit setmanes. El nou terreny de joc comptarà amb base elàstica, gespa de 45 mil límetres bicolor, combina -

ció de monofilament i fibril lat, i el certificat FIFA Quality Pro.

Una de les principals novetats serà l’ús d’un farciment biodegradable, que substituirà el cautxú actual i s’avançarà a la normativa europea sobre eliminació de microplàstics. També s’hi incorporarà un sistema de filtratge per retenir fibres. Segons l’Ajuntament, serà el primer camp de Catalunya amb tots els components de la gespa termoplàstics, fet que permetrà reciclar completament el material al final de la seva vida útil. Paral lelament, el consistori treballa en la renovació del camp 2, amb una licitació prevista per a les pròximes setmanes.

Valls presenta un projecte de 25 milions al Pla de Barris per transformar el Centre Històric

El projecte inclou trenta actuacions i una inversió de 25 MEUR

Adrià Torres Moreno

El Centre Històric de Valls afronta un nou intent de transformació integral. L’Ajuntament s’ha presentat a la segona convocatòria del Pla de Barris un projecte que suma una trentena d’actuacions i una inversió prevista de 25 milions d’euros, el màxim establert en aquesta convocatòria.La proposta parteix del Pla Estratègic del Centre Històric i incorpora noves aportacions sorgides del treball amb entitats, cooperatives, associaci-

ons i agents socials de la ciutat. La candidatura arriba després que Valls quedés fora de la primera convocatòria per una diferència de puntuació molt ajustada. La proposta anterior va quedar en la posició 23, mentre que només es finançaven els 20 projectes amb millor puntuació. Ara, el consistori ha actualitzat i reforçat el projecte amb la voluntat de tornar a optar als fons del programa i donar continuïtat a la transformació del nucli antic.

El projecte s’estructura en tres

grans àmbits: acció sociocomunitària, transició ecològica i transformació urbana. En total, són 12 actuacions vinculades a l’àmbit social i comunitari, 8 relacionades amb la transició ecològica i 10 centrades en la transformació urbana i els equipaments.

UNA CANDIDATURA MÉS ENLLÀ DE LES MURALLES

Una de les novetats és la redefinició de l’àmbit d’actuació. La proposta no es limita estrictament a l’espai situat entre les antigues

muralles, sinó que amplia la mirada cap a la primera corona del tomb de muralles i els primers creixements urbans dels segles XVIII i XIX.

Això permet incorporar espais com el Portal Nou, la carretera de Tarragona, la porta de Sant Francesc, els carrers de la Candela i la Violeta, l’entorn de l’aparcament del Barri Vell, Sant Josep i Sant Benet, Paborde i Miralcamp, el Teatre Principal, el Vapor de Maó i el Raval de Filadors.

L’objectiu és que la intervenció respongui no només a criteris patrimonials o urbanístics, sinó també a la realitat social d’aquesta zona de la la ciutat. En aquest sentit, el consistori vallenc defensa una concepció del Centre Històric com un espai que ha de recuperar activitat, habitants, comerç, equipaments i vida comunitària.

El consistori vallenc defensa una concepció del Centre Històric com un espai que ha de recuperar activitat, habitants, comerç, equipaments i vida comunitària

RECUPERAR EDIFICIS PER RECUPERAR ACTIVITAT

Entre les actuacions més destacades hi ha la rehabilitació de l’històric edifici de la Cooperativa Agrícola, una proposta impulsada per l’Ecosistema Cooperatiu de Valls. L’immoble es vol convertir en un espai destinat a usos culturals, comunitaris i cooperatius i en seu de diferents entitats, entre elles el CAU.

La iniciativa és fruit d’un acord entre la Cooperativa Agrícola i La Titaranya, que assumirà les obres, el manteniment posterior i la gestió de l’edifici a través d’una cessió d’ús. L’ecosistema cooperatiu vallenc assumirà també part del finançament de la intervenció. El bloc sociocomunitari inclou també un servei integral sociosanitari per a col· lectius vulnerables, un espai d’acollida, recuperació i empoderament de les dones, programes d’igualtat de gènere, un club esportiu de barri, una cuina comunitària i un sistema de cures impulsat per la Comunalitat de Valls. També es preveu reforçar l’Espai Jove i el Centre Cívic, així com donar més impuls al comerç de proximitat.

HABITATGE ASSEQUIBLE I REHABILITACIÓ

La rehabilitació d’edificis i la generació d’habitatge són un altre dels eixos de la proposta. El consistori preveu destinar 2,3 milions d’euros a ampliar les subvencions per a la rehabilitació d’immobles, una dotació que multiplicaria per quatre la línia actual i permetria intervenir en aproximadament 80 habitatges.

El programa podria cobrir fins al 60% del cost de les actuacions i estaria obert tant a particulars com a promotors. La candidatura incorpora també dos projectes vinculats a edificis del passat industrial de Valls. D’una banda, Ca l’Alemany, al carrer dels

Metges, es planteja com la segona fase de La Titaranya i permetria crear una cooperativa de 16 habitatges en cessió d’ús. De l’altra, la rehabilitació de Ca Blasi, a la muralla del Castell, permetria generar una vintena d’habitatges de lloguer assequible de gestió pública.

MÉS ESPAI PÚBLIC I UNA ENTRADA A VALLS RENOVADA

El projecte contempla actuacions en 13 carrers i places, amb gairebé un milió d’euros per millorar l’entrada a Valls per la carretera de Tarragona.

També es preveuen 2,8 milions d’euros per a la urbanització de cinc àmbits del nucli antic: els carrers de Sant Antoni i Mossos d’Esquadra; les places de les Garrofes i de la Fusta; els carrers d’en Bosc i d’en Gassó; l’anomenada “Espina de Peix”, formada pels carrers de Sant Sebastià, Figuereta i dels Bous i les placetes del seu entorn; i el carrer de la Cort.

