LA CIUTAT 64

CAMP DE TARRAGONA

El Camp de Tarragona a l'aparador de Madrid FITUR 2026

REUS

Jujol i

Antoni Gaudí

Cambrils es ven al món

Natures mortes al museu CAMBRILS

Esclat festiu d'hivern

VILA-SECA

El Cavall Alat, un símbol

Índex #64

Breus Tarragona

Taxa turística

Cavall Alat

Breus Vila-seca

CHALET EN PEÑÍSCOLA

Chalet de dos plantas más planta baja, reformado, amueblado y equipado, próximo a playa. 4 dormitorios. Muy bien comunicado.

PISO EN BARRIS MARÍTIMS

Piso amueblado y equipado (opcional). Reformado y con ascensor. 4 habitaciones y 1 baño. Bien comunicado.

PISO EN TARRAGONA

Piso reformado con 2 habitaciones y 1 baño. Exterior, parquet, puerta blindada. 5º sin ascensor.

TERRENO EN CONSTANTÍ

Parcela/terreno de 16.000 m² vallados con puerta de acceso. Variedad de árboles. Dispone de vivienda de dos plantas con 4 habitaciones, baño. Zona ajardinada con barbacoa y espacio para varios vehículos. Caseta de herramientas y balsa de 240.000 litros de capacidad. Riego automático. Placas solares. Alarma.

PISO EN BONAVISTA

Piso semiamueblado y equipado (opcional). 2 hab. y 1 baño. Trastero. Ascensor. A/a con bomba f/c, cocina americana. Alarma, puerta blindada, luminoso. Bus.

LOCAL/OFICINA EN TARRAGONA

Local

Ref. 8106

Precio: 148.000€ 2 1

Ref. 7990 Precio: 158.000€

Ref.

Ref. 6391

Precio: 150.000€ 2 1

comercial ideal para oficina o despacho en Rambla President Lluís Companys. Muy buena ubicación, al lado del Corte Inglés. 170m² dispone de varias salas, 2 baños y adaptado para minusválidos, salida a balcón. Armarios empotrados.

Ref. 7947 Precio: 165.000€ 4 2

Ref. 8105

Precio: 230.000€ 4 2

Salou, la història continua: tres nous eixos

culturals per redescobrir el passat mil·lenari

El municipi presenta a FITUR una estratègia per desestacionalitzar la temporada mitjançant la recuperació del llegat i la renovació de la marca Salou Sport

Sergio Lahoz Dorante

Salou fa un pas endavant en la seva estratègia de transformació turística. En el marc de Fitur, el municipi ha exposat els detalls de la seva planificació per al pròxim any, deixant clar que la línia a seguir és la consolidació de la feina feta. Després d'un 2025 marcat per una altra mena de turisme gràcies a la Capitalitat de la Cultura Catalana, el municipi vol mantenir viu aquest impuls cultural.

Sota la premissa i titular de la campanya "Salou, la història continua", el consistori del municipi ha presentat les línies d'un nou atractiu turístic dissenyat específicament per tal de desestacionalitzar la temporada i, alhora, reforçar la identitat local. La voluntat és aprofitar la inèrcia positiva de l'any anterior per captar un tipus visitant diferent, interessat en la cultura, sense renunciar a les fortaleses tradicionals de la destinació.

UN RELAT PER TRENCAR ESTEREOTIPS

La ciutat de Reus es promociona a Madrid amb l’Any Gaudí

La nova campanya busca trencar estereotips. Tot i ser un municipi reconegut internacionalment com una destinació de "sol i platja", l'objectiu ara és captar un perfil de visitant interessat en la cultura i la història. "Salou és un municipi modern i actual, però té una història mil·lenària mai explicada", va destacar l'alcalde, Pere Granados, durant la presentació.

Aquesta iniciativa no només pre-

Tot i ser un municipi reconegut internacionalment com una destinació de "sol i platja", l'objectiu ara és captar un perfil de visitant interessat en la cultura i la història

tén atraure turisme fora de temporada, sinó que té un vessant intern molt important: "reforçar el sentiment de pertinença" dels salouencs cap a la seva pròpia ciutat. En aquest sentit, es treballarà amb la Universitat Rovira i Virgili (URV) per editar i difondre aquest llegat desconegut amb el màxim rigor.

ELS TRES GRANS EIXOS

TURÍSTICS CULTURALS

El nou relat històric de Salou es vertebra a través de tres grans eixos que es converteixen en nous productes visitables:

1. La petjada al jaciment de la Cella: situat al Cap Salou, just a tocar de la costa, és un espai de

gran valor. Es tracta d'un turó que s’eleva sobre el cap de Salou i que proporciona una àmplia mirada sobre tota la badia de Tarragona, oferint context històric i paisatgístic.

2. La indústria romana de Barenys: Aquest jaciment destaca per la seva singularitat, ja que es tracta d'una vil·la romana que no era residencial, sinó un centre de producció actiu on s'elaboraven materials de construcció, àmfores, oli i vi. El recinte consta d’un forn per a coure ceràmica que conserva completament la càmera de foc i, al seu costat, hi ha restes d’un gran espai columnat on es treballaven les peces de fang.

3. La Ruta del Modernisme: Un futur itinerari que l'Ajuntament donarà a conèixer pròximament per completar aquesta oferta cultural i connectar el passat amb la història més recent del municipi.

2026: CULTURA, HISTÒRIA I CEL

Més enllà del patrimoni, el 2026 de Salou passa per la cultura, la

història i també pel cel. Així ho ha confirmat l'alcalde, Pere Granados, qui ha anunciat que la Festa al Cel comptarà amb més desplegament en la seva pròxima edició.

Les previsions són optimistes: "Ja estem en condicions de dir que superarà l'anterior", ha assegurat el batlle. S'ha avançat que hi haurà una participació més gran d'aeronaus d'altres països i s'espera un increment notable de visitants atrets per l'espectacularitat de l'esdeveniment.

En aquesta línia de buscar un turisme de més valor, Granados s'ha mostrat ferm respecte a la taxa turística. L'alcalde ha defensat que l'estratègia del municipi no pot ba-

sar-se en el cost baix: "El nostre eslògan no és el preu, sinó 'veniu a Salou i gaudiu'". Segons l'alcalde, l'atracció recau en la varietat del producte, la qualitat dels serveis i l'experiència única que viuen els turistes. Aquest model es recolza en fets com l'èxit assolit durant el 2025 amb la Capitalitat de la Cultura

Catalana, un títol que Salou mantindrà vigent fins al mes de març. "Ha estat una oportunitat molt important per mostrar que Salou té un gran patrimoni històric i cultural", va valorar Granados, destacant l'alta participació en tots els actes celebrats.

SALOU SPORT: NOVA MARCA I

ACTIVITAT TOT L'ANY

En paral·lel a l'aposta cultural, el municipi de Salou avança fermament per situar-se com una destinació esportiva destacada al litoral mediterrani. Des del consistori, mitjançant el Patronat Municipal de Turisme, s’ha posat en marxa una estratègia integral que combina una renovació completa de la marca, accions promocionals a l’exterior i un extens programa d’esdeveniments.

Aquesta iniciativa arrenca amb el rebranding del seu producte

esportiu, ara identificat sota el concepte Salou Sport. Aquesta actualització incorpora un nou logotip, una imatge més contemporània i l’estrena d’un portal web. A més, s’ha creat un canal propi a Instagram per augmentar la visibilitat de l’oferta esportiva local i facilitar la connexió amb atletes, clubs i visitants.

En paral·lel a l'aposta cultural, el municipi de Salou avança fermament per situar-se com una destinació esportiva

Un dels punts forts que destaca per als residents i visitants és la contínua activitat esportiva durant totes les estacions. Salou acull més de 200 actes esportius cada any, fet que contribueix significativament a desestacionalitzar el turisme i dinamitzar l’economia local fora dels períodes tradicionals d’afluència. Dins aquest calenda-

ri es troben cites emblemàtiques com ara la 10K Salou, la Challenge Salou Triatló, la Cycling Mussara Salou, o la Costa Daurada Basket Cup. També hi ha campionats internacionals de windsurf, tornejos de pàdel, competicions diverses així com nombrosos stages dedicats a diferents disciplines.

IMPACTE ECONÒMIC I PROJECCIÓ DE FUTUR

Aquesta programació estable fa que Salou sigui escenari habitual d’esdeveniments rellevants que omplen establiments hotelers, restaurants i comerços locals. Alhora, projecta internacionalment la imatge del municipi com a centre neuràlgic del turisme esportiu.

Per tal de potenciar aquesta línia, el consistori ha participat activament en fires especialitzades com Fitur Sports, congressos i collaboracions conjuntes amb altres destinacions de la Costa Daurada. Aquestes iniciatives reforcen encara més el reconeixement global del territori.

Finalment, dins els plans futurs de l'aposta esportiva, destaca també l’actualització dels productes relacionats amb el ciclisme i les curses a peu, aprofitant els avantatges naturals del territori així com les infraestructures existents. A més, es manté un compromís ferm en donar suport als clubs locals així com als joves talents vinculats al món esportiu salouenc.

Des del 1990 el nostre objectiu ha estat acompanyar els nostres clients amb proximitat, professionalitat i confiança, oferint un servei immobiliari honest, personalitzat i de qualitat a Tarragona.

Del Tour a la Vuelta: el paradís ciclista és Tarragona

La demarcació vol fer el salt definitiu en el cicloturisme aquest 2026, aprofitant l’arribada de proves com la Volta, la Vuelta, la Clàssica de Terres de l’Ebre i el Tour

Adrià Miró Canturri

La província de Tarragona ha pujat a la bicicleta aquest FITUR. La demarcació ha aprofitat que serà un dels centres neuràlgics del ciclisme mundial aquest 2026 per promocionar el cicloturisme i reivindicar-se com un entorn cada cop més desitjat pels amants d’aquest esport.

La posició del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre aquest any és immillorable. El territori acollirà quatre proves de gran impacte internacional: la Volta Catalunya, la Vuelta Espanya, el Tour de França i la Clàssica de Terres de l’Ebre. Un quadrangular sense precedents aquest segle XXI.

“La celebració d’aquestes quatre grans competicions a la Costa Daurada i a les Terres de l’Ebre no és un fet casual, sinó la demostració que el territori reuneix les condicions geogràfiques, tècniques i organitzatives per acollir esdeveniments esportius d’alt nivell”, assegura el president del Patronat de Turisme de la Diputació, Enric Adell. A més, el representant supramunicipal destaca el potencial desestacionalitzador que té el cicloturisme, molt beneficiat per les condicions climatològiques de la província.

QUATRE COMPETICIONS DE RENOM

La primera gran cita serà la Clàs-

sica Terres de l’Ebre, que afronta la seva tercera edició. Aquesta es disputarà el dissabte 21 de març, consolidant-se com una cita imprescindible del calendari ciclista i com un altaveu esportiu i social per a les quatre comarques ebrenques. La prova tornarà a reunir ciclistes professionals de primer nivell en un recorregut que travessarà el Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, reforçant el caràcter territorial que identifica la competició des del seu naixement.

Poc després, el 25 de març, tots els ulls se centraran a la Costa Daurada amb la tercera etapa de la Volta Ciclista Catalunya. La prova començarà a Mont-roig del Camp i

tindrà lloc en un espai emblemàtic i fàcilment reconeixible del municipi, amb la Mare de Déu de la Roca com a referència visual del paisatge. Malgrat ser una localitat amb gran tradició ciclista, serà el primer cop que exerceix com a seu de la Volta. L’etapa culminarà a Vila-seca,

La Diputació ha aprofitat FITUR per donar a conèixer el nou tram de la Via Verda a la Val de Zafán entre Roquetes i la Ràpita

Diumenge 5 de juliol

que ja ha sigut seu nou vegades, l’última el 2019.

Tot i això, el dia més esperat serà el 5 de juliol. La ciutat de Tarragona acollirà la sortida de la segona etapa del Tour de França, emmarcada dins del Grand Départ de Barcelona. Un aparador que la província no vol deixar passar. “És un gran esdeveniment esportiu amb molta audiència. És una oportunitat que no desaprofitarem. Hem de deixar un llegat de foment de l’esport i implicar la ciutadania més enllà de l’impacte turístic”, remarca la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó.

Els millors ciclistes del món no passaran únicament per les principals vies de la capital, sinó que recorreran tota la Costa Daurada fins a travessar el Garraf. A més de la ciutat de Tarragona, els ciclistes internacionals pedalejaran per carreteres dels termes municipals de la Riera de Gaià, Altafulla, Torredembarra, la Pobla de Montornès, Creixell, Roda de Berà, el Vendrell, Calafell i Cunit. Un total de 38,18 quilòmetres de carretera que se sumen als 6 que transcorren pel centre de la ciutat de Tarragona. Amb la ressaca del Tour, la següent parada serà la Vuelta España, que unirà l’interior de la demarcació amb les Terres de l’Ebre. El 26 d’agost la cinquena etapa

Recorregut de 182,4 km: Tarragona - Barcelona

sortirà des de Falset i passarà per Marçà, Capçanes, els Guiamets, Móra la Nova, Ginestar, Rasquera, el Perelló, l’Ampolla, Camarles, Deltebre, Sant Jaume, Amposta, Tortosa, Tivenys, Benifallet, Pinell de Brai, Paüls, Xerta i Aldover fins a arribar a Roquetes. La Vuelta ja va passar per la capital del Priorat el 1978, mentre que a les Terres de l’Ebre hi ha tres precedents, tots ells al segle passat.

CICLOTURISME MÉS ENLLÀ D’ESDEVENIMENTS

Tot i que els grans esdeveniments han sigut un dels principals arguments de la província a FITUR, la Diputació també ha aprofitat l’avinentesa per donar a conèixer el nou tram de la Via Verda a la Val de Zafán. A partir de la primavera, es consolidaran 27 nous quilòmetres de domini pedalable entre Roquetes i la Ràpita i permetrà fer-la arribar fins al mar, connectant els dos parcs naturals de les Terres de l’Ebre: el dels Ports i el del Delta de l’Ebre. En la seva presentació a l'estand de Catalunya, Octavi Bono, director del Patronat de Turisme de la Diputació, ha recalcat que aquest nou tram és un "somni fet realitat" i que permetrà a la Via Verda adquirir "una dimensió major" i passar a ser un "producte d'abast més internacional".

Juntament amb això, la demarcació també es preparà per acollir Gala de los Soles de la Guía Repsol, que per primera vegada es fa a Catalunya. Concretament, a Tarragona. A més, el dia previ se celebrarà a Reus.

Finalment, l’eclipsi de sol del 12 d’agost deixa la província com el millor entorn de tot el país per poder observar-lo. Es tracta d’un esdeveniment poc habitual i que no es veu a Catalunya des del 1905. Dels 20 municipis habilitats per la Generalitat com a punts d’observació, 18 es troben a terres tarragonines.

El món ens mirarà

La

delegació tarragonina a FITUR ha tret pit de la seva aposta pel turisme esportiu, ressaltat l’arribada del Tour de França per aquest 2026

Adrià Miró Canturri

Tarragona compta els dies perquè els ulls de tot el món fixin la mirada en els seus carrers. La ciutat acollirà el pròxim 5 de juliol la sortida de la segona etapa del Tour de França -emmarcada dins del Grand Départ de Barcelona- i aquest esdeveniment s’ha convertit en la gran carta de presentació de la delegació tarragonina a FITUR.

“A Tarragona ho tenim tot, però cada any has de prioritzar. L’any passat el protagonista va ser el patrimoni i enguany estàvem entre la gastronomia i el turisme esportiu, que és el que hem decidit finalment”, explica la presidenta del Patronat de Turisme, Montse Adan

Per la seva banda, el conseller d’Esports, Mario Soler, afirma que el pas

del Tour és “l’esdeveniment de l’any a Catalunya i Espanya” i que per això havia de tenir un fort pes en aquest FITUR.

De fet, l’estand de Catalunya a la fira madrilenya ha estat copat per la competició ciclista. Diverses taules rodones han pivotat entorn el Tour, el seu logo ha estat especialment visible i inclús es podia veure una rèplica de la copa, mapes amb els recorreguts i un podi per fer-se fotografies.

TARRAGONA BRILLARÀ

Un dels valors més exaltats en aquesta aposta és la visibilitat que tindrà per la ciutat. El Tour és la tercera prova esportiva més vista per televisió, només superada pels Jocs Olímpics i pel Mundial de Futbol. En el seu pas per Tarragona, travessarà les principals rambles, mostrarà els

monuments més emblemàtics com les muralles, el circ o l’amfiteatre i sortirà per la Via Augusta per transcórrer posteriorment per tot el Baix Gaià i el Penedès.

"El Tour és una gran oportunitat per donar a conèixer Tarragona. Som la joia per descobrir del Mediterrani. Ens permet créixer turísticament d’una manera planificada i desestacionalitzada”, afirma la consellera Montse Adan.

En aquesta línia, Mario Soler, remarca que l’aterratge de la prova ciclista quedarà a les retines dels tarragonins i segurament dels qui ho segueixin per televisió. “La ciutat crida l’atenció. No és el mateix sortir entre naus industrials o carrers sense personalitat, que sortir a la Rambla, arribar fins al Balcó, passar pel costat de la Muralla, l’Amfiteatre…”, assenyala.

MÉS ENLLÀ DE LA SEGONA ETAPA

La preocupació, però, és saber quin llegat pot deixar a la ciutat més enllà de la sortida del 5 de juliol de 2026. Mario Soler assegura que estan treballant prèviament per fer “xup-xup” i despertar “l’orgull de ciutat”. A més, creu que tant el Tour com la resta d’esdeveniments esportius que està acollint darrerament Tarragona han d’animar a la gent a practicar esport. D’altra banda, Montse Adan espera que la projecció vagi més enllà de la prova: “no es pot acabar amb unes hores d’un esdeveniment, l’hem d’aprofitar al màxim”.

Qui també ho té clar és el Patronat de Turisme de la Diputació, que veuen el Tour com un trampolí per a fer de la demarcació una zona referent en el cicloturisme. “És un gran esdeveniment esportiu amb molta audiència. És una oportunitat que no desaprofitarem. Hem de deixar un llegat de foment de l’esport i implicar la ciutadania més

enllà de l’impacte turístic”, remarca la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó. Encara més, a escala provincial, Tarragona serà la seu de la Volta, la Vuelta, el Tour i la Clàssica de Terres de l’Ebre.

Des del Patronat de Turisme de la Diputació veuen el Tour com un trampolí per a fer de la demarcació una zona referent en el cicloturisme

TURISME ESPORTIU, LA GRAN

APOSTA

Encara que el Tour és l'esdeveniment principal de 2026, Tarragona ha volgut fer gala de la seva aposta pel turisme esportiu a FITUR amb un acte a l'estand de Catalunya que ha generat molta expectació. L’acte ha comptat amb la participació de tres esportistes molt destacats com són l'exciclista professional Perico Delgado, l'atleta tarrago -

DESESTACIONALITZAR EL TURISME

Segons indica Montse Adan, les dades demostren que el turisme a Tarragona s’està desestacionalitzant i posa com a exemple les bones xifres de novembre i desembre de 2025. “Tarragona no es mereix ser un destí només de sol i platja”, recalca.

Per aconseguir-ho, l’equip de Turisme està mostrant la destinació a diversos punts de l’Estat i del món. “Hem optat per promocions molt personalitzades que van als països d’origen a mostrar el que pensem que pot atraure més. Vam començar a anar a Madrid, Sant Sebastià i Saragossa a ensenyar cultura, patrimoni i gastronomia. Hem començat a anar a França, on mostrem gastronomia, natura i patrimoni”, explica.

