LA CIUTAT 68

CAMP DE TARRAGONA

Índex #68

TARRAGONA

Rubén Viñuales

Breus Tarragona

Eloi Calbet

Òscar Sánchez

Joan Maria Sardà 34 Roc Muñoz

Temporada creuers 42 Magí Seritjol

Embriogyn 48 Opinió 50 Breus Tarragonès

Sandra Guaita

Breus Reus

Salutacions

Sant Pere històric

El Mercadal

La relíquia de Sant Pere

Gaudí a Reus

Dolors Farré

Sant Joan renovat

Breus Valls

Pere Granados

Breus Salou

Pere Segura

Breus Vila-seca

PISO EN TARRAGONA

Piso reformado próximo a la URV con 4 habitaciones y 2 baños con plato de ducha. Comedor con cocina americana. Ventanas de aluminio con persianas eléctricas. Calefacción por conductos.

PISO EN LAS PALMAS DE GRAN CANARIA

Piso amplio próximo a la Playa de Las Canteras. 3 habitaciones y 2 baños con platos de ducha. Cocina con galería. Ascensor. Parquing y Trastero.

PISO EN TARRAGONA

Piso de segunda mano próximo al Corte Inglés. Dispone de 2 dormitorios amplios y un baño con plato de ducha. Comedor luminoso con salida a balcón. Cocina independiente con galería. Ascensor.

LOCAL EN CONSTANTÍ

Local de 220 m2 con dos salidas a la calle. Altillo con despacho, 2 wc, A/a con bomba f/c. Suelo gres. Persiana eléctrica.

PISO EN TARRAGONA

Piso de segunda mano próximo al Corte Inglés. Dispone de 4 dormitorios amplio y un baño reformado con plato de ducha. Terraza. Cocina con galería. Ascensor.

LOCAL/OFICINA EN TARRAGONA

Local comercial Ideal para oficina o despacho. Muy buena ubicación, al lado del Corte Inglés. 170m2 dispone de varias salas, 2 baños y adaptado para minusválidos, salida a balcón. Armarios empotrados.

Ref. 7283

Precio: 195.000€ 4 1

Ref.

Ref. 8109

Precio:

Ref. 8022

Precio: 155.000€ 2 1

Ref. 7947 Precio: 165.000€ - 2

Ref. 8118

RUBÉN VIÑUALES , Alcalde de Tarragona

“Els veïns em traslladen molts problemes, però ja no em parlen de la neteja”

Foto: Juan Carlos Borrachero

Fem balanç dels primers tres anys del socialista Rubén Viñuales com a alcalde de Tarragona

Adrià miró Canturri

Fa tres anys de les eleccions municipals. Què recorda d’aquella nit? Un diria: quan veus el resultat. Però no. El record que tinc més viu és de després, quan es va veure que no hi havia una suma alternativa i podríem governar. Estàvem prenent alguna cosa i noto una mirada. Era José Luis Calderón que m’estava mirant fixament. Li vaig preguntar: què et passa? I em va dir: "Ho has aconseguit, eh". Me’n recordo molt d’aquell moment.

Què hem d’esperar d’aquest últim any? És un any d’hiperactivitat. És un any d’execució on veurem moltíssimes coses i alguna sorpresa que tenim guardada.

Quan vam entrevistar Jordi Sendra el 2025 ens va dir que l’alcalde “triomfaria” en funció de la neteja i la seguretat. Com valora els resultats en aquests dos àmbits? No et pots confiar mai, ni en neteja ni en seguretat. Però ara quan vaig a les entrevistes ningú em pregunta per la neteja. Quan vaig a reunions de veïns em parlen de molts problemes, però ja no em parlen de neteja. Tot i això, encara queda molt recorregut. D’aquí no massa ens arribarà maquinària nova i es notarà moltíssim. Som una ciutat que necessitem aigua a pressió i fins i tot hem fet una unitat nova només pels excrements de coloms. Ara mateix és la meva preocupació a la via pública més profunda.

I seguretat? Tenim bones xifres i hem creat una unitat de seguretat ciutadana especial, que té uns números espectaculars. Genera un efecte dissuasiu molt important en aquells llocs on uns pocs han ocupat l’espai públic.

Falta més mà dura en casos com la multireincidència, com demanen molts alcaldes socialistes i Junts? Com a PSOE vam modificar la llei per tal que la multireincidència fos punible. Fins ara detenien una persona 100 vegades i, per una defectuosa normativa, no es podia aplicar l’agreujant de la multireincidència. Estem convençuts que la mà dura és el que cal amb aquest tipus de gent. Ho tinc claríssim. S'ha de ser bo amb els bons. Hi ha gent que està generant unes situacions d’alarma social que és inacceptable. A Tarragona el problema no és la multireincidència per furts, sinó quan trenquen els vidres i roben dins del vehicle. En un dia poden fer 20 cotxes. Intentarem que aquesta gent ho pagui.

“És un any d’hiperactivitat. És un any d’execució on veurem

moltíssimes

coses i alguna sorpresa que tenim guardada”

La Tabacalera és el projecte estrella d'aquest mandat? Quan hi ha els debats electorals sempre parlen dels mateixos temes. Banc d’Espanya, Preventori, Mamotreto, Tabacalera… Nosaltres ens hem carregat uns quants temes. De la Tabacalera ja no es podrà parlar més que de l’alegria de l’execució d’un pla. Durant aquests anys tindrem la solució a un equipament únic que serà una nova centralitat de Tarragona. Hi haurà el Conservatori, la Biblioteca estatal, una universitat, un centre de recerca d’arqueologia clàssica i més coses que estem treballant. A banda, hi ha el Fòrum de la Colònia, que inaugurem d’aquí poc, o el Pla de Barris, que amb 25 milions d’eu-

ros farem molts canvis a la Part Baixa en cinc anys. Per exemple, Unió-Prim-Apodaca.

El Mamotreto ja no existeix i, com a vicepresident primer de la Diputació, estic treballant el Preventori de la Savinosa per fer un espai d’artistes referent. També hem renovat la flota d’autobusos i en un mes i mig vam renovar tota la gespa dels camps de futbol i farem tots els vestuaris nous.

Un dels altres espais buits és el del Banc d’Espanya. Tindrem alguna certesa aquest mandat? Serà un dels temes que no es podrà parlar en campanya perquè hi haurà solució. Les converses van bé, estem definint alguns detalls urbanístics i tècnics. És més que plausible.

Entenc que les voluntats hi són totes i només falta resoldre algunes qüestions tècniques. Sí. Soc molt intens quan demano alguna cosa.

I Ca l’Ardiaca? Han dit que si s’ha d’anar als tribunals, hi aniran. On calgui. També tenim la figura de l’expropiació. No vull carregar la ciutat amb un nou equipament sense un nou projecte. Desitjo que l’empresa propietària entri en raó, que pagui els seus deutes amb la ciutat i sigui responsable. Són massa anys d’un tracte poc adequat.

Creu que podrà incloure el barri tecnològic del Francolí dins del planejament urbanístic (POUM)? Si Exolum vol que es construeixi Manhattan a la desembocadura del Francolí, no ho permetrem. Hem de buscar solucions. M’agradaria arribar a un acord i confio en què podran entendre que la volumetria que exigeixen no és

realista. No crec ni que la comissió de Patrimoni de la Generalitat els hi deixés. Tenen una oportunitat amb uns terrenys a l’actual Laboral. Espero que sigui així. Si no, ja arribaran temps millors. Qui més perd poden ser ells. Estem molt capficats en altres creixements urbanístics.

Com quins? Les parcel les Iborra ja s’estan urbanitzant, en no res començarem el PMU-34 (barri del Nàstic), al PP-10 estem construint 192 habitatges i veurem com s’entreguen els pisos aquest any, i tenim el PP-1 (entre avinguda Andorra i Catalunya) que és engrescador. Tenim desencallat com moure l'edificabilitat perquè van sortir restes romanes i hem hagut de canviar-ho tot. Allò transformarà tota l’entrada de Tarragona fins al pàrquing de la universitat. Finalment, hi ha el PMU-14, que és el que està més o menys on el cementiri i els promotors estan interessants.

Quina és la clau perquè acabem tenint el POUM aquest mandat? Confio molt en l’altura de mires i l'estima que tenen per Tarragona alguns grups de l’oposició. Tenim 9 regidors i hem aprovat tots els pressupostos. Mai havia passat. Parla molt bé de Junts i En Comú Podem, i també d’Esquerra, que va aprovar els primers pressupostos. Crec que amb el POUM podrem arribar a punts d’acord i trobar so-

lucions. Com sempre, parlaré amb tothom menys amb VOX.

“Confio molt en l’altura de mires i l'estima que tenen per Tarragona alguns grups de l’oposició. Tenim 9 regidors i hem aprovat tots els pressupostos. Mai havia passat. ”

Amb Mas d’en Sorder algú haurà de passar per l'adreçador perquè aquests tres partits diuen coses oposades. M’imprimiré un mapa d’aquella zona per explicar-ho. Quan ho vaig anar a veure, ho vaig entendre. És un carrer que ja està urbanitzat amb tot d’habitatges en un costat, que és el Catllar. A l’altra banda no hi ha habitatges, però sí voreres. No és construir en mig del bosc, sinó a l’altra banda d’un carrer urbanitzat. Ja hi portem servei.

Aquest estiu tindrem la sortida de la segona etapa del Tour. És innegable la seva magnitud, però molts tarragonins es pregunten de què els servirà el seu pas per la ciutat. Això és com preguntar què guanya la ciutat quan es va fer el Premier Padel, el Campionat Absolut d’Atletisme, la Copa de Reina de Bàsquet, la Lliga Catalana de bàsquet, el Mundial

d’arts marcials o el triatló europeu. Es guanyen moltes coses. El primer de tot és que genera economia. El meu pare em va ensenyar que tu no pots viure amb les teves quatre pessetes, has d’aconseguir les del costat. Com ho faig? Que vinguin. La ciutat és maca i això és una part del turisme. Però el campionat de Tennis taula porta un miler de participants i una mitjana de dues o tres persones per participant. A més, els hi fiquem que com a mínim s’han de quedar el 50% als hotels de la ciutat. Mengen i compren aquí. Aquestes persones que pregunten què guanyen viuen directament o indirectament d’aquests esdeveniments.

Haurem d’incrementar la capacitat hotelera si continuem a aquest ritme. I tant. El POUM ja ho preveu. Ara tenim 2.200 llits i, per exemple, Salou en té 60.000. Som la capital després de Barcelona amb més turisme. Molt més que Girona. I tenim 14.000 places de càmping.

A nivell esportiu, què ens falta perquè els nostres equips arribin a l’elit? És una pregunta que m’he fet de manera recurrent i no tinc una resposta clara. Cal una ciutat que estigui darrere. Aquí n’hi ha una. Cal suport econòmic. El Nàstic té un pressupost bastant superior a la immensa majoria dels clubs de la categoria. Ha de tenir història. Més que el Nàstic, no n’hi ha cap. Penso en el Saragossa. Té el mateix i on està?

Però ells per exemple tenen el bàsquet. Les grans ciutats tenen algun equip. Si ens fixem a Catalunya, Girona i Lleida tenen equips a l’ACB. A vegades crec que aquí no hi ha hagut una aposta clara de les empreses privades per l’esport. Podem ajudar, però l’administració pública no pot ser l’espònsor principal. S’han de buscar la vida i fer molta pedrera.

40 Anys Moll de Costa La rambla de la cultura

En el debat metropolità es parlava molt de la nova concessió dels busos interurbans, però tindrem una pròrroga de sis anys. És un cop baix pel projecte de l’àrea metropolitana? No. Per un costat, puc entendre la pròrroga de sis anys. Si s’ha de demanar la descarbonització a les empreses adjudicatàries, o li dones més temps per amortitzar la inversió o no ho faran. T’ho compro. Però això ens ha de donar marge per treballar de

veritat aquesta àrea metropolitana pel que fa a la mobilitat, que és la columna vertebral. No impedeix que pugui haver-hi algun embrió de mobilitat interurbana fora de l’actual concessió. Per exemple, el Catllar va boig perquè li donem bus. A més, la mobilitat amb el tramvia serà un canvi revolucionari. Hi fico moltes esperances.

També hi ha la Canonja. És millor que ho faci un servei de

busos interurbans o buscar una millor solució amb l’EMT? No soc qui per dir-li a la gent de la Canonja què és millor o pitjor. Sí que sé que la gent de la Canonja està acostumada a tenir el bus urbà, que vol dir que tens 12 mil parades a tota la ciutat. Amb el bus interurbà pararien a Battestini, a la carretera de Valls i a Joan XXIII.

“La mobilitat amb el tramvia serà un canvi revolucionari. Hi fico moltes esperances. ”

Ells deien que la pujada de preu era massa desproporcionada. La fixació dels preus la fa intervenció, no som nosaltres. Era el conveni de la segregació i des de l’1 de gener la Canonja és com si fos Madrid per a nosaltres. No hi tenim cap vincle. Tot i això, vam buscar l’encaix legal per continuar prestant el servei d’autobús. Òbviament s’havia d’actualitzar el preu amb el cost del servei, no guanyem ni un cèntim. Prèviament li vam passar tots els informes.

Hi ha hagut algunes clucades d’ull per part de la Generalitat amb l’Horta Gran. Hi ha el suport de Barcelona i Madrid al projecte? La Generalitat entén que és la solució a la mobilitat ferroviària per prop de 3 milions d’usuaris. I Madrid… Allà no has de convèncer ningú, has d’anar amb fets consumats. Hem de ficar-ho al POUM, que consti aquest pla director de la Generalitat i anar a Madrid a exigir-ho.

També diuen que és compatible amb aquesta intermodal de Vila-seca. Pensa el mateix? No tinc res en contra de la Intermodal de Vila-seca si fan l’estació d’Horta Gran, que és la que dona la solució. Si diuen que aquella serà l’estació, no donarà el servei. Ho he dit 25 mil vegades. No cal ser Einstein. Si ho busquen al Google Maps veuran que hi ha més població a prop de l’AVE que on volen fer-ho. Un altre

Foto: Juan Carlos Borrachero

Des del 1990 el nostre objectiu ha estat acompanyar els nostres clients amb proximitat, professionalitat i confiança, oferint un servei immobiliari honest, personalitzat i de qualitat a Tarragona.

cop? No està a Reus ni a Vila-seca. La gent de la Plana són els únics que ho tindran a prop.

L'obertura comercial els diumenges ha sigut un dels últims conflictes. Per què si jo puc comprar a Amazon qualsevol dia de l’any, el Parc Central no pot obrir els diumenges? I per què sí? Per què ha d’haver-hi una persona treballant perquè puguis anar aquell diumenge a comprar i no estar amb la seva família? Ha de ser un diumenge? Encara que obrin els diumenges, això farà que la gent no compri a internet? Algú s’ho creu? És un argument fal laç. El negoci del Parc Central és llogar locals i, si obren diumenges, podran apujar el preu. A Tarragona ja poden obrir tots els comerços de fins a 300 m² tots els diumenges que vulguin. A la Rambla n'hi ha algun que estigui oberta? No els hi surt a compte. Alguna d’aquestes grans superfícies m’ha reconegut que quan ha hagut d’obrir un diumenge tampoc els hi ha sortit a compte. Sis dies de cada set són més que suficients. Vostè també vol descansar, no? Per què el que treballa en una tenda no pot descansar un diumenge?

Els periodistes i altres sectors també treballen els diumenges. I jo. Treballo catorze hores cada

dia i mai deixes de ser alcalde. Fins i tot quan estàs gronxant la nena al parc. Pensar que la resta també han de treballar tots els dies és un pensament privatiu i egoista. Que facin com Barcelona, que van negociar Cambra de Comerç amb els sindicats. Per què no ho fan aquí? Els sindicats han dit que no i la Via T també.

Comenta que no deixa mai de ser alcalde. Com li ha canviat la vida aquests tres anys? Has de tenir molt clar l’objectiu per no perdre de vista la línia de costa. Hi ha dies molt durs i altres preciosos, però sempre has de tenir clara la finalitat. Deixar una Tarragona millor que la que vas trobar. No deixes de

ser l’alcalde mai. Hi ha moments que pots dubtar, però si estic a un parc infantil amb les meves filles és bastant clar que en aquell moment estic fent de pare. L’única cosa que no porto bé és que a vegades sembla que no tingui dret a fer de pare. Per la resta, ser l’alcalde de la teva ciutat és el major honor que pots tenir.

L’he vist alguna vegada marxar d’un acte ràpid per anar a buscar a les filles a l’escola. És compatible ser pare i alcalde? Ho intento. Aquesta pregunta l'haurà de fer a les meves filles. No podria sentir-me un bon professional si em sentís un mal pare. D'aquí a 50 anys qui se'n recordarà si vaig anar a un acte? Però els teus fills sí que se’n recordaran quan vas anar al dia del ball o et volien ensenyar una nota.

Quant de temps creu que ha d’estar un alcalde? El temps que tingui ell il lusió i la gent el vulgui. El de Màlaga no sé si té 80 anys…

Es veu arribant a 80 anys d’alcalde? Que dius ara… El mes que ve faig 43 anys i el millor de la meva vida ho tinc al davant. És quan estàs més fort i tens certa experiència. Em queden els millors anys de la meva vida per entregar-li a Tarragona.

TARRAGONA

INVERSIÓ MILIONÀRIA A PORT TARRAGONA: L’ALIANÇA COSCO-PTP ARRIBA AMB MÉS DE 116 MEUR I 180 LLOCS DE TREBALL

L’Autoritat Portuària aprova un projecte estratègic per consolidar Tarragona com a hub logístic mediterrani durant 50 anys

El Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Tarragona ha aprovat l’adjudicació de la concessió per construir i explotar la nova terminal polivalent del Moll d’Andalusia. El projecte

recau en una joint venture formada per Rapport Investment, vinculada a COSCO, i PTP Ibérica, filial del grup argentí PTP Group.

L’aliança preveu invertir més de 116 milions d’euros i convertir Tarragona en un gateway estratègic al Mediterrani Occidental, connectat amb rutes internacionals i amb l’hinterland peninsular i europeu. La concessió tindrà una durada de 50 anys i abastarà més de 510.000 metres quadrats, incloent el moll i la terminal ferroportuària de la Boella.

El president de Port Tarragona, Santiago J. Castellà, ha qualificat l’arribada de COSCO i PTP com “un moment històric per al Port”. També ha destacat que el projecte permetrà recuperar el tràfic de contenidors, ampliar la càrrega general i reforçar la intermodalitat.

La terminal podria estar plenament operativa a finals del 2028 i generar fins a 180 llocs de treball directes.

TARRAGONA ACOLLIRÀ ELS JOCS SPECIAL OLYMPICS 2026

Del 9 al 12 d’octubre la ciutat es convertirà en l’epicentre de l’esport europeu inclusiu

Tarragona acollirà per primera vegada els J ocs Special Olympics, que se celebraran del 9 al 12 d’octubre al Palau d’Esports de Catalunya , a l’Anella Mediterrània. Els actes d’inauguració i cloenda tindran lloc a la Tarraco Arena Plaça.

L’esdeveniment, organitzat per la Federació ACELL i l’Ajuntament de Tarragona, reunirà proves d’atletisme, natació, bàsquet, futbol-5, tenis, pàdel, handbol, gimnàstica i petanca. És una de les cites esportives europees més importants per a persones amb discapacitat intellectual i inclourà activitats obertes a la ciutadania per fomentar la conscienciació social.

La presidenta d’ACELL-Special Olympics, Pepa Muñoz , ha destacat que els Jocs volen fomentar la “igualtat d’opor-

tunitats amb la resta de ciutadania” i ha agraït el suport del voluntariat, perquè “sense elles un esdeveniment d’aquesta magnitud no es podria organitzar”. La cita comptarà amb esportistes de diversos països europeus i comunitats autònomes. Enguany hi participaran 1.725 esportistes, que amb els equips tècnics sumen 2.110 persones, a més de voluntaris, familiars i públic.

Nico és l’autoescola jove de Tarragona que s’adapta a la teva manera de fer i a la teva butxaca: classes multimèdia, tests online, cursos intensius... tu demana.

Vine a veure’ns i t’oferirem el millor pla per obtenir el permís de conduir, el més adaptat al teu ritme de vida i al teu pressupost.

ELOI CALBET, Alcalde del Morell

“No pensem en què podem fer en quatre anys, sinó en com volem el Morell del futur”

Repassem amb l'alcalde del Morell els principals projectes que estan en marxa al municipi del Tarragonès i què hi ha previst en aquest tram final de mandat

Adrià Miró Canturri

Falta un any per esgotar el mandat. Què queda per veure? El que ens espera no és una altra cosa que el que hem vingut fent en aquests tres anys. El mandat ve marcat per un índex d’inversions elevat i intentarem no abaixar la guàrdia per acabar de reforçar aquesta línia de treball. Quan parlem d’obres, no hem parat des del 2023, però també hem estat redac-

tant projectes que s’acaben materialitzant en els darrers dos anys. Teníem un pla de mandat que l’estem complint i inclús en alguns punts l’estem superant.

Quines són les principals inversions ja executades? En un parell de setmanes tindrem entregada l’obra del carrer Molí i el carrer Nou. No era només un restyling, sinó que es tractava d’una reforma integral amb una inversió d’1 milió d’eu-

ros. També podem palpar la torre i el magatzem de la Granja dels Frares amb la voluntat de tenir-hi un masover. Estem esperant la cèdula d’habitabilitat de la Generalitat, que s'està endarrerint massa. A més, la primera fase de la reestructuració de la granja està entregada i ara iniciarem la segona fase. Altres coses acabades són la renovació de parcs com el de les Bòbiles, el de la plaça de la Fàbrica i recentment hem obert l’arranjament del de la plaça

“La residència i la pista coberta estan en marxa ja i veuran la llum abans d’acabar el mandat”

de l’Estatut. Alhora, hem fet plans de voreres i d’asfaltatge.

Quines coses hi ha per encetar? La residència i la pista coberta estan en marxa ja i veuran la llum abans d’acabar el mandat. Imminentment també començarà la renovació del parc de la Maria Mercè Marçal i dinamitzarem l’espai de la Granja dels Frares. Posarem un espai de barbacoes, de pícnic, de joc de robínia per a la canalla i un pumptruck. D’altra banda, tenim el projecte de remodelar la piscina petita i convertir-ho en una àrea lúdica splash, farem un parc infantil al parc del CAP i abans de Tots

Sants volem fer la remodelació del cementiri. En asfaltatge, hi destinarem 1 milió d’euros i en voreres 250 mil euros, que se sumen al que hem fet ja. El projecte de l’skate park també està aprovat i volem iniciar l’obra en breu. A més, tenim el compromís de ser 100% led i alhora arreglarem els quadres de llum, que posa solució a les línies que salten quan plou una mica. En quatre anys estem parlant de més de 25 milions d’euros d'inversió.

I més enllà de les obres? En aquest mandat hem volgut donar estructura als serveis a les persones i la via pública. Havíem de destinar més recursos humans i tècnics. En aquest sentit, teníem una flota de vehicles de la brigada i una màquina escombradora molt antiga. Destinarem una quantitat molt important de diners per la compra de vehicles i creixerem amb la creació de més de 17 places.

S’ha parlat molt dels 14 milions que tindrà el Morell amb aquesta Ecoplanta. Aquests diners ja tenen nom i cognom? No pensem en què podem fer en quatre anys, sinó en com volem el Morell del futur. Més enllà del 2030. És impossible tècnicament gastar 14 milions en un any. Podem fer més coses perquè tenim la capacitat econòmica, però el món no s’acaba d'aquí a un any. Volem tirar endavant la sala de l’Era del Castell, ens han d’entregar el projecte de l’avinguda Catalunya, tenim l’avantprojecte de la cooperativa agrícola i estem redactant el casal per joves. L’important és l’ambició de continuar redactant projectes i tenir coses al calaix. A més, en un moment en què la salut econòmica és bona, és de justícia acabar el mandat amb una nova baixada de l’IBI. Si no ho poguéssim fer, no ho faríem. De la mateixa manera que vam haver d'apujar la brossa perquè Europa i Espanya ens hi obligava. Estic en contra d'aquesta pujada, però és la llei.

En paral· lel, hi ha noves línies d’ajuts? Hem posat en marxa una línia d’ajuts pels estudiants de més de 170 mil euros, aprovarem una subvenció per l’impuls de creació d’empreses al municipi i, per a les empreses que ja funcionen, una altra perquè contractin gent del Morell. En l’àmbit d’habitatge, nosaltres no som una promotora. La Generalitat vol tirar endavant una sèrie de pisos de protecció oficial i nosaltres no hem pogut posar a disposició solars perquè tampoc creiem que sigui el model. Hi ha una sèrie d’edificis al municipi per acabar i pensem que primer hem d’acabar aquests. Ens toca posar facilitats perquè qui vulgui construir ho pugui fer de forma econòmica. Volem posar una línia d’ajuts per arranjar cases antigues desocupades amb la condició de posar-les a disposició d’una borsa de lloguer.

Amb aquest ritme d’inversions, per què es funciona amb pressupostos prorrogats? Tenim majoria absoluta i, per tant, podríem tenir un pressupost aprovat quan volguéssim. Entenc que pugui xocar, però hi ha un perquè darrere. Són qüestions tècniques i de cirurgia pressupostària. Ens és més avantatjós seguir amb pressupostos prorrogats i anar a modificacions de crèdit. Hi ha unes limitacions en l’àmbit estatal que ens apliquen a tots els ajuntaments, encara que siguem molt complidors.

La remodelació de l’avinguda Catalunya tindrà en compte l’opinió dels veïns. Com s’organitzarà el debat? Quan asfaltes, no hi ha discussió. Però quan fas un projecte d’aquesta envergadura, és de justícia prendre’ns el temps i fer les coses com toca. La setmana que ve ja tindrem el projecte executiu. La idea és fer una exposició pública amb renders de com quedarà i que puguin opinar. També volem aprofitar per explicar el projecte de la sala de l’Era del Castell i algunes

Comenta que esteu plantejant un casal per a joves. Com poden connectar les administracions amb els joves? És el futur del nostre poble. El Morell ha crescut molt i s'han acabat aquells locals en què deixaves la clau d’uns baixos perquè anessin a jugar a la consola. Hi ha moltes colles i tipus de gent, no és el Morell de fa 20 anys. Per sort, tenim moltes entitats i ja aglutinen una part important dels joves. A més, la ràdio també és un espai obert. Qui vol fer coses, pot. Ara bé, trobàvem a faltar un espai tipus esplai, ludoteca… Ho hem començat a fer al Centre Cultural, però costa arrossegar el jovent. Tot i que ens estan funcionant bé les sortides mensuals, costa que vinguin a l’espai perquè no se’l senten seu. La clau de volta és que hi hagi un espai només d’ells. Fa un any i mig vam comprar un local al carrer Catalunya i una casa al costat. Estem fent el projecte de remodelació i es posarà a disposició dels joves.

Com estan les converses per l’edifici de l’Estació? Tenim bones notícies. Hem canviat l’interlocutor amb Adif i sembla que estem avançant una mica més. Havíem que-

18 #68 actuacions com el pla d’asfaltatge.

sar-los a la borsa de lloguer per a gent jove. De fet, estem en converses amb una promotora que sembla que s’engresca a acabar un dels blocs que van quedar a mitges. Si ens acabéssim entenent, potser compraríem quatre o sis pisos.

Alguns municipis han aprovat als seus plens formar part de l’associació per a l’impuls metropolità. En quina situació es troba el Morell? Ho estem debatent. Al final, formar part de l’associació no significa que després el Morell quedi dins o fora de l’àrea metropolitana, que és una llei que aprovarà el Parlament.

“Fa un any i mig vam comprar un local al carrer Catalunya i una casa al costat. Estem fent el projecte de remodelació i es posarà a disposició dels joves”

dat totalment estancats. Des de l’Ajuntament l'hem declarat Bé d'Interès Local. Per tant, tenim un deure de conservació i s’han de gastar diners. Ara s’han reprès les converses i hi ha voluntat.

Sempre costen les converses amb Adif. No hi ha manera. Aquest parc i aquest edifici són un llast per ells. A nosaltres ens aniria molt bé perquè podríem fer un espai verd i recuperar l’edifici a la llarga.

Quines són les línies estratègiques del Pla Local d’Habitatge a banda de la rehabilitació? Coses que ja fem. Modificacions d’IBI en casos concrets, facilitacions en els tràmits, les línies d’ajuts…

Però l’habitatge social comenta que no és el model, oi? No és que no sigui el model, sinó que nosaltres no hem de fer de promotora i aixecar edificis. Ara bé, podem adquirir pisos ja acabats i po-

Hem de ser a l'àrea metropolitana, però estem debatent si hem d’estar dins de l’associació o no.

Té intenció de tornar-se a presentar el 2027? No ho sé. Queden 12 mesos i no hi ha ningú imprescindible en aquest món.

No ho ha parlat amb el seu entorn? No massa. Hem de viure el dia a dia. L’important és que el que es faci sigui pensant en la gent del poble. A principi de mandat vaig estar de baixa paternal i el món va continuar girant.

Dr. Lucas Octavio Carrasco

Els dentistes de confiança al Tarragonès

Implant + corona de Zirconi

890€

Planificació digital i cirurgia guiada inclosos en el preu

Ortodòncia descompte 500€

Ús de làser de diode

Càrrega immediata descompte de 1.000€

Tractaments intensius, sedació GRATIS, un raspall elèctric de REGAL i possibilitat de pagar en 3 a 12 mesos amb targeta

TARRAGONA

TARRAGONA IMPULSA ELS 'COMERÇOS APRENENTS' PER FOMENTAR L'ÚS DEL CATALÀ EN L'ÀMBIT

DE LA RESTAURACIÓ

Estovalles, posagots i tríptics que es repartiran als restaurants, bars i cafeteries de la ciutat

L’Ajuntament de Tarragona ha presentat la campanya ‘Comerços aprenents. Parlem-nos en català’, la segona fase del projecte per promoure l’ús pràctic del català en l’àmbit comercial i de la restauració. Enguany s’hi incorporaran 200 nous establiments dels Barris de Ponent.

La iniciativa compta amb la col laboració del Centre de Normalització Lingüística, Pimec, l’AEHT, el Gremi de Pastissers i la Via T. La consellera Sandra Ramos ha defensat que "és important que després d’aprendre a parlar català hi hagi espais segurs on es pugui per parlar-lo" i ha remarcat que cal impulsar propostes positives des de l’administració.

Montse Adan ha reivindicat el comerç de proximitat perquè “quan s'aixequen aquestes persianes és on tenim la història dels tarragonins i tarragonines”. Laura Giné ha recordat que l’objectiu és "sumar parlants actius del català".

La campanya distribuirà tríptics, estovalles, posagots i marxandatge als establiments locals, i reforçarà la informació sobre l’obligació de tenir en català rètols, cartes, horaris, preus, promocions i cartells de serveis.

JOSEP PALLARÈS GUANYA LES ELECCIONS A

RECTOR DE LA URV

"Rebem aquest resultat amb molta il lusió", Pallarès continuarà 6 anys més al capdavant

Josep Pallarès ha guanyat les eleccions a rector de la Universitat Rovira i Virgili amb el 72,19% dels vots, davant del 27,81% obtingut per Domènec Puig. En total, han votat 5.090 persones de les 19.794 censades, fet que situa la participació en el 25,71%.

Pallarès renova així el mandat per sis anys més i podria arribar a una dècada al capdavant de la institució. El rector ha valorat el resultat amb satisfacció: "Rebem aquest resultat amb molta il lusió". També ha assegurat que, tot i que "queden moltes coses a fer", el suport rebut "referma tot el que s'ha fet aquests quatre anys".

Domènec Puig ha felicitat el guanyador i ha afirmat que l’objectiu ha de ser "portar la nostra universitat cap a l'excel lència", obrint la porta a incorporar propostes de la seva candidatura.

Pallarès ha obtingut 3.729 vots i Puig, 1.064. També s’han registrat 256 vots en blanc i 41 nuls. El professorat doctor permanent i el PTGAS han estat els col lectius amb més participació.

ÒSCAR SÁNCHEZ , Alcalde

de Constantí

“El nou Centre Cultural reforçarà la nostra identitat col·lectiva i serà el cor cultural del poble”

Parlem

amb l’alcalde de Constantí, Òscar Sánchez, sobre les inversions al municipi,

la construcció metropolitana i la possible entrada al Pla de Barris i Viles

Adrià Miró Canturri

Les obres del Centre Cultural i Teatre ja estan de nou en marxa. Quin tipus d’equipament hi veurem? Havíem de decidir què fèiem amb aquella estructura, que es va fer el 2011 i va deixar l’anterior govern. Aquell projecte estava més enfocat a un auditori i era molt diferent del que hem proposat ara. L’hem enfocat més cap a un Centre Cultural molt polivalent. Serà l’obra més important de la nostra història recent i serà un equipament nou com també ho ha sigut la sala de vetlles.

Ha de ser un punt d’inflexió a nivell cultural pel municipi? Reforça la identitat col lectiva de Constantí i el sentiment de pertinença. Tenim una gran força de les entitats i associacions que fan molta feina i són una eina de cohesió social. L’anterior projecte estava més orientat cap a un equipament de concerts una mica elitista, però nosaltres volem que esdevingui el cor cultural del poble i sigui una eina de transformació social. Serà útil per a les entitats i els centres educatius. A més, volem portar també l’escola de música, la ràdio municipal, exposicions i que hi hagi sales per a les entitats. Apostem per la cultura i que sigui un dret accessible per a tothom.

Des del 2011 aquesta estructura estava aturada. Té certa càrrega simbòlica reactivar-la? És un problema històric perquè és una inversió gran i difícil de tramitar. Es tracta d’un altre tema històric que hem solucionat, com també ho hem fet amb el desnonament del bloc de Prat de la Riba o el quiosc a l’entrada del poble. Són temes crònics on hem posat fil a l’agulla i tenen

un símbol emotiu. A més, hem fet moltíssimes més obres.

Com quines? El canvi de gespa dels camps de futbol, la sala de vetlles, les millores als centres educatius, el circuit de motos molt reivindicat i que és un referent a tota Espanya, les més de 700 actuacions a la via pública, les millores al cementiri o al gimnàs, la nova rotonda d’accés al polígon, el nou servei de menús diaris de la Gent Gran o la feina que estem fent a nivell d’empreses perquè persones aturades puguin trobar feina.

Nou Centre Cultural: “Serà l’obra més important de la nostra història recent i serà un equipament nou com també ho ha sigut la sala de vetlles”

Un altre espai aturat al municipi és l’Església, que porta tancada des del 2016 i no depèn de l’Ajuntament. En quin punt es troba la seva reobertura? Vam fer una reunió amb la parròquia perquè l’Arquebisbat ja tenia un projecte tècnic amb les patologies exactes i les solucions. Per això, dèiem que ja caminàvem cap a la seva reobertura. Actualment, juntament amb l’Arquebisbat estem mirant de quina manera es pot finançar aquesta actuació per començar les obres aquest any. Estem intentant implicar la Generalitat, la Diputació, l’Arquebisbat, l’Ajuntament i les aportacions dels fidels. És un edifici patrimonial històric.

Per implicar la Generalitat calen pressupostos? Hi ha altres vies com les subvencions de concurrèn-

cia competitiva. De fet, en tenen una per patrimonials. No cal que tinguin pressupost.

El Consorci del Patrimoni de Tàrraco serà una realitat. Constantí té un dels 11 monuments Patrimoni de la Humanitat. Quin paper hi heu de tenir? Lògicament, Tarragona té molt més i més monuments. Veiem un canvi en la manera de comunicar diversos projectes com la difusió de Centcelles. Hi sortirem guanyant. La qüestió és que hi hagi recursos i amb aquest Consorci n’hi haurà més provinents d’altres administracions. En resum, impactarà en el servei que dona el monument.

El Govern de Salvador Illa ha reactivat el Pla de Barris i Viles. Constantí en el seu moment va anunciar que volia presentar el barri de Centcelles. Quines actuacions hi preveuen? Portem treballant-ho des del mes d’octubre de l’any passat per portar-ho a la convocatòria del juliol. Com s’han de tenir en compte diferents inputs, presentarem tot el municipi sencer. Estem fent una diagnosi del tema social i la sostenibilitat mediambiental, mentre que les inversions i les obres les tenim clares. Vam aprovar un pla d’inversions pel 2030 i totes aquestes actuacions entrarien dins del Pla de Barris, com per exemple el Centre Cultural o la segona fase del parc de l’avinguda Andorra o carrers com la Raval de Sant Cristòfol i Sant Vicenç. El Pla de Barris ens permetrà accelerar-ho.

L’Àrea Metropolitana ha fixat ja projectes concrets per a desenvolupar. Cap on avança aquesta associació? Ha tingut molts intents a les darreres dècades i ara ho estem fent amb pas ferm perquè

sigui una realitat. L’objectiu final és que el Parlament ens reconegui com la segona àrea metropolitana de Catalunya, que ha de ser molt diferent de la de Barcelona. Ha de començar a caminar amb aquesta associació, que fa moltes reunions tècniques. S’ha de fer bé i les presses no són bones. És difícil perquè cada municipi té uns objectius diferents, però si hi posem una mirada alta i som solidaris la ciutadania del territori en sortirà beneficiada. Per exemple, en la mobilitat.

S’ha parlat de la governança i en alguns casos ha generat debat el pes que ha de tenir cada municipi. Tots hem de tenir el mateix? Tots hem de tenir el mateix pes amb generositat i solidaritat. Al final, tots els alcaldes volem el millor pel nostre municipi, però, si al del costat li va bé, a nosaltres també ens anirà bé. Més enllà de quotes o participacions, l’objectiu

és començar a treballar-ho amb solidaritat i un criteri únic. Té bona relació amb l’alcalde de Vila-seca? Se’l pot apropar a l’associació? Tenim molt bona relació. Espero i confio que Vila-seca s’afegeixi en projectes que són comuns. És un municipi molt important del Camp de Tarragona i crec que les coses tornaran a la via de caminar plegats. Té molt bon criteri.

Preocupa la situació judicial de Funecamp? Quan vam dir de crear aquesta empresa supramunicipal, ja ho sabíem. Volíem donar un millor servei a la ciutadania, fer-lo més econòmic i que les empreses que tenien -entre cometes- un “monopoli” poguessin rebaixar els preus. Sabíem que a les empreses privades no els agradaria que entrés una empresa pública a competir amb elles perquè perdrien una quota de mercat. Es

“L’objectiu final és que el Parlament ens reconegui com la segona àrea metropolitana de Catalunya, que ha de ser

molt dife

rent de la de Barcelona”

tracta d’un mercat de lliure competència i creiem que ho estem fent bé. Hem preparat un recurs d’apellació, però fins que no hi hagi una sentència ferma podem seguir operant.

És l’últim any natural del mandat. Afecta d’alguna manera en la planificació? La normativa és molt complexa i costa tirar endavant els temes. Has de tenir molta planificació, que és el que intentem per exemple amb el Pla de Barris. No ens posem una fita per a les eleccions, sinó que procurem que tot quedi ben fet. Les tramitacions fa que moltes de les obres les puguis executar a partir del segon any com el Centre Cultural o les renovacions de voreres.

Té intenció de tornar-se a presentar a les eleccions? Encara no ho he pensat. El volum de feina diària és tan gran que no tinc temps de parar i veure què fer. Soc una persona jove que ja té una experiència municipal i un molt bon equip que em facilita moltes coses. Cada any fem inversions brutals en obra nova i manteniment, i estic il lusionat amb continuar fent millores. Tot i això, no depèn de mi, sinó de la família i dels companys de l’agrupació. Tinc la meva feina fora d’aquí i el que decideixin serà el millor pel poble.

TARRAGONA

TARRAGONA

L’ESTIU

AMPLIA ELS

ESPAIS PER A GOSSOS A LES PLATGES DURANT

El municipi habilita dos Can Espais de 900 m² cadascun per garantir la convivència i el benestar animal entre el 29 de maig i el 15 d’octubre

L’Ajuntament de Tarragona ampliarà aquest estiu els espais reservats per a

gossos a les platges amb dos Can Espais situats al Miracle, a prop del Fortí de la Reina, i a la platja Llarga, davant dels Capellans. Els recintes estaran oberts del 29 de maig al 15 d’octubre.

Cada espai tindrà uns 900 metres quadrats i un aforament màxim de 43 gossos. Estaran delimitats amb tanques metàl liques i tancaments de fusta fins a

l’aigua per garantir la seguretat dels animals i dels usuaris. Els Can Espais disposaran de dutxes per a gossos i banyistes, passeres de fusta, bancs i contenidors de recollida selectiva. A l’entrada hi haurà cartells informatius en quatre idiomes amb les normes d’ús.

La consellera de Benestar Animal, Sandra Ramos, ha afirmat: “Amb iniciatives com aquesta Tarragona avança en el desenvolupament dels serveis dirigits als propietaris i mascotes, fomentant una convivència respectuosa en els entorns compartits”.

El manteniment inclourà neteja manual diària i neteja mecànica entre dos i tres dies per setmana.

TARRAGONA TINDRÀ 20 NOUS VEHICLES DE NETEJA AQUEST ESTIU

La

incorporació millorarà la sostenibilitat i disminuirà el soroll de la

L’Ajuntament de Tarragona ha incorporat 20 nous vehicles elèctrics de neteja al contracte amb Urbaser. Es tracta de vehicles de mida petita i polivalents, amb equips d’hidropressió, plataformes i unitats auxiliars, pensats per millorar la rapidesa i l’eficiència del servei arreu del municipi.

La presentació ha anat a càrrec de l’alcalde, Rubén Viñuales, i la consellera de Neteja, Sonia Orts, acompanyats del delegat d’Urbaser, Xavier Mauri. Viñuales ha afirmat que és un "salt qualitatiu i qualitatiu en el servei de neteja", mentre Orts ha explicat que “amb la incorporació d’aquests nous vehicles, ja es començarà a posar en marxa la planificació i els itineraris de la proposta d’Urbaser”.

Els nous vehicles són 100% elèctrics, zero emissions i menys sorollosos. Tam-

ciutat

bé incorporen aire condicionat , una "reclamació històrica dels treballadors i treballadores". Treballaran de dilluns a dissabte en torns de matí i tarda, i al -

guns també diumenge. A més, el servei incorporarà control GPS per validar itineraris i millorar el seguiment municipal.

Líderes por naturaleza. Oro mundial en sostenibilidad

JOAN MARIA SARDÀ ,

Alcalde de la Pobla de Mafumet

“En aquests 31 anys, entre tots li hem donat la volta a la Pobla com un mitjó, ha sigut una evolució constant”

Adrià Miró Canturri

Quin balanç fa dels tres anys de mandat? Han sigut de planificació del que portàvem al programa i ara tots aquests projectes s’estan palpant. Alguns els hem començat, mentre que els altres estan a punt d’iniciar-se les obres.

La perllongació de la rambla

Jaume I és l’obra més emblemàtica? Hem resolt alguns problemes que teníem amb Adif per la millora del pont del carrer Guàrdies i la tenim a punt de començar. Suposo

Parlem amb l’alcalde de la Pobla, Joan Maria Sardà de la recta final del mandat

que durant aquest mes iniciarem les obres. Portàvem temps treballant-hi perquè és un pont que està sobre la via del tren i hi havia problemes de mobilitat. Per això, farem la vorera ben ampla perquè tingui un carril únic i els veïns puguin entrar i sortir amb total tranquil litat.

El cap de setmana passada es va inaugurar el parc de les Pobles. És un parc que està catalogat com un dels millors de Catalunya i, a partir d’ara, serà el millor. Volem que sigui un parc inclusiu on cadascú tingui el seu espai. Abans estava

acotat per zones amb una sèrie de tanques i ara és diàfan completament.

Un dels projectes a llarg termini és el del Complex Esportiu. En quin punt es troba? S’està licitant la redacció del projecte. Estem en una fase inicial. Les línies mestres estan traçades i passat l’estiu agafarem l’equip perquè pugui fer aquest macroprojecte. Redactar-lo són uns 7 o 8 mesos, així que serà pel pròxim mandat.

Havia quedat petita la zona es-

Quins altres projectes tenen en cartera? Tenim altres projectes de menys calatge, però prou importants. S’està a punt de licitar la remodelació del parc dels Colors; s’està redactant el projecte dels vestidors del camp de futbol base; s’ha d’aprovar l’ampliació del cementiri; traslladarem el cos de vigilants a un local al costat de l’Ajuntament, i l’enllumenat de la Rambla i de tot el poble també s’està adjudicant. Tenim molts fronts oberts amb projectes a punt de realitzar-se. A més, estem fent el projecte d’una nova biblioteca i ens trobem en converses amb una empresa important perquè vingui a la Pobla.

Del sector químic? No, comercial.

La química ha estat notícia pels impostos de Repsol, on municipis com Constantí es queixen del seu repartiment. Com viu la Pobla aquest debat? Hi surten guanyant. És important aclarir que aquí no hi ha cap litigi ni reclamació de diners entre la Pobla i Constantí. La realitat és que el repartiment dels impostos és molt complex i els municipis afectats vam proposar alternatives a la fórmula que aplica BASE, l'organisme de la Diputació que gestiona aquesta recap -

“Ens trobem en converses amb una empresa important perquè vingui a la Pobla” portiva? Es va estrenar el 2003 i quasi que tenim 2.000 abonats. Hem anat fent ampliacions dels vestidors, gimnàs o zones esportives, però arriba un moment en què convé una remodelació integral. A més, volem minimitzar l’impacte ambiental. La tecnologia ha avançat molt en 20 anys i cada vegada es pot reduir més el consum. Millorarem tant en instal lacions com en els costos.

Què s’hi planteja? Hi ha una zona de restaurant-bar, farem un circuit saludable i adquirirem una zona d’equipament per fer aparcament, una pista 3x3 o una zona de calistenia. Volem un espai obert.

tació. Al final, el Tribunal Suprem ha rebutjat totes les nostres propostes i ha dictaminat que el sistema de BASE és el correcte. Per tant, la Pobla no reclama res a Constantí; de fet, si el tribunal hagués acceptat la tesi de Constantí, hauria estat la Pobla qui hauria hagut de tornar una quantitat molt elevada de diners. La sentència, simplement, manté el sistema actual.

També ha saltat la notícia dels acomiadaments a DOW. Preocupa que pugui afectar el conjunt de la indústria? És la primera vegada que ho fa una indústria potent des que estic a l’ajuntament. És per preocupar-se. Les químiques també tenen processos de crisis. Necessitem poder competir amb l’exterior, que no es tracta només de poder vendre, sinó aquí també, perquè les empreses estrangeres també venen aquí els seus productes si resulten més econòmics. Aquí els costos energètics són més alts que a altres zones d’Europa o a la resta del món. Portar un vaixell d’etilè de l’exterior val menys que fabricar el producte aquí directament. Però quan hi hagi un contratemps i no puguem portar-lo, com ara el dia que hi hagi mala mar o es tanqui l’estret, què farem? Esperem que DOW no marxi del territori perquè seria un problema. Han tancat altres crackers d’Europa, però aquest l’aguanten.

“Esperem

Quina visió té la gent de la Pobla de la indústria química? El concepte en general és bo. La qualitat de vida de la Pobla ve de la petroquímica. Els equipaments que tenim i les ajudes són gràcies a la indústria. Tenim una relació de confiança i respecte. Hi ha molta gent d’aquí que treballen a la indústria i, quan coneixes què s’hi fa i com, li tens respecte, però no por. De vegades hi ha crítiques per desconeixement perquè, per exemple, el “fum” blanc no és fum, sinó vapor. El que està aquí sap que aquest fum no li farà res. A més, a la Pobla no hi ha olors.

Heu fet el pas d’adherir-vos a l’Associació per l’Impuls Metropolità. Què ha de venir a partir d’ara? Havíem d’estar presents per poder dir la nostra en qualsevol debat. Veurem quins melons s’obren i quines propostes hi ha. Hi entrem amb actitud positiva i per aportar-hi tot allò que puguem.

S’han de centrar en dos o tres temes o obrir el ventall? Hem de començar per la mobilitat. Els trens, les mercaderies… S’ha de consensuar una solució. Cada dia pugen a la Pobla 3.000 persones i, quan hi ha una parada, en són 6.000. És important per definir i cohesionar el territori.

rers són nous i cada any renovem noves vies.

Amb aquest creixement, ha hagut de canviar la manera de treballar com a alcalde? És la mateixa manera, amb il lusió. Ara mateix m’acaben de trucar per un problema que tenia un veí. La gent em té confiança i això no s’aconsegueix en un dia. El dia que marxi estaré eternament agraït als veïns, que m’han donat un suport incondicional brutal. Per això, no puc fallar. Si fallo als veïns o no tinc il lusió, marxo.

que DOW no marxi del territori perquè seria un problema. Han tancat altres crackers d’Europa, però aquest l’aguanten”

Hi ha alguns municipis recelosos amb l’àrea metropolitana. Entén la seva posició? Cadascú mira pel seu municipi. Evidentment que has de defensar el teu poble, però has de mirar que tot el territori en surti beneficiat. Al final, aquestes polítiques de campanar no serveixen per a res. Serà complicat, Barcelona va trigar 20 anys en formar l’àrea metropolitana.

Si mirem a la Pobla que va agafar fa 31 anys, s’assembla en alguna cosa a l’actual? Absolutament en res. Entre tots li hem donat la volta com un mitjó.

Què ha sigut el més transformador? Hi ha hagut una evolució constant. Des dels equipaments fins al clavegueram. Hem arreglat els problemes abans que succeïssin. Per exemple, hem hagut de pensar en un dipòsit d’aigua, en fer una nova escola o en crear una nova llar d’infants. Si no haguéssim tingut aquesta planificació, hauria estat impossible i et trobaries amb un poble desmembrat i ple de pegats. La previsió de creixement ens ha permès anar sempre per davant. Hem canviat tot l’urbanisme i tots els serveis. La majoria de car-

La intenció és tornar-se a presentar el 2027? No t’enganyaré. En principi, sí. Si els veïns em donen confiança, em tindran aquí.

La intenció és marxar amb un gran projecte culminat? N’hi ha molts de projectes. No té per què. Tot el que hem fet és prou important.

Ha mantingut les majories absolutes sense tenir un partit darrere després de la desaparició de CiU. Afecta d’alguna manera? Ens hem beneficiat de no tenir cap color polític. Som un partit 100% municipalista. A les generals i al Parlament cadascú vota per la seva ideologia, però a les municipals votem poble. La gent es troba a gust amb un partit transversal i el poble és el primer.

Què ens espera aquesta Festa Major? Hem començat aquest passat dissabte i el dia fort és el 23. Tenim tres ambients: la zona chill out, el ball típic de festa major i la discomòbil pels joves. Després es complementa amb el concert de Doctor Prats, teatre o activitats a la piscina.

L’essència de Tarragona en cada plat

Un restaurant únic, en un indret privilegiat i obert a tothom. Cuina catalana i mediterrània: arrossos, carns i peixos de proximitat, amb menús diaris i de cap de setmana. Ideal per a banquets i celebracions d’empresa.

Ctra. del Tennis, 12-18. Urbanització Cala Romana. Tarragona £ 977 209 917 | n 634 211 818 | (#

TARRAGONA

LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

DESTACA COM A DESENA MILLOR

UNIVERSITAT ESPANYOLA

La URV lidera en transferència de coneixement i es posiciona entre les millors en contribució al desenvolupament regional

La Universitat Rovira i Virgili s’ha situat com la desena millor universitat d’Espanya i la setena entre les públiques en l’última edició del rànquing CYD, elaborat per la Fundació Conocimiento y Desarrollo. La classificació analitza 84 universitats de l’Estat, 48 públiques i 36 privades, a partir de 36 indicadors repartits en cinc àmbits: ensenyament, recerca, transferència de coneixement, orientació internacional i contribució al desenvolupament regional.

La URV obté 20 indicadors en el grup de major rendiment i 12 més en nivell intermedi. Destaca especialment en transferència de coneixement, on comparteix posicions capdavanteres amb universitats com la Carlos III, l’Autònoma de Barcelona o la Politécnica de Madrid. També sobresurt en impacte regional, àmbit en què ocupa la segona posició.

El rànquing defineix la URV com una universitat jove, dinàmica i internacional, amb seguiment docent personalitzat i fort component pràctic. També remarca: "Un 70% dels estudiants de la URV treballa als tres mesos de finalitzar els estudis". La classificació situa per davant centres com Navarra, Carlos III, UAB, Pompeu Fabra o UB.

TARRACO VIVA SUPERA ELS

80.000

VISITANTS I ANUNCIA UNA EDICIÓ 2027 DEDICADA A LES DONES

El festival tanca l’etapa de Magí Seritjol amb rècord de públic i revela que el pròxim eix temàtic serà el paper femení al Mediterrani antic

El Festival Tarraco Viva 2026 ha tancat aquest diumenge amb l’acte ‘Per què Roma?’, una reflexió sobre la vigència de la història antiga i del llegat romà. La cloenda també ha servit per acomiadar Magí Seritjol com a director i presentar Julio Villar com a nou responsable del certamen.

El conseller de Patrimoni, Nacho García, ha destacat que el festival ha superat les xifres de l’any passat, amb més de 80.000 assistents i “un públic cada vegada més fidel i exigent amb les converses, monòlegs i conferències que els oferim”.

Seritjol s’ha acomiadat emocionat i ha remarcat que “els espectadors han aconseguit que la nostra ciutat sigui un referent, per a la gent que li agrada la història, per a la gent que li agrada la filosofia i en general per a la gent que vol saber d’on venim i cap on anem”. La 29a edició se celebrarà del 3 al 16 de maig del 2027 i estarà dedicada a ‘Les dones i la societat al Mediterrani antic’.

fins al 25 de juny

ROC MUÑOZ , Alcalde de la Canonja

“Si les grans empreses no construeixen pisos a la Canonja, els farem nosaltres”

Entrevista amb l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, per fer balanç dels tres anys de mandat i la fi del conveni amb Tarragona després dels 15 anys de la segregació

Adrià Miró Canturri

Aquest any ha sigut el primer en què ja no aplicava el conveni amb Tarragona. Com ha canviat la Canonja en aquests 16 anys d’independència? Ha canviat moltíssim, tot i que el dia a dia t’absorbeix d’una manera que no ho veus amb perspectiva. S’ha acabat la relació monetària amb Tarragona, però la relació com a veïns continuarà per sempre. Aquests anys la Canonja ha tingut potència econòmica i això fa que es vegi als

carrers. Tenim un programa electoral que acostumem a complir en un grau molt alt. Es tracta que al final dels quatre anys totes les coses que has promès siguin realitat. Això està passant des de fa anys.

La fi de la relació ha estat abrupta amb el conflicte dels busos. Què s’hauria pogut fer millor o diferent? Crec que per part nostra no hem actuat malament ni amb mala fe. Ho estan fent els altres? Tampoc seré tan categòric per anomenar-ho d’aquesta

manera. Podríem haver fet millor les coses. Es fa tot millor si es parla i, abans d’imposar, s’arriben a acords.

L’alcalde de Tarragona deia que era una qüestió purament tècnica d’intervenció. Els preus no són correctes. El que ens cobren no està ben raonat i hem demostrat que no és així. No entraré en discussions. Estem en una situació que o aprovem això o aprovem això. No fugiré d’estudi. Ara bé, he demanat a la Generalitat que ens autoritzi perquè puguem contrac-

“Aquests anys la Canonja ha tingut potència econòmica i això fa que es vegi als carrers”

tar una empresa i fer-ho amb els nostres mitjans.

A causa de la pròrroga de sis anys de la concessió de busos interurbans, l’única opció és fer-ho vostès mateixos o es pot buscar una nova línia pilot de bus com ja va plantejar el secretari de Mobilitat? Desconec el que deia el Manel Nadal. Si s’han de fer plans pilots que ens vinguin bé per tenir aquest servei, perfecte. El que dic és que no estem disposats a pagar el servei que ara tenim amb l’EMT. El transport interurbà és responsabilitat de la Generalitat i, per tant, és la Generalitat qui ens ha de donar la solució.

Entenc que els canongins tindrien un servei similar pel que fa a les freqüències, però sense passar tant per tots els barris de Ponent. Efectivament. Ha de ser similar en les freqüències, però no necessàriament passant pels barris. Una altra cosa és que alguna de les freqüències sí que hi passi per anar per exemple al Mercat de Torreforta. A més, hem d’arribar al CAP

de la Granja.

Seguir amb l’EMT està totalment descartat? Per part nostra sí. Si la Generalitat no ho accelera, serà un tema que haurem de discutir. No estem disposats a suportar aquesta factura. Des de Tarragona poden dir que és just i precís, però nosaltres entenem que no és així.

Vostè és president de l’Associació per l’Impuls Metropolità. Que l’alcalde del municipi més petit en sigui el president llença algun missatge? En realitat no. És una cosa més prosaica. L’alcalde de la Canonja n’és el president perquè la seu de l’Àrea Metropolitana està a la Canonja. No hi ha cap missatge subliminar. De totes maneres, no està malament que el poble més petit ostenti la presidència.

Han modificat recentment el POUM de cara a facilitar l’arriba del Centre de Descarbonització. Què se’n sap? Estan aterrant el tema dels pressupostos. Suposo que en els pròxims mesos tindrem l’oportunitat de veure si fan el pas endavant. Nosaltres fem la nostra feina: modificar el POUM perquè es pugui fer el Centre de Descarbonització. No pararem de treballar en això.

Ha de ser una de les prioritats de la Generalitat? Seria important. Si parlem de descarbonització i l’hidrogen, la descarbonització de la indústria ha de ser prioritari pel nostre país.

El que sí que tenim en marxa és l’Espai Mammuthus des de fa un any. Quin balanç en fa? Molt positiu. Sabíem des del primer moment quant ens costaria aquesta inversió cada any. Apostem per la cultura. No és una despesa, és una inversió.

Quin tipus de visitant té? Hi ha de tot. Àmbit acadèmic, turistes, persones que saben que

això està aquí, estudiants… El Planetari és la cirereta del pastís d’aquest espai científic? Entenc que sí. El Planetari també provoca crítiques per la inversió, però ho he dit en alguna ocasió: tenim la capacitat de fer aquesta inversió i les que ens proposem. Fixa’t bé tot el moviment que s’ha produït al voltant del 15 d’agost amb l’eclipsi, que durarà uns 90 segons. Per tant, hem de saber que tot el que ens passa és perquè passa al cel.

Quan vam decidir fer el centre

Mammuthus també hi va haver crítiques. Hi havia el perill que la Generalitat agafés les defenses i s’ho emportés a un altre lloc. El que volíem era que es quedessin a la Canonja. Una vegada es va posar en marxa, la gent del nostre poble ha dit: “ens ha quedat molt bé” i s’ho ha fet seu.

Menys detractors tindrà el nou camp de futbol. No n’estiguis tan segur. Sempre hi ha els que pregunten per què el camp de futbol i no un altre poliesportiu, que també el farem. Tot i això, molta gent pensa que és necessari. Hi ha tants xavals que es mouen al voltant del camp que és necessari fer-ne un altre.

Quins tempos té? Fa dues setmanes es va obrir l’última aplica i se sap l’empresa que ho farà. Calculo que en dos o tres setmanes estarem en disposició d’adjudicar-ho. M’agradaria que comencessin abans de l’estiu.

A nivell cultural enguany estrenen la Mulassa, que se suma a un seguici molt més complet que localitats properes. Què els hi donen de menjar als canongins per ser tan actius culturalment? Suposo que ells mateixos es retroalimenten. Des de l’Ajuntament tractem d’ajudar-los i donar-los suport. La cultura i l’esport són molt importants, però també ho són molt les ajudes a la població. El xec

nadó, els llibres, anar a estudiar a la universitat… Tot ho contempla l’Ajuntament.

Tots aquests joves volen quedar-se a viure a la Canonja. En habitatge ens va explicar l’any passat que estaven treballant per crear una empresa d’habitatge. La tindrem aquest mandat? Sí. Seria com l’empresa municipal d’habitatge de Reus o Tarragona a una escala molt més reduïda i encara en una fase més embrionària. A banda, hem posat uns solars a disposició de la Generalitat perquè es puguin construir pisos i hem comprat una finca que tenia construïda l’estructura. Ara encomanarem el projecte per ferhi pisos. La Generalitat que faci per la seva banda, però nosaltres com a Ajuntament hem de fer pisos. És una assignatura pendent en aquest municipi i en tots. El que passa és que a la Canonja tenim un problema. Tens solars per poder construir, però et surten 15 o 20 pisos. Les grans empreses no venen si no se’n poden fer 45 o 60. Si no ens els construeixen, no tenim més remei que construir-los nosaltres.

Hauran de fer de promotora. Efectivament. És absolutament necessari. Quan s’aplicarà el porta a porta? Quin calendari té? El problema del calendari són els recursos que presenten les empreses. Hem començat ara i ja en

“L’any 2027 farà 30 anys que soc alcalde. N’hi ha alguns que em superen”

tenim dos. Això significa aturar el procés, fer algun esment i tornar-ho a aprovar. Si no passa res, el 2027 podrem tenir-ho en marxa.

Canviar el model de recollida de residus en any electoral… No és habitual, s’ha de ser valent. Una altra cosa no, però valents sí que ho som. Estem en un percentatge de recollida selectiva del 30%. Està molt baix. Jo no era massa partidari del porta a porta per les conseqüències que podia tenir i perquè s'ha enredat en altres poblacions. Ara bé, he anat a altres pobles i un dels que més em va xocar va ser Tàrrega. Ells ho fan d’aquesta manera i són una ciutat gran. Si ells ho fan, nosaltres hem de ser capaços.

Què farà de cara al 2027? L’any

2027 farà 30 anys que soc alcalde. N’hi ha alguns que em superen. Hi ha una cosa molt important. No diré que m’ho passo bé perquè sembla que vagi a la discoteca, però realment m’ho passo bé fent d’alcalde. Quan venen els estudiants, pregunten diverses coses. Una d’elles és quant cobres i l’altra és si m’agrada fer d’alcalde. No hi ha ningú que em posi una pistola al pit i em digui que he d’estar aquí. Ho faig perquè vull. En aquests anys, hem passat de ser un barri a una EMD i, finalment, un municipi. El que hem fet nosaltres no ha passat mai.

Té presa la decisió? No. La premsa sereu els primers que ho sabreu en tot cas, però encara falten mesos.

ASSESSORIA IMPERIAL TARRACO

La teva immobiliària de Tarragona

ESTÀS PENSANT A VENDRE LA TEVA PROPIETAT?

Som la immobiliària que millor coneix el barri

A Tecnocasa Tarragona t’acompanyem a cada pas de la venda del teu immoble. Confia en nosaltres per a gestionar el procés de forma eficient i sense complicacions. Deixa-ho a les nostres mans i oblida’t dels problemes.

Avinguda Roma, 14, local 1 c/ Cristofor Colom 24, local 2

v 877 210 190 v 977 949 166 baad9@tecnocasa.es www.tecnocasa.es

Tarragona es consolida en el mapa dels creuers amb una temporada de rècord

La temporada de creuers a Tarragona arrenca amb xifres de rècord i amb la voluntat de consolidar el port com una destinació cada vegada més atractiva dins els itineraris de la Mediterrània

Adrià Torres Moreno

Tarragona Cruise Port preveu una campanya de vuit mesos amb 81 escales programades i prop de 160.000 passatgers, unes dades que confirmen el creixement sostingut d’aquest segment turístic al territori.

L’inici de la temporada ha estat marcat per l’arribada del vaixell Wind Star, de la companyia WindStar Cruises, que ha inaugurat oficialment el calendari de creuers d’aquest 2026. El vaixell, procedent de Palma de Mallorca, va atracar al Moll de Balears amb 148 passatgers a bord. La previsió per a aquesta temporada representa un increment notable respecte a l’any anterior. Les 81 escales previstes suposen

un creixement del 28,6% en comparació amb el 2025, mentre que el volum de passatgers augmenta un 23,3%. En total, està previst que passin pel Port de Tarragona 39 vaixells diferents, 16 dels quals ho faran per primera vegada. Aquestes xifres situen la terminal tarragonina en un moment clau de consolidació, amb una activitat més intensa però també orientada a un model turístic menys massificat.

TARRAGONA, UN PORT

BOUTIQUE AMB VAIXELLS PRÈMIUM I DE LUXE

Un dels principals eixos de la temporada és l’aposta pels creuers de gamma alta. Tarragona vol reforçar el seu perfil com a port ‘boutique’, amb un pes creixent dels vaixells prèmium i de luxe. Aquest 2026 hi ha

programades 45 escales d’aquest segment, un 40,6% més que l’any anterior, quan se’n van registrar 32. Aquesta tipologia de vaixells representarà més de la meitat de l’activitat prevista, amb un 55,5% del total d’escales. Es tracta d’un model que permet incrementar el nombre d’arribades al port sense que això impliqui necessàriament una gran concentració de passatgers en un mateix moment. Els creuers de gamma alta acostumen a tenir una capacitat menor, però transporten viatgers amb un perfil de despesa més elevat i interessats en experiències culturals, gastronòmiques i patrimonials.

NOVETATS DE LA TEMPORADA

La principal novetat de la temporada és el salt endavant de Viking

Sus abogados de confianza

•Abogados

•Gestores

•Traductores

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT.

Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España.

Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com

Redouane Ennajy Abogado

Cruises, que incrementa de manera molt significativa la seva presència a Tarragona. La naviliera passarà de tres escales i 5.000 creueristes el 2025 a 17 escales i una previsió de 34.800 passatgers aquest 2026. La companyia operarà amb vuit vaixells diferents, amb una presència majoritària de passatgers nord-americans.

Sis de les escales de Viking faran una nit a port i dos dies a la destinació, mentre que quatre escales més preveuen dues nits a Tarragona i tres jornades completes al territori. La presència de Viking reforça l’estratègia de Tarragona com a destinació amb capacitat per captar un perfil de viatger interessat en experiències més pausades i de qualitat. També dona més marge al territori per distribuir millor l’impacte econòmic de les escales, ja que els passatgers tenen més temps per consumir, visitar equipaments culturals i descobrir altres municipis.

MSC CRUCEROS MANTÉ

TARRAGONA COM A PORT DE REFERÈNCIA

Un altre dels grans protagonistes de la temporada serà MSC Cruceros, la tercera companyia de creuers més gran del món i líder a Espanya. La naviliera reforça la seva presència al Port de Tarragona

amb l’arribada, per primera vegada, de l’MSC Orchestra, que operarà itineraris regulars pel Mediterrani durant tota la temporada d’estiu.

La companyia efectuarà 33 escales a Tarragona aquest 2026, vuit més que l’any anterior, i consolida el port tarragoní com un dels seus punts d’embarcament clau a l’Estat.

L’MSC Orchestra oferirà itineraris de set nits amb sortida des de Tarragona i escales a València, Livorno —porta d’entrada a Florència i Pisa—, Civitavecchia —per visitar Roma—, Gènova i Marsella.

L’MSC Orchestra té capacitat per a 3.223 passatgers i prop de 1.300 membres de tripulació. El

Coincidint amb l’eclipsi, farà escala a Tarragona el Queen Victoria, de Cunard Line

vaixell compta amb 16 ponts, espais interiors amplis, diferents bars i restaurants, i incorpora tecnologies destinades a reduir el seu impacte ambiental, com sistemes híbrids de neteja de gasos d’escapament, tractament d’aigües de llast i gestió de residus a bord. ESCALES SINGULARS I NOVES

EXPERIÈNCIES

Un moment destacat arribarà el 12 d’agost, coincidint amb l’eclipsi. Aquell dia farà escala a Tarragona el Queen Victoria, de Cunard Line, en un itinerari de dues setmanes per la Mediterrània Occidental al voltant d’aquest fenomen astronòmic, amb Tarragona com un dels punts destacats de la ruta. Els passatgers podran combinar la descoberta de la destinació durant el matí amb l’observació de l’eclipsi a la tarda.

UNA TERMINAL AMB MÉS SERVEIS

L’activitat creuerística també arriba acompanyada de millores a la terminal del Moll de Balears. Tarragona Cruise Port preveu incorporar una nova botiga de records i productes típics de la destinació, pensada per ampliar l’oferta disponible per als viatgers. A més, la terminal ja ha instal lat un caixer automàtic per facilitar l’experiència dels creueristes durant la seva escala. El Port afronta així vuit mesos d’activitat creuerística amb xifres de rècord i amb la voluntat de consolidar-se com a destinació de creuers al Mediterrani.

Totes les gestions del teu servei d’aigua més fàcils que mai

Tot avantatges

Gratuït!

Factura electrònica Rep per email l'avís d'emissió de la factura.

Aprofita tots els avantatges del servei sense cap cost afegit.

Avisos Incidències T'avisem de les incidències en el subministrament d’aigua.

Avisos de control de consum Configura i personalitza alertes per controlar el teu consum

Altres comunicacions via correu electrònic Totes les comunicacions relacionades amb el teu servei.

Un servei digitalitzat és un servei més eficient

Un servei immediat

Més àgil i còmode, gestions i consultes quan ho necessites, control d’incidències..., Sumar-te a la digitalització només té avantatges!

Compromís amb el medi ambient

El servei digitalitzat redueix l’impacte ambiental i les emissions de CO2, ens sumem als compromisos dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l'ONU per tenir cura del planeta

Compromís social

Un servei de proximitat que facilita la conciliació, 24 h al teu servei. Garantim la teva salut i la de l’equip humà d’Ematsa

Control de consum

Avisos d’incidències

Magí Seritjol es jubila

El

director repassa l'evolució del festival i destaca el llegat cultural i econòmic que deixa a Tarragona després d'una trajectòria de quasi tres dècades

Ismael Lobo García

Després de conduir durant les seves 28 edicions, Magí Seritjol anuncia la seva jubilació com a director del festival Tarraco Viva Aquest esdeveniment, pioner en la divulgació i reconstrucció històrica centrada en les cultures mediterrànies antigues, especialment la romana, s’ha convertit en un punt de referència a nivell europeu. En una entrevista concedida a l’ACN, Seritjol reflexiona sobre els avenços i reptes futurs del certamen: "hem aconseguit que la història formi part de la vida diària de molta gent", celebra. Enguany, fins al 24 de maig, es van programar prop de 500 activitats sota el lema 'Per què Roma?' El director subratlla que "el passat ens explica el present i també pot projectar el futur" i afegeix que hauríem d’aprendre "que amb mitjans petits es poden fer moltes coses".

LLEGAT CULTURAL I SOCIAL

Per a Seritjol, el principal èxit del festival és haver integrat "la història en la vida quotidiana d’un ampli sector ciutadà". Recorda que quan van començar "la història era per als estudiosos o quatre apassionats dels vestigis", però Tarraco Viva ha estat "la punta de llança en la comunicació pública demostrant que la història pot interessar moltíssima gent". Aquesta tasca s'ha desenvolupat conjuntament amb institucions com el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona o el Museu d'Història de Tarragona.

"Hem aconseguit que la història formi part de la vida diària de molta gent"

A més, aquesta difusió ha incrementat entre els habitants el valor atorgat al patrimoni local: "Valores

el patrimoni quan te l'has fet teu; aleshores les pedres ja no són pedres, són més coses; i la gent diu que no es poden tocar", assegura.

GESTIÓ

INTEGRADA DEL PATRIMONI

Seritjol detalla que gestionar patrimoni implica tres àmbits fonamentals: investigació, conservació i divulgació. Insisteix que aquesta última no és només un pas final sinó una part essencial del procés: "el festival és una peça més d'aquesta integració per fer sentir propietari del patrimoni a tothom qui n’obté algun benefici, encara que no sigui restaurador ni catedràtic", remarca. En aquest sentit considera: "això no és poca cosa. Si el festival té algun valor, és aquest".

ECLOSIÓ DELS GRUPS DE RECONSTRUCCIÓ HISTÒRICA

Dins de les tres dècades des de la

creació del certamen destaca també l'aparició d'un teixit sòlid format per diversos grups dedicats a la reconstrucció històrica amb base científica però oberts al voluntariat popular. Segons explica: "Tretze grups en una ciutat com Tarragona és molt", posant-la com a líder europea tant per nombre com per qualitat. També valora positivament la implicació familiar i juvenil: tenir uns vint actors joves locals fa que aquests participants se sentin més ben ajudats.

L’IMPACTE ECONÒMIC ENTORN TARRACO VIVA

Aquest moviment ha generat al seu voltant una economia consolidada vinculada a professionals diversos —conferenciants, guionistes, actors— així com als visitants i turistes atrets pel festival. Tanmateix afirma: "Tota activitat humana genera una economia, però no estic massa convençut que sigui del tot bo", defensant un model basat més en el coneixement que només en el turisme massiu. Afegeix també una reflexió crítica sobre aquest últim: "No soc antiturisme; crec que permet intercanvi cultural, però si tots vivim igual què intercanviem? Cal anar cap a un turisme més selectiu quant a volum perquè depèn molt del tipus i gestió turística si aporta beneficis o problemes", conclou.

CULTURA I PATRIMONI MÉS

ENLLÀ

DELS DINERS

Puntualitza clarament que ni la cultura ni el patrimoni estan pensats principalment per generar riquesa sinó per crear comunitats cohesionades on les persones puguin comunicar-se millor. Quan li assenyalen l'activitat comercial derivada del festival respon: "Segur podem activar comerç, però ho hem de fer? No ho crec. La cultura està orientada perquè tothom tingui opcions diverses per conèixer-se millor personalment i col· lectivament".

"Tota activitat humana genera una economia, però no estic massa convençut que sigui del tot bo"

NOVES EINES PER GESTIONAR

PATRIMONI LOCAL

Dins els avenços recents destaca especialment la constitució d’un consorci integrat per ajuntament, Generalitat, Estat espanyol, Diputació i arquebisbat amb vista a millorar l'administració conjunta dels monuments romans tarragonins. Sobre aquesta iniciativa comenta: “És un pas importantíssim, però hauria d’haver arribat abans; calia obligadament comptar amb suport nacional i europeu”. Tot mantenint cautela sobre els resultats finals admet confiar en més estabilitat financera malgrat preveure complexitats administratives majors.

BALANÇ ESPECIAL ABANS

RELLEU DIRECCIONAL

L’edició considerada “més màgica” segons Seritjol fou aquella celebrada el 2014 quan es van organitzar mil activitats durant tres setmanes junt amb una rèplica monumental exacta -l’Ara Pacisprocedent directament de Roma. Amb motiu de deixar pas a

nova direcció enguany han plan tejat

lema 'Per què Roma?', qüestio nant-se "per què fem història?, per què ens interessa l’antigui tat?, què significa Tarraco Viva?" deixant-ho definitivament obert perquè sigui "el públic qui valori".

Viva "més necessari que mai" doncs recorda problemes con temporanis reiterats ja presents fa dos mil concentració extrema de rique ses"— evocant exemples romans on repartir millor aquesta riquesa va garantir supervivència imperial.

NOVES PERSPECTIVES SOTA DIRECCIÓ RENOVADA

vinculat durant deu anys al projecte original qui compta amb tota con fiança per impulsar noves etapes.

‘no faci cas dels meus consells’”, explica entre rialles Seritjol con fiant plenament en les capaci tats creatives del seu succes sor apassionat per la història. Afegeix estar disposat ajudar-lo si cal tot deixant clar qui hau rà d’assumir total responsabi litat pel futur impuls creatiu.

MAMMUTHUS és un centre de descobriment de la paleontologia, on ens veiem reflectits en l'evolució dels nostres ancestres, i on podem identificar més clarament d'on venim, per saber a on anem.

Vine a descobrir-ho!

Aparcament Àrea de lleure

Guies

HORARI D’ESTIU (fins al 15 de setembre): De dimarts a diumenge de 10 a 18.30 h. Dilluns tancat.

Carrer del Camí de Reus, 37

La Canonja (Tarragonès)

Embriogyn celebra 20 anys consolidat com a referent en salut

reproductiva

al territori

El centre va reunir professionals, col·laboradors i famílies al Castell de Tamarit en un acte emotiu que va posar en valor dues dècades d’innovació mèdica i acompanyament humà

Redacció

Embriogyn va celebrar el passat 14 de maig el seu 20è aniversari amb un acte commemoratiu que va reunir professionals, col laboradors, institucions i persones que han format part de la trajectòria del centre durant aquestes dues dècades.

Sota el lema “20 anys fent créixer somnis” i “Transformant esperances en vida”, la celebració va servir per posar en valor el recorregut d’un projecte nascut a Tarragona que, al llarg dels anys, s’ha consolidat com un centre de referència en salut reproductiva al territori gràcies a un model basat en l’excel lència mèdica, la innovació i l’acompanyament humà.

Durant l’acte, les responsables

del centre van destacar l’evolució de la reproducció assistida en els darrers 20 anys i la voluntat d’Embriogyn d’haver crescut sempre al costat dels avenços mèdics i tecnològics, mantenint intacta la seva manera d’entendre la medicina: propera, transparent i centrada en les persones. Avui ja comptem amb més de 3.500 nadons nascuts gràcies l’aplicació de diferents tècniques al llargs d’aquests anys.

La cofundadora i directora de laboratori, Imma Saumell, va posar en valor la responsabilitat i la dimensió humana que hi ha darrere de cada tractament, recordant que “darrere de cada embrió hi ha una història, una esperança i un projecte de vida”.

Per la seva banda, la directora

mèdica del centre, Cèlia Vives, va destacar la importància de continuar exercint una medicina “basada no només en el coneixement i la tecnologia, sinó també en l’escolta, l’honestedat i l’acompanyament”.

La codirectora mèdica, Míriam Ruiz , va remarcar la voluntat de continuar innovant i evolucionant sense perdre l’essència del centre: “continuar emocionant-nos amb cada història i continuar posant les persones al centre”. També va posar en valor les persones que formen part d’un equip molt ben engranat que fa possible fer realitat els somnis de moltes persones”.

Al llarg d’aquests 20 anys, Embriogyn ha contribuït al naixement de més de 3500 infants, acompanyant milers de persones en el seu camí reproductiu i consolidant-se com un dels centres de fertilitat de referència de la demarcació.

La celebració va comptar també amb la ponència motivacional d’ Emilio Duró, que va oferir una reflexió sobre la importància de diferenciar allò essencial del que és secundari, gestionar les prioritats i afrontar els reptes amb actitud i perspectiva.

Amb aquesta commemoració, Embriogyn reafirma el seu compromís de continuar avançant en innovació mèdica, mantenint un model independent i una medicina reproductiva basada en el rigor científic, la personalització i l’acompanyament humà.

Hyundai - Augusta Car. T’esperem a la nova instal·lació a Tarragona!

Hyundai- Augusta Car, ha fet un pas endavant amb la nova i espectacular instal·lació oficial Hyundai a Tarragona. Seguim disposats a sorprendre't de nou, comprometent-nos amb tu i avançant-nos a les teves necessitats.

T’apropem l'experiència del Compromís Hyundai amb la nova botiga i taller d'Augusta Car, amb més de 4.000 m2 dedicats a tu, amb la darrera tecnologia i personal qualificat especialitzat en el teu Hyundai.

T’esperem!

Augusta Car

Ctra. València , Km. 224

Tarragona T. 977 55 24 14

www.augustacar.es

OPINIÓ La ITV, un escàndol públic

Article d’opinió de José Luis Aymat Satué director de la Feat (Federació Empresarial d’Auto -Transports de la Província de Tarragona)

Cada vegada que parlo amb algú de les ITV’s a Catalunya, em trobo amb una resposta indignada i comentaris no aptes per menors.

Malgrat el fet d'imposar-nos la obligació de reservar data i hora amb molta antelació, doncs d’altra manera no trobes cap forat per fer la revisió, és normal fer cues de més d’una hora, i davant qualsevol intent de queixa et do -

nen 3 fulls de reclamació que has d’omplir a mà, un per un!

Si la situació és indignant pels particulars, pels transportistes professionals és intolerable, ja que s’arrisquen a rebre sancions enormes en cas de no portar els papers en ordre, mentre que l’actitud de moltes ITV’s és clarament la de preferir revisar vehicles particulars i fer fora els professionals, que no son tan rendibles. Aquesta

Et proporcionem

Federació Empresarial d’Autotransport de Tarragona

C.de Jaume I, 29, entresòl 2-3 43005 Tarragona

intenció és prou manifesta i obliga, “de facto”, a moltes empreses i autònoms a marxar lluny, fent molts quilometres innecessaris a la cerca d'una ITV que accepti revisar camions i autobusos.

El fet és que portem més de 25 anys sense que s’hagi fet cap ITV nova a Catalunya, ni ampliat la capacitat de cap d’elles, amb un model obsolet que cal extingir, ja que no serveix per fer la tasca que té encomanada i el fracàs ha de

la formació que necessites

La Federació Empresarial d’Autotransport de la província de Tarragona (FEAT)

t’oferim cursos de:

•Conductors ADR

•Conducció en simulador

•Tacògraf digital

•Formació contínua CAP

• Documentació del transport de mercaderies

•Conseller de Seguretat

i molts d’altres, a les nostres instal·lacions del polígon Riuclar, on també hi tenim un simulador de conducció que ens permet fer tota mena de cursos de capacitació i perfeccionament.

Fes-te soci i descobreix tot allò que et podem oferir.

#EnsMovemPerTu

ON TOTHOM ES POSA D’ACORD

piscines diversió

TARRAGONÈS

PLUJA DE MILIONS DE BILL GATES

POLÈMICA PELS DINERS QUE DEIXA REPSOL A TARRAGONA: CONSTANTÍ RECLAMA UNA PART MÉS GRAN DEL PASTÍS

El municipi, que rep un 4% dels ingressos tot i acollir el 16% del complex químic, denuncia que el sistema actual beneficia principalment la Pobla de Mafumet

La nova instal lació s'ubicarà entre Reus, Tarragona, Constantí i la Canonja i preveu crear 980 llocs de treball només durant la seva construcció

Tarragona fa un nou pas per situar-se al centre de la transició energètica amb l’aliança entre H2PRO i Sun Systems Group per impulsar una gran planta d’hidrogen verd al territori. El projecte, avançat pel Diari de Tarragona, encara està en fase de tramitació i preveu una inversió superior als 300 milions d’euros, amb el suport d’inversors com Bill Gates i ArcelorMittal.

La planta es projecta a la zona de la Boella, dins del terme municipal de Reus, mentre que la infraestructura fotovoltaica s’ubicaria a Constantí. L’emplaçament és estratègic per la proximitat al pol petroquímic, la xarxa d’Enagás i el futur corredor H2Med. El desplegament es farà per fases: la primera tindrà 25 MW i produirà 1.250 tones anuals d’hidrogen, amb l’objectiu d’arribar als 150 MW el 2032. La inversió inclou 220 MWp d’energia solar i podria generar prop de 980 llocs de treball durant la construcció fotovoltaica. L’hidrogen es destinarà al sector químic i petroquímic. “És una inversió molt important per al territori”, ha remarcat Jordi Vidal.

El ple de l’Ajuntament de Constantí ha aprovat per unanimitat una moció per instar el govern espanyol a modificar la normativa estatal de l’Impost sobre Activitats Econòmiques. L’objectiu és aconseguir un repartiment més equitatiu dels ingressos generats pel complex petroquímic de Repsol, que s’estén pels termes de la Pobla de Mafumet, Constantí i Perafort.

La petició arriba després d’una sentència del Tribunal Suprem que fixa un criteri restrictiu en la distribució de l’IAE i deixa fora del repartiment l’anomenat “índex de situació”. Segons el consistori, aquest sistema beneficia sobretot la Pobla de Mafumet.

Constantí denuncia que només rep el 4,47% dels ingressos tot i acollir el 16,56% de la superfície del complex, fet que suposa una pèrdua anual d’uns 295.000 euros. Per això reclama reformar la normativa perquè tots els components de la quota es reparteixin segons la superfície real. La moció es traslladarà al Ministeri d’Hisenda per reclamar un canvi normatiu.

EL MORELL MILLORA LA SEGURETAT I ACCESSIBILITAT DELS VIANANTS AMB UNA INVERSIÓ DE 95.000€ EN VORERES

El projecte, que exclou la zona industrial, busca eliminar barreres i punts de risc per a vianants de totes les edats

L’Ajuntament del Morell ha posat en marxa un pla de manteniment i reparació de voreres a tot el nucli urbà, excepte a la zona de gran indústria. Els treballs ja han començat, tenen un pressupost de 95.000 euros IVA inclòs i un termini d’execució previst de sis mesos. L’actuació respon a les necessitats detectades en diversos punts del municipi i busca garantir una circulació més segura, accessible i còmoda per als vianants. L’alcalde, Eloi Calbet, ha defensat que és “una actuació imprescindible que incideix directament en el dia a dia dels ciutadans

i en la millora dels espais públics utilitzats habitualment”.

El projecte preveu 135 intervencions, entre rehabilitació de voreres, construcció de nous trams, reparació de desperfectes causats per arrels, adaptació d’escocells i creació de passos elevats. L’Ajuntament també ha activat un canal perquè els veïns comuniquin incidències i es puguin prioritzar les actuacions. El pla dona continuïtat a inversions similars fetes el 2020 i el 2024, reforçant l’aposta municipal per l’accessibilitat.

2 0 A N Y S ESSENT-HI

Servei especialitzat d’atenció a la Infància i a l’Adolescència

SEAIA del TARRAGONÈS

SANDRA GUAITA , Alcaldessa de Reus

“Aquest govern ha posat en dinàmica una ciutat que havia estat parada molts anys”

Sandra Guaita va aconseguir l'alcaldia fa tres anys. Fem balanç d'aquests, on ens explica projectes que passen, que passaran i que han passat, com l'Eix Astorga, l'InnoReus o la residència de l'ICASS. També aprofitem l'avinentesa per parlar de Sant Pere

Sergio Lahoz Dorante

Tres anys donen per molt. Què en pensa d’aquests últims? Ha sigut molta feina, però sí, estem contents del volum. Veníem amb uns objectius molt clars i ja des del primer mes vam marcar el nostre Pla d’Acció Municipal, que sembla una cosa que per la ciutadania no és important, però realment ho és molt, perquè et marca el camí. Hem anat desenvolupant grans projectes que havien estat parats durant molt de temps.

En els últims mesos un projecte de referència sense dubte és el de l’Eix Astorga. Per què és tan important? És molt rellevant per diferents aspectes. Primer, per dignificar els barris del sud de la ciutat, que fa moltíssims anys que no s'hi feia cap inversió, l'última important havia sigut Mas Iglesias, també en un govern socialista. Segon, perquè ens permet la unió entre els barris del sud i el nord de la ciutat, afavorint aquesta cohesió física. Som una ciutat molt concèntrica on la gent pot anar caminant d'un barri a l'altre sense problema i amb aquest eix, volem que aquesta manera de caminar sigui més còmoda, tranquil la, verda, sostenible i pedalable. I per finalitzar, per estendre aquesta transformació verda a tots els barris. Eren zones construïdes als anys 60 que van créixer com podien, amb molta autoconstrucció, i els volem dignificar i posar-hi verd. Ho teníem molt clar, era un mandat important pel sud, però sense oblidar-nos de la resta de barris, com fem al nord amb el soterrament de les línies de les Torres del Pinar, que feia més de 30 anys que es demanava.

Fa molt poc va estar a Palau amb el President. Dels solars de Ball de Diables i Vilafortuny, què ens pot dir? Aquests solars són els que vam posar a disposició del Pla 50.000, i els estem acabant de tancar perquè comencin les obres. Probablement, en aquest cas, no aniran a l'oferta que treu la Generalitat, sinó que serà de gestió pròpia de l'Ajuntament de Reus. Estem treballant perquè el projecte estigui enllestit, com a mínim, abans de final de mandat.

“L'Any Gaudí ha de deixar un llegat, físic però també de coneixement. Volem posar el focus en el geni”

De la residència de l’ICASS, què ens pot explicar? S'ha de mantenir l'edifici? Els edificis són per donar servei a la gent, per si sols no tenen gaire sentit. A nosaltres el que ens trasllada la Generalitat és que, en aquest moment, aquell edifici no dona resposta a les ne-

cessitats de la gent gran del segle XXI. El model residencial s'ha virat cap a un model molt més humà, d'acompanyament, amb espais més diàfans i de convivència. És la Generalitat qui ha de decidir quin és el seu model, però des de l'Ajuntament pensem que ha de ser un espai a l'altura del segle XXI. Ens van dir que es feia la demolició i la nova construcció al mateix espai i hi estem d'acord.

Quin llegat ha de deixar l'Any Gaudí? Diferents coses. Primer, un llegat físic, òbviament. A la ciutat farem la remodelació de la tercera planta del Gaudí Centre per portar-la a l'actualitat. També treballem amb entitats de la ciutat, des de l'estàtua o el mural dels Amics de Gaudí, fins a una actuació al mateix barri Gaudí que presentarem pròximament. Però també hi ha un llegat d'una manera més volàtil que ens ha de quedar permanentment a la ment, el coneixement. Des de la Taula Gaudí Nacional volem posar el focus no en l'obra, que ja està molt estudiada, sinó en la persona i com va arribar a crear aquesta obra

tan universal i majestuosa.

618 habitatges protegits. Amb això, opina que la situació amb l’habitatge a Reus serà menys greu que a altres llocs? La ciutadania està preocupada i nosaltres també, per això hem posat totes les eines al nostre abast. Fa 15 anys que no es feia habitatge protegit i l'anterior habitatge es desprotegia amb els anys. El que hem fet nosaltres és posar l'accelerador en la construcció i també en la compra d'habitatge de segona mà per posar-lo a disposició ràpidament. A més, protegim el nou habitatge de manera perpètua perquè no perdi la seva condició. Continuem bus-

cant espais arreu, hem dissenyat un protocol de tanteig i retracte per adquirir pisos de segona mà i ja n'estem signant diversos a través del Pla de Barris i de partides pròpies de l'Ajuntament. Això ens permet reformar-los mínimament i oferir-los a la ciutadania en 6 o 7 mesos.

evident que hi ha hagut algunes problemàtiques, però són poques en proporció a l'enorme volum de vehicles que ens entren cada dia. La ciutadania està conscienciada i, a més, la ciutat hi ha posat facilitats, ja que tenim els aparcaments dissuasius gratuïts a les anelles de la ciutat i els pàrquings públics i privats que s'hi han adherit. No hi hem notat una afectació en l'arribada de vehicles a la ciutat.

L'estació de busos, la de Bellissens, el TramCamp… Aviat no serà necessari tenir cotxe. Com avancen aquestes infraestructures?

“L'arribada del tramvia a Reus ens col· loca com una gran capital europea”

Tothom s’ha adaptat a la Zona de Baixes Emissions? De moment, l'impacte directe a dins de la ciutat per a la ciutadania de Reus no hi és. Fins al 2028 estem pendents de la normativa, per tant, ara no té cap afectació directa. Pel que fa a la gent que ve de fora, és

Des de la ciutat premem molt perquè això avanci. És una oportunitat espectacular. A les grans ciutats no utilitzes el vehicle privat perquè és molt més còmode anar amb transport públic. El que hem de tendir a fer, les ciutats de fora de l'àrea de Barcelona, és justament això. Posem la força en l'autobús i la Ganxeta, però l'arribada del tramvia és un gran salt endavant, dona el tomb a tota la ciutat i ens col loca com una gran capital europea amb tramvia pel seu centre.

Què haurà de ser InnoReus?

L'InnoReus és una peça fonamental perquè tot el model tecnològic i agroalimentari que tenim al Tecnoparc creixi de manera exponencial i viri cap a un autèntic districte tecnològic, des de Barcelona fins a València no n'hi ha cap. Tenim el Tecnoparc ple, amb més de 170 empreses i més de 1.700 treballadors i volem continuar facilitant instal lacions. El concurs d'idees d'InnoReus ja l'hem fet com un espai innovador. No volem el típic edifici d'oficines, el mateix edifici ja serà diferent. Totes les empreses que vinguin hauran d'estar vinculades a la innovació.

Reus, del 24 al 29 de juny de 2026

Ester Ferrando

“Sant Pere enguany és emblemàtic amb els 400 anys de l'arribada de la relíquia de Sant Pere i els 700 anys de Corpus”

Què ha de passar a les eleccions del 2027? La gent va molt de pressa avui en dia. Queden molts projectes per tancar aquest 2026 i principis del 2027. Tant l'equip com jo estem il lusionats i amb ganes de continuar el projecte. Som de respectar les dinàmiques, primer les internes del partit, on ens han d'escollir de forma democràtica i després, òbviament, posar-nos a disposició de la ciutadania, que ens va donar confiança el 2023 i que esperem que ens la revalidi el 2027.

El Partit Socialista no passa pel seu millor moment, tem que la pugui afectar en l'àmbit local? En política municipal, crec que el PSC en aquest moment no té cap problema. Més enllà que el partit a l'Estat tingui diferents problemàtiques, el PSC està fent molt bona feina a la Generalitat i als municipis. A casa nostra, la gent s'ha de centrar en el que s'està fent i en el canvi que hi ha hagut a la ciutat. Històricament, Reus ha tingut molta vitalitat i crec hem tornat a agafar la dinàmica de moure'ns i tirar endavant i això la ciutadania ho demanava, perquè

no és que la ciutat estigues parada, sinó que el govern municipal no acompanyava la mobilitat i crec que tots estem alineats.

Titlla la seva oposició de destructiva. Li hauria agradat un altre tipus de relació? Quan el PSC érem a l'oposició, crec que vam fer una oposició molt responsable. Fèiem la mirada crítica que toca, però sempre aportàvem una proposta. El que crec que li falta a l'oposició actual són propostes. No veig cap model de ciutat en cap d'aquests partits. És una oposició molt reactiva i poc proactiva. Els demanem "altura de mires". En els grans projectes s'han de posicionar al costat de la ciutat i no dels partits. A vegades passa que "destrossem la ciutat perquè el partit diu que la destrossem". Si vius a Reus i t'estimes la ciutat, no la pots estar destrossant sistemàticament per estratègia.

Li agrada la vida d’alcaldessa? Sempre, en qualsevol àmbit de la meva vida professional, he intentat veure el costat positiu de les coses. Vivim en un món on a les xarxes

socials sembla que s'imposa l'odi, la tristesa i la grisor... Com em deia l'altre dia una senyora al carrer: "la gent és molt ceniza". Doncs a mi no m'agrada. Penso que des de l'optimisme, la il lusió i el somni es treballa millor. Si no hi ha somni, no hi ha futur. Jo faig una valoració positiva, la gent que no té alegria i que no s'estima la ciutat no pot optar a ser alcaldable de res el 2027.

Què ens pot explicar de Sant Pere i Corpus d'enguany? Té ganes ja de Festa Major? És un dels moments àlgids de la nostra ciutat, ple de moments musicals, tradicionals i de pura convivència. Estem molt contents d'aquest Sant Pere, que a més és un any emblemàtic amb els 400 anys de l'arribada de la relíquia de Sant Pere i els 700 anys de Corpus. Tindrem, per exemple, sis tronades en lloc de quatre. La cultura popular és un gran espai d'inclusió on tots els barris de la ciutat s'uneixen. Faig una crida a tots a venir, a gaudir de la Festa Major, a posar-vos a la plaça i a viure-ho a primera línia, perquè són moments molt emotius i memorables.

Pl. de la Llibertat, 4 Pral. 2a Reus

977330490

Són més de 25 anys d’atenció als reusencs i volem agrair-vos molt la vostra confiança. ( #

REUS

REUS INVERTIRÀ MÉS DE MIG MILIÓ

D’EUROS PER ALLARGAR 25 ANYS LA VIDA ÚTIL DE LA DEPURADORA

Aigües de Reus licita una vintena d’actuacions de reparació i manteniment per garantir el funcionament de l’EDAR i evitar futures incidències

Aigües de Reus ha publicat la licitació d'un paquet d'obres de reparació, protecció i manteniment de l'obra civil de l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR), que tenen com a principal objectiu la prolongació de vida útil de la instal lació durant un mínim de 25 anys sense la necessitat de fer-hi intervencions majors. El pressupost de la vintena d'actuacions previstes s'eleva fins a 581.643 euros (IVA exclòs).

Les obres que ara s'han d'executar es deriven del recent estudi i inspecció de totes les estructures i edificis que conformen l’EDAR amb la intenció manifesta de localitzar i valorar possibles lesions o patologies en l’obra civil, així com les seves possibles causes.

L’actual EDAR de Reus va entrar en servei a principi dels anys 80 del segle passat, com a successora d'una de les primeres depuradores de l’estat espanyol, estrenada als anys trenta del segle XX, amb la qual cosa hi ha parts de la infraestructura que presenten certes debilitats pel pas del temps i el seu ús intensiu.

S’OBREN 75 NOVES PLACES DE L'APARCAMENT DISSUASIU GRATUÏT AL CARRER DE MÚRCIA

Amb aquest nou equipament, Reus suma actualment 828 places d'aparcament dissuasiu gratuït

L'Ajuntament de Reus ha posat a disposició de la ciutadania les 75 noves places d'aparcament dissuasiu gratuït del carrer de la Comunitat de Múrcia, una vegada finalitzades les obres d'adequació de l'espai per part de les Brigades Municipals.

Els aparcaments dissuasius tenen el doble objectiu de donar resposta a les necessitats de places d’estacionament manifestada pel veïnat de l’entorn, així com d’oferir places alternatives a les persones que visiten Reus. Aquests aparcaments s’emmarquen en les polítiques municipals de mobilitat sostenible, i en especial en les mesures complementàries al desplegament de la ZBE. Mesures com: pla d’aparcament dissuasiu, pacificació del trànsit, projectes de vianalització, desplegament de la xarxa de carrils bici, bicicleta compartida, bus a demanda, així com les estacions de tren de Bellissens, la intermodal, i la planificació de l’arribada del tramvia.

Els terrenys del carrer de la Comunitat de Múrcia ja es feien servir per a l’aparcament de vehicles del veïnat de la zona, però les obres realitzades n'han millorat les condicions. Així, s'ha arranjat la zona d'aparcament, s'han reparat clots, s'ha aportat material per anivellar i compactar la superfície.

REUS INVERTIRÀ PROP DE 118.000 EUROS PER INSTAL·LAR TRES NOVES ZONES DE JOCS INFANTILS AL BARRI FORTUNY

Les noves àrees incorporaran tirolina, jocs inclusius i estructures d’equilibri per fomentar el lleure i la convivència entre els infants

L’Ajuntament de Reus ha publicat recentment al perfil del contractant el procés de licitació per a la instal lació de tres noves àrees de joc destinades als infants en diferents punts del barri Fortuny, concretament a les glorietes d’Andalusia, del Priorat i de les Balears. Aquesta iniciativa té com a finalitat potenciar l’esbarjo i afavorir la convivència entre els més petits.

En l’actualitat, aquests emplaçaments compten amb zones lúdiques reduïdes i

poc utilitzades que seran reforçades mitjançant una ampliació significativa amb nous elements. L’objectiu principal és impulsar un desenvolupament integral dels infants des d’una perspectiva física, cognitiva, emocional i social.

En aquest sentit, Daniel Marcos, regidor responsable del departament Via Pública, ha manifestat que “invertir recursos perquè els barris tinguin jocs infantils dignes és invertir en igualtat, en cohesió social i

en convivència, alhora que dignifica l’espai públic i millora la qualitat de vida de la ciutadania”.

SALUTACIÓ DE L’ALCALDESSA

ALEGRIA, ÉS FESTA MAJOR!

Sandra Guaita Esteruelas

Alcaldessa de Reus

La Festa Major de Sant Pere és un gran esdeveniment col lectiu que els reusencs i les reusenques vivim de manera intensa, de portes enfora, fent dels carrers i les places escenaris privilegiats d’una identitat compartida. Un moment de festa, de retrobament i de celebració on tothom té el seu lloc especial, petits i grans, de dia o de nit, al rovell de l’ou del Mercadal o en els diferents espais on la festa és també protagonista als barris.

Des d’aquestes pàgines vull convidar-vos a viure aquesta nova cita amb la Festa Major que enguany està marcada de ple per tres efemèrides: el 400è aniversari de l’entrada de la relíquia del patró de la ciutat a la prioral, la commemoració de l’Any Gaudí i, com a preludi, els 700 anys de la festivitat del Corpus. Una triple avinentesa que sens dubte posarà el segell distintiu a una festa que un any més viu i reviu actualitzant una tradició festiva que els reusencs i les reusenques hem sabut preservar i fer estimar de generació en generació.

“Un moment de festa, de retrobament i de celebració on tothom té el seu lloc especial”

Vull per això agrair des d’aquí la llarga llista de complicitats que ho han fet possible, des de l’organització tècnica municipal fins a totes i cadascuna de les persones que a títol individual i des del treball entusiasta i generós de les entitats omplen la programació de singularitats i de matisos. La Festa Major és també el gran moment per adonar-nos de com és de forta i extensa aquesta xarxa de complicitats, que ha fet de la festa un espai de trobada obert a tothom.

Felicitem-nos, doncs, per la festa que tenim, la que hem sabut viure i transmetre, plena de lluïment i vitalitat, oberta i acollidora, inclusiva i exultant, i tornem totes i tots a sentir-nos-en protagonistes.

Bona Festa Major!

SALUTACIÓ DEL REGIDOR

I ALESHORES, L’ESCLAT

Daniel Recasens

Salvador

Regidor de Cultura i

Política Lingüística

Hi ha corredisses perquè la Tronada no espera ningú i deuen estar a punt a punt d’encendre-la. Els carrers que donen al Mercadal són rierades de felicitat apressada. A la plaça, converses represes, canalla neguitosa, potser el flirteig d’un estiu que s’enceta, càmeres retratant, ganes de fum i pólvora. De mica en mica, tots plegats som un de sol al so de les gralles i els timbals, el color dels setins i els velluts i els giravolts dels Gegants que s’aixequen en sincronia per sobre els caps. I aleshores l’esclat.

Tornem a estar de Festa Major, una de ben especial ja que commemorem els 400 anys de l’arribada de la relíquia a la prioral i, per tant, és un Sant Pere que ens durà una tronada extraordinària i la possibilitat de gaudir (encara més) del Seguici. Sant Pere és tradició, cultura i festa i ho és per a tothom perquè la fem entre totes i tots. Amb solemnitat i rigor tan desvergonyida com informal. Hi ha un lloc per a cada cosa si l’hi sabem trobar, quan l’hi sabem trobar. Visquem-la amb l’orgull que li pertoca!

“Sant Pere és tradició, cultura i festa i ho és per a tothom perquè la fem entre totes i tots”

Agafeu aquest programa i ratlleu-lo de dalt a baix fins a fer-vos-el vostre, assegureu-vos que no us perdeu res que no us vulgueu perdre. Serà esgotador, això ja us ho dic ara, però valdrà la pena, sempre val la pena. Reus és capital, tant sí com no, i quan Sant Pere esclata ningú no us podrà dir el contrari sense que se li vegin les costures. Prepareu les ganes perquè la teca no us l’acabareu.

I com que no hi ha res tan gros sense els qui ho fan possible, deixeu-me que doni les gràcies als equips municipals que fa temps que treballen perquè tot estigui a punt, a les entitats i els collectius, a les colles i les persones sense les quals res d’això tiraria endavant. Moltíssimes gràcies.

Visca Reus i visca Sant Pere! Molt bona Festa Major!

Reus es prepara per viure

un Sant

Reus es prepara per viure un Sant

Pere històric amb la mirada posada en els 400 anys de la relíquia

Pere històric amb la mirada posada en els 400 anys de la relíquia

La capital del Baix Camp presenta una programació farcida d'actes tradicionals i musicals que s'estendrà del 12 al 30 de juny

Sergio Lahoz Dorante

La Festa Major de Sant Pere ja treu el cap i aquest 2026 arriba amb una força completament renovada i una forta càrrega històrica. L'Ajuntament de Reus ha dissenyat un programa d'actes molt ambiciós que convida tots els ciutadans a sortir al carrer i gaudir d'una de les celebracions més participatives i vibrants del calendari.

Enguany la festa ve fortament marcada per una triple efemèride molt especial, ja que es commemoren els 400 anys de l'arribada

de la relíquia del patró a la prioral juntament amb l'Any Gaudí i el fantàstic preludi dels 700 anys del Corpus.

Tot plegat converteix aquesta edició en una cita absolutament ineludible que s'allargarà des del divendres 12 de juny fins al dimarts 30 de juny.

El ritme festiu arrencarà de manera oficial el divendres 12 de juny amb el tradicional repartiment del programa de mà per part del Xiquet i la Xiqueta acompanyats pel Campi en una cercavila que recorrerà el centre i culminarà amb un

primer concert de gralles a la nit des de dalt del campanar. L'endemà mateix el dissabte 13 de juny la ciutat viurà un dels moments més destacats i emotius d'aquesta edició amb la gran celebració del 25è aniversari de la recuperació del Ball de Galeres.

La commemoració comptarà amb una impressionant cercavila que començarà a l'Ajuntament a mitja tarda i finalitzarà a la plaça del Baluard on s'estrenaran feliçment els nous vestits de l'àngel i del bàndol cristià confeccionats amb molta traça pel sastre Josep Maria Casas. Els actes d'aquests primers dies serviran per anar escalfant motors i crear l'ambient propici per a l'explosió d'alegria que vindrà poc després.

A mesura que avanci el calendari la música anirà agafant protagonisme. El divendres 19 de juny s'obriran les portes de les Barraques al Parc de la Festa, un esdeveniment que tindrà una forta continuïtat els dies 20 i 23 de juny.

Pels diversos escenaris passaran bandes de renom com Auxili, Crim o Els Catarres juntament amb Doctor Prats, assegurant la diversió per a un públic molt transversal. La nit del dimarts 23 de juny a banda d'aquesta darrera jornada de concerts de Barraques la ciutat viurà la revetlla de Sant Joan amb la rebuda de la Flama del Canigó i la tradicional Cercavila de Foc pels carrers del centre històric on participaran els grans elements de foc de la festa.

L'HORA DE LA VERITAT

El dimecres 24 de juny marcarà el punt d'inflexió i el començament de la veritable disbauxa. El solemne i esperat pregó al Saló de Plens donarà pas a la Crida a la Festa des del balcó de l'Ajuntament i a l'esclat

de la primera tronada d'enguany que farà tremolar tot el terra del Mercadal. Tot just després arrencarà l'animada Cercavila del Masclet on els assistents podran començar a degustar aquesta dolça i popular beguda que combina a parts iguals plim i vermut de Reus.

L'activitat tradicional no s'aturarà el dijous 25 ni el divendres 26 de juny amb propostes variades i constants. Aquest divendres a la tarda la plaça del Mercadal acollirà els Cóssos, que enfrontarà els equips dels diferents elements festius. A la nit del mateix divendres 26 es viurà un dels actes moderns més consolidats amb la Nit de Fer l'Índiu on l'Àliga i els Gegants Indis sortiran en cercavila nocturna per recollir el gegant Carrasclet i la colla castellera Xiquets de Reus com a convidats d'honor d'aquesta particular edició.

Pels diversos escenaris passaran bandes de renom com Auxili, Crim o Els Catarres juntament amb Doctor Prats

El dissabte 27 de juny el protagonisme dels carrers estarà marcat

per la il lusió dels més petits de la casa. A mitja tarda arrencarà la Festa Major Petita amb un multitudinari Seguici Petit que omplirà el centre de la vila amb les reproduccions infantils de tots els elements festius acompanyats pels músics de l'Aula de Sons i altres agrupacions corals.

Aquest mateix dia la música electrònica tindrà un espai preferent amb el cinquè aniversari Open Air del festival Sensoria al Parc de Mas Iglesias que portarà artistes molt coneguts del territori des del vespre fins a la matinada. Aquella mateixa nit la plaça de la Llibertat vibrarà amb el concert del grup Els Amics de les Arts immersos en la seva gira d'aniversari i el conjunt valencià Malifeta. Mentrestant a la tranquil la plaça d'Anton Borrell se celebrarà el sempre famós sopar popular de bou i arròs per agafar forces de cara a la recta final.

El transcurs dels dies ens portarà finalment al diumenge 28 de juny una vigília que promet quedar gravada a la memòria de tota la ciutat per la seva singularitat històrica.

Excepcionalment al matí hi haurà una sortida del bust reliquiari de la Prioral fins a la plaça del Mercadal totalment acompanyada

d'una ballada conjunta del seguici complet i l'esclat d'una tronada dissenyada per commemorar els 400 anys de l'arribada de la preuada relíquia a la vila.

A la tarda l'emoció continguda continuarà present amb la imponent anada a Completes. En acabar totes les ballades de lluïment l'alcaldessa donarà el senyal per encendre la clàssica tronada de la vigília que anirà seguida del castell de focs d'estil antic de proximitat.

La llarga jornada s'acomiadarà amb les revetlles escampades per tota la ciutat on destaquen l'Orquestra Melodia i la moguda revetlla jove amb Les Gamberres i Piratas Rumbversions.

Quan la imatge retorni a l'interior de la Prioral una nova tronada i la darrera ballada conjunta s'acomiadaran a la nit amb la carretillada final del fosc Ball de Diables

EL DIA DE SANT PERE

La diada del patró el dilluns 29 de juny es despertarà de ben d'hora amb les matinades tronades pel

nucli antic i els 29 forts avisos pirotècnics llençats des del terrat de l'Ajuntament.

A les onze del matí es viurà l’explosió de la tronada principal i l'actuació conjunta de lluïment de tots els grups festius de la ciutat al Mercadal seguida de l'exhibició castellera dels Xiquets de Reus amb el seu tradicional pilar al balcó. La professó solemne recorrerà el nucli històric acompanyant amb honors el bust reliquiari sota tàlem.

Quan la imatge retorni a l'interior de la Prioral una nova tronada i la darrera ballada conjunta s'acomiadaran a la nit amb la carretillada final del fosc Ball de Diables. L'endemà dimarts 30 de juny la ciutat tancarà les portes amb la cantada coral de Festa Major a càrrec del Cor Mestral.

L'organització mantindrà els imprescindibles trams tranquils per a persones amb hipersensibilitat sensorial durant el Seguici Petit i la professó solemne allunyant el soroll en uns carrers específics. També s'instal laran amplis entarimats reservats per a persones amb mobilitat reduïda a la mateixa plaça del Mercadal els dies 27 i 28 i 29 de juny assegurant una bona visió dels actes.

EL MERCADAL la plaça que ho acull tot

El Mercadal de Reus és un espai urbà de memòria, el lloc on la història s'ha anat dipositant capa a capa durant vuit segles

Roser Pros Roca

Hi ha llocs que semblen triats per la història, com si el temps hagués decidit concentrar-s'hi per fer-hi les coses importants, les que queden. I quan arriba la Festa Major de Sant Pere, aquesta plaça es converteix en el de cor d'una població que celebra qui és. La plaça del Mercadal de Reus és un d'aquests llocs. L'any 1171, quan es va construir el Castell del Cambrer del primer senyor feudal de Reus, ja hi havia una porta

que donava pas a l'espai que després seria la plaça. Però en aquell moment no era altra cosa que una cruïlla de camins: el de Monterols des de Prades, el de La Selva i Valls, el carrer Major. Però les cruïlles de camins, en època medieval, eren molt importants.

L'historiador reusenc Andreu de Bofarull ja situava en aquell entorn, a partir del 1240, una plaça estructurada al voltant de la qual s'anaven construint habitatges. I al segle XV, quan la vila nova bastida a l'entorn

del Mercadal havia quadruplicat la població de la vila vella, ja era clar que aquell espai havia de ser l'eix vertebrador de Reus. El seu nom ho diu tot: Mercadal vol dir, literalment, "la plaça o indret on se celebra el mercat". De fet, en deien Mercat de dalt, per distingir-lo del primitiu mercat de la vila vella. Durant gairebé set segles, entre les seves pedres i els seus porxos, s'hi va vendre verdura, aviram, aiguardent, teixits, espècies...

La plaça és de forma quadran-

Mercadal vol dir, literalment, "la plaça o indret on se celebra el mercat". En deien Mercat de dalt, per distingir-lo del primitiu mercat de la vila vella

tra evident i viva de setges segles de comerç inscrits a terra.

El Mercadal és la plaça més important de Reus, on s’aixeca l’edifici de l’Ajuntament, una esplèndida construcció del segle XVII amb la façana reformada a principis del segle passat. Però l’autèntica joia de la corona és al número 5, la Casa Navàs, obra de Lluís Domènech i Montaner, una mostra del modernisme més exuberant i admirable, que ocupa tota la cantonada. Amb les seves columnes de marbre rematades amb capitells florals, porxos que octogonals a dòrics, és una arquitectura que no fa concessions a la discreció. Conviu amb edificis del XVIII i cases de traça medieval, perquè el Mercadal és una plaça que ha crescut com creixen les ciutats de debò: amb contradiccions i història.

"REUS, PARÍS I LONDRES"

El Mercadal no era només un mercat. Era, sobretot, el lloc on es construïa Reus, on es prenien decisions, es forjaven negocis i s’establien els preus. Al porxo de ponent, conegut com "el porxo dels

senyors" perquè hi passejaven els ciutadans de major posició social, amb levita o paletó negre i barret de copa, s'hi concentraven els tractants d'aiguardent. Setmanalment, en aquells porxos, es fixava el preu d'aquest producte, que es transmetia a la Llotja de Barcelona. I des d'allà, la cotització del mercat de Reus es publicava a continuació de la de París i Londres. D'aquí ve la dita, la constatació que en un moment no tan allunyat de la història, el Mercadal de Reus era un punt de referència per als mercats europeus de l'aiguardent.

L'any 1815, de l'antiga casa del Cardenyes va sortir la primera diligència que unia Reus amb Barcelona. La iniciativa va sorgir de Josep Brunet que va fer del Mercadal el punt de partida. I des de 1870, davant mateix d'on era aquella casa, un quiosc regentat per Pau Bolart venia premsa local i forastera, llibres i romanços convertint el Mercadal, també, en un lloc de connexió cultural amb el món.

La plaça ha acumulat noms al llarg dels segles, com ho fan els llocs que han viscut molt. Plaça Major, plaça del Mercat, plaça de la Constitució —des de 1813—, plaça Reial, d'Isabel II, de la República Federal, de la República, d'España durant el franquisme. La gent, però, sempre n'ha dit "la Plaça". Sense articles superflus ni adjectius, de la mateixa manera com es parla d’aquells referents que no necessiten res més per determinar-se.

QUAN LA PLAÇA ES CONVERTEIX EN FESTA

Hi ha una data en el calendari reusenc que ho canvia tot: el 29 de juny, festivitat de Sant Pere, patró de la ciutat. I durant els dies que precedeixen i segueixen aquesta diada, el Mercadal deixa de ser la plaça de cada dia per convertir-se en l'epicentre d'una de les festes més singulars de Catalunya.

La Festa Major de Sant Pere està documentada des del se-

gle XVII, però els seus orígens són més antics. L’any 1625 va arribar a Reus una relíquia del sant i a partir d’aquell moment, la diada del 29 de juny es va convertir en la data essencial del calendari festiu de la ciutat, fins al punt que està declarada Festa Patrimonial d’Interès Nacional des de l’any 2010.

I el Mercadal n'és el cor. Des d'aquí s'envia la tronada que obre oficialment les festes amb un esclat pirotècnic que ressona per tota la plaça i que els reusencs diuen que no "es fa"

sinó que "s'avia", i és aquí on el Seguici Festiu desplega tots els seus elements: la Mulassa, els Gegants, els Nanos, l'Àliga, el Drac, el Ball de Diables, tots els balls tradicionals que fan de Reus una de les ciutats amb el patrimoni festiu popular més ric de Catalunya. El pregoner, acompanyat dels ministrers, fa la crida des del balcó de l'Ajuntament i baixa a la plaça per encendre la primera tronada. És un gest precís i altament simbòlic: l'autoritat que baixa al carrer, a la plaça, al lloc de tothom, per posar en marxa allò que pertany a tots.

El dia de Sant Pere, el 29 de juny, la plaça acull al migdia l'actuació de lluïment dels grups festius i, al vespre, és el punt d'arribada de la processó que porta la imatge del patró des de la Prioral. Just en el moment en què

el Sant s'atura davant de l'Ajuntament, s'engega l'última tronada de la festa. Des del campanar, ressona el Toc General de Festa. I quan la imatge torna a l'església, tots els elements festius esclaten a ballar alhora.

Enguany, a més, el 28 de juny tindrà lloc un acte extraordinari per commemorar els 400 anys de l'arribada de la relíquia: el bust reliquiari sortirà de la Prioral fins a la plaça del Mercadal, on el seguici festiu de la ciutat ballarà conjuntament i s'aviarà una tronada especial. Quatre segles de devoció i de festa popular tornaran a concentrar-se en el mateix espai on tot va començar.

Perquè el Mercadal és, al cap i a la fi, el lloc on Reus es reconeix. On ha fet el mercat i la política, els negocis i la cultura, la devoció i la bulla. Una plaça que ha vist passar diligències i acròbates, tractants d'aiguardent i presidents de la República, gegants i relíquies. I que cada any, quan arriba Sant Pere, torna a ser el que sempre ha estat: el centre de tot.

Foto: Casa Navàs

Reus celebra d’una relíquia que explica la seva història 400 anys

La ciutat commemora quatre segles de l’arribada de la relíquia de Sant Pere, un símbol lligat a la Prioral, a la Festa Major i a la identitat reusenca

Sergio Lahoz Dorante

Reus commemora enguany una efemèride que forma part de la seva memòria col lectiva. La ciutat celebra els 400 anys de l’entrada de la relíquia de Sant Pere a la Prioral, un fet que va marcar la vida religiosa del municipi al segle XVII i que, amb el pas del temps, ha acabat convertint-se també en un element de patrimoni, tradició i identitat local. L’aniversari recorda el trasllat solemne que es va fer el 29 de juny de 1626, coincidint amb la diada de Sant Pere, quan la relíquia va ser portada fins a l’altar major de la Prioral, on encara avui es custodia.

UN VINCLE AMB LA PRIORAL

La relíquia va arribar a Reus el 1625, portada des de Roma pels frares carmelitans del convent de Sant Joan

L’origen d’aquesta peça es remunta a l’any anterior. Segons la documentació vinculada a la commemoració, la relíquia havia arribat a Reus el 1625, portada des de Roma pels frares carmelitans del convent de Sant Joan. Inicialment, va quedar dipositada en aquest espai conventual, però poc després es va acordar el seu trasllat a l’església prioral. Aquell moviment no va ser només un acte litúrgic, sinó també una decisió amb una forta càrrega simbòlica, situava la relíquia de l’apòstol Sant Pere al centre espiritual i institucional de la ciutat.

La Prioral de Sant Pere és un dels grans referents patrimonials de Reus i la relíquia ha contribuït, durant quatre segles, a reforçar aquest paper. Conservada a l’altar major i tancada tradicionalment amb tres claus, la peça ha estat vinculada de manera directa a la celebració del patró de la ciutat. Cada 29 de juny, en el marc de la Festa Major de Sant Pere, la relíquia surt en processó pels carrers de Reus, en una de les imatges més representatives de la tradició reusenca. Aquest element explica també com la ciutat ha mantingut viva una part del seu passat. Més enllà de la devoció religiosa, la relíquia ha esdevingut un testimoni de continuïtat històrica. Ha travessat generacions, transformacions urbanes, canvis socials i diferents maneres d’entendre la festa, però ha conservat el seu lloc dins l’imaginari local. Per això, parlar dels 400 anys de la relíquia és també parlar

de la manera com Reus ha construït i preservat els seus símbols.

PATRIMONI, FESTA I MEMÒRIA

La commemoració del quart centenari no es limita a recordar un episodi antic, sinó que vol acostar aquesta història a la ciutadania actual. El programa d’actes presentat per l’Ajuntament de Reus, la Prioral de Sant Pere i diverses entitats combina propostes institucionals, culturals, divulgatives i festives. L’objectiu és donar a conèixer el valor històric de la relíquia i explicar per què continua sent una peça important dins el patrimoni reusenc. Un dels elements destacats de la commemoració és la posada en valor dels bustos reliquiaris. El primer bust, construït el 1626, s’exposa de manera ex-

cepcional al Museu de Reus amb motiu de l’aniversari, ja que habitualment no forma part de l’exposició pública. Posteriorment, el 1696, es va encarregar un nou reliquiari de plata a l’argenter Francesc Via, que és el que actualment sosté la relíquia i participa cada any en la processó solemne de Sant Pere.

Aquesta dimensió artística i patrimonial permet ampliar la mirada sobre la relíquia. No es tracta només del fragment venerat, sinó també de tot el conjunt d’objectes, rituals i espais que l’han envoltat durant quatre segles. La seva història connecta amb l’orfebreria, amb l’arquitectura religiosa, amb la vida conventual, amb la Prioral i amb la mateixa evolució de la Festa Major.

UNA EFEMÈRIDE AMB MIRADA DE CIUTAT

El 400 aniversari arriba en un moment en què Reus reivindica cada vegada més el seu patrimoni com a part essencial del relat de ciutat. La relíquia de Sant Pere encaixa plenament en aquesta mirada perquè uneix història, cultura popular

i identitat. És un símbol que ajuda a entendre la relació de Reus amb el seu patró i amb una Festa Major que continua sent un dels moments més intensos del calendari local.

L’acte central de la commemoració tindrà lloc la vigília de Sant Pere, el 28 de juny, amb una sortida extraordinària de la relíquia. Aquell dia s’obrirà de manera excepcional l’arca de l’altar major on es custodia el bust reliquiari, abans de la processó fins a la plaça del Mercadal. La celebració inclourà també una Tronada extraordinària, reforçant el vincle entre la solemnitat patrimonial i el caràcter popular de la festa.

Quatre segles després de la seva arribada, la relíquia de Sant Pere continua ocupant un lloc destacat en la vida simbòlica de Reus.

REUS

EL TEATRE FORTUNY

ACULL EL MUSICAL GAUDÍ: EL DESPERTAR

DEL GENI

El Teatre Fortuny acollirà el pròxim divendres 26 de juny, a les 19 h, el musical Gaudí: El despertar del geni, una producció de Trílope que arriba en l’any de commemoració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí. L’espectacle proposa un viatge emotiu, visual i musical a la infantesa de l’arquitecte, que revela els orígens del seu univers creatiu i la seva profunda connexió amb la natura.

Basat en fets reals, el musical combina fantasia, humor i sensibilitat per explicar la lluita del jove Gaudí contra la malaltia, el descobriment del seu talent extraordinari i la seva capacitat per donar vida a allò que aparentment no en té.

La proposta destaca per la seva riquesa musical: un autèntic “trencadís sonor” que fusiona pop, rock, música clàssica i cançons tradicionals catalanes. A l’escenari hi actuen quatre músics que interpreten fins a 14 instruments diferents, fet que crea una banda sonora dinàmica i sorprenent.

La direcció escènica és de Cristina Estarelles, amb direcció musical d’Asier Olabarrieta i creació compartida entre Estarelles i Alfredo Ruiz . La producció és de Trílope, amb el patrocini de Casa Batlló i el suport de la Generalitat de Catalunya.

REUS APROVA DOS PROJECTES D'ENDERROC D'IMMOBLES PER MILLLORAR LA CONNEXIÓ DE L'AVINGUDA DEL CARRILET

L'Ajuntament de Reus ha aprovat de manera inicial els dos projectes d'enderroc d'immobles que canviaran en breu la fesonomia de l'avinguda del Carrilet. D'una banda, el bloc que connecta amb el carrer de Balmes, que una vegada enderrocat millorarà la connectivitat de l’avinguda amb el centre de la ciutat; i de l'altre, l'immoble situat al número 16 de l'avinguda, que l'Ajuntament enderrocarà i oferirà el solar a la Generalitat de Catalunya per construir habitatge assequible en el marc de la segona convocatòria del

Pla 50.000.

El passat 13 de març, l'Ajuntament ja va aprovar els convenis d’expropiació de mutu acord dels immobles situats als número 32 i 34; el número 30 ja era de propietat municipal.

Les obres previstes en el projecte consisteixen en l’enderroc integral dels tres edificis, deixant un espai lliure que s’urbanitzarà posteriorment. Un cop finalitzats els treballs d’enderroc, el solar s’urbanitzarà com a espai públic. Es preveu la installació d’una piràmide de jocs, la plantació d’arbrat i la pavimentació de l’espai amb diferents textures, així com la continuïtat del paviment de la vorera per garantir la unitat visual i funcional de l’àmbit.

El termini d'execució dels treballs previst en el projecte és de cinc mesos, dos dels quals per a l'enderroc i tres per a la urbanització.

REUS, RECONEGUT DE NOU AMB LA MÀXIMA DISTINCIÓ ENTRE ELS MUNICIPIS QUE MILLOR GESTIONEN LA RECOLLIDA DE PAPER I CARTRÓ

L’Ajuntament de Reus ha estat reconegut de nou amb la màxima distinció entre els municipis de l’estat espanyol que destaquen pels seus alts nivells d'excel lència en la gestió de la recollida selectiva de paper i cartró.

L'Associació Espanyola de Fabricants de Pasta, Paper i Cartó (ASPAPEL) ha guardonat Reus amb tres Pajaritas Azules , la distinció del programa de promoció del reciclatge dirigit a les entitats locals de més de 50.000 habitants.

Aquest és el desè any que la ciutat es posiciona entre els municipis que gestionen millor la recollida selectiva de paper i cartró, i per segon any consecutiu obté el màxim reco -

neixement.

Els premis es basen en l'avaluació de 21 indicadors, que analitzen tot el que fa referència a la recollida del contenidor blau i recollides complementàries, les campanyes i accions d'informació i conscienciació ciutadana, els aspectes relatius a la regulació i la planificació de la gestió i els resultats i traçabilitat fins reciclatge final.

GAUDÍ, serà més present que mai a Reus

La ciutat acollirà una rèplica fidel de la Capella de l’Assumpta, un projecte vinculat a la Sagrada Família i impulsat per la Fundació Gresol

Sergio Lahoz Dorante

La ciutat de Reus acollirà una rèplica fidel de la Capella de l’Assumpta, una de les obres concebudes per Antoni Gaudí dins del projecte del Temple de la Sagrada Família. Aquest projecte és impulsat per la Fundació Gresol, una entitat del Camp de Tarragona dedicada a la promoció del teixit empresarial i social, i compta amb el suport de l’Ajuntament de Reus.

La iniciativa s’emmarca dins dels actes de l’Any Gaudí i destaca pel fet que els promotors han obtingut el vistiplau de la Fundació de la Sagrada Família, que supervisarà el projecte per garantir-ne la

fidelitat al model original.

LA UBICACIÓ I L’ANTECEDENT HISTÒRIC

La voluntat de la iniciativa és doble, retre un homenatge a l’arquitecte i reparar una anomalia històrica, atès que Gaudí no va construir cap obra a la seva ciutat natal. El motor del projecte és portar l’obra de Gaudí al seu lloc d’origen.

Aquest fet remet a l’any 1904, quan l’Ajuntament de Reus i la junta d’administració van sol licitar a Gaudí un projecte per reformar el Santuari de Misericòrdia. La proposta de l’arquitecte incloïa la construcció d’un baldaquí per a la verge, una escalinata monumental

i una intervenció per connectar el santuari amb el centre del municipi. Les desavinences sobre el pressupost i l’oposició d’un sector de la ciutat cap a les solucions arquitectòniques van fer que el projecte es cancel lés l’any 1905. Per aquest motiu, la ubicació escollida actualment té un lligam amb aquest passat. El consistori ha confirmat la cessió d’un solar de titularitat municipal al Parc Gandhi, a pocs metres del Santuari on el projecte de Gaudí va ser descartat a principis del segle XX.

L’ESTRUCTURA DE LA CAPELLA

En els plànols de la Sagrada Família, la Capella de l’Assumpta se

El repte logístic inclou reproduir amb la màxima fidelitat possible les solucions estructurals que Gaudí calculava mitjançant la utilització de maquetes de guix i sistemes de cordills.

L’ANY GAUDÍ I EL PROCÉS DE BEATIFICACIÓ

El calendari d’aquest projecte coincideix amb l’Any Gaudí 2026, que commemora el centenari de la mort de l’arquitecte amb un programa d’activitats formatives i de difusió del seu mètode de treball. A més, la construcció arriba en un moment rellevant per a la seva figura dins de l’Església catòlica. El 14 d’abril de 2025, el Papa Francesc va atorgar a l’arquitecte el tractament de venerable. Aquest és un pas establert dins el procés de beatificació impulsat des de l’any 1992 per recollir i documentar la seva biografia davant del Vaticà.

L’IMPACTE EN L’OFERTA DE LA CIUTAT

Reus acollirà una rèplica fidel d’una obra vinculada a la Sagrada Família, un fet que reforçarà situa al claustre, concretament a la part posterior de l’absis. És una estructura projectada amb geometria reglada i arcs parabòlics, elements que formen la base del sistema de càrregues de l’arquitecte. El disseny incorpora hiperboloides i paraboloides hiperbòlics, fet que permet distribuir el pes sense necessitat de recórrer a contraforts exteriors clàssics.

El recinte de la Torre de Bellesguard és un recull escultòric de llegendes del territori

La construcció culmina en una cúpula que facilita l’entrada de llum zenital. L’execució d’aquesta rèplica a Reus requerirà treballs d’enginyeria civil i d’artesania. El procés de construcció utilitzarà materials com la pedra de pedrera i la ceràmica, i aplicarà la tècnica del trencadís en els acabats exteriors.

l’oferta turística i cultural del municipi. Actualment, la ciutat canalitza els visitants interessats en arquitectura a través del Gaudí Centre, un espai museístic i d’interpretació ubicat a la plaça del Mercadal. En paral lel, ofereix la ruta modernista, que agrupa edificis de Lluís Domènech i Montaner com l’Institut Pere Mata i la Casa Navàs. L’execució d’aquesta edificació afegirà un element arquitectònic funcional a aquesta oferta patrimonial. Pel gran interès que genera l’obra de Gaudí a escala internacional, la previsió de l’Ajuntament i la Fundació Gresol és que la Capella de l’Assumpta pugui assolir un volum de visites que aporti un retorn econòmic a la ciutat. Això podria requerir una adaptació de l’entorn urbà del Parc Gandhi per gestionar els accessos i l’arribada de visitants. L’objectiu de les institucions és consolidar Reus com a parada fixa en els circuits d’arquitectura modernista, connectant la ciutat amb els fluxos de visitants del territori.

La marca més famosa del Baix Camp s’expandeix amb un acord exclusiu al Roig Arena de València

La marca es converteix en partner oficial del nou recinte multifuncional i reforça la seva presència en gastronomia premium

Redacció

Miró Vermouth ha consolidat un pas clau en la seva expansió a nivell estatal en establir-se com a partner oficial del Roig Arena, el recent inaugurat gran espai multiús situat a València, reconegut com un punt estratègic de referència a la costa mediterrània.

Aquest acord, que tindrà vigència durant diversos anys, posiciona la marca com a líder indiscutible dins la categoria de vermuts en un dels recintes amb més projecció del panorama nacional.

EXCLUSIVITAT I PRESÈNCIA

DESTACADA ALS PUNTS DE RESTAURACIÓ

A través d’aquesta col laboració, Miró obté l’exclusivitat dins la seva categoria i garantirà la presència dels seus productes en tots els punts gastronòmics que conformen el Roig Arena. D'aquesta manera, aproparà la cultura del vermut a milers d’assistents que participin en esdeveniments esportius, culturals i d’entreteniment organitzats al recinte.

L’acord contempla el desenvo -

lupament d’activitats promocionals vinculades als seus productes, incloent-hi sessions de tardeig, tastos especialitzats i altres experiències sensorials. L’objectiu és generar noves formes de relació entre consumidors i marca dins d’un entorn amb alt impacte mediàtic i assistencial.

CULTURA DEL VERMUT

Montserrat Caelles, directora general de Miró Vermouth, ha subratllat: "aquest acord ens permet apropar la cultura del vermut a nous públics en un espai innova-

dor i amb gran capacitat de projecció". A més, ha destacat que "forma part de la nostra estratègia de creixement en entorns on la gastronomia, l’oci i l’experiència de marca van de la mà".

Aquesta col laboració suposa una nova fita per a Miró Vermouth, que amplia així el seu abast comercial en ubicacions clau caracteritzades per una elevada visibilitat pública. Alhora, reforça el seu vincle amb àmbits relacionats amb l’oci, les experiències gastronòmiques i els valors propis de la cultura mediterrània.

La Fira dona la benvinguda a la Festa Major de Sant Pere amb el Basilisc com a protagonista

Tallers infantils,

cercavila, tast gratuït de Plim i

moltes sorpreses ompliran La Fira d'ambient festiu el pròxim 20 de juny

Redacció

La Fira Centre Comercial de Reus torna a sumar-se a la celebració de la Festa Major de Sant Pere amb el ja tradicional ventall commemoratiu dedicat a un dels elements que integren el Seguici Festiu de la ciutat.

Després de l'èxit de l'edició anterior, protagonitzada pel Drac de Reus, enguany el centre comercial ha escollit el Basilisc com a imatge del ventall de la campanya. Un homenatge a una de les figures més estimades i representatives del Seguici Festiu que vol continuar reforçant el vincle de La Fira amb les tradicions, la cultura popular i la identitat de la ciutat.

Els visitants podran aconseguir gratuïtament aquest ventall exclusiu amb compres superiors a 10€ presentant el seu tiquet/s al Punt d'Informació, fins a exhaurir existències. Una iniciativa que, any

pels clients coincidint amb l'arribada de la Festa Major de Sant Pere. Seguint amb la celebració de la Festa Major, des de La Fira s’ha preparat també una jornada especial el dissabte dia 20 de juny que convertirà el centre comercial en un espai on la cultura popular i les activitats familiars seran les protagonistes. Les activitats començaran a les 17h amb una proposta pensada per als més petits. Els integrants de la colla de l'Estol del Basilisc de Reus organitzaran un taller on els nens i nenes podran pintar i retallar un puzle del Basilisc, descobrint d'una manera divertida una de les figures més representatives del Seguici Festiu. La festa continuarà a les 19h amb una cercavila pels diferents espais del centre comercial. El protagonista serà el Basilisc Petit, que recorrerà les diferents plantes de La Fira acompanyat per la banda de

TAST GRATUÏT DE PLIM

Per completar la jornada, els assistents també podran gaudir d'un tast gratuït de Plim, la històrica beguda de fantasia de fruites de Reus. Els responsables de la marca seran presents durant tota la tarda vestits d'època i oferiran degustacions gratuïtes.

A més a més, també s’organitzarà un sorteig de productes Plim i alguna sorpresa més. Amb aquesta iniciativa, La Fira Centre Comercial reafirma el seu compromís amb la ciutat i les seves tradicions, contribuint a difondre el patrimoni festiu i oferint activitats que permetin als ciutadans començar a gaudir de la Festa Major. També volem agrair la predisposició i la col laboració que els integrants del Basilisc de Reus han mostrat des del primer moment, seguint l’exemple de les diferents colles del Seguici Festiu que han participat en iniciatives similars durant

Comaigua destina més de 407.000 euros per assegurar que cap família es quedi sense aigua

Comaigua també compta amb opcions de pagament flexible per a aquelles famílies amb dificultats econòmiques

Redacció

Comaigua, empresa gestora del servei d'aigua a dotze municipis del Baix Camp, ha destinat 407.000 euros des del 2014 per garantir l'accés a l'aigua a les famílies en situació de vulnerabilitat econòmica. Gràcies a aquest fons social, ha ajudat 4.634 llars a pagar 10.409 rebuts d'aigua als municipis de Cambrils, l'Albiol, Alforja, Castellvell del Camp, l'Argentera, la Selva del Camp, les Borges del Camp, Vinyols i els Arcs, Riudecols, Riudecanyes, Pratdip, i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant.

UN FONS DE SOLIDARITAT QUE

CREIX ANY RERE ANY

Aquesta iniciativa és possible gràcies a un fons de solidaritat al qual Comaigua destina anualment el 0,7% de la facturació en concepte d'aigua i clavegueram. Així, eximeix

del pagament aquells conceptes de la factura que són de la seva titularitat a les persones en situació de vulnerabilitat econòmica. En els tretze anys de vigència d'aquest fons, s'han pagat 10.409 factures d'aigua amb un consum de fins a 201.000 metres cúbics, l’equivalent al consum anual de 1.534 llars.

Gràcies a aquest fons social, Comaigua ha ajudat 4.634 llars a pagar 10.409 rebuts d'aigua

Per aquest 2026 es preveu destinar més de 65.000 euros per garantir el servei d’aigua a tots aquells col lectius que tinguin la condició de vulnerables o la seva situació econòmica els impedeixi fer front al pagament del rebut. Per això és necessari que els Serveis Soci-

als municipals o comarcals de les localitats en les quals Comaigua gestiona el servei d’aigua emeti prèviament un informe de risc d’exclusió residencial. Les famílies que igualment es trobin en una situació de vulnerabilitat i que no disposen d’un informe de vulnerabilitat poden tramitar les bonificacions corresponents al cànon social a través del portal web de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) o bé mitjançant els canals de contacte de Comaigua.

ALTRES MESURES PER FACILITAR EL PAGAMENT

La companyia també ofereix alternatives complementàries per a aquelles famílies que, sense ser considerades vulnerables per Serveis Socials, presenten dificultats econòmiques. Es tracta dels compromisos de pagament sense interessos, uns acords negociats sense cap cost addicional que permeten finançar el deute d’aquelles persones que tenen dificultats per pagar el rebut de l’aigua, però que no tenen la consideració de vulnerables per part de Serveis Socials. Comaigua ofereix també la possibilitat d'escollir el dia de pagament i el pla "12 Gotes", que permet fraccionar la factura en dotze quotes mensuals fixes, evitant sorpreses i facilitant la planificació econòmica.

A més, la majoria dels ajuntaments gestionats per Comaigua disposen de tarifa social, que bonifica els trams de consum domèstics i la quota de servei per a col lectius en situació de vulnerabilitat o precarietat econòmica.

“L’avinguda

Diputació podria ser la futura gran obra de Cambrils”

Fem balanç del mandat un any després del retorn de l’Oliver Klein a l’alcaldia de Cambrils

Adrià Miró Canturri

Fa poc més d’un any que va tornar a l’alcaldia de Cambrils. Es poden fer coses quan s’arriba a mig mandat? La primera vegada ja van ser dos anys i escaig de govern. Ja tinc experiència. Quan hi ha un canvi de govern, primer s’ha de fer balanç de què deixa l’anterior i saber què és aprofitable. Aquest any ha sigut molt de preparar, aclarir idees i programar. Ara vindrà l’execució. Vaig entrar el març de 2025 amb un pressupost que vam aprovar sobre la marxa a

l’estiu. Som un govern que en poc més d’un any haurà aprovat dos pressupostos, però el del 2026 ens el considerem nostre, sense peatges heretats.

L’anterior govern va estar marcat per les diferències internes. Quina és la clau de l’estabilitat d’aquest any? Reconèixer la força majoritària. Darrerament a Cambrils sempre hi ha hagut governs de més de dos partits. El fet que Oliver Klein i el Nou Moviment Ciutadà guanyés les eleccions donava una majoria clara, però no es va accep -

tar i es va buscar una majoria alternativa. No va funcionar, aleshores es va tenir en compte el resultat inicial i vam entrar nosaltres. Són dos components: respectar la majoria guanyadora i l’experiència. Porto bastant temps en política i ja havia estat alcalde una primera vegada. Ficar la institució per davant de tot o no preocupar-se per coses que vinguin de Madrid i Barcelona dona una lleugeresa que fa que el govern actuï. He de ser l’alcalde de tothom, internament i externament.

El govern quadripartit va te-

regnes del govern, haig d’agrair la tasca de la regidora Mar Espanya. Havíem parlat que ens ajudaria a fer una estirada important, sempre amb l’alcalde al darrere. Hi va haver un moment que -davant d’una amenaça de vaga- l’alcalde havia de fer un pas endavant. La Mar Espanya em va preparar el camí i jo vaig seguir amb el mateix full de ruta com una cursa de relleus.

Des que torna a tenir aquestes competències, què ha canviat? Hem sigut el primer govern que ha sigut valent en reconèixer la RLT del 2019 i que vol complir els convenis tal com estan escrits. El que vaig acordar fa un any continua vigent. El problema pot ser la pressa i la presumpció de fer-ho tot en el mateix temps. Tindria el perill de caure en un abisme. No tot es pot pagar de cop. Qui baixa les escales de quatre en quatre es pot fer mal.

La vaga de juny ve marcada per aquestes presses? És el que han explicat ells. Soc molt respectuós. Aquests dies tenim reunions amb els treballadors per les seves condicions laborals i ara s’ha incorporat una nova cap de recursos humans amb energia nova. Poden tenir les seves reclama-

“Em faria molta il· lusió [inaugurar el mercat] perquè aquest any es compleixen 100 anys”

nir problemes amb la responsabilitat de Recursos Humans i, en el seu cas, Mar Espanya ha deixat aquesta responsabilitat perquè l'agafés vostè. Sembla una patata calenta que es van passant entre tots… ‘Patata calenta’ és una expressió que s’utilitza, però no sé si és la més adequada. És un dels dossiers importants i hi ha moltes carpetes obertes des de fa molts anys. Hi ha molts canvis, inestabilitat i tendències diferents que fan que hagi quedat la casa sin barrer. Des que vam agafar les

cions, que són de fa molt temps. Han d’entendre que no ho puc fer al mateix temps, però han de tenir la garantia que hi ha els compromisos signats.

Ha posat sobre la taula transformacions com l’avinguda Baix Camp, carrer Orquídies, avinguda Diputació i l’entorn del Mercat. En quin punt es troba cadascuna? M’agradaria presentar-me a la reelecció perquè em fa il lusió acabar la feina. Cada dia que m’aixeco al matí sé l’estat d’aquestes obres. L’avinguda Baix Camp està a meitat d’execució i la gent ja pot veure el canvi que s’ha produït en els serveis soterrats. Aquesta setmana comencen les obres de l’entorn del mercat (carrer Jacint Verdaguer), que donarà una centralitat enorme a la Pallissa. Vam voler invertir molts diners perquè acompanyés l’entorn. Duren sis mesos i ens en podrem anar cap a final d’any. Pel que fa al carrer Orquídies, s'allargarà cap als 10 mesos i anirà entrant al 2027. Hem hagut de córrer molt.

Després tenim coses a la llista com l’avinguda Joan XXIII o l’avinguda Diputació, que s’està dissenyant i podria ser la gran futura obra. Altres qüestions al tinter són el palau d’esports o la solució del teatre auditori. Això m’anima a pre-

sentar-me a les eleccions.

El Mercat entrarà en funcionament el 2026? Ens n'anirem a l’últim semestre. Ha de coincidir el fet d’acabar les obres de l’entorn i el concurs de les parades que han de preparar el seu condicionament i ficar-les en funcionament. Es produiria durant l’estiu i tant de bo s'endarrereixi res per inaugurar el 2026. Em faria molta il lusió perquè aquest any es compleixen 100 anys.

La finalització de l’Auditori es va incloure en la proposta del Pla de Barris, que no va ser una de les escollides. Quines vies tenen sobre la taula per acabar-lo? El finançament que es trobi més ràpidament és el que agafarem. Des de la Generalitat se m’ha comunicat que han ubicat aquest teatre auditori com una de les quatre infraestructures estratègiques a Catalunya que els hi falta uns milions per acabar. Estaven esperant l’aprovació de pressupostos i possiblement hi haurà un pla de xoc per a infraestructures culturals d’aquest

“Per

primera vegada ens plantegem fer habitatge social directament nosaltres i també ho fiquem als plans urbanístics ”

tipus. Seria una molt bona fórmula. Sigui mitjançant el Pla de Barris o aquesta subvenció podríem tirar-lo endavant. Estem parlant de gairebé 8 milions.

Les dues són compatibles? Sí. La qual cosa seria més beneficiós per a nosaltres.

Es van quedar a prop de tenir el Pla de Barris? Vam ser el número 22 (se'n van escollir 20).

Aleshores ho tenen a prop si s’hi tornen a presentar. Fas una lectura correcta, però no ens hem d’adormir. A la segona convocatòria canvien alguns criteris. Per exemple, es posaran més forts en la puntuació dels àmbits socials o els temes d’habitatge. L’esforç que estem fent ara és el de compensar algunes partides. És un projecte que tenim molt treballat i s’aplicaria a la zona del Barri Antic-Pallissa-Eixample. Segurament hi haurà més ciutats que s’hi presentin i hi haurà més competència.

Cambrils és un dels municipis amb un reclam més elevat a l'hora de comprar habitatge. Quines són les principals línies

que tenen en marxa per resoldre el problema dels preus dels habitatges? Hem d’evitar que Cambrils mori d’èxit. Comprar o llogar per a les rendes moderades és difícil, però tot el que es construeix es ven. Hi ha gent que està disposada a comprar a Cambrils, però potser no és la majoria de la població. Tots pensem en els nostres fills o en quedar-nos a la ciutat on treballem. Per primera vegada ens plantegem fer habitatge social directament nosaltres i també ho fiquem als plans urbanístics que tiraran endavant com els Antigons o la part del Pinaret. Hi ha un percentatge molt important d’habitatge social que ja l’estem comprometent.

Amb la Generalitat hem acordat una promoció al carrer Anoia número 5, que va dins del lot que van licitar Cambrils-Tarragona-Arboç. Només ens falta conèixer l’empresa i saber per on començarà. I també presentem una segona promoció on portem el carrer Carles Roig número 8, a la Parellada. Si la primera promoció era per a gent jove, aquesta ho serà per a gent gran. Si la primera estava allunyada de la ciutat, aquesta està al ple centre del barri antic. Fins i tot tindríem un tercer solar al pla de la Riera d’Alforja, que és susceptible de presentar-se. Estem fent habitatge propi de l’ajuntament, habitatge consorciat amb la Generalitat i als plans urbanístics parcials també hi fiquem un percentatge elevat.

S’han perdut sis milions d’euros de la Via Verda. Afecta d’alguna manera el projecte? Em sap greu que algun partit polític s’hagi equivocat i hagi dit que jo o l’ajuntament hem perdut aquests diners. En tot cas, no han arribat a Adif o no els utilitzarà. És l’Estat qui parla amb la Unió Europea. L’Estat està d’acord amb fer la Via Verda i ho pot finançar amb múltiples fons. Em sap greu que algú digui que he perdut alguna cosa que no gestiono ni he demanat. Adif m’ha confir-

mat que té el finançament per tirar endavant la Via Verda i en el ple de finals de mes s’aprovarà el conveni que tenim tancat. Estàvem esperant els municipis veïns.

La situació de Mont-roig pot endarrerir una mica més el tema? Hem estat aquests darrers mesos ficant-nos d’acord. Montroig havia explicat que en el seu pas pel municipi hi ha diferents tractaments. Un àmbit més obert a la vegetació i un altre que li passa pel mig del casc urbà de Miami Platja. Crec que han començat a arribar un acord. A Cambrils ens tanca el cercle de la zona urbana al sud de l’antiga N-340. És una zona molt

“Moltes

oportunitats ens passen per alt pel centralisme barceloní i perquè moltes vegades no ens posàvem d’acord”

bona per donar-la a conèixer amb bicicleta i a peu.

En mobilitat en tenim una de freda i una de calenta. El tramvia està en marxa, però haurem d’esperar sis anys més per reordenar tot el servei de busos interurbans, una de les prioritats d’aquesta futura àrea metropolitana. En un futur en constituirà amb una llei a

través del Parlament, ara som una Associació per a l'Impuls Metropolità i hem volgut dir la nostra. No tot pot acabar-se en Reus i Tarragona i ha d’haver-hi una visió més ampla. El TramCamp és un exemple de col laboració. Un dels grans dossiers serà la mobilitat i hem de posar-nos d’acord. Els altres serà el de captar inversions i la competitivitat del territori. Moltes oportunitats ens passen per alt pel centralisme barceloní i perquè moltes vegades no ens posàvem d’acord.

Creu que és un error haver d’esperar sis anys per reestructurar el servei de busos interurbans? És competència de la Generalitat. Fins que no ens posem d’acord, la Generalitat ens passarà per davant. Esperem que una cosa vagi fins que comenci l’altra. Seria un canvi de paradigma i de model.

L’Associació va pel bon camí?

A vegades, per alguna notícia penso: ‘ostres, no tornem al passat per no calcular alguna expressió’. Però crec que són pors que ens poden aparèixer i en aquest moment tots som responsables. Hi ha un efecte crida important i s’incorporaran municipis de la rodalia. La dinàmica és positiva i anem en la bona línia.

S’ha parlat d’una possible coalició entre NMC i PSC per a les eleccions de 2027. Està sobre la taula o està descartada? Hem d’estar molt concentrats en governar. El balanç del govern d’NMC, PSC i PP és positiu i les col laboracions són estretes. Ara tenim un repte d’un estiu molt important. Hi ha un proverbi dels pescadors que diu que si la Setmana Santa va bé, l’estiu va millor i l’any és positiu. He d’acabar primer aquest cicle. Vull ficar-me a prova aquest estiu i comprar-lo amb l’altre. Després al setembre respirarem amb la festa major i en parlarem. Altres partits tenen més pressa, però jo no en tinc i vull fer les coses bé.

CAMBRILS

TREBALLADORS DE L’AJUNTAMENT DE CAMBRILS REBENTEN

LA INAUGURACIÓ DE LA FIRA PER DENUNCIAR LA FALTA DE PERSONAL

Uns 150 empleats municipals han fet vaga parcial i han escridassat les autoritats per reclamar més plantilla i el pagament d’endarreriments

Uns 150 treballadors de l’Ajuntament de Cambrils s’han mobilitzat el primer divendres de juny en una vaga parcial per denunciar la falta de personal i l’impagament d’endarreriments salarials. La protesta ha coincidit amb la inauguració de la 67a Fira Multisectorial, on han escridassat les autoritats durant el recorregut fins al passeig Albert.

La mobilització arriba després que el ple extraordinari hagi aprovat l’actualització de la Relació de Llocs de Treball. El govern municipal la considera una “gran fita”, però els representants de la plantilla la veuen com un “tràmit” i un “acord blanc”, perquè no fixa calendari ni cost d’aplicació.

L’alcalde, Oliver Klein, ha defensat que és un “instrument important, vàlid i legal”. En canvi, el president de la junta de personal, Carles López , ha criticat: “Retributivament parlant, no significa res”.

Els sindicats denuncien 140 vacants en una plantilla d’uns 420 treballadors i reclamen endarreriments com els triennis. No descarten noves mobilitzacions si no hi ha mesures concretes.

ELS COMUNS DEMANEN FINALITZAR EL CARRIL BICI ENTRE REUS I CAMBRILS I MILLORAR-NE EL MANTENIMENT

La iniciativa arriba després de les denúncies públiques d’usuaris i entitats veïnals que alerten de la degradació i la manca de manteniment de diversos trams ja executats

El diputat dels Comuns al Parlament, Lluís Mijoler, ha registrat una bateria de preguntes al Govern per reclamar explicacions sobre l’estat del carril bici entre Reus i Cambrils. La iniciativa arriba després de les denúncies d’usuaris i entitats veïnals sobre la degradació i la manca de manteniment de diversos trams ja executats.

Segons aquestes queixes, el traçat acumula grava, sorra, brutícia i vegetació invasiva, fet que dificulta la circulació i pot comprometre la seguretat dels ciclistes. Els Comuns també alerten del retard en el tram pendent fins a Cambrils, especialment entre Aigüesverds i la rotonda de l’A-7. El grup demana al Govern el calendari definitiu, l’estat d’execució, les causes dels retards i el cost final previst. També vol saber quines actuacions de manteni-

ment s’estan fent i si hi ha convenis amb els ajuntaments afectats.

El portaveu de Cambrils En Comú Podem, Jordi Barberà, ha afirmat que “no té cap sentit impulsar infraestructures per fomentar la mobilitat sostenible si després es deixen degradar fins al punt de posar en risc la seguretat de la ciutadania”.

CAMBRILS ÉS EL MUNICIPI DE TARRAGONA AMB MÉS PLATGES AMB BANDERA BLAVA

El segell, reconegut internacionalment, acredita el compliment d’una sèrie de criteris ambientals, educatius, de seguretat i accessibilitat

Cambrils s’ha convertit aquest 2026 en el municipi de la província de Tarragona amb més Banderes Blaves, reforçant el seu paper com a destinació turística de qualitat al litoral català. L’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor ha reconegut enguany cinc platges del municipi. La principal novetat és la recuperació de la Bandera Blava a la platja de l’Esquirol, que torna a obtenir el distin-

tiu després de nou anys. També han revalidat el guardó les platges del Cavet, la Llosa, Vilafortuny i Prat d’en Forès-Regueral.

Amb aquest total de cinc Banderes Blaves, Cambrils consolida el seu posicionament dins el mapa turístic de primer nivell. El segell internacional valora criteris com la gestió ambiental, la seguretat, l’accessibilitat, la qualitat de les instal lacions i serveis, i la informació ambiental als usuaris. Un dels requisits principals és l’excel lent qualitat de l’aigua de bany, controlada regularment per l’Agència Catalana de l’Aigua durant tota la temporada de bany amb anàlisis periòdiques al litoral cambrilenc.

CAMBRILS

CAMBRILS INCORPORA 12 AGENTS

INTERINS PER REFORÇAR LA POLICIA

LOCAL DURANT LA CAMPANYA D’ESTIU

L’alcalde rep els nous efectius al Saló de Plens i destaca la vocació de servei i proximitat d’un cos que enguany celebra el seu 70è aniversari

L’Ajuntament de Cambrils ha incorporat 12 agents interins per reforçar la Policia Local durant la temporada d’estiu, quan augmenten la població i les necessitats de seguretat, mobilitat i atenció ciutadana. L’alcalde, Oliver Klein, els ha rebut al Saló de Plens en un acte amb el cap del cos, Carles Besora, i membres de la prefectura.

Durant la benvinguda, Besora ha remarcat la importància de la vocació de servei públic i ha recordat que la Policia Local de Cambrils és un cos de proximitat, orientat també a l’assistència, el suport, la mediació i l’acompanyament de la ciutadania. Klein ha destacat que el reforç arriba en un moment clau: “Cambrils és una ciutat oberta, activa i preparada per rebre tothom que ens visita. Per això és molt important reforçar aquells serveis públics que contribueixen a garantir la convivència, la seguretat i l’atenció a les persones”. L’alcalde també ha vinculat aquesta incorporació al 70è aniversari del cos i ha defensat continuar enfortint la Policia Local.

L’AJUNTAMENT RENOVA

EL CONVENI AMB LA UNIÓ DE BOTIGUERS PER IMPULSAR EL COMERÇ DE

PROXIMITAT

L’objectiu és modernitzar el comerç tradicional, generar economia estable i dinamitzar urbanísticament les zones comercials del municipi

L’Ajuntament de Cambrils i la Unió de Botiguers de Cambrils han signat el conveni de col laboració per consolidar el Centre Comercial a Cel Obert del Pla de Dinamització Comercial Cambrils Obert durant el 2026. L’acord, formalitzat per l’alcalde Oliver Klein, la regidora Patricia de Miguel i el president de la UBC, Tomàs Sierra, inclou una subvenció singular de 25.700 euros.

El conveni busca reforçar el comerç de proximitat, generar noves sinergies comercials i contribuir a la revitalització dels carrers del municipi. Klein ha destacat que el comerç és un eix econòmic clau i ha avançat accions vinculades al Pla de Barris, com la reactivació de locals buits i estratègies d’economia circular al nou Mercat de la Vila. De Miguel ha afirmat que “des de l’Ajuntament tenim la responsabilitat que aquestes accions trobin un urbanisme comercial favorable”, i ha destacat el treball a l’entorn del Mercat, el port i la Rambla Jaume I. L’acord també preveu activitats de promoció, impuls de l’associacionisme i participació del sector en processos urbanístics.

S'INICIEN LES OBRES D’ASFALTATGE I MILLORA DELS CARRERS VALÈNCIA I COLOM

L’actuació forma part d’una nova fase de renovació del ferm que va començar a finals d’abril amb la rotonda de pavelló i el carrer Jerez

L’Ajuntament de Cambrils ha iniciat les obres d’asfaltatge dels carrers València i Colom, així com de diversos trams de Juan Sebastián El Cano i Roger de Flor. L’actuació forma part d’una nova fase de renovació del ferm, que va començar a finals d’abril amb els treballs a la rotonda del pavelló i al carrer Jerez.

En aquesta fase s’han prioritzat les vies que presentaven un estat de conservació més deficient, afectades per l’ús intensiu i el pas del temps. Les obres inclouen la retirada d’elements existents, el fresat del paviment antic i l’aplicació d’un nou aglomerat asfàltic.

El projecte s’anirà desplegant progressivament en diferents punts del municipi amb

l’objectiu de millorar la seguretat viària, la comoditat de la circulació i la qualitat de l’espai públic. A mesura que avancin els treballs, es tallarà el trànsit i es prohibirà

l’estacionament per trams. També s’han traslladat provisionalment els contenidors del carrer València.

DOLORS FARRÉ, Alcaldessa de Valls

“Valls és una ciutat viva i que avança, no s'havia fet mai tanta inversió com en els últims anys”

Fem balanç amb l’alcaldessa de Valls a un any de les eleccions municipals

Adrià Miró Canturri

L’anella cultural ha sigut un dels principals projectes de Valls. L’última peça ha sigut Ca Xapes. Com ha estat aquest retorn? Sí, Ca Xapes a finals del 2024, però el 2023 també el Museu Casteller i l'Espai Jove. I no ho oblidem, Ca Padró per a l'Escola de Música

que ja està en obres i avança. Podem dir que l'Anella Cultural ja és tota una realitat. En el cas de la Llar dels Jubilats a Ca Xapes estem molt satisfets. L'edifici tenia un problema d'estructura i l'entitat va haver de marxar. Primer pensaven que seria per uns pocs anys i al final n’han sigut 13. El retorn de Ca Xapes ha sigut una meravella per a la nostra gent gran. Ha anat a un edifici recuperat, industrial, modern, còmode, accessible i amb moltes aules per fer-hi activitats. A banda de la Llar de Jubilats, també hi ha un Casal Cívic en què totes les entitats de la ciutat en poden fer ús. Hi ha una sala polivalent a la part de dalt per fer presentacions, exposicions i xerrades. Els socis dels jubilats han

els enderrocs que toquen al carrer Peixateria per posar-hi la nova seu de l’Escola de Música Robert Gerhard. A la ciutat no s’havia fet mai tanta inversió com als últims anys. És una ciutat viva i que avança. El nostre projecte és revertir la situació del Centre Històric i tot el que és equipament municipal el fem aquí. Ca Padró està al cor de la ciutat i serà un element dinamitzador. Les obres van sobre calendari.

Quines són les altres inversions que tenen en marxa? En aquests moments estem treballant en la recuperació de la muralla, Ca Padró i començarem l’Hort del Rector. Estem fent obra al carrer pel valor de 14 milions, dels quals 8 els hem aconseguit amb finançament extern. Estem tirant endavant molts projectes que no li costen tant a la butxaca del ciutadà.

Valls es va quedar sense el Pla de Barris a la primera convocatòria, ara ho tornaran a intentar? Han hagut de retocar el projecte? Hi ha hagut algun canvi petit. A la convocatòria de l’any passat es van presentar molts ajuntaments, en van quedar 20 i nosaltres vam quedar en el lloc 21. Esperem que enguany ens toqui. Vam presentar un molt bon projecte i serà una injecció de 25 milions d’euros pel

“El retorn de Ca Xapes ha sigut una meravella per a la nostra gent gran”

crescut i la junta està molt satisfeta. És una junta on pràcticament tot són dones i es nota. Les dones anem per feina.

Quin feedback arriba del nou equipament? Estan molt contents. Han recuperat els balls de cap de setmana, que no ho podien fer al local on estaven.

La següent passa és Ca Padró. Ca Padró ja està avançat. S’han fet

Centre Històric que es notarà molt.

Han presentat un projecte per revitalitzar el comerç del Centre Històric. Quins són els punts dèbils i com es poden revertir amb aquest pla? Tenim un potencial molt gran amb el comerç perquè és de proximitat i singular, però no hi ha relleu generacional. Quan els pares o avis es jubilen, no agafen el relleu. És un problema que pateix el comerç aquí i arreu. L’altre problema és la venda per internet. La gent jove compra molt per internet i el comerç local ho pateix. Tot i això, no tenim la vareta màgica. Estem fent campanyes de suport al comerç, però falta conscienciació. Perquè el comerç local no tanqui, som els ciutadans qui podem revertir la situació. Per una part, que la ciutat es quedi a comprar a Valls. I, d'altra banda, que el comerciant adapti els seus productes a les necessitats i els horaris quan la gent pot anar a comprar, els dissabtes. S’ha de fer una aposta forta per obrir els comerços dissabte a la tarda.

En la dinamització econòmica, n'hi ha una de freda i una de calenta. El tancament d’International Paper, però l’arribada de l’empresa brasilera Raft Embalagens. International Paper no va tancar perquè l’empresa no funcionés, sinó que va ser una decisió

que venia de fora, dels Estats Units. Però jo diria que el polígon industrial en aquest moment està de moda. Fa poc vam anunciar aquesta empresa brasilera que a partir del setembre ja produirà. Fa mesos que estem treballant en altres possibles inversions que espero anunciar en un futur. Estem en un lloc estratègic i molt ben comunicat. Ens falta més sòl industrial i ja vam signar amb Incasòl l’ampliació de 63 hectàrees a la part nord que anava condicionada a uns habitatges del Centre Històric. El polígon de Valls és un dels 10 més grans de Catalunya i en els últims anys hi hem fet molta inversió amb l’asfaltatge i enllumenat. Estem en un moment dolç de captació al polígon industrial.

Hi ha pendent el contracte de la brossa. En quin punt ens trobem? És un contracte molt complex i s’ha de fer molt bé. El de jardineria el tenim pràcticament tancat i el de neteja i brossa l’estem acabant de tancar. Esperem que abans de final d’any surti. Fa temps que el treballem, però la maquinària es va modernitzant. És un plec amb moltes variants. L’hem de treure molt bé perquè veiem com altres ciutats tenen molts problemes. Segur que en tindrem, però

“El Parc Sanitari és el projecte estratègic més important que tenim com a ciutat”

hem d’intentar fer-lo el millor possible per tenir els menors problemes després.

Actualment, no hi ha trens a Valls per les obres. Quin futur ferroviari té la ciutat? S’ha de fer un replantejament global amb la mobilitat del país. No només amb el tren, sinó amb l’autobús. Per exemple, per anar a Reus tenim autobusos amb uns horaris que no són gens compatibles. A nivell de trens, estem sense. Ho he dit sempre: mentre es facin obres, l’alcaldessa de Valls no es queixarà. Ara bé, quan acabin, demanem que tinguem els trens que necessita la ciutat per anar a Barcelona a estudiar i treballar. Per això, vaig tirar endavant la plataforma d’alcaldes que va des de la Conca fins a Roda de Berà. Vam fer una primera reunió a Barcelona i penso que va anar força bé. Esperem

que acabin les obres i, quan es posi l’R13 100% en marxa, acordarem els horaris.

Se senten escoltats? En aquella reunió ens vam sentir escoltats, però et diré si va anar bé o no quan tinguem la foto final dels horaris de l’R13 per anar a Barcelona.

Està funcionant l’Associació per l’Impuls Metropolità? Està en una fase molt embrionària. En l’últim any les comissions han treballat l’habitatge, la mobilitat, l’energia o la sostenibilitat. Ara hem encarregat un estudi sobre la mobilitat al Camp de Tarragona, que és una pota que podem treballar molt. A més, s’ha demanat una anàlisi de la forma jurídica que ha de tenir i un document per construir una eina que presti serveis energètics a nivell metropolità. Hem d’agafar dos o tres temes

i començar-los a treballar. Hem de fer una xarxa que millori les comunicacions al territori. Com més agents socials hi hagi serà millor.

Una de les transformacions de futur és la del Parc Sanitari. Com avança el projecte? El Parc Sanitari és un projecte estratègic més important que tenim com a ciutat. El CAP se li ha quedat petit a la Generalitat, l’hospital està en un lloc que no és adient i també s’està quedant petit i el socio és de jutjat de guàrdia com està. Ens vam asseure amb la Generalitat i vam dir de fer un Parc Sanitari que inclogui els tres. És una inversió de 70 milions d’euros. Ara estem fent la modificació urbanística d’aquest àmbit, a la part esquerra quan entres a Valls per la part de Mas Miquel. El Pius dona servei a l’Alt Camp i a la Conca de Barberà. És necessari i urgent. No m’agrada donar dates, però crec que és un projecte de 8 10 anys.

I les negociacions per a la seva gestió? Amb la consellera vam dir que quan féssim l’aprovació de la modificació urbanística ens asseuríem per veure com farem la governança.

Quines són les previsions amb la seu de la Policia Local? Per

aquesta legislatura teníem Ca Xapes, que ja està obert; la seu de la Policia Local, i l’Escola de Música. Amb aquest calendari. Tot i això, ens van donar una subvenció per l’Escola de Música i la vam passar per davant. Tenim la modificació urbanística feta i hem tirat endavant el concurs d’idees, que tenen uns sis mesos per presentar les propostes. Esperem que a finals del 2027 puguem començar la comissaria.

Quin balanç fa de la reedició del pacte amb Esquerra? És un pacte sòlid i fort. Hem tirat endavant els projectes que teníem. Ha estat una legislatura còmoda, tot i que en tots els partits ha marxat gent.

El mandat passat ja va anunciar molt tard que es tornaria a presentar. Per què espera tant? No és que m’agradi esperar tant, però quan tinc la responsabilitat de governar hi dedico tota la meva feina. La gent que no governa té temps de fer llistes i preparar campanyes. Em vaig comprometre a ser alcaldessa de tots i a tirar uns projectes endavant. Quan vegi que ho tinc tot encarrilat, m’asseuré i pensaré què vull fer. En aquests moments no tinc al cap ni la candidatura ni què vull fer.

Valls presenta un Sant Joan renovat que reforça la tradició i la participació

La ciutat ja ho té tot a punt per viure un Sant Joan 2026 amb regust de tradició

Adrià Torres Moreno

La festa també incorpora diverses novetats destacades que reforcen el caràcter patrimonial, popular i participatiu de la Festa Major. La celebració manté el solstici i el corpus festiu tradicional com a eixos principals, però enguany incorpora nous elements que busquen donar més protagonisme al patrimoni viu, a nous espais de trobada i a la participació ciutadana.

Una de les grans novetats serà el retorn de l’Àliga documentada més antiga de Valls, recuperada durant la Festa Major després de molts anys. La peça, presentada al febrer amb motiu de la Candela, tindrà ara un paper destacat dins la celebració i també protagonitza el cartell d’aquesta edició. La seva presència simbolitza la voluntat de reconnectar la festa amb les seves arrels més profundes i de posar en valor la feina feta per conservar i revitalitzar el patrimoni festiu local. També guanya pes la plaça de l’Oli, que es consolida com un dels espais centrals de la programació cultural. Durant tres nits acollirà concerts vermut, actuacions de petit format i propostes impulsades per l’Escola de Música. A més, serà el punt de distribució anual de la Flama de Canigó, reforçant el seu paper dins els actes més simbòlics de la vigília.

TOTHOM A L'ENVELAT

El Sant Joan d’enguany també estrenarà l’Envelat, una nova proposta vinculada al 15è aniversari del Lleó coronat. La iniciativa inclourà una xerrada a la Biblioteca Popular sobre l’art del metall a la festa,

La nit de Completes tornarà a ser un dels moments més emotius, amb l’arribada de la Flama de Canigó

amb Lluís Musté i Carme Garreta, i una mostra d’elements festius catalans coronats al passeig dels Caputxins. Des d’allà sortiran en cercavila fins a la plaça de les Garrofes, on es faran les ballades finals. Una altra incorporació serà la Primera Trobada Popular dels Joans, prevista per al diumenge 21 de juny a la plaça del Museu Casteller. La convocatòria reunirà persones anomenades Joan, Joana, Jana i altres variants en un acte festiu que acabarà amb cercavila pels carrers del centre històric.

CITES INELUDIBLES

Més enllà de les novetats, la Festa Major mantindrà els seus moments més esperats. El dimarts 23, vigília de Sant Joan, començarà el bloc central amb l’Enramada de la creu de Sant Joan Baptista, la proclamació de la Santjoanera 2026, Rosa Batet Fortuny, i el lliurament de les

sabates als aliguers. La jornada inclourà la sortida de l’Àliga al balcó, l’Oneig de la Bandera de la Ciutat, la Tronada, el tritlleig de campanes i el Tomb de vigília dels Gegants. La nit de Completes tornarà a ser un dels moments més emotius, amb l’arribada de la Flama de Canigó, els castells a l’antiga dels Xiquets de Valls i la participació de tots els elements de l’actual seguici cerimonial vallenc. El dimecres 24, dia de Sant Joan, la plaça del Blat tornarà a ser l’epicentre casteller. L’Ofici Solemne s’avançarà a les 10.30 h i la Sortida d’Ofici serà a les 11.30 h, abans de l’actuació de la Colla Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella dels Xiquets de Valls, que començarà puntualment a les 12.00 h al Km0 del món casteller. La festa es tancarà el dijous 25 amb el Vot del Poble, que per primera vegada es trasllada a la tarda, el correfoc amb nou recorregut i més colles participants, i el castell de focs artificials al Fornàs, a càrrec de la Pirotècnia Mediterráneo.

LA PISTA D'ATLETISME MARTA GALIMANY DE VALLS ENCETA LA RECTA FINAL DE LES OBRES DE LA NOVA GRADERIA

Una inversió de 140.000€ que culmina la modernització de l'equipament esportiu vallenc

La pista d’atletisme Marta Galimany del Centre Esportiu Municipal el Fornàs encara la fase final de les obres de construcció de la nova graderia per a espectadors. L’actuació reforça el procés de modernització de l’equipament esportiu de Valls i permetrà millorar la comoditat del públic durant les competicions.

Els treballs, adjudicats per 140.334,94 euros, van començar el passat mes de març i està previst que acabin entre finals de maig i principis de juny. La nova graderia tindrà 50 metres de longitud i 4,5 metres d’amplada, distribuïts en tres nivells, amb capacitat per a unes 300 persones.

L’alcaldessa, Dolors Farré, ha destacat que "la construcció d'aquesta graderia culmina les obres que durant els darrers anys hem anat fent en aquest equipament esportiu". També ha remarcat que la instal lació "necessitava un espai adequat per als espectadors, ja que fins ara moltes famílies i acompanyants havien de seguir les competicions dempeus".

La graderia tindrà accés directe des de la zona esportiva i l’aparcament, coincidint amb el vintè aniversari de la pista.

L’ESTIU ACTIU I L’ESTIU ACTIU JOVE IMPULSA MÉS DE 50 ACTIVITATS PER A

TOTS ELS PÚBLICS

El Centre Cívic i l’Espai Jove de Valls presenten les programacions d’estiu amb una oferta diversa que arrenca el 29 de juny i s’allarga fins al 17 de juliol

L’Ajuntament de Valls ha anunciat les programacions d’estiu del Centre Cívic i l’Espai Jove, amb la tretzena edició de l’Estiu Actiu i la quarta de l’Estiu Actiu Jove. Les activitats es faran del 29 de juny al 17 de juliol i sumaran 53 propostes per a diferents públics.

El Centre Cívic oferirà més de 30 activitats familiars, formatives, culturals i lúdiques, amb espectacles infantils, tallers, rutes patrimonials, gastronomia, jocs i propostes al carrer. Entre les activitats destaquen les visites nocturnes al cementiri i al Refugi Antiaeri, el Tast de Vermut, el Bingo Musical i l’ampliació del Minicívic d’Estiu.

Per la seva banda, VallsJove impulsa una programació gratuïta per a joves de 12 a

29 anys, amb campus d’art, disseny, art urbà, videojocs, so i benestar físic i emocional. També s’hi inclou l’Escalacaixes, el 4 de juliol a Mas Miquel. Les inscripcions començaran el 9 de juny i es podran fer en línia o presencialment al Centre Cívic i a l’Espai Jove.

VALLS, VIC I MANRESA S’ALIEN PER REIVINDICAR

EL BARROC CATALÀ AMB LA PRIMAVERA BARROCA

El projecte articula tres propostes simultànies centrades en l'art, l'arquitectura i la recuperació patrimonial

El Saló del Vigatà del Palau Moja de Barcelona ha acollit la presentació oficial de la Primavera Barroca, una nova iniciativa cultural que uneix Valls, Vic i Manresa per donar visibilitat al patrimoni barroc català. El projecte articula tres propostes simultànies sobre art, arquitectura i recuperació patrimonial, amb la participació dels ajuntaments de les tres ciutats, el Bisbat de Vic i el suport de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural.

El Museu de Valls presenta l’exposició

“Fra Josep de la Concepció. L’arquitecte del barroc català”, visitable fins al 19 de juliol. La mostra, comissariada per Mercè Gras, Carme Narváez i Jordi París, commemora els 400 anys del naixement de l’arquitecte vallenc. A Vic, l’església de la Pietat acollirà “Els últims barrocs. Marià Colomer i Parés (1743-1831) i la pintura a la diòcesi de Vic”, del 20 de juny al 25 d’octubre. Manresa hi aporta el Museu del Barroc de Catalunya, recentment declarat Museu d’Interès Nacional, com a node central del projecte.

VUIT EMPRESES IMPULSEN NOVES BEQUES PER PREMIAR L’EXCEL·LÈNCIA EN FP A VALLS

La Fundació ANESPRO estrena un nou model d’ajuts amb el suport d’empreses referents i en ple procés de transformació del Jaume Huguet en centre integrat d’FP

La Fundació ANESPRO ha posat en marxa un nou model de Beques a l’Excellència de la Formació Professional per reconèixer el talent dels millors alumnes de l’INS Jaume Huguet-Antiga Escola del Treball i reforçar el vincle entre empreses i formació.

En aquesta primera edició hi participen vuit empreses de la demarcació: Essity, Infordisa, Grup Andreu Projectes Industrials,

Europastry, Matric Valls, Gomà-Camps, Altcam Automotive i FM Logistic. Les entitats impulsores —ANESPRO, la Cambra de Comerç de Valls i l’INS Jaume Huguet— destaquen que el suport empresarial és una aposta pel futur dels joves i pel teixit productiu de l’Alt Camp.

Enguany, el reconeixement especial serà per a Essity, per la seva implicació històrica amb la Formació Professional. Els guardons es lliuraran el 5 de juny al Centre Cultural Municipal de Valls, durant la graduació de l’alumnat. La iniciativa coincideix amb la transformació del Jaume Huguet en Centre de Formació Professional Integrat, un model que potenciarà l’FP Dual, la formació contínua i la connexió directa amb les necessitats de les empreses.

MARIA JOSÉ INVERNÓN SERÀ L'ALCALDABLE DEL PSC DE VALLS A LES MUNICIPALS DEL 2027

Invernón substitueix a Rosa Maria Ibarra al capdavant de la candidatura dels socialistes de la capital de l'Alt Camp

La regidora Maria José Invernón serà la candidata del PSC a l’alcaldia de Valls a les eleccions municipals del maig del 2027. L’Agrupació Socialista de Valls i l’Alt Camp l’ha escollida per unanimitat, després de l’etapa de Rosa Maria Ibarra al capdavant de la candidatura.

Invernón, que el 2023 ocupava el número tres de la llista socialista, assumeix el repte de liderar el projecte amb l’objectiu de recuperar l’alcaldia. "Estem avui molt contents i, a nivell personal, evidentment molt agraïda a la militància de l'agrupació pel seu suport i la seva confiança per haver-me escollit alcaldable del PSC per a les properes eleccions municipals", ha afirmat.

La candidata ha explicat que fa mesos que treballen en un projecte basat en sumar i fer equip. També ha anunciat una nova etapa d’escolta amb veïns, entitats i barris

per preparar el programa electoral. Invernón defensarà una política més propera, amb serveis públics, seguretat i habitatge com a eixos prioritaris. Actualment, el PSC té quatre regidors a l’Ajuntament de Valls.

VALLS CONVERTEIX LES COMPRES D’ESTIU EN UN GRAN MONOPOLY AMB PREMIS DIRECTES

La campanya ‘Comerç de Valls: Juga i Guanya!’ arrencarà el 8 de juny amb una cinquantena d’establiments participants i premis com una PS5, una televisió i un pack a PortAventura

Valls convertirà aquest estiu les compres al comerç local en un joc inspirat en el Monopoly amb la campanya ‘Comerç de Valls: Juga i Guanya!’. La iniciativa, impulsada per la Unió de Botiguers, l’Ajuntament i la Cambra de Comerç, començarà el 8 de juny i comptarà amb una cinquantena d’establiments participants.

Per cada compra igual o superior a 10 euros, els clients rebran un sobre sorpresa amb una targeta. Algunes tindran premi directe, amb xecs regal de 5, 10 o 25 euros, i altres representaran carrers i espais emblemàtics de Valls, agrupats per colors.

Els participants hauran de completar grups de carrers per optar als grans premis finals, entre els quals hi ha una televisió Samsung QLED, una PS5 Digital, experiències enoturístiques, lots de productes locals i un pack PortAventura amb hotel i entrades.

El sorteig públic se celebrarà el 5 d’agost, a les 18.30 h, a la plaça del Pati, coincidint amb la Firagost. La campanya busca reforçar el comerç de proximitat i la fidelitat dels clients.

PERE GRANADOS , Alcalde de Salou

“Tenim un gran projecte polític a Salou que volem continuar realitzant pel progrés del municipi”

Parlem amb l'alcalde Granados entrant a l'últim any de mandat.

Ens explica projectes clau com l'Eix Cívic o el Pla Local d'Habitatge, així com la salut política actual de Salou

Sergio Lahoz Dorante

És novament alcaldable. Té il· lusió després de tants anys en política? Evidentment que sí, perquè nosaltres hem de treballar a Salou amb passió. Per tant, la il lusió hi és per sempre. I, de fet, nosaltres tenim un gran projecte a Salou, que l'hem desenvolupat durant tots aquests anys, perquè és un projecte que encara no s'ha acabat i el volem seguir desenvolupant. El gran projecte és el fet de treballar en el que és el progrés del nostre municipi en tots els àmbits. Jo crec que ho estem aconseguint. Salou avui dia ja és

un gran referent des del punt de vista turístic, sí, és veritat, però sobretot de com gestionem el turisme. Jo vaig a molts llocs a parlar justament de quin és el model de Salou, de com estem gestionant el turisme a Salou, perquè ens hem convertit ja en un referent a nivell estatal i espanyol.

Amb els companys de llista, el PSC, ja no n’hi ha cap problema després del que va passar amb la polèmica dels currículums?

A veure, nosaltres vam arribar a un acord amb el PSC, ara fa justament tres anys, que no era d'una legislatura, sinó que era un pro -

jecte polític per Salou que encaixava perfectament en el projecte de Sumem per Salou. Per tant, aquell acord continua absolutament vigent, no només per una legislatura, sinó que és un acord de projecte per Salou, que és el progrés i la qualitat de vida de les persones i el seu benestar, la millora en el màxim possible. I no hi ha cap circumstància, des que es va prendre aquest acord fins al moment actual, que hagi canviat per tal de dir que aquest acord no està vigent. Per tant, l'acord per a nosaltres està absolutament vigent, insisteixo que no és només una legislatura, que no hi ha cap

“A l'Eix Cívic, ja abans del pla d'habitatge havíem dit que hi construiríem habitatges de protecció oficial”

circumstància que hagi canviat o que s'hagi modificat per tal de reobrir un altre cop una negociació en qualsevol cosa d'aquestes. Com a resultat, nosaltres entenem que l'acord està plenament vigent.

L'Eix Cívic no és només urbanisme, és cosir una ciutat. Com ho rep la ciutadania això? Quan ens vam presentar a les eleccions municipals a l'anterior legislatura vam ser l'únic partit que va presentar el projecte de l'Eix Cívic. Me'n recordo que va ser divendres abans del dia de reflexió. Nosaltres vam guanyar en totes les taules de Salou en un 99%. Què vol dir això? Que nosaltres ho vam portar com una mena de referèndum en aquell moment i, per tant, el vam guanyar. Aleshores, si hem guanyat i la gent sabia que nosaltres tiraríem cap endavant aquest Eix Cívic, la gent, en aquest cas, entenem que està contenta. Pot ser que hi hagi un 1% o un 2% que no hi estigui, perquè sempre hi ha persones que no estan contentes. Però la democràcia és la democràcia, i hem de basar la representativitat en unes eleccions municipals si existeix tota la pluralitat i transparència. I vam guanyar. Aleshores, jo crec que és un projecte que millora moltíssim Salou, millora moltíssim el barri de la Salut, i sobretot, cosirà tot el que s'inclourà en el nostre municipi. Serà l'eix central del municipi de Salou, en el que hi haurà una gran part de vegetació, és a dir, dedica -

da a la natura, evidentment la implantació del tramvia, un carril bici i també una sèrie d'equipaments que donaran vida a tota aquesta zona. Amb un guany, insisteixo, molt gran des del punt de vista urbanístic, però sobretot en la qualitat de vida i el benestar dels salouencs i les salouenques i les persones que viuen a la zona.

El Pla Local d'Habitatge és ambiciós, però la realitat del mercat a Salou és complexa. Què planteja el pla? Bé, té diferents aspectes en els quals incideix per millorar l'accessibilitat al que és l'habitatge, però sobretot és en la construcció d'habitatges de protecció oficial. Per exemple, a l'Eix Cívic, que ja abans del pla d'habitatge havíem dit que hi construiríem habitatges de protecció oficial, que és la forma que hi ha de poder accedir a l'habitatge perquè no faci repercussions del terreny sobre el preu. És a dir, tenen un preu molt més equilibrat per a les persones. Per tant, aquest és un dels punts del pla d'habitatge important en què es construiran molts més habitatges de protecció oficial dels que ja s'havien construït aquí al nostre municipi. I també, evidentment, en el pla d'habitatge els plans són molt bons per definir el que jo deia anteriorment d'un model de ciutat.

L’any passat, abans de l’estiu, es va reforçar el servei de neteja. La gent està contenta

amb els carrers? El servei pot suportar el volum de persones? Nosaltres hem vist una millora. Encara hi haurà una millora molt més important en la modernització dels elements que s'utilitzen, dels equipaments i màquines que es fan servir. Per tant, encara hi haurà molt més i jo crec que, de com estàvem, hi ha hagut un salt de millora al nostre municipi. Nosaltres, evidentment, tenim un servei de recollida de residus i neteja viària i també de neteja de platges que no és propi per una població de 33.000 habitants, perquè nosaltres aquí rebem prop de 3.000.000 de visitants. Són 2.400.000 les dades que ens fa servir l'Eurecat, però si calculem els usos, perquè tenim més de 7.000 habitatges d'ús turístic, estem calculant unes 100.000 persones més. Ens n'anem pràcticament als 3.000.000. Per tant, aquesta és la dimensió de recollida de residus i de neteja del nostre municipi. I això és la realitat. És un servei molt important i és un servei molt gran que nosaltres aquí estem prestant de la millor manera possible a través d'una nova concessió.

S'està fent una aposta per recuperar el llegat històric.

És aquesta la clau per convèncer el turista que Salou és molt més que "sol i platja"? Salou és un municipi turístic que està certificat per la Generalitat de Catalunya com un model de turisme familiar. I això ho fa l'any 2003. Som el primer municipi de Catalunya que té aquesta certificació. El que passa és que és un model turístic estacional. Aleshores aquesta estacionalitat nosaltres la volem trencar. Com la volem trencar? La trenquem amb la creació de molts productes turístics. Estem treballant la desestacionalització i això té una estratègia, que és la creació de molts productes turístics amb els quals la gent no depengui de l'estiu. És a dir, que siguin productes turístics que es puguin gaudir i viure experiències durant tot l'any. Com és l'esport, la gastronomia, o el patrimoni natural, perquè hem fet un esforç molt gran aquí al municipi de Salou per recuperar el nostre patrimoni.

Recuperar la Festa al Cel és una fita increïble. Penseu que pot arribar a ser com la que hi havia

Hard Rock:

“El que hauríem de fer és deixar que els territoris progressin i que la

gent cada vegada visqui millor i això ens ajudaria”

a Barcelona a principis dels 2000? Nosaltres quan vam recuperar la Festa al Cel va ser per una proposta que em va fer una persona de l'exèrcit de l'aire i de l'espai i vaig veure que hi havia moltíssimes oportunitats i possibilitats de posicionar Salou també en el que són grans esdeveniments. Jo crec que és l'esdeveniment més gran del sud de Catalunya pel volum de participants, però també pel volum de persones que el serveixen. Jo dic que ja som referents amb aquesta primera edició, perquè ja tenim la segona preparant-la per tal que del 18 al 20 de setembre sigui encara millor que la que vam te -

nir l'any passat, que va impactar moltíssimes persones d'aquí des de Salou i els visitants que van venir, que en calculem uns 300.000. El que volem justament és que Salou també sigui un referent en aquestes modalitats d'exhibicions aèries.

Alcalde, hi haurà un nou Hard Rock Cafè a PortAventura. Això vol dir que estem més a prop del projecte Hard Rock? No té res a veure? A veure, jo crec que el que sabem és que no hi ha cap mena de mala notícia en relació amb aquest projecte que el desitgem, i volem fer-ho com més aviat millor. I per tant, jo crec que aquesta

és una bona notícia i és el que sabem. És una llàstima el retard que pateix aquest projecte, per raons que no siguin polítiques. Jo crec que la nostra obligació com a administració pública és justament facilitar les inversions que generen riquesa i sobretot llocs de treball i en el cas nostre de Salou, ens ajuda molt a desestacionalitzar, perquè Hard Rock ve per obrir durant 365 dies. Existeix la creació de molts llocs de treball i a més a més amb una nova oferta turística per al nostre municipi. Si avui som un referent a nivell espanyol, imagineu-vos el que seria amb un projecte d'aquesta magnitud. I d'altra banda, amb un producte de con -

gressos, incentius, amb la creació de la modalitat de Hard Rock Live, que és teatre, concerts de primera línia i de gran qualitat. Tot això afegit al que més ens aporta, el tema del casino és una mera anècdota. Estarà en un dels hotels, que n'hi havia dos, i per tant seria, insisteixo, una anècdota dins del complex turístic. Com que hi ha un creuer, tothom sap que hi ha un casino, però és cert que no és el mateix. Aleshores, no es pot utilitzar això per tal de castigar un projecte que el vol tota la província de Tarragona. El que hauríem de fer és deixar que els territoris progressin i que la gent cada vegada visqui millor i això ens ajudaria.

S'ACTIVA L’HORARI D’ESTIU DE LA ZONA BLAVA AMB NOVETATS PER A RESIDENTS I VISITANTS

La regulació de l’aparcament s’amplia fins al 30 de setembre i incorpora zones verdes gratuïtes per a veïns i abonaments amb descompte

Des de l’1 de juny, l’Ajuntament de Salou ha posat en marxa l’horari d’estiu per a la zona Blava, que estarà vigent fins al 30 de setembre, ambdós inclosos. L’horari habitual de la zona blava es manté tots els dies, incloent-hi festius, en franges horàries entre les 10 i les 14 hores i entre les 17 i les 21 hores. No obstant això, els pàrquings situats a Llevant Nord i Llevant Sud comptaran amb un horari ampliat que s’allarga fins a la mitjanit, és a dir, de 10 a 00 hores.

A partir del dia 15 de juny, s’activaran també les zones d’aparcament regulat al barri marítim de Cap Salou, que romandran operatives fins al 15 de setembre. L’horari serà continuat des de les 10 del matí fins a les 21 hores, tots els dies inclosos festius. Dins aquesta àrea es posaran en funcionament els primers estacionaments classificats com a zona verda al municipi. Aquests espais seran gratuïts per als veïns empadronats. Les ubicacions concretes són els carrers: Pla de l’Era, Llorer, Corral de Sauner, Farigola, Fonoll, Farola, Bosc del Quec i Bosc del Gran.

SALOU REGISTRA UN CREIXEMENT

EL MUNICIPI AVANÇA EN LA SEVA CANDIDATURA PER A CAPITAL ESPANYOLA DELS DRETS HUMANS 2027 AMB LA VISITA DE L’ODHE

El comitè avaluador de l’Observatori dels Drets Humans d’Espanya analitza les polítiques socials i de convivència del municipi en una jornada institucional

Salou ha consolidat un nou avanç en el seu procés per esdevenir la Capital Espanyola dels Drets Humans 2027, gràcies a la visita formal del comitè avaluador de l’Observatori dels Drets Humans d’Espanya (ODHE). Aquest organisme és responsable d’examinar els indicadors socials, institucionals i de convivència que caracteritzen el municipi. Aquesta candidatura pren força després que Màlaga hagi exercit durant el 2025 com a primera ciutat promotora dels drets humans a nivell estatal. Ara, Salou aspira a assumir aquest paper i convertir-se en un referent nacional en matèria d’inclusió, diversitat, cohesió social i convivència.

La delegació ha estat encapçalada per Francisco López Muñoz, vicerector de la Universitat Camilo José Cela de Madrid, qui ha exercit també com a portaveu durant la visita institucional. En declaracions als mitjans, López Muñoz ha indicat que el procediment d’avaluació "tot just comença" i que aquesta trobada forma part d’una fase inicial que s’allargarà durant els mesos vinents. "Venim amb la voluntat d’avaluar diferents paràmetres al llarg de tota la jornada per poder arribar a una conclusió en un termini relativament breu", ha manifestat.

El municipi de Salou ha començat l’any 2026 amb unes dades turístiques que reflecteixen una evolució molt favorable, consolidant així la seva posició com a referent de la Costa Daurada durant tot l’any i no només durant els mesos d’estiu. Segons les xifres recopilades entre gener i abril, s’ha registrat un increment mitjà del 36,75% en les arribades turístiques respecte al mateix període del 2025. A més, les pernoctacions han augmentat un 39%, fet que implica una diferència significativa de 2,25 punts percentuals i posa en evidència que els visitants no només arriben en major nombre sinó que també allarguen la seva estada a la localitat.

Aquesta tendència reforça el compromís del consistori amb la desestacionalització del turisme local

La diversificació dels productes oferts es tradueix en resultats palpables: activitats gastronòmiques, esportives, culturals, patrimoni històric, grans esdeveniments, natura i la millora constant del litoral són alguns dels pilars que impulsen aquesta dinamització. L’oferta diversa contribueix a mantenir una activitat constant durant més mesos i atraure visitants amb interessos variats. També destaca la qualitat dels serveis com un factor clau per consolidar aquesta estratègia.

PATRIMONI HISTÒRIC ATRIMONI

ARQUITECTURA MODERNISTA ARQUITECTURA

COLÒNIES GREGUES I ROMANES COLÒNIES GREGUES I ROMANES BÚNQUERS DE LA GUERRA CIVIL BÚNQUERS DE LA GUERRA CIVIL

MOLT MÉS DEL QUE IMAGINES MOLT MÉS DEL QUE IMAGINES

SALOU

UN REFERENT GASTRONÒMIC DE SALOU INICIA UNA

NOVA ETAPA AMB UNA PROPOSTA RENOVADA

El restaurant Moss obre un nou capítol en la seva trajectòria amb l’inici d’una nova etapa que redefineix el seu concepte gastronòmic i experiencial, posicionant-se com un dels espais més destacats de la Costa Daurada.

Situat al cor de Salou, Moss presenta, després d’un període de renovació, una proposta que eleva la seva essència original: una cuina mediterrània amb tocs innovadors, basada en producte d’alta qualitat i pensada per sorprendre els paladars més exigents. Amb aquesta evolució, el restaurant reforça el seu posicionament com un dels locals amb més projecció de Salou, apostant fermament per:

Una experiència més cuidada i sofisticada

Una identitat de marca més definida

• Una proposta gastronòmica encara més exigent

• Un espai que evoluciona al ritme de les noves tendències

• Tot això es duu a terme mantenint intactes els seus valors fonamentals: proximitat, qualitat i passió per la gastronomia.

Un referent a Salou

En un entorn amb una oferta àmplia i diversa, Moss ha aconseguit destacar gràcies a la seva proposta diferencial. Aquesta nova etapa suposa un pas endavant per consolidar-se com un dels restaurants imprescindibles de Salou, tant per a residents com per a visitants.

SALOU SEGUEIX LA CAMPANYA DE RENOVACIÓ I MILLORA DE L’ENJARDINAMENT PÚBLIC URBÀ

La intervenció permetrà, a més, reduir el consum hídric i afavorir la biodiversitat amb espècies autòctones pròpies del litoral

Seguint amb la campanya de renaturalització i renovació de zones verdes enjardinades, l’Ajuntament de Salou està executant diversos treballs, entre ells a les dues illes situades a la confluència del Camí del Racó de Salou amb l’autovia Salou–Tarragona. L’actuació contempla l’embelliment amb la creació de nous parterres amb vegetació mediterrània, seleccionada per la seva adaptació climàtica i baix manteniment, amb la voluntat de transformar aquest espai en una porta d’entrada més atractiva i floral.

Els treballs inclouen també la millora

del sòl, la instal lació de sistemes de reg eficients i la incorporació d’elements vegetals que aportin color, volum i continuïtat visual, contribuint a reforçar la identitat paisatgística del municipi. Aquesta intervenció permetrà, a més, reduir el consum hídric i afavorir la biodiversitat amb espècies autòctones pròpies del litoral.

Segons l’alcalde de Salou, Pere Granados, “es tracta d’una acció que reforça l’aposta municipal per un entorn més amable, resilient i alineat amb els criteris de sostenibilitat i de qualitat urbana”.

L’AJUNTAMENT REPINTARÀ LA SENYALITZACIÓ

EN 120 CARRERS PER GARANTIR UNA MOBILITAT MÉS SEGURA, EN ENTORNS ESCOLARS

L’Ajuntament de Salou ha tret a licitació la contractació d’un servei per a la realització d’un estudi tecnològic i d’innovació, el disseny de serveis tecnològics adaptats, així com l’organització d’activitats formatives i seminaris tecnològics. L’eina servirà per a l’assessorament de l’administració local, les entitats i les empreses.

Es tracta d’una iniciativa que permetrà identificar les necessitats, oportunitats i capacitats del territori en matèria d’innovació i transformació digital; alhora que impulsar i planificar una primera fase d’impuls i implantació d’un centre tecnològic.

Aquest projecte contribuirà al desenvolupament econòmic, social i tecnològic de Salou, posant en marxa activitats de recerca i suport a l’ecosistema empresarial. D’aquesta manera,

es reforça el teixit productiu local, per tal d’alinear-lo amb les necessitats del mercat actual, cada cop més globalitzat i digital.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, afirma que “la iniciativa suposa fer un pas endavant cap a la dinamització i la sostenibilitat de l’economia de Salou, assentant les bases per a la implantació d’empreses relacionades amb la tecnologia i la innovació, capaces de plantejar serveis tecnològics especialitzats per a la indústria turística”.

PERE SEGURA ,

Alcalde de Vila-seca

“A Vila-seca no ens vénen les coses pel fet de ser cap capital, tenim el que ens guanyem”

Repassem aquests tres anys de mandat a Vila-seca amb el seu alcalde Pere Segura

Adrià Miró canturri

Quan va fer balanç de mandat al Celler va posar en valor la “manera de fer vila-secana”. Què vol dir exactament? És una manera que interpel la als nostres orígens. Molt enfocats al món agrícola i a la pagesia des d’una mirada molt humil, no de gran terratinent. No estirar el braç més que la màniga, preveure molt les coses, treballar amb anticipació i sobretot des de la constància. No ens vénen les coses pel fet de ser cap capital de província o de comarca, tenim el que ens guanyem.

Comenta que les coses se les han de guanyar. Està content amb com tracten Vila-seca la

resta d’administracions? No tinc una queixa específica. No m’agrada com funciona l’administració en general, però no puc dir que em senti maltractat. Les qüestions més importants s’han pogut abordar, s’ha pogut buscar una opció de consens i l’Ajuntament de Vila-seca en general ha sortit guanyant. El que no m’agrada és el funcionament de l’administració. És caòtic. Per fer una gestió més complexa no saps ni a quina finestreta t’has de dirigir. Hi ha poca claredat i coordinació.

En algunes entrevistes ha comparat el nostre funcionament amb la Xina, que són molt més àgils a l’hora d’actuar. Aquest excés de burocràcia i

Hard Rock:

“Soc escèptic. No veig cap moviment, ni que els operadors ens truquin i tota l’estructura que tenia s’ha desfet”

garantisme provoca desafecció de la ciutadania amb la nostra democràcia? No conec el model xinès en profunditat. El que puc analitzar són els resultats. Posava l’exemple d’una ciutat xinesa que fa 20 anys no tenia metro i ara en té una molt més important que la de Barcelona. Avui dia no seria possible. Som molt lents administrativament i qualsevol projecte triga molts anys. Quants anys portem amb el desplegament del tramvia? La Xina ho aborda tot de

Ha estat una moneda de canvi per aprovar coses.

Joan Anton Ramírez, portaveu del PSC a Vila-seca, va dir en una entrevista a La Ciutat que en el Hard Rock “les coses avancen”. Hi està d’acord? Tu veus que avanci? Una cosa avança quan té una velocitat mínima. Si la velocitat és zero, quin desplaçament dona? Zero. Quin és el tràmit que ha avançat? Jo com a alcalde no ho sé. El PSC ha utilitzat el Hard

cop, hi posa persones pensant i són resolutius. A més, falta algú que acabi decidint. Hem atomitzat la decisió, tothom es cura en salut en la seva parcel la i no hem empoderat ningú capaç de generar un informe únic. Hem generat moltes capacitats de veto per part d’àmbits sectorials. A banda, Catalunya té unes capes de burocràcia molt més feixugues que algunes regions d’Espanya.

Aquest és un problema que ha patit Hard Rock? A banda de la lentitud administrativa, hi ha hagut una qüestió política. Ha sigut un projecte totalment polititzat des del minut u. Si no era perquè Esquerra estava a l’oposició i vetava el projecte, eren els Comuns.

Rock com un element de bescanvi per altres negociacions. Es pot reprendre en un futur? Soc escèptic. No veig cap moviment, ni que els operadors ens truquin i tota l’estructura que tenia s’ha desfet. A més, els informes ambientals d’un govern que porta dos anys no han estat dictaminats. Deu ser un moviment invisible a l’ull humà…

Pel que fa a la Intermodal, sembla que no acabin de concretar res i no es mullen clarament. Té la sensació que s’està deixant passar el temps? La Generalitat s’ha mullat clarament. Ha vingut el president Illa a Tarragona i ha dit que la Intermodal Vila-seca-Aeroport de Reus serà una realitat. Parlo amb el Ministeri i em di-

uen que la lentitud del projecte és degut als informes ambientals, que em concorda amb altres reunions que he tingut sobre altres projectes ferroviaris. L’administració és molt lenta i genera colls d’ampolla.

I el Pla Rodalies, que ho deixa per al 2030? El Pla de Rodalies és estimatiu i és un document sobretot comunicatiu i mediàtic. Aquests documents que no tenen un finançament clar, no deixen de ser un document que diu coses i que intenta temperar la mala maror amb Rodalies. Si tot va bé i no posem més pals a les rodes, l’estació intermodal hauria d’estar per al 2030. El 2026 la resolució ambiental s’hauria de dictaminar, el 2027 s’hauria de licitar, el 2028-2029 haurien d’estar adjudicades i iniciades les obres. Per tant, el 2030-31 seria la finalització. Sent realistes i amb un punt d’optimisme.

En l’àmbit de la mobilitat, hi ha hagut la pròrroga de sis anys del contracte dels busos interurbans, que havia de ser clau per aquesta àrea metropolitana. Quina valoració en fan? És una oportunitat perduda. Portem tres anys parlant d’àrees metropolitanes i no s’ha generat cap tipus de document d’anàlisis de la mobilitat. El millor document que s’ha fet d’això l’hem presentat nosaltres com a partit amb el tema de la xarxa de Rodalies. No es necessiten 5.000 milions, només trens i una millora de les infraestructures actuals que han quedat velles. L’ampliació de la concessió -que no la poso en qüestió- és tirar pilotes cap endavant i hem perdut l’oportunitat de redefinir nous itineraris i serveis. Independentment que potser el nou model hauria sigut similar, s’ha de denunciar la improvisació.

Ha criticat que l’Associació per l'Impuls Metropolità no està funcionant. Què ha de tenir l’àrea metropolitana perquè sigui útil?

Generositat sobretot. Una àrea metropolitana ha de tenir clara la governança i l’àmbit d’actuació, que ha anat canviant molt. Ara arribem pràcticament fins al Penedès. Hi ha un cert grau d’improvisació. Una àrea metropolitana ha de buscar que les decisions es prenguin perquè tinguin un impacte important a la ciutadania en el seu conjunt. Això no passa, avui dia cada un dels municipis mira molt per allò que ell vol. Perquè l'àrea metropolitana funcionés hauria d’haver-hi valors que no percebo ara com ara.

Funecamp és exemple del que sí que s’ha de fer? Ho és, però ve d’una unió voluntària, d’entendre que podem donar un millor servei i busca garantir-lo a un preu raonable sense generar cap monopoli. Ara bé, neix d’una decisió compartida i no obligada. Arriba fins on arriba i, per exemple, Tarragona no hi és. No passa res, no és dolent. Les àrees metropolitanes acaben funcionant bé quan la malla urbana és tan compacta que els ajuntaments es veuen obligats a pactar coses perquè no hi ha més espai. No crec que l’Ajuntament de Barcelona decidís que la Fira de Barcelona aniria a l’Hospitalet de Llobregat perquè li caigués simpàtic. Se’n va anar a l’Hospitalet perquè no podia créixer a Montjuïc i els únics terrenys disponibles estaven allí. Al Camp de Tarragona no passa. La mirada d’alguns municipis es prioritza per davant de la visió general. És més fàcil posar-nos d’acord en allò que compartim i poder pactar la discrepància on és difícil que ens posem d’acord. Tal com s’actua ara, s’assemblarà més això que a una cosa on es prenguin decisions de manera col legiada.

“Tenim molt clar quins ingredients ha de tenir el projecte de la zona d'Aquopolis”

Està vivint un moment dolç la Pineda amb les noves inversions? La Pineda sempre ha estat en una contínua transformació perquè tenim un propòsit molt clar: esdevenir un lloc de turisme familiar, d’alt valor afegit, d’activitats avançades i sobretot amb una voluntat desestacionalitzada i impregnada de valors ambientals. Totes les estratègies estan emmarcades en aquesta visió. Hem tingut la capacitat d’aprofitar l’oportunitat dels Next Generation per generar una forta acceleració. Si el projecte d’Aquopolis esdevé un element tractor i hi sumem el creixement del Port, ens veurem

en un nucli totalment transformat i amb la voluntat de generar una riquesa molt més estable amb llocs de treball per tot l’any.

Quan tindrem més concrecions sobre la zona d’Aquopolis i Pachá? La gent està molt expectant sobre aquest tema. Tenim molt clar quins ingredients ha de tenir aquest projecte. Ha de ser tractor, impulsar una nova manera de veure el turisme, generar una millora urbana i ha d’estar alineat amb els vectors de l’Agenda 2030. El sector privat haurà de contemplar tots aquests ingredients i haurà de donar la definició concreta. No podem decidir si ha

d’haver-hi una atracció o una altra.

Què volen dir tots aquests adjectius? Costa visualitzar què ha de ser. El tangible és més fàcil. Com a sector públic no hem de definir el què, sinó el com. Ha d’haver-hi zona hotelera? Sí, però ha d’estar molt encaminada a generar un impacte tot l’any. Ha de ser un projecte integrat que pugui incorporar des d’un àmbit d'edutainment-entertainment fins a un àmbit d’hostaleria, compres i hoteleria. Ha de buscar la qualitat i no la quantitat. Sense concretar, donem llibertat a l’àmbit privat.

Vila-seca es presentarà al Pla

de Barris? Sí. Afectarà sobretot l’àmbit del centre històric i l’àmbit de l’entorn.

Què veurem aquest últim any de mandat? La finalització del 80% de l’Estadi Municipal amb l’equip a Primera Catalana. És un gran projecte. Quants equipaments esportius veus a la zona que valguin 15 milions d’euros i s’hagin dut a terme? Aquest mandat hem finalitzat un passeig de pràcticament 9 milions d’euros, tindrem molt avançat el centre experiencial i l’Estadi Municipal i els equipaments esportius estaran pràcticament tots. També el pàrquing a la Plana i altres projectes menors com els parcs canins.

VILA-SECA

VILA-SECA IMPULSA UNA NOVA CAMPANYA DE SENSIBILITZACIÓ SOBRE CIVISME I TINENÇA RESPONSABLE D’ANIMALS DE COMPANYIA

La iniciativa s’emmarca en les actuacions previstes per l’Ordenança de Civisme i Convivència de Vila-seca

L’Ajuntament de Vila-seca ha posat en marxa una campanya informativa i de sensibilització sobre civisme i tinença responsable d’animals de companyia.

L’objectiu és fomentar actituds responsables i mantenir l’espai públic en bones condicions de convivència, neteja i respecte compartit. La iniciativa s’emmarca en l’Ordenança de Civisme i Convivència, que en els darrers tres anys ha moti-

vat 1.215 actuacions administratives. Sota el lema “Que et multin és una merda”, la campanya aposta per un missatge directe per conscienciar sobre el compliment de les normes i la cura dels carrers.

Els materials s’han desplegat especialment en zones amb més incidències i incorporen missatges en català, castellà, anglès i francès per arribar també als visitants, sobretot a la Pineda. L’acció inclou 600 banderoles en 300 fanals, set tòtems informatius, tres lones a la platja, cartelleria a les 15 minideixalleries, un gran cartell a la Plana i 50 OPIs repartits pel municipi. Amb aquesta iniciativa, el consistori reforça el seu compromís amb la convivència ciutadana i la corresponsabilitat en l’ús de l’espai públic.

VILA-SECA INCORPORA 16 NOUS AGENTS A LA POLICIA LOCAL PER REFORÇAR LA SEGURETAT A LA PINEDA

La majoria dels nous efectius estaran destinats a aquesta zona costanera, on desenvoluparan funcions vinculades principalment al control del top manta i al servei com a policies de platja

La Policia Local de Vila-seca compta amb 16 nous agents que s’han incorporat al cos policial per reforçar les tasques de seguretat i vigilància al municipi, especialment al nucli de la Pineda.

La majoria dels nous efectius estaran destinats a aquesta zona costanera, on desenvoluparan funcions vinculades principalment al control del top manta i al servei com a policies de platja. Entre les seves responsabilitats hi haurà les tasques de vigilància, control i suport a la seguretat ciutadana, especialment a l’entorn del nou passeig

marítim.

Amb aquesta ampliació de la plantilla, l’Ajuntament de Vila-seca reforça la presència policial en una de les zones amb més afluència de visitants durant la temporada estival, amb l’objectiu de millorar la seguretat i la convivència ciutadana.

JOAN ANTON RAMÍREZ SERÀ EL CANDIDAT DEL PSC A VILA-SECA EL 2027

Ramírez ha destacat que torna a encapçalar un projecte “en el qual crec profundament” i ha subratllat la responsabilitat que assumeix amb aquesta designació

El portaveu socialista a Vila-seca, Joan Anton Ramírez, ha estat escollit per unanimitat per l’assemblea local del PSC com a candidat a l’alcaldia a les eleccions municipals de 2027. Ramírez ha celebrat el nomenament i ha defensat la necessitat d’obrir una nova etapa política al municipi.

“Ha arribat l’hora del canvi”, ha afirmat, convençut que Vila-seca necessita un relleu després de dècades de continuïtat. El candidat ha reivindicat “obrir les finestres de l’ajuntament perquè entri aire fresc al municipi” i ha assegurat que el PSC vol liderar una transformació sense confrontació: “En definitiva, no plantegem una campanya contra ningú. Plantegem una campanya a favor de Vila-seca”.

Entre les prioritats, ha situat l’habitatge assequible per a joves i famílies, la seguretat basada en prevenció i convivència, i més pes de Vila-seca en les decisions del Camp de Tarragona. El PSC va obtenir 3 regidors el 2023, lluny de la majoria absoluta de Vila-seca Segura, que en va sumar 13 al consistori.

Vine descobreix l’horitzó la Pineda al passeig Marítim de i

VILA-SECA

SÒNIA HERNÁNDEZ CONEIX L’AUDITORI, EL CELLER I EL CASTELL DE VILA-SECA EN UNA VISITA INSTITUCIONAL

Durant la visita institucional, la consellera va signar el Llibre d’Honor de l’Ajuntament de Vila-seca i va rebre com a obsequi el llibre “Vila-seca. Camí de mar”, en agraïment per la seva estada al municipi

La consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Sònia Hernández, ha visitat diversos equipaments culturals de Vila-seca, en una jornada institucional que va incloure l’Auditori Josep Carreras, el Celler i el Castell del municipi. La delegació va ser rebuda per l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, la regidora de Cultura, Manuela Moya, i diversos membres de la corporació municipal.

Durant la visita institucional, la consellera va signar el Llibre d’Honor de l’Ajuntament de Vila-seca i va rebre com a obsequi el llibre “Vila-seca. Camí de mar”, en agraïment per la seva estada al municipi. En el recorregut per l’Auditori Josep Carreras, Hernández va poder presenciar una part de l’assaig de la Franz Schubert Filharmonia. Posteriorment, es va desplaçar al Celler de Vila-seca, on va conèixer la programació cultural i el museu de l’equipament. La jornada va continuar al Castell de Vila-seca, on la consellera va visitar les exposicions actualment en cartell: “Mirada Mediterrània” i “Univers invers”, de l’artista David Callau.

VILA-SECA IMPLANTA UN PROTOCOL PER ACTIVAR REFUGIS CLIMÀTICS DAVANT LES ONADES DE CALOR

L’Ajuntament de Vila-seca aprova mesures per protegir els col· lectius vulnerables durant episodis de temperatures extremes

L’Ajuntament de Vila-seca ha aprovat el Protocol municipal d’activació de refugis climàtics per reduir l’impacte de les onades de calor i protegir la salut de la ciutadania. La mesura posa el focus en col lectius vulnerables com gent gran, infants, persones amb malalties cròniques, discapacitats o en situació de vulnerabilitat social, així com treballadors exposats a altes temperatures.

El document defineix les actuacions municipals i la coordinació amb protecció civil i salut pública, a partir dels avisos del Servei Meteorològic de Catalunya canalitzats pel CECAT. Protecció Civil munici-

VILA-SECA

pal serà l’encarregada de proposar l’activació i fer-ne el seguiment operatiu.

El protocol preveu una xarxa d’una trentena de refugis climàtics, entre equipaments interiors, parcs i jardins, que podran ampliar horaris durant episodis de calor extrema.

També inclou accés gratuït a la piscina municipal per a majors de 75 anys i menors de 4 anys empadronats, amb possibilitat d’ampliar-ho a altres col lectius vulnerables. A més, es promourà una xarxa d’establiments col laboradors amb espais climatitzats, aigua potable i zones de descans.

ESTRENA UN GRAN DIPÒSIT D’AIGUA

POTABLE PER GARANTIR EL SUBMINISTRAMENT

EN CAS D’INCIDÈNCIA

El CAT posa en servei una infraestructura amb capacitat per a 25.000 m³, equivalent a deu piscines olímpiques, i una inversió de més de 9 MEUR

El Consorci d’Aigües de Tarragona ha inaugurat el nou dipòsit regulador de Vila-seca, una infraestructura clau per reforçar la seguretat del subministrament d’aigua potable al territori. Situat al nord del nucli urbà i a tocar de l’AP-7, té una capacitat de 25.000 metres cúbics, l’equivalent a deu piscines olímpiques. El projecte ha suposat una inversió de 9,16 milions d’euros, cofinançada al 50% amb l’Agència Catalana de l’Aigua. L’objectiu és ampliar la disponibilitat d’aigua potable a la xarxa del CAT, especialment entre Tarragona i l’Hospitalet de l’Infant.

Es tracta del 46è dipòsit regulador del Consorci, que dona servei a 71 municipis i 28 indústries. Beneficiarà sobretot zo -

nes del Baix Camp i el Tarragonès, com Reus, Salou, Vila-seca, Mont-roig del Camp o Cambrils. El president del CAT, Marc Brunet, ha destacat que és “una inversió fonamental en matèria de seguretat i eficiència”. L’equipament permetrà garantir el subministrament durant una jornada sencera en cas d’incidència o aturada programada. L’alcalde, Pere Segura, n’ha valorat la integració paisatgística.