LA CIUTAT 69

Exemplar propietat d'aquest establiment

REVISTA

#69 juliol | agost

î 671 373 820 e @revistalaciutat G revistalaciutat

CAMP DE TARRAGONA

TARRAGONATOUR

REUS

CAMBRILS

VALLS

SALOU

VILA-SECA

Habitatge de lloguer

Remodelació del carrer Orquídees

Firagost, arran de terra

Els Next Generation

La Festa Major d'Estiu

Més de 1.500 famílies ja confien en nosaltres INFORMA-TE’N A:

La Tecla a casa

977 259 908

680 494 060

www.lateclaacasa.cat

domicili@xarxatecla.cat #69

2

Entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya

Els nous pressupostos de la Generalitat, sobre la taula.

Aquest any, creixen un 22,8 % i arriben als 49.162 milions d’euros. gen.cat/pressupostos2026

3

#69

Índex #69 TARRAGONA

CAMBRILS

06 Tour de França

58 Carrer Orquídees

10

Breus Tarragona

60 Breus Cambrils

12

Tarrako Rotten Fest

14

Opinió

VALLS

16

Eclipsi total

64 Firagost

22 Estiu cultural al Port

66 Sant Joan

26 Endometriosi

68 Breus Valls

32 EAIA Tarragonès 36 Diables del Catllar

SALOU

40 Breus Tarragonès

70 Next Generation 74 Breus Salou

REUS 42 Lloguer assequible

VILA-SECA

46 Gaudí Centre

78 Festa Major d'Estiu

50 Biblioteca Humana

82 Breus Vila-seca

56 Centrals nuclears

Consulta les edicions anteriors escanejant aquest codi QR.

MÉS DE 5.000 EXEMPLARS REPARTITS PEL TERRITORI On ens pots trobar?

· Edita: Catonline S.L.

Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs, Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis, Oficines i Clients.

www.laciutatcomunicacio.com

#69

4

· NIF: B-55620173 · Impressió: Indugraf Offset · Dipòsit legal: T-141-2017 · Distribució: CORREOS

revistalaciutat

Aicat n. 7730 COLEGIADO/ASOCIADO A11742

Ref. 8078

5

4

Precio: 545.000€

CHALET EN LA MÓRA

Ref. 8091

4

1

Precio: 123.000€

Ref. 8045

4

1

Precio: 190.000€

PISO EN BLOC SANT JORDI

CHALET EN PENYÍSCOLA

Chalet con jardín y piscina. Dos vivien-

Vivienda de 4 habitaciones, salón/

Chalet de dos plantas más planta baja,

das en una, dispone de 2 plantas, 5

comedor amplio y cocina americana. Un

reformado, amueblado y equipado,

habitaciones, dos cocinas, dos salones y

baño. No ascensor. Muy bien ubicado,

próximo a playa. 4 dormitorios. Muy

4 baños completos con platos de ducha.

ideal inversores. Luminoso y exterior.

bien comunicado.

Luminoso y cómodo.

Ref. 8109

4

2

Precio: 260.000€

Ref. 8022

2

1

Precio: 155.000€

Ref. 7283

4

1

Precio: 195.000€

PISO EN TARRAGONA

PISO EN TARRAGONA

PISO EN TARRAGONA

Piso reformado próximo a la URV con 4 habitaciones y 2 baños con plato de ducha. Comedor con cocina americana.

Ventanas de aluminio con persianas

Piso de segunda mano próximo al Corte Inglés. Dispone de 2 dormitorios amplios y un baño con plato de ducha. Comedor luminoso con salida a balcón. Cocina independiente con galería. Ascensor.

Piso de segunda mano próximo al Corte Inglés. Dispone de 4 dormitorios amplio y un baño reformado con plato de ducha.

eléctricas. Calefacción por conductos.

Ref. 8117

3

2

Precio: 398.000€

Ref. 8118

2

Precio: 253.000€/1.150€/mes

PISO EN LAS PALMAS DE GRAN CANARIA

LOCAL EN CONSTANTÍ

Piso amplio próximo a la Playa de Las

Local de 220 m2 con dos salidas a la

Canteras. 3 habitaciones y 2 baños con pla-

calle. Altillo con despacho, 2 wc, A/a

tos de ducha. Cocina con galería. Ascensor.

con bomba f/c. Suelo gres. Persiana 5 eléctrica.

Parquing y Trastero.

Terraza. Cocina con galería. Ascensor.

Ref. 7947

-

2

Precio: 165.000€

LOCAL/OFICINA EN TARRAGONA Local comercial Ideal para oficina o despacho.

Muy buena ubicación, al lado del Corte Inglés.

170m2 dispone de varias salas, 2 baños y adaptado para minusválidos, salida a balcón.

Armarios empotrados.#69

Tarragona és Tour de França Sergio Lahoz Dorante Tarragona ja forma part de la història del Tour de França. La ciutat va acollir la sortida de la segona etapa de la ronda francesa en una jornada que va convertir els carrers en una gran festa popular i que va situar la capital tarragonina sota el focus mundial. Més de 60.000 persones van seguir en directe el recorregut urbà dels ciclistes abans de l'inici oficial de la cursa, en una resposta ciutadana que va superar totes les expectatives i que va deixar una imatge difícil d'oblidar.

Des de primera hora del matí, el

#69

Parc del Francolí es va convertir en el centre neuràlgic de la jornada.

L'espai va acollir la presentació dels equips, el control de signatures i les activitats prèvies que van reunir milers d'aficionats. L'ambient festiu es va estendre ràpidament per tota la ciutat. Famílies, aficionats al ciclisme i curiosos van ocupar les voreres molt abans que aparegués la serp multicolor.

La ciutat respirava Tour en cada racó. Les banderes, els mallots dels equips i els crits dels aficionats van donar color a una jornada que Tarragona no sabia que necessitava.

L'organització havia preparat un

6

ampli dispositiu perquè tot funcionés amb normalitat i la resposta del públic va confirmar que la cita havia despertat una enorme expectació.

El recorregut neutralitzat va permetre als corredors travessar alguns dels espais més emblemàtics de Tarragona. L’entorn de l'Hospital Joan XXIII, la Rambla Nova fins al Balcó del Mediterrani, la Rambla Vella i la Via Augusta abans d'abandonar la ciutat en direcció a Altafulla. Durant tot aquest trajecte, les voreres es van convertir en un autèntic passadís humà.

L'ambient va impressionar fins i

————————— El recorregut neutralitzat va permetre als corredors travessar alguns dels espais més emblemàtics de Tarragona —————————

tot els responsables del Tour. El director de la prova, Christian Prudhomme, va assegurar dos dies després que la sortida de Tarragona havia estat una de les millors que ha viscut en dues dècades al capdavant de la cursa. Va definir el recorregut neutralitzat com a "excepcional" i "extraordinari" i va destacar especialment el pas dels ciclistes pel centre de la ciutat.

Segons Prudhomme, veure la Rambla Nova plena de públic, amb milers de persones animant sense descans i creant un autèntic túnel de soroll al voltant dels corredors, va ser una experiència difícil de comparar amb altres sortides d'etapa. També va remarcar l'entusiasme dels aficionats catalans i va afirmar que el Tour conservarà per sempre el record d'aquests primers dies a Catalunya.

El màxim responsable de la ronda francesa també va explicar per què Tarragona va entrar en el recorregut de l'edició del 2026. La proposta va arribar conjuntament amb Barcelona i la Generalitat i, segons va explicar, l'organització la va acceptar amb entusiasme pel valor patrimonial de la ciutat. El conjunt romà declarat Patrimoni Mundial,

7

la proximitat del mar i les espectaculars imatges aèries que ofereix Tarragona van ser arguments determinants.

EL BALANÇ POSITIU DE L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA Per a l'Ajuntament, aquesta projecció internacional és un dels grans llegats que deixa el Tour. La competició arriba a més de 190 països, mobilitza prop de 2.000 periodistes acreditats i genera milions d'interaccions digitals. El consistori calcula que una sortida d'etapa pot generar un impacte econòmic immediat d'entre un i un milió i mig d'euros gràcies a l'activitat hotelera, la restauració i el comerç.

Tot i això, des del govern municipal insisteixen que el benefici més important és el prestigi que suposa formar part d'un dels esdeveniments esportius més seguits del planeta.

Rubén Viñuales va assegurar que la ciutat havia superat amb nota aquest repte organitzatiu.

Segons l'alcalde, el Tour demostra que Tarragona està preparada per acollir qualsevol gran esdeveniment internacional. També va destacar que la jornada quedarà

#69

per sempre en la memòria col· lectiva de la ciutat.

El batlle va voler agrair la implicació dels voluntaris, dels serveis municipals, dels cossos de seguretat, dels equips d'emergència i de totes les administracions que van participar en el dispositiu. Igualment va tenir paraules de reconeixement per als veïns, que van conviure durant hores amb restriccions de mobilitat i afectacions de trànsit.

El balanç final va ser pràcticament immillorable. L'Ajuntament va confirmar que la jornada es va desenvolupar sense incidències destacables malgrat l'enorme afluència de públic. L'organització va funcionar amb normalitat i els milers d'aficionats van poder seguir el pas del pilot sense problemes.

L'èxit de Tarragona també va tenir continuïtat a la carretera. Després de deixar enrere la ciutat, els corredors van travessar Altafulla, Torredembarra, Creixell, Roda de Berà, Calafell, Cunit i el Vendrell abans de posar rumb cap a Barcelona en una etapa que acabaria oferint un final espectacular.

lona, on esperava un exigent circuit final amb tres ascensions a Montjuïc que va acabar decidint la victòria entre els grans favorits.

El mexicà Isaac del Toro va ser el gran protagonista de la jornada en imposar-se a l'esprint després d'una actuació de molt mèrit. El corredor de l'UAE Team Emirates va haver de superar un greu contratemps quan, després del descens de Begues, va patir un problema

————————— El director de la prova, Christian Prudhomme, va assegurar dos dies després que la sortida de Tarragona havia estat una de les millors que ha viscut en dues dècades al capdavant de la cursa —————————

L'ETAPA ES VA DECIDIR A MONTJUÏC DESPRÉS D'UN FINAL ESPECTACULAR La segona etapa del Tour de França també va respondre a les expectatives des del punt de vista esportiu. Després de la sortida des de Tarragona, el pilot va recórrer la costa catalana fins arribar a Barce-

#69

8

mecànic que el va obligar a canviar de bicicleta. L'incident li va fer perdre prop de dos minuts i mig respecte al pilot, però una espectacular persecució li va permetre tornar a contactar amb el grup principal abans del desenllaç.

Abans d'això, la cursa havia estat marcada per una escapada formada per Felix Engelhardt, Frank van den Broek i el neerlandès Alex Molenaar, ciclista del Caja Rural format a Olot. Els tres van obrir un important avantatge durant bona part del recorregut i Molenaar va aprofitar l'aventura per sumar punts tant a l'esprint intermedi de Viladecans com al port de Begues.

La fugida, però, va quedar definitivament neutralitzada quan faltaven deu quilòmetres per a la meta.

Ja dins del circuit urbà de Barcelona, els favorits van començar a mostrar les seves cartes. En els últims metres, Del Toro va aprofitar el gran treball de Pogačar per rematar la feina de l'equip i aixecar els braços a Barcelona. Vingegaard va entrar dins del grup dels favorits i va conservar el mallot groc de líder de la classificació general, encara que sense poder evitar la victòria del ciclista mexicà en una etapa que va combinar l'espectacle esportiu amb una sortida per al record des de Tarragona.

La rambla de la cultura

40 Anys

Moll de Costa

9

#69

TARRAGONA

TARRAGONA CONSTRUIRÀ UNA GRAN SKATEPLAÇA DE MÉS DE 1.000 M² A TOCAR DE LA PLATJA DEL MIRACLE El nou espai tindrà obstacles inspirats en l’skate urbà de Barcelona i permetrà practicar skate, patinet i patins en un entorn integrat al parc L’Ajuntament de Tarragona ha tret a licitació les obres per construir una nova skateplaça de 1.070 metres quadrats a l’entorn de la platja del Miracle. El projecte, llargament reivindicat pels practicants dels esports urbans, compta amb un pressupost de 198.269,98 euros i un termini d’execució previst de cinc mesos.

La futura instal· lació s’ubicarà al parc Ana Maria Matute, al costat de la pista poliesportiva, i permetrà practicar skate, patinet, patins i altres modalitats. El disseny seguirà el concepte de skateplaça, inspirat en l’espai urbà i pensat especialment per a la modalitat street.

TARRAGONA CONVERTEIX EL BALCÓ DE LA RAMBLA NOVA EN UN GRAN MURAL A CEL OBERT

El recorregut incorporarà plataformes, voreres, plans inclinats, piràmides, rails i altres obstacles construïts amb formigó, acer galvanitzat i granit. El projecte pren com a referència diversos espais emblemàtics de Barcelona.

El conseller d’Esports, Mario Soler, ha destacat que és "un nou pas endavant per fer realitat un projecte llargament esperat per la ciutat". La construcció preservarà l’arbrat i la vegetació existents i integrarà els grans blocs de granit del parc.

L’obra, creada per l’artista Edu Polo, porta per nom ‘Naltros’ i forma part de la millora i dinamització d’aquest espai emblemàtic La Rambla Nova de Tarragona ja llueix una nova intervenció artística al tram del Balcó del Mediterrani, un dels espais més emblemàtics de la ciutat. L’alcalde, Rubén Viñuales, ha inaugurat els treballs de l’artista Edu Polo, una actuació que busca millorar, pacificar i dinamitzar aquest punt central.

L’obra, titulada ‘Naltros’, converteix el paviment en un gran mural dedicat a la identitat tarragonina. Segons Viñuales, el tram es transforma en “un llenç” que parla de la ciutat, dels seus personatges, símbols i història.

La il· lustració recull figures com Sant Magí, Sant Fructuós, Santa Tecla, la comtessa Agnès, Ibn Zaidan, Jaume Tarragó, l’Espeiridió, l’arquitecte Vicentó Roig i Carmen Casas. També hi apareixen personatges de l’època romana com Manius Vibius, l’esclava Melpomene i Antonia Clementina.

La consellera Montse Adan ha destacat que el mural es podrà veure coincidint amb l’arribada del Tour de França. L’obra quedarà com un nou element vinculat a la memòria col· lectiva de Tarragona i a la transformació d’aquest espai emblemàtic de la ciutat.

#69

10

11

#69

L'escena Punk/Metal de Tarragona es fa un lloc: així ha crescut el

T ARR RRAK AKO TARRAKO TA R OTT TTEN EN ROTTEN RO F ES T FEST ST FE Aquest 8 d’agost se celebrarà la tercera edició del Tarrako Rotten, un festival que continua reunint centenars d’assistents construint l’escena Punk/Metal a Tarragona

Àlex Ribera Nadales Aquest 8 d’agost se celebrarà la tercera edició del Tarrako Rotten, un festival que continua reunint centenars d’assistents construint l’escena Punk/Metal a Tarragona i que cada cop consolida la varietat d’esdeveniments a la capital de província.

El Tarrako Rotten és un festival que va néixer el passat agost de l’any 2024, al Parc de la Ciutat.

L’esdeveniment es va crear amb la intenció d’oferir a bandes locals i al públic un espai per poder tocar, gaudir i presentar-se, sense la necessitat de pagar ni invertir per poder donar-se a conèixer. A Tarragona, són pocs els espais habilitats per fer concerts, especialment per a grups o artistes petits que no tinguin una gran infraestructura per poder-los finançar.

D’aquesta necessitat cultural i de crear comunitat, els membres del grup musical tarragoní Fingerbiter i l’associació de veïns de la Mare de Déu del Carme van col· laborar per dur a terme l’esdeve-

#69

niment.

La filosofia de les dues entitats s’ha centrat en l’autogestió del festival. La manca de precedents a la ciutat ni espais ja formats anteriorment, van afrontar el repte de crear el festival des de zero. Són els mateixos músics, entitats del barri i voluntaris qui assumeixen la responsabilitat de l’esdeveniment: la producció, la comunicació, coordinació i totes les tasques pròpies d’un festival. Un model que busca, per tant, crear espais per al retrobament d’artistes prioritzant la independència artística als interessos comercials o a l’explotació econòmica del festival.

Tots els beneficis que generi el servei de barra de l'esdeveniment, seran destinats directament a les bandes i a l'organització del mateix festival per cobrir les despeses, segons han confirmat els organitzadors a LA CIUTAT. L’ESCENA TARRAGONINA Tarragona és una ciutat viva culturalment, però té complicacions per mantenir als artistes locals

12

a la zona. El fet de conviure amb una gran capital europea a una hora de distància complica retenir al talent a la ciutat, però tampoc sembla que els espais estiguin organitzats per fer competència a Barcelona. Menys d’una dotzena de locals tenen llicència o autorització per realitzar música en viu de manera regular a Tarragona.

RECUPERAR ESPAIS PÚBLICS El Festival durant les seves diferents edicions sempre s’ha celebrat al Parc de la Ciutat, un espai que sorprenentment, tot i estar al pur centre de Tarragona, no és escenari habitual de concerts o d’esdeveniments en general de la ciutat. A finals d’aquest any s’iniciarà el projecte de la rehabilitació de la Quinta de Sant Rafael amb

la finalitat d’adequar l’edifici a usos culturals i socials. La renovació de l’espai pot influir de manera molt positiva a l’ús general del Parc de la Ciutat i començar a donar lloc a nous usos com el del Rotten Fest.

EDICIÓ 2026 Enguany el festival comptarà amb la participació de nou bandes, set d’elles del Camp de Tarragona. L’última d’elles, ha estat seleccionada mitjançant el Concurs de Bandes celebrat a la Capsa de Música, una nova iniciativa en la qual els grups es podien presentar i en la que el guanyador ha aconseguit participar en el festival celebrat a l’agost. Entre els principals noms al cartell trobem bandes com Devorate The Universe, La Model o Incendi. Una varietat de grups representant diferents estils com el Heavy Metal, el Power Metal o el Pop Punk, entre d’altres. L’esdeveniment començarà a les 19 h i la música no pararà fins a les tres de la matinada de diumenge. Noves propostes que continuen perseguint un mateix objectiu: crear comunitat i fer ciutat mitjançant la cultura i la música.

Foto: Mariona Casanoves

Foto: Mariona Casanoves

Alguns de gran dimensió, inaccessibles per artistes modestos i d’altres amb un aforament massa reduït o sense una qualitat òptima que afavoreixi la presència del públic. Són factors que compliquen l’establiment d’una comunitat local. L’escena independent existeix, és present i cada cop neixen nous grups o iniciatives que afavoreixen aquesta convivència, però necessiten suport d’audiència i de serveis.