La meitat del visitant a Tarragona és nacional i la resta internacional. En aquest últim segment destaca especialment el públic francès, amb estades de dos o tres dies als càmpings. Amb tot, els visitants alemanys, estatunidencs i neerlandesos estan patint també un creixement. En paral·lel, Montse Adan subratlla que s’ha de cuidar l’equilibri entre turisme i ciutadania. “L'eix principal de les nostres accions és el ciutadà. No podem ser una ciutat turística d’aparador, sinó una ciutat on ens agradi viure. Quan vas de viatge el millor record el tens dels llocs on t’agradaria viure. Això és el que hem d’aconseguir: no perdre la qualitat de vida i la nostra identitat”, rebla.

i l'exjugador de bàsquet gallec Fernando Romay per parlar de totes les competicions que ha acollit la ciutat en els últims anys i les que ja té projectades. A la xerrada, presentada i moderada per la tècnica del Patronat de Turisme, Joana Conesa i el gerent del Patronat d’Esports, Ramon Cuadrat, s’ha destacat també que “parlar avui de Tarragona i d’esports és parlar d’una història que es remunta a més de 2.000 anys enrere”. I avui en dia, és una ciutat preparada i amb bons resultats, amb una capacitat reconeguda a nivell estatal, amb el Premi Nacional d’Esports de 2024 com l’entitat local que més ha contribuït al foment de l’esport o amb xifres tan impactants com els més de 55 esdeveniments esportius l’any passat, que

Tarragona ha acollit 55 esdeveniments esportius l’any passat, que han reunit gairebé 40.000 esportistes i unes 70.000 persones acompanyants

han reunit gairebé 40.000 esportistes i unes 70.000 persones acompanyants. Aquest fet ha generat un impacte econòmic superior als 13 milions d’euros per la ciutat.

Entre altres esdeveniments, Tarragona ha acollit el Campionat d’Espanya absolut d’atletisme, el Tarragona Premier Padel P1, els Campionats d’Espanya de tenis taula, la 46a Lliga Catalana ACB o la 37a Lliga Catalana Femenina de Bàsquet. Així com també el compromís amb l’esport familiar i de base, com el festival de waterpolo HaBaWaBa, les competicions infantils de karate o el Campionat de Catalunya de natació infantil.

La projecció per enguany no és menys ambiciosa. Tornarà a batre rècords, amb grans esdeveniments ja anunciats com el Campionat d’Espanya Absolut i les Copes del Rei i de la Reina de Tenis taula, la Copa de la Reina de la Lliga Femenina Endesa, el Campionat d’Europa de Triatló, la sortida de la segona etapa del Tour de França i la celebració dels Special Olympics.

nina Mireia López

Gaudí, del bressol reusenc a l’escena internacional de FITUR

La ciutat de Reus es promociona a Madrid amb l’Any Gaudí

Sergio Lahoz Dorante

L’Any Gaudí és el gran reclam d’enguany de Reus per promocionar-se arreu del territori estatal i internacional. Coincidint amb el centenari de la mort de l'arquitecte el 2026, la figura del geni té un pes mundial inqüestionable, i la capital del Baix Camp vol mostrar les arrels d’Antoni Gaudí i els espais que van inspirar en algun moment al geni modernista, posant l'accent en el paisatge i la natura del Camp de Tarragona com a primers motors de la seva creativitat. Enguany, a la fira de turisme més important d’Europa, FITUR (celebrada anualment a Madrid), Reus ha abanderat la importància que ha tingut i té el territori per la commemoració de l’arquitecte, presentant-se no només com el seu lloc

de naixement, sinó com l'escenari on es va forjar la seva mirada única.

UN LLEGAT DOCUMENTAL ÚNIC AL MÓN

L'alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, exposava a la fira que l'estratègia de la ciutat per a l'Any Gaudí es diferencia de la resta de Catalunya pel seu enfocament en la persona i els orígens del geni, més enllà de l'obra construïda. Guaita ha subratllat que, mentre l'obra arquitectònica és coneguda globalment, la faceta personal i el vincle amb la ciutat ofereixen un relat encara per descobrir.

El tret distintiu és en la preservació de documents originals que van salvar-se l'any 1936, ja que havien estat dipositats al Museu de Reus el 1933 per Domènec Sugrañes, col·laborador de l'arqui-

tecte. A diferència dels arxius de la Sagrada Família, que van patir la crema durant la Guerra Civil, Reus conserva aquest tresor documental. Aquest material inèdit es podrà veure a partir del 30 de gener al renovat Museu de Reus, on s’ha creat un espai específic dedicat a l'arquitecte Antoni Gaudí dins la sala dels artistes reusencs.

Aquesta aposta estratègica busca diferenciar l'oferta de Reus respecte a altres ciutats gaudinianes a través del seu fons documental i inclou peces excepcionals com un esbós del santuari de Misericòrdia, notes manuscrites sobre topografia i òptica, dibuixos de disseny, un carnet d'expositor de l'Exposició Universal de 1888 i una fotografia de joventut de 1878, quan l'arquitecte tot just acabava els estudis.

L'estratègia de la ciutat per a l'Any Gaudí es diferencia pel seu enfocament en la persona i els orígens del geni, més enllà de l'obra construïda

RENOVACIÓ DEL GAUDÍ CENTRE I DIGITALITZACIÓ DE RUTES

Per acompanyar aquest desplegament documental, la ciutat farà un salt qualitatiu en les seves infraestructures. L’Ajuntament va anunciar una inversió de 3,7 milions d’euros per a la renovació del Gaudí Centre, l'únic centre d'interpretació dedicat a l'arquitecte. La reforma se centrarà en la tercera planta, que es transformarà en un espai immersiu d’última generació previst per inaugurar-se al juny, oferint una experiència tecnològica renovada.

Segons la programació oficial de l’Any Gaudí, la data clau per veure-ho és el pròxim 10 de juny de 2026, dia escollit per a la inauguració del nou espai immersiu del Gaudí Centre. La presentació no es limitarà a l’interior de l’edifici, sinó que sortirà al carrer amb un espectacle de gran format, música i art

digital per compartir aquesta nova etapa amb tota la ciutadania. A més, com a novetat, Guaita explicava que es digitalitzarà i actualitzarà la Ruta Gaudí. L’objectiu és passar d’una ruta senyalitzada a una experiència que permeti contextualitzar millor els espais vivencials de l'arquitecte, connectant el relat urbà amb llocs clau com la seva casa natal, l'escola, el campanar de la Prioral de Sant Pere o el mateix santuari de Misericòrdia, on Gaudí va projectar una reforma de la façana que mai es va executar.

TURISME CULTURAL I D’ESCAPADA

Des de la perspectiva turística, Guaita ha defensat a FITUR el model de Reus com una ciutat de "day trip" i escapades culturals, que complementa l'oferta de sol i platja dels municipis veïns de l'Aliança de la Costa Daurada. Reus es posiciona així com el complement per-

fecte per al visitant de la costa que busca, en una segona instància, patrimoni, compres i gastronomia.

La regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, destacava que “FITUR és un espai clau per explicar el relat de ciutat que estem construint, un relat basat en la cultura, la gastronomia, el comerç i el patrimoni. L’Any Gaudí ens permet projectar Reus de manera coherent i atractiva, connectant el llegat històric amb una oferta turística moderna, sostenible i competitiva”.

La ciutat busca consolidar el perfil de visitant interessat en el patrimoni modernista, el comerç i la gastronomia, seguint les petjades de l'èxit de l'Any Domènech i Montaner. De fet, l’impacte d’aquella commemoració ja ha donat fruits com la consolidació de la festa de recreació històrica "Reus 1900", que en poques edicions s’ha convertit en un referent amb més de 150 activitats i entrades exhaurides.

GALA DELS SOLES GUÍA

REPSOL 2026

En el marc de Fitur 2026 també s’han donat a conèixer els actes que

El fons documental del Museu de Reus inclou peces excepcionals com un esbós del santuari de Misericòrdia

es faran a Reus amb motiu de la Gala dels Soles Guía Repsol 2026, que se celebra enguany a Tarragona i, prèviament, Reus donarà la

benvinguda als nous guardonats. Les activitats previstes a la ciutat començaran el dissabte 7 de febrer amb una vintena de músics, vestits de cuiners, que recorreran els carrers del centre de Reus amb música en directe per anunciar l’arribada de la gran cita gastronòmica.

El diumenge 15 de febrer, al Museu del Vermut (Solete Guía Repsol), tindrà lloc un vermut amb una tapa exclusiva creada pel xef Ramón Freixa, que reinterpretarà una tapa icònica d’aquest restaurant amb la seva mirada personal. Aquest mateix dia la plaça del Mercadal oferirà una experiència gastronòmica oberta a tothom amb una proposta protagonitzada per les vuit marques que formen part de Vermut de Reus. La celebració finalitzarà a la nit amb una gran festa de benvinguda als guardonats dels nous Soles Guía Repsol, que serà la prèvia a la cerimònia d’entrega de l’endemà.

A banda d’aquestes activitats previstes, els dies previs Reus acollirà la campanya ‘Ets un Sol’, que reivindica el comerç local amb regals, sortejos i premis, com entrades per a la Gala dels Soles Guía Repsol 2026 i experiències gastronòmiques a restaurants amb Sol.

Aposta per l’excel·lència culinària: “És bo si és de Cambrils”

La localitat marinera presenta el segell BOCA per consolidar el seu lideratge en el turisme gastronòmic

Adrià Miró Canturri

La gastronomia ha tornat a ser el puntal de Cambrils a FITUR. La localitat marinera ha aterrat a Madrid per presentar el seu segell turístic "BOCA: és bo si és de Cambrils", amb el qual vol refermar la capitalitat gastronòmica a la Costa Daurada. De la mà d'aquesta iniciativa, la delegació cambrilenca pretén posar en valor el producte local present a la restauració del municipi com a fet diferencial.

"El concepte fa una triangulació entre el producte local, el restaurant i el consumidor final. Cambrils té sentit gastronòmic i un relat que explica per què ha arribat a ser capital gastronòmica de la Costa Daurada", subratlla la regidora de Turisme, Patricia de Miguel.

Malgrat que diversos municipis estan explorant la via del turisme gastronòmic, des de Cambrils remarquen que la seva tasca a FITUR és recordar una marca ja consolidada i la seva "excel·lència". "Hem de recordar qui som i la nostra història. Els nostres productes són els que es presenten als plats", remarca l'alcalde Oliver Klein.

Dins d’aquest ecosistema cambrilenc, el batlle destaca la cooperativa agrícola, el sector pesquer, el 'now how', les primeres Estrelles Michelin o l'Escola d'Hostaleria i Turisme.

Amb tot, Klein és conscient de les

febleses del sector primari, amenaçat per les normatives europees i els tractats de lliure comerç: "són sectors que tenen problemes per les normatives superiors i la globalització. Estem al costat de pagesos i pescadors perquè és la nostra essència i tret distintiu". En aquest sentit, avisa que hi ha un creixement d'un públic "selecte" que sap "destriar i escull aquestes destinacions per la seva excel·lència gastronòmica".

ASSESSORIA IMPERIAL TARRACO

La teva immobiliària al Nou Eixample de Tarragona

Som la immobiliària que millor coneix el barri

A Tecnocasa Tarragona t’acompanyem a cada pas de la venda del teu immoble. Confia en nosaltres per a gestionar el procés de forma eficient i sense complicacions. Deixa-ho a les nostres mans i oblida’t dels problemes.

Avinguda Roma, 14, local 1 c/ Cristofor Colom 24, local 2

v 877 210 190

v 977 949 166 baad9@tecnocasa.es www.tecnocasa.es

Vila-seca pedala cap al futur turístic a FITUR

El municipi reivindica el ciclisme i el turisme sostenible com a motors de creixement a la fira turística de Madrid

Adrià Miró Canturri

Vila-seca ha donat el tret de sortida al seu calendari promocional de 2026 amb la seva presència a FITUR, la Fira Internacional de Turisme que se celebra del 21 al 25 de gener a IFEMA Madrid. Aquest espai es consolida com un punt estratègic de trobada per a professionals i destinacions d’arreu del món i una plataforma clau per projectar l’oferta turística de Vila-seca i generar sinergies amb operadors i institucions internacionals.

En aquesta edició, a més del personal tècnic del Patronat Municipal de Turisme, l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha pres part en diverses trobades institucionals i professionals. L’alcalde ha remarcat que “la presència de Vila-seca a FITUR és una oportunitat per reforçar el posicionament de

la destinació en un mercat cada vegada més competitiu, donar a conèixer un model turístic basat en la qualitat i la sostenibilitat, i establir aliances que permetin continuar generant oportunitats econòmiques i de desenvolupament per al municipi”.

Vila-seca és un escenari idoni tant per a competicions professionals com per a la pràctica del ciclisme amateur, gràcies a les seves infraestructures, el clima i l’entorn natural

Durant la fira, Vila-seca ha presentat una oferta turística centrada en el turisme familiar, cultural, gastronòmic i d’experiències, amb una aposta clara per la soste-

nibilitat i la innovació. L’objectiu de la participació és consolidar el municipi com una destinació de referència i teixir acords amb operadors turístics per atraure nous visitants internacionals, especialment procedents de mercats emergents. En aquesta edició de FITUR, el municipi també ha volgut posar l’accent en el turisme esportiu, amb una atenció especial al ciclisme. Vila-seca, certificada en cicloturisme des del 2019 per l’Agència Catalana de Turisme, ha tingut una presència destacada en proves ciclistes de primer nivell com la Volta Ciclista a Catalunya, de la qual serà final d’etapa. Aquest posicionament contribueix a reforçar la imatge de Vila-seca com un escenari idoni tant per a competicions professionals com per a la pràctica del ciclisme amateur, gràcies a les seves infraestructures, el clima i l’entorn natural.

Revolució a PortAventura World el 2026

El parc ha presentat a FITUR dues novetats per enguany i ha fet balanç del PortAventura Dreams

Eric Mendo / Sergio Lahoz

En el marc de FITUR 2026, Port Aventura World ha revelat les seves grans apostes per a la pròxima temporada, dues noves experiències familiars que ampliaran de manera significativa l’oferta del ressort a partir d’aquest estiu. Es tracta de “Coral Bay, La Leyenda Perdida”, al Caribe Aquatic Park, i “Makamanu Jungle, The Adventure Trek”, a l’àrea de Polinèsia de PortAventura Park.

CARIBE AQUATIC PARK

S'AMPLIA AMB MÉS DE 6.000 M²

La principal novetat al parc aquàtic és Coral Bay, La Leyenda Perdida, una nova zona familiar de 6.000 metres quadrats que submergeix els visitants en una badia pirata

que, segons la història, va romandre oculta sota el mar durant segles. L’espai incorpora una water coaster familiar —una proposta única a Europa—, una piscina d’aventures amb una pista d’obstacles aquàtica inèdita a escala mundial, nous tobogans i un nou punt de restauració. Amb aquesta ampliació, Caribe Aquatic Park reforça la seva vocació familiar i aspira a consolidar-se com un dels parcs aquàtics de referència del continent.

REVITALITZAR L'ÀREA DE POLINÈSIA

La segona gran incorporació és Makamanu Jungle, The Adventure Trek, una senda d’aventura a l’aire lliure situada al cor de l’àrea de Polinèsia. L’experiència proposa un recorregut immersiu entre pas-

sarel·les secretes, ponts penjants i reptes integrats en l’entorn natural, pensats per estimular l’esperit explorador dels infants i també dels adults.

El nom Makamanu, inspirat en la mitologia polinèsia i associat a la “mirada de l’ocell”, reforça el caràcter aventurer i selvàtic d’una experiència concebuda per connectar amb la natura i amb l’emoció del descobriment.

Dreams se centra en menors d’entre 4 i 17 anys que pateixin (o hagin patit) malalties greus i les famílies gaudeixen d’una estada de sis dies totalment gratuïta

PORTAVENTURA DREAMS, TOT UN ÈXIT

Un dels projectes cabdals dels últims anys de PortAventura ha estat el “Dreams”. Dreams se centra en menors d’entre 4 i 17 anys que pateixin (o hagin patit) malalties greus i les famílies gaudeixen d’una estada de sis dies totalment gratuïta. El paquet, a més de l’allotjament en les viles, inclou l’accés als tres parcs de PortAventura World, les activitats exclusives dins del village. Amb xifres a la mà, el Dreams Village ha allotjat a més 1.100 famílies en les seves 10 vivendes i s’espera que en la temporada 2026, es quedin més de 400 famílies.

Pel que fa a la fundació PortAventura, Aldecoa informava que s’ha aconseguit que, en els 30 anys d’història, més de 118.000 nens i nenes amb malalties o risc d’exclusió social hagin pogut anar al parc.

Hyundai - Augusta Car.

a la nova instal·lació a Tarragona!

Hyundai- Augusta Car, ha fet un pas endavant amb la nova i espectacular instal·lació oficial Hyundai a Tarragona. Seguim disposats a sorprendre't de nou, comprometent-nos amb tu i avançant-nos a les teves necessitats.

T’apropem l'experiència del Compromís Hyundai amb la nova botiga i taller d'Augusta Car, amb més de 4.000 m2 dedicats a tu, amb la darrera tecnologia i personal qualificat especialitzat en el teu Hyundai.

T’esperem!

Augusta Car

Ctra. València , Km. 224

Tarragona T. 977 55 24 14

www.augustacar.es

TARRAGONA

TARRAGONA TORNARÀ A CONSTRUIR PISOS EN EL BLOC DE LA RAMBLA NOVA QUE VA ESCLATAR L'ANY 2005

L'Ajuntament va entregar ahir el permís d'obres i es preveu que els treballs puguin iniciar-se aquest primer trimestre del 2026

Després de 20 anys d'espera, l'Ajuntament de Tarragona ha donat permís per tornar a aixecar un nou bloc de pisos al número 72 de la Rambla Nova. Tot i això,

aquest edifici sempre serà recordat per l'explosió de gas que va patir l'any 2005 en una de les plantes superiors, on van morir cinc persones i altres van resultar

ferides.Tal com ha informat el Diari de Tarragona, el govern municipal ja ha donat el vistiplau i les obres podrien iniciar pròximament amb el focus posat a finals del 2027. Aquest mes de gener, l'Ajuntament ha entregat el permís d'obres per tornar a convertir en un bloc de pisos el solar que encara manté la façana amb valor patrimonial.

Encara que no s'han confirmat les dates d'inici de les obres, aquestes podrien posar-se en marxa durant les pròximes setmanes i segons ha apuntat el Diari es podrien allargar durant 18 mesos aproximadament. Tot i això, el permís per la construcció d'aquest bloc ja és una gran notícia després de molts anys de bloqueig pel procés judicial, el qual va finalitzar el 2018 amb la sentència del Tribunal Suprem.

LA DIRECCIÓ DEL CONSORCI DEL PATRIMONI ROMÀ DE TÀRRACO ES DECIDIRÀ PER CONCURS PÚBLIC

La consellera de Cultura subratlla que es "preservaran" les categories i els "drets" dels treballadors

La direcció del Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco s’escollirà mitjançant un concurs públic durant els primers mesos del 2026, ha anunciat la consellera de Cultura, Sònia Hernández , a la comissió de Cultura del Parlament de Catalunya. "És important que hi hagi algú al capdavant que pugui prendre les regnes per donar via a tot el que s'ha de fer posteriorment", ha apuntat.

Entre el setembre de l’any passat i aquest gener, les parts implicades han aprovat els convenis d’adhesió corresponents. Durant els primers mesos del 2026 es preveu dur a terme el procés de selecció de la direcció general de l’ens. Aquest mateix trimestre també es reuniran els òrgans de treball i s’aprovarà el

pressupost. El gener de 2027, tot el personal adscrit s’integrarà al consorci per començar "l'activitat ordinària". Hernández ha destacat que una de les "prime -

res feines" de la direcció serà escollir i gestionar el personal, "amb total transparència, per concurs públic i amb una vocació de captació del millor talent".

Vine a veure’ns i t’oferirem el millor pla per obtenir el permís de conduir, el més adaptat al teu ritme de vida i al teu pressupost.

