LA CIUTAT 53 REUS

Aquest exemplar és propietat d'aquest establiment

REVISTA

#53 març 2025

î 630 979 590 / 977 949 688 e @revistalaciutat G revistalaciutat

CAMP DE TARRAGONA

SANTI CASTELLÀ pren el timó del Port més metropolità

REUS

L’esport troba el seu camí

VALLS

SALOU

VILA-SECA

CAMBRILS

Cultura vallenca Benestar i felici- Remodelació del El Teatre-Auditori més a prop tat van a Madrid passeig Marítim a Montserrat

DESFILADA DE MASCOTES

29/03 a les 17:30 | Planta Segona

V JORNADA D'ACOLLIDA I ADOPCIÓ MARÇ 2025

Carrer de Sant Joan, 20 · 43201 REUS

Tel. 977 338 528

finquespages@gmail.com www.finquespages.com

PAGÈS SOLUCIONS IMMOBILIÀRIES

?

(# }

COMPRA

VENDA LLOGUER

La teva immobiliària de confiança A l’hora de comprar, vendre, o llogar la teva propietat, no te la juguis.

Confia en professionals experts que et garanteixin l’operació.

UER G LLO

1SE0G0 UR

#53 març 2025

GARANTIM PAGAMENT PUNTUAL

2

REALITZEM TOTES LES GESTIONS

MOROSITAT ZERO

Ref. 8004

3

2

Precio: 350.000€

Ref. 6502

3

2

Precio: 150.500€

Ref. 8045

4

1

Precio: 190.000€

CHALET EN ESCALÓ (Lleida)

PISO EN ASSAMBLEA DE CATALUNYA

CHALET EN PENYÍSCOLA

Chalet de dos plantas y 180 m . 3 habi-

Piso próximo a la URV. Dispone de 3

Chalet de dos plantas más planta baja,

taciones y 2 baños. Salón con chimenea,

habitaciones, baño completo y aseo.

reformado, amueblado y equipado,

cocina independiente y cochera.

Cocina amplia con galería. Balcón.

próximo a playa. 4 dormitorios. Muy

Ascensor.

bien comunicado.

2

Ref. 8502

3

2

Precio: 155.000€

Ref. 8058

PISO EN SALOU

3

1

Precio: 85.000€

PISO EN LA FLORESTA

Ref. 8060

3

1

Precio: 149.000€

PISO EN CARRER MALLORCA

Piso amueblado y equipado en zona

Piso exterior, soleado y luminoso.

Piso de 3 habitaciones. Cocina inde-

céntrica de Salou. 3 habitaciones

Dispone de 3 habitaciones y un baño.

pendiente. 1 baño con plato de ducha.

amplias, baño completo y aseo. Gran

Es un 4º SIN ascensor, necesita reforma.

A/a con Split. 4ª planta con ascensor y

terraza, luminoso y soleado. Ascensor.

Terraza comunitaria.

adaptado para personas con movilidad

Plaza de aparcamiento OPCIONAL.

Ref. 8064

4

3

Precio: 315.000€

CHALET EN ELS PALLARESOS

reducida. Ideal inversores o familias.

Ref. 7007

3

2

Precio: 107.000€

PISO EN TORREFORTA

Ref. 8071

-

1

Precio: 550€/mes

LOCAL EN TARRAGONA

Chalet de 2 plantas con 4 habitaciones,

Piso amplio con aparcamiento. 3

Local amplio con desván amplio en la

2 baños y 1 aseo. Calefacción GN y A/a

habitaciones, 1 baño completo y 1 aseo.

parte de arriba. 1 baño. Luminoso. Muy

con bomba f/c. Ventanas de aluminio

Amplia cocina con galería. Comedor con

bien comunicado.

y techos altos. Jardín. Próximo a bus,

salida a balcón. Luminoso y soleado.

polideportivo, etc.

3º Sin ascensor.

3

#53 març 2025

TARRAGONA TARRAGONA PLANTEJA REDUIR LES EMISSIONS DE L’ENTORN PORTUARI L’APT i l’ICAEN volen promoure iniciatives per descarbonitzar les infraestructures del port tarragoní

L’ESPERA PER UNA LLICÈNCIA D’OBRES A TARRAGONA PASSA DE 10 A 4 MESOS El pla de millora treu bons resultats i el govern aposta per aprovar una nova ordenança reguladora aquest 2025

Port Tarragona i l’Institut Català d’Energia (ICAEN) col·laboraran per a promoure la descarbonització de les infraestructures i activitats portuàries. El president de l’APT, Santiago J. Castellà, ha mantingut una trobada amb la directora de l’ICAEN, Marta Morera i el cap de divisió de Planificació Estratègica de l’institut, Jaume Margarit, en la qual ambdues institucions s’han compromès a treballar plegades per a impulsar actuacions que permetin reduir les emissions de l’entorn portuari tarragoní i fer de Port Tarragona un port verd.

En la reunió, tant el president Castellà com els representants de l’ICAEN han coincidit en la rellevància de la transició energètica i verda i han constatat que els ports, com a hubs logístics i motors econòmics territorials, juguen un rol clau en la descarbonització de la societat. En aquest sentit, ambdues institucions estan estudiant una futura col·laboració que permeti desenvolupar projectes que impulsin i facin més eficient la descarbonització del Port de Tarragona.

L’Ajuntament de Tarragona ha exposat avui el balanç dels 6 primers mesos del pla de millora de les llicències d’obres, que va entrar en vigor el passat juny. El conseller de Llicències, Nacho García Latorre ha destacat que les primeres mesures iniciades han donat resultats molt positius, amb una mitjana de 4 mesos i 10 dies d’espera enfront dels anys anteriors d’entre 10 mesos i un any. Tot i això, admet que “encara tenim marge de millora” per no haver pogut engegar totes les mesures establertes. Actualment, el 39% han estat tramitades, el 26% començades i un 30% encara per començar.

L’AJUNTAMENT I FCC MA IMPLEMENTEN CANVIS PER POSAR FI A LA BRUTÍCIA DE TARRAGONA “En total parlem de cinc nous dispositius i un reforç dels equips humans, que prioritzen els punts amb més brutícia acumulada” Des de l’Ajuntament i l’empresa concessionària del contracte de neteja, FCC MA, s’ha iniciat, aquest 2025, una redistribució de les tasques de les màquines de les que disposa actualment la ciutat, “perquè treballin de manera més efectiva i per tal de poder afrontar millor la situació actual, que no ens permet ampliar ni contractar altres serveis”, apunta la consellera de Neteja Pública, Sonia Orts. Aquestes reorganitzacions es fan en àmbits previs-

#53 març 2025

tos al contracte, canviant el sistema de neteja per poder adequar-se millor i amb més intensitat als problemes de brutícia concrets de la ciutat.

“En total parlem de cinc nous dispositius i un reforç dels equips humans, que prioritzen els punts amb més brutícia acumulada de les voreres, ja sigui per coloms o per altres taques al paviment i treballen de manera més profunda i localitzada” manifesta la consellera, que destaca que “en aquesta ocasió es pretén millorar la qualitat de la neteja en tant que hi ha algunes màquines que quan treballen de forma mecànica no netegen amb prou intensitat el carrer, degut a l’antiguitat que tenen, però si es combinen amb neteja manual donen millors resultats”.

4

El pla de 20 mesures es presentava amb uns pilars bàsics per aconseguir els objectius: organització, procediment, normativa, gestió d’expedients i de control i avaluació. Des del Govern apunten que els factors clau han sigut la simplificació i reducció dels informes requerits, l’augment de personal administratiu i “ la relació fluida amb els interessats”. La formació contínua del personal, l’ús d’un llenguatge més entenedor o comunicacions menys extenses també han contribuït.

¿PENSANDO EN VENDER TU PROPIEDAD? ¡Permítenos ofrecerte nuestra ayuda y experiencia para obtener los mejores resultados!

En Immobiliària Hàbitat, entendemos que anunciar tu propiedad por tu cuenta o con la gestión inadecuada puede ser desafiante y consumir mucho tiempo.

Pero no te preocupes, estamos aquí para facilitarte el proceso y maximizar tus oportunidades de venta.

