Issuu

Exemplar propietat d'aquest establiment

REVISTA

#63

î 630 979 590 / 977 949 688 e @revistalaciutat G revistalaciutat

CAMP DE TARRAGONA

LA CRISI DEL SECTOR PRIMARI A CATALUNYA

Els últims pescadors? REUS

CAMBRILS

VALLS

SALOU

VILA-SECA

Arrenca l'any Gaudí

Moda transformadora

Ja és aquí la calçotada

'Estimem Salou'

Festa i cavalls

#63

INTERIOR ZBE

Av. Catalunya

VIES PERIMETRALS (EXCLOSES)

Av. Argentina

Carrer de la Reina Maria Cristina Passeig de Torroja

T- 7 2 1

Passeig de Sant Antoni

Carrer de Vidal i Barraquer C-31b

Vial de William J. Bryant

N-241

Moll de Costa

Club Nàutic

EXCEPTE

E C O

C B

#63

Índex #63 TARRAGONA

CAMBRILS

06 Pescadors

58 Moda i compromís

Últim tram de mandat

62 Breus Cambrils

Breus Tarragona

Jordi Salvador

VALLS

22 Elisa Vedrina

64 Calçotada a punt

26 Fèlix Alonso

68 Breus Valls

30 Creuers al Port 34 Equips del Camp

SALOU

40 Breus Tarragonès

70 'Estimem Salou' 74 Breus Salou

REUS 42 Tecnologia i Gaudí

VILA-SECA

46 Breus Reus

76 Sant Antoni

48 Farmàcia URV

80 Breus Vila-seca

52 Més arbres a Reus 56 Aparcar a 4,5€

Consulta les edicions anteriors escanejant aquest codi QR.

MÉS DE 5.000 EXEMPLARS REPARTITS PEL TERRITORI On ens pots trobar?

· Edita: Catonline S.L.

Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs, Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis, Oficines i Clients.

www.laciutatcomunicacio.com

#63

· NIF: B-55620173 · Impressió: Gráficas Andalusí · Dipòsit legal: T-141-2017 · Distribució: CORREOS

revistalaciutat

Aicat n. 7730 COLEGIADO/ASOCIADO A11742

Ref. 8078

Precio: 545.000€

CHALET EN LA MÓRA

Ref. 8091

Precio: 123.000€

Ref. 8045

Precio: 190.000€

PISO EN BLOC SANT JORDI

CHALET EN PENYÍSCOLA

Chalet con jardín y piscina. Dos vivien-

Vivienda de 4 habitaciones, salón/

Chalet de dos plantas más planta baja,

das en una, dispone de 2 plantas, 5

comedor amplio y cocina americana. Un

reformado, amueblado y equipado,

habitaciones, dos cocinas, dos salones y

baño. No ascensor. Muy bien ubicado,

próximo a playa. 4 dormitorios. Muy

4 baños completos con platos de ducha.

ideal inversores. Luminoso y exterior.

bien comunicado.

Luminoso y cómodo.

Ref. 8045

Precio: 190.000€

Ref. 6391

Precio: 150.000€

Ref. 8106

Precio: 170.000€

CHALET EN PEÑÍSCOLA

PISO EN TARRAGONA

PISO EN BONAVISTA

Chalet de dos plantas más planta baja, reformado, amueblado y equipado, próximo a playa. 4 dormitorios. Muy

Piso reformado con 2 habitaciones y 1 baño. Exterior, parquet, puerta blindada. 5º sin ascensor.

cional). 2 hab. y 1 baño. Trastero. Ascen-

bien comunicado.

Ref. 7110

Precio: 170.000€

PISO EN SANT PERE I SANT PAU Piso con 2 habitaciones y 1 baño. Parquing y Trastero. Zona comunitaria con piscina. Calefacción. Ascensor.

Piso semiamueblado y equipado (opsor. A/a con bomba f/c, cocina americana. Alarma, puerta blindada, luminoso. Bus.

Ref. 8105

Precio: 230.000€

TERRENO EN CONSTANTÍ

Parcela/terreno de 16.000 m² vallados con puerta de acceso. Variedad de árboles. Dispone de vivienda de dos plantas con 4 habitaciones, baño. Zona ajardinada con barbacoa y espacio para varios vehículos. Caseta de herramientas 5 y balsa de 240.000 litros de capacidad. Riego automático. Placas solares. Alarma.

Ref. 7947

Precio: 165.000€

LOCAL/OFICINA EN TARRAGONA Local comercial ideal para oficina o despacho en Rambla President Lluís Companys. Muy buena ubicación, al lado del Corte Inglés. 170m² dispone de varias salas, 2 baños y #63 adaptado para minusválidos, salida a balcón. Armarios empotrados.

143 dies per sobreviure: la pesca de Tarragona al límit El sector denuncia la incertesa que generen les polítiques europees i reclama poder sortir a pescar 180 dies a l’any Adrià Miró Canturri La pesca catalana agonitza i a la Unió Europea sembla que ja li va bé. Després d’un 2025 que els pescadors descriuen com "agredolç”, el sector arrenca 2026 de nou amb moltes incerteses. Finalment, sembla que els vaixells podran sortir una mitjana de 143 dies. Una notícia plena de matisos, on alguns

#63

veuen certa tendència de millora i altres asseguren que els han tornat a prendre el pèl. AMB QUANTS DIES POT VIURE EL SECTOR? De moment, el nombre de dies que els pescadors del Mediterrani occidental podran sortir a la mar igualen als de 2025. L’any passat es van assignar 130 dies, que van

incrementar-se lleugerament amb una ampliació de 13 jornades més si s’havien establert mesures tècniques de sostenibilitat. Per un costat, si veiem la proposta inicial, és una gran notícia. En un primer moment, la Comissió Europea havia posat sobre la taula nou dies de pesca a l’any. Una decisió que havia deixat descol· locat el sector. “Quan veiem que moltes

————————— “Es va ser molt injust amb els Jocs, sobretot al principi. Hi havia molta gent que encara no sabia que teníeml’Anella Mediterrània i ara han descobert aquesta joia” —————————

demandes. El sector considera que la xifra ideal serien 180 dies. El que equivaldria a uns vuit mesos i mig a l’any de feina. Aquesta ja seria una reducció respecte del que feien anys enrere i permetria en certa manera la subsistència dels qui es dediquen a la pesca. Abans de tot això, el sector a la província ja aplicava una veda de dos mesos i sortien a la mar uns 200 dies a l’any. De fet, aquestes restriccions es fan des dels anys 60. INCERTESA EN EL SECTOR Més enllà del debat sobre els dies, els pescadors naveguen ara mateix en la incertesa. En primer lloc, perquè per exemple la gamba també comptarà amb una quota de pesca. Mesura que per a Domènech és una “incongruència”, ja que es combina la veda de dies de feina i la quota de quilos de peix. Per acabar-ho d’adobar, ara per ara el sector no coneix quina serà aquesta

————————— “Quan veiem que moltes espècies s’estan recuperant i et diuen que el 2026 pescarem només nou dies, se’t queda cara de tonto” —————————

quota i estan funcionant a cegues. Aquesta incertesa també es nota al llarg termini. Sembla que s’ha instal· lat una dinàmica en què a finals de cada any es decidirà quines són les vedes que s’apliquen a la pesca d’arrossegament mediterrània. Això impossibilita qualsevol persona poder fer una mínima planificació. “Quan et diuen que l’any que ve pescaràs 27 dies, qui no té afecte cap al sector o cap al Serrallo fot el camp. Per exemple, quan van donar aquesta notícia, dos mariners immigrants que treballaven en un dels vaixells se’n van anar a altres països i el vaixell va haver de quedar-se amarrat al port sense tripulació durant un temps”, exemplifica Domènech. En aquest sentit, el secretari de la Federació de Confraries recalca que s’ha de fer atractiu el sector, però aquesta manca d'horitzó provoca tot el contrari. En paral· lel, hi ha les inversions que moltes embarcacions han fet per poder guanyar nous dies. Aquestes van des de les més senzilles com les noves malles o les més costoses com les portes voladores. “Amb les portes són inversions que van entre 70 mil i 90 mil euros. Qui fa avui dia una inversió així sense tenir una perspectiva que durant cinc anys podràs sortir

espècies s’estan recuperant i et diuen que el 2026 pescarem només nou dies, se’t queda cara de tonto. Quina activitat econòmica pot treballar només nou dies a l’any? És impensable”, critica el secretari de la Federació de Confraries de Pescadors de Tarragona, Xavi Domènech. Ara bé, és tan bona notícia com sembla? Domènech considera que no. Segons detalla, quan es va fer el pla plurianual 2020-2024 pensaven que, un cop fet l’esforç, els dies anirien pujant progressivament fins a tornar a la normalitat. Això no ha sigut ben bé així i continuen molt per sota de les seves

#63

a pescar x dies? Empresarialment és una animalada”, afirma. ELS PESCADORS S’HAN CANSAT El Xavi Domènech assenyala que en aquests darrers anys els vaixells “estan desapareixent” perquè molta gent “no ha pogut aguantar econòmicament les seves empreses i han plegat”. Segons analitza, històricament els pescadors mediterranis “han sortit i han agafat el que han pogut, però ara t’hipotequen amb aquestes regles del joc”. A això se li ha de sumar la manca de relleu generacional. “Tradicionalment era un ofici que anava de pares a fills, però ara s’ha trencat. El mateix pescador no vol que el seu fill ho sigui”, avisa. De moment, el sector s’ha mantingut amb molts treballadors migrants que, com comentava anteriorment, estan començant a marxar davant la incertesa generada a l’hora de mantenir la feina. UNA POLÍTICA ATLÀNTICA Entre les diverses crítiques, una de les més repetides és que les mesures que proposa la Comissió Europea estan massa marcades per un “criteri atlàntic”. Domènech explica que dues diferències principals entre la pesca atlàntica i la mediterrània són els dies seguits a alta mar i la manera de pescar. En el primer cas, a l’atlàntic és habitual sortir durant 15 dies seguits a pescar, mentre que al Mediterrani surten i tornen a port el mateix dia. En el segon cas, l’atlàntica és més especialitzada a l’hora de pescar un peix o un altre i la mediterrània acostuma a ser multiespècie. D’aquí sorgeixen la majoria dels problemes. Per exemple, el sistema per decidir els dies se centra en cinc espècies del Mediterrani occidental: el lluç, la gamba vermella, la gamba blanca, l’escamarlà i el moll de fang. El hàndicap és que els dies de pesca els marca l’espècie en pitjor estat, independentment que la resta

#63

s’estiguin recuperant. Això provoca propostes ridícules com les de nou dies que va presentar la Comissió Europea. Malgrat tot, la seva aplicació té certes deficiències. Segons Domènech, hi ha embarcacions que pràcticament no toquen escamarlans i es veuen marcades per aquesta generalització. A més, recalca que hi ha estudis científics que comencen a indicar que l’escamarlà s’està perdent per culpa del canvi climàtic i no per la pesca d’arrossegament. En altres àmbits, aquests criteris atlàntics es noten en l’obligatorietat d'anunciar quants grams i quilos portes de cada espècie abans d’arribar a port o les valses salvavides que es necessiten. “Fins ara havies de posar una predicció de quants quilos aproximats transportaves de les espècies que tenies més de 50 kg i no et podies equivocar amb els marges. Ara ho volen canviar i pretenen que ho fem amb totes les espècies, independentment del volum. Potser agafo unes 30 espècies i d’alguna

————————— “Tradicionalment era un ofici que anava de pares a fills, però ara s’ha trencat. El mateix pescador no vol que el seu fill ho sigui” —————————

només en porto 500 grams. La feina que hauria de fer és terrible”, denuncia. Aquesta mesura, però, es troba de moment aturada. QUÈ ARRIBARÀ AL NOSTRE PLAT? Malgrat que és un conflicte que afecta en primera instància els pescadors, Domènech recalca que va més enllà d’ells. “Darrere nostre hi ha el peixater i després hi ha el consumidor final. El Mediterrani és un mar compartit. Les restriccions afecten la part europea, però no a la zona del Magreb. Vols dir que allà utilitzen les mateixes mesures de control que nosaltres i aquesta regulació?”, avisa. De fet, una de les tendències que han detectat és que el sector pesquer del Mediterrani està perdent cada cop més vaixells i aquests s’acostumen a vendre a països africans. El secretari de la Federació de Confraries de Pescadors de Tarragona demana “coherència” amb les noves mesures de la Unió Europea i assenyala que les decisions necessitaran tenir en compte les tres potes: el recurs (el peix), l’economia i la part social (els treballadors i els barris o municipis que viuen de la pesca). “Ha d’haver-hi un equilibri. Els primers interessats som els pescadors".

VENDE TU PROPIEDAD CON EL MEJOR EQUIPO HUMANO

Cuando te plantees vender tu vivienda, rodéate de confianza. En Habitat somos personas como tú: cercanos, transparentes y comprometidos en hacer que todo el proceso sea fácil, seguro y con los mejores resultados. Nos encargamos de todo para que tú solo te ocupes de lo importante: tomar buenas decisiones, con tranquilidad y respaldo.

615 561 606 | 977 216 340

Av. Ramón y Cajal, 29 - Tarragona 9 www.immobiliariahabitat.com

#( #63

na: o g a r r a T a at d n a m l e d uls R

p L’últim im

U O T L E I E, NETEJA

URBANIS

cte de la a r t n o c l e dar 26 consoli madores r 0 o 2 f t s s n e a u r t q a es s buscarà stides obr tiu le e ll a n u e iñ r V a n ix e rent espor e d f , e Rubé r M U n u O P u no rovar el agona de r r a T neteja, ap e d r a t i fe que fins ara ni sortien al contracte per la ciut Adrià Miró Canturri Els mandats municipals al país entren en el seu últim any sencer abans d’arribar a un 2027 que estarà massa marcat per les eleccions del 23 de maig. El marge perquè els ajuntaments despleguin els seus projectes estrella s’estreny i Tarragona intentarà que aquest 2026 sigui l’any per consolidar les iniciatives desencallades fins ara. Segurament, la més sonada és el nou contracte de la brossa i la neteja viària. El procés ha hagut de superar licitacions desertes durant

#63

el mandat de Ricomà i un periple judicial enrevessat des que el 15 de març de 2024 l’Ajuntament adjudiqués el contracte a l’empresa GBI Paprec. Després de molts tombs serà Urbaser –segona empresa classificada al concurs- qui tindrà el repte de superar una de les queixes endèmiques de la ciutat. Fins ara, l’empresa FCC netejava els carrers regida per un contracte aprovat fa 24 anys i que no estava dimensionat a la Tarragona del segle XXI. Amb el nou contracte es retiraran totes les illes de contenidors soterrades, es netejarà els diumenges, s’incorporaran barris

o hi haurà brigades específiques per a la neteja d’excrements de coloms i gos, l’eliminació de pintades i el buidatge de papereres. A més, es renovarà la flota de camions que ha de recollir la brossa i netejar els carrers. Malgrat que ja està en marxa, tant l’empresa com l’Ajuntament estimen que en aquest 2026 es podran implantar progressivament totes les millores que incorpora el nou contracte. REDEFINIR LA CIUTAT Amb el contracte de la brossa fora de les preocupacions del govern municipal, l’aprovació inicial del nou POUM (Pla d’ordenació

urbanística municipal) serà un dels objectius principals pel consistori. A l’espera dels últims informes preceptius, Viñuales haurà de buscar consens en ple ambient preelectoral. Un fet que dificulta definir el futur de la ciutat a llarg termini. Relacionat amb aquest àmbit hi haurà la concreció del trasllat de CLH i la Laboral, que anirà a Ponent. LA TABACALERA AVANÇA Un dels principals projectes que reivindica l’alcalde és el de la Tabacalera, que aquest 2025 ha concretat diversos usos per tornar a donar vida a aquest edifici històric. El més rellevant és l’arribada de la Biblioteca Pública Estatal que deixarà el carrer Fortuny per traslladar-se amb un projecte de 20 milions d’euros. Amb el canvi, passarà de tenir 1.800 m² a 10.000 m². La resta d’usos també han d’accelerar-se aquest 2026. En primer lloc, el Conservatori de la Diputa-

ció ocuparà una de les ales de l’edifici i aquest any ja hi ha pressupostat els estudis previs per encarar el trasllat. A més, també avançaran les arribades de l’ICAC i la universitat EUSES a dos dels magatzems de la Tabacalera. Malgrat que està previst que els estudis de CAFE puguin començar el mes de setembre, els tempos són bastant ajustats.

————————— La Tabacalera, aquest 2025 ha concretat diversos usos per tornar a donar vida a aquest edifici històric. El més rellevant és l’arribada de la Biblioteca Pública Estatal ————————— OBRES EN LA RECTA FINAL El 2026 estarà també marcat per la finalització o l’inici d’obres cabdals per la ciutat, moltes d’elles lligades l’anterior mandat. El primer trimestre haurien d’acabar el Fò-

rum de la Colònia i el seu entorn renovat, mentre que les actuacions a la Necròpolis guarden més incògnites. Està previst que finalitzin el juny, però queda pendent el projecte executiu per a la museografia i encara no hi ha calendari per a la segona fase. El seu museu porta tancat al públic des del 1992. Per un altre costat, les obres del nou alberg juvenil de la Ciutat Residencial haurien d’estar llestes a l’estiu i, just al costat, l’N-340 viurà per fi l’anhelada actuació per incorporar-hi un carril bici i un pas per a vianants. La humanització de la via anirà entre l’enllaç N-340 i A7 i el terme municipal d’Altafulla. Està previst que durant la primavera s’executin aquests treballs que tindran un cost de 7,8 milions d’euros per part de l’Estat. També haurà de posar-se la primera pedra del Fòrum de la Justícia, que ja té empresa adjudicatària i hauria de posar-se a treballar durant el primer trimestre, i la construcció dels habitatges del PP10 encara la seva recta final. En canvi,

#63

————————— Una de les últimes bones notícies que va tenir la ciutat el 2025 va ser l’arribada del Pla de Barris de la Generalitat a la Part Baixa —————————

el dubte sobrevola el projecte del camí de ronda de la Savinosa. En principi, les seves obres haurien d’estar a caure, però les recents protestes de col· lectius ecologistes podrien alterar-ne els plans. Els crítics amb el projecte denuncien que no hi ha cap estudi ambiental i que el passeig marítim que es planteja construir podria afectar la biodiversitat dels morrots. De moment, han aconseguit que l’administració supramunicipal hagi accedit a reunir-se amb ells per buscar una solució de consens. LA LOTERIA CAU A LA PART BAIXA Una de les últimes bones notícies que va tenir la ciutat el 2025 va ser l’arribada del Pla de Barris de la Generalitat a la Part Baixa. El barri tarragoní va ser un dels 20 escollits per entrar en la primera convocatòria d’aquesta ajuda que ja va transformar Campclar en l’època del tripartit. El projecte disposa de 25 milions d’euros de pressupost, finançat a parts iguals entre Ajuntament i Generalitat en un marge de cinc anys. Aquest 2026 ja podran començar

#63

actuacions amb els 2,5 milions d'euros que preveuen els pressupostos. Les primeres passes seran la creació de l'oficina per gestionar-ho, la redacció dels projectes més importants com Unió-Prim-Apodaca o la cobertura del Palau. A més, es podran començar a desenvolupar els projectes socials, la diagnosi comercial i les línies de subvencions com la dels electrodomèstics i les façanes. BIENVENUE À TARRAGONA Un dels àmbits que vol continuar creixent és el dels esdeveniments esportius, que ha tancat un 2025 de rècord. La ciutat ha reunit més de 39.600 esportistes i gairebé 68.000 acompanyants en compe-

ticions de primer nivell i activitats populars. El que significa un impacte econòmic de poc més de 13 milions d’euros. Dins del ventall d’esdeveniments, s’hi inclouen competicions d’alt nivell com el Campionat d’Espanya absolut d’atletisme, el Tarragona Premier Padel P1, els campionats nacionals de tenis taula, així com la 46a Lliga Catalana ACB i la 37a Lliga Catalana Femenina de bàsquet. A més, Tarragona ha acollit també nombroses proves adreçades a categories base: el Festival formatiu HaBaWaBa de waterpolo, la Lliga Nacional Infantil i Iberdrola de Karate o el campionat infantil català de natació són alguns exemples rellevants.

#63

De cara a aquest any, el bàsquet tornarà a brillar amb la Copa de la Reina absoluta, la ciutat rebrà l’europeu de triatló i el tenis de taula guanyarà protagonisme amb el torneig estatal, el campionat absolut espanyol i les copes del rei i la reina. Malgrat tot, l’esdeveniment més esperat serà la sortida de la segona etapa del Tour de França a Tarragona el 5 de juliol. El recorregut començarà a la Rambla Francesc Macià, travessarà les principals rambles de la ciutat i sortirà per la Via Augusta. Mostrant els principals atractius tarragonins.