Nico és l’autoescola jove de Tarragona que s’adapta a la teva manera de fer i a la teva butxaca: classes multimèdia, tests online, cursos intensius... tu demana. C/ Pere Martell, 25 - Tarragona | n 977 505 171 www.nicoautoescola.com

Els principals municipis turístics descarten aplicar aquest 2026 el recàrrec, mentre que Tarragona s’obre a estudiar una proposta amb el sector i l’oposició

Adrià Miró Canturri

Catalunya ha aterrat a FITUR amb l'objectiu de promocionar les seves destinacions en una de les fires de turisme més importants del planeta. L'estand de Catalunya ha tornat a donar veu a les diverses marques del territori, amb espais propis per la Costa Daurada, les Terres de l'Ebre, la Costa Brava, els Pirineus, les Terres de Lleida o Barcelona

La proposta de la nova taxa turística ha estat un dels temes de conversa, sobretot en les preguntes de la premsa. En principi, està previst que la proposta s'aprovi al Parlament i entri en vigor al mes d'abril, però molts actors del sector asseguren que encara no coneixen

tots els detalls i podria haver-hi canvis. Tal com s'ha anunciat, l'actual taxa es doblarà progressivament en els pròxims dos anys i cada ajuntament tindrà la possibilitat d'aplicar un recàrrec que anirà íntegrament a les arques municipals.

EL SECTOR, MOLEST

Els més reticents a la proposta són els actors del sector de l'hostaleria, que creuen que poden perdre competitivitat i han posat el crit al cel a FITUR. "El Govern no acaba d'escoltar el que expliquem. No és un caprici, hi veiem una afectació directa en les pernoctacions", recalca Berta Cabré, presidenta de la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme a Tarragona (FEHT).

Segons el seu parer, aquesta taxa fixa durant tot l'any pot afectar a la tasca de desestacionalització que està fent el sector, sent especialment sensible en els mesos de temporada baixa. "Té un impacte directe en aquests mesos. El que hauríem de fer és premiar el qui ens visita, no castigar-los", subratlla.

A més, Cabré creu que el recàrrec municipal pot comportar "greuges comparatius" en destins que es promocionen com una sola marca. Per exemple, la Costa Daurada. Tot i això, assenyala que els municipis turístics necessiten una major inversió, però no creu que la proposta de PSC, Comuns i Esquerra sigui l'adequada. "Demanem que els municipis turístics tinguin

“Aquesta taxa fixa durant tot l'any pot afectar a la tasca de desestacionalització que està fent el sector”

un major retorn d'aquesta taxa i el puguin utilitzar al municipi. No entenem que hàgim de pal·liar una part d'habitatge, majoritàriament a Barcelona", avisa. Segons el pacte entre els partits progressistes, el 25% del que es recapti amb el gravamen anirà directament destinat a l'habitatge.

NO SOM TURISME ‘LOW COST’

A la Costa Daurada, el municipi més afectat per aquest increment de la taxa és Salou. El seu alcalde, Pere Granados, relativitza l’impacte que pot tenir en el visitant final. “La nostra fortalesa no és el preu, sinó el gran producte turístic del nostre municipi. El turista que per un euro decideix no venir a la nostra destinació no ens interessa”, reflexiona. De totes maneres, el consistori salouenc descarta aplicar aquest 2026 el recàrrec municipal i lamenta que es puguin donar condicions molt divergents en localitats veïnes.

FALTEN DINERS

Per la seva banda, un dels altres

grans pols turístics de la demarcació també esperarà per aplicar el recàrrec. L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha descartat aquesta possibilitat, tot i que considera que és “una eina que tenim sobre la taula i l’anirem estudiant”. Segons ha destacat, si en un futur cal implementar-la, serà “en funció de les necessitats” i enfocada a “millorar el destí turístic”.

Més enllà d’aquesta qüestió, l’alcalde de Vila-seca ha denunciat les mancances de serveis a les localitats que assumeixen un volum considerable de turistes: “Les destinacions turístiques fa anys que reben una pressió sobre els serveis públics que s’han de finançar. Aquests serveis surten dels impostos. Si les eines que ens dona el Govern és una taxa turística, l’haurem d’estudiar”. A més, considera que l’impuls i la regeneració del sector necessitarà major despesa en espais públics, parcs, seguretat o projectes de promoció.

FINANÇAMENT SÍ, PERÒ NO AIXÍ

Cambrils també ha criticat la manca de finançament dels municipis turístics. Des del primer moment, el govern conformat per Nou Moviment Ciutadà, PSC i PP va deixar clar que no aplicarien el recàrrec municipal que es planteja. Alhora, l’alcalde Oliver Klein denuncia que "no s'ha escoltat el sector" i assegura que fixa la seva posició des del "cambrilisme".

Tot i que pensa que els municipis turístics tenen una "mancança de serveis", creu que la taxa no és

l'eina adequada i que el finançament ha de venir per una altra banda. "No es poden fer pegats, volem tenir més capacitat per recaptar o un finançament més fort", afirma. En una línia similar, la regidora de Turisme, Patricia de Miguel, considera que l'augment de la taxa els fa "perdre competitivitat" i "no és bo pel territori".

EN CONTRA D’UNIFICAR LA COSTA DAURADA

En el cas de Mont-roig del Camp, la seva afectació serà principalment en els càmpings, un sector en què s’han convertit en referents. L’alcalde de la localitat, Fran Morancho, explica que encara estan valorant amb el sector com faran l’aplicació i, en cas d’activar el recàrrec, la idea seria aplicar-lo a la seguretat, la neteja i altres serveis que tenen impacte turístic. “ Ens agradaria tenir molts més recursos, però no és el cas. Per això hem de valorar la taxa turística amb la participació de l’empresariat”, apunta.

Amb tot, Morancho descarta completament un criteri únic a

“Pensem

que la taxa turística és necessària. Ha d’haver-hi un retorn pel municipi. Pel que fa al recàrrec, encara l’estem estudiant i treballant amb el sector”

l’hora d’establir el recàrrec a la Costa Daurada: “Cada municipi té les seves circumstàncies. L’oferta que té Salou o Cambrils no és la mateixa que Mont-roig. Nosaltres tenim 3.000 habitatges d’ús turístic i 5.000 places de càmping”.

TARRAGONA FA NÚMEROS

Malgrat que l’opinió de la majoria dels municipis està a les beceroles, Tarragona ha estat possiblement qui ha deixat la seva posició més a l’aire. S’ha de tenir en compte, però, que els alcaldes de totes les localitats mencionades tenen majoria absoluta al ple, mentre que Rubén Viñuales haurà de negociar amb l’oposició quina ha de ser la postura del consistori.

“Pensem que la taxa turística és necessària. Ha d’haver-hi un retorn pel municipi. Pel que fa al recàrrec, encara l’estem estudiant i treballant amb el sector”, afirma la consellera de Turisme, Montse Adan. En paral·lel, En Comú Podem fa mesos que va moure fitxa i va reclamar un fort recàrrec a creuers i habitatges d’ús turístic.

Veurem finalment quin és el mapa fiscal que ens acaba deixant aquesta taxa turística. De moment, hi ha municipis que sí que han decidit unificar els seus criteris. És el cas de la Costa Brava, on Blanes, Santa Susanna i Lloret de Mar es troben en negociacions per aplicar-la a l’uníson.

Sus abogados de confianza

•Abogados

•Gestores

•Traductores

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT.

Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España.

Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com

Redouane Ennajy Abogado

TARRAGONA

EL CAMÍ DE LA FONTETA DE

TARRAGONA INICIA

EL COMPTE ENRERE PER OBRIR A LA CIUTADANIA

La primera fase de les obres va iniciar fa unes setmanes i l'espai podria obrir les portes a finals d'any

El conseller de Patrimoni, Nacho García, acompanyat del portaveu de Junts per Catalunya, Jordi Sendra; han fet una visita a la reserva arqueològica del carrer Eivissa , conegut com a Camí de la Fonteta, amb motiu de les obres que s’hi estan duent a terme. En aquesta primera fase els treballs han consistit en la fixació i estabilització dels talussos perimetrals, per tal de poder preservar la zona per a properes intervencions. En una segona fase, que iniciarà enguany, es licitarà la seva museïtzació i adequació a l’entorn urbà.

El conseller de Patrimoni ha destacat “el bon ritme en què s’està executant aquesta obra” i ha volgut posar de relleu la bona entesa amb l’equip de Junts per tirar endavant el projecte. “Aquesta reserva arqueològica forma part també del patrimoni de la ciutat que requeria la nostra atenció i que volem posar en valor”. Es tracta d’una antiga via romana que anava des de la zona portuària fins al centre de la ciutat, datada des del segle II AC fins pràcticament al segle XX, en un entorn “únic” com és la Tabacalera i la Necròpolis i per tant “el que serà també el veritable pol turístic i històric de la Part Baixa de la ciutat”.

TARRAGONA POSA EN MARXA LES OBRES DE L'EDIFICI DEL CARRER SANTIYÁN PER CREAR UN EQUIPAMENT SOCIOCOMUNITARI A LA PART BAIXA

La primera fase inclou la restauració del pati, façanes i plantes baixa i primera amb un pressupost pròxim als 450.000 euros

Aquest gener han arrancat els treballs de la primera etapa per rehabilitar l’edifici situat al carrer Santiyán número 8, que es convertirà en la seu de l’equipament comunitari destinat a la Part Baixa de Tarragona. Els treballs inicials comprenen la renovació integral del pati interior, així com les plantes baixa i primera, a més d’una intervenció en les façanes per recuperar-ne l’aspecte original.

El conseller d’Urbanisme, Nacho García, ha destacat que “amb aquesta primera fase, comencem a posar en marxa la transformació de la Part Baixa, que hem planificat des del govern municipal i que culminarà amb el Pla de Barris i que permetrà donar resposta a les necessitats del barri”.

Les obres preveuen habilitar a la planta baixa un auditori multifuncional, juntament amb cinc mòduls adaptats per acollir reunions, activitats culturals i socials promogudes pel veïnatge i entitats locals. A la planta primera s’hi sumaran sis espais més amb finalitats similars, concebuts per fomentar la participació ciutadana.

L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA AMPLIA LES BONIFICACIONS EN LA TAXA DE RESIDUS PER A FAMÍLIES VULNERABLES EL 2026

Famílies nombroses, monoparentals i persones en risc d’exclusió residencial podran beneficiar-se de descomptes en la taxa de recollida i tractament de residus

Des d’aquest 1 de gener de 2026, l’Ajuntament de Tarragona ha actualitzat l’ordenança fiscal que regula la taxa pel servei de recollida, transport i tractament dels residus. Aquesta modificació incorpora nous col·lectius amb dret a una reducció en l’import d’aquesta taxa, ampliant així les ajudes destinades a alleugerir la càrrega econòmica sobre sectors més vulnerables.

El text revisat afegeix explícitament famílies nombroses, famílies monoparentals i persones que es troben en situació de risc d’exclusió residencial. La consellera d’Hisenda, Isabel Mascaró, ha remarcat que “fins ara la normativa només contemplava una reducció de 50 euros per a persones en risc d’exclusió social. Amb aquesta reforma, s’amplien els supòsits perquè també hi puguin accedir aquells col·lectius afectats pel risc residencial, així com famílies nombroses i monoparentals amb condicions específiques”. A més, Mascaró ha destacat que “l’objectiu és alleugerir la pressió impositiva sobre les famílies amb menys recursos econòmics. S’ha treballat també per simplificar els tràmits administratius amb l’objectiu d’arribar a un nombre més gran de beneficiaris i beneficiàries”.

La Visual: Nou estudi d’audiovisual per a joves al Kesse de Tarragona

Un espai amb recursos tècnics i formatius per impulsar les arts visuals entre els joves de la ciutat

Èric Mendo

Aquest gener s’ha inaugurat La Visual, un nou espai situat a la quarta planta del centre cultural Espai Jove Kesse de Tarragona, destinat als joves interessats a iniciar-se o desenvolupar projectes en l’àmbit audiovisual. Aquest equipament municipal ofereix una sala exclusiva amb tecnologia específica

per a la pràctica, experimentació i creació en les arts visuals. El nou estudi compta amb un plató central ampli per a enregistraments, complementat amb tres zones addicionals: una sala especialitzada en so i imatge; una aula equipada amb ordinadors destinats a l’edició i postproducció; i un espai preparat per a la fotografia, que inclou fons i recursos professionals. Aquesta distribució permet cobrir diferents etapes del procés creatiu audiovisual.

A

QUI VA ADREÇAT?

L’Espai Jove Kesse celebra enguany el seu 15è aniversari, coincidint amb l’obertura d’aquest nou servei. Durant l’any 2025, aquest equipament cultural ha registrat més de 20.500 usuaris, consolidant-se com un punt referencial per al jovent local. La posada en

marxa de La Visual representa la primera millora significativa orientada a ampliar els recursos juvenils municipals.

L’estudi està obert no només a qualsevol persona interessada a introduir-se al món audiovisual sinó també als estudiants vinculats als graus universitaris en Comunicació o Periodisme impartits per la URV; així com als alumnes dels estudis artístics com l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona o cicles formatius específics (Disseny gràfic, Vídeo-Discjòquei-So, Fotografia o Animació).

A més, es vol posar al servei dels col·lectius juvenils o entitats que requereixin un espai professionalitzat on desenvolupar projectes artístics audiovisuals. L’accés sempre estarà supervisat per personal tècnic especialitzat que garantirà el correcte ús dels equips.

Dr. Lucas Octavio Carrasco

Els dentistes de confiança al Tarragonès

Implant + corona de Zirconi

890€

Planificació digital i cirurgia guiada inclosos en el preu

Ortodòncia descompte 500€

Ús de làser de diode

Càrrega immediata descompte de 1.000€

Tractaments intensius, sedació GRATIS, un raspall elèctric de REGAL i possibilitat de pagar en 3 a 12 mesos amb targeta

VALLE

MELLADO, Diputat del PSC al Congrés de Diputats

“A occident ens trobem en el dilema entre socialdemocràcia o barbàrie”

Entrevista a la diputada tarragonina del PSC al Congrés, Valle

Mellado per fer balanç del que portem de legislatura

Adrià Miró CAnturri

T’has estrenat aquesta legislatura al Congrés. Quina impressió t’ha donat la política madrilenya?

El que diuen els companys veterans és que aquesta legislatura no s’assembla pràcticament a res del que hagin viscut. Només cal veure com va començar, amb la investidura fake de Feijóo i la investidura de Sánchez amb forces molt dife-

rents. Tot i això, estem avançant i la feina legislativa es va complint. Al desembre vam acabar l’any amb 52 lleis aprovades. Això suposa un esforç enorme de diàleg continu. Aquesta és la legislatura i el govern del diàleg.

A l’anterior legislatura les lleis van ser molt sonades, mentre que de les d’aquesta se’n parla poc. Són lleis poc ideològiques?

Per què no són tan comentades?

Segurament per aquesta radicalització que està havent-hi. Ens estem acostumant a viure en una situació de soroll constant. No s’arriba ni a explicar ni a posar en valor la feina que s’està fent. Hem aprovat lleis que afecten el dia a dia de la ciutadania.

Per exemple? La Llei del Servei d'Atenció a la Clientela. Ve a elimi-

“L’objectiu és posar-nos al dia en la generació d’energia renovable i ho haurem de fer casar amb el manteniment de l’activitat econòmica”

nar una cosa tan molesta com les trucades que ens fan contínuament que són comercials o estafes. Aquesta mena de trucades hauran d’estar identificades. També canvia el tipus de consentiment en aquestes trucades. Són una sèrie d’avantatges que responen a necessitats quotidianes.

Una de les propostes que va caure va ser la reducció de la jornada laboral. Creus que encara es pot repescar aquesta legislatura? És possible que en uns mesos es reprengui la negociació. De totes

maneres, ara el debat al Ministeri de Treball està centrat a negociar amb els agents socials l’increment del salari mínim interprofessional, amb la proposta d’apujar-lo un 3,1% i mantenir-lo exempt de l’IRPF. És una mesura que s’ha demostrat que té un impacte important en l’augment salarial del conjunt dels treballadors.

Els pescadors avui (dilluns 19 de gener) estan de vaga per les regulacions de la Unió Europea i la seva aplicació per part de l’Estat. El govern espanyol pot treballar de manera diferent per facilitar-los la feina? Des de la conselleria de la Generalitat i el Ministeri hi ha hagut una feina molt intensa per aconseguir mantenir els dies i les condicions. El que ha de tenir clar el sector és que ara mateix tenen l’oportunitat de tenir al costat a la Generalitat i l’Estat per mantenir l’escolta activa i buscar vies de millora. Els dos governs estan al costat del sector, mai s’han trobat una porta tancada. Sempre tenint en compte l’equilibri de l’activitat econòmica i el manteniment dels ecosistemes.

Les plataformes d’usuaris continuen assenyalant el mal servei ferroviari a la província. S’està fent prou per revertir la situació? S’està fent més que mai. El nivell d’inversió d’aquests anys potser es va veure quan es van muntar les vies, però no s’havia tornat a tenir mai més. Amb millores a les infraestructures i amb l’arribada de combois nous que han de venir. Això s’està complementant amb els nous horaris a Tarragona. Estem parlant d’un tren cada mitja hora.

Una altra infraestructura que pateix és l’AP7. Quines solucions es poden proposar des de l’Estat? El que s’està fent com a mesura a curt termini són les qüestions de seguretat vial com les limitacions de velocitat en alguns trams,

la prohibició d’avançaments de camions en algunes parts o el tercer carril entre l’Hospitalet de l’Infant i Terres de l’Ebre.

El tancament de les nuclears afecta de ple la província. Amb quines previsions treballen? Volen complir el calendari? El cas de Catalunya és diferent. A la resta d’Espanya s’han fet els deures en els darrers anys i aquí hem perdut 10 anys. Això té un cost. El nostre posicionament és mantenir el calendari sempre que sigui possible. Tenim clar que hi ha un sector petroquímic que necessita energia i estem apostant per la reindustrialització, que és un punt estratègic de la Generalitat. L’objectiu és posar-nos al dia en la generació d’energia renovable i ho haurem de fer casar amb el manteniment de l’activitat econòmica. Amb els Fons de Transició Nuclear estem enviant un missatge clar a la ciutadania i al sector econòmic. La nostra aposta és l’energia neta, no la nuclear.

Com a dona del PSC-PSOE, com veieu les notícies de casos masclistes dins del partit? És un tema que es parla amb companyes i companys. Ha generat indignació també entre ells, la qual cosa ens indica que compartim uns mateixos valors. Tots sabem que aquest tipus d’actituds estan a tot arreu, surten a tots els partits. Penso que si han sortit és perquè en el meu partit es donen les condicions perquè les dones se sentin segures per fer el pas. L’important és que hem estat capaços de generar un clima i una cultura al partit que faci que aquestes actituds siguin clarament rebutjables i les qui ho han patit ho puguin dir clarament.

A partir d’aquí, el partit ha dit que revisarà el protocol contra l’assetjament i està previst que en els pròxims mesos es facin altres accions per a reflexionar de manera col·lectiva i veure quines passes s’han de donar.

TARRAGONA

UGT TARRAGONA ALERTA QUE OBRIR

LES BOTIGUES ELS DIUMENGES I FESTIUS NO APORTA CAP BENEFICI ALS TREBALLADORS

El sindicat rebutja l’obertura de diumenges i festius i considera que qualsevol extensió dels horaris seria abusiva i agreujaria encara més la precarietat laboral

Les propostes actuals a Tarragona per flexibilitzar els horaris comercials, especialment l’obertura durant diumenges i festius, suposarien un retrocés important en els drets dels treballadors i una ruptura del model comercial sostenible que defensa la ciutat. Segons ha manifestat la Unió General de Treballadors (UGT), obrir establiments en dies no habituals no beneficiaria ni als empleats ni al sector. La UGT assegura que aquesta mesura empitjoraria aspectes com els horaris, salaris i la conciliació laboral i familiar. A més, afirma que aquesta ampliació horària no generaria nous llocs de treball perquè les mateixes plantilles haurien d’assumir les hores extres.

Així mateix, el sindicat destaca que aquesta expansió d’horaris podria resultar contraproduent per als negocis. Les vendes addicionals no serien suficients per cobrir les despeses derivades de mantenir oberts els comerços durant diumenges i festius.