Si ja hi ha mancances a l’hora de fer concerts o esdeveniments públics i gratuïts, quan parlem de gèneres no prioritaris o mainstream l’oferta es converteix en pràcticament inexistent. Iniciatives com la del Tarrako Rotten col· laboren en afavorir la riquesa i varietat cultural Tarragonina.

Foto: Mariona Casanoves

————————— Tots els beneficis seran destinats directament a les bandes i a l'organització del mateix festival per cobrir les despeses —————————

13

#69

OPINIÓ

Catalunya col·lapsada

José Luis Aymat Satué Director de FEAT

(Federació Empresarial d’Auto -Transports de la Província de Tarragona)

El risc que Catalunya col·lapsi és real. El país no té infraestructures ni serveis públics per la població actual vehicles, la paràlisi econòmica i social seria absoluta.

Les nostres empreses de transport han estat obligades a posar cada dia més autocars i camions a les vies públiques, perquè el teixit econòmic realment productiu no té cap altre mitjà fiable, i per això, si s’han de prendre mesures restrictives o imposar nous peatges, han de ser pels turismes i no pel transport públic!

La manca d’inversió, l’escandalosa xifra d’execució dels pressupostos, per sota del 50% els darrers temps, i la incompetència de la nostra burocràcia, han provocat una situació que pot esdevenir caòtica. Bona prova d’això és el desgavell de la mobilitat, tant viaria com ferroviària, L’anunci de trens orbitals i plans de rodalies per 2040 ja ni ens criden l’atenció.

A les carreteres i autopistes la situació no és gaire millor, especialment a l’AP-7 i AP-2, que són les grans artèries del país, i davant la crítica situació, molts pretenen culpar al transport per carretera i

especialment als camions!

————————— “Si les costures de Catalunya estan desfent-se, es culpa del transport per carretera?”

————————— Si les costures de Catalunya estan desfent-se, es culpa del transport per carretera? Que no s’haguessin fet noves infraestructures, malgrat l’increment de la població, es culpa nostra? Doncs, NO, no es culpa nostra i no permetrem ser criminalitzats quan estem treballant, perquè sense els nostres

El nostre país ha de prendre decisions, i una d’elles és si vol prioritzar el sistema productiu, o l’ús particular i de lleure. Si no prenem la decisió correcta tindrem segur un col· lapse, i potser aleshores serà molt tard per evitar conseqüències catastròfiques pel nostre comerç, indústria, i la cadena logística que proveeix els ciutadans del que necessiten per viure dignament.

Et proporcionem la formació que necessites La Federació Empresarial d’Autotransport de la província de Tarragona (FEAT) t’oferim cursos de: • Conductors ADR • Conducció en simulador • Tacògraf digital

• Formació contínua CAP • Documentació del transport de mercaderies • Conseller de Seguretat

Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona C. de Jaume I, 29, entresòl 2-3 43005 Tarragona Telf. 977 21 21 54 - 609 14 99 74 #69 feat@feat.es

i molts d’altres, a les nostres instal·lacions del polígon Riuclar, on també hi tenim un simulador de conducció que ens permet fer tota mena de cursos de capacitació i perfeccionament.

www.feat.cat

#EnsMovemPerTu

14 Fes-te soci i descobreix tot allò que et podem oferir.

Amb Nico, el carnet sobre rodes!

Nico és l’autoescola jove de Tarragona que s’adapta a la teva manera de fer i a la teva butxaca: classes multimèdia, tests online, cursos intensius... tu demana.

Vine a veure’ns i t’oferirem el millor pla per obtenir el permís de conduir, el més adaptat al teu ritme de vida i al teu pressupost.

C/ Pere Martell, 25 - Tarragona | n 977 505 171 www.nicoautoescola.com 15

EQ-M #69

5

Les

preguntes per viure l’eclipsi solar del 12 d’agost Desgranem les principals qüestions que has de tenir en compte a l’hora de gaudir al màxim i amb seguretat l’eclipsi que es podrà veure a la província de Tarragona

Adrià Miró Canturri QUÈ ÉS UN ECLIPSI SOLAR TOTAL? Un eclipsi solar total es produeix quan la lluna s’interposa entre la Terra i el sol i tapa completament el disc solar des d’un punt concret del planeta. Durant un període acotat de temps, el dia es pot enfosquir gairebé com si fos de nit i es pot veure la corona solar, la capa exterior de l’atmosfera del sol. De fet, abans que existissin els satèl· lits, permetia analitzar aquesta corona solar. Alhora té rellevància històrica en el camp científic perquè un eclipsi a Madagascar va permetre comprovar la teoria de la relativitat d’Einstein.

L’eclipsi no es veu de la mateixa

#69

manera a tot arreu. Únicament es pot observar de manera total en el que s’anomena camí de totalitat, mentre que fora d’aquesta zona el que es mostra és un eclipsi parcial. En aquest cas, gairebé tota la província de Tarragona queda dins d’aquest camí de totalitat, que arriba aproximadament fins a Vilanova i la Geltrú per la costa i Lleida per l’interior.

A la Terra, un eclipsi total de sol succeeix, de mitjana, cada 18 mesos, però a un mateix lloc només es repeteix, aproximadament, cada 375 anys. El darrer eclipsi total de sol que es va veure a Catalunya va ser l’any 1905, fa més d’un segle.

Principalment, hi ha tres tipus d’eclipsis solars. El total, que és el que veurem; el parcial, quan la llu-

16

Eclipsi total

Eclipsi parcial

na tapa parcialment el sol, i l’anular, quan deixa un “anell” de sol al voltant.

La península ibèrica viu ara una trilogia excepcional d’eclipsis. El del 12 d’agost, un altre total el 2 d’agost de 2027 a la zona d’Andalusia i un eclipsi anular el 26 de gener de 2028 que es veurà al sud de Catalunya. Després del 2028, a Espanya no hi haurà un altre eclipsi

pais naturals podrien estar tancats.

S’haurà d’estar atent a la informació oficial per no intentar accedir a un lloc el mateix dia i quedar-te amb un pam de nas.

Una de les millors opcions és veure’l a alta mar o el Delta de l’Ebre, mentre que a les platges el més normal és que no es pugui observar per culpa d’alguna muntanya o edifici. A banda de fer una prova ‘in situ’ els dies previs per veure la poQUIN ÉS EL MILLOR LLOC sició el sol -aproximadament, ja que PER VEURE’L? La tria de l’espai d’observació és cada dia es mou-, l’aplicació shadeclau. L’astrofísic Carlos García avisa map.app mostra un mapa d’omque “si intentem buscar un lloc a úl- bres del dia exacte i et pot ajudar a tima hora, probablement fracassa- detectar els possibles obstacles.

Tot i això, diverses localitats de rem”. S’ha de tenir en compte que la demarcació la zona de Tar————————— han assenyaragona serà un A Tarragona, lat quins són dels últims llocs l’Ajuntament ha fet una on es pugui tria de sis punts des d’on els millors llocs dels seus muniveure l’eclipsi veure l'eclipsi cipis per poder solar i, per tant, ————————— gaudir-lo, tenint el sol estarà molt avall. Aproximadament, tres en compte que es recomana evidits per sobre de l’horitzó. Per tant, tar desplaçaments el mateix dia. A qualsevol edifici, fanal, cartell o ac- Tarragona, l’Ajuntament ha fet una cident geogràfic poden tapar l’es- tria de sis punts des d’on veure’l: el parc de l'Anella Mediterrània, pectacle. Pot anar de centímetres.

A més, Carlos García i l’econo- amb un aforament per a 10.000 mista Josep Maria Arauzo Carod persones; el solar proper al barri de subratllen que pot “generar caos” i Buenos Aires, a Bonavista, amb un que segurament hi haurà col· lapse aforament d'unes 15.000 persones; de les principals carreteres. L’AP7 la Marina Port Tàrraco, amb esés una de les més assenyalades, pai per acollir fins a 20.000 persoperò també s’haurà d’anar amb nes; el parc Francolí, per a 1.500; el compte amb les vies secundàries. camp de futbol de Sant Pere i Sant Juntament amb això, alguns es- Pau, amb un aforament de 4.000; i fosc, la temperatura patirà un notable descens i és probable que els animals s’alterin en notar que alguna cosa succeeix.

Amb tot, pot ser que l’eclipsi coincideixi amb un dia ennuvolat. En aquest cas, podria no veure’s pròpiament la totalitat de l’eclipsi, però sí que mantindria la raresa d’enfosquir-se tot en un minut.

Eclipsi anul·lar

total de sol fins al segle XXII. QUAN ES VEURÀ I COM SERÀ?

A Tarragona, l’eclipsi començarà a les 19.35 h i finalitzarà a les 21.21 h. Ara bé, l’esperat moment de la totalitat no es veurà fins a les 20.29 h i tindrà una durada d’uns 60 segons que varia en funció del lloc exacte des d’on el mires.

En aquell moment, el cel es tornarà

17

#69

QUÈ DIUEN LES CULTURES SOBRE ELS ECLIPSIS? L’eclipsi és un fet natural, però alhora un fet també cultural. “Les maneres amb què se li ha donat significat i respostes són diverses, tot i que hi ha algunes explicacions que es repeteixen”, apunta el doctor en filologia Jesús Carruesco.

Segons detalla, en moltes cultures l’eclipsi és una amenaça còsmica i un element de por. Sovint es presenta com l’amenaça d’un ésser monstruós.

————————— La idea és que Mirar-lo sense cap el món acaba protecció pot causar una durant un mocremada a la part central ment, però no de la retina. “Hi ha gent hi ha la certesa

que es queda cega” —————————

l'aparcament de Sescelades, preparat per acollir fins a 7.000 persones.

A Reus s’habilitarà un gran punt d’observació a l’entorn del Parc de la Festa, a Valls el principal espai d’activitats s’ubicarà al carrer Blanquers del polígon industrial amb una capacitat per a unes 4.000 persones, Cambrils habilitarà un punt d’observació a la zona de la Cooperativa Agrícola amb capacitat per a 5.000 persones, a Constantí es farà una gran festa a l’aparcament del carrer Joan Miró, a la Canonja farà una aposta similar a la plaça Catalunya i Salou avisa que les seves platges seran també un “espai privilegiat” per seguir-lo gràcies a la seva “orientació oberta al mar”.

QUÈ HE D’UTILITZAR PER EVITAR LESIONS ALS ULLS? La seguretat ocular serà un dels elements amb què s’haurà de tenir més compte. Pere Romero, especialista en oftalmologia, avisa que “no hi ha eclipsi sense algun problema” i que “hi ha gent que es queda cega”. Mirar-lo sense cap protecció pot causar una cremada a la part central de la retina. El problema d’aquestes cremades amb llum ultraviolada és que la pèrdua de visió no arriba immediatament, sinó que es nota entre les dues i les sis hores posteriors. El pacient veu un punt

#69

negre en un ull o en els dos i, en el cas de les lesions lleus, la recuperació serà entre els dos i els sis mesos sense cap mena de tractament.

Per evitar aquestes possibles complicacions, l’única solució és veure-ho amb les ulleres homologades amb certificació ISO 12312-2. No són segures ni les ulleres de sol, ni els vidres fumats, ni les radiografies, ni els CDs. A més, tampoc s’ha de mirar el sol a través del mòbil, prismàtics, telescopis o càmeres sense filtres homologats. Únicament les ulleres ISO.

18

que això no sigui definitiu. En moltes d’elles és quelcom sagrat que no es pot mirar.

En el món escandinau són dos llops que persegueixen el sol i la lluna i, quan els enganxen, succeeix l’eclipsi. En el món xinès era un drac que es menjava el sol, mentre que en el món hindú hi ha un mite més elaborat. Segons la seva mitologia, Rahu és un dimoni que va beure l’elixir de la immortalitat i va ser decapitat pel déu Vixnu, però el seu cap va continuar viu. Des d’aleshores, el cap de Rahu persegueix i s’empassa temporalment el sol o la

Hyundai - Augusta Car. T’esperem a la nova instal·lació a Tarragona!

Vine a conèixer-les!

Hyundai- Augusta Car, ha fet un pas endavant amb la nova i espectacular instal·lació oficial Hyundai a Tarragona. Seguim disposats a sorprendre't de nou, comprometent-nos amb tu i avançant-nos a les teves necessitats.

T’apropem l'experiència del Compromís Hyundai amb la nova botiga i taller d'Augusta Car, amb més de 4.000 m m2 dedicats a tu, amb la darrera tecnologia i personal qualificat especialitzat en el teu Hyundai.

T’esperem!

Augusta Car Ctra. València , Km. 224 Tarragona T. 977 55 24 14

www.augustacar.es

19

#69

sobre ell i, posteriorment, se’l sacrificava i es retornava el monarca al seu lloc.

Ara bé, fins i tot dins de la visió religiosa i ritual algunes cultures van ser capaces d’identificar la periodicitat dels eclipsis. Per exemple, els maies van elaborar una taula d’eclipsis -conservada al Còdex de Dresden- on podien assenyalar “temporades d’eclipsis” i les cultures mesopotàmiques també van desenvolupar mètodes de predicció avançats.

De fet, el primer eclipsi registrat és al món mesopotàmic el 783 aC. Els primers a fer una reflexió dessacralitzada van ser els grecs presocràtics i és Anaxàgores al segle V aC qui va explicar correctament aquest fenomen. Actualment, algunes creences sobre els eclipsis es mantenen. Una de les més esteses és la influència que tenen sobre les dones embarassades.

————————— El grec presocràtic Anaxàgores va ser qui va explicar correctament aquest fenomen al segle V aC ————————— lluna per venjar-se, provocant els eclipsis.

En altres cultures com la dels batammariba (al nord de Togo i Benín) es diu que el sol i la lluna s’estan barallant i que els conflictes dels humans haurien provocat aquesta disputa. Per això, aquest moment es converteix en un moment de reconciliació i una oportunitat per a resoldre conflictes.

Lligat amb els eclipsis, a Babilònia aquests fenòmens s’associaven al presagi de la mort del rei. Per aquest motiu, representaven un ritual on es substituïa el rei perquè el mal presagi recaigués

20 anys

tenint cura de la teva fertilitat #69

20

977 24 24 51 www.embriogyn.com

21

#69

L’estiu cultural del Moll de Costa, un imperdible dels mesos calorosos Les havaneres, les innumerables exposicions i algunes activitats guiades confeccionen una programació per aquest estiu al Port

Adrià Miró Canturri Música, exposicions, tallers, xerrades o vistes privilegiades per contemplar l’eclipsi. El Moll de Costa tornarà a ser un dels protagonistes a la programació cultural de Tarragona, amb una trentena d’iniciatives que combinen les activitats a l’aire lliure i altres propostes en espais tancats per combatre els moments més calorosos de l’any.

Si parlem de la programació cultural del Moll de Costa, una de les cites que s’ha convertit en obligatòria en els últims anys són les seves Havaneres. De fet, la Pèrgola del Serrallo s’ha guanyat a pols fer-se un lloc com un dels grans escenaris d’havaneres de la Catalunya sud i aquest estiu arriba amb novetats.

Durant la primera meitat del mes de juliol, el grup històric Els Pescadors de l’Escala han encetat aquest cicle, seguit per la Vella Lola en el segon dissabte de mes. Tant el 18 com el 25 de juliol aquest gènere musical amb marcat caràcter

#69

mariner tornaran a fer acte de presència amb les actuacions de Terra Endins i Peix Fregit. Amb tot, una de les grans novetats d’enguany ha estat el canvi d’escenografia i particularment la incorporació del rom cremat al final de cada actuació.

A banda de la Pèrgola del Serrallo, les havaneres també estan presents aquest juliol amb Quimet el Romesquet i la seva proposta Viu l'havanera des del mar’, el 7, 14 i 21 de juliol. En l’apartat musical, el 25 de juliol el Teatret del Serrallo acollirà el Concert Jove dels Amics de la Lírica.

SET EXPOSICIONS SIMULTÀNIES En l’àmbit de l’art, el catàleg d’exposicions a diferents espais del Moll de Costa és gairebé inabastable.

En total, hi confluiran set exposicions de manera simultània. A la Sala 1 del Refugi 1 hi ha ‘Històries d’amistat’ de Núria Jové fins al 23 d’agost, una sèrie de pintures que exploren les relacions d’amistat, els

22

vincles afectius i les formes de convivència quotidiana en el context contemporani. En el mateix espai, l’artista conceptual, Anna Melero, també compta amb una exposició sota el títol “Manipulació latent”.

En aquest cas, les obres ens proposen una trobada crítica i reflexiva amb les tensions culturals, socials, polítiques i econòmiques que esquerden la supervivència de l’esser humà.

Fins a l’11 d’octubre, l’Aula d’Acti-

L’ECLIPSI AL PORT El pròxim 12 d’agost a les 20:29 Tarragona viurà un eclipsi solar total i tant la ciutat com la província són una de les ubicacions privilegiades per veure’l. De fet, la Marina Port Tàrraco ha estat triat com un dels sis millors espais de la ciutat per poder seguir-lo, amb lloc per acollir un màxim de 20.000 persones.

————————— Les havaneres també estan presents aquest juliol amb Quimet el Romesquet i la seva proposta 'Viu l'havanera des del mar' ————————— vitats del Museu del Port disposarà de l’exposició fotogràfica ‘Concurs de mestres romescaires, 75 anys d’imatges’. Un recull de fotografies que fa un viatge des del 1951 fins a l’actualitat per recórrer les diverses edicions d’aquest certamen dedicat a un plat tan arrelat a la gastronomia serrallenca.

Per la seva banda, el Tinglado 2 acull fins al 13 de setembre ‘Biennal d’Art Gastronòmic Contemporani de Cambrils 2014 – 2024’.

La mostra, de caràcter itinerant, recull les obres guanyadores de les sis primeres edicions d’aquest certamen que uneix creació artística i món gastronòmic en un mateix espai.

A més, la sala 2 del Refugi 1 acollirà entre el 10 de juliol i el 23 d’agost la proposta ‘Boscos. Cartografies del temps’ de Teresa Felip. A la

23

sala 3 del mateix espai, un any més l’exposició itinerant del guardó de fotoperiodisme dels Premis Mañé i Flaquer es podrà veure del 14 de juliol al 30 de setembre. Finalment, el Tinglado 1 inaugurarà la mostra ‘Bosc vora el mar’ del col· lectiu Art Tra el 24 de juliol i es podrà visitar fins al 6 de setembre.