MOBILITAT I SEGURETAT Els canvis també arribaran en el camp de la mobilitat. Des del 31 de desembre de 2025 la Zona de Baixes Emissions ja està en marxa a la ciutat, sense afectar els tarragonins i amb moltes exempcions. No serà fins al 31 de desembre de 2026, quan les restriccions s’ampliaran als vehicles de residents de fora de l’àrea que no duguin l’etiqueta i no entrin en cap de les múltiples exempcions. Pel que fa al transport públic, l’Ajuntament vol continuar amb la renovació de la flota d’autobusos

fins a arribar als 85 vehicles. En seguretat, es veurà l’efecte de la nova Unitat Policial de Reforç i Proximitat (UPRP) de la Guàrdia Urbana que es va presentar a finals de 2025 i aquest any es redactarà el projecte de la nova comissaria mixta de Battestini. Les obres s’hauran d’efectuar el 2027 amb l’objectiu que estiguin enllestides en un any.

————————— L’esdeveniment més esperat serà la sortida de la segona etapa del Tour de França el 5 de juliol, que, travessarà les principals avingudes i rambles de la ciutat ————————— Finalment, l’últim gran repte serà els primers passos del nou Consorci del Patrimoni, que començarà a funcionar l’1 de gener de 2027. Aquest estarà integrat per l’Ajuntament de Tarragona, l’Agència Catalana del Patrimoni i la Generalitat. A més, ha d’establir convenis amb l’Estat, la Diputació i l’Arquebisbat.

Valls

#63

TARRAGONA TARRAGONA CONGELA LES TARIFES DE TRANSPORT I MANTÉ ELS DESCOMPTES ALS ABONAMENTS FINS AL 2026 L'objectiu és garantir l'accessibilitat i la sostenibilitat del servei de transport públic a la ciutat L’Empresa Municipal de Transports de Tarragona (EMT) ha anunciat que, per setè any consecutiu, mantindrà congelades totes les tarifes dels títols multiviatge del transport públic municipal durant l’any 2026. Aquesta mesura es pren amb l'objectiu de garantir l'accessibilitat i la sostenibilitat del servei de transport públic a la ciutat, sense repercutir l'increment de l'Índex de Preus al Consum (IPC). A més, es mantindrà el descompte del 50% en els abonaments dels autobusos municipals, una iniciativa que permet a la ciutadania beneficiar-se d'una mobilitat econòmica i sostenible. "Per al 2026, congelarem les tarifes del transport públic i dels aparcaments municipals, reafirmant el nostre compromís amb una mobilitat econòmica i accessible per a tothom", ha destacat Sonia Orts, presidenta de l'EMT. Per garantir la continuïtat del descompte en els abonaments, l’Ajuntament de Tarragona assumirà el 30% del cost de la bonificació, complementant així el 20% que ja aporta el govern de l’Estat.

LA PART BAIXA ENTRA AL PLA DE BARRIS AMB 25 MILIONS D'EUROS El projecte contempla un pressupost de 25 milions d'euros en què es planteja la urbanització de l'eix Unió-Prim-Apodaca o equipaments sociocomunitaris La Part Baixa de Tarragona és un dels 20 projectes escollits de la primera convocatòria del Pla de Barris i Viles 2025-2029 de la Generalitat de Catalunya. La ciutat aprofitarà aquesta iniciativa, que ja va beneficiar Campclar durant els tripartits, per tirar endavant una bateria de mesures de 25 milions d'euros dividits en 34 accions. "Es tracta d'una transformació integral, conservant l'essència del barri. No serà només un pla per la Part Baixa, sinó que irradiarà tota la ciutat", afirmava l'alcalde Rubén Viñuales quan van presentar la proposta. L'administració autonòmica subvencionarà 12,5 milions d'euros, la meitat del pressupost total. Les transformacions físiques és segurament un dels elements més destacats de la candidatura. L'exemple estrella és la urbanització de l'eix comercial Unió-Prim-Apodaca que ha de revifar i tornar a ser una via emblemàtica de la ciutat. Entre d'altres accions també trobem la urbanització de l'entorn del Teatre Romà als carrers Caputxins i Sant Magí, la rehabilitació integral de la plaça Palau de Congressos i la millora de l’entorn de l’estació de trens. També es plantegen ajudes per rehabilitar habitatges o equipaments sociocomunitaris.

#63

ASSESSORIA IMPERIAL TARRACO

La teva immobiliària al Nou Eixample de Tarragona

ESTÀS PENSANT A VENDRE LA TEVA PROPIETAT? Som la immobiliària que millor coneix el barri A Tecnocasa Tarragona t’acompanyem a cada pas de la venda del teu immoble. Confia en nosaltres per a gestionar el procés de forma eficient i sense complicacions. Deixa-ho a les nostres mans i oblida’t dels problemes.

Avinguda Roma, 14, local 1 c/ Cristofor Colom 24, local 2 TARRAGONA

v 877 210 190 v 977 949 166 baad9@tecnocasa.es www.tecnocasa.es

CONFIA EN EL

#63

JORDI SALVADOR, Diputat d'Esquerra al Congrés de Diputats

“Al Congrés no es parla del que realment importa a la gent”

Entrevistem el diputat tarragoní d’Esquerra al Congrés, Jordi Salvador, per conèixer la situació de la política estatal Adrià Miró CAnturri Quin ambient es respira a Madrid? El context és molt hostil, desagradable i fa pena. Són molts insults, només es parla de corrupció i no solucionen problemes de la gent. Des del punt de vista polític, hi ha un bloqueig absolut. Tenim un bloc de dreta poc homologable a la dreta europea amb PP i VOX, Junts juga una partida a banda difícil de comprendre i després hi ha el PSOE amb tots els casos de corrupció. Com s’aguanta això? El fet que no hi hagi una dreta liberal i democràtica fa que es creï més o menys un bloc que no vol obrir la

#63

porta a l’extrema dreta. S'aguanta amb pinces. Ara bé, quan han vingut temes que toquen el capital, hi ha una pinça que ha funcionat: PP, VOX i Junts. Darrerament han exigit reformular el model dels autònoms. Se’n parla poc d’aquests treballadors per part de l’esquerra? El discurs d’Esquerra Republicana els últims anys és trencador. El subjecte és el treballador, que pot ser assalariat o un autònom. La gran majoria de gent no són emprenedors que fan Apple en un garatge. Hi ha treballadors precaris i dependents. Què proposen? Hem posat da-

munt la taula el fet de cotitzar i pagar impostos a partir dels ingressos reals. A més, si pagues impostos com tothom, tu també has de tenir les mateixes prestacions que la resta de treballadors. El problema és que no hi ha sindicats potents d’autònoms i no s'adonen que viuen del seu treball. L’autònom és la culminació del capitalisme més bèstia: gent que surt del mercat de treball per anar a oferta i demanda sense cap mena de garantia social. Un treballador dependent no és un autònom, és un assalariat que l’han timat. El transport ferroviari és també una de les principals preocu-

————————— “Rufián és el Messi de la comunicació. Una estrella del rock amb una capacitat de comunicació que no té ningú al Congrés” —————————

or. L’any passat es van aconseguir 19.000 milions d’euros més del previst, que et dona un marge important. D’aquests milions d’euros, 10 mil se’ls han gastat en armament. És una autèntica barbaritat. No sé si ens envairan, l’únic que sé és que hi ha gent que no arriba a final de mes o cobra l’ingrés mínim vital.

de la nuclear que no hem pal· liat en els últims 20 anys. No vull tenir l’energia nuclear, però necessitem una alternativa. No soc idiota, mira Alemanya com està. Els qui no han fet els deures m’obliguen ara mateix a no ser antinuclear. Si no tens feta aquesta transició, qui vindrà aquí a invertir en indústria?

Això passa pel Congrés? Res del que et dic passa pel Congrés. No s’hi parla, només parlen de corrupció i de quatre tonteries. De fet, al Congrés no es parla del que realment importa a la gent com els trens o l’habitatge. Quants habitatges podries fer amb un pla europeu de 800 mil milions d’euros, que és el que demana Von der Leyen per gastar en armament? Hi ha una deriva militarista que afecta Tarragona. Tot el que passa al Congrés té una incidència directa en els tarragonins.

Amb la proposta d’un front comú sobre la taula, quin paper ha de tenir Rufián i ERC a les pròximes eleccions? Rufián és el Messi de la comunicació. Una estrella del rock amb una capacitat de comunicació que no té ningú al Congrés. A partir d’aquí, crec que ha de millorar en les relacions amb el partit. La seva veu s’ha de sentir més en el partit. A vegades, és una mica vers lliure. No és el mateix dir a la premsa que vols fer un front d’esquerres a fer-ho dins del partit i que es pugui analitzar un tema que jo trobo correcte. Potser és interessant una proposta real de front popular. No tenim alternativa. Als gallecs, bascos i catalans podem incloure republicans espanyols o andalusos. Es pot estudiar una Espanya diferent amb la unió lliure de pobles, el dret a l’autodeterminació i polítiques d’esquerres.

Les nuclears estan al centre del debat i Tarragona és una de les principals províncies afectades. Esquerra estaria a favor d’alentir el seu tancament? Esquerra sempre ha sigut un partit antinuclear i ho continua sent. El problema és que no s’han fet els deures. Tenim una dependència

pacions del territori, sobretot pels treballadors que han d’anar a Barcelona. És incomprensible que a 2025 estem així. És un tema de voluntat política, però hi ha hagut una deixadesa per part de l’Estat que ha condemnat milions de persones. Una de les coses que hauria de fer més independentistes és el fet de no solucionar aquests problemes. Afecta la falta de pressupostos? El problema ferroviari clama al cel quan a més veus que els diners surten quan fan falta. No hi ha pressupostos, però, com que la macroeconomia ha anat bé, hi ha hagut una recaptació superi-

#63

TARRAGONA L'ARQUEBISBE DE TARRAGONA DEFENSA QUE ELS DELICTES PER ABÚS SEXUAL A MENORS NO HAURIEN DE PRESCRIURE Planellas es mostra obert a un diaconat femení, però avisa que podria haver-hi un "cisma" a l'Església L'arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, defensa que caldria "estudiar" que els delictes per abús sexual a persones menors d'edat no prescriguin en el dret civil. Ho ha dit en una entrevista a l'ACN on ha afirmat que ara l'Església està "molt més preparada" que fa sis anys a l'hora d'encarar aquesta qüestió perquè les diòcesis han elaborat protocols propis. També ha explicat que des de l'Arquebisbat recomanen als mossens que "no es trobin mai sols amb un menor en un despatx tancat". En un altre ordre, Planellas es mostra obert a un diaconat femení, però avisa que podria haver-hi un "cisma" a l'Església perquè la "mentalitat" d'Occident no és la d'Àfrica ni la d'Àsia, on hi ha el gruix de cristians actualment.

Fa aproximadament cinc anys que l'Arquebisbat de Tarragona va implantar un protocol per la prevenció i l'actuació en cas d'abusos a menors i adults vulnerables. Per exemple, es demana als mossens que "no es trobin mai sols amb un menor en un despatx tancat". És una de les "bones pràctiques" que s'estableixen al document. "Hi ha moltes maneres de fer, et pots trobar en un espai obert i parlar de moltes maneres", assenyala l'arquebisbe. L'arquebisbe insisteix que l'Església "està molt més preparada ara que fa sis anys" a l'hora d'abordar aquest tema. Diu que abans s'anava "a les palpentes" i que "s'ha après a marxes forçades" davant l'aparició dels diversos casos.

LA COMISSARIA MIXTA A BATTESTINI SERÀ UNA REALITAT L'ANY 2028 Les instal· lacions policials s'ubicaran als baixos de l'estació d'autobusos La ciutat de Tarragona comptarà amb una nova comissaria mixta de la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra a finals de l’any 2028, segons el calendari previst pel Departament d’Interior. Les instal· lacions s’ubicaran als baixos de l’estació d’autobusos de la plaça Imperial Tarraco, amb accés pel carrer Doctor Battestini, i substituiran l’espai actualment ocupat per la Banda Unió Musical de Tarragona (BUMT) i el Club Billar. El cost total del projecte és d’1,6 milions d’euros, aportats a parts iguals per l’Ajuntament i la Generalitat. La consellera d’Interior, Núria Parlon ha destacat que, tot i que no ha concretat si l’obertura suposarà un augment d’agents a Tarragona, fins al 2030 s’incorporaran 6.000 nous efectius dels Mossos d’Esquadra a Catalunya, “això també be-

neficia la ciutat de Tarragona”. “Si és necessari reforçar aquesta comissaria, es reforçarà”, ha afegit. La consellera i l’alcalde han coincidit que la nova comissaria “millorarà la percepció de seguretat” de

la ciutadania. Parlon ha assenyalat que el projecte ja s’ha dut a terme en altres municipis i serà una “oportunitat clara per treballar coordinadament” entre els cossos policials.

LA MILLOR GASTRONOMIA A TOCAR DE MAR Port Esportiu, Edifici RC Nàutic - TGN Tels. 977 225 824 | 619 05 25 60

www.nauticrestaurant.com #63

EL RACÓ DEL

PAGÈS FRUITERIA / COLLITA PRÒPIA

JA ÉS TEMPS DE

CALÇOTS!

a t i l l o c e d Són pròpia! • Calçots cuits

• Salsa casolana • Patata i carxofa escalivada

FES JA LA TEVA COMANDA!

977 29 25 59 | 639 30 14 48 c/ Mercè Rodoreda, 7 - La Vall de l’Arrabassada - Tarragona www.elracodelpages.com 21

#63

ELISA VEDRINA, Diputada del PP al Congrés de Diputats

“Si Paneque i Puente creuen que les inversions milloraran el servei ferroviari, viuen en el món de Yupi” Adrià Miró CAnturri Parlem amb la diputada tarragonina del PP al Congrés, Elisa Vedrina, sobre les possibilitats de recuperar la Moncloa, l’ambient de la política madrilenya, l’estat del sistema ferroviari i el futur de les nuclears. Quin ambient es respira a Madrid? És una legislatura molt peculiar per molts motius. El principal és que el Congrés és la cambra legislativa, però no legisla. La sensació és que està segrestada per la mesa del Congrés. Tot i que els grups presentem iniciatives, des de la mesa no es tiren endavant. Com saben

#63

que s’aprovarien, amplia el període d’esmenes i queden al congelador d’Armengol. A més, he vist molts cops perdre votacions al govern, la qual cosa no és habitual. El debat és enriquidor, però ens ha de portar a millorar el benestar dels ciutadans. Fèlix Alonso remarcava que al Congrés hi ha una majoria de dretes. Per què el PP continua a l’oposició en aquesta situació? Perquè no hi ha només l’eix esquerra-dreta. També hi ha el de la unitat d’Espanya o ruptura de la nació espanyola. Aquest paràmetre fa que el PP no governi. Podem arribar a punts de trobada amb VOX o Junts, com la llei de multireincidència i la

d’antiocupació, però el fons és molt diferent i és impossible que ens posem d’acord. Veu a Junts donant suport a una moció de censura de Feijóo? Soc una persona que s’ha dedicat a l’educació i a l’orientació. Estic acostumada a treballar amb persones. Això fa que la meva intuïció em digui que no succeirà. Quan una organització s'implica a fons en una iniciativa és perquè entén que serà bo per ella. Què pot treure de positiu Junts amb una moció de censura? Amb el que veig que defensen, diria que res. Sempre poden collar més a un Pedro Sánchez envoltat per la corrupció. Quan el que volen

Vox sembla que és el que s’està emportant més rèdit a les enquestes i eleccions autonòmiques. Capitalitza el descontentament perquè no governa. Quan ha tingut l’ocasió, ha fugit. És molt fàcil prometre quan no ets tu qui ha de gestionar. El PP és un partit de govern. Nosaltres tenim propostes, però no prometrem allò que no podríem fer. Aquest luxe se’l poden permetre els partits populistes. A les enquestes no veiem un increment brutal de vot al PP, però es consolida que és el partit que rebrà el màxim suport. A més, també es consolida l’afecció pel partit popular des d’un votant femení, que s’ha vist desemparat.

Paneque i Puente asseguren que la situació és causada pel volum d’inversions que s’estan executant. Intentar tirar pilotes fora és propi de qui és incapaç d’assumir responsabilitats. La realitat és que les inversions que s’estan executant actualment no serviran per a millorar la situació. Només cal que parlem amb la plataforma Dignitat a les Vies. Si la consellera Paneque o el ministre Puente estan convençuts que les inversions milloraran el servei ferroviari, viuen en un món de Yupi. Vaig venir a treballar a Tarragona l’any 1996 i viatjava cada setmana en tren. No recordo cap avaria en aquell moment. A banda d’això, què farem quan a sobre hàgim d’incrementar el trànsit de mercaderies. Tarragona és una província condemnada pel govern de Pedro Sánchez.

Al votant socialista li molesta més els casos de masclisme, que el soroll de la corrupció. El vot femení està desencantat. Realment, el govern més feminista de la història ha fet una llei del ‘sí es sí’ que ha posat al carrer a violadors, ha gestionat com ho ha fet el tema de les polseres i ha aprovat una llei trans que deixa en situació d’indefensió les dones. Tot això al marge dels presumptes casos d’assetjament, que és la cirereta del pastís.

El debat sobre les mercaderies per l’interior pot obrir la caixa dels trons al territori? Serà complicat posar els municipis d’acord? Cadascú busca la rendibilitat a curt termini. Ara bé, el que cau fora de tota lògica és que els passatgers tinguin un servei pitjor i els mercedaris viatgin amb vistes al mar. Si hi hagués un accident, les conseqüències serien dramàtiques. La línia ferroviària que passa pels principals nuclis urbans ha

és trencar un Estat, no guanyen res donant suport a una moció de censura.

Han sigut molt crítics amb la situació ferroviària. El govern ho justifica amb la falta d’inversions de governs anteriors. Quina responsabilitat té el PP de l’actual dèficit? Les inversions en les línies ferroviàries es planifiquen, requereixen molts diners i s’executen al llarg dels anys. Podem buscar els responsables més enllà, però el que és cert és que el PSOE porta set anys i l’únic que hem vist és la degradació de serveis públics. Puc entonar un mea culpa, però crec que qui ha d’assumir responsabilitats és qui porta quasi vuit anys al capdavant del país i lidera les inversions.

d’estar destinada als passatgers i les mercaderies han de passar per una zona que no estigui poblada. S’ha de buscar una solució a llarg termini, però la plataforma mercaderies per l’interior ja ha plantejat una solució provisional que han calculat en 4 milions d’euros. Què són 4 o 10 milions pel pressupost d’Espanya? En el debat de les nuclears, el PP és dels pocs partits que és clar en el seu posicionament. Quin full de ruta plantegen? El full de ruta és molt clar, pel bé d’Espanya i Catalunya. A Espanya el 57% de l’energia que es genera ve de renovables, una aposta que defensa el PP. Però a Catalunya només és el 19%. La nostra proposta és allargar la vida útil de les nuclears. Al món s’estan construint centrals nuclears, que són lliures d’emissions, estables i confiables. Qui tingui en el seu full de ruta tornar a les cavernes, lògicament no voldrà energia. Però els partits que pensem que el benestar i el progrés va vinculat a una major llibertat de la societat i al creixement econòmic, necessitem energia.

————————— “Qui tingui en el seu full de ruta tornar a les cavernes, lògicament no voldrà energia. ” —————————

#63

TARRAGONA TARRAGONA ES CONSOLIDA COM A CAPITAL ESPORTIVA AMB MÉS DE 13 MILIONS D'EUROS EN 55 ESDEVENIMENTS EL 2025 La ciutat reuneix més de 39.600 esportistes i gairebé 68.000 acompanyants en competicions de primer nivell i activitats populars Durant l’any 2025, Tarragona ha estat la seu de 55 esdeveniments esportius que han mobilitzat les instal· lacions municipals i diversos espais públics, atraient un total de 39.610 esportistes i 67.860 acompanyants, entre tècnics, organitzadors i familiars. Aquesta activitat ha generat una despesa directa estimada que ha contribuït a un impacte econòmic global de 13.095.567,50 euros, resultat principalment del consum en allotjament, restauració, transport i oci durant la celebració dels diferents esdeveniments. Dins del ventall d’esdeveniments, s’hi inclouen competicions d’alt nivell com el Campionat d’Espanya absolut d’atletisme, el Tarragona Premier Padel P1, els campionats nacionals de tenis taula, així

com la 46a Lliga Catalana ACB i la 37a Lliga Catalana Femenina de bàsquet. A més, Tarragona ha acollit també nombroses proves adreçades a categories base: el Festival formatiu HaBaWaBa

de waterpolo, la Lliga Nacional Infantil i Iberdrola de Karate o el campionat infantil català de natació són alguns exemples rellevants.

LLOGAR PISOS A TARRAGONA JA ÉS EL NEGOCI IMMOBILIARI MÉS RENDIBLE DE TOTA ESPANYA La ciutat es consolida com un mercat atractiu per a la inversió immobiliària mentre lluita amb el repte de garantir l’accés a l’habitatge per a la població local

Tarragona s’ha convertit en la capital de província més rendible de l’Estat per invertir en habitatge destinat al lloguer.