S’INICIEN ELS TREBALLS PER COMPLETAR EL PALAU D’ESPORTS CATALUNYA AMB MÉS CAPACITAT PER AL PÚBLIC

L’actuació preveu la instal·lació de set tribunes retràctils a peu de pista, equipades amb un sistema automàtic que permetrà obrir-les o recollir-les segons les necessitats de cada activitat

El Palau d’Esports Catalunya fa un pas decisiu cap a la seva finalització definitiva amb l’inici de les obres que permetran incrementar de manera notable la seva capacitat. Els treballs, que han arrencat el dilluns 19 de gener, dotaran l’equipament de gairebé 1.900 noves places i faran que l’aforament total superi les 4.200 localitats, consolidant-lo com un dels grans espais esportius de referència del país.

L’actuació preveu la instal·lació de set tribunes retràctils a peu de pista, equipades amb un sistema automàtic que permetrà obrir-les o recollir-les segons les necessitats de cada activitat. Aquest projecte ha estat possible gràcies a una aportació de 700.000 euros de la Generalitat de Catalunya i dona resposta a una ampliació que ja estava prevista en el disseny original del pavelló.

El Palau, la Tabacalera i un nou auditori: la centralitat cultural de Tarragona

La Diputació de Tarragona té un marxa un Pla d’Espais que preveu trasllats com el del Conservatori de Tarragona o el MAMT

Adrià Miró Canturri

El 2026 serà un any “clau” pel Camp de Tarragona. D’aquesta manera es va expressar la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, a l’última trobada amb la premsa, on va detallar tots els avenços que ha de viure la demarcació aquest curs. Un dels aspectes més interessants és el Pla d’Espais que ha desplegat l’administració supramunicipal aquesta legislatura. Es tracta d’una reordenació patrimonial que està duent a terme la Diputació amb els equipaments on s’ofereixen serveis seus a Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i el Baix Penedès. Sense anar més lluny, l'ens provincial està buscant nova casa pel Conservatori de Tortosa i també per la seva nova seu a les comarques del sud.

MOVIMENT AL PALAU

El Camp de Tarragona, però, no es queda enrere i disposa de diversos moviments que transformaran la vegueria. El més imminent serà el trasllat de la seu corporativa a l’antic edifici de la Caixa Tarragona a la plaça Imperial Tàrraco. Les previsions són que a la tardor de 2027 es puguin iniciar les actuacions i traslladar-hi uns 300 treballa-

dors a principis de 2029. D’aquesta manera, s’uniria la seu corporativa i l’operativa, que actualment es troba a l’edifici adjacent (edifici Síntesi). De moment, l’última notícia que tenim sobre aquest procés és que deu despatxos d’arquitectura de renom s’han presentat per redactar el projecte.

Malgrat que els plens i els despatxos polítics es mantindrien al Palau de la Diputació, aquest edifici també acollirà el Museu d’Art Modern de Tarragona (MAMT) Això permetrà ampliar l’espai expositiu i millorar les condicions de conservació i accessibilitat. El nou museu vol actuar com una plataforma activa del teixit creatiu del territori, connectant figures històriques amb artistes contemporanis.

A més, la Col·lecció Forvm, adquirida recentment per la Generalitat, s’incorporarà al fons del museu. Aquesta col·lecció, formada per més de 1.600 fotografies, és considerada una de les més importants de l’Estat espanyol i un testimoni únic de l’activitat fotogràfica dels darrers quaranta anys a Catalunya.

L’edifici del Palau de la Diputació disposa de 4.300 m², molt per sobre dels 1.875 m² de la seu actual al carrer Santa Anna, i ofereix es-

pais amplis, flexibles i accessibles per a les necessitats museogràfiques del futur MAMT.

ELS CONSERVATORIS AVANCEN

Dos altres equipaments que han de fer un salt són els conservatoris de Tarragona i Reus. En el cas de la capital, l’edifici al carrer Cavallers fa temps que ha quedat petit i la seva nova casa ja està decidida. El nou conservatori ocuparà tota l'ala de la Tabacalera que dona al carrer Manuel de Falla. Això suposarà doblar l'espai disponible i superar els 7.000 m².

Aquest mes de gener la Diputació i l’Ajuntament han signat el conveni per traslladar-lo i ara començaran els estudis previs. El calendari contempla que en el termini de dos anys puguin tenir

el projecte executiu redactat i, segons els tècnics, les obres podrien estar enllestides aproximadament l'any 2031. La intenció és que la Tabacalera esdevingui un hub cultural, amb l’ICAC i la universitat EUSES en dos dels magatzems i la biblioteca provincial.

Per la seva banda, a Reus ja treballen en el futur auditori, que va anunciar la presidenta fa tot just un any. Aquest equipament s’ubicarà a la capital del Baix Camp com a part integral de l’ampliació prevista per a l’Escola i Conservatori de Música situada al Palau Bofarull.

La nova construcció comptarà amb una superfície superior als 1.800 metres quadrats i disposarà d’un auditori amb una capacitat mínima de 400 butaques, gairebé el doble respecte les actuals 250 places que ofereix l’auditori

Higini Anglès.

Aquesta infraestructura no només donarà servei als usuaris habituals sinó que estarà accessible per orquestres i agrupacions simfòniques procedents d’arreu del territori tarragoní. En paraules de Llauradó, “es tracta d’un espai idoni dins la ciutat per satisfer les necessitats educatives del centre” i que aspira a esdevenir “un punt referencial en la música simfònica dins la demarcació”.

El nou conservatori ocuparà tota l'ala de la Tabacalera que dona al carrer Manuel de Falla

L’accés principal a l’auditori serà pel carrer posterior, el carrer Salvador Espriu, mentre que la resta dels espais mantindran l’entrada tradicional pel carrer Llovera. Per dur a terme aquesta ampliació caldrà adquirir entre dues i cinc finques adjacents al recinte actual, fet que permetrà ampliar els actuals 1.042 m² fins a superar els 4.000 m².

A banda del nou auditori, el projecte preveu incorporar noves aules perquè tot l’alumnat pugui concentrar-se en una sola seu. Actualment, les 14 aules situades al carrer Sant Jaume —compartides amb l’Escola d’Art i Disseny— seran traslladades definitivament al Palau Bofarull, optimitzant així els recursos educatius. Actualment, es troben en fase d’estudis preliminars; segons el calendari previst, les obres començarien durant l’any 2029, amb previsió que el nou auditori entri en funcionament cap al 2031.

El canvi climàtic afecta el món casteller?

Investigadors de la URV han elaborat un article divulgatiu que posa sobre la taula aquest desafiament

Redacció

La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha llançat un nou capítol del projecte de divulgació científica “Castells de ciència”, centrat en l’impacte del canvi climàtic sobre els castells. La iniciativa, que compta amb el suport de Repsol, combina recerca, divulgació i activitats participatives per analitzar com l’increment de temperatures, els episodis de calor extrema i altres factors ambientals poden condicionar les actua-

cions castelleres.

L’equip investigador ha publicat un article divulgatiu titulat Reptes del fet casteller davant del canvi climàtic, que parteix de la premissa que l’augment de temperatura atribuït a l’activitat humana eleva la probabilitat que episodis de calor intensa coincideixin amb les diades. Aquest fet planteja nous desafiaments per a una activitat que se celebra majoritàriament a l’aire lliure i que concentra les seves principals cites entre juny i setembre, tot i

que el calendari s’ha anat ampliant de febrer a novembre.

Segons les dades recollides pel Departament de Geografia de la URV en el marc de la Càtedra URV per a l’Estudi del Fet Casteller, l’anàlisi de registres meteorològics de 1951 a 2023 mostra una tendència sostinguda d’augment de temperatures durant les diades d’estiu, amb increments d’entre 0,3 i 0,4 graus per dècada a municipis com Valls, Tarragona i Vilafranca del Penedès. També es constata un augment

Els investigadors van instal·lar sensors de temperatura i humitat a diverses places castelleres durant els anys 2024 i 2025”

dels episodis amb índexs de calor de “precaució” i “precaució màxima”.

Per obtenir dades directes, els investigadors van instal·lar sensors de temperatura i humitat a diverses places castelleres durant els anys 2024 i 2025. Les mesures indiquen que en moltes diades se superen els 30 graus, amb diferències notables entre zones exposades al sol i zones d’ombra, i temperatures més elevades a les places que als entorns rurals, un fenomen relacionat amb l’efecte conegut com a illa de calor urbana.

L’estudi incorpora també la percepció dels mateixos castellers. A través de tallers participatius amb 109 persones de 10 colles, es va determinar que el rang òptim

de temperatura per a la pràctica castellera és d’entre 18 i 25 graus, mentre que els 35 graus es consideren un llindar extrem per garantir la seguretat.

MESURES D'ADAPTACIÓ

Els tallers també van servir per plantejar mesures d’adaptació, tenint en compte la seva prioritat i la seva viabilitat (econòmica, tècnica/ tecnològica i sociocultural) classificades en sis categories de mesures: quan tenen lloc les diades, durada de les diades, espai físic on es fan les diades, alimentació/hidratació dels castellers durant la diada, equipament (camises) dels castellers i dotacions sanitàries a plaça. D’aquestes categories deriven, en un primer nivell de concreció, onze grans mesures i, finalment, en un segon nivell de concreció queden 45 mesures, totes elles valorades segons la seva prioritat i viabilitat. El projecte “Castells de ciència” té com a objectiu acostar la recerca universitària al fet casteller, declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Des del seu naixement el 2022, ha abordat els castells des de múltiples disciplines, incloent-hi antropologia, química, física, història, geografia, psicologia, sociologia, nutrició, infermeria, matemàtiques, filologia catalana i arquitectura, combinant coneixement científic amb cultura popular.

TARRAGONÈS

10 ANYS DE L’ASSOCIACIÓ JUVENIL

MICO DE LA CANONJA

En un acte a la Festa Major es va presentar la imatge del desè aniversari

El dissabte 17 de gener, en el marc de la Festa Major d'Hivern de la Canonja, es va realitzar a la Sala Noble del Castell de Masricart l’acte oficial de presentació del 10è aniversari de l'Associació Juvenil Mico de la Canonja.

L’esdeveniment va estar conduït per dos membres actius de l’entitat, la Rosa Gabriel i el Pol Miracle. La inauguració va anar a càrrec del president, Joel López , que durant el seu parlament va fer un repàs exhaustiu als orígens i evolució del col·lectiu.

López va destacar els moments més rellevants, com ara "la constitució formal com associació", així com les presentacions recents dels nous símbols: "el nou Mico", l’any 2021, i la "Mica de la Canonja", introduïda el 2024.

A més, es va subratllar la importància del compromís dels joves locals i el paper clau que exerceix tant la cultura popular com l’activitat juvenil dins del municipi. En aquest sentit, es va presentar també el logotip creat especialment per commemorar aquesta dècada d’activitat, juntament amb el lema "10 anys i en volem més", que reflecteix tant els èxits assolits com les aspiracions futures.

EL MORELL REFORÇA LA SEGURETAT AMB L’AMPLIACIÓ DEL SISTEMA MUNICIPAL

DE VIDEOVIGILÀNCIA

La implantació de les noves càmeres s’ha planificat en punts estratègics del municipi

L’Ajuntament del Morell ha anunciat un ambiciós projecte per ampliar i modernitzar el seu sistema municipal de videovigilància i lector de matrícules, amb l’objectiu de millorar la seguretat ciutadana i la convivència en el municipi. La iniciativa compta amb una inversió total de 137.788,75 euros (IVA inclòs) i preveu la instal·lació de 23 noves càmeres, que permetran que la xarxa actual arribi a un total de 31 punts de videovigilància distribuïts per tot el poble.

Segons l’alcalde, Eloi Calbet, el projecte respon a “la voluntat de l’Ajuntament de continuar treballant per un municipi més segur i amb una millor convivència, posant eines al servei de la prevenció i el civisme, sempre amb ple respecte a la normativa vigent”. La implantació de les noves càmeres s’ha planificat en punts estratègics del municipi. Entre aquests, es troben les entrades i sortides dels centres educatius, com l’escola Ventura Gassol i l’INS El Morell, així com el complex esportiu (passatge de l’Esport i accés al camp de futbol) i àrees de concentració pública, incloent la plaça de l’Estatut i la plaça de la Fàbrica.

ELS PETS ANUNCIEN LA CONTINUACIÓ DE LA GIRA 'CANTANT LES 40' EL 2026 A CONSTANTÍ

La banda reprendrà els concerts per celebrar els seus 40 anys amb una segona part que repassarà tota la seva discografia

El grup musical Els Pets ha confirmat que tornarà a actuar en directe durant l'any 2026, donant continuïtat a la celebració del seu quaranta aniversari amb una nova etapa de la gira titulada “Cantant les 40”. La data inicial d’aquesta segona fase serà el dia 2 de maig, al municipi natal de la formació, Constantí. L'actuació inaugural tindrà lloc a l'aparcament situat prop de les piscines municipals, un escenari emblemàtic per als integrants del conjunt.

La primera etapa de la commemoració dels 40 anys d’Els Pets va superar àmpliament totes les previsions, oferint un total de 40 concerts amb aforaments exhaurits i congregant més de 120.000 assistents. Durant aquests espectacles, el grup va interpretar íntegrament quatre dels seus discos més emblemàtics, generant una resposta col·lectiva molt intensa.

La mirada del Camp: Com el paisatge de Tarragona va forjar dos genis

Una relectura de la simbiosi creativa entre Antoni Gaudí i Josep Maria Jujol

Sergio Lahoz Dorante

En l'imaginari col·lectiu, el perfil urbà de Barcelona i la identitat del Modernisme català semblen convergir en pràcticament un nom Antoni Gaudí. Però, si Gaudí va ser l'arquitecte que va buscar l'estructura a través de la raó i la natura, Josep Maria Jujol va ser qui hi va abocar la llibertat i el color.

Gaudí i Jujol no només van ser mestre i deixeble, van formar una entitat creativa on, com assenya-

la el professor de l’Escola Superior d’Arquitectura de la URV, Roger Miralles, sovint resulta impossible -i potser innecessari- discernir on acaba la mà de l'un i comença la de l'altre. No obstant això, les seves trajectòries vitals i metodològiques van ser oposades i és precisament en aquesta dispersió on va néixer la seva millor obra.

UNA SIMBIOSI

PERFECTA

Antoni Gaudí (nascut el 1852) pertanyia a una generació anterior a la

de Jujol (1879), amb una diferència de vint-i-set anys. Abans de la seva trobada, l'arquitectura de Gaudí es caracteritzava per una mentalitat reflexiva i sistemàtica, sovint recolzada en la geometria i les lleis de la mecànica. En obres prèvies com el Palau Güell, Gaudí utilitzava la repetició d'elements modulars, una pràctica habitual i de moda en el context europeu del moment.

L'entrada de Jujol al taller de Gaudí, cap al 1905 o 1906, va marcar un punt d'inflexió radical. A

va actuar com un decorador, sinó com un creador amb llibertat total atorgada pel mestre, aplicant el color i la textura com una part indivisible de l'arquitectura.

LA MIRADA DEL CAMP DE TARRAGONA: NATURA I TRADICIÓ

L'entesa entre Gaudí i Jujol anava més enllà del pla professional, compartien un origen geogràfic comú: el Camp de Tarragona. Per a tots dos, aquesta procedència era determinant. Ràfols recordava que Jujol deia als seus alumnes: "Els naturals del Camp de Tarragona perceben la bellesa amb més claredat que la resta".

Aquesta frase no era una simple mostra d'orgull local, sinó una teoria pedagògica. Jujol creia que l'educació visual en contacte directe amb la natura d'aquell paisatge específic formava una mirada més apta per a la pràctica de l'arquitectura. No es tractava d'una natura idealitzada i floral, sinó d'una natura més complexa. Serps, vinyes, insectes i ocells, que Jujol interioritzava i traduïa en formes arquitectòniques mitjançant un "dibuix automàtic" i gestual.

Jujol no s'entenia a si mateix com un creador aïllat, sinó com a part d'una tradició. Va voler

El color, que abans era secundari, esdevé protagonista gràcies a la intervenció de Jujol

transformar la tradició viva transmesa pels seus mestres, com Gallissà, Font i Gumà i el mateix Gaudí.

Entenia l'arquitectura com un ofici. Aquesta visió li permetia adaptar-se al context com pocs altres arquitectes. Sabia que treballar a Barcelona, amb accés als materials més moderns i a operaris especialitzats, era molt diferent de treballar als Pallaresos o a Vistabella. En l'àmbit rural, on les limitacions tècniques i materials eren manifestes, Jujol no imposava una estètica “disruptiva”, sinó que continuava el món que havia heretat, transformant-lo des de l'afecte i l'ús intel·ligent dels recursos disponibles.

DUES AMBICIONS, DOS DESTINS

Malgrat la seva simbiosi creativa, s’estima que les aspiracions vitals de Gaudí i Jujol eren oposades. Gaudí, conscient del seu geni, va buscar activament l'èxit social i professional. Aspirava a ser l'arquitecte de la burgesia catalana, treballant per a clients poderosos com els Güell, amb pressupostos que li permetien construir edificis complets i monumentals.

Jujol, en canvi, és conegut que va partir d'aquell moment s'introdueix la diversitat absoluta. Gaudí, que fins aleshores havia mantingut una certa sobrietat cromàtica -propera a un cert "victorianisme" o a l'estètica de William Morris-, va veure com les seves obres s'encenien. El color, que abans era secundari, esdevé protagonista gràcies a la intervenció de Jujol.

Aquesta transformació és visible en la pell de la Casa Batlló, en la forja de la Casa Milà i, sobretot, en el banc de trencadís del Parc Güell. En aquests espais, Jujol no

viure allunyat de les pretensions de grandesa. La seva clientela estava formada majoritàriament per gent modesta: agricultors, capellans de poble i petites entitats. Aquesta diferència va condicionar la seva obra independent, que sovint consistia en reformes parcials o intervencions en edificis existents, en lloc de grans construccions. A més de la seva tasca com a arquitecte, Jujol va exercir de professor: era catedràtic de dibuix a l'Escola d'Arquitectura i professor d'escultura a l'Escola del Treball, disciplines que li permetien desenvolupar la seva passió pel treball manual.

ELS DETALLS QUE MARCAVEN LES OBRES DE JUJOL

És una paradoxa que, tot i haver fet 63 obres al Camp de Tarragona, la gran majoria siguin desconegudes pel públic general, que sol identificar Jujol només amb quatre o cinc edificis a Barcelona i Sant Joan Despí. És en aquestes obres "invisibles" del territori on Jujol desplega la seva creativitat.

L'escassetat de recursos el va obligar a ser millor arquitecte, donant lloc a solucions que anticipaven corrents d'avantguarda o el reciclatge arquitectònic. Un exemple d’això és l'Església de Vistabella (1918). Amb un pressupost mínim, Jujol va aixecar un edifici d'una lògica estructural impecable. Va utilitzar una planta quadrada senzilla i un sistema d'arcs parabòlics que feien innecessaris els contraforts. Com ell mateix va descriure, la coberta estava dissenyada per resistir els rigors del

L'escassetat de recursos el va obligar a ser millor arquitecte, donant lloc a solucions que anticipaven corrents d'avantguarda o el reciclatge arquitectònic

clima. A l'interior, la decoració es resolia amb materials humils: fustes de caixes d'embalatge i elements reciclats, demostrant que la bellesa no depèn de la riquesa del material.

A la Casa Bofarull (1914), als Pallaresos, Jujol va transformar una antiga masia afegint-hi una escala que és pura dinàmica vertical i color. Va incorporar elements de la vida rural, com eines del camp o porrons, integrant-los en l'arquitectura amb una naturalitat sorprenent. Aquestes estratègies de projecte demostren que Jujol no aplicava una fórmula, sinó que desxifrava el lloc per oferir una resposta específica.

Mentrestant, a Barcelona, obres com la Botiga Mañach (1911) mostraven un altre registre. Aquí, lliure de les limitacions rurals, però amb la mateixa audàcia, Jujol va crear un espai amb formes punxegudes i lluernes que semblaven escafandres, anticipant una estètica gairebé de ciència-ficció, molt allunyada del floralisme modernista.