615 561 606 l 977 216 340 Av. Ramón y Cajal 29, 43001, Tarragona

www.immobiliariahabitat.com 5

#53 març 2025

SANTI CASTELLÀ, “El Port ha President del Port de Tarragona

#53 març 2025

6

de ser un instrument per articular l’àrea metropolitana”

Fa uns quatre mesos, Santi Castellà deixava el seu lloc com a subdelegat del Govern estatal per passar a ser el president de l’Autoritat Portuària del Port de Tarragona. El socialista agafava el relleu del republicà Saül Garreta i encetava un mandat on el “consens” havia de ser la tònica dominant. Parlem amb Santi Castellà per conèixer el seu perfil i la implicació del Port amb Tarragona i el territori Adrià Miró Canturri Quan el president Illa li va oferir anar al Port, li va costar prendre la decisió? És apassionant el Port. Tinc una certa passió pels temes de territori. Vaig començar com a vicerector de Territori a la Universitat Rovira i Virgili i durant quatre anys vaig muntar el programa d’antenes del coneixement. Allà vaig descobrir que en el territori hi havia molt per fer. La meva trajectòria posterior en els àmbits polítics que m’he mogut i com a subdelegat sempre ha estat vinculada això. Crec que Salvador Illa va veure aquí l’evolució lògica de la meva carrera i tenia sentit fer del Port un motor del territori.

La seva família paterna és d’arrels pescadores a La Ràpita. L’influeix d’alguna manera?

Sempre he sentit atracció. El meu avi era de la marina mercant i va estudiar a l’escola nàutica de Barcelona. Ha tingut diferents vaixells de cabotatge i la família va comprar un vaixell de pesca. La Ràpita és una referència emocional important per la família i t’ajuda a entendre la relació entre la terra i el mar.

Els pescadors ara estan en peu de guerra per la seva supervivència. Com ho veu l’Autoritat Portuària? En uns anys ens penedirem d’haver deixat morir la pesca.

No només és l’extracció de peixos, sinó que també és una relació amb el mar. Genera molta identitat, cultura, comprensió d’espais, un model de relacions intergeneracionals i un producte de quilòmetre zero.

Estic convençut que hi ha solucions i capacitat d’autoregulació per evitar mesures tan dràstiques. Tenim la sort que la conselleria d’Agricultura i Pesca va reaccionar molt ràpidament i de manera proactiva.

Va anar a parlar a Brussel·les i s’ha pogut dimensionar el que podria haver sigut molt greu.

————————— “En uns anys ens penedirem d’haver deixat morir la pesca. No només és l’extracció de peixos, sinó que també és una relació amb el mar” ————————— Vam tenir un president que havia sigut alcalde, un d’arquitecte i vostè que ve del món acadèmic. Què pot aportar el seu perfil a l’Autoritat Portuària?

Vinc de la universitat i amb una certa dedicació a temes de geopolítica i les relacions internacionals, però en els darrers anys m’he dedicat molt a la gestió dels temes del territori. Cada setmana veia molts alcaldes i he estat darrere de qüestions energètiques i de reindustrialització en un període apassionant com el de fer aterrar els fons Next Generation. És difícil trobar un Ajuntament que no hagi pogut tenir un projecte. Crec que aporto aquesta comprensió d’un territori carregat d’oportunitats i que necessita enlairar-se. Hi ha la sensació que sempre hem arribat tard i ara ens passa el darrer tren de la història.

El ferrocarril és indispensable pel transport de mercaderies. Quina visió en té? Tarragona

7

està molt ben posicionada. Seríem l’enllaç que tothom escolliria.

Passa per davant nostre el corredor del mediterrani que uneix des d’Almeria fins al centre d’Europa.

I també tenim el corredor central.

Aquest encreuament i el posicionament entre Barcelona i València ens dona una situació privilegiada. Podem ser un important hub logístic i que tota la indústria del territori es vegi reforçada. Tenim una línia que va per la costa i hem aconseguit transformar-la totalment i amb ample europeu.

Les mercaderies haurien d’anar per l’interior? El tercer fil és bàsic pel territori. Si no tinguéssim ample europeu, ens quedaríem aturats. És veritat que ha de ser per passatgers i les mercaderies haurien de trobar una línia per l’interior. Soc un gran defensor de la línia Reus-Roda i hem d’aconseguir que es faci el més aviat possible. Per això, necessitem un posicionament conjunt del territori.

Ara bé, ens fem molt poc favor si la manera de reclamar la línia de l’interior és criticant el tercer fil. Ha de ser provisional i una solució durant uns anys. Fins que no arribi la línia per l’interior, tenim la sort de comptar amb l’ample europeu.

Es reivindica com a president de “consens”. Podria liderar aquesta reivindicació? El Port ha de ser un instrument del conjunt del territori. No només per l’entrada i sortida de mercaderies, sinó també per articular-se. Estarem a disposició dels alcaldes, de la Generalitat i les empreses per

#53 març 2025

————————— “Soc un gran defensor de la línia Reus-Roda i hem d’aconseguir que es faci el més aviat possible.

Per això, necessitem un posicionament conjunt del territori” —————————

confeccionar el consens. Tenim dos avantatges que ens ajuden. La primera és la neutralitat política. I, en segon lloc, l’alta qualificació tècnica. Tenim gent molt preparada i elevem el nivell de la discussió. Evitem discutir sobre ‘capelletes’ per fer-ho sobre solucions tècniques i amb números.

Els trens pel Serrallo tenen data de caducitat? Ha de tenir-la.

No és normal el nivell de soroll i molèstia que estan patint. Hem d’ajudar a buscar una solució i estic segur que entre Tarragona, Vila-seca i nosaltres en trobarem una. Evitar maniobres dins del Serrallo serà una aportació pel desenvolupament i el creixement urbà d’aquesta part de la ciutat. Sempre l’Ajuntament ens trobarà al seu costat.

Quan parlem dels coloms, molts cops es culpa directament el Port. Què poden fer?

Tenim un problema amb una plaga de coloms que té múltiples causes. No hi ha culpables. Hi ha

#53 març 2025

molta població de coloms que viuen al territori i troben on menjar als magatzems de gra del Port.

Això necessita diverses respostes.

L’Ajuntament ha iniciat un pla que crec que donarà bons resultats per evitar que visquin tants coloms i capturar-ne alguns.

El Port col·laborarà en tot el possible. Per exemple, que els vials del Port estiguin nets, que els accessos als magatzems siguin més complicats pels coloms amb cortines de plàstic i fent protocols de bones pràctiques amb les empreses que es dediquen a l’estiba del cereal. El més important és que la mateixa empresa que dissenya solucions per l’Ajuntament les està dissenyant també per a nosaltres.

Com avança la solució per la remodelació de la Plaça dels Carros? És una barrera entre el Port i la ciutat. Ens interessa ser el més permeables possibles i que els accessos siguin més amplis.

Tarragona no pot viure d’espatlles

8

al Port. Una Tarragona oberta al mar és més Tarragona. Per tant, hem de trobar solucions conjuntament amb l’Ajuntament. Fer unes escales molt més àmplies i amables, un ascensor que funcioni i trobar fórmules de permeabilitat sabent que passarà el tramvia. Ara estem amb la plaça del Port i mirarem que en el marc d’aquesta obra es puguin trobar unes primeres solucions per fer-la més permeable. No ens estarem de res.

Els creuers són un turisme necessari per al territori? Ha estat una operació d’èxit per un territori que es volia explicar amb tota la seva diversitat. Ha trobat una oportunitat perfecta per situar-se en el mapa global i avui Tarragona és molt més coneguda. El turisme és una font d’ingressos i hem d’aconseguir desestacionalitzar-lo. En això, els creuers ens ajuden molt. L’arribada dels creueristes ha estat una oportunitat molt bona que s’ha sabut aprofitar per dinamitzar el comerç i la restauració. Hem de continuar en aquesta línia. La terminal de creuers de Tarragona és un exemple per altres ports de l’Estat.

Defineix la Zona d’Activitats Logístiques com la “joia de la corona”. Què té d’especial i competitiva? Primer, l’espai. Estem parlant de 90 hectàrees regulades urbanament, el que són 90 camps de futbol. No s’han de fer nous plans. A més, té l’arribada de mercaderies per vaixell, la qual cosa és bàsica per a una indústria important o pel sector logístic. Té la intermodalitat amb el ferrocarril al costat de l’estació de la Boella i, al mateix temps, totes les possibilitats de l’arribada per carretera.

No tenim massa terreny industrial condicionat i, per tant, dins del context del nord-est de l’Estat és un terreny molt desitjable.

Quina indústria ha de venir i

9

#53 març 2025

quan es podria implantar? En un màxim d’un any tindrem la ZAL plenament disposada. Tenim moltes visites interessades, especialment d’indústries del sud-est Asiàtic i la Xina. Estem treballant amb la Generalitat per veure quina és la més adequada. Si ens toca escollir a nosaltres, direm la que vulgui el territori. Estem pensant en una indústria que pugui generar molts llocs de feina, prop d’un miler, i moltes oportunitats amb indústries associades. Els temes que més estem escoltant és la indústria dels automòbils elèctrics, dels semiconductors o de bateries.