El projecte inclou igualment actuacions a l’entorn del Museu Cas-

teller, amb l’enderroc i urbanització de l’àmbit de Sant Oleguer-Sant Antoni i la creació d’un nou accés a la coberta de l’equipament.

Entre les actuacions més destacades hi ha la rehabilitació de l’històric edifici de la Cooperativa Agrícola

MÉS VERD I MENYS TRÀNSIT

La tercera pota del projecte és la transició ecològica. Una de les actuacions més significatives serà la recuperació de la muralla medieval de Sant Francesc, que es planteja no només com una intervenció patrimonial, sinó també com la creació d’un nou eix verd d’entrada al Centre Històric.

En aquest mateix entorn es vol desenvolupar la denominada Porta de Sant Francesc, a partir de la proposta elaborada pel Centre de Recerca Urbana del Camp de la Universitat Rovira i Virgili. La intervenció preveu reformar aquest

UN PLA PER REVIFAR EL COMERÇ

L’Ajuntament de Valls ha presentat el nou Pla Especial Urbanístic d’Usos i Activitats del Centre Històric, una eina que busca recuperar els locals comercials buits , facilitar la implantació de nous negocis i revitalitzar el nucli antic. El document divideix la zona en cinc àmbits de regulació i estableix quines activitats es poden implantar en cadascun, prioritzant el comerç de proximitat, la restauració, els serveis i les activitats culturals. L’estudi identifica 228 establiments actius i un 53% de locals comercials buits , que el consistori considera una oportunitat per atraure nous projectes i generar ocupació. El pla, integrat en el projecte «Valls, comerç en marxa», també fixa limitacions per garantir la convivència entre activitat econòmica i ús residencial i s’acompanya d’accions d’assessorament i intermediació entre propietaris i emprenedors.

accés a la ciutat, pacificar el frontal de l’església de Sant Francesc i connectar-lo amb l’entorn verd del torrent del Catllar.

El pla incorpora també la transformació de la carretera de Tarragona en una infraestructura verda, la remodelació de l’entorn de l’aparcament del Barri Vell i del Teatre Principal, mesures de pacificació del trànsit, l’ampliació del projecte “reÚtil” de la Comunalitat i campanyes de foment del reciclatge.

VALLS

VALLS IMPULSA UN NOU PLA D'USOS PER REVITALITZAR EL CENTRE HISTÒRIC I RECUPERAR ELS LOCALS BUITS

L’Ajuntament de Valls ha presentat recentment el nou Pla Especial Urbanístic d’Usos i Activitats del Centre Històric , una eina que busca recuperar locals comercials buits, facilitar l’obertura de nous negocis i diversificar l’activitat econòmica del nucli antic.

L’estudi identifica 228 establiments actius, dels quals 93 són comerços, 65 equipaments i serveis d’interès col lectiu, 31 establiments de restauració, 29 oficines i serveis i 10 activitats industrials. A més, el 53% dels locals comercials estan buits, una situació que el consistori vol convertir en una oportunitat per atraure nous projectes.

El pla divideix el Centre Històric en cinc zones de regulació i estableix quines activitats es poden implantar a cadascuna, prioritzant el comerç d’alimentació, la cultura, els serveis, la restauració i els allotjaments turístics.

El projecte també inclou assessorament a emprenedors i accions per connectar propietaris de locals amb possibles negocis.

EL CENTRE CÍVIC PRESENTA 41 ACTIVITATS PER AL CURS 2026-2027 AMB UNA OFERTA PER A TOTES LES EDATS

La nova temporada, la catorzena, inclourà cursos d’idiomes, tallers d’aquarel· la, ceràmica i costura, tertúlies literàries, activitats esportives i propostes específiques per a la gent gran

Les activitats es distribuiran entre el mateix Centre Cívic, Ca Xapes i Vallsgenera. El programa infantil Minicívic també creix amb espectacles familiars, tallers de massatge infantil, moviment i cuina, així com la Tarda de Jocs dels divendres i noves activitats durant Nadal i la Castanyada.

Una de les principals novetats serà el nou sistema de preinscripció, que substituirà l’ordre d’arribada. Les persones interessades podran preinscriure’s del 31 d’agost al 6 de setembre i, en cas de superar-se les places disponibles, es farà un sorteig. Les activitats començaran el 21 de setembre.

El Centre Cívic manté, a més, activitats

gratuïtes i tarifes reduïdes per facilitar l’accés als col lectius vulnerables.

VALLS IMPULSA LA MARCA "TERRA CALÇOTADA"

PER CONVERTIR EL CALÇOT EN UN REFERENT GASTRONÒMIC INTERNACIONAL

L’Ajuntament de Valls ha constituït la primera Taula Estratègica de la marca «Terra Calçotada», un nou espai de coordinació que vol reforçar la projecció del calçot i la calçotada com a patrimoni gastronòmic, cultural i econòmic del territori. L’organisme dona continuïtat a les iniciatives desenvolupades durant Catalunya, Regió Mundial de la Gastronomia 2025.

La taula aplega l’IGP Calçot de Valls, la Cambra de Comerç de Valls, la Generalitat, la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal de l’Alt Camp, la Cooperativa Agrícola de Valls i l’Ajuntament. En la pri-

mera reunió també s’ha fet balanç d’una temporada 2025-2026 de rècord, amb una producció pròxima als 20 milions de calçots i un impacte destacat en la restauració, el comerç i el turisme.

Un dels principals projectes és l’Espai Calçotada, un futur centre d’interpretació a la Cooperativa Agrícola que explicarà la història i el ritual de la calçotada. amb sala immersiva, agrobotiga, tallers i un hort demostratiu. També es prepara un documental, una exposició temporal i una campanya per recuperar fotografies i documents històrics sobre la tradició.

