LA CIUTAT 67

CATALÀ AL CAMP DE TARRAGONA

Un fràgil equilibri

Índex #67

CAMBRILS

Català al Camp

Breus Tarragona

Green Belt

Parc del Port 20 Eleccions Tarragona 26 Tarraco Viva

Fòrum de la Colònia

36 Ca la Garsa 40 Festa Municipalitat 42 Breus Tarragonès

Gaudí poc conegut

Breus Reus

Amadeu Bonet

Eix Astorga

Eleccions Reus

Eleccions Cambrils

Breus Cambrils

VALLS

Empresa Valls

Eleccions Valls

Breus Valls

SALOU

Política d'habitatge

Eleccions Salou

Breus Salou

VILA-SECA

78 Platja per a gossos

Breus Vila-seca 82 Eleccions Vila-seca

Impressió: Gráficas Andalusí

Dipòsit legal: T-141-2017

Distribució: CORREOS

CHALET EN PEÑÍSCOLA

Chalet de dos plantas más planta baja, reformado, amueblado y equipado, próximo a playa. 4 dormitorios. Muy bien comunicado.

PISO EN BARRIS MARÍTIMS

Piso amueblado y equipado (opcional). Reformado y con ascensor. 4 habitaciones y 1 baño. Bien comunicado.

PISO EN TARRAGONA

Piso reformado con 2 habitaciones y 1 baño. Exterior, parquet, puerta blindada. 5º sin ascensor.

TERRENO EN CONSTANTÍ

Parcela/terreno de 16.000 m² vallados con puerta de acceso. Variedad de árboles. Dispone de vivienda de dos plantas con 4 habitaciones, baño. Zona ajardinada con barbacoa y espacio para varios vehículos. Caseta de herramientas y balsa de 240.000 litros de capacidad. Riego automático. Placas solares. Alarma.

PISO EN BONAVISTA

Piso semiamueblado y equipado (opcional). 2 hab. y 1 baño. Trastero. Ascensor. A/a con bomba f/c, cocina americana. Alarma, puerta blindada, luminoso. Bus.

LOCAL/OFICINA EN TARRAGONA

Local

#67

Ref. 8106

Precio: 148.000€ 2 1

Ref. 7990 Precio: 158.000€

Ref.

Ref. 6391

Precio: 150.000€ 2 1

comercial ideal para oficina o despacho en Rambla President Lluís Companys. Muy buena ubicación, al lado del Corte Inglés. 170m² dispone de varias salas, 2 baños y adaptado para minusválidos, salida a balcón. Armarios empotrados.

Ref. 7947 Precio: 165.000€ 4 2

Ref. 8105

Precio: 230.000€ 4 2

Tot i perdre la seva presència als carrers, el català suma cada any nous coneixedors i els cursos registren èxits de participació

Adrià miró Canturri

Demanar un cafè amb llet, veure una pel lícula al cinema o a Netflix o una cosa tan simple com l’atenció mèdica. El català està retrocedint en la vida quotidiana i cada vegada és més complicat -per no dir impossible- fer vida plenament en aquesta llengua. Les dades són complexes i no acaben de dibuixar una fotografia real de la societat. Segons l’enquesta d’usos lingüístics de la població 2023, un 81,4% dels ciutadans del Camp de Tarragona saben parlar el català i el 92,7% l’entenen. Unes xifres similars al conjunt del país. Ara bé, on la vegueria està lleu-

gerament per sobre de tot Catalunya és en el percentatge del català com a llengua inicial. De fet, es tracta de l’únic territori on aquesta xifra es manté respecte al 2018, sobretot perquè part dels fills i nets de les migracions del segle XX són de llengua inicial catalana o catalana i castellana. Si baixem al detall, al Camp de Tarragona el 35,1% té com a llengua inicial el català, el 42,5% el castellà i el 5,5% els dos idiomes a la vegada. Pel que fa a la llengua habitual, els resultats es mantenen amb un 37,9% de català, un 41% de castellà i un 10% de les dues llengües.

Malgrat tot, l’enquesta també ofereix males notícies. El català

perd pes entre els usos habituals, sobretot perquè la població nascuda a l’estranger opta majoritàriament pel castellà o altres llengües. A més, s’incrementa la tendència de combinar català i castellà entre catalanoparlants inicials joves. En paral lel, el percentatge de coneixedors baixa, però el nombre total creix. És a dir, hi ha més persones que entenen el català, però no creixen al ritme de l’augment demogràfic.

Davant d’aquest panorama, el Departament de Política Lingüística ha fet una crida al món local per esdevenir la primera trinxera del català. “La política lingüística municipal és fonamental per

El Català al Camp de Tarragona

“L’aprenentatge de català per una persona nouvinguda no és ràpid ni immediat. Depèn del seu nivell educatiu o del temps que puguin dedicar a fer cursos”

respondre als reptes de la llengua. Els ajuntaments són l’administració més propera a la ciutadania i tenen una capacitat d’incidència enorme. Per això, posem a la seva disposició eines concretes i els demanem que les facin seves”, va explicar el conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila en una visita a Constantí.

TARRAGONA, EN CREIXEMENT

Un dels exemples d’aquesta política lingüística activa al Camp de Tarragona és l’Oficina de Promoció del Català de Tarragona. Un projecte reactivat aquest mandat gràcies a un acord polític entre Junts i el PSC que ha agafat embranzida. Tot i comptar amb diverses iniciatives, una de les més rellevants és la d’oferir cursos bàsics de català per a persones nouvingudes o que directament no el parlen. La demanda no ha parat de créixer i els cursos s’han consolidat com una porta d’entrada a la llengua. Entre els cursos que fan a les escoles i centres cívics de la ciutat

amb el Consorci de Normalització Lingüística i els que fan conjuntament amb la Unitat Tècnica d'Immigració i Ciutadania (UTIC), el 2025 van acollir 394 alumnes. Per a aquest any, la previsió és arribar fins als 576 participants.

Bartomeu Navarro, coordinador de l’Oficat, posa en valor aquest fort creixement de l’oficina en gairebé dos anys, tot i que subratlla que manquen “molts més recursos” per poder atendre la població nouvinguda. També demana mirada llarga a l’hora d’interpretar les dades: “L’aprenentatge de català per una persona nouvinguda no és ràpid ni immediat. Depèn del seu nivell educatiu o del temps que puguin dedicar a fer cursos, estudiar o fer deures. Necessita tranquil lament un parell d’anys per començar a sortir-se’n en situacions habituals. No és fer un curs de 40 hores i ja està”.

UN CURS DES DE DINS

Ara bé, molts desconeixem com són aquests cursos i exactament què s’hi fa. El perfil de l’alumnat varia segons el barri, el centre i fins i tot l’horari. Per exemple, els cursos que es fan a les escoles de Ponent

durant el matí acostumen a estar copats de mares que volen aprendre català per ajudar els seus fills amb els deures o únicament per tenir-ne nocions. En canvi, en altres espais com l’Escola Pau Declòs també hi participen perfils com els estudiants universitaris, mentre que els homes acostumen a concentrar-se a les classes de tarda. Per conèixer-ho de primera mà, LA CIUTAT es va traslladar fins a l’Escola la Floresta un dimecres a les 9.15 del matí. Allà el perfil majoritari és el que hem comentat: mares que volen fer un pas més en la integració a Catalunya. Una de les alumnes és la Jennifer, que va venir de Colòmbia fa cinc anys i té una filla de quatre que parla perfectament l’idioma. “M’agrada el català, és una llengua molt bonica. La meva filla petita té quatre anys i a l’escola l’ha après. És important que vegi que la seva mare també el parla. És tenir respecte a les persones de Catalunya”, exposa. En aquest sentit, remarca que vol criar la seva filla aplegant les tradicions catalanes i les colombines.

Tot i que és el primer curs que fa, la Jennifer és una de les alumnes més avantatjades i ja es pot de -

fensar a l’hora de bastir una conversa en català. “Havia sentit que l’Ajuntament feien classes gratuïtes i, com que tinc moltes ganes d’aprendre’l, ho vaig buscar per internet”, explica. A més, va convèncer la seva companya de feina Karen per apuntar-s’hi plegades i juntes intenten practicar la llengua de tant en tant. Segons la Jennifer, les classes de la Cristina (la seva professora) són molt útils, però no es vol quedar aquí: “ Vull fer cursos fins que el domini. Vull tenir una conversa en català fluida”. Altres exemples de l’aula són els de la Hakima, del Marroc, que també vol encadenar cursos fins a tenir un bon nivell o el de l’Andrea, de Cadis, que el considera útil per la seva feina i creu que és important parlar-lo si vius a Catalunya.

Encara que els casos d’estrangers que volen aprendre català són cada cop més habituals, la Jennifer adverteix que encara costa fer entendre que és una eina clau d’integració. “Desgraciadament, la frase comuna que et trobes és: ‘no parlo català i no passa res. A la feina no el necessito’. No li han donat el valor a la llengua. Per respecte al lloc on estic, el mínim que he de fer és donar-li el valor que sé que té pels catalans”.

“El curs és útil per viure i tenir converses quotidianes bàsiques, però a la gent a qui els exigeixen el català per la feina, no els hi és molt útil”, avisa la Cristina, professora aquell dia. També apunta que

un dels principals reptes és l’alfabetització d’alguns alumnes o el fet que provinguin d’altres sistemes d’escriptura. En aquests casos, l’aprenentatge és una mica més lent.

tat receptora t’hi acompanyi”.

“UN CAFÈ AMB LLET!”

El canvi automàtic al castellà continua sent un fre important per a qui vol practicar la llengua

Un dels espais públics on la llengua ha de ser pal de peller són els establiments comercials. Segons l'estudi OFERCAT de 2024 sobre l’ús del català als comerços, de cada 100 establiments a Tarragona, 48 tenen la retolació informativa, 57 l’horari en català, 32 utilitzen el català com a primera llengua amb els clients i 64 s’hi adapten si el client l’utilitza. A més, per sectors, els establiments d’hostaleria són els que registren els nivells més baixos d’ús.

CANVIAR L’IDIOMA

Amb tot, el pitjor enemic d’algú que està aprenent el català no són els pronoms febles o els castellanismes, sinó els mateixos catalanoparlants. El canvi automàtic al castellà continua sent un fre important per a qui vol practicar la llengua. “Quan veiem una persona que sembla que sigui nouvinguda, automàticament ens passem al castellà. És fatal! Molta gent està fent l’esforç d’aprendre català als cursos i se’ns queixen que no els hi parlen en català. Com volem que el practiquin? És un fals prejudici”, assenyala Bartomeu Navarro.

La Jennifer i les seves companyes corroboren aquestes situacions, que compliquen que s’acabin deixant anar. “Intento parlar-lo fora. Amb les mestres de la meva filla, a la feina… Però molts cops em canvien al castellà”, lamenta. En aquesta línia, el conseller Vila apel la a la responsabilitat col lectiva per revertir aquesta dinàmica: “Com més gent hi ha que t'interpel la en aquesta llengua, més necessitats sents d’aprendre-la És com anar en bicicleta, t’hi has de llençar. Necessites que la socie -

Per capgirar aquesta situació, l’Oficat i el Consorci han posat en marxa la campanya Comerços aprenents, parlem-nos en català. Dels 119 establiments on van detectar mancances a l’idioma, 56 van acceptar participar en el programa que els oferia cursos gratuïts amb sessions de 15 minuts que incorporaven vocabulari del sector.

A banda, la consellera de Cultura de Tarragona, Sandra Ramos, ha explicat que “dins del programa Comerços Aprenents, també s’han ofert altres recursos amb el suport de l’OFICAT, com el servei de t raducció i correcció de cartes i menús, pel qual 79 establiments hi han mostrat interès”.

Una iniciativa que és un bon exemple que el futur del català al Camp de Tarragona no es decidirà només a les aules o des de les administracions, sinó també en els petits gestos del dia a dia: mantenir la llengua, no canviar-la automàticament o facilitar que qui la vol aprendre la pugui practicar. Perquè, al cap i a la fi, la normalitat d’un “cafè amb llet” en català depèn menys de les dades i més de la voluntat col lectiva.

Des del 1990 el nostre objectiu ha estat acompanyar els nostres clients amb proximitat, professionalitat i confiança, oferint un servei immobiliari honest, personalitzat i de qualitat a Tarragona.

TARRAGONA

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

APROVA UNA MODIFICACIÓ DE CRÈDIT

SUPERIOR A 75 MEUR PER IMPULSAR

PROJECTES LOCALS

El Ple destina fons al Pla ImpulsDipta, reparacions per fenòmens meteorològics i inversions en infraestructures clau com l’heliport de Móra d’Ebre

El Ple de la Diputació de Tarragona ha aprovat una modificació pressupostària de més de 75 milions d’euros, amb l’objectiu d’ampliar el suport al món local i impulsar nous projectes. En aquest marc, es destinen 15 milions al Pla ImpulsDipta, per cobrir despeses corrents dels ajuntaments i les Entitats Municipals Descentralitzades.

També s’incrementa en 2,8 milions el programa per reparar danys per fenòmens meteorològics , amb la previsió de duplicar-lo abans d’acabar l’any. Això reforça la resposta municipal davant episodis adversos. La Diputació aportarà fins a 200.000 euros per al nou heliport de Móra d’Ebre, i 369.000 euros per als tractaments del COPATE contra la mosca negra i el mosquit. El text ha tirat endavant amb els vots d’ERC, PSC, Junts i PP, mentre Vox hi ha votat en contra. També inclou 180.000 euros per al celler modernista de Rocafort de Queralt i 200.000 per a la coberta de la catedral de Tarragona. A més, es destinen 75.000 euros a la Fundació Pau Casals i 100.000 a iniciatives sobre l’eclipsi solar del 12 d’agost.

ELS XIQUETS DE TARRAGONA

PRESENTEN EL PROGRAMA DE LA CELEBRACIÓ DEL SEU CENTENARI: 1926-2026

Aquest 2026 també es commemoren els 50 anys de la creació del grup de Gralles i Timbals dels Xiquets de Tarragona

Els Xiquets de Tarragona han iniciat el seu centenari amb un acte a l’Espai Turisme, a tocar de la plaça de les Cols, símbol del món casteller. La presentació ha servit per avançar els eixos d’una commemoració que recorre els 100 anys d’història de la colla, del 1926 fins avui. Un dels moments destacats ha estat la imatge del centenari, obra de Marc Volpini, que fusiona les ratlles de la camisa amb una empremta dactilar. “Parla de comunitat, d’identitat i de moltes mans diferents que, juntes, fan possible aixecar castells”, ha explicat.

També s’ha presentat la caixa de memòria “Xiquets de Tarragona: 1926-2026”, amb 100 postals, una per cada any. El programa inclou concerts de gralles —coincidint amb els 50 anys del grup—, caminades, conferències i actes simbòlics. El president, Melcior Bustos, ha remarcat: “Els aniversaris són una oportunitat, un catalitzador per reivindicar la feina feta i, sobretot, per projectar-nos cap al futur.” També s’ha destacat que “Recordar i celebrar la història és també reconèixer-nos a nosaltres mateixos”.

BELÉN RIOLA S’IMPOSA A L'EXECUTIVA DE JUNTS TARRAGONA I REFORÇA EL PROJECTE DE JORDI SENDRA

La nova presidenta guanya les eleccions internes al partit amb el 67,79% dels vots i obre una nova etapa amb la militància al centre

La nova executiva local de Junts per Catalunya a Tarragona, liderada per Belén Riola, ha guanyat les eleccions internes amb el 67,79% dels vots i assumeix el lideratge del partit amb l’objectiu d’obrir una nova etapa. La candidatura d’ Elisabet Taulats ha obtingut el 31,54% i el vot en blanc ha estat del 0,67%.

Riola ha defensat que el resultat permet construir un partit “cohesionat, arrelat i amb ambició de ciutat”, situant la militància al centre. “Assumim aquesta responsabilitat amb humilitat i determinació. Junts el fem entre tots, i volem que cada militant se senti part activa d’aquest projecte col lectiu”, ha afirmat. La nova direcció preveu impulsar assemblees mensuals, reforçar la presència als barris i reactivar la comunicació del partit. També vol millorar la coordinació amb el grup municipal liderat per Jordi Sendra. Riola ha remarcat: “La militància ens dona la força i el rumb. Volem un partit cohesionat, amb capacitat d’organització i amb vocació de créixer des de la base”.

GREEN BELT

Culmina la inversió en medi ambient més gran de la història de Tarragona

Amb 3,9 M d’euros finançats pels NextGenerationEU, en 15 mesos han renaturalitzat 350.000 m² dels espais urbans i periurbans de l’Anella Verda de Tarragona

Redacció

Tarragona-GreenBelt’26 finalitza totes les seves actuacions de renaturalització dels espais urbans i periurbans de l’Anella Verda de Tarragona. Segons ha detallat l’alcalde de Tarragona, amb una inversió efectiva executada en obres i serveis de 3,9 milions d’euros IVA inclòs, “el Greenbelt’26 ha llegat una nova concepció, i mètode de treball, per afrontar els

futurs reptes en matèria de medi ambient i conservació de la natura a nivell municipal”. TGB’26 ha arribat a totes les parts de Tarragona: a Ponent, a l’Anella Mediterrània i al Riu Clar; a Llevant ho ha fet a les platges i camins costaners; a Tarragona Nord, al Pont del Diable i al parc de la Muntanyeta; i a zona Centre, al Parc del Francolí i al Riu Francolí, l’actuació més important de tot el projecte.

OBRES EXECUTADES

Pel que fa a execució d’obra per a la renaturalització d’espais, TGB26 ha actuat sobre 353.226 m² de superfície municipal amb benefici directe sobre parcs i jardins (Parc de l’Anella Mediterrània, Parc de la Muntanyeta, Riu Clar i Parc del Francolí), ambients costers (Platges del Miracle, l’Arrabassada, la Llarga i entorn del Mas Rosselló), sistemes fluvials (Riu Francolí) i sòls forestals (Parc eco-històric

del Pont del Diable). Alguns dels resultats a destacar són:

• 35.257 m² de canyars eliminats i 272.000 m² del marge esquerre del riu Francolí restaurats ambientalment i hidromorfològicament.

• Recuperació de 8.700 m² del domini públic marítim terrestre ocupats per estructures artificials (demolició de la Plataforma del Miracle i murs de Mas Rosselló).

• Protecció i tancament de fins a 61.467 m² de zones naturals i seminaturals amb hàbitats d’interès comunitari o d’alt valor ecosistèmic, al Parc de la Muntanyeta i el Pont del Diable (matollars termomediterranis i predesèrtics), al Mas Rosselló (pinedes mediterrànies), al Riu Clar (alberedes, salzedes i altres boscos de ribera) així

com al litoral rocós de la Punta del Miracle (penyasegats amb vegetació de les costes mediterrànies).

• Creació i millora de 19.372 m² de sistemes dunars a les platges del Miracle, l’Arrabassada i la Llarga.

• Plantació de més de 10.700 arbres i arbusts.

•

• Instal lació de 35 refugis per fauna (caixes niu per a aus i quiròpters) i creació d’un parc de papallones (Parc de la Muntanyeta).

“Tarragona Greenbelt’26 ha retornat 2,4 m² d’espais naturalitzats per a cada ciutadà de Tarragona”

“Tarragona Greenbelt’26 ha retornat 2,4 m² d’espais naturalitzats per a cada ciutadà de Tarragona” ha detallat l’alcalde. “Tot això suposa un pas més per la sostenibilitat de la nostra ciutat, i per un nou ús d’aquests espais per part dels tarragonins i tarragonines que es tradueix en una millor qualitat de vida”, ha conclòs Viñuales.

