LA CIUTAT 66

CAMP DE TARRAGONA REVISTA

Índex #66

Fòrum Justícia

Breus Tarragona

Josep Pallarès

Absentisme laboral

Biblioteques

Alba López

Maria Cucurull

IQOXE

Canvi a Perafort

Poliesportiu Constantí

Tetafest

Breus Tarragonès

Gaudí Sostenible

Nous habitatges

Breus Reus

CHALET EN PEÑÍSCOLA

Chalet de dos plantas más planta baja, reformado, amueblado y equipado, próximo a playa. 4 dormitorios. Muy bien comunicado.

PISO EN BARRIS MARÍTIMS

Piso amueblado y equipado (opcional). Reformado y con ascensor. 4 habitaciones y 1 baño. Bien comunicado.

PISO EN TARRAGONA

Piso reformado con 2 habitaciones y 1 baño. Exterior, parquet, puerta blindada. 5º sin ascensor.

TERRENO EN CONSTANTÍ

Parcela/terreno de 16.000 m² vallados con puerta de acceso. Variedad de árboles. Dispone de vivienda de dos plantas con 4 habitaciones, baño. Zona ajardinada con barbacoa y espacio para varios vehículos. Caseta de herramientas y balsa de 240.000 litros de capacidad. Riego automático. Placas solares. Alarma.

PISO EN BONAVISTA

Piso semiamueblado y equipado (opcional). 2 hab. y 1 baño. Trastero. Ascensor. A/a con bomba f/c, cocina americana. Alarma, puerta blindada, luminoso. Bus.

LOCAL/OFICINA EN TARRAGONA

Local

Ref. 8106

Precio: 148.000€ 2 1

Ref. 7990 Precio: 158.000€

Ref.

Ref. 6391

Precio: 150.000€ 2 1

comercial ideal para oficina o despacho en Rambla President Lluís Companys. Muy buena ubicación, al lado del Corte Inglés. 170m² dispone de varias salas, 2 baños y adaptado para minusválidos, salida a balcón. Armarios empotrados.

Ref. 7947 Precio: 165.000€ 4 2

Ref. 8105

Precio: 230.000€ 4 2

Les obres del nou Fòrum d e la Justícia es posen en marxa

El nou complex resol un “deute històric” i estarà en funcionament l’any 2029

Adrià miró Canturri

La ciutat de Reus es promociona a Madrid amb l’Any Gaudí

Pas clau per posar fi a la dispersió de seus judicials a Tarragona. Les obres per a la construcció del Fòrum de la Justícia de Tarragona han donat el tret de sortida aquest passat mes de març. La seva construcció s’espera que estigui enllestida al darrer tirmestre de 2028 i estarà ubicat al solar situat al carrer Arquebisbe Pont i Gol, a tocar de l’Hospital Joan XXIII. L’acte protocol·lari per iniciar les obres ha estat presidit pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica,

Ramon Espadaler, qui ha comptat amb la presència de l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i el president de l’Audiència Provincial de Tarragona, Joan Perarnau

A més, han assistit representants institucionals com la Fiscal en Cap, María José Osuna; la secretària coordinadora provincial, Maria Luengo; la Secretària General del Departament, Maite Casado; la Secretària per a l’Administració de Justícia, Iolanda Aguilar; així com la directora dels Serveis Territorials a Tarragona, Rosanna Camps, i la directora general de Gestió d’In-

fraestructures, Maria Pérez . També hi eren presents membres dels col·legis professionals d’advocats, procuradors i graduats socials. Durant el seu parlament, el conseller Espadaler ha subratllat que aquesta obra representa una fita “molt esperada” que suposa “resoldre un dèficit històric que el Govern de Catalunya tenia amb Tarragona”. Ha posat en relleu que aquest nou espai judicial concentrarà totes les seus disperses actualment a la ciutat i contribuirà decisivament a oferir un servei més àgil i eficient.

“Veiem

culminar un procés llarg, però necessari que garantirà un servei judicial modernitzat durant els pròxims cinquanta anys”

“Per garantir una justícia propera i entenedora és imprescindible no només reformes legislatives —com la Llei 1/2025 que ja està implementada— sinó també dotar-la dels recursos necessaris”, ha afirmat Espadaler afegint que tant els recursos humans com les infraestructures són clau per millorar el servei públic.

D’altra banda, l’alcalde Viñuales ha qualificat aquesta jornada com un “dia històric” després d’una espera superior als vint anys marcada per tres primers pedres anteriors. Ha ressaltat que aquest projecte va molt més enllà d’un simple inici d’obres: “És un símbol important per a tota la ciutat”.

Per part seva, el president Joan

Perarnau ha destacat l’amplitud temporal del projecte: “Veiem culminar un procés llarg, però necessari que garantirà un servei judicial modernitzat durant els pròxims cinquanta anys”. Ha celebrat especialment l’impacte positiu que tindrà sobre el funcionament administratiu tant local com provincial.

DUES FASES

L’execució del Fòrum es dividirà en dues fases diferenciades per agilitzar els treballs. La primera fase, que acaba d’arrencar, comprèn moviments de terres i installació estructural bàsica amb una durada estimada en uns quinze mesos. Aquesta part ha estat adjudicada a l’empresa FCC Cons -

trucción, amb un contracte valorat en 20.482.741,19 euros.

Aquesta primera etapa serà seguida aviat per una segona fase destinada a definir definitivament arquitectura i equipaments; compta amb un pressupost aproximat proper als setanta milions d’euros. La previsió oficial estableix que tot plegat estarà acabat durant el quart trimestre del 2028 perquè pugui entrar en funcionament durant l’any següent.

COM SERÀ?

L’edifici ocuparà una superfície total pròxima als 37.121 metres quadrats construïts distribuïts entre planta baixa més cinc pisos (30.069,94 m²) i zones subterrànies (7.050,97 m²), sumant-se-hi altres espais soterranis preexistents destinats a arxius judicis sota el Centre Penitenciari Obert. Així mateix, el terreny disponible supera els 9.100 m².

Aquest complex permetrà concentrar serveis fins ara repartits en sis seus diferents dins el municipi -generant estalvis anuals superiors als 1,3 milions d’euros en lloguers- mentre projecta una imatge moderna oberta cap al ciutadà.

L’organització interior seguirà estrictament les directrius contemplades a la llei d’eficiència del sistema públic de justícia, que estan orientades cap a models més eficients basats en àrees obertes agrupades segons serveis co -

muns (tramitació general o execució), garantint especialització i optimització funcional dins totes les unitats jurisdiccionals del Tribunal d’Instància.

S’hi allotjaran diverses seccions civils i penals de l’Audiència Provincial; fiscalia; Registre Civil; Institut de Medicina Legal; operadors jurídics diversos (advocats, procuradors, graduats socials); arxius provincials; així com trenta sales destinades a vistes judicials (27 ordinàries més sales específiques).

Davant les necessitats creixents previstes pel sistema judicial local per al proper any 2026 s’ha inclòs dins la planificació arquitectònica capacitat suficient perquè aquestes s’integrin adequadament. Es preveuen cinc noves unitats assignades al Tribunal d’Instància tarragoní distribuïdes entre seccions civil, mercantil social i penal.

Mentre no es disposi completament del Fòrum nou està previst

L’edifici ocuparà una superfície total pròxima als 37.121 metres quadrats construïts distribuïts entre planta baixa més cinc pisos

#66 realitzar actuacions puntuals als immobles actualment utilitzats per adaptar-los parcialment a aquesta ampliació temporal demandada pel creixement processal estimat. Totes aquestes mesures van complementades amb inversions ja efectuades durant el quart trimestre passat consistents en adequacions valorades inicialment en prop dels cinquanta mil euros als locals ubicats a l’Avinguda Roma dedicats al desplegament dels Serveis Comuns establerts legalment des del 2025; juntament amb altres millores relacionades amb mobiliari o senyalització pública valorades globalment en uns cent quaranta-set mil euros afectant tot el Tribunal d’Instància.

Des del 1990 el nostre objectiu ha estat acompanyar els nostres clients amb proximitat, professionalitat i confiança, oferint un servei immobiliari honest, personalitzat i de qualitat a Tarragona.

TARRAGONA

TARRAGONA TINDRÀ SERVEI D’ICTUS TOTS ELS DIES DE LA SETMANA

El servei serà de 12 hores, amb la intenció d’arribar a les 24h el 2027

Els hospitals Joan XXIII de Tarragona i Arnau de Vilanova de Lleida ampliaran el servei de trombectomia mecànica per tractar ictus isquèmics greus fins a les dotze hores diàries tots els dies de la setmana a partir d’aquesta primavera. A Tarragona, l’ampliació entrarà en vigor a l’abril, mentre que a Lleida es farà efectiva al juny. El Departament de Salut preveu assolir la cobertura de 24 hores als dos territoris el darrer quadrimestre de 2027.

El desplegament es farà amb el suport dels hospitals de referència: l’Hospital Universitari de Bellvitge per a Tarragona i el Vall d’Hebron per a Lleida , imprescindibles per la complexitat de la tècnica. El projecte es desenvoluparà en dues fases per garantir la incorporació de professionals i la sostenibilitat del servei. Actualment, Tarragona ofereix el servei de 8 h a 20 h en dies feiners, amb derivacions fora d’aquest horari. A partir de l’abril, s’estendrà a tots els dies de l’any en aquesta mateixa franja. A més, la unitat d’ictus del Joan XXIII creixerà fins als vuit llits per reforçar l’atenció.

LA DIPUTACIÓ INJECTARÀ 15 MEUR ALS AJUNTAMENTS PER AFRONTAR LA CRISI GLOBAL PER LA GUERRA

Una injecció clau per als municipis més petits i despoblats, que afronten l'augment de la despesa corrent

La Diputació de Tarragona destinarà 15 milions d’euros addicionals als ajuntaments del Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i Baix Penedès per fer front a l’augment de la despesa corrent, en un context marcat per l’encariment de costos derivat de la guerra al Pròxim Orient.

Aquesta aportació s’emmarca en el Pla ImpulsDipta 2024-2027, que arribarà als 177 milions d’euros. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha defensat la mesura assegurant que "ens devem als ajuntaments" i posant el focus en els municipis més petits. Els fons serviran per cobrir despeses habituals com personal, energia, manteniment d’equipaments o costos financers. La distribució seguirà criteris de proporcionalitat i suposarà un increment del 10% respecte a l’import inicial assignat. Es preveu que els ajuts arribin als consistoris a la tardor.

El pla ja ha destinat 16,5 milions entre 2024 i 2025 i preveu sumar-ne 20,7 més fins al 2027, superant els 52 milions en despesa corrent. Llauradó també ha advertit que el sistema de finançament de la Generalitat està desfasat: "la situació ha canviat moltíssim".

TARRAGONA PROMOCIONA EL ROMESCO AMB ‘INFLUENCERS’ GASTRONÒMICS

DE TOT L’ESTAT Experts gastronòmics de tot l’Estat visiten la ciutat per conèixer i difondre la salsa més icònica del territori

Tarragona ha rebut cinc periodistes i creadors de contingut gastronòmic d’àmbit estatal per promocionar el romesco, un plat emblemàtic del territori encara poc conegut fora de la demarcació. L’acció, impulsada per Tarragona Turisme, s’emmarca en l’estratègia iniciada amb el I Congrés del Romesco, que defensava que “cal estimar-lo a casa i projectar-lo al món”. Els participants, acompanyats pel xef Txaber Allué, han recorregut espais clau com el Mercat Central, la llotja de pescadors i diversos restaurants del Serrallo.

El programa també ha inclòs una ruta per la Tàrraco romana i un dinar a bord de l’embarcació Tarragona Blau, amb l’objectiu de combinar gastronomia, territori i patrimoni. La consellera de Turisme, Montse Adan, ha destacat el valor de la iniciativa assegurant que “és una acció molt interessant” per l’impacte dels participants. També ha remarcat la necessitat de situar el romesco com “un dels grans tresors de la cuina catalana”.

Para niños y jóvenes de 4 a 16 años

Del 29 de junio al 4 de septiembre.

Horarios flexibles:

• De 9h a 14h (inc. desayuno)

• De 9h a 18h (inc. desayuno y comida)

ACTIVIDADES:

• Clases diarias de equitación

• Rutas a caballo

• Volteo

• Juegos con ponis

• Piscina y juegos de agua

• Gymkanas y actividades en grupo

• Cuidado y conocimiento del caballo

¡Plazas limitadas!

JOSEP

PALLARÈS , Rector de la URV

“Hem posat les bases per la nova Facultat de Medicina. Hi ha voluntat política”

Josep Pallarès va arribar a rector de la Universitat Rovira i Virgili fa quatre anys i ara vol aspirar a revalidar el seu mandat a les eleccions del pròxim mes de maig

Adrià Miró Canturri

Parlem de les actuacions en aquest període, de la remodelació de la Facultat d’Educació i Psicologia, el trasllat de Medicina a Bellissens i l’espai que vol tenir la URV en el sistema universitari català.

Quin balanç fa d’aquests quatre anys? Com han sigut? Intensos, divertits i emocionants. Han estat com me’ls esperava, tot i que

hi ha moltes sorpreses en el dia a dia. Just després de guanyar les eleccions em van preguntar: ‘i ara què faràs?’. I vaig respondre: ‘farem el que vam dir al programa electoral’. Durant aquests quatre anys teníem 250 actuacions en sis grans eixos i els hem seguit fil per randa. Un 80% estan plenament assumides, un 14% estan iniciades i la resta no les hem pogut fer. A part, han aparegut oportunitats que han sigut tant o més impor-

tants del que teníem previst. No he posat mai matrícules com a profe, però crec que un notable alt el tenim. A banda d’això, dins del món universitari hi ha diversos col·lectius i les accions les hem fet dialogant amb ells.

De què se sent més orgullós? Del tracte amb les persones. Aquest prestigi i reconeixement que té la universitat és un element que valoro molt positivament.

Aquesta actuació a la Facultat d’Educació i Psicologia és la inversió més destacada en infraestructures. Quines altres han tirat endavant? Durant aquests quatre anys hem fet una inversió de 21 milions d’euros en obres. N’hi ha algunes que es veuen -com la facultat- i n’hi ha d’altres que no es veuen, però fan falta. Per exemple, al Campus Catalunya hem invertit dos milions d’euros en canviar tota la climatització. Per fer un resum, hem remodelat la plaça de la Concòrdia, hem renovat l’Aula Magna del Campus Catalunya, s’estan fent petites millores de manteniment al Campus Sescelades, a la seu de Coma-ruga hem fet la remodelació de tota la zona externa, hem actualitzat la Facultat vella de Medicina, hem fet la seu pels quatre anys d’Infermeria a Vilafranca, hem instal·lat plaques fotovoltaiques i a Bellissens hi ha obres pel baixador i també hi haurà el trasllat de Medicina.

El nou campus de Medicina és el gran objectiu pel següent mandat? Hem posat les bases per futures actuacions, tant a

“Hem plantejat fer aquest hub de salut, tenint juntament espai de docència i de recerca, el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut i l’Hospital Sant Joan”

I què li sap més greu? Moltes vegades és la lentitud amb què hem pogut fer les coses. Per exemple, teníem al programa que faríem les obres d’Educació i Psicologia, un edifici dels anys predemocràtics. Teníem una primera reserva econòmica que vam dotar per tenir els 9,5 milions amb recursos propis i poder-ho fer. Tot i anar bé i ràpid, el 10 d’abril hem fet la jornada de portes obertes amb casc i armilla. Esperem i confiem poder començar el curs allí. És un bon exemple d’aquestes dinàmiques a l’administració que fa que tot vagi més lent del normal.

nivell de personal com en infraestructures. Fa molts anys que se’n parla, però mai havia estat damunt de la taula i no ho teníem previst al programa electoral. Tot i això, hem plantejat fer aquest hub de salut, tenint juntament espai de docència i de recerca, el Centre Tecnològic de Nutrició i Salut i l’Hospital Sant Joan. Vam fer una primera reserva de crèdit per fer el projecte executiu i ara ho estem empenyent amb el Govern perquè sigui una realitat. Estem parlant del voltant de 100 milions d’euros.

De fet, el president ha anunciat una reserva de 100 milions d’euros per tres projectes, un dels quals és el de la Facultat de Medicina. La conclusió de la notícia és que el projecte està en marxa des del punt de vista de la Generalitat; és la primera vegada que el president ho anuncia oficialment. Hi ha voluntat política. Ara cal concretar el projecte plurianual perquè és d’una envergadura econòmica important.

El fet que no hi hagi pressupost afecta d’alguna manera a tots aquests projectes? Les modificacions de crèdit estan a l’ordre del dia. No tenir pressu-

post alenteix els projectes. S’han fet coses? Sí. Però no les pots consolidar en el temps. Tenim el Pla de xoc del PTGAS i tenim 10 places cada any, tot i que formalment no està consolidat. Ningú t’assegura que tinguin continuïtat. En pic tens pressupost, ningú t’ho treu. Un altre cas és Farmàcia, que tenim previst amb la Generalitat començar el curs 2027/2028. Tenir pressupostos t’asseguraria l’arrencada. Vull pensar que, tot i no tenir-los, arrencaríem igualment, però és un fre de mà que t’alenteix.

Comenta que han posat les bases de futur a nivell de personal. En què han avançat? A banda del Pla de xoc del PTGAS, a la campanya portàvem la proposta de créixer 24,6 places de professors a temps complet. Només aquest curs hem fet 28 concursos nous. En aquests quatre anys són més de 130 places i quan estiguin tots els plans desplegats en seran 168. És un increment del 25%.

El creixement en personal està dimensionat al creixement d’alumnes? En els últims cinc anys hem crescut un 11% en alumnes de grau, mentre que al sistema català

mateix patró. Per un costat, tenim estudiants a les nostres comarques que demanden això i no està cobert. I, d’altra banda, tenim un sector empresarial que demostra amb dades que fa falta talent. Són projectes molt sòlids i no es tracta de fer un grau des de zero, aprofitem altres recursos.

“Quan pensem un nou grau mirem diverses coses: la demanda dels alumnes i què reclama el sector empresarial”

havia crescut un 6% i la plantilla un 0%. S’havia suplit amb professors associats i no era sostenible en el temps. No hem augmentat en capacitat docent, però hem transformat places de professor a temps parcial en professorat a temps complet. A Terres de l’Ebre hem doblat aquest nombre.

Parlava del Grau de Farmàcia. Quines altres vies estan explorant per augmentar l’oferta de la URV? Ens centrem molt en els graus, però l’oferta de formació és molt més ample. Tot el que fem a través de la Fundació, els màsters i els doctorats. En aquests dos últims casos el públic és principalment internacional. En el darrer acte de graduació hi havia alumnes de 42 països diferents. Si mirem a nivell de graus, estem en màxim d’alumnes i no tenim una necessitat de manca d’estudiants. La nostra prioritat és adaptar l’oferta a les demandes socials. Quan pensem un nou grau mirem diverses coses: la demanda dels alumnes i què reclama el sector empresarial. Tant el cas del Grau de Farmàcia com el de Dades i Intel·ligència Artificial han tingut el

Ampliar Medicina a Terres de l’Ebre entraria en aquesta lògica? És diferent perquè és un ensenyament on nosaltres ja cobrim les places. No és només créixer en places de Medicina, que es podria fer a Reus, sinó que això neix del Govern de la Generalitat, que intenta que l’assistència que reben les persones de Terres de l’Ebre sigui de màxima qualitat. Què necessitem? Bons hospitals. I perquè hi hagi bons hospitals què necessitem? Bons professionals. El fet que el Verge de la Cinta sigui un hospital universitari el fa atractiu. L’objectiu no és incrementar places, sinó tenir la millor assistència possible.

S’ha encetat el meló de la procedència dels estudiants de Medicina, on la majoria dels alumnes són de fora de Catalunya. Alguns han proposat inclús reservar unes places per alumnes catalans. Què en pensa? És un debat que sobrepassa la universitat. L’origen de tot és el districte únic espanyol. Qualsevol alumne pot fer el batxillerat en una comunitat autònoma, la selectivitat en una altra i matricular-se en una tercera. Hi ha àmbits on ens afecta més i altres menys. Normalment en aquelles titulacions amb notes de tall molt altes hi ha més mobilitat d’estudiants. On tenim més estudiants de fora de Tarragona? A Medicina, Infermeria, doble grau de ‘Telecos’ i Enginyeria Biomèdica, el doble

40 Anys Moll de Costa La rambla de la cultura

grau en Enginyeria Informàtica i Biotecnologia… Com a universitat no és un problema i és l’oportunitat perquè hi hagi gent que aprengui català. No triem quins alumnes ens venen, però és interessant que totes les persones de les nostres comarques puguin fer la formació que els agradaria. S’ha de trobar l’equilibri, encara que no depèn de nosaltres.

Quin estat de salut té el català a les aules de la URV? Sempre es pot millorar, però crec que és bo. Quan l’alumne es matricula, en la fitxa sap l’idioma de l’assignatura i procurem que es faci en aquest idioma. Això ens dona una informació bastant real de l’ús del català. A les últimes xifres que tenim, varia molt entre màster i grau. És normal perquè molts màsters tenen estrangers com a públic objectiu i no arriba al 50% de català. En canvi, amb el grau estem en el 81% (per sobre de la majoria) i hi ha només quatre queixes per canvi de llengua anunciat.

En un sistema universitari ca-

talà on Barcelona té tant de pes, quin lloc vol tenir la URV? La missió de la URV és proveir d’educació superior les nostres comarques. Hi ha algun ensenyament que no tenim, però procurem que hi hagi oportunitat en tots els camps perquè els alumnes de graus puguin formar-se adequadament aquí. Som l’única universitat catalana que tenim Medicina i Arquitectura. Tenim un espectre que combina disciplines i està dimensionat al volum de població. Si mires el perfil de l’estudiant, el 80% és de les nostres comarques. I, si a més treus les carreres amb major mobilitat, te’n vas al 90%.

I amb el màster o doctorat? De cada tres alumnes que fan el màster, només un ha fet el grau amb nosaltres. I de cada tres que fa el doctorat, només un ha fet el màster amb nosaltres. Hi ha molta mobilitat amb 42 països diferents. En els graus, un 3% d’estudiants és internacional, mentre que gairebé un 30% de

màster ho és i aproximadament un 50% de doctorat també ho és. Tenim una dualitat que combina una formació de grau pensada en clau local i una visió mundial amb el màster i el doctorat. Avui dia, la formació de grau està molt homogeneïtzada allà on vagis, però la resta està molt especialitzada. Els alumnes no es mouen perquè el màster o el doctorat és a Tarragona, sinó perquè hi ha un grup de recerca concret o algun investigador.

L’he vist molt actiu a xarxes socials amb un llenguatge enfocat al públic jove. La intenció és apropar a l’alumnat què és exactament el rector? Quan vas estudiar sabies què era el rector?

“Si mires el perfil de l’estudiant, el 80% és de les nostres comarques. I, si a més treus les carreres amb major mobilitat, te’n vas al 90%

Sabia que existia, però no recordo cap votació ni tampoc coneixia què feia. Al final, el que es tracta és de tenir proximitat i utilitzar el llenguatge correcte. L’alumnat és un col·lectiu molt important i has d’intentar fer-te proper. Tots tenim fills i saps com pots arribar a la gent.

Una de les coses que segur que recordaran els estudiants és la posada en marxa de la Festa Major. Ha arribat al seu límit d’aforament? L’organitza una comissió i s’autogestiona bastant. Enguany hem arribat a un punt d’equilibri. Es tracta de fer el dia de la comunitat universitària. No és una festa major de Tarragona. La comunitat URV som 20.000 persones. Quin és el límit de gent que et pot venir? L’any passat vam fer 5.000 entrades i es van esgotar en dues hores. Aquest any en vam fer 8.000, es van vendre totes, però quedaven entrades sense vendre dos dies abans. L’objectiu no és fer una festa amb 50.000 persones. No estem molt allunyats del nombre òptim.

ABSENTISME LABORAL?

El 44% de treballadors de Tarragona van a la feina malalts i el 77% allarguen la jornada laboral

La

UGT ha publicat un informe sobre el "fals mite" de l'absentisme laboral a les comarques tarragonines

Anna Hernández Coll

La Unió General de Treballadors de Catalunya (UGT) ha presentat l'informe 'Estar malalt no és cap delicte', un decàleg amb dades de les baixes laborals de les comarques de Tarragona per tal de "desmuntar les mentides sobre el fals anomenat absentisme laboral"

L'han presentat Jorge Porté, secretari general de la UGT Tarragona, i Òscar Riu, secretari política sindical de la UGT de Catalunya. Òscar Riu ha afirmat que amb l'estudi volen demostrar que "l'absentisme al nostre país, tal com l'entenen els empresaris, no existeix . És un problema de

condicions laborals i d'inversió en el sistema públic de salut. Les empreses no prenen les mesures de prevenció de riscos laborals i també és un problema d'estrès i d'allargament de jornada en el nostre mercat laboral".

“L'absentisme al nostre país, tal com l'entenen els empresaris, no existeix”

"LA GENT VA A TREBALLAR MALALTA"

L'objectiu principal d'aquest informe és acabar amb el "fals mite que una baixa depèn del desig o la voluntat de la persona". L'es-

tudi assegura que el 43,9% de les persones treballadores del Camp de Tarragona van a treballar tot i estar malaltes.

Des de la UGT culpen el sistema de gestió de les Incapacitats Temporals (IT), que asseguren que tot i oferir una cobertura universal "no garanteix sempre la suficiència econòmica" i afegeixen que "la pressió laboral obliga moltes persones a treballar malaltes per evitar la pèrdua d'ingressos mentre dura la baixa".

L'informe diu que dels 285 convenis col·lectius d'àmbit provincial, només un 7,2% tenen clàusula de complement sense límits ni excepcions, i que el 92,8 restant no té clàusula o és limitada en

Hyundai - Augusta Car. T’esperem a la nova instal·lació a Tarragona!

Hyundai- Augusta Car, ha fet un pas endavant amb la nova i espectacular instal·lació oficial Hyundai a Tarragona. Seguim disposats a sorprendre't de nou, comprometent-nos amb tu i avançant-nos a les teves necessitats.

T’apropem l'experiència del Compromís Hyundai amb la nova botiga i taller d'Augusta Car, amb més de 4.000 m2 dedicats a tu, amb la darrera tecnologia i personal qualificat especialitzat en el teu Hyundai.

T’esperem!

Augusta Car

Ctra. València , Km. 224

Tarragona T. 977 55 24 14

www.augustacar.es

extensió, duració o cobertura.

DESCONNEXIÓ LABORAL

INEXISTENT

Segons l'informe, el 77,1% de les treballadores i treballadors de comarques del Camp de Tarragona allarguen la seva jornada laboral i el 55,7% treballen fora de la feina en el seu temps lliure. La UGT defineix aquestes dades com "explotació horària formal al centre de treball que acostumen a ser representades per les hores extres". L'estudi utilitza l'Enquesta de Qualitat i Condicions de Treball, que diu que un 77,4% de les persones treballadores van allargar la jornada laboral a la feina, fins a un total de 16,2 milions d'hores el 2024.

L'estudi també diu que, al Camp de Tarragona, el 72,8% de les persones que treballen continuen preocupades per problemes de la feina un cop finalitzat el seu horari laboral. Ho relacionen amb la "manca de desconnexió digital" a l'alça amb les noves tecnologies, el 54,5% reben comunicacions relacionades amb la feina fora de la jornada laboral. Els sectors on més es treballa fora de la feina durant

el temps lliure, segons les dades de l'estudi, són el sector de l'educació, el d'activitats científiques i tècniques (consultores i despatxos professionals) i el sector del transport.

DESINVERSIÓ EN SALUT

La UGT també lamenta que "retallar en salut té conseqüències per a les persones treballadores i el conjunt de la societat". Les dades que aporten comparen la inversió del Departament de Salut de la Generalitat l'any 2010, 1.770 euros per habitant, amb els 1.426 euros invertits el 2025.

L'informe també denúncia els temps d'espera pels diagnòstics, posant d'exemple concret la síndrome del túnel carpià, per la qual les llistes d'espera per dur a terme l'electromiograma són d'una mitjana de 113 dies i una espera màxima de 299 dies. El que suposa "prop de sis mesos per la visita i quatre mesos més pel diagnòstic".

Catalunya reconeix 6 cops menys malalties professionals que altres territoris d'Espanya

Segons l'estudi, actualment hi ha 18.244 pacients en espera. També posa d'exemple les persones treballadores amb sospita d'apnea, que pel diagnòstic de polisomnografia és d'entre 145 i 484 dies. És a dir, entre 5 mesos i 1 any i 4 mesos d'espera.

CATALUNYA SIS COPS PER SOTA DE LA MITJANA ESPANYOLA

Segons l'informe, 3 de cada 4 malalties relacionades amb la feina no es reconeixen com a professionals. La UGT afirma que, segons les dades, fins a un 14% de les baixes comunes podrien ser laborals, i Catalunya reconeix 6 vegades menys malalties professionals que altres territoris d'Espanya.

ESPANYA PER SOBRE DE LA MITJANA EUROPEA

Entre les dades utilitzades per elaborar l'estudi, hi ha l'enquesta europea OSH Pulse elaborada per l'Agència Europea per la Seguretat i la Salut en el Treball. Les dades que ha destacat UGT, que situen Espanya per sobre de la mitjana europea de baixes per les condicions laborals són:

• 4 de cada 10 persones treballadores a Espanya relacionen directament la seva ansietat o depressió amb la feina, onze punts per sobre de la mitjana europea (29%).

• El 49% de les persones treballadores reconeix patir sobrecàrrega de feina o pressió de temps.

• El 45% pateix fatiga, el 42% mals de cap o estrès visual, i el 37% dolors musculars.

Pla per la Tarragona de 2042: “Una biblioteca a 15 minuts de casa”

En total, s'espera que la ciutat passi a tenir sis biblioteques i tres punts de lectura repartits pels diversos punts del municipi

Adrià Miró Canturri

Tarragona vol revertir el "dèficit històric" en equipaments bibliotecaris que té la ciutat. Actualment, la localitat únicament compta amb la Biblioteca Provincial al carrer Gasòmetre, amb 1.700 m² i gestionada per la Generalitat, i la Biblioteca Municipal Pepita Ferrer al Centre Cívic de Torreforta, amb únicament 337 m². Ara l'Ajuntament de Tarragona pretén modificar aquesta situació endèmica amb un pla que espera que el 2042 tots els tarragonins tinguin una biblioteca "a 15 minuts de casa". El full de ruta es troba detallat al nou Pla de desplegament de serveis bibliotecaris 2026-2042, que es troba emmarcat dins del Pla Estratègic de Cultura aprovat

aquest mandat. Segons la consellera de Cultura de Tarragona, Sandra Ramos, la ciutat està "incomplint la legalitat vigent" pel que fa al volum de biblioteques i volen capgirar la situació. "La lectura és un dret i un dels primers accessos que té la gent a la cultura són els equipaments bibliotecaris. Per a nosaltres, les biblioteques són els Centres d'Atenció Primària de la vida cultural de la ciutat", afirma. A més, Ramos apunta que estaran concebudes com un espai que vagi més enllà d'una sala amb cadires i llibres.

Tot i que no hi ha garanties que aquest pla es pugui dur a terme, la consellera remarca l'objectiu de generar consens entre tots els grups municipals i subratlla que el pla "està pensat perquè sigui

sostenible i realista". En total, s'espera que la ciutat arribi al 2042 amb sis biblioteques -cinc d'elles totalment noves- i diversos punts de lectura dividits entre el Nord, el Centre, Llevant i Ponent.

PONENT: DUES NOVES

BIBLIOTEQUES

La primera gran inversió la trobarem a Ponent, amb la nova Biblioteca Pepita Ferrer de Torreforta, que està en procés de redacció del projecte. Segons les previsions, aquest equipament hauria d'estar llest per al 2029. De fet, Ponent serà la zona on començaran les inversions i acabaran, ja que l'última biblioteca que es preveu construir serà la de Bonavista el 2041. Tal com ha detallat Ramos, aquesta se situarà molt pròxima a la nova

Laboral, però encara no té una ubicació exacta.

NORD: LA BIBLIOTECA

MUNICIPAL MÉS GRAN

Als barris del nord de la ciutat se situarà la més gran de totes les que seran de titularitat municipal. Serà la Biblioteca de Sant Pere i Sant Pau, que esperen tenir-la per al 2033 i ocuparà 2.700 m² al solar que es troba al costat de la Llar de la Gent Gran. De moment, aquest estiu estarà ja llest el punt de lectura a aquest barri, que permetrà suplir en certa mesura aquest dè -

ficit a la zona. Finalment, de cara al 2035 es preveu l'arribada d'un punt de lectura a Sant Salvador Concretament, es trobaria en dos xalets en desús que havien sigut una Llar de Jubilats.

CENTRE: TABACALERA,

CENTRE NEURÀLGIC

Pel que fa al centre de Tarragona, l'actuació més destacada serà el trasllat de la Biblioteca Provincial a la Tabacalera, ocupant 10.500 m² i esdevenint la segona més gran de tota Catalunya. Aquest moviment alliberarà

l'edifici del carrer Gasòmetre, que passarà a ser una biblioteca municipal. A banda d'això, el Centre Cívic de la Part Alta -projectat a l'antic edifici de l'ICAC- tindrà també un punt de lectura.

“La lectura és un dret i un dels primers accessos que té la gent a la cultura són els equipaments bibliotecaris”

LLEVANT: FI A LA SEQUERA BIBLIOTECÀRIA

Llevant també gaudiria d'un gran salt qualitatiu, aprofitant el creixement de la zona en els últims anys. El Centre Cívic de Llevant , que s'ubicarà al vestíbul de l'antiga Ciutat Residencial, incorporarà un punt de lectura el 2034. I això se li haurà de sumar la Biblioteca de l'Arrabassada, prevista per al 2037.

Per donar impuls a alguns d'aquests projectes, Ramos assegura que hi ha sobre la taula una línia d'ajuts de la Generalitat per a equipaments bibliotecaris. De fet, el consistori té previst presentar-s'hi per la construcció de la nova Biblioteca Pepita Ferrer, de 1.700 m². Les previsions s'han fet de la mà de la redacció del POUM, que fixa el creixement de la ciutat en els pròxims anys.

ALBA LÓPEZ

, Alcaldessa del Catllar

“Una alcaldessa jove no hauria de ser una sorpresa, hem de canviar les mentalitats”

Parlem amb l’alcaldessa del Catllar, investida l’octubre de 2025

Adrià Miró Canturri

T’has convertit en la primera dona a ocupar l’alcaldia del Catllar. Què representa aquesta fita? És molt rellevant pel paper de la dona en aquesta societat. A més, també se li suma el hàndicap de ser jove. És important que les noies joves vegin que podem estar en llocs de poder i acabar amb aquesta sensació de la política casposa i de gent gran que fa que la joventut se’n vagi a l’extrema dreta o digui que la política no serveix per a res. No! La política serveix per a tot.

L’alcaldessa de Reus ha comentat en alguna entrevista els comentaris condescendents que

s’ha trobat en aquests tres anys. També ho has viscut? Sí, per desgràcia m’he trobat amb casos així. “Aquella nena”, “la noia”, “la filla de”... Em fa molta ràbia perquè et treuen la teva personalitat i el teu valor propi. No m’he callat. Igual que no se’ls acut dir aquestes paraules a un home, també m’han de respectar a mi. A vegades et diuen “que jove que ets”. No hauria de ser una sorpresa. Hem de canviar les mentalitats perquè la societat avanci.

Quins són els principals projectes que heu tirat endavant aquests gairebé tres anys? Hem avançat bastant en matèria d’igualtat i sobretot hem potenciat molt la cultura catalana, la tradició i les

nostres festes populars. No pot agradar a tothom, però crec que és molt important que en un municipi tan extens on la ciutat se’ns menja deixem de ser un poble dormitori. No volem ser-ho. Volem un poble viu on la gent no vingui només a dormir i vagi al teatre fora o s’apunti a una colla de la gran ciutat. Hem consolidat aquesta aposta. A banda, tenim el projecte del pavelló, que és la nostra fita; hem fet el pati de l’Institut Escola, que era una demanda; hem doblat la plantilla de vigilants; hem posat les càmeres lectores de matrícules, i hem canviat tota la lluminària per ser més eficients.

L’aposta per la cultura s’ha

criticat molt des de l’oposició. Continuem apostant en cultura sense por. Hi creiem, però s’inverteix menys d’un 2% del pressupost. Pot semblar molt, però no és tant i la ciutadania ho gaudeix. A més, crea sentiment de pertinença al municipi. Hi ha urbanitzacions que són a cinc minuts de Tarragona o davant dels Pallaresos i inclús no saben ni que viuen al Catllar. Hem de fer que baixin al poble, coneguin gent i s’apuntin a les entitats de cultura popular. Si el nen ve al poble, aquest nen tindrà sentiment de pertinença i arrossegarà els pares.

Quin full de ruta hi ha amb el pavelló? El pavelló es farà al costat del camp de futbol. Serà una realitat i la idea és que les màquines estiguin treballant abans de les eleccions de 2027. Ho tenim tot encaminat i ho portem treballant molt de temps amb la Generalitat. Tenim finançament del PUOSC i de la Diputació compromesos ja. A banda d'això, hem comprat els terrenys adjacents al futur pavelló i hem alliberat espai per planificar la futura zona esportiva on posarem més pistes de tenis, pàdel o un camp de futbol set.

Fa menys d’un any es va tirar endavant el que s’ha descrit com el dispositiu de seguretat “més gran de la història del Catllar”. Quin ha estat l’impacte? Al final, la gent et dirà que inverteixis més en seguretat, mai serà prou. A l’estiu hem aconseguit allargar el torn fins a les 3.00 del matí, dividim el

Catllar per la meitat per tenir temps de resposta més ràpids o hem fet que vagin en binomi perquè anar sols no era segur per ells. Per molt que posem 200 vigilants, els delictes 0 no existeixen. Fem petites accions per evitar actes incívics i robatoris.

La seguretat era un dels cavalls de batalla de l’oposició, que s’ha centrat molt en les urbanitzacions. En què ha millorat la vida de les urbanitzacions aquest mandat? No diferenciaria entre urbanitzacions i el poble. Tot és el municipi. L’oposició es queixa que ens gastem els diners en cultura aquí al poble i no fem res a les urbanitzacions. Jo visc en una urbanització i sempre he vingut al poble a les festes i ha sigut el meu punt de trobada amb la gent. Que vulguin crear aquesta tensió entre urbanitzacions i el poble em fa mal. Això ho havíem superat.

La millora de les urbanitzacions ha estat la mateixa que la del nucli urbà. Estem canviant lluminària, s’han arreglat camins, s’han ficat badens i càmeres lectores de matrícules. Entenc que se'n voldria més, però la llei et diu que pots arribar fins a un cert punt. L’oposició es queixa que hi ha urbanitzacions a qui els hi donem molt i altres molt poc. La realitat és que n’hi ha algunes que estan recepcionades i són

“No diferenciaria entre urbanitzacions i el poble. Tot és el municipi”

“propietat” de l’Ajuntament i n’hi ha d’altres que no i actuem fins on ens deixa la llei.

Què es planteja fer amb aquestes urbanitzacions no recepcionades? N’hi ha algunes que ja estan treballant amb l’oficina tècnica i el nostre arquitecte es reuneix les vegades que faci falta. Estem a l’espera de la nova llei de la Generalitat d’urbanitzacions amb dèficit urbanístic. Veurem com queda i fins on podem arribar. S’ha venut fum dient que l’Ajuntament no fa res. No, l’Ajuntament fa tot el que pot legalment.

Aquesta situació és carn pel populisme que creix a tot el país. És molt fàcil fer un vídeo prometent coses i no pensar què faries si et vingués un interventor i et digués: “no, aquí no es pot”. La gent ho compra perquè ens agrada escoltar allò que volem sentir. És més fàcil això que preguntar. Si algú té dubtes, que vingui i pregunti. Si no puc fer alguna cosa, no t’ho prometré. És la meva línia vermella. L’única promesa que he fet és el pavelló perquè ho tinc claríssim.

Alba López serà la candidata del PSC el 2027? És la intenció. Tenim l’agrupació del Catllar i farem l’assemblea, però està parlat amb els membres que en formen part. De moment, no hi ha cap objecció.

TARRAGONA

UN ESTUDI DE LA URV

REVELA LES BARRERES

SOCIALS DELS JOVES

D'ORIGEN IMMIGRANT I

LES ESTRATÈGIES PER SUPERAR-LES

El projecte RESIYOUTH detecta discriminació, racisme o limitacions en l'accés a recursos educatius i socials que compliquen la vida de molts d'aquests joves

Ser fill o filla de persones immigrades a Catalunya implica sovint créixer amb barreres socials, culturals i educatives. Davant d’aquesta realitat, la Universitat Rovira i Virgili impulsa el projecte RESIYOUTH per analitzar tant les situacions d’exclusió com les estratègies de resiliència dels joves.

L’estudi, centrat en persones nascudes entre 1992 i 2005 d’orígens diversos, constata discriminació racial i cultural, manca de referents i desigualtats en l’accés a recursos. També identifica diferències segons l’origen i destaca l’impacte del gènere, amb més càrregues i restriccions per a les noies. “Les noies tendeixen a assumir més responsabilitats familiars”, explica una investigadora.

L’àmbit educatiu reflecteix aquestes desigualtats, amb casos de racisme, bullying i segregació, i respostes sovint insuficients. Malgrat això, molts joves desenvolupen mecanismes de resiliència a través de l’educació, la família i la religió. L’estudi apunta que aquests processos depenen sobretot de l’entorn personal més que de polítiques públiques. El projecte, basat en dos anys de treball de camp, culminarà amb una guia de recomanacions i un recull de relats de vida.

EL PORT TARRAGONA LIDERA LA REVOLUCIÓ ENERGÈTICA I PETROQUÍMICA DEL 2026 A LA MEDITERRÀNIA

Les estratègies clau de Tarragona que transformaran el sector energètic mediterrani

Una delegació del Port de Tarragona ha participat a StocExpo i al Carbon Capture Europe Summit, a Rotterdam, per reforçar el seu paper com a hub energètic clau al Mediterrani, especialment en el tràfic de líquids petroquímics i noves energies.

Durant les jornades, el port ha destacat la seva ubicació estratègica i el vincle amb el principal complex petroquímic del sud d’Europa, així com projectes com l’Ecoplanta i l’H2Med, orientats a impulsar combustibles sostenibles i l’exportació d’hidrogen.

En el marc de StocExpo, el responsable comercial Jordi Anglès ha posat en valor les sinergies amb el clúster ChemMed i el paper del port com a centre logístic i de distribució energètica. També s’han presentat inversions vinculades a l’energia verda, amb iniciatives com la producció de metanol a partir de residus i el desenvolupament de l’hidrogen verd. Finalment, al Carbon Capture Europe Summit s’han explorat oportunitats en captura i reutilització de CO₂, una línia que el Port veu com a estratègica per al futur.

EL PREOCUPANT AUGMENT DEL 21,5% EN AGRESSIONS A METGES A TARRAGONA: LA PRIMÀRIA, LA MÉS AFECTADA

Les dades del COMT revelen que les dones joves i els professionals d'atenció primària en són les principals víctimes

Les agressions a metges a la demarcació de Tarragona han augmentat un 21,5% durant el 2025, amb 203 casos registrats davant dels 167 de l’any anterior. El Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT ) és l’entitat amb més incidents notificats a tot l’Estat.

El secretari del COMT, Manuel Carasol, alerta que les xifres reals podrien ser molt més elevades, fins i tot "el doble o el triple", per la infradenúncia. La majoria d’agressions es concentren a l’atenció primària (104 casos), seguida de l’àmbit hospitalari i les urgències. El

perfil més afectat és el de dones joves: 145 professionals, el 71% del total, especialment entre els 35 i 45 anys.

Segons Carasol, el principal origen dels conflictes són "discrepàncies relacionades amb l’atenció mèdica", en un context on ha canviat la relació amb el pacient i es qüestiona més el criteri professional. També influeixen factors com les xarxes socials i la "hiperinformació" derivada de la intel·ligència artificial. Des del COMT reclamen més mesures de seguretat i suport legal, advertint que molts professionals es troben "sols" després d’una agressió.

Nico és l’autoescola jove de Tarragona que s’adapta a la teva manera de fer i a la teva butxaca: classes multimèdia, tests online, cursos intensius... tu demana.

Vine a veure’ns i t’oferirem el millor pla per obtenir el permís de conduir, el més adaptat al teu ritme de vida i al teu pressupost.

C/ Pere Martell, 25 - Tarragona | n 977 505 171 www.nicoautoescola.com

La vallenca Maria Cucurull s'estrena en la novel·la amb un thriller de corrupció política

Tot esclata quan un periodista de la radiotelevisió andorrana rep una misteriosa carpeta negra plena d’informació comprometedora del Govern

Redacció

La filòloga vallenca, Maria Cucurull, s’endinsa per primera vegada en el món de la novel·la amb el seu nou llibre Coca masegada. Emmarcada dins del gènere de thriller de corrupció política, l’obra té com a protagonista en Pere Capdevilla, un periodista de la televisió andorrana que rep una misteriosa carpeta negra. La informació de l'interior compromet el Govern del Principat amb proves de contractes irregulars i favors que enfanguen de ple l’executiu del país. Entre els noms que apareixen al dossier, hi figura el de Núria Solm, secretària d’Estat i aspirant a cap de Govern. Mentre el Pere dubta sobre com tractar tota aquella in-

formació, la Claudia, maquilladora d’ATV, emmagatzema secrets de tots els polítics que seuen a la seva butaca. Coca masegada és un thriller polític sobre ambició, poder i traïció, amb una dosi d’amor, en un país petit on la veritat pot ser més perillosa que la mentida.

LLENGUA I ‘FAKE NEWS’

El fet que el protagonista del llibre sigui treballador de la Ràdio i Televisió d’Andorra (RTVA) no és casual. Curiosament, la primera feina de Maria Cucurull al país veí va ser en aquest mitjà i l’ha triat com el lloc ideal perquè sigui el punt de partida d’aquest thriller polític. Malgrat que Coca masegada s’escapa de la temàtica habitual en les seves anteriors obres,

l’escriptora vallenca no desaprofita l’ocasió per reflexionar sobre la llengua amb una visió crítica de l’ús del català a Andorra. A més, a les seves pàgines també poena el focus sobre la proliferació de les ‘fake news’ i el paper dels mitjans en la societat actual.

Maria Cucurull Canyelles, Llicenciada en Filologia Catalana ha estat lingüista a RTVA i professora de llengua i literatura catalanes a batxillerat. Actualment és la directora de l’Agència de Notícies d’Andorra. Des del 2017 ha col·laborat com a articulista en diversos mitjans com El Periòdic, Ara.ad, Culturàlia i Núvol. És també autora del recull d’articles de llengua Jo en dic llom però l’àvia en deia llomillo (Llamps i trons, 2021), Clàvala! (Llamps i trons 2022), juntament amb Arnau Colominas va publicar 100 coses que has de saber sobre Andorra (Anem, 2021) i és coautora amb Josep Salom del manual de Català jurídic (Universitat d’Andorra, 2024).

TOT SOBRE L’AUTORA

Sus abogados de confianza

•Abogados

•Gestores

•Traductores

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT.

Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España.

Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com

Redouane Ennajy Abogado

TARRAGONA

TARRAGONA INICIA EL COMPTE

ENRERE DE 100 DIES PER AL TOUR DE FRANÇA 2026

La ciutat i més de 50 municipis catalans vesteixen monuments i espais emblemàtics amb el color groc del Tour, marcant l’inici oficial del compte enrere

Tarragona ha activat el compte enrere dels 100 dies per a la sortida de la segona etapa del Tour de França 2026 , prevista per al 5 de juliol. L’acte, obert a la ciutadania, ha comptat amb la presència de diverses autoritats, encapçalades per l’alcalde Rubén Viñuales.

La jornada ha inclòs un reconeixement als clubs ciclistes locals i ha culminat a les 20.25 hores amb l’encesa simultània de diversos espais emblemàtics de la ciutat , com l’Ajuntament, la Torre dels Vents, el Mercat Central, el Palau Provincial i la futura seu a la plaça Imperial Tàrraco, tots tenyits de groc.També s’han activat pantalles amb un compte enrere fins a l’etapa i un marcador especial visible en diferents canals.

La iniciativa forma part d’una acció conjunta amb més d’una cinquantena de municipis catalans, que han il·luminat edificis i espais patrimonials. L’objectiu és evidenciar "el compromís" institucional i ciutadà i reforçar la projecció internacional de Tarragona com a seu destacada del Tour.

EL PRESIDENT ILLA I L’ALCALDE VIÑUALES ES REUNEIXEN AMB VEÏNS DELS BLOCS DE COLORS DE CAMPCLAR PER ABORDAR LA SITUACIÓ D’HABITATGE

Salvador Illa coneix de primera mà les necessitats dels habitatges de l’antiga ADIGSA i s’acorden propostes per millorar el barri després de Setmana Santa

El president de la Generalitat, Salvador Illa, i l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, s’han reunit amb veïns dels Blocs de Colors de Campclar per conèixer de primera mà la situació d’aquest conjunt d’habitatges, actualment gestionats per l’Agència Catalana de l’Habitatge.

La trobada ha servit perquè els residents exposessin les problemàtiques que pateixen, especialment vinculades a l’estat de conservació dels edificis i l’entorn. Després de la reunió, Viñuales ha valorat positivament la visita destacant que “el president Illa escolta en primera persona els problemes del barri” i ha recordat que es tracta de dificultats històriques.

L’alcalde ha assegurat que el president “ha marxat amb deures” i que el Govern presentarà “una bateria de propostes” després de Setmana Santa. També ha avançat que Illa s’ha compromès a tornar abans de final d’any per avaluar-ne l’aplicació.

Durant la visita s’ha constatat el d eteriorament dels habitatges, i l’Ajuntament reclama que l’Agència actuï per garantir condicions dignes.

ASSESSORIA IMPERIAL TARRACO

La teva immobiliària de Tarragona

ESTÀS PENSANT A VENDRE LA TEVA PROPIETAT?

Som la immobiliària que millor coneix el barri

A Tecnocasa Tarragona t’acompanyem a cada pas de la venda del teu immoble. Confia en nosaltres per a gestionar el procés de forma eficient i sense complicacions. Deixa-ho a les nostres mans i oblida’t dels problemes.

Avinguda Roma, 14, local 1 c/ Cristofor Colom 24, local 2

v 877 210 190 v 977 949 166 baad9@tecnocasa.es www.tecnocasa.es

IQOXE i GEO creen una nova planta a la Canonja:

100 MEUR i 50 nous llocs de treball

Les dues companyies firmen un acord per a la creació d’un centre de producció sostenible de materials per a bateries elèctriques

Èric Mendo

IQOXE i GEO (Green Energy Origin) han signat un acord per a l’estudi de viabilitat i creació d’una nova planta a la Canonja. Aquesta nova instal·lació es dedicarà a la producció de solvents d’alta puresa per a la fabricació de bateries elèctriques, un material clau en el sector de la mobilitat elèctrica.

L’acord contempla una inversió de 100 milions d'euros, amb la previsió de crear uns 50 llocs de treball directes. La planta produirà fins a 100.000 tones anuals de material per a bateries elèctriques. Aquest projecte es complementa amb la política de descarbonització i producció sostenible d'IQOXE.

UNA PLANTA INNOVADORA PER A LA TRANSICIÓ

ENERGÈTICA

El centre es construirà seguint l'estratègia d'IQOXE de desenvolupar noves línies de producció sostenibles, amb l’ús de CO₂ i òxid d’etilè com a components bàsics per al material de les bateries. Aquesta tecnologia permetrà estalviar fins a 50.000 tones de CO₂ anuals i contribuir al creixement del sector de la mobilitat elèctrica a Europa.

IMPACTE ECONÒMIC I SOCIAL

PER A LA CANONJA

La delegació de GEO, liderada pel president de la seva divisió a Europa, Martin Saewe, ha estat rebuda pel director general d’IQOXE, José Manuel Segura, qui els ha guiat en

un recorregut per les seves installacions, així com als terrenys a on s’ubicaria la futura unitat que ambdues companyies planegen crear conjuntament si, com es preveu, els resultats de l’estudi de viabilitat signat en aquesta trobada ofereixen resultats favorables.

La planta produirà fins a 100.000 tones anuals de material per a bateries elèctriques

Amb tot, l’acord definitiu està supeditat també a l’obtenció de les llicències administratives pertinents, un procés en el qual IQOXE treballa i que espera poder completar en els pròxims mesos.

Amb relació a la trobada, José Manuel Segura ha afirmat que “estem convençuts que aquesta aliança serà molt beneficiosa per a tothom, ja que ens permetrà desenvolupar química sostenible i de proximitat per al mercat mundial de la mobilitat elèctrica alhora que contribuïm a la descarbonització de la indústria i, a més, ho farem de la mà d’una companyia experta i líder en el sector”. Per la seva banda, Martin Saewe, president de GEO Europa, s’ha mostrat “satisfet per haver trobat un soci europeu amb qui compartim la visió d’una química sostenible i de futur, basada en la recerca i en la circularitat, i que ens permetrà seguir creixent i oferint productes diferencials per al mercat dels constructors de vehicles elèctrics”.

Canvi històric a Perafort i Puigdelfí: Jordi Cacho arriba a l’alcaldia amb una moció de censura a Joan Martí Pla

El republicà ha aconseguit el suport majoritari del Ple, amb el ‘sí’ de qui era número 2 de Martí Pla i de l’únic regidor de la FIC

Adrià Miró Canturri

Canvi d'alcaldia a Perafort i Puigdelfí (Tarragonès) després de gairebé 27 anys. El juntaire Joan Martí Pla va haver de deixar el seu càrrec en benefici del republicà Jordi Cacho, que va obtenir el suport del Ple en una moció de censura. La sessió va estar marcada per la tensió entre l'equip de govern i l'oposició. En particular, els retrets van anar especialment dirigits cap a Elisabet Albujar, número dos dels juntaires l'any 2023 i peça clau per decantar el canvi de majories. De fet, únicament amb la comunicació no verbal ja n'hi havia prou

per palpar la mala maror d'un ple que va ser seguit per un bon grapat de ciutadans. Martí Pla i Albujar -asseguts molt a prop- pràcticament ni es van creuar les mirades. En aquest sentit, el fins ara alcalde del municipi s'hi va referir durament en la seva intervenció: "feia temps que es negociava aquesta moció amb la regidora trànsfuga. On està la seva transparència i la de vostès? Es resumeix en falsedat, traïció i mentides". A més, el batlle des del 1999 va acusar l'oposició de "falsejar el resultat electoral" i de "construir un govern amb transfuguisme".

En una línia similar es va moure

la intervenció de Daniel Esparza, regidor del PSC i membre del govern. El socialista va catalogar el moment com "un dia trist" i va explicar que també se li va oferir formar part del nou executiu municipal, però que ho va declinar per les maneres.

Més enllà dels retrets, Joan Martí Pla va voler treure pit dels seus 26 anys i 10 mesos al capdavant del municipi tarragoní. En la seva intervenció es va referir a inversions com l'escola bressol, les piscines municipals, els equipaments esportius o la transformació del camp de futbol. A més, afirma que deixen l'Ajuntament en "una posició extraordinà-

ria" i que el nou alcalde "es trobarà projectes acabats, en marxa o preparats per començar".

"VOLUNTAT D'OBRIR UNA NOVA ETAPA"

Malgrat la tensió del moment, des de l'altre costat de la bancada sí que es dibuixaven alguns somriures, sobretot entre el grup de Tots Som Perafort i Puigdelfí (marca blanca d'Esquerra al municipi).

El nou alcalde, Jordi Cacho, va voler deixar clar que no es tracta d'un "impuls" o d'una "decisió improvisada" i que la moció tampoc neix d'una "discrepància puntual", sinó

POLÈMIC MISSATGE:

“ME LA BUFA”

Una de les qüestions més comentades del Ple va ser la samarreta d’Elisabet Albujar, que duia escrita la frase “me la bufa”. La regidora assegura que el missatge va dirigit a “més d’un”, mentre que Martí Pla considera que és una falta de respecte cap al poble. El missatge arriba després de múltiples comunicats que han carregat contra Albujar per trànsfuga i també contra els republicans per “fal·làcies i falsedats” en el seu argmentari.

Joan Martí Pla va voler treure pit dels seus 26 anys i 10 mesos al capdavant del municipi

tarragoní

d'una "sensació sostinguda en el temps". El republicà reconeix que el moviment pot comportar un "cost polític i personalitat elevat", però remarca la voluntat "d'obrir una nova etapa" a la localitat.

Entre les raons del canvi, Cacho argumenta la "falta de transparència" i la poca "capacitat d'anticipació, planificació i d’objectius clars". "Podíem mirar cap a una altra banda o actuar des de la convicció que governar és saber prendre decisions difícils", destaca. Tot i això, assegura que no arriba per

"prometre miracles", sinó per portar una manera de governar basada en "l'ètica, la transparència, compromís i rigor".

A banda d'Elisabet Albujar, els republicans també van comptar amb el suport de l'únic regidor de la FIC al consistori, que va estar especialment aspre amb Martí Pla en la seva intervenció. Encara que també se li va oferir entrar a govern, el regidor independent ha declinat l'oferta i donarà suport des de fora.

ADEU A QUASI 27 ANYS D'ALCALDIA

Martí Pla deixa l'alcaldia després que el 1999 agafés la vara de comandament al municipi. Més enllà de la seva activitat municipal, el juntaire també ha sigut conseller al Consell Comarcal del Tarragonès des del 2003 i n'ha estat president en dues etapes: de 2019 a 2021 i de 2025 fins a l'actualitat.

Per la seva banda, Elisabet Albujar continuarà al capdavant de les regidories de Benestar Social i Ensenyament i també es mantindrà com a alcaldessa de la pedania de Pugdelfí. Després del ple, la regidora no adscrita ha recalcat que ha actuat "segons els seus principis" i que no ha estat "cap traïció". Concretament, assenyala les diverses desavinences amb l'equip de govern i sobretot l'alcalde.

Piscina coberta, gimnàs i pàdel: així serà el nou gran projecte esportiu de Constantí

Amb una inversió de gairebé 5 MEUR, inclou gimnàs, wellness i pistes de pàdel i preveu també cafeteria, aparcament i noves zones d’activitat

Èric Mendo

El Ple de l’Ajuntament de Constantí ha donat llum verda al projecte executiu del nou complex esportiu municipal, una infraestructura que vol transformar l’oferta esportiva del municipi i convertir-la en un servei actiu durant tot l’any. La proposta s’ha aprovat amb els vots favorables del PSC i VOX i l’abstenció d’ERC.

El futur complex s’ubicarà en un solar situat entre l’avinguda Onze de Setembre i el carrer Vidal i Barraquer, en una zona estratègica pròxima a centres educatius i altres equipaments esportius.

El projecte inclou la construcció d’un edifici amb vestidors, gimnàs i sales d’activitats dirigides, així com una piscina coberta, una zona de wellness, dues pistes de pàdel i una cafeteria-restaurant

També es preveuen espais d’aparcament i la urbanització completa dels accessos.

Amb aquesta actuació, el municipi vol superar el model actual centrat en les piscines d’estiu i oferir un servei integral d’esport i salut durant tot l’any.

Paral·lelament, la zona de les Gavarres acollirà un gran magatzem logístic del grup Lidl

INVERSIÓ DE GAIREBÉ 5 MEUR

El projecte té un pressupost d’execució de 4,9 milions d’euros (sense IVA) i es desenvoluparà mitjançant un model de concessió administrativa, fet que permetrà que una empresa assumeixi tant la construcció com l’explotació de l’equipament.

Segons ha destacat l’alcalde, Óscar Sánchez, es tracta d’“un projecte estratègic que millorarà els serveis municipals i generarà noves oportunitats d’activitat i dinamització”. El document s’exposarà ara al públic abans de redactar l’estudi econòmic definitiu que determinarà la viabilitat i el període d’amortització.

LLUM VERDA AL DESENVOLUPAMENT DE LES GAVARRES

En la mateixa sessió plenària també s’ha aprovat definitivament el projecte d’expropiació del sector PPU-13 a la zona de les Gavarres, amb el suport del PSC, l’abstenció de VOX i el vot contrari d’ERC. Aquest àmbit, de 54 hectàrees, acollirà un gran magatzem logístic del grup Lidl en una parcel·la de 185.000 m², a més d’altres activitats econòmiques.

Dr. Lucas Octavio Carrasco

Els dentistes de confiança al Tarragonès

Implant + corona de Zirconi

890€

Planificació digital i cirurgia guiada inclosos en el preu

Ortodòncia descompte 500€

Ús de làser de diode

Càrrega immediata descompte de 1.000€

Tractaments intensius, sedació GRATIS, un raspall elèctric de REGAL i possibilitat de pagar en 3 a 12 mesos amb targeta

TARRAGONA

TARRAGONA PRESENTA EL SEU NOU PLA ESTRATÈGIC DE

TURISME

AMB GRANS NOVETATS

76 accions que volen trencar la barrera entre visitant

i ciutadà

L’Ajuntament de Tarragona ha presentat el nou Pla estratègic de Turisme amb un horitzó de cinc anys, centrat en patrimoni, allotjament i mobilitat. L’alcalde Rubén Viñuales ha destacat que suposa “un punt d’inflexió” per potenciar la identitat de la ciutat, mentre que Montse Adan ha apel·lat a reforçar la marca Tarragona.

El pla s’ha elaborat a partir d’estudis amb dades oficials, Big Data i enquestes, que evidencien un augment de l’11% del turisme internacional i situen Tarragona com la segona capital catalana més visitada.

La proposta inclou 76 accions dividides en quatre eixos: governança turística, revalorització del patrimoni, millora d’infraestructures i promoció. Entre les iniciatives destaca el projecte “Mirada al Mar”, amb què es vol reconnectar la ciutat amb el litoral.

Els objectius passen per desestacionalitzar el turisme, reforçar el patrimoni romà, millorar la mobilitat i potenciar la marca ciutat. El pla també aposta per generar noves experiències i impulsar la col·laboració entre administracions i sector privat.

SALVADOR ILLA VISITA TARRAGONA PER SIGNAR EL CONVENI DEL CONSORCI PATRIMONI ROMÀ DE TÀRRACO

Un acord històric entre Generalitat, Ajuntament i Agència Catalana del Patrimoni Cultural per a la gestió integral dels monuments romans

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha visitat Tarragona per signar el conveni de creació del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco, impulsat conjuntament amb l’Ajuntament i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural. L’acte s’ha celebrat al Circ Romà, on l’alcalde Rubén Viñuales ha reivindicat l’acord com un “èxit col·lectiu” que permetrà gestionar de manera integral els monuments Patrimoni de la Humanitat i convertir-los en una eina educativa, turística i cultural.

El consorci estarà liderat per les tres administracions signants, amb la participació externa de la Diputació, Altafulla, Constantí i l’Arquebisbat. Illa ha assegurat que l’ens generarà noves oportunitats per a la ciutat i ha recordat que també cal avançar en àmbits com l’habitatge i la mobilitat. La jornada ha

inclòs una reunió del Consell General i una visita institucional pel recinte. A l’exterior, una desena de manifestants vin -

culats a les vagues d’educació han rebut el president amb pancartes en defensa de l’escola pública.

L’essència de Tarragona en cada plat

Un restaurant únic, en un indret privilegiat i obert a tothom. Cuina catalana i mediterrània: arrossos, carns i peixos de proximitat, amb menús diaris i de cap de setmana. Ideal per a banquets i celebracions d’empresa.

Ctra. del Tennis, 12-18. Urbanització Cala Romana. Tarragona £ 977 209 917 | n 634 211 818 | (#

"Celebrar el Tetafest és més important que mai"

Entrevista a Cecilia

Mangini, regidora d’Igualtat, Polítiques Feministes i LGTBI+ de l’Ajuntament de Tarragona; Mari Martínez, directora artística del Tetafest; i Montse García, cap de secció de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Tarragona

Anna Hernández Coll

La 5a edició del Festival TETA de Tarragona arriba els dies 29 i 30 de maig a l'Auditori del Camp de Mart. Grans noms com Vanesa Martín, Lia Kali i Queralt Lahoz encapçalen la cartellera.

El Tetafest es defineix com un "projecte de ciutat", quin impacte real té a Tarragona més enllà dels dies de concerts? Cecília Mangini (C.M): L’impacte és el treball que es fa tot l’any amb dones de la ciutat, amb entitats i amb dies assenyalats on llancem sempre el mateix missatge, que és la lluita per la igualtat. I també els PreTeta, que van començar el 2024 i cada vega-

da tenen més èxit. Diem que és un “projecte de ciutat” perquè no és només aquell dia. A la Conselleria no ens dediquem a fer festivals habitualment, però el TETA és un dia de reivindicació des de l’art, la cultura i la música, i l’impacte es nota en el treball que es fa durant tot l’any amb les dones.

Penseu que esdeveniments com aquest ajuden a transformar imaginaris socials o encara tenen abast limitat? Mari Martínez (M.M): Sí, aquests festivals són necessaris per visualitzar que estem lluitant. La música és un ofici molt masculinitzat, fa 25 anys que m’hi dedico i al principi estava jo sola amb 60 homes. Ara som uns

50 homes i 15 dones, encara no hi ha un 50-50. Crec que és important fer aquest tipus de festivals i que ens visibilitzem.

C.M: Tant de bo algun dia aconseguim totalment la igualtat, però encara queda camí endavant i endarrere. Ningú ens ha regalat res, ni en el món ni a la ciutat ni al país. Si et fixes, en cartells de grans festivals predominen els grups i bandes compostes per homes que no pas per dones. Així com cantants i discjòqueis homes. Al TETA, no només contractem artistes dones, sinó que s’intenta que les fotògrafes, persones que estan a la barra, les tècniques darrere l’escenari… també ho siguin. Un festival totalment fet per dones.

M.M: Inclús dins del cartell, el percentatge de dones artistes en altres festivals és menor. Però aquest no és el gran problema, és com se situa el seu nom dins del cartell. Sempre quedant per sota.

Montse García (M.G): Els corrents polítics que venen ens ho estan posant difícil. Celebrar el Tetafest és més important que mai.

Creieu que el Tetafest podria servir de model per altres festivals a Catalunya i Espanya? M.G: Sí, de fet fa dos anys, en la 3a edició del TETA, elDiario.es ens va contactar com a festival feminista a Espanya, per ser dels pocs que hi ha. Perquè en aquell moment només existien un a Andalusia i algun altre. A partir de llavors han anat sorgint altres festivals de dones. L’any passat a Barcelona es va organitzar un festival amb actuacions de totes les artistes que havien estat al Tetafest. Nosaltres en el seu moment ens vam atrevir a muntar el festival i ara a poc a poc va agafant forma i identitat.

El PreTeta inclou activitats per a instituts, quins objectius educatius persegueix aquesta inici-

ativa? M.G: Aquest any incorporem una cosa que no havíem fet fins ara, que és el treball directe amb els instituts dins dels tallers de ‘Qui té el micro? La música que escoltem’ que parlen sobre tot allò que hi ha darrere de les lletres de les cançons que escolten els joves. L’objectiu és treballar sobretot l’esperit crític de la gent jove a l’hora d’escoltar música. A través de la música escoltada es poden crear valors, equivocats o no. No es tracta d’alliçonar a ningú, sinó de qüestionar-se el que escolten.

Les artistes escollides aquest any segueixen algun fil temàtic?

M.M: Donem veu a estils diferents, des de Vanesa Martín fins ALOSA, que fa música tradicional. Totes les artistes segueixen una filosofia i un missatge encarat a la dona i al feminisme. Un valor afegit que tenim en compte és que parlen d’elles i les seves pròpies experiències i emocions per compondre la lletra de les cançons.

M.G: El TETA és per a tots els públics, llavors hi ha dies per a gent més gran i altres per a gent més jove. Es tracta de tenir diversitat.

Donem veu a estils diferents, des de Vanesa Martín fins ALOSA, que fa música tradicional. Totes les artistes segueixen una filosofia i un missatge encarat a la dona i al feminisme

Algun cop heu escollit alguna artista per petició del públic?

M.G: No, és perillós això. Intentem escoltar molt, a través de xarxes i altres canals. Però ens han demanat artistes com Rosalia, no sent conscients de l’envergadura que suposaria la seva actuació pel Camp de Mart, que és l’espai emblemàtic del festival.

Llavors creieu que la gent ve pel conjunt del festival i no per

noms concrets? C.M: Hi ha de tot, hi ha qui ve des d’Andorra i es queda els dos dies. I altra gent que és fan d’alguna de les artistes i ve per veure-la, com l’any passat a Rosario i enguany a Vanesa Martín, que ens han comprat entrades des de l'Argentina.

En què es diferencia aquesta edició de les anteriors? M.G: Hem canviat horaris, ja no hi ha dissabte al matí. Tenim una sessió pionera programada pel 22 de maig amb entitats i dones emprenedores al Teatret del Serrallo. Hem ampliat el concepte perquè puguin venir més dones i sentir-se més còmodes. Tenim un altre espai, que encara està per acabar de concretar, amb el compromís de la presentació d’un llibre de Nevenka Fernández. Un espai de reflexió sobre una realitat que està constantment sortint a la premsa i a tots els mitjans.

Quina és la previsió de públic assistent al festival? Espereu superar les xifres de l'any passat? M.M: L’any passat va ser un èxit, al voltant de 6.000 assistents. Aquest any esperem fer sold out els dos dies. L’any passat amb Zahara vam estar a punt d’aconseguir-ho i amb Rosario sí que vam vendre totes les entrades. Esperem aconseguir unes 8.000 persones, entre concerts i el que es prepara per als jardins. Hi ha sorpreses que encara no revelarem, has de venir per descobrir-les.

Us plantegeu internacionalitzar el festival o manteniu un enfocament més local i de territori? M.G: Seria meravellós fer-lo metropolità.

C.M: Aquest any vindran a participar regidores d’altres llocs que els interessa portar el Tetafest als seus municipis. Internacional ja ho és perquè les artistes consolidades que venen, com el cas de Rosario i Vanesa Martín, s’han fet un nom a Llatinoamèrica. Volem seguir creixent.

TARRAGONÈS

LA CANONJA FA UN PAS FERM CAP AL FUTUR AMB UNA NOVA IMATGE CORPORATIVA I UNA NOVA WEB MUNICIPAL

L'Ajuntament ha mostrat per primera vegada el nou logotip i el futur portal web per modernitzar-se i millorar la funcionalitat

La Canonja ha presentat la seva nova imatge institucional i una pàgina web renovada per modernitzar la comunicació municipal. L’acte, celebrat a l’edifici Època, marca un canvi en la identitat del consistori, que a partir d’ara separa l’ús de l’escut —reservat per a actes protocol·laris— del nou logotip, inspirat en la façana de l’Ajuntament.

El regidor de Comunicació, Salvador Ferré, ha destacat que la nova imatge respon a la necessitat de projectar una administració “més moderna i propera”. El disseny, elaborat per l’empresa Garamond, aposta per una identitat visual flexible, contemporània i adaptada als diferents canals digitals.

Aquest canvi també s’acompanya d’una nova web municipal que substituirà l’actual, en funcionament des del 2014. El nou portal millorarà l’accessibilitat, la navegació i l’accés als tràmits, amb més de 100 pàgines i una clara orientació a dispositius mòbils. El consistori considera que aquesta transformació suposa un “salt qualitatiu” per reforçar la relació amb la ciutadania.

L’AJUNTAMENT

DEL MORELL INICIA EL

SERVEI DE RECOLLIDA DE RESIDUS VOLUMINOSOS PER A PARTICULARS

El nou servei facilita la gestió de mobles i objectes grans amb recollides els dimarts i dijous al municipi del Morell

L’Ajuntament del Morell ha posat en marxa un nou servei de recollida de residus voluminosos per facilitar la gestió de mobles i objectes grans. La iniciativa, destinada exclusivament a particulars, vol evitar abandonaments a la via pública i mantenir els carrers més nets i ordenats.

Segons l’alcalde, Eloi Calbet, era una mesura llargament esperada per millorar el dia a dia del municipi. El servei permet retirar mobles, matalassos o electrodomèstics prèvia sol·licitud, que es pot fer per telèfon o a través de l’app eÀgora. En el moment de la petició, caldrà indicar el dia i el lloc de recollida, i la Guàrdia Municipal facilitarà un adhesiu per identificar els objectes.

Les recollides es fan dimarts i dijous al matí, i els residus s’han de deixar davant del domicili sense obstaculitzar el pas. Posteriorment, es traslladen a la deixalleria per garantir-ne el reciclatge. El consistori recorda que abandonar voluminosos sense autorització pot comportar multes de fins a 999 euros.

CONSTANTÍ INICIA OBRES PER MÉS DE 4 MILIONS PER AL POLÍGON INDUSTRIAL

Una inversió de 4 MEUR que transformarà les infraestructures i el futur econòmic de Constantí

Aquest mes de març s’ha iniciat el projecte d’urbanització del Pla Parcial PPU-11 “PIC-Tradilo”, al polígon industrial de Constantí, amb l’objectiu de completar el desenvolupament d’aquest àmbit estratègic del Camp de Tarragona. L’actuació afecta una superfície de més de 161.000 metres quadrats, distribuïda en tres sectors, i dona continuïtat a les fases ja executades.

Els treballs preveuen la implantació de totes les infraestructures bàsiques per a l’activitat industrial, com xarxes d’aigua, clavegueram, electricitat, gas, telecomunicacions i drenatge. També s’hi inclou la

construcció de nous vials i la millora dels accessos, amb un nou enllaç a la carretera TV-7211. El disseny dels paviments s’ha adaptat al trànsit pesant propi d’aquest tipus d’espais.

El projecte compta amb un pressupost de més de 4,1 milions d’euros i un termini d’execució de quatre mesos i mig. A més, incorpora una nova zona verda i actuacions sobre serveis existents. Aquesta intervenció reforça el paper de Constantí com a pol industrial clau i obre la porta a noves oportunitats econòmiques i empresarials al territori.

GAUDÍ, i la sostenibilitat

Molt abans que existissin conceptes com l'emergència climàtica, l'economia circular o l'arquitectura verda, el geni del modernisme ja aplicava tècniques de recollida d'aigua, ventilació natural i reciclatge de materials a les seves obres més emblemàtiques

Quan passegem per les obres d’Antoni Gaudí, o visitem els seus edificis més il·lustres, és fàcil deixar-se captivar per les formes ondulants, els colors del trencadís i les estructures que semblen desafiar la gravetat. Per això és el geni que tothom coneixem. Sota aquesta pell espectacular de dracs, formes i creus, s'hi amaga una faceta molt menys coneguda pel gran públic però sorprenentment actual: Gaudí va ser un autèntic pioner de la sostenibilitat i del disseny bioclimàtic.

A cavall entre els segles XIX i XX, quan les ciutats s'omplien de fum de fàbriques i la màquina era la mesura de totes les coses, l'arquitecte de Reus va decidir mirar cap a un altre cantó. La seva gran mestra no va ser l'enginyeria industrial de

l'època, sinó la natura. L'observació de l'entorn natural el va portar a idear solucions revolucionàries per aprofitar al màxim els recursos disponibles -com la llum, l'aire i l'aigua- pensant sempre en la salut, l'eficiència energètica i el confort de les persones. Avui, en ple 2026, l'arquitectura contemporània estudia les seves obres per trobar respostes als reptes climàtics actuals.

LA LLUM NATURAL I LA VENTILACIÓ COM A FONT

DE SALUT

A l'hora de dissenyar habitatges, l'aprofitament de la llum solar i la qualitat de l'aire eren prioritats innegociables per a Gaudí.

Segons expliquen des de la Casa Batlló, cada habitació d'aquest icònic edifici del Passeig de Gràcia està dissenyada per maximitzar l'entrada de claror. La genialitat de Gaudí es fa palesa en el gran pati

Sergio Lahoz Dorante

de llums central: per garantir que la llum arribés amb la mateixa intensitat als pisos inferiors que als superiors, va revestir les parets amb un gradient de rajoles blaves.

A la part superior, on toca més el sol, les rajoles són de color blau fosc, a mesura que baixem, s'aclareixen fins a arribar al blanc per reflectir millor la poca llum que hi arriba. A més, les finestres són més petites a dalt i més grans a baix. Aquesta utilització estratègica de la il·luminació natural no només reduïa la necessitat d'energia, sinó que buscava millorar directament

A la part superior, on toca més el sol, les rajoles són de color blau fosc, a mesura que baixem, s'aclareixen fins a arribar al blanc per reflectir millor la poca llum que hi arriba

l'estat d'ànim dels residents. Pel que fa al confort tèrmic, l'edifici compta amb un enginyós sistema de ventilació creuada, aconseguit a través d'obertures estratègiques que permeten la circulació constant d'aire fresc a l'estiu i ajuden a retenir l'escalfor a l'hivern, minimitzant la dependència de climatitzacions artificials.

Aquesta preocupació per la qualitat de l'aire estava profundament connectada amb el moviment higienista europeu del segle XIX, que buscava millorar les condicions de vida lluitant contra els espais foscos i mal ventilats. Així ho explica la Fundació Catalunya La Pedrera (Casa Milà), que destaca com Gaudí es va alinear amb aquests principis per fer d'aquest immoble un veritable "edifici saludable". A diferència de les construccions tradicionals, la Casa Milà s'articula al voltant de dos grans patis centrals interconnectats que van molt més enllà de la simple funció de ventilar cuines i banys. Totes les estances tenen sortida a la façana principal, als patis centrals o al pati d'illa, generant corrents d'aire naturals de gran eficiència.

Com a detall purament innovador en la gestió climàtica, segons expliquen desde la Fundació, l'arquitecte va inventar un sistema de persianes dobles a les finestres que donen als patis. Aquest mecanisme permet obrir únicament la part superior de la persiana per renovar l'aire de l'habitació, sense necessitat d'obrir-la tota, regulant així de manera eficient tant la ventilació com l'entrada de llum.

L'enginy pràctic de Gaudí no es limitava als espais interiors. La seva capacitat per transformar grans extensions a l'aire lliure integrant-hi solucions hidràuliques és digna dels tractats d'enginyeria moderns. El gran exemple d'això és el Park Güell.

Segons explica l'Engineering Management Institute en un dels seus estudis recents sobre tècniques de planificació urbana, l'arquitecte va implementar al parc un impressionant i avançat sistema de gestió d'aigües pluvials que anticipava el que avui anomenem Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible (SUDS). La immensa plaça superior (coneguda avui com la Plaça de la Natura) no només és un mirador espectacular, sinó que funciona com un gran filtre d'aigua. Gaudí la va construir sense pavimentar del tot, deixant un terra de grava porosa. Quan plou, l'aigua va a través d'aquesta grava i es filtra. Sota la plaça, hi trobem la Sala Hipòstila,

GESTIÓ INTEGRAL DE L'AIGUA

amb les seves 86 columnes d'inspiració dòrica. Aquestes columnes no només suporten el pes de la plaça, sinó que són buides per dins i amaguen un complex sistema de canonades. L'aigua filtrada viatja per l'interior d'aquestes columnes fins a arribar a una enorme cisterna subterrània. Aquesta aigua emmagatzemada s'utilitzava posteriorment per proveir les llars de la urbanització, mantenir les fonts i regar la vegetació del parc. En ple clima mediterrani, propens a les sequeres, Gaudí va dissenyar un ecosistema hidràulic tancat i autosuficient.

ECONOMIA CIRCULAR I QUILÒMETRE ZERO

Un altre dels pilars de la sostenibilitat actual és l'economia circular, la idea de reduir, reutilitzar i reciclar materials per minimitzar l'impacte ambiental. Gaudí va aplicar aquest concepte de manera sistemàtica dècades abans que s'encunyés el terme.

El seu cèlebre "trencadís", que avui s'admira com una de les expressions artístiques més genuïnes del modernisme, va néixer com una solució de reciclatge pur i dur. Així ho recull el blog de la Torre

Bellesguard (obra que ostenta el certificat Biosphere Sustainable pel seu compromís actual amb el medi ambient), assenyalant com l'arquitecte reaprofitava de manera constant fragments de vidre, escòries de foneria i peces de ceràmica rebutjades de les fàbriques locals per decorar les cobertes, bancs i façanes de les seves obres.

A la mateixa Torre Bellesguard, Gaudí va apostar fortament pel que avui anomenem "materials de quilòmetre zero". En comptes d'importar pedres llunyanes, va utilitzar abundant llicorella (pissarra) extreta directament de la veïna serra de Collserola. Això no només reduïa els costos econòmics i energètics del transport, sinó que aconseguia una integració estètica i orgànica perfecta de l'edifici amb

L'aigua filtrada de la plaça viatja per l'interior de les columnes de la sala hipòstila fins a arribar a una enorme cisterna subterrània

el paisatge que l'envoltava, un principi fonamental del que coneixem com a "biomimesi" (el disseny inspirat en els models i processos de la biologia).

El respecte de l'arquitecte pel medi natural era tan absolut que preferia alterar els seus propis plànols abans de destruir l'ecosistema existent. Segons explica la tesi doctoral de l'investigador Carlos Salas Mirat, “Antoni Gaudí, precursor de la sostenibilitat en l’arquitectura”, durant la construcció de la Crip -

ta de la Colònia Güell, Gaudí es va trobar que un gran pi s'interposava en el traçat que havia dissenyat per a una de les escales exteriors. En comptes de talar-lo, com hauria fet qualsevol constructor de l'època, va decidir redissenyar l'escala per salvar l'arbre. Davant la incomprensió d'alguns operaris, l'arquitecte va sentenciar amb una frase que resumeix tota la seva ètica ecològica:

"Jo puc fer una escala en tres setmanes, però necessito vint anys per tenir un pi com aquest".

A més, així ho recull la mateixa tesi, a la Colònia Güell la integració paisatgística és excel·lent. Va utilitzar maons cuits de color terrós i foscos que mimetitzen a la perfecció amb les fulles seques de pi caigudes al terra del bosc circumdant, i pedra basàltica negra per fondre l'estructura amb la natura, fent que l'edifici sembli més una formació geològica natural que una obra humana.

El seu cèlebre "trencadís", que avui s'admira com una de les expressions artístiques més genuïnes del modernisme, va néixer com una solució de reciclatge pur i dur

dissenyador industrial excepcional que va tenir en compte l'ergonomia molt abans que aquesta disciplina s'estudiés formalment.

Segons expliquen desde la Casa Batlló, l'ús de corbes i formes orgàniques a l'edifici no respon només a un caprici estètic per fugir de les línies rectes, sinó a la voluntat d'adaptar-se als moviments naturals del cos humà. L'arquitecte va prestar una atenció als petits detalls: els passamans de les escales de fusta, els tiradors de les portes i els poms de llautó de les finestres van ser modelats inicialment per ell mateix en fang, prement-los amb les mans per capturar la forma exacta del palmell i els dits. D'aquesta manera, oferia un agafament absolutament còmode i segur.

Els mobles que dissenyava seguien la mateixa lògica, buscant suport en els punts clau de l'esquena i els braços, demostrant que el disseny excel·lent és aquell on la funció i la forma s'abracen de manera indestriable.

ERGONOMIA: EL DISSENY PENSAT PER A LA PERSONA

Finalment, la sostenibilitat també implica l'àmbit social i humà; un entorn construït ha de ser còmode, útil i amable amb els seus usuaris. En aquest sentit, Gaudí va ser un

Sense saber-ho, amb els seus patis ventilats, els seus sistemes de recollida de pluges, el seu reciclatge de ceràmiques i la seva passió pels materials locals, Gaudí ja estava dibuixant la ruta cap a l'arquitectura sostenible.

Pl. de la Llibertat, 4 Pral. 2a Reus 977330490

www.clinicadentaldrgisbert.cat

Són més de 25 anys d’atenció als reusencs i volem agrair-vos molt la vostra confiança. ( #

Reus accelera per incorporar nous

habitatges

assequibles al parc municipal

El consistori desplega totes les eines possibles per fer front a l'alta demanda residencial

Sergio Lahoz Dorante

L’accés a un habitatge digne s'ha consolidat com un dels grans reptes socials i econòmics de les ciutats contemporànies i per a Reus això no és una excepció. Per fer front a aquesta realitat, l'Ajuntament ha fixat un horitzó amb xifres concretes: la incorporació de 618 pisos assequibles al mercat a curt i mitjà termini. Per assolir aquesta xifra, l'estratègia de l'àrea d'habitatge passa per diversificar els mecanismes, actuant des de la gran requalificació de terrenys industrials fins a l'adquisició directa de finques

particulars.

No obstant això, la planificació topa sovint amb els temps de l'administració. L'alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, ha subratllat recentment la necessitat d'actuar amb celeritat, advertint que l'ampliació del parc públic no pot ser només un projecte dibuixat sobre plànols a molts anys vista, sinó una realitat per a la ciutadania al més aviat possible.

EVITAR EL COLL D'AMPOLLA BUROCRÀTIC

En l'horitzó més immediat destaquen les promocions de nova cons-

trucció a Mas Iglesias i a la zona de la Riera, que aportaran 132 i 60 habitatges protegits, respectivament. Ara bé, no serveix de res finalitzar l'obra si l'entrega de claus queda encallada als despatxos.

Davant d'aquest risc, el consistori reusenc ha traslladat una petició a la Generalitat de Catalunya -l'administració competent en el Registre de Sol·licitants- perquè escurci els terminis administratius. L'equip de govern considera "absurd" el risc de mantenir pisos acabats i tancats durant mesos a l'espera de resoldre les adjudicacions. La proposta municipal és sincronitzar els tràmits perquè els sortejos es duguin a terme en paral·lel a la recta final de les obres.

L’URBANISME PER

REFER LA CIUTAT

Si s'analitza l'origen d'aquests 618 futurs pisos, s'observa que la principal bossa d'habitatge (357 immo -

fortuny, amb capacitat per aixecar 129 habitatges de protecció oficial addicionals.

ALTERNATIVES MÉS ENLLÀ DE LA NOVA CONSTRUCCIÓ

L'Ajuntament ha fixat un horitzó amb xifres concretes: la incorporació de 618 pisos assequibles al mercat a curt i mitjà termini

bles) prové de la modificació del planejament urbanístic. L'operació més destacada d'aquest paquet és la transformació de l'entorn de l'antiga sedera de Pich Aguilera. La requalificació d'aquest espai, on el sostre residencial passarà de ser lliure a assequible, permetrà desencallar una zona històricament aturada i projectar-hi 190 habitatges de protecció oficial de lloguer. El consistori preveu desenvolupar aquest sector progressivament per fases.

A aquesta gran operació s'hi sumen les recents modificacions dissenyades per esponjar el Barri del Carme, amb una previsió de 38 pisos repartits en diverses àrees, així com l'impuls que suposa l'entrada en joc del Pla 50.000 de la Generalitat. Dins d'aquest programa, s'han seleccionat dos solars clau, un de propietat municipal al carrer del Ball de Diables i un altre de l'empresa Redessa al carrer de Vila-

La fita global dels 618 habitatges es completa amb un ventall d'accions paral·leles que, en conjunt, sumen 261 pisos. Aquestes iniciatives resulten vitals per diversificar l'oferta assequible pels diferents barris sense dependre exclusivament de la construcció de grans blocs des de zero. En aquesta línia destaquen les permutes estratègiques de patrimoni, com el recent acord al voltant de l'antiga nau de l'Avinguda del Carrilet. L'Ajuntament hi projecta una promoció de 40 pisos que, més enllà de la seva funció estrictament residencial, actuarà com a ròtula urbanística per cosir millor els barris del sud amb el centre de la ciutat.

Paral·lelament a aquestes operacions, l'administració local també practica una intervenció de microescala mitjançant el dret de tanteig i retracte. A través d'aquesta eina d'adquisició preferent, es recuperen pisos del mercat lliure per incorporar-los al parc públic. Actualment, tres d'aquests habitatges ja s'han posat a disposició de les famílies a través de la Borsa de Lloguer i se n'estan tramitant quatre més.

La col·laboració estreta amb entitats sense ànim de lucre com Resilis, Habitat3 o Llars Familiars permet abordar l'emergència habitacional des del vessant social. Aquestes organitzacions assumeixen la tasca de comprar i rehabilitar pisos que d'entrada no estaven en condicions òptimes, sumant així 22 nous habitatges a la xarxa pública.

REUS PLANTA CARA A LA CALOR: UN PROJECTE D'OMBRATGE TRANSFORMARÀ LA PLAÇA DE LA CULTURA DE LA PAU REUS

Una solució sostenible que no només refrescarà, sinó que revitalitzarà la vida social i cultural d'un dels espais més emblemàtics de Reus

L’Ajuntament de Reus ha donat llum verda al projecte executiu per instal·lar un sistema d’ombratge a la plaça de la Cultura de la Pau, que esdevé així la primera intervenció del nou Pla d’Ombratge. Aquesta iniciativa forma part de l’estratègia municipal destinada a pal·liar els efectes del canvi climàtic i garantir més confort tèrmic en espais públics.

Aquesta actuació s’inscriu en un conjunt de polítiques locals que busquen mitigar les pujades tèrmiques, com ara el pla d’arbrat Reus Respira o el desplegament gradual dels refugis climàtics. L'objectiu principal és fer front a l’increment progressiu de les temperatures i minimitzar l’impacte negatiu generat per l’anomenat efecte illa de calor.

La plaça de la Cultura de la Pau, actualment sense arbres a causa d'un aparcament soterrani que limita aquesta possibilitat, ha estat identificada com un punt prioritari per millorar l’ombra i el confort durant els mesos més càlids.

L’actuació no sols pretén reduir la temperatura, sinó també redefinir aquest espai urbà, aportant-li una identitat renovada i promovent-ne l’ús veïnal.

REUS ENTRA AL TOP MUNDIAL DE CIUTATS

És una de les 21 seleccionades entre 320 candidatures i opta a ser referent global en innovació

La ciutat de Reus ha estat escollida com una de les SMART21 Communities 2026 , un reconeixement que atorga l’Intelligent Community Forum (ICF) després d’una primera fase on s’han presentat més de 320 candidatures procedents de tot el món. L’anunci es va realitzar recentment durant un acte oficial celebrat a Curitiba, Brasil, on es van donar a conèixer les 21 comunitats que superen aquesta primera selecció. A més de Reus, només dues localitats espanyoles més formen part d’aquesta llista: Las Rozas i Múrcia. L’ICF premia aquelles ciutats i territoris

que excel·leixen en sis àmbits fonamentals per al desenvolupament intel·ligent: la connectivitat digital, l’ocupació i la formació professional, la innovació tecnològica, la participació ciutadana activa, la inclusió social i el compromís amb la sostenibilitat ambiental.

En aquest context, la candidatura presentada per Reus ha posat especial èmfasi en les polítiques públiques i els projectes implementats que busquen generar noves oportunitats econòmiques i elevar la qualitat de vida dels seus habitants.

HI HAURÀ UN GRAN MURAL A GAUDÍ AMB TECNOLOGIA IMMERSIVA EN PLE ANY GAUDÍ

L’obra, de 21 metres, amb continguts digitals de realitat augmentada i reforçarà el paper de la ciutat com a bressol de l’arquitecte

En el marc de l’Any Gaudí, Reus comptarà amb un mural dedicat al genial arquitecte que s’ubicarà al c arrer de Josep Sardà i Cailà, 9. Jonatan Carranza, conegut amb el nom artístic de Sojo, ha estat escollit després de la valoració de 25 candidats. Les intervencions de Sojo a l'espai públic tenen el seu origen al graffiti, tècnica que desenvolupa des de l'any 93 i el fenomen del qual marca conceptualment la seva forma d'entendre l'art com a mitjà transformador. En les parets, fa propos-

tes acolorides amb una forta presència del dibuix, amb la unió de la tècnica de l’aerosol i el muralisme. Sojo ha participat en diversos festivals d’art urbà i les seves obres han obtingut reconeixement internacional a través de plataformes especialitzades en aquest àmbit.

La proposta presentada també compta amb la complicitat de la Parròquia de Sant Joan Baptista i de l’Arquebisbat de Tarragona, que cedirà la façana de la rectoria de Sant Joan, edifici annex a parròquia. El mural tindrà una mida de 21 m x 6,5 m i constarà de dues fases: el mes de maig s'executarà la primera, que consistirà en la creació artística de Jonatan Carranza, i de cara a l'octubre s'inclourà un codi QR, a través del qual es podrà accedir a continguts digitals amb animacions en 2D i 3D per aprofundir en el llegat de l'arquitecte, elaborats per l'artista Gala Mirissa.

Sergio Lahoz Dorante

La ciutat de Reus compta amb un nou motor d'innovació cívica, econòmica i cultural dissenyat per sacsejar les dinàmiques tradicionals de resolució de problemes urbans. Es tracta de Reus Crea Activa (RCA), una entitat sense ànim de lucre que irromp amb una declaració d'intencions contundent on adverteixen que ells no parlen de canvi, sinó que l'executen. En un ecosistema on sovint proliferen els laboratoris d'idees merament teòrics, RCA es desmarca completament per definir-se com un laboratori centrat en l'acció. La seva gran ambició de futur és convertir problemes reals i documentats de la ciutat en solucions creatives i tangibles. Tot això s'aconsegueix activant el talent local existent i mesurant de forma rigorosa l'impacte de cada iniciativa dissenyada.

UN MODEL DISRUPTIU

La filosofia de Reus Crea Activa suposa un trencament absolut amb el model associatiu convencional. Dins d'aquesta organització la pertinença no es compra mitjançant una quota econòmica, sinó que es guanya exclusivament a través de l'execució i l'esforç. L'entitat ha dissenyat el model batejat com a "Projecte-a-Membre". És un sistema on els professionals que demostren excel·lència i compromís durant el desenvolupament d'un repte concret són convidats a convertir-se en membres permanents o socis creadors. D'aquesta manera s'assegura que les futures estratègies de l'associació estiguin sempre dirigides per professionals que han demostrat una capacitat reeixida sobre el terreny.

L'ESTRUCTURA PER NO

COMENÇAR MAI DE ZERO

Per fer possible aquesta transformació constant, l'organització compta amb un ecosistema viu basat en cinc pilars que es refor-

Neix Reus Crea Activa, el laboratori cívic que vol transformar la ciutat des de l'acció

La nova entitat es presenta com un laboratori d'execució que buscarà solucions tangibles als problemes de la capital del Baix Camp

cen mútuament i permeten acumular tota l'experiència. D'una banda hi ha els Projectes, que representen l'acció visible i temporal per solucionar un problema concret de la ciutat. Quan aquests finalitzen, l'aprenentatge generat es traspassa automàticament als Nuclis. Aquests espais funcionen com a àrees de coneixement permanent sobre temàtiques com la salut, l'educació o el territori i creixen contínuament per evitar començar des de zero en futurs reptes comunitaris.

Tot l'engranatge es mou gràcies als Motors, unes infraestructures transversals com la metodologia

de treball o les relacions institucionals que es construeixen un sol cop i perduren en el temps per eliminar les friccions. Així mateix, els Compromisos serveixen de brúixola ètica fundacional a llarg termini per no perdre mai el rumb i donar coherència a tot el conjunt. Entre aquests objectius hi ha la voluntat de convertir Reus en un laboratori de canvi social capaç de generar models replicables a la resta de ciutats mitjanes com Tarragona o Lleida. Finalment, les s'encarreguen de posicionar la veu crítica de l'entitat de cara al públic i expliquen al món com pensen per generar credibilitat i autoritat.

LA METODOLOGIA CREA I LA INDEPENDÈNCIA POLÍTICA

L'operativa de l'entitat es basa en unitats de projecte multidisciplinàries que apliquen l'anomenat Sistema CREA. Aquest acrònim amaga una metodologia de creativitat, recursos i execució activa que combina el pensament de disseny amb tècniques de teatre participatiu i mentoria professional. Aquesta fórmula innovadora parteix de la base que per crear i aportar solucions cal involucrar alhora la ment, el cos

Reus Crea Activa és una entitat sense ànim de lucre que irromp amb una declaració d'intencions contundent on adverteixen que ells no parlen de canvi, sinó que l'executen

i les emocions dels participants. El procés d'innovació s'estructura en cinc fases de treball clares que passen per despertar, revelar, imaginar, prototipar i integrar les idees.

Tota aquesta ambició col·lectiva s'executa des d'una independèn-

cia absoluta per allunyar-se de qualsevol agenda política o interès de mercat, posant Reus per davant de tot. Els impulsors assenyalen que les institucions públiques sovint pateixen una lentitud estructural i funcionen per objectius a curt

termini marcats pels cicles electorals de quatre anys. Per contra, RCA aposta fermament per una visió a llarg termini i buscarà finançament privat si és necessari per garantir la continuïtat de les accions al marge de qui governi l'Ajuntament en cada moment.

SÈVIA, LA PRIMERA GRAN

BATALLA PER LA SALUT DELS

INFANTS

El primer gran repte visible de Reus Crea Activa ja està actiu i ha estat batejat com a Projecte

amb un contundent estudi de la Universitat Rovira i Virgili publicat a la revista científica JAMA Network Open l'any 2024. La investigació revela que fins i tot els infants amb un pes aparentment normal pateixen alteracions cardiometabòliques i malnutrició latent a causa del consum elevat de productes ultraprocessats. Davant d'aquest escenari i combinant les diferents fonts analitzades, les dades certifiquen que un de cada tres infants de la població escolar requereix una intervenció preventiva immediata.

Sèvia neix com a resposta urgent a una dada alarmant on es constata que el 33,9% dels infants de 6 a 12 anys a Reus ja presenten un clar excés de pes

Sèvia. Aquesta iniciativa fundacional actua com una enorme estratègia de ciutat dissenyada per transformar profundament la relació dels infants, de les famílies i de tota la comunitat amb l'alimentació diària. Sèvia neix com a resposta urgent a una dada alarmant radiografiada per l'Enquesta de Salut de Catalunya on es constata que el 33,9% dels infants de 6 a 12 anys a Reus ja presenten un clar excés de pes. Aquesta problemàtica es creua

La solució que impulsa aquest projecte s'inspira directament en el cas d'èxit viscut al Japó i la seva emblemàtica llei d'educació alimentària Shokuiku aprovada l'any 2005. Sèvia adapta aquesta filosofia nipona a la realitat del territori del Camp de Tarragona i actua simultàniament sobre quatre eixos fonamentals que engloben l'escola, la família, la comunitat urbana i el sector alimentari de proximitat. Dins l'entorn escolar, la iniciativa preveu la implementació d'un currículum integrat validat acadèmicament que incorporarà l'hort escolar i la cuina com a eines imprescindibles d'aprenentatge vivencial. Per garantir el màxim rigor científic en cadascuna de les decisions, tota l'estratègia estarà blindada per un Comitè d'Assessorament Tècnic format per pediatres, nutricionistes, xefs i reconeguts investigadors universitaris. Amb un full de ruta molt pautat en vuit fases, l'objectiu final d'aquest ecosistema cívic és que el pilot acabi essent certificat oficialment per un organisme competent i esdevingui una política pública permanent a tot Catalunya.

Cambrils viu un abril literari

Ho fa en el marc de les jornades “Dies de Llibres”, que consoliden el municipi com a referent cultural al voltant de Sant Jordi.

Roser Pros Roca

Cambrils viu un mes d’abril intensament cultural amb una nova edició de “Dies de Llibres”, un programa que, any rere any, s’ha consolidat com una gran aposta municipal, amb l’objectiu de fomentar dinamitzar la vida cultural al voltant de Sant Jordi, fomentant, de pas, la lectura. Al llarg d’aquest mes, la població es convertirà en un gran escenari literari, convidant a tothom a participar en una vintena d’activitats pensades per a tots els públics i que abracen diferents disciplines, formats i sensibilitats.

Amb aquesta iniciativa, l’Ajuntament de Cambrils reforça el seu compromís amb la cultura com a

eina de cohesió social i creixement personal, oferint una programació que, Sant Jordi a banda, allarga l’esperit de Sant Jordi durant gairebé tot el mes, generant un ecosistema cultural ric i participatiu que connecta lectors, autors, artistes i ciutadania en general.

“Dies de Llibres” inclou tot un ventall d’activitats que giren al voltant del llibre i la lectura, com ara presentacions de llibres, espectacles teatrals, activitats familiars, clubs de lectura, exposicions i el tradicional mercat de llibres i roses, configurant una oferta diversa que respon a diferents interessos i franges d’edat. Aquesta transversalitat és, precisament, una de les claus de l’èxit del programa: una ben pensa-

da combinació de cultura popular i creació contemporània, en un mateix àmbit.

LA LITERATURA COM A EIX VERTEBRADOR

Un dels pilars centrals de “Dies de Llibres” és la presentació de novetats editorials. Enguany, el programa inclou una desena de llibres que abasten temàtiques molt diverses: narrativa històrica, poesia, gastronomia, literatura infantil i també reflexió social.

Entre les cites destacades hi ha la presentació de “La batalla de Cambrils”, d’Enric Herce, guanyador de l’última edició del Premi de Narrativa Vila de Cambrils. L’obra recupera un episodi històric local a

través de la mirada d’un jove pescador, i exemplifica la voluntat de connectar literatura i territori, posant en valor la memòria i la identitat.

També tenen un paper rellevant les propostes vinculades a la gastronomia, en el marc de la Biennal d’Art Gastronòmic, amb títols com “Fricandónation”, de Miquel Bonet, o “Catalunya a la copa i al plat”, de Gessamí Caramés i Javier Campo. Així és com es demostra que la cultura i la cuina són dos àmbits profundament arrelats a la identitat de Cambrils.

En paral·lel, la programació es completa amb altres presentacions que aporten diverses mirades sobre el món contemporani, així com

amb activitats que fomenten el diàleg i la connexió entre autors i lectors, perquè en el cas de Cambrils, el paper de la literatura és un espai de trobada i reflexió.

“Dies de Llibres” inclou tot un ventall d’activitats que giren al voltant del llibre i la lectura

TEATRE, MÚSICA I

EXPERIÈNCIES IMMERSIVES

Més enllà de la literatura estrictament parlant, “Dies de Llibres” aposta per una concepció àmplia de la cultura, i incorpora propostes escèniques i performatives sobre el món dels llibres. En aquest sentit, el teatre té una presència destacada amb sis espectacles que aborden temàtiques diverses i formats innovadors.

Entre les novetats, destaca “Bloqueig Creatiu”, una peça que explora amb humor i ironia les dificultats del procés creatiu, o “El valor de res”, una experiència immersiva que combina poesia, ritual i reflexió en un entorn natural. Aquesta última proposta és finalista a diversos premis de prestigi, i exemplifica la voluntat del programa d’oferir experiències culturals, singulars i de qualitat.

També hi ha espai per a espectacles familiars com “Papirus” o contes teatralitzats que transmeten valors com la igualtat, el respecte o la confiança en un mateix, una dimensió pedagògica especialment rellevant en un programa que busca fomentar l’hàbit lector des de la infància.

ACTIVITATS PER A TOTS ELS

PÚBLICS

Un altre dels eixos de “Dies de Llibres” és la seva vocació inclusiva. El programa incorpora activitats específiques per a diferents públics, des de sessions de contacontes per als més petits fins a clubs de lectura per a adults.

La gimcana literària familiar

sobre Antoni Gaudí és un bon exemple d’aquesta aposta. A través de jocs, enigmes i pistes, els participants poden descobrir la vida i obra de l’arquitecte d’una manera lúdica, participativa i divertida. Els clubs de lectura, tant en format familiar com adult, també tenen un paper destacat, consolidant-se com a espais de diàleg i intercanvi d’idees al voltant dels llibres, en un intent de crear comunitat tot reforçant l’imprescindible vincle entre cultura i ciutadania.

SANT JORDI, EL PUNT CULMINANT

Tot i que el programa s’estén durant gairebé tot el mes, el 23 d’abril, diada de Sant Jordi, continua sent el moment central de la celebració. Com és tradició, la cita per al mercat de llibres i roses és el passeig Miramar, amb les tradicionals parades i la presència d’autors i autores que signaran les seves obres.

La jornada es completarà amb activitats culturals i festives, com espectacles de carrer o la ballada de sardanes, configurant un ambient que combina tradició i contemporaneïtat. Enguany, una de les novetats és la programació d’espectacles al matí, coincidint amb les visites escolars, amb l’objectiu d’apropar la festa als més joves.

Sant Jordi es consolida així com una celebració transversal, àmplia i esperada, en plena primavera, que va més enllà del llibre i la rosa per convertir-se en una expressió col·lectiva de la identitat cultural del municipi. Amb un programa ben carregat d’actes, “Dies de Llibres” s’ha convertit en una estratègia cultural que situa Cambrils al capdavant dels municipis compromesos amb la cultura i el seu desenvolupament i difusió. Al mateix temps, la implicació d’autors locals, entitats, equipaments culturals i agents del territori reforça aquesta dimensió col·lectiva, que és clau per garantir la continuïtat i l’èxit del projecte de cara a futures edicions.

CAMBRILS

CAMBRILS "REVOLUCIONARÀ"

LES SEVES PRINCIPALS

ARTÈRIES: CARRER ORQUÍDIES PER AL 2027 I PROJECTE DE L'AVINGUDA DIPUTACIÓ PER AL 2026

L'avinguda Diputació és un dels altres grans objectius, que s'uniran a la Via Verda i el TramCamp

Cambrils vol impulsar una “revolució” urbana abans d’acabar el mandat. Així ho ha assegurat l’alcalde, Oliver Klein, que ha presentat els principals projectes fins al 2027 en un esmorzar amb la premsa. Entre les actuacions en marxa destaca l’avinguda Baix Camp, amb un termini d’execució de vuit anys, i el carrer Orquídies, que podria iniciar obres i estar enllestit a inicis de 2027.

El gran objectiu és la transformació de l’avinguda Diputació, amb projecte previst aquest 2026. L’actuació vol renovar una via clau amb voreres més amples, serveis soterrats i més permeabilitat per reduir el trànsit. Aquest canvi anirà lligat al desplegament del TramCamp i a la futura Via Verda fins a l’Hospitalet de l’Infant.

Klein també confia en la Llei de Barris per accelerar projectes com el Teatre Auditori. En paral·lel, ha expressat el seu malestar amb el servei de recollida de residus : “no està al nivell” i cal “redefinir-lo” per millorar-ne la gestió.

CAMBRILS

CELEBRA ELS 60 ANYS DE PUBILLATGE I OBRE LA CONVOCATÒRIA PER L’EDICIÓ DEL 2026

El 17 de maig se celebrarà un acte a la Torre del Llimó en homenatge a totes les persones que han participat en aquesta tradició al llarg de la història

Cambrils celebrarà els 60 anys del Pubillatge el 17 de maig amb un acte d’homenatge a totes les persones que n'han format part des de 1966. La commemoració serà al pati de la Torre del Llimó a les 17.30 h i reunirà Pubilles, Hereus, Damisel·les i Fadrins de diferents generacions. El Departament de Festes ha fet una crida als participants històrics perquè confirmin la seva assistència abans del 4 de maig. L’acte vol posar en valor una tradició arrelada al municipi i reforçar-ne la continuïtat.

Paral·lelament, el 13 d’abril s’obrirà la convocatòria per escollir el Pubillatge 2026 , que representarà Cambrils en actes i festes populars. El termini per presentar candidatures finalitzarà el 13 de maig. La Comissió del Pubillatge treballa per incentivar la participació juvenil, amb accions a xarxes i activitats de promoció. L’Ajuntament també anima les entitats locals a presentar candidats per mantenir viva la tradició entre les noves generacions.

CREIX EL FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÚSICA: 14 GRANS CONCERTS I UN PROGRAMA COMPLET

La 51a edició recuperarà el Parc Samà, estrenarà el Club Nàutic i reforçarà l’aposta enogastronòmica del 28 de juliol al 10 d’agost

El Festival Internacional de Música de Cambrils ha presentat la 51a edició, que se celebrarà del 28 de juliol al 10 d’agost amb 14 concerts, dos més que l’any anterior. El certamen reforça així la seva aposta per créixer i diversificar públics sense perdre l’essència d’una de les cites musicals més consolidades del Camp de Tarragona. La programació s’estendrà a diversos espais com el Parc del Pinaret, el Parc del Pescador, el Parc Samà i el Club Nàutic, combinant grans concerts amb propostes més íntimes. L’obertura serà gratuïta al Port amb LaDyva & Barcelona Big Blues Band.

Entre els noms destacats hi ha Jethro Tull, Siloé,

Valeria Castro, Joan Dausà i Ana Torroja, a més de propostes com Gospel Viu Choir o Lucrecia. El festival també incorporarà experiències gastronòmiques i un Village renovat. Les entrades sortiran a la venda amb preus entre 22 i 55 euros. El FIM referma així el seu paper com a referent cultural i musical de l’estiu a la Costa Daurada.

Valls activa el comerç local en plena transformació del centre històric

L'Ajuntament dinamitzarà els establiments afectats per les obres de la muralla de Sant Francesc i de Ca Padró, en un context de renovació urbana que vol reforçar el paper del comerç de proximitat

Roser Pros Roca

El comerç local torna a situar-se al centre de les polítiques de dinamització urbana a Valls. En un moment marcat per importants transformacions al nucli antic, l’Ajuntament ha pres acció posant en marxa una campanya que combina promoció comercial i incentius atractius per a la ciutadania. Concretament, el sorteig d’un creuer pel Mediterrani entre totes les persones que comprin als es-

tabliments adherits. Sota el lema «Compra a Valls, un creuer t’espera!», la iniciativa busca reactivar l’activitat econòmica en una zona que en aquest moment es veu especialment afectada per les obres de rehabilitació urbana.

La campanya, activa del 20 de març al 20 d’abril, s’adreça tant a la població local com als visitants. L’objectiu que s’ha marcat és reforçar el vincle entre el teixit comercial i la vida quotidiana de la ciutat. Més enllà del reclam del premi,

que és ben interessant, la proposta posa de manifest que abans de res, el primer que es vol és preservar i revitalitzar el comerç de proximitat en un context complicat de canvi urbanístic profund.

COMERÇ DE PROXIMITAT EN TEMPS D’OBRES

El centre històric de Valls viu actualment una etapa de transformació marcada per dues actuacions destacades. Per una banda, la recuperació de la muralla medi-

eval de Sant Francesc, i per altra banda, i la rehabilitació de Ca Padró. Aquestes intervencions, que l’Ajuntament considera necessàries per preservar el patrimoni i millorar l’espai urbà, també han comportat afectacions directes en el dia a dia dels comerços de la zona.

Els talls de carrers, les modificacions en la circulació i la presència de maquinària no ho posen fàcil als establiments, fet que s’ha traduït en una disminució de l’afluència de clients. Davant d’aquesta situació, l’Ajuntament, conjuntament amb la Unió de Botiguers de Valls, ha optat per una acció de dinamització que apel·la directament al consumidor.

L’Ajuntament, conjuntament amb la Unió de Botiguers de Valls, ha optat per una acció de dinamització que apel·la directament al consumidor

La mecànica de la campanya és senzilla: per cada compra igual o superior a 10 euros en un establiment participant, el client obté un segell. Per entrar en el sorteig, cal reunir quatre segells de quatre comerços diferents, emplenar la butlleta amb les dades personals i dipositar-la a l’Oficina Municipal de Comerç i Turisme. Una fórmula dinàmica per incentivar la compra, però també per promoure el recorregut pels diferents establiments del centre.

En total, hi participen 4 8 comerços situats principalment als carrers més afectats per les obres, com el carrer de la Cort, la plaça del Blat, el carrer Major o el carrer de Sant Francesc. Aquesta diversitat d’establiments —que inclou des de botigues de roba fins a pastisseries, farmàcies o llibreries— és només una mostra de la riquesa i varietat del teixit comercial vallenc. El premi, un creuer de sis dies i cinc nits pel Mediterrani per a dues persones, amb sortida des de Tarragona, inclou allotjament, pensió completa, taxes i fins i tot una

excursió a Roma. El sorteig se celebrarà el 22 d’abril, tancant així una campanya que aspira a tenir un impacte immediat en les vendes.

PATRIMONI I FUTUR: LA TRANSFORMACIÓ DE LA MURALLA DE SANT FRANCESC

Més enllà de l’impacte puntual de les obres, el projecte de recuperació de la muralla de Sant Francesc representa una aposta estratègica de ciutat. Es tracta d’una intervenció que busca preservar un element patrimonial important i de gran valor històric, al mateix temps que es generen nous espais urbans per a la ciutadania. El resultat és rodó.

Construïda entre els anys 1373 i 1377, en el context de les fortificacions ordenades pel rei Pere III, la muralla de Sant Francesc formava part del sistema defensiu de la vila medieval. Amb el pas del temps, molts dels seus vestigis van quedar integrats dins d’edificis, ocults a la vista. Ara, el projecte planteja alliberar aquests elements i retornar-los el valor que els

La rehabilitació de Ca Padró —que acollirà l’Escola Municipal de Música Robert Gerhard— és el reforç del caràcter cultural i educatiu del centre històric

correspon.

L’actuació iniciada l’any passat inclou l’enderroc de construccions, la consolidació dels trams conservats i la reinterpretació de les estructures originals. Un dels aspectes més interessants és la voluntat d’evitar recreacions artificials, perquè en comptes de reconstruir la muralla d’una forma idealitzada, es vol mostrar tal com ha arribat fins avui, amb les seves ferides i transformacions.

A més, la intervenció preveu la creació d’un nou espai ciutadà obert, que actuarà com a porta d’entrada al centre històric. Aquest nou passeig connectarà diferents nivells del barri, afavorirà la mobilitat de vianants i contribuirà a millorar la qualitat urbana de la zona.

El projecte compta amb un finançament de gairebé 2,8 milions d’euros procedents dels fons eu-

ropeus Next Generation i s’inscriu en una estratègia més àmplia de recuperació del patrimoni de Valls. Així, en els darrers anys, la ciutat ha impulsat diverses actuacions en aquest àmbit, com la intervenció a la muralla de Sant Antoni o la rehabilitació de diferents edificis històrics.

En aquest context, la rehabilitació de Ca Padró —que acollirà l’Escola Municipal de Música Robert Gerhard — és el reforç del caràcter cultural i educatiu del centre històric, contribuint a la seva revitalització.

UNA

PRIMAVERA PER REDESCOBRIR EL COMERÇ VALLENC

La campanya del creuer s’emmarca en una programació més àmplia d’activitats comercials que l’Ajuntament i el sector han preparat per a aquesta primavera. Sota el lema “Viu la primavera al comerç de Valls” la ciutat desplegarà tot un seguit d’iniciatives que combinen promoció, cultura i participació ciutadana.

Entre les propostes destacades hi ha esdeveniments consolidats

com el Barri en Flor, la Music Valls Va de Vins o el Valls Viu la Moda, així com la resta d’activitats vinculades a moments clau del calendari, com la Setmana Santa o Sant Jordi. Tallers, accions promocionals i campanyes a les xarxes socials completaran una oferta pensada per dinamitzar els carrers i reforçar la identitat comercial de la ciutat.

Un dels eixos d’aquesta estratègia és la marca “Valls som Comerç”, que posa el focus en les persones que hi ha darrere dels establiments. Botiguers i botigueres es converteixen en protagonistes de vídeos i accions comunicatives que busquen humanitzar el comerç i apropar-lo a la ciutadania. En definitiva, Valls afronta un moment de transició en què les obres i les transformacions urbanes conviuen amb iniciatives per mantenir viu el caliu comercial. La campanya del creuer és un bon incentiu, però també és una manera per recordar que, malgrat les dificultats, el comerç local continua sent un element clau en la vida de la ciutat.

EL CB VALLS CONDEMNA LA VIOLÈNCIA AL DERBI I

EVITA ALIMENTAR LA POLÈMICA AMB EL CB TARRAGONA

El club ofereix col·laboració total amb la justícia i critica la decisió del CBT de trencar relacions institucionals entre els clubs arran de l'agressió viscuda al Pavelló

El Club Bàsquet Valls ha condemnat els incidents violents registrats al pavelló Joana Ballart i ha fet una crida a rebaixar la tensió. L’entitat ha reiterat la seva “condemna a qualsevol acte de violència” i s’ha posat a disposició de les autoritats per aclarir els fets. En aquest sentit, el club ha assegurat que facilitarà tot el material audiovisual disponible si se li requereix, tot i que no l’ha difós fins ara “per evitar alimentar la crispació”.

El comunicat també respon al CB Tarragona, que va trencar relacions arran dels fets. Des de Valls consideren que aquesta decisió “no contribueix a resoldre cap situació” i defensen la necessitat de més diàleg i col·laboració entre clubs. Finalment, l’entitat ha anunciat que no farà més comunicats sobre el cas i ha apostat per centrar-se en l’àmbit esportiu, reivindicant el partit disputat i la victòria aconseguida.

JA ÉS OFICIAL: 167 TREBALLADORS ACOMIADATS PEL TANCAMENT D’INTERNATIONAL PAPER

L'acord preveu el cessament d'activitat el 31 de març, amb indemnitzacions per als treballadors i un fort impacte econòmic i laboral al territori

La direcció i el comitè d’empresa de DS Smith – International Paper han acordat el tancament de les plantes de Valls i Montblanc, previst per al 31 de març, que comportarà l’acomiadament de 167 treballadors. L’acord es va assolir després d’una llarga negociació que es va allargar fins a la matinada i que el comitè ha qua-

lificat de “molt dura”. La clausura no s’ha pogut evitar després del rebuig a l’oferta de compra de CL Grup Industrial.

Pel que fa a les condicions, s’ha pactat una indemnització que “supera una mica la de l’acomiadament improcedent”, tot i que els representants dels treballadors critiquen un pla social “molt pobre, per no dir nul”. El comitè alerta també de l’impacte sobre el territori, més enllà dels llocs de feina directes, i adverteix que el tancament podria no ser l’últim de l’empresa a Catalunya.

MÉS DE 1.800 PERSONES VIBREN A VALLS JUGA 2026

El festival reuneix 160 activitats i consolida Valls com a referent en l’àmbit lúdic i cultural de la regió

La tercera edició del Festival Valls Juga , celebrada el 21 de març al Kursaal, va reunir prop de 1.800 persones en una jornada de més de 14 hores amb 160 propostes lúdiques per a tots els públics.

Organitzat per diverses entitats locals i l’Ajuntament, l’esdeveniment es va consolidar com un èxit, destacant el joc com a eina educativa i social. La programació es va ampliar amb quatre grans zones que ocupaven més de 3.000 me -

tres quadrats. L’afluència es va mantenir constant durant tot el dia i els participants van valorar positivament l’organització i la varietat d’activitats.

El festival va comptar amb el suport de més de 80 entitats i empreses, la participació d’associacions de jocs i la presència d’una vintena d’autors. També es van impulsar iniciatives amb el comerç local, reforçant la vinculació del certamen amb el teixit de la ciutat.

ELS TEATRES DE VALLS BATEN EL RÈCORD AMB MÉS DE 15.200 ESPECTADORS EL 2025

39 espectacles de teatre, música, dansa i circ van consolidar Valls com a referent cultural, atraient un públic divers i batent tots els rècords el 2025

Els Teatres de Valls han tancat el 2025 amb 15.272 espectadors, un nou rècord històric que suposa un augment de l’11,4% respecte a l’any anterior. Amb 39 espectacles programats, la ciutat consolida una oferta cultural diversa i en creixement, amb teatre, música, dansa i propostes familiars.

Entre els espectacles més vistos destaquen «Els Pastorets Principals de Valls», amb més de 1.500 assistents, el doble concert dels Pets i la cantata «Un cant als estels». També han tingut gran acollida diverses obres teatrals amb noms destacats de l’escena catalana.

La programació ha reforçat la vessant educativa amb el cicle Capbussa’t, que ha portat més de 1.100 escolars als teatres, i ha impulsat activitats de mediació cultural. El suport al talent local s’ha mantingut com a eix clau, amb 11 propostes de segell vallenc, entre produccions pròpies, residències i estrenes. A més, els teatres han ampliat aliances i iniciatives per garantir l’accés a la cultura i reforçar el seu paper com a referent al sud de Catalunya.

NATÀLIA MONCUNILL SERÀ LA CAP DE LLISTA D’ERC A VALLS PER A LES ELECCIONS DEL 2027

Moncunill rellevarà Teresa Rull, qui havia anunciat que deixaria la política en acabar el mandat

Esquerra Republicana a Valls ha escollit Natàlia Moncunill com a candidata a les eleccions municipals del 2027. L’assemblea local va avalar per majoria la seva candidatura, rellevant Teresa Rull, que deixarà la política en acabar el mandat.

Moncunill, actual regidora de Joventut i Habitatge, forma part del govern des del 2023 i ha defensat un model de ciutat

amb més ambició, definint Valls com “un diamant en brut”. També ha assegurat que treballarà “per construir el Valls republicà del present i del futur”.

La seva candidatura, l’única presentada, va rebre 27 vots a favor, 4 en blanc i 1 nul. Es converteix així en la segona dona consecutiva que lidera la llista d’ERC a Valls.

VALLS

L’AJUNTAMENT DE VALLS REGISTRA UN RÈCORD DE 1.788 SOL·LICITUDS ALS INCENTIUS

AMBIENTALS DE LA TAXA DE RESIDUS

Les peticions augmenten un 8,76% respecte a l’any anterior, confirmant la consolidació del programa d’incentius per a la recollida selectiva i l’autocompostatge

L’Ajuntament de Valls ha tancat el període de sol·licituds dels incentius ambientals de la taxa de residus amb un rècord de 1.788 famílies inscrites, un 8,76% més que l’any anterior. El programa, en marxa des del 2020, continua guanyant participació.

Les bonificacions es divideixen en tres nivells segons el compromís ambiental. El primer ofereix un 25% de descompte per fer correctament la recollida selectiva; el segon, un 45%, afegeix l’ús de la deixalleria; i el tercer arriba al 60% si també es practica l’autocompostatge.

Aquest sistema busca fomentar hàbits sostenibles i millorar la gestió dels residus. L’increment constant de participants confirma l’interès creixent de la ciutadania per aquest tipus d’iniciatives.

Salou clou la Capitalitat de la Cultura Catalana reivindicant un “punt i seguit”

El municipi s'acomiada com a 25a ciutat amfitriona d'un projecte que ara enceta un any de transició

Sergio Lahoz Dorante

Salou acomiada la seva Capitalitat de la Cultura Catalana 2025 amb un balanç d'excel·lència i una premissa clara: la promoció cultural al municipi no s'atura. El tancament d'aquest cicle no suposa un adeu, sinó "un punt i seguit", tal com han coincidit a assenyalar les institucions durant l'acte al Teatre Auditori de Salou, que ha comptat amb l'artista Manu Guix i amb la conducció de la periodista Helena García Melero.

L'alcalde de Salou, Pere Granados, ha subratllat que aquest es-

deveniment ha demostrat que la ciutat és "molt més que un municipi turístic". Granados ha posat en valor el "gran patrimoni històric i cultural viu" de la localitat, impulsat gràcies al teixit d'entitats i a les persones que fan possible el desenvolupament cultural al territori. A més, l'alcalde ha destacat el vincle directe entre la cultura i la qualitat de vida: "És un element que genera benestar a les persones", ha afirmat, tot recordant que Salou és un dels municipis amb uns índexs de benestar més alts del país. Per aquest motiu, ha garantit que el consistori continuarà

donant suport a la cultura en els pròxims anys, ja que "Salou sempre serà Capital de la Cultura Catalana".

La regidora de Cultura, Julia Gómez, per la seva banda, destaca la importància d’aquest any: “Avui és un dia especialment rellevant per al nostre municipi. Ha estat un període intens, ric en propostes i marcat per una elevada participació ciutadana. Hem situat Salou com un referent cultural al nostre país”.

Gómez també ha agraït la implicació de totes les entitats, professionals, equips tècnics, voluntariat i ciutadania, destacant que la cul-

tura “és un element vertebrador i generador de cohesió social”

També ha tingut paraules d’agraïment per als centres educatius per la seva implicació.

El secretari de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Josep Maria Carreté, ha qualificat de "magnífic" l'any 2025 amb aquesta capitalitat. També ha valorat la "feina valenta" duta a terme per l'Ajuntament. Carreté ha volgut anar més enllà i ha reflexionat sobre el paper fonamental de la cultura en el context sociopolític actual: "En els moments en què vivim de populisme, de polarització i d'enfrontaments entre les persones, la cultura és allò que ens dona sentit crític".

El representant del Govern ha reiterat el suport de la Generalitat a Salou i a tots els ajuntaments que treballen per refermar "aquesta capacitat de raciocini que ens ha d'ajudar a entendre què passa al món i a poder reaccionar en conseqüència".

NO HI HAURÀ RELLEU L'ANY 2026

El balanç també ha comptat amb la intervenció del president de l'organització de la Capital de la Cultu-

ra Catalana, Xavier

, qui ha situat l'edició salouenca "a la part alta dins de les ciutats capitals".

Pere Granados:

"Salou sempre serà Capital de la Cultura Catalana"

L'èxit d'aquesta 25a edició, però, desemboca en un escenari inèdit per a la xarxa. Tal com ha anunci-

at Tudela, l'organització farà "una pausa per redefinir el projecte". Aquesta aturada tècnica implica que aquest any no hi haurà un relleu oficial cap a una altra ciutat, convertint la present temporada en un any de transició.

QUIN ÉS EL BALANÇ DE LA CAPITALITAT?

L’any 2025 ha quedat marcat per 287 actes amb 470.000 persones d’afluència entre tots els esdeveniments que s’han produït. Dins d’aquest marc, hi ha hagut diferents propostes que han renovat l’atracció de persones a Salou, ampliant la seva oferta de turisme i marxant de la zona de confort del “sol i platja”. Com a símbol d’això, trobem per exemple la reobertura de portes de la Torre Vella. L’emplaçament compta ara amb quatre sales expositives, una nova distribució d’espais i una accessibilitat total, gràcies a la incorporació d’un ascensor i serveis adaptats. La pinacoteca municipal s’ha traslladat al soterrani, guanyant en funcionalitat i ampliant l’oferta artística. En definitiva, l’espai s’ha transformat en un gran centre cultural amb més sales, serveis millorats i una clara vocació d’obertura a la ciutadania

Tudela

i a la creació artística contemporània.

Per altra banda, trobem la recuperació del Premi de Recerca Pictòrica, que es va celebrar el passat novembre després de 7 anys sense convocar-lo. A més, es va utilitzar la Torre Vella per acollir tant la celebració dels premis com la posterior exposició amb les obres.

I un dels imprescindibles de l’any de la Cultura Catalana va ser el teatre, amb el III Festival d’Arts Escèniques i Teatre. Va comptar amb la presència de Marc Giró amb el programa ‘Vostè Primer’, amb grups de teatre com Julio Vilaplana o l’Escola Ahura Teatre o l’actor Joan Pera amb el show ‘Un sogre de lloguer’. Després, pel que fa a la música, es van realitzar els festivals Internacional de Música i el Festiuet.

El Festival Internacional de Música va comptar amb 160 músics i van interpretar 50 obres. El certamen va oferir sis concerts gratuïts a diferents emplaçaments de Salou com són el Teatre Auditori, l’Espigó del Moll, el Jardí del Patronat de Turisme, la Plaça de les Comunitats Autònomes o el Pati

Salou es convertia en un epicentre de la música en català amb el Festiuet. Actuacions de grups referents del panorama actual, com ara Oques Grasses, The Tyets, Stay Homas, Buhos, Els Catarres, Figa Flawas, 31 FAM, Julieta, Porto Bello o Sara Roy, entre molts altres, atreien més de 40.000 persones.

Així ho valorava l’alcalde, Pere Granados, després de produir-se el festival: “El Festiuet ha estat un èxit en tots els sentits: ha

L’any 2025 ha quedat marcat per 287 actes amb 470.000 persones d’afluència entre tots els esdeveniments que s’han produït

portat els millors grups musicals catalans del moment, ha estat obert a tota mena de públics i ha transcorregut amb civisme i alegria. A Salou volem cultura, música i grans esdeveniments que connectin amb la gent i projectin la nostra identitat”.

Amb tot plegat, l’alcalde confirma que la Capitalitat de la Cultura Catalana no acaba amb l’explicat, és un any que continuarà viu entre tots els artistes i salouencs i salouenques. "Ens sentim orgullosos del que hem aconseguit. Fem que aquest orgull es transformi en compromís i continuem treballant, plegats, per fer de Salou una ciutat encara millor. Perquè som Salou: un municipi modern amb una història mil·lenària i amb un ric patrimoni cultural viu, del qual vosaltres sou la peça fonamental i essencial.”

Finalment, Granados ha anunciat que pròximament el municipi disposarà d’una plaça dedicada a la capitalitat de la Cultura Catalana.

de la Torre Vella.

Visites guiades Reserves gratuïtes el primer cap de setmana de cada mes, a les 11 hores

SALOU ES PREPARA PER A L’ECLIPSI

SOLAR DEL 12 D’AGOST

Des de transport públic fins a ulleres homologades: la guia definitiva per viure l'eclipsi a Salou sense riscos

El municipi de Salou es posiciona com un dels punts més privilegiats de Catalunya per a l’observació de l’eclipsi solar previst pel pròxim 12 d’agost , moment en què, a partir de les 20:00 hores, el fenomen serà visible amb gran claredat. Aquesta circumstància ha generat una expectativa considerable tant entre els residents locals com entre els visitants.

Davant aquest context, la Generalitat de Catalunya conjuntament amb l’Ajuntament de Salou, han establert un pla coordinat per posar a disposició diversos espais públics especialment condicionats, que compleixen requisits estrictes d’accessibilitat i ofereixen condicions òptimes per a la visualització directa del fenomen, garantint alhora la seguretat ciutadana i la protecció ambiental. Des del consistori es fa una crida a la responsabilitat col·lectiva: la millor experiència és sempre aquella que es viu amb seguretat. Salou es posiciona, un cop més, com un municipi capaç d’oferir experiències singulars, ben organitzades i respectuoses amb l’entorn, en un estiu que promet moments únics.

ELENA ZHUKOVA, ESCOLLIDA CAP DE LLISTA D'ERC A SALOU

La candidata s'ha mostrat il·lusionada per 'obrir una nova etapa a Salou'

L’assemblea local d’Esquerra Republicana de Salou ha escollit Elena Zhukova Marchenko com a cap de llista per a les eleccions municipals de 2027 amb un 72% de vots favorables, en un procés que ha consolidat el seu lideratge al capdavant de la formació. L’assemblea ha ratificat igualment l’acord de configuració de la candidatura municipal amb un 70% de suport.

Zhukova ha agraït la confiança rebuda i ha destacat que es tracta d’un projecte col·lectiu, amb voluntat d’obrir una nova etapa a Salou: “Aquest és un projecte d’equip, per posar ordre, garantir oportunitats i construir un municipi pensat per a la seva gent”.

Des d’Esquerra Republicana s’ha assenyalat que aquest procés marca un punt d’inflexió i situa la formació en condicions de liderar una alternativa ambiciosa i realista, basada en la bona gestió, la cohesió social i una visió de futur per al municipi. Elena Zhukova Marchenko és regidora a l’Ajuntament de Salou, amb responsabilitats en els àmbits de la neteja viària, la gestió de residus, la nova ciutadania i la interculturalitat. És també Graduada Social col·legiada, amb formació en Relacions Laborals per la Universitat Rovira i Virgili.

SALOU REPRÈN LES VISITES GUIADES ALS JACIMENTS ROMANS DE KALLIPOLIS I BARENYS

L’Ajuntament de Salou impulsa la descoberta del seu patrimoni històric amb visites gratuïtes i estrena la Ruta del Modernisme i Noucentisme

L'Ajuntament de Salou ha tornat a posar en marxa les visites guiades als jaciments arqueològics més emblemàtics del municipi: Kallipolis i la Vil·la Romana de Barenys. Seguint el model establert l’any anterior, els primers caps de

setmana de cada mes s’obriran aquests dos espais patrimonials alternant entre dissabte i diumenge, així com entre català i castellà. En concret, aquest primer cap de setmana es va dur a terme la visita al jaciment de Kallipolis en català

dissabte, mentre que diumenge va ser el torn de la Vil·la Romana de Barenys en castellà.

Així mateix, durant els mesos següents es modificarà tant el dia com l’idioma d’aquestes activitats per garantir una oferta variada als visitants. Cal destacar que les visites guiades constitueixen l’única manera habitual d’accedir a aquests jaciments, excepte en ocasions especials. Aquestes excursions són una excel·lent oportunitat per aprofundir en el patrimoni arqueològic salouenc.

Aquesta temporada s’incorpora una nova proposta cultural: la Ruta del Modernisme i Noucentisme. Aquesta activitat tindrà lloc l’últim cap de setmana de cada mes a les 11 hores com a complement ideal a les visites arqueològiques.

SALOU

DESCOBREIX LA SALOU

INÈDITA: UNA RUTA PER LES DEFENSES DE LA GUERRA CIVIL

El 18 d'abril, els nius de metralladores de la Punta del Po-roig reobren amb el suport del Ministeri de Defensa

El municipi de Salou ha avançat en la diversificació de la seva oferta turística amb l'impuls d'una nova proposta cultural basada en el patrimoni bèl·lic. Concretament, es tracta de la Ruta dels espais de defensa militar vinculats a la Guerra Civil Espanyola, que tindrà com a punt d'inici els nius de metralladores situats a la Punta del Porroig.

Aquests nius, construïts entre els anys 1936 i 1939, presenten una estructura ben conservada que inclou galeries subterrànies i cambres interiors específiques per allotjar les dotacions militars. També disposen de dues posicions orientades cap al mar destinades al tir defensiu, característiques que permeten comprendre millor les estratègies militars desplegades durant aquell període.

La ruta prevista connectarà diversos punts clau distribuïts pel Cap de Salou, com ara la Punta del Cavall, les bateries defensives ubicades a la Glorieta i a la Talaia. A més, s’instal·laran elements interpretatius —entre plafons informatius, materials gràfics i recursos digitals com ara audioguies— per facilitar als visitants una experiència immersiva i didàctica sobre el context històric.

LA PRIMAVERA MÉS VIBRANT: 'SALOU ACTIU 2026' T'ESPERA AMB MÉS DE 30 ACTIVITATS

Fomentant el benestar, la cohesió i la participació ciutadana amb una agenda plena d'activitats úniques

Arriba una nova edició del programa 'Salou Actiu Primavera 2026' a la ciutat, una iniciativa municipal que convertirà els mesos d’abril, maig i juny en un període d’alta activitat cultural, formativa i social al municipi. La proposta, que inclou una trentena d'activitats per a tots els públics, té com a objectiu fomentar el benestar, la cohesió i la participació ciutadana.

La programació s’estendrà fins al 18 de juny, amb activitats distribuïdes en diferents equipaments municipals com el TAS, el Centre Cívic o el Casal de les Dones, així com en espais del territori.

Durant el mes d’abril, l’agenda incorpora activitats com el taller de bijuteria (16 i 22 d’abril), el taller de teatre amateur (22 i 29 d’abril) i el taller de resolució de problemes (21 i 28 d’abril), així com sessions de biodansa (20 i 27 d’abril) i introducció a la llengua catalana. En paral·lel, la programació cultural inclou el col·loqui i projecció ‘El Carrilet Salou-Reus’ (17 d’abril) i

la conferència sobre el comerç del port als segles XVIII i XIX (21 d’abril). A finals de mes s’inicien també els tallers de memòria per a la gent gran (29 d’abril).

MÉS DE 200 PROFESSIONALS ES PLANTEN PER DEFENSAR ELS APARTAMENTS TURÍSTICS

El sector del lloguer turístic es mobilitza a Salou davant la incertesa de la nova normativa catalana

lLa Sala Europa del Teatre Auditori de Salou va ser escenari, el 25 de març, d’una reunió professional convocada per l’Associació d’Apartaments Turístics, que va congregar un total superior a les 200 persones vinculades al sector dels habitatges destinats a ús turístic.

L’acte va tenir com a principal objectiu compartir i analitzar la situació actual del mercat dels apartaments turístics, especialment en relació amb el debat vigent sobre la regulació dels habitatges d’ús turístic (HUT) a nivell autonòmic. La trobada va combinar intervencions institucionals amb taules rodones i espais participatius dedicats a discutir els desafiaments i oportunitats que planteja aquest segment.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va inaugurar la sessió amb un discurs institucional on va manifestar el compromís ferm del consistori envers aquest model econòmic. En paraules seves, “Podeu comptar amb Salou com un aliat”, ressaltant que els apartaments turístics representen un element “fonamental i essencial” dins l’estructura econòmica local.

FIM Vila-Seca 2026:

el futur de la música catalana es dona cita sota el lema “Tot per descobrir”

La Fira de Música Emergent i Familiar celebrarà la seva 22a edició del 7 al 10 de maig amb 61 actuacions, més de 150 artistes i una aposta decidida per la creació, la diversitat i el talent emergent

Roser Pros Roca

Vila-seca tornarà a convertir-se en el centre del mapa musical català amb la celebració de la 22a edició de la FiM Vila-seca – Fira de Música Emergent i Familiar. Amb el lema “Tot per descobrir”, la fira consolida el seu paper com a aparador privilegiat de noves propostes musicals i com a espai estratègic de trobada per al sector professional, i tot això, mantenint una clara vocació divulgativa i oberta a tots

els públics.

Organitzada per l’Ajuntament de Vila-seca amb el suport de la Diputació de Tarragona i l’Institut Català de les Empreses Culturals, la FiM es presenta enguany amb xifres que evidencien la seva dimensió: 61 actuacions, 45 projectes musicals i més de 150 artistes repartits en vuit escenaris del municipi. Més del 90% de la programació seran estrenes o novetats, fet que reafirma la fira com un espai de descoberta que anticipa les tendències que

marcaran el futur immediat de la música catalana.

UN APARADOR DE TALENT EMERGENT I NOVES TENDÈNCIES

La FiM Vila-seca manté intacta la seva essència com a radar de la creació musical emergent. En aquesta edició, el públic podrà assistir a 29 concerts centrats en les noves veus i projectes del panorama català, amb una programació que reflecteix la diversitat estilística del

61 actuacions, 45 projectes musicals i més de 150 artistes repartits en vuit escenaris del municipi

moment.

Des de les músiques urbanes fins al pop, el rock, la cançó d’autor o l’experimentació sonora, la fira esdevé un espai on conflueixen diversos llenguatges i variades sensibilitats. Entre els noms que formaran part d’aquesta edició hi ha Admire, Xenia Casado, Stargirl & Jailey, Markos, Naina, OKDW, Genni Knows, Muniats, La Publicitat, Sodi o Cloe Riembau, entre molts altres.

També hi tindran presència iniciatives vinculades a la promoció de la música urbana en català, com el concurs de trap KLK o Catalunya Freestyle, que posen el focus en la improvisació i en els nous formats expressius de la música contemporània.

La programació nocturna reforça aquesta aposta per les noves generacions amb actuacions d’artistes en plena projecció com Ouineta i Sexenni, així com sessions de DJ amb Ryna, DJ Lupe i Soumeya. Tot plegat configura una oferta que, a banda de presentar artistas, també traça el dibuix d’un mapa viu am l’estat actual de la música al país.

MÚSICA FAMILIAR: UNA EXPERIÈNCIA COMPARTIDA PER A TOTES LES EDATS

Un dels trets diferencials de la FiM Vila-seca és la seva aposta per la música familiar, un àmbit en què s’ha consolidat com a referent a Ca-

talunya. En aquesta edició, el programa inclou 32 actuacions per al públic familiar, amb propostes que combinen concerts, espectacles escènics i formats híbrids.

El cartell reuneix companyies consolidades com Reggae per Xics o La Tresca i la Verdesca, al costat d’artistes reconeguts com Lildami, Divinas, Núria Andorrà o la Big Band de Granollers. És axí com la FiM amplia públics i genera espais compartits entre generacions.

La programació també presta una atenció especial a la primera infància, amb propostes com Lumiero o Concertino, així com espectacles d’animació com El Pony Menut, Filomena, Sardines en llauna o La Colla Pirata. A més, hi haurà creacions que fusionen la música amb altres llenguatges escènics, amb propostes de companyies com Sound de Secà, De_paper, La Portera o Cinc Cèntims Teatre.

Aquest enfocament respon a una concepció de la cultura entesa com a espai compartit, amb la música com a fil conductor d’una experiència col·lectiva que engloba totes les edats.

UNA FIRA AMB VOCACIÓ PROFESSIONAL I MIRADA DE FUTUR

Més enllà de la programació artística, la FiM Vila-seca reforça el seu paper com a plataforma professional amb un programa específic, el FiM PRO, que tindrà lloc del 7 al 9 de maig. Aquest espai inclourà jornades, debats, pitchings i activitats de networking dirigides a artistes, programadors i agents culturals.

Entre les activitats destacades hi ha sessions sobre recursos públics de suport a la creació, una taula de debat sobre accessibilitat als espectacles familiars, la Jornada Catalan Arts! per a professionals emergents i la Jornada Soc Autor, impulsada amb la Fundació SGAE.

L’Àrea PRO, situada als Jardins del Castell de Vila-seca, es con-

solida com el centre neuràlgic de l’activitat professional, amb espais que facilitaran la connexió entre els diferents agents del sector.

Aquesta dimensió professional és clau per entendre la FiM, que és, a més, un motor de dinamització del mercat musical.

En aquesta línia, una de les principals novetats d’enguany és el programa de suport a la creació musical, que inclou coproduccions, mentories, accions de recerca i treball en xarxa. L’objectiu és acompanyar els artistes en les fases inicials dels seus projectes i afavorir-ne la professionalització.

La incorporació de la FiM al projecte Acceleradora, impulsat pel Mercat de Música Viva de Vic i Cases de la Música, reforça aquesta aposta estratègica. Aquesta aliança permet ampliar les oportunitats per als artistes emergents i consolidar una xarxa de suport que connecta diferents agents del sector musical català.

ARRELAMENT TERRITORIAL I

COMPROMÍS AMB LA DIVERSITAT

La FiM Vila-seca manté una forta vinculació amb el territori, tant pel que fa als espais que acullen les

El 65% de les propostes estan liderades o formades per dones, mentre que un 10% corresponen a artistes amb identitats no normatives

liderades o formades per dones, mentre que un 10% corresponen a artistes amb identitats no normatives. Aquestes dades reflecteixen una voluntat clara de construir una programació representativa i inclusiva.

La fira també impulsa la xarxa Antenes de Talent, formada per més de 30 entitats que treballen durant tot l’any per detectar i acompanyar nous projectes musicals. Aquesta estructura permet connectar la creació emergent amb els circuits professionals i garantir la continuïtat dels artistes més enllà de la seva participació a la fira.

Amb una assistència de 7.500 persones i 650 professionals en l’edició anterior, la FiM Vila-seca s’ha consolidat com un dels es-

actuacions com per la presència de projectes de proximitat. Els concerts es distribuiran en vuit escenaris emblemàtics, com el Castell de Vila-seca, el Celler, el Parc de la Formiga, els auditoris Josep Carreras i Alcalde Josep Malapeira, la Plaça de Voltes o el Magatzem Cal Perera.

Aquesta dispersió d’espais contribueix a integrar la música dins la vida del municipi i a convertir Vila-seca en un gran escenari obert durant els quatre dies de la fira. Al mateix temps, la FiM reafirma el seu compromís amb la diversitat. El 65% de les propostes estan

deveniments de referència en el seu àmbit. La seva capacitat per combinar exhibició artística, dinamització professional i implicació territorial la converteixen en una cita clau per entendre l’evolució de la música en viu a Catalunya.

Amb el lema “Tot per descobrir”, la FiM 2026 torna a reivindicar la importància de mirar cap al futur sense perdre de vista les arrels. Durant quatre dies, Vila-seca esdevindrà un espai on el talent emergent, la creativitat i la diversitat musical conviuran per dibuixar, en temps real, el paisatge sonor del país.

Fira de Música 7 al 10

Emergent i

Familiar de Vila-seca de maig 2026

www.fim.cat

Tot per descobrir

Emergent

Vito Blasu, Xenia Casado, Stargirl & Jailey, Sorguen, Sodi, Silvio, rewiredXsemble, Paco Pecado, OKDW, Naina, Muniats, Markos, Makuka, La Publicitat, Kris Tena, Koldo Munné, KLK, Kelly Isaiah, Genni Knows, Cloe Riembau, Catalunya Freestyle, Arar, Ani in the Hall, Admire Ryna, DJ Lupe, Soumeya (DJ Set) Ouineta, Sexenni

Familiar

Sound de Secà, Sardines en llauna, Reggae per Xics, Núria Andorrà, Músiques Menudes, Lildami, La Tresca i la Verdesca, La Portera, La Menuda, La Colla Pirata, Filomena, El Pony Menut, Divinas, De_paper, Cinc Cèntims Teatre, Big Band de Granollers

#culturavilaseca

VILA-SECA

VILA-SECA REP LA CONSELLERA DE SALUT PER ABORDAR

EL MODEL D’ATENCIÓ AL PACIENT CRÍTIC

L’alcalde Pere Segura i diverses autoritats acompanyen la consellera de Salut en una trobada institucional i un esdeveniment sanitari a Vila-seca

L’Ajuntament de Vila-seca ha rebut la visita oficial de la consellera de Salut, Olga Pané, en una reunió celebrada a la Sala de Junta de Govern. En aquesta trobada han participat també l'alcalde de Vila-seca, Pere Segura, la delegada del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona,

Lucia López , així com la gerenta de la Regió Sanitària Camp de Tarragona, Marta Milà, a més d'altres membres destacats de la Corporació Municipal.

Després de signar el Llibre d’Honor, la consellera Pané i l’alcalde Pere Segura s'han desplaçat fins al Celler de Vila-seca per participar en la jornada titulada “Transformant l’atenció al pacient crític a Catalunya”. Durant aquest esdeveniment s'ha exposat el model sanitari aplicat específicament al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, amb un enfocament que pretén millorar els protocols assistencials i optimitzar els recursos destinats als pacients en situació crítica.

EL GOVERN REAFIRMA EL SEU COMPROMÍS AMB EL PROJECTE DE HARD ROCK

Alícia Romero assegura que l’executiu continua els tràmits i espera els informes ambientals per aprovar el pla urbanístic

El Govern manté el seu compromís amb el projecte Hard Rock, tot i que condiciona qualsevol decisió als informes ambientals i als tràmits urbanístics en curs. Així ho ha reiterat la consellera d’Economia, Alícia Romero, durant el ple del Parlament. Romero ha insistit que “cal esperar els informes ambientals i l’aprovació del Pla Director Urbanístic” abans d’avançar, remarcant que l’Executiu actua seguint estrictament la legalitat: “no es pot prevaricar”.

La consellera també ha apuntat que el futur del projecte dependrà de la posició dels inversors, especialment després dels canvis en la fiscalitat del joc. En aquest sentit, ha admès que caldrà veure “quines són les seves intencions”. La resposta arriba després d’una interpellació del PPC i evidencia que el projecte continua en fase d’incertesa, pendent de resolucions clau abans de prendre una decisió definitiva.

LA MOBILITAT DEL CAMP DE TARRAGONA ES "TRANSFORMARÀ COMPLETAMENT" L'ANY 2029: EL TRAMCAMP INICIA EL COMPTE ENRERE

Salvador Illa anuncia un retard en la posada en marxa del tramvia que connectarà Cambrils, Salou i Vila-seca, destacant la seva transformació en la mobilitat regional

La primera fase del TramCamp, que connectarà Cambrils, Salou i Vila-seca, s’endarrereix fins a finals de 2029. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha confirmat el nou calendari durant una visita a les obres del pont sobre l’A-7, clau per al pas del tramvia, i ha assegurat que el projecte “transformarà completament” la mobilitat al territori.

El mes de març s’han adjudicat les fases 1 i 2, i es preveu iniciar abans de l’estiu les obres principals, amb una durada estimada de 25 mesos. També s’impulsaran actuacions al tram entre Cambrils nord i centre.

El pont de Vila-seca, amb una inversió de 15,8 milions, és una de les infraestructures destacades. En total, el projecte mobilitza uns 224 milions i inclou dotze estacions, tres amb intercanviadors.

Encara resta adjudicar el centre operatiu i coordinar actuacions amb Adif. Mentrestant, des del territori es reclama mantenir el servei actual. L’alcalde Pere Segura ha recordat que cal garantir “un bon funcionament” del transport existent mentre avança el TramCamp.

CALA CRANCS HOMES

PROMOCIÓN DE OBRA NUEVA

• Viviendas de 2 y 3 dormitorios a menos de 200 m del mar en una de las calas más exclusivas de Salou.

• Acabados premium, terrazas con vistas al mar, piscina infinity, jardines mediterráneos.

• Ubicación privilegiada: a 10 minutos de Tarragona y a 1h de Barcelona.

Haz del lujo, el sol y el mar tu nueva realidad.

Vive Cala Crancs Homes

Desde 395.000 €

Carrer de la Sèquia Major, 5 - La Pineda Hotel Gran Palas ***** ro@rocabonapremium.com Avinguda Diagonal 437, 1º-2ª - Barcelona 637 472 410

VILA-SECA

VILA-SECA POSA LES

BASES DEL SEU FUTUR AMB LA REDACCIÓ DEL NOU PLA URBANÍSTIC

El POUM definirà un model de creixement sostenible i participatiu per als pròxims anys a Vila-seca

L’Ajuntament de Vila-seca ha iniciat l’elaboració del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que definirà el creixement del municipi amb criteris de sostenibilitat i qualitat de vida. El document substituirà el planejament vigent des de 1993. La redacció, presentada al Centre Cívic el Colomí, tindrà una durada aproximada de quatre anys i inclourà un ampli procés participatiu amb tècnics, representants polítics i un consell consultiu amb entitats i veïns.

El director del projecte, Sebastià Jornet , ha explicat que el model serà “concèntric”, amb un creixement ordenat adaptat als nuclis de Vila-seca, la Pineda i la Plana. L’alcalde Pere Segura ha posat en valor la participació ciutadana, amb més de 9.700 comunicacions enviades i 228 respostes recollides fins ara. El POUM es troba en fase inicial i haurà de passar per diferents etapes fins a l’aprovació definitiva, prevista en uns tres anys.

PERE SEGURA CRITICA QUE L’ESTACIÓ INTERMODAL DE VILA-SECA S’AJORNI FINS AL 2030

L'alcalde de Vila-seca critica el retard en la inversió de 70 milions d’euros i alerta que això perjudica el desenvolupament del territori

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha expressat la seva preocupació pel retard en la construcció de l’estació intermodal, després que el pla de Rodalies situï l’inici de la inversió cap al 2030. Segura ha advertit que aquest calendari allargarà notablement l’execució d’una infraestructura clau: “si comença el 2030, les anualitats es distribuiran com a mínim en dos o tres anys”. El batlle considera que es tracta d’un projecte assumible i relativa-

ment ràpid d’executar, però lamenta que l’endarreriment “resta oportunitats” per al municipi i el conjunt del territori.

També ha criticat la gestió administrativa del projecte, assegurant que “ no és seriós” des del punt de vista dels tràmits i la planificació. L’estació intermodal és una peça estratègica per millorar la mobilitat i el desenvolupament econòmic del Camp de Tarragona.

PORTAVENTURA RECUPERA LA SEVA ATRACCIÓ ESTRELLA TOTALMENT RENOVADA: EL DRAGON KHAN TORNA A RUGIR

L'emblemàtica muntanya russa torna a funcionar després de dos mesos i mig de treballs per actualitzar el Vertical Loop i el Cobra Roll

La muntanya russa Dragon Khan de PortAventura va reobrir dissabte 28 de març després de més de dos mesos i mig aturada per treballs de millora. L’actuació va incloure un retrack parcial en elements clau com el Vertical Loop i el Cobra Roll per optimitzar l’experiència

dels visitants.

Inaugurada el 1995, l’atracció s’ha consolidat com un dels símbols del parc, amb vuit loops i velocitats de fins a 110 km/h, convertint-se en una referència a Europa. La reobertura va coincidir amb la temporada de primavera i la Setmana Santa, amb la Easter Celebration, la tornada de Ferrari Land i l’ampliació d’horaris. Amb aquestes millores, Dragon Khan va recuperar protagonisme com una de les experiències més icòniques del parc, reforçant la seva oferta d’adrenalina i espectacle.