REUS

NEIX REUS TALENT JOVE, UNA

JORNADA PER DESCOBRIR PROJECTES CREATIUS DE JOVES DEL TERRITORI

Les persones interessades han de presentar la seva proposta creativa abans del 22 de febrer

El pròxim 25 d’abril, tindrà lloc la primera edició de Reus Talent Jove, un nou espai de descoberta i exhibició creativa que vol convertir-se en punt de trobada imprescindible per al talent emergent del territori. El projecte neix com a proposta guanyadora del procés participatiu «Prototips», impulsat per la Regidoria de Joventut. El Casal de Joves La Palma impulsa aquest nou esdeveniment amb la voluntat de donar visibilitat a la creativitat juvenil i generar un espai on els joves puguin mostrar, compartir i fer créixer els seus projectes. Reus Talent Jove s’ha dissenyat com una jornada multidisciplinària amb vocació territorial.

Reus Talent Jove és fruit de la iniciativa d’un grup de joves de l’ Institut Domènech i Montaner, guanyadors de l’edició 2025 de «Prototips». “Amb aquesta proposta, l’Ajuntament de Reus reafirma el seu compromís amb la participació activa del jovent i amb la creació d’espais que permetin transformar les seves idees en projectes reals que enriqueixin la vida cultural de la ciutat”, ha destacat Daniel Marcos, regidor de Joventut.

LA CIUTAT ES DOTA DE NOVES EINES PER FOMENTAR I GARANTIR LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA

La constitució de la comissió suposa avançar en el compliment del PAM 2023-2027

L’Ajuntament de Reus s’ha dotat de noves eines per fomentar i garantir la participació ciutadana amb la imminent constitució de la Comissió d’Impuls i Garanties, l’ens que ha de vetllar per la correcta aplicació del reglament de Participació Ciutadana; i l’edició d’un Manual pràctic dels instruments del reglament de participació ciutadana de què disposa la corporació municipal. Montserrat Flores, regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, afirma que les noves accions “faciliten l’accés de la ciutadania als canals de participació i permeten avançar en el compliment del Pla d’Acció Municipal 2023-2027 en la línia que permeten incorporar la pluralitat i diversitat de mirades a tots els processos de presa de decisions públiques, per a construir la ciutat de manera col·lectiva”.

Amb la reunió de constitució previst pel 29 de gener, la Comissió d’Impuls i Garanties és un òrgan de caràcter consultiu previst al Reglament de Participació Ciutadana de l'Ajuntament de Reus. Té l’objectiu de vetllar per l’efectiva realització dels drets i les obligacions derivats del reglament i per la bona pràctica en l’ús dels canals de participació que s’hi contenen, per tal de garantir mitjançant sistemes de defensa dels drets de participació de la ciutadania.

EL RESTAURANT “QUÈ BO ÉS”, UN DELS MÉS POPULARS DE LES GAVARRES, ARRIBA A REUS

Les Gavarres és un dels centres d'oci més importants del Camp de Tarragona per la infinitat de serveis que ofereix. El cinema i les botigues omplen els seus pàrquings cada dia, però aquests últims anys l'oferta gastronòmica s'ha convertit en un dels principals atractius. D'aquesta forma, gràcies a la popularitat que ha aconseguit un dels restaurants més atractius, els responsables han confirmat que obriran un segon local a la capital del Baix Camp. Després que diversos locals hagin obert a Reus després d'acumular un gran gruix de clients a Les Gavarres, el restaurant Què Bó És ha decidit obrir un nou local al passeig comercial El Pallol de Reus. El restaurant de cuina ràpida omple el seu local cada dia a Les Gavarres gràcies a una

carta variada i àmplia. A més, els preus són un dels seus principals atractius, ja

que per menys de 10 euros pots sopar i menjar productes de primera qualitat.

Pl. de la Llibertat, 4 Pral. 2a Reus 977330490

www.clinicadentaldrgisbert.cat

Són més de 25 anys d’atenció als reusencs i volem agrair-vos molt la vostra confiança. ( #

Noemí Llauradó passa el testimoni per les eleccions municipals

Esquerra

Reus tindrà

un candidat diferent després de tres legislatures amb l’actual presidenta de la Diputació de Tarragona

Sergio Lahoz Dorante

El passat gener, la candidata d’Esquerra Republicana a les tres últimes eleccions municipals, Noemí Llauradó, confirmava que ja no seria més la número 1 de les llistes a Reus. L’actual regidora delegada de l'Àrea de Projecció de Ciutat, Empresa i Ocupació, Cultura i Relacions Ciutadanes i presidenta de la Diputació de Tarragona, confirmava així que fa un pas al costat en l'àmbit municipal.

La regidora considera que, després de tres cicles, les forces s’han de renovar. El relleu natural és Daniel Recasens, actual regidor de Cultura i Política Lingüística, qui és número dos d’ERC Reus des de l’any 2019. Un dia després de confirmar el pas al costat Llauradó, Recasens confirmava que té la voluntat d’encapçalar la candidatura del partit en les pròximes eleccions de 2027.

Recasens explicava que, si els militants així ho consideren oportú, posarà tota la seva energia i experiència no només al servei del partit sinó també al servei dels ciutadans, tal com ha demostrat durant el seu període amb responsabilitats governamentals. “Si la militància així ho considera, evidentment

tinc tota la força posada a disposició, no només del partit, sinó també de la ciutadania, com hem demostrat durant aquest temps que hem tingut i tenim responsabilitats de govern”. Un any important pel número dos, qui sembla que encapçalarà unes eleccions el maig de 2027 i que a més, ha de fer lluir l’Any Gaudí a Reus aquest 2026 amb tot el pes que té l’arquitecte a la ciutat i al món.

PROCÉS INTERN I RELLEU ORGANITZAT

L’actual regidor responsable d’àrees clau com Cultura i Política Lingüística ha subratllat que aquest canvi en el lideratge s’ha realitzat mitjançant un procés "totalment treballat", tot i que encara queda pendent respectar els terminis establerts per la normativa

“Tal

com va explicar Noemí Llauradó, Daniel Recasens és el candidat avalat pel Grup Municipal”

interna del partit per formalitzar definitivament aquesta transició.

Davant d’aquest relleu organitzat, sorgia un nom. Segons indicava el Diari Més, Marina Berasategui regidora d’Urbanisme i Habitatge de l’Ajuntament de Reus, era un nom a tenir en compte per les eleccions municipals i els processos interns.

Hores més tard, fonts municipals descartaven a Berasategui com a candidata. "Marina Berasategui no té intenció de presentar candidatura al procés intern a Esquerra Republicana de Catalunya a Reus per optar a encapçalar la llista de les eleccions municipals de 2027".

ERC recorda que "aquest procés encara no s’ha iniciat i cal preservar-lo dins el termini i en la forma escaient", i confirma que Daniel

Recasens és el candidat avalat pel grup municipal: "Tal com va explicar Noemí Llauradó, Daniel Recasens és el candidat avalat pel Grup Municipal", segons les mateixes fonts. Respecte al seu futur dins del partit, Berasategui ha remarcat que "ja ha compartit en diverses ocasions que és a disposició de Daniel Recasens, portaveu del Grup Municipal i futur candidat a l’esmentat procés intern, per continuar treballant plegats per al projecte que Esquerra Republicana desenvolupa a Reus"

LA TRAJECTÒRIA DE NOEMÍ LLAURADÓ

La trajectòria de Llauradó a Reus va començar el 2015, i un any després va assumir la regidoria de Salut en el govern de Carles Pellicer El 2019, després que ERC assolís els seus millors resultats històrics a la ciutat, Llauradó va tornar a formar part del govern amb Pellicer, convertint-se en vicealcaldessa. El passat 2023, les últimes eleccions municipals, Esquerra Republicana aconseguia ser la segona força amb cinc regidors i 15,62% dels vots, superant a Junts per Catalunya, en unes eleccions on hi havia tres candidates amb molta força: l’alcaldessa, Sandra Guaita, la mateixa Noemí Llauradó i la número 1 de Junts, Teresa Pallarès. El partit va entrar a govern gràcies a un pacte PSC - ERC - ARA amb el qual aconseguien 15 regidors.

REUS

REUS IMPULSA EL PROJECTE SEAP +60 PER ATENDRE LES PERSONES MAJORS DE 60 ANYS

L’Ajuntament posa en marxa un servei especialitzat amb set punts d’atenció i finançament europeu per a l’envelliment actiu

Aquest passat gener s’ha presentat el projecte SEAP +60 (Servei Especialitzat d’Atenció a les Persones +60), una iniciativa destinada a oferir suport integral a la ciutadania major de 60 anys. Aquest nou servei busca donar resposta a les diverses problemàtiques socials que poden afectar aquest col·lectiu, des d’aspectes emocionals fins a dificultats relacionals o d’accés als recursos.

La proposta compta amb la participació conjunta de l’àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials, la Regidoria de Relacions Ciutadanes i la Regidoria de Salut i Esport. L’objectiu principal és establir un espai d’escolta, orientació i acompanyament especialitzat que permeti detectar, prevenir i resoldre aquestes situacions.

Aquesta iniciativa, que arrenca aquesta mateixa setmana, ha rebut una subvenció total de 437.352,56 euros procedents del Fons Social Europeu Plus (FSE+), amb una vigència prevista per als pròxims dos anys. Per garantir-ne la implementació, s’ha contractat personal qualificat, entre els quals destaca un perfil professional combinat entre psicologia i integració social que coordinarà el projecte. A més, s’ha reforçat l’equip existent amb noves treballadores socials.

REUS AVANÇA CAP A UN MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS MÉS EFICIENT AMB NOVES ILLES EMERGENTS

La posada en marxa d’aquestes noves ubicacions comportarà també la retirada dels contenidors soterrats del Raval del Pallol, un cop s’hagin eliminat les bústies existents

L’Ajuntament de Reus, a través de l’àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, amplia el desplegament del sistema de recollida de residus amb illes emergents amb la incorporació de tres noves ubicacions a la ciutat. Paral·lelament, aquest 19 de gener de 2026 s’ha posat en marxa una campanya informativa que s’allargarà fins al 30 de gener, amb un equip de sis educadors ambientals per informar la ciutadania i acompanyar-la en el canvi de model.

Les noves illes emergents s’ubiquen a la plaça del Baluard, el Raval de Santa Anna

—amb opció de recollida de tèxtil i oli— i el carrer de l’Hospital. A més, un cop retirats els contenidors soterrats, està previst ampliar el sistema amb nous punts als carrers Llovera, Sant Llorenç i Boule. La posada en marxa d’aquestes noves ubicacions comportarà també la retirada dels contenidors soterrats del Raval del Pallol, un cop s’hagin eliminat les bústies existents. Les illes emergents es presenten com una alternativa als contenidors soterrats, especialment a la zona centre, on les dificultats tècniques, de manteniment i d’ús fan necessari un model més eficient i adaptable a l’entorn urbà.

EL REUSENC ÀNGEL GARCIA TRIOMFA EN EL JIU-JITSU BRASILER I ES CORONA CAMPIÓ DE CATALUNYA

El reusenc Àngel Garcia s’ha proclamat campió de Catalunya de Jiu-Jitsu Brasiler després d’una actuació impecable al Campionat de Catalunya, celebrat el passat 10 de gener. El lluitador ha aconseguit un triplet d’or que el consolida com una de les grans referències de la disciplina al país.

Garcia, que entrena al gimnàs Pitbull Brothers de Reus, situat al carrer Balmes, es va imposar amb autoritat en tres categories diferents: Gi (amb kimono), No-Gi (sense kimono) i Categoria Absoluta Gi. Tres combats, tres ors, i una demostració de nivell, constància i preparació. Aquest èxit arriba després d’anys de treball i sacrifici dins del Jiu-Jitsu Brasiler, una disciplina que exigeix tant fortalesa física

com mental. El campionat català ha estat un pas clau en el seu recorregut esportiu que el portarà a un altre gran repte: el Campionat del Món, que se celebrarà el pròxim mes de juny. El mateix Garcia ja ha confirmat la seva participació en la cita mundialista amb un objectiu clar: tornar a competir al màxim nivell i lluitar per l’or. Amb la confiança reforçada pels resultats obtinguts, el lluitador afronta el repte amb ambició i il·lusió.

JOSEP BAIGES , Conseller delegat de REDESSA

“Reus sempre ha tingut clara l'aposta metropolitana, obrim REDESSA sempre perquè la innovació no s'acaba al nostre municipi”

Sergio Lahoz Dorante

L’any passat va ser l’any en què Reus va rebre el distintiu de Ciutat de la Ciència i la Innovació. REDESSA què ha d’aportar a aquest distintiu? Pràcticament és l’eix central, oi? Jo crec que és un distintiu que sobretot el que fa és posar en valor la feina que s'ha fet a la ciutat en el seu conjunt. A nosaltres ens agrada molt aquesta distinció perquè no és únicament de portes en fora perquè evidentment el que volem és que les empreses, que ja ho demostren cada dia, siguin innovadores, sinó que, en certa manera, també obliga el que en diem a la part Ajuntament a desenvolupar projectes innova-

dors. En la memòria que vam presentar pel distintiu n'hi havia 69. El que fem és utilitzar-ho com una motivació, com un estímul per a la mateixa organització. L'alcaldessa sempre diu que Reus ja innovava quan ningú parlava d'innovació. Reus sempre ha demostrat aquesta empenta i aquest entusiasme a l'hora de fer coses diferents, d'anar al valor afegit i buscar un impacte en la qualitat de vida dels ciutadans i, pensant en les empreses, també en el seu compte de resultats.

Es parla d’innovació urbana amb el tema de Ciutat de la Ciència i la Innovació. Què és exactament? En què repercu-

teix als ciutadans? Quan parlem de la innovació precisament el que volem és que la ciutat sigui una ciutat amable, fàcil per desenvolupar processos innovadors. Està molt bé exigir a les empreses, però l'Ajuntament ha de donar exemple. Però també considerem que hem de fer un exercici d'explicar-ho a la població. La ciutat és molt gran, segurament molt més del que la gent es pensa. Hi ha realitats molt diferents i problemàtiques concretes que fan que a vegades no puguis aixecar la vista. El que volem és que pugi l'autoestima de la gent de Reus a l'hora d'entendre que viuen en un entorn que és diferent, que és privilegiat, que hi ha coses úniques.

“Està molt bé marxar i enriquir-se, és clar, però volem que els estudiants sàpiguen que aquí hi ha empreses que poden donar resposta a les seves inquietuds professionals”

Estem a principis de 2026. Podem preguntar ja com va funcionar l’Oficina d’Innovació el passat 2025? Molt bé. Al final, si ets una ciutat innovadora, cal posar més massa crítica, i per això vam considerar imprescindible disposar d'aquesta oficina que permet a les empreses rebre un primer assessorament completament gratuït. Va començar el gener i en els primers mesos ja vam atendre una cinquantena de projectes. El boca-orella és la millor publicitat. A més, l'assessorament no es vincula únicament a empreses estrictament de la ciutat, sinó que s'obre generosament a tot el territori.

Convertir-se en un HUB Foodtech... més que un desig, no és una realitat ja? Sí, i tant. Jo fa dos anys i mig que hi soc i estic molt content del que m'he trobat. En aquests 32 anys s'ha fet molt bona feina a REDESSA. Aquesta legislatura el que hem aconseguit és consolidar el Hub Foodtech & Nutrition, que ja té moltes més realitats agrupades, i vam presentar el Clúster d'Enginyeries. Ara gairebé ho tenim a punt per presentar el Clúster de Salut. Tot això respon a un interès objectiu, no és un caprici. Aquí hi ha una realitat empresarial que ens demana que fem aquest esforç des de l'administració per fer xarxa. Reus és diferent en el moment de ser sensible a les necessitats de les empreses.

I què aporten aquests clústers a la societat i a les empreses? Aporten treball coordinat. Encara que pugui semblar mentida en l'època de la informació, hi ha moltes empreses que no es coneixen entre elles. Això permet desenvolupar projectes col·laboratius i buscar oportunitats, també en un àmbit estratègic. El fet de poder treballar amb les empreses alhora que totes traslladen les seves necessitats permet afinar el tret. Perquè moltes vegades ens fixem molt en la universitat, però

hi ha una altra realitat que hem de potenciar, que és la Formació Professional. Al final, els problemes per captar talent són idèntics a la petita, la mitjana i la gran empresa.

Com s'ha reforçat la passarel·la entre la URV i REDESSA? Tenim una línia de treball permanent amb la URV i els instituts. Una de les coses que té molta tirada són els Speed Datings. Amb el Clúster TIC fa anys que ho fem, amb el Hub Foodtech ho hem fet amb Nutrició, i d'aquí a pocs dies fem el primer amb el tema de les enginyeries al Campus Sescelades. És molt important acostar la realitat empresarial a la universitat. Hi ha molts estudiants que no saben la realitat empresarial que hi ha al seu voltant i fan un exercici de pensar que han de marxar necessàriament. Està molt bé marxar i enriquir-se, és clar, però volem que sàpiguen que aquí hi ha empreses que poden donar resposta a les seves inquietuds professionals.

Com avancen les start-ups de la Incubadora TIC? Ara mateix, a la cinquena edició, som 71 start-ups incubades, 208 llocs de treball creats i més de 5 milions de finançament acumulat. I el que m'agrada més és que tirem més enllà, hem entrat al programa

APTenisa, que ens vincula amb l'Associació de Parcs Tecnològics d'Espanya. De fet, a la tardor acollirem el seu Congrés Anual, cosa que permetrà a les nostres empreses relacionar-se amb incubadores de tot l'Estat.

Quins beneficis troben els empresaris en venir a REDESSA?

Què li comenten? Jo crec que és la part més bonica de la meva feina, veure la satisfacció de les empreses. La millor manera de veure l'ecosistema és provar-ho. Tenim unes instal·lacions magnífiques tant al Tecno, com al Cepid o al Viver. A part d'això i de la ubicació, el que em genera més satisfacció és la gratitud amb els tècnics de REDESSA. Aquí es fa un acompanyament molt personalitzat. Un emprenedor podria llogar un despatx al centre, però trobaria a faltar aquest escalf, aquesta comunitat i l'acompanyament, fins i tot emocional, que és molt important quan comences.

Amb els centres actuals fregant la plena ocupació, ens estem arriscant a perdre empreses aquest 2026 per falta d'espai físic? Bé, ara estem en un moment d'èxit, fregant gairebé el ple absolut d'ocupació. Aquí és on sorgeix el repte de construir l'altre edifici, el REDESSA InnoReus, aquí al costat. Perquè a part d'acollir empreses noves, no volem que marxin les que creixen. Tenim el cas de T-Systems, que va començar amb 12 treballadors i ha arribat als 500, o Viajes Para Ti, que van començar amb 15 i ara passen dels 150. Aquesta gent encara hi caben, però ens preocupa que el dia que vulguin créixer no tinguin prou metres quadrats. Per això ens atrevim a fer aquest pas de 15 milions d'euros, gairebé com a empresa de mercat, perquè entenem que hi ha demanda.

En què consisteix el projecte

Sandbox? Quins projectes veu-

rem? Fer una ciutat Sandbox és fer una ciutat amable per poder testar productes innovadors en entorns reals. Per exemple, ara serem la segona ciutat de Catalunya amb una prova pilot d'un semàfor que funciona únicament amb energia solar, i ho farem davant del Tecnoparc. També hi haurà l'espai expositiu "Reus Obert", que permetrà a la ciutadania entendre què és la innovació, tocar-la, i veure que la seva ciutat també pot ser un banc de proves.