Lligat a la ZAL hi ha els Prats d’Albinyana. És un projecte de referència i molt ben plantejat.

Cal agrair la voluntat insistent de Vila-seca perquè això estès en un grau d’excel·lència elevat. És una zona atractiva en la biodiversitat i serà un complement idoni a l’espai. Passarem d’un turisme més de platja a un de respectuós amb el medi. Un turisme culte i de qualitat. Es tracta d’una aportació que el Port havia de fer al territori.

#53 març 2025

Quina estratègia cultural té amb el Moll de Costa? El Moll de Costa és la nostra illa cultural, com Berlín. Hem de fer que la gent vingui al Moll de Costa per veure què troba. Ens hem especialitzat a fer activitats de moltíssima qualitat i tenim pensat què realitzar als quatre tinglados.

————————— “En un màxim d’un any tindrem la ZAL plenament disposada. Tenim moltes visites interessades, especialment d’indústries del sud-est Asiàtic i la Xina” ————————— Com els projecten? Un d’ells dedicat a l’arqueologia clàssica romana, amb conveni amb la Generalitat, el MNAT i el Museu Estatal d’Arqueologia Clàssica. Un segon dedicat a l’art contemporani de nivell europeu, amb exposicions d’escultura i de pintura. Un tercer dedicat a artistes de proximitat i emergents, cuidant l’entorn cultural. I el tinglado número 1 dedicat a congressos i seminaris. Que sigui

10

un far de coneixement i plantegi aquells debats estratègics. Hem de potenciar la marca Moll de Costa i redefinir l’espai urbà. Per exemple, m’agradaria que el Museu del Port tingués un espai de cafeteria, que el fes més atractiu.

Ha parlat amb diferents alcaldes. Quin paper li demanen que tingui en aquesta nova àrea metropolitana? L’àrea metropolitana s’està configurant com una mancomunitat de serveis entre diferents ajuntaments. Més enllà d’aquesta àrea metropolitana, hi ha una gran regió metropolitana de 450 mil persones a qui el tramvia ajudarà a connectar. El Port ha de ser un instrument de l’àrea metropolitana. En definitiva, ha d’articular la seva logística i les sortides ferroviàries, ha de ser un hub industrial per generar llocs de treball, ser l’espai cultural de l’àrea metropolitana i també un hub de la sostenibilitat, motor de la transició ecològica del territori. A partir d’aquí, el Port no ha de ser un ajuntament més, sinó tenir una tasca d’observador i de diàleg permanent.

11

#53 març 2025

En marxa la recuperació de la

GRANJA DELS FRARES Aquest indret del Morell patirà una remodelació amb l’objectiu que sigui un “espai viu, d’ús per a tothom, amb una riquesa patrimonial, natural i històrica, úniques” Redacció L’emblemàtic espai de la Granja dels Frares del Morell viurà, aquest 2025, un important impuls per convertir-se en un indret revalorat, amb la intenció que en un futur no gaire llunyà pugui ser visitable i estigui adequat a les activitats que s’hi portin a terme. Així, l’Ajuntament del Morell fa una gran aposta per la Granja amb una inversió de més de 400.000 euros, gràcies al suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que hi ha aportat 269.328 euros, i de la Diputació de Tarragona, amb 80.000 euros més.

Aquest mes de febrer, doncs, s’han iniciat diverses actuacions patrimonials que passen per la consolidació i estintolament de les restes arquitectòniques, que es trobaven força malmeses, per tal de reduir i evitar enfonsaments dels elements conservats, i la reforma de la torre i el magatzem, per

#53 març 2025

a convertir-los en habitatge i centre de visitants respectivament. La primera fase, que es preveu que duri sis mesos, contempla una inversió total de 510.906,22 euros, amb una primera fase de 180.097,08 euros.

La segona, té un cost de 224.110,28 euros i es preveu que s’allargui durant nou mesos.

————————— “Volem que torni a ser un espai viu, d’ús per a tothom, amb una riquesa patrimonial, natural i històrica, úniques” ————————— “És el projecte més ambiciós que s’ha fet fins ara a l’espai”, destaca l’alcalde, Eloi Calbet, “i és només l’inici d’una actuació que tindrà més fases i que, en total, invertirà més de 700.000 euros a la Granja”. “Volem que torni a ser un espai viu, d’ús per a tothom, amb una riquesa patrimonial, natural i històrica, úniques”, apunta la regi-

12

dora de Patrimoni, Granja i Francolí, Èrika Moreno.

“Amb aquesta intervenció s’adequaran les ruïnes i valorarem la possibilitat de fer-les visitables”, continua l’alcalde, “igual que amb la torre i el magatzem, que volem que estiguin habilitats per tal de, en un futur, poder acollir la figura d’un masover que s’encarregui del manteniment de l’espai”. Per a tot plegat, treballa amb un termini d’uns quatre anys.

Des de la Generalitat de Catalunya, la cap del servei de patrimoni arquitectònic de la Direcció General de Patrimoni Cultural, Mercè Costa, manifesta que “indrets com la Granja dels Frares són aquests tresors més arrelats al territori, a la ciutadania, rurals, que cal recuperar més que mai i donar-los el valor que els correspon”. Finalment, el diputat delegat de Promoció Social i Cultural de la Diputació de Tarragona, Óscar Sánchez, ha refermat “el compromís de la Dipu-

13

#53 març 2025

tació amb el patrimoni, per aconseguir una rehabilitació de la qual en puguin gaudir la polbació del Morell i el Camp de Tarragona”, una intervenció lligada al projecte de l’ens per recuperar l’eix verd de la riba del riu Francolí, des de Tarragona cap al nord.

ment en aquest complex per donar a la Granja el valor que li correspon i situar-la al mapa com a espai històric, patrimonial i natural notable. El maig de 2022, i en el marc d’una intervenció arqueològica, es van excavar i buidar els cacaus que hi ha sota l’edifici, en

UNA MICA D’HISTÒRIA L’antic edifici del molí de la Granja dels Frares, conegut també com el molí del Codony, se situa a la riba dreta del riu Francolí. Formava part del conjunt d’edificacions d’una de les granges que el monestir de Santes Creus establí en els territoris del seu domini, en aquest cas, al Camp de Tarragona.

Cal aclarir que al segle XII, al qual ens remuntem, granja no tenia el significat que té ara, sinó que era una entitat territorial menor dins d’una senyoria.

L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), i la primera intervenció hi va tenir lloc el passat 2020. Des de llavors, el consistori s’hi ha fixat especial-

————————— Formava part del conjunt d’edificacions d’una de les granges que el monestir de Santes Creus establí en els territoris del seu domini, en aquest cas, al Camp de Tarragona.

—————————

#53 març 2025

14

un dels quals s’hi va trobar l’antiga roda del molí, de fusta, i el seu corresponent eix de ferro. També es van recuperar materials de menor rellevància, com ara restes ceràmiques, de vidre o de metall, algunes de les quals marquen l’últim moment d’ús del molí, al s. XVIII.

SI TENS GANA, PREN-T’HO AMB FILOSOFIA •Cuina gourmet •Carns i peixos a la brasa •Hamburgueses •Gran assortit de vins Plaça d’en Ripoll, 6 - Part Alta - Tarragona | Õ650 954 750 # @ filosofiarestaurante | (@ FilosofiaRestaurante #53 març 2025 15

La Canonja aposta pel

PORTA A PORTA El municipi del Tarragonès afronta el repte de millorar el percentatge de reciclatge amb un nou sistema de recollida de residus Adrià Miró Canturri La Canonja afronta canvis en la recollida selectiva, a causa de la Llei de Residus i Sòls Contaminants. La normativa ve marcada per la Unió Europea i té l’objectiu de millorar el percentatge de reciclatge. Dos dels àmbits més palpables que toca la legislació són per una part la taxa de residus i per l’altra les fites de recollida selectiva.

En el primer àmbit, la norma esmenta que ha d’existir una taxa “específica, diferenciada i no deficitària” abans de 2025. En definitiva, que aquesta taxa ha de tenir caràcter propi, cobrir tot el cost del servei i s’ha de pagar en funció de

#53 març 2025

l’ús real. És per això que la majoria de municipis, que no cobrien amb la taxa tot el cost del servei, han hagut de fer pujades a les ordenances fiscals d’enguany.