NIT LITERÀRIA I TALLERS Pel que fa a les activitats familiars, aquest juliol s’ha preparat un cicle de tallers gratuïts a l’Aula d’activitats del Museu que tindrà les seves últimes dates els dies 24 i el 29.

En l’àmbit més reflexiu, la consolidada cita de la Nit Literària al Far de la Banya serà el 24 de juny i el cicle ‘Vespres al Museu’ durà a terme visites guiades a l’equipament i al barri del Serrallo acompanyades amb un tast de vins.

#69

TARRAGONA TARRAGONA ESTRENA TRES NOUS VEHICLES ELÈCTRICS PER NETEJAR AMB AIGUA A PRESSIÓ ELS CARRERS MÉS ESTRETS Els hidronetejadors permeten eliminar la brutícia més incrustada amb aigua calenta i detergent i reforçaran la neteja al centre, els barris i el litoral durant l’estiu accés. Els equips, de dimensions reduïdes, utilitzen aigua a alta pressió per eliminar la brutícia més incrustada del paviment i formen part del desplegament del nou contracte de neteja.

El servei combina una primera fase amb aigua calenta i detergent i una segona amb aigua freda a pressió. Cada vehicle disposa de dos dipòsits, de 200 i 500 litres, i es pot connectar directament a les boques de reg.

La seva mida permet accedir a carrers estrets, zones de vianants i places on la maquinària gran té més dificultats. A més, són 100% elèctrics, fet que redueix el soroll i les molèsties.

Tarragona ha incorporat tres nous vehicles elèctrics hidronetejadors per reforçar la neteja de carrers, places i espais de difícil

Els hidronetejadors actuaran a la Part Alta, el Serrallo, el centre i els barris de Ponent. Durant l’estiu també es reforçarà el litoral, especialment l’Arrabassada i el Miracle. La consellera Sonia Orts ha destacat que permeten fer "una neteja de precisió amb aigua".

EL DRON DE LA GUÀRDIA URBANA DE TARRAGONA JA VIGILA EL LITORAL PER PREVENIR RISCOS A LES PLATGES La UDRON reforça la seguretat a les platges de Tarragona durant la temporada d'estiu El dron de la Guàrdia Urbana de Tarragona ja ha començat a vigilar les zones de roques i els espais de difícil accés del litoral tarragoní amb l'objectiu de reforçar la seguretat a les platges i prevenir possibles conductes de risc.

Des del passat 6 de juliol, la Unitat de Drons (UDRON) ha iniciat les tasques de vigilància d'aquests punts, en coordinació amb la Unitat de Vigilància de Platges (UVIP), que patrulla diàriament la costa tant amb vehicle com a peu.

Aquest dispositiu permet ampliar la cobertura de vigilància, detectar situacions de risc i facilitar una resposta més ràpida davant possibles incidents. Una de les principals prioritats és prevenir els

salts al mar des de zones rocoses, una pràctica que pot comportar perill per als banyistes i usuaris del litoral.

La vigilància se centrarà especialment

en alguns punts considerats sensibles, com el Fortí de la Reina, el Preventori de la Savinosa i la zona de roques situada entre les platges del Miracle i l'Arrabassada.

El teu negoci necessita un impuls?

Solucions estratègiques per a Pimes i Autònoms que busquen resultats #69

QVia de l’Imperi Romà 11. Tarragona24 | $ 636 526 591 | M info@octaviroigconsultor.com | % octaviroigconsultor.com

Escaneja i parlem del teu projecte

25

#69

Quan el dolor menstrual no és normal: visibilitzar l’endometriosi per millorar la vida de milions de dones Olga García Minguillán “És normal que et faci mal la regla”. Aquesta frase, repetida durant generacions, ha contribuït a normalitzar un patiment que, en molts casos, no hauria de considerar-se normal. Darrere d’alguns dolors menstruals intensos, de baixes laborals recurrents, d’absències a classe o de dificultats per mantenir una vida quotidiana plena, hi pot haver una malaltia crònica que continua sent massa desconeguda: l’endometriosi.

Es calcula que afecta aproximadament una de cada deu dones en edat reproductiva. Això significa que milions de dones arreu del món conviuen amb aquesta patologia, moltes vegades durant anys abans d’obtenir un diagnòstic. A

#69

Espanya, es calcula que més d’un milió de dones la pateixen.

Tot i aquestes xifres, el retard diagnòstic continua sent una realitat preocupant i pot arribar als set o deu anys des de l’aparició dels primers símptomes.

————————— Es calcula que l'endometriosi afecta aproximadament una de cada deu dones en edat reproductiva ————————— EN QUÈ CONSISTEIX L'ENDOMETRIOSI? L’endometriosi és una malaltia inflamatòria i dependent dels estrògens que es produeix quan un teixit semblant al que recobreix l’interior de l’úter creix fora de la seva ubicació habitual. Aquest teixit pot localitzar-se als ovaris, al peritoneu, als lligaments pèlvics i, en alguns casos, afectar també

26

l’intestí, la bufeta urinària o altres òrgans. Igual que l’endometri normal, respon als canvis hormonals del cicle menstrual, provocant inflamació, lesions i dolor.

Però l’endometriosi és molt més que dolor menstrual. Pot manifestar-se amb dolor pèlvic persistent, dolor durant les relacions sexuals, alteracions digestives o urinàries que empitjoren amb la menstruació, sagnats irregulars i problemes de fertilitat. També pot tenir un impacte profund en la salut emocional. Conviure amb dolor crònic, sentir-se incomprès o veure com passen els anys sense una resposta clara afecta inevitablement el benestar psicològic de moltes dones.

SÍMPTOMES "INVISIBLES" Una de les dificultats més grans és que els símptomes no sempre són visibles. Moltes dones han après a suportar el dolor perquè han crescut escoltant que menstruar fa mal i que cal aguantar.

ASSESSORIA IMPERIAL TARRACO

La teva immobiliària de Tarragona

ESTÀS PENSANT A VENDRE LA TEVA PROPIETAT? Som la immobiliària que millor coneix el barri A Tecnocasa Tarragona t’acompanyem a cada pas de la venda del teu immoble. Confia en nosaltres per a gestionar el procés de forma eficient i sense complicacions. Deixa-ho a les nostres mans i oblida’t dels problemes.

Avinguda Roma, 14, local 1 c/ Cristofor Colom 24, local 2 TARRAGONA

v 877 210 190 v 977 949 166 baad9@tecnocasa.es www.tecnocasa.es

27

CONFIA EN EL

#69

Aquesta normalització ha contri- TRACTAMENT DE buït a invisibilitzar la malaltia i a L'ENDOMETRIOSI Els tractaments actuals tenen retardar la cerca d’ajuda professional. No és estrany trobar pacients com a objectiu controlar els símpque expliquen que durant anys tomes, reduir el dolor i millorar la van pensar que el que els passava qualitat de vida. Segons cada cas, era habitual, fins que el dolor va poden incloure analgèsics, tracarribar a limitar la seva vida diària. taments hormonals o, en determinades situaCal transcions, cirurgia. metre un mis————————— satge clar: teMoltes dones han après També és important adoptar nir molèsties a suportar el dolor perun enfocament lleus durant la què han crescut escolintegral que inmenstruació tant que menstruar fa clogui activitat pot ser habimal i que cal aguantar física adaptada, tual, però un ————————— suport psicolòdolor que impedeix anar a treballar, estudiar, gic quan sigui necessari i hàbits de fer esport o mantenir una vida vida saludables.

En aquest context, la farmàcia normal no s’hauria de considerar normal. Escoltar el cos i consultar comunitària té un paper especialun professional sanitari davant ment rellevant. Som professionals de símptomes persistents és fo- sanitaris accessibles, propers i presents en el dia a dia de la població. namental.

Afortunadament, en els dar- Sovint, la farmàcia és el primer rers anys s’ha avançat molt en el lloc on una dona busca ajuda coneixement de la malaltia. Avui quan el dolor menstrual esdevé sabem que l’endometriosi és una recurrent o necessita prendre analpatologia complexa en què inter- gèsics de manera freqüent. Aquesvenen factors hormonals, infla- ta proximitat ens permet detectar matoris, immunològics i genètics. situacions que mereixen una valoTambé disposem de millors eines ració mèdica.

Quan una pacient ens explica diagnòstiques i de més opcions terapèutiques. Tot i això, encara que cada mes necessita medicació per suportar el dolor, que falta no existeix una cura definitiva.

#69

28

a la feina o a la universitat durant la menstruació o que pateix molèsties persistents, podem orientar-la i recomanar-li que consulti el seu metge o ginecòleg. Una conversa a temps pot contribuir a escurçar un retard diagnòstic que continua sent excessivament llarg.

La nostra tasca també inclou l’educació sanitària.

Informar amb rigor, desmuntar mites, explicar correctament els tractaments prescrits i ajudar a millorar-ne l’adherència són aspectes fonamentals. En una malaltia crònica com l’endometriosi, l’acompanyament és tan important com el tractament mateix.

A més, la farmàcia pot esdevenir un espai d’escolta. Moltes dones amb endometriosi expliquen que durant anys han sentit que el seu dolor era minimitzat o qüestionat.

Sentir-se escoltada i compresa també forma part de l’atenció sanitària.

La societat ha avançat molt en la visibilització de l’endometriosi, però encara queda camí per recórrer.

Necessitem més informació, més conscienciació i més sensibilitat davant una malaltia que afecta milions de dones i que condiciona la seva salut, les seves relacions personals, la seva trajectòria laboral i la seva qualitat de vida.

Perquè el dolor menstrual incapacitant no és normal. I perquè cap dona hauria d’esperar anys per entendre què li està passant.

Fer visible l’endometriosi és el primer pas per diagnosticar-la abans, tractar-la millor i oferir a les dones l’atenció que mereixen.

Olga García Minguillán Farmacèutica comunitària

a z n a i f n o c e d s o d a Sus abog •Abogados •Gestores •Traductores

Redouane Ennajy Abogado

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT. Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España.

Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com 29

#69

TARRAGONA L'AJUNTAMENT I EL PORT DE TARRAGONA S'UNEIXEN PER FER FRONT ALS COLOMS "Volem ser el govern que acabi amb la plaga dels coloms a Tarragona", la problemàtica dels coloms ha estat el punt principal de la reunió bilateral entre l'Ajuntament i el Port ha afirmat.

L’Ajuntament de Tarragona i el Port de Tarragona han abordat en una nova reunió diversos àmbits de treball compartit, amb especial atenció a la proliferació de coloms a la ciutat. També s’hi han tractat el futur obrador de la Confraria de Pescadors, la renaturalització del riu Francolí, les activitats de l’eclipsi del 12 d’agost i l’accessibilitat a la plaça dels Carros.

L’alcalde, Rubén Viñuales, ha advertit que l’excés de coloms afecta la neteja, la salubritat, el patrimoni urbà i l’activitat comercial. "Volem ser el govern que acabi amb la plaga dels coloms a Tarragona",

El Port ha aprovat una nova instrucció per reforçar la manipulació, el transport i l’emmagatzematge de cereals i altres productes agroalimentaris, evitar pèrdues de mercaderia i impedir l’entrada d’aus a les naus. També es preveuen sancions per als incompliments.

Viñuales ha defensat que el treball conjunt ha de traduir-se en una millora efectiva de la qualitat de vida. Sobre la plaça dels Carros, ha avançat que es preparen mesures transitòries a curt termini.

EL MAMT EXHIBEIX PER PRIMERA VEGADA LA COL·LECCIÓ FORVM AMB 120 FOTOGRAFIES DE REFERÈNCIA La mostra reuneix obres de 63 autors internacionals i reforça el paper del museu com a referent de la fotografia a Catalunya El Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) acull fins al 10 de gener de 2027 l’exposició ‘Col· lecció Forvm. Sacsejar la història, transformar la fotografia’, una de les mostres destacades del seu 50è aniversari.

L’exposició presenta 120 obres de 63 autors i autores, entre els quals hi ha Agustí Centelles, Colita, Joan Fontcuberta, Oriol Maspons, Ouka Leele, Cindy Sherman, Larry Clark i Thomas Ruff. És la primera gran mostra de la Col· lecció Forvm des de la seva incorporació a la Col· lecció Nacional de Fotografia de Catalunya.

Creada a Tarragona el 1981 pels galeristes David Balsells i Chantal Grande, la col· lecció reuneix 1.700 obres de 310 artistes. La Generalitat la va adquirir l’any passat i la va dipositar de manera permanent al MAMT. La mostra recorre la pluralitat de la fotografia contemporània

#69

30

i combina imatges de diferents èpoques, geografies i pràctiques per generar nous diàlegs. L’exposició es pot visitar gratuïtament de dimarts a diumenge en l’horari habitual del museu.

DJ Set by ELS 40 Zona Gastronòmica Pàrquing gratuït Experiències Entrades a

tomaticket.es

31 JULIOL

1 AGOST

2 AGOST

La Oreja de Van Gogh Tribute

LA REINA DEL POP

Michael Jackson Tribute

MICHAEL LEGEND

Elton John Tribute

Opening:

Opening:

Opening:

CESC SANSALVADÓ

LLUM BLANCAFORT

ROGER PADRÓS

ELTON SONG

07/08

08/08

Laura31Andrés

Manu Guix

Menú degustació amb concert

Reserva la teva taula

#69

L’EAIA del Tarragonès commemora 20 anys de compromís amb la infància i l’adolescència en risc social El Consell Comarcal del Tarragonès organitza una jornada commemorativa amb la participació de tot l’equip Redacció Aquest curs 2025- 2026 es compleixen dues dècades de la creació de l’Equip d’Atenció als Infants i els Adolescents (EAIA) del Tarragonès, un servei essencial que durant aquest temps ha acompanyat i protegit menors de 0 a 18 anys en situació risc greu, desemparament i tutela. Per commemorar aquesta fita, aquest 19 de juny l’equip va celebrar una Jornada tècnica, amb un acte institucional al Col· legi de l’Advocacia de Tarragona, que va reunir tots els professionals i serveis que han fet possible consolidar el servei com un referent de gran valor a la comarca al llarg d’aquests 20 anys.

Des de la seva fundació l’any 2005, l’EAIA ha experimentat una

#69

evolució constant, adaptant les seves línies de treball amb una mirada sistèmica i un objectiu clar: garantir una infància i una adolescència amb un desenvolupament en un entorn segur i amb igualtat d’oportunitats.

————————— L'EAIA té un objectiu clar: garantir una infància i una adolescència amb un desenvolupament en un entorn segur i amb igualtat d’oportunitats ————————— El que va començar com un servei que venia d’un funcionament supracomarcal des del Baix Penedès, ha crescut fins a comptar actualment amb un equip consoli-

32

dat que finalitzarà l’any amb una estructura de 20 professionals que encaren la realitat complexa de les situacions familiars amb metodologies en constant evolució i propostes innovadores. Però sempre amb una visió clara des de l’inici, el treball de la protecció i acompanyament des de la midada dels infants i adolescents.

UNA JORNADA COMMEMORATIVA La jornada commemorativa va incloure la taula rodona "20 anys de l’EAIA", on diverses veus expertes i que han format part dels servies de prevenció i protecció a la infància, van compartir l’experiència, els coneixements, i van debatre sobre les necessitats i els reptes actuals els i van proposar

LA MILLOR GASTRONOMIA A TOCAR DE MAR

Esdeveniments | Sales privades | Dinars&sopars

Port Esportiu, Edifici RC Nàutic - Tarragona Tels. 977 225 824 | 619 05 25 60 33

#69 www.nauticrestaurant.com

accions per millorar l’atenció i garantir una protecció i prevenció cada vegada més efectiva. Les professionals participants van ser: Pilar Serra, cap del departament de Benestar Social i Família del Consell fins a la seva jubilació l’any 2021, impulsora i creadora de l’ EAIA Tarragonès; Isabel Vallès, actual cap de l’Àrea d’Infància i Família del Tarragonès, primera coordinadora externa des de 2011 i actual coordinadora de l’EAIA del Tarragonès; Isabel Carrasco, cap dels Serveis Territorials de Prevenció i Protecció de la Infància i Adolescència de Tarragona; Rosa Sacristán, psicòloga des del primer equip de l’EAIA; Mercè Esteban, pedagoga del primer equip de l’EAIA; i Ricard Fernàndez, educador social i una de les incorporacions més recents a l’equip ————————— de l’EAIA del L'obertura de l'acte va Ta r r a g o n è s . anar a càrrec de Joan El bloc cenMartí Pla, president del tral de l'acConsell Comarcal del te també va Tarragonès comptar amb ————————— una conferència magistral a càrrec de José Carrasco, expert en treball en equip i en xarxa. Durant la seva intervenció, Carrasco va compartir els seus coneixements i experiències en el sector, oferint una perspectiva del significat de fer equip en la complexa tasca d’acompanyament i de presa de decisions que viuen diàriament l’equip de professionals d'aquests serveis.

També la trobada va comptar amb representants polítics del mateix Consell Comarcal, així com altres alcaldes, alcaldesses i representants de la Generalitat de Catalunya. I és que l'obertura de l'acte va anar a càrrec de Joan Martí Pla, president del Consell Comarcal del Tarragonès; així com de Sira Bella, subdirectora general de la DGPPIA.

#69

34

L’essència de Tarragona en cada plat

Un restaurant únic, en un indret privilegiat i obert a tothom.

Cuina catalana i mediterrània: arrossos, carns i peixos de proximitat, amb menús diaris i de cap de setmana.

Ideal per a banquets i celebracions d’empresa.

Ctra. del Tennis, 12-18. Urbanització Cala Romana. Tarragona £ 977 209 917 | n 634 211 818 | (# 35

#69

Dues dècades dels Diables del Catllar:

foc fo c amb un toc alternatiu

La colla del Baix Gaià celebren 20 anys en els quals han construït un correfoc amb caràcter i han omplert la cultura popular del poble amb incorporacions com la Nicaseta Adrià Miró Canturri Fa 20 anys, un grup de joves catllarencs va prendre una decisió que transformaria la cultura popular del poble i la seva Festa Major. A principis de segle, el binomi format per la diada castellera i el correfoc era una de les cites marcades en vermell del mes d’agost i l’ambient era insuperable. Tot i això, a la cita festiva li faltava alguna cosa. “Abans tot eren colles de diables convidades. Després d’una Festa Major, un grup de joves del poble que sempre ens ficàvem al correfoc vam dir que havíem de fer una colla del Catllar”, explica Lluís Joan, un dels impul-

#69

sors d’aquella iniciativa.