#63

Així ho constata el darrer informe elaborat per pisos.com, que situa la ciutat al capdamunt del rànquing estatal amb una rendibilitat bruta del 8,14%, molt per sobre de la mitjana espanyola. L’estudi, corresponent al novembre del 2025, analitza el rendiment obtingut pels propietaris que han comprat un habitatge i l’han posat en lloguer. A escala estatal, la rendibili-

tat mitjana se situa en el 6,98%, una xifra que ja és elevada, però que Tarragona supera amb claredat. Segons les dades de la plataforma immobiliària, la combinació de preus de compra encara continguts i rendes de lloguer a l’alça explica el lideratge de Tarragona. Aquest equilibri converteix la ciutat en un pol d’atracció per a inversors, tant locals com de fora del territori. Després de Tarragona, el rànquing de capitals més rendibles el completen Sevilla (7,64%), Jaén (7,42%), Àvila (7,32%) i Osca (7,16%). En canvi, a l’altra banda de la taula hi ha Donostia – Sant Sebastià, amb només un 3,84% de rendibilitat, seguida de Palma i Cadis.

Amb Nico, ara pots!

Nico és l’autoescola jove de Tarragona que s’adapta a la teva manera de fer i a la teva butxaca: classes multimèdia, tests online, cursos intensius... tu demana. L’autoescola Nico celebra el seu 10è aniversari regalant-te 2 classes de pràctica si et matricules aquest setembre.

C/ Pere Martell, 25 - Tarragona | n 977 505 171 www.nicoautoescola.com 25

EQ-M #63

FÈLIX ALONSO,

Diputat dels Comuns al Congrés de Diputats

“Som l’única força que amb valentia diu ‘no’ a les nuclears” Parlem de la situació ferroviària, les nuclears i el futur del govern de coalició amb el diputat dels comuns al Congrés, Fèlix Alonso

Adrià Miró CAnturri Si comparem l’actual govern de coalició amb l’anterior, una de les crítiques esteses és la manca d’activitat legislativa. La llei més sonada de la legislatura és la d’Amnistia, mentre que amb l’anterior executiu n’hi va haver moltes de força calatge. Al govern li falta legislar més? Al Congrés la majoria és de dretes, a diferència de l’anterior legislatura. No hem d’oblidar que Junts és de dretes i la correlació de forces determina les lleis que sortiran. Possiblement, les lleis no són tan ideològiques com a l’anterior legislatura. En canvi, són més pragmàtiques i

#63

inclús en alguns casos més útils. Com quines? La llei de mobilitat o la llei del servei d’atenció a la clientela. La llei d’amnistia afecta el benestar de la societat catalana, però no ho fa a la gran majoria de la població. En canvi, una persona rep trucades d’spam diversos cops al dia i la ciutadania també es veu beneficiada per les nbonificacions al transport. Un dels problemes al territori és la connexió ferroviària. A Tarragona Ràdio deia que els polítics s’havien de disculpar per la situació. Qui és el responsable de l’actual estat de les vies amb

les esquerres governant a Catalunya i a Espanya? La responsabilitat és de tots. En un moment determinat, Espanya va optar pel tancament de les vies ferroviàries i va apostar per l’alta velocitat. Tots els diners de governs socialistes i populars només van anar a invertir en l’alta velocitat i van deixar engrunes pel tren convencional. S’ha demostrat que l’alta velocitat no estava tan malament, però per a què serveix? A Catalunya, no és per a la mobilitat quotidiana dels treballadors. Reforça el model turístic. Tots tenen la mateixa culpa d’aquest model? Tots tenen culpa, però evidentment el major res-

ha passat. Han confluït unes vies sense trens ni maquinistes amb una inversió molt forta. A banda d'això, els ajuntaments tenen molt a dir. Molts cops viuen d’esquena a la xarxa ferroviària i no es posen forts perquè Adif arregli les estacions. En els pròxims pressupostos apostarem per la humanització de les estacions. Quina és la prioritat? El problema el tenim en la mitja distància, tot i que a Barcelona se n’obliden. Si vius a Castelldefels i el Rodalies arriba tard, agafes el tren següent. En canvi, si vas des de Tarragona o Altafulla, has d’esperar una hora. Només el 58% dels mitja distància arriben puntuals. La inversió i l’èmfasi s’ha de posar aquí. Tarragona, Reus i Terres de l’Ebre som els principals perjudicats. De nou, els ajuntaments s’hi han d’implicar, tot i que de moment han estat desapareguts en temes com les mercaderies per l’interior, on només han posat pedres en el camí.

————————— “El problema el tenim en la mitja distància, tot i que a Barcelona se n’obliden” ————————— ponsable és el PP de Rajoy. Durant molts anys va deixar d’invertir en tots els serveis públics i en el tren. Fins i tot en l’alta velocitat. L’exemple el tenim en el corredor del mediterrani. A banda d’això, hi va haver poca exigència per part de Catalunya, que no van ser prou atrevits per plantar cara el govern de l’Estat. Era molt més fàcil que Rodalies fallés perquè tenia els catalans emprenyats. I ara? Hi ha més de 6.000 milions d’euros d’inversió entre 2020 i 2030. Ara de sobte s’inverteixen molts diners i això comporta obres. Quan a casa et venen els paletes, la situació és més precària. És el que

El debat sobre el futur de les nuclears torna a estar obert. Comuns vol mantenir l’actual full de ruta? Sempre hem defensat el tancament de les nuclears i l’actual calendari. Possiblement som l’única força que ho diu clarament. Les nuclears no són la solució perquè no sabem què fer amb els residus i no és competitiva. Si no els ajuda l’Estat, les mateixes companyies no volen obrir perquè no els surt rendible. A banda del perill que suposen, en què és una potència Espanya? En energia solar. Per què hem d’apostar per una energia amb problemes quan tenim més sol del que voldríem? Som l’única força al territori que amb valentia diu ‘no’ a

les nuclears. I els llocs de treball? No estan en perill. Primer, perquè per desconnectar-te d’una nuclear necessites molta mà d’obra durant molt de temps. A més, què ha significat la nuclear per Ascó? Quantes empreses s’hi han instal· lat? La nuclear no és un pol d’atracció ni arrelament. En canvi, altres llocs sí que criden població perquè el tipus de desenvolupament industrial atrau gent. I mantenir-les com a energia basal per sostenir la demanda d’electricitat de la indústria? Vam proposar una situació de millora per a les empreses d’alta necessitat d’electricitat i Junts no va votar a favor. Hi ha partits que estan en el no a tot. El problema el tenim a Catalunya. En el mix energètic de l’Estat espanyol, el pes de la nuclear és baix mentre que a Catalunya és alt perquè no hem volgut res. Ni aerogeneradors ni plaques solars. Yolanda Díaz va exigir “canvis radicals” al govern de coalició, sense gaire sort. Es va tirar a la piscina sense mirar si hi havia aigua? A Sumar hi ha el Movimiento Sumar, Izquierda Unida, Comuns, Compromís, Chunta, Más Madrid o Més. Podem estar d’acord amb Yolanda Díaz amb el fet que cal un gir social al govern. Hi ha molts ministres que són candidats i ella plantejava substituir-los tots a la vegada i donar un impuls al nou govern. Sobretot també pensant en la correlació de forces amb el ‘portazo’ de Junts. Mentre no canviï res no tens els vots per aprovar lleis. El president Sánchez va apuntar a desenvolupar polítiques sense passar pel Congrés. No m’agrada perquè crec que en la mesura del possible tot ha de passar pel parlament. Però hi ha coses que estan estancades pel ‘no’ a tot, són transversals i són de sentit comú.

#63

TARRAGONA L’ASSOCIACIÓ PER L’IMPULS METROPOLITÀ DEL CAMP DE TARRAGONA ESTRENA WEB I BUTLLETÍ INFORMATIU Amb la nova web i el butlletí, l’associació vol fer més accessible el debat i ampliar la base social implicada en la construcció del futur metropolità del Camp de Tarragona L’Associació per l’Impuls Metropolità del Camp de Tarragona ha fet un nou pas en la seva estratègia de comunicació i projecció pública amb la posada en funcionament d’una nova pàgina web i el llançament d’un butlletí informatiu periòdic. L’objectiu és reforçar la transparència, la participació i el seguiment de totes les iniciatives vinculades al projecte metropolità del Camp de Tarragona. La nova web, accessible a través de impulsmetropolitacamptgn.cat, es presenta com un espai de referència on es recull informació actualitzada sobre l’activitat de l’associació, els seus objectius, els àmbits de treball i les principals línies estratègiques que impulsa. El portal també inclou notícies, articles d’opinió, documents d’anàlisi i informació pràctica sobre actes, jornades i debats vinculats a la construcció d’una visió metropolitana compartida. Paral· lelament, l’entitat ha activat un butlletí digital quinzenal. Aquest nou canal vol facilitar que la ciutadania, el teixit associatiu, el món econòmic i les institucions puguin estar al dia de manera regular de les iniciatives, reflexions i propostes que sorgeixen al voltant del projecte metropolità.

PAS ENDAVANT PER LA CONSTRUCCIÓ DEL NOU CARRIL BICI DE L'N-340: "LA HUMANITZACIÓ DEL TRAM CONNECTARÀ LA CIUTAT AMB LES SEVES PLATGES" La subdelegada del Govern Central a Tarragona, Elisabet Romero, ha qualificat el projecte com una nova oportunitat per comunicar les urbanitzacions del llevant tarragoní amb la ciutat El Ministeri de Transports ha adjudicat per un valor de 7,8 milions d'euros el contracte per construir el nou carril per a vianants i bicicletes a l'N-340. La nova infraestructura s'allargarà durant prop de set quilòmetres, alhora que també s'instal· laran pantalles acústiques a l'autovia A-7 en un tram de 2,2 quilòmetres. El principal carril bici es construirà entre l'enllaç entre N-340 i A-7 i el límit amb el terme amb Altafulla, concretament als quilòmetres 1.165,2 i 1.171,4. Tal com ha informat la subdelegada del Govern Central a Tarragona, Elisabet Romero, "si tot va com està previst les obres s'iniciarien cap a la primavera d'aquest 2026". A més, ha destacat que la "humanització" d'aquest tram de l'N-340 fins al terme municipal d'Altafulla garanteix "la connexió de la ciutat amb les seves platges dintre del pla de mobilitat sostenible de l'entorn".

#63

a z n a i f n o c e d s o d a Sus abog •Abogados •Gestores •Traductores

Redouane Ennajy Abogado

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT. Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España. Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com 29

#63

La temporada de creuers de Tarragona en números Per al pròxim any, es preveuen 79 escales i 155.000 passatgers, un increment que respon principalment a l’aposta de la naviliera de luxe Viking Cruises Redacció Tarragona ha tancat la temporada de creuers 2025 amb un total de 62 escales i 126.348 passatgers. El 2026 es preveu com un nou any de rècords, amb un important salt pel que fa a les escales, que creixeran fins a les 79. Pel que fa a la xifra de passatgers, s’estima que serà d’uns 155.000 al llarg dels 8 mesos que duri la temporada. L’augment de les escales previstes per al pròxim any respon a l’aposta del segment de luxe per Tarragona, concretament de la naviliera Viking Cruises, que passarà de tres escales a 17 i una previsió de 34.800 creueristes, suposant el 22% del total del 2026. Així mateix, MSC també incrementarà les seves escales a Tarragona, de 25 a 32, si bé operarà amb un vaixell més petit. La temporada 2025 es confirma

#63

com la tercera millor de la sèrie històrica, només per darrere dels rècords de 2024 i 2019. Els 126.348 passatgers que han passat per la terminal de creuers del Moll de Balears han estat principalment de nacionalitat espanyola (31,67%), italiana (14,07%), estatunidenca (11,94%), francesa (9,34%), alemanya (7,3%) i britànica (4,14%). Cal destacar el creixement dels creueristes d’origen alemany (+120%) i nord-americà (+70,7%), que es caracteritzen per un poder adquisitiu més elevat i per ser usuaris de creuers d’alt estànding. Aquests increments evidencien el treball que Tarragona Cruise Port està fent en els darrers temps per a atreure i consolidar aquesta mena de creueristes. MÉS IMPACTE ECONÒMIC L’impacte econòmic dels creuers a la destinació també s’ha consoli-

dat. Així ho evidencien dues dades significatives. D’una banda, l’augment de la despesa mitjana per creuerista que assoleix els 27,4 euros. Això suposa un increment del 21,7% respecte al 2024, quan era de 22,5 €, i una pujada del 55,6% si es compara amb el 2023, quan la despesa mitjana era de 17,6 €. Així mateix, també cal destacar que aquesta despesa es concentra principalment en restauració (63,3 %) i compres (53,1%). La segona dada que mostra l’impacte econòmic a l’alça dels creuers a la destinació són les pernoctacions prèvies a l’embarcament. El 44,8% dels passatgers de la resta de l’Estat espanyol (excloent els d’origen català) van fer nit a la destinació abans d’embarcar al creuer, mentre que, en el cas dels passatgers estrangers, aquest percentatge s’enfila fins al 55,1%, cosa que

Hyundai - Augusta Car. T’esperem a la nova instal·lació a Tarragona!

Vine a conèixer les noves instal·lacions de Tarragona Hyundai- Augusta Car, ha fet un pas endavant amb la nova i espectacular instal·lació oficial Hyundai a Tarragona. Seguim disposats a sorprendre't de nou, comprometent-nos amb tu i avançant-nos a les teves necessitats. T’apropem l'experiència del Compromís Hyundai amb la nova botiga i taller d'Augusta Car, amb més de 4.000 m2 dedicats a tu, amb la darrera tecnologia i personal qualificat especialitzat en el teu Hyundai.

T’esperem! Augusta Car Ctra. València , Km. 224 Tarragona T. 977 55 24 14

www.augustacar.es

#63

comporta un augment de quatre punts percentuals respecte a l’any passat. La majoria passen una única nit al territori (37% dels passatgers estatals i 27,6% dels estrangers), però en el cas dels passatgers de tercers països un 19,8% pernocta dues nits a la destinació i un 4% ho fa més de 6 nits. Pel que fa a la ciutat d’allotjament precreuer, en el 67% dels casos aquesta és Tarragona. LES EXCURSIONS I SORTIDES Pel que fa a les activitats que fan els visitants durant l’escala, el 87% dels passatgers en trànsit van per lliure i el 13% restant, en excursions contractades. El 78% del total de les sortides contractades són a la Costa Daurada, concentrant-se la majoria (48%) a Tarragona ciutat, PortAventura World (12%) i Poblet (9%). En el cas dels creueristes que van per lliure i es queden a Tarragona ciutat, el 81,4% visita el cen-

#63

tre i la Part Alta; el 69%, el patrimoni romà; el 56,9%, la Catedral; i el 36,1%, el Mercat. El Mercat és l’atractiu turístic que registra un creixement més notori, que és de 42,1% respecte al 2024 i del 177% respecte a les visites de creueristes que van per lliure comptabilitzades el 2023.

————————— Des del 2019 el segment de mercat de luxe s’ha multiplicat per cinc al Port Tarragona ————————— En total, la destinació obté una valoració de 8,9 (creix dues dècimes respecte a l’any passat, quan va ser de 8,7), compleix les expectatives pel 70,2% dels creueristes i les supera pel 24,9%. En aquesta línia, un 94,1% dels creueristes enquestats recomanaria Tarragona com a destinació de creuers als seus coneguts.

2026: NOU RÈCORD I IMPULS DEL SEGMENT LUXE De cara al 2026 hi haurà un salt que no és només quantitatiu, sinó també qualitatiu. I és que bona part del creixement que es preveu per al pròxim any prové del sector luxe. De fet, aquest passarà de sumar 23 escales a sumar-ne 30. Dins d’aquest segment, destaca l’aposta de la naviliera Viking Cruises que passarà de tres escales i 5.000 creueristes a Tarragona el 2025 a 17 escales i 34.800 passatgers el 2026. El creixement d’aquest respon al treball de Tarragona Cruise Port i l’Autoritat Portuària de Tarragona per atreure noves rutes amb navilieres prèmium i de luxe, que valoren l’exclusivitat i la diversitat d’atractius que ofereix la Costa Daurada com a destinació, així com la qualitat de l’operativa portuària, gràcies a unes instal· lacions de primer nivell. Aquest nínxol de mercat aporta més creuers -més escales al Port- i un volum de passatgers menor, però amb un poder adquisitiu més elevat, cosa que el fa altament atractiu. Des del 2019 aquest segment de mercat s’ha multiplicat per cinc a Port Tarragona. De cara a les previsions per al pròxim any, també és destacable l’increment d’escales d’MSC, que passarà de 25 a 32. Aquest augment, però, no repercutirà en el volum de passatgers que aportarà la companyia, ja que el principal vaixell amb què operarà a Tarragona és de dimensions més petites, alineant-se així amb el projecte territorial de creuers que aposta per un creixement sostenible i totalment allunyat de la saturació que viuen els principals ports de la Mediterrània Occidental.

La Tecla a casa

Atenció a domicili Entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya

INFORMA-TE’N A:

977 259 908

680 494 060

www.lateclaacasa.cat

domicili@xarxatecla.cat

ANUNCIA AQUÍ EL TEU NEGOCI TRUCA'NS O ENVIA'NS UN WHATSAPP I TE N'INFORMAREM

660 915 371 | î 626 786 373 e @revistalaciutat

33 G revistalaciutat

#63

Com han tancat els equips més importants del Camp de Tarragona la primera meitat de la temporada? Ismael Lobo García Quan parlem d’esport al Camp de Tarragona és inevitable pensar en el Nàstic. Després d’una temporada 2025 on els grana van quedar-se a les portes un cop més de l’ascens a Segona Divisió, la directiva va dur a terme una renovació gairebé completa de la plantilla. El nou entrenador que va arribar a les portes del Play-Off, Luis César Sampedro, va

#63

dissenyar un equip que comptava amb alguns dels millors jugadors de la categoria, però aquesta qualitat no es va reflectir completament al terreny de joc. L’afició va arrencar la temporada amb ressaca emocional per la pèrdua de jugadors molt estimats i la falta de química a la plantilla no invitava a l’optimisme. Tot i això, després de quatre punts en les primeres quatre jornades, els

de Tarragona van aconseguir deu de quinze punts possibles. Gràcies a aquesta bona ratxa els tarragonins van recuperar les posicions de Play-Off, però el final d’any al Nou Estadi de Tarragona ha estat desolador. La dificultat per aconseguir victòries i el canvi d’esquema constant a l’alineació van provocar la destitució del tècnic a inicis del mes de novembre. En el seu lloc

victòries de forma imminent, alhora que han de tornar a captivar a la parròquia tarragonina. REUS FC REDDIS D’altra banda, la capital del Baix Camp ha tornat al focus futbolístic nacional gràcies a un equip il· lusionant i un tècnic que compta amb el suport de la directiva i l’afició. Després d’aconseguir l’ascens a Segona Federació, el Reus FC Reddis va demostrar ràpidament que estava preparat, aconseguint quatre victòries en els primers cinc partits. Poc després les derrotes van arribar a l’Estadi Municipal de Reus, però els de Marc Carrasco van fer un canvi de dinàmica ràpidament a finals del mes de novembre. Des de llavors, els reusencs han tancat les festes de Nadal amb sis partits consecutius sense conèixer la derrota, aconseguint la tercera posició. A més, un dels fets destacats de la temporada futbolística a Tarragona va ser la visita de la Real Sociedad a Reus per disputar la segona ronda de la Copa del Rei. Les graderies estaven totalment plenes i després d’una primera part marcada per la igualtat, un gol dels bascos després del descans va ————————— dificultar les coL'objectiu, tant del Nàstic ses als roigs-icom del Reddis, és pujar negres. Tot i la

de categoria —————————

derrota final per 2-0, el conjunt del Baix Camp va caure amb honor en un partit que ja ha passat a la història del club i del territori. Igualment, el 2026 arrenca amb il· lusió a Reus, amb un possible nou ascens a l’horitzó. D’aquesta forma, l’afició vol aprofitar al màxim aquesta nova etapa d’èxits després d’anys marcats per la delicadesa econòmica i institucional. TGN BASKET FEMENÍ Al món del bàsquet femení, el TGN Basquet és un dels màxims representants del territori. Després d’un estiu carregat de noves cares i marcat per l’arribada de Sergio Manzano a la banqueta, el conjunt tarragoní va marcar-se com a objectiu la “permanència”. Després de tres derrotes seguides, el TGN Bàsquet va imposar-se al CB Arxil, un rival directe. Tot i això, la dinàmica de l’equip no va canviar i va arribar al desembre amb un balanç de vuit derrotes i una victòria. Per aquest motiu, Sergio Manzano va comunicar que no continuaria al capdavant del projecte. Tot i el canvi de rumb, el conjunt tarragoní va aconseguir acabar l’any guanyant al Manresa CBF. Gràcies a aquesta victòria, el planter va encarar les vacances de Nadal amb més tranquil· litat i amb

va arribar Cristóbal Parralo, qui va aconseguir tres victòries i dos empats seguits. Tot i això, la irregularitat va tornar a sobrevolar Tarragona i el 2025 va acabar amb derrota, igual que ha iniciat el 2026. El Nàstic de Tarragona encara té al davant 20 jornades per aconseguir un lloc als Play-Offs. Després de tres participacions en la fase d’ascens en els últims quatre anys, els grana no volen deixar passar l’oportunitat per aconseguir pujar a Segona Divisió. D’aquesta forma, per aconseguir-ho els jugadors i el cos tècnic són conscients que han de capgirar la situació i encadenar

#63

el reconegut tècnic Àngel Fernández com a regal de Reis per la segona part de la temporada. CB SALOU Pel que fa al bàsquet masculí, el CB Salou tampoc ha comptat amb molta sort durant la primera meitat de la temporada a Segona FEB. Abans de l’inici oficial del curs van arribar nou fitxatges al Pavelló Municipal i la plantilla de Jesús Muñíz s’ha completat amb tres incorporacions de renom com Eric Okenchi, Alex Llorca i Danrad Knowles. La primera victòria va arribar en la tercera jornada contra el Ciudad Molina Basket, però després els salouencs van encadenar sis derrotes que els van enviar a l’últim esglaó de la classificació. Igualment, abans d’acabar l’any, el CB Salou va guanyar a la UE Mataró, invitant a l’optimisme de cara a la segona part de la temporada, on comptaran amb dos fitxatges més per lluitar per la permanència. CBT Afortunadament pel bàsquet tarragoní, el CBT ha viscut un 2025 d’ensomni amb un inici de curs espectacular. El 26 de juny van confirmar l’arribada de Toni Larramona a la banqueta, acompanyat de vuit incorporacions que van transformar la plantilla. La jornada inaugural a Tercera FEB va arribar en forma de derrota pels tarragonins, però més tard van encadenar set victòries seguides que els van enviar a la segona posició de la lliga. Igualment, els de Larramona van tancar el 2025 amb

#63

un mes de desembre invictes, consolidant-se a la part alta de la classificació. A més, per aquesta segona part de la temporada l’Ibersol CBT ha incorporat a l’aler-pivot nord-americà Sadaidriene ‘Day’ Hall amb experiència a l’NCAA. D’aquesta forma, els tarragonins s’han marcat com a propòsit d’any aconseguir l’ascens de categoria després d’un 2025 il· lusionant. CB VALLS El CB Valls lluita de tu a tu amb el CBT a la Tercera FEB. Després de cinc fitxatges estivals, els de Miki Larraz van iniciar el curs 25-26 amb victòria davant la UE Sant Cugat. Tot i això, els vallencs van encadenar tres derrotes que van aconseguir capgirar amb un espectacular mes de novembre. Tot i això, la irregularitat ha estat la principal senya d’identitat del CB Valls aquesta primera meitat de la temporada. A més, la derrota a l’onzena jornada contra el CBT al Pavelló Municipal del Serrallo en el derbi tarragoní va agreujar una mala ratxa de cinc derrotes per acabar l’any. VÒLEI SANT PERE I SANT PAU La temporada 25/26 va iniciar carregada d’il· lusió i grans expectatives al Instercap Asisa Tarragona SPSP. Un any més, el màxim representant tarragoní pel que fa al voleibol continua a la màxima categoria estatal, la Superliga. Tot i això, els resultats no acaben d’arribar al Pavelló Municipal de Sant Pere i Sant Pau. Els ‘soldats’ de

Vlado Stevovski es deixen la pell al parquet partit rere partit, però encara que ja s’han disputat onze jornades, el conjunt tarragoní encara no coneix la victòria. Igualment, els seguidors i els mateixos representants del club confien en el fet que aquest 2026 mantindran les bones sensacions dels últims partits per escalar posicions a la qualificació. Els canvis realitzats a la plantilla respecte a l’any passat han estat majúsculs i el cos tècnic encapçalat per l’experimentat Stevovski continua confiant en el potencial de les seves estrelles per certificar la permanència. D’aquesta forma, el conjunt de Sant Pere i Sant Pau afronta la segona part de la temporada amb les energies renovades i l’objectiu de mantenir el millor voleibol nacional a la ciutat de Tarragona. REUS DEPORTIU D’HOQUEI PATINS D’altra banda, el Reus Deportiu d’hoquei patins és un dels símbols més reconeixibles de la capital del Baix Camp. Les vuit copes d’Europa que s’exhibeixen a les seves vitrines demostren que la ciutat respira aquest esport pels quatre cantons i aquesta temporada no podia arrencar amb més il· lusió després d’aixecar la Copa del Rei l’any passat. El Palau d’Esports de Reus ha viscut de tot en aquesta primera meitat de la temporada. Els de Jordi Garcia van iniciar el curs 25/26 amb quatre jornades continuades guanyant que el van col· locar ràpida-

CLÍNICA DENTAL

Dr. Lucas Octavio Carrasco

Els dentistes de confiança al Tarragonès Implant + corona de Zirconi

890€ Planificació digital i cirurgia guiada inclosos en el preu

Ortodòncia descompte 500€ Ús de làser de diode Càrrega immediata descompte de 1.000€ Tractaments intensius, sedació GRATIS, un raspall elèctric de REGAL i possibilitat de pagar en 3 a 12 mesos amb targeta

Demana cita EL MORELL

CONSTANTÍ

EL MORELL - Q Camí de l’Estació 13, local 3 | v 977 841 554 | n 682 277 558 CONSTANTÍ - Q C/ Francolí, 1, 1er 2a | v 977 522 680 | n 613 684 687 M dr.carrascolucasoctavio@gmail.com

#63

ment a la part alta de la taula. Tot i això, les derrotes i empats contra rivals directes han fet que els reusencs marxin al Nadal en cinquena posició. Els representants roig-i-negres han tornat a fer del Palau d’Esports un fortí, on han guanyat quatre dels sis enfrontaments. Tot i això, la tasca a millorar per aquesta segona meitat de la temporada torna a ser els desplaçaments, on l’equip travessa moltes més dificultats per aconseguir els tres punts. Igualment, un dels màxims reclams per l’afició reusenca tornarà a ser la Copa del Rei que tindrà lloc durant el mes de març, on els de Jordi García defensaran el títol. Tanmateix, fins que arribi aquesta data marcada en vermell al calendari, el Reus Deportiu jugarà contra rivals directes on l’equip vol aconseguir un canvi de dinàmica.

CTT GANXETS El club de tenis taula Ganxets de Reus tanca l’onzè any de la seva història consolidat com un dels màxims representats catalans en aquest esport. El conjunt del Baix Camp té un equip ple de talent gràcies a les múltiples incorporacions que van realitzar durant l’estiu. A més, del 19 de novembre al 2 de desembre Reus va acollir els Campionats de Catalunya de Joves de tennis taula, fomentant encara més la pràctica d’aquest esport en unes jornades històriques. El conjunt reusenc va iniciar una nova temporada a la Superdivisió Femenina amb cinc victòries consecutives que les van alçar a la part més alta de la taula. Tot i això, durant el mes de desembre i l’inici del 2026 s’han vist immerses en una espiral de derrotes i empats que han fet que el Miró Ganxets Costa Daurada caigui fins a la meitat de la taula.

————————— Un dels màxims reclams per l’aficiódel Reus Depoortiu d'Hoquei tornarà a ser la Copa del Rei que tindrà lloc durant el mes de març ————————— D’altra banda, la temporada europea invita a l’optimisme al Baix Camp, ja que els bons resultats han fet que els Ganxets de Reus depenguin d’elles mateixes per continuar a la competició. D’aquesta forma, el club de tenis taula Ganxets de Reus afronta el 2026 carregat d’energia i il· lusió, gràcies especialment per la cinquantena de joves que formen part de l’escola que garanteix el futur de la institució. SALOU FS D’altra banda, Salou no solament destaca al

#63

món de l’esport pel bàsquet, sinó que també és una potència territorial al futbol sala. Els de Jomi López van iniciar una nova temporada a la 3a Divisió Nacional amb quatre victòries, dos empats i una sola derrota. Per desgràcia, els salouencs van patir tres derrotes seguides que han provocat que baixin posicions a la taula. Tot i això, gràcies a un gran esforç col· lectiu, els blaus-i-grocs van capgirar la situació i van marxar a les vacances de Nadal amb una nova victòria, recuperant la sisena posició.

ALFORJA FS Per contra, el segon representant tarragoní, el Tecnovit Alforja FS, va iniciar el curs 25-26 amb el peu esquerre. Durant les primeres quatre jornades no van puntuar en cap d’elles, però a partir de la cinquena han aconseguit quatre victòries i un empat abans de les vacances de Nadal. Igualment, una de les jornades més especials va ser la desena, on van rebre al Salou CFS A al Pavelló Municipal d’Alforja i després d’un gol en pròpia al primer minut van aconseguir tancar el derbi de Tarragona amb un 3-2 a favor. Malgrat això, l’any 2025 quedarà marcat en tota la comunitat de l’Alforja FS per la mort sobtada del ‘Nestu’, el seu capità i fundador. Desafortunadament, el jove de 38 anys va perdre la vida el dissabte 25 d’octubre en un fatal accident, convertint el cap de setmana en una jornada de dol al futbol sala tarragoní.

#63

TARRAGONÈS EL MORELL TREU L’AJUNTAMENT AL CARRER AMB EL NOU PROGRAMA PARTICIPATIU “XERREM?”

LA CANONJA HAURÀ DE PAGAR 600 MIL EUROS MÉS PER MANTENIR LES DUES LÍNIES D'AUTOBÚS

El consistori impulsa trobades a places i barris per escoltar el veïnat, reforçar la proximitat i fomentar el diàleg directe amb l’alcalde i els regidors

A causa de les noves condicions econòmiques de Tarragona, s'han hagut de reajustar els horaris dels busos

A les portes del nou any, l’Ajuntament del Morell posa en marxa un nou programa de participació ciutadana sota el nom de “Xerrem?”. Es tracta d’una iniciativa que vol acostar encara més el consistori a la ciutadania, facilitant la comunicació directa entre el veïnat, l’alcalde i els regidors i regidores municipals. A diferència de les trobades habituals que es poden concertar a l’Ajuntament, “Xerrem?” es desenvoluparà als carrers i places del municipi, a l’aire lliure, amb la voluntat de generar un entorn proper i informal que afavoreixi la conversa i l’intercanvi d’idees. “Volem sortir al carrer, escoltar de primera mà què preocupa la ciutadania i compartir informació sobre el dia a dia del poble”, explica l’alcalde morellenc, Eloi Calbet. “Xerrem? neix amb la voluntat de reforçar la transparència, la proximitat i la confiança entre l’Ajuntament i les morellenques i els morellencs”, afegeix. Les trobades s’organitzaran per zones del municipi i es faran de manera progressiva per arribar a tots els barris. Amb prou antelació, la ciutadania rebrà a casa una circular informativa amb el lloc, el dia i l’hora de la trobada corresponent a la seva zona.

Les dues línies d’autobús que connecten La Canonja amb Tarragona es mantindran en funcionament durant el 2026, tot i la finalització del conveni entre ambdós ajuntaments i l’augment de costos aplicat pel consistori tarragoní. El servei, però, patirà un reajust d’horaris per adaptar-se al nou escenari econòmic. Tot i que la mobilitat entre municipis és competència de la Generalitat de Catalunya, La Canonja ha assumit durant els darrers 15 anys una part important del cost de les línies L3 i L30, heretades de l’etapa d’annexió a Tarragona. Aquest esforç havia permès mantenir el servei amb una despesa d’uns 600.000 euros anuals fins al 2025. Amb la fi del conveni, Tarragona ha repercutit el cost íntegre a La Canonja, elevant-lo fins a més d’1,6 milions d’euros anuals. Davant d’això, el consistori canongí ha optat per garantir la continuïtat del servei amb una lleu reducció de freqüències, assumint un cost final d’1,2 milions. L’alcalde, Roc Muñoz, ha defensat la decisió com una aposta pel transport públic amb criteris de sostenibilitat econòmica.

CONSTANTÍ APROVA ELS PRESSUPOSTOS PER A 2026 AMB UN INCREMENT DEL 2% FINS ALS 11,74 MILIONS El Ple municipal dona llum verda als comptes de l’any vinent, que mantenen la pressió fiscal estable i prioritza els serveis socials A l’última sessió plenària de l’any, l’Ajuntament de Constantí va ratificar els pressupostos generals corresponents a l’exercici 2026. La proposta presentada va obtenir el suport dels regidors del PSC, mentre que ERC i VOX hi van votar en contra. El total del pressupost s’estableix en 11.739.950 euros, tant en ingressos com en despeses, suposant un augment del 2% respecte al pressupost vigent durant el 2025. L’Ajuntament continuarà impulsant el pla d’inversions quadriennal (2024-2030),

#63

dotat amb més de 12 milions d’euros. A data actual ja s’ha completat o està en execució o adjudicació aproximadament el 62% d’aquest programa inversor aprovat el juny de 2024. A més, es destinaran més de 253.000 euros per subvencionar entitats educatives, culturals, esportives, socials i comercials presents al municipi.

#63

La tecnologia redescobreix Gaudí: ciència i futur en l’arquitectura del geni Sergio Lahoz Dorante Antoni Gaudí va morir fa gairebé un segle, però la seva obra viu avui una segona joventut, impulsada per les eines digitals més avançades. Si bé l'arquitectura històrica sovint queda encapsulada en el seu temps, la de Gaudí transcendeix èpoques. Aquesta vigència no és casualitat i avui dia és analitzada i completada gràcies a la tecnologia. LA SAGRADA FAMÍLIA: PASSAT, PRESENT I FUTUR L’edifici més emblemàtic de l’arquitecte és l'epicentre d'aquesta revolució. Albert Samper, doctor en arquitectura i professor de la URV, ho té clar: sense la tecnologia actual, acabar-la seria una tasca titànica i molt més lenta. Gaudí, visionari, probablement ja va intuir que la

#63

seva obra magna li sobreviuria i que serien les generacions futures -i les seves eines- les encarregades de culminar-la. El procés constructiu actual s'allunya de l'artesania. "Ara cada peça de la Sagrada Família es modela en tres dimensions i màquines de control numèric tallen la pedra amb aigua o làser", explica Samper. Els motlles han passat a la història i avui les pedres s'encaixen com un "Lego" perfecte, fruit d'un disseny per ordinador controlat al mil· límetre. Tot i això, la màquina no substitueix l'intel· lecte. La pèrdua de plànols

originals durant l'incendi de la Guerra Civil obliga l'equip tècnic a una tasca constant d'interpretació. Darrere de cada decisió hi ha un equip que analitza l'obra amb una sensibilitat extrema per ser fidels al dibuix original. Això sí, tenen la sort de comptar amb diferents maquetes que els ajuden notòriament amb el seu desenvolupament. APRECIAR UNA OBRA ÉS SUBJECTIU, ANALITZAR-LA NO L'objectiu científic de l'Any Gaudí

sinó una evolució necessària. Mirar el passat amb les tècniques del present ens permet descobrir la veritable complexitat geomètrica que Gaudí va concebre. Hi ha un aspecte del Modernisme que sovint oblidem i que Samper reivindica: l'obra no era només mèrit de l'arquitecte, sinó de l'excel· lència dels artesans. "És molt injust, perquè en la seva construcció han participat molts gremis", recorda, citant la importància vital dels experts en forja, ceràmica o guix. Gaudí confiava cegament en aquests mestres d'obra. A la Sagrada Família actual passa un fenomen paral· lel. Si abans la mà dreta de Gaudí era el ferrer o el fuster, ara ho són els enginyers informàtics i els tècnics de modelatge. La construcció continua sent un treball coral on l'arquitecte marca el traç, però necessita l'excel· lència de qui domina l'eina, sigui un martell o un programari avançat. ————————— Tot i això, “Ara cada peça de la SaGaudí era un

grada Família es modela en tres dimensions; avui les pedres s'encaixen com un "Lego" perfecte” —————————

visionari de l’època i, com si tingués impressora 3D, utilitzava sempre les maquetes a favor seu. Amb les maquetes tenia un llençol on era capaç de plasmar les figures que creia que serien ideals per les seves obres i també era capaç d’experimentar així l’harmonia amb la resta d’espais. Aquest mètode li va permetre dissenyar edificis que semblen extensions orgàniques del paisatge, fusionant arquitectura i entorn amb una lògica constructiva impecable. LA GRAVETAT COM A EINA DE CÀLCUL Gaudí va ser pioner en l'ús de models experimentals per resoldre problemes complexos, destacant la seva tècnica de maquetes funiculars o penjants. Mitjançant un sistema de cordills i pesos suspesos, deixava que la gravetat dibuixés

porta a passar de l'opinió a la dada. Durant dècades, la literatura sobre l'arquitecte s'ha basat en descripcions subjectives que s'han anat repetint sense contrastar. Ara, la tecnologia permet desmentir "veritats" històriques. Samper posa un exemple paradigmàtic fruit de la seva recerca. La cúpula del Palau Güell té un espai que sempre s’ha cregut que era una forma que no és realment. "Històricament, quatre o cinc llibres deien que era un paraboloide", explica. No obstant això, mitjançant l'escaneig làser i el modelatge 3D, s’ha demostrat matemàticament que es tracta d'un el· lipsoide. No és una crítica als historiadors del passat, que feien el que podien amb els ulls i les eines del seu temps,

#63

Foto: Javiernes

APROPAR L’ARQUITECTURA MITJANÇANT LA TECNOLOGIA Finalment, la tecnologia també està democratitzant l'accés a aquesta complexitat. Lluny de ser una barrera, les experiències immersives i la realitat virtual, quan estan dissenyades amb rigor històric, apropen l'arquitectura al gran públic. A la universitat, s'estan escanejant edificis per crear "bessons digitals" que, un cop impresos en 3D, permeten a persones invidents "veure" l'arquitectura a través del tacte. Gaudí té la gran sort de tenir sempre uns ulls mirant-lo, revisant i validant la seva genialitat constantment. Ja sigui a través d'unes ulleres de realitat virtual, d'un escàner làser o de la mirada d'un turista i la seva obra encara explica coses noves.

————————— Mitjançant un sistema de cordills i pesos suspesos, deixava que la gravetat dibuixés corbes i arcs catenaris perfectes ————————— corbes i arcs catenaris perfectes. En invertir visualment aquests models -sovint amb l'ajuda de miralls o fotografies-, obtenia l'estructura idònia per suportar les càrregues de l'edifici real. Aquesta fusió d'artesania i física li permetia calcular formes complexes que desafiaven l'arquitectura convencional de l'època. L'enfocament de Gaudí continua vigent com una lliçó essencial per als arquitectes contemporanis. Va demostrar que la maqueta física és una eina insubstituïble per testar la flexibilitat i viabilitat d'un projecte. Fins i tot en un entorn dominat pel disseny digital, la capacitat de visualitzar i corregir problemes a petita escala abans de la construcció segueix sent, tal com va ensenyar Gaudí, la clau per a l'èxit estructural.

#63

GAUDÍ INTERNATIONAL CONGRESS Per explicar amb exactitud l’obra de l’arquitecte, aquest 2026 se celebrarà a la Pedrera el Gaudí International Congress. S’esperen professionals de l’àmbit de la recerca i la ciència. L’objectiu principal del congrés és recollir els millors treballs de recerca objectiva, és a dir, sense cap mena d’interpretacions sobre les obres de Gaudí, per aportar la mirada científica que mereixen totes les construccions de l’il· lustre modernista. En aquest sentit, també hi ha, durant tot el 2026, una exposició al Museu d'Història de Catalunya. És un recorregut per l'obra de Gaudí, analitzada i explicada a través dels principals paràmetres compositius que va aplicar en la seva creació artística: el lloc i la seva història, el context social del moment i la relació amb els propietaris, així com l'ús personal de la ciència, la tecnologia i les ciències socials com a mètode de treball.

ciencia-innovacio.reus.cat

#63

REUS CAIXABANK I LA CAMBRA DE COMERÇ DE REUS ESTABLEIXEN UN ACORD DE PATROCINI PER IMPULSAR EL TEIXIT EMPRESARIAL LOCAL La col· laboració reforça les activitats formatives i els premis empresarials amb l’objectiu d’impulsar l’economia a la demarcació de Reus La Cambra de Comerç de Reus i CaixaBank han formalitzat un conveni de patrocini que té com a finalitat donar suport a les diverses iniciatives que impulsa la corporació cameral en benefici del sector empresarial local. L’acord ha estat signat per Joaquim Macià, director d’institucions a la direcció territorial de CaixaBank a Catalunya, i Mario Basora, president de la Cambra, evidenciant així el compromís ferm d’ambdues entitats envers el desenvolupament econòmic i la dinamització del teixit empresarial del territori. Patrocini d’activitats clau per al sec-

tor empresarial. El pacte inclou el finançament i suport a esdeveniments destacats com ara jornades formatives, els coneguts Vermuts Cambra, sessions denominades Dilluns Llotja, així com els prestigiosos Premis Cambra 2025. Aquests guardons reconeixen anualment les empreses més rellevants dins la demarcació. A més, CaixaBank gaudirà d’una presència destacada en tots els materials comunicatius vinculats amb aquestes activitats i participarà activament en actes institucionals, entre els quals destaca el lliurament dels premis i altres trobades empresarials.

REUS TINDRÀ LECTORS DE MATRÍCULES ALS ACCESSOS DE LA CIUTAT I DE LES URBANITZACIONS L'Ajuntament de Reus fa un pas més en el desplegament del Pla de Videovigilància i instal· larà càmeres lectores de matrícules de vehicles a les entrades de la ciutat i a les urbanitzacions. La Junta de Govern Local aprovarà properament l'inici del procés de contractació pel subministrament, instal· lació i manteniment de sistemes de lectura que han de permetre controlar i millorar la seguretat ciutadana, la mobilitat sostenible i la seguretat viària.

LA GENERALITAT LICITA EL PROJECTE DE LA NOVA ESTACIÓ D’AUTOBUSOS L’Ajuntament de Reus ha anunciat que el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha publicat recentment la licitació per a l’assistència tècnica encarregada de redactar el projecte bàsic i constructiu de la futura estació d’autobusos a la ciutat. Aquesta convocatòria, amb un pressupost inicial de 345.193,23 euros, compta amb un termini d’execució previst de 10 mesos. Aquesta iniciativa s’emmarca en el compromís adquirit per la consellera Sílvia Paneque durant l’acte signat el passat 13 de novembre entre la Generalitat i l’Ajuntament de Reus, representat per l’alcaldessa Sandra Guaita, que va establir un protocol per impulsar conjuntament aquest equipament. Un equipament innovador i sostenible L’alcaldessa ha destacat que aquesta licitació representa un avanç clau per disposar d’una estació d’autobusos adaptada als requeriments del segle XXI, sota criteris estrictes d’integració paisatgística dins l’entorn natural renovat al voltant del Mercat del Carrilet. Serà un espai amb impacte visual mínim, lliure de contaminació acústica i construït amb paràmetres sostenibles que reflectiran els estàndards europeus més exigents.

#63

El contracte té un pressupost de licitació de estimat d’uns 537.640,340 euros que inclou tant el subministrament com el suport i el manteniment durant 5 anys. El termini màxim d'execució dels treballs previstos és de 4 mesos a partir de l'adjudicació del contracte. El projecte inclou la instal· lació de 39 càmeres de lectura de matrícules en 35 punts de control distribuït en 22 zones de la ciutat: totes les entrades perifèriques principals a més de les urbanitzacions Aigüesverds, Blancafort, El Pinar, Sant Joan, Polígon AgroReus i Mas Pellicer. També preveu la substitució i ampliació d'11 càmeres de videovigilància al barri Mas Abelló a més de Mas Pellicer.

#63

“Farmàcia referma a Reus com a ciutat de ciència i coneixement”

El nou grau de la URV es rep amb optimisme a la ciutat

Parlem amb Sandra Guaita, alcaldessa de Reus, i amb Josep Pallarès, rector de la Universitat Rovira i Virgili, sobre l’arribada del nou grau en Farmàcia a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut Sergio Lahoz Dorante La URV destaca actualment en els àmbits de la ciència de la salut. Figura al rànquing de Shanghai com a tercera universitat catalana en el sector i entre les 301-400

#63

millors del món. I sembla que vol continuar per aquest camí, ampliant l’oferta formativa en els pròxims anys, ja que tot apunta que s’inclourà el grau en Farmàcia en el curs 2027/28. La programació dels nous estu-

dis es va aprovar el passat desembre per la URV i ara haurà de passar el procés de validació per part de la Generalitat. Farmàcia ampliarà l’oferta de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut situada a Reus. És per això -i pel trasllat al

campus Bellissens- que parlem amb l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, per entendre que suposa per la ciutat un nou grau. UNA DEMANDA SOCIAL En primer lloc, s’ha de saber què suposa per Reus un nou grau, s’ha de garantir l’aterratge de nous alumnes a la ciutat, entre altres coses. L’alcaldessa es mostra molt optimista amb la nova obertura del grau. “Que s’ampliï l’oferta universitària de Reus sempre és una bona notícia perquè ens referma com a ciutat universitària i ens permet retenir i captar talent, a més, que la nova titulació prevista per la URV pel curs 2027-2028 si————————— gui relacionada “La Universitat dona amb l’àmbit de

resposta a una demanda social reivindicada sobretot pel Col· legi Oficial de Farmacèutics” —————————

les ciències de la salut encara ho és més perquè consolida l’aposta del govern municipal en col· laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), l’Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (que acaba de celebrar els seus 20 anys), l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus o el Hub Foodtech & Nutrition per consolidar a la nostra ciutat un hub de salut amb docència, recerca aplicada i transferència de coneixement.”. També hem pogut parlar amb el rector de la URV, Josep Pallarés, que explica quant important és fer aquest nou grau: “la importància d’impartir un nou Grau en Farmàcia és que la Universitat dona resposta a una demanda social reivindicada sobretot pel Col· legi Oficial de Farmacèutics i de les associacions empresarials per cobrir la necessitat de tenir graduats que puguin despatxar a les farmàcies, sobretot de pobles menuts, perquè quan es jubilen les persones que han estat ocupant aquest lloc de

treball, no hi ha relleu generacional i, per tant, aquestes localitats perden una prestació social de primer ordre que és aquest punt de farmàcia, que en molts llocs és l’únic punt d’assistència sanitària que tenen de forma regular. I no hi ha prou graduats per satisfer la demanda”. Explica que, a nivell URV, “el nou grau representa també poder ampliar el catàleg de l’oferta que fem en ensenyament sanitari per cobrir un aspecte que uneix la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i la Facultat de Química. Per tant, es reforça un nexe entre les dues facultats que actualment ja tenen algun tipus de relació i ara s’enforteix, sobretot pel que respecte a la química analítica i a les ciències mèdiques bàsiques”. AFECTARÀ L’HABITATGE I LA MOBILITAT? Parlant d’aterratge, nous graus significa també noves persones a la ciutat, les quals han de viure a Reus. Guaita comenta que “l’oferta d’habitatge a Reus és un tema que

#63

ens preocupa i que ens ocupa. Des de l’Ajuntament estem treballant amb diferents polítiques. Ampliant l’oferta d’habitatge públic de lloguer assequible: enguany posarem a disposició dels reusencs i reusenques més de 200 habitatges nous de lloguer assequible a Mas Iglesias i La Riera dels quals un 35% s’han reservat al col· lectiu de joves”. Una ampliació d’oferta d’habitatge que evidentment amplia l’espai disponible per l’entrada de persones a la ciutat. Mentrestant, Pallarès fa èmfasi en la mobilitat dins del territori, a banda de l’habitatge. Per la mobilitat, explica que la Universitat realitza un estudi actualment que donarà patrons de mobilitat de les persones que acudeixen a la URV. “Veient aquests fluxos podrem donar resposta, per exemple, amb mesures de transport públic més eficients i efectives”, afirma el rector. Pel que fa a l’habitatge, explica el treball amb el ministeri i amb les administracions municipals per reduir la pressió d’habitatge amb

residències. “Des del Ministeri fa pocs mesos va haver-hi una iniciativa per poder finançar amb diners públics aquest tipus d’actuacions i el que estem fent és analitzant amb els diferents ajuntaments aquestes possibilitats, aspectes com la disponibilitat de terreny, per poder construir aquestes residències que vindrien a apaivagar aquesta pressió d’habitatge”. EL TRASLLAT DE LA FACULTAT DE MEDICINA I CIÈNCIES DE LA SALUT A BELLISSENS El projecte per traslladar la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut al campus Bellissens encara aquest inici d'any com un moment decisiu per desencallar definitivament la seva execució. Després d'anys de reivindicacions, la sintonia entre l'Ajuntament de Reus i la Universitat Rovira i Virgili és total per fer realitat una infraestructura que l'alcaldessa de la ciutat, Sandra Guaita, ha qualificat de prioritària en declaracions exclusives a La Ciutat. Guaita ha confirmat que el trasllat ha estat un dels

————————— Segons Pallarès, es construïrà al Campus Bellissens un complex de referència amb un pressupost global estimat en uns 100 milions d'euros —————————

#63

temes centrals en les recents reunions bilaterals mantingudes amb la Generalitat, traslladant la necessitat directament tant a la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, com al president Salvador Illa. Aquest impuls polític que descriu l'alcaldessa arriba just quan la universitat ja ha traçat el full de ruta tècnic per fer-ho viable. La URV va tancar l'any fixant el 2026 com la data per tenir redactat el projecte executiu, un pas imprescindible per poder licitar les obres posteriorment. Segons les previsions del rector Josep Pallarès, no es tracta només d'un canvi d'ubicació per guanyar aules, sinó de la construcció d'un complex de referència amb un pressupost global estimat en uns 100 milions d'euros. El futur edifici de Bellissens integrarà docència, recerca i, com a gran novetat, la seu de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), creant així un veritable hub sanitari al sud de Catalunya que ara espera l'empenta definitiva de la Generalitat.

CLÍNICA DENTAL DR GISBERT Dedicació, esforç i compromís

Dedicació, esforç i compromís Són més de 25 anys d’atenció als reusencs i volem agrair-vos molt la vostra confiança.

Pl. de la Llibertat, 4 Pral. 2a Reus 977330490 www.clinicadentaldrgisbert.cat clinicadentalgisbert clinicadrgisbert

( clinicadentalgisbert # clinicadralgisbert 51

#63

Plaça de la Llibertat, 4 Pral. 2a - Reus | 977 330 490 | www.clinicadentandrgisbert.com

Hi haurà arbres nous al teu carrer? La capital del Baix Camp continuarà aquest 2026 amb l’objectiu de tenyir de verd l'espai urbà Sergio Lahoz Dorante Més enllà d'una acció puntual de jardineria, la ciutat desplega l'estratègia Reus Respira, un projecte que busca transformar la ciutat. Aquest pla és, entre altres coses, una lluita contra el canvi climàtic i una aposta per reduir la temperatura ambiental. L’Ajuntament es va comprometre el 2025 a plantar 5.000 arbres nous en un termini de 10 anys, una xifra que suposarà incrementar en gairebé un 30% l’arbrat actual, que se situa al voltant dels 18.400 exemplars. Per fer-ho possible, el consistori destina un pressupost mínim garantit de 150.000 euros cada exercici. PLANTACIÓ DE 371 ARBRES La intervenció no es concentrarà en un sol punt, sinó que serà a 44 carrers de Reus. Els treballs adjudicats inclouen la posada a punt de tot plegat, des de l'adequació dels escocells i l'excavació necessària, fins a la plantació i el posterior manteniment durant el primer any de vida de l'arbre. Les ubicacions no s'han triat a l'atzar. Segons fonts municipals, s'han seguit criteris tècnics rigorosos, però també s'ha donat resposta a les demandes veïnals recollides en processos d'escolta activa. Així, les brigades actuaran prioritàriament en aquells punts

#63

on les inspeccions han detectat escocells buits, soques d'arbres morts que calia retirar o exemplars malalts que requerien una substitució urgent.

————————— Es plantaran 5.000 arbres nous en un termini de 10 anys, una xifra que suposarà incrementar en gairebé un 30% l’arbrat actual ————————— En un context de sequera i temperatures a l'alça, la selecció botànica és clau. Per a aquesta campanya s'han escollit fins a 20 espècies diferents, prioritzant la resistència, la capacitat d'adaptació al clima local i la coherència amb el paisatge urbà existent. Daniel Marcos, regidor de Via Pública, reivindica aquesta acció com una mostra del compliment dels compromisos adquirits: "Avancem cap a una ciutat més verda i sostenible; i en definitiva, millorem les condicions de vida dels reusencs i les reusenques". ON S'UBICARAN? El pla de replantació de l'arbrat viari de Reus preveu una intervenció extensa que abastarà la majoria de barris de la ciutat, amb l'objectiu d'omplir buits i substituir exemplars en vies clau. Les actuacions es distribuiran per zones tan diverses

com el barri Fortuny, Juroca, Niloga, la Immaculada, Mas Vilanova o la zona de Lladoners, entre d'altres. Destaquen especialment les intervencions a l'avinguda de Josep Laporte (zona Hospital), on es concentraran nombroses noves plantacions, així com al carrer de Pau Gargallo a Bellissens i al carrer de Miami, cobrint tant eixos principals com carrers residencials com el de

l'Argentera o el de Gaudí. Pel que fa a la tipologia, els treballs se centraran principalment a recuperar escocells que actualment estan tapats o que tenen soques velles, a més de realitzar noves plantacions en punts específics. La varietat d'espècies escollides busca a d a p t a r- s e a cada entorn: es plantarà massivament l'alzina (Quercus ilex) a l'avinguda Josep Laporte i altres punts; el Brachychyton acerifolius

Alzina (Quercus ilex)

serà el protagonista al carrer Pau Gargallo; i en altres zones com el carrer Cantàbric o la plaça de Celedoni Vilà i Torroja s'hi ubicaran exemplars de lledoner (Celtis australis), freixe (Fraxinus angustifolia) i mèlia, reforçant així la biodiversitat urbana. QUÈ ÉS REUS RESPIRA? El pla Reus Respira gira al voltant de tres eixos que pretenen planificar, protegir i ampliar les zones verdes, l'arbrat i la biodiversitat de la ciutat. Pel que fa a planificació, s'impulsa un pla d'infraestructura verda i blava de Reus que servirà per definir i generar el model de ciutat verda i blava. La protecció serà a través d'una ordenança que es treballarà des

de les diferents regidories per tal de donar protecció a les zones verdes i a la biodiversitat. En últim lloc, ampliar les zones verdes i l'arbrat. Durant l’any 2025, l’Ajuntament va plantar uns 200 arbres. Concretament, la plantació es va fer als carrers Cantàbric i Flix, al passatge de la Rodona, a la zona de Mas Bertran (carrers Pere Rius Gatell, i Josep Ribera i Sans) i a la zona de Bellissens (carrers Agricultura, Pau Gargallo i Ciència). Reus Respira s’afegeix a la línia d’actuació “Renaturalitzar l’espai urbà per augmentar la cobertura vegetal, la biodiversitat urbana i garantir que la ciutadania disposi d’un espai verd a prop de casa seva”, recollida al Pla d’Acció Municipal (PAM) 2023-2027.

#63

REUS L’AJUNTAMENT RESOL LA CONVOCATÒRIA DE LA SUBVENCIÓ REUS CIUTAT EDUCADORA ADREÇADA A PROJECTES EDUCATIUS DE LA CIUTAT L’Ajuntament de Reus ha resolt la darrera convocatòria de la subvenció Reus Ciutat Educadora, per actuacions desenvolupades durant els cursos 2024-2025 i 2025-2026, amb un total de 40.055 € concedits a projectes impulsats per centres educatius, entitats i associacions de famílies de la ciutat. Concretament, els imports atorgats — pendents de justificació— han estat els següents: • Línia 1. Per als centres educatius: 18.360 € per als 7 projectes sol· licitats. • Línia 2. Per a les entitats sense ànim de lucre: 9.695 € per als 7 projectes sol· licitats. • Línia 3. Per a les associacions de pares i mares o famílies d’alumnes: 12.000 € per als 6 projectes sol· licitats. Subvenció Reus Ciutat Educadora Aquestes subvencions, que s’atorguen des del curs 2021-2022, tenen per objectiu contribuir al finançament d’activitats i projectes que fomentin els principis de la ciutat educadora i del model «Educació 360.Educació a temps complet».

EL PROJECTE DE REHABILITACIÓ I CONNEXIÓ URBANA DEL CARRILET REBRÀ 6 MILIONS El projecte de reordenació urbana de l'entorn del Carrilet rebrà un ajut de 6 milions d'euros dels Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). L'Ajuntament de Reus ha rebut la resolució definitiva de la Direcció General de Fons Europeus del Misteri d'Hisenda amb què es concedeix l'ajut al projecte “Carrilet: revitalització i connexió urbana del sud de la ciutat”. L'import de la subvenció és de 6.018.821 euros i correspon al 40% de la inversió pública prevista, la qual suma un total de 15.047.052 euros.

mació urbanística amb impacte social, ambiental i econòmic del barri del Carrilet en primer terme, i posteriorment al conjunt dels barris del sud de la ciutat. En aquest sentit, l'objectiu del pla és la millora de la qualitat de l'espai públic, els serveis i equipaments públics del barri i la transició cap a una mobilitat urbana més sostenible. El pla subvencionat correspon al primer conjunt d'actuacions de la transformació de l'àrea del Carrilet, la qual es vol consolidar com una nova centralitat urbana.

La confirmació de la subvenció suposa l'acceleració d'un projecte amb el qual l'Ajuntament de Reus busca la transfor-

CASTELLVELL FORMARÀ PART DE LA FUNERÀRIA SUPRAMUNICIPAL FUNECAMP L’Ajuntament de Castellvell del Camp ha iniciat els tràmits per formar part de l’empresa funerària supramunicipal FuneCamp. Amb aquesta incorporació, el municipi es convertirà en el sisè soci de ple dret del projecte, després dels municipis impulsors, Reus, Salou, Vila-seca i Constantí, i d’Alcover, que s’hi va sumar el

setembre de 2025. Fins ara, l’antiga Serveis Funeraris Reus i Baix Camp ja oferia serveis funeraris a Castellvell del Camp. Amb l’entrada a FuneCamp, però, l’empresa assumirà també la gestió íntegra de la sala de vetlles del municipi, una tasca que fins ara depenia directament de l’Ajuntament. L’alcalde de Castellvell del Camp, Josep Sabaté, ha destacat que l’objectiu és garantir un servei funerari “públic” que sigui de “qualitat i a un preu just”. En aquest sentit, ha remarcat que “creiem que aquest dret no ha de dependre del municipi on vius ni del codi postal”. Per la seva banda, l’alcaldessa de Reus i presidenta de FuneCamp, Sandra Guaita, ha assenyalat que la incorporació de Castellvell del Camp “reforça el projecte de servei funerari públic metropolità i és una mostra de la confiança en un model de cooperació entre municipis que garanteix un servei essencial que posa a les persones al centre i garanteix equitat, transparència i qualitat”.

#63

Facilitats per l’aplicació de la ZBE: aparca tot el dia a qualsevol pàrquing de Reus per només 4,50 euros Reus ha encetat l’any 2026 amb una novetat significativa en la gestió de la seva mobilitat urbana i en la política de preus i ús de la xarxa d’aparcaments municipals Sergio Lahoz Dorante L’empresa municipal Reus Mobilitat i Serveis ha posat en marxa, des de l’1 de gener, un nou sistema tarifari que facilita l’accés al centre i als serveis de la ciutat. La gran novetat és la implementació del pagament màxim diari multiestada. “APARCA I TORNA A APARCAR” Sota el lema promocional “Aparca i torna a aparcar. Ara mou-te per la xarxa de pàrquings municipals i paga només el màxim diari”, l’Ajuntament ha llançat una tarifa topall de 4,50 euros al dia. Aquesta xifra suposa una rebaixa substancial i, sobretot, una flexibilització en l’ús dels equipaments públics. Fins ara, el model tradicional implicava que cada vegada que un usuari entrava i sortia d’un aparcament, es generava un nou cicle de pagament. Si un conductor necessitava fer gestions al matí al centre i a la tarda anar a l’Hospital o al Tecnoparc, havia de pagar dues estades completes independents. Amb el nou sistema aquesta barrera econòmica desapareix. Un cop

#63

el vehicle ha assolit l’import màxim de 4,50 euros, l’usuari pot entrar i sortir tantes vegades com necessiti de qualsevol dels aparcaments de la xarxa municipal durant el mateix dia, sense cap cost addicional. Això permet, per exemple, aparcar al pàrquing de la Llibertat per fer una gestió administrativa, moure el cotxe fins al pàrquing del Carrilet per dinar i acabar la jornada al pàrquing de la Pastoreta, tot pagant un únic import tancat. LA DIGITALITZACIÓ COM A CLAU D’ACCÉS No obstant això, aquesta tarifa avantatjosa no és universal per a tots els mètodes de pagament; està dissenyada per potenciar la digitalització i l’agilitat. Per beneficiar-se de la mesura, és condició indispensable estar vinculat al servei VIA P a través de l’aplicació mòbil “MOT:Aparcar”. Els usuaris que continuïn utilitzant el sistema tradicional de tiquet físic de paper i pagament manual als caixers automàtics no podran gaudir de la tarifa multiestada i se’ls aplicaran les tarifes de rotació convencionals.

Aquesta distinció respon a la voluntat de l’administració d’eliminar cues, reduir l’ús de paper i agilitzar el trànsit. El sistema VIA P permet l’accés i la sortida dels pàrquings mitjançant la lectura automàtica de la matrícula. Les barreres s’aixequen soles i el cobrament es gestiona automàticament contra la targeta bancària vinculada, oferint una experiència d’usuari ràpida i sense friccions. Per als ciutadans que encara no disposin del servei, el procés d’alta és senzill i intuïtiu. Els interessats han de descarregar l’aplicació “MOT:Aparcar” (disponible tant a Google Play com a l’App Store), registrar-se amb les seves dades personals i les del vehicle, i activar la pestanya específica de VIA P que apareix destacada a la interfície de l’app. Un cop fet aquest pas, la matrícula queda introduïda al sistema i el vehicle pot començar a gaudir immediatament dels avantatges econòmics i de comoditat.

més del 32% dels vehicles de rotació que entren diàriament a la xarxa ja utilitzen l’aplicació. La xarxa actual, conformada per 10 equipaments (Llibertat, La Fira Centre Comercial, Oques, Sant Ferran, Passeig Prim, Pastoreta, Carrilet, Baluard, Hospital i Tecnoparc), cobreix pràcticament tota la ciutat, des de punts comercials i sanitaris fins a zones residencials i de negocis.

UN CONTEXT D’ALTA DEMANDA I SOSTENIBILITAT AMBIENTAL La mesura arriba en un moment estratègic per a la mobilitat a Reus. Tal com assenyala Daniel Marcos, president de Reus Mobilitat i Serveis i regidor de Via Pública, la iniciativa respon a un context d’alta demanda dels pàrquings municipals i coincideix amb l’inici de l’aplicació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE). En aquest nou escenari de restriccions de trànsit per millorar la qualitat de l’aire, els pàrquings municipals esdevenen refugis essencials, ja que el seu ús és una de les principals exempcions previstes per als usuaris que necessiten accedir al centre amb vehicle privat. “El nostre objectiu és fer més àgil l’entrada i sortida dels aparcaments, evitar les cues als caixers i millorar la mobilitat urbana”, afirma el regidor Marcos. L’estratègia és clara: “Volem dirigir els cotxes,

per un costat als pàrquings dissuasius a l’exterior, però per aquells que vulguin entrar a la trama urbana els volem motivar a fer ús de la xarxa urbana d’aparcaments”.

————————— Un cop el vehicle ha assolit l’import màxim de 4,50 euros, l’usuari pot entrar i sortir tantes vegades com necessiti de qualsevol dels aparcaments de la xarxa municipal ————————— ÈXIT ROTUND DEL SERVEI VIA P Les dades avalen l’aposta tecnològica de l’Ajuntament. Des de la seva creació el desembre de 2021, el servei VIA P no ha parat de créixer. Es tanca l’any 2025 amb xifres rècord: més de 125.000 usuaris registrats i 167.000 vehicles activats. Durant el darrer any s’han realitzat prop de 800.000 estades mitjançant aquest sistema, la qual cosa significa que

EXPANSIÓ DE LA XARXA I NOUS PRODUCTES PER A TREBALLADORS Mirant cap al futur immediat d’aquest 2026, la capacitat d’aparcament de la ciutat està a punt d’augmentar. Està prevista la incorporació del nou pàrquing municipal de la Riera, que sumarà entre 300 i 330 noves places. Aquest serà l’onzè equipament de la xarxa municipal, amb el qual l’oferta global superarà les 4.700 places a tota la ciutat, consolidant Reus com un referent en infraestructures d’aparcament al territori. A banda de la tarifa general multiestada, Reus Mobilitat i Serveis ha volgut donar resposta a necessitats específiques de col· lectius concrets. En aquest sentit, Marcos ha anunciat la creació d’un nou abonament mensual pensat per als treballadors i veïns de l’entorn de La Fira Centre Comercial. Aquest nou producte permet aparcar 12 hores diàries al pàrquing de La Fira per un preu de 58 euros mensuals. Aquest abonament neix de la demanda rebuda per empleats del centre comercial i empreses properes, que requerien una solució més econòmica per a les seves jornades laborals. Com a única condició operativa, els abonats a aquesta modalitat hauran d’estacionar els seus vehicles, sempre que sigui possible, a la planta -2 de l’aparcament, per tal d’optimitzar l’ocupació de les plantes superiors per a la rotació comercial de curta estada.

#63

La Martina i la Sílvia, dues cambrilenques que volen transformar la societat amb la moda Les estudiants de l’Institut Jaume I de Salou han estat guardonades a finals de 2025 amb el seu treball de recerca que busca conèixer si la moda pot fer reflexionar sobre diverses injustícies

Adrià Miró Canturri La moda és capaç de remoure consciències? Pot projectar idees? Té prou força per a canviar la societat? Aquestes són algunes de les preguntes que es van plantejar la Martina i la Sílvia -dues estudiants cambrilenques de l’Institut Jaume I de Salou- en el procés de creació del seu Treball de Recerca (TDR). La idea va sorgir quan totes dues estaven triant el tema pel seu treball i van voler pensar en gran. Tant la Martina com la Sílvia tenien intenció de fer una col· lecció de roba pel seu TDR i van optar per unir forces i desenvolupar un treball molt més ambiciós de l’esperat. “Vam haver de pensar quin tema ens podia motivar prou per dur a terme un projecte tan gran. És més que un TDR, s’acosta a un Treball de Fi de Grau”, expliquen. D’aquí va sorgir Pivas, una marca de moda que pretenia refrendar la seva tesi a través de la creació de múltiples dissenys de roba. “Havíem de trobar una marca perquè la col· lecció tingués identitat. Vam buscar la paraula noia en molts idiomes i ens va sortir piba. La vam escriure amb ‘v’ amb la figura de la noia que tothom coneix, però amb les cames obertes”, destaca la Sílvia. UNA COL· LECCIÓ TRANSFORMADORA Sota el paraigua de Pivas es van posar a donar forma a la seva col· lecció, que pretenia remoure les consciències amb un marcat missatge feminista. “Vam agafar la nostra hipòtesi i la vam traslladar a la vida quotidiana. Tot està enfocat al masclisme i als comentaris abusius”, detalla la Martina.

#63

La col· lecció va rebre el nom de ‘La bella i el brètol’, una clara referència a la famosa pel· lícula de Disney. Aquesta constava de vuit dissenys que estaven subdividits en quatre parelles. Cada una disposava d’un vestit que representava un comentari masclista i l’acompanyava un altre que volia expressar el sentiment que provocaven aquestes paraules. “La idea era que afectés l’espectador, que els fes pensar i que altres persones s’hi sentissin identificades”, asseguren. Per modelar ————————— el disseny i la Sota el paraigua de Piidea dels vestits, vas es van posar a donar la compenetraforma a la seva col· lecció, ció entre la Sílque pretenia remoure via i la Martina les consciències amb un era clau. “El més pesat va ser la marcat missatge feminista ————————— part teòrica. Totes les altres coses van sortir soles. Som persones que pensem igual, però treballem diferent. La Sílvia és molt creativa i et genera quatre idees en un moment, mentre que jo les fusiono. Ens complementem”, afirma la Martina. QUATRE PARELLES REIVINDICATIVES En primer lloc, van posar sobre la taula el comentari “se’t marca tot”, que anava acompanyat del sentiment de vergonya, escenificat amb un vestit compost per múltiples mans que tapaven el cos de la dona. La segona parella era la frase “mireu-la, es fa la moderna”, representada amb uns cabells que surten de les aixelles, i el sentiment d’humiliació, amb uns fils vermells que volen transmetre la sensació de voler desaparèixer. Per a les altres dues parelles van optar per frases molt més grolleres, però que també formaven part del dia a dia de les dones que coneixien. “Vente comnigo guapa” anava lligada al pànic, que agafava la forma d’un vestit fet de 2.000 xapes

#63

deixant alguns espais descoberts. La intenció era explicar que, tot i que es posen una armadura davant d’aquests comentaris, el pànic continua dins seu. A més, la model que duia el vestit del pànic tenia pintades diverses dades reals sobre el masclisme a la seva pell. Finalment, l’última parella comptava amb la frase “¿A qué hora abren?” i una representació molt descriptiva. Al voltant de les cames duia una mena de gàbia i al coll li penjava una clau, que volia reflectir el fet que són elles qui decideixen sobre el seu cos. Juntament amb ella, anava el vestit de la ràbia, protagonitzat per uns claus que surten de dins de la persona.

QUE NO QUEDI AL PAPER Un cop van tenir els dissenys sobre el paper, la seva intenció era dur el seu experiment a la pràctica. Tot i això, hi havia poques esperances que el que havien dibuixat passés a ser realitat. “Ens van proposar dissenyar vuit vestits, però només prototipar-ne dos. Ningú confiava que ho faríem, però una part important del nostre treball era saber si els dissenys generaven aquests sentiments”, recalquen. Malgrat disposar d’aproximadament un mes per generar els vestits i tenir poques nocions de costura, es van embarcar en el sinuós viatge de portar els seus dissenys a la pràctica. Després de molts dies de feina, van aconseguir tenir les peces i la cirereta del pastís va arribar amb la consecució d’un espai per

#63

fer la passarel· la. “El nostre pressupost era molt limitat i a molts llocs ens demanaven 200 euros per tot un matí. Tot i això, vam presentar el projecte al Círcol de Reus i ens van cedir una sala”, recorden. Allà van poder culminar el procés que requeria el seu TDR. Els comentaris i les emocions desfilaven en forma de ‘performance’, juntament amb una música que reforçava els sentiments dels dissenys. A més, van triar perfils diferents de dones. Per exemple, l’àvia de la Martina es va enfundar el vestit de “mireu-la que moderna”. Un gest que volia llençar el missatge que el masclisme afecta totes les dones, més enllà de l’edat i les circumstàncies.

————————— Malgrat disposar d’aproximadament un mes per generar els vestits i tenir poques nocions de costura, es van embarcar en el sinuós viatge de portar els seus dissenys a la pràctica ————————— A la passarel· la la va acompanyar també una enquesta, que esperava veure què havien sentit els espectadors. “Vam fer una enquesta. La gent pensava que la moda sí que podia remoure consciències.

Hi havia també comentaris constructius i una dona se’ns va apropar i ens va dir: gràcies per visibilitzar això, perquè quan era jove no podia dir res”, expliquen. GUARDONADES PEL TREBALL El seu treball de recerca es va endur una matrícula d’honor, però la seva feina va rebre un altre reconeixement gairebé un any després de la passarel· la. Davant de l’èxit del treball, la seva tutora les va animar a presentar-se a diversos premis de TDRs. El problema? Trobar-ne algun sobre disseny de moda era pràcticament missió impossible. Tots anaven encarrilats a branques com les ciències o les humanitats. Tot i això, finalment en trobar un que s’encaixava al seu treball. De fet, l’únic al qual es podien presentar. Era el de l’LCI, una de les escoles de disseny i arts visuals més prestigiosa del país. Malgrat que elles no estudien en aquell centre, l’LCI els va atorgar el premi de 2025 pel seu treball de recerca. Amb aquest guardó sota el braç, tant la Martina com la Sílvia s’estan formant actualment a l’Escola Superior de Disseny i d'Arts Plàstiques de Catalunya (ESDAPC) i somien amb algun dia donar-li una segona vida al projecte Pivas. “Crec que podem fer alguna cosa xula amb la marca de cara al futur”, anhelen.

El digital més llegit a la província de Tarragona Som el digital en català més llegit al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre i el que més creix percentualment. Mitjà

U. únics

Variació %

Visites

Pàgines

laciutat.cat

264.227

+34,19

486.306

566.233

diarimes.com

208.351

-13,47

519.002

745.952

Reus Digital

92.285

-17,55

141.048

184.332

Ebre Digital

72.519

-23,92

126.699

163.152

Tarragona Digital

65.672

+4,38

94.637

127.000

Revista Cambrils

34.454

+9,74

79.780

145.087

tarragona21.cat

20.297

-28,05

25.425

33.412

La Fura Penedès

12.740

+21,45

19.791

31.365

Canal 21 Ebre

9.634

-36,77

15.201

22.442

Infocamp.cat

5.339

-0,56

7.633

10.304

Marfanta

3.811

-60,83

9.511

14.775

Font: OJD, novembre 2025

TRUCA'NS O ENVIA'NS UN WHATSAPP I TE N'INFORMAREM

660 915 371 | î 626 786 373

e @revistalaciutat G revistalaciutat 61

#63

CAMBRILS CAMBRILS AMPLIARÀ LA SEVA XARXA AMB TRES NOUS PUNTS DE RECÀRREGA SEMIRÀPIDA PER A VEHICLES ELÈCTRICS L’Ajuntament adjudica l’obra per instal· lar tres estacions de càrrega semiràpida a diferents punts del municipi abans del març de 2026 L’Ajuntament de Cambrils ha anunciat que, en els propers mesos, s’instal· laran tres nous punts de recàrrega semiràpida destinats als vehicles elèctrics, una actuació finançada amb els Fons Next Generation provinents de la Unió Europea. Aquesta iniciativa pretén reforçar i modernitzar la infraestructura destinada a facilitar la mobilitat elèctrica al municipi.

CAMBRILS RENOVA LA SENYALITZACIÓ DE LA RUTA DELS ESPAIS DE LA GUERRA CIVIL PER MILLORAR L’EXPERIÈNCIA DELS VISITANTS L’Ajuntament substitueix nou cartells malmesos amb una inversió propera als 5.000 euros per preservar el patrimoni històric i cultural local L’Ajuntament de Cambrils ha dut a terme la renovació completa de la senyalització que guia els visitants per la Ruta dels Espais de la Guerra Civil. Aquesta actuació ha consistit a substituir nou elements informatius, afectats pel pas del temps i les condicions meteorològiques adverses, amb l’objectiu d’oferir una experiència més clara i atractiva. Els nous panells inclouen un portavinil gran, dues unitats adossades, tres monòlits grans i tres monòlits estrets distribuïts al llarg del recorregut. Aquesta ruta comença al Molí de les Tres Eres i conclou al Barri Antic, concretament a la Torre del Llimó. La visita es pot realitzar tant mitjançant guiatge

com lliurement pels usuaris. Qui opti per fer-la pel seu compte podrà llegir els continguts explicatius en cinc idiomes diferents als monòlits repartits al llarg del camí, descobrint així què va suposar viure una guerra des de la rereguarda. A hores d’ara, el Museu organitza visites guiades sota reserva prèvia per grups que ho sol· licitin específicament.

CAMBRILS PRESENTA EL SEU PRESSUPOST MÉS ALT DE LA HISTÒRIA AMB 62,2 MILIONS D’EUROS PER AL 2026 Aquests tres punts seran estacions semiràpides, cadascuna equipada amb dues preses i amb una potència mínima o superior a 22KW. Dos d’aquests dispositius es col· locaran al carrer Robert Gerhard, substituint així els antics carregadors que fa més de dos anys que no funcionen. L’altra estació s’ubicarà a la plaça Carles Roig, ampliant així la cobertura de serveis en la zona centre o Vila. A més, aquests espais seran públics i comptaran amb places d’estacionament específiques per a vehicles elèctrics —dues places per cada punt de càrrega— accessibles per a diferents tipus d’automòbils.

#63

L’Ajuntament ha aprovat el Pressupost General 2026 amb més de 8 milions per invertir en projectes d’infraestructures i mobilitat després d’assolir l’endeutament zero L’Ajuntament de Cambrils ha donat a conèixer el Pressupost General corresponent a l’exercici del 2026, que suma un total de 62,2 milions d’euros. Aquest pressupost estableix el marc econòmic per a tot el mandat municipal i arriba després de completar la liquidació íntegra del deute històric, assolint així una situació financera sanejada. El pressupost contempla una partida superior als 8 milions d’euros destinats a inversions, incloent-hi projectes específics, alguns dels quals amb caràcter plurianual. Aquestes accions estan orientades principalment a la transformació urbana, la millora dels sistemes de mobilitat i la modernització tant d’infraestructu-

res com d’equipaments municipals. El regidor d’Hisenda, David Chatelain, ha subratllat: “aquest és un pressupost dissenyat per executar-se íntegrament; no es tracta només de generar titulars mediàtics. Afegeix que cada projecte està planificat amb criteris realistes i prioritats clares per aconseguir resultats tangibles per a la ciutadania”.

CAMBRILS CAMBRILS DEFENSA LA COMPRA D’ARMILLES ANTIBALES PER A LA POLICIA LOCAL DAVANT LA DENÚNCIA DELS COMUNS Segons l’Ajuntament, la compra inclou 63 armilles antibales per un import de 48.844,99 euros, adjudicades a través de procediment públic i amb total transparència L’Ajuntament de Cambrils s’ha vist immers en una polèmica després que el grup dels Comuns presentés una denúncia per la compra d’armilles antibales per a la Policia Local, al· legant un possible incompliment del reial decret que prohibeix la contractació de material de defensa i policial d’origen israelià. En resposta, el consistori ha defensat que aquesta adquisició “no es pot equiparar a adquirir armes o material ofensiu” i que s’ha realitzat amb “criteris de seguretat laboral i protecció”. El regidor de Seguretat Ciutadana, Antonio Martínez, ha estat clar en la defensa de la decisió: “Cal ser molt clars: l’embargament vigent fa referència a armes i material ofensiu, no a equips de protecció individual. Les armilles antibales són EPI, i la seva funció és protegir la vida dels agents de la Policia Local, tenint en compte l’alerta de seguretat 4”. Martínez ha afegit que “es menyspreï la seguretat laboral dels treballadors públics” amb la denúncia i que “confondre conceptes deliberadament és una manipulació del debat”. Segons l’Ajuntament, la compra inclou 63 armilles antibales per un import de 48.844,99 euros, adjudicades a través de procediment públic i amb total transparència.

CAMBRILS LLIURA A ENTITATS SOCIALS 504 LITRES D’OLI SOLIDARI PRODUÏT AMB OLIVES MUNICIPALS L’alcalde Oliver Klein i altres representants entreguen oli verge extra a les entitats de la Xarxa de Distribució d'Aliments per a famílies vulnerables Cambrils va lliurar a finals de desembre 504 litres d’oli solidari obtingut a partir de les oliveres dels espais verds municipals. Oliver Klein va expressar la seva gran satisfacció per aquesta iniciativa conjunta entre l’administració i empreses locals. Va destacar que es tracta d’un producte “d’alta qualitat”, clau en la dieta mediterrània, que ara es destina a famílies en situació vulnerable derivades des del departament de Benestar Social. En paraules seves: "Estic molt orgullós que puguem treballar amb empreses del territori per oferir aquest oli tan especial". 4.000 quilos d’olives arbequines, collides en diferents zones verdes municipals. Aquesta feina ha estat assumida per Jardineria Bordera, que també s’ha encarregat del transport fins a la Cooperativa Agrícola local. Allà s’ha dut a terme l’elaboració artesanal d’un oli verge extra que posteriorment ha estat envasat en un total de 252 garrafes dobles (2 litres cadascuna).

MOHAMED, PRIMER NADÓ NASCUT AQUEST 2026 A REUS Els seus pares, Samira i Najim, viuen a Cambrils, i tant la mare com el nen evolucionen favorablement El primer plor del 2026 a Reus és cambrilenc. El Mohamed va néixer a les 00.43 hores de la matinada de divendres 2 de gener a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, convertint-se en el primer nadó de l’any a la capital del Baix Camp. El petit ha pesat 2,9 quilos i és el primer fill de la parella. Els seus pares, Samira i Najim, viuen a Cambrils. Com ja és habitual, el Mohamed va estar obsequiat amb un pastís de bolquers, cortesia de Fira Centre Comercial. El mateix detall també es va entregar a l’Ilian, el segon nadó del 2026 nascut a Reus. El naixement del Mohamed se suma als primers parts registrats al Camp de Tarragona aquest inici d’any. A escala regional, el primer nadó del 2026 va ser Marcos Galindo Domínguez, nascut a les 8.28 hores de l’1 de gener a l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla, fill d’una família de Tarragona.

#63

Valls es vesteix de festa per celebrar la Gran Calçotada

Una tradició centenària converteix la capital de l’Alt Camp en l’epicentre de cultura gastronòmica, festa i convivència amb la Gran Festa de la Calçotada, una cita imprescindibles al calendari Roser Pros Roca Quan arriba el darrer diumenge de gener, Valls torna a convertir-se en l’escenari d’una celebració única: la Gran Festa de la Calçotada. Aquest esdeveniment, arrelat des de fa dècades al cor de la ciutat, és una cita anual que combina tradició popular, cultura festiva, competicions, activitats familiars i un sentiment d’identitat que abraça veïns i visitants per igual. Però la temporada calçotaire ja comença abans. Calçofest, una iniciativa nascuda el 2025, ha obert una nova via per integrar música, espectacle i gastronomia en un

#63

únic festival previ, que el mes de novembre va aconseguit mobilitzar milers de persones i oficialitzar-se com l’inici de la temporada de calçotades a Valls. Aquestes dues cites, ben diferenciades però complementàries, són la mostra del dinamisme festiu i social que el calçot —producte originari d’aquest territori— ha assumit com a emblema gastronòmic, cultural i identitari. L’ARREL D’UNA FESTA CENTENÀRIA La Gran Festa de la Calçotada de Valls neix de tradicions rurals que daten de finals del segle XIX, quan

els pagesos de la zona van començar a rostir calçots sobre graelles al camp. Amb el temps, l’àpat va passar de ser una pràctica agrícola a convertir-se en un perfecte símbol de la gastronomia catalana: el calçot i la seva salsa (anomenada salvitxada o simplement romesco), la companyia dels amics i la celebració compartida. Aquest esdeveniment es va institucionalitzar com a festa anual vallenca l’any 1982 i, des de llavors, ha anat creixent fins a convertir-se en un dels principals atractius de l’hivern a Catalunya. La festa aplega milers de visitants en cada nova edició, i és una experi-

————————— Aquest any la cita cau el 25 de gener, quan Valls omplirà els seus carrers i places de gom a gom, amb una oferta d’activitats pensada per a tots els públics ————————— ència que va molt més enllà d’un esdeveniment, convertint-se en una manifestació de cultura popular que combina gastronomia, competició, actes tradicionals i convivència. Aquest any la cita cau el 25 de gener, quan Valls omplirà els seus carrers i places de gom a gom, amb una oferta d’activitats pensada per a tots els públics i gustos, des dels més tradicionals fins als més festius.

mostracions de coure calçots a la graella, en què a veïns i visitants se’ls dona l’oportunitat d’aprendre les tècniques tradicionals i veure de prop com es couen els calçots tal com marca la tradició vallenca. En paral· lel, la Plaça del Blat acull competicions que són part consubstancial de la jornada. El Concurs de Cultivadors de Calçots posa en valor el treball dels pagesos que fan possible la temporada, mentre que el Concurs de Salsa de la Calçotada valora les distintes receptes de cada cuiner. A la una del migdia, el tradicional Concurs de Menjar Calçots esdevé un dels punts àlgids de la jornada, amb participants disposats a posar a prova habilitat, rapidesa i estratègia, que es reuneixen per engolir el màxim nombre de calçots possible en un temps determinat. Com a curiositat, el gran menjador de calçots és Adrià Wegrzyn, enginyer barceloní, que batent el seu propi rècord, va menjar un total de 310 calçots, que pesaven 5.825 grams, en 45 minuts. Aquest acte es veu completat amb l’alçament de pilars per part de les dues colles castelleres de la ciutat, la Joves Xiquets de Valls i la Colla Vella, que aporten un toc de cultura popular més profund a la festa.

Durant tot el matí i part de la tarda, mercats, carpes de tast i espais dedicats a productes de la Indicació Geogràfica Protegida Calçot de Valls i la DO Tarragona completen l’oferta festiva. Els restaurants locals s’uneixen a la celebració amb menús especials, oferint als visitants la possibilitat de degustar calçots —amb salsa i complement— amb tota la riquesa dels productes de proximitat. La música popular també té protagonisme, amb cercaviles, capgrossos, gegants del calçot i grallers recorrent els carrers. Mentrestant, a la Societat Agrícola, la degustació popular —amb tot el que defineix una calçotada tradicional— es combina amb un ambient social que s’allarga fins ben entrada la tarda, amenitzat per concerts de proximitat. Activitats familiars, mercats artesanals i visites guiades completen un programa que confirma la celebració d’un territori, d’un producte i d’una manera d’entendre l’hivern al Camp de Tarragona. UNA FESTA OBERTA AL PAÍS I AL MÓN A aquestes alçades i amb 44 edicions que ho confirmen, la Gran Festa de la Calçotada de Valls ha transcendit més enllà de l’esdeveniment local. La seva projecció ha crescut convertint-se en una de

COMENÇA EL DIA ENTRE TRADICIÓ I FESTA La jornada arrenca al matí amb l’ambient característic de les de-

#63

les cites gastronòmiques més importants de Catalunya, amb més de 35.000 visitants en un sol dia. La festa és una oportunitat per a tothom —locals, visitants de proximitat o turistes internacionals— de descobrir el producte icònic del territori, però també l’espurna festiva que es respira pels carrers de Valls. Des de les demostracions a la graella fins a la degustació popular, passant pels concursos i pels concerts del Calçofest, l’oferta festiva reuneix sensibilitats diverses i torna a situar la ciutat com un pol de dinamisme gastronòmic i cultural. MÉS ENLLÀ DE LA TAULA La prova del pes que té la Gran Calçotada, que va més enllà del darrer diumenge de gener, i rau l’impuls econòmic i de visibilització de Valls i la comarca. Així, en especial els pagesos reben el seu reconeixement per la feina feta amb una demanda de calçots que s’expandeix arreu del país; els establiments de la zona, hotels, restaurants i comerços, reben un fort impuls econòmic aprofitant l’oportunitat per fer xarxa i promoció, difonent i posant en valor un producte d’alta qualitat, els calçots, amb el que els vallencs s’identifiquen. La festa també és motor per a l’educació, la divulgació i la sensibilització sobre productes de proximitat que ajuden a explicar fins a quin punt la gastronomia

#63

és un patrimoni viu. I és, sobretot, una celebració que reivindica les tradicions que evolucionen sense perdre la seva ànima, un objectiu tan noble com és el de reunir persones i compartir temps, conversa i fum de llenya.

————————— Adrià Wegrzyn, enginyer barceloní, va batre el seu propi rècord, menjant un total de 310 calçots en 45 minuts ————————— UNA TRADICIÓ QUE ES RENOVA SENSE PERDRE L’ARREL Amb quatre dècades d’història

com a festa oficial i una temporada que s’estén des de finals de novembre fins a l’abril, la Gran Festa de la Calçotada i el Calçofest són l’expressió més viva de com una tradició pot enriquir-se amb nous formats, cridant l’atenció de les noves generacions que l’han de mantenir en el seu centre. Així, mentre els calçots continuen fumant a les graelles, Valls es prepara per oferir al món una experiència que és culinària, cultural i humana, un recordatori que la majoria de les grans festes del país, comencen a la taula.

#63

VALLS VALLS DESTINA 1,4 MILIONS D’EUROS A LA RENOVACIÓ INTEGRAL DELS EQUIPAMENTS ESPORTIUS EL 2026 L’Ajuntament de Valls impulsa millores al pavelló Xavi Tondo, la pista coberta del Vilar i l’estadi de futbol amb finançament municipal i ajudes externes El consistori de Valls ha anunciat una inversió global d’1.400.000 euros per renovar diversos equipaments esportius durant l’any 2026. Un dels projectes prioritaris és l’ampliació de la sala de condicionament físic situada al pavelló Xavi Tondo, al barri del Fornàs. Aquesta ampliació convertirà l’espai en un gimnàs gairebé doble, arribant als 500 metres quadrats gràcies a la cobertura de la terrassa exterior adjacent.

VALLSGENERA ACONSEGUEIX UN RÈCORD DEL 79% D’INSERCIÓ Els PFI d’Auxiliar de Cuina i Centres Sanitaris registren un augment significatiu d’alumnes i insercions laborals i acadèmiques a Valls L’Institut Municipal de Desenvolupament Local Vallsgenera ha tancat el curs 2024/2025 dels Programes de Formació i Inserció (PFI) amb un increment destacat dels seus resultats, assolint una taxa d’inserció laboral o acadèmica del 79%, la més alta registrada fins ara. Enguany, s’ha produït també un augment en el nombre d’alumnes que han completat el programa, passant dels 27 joves el 2024 als 33 el 2025. Tots aquests estudiants són joves que havien abandonat l’educació secundària obligatòria i que, gràcies als PFI, han millorat les seves opor-

tunitats per continuar estudis reglats o accedir al mercat laboral. Dins aquest últim curs, Vallsgenera ha ofert dues especialitats formatives: el PFI d’Auxiliar de Cuina, ja consolidat amb la seva sisena edició, i el PFI d’Auxiliar en Centres Sanitaris, que enguany ha celebrat la seva segona edició consecutiva. En total, 26 joves han continuat estudis de grau mitjà o s’han incorporat al món laboral, reflectint una taxa global del 79%, que suposa un increment important respecte al 68% obtingut durant el curs anterior.

FINALITZEN LES OBRES DE LA CARRETERA TV2034 ENTRE VALLS I VILABELLA Els treballs a la via de la Diputació han inclòs l’eixamplament del pont sobre el torrent del Caus i la construcció d’una rotonda D’altra banda, una part significativa del pressupost s’invertirà a reformar la pista coberta ubicada al Vilar. Amb un cost aproximat de 702.000 euros, aquesta actuació contempla la instal· lació de noves graderies amb capacitat per a 206 espectadors situades properes a l’escola Eugeni d’Ors; una ubicació que potenciarà tant la visibilitat com el confort dels assistents. A més, es preveu renovar completament el tancament perimetral perquè s’adapti millor als usos específics d’hoquei patins, patinatge artístic i futbol sala.

#63

La carretera TV-2034 entre Valls i Vilabella és oberta completament al trànsit després de les obres de condicionament de tres trams d’aquesta via, per on circulen diàriament gairebé 3.400 vehicles. Els treballs han representat una substancial millora de la seguretat i de la comoditat en aquesta carretera de la xarxa viària de la Diputació de Tarragona. Les obres, amb una inversió de 3M€, han incidit en un total de 4,1 km, als termes municipals de Valls, Puigpelat i Vilabella. En concret, s’hi ha ampliat la calçada fins a 8 metres, s’ha eixamplat el pont sobre el Torrent del Caus i s’hi

ha construït una rotonda per pacificar el trànsit. Les obres també han inclòs la millora del drenatge, l’execució de cunetes transitables, la renovació de la senyalització horitzontal i vertical i la instal· lació de l’enllumenat a la nova rotonda.

VALLS L’AJUNTAMENT DE VALLS LLANÇA UN TALLER D’EXPRESSIÓ DRAMÀTICA PER A PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA DINS EL PLA EDUCATIU D’ENTORN

EL GRAN REPTE 2025 MOBILITZA MÉS DE 300 PARTICIPANTS A VALLS

El nou taller teatral, obert durant tot el curs escolar, fomenta la creativitat i les habilitats comunicatives entre els alumnes dels centres educatius vallencs

Més d’un centenar de persones han participat en les activitats organitzades al Fornàs Centre Esportiu durant la jornada del Gran Repte 2025

desenvolupa al llarg de tot el curs escolar, des de setembre fins al mes de juny.

Amb l’objectiu d’ampliar l’oferta educativa i de lleure, l’Ajuntament de Valls ha posat en marxa un taller d’expressió dramàtica adreçat als estudiants de primària i secundària dels diferents centres escolars del municipi. Aquesta iniciativa forma part del Pla Educatiu d’Entorn i es

Actualment, hi participen uns 25 alumnes, però encara queden places disponibles, ja que el taller es manté obert durant tota la temporada lectiva. La Regidoria d’Educació i Política Lingüística ha apostat per incorporar aquesta nova disciplina artística amb la intenció de potenciar les capacitats expressives dels infants i joves. Segons expliquen des del consistori, el teatre ajuda a millorar la comunicació, a superar pors escèniques i facilita que els participants s’expressin lliurement davant del públic.

El passat dilluns 22 de desembre, el Fornàs Centre Esportiu va acollir una nova edició del Gran Repte 2025, una iniciativa destacada dins els actes commemoratius dels quaranta anys del Patronat Municipal d’Esports (PME). Aquesta convocatòria va reunir més de tres-centes persones que van participar activament en les quatre activitats guiades per prop d’una vintena de tècnics especialitzats.

ELSA, LA NENA DE 6 ANYS QUE HA RECUPERAT LA VISTA GRÀCIES A UNA OPERACIÓ PIONERA La nena del Pla de Santa Maria va néixer sense sensibilitat a la còrnia i havia perdut el 90% de visió després d'anys de patir múltiples cremades, úlceres i lesions Fins fa poc, l’Elsa, natural del Pla de Santa Maria, vivia pràcticament a les fosques. Amb només cinc anys, havia perdut gairebé tota la visió i els metges advertien que la ceguesa era irreversible. Avui, en canvi, pot identificar arbres, avions al cel o petits insectes, una recuperació inesperada que ha transformat el seu dia a dia. El punt d’inflexió va arribar el gener del 2024 amb una intervenció pionera a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, tal com va explicar la seva mare al programa Cuatro. L’operació va aturar la degradació de la còrnia i va iniciar una millora visual que ha superat totes les previsions.

L’origen del problema era neurològic: l’Elsa va néixer amb una hipoplàsia del nervi trigemin, que li impedia parpellejar de manera reflexa i deixava la còrnia exposada a lesions constants. Davant la ineficàcia dels tractaments habituals, els especialistes van optar per una tècnica innovadora de neurotització corneal, utilitzant un empelt nerviós extret de la cama. La recuperació ha estat progressiva però clara. Amb l’ajuda de lents i col· liris, l’Elsa ha arribat a un 70% de visió funcional. Ja ha estat intervinguda d’un ull i els metges preveuen operar també l’altre, amb l’esperança de noves millores.

"Des de 2016, el Gran Repte ha volgut reunir molta gent en una mateixa vivència activa". Tot i les interrupcions provocades pels anys 2020 i 2021, afectats per restriccions sanitàries, l’activitat es va recuperar amb força el 2022. Aquest any ha incorporat novetats al programa matinal que han estat ben rebudes pels abonats i inscrits als serveis esportius municipals. En paraules dels responsables: "L’exercici físic compartit emociona, cohesiona i crea hàbits saludables".

#63

‘Estimem Salou’:

el municipi engega un pla participatiu per reforçar el sentiment de pertinença El Pla d’Ocupació Local de l’Ajuntament de Salou rep el reconeixement de la Federació de Municipis i la Fundació Carles Pi i Sunyer com a exemple d’ocupació inclusiva i compromís social Roser Pros Roca Salou vol escoltar la seva gent. Vol saber què senten les persones que hi viuen, què valoren del seu dia a dia i com imaginen el futur d’un municipi que ha crescut a un ritme vertiginós al llarg de les darreres dècades. Amb aquesta mirada posada en la implicació col· lectiva, l’Ajuntament impulsa un Pla d’Acció de Sentiment de Pertinença, una iniciativa que busca reforçar la identitat local, cohesionar el teixit social i fomentar l’orgull de dir “som de Salou”. El procés s’ha iniciat formalment aquest gener amb una primera sessió de presentació pública a la Sala Europa de l’Ajuntament,

#63

i continuarà durant les properes setmanes amb debats presencials, enquestes i espais participatius oberts. Tot plegat, sota un lema que no deixa espai a interpretacions: “Estimem Salou”. UN PLA PER POSAR LES PERSONES AL CENTRE “Volem construir una ciutat amb ànima”. Amb aquesta frase, l’alcalde Pere Granados va sintetitzar l’esperit d’aquesta iniciativa que, segons va remarcar, situa les persones al centre de les polítiques municipals. Per al batlle, sentir-se part de Salou és una vivència emocional i comunitària que enforteix els llaços entre el veïnat, contribuint positivament a la con-

vivència diària. La regidora de Participació Ciutadana, Julia Gómez, va reforçar aquesta idea subratllant que el procés obre espais d’escolta i diàleg, i convida la població a dir-hi la seva sobre què vol dir pertànyer al municipi: quins símbols ens representen, quins valors compartim, què trobem a faltar i què podem millorar. Aquest primer pas es materialitza en dues vies complementàries de participació: per una banda, enquestes digitals, ja actives al portal salou.decidimcatalunya.cat, que conviden a compartir opinions de forma anònima i oberta. La plataforma forma part de l’ecosistema Decidim, utilitzat a tot Catalunya per a processos de democràcia participativa, i que garanteix una recollida de dades plural i representativa. Per altra banda, i seguint en la mateixa línia, es portaran a terme sessions i espais de debat presencials. Les trobades de gener i febrer, així com les sessions previstes durant els propers mesos, serviran per tractar idees, experiències, inquietuds i propostes concretes. Famílies, joves, nous residents, associacions i comerços hi tenen la porta oberta. L’objectiu és definir accions reals, factibles i estructurals que es puguin incorporar al Pla d’Acció municipal. UNA CIUTAT QUE VOL COMPARTIR ORGULL I TALENT Si Salou vol saber què significa per a la seva gent formar part del municipi, també vol posar en valor

————————— El govern municipal defensa la necessitat d’un pla d’aquestes característiques, per reforçar la cohesió social, en un municipi amb procedències diverses ————————— les persones que hi viuen. I aquest és el sentit de la nova secció web “La nostra gent”, impulsada recentment des de l’Ajuntament. L’espai vol celebrar ciutadans i ciutadanes que contribueixen a fer créixer Salou, cadascú des de la seva vessant: la cultura, l’educació, l’empresa, l’esport, l’associacionisme o el compromís comunitari. Es tracta, en paraules de

l’alcalde Granados, d’un canal per “donar veu i destacar aquells veïns i veïnes que porten Salou més enllà de les nostres fronteres, o que han sabut convertir-se en referents dins del municipi”. Aquest reconeixement connecta de manera directa amb el Pla de Sentiment de Pertinença: posar al centre les trajectòries personals ajuda a dibuixar el relat col· lectiu. PER QUÈ CAL REFORÇAR EL SENTIMENT DE PERTINENÇA EN CIUTATS COM SALOU? Salou és una ciutat plural i diversa, que al llarg de dècades ha rebut onades constants de nous veïns i veïnes procedents d’arreu de Catalunya, Espanya i el món. Això, combinat amb un fort dinamisme econòmic i una marcada estacionalitat turística, fa que moltes persones hi arribin, hi facin vida i hi treballin, però no sempre hi teixeixin vincles permanents. És en aquest context que el govern municipal defensa la necessitat d’un pla d’aquestes característiques, per reforçar la cohesió social, en un municipi amb procedències diverses; per generar un sentiment d’arrelament compartit; per donar espai a les històries locals, grans i petites, i per consolidar una comunitat que es reconeix en valors comuns. Entre els objectius explícits del pla hi ha promoure la convivència reduint la conflictivitat, combatre la desconnexió entre els distints nuclis de la població, generar impacte positiu en l’activitat eco-

#63

nòmica, i implicar el teixit associatiu en la definició de la ciutat del futur.

l’any, independentment de si hi va arribar fa quinze dies o cinquanta anys.

UNA APOSTA ESTRATÈGICA AMB MIRADA AL FUTUR L’estiu passat, l’Ajuntament va adjudicar l’assistència tècnica del projecte a EIDOS Dinamització Social, amb una inversió de 12.800 euros, per desplegar metodologies de participació i aportar visió qualitativa al procés. La iniciativa forma part d’una línia municipal més àmplia que ja s’ha fet visible en altres actuacions relatives a la governança oberta i transparent, el foment del diàleg entre administració i ciutadania, l’impuls a projectes comunitaris i també, el reforç del sentiment d’identitat local. El consistori ho considera un dels eixos del desenvolupament comunitari per als pròxims anys, amb una idea central: Salou vol definir-se també des de dins, i no només des de fora. Si el segell turístic del municipi es projecta arreu, la mirada que ara es busca és la de qui hi viu tot

PARTICIPACIÓ I RELAT: QUAN EL SENTIMENT ES CONVERTEIX EN POLÍTICA PÚBLICA Allò que sovint és intangible —l’orgull, la vinculació emocional, la identitat— es transforma en política municipal a Salou a través de tres eines ben definides, la primera de les quals és una diagnosi a partir de la recollida de dades i experiències per conèixer el pols de la comunitat; el convit a la ciutadania perquè proposi campanyes, esdeveniments, intervencions urbanes i programes comunitaris; i finalment, emprendre accions per materialitzar les propostes en ini-

#63

————————— La mirada que ara es busca és la de qui hi viu tot l’any, independentment de si hi va arribar fa quinze dies o cinquanta anys —————————

ciatives concretes, comptant amb la col· laboració del teixit associatiu i empresarial. El repte final és que el pla es converteixi en un motor real de transformació comunitària. SALOU ES MIRA AL MIRALL I PREGUNTA: “QUI SOM?” Amb aquest Pla de Sentiment de Pertinença, l’Ajuntament trasllada la pregunta a la ciutadania i demana poder sumar respostes. En paraules del consistori, la ciutat vol ser oberta, amable, plural, cohesionada, fidel amb els qui hi han crescut i prou valenta per construir un relat propi compartit. Per això, al llarg dels propers mesos, Salou perseguirà l’objectiu, tan senzill com ambiciós, de construir la definició del que significa “ser de Salou”. I així, aconseguir que cada persona que hi viu senti que pot dir-ho amb orgull. Perquè, com recull el lema que acompanya tot el procés, “Estimem Salou” és, per damunt de tot, una invitació a compartir identitat, memòria i futur.

Un tresor a la Mediterrània

Platja Llarga de Salou: Millor platja d’Espanya 2025, un entorn natural de referència

Jaume I, 60 anys il·luminant el cor de la capital de la Costa Daurada

www.visitsalou.eu #PatrimoniHistoricDeSalou

#63

SALOU SALOU REFORÇARÀ LA SEGURETAT AMB 22 NOVES CÀMERES INTEL·LIGENTS Les noves càmeres es col· locaran en punts estratègics amb elevada intensitat de trànsit L’Ajuntament de Salou ha obert el procés de licitació per al subministrament i la instal· lació de 22 noves càmeres de seguretat, videovigilància i control del trànsit, que s’integraran i complementaran la xarxa municipal ja existent de 90 càmeres operatives. Aquesta actuació permetrà actualitzar el sistema de videovigilància del municipi, i s’emmarca dins l’estratègia del govern municipal per reforçar la seguretat ciutadana, millorar la mobilitat urbana i avançar en la modernització dels serveis públics. L’alcalde, Pere Granados, ha destacat també “l’aposta del govern municipal per la tecnologia més avançada, amb sistemes d’intel· ligència artificial, que permetran a la Policia Local un control més eficient de les situacions del dia a dia”. Les noves càmeres es col· locaran en punts estratègics amb elevada intensitat de trànsit, com l’avinguda Carles Buïgas, la plaça Europa i altres zones on cal reforçar la cobertura actual de vigilància.

SALOU I PORTAVENTURA S'UNEIXEN PER PROMOCIONAR-SE A MADRID Les dues marques aniran de la mà a FITUR 2026 sota el lema “Patrimoni mediterrani, experiències inoblidables” L’Ajuntament de Salou i PortAventura World han anunciat un acord de col· laboració per organitzar conjuntament l’acte que Salou ve organitzant a Madrid, en el marc de la fira FITUR 2026. Sota el lema “Patrimoni mediterrani, experiències inoblidables”, aquest esdeveniment té com a objectiu posar en valor la singular identitat mediterrània de Salou, sobretot el seu patrimoni històric i cultural, alhora que compartir un avanç de les novetats que el ressort temàtic presentarà la propera temporada. La presentació tindrà lloc dimarts 20 de gener de 2026, a les 19.30 h, al Movistar Arena de Madrid. En aquest context, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha destacat que “aquesta trobada reforça l’estratègia de Salou com a destinació turística de referència, basada en la posada en valor del nostre patrimoni mediterrani, la identitat pròpia i un model de desenvolupament turístic sostenible i de qualitat”.

SALOU S’ADHEREIX AL PROJECTE BIOSPHERE Amb aquesta adhesió, Salou fa un nou pas en la consolidació d’un model turístic responsable, equilibrat i alineat amb els ODS L’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, va signar la Carta de Compromís amb el Turisme Sostenible del projecte Biosphere. La signatura es va formalitzar conjuntament amb Patricio Azcárate Díaz de Losada, secretari general del Responsible Tourism Institute (RTI), entitat impulsora d’aquesta certificació internacional. Amb aquesta adhesió, Salou fa un nou pas en la consolidació d’un model turístic responsable, equilibrat i alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides, reafirmant la voluntat municipal d’integrar la sostenibilitat com a eix transversal en la planificació, la gestió i la promoció turística del municipi.

#63

SALOU L’ALCALDE DE SALOU DESTACA EL COMPROMÍS CIUTADÀ EN EL SEU MISSATGE DE NADAL 2025 De cara al 2026, ha expressat la voluntat d’afrontar-lo amb esperança, il· lusió i la determinació de continuar treballant per un Salou més just, pròsper, sostenible Amb l’arribada de Nadal, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha volgut adreçar un missatge a tota la ciutadania posant en valor aquestes dates com un temps de retrobament, de reflexió compartida i de reconeixement col· lectiu a l’esforç de totes les persones que fan possible el progrés del municipi. En el seu missatge, l’alcalde ha destacat que Salou és una comunitat viva, diversa i acollidora, construïda des del respecte, la convivència i la cohesió social, on la pluralitat de cultures i orígens esdevé una fortalesa i un motiu d’orgull compartit.

SALOU CONTINUA EXECUTANT UN GRAN PLA D’ASFALTAT AMB 2,8 MEUR Aquesta intervenció permetrà renovar el ferm de 72.500 metres quadrats de via pública Després de les festes de Nadal, l’Ajuntament de Salou continuarà amb el pla d’asfaltatge i renovació de la senyalització horitzontal, iniciada el mes de novembre amb una inversió de 2,8 milions d’euros. Aquesta intervenció permetrà renovar el ferm de 72.500 metres quadrats de via pública i reforçar de manera significativa la seguretat viària i la mobilitat, i millorar els serveis i la qualitat urbana.

La primera fase dels treballs de renovació del paviment se centra especialment en dos dels principals eixos del litoral salouenc: el passeig de Jaume I i el passeig de Miramar, a més de l’avinguda d’Andorra. Aquest pla de xoc és el més extens i ambiciós que s’ha impulsat mai a Salou. Abarca àrees clau per al dia a dia de residents i visitants, prioritzant trams amb alt volum de trànsit o elevada centralitat urbana.

L’ADMINISTRACIÓ DOÑA PILAR DE SALOU REPARTEIX EL PRIMER PREMI DEL SORTEIG DEL 'NIÑO': "ENS FA MOLTA IL·LUSIÓ" Amb més de 40 anys d'història, l'administració Doña Pilar ha repartit nombrosos premis al llarg de la seva trajectòria

Pere Granados ha subratllat que el moment de transformació que viu el municipi és fruit del treball constant, la implicació i el compromís de la seva gent, així com de la col· laboració entre ciutadania, teixit econòmic i institucions. Un camí que, ha assenyalat, només es pot continuar avançant des del sentiment de pertinença, la responsabilita t compartida i la mirada posada en el futur.

L'Administració número 1 de Salou, coneguda com l'administració Doña Pilar, ha estat una de les afortunades a repartir part del primer premi del Sorteig del Nen d'enguany, un guardó que està valorat en 200.000 euros per dècim. Els treballadors de l'establiment no han pogut confirmar exactament quants dècims han venut, ja que la delegació de Castelló, a la qual pertanyen, es troba actualment tancada. Tot i això, l'ambient de festa ha estat inconfusible: "Ens faltava el de Reis, ens fa molta il· lusió", han expressat Amadeu Jové i Mònica Serrano, venedors de l'administració, en declaracions a l'ACN. Amb més de 40 anys d'història, l'administració Doña Pilar ha repartit nombrosos premis al llarg de la seva trajectòria, entre ells

el primer premi de la Grossa de Nadal de 2019. De fet, segons Jové, l'any passat van ser els primers a lliurar el primer premi de Nadal a tota la província de Tarragona. "Vam ser els primers a donar el primer premi de Nadal de tota la província", va recordar Jové, tot subratllant que aquest nou premi del Nen els fa una gran il· lusió. "Ens fa molta il· lusió un altre reconeixement per a l'administració", va afegir.

#63

Vila-seca encén l’hivern amb la Festa Major de Sant Antoni El municipi del Tarragonès programa una setantena d’activitats i també acollirà cites clau com el FICVI o la seva Festa Major d'Hivern Roser Pros Roca Amb el pas dels anys, la Festa Major de Sant Antoni s’ha consolidat com un referent del calendari hivernal del Camp de Tarragona, i un reclam que atrau visitants que volen viure de prop unes celebracions singulars, marcades per

#63

dos grans protagonistes: els Tres Tombs i el Tradicional Cós de Sant Antoni. El calendari d’actes confirma que aquesta festa és el batec col· lectiu d’un municipi que manté amb orgull un vincle antic amb els cavalls, el món rural i la transmissió de costums heretats de generació

en generació. LA DEVOCIÓ DELS TRES TOMBS: UNA TRADICIÓ QUE TRAVESSA SEGLES Entre tots els actes del programa, els Tres Tombs continuen sent el símbol més potent de la festa. La tradició, estesa arreu de Catalunya, té el seu origen en la veneració a Sant Antoni, protector dels animals domèstics i de treball. En municipis de passat agrícola com Vila-seca, la benedicció es buscava amb el convenciment que garantiria salut, resistència i prosperitat per als animals que sostenien el dia a dia familiar al camp. Encara avui, la cerimònia manté aquesta aura solemne i festiva. A Vila-seca, la jornada comença amb la Missa Major en honor al sant. Tot seguit, carruatges antics i moderns, traginers, cavalls engalanats i veïns i veïnes amb animals de companyia prenen els carrers principals en una desfilada que

conflueixen per veure com els cavalls pura sang i els seus genets s’alineen i tronen per la pista, en un duel breu però intens on cada segon compta. El Cós combina tres proves diferenciades, mantenint in-

recorre tres cops, diferents punts emblemàtics del municipi. El públic els acompanya fins davant de l’església, on se celebra la tradicional benedicció d’animals. Aquest moment, carregat de significat, també dibuixa un retrat de la Vila-seca d’avui: famílies que porten gossos, gats o animals de granja; agrupacions eqüestres que mantenen viu un ofici i una passió; i infants que descobreixen com una tradició centenària continua mantenint-se viva i necessària. EL CÓS DE SANT ANTONI: EMOCIÓ PURA A LA TORRE D’EN DOLÇA Si els Tres Tombs expliquen la dimensió devocional de la festa, el Tradicional Cós de Sant Antoni n’escriu el vessant més esportiu i espectacular. Declarat Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional, aquest conjunt de curses equestres és una de les cites més esperades de l’any. El paisatge canvia i es desplaça fins al parc de la Torre d’en Dolça, perquè aquest espai natural de gran valor ambiental es transforma, durant unes hores, en un hipòdrom a l’aire lliure. Centenars de persones —i sovint milers— hi

————————— Declarat Element Festiu Tradicional d’Interès Nacional, aquest conjunt de curses equestres és una de les cites més esperades de l’any —————————

tacta una essència que es remunta als temps en què els cavalls no eren esport, sinó que s’utilitzaven per treballar, com una eina indispensable. Amb el pas del temps, la cursa ha esdevingut una celebració de l’habilitat, del vincle humà-animal i de la força amb què Vila-seca preserva un patrimoni immaterial que la defineix i personalitza. L’ambient que envolta les curses és tan important com les proves

en si. Famílies, aficionats, curiosos i visitants comparteixen tribunes i marges, sovint acompanyats d’activitats complementàries, com ara mostres de gastronomia local i parades que converteixen el recinte en un punt de trobada social indispensable. MÉS ENLLÀ DELS CAVALLS: FOC, MÚSICA I CULTURA POPULAR Tot i que la tradició eqüestre és el gran emblema, el calendari festiu s’estén molt més enllà. Un dels moments més icònics és la Nit del Foc, en què Vila-seca es transforma sota el ritme del tabal i l’espetec de les guspires. Les colles convidades i el Ball de Diables de

Vila-seca ofereixen una combinació de foc i moviment que abraça el centre del municipi, amb correfocs infantils i actuacions que culminen en un correfoc que convida tot el públic a participar-hi i a gaudir-ne. Aquesta nit és també el moment de retrobar el ball parlat, una tradició teatral d’arrel rural on personatges simbòlics s’enfronten dialècticament i que, amb ironia i dramatització, recupera un estil

#63

realitats, troben en la festa un lloc comú; i un excel· lent motor de projecció exterior que reforça la personalitat del municipi dins l’escena cultural catalana. Aquesta combinació —patrimoni, territori i participació popular— explica per què molts vilatans no es plantegen el gener sense que el so dels picarols i el galop dels cavalls ressonin pels carrers. I també per què cada cop són més els visitants que aprofiten els dies de festa per descobrir el municipi amb una mirada diferent. La Festa Major de Sant Antoni, en definitiva, és una celebració viva que manté el pols actiu gràci-

d’entreteniment popular gairebé desaparegut. Els veïns responen fidelment i converteixen la plaça en un amfiteatre obert. La música, com sempre, hi juga un paper decisiu. Enguany, orquestres com La Selvatana comparteixen protagonisme amb bandes actuals i sessions joves al pavelló municipal, convertit en punt de reunió i espai per allargar la celebració fins ben entrada la matinada. Aquest mateix esperit d’obertura marca altres jornades del programa. Propostes familiars —espectacles infantils, circ contemporani, animació de carrer— conviuen amb funcions teatrals, monòlegs, exposicions i competicions esportives. El municipi s’omple de veus diferents, totes amb l’objectiu de participar activament en la festa. Les entitats locals són les autèntiques protagonistes de l’esdeveniment. Geganters i grallers, castellers, trabucaires, diables, escoles esportives i clubs culturals s’organitzen durant mesos per garantir que cada acte funcioni, i que

#63

————————— Geganters i grallers, castellers, trabucaires, diables, escoles esportives i clubs culturals s’organitzen durant mesos per garantir que cada acte funcioni —————————

el calendari, any rere any, continuï sent d’una riquesa extraordinària. UN MUNICIPI QUE CELEBRA LA SEVA IDENTITAT COL· LECTIVA Per a Vila-seca, Sant Antoni, més enllà de ser una commemoració religiosa o folklòrica, és un espai de memòria que connecta el present amb un passat agrari i menestral; un instrument de cohesió per a generacions que, enmig de noves

es a la implicació veïnal i al respecte profund per les arrels. Un calendari que es renova sense trair-se, que dona espai a les noves generacions i que recorda que les tradicions més arrelades són aquelles que continuen formant part del dia a dia. Vila-seca ho sap i ho viu. I per això, cada gener, el municipi confirma que quan passa el primer cavall, l’hivern s’il· lumina, i brilla

Auditori Josep Carreras

TEMPORADA DE CONCERTS 2025-2026

23a Temporada #63

VILA-SECA LA POLICIA LOCAL DE VILA-SECA PRESENTA UN PARC MÒBIL COMPLETAMENT RENOVAT AMB 4 NOUS VEHICLES I 6 MOTOCICLETES L'Ajuntament ha destacat que aquesta inversió estarà acompanyada d'un augment d'agents pròximament La Policia Local de Vila-seca ha renovat recentment el seu parc mòbil amb la incorporació de 4 nous vehicles i 6 motocicletes. Els nous vehicles híbrids, model Ford Kuga i Toyota Land Cruise, i 5 de les motocicletes, acompanyats de diversos agents de la Policia Local, han estat fotografiats al jardí del Castell de Vila-seca. Amb aquestes novetats al parc mòbil i

amb la propera adquisició de 4 motocicletes més, juntament amb la incorporació durant el 2026 de nous agents al cos de la Policia Local, l’Ajuntament de Vila-seca continua treballant i prenent acords adreçats a un cos policial eminentment de servei públic, totalment integrat a la realitat del dia a dia dels ciutadans de Vila-seca i sobretot, proper a les persones i a les seves necessitats.

VILA-SECA APROVA DEFINITIVAMENT EL PRESSUPOST MUNICIPAL PER AL 2026 El ple desestima les al· legacions, valida pujades salarials al personal i aprova tres de les quatre mocions debatudes El plenari de l’Ajuntament de Vila-seca celebrat el mes de desembre va aprovar definitivament el pressupost general de l’Ajuntament per a l’any 2026 en desestimar les al· legacions presentades en el seu moment pel grup municipal de Vila-seca en Comú.

#63

En l’apartat d’assumptes de Serveis Generals, Relacions Cíviques i Seguretat, es va aprovar l’increment de les retribucions del 2,5% per al personal funcionari i per al laboral als empleats de l’Ajuntament i dels Patronats, amb efectes des de l’1 de gener de 2025, així com un increment de l'1,5% amb efectes des de l’1 de gener de 2026. També es va aprovar la modificació del catàleg i de les fitxes descriptives de lloc de treball i el conveni marc d’encàrrec de gestió entre la Mancomunitat Gestora dels Recursos Híbrids de Salou i Vila-seca i l’Ajuntament de Vila-seca. A més, es van aprovar tres de les quatre mocions debatudes.

VILA-SECA FA UN PAS ENDAVANT CAP A UNA CIUTAT MÉS INCLUSIVA AMB NOVES PROPOSTES EN ACCESSIBILITAT El Consell Municipal de Persones amb Diversitat Funcional planteja un mapa d’accessibilitat, millores als actes públics i una guia de comunicació inclusiva El Consell Municipal de Persones amb Diversitat Funcional va celebrar el passat 11 de desembre una sessió de retorn a la sala de plens de l’Ajuntament de Vila-seca, on els membres del Consell van exposar les principals propostes treballades i vam remarcar aquestes línies de treball:

• La creació d’un mapa d’accessibilitat del municipi, que permeti detectar punts crítics i bones pràctiques per orientar millores presents i futures. • També es va incidir en la necessitat de millorar l’accessibilitat als actes de carrer, especialment pel que fa a la visibilitat, els espais reservats i les condicions sensorials, per garantir la participació de tothom. • Un altre eix rellevant és la comunicació inclusiva, amb la proposta d’elaborar una guia de comunicació inclusiva que fomenti l’ús de lectura fàcil, pictogrames i llenguatge clar. • Finalment, es van presentar propostes vinculades a la sensibilització i la cultura inclusiva, com la creació d’un recull de materials, l’impuls d’un “racó inclusiu” a la Biblioteca, i altres accions de sensibilització adreçades a entitats, centres educatius i la ciutadania en general.

CALA CRANCS HOMES Exclusividad en la Costa Dorada

PROMOCIÓN DE OBRA NUEVA •

Viviendas de 2 y 3 dormitorios a menos de 200 m del mar en una de las calas más exclusivas de Salou.

•

Acabados premium, terrazas con vistas al mar, piscina infinity, jardines mediterráneos.

•

Ubicación privilegiada: a 10 minutos de Tarragona y a 1h de Barcelona.

Haz del lujo, el sol y el mar tu nueva realidad. Vive Cala Crancs Homes. Desde 395.000 €

Carrer de la Sèquia Major, 5 - La Pineda Hotel Gran Palas ***** ro@rocabonapremium.com Avinguda Diagonal 437, 1º-2ª - Barcelona 81

637 472 410

#63

VILA-SECA PORTAVENTURA WORLD APROVAT UN CONVENI PER INTEGRAR L'ESTACIÓ DE VILA-SECA AMB EL TRAMCAMP I IMPULSA LA HA APORTAT MÉS PRIMERA FASE DEL TRAMVIA DE 17.200 MILIONS D’EUROS AL PIB Aquest acord, que implica la Generalitat, Adif i l’Ajuntament de té com a objectiu adaptar les instal· lacions actuals de CATALÀ DES DEL 1995 Vila-seca, l'estació a les necessitats del transport ferroviari i tramviari PortAventura World ha rebut més de 109 milions de visites, "consolidant-se" com a referent de l’oci a Europa PortAventura World ha aportat més de 17.200 milions d'euros al PIB català des de la seva posada en marxa el 1995. Aquesta és una de les principals conclusions de l'Estudi d'Impacte Socioeconòmic, elaborat per la consultora PwC, presentat aquest dimecres a la seu de Foment del Treball a Barcelona. El document quantifica per primera vegada la magnitud "real" de la seva contribució a l'economia i l'ocupació del ressort durant els darrers 30 anys. L'informe recull que el parc temàtic ha invertit 1.800 milions d'euros des de la seva obertura i que té un impacte laboral mitjà de 10.439 llocs de treball anuals, dels quals el 91% es concentren a la demarcació de Tarragona.

una connexió òptima amb el futur tramvia TramCamp.

El Govern de la Generalitat ha donat el vistiplau a un nou conveni que busca transformar l'estació de tren de Vila-seca en un punt clau de la futura xarxa tramviària del Camp de Tarragona. Aquest acord, que implica la Generalitat, Adif i l’Ajuntament de Vila-seca, té com a objectiu adaptar les instal· lacions actuals de l'estació a les necessitats del transport ferroviari i tramviari, facilitant

L’entesa entre les tres institucions ha de permetre "millorar i avançar la coordinació" del sistema de transport públic de la regió, un pas important per a la integració de la parada de Vila-seca dins la xarxa tramviària que s’està desenvolupant. En concret, es treballarà per adaptar tant l’entorn de l’estació com les infraestructures ferroviàries per tal que esdevinguin part d’un sistema multimodal de transport. Una de les novetats principals inclou la creació de dos nous passos transversals per millorar l’accés a l’estació ferroviària i al tramvia, i facilitar la connexió entre ambdós mitjans de transport.

ADEU AL PESSEBRE DE SORRA DE LA PINEDA: MÉS DE 250.000 VISITANTS EL VISITEN La iniciativa s’ha convertit en un referent de turisme familiar al municipi

Durant les tres dècades, PortAventura World ha rebut més de 109 milions de visites, "consolidant-se" com a referent de l’oci a Europa. Segons l'informe, el fet que estigui obert 307 dies a l'any ha estat determinant per a la desestacionalització del sector hoteler, comercial i cultural de la Costa Daurada. A més, l'estudi també destaca l'impacte social generat a través de la Fundació PortAventura, amb més de 118.000 infants en situació de vulnerabilitat que participat del Dreams Village.

#63

una excel· lent acollida per part del públic, amb més de 250.000 visitants fins al passat 6 de gener. Similar a l’any passat, un sistema sensor prop del pessebre ha permès quantificar l’afluència i el pas de gent mitjançant el senyal dels seus telèfons mòbils.

El passat 9 de gener es van dur a terme els treballs de destrucció del pessebre de sorra que des del passat 1 de desembre s’ha pogut visitar a la platja de la Pineda. La 26a edició del Pessebre de Sorra de Vila-seca, la Pineda Platja ha tancat amb

La presidenta del Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca, Lluïsa Clavé, ha volgut remarcar que “aquesta iniciativa continua sent un referent del turisme familiar a la Costa Daurada, que atrau visitants de totes les edats i ofereix una experiència única que combina art efímer, tradició i activitats per a tota la família”.

977 50 54 51

651 14 29 49

#63