“Ara estem en un moment d'èxit, fregant gairebé el ple absolut d'ocupació. Aquí és on sorgeix el repte de construir l'altre edifici, el REDESSA InnoReus”

REDESSA què ha de suposar per l’Àrea Metropolitana de Tarragona? Jo sempre dic que els

de Reus sempre hem tingut molt clar què és l'Àrea Metropolitana i sempre hi hem apostat. REDESSA, des del primer dia fa 30 anys, té molta vocació d'obrir-se al territori, per exemple, tots els clústers tenen àmbit provincial. Jo porto Mercats en un altre àmbit de responsabilitat i gestionem el Mercat del Camp. Això va ser una mancomunitat entre Reus i Tarragona, i va haver-hi un dia que Tarragona se'n va desentendre. Reus es podria haver rentat les mans, però ens el vam quedar, l'hem mantingut i ha crescut, perquè té un àmbit provincial. El primer que vaig fer en arribar va ser convidar alcaldes de totes les poblacions del voltant per explicar-los que REDESSA és un instrument que s'obre generosament. Volem aportar coneixement, com ja es va fer amb l'Hospitalet de l'Infant, Flix o Montblanc. Soc un convençut del concepte metropolità.

Cambrils reforça la seva projecció internacional

La presència a les fires de Hèlsinki i Belfast consolida l’estratègia del municipi per captar un turisme familiar, esportiu i de qualitat, amb especial atenció al golf i a la tan desitjada desestacionalització

Roser Pros Roca

Cambrils continua avançant en la seva estratègia de projecció internacional com a destinació turística de qualitat. A inicis de 2026, el municipi ha estat present a dues de les fires de turisme més importants del nord d’Europa —la Matka Travel Fair de Hèlsinki i el Holiday World Show de Belfast— perseguint l’objectiu de reforçar la seva visibilitat i captar nous visitants interessats en una oferta que combina sol i platja, esport, gastronomia i experiències familiars.

La participació en aquests certàmens forma part del full de ruta del Patronat Municipal de Turisme de Cambrils, que aposta per consolidar la presència del municipi en mercats amb un alt potencial de creixement que tenen preferència per destinacions mediterrànies, especialment fora de la temporada alta.

CAMBRILS, PRESENT A LA GRAN FIRA TURÍSTICA DELS PAÏSOS NÒRDICS

Del 15 al 18 de gener, Cambrils va participar a la Matka Travel Fair de Hèlsinki, el gran aparador turístic de Finlàndia i del conjunt dels països nòrdics. La fira marca l’inici de l’any turístic en aquesta part d’Europa, i anualment reuneix més de 56.000 visitants i prop de 15.000 professionals del sector al Helsinki Expo and Convention Centre.

Cambrils va ser present amb mostrador propi dins l’estand de Turespaña, al costat d’altres destinacions estatals, en una acció pensada per donar a conèixer al municipi com a destinació turística, amb un focus especial en el golf. Des del Patronat de Turisme s’ha destacat que Cambrils fos l’única destinació catalana present a l’estand, convertint el municipi en una porta d’entrada per a molts visitants interessats en Catalunya.

La regidora de Turisme i Promoció de Ciutat, Patricia de Miguel,

ha remarcat que participar a la fira Matka “ens permet explicar Cambrils com un lloc ideal per desconnectar a la vora del Mediterrani, amb calma, bon clima i experiències que combinen família, esport i gastronomia”. De Miguel també ha subratllat el potencial del mercat finlandès, amb un públic amb bon poder adquisitiu, interès per la cultura i la gastronomia i tendència a viatjar fora de la temporada alta.

Un dels elements que va despertar més interès entre els visitants va ser el pròxim eclipsi total de Sol del 12 d’agost de 2026, un fenomen astronòmic que ha començat a generar planificació anticipada entre els viatgers nòrdics. En aquest sentit, la fira Matka també posa de manifest la importància del segment caravaning, ja que la mateixa entrada dona accés a la fira de caravanes de Hèlsinki, un detall que connecta amb un perfil de visitant molt present en aquest mercat.

La regidora Patricia de Miguel ha remarcat que aquestes accions de promoció com aquestes “ajuden a posicionar Cambrils com una destinació molt atractiva

punt de trobada clau entre destinacions, agències, touroperadors i turistes potencials.

La presència de Cambrils a Belfast va tenir un component estratègic, ja que la Costa Daurada disposa de connexions aèries directes amb Belfast a través de l’Aeroport Internacional de Reus.

Golf de la Costa Daurada, que va acompanyar el municipi en els contactes amb operadors del mercat finlandès per avançar possibles acords de promoció i futures accions conjuntes, com l’organització de fam trips per donar a conèixer la destinació de primera mà.

BELFAST, UNA APOSTA ESTRATÈGICA GRÀCIES A LA CONNECTIVITAT AÈRIA

Pocs dies abans, del 9 a l’11 de gener, Cambrils també va participar al Holiday World Show de Belfast, la principal fira de turisme familiar i de públic final d’Irlanda del Nord. Celebrada al Titanic Exhibition Centre, aquesta fira és un

En aquest cas, Cambrils va compartir espai a l’estand de Turespaña amb altres destinacions de la Costa Daurada com Salou i PortAventura World, reforçant la imatge del territori com a pol d’atracció turística divers i complementari.

La regidora Patricia de Miguel ha remarcat que aquestes accions de promoció com aquestes “ajuden a posicionar Cambrils com una destinació molt atractiva, per la suavitat del clima, l’oferta cultural i lúdica i els serveis de qualitat que s’ofereixen”.

EL GOLF I EL TURISME FAMILIAR, EIXOS CLAU DE LA PROMOCIÓ

Tant a Hèlsinki com a Belfast, el golf ha estat un dels principals vectors de promoció. A la fira Matka, Cambrils va comptar amb la col·laboració de l’Associació de

El golf sovint és la porta d’entrada a la destinació: moltes persones descobreixen Cambrils a través d’aquest esport i, posteriorment, repeteixen per tot el que ofereix el municipi en termes de gastronomia, territori i qualitat de vida, una combinació especialment atractiva per al visitant nòrdic i britànic, que busca experiències completes i autèntiques. Amb la seva participació en aquestes fires internacionals, Cambrils reforça la seva presència al nord d’Europa i consolida una estratègia basada en la qualitat, la diversificació i la desestacionalització. Una aposta clara per un model turístic sostenible, pensat per créixer de manera equilibrada i per posicionar el municipi com una destinació de referència al Mediterrani durant tot l’any.

CAMBRILS

CAMBRILS INSTAL·LARÀ

QUATRE NOUS LAVABOS

ADAPTATS AL PASSEIG

MARÍTIM

Aquests mòduls seran fixos i funcionaran tot l’any, complementant els banys públics mòbils ubicats a les guinguetes que només obren durant la temporada

L'Ajuntament de Cambrils ha aprovat definitivament el projecte de subministrament i instal·lació de quatre mòduls de lavabos adaptats a persones amb mobilitat reduïda. Aquestes noves infraestructures fixes, que funcionaran durant tot l’any, s’ubicaran a diferents punts del passeig marítim i complementaran els banys públics mòbils de les guinguetes, que només obren durant al temporada turística.

Els lavabos s’ubicaran a les àrees enjardinades que limiten amb el passeig marítim, estaran integrats a l’entorn, disposaran d’una passera pavimentada degudament adaptada i connectada amb el passeig perquè siguin completament accessibles per a tothom, amb una porta abatible cap a l’exterior, els interiors a nivell i l’enllumenat amb làmpades LED i detector de presència.

CAMBRILS REFORÇA LA SEVA POLICIA LOCAL AMB LA INCORPORACIÓ DE TRES NOUS AGENTS

Durant l’any 2026 estan previstes noves convocatòries de places d’agent, caporal i sergent, per reforçar el cos i consolidar l’estructura organitzativa

L’Ajuntament de Cambrils ha celebrat l’acte de recepció oficial de tres nous agents de la Policia Local, que s’incorporen al cos com a funcionaris en pràctiques després d’haver superat el procés selectiu i disposar ja del curs bàsic obligatori de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC).

Des del consistori es valora molt positivament aquesta incorporació, que contribueix a reforçar la plantilla de la Policia Local i a millorar la capacitat de resposta davant les necessitats de seguretat i convivència del municipi. En aquest sentit, durant l’any 2026 estan previstes noves convocatòries de

places d’agent, caporal i sergent, amb l’objectiu de donar continuïtat a la línia estratègica de reforç del cos i consolidar l’estructura organitzativa de la Policia Local de Cambrils, reafirmant així el compromís de l’Ajuntament amb un servei públic professional, eficient i proper a la ciutadania.

CAMBRILS REIVINDICA UN MODEL SOSTENIBLE I ADAPTAT PER A LA PESCA COSTANERA DAVANT

LES NORMATIVES EUROPEES

La Confraria de Pescadors de Cambrils i l’Ajuntament expressen el seu suport en la lectura del manifest conjunt que denuncia les dificultats actuals del sector pesquer català i estatal

Cambrils ha participat en la lectura del manifest impulsat pel sector pesquer de Catalunya i l’Estat espanyol, on es posen sobre la taula les complicacions que afronta l’activitat pesquera degut a una normativa europea que no reflecteix adequadament les particularitats de la pesca costanera mediterrània. Aquest document, recolzat per totes les confraries de pescadors, defensa un model propi, arrelat al territori, sostenible i estretament vinculat tant a l’economia local com a la cohesió social dels municipis marítims.

L’alcalde de Cambrils, Oliver Klein, present durant l’acte, ha mostrat explí-

citament el suport institucional cap al sector: "Com a alcalde, sempre defensaré els interessos dels cambrilencs i cambrilenques, i en aquest cas, els interessos dels pescadors de la nostra Confraria". En aquest sentit, ha remarcat que "la pesca forma part de la identitat de Cambrils i és un dels pilars històrics de la nostra economia local".

CAMBRILS CREA UNA UNITAT POLICIAL

AMB DRONS PER REFORÇAR LA VIGILÀNCIA

La nova Unitat Policial de Suport Aeri millora el control d’espais públics, esdeveniments i dispositius especials amb visió aèria

La Policia Local de Cambrils ha posat en marxa la Unitat Policial de Suport Aeri (UPSA), una nova unitat operativa equipada amb drons que permetrà ampliar i millorar les tasques de vigilància i suport policial al municipi. Aprofitant les capacitats tècniques de les aeronaus no tripulades, aquesta unitat neix amb l’objectiu de donar suport en diferents àmbits operatius, com ara la seguretat ciutadana, el control d’esdeveniments multitudinaris, la vigilància d’espais públics i la participació en dispositius especials que requereixin una visió aèria immediata i precisa.

El regidor de Seguretat i Mobilitat, Antonio Martínez, ha explicat que la incorporació d’aquesta nova unitat dins del cos de la Policia Local de Cambrils suposa “una mesura estratègica orientada a reforçar la seguretat ciutadana, millorar l’eficiència operativa dels serveis policials i adaptar el cos als nous reptes tecnològics en l’àmbit de la seguretat pública”. En aquest sentit, el regidor ha afirmat que la iniciativa “situa Cambrils en la línia de les policies locals que aposten per la innovació com a eina clau per a la prevenció i la resposta policial”.

CAMBRILS

CAMBRILS OBRE A CONCURS PÚBLIC LA GESTIÓ DE 18 GUINGUETES A LES PLATGES FINS AL 2029

L’Ajuntament de Cambrils licita la instal·lació i explotació comercial de guinguetes amb criteris ambientals i gastronòmics per als pròxims quatre anys

L’Ajuntament de Cambrils ha anunciat que en els pròxims dies posarà en marxa un concurs públic per adjudicar la instal·lació i l’explotació comercial de 18 guinguetes distribuïdes entre diverses platges del municipi. Les noves autoritzacions tindran una durada prevista de quatre temporades, és a dir, fins a finalitzar l’any 2029.

Aquest cop, el concurs afecta totes les guinguetes que ja estaven operatives, excepte la situada a la platja de Vilafortuny, on encara hi ha un contracte vigent atès que es va adjudicar amb un any d’antelació respecte a la resta. A més, desapareixen les dues guinguetes ubicades al Cap Sant Pere, eliminades dins d’aquesta nova convocatòria.

CAMBRILS APROVA LA GESTIÓ COMPARTIDA DE LA CASA DE LA FESTA AMB LES ENTITATS LOCALS

L’Ajuntament i les entitats festives signen un conveni que permetrà utilitzar l’espai com a seu social i centre d’activitats per potenciar la cultura popular a Cambrils

El govern municipal de Cambrils ha donat llum verda al conveni que regula la gestió conjunta de la Casa de la Festa, un acord entre l’Ajuntament i les entitats festives registrades al municipi. Aquest conveni, amb una durada inicial de quatre anys i possible pròrroga per igual període, estableix que, des del moment en què es formalitzi el document, aquestes associacions podran començar a fer ús del recinte. A més, s’ha previst dins el pressupost del 2026 l’adquisició del mobiliari necessari per equipar adequadament l’edifici.

L’alcalde Oliver Klein ha destacat que aquesta iniciativa representa "un pas important" perquè "per primera vegada les

entitats festives de Cambrils disposin d’un espai realment pensat per les seves necessitats, que permet reunir-se, assajar, formar-se i compartir projectes".

Afegeix que aquest espai també "dignifica i reconeix la funció que fan en la vida cultural i social del municipi". Les associacions incloses en aquest acord són: Colla de Diables Cagarrieres, Colla Gegantera Tota l’Endenga,

Ball de Bastons de Cambrils, Associació Cop de Cap Timbalers de Cambrils, així com els Amics de la Sardana.

De la matèria a l’eternitat: quatre segles de natura morta al Museu de Valls

Una setantena d’obres de la col·lecció de Joan Artur Roura i Comas traça un recorregut excepcional pel gènere de la natura morta en una exposició que convida a mirar l’art amb pausa i profunditat

Roser Pros Roca

El Museu de Valls inaugura una de les exposicions més singulars de la seva programació recent amb De la matèria a l’eternitat. Natures mortes de la col·lecció Joan Artur Roura i Comas. La mostra, que es podrà visitar fins al 3 de maig, reuneix prop d’una setantena d’obres datades entre els segles XVII i XXI i ofereix al públic una oportunitat única per redescobrir el gènere de la natura morta a través d’una col-

lecció diversa i d’una qualitat excepcional.

Lluny de ser un simple recull cronològic, l’exposició proposa un viatge pel temps i per l’essència mateixa de la pintura. Un recorregut que permet entendre com un gènere aparentment silenciós ha estat, al llarg de quatre segles, un espai privilegiat per a la reflexió sobre la forma, la llum, el color i el pas del temps. El Museu de Valls es converteix així en l’escenari d’un diàleg entre generacions d’artistes i mira-

des, amb la natura morta com a fil conductor.

QUATRE-CENTS ANYS D’ART A TRAVÉS DE LA NATURA MORTA

De les més de cent cinquanta natures mortes que integren el fons del col·leccionista, se n’han seleccionat prop de setanta per a aquesta exposició, corresponents a seixanta-cinc artistes. La majoria estan vinculats a la pintura catalana, tot i que la mostra també incorpora una presència selecta d’artistes espa-

nyols, configurant un conjunt que abasta un ampli arc cronològic de quatre-cents anys.

El recorregut permet observar com ha evolucionat la natura morta des del segle XVII fins a l’actualitat, tant a nivell formal com conceptual, més encara tractant-se d’un gènere que, tot i haver estat sovint relegat a un segon pla, ha estat conreat per alguns dels grans mestres de la història de l’art. Des de referents internacionals com Juan Gris o Joaquim Torres Garcia —artista del qual s’han fet exposicions monogràfiques al MoMA de Nova York o al Museo Reina Sofía— fins a figures clau de l’art català i estatal.

La mostra inclou obres de Joaquim Mir, Olga Sacharoff, Durancamps, Manolo Hugué, Humbert, Ràfols Casamada o Antoni Clavé, entre molts d’altres. Pel que fa als creadors vinculats al territori, destaca la presència del vallenc Jaume

Mercadé, així com dels tortosins Francesc Gimeno i Francesc Todó, o de la reusenca Magda Folch. Aquesta combinació permet situar la col·lecció en un context ampli, alhora que reforça el vincle amb el patrimoni artístic de les comarques tarragonines.

El recorregut permet observar com ha evolucionat la natura morta des del segle XVII fins a l’actualitat, tant a nivell formal com conceptual

La natura morta es revela, al llarg del recorregut, com un espai de llibertat creativa on les obres dialoguen entre elles a partir de la taca, la composició, la llum o la vibració del color, però també des del conflicte i la tensió interna que cada

artista projecta sobre objectes aparentment quotidians. El visitant és convidat a mirar amb deteniment, a llegir cada pintura com una construcció intel·lectual i emocional.

JOAN ARTUR ROURA, COL·LECCIONISTA PER PASSIÓ I CONVICCIÓ

Una part essencial de l’exposició és la figura de Joan Artur Roura i Comas (Barcelona, 1944), propietari de les obres i un dels col·leccionistes més singulars del panorama artístic català. Roura és un col·leccionista eclèctic, guiat sempre per la passió i l’interès personal, lluny de criteris especulatius o de moda. Tant li pot atraure una peça del segle XII com una obra d’un artista emergent creada recentment, i aquesta llibertat de mirada és precisament el que dona coherència al seu fons.

Dins la seva col·lecció global, les

natures mortes constitueixen una col·lecció amb identitat pròpia. Un “gènere dins del gènere” que Roura ha anat construint al llarg dels anys, sovint de manera intuïtiva, però amb una sensibilitat extraordinària per captar el valor artístic i simbòlic de cada peça. La seva trajectòria com a col·leccionista ha estat marcada per la voluntat de preservar i reivindicar el patrimoni artístic, especialment el català, i de retornar-lo a la col·lectivitat.

Aquesta filosofia es concreta en el seu programa de dipòsit d’obres en museus catalans, del qual ja s’han beneficiat institucions com el Museu de l’Empordà, el Museu Episcopal de Vic, el Museu de Lleida, el Museu Diocesà de Tarragona o el Museu de Reus. El Museu de Valls se suma ara a aquesta xarxa d’equipaments que han pogut mostrar al públic peces que, d’altra manera, romandrien en l’àmbit privat.

L’exposició De la matèria a l’eternitat és també una mostra d’aquesta generositat. Roura entén el col·leccionisme com una forma de compromís cultural, com una responsabilitat envers la societat. Compartir l’art, fer-lo accessible i generar coneixement al seu voltant

forma part indestriable de la seva manera d’entendre la cultura.

Amb aquesta proposta, el Museu de Valls ofereix al públic una experiència cultural de gran profunditat

EL MUSEU DE VALLS, ESPAI DE REDESCOBRIMENT I DIÀLEG

Amb aquesta exposició, el Museu de Valls reforça el seu paper com a espai de referència en la divulgació artística i patrimonial.

La mostra no només presenta un conjunt d’obres d’alt nivell, sinó que convida a repensar la natura morta com un gènere viu, capaç de parlar-nos del passat i del present alhora.

El títol de l’exposició, De la matèria a l’eternitat, sintetitza amb encert aquest plantejament. Les obres exposades parteixen de la matèria —objectes, aliments, ele-

ments quotidians— però transcendeixen la seva funció descriptiva per convertir-se en reflexions sobre el temps, la memòria i la permanència. Cada pintura és, en aquest sentit, un exercici de contemplació i una invitació a aturar-se.

El recorregut expositiu permet observar com cada traç, cada composició, estableix relacions amb les altres obres, teixint un entramat visual i conceptual que dona sentit al conjunt. No es tracta només de veure pintura, sinó d’entendre processos, evolucions i mirades diverses sobre un mateix gènere.

Amb aquesta proposta, el Museu de Valls ofereix al públic una experiència cultural de gran profunditat, alhora accessible i exigent, que posa en valor tant la col·lecció de Joan Artur Roura com la capacitat del museu per acollir exposicions de gran qualitat. Una oportunitat, en definitiva, per redescobrir la natura morta i reivindicar-la com un dels llenguatges més rics i subtils de la història de l’art.

POR SÓLO

Calçotada típica Catllaral Calçotada

PATATAS Oferta válida únicamente el mes de febrero

MENÚ CALÇOTADA

VERMUT -Patatas -Aceitunas -Vermut

CALÇOTS CON ROMESCO PARRILLA DE CARNES -Morcilla -Butifarra -Chorizo -Secreto ibérico -Cordero -Panceta

GUARNICIÓN -Alcachofas -Patatas al Horno -Tomate al horno

POSTRES -Tarta al whiskey -Coulant de chocolate

BEBIDAS -Vino y gaseosa

Reservas al Tel. 627.539.492

687.469.909

Menú infantil 15€, con paseo en pony acompañados por su padre/madre

RUTAS A CABALLO

Si quieres disfrutar de los caballos y de la naturaleza ven a nuestro centro hípico ofrecemos paseos/rutas por los bosques del Catllar para niños y adultos.