————————— “Fins aquest any l’Ajuntament ha assumit el 64% del cost de la gestió de residus, recaient així només un 36% sobre el ciutadà, ara la llei ja no ens ho permet” ————————— La Canonja no ha sigut una excepció i ha sigut l’estela dels municipis veïns. La regidora de Medi Ambient i Gestió de Residus, Glò-

16

ria Virgili Gispert, explica que fins a l’últim moment les arques municipals han suportat el cost de la gestió de residus, “fins aquest any l’Ajuntament ha assumit el 64% del cost de la gestió de residus, recaient així només un 36% sobre el ciutadà, ara la llei ja no ens ho permet. El ciutadà haurà d’assumir el 100% del cost. Serà un increment significatiu, per això hem intentat minorar l’impacte amb la reducció de l’IBI”. Com esmenta, el consistori va voler suplir la pujada amb la rebaixa de l’IBI en un 23%.

A banda del preu, la llei demana establir mecanismes per fer aquesta taxa “diferenciada” i permetre que qui millor recicli pagui menys.

Respectuosos amb els peus que més t’estimes Botiga de sabates infantils respectuoses, minimalistes i barefoot per oferir el màxim confort i llibertat de moviments als peus que més t’estimes

623 92 02 04 www.lasabateta.com

@lasabateta @lasabateta C/ Mossèn Ritort i Faus, 11 - Tarragona

17

#53 març 2025

El que es coneix com a taxa justa.

EL PORTA A PORTA A més, un dels principals reptes que es plantegen en la llei són els objectius de reciclatge. Segons indica, el 2025 s’hauria d’arribar al 55%, el 2030 al 60% i el 2035 al 65%.

Unes xifres a les que la majoria dels grans municipis del Camp de Tarragona i de Catalunya estan encara lluny d’arribar. En el cas de la Canonja, se situa en el 37,7%.

Per poder crear aquesta “taxa justa” i també per millorar aquests números, els diversos Ajuntaments estan optant per sistemes com els contenidors intel·ligents o el porta a porta. Dues opcions que ha contemplat el consistori canongí.

Finalment, l’opció triada ha sigut el porta a porta. “La recollida porta a porta es presenta com la millor opció per millorar els resultats de reciclatge, ja que s’ha demostrat que és el sistema més eficient, aconseguint una taxa de reciclatge superior al 80% en altres municipis on ja s’ha implementat”, manifestava l’expert en la matèria Jordi Baucells en una trobada amb els veïns a l’edifici Època.

Com també destaca la regidora de Medi Ambient i Gestió de Residus, “un altre factor clau que

QUÈ PASSARÀ SI NO ES COMPLEIX? impulsa aquest canvi és l’impacte econòmic de la fracció resta (contenidor gris), que és la més cara de gestionar. Per tant, com més es redueixi la fracció resta, més econòmic serà el servei per als veïns i veïnes.” El sistema porta a porta és també el més còmode per a la ciutadania. Els usuaris rebran dos cubells (un de 10 litres per a la fracció orgànica i un de 40 litres per als envasos, el paper i cartró, i el rebuig) i un calendari detallat de recollida per fracció. Aquesta metodologia evitarà els desplaçaments fins als contenidors, millorant la neteja de les vies públiques i elimi-

El dubte sobre què passaria si no s’arriba als objectius de reciclatge sobrevola molts municipis. Segons va poder saber LA CIUTAT, l’Agència de Residus de Catalunya no vol “ni parlar d’amenaçar amb multes” i assegura que és massa aviat per “especular” si les dades de 2025 es convertiran en alguna mena de sanció si l’Estat Espanyol no compleix.

A més, l’ARC subratlla “els esforços” que el món local està fent per posar-se al dia amb la recollida selectiva. nant les males olors o la mala imatge derivada de l’abocament incívic en contenidors.

L’Ajuntament ja està treballant en la contractació del nou servei de recollida de residus i en una campanya informativa que començarà en els pròxims mesos. Els ciutadans rebran tota la informació necessària per al bon funcionament del sistema i podran comptar amb l’ajuda d’un equip de suport per a qualsevol dubte o incidència. A més, es destinarà un espai específic com a oficina porta a porta per resoldre consultes i facilitar la implementació del sistema. El nou sistema entrarà en funcionament aproximadament d’aquí un any.

#53 març 2025

18

19

#53 març 2025

TARRAGONÈS CONSTANTÍ APROVA LA RENOVACIÓ DE LA XARXA D’AIGUA POTABLE AL CARRER TARRAGONA

GRAN PREOCUPACIÓ A RODA DE BERÀ PER LES CONSEQÜÈNCIES DE LES OBRES DEL TREN

El pressupost de l’obra puja als 73.975,38 € i les obres no s’haurien d’allargar més d’un mes

L’alcalde, Pere Virgili, assegura que se sent “menystingut” perquè minimitzen els problemes del municipi Roda de Berà es planta amb les obres d’Adif. La preocupació de l’alcalde, Pere Virgili, és majúscula. Virgili vol respostes de part d’Adif i de la constructora per les conseqüències de les obres als carrers implicats. Una de les grans preguntes és, què passarà amb la Setmana Santa, perquè és el punt més àlgid d’afluència al municipi i tenen seriosos dubtes de què els carrers estiguin operatius per estacionar i per la circulació -alhora que nets-.

A principis de febrer es va publicar l’aprovació definitiva del projecte de renovació de la xarxa d’aigua potable al carrer Tarragona. Aquesta instal·lació ha patit diverses avaries al llarg del temps i des dels Serveis Tècnics s’ha considerat necessari realitzar aquesta intervenció. L’objecte d’aquesta actuació consistirà en la renovació de la canonada d’aigua potable de polietilè existent, que ocasiona diverses molèsties als veïns, tant les produïdes per les interrupcions del subministrament d’aigua com per les reposicions de la calçada.

A banda, els veïns i les veïnes, han de queixar-se a Adif a través d’un enllaç, tot i tenir esquerdes a la seva llar. Pel que explica l’alcalde, un dels veïns que va tracta de tramitar aquesta queixa té molts problemes a l’hora d’executar-la. També ha demanat que les queixes no siguin per les xarxes socials només, sinó que si qualsevol veí les té, que les faci formalment. Els càmpings tenen preocupació pels sorolls que pot provocar aquest nou trànsit. Si més no, el responsable del Càmping Stel comenta que a la seva alçada no podrà comptar amb panels acústics i que això pot afectar a les reserves.

Els treballs consistiran en la substitució de la xarxa de canonada d’aigua potable per una xarxa de canonada de fosa de diàmetre 100 mm. A més, s’afegiran vàlvules de comporta, si s’escau.

El pressupost d’aquesta obra és de 73.975,38 euros i el termini d’execució serà d’un mes des de l’adjudicació de les mateixes.

Durant el transcurs de les obres es col·locarà un provisional d’obra per a mantenir el servei als abonats, retirant-se una vegada instal· lada la nova xarxa.

LA CANONJA REDUEIX UN 62% EL CONSUM ELÈCTRIC DEL SISTEMA D’ENLLUMENAT PÚBLIC La regidora de Medi Ambient, Glòria Virgili: “és un pas ferm cap a una gestió més responsable dels recursos” L’Ajuntament de la Canonja ha dut a terme unes actuacions que han afectat l’enllumenat públic municipal, fent l’aposta de canviar totes les lluminàries del municipi a tecnologia led a 2200ºK per tal de millorar l’eficiència energètica del sistema d’enllumenat públic exterior. Es va estudiar, carrer per carrer, els nivells lumínics i uniformitats per tal de poder realitzar la solució més òptima en cada cas, millorant tots els aspectes de la il·luminació viaria i estalvi energètic.

Les obres es van dur a terme de manera ràpida i sense complicacions, i ara, havent

#53 març 2025

passat prop de l’any d’haver finalitzat els treballs de les tres fases, el departament tècnic de l’Ajuntament ja en pot extreure dades objectives i resultats del que ha suposat l’actuació.

Pel que fa a l’eficiència energètica, l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, ens comenta que “s’han realitzat mesures de la nova instal·lació i calculat en diferents vials del municipi, i en tots ells han obtingut la màxima qualificació energètica de la instal·lació, qualificació A, la més eficient i menys consum d’energia”. També s’han pogut analit-

20

zar els consums dels darrers anys, poden observar que s’ha reduït un 62% el consum elèctric dels quadres de l’enllumenat públic exterior municipal.

21

#53 març 2025

Entrevistem l’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez, per parlar d’actualitat municipal, dels grans projectes d’aquest mandat, l’àrea metropolitana i el repte de la recollida selectiva de la brossa

ÓSCAR SÁNCHEZ, Alcalde de Constantí

Adrià Miró Canturri Quin balanç fa d’aquest any i mig de mandat? Uns mesos amb moltíssima feina. Hem sigut un govern continuista i hem conclòs projectes que ja teníem encetats de l’anterior mandat. Per exemple, l’agost del 2023 vam executar l’obra del canvi de gespa al camp de futbol o també la rotonda del cementiri. Portem més de 800 petites intervencions a la via pública en aquest any i mig.

I n’han encetat de nous? Sí. El 2024 vam aprovar un nou pla d’inversions molt potent, de 12 milions d’euros. Hi contemplem les inversions de 2024 fins al 2030. Ara l’estem treballant per donar-li forma. Per exemple, hem començat fa poc la rotonda d’accés al polígon industrial de Constantí per la TV-3211. L’accés és complicat i poc segur, però amb aquesta rotonda facilitarem el trànsit. Internament, estem treba-

“El Teatre serà la inversió més gran de Constantí en 40 anys de democràcia” #53 març 2025

22

llant projectes i licitacions importants. En breu sortirà la del canvi de la xarxa d’aigües del carrer Tarragona i de tota la pavimentació del carrer Centcelles i Gaudí.

La gran inversió seria el Centre Cultural Polivalent-Teatre Auditori, oi? És la inversió més gran en 40 anys de democràcia. És una obra molt potent amb 5 milions d’euros. Només ens falta remodelar el control d’incendis per tenir l’informe favorable de bombers i licitar ja l’obra. Esprem que el 2025 es puguin començar les obres, que tenen una durada d’un any i mig. Ja tenim l’estructura feta i es faria el revestiment, el sostre i la part de dins.

Esquerra va portar la qüestió del finançament al Parlament.

Comptaran amb l’ajuda de la Generalitat? Ens agrada treballar amb tot el finançament de l’obra.

Quan estava Esquerra a l’Ajuntament, va començar el projecte sense tenir el total dels diners per acabar-lo i es va encallar. En arribar nosaltres l’any 2015, vam veure prioritari actuar en la xarxa de carrers, ja que teníem un rendiment d’aigua molt baix. Vam fer molts carrers. Ara que ja hem arranjat la gran majoria, crèiem que era el moment d’encabir aquest equipament cultural. El volem projectar com un espai molt polivalent, que les entitats el gaudeixin i alhora tingui un teatre important.

És curiós perquè Esquerra fa aquesta proposta, però, quan governava Pere Aragonès (ERC), ens vam reunir amb la Generalitat junt amb el grup municipal d’Esquerra i ens van dir que no. Que si no hi havia pressupostos, res. Ara fan aquesta proposta de resolució perquè el nou Govern posi diners.

Ha tingut contactes amb el Govern d’Illa? He parlat amb ells i em comenten que estan esperant les negociacions del pressupost. Si el tenen, segurament ens podran ajudar.

Què espera d’aquesta àrea metropolitana? Ja hi ha exemples de funcionament metropolità com Tac12 o Sirusa. El que s’està treballant ara és el transport. A banda del tramvia, el transport públic en autobús. Hem de tenir un servei conjunt i únic que sigui més eficient i beneficiós. Tot aprofitant que el 2028 venç la concessió dels busos interurbans.

Si no hi ha pressupost, ens podem oblidar de la Generalitat? Sí.

Les muralles és un dels altres projectes amb gran inversió. El tenim molt avançat. S’han enderrocat dues cases al costat de la muralla per 250 mil euros, mentre que la recuperació de la muralla i la urbanització serà aproximadament 1 milió 200 mil.

————————— Espero que d’aquí a 10 anys, a la tercera fase del TramCamp s’incorpori Constantí ————————— El tramvia és un dels principals projectes metropolitans, però no passarà per Constantí. Amb la tercera fase espero que puguem veure el tramvia a Constantí. La primera és de Cambrils a Vila-seca, la segona enllaça Reus i Tarragona i esperem que la tercera doni servei a Constantí, la Pobla o el Morell.

Que no quedin retirats. Espero que d’aquí a 10 anys -així m’ho han dit de paraula- a la tercera fase s’incorpori Constantí.

La tercera fase? Això és oficial? Encara no hi ha projecte, però m’han dit de paraula que hi haurà més fases i intentaran que arribi a més llocs. Està verd, però confio que arribarà el dia.

23

#53 març 2025

urbanístic de Constantí, la majoria dels solars són per construir blocs d’habitatges. Amb la modificació, el promotor pot escollir entre construir blocs o habitatges unifamiliars. És obrir el ventall. A més, amb la modificació també es poden utilitzar els baixos dels locals per habitatge.

L’app de seguretat metropolitana ja avança, però falten municipis del Grup Impulsor. Serà normal trobar-nos en situacions com aquesta? Sí. Cada municipi és únic i singular. La qüestió és impulsar-ho i, un cop en funcionament, estic segur que molts ajuntaments s’hi sumaran. Al final, les coses s’han de començar perquè siguin una realitat. Si no, es fa etern.

Ha d’existir una nova administració o només establir espais de trobada com Funecamp o Sirusa? Està molt bé anomenar Funecamp, l’empresa pública funerària de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí. Primer, s’ha de començar a caminar, cada ajuntament amb el projecte que cregui que és beneficiós. Un cop es demostrin que són projectes d’èxit, es faran més grans i es necessitarà una entitat que pugui estar per sobre per coordinar els ajuntaments. Similar a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Les polítiques d’ocupació són una prioritat pel seu govern.

Què tenen previst fer? El conveni que hem signat amb la Cambra de Tarragona ens està donant un punt de vista molt professional del món empresarial. Tenim l’oficina municipal de treball i estem fent formació i interrelació amb les empreses del polígon industrial per caminar de la mà. Són les empreses les qui creen treball i les admi-

#53 març 2025

nistracions hem d’intentar facilitar les coses.

Fins a quin punt les institucions tenen un pes en matèria laboral? Per exemple, m’he reunit gairebé amb el 90% de les empreses del polígon. Fem subvencions per contractacions a gent de Constantí, subvencionem els nous emprenedors i fem una atenció molt personalitzada a l’oficina de treball. Tot això fa una gestió d’excel·lència.

————————— Tenim l’oficina municipal de treball i estem fent formació i interrelació amb les empreses del polígon industrial per caminar de la mà ————————— La Biblioteca celebra el seu 25è aniversari amb un any ple d’actes. Què suposa aquest equipament pel municipi? És un equipament clau a Constantí.

Té molta vida i amb activitats de molta qualitat. Amb els 25 anys tenim un programa complert, on per exemple dissabte passat va venir Xavier Grasset a fer una xerrada sobre periodisme i llibres. És una biblioteca d’excel·lència, així ho diuen els usuaris.

Han fet canvis al POUM per afavorir habitatges unifamiliars. Per què? En el planejament

24

No arriben al 30% de recollida selectiva. Quins canvis han de fer per millorar aquest percentatge? Estem molt per sota, tot i que en els darrers anys hem millorat una mica. En el darrer contracte de neteja viària i recollida selectiva vam fer un pas endavant i amb el nou contracte que estem preparant en donarem un altre amb més conscienciació. Esperarem a veure com evoluciona. La recollida porta a porta en edificis petits és molt fàcil, però en blocs és més complex.

Hem de ser prudents i veure què fan els municipis similars al nostre.

2000

DIDÀCTICA

Activitat pedagògica entorn el món de la mar per a centres educatius i públic familiar.

PATRIMONI

Connectar el passat amb el present per preservar la identitat cultural del patrimoni marítim i portuari de la ciutat.

EXPERIÈNCIA

Explorar amb elements interactius i immersius el port, la pesca, el comerç, l’esport nàutic i altres activitats marítimes.

2025 MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA Moll de Costa, s/n 25

#53 març 2025

TARRAGONA L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA HA INTERPOSAT 109 SANCIONS PER INCIVISME Pública va recaptar 33.500€ del centenar de A LA BROSSA DURANT EL 2024 Neteja multes que van interposar l’any passat Durant el 2024 es van dur a terme 109 sancions per incivisme de la brossa, 94 de les quals per incompliment de l’ordenança de convivència ciutadana; dues d’elles molt greus amb una multa de 500€; 26 de 300€ tipificades com a greus i 66 de 100€, de caràcter lleu. Pel que fa a l’incompliment de la llei de residus se’n van realitzar quatre i de l’ordenança del servei de recollida, unes altres cinc, totes per un import de 1.001€. Finalment també se’n van tipificar tres de molt greus en aquest sentit, amb una multa de 2.001€. “Aquest centenar de multes, que ascendeixen a 33.500€, són l’exemple del que no volem que passi, que d’alguna manera volem que es redueixi al màxim i per això cal alertar a tothom dels preus tan elevats que suposen fer malament les coses”.

“A més d’aquest destacat balanç de l’any passat, el mes de gener d’enguany ja s’han activat unes quatre sancions noves que s’estan tramitant aquests dies” apunta la consellera, qui recorda que “des del mes de gener els usuaris de la deixalleria poden tenir un descompte de fins a 12 € en la taxa d’escombraries”.

TARRAGONA OBRE LA NOVA SEU DEL MUSEU DE MATEMÀTIQUES DE CATALUNYA AMB 6.500 PARTICIPANTS La Consellera d’Educació destaca l’èxit de l’activitat amb totes les visites tancades fins al juny nenes de Tarragona sinó que es comptarà amb visites d’altres escoles del sud de Catalunya per conèixer el nou espai.

L’exposició s’ha posat en marxa aquest febrer amb la visita de dos grups escolars de la ciutat. Les inscripcions es van obrir al

#53 març 2025

novembre i han tancat el trimestre amb més de 6.500 sol·licituds dels centres educatius. No només assistiran nens i

26

La visita disposa de diverses taules on els nens i nenes han gaudit d’un taller interactiu, on han resolt problemes matemàtics amb la intenció d’incentivar la participació i el treball en equip. Alumnes com la Laia Recasset i la Paula Lázaro, de primer d’ESO de l’Institut Tarragona, han destacat la importància que tenen aquestes activitats per sortir de l’aula “està bé perquè podem jugar a l’hora d’aprendre, a l’aula cada dia és la mateixa estructura i aprendre d’una altra manera està xulo”. El divendres 14 de març l’espai s’inaugurarà a tota la ciutat, coincidint amb el Dia Internacional de les Matemàtiques. A partir d’aquest dia l’exposició quedarà oberta tots els divendres següents, on tothom disposarà d’accés gratuït.

La Tecla a casa

Atenció a domicili Entitat acreditada per la Generalitat de Catalunya

INFORMA-TE’N A:

977 259 908

680 494 060

www.lateclaacasa.cat

domicili@xarxatecla.cat

27

#53 març 2025

Radiografia de l’habitatge de nova construcció a Tarragona:

un 20% més car

El preu mitjà al Camp de Tarragona és de 334.973 € i a Terres de l’Ebre de 112.582 € Adrià Miró Canturri L’Associació de Promotors de Catalunya (ACPE) ha presentat el seu Estudi d’Oferta d’Habitatge de Nova Construcció a Catalunya 2024, que analitza les variables de producció, superfície, preu de venda i altres característiques dels nous immobles del país. Segons indica, a Catalunya la producció d’habitatges va augmentar un 8,2% el 2024, situant-se en 15.604. Per províncies, destaquen el creixement de Lleida, amb un 140,3%, i el de Tarragona, amb un 32,1%.

A més, si ens centrem en els habitatges protegits, fins al tercer trimestre de l’any passat 1.388

#53 març 2025

dels que s’havien fet són habitatges de protecció oficial. D’aquests, un 60,4% està construït pel sector privat i un 39,6 pel públic. De fet, ACPE assegura que aquest percentatge ha arribat inclús al 80% i que en els últims anys s’ha anat reduint tímidament.

————————— “El dèficit d’habitatge agreuja la manca d’oferta d’obra nova al territori, tensionant els preus” ————————— Les dades, però, no són suficients per cobrir la necessitat que té el país. El Pla Territorial Sectorial de l’Habitatge xifra en 25.000 el

28

nombre d’habitatges nous a l’any que s’han de construir, 10.000 menys que el 2024. De totes maneres, aquest dèficit és la norma i, segons el president d’ACPE Xavier Vilajoana, “agreuja la manca d’oferta d’obra nova al territori, tensionant els preus”. A més, assegura que fa més d’una dècada que arrosseguen aquesta tendència, amb totes les conseqüències que això ha comportat. “Ens cal mobilitzar recursos i sòl per produir els habitatges d’obra nova necessaris.”, reclama.

De moment, el president Salvador Illa ha promès la construcció de 50.000 habitatges públics abans de 2030 a tot Catalunya. Un anunci que Vilajoana descriu com

————————— A Tarragona, el preu mitjà dels habitatges de nova construcció arriba als 305.655€, un creixement del 20,0% —————————

Vallès Occidental arriben als 2.500.

Per trobar una comarca de la província de Tarragona ens hem d’esperar fins al vuitè lloc, ocupat pel Tarragonès amb 702 habitatges iniciats. Cap altra comarca del territori es troba en el TOP10. De fet, les tres comarques amb menys habitatges iniciats són de tarragonines. Ribera d’Ebre (3), Priorat (4) i Terra Alta (6). A banda del Tarragonès, els únics que superen els tres dígits són el Baix Camp (365) i el Baix Penedès (208).

MÉS GRANS I MÉS CARS L’estudi també mostra la mida mitjana d’aquests habitatges i el seu preu mitjà. En el conjunt de Catalunya, la superfície mitjana ha crescut un 5,9% fins a arribar als 85,3 m². Pel que fa al preu, s’ha incrementat un 9,4% i ha passat el llindar dels 400 mil.

Si ens centrem en les províncies, s’observa que tant Lleida com Tarragona tenen un notable augment en el preu mitjà. En el primer cas

la mitjana és 272.135€, un 25,3% més que el 2023. Mentre que a Tarragona arriba als 305.655€, un creixement del 20,0%. Segons Vilajoana, “al Camp de Tarragona s’acumulava un estoc d’habitatges d’obra nova antiga, que partien de preus d’aquella època. En el moment que s’inicien de nous, els preus s’actualitzen. Ha aterrat a la realitat actual”. A més, afirma que a la província s’ha reactivat la construcció per l’augment de la demanda que està tenint.

Tant pel que fa a la superfície com el preu per metre quadrat útil s’identifiquen les diferències entre el binomi Girona-Barcelona i el de Tarragona-Lleida. Els primers tenen una mida mitjana de 82,1 m2 i 85 m2 respectivament, mentre que els segons és de 91 i 90 m2. Amb el preu passa el mateix. 4.696,8 i 4.929,2 euros el metre útil contra 3.440,1 i 3.043 euros.

EL CAMP TIRA DEL CARRO Les dades es desglossen al

a “positiu”, però es manté a l’espera de “la lletra petita” i del “pressupost”. En aquest sentit, el president d’ACPE destaca que s’ha de construir “tota mena d’habitatge” per no desequilibrar el mercat.

“Si no ho fem així, l’espai de l’habitatge assequible l’ocuparà una demanda que podria anar a un altre tipus d’habitatge”, analitza.

ON S’HA CONSTRUÏT MÉS AQUEST 2024?

Si aterrem aquests 15.604 nous habitatges començats aquest 2024, ens deixa un mapa amb clars punts calents. El més evident és Barcelona i el seu arc metropolità.

Les sis principals comarques que el conformarien amb l’excepció de l’Alt Penedès són els qui lideren el rànquing. Tots ells compten amb més d’un miler d’habitatges per cada comarca i el Baix Llobregat i el

29

#53 març 2025

mateix temps per territori. Unes xifres que escenifiquen els contrastos entre el Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre. En el cas del Baix Penedès, es troba dins de la vegueria del Penedès, on la comarca del Garraf pot desvirtuar la comparació.

La mida mitjana dels habitatges de nova construcció del Camp són 94,2 m² i el preu mitjà se situa en 334.973 €. En canvi, a Terres de l’Ebre són de 77 m² i 112.582 €. Si disgreguem les dades dels dos territoris en habitatges plurifamiliars i unifamiliars veiem clarament les divergències en el preu. Els unifamiliars tenen de mitjana a l’Ebre 149,4 m² i un cost de 192.800 euros, i al Camp 144 m² i 479.869 euros. Pel que fa als plurifamiliars, els nous pisos tarragonins tenen 77,9 m² a 287.650 euros i els ebrencs 73,8 m² a 109.043 euros. Una de les curiositats d’aquestes dades és que el Camp de Tarragona és el territori amb la superfície mitjana més gran de tota Catalunya.

COM SÓN ELS NOUS HAB ITATGES? L’anàlisi de l’ACPE aporta també dades sobre com són aquests nous habitatges que s’estan construint a Catalunya. En aquest cas, no es disgrega la informació per territori i només tenim les del conjunt del país. Segons indica, les principals tipologies en oferta són els habitatges de 3 dormitoris i 2 banys

(45,0%) i de 2 dormitoris i 2 banys (15,1%). Excepte els pisos tipus loft i els d’una habitació, la gran majoria de nous habitatges tenen terrassa o un jardí.

Altres característiques que sobresurten són l’ascensor (un 83,3% dels immobles), la piscina comunitària (41,4%), la bomba de calor de fred i calor (90%), el parquet (62,1%) o la placa d’inducció (68,5%). Amb

————————— El Camp de Tarragona és el territori amb la superfície mitjana dels habitatges més gran de tota Catalunya ————————— tot, el que és més curiós és el cas de les cuines americanes. El 2016 només el 16% dels nous habitatges en tenien una, però la xifra ha crescut fins a representar el 80% aquest 2024. Segons Vilajoana, una de les principals raons és la recerca d’espais diàfans a les cases.

Tot i aquestes declaracions, un podria pensar que es fa ús d’aquestes cuines per la manca d’espais en els nous habitatges. En part, podria ser que sí, però no és ben bé així.

Evidentment, els immobles petits en fan un gran ús. Tots els tipus loft la tenen i el 98,7% dels que només tenen una habitació també compten amb una. De totes maneres, observem com entre els habitatges amb cinc o més habitacions hi ha un 81,5% que gaudeixen de cuina americana.

#53 març 2025

30

31

#53 març 2025

Els sanitaris perden la paciència amb l’aparcament

L’alcalde Viñuales reclama que CatSalut solucions i proposa que revoqui la concessió de l’aparcament de la Generalitat per destinar-lo a treballadors Adrià Miró Canturri

pital sense cap problema, ara no”, remarca una altra treballadora.

La segona fase de les obres de l’Hospital Joan XXIII han agreujat els problemes d’aparcament de molts sanitaris. L’actuació ha implicat la pèrdua de més de 200 llocs d’aparcaments, ja que el nou edifici principal s’ha d’alçar a l’espai on fins ara hi havia un pàrquing pels treballadors.

A la complicada missió de trobar un forat per ficar-hi el cotxe ara s’han afegit aquests més de 200 vehicles, que també busquen aparcament a la mateixa zona. “El meu dia a dia és anar amb ansietat a treballar perquè no saps on aparcar. Pot ser que arribis i no hi hagi cap lloc”, explica una personal de laboratori, que apunta a l’empitjorament de la situació en les últimes setmanes. “Abans de les obres podia aparcar pels voltants de l’hos-

————————— “El meu dia a dia és anar amb ansietat a treballar perquè no saps on aparcar. Pot ser que arribis i no hi hagi cap lloc” —————————

#53 març 2025

Altres membres del centre asseguren que han hagut de modificar els seu dia a dia per arribar abans i tenir més opcions d’aparcar. A més, recalquen el problema que suposen els canvis de torn. Es traca d’un moment de màxima saturació, ja que els cotxes del torn anterior continuen estacionats i els que entren en el torn següent no troben espai.

“Tens sort si agafes algú de la neteja que surt de treballar a les 14.00 h, però normalment trigues a trobar lloc”, asseguren. A banda això,

32

es queixen de la manca d’informació que han tingut en tot aquest procés.

ON PODEN APARCAR? En l’últim any, les zones regulades d’aparcament a la zona de Joan XXIII han patit diversos canvis. Primer, va ser l’arribada del color verd a un bon gruix dels carrers que va comportar polèmica. L’Ajuntament va repensar l’estratègia després de “recollir les demandes ciutadanes” i va repintar 390 places de zona verda de l’entorn del Francolí en zona taronja per facilitar l’aparcament a treballadors de l’hospital Joan XXIII. Unes modificacions que se sumaven al pàrquing dissuasiu Guillem Oliver i a l’establiment de 132 places no regulades a zona taronja.

En total, es disposava de 902 espais taronges a l’indret. Amb tot, aquesta xifra s’ha reduït a 804 pels

33

#53 març 2025

últims canvis. El consistori ha repintat de color verd 150 places que abans eren o taronges o blaves, a causa de les reclamacions d’alguns veïns al consistori.

A banda de la zona taronja, una altra opció que tenen els treballadors són l’aparcament municipal soterrat de Joan XXIII, que té un cost de 66 euros al mes, però on actualment hi ha llista d’espera. A més, al costat de l’anterior aparcament de treballadors n’hi ha un altre per 30 euros al mes, però, a banda de perdre places per l’ampliació, ja no fan més abonaments.

Si cap d’aquestes vies funciona, alguns trien opcions més imaginatives, estacionant els seus vehicles en turons o inclús davant d’altres cotxes.

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha parlat en més d’una ocasió sobre aquest dèficit. En una entrevista a Tarragona Ràdio, afirmava que havia demanat al mateix conseller de Presidència, Albert Dalmau, buscar una sortida al problema. “Han de buscar una solució a un problema que ha creat el mateix CatSalut, construint un hospital on estava l’aparcament dels treballadors”, reclamava. A més, apuntava que l’aparcament que es troba davant de l’Escola Tarragona és propietat de la Generalitat, però està concessionat a una empresa privada. “Que revoqui la concessió i que sigui pels treballadors”, proposava.

#53 març 2025

I ELS SOLARS BUITS? Els solars buits també han estat al centre del debat en les últimes setmanes. Esquerra va proposar que es fes ús dels diversos solars de la zona per trobar una solució a la manca d’aparcament. “En total hi ha 34.120 metres quadrats de solars que oferirien una solució ràpida i temporal als problemes d’aparcament d’aquest entorn.

Amb aquesta superfície hi cabrien prop de 1.200 places d’aparca-

————————— Els treballadors subratllen la sensació d’abandonament i demanen una resposta de les administracions públiques al seu suplici diari —————————

34

ment. No demanem que es mobilitzin tots els solars, però amb una tercera part es podria solucionar el problema”, afirmava el republicà Xavi Puig.

El problema, però, és que cap d’aquests solars és de propietat municipal, sinó privada o de la Generalitat. Per tant, el consistori assegura que no pot dur a terme obres per habilitar aquests solars sense un conveni previ, un procés que allargaria les gestions per fer-los operatius. A més, aclareix que la creació d’un aparcament en aquests solars seria una solució provisional i temporal, ja que aquests terrenys estan destinats a la construcció d’habitatge.

En resposta a la problemàtica d’aparcament, l’Ajuntament de Tarragona també es defensa dient que s’han implementat altres mesures, com la creació d’un pàrquing a l’avinguda Guillem Oliver i l’habilitació de noves zones taronges, però el govern municipal insisteix en el fet que la solució definitiva ha de provenir de la Generalitat, l’entitat que lidera les obres de l’hospital. Per la seva part, els treballadors subratllen la sensació d’abandonament i demanen una resposta de les administracions públiques al seu suplici diari.

ASSESSORIA IMPERIAL TARRACO

La teva immobiliària al Nou Eixample de Tarragona

ESTÀS PENSANT A VENDRE LA TEVA PROPIETAT? Som la immobiliària que millor coneix el barri A Tecnocasa Tarragona t’acompanyem a cada pas de la venda del teu immoble. Confia en nosaltres per a gestionar el procés de forma eficient i sense complicacions. Deixa-ho a les nostres mans i oblida’t dels problemes.

Avinguda Roma, 14, local 1 c/ Cristofor Colom 24, local 2 TARRAGONA

v 877 210 190 v 977 949 166 baad9@tecnocasa.es www.tecnocasa.es

35

CONFIA EN EL

#53 març 2025

Toni Fernández, estudiant de CFGM en Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües, al panell de control de l’ETAP del Maresme nord

La modalitat formativa dual amb enfocament STEAM, clau per cobrir la transformació tecnològica que viu el sector de l’aigua La demanda de personal tècnic altament qualificat en el sector de l’aigua i l’energia està en augment, i l’FP dual amb un enfocament STEAM es posiciona com una via clau per respondre a aquesta necessitat Redacció Les companyies requereixen professionals amb competències verdes per, d’una banda, crear productes o serveis sostenibles; i, de l’altra, implantar processos de producció més sostenibles.

A més, la inversió creixent en tecnologies netes i energies renovables obre noves oportunitats laborals en aquests sectors estratègics, on els graus formatius STEAM en la modalitat dual constitueixen un pilar essencial per poder satisfer la demanda de professionals en les ocupacions verdes. Mitjançant un model educatiu teoricopràctic, enfocat en les ciències, la tecnologia, l’enginyeria, les arts o les matemàtiques, els futurs professionals estan preparats per desenvolupar i implementar estratègies sostenibles en diversos sectors. És el cas del sector de l’aigua, on aquesta modalitat dual té un paper

#53 març 2025

fonamental en la inserció laboral dels joves i en la preparació de professionals altament qualificats.

L’automatització, l’anàlisi de dades i la intel·ligència artificial estan revolucionant la gestió de l’aigua, i, en aquest sentit, la formació dual en disciplines STEAM permet desenvolupar i implementar tecnologies avançades per optimitzar l’ús i el tractament de l’aigua.

Per posar-ne alguns exemples, el coneixement en ciències ambientals, química i biotecnologia és fonamental per garantir la gestió eficient dels recursos hídrics i la reducció de l’impacte ambiental.

Enginyers i tècnics especialitzats en hidràulica, mecànica i electrònica poden millorar i mantenir les xarxes de distribució, les plantes de tractament i els sistemes de dessalació, i garantir-ne l’operativitat i l’eficiència. Així mateix, la formació matemàtica i la robòtica faciliten el desenvolupament de models

36

predictius basats en la intel·ligència artificial que permeten anticipar el deteriorament estructural de les instal·lacions. En definitiva, impulsar la formació dual STEAM en aquest àmbit no només garanteix una major ocupabilitat, sinó que també contribueix al desenvolupament d’infraestructures més resilients i a una optimització dels recursos.

L’APOSTA PER UNA FORMACIÓ PROFESSIONAL DUAL D’EXCEL· LÈNCIA EN L’ÀMBIT DE L’AIGUA Amb aquesta visió, Agbar promou des del 2012 cicles d’FP dual a través de l’Escola de l’Aigua, com el cicle formatiu de grau mitjà (CFGM) de Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües i el cicle formatiu de grau superior (CFGS) de Gestió de l’Aigua. Ambdós cicles s’imparteixen de la mà d’Agbar, en la modalitat dual i en col·laboració amb el Departament d’En-

senyament de la Generalitat de Catalunya, a l’Institut Pere Martell de Tarragona i a l’Institut de Sostenibilitat i Medi Ambient de Barcelona.

El CFGM de Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües es pot cursar també a l’Escola Municipal del Treball de Granollers i a l’Institut Alfons Costafreda de Tàrrega. Pel que fa al CFGS de Gestió de l’Aigua, s’imparteix a l’Institut Esteve Terradas de Cornellà.

Des de l’any 2014, la figura de l’estudiant en pràctiques de la modalitat dual és habitual en el dia a dia d’Ematsa, Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona, que ha acollit més de 80 alumnes des de la posada en marxa dels programes d’FP dual, en col·laboració amb els instituts Comte de Rius, Pere Martell i Vidal i Barraquer, així com amb l’Escola Joan XXIII, centres educatius a Tarragona, i amb l’Institut d’Horticultura i Jardineria de Reus.

Aquesta trajectòria en l’àmbit formatiu professional dual li ha valgut la revalidació, el 2024, en la categoria d’excel·lència, del segell de qualitat del servei de formació professional dual, un reconeixement impulsat per la Direcció General de Formació Professional de la Generalitat de Catalunya i que Ematsa ja va rebre per primer cop l’any 2021, fet que la converteix en pionera en aquest àmbit.

L’acreditació reconeix la bona col·laboració establerta entre els centres educatius i la companyia per acollir alumnes en estades de pràctiques. En aquest sentit, Ematsa ofereix plans d’acollida i itineraris formatius complementaris que permeten integrar aquesta figura com a part de l’equip des de l’inici de l’estada en pràctiques.

Més recentment, Ematsa també ha estat reconeguda en l’acte de lliurament dels Premis Catalonia FP BIZ DAY, que impulsa el Departament d’Educació i Formació Professional de la Generalitat de Catalunya. Aquest guardó valora el compromís de la companyia amb la formació i el desenvolupament

professional dels joves estudiants, en oferir-los l’oportunitat d’adquirir experiència pràctica en un entorn laboral real dins del sector de la gestió de l’aigua. Així mateix, reconeix el compromís de la companyia amb l’FP dual, i destaca la responsabilitat social, la capacitat per adaptar-se als canvis en l’ecosistema de la dual i el seu llarg recorregut apostant per aquest model formatiu i el seu futur.

PARLEM AMB YLENIA RUIZ, estudiant de Tarragona que fa el segon curs del CFGS de Gestió de l’Aigua a l’Institut Pere Martell.

“El que més m’ha sorprès i ha despertat el meu interès és com es realitza el manteniment preventiu de canonades de clavegueram amb la tecnologia CCTV (closed circuit television)”.

Per què t’has decidit per aquest cicle formatiu?

Vaig decidir fer aquest cicle formatiu després de cursar el grau mitjà de Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües. Vaig sentir inquietud per aprendre més sobre el cicle de l’aigua, ja que és molt interessant i curiós veure com són els tractaments de l’aigua i com l’aigua arriba a les llars, i vaig decidir continuar aprofundint en aquest procés amb el cicle superior de Gestió de l’Aigua.

Per què has escollit l’FP dual en lloc de la modalitat tradicional? Vaig escollir l’FP dual per l’oportunitat que ofereix d’aprenentatge i d’adquirir experiència i coneixements en l’àmbit laboral.

Com descriuries fins ara la teva experiència amb l’FP dual? És una experiència que recomano a tots els estudiants que cursin una FP, ja que ajuda a entendre la major part del que s’estudia en el centre educatiu, mitjançant pràctiques a les empreses.

Què és el que més t’ha sorprès de la formació dual? Tots els coneixements que es poden adquirir treballant. D’entre totes les tasques que he anat desenvolupant, la que més m’ha sorprès i ha despertat el meu interès és com es realitza el manteniment preventiu de canonades de clavegueram amb la tecnologia CCTV (closed circuit television).

En quin àmbit voldries especialitzar-te? Encara no tinc una decisió presa, però m’agradaria especialitzar-me en el manteniment del clavegueram o en el manteniment de les instal·lacions d’aigua potable.

————————— Des de l’any 2014, la figura de l’estudiant en pràctiques de la modalitat dual és habitual en el dia a dia d’Ematsa —————————

Ylenia Ruiz, estudiant del CFGS en Gestió de l’Aigua, treballant en les tasques de connexió d’una nova escomesa a la xarxa d’abastament d’aigua potable de Tarragona.

37

#53 març 2025

#53 març 2025

38

39

#53 març 2025

L’Associació de Dames i Vells de Tarragona recupera

“Sogra i Nora”

El ball parlat s’estrenarà el dia 8 de març per les activitats dedicades al Dia de la Dona Treballadora

Ariadna Samarra Ventura Dames i Vells, l’associació de ball parlat de Tarragona, ha recuperat la representació de Sogra i Nora un ball profà satíric que es remunta el 1877 quan es va representar per primera vegada a la ciutat, segons l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona. El grup n’ha fet una adaptació i actualització textual, mantenint l’estructura dramatúrgica i la trama, però canviant la intencionalitat del missatge, “no volíem trair la dramatúrgia del ball, però ho hem fet, no volíem riure de les dones. Hem mantingut la història i les escenes, però hem augmentat la comicitat, ja venim d’una dinàmica que sabem com fer anar la sàtira, hem adaptat els elements còmics” diu Oriol Grau director del ball parlat.

————————— “Hem mantingut la història i les escenes, però hem augmentat la comicitat” ————————— El 8 de març, dins el marc dels actes en honor el dia de la Dona Treballadora, es presentarà l’espectacle al passeig de les Palmeres, a les 12 h, 13 h,17 h i 18 h. Abans, però, a les 11 h es farà la primera representació a la Residència Mare de Déu de la Mercè, de manera privada i exclusiva per als residents i familiars.

Sogra i Nora té com a eix central,

#53 març 2025

40

les divergències entre aquestes dues figures, i treu a la llum problemes i intimitats que passen dins la llar, així com els rols que prenen les persones que hi conviuen. “Només que raspeu una mica a casa també ho teniu, són històries familiars que a totes les cases hi són”, diu Marta Escobar, qui interpreta la sogra en aquesta història.

fons original que menyspreava la figura de la dona, mitjançant acudits i textos masclistes, l’adaptació del ball parlat, té un aire feminista i empra l’humor per reivindicar determinades situacions. És un ball satíric, on la sàtira hi és present en tot moment, en aquest cas no tan escatològica com és el cas de Dames i Vells, però de manera enginyosa.

D’ON SORGEIX L’ADAPTACIÓ?

L’adaptació de l’obra, