LA CIUTAT 65

CAMP DE TARRAGONA REVISTA

Cada cop més metropolitans ESTRATÈGIA METROPOLITANA

Reducció de la taxa de residus

S’hi pot adherir qualsevol persona.

Reducció de fins a 12 EUR per utilitzar un mínim de 3 vegades la deixalleria fixa i, com a novetat, la deixalleria mòbil.

Cal portar:

• 1 voluminós.

• 2 residus de gran impacte mediambiental (pintures, piles, petits electrodomèstics, etc.).

Consulta els residus que pots portar a les deixalleries a www.tarragona.cat

Índex #65

Òscar Sánchez

Ictus 24/7

Breus Tarragona 20 ADN gossos

Camí de Ronda

Josep Maria Cruset

Neteja urbana

Centre Cultural Constantí

FP dual Aigua

Opinió: Tramcamp

Breus Tarragonès

CHALET EN PEÑÍSCOLA

Chalet de dos plantas más planta baja, reformado, amueblado y equipado, próximo a playa. 4 dormitorios. Muy bien comunicado.

PISO EN BARRIS MARÍTIMS

Piso amueblado y equipado (opcional). Reformado y con ascensor. 4 habitaciones y 1 baño. Bien comunicado.

PISO EN TARRAGONA

Piso reformado con 2 habitaciones y 1 baño. Exterior, parquet, puerta blindada. 5º sin ascensor.

TERRENO EN CONSTANTÍ

Parcela/terreno de 16.000 m² vallados con puerta de acceso. Variedad de árboles. Dispone de vivienda de dos plantas con 4 habitaciones, baño. Zona ajardinada con barbacoa y espacio para varios vehículos. Caseta de herramientas y balsa de 240.000 litros de capacidad. Riego automático. Placas solares. Alarma.

PISO EN BONAVISTA

Piso semiamueblado y equipado (opcional). 2 hab. y 1 baño. Trastero. Ascensor. A/a con bomba f/c, cocina americana. Alarma, puerta blindada, luminoso. Bus.

LOCAL/OFICINA EN TARRAGONA

Local

Ref. 8106

Precio: 148.000€ 2 1

Ref. 7990 Precio: 158.000€

Ref.

Ref. 6391

Precio: 150.000€ 2 1

comercial ideal para oficina o despacho en Rambla President Lluís Companys. Muy buena ubicación, al lado del Corte Inglés. 170m² dispone de varias salas, 2 baños y adaptado para minusválidos, salida a balcón. Armarios empotrados.

Ref. 7947 Precio: 165.000€ 4 2

Ref. 8105

Precio: 230.000€ 4 2

L’Àrea Metropolitana fixa la seva estratègia i 18 projectes claus

Alguna de les iniciatives més interessants és la creació d’una energètica pública metropolitana o diversos projectes relacionats amb l’habitatge com una línia destinada a la rehabilitació

Adrià miró Canturri

L’Estratègia de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, encarregada per la Diputació de Tarragona i elaborada després d’un procés participatiu, pren forma. Els actors implicats l'han presentat en societat en un acte a l'Espai Mammuthus de la Canonja que ha aplegat més de 200 persones. Durant la sessió s’han donat a conèixer les línies estratègiques i les propostes concretes

de projectes que des de l’Associació per l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona, constituïda el passat mes d’octubre, caldrà anar desplegant.

URBANISME I MOBILITAT METROPOLITANA

La ciutat de Reus es promociona a Madrid amb l’Any Gaudí

L’Estratègia Metropolitana del Camp de Tarragona marca 6 línies estratègiques, que defineixen com ha de ser la futura àrea metropolitana. A partir d'aquestes línies s'han establert objectius i fins a un centenar de projectes D'aquests, se n'han triat 18 com a projectes prioritaris i inicials.

Pel que fa a la connexió i a l'equilibri territorial, l'associació marca com una de les prioritats la reactivació del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDU). De fet, en el mateix acte Elisabet Cirici (Directora General d'Ordenació de Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat) ha destacat que treballen amb l'objectiu de tenir-lo en tres anys. És a dir, abans de 2030. Els altres projectes

Els resultats d’aquests ambiciosos projectes seran claus perquè la població vegi aquest artefacte com a una cosa útil i la resta de municipis no es vulguin quedar fora

lligats a aquesta línia estratègica són l'optimització de la Xarxa de Busos Interurbans, la Taula metropolitana de la coordinació del taxi, promocionar una Xarxa Metropolitana de vies clicables i espais públics i crear un Observatori Metropolità de dades i indicadors de l'Àrea Metropolitana.

IGUALTAT, INCLUSIÓ SOCIAL I HABITATGE

Si ens centrem en l'estratègia metropolitana més social, el docu-

ment apunta a la creació de laboratoris metropolitans de cocreació d'innovació social. Tot i això, l'habitatge és el principal element que destaca en aquest punt amb tres projectes: l'impuls metropolità de l'habitatge públic, fer possible un programa de col laboració publicoprivada per incrementar l’oferta assequible i posar en marxa un programa metropolità de rehabilitació residencial i eficiència energètica.

IDENTITAT I PATRIMONI CULTURAL

El patrimoni -tant natural com cultural- també aspira a ser un element cohesionador d'aquesta Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona. Aquí es proposa un programa per a la posada en valor dels elements patrimonials i la creació de l'Agència Cultural Metropolitana.

INNOVACIÓ I ECONOMIA

DIVERSIFICADA

Per encarar els reptes com la industrialització o la diversificació econòmica, el programa planteja dos grans projectes inicials: la creació de l'Agència de Competitivitat i Innovació o l'impuls del Sistema Metropolità d'Innovació.

SOSTENIBILITAT I TRANSICIÓ ECOLÒGICA

En l'àmbit de la sostenibilitat hi apareix un dels projectes que ja s'havien posat sobre la taula: la creació d'una empresa energètica pública metropolitana. A més, parla de l'articulació del Sistema Metropolità d' Infraestructures verdes i l'ordenació dels serveis de residus a escala metropolitana.

GOVERNANÇA

Finalment, una altra de les necessitats és acabar d'establir un model estable de governança metropolitana per a coordinar polítiques i serveis. En aquest sentit, busquen consolidar l'estructura

URBANISME METROPOLITÀ PEL 2030?

Una de les xerrades que va generar més interès a la trobada va ser la protagonitzada per Elisabet Cirici, Directora General d'Ordenació de Territori, Urbanisme i Arquitectura de la Generalitat. Durant l’acte va assegurar que s’havien marcat l’objectiu de tenir el Pla Director Urbanístic Metropolità en un marge de tres anys, que ha de marcar el rumb del territori a mig termini. Segons comenta, permetria “ordenar de manera racional” el Camp de Tarragona per “fer-lo més eficient”. Amb tot, avança que s’haurà de navegar entre les “renúncies” que s’hauran d’assumir i els inevitables “guanys” que generarà aquest document.

A més, destaca que és indispensable el “consens” per arribar a bon port. Malgrat les bones intencions, la iniciativa ja ha aixecat algunes reticències com les de l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura. Just després de l’anunci, ha afirmat que no participarà en cap procés que suposi “afegir una nova capa normativa” sobre el territori ni que pugui comportar una dilució de les competències municipals. L’alcalde ha estat especialment taxatiu a l’hora de rebutjar el PDU, afirmant que aquest instrument pot acabar incrementant la burocràcia per a la ciutadania i limitar la capacitat de gestió dels ajuntaments. En aquest sentit, reclama primer revisar i actualitzar un Pla Territorial Parcial que “ha esgotat el seu horitzó”.

de governança definint el model organitzatiu i les competències metropolitanes. Alhora, per impulsar els serveis compartits proposen la creació de l'Oficina Tècnica Metropolitana.

MÉS ENLLÀ DELS 18

A banda d’aquests 18 projectes que plantegen, s’ha de tenir en compte que hi ha en marxa diverses iniciatives que busquen tenir aquest caràcter metropolità. Un dels més sonats és el nou tramvia que connectarà en una primera fase el tram de Cambrils-Salou-Vila-seca i en una segona fase es constituiran dues ramificacions cap a Tarragona i Reus.

De moment, només el primer tram està perfectament definit i en marxa. El passat mes d’octubre es van iniciar les actuacions per a construir aquesta línia de 14 quilòmetres i 14 parades que ha de connectar les tres grans localitats de la Costa Daurada. Es preveu que pugui entrar en funcionament el primer trimestre de 2028. Un dels altres projectes destacats –que no impliquen directament l’associació- és la funerària pública Funecamp. Aquesta està integrada pel tanatori i el crematori de Reus, i les sales de vetlles de Vila-seca, Salou i Constantí. A més, municipis com Castellvell del Camp (Baix Camp) o Alcover (Alt Camp) han mostrat interès a integrar-s'hi.

La intenció és oferir un servei públic amb uns preus competitius respecte de la resta d’empreses privades. Tot i això, la iniciativa

s’ha topat amb la justícia, després que aquestes empreses denunciessin la proposta per “competència deslleial”. De moment, el Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona ha anul lat els acords plenaris que van permetre constituir Funecamp, però els seus impulsors defensen que és “legal i viable” i apel laran la decisió.

Finalment, les aplicacions mòbils també estan agafant caràcter metropolità. Per un costat hi ha l’aplicació Aparcar, que permet posar el parquímetre a diversos municipis de la demarcació. I la nova iniciativa és l’aplicació de seguretat, que han tirat endavant els ajuntaments de Tarragona, Reus, Cambrils, el Catllar, la Canonja, Constantí i Mont-roig del Camp.

El sistema digital de seguretat ha de permetre una comunicació àgil entre els diferents cossos de seguretat i crear així una xarxa de cooperació interterritorial. L’aplicació permetrà enviar missatges d’alerta i fer

trucades davant d'una emergència ciutadana, les quals seran dirigides automàticament a la policia local més propera, així com rebre informació constant dels cossos municipals de seguretat.

L’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona avança i ara ja té clara quina és la línia que vol traçar en els pròxims mesos. Els resultats d’aquests ambiciosos projectes seran claus perquè la població vegi aquest artefacte com a una cosa útil i la resta de municipis no es vulguin quedar fora.

SUMAR NOUS INTEGRANTS

L’associació per l’impuls de l’Àrea Metropolitana vol anar més enllà dels set membres inicials i treballen per comptar amb 30 integrants de cara al 2027. Alguns dels més entusiastes han sigut el Catllar, Altafulla o els Pallaresos, que han acordat als seus respectius plens adherir-s'hi i la seva inclusió serà ratificada abans de l’estiu. A banda dels municipis, també s’hi han integrat tres entitats diferents: el Port de Tarragona, el Clúster Tic Sud i Pimec.

Des del 1990 el nostre objectiu ha estat acompanyar els nostres clients amb proximitat, professionalitat i confiança, oferint un servei immobiliari honest, personalitzat i de qualitat a Tarragona.

Les dades del Camp Metropolità

L’informe de l’empresa D’aleph fa una radiografia de la situació del Camp de Tarragona amb diverses dades que evidencien les seves mancances i oportunitats

Adrià Miró Canturri

Els encarregats de donar-li forma a l’estratègia metropolitana del Camp de Tarragona ha estat l’empresa D’aleph, que s’ha ajudat d’un procés participatiu per incorporar les principals demandes del territori. En la seva presentació a l’espai Mammuthus del passat mes de febrer, també van aportar diverses dades que descriuen com és aquest àmbit metropolità i radiografien les seves especificitats.

VERD I INDÚSTRIA

Per exemple, si ens centrem en l’àmbit més urbà, la nostra àrea metropolitana es diferencia de la gran majoria perquè és un territori policèntric. De fet, a Espanya hi ha pocs exemples que s’hi assemblin. Un d’ells podria ser el cas d’Alacant i Elx. A banda d’aquest qüestió, afirmen que la majoria de municipis tenen un planejament urbanístic desactualitzat i que no respon a dinàmiques metropolitanes.

Si ens centrem en els usos del sòl, el 73,3% del sòl metropolità no és urbanitzable, fet que reflecteix el pes dels espais naturals i agraris en el nostre territori. Tot i això, pel que fa als usos vinculats a l’activi-

tat econòmica, 22 municipis tenen més del 80% del sòl dedicat a activitats industrials. En total, hi ha 66 polígons i únicament queden dos sectors sense desenvolupar a Montbrió del Camp.

MIG MILIÓ DE PERSONES

L’àrea metropolitana del Camp de Tarragona és la segona més poblada de tota Catalunya, només per darrere de la de Barcelona. En total, concentra gairebé 500.000 habitants, malgrat que presenta una realitat demogràfica diversa amb creixements desiguals entre municipis. Entre 2011 i 2024, la població s’ha incrementat en un 7,4%, amb un fort pes de les persones nascudes a l’estranger. Si mirem l’edat, l’índex d’envelliment és de 118,03, la xifra més baixa de tots els àmbits del Pla Territorial de Catalunya. És a dir, tenim una població relativament més jove que a la resta del país.

En canvi, el parc residencial sí que és força envellit (gairebé la meitat és anterior a 1980), encara que és menys antic que el de Barcelona o Girona. En aquest sentit, hi ha una dualitat clara en habitatge: els municipis d’interior tenen habitatges d’ús principals i al litoral es

concentra un gran nombre d’habitatges turístics.

INDÚSTRIA I TURISME

El territori combina indústria, logística, turisme i agroalimentació,generant sinergies i oportunitats de complementarietat entre sectors. L’àrea metropolitana del Camp de Tarragona té una economia diversificada, amb un pes destacat del sector serveis (65,2% VAB) i una base industrial (28,9% VAB) molt rellevant. Els rpin

El Port de Tarragona i el clúster petroquímic, que representa el 25% de la producció química de l’Estat i el 50% de Catalunya, actuen com a motors econòmics estratègics del sud d’Europa.

La Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) de l’àrea metropo -

litana és de 17.364€ per habitant l’any 2022, una xifra inferior a la mitjana catalana (19.140€), fet que reflecteix diferències socioeconòmiques que cal abordar. Els seus reptes principals en el mercat laboral és reduir la temporalitat i avançar cap a un model turístic sostenible i diversificat.

RISCOS I ENERGIA

L’àrea metropolitana del Camp de Tarragona afronta diversos riscos a tenir en compte. Un d’ells l’hem patit amb cruesa darrerament i són els riscos climàtics com les inundacions, els incendis i els fenòmens extrems.Les conques dels rius Francolí, Gaià i riera de Boadella constitueixen els principals eixos de risc.

Amb tot, si parlem de riscos un

dels elements més diferenciadors de l’àrea metropolitana és el risc químic. El territori disposa de capacitats locals en marxa, com plans municipals, millores d’eficiència energètica i iniciatives de resiliència que han de contrarrestar aquests elements.

L’àrea metropolitana del Camp de Tarragona és la segona més poblada de tota Catalunya

Lligat amb això, l’energia és també un dels melons a obrir, com a tota Catalunya. Entre 2013 i 2023, a l’àrea metropolitana ha crescut un 27,3% el consum elèctric. Tarragona encapçala l’àrea metropolitana amb gairebé 1.000 GWh anuals l’any 2023. Tot i que hi ha diferències entre municipis, la generació mitjana diària de residus per habitant se situa al voltant de 1,49 kg/hab./dia, valor una mica superior a la mitjana catalana (1,39).

EL REPTE DE LA MOBILITAT

Finalment, un dels temes clau en la construcció metropolitana i

també en l’informe de D’aleph és la mobilitat. Aquesta està condicionada pels grans eixos viaris i la concentració d’activitat al litoral i als principals nuclis urbans. Això genera dependència del vehicle privat i pressions de congestió en punts estratègics.

Segons l’empresa, cal avançar cap a un sistema metropolità integrat de transport públic, més eficient i accessible, ja que només el 6% dels desplaçaments es fan en transport públic. Per revertir-ho, un dels projectes que hi ha sobre la taula és el TramCamp, que connectarà Cambrils, Salou i Vila-seca en una primera fase i crearà dos ramals més cap a Tarragona i Reus en una segona fase. Per a D’aleph, pot representar un pas per articular un model eficient i integrat al territori. A més, també proposa una connexió ciclabe entre municipis.

ÒSCAR SÁNCHEZ , Alcalde

de Constantí

“El nou Centre Cultural reforçarà la nostra identitat col·lectiva i serà el cor cultural del

poble”

Parlem amb l’alcalde de Constantí, Òscar Sánchez, sobre les inversions al municipi, la construcció metropolitana i la possible entrada al Pla de Barris i Viles

Adrià Miró Canturri

Les obres del Centre Cultural i Teatre ja estan de nou en marxa. Quin tipus d’equipament hi veurem? Havíem de decidir què fèiem amb aquella estructura, que es va fer el 2011 i va deixar l’anterior govern. Aquell projecte estava més enfocat a un auditori i era molt diferent del que hem proposat ara. L’hem enfocat més cap a un Centre Cultural molt polivalent. Serà l’obra

més important de la nostra història recent i serà un equipament nou com també ho ha sigut la sala de vetlles.

Ha de ser un punt d’inflexió a nivell cultural pel municipi? Reforça la identitat col lectiva de Constantí i el sentiment de pertinença. Tenim una gran força de les entitats i associacions que fan molta feina i són una eina de cohesió social. L’anterior projecte estava més orientat cap a

un equipament de concerts una mica elitista, però nosaltres volem que esdevingui el cor cultural del poble i sigui una eina de transformació social. Serà útil per a les entitats i els centres educatius. A més, volem portar també l’escola de música, la ràdio municipal, exposicions i que hi hagi sales per a les entitats. Apostem per la cultura i que sigui un dret accessible per a tothom.

Des del 2011 aquesta estructu-

ra estava aturada. Té certa càrrega simbòlica reactivar-la? És un problema històric perquè és una inversió gran i difícil de tramitar. Es tracta d’un altre tema històric que hem solucionat, com també ho hem fet amb el desnonament del bloc de Prat de la Riba o el quiosc a l’entrada del poble. Són temes crònics on hem posat fil a l’agulla i tenen un símbol emotiu. A més, hem fet moltíssimes més obres.

Com quines? El canvi de gespa dels camps de futbol, la sala de vetlles, les millores als centres educatius, el circuit de motos molt reivindicat i que és un referent a tota Espanya, les més de 700 actuacions a la via pública, les millores al cementiri o al gimnàs, la nova rotonda d’accés al polígon, el nou servei de menús diaris de la Gent Gran o la feina que estem fent a nivell d’empreses perquè persones aturades puguin trobar feina.

Centre Cultural:

“Es tracta d’un altre ema històric que hem solucionat, com també ho hem fet amb el desnonament del bloc de Prat de la Riba o el quiosc a l’entrada del poble”

Un altre espai aturat al municipi és l’Església, que porta tancada des del 2016 i no depèn de l’Ajuntament. En quin punt es troba la seva reobertura? Vam fer una reunió amb la parròquia perquè l’Arquebisbat ja tenia un projecte tècnic amb les patologies exactes i les solucions. Per això, dèiem que ja caminàvem cap a la seva reobertura. Actualment, juntament amb l’Arquebisbat estem mirant de quina manera es pot finançar aquesta actuació per començar les obres aquest any. Estem intentant implicar la Generalitat, la Diputació, l’Arquebisbat, l’Ajuntament i les aportacions dels fidels. És un edifici patrimonial històric.

Per implicar la Generalitat calen pressupostos? Hi ha altres vies com les subvencions de concurrència competitiva. De fet, en tenen una per patrimonials. No cal que tinguin pressupost.

El Consorci del Patrimoni de Tàrraco serà una realitat. Constantí té un dels 11 monuments Patrimoni de la Humanitat. Quin paper hi heu de tenir? Lògicament, Tarragona té molt més i més monuments. Veiem un canvi en la manera de comunicar diversos pro -

jectes com la difusió de Centcelles. Hi sortirem guanyant. La qüestió és que hi hagi recursos i amb aquest Consorci n’hi haurà més provinents d’altres administracions. En resum, impactarà en el servei que dona el monument.

El Govern de Salvador Illa ha reactivat el Pla de Barris i Viles. Constantí en el seu moment va anunciar que volia presentar el barri de Centcelles. Quines actuacions hi preveuen? Portem treballant-ho des del mes d’octubre de l’any passat per portar-ho a la convocatòria del juliol. Com s’han de tenir en compte diferents inputs, presentarem tot el municipi sencer. Estem fent una diagnosi del tema social i la sostenibilitat mediambiental, mentre que les inversions i les obres les tenim clares. Vam aprovar un pla d’inversions pel 2030 i totes aquestes actuacions entrarien dins del Pla de Barris, com per exemple el Centre Cultural o la segona fase del parc de l’avinguda Andorra o carrers com la Raval de Sant Cristòfol i Sant Vicenç. El Pla de Barris ens permetrà accelerar-ho.

Constantí serà capital dels tres tombs aquest 2026. Com ho volen aprofitar? Constantí som un

“Cada any fem inversions brutals en obra nova i manteniment, i estic il· lusionat amb continuar fent millores”

municipi culturalment ric. Aquest és un projecte molt important que impulsem juntament amb el Centre Cultural, Recreatiu i Esportiu. Altres anys hem tingut projectes com la trobada d’armats o la processó del trasllat del braç de Santa Tecla on hem estat a l'altura. Ara volem fer el mateix. Esperem que al maig sigui un esdeveniment bonic, que la gent el pugui gaudir i Constantí faci un pas més a nivell cultural.

L’Àrea Metropolitana ha fixat ja projectes concrets per a desenvolupar. Cap on avança aquesta associació? Ha tingut molts intents a les darreres dècades i ara ho estem fent amb pas ferm perquè sigui una realitat. L’objectiu final és que el Parlament ens reconegui com la segona àrea metropolitana de Catalunya, que ha de ser molt diferent de la de Barcelona. Ha de començar a caminar amb aquesta associació, que fa moltes reunions tècniques. S’ha de fer bé i les presses no són bones. És difícil perquè cada municipi té uns objectius diferents, però si hi posem una mirada alta i som solidaris la ciutadania del territori en sortirà beneficiada. Per exemple, en la mobilitat.

S’ha parlat de la governança i en alguns casos ha generat de -

bat el pes que ha de tenir cada municipi. Tots hem de tenir el mateix? Tots hem de tenir el mateix pes amb generositat i solidaritat. Al final, tots els alcaldes volem el millor pel nostre municipi, però, si al del costat li va bé, a nosaltres també ens anirà bé. Més enllà de quotes o participacions, l’objectiu és començar a treballar-ho amb solidaritat i un criteri únic.

Té bona relació amb l’alcalde de Vila-seca? Se’l pot apropar a l’associació? Tenim molt bona relació. Espero i confio que Vila-seca s’afegeixi en projectes que són comuns. És un municipi molt important del Camp de Tarragona i crec que les coses tornaran a la via de caminar plegats. Té molt bon criteri.

Preocupa la situació judicial de Funecamp? Quan vam dir de crear aquesta empresa supramunicipal, ja ho sabíem. Volíem donar un millor servei a la ciutadania, fer-lo més econòmic i que les empreses que tenien -entre cometes- un “monopoli” poguessin rebaixar els preus. Sabíem que a les empreses privades no els agradaria que entrés una empresa pública a competir amb elles perquè perdrien una quota de mercat. Es tracta d’un mercat

de lliure competència i creiem que ho estem fent bé. Hem preparat un recurs d’apel lació, però fins que no hi hagi una sentència ferma podem seguir operant.

És l’últim any natural del mandat. Afecta d’alguna manera en la planificació? La normativa és molt complexa i costa tirar endavant els temes. Has de tenir molta planificació, que és el que intentem per exemple amb el Pla de Barris. No ens posem una fita per a les eleccions, sinó que procurem que tot quedi ben fet. Les tramitacions fa que moltes de les obres les puguis executar a partir del segon any com el Centre Cultural o les renovacions de voreres.

Té intenció de tornar-se a presentar a les eleccions? Encara no ho he pensat. El volum de feina diària és tan gran que no tinc temps de parar i veure què fer. Soc una persona jove que ja té una experiència municipal i un molt bon equip que em facilita moltes coses. Cada any fem inversions brutals en obra nova i manteniment, i estic illusionat amb continuar fent millores. Tot i això, no depèn de mi, sinó de la família i dels companys de l’agrupació. Tinc la meva feina fora d’aquí i el que decideixin serà el millor pel poble.

El rellotge de l'ictus i l'equitat sanitària a debat al sud de

Catalunya

El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre reclamen

equiparar-se a la resta del país amb l’atenció a l’Ictus 24/7

Sergio Lahoz Dorante

L'atenció sanitària d'urgència al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre es troba en un moment decisiu. El debat sobre la necessitat d'oferir el servei de trombectomia mecànica les 24 hores del dia, els set dies de la setmana (24/7) a l'Hospital Universitari Joan XXIII ha passat de ser una demanda històrica del sector mèdic a situar-se al centre de l'agenda política i ciutadana. Actualment, el territori s'enfronta a una realitat on el temps de resposta davant d'un ictus depèn de l'hora en què aquest es produeix, un greuge comparatiu respecte a altres demarcacions que ha desencadenat una intensa negociació a diferents nivells per capgirar la situació.

UNA CURSA MÈDICA CONTRA EL RELLOTGE

L'ictus és una emergència mèdica temps-dependent. Tal com ha alertat el Col· legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), cada minut que passa sense restablir el flux sanguini cerebral implica una pèrdua irreversible de neurones, augmentant dràsticament el risc de seqüeles greus o, fins i tot, la mort. La trombectomia mecànica és el tractament més efectiu per a determinats ictus isquèmics, però la seva eficàcia va lligada a la immediatesa.

Fins ara, el servei a Tarragona s'oferia únicament de dilluns a divendres, de 8 a 20 hores. Això implica que qualsevol pacient que pateixi un ictus fora d'aquesta franja ha de ser derivat d'urgència a

Barcelona. Aquesta derivació suposa un retard crític en l'atenció especialitzada, impactant directament en la futura qualitat de vida del malalt. L'Associació per a l'Impuls de l'Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona ha estat una de les primeres veus a exigir un calendari clar i recursos suficients, subratllant que no es tracta d'una qüestió de privilegis, sinó d'equitat i justícia territorial.

LA PRIMERA ACCIÓ, INSUFICIENT

Davant la creixent pressió, el Departament de Salut de la Generalitat va anunciar a finals de febrer una primera ampliació del servei: les trombectomies passarien a realitzar-se també els caps de setmana, consolidant una cobertu-

ra de 12 hores diàries durant tota la setmana. Des de la conselleria d’Olga Pané, i el Servei Català de la Salut, s'ha argumentat reiteradament que la limitació per assolir el 24/7 de forma immediata no és econòmica, sinó de capital humà. Segons Salut, falten neuròlegs especialitzats i acreditats a escala europea per cobrir tots els torns, fet que obliga a iniciar un procés de formació de nous professionals al mateix hospital Joan XXIII.

Tot i el reconeixement d'aquest avenç parcial, la mesura ha estat rebuda amb recel per part d'alguns sectors. A principis de març, unes 500 persones es van concentrar al Balcó del Mediterrani, convo -

La trombectomia mecànica és el tractament més efectiu per a determinats ictus isquèmics, però la seva eficàcia va lligada a la immediatesa

ços a evitar la confrontació estèril, apostant per una negociació directa, ferma i constant amb la Conselleria de Salut per aterrar solucions definitives.

Els alcaldes del territori, tot i reconèixer la tasca de la consellera Pané i agrair l'ampliació del servei als caps de setmana com un "gran avenç", han mantingut intacte l'objectiu compartit d'assolir el servei 24/7.

El que ha marcat un punt d'inflexió en el debat polític, però, és la contextualització de les responsabilitats. Rubén Viñuales s'ha mostrat especialment crític amb el paper de formacions com Esquerra Republicana i Junts, que ara s'adhereixen a les manifestacions, recordant la seva inacció evident durant l'última dècada. "Quants anys ha governat la Generalitat ERC i

cades per plataformes en defensa de la sanitat pública i associacions de veïns. Les entitats consideren insuficient la franja de 12 hores i proposen una redistribució dels especialistes que actualment treballen a Barcelona -on la cobertura sí que és del 100%- per cobrir temporalment les nits a Tarragona mentre es formen nous metges.

LA VIA DE LA NEGOCIACIÓ DELS SOCIALISTES

Els representants socialistes del territori han centrat els seus esfor-

Junts? Què han fet per tenir atenció 24/7 de l'ictus a Tarragona?", ha qüestionat l'alcalde, assenyalant que la situació actual és, en gran part, fruit de la manca de planificació dels executius anteriors. Segons les darreres informacions, aquest treball constant a les altes instàncies ha deixat un acord tancat. S'espera que en els pròxims dies, l'actual Govern materialitzi un compromís ferm i amb solucions immediates, tancant finalment una de les ferides històriques en la sanitat pública del sud de Catalunya.

TARRAGONA

COMPTE ENRERE PELS 192 PISOS DE

LLOGUER ASSEQUIBLE A TARRAGONA

Els interessats es poden inscriure al Registre de Sol licitants d’HPO de la Generalitat

La promoció les Oliveres, amb 192 habitatges de lloguer assequible entre Bonavista i Camp Clar (PP10), avança a bon ritme i ja té completada bona part de l’estructura. Les obres es preveu que acabin el primer semestre i que els primers pisos s’entreguin durant l’últim trimestre de l’any. Per optar-hi cal estar inscrit al Registre de Sol licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya abans que es publiquin les bases definitives d’adjudicació. Els pisos, d’una a tres habitacions, inclouen plaça d’aparcament i traster, amb lloguers d’entre 427 i 680 euros al mes. Els edificis, a tocar de la T-11, tindran qualificació energètica AA gràcies a plaques fotovoltaiques i aerotèrmia.

Per accedir-hi es demanen dos anys d’empadronament a Tarragona i ingressos d’entre 1,5 i 4 vegades l’IRSC, amb un esforç de lloguer màxim del 30%. “No són pisos per a persones vulnerables”, afirma Nacho García (SMHAUSA), sinó per a famílies amb sou però amb dificultats al mercat. Del total, 106 habitatges es reserven a col lectius (joves, majors de 65, discapacitat i mobilitat reduïda). Hi haurà una sessió informativa el 7 de març a l’IMET.

TARRAGONA CONSOLIDA LA MILLORA EN SEGURETAT: EL 2025 REGISTRA MENYS HOMICIDIS I ROBATORIS

La capital de la província ha aconseguit una davallada del 4,4% en la criminalitat respecte del 2024

Tarragona ha tancat el 2025 amb una reducció del 4,4% de la criminalitat convencional respecte a l’any anterior. Si el 2024 es van registrar 8.724 fets delictius, enguany la xifra ha baixat fins als 8.428. L’objectiu fixat pel consistori i la Generalitat era frenar la multireincidència i reduir els delictes més habituals, un repte que s’ha traduït en diversos plans de xoc i dispositius policials intensius.

Entre les dades més destacades hi ha la desaparició dels assassinats consumats, que han passat de tres a zero. Els homicidis en grau de temptativa han baixat un 36,4% i també s’han reduït els delictes de lesions i baralles tumultuàries. Els robatoris amb força a domicilis han caigut un 35,1% i els furts un 9,4%, en una davallada generalitzada vinculada a l’augment de la presència policial. El pla Kanpai ha estat clau, amb més de 430 detinguts en sis mesos. Tot i això, el tràfic de drogues ha crescut un 30,8% i els vehicles sostrets un 10,6%. La cibercriminalitat, en canvi, ha baixat un 12,7%.

LES ELECCIONS A RECTOR DE LA URV TINDRAN LLOC ENTRE EL 25 I EL 27 DE MAIG

El Consell de Govern, en què s'ha informat del calendari dels comicis, que es tornaran a fer mitjançant votació electrònica, ha aprovat la convocatòria de 23 places de catedràtic

La Universitat Rovira i Virgili ja ha fixat el calendari de les eleccions al rectorat per als propers sis anys. Els comicis se celebraran del 25 al 27 de maig i, per segon cop, seran íntegrament electrònics. La convocatòria oficial es farà el 13 d’abril, amb la publicació del cens provisional i un període posterior de reclamacions

abans de l’aprovació definitiva. Les candidatures es podran presentar fins al 27 d’abril i la campanya electoral tindrà lloc de l’11 al 22 de maig. Si cap aspirant obté majoria suficient, es preveu una segona volta entre el 8 i el 10 de juny. El Consell de Govern també ha aprovat la convocatòria de 23 places de catedràtic —17 de pro -

moció interna i 6 de contractat— i un pla de millora retributiva per al professorat associat. En l’àmbit acadèmic, s’han programat nous màsters per al curs 2027/28, s’han actualitzat plans d’estudi i s’ha creat la Càtedra Cuidar la Salut i el Benestar, amb seu a Coma-ruga, per reforçar la formació i la recerca en salut al Baix Penedès.

PLA ANTIINCÍVICS:

Tarragona obligarà a registrar l’ADN dels gossos i sancionarà excrements al carrer

Les mostres d'ADN permetran analitzar els excrements que es trobin a la via pública i sancionar el seu propietari

Eric Mendo

Tarragona posarà en marxa un cens genètic obligatori dels gossos per identificar els animals que deixen deposicions a la via pública i sancionar-ne els propietaris. La mesura s’ha presentat aquest dimarts i ja ha començat una campanya informativa que s’allargarà fins al 15 d’agost. A partir d’aquesta data, els animals que no constin al registre podran comportar una multa de 1.500 euros.

El sistema obliga els propietaris a passar per una clínica veterinària, on es recollirà una mostra genètica de l’animal. L’ADN se seqüenciarà en un laboratori i s’incorporarà al registre municipal ja existent. Un cop finalitzat el procés, el gos portarà una placa amb un codi QR que permetrà accedir a les dades bàsiques de l’animal i un telèfon de contacte.

PREU PROGRESSIU

L’Ajuntament dona un termini de

sis mesos per completar el cens. El cost serà progressiu: 35 euros durant els dos primers mesos, 40 euros posteriorment i 45 euros en el darrer tram. La informació arribarà també als domicilis a través de fulletons explicatius.

La sanció per no tenir l’ADN censat serà de 1.500 euros i se sumarà a altres multes ja previstes: 300 euros per no portar microxip i 300 euros per deixar excrements al carrer.

El procediment consisteix a intro -

ASSESSORIA IMPERIAL TARRACO

La teva immobiliària al Nou Eixample de Tarragona

Som la immobiliària que millor coneix el barri

A Tecnocasa Tarragona t’acompanyem a cada pas de la venda del teu immoble. Confia en nosaltres per a gestionar el procés de forma eficient i sense complicacions. Deixa-ho a les nostres mans i oblida’t dels problemes.

Avinguda Roma, 14, local 1 c/ Cristofor Colom 24, local 2

v 877 210 190

v 977 949 166 baad9@tecnocasa.es www.tecnocasa.es

duir un bastonet a la boca del gos per fer un frotis i recollir restes de cèl lules. Aquesta mostra es col loca en un tub amb un codi de barres vinculat al microxip de l’animal. El recipient conté un líquid que estabilitza el material genètic sense necessitat de refrigeració abans d’enviar-lo al laboratori, on es farà la seqüenciació.

“NO ÉS RECAPTATORI, ÉS CIVISME”

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha defensat la iniciativa i ha assegurat que l’objectiu no és ingressar diners per multes. “Aquesta no és una mesura recaptatòria, tant de bo no recaptem ni un cèntim; és una mesura de civisme”, ha afirmat. També ha remarcat que el registre ajuda a protegir “els animals, l’espai públic i el conjunt de la ciutadania”.

BATUDES A PARTIR DEL 15 D’AGOST

La implementació tècnica anirà a càrrec d’ADN Canino. Un directiu de l’empresa, Enrique Perigüell, ha explicat que a partir del 15 d’agost començaran a analitzar restes de femta a la via pública mitjançant “batudes”. En aquests dispositius, un tècnic de la companyia anirà acompanyat d’un agent de la Guàrdia Urbana, que aixecarà acta cada vegada que es reculli una mostra. Si l’anàlisi determina una coincidèn-

cia amb un animal registrat, s’obrirà el procediment sancionador.

“Aquesta no és una mesura recaptatòria, tant de bo no recaptem ni un cèntim; és una mesura de civisme”

QR IDENTIFICATIU

El cens genètic servirà, segons

PER QUÈ CAL UN CENS GENÈTIC DELS GOSSOS?

El cens permet disposar d’una eina fiable que protegeixi els animals, ja que permet localitzar-los si es perden, si són maltractats o abandonats. A més, contribueix a mantenir la ciutat neta i salubre, ja que permet identificar el propietari o la propietària de l'animal que no recull els excrements.

l’Ajuntament i l’empresa, per ampliar la traçabilitat de l’animal més enllà dels excrements. Un cop inscrit, el propietari rebrà una placa amb QR que dirigirà a una web amb el nom del gos i un telèfon de contacte. A partir d’aquí, un tècnic de l’empresa o la policia podran accedir a informació addicional per, per exemple, contactar amb la família en cas de pèrdua.

ADN Canino assegura que el sistema ja funciona en més d’un centenar de ciutats de l’Estat i que s’estendrà a altres municipis en els pròxims mesos, com Igualada.

40 Anys Moll de Costa La rambla de la cultura

Del conflicte a l’acord: el nou traçat del camí de ronda de la Savinosa

Les protestes ecologistes forcen canvis en el projecte per protegir les espècies autòctones, amb un acord a tres bandes que evita reiniciar els tràmits i començar a donar vida a la finca de la Savinosa

Adrià

Miró / Ismael Lobo

Les protestes de les entitats ecologistes han donat els seus fruits. Després de mesos reclamant replantejar el projecte del camí de ronda de la Savinosa, els canvis ja són una realitat. Fins ara, estava previst que un camí de 700 metres de longitud i 5 metres d'amplada connectés la platja de l'Arrabassada i la Savinosa. Una proposta que els ecologistes censuraven sense embuts. "No és un camí de ronda, sinó un veritable passeig marítim", afirmaven a l'última manifestació de novembre. En els últims mesos, però, les administracions s'han obert a reorientar el projecte i l’acord s’ha fet efectiu a finals de febrer.

Segons destaquen, el recorregut

deixarà d'anar pel perímetre de la finca per transcórrer per l'interior i respectar així les espècies autòctones de la zona. A més, s'entrarà per la part interior per salvar una duna consolidada. Aquesta modificació suposarà que la Diputació cedeixi el doble del terreny previst per habilitar aquest camí de ronda.

El recorregut deixarà d'anar pel perímetre de la finca per transcórrer per l'interior i respectar així les espècies autòctones

Malgrat que una de les demandes també era reduir l’amplada de la via dels 5 metres previstos als 3,

finalment s’hauran de mantenir els mínims exigibles: 4,4 metres. Actualment, l’execució de les obres ja es trobava adjudicada, però l’acord evita que es realitzi una modificació substancial al projecte i que s’hagi de reiniciar tota la part administrativa.

ACORD A TRES BANDES

Les tres administracions implicades (Ajuntament, Diputació i Subdelegació) han estat els encarregats de segellar l’acord i donar llum verda a un projecte que vol començar a donar vida a l’entorn del Preventori de la Savinosa.

Elisabet Romero, subdelegada del govern estatal Tarragona, ha celebrat que: “aquest projecte tan important per la ciutat aconsegueixi el consens de les tres admi-

nistracions implicades per tal de trobar una solució que s’ajusta jurídicament i defensa els valors ambientals”. També vol posar en valor la feina portada a terme pels tècnics del servei provincial de Costes del MITECO que “han aportat millores a les propostes fetes per la Diputació un cop ja s'havia adjudicat el projecte”.

Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació, ha ressaltat que “aquesta és la primera intervenció que es farà a la finca de la Savinosa en 50 anys, i per això procurem que es faci de la millor manera per tal de conjugar al màxim l’ús ciutadà amb el respecte mediambiental”. Afegia també que “el nou camí impulsarà el valor públic d’aquesta zona i serà un actiu sostenible destinat al gaudi dels tarragonins”.

D’altra banda, Rubén Viñuales, alcalde tarragoní, ha posat èmfasi en “com aquest acord demostra que quan treballem coordinadament posem l’interès general al centre podem tirar endavant projectes estratègics amb garanties”. Ha remarcat que aquesta actuació era molt esperada perquè permetrà connectar espais naturals preservant-los alhora:

“Tarragona hauria d’evolucionar respectant el seu entorn litoral. Amb aquests ajustos garantim un equilibri entre protecció ambiental i accessibilitat”.

ALEGRIA ENTRE ELS

ECOLOGISTES

Les entitats ecologistes veuen amb bons ulls les millores incorporades, ja que permetrà salvar les espècies de la zona. Ara bé, Lluís Gurrera -portaveu de SOS Costa Daurada i Camp de Tarragona- denunciava a Tarragona Ràdio que el vial continuava sent “massa ample”. En principi, el Ministeri

“Quan hi ha organització popular basada en arguments sòlids les institucions acaben escoltant”

argumenta que ha de mantenir aquestes dimensions per motius de seguretat i com a vial d’emergències, però el portaveu ecologista considera que l’argument és inconsistent.

Dues de les formacions més implicades en reformular el projecte han estat els grups municipals d’ Esquerra i En Comú Podem a l’Ajuntament de Tarragona. Xavi Puig, alcaldable dels republicans i diputat provincial, celebra les modificacions i remarca la importància de la “mobilització ciutadana constant”. Tot i això, expressa certa insatisfacció per l’amplada final.

Per la seva banda, el portaveu d’ECP, Jordi Collado, també subratlla la importància dels canvis introduïts i torna a posar en valor les manifestacions que s’han dut a terme: “Quan hi ha organització popular basada en arguments sòlids les institucions acaben escoltant”. Els morats, però, reclamen una transparència documental rigorosa i creuen que s’ha d’incloure veïns i entitats ecologistes per participar activament en el procés constrictiu. “La gestió futura no pot ignorar ni deixar fora aquestes veus socials essencials”, sentencia.

Vine a veure’ns i t’oferirem el millor pla per obtenir el permís de conduir, el més adaptat al teu ritme de vida i al teu pressupost.

Nico és l’autoescola jove de Tarragona que s’adapta a la teva manera de fer i a la teva butxaca: classes multimèdia, tests online, cursos intensius... tu demana. C/ Pere Martell, 25 - Tarragona | n 977 505 171 www.nicoautoescola.com

JOSEP Mª

CRUSET,

Diputat del Junts al Congrés de Diputats

“Som a Madrid per defensar allò

que pensa la majoria dels

catalans”

Entrevista al diputat tarragoní de Junts al Congrés, Josep Maria Cruset, per parlar sobre la política estatal i l’acció dels postconvergents a la cambra baixa

Adrià Miró Canturri

Quina impressió t’ha donat la política madrilenya? Sovint ens sentim part aliena de tot el que passa en el dia a dia. La qual cosa ens va bé perquè a Junts tenim el marc mental que anem a Madrid puntualment a fer la nostra feina i, quan acabem, tornem al nostre territori. No ens sentim part del que passa allí des del punt de vista del to, la virulència, l’agressivitat... És duríssim.

Més que impressionar, decep veure l’enorme esforç polític que es perd en les formes.

La legislatura està acabada? Crec que és una incògnita. Bàsicament perquè els casos de corrupció del PSOE van saltant periòdicament i els símptomes de mala gestió també. Per tant, veurem en quin moment se’ls esmicola la legislatura a les mans. Està molt complicada. Des de Junts, que

el govern estigui dèbil ens dona l'oportunitat constantment de fixar una posició en favor de Catalunya i aconseguir coses que en un altre entorn seria impossible.

Parla d’aconseguir coses. Junts és un actor actualment obert a negociar mesures al Congrés? Vam trencar les relacions amb el PSOE i el govern perquè havíem observat que sistemàticament es dedicava a intentar no

“Vam trencar les relacions amb el PSOE i

el

govern perquè havíem observat que sistemàticament es dedicava a intentar no complir els seus acords”

complir els seus acords. A l’acord de Brussel· les dèiem que hi ha un conflicte entre Catalunya i Espanya i que per resoldre’l s'ha de treure la política de l’àmbit jurídic. D’aquí la llei d’amnistia que està funcionant parcialment. A més, dèiem que les negociacions havien de tenir mediació internacional perquè no ens en fiàvem del PSOE. Així es va fer.

El mateix acord de Brussel les portava un últim punt que deia: si no s’avança en els acords o no es compleixen, Junts no garantirà la legislatura a Pedro Sánchez. Ja sospitàvem que alentirien els acords. Per això, fa uns mesos vam fer una roda de premsa per dir que bloquejàvem la legislatura i li trèiem la capacitat legislativa. Que no votaríem les propostes a no ser que fossin beneficioses per Catalunya.

Han perdut capacitat d’incidir. Tot el contrari. Des del moment que vam anunciar-ho, van posar a tramitar a tot drap la llei de multireincidència que estava aturada, es van posar a treballar per la publicació de les balances fiscals, van anunciar que incorporaven Catalunya a la UNESCO i a l'Organització Mundial del Turisme o la transferència de competències d’immigració es va reprendre. Va ser trencar les relacions i tot el que era impossible va ser possible.

Què ha aportat Junts al territori des del Congrés? Des del punt de vista tangible, aconseguim coses importants pel territori. La biblioteca provincial a la Tabacalera és un acord de Junts amb Cultura, els 12 milions d’euros al pantà dels Guiamets per garantir el rec de l’agricultura d’aquelles comarques ho ha fet Junts, que Repsol mantingui la inversió a l’Ecoplanta és gràcies a Junts o el cobrament de les indemnitzacions dels veïns de l’Illa també.

Els trens estan en una situació límit. Es parla de les inversions que s’estan fent a la xarxa. Quin és el problema? El problema ve d’una estratègia de l’Estat Espanyol per desinvertir en Catalunya i invertir de manera intencionada en allò que no és d’interès de Catalunya. Des del 2000 fins a l’actualitat, de cada 100 euros que ha invertit en transport ferroviari només han posat al sistema de Rodalies un euro. Algú pot dir que s’ha invertit en alta velocitat i no en Rodalies. És un error. La línia Barcelona-Madrid, Barcelona-València (sense passar per Madrid) o Madrid-Sevilla té lògica, però fora d’aquí tota la inversió en alta velocitat és de caràcter polític i no lògic.

També podríem dir que tothom ha patit aquesta infrainversió, però mentre a Catalunya era un euro de cada cent, a Madrid eren tres euros de cada cent. El triple. Això ens ha portat al col lapse. Si no fas manteniment, arriba un dia que afecta el sistema sencer. Al pressupost del 2023, a Catalunya es va executar un 45% i a Madrid un 212%. 130 euros per habitant a Catalunya i 370 a Madrid. Això passa any rere any.

Junts ha tingut en altres etapes la conselleria de Territori. Si la tingués ara, què faria? En el nostre país hi ha dos serveis ferroviaris: Rodalies, que està gestionat per Renfe i continuarà gestionat per ells, i Ferrocarrils de la Gene-

ralitat de Catlaunya (FGC). Operen al mateix país, però algú ha sentit a parlar d’FGC en aquests mesos? Ningú. Té la puntualitat més alta de tota Europa i un sistema altament eficient. Funciona com un rellotge perquè es gestiona i es prenen les decisions des de la Generalitat. Si tinguéssim la conselleria, rescindiríem el contracte de servei amb Renfe i l’encarregaríem a FGC. Seria un canvi radical de model.

El Govern ha proposat la regularització de 500 mil immigrants. L’alcalde de Figueres (Junts) explicava a la SER el seu posicionament en contra. Què pensa el grup al Congrés? Fa anys que hem decidit que a Madrid i a Catalunya ens deixem de sentir segrestats pels populistes i els discursos bonistes instal· lats a l’esquerra. No es pot parlar de multireincidència, no es pot parlar d’ocupacions, no es pot parlar d’habitatge... Som a Madrid per defensar allò que pensa la majoria de ciutadans de Catalunya. Pensem que som un país adult i tenim dret a decidir les nostres polítiques en multireincidència, ocupacions, immigració, habitatge...

A més, pensem que aquesta regularització de gairebé 900 mil persones, que té un efecte crida, no es pot fer d’aquesta manera en un país de 8 milions d’habitants amb els serveis tensionats. Primer, les competències han d’anar a Catalunya per decidir amb quines obligacions venen i, després, ja parlarem de regularització. No estem a favor. El bonisme de l’esquerra i l’extrema esquerra fa temps que no ens afecta.

Aquesta gent viu aquí i està al marge del sistema. Ficar-los en regla és bonisme? Ficar-los en regla és bonisme perquè es fa sense cap mena de condició. La regularització ha d’anar lligada a uns drets i a unes obligacions d’integració, llengua, cultura, contracte de treball, arrelament...

TARRAGONA

TARRAGONA RENOVA EL RECONEIXEMENT DE LA CIUTAT COM A CIUTAT AMIGA

DE LA INFÀNCIA

Aquest distintiu, obtingut per primera vegada l’any 2016, suma una dècada de compromís amb la infància

L'Ajuntament de Tarragona ha formalitzat la renovació del seu reconeixement com a Ciutat Amiga de la Infància mitjançant un acord de col laboració amb UNICEF Comitè de Catalunya. Amb aquesta signatura,

protagonitzada per l'alcalde de la ciutat i el president d'UNICEF Catalunya, el municipi consolida la seva llarga trajectòria històrica dins d'aquesta xarxa. Aquesta distinció acredita el compromís continuat del con-

sistori per impulsar la participació activa d'infants i adolescents en el desenvolupament comunitari, situant la inversió en la infància com a motor clau per a la transformació social i el compliment de la convenció sobre els drets de l'infant.

Durant l'acte institucional, que també ha comptat amb la presència de representants municipals d'Educació i de Polítiques d'Infància d'UNICEF, les autoritats han destacat que escoltar la veu dels més joves és el principi bàsic per construir una societat més justa i igualitària.

Així mateix, des de l'entitat s'ha posat en valor la implicació ferma de Tarragona, que ha obtingut aquest reconeixement amb molt bona nota i s'erigeix com un exemple de feina ben feta en les polítiques d'infància.

MARÍA JESÚS PUERTA, L'ENGINYERA DE TARRAGONA QUE ASPIRA A GUANYAR

UN

REPTE DE LA NASA PER A MART

La tarragonina participa en un nou concurs per dissenyar el menú de 14 astronautes en una missió al planeta roig

L'enginyera de mines tarragonina María Jesús Puerta s'enfronta a un nou repte de la NASA: el programa Mars to Table, dissenyat per planificar la nutrició d'un equip de catorze astronautes en una missió a Mart. Després de guanyar anteriorment el desafiament Lunar Recycle sobre la gestió de residus a la Lluna, ara centra la seva investigació en el comportament dels probiòtics i els minerals en entorns espaials, recolzant-se en l'entrenament avançat de models d'intel ligència artificial. Tot i que no pot optar al premi econòmic de l'agència nord-americana per no ser ciutadana dels Estats Units, Puerta concep la seva participació com una victòria personal i un missatge de superació per demostrar que ni l'edat ni l'origen són límits per a la innovació.

El seu èxit previ no només l'ha posicionada com a referent en grans esdeveniments tecnològics, sinó que ha despertat l'interès de diverses empreses per aplicar les seves idees d'economia circular directament a la Terra, utilitzant l'exploració espacial com un gran banc de proves.

Sus abogados de confianza

•Abogados

•Gestores

•Traductores

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT.

Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España.

Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com

Redouane Ennajy Abogado

Tarragona disposarà a finals del 2026 d'una

flota renovada i equips moderns per millorar la

neteja urbana

Nous serveis porta a porta, renovada flota de contenidors, neteja de carrers, platges i solars i més personal per garantir la qualitat del servei

Rafel Claramunt Cortés

L’Ajuntament de Tarragona ha presentat el balanç dels primers 91 dies del nou contracte de neteja viària i recollida dels residus de la ciutat de la mà d’ URBASER que es va iniciar el passat 5 de novembre. El contracte té un pressupost anual de 20,2 milions i a més s’hi afegeix la inversió global de 26,6 milions. L'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales ha remarcat que “queda molt per fer, però Tarragona ja va pel bon camí”.

La maquinària actual compta amb 129 vehicles i s’han posat de nou en funcionament equips que feia temps que no s'utilitzaven, com ara la decapadora. La

incorporació dels vehicles nous es preveuen que entrin en funcionament durant el mes de març i que a finals d’aquest 2026 arribi la flota completa. La nova flota també va acompanyada de nou personal, un total de 20 professionals i l’augment d’inspectors a 8 que actualment estan cursant una formació concreta per estar operatiu en les diferents tasques a fer.

Es crearà un Parc Municipal per la maquinària de neteja al Polígon Francolí, complementat amb cinc espais auxiliars repartits per diferents zones de la ciutat

NOU PARC DE MAQUINÀRIA AL POLÍGON FRANCOLÍ

El nou model de servei de neteja aposta per més proximitat al territori amb la creació d’un gran Parc Municipal al Polígon Francolí, complementat amb cinc espais auxiliars repartits per diferents zones de la ciutat, inclòs un a Llevant, on es guardarà part de la maquinària. Abans la flota de vehicles havia de recórrer una hora i mitja fins al magatzem central, ara estarà més a prop i podran entrar en servei de manera més ràpida i eficient.

NOU FORMAT DE RECOLLIDA DE RESIDUS I RECICLATGE

PORTA A PORTA

Es desplega un nou funciona-

ment de porta a porta que s'estendrà a totes les fraccions als principals eixos comercials en els barris de Ponent, Nord i Llevant. On ja funcionava aquest sistema, s'aplicarà a més carrers inclosos els de la Part Alta. En la mateixa línia s’han fet petites reunions amb el veïnat de Torreforta, Campclar i la Granja per detectar les seves necessitats.

Tanmateix, el nou servei preveu una recollida porta a porta en els diferents polígons industrials. A

més, la recollida de poda mitjançant saques d’1m³ aniran destinades a una nova trituradora mòbil.

REFORÇ EN LA NETEJA I RENOVACIÓ DELS CONTENIDORS DE LA CIUTAT

Des de principi d'any ja s’han netejat 1.700 contenidors bilaterals tant interior com en l'exterior a més s’han adquirit 800 nous contenidors d'uns 3.000 euros aproximats per unitat, que s'aniran col locant al llarg d’aquest any. El servei de

Les

platges de Tarragona comptaran amb un canvi d’imatge a l’espera de les 700 passarel· les que estaran col· locades abans de la temporada d’estiu

neteja viària s’ha ampliat amb l'escombrat manual i la creació d’una brigada i la nova maquinària de retirada d’herbes i fulles. A més a més, s’ha posat en marxa el procés de retirada progressiva dels contenidors soterrats a la ciutat que inclou l’eliminació de 109 àrees repartides per la ciutat.

Es desplega un nou servei destinat als càmpings. Un increment de la recollida d’escombraries durant l’any i posant èmfasi durant els mesos de juny i juliol. Així mateix, les platges de Tarragona comptaran amb un canvi d’imatge a l’espera de les 700 passarel· les que estaran col locades abans de la temporada d’estiu en les platges de la ciutat. Disposarà de 27 dutxes, 19 rentapeus, 8 cabines de lavabos portàtils i passarel les adaptades per persones amb mobilitat reduïda i passarel les adaptades. Tot apunta que en el mes de gener de 2027 totes les mesures i noves maquinàries i treballadors estaran en el 100% del seu funcionament.

Dr. Lucas Octavio Carrasco

Els dentistes de confiança al Tarragonès

Implant + corona de Zirconi

890€

Planificació digital i cirurgia guiada inclosos en el preu

Ortodòncia descompte 500€

Ús de làser de diode

Càrrega immediata descompte de 1.000€

Tractaments intensius, sedació GRATIS, un raspall elèctric de REGAL i possibilitat de pagar en 3 a 12 mesos amb targeta

Les obres del Centre Cultural i Teatre de Constantí ja estan en marxa

Les actuacions han començat aquest gener, tenen una durada de 16 mesos i desencalla finalment un dels projectes aturats des de fa anys

Adrià Miró CAnturri

Les màquines ja treballen en el futur Centre Cultural Polivalent Teatre-Auditori de Constantí. Després d'anys d'espera, aquest mes de gener les obres d'aquest equipament s'han reactivat i es preveu que l'edifici pugui estar llest en uns 16 mesos. Aquest espai cultural és una de les inversions més importants de la història de Constantí i compta amb un pressupost de 4.805.247,66 euros.

Malgrat que quan es va concebre l'equipament fa més de 15 anys hi havia l'objectiu d'alçar un teatre-auditori, el futur recinte tin -

drà una concepció més polivalent amb diferents usos. Un clar exemple és l’ampliació del vestíbul principal, ara amb una superfície de 334 m², per poder organitzar esdeveniments diversos com exposicions, presentacions i trobades culturals o gastronòmiques. A banda, s’han previst diverses sales que podran ser utilitzades per part d’entitats i associacions, així com per les necessitats del mateix Ajuntament. També es destinarà un espai a l’Escola de Música. La sala d’actes principal tindrà una capacitat per a 492 espectadors.

Segons el projecte aprovat, l’edifici disposarà d’una planta baixa

(1.690,28 m²) i una primera planta (994,75 m²). L’equipament serà d’edificació aïllada amb quatre façanes, i es fa una aposta per convertir l’espai en una prolongació del parc exterior, cohesionant l’entorn i potenciant els espais de trobada i intercanvi cultural.

ANYS ATURAT

Es tracta d'un dels projectes històrics, que s'arrossega des d’inicis de l’anterior dècada. Ens hem de remuntar al 2009, quan es va plantejar la construcció d’un Teatre Auditori que quedaria a mitges el 2011 per l'esclat de la bombolla

tural”, explicava l’alcalde Óscar Sánchez en una entrevista a LA CIUTAT

El projecte va entrar al pla d’inversions 2024-2030 de l’Ajuntament de Constantí i ara s’inicien de nou les obres. Tot i que s’aprofitarà l’estructura existent , la visió d’aquest teatre ha patit alguns canvis i passarà a ser un “espai polivalent” on les entitats tinguin cabuda i alhora disposi d’un bon teatre. Per això, la iniciativa ha estat rebatejada com a Centre Cultural Polivalent Teatre-Auditori.

Pel que fa al finançament, la Diputació de Tarragona apor-

Tot i que s’aprofitarà l’estructura existent, la visió d’aquest teatre ha patit alguns canvis i serà un “espai polivalent” on les entitats tinguin cabuda i alhora disposi d’un bon teatre

immobiliària

D’aquella època, només en queda l’estructura que es va poder alçar en els pocs mesos que van durar les obres.

Amb l’entrada del nou govern municipal el 2015, aquest projecte no va ser una prioritat i van decidir centrar-se en altres àmbits. “En arribar, vam veure prioritari actuar en la xarxa de carrers, ja que teníem un rendiment d’aigua molt baix. Vam fer molts carrers. Ara que ja hem arranjat la gran majoria, crèiem que era el moment d’encabir aquest equipament cul -

tarà 1 milió d’euros en el marc del pla ImpulsDipta. A més, sobre la taula existeix la probable participació de la Generalitat de Catalunya, que encara no s’ha concretat. A l'última visita a Constantí de la consellera de Cultura, Sònia Hernández, va deixar clar que l’administració autonòmica faria “una aportació econòmica” al projecte. En aquest sentit, va remarcar que “necessitem tenir pressupostos, però el compromís és fer una aportació econòmica i acompanyar també en el projecte en tot allò que necessiti l’Ajuntament”. Tot i això, l'obra no depèn de la participació de la Generalitat i aquesta està garantida.

TARRAGONA

TARRAGONA COMMEMORA EL

TARDOFRANQUISME I LA TRANSICIÓ AL PROGRAMA DE MEMÒRIA DEMOCRÀTICA 2026

S'han programat 48 d'actes durant tot l'any

El programa de Memòria Democràtica de Tarragona 2026 se centrarà en el tardofranquisme i els primers anys de la Transició, coincidint amb el 50è aniversari de la mort de Juan Gabriel Rodrigo Knafo, que obrirà el calendari d’actes. La consellera Sandra Ramos ha destacat que és un programa compartit que “serveix de paraigües per a moltes activitats que preparen les institucions i entitats. La família creix i això vol dir que hi ha més persones interessades a aprofundir i treure a la llum moltíssimes històries que hi ha darrere de tots aquests anys”.

Entre el 4 de març i l’11 de desembre hi haurà 48 actes, amb conferències, exposicions, teatre, documentals i activitats juvenils. També es col locaran tres llambordes i se senyalitzarà el refugi del Serrallo. Les jornades inicials recordaran els Fets de Vitòria de 1976 i la mort de Knafo a Tarragona. Ramos ha remarcat: “donar veu a tots aquells que van lluitar per la seva llibertat” i ha advertit: “Tot i que el dictador va morir al seu llit, la dictadura no va morir al llit”, alertant que les “idees d’extrema dreta estan campant al seu aire, sobretot per gent jove”.

LA COMPARSA PANDORA GUANYA EL CARNAVAL 2026 DE TARRAGONA

Aerodance, amb ‘Sortílega’ rep el segon premi

La plaça de la Font ha acollit el veredicte de l Concurs de Comparses del Carnaval de Tarragona 2026. El primer premi, el Trofeu “Ninot del Carnaval”, ha estat per Pandora amb El Jardí dels Ocells del Paradís, que s’endú 1.500 euros i decidirà si regnarà com a Rei o Reina el 2027. El segon premi, el Trofeu “Ninota del Carnaval”, ha estat per Aerodance amb Sortílega , dotat amb 1.000 euros.

El Premi “Participació i Promoció 2026” (200 €) ha estat per La Colla la Bota; el de “Simpatia 2026” (200 €), per El Petit Príncep de Cayo Largo; el de “Sàtira 2026” (200 €), per La Murga; i el de “Sostenibilitat 2026” (200 €), per Platinum, per l’ús de closques de musclo reciclades. També s’han lliurat 15 premis ex aequo a la qualitat, amb 350 euros cadascun, a les comparses millor puntuades de la Rua de l’Artesania, que participaran a la Rua de Lluïment del 2027.

L’essència de Tarragona en cada plat

Un restaurant únic, en un indret privilegiat i obert a tothom. Cuina catalana i mediterrània: arrossos, carns i peixos de proximitat, amb menús diaris i de cap de setmana. Ideal per a banquets i celebracions d’empresa.

Ctra. del Tennis, 12-18. Urbanització Cala Romana. Tarragona £ 977 209 917 | n 634 211 818 | (#

L’FP dual de l’aigua impulsa el talent i obre portes a un sector amb futur

Manel Jiménez

Va cursar el CFGM i el CFGS de l'aigua i és operari en sistemes de potabilització de Veolia

Khalid Zouin

Va cursar el CFGM de l'aigua i és professional d'aigua potable i clavegueram a Comaigua

Irene Cordón

Estudiant de CFGS de l'aigua, combina la formació amb la pràctica professional a Ematsa

En un context socioeconòmic marcat per canvis constants i competències professionals en evolució, la formació professional dual en l’àmbit de la gestió de l’aigua representa un itinerari educatiu i laboral de gran valor estratègic. Aquest sector combina estabilitat, demanda sostinguda de professionals qualificats i projectes de llarg recorregut, característiques que el converteixen en un entorn idoni per a l’aprenentatge dual. D’aquesta manera, l’alumnat no només adquireix una formació especialitzada, sinó que també accedeix a oportunitats laborals amb perspectives reals de continuïtat i creixement professional dins d’un àmbit essencial per a la societat: la gestió sostenible de l’aigua i el sanejament. Un exemple destacat d’aquesta

sinergia és el compromís de Veolia a Catalunya, amb l’impuls de cicles formatius del sector en modalitat dual, des del 2012, a través de l’Escola de l’Aigua. Amb el cicle formatiu de grau mitjà (CFGM) de Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües i el cicle formatiu de grau superior (CFGS) de Gestió de l’Aigua, la companyia promou, de la mà dels instituts, una formació especialitzada que combina els coneixements teòrics amb la pràctica professional i l’experiència directa dins de l’empresa. Tots dos cicles s’imparteixen en modalitat dual, en col laboració amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, a l’Institut Pere Martell de Tarragona i a l’Institut de Sostenibilitat i Medi Ambient de Barcelona. A més, el CFGM de Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües també es pot cursar a l’Escola Mu-

nicipal del Treball de Granollers i a l’Institut Alfons Costafreda de Tàrrega, mentre que el CFGS de Gestió de l’Aigua s’ofereix a l’Institut Esteve Terradas de Cornellà. La companyia ha acollit a les seves instal lacions, en els dos darrers cursos escolars, al voltant d’una cinquantena d’alumnes d’aquests cicles en modalitat dual, amb la qual cosa ha facilitat l’aplicació pràctica dels seus coneixements, que ha integrat en projectes reals, i, d’aquesta manera, ha demostrat la capacitat d’aquest model formatiu per connectar l’aprenentatge acadèmic amb l’experiència laboral i el desenvolupament professional.

Aquest compromís amb l’FP dual s’estén a tot el territori. Al Camp de Tarragona, Ematsa (Tarragona) i Comaigua (Baix Camp) col· laboren amb aquesta modali-

Redacció

tat formativa des de l’any 2014, ja sigui a través dels cicles de l’aigua com mitjançant altres especialitats. En aquest període, Ematsa ha acollit més de 90 alumnes en col laboració amb els instituts Comte de Rius, Pere Martell, i Vidal i Barraquer, així com amb l’Escola Joan XXIII de Tarragona i amb l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus. Per la seva part, Comaigua ha rebut 28 estudiants de l’Institut Pere Martell i de l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus

UNA EXPERIÈNCIA QUE

ACCELERA L’APRENENTATGE I LA INSERCIÓ PROFESSIONAL

Quan en Manel Jiménez, de 22 anys i operari de l’estació de tractament d’aigua potable de Palafolls, gestionada per Veolia, va començar la modalitat dual, no s’imaginava fins on el portaria aquella experiència. No es tractava només de continguts teòrics, sinó de sentir-se part d’un equip, d’aprendre cada matí al costat de persones que exerceixen el seu ofici amb passió. L’FP dual ha estat per a ell molt més que una formació: ha estat la porta d’entrada al món laboral, ple de reptes i d’oportunitats. Però no va ser des del primer moment que va tenir clar que estudiaria un cicle formatiu del sector de l’aigua. De fet, no era el seu objectiu inicial. Tot va canviar el dia que va descobrir aquest món: “Un sector amb una gran oferta laboral i una feina amb un impacte real en el dia a dia de les persones”.

La seva història amb Veolia va començar mentre cursava el CFGM de Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües a l’Escola Municipal del Treball de Granollers. Va ser aleshores quan va iniciar les seves primeres pràctiques en modalitat dual com a professional de la xarxa de distribució. Des del primer dia, gràcies al suport de l’equip humà que li va fer l’acompanyament, va poder entendre tot l’ecosistema de rols que conformen un servei d’aigua potable, així com la trans-

formació digital que ha viscut aquest sector fins a convertir-se en punta de llança de la innovació urbana sostenible. En Manel va ampliar la seva formació amb el CFGS de Gestió de l’Aigua a l’Institut Esteve Terradas de Cornellà, i, en finalitzar aquest segon cicle, va ser contractat per Veolia.

Al Camp de Tarragona, Ematsa (Tarragona) i Comaigua (Baix Camp) col· laboren amb aquesta modalitat formativa des de l’any 2014

Un altre exemple clar d’aquest model d’èxit és el de Khalid Zouin, que va trobar en la combinació d’aula i empresa la millor manera d’accedir al món laboral i consolidar-hi una trajectòria estable. Khalid Zouin, de 28 anys, professional d’aigua potable i clavegueram a Comaigua, tenia molt clar als 20 anys que volia estudiar una formació de caràcter científic que, alhora, li permetés entrar de manera directa en el món laboral. “Buscava alguna cosa pràctica, amb futur, i va ser així com vaig descobrir el CFGM de Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües, que vaig cursar a l’Institut Pere Martell de Tarragona, un cicle que aleshores era força nou i del qual només havia sortit una promoció”. Precisament aquesta novetat li va cridar l’atenció. No tenia cap experiència laboral prèvia en el sector de l’aigua, però sí la curiositat i les ganes d’aprendre. El primer any de formació va fer unes pràctiques de dues setmanes amb Veolia a Vila-seca, al final del curs. Aquella primera presa de contacte amb el sector va ser determinant per a ell. El segon any ja va entrar de ple en la modalitat dual: dos dies a l’escola i tres dies a l’empresa, també a Vila-seca. Aquesta combinació li va permetre consolidar els coneixements teòrics mentre els aplicava directament en un entorn de treball, fet que va marcar la seva

manera d’aprendre i d’entendre la professió. Posteriorment, l’any 2019, va iniciar la seva etapa a Comaigua, amb diferents contractes de substitució. Amb el temps, l’experiència i l’esforç va aconseguir una plaça fixa, el gener de 2023, després de superar el procés d’oposició necessari.

UN SECTOR

AMB IMPACTE SOCIAL

Irene Cordón, de 23 anys, està cursant el CFGS en Gestió de l’Aigua a l’Institut Pere Martell de Tarragona i, actualment, combina l’estudi amb la pràctica professional a Ematsa. Va triar aquest cicle per la rellevància del sector en la vida quotidiana de la ciutadania i la seva connexió amb el medi ambient, ja que buscava una formació que resultés útil i amb aplicacions reals i oportunitats laborals. La possibilitat d’aprendre dins d’una companyia com Ematsa ha estat un factor clau en la seva motivació per fer el cicle en modalitat dual. A Ematsa ha après com funciona cadascuna de les etapes del cicle integral de l’aigua, i ha interioritzat la importància de la col· laboració i el treball en equip. Per a la Irene, “el sector de la gestió de l’aigua és estratègic, perquè l’aigua és un bé essencial i la seva disponibilitat és cada cop menor. A més, és un àmbit amb recorregut, ja que la innovació en tots els àmbits dels serveis del cicle de l’aigua l’està transformant, i aquest procés sembla imparable”. A més, considera que la modalitat dual representa una forma molt vàlida de preparar-se per al mercat laboral.

En definitiva, els cicles de l’FP dual de l’aigua no només connecten l’aprenentatge amb les necessitats del sector, sinó que també constitueixen una opció sòlida per a aquelles persones que busquen una formació pràctica amb sortides laborals en l’àmbit de l’ocupació verda, possibilitats de creixement i una funció social rellevant dins d’un sector estratègic.

Recursos escassos i tramvia innecessari

Article d’opinió de José Luis

Aymat Satué director de la Feat

(Federació Empresarial d’Auto

-Transports de la Província de Tarragona)

La notícia recent que explica que el TramCamp s'inspirarà en el tramvia de Tenerife, mereix posar de manifest que les dades comparatives ofertes ignoraven, entre altres, la xifra de passatgers que allí transporten i aquí esperen portar. Es tracta d’un fet significatiu, ja que com a projecte de mobilitat hauria de guardar una proporció entre els recursos emprats i el benefici social obtingut en forma de passatgers. És indefensable, així que millor no parlar de segons quines coses. Es pretén destinar immensos recursos -tan necessaris en altres àmbits- en un tramvia que no necessitem. Perquè es facin una idea els lectors, els donaré unes dades que no van ser publicades i que crec importants, com són el nombre de viatgers i la inversió a realitzar.

càlcul més aviat conservador.

Les xifres són eloqüents i no aguanten cap anàlisi objectiva. El nostre territori, que és molt extens, no està densament poblat i per això no necessitem un sistema d'alta capacitat de transport, com és el tramvia. El que ens cal és un sistema d'alta freqüència, realitzat amb vehicles més petits, de 0 emissions i que circulin per vials segregats de la resta de trànsits i que permetin atendre els múltiples i diversos vectors de mobilitat del nostre Camp de Tarragona, que a diferència d'uns altres, no gravita sobre una única àrea urbana.

Aquest sistema de vials pacificats uniria les àrees urbanes disperses, a un cost molt inferior, sense l'efecte barrera de les vies fèrries i permetria incrementar en poc temps el percentatge d'ús dels serveis de transport públic col lectiu al Camp de Tarragona.

A Tenerife funcionen dues línies amb un total de 15,88 km de vies, que van costar 559 milions d'euros (incloent-hi despeses financeres) i transporta 25 milions de passatgers l’any. El TramCamp vol construir 46 km de raïls en tres fases, per a portar una vegada executades totes les obres 9,5 milions de viatgers. És a dir, allà hi ha més d'1,5 milions de viatgers per km de via, mentre que aquí en serien 200 mil. Menys d'una setena part!

A més, el cost del TramCamp no serà inferior als més de 30 M€ per quilòmetre que va costar el de Tenerife, inaugurat el 2007. No tindrà res a veure amb els pressupostos presentats i el seu cost no baixarà dels 1.380 milions d’euros, fent un

TARRAGONÈS

El projecte contempla una reordenació funcional i lúdica que inclou zones de joc, fitness i espais de descans adaptats a diverses edats

L’Ajuntament del Morell ha aprovat un projecte per remodelar l’àmbit oest del parc Maria Mercè Marçal, una actuació prevista per executar-se al llarg del 2026. L’objectiu és millorar de manera substancial aquest espai verd i dotar-lo d’una estructura més integrada, funcional i pensada per a l’ús quotidià de la ciutadania. La proposta planteja la creació d’un jardí multifuncional que potenciï el joc i la convivència. El projecte preveu redistribuir els elements existents i incorporar noves zones per a diferents activitats: espais tranquils com un sorral i àrees per jugar a petanca, zones de joc actiu, instal lacions per a entrenament físic i elements de fitness exterior, a més d’àrees de descans i socialització. El nou disseny també incorpora criteris paisatgístics amb una ordenació més clara, pensada per facilitar tant l’ús diari com el manteniment posterior del parc. A això s’hi afegiran sistemes d’ombra temporals per millorar el confort dels visitants durant tot l’any. L’alcalde, Eloi Calbet, assegura que “amb aquest projecte volem fer un pas endavant en la millora dels espais públics” i crear “un parc més amable, versàtil i adaptat a les necessitats de la ciutadania”. També remarca que la intervenció posa al centre “el joc, la convivència i el gaudi” com a punt de trobada del poble.

Amb els canvis, la xarxa sumarà 75 serveis en dies laborables, mentre que els dissabtes n’hi haurà 49 i els diumenges i festius, 50

La connexió en transport públic entre la Canonja i Tarragona ampliarà el servei a partir del 2 de març amb més freqüències i horaris ajustats a la demanda. Els ajuntaments dels dos municipis han arribat a un acord amb l’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) per reforçar la cobertura i millorar els desplaçaments quotidians. La revisió incorpora quatre noves expedicions en direcció Tarragona: tres corresponents a la Línia 30 i una a la Línia 3. En sentit contrari, cap a la Canonja, s’hi afegeixen tres serveis més, tots de la Línia 30. L’objectiu és alleugerir les franges de màxima afluència i donar una resposta més àgil als trajectes habituals per feina, estudis o visites mèdiques.

Amb aquesta ampliació, la xarxa passarà a oferir 75 serveis en dies laborables. Els dissabtes se’n programaran 49 i els diumenges i festius, 50. Les administracions implicades expliquen que la decisió s’ha pres després d’analitzar les necessitats reals del servei i les peticions traslladades pel veïnat les darreres setmanes.

Aquest febrer s’han iniciat les obres de renovació i millora de la pavimentació de les voreres de diversos carrers de Constantí, concretament dels carrers La Coma, Jaume I, Vidal i Barraquer i Tarragona. La intervenció s'emmarca dins la voluntat de l'Ajuntament de remodelar integralment les voreres d’aquesta zona i adaptar-les a persones amb mobilitat reduïda en la seva amplada, amb adequació a la norma-

tiva vigent. L’obra es desenvoluparà en 4 trams i l’àmbit d’intervenció serà part dels carrers Jaume I, Vidal i Barraquer, la Coma, Tarragona, Perafort, Flix.

La del projecte és de 4.978m. El tram I afectarà als carrers La Coma, Jaume I, Vidal i Barraquer i Tarragona I; el tram 2 al carrer Flix ( intersecció amb c/ de la Coma i Jaume I); el tram 3.1 al carrer Joan Maragall (entre c/

Centcelles i c/ Àngel Guimerà); el tram 3.2. al carrer Jaume I (intersecció amb c/ Perafort i Flix) i el tram 4, al carrer Perafort( intersecció amb c/ de la Coma i Jaume I).

GAUDÍ, des de l'origen

Reus es mobilitza en cinc grans eixos per entendre l'univers

Gaudí des del quilòmetre zero

Adrià Miró / Sergio Lahoz

Com ja hem anat desgranant en edicions anteriors, aquest 2026 està marcat pel centenari de la mort d'Antoni Gaudí. Un cop establert el context d'aquesta celebració nacional, és el moment d'endinsar-nos en la programació de la ciutat que el va veure néixer. Com vertebra Reus l'Any Gaudí, tenint en compte que el pes arquitectònic i monumental del geni recau fora de les seves fronteres? La resposta de la capital del Baix Camp és una demostració de rigor històric i orgull identitari, posant tot el focus

en l'origen, l'entorn vital i, sobretot, en un tresor documental inèdit.

L'HOME I EL CONTEXT ABANS

QUE LA PEDRA

L'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha estat molt ferma en el relat de la ciutat. Des del primer moment en què es va anunciar que seria un any nacional, el municipi es va posicionar ràpidament per liderar-lo. L'arquitecte va viure la seva infantesa a la ciutat i el geni s'havia iniciat al Baix Camp, així la commemoració havia de començar irremeiablement aquí. Aquest lideratge assumeix amb

total franquesa una realitat que moltes vegades genera un cert sentiment agredolç, bàsicament per la manca d'obra física del propi Gaudí a Reus. "Ens fa certa tristor que les ciutats no tinguin patrimoni físic", s'ha arribat a reconèixer en el marc de les presentacions oficials. En comptes de quedar-se en aquest punt, l'Any Gaudí s'ha dissenyat precisament per explicar tot el contrari: per entendre la seva obra, cal comprendre primer la ciutat que va forjar la seva ment. Estem parlant d'un Reus del segle XIX en plena ebullició, que exercia com a segona ciutat de Catalunya, un mo-

Per entendre la seva obra, cal comprendre primer la ciutat que va forjar la seva ment

tor econòmic i social que va deixar un ric llegat de cases modernistes d'aquella mateixa època. Aquest context va tenir un impacte directe i innegable en l'arquitecte.

L'EXCLUSIVITAT DOCUMENTAL

AL

MUSEU DE REUS

El gran as a la màniga que Reus juga en aquest centenari és el seu llegat documental. L'alcaldessa Guaita subratlla constantment aquest fet diferenciador: Reus conserva una documentació exhaustiva i vital gràcies a l'arquitecte Domènec Sugrañes. Aquesta fita històrica pren encara més rellevància quan es recorda que la gran majoria de la documentació original de la resta del país es va perdre. És precisament aquesta riquesa d’arxius la que permet assolir un dels grans objectius de l'any, que és oferir un anàlisi científic i rigorós de la seva obra, per desgranar no només què va construir, sinó com i per què ho va fer. Es tracta de descobrir la figura personal i l'actitud darrere del mite.

UN DESPLEGAMENT

TRANSVERSAL: 100 ACTIVITATS

I 5 EIXOS

La maquinària institucional per a aquest esdeveniment no recau en un sol departament, sinó que s'ha

plantejat com un projecte absolutament transversal on hi tenen cabuda moltes regidories.

Des de Salut i Esports, passant per Relacions Ciutadanes, Promoció Econòmica, i fins a Joventut i Via Pública. Tota aquesta xarxa s'ha coordinat a través de la Taula Gaudí Local, que ha aglutinat al voltant de 40 entitats per dissenyar un calendari amb més de 100 activitats.

La voluntat és que tots els racons i esdeveniments de l'any a la ciutat respirin Gaudí. La programació s'ha dividit en cinc grans eixos estratègics: exposicions, cicles de conferències, concursos i congressos, actes culturals, i activitats pedagògiques i de difusió.

EL PAPER DEL TEIXIT ASSOCIATIU

Aquest repte de ciutat hauria estat inassolible sense la resposta unànime de la societat civil, ja que "quan es proposa alguna cosa, tothom diu que sí immediatament".

Dins d'aquesta gran teranyina de col laboracions, el paper de l'Associació d'Amics de Gaudí és fonamental. La seva representant,

La commemoració del 2026 evidencia que Reus no necessita esglésies colossals ni parcs ondulats per honorar la memòria del seu fill més il· lustre

Maite Gaudí, citada expressament com a mostra de totes les entitats implicades, encapçala l'esforç per deixar una empremta física i tangible als carrers. Gràcies a l'empenta de l'entitat, Reus inaugurarà una nova escultura permanent dedicada a l'arquitecte i crearà un mural artístic de grans dimensions que perpetuaran el record d'aquesta efemèride.

MUSEUS, INTEL · LIGÈNCIA ARTI-

FICIAL I XOCS INTEL · LECTUALS

A peu de carrer, la teoria es converteix en agenda cultural. Un dels punts àlgids és la reobertura i la nova museografia del Museu de Reus, que fa justícia incorporant definitivament Antoni Gaudí en el relat permanent dels artistes locals,

exposant els seus dibuixos originals i el seu quadern sota estrictes mesures de conservació.

A més, el museu s'obre al futur amb l'exposició temporal I si Gaudí hagués tingut IA?, una reflexió audaç sobre el paper de les noves tecnologies en els oficis creatius; i acull la instal lació conceptual “En el nom de Gaudí”. Paral lelament, el Centre de la Imatge Mas Iglesias recuperarà les mostres Gaudí sense Gaudí i Gaudí i la natura.

L'excel lència acadèmica, perseguint l'objectiu de rigor científic, tindrà el seu clímax el 14 de març amb el Simposi Gaudí i Domènech i Montaner. Aquest esdeveniment abordarà a fons els vincles intel lectuals entre aquests dos tòtems de l'arquitectura catalana i la seva in-

fluència al Camp de Tarragona.

L'EVOLUCIÓ IMMERSIVA

I LES RUTES AL CARRER

Com a epicentre de la memòria de l’arquitecte, el Gaudí Centre també fa un pas endavant. Després de 19 anys d'activitat ininterrompuda i d'haver superat el milió de visitants, l'equipament viurà una jornada clau el pròxim 12 de juny amb la inauguració de la remodelació integral dels espais immersius de la tercera planta. Aquesta posada a punt inclourà nous espectacles dissenyats per dialogar directament amb les maquetes originals.

I per tancar el cercle, la vivència de Gaudí prendrà els carrers amb una Ruta Gaudí & Reus totalment digitalitzada de cara a la tardor, i un espectacle teatralitzat als espais emblemàtics de la seva infantesa el 25 de juny. Com ja va quedar demostrat al Carnaval, la ciutat està decidida a fer que la celebració del seu geni sigui no només un acte de prestigi intel lectual, sinó també una festa de participació ciutadana.

La commemoració del 2026 evidencia que Reus no necessita esglésies colossals ni parcs ondulats per honorar la memòria del seu fill més il lustre. En té prou amb els seus arxius intactes, el seu patrimoni urbà original i l'energia inesgotable de la seva gent.

REUS

360 JOVES OMPLEN REUS DE ROBOTS I ARQUEOLOGIA A LA FIRST LEGO LEAGUE

La competició, impulsada per la URV, consolida l’augment de vocacions científiques -especialment femenines- entre alumnes de 6 a 16 anys

L’arqueologia ha estat el fil conductor de la jornada tecnològica que va omplir FiraReus de robots, maquetes i vocacions científiques. La nova edició de la First Lego League va reunir prop de 360 joves de la demarcació de Tarragona en una cita que combina programació, robotització i treball en equip amb un repte comú: resoldre desafiaments reals a través de la investigació científica. Una cinquantena d’equips van mostrar la feina feta durant mesos en dues categories diferenciades per edat. Els més petits, d’entre sis i nou anys, van competir en la modalitat Explore. En aquest cas, els participants dissenyar una maqueta vinculada al món de l’arqueologia -temàtica d’enguany- i van defensar el seu projecte davant un jurat format per professorat universitari.

La Universitat Rovira i Virgili (URV) impulsa la competició des de fa quinze anys amb l’objectiu de despertar vocacions en l’àmbit de l’enginyeria. Des de l’organització destaquen especialment l’augment progressiu de la participació femenina tant a la competició com a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria. La cita de Reus és un dels 34 tornejos classificatoris que se celebren arreu de l’Estat. Els equips seleccionats optaran a participar en la Gran Final FIRST® LEGO® League Espanya, que enguany tindrà lloc l’11 d’abril a Burgos.

EL MUSEU DE REUS TANCA EL 2025 AMB LA INCORPORACIÓ DE 19.700 PECES I PROP DE 19.000 VISITANTS

La constitució de la comissió suposa avançar en el compliment del PAM 2023-2027

El Museu de Reus va presentar el balanç del 2025, un any atípic marcat pel tancament per obres de la seva seu principal a la plaça de la Llibertat. Tot i això, la institució va tancar l'exercici amb xifres molt positives: va atreure 18.856 visitants (mantenint un 87,5% del públic respecte a l'any anterior) i va incorporar 19.700 peces noves a la seva col lecció. Durant l'any, van centrar-se en les exposicions temporals, amb un total de deu muntatges. Hi va destacar la mostra commemorativa de l'Any Fortuny, que va reunir vuitanta obres del pintor amb gran èxit. A més, el Centre de la Imatge Mas Iglesias va consolidar el seu lideratge fotogràfic combinant produccions pròpies, internacionals i l'aposta pel talent local.

Quant a la divulgació, van organitzar 28 activitats (com l'homenatge al doctor Salvador Vilaseca) i una seixantena de visites guiades. El Refugi antiaeri de la Patacada va ser l'espai més popular, ja que va rebre 1.784 persones. Finalment, en l'àmbit pedagògic van atendre més de 1.500 alumnes i, en l'acció comunitària, van potenciar xarxes col laboratives i van establir nous vincles amb el CAP Sant Pere per millorar la salut emocional dels pacients.

S’AMPLIA LA XARXA DE REFUGIS CLIMÀTICS AMB EL DE L’ESCOLA GENERAL PRIM

El projecte s’emmarca en una prova pilot per obrir el pati a la ciutadania fora de l’horari escolar

L’Escola General Prim de Reus és un dels quatre centres educatius de la ciutat del de la 1a fase Pla de refugis climàtics de Reus del projecte RENATUReus.

L’objectiu de l’actuació és transformar els patis escolars en entorns més verds i dotar-los de zones d’ombra natural. Les escoles Marià Fortuny, Teresa Miquel, General Prim i Pompeu Fabra s’emmarquen dins del projecte perquè són espais que presenten espais amb poca vegetació en espais educatius. L’actuació ha comptat amb el finançament dels Next Generation. El pressupost final ha estat de 4.210.526,32€ dels quals el 95% ha estat finançat.

El centre es converteix en un nou espai natural juntament amb roques i fustes. Un nou espai de joc amb un tobogan, piràmide d’escalada de cordes, noves zones de sorrals, una nova font i una gran pèrgola vegetada que oferirà un nou

espai d'ombra pels dies amb més calor generat una zona de trobada. En tota l s’hi han plantat 22 arbres i 1513 plantes. El total dels quatre refugis climàtics esdevé la gran quantitat de 55 arbres i 4400 plantes.

Pl. de la Llibertat, 4 Pral. 2a Reus 977330490

www.clinicadentaldrgisbert.cat

Són més de 25 anys d’atenció als reusencs i volem agrair-vos molt la vostra confiança. ( #

Així es mou el Museu de Reus

L'equipament cultural de la plaça de la Llibertat actualitza la seva museografia amb

un recorregut que recull més de tres-centes peces

Sergio Lahoz Dorante

El passat mes de gener, la ciutat va viure una fita cultural destacada amb la reinauguració del Museu de Reus situat a la plaça de la Llibertat. Després d'una llarga intervenció, l'edifici va obrir novament les portes per oferir a la ciutadania un espai renovat, adaptat a les necessitats actuals i dissenyat per esdevenir un referent en la divulgació de la història local. L'acte d'obertura va comptar amb la presència de l'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; el ministre de Cultura, Ernest Urtasun; i el director general de Patrimoni Cultural, Joaquim Borràs, els quals van subratllar la importància de recuperar un equipament que és motiu d'orgull per a tota la comarca del Baix Camp.

Inaugurat el 1961 i declarat monument historicoartístic un any després, el museu havia viscut una única reforma a finals dels anys noranta. L'actual projecte de renovació, que ha suposat una inversió de gairebé 2,3 milions d'euros -finançats majoritàriament pel Ministeri de Cultura, amb l'aportació de l'Ajuntament de Reus-, ha servit per replantejar l'interior i obrir-lo cap a l'exterior. Així, s'ha millorat la connexió entre l'entrada del recinte i la plaça de la Llibertat per aug-

mentar-ne la visibilitat.

UN RECORREGUT PER LA CAPITAL DEL SUD

El nou projecte museogràfic proposa un recorregut obert i accessible. A través de cinc sales temàtiques i un espai de retaules, s'exposen més de tres-centes peces que articulen el relat històric del municipi i el seu paper a Catalunya. La visita arrenca en un vestíbul on un mural audiovisual dona la benvinguda i introdueix els continguts que es desenvoluparan a continuació.

La primera sala, “Festa i celebra-

ció”, té com a protagonistes les figures folklòriques reusenques. Aquestes peces actuen de fil conductor per explicar l'organització de la societat durant l'Antic Règim. A continuació, la sala “La capital del sud” aborda els segles XVIII i XIX, l'època en què Reus esdevé la segona ciutat del país. Amb un recorregut cronològic invers, l'espai detalla els àmbits social, urbanístic i econòmic, i mostra el xoc entre la societat preindustrial que desapareixia i la nova economia industrial. Aquest context urbà es complementa amb la tercera sala, “Camp i ciutat”. Mitjançant l'exposició d'ob-

jectes voluminosos, el museu il lustra la configuració agrícola del territori i la relació simbiòtica que la ciutat mantenia amb el Camp de Tarragona.

A través de cinc sales temàtiques i un espai de retaules, s'exposen més de tres-centes peces que articulen el relat històric del municipi

ART,

CREADORS LOCALS I SALVAGUARDA DEL PATRIMONI

A mesura que l'itinerari avança, l'enfocament històric dona pas al relat artístic. La sala “Geni i creació” està dedicada als creadors reusencs dels segles XVIII i XIX. S'hi exposen obres d'artistes com Marià Fortuny, Josep Tapiró, Baldomer Galofre i Hortensi Güell. En aquest espai també s'ubica el Fons Gaudí, format per diversos dibuixos, apunts i una llibreta de notes de l'arquitecte, que van ser rescatats de l'incendi del seu taller el 1936 per Domènec Sugrañes. El canvi cap a l'art es marca a la sala dels retaules, un espai que combina estructures i objectes de la col lecció per reflexionar sobre l'art com a producte de la societat. A partir d'aquí, a la primera planta, el discurs se centra en la conservació del llegat. D'una banda, la sala “Patrimoni en perill” mostra obres anteriors al segle XVIII, com algunes restes del retaule de la prioral de Sant Pere, i explica el paper del museu com a lloc de refugi i custòdia durant la Guerra Civil. Finalment, el recorregut culmina a l'espai “Col· leccionisme i salvaguarda”, on s'exposa la col· lecció d'art gòtic donada a la ciutat per Antoni Pedrol Rius. Aquesta darrera sala funciona d'epíleg i tanca la visita amb una reflexió sobre la vocació dels museus contemporanis: més enllà de conservar les peces per al futur, la seva missió és compartir les col leccions i apropar-les a la comunitat.

REUS

L'IRB CATSUD INICA LES OBRES PER A LA NOVA UNITAT

D’INVESTIGACIÓ CLÍNICA A L'HOSPITAL DE REUS

L'equipament permetrà fer assajos clínics més experimentals al Camp de Tarragona, l'Ebre i el Baix Penedès sense necessitat de desplaçar-se a Barcelona

L'Institut de Recerca Biomèdica Catalunya Sud ( IRB CatSud) ha iniciat la construcció de la nova Unitat d'Investigació Clínica (UIC) a l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus. Aquest equipament pioner, de 550 metres quadrats, suposa una inversió de 4,3 milions d'euros finançats per l'Instituto de Salud Carlos III i els fons Next Generation EU.

La principal fita d'aquesta nova instal lació és que permetrà realitzar assajos clínics de fàrmacs en totes les seves fases, incloent-hi la fase I (la més experimental, essencial en càncer), que fins ara només es podia dur a terme a grans hospitals de l'àrea de Barcelona. Això beneficiarà directament més de 800.000 habitants del Camp de Tarragona, el Baix Penedès i les Terres de l'Ebre, garantint-los un accés equitatiu a teràpies innovadores sense necessitat de desplaçar-se.

A més d'ajudar a atreure i retenir talent mèdic, la UIC comptarà amb tecnologia d'avantguarda, com una ressonància magnètica de 3 Tesles. Paral lelament, amb el finançament de 500.000 euros de la Diputació de Tarragona, s'hi ubicarà una Unitat d'Anàlisi de Composició Corporal amb una habitació per a estudis metabòlics única a l'Estat. Les obres finalitzaran a finals de 2026, consolidant la Catalunya Sud com un referent absolut en recerca clínica.

ELS MERCATS DE REUS REFORCEN EL SEU COMPROMÍS AMB LA LECTURA

Els Mercats Central i del Carrilet s'omplen de vida amb propostes literàries per a totes les edats

Els Mercats de Reus (Central i del Carrilet) consoliden el seu compromís amb la cultura adherint-se al Manifest “Reus, ciutat lectora”, amb l'objectiu de garantir que la lectura sigui accessible per a tothom.

Aquesta aliança reforça l'èxit dels espais d'intercanvi de llibres que funcionen des de l'any 2015 en ambdós recintes. Aquests punts, molt ben acollits per paradistes i clients, permeten endur-se i aportar exemplars gratuïtament per fomentar la lectura compartida. Actualment, el punt del Mercat Central es troba ubicat just a sota del rellotge, mentre que el del Mercat del Carrilet se situa al passadís central.

Com a part d'aquest projecte, els mercats transcendeixen la seva funció comercial per convertir-se en espais vius de difusió literària. Un clar exemple d'aquesta dinamització són les sessions de contacontes familiars, com ara la proposta “Contes entre parades i oficis” Aquest tipus d'iniciatives conviden les famílies a fer un viatge imaginatiu on les veus de la plaça es barregen amb la màgia de la literatura. Així es reivindica l'essència tradicional del comerç local, recordant-nos que, darrere de cada taulell i cistell, sempre hi ha una història que mereix ser explicada.

EL SERVEI D'HABITATGE DE L'AJUNTAMENT DE REUS

BAT RÈCORD EN GESTIÓ D’AJUTS AL LLOGUER: 5

El Servei d’Habitatge de l’Ajuntament de Reus va assolir un rècord històric l'any 2025 amb la gestió de gairebé cinc milions d'euros en ajuts al lloguer, concretament 4.989.920,88 euros.

Aquesta xifra, que supera els quatre milions de l'exercici anterior, s'explica en gran mesura perquè la partida del Bo Lloguer Jove contempla les anualitats del 2025 i el 2026. Convertit en un recurs fonamental per a la ciutadania, l'ens municipal va fer un gran esforç administratiu tramitant fins a 3.366 sol licituds, de les quals 2.253 es van resoldre de manera favorable.

Aquests fons s'han distribuït estratègicament per donar resposta a les neces-

sitats de diversos col lectius. La partida més àmplia s'ha destinat a les persones majors de trenta-sis anys, amb 1.359 ajuts atorgats per valor de 2,46 milions d'euros.

D'altra banda, les línies adreçades als joves de fins a trenta-cinc anys sumen 588 expedients aprovats, superant els 1,9 milions d'euros si agrupem els ajuts de la Generalitat i el Bo Lloguer Jove. Així mateix, s'han concedit 306 subvencions a persones de seixanta-cinc anys o més per un import d'uns 551.000 euros. Finalment, el consistori ha atès les situacions de màxima vulnerabilitat atorgant trenta prestacions d'emergència habitacional valorades en més de 77.000 euros.

La fusió culinària entre Catalunya i

Andalusia catapulta el Cervus de

La fusió culinària entre Catalunya i Andalusia catapulta el Cervus de

Reus a l'elit de la Guia Repsol

Reus a l'elit de la Guia Repsol

Expliquem, a través dels xefs del restaurant, com el Cervus s'ha fet un lloc a l'elit gastronòmica

Sergio Lahoz Dorante

El Palau Firal i de Congressos de Tarragona va ser l’escenari d’una de les grans notícies gastronòmiques de l’any per a la capital del Baix Camp. Durant la Gala d’Entrega dels Soles Guia Repsol 2026, el restaurant Cervus, situat al número 20 del Raval de Jesús, va rebre el seu primer Sol. El reconeixement suposa la consolidació d’un projecte que, amb només catorze mesos de vida, ha aconseguit situar-se a l’elit culinària. Però darrere d’aquest guardó no hi ha un gran grup inversor ni una extensa plantilla de cuina. Darrere del Cervus hi

ha, exclusivament, dues persones: el Nil Bono i la Lucía Fernández. La sorpresa va ser majúscula per als mateixos protagonistes. Tal com reconeixen, somiaven aparèixer a la llista de recomanats, però en cap cas esperaven entrar directament amb un Sol, una distinció que comparteixen ara amb establiments de trajectòries molt més llargues. "Et sents desubicat. Veus gent que porta vint anys de trajectòria i penses que és una responsabilitat molt gran", explica el Nil. No obstant això, la Guia Repsol ha premiat la valentia i l’excel lència d’un format inusual; l’alta cuina gestionada únicament a quatre mans.

L'EXIGÈNCIA DE DOS JOVES

AMB UN SOMNI

El tret més distintiu del Cervus, més enllà de la seva proposta culinària, és la seva estructura. El Nil (28 anys) i la Lucía (30 anys) són els únics treballadors de l’establiment. No tenen cambrers, no tenen sommelier, no tenen ajudants de cuina ni personal de neteja. Ells dos s’encarreguen de tot el procés, des de la compra del producte fins a la comptabilitat, passant per l’elaboració dels menús i el servei a sala.

Aquesta realitat condiciona ab -

solutament el funcionament del restaurant. Per poder mantenir els estàndards de qualitat que exigeix l’alta gastronomia, han limitat dràsticament l’aforament. El Cervus només accepta un màxim de cinc taules per servei, la qual cosa es tradueix en una forquilla d’entre 14 i 20 comensals. "Si entra una taula gran, ens ocupa l'espai de dues i no acceptem ningú més. Volem una experiència bonica per la gent que ve", detallen. Mentre un està a la cuina acabant un plat, l’altre és a la sala servint el vi o explicant un plat. Es van intercanviant els papers segons la necessitat del torn. No hi ha torns ni relleus, quan s’obre la persiana, hi són tots dos, i quan es tanca, també.

Aquesta absència d’intermediaris, lluny de ser un hàndicap, s’ha convertit en el seu valor afegit més potent. El client sempre és atès pels propietaris i creadors dels plats. Això permet una transparència total. Per exemple, si un comensal té un dubte sobre una elaboració, rep la resposta directa de qui l’ha cuinat. "És un tracte molt personal. Al final, parlen amb nosaltres, entenen el projecte i molts clients acaben sent amics", explica la Lu-

cía. Aquesta proximitat ha estat clau per fidelitzar una clientela que valora no només el producte, sinó l’esforç humà que hi ha darrere.

El Nil (28 anys) i la Lucía (30 anys) són els únics treballadors de l’establiment

TRAJECTÒRIA MICHELIN I FUSIÓ D'ARRELS

Malgrat la seva joventut, el Nil i la Lucía no són uns nouvinguts al sector. Entre tots dos sumen divuit anys d’experiència en cuines de màxim nivell, moltes d’elles guardonades amb estrelles Michelin. El Nil, format a l’escola Hofmann de Barcelona, ha passat per les cuines de Ricard Camarena, el Bistró Guggenheim de Bilbao i l’Speisemeisterei de Stuttgart (dues estrelles). La Lucía, formada a l’escola d’hostaleria de Sevilla, va especialitzar-se en pastisseria amb Sergio Ortiz.

El concepte gastronòmic del Cervus és un reflex directe de les seves biografies. El Nil és català i la Lucía és andalusa, i el restaurant es defineix com una fusió

d’aquestes dues cultures culinàries. No es tracta d’una barreja forçada, sinó d’una integració natural que busca l’essència dels sabors d’ambdós territoris.

De fet, els xefs comenten que molts clients catalans tenen arrels familiars a Andalusia, i troben en la seva cuina un vincle emotiu amb els seus orígens.

MENÚS VIUS I PRODUCTE DE MERCAT

La proposta del Cervus s’estructura al voltant de tres menús: el Cervus, una proposta intermèdia, l'Ad Finem, el menú més extens on mostren tot el seu bagatge tècnic i el setmanal. Una de les característiques principals d’aquesta oferta és la seva alta rotació: canvien els menús completament cada dos mesos aproximadament.

En ser només dues persones, no treballen amb grans estocs ni emmagatzematges industrials. "Si hem de comprar pèsols, no en comprem 80 quilos. En comprem dos quilos, i quan s’acaben o ja no són excel lents, canviem el plat", expliquen. Això garanteix que el producte sempre estigui en el seu punt òptim de frescor.

Aquesta rotació constant també busca evitar l’avorriment del client recurrent. El Nil i la Lucía volen que, si un client torna al cap d’un mes, trobi coses noves. Fins i tot dins del mateix menú estacional, hi ha plats que evolucionen o se substitueixen setmana a setmana segons el que ofereix el mercat, fent que l’experiència sigui sempre viva.

L'ESFORÇ DARRERE DEL SOL

El camí fins al Sol Repsol no ha estat senzill. Els propietaris reconeixen que les jornades laborals han estat extenuants, fent jornades maratonianes en èpoques com Nadal.

El premi arriba en un moment clau. El Cervus es mou en un tiquet mitjà-alt, propi de l’alta cuina, i els propietaris són conscients que, sense un segell de pres-

tigi a la porta, costa més que el gran públic s’atreveixi a entrar-hi. El Sol Repsol actua ara com un aval de qualitat que justifica el preu i l’experiència.

La rebuda a Reus ha estat molt positiva. Destaquen el "fair play" i la bona relació amb la resta de restauradors de la ciutat, que lluny de veure’ls com a competència, els han recomanat activament. Ara, però, s’obre una nova etapa. El guardó porta associat un augment de les reserves i, sobretot, de les expectatives. "Ara hi

“És un tracte molt personal. Al final, parlen amb nosaltres, entenen el projecte i molts clients acaben sent amics”

ha una marca a la porta que et diu coses. No et pots permetre el luxe de baixar el nivell", assegura el Nil.

De moment, i malgrat l’èxit, mantenen els peus a terra. No tenen previst ampliar plantilla de manera immediata, tot i que reconeixen que una ajuda a la sala seria ideal en un futur. La prioritat és mantenir l’essència que els ha portat fins aquí: la sinceritat en la cuina, el tracte proper i la capacitat de treball de dues persones que han decidit apostar-ho tot al seu projecte personal al cor de Reus. "És sembrar per recollir",

Cambrils reforça la seva capitalitat gastronòmica amb la nova marca BOCA i el primer Galera Challenge Repsol

Roser Pros Roca

Cambrils fa temps que parla a través dels fogons. El peix acabat d’arribar de la llotja, la galera del Mediterrani, l’oli verge extra de la Cooperativa Agrícola, les hortalisses de temporada, especialment, la carxofa, formen part d’una proposta gastronòmica completa que el municipi projecta encara més lluny. Amb la posada en marxa de la nova marca BOCA — “Si és bo, és de Cambrils”—, l’Ajuntament i el sector de la restauració han decidit ordenar, impulsar i donar visibilitat a una aposta estratègica: convertir Cambrils en ciutat gastronòmica de referència.

La iniciativa respon a una estratègia que agrupa jornades, concursos, activitats divulgatives i collaboracions amb el sector primari

per reivindicar que la qualitat del producte local és el millor aval de la destinació.

BOCA: UNA MARCA PER REIVINDICAR EL PRODUCTE I LA IDENTITAT

“Si és BO, és de CAmbrils”. Amb aquesta declaració d’intencions neix BOCA, una nova marca impulsada per l’Ajuntament amb la complicitat dels restauradors, que vol promocionar els productes propis del municipi. El peix i el marisc, amb la galera com a emblema hivernal, en són els protagonistes indiscutibles, però també hi tenen un pes destacat altres productes com la carxofa o l’oli nou.

La marca articula una agenda anual d’activitats que reforcen la idea de Cambrils com a capital gastronòmica de la Costa Daurada.

Jornades temàtiques, degustacions populars, visites a la Confraria de Pescadors, conferències i esdeveniments professionals conformen un calendari que combina promoció econòmica, turisme i identitat local.

En aquest marc s’inscriu la 21a edició de les Jornades de la Galera i de la Cuina Marinera, que obren el calendari gastronòmic anual. Un total de 40 restaurants ofereixen menús especials i plats centrats en aquest crustaci mediterrani, acompanyats d’una programació paral lela per a tots els públics. La galera es reivindica com a ingredient d’alta cuina i símbol del patrimoni mariner cambrilenc.

EL CAMBRILS GALERA CHALLENGE REPSOL: TALENT I PROJECCIÓ INTERNACIONAL

“Si és BO, és de CAmbrils”. Amb aquesta declaració d’intencions neix BOCA

L’aposta per situar la galera en l’epicentre culinari ha tingut enguany un punt d’inflexió amb la celebració de la primera edició del Cambrils Galera Challenge Repsol, un concurs de cuina creativa que va viure la seva gran final al Parc Samà. Vuit xefs professionals, seleccionats entre un gran nombre de can-

didatures arribades d’arreu de l’Estat i també de països com Portugal o Suècia, van competir en una final que va unir exigència tècnica i ambient festiu, mentre els participants elaboraven deu racions d’un plat original amb la galera com a protagonista absoluta. La degustació del jurat, a cegues, va valorar aspectes com el gust, la tècnica, la creativitat i l’emplatat.

El guanyador de la primera edició va ser Josep Queralt Sales, cap de cuina de Vinum, al Gran Hotel Mas d’en Bruno de Torroja del Priorat. Queralt va convèncer amb una galera de Cambrils en dues coccions amb el seu suquet emulsionat i carxofes. A més del primer premi, dotat amb 3.000 euros aportats per Repsol, va rebre dues una menció a la tradició i una altra a la millor integració de productes locals i de temporada.

El segon premi, dotat amb 1.000 euros, va ser per a Paula Malapeira Romero, del restaurant Ten10 de l’Hotel Sofitel Barcelona, amb un tàrtar temperat de galera de Cambrils, vel de dashi, ajoblanco d’anacards i nap daikon en escabetx.

Una de les grans protagonistes va ser Claudia García Barón, alumna de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils, que va obtenir el tercer premi en la categoria professional i una menció especial a la innovació i creativitat. La jove cuinera representa el relleu generacional que consolida el futur gastronòmic del municipi.

El jurat de taula el va presidir Eduard Xatruch, del restaurant Disfrutar de Barcelona, acompanyat per referents com Arnau Bosch (Can Bosch), Rubén Campos (Rincón de Diego), Josep Moreno (Deliranto), Joan Gómez (Miramar) i Xavier Martín (Casa Macarrilla 1966). El jurat tècnic va comptat amb Sergi Palacín, Jorge Gómez i professorat de l’Escola d’Hostaleria.

El concurs el va impulsar l’àrea de Promoció Econòmica i el Patronat Municipal de Turisme, amb el suport de la Federació d’Associacions d’Empreses d’Hostaleria de la Província de Tarragona i el patrocini principal de Repsol, així com la col laboració de la Confraria de Pescadors i la Cooperativa Agrícola. La galera fresca subministrada per la Confraria, l’oli Mestral i els productes d’horta de temporada van reforçat el vincle entre cuina i territori. Més enllà de la competició, el Cambrils Galera Challenge Repsol ha nascut amb vocació de continuïtat i per convertir-se en un referent en l’agenda de concursos gastronòmics.

Així és com Cambrils reforça la seva marca com a capital gastronòmica de la Costa Daurada, combinant tradició marinera i avantguarda culinària. Amb BOCA com a paraigua i la galera com a protagonista, Cambrils projecta la idea que la cuina és només un atractiu turístic, però és, sobretot, una expressió d’identitat, economia i cultura. I si és bo, insisteixen, és de Cambrils.

CAMBRILS

CAMBRILS PROMOCIONA LA SEVA

OFERTA DE FORMACIÓ

PROFESSIONAL A LA FIRA CAMINS D’FP

L’esdeveniment, coorganitzat per l’Ajuntament de Cambrils, es va portar a terme els dies 18 i 19 d’abril a les instal lacions de FiraReus Events

L’Ajuntament de Cambrils ha participat en la fira Camins d’FP, celebrada el s dies 18 i 19 de febrerl a FiraReus Events (Tecnoparc), un esdeveniment d’entrada lliure que concentra en un únic espai tota l’oferta de formació professionalitzadora del Camp de Tarragona. La cita s’adreça a estudiants, famílies, persones en actiu o en situació d’atur i professionals del territori.

El consistori cambrilenc ha compartit estand amb altres entitats i les tècniques d’orientació educativa i laboral han atès consultes sobre itineraris formatius i sortides professionals. També hi han participat l’Escola d’Hoteleria i Turisme i l’institut Ramon Berenguer IV. L’alumnat de vivers i jardins del PTT ha ofert una demostració de jardineria i ha repartit julivert als assistents.

Cambrils promou cursos professionalitzadors municipals, certificats de professionalitat subvencionats, més de 200 propostes en línia a l’Aula Mentor i el Servei d’Orientació Educativa i Professional. La fira, coorganitzada per deu institucions, ha reunit més de 40 expositors amb l’objectiu d’impulsar l’FP i l’ocupació al territori.

CAMBRILS AMPLIARÀ L'APARCAMENT DISSUASIU DE LA FONTCOBERTA

L'ampliació suposarà 484 places d'aparcament a les 168 que hi ha actualment disponibles

L’Ajuntament de Cambrils ampliarà l’aparcament dissuasiu de la Fontcoberta amb un terreny contigu de 17.446 m² al carrer Camí de Sant Joan, en sòl rústic amb vials i bons accessos. A través de l’empresa municipal Aparcam, el consistori ja ha signat un conveni de cessió d’ús amb la propietat per un màxim de quatre anys i ha aprovat inicialment el projecte per condicionar el solar i reordenar tot l’espai.

Camp de Tarragona.

L’actuació afegirà 484 places a les 168 actuals i elevarà la capacitat total a 652. El govern municipal vol cobrir així el dèficit d’estacionament generat després de perdre’s unes 392 places a finals d’estiu, arran de l’ocupació provisional del solar del Cavet per les obres del futur tramvia del

L’alcalde, Oliver Klein, defensa que la mesura descongestionarà el centre, mentre que el regidor de Mobilitat, Antonio Martínez, hi veu una eina per reduir vehicles en zones saturades. El projecte preveu 276.338 € (IVA inclòs) i cinc setmanes d’obres: desbrossada, pavimentació amb sauló, senyalització, passos de vianants, llums solars, vorera, pilones, arbrat i reg.

CAMBRILS PRESENTA UN CALENDARI GASTRONÒMIC 2026 QUE COMBINA TRADICIÓ I INNOVACIÓ

Neix Boca, la nova marca que esdevé una plataforma de promoció, taula de treball i governança gastronòmica de Cambrils

El Calendari Gastronòmic Cambrils 2026 ja és una realitat i arriba amb una agenda més ambiciosa per reforçar la marca culinària de la ciutat. La proposta reivindica la tradició i el producte de proximitat, però també incorpora noves fórmules per connectar amb públics diferents i continuar projectant la cuina cambrilenca més enllà del territori. L’alcalde, Oliver Klein, ha subratllat que el calendari “reflecteix la fortalesa de Cambrils, la capacitat amb un any d'englobar el que tothom espera amb quelcom sorprenent”.

El calendari arrenca amb les Jornades de la Galera (del 6 de febrer a l’1 de març) i la nova Galera Challenge Repsol, amb final el 23 de febrer. Al març arriba l’Encarxofa’t (del 13

al 29) amb street food a la Rambla Jaume I. A l’abril se celebren les Jornades Mar i Muntanya i torna la Festa Marinera (25 i 26 d’abril). La resta de l’any inclou Romesco, Fira Multisectorial, jornades del Vi i de l’Oli, i el Congrés Internacional de Turisme Gastronòmic (10 i 11 de novembre). A més, neix el segell BOCA i una taula de governança del sector.

CAMBRILS RENOVARÀ LA GESPA

ARTIFICIAL DE DOS CAMPS DE LA ZONA ESPORTIVA

El govern ha aprovat inicialment dos projectes de millora de les instal lacions, que també inclouen noves porteries, banquetes i xarxes

L’Ajuntament de Cambrils destina 846.315 euros a la renovació integral de la gespa artificial dels camps de futbol de la zona esportiva municipal. El projecte inclou la instal lació d’un paviment d’última generació amb base elàstica, substituint així el material que ja havia esgotat la seva vida útil, per garantir una pràctica esportiva més còmoda i segura.

L'actuació també preveu l'adequació d'un nou sistema de reg mitjançant la instal lació d'aspersors emergents, un canvi dissenyat per millorar l'eficiència hídrica i evitar lesions per impacte. A més, es durà a terme una renovació dels equipaments que incorporarà noves porteries, banquetes, xarxes atura-pilotes i diverses millores en les tanques perimetrals. Aquesta intervenció es finança combinant recursos propis de l'Ajuntament i una subvenció del Consell Català de l’Esport. Les obres s’emmarquen dins d’un pla d’inversions global superior als 2,6 milions d’euros que compta amb finançament de diverses administracions per fer les instal lacions més sostenibles i accessibles. A banda del futbol, aquest pla inclou actuacions com la millora de la il luminació esportiva, la creació d’un BikePark, la instal lació de plaques solars al pavelló i millores estructurals en cobertes i vestuaris.

3.000 CORREDORS FAN VIBRAR CAMBRILS EN UNA MITJA DE RÈCORD

Mélody Julien i Alberto Puyuelo s’imposen en una 17a edició marcada pel gran ambient i el vessant solidari contra l’Alzheimer

La Grup Oliva Motor Mitja de Cambrils Costa Daurada va aplegar 3.000 corredors als carrers del municipi en una exitosa jornada d’atletisme afavorida per unes condicions meteorològiques immillorables. A la prova principal de 21 quilòmetres, la victòria en categoria femenina va ser per a l'atleta olímpica francesa Mélody Julien, mentre que en la categoria masculina es va imposar Alberto Puyuelo després d'un duel molt ajustat fins a la línia de meta.

Pel que fa a la distància de 10 quilòmetres, els guanyadors han estat Roger Sans i Jessica Bonet , encapçalant unes curses de ritmes molt elevats i un gran nivell competitiu. A banda de l'èxit esportiu, la cursa ha destacat pel seu vessant solidari, aconseguint recaptar 3.000 euros que s'han lliurat a la Fundació Rosa María Vivar per a la recerca de l'Alzheimer, gràcies a l'aportació d'un euro per cada inscripció.

CAMBRILS AMPLIA LES PLACES DE L’ESTENEDOR AMB DUES ESQUIADES I NOVES ACTIVITATS PER A JOVES

El programa d’hivern-primavera reforça l’oferta amb més sortides, tallers de Setmana Santa i serveis de suport educatiu i salut juvenil

El Departament de Joventut de l’Ajuntament de Cambrils amplia l’oferta de places del programa d’activitats d’hivern-primavera L’Estenedor. La novetat principal és la programació de dues esquiades a la Molina, duplicant la capacitat fins a les 138 places per atendre l'alta demanda d'edicions anteriors. Aquestes sortides subvencionades s'organitzen de forma inèdita en coordinació amb altres municipis del Baix Camp amb l'objectiu de fomentar la convivència, crear xarxa i reforçar el sentiment de comunitat al territori. D’altra banda, el programa consolida la sortida de cap de setmana a l’Albiol per a adolescents de 12 a 17 anys, una escapada assequible pensada per compartir i conèixer l'entorn.

L'oferta lúdica es complementa amb activitats formatives durant els períodes de vacances, que inclouen tallers de cuina, formació en impressió 3D a càrrec de l'entitat Narobot i un curs de premonitor de lleure.

A més de l'oci, L'Estenedor manté els serveis d'atenció contínua, com el punt de salut confidencial sense cita prèvia i el reforç escolar per a secundària i batxi-

llerat. Les inscripcions a les activitats es poden tramitar presencialment a l’Ateneu Juvenil o mitjançant el web municipal.

La nova Àliga de Valls fa reviure la imatge perduda el 1936

La peça, de titularitat municipal, ha estat construïda al taller

Statuari, després d’un estudi històric previ de la comissió del Seguici

Cerimonial de Valls

Adrià Torres / ACN

Valls ha estrenat la nova Àliga de la ciutat, coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu de la Candela, patrona del municipi. La nova figura s’incorpora al seguici cerimonial en substitució de l’anterior, estrenada el 1991, i recupera la imatge barroca original destruïda el 1936 durant la Guerra Civil.

La peça, de titularitat municipal, ha estat construïda al taller Sta-

tuari, després d’un estudi històric previ de la comissió del Seguici

Cerimonial de Valls. La nova Àliga s’ha reproduït amb materials i tècniques de l’època, amb un esquelet de fusta recobert de tela de lli estocada i policromada a l’oli, mentre que el cap, les ales i la cua són de fusta de cedre.

L’estrena s’ha produït pocs minuts abans de les 11 del matí, quan la nova Àliga ha sortit de l’Ajuntament per recórrer els pocs me -

tres fins a l’església de Sant Joan. Allà, ha estat rebuda per una gran afluència de públic i beneïda pel rector de la parròquia. Posteriorment, ha entrat al temple, on ha reposat al costat de l’altar durant l’ofici de la Candela i, al final, ha interpretat el ball solemne, donant per inaugurada oficialment la nova figura.

L’estrena ha coincidit amb els 325 anys de la primera referència documentada d’una àliga a Valls,

L’estrena ha coincidit amb els 325 anys de la primera referència documentada d’una àliga a Valls, datada el 1700

datada el 1700. Segons els estudis, podria tractar-se de la mateixa imatge que va sortir al carrer fins al 1936 i que ara s’ha volgut recuperar fidelment.

Segons explica Albert Oliva, membre de la comissió del Seguici Cerimonial de Valls, l’Àliga barroca es va destruir durant la Guerra Civil “perquè representava un sector molt

concret de la ciutat”. Oliva la defineix com una àliga “mítica” i “iconogràficament molt potent a tot Catalunya”. Era una peça de color marró fosc que posteriorment es va anar reproduint en diverses versions.

Després d’un intent fallit de recuperació el 1941, l’any 1961 es va crear una nova figura seguint l’estètica original, que posteriorment es va regalar a Gala, esposa de Salvador Dalí. El 1971 se’n va construir una altra, i el 1991 es va estrenar l’Àliga platejada, obra d’Anton Gurí, que ha ballat fins a la festa major de Sant Joan de l’any

passat. “Era un trencament total amb l’estètica tradicional de l’Àliga a Valls”, recorda Oliva. Trenta anys després, la figura de Gurí es trobava en “mal estat” i requeria una intervenció “a fons”. Amb tota la recerca històrica feta, la comissió va optar per recuperar definitivament l’Àliga barroca desapareguda el 1936. Oliva defensa el canvi assegurant que “es recupera l’estètica tradicional de l’àliga de la ciutat, que tenim àmpliament documentada al llarg dels segles i també en fotografies”. A més, subratlla que l’element festiu forma part d’un “ritual barroc”, ja que és de propietat municipal, la música és interpretada per ministrers, compta amb la presència dels aguilons, tres infants que acompanyen la figura, i només balla en ocasions molt concretes. “L’Àliga era la peça més avantguardista, més moderna, i no acabava d’encaixar en tot aquest ritual”, resumeix.

La nova Àliga és de color marró fosc, està coronada amb una peça d’orfebreria de pa d’or i incorpora l’escut de la ciutat. Algunes figures similars d’aquest estil encara es conserven a Catalunya, com l’Àliga de la Bisbal d’Empordà o el Drac de Solsona. “Hem reproduït constructivament i amb els materials de l’època aquella àliga”, explica Oliva. El canvi, però, ha generat malestar en una part de la ciutadania, motiu pel qual els darrers dies s’han organitzat exposicions i xerrades per contextualitzar la nova peça. Segons Oliva, aquest debat demostra que “la festa està viva i en un estat de salut impecable”. “El que causaria tristesa és que generés indiferència anunciar que es canvia l’àliga i que la gent no mostrés cap tipus d’interès”, afirma. Paral lelament, s’ha aprofitat el procés per restaurar l’Àliga de 1971, que juntament amb la platejada de 1991, passaran a formar part del fons patrimonial del Museu de Valls.

Front comú pel tancament d'International Paper

Plantilla, cambres de comerç i partits polítics exigeixen a la multinacional que aturi la clausura i faciliti el traspàs dels centres de treball

Lahoz Dorante

El pols entre la direcció d'International Paper i els treballadors de les plantes de Valls i Montblanc es manté bloquejat. Després de setmanes de mobilitzacions i de l'inici d'una vaga indefinida, els representants de la plantilla denuncien que les negociacions al voltant de l'informe tècnic de viabilitat no avancen. Davant l'enrocament de l'empresa, el comitè ha decidit intensificar la via política per aconseguir suport institucional i forçar una solució que eviti el desmantellament industrial.

L'ORIGEN DEL CONFLICTE I

L'ESTRATÈGIA EMPRESARIAL

La crisi va esclatar a principis de febrer, quan la multinacional (immersa en un procés de fusió amb

DS Smith i de reestructuració a escala europea) va anunciar el tancament de les instal· lacions tarragonines i la de Griñón (Madrid). L'empresa argumenta la decisió en la necessitat d'optimitzar l'eficiència i adaptar-se al mercat, amb l'objectiu d'iniciar els acomiadaments progressius durant la primavera.

OPCIONS DE COMPRA SOBRE

LA TAULA

Els treballadors, per la seva banda, rebutgen la clausura i defensen la solvència d'unes instal lacions dedicades a un sector en creixement com és el del packaging. Els sindicats acusen l'empresa matriu de voler tancar exclusivament per eliminar competència directa, ja que asseguren que existeixen fins a quatre ofertes de compra (entre

elles, la del grup Cristian Lay). La prioritat de la plantilla és clara: si International Paper vol abandonar el territori, ha de facilitar la venda dels actius per mantenir l'ocupació.

INTERVENCIÓ DE LES ADMINISTRACIONS

Amb la via interna estancada, els afectats han teixit aliances territorials, rebent el suport de la Cambra de Comerç de Valls, els ajuntaments i diversos grups del Parlament de Catalunya, que alerten del risc de desindustrialització severa al Camp de Tarragona. L'estratègia actual pansa per aconseguir que la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d'Indústria intervinguin proactivament per afavorir una compravenda que asseguri el futur de gairebé 200 famílies.

Sergio

LA REOBERTURA DE LA TV-2034 ENTRE VALLS, PUIGPELAT I VILABELLA FUNCIONARÀ COM UN NOU MOTOR D'IMPULS PELS MUNICIPIS D'INTERIOR

La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó: les obres finalitzades "milloraran les oportunitats des del punt de vista social, laboral, econòmic o comercial”

La carretera TV-2034, que connecta Valls, Puigpelat i Vilabella , ja està totalment oberta al trànsit després de les obres de condicionament de tres trams d’aquesta via, per on passen cada dia prop de 3.400 vehicles. L’actuació ha permès millorar de manera notable la seguretat i la comoditat en una carretera que forma part de la xarxa viària de la Diputació de Tarragona. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha inaugurat els treballs i ha remarcat que la intervenció “va més enllà de l’aspecte material”, perquè facilita la connexió dels municipis d’interior, els fa més accessibles i amplia oportunitats socials, laborals i econòmiques. Llauradó ha defensat que l’obra reforça el paper de la institució com a “motor del territori”.

Les obres han comptat amb una inversió de 3,4 milions d’euros i han afectat un total de 4,1 quilòmetres als termes municipals de Valls, Puigpelat i Vilabella. Entre les actuacions principals, s’ha ampliat la calçada fins als 8 metres, s’ha eixamplat el pont sobre el Torrent del Caus i s’ha construït una rotonda per pacificar el trànsit. El projecte també ha inclòs millores de drenatge, cunetes transitables, nova senyalització i enllumenat a la rotonda.

JORNADES MULTIESPORTIVES EN ELS DIES NO LECTIUS A

VALLS

Les pròximes jornades tindran lloc els dies 27 de febrer i 4 de maig a la zona esportiva del Fornàs

L’Ajuntament de Valls manté les jornades multiesportives matinals coincidint amb els dies escolars de lliure disposició per facilitar la conciliació laboral, familiar i personal. La proposta s’adreça a infants de primària nascuts entre el 2014 i el 2019 i ofereix una alternativa educativa, lúdica i esportiva en jornades sense activitat lectiva. La iniciativa, que enguany celebra el segon any consecutiu, ja va fer una primera sessió el 3 de febrer amb 50 nens i nenes, i es consolida com un recurs de suport a les famílies. L’organitzen la Regidoria d’Igualtat i Feminismes i el Patronat Municipal d’Esports, amb la col laboració del Consell Esportiu de l’Alt Camp, i compta amb cofinançament dels programes Temps per Cures i Pla Corresponsables.

Les pròximes jornades se celebraran el 27 de febrer i el 4 de maig al Centre Esportiu Municipal El Fornàs, de 9 a 13 hores. Els participants podran fer sessions multiesportives adaptades a l’edat, activitats de moviment, jocs cooperatius i reptes pensats per aprendre i fer esport d’una manera amena i saludable. L’activitat vol afavorir el benestar físic i la socialització, i rep una bona valoració per part de les famílies.

TERESA RULL NO SERÀ LA CAP DE LLISTA D’ERC VALLS A LES MUNICIPALS DEL 2027

L'any vinent, Rull abandonarà el consistori vallenc on va entrar-hi l'any 2019 amb la candidatura de Jordi Cartanyà

La regidora d’Educació, Política Lingüística, Participació i OAC de Valls, Teresa Rull, ha anunciat que no optarà a la reelecció en els pròxims comicis municipals i que tancarà la seva etapa a l’Ajuntament de Valls quan acabi l’actual legislatura l'any vinent. Amb aquesta decisió, Rull posa fi a set anys com a regidora al consistori i tornarà a l’àmbit educatiu.

Rull va entrar al govern municipal l’any 2019 formant part de l'equip liderat per Jordi Cartanyà . L'any 2023, va assumir el repte d'encapçalar la candidatura

d'Esquerra Republicana de Catalunya a la capital de l'Alt Camp, sent la primera dona a liderar la llista republicana a la ciutat de Valls. En les darreres eleccions municipals, ERC, actual soci de govern de Junts per Valls, va obtenir cinc regidors. El relleu al capdavant del projecte republicà es decidirà en una assemblea de militants prevista a principis de març. Tot apunta que Natàlia Moncunill, actual regidora responsable de Joventut, Acció Cívica, Transparència i TIC, podria assumir el lideratge de la candidatura.

VALLS OBRE EL PERÍODE PER SOL·LICITAR

PARADA PER SANT JORDI

Prioritat per a floristeries i llibreries amb ubicació preferent al Pati

L’Ajuntament de Valls ha obert el termini per sol licitar l'ocupació de la via pública amb parades per a la diada de Sant Jordi del proper 23 d'abril. Les persones i entitats interessades podran presentar les seves sol licituds fins al 27 de març a les 13 hores, ja sigui presencialment a l’Oficina

d'Atenció a la Ciutadania (OAC) o de manera telemàtica a través de la seu electrònica municipal.

La normativa d'enguany estableix que les floristeries i llibreries locals tindran prioritat per ubicar-se a la plaça del Pati, amb un màxim de tres parades per establiment, i se'ls permetrà muntar també la vigília, el dia 22 d'abril.

D'altra banda, les entitats sense ànim de lucre, els centres escolars i els particulars només podran instal lar una única parada exclusivament durant el dia 23 d'abril, i hauran d'ubicar-se fora de la zona del Pati. Tots els sol licitants que ho necessitin tenen l'opció de demanar la cessió de taules al mateix Ajuntament.

VALLS INICIA EL 2026 AMB XIFRES TURÍSTIQUES RÈCORD I CREIXEMENT CONSOLIDAT RESPECTE AL 2025

La ciutat supera les dades del 2025 amb un augment significatiu d’autocars i turistes, impulsant la temporada de calçotades i l’atractiu del Museu Casteller

Valls consolida un creixement turístic històric, superant els indicadors d'afluència d'etapes anteriors gràcies a l'impuls dels tour-operadors i l'obertura a nous mercats, especialment l'internacional i el turisme sènior. Aquest augment exponencial de l'arribada d'autocars i viatgers ha motivat el consistori a dissenyar estratègies conjuntes amb el comerç i la restauració per maximitzar el retorn econòmic al municipi, apostant per un model turístic sostenible que beneficiï directament el teixit local.

Entre les propostes amb més demanda destaquen els paquets integrats que

combinen rutes guiades pel Centre Històric, com l'itinerari 'El Cor de la Ciutat', amb la descoberta del Museu Casteller de Catalunya. Aquest equipament s'ha erigit com un motor clau d'internacionalització i promoció del fet casteller, registrant un augment substancial tant de públic estranger com de visites escolars pedagògiques. Aquest impuls de la destinació s'ha vist reforçat per l'estratègia digital mitjançant el portal visitavalls.cat , una eina que facilita la reserva d'activitats i consolida l'atracció de visitants d'arreu de Catalunya, l'Estat espanyol i diversos països europeus.

NEIX

LA

VALLS

PRIMERA

JORNADA

DE REPTES ESPORTIUS PER A EMPRESES DE L’ALT CAMP

El 25 de març al Kursaal es celebrarà una jornada amb dinàmiques cooperatives dissenyades per estudiants de l’Institut Jaume Huguet per fomentar el benestar empresarial

La Cambra de Comerç de Valls ha presentat la Jornada de Reptes Esportius per a Empreses de l’Alt Camp, un esdeveniment que se celebrarà el proper 25 de març al Kursaal. L'objectiu de la iniciativa és promoure la salut laboral i enfortir la cohesió dels equips mitjançant activitats físiques i cooperatives.

El projecte destaca per la seva col laboració amb l’Institut Jaume Huguet , ja que els propis alumnes del cicle d'Animació Socioesportiva han dissenyat les dinàmiques. Aquestes proves s'allunyen de la competició tradicional per centrar-se en la comunicació, la resolució conjunta de problemes i la inclusió, garantint l'accessibilitat per a qualsevol condició física. Durant la presentació, els representants del Consell Esportiu, la Cambra i l'àmbit educatiu han subratllat la importància de traslladar les relacions fora de l'oficina per millorar el benestar dels treballadors.

La jornada està limitada a un màxim de 10 equips, formats per entre 4 i 6 participants cadascun. Les empreses interessades tenen fins al 16 de març per formalitzar la inscripció mitjançant el formulari web habilitat, amb un cost de 120 euros per equip.

De Madrid

a Salou, i de Salou al cel

Salou vol tocar el cel: la Festa al Cel 2026 aspira a consolidar la capital de l’aire del sud d’Europa

Roser Pros Roca

El cel de Salou tornarà a omplir-se de reactors, acrobàcies i espectacles nocturns amb l’ambició declarada de superar els 400.000 assistents i situar definitivament el municipi en el mapa dels grans festivals aeris europeus. Anem a pams!

Del 18 al 20 de setembre, Salou tornarà a mirar amunt. La segona edició de la Festa al Cel arriba amb la voluntat explícita de créixer en dimensió, qualitat i projecció in-

ternacional. L’objectiu és ambiciós però ben possible: superar els més de 300.000 visitants de l’any passat, els 6 milions d’euros, i traspassar la barrera dels 400.000 assistents amb tot el que això significa. La presentació oficial d’aquesta festa es va celebrar al al Museo del Aire y del Espacio de Madrid, un escenari carregat de simbolisme aeronàutic, des d’on l’alcalde de Salou, Pere Granados, en el seu parlament, va reivindicar la capacitat del municipi per acollir esdeveniments de gran format gràcies al

fet de disposar d’una infraestructura turística molt consolidada i operativa tot l’any.

En el mateix acte, Granados va lliurar al coronel Félix Manjón una rèplica del monument al Rei Jaume I, com a gest institucional i símbol del vincle entre ciutat i aviació. El missatge final de l’alcalde

“De Madrid a Salou i de Salou, al cel” — és una síntesi de la voluntat de Salou d’esdevenir seu permanent del festival i convertir la ciutat en la “capital de l’aire d’Espanya i del sud d’Europa”.

MÉS ESPECTACLE I UNA

APOSTA DECIDIDA PEL PROGRAMA NOCTURN

Si la primera edició ja va sorprendre amb un espectacle simultani de drons, avions i pirotècnia — una proposta inèdita a Europa fins aleshores—, enguany l’organització vol anar un pas més enllà apostant per una proposta encara més innovadora. El director del festival, Daniel Ventura, ha subratllat la voluntat de “créixer en qualitat i ambició”, reforçant especialment la franja nocturna i just abans de la posta de sol.

És per això que el programa inclourà almenys cinc exhibicions nocturnes dins de vuit hores d’activitat repartides en les tres jornades del festival aeri. El muntatge incorporarà llums, làsers i nous efectes especials, amb una posada en escena més complexa que la de l’any passat. A més, s’hi afegirà un fil narratiu que estructurarà l’espectacle mitjançant projeccions audiovisuals i actuacions a terra, amb la voluntat d’explicar al públic la preparació tècnica i humana que hi ha darrere de cada vol.

Ventura ha comparat aquesta aposta amb el model narratiu del

circ contemporani: no es tracta només d’encadenar exhibicions, sinó de deixar pòsit, de commemorar fites històriques —com els 100 anys del vol del Plus Ultra— i de construir una experiència col lectiva global. És així com Salou demostra la seva aspiració d’entrar en el top cinc dels festivals aeris europeus i transmetre, més enllà de l’espectacularitat, molta informació i detalls de la cultura aeronàutica.

El programa inclourà almenys cinc exhibicions nocturnes dins de vuit hores d’activitat repartides en les tres jornades del festival aeri

UN CARTELL DE PRIMER NIVELL: ENTRE LA POTÈNCIA MILITAR I L’ACROBÀCIA CIVIL

El cartell de la Festa al Cel 2026 combinarà aeronaus civils i militars, modernes i històriques. Entre les més actuals hi figuraran els caces Eurofighter de l’Ejército del Aire y del Espacio, mentre que en l’àmbit històric destacaran dues unitats de l’ HA-220 Super

Saeta, coincidint amb el 75è aniversari del primer reactor militar construït a Espanya.

En l’apartat militar també estan confirmades la patrulla d’helicòpters Aspa, un avió de transport A-400M, un hidroavió apagafocs Canadair, helicòpters Tigre i Chinook i la Patrulla Acrobàtica Paracaigudista de l’Exèrcit de l’Aire (PAPEA). No hi participaran, tanmateix, la Patrulla Águila, que es va acomiadar l’any passat, ni la nova formació Mirlo, que encara està en fase de desplegament operatiu.

La dimensió internacional de la Festa del Cel de Salou vindrà de la mà de formacions com el Baltic Bees Jet Team, el Flying Dragon Paramotor Team i Scandinavian Airshows, que oferiran exhibicions acrobàtiques amb pirotècnia i làser. El Baltic Bees és, de fet, l’únic equip civil del món amb sis reactors L-39 Albatross volant en formació.

Pel que fa a la participació civil i comercial, hi prendran part el pilot acrobàtic Cástor Fantoba, l’equip Aerosparx —especialitzat en la combinació d’acrobàcia, drons i pirotècnia—, un OV-10B Bronco i

aeronaus comercials com un A330 de Level i un A320 de Vueling.

Més enllà de l’aire, la Festa al Cel inclourà activitats a terra, exposicions i estands d’escoles d’aviació i unitats militars, amb l’objectiu explícit de fomentar la cultura aeronàutica i, qui sap, despertar vocacions. En paraules del coronel Félix Manjón, tot això converteix la cita de Salou en un dels esdeveniments aeronàutics més destacats de l’Estat.

IMPACTE ECONÒMIC, IDENTITAT I AMBICIÓ DE PERMANÈNCIA

La primera edició que va celebrar Salou de la Festa del Cel va deixar una empremta clara al municipi, tant en termes d’afluència de gent que volia participar en aquest esdeveniment, com d’impacte econòmic. L’alcalde ha reconegut els beneficis per al sector de la restauració i l’hostaleria de la població, així com l’efecte social positiu d’un esdeveniment amb una presència destacada de l’Exèrcit, que reforça el sentiment de pertinença.

Granados, en la presentació, també va destacar l’excel lent acollida ciutadana — “el 99,9% dels ciutadans de Salou estan encantats amb la Festa al Cel”, va afirmar— i va expressar el desig que la ciutat es converteixi en la seu permanent del festival.

L’organització compta amb el suport de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell, la producció de l’Escudería Targa Iberia, el patrocini de PortAventura World i la col laboració de l’Exèrcit de l’Aire i de l’Espai.

El cartell de la Festa al Cel 2026 combinarà aeronaus civils i militars, modernes i històriques

En un país que, segons Daniel Ventura, és un dels millors del món per volar però que encara té poca cultura aeronàutica, la Festa al Cel proposa ser molt més que un espectacle. Aspira a ser aparador, escola, motor econòmic i al final, una nova cita cultural i social a l’agenda de finals d’estiu.

Entre el 18 i el 20 de setembre, el cel de Salou tornarà a convertir-se en escenari. I, si es compleixen les previsions, també en símbol d’una ciutat que ha decidit projectar-se des de la seva línia d’horitzó fins al cel obert.

IV Festival d’Arts Escèniques i Teatre de Salou

ODIARÀS EL TEU JEFE

Temporada 2026

Divendres, 20 de març, a les 20 h, al TAS

Accés gratuït – Aforament limitat

EL PÁRAMO

Dissabte, 21 de març, a les 20 h, al TAS

Accés gratuït – Aforament limitat

CLOWNIC 15

Divendres, 27 de març, a les 20 h, al TAS

Accés gratuït – Aforament limitat

Jornades de cant coral del TAS

CORALS DE SALOU, AMB

LA CORAL EIXÀRCIA I EL CORO

VASCO AMA LUR

Diumenge, 17 de maig, a les 12 h, al Jardí del Patronat Municipal de Turisme de Salou

COR LUIA WOMAN POWER

Diumenge, 24 de maig, a les 18 h, al TAS

THE BEATLES SHOW

Dissabte, 25 d’abril, a les 21 h, al TAS

UNA ESTONA AMB JOAN PERA

Dissabte, 16 de maig, a les 21 h, al TAS

HAMLET ÉS UNA COMÈDIA

Amb Albert Pla i Peyu

Dissabte, 23 de maig, a les 21 h, al TAS

BODAS BROS

Dissabte, 5 de setembre, a les 21 h, al TAS

MAESTROS DE LA MAGIA

Dissabte, 17 d’octubre, a les 18 h, al TAS

IMPRO SHOW HORROR

Dissabte, 7 de novembre, a les 20 h, al TAS

MEJOR NO DECIRLO

Amb Imanol Arias i María Barranco

Dissabte, 21 de novembre, a les 21 h, al TAS

EL HIJO DE LA CÓMICA

amb José Sacristán

Dissabte, 12 de desembre, a les 21 h, al TAS

Amb la col.laboració de:

Entrades a:

SALOU, EPICENTRE MEDITERRANI DEL GRAN ECLIPSI SOLAR DURANT

LES NITS DAURADES

Espanya es prepara per viure un dels fenòmens astronòmics més rellevants del segle: un eclipsi total de Sol que enfosquirà pràcticament tot el cel del nord i nord-est peninsular, incloent-hi Catalunya. Aquest esdeveniment històric i irrepetible a curt termini convertirà breument el dia en nit, fent visible la corona solar i provocant un lleuger descens tèrmic. A la Costa Daurada, Salou es posiciona com un indret excepcional per a l'observació gràcies al seu ampli horitzó marí, un atractiu que se sumarà a la celebració de les festes de les Nits Daurades en plena temporada alta turística.

Davant la previsió d'una gran afluència, l'Ajuntament i la Generalitat treballen conjuntament per coordinar-ne la logística. Les autoritats insisteixen en la importància d'una observació segura, recordant que és imprescindible l'ús d'ulleres solars certificades per evitar lesions oculars greus, ja que les convencionals no ofereixen prou protecció. Així mateix, es fa una crida a la ciutadania per planificar els desplaçaments amb antelació, prioritzar el transport públic i mantenir una actitud cívica i de respecte absolut cap a l'entorn natural durant aquest espectacle inoblidable.

EL PASSEIG 30 D'OCTUBRE ES TRANSFORMA PER ADAPTAR-SE AL FUTUR

L'Ajuntament de Salou impulsa les obres de desdoblament de carrils al passeig 30 d'Octubre per millorar la mobilitat en un dels accessos principals del municipi

El projecte, amb un pressupost superior als 760.000 euros, transformarà el tram comprès entre l'enllaç de l'autovia i la rotonda del carrer Joan Fuster habilitant dos carrils per sentit sense reduir l'espai per als vianants. Aquesta intervenció estratègica pretén absorbir el creixent volum de vehicles i el pas d'autobusos cap a la nova estació d'Adif, garantint una circulació més fluida i segura. L'execució dels treballs comporta afectacions viàries i talls de trànsit estructurats per fases, tot i que es mantenen accessos alternatius habilitats i degudament senyalitzats per minimitzar l'impacte.

L'alcalde, Pere Granados, ha demanat comprensió a la ciutadania davant les molèsties temporals, subratllant que aquesta inversió és clau per adaptar la ciutat a les noves infraestructures ferroviàries i dotar-la d'una xarxa viària molt més moderna, funcional i preparada per al futur.

SALOU AVANÇA EN EL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC DELS EMPRIUS AMB FORT PES D’HABITATGE PROTEGIT

Una de les dades més destacades és el pes de l’habitatge de protecció oficial (HPO) dins del nou parc residencial

El desenvolupament urbanístic del sector 05 de Salou, situat a la zona dels Emprius, s'erigeix com un eix estratègic per al creixement del municipi.

El planejament global preveu la construcció de prop de 1.400 habitatges, destacant-ne una forta aposta per la protecció oficial (HPO), que representa

tres de cada quatre pisos ja edificats en les primeres fases.

Segons l'alcalde, Pere Granados, aquesta operació prioritza l'accés a l'habitatge per a joves i famílies per garantir la cohesió social, mentre es continua desplegant progressivament l'oferta de pisos de renda lliure. Paral lelament a l'expansió residencial, la transformació d'aquest àmbit contempla la creació d'un Complex Intermodal de Transports. Aquesta infraestructura integrarà la futura estació d'autobusos amb la nova estació ferroviària, i es complementarà amb la reordenació viària de l'entorn per millorar els accessos. El conjunt d'aquestes actuacions converteix els Emprius en el principal focus de transformació urbana, dissenyat per dotar la ciutat d'habitatge assequible i una mobilitat moderna i ben connectada.

SALOU

SALOU ES RETROBA

AMB LA SEVA HISTÒRIA

PER PROJECTAR EL SEU PATRIMONI

El Teatre Auditori reuneix

400 assistents en un acte que reivindica la identitat local i aposta per un turisme cultural i gastronòmic

Salou presentava el projecte ‘Salou, patrimoni mediterrani. Experiències inoblidables’ al Teatre Auditori davant de 400 persones, en un acte per reivindicar la memòria històrica i la identitat local.

L'alcalde, Pere Granados, i la directora general de Turisme, Cristina Lagé, destacaven que la iniciativa buscava diversificar l'oferta més enllà del turisme de sol i platja, apostant per un model sostenible que desestacionalitzés la demanda amb propostes com la futura Ruta del Neolític.

L'esdeveniment posava en valor el llegat del municipi, des del seu passat com a port natural per a grecs i romans fins a l'expedició de Jaume I cap a Mallorca. Aquest recorregut secular es fusionava amb l'alta gastronomia gràcies a diversos xefs locals, els quals dissenyaven tretze creacions culinàries inspirades en les diferents èpoques històriques.

Amb l'aval de representants de la Guía Repsol, el projecte convertia la cultura i la cuina en una memòria viva, reforçant l'orgull de pertinença dels residents i oferint als visitants una experiència turística autèntica, rigorosa i de gran qualitat.

SALOU REDUEIX GAIREBÉ UN 20% LA CRIMINALITAT DURANT EL 2025

Els furts disminueixen un 13,2% i les sostraccions de vehicles cauen un 40,3%

La criminalitat ha baixat de manera notable a Salou durant el 2025. Segons les dades acumulades de gener a desembre, el municipi ha registrat 2.985 infraccions penals, un 19,7% menys que l’any 2024, quan se’n van comptabilitzar 3.717. El descens s’explica principalment per la reducció de la criminalitat convencional, que cau un 19,8%, passant de 3.453 a 2.771 fets. Entre les dades més destacades hi ha la desaparició dels homicidis dolosos consumats (d’1 a 0) i la baixada dels homicidis en grau de temptativa, que passen de 3 a 1 (-66,7%).

Els delictes patrimonials també registren caigudes significatives. Els robatoris amb violència i intimidació baixen un 17,5%, mentre que els robatoris amb força en domicilis, establiments i altres instal lacions es redueixen un 44,6%. En el cas concret dels domicilis, la baixada és del 40,3%. Els furts disminueixen un 13,2% i les sostraccions de vehicles cauen un 40,3%. Creixen lleugerament els altres ciberdelictes (+16,7%), tot i que en conjunt la cibercriminalitat baixa un 18,9%, amb una reducció destacada de les estafes informàtiques (-20,6%).

SALOU REPRÈN LA INICIATIVA GASTRONÒMICA ‘TASTA SALOU’ CADA DIJOUS

A partir del proper 12 de febrer, cada dijous al vespre, un total de 14 restaurants elaboraran les seves degustacions que aniran maridades amb una copa de vi, cava o aigua

L’Associació d’Empresaris d’Hostaleria (AEH) de Salou i l’àrea de Dinamització Econòmica de l’Ajuntament de Salou reprenen la iniciativa gastronòmica ‘Tasta Salou’. Cada dijous al vespre, un total de 14 restaurants elaboraran les seves degustacions que aniran maridades amb una copa de vi, cava o aigua. El preu del platillo, junt amb la copa, és de 6 euros.

Com a promoció, totes les persones que completin el passaport que trobaran als establiments participants rebran una ampolla prèmium de regal. Per completar-lo, cal haver degustat catorze propostes gastronòmiques a qualsevol dels restaurants. Es tracta d’una iniciativa que pretén potenciar la gastronomia de prestigi a un

preu assequible, amb l’objectiu de dinamitzar la ciutat entre setmana i promocionar els restaurants que hi participen: Cook&Travel, Huma, MRKT Gastrobar, La Taberna del Áncora, La Gresca Food&Drinks, Malapécora, Castillo de Javier, El Racó de Nico, Morabito, Panorama, La Taska Gastrobar, Zelva, Garito Bistró i Arena Restaurant.

VILA-SECA, un municipi ple de cultura

Cinema, teatre, dansa, exposicions i molta música. La programació primavera-estiu 2026 de Vila-seca ve carregada de propostes culturals

Anna Hernández Coll

L'Ajuntament de Vila-seca presenta la programació cultural primavera-estiu que comença el mes de març i s'allargarà fins a l'agost. Sota la marca "Cultura Vila-seca", s'han programat més d'una seixantena de propostes de cinema, teatre, música, exposicions, dansa i cultura popular per a tots els públics. El Celler, l'Auditori Josep Carreras i el Castell són les ubicacions principals del calendari cultural.

La presentació de les propostes ha estat al Celler de Vila-seca a càrrec de Manuela Moya, regidora de Cultura, Lleure i Coneixement de l'Ajuntament de Vila-seca, i Josep F. Solorzano, programador de l'Au-

ditori Josep Carreras de Vila-seca. Han calculat que durant la temporada tardor-hivern les propostes de l'Auditori Josep Carreras han tingut gairebé 6.000 assistents. Per altra banda, les del Celler superen els 4.000 visitants i si sumem les activitats de la Festa Major, superen els 7.000. En total, més de 13.000 assistents han gaudit de la programació d'aquests últims mesos. Moya assegura que cada cop més gent coneix la programació cultural de Vila-seca i "les persones que ens descobreixen tornen".

CINEMA

El Celler de Vila-seca projectarà la seva pel· lícula número 100 en aquesta programació primavera-estiu 2026. Entre les propostes

cinematogràfiques hi ha Annie Hall el 5 de març amb grans actors que ens han deixat recentment; El golpe el 26 de març, Girl el 9 d’abril, El hijo de la novia el 16 d’abril i El viejo roble el 14 de maig. També hi haurà sessions de Cicle Gaudí amb motiu de l'any commemoratiu el 19 de març, el 30 d'abril, el 21 de maig i el 18 de juny.

CINEXIC

El 2 d’abril es projectarà al Celler la pel lícula Charlie y la fábrica de chocolate per a tota la família. Dins del Celler hi ha tres films de CineXic dedicats als més petits: Yuku i la flor de l’Himalaya el 8 de març, La Mama Muu torna a casa el 19 d’abril i El viatge d’Ernest i Celestine el 3 de maig. Tots ells formen part de la proposta del “Petit Celler”.

TEATRE

La programació compta amb 4 propostes teatrals. Una d'elles reivindicant el Dia Internacional de la Dona, el 8 de març; el dia abans es representarà l'obra El silenci dels telers, basada en les dones que van treballar durant dècades als telers tèxtils. També han apos-

En total, més de 13.000 assistents han gaudit de la programació cultural d'aquests últims mesos

tat pel teatre de proximitat amb la iniciativa Cap Butaca Buida amb La mare, el dimoni i jo, una proposta de la Sala Trono que arriba el 21 de març i fa un repàs pels inicis artístics d’Oriol Grau descobrint la part més fosca de la seva trajectòria, des del seu salt a la fama fins a la seva posterior caiguda i desaparició del panorama mediàtic del país.

El 23 de maig l’obra Desaparellats una comèdia tendra i esbojarrada sobre les segones oportunitats, l’amor i la presa de decisions. I finalment, el 6 de juny Loop plantejarà preguntes que travessen generacions a través del diàleg entre un pare i la seva filla.

Els alumnes de l’Institut Ramon Barbat i Miracle faran dues obres a

El viatge d'Ernest i Celestine

teatre. Els d’ESO el 27 de maig i els de Batxillerat el 3 de juny.

DANSA

Com cada any, hi haurà actuacions de dansa de la mà de totes les escoles de dansa de Vila-seca. Es faran dins del Celler i a altres ubicacions com a la zona del Parc dels Prats el 26 d'abril, amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dansa.

El 6 d’abril, es farà una actuació de ball per celebrar Dilluns de Pasqua al Santuari de la Mare de Déu de la Pineda a càrrec de l’Esbart Dansarie Ramon d’Olzina.

L’Esbart Dansarie Ramon d’Olzina tornarà a actuar el 15 d’abril a la Rambla Catalunya, on es farà una xocolatada i un espectacle infantil amb el grup Més Tumacat

MÚSICA

Un dels plats forts serà la vetllada Música

i el jove talent de Con-fusión Project a l’Auditori i el concert de David Pastor&Quartet al Celler.

L’Auditori Josep Carreras continua donant suport a talents joves formats al territori, que troben l’escenari de Vila-seca un trampolí per projectar-se cap a grans sales. En destaca el Perspective Festival, una col laboració amb una universitat del Canadà que permetrà oferir tres concerts els pròxims 22, 24 i 30 de maig.

Un dels plats forts serà la vetllada Música i tines, un concert de Els miralls de Dylan amb Gerard Quintana i Jordi Batiste

i tines, un concert de Els miralls de Dylan amb Gerard Quintana i Jordi Batiste el 18 d'abril. Hi haurà altres grans actuacions musicals com la d'Albert Guimovart i el Cor de Cambra de Femení Scherzo el 17 de maig; i la d’Àngel Ódena i l'Orquestra Camerata XXI el 5 de juny.

Josep F. Solorzano ha explicat que des de fa anys aposten per formats musicals que se surtin de la música clàssica. És per això que el jazz també tindrà el seu protagonisme amb una nova edició de Jazz Vila-seca el cap de setmana del 13 al 15 de març amb les actuacions de Moisés P. Sánchez Trio

Per altra banda, l'orquestra Franz Schubert Filharmonia farà dues actuacions, la primera l'11 d'abril i la segona el 12 de juny.

POESIA

El Jardí de la Biblioteca acollirà accions de poesia el 16 de juliol i el 20 d’agost a la tarda.

EXPOSICIONS

El Castell de Vila-seca inaugurarà el 12 de març la nova exposició Mirada Mediterrània.

ENTRADES

Les entrades per als espectacles es poden aconseguir a través de la web entrades.vila-seca.cat

VILA-SECA

DGUSTA VILA-SECA TORNA AMB 16 RESTAURANTS I TAPES A 6 EUROS CADA DIJOUS

Els dijous al vespre, els 16 restaurants participants oferiran una degustació acompanyada d’una beguda per un preu únic de 6€

L’Associació d’Empreses d’Hostaleria de Vila-seca - La Pineda (AEH) i l’Associació de Comerciants i Empresaris de Vila-seca (ACEV) han presentat una nova edició de la ruta de tapes Dgusta Vila-seca, que vol tornar a situar la gastronomia com a palanca de dinamització econòmica i social del municipi. La iniciativa es farà tots els dijous al vespre i comptarà amb 16 res-

taurants participants. Cada establiment oferirà una tapa amb beguda per un preu únic de 6 euros. A més, les degustacions es renovaran setmanalment , de manera que el públic podrà repetir la ruta i descobrir noves propostes al llarg de les setmanes. Com a reclam, els locals repartiran el passaport oficial amb 16 caselles per segellar a cada consumició.

La novetat d’enguany és el premi per completar el passaport: una targeta regal de 15 euros, cortesia de l’ACEV, que es podrà bescanviar en qualsevol establiment associat. La ruta inclou restaurants de Vila-seca, la Pineda i la Plana, i vol reforçar les sinergies entre hostaleria i comerç per atraure visitants entre setmana i donar visibilitat a un sector estratègic per a l’economia local.

VILA-SECA VA REGISTRAR UN 10,9% MENYS DE DELICTES EL 2025

En total, s’han comptabilitzat 1.466 infraccions penals, davant les 1.645 registrades el 2024

El municipi de Vila-seca ha registrat un descens global de la criminalitat del 10,9% durant el 2025 en comparació amb l’any anterior, segons les dades acumulades de gener a desembre. En total, s’han comptabilitzat 1.466 infraccions penals, davant les 1.645 registrades el 2024. La criminalitat convencional, que

representa la major part dels delictes, ha baixat un 11,7%, passant de 1.471 fets el 2024 a 1.299 aquest 2025 . Entre les tipologies més destacades, disminueixen els robatoris amb violència i intimidació (-37,9%), els delictes greus i menys greus de lesions (-35,7%) i els delictes contra la llibertat sexual (-28,6%).

També es redueixen els robatoris amb força en domicilis, establiments i altres instal lacions (-2,2%), amb una caiguda més significativa en el cas concret dels robatoris en domicilis (-23,3%). Els furts, que continuen sent la tipologia més nombrosa, baixen un 9%, passant de 413 a 376 casos.

L’AJUNTAMENT DE VILA-SECA ADJUDICA LES OBRES DEL CENTRE EXPERIENCIAL I D’INTERPRETACIÓ CAL·LÍPOLIS PER MÉS DE 8 MILIONS D’EUROS

El projecte, finançat amb Fons Next Generation EU, busca posar en valor el patrimoni cultural i natural

L’Ajuntament de Vila-seca ha adjudicat en Junta de Govern Local les obres de la primera fase del Centre Experiencial i d’Interpretació Cal· lípolis, al barri de la Pineda. Els treballs els executarà Garcia Riera SL per 8.232.007 euros i s’emmarquen en el projecte “Cal lípolis, l’equilibri sostenible”, dins el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i cofinançat amb fons Next Generation EU.

L’equipament s’aixecarà entre els carrers Plàcido Domingo, Pep Ventura, Victòria dels Àngels i Amadeu Vives, amb uns 3.000 m² entre espais interiors i plataformes exteriors. La planta baixa inclourà sales polivalents per a activitats educatives, culturals i lúdiques, amb l’objectiu de posar en valor la vil la romana de Callípolis i el seu entorn natural, alhora que promou la mobilitat sostenible.

El projecte arquitectònic és de RCR Aranda Pigem Vilalta, Premi Pritzker 2017 La proposta integra volums elevats sobre una plataforma i una envolvent vegetal zenital, amb criteris d’eficiència i energies renovables. “El disseny mateix del centre esdevindrà part del paisatge”. En paral lel, la museïtzació ja s’executa i una segona fase preveu la urbanització exterior.

CALA CRANCS HOMES

PROMOCIÓN DE OBRA NUEVA

• Viviendas de 2 y 3 dormitorios a menos de 200 m del mar en una de las calas más exclusivas de Salou.

• Acabados premium, terrazas con vistas al mar, piscina infinity, jardines mediterráneos.

• Ubicación privilegiada: a 10 minutos de Tarragona y a 1h de Barcelona.

Haz del lujo, el sol y el mar tu nueva realidad.

Vive Cala Crancs Homes

Desde 395.000 €

Carrer de la Sèquia Major, 5 - La Pineda Hotel Gran Palas ***** ro@rocabonapremium.com Avinguda Diagonal 437, 1º-2ª - Barcelona 637 472 410

VILA-SECA

VILA-SECA INSTAL·LA

10 NOVES UNITATS DE CONTENIDORS PER A LA RECOLLIDA DE RESIDUS TÈXTILS

En total, durant el 2025, Vilaseca va recollir més de 97 tones de residu tèxtil

Vila-seca ha instal lat un total de d eu noves unitats de contenidors per a la recollida de residus tèxtils amb la voluntat de millorar la cobertura territorial del servei i garantir una major proximitat a la ciutadania. Amb aquesta actuació es vol afavorir que els residus tèxtils que sovint es dipositen erròniament als contenidors de resta puguin ser redirigits cap a les fraccions adequades.

D’aquesta manera, els materials recollits poden ser gestionats correctament mitjançant la reutilització, la preparació per a un nou ús o el reciclatge definitiu, depenent sempre del seu estat de conservació. Cal recordar que en aquests punts s’hi pot dipositar tot tipus de peces de roba, calçat, complements i roba de la llar, independentment de com de desgastats estiguin. Amb aquesta darrera incorporació, el municipi ja compta amb quaranta-una ubicacions destinades a la recollida de residu tèxtil, distribuïdes estratègicament amb trenta punts a Vila-seca, deu a la Pineda i un darrer a la Plana. Així, es consolida la xarxa municipal i es reforcen les polítiques de promoció d’un model més sostenible alineat plenament amb els principis de l’economia circular i amb la normativa vigent sobre residus.

A més, les dades consolidades recents indiquen que al municipi s’han recollit més de 97 tones de residu tèxtil, una xifra que equival a una mitjana de 4 quilos per habitant i any. Tot i que aquest resultat suposa una millora respecte als exercicis anteriors, encara es troba lluny dels prop de 20 quilos anuals de residu tèxtil que s'estima que genera cada habitant a Catalunya, un objectiu que es vol continuar treballant amb aquestes noves facilitats per a la recollida selectiva.

EL PROGRAMA D’EDUCACIÓ AMBIENTAL DE VILASECA ARRIBA A LA 17A EDICIÓ AMB GAIREBÉ 3.000 ACTIVITATS REALITZADES

Més de 55.000 alumnes han participat en el projecte que fomenta la sostenibilitat i el coneixement del medi local a les escoles de Vilaseca

El programa d’educació ambiental adreçat als centres educatius de Vila-seca suma prop de 3.000 activitats desenvolupades des del seu inici, amb una participació acumulada que supera els 55.000 alumnes.

Aquesta iniciativa té com a finalitat principal sensibilitzar els joves sobre la importància del medi ambient i promoure hàbits respectuosos amb el planeta, facilitant materials reutilitzables com carmanyoles i cantimplores per reduir els residus escolars. A mesura que el projecte avança, el seu abast temàtic s'amplia per adaptar-se als nous reptes. D'aquesta manera, més enllà de la prevenció i gestió de residus, el temari actual aborda la gestió sostenible de l'aigua, la mobilitat ecològica, l'energia urba -

na i la biodiversitat municipal.

L'oferta educativa inclou tant propostes dins les aules com excursions per l'entorn local per conèixer de primera mà el patrimoni mediambiental. En aquest sentit, destaquen les sortides a zones d'alt valor ecològic del municipi, com la Séquia Major i el Parc de la Torre d’en Dolça, o bé a instal lacions de tractament. Aquesta adaptació constant es tradueix en un augment significatiu de les sessions planificades curs rere curs.

PROTECCIÓ CIVIL DE VILA-SECA APADRINA NOUS INTEGRANTS DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILCHES

L’acte va tenir lloc al Saló de Plens d’aquesta població de la província de Jaén, ciutat de procedència i de naixement de molts veïns de Vila-seca

Recentment, membres de Protecció Civil de Vila-seca van ser convidats a assistir a l’acte de benvinguda als nous integrants de l’agrupació de Protecció Civil de Vilches. L’acte va tenir lloc al Saló de Plens d’aquesta població de la província

de Jaén, ciutat de procedència i de naixement de molts veïns de Vila-seca, i va comptar amb la presència de l’alcalde de Vilches, Adrián Sánchez , i la regidora d’Igualtat, Ramona Fernández

L’Ajuntament de Vilches ha traslladat també el seu agraïment a l’Ajuntament de Vila-seca i al coordinador de Protecció Civil de Vila-seca, José Nieto, per l’apadrinament dels nous membres i per la donació d’emissores que ajudaran a l’agrupació de Villches en la seva tasca diària.

Hyundai - Augusta Car. T’esperem a la nova instal·lació a Tarragona!

Hyundai- Augusta Car, ha fet un pas endavant amb la nova i espectacular instal·lació oficial Hyundai a Tarragona. Seguim disposats a sorprendre't de nou, comprometent-nos amb tu i avançant-nos a les teves necessitats.

T’apropem l'experiència del Compromís Hyundai amb la nova botiga i taller d'Augusta Car, amb més de 4.000 m2 dedicats a tu, amb la darrera tecnologia i personal qualificat especialitzat en el teu Hyundai.

T’esperem!

Augusta Car

Ctra. València , Km. 224

Tarragona T. 977 55 24 14

www.augustacar.es