VALLS INVERTIRÀ 6,5 MILIONS D’EUROS EN LA MILLORA DE CARRERS, PLACES I ESPAIS PÚBLICS

La inversió inclou una cinquantena d’intervencions en carrers, places i parcs

L’Ajuntament de Valls destinarà 6,57 milions d’euros a un paquet d’actuacions per millorar l’espai urbà de tots els barris del municipi. La inversió inclou una cinquantena d’intervencions en carrers, places i parcs, amb més de 3,7 milions d’euros reservats a asfaltatges, voreres i urbanització viària.

Entre les actuacions previstes destaca la renovació de l’anella sud de la xarxa d’aigua potable, amb una inversió de 653.000 euros i la instal lació d’1,5 quilòmetres de noves canonades. També es destinaran 290.000 euros a continuar substituint l’enllumenat convencional per tecnologia LED, que ja cobreix el 76,8% del municipi.

El pla contempla la renovació

del ferm de nou carrers, amb més de 21.500 metres quadrats d’actuació, així com millores de voreres i diversos projectes urbanístics. Entre els més destacats hi ha la transformació de l’entorn de Sant Francesc, amb una inversió de 2,4 milions d’euros. A més, l’Ajuntament invertirà 1,3 milions d’euros en quinze actuacions en parcs infantils i zones saludables, i 319.000 euros en la millora de camins rurals.

ELS XIQUETS DE VALLS AIXECARAN CASTELLS A LA SAGRADA FAMÍLIA EN HOMENATGE A GAUDÍ

La Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls actuaran conjuntament a l’interior de la basílica de la Sagrada Família el pròxim 5 de setembre, en un acte d’homenatge a Antoni Gaudí en el marc de l’Any Gaudí, que commemora el centenari de la seva mort.

L’acte tindrà com a moment central l’actuació castellera durant la missa internacional de les 20 h. Prèviament, davant la façana del Naixement, se celebrarà l’acte institucional, amb la participació de l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, i una glos-

sa del teòleg Armand Puig i la historiadora de l’art Maria Garganté.

La jornada es completarà amb una ofrena floral de Valls a la tomba de Gaudí, situada a la cripta de la basílica.

L’homenatge vol reivindicar els vincles entre Gaudí i Valls, especialment a través de Lluís Bonifàs, Cèsar Martinell i els Xiquets de Valls. Martinell va recollir l’admiració de Gaudí pels castells com a símbol del treball col lectiu i de la necessitat d’ajudar-se per arribar al cel.

LA CAMBRA DE VALLS PARTICIPA EN LA TROBADA DE LES CAMBRES DE COMERÇ CATALANES A LA RÀPITA

La jornada, organitzada per la Cambra de Comerç de Tortosa, va servir per analitzar els principals reptes del teixit empresarial català

El president de la Cambra de Comerç de Valls, Josep M. Rovira, i el secretari general i director, Carles Solé, van participar el passat 15 de juliol en la trobada del Consell General de les Cambres de Comerç de Catalunya, celebrada a la Ràpita (Montsià).

La jornada, organitzada per la Cambra de Comerç de Tortosa, va servir per analitzar els principals reptes del teixit empresarial català i coordinar actuacions conjuntes per afavorir el desenvolupament econòmic del país.

Durant la sessió es van abordar qüestions com la competitivitat i l’ocupació, la transició energètica, la transformació digital, la innovació i la sostenibilitat, així com mesures per impulsar el creixement empresarial. La trobada també va permetre reforçar la coordinació entre les cambres i el seu compromís amb la millora de la competitivitat dels diferents territoris.

La jornada es va completar amb una visita a la Badia dels Alfacs per conèixer el cultiu del musclo i un dinar al Musclarium amb productes de la terra. La Cambra de Valls ha agraït a la Cambra de Tortosa l’organització de la trobada.

Salou es vesteix de gala per dir adeu a Jaume I

Fa set segles

tancar els

i

mig que

el rei Conqueridor va

ulls per sempre més,

però a Salou la seva memòria continua més viva que mai

Roser Pros Roca

El municipi ha commemorat aquest 27 de juliol de 2026 l'aniversari de la mort de Jaume I amb un doble homenatge que ha unit la pedra secular de Poblet amb una commemoració festiva al seu passeig. Perquè si hi ha un lloc al món on el llegat d'aquell rei que va canviar la Mediterrània es pot tocar amb els dits, aquest és el port natural d'on van salpar 150 veles blanques cap a la conquesta de Mallorca. Salou no només recorda Jaume I: se'l fa seu.

DE POBLET AL PASSEIG

La jornada va començar ben d'hora, amb el primer acte carregat de simbolisme. L'alcalde de Salou, Pere Granados, i la regidora de Cultura, Júlia Gómez, van anar al Monestir de Poblet per dipositar una ofrena floral davant el sepulcre del rei. L'abat Rafel Barrué els va rebre a les portes del Panteó Reial, en un gest que volia segellar el vincle entre la vila i el seu passat més gloriós. Com a detall, Granados va lliurar al monestir una rèplica del segell del rei, un record tangible d'una història compartida.

Però el plat fort va arribar al vespre, al passeig principal de Salou, just al costat del mar, que porta el nom del monarca. Amb l'escenari del mar de fons, l'acte institucio -

nal va reunir autoritats, entitats i ciutadania en una cerimònia que va voler ser, sobretot, emotiva. Primer es va interpretar “El cant dels ocells” i després la regidora Gómez i Jordi Sardiña, del Cine Club Miramar, van llegir fragments del Llibre dels Fets. Així, allò que el rei va deixar escrit, va tornar a ressonar a la plaça, evocant aquells dies de febre preparatòria, amb la imatge poètica d'una mar que "semblava blanca de les veles".

Ricard Ibarra, director dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona, va dirigir unes paraules als assistents per deixar clar que celebrar aquesta efemèride a Salou no és un simple exercici de nostàlgia: "Aquesta ciutat forma part d'un territori estretament vinculat als grans episodis de la nostra història i ha demostrat la seva capacitat per preservar i projectar el patrimoni col lectiu". Ibarra va afegir que el llegat de Jaume I continua plenament vigent perquè "parla de governança, de pacte, de pluralitat i de visió de futur".

“Aquesta ciutat forma part d'un territori estretament vinculat als grans episodis de la nostra història i ha demostrat la seva capacitat per preservar i projectar el patrimoni col· lectiu”

L'alcalde Granados va tancar els parlaments amb una frase que resumeix el sentiment de tot un po-

ble: "750 anys després de la mort de Jaume I, Salou torna a mirar cap al mar amb respecte, emoció i orgull per la nostra història i les nostres arrels". Després, és fer el descobriment d'una placa commemorativa i una desfilada d'ofrenes florals d’entitats salouenques com el Club Nàutic, la Colla Gegantera, Associacions de veïns, comerciants, FUPS, JUPS i al-

tres, que han volgut dir la seva. El punt final el va posar el violoncel de Jenia Kobylyanska, amb una peça de Bach, i la ballada dels gegants del rei Jaume I i la reina Violant d'Hongria, tancant d’aquesta forma, una jornada rodona.

SALOU, EL PORT D'ON VA SORTIR LA HISTÒRIA

Per entendre per què Salou s'ha bolcat d'aquesta manera amb la commemoració, cal fer un viatge

enrere en el temps. Imaginem el Salou del segle XIII. Res a veure amb el destí turístic d'avui. El seu port natural, la punta de la Torre Nova, era llavors un dels ancoratges més estratègics de la Mediterrània cristiana. I va ser precisament en aquest racó de la Costa Daurada on, la tardor de 1229, es va concentrar l'estol més ambiciós de la Corona d'Aragó.

Les cròniques parlen d'un ambient elèctric. El dominic Pere Marsi-

li, anys més tard, va descriure l'efervescència del litoral: dones cosint veles i estendards als carrers, mariners reparant cascos a la platja, i una imatge que ha quedat gravada en l'imaginari col lectiu: la mainada jugant a la sorra, mentre esperaven que els grans partissin cap a la veritable Mayūrqa.

Quan la flota va salpar, una tempesta va provar la feblesa dels homes. Davant la por i els precs dels mariners per tornar a terra, la figura

de Jaume I es va alçar amb la seva autoritat inqüestionable: "Aquesta cosa nós no faríem per re", va etzibar, conscient que la por era el pitjor enemic. Així, el port de Salou va veure sortir naus amb les que va néixer un imperi.

Aquesta memòria, que durant segles va quedar relegada al camp de la llegenda, avui és tangible. Coincidint amb la Festa del Rei Jaume I, Salou va inaugurar un nou conjunt escultòric al Camí de Ronda. L'obra de la montblanquina Natàlia Ferré retreu la figura de bronze del monarca, mentre immortalitza tres infants jugant entre les roques de la cala de Les Ferreries. És un homenatge a la canalla que Marsili va descriure, un pont de bronze entre el joc innocent d'ahir i la realitat històrica d'avui. Una manera de dir que la història és als llibres, però també a cada racó del litoral.

JAUME I, EL REI QUE VA

FORJAR UN IMPERI

Però qui era, en essència, l'home que va donar nom al passeig de Salou i que va fer tremolar les muralles de València i Mallorca? Jaume I, nascut a Montpeller el 1208, va protagonitzar una vida digna de la millor novel la d'aventures. La seva concepció ja va ser fruit de l'enginy: els cavallers del seu pare, Pere el

Catòlic, van haver d'enganyar-lo a les fosques perquè consumés el matrimoni amb Maria de Montpeller. Orfe de pare i mare abans dels cinc anys, després de la desastrosa batalla de Muret, el seu destí va quedar en mans dels Templers al castell de Montsó. Aquesta educació marcial i religiosa forjaria la seva dualitat: un home de profunda fe, però d'espasa esmolada.

Alt, de faccions cavalleresques i mans llargues, Jaume I era un guerrer. La seva valentia no era de cap ficció; la història recorda com, en una batalla, es va arrencar ell mateix una fletxa que li havia travessat el crani per continuar lluitant. Però sota l'armadura bategava un home de passions intenses, un gran amant de la vida, de la poesia i de les dones, que va tenir una descendència nombrosa i que va saber governar amb una mà de ferro i una altra de pacte.

El seu llegat polític és colossal. Va articular la conquesta de Mallorca el 1229 i la de València el 1238, redibuixant el mapa de la Mediterrà-

nia i garantint la prosperitat comercial de la Corona d'Aragó. A més, va ser un home de lletres; el seu Llibre dels Fets és la primera gran crònica escrita en llengua vulgar a Europa, un testimoni en primera persona on no s'estalvia ni les seves pors ni les seves ràbies.

Després de seixanta-tres anys de regnat, d'èxits gloriosos i d'amargues derrotes personals, com la fracassada croada a Terra Santa o les interminables disputes amb els seus fills, el gran rei va emmalaltir. Camí de València, per sufocar una última revolta, el seu cos va dir prou. Va morir a Alzira, un 27 de juliol de 1276, just fa 750 anys. Avui, amb motius més que raonats, Salou va retre homenatge al rei Jaume I, celebrant el vincle entre el monarca i la població, convertint-lo en el seu emblema. Per això, la figura de Jaume I sembla més viva que mai. No perquè descansi a Poblet, sinó perquè Salou continua portant, com fa vuit segles, l'eco d'aquelles veles blanques que van sortir a conquerir el món.

DIMECRES, 12

ECLIPSI SOLAR

20 h

Viu l’eclipsi solar total en espais segurs i amb ulleres homologades

CONCERT DE MERCHE

Plaça de les Comunitats Autònomes

22 h

DISSABTE, 15

PROCESSÓ DE LA MARE DE DÉU

Des de l’església Santa Maria del Mar

21.15 h

Viu la processó marítima i gaudeix del gran castell de focs d’artifici al passeig Jaume I

i després

Tribut al grup Mecano DIJOUS, 13

Plaça de les Comunitats

22 h

CONCERT ‘HIJA DE LA LUNA’

CONCERT FÓRMULA V

Plaça de les Comunitats Autònomes DIVENDRES, 14

22 h

GRAN CASTELL DE FOCS D’ARTIFICI

Plaça de les Comunitats Autònomes

TOTS ELS ACTES SÓN

SALOU

SALOU APOSTA PER REFORÇAR LA SEGURETAT AMPLIANT LA XARXA DE VIDEOVIGILÀNCIA

L’actuació forma part del pla municipal “Salou, ciutat segura”

L’Ajuntament de Salou ampliarà la xarxa municipal de videovigilància amb la instal lació de quatre noves càmeres en punts estratègics del municipi: dues al carrer Colom i dues més a la zona limítrofa amb Cambrils.

L’actuació forma part del pla municipal “Salou, ciutat segura”, una estratègia que combina la presència policial amb l’ús de noves tecnologies per reforçar la prevenció, la vigilància i la capacitat de resposta de la Policia Local.

Les noves càmeres permetran incrementar el control en zones especialment sensibles, detectar amb més rapidesa possibles conductes incíviques o delictives i aportar imatges que puguin ser útils en investigacions policials. També facilitaran la coordinació entre la Policia Local i altres cossos de seguretat.

L’alcalde, Pere Granados, ha defensat que la seguretat és una prioritat municipal i que la videovigilància permet prevenir conductes il legals i actuar amb més eficàcia. El consistori preveu continuar ampliant la xarxa en altres punts de Salou.

SALOU PODRIA CREAR QUASI 2.000 HABITATGES

DE PROTECCIÓ

PÚBLICA EN 10 ANYS

Salou podria generar 1.936 nous habitatges de protecció pública en els pròxims deu anys a través d’una modificació puntual del POUM que el govern municipal preveu aprovar al plenari. La proposta contempla habitatge protegit tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable i podria permetre incrementar fins a un 35% la capacitat prevista.

La iniciativa arriba després de l’aprovació del primer Pla Local d’Habitatge, que identifica un dèficit de 690 habitatges de

promoció pública per als propers anys. Segons el govern municipal, la nova previsió no només permetria cobrir aquestes necessitats, sinó també anticipar-se a l’augment de la demanda residencial. L'alcalde, Pere Granados, ha remarcat que l’habitatge assequible és una de les principals prioritats socials del municipi i que cal actuar amb planificació i previsió. La modificació urbanística busca reforçar la capacitat de Salou per facilitar l’accés a l’habitatge a joves, famílies, treballadors i residents.

SALOU MILLORA VORERES I CARRERS AMB UNA INVERSIÓ DE 3,4 MILIONS D’EUROS

L’Ajuntament

invertirà més de 3,4 milions d’euros en tres projectes per a renovar carrers, voreres i espais urbans del municipi

Les actuacions busquen millorar l’accessibilitat, la seguretat dels desplaçaments a peu i la qualitat de l’espai públic. El primer projecte, ja adjudicat, compta amb un pressupost d’1,72 milions d’euros i inclou la renovació i ampliació de voreres, l’eliminació de barreres arquitectòniques i actuacions als entorns de la residència i dels centres educatius, entre altres punts.

El segon projecte, valorat en prop de 500.000 euros, preveu renovar l’asfalt i

la senyalització horitzontal d’una desena de carrers, amb actuacions que es programaran després de la temporada turística.

Finalment, un tercer projecte, pendent de licitació i amb una inversió d’1,2 milions d’euros, permetrà remodelar diversos espais per guanyar accessibilitat. Inclou actuacions al Passeig 30 d’Octubre, Joan Fuster, Països Catalans i diversos carrers i places.

GRANADOS TRASLLADA LES DEMANDES DE SALOU A LA DELEGADA DEL GOVERN DE LA GENERALITAT

Un dels principals reclams de l’alcalde ha estat, però, el finançament dels municipis turístics

La delegada del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona, Lucía López, ha visitat l’Ajuntament de Salou per abordar amb l’alcalde, Pere Granados, els principals reptes i demandes del municipi. Durant la trobada, s’han tractat qüestions relacionades amb els equipaments educatius, la seguretat a la costa, el Centre Recreatiu Turístic (CRT), el PDU del Hard Rock, l’Eix Cívic, l’habitatge de protecció oficial i la canalització d’aigües pluvials al carrer Barcelona.

En matèria educativa, Granados ha destacat que les obres de l’Institut-Escola CAP Salou ja han començat, però ha reclamat també l’ampliació de la llar d’infants municipal per donar resposta a l’augment de la demanda.

Un dels principals reclams de l’alcalde ha estat, però, el finançament dels municipis turístics. Granados ha defensat que els residents no poden assumir sols el cost dels serveis que es presten als visitants. En aquest sentit, ha plantejat fórmules com participar en els tributs de la Generalitat o disposar d’un percentatge de l’IVA. L’alcalde recorda que Salou rep gairebé tres milions de visitants anuals.

SALOU AVANÇA EN LA TRAMITACIÓ DELS DOS ÚLTIMS TRAMS DEL CAMÍ DE COSTA

El projecte del Camí de Costa de Salou fa un nou pas endavant amb l’objectiu de completar els dos trams que encara resten pendents: Penya Tallada i Cala Morisca. L’alcalde, Pere Granados, el regidor d’Urbanisme, Hèctor Maiquez , tècnics municipals i representants del Govern espanyol a Tarragona s’han reunit per revisar l’estat de la tramitació administrativa i tècnica de les actuacions.

La trobada ha servit per agilitzar els processos burocràtics necessaris perquè les intervencions puguin començar al més aviat possible. Un cop executats aquests dos trams, Salou completarà el recorregut del Camí de Costa al llarg de la seva façana marítima. Granados ha destacat que el projecte es troba en la seva recta final i ha defensat la importància de la col laboració entre administracions per culminar una iniciativa que considera estratègica per al municipi.

El Camí de Costa busca recuperar i connectar espais del litoral, preservar-ne els valors ambientals i paisatgístics i oferir un itinerari accessible, alhora que reforça l’aposta de Salou pel turisme sostenible.

SALOU CREA UNA TAULA DE GASTRONOMIA PER REFORÇAR LA SEVA APOSTA TURÍSTICA

L’alcalde, Pere Granados, ha defensat que la gastronomia és “economia, cultura, identitat i cohesió social”

Salou ha posat en marxa la Taula de Gastronomia, un nou òrgan que té com a objectiu elaborar un pla estratègic compartit per consolidar el municipi com a destinació gastronòmica de referència. La iniciativa reuneix les àrees municipals d’Ensenyament i Cultura, Promoció Econòmica i Turisme, l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Salou i la Càtedra d’Innovació i Recerca Turística Salou-Costa Daurada de la URV. El grup treballarà per coordinar les propostes vinculades al producte local, el patrimoni, la formació i la innovació.

Entre les primeres actuacions hi ha la realització d’un diagnòstic del sector, l’impuls de formació especialitzada i accions de promoció dels productes i el patrimoni gastronòmic local. També es planteja impulsar candidatures per incorporar Salou a xarxes com Saborea España o Food Capitals.

L’alcalde, Pere Granados, ha defensat que la gastronomia és “economia, cultura, identitat i cohesió social” i ha remarcat la voluntat d’implicar restaurants, escoles,

famílies i entitats. La iniciativa forma part de l’estratègia municipal per diversificar el turisme durant tot l’any i reforçar la projecció nacional i internacional de Salou.

LA SÉQUIA MAJOR, un dels últims rastres del delta perdut del Francolí

Cel Rogent organitza visites per la Séquia

Major amb les quals es pot conèixer la història d’aquest espai al cor de la Pineda i observar ocells aquàtics

Adrià Miró Canturri

En un paisatge cada vegada més urbanitzat i carregat de ciment, els espais naturals són pràcticament una anomalia. De fet, és habitual que marxem lluny o territori endins per poder gaudir de la natura en la seva màxima esplendor. Tot i això, la costa del Camp de Tarragona encara conserva enclavaments que són una autèntica meravella pel que fa a la seva biodiversitat. Un dels millors exemples és la Séquia Major, a Vila-seca. "És un dels últims llocs on podem endevinar l’ecosistema original del Delta del Francolí", explica l’ Imma Piñas, educadora ambiental de Cel Rogent, entitat que s'encarrega de les visites guiades.

Inclosa dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya des de l’any 1992, la Séquia Major és una zona humida de 17,3 hectàrees situada en un entorn urbanitzat i amb una gran demanda turística. Aquest espai conserva una mostra de la vegetació i la fauna pròpies del litoral mediterrani original, amb comunitats vegetals de canyissar, prats humits i jonqueres. També acull espècies singulars com el fartet o la tortuga d’estany, que actualment no es poden veure en gaires altres indrets del territori català.

En aquest sentit, únicament es pot trobar el fartet a quatre llocs de Catalunya: el Delta de l’Ebre, el Delta de Llobregat, els Aiguamolls de l’Empordà i la Séquia Major. Es

La Séquia Major és una zona humida de 17,3 ha situada en un entorn urbanitzat i amb una gran demanda turística

tracta d’un peixet petit (d’uns 3-5 centímetres) que solament són presents a la costa mediterrània de la península Ibèrica i que habita en aquestes llacunes que contenen aigua dolça i salada. Ara bé, la introducció de la gambúsia a inicis del segle XX, juntament amb la pèrdua del seu hàbitat de llacunes litorals, està desplaçant el fartet.

COM S’HA CONSERVAT AQUEST ESPAI?

L’origen d’aquest espai es troba en els sediments sorrencs apor-

tats pel riu Francolí, que formaven part del seu delta. Les llacunes de la zona s’alimentaven tant de surgències naturals d’aigua dolça com de filtracions i inundacions periòdiques d’aigua del mar. Aquesta alternança entre aigua

dolça i salada va donar lloc a una notable diversitat d’ambients.

L’any 1537 es va construir la Séquia Major -de gairebé 2 quilòmetres de longitud- per drenar aquests terrenys, molt rics des del punt de vista agrícola però difícils de conrear a causa de l’aigua acumulada. El canal comunicava els aiguamolls amb el mar i recollia també l’aigua de canals tributaris més petits. La retirada progressiva dels cultius amb la industrialització del territori va deixar “abandonada” aquesta zona i inclús va arribar a fer-se servir d’abocador per algunes persones. Amb tot, el cessament de l’activitat agrícola i la seva protecció a finals del segle XX ha permès el retorn de part de la fauna i la vegetació pròpies dels aiguamolls. Quan es va protegir l’espai (actualment propietat d’Infinitum), es va recuperar el canal, es va reordenar l’entorn i es va fer una sola llacuna. Tot i això, amb la construcció del golf es va haver de delimitar aquest espai amb la zona protegida. Es podia haver

VISITES OBERTES

En els mesos d’agost i setembre les visites són dissabtes i diumenges a les 18.00 hores. En canvi d’octubre a febrer únicament es poden fer els diumenges a les 11.00 hores. El punt de trobada és l’accés principal de la Séquia Major, situat a la plaça de la Cançó Catalana, a la Pineda. Per participar-hi cal fer reserva prèvia al telèfon 977 37 17 12 o bé a través del web www. lapinedaplatja.info

optat per posar-hi una tanca, però es van acabar creant unes llacunes que formen part dels terrenys del golf. Això ha permès incrementar la biodiversitat d’ocells aquàtics i fer d’aquest entorn un lloc encara més interessant per a visitar.

COM PUC VEURE’L?

En ser un espai privat, les persones no poden entrar-hi lliurement. Per això, l'Ajuntament de Vila-se -

ca organitza visites entre agost i febrer. La resta de mesos queden descartats perquè hi ha la nidificació dels ocells.

Malgrat que Cel Rogent fa moltes activitats dirigides als centres escolars, aquestes visites van enfocades a qualsevol mena de públic. A més, les educadores ambientals que les dinamitzen tenen preparats materials perquè també els més petits es puguin implicar en la visita.

L'Ajuntament de Vila-seca organitza visites entre agost i febrer. La resta de mesos queden descartats perquè hi ha la nidificació dels ocells

Durant les poc més de dues hores que dura el recorregut , s’explica la història d’aquest indret, es poden observar rastres i pet-

jades dels animals que hi viuen i finalment s’observen ocells als aiguamolls amb els prismàtics que porten les educadores. Les aus que s’hi poden trobar són variades amb espècies com el bernat pescaire o el martinet. De fet, l’època de l’any influeix en quin tipus d’ocell et pots trobar. A l’estiu, hi ha aus africanes que cerquen un clima més moderat, mentre que a l’hivern els ocells del nord d’Europa com el corb Marí baixen perquè el seu hàbitat està glaçat. En definitiva, la Séquia Major és una petita mostra de les poques zones que han aguantat als nous temps i a un paisatge on el verd és cada vegada més minoritari. I això la fa especial i pràcticament única en el seu entorn. “Quan estàs al final de la visita, hi ha un lloc envoltat de canyes d’aigua. La gent diu: ‘no sembla que estiguem a la Pineda’. "És un lloc proper però encara per descobrir”, resumeix l’Imma.

VILA-SECA

INTERVENEN PROP DE 6.000 ARTICLES EN UN OPERATIU CONTRA EL TOP MANTA A

LA PINEDA

La Policia Local de Vila-seca i els Mossos d’Esquadra van desplegar un dispositiu conjunt al passeig marítim contra la venda ambulant il legal

La Policia Local de Vila-seca i els Mossos d’Esquadra han desplegat un dispositiu conjunt contra la venda ambulant no autoritzada en el marc del pla municipal per combatre el top-manta i fomentar un ús cívic de l’espai públic. L’operatiu ha permès confiscar prop de 6.000 articles, principalment samarretes, però també ulleres de sol i bosses de mà. Un cop fet el recompte definitiu, el material

intervingut ha estat dipositat en contenidors específics i traslladat a les instal lacions de SIRUSA per procedir a la seva destrucció, d’acord amb els protocols vigents.

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha destacat que el compromís de l’Ajuntament amb l’ús cívic i respectuós de l’espai públic i amb la lluita contra la venda ambulant il legal és “absolut”. Segura ha remarcat que el reforç d’efectius durant l’estiu permet intensificar les actuacions preventives i dissuasives diàries. També ha subratllat la importància dels dispositius conjunts amb els Mossos i ha assegurat que el consistori continuarà actuant amb fermesa perquè la Pineda sigui un espai segur, ordenat i lliure de venda il legal.

EL TRAMCAMP, MÉS A PROP: COL·LOQUEN LA PRIMERA PEDRA DEL CENTRE OPERATIU

Fet el primer pas per a la construcció d'un equipament clau per a la gestió i manteniment dels tramvies amb una inversió de 19,5 milions d'euros

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, i el president de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Carles Ruiz, han participat en l’acte simbòlic d’inici de les obres del futur centre operatiu del Tramvia del Camp de Tarragona. L’equipament s’ubicarà a Vila-seca i tindrà una superfície de 6.336 metres quadrats. Serà una peça clau per al funcionament del TramCamp, ja que permetrà gestionar el trànsit dels tramvies, acollir fins a 30 vehicles a les cotxeres i disposar d’un taller especialitzat per al seu manteniment.

Les obres tindran una durada prevista de 20 mesos i compten amb un pressupost de gairebé 19,5 milions d’euros. El centre operatiu esdevindrà així una de les primeres infraestructures vinculades al desplegament del nou sistema tramviari al Camp de Tarragona.

AJUTS DE FINS A 5.000€ A VILA-SECA PER A JOVES EMPRENEDORS

Aquesta convocatòria ofereix un suport econòmic màxim de 5.000 euros per projecte empresarial i es pot demanar fins al 17 d’agost

L’Ajuntament de Vila-seca ha posat en marxa una nova línia de subvencions per promoure la creació i consolidació d’empreses impulsades per joves al municipi. La iniciativa, gestionada per l’Àrea de Drets Socials i Participació i el Servei d’Ocupació i Creació d’Empresa, vol fomentar l’emprenedoria juvenil i dinamitzar l’economia local. Els ajuts poden arribar fins als 5.000 euros per projecte i s’adrecen a persones emprenedores d’entre 18 i 35 anys que hagin iniciat recentment una activitat econòmica a Vila-seca. Podran sol licitar-los tant persones físiques com jurídiques que hagin començat l’activitat entre l’1 de gener del 2025 i el 30 de juny del 2026, sempre que tinguin el domicili social al municipi.

La convocatòria disposa d’una dotació inicial de 30.000 euros, ampliable fins als 40.000. Les sol licituds s’atendran per ordre d’arribada fins a esgotar el crèdit disponible. El termini de presentació és de quinze dies hàbils, del 27 de juliol al 17 d’agost del 2026. Els tràmits es poden fer a través de la Seu Electrònica, l’Oficina d’Atenció Ciutadana o qualsevol altre mitjà legalment establert.

VILA-SECA

VILA-SECA CELEBRA QUE LA

GENERALITAT

L’INCORPORI COM A ZONA DE MERCAT RESIDENCIAL TENSIONAT

L’Ajuntament defensa que la mesura permetrà contenir els lloguers i recorda que té en tramitació sòl per mobilitzar fins a 300 habitatges públics

L’Ajuntament de Vila-seca valora positivament que la Generalitat hagi incorporat el municipi a la nova declaració de zones de mercat residencial tensionat. El govern municipal considera que la mesura és necessària i coherent amb la pressió que el lloguer ja registrava al municipi. L’alcalde, Pere Segura, ha celebrat la decisió, tot i que ha remarcat que arriba més tard del que hauria estat desitjable. Segons ha afirmat, les dades demostraven que Vila-seca patia una pressió creixent mentre altres municipis de l’entorn ja disposaven d’eines de contenció.

El consistori defensa que la declaració ha de servir per contenir increments desproporcionats, protegir les famílies i ordenar el mercat del lloguer. Tot i això, subratlla que la regulació ha d’anar acompanyada de més oferta d’habitatge assequible. Vila-seca té en tramitació dues bosses de sòl residencial on es podrien mobilitzar fins a 300 habitatges públics. Segura ha remarcat que el municipi planifica, tramita sòl i mobilitza recursos per donar resposta a famílies i joves.

PORTAVENTURA OBRE 'MAKAMANU JUNGLE, THE ADVENTURE TREK', LA NOVA ATRACCIÓ FAMILIAR

La nova proposta del parc està ubicada a l'àrea de Polynesia i compta amb 135 metres destinats a l'aventura i l'adrenalina

PortAventura World ha inaugurat aquest matí ‘Makamanu Jungle, The Adventure Trek’, la nova aventura familiar situada a l’àrea de Polynesia. L’estrena arriba després de l’obertura, el passat 23 de juliol, de ‘Coral Bay, La Leyenda Perdida’ al Caribe Aquatic Park, i es converteix en una de les principals novetats de l’estiu al parc de la Costa Daurada. El nou espai proposa un recorregut de 135 metres entre passarel les elevades, túnels de corda, ponts, cases als arbres i tobogans, integrat en un entorn de vegetació tropical. La proposta està pensada per a diferents nivells d’aventura i per

L’OFICINA

gaudir-la en família.

‘Makamanu Jungle, The Adventure Trek’ també incorpora un espai accessible per a persones amb mobilitat reduïda i un circuit amb arnès per als visitants que busquin una experiència més intensa. La nova zona recupera l’esperit del mític espectacle d’ocells de Polynesia, que va estar actiu durant 29 temporades i va deixar de representar-se el 2024. Amb aquest nou format, PortAventura vol mantenir viva l’essència i la màgia d’un dels espais més recordats del parc.

DEL CATALÀ DE VILA-SECA AMPLIA LA XARXA D’ESTABLIMENTS

COL·LABORADORS

En aquests 12 nous comerços els alumnes de cursos de català podran fer pràctiques de conversa

Aquestes darreres setmanes s’ha ampliat la xarxa d’establiments col laboradors perquè els alumnes dels cursos de català i parelles lingüístiques hi facin pràctiques de conversa. Concretament, a Vila-seca s’han incorporat a la xarxa 12 comerços (Farmàcia Magriñà, Farmàcia Tuset, Tintoreria Victòria, Retalls de la Fina, Entre Costures, Cafeteria Oh! Que Bo!, Cafeteria Espréssaté, Cafeteria Els petits, Santiveri, Trilogia Floral, Estanc 1 i El Magatzem ), que se sumen a la resta d’establiments ja existents.

A tot Catalunya n’hi ha més de 5.000, entre comerços, bars, restaurants, etc. que estan compromesos a ajudar a practicar el català a parelles lingüístiques i aprenents de català. Alguns d'aquests establiments i empreses ofereixen descomptes amb el carnet de

VxL que es poden consultar a Avantatges de ser VxL. Aprofitant aquesta xarxa, els alumnes de Vila-seca podran fer les pràctiques de parlar en català preguntant el preu i caracterísitiques d’algun producte o bé demanant informació sobre l’establiment.

Hyundai - Augusta Car. T’esperem a la nova instal·lació a Tarragona!

Hyundai- Augusta Car, ha fet un pas endavant amb la nova i espectacular instal·lació oficial Hyundai a Tarragona. Seguim disposats a sorprendre't de nou, comprometent-nos amb tu i avançant-nos a les teves necessitats.

T’apropem l'experiència del Compromís Hyundai amb la nova botiga i taller d'Augusta Car, amb més de 4.000 m2 dedicats a tu, amb la darrera tecnologia i personal qualificat especialitzat en el teu Hyundai.

T’esperem!

Augusta Car

Ctra. València , Km. 224

Tarragona T. 977 55 24 14

www.augustacar.es