Amb el vistiplau d’un bon grapat d’amics, es van posar mans a l’obra. “L’Ajuntament ens va dir que volien un mínim de gent per tirar-ho endavant. Si no, no hi donarien suport. Havíem de presentar una proposta ferma”, recorda.

Per intentar reclutar el màxim de gent, van repartir pel poble unes butlletes amb una enquesta que preguntava als veïns si volien formar part de la nova colla de diables del Catllar, quins colors havien de lluir l’entitat i fins i tot com havia de ser el seu logotip.

La proposta va ser tot un èxit i una setantena de persones van pujar al vaixell. “Va sorgir del grup

36

del Lluís, però ràpidament es va obrir a la resta del poble. No teníem gaire relació, però la colla va agrupar moltes generacions”, apunta Lídia Càceres, que es va unir a aquesta primera fornada.

A banda del suport institucional, aquelles primeres passes van estar marcades també per l’ajuda d’algunes colles germanes. Els Diables de Voramar -colla serrallenca que aleshores participava habitualment en el correfoc del poble- els van acompanyar en tot aquest procés i van acabar convertint-se en els seus padrins.

A més, la nova colla dels Diables del Catllar naixia de la mà de la seva secció infantil, un moviment

Foto: Clara Pelegrina Llaudet

feia uns cinc anys que cremaven, el debat sobre la incorporació d’una bèstia que els acompanyés va agafar volada. Un drac que tragués foc pels queixals, una víbria amb la mirada penetrant o un depredador que imposés respecte per allà on anés. Les opcions habituals de la imatgeria festiva eren diverses, però la tria final va anar cap a una altra direcció.

“L’Ajuntament ens va dir: ‘escolta, què us sembla una llagosta?

Per la plaga de 1687’. Ho vam exposar a la junta i van dir que sí”, explica el Lluís. Amb la idea sobre la taula, van encarregar-li a l’Àngels Cantos -escultora de peces com el Drac de Sant Roc de Tarragona- la tasca de donar-li forma. En la ment del Lluís i de molts altres membres de la

MÉS QUE FOC Malgrat que en un primer moment la Nicaseta també sortia amb els diables el dia del correfoc, més endavant van decidir separar-la d’aquest acte i dedicar-li un dia especial amb la trobada de bèsties de foc que protagonitza Foto: Clara Pelegrina Llaudet

————————— “L’Ajuntament ens va dir: ‘escolta, què us sembla una llagosta? Per la plaga de 1687’. Ho vam exposar a la junta i van dir que sí” —————————

colla, la seva llagosta anava a tenir un posat ferotge, semblant als insectes que imposen la seva llei a la pel· lícula de Bichos. Tot i això, la proposta de l’Àngels no va seguir aquest camí: “La nostra idea era que fos agressiva, però ella la va fer diferent. És molt solemne i, quan la veus, impacta molt”. El nom triat va ser el de ‘Nicaseta’, en honor a Sant Nicasi, protector del poble durant aquella plaga, i va sortir per primer cop el 2017.

poc habitual. “Els Diables de Tarragona també ens van ajudar amb l’infantil i els timbalers. Moltes colles primer fan la colla adulta i després la infantil, però aquí ho vam fer tot de cop. Va tenir molt d’èxit”, assenyala la Lídia.

L’11 de setembre de 2006 el Catllar va poder començar a dir que tenia els seus propis diables. Poques setmanes després d’estrenar-se, ja van fer la seva primera sortida fora de Catalunya, a Toledo. Allà tota la colla va decidir pujar al trenet turístic de la ciutat, deixant el vehicle aturat per excés de pes i protagonitzant una de les primeres anècdotes encara recordades pels membres de l’entitat.

UNA FERA FEROTGE La contribució dels Diables del Catllar al panorama festiu del poble no s’acabaria aquí. Quan ja

37

#69

Foto: Clara Pelegrina Llaudet

cada any. A més, la Nicaseta també compta amb una nit en què aparca la pirotècnia per posar-se un barret i fer un tomb pel poble.

“La idea de la Nicanit va sortir de la Baixada de l’Àliga. Hi ha molts nens que tenen por al foc, però els agrada la Nicaseta. Era una oportunitat perquè poguessin gaudir-la”, subratlla el Lluís, que actualment és el cap de colla.

Per la seva banda, la Lídia explica el motiu d’aquesta peculiar indumentària: “L’estrena del barret que fem cada any és a la Nicanit. Sempre és negre i només canvia el color de la cinta, tret d’algunes excepcions. Cada any hi ve més gent”.

CORREFOC AMB ACCENT CATLLARENC Tot i això, si els Diables del Catllar són peculiars i força únics a la demarcació no és només per tenir una llagosta com a bèstia de foc, sinó sobretot pel seu correfoc, que no deixa indiferent a ningú. A causa de l’elevat nombre de socis i l’acotat volum de vestits, el dissabte de festes molts dels diables havien de quedar-se sense cremar. Normalment cedien els vestits als membres menys habituals, que només estaven al Catllar per Festa Major, i gaudien del correfoc des de fora.

“Els qui no tenien vestit es posaven sota el foc i ‘donaven joc’.

D’aquí va sorgir el correfoc alternatiu”, apunta el Lluís. “Van dir: nosaltres ens hi ficarem, però us tenim preparada una sorpresa.

Van decidir fer-nos front”, recorda.

Enfundats en samarretes que els identifiguen com a membres del “Correfoc Alternatiu” i equipats amb una indumentària per protegir-se de les cremades, aquest grup de diables es dedica a fer la punyeta a la resta dels seus companys durant el correfoc. Barricades, carretilles dirigides cap als peus, aixecar pels aires els altres diables o crear cortines de foc són algunes de les travetes que prepa-

#69

ren al llarg del recorregut.

De fet, aquesta pràctica s’ha fet famosa entre altres colles de diables i, quan venen a cremar al Catllar, habitualment volen formar-ne part. "Sempre preguntem abans si volen participar-hi. En acabar, normalment ens diuen: ‘Ens ho hem passat de puta mare’", expliquen.

A més, la Lídia subratlla que diversos membres de la junta coneixen prèviament totes les accions que es duran a terme i que en tot moment es garanteix la seguretat de tots els participants.

La popularitat d’aquest Correfoc Alternatiu ha crescut tant que fins i tot ha provocat que els Diables de la Sagrada Família facin una sortida extraordinària per participar-hi. Tot i no acostumar a fer sortides durant el mes d’agost, enguany faran una excepció per viure de primera mà què és un correfoc al Catllar.

Les colles de fora, però, no són les úniques atretes per aquesta manera d’entendre el correfoc. La

38

————————— Enfundats en samarretes que els identifiguen com a membres del “Correfoc Alternatiu”, es dediquen a fer la punyeta a la resta dels seus companys durant el correfoc —————————

Foto: Clara Pelegrina Llaudet

secció infantil dels Diables del Catllar també ha volgut tenir el seu propi correfoc alternatiu i la colla n’ha preparat una versió més suau i adaptada als més petits.

"Els agafen i els fan algunes barricades. Si algú no vol que li facin res, el marquem. Li posem a la banya una cinta de color perquè sàpiguen que no l’han de tocar", destaca la Lídia, que també és cap de colla dels infantils.

més petits començaran a cremar des del Castell i traspassaran el relleu de foc a la plaça de l’Ajuntament, on s’encendrà la carretillada commemorativa dels vint anys de la colla.

Dues dècades després d’aquella primera enquesta repartida pel poble, els Diables del Catllar s’han convertit en molt més que una co-

lla de foc. Són una part indestriable de la Festa Major i de la identitat catllarenca, capaços de reunir generacions diferents al voltant de la pólvora, la música i la festa.

Ho demostra cada correfoc, quan fins i tot aquells que prefereixen contemplar les espurnes des de la distància esperen al replà de l’església per veure’ls passar.

Foto: Clara Pelegrina Llaudet

20 ANYS DE FOC De cara a la celebració de l’aniversari, un dels moments més esperats arribarà al correfoc del 22 d’agost. De moment, és un acte que es guarda amb cert secretisme inclús dins de la colla. Únicament sabem que és una cosa que “no s’ha fet mai al Catllar”, que passarà just abans del correfoc i que uns dies abans donaran algunes pistes a través de les seves xarxes socials.

A banda d’altres actes interns, l’11 de setembre també faran una carretillada inèdita al poble. Els

39

#69

TARRAGONÈS EL MORELL INICIA UN PLA DE RENOVACIÓ DEL FERM EN UNA VINTENA DE CARRERS AMB UNA INVERSIÓ D’UN MILIÓ D’EUROS Els treballs d’asfaltatge i senyalització horitzontal s’allargaran fins al 24 de juliol i afectaran zones com el carrer del Pinar o la Rambla Joan Maragall

LA CANONJA TINDRÀ UN MAPA SOLAR PERQUÈ VEÏNS I EMPRESES APOSTIN PER L’AUTOCONSUM

L’Ajuntament del Morell ha posat en marxa una nova campanya d’asfaltatge que actuarà en una vintena de carrers i camins del municipi. Els treballs, iniciats aquest 2 de juliol, representen una de les actuacions més importants dels darrers anys en la renovació del paviment i compten amb una inversió municipal propera al milió d’euros.

L’Ajuntament analitzarà el potencial fotovoltaic de totes les cobertes del municipi per facilitar la instal· lació de plaques solars L’Ajuntament de la Canonja ha posat en marxa un nou projecte per impulsar l’autoconsum fotovoltaic al municipi. La iniciativa forma part de l’estratègia local de transició energètica i compta amb l’assessorament tècnic d’ImpactE, una empresa especialitzada en solucions digitals per planificar projectes solars.

L’objectiu és analitzar el potencial energètic de les cobertes dels edificis i facilitar informació útil tant a l’Ajuntament com als veïns. Per fer-ho, es desenvoluparan dues eines complementàries: un Informe de Potencial Fotovoltaic i un Mapa Solar interactiu. L’informe oferirà dades específiques per a cada immoble i calcularà la capacitat realista de generació d’energia solar. L’estudi tindrà en compte factors com la superfície útil de la coberta, l’orientació, les ombres i altres possibles obstacles tècnics.

Les obres inclouen tasques de fresat, asfaltat i repintat de la senyalització horitzontal, amb la previsió d’allargar-se fins al 24 de juliol. Entre els carrers afectats hi ha el Pinar, Sant Josep, Pareteta, Desprats, Montoliu i Escoles Noves, així com trams de la Rambla Joan Maragall i l’avinguda de la Granja.

L’alcalde, Eloi Calbet, ha destacat que l’objectiu és millorar la mobilitat i la seguretat. El regidor Josep M. Español ha explicat que la selecció s’ha fet “exclusivament a partir de criteris tècnics”.

A més, es farà una estimació de la producció energètica prevista, el cost aproximat de la instal· lació, els estalvis econòmics que podria generar i el termini necessari per recuperar la inversió.

El projecte busca facilitar decisions informades i afavorir la implantació de l’energia solar al municipi.

SET NOUS MUNICIPIS SE SUMEN AL PROJECTE METROPOLITÀ Altafulla, els Pallaresos, la Pobla de Mafumet, el Catllar, Creixell, els Garidells i Vespella de Gaià entren a l’associació L’Associació per l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona ha celebrat la seva segona assemblea a l’Autoritat Portuària de Tarragona, una sessió marcada per la incorporació de set nous municipis i la consolidació de les línies de treball comunes.

L’assemblea ha aprovat l’adhesió d’Altafulla, Els Pallaresos, la Pobla de Mafumet, el Catllar, Creixell, els Garidells i Vespella de Gaià com a membres de ple dret. Amb aquestes incorporacions, el projecte amplia la seva base territorial i reforça la cooperació entre municipis del Camp de Tarragona.

#69

40

La trobada ha reunit representants de municipis com Tarragona, Reus, Valls, Cambrils, Salou, Constantí i la Canonja, entre d’altres. El president de l’entitat i alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, ha qualificat la jornada com "un dia important per al projecte metropolità".

Muñoz ha defensat la voluntat de construir un model propi i ha assegurat: "No volem copiar cap altre model. Volem construir el nostre: un model basat en la cooperació entre municipis, la discreció, el rigor i la feina útil".

CLÍNICA DENTAL

Dr. Lucas Octavio Carrasco

Els dentistes de confiança al Tarragonès Implant + corona de Zirconi

890€ Planificació digital i cirurgia guiada inclosos en el preu

Ortodòncia descompte 500€ Ús de làser de diode Càrrega immediata descompte de 1.000€ Tractaments intensius, sedació GRATIS, un raspall elèctric de REGAL i possibilitat de pagar en 3 a 12 mesos amb targeta

Demana cita EL MORELL

CONSTANTÍ

EL MORELL - Q Camí de l’Estació 13, local 3 | v 977 841 554 | n 682 277 558 CONSTANTÍ - Q C/ Francolí, 1, 1er 2a | v 977 522 680 | n 613 684 687 M dr.carrascolucasoctavio@gmail.com

41

#69

Reus impulsa

habitatges públics de lloguer assequible a partir de locals municipals

L'Ajuntament de Reus continua desplegant noves fórmules per incrementar el parc d'habitatge públic de la ciutat Adrià Torres Moreno El consistori reformarà tres locals municipals situats a la planta baixa del Bloc Cobalt, al barri Gaudí, per convertir-los en quatre habitatges que s'incorporaran a la borsa municipal de lloguer assequible.

Es tracta dels primers habitatges que es construiran en planta baixa després de l'entrada en vigor de la modificació puntual del Pla General d'Ordenació Urbana, aprovada definitivament el passat 28 de gener de 2026, que permet destinar plantes baixes a habitatge de protecció pública sempre que compleixin determinats requisits urbanístics i d'habitabilitat.

L'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, remarca que l'habitatge és una de les principals preocupacions tant de la ciutadania com del govern municipal i ha defensat que el consistori està "utilitzant to-

#69

tes les estratègies possibles" per ampliar el parc públic. A més, defensa que transformar locals en habitatges és una fórmula ràpida per incrementar l'oferta de pisos assequibles, especialment si es compara amb els terminis que requereix la construcció d'obra nova.

Tot i això, ha subratllat que el govern manté totes les vies obertes perquè "totes les estratègies han d'avançar en paral· lel".

QUATRE HABITATGES Els tres locals, que anys enrere havien acollit cursos de Mas Carandell, estan actualment sense ús. Amb la reforma es crearan quatre habitatges: dos pisos de 51,56 metres quadrats amb sala-menjador-cuina, una habitació i un bany; un tercer habitatge de 58,17 metres quadrats amb la mateixa distribució, i un quart de 68,69 metres quadrats amb sala-menjador-cuina, tres habitacions i un bany.

42

L'Ajuntament ha aprovat inicialment el projecte i l'exposarà ara al públic abans d'iniciar la licitació de les obres. El pressupost és de 270.622,22 euros, IVA inclòs, i el termini d'execució previst és de quatre mesos des de la formalització del contracte. Martínez ha assenyalat que, si el calendari es compleix, les obres podrien començar a finals d'any i els habitatges es posarien a disposició de la ciutadania en un termini relativament curt i a tot estirar durant el primer semestre del 2027.

Pel que fa a la possibilitat que aquesta fórmula s'estengui a locals de titularitat privada, el govern municipal ha confirmat que serà possible sempre que compleixin els requisits establerts per la normativa, com disposar de ventilació adequada, façana a l'espai públic i les condicions d'habitabilitat exigides.

El consistori també estudia altres locals municipals actualment tancats que puguin reunir aquestes característiques, tot i que encara no hi ha una estimació del nombre d'habitatges que es podrien generar amb aquest nou model.

————————— El consistori està "utilitzant totes les estratègies possibles" per ampliar el parc públic —————————

43

#69

El 58,8% de la generació elèctrica de Catalunya el 2025 va procedir de CN Ascó i CN Vandellòs II Les centrals operades per ANAV van generar 22,8 mil milions de kWh que van permetre estalviar l’emissió de 8,4 milions de tones equivalents de CO2

Redacció Les centrals nuclears Ascó I, Ascó II i Vandellòs II van sumar durant l'any 2025 una producció neta de 22,8 mil milions de quilowatts hora que van suposar el 8,6% de la producció global neta del sistema elèctric peninsular i fins al 58,8% de l'energia produïda a Catalunya, segons dades provisionals de Red Eléctrica de España. Aquesta aportació al sistema elèctric equival també a la cobertura de l'11% del consum d'energia elèctrica de les més de 19,7 milions de llars espanyoles.

Ascó I, Ascó II i Vandellòs II van operar durant tot l'any amb fiabilitat i van subministrar a la xarxa elèctrica energia síncrona, contribuint així a mantenir l'estabilitat del sistema i a garantir un subministrament lliure d'emissions

#69

de gasos d'efecte hivernacle a la indústria, el comerç i les llars, que va permetre avançar en el camí de la descarbonització fixada en els objectius de la lluita contra l’escalfament global. En aquest sentit, la producció conjunta de les tres centrals es va traduir durant el 2025 en l'estalvi de l'emissió de 8,4 milions de tones equivalents de CO2 .

————————— Ascó I, Ascó II i Vandellòs II van operar durant tot l'any amb fiabilitat, subministrant a la xarxa energia síncrona, contribuint així a mantenir l'estabilitat del sistema ————————— Amb un factor de càrrega del 81,02%, CN Vandellòs II va registrar una generació neta de 7.392,0 GWh, mentre que CN Ascó I i CN

44

Ascó II, van produir respectivament 7.991,3 GWh i 7.280,6 GWh, mantenint factors de càrrega del 92,42% i el 92,12%. El factor de càrrega d’una instal· lació de producció elèctrica és la diferència entre l’energia elèctrica produïda en un període i la que es podria haver produït amb la planta funcionant al 100% de potència durant el mateix període.

Les centrals nuclears operades per ANAV treballen per aportar a la societat, avui i en el futur, energia abundant, estable i lliure d'emissions, de manera que es continuen preparant, amb inversions al voltant de 100 milions d'euros anuals, en la modernització d'equips, sistemes i components i en la renovació generacional de l'equip humà, per operar a llarg termini en les millors condicions de seguretat.

45

#69

El Gaudí

Centre

estrena la nova sala immersiva

La innovadaora instal·lació, anomenada 'La forja d'un Geni', se centra en descobrir els orígens d’Antoni Gaudí AdriÀ Torres Moreno El Gaudí Centre ha inaugurat la nova sala immersiva, un dels projectes més destacats de la renovació museogràfica de l'equipament coincidint amb l'Any Gaudí 2026.

Primerament va tenir lloc l’acte institucional d’inauguració amb les intervencions de Sandra Guaita, alcaldessa de Reus; Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació de Tarragona; Sònia Hernández, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i Aina Macedo, de Nam Arquitectura, que ha parlat en nom de Manel Miró, de Stoa, empresa responsable del contingut museogràfic de la nova sala. Nam Arquitec-

#69

tura s'ha encarregat de l'estructura i Wasabi de l'aplicació tecnològica.

Després dels parlaments, les autoritats van visitar el nou espai immersiu, situat a la tercera planta.

En acabar, la plaça del Mercadalva acollir l’acte inaugural obert a tota la ciutadania, amb una acció escènica contemporània concebuda per activar l’espai públic a partir de diferents eixos vinculats a l’univers material, simbòlic i festiu de Gaudí i del territori. La direcció artística estigué a càrrec de Pau Ferran, la creació musical obra de Magí Capdevila i Carlota Grau va idear la coreografia i el moviment. L'acció va donar pas a una videoprojecció sobre la façana del Gaudí Centre

46

creada especialment per a l'ocasió, una proposta visual innovadora que va permetre descobrir algunes de les imatges, atmosferes i recursos narratius que es poden veure a la nova sala.

UNA EXPERIÈNCIA IMMERSIVA QUE NOMÉS ES POT VIURE A REUS Sota el títol La forja d'un geni, la nova sala immersiva explica allò que fa únic el Gaudí Centre dins l'univers d'espais dedicats a l'arquitecte. El relat no se centra en les grans obres que han convertit Gaudí en una figura universal, sinó en el període fundacional de la seva vida: els primers anys passats a la

————————— El relat no se centra en les grans obres que han convertit Gaudí en una figura universal, sinó en el període fundacional de la seva vida —————————

ciutat i al territori.

La producció mostra com la prosperitat del Reus del segle XIX, la tradició familiar dels calderers, l'observació de la natura, la llum mediterrània, la religiositat i el context cultural de la Renaixença van contribuir a modelar la mirada d'Antoni Gaudí. Mitjançant un recorregut emocional i sensorial, el visitant descobreix els espais, les vivències i els referents que van marcar els seus anys de formació i que acabarien deixant empremta en la seva obra.

La producció culmina amb una gran seqüència immersiva que connecta tots aquests aprenentatges amb les obres que posteriorment el convertirien en un referent mundial de l'arquitectura.

La sala, de més d'onze metres de longitud, està envoltada per pantalles LED d'alta definició a les quatre parets, amb un sostre i un terra amb efecte mirall que multipliquen visualment les dimensions de l'espai i creen una sensació d'infinit.

47

Aquest dispositiu tecnològic permet generar arquitectures en moviment, efectes volumètrics i entorns visuals que envolten completament el visitant i el converteixen en part activa de la narració.

L'experiència es complementa amb un disseny sonor envoltant creat específicament per a la sala, que combina música original, textures electròniques i efectes espacials per reforçar la sensació de presència dins cada escena.

UN NOU IMPULS PER AL GAUDÍ CENTRE La nova sala immersiva representa una de les actuacions més rellevants impulsades dins del procés de renovació del Gaudí Centre i reforça el posicionament de l'equipament com a espai de referència per comprendre els orígens de l'arquitecte.

Amb aquesta nova proposta, Reus incorpora un recurs cultural innovador que combina tecnologia, patrimoni i relat per oferir una experiència única, que reivindica que en totes les obres de Gaudí hi ha una part de Reus.

#69

Quan els llibres són persones: la Biblioteca Humana arriba a Reus Hi ha llibres que expliquen històries i n'hi ha d'altres que les han viscut. Aquesta és la idea que hi ha darrere de la Biblioteca Humana, un projecte internacional que transforma les persones en "llibres"

Roser Pros Roca La biblioteca humana tracta de compartir experiències vitals i combatre els prejudicis a través del diàleg. Reus se suma ara a aquesta iniciativa amb una proposta que convida la ciutadania a escoltar, conversar i descobrir que, sovint, la millor lectura és la que es fa mirant algú als ulls.

Vivim en una època en què la informació circula a gran velocitat.

Potser és per això que sovint sembla que les converses profundes cada vegada són més escasses.

Tanmateix, hi ha iniciatives que reivindiquen el valor de parar, escoltar i entendre la realitat des d'una pers-

#69

pectiva més propera i sensible. La Biblioteca Humana és una d'elles.

Lluny de les prestatgeries convencionals, aquest projecte converteix les persones en llibres oberts que comparteixen les seves vivències amb lectors disposats a escoltar sense prejudicis.

————————— Aquest projecte converteix les persones en llibres oberts que comparteixen les seves vivències amb lectors disposats a escoltar sense prejudicis ————————— Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, les Biblio-

48

teques Municipals de Reus van donar impuls a aquesta experiència.

La proposta es va integrar dins del Pla de Lectura Reus Ciutat Lectora, un programa que treballa perquè la lectura vagi molt més enllà dels llibres i esdevingui una eina de cohesió, participació i transformació social.

En aquesta primera edició, els protagonistes van ser persones migrants que van compartir el seu recorregut vital: les seves arrels, el procés migratori, els reptes d'arribar a un nou país i la construcció d'una nova vida a Reus. Però l'objectiu final va transcendir aquestes històries particulars. El que es buscava era la creació d’un espai on

CLÍNICA DENTAL DR GISBERT Dedicació, esforç i compromís

Dedicació, esforç i compromís Són més de 25 anys d’atenció als reusencs i volem agrair-vos molt la vostra confiança.

Pl. de la Llibertat, 4 Pral. 2a Reus 977330490 www.clinicadentaldrgisbert.cat clinicadentalgisbert clinicadrgisbert

( clinicadentalgisbert # clinicadrgisbert 49

#69

Plaça de la Llibertat, 4 Pral. 2a - Reus | 977 330 490 | www.clinicadentandrgisbert.com

el diàleg desfés estereotips, construint una mirada més oberta cap a les persones que, per motius molt diversos, sovint són jutjades abans de ser escoltades.

UNA BIBLIOTECA ON ELS LLIBRES RESPIREN, PARLEN I ESCOLTEN El concepte de Biblioteca Humana va néixer a Dinamarca l'any 2000, impulsat per l'organització Stop Volden. La seva idea era tan senzilla com revolucionària: substituir els llibres per persones disposades a explicar la seva història durant una conversa directa amb els lectors.

Des d'aleshores, el projecte s'ha estès arreu del món i s'ha celebrat en biblioteques, universitats, centres culturals, festivals i institucions públiques de desenes de països. En tots els casos, la filosofia és la mateixa: oferir un espai segur on les persones puguin conèixer realitats que, probablement, mai no experimentarien en primera persona.

En una Biblioteca Humana, els "llibres" són persones que han viscut experiències singulars o que formen part de col· lectius diversos. Poden ser persones migrants

#69

o refugiades, però també perso- lectures iguals. nes amb discapacitat, membres de minories culturals o religioses, ESCOLTAR PER ENTENDRE: UNA persones LGTBIQ+, professionals EINA CONTRA ELS de determinats àmbits o ciutadans PREJUDICIS que han superat situacions perLes biblioteques humanes parsonals especialment complexes. teixen d'una idea molt poderosa: Els "lectors", en canvi, no llegei- bona part dels prejudicis neixen pàgines. Demanen en prés- xen del desconeixement. És fàtec una persona durant un temps cil construir una opinió sobre algú determinat i mantenen una con- quan només el coneixem a través versa oberta basada en el respec- de titulars, xarxes socials o esterete mutu. No hi ha conferències ni otips. És molt més difícil mantenir discursos preparats. Hi ha pregun- aquests prejudicis després d'haver tes, respostes, silencis, emocions compartit una conversa sincera. i, sobretot, voluntat d'entendre.

Aquesta és la raó per la qual Precisament aquí rau un dels aquestes iniciatives tenen una grans valors del projecte. La Bibli- clara vocació transformadooteca Humana crea un context on ra. No pretenen convèncer nines poden formular preguntes que, gú ni donar lliçons, sinó generar en altres circumstàncies, potser trobades entre persones que, generarien incomoditat o no arri- probablement, mai no coincidibarien ni a plantejar-se mai. Sem- rien en la seva vida quotidiana. pre sota unes normes molt clares: En el cas de Reus, el focus es va escolta activa, respecte absolut, centrar en les persones migrants. confidencialitat quan sigui ne- Els participants van poder explicessària i absència de judicis. car què significa deixar enrere el Cada conpaís d'origen, versa és difeadaptar-se a ————————— rent perquè una nova cultuEs tracta d'un espai cada persora, aprendre una segur on les persones na és diferent. poden conèixer realitats llengua diferent No hi ha dues que, probablement, mai o reconstruir una vida lluny no experimentarien en de casa. Històprimera persona ries personals ————————— que sovint queden amagades darrere de paraules genèriques com "migrant" o "refugiat", però que adquireixen una dimensió completament diferent quan tenen nom, veu i emocions.

L'activitat també posa en valor la llengua com a eina de cohesió social. Compartir una conversa és, també, compartir un espai de confiança, d'aprenentatge mutu i de construcció de comunitat. No és casual que aquesta proposta formi part del projecte Reus Ciutat Lectora, una iniciativa municipal que entén la lectura en un sentit ampli: llegir és descobrir mons nous, però també aprendre a comprendre les persones que tenim al costat.

50

51

#69

La Biblioteca Humana amplia aquest concepte, tot fent memòria que cada biografia és una font de coneixement tan valuosa com qualsevol novel· la, assaig o llibre d'història.

REUS CONVERTEIX LA LECTURA EN UNA EXPERIÈNCIA COMPARTIDA DE PÀGINES VISCUDES La cita es va portar a terme a la

#69

Biblioteca Pere Anguera. Les persones participants van poder compartir de diverses maneres: convertint-se en "llibres humans" per explicar la seva pròpia experiència migratòria, actuant com a lectors disposats a escoltar i conversar, o col· laborant com a voluntaris i entitats en les tasques d'organització i difusió.

Els participants que van exercir de llibre humà van rebre un acompanyament previ per preparar el relat que compartiran, de manera que les converses es van desenvolupar amb naturalitat i en un ambient còmode tant per a qui va explicar la seva història com per a qui va escoltar-la.

La iniciativa representa una nova manera d'entendre el paper de les biblioteques públiques. A més de conservar llibres i promoure la lectura, aquests equipaments es consoliden cada vegada més com a espais de trobada, participació ciutadana i convivència.

En un món acostumat a consumir històries a través de pantalles,

52

————————— Cada biografia és una font de coneixement tan valuosa com qualsevol novel· la, assaig o llibre d'història ————————— la Biblioteca Humana reivindica una experiència molt més senzilla i, probablement, molt més transformadora: asseure's davant d'una persona i dedicar-li un temps molt valuós.

Potser aquesta és la gran lliçó que ofereix aquest projecte. Que darrere de cada rostre hi ha un relat irrepetible; que moltes de les etiquetes amb què definim els altres desapareixen quan els escoltem; i que, de vegades, els llibres més interessants no esperen en una prestatgeria, sinó asseguts davant nostre, disposats a compartir una història difícilment oblidable.

La jornada commemorativa va incloure la taula rodona "20 anys de l’EAIA", on diverses veus expertes i que han format part dels servies de prevenció i protecció a la infància, van compartir l’experiència, els coneixements, i van debatre sobre les necessitats i els reptes actuals els i van proposar

53

#69

REUS INVERSIÓ DE MÉS DE 500.00 EUROS PER UNA NOVA FASE DEL PLA D’ASFALTAT A REUS L'Ajuntament de Reus posarà en marxa un nou paquet d'actuacions del Pla d'Asfaltat amb una inversió de 535.111,91 euros, una xifra similar a la de l'any passat Les obres, adjudicades a la UTE CCDL Baix Camp-Tarragonès, permetran renovar el paviment de set trams de carrers i avingudes de la ciutat.

L'ANY GAUDÍ PORTA LA MÚSICA CONTEMPORÀNIA A ESPAIS EMBLEMÀTICS DE REUS

Les actuacions es faran al carrer General Moragues, l'avinguda Pere Cerimoniós (en els trams de Villarroel i Costa Brava), l'avinguda President Macià, el passeig Sunyer, l'avinguda Vidal i Barraquer i el carrer Terol. Els treballs consistiran en el sanejament del paviment, el fresat de la calçada i l'aplicació d'una nova capa d'asfalt per eliminar esquerdes, esvorancs i altres desperfectes.

L'Any Gaudí 2026 amplia la seva programació amb un cicle de quatre concerts gratuïts que combinaran música contemporània i patrimoni en espais vinculats a Antoni Gaudí. La iniciativa, impulsada per Reus Promoció i Reus Cultura amb la col· laboració del Centre Cívic Mestral, vol apropar la figura de l'arquitecte a nous públics.

El cicle va començar els dies 3 i 9 de juliol al Barri Gaudí amb les actuacions de Diëresis i Júlia Colom. Continuarà el 23

d'octubre a l'Institut Salvador Vilaseca amb Los Sara Fontan i es tancarà el 20 de novembre al Museu de Reus amb l'arpista i compositora Anna Amigó. Els concerts tindran lloc en espais relacionats amb la trajectòria de Gaudí, com el Barri Gaudí, l'institut on va cursar els estudis secundaris i el Museu de Reus, que conserva un important fons documental dedicat a l'arquitecte. Totes les actuacions seran gratuïtes, però caldrà reservar entrada prèviament a través de la plataforma de Reus Turisme.

REUS AVANÇA EN L’ADJUDICACIÓ DELS NOUS HABITATGES PÚBLICS DE LLOGUER L’Ajuntament de Reus ha aprovat inicialment les bases per adjudicar els 180 habitatges de lloguer assequible de les promocions de Mas Iglesias i la Riera Un cop aprovades definitivament i trameses a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, el consistori preveu que els futurs llogaters puguin ocupar els pisos entre finals de 2026 i principis de 2027.

Aquestes actuacions formen part dels plans directors de manteniment de la via pública, que preveuen intervencions anuals per conservar i renovar carrers, voreres, passos de vianants, zones verdes, enllumenat i altres espais públics. El termini d'execució serà de dos mesos i mig a partir de l'inici de les obres.

La promoció de Mas Iglesias compta amb 132 habitatges, mentre que la de la Riera en disposa de 48, tots destinats a lloguer assequible o protegit.

Una part dels pisos es reservarà per a joves menors de 35 anys, persones grans, persones amb mobilitat reduïda i altres col· lectius específics.

Els preus dels lloguers oscil· laran entre els 355 i els 710 euros mensuals segons el pis i les seves

#69

54

característiques. Per accedir-hi caldrà estar inscrit al Registre de Sol· licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial, estar empadronat a Reus i complir els límits d’ingressos establerts. L’adjudicació es farà mitjançant sorteig i els contractes tindran una durada inicial de set anys.

REUS MAS IGLESIAS ESTRENARÀ UNA NOVA ZONA DE JOCS DE 1.800 METRES QUADRATS L’Ajuntament de Reus crearà una nova gran àrea de jocs infantils a la plaça de les Cultures, dins del parc de Mas Iglesias El nou espai, de 1.800 metres quadrats, formarà part del pla municipal de renovació dels parcs infantils i es planteja com una zona de referència per al barri i la resta de la ciutat.

L’àrea estarà pensada per a infants d’entre 1 i 14 anys i incorporarà criteris d’accessibilitat i inclusió. L’element principal serà un gran multijoc forestal de 8,62 metres d’alçada amb dues torres, ponts de cordes, zones d’escalada i sis tobogans. També hi haurà una tirolina de 20 metres, elements d’escalada, molles, un balancí inclusiu i una sorrera.

El disseny ha comptat amb la participació de l’alumnat de l’Escola Eduard Toda. El projecte ha estat adjudicat a Happyludic per 259.539 euros i està previst iniciar les obres a finals d’agost per inaugurar l’espai abans d’acabar l’any.

761 INFANTS I JOVES PARTICIPEN EN CASALS I ACTIVITATS SOCIOEDUCATIVES AQUEST ESTIU La capital del Baix Camp ofereix aquest estiu un total de 761 places per a activitats socioeducatives destinades especialment a infants i famílies en situació de vulnerabilitat o amb necessitats específiques. La xifra suposa un increment respecte a les 677 places de l’any passat.

El programa «Conviu l’estiu» concentra 480 places entre el 30 de juny i el 7 d’agost, distribuïdes en tres quinzenes a les escoles Rosa Sensat, Mowgli, Pompeu Fabra i al Centre Cívic Migjorn. La

REUS DONA LLUM VERDA A LA SEGONA FASE DE REURBANITZACIÓ DE L’EIX ASTORGA AMB UNA INVERSIÓ DE 2,7 MILIONS D’EUROS Aprovat inicialment el projecte executiu de la segona fase de reurbanització de l’eix cívic del carrer d’Astorga, amb un pressupost de licitació de 2,72 milions d’euros. Aquesta actuació completarà la primera fase, actualment en execució, i afectarà el tram entre el carrer de Terenci Moix i l’avinguda del Mediterrani.

El projecte transformarà aquest vial amb més zones verdes, espais de joc i descans, més accessibilitat per als vianants i una mobilitat més sostenible, amb millores per a bicicletes i transport públic.

També preveu la renovació de l’enllumenat, una gestió més eficient de l’aigua i la renaturalització de l’espai urbà.

programació d’enguany gira al voltant de l’univers i inclou activitats d’astronomia inclusiva, cultura castellera i bàsquet en cadira de rodes, a més d’activitats aquàtiques setmanals.

També es manté el casal adaptat ASPI Reus d’Aspercamp, amb 200 places per a infants i joves amb TEA, i una oferta de 81 places més en casals gestionats per entitats locals amb suport municipal. L’objectiu és garantir un estiu educatiu, inclusiu i accessible a tots els barris de la ciutat.

Entre les actuacions destacades hi ha la plantació de més de 100 arbres, més de 3.000 arbustos, 8.000 plantes i la instal· lació de més de 100 elements de mobiliari urbà. Les dues fases del projecte compten amb finançament de la Diputació de Tarragona i del Govern català a través de diversos plans d’inversió.

55

#69

Geely arriba a Tarragona de la mà de Kymotor Fundada el 1997, Geely forma part del Zhejiang Geely Holding Group, que acumula més de 19 milions de vehicles venuts i va comercialitzar 4,1 milions d'unitats durant el 2025 Redacció El sector de l'automoció està immers en una profunda transformació marcada per l'electrificació, la connectivitat i les noves tecnologies. En aquest context, Kymotor, concessionari del grup Ponsmove, incorpora a Tarragona la marca Geely Auto, una de les firmes amb més projecció internacional.

L'arribada de Geely representa una aposta per una mobilitat més intel· ligent, eficient i sostenible, amb el suport d'un dels grups automobilístics més importants del món.

Fundada el 1997, Geely forma part del Zhejiang Geely Holding Group, que acumula més de 19 milions de vehicles venuts i va comercialit-

#69

zar 4,1 milions d'unitats durant el 2025. Més del 56% de les seves vendes corresponen a vehicles electrificats, fet que reafirma el seu compromís amb la mobilitat del futur.

————————— Un dels principals valors de Geely és la seva plataforma GEA (Global Intelligent Electric Architecture), creada per a la nova generació de vehicles electrificats ————————— SEMPRE MARQUES DE PRESTIGI El grup també integra marques de prestigi internacional com Volvo Cars, Polestar, Lotus, Lynk & Co, Zeekr, smart, LEVC i PROTON, compartint tecnologia, innovació i desenvolupament.

Un dels principals valors de Geely és la seva plataforma GEA (Global

56

Intelligent Electric Architecture), creada per a la nova generació de vehicles electrificats. Aquesta arquitectura ofereix elevats estàndards de seguretat, eficiència energètica, connectivitat i sistemes avançats d'assistència a la conducció, proporcionant una experiència de conducció moderna i adaptada a les noves necessitats dels usuaris.

Amb aquesta incorporació, Ponsmove amplia la seva oferta i reforça el seu compromís d'apropar als conductors de Tarragona les marques que lideren el futur de l'automoció. Els primers models disponibles, com el Geely Starray EM-i i el Geely EX5, destaquen pel seu disseny, l'alt nivell tecnològic, la connectivitat i una excel· lent relació qualitat-preu, consolidant Geely com una de les marques amb més potencial de creixement en el mercat europeu.

CASAL DE VERANO ecuestre 2026

De

sd

170 e €

Para niños y jóvenes de 4 a 16 años Del 29 de junio al 4 de septiembre.

Horarios flexibles: • De 9h a 14h (inc. desayuno)

• De 9h a 18h (inc. desayuno y comida) ACTIVIDADES: • Clases diarias de equitación • Rutas a caballo • Volteo • Juegos con ponis • Piscina y juegos de agua • Gymkanas y actividades en grupo • Cuidado y conocimiento del caballo

¡Plazas limitadas!

Disfruta de unble verano inolvidaallos rodeado de cabza y naturale Reserva ya: Carretera T-203 - Km 0,725 43764 EL CATLLAR info@hipicatllar.com www.hipicacatllar.com

£627 539 492 57

# hipica_catllar #69

Cambrils posa en marxa la remodelació del carrer Orquídies La nova via tindrà elements per pacificar el trànsit en els encreuaments, donarà prioritat als vianants i inclourà una nova zona verda davant del càmping Adrià Miró Adrià Torres L’Ajuntament de Cambrils ha posat en marxa aquest juliol els treballs previs de la remodelació integral del carrer Orquídies, una actuació que permetrà renovar completament aquest vial, un dels més llargs del municipi i també un dels que presenta un pitjor estat tant pel que fa al paviment com a la xarxa de serveis.

Les primeres tasques consisteixen en la realització de cales per localitzar els serveis soterrats, el trasllat de materials, la col· locació de tanques i la instal· lació de

#69

les casetes provisionals d’obra.

Les obres del primer tram han començat l’1 de juliol i comportaran el tall de trànsit entre el carrer Paul Cézanne i el camí de les Lloses.

Paral· lelament, s’ha reobert al trànsit el carril d’entrada del carrer Barcelona, que havia estat tancat per les obres de l’avinguda Baix Camp. Els vehicles hi podran accedir des de l’antiga carretera Nacional en direcció al mar, tot i que encara no estarà habilitat el sentit de sortida.

La remodelació del carrer Orquídies, que es durà a terme en dos trams i afectarà gairebé un qui-

58

lòmetre de longitud, inclou la renovació completa dels paviments i dels serveis urbans, l’ampliació i la continuïtat de les voreres, la supressió de barreres arquitectòniques i el soterrament de les xarxes d’electricitat i telecomunicacions.

Els treballs començaran amb l’enderroc dels paviments actuals de calçada i vorera, que presenten amplades irregulars, desnivells i diversos obstacles per als vianants. El projecte preveu una calçada amb una amplada uniforme de sis metres i voreres de fins a dos metres en la major part del recorregut. També es milloraran els encreuaments, on els

vehicles hauran de superar un ressalt per accedir al carrer, amb l’objectiu de reduir la velocitat i prioritzar el pas dels vianants.

————————— El projecte preveu una calçada amb una amplada uniforme de sis metres i voreres de fins a dos metres en la major part del recorregut —————————

ació considerada d’interès general.

UNA DE LES OBRES CLAU La remodelació del carrer Orquídies és un dels principals objectius del mandat. A banda, una altra de les grans obres a la via pública és la de l’avinguda Baix Camp, que van començar aquest febrer i tenen un termini d’execució de vuit mesos. A més, una de les altres actuacions esperades és la del

Mercat Municipal i el seu entorn.

La seva posada en funcionament es preveu per finals d’any o inicis de 2027. Finalment, una de les altres actuacions de carrer que comencen a definir-se és la de l’avinguda Diputació. Segons afirmava l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, en una entrevista per LA CIUTAT, aquesta podria ser “la futura gran obra” de la vila marinera.

A més, la nova configuració del carrer incorporarà elements de pacificació del trànsit, una nova zona verda davant del càmping i la renovació total de l’enllumenat públic i de les xarxes d’aigua potable, electricitat i telefonia. La xarxa de clavegueram també serà objecte d’una renovació parcial.

Les obres han estat adjudicades a la UTE Romà Garcia Riera per un import de 2.552.926 euros. L’Ajuntament ha remarcat que no s’aplicaran contribucions especials als veïns, ja que es tracta d’una actu-

59

#69

CAMBRILS CAMBRILS ESTRENA UNA UNITAT DE LA POLICIA LOCAL PER PATRULLAR LES PLATGES EN BICICLETA

CAMBRILS I COMAIGUA AUGMENTEN LA DOTACIÓ PELS AJUTS A PERSONES AMB RISC D’EXCLUSIÓ

El nou dispositiu reforçarà la vigilància, la prevenció i l'atenció ciutadana al litoral durant tota la temporada d'estiu

Les ajudes, que s’han de sol· licitar a l’Ajuntament, comporten l’exempció del pagament de l’import corresponent al consum responsable

L’Ajuntament de Cambrils ha presentat la nova Unitat de Platges de la Policia Local, un dispositiu específic que patrullarà diàriament el litoral en bicicleta durant tota la temporada d’estiu.

L’objectiu és reforçar la seguretat, la prevenció i la proximitat amb la ciutadania en els espais de més afluència.

L’Ajuntament de Cambrils i Comaigua han renovat el conveni de col· laboració per concedir ajuts socials a famílies i persones amb greus dificultats econòmiques.

El Fons de Solidaritat augmenta aquest 2026 fins als 38.733 euros per garantir l’accés a l’aigua potable i al clavegueram.

La unitat s’integra en el dispositiu especial d’estiu i desenvoluparà tasques d’assessorament, vigilància preventiva, atenció ciutadana, control d’actes incívics, animals domèstics, pesca, venda ambulant il· legal i petits furts. També col· laborarà amb el servei de salvament i socorrisme i amb la resta d’unitats policials.

L’alcalde, Oliver Klein, ha afirmat que “la seguretat no és només actuar quan hi ha un problema; és, sobretot, anticipar-se, generar confiança i oferir tranquil· litat”. Segons Klein, el patrullatge en bicicleta permet “una policia més pròxima, més àgil i més integrada en el dia a dia de les platges”. La nova unitat busca donar resposta a l’increment de població de l’estiu i garantir una presència policial visible, accessible i preventiva al litoral.

L’acord preveu l’exempció del pagament del consum responsable d’aigua, amb un límit de 150 litres per persona i dia, i s’estructura en tres línies. La primera dona suport a famílies nombroses o monoparentals amb dificultats econòmiques; la segona eximeix de la quota de clavegueram les persones majors de 65 anys que compleixin els requisits, i la tercera inclou ajuts d’urgència social per situacions de pobresa energètica o especial vulnerabilitat.

Les sol· licituds s’han de presentar a l’Ajuntament i estan subjectes a valoració. El conveni es va posar en marxa el 2014. Durant el 2025 es van concedir 365 ajuts per un import global de 25.724,38 euros.

Amb l’augment de la dotació, Cambrils i Comaigua reforcen el suport a les persones més vulnerables.

LA URV I CAMBRILS CREEN UNA CÀTEDRA SOBRE LA DIETA MEDITERRÀNIA I ELS HÀBITS ALIMENTARIS SALUDABLES El municipi del Baix Camp serà "un laboratori viu on cuina, territori, benestar i salut convergeixin"

La URV i l'Ajuntament de Cambrils (Baix Camp) han creat la Càtedra sobre la

#69

Dieta Mediterrània.

Articularà coneixement nutricional, dietètic i gastronòmic amb la recerca en salut i el municipi del Baix Camp serà "un laboratori viu on cuina, territori, benestar i salut convergeixin", i connecti cuiners, nutricionistes, professionals sanitaris, investigadors de la salut i agents del territori, per "generar coneixement útil, transferible i socialment relle-

60

vant". La dirigiran Jordi Salas-Salvadó, i Nancy Babio. Un dels objectius és crear l'Observatori de Salut de l'àrea Mediterrània Catalunya Sud i que Cambrils sigui "l'epicentre d'un estudi per mesurar els hàbits alimentaris i l'adhesió a la dieta mediterrània de la població".

Com ha assenyalat la subdirectora de la Càtedra, Nancy Babio, tot i estar molt lligada a Catalunya, la dieta mediterrània "no està garantida". Només el 48% dels joves la segueixen habitualment. La càtedra buscarà aliances amb centres de recerca internacionals i promourà moltes activitats formatives i de divulgació per tal que la dieta mediterrània es consolidi "en la vida quotidiana de les persones".

ANUNCIA AQUÍ EL TEU NEGOCI î 630 979 590 e laciutat_tarragona G diarilaciutattarragona M info@laciutat.cat

CAMP DE TARRAGONA

61

#69

CAMBRILS EL PROGRAMA D’INSERCIÓ LABORAL MAIS OBRE UN PUNT D’ATENCIÓ AL CENTRE CÍVIC LES BASSES DE CAMBRILS L’Ajuntament de Cambrils ha cedit un espai a la Fundació Gentis per poder acompanyar a persones vulnerables en la recerca de feina El programa MAIS (Mesures Actives d’Inserció Sociolaboral) oferirà acompanyament de dilluns a divendres des del Centre Cívic les Basses de Cambrils. L’Ajuntament ha cedit un espai a la Fundació Gentis per desenvolupar aquest servei de suport a la recerca de feina per a persones en risc d’exclusió social, subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya.

El nou punt d’atenció permetrà duplicar el nombre de persones ateses, de 30 a 60, i oferir un seguiment més personalitzat. Fins ara, el programa es gestionava des de Reus i només es desplaçava a Cambrils un dia a la setmana.

LA VIL·LA ROMANA DE LA LLOSA DE CAMBRILS REOBRE DE MANERA PERMANENT El jaciment tornarà a ser visitable coincidint amb l’inici de l’horari d’estiu i les visites guiades als espais patrimonials de Cambrils La Vil· la Romana de La Llosa de Cambrils va reobrir al públic de manera permanent dimecres 1 de juliol, després de mesos tancada per motius tècnics. Amb aquesta recuperació, el Museu d’Història de Cambrils torna a disposar de tres espais oberts: el Molí de les Tres Eres, la Torre del Port i el jaciment romà de La Llosa.

La proposta també incorpora dues exposicions contemporànies: “Aigua”, de Nuri Mariné, al Molí de les Tres Eres, i “Els mars que abracen Corea del Sud”, de Michael Kazemi, a la Torre del Port.

L’Ajuntament vol reforçar així una oferta de turisme cultural diferenciada.

La reobertura coincideix amb l’inici dels horaris d’estiu dels espais museístics i amb la represa de les visites guiades, que s’oferiran en català i castellà. L’objectiu és arribar tant al públic local com als visitants que passen les vacances al municipi. Aquest estiu, els tres equipaments obriran de dimarts a diumenge, amb un calendari ampliat i sense reserva prèvia, tot i que amb aforament limitat.

L’HEREU DE CAMBRILS, OLAF CANTALEJO, ÉS NOMENAT HEREU DEL CAMP DE TARRAGONA La Pubilla de Cambrils, Iris Miró, va ser escollida Damisel· la del Camp de Tarragona. El certamen de pubillatge intercomarcal es va celebrar el passat diumenge a Calafell

L’alcalde, Oliver Klein, ha destacat que la iniciativa reforça els serveis municipals adreçats als col· lectius vulnerables. La regidora Natàlia Pleguezuelos ha afirmat que “fomentar l’ocupació és una de les eines clau per millorar la qualitat de vida de les persones”.

El programa ofereix itineraris personalitzats amb orientació laboral, formació, acompanyament intensiu, pràctiques no laborals i suport a la contractació, en coordinació amb empreses i agents locals.

#69

tes van fer les proves del concurs, mentre els acompanyants i representants d’altres municipis visitaven el Castell de la Santa Creu. Després del dinar de germanor, el pubillatge va participar en una cercavila fins a la plaça de Catalunya, on es va celebrar l’acte de comiat i proclamació.

L’Hereu de Cambrils, Olaf Cantalejo, ha estat nomenat Hereu del Camp de Tarragona, mentre que la Pubilla del municipi, Iris Miró, ha estat escollida Damisel· la del Camp de Tarragona. Els reconeixements s’han atorgat en el certamen de pubillatge intercomarcal 2026, celebrat el 21 de juny a Calafell.

Durant el matí, els candidats i candida-

62

El pubillatge és una tradició arrelada al territori que permet als municipis escollir joves perquè representin oficialment la seva localitat en festes i actes de cultura popular. Iris Miró Piñol i Olaf Cantalejo Sarrà havien estat proclamats Pubilla i Hereu de Cambrils 2026 el 30 de maig. Enguany, Cambrils celebra 60 anys de pubillatge i vol continuar potenciant aquesta tradició.

63

#69

FIRAGOST

es reinventa per adaptar-se als nous temps Cada estiu, Valls es transforma en l'epicentre del món agrari català Adrià Torres Moreno Durant dos dies, els carrers de la capital de l'Alt Camp acullen milers de visitants, professionals, productors i famílies que comparteixen una mateixa passió: la terra.

Enguany, però, la Firagost arriba a una fita molt especial. La seva 70a edició, que se celebrarà els dies 4 i 5 d'agost, no només commemora una llarga trajectòria, sinó que marca l'inici d'una nova etapa pensada per adaptar la fira als nous temps sense perdre l'essència que l'ha convertit en una de les cites agrícoles més importants de Catalunya.

#69

El lema escollit per aquesta edició, "Tot comença a la terra", resumeix la voluntat dels organitzadors de reconnectar amb l'origen de la Firagost i, alhora, projectar-la cap al futur. La terra és el punt de partida de l'agricultura, de la gastronomia, del paisatge i de la identitat del territori. És també el fil conductor d'una renovació que va molt més enllà d'un canvi d'imatge.

La Cambra de Comerç de Valls i l'Ajuntament han impulsat un procés de transformació que busca reforçar l'experiència del visitant, millorar l'organització i consolidar la Firagost com

64

un gran aparador econòmic, comercial i social. Aquesta evolució s'ha plantejat a partir d'un estudi de diagnosi i respon a una realitat evident: les fires d'avui han d'oferir molt més que una exposició de productes. Han de convertir-se en espais d'experiència, descoberta i connexió amb el territori.

NOVA IMATGE, NOUS RECORREGUTS Una de les novetats més visibles serà la nova identitat visual. La Firagost estrena una imatge gràfica més contemporània, amb un logotip renovat i una paleta de

tat pròpia. El Passeig de l'Estació reforçarà el seu paper com a gran eix dedicat a la vida a l'aire lliure, la maquinària agrícola, l'automoció, la jardineria i el producte domèstic, mantenint també una de les activitats més emblemàtiques de la fira: la popular Cursa d'Avellanes.

La plaça dels Quarters es consolidarà com l'espai familiar per excel· lència. Les activitats educatives sobre sostenibilitat, les zones de joc sensorial i la presència dels estands institucionals i del sector agrari convertiran aquest punt en un espai de descoberta per als més petits, però també de divulgació per al conjunt dels visitants.

Mentrestant, el Pati reforçarà la seva vocació gastronòmica. La zona de foodtrucks, les propostes de cuina de proximitat i la programació musical donaran encara més vida a aquest espai, que es vol convertir en un dels grans punts de trobada de la Firagost.

El carrer de la Cort, tradicional escenari del mercat de fruita i verdura, també ————————— estrenarà una El lema escollit per nova posada en aquesta edició, "Tot co- escena. Els promença a la terra", ductes frescos resumeix la voluntat continuaran dels organitzadors de sent els prota-

colors inspirada en els paisatges agrícoles de reconnectar amb l'origen de la Firagost l'estiu. Aquesta ————————— nova marca vol transmetre modernitat sense renunciar als valors tradicionals que han definit la fira durant dècades.

Però la renovació també es farà evident als carrers de Valls. El recinte firal s'ha reorganitzat amb un circuit més fluid i intuïtiu que facilitarà el recorregut dels visitants. L'itinerari començarà al Passeig de l'Estació, continuarà per la plaça dels Quarters, el carrer Jaume Huguet, el Pati, el carrer de la Cort i culminarà a la plaça del Blat, creant un recorregut més coherent i connectat.

Cada espai tindrà una personali-

65

gonistes, però es presentaran amb una estètica més cuidada, incorporant instal· lacions creatives que posaran en valor la qualitat i la riquesa dels productes del camp.

GAUDIR DELS VINS DEL TERRITORI Una altra aposta destacada serà la consolidació del Mercat de Vins, que arriba a la seva tercera edició i que tornarà a reunir elaboradors del territori en un entorn especialment atractiu com és el pati de Sant Roc de l'Institut d'Estudis Vallencs. Aquest espai reforça el vincle entre la Firagost i el patrimoni vitivinícola de la comarca.

La història de la Firagost explica, en bona part, la història del mateix territori. El certamen va néixer l'any 1951 sota el nom de Concurs Regional de Fruits del Camp i Flors. Amb el pas dels anys va anar incorporant activitats comercials, culturals i festives fins a convertir-se en la Festa Major del Camp Català. Tot i una interrupció de quatre edicions a finals dels anys setanta, la recuperació impulsada per la Cambra de Comerç de Valls l'any 1980 va consolidar definitivament el model actual de fira-exposició, que avui continua sent un referent.

#69

Per Sant Joan, tot comença a Valls!

Adrià Torres Moreno La Festa Major de Sant Joan 2026 ha deixat diverses novetats en el protocol i el desenvolupament dels actes més tradicionals que, després de la bona valoració feta per les entitats i l'organització, tot apunta que es mantindran en futures edicions.

Un dels canvis més destacats ha estat el reforç del protagonisme del seguici cerimonial. Tant a la Nit de Completes com al Tomb del Poble, tots els balls han disposat del seu espai de lluïment, una reivindicació històrica que enguany s'ha fet realitat. Així, els vuit balls han actuat al costat dels gegants, els nans i la resta d'elements del seguici, donant més pes al patrimoni festiu de la ciutat.

El Tomb del Poble també ha estrenat un nou format, amb una segona tanda de lluïment final a la plaça del Blat, mentre que la recuperada Àliga de la Ciutat ha viscut el seu primer Sant Joan, convertint-se en una de les grans protagonistes de la festa. També el Lleó de Valls ha lluït la nova corona commemorativa del seu 15è aniversari.

#69

66

67

#69

VALLS VALLS POSA EN MARXA NOUS SEMÀFORS AMB AVISADORS ACÚSTICS PER MILLORAR L'ACCESSIBILITAT Valls ha posat en marxa la primera fase d'un projecte d'instal· lació de semàfors amb avisadors acústics per facilitar la mobilitat de les persones amb discapacitat visual La iniciativa l'han presentat Pau Tondo, regidor de Mobilitat, i Josep Vilaseca, director de l'ONCE Tarragona. Tondo ha destacat que l'objectiu és aconseguir "l'accessibilitat per a tots els ciutadans".

Per la seva banda, Vilaseca ha agraït que el projecte "afavoreixi a fer que la ciutat sigui cada cop més amable, més accessible i, sobretot, més segura".

Els dispositius ja funcionen a la Font de la Manxa, el carrer Anselm Clavé i la carretera del Pla. El sistema s'activa amb un comandament a distància o per connexió Bluetooth i emet sons que indiquen la ubicació del semàfor, quan es pot travessar i quan s'acaba el temps de pas.

EL CLAUSTRE DE L’ANTIC CONVENT DEL CARME ES CONSOLIDA COM A ESCENARI DE LES NITS CULTURALS DE VALLS L'Ajuntament de Valls aposta aquest juliol per una programació cultural nocturna gratuïta al claustre de l'antic Convent del Carme que combina circ contemporani, música d'arrel i vins de la DO Tarragona.

La proposta, organitzada amb la col· laboració de la Diputació de Tarragona i el Departament de Cultura de la Generalitat, s'estructura en dos cicles.

El «Juliol Circense», sota la direcció artística de la Circoteca de Valls, inclou tres espectacles de circ contemporani per a tots els públics. La programació reuneix les companyies La Córcoles, HectordelaSA i Kanbahiota Troup, amb propostes que combinen dansa, humor, clown, acrobàcies, equilibris, trapezi i màgia.

Per la seva banda, el cicle «Folk

VALLS AMPLIA FINS A 5.000 PLACES L'AFORAMENT PER VEURE L'ECLIPSI DEL 12 D’AGOST La capital de l’Alt Camp ha ampliat en 1.000 places l'aforament del gran espai d'observació de l'eclipsi total de Sol del 12 d'agost, després que les 4.000 entrades gratuïtes disponibles s'exhaurissin en només deu dies. Les noves reserves es poden fer a través del portal web municipal.

L'espai, situat al carrer Blanquers del polígon industrial, tindrà capacitat per a 5.000 persones i acollirà la celebració central de «Valls Mira al Cel», amb activitats familiars, observació guiada de l'eclipsi, concerts, zona de restauració,

La inversió és d'uns 14.000 euros i beneficiarà directament una vuitantena de persones de Valls i municipis propers.

Tondo ha avançat que "està previst fer una ampliació en altres punts on es detecti la necessitat d'aquest servei".

#69

en viu», dirigit pel grup vallenc Fenya Rai, ofereix tres concerts amb Alosa, Punt de Malura. Territori Creatiu Vallenc i Trèvol.

Les actuacions estan dedicades a la música d'arrel i al folk català i es complementen amb una degustació de vins de proximitat de la DO Tarragona, reforçant la vinculació entre cultura, patrimoni i productes del territori.

68

bus llançadora, espais adaptats per a persones amb diversitat funcional i punt lila.

L'Ajuntament també distribuirà gratuïtament 16.000 ulleres homologades, dissenyades per l'artista vallenca Berta Artigal, que es repartiran als barris juntament amb informació i recomanacions de seguretat. El programa es completarà amb conferències divulgatives de l'astrofotògraf Carlos Uriarte i recursos inclusius perquè les persones invidents puguin seguir l'eclipsi mitjançant dispositius que transformen la llum solar en so.

VALLS ELS BALCONS DE L’AJUNTAMENT TORNEN A OBRIR- LA CAMPANYA CONTRA LA VESPA ASIÀTICA SE ALS VALLENCS PER VIURE ELS CASTELLS DE VALLS EVITA LA L’Ajuntament de Valls ha obert les ins- Les inscripcions es poden fer en línia a cripcions per participar en el sorteig que través del portal municipal o presencialFORMACIÓ DE NOUS permetrà accedir als balcons de la Casa ment a l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania. de la Vila durant dues diades castelle- El sorteig repartirà dotze invitacions NIUS res a la plaça del Blat: la Firagost i la dobles, sis per a cadascuna de les dues Diada Nacional.

Des del 2019, els balcons municipals ofereixen als ciutadans l’oportunitat de viure les actuacions castelleres des d’un espai privilegiat. Podran participar en el sorteig les persones majors d’edat empadronades a Valls que no hagin estat beneficiàries dels anteriors sortejos de les diades de Completes i Sant Joan.

jornades, amb accessos als balcons del primer i segon pis de la Casa de la Vila.

Les persones guanyadores es faran públiques a través dels canals municipals i també rebran una notificació telefònica.

La primera campanya preventiva contra la vespa asiàtica impulsada per l'Ajuntament de Valls ha permès capturar 747 reines fundadores abans de l'arribada de l'estiu.

L'actuació, desenvolupada entre l'abril i els primers dies de juny amb la col· laboració del Centre de Conservació de Fauna Molí del Fort, ha consistit en la instal· lació de 25 paranys selectius en punts estratègics del municipi.

L'objectiu era evitar que les reines poguessin formar nous nius, apostant per una estratègia preventiva en lloc de centrar-se únicament en la retirada de nius ja consolidats.

FIGA FLAWAS, THE TYETS I ELS PETS ENCAPÇALEN EL CARTELL DEL SEGON CALÇOFEST El Calçofest ha presentat el cartell de 2a la edició, que se celebrarà coincidint amb l'inici de la temporada de calçotades El festival reforça la seva aposta per combinar música, cultura popular i gastronomia vinculada al calçot.

"un festival 360 graus", que integra diferents elements per oferir una experiència completa.

L'alcaldessa de Valls, Dolors Farré, ha destacat l'èxit de la primera edició i ha remarcat que el projecte "combina perfectament el que som: cultura, tradició, gastronomia i ganes de fer ciutat i de fer país". També ha definit el Calçofest com

El cartell d'aquesta edició comptarà amb artistes com Figa Flawas, The Tyets, Els Pets, Amics de les Arts, 31 FAM, Malifeta, Maria Jaume, Coco, DJ Trapella i El Pony Menut.

El festival també donarà protagonisme a la cultura popular vallenca amb la participació de les colles castelleres i diversos elements festius.

L'organització ja ha superat les 2.000 entrades venudes i busca repetir l'èxit de la primera edició.

69

Els paranys es van situar principalment als torrents de Valls, a partir de les dades recollides el 2025, quan es van detectar 25 nius. Les cinc revisions efectuades van confirmar l'eficàcia del dispositiu, amb més del 80% de les captures concentrades en les tres primeres inspeccions. Les zones amb més activitat han estat el torrent de la Xamora i el del Catllar, informació que servirà per planificar futures campanyes de control.

#69

Els fons Next Generation impulsen el nou Salou La ciutat culmina amb un 100 % d’execució els projectes finançats amb fons europeus. És la forma com consolida una transformació urbana, ambiental i tecnològica que dibuixa el seu futur Roser Pros Roca Les grans transformacions d’una ciutat no acostumen a produir-se d’un dia per l’altre, sinó que són el resultat d’una planificació pensada a llarg termini, amb inversions importants i, sobretot, aplicant la capacitat d’aprofitar les oportunitats quan es presenten. Salou n’és un bon exemple. En els darrers anys, el municipi ha experimentat una evolució profunda gràcies als fons europeus Next Generation, que han permès executar projec-

#69

tes destinats a fer de la capital de la Costa Daurada una ciutat més sostenible, més amable, més eficient i preparada per afrontar els reptes del futur.

L’Ajuntament ha completat el 100 % de les actuacions previstes dins dels projectes finançats per aquests fons, una dada especialment significativa que posa de manifest la capacitat de compliment dels objectius marcats. En total, Salou ha rebut prop d’11 milions d’euros a través del Pla de Sostenibilitat Turística en Destinacions (PSTD),

70

corresponents a les convocatòries extraordinària de 2021 i ordinària de 2023, integrades dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència finançat per la Unió Europea.

Aquest conjunt d’actuacions ha comportat la renovació de carrers, places i equipaments, i també ha servit per redefinir el model de ciutat, apostant per una mobilitat més sostenible, una major presència d’espais verds, la digitalització dels serveis públics, l’eficiència energètica i la protecció de l’entorn natural.

pis. Els municipis han pogut optar a finançament per renovar espais públics, impulsar la mobilitat sostenible, rehabilitar patrimoni, millorar l’eficiència energètica, protegir el medi ambient o incorporar noves tecnologies a la gestió dels serveis.

En el cas de Salou, aquests fons han representat una oportunitat per avançar en un model turístic respectuós amb el territori. L’objectiu ha anat més enllà de millorar la imatge urbana, construint una ciutat confortable tant per als residents com per als visitants, preparada per afrontar els desafiaments climàtics, energètics i socials que s’acosten.

Els recursos s’han traduït en actuacions que avui formen part del paisatge quotidià de Salou i que continuaran generant beneficis molt més enllà del període d’execució de les obres.

UNA TRANSFORMACIÓ QUE ES POT VEURE ALS CARRERS Una de les ac————————— tuacions més viEn el cas de Salou, sibles ha estat la aquests fons han repre- renaturalitzasentat una oportunitat ció de diferents per avançar en un model espais urbans. turístic respectuós amb El municipi ha

el territori —————————

substituït superfícies excessivament dures per espais més verds, augmentant el nombre d’arbres i de vegetació pròpia del clima mediterrani.

En aquest procés s’han renovat les places de Sant Jordi, la Pau, Andalusia, Cala Crancs, Corona d’Aragó, la Sardana, la Província i Louis Braille, on s’han incorporat espècies vegetals autòctones que resisteixen bé les condicions climàtiques amb un consum mínim d’aigua. Paral· lelament, també s’han reforçat espais verds tan representatius com el parc Manel Albinyana, el parc de les Pedreres i la urbanització Mirador de Salou.

Aquest conjunt d’actuacions ha comportat una inversió superior als 2,3 milions d’euros i respon a l’estratègia d’incrementar la presència de natura dins la població, augmentar els refugis climàtics i millorar la qualitat ambiental dels espais públics.

La convocatòria de 2023 va permetre donar continuïtat a aquesta línia de treball amb una nova aposta per la renaturalització del paisatge mediterrani. Especialment significativa ha estat l’actuació desenvolupada a Cap Salou, on s’han

UNA OPORTUNITAT ÚNICA PER TRANSFORMAR ELS MUNICIPIS Els fons Next Generation EU constitueixen el programa d’inversió més ambiciós impulsat mai per la Unió Europea. Van néixer l’any 2020 com a resposta a la crisi provocada per la pandèmia de la covid-19, amb un doble objectiu: contribuir a la recuperació econòmica i accelerar la transformació dels territoris cap a un model més sostenible, digital i resilient.

Lluny de limitar-se a una línia d’ajudes puntuals, aquests recursos han permès que administracions de tots els nivells desenvolupin projectes que, en molts casos, haurien estat molt difícils d’executar únicament amb limitats recursos pro-

71

#69

plantat 3.800 arbres i plantes autòctones que reforcen la biodiversitat, augmenten les zones d’ombra i recuperen espais naturals de gran valor ambiental.

MÉS ESPAI PER A LES PERSONES I UNA MOBILITAT MÉS SOSTENIBLE La transformació urbana també ha anat acompanyada d’un canvi en la manera d’entendre la mobilitat.

Un dels projectes més emblemàtics ha estat la segona fase de la pacificació de l’avinguda Carles Buïgas. La intervenció ha permès eliminar el trànsit rodat en bona part del recorregut i convertir aquest eix en un espai pensat prioritàriament per als vianants.

Els més de 600 metres remodelats ofereixen una imatge completament diferent, amb més vegetació, espais de passeig i una accessibilitat molt superior. Es tracta d’una actuació que implica menys cotxes i més qualitat de vida.

En aquesta mateixa línia s’ha construït el carril bici de l’avinguda Pompeu Fabra, que amplia i connecta la xarxa ciclista del municipi, facilitant una mobilitat alternativa més saludable i sostenible. A aquesta estratègia també s’hi afegeixen els nous corredors de senderisme i cicloturisme, que recuperen antics camins històrics i connecten diferents punts del municipi, promovent una manera nova de descobrir Salou tant per als residents com per als visitants.

UNA CIUTAT MÉS INTEL· LIGENT, EFICIENT I PREPARADA La transformació també ha arribat a la gestió municipal. Mitjançant la Plataforma de Destinació Turística Intel· ligent s’ha desenvolupat el projecte Open Data Salou Turístic. Es tracta d’una eina basada en la gestió del Big Data que permet disposar de més informació per prendre decisions, opti-

#69

mitzar recursos i millorar els serveis que s’ofereixen a les persones.

Paral· lelament, la tecnologia també s’ha incorporat a la gestió de la mobilitat amb sistemes que informen sobre la disponibilitat de places d’aparcament en temps real, així com amb la instal· lació de 140 parquímetres intel· ligents.

————————— El municipi ha substituït superfícies dures per espais més verds, augmentant el nombre d’arbres i de vegetació pròpia del clima mediterrani ————————— Els fons europeus també han possibilitat la construcció de dos nous aparcaments dissuasius, concebuts perquè els vehicles puguin estacionar fora dels punts amb més afluència i afavorir els desplaçaments a peu o amb bicicleta. Aquests espais incorporen paviments tous, zones verdes i arbrat que contribueixen a integrar-los paisatgísticament.

En l’àmbit energètic, diversos equipaments municipals disposen d’instal· lacions fotovoltaiques per a l’autoconsum i a més, part de l’energia produïda podrà compartir-se amb altres dotze edificis municipals. A aquesta actuació cal sumar la renovació de l’enllumenat

72

del passeig Jaume I, on s’han instal· lat sistemes LED de gestió telemàtica alimentats mitjançant energia solar, que incrementen l’eficiència energètica i redueixen el consum.

MÉS NATURA I MÉS SEGURETAT AL LITORAL La relació de Salou amb el seu entorn natural s’ha reforçat amb projectes desenvolupats amb finançament europeu.

A totes les platges de Salou s’ha implantat un nou sistema de megafonia i punts SOS que permet la comunicació directa amb els serveis d’emergència i l’emissió de missatges en quatre idiomes.

D’aquest manera es contribueix a reforçar la seguretat dels banyistes, oferint una resposta ràpida i eficient davant qualsevol incidència.

Els gairebé 11 MEUR dels fons Next Generation han deixat una empremta visible en carrers, equipaments, espais naturals i serveis públics. I també han consolidat una transformació que Salou ha aprofitat per redefinir el seu model urbà i turístic, amb la sostenibilitat, la innovació i la qualitat de vida al centre del seu desenvolupament. La culminació del 100 % dels projectes previstos és, en aquest sentit, la millor mostra d’una transformació que ja forma part del present del municipi i que continuarà marcant-ne el futur.

ON TOTHOM ES POSA D’ACORD piscines

adrenalina

diversió de chill

Accés il·limitat* a PortAventura Park amb

10 HOTELS I 3 PARCS TEMÀTICS

Passi anual

* Condició aplicable a passis Explorer i Discoverer, consulta condicions Adventurer i de la resta de passis a la web. Accessos subjectes a calendari d’apertura. ** Preu del passi Adventurer en la modalitat d’adult, comprat al web.

73

159 € des de

adult** #69

SALOU SALOU HABILITA ESPAIS PÚBLICS COM A REFUGIS CLIMÀTICS PER FER FRONT A LA CALOR Salou ha posat en marxa una xarxa de refugis climàtics per fer front als episodis de calor intensa i oferir espais de confort tèrmic, especialment a les persones més vulnerables, com la gent gran, els infants o les persones amb malalties cròniques. La iniciativa forma part de l’estratègia municipal d’adaptació al canvi climàtic i combina equipaments municipals climatitzats amb parcs, places, espais verds i zones del litoral amb ombra, vegetació i fonts d’aigua.

SALOU CONTINUA AMB EL PLA DE MILLORA I MANTENIMENT DE LA VIA PÚBLICA S'executen treballs de renovació de l’asfaltat i de la senyalització horitzontal per reforçar la qualitat urbana, la seguretat i la mobilitat Les actuacions permeten renovar trams de calçada que presentaven desgast i deteriorament, així com millorar la visibilitat dels passos de vianants, les línies de separació de carrils, les zones d’estacionament i altres elements essencials per ordenar el trànsit i facilitar una mobilitat més segura.

Entre els refugis interiors hi ha el vestíbul del Teatre Auditori de Salou i la Biblioteca Municipal. També s’hi inclouen espais exteriors com la plaça de la Pau, la plaça de Catalunya, el parc de la Ciutat, el parc dels Xalets, el parc de les Pedreres o el parc de la platja de Llevant. L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha destacat que aquesta actuació “no és una mesura puntual, sinó una línia de treball vinculada a la salut pública, la sostenibilitat urbana i l’adaptació del municipi als nous escenaris climàtics”.

Segons l’alcalde de Salou, Pere Granados, “aquestes actuacions tenen una incidència directa en la vida quotidiana de la ciutadania ja que uns espais públics cuidats contribueixen a una millor qualitat de vida i a una millor convivència entre vehicles i vianants”. A més, ha afegit que “Salou continua avançant cap a un model de ciutat més cuidada, moderna, segura i atractiva, que posa l’espai públic i les persones al centre de les polítiques municipals”.

SALOU MILLORA LA SENYALITZACIÓ VIÀRIA AMB ACTUACIONS EN 120 CARRERS DEL treballs formen part del projecte de millora viària previst per a aquest 2026 i tenen MUNICIPI Els com a objectiu reforçar la seguretat de vianants i conductors La intervenció arribarà a 120 carrers repartits en vuit sectors en què s’ha dividit el municipi. Les tasques s’executen de manera progressiva fins al novembre, amb una durada màxima prevista de sis mesos. Una atenció especial es dedicarà als accessos als centres educatius.

Els treballs consistiran en el repintat de línies longitudinals, passos de vianants, zones d’estacionament, reserves de càrrega i descàrrega, així com símbols i inscripcions a la calçada. Aquesta actuació permetrà millorar la visibilitat de la senyalització, ordenar millor la circulació i reforçar la seguretat en aquells punts on el pas de vehicles i persones és més intens.

#69

74

75

#69

SALOU MÚSICA, TRADICIONS I LA NOVA ESCOLA-INSTITUT DEL CAP SALOU ACTIVITATS FAMILIARS COMENÇARÀ AQUEST PROPER CURS MARQUEN L'AGENDA El nou Institut Escola Cap Salou entrarà en L’equipament adoptarà el model d’instifuncionament el curs 2026-2027, després tut escola, que integra diferents etapes D'ESTIU 2026 que el Consell Executiu de la Generalitat educatives en un mateix centre per afavoL'Ajuntament de Salou ha presentat l'Agenda d'Estiu 2026 sota el lema "Vine a viure l'estiu com mai" Una programació amb més de 30 activitats gratuïtes que se celebraran entre juliol i setembre en diversos espais del municipi. L'oferta combina música, patrimoni, espectacles, tradicions populars, activitats infantils, esport i comerç, amb l'objectiu de dinamitzar carrers, places i platges tant per als residents com per als visitants.

hagi aprovat la creació de tres nous centres educatius a Catalunya, entre els quals hi figura aquest equipament.

La nova infraestructura donarà resposta al creixement demogràfic del Cap Salou i aproparà l’oferta educativa a les famílies de la zona. Inicialment, el centre començarà a funcionar amb dos grups d’I3, iniciant així la implantació progressiva del projecte.

rir la continuïtat pedagògica i una millor coordinació docent.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha destacat que es tracta d’un projecte en què l’Ajuntament ha treballat durant anys: “És una infraestructura molt necessària perquè acosta l’ensenyament al lloc de residència de les famílies i respon a una realitat que Salou feia temps que reclamava”.

Entre les cites més destacades hi ha la Festa Major d'Estiu - Nits Daurades, l'IX Festival Internacional de Música Costa Daurada-Salou, el Festiuet, el Festival Aeri Festa al Cel, les sardanes, les havaneres, el cinema a la fresca i el concert de Merche.

També s'hi inclouen activitats familiars com Estiu Xic's, Estiu Jove i l'Espai Canguratge, així com iniciatives comercials com Vespreig i el Salou Summer Market.

L'alcalde Pere Granados ha destacat: "hem preparat una agenda molt completa perquè Salou esdevingui, un any més, un referent de cultura, lleure i convivència.

Volem que tant els salouencs com els visitants puguin viure un estiu intens, participatiu i ple d'experiències úniques."

LA MODIFICACIÓ DEL POUM OBRE LA PORTA A MÉS DE 1.600 HABITATGES PROTEGITS A SALOU Salou treballa en una modificació puntual del POUM que podria permetre la construcció de fins a 1.636 habitatges de protecció pública, després de l'aprovació del primer Pla Local d'Habitatge. La xifra supera àmpliament les necessitats detectades en la diagnosi municipal, que calcula que el municipi necessita 690 habitatges socials durant els pròxims sis anys.

La modificació urbanística preveu facilitar la construcció d'habitatge protegit tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, amb l'objectiu de disposar de prou sòl per donar resposta a la demanda actual i al possible creixement futur. El Pla Local d'Habitatge inclou 25 accions destinades a facilitar l'accés a l'habitatge, ampliar el parc públic, mobilitzar el sòl disponi-

#69

76

ble, impulsar noves fórmules d'habitatge assequible i reforçar la col· laboració amb altres administracions.

L'alcalde de Salou, Pere Granados, ha assegurat que "No podem limitar-nos a reaccionar davant el problema de l'habitatge; hem d'anticipar-nos amb planificació, ambició i capacitat de gestió", tot defensant la necessitat d'actuar amb previsió davant aquest repte social.

N o e N SPORT CLUB

Centro comercial

Nou Port

Tu opción Tu opción premium premium neonsportclub.com 77

#69

Vila-seca es prepara per viure una Festa Major d’Estiu que uneix tradició, música i cultura popular

Del 24 de juliol al 3 d’agost, Vila-seca i la Pineda tornaran a convertir-se en l’epicentre de la celebració amb una programació pensada per a totes les edats

#69

Roser Pros Roca Hi ha festes majors que es viuen, i n’hi ha que, a més, defineixen la manera de ser del poble que les celebra. La de Vila-seca forma part d’aquest segon grup. Cada estiu, coincidint amb les festivitats de Sant Jaume, a la Pineda, i de Sant Esteve, patró del municipi, Vila-seca desplega un programa que combina tradició i modernitat, patrimoni i espectacle, activitats familiars i grans concerts. Una fórmula que consolida una celebració oberta tant als

78

veïns com als visitants.

L’edició de 2026 se celebrarà entre el 24 de juliol i el 3 d’agost i omplirà els espais públics d’activitats pensades perquè tothom hi trobi el seu lloc. La programació es reparteix entre els dos grans escenaris de la festa: la Pineda i el nucli de Vila-seca, perquè la Festa Major és una celebració compartida.

L’inici tindrà lloc a la Pineda amb una jornada que marcarà el to dels dies següents. L’espectacle familiar La Paradeta, de la companyia Circ Vermut, donarà el tret de sortida a les activitats a l’Espai Àgora del

passeig marítim. La jornada continuarà amb una pernilada solidària organitzada per Sosciathlon, una cantada d’havaneres amb el grup Ultramar i una gran Nit dels 80 protagonitzada per Los Ochenta Principales i la DJ Neus González.

Els primers dies concentraran alguns dels actes més esperats. La Diada Castellera de Sant Jaume reunirà els Xiquets de Vila-seca, la Colla Castellera del Foix de Cubelles i els Castellers de Tortosa en una de les cites més emblemàtiques del calendari festiu. Tampoc hi faltaran els tradicionals correfocs infantil i adult, que culminaran amb un espectacular castell de focs artificials sobre el cel de la Pineda. La festa continuarà ben entrada la nit amb una nova edició del popular Va Parir Tour de Ràdio Flaixbac.

Seguiran en dies posteriors, activitats que ja formen part del patrimoni festiu vila-secà. El Concurs de Pintura Ràpida al Castell de Vila-seca celebrarà la seva 18ª edició, mentre que els aficionats als escacs i als esports aquàtics podran participar en el torneig d’escacs i en la Travessia Nedant de la platja de la Pineda. La culminació serà ————————— la Mostra de La Mostra de Cultura Tradicional inclourà una Cultura Tradicicercavila que recorrerà el onal, una cercavila que recorpasseig marítim de rerà el passeig la Pineda

marítim amb la participació dels diferents elements festius, gegants, balls populars, trabucaires, grallers, txarangues i el singular Cavall Alat.

MÚSICA, ESPECTACLES I ACTIVITATS PER VIURE EL MUNICIPI AL CARRER A partir del 29 de juliol, el centre neuràlgic de la festa es traslladarà al nucli de Vila-seca, on la programació manté el mateix esperit participatiu, però amb un protagonisme especial per a la música en directe, les activitats juvenils i els espectacles familiars.

Les nits joves, les sessions de DJ, les propostes humorístiques i els concerts convertiran els diferents espais del municipi en punts de trobada per a públics molt diversos. Artistes i grups com Hectordelasa, Ramonets, Irreverentes, Mojinos Escozíos o els artistes de l’Espai CUBIK compartiran protagonisme en una programació musical que combina estils molt diferents amb l’objectiu que cada generació trobi la seva banda sonora.

Un dels moments més esperats arribarà el 31 de juliol amb el Gran Concert de Festa Major al parc de la Riera, que reunirà dos dels noms més destacats del cartell: La Fúmiga i Banda Neón. Aquella mateixa jornada també tindrà lloc el Correfoc Petit i una nova edició de La Terrasseta d’Estiu, consolidada

—————————

79

#69

com un dels espais musicals més atractius de la festa.

L’1 d’agost la Cercabirra tornarà a omplir els carrers d’ambient festiu gràcies a la música de la Txaranga Band Tocats i la Charanga Txarangollo, mentre que la plaça de l’Església serà l’escenari d’una nova diada castellera amb la participació dels Xiquets de Vila-seca, els Xiquets de Tarragona i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, tres colles que garanteixen un espectacle casteller de primer nivell.

La música continuarà a la nit amb la presentació del primer disc d’Alosa, el tradicional Gran Ball de Festa Major i una nova sessió musical a l’Espai CUBIK. No es poden obviar els vermuts musicals i de la Cercavila del Seguici Tradicional, un dels actes que millor representa l’essència de la festa. Igual que en les darreres edicions, es tornarà a habilitar un tram tranquil al carrer de Sant Josep per facilitar que persones amb hipersensibilitat sensorial o altres necessitats específiques també puguin gaudir de la celebració.

Una iniciativa que reflecteix la voluntat de construir una festa cada vegada més inclusiva.

La cloenda arribarà el 3 d’agost, diada de la Invenció del Cos de Sant Esteve, patró de Vila-seca.

Les tradicionals matinades tronades despertaran el municipi abans de l’anada a ofici del Seguici, la Missa Major i el Ball de Sant Esteve. La tarda i el vespre estaran marcats per les havaneres amb rom cremat del grup Terra Endins, la cercavila de trabucaires, el correfoc del Ball de Diables i un gran castell de focs d’artifici a càrrec de Dragón Coeters que posarà el punt final a onze dies intensos de celebració.

UNA FESTA QUE CONSERVA INTACTA LA SEVA IDENTITAT Si hi ha un element que diferencia la Festa Major d’Estiu de Vila-seca és el pes que hi tenen les entitats culturals i la cultura popular. De fet, són les autèntiques protagonistes d’una celebració que s’ha construït generació rere generació gràcies a la implicació del teixit associatiu.

Els Balls de Diables de Vila-seca, tant l’adult com l’infantil, comparteixen protagonisme amb els Xiquets de Vila-seca, els Trabucaires del Comú, la Colla Gegantera,

————————— Un gran castell de focs d’artifici a càrrec de Dragón Coeters que posarà el punt final a onze dies intensos de celebració —————————

#69

80

els Grallers, la Cobla dels Ministrers del Comú i l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina, responsable dels balls tradicionals com els Bastons, les Gitanes, els Cercolets o els Valencians.

Les figures dels gegants Ton i Pineda, Galceran de Pinós, la Donzella i el Tonet formen part de l’imaginari col· lectiu del municipi i converteixen cada cercavila en una autèntica demostració del potencial que té el patrimoni immaterial.

Entre els elements més singulars destaca el Cavall Alat, incorporat al seguici popular l’any 2019.

Aquesta espectacular figura, d’1,7 metres d’alçada i prop de quaranta quilos de pes, va ser ideada i construïda per l’escultor i artesà del ferro vila-secà Antoni Mas. La seva aparició en les cercaviles ja s’ha convertit en un dels moments més esperats, especialment pels més petits.

Aquest protagonisme de les entitats explica, en bona part, per què la Festa Major de Vila-seca conserva una personalitat pròpia. Els grans concerts i els espectacles contemporanis conviuen amb les manifestacions més arrelades de la cultura popular sense perdre autenticitat. És aquesta convivència entre tradició i modernitat la que permet que la festa continuï evolucionant sense renunciar a les seves arrels.

Durant onze dies, Vila-seca i la Pineda es transformaran en un gran espai de convivència on la música, els castells, el foc, la dansa, les cercaviles i les activitats familiars convidaran a sortir al carrer. Més enllà del programa, la Festa Major ofereix una excel· lent oportunitat per reforçar els vincles, retrobar-se amb amics i familiars i compartir un patrimoni col· lectiu que dona sentit a la identitat del municipi. Per això, cada estiu, quan comencen a sonar les gralles i els carrers s'omplen de gent, Vila-seca torna a referma la convicció que les seves festes són, sobretot, una manera de celebrar allò que la fa única.

DEL 24 DE JULIOL AL 3 D’AGOST

81

#69

VILA-SECA L’AJUNTAMENT DE VILA-SECA IMPULSA LA TARGETA CIUTADANA DIGITAL VILACARD PER MILLORAR L’ACCÉS ALS SERVEIS MUNICIPALS La nova versió digital de la VilaCard permet utilitzar el servei de bus urbà gratuït i altres avantatges a través del mòbil amb un sistema segur i intuïtiu L’Ajuntament de Vila-seca ha activat la Targeta Ciutadana VilaCard en format digital, una iniciativa que permet accedir als serveis i beneficis municipals directament des del telèfon mòbil. La nova eina manté totes les funcions de la targeta física i busca facilitar una gestió més còmoda, segura i sostenible.

Mitjançant una aplicació específica, els

usuaris disposen d’un codi QR únic vinculat al seu perfil personal. Aquest codi permet validar el transport públic urbà i identificar-se en altres serveis municipals. L’aplicació té un disseny senzill i reprodueix l’aspecte de la targeta tradicional. Per utilitzar el bus urbà gratuït amb la VilaCard digital, només cal activar el títol de transport una vegada. A partir d’aquí, el servei queda disponible de manera continuada.

La Targeta Ciutadana física es va posar en marxa l’any 2022 per facilitar l’accés dels veïns als serveis municipals.

Des d’aleshores, ja se n’han activat més de 16.000. Amb la versió digital, Vila-seca fa un nou pas en la modernització dels serveis públics i en la simplificació dels tràmits quotidians.

LA FIM VILA-SECA BUSCA ELS ARTISTES EMERGENTS I FAMILIARS QUE ACTUARAN EL 2027 La fira obre la convocatòria artística fins al 23 d’octubre per seleccionar les propostes de la pròxima edició La FiM Vila-seca – Fira de música emergent i familiar ha obert la convocatòria artística per participar en l’edició del 2027, que se celebrarà del 6 al 9 de maig. Les propostes es poden presentar fins al 23 d’octubre de 2026 a través del web pro. fim.cat.

La convocatòria s’adreça a dues tipologies de projectes: grups i artistes de música emergent en una fase inicial de trajectòria i espectacles musicals familiars o per a tots els públics. En tots dos casos, es valoraran la qualitat artística, la innovació, la identitat pròpia i la projecció.

EL FESTIVAL INTERNACIONAL DE CURTMETRATGES DE VILA-SECA 2026 TANCA INSCRIPCIONS AMB MÉS DE 1.130 CURTMETRATGES DE 61 PAÏSOS El FICVI confirma la seva projecció global amb una participació rècord i prepara la seva 11a edició al Celler de Vila-seca El Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-seca (FICVI) ha tancat el termini d’inscripcions amb 1.130 curtmetratges procedents de 61 països. La xifra confirma la consolidació del certamen com una plataforma internacional destacada dins del sector audiovisual.

Els registres se situen en una línia similar als del 2025, quan el festival va celebrar el desè aniversari i va superar per primera vegada els 1.100 treballs inscrits.

L’augment del nombre de països participants reforça també la capacitat del FICVI per atraure creadors, productores i professionals d’arreu del món. La nova edició se celebrarà del 17 al 25 d’octubre de 2026 al Celler de Vila-seca. Durant aquests dies, el públic podrà veure una selecció de curt-

#69

metratges nacionals i internacionals.

Amb les inscripcions tancades, l’equip del festival inicia ara el procés d’avaluació per decidir quins treballs formaran part de la Secció Oficial. La selecció definitiva es farà pública durant els pròxims mesos. El FICVI manté, a més, el seu paper com a festival col· laborador en la preselecció dels Premis Goya en ficció, animació i documental.

82

En l’àmbit emergent, també es tindran en compte la novetat, el risc artístic, la composició, les lletres i la posada en escena.

En música familiar, es valorarà especialment la possibilitat de fer més d’una actuació per facilitar el visionat professional.

Les propostes seleccionades es comunicaran abans de finals de febrer del 2027 i seran contractades com a actuacions professionals. La FiM també comptarà amb un espai PRO per connectar artistes, programadors i professionals del sector musical.

www.signo.cat • info@signo.cat • 977 320 796 www.signo.cat • info@signo.cat • 977 320 796

RÈTOLS - RETOLACIONS - SENYALITZACIÓ RÈTOLS - RETOLACIONS - SENYALITZACIÓ TANQUES - IMPRESSIÓ DIGITAL TANQUES - IMPRESSIÓ DIGITAL SERIGRAFIA - RECLAMS PUBLICITARIS SERIGRAFIA - RECLAMS PUBLICITARIS TÈXTIL - ROBA LABORAL TÈXTIL - ROBA LABORAL SANT PERE SANT PERE PETA FORT! PETA FORT! REUS REUS

A v / P a ï s o s C a t a l a n s 1 6 9 - 1837 3 • 4 3 2 0 5 R e u s ( T a r r #69 agona)

EL FUTUR ÉS ARA. MÉS TECNOLOGIA I MÉS AUTONOMIA

GEELY E2

STARRAY EM-i

GEELY E5

Compacte 100% elèctric

SUV híbrid endollable

SUV 100% elèctric

TARRAGONA · REUS · TORTOSA

#69

84