LA GRAN FESTA DE LA CALÇOTADA DE VALLS APOSTA PER REJOVENIR EL PÚBLIC AMB NOVES

PROPOSTES

El Calçofest, la Calçotapp i activitats gastronòmiques volen atraure perfils joves a una festa que arriba a la 44a edició

Amb l'objectiu de renovar el perfil del seu públic, la Gran Festa de la Calçotada de Valls ha incorporat enguany diverses propostes culturals i gastronòmiques que volen captar l'interès d'un sector més jove i diversificat. Entre aquestes novetats destaca el Calçofest , un festival celebrat al novembre, així com l'estrena de l'aplicació mòbil Calçoapp, que centralitza en un sol espai digital informació sobre restaurants, punts de venda de calçots cuits i forns catalans vinculats a aquest producte.

Josep Maria Rovira , president de la Cambra de Comerç de Valls, ha ressaltat aquesta estratègia afirmant que "volem tota mena de gent, la calçotada és una cosa familiar, però si ho rejovenim una mica, molt millor". Aquesta edició número 44 ha atret també visitants estrangers interessats a conèixer tot el procés tradicional associat als calçots. És el cas de Joanna Lewandowska , turista polonesa que ha assistit amb la seva família. "Vaig tastar calçots per primera vegada fa quatre anys a Madrid, però és aquí a Valls on he pogut veure com es couen seguint les tècniques tradicionals", ha declarat durant l'esdeveniment.

VALLS IMPULSA UN NOU CURS PER A DONES NOUVINGUDES PER FOMENTAR LA INCLUSIÓ SOCIAL MITJANÇANT

EL

CATALÀ

El projecte «Espai de coneixença» arrenca amb 15 participants i ofereix formació en llengua catalana, entorn local i accés al mercat laboral

El passat dilluns 19 de gener, l’Ajuntament de Valls va posar en marxa una nova edició del programa comunitari «Espai de coneixença», destinat a dones recent arribades al municipi. Aquesta iniciativa té com a finalitat principal promoure la participació activa d’aquestes dones en la vida social i potenciar la seva autonomia personal a través del domini del català, considerat un element essencial per a la integració. A més, el calendari s’ajusta al període lectiu escolar, fet que afavoreix l’assistència de les mares amb fills en edat escolar

obligatòria.

Enguany participen 15 dones provinents d’orígens diversos. El projecte busca garantir tant la igualtat d’oportunitats com l’autonomia personal dels estrangers residents, així com facilitar l’obtenció del certificat oficial de primera acollida. Aquest document té reconeixement legal i és necessari per a tràmits relacionats amb estrangeria, entre els quals destaquen processos d’arrelament social o renovacions i modificacions d’autoritzacions administratives.

COMPTE ENRERE PER LA FINALITZACIÓ DE LES OBRES DEL CARRER PONT DE GOI DE VALLS

El pla d’inversions del 2025 del municipi a la via pública ha inclòs actuacions d’asfaltatge en 30 carrers i treballs de l’enllumenat en 50 carrers més

Les obres municipals del carrer Pont de Goi del barri de la Xamora de Valls entren en l'última fase. Les intervencions que van començar el passat mes d’octubre han permès renovar 350 m de la vorera ambdós costats, renovada la xarxa d’aigua i eliminació de barreres arquitectòniques. El projecte forma part del pla d’inversions a la via pública durant aquest passat 2025 amb un cost total de la inversió de 85.000 euros.

En tot el 2025 el consistori ha invertit qua-

si 5 MEUR en el manteniment de l’espai públic del municipi, aconseguint una modernització de l’enllumenat LED a 50 carrers amb una inversió de 425.000 euros i la millora de l’asfalt, les voreres de 30 carrers més amb una inversió de 3,3 MEUR del total. Pel que fa al pla d’actuacions del 2026 destaca la reforma del primer tram del passeig Tarradellas on ja s’ha aprovat el projecte i en les setmanes vinents començaran les obres. Tanmateix, una renovació dels parcs infantils, enllumenat públic i camins rurals

S'AMPLIA

EL

TERMINI

PER

DEMANAR

LES BONIFICACIONS DE L’IBI A FAMÍLIES NOMBROSES

Les bonificacions de l’IBI per a famílies nombroses oscil·len entre el 30 i el 90 %

Aquest mes de gener s’ha obert el període per efectuar les sol·licituds de les bonificacions de l’Impost de Béns Immobles de naturalesa urbana (IBI), adreçades a famílies nombroses. Com a novetat aquest any, s’han de presentar presencialment a l’Oficina de BASE, Gestió d’Ingressos (plaça Sant Jordi, 2, baixos), i també es podran sol·licitar telemàticament a través del seu portal. A més, el període de sol·licituds, altres anys limitat només al mes de gener, s’amplia ara fins al 31 d’agost de 2026. Aquesta modificació és fruit de l’acord entre l’Ajuntament i la Diputació de Tarragona de gestió de la recaptació fiscal.

Les bonificacions de l’IBI per a famílies

nombroses oscil·len entre el 30 i el 90 %, tot depenent del valor cadastral de la finca per la qual es demana la bonificació, i dels ingressos de la unitat familiar. S’hi podran acollir totes les famílies nombroses que disposin del corresponent títol que ho acredita i que expedeix la Generalitat de Catalunya, i que compleixin els requisits establerts en l’ordenança Fiscal núm. 1.

EL MUSEU DE VALLS REUNEIX 400 ANYS DE NATURES MORTES EN UNA MOSTRA EXCEPCIONAL

Prop de 70 obres de la col·lecció Joan Artur Roura, del segle XVII al XXI, es podran veure fins al 3 de maig

El Museu de Valls ha inaugurat el 24 de gener l’exposició «De matèria a l’eternitat. Natures mortes de la col·lecció Joan Artur Roura i Comas», una mostra excepcional que reuneix prop d’una setantena d’obres del col·leccionista barceloní, datades entre els segles XVII i XXI. Aquesta exposició es podrà visitar al Museu de Valls fins al 3 de maig.

Roura (Barcelona 1944) és un col·leccionista eclèctic que adquireix obres guiades per la passió i l’interès personal, i amb aquests paràmetres ha anat conformant una

bona col·lecció de diversos centenars de peces. Tant el pot atreure un objecte del segle XII com una obra d’un artista emergent creada recentment. De les més de cent cinquanta peces de natures mortes que formen part del seu fons, s’han seleccionat prop d’una setantena d’obres per a aquesta exposició, corresponents a seixanta-cinc artistes. La majoria d’aquests autors estan vinculats a la pintura catalana, tot i que també hi ha una representació selecta d’artistes espanyols. El conjunt cobreix una amplitud cronològica de quatre-cents anys.

ELS

TEATRES DE VALLS PRESENTEN LA TEMPORADA 2026 AMB UNA PROGRAMACIÓ

DIVERSA I GRANS NOMS DE L’ESCENA CATALANA

De febrer a juny, Valls ofereix teatre, dansa, música i circ amb artistes destacats com Quim Masferrer i Roger Coma

Els Teatres de Valls inauguren el calendari cultural del 2026 amb una oferta artística que s’allargarà entre els mesos de febrer i juny. Aquesta programació destaca per la seva amplitud i qualitat, on brillen figures rellevants del panorama teatral català com Quim Masferrer, Carles Sans, Pere Arquillué, les T de Teatre, Jordi Rico, Albert Ribalta, Roger Coma o Maria Molins.

L’oferta inclou disciplines diverses: teatre, dansa, música, circ, divulgació científica i espectacles per a públic familiar. Dues propostes singulars reflecteixen l’esperit creatiu vallenc. El 28 de febrer a l’Església de Sant Francesc es podrà veure 'El Sonall', peça immersiva coproduïda per Projecte Ingènu —una companyia que concep el teatre com un mitjà únic per imaginar noves formes relacionals— dirigida per Marc Chornet Artells. L’espectacle aborda temes com la post-veritat o el revisionisme històric partint d’un cas real. D’altra banda, el dissabte 7 de març al Teatre Principal es presentarà 'Fins que acabi de ploure', projecte dirigit i dramatúrgicament concebut per Maria Ten dins del col·lectiu Les Fugitives. La peça reflexiona sobre temes humans profunds amb la participació especial de la vallenca Laia Pujol.

ESCLAT FESTIU arriba la Festa Major d'Hivern a Salou

Tradició, cultura popular i emoció compartida en una celebració que transforma la població en un gran escenari col·lectiu

Roser Pros Roca

La Festa Major d’Hivern de Salou és una de les cites més esperades del calendari festiu del municipi per celebrar Sant Antoni. Durant més de deu dies, entre el 29 de gener i el 9 de febrer, la ciutat es converteix en un escenari que combina la celebració, la cultura i la tradició, amb una programació pensada per a tots els públics. Música, cultura popular, propostes familiars, esport i gastronomia configuren una celebració que combina tradició i modernitat, amb un acte central que és part indissociable de la identitat salouenca: el Cós Blanc.

Aquesta gran festa del confeti és un esdeveniment multitudinari i el punt culminant d’un programa que posa en valor la participació ciutadana, el sentiment de per-

tinença i la capacitat de Salou per oferir experiències col·lectives amb una forta càrrega simbòlica. Any rere any, el Cós Blanc transforma el passeig Jaume I en una gran escenografia festiva, atraient milers de persones i projectant la imatge d’un municipi viu i obert al món.

La cultura popular és un dels pilars fonamentals de la Festa Major. El Seguici Festiu, les cercaviles, els gegants, la Mulassa...

UNA FESTA MAJOR QUE

COMBINA TRADICIÓ, CULTURA

POPULAR I CONVIVÈNCIA

La Festa Major d’Hivern s’inicia oficialment amb el tradicional pregó, que té lloc al Teatre Auditori

de Salou, aquest any a càrrec del popular actor Edu Soto, qui també protagonitzarà la Nit d’humor amb l’espectacle “Más vale sólo que ciento volando”. Aquest és l’inici, el tret de sortida, de deu dies intensos per Salou, que comencem amb aquest acte, que també inclou la presentació de les Pubilles i l’Hereu, que tenen l’honor de representar la població durant la festa. A continuació, el programa demostra el caràcter transversal de la celebració, amb una combinació d’actes institucionals, culturals i lúdics.

Sens dubte, la cultura popular és un dels pilars fonamentals de la Festa Major. El Seguici Festiu, les cercaviles, els gegants, la Mulassa, els balls de bastons, les sardanes, els diables i altres elements tradicionals, com l’espectacular Morena, omplen carrers i places, convertint

l’espai públic en un decorat que convida a ser compartit. De fet, un dels moments més destacats i que aplega centenars de persones, és la Trobada de Gegants, que aquest any arriba a la 39a edició, amb la invitació de colles d’arreu per compartir aquest moment especial, que culmina amb una gran ballada conjunta al passeig Jaume I. Un autèntic espectacle que combina color, música i dansa, captant l’atenció del públic de totes les edats. És així com la Festa Major esdevé així un espai de trobada on la tradició és memòria, però també, i sobretot, una pràctica viva.

PROPOSTES FAMILIARS, MÚSI -

CA I UNA FESTA PENSADA PER A TOTHOM

A la programació de la Festa Major d’Hivern s’aposta per les famílies i el públic infantil amb una àmplia proposta de tallers -com el taller de màscares i literatura de Carnaval o, entre altres, la XVII Mostra i tallers per a petits i grans xarxa de Cultura Tradicional Catalana de Salou- també gimcanes,

espectacles, xocolatades i activitats lúdiques com el Salta Xic’s o els Contes i tallers amb la Catalana, que omplen l’agenda. Es portaran a terme en equipaments com la Biblioteca Municipal o l’Espai d’Infància del Carrilet.

Una de les grans novetats és la instal·lació del parc d’inflables infantil més gran de Catalunya, una iniciativa que reforça el caràcter familiar de la festa, convertint-la en una experiència immersiva i molt divertida per als més petits. A aquesta oferta s’hi suma la Fira Xic’s, que amplia les opcions d’oci amb atraccions, animació i activitats específiques com el Cós Blanc Xic’s, amb el gran show de Pep Callau, o el Seguici Petit, que acosta l’esperit festiu més tradicionals als més petits.

Com a tota Festa Major que es preui, la música és un altre dels grans eixos del programa. L’Envelat de Festa Major esdevé el centre neuràlgic de concerts, amb orquestres com Nueva Alaska o l’Orquestra Swing Latino, i sessions de DJ, amb una programació que combina grups locals, tributs a grups com ABBA The New Experience o Cocktail Tributov V3.0.

Les nits de festa conviuen amb propostes diürnes com els vermuts electrònics i els tardeos, que amplien l’oferta i diversifiquen els espais de trobada.

L’humor i el teatre també tenen un paper destacat, amb espectacles com “Farsa a la escocesa”, a càrrec de l’associació Salou Okupa Teatre, o l’Espectacle de revista “Silencio se ríe”, amb l’humorista i showman Jordi LP.

A tot això cal afegir una agenda esportiva que inclou tornejos, curses i jornades de portes obertes. És imperdible el XXVII Torneig 24 hores de Futbol Sala, i també serà molt interessant l’emissió en directe de l’espai “Què t’hi jugues” de SER Catalunya, que projecta la Festa Major més enllà de l’àmbit local.

EL CÓS BLANC, UNA CELEBRACIÓ EMBLEMÀTICA

QUE TRANSFORMA SALOU

El moment culminant de la Festa Major d’Hivern arriba amb el Cós Blanc, un dels actes més emblemàtics i singulars de Salou. Aquesta gran festa del confeti concentra bona part de l’esperit festiu del municipi i s’ha consolidat com un esdeveniment de referència al

territori. El Cós Blanc és, sobretot, una desfilada nocturna, però tota la jornada sencera, que serà el 7 de febrer, està farcida d’activitats, que comencen amb propostes per al públic jove, cercaviles i concerts, i culmina amb un gran espectacle de llum, música i confeti que aquest any estarà amenitzat per l’orquestra Montgrins.

Amb desenes de carretel·les participants, el recorregut pel passeig Jaume I es converteix en una experiència col·lectiva que aplega milers de persones. El confeti, la música i la il·luminació creen una atmosfera única que ha esdevin-

gut una de les imatges més reconeixibles de Salou. Any rere any, el Cós Blanc reforça la seva capacitat d’atracció i es consolida com un símbol de la Festa Major d’Hivern. L’organització posa especial èmfasi en el caràcter inclusiu i segur de la celebració. La disposició de zones accessibles per a persones amb mobilitat reduïda i la installació d’un Punt Lila per prevenir i atendre qualsevol incident garanteixen que la festa sigui un espai de convivència respectuosa. Aquest vessant social reforça el missatge que el Cós Blanc és una festa oberta, pensada per a tothom i basada

El Cós Blanc és, sobretot, una desfilada nocturna, però tota la jornada sencera, que serà el 7 de febrer, està farcida d’activitats

en valors de respecte i cohesió.

UNA FESTA QUE REFORÇA LA IDENTITAT COL·LECTIVA

Així doncs, la Festa Major d’Hivern de Salou és un gran assortiment d’actes, alguns dels quals tan interessants com la presentació oficial de la ruta modernista i noucentista de Salou, o el concert de corals de Salou, entre altres. És una expressió viva de la identitat del municipi, un espai on entitats, associacions, col·lectius i veïns treballen plegats per fer possible una celebració compartida. El Cós Blanc n’és la culminació, però també el reflex d’un model de festa que aposta per la participació, la inclusió i el sentiment de pertinença, cada cop més valorat a Salou.

Amb una programació diversa, equilibrada i pensada per arribar a tots els públics, Salou demostra que l’hivern també és un gran moment per a la cultura, la tradició i l’alegria compartida. La Festa Major d’Hivern i especialment el Cós Blanc es consoliden com un dels grans moments de l’any, capaços de transformar la ciutat i reforçar els vincles que la construeixen.

Cada dijous al vespre: platillo i copa, per 6 € .

Gaudeix dels millors platillos, vins i caves.

RESTAURANTS

COOK AND TRAVEL

C. Llevant, 5

HUMA

C. Barcelona, 62

MRKT GASTROBAR

C. Francolí, 8

LA TABERNA DEL ÁNCORA

Autovia Salou a Reus, 3

Segueix-nos

LA GRESCA FOOD & DRINKS

C. Del Camí Reial, 2 MALAPÉCORA

Via Augusta, 14

CASTILLO DE JAVIER

Av. Carles Buiges, 29

EL RACÓ DE NICO

Via Augusta, 19

MORABITO

Pg. Miramar, 34

PANORAMA

C. Brussel·les, 13

LA TASKA GASTROBAR

Via Roma, 22

ZELVA Via Roma, 24

GARITO BISTRÓ

C. Ciutat de Reus, 3

ARENA RESTAURANT

Pg. Jaume I

SALOU IMPULSA LA SEVA APOSTA

ESPORTIVA

AMB LA NOVA MARCA

SALOU SPORT

L’Ajuntament de Salou renova la seva imatge esportiva i intensifica la promoció per consolidar-se com a referent mediterrani en turisme esportiu

El municipi de Salou avança fermament per situar-se com una destinació esportiva destacada al litoral mediterrani. Des del consistori, mitjançant el Patronat Municipal de Turisme, s’ha posat en marxa una estratègia integral que combina una renovació completa de la marca, accions promocionals a l’exterior i un extens programa d’esdeveniments esportius que posicionen el municipi tant a nivell nacional com internacional. Aquesta iniciativa arrenca amb el rebranding del seu producte esportiu, ara identificat sota el concepte Salou Sport. Aquesta actualització incorpora un nou logotip, una imatge més contemporània i l’estrena del portal web www.salousport.com. A més, s’ha creat un canal propi a Instagram per augmentar la visibilitat de l’oferta esportiva local i facilitar la connexió amb atletes, clubs i visitants.

Un dels punts forts que destaca per als residents és la contínua activitat esportiva durant totes les estacions. Salou acull més de 200 actes esportius cada any, fet que contribueix significativament a desestacionalitzar el turisme i dinamitzar l’economia local fora dels períodes tradicionals d’afluència.

SALOU I LA URV IMPULSEN LA FORMACIÓ DUAL PER CAPTAR TALENT

JOVE A L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

L’Ajuntament de Salou, en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), impulsa el programa de formació dual universitària en l’Administració Pública amb l’objectiu d’enfortir la formació acadèmica de l’alumnat mitjançant estades pràctiques en l’àmbit municipal. A través d’aquesta iniciativa, l’alumnat pot completar els seus estudis amb una experiència real dins dels serveis públics, fet que permet conèixer de primera mà el funcionament de l’administració local, adquirir competències professionals i preparar-se millor per a la futura incorporació al mercat laboral.

Aquesta aposta per la formació dual s’emmarca en els processos de modernització, transformació i digitalització de les administracions públiques, amb la voluntat de millorar l’eficiència dels serveis municipals i oferir una atenció de més qualitat a la ciutadania. El programa també busca apropar la funció pública a la joventut i fomentar l’interès per desenvolupar una carrera a l’administració local, alhora que contribueix a captar talent qualificat per al sector públic.

REFORÇ EN LA GESTIÓ DELS ESPAIS VERDS AMB EL NOU CONTRACTE DE JARDINERIA

L’Ajuntament de Salou ha posat en marxa el nou contracte de jardineria del lot 2, corresponent a l’àmbit situat a partir del traçat de l’antiga via del tren cap amunt, amb l’objectiu de reforçar la gestió dels espais verds del municipi i avançar cap a un model més modern, eficient i sostenible. El nou servei suposa una ampliació notable tant de les superfícies verdes com dels recursos destinats al seu manteniment. La zona d’actuació creix de 415.072,57 a 422.547,68 metres quadrats, mentre que el nombre d’arbres sota control passa de 4.187 a 5.076 exemplars.

Aquest increment permetrà intensificar les tasques de conservació de l’arbrat, amb actuacions més sistemàtiques de poda, prevenció de riscos i seguiment de l’estat fitosanitari. El contracte també contempla un reforç de la plantilla, que augmenta de 10 a 12 operaris. Aquesta

ampliació garantirà una major presència als carrers, parcs i jardins, així com una

resposta més àgil i eficient a les necessitats de manteniment del municipi.

SALOU

LEIRE MARTÍNEZ, ELS

PETS, FIGA FLAWAS, LA GOSSA SORDA I JUAN MAGÁN, CAPS DE CARTELL DEL FESTIUET

De cara al 2026, ha expressat la voluntat d’afrontar-lo amb esperança, il·lusió i la determinació de continuar treballant per un Salou més just, pròsper, sostenible

L’Ajuntament de Salou ha acollit aquest migdia la presentació oficial del Festiuet 2026, un dels festivals musicals més destacats de l’estiu a la Costa Daurada, que se celebrarà els dies divendres 17 i dissabte 18 de juliol a Salou. A la roda de premsa hi han participat l’alcalde de Salou, Pere Granados; els codirectors del festival, Narcís Castellà i Salvador Avellana; i la regidora de Cultura, Julia Gómez, que han donat a conèixer els principals detalls de la nova edició.

Després de l’èxit assolit l’any passat, amb 31.000 assistents al llarg dels dos dies, l’organització es fixa com a objectiu d'arribar a unes 35 mil persones, perquè la idea és apostar per la sostenibilitat i no per la quantitat. El nou format estrenat en l’edició anterior, més ambiciós i ampli, va rebre una excel·lent acollida per part del públic i ha demostrat ser viable i sostenible econòmicament, consolidant així el Festiuet com una cita estable i amb projecció de futur tant a Salou com al conjunt de la província de Tarragona.

200 PROFESSIONALS ANALITZEN A SALOU EL FUTUR DEL TAXI I LES VTC

una trobada adreçada a cossos policials i professionals del sector del transport amb l’objectiu d’analitzar la normativa vigent, aclarir dubtes sobre el marc legal actual i conèixer en profunditat els drets i deures de cada model de servei.

Durant la jornada, s’ha posat l’accent en la necessitat d’unificar criteris, resoldre qüestions pràctiques i millorar el coneixement de la normativa que regula el taxi i les VTC. També s’ha reclamat una major implicació per part de les administraci-

ons competents, així com un reforç dels mecanismes de control per combatre l’intrusisme i garantir una competència lleial dins del sector.

Per la seva banda, el regidor de Seguretat Ciutadana, Sebastià Domínguez , ha defensat el conegut com a ‘Model Salou’, basat en tres grans eixos: l’ampliació del servei amb 47 llicències estacionals de taxi —sis d’elles adaptades—, la modernització tecnològica a través de l’aplicació Movebytaxi, i una política de tolerància zero contra el taxi pirata i l’ús irregular de les VTC.

LA FUNDACIÓ PORTAVENTURA ORGANITZA EL SEU

PRIMER CONCERT BENÈFIC PER A PORTAVENTURA DREAMS VILLAGE EL 13 DE FEBRER

Ignasi Terraza liderarà un esdeveniment solidari a l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca per recaptar fons en favor de famílies amb infants malalts

El pròxim 13 de febrer de 2026, la Fundació PortAventura celebrarà el seu debut en concerts benèfics amb un acte destinat a impulsar PortAventura Dreams Village. Aquesta iniciativa social ofereix estades gratuïtes a famílies que viuen situacions difícils, especialment aquelles amb infants i adolescents afectats per malalties greus. L’esdeveniment tindrà lloc a l’Auditori Josep Carreras, ubicat a Vila-seca, gràcies a la col·laboració estreta entre l’auditori i la Fundació, que forma part del seu Patronat. L’actuació anirà a càrrec d’Ignasi Terraza, reconegut pia-

nista que destaca tant en l’àmbit nacional com internacional. La seva trajectòria ha estat marcada per una excel·lència artística i una història personal inspiradora. El concert oferirà un espectacle d’una durada aproximada d’una hora i mitja, on combinarà talent, emoció i sensibilitat. L’elecció d’aquest músic no és casual: Terraza, que està cec des dels 10 anys, representa valors com la valentia i la resiliència, així com una passió intensa per la vida. Aquests ideals connecten profundament amb l’esperit de PortAventura Dreams Village i les famílies ateses pel projecte.

El Teatre Auditori de Salou ha acollit la Jornada Tècnica i Policial Taxis vs. VTC ,

El vol d’una idea convertida en símbol

Antoni Mas i el Cavall Alat, una obra forjada entre tradició, memòria i identitat vila-secana

Roser Pros Roca

Hi ha obres que neixen per ocupar un espai físic i d’altres que, amb el temps, acaben ocupant un lloc molt més profund: el de l’imaginari col·lectiu. El Cavall Alat de Vila-seca és una d’aquestes creacions que han transcendit la seva pròpia materialitat per convertir-se en símbol, en expressió viva d’una comunitat i en peça essencial del seu seguici festiu. Ara, el procés que va donar vida a aquesta figura emblemàtica es pot redescobrir a través de la mirada fotogràfica de Nani Nolla, en una exposició que posa el focus en

el gest, l’ofici i la paciència necessaris per transformar la ferralla en vol.

Fins al 29 de març, la Sala Kies del Castell de Vila-seca acull l’exposició De la ferralla al vol. La creació del Cavall Alat de Vila-seca, obra d’Antoni Mas, una mostra que recorre, pas a pas, la gènesi d’una de les figures més estimades del patrimoni festiu local. Les fotografies documenten el procés tècnic, però sobretot revelen el batec humà que hi ha darrere de cada decisió, de cada soldadura i de cada moviment pensat per donar vida a una criatura d’acer inoxidable.

ANTONI MAS, L’OFICI COM A FORMA D’EXPRESSIÓ ARTÍSTICA

Antoni Mas Castelltort (Vila-seca, 1949) és escultor i ferrer, hereu d’una tradició artesanal que ha sabut transformar en llenguatge artístic propi. Format a l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona —on va rebre el Premi de Final d’Estudis—, Mas va consolidar aviat una trajectòria marcada per la solidesa tècnica i la sensibilitat formal. L’any 1985 va ser finalista del Premi Julio Antonio, un reconeixement que va confirmar una carrera ja encaminada cap a l’escultura pública i patrimonial.

Al llarg dels anys, ha signat obres que formen part del paisatge simbòlic de diferents territoris, com la Torre dels Vents de Tarragona, les escultures de l’església d’Ordino, a Andorra, o el treball minuciós i expressiu de l’Àliga de Tarragona. També ha deixat empremta en l’àmbit del vidre artístic, amb el disseny de vidrieres per a diverses esglésies, entre les quals les de Sant Esteve de Vila-seca i de l’Esperit Sant de la Pineda.

El Cavall Alat representa, però, un punt culminant dins la seva trajectòria. No només per la complexitat tècnica de l’obra, sinó perquè concentra bona part de les constants que defineixen el seu treball: l’arrelament al territori, el diàleg amb la tradició popular i la capacitat de convertir el metall en emoció.

DE LA FERRALLA AL VOL: EL NAIXEMENT D’UNA FIGURA EMBLEMÀTICA

L’exposició del Castell de Vila-seca permet seguir el procés de creació del Cavall Alat des dels primers esbossos fins a la seva materialització final. Les imatges de Nani Nolla mostren l’interior del taller, els plànols inicials, l’esquelet de tubs d’acer inoxidable i les proves successives que van permetre definir la silueta, l’equilibri i els mecanismes de moviment de la figura.

Inspirat en les antigues joguines articulades i en la tradició del Cós de Sant Antoni, el Cavall Alat combina el cavall real amb el mite clàssic de Pegàs, una fusió que connecta el bestiari popular d’arrel medieval amb una iconografia universal, fent del Cavall Alat una figura recognoscible i alhora profundament local.

Estrenat l’any 2019 amb motiu de la Festa Major de Sant Antoni i apadrinat per l’Àliga de Tarragona i el Lleó de Reus, el Cavall Alat va passar a formar part del seguici festiu de Vila-seca com

una presència nova, però immediatament assumida com a pròpia. La música que acompanya el seu ball, composta per Antoni Alburquerque, i la coreografia creada per Marià Gil —amb clares evocacions d’un ballet eqüestre— reforcen aquesta sensació d’harmonia entre força, elegància i moviment. Els vestits dels portants, dissenyats per Mar Altadill, integren cos i figura amb tons platejats i detalls morats, accentuant la unitat visual del conjunt.

Inspirat en les antigues joguines articulades i en la tradició del Cós de Sant Antoni, el Cavall Alat combina el cavall real amb el mite clàssic de Pegàs

LA MIRADA DE NANI NOLLA: DOCUMENTAR L’ÀNIMA DEL PROCÉS

La fotògrafa Nani Nolla va acompanyar Antoni Mas durant un període llarg del procés creatiu, convertint-se en testimoni directe de totes les fases de construcció del Cavall Alat. Formada en fotografia analògica a l’Escola Superior d’Imatge i Disseny de Barcelona i amb cursos universitaris amb professionals com Sebastião Salgado, Nolla aporta a la mostra una mirada sensible, atenta als detalls i profundament respectuosa amb l’ofici.

Les seves imatges expliquen com es construeix una figura festiva, però al mateix temps, captar la lentitud, la concentració i l’assaig constant que defineixen el treball artesanal. Mans que dobleguen el

Antoni Mas, Nani Nolla i la regidora Maria Moya davant la figura del Cavall Alat

metall, llums que entren al taller, fragments d’acer encara informes i, finalment, la figura completa preparada per sortir al carrer. Tot plegat configura un relat visual que posa en valor allò que sovint queda ocult: el temps i la dedicació necessaris per fer possible una obra que després contemplem amb naturalitat.

UN SÍMBOL VIU, SOSTINGUT

PER

LA COMUNITAT

El Cavall Alat, com qualsevol altra peça del seguici festiu, no seria el mateix sense les persones que li donen vida a cada sortida. Els portadors són una part essencial d’aquest engranatge festiu, ja que converteixen la peça escultòrica en una presència viva, capaç de respirar, ballar i emocionar. La seva implicació, juntament amb la dels músics i la resta d’elements del seguici, reforça el caràcter collectiu de l’obra.

Aquesta dimensió comunitària també és present a l’exposició, que parla de l’artista, també de la fotògrafa, però especialment d’un poble que s’ha reconegut en una figura. El Cavall Alat és avui un emblema que suma identitat

Els portadors són una part essencial d’aquest engranatge festiu, ja que converteixen la peça escultòrica en una presència viva, capaç de respirar, ballar i emocionar

nitzen durant mesos per

al patrimoni cultural de Vila-seca i que projecta la tradició cap al futur sense renunciar a les seves arrels.

QUAN L’ART EXPLICA QUI SOM

De la ferralla al vol és, sobretot i per damunt de tot, una invitació a mirar amb atenció allò que sovint donem per fet: les figures que ens acompanyen en les festes, els símbols que ens representen i les mans que els fan possibles. A través del Cavall Alat, Antoni Mas i Nani Nolla ens recorden que l’art, quan neix de l’ofici i del vincle amb la comunitat, té la capacitat de convertir-se en memòria compartida.

Al Castell de Vila-seca, el Cavall Alat torna a enlairar-se, aquesta vegada a través d’imatges que expliquen el seu origen i el consoliden com allò que ja és: una criatura d’acer amb ànima de poble.

VILA-SECA

LA FIM VILA-SECA 2026 OBRE INSCRIPCIONS PER A PROFESSIONALS DEL SECTOR MUSICAL

La fira de música emergent i familiar convoca la convocatòria PRO per a artistes i agents culturals del 7 al 10 de maig de 2026

La FiM Vila-seca, que tindrà lloc entre el 7 i el 10 de maig de 2026, ha iniciat el període d'inscripcions per a la seva convocatòria PRO, dirigida als professionals vinculats al sector musical que desitgin participar en una fira caracteritzada per la proximitat, l'atenció minuciosa i un alt impacte en l'àmbit cultural.

En l'àmbit professional, la FiM s'ha consolidat com un punt estratègic per fomentar complicitats i activar projectes

tangibles dins l'ecosistema musical català. La programació PRO inclou activitats diverses com showcases, estrenes exclusives, presentacions de noves propostes, mentories personalitzades i reunions breus amb agents del sector. Totes aquestes accions se celebren principalment al Castell de Vila-seca , un entorn singular on patrimoni històric, espais urbans i vida social es combinen per oferir experiències úniques amb identitat pròpia.

S’INICIA UNA NOVA EDICIÓ DEL PROGRAMA RUTES D’ACOLLIDA A VILA-SECA

En aquesta ocasió el programa es desenvoluparà els dies 28 de gener, 10, 17 i 24 de febrer, el 3 i el 10 de març, en horari de 10.30 a 13.00 h, al Centre Cívic i Cultural el Colomí

El dimecres 28 de gener ha tingut lloc a Vila-seca l’inici d’una nova edició del programa Rutes d’Acollida per a persones nouvingudes, equivalent al Mòdul C del Servei d’Acollida. En aquesta ocasió el programa es desenvoluparà també els dies 10, 17 i 24 de febrer, el 3 i el 10 de

març, en horari de 10.30 a 13.00 h, al Centre Cívic i Cultural el Colomí.

Les Rutes d’Acollida són sessions formatives adreçades a persones nouvingudes al municipi amb interès a conèixer les oportunitats i els serveis que se li ofereixen i promoure, d’aquesta manera, vincles de cohesió i pertinença. Els participants també fan visites a diferents serveis del municipi, com són la Biblioteca, l’oficina de Drets Socials i Participació, el Centre de Formació d’Adults i l’Oficina d’Atenció Ciutadana, entre d’altres.

PORT

AVENTURA REFORMA DOS LOOPINGS EMBLEMÀTICS DEL DRAGON KHAN SENSE GARANTIES D’ESTAR A PUNT PER A L’OBERTURA

Es tracta de l'operació més important de manteniment que s’ha fet fins ara

Port Aventura World va iniciar el passat 7 de gener les obres de manteniment i seguretat del Dragon Khan. Consisteix en un retrack parcial del Vertical Loop i el Cobra Roll, és a dir, un canvi total d’aquestes traçades. Es tracta de dos dels vuit loopings d’una de les atraccions més icòniques del parc. Una operació de manteniment de “rècord”, ja que é s la més important realitzada des de la seva obertura fins a l’actualitat.

Després de celebrar els 30 anys de la inauguració de Dragon Khan s’ha decidit apostar per una gran reforma. La primera fase de l’obra tracta de l’extracció d’una part de les vies. Els treballs previstos inclouen la retirada temporal de les columnes i la destrucció del ciment existent que les sustenta, per permetre la seva posterior reposició. Un cop estigui tot correctament col·locat es duran a terme diverses proves de seguretat pel seu òptim funcionament.

CALA CRANCS HOMES

PROMOCIÓN DE OBRA NUEVA

• Viviendas de 2 y 3 dormitorios a menos de 200 m del mar en una de las calas más exclusivas de Salou.

• Acabados premium, terrazas con vistas al mar, piscina infinity, jardines mediterráneos.

• Ubicación privilegiada: a 10 minutos de Tarragona y a 1h de Barcelona.

Haz del lujo, el sol y el mar tu nueva realidad.

Vive Cala Crancs Homes

Desde 395.000 €

Carrer de la Sèquia Major, 5 - La Pineda Hotel Gran Palas ***** ro@rocabonapremium.com Avinguda Diagonal 437, 1º-2ª - Barcelona 637 472 410

VILA-SECA

VILA-SECA RECLAMA

AL MINISTERI QUE

DESBLOQUEGI AMB

URGÈNCIA L’ESTACIÓ

INTERMODAL

El projecte es defensa com una infraestructura clau a curt termini, compatible amb altres actuacions a llarg termini, i pensada des de les necessitats reals de mobilitat de la ciutadania

L’Ajuntament de Vila-seca va acollir aquest passat mes de gener una reunió de treball amb representants de la plataforma Dignitat a les Vies i de l’associació per la Promoció del Transport Públic (la PTP), centrada en el futur de l’estació intermodal i en la necessitat que el Ministeri de Transports doni resposta, com més aviat millor, a les aŀlegacions presentades.

Durant la reunió es va constatar un ampli consens a l’hora de reafirmar que l’estació intermodal de Vila-seca és la ubicació idònia i una oportunitat històrica que el territori no es pot permetre deixar escapar. Tots els participants van subratllar la necessitat que el Ministeri resolgui amb urgència les aŀlegacions pendents i aprovi definitivament l’estudi informatiu, com a pas imprescindible per desbloquejar un projecte estratègic que interconnectarà Rodalies, Corredor Mediterrani i el TramCamp a l’epicentre entre Tarragona, Reus, Cambrils, Salou i Vila-seca, millorant la mobilitat interna del Camp de Tarragona i la seva connexió amb la resta del país.

VILA-SECA JA CONEIX ELS PREMIATS DEL XIII CONCURS FOTOGRÀFIC ALBERT ITURRIA DE LA FESTA MAJOR D'HIVERN

Paula Charles, Cristina Antillés i Xavi Barrullas, han estat guardonats per les seves imatges sobre la pagesia local durant l’acte celebrat dissabte a Vila-seca

En el context dels actes programats per la Festa Major d'Hivern de Vila-seca, es va celebrar l’entrega de premis del tretzè Concurs Fotogràfic Albert Iturria , que enguany tenia com a temàtica principal les imatges vinculades amb la pagesia vila-secana.

El primer premi, valorat en 700 euros,

va ser atorgat a Paula Charles per una fotografia inclosa dins la sèrie titulada “Nous pagesos”. En segon lloc, amb un premi de 350 euros, va resultar guanyadora Cristina Antillés, gràcies a una imatge pertanyent a “Arrels de llum”. Finalment, el tercer reconeixement dotat amb 175 euros es va lliurar a Xavi Barrullas, autor de la fotografia “El gest antic de collir”. A més dels premis principals, en la categoria infantil es van distingir dues fotografies que van rebre un guardó consistent en material escolar valorat en 50 euros cadascun. Els guardonats van ser Idaire Trabalon i Èlia Ulldemolins.

UN NOU CONCURS PÚBLIC ALLARGARÀ LA VIDA

D’AQUOPOLIS

La intenció de l’Ajuntament és mantenir-hi l’activitat mentre s’elabora el projecte turístic que volen ubicar a l’espai d’Aquopolis-Pacha

L’Ajuntament de Vila-seca ha decidit estendre la durada de la concessió d’Aquopolis Costa Daurada, previst inicialment per tancar la seva activitat durant la temporada del 2026. La darrera licitació pública va adjudicar el contracte a l’empresa gestora existent, Leisure Parks, per un període inicial de dos anys amb possibilitat d’ampliar-lo fins a quatre, formalitzant-se l’acord el 30 de gener de 2023 i amb vigència fins al 2 de febrer de 2027.

L’objectiu principal és mantenir operatiu el recinte mentre s’elabora un pla estratègic per transformar aquest espai municipal davant del mar, orientat al desenvolupament turístic i activitats d’oci avançades. A més, l’Ajuntament preveu convocar una nova licitació que asseguri la continuïtat temporal d’Aquo -

polis fins que es concreti aquest projecte alternatiu.

En paraules del batlle, Pere Segura , “aquest no serà l’últim estiu del parc aquàtic; es tornarà a licitar fins que tinguem un projecte alternatiu en tràmit. No quedarà tancat ni buit”. Tot i això, els terminis per a aquesta nova adjudicació encara no estan definits, però podrien seguir els mateixos criteris temporals que l’anterior contracte.

D’altra banda, Segura destaca que ja hi ha clars els objectius generals: “volem generar riquesa, desestacionalització, ocupació de qualitat i una millora urbanística amb un valor arquitectònic singular i diferenciador”, tot ressaltant que queda pendent definir la metodologia concreta d’execució.