PLA GESTOR DE L’ANELLA VERDA

En segon terme, Tarragona Greenbelt’26 estableix el model de planificació de l’Anella Verda de Tarragona, mitjançant quatre documents estratègics que engloben, i desenvolupen, la potenciació de la biodiversitat (Pla d’acció per la Biodiversitat), la lluita contra l’emergència climàtica i la protecció del litoral (Pla d’adaptació al canvi climàtic), l’estudi del medi fluvial (Estudis hidromorfològics del riu Francolí) o la implantació de la infraestructura verda (Disseny de la Infraestructura verda).

Segons ha detallat el conseller de Medi Ambient, Guillermo García de Castro, durant la visita d’aquest dimecres, “en el seu conjunt, aquests documents configuren el Pla Gestor de l’Anella Verda que constitueix una potent i actualitzada eina per a la priorització, valoració i materialització de futures actuacions de restauració i millora dels espais verds urbans, periurbans i naturals de la

nostra ciutat”. Per altra banda, Tarragona Greenbelt’26 ha dut a terme nombroses accions de divulgació del projecte per tal d’arribar a tota la ciutadania. Durant el 2025 va realitzar 135 activitats escolars, dirigides a un total de 2.833 alumnes provinents de 23 centres educatius de la ciutat; i 31 propostes per a famílies i col lectius especials, amb una participació de 602 persones. Finalment, també en el transcurs del projecte, la conselleria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa el geoportal Tarragona-GreenBelt’26, on es poden consultar totes les dades dels indicadors de seguiment previstos per al projecte.

Durant el 2025 va realitzar 135 activitats escolars, dirigides a un total de 2.833 alumnes provinents de 23 centres educatius de la ciutat

40 Anys Moll de Costa La rambla de la cultura

TARRAGONA

JUNTS RECLAMA QUE LA GENERALITAT COMPRI CA L’ARDIACA PER FRENAR-NE LA

DEGRADACIÓ

Ca l’Ardiaca es troba en un estat estructural fràgil, fins al punt que l’Ajuntament de Tarragona ja hi va haver d’intervenir d’emergència el febrer del 2024

El grup parlamentari de Junts ha instat el Govern a exercir el dret de tanteig i retracte per adquirir l’edifici de Ca l’Ardiaca, a Tarragona, amb l’objectiu d’invertir-hi i “evitar la degradació per la manca continuada a de cura”. Es tracta d’un palau medieval del segle XII catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), que fa anys que es troba tancat i en un estat de deteriorament important.

Des del Departament de Cultura s’ha apuntat que no tenen constància que la propietat, l’empresa Desarrollos Arbe, l’hagi posat a la venda “ni que tingui la voluntat de fer-ho a curt termini”. Tot i això, el Govern ha subratllat “la importància de garantir la conservació dels excepcionals valors patrimonials i històrics de Ca l’Ardiaca” i assegura que continuarà requerint a la propietat el compliment de les seves obligacions de manteniment.

La propietat manté des de l’any 2000 la voluntat de convertir l’edifici en un hotel de luxe, però el projecte no ha prosperat. Des

L'EMT

de Junts argumenten que això es deu a “múltiples factors, entre els quals la complexitat derivada de l’alt valor patrimonial i arqueològic” de l’immoble, i conclouen que s’ha evidenciat “la incapacitat del projecte privat per garantir la conservació de l’immoble”.

DE TARRAGONA INCORPORA NOVES LÍNIES I MILLORA LES ACTUALS

Una transformació integral del transport públic que beneficiarà totes les zones de la ciutat,

L’Ajuntament de Tarragona i l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona desplegaran un nou pla de millora del bus urbà a finals de 2026. El projecte, presentat per la consellera Sonia Orts, incorpora més del 80% de les aportacions veïnals recollides en el procés participatiu. Els canvis reforcen la cobertura a totes les zones de la ciutat. A Sant Salvador, la L-5 i la L-85 guanyen freqüència i connexions amb equipaments com l’Hospital Joan XXIII. A Ponent, es reorganitzen línies com la L-3, L-30 o L-54 per millorar la connectivitat entre barris.

A Llevant, la L-13 s’allargarà fins a l’estació de tren, mentre que al centre es crearà una nova línia circular L-20 que substituirà la L-21 i L-23. També s’ampliarà el servei nocturn amb millores a les línies L-71, L-72 i L-73. Orts ha destacat que el pla vol “fer la mobilitat de Tarragona més accessible” i adaptar-la a les necessitats reals de la ciutadania.

EL PARC DEL PORT:

un 65% més de verd i un espai intergeneracional

L’entorn del Port de Tarragona es transforma en un parc urbà amb més de 200 arbres i prioritat per a vianants que connecta el Moll de Costa amb el passeig del Miracle

Adrià Miró Canturri

Tarragona compta amb una nova zona verda. L’entorn de les seus de l’Autoritat Portuària ha patit en els últims mesos una notable transformació per convertir-se en el que s’ha anomenat Parc del Port. El canvi ha esborrat del mapa l’antiga rotonda a tocar de la seu portuària per donar prioritat a vianants i bicicletes, que han guanyat un 44% d’espai. A més, el verd també ha pres un paper protagonista i han crescut un 65% les zones verdes de l’entorn, fent del Parc del Port un refugi climàtic davant de les habituals onades de calor que pateix la ciutat. En aquest sentit, la forta presència d’arbres i la disminució de l’asfalt permet reduir l’efecte illa de

calor i s’emmarca en la línia d’un urbanisme sostenible que crea espais resilients i habitables. En total, s’hi han plantat uns 200 arbres i més de 14.500 elements vegetals. Totes elles són espècies autòctones, que oferiran ombra durant els mesos més calorosos de l’any i permetran gaudir del sol a l’hivern. S’hi poden trobar espècies de pi pinyoner, tamatiu, lledoner i olivera.

Pel que fa a les plantes i arbustives, s’ha buscat diversitat de dimensions, colors i temporades de floració, per a crear una riquesa visual i de textures. Entre les espècies seleccionades hi ha el llentiscle, la murta, el romaní, l’espígol, així com zones de sembrat amb prat mediterrani. A banda, s’ha inclòs un jardí de papallones, que ser-

veix per atraure-les i protegir-les, afavorint així la pol linització i la biodiversitat del medi.

Si ens centrem en l’urbanisme d’aquest nou parc, observem que intenta donar cabuda a tota la ciutadania per crear un parc intergeneracional. Per un costat, disposa d’àrea de jocs infantils feta amb materials sostenibles i a tocar de l’ombra que oferirà el bosc. D’altra banda, hi ha múltiples bancs repartits per descansar i socialitzar, una zona de cal· listènia per a fer exercici i punts d’hidratació per a refrescar-se.

MENYS COTXES, MÉS PERSONES

El Parc del Port també pretén actuar com un enclavament estratègic de la ciutat, apropant els tarragonins al mar i alhora fent de

ròtula entre el passeig del Miracle i el Moll de Costa. L’element clau d’aquesta connectivitat és la gran escalinata al dic de Llevant , que es va obrir a Setmana Santa i enllaça el parc amb el Moll de Costa. La plaça central ha estat batejada com a Espai Mediterrània i té una doble funció. D’una banda, actua com a distribuïdor dels fluxos de mobilitat, facilitant l’accés a les seus de l’APT, la zona de bosc, el renovat Passeig del Rellotge i el Vial del Mar. De l’altra, aporta un nou indret dedicat a la programació d’activitats a l’aire lliure, que reforçarà el Port i tots els seus espais urbans com un dels grans nuclis de l’activitat lúdica, cultural i esportiva de la ciutat.

Tot i que el parc es va estrenar el 18 d’abril, ja fa temps que els que han passat pel costat han pogut veure la pacificació de l’entorn. Amb la fase 1 i 2 del projecte -executades el 2025- el cotxe va perdre pes en aquest entorn per començar a donar prioritat a les persones i les bicicletes. El gran canvi va fer que la circulació de vehicles a motor es traslladés a l’extrem més pròxim a les vies del tren, reduint així un 65% l’espai que ocupaven.

ESPAI CIUTADÀ

L’acte d’obertura del passat 18 d’abril va comptar amb la participa-

ció del president de Port Tarragona, Santiago J. Castellà; l’alcalde de la ciutat, Rubén Viñuales, representants de nombroses institucions territorials i centenars de ciutadans que s’han apropat a l’espai al llarg del matí per a prendre part del matí d’activitats programat.

“Aquest és un espai profundament ciutadà, pensat perquè les persones de totes les edats puguin gaudir de la salut, l’esport i les relacions intergeneracionals en un indret únic a tocar del mar”, ha assegurat, durant l’acte d’obertura, el president de Port Tarragona, Santiago J. Castellà. “Obrim més que un espai que és més que un parc, és un exemple d’obertura a la ciutat i de treball conjunt amb ella”, ha

S’ha inclòs un jardí de papallones, que serveix per atraure-les i protegir-les, afavorint així la pol· linització i la biodiversitat del medi

afegit Castellà. El president ha fet menció especial als veïns i veïnes dels barris del Serrallo i del Port: “Aquest és sobretot un espai per a vosaltres. La gent del Serrallo i el barri del Port ens ha construït com a Port i projectes com aquest són el nostre retorn a la societat”. Per la seva part, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha afirmat que “la nostra ciutat no s’entén sense el Port”. “El Port és molt més que una infraestructura logística clau per a l’activitat econòmica; forma part de la nostra estructura urbana i de la vida de la ciutat”, ha constatat Viñuales. El batlle ha posat en valor el llegat de diversos presidents en la progressiva obertura del Port a la ciutat, que ara ha fet una passa important “obrint aquesta plaça a la ciutadania”.

Així mateix, la coordinadora de Port-Ciutat i responsable de l’obra, Teresa Jacas, ha explicat que “el Parc del Port és molt més que una zona verda. És un projecte que integra tres dimensions: l’ambiental, la social i la urbanística”. En aquest sentit, ha detallat que “el Parc respon als reptes del canvi climàtic”, però també a les necessitats de la ciutadania. “Ens ha inspirat el concepte Ciutat 8-80. Si un espai funciona per a una persona de 8 anys i per a una de 80, funcionarà per a tothom”, ha afirmat. Jacas també ha posat l’accent en el fet que el nou espai “posa en valor elements patrimonials d’alt valor com el Rellotge, amb la voluntat que esdevingui un nou punt de referència ciutadà”

Objectiu 2027: Amb qui haurà de ballar Viñuales?

Els socialistes se situen en la ‘pole position’ per revalidar la victòria de 2023 a Tarragona, però les majories seran probablement més enrevessades

Adrià Miró Canturri

La fragmentació del ple de Tarragona ha arribat per a quedar-se. Lluny queden aquells consistoris amb quatre partits (2011 i 2007) o amb cinc formacions (2003). El terratrèmol de 2015 va fer aterrar a la plaça de la Font una realitat multicolor difícil de governar i obligada a pactes a esquerra i dreta. Ho vam veure amb l’últim mandat de

Ballesteros, que va haver de teixir aliances amb PP i Unió, o el de Ricomà, que va necessitar un suport quadripartit agafat amb pinces. Ara aquesta realitat s’intensifica i l’entrada de nous actors com Aliança Catalana o les aspiracions de tornar de la CUP poden encarir encara més tenir representació el 2027. L’últim conseller estarà especialment car i pot ser decisori.

LA DRETA AGAFA FORÇA

La dretanització de la societat espanyola i catalana sembla que no passarà de llarg i també afectarà Tarragona. Actualment, un hipotètic tripartit d’esquerres sumaria 17 dels 27 consellers de la ciutat. Gairebé dos terços del ple està copat pels partits progressistes, però aquesta majoria no s’ha activat en pràcticament cap votació de pes del mandat. De cara al 2027 aquests números semblen impossibles de repetir. Tant PP com VOX aspiren com a mínim a mantenir els seus

quatre i tres consellers respectivament. Tot i això, en un any podrien anar més enllà dels set edils que sumen. Els voxaires, que han sigut un polvorí a nivell intern, són conscients que al seu votant li importa ben poc el candidat i la seva activitat a l’Ajuntament. La marca ho és tot i actualment és de les més codiciades. Mentre que els populars gaudeixen d’un moment dolç de Maria Mercè Martorell, que no ha cedit res a Viñuales i ha exercit una oposició frontal a les mesures fiscals socialistes i a la majoria de l’acció de govern. La seva candidatura no és oficial, però ningú dubta que serà la número 1 el 2027. En el camp de la dreta tots tenen assumit que s’incorporarà un nou actor: Aliança Catalana. La dreta radical independentista ja ha presentat el seu candidat per Reus, però el de Tarragona encara està per descobrir (i per triar). La formació d’Orriols confien a beure tant de la centredreta com de partits progressistes com Esquerra i ir-

rompre al ple amb la mateixa força amb què ho va fer VOX fa tres anys.

Un dels principals damnificats podria ser Junts, que continua sense tenir clar qui serà el seu candidat. Els juntaires volen salvar els mobles i l’estratègia per al 2027 dependrà de qui lideri la llista. Jordi Sendra aspira a tornar a situar-se al capdavant del partit i fer bo la seva actitud proactiva amb els socialistes, amb qui ho han pactat tot. En canvi, l’advocat Roger Baiges vol un cop de timó i apropar-se més a Esquerra. El primer assalt va ser les primàries a l’executiva local, on Belén Riola -del sector de Sendraes va imposar clarament al sector rupturista liderat per Elisabet Taulats. Riola va treure el 67,79% dels suports, una victòria incontestable.

Ara bé, per si això no fos suficient, recentment ha sonat el nom de l’exregidor de CiU i catedràtic de la URV, Fede Adan. El germà de la primera tinenta d’alcalde ha entrat amb força a les travesses i inclús s’ha preguntat per ell en una enquesta telefònica. La seva figura agrada a la direcció nacional i podria ser la via que tindrien a Barcelona per evitar unes primàries. Les eleccions a l’executiva, però, han donat pes a Sendra dins del partit.

QUÈ QUEDARÀ DE L’ESQUERRA?

L’espectre progressista va perdre la CUP el 2023, que es va quedar a un grapat de vots d’entrar al consistori. Els anticapitalistes han estat poc actius aquest mandat i el creixement de l’Organització

Puig confia que els tarragonins tornin a avalar la seva posició de confrontació amb els socialistes

Juvenil Socialista (OJS) a la ciutat els podria fer perdre suports. L’entitat revolucionària rebutja els processos electorals i podria provocar que un potencial votant cupaire es quedés a casa. Malgrat la inestabilitat de l’esquerra alternativa, de moment ningú ha posat sobre la taula cap front d’esquerres per evitar que molts vots quedin sense representació. Els Comuns ja han triat el seu candidat, que tornarà a ser Jordi Collado, i esperen poder segellar de nou una coalició amb Podem, amb qui hi ha sintonia. ECP ha gaudit aquests tres anys de certa calma interna -poc habitual en el seu espai- i han sigut influents en les polítiques de Viñuales situant l’habitatge com la seva prioritat. Collado no tanca la seva candidatura a ningú i espera que l’electorat més esquerrà vegi la seva butlleta com una garantia per no tirar el vot a la brossa: "L'espai està obert sempre. Hem demostrat que som capaços de ser la referència de l'esquerra alternativa. Tothom és benvingut. Anirem a buscar altres persones perquè els moviments socials i veïnals són imprescindibles". Pel que fa a Esquerra, les pri-

màries entre el continuista Xavi Puig i el junquerista Saül Garreta van deixar una clara victòria per l’exportaveu del govern de Ricomà. Els republicans van resistir relativament el sotrac de 2023, traient a Tarragona uns millors resultats que a la resta de Catalunya. Puig confia que els tarragonins tornin a avalar la seva posició de confrontació amb els socialistes i ser un exemple d’èxit del sector crític a la direcció nacional. El tercer en discòrdia serà el PSC de Rubén Viñuales. Ningú discuteix que la seva victòria està assegurada. Ara bé, amb qui podrà pactar a partir del 2027? Fins ara, s’ha recolzat en ECP i Junts per votacions com els pressupostos i, quan els morats han fallat, els no adscrits o l’abstenció d’altres formacions de l’oposició han mantingut l’equilibri. La realitat és que el govern de nou regidors del PSC no ha perdut cap votació important aquests tres anys i ha sabut aprofitar la predisposició al pacte de l’oposició.

Les actuals majories, però, segurament no li serviran a l’alcalde a partir de 2027 i haurà de buscar nous aliats estables. Si l’esquerra es troba en una situació de debilitat, es podria veure abocada a pactar l’anhelat tripartit que reivindiquen els comuns. Tot i això, qui pot posar la mà al foc que la dreta no sumarà el 2027? Amb qui li tocarà ballar Viñuales si vol garantir la placidesa d’aquest mandat?

TARRAGONA

ELS 192 PISOS DE LA PROMOCIÓ DE LES OLIVERES FORMARAN PART DEL BARRI

DE CAMPCLAR

La declaració institucional aprovada avui destaca la importància de mantenir la denominació de Campclar en la planificació urbanística

El Consell ha aprovat una declaració institucional que confirma que el sector PP-10 forma part del barri de Campclar i estableix que aquesta denominació s’haurà d’utilitzar en tots els àmbits urbanístics, administratius i comunicatius. L’acord també preveu impulsar polítiques per combatre l’estigmatització i reforçar la identitat del barri.

El text destaca que el desenvolupament del PP-10 és una oportunitat per redefinir el futur de la zona: mantenir el nom de Campclar ha de servir per dignificar-lo i reforçar el sentiment de per-

tinença. En paral lel, avança el projecte d’habitatge públic ‘Les Oliveres’, amb un 70% d’obra executada i primeres entregues previstes aquest any.

L’alcalde de Rubén Viñuales ha remarcat la qualitat i accessibilitat dels 192 pisos, amb preus entre 427 i 680 euros mensuals. El complex inclourà serveis comunitaris i sistemes energètics eficients. El projecte reserva habitatges per a col lectius vulnerables i joves, i s’emmarca en l’objectiu municipal d’assolir un 15% de parc públic en quinze anys.

EXPOSICIÓ INÈDITA DE RAFAEL CATALÀ AL TINGLADO 1 DEL MOLL DE COSTA DE PORT TARRAGONA AMB MÉS DE 140 OBRES

La mostra ‘L’art del possible i l’improbable’ ofereix un recorregut complet per les diferents etapes artístiques del pintor tarragoní fins al 5 de juliol

El Tinglado 1 del Moll de Costa de Tarragona acull l’exposició ‘L’art del possible i l’improbable’, la major retrospectiva dedicada al pintor Rafael Català. La mostra reuneix més de 140 obres, entre quadres, dibuixos i esbossos, i repassa totes les etapes creatives de l’artista. El recorregut inclou des dels seus inicis a València fins a la consolidació a Tarragona, amb estils que van de la pintura crítica i social a paisatges entre abstracció i impressionisme mediterrani, passant per l’expressionisme i el període hiperrealista.

El comissari i fill de l’artista destaca: "Rafael Català va viure una vida dedicada a la pintura i aquesta exposició és una retrospectiva de la seva obra i, per extensió, també de la seva vida". També recorda el seu pes a la ciutat: "Va ser un dels pesos

pesants de l’escena artística de Tarragona. Tenia una personalitat pictòrica molt mar-

cada que el fa molt difícil de catalogar". La mostra es podrà visitar fins al 5 de juliol.

‘Per què Roma?’

Arriba la 28 edició de Tàrraco Viva

Recreacions històriques, tallers i converses, més de 500 actes entre els dies 11 i 24 de maig

Anna Hernández Coll

El festival Tàrraco Viva arriba aquest 2026 a la seva 28a edició de l’11 al 24 de maig. S’han organitzat més de 500 actes amb els quals durant quinze dies el Camp de Tarragona s’omplirà de recreacions històriques, xerrades, exposicions, itineraris, tallers, fires i jocs de simulació i enigmes. La programació incorpora com a novetat un cicle de converses entre periodistes i especialistes per abordar, des del rigor i la divulgació, grans preguntes sobre el llegat del món antic

L’han presentat l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, el diputat de la Diputació de Tarragona, Òscar Sánchez, la coordinadora de Port-Ciutat del Port de Tarragona, Teresa Jacas, el director Territorial de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ricard Ibarra, el conseller de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, Nacho García, i el director del festival, Magí Seritjol; acompanyats dels representants dels municipis, museus i entitats participants. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha manifestat que és un “immens orgull que tenim tots

per aquest festival que ha sabut compaginar divulgació i coneixement i increment d’autoestima per la història de la nostra ciutat”.

Aquest any el títol del festival és ‘Per què Tarragona?’. Segons ha explicat Magí Seritjol, el tema convida els visitants a reflexionar sobre el passat i la importància de conèixer la història per “no repetir els mateixos errors”. Una pregunta aparentment senzilla, però carregada de sentit: per què continuem parlant de Roma? A partir d’aquest interrogant, Tàrraco Viva vol anar més enllà de la fascinació

pel món romà i proposar una reflexió més àmplia sobre el paper de la història i la cultura que Seritjol afirma que és “l’oxigen per viure”.

cions, museus, centres culturals, entitats col laboradores i agents del territori.

Tàrraco Viva 2026 torna a oferir una programació amb activitats adreçades tant al públic general com al públic familiar, escolar i especialitzat. Mantindrà el Camp de Mart, les Muralles, el Pretori, el Circ, l’Amfiteatre, el Port de Tarragona, el Centre Cultural Antic Ajuntament, la Casa Canals, el Patronat de Turisme, el Museu del Port, els museus i altres equipaments acolliran activitats que permetran al públic apropar-se al món romà i a les antigues civilitzacions mediterrànies des de llenguatges molt diversos: la recreació històrica, la paraula, la imatge, l’experiència participativa, la gastronomia o l’educació.

RECREACIONS HISTÒRIQUES

Les recreacions històriques continuaran sent una de les marques del festival, amb propostes que permeten entendre la vida quotidiana, l’exèrcit, la religió, l’escola, la justícia, l’oci, el món funerari o les relacions socials del món antic.

Les activitats permetran al públic apropar-se al món romà i a les antigues civilitzacions mediterrànies des de llenguatges molt diversos

Aquesta és l'última edició sota la seva direcció artística. La seva jubilació donarà pas a Julio Villar. Seritjol ha destacat que la història i el festival li han permès fer "un gran viatge" i "obrir finestres" El festival compta amb una inversió de 420.000 euros i l’organitza l’Ajuntament de Tarragona amb el patrocini de la Diputació de Tarragona, Càmpings Tarragona Ciutat i Port de Tarragona. Compta amb la col laboració de diverses institu-

Dins de les recreacions històriques hi ha diverses novetats. El grup Ars Dimicandi i Gruppo Storico Romano faran les representacions Dies in Arena. La justícia romana, el poble i els gladiadors ; i Gladiadors o la justícia traïda. La gladiatura com a instrument dels poderosos. El grup Athenea Prómakhos farà les representacions Pericles i la Lliga de Delos. Imperialisme i relacions democràtiques; Nena i dona a l’antiga Grècia. En què hem canviat?; i La por al futur. Els oracles grecs. I el grup Ruva Leu, Leoni di Nemea farà les representacions L’evolució de la falange grega; La falange hel lenística de Pirros; i El simposi en el món antic.

CONVERSES I CONFERÈNCIES

Una de les principals novetats d’aquesta edició serà la incorporació d’un format de converses entre periodistes i especialistes, pensat per abordar temes concrets des d’una mirada més dialogada, actual i transversal. Entre les converses programades hi haurà propostes com Per què Roma?, amb Joaquín Ruiz de Arbulo i Magí Seritjol; Per què llegir

Fotos: Rafa Pérez - Tarraco Viva

avui els clàssics de l’Antiguitat?, amb Pau Sabaté i Glòria Aznar; De la República a l’Imperi, amb Francisco Pina Polo i Magí Seritjol; El llegat gastronòmic de l’antiga Roma, amb Manuel León i Txaber Allué; o Per què Grècia?, amb Xavier Espluga i Gemma Fortea

EXPOSICIONS

Les exposicions oferiran noves mirades visuals sobre Roma, Egipte i altres llegats antics. Tàrraco Viva 2026 comptarà amb 3 exposicions:

1. La Roma de Constantí. Imatges de l’última Roma monumental de l’Antiguitat de Néstor F. Marqués i Pablo Aparicio Resco (3D Stoa) amb la col laboració de Desperta Ferro Ediciones i Port de Tarragona.

2. El llegat de Kemet. El que ens queda dels egipcis de l’intèrpret de patrimoni Julio Villar, amb la col laboració de Port de Tarragona.

3. Les petjades de Roma del periodista i fotògraf de viatges Rafa Pérez amb la col laboració de Port de Tarragona.

ACTIVITATS PER A TOTA LA FAMÍLIA

Les activitats familiars i educa-

tives facilitaran que infants i joves s’apropin a la història de manera vivencial. El festival inclourà lectures dramatitzades, presentacions de llibres, documentals, tallers, jocs de simulació i propostes d’arqueogastronomia, consolidant Tàrraco Viva com un dels grans referents de la divulgació històrica a Catalunya i al conjunt de l’Estat.

Les activitats familiars i educatives facilitaran que infants i joves s’apropin a la història de manera vivencial

ACCÉS I ENTRADA ALS ACTES

Com en edicions anteriors, la programació inclourà activitats de pagament, activitats gratuïtes amb aforament limitat i activitats gratuïtes amb reserva o inscripció prèvia. Les entrades de pagament es podran adquirir a partir del dimecres 6 de maig a la pàgina web www.tarracoviva.com o a la taquilla situada a l’entrada dels Jardins del Camp de Mart.

L’essència de Tarragona en cada plat

Un restaurant únic, en un indret privilegiat i obert a tothom. Cuina catalana i mediterrània: arrossos, carns i peixos de proximitat, amb menús diaris i de cap de setmana. Ideal per a banquets i celebracions d’empresa.

Ctra. del Tennis, 12-18. Urbanització Cala Romana. Tarragona £ 977 209 917 | n 634 211 818 | (#

El Fòrum de la Colònia de

Tarragona ja té data prevista d'obertura

La finalització de les obres està prevista pel juny, però queda pendent el projecte de museïtzació

Anna Hernández Coll

Les obres del Fòrum de la Colònia a Tarragona avancen amb data prevista de finalització pel mes de juny. La fase d'excavació arqueològica, restauració, catalogació i manteniment ja ha finalitzat, i s’ha donat a conèixer la segona fase del projecte que és la part arquitectònica, que comporta urbanització, paisatgisme, accessibilitat i adequació de tot l’entorn amb un monument i alhora museu dins la ciutat. El procés de licitació pel projecte de museïtzació ja s’ha adjudicat i té un termini previst de 9 o 10 mesos.

Una obra que es va iniciar fa un any amb un cost de 4,5 milions d’euros, finançat amb 3 milions d’euros pel Fons Next Generation, 1 milió d’euros amb fons municipals i 500.000 euros necessaris per a

l’adjudicació de museïtzació.

S’engloba dins del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, obtinguts a través del Grup Ciutats Patrimoni de la Humanitat.

“Passa a ser la porta d’accés a una nova ruta patrimonial de Tàrraco”

L'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, el conseller de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona, Nacho García, i representants de la Direcció Facultativa han visitat el Fòrum de la Colònia; que presenta millores d'accessibilitat i conservació de les restes. Rubén Viñuales ha destacat la rellevància del projecte per a Tarragona perquè “s’ha convertit, no només en el nexe d’unió entre el centre de la ciutat i la part baixa, com ja havíem expli-

cat i definit en el projecte, sinó que passa a ser la porta d’accés a una nova ruta patrimonial de Tàrraco”, i ha afegit que “ens convida a iniciar el recorregut turístic, històric i patrimonial potser encara massa desconegut com és la Necròpolis, la Tabacalera, el Teatre i el Camí de la Fonteta, en el que era l’eixample de la Tàrraco romana”.

DESCOBRIMENTS EN LA FASE D’EXCAVACIÓ

En cop finalitzada la fase d’excavació, dins del Fòrum de la Colònia es poden veure els que eren els carrers principals de Tàrraco, on s’esdevenia tota l'activitat administrativa, en definitiva, el cor de la vida social i política de la ciutat. Els treballs finals han comportat l’ús de graves de diferents colors per interpretar els estrats històrics, que també es poden obser-

Foto: Joan Carles Borrachero

Sus abogados de confianza

•Abogados

•Gestores

•Traductores

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT.

Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España.

Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com

Redouane Ennajy Abogado

var dins les domus o petites cases que es trobaven a banda i banda d’aquests carrers.

També es poden reconèixer algunes tabernae (comerços) i l’erari (banc) i edificis on s’esdevenia l’activitat administrativa. Així com les restes d’una gran basílica de tres naus i la plaça de les estàtues, construïda en època republicana i presidida pel temple dedicat a la tríada capitolina: Júpiter, Juno i Minerva.

MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT

I

NOUS MÒDULS

Per millorar l'accessibilitat al Fòrum s'han tret les escales d'accés i s'ha instal lat una nova plataforma connecta les illes de cases romanes, que fins ara es connectaven amb un pont seguit per escales.

L’espai museístic comptarà amb una entrada i sortida per als

visitants, situada al carrer Cervantes, on s’han construït 3 mòduls de fusta visibles i diferenciats de les restes arqueològiques que serviran de:

1. Espai d’acollida de visitants i venda d’entrades

2. Serveis públics

3. Sala audiovisual.

S'ha conservat part del paviment original de l'època romana, amb algunes restauracions per millorar el drenatge

NOVA PAVIMENTACIÓ

Una de les restauracions que s'han dut a terme és la nova collocació d'un paviment drenant Amb la nova pavimentació la terra tindrà capacitat d'absorbir la humitat i evitar acumulacions d'aigua. També s'ha conservat part del paviment original de l'època romana, amb algunes restauracions per millorar el drenatge.

El nou terra connecta tots els elements que formaven el Fòrum de la Colònia com ara una ínsula amb pisos, la part del darrer del Temple del Capitoli

(que mirava cap al carrer del Gasòmetre), un lloc dedicat al culte, un conjunt termal i les columnes entre les quals hi havia la caixa forta de la ciutat.

També s’ha fet una actualització completa de la xarxa d’aigua potable, la xarxa de clavegueram i drenatge per evitar acumulacions d’aigua i degradació de les estructures romanes, així com les instal· lacions elèctriques i de serveis amb la renovació i ampliació de canalitzacions elèctriques i de comunicació; amb el soterrament de línies elèctriques a l’entorn, i també renovació de la xarxa de gas.

PUNT DE VISTA SOSTENIBLE

Les obres s'estan realitzant des d'un punt de vista sostenible. Malgrat que s'hi han hagut de retirar diversos arbres per poder excavar i restaurar les restes, es duran a terme 2 accions relacionades amb la sostenibilitat dins del Fòrum:

1. Creació de 2 refugis climàtics perquè els visitants puguin resguardar-se de la calor en zones d'ombra.

2. Projecte d’enjardinament: Es tracta d’una renaturalització i millora paisatgística amb la collocació de biodiversitat de les espècies vegetals mediterrànies amb baix requisit de manteniment.

Foto: Joan Carles Borrachero

Foto:

ASSESSORIA IMPERIAL TARRACO

La teva immobiliària de Tarragona

ESTÀS PENSANT A VENDRE LA TEVA PROPIETAT?

Som la immobiliària que millor coneix el barri

A Tecnocasa Tarragona t’acompanyem a cada pas de la venda del teu immoble. Confia en nosaltres per a gestionar el procés de forma eficient i sense complicacions. Deixa-ho a les nostres mans i oblida’t dels problemes.

Avinguda Roma, 14, local 1 c/ Cristofor Colom 24, local 2

v 877 210 190 v 977 949 166 baad9@tecnocasa.es www.tecnocasa.es

TARRAGONA

TARRAGONA POSA EN MARXA LES OBRES DEL CAMÍ DE RONDA DE LA SAVINOSA AMB UN PRESSUPOST PROPER AL MILIÓ D'EUROS

El projecte, impulsat per la Diputació de Tarragona i revisat per Costes de l’Estat, preveu un vial més estret i allunyat del mar després de les reclamacions ecologistes

Les obres del camí de ronda de la Savinosa, a Tarragona, han començat amb un termini d’execució d’uns sis mesos. L’actuació vol millorar l’accés i la conservació del litoral en aquest tram de costa.

El projecte, amb suport de la Diputació de Tarragona i autorització de Costes de l’Estat, ha incorporat canvis després de les peticions d’entitats ecologistes com SOS Costa Daurada . El nou traçat s’allunya del mar i s’endinsa cap a l’antiga finca del preventori, tancada des de fa dècades, i redueix l’amplada de 5 a 4,5 metres. La intervenció compta amb un pressupost de 955.000 euros i ha estat adjudicada a l’empresa Seranco.

La subdelegada del govern, Elisabet Romero, ha destacat: "s'ha fet una avaluació exprés per part del servei de Costes, que s'ha fet molt bé, i s'ha pogut donar una solució més adequada".

TARRAGONA POSA EN MARXA EL COMITÈ PER IMPULSAR LA INTERVENCIÓ AL BARRI DEL PORT

El nou òrgan de governança impulsarà la transformació integral del Barri del Port amb una inversió de 25 milions d’euros i accions socials, ecològiques i urbanístiques

L’Ajuntament de Tarragona ha constituït el Comitè d’Avaluació i Seguiment del Programa Memòria d’Intervenció Integral per al Barri del Port, un òrgan encarregat de supervisar el desplegament del projecte i impulsar-ne la millora. Hi participen Generalitat, consistori, Diputació i entitats locals. L’alcalde, Rubén Viñuales, ha destacat que és "un espai de governança i participació, aglutinant tots els agents implicats".

El pla inclou 34 actuacions amb una inversió d’uns 25 milions d’euros, finançats a parts iguals entre fons municipals i el Pla de Barris. Viñuales ha assegurat: "busquem una transformació integral del barri, conservant l’essència d’una de les zones amb més caràcter de la ciutat".

El projecte també oficialitza el nom de Barri del Port, en substitució de Part Baixa. L’alcalde ha remarcat l’enfocament social: "No es tracta només d’un recull de grans obres, sinó que un gran pes del pla recau en les accions sociocomunitàries".

Ca la Garsa: la joia jueva al cor d e Tarragona

Aquests vestigis del Call jueu es van mantenir en peu gràcies a la implicació d’un veí de la zona i ara tornen a mostrar la seva millor versió després de vuit anys cobert de bastides

Adrià Miró Canturri

Tarragona compta amb un extens patrimoni romà que li ha valgut el segell de Ciutat Patrimoni de la Humanitat. Ara bé, la ciutat disposa també d’altres espais patrimonials que reflecteixen la Tarragona d’altres èpoques. Un d’ells és Ca la Garsa, que després d’estar coberta per bastides durant vuit anys ara torna a estar plenament visible al públic. Aquest mes d’abril s'ha completat el projecte de rehabilitació estructural a Ca la Garsa, situat a la intersecció entre la plaça dels Àngels i el carrer Talavera. Aquestes intervencions han tingut com a objectiu principal assegurar la consolidació definitiva de les estructures que fins ara estaven subjectes temporalment mitjan-

çant una bastida d’estabilització, desplegada en resposta a unes mesures urgents adoptades l’any 2018. L'alcalde Rubén Viñuales ha celebrat la recuperació d'un "espai emblemàtic" que torna a "projectar-se cap al futur". "No només hem consolidat uns murs, sinó el nostre compromís amb el patrimoni i la memòria", afirma.

QUÈ ÉS CA LA GARSA?

Amb tot, molta gent amb prou feines tindrà detalls de què és Ca la Garsa. El conjunt correspon a un edifici medieval dels segles XIII-XIV i es va construir sobre un edifici visigòtic de grans dimensions. A l’edat mitjana seria un dels casals més importants del call jueu de Tarragona i donava a la plaça de la jueria o dels Àngels. El

call de Tarragona es formava per una sèrie de carrerons amb accessos independents de la resta de la ciutat, que aprofitaven les portelles romanes de la muralla.

La seva activitat és actualment desconeguda, tot i que hi ha algunes teories que sostenen que podria haver estat un recinte de culte. Malgrat que aquesta opció està pràcticament descartada, sí que es considera que es tractava d’un edifici “de certa entitat”. A nivell arquitectònic, l’edifici conserva restes gòtiques que evidencien diverses fases constructives, així com transformacions posteriors a l’expulsió dels jueus l’any 1492. Les excavacions també han posat de manifest la superposició d’èpoques, amb estructures que van des de l’època romana fins

Nico és l’autoescola jove de Tarragona que s’adapta a la teva manera de fer i a la teva butxaca: classes multimèdia, tests online, cursos intensius... tu demana.

Vine a veure’ns i t’oferirem el millor pla per obtenir el permís de conduir, el més adaptat al teu ritme de vida i al teu pressupost.

El conjunt correspon a un edifici medieval dels segles XIII-XIV i es va construir sobre un edifici visigòtic de grans dimensions

a la medieval, confirmant la continuïtat d’ocupació de la zona. Les evidències més antigues se situen en època romana alt imperial i corresponen al nivell d’aterrossament per al gran projecte de monumentalització del segle I dC.

EL VEÍ SALVADOR

De totes maneres, aquestes restes arquitectòniques podrien haver desaparegut a principis de

segle. L’habitatge que contenia aquests arcs medievals va passar el 2001 a la immobiliària Finques Catedral, que tenia intenció de construir-hi un nou edifici. Per això, el 2003 va demanar les llicències per a enderrocar-la, malgrat que es coneixia l’existència d’aquests vestigis jueus i hi havia crítiques pel seu deteriorament. Va ser un veí de la zona, Lluís Maria Moncunill, qui va donar l’alerta perquè aturessin aquestes aspiracions i va demanar a l’Ajuntament que s’hi impliqués.

Davant la impossibilitat de poder comprar l’immoble, el consistori va demanar un informe a la historiadora d’art medieval, Marta Serrano, per poder justificar la seva expropiació. Gràcies a la seva documentació, el 2006 l’Ajuntament es va poder carregar de raons per a expropiar-la i catalogar-la com a Bé Cultural d’Interés Local. Juntament amb Serrano, els dos consellers que van estar implicats en aturar les obres van ser la responsable de Patrimoni, Maria Mercè Martorell, i el de Llicències, Jordi Sendra. Curiosament, tots tres formen part de l’actual ple municipal. Martorell és portaveu del PP, Sendra lidera Junts i Serrano és consellera independent al grup popular.

TANCAT DES DEL 2018

Amb el temps, però, l’espai es va anar degradant i el 2018 es va haver de tancar el carrer Talavera i es van col locar unes bastides per aguantar les estructures. Amb els treballs desenvolupats els últims mesos, aquestes han desaparegut i torna a lluir la seva millor versió. Els treballs s'han centrat en quatre línies estratègiques complementàries: recalç dels fonaments del mur situat al carrer Talavera, amb l’objectiu d’assegurar-ne la base estructural; estabilització i cosit de les esquerdes existents per evitar un deteriorament progressiu; reforç i millora dels materials, i sanejament generalitzat, que ha inclòs l’eliminació dels elements degradats o inservibles dins les estructures, juntament amb la reobertura dels carrers afectats als vianants.

A més, s’ha procedit a instal lar un sistema d’il luminació ornamental dissenyat per ressaltar els arcs característics de Ca la Garsa. En concret, s’han col locat quatre llums sota els arcs grans, dues més enfocades als arcs del passatge i una altra destinada a il luminar l’interior. El carrer Talavera també compta amb una il luminació similar i torna a ser transitable.

Dr. Lucas Octavio Carrasco

Els dentistes de confiança al Tarragonès

Implant + corona de Zirconi

890€

Planificació digital i cirurgia guiada inclosos en el preu

Ortodòncia descompte 500€

Ús de làser de diode

Càrrega immediata descompte de 1.000€

Tractaments intensius, sedació GRATIS, un raspall elèctric de REGAL i possibilitat de pagar en 3 a 12 mesos amb targeta

La Canonja consolida la seva identitat amb gran participació ciutadana en la Festa de la Municipalitat La Canonja consolida la seva identitat amb gran participació ciutadana en la Festa de

Centenars de veïns participen en les activitats tradicionals i culturals que reforcen el teixit social del municipi

Èric Mendo

La Festa de la Municipalitat a la Canonja ha tornat a evidenciar un alt grau d’implicació ciutadana i un programa ric en propostes, que han combinat tradicions locals, cultura popular i música. Durant diversos dies, el municipi s’ha omplert d’esdeveniments per a totes les edats, afavorint la convivència i l’arrelament cultural.

El dia 15 d’abril va ser l’eix central de la celebració, on centenars

de residents es van congregar als carrers per gaudir del Seguici Popular, les danses tradicionals, la tronada, sardanes i el vermut popular. Aquest conjunt d’actes va reflectir clarament el sentiment d’identitat col lectiva que perdura entre els habitants.

A més dels actes tradicionals, enguany s’ha estrenat "La Canonja Sona", una iniciativa musical innovadora que ha complementat altres esdeveniments com el Sarau del Mico o el Correfoc de Bèsties. També s’han organitzat diferents activitats culturals i lúdiques que han contribuït a dinamitzar l’espai públic i a fomentar

L’acte final va tenir lloc al poliesportiu municipal amb la tradicional paella popular, on es van reunir prop de 500 persones

la cohesió social.

L’organització ha comptat amb una estreta col laboració entre les entitats locals i l’Ajuntament de la Canonja, fet que ha permès consolidar aquesta festa com un punt de trobada anual indispensable al calendari local.

L’acte final va tenir lloc al poliesportiu municipal amb la tradicional paella popular, on es van reunir prop de 500 persones en un ambient festiu caracteritzat per la germanor intergeneracional. Aquest moment va posar en relleu novament la capacitat mobilitzadora d’aquesta celebració.

Glòria Virgili, regidora de Festes, ha manifestat que “la resposta de la ciutadania ha estat excellent en tots els actes, amb una participació molt alta i un ambient immillorable. Aquesta festa demostra que la Canonja és un poble viu, amb un teixit associatiu molt actiu i amb moltes ganes de compartir i celebrar plegats”.

TARRAGONÈS

UNA GRAN EMPRESA LOGÍSTICA

IMPULSA EL CREIXEMENT INDUSTRIAL A CONSTANTÍ

L'ampliació recent de les seves instal lacions fins als 40.000 m² consoliden el polígon de Constantí com un dels principals hubs logístics i industrials de la demarcació

El polígon industrial de Constantí es consolida com un hub logístic clau al Camp de Tarragona. L’alcalde, Òscar Sánchez, ha visitat les instal lacions de Global-Talke per conèixer els seus plans de creixement i l’activitat que desenvolupa al municipi. L’empresa, especialitzada en logística industrial avançada, treballa principalment amb el sector químic i petroquímic, tot i que també presta servei a àmbits com l’alimentari o el farmacèutic. La seva activitat inclou emmagatzematge, distribució i processos com el tractament o l’envasament de materials amb alts requisits de seguretat.

Global-Talke ha ampliat recentment les instal lacions fins als 40.000 metres quadrats, amb un segon espai similar al mateix polígon, fet que li permet operar de manera integral des de Constantí. Durant la visita, Sánchez ha destacat: “La presència i creixement d’empreses com aquesta evidencien l’atractiu del municipi per a iniciatives amb projecció. Continuarem treballant per generar oportunitats i facilitar el desenvolupament econòmic”.

LA POBLA DE MAFUMET IMPULSA LA CÀRREGA ELÈCTRICA AMB UN NOU PUNT ULTRA RÀPID

L’Ajuntament amplia la infraestructura sostenible amb una estació de 60 Kw a l’avinguda de Madró, compatible amb tots els models del mercat

Els conductors de vehicles elèctrics i híbrids endollables de la Pobla de Mafumet disposen d’un nou punt de recàrrega ràpida, situat a l’aparcament del tram recentment habilitat de l’avinguda de Madró, a la cantonada amb el carrer Sant Carles. Aquesta instal lació ofereix una potència màxima de 60 Kw, fet que permet carregar un vehicle en règim ultraràpid o distribuir intel ligentment l’energia entre dos cotxes simultàniament.

L’estació és totalment compatible amb el 100% dels models elèctrics i híbrids endollables disponibles al mercat, cosa que garanteix una versatilitat òptima per als usuaris. L’espai on s’ha ubicat compta amb fins a 90 places d’estacionament, integrant-se en un entorn renovat que inclou també una àrea infantil recreativa. Aquest nou vial, inaugurat durant l’estiu del 2024, ha suposat l’allargament en 280 metres lineals de l’avinguda Mina de Madró fins a connectar-la directament amb la carretera T-721, obrint així una nova via d’accés i sortida del municipi. Aquesta és la segona estació destinada a vehicles no contaminants que instal la el consistori pobletà des del primer punt posat en servei el desembre del 2019, localitzat a l’avinguda Generalitat prop del Casal Cultural.

EL PRIMAVERART DEL MORELL TANCA LA SEVA 11A EDICIÓ AMB MÉS DE 4.000 ESPECTADORS I UN NOU RÈCORD DE COMPANYIES

La mostra d’arts escèniques al carrer consolida el seu creixement malgrat la pluja que va suspendre alguns espectacles l’últim dia

El festival PrimaverArt ha tancat l’onzena edició al el Morell amb més de 4.000 assistents, tot i que la pluja va obligar a suspendre els tres últims espectacles. La cita es consolida com un referent cultural a la comarca, amb una programació repartida pels carrers i places del municipi. Enguany s’ha assolit un rècord de participació amb divuit companyies, que han ofert propostes de circ, teatre, música i dansa per a tots els públics. L’edició ha destacat per la diversitat artística i l’aposta pels espais oberts.

El regidor de Cultura, Miquel Roig , ha valorat positivament el balanç: "Malgrat la pluja de l’últim dia, el balanç és molt positiu en tots els aspectes. Hem viscut un cap de setmana amb molt d’ambient als carrers i amb una gran acollida". També ha remarcat: "les companyies ens diuen que hi ha pocs festivals com aquest, i continuarem treballant i apostant pel format que hem aconseguit assolir". La pròxima edició se celebrarà del 1 al 4 d’abril de 2027.

MAMMUTHUS és un centre de descobriment de la paleontologia, on ens veiem reflectits en l'evolució dels nostres ancestres, i on podem identificar més clarament d'on venim, per saber a on anem.

Vine a descobrir-ho!

Aparcament Àrea de lleure

Guies

HORARI D’HIVERN (fins al 14 de juny):

De dimarts a divendres, de 10 a 14 h

Dissabtes, de 10 a 18.30 h

Diumenges i festius, de 10 a 15 h Dilluns tancat

Carrer del Camí de Reus, 37 La Canonja (Tarragona)

GAUDÍ, més enllà de la Sagrada Família

Obres menys conegudes de l'arquitecte reusenc que meravellen a tothom

Sergio Lahoz Dorante

Quan pensem en Antoni Gaudí, la primera imatge que ens ve al cap és la silueta de la Sagrada Família. La basílica és, sense cap mena de dubte, la seva obra més universal. Al seu costat, monuments com la Casa Batlló, la Pedrera o el Parc Güell ocupen els rànquings turístics i els llibres d'història de l'art. No obstant això, aquesta concentració mediàtica ha deixat en un segon pla altres edificis i projectes fonamentals per comprendre la trajectòria i l'evolució tècnica de l'arquitecte del Baix Camp.

Recentment, institucions com l'Ajuntament de Barcelona han engegat campanyes per donar a conèixer un "modernisme secret", destacant petites intervencions menys transitades, com la Font d'Hèrcules de Pedralbes, la porta de la Finca Miralles o el particular paviment de l'església de Sant Pa-

cià. Però, per adonar-nos de la veritable dimensió de Gaudí, cal sortir del circuit habitual i, en alguns casos, de la mateixa ciutat.

EL CAPRICHO: MÚSICA I COLOR

A COMILLAS

A principis de la dècada de 1880, Gaudí era un jove arquitecte que començava a fer-se un nom dissenyant mobiliari. Va ser així com va conèixer el seu gran mecenes, Eusebi Güell. Gràcies a aquesta important connexió, Gaudí va rebre l'encàrrec de dissenyar una residència d'estiu a Comillas (Cantàbria) per a Máximo Díaz de Quijano, un indià i músic aficionat. Aquesta construcció, batejada oficialment com a Villa Quijano, però coneguda popularment com "El Capricho", es va edificar entre 1883 i 1885. Com a anècdota, Gaudí va dirigir el projecte gairebé íntegrament a distància, confiant la supervisió a peu d'obra al seu company Cris-

tóbal Cascante.

Hi destaca la combinació de maó d'obra vista amb una decoració molt llampant a base de ceràmica vidriada plena de gira-sols. La casa està distribuïda de manera que segueix el cicle del sol per garantir confort tèrmic. Un altre tret exclusiu és la seva vinculació musical, els contrapesos de les finestres de

guillotina incorporen un sistema que emet diverses notes harmòniques quan s'obren o es tanquen.

EL COL · LEGI DE LES TERESIANES: FUNCIONALITAT I AUSTERITAT

El Col legi de les Teresianes, erigit a partir de 1887 al municipi de Sant Gervasi de Cassoles, representa el geni adaptat als pressupostos baixos. Gaudí va agafar un projecte que ja tenia els fonaments posats, la qual cosa el va obligar a mantenir una rígida planta rectangular poc habitual en ell. A més, el vot de pobresa de la congregació religiosa li va prohibir l'ús de pedres nobles o detalls costosos.

Gaudí va combatre aquesta austeritat posant tot el pes estètic en l'estructura. L'exterior presenta l'aspecte d'una fortalesa sòbria rematada per merlets que adopten la forma del birret doctoral de Santa Teresa.

El recinte de la Torre de Bellesguard és un recull escultòric de llegendes del territori

ELS CELLERS GÜELL: MIMETISME ROCÓS AL GARRAF

De tornada a les comarques costaneres, concretament a Sitges, entre els anys 1895 i 1900 es va consolidar el projecte dels Cellers Güell, destinat a la producció vinícola de la gran finca agrària del mecenes. L'obra s'atribueix conjuntament a Antoni Gaudí i al seu prolífic col laborador Francesc Berenguer El conjunt prescindeix de la clàssica diferenciació entre paret i sostre per configurar-se com un immens triangle molt punxegut.

L'interior s'organitza en tres franges, un soterrani idoni per a l'envelliment de les botes, una planta intermèdia que feia de residència per a l'administrador i finalment una

petita capella a la zona superior.

Per garantir el màxim respecte i camuflatge amb l'aspre paisatge del massís del Garraf, els arquitectes van emprar principalment maçoneria feta amb la mateixa pedra tosca calcària grisa de l'entorn. La cura pel context va ser tal que es van conservar les restes adjacents d'una antiga torre de defensa militar del segle XV.

TORRE BELLESGUARD:

NEOGÒTIC CIVIL I LLEGENDES CATALANES

Als peus de la muntanya de Collserola s'alça la Torre Bellesguard, l'edifici més carregat d'història de l'arquitecte. El recinte està situat exactament on s'erigia el castell medieval en el qual va viure i morir l'any 1410 el rei Martí l'Humà. Gaudí va voler retre homenatge a aquest passat dibuixant un edifici inusualment de caràcter neogòtic civil, rebutjant les seves característiques superfícies ondulades. Visualment, la torre enganya la percepció gràcies a l'allargament forçat dels seus finestrals laterals superiors, fent l'efecte que el castell és molt més esvelt i alt del que en realitat és.

El recinte és un recull escultòric de llegendes del territori. A la porta de pedra que dona a les cavallerisses, Gaudí hi va instal lar una balda de ferro forjat amb la precisió d'un fèmur ossi, un record macabre al bandoler català Joan Sala i Ferrer, “Serrallonga”, restes del qual es deia que havien estat exhibits en aquestes ruïnes el segle XVII. Tot i que l'entorn plujós i la decoració forgen un ambient ombrívol que el poble coneixia com el "castell de Serrallonga", una de les famílies propietàries posteriors de la finca, els Guilera, van clavar un famós cartell a la porta on "prohibien el pas a gnoms i fantasmes" per posar una

mica d'humor i desmitificar l'aire lúgubre del paratge.

ELS JARDINS ARTIGAS: NATURALESA ESCOLPIDA AL LLOBREGAT

L'any 1905 l'empresari Eusebi

Güell va requerir la presència de Gaudí a La Pobla de Lillet (Berguedà) , per tal de dissenyar el Xalet del Catllaràs, un refugi per als tècnics de la companyia minera que abastia una històrica fàbrica de ciment. L'arquitecte s'hi va desplaçar i va ser acollit de manera excel· lent a la llar dels Artigas

Per agrair l'hospitalitat de la família, Gaudí els va oferir el disseny complet i els plànols d'uns jardins al voltant de la llera del riu Llobregat que passava a prop la seva parcel la. Lluny de l'artificiositat geomètrica dels jardins europeus clàssics, Gaudí va establir rutes fetes amb pedres del mateix riu que només acompanyaven el flux de l'aigua. A més de la inclusió d'arcs catenaris en la maçoneria i l'ús colorista del trencadís a les baranes dels ponts de pas, els Jardins Artigas contenen una representació devocional molt pròpia de l’arquitecte: figures geomètriques de l'àguila, el brau i el lleó, símbols associats als evangelistes.

LA CRIPTA DE LA COLÒNIA

GÜELL: EL GRAN BANC D'ASSAIG

A Santa Coloma de Cervelló

(Baix Llobregat), Güell va erigir una colònia aïllada dels conflictes sindicals barcelonins per aglutinar els seus treballadors del tèxtil. Entre encàrrecs pragmàtics a altres arquitectes per bastir habitatges, Güell va demanar l'església oficial a Antoni Gaudí, atorgant-li inicialment carta blanca econòmica. Els treballs van començar formalment el 1908, projectant inicialment una autèntica basílica ovalada coronada amb fletxes que assolirien els 40 metres d'alçada. Les estretors econòmiques del compte familiar per la inestabilitat europea i mort de l'empresari, van forçar l'aturada massiva del projecte cap a 1914. El 1915 es va consagrar exclusivament la nau base finalitzada, fet que la va acabar batejant històricament,

Malgrat que resti inacabada, la Cripta Güell és un referent mundial per l'enginyeria moderna

encara que d'una manera tècnicament inexacta, com la "Cripta".

Malgrat que resti inacabada, és un referent mundial per l'enginyeria moderna. Utilitzant fils i lligant-hi petits saquets atapeïts de perdigons penjar des del sostre, va deixar que la gravetat dictés, mitjançant arcs invertits (la catenària), quines havien de ser les línies de força. Aquella complexa prova pràctica és la raó per la qual les gruixudes i acanalades columnes de l'edifici elaborades en dens basalt de Castellfollit de la Roca presenten angles inclinats totalment inèdits, suportant les primeres voltes paraboloidals que es van usar en la història.

A banda del talent estructural pur, el disseny final respon al camuflatge forestal perfecte. La part inferior es va revestir de colors apagats i de maó gairebé cremat pel forn simulant el sòl trencadís. Es pretenia que la part intermèdia copiés els tons ataronjats i vermellosos dels troncs dels grans pins circumdants i l'última part de vidrieres es fondria completament en blaus i verds esvaïts sobre l'horitzó.

REUS

REUS PRESENTA EL PLA

DE L’ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT SOCIOECONÒMIC I D’OCUPACIÓ

L’Ajuntament ha presentat a Mas Carandell el document final del Pla d’Acció 2025-2028 de l’Estratègia de Desenvolupament Socioeconòmic i d’Ocupació de Reus 2021-2030. Es tracta d’un projecte que culmina mesos de treball tècnic, participatiu i de contrast amb els principals agents socials i econòmics del territori.

El document dona continuïtat al primer pla impulsat l’any 2021 i incorpora un total de 99 actuacions, de les quals vuit són noves. L’estratègia, promoguda per la Regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació en col laboració amb l’IMFE Mas Carandell, té com a objectiu impulsar un desenvolupament econòmic “integral, intel· ligent i sostenible” de la ciutat, amb una mirada oberta al conjunt del Camp de Tarragona per generar aliances, sumar oportunitats i promoure ocupació de qualitat.

El regidor d’Empresa, Formació i Ocupació, Òscar Subirats, ha destacat que “aquest Pla d’Acció no és només un document tècnic, sinó una aposta política per la ciutat que volem construir: una Reus que genera oportunitats, que acompanya les persones al llarg de la seva vida laboral i que posa l’economia al servei de la gent”.

L'AJUNTAMENT ADJUDICA LES OBRES DE LA NOVA ZONA VERDA DAVANT LA BIBLIOTECA XAVIER AMORÓS

La constitució de la comissió suposa avançar en el compliment del PAM 2023-2027

L’Ajuntament de Reus ha adjudicat el contracte d’obres per a la reurbanització de la zona verda de la plaça de la Biblioteca Central Xavier Amorós. L’actuació s’emmarca en l’estratègia municipal de Ciutat verda i transformarà l’actual zona d’aparcament en zona blava en un entorn verd, accessible i renaturalitzat.

El projecte aposta per la conversió l’aparcament dur en una plaça de vianants amb vocació cultural, social i ambiental, reforçant el paper d’aquest àmbit com a espai de centralitat i de connexió urbana. Entre els principals objectius de l’actuació destaquen la millora de la mobilitat dels vianants i la convivència amb el transport públic, l’increment de la biodiversitat urbana, la millora de la gestió de l’aigua i la consolidació d’un nou espai verd renaturalitzat al centre de Reus.

La nova plaça es concep com un espai de relació i convivència, amb zones obertes i flexibles, petits racons de descans i una nova font d’aigua potable per a persones i mascotes. Destaca especialment la creació d’una àgora-biblioteca a l’aire lliure, concebuda com una extensió de la biblioteca i pensada per acollir activitats culturals, lectures col lectives i trobades comunitàries intergeneracionals.

EL SALÓ DE LA MOTO TANCA UNA NOVA EDICIÓ A FIRAREUS EVENTS AMB BALANÇ POSITIU

Durant l’últim cap de setmana d’abril, el recinte firal s’ha convertit en un punt de trobada per als amants del món de la moto, que han pogut conèixer de primera mà les darreres novetats del sector a través de l’oferta dels principals concessionaris oficials de la zona. El saló ha presentat una àmplia gamma de motocicletes noves i d’ocasió, així com altres vehicles de mobilitat sobre dues i quatre rodes, complementats amb espais de venda d’accessoris, equipament i complements.

El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha destacat que “el Saló de la Moto demostra la seva

fortalesa com a esdeveniment firal especialitzat, amb una resposta molt positiva, tant del públic visitant com dels expositors del sector. El saló reforça el paper de firaReus Events com a espai dinamitzador de l’activitat econòmica i comercial del territori”.

El programa d’activitats ha estat un cop més un dels principals atractius del saló, amb una vintena d’activitats que han combinat formació, divulgació i experiència, amb propostes vinculades a la seguretat viària, tallers especialitzats, rutes motociclistes i trobades de clubs, així com espais de proves de motocicletes a l’exterior del recinte.

Pl. de la Llibertat, 4 Pral. 2a Reus

977330490

Són més de 25 anys d’atenció als reusencs i volem agrair-vos molt la vostra confiança. ( #

AMADEU BONET, Creador

de “Charlando de Minas”

“Vull demostrar

que esdeveniments

de nínxol amb repercussió internacional també es poden fer a Reus”

Parlem amb l’Amadeu Bonet, organitzador del TEDx de Reus i creador del podcast “Charlando de Minas”. El seu podcast compleix cinc anys i celebra el seu aniversari amb un esdeveniment presencial -d’abast mundial online- a Reus.

Ens explica com veu la inversió en mineria, com veu la geopolítica actual i parlem del territori i el seu ecosistema empresarial

Sergio Lahoz Dorante

El TEDx i ara el teu podcast en directe. Com és muntar esdeveniments d’aquest tipus a Reus? Quines facilitats hi ha? Muntar o organitzar el TEDx és relativament senzill per dues raons. La primera és perquè quan jo vaig passar a liderar-lo ja portava deu edicions, per tant, era un esdeveniment que la gent de la ciutat ja coneixia, tenia una història i hi havia moltes coses ja muntades i organitzades. L'esdeveniment que ara estic fent és una mica més complicat pel fet que prové d'un hobby que ni tan sols és una activitat econòmica pròpiament dita. Has de poder explicar el valor que això té i mirar

que et vagin obrint les portes. En el cas del TEDx, com que ja hi ha molta gent que el coneix i és una cosa "de la ciutat per la ciutat", el tema de patrocinadors i col· laboracions és relativament més senzill, a part que ja tens un públic final. En el cas del podcast és diferent perquè té una base internacional, i el públic no és únicament de la ciutat, vindrà molta gent de fora. Tot i això, gràcies als contactes i les relacions derivades del TEDx i de formar part del teixit de la ciutat, hi ha hagut facilitats, ja que se'm cedeix l'espai per exemple. Hi ha gent que ja em coneix i em fa confiança. Fer-ho a Reus és un repte, perquè la majoria d'aquests esdeveniments es fan a Madrid o Barcelona, però volia por-

tar una cosa de valor a la nostra ciutat i demostrar que esdeveniments de nínxol amb repercussió internacional també són bons aquí.

Al TEDxReus, l'Alfredo García va defensar l'energia nuclear... Com de difícil és parlar de nuclear o de mineria a casa nostra, on a vegades hi ha hagut tant de rebuig a aquestes indústries? Jo crec que en general la societat té una mica aquesta voluntat que en anglès es diu not in my backyard (traduït com “no en la meva parcel la” o no al meu costat). Volem que l'energia sigui barata, però no volem nuclear. Volem que l'energia sigui verda, però no em fiquis molins a les meves muntanyes. Volem

tenir un telèfon que funcioni i obrir la llum, però no volem cap mina de coure a prop d'on estem. Volem les comoditats del primer món però sense tenir-ne l'impacte, i si ho fem en un tercer país, exigim que tot sigui net com si es fes aquí. Això són coses impossibles. Ho veiem ara amb la situació geopolítica, no pots dependre sempre de tercers països. Catalunya, Espanya i Europa han d'intentar autosubministrar-se de tot allò que necessiten. Cada vegada hi ha més gent que entén que tancar les nuclears no té sentit, perquè són una font que no desprèn

“Volem les comoditats del primer món, però sense tenir-ne l'impacte”

CO₂, el residu està molt controlat i, evidentment que hi ha problemes, però igual que n'hi ha amb moltes de les altres alternatives. Comentes al podcast que fa 5 anys no t'imaginaves que es formaria aquesta comunitat... Quin va ser el moment o la xifra que et va fer dir "això és prou gran per muntar un esdeveniment presencial d'aquesta envergadura"? Quan va començar el podcast, just després va haver-hi un boom de comunitats online arran de la pandèmia. Jo veia que les comunitats generalistes de seguida tenien un volum elevat de persones, però per al meu nínxol ho veia com una cosa molt més difícil. Tenia clar que si algun dia feia un esdeveniment presencial havia de ser quan ja tingués un recorregut i un volum de gent al darrere, fer-ho per a 20 persones no té sentit. Aprofitant els cinc anys, em vaig marcar diversos punts: el primer era aconseguir un patrocinador potent, i ho vaig aconseguir. És Amerigo Resources, una minera xilena que fabrica "coure verd" reprocessant residus de la mina més gran del món. Després, necessitava portar una persona influent, vaig demanar-ho a Lobo Tiggre, que té

molt de renom internacional sobre inversió en matèries primeres, i resulta que està per Europa en aquestes dates i pot venir. I, finalment, vaig aconseguir que vingués la persona coneguda a xarxes com a Adrián Sastre, "Pobre Millennial", que últimament està molt posat en matèries primeres, or i plata. Aconseguint aquests tres pilars, vaig pensar que ja teníem uns ponents prou rellevants per a atraure gent i fer-ho interessant.

La inflació, l'energia i la seguretat de subministrament han posat la geopolítica al centre del debat. Creus que la gent del carrer per fi s'ha despertat? Sí, penso que cada vegada és més comú veure que la gent ho comença a

Pobre

milenial

entendre. Al podcast sempre diem que l'escenari actual és molt similar al que es va viure als anys 70, on hi va haver tres onades inflacionàries seguides. Aquí vam començar amb la Covid on hi va haver alta inflació, després amb la guerra d'Ucraïna la gent ja ho va percebre com a més crític, i ara amb tota la geopolítica de Trump tindrem una altra onada. Per això la geopolítica serà el tema que obrirà aquest esdeveniment. Començarem de forma general amb una taula rodona sobre macroeconomia i geopolítica amb experts com Josep Ramon Aixelà i Aleix Amorós. Després entrarem al detall, Pobre Millennial parlant d'or i plata, una taula sobre urani, la Marta Escribano parlant de petroli, i tancarem amb el Lobo Tiggre indicant on veu oportunitats d'inversió.

Per què és rellevant en aquestes dates invertir? Per què ho hem de fer? Invertir és important perquè al final et compra la llibertat del futur. Tot el que no gastis avui ho tindràs per a demà. Amb la inflació i la pujada de preus sostinguda, cada any els teus diners estalviats perden valor. Hi ha estratègies d'inversió molt senzilles, com indexar-se, que comporten poc esforç i històricament han vençut a la inflació. A la classe política no li interessa que la gent conegui la inversió, perquè una persona que té diners estalviats compra llibertat. Si tu no tens res estalviat i no estàs bé a la teva feina, no podràs estar tres o quatre mesos sense treballar buscant una altra cosa. L'important és disminuir les despeses inneces-

sàries i mirar d'invertir, sobretot per crear un matalàs de cara al futur i per a les crisis que no podràs controlar.

Quina és l'errada de novençà més habitual o creus que l'inversor jove ja li ha perdut la por a les matèries primeres? No és que se li perdi la por, és que són coses desconegudes, però és veritat que tenim una generació jove que ha invertit molt en criptomonedes. Malgrat veure-ho més com una loteria, això fa que comenci a haver-hi gent que toleri la volatilitat i els canvis de preus. Les matèries primeres i l'or es veuen com "una cosa d'avis" i costa d'entendre com es guanyen diners realment amb això. L'errada més gran quan algú inverteix és no tenir un "cercle de confiança". Això vol dir que necessites estudiar molt un sector en concret, ningú pot saber de tot. Si intentes invertir en tot perquè ho has sentit a algú, anirà malament i no sabràs per què. L'únic avantatge és especialitzar-te.

“A la classe política no li interessa que la gent conegui la inversió, perquè una persona que té diners estalviats compra llibertat”

Què penses de l’ecosistema empresarial del territori? Crec que el teixit empresarial del Camp de Tarragona és relativament potent, però ho hauria de ser més. Tenim empreses líders i el pol petroquímic, però també hi ha una gran concentració d'empreses a Barcelona que hauríem de ser capaços d'atraure. Necessitem que els polítics donin facilitats perquè es creïn empreses de coneixement aquí, perquè molta gent se'n va a treballar a Barcelona i això és una pèrdua de qualitat de vida i d'oportunitats pel territori. D'altra banda, a dins del Camp sempre tenim "guerres de guerrilles", que si Reus, que si Tarragona, com s'ha de col locar això... I a vegades, per això, acabem fent que hi hagi coses que no s'acabin ficant. Sobre la indústria petroquímica, sé que està passant un mal moment i penso que, com tantes altres indústries d'aquest tipus, pateix el rebuig d'una societat que no la vol. Però amb les directrius que venen d'Europa per apuntalar certs sectors crítics, segurament s'intentarà fer-les més verdes i donar suport a aquestes indústries que són vitals per al territori i per a Europa.

Alferdo García

Reus enceta la transformació de L'EIX ASTORGA per cosir els barris del sud amb el cor de la ciutat

Les obres, que compten amb una inversió de gairebé 1,8 milions d’euros, convertiran la via en un gran eix cívic i verd, dotat d'un nou carril bici central i voreres molt més amples

Sergio Lahoz Dorante

Aquest mateix mes de maig han començat les obres de la primera fase de remodelació del carrer d'Astorga, un projecte que vol deixar enrere l'asfalt per donar pas a un nou eix cívic amable.

"El que fem és dignificar els barris del sud de la ciutat i transformar aquest carrer en un gran eix cívic que permetrà connectar els barris del sud amb els barris del nord

passant pel centre", ha afirmat l'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita Guaita ha volgut destacar la voluntat de capgirar com està pensat el carrer, remarcant que ara la via passarà a ser "un carrer més transitable per a les persones i també per a les bicicletes, però mantenint també la circulació en els dos sentits".

Aquesta primera intervenció compta amb un pressupost pròxim als 1,8 milions d'euros i actua de ple sobre el tram comprès entre la

rotonda de l'avinguda de Sant Bernat Calvó i el carrer de Terenci Moix. També s'hi inclouen els carrers adjacents de l'Escultor Sunyol i de la Papallona. Lluny de ser un disseny tancat als despatxos, l'actuació és el fruit directe de l'escolta activa amb la ciutadania, que feia temps

tural i confort visual. En paral lel, es mantindran les parades d'autobús per assegurar la connexió amb el transport públic.

MÉS ESPAI PELS VEÏNS

L'espai per als vianants és l'altre gran guanyador d'aquesta reforma. "Incrementem les voreres, incrementem molt el verd a aquesta zona i posem zones d'estada per als nens i nenes d'aquests barris, i també bancs perquè la ciutadania pugui descansar", subratlla Guaita. En xifres generals, la superfície de voreres creixerà més d'un 90%, garantint sempre un pas ample i còmode d'un mínim d'1,8 metres d'amplada. El canvi serà encara més espectacular als carrers de la Papallona i de l'Escultor Sunyol, que esdevindran plataformes úniques de preferència per a vianants, augmentant l'espai més d'un 200%.

Un projecte que vol deixar enrere l'asfalt per donar pas a un nou eix cívic amable

Aquesta transformació permetrà pacificar vells nusos de trànsit que fins ara donaven l'esquena al via-

nant. L'eliminació de la cruïlla entre Escultor Sunyol i Astorga farà possible la creació d'una nova i àmplia plaça a les portes del Centre d'Atenció Primària (CAP). Aquest esquema de pacificació es repetirà amb la supressió de petites rotondes i entroncaments en altres punts del traçat com Milà i Fontanals o Frederic Urdiales, on naixeran noves zones de descans. Per equilibrar la balança i compensar la pèrdua de llocs d'estacionament a la via, l'Ajuntament preveu l'obertura d'una nova gran àrea d'aparcament en un solar proper.

L'emergència climàtica també ha marcat el full de ruta del disseny. El verd es farà notar a l'espai amb la plantació de més d'un centenar d'arbres nous, uns 3.000 arbustos i prop de 8.000 plantes, integrant-se perfectament amb l'arbrat ja existent per generar ombres de qualitat. El carrer Astorga incrementarà de forma notable les superfícies drenants per millorar la resposta davant temporals de pluja intensa i gestionarà millor el cicle de l'aigua afavorint-ne la reutilització. La llum també jugarà un paper fonamental per a la seguretat nocturna gràcies a la instal lació de 120 nous fanals de tecnologia LED.

que reclamava més espais verds i de convivència.

Els vehicles de motor continuaran tenint un carril per a cada sentit de la marxa, però la gran revolució es trobarà al mig de la calçada, on s'habilitarà un carril bici. Aquest eix per a ciclistes estarà protegit per dues franges enjardinades que el separaran del trànsit convencional, aportant seguretat na-

REUS

CAMERATA

XXI PRESENTA

“SONS DE LA TERRA”, UNA MIRADA MUSICAL A L’UNIVERS DE GAUDÍ

Camerata XXI juntament amb l'Associació

Joan Manén portarà a Reus i Valls “Sons de la terra. Homenatge a Antoni Gaudí", una proposta musical de gran format que connecta natura, memòria i art a través d’un programa que posa en valor les arrels culturals del nostre territori.

Inspirat en la relació profunda que Antoni Gaudí mantenia amb la natura com a font de bellesa, equilibri i espiritualitat, el concert planteja un recorregut musical que uneix tradició catalana i creació contemporània. Una experiència sonora que convida a escoltar el paisatge i a redescobrir la força transformadora de la cultura compartida.

Aquests concerts obren la programació especial "Gaudí: Harmonies de pedra i llum" que Camerata XXI ha preparat per l’Any Gaudí amb el suport de la Diputació de Tarragona.

En un diàleg entre tradició i contemporaneïtat, “Sons de la terra” traça un itinerari musical que travessa èpoques i llenguatges per construir un relat sonor coherent i evocador. El programa reuneix obres d’Eduard Toldrà, Ricard Lamote de Grignon, Joan Magrané i Manuel Oltra, compositors que, des de perspectives diverses, han dialogat amb la tradició i el paisatge sonor del país.

AIGÜES DE REUS ADJUDICA LES OBRES DE RECUPERACIÓ DE DOS NOUS POUS I LA SEVA CONNEXIÓ A LA XARXA D'AIGUA

Aigües de Reus ha adjudicat les obres per a la recuperació de dos pous, situats al camí del Roquís, i la destinació de la seva aigua a la xarxa de distribució d’aigua no potable que hi ha al polígon Agro-Reus. Aquesta aigua, però, que ara no és apta per al consum de boca, sí que podria injectar-se parcialment a la xarxa convencional d'abastament un cop es completi, al llarg d'aquest any, la construcció d’una Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) en aquesta zona industrial.

Aigües de Reus compta al polígon Agro-Reus amb una xarxa secundària de distribució d’aigua no potable, que discorre en paral lel a la xarxa convencional d’abastament. Aquesta aigua no apta per a ús de boca ja s’utilitza de fa temps en usos municipals i amb plenes garanties sanitàries, i també està a disposició d’aquelles empreses del polígon que no necessiten aigua potabilitzada per a la seva activitat habitual.

En total, cada any s’utilitzen uns 70 mil metres cúbics d’aigua no potable en la neteja de carrers, que compta amb plena garantia sanitària, ja que una cosa és que no sigui bona per a beure i una altra que, degudament tractada, no pugui dedicar-se a altres finalitats.

REUS TINDRÀ UN NOU GRAN HIPERMERCAT: 4.000 M²

I UNA INVERSIÓ DE MÉS DE 20 MILIONS D'EUROS

Reus viurà una nova transformació urbana amb la construcció d’un gran hipermercat al solar de l’antiga fàbrica d’Almendrina, actualment en procés d’enderroc. El projecte, impulsat pel grup Bonpreu, preveu aixecar un establiment Esclat de grans dimensions que reforçarà l’oferta comercial de la ciutat.

Segons ha avançat la companyia, el futur centre disposarà de serveis com fleca, aparcament, punts de càrrega per a ve -

hicles elèctrics i una benzinera, en una aposta per un model comercial modern i adaptat a les noves necessitats dels consumidors. “Seguim creixent i apropant-nos als nostres clients”, ha destacat l’empresa en una publicació a les xarxes socials.

El nou hipermercat tindrà una superfície superior als 4.000 metres quadrats i s’ubicarà en un terreny d’uns 6.000 m² situat a la carretera de Falset, entre els barris de Sol-iVista i Pelai. El projecte compta amb una inversió superior als 20 milions d’euros i seguirà un model similar al de l’establiment del Tecnoparc.

Objectiu 2027: La gestió socialista, el relleu d'ERC i l’intent de recuperar l’alcaldia

de Junts

Sandra Guaita aposta per l'habitatge públic per revalidar l'alcaldia, Daniel Recasens agafa el testimoni històric de Llauradó i l'espai postconvergent manté la incògnita del seu cap de llista

Adrià Miró Canturri

A poc més d'un any per a les eleccions municipals del 2027, la maquinària dels partits a la capital del Baix Camp ja treballa. Tot i que encara falta per a l'inici oficial de la campanya, l'escenari polític reusenc ja permet prendre el pols a les formacions, revelant una dinàmica on l'actual govern municipal busca capitalitzar la seva gestió, mentre l'oposició i els socis de govern preparen relleus estratègics.

El pes principal de la cursa electoral recau, indiscutiblement, sobre la figura de Sandra Guaita (PSC). Tot i que l'alcaldessa encara no ha con-

firmat oficialment que continuarà com a alcaldable per al 2027, tots els indicadors apunten que serà la cap per revalidar l'alcaldia. L'estratègia socialista passa per posar tot el pes del relat en l'acció de govern i l'estabilitat. La maquinària de l'Ajuntament exhibeix dades per reforçar aquesta imatge, a principis de 2026, el Pla d'Acció Municipal (PAM) 2023-2027 ja superava el 57% d'execució, amb el 96% de les mesures previstes ja iniciades.

TOT CENTRAT EN L'HABITATGE PÚBLIC

Guaita ha situat aquest àmbit com la prioritat absoluta del

mandat, impulsant un pla per generar 618 nous pisos protegits a la ciutat, ja sigui a través de promocions en construcció a Mas Iglesias i la Riera, o mitjançant canvis urbanístics al barri del Carme. A més de l'habitatge, el projecte de renaturalització de la ciutat a través dels fons Next Generation (ReNatur Reus) i l’escolta als veïns de Mas Iglesias amb l’estació d’autobusos, serveixen al PSC per projectar una imatge clara i contundent al territori. Mentre el PSC fia el seu futur a la gestió diària, el seu principal soci de govern, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), ha

realitzat un relleu històric. Noemí Llauradó, la gran cara visible dels republicans a la ciutat durant l'última dècada, ha fet un pas al costat i no repetirà com a candidata. Aquesta decisió obre una nova etapa que estarà liderada per Daniel Recasens. L'actual regidor de Cultura va ser ratificat per unanimitat en una assemblea com a únic candidat, presentant-se amb la voluntat d'assolir una "alcaldia republicana". Amb un marcat perfil vinculat al teixit associatiu i cultural de la ciutat, Recasens buscarà mantenir la força d'ERC dins l'executiu aportant un to de consens i proximitat. Si a ERC el relleu està tancat, a Junts per Reus el panorama és d’incertesa pel que fa al candidat. El principal partit de l'oposició ha començat amb la maquinària preelectoral amb la inauguració d'una nova seu al raval de Martí Folguera i la promesa d'un projecte "molt ambiciós" per recuperar la vara d'alcaldia que van perdre el 2023. No obstant això, la formació evita posar nom a l'alcaldable.

Encara que Teresa Pallarès lidera una oposició frontal, acusant Guaita de "viure del passat" i d'haver "adormit" la ciutat, no s’amaga la possibilitat que la senadora faci un pas al costat a nivell local. La manca d'una confirmació oficial

L'actual govern municipal busca capitalitzar la seva gestió, mentre l'oposició i els socis de govern preparen relleus estratègics

del candidat manté enlaire l'estratègia definitiva de l'espai postconvergent de cara a les urnes. Finalment, el tercer soci de l'actual govern, Ara Reus (Ara Pacte Local), aposta per l'estabilitat pura.

Daniel Rubio Angosto es perfila com el candidat inamovible per consolidar l'espai pragmàtic de la formació. La seva acció com a regidor de Medi Ambient assegura un sòl electoral fidel per al 2027.

La Policia Local de Cambrils es planta: no farà més hores extres

Els sindicats també denuncien una “imposició política en la modificació de la RLT

Redacció

Els problemes laborals de l’Ajuntament de Cambrils es multipliquen. La representació sindical ha denunciat un nou incompliment que afecta directament la Policia Local de Cambrils. Segons han pogut saber, aquest mes d’abril no s’abonarà la productivitat semestral vigent des de l’any 2007, sense que s’hagin donat explicacions clares sobre els motius.

Aquesta situació, sumada a la manca de millores en les condicions retributives del cos —pràctica-

ment congelades des de 2003—, ha portat el col lectiu a prendre la decisió de no realitzar cap servei extraordinari ni hores extres, que recorden són voluntàries per llei.

A més, denuncien limitacions en la contractació d’agents interins per a la temporada d’estiu. Tot i que el cap de la Policia havia sollicitat 24 efectius, finalment només se’n contractaran 8, tal com preveia el pressupost, incomplint així els compromisos expressats prèviament pel govern municipal.

La representació dels treballadors qualifica aquesta situació de

“ridícula” i de “burla”, i lamenta la manca de respecte cap a la institució, el cos policial i els representants sindicals.

Finalment, també denuncien que no es compliran altres compromisos adquirits, com la regularització de les hores extres de la Policia Local en igualtat de condicions amb la resta del personal municipal, així com altres qüestions pendents relacionades amb complements salarials i condicions laborals.

Davant aquest escenari, la representació sindical exigeix al govern municipal que “rectifiqui i complei-

xi els acords adoptats, garantint una gestió transparent, negociada i respectuosa amb els drets de tots els treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Cambrils”.

“IMPOSICIÓ POLÍTICA”

El conflicte amb la relació dels llocs de treball (RLT) a la casa ha sigut també un maldecap pel govern d’Oliver Klein. Sense anar més lluny, el passat mes de febrer, la regidora Mar España va haver de fer un pas al costat i va deixar les competències de Recursos Humans a causa de la pressió sindical. El titular va passar a ser alcalde, que és qui està gestionant aquest problema.

A banda del front de la policia local, ha sorgit un nou conflicte per les denúncies d’una suposada “imposició política” en la modificació de la RLT que va comportar protestes en el ple d’abril.

Segons la representació sindical, la Mesa General de Negociació del 20 d’abril es va utilitzar com una mera cobertura formal per validar una decisió ja presa pel govern municipal. Denuncien que, des de l’inici d’aquest procés a l’octubre de 2025, l’executiu local ha mantingut una posició tancada, sense voluntat real de negociació ni d’arribar a acords, malgrat les propostes, sol licituds de documentació i objeccions presentades per la part social.

Els representants dels treballadors consideren especialment greu que s’hagi utilitzat un recurs administratiu individual per reobrir una qüestió ja negociada prèviament i modificar de manera accelerada les condicions retributives de dues fitxes concretes. Alerten que aquesta actuació podria vulnerar el dret fonamental a la llibertat sindical en la seva vessant de negociació col lectiva.

A més, denuncien que aquesta actuació puntual contrasta amb la paralització de qüestions que afecten la majoria de la plantilla municipal, com la regularització dels complements de destí de les fitxes de la RLT de 2019, la revisió d’altres llocs de treball, així com diversos incompliments derivats d’acords previs i del procés de mediació que va posar fi a la vaga del passat mes de desembre.

Els indicats denuncien que l’executiu local ha mantingut una posició tancada, sense voluntat real de negociació ni d’arribar a acords

“La negociació col lectiva no pot convertir-se en una simple escenificació per validar decisions polítiques ja tancades”, assenyalen des de la representació del personal,

que defensa una RLT “coherent, equilibrada i justa” per a tota la plantilla.

Davant de la proposta, que es va aprovar al ple, la representació sindical amenaça d'explorar totes les vies legals i impugnar l’acord. Segons l’alcalde, a mitjan maig hi haurà un ple extraordinari per aprovar totes les fitxes de la RLT i plantejar una segona fase. “Això no es podia fer si no hi havia una concordança amb la resposta d’aquest recurs de reposició”, avisava amb relació a la votació de l’abril que modificava diverses fitxes de la RLT.

En el debat del ple, Enric Daza (Junts) va recalcar la manca de consens amb els sindicats i que no entenia els últims passos de l’Ajuntament. “És un sense sentit tot el que està succeint al voltant d’aquestes fitxes. Animo al govern que sigui valent i la gent cobri el que ha de cobrar”, explicava.

Per la seva banda, Neus Càrdenas (ERC) alertava del “risc de normalitzar” les protestes constants dels treballadors. “Ens preocupa no saber quin és el criteri polític en matèria de recursos humans. No hi ha rumb”, apuntava.

A les acusacions, l’alcalde va remarcar que es tractava de decisions “tècniques” i va subratllar que el ple extraordinari del maig serà “fonamental”. A més, en breu s’incorporarà la cap de recursos humans.

Objectiu 2027: Els aliats de Klein i el relleu a Esquerra

L’efecte del pas al costat de Camí Mendoza i la possibilitat d’una coalició NMC-PSC marcaran el ritme en les pròximes eleccions municipals de Cambrils

Adrià Miró Canturri

Expectativa a Cambrils. Després del desgavell del quadripartit i l'harakiri del PSC, sembla que s’ha instaurat certa pau en el si del nou govern tripartit, conformat per Nou Moviment Ciutadà (NMC), el PP i el mateix PSC. La situació política no és gaire diferent, amb els conflictes laborals a l’ordre del dia. Tot i això, han aconseguit que el govern no sembli una olla de grills i almenys tirar endavant uns pressupostos. Sembla bàsic, però a Cambrils (i també a Espanya) aquests mínims ja són tota una heroïcitat. El mapa de partits s’ha mogut poc i probablement la incògnita més interessant que queda per descobrir és saber si NMC i PSC exploren finalment la via Salou. A la capital de la Costa Daurada, Pere Granados i els socialistes van segellar el 2023 una coalició encapçalada per

l’alcalde salouenc que sumaria vots pel PSC a la Diputació.

Després del desgavell del quadripartit l'harakiri del PSC, sembla que s’ha instaurat certa pau en el si del nou govern tripartit

En el cas de Cambrils, quan Alfredo Clúa va fer implosionar el govern que liderava per la impossibilitat de sumar majories, el rumor d’un futur pacte de coalició entre el partit d’Oliver Klein i els socialistes va agafar força. De moment, el tema no ha donat molt més a parlar.

Qui ja ha decidit la seva candidata pel 2027 és Esquerra Republicana. Camí Mendoza havia de ser l’alcaldessa l’últim any de mandat gràcies a l’acord quadripartit antiKlein, però la desaparició d’aquell govern va enviar els republicans a l’oposició. Amb aquest context, l’exalcaldessa ha decidit fer un pas al costat i deixar la política municipal. El testimoni l’agafarà Neus Càrdenas, que afirma que a Cambrils calen “nous lideratges”. Pel que fa a la resta de partits, hi ha poc moviment. El PP vol marcar perfil liberal amb la cartera d’Hisenda de Chatelain, mentre que Junts ha premut l’accelerador i és qui està fent una oposició més dura i frontal al municipi del Baix Camp.

CAMBRILS

DAZA ES PLANTA AL PLE DE CAMBRILS PER DENUNCIAR MANCA DE TRANSPARÈNCIA DEL GOVERN

El portaveu de Compromís per Cambrils critica la gestió de personal i exigeix explicacions sobre activitats industrials

El ple de l’Ajuntament de Cambrils ha viscut moments de tensió arran de la protesta del portaveu de Compromís per Cambrils, Enric Daza, que s’ha aixecat del seu escó per denunciar falta de transparència del govern. El debat s’ha centrat en la situació de Recursos Humans i la Relació de Llocs de Treball. Daza ha criticat el funcionament municipal: “A vegades sembla que estiguem a Matrix” i ha afegit que “El govern fa dues passes endavant i dues passes enrere”, apuntant a retards i manca de consens amb la plantilla.

També ha retret l’incompliment d’acords i ha alertat de la possible fuga de professionals, mentre l’alcalde, Oliver Klein, ho ha atribuït a un “moviment professional”. La tensió ha augmentat per una actuació vinculada a Schulz Ibérica, amb transport de matèries perilloses. “Com a oposició, la nostra dignitat és no permetre que es gestioni d'esquena als cambrilencs en temes tan crítics”, ha afirmat.

CAMBRILS IMPULSA LA PROMOCIÓ TURÍSTICA

A IRLANDA

I ACOLLIRÀ LA CONFERÈNCIA ANUAL DE L’ITAA EL 2026

El Patronat Municipal de Turisme reforça la seva presència en el mercat irlandès amb participació en esdeveniments claui prepara l’acollida de professionals del sector a la Costa Daurada

El Patronat Municipal de Turisme de Cambrils ha reforçat la promoció al mercat irlandès amb la participació a l’ Irish Travel Trade Show i a l’esdeveniment anual de l’Irish Travel Agents Association. L’objectiu és consolidar Irlanda com un dels principals mercats emissors cap a la Costa Daurada.

L’ITTS, celebrat a Cork i Dublín, ha servit per establir contactes amb agències i operadors, mentre que la presència a la ITAA ha coincidit amb l’anunci que la seva conferència anual del 2026 se celebrarà a la Costa Daurada, amb activitats a Salou, Cambrils i Vila-seca. El mercat irlandès és ja el segon internacional a Cambrils i creix a un ritme superior al 10% anual. En aquest context, la regidora Patricia de

Miguel ha destacat: "Irlanda s’ha convertit en un dels mercats internacionals més importants per a Cambrils, tant pel volum de visitants com pel creixement que està experimentant". També ha remarcat: "Cambrils encaixa molt bé amb els interessos del visitant irlandès".

L’AJUNTAMENT DE CAMBRILS INICIA L’ASFALTATGE DE LA ROTONDA DEL PAVELLÓ I EL CARRER JEREZ AMB NOVES ACTUACIONS PREVISTES

Comencen les obres per renovar el ferm a diverses vies, incloenthi l'avinguda Nova Augusta i carrers clau, amb modificacions en el servei d’autobusos durant els treballs

L’Ajuntament de Cambrils ha iniciat les obres d’asfaltatge a la rotonda del pavelló i al carrer Jerez, dins un projecte global per millorar el ferm en diversos punts del municipi. Aquesta actuació dona continuïtat al pla de renovació viària impulsat pel consistori. La intervenció s’estendrà també a l’avinguda Nova Augusta, l’entorn del carrer València i vies com Colom,

Juan Sebastián El Cano i Roger de Flor, amb treballs previstos entre el 4 i el 5 de maig.

Els carrers seleccionats responen a criteris de conservació, amb especial incidència al carrer Jerez, on el desgast obligava a actuar amb urgència. Les tasques inclouen el fresat del paviment antic i l’aplicació d’un nou aglomerat asfàltic. L’objectiu és millorar la seguretat viària i la comoditat de la circulació, així com la qualitat dels espais públics. Durant les obres, s’han modificat recorreguts d’autobús i s’han habilitat parades provisionals al carrer Bertran i al carrer Constantí.

CAMBRILS

EL FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA DE CAMBRILS MANTÉ SCHÜTZ

IBERICA COM A PATROCINADOR PRINCIPAL

La 51a edició del festival, que se celebrarà del 28 de juliol al 10 d’agost, incorpora nous espais i activitats

La companyia Schütz Iberica ha renovat el patrocini principal del Festival Internacional de Música de Cambrils, que se celebrarà del 28 de juliol al 10 d’agost en diversos espais de Cambrils. L’acord s’ha formalitzat amb la presència de l’alcalde, Oliver Klein, i representants de l’empresa i l’organització.

La cinquena edició arriba amb una programació ampliada, dos concerts més que l’any passat i la recuperació d’escenaris com el Parc Samà i el Club Nàutic. També es reforçarà l’espai Village com a punt de trobada. Schütz Iberica reafirma així el seu compromís amb la cultura i amb un festival consolidat com a referent estiuenc a la Costa Daurada, amb una proposta musical diversa. Amb seu a Cambrils des del 1995, l’empresa supera els 300 treballadors i és líder europeu en envasos industrials, amb presència en sectors com el químic, alimentari i energètic.

CAMBRILS APROVA EL PROJECTE DEFINITIU PER A LA REHABILITACIÓ

INTEGRAL DEL MERCAT DE LA VILA

El consistori inicia les obres de millora de façanes i equipament interior amb un pressupost de gairebé 190.000 euros i un termini d’execució de dos mesos

L’Ajuntament de Cambrils ha aprovat definitivament el projecte de rehabilitació exterior del Mercat de la Vila, un edifici de 1926 catalogat com a patrimoni local. L’actuació completarà les obres interiors ja executades i la reordenació urbanística de l’entorn, que començarà pròximament.

El projecte, redactat per l’arquitecte municipal Víctor Pujol, inclou la renovació de façanes, tancaments i revestiments, amb intervencions als carrers Pere III, Jacint Verdaguer i Mare de Déu del Camí. També es preveu restaurar elements originals com la reixa d’accés i replicar la cornisa lateral. A l’interior, s’incorporaran espais per a parades gastronòmiques, magatzems i un altell, així com la modernització de les instal lacions, amb nous punts elèctrics, sortides de fums i sistema de megafonia. El pressupost és de 189.955,75 euros i el termini d’execució, d’uns dos mesos. Paral lelament, es licitaran vuit noves parades per a alimentació i degustació.

UN TRESOR INÈDIT A CAMBRILS: LES LLIBRETES DE SENYES QUE VAN SALVAR GENERACIONS DE PESCADORS

Lluís Font Fortuny i Antoni Piqué Aguiló han conservat aquests documents que usaven els pescadors abans de l’existència del GPS

L’Arxiu Municipal de Cambrils ha incorporat dues antigues llibretes de senyes procedents de famílies pescadores del municipi, en un acte presidit per l’alcalde, Oliver Klein. Els documents, cedits per Lluís Font Fortuny i Antoni Piqué Aguiló, s’utilitzaven abans del GPS per localitzar punts de pesca.

Les llibretes, gestionades conjuntament amb el Museu d’Història de Cambrils, tenen un gran valor històric. La de Lluís Font es data abans de 1920, mentre que la d’Antoni Piqué és una còpia ampliada dels anys seixanta, fet que en confirma l’ús continuat. Aquests documents recullen coneixements transmesos entre generacions de pescadors per identificar zones de pesca o evitar obstacles sub -

marins, mitjançant referències visuals del litoral. Considerades peces excepcionals, reflecteixen el patrimoni immaterial de la mar de Cambrils i la seva tradició pesque-

ra. Les llibretes permeten entendre tècniques anteriors a la motorització i aporten informació única sobre la pràctica de la pesca al territori.

Una gran empresa internacional aterra a Valls:

6 .500 m², 12 MEUR d'inversió i 60 nous llocs de treball

La companyia brasilera ha escollit l'Alt Camp per expandir-se al mercat europeu i crear fins a 60 llocs de treball

Ismael lobo Garcia

La firma brasilera Raft Embalagens, dedicada a la fabricació de solucions per a l’embalatge, l’emmagatzematge i el transport, ha seleccionat la ciutat de Valls, situada a l'Alt Camp, com a emplaçament estratègic dins del seu pla d’expansió internacional cap a Europa. Aquesta decisió comportarà una inversió superior als 12 milions d’euros destinada a la construcció i posada en funcionament d’una nova planta productiva en el polígon industrial local.

CONFIRMACIÓ OFICIAL

I CALENDARI PREVIST

L’anunci es va formalitzar durant una reunió entre l’alcaldessa vallenca, Dolors Farré, i el re -

presentant de Raft Embalagens a Catalunya, Xavier Guinovart Castán. Durant aquest encontre, l’empresa va ratificar el seu compromís amb el projecte i va exposar que els treballs per muntar la planta començaran al juny. L’objectiu és iniciar l’activitat productiva ja el setembre vinent.

DADES DEL PROJECTE I IMPACTE EN L’OCUPACIÓ LOCAL

Les instal lacions ocuparan una nau industrial de 6.500 metres quadrats. En la primera fase, s’estima que es crearan uns 15 llocs de treball, però la companyia preveu un creixement progressiu que podria portar la plantilla fins als 60 empleats en tres anys. Aquest augment reflecteix la voluntat fer-

ma de consolidar-se en el mercat europeu amb un increment sostingut dels recursos humans.

L’EXPERIÈNCIA I ENFOCAMENT

EMPRESARIAL DE RAFT

EMBALAGENS

Raft Embalagens, amb seu central al Brasil, compta amb més de quatre dècades dedicades al desenvolupament i fabricació d’equips d’embalatge industrial. La seva oferta està dissenyada per garantir tant la protecció com l’optimització logística dels productes en sectors diversos. La companyia destaca per apostar decididament per la innovació tecnològica i adaptar les seves solucions segons les necessitats específiques dels clients. Així mateix, incorpora criteris d’eficiència energètica i sostenibilitat ambiental en tots els processos.

ESTRATÈGIA EUROPEA

BASADA EN UBICACIONS

LOGÍSTIQUES CLAU

L’elecció de Valls respon a aquesta estratègia global que busca sortir del mercat llatinoamericà per establir presència sòlida a Europa. La localització destaca pels seus accessos viaris privilegiats i

proximitat a infraestructures logístiques rellevants, factors claus que van influir decisivament en la selecció.

Aquesta nova incorporació contribueix també a diversificar l’activitat econòmica del municipi vallenc, afegint valor a un teixit industrial ja consolidat amb empreses pertanyents a diferents sectors productius.

L'oferta de Raft Embalagens està dissenyada per garantir tant la protecció com l’optimització logística dels productes en sectors diversos

ACORDS INSTITUCIONALS PER FACILITAR LA IMPLANTACIÓ EMPRESARIAL

Dins els acords establerts durant les converses entre Raft Embalagens i l’Ajuntament hi figura el suport directe per part de l’Institut Municipal de Desenvolupament Local Vallsgenera. Aquest organisme col laborarà especialment en tot allò relacionat amb els processos formatius i selectius dels futurs treballadors destinats a la nova planta.

Objectiu 2027: poc moviment a l’oposició davant l’hegemonia juntaire

Únicament Esquerra, soci de govern de Dolors Farré, ha presentat la seva candidata a un any de les eleccions municipals

Adrià Miró Canturri

A un any de les eleccions, algunes incògnites continuen sense desvetllar-se de cara al 2027. És veritat que sembla complicat -per no dir impossible- que algú sigui capaç de fer ombra a Dolors Farré (Junts), però el temps comença a volar i l’única formació que ha presentat candidata és Esquerra. Els republicans, soci menor dels juntaires, renovaran la seva cap de llista després de no aconseguir el salt esperat als passats comicis, quan van mantenir els cinc regidors. Teresa Rull tornarà a la seva activitat com a professora i donarà pas a Natàlia Moncunill, actual regidora de Joventut. Segons expliquen des del partit, el nou projecte també vol mantenir l’aposta pels lideratges compartits que Teresa Rull ha intentat impulsar durant aquest darrer mandat.

L’altre partit independentista amb representació, la CUP, també farà un canvi de cares. Pere Vidal no tornarà a concórrer a les eleccions de 2027 en consonància amb la política dels cupaires de no repetir més de dos mandats i evitar personalismes. Segons Vidal, l’important de la seva propos-

ta “és el projecte” i no la persona que encapçali. Tot i això, encara no es coneix qui el substituirà al capdavant dels anticapitalistes, que es decidirà en assemblea.

Tot sembla indicar que Dolors Farré es presentarà a la reelecció, malgrat no haver-se pronunciat encara

La gran incògnita es troba en les llistes socialistes. La marxa de Rosa Maria Ibarra ha deixat un forat gran al PSC, sent la cap de llista en tres ocasions. Durant aquest mandat, Juan Felipe Martínez l’ha substituït com a portaveu, però encara no transcendit qui serà el número 1. Malgrat que els socialistes vallencs van tenir l’alcaldia els 80 i 90, des de l’entrada

de Dolors Batalla el 2003 no han pogut tornar a liderar un govern a la capital de l’Alt Camp. En el camp de l’esquerra, també s’està cuinant la possibilitat d’una candidatura pròxima als comuns, que té poca implementació a la ciutat. La resta d’incògnites les tindrem a la dreta. Vox buscarà mantenir la seva representació de 2023, mentre que el PP intentarà recuperar el regidor que va perdre l'any 2019. Qui també podria irrompre amb força és Aliança Catalana, que encara no té candidat però ja s’ha fet notar amb algunes paradetes al municipi. Per la seva banda, tot sembla indicar que Dolors Farré es presentarà a la reelecció, malgrat no haver-se pronunciat encara. S’ha de tenir en compte, però, que el 2023 no ho va desvetllar oficialment fins dos mesos abans de les eleccions.

Para niños y jóvenes de 4 a 16 años

Del 29 de junio al 4 de septiembre.

Horarios flexibles:

• De 9h a 14h (inc. desayuno)

• De 9h a 18h (inc. desayuno y comida)

ACTIVIDADES:

• Clases diarias de equitación

• Rutas a caballo

• Volteo

• Juegos con ponis

• Piscina y juegos de agua

• Gymkanas y actividades en grupo

• Cuidado y conocimiento del caballo

¡Plazas limitadas!

LA NOVA ÀLIGA DE VALLS, PROTAGONISTA DEL

CARTELL DE FESTA MAJOR

Marcel Esteve Sentís és l’artista vallenc creador del cartell de la Festa Major de Sant Joan d’enguany

La Festa Major de Sant Joan de Valls 2026 ja té cartell, amb l’Àliga de Valls com a gran protagonista. La imatge, creada per Marcel Esteve Sentís, aposta per un estil clàssic inspirat en la tradició, combinat amb tècniques contemporànies.

El cartell posa en valor aquesta figura històrica, recuperada després de la Guerra Civil i amb més de 300 anys d’història. L’artista ha volgut reflectir la seva solemnitat i simbolisme, vinculats als actes cerimonials de la ciutat.

El disseny incorpora referències barroques, amb un marc inspirat en el retaule de l’església de Sant Joan, així com elements com el foc, els diables i el sol, evocant el solstici d’estiu i la dualitat de la festa.

Esteve, amb experiència en il lustració i tatuatge, defensa un procés artesanal: «tecnologia» inigualable basada en el treball manual. El resultat connecta passat i present en una imatge icònica de la celebració.

HIFE ASSUMEIX EL BUS URBÀ DE VALLS AMB VEHICLES HÍBRIDS I MANTÉ EL SERVEI GRATUÏT

HIFE pren el relleu a Valls amb una flota moderna i sostenible, garantint la gratuïtat i millorant l'experiència dels 232.000 viatgers anuals

L’Ajuntament de Valls estrena aquest 2 de maig nou operador del bus urbà, que passarà a mans de HIFE sense canvis en el servei. Es mantenen línies, horaris i la gratuïtat, mentre s’incorporen autobusos més moderns.

L’alcaldessa, Dolors Farré, ha destacat: “Canviem la concessionària, però tot continuarà igual per als usuaris. I sobretot, la ciutat hi guanya amb autobusos més còmodes i amb més capacitat.” Els nous vehicles són híbrids, accessibles i amb

capacitat per a 74 passatgers.

Des d'HIFE, el conseller delegat José María Chavarría ha afirmat que esperen “estar a l’altura i donar un servei de qualitat amb vehicles de molt baixes emissions”. Els autobusos incorporen tecnologia com GPS per optimitzar el servei. Per la seva banda, el regidor Pau Tondo ha remarcat que “el transport públic gratuït és clau perquè la ciutadania el faci servir”. El servei va assolir 232.000 viatgers el 2025, un rècord històric.

DOCENTS DEL JAUME HUGUET DE VALLS DONEN SUPORT AL CLAUSTRE DEL NARCÍS OLLER

Els docents del Jaume Huguet denuncien la pressió mediàtica, les opinions de persones que desconeixen la realitat dels centres i la presència policial a les portes de l'institut

La tensió a Valls per la vaga de zel a l’Institut Narcís Oller s’ha estès a altres centres. El professorat de l’Institut Jaume Huguet ha expressat un “suport incondicional” al claustre afectat i s’ha desmarcat de la posició de la seva direcció. En un comunicat, els docents defensen el dret a organitzar-se i denuncien pressions com l’exposició mediàtica o la presència policial. També qualifiquen “inadmissible” la situació i rebutgen enfrontar famílies i alumnat, atribuint el conflicte a la manca de recursos i al “menyspreu cap a l’educació pública”.

El posicionament arriba mentre estudiants de 4t d’ESO es concentren davant

del centre en protesta per la suspensió d’activitats no acadèmiques, derivada d’una vaga de zel avalada per més del 80% del professorat. La direcció assegura que les classes es mantenen amb normalitat, mentre part de l’alumnat reclama diàleg per tenir veu en el conflicte.

VALLS REFORÇA LA SEGURETAT: LA POLICIA LOCAL S'UNEIX

A LA XARXA RESCAT PER EMERGÈNCIES

La integració a la Xarxa RESCAT garanteix una coordinació sense precedents amb Mossos i Protecció Civil

El Departament d’Interior i Seguretat Pública i l’Ajuntament de Valls han acordat la incorporació de la Policia Local a la Xarxa RESCAT, un sistema de comunicacions que permet coordinar serveis d’emergència amb més eficàcia. Aquesta infraestructura facilita la connexió directa entre

cossos com els Mossos d’Esquadra o Protecció Civil, millorant la resposta davant incidències greus i situacions d’urgència.

Per fer possible el desplegament, el consistori ha adquirit 15 terminals de ràdio en règim de lloguer, mentre prepara la compra definitiva d’una vintena d’emissores més amb equipament complet. Aquesta implantació respon a la necessitat de garantir comunicacions estables i segures en escenaris complexos. La integració a la Xarxa RESCAT suposa un pas endavant en la modernització dels recursos policials i en la coordinació entre administracions. Amb aquesta mesura, Valls reforça la capacitat de resposta davant emergències i millora els estàndards de seguretat al municipi.

L’OFICINA LOCAL D’HABITATGE DE VALLS

REGISTRA UN CREIXEMENT HISTÒRIC EN ATENCIÓ I

AJUTS DURANT 2025

Les dades anuals revelen increments destacats en la demanda d’habitatge assequible, tramitació d’ajuts i l’ampliació del parc públic a Valls

L’Oficina Local d’Habitatge de Valls ha tancat el 2025 amb xifres rècord, segons el seu informe anual. El servei ha atès 9.336 persones, un 70% més que l’any anterior, evidenciant la pressió creixent sobre el mercat i el seu paper clau en l’accés a l’habitatge. Les sol licituds d’habitatge gestionades gairebé s’han duplicat, amb 262 expedients, mentre que els ajuts al lloguer han assolit màxims històrics amb 606 tramitacions, impulsades pel programa Bó Lloguer Jove de la Generalitat.

El pressupost destinat a habitatge ha arribat als 875.394 euros, també un rècord. Paral lelament, s’han concedit 43 bonificacions d’IBI a propietaris que cedeixen pisos, elevant fins a 129 els habitatges destinats a lloguer assequible. El parc públic ha crescut fins als 23 pisos, amb noves incorporacions de l’Agència d’Habitatge de Catalunya. La renda mitjana es manté en 320 euros, per sota del mercat, per facilitar l’accés a col lectius vulnerables.

VALLS

VALLS IMPULSA UN PLA INTEGRAL DE RECOL·LOCACIÓ PER ALS TREBALLADORS

AFECTATS PEL

TANCAMENT

DE DS SMITH

Vallsgenera activa un programa personalitzat amb orientació laboral, formació i intermediació empresarial per a facilitar la reincorporació laboral després del tancament industrial

L’Ajuntament de Valls, a través de Vallsgenera, ha activat un pla per recol locar els treballadors afectats pel tancament de la planta de DS Smith International Paper. L’alcaldessa, Dolors Farré, i la regidora Rosa Rovira s’han reunit amb el comitè d’empresa per coordinar una resposta immediata i estructurada. El programa inclou orientació laboral, formació especialitzada, intermediació amb empreses i suport a l’emprenedoria, amb l’objectiu de facilitar la reincorporació al mercat de treball. El pla s’adreça a tot el col lectiu afectat i garanteix una cobertura adaptada a cada perfil professional.

La iniciativa es basa en itineraris personalitzats amb diagnòstics individuals, que permeten definir estratègies concretes. Inclou accions com millora del currículum, preparació d’entrevistes i detecció de sectors emergents amb demanda. Vallsgenera actuarà com a pont amb el teixit empresarial local, generant oportunitats i fent seguiment dels processos d’inserció laboral. El pla incorpora formació acreditada, capacitació digital i suport a nous projectes empresarials.

Salou traça el seu full de ruta en habitatge amb un pla estratègic fins al 2031

El municipi aprova el seu primer Pla

Local d’Habitatge amb 25 mesures i una inversió de més d’1,3 milions d’euros

Roser Pros Roca

Salou ja disposa, per primera vegada, d’un instrument global per orientar les seves polítiques d’habitatge. El darrer plenari municipal va donar llum verda al Pla Local d’Habitatge (PLH). Es tracta d’un document estratègic que marcarà les línies d’actuació en aquest àmbit durant els pròxims sis anys, fins al 2031.

El nou pla neix amb la voluntat de donar resposta als principals reptes que presenta actualment el municipi en matèria d’accés i qualitat residencial. Per això estableix un seguit d’actuacions per tal de facilitar l’accés a un habitatge digne, ampliar l’oferta disponible i millorar les condicions del parc existent. I tot, en un context marcat des de fa temps per les tensions del mercat immobiliari i l’evolució demogràfica.

El document s’ha elaborat a partir d’una diagnosi detallada que analitza diferents factors clau, com ara el creixement de la població, l’estat del parc d’habitatges, el funcionament del mercat immobiliari i el

planejament urbanístic vigent a la capital de la Costa Daurada. A més, el procés ha incorporat les aportacions de la ciutadania i dels agents socials i econòmics del territori per, d’aquesta manera, construir una eina que s’ajusti a la realitat local.

QUATRE EIXOS PER AFRONTAR ELS REPTES RESIDENCIALS

El Pla Local d’Habitatge s’estructura en quatre grans eixos estratègics que defineixen les prioritats d’actuació del municipi. El primer d’ells se centra en reforçar el paper de l’Ajuntament en les polítiques d’habitatge, dotant-lo de més capacitat d’intervenció i coordinació.

El segon té com a objectiu facilitar l’accés i la permanència en habitatges assequibles, que és, precisament, una de les principals preocupacions actuals.

El tercer eix aposta per ampliar el parc d’habitatges disponibles, mentre que el quart posa el focus en la millora de la qualitat del parc existent , tant des del punt de vista estructural com energètic. A

partir d’aquests quatre àmbits, el pla desplega un total de 25 actuacions molt concretes, que s’aniran implementant progressivament durant el període de vigència.

Entre les mesures més destacades hi ha la creació d’un S ervei Municipal d’Habitatge, dotat amb personal tècnic propi i que actuarà com a punt de referència per a la ciutadania. També es preveu l’establiment d’acords amb altres administracions i amb el tercer sector per reforçar les polítiques públiques en aquest àmbit.

Un altre dels elements clau del pla és l’elaboració de censos d’habitatges buits i d’habitatges d’ús turístic, per així conèixer millor la realitat immobiliària i facilitar la presa de decisions. En paral· lel, s’impulsaran incentius fiscals fomentant que els pisos desocupats es posin al mercat residencial, incrementant l’oferta disponible.

MÉS OFERTA, MILLOR QUALITAT

I SUPORT A LA CIUTADANIA

El document també contempla accions orientades a ampliar el parc d’habitatge públic i social. Es preveu la promoció d’allotjaments dotacionals en sòl municipal, així com l’adquisició d’habitatges per fer front a eventuals situacions d’emergència social, unes mesures que busquen garantir una resposta adequada per a les persones i famílies amb més dificultats d’accés a l’habitatge.

Paral lelament, el pla inclou iniciatives per adaptar el planejament urbanístic a les necessitats actuals del municipi, per així facilitar el desenvolupament de noves

El pla inclou iniciatives per adaptar el planejament urbanístic a les necessitats actuals per facilitar el desenvolupament de noves promocions i optimitzar l’ús del sòl disponible

promocions i optimitzar l’ús del sòl disponible. També es posa especial èmfasi en la rehabilitació dels edificis existents i en la millora de la seva eficiència energètica, un aspecte cada cop més rellevant en l’actual context de transició ecològica.

A aquestes accions s’hi sumen les imprescindibles mesures de difusió i informació per tal que la ciutadania conegui i accedeixi als ajuts i programes disponibles. L’acompanyament a les persones en tot allò relacionat amb l’habitatge, des de l’accés fins al manteniment o la rehabilitació, és fonamental.

UNA INVERSIÓ DE MÉS D’1,3 MILIONS D’EUROS

El Pla Local d’Habitatge preveu una inversió global de 1.3 milions d’euros al llarg dels seus sis anys de vigència. Amb aquesta dotació econòmica es podran desplegar les actuacions previstes, i no es tanca la possibilitat de complementar els recursos amb altres línies de finançament.

A més, el pla incorpora un sistema de seguiment i avaluació que ha de garantir el seu desenvolupament i permet introduir ajustos, si cal. La Regidoria d’Habitatge de Salou serà l’encarregada de coordinar l’execució de les mesures i vetllar pel compliment dels objectius.

Ara Salou disposa, per primera vegada d’un full de ruta integral en matèria d’habitatge. És un instrument que contribuirà a avançar cap a un model més equilibrat, accessible i sostenible, amb la voluntat de garantir el dret a un habitatge digne per a la ciutadania.

Aquest nou marc estratègic representa, en definitiva, un pas endavant en la planificació de les polítiques municipals d’habitatge, en un context en què l’accés a un pis s’ha convertit en un dels principals reptes socials. Salou aposta així per una visió a mitjà termini que combina diagnosi, planificació i acció per donar resposta necessària i encertada a una realitat que ha esdevingut complexa i canviant.

Objectiu 2027: Granados torna a presentar-se com a

alcaldable

Salou comença a definir els candidats per al 2027 amb l'actual batlle i la cap de llista d’ERC confirmats

Sergio Lahoz Dorante

La maquinària política a Salou ja s’ha posat en marxa de cara a les eleccions municipals de 2027. Malgrat algunes polèmiques internes recents al consistori, com l'episodi vinculat a l'acreditació de currículums d'alguns regidors, el rumb cap als pròxims comicis sembla marcat per la continuïtat de l’alcalde.

Pere Granados, al capdavant del municipi des de l'any 2009, ha estat ratificat per unanimitat com a candidat de la Formació Unitat per Salou (FUPS). Grana-

dos ha expressat la il lusió per continuar encapçalant un projecte inclusiu i integrador, mentre que Júlia Gómez , presidenta de FUPS, l'ha definit com "el millor actiu polític" de la ciutat. La unió amb el PSC -tot apunta a que es tornarà a donar la llista conjunta- buscarà revalidar o ampliar els 8 regidors obtinguts el 2023, els quals els van donar una clara victòria.

Granados ha estat ratificat per unanimitat com a candidat de la Formació Unitat per Salou (FUPS)

Esquerra Republicana (ERC), actual segona força amb 4 representants, ja té a punt el seu relleu. L’assemblea local ha escollit Elena Zhukova com a cap de llista amb un 72% dels vots. Actual regidora de neteja viària i nova ciutadania, Zhukova, nascuda a Rússia i Graduada Social, aporta un perfil marcat per l'empatia cap als reptes de la integració en un municipi tan divers. La candidata vol obrir una nova etapa amb un projecte enfocat a posar ordre i garantir oportunitats per als veïns que hi viuen tot l'any. Més enllà dels dos partits més votats, l'Ajuntament presenta un escenari dinàmic que es pot apreciar, clarament, als plens. Un dels factors més destacats és la forta presència de Vox , que amb 3 regidors exerceix una de les oposicions més dures de tot el territori. Al seu costat, el Partit Popular, també amb 3 edils, manté el seu pes específic amb un Mario García totalment centrat en el municipi del Tarragonès.

Ruta guiada del Modernisme i Noucentisme

SETENA EDICIÓ DE LES JORNADES

GASTRONÒMIQUES DE L'ARRÒS A SALOU: ON TASTAR-LOS?

L’Associació d’Empreses d’Hostaleria (AEH) Salou, en col laboració amb l’Ajuntament de Salou i amb el suport de Nomen Foods, organitza la setena edició de les Jornades Gastronòmiques de l’Arròs. La iniciativa se celebra fins el 24 de maig, durant els quals un total de 22 establiments del municipi oferiran menús especials que tenen com a ingredient principal l’arròs Bayo. A més, aquests plats van acompanyats d’una selecció cuidada de vins dissenyada per complementar aquesta experiència culinària. Hi ha plats des d'arròs de sípia amb carxofa i canyuts del Delta o arròs de pop i sobrassada.

Els tastos van des de 8,50 € fins a 50 €, on pots trobar menús complets amb maridatge o el plat dedicat a les jornades d'arròs. Pep Moreno, president de l’AEH Salou, afirma que “la varietat gastronòmica que ofereix Salou constitueix un dels seus principals atractius turístics” i afegeix que “l’arròs és un element versàtil capaç d’unir propostes molt diverses, des dels sabors tradicionals fins a les cuines més internacionals”.

SALOU DEFENSA A LONDRES LA TAXA TURÍSTICA COM A EINA PER MILLORAR LA QUALITAT DE LES DESTINACIONS

L’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, ha participat com a ponent en una taula rodona del cicle Spain Talks, celebrada a l’ambaixada d’Espanya a Londres. El debat, sota el títol “Tourism Taxes: For and Against”, s’ha centrat en les taxes turístiques i ha reunit diferents visions institucionals i empresarials.

La sessió ha estat moderada pel periodista i expert en viatges Simon Calder i ha comptat també amb la participació de l’alcaldessa de Torremolinos, Margarita del Cid, i del director de turisme de Marketing Manchester, Nick Brooks-Sykes

Durant la seva intervenció, Granados ha defensat la taxa turística sempre que sigui “justa, equitativa i finalista”, orientada a millorar la qualitat de vida i el benestar tant de residents com de visitants, així com el progrés del destí. En aquesta línia, ha subratllat la necessitat d’avançar cap a un model turístic basat en la qualitat per sobre de la quantitat i en la sostenibilitat. L’alcalde ha remarcat que els turistes han de contribuir a sufragar els costos que genera l’activitat turística, com la seguretat, la neteja o el manteniment de l’espai públic, i ha defensat que “el millor lloc per visitar és el millor lloc per viure”.

DE CATALUNYA A ARAGÓ: 250 PUNTAIRES TRANSFORMEN SALOU EN UN APARADOR D'ARTESANIA TRADICIONAL

Més de 250 puntaires procedents principalment del Tarragonès, Barcelonès i diversos municipis aragonesos es van congregar a Salou per participar en la 28a Trobada de Puntaires, organitzada pel Grup de Dones local. L’esdeveniment va tenir lloc al primer tram del passeig Jaume I, un espai central que compta amb una escultura en bronze dedicada a aquesta pràctica artesanal, obra de

l’artista Natàlia Ferré, que simbolitza el vincle cultural d’aquesta manifestació.

Aquesta trobada anual consolida un espai dedicat a l’intercanvi d’experiències sobre la tècnica tradicional de la punta de coixí, que consisteix en l’elaboració meticulosa de filigranes utilitzant patrons impresos en cartolina combinats amb fils variats, boixets, agulles i un coixí especialitzat. Les peces resultants abasten una àmplia gamma d’objectes com ara paraigües decoratius, punts de llibre, polseres o mantons, entre altres elements artesanals.

A més dels tallers i intercanvis tècnics propis del sector artesanal, l’organització va incloure un sorteig entre les assistents per tancar una diada marcada pel bon temps al cor del litoral salouenc.

SALOU

SALOU REFORÇA

LA SEVA OFERTA HISTÒRICA AMB

LA RECUPERACIÓ

DELS NIUS DE METRALLADORES DE PORROIG

Centenars de persones es van desplaçar fins al mirador de la Punta del Porroig de Salou per assistir a la inauguració dels nius de metralladores rehabilitats, en una jornada marcada pel bon temps, que contribuïa a fer l’acte encara més agradable i participatiu.

L’esdeveniment reunia representants de l’exèrcit, de la Universitat Rovira i Virgili, entitats veïnals, associacions locals, regidors, les Pubilles i veïns i veïnes.

La jornada combinava institucionalitat i divulgació, amb la descoberta de la placa commemorativa i el tall de la cinta, seguits d’una primera visita guiada que permetia a prop de 150 assistents accedir a l’interior del búnquer i conèixer-ne la història.

Dels aproximadament 130 nius de metralladores que encara es conserven, el de la Punta del Porroig destaca per la seva singularitat arquitectònica. El niu doble presenta una estructura circular -poc habitual- i un sistema de galeries internes que connecta diverses estances, incloent-hi dues sales que funcionaven com a magatzem de munició.

Aquesta configuració el converteix en una construcció pràcticament sense equivalents al litoral català.

L’AJUNTAMENT DE SALOU PREMIA ELS MILLORS PROJECTES EMPRESARIALS SOSTENIBLES DELS INSTITUTS

LOCALS

L’Ajuntament ha celebrat l’entrega dels guardons corresponents al XVI concurs d’idees ‘L’institut Emprèn’, un esdeveniment que ha reunit alumnes de primer de batxillerat i cicles formatius procedents de l’Escola Elisabeth, l’Institut Jaume I i l’Institut Marta Mata. Els joves han presentat projectes empresarials caracteritzats per la seva aposta per la sostenibilitat, la innovació i la responsabilitat social.

Hèctor Maiquez , així com pels directors dels centres educatius implicats.

El jurat ha valorat un total de 37 propostes, elaborades per 109 estudiants. En aquest procés, s’ha subratllat que les idees presentades mantenien un nivell molt elevat, posant especial èmfasi en els aspectes socials vinculats als projectes. L’acte d’entrega ha tingut lloc a la Sala Europa, sota la presidència de l’alcalde de Salou, Pere Granados, qui ha estat acompanyat pel regidor de Dinamització Econòmica,

L’alcalde Granados va animar els participants a "continuar arriscant i aprenent", recordant-los que "Salou és un lloc ple d'oportunitats i obert a la inversió". A més, va destacar que des del consistori "continuarem invertint en el talent i la formació per a aconseguir el millor futur possible pel jovent", alhora que va posar en relleu que "la majoria dels treballs estan centrats en millorar el benestar de les persones".

SALOU DONA EL PRIMER PAS PER A LA CREACIÓ

D’UN CENTRE D’INNOVACIÓ I TECNOLOGIA

L’Ajuntament de Salou ha tret a licitació la contractació d’un servei per a la realització d’un estudi tecnològic i d’innovació, el disseny de serveis tecnològics adaptats, així com l’organització d’activitats formatives i seminaris tecnològics. L’eina servirà per a l’assessorament de l’administració local, les entitats i les empreses.

Es tracta d’una iniciativa que permetrà identificar les necessitats, oportunitats i capacitats del territori en matèria d’innovació i transformació digital; alhora que impulsar i planificar una primera fase d’impuls i implantació d’un centre tecnològic.

Aquest projecte contribuirà al desenvolupament econòmic, social i tecnològic de Salou, posant en marxa activitats de recerca i suport a l’ecosistema empresarial. D’aquesta manera, es reforça el teixit productiu local, per tal d’alinear-lo amb les

necessitats del mercat actual, cada cop més globalitzat i digital.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, afirma que “la iniciativa suposa fer un pas endavant cap a la dinamització i la sostenibilitat de l’economia de Salou, assentant les bases per a la implantació d’empreses relacionades amb la tecnologia i la innovació, capaces de plantejar serveis tecnològics especialitzats per a la indústria turística”.

Vila-seca obre la porta als gossos a la platja de la Pineda

El municipi habilita un espai específic per a animals de companyia, responent a una demanda creixent i a una nova manera d’entendre el lleure

Roser Pros Roca

Anar a la platja ja no és només una experiència pensada per a les persones. Cada vegada són més els municipis que adapten el seu litoral a una realitat social evident: els animals de companyia formen part del dia a dia de moltes famílies. En aquest context, Vila-seca ha fet un pas endavant amb l’habilitació d’un espai per a gossos a la platja de la Pineda, que entra en funcionament aquest mes de maig.

La iniciativa respon a una demanda cada cop més habitual entre els propietaris de gossos, que sovint es troben amb limitacions a l’ho -

ra de gaudir d’espais públics amb els seus animals, especialment en entorns com la platja. Compartir moments d’oci amb les mascotes, també a l’estiu, és una aspiració que ha anat guanyant pes amb els anys, i que molts municipis han començat a tenir en compte en la seva planificació.

Amb una inversió de gairebé 18.000 euros, l’Ajuntament de Vila-seca ha optat per crear un espai específic, delimitat i regulat, per tal de facilitar aquesta convivència sense alterar la resta d’usos habituals del litoral. La proposta se suma a una tendència creixent arreu de Catalunya, on cada cop hi ha més

platges que incorporen zones “pet friendly” amb una bona acollida per part de la ciutadania.

UN ESPAI PENSAT PER A LA CONVIVÈNCIA

La nova zona per a gossos s’ubica a la part de llevant de la platja de la Pineda, en un entorn proper a la Xarxa Natura 2000. Es tracta d’un espai que combina una àrea terrestre i una zona de bany, dissenyat per oferir comoditat tant als animals com als seus propietaris.

Concretament, el recinte disposa d’una superfície de 800 metres quadrats a la sorra, i està situat a una distància de 10 metres del

mar. A més, s’hi suma una zona d’aigua de 2.000 metres quadrats, delimitada amb boiarins, que permet als gossos banyar-se amb seguretat dins d’un espai controlat.

periència de la resta d’usuaris de la platja. Per això, s’ha apostat per un model ordenat, amb una delimitació clara que evita la dispersió d’animals per tot el litoral.

Una organització que permet que cada persona pugui gaudir de la platja segons les seves preferències, sense interferències ni conflictes. Al final, es tracta de trobar un equilibri entre usos diversos en un espai compartit.

UNA RESPOSTA A UNA NOVA REALITAT SOCIAL

Amb iniciatives com la de Vila-seca, aquesta situació comença a canviar. Les administracions locals incorporen progressivament aquesta realitat en les seves polítiques públiques, buscant solucions que permetin compatibilitzar interessos i garantir una convivència respectuosa.

L’espai habilitat a la Pineda incorpora protocols reforçats de neteja i desinfecció que asseguren el manteniment de l’espai en condicions òptimes

La creació d’aquesta zona per a gossos no és una decisió aïllada, sinó que s’inscriu en un context més ampli. En els darrers anys, el nombre d’animals de companyia ha crescut de manera significativa, així com també la sensibilitat social envers el seu benestar i la seva integració en la vida quotidiana. Per a moltes persones, els gossos són membres de la família. Això es tradueix en una voluntat de compartir amb ells el màxim d’experiències possibles, incloent-hi activitats d’oci com anar a la platja, activitat que fins fa poc, era limitada o directament prohibida en molts indrets.

En aquest sentit, l’espai habilitat a la Pineda també incorpora mesures de gestió específiques, com protocols reforçats de neteja i desinfecció, que asseguren el manteniment de l’espai en condicions òptimes, un aspecte clau per garantir la sostenibilitat del projecte i la seva acceptació social.

Al capdavall, la iniciativa reflecteix un canvi de paradigma en la manera d’entendre els espais públics. La platja deixa de ser un escenari exclusiu per a determinats usos i esdevé un espai més inclusiu, capaç d’adaptar-se a les necessitats d’una societat diversa.

Així, Vila-seca s’alinea amb altres municipis, com Barcelona, Tarragona, Vilanova i la Geltrú, Malgrat de Mar, Cambrils i altres, que han apostat per integrar els animals de companyia en el seu model de litoral. I ho fa des d’una perspectiva pràctica, ordenada i conscient, avantposant la convivència i el respecte mutu. El resultat és un nou espai que amplia les opcions d’oci, i que reflecteix una manera més oberta i contemporània d’entendre la vida a la ciutat i a la costa.

Un dels elements més destacats és la instal lació d’una dutxa específica per a gossos, equipada amb cinc ruixadors, que facilita la neteja dels animals després del bany. Aquest tipus de serveis responen a la voluntat d’oferir un espai funcional, adaptat a les necessitats dels usuaris, evitant improvisacions i garantint unes condicions adequades.

Però més enllà de la infraestructura, el projecte posa el focus en la convivència. L’habilitació d’aquesta zona també busca preservar l’ex-

VILA-SECA

MOU FITXA:

CANVIS EN IMPOSTOS, APARCAMENT I HABITATGE SOCIAL

El ple municipal dona llum verda a noves ordenances i a un reglament per a casos d’emergència social

El ple de l’Ajuntament de Vila-seca ha aprovat un paquet de modificacions en ordenances municipals que afecten l’aparcament, els impostos, els serveis urbans i l’habitatge social. La sessió, celebrada el 24 d’abril, adapta la normativa a les necessitats actuals i reforça la gestió de serveis clau.

Entre els canvis destaquen l’actualització de taxes vinculades a l’estacionament regulat, l’expedició de documents, el clavegueram o l’impost sobre construccions. També s’ha aprovat inicialment un nou reglament d’aparcament per ordenar millor la mobilitat, tant en superfície com en aparcaments soterrats.

En l’àmbit social, el consistori ha donat llum verda a un sistema d’adjudicació d’habitatges municipals per a persones en situació d’emergència residencial, amb mecanismes per atendre casos urgents. El ple també ha iniciat la modificació de l’ordenança de civisme i ha aprovat la instal lació de llambordes Stolpersteine en record de les víctimes del nazisme, amb el vot contrari de VOX.

ATERRA A PORTAVENTURA WORLD UN INNOVADOR HARD ROCK CAFE OBERT A TOTHOM I AMB MÚSICA EN VIU

El nou Hard Rock Cafe obrirà aquest estiu a l’entrada de PortAventura Park, ampliant l’oferta gastronòmica i d’entreteniment del resort català

PortAventura World ha anunciat un acord amb Hard Rock International per obrir un nou Hard Rock Cafe a l’entrada de PortAventura Park aquest estiu. Serà el primer establiment de la marca dins d’un resort amb parcs temàtics a Europa. El nou espai oferirà una experiència gastronòmica i musical per complementar la visita al complex, que disposa de tres parcs i deu hotels. L’objectiu és reforçar l’atractiu internacional del destí i ampliar l’activitat durant tot l’any.

L’INSTITUT VILA-SECA GUANYA LA LLIGA DE DEBAT DE SECUNDÀRIA DE LA XARXA VIVES A ALACANT

Els debats han girat al voltant d’un tema d’actualitat: “Estem davant d’una joventut més masclista?”

L’equip de l’Institut Vila-seca, en representació de la Universitat Rovira i Virgili, s’ha proclamat guanyador de la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat de la Xarxa Vives d’Universitats, celebrada a la Universitat d’Alacant. Els vila-secans han superat la fase inicial, han vençut a semifinals l’Institut La Garrigosa i s’han imposat a la final a l’IES Ramon Llull.

L’equip, format per vuit alumnes i capitanejat per Sara Antequera, ja havia guanyat la fase local a la URV. En l’àmbit individual, Lucía Gasp García, de l’Institut La Garrigosa, ha estat distingida com a millor oradora.

Els debats han girat al voltant de la qüestió “Estem davant d’una joventut més masclista?”, amb l’objectiu de fomentar l’oratòria i el pensament crític. El jurat ha valorat la qualitat argumentativa i la posada en escena.

El local tindrà capacitat per a unes 430 persones i estarà obert al públic general sense necessitat d’entrada. Inclourà mú-

sica en directe, servei complet de restauració i el menú característic de la marca. També comptarà amb una Rock Shop amb marxandatge exclusiu i espais per a esdeveniments privats. Aquesta obertura suposarà el primer Hard Rock Cafe a la demarcació de Tarragona i el segon a Catalunya, consolidant la Costa Daurada com a referent turístic europeu.

PORT TARRAGONA INVERTEIX

MILIONS PER SALVAR LA TEMPORADA DE PLATJA A LA PINEDA

Amb 2,8 milions d'euros i un termini de 15 dies, Port Tarragona accelera per tenir la Pineda llesta, complint un contracte ambiental clau

El Port Tarragona ha iniciat els treballs per aportar 100.000 metres cúbics de sorra a la platja de la Pineda amb l’objectiu de tenir el litoral a punt abans de la temporada turística. L’actuació, que té un termini de 15 dies, utilitza sediments d’un banc situat al sud de l’espigó del Racó. Els treballs es fan amb la draga Idun R, de l’empresa Rohde Nielsen, dins un contracte plurianual valorat en 2,8 milions d’euros. Aquesta aportació és una mesura temporal vinculada a l’ampliació del dic de Llevant.

El dispositiu inclou el transport de sorra per canonades i la seva distribució amb maquinària a la platja. L’actuació es desenvolupa en una àrea de 21 hectàrees prèviament autoritzada.

Port Tarragona ha reforçat els controls ambientals per protegir espècies com la Cymodocea nodosa i la tortuga babaua, amb seguiment submarí i protocols específics. L’objectiu final és estabilitzar definitivament la platja amb el futur contradic de Ponent.

LA PINEDA TRANSFORMA EL SEU LITORAL AMB L'OBERTURA DEL NOU PASSEIG MARÍTIM I GUANYA 20 METRES DE PLATJA

La renovació del litoral inclou l’ampliació de la platja, la reducció del trànsit i noves zones verdes, mentre Tarragona inicia les obres del camí de ronda de la Savinosa

El passeig marítim de la la Pineda ha reobert després de més d’un any d’obres, amb una inversió de 8,5 milions d’euros. La transformació ha permès guanyar uns 20 metres de platja i reduir el trànsit rodat, millorant la qualitat ambiental i l’ús ciutadà de l’espai.

El secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, ha visitat la zona i ha assegurat que és "l'exemple de com s'ha d'entendre el litoral". L’actuació ha ampliat en 38.600 m² el domini públic, amb nous espais verds i zones pavimentades per facilitar l’accessibilitat.

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha celebrat el resultat, mentre que Morán ha defensat avançar cap a terra endins per fer front al canvi climàtic. També ha advertit que les aportacions de sorra recurrents “ja no serveixen” davant la freqüència dels temporals.

Objectiu 2027: Segura, Ramírez i

Téllez es tornaran a veure les cares

Les pròximes eleccions municipals a Vila-seca ens portaran una repetició dels candidats de 2019, amb la incorporació d’una dreta radical cada cop més forta

Adrià Miró Canturri

Viatge en el temps, tornem al 2019. En les eleccions d’aquell any, Pere Segura es va estrenar com a candidat del camp postconvergent, guanyant les eleccions amb vuit regidors. Darrere seu va acabar Joan Anton Ramírez, líder de Ciutadans aleshores, i la llista dels comuns que encapçalava Mario Téllez va acabar en tercera posició. Vuit anys després, tots tres tornaran a ser candidats amb alguns canvis pel mig. Pere Segura actualment compta amb una còmoda majoria absoluta i és un dels líders forts dels juntaires al territori. Joan Anton Ramírez va ser el 2023 candidat dels socialistes i en una recent entrevista al digital de LA CIUTAT ja va anunciar les intencions de tornar a ser el número 1 de la llista del PSC. Per la seva banda, Mario Téllez torna al món municipal després de quatre anys fora del consistori i intentarà mantenir la força de l’esquerra alternativa a Vila-seca, un dels pocs municipis del Camp de Tarragona on mantenen el pols electoral.

El mapa polític, però, és ara totalment diferent. Dels rumors d’un tripartit Ciutadans-Comuns-De -

cidim el 2019 hem passat a una majoria aclaparadora de Segura amb 13 de 21 regidors (el segon partit només té tres regidors). A més, Vox va irrompre el 2023 amb dos regidors i gairebé el 10% dels vots i entre els cercles polítics vila-secans preocupa el creixement que pot patir la dreta radical. Els voxaires ja van ser segons tant a les eleccions autonòmiques com generals i confien en una marca a l’alça a tot l’Estat espanyol. Amb tot, s’ha de tenir en compte que emular els resultats d’aquells comicis a les municipals

és especialment complex a causa del marcat vot dual a Vila-seca.

La incògnita d’aquest

2027 serà si Pere Segura és capaç de mantenir el suport majoritari de la ciutadania (46,92% de vots i 13 regidors) o si necessitarà aliances

La incògnita d’aquest 2027 serà si Pere Segura és capaç de mantenir el suport majoritari de la ciutadania (46,92% de vots i 13 regidors) o si necessitarà aliances per tirar endavant les seves polítiques. Tant el 2019 amb minoria com aquest mandat amb l’absoluta ha demostrat ser capaç de teixir aliances amb l’oposició, mentre Joan Anton Ramírez també ha lluït voluntat de ser partícip en el dia a dia municipal. Inclús quan s’havia d’enfrontar a la seva direcció nacional de Ciutadans.

Hyundai - Augusta Car. T’esperem a la nova instal·lació a Tarragona!

Hyundai- Augusta Car, ha fet un pas endavant amb la nova i espectacular instal·lació oficial Hyundai a Tarragona. Seguim disposats a sorprendre't de nou, comprometent-nos amb tu i avançant-nos a les teves necessitats.

T’apropem l'experiència del Compromís Hyundai amb la nova botiga i taller d'Augusta Car, amb més de 4.000 m2 dedicats a tu, amb la darrera tecnologia i personal qualificat especialitzat en el teu Hyundai.

T’esperem!

Augusta Car

Ctra. València , Km. 224

Tarragona T. 977 55 24 14

www.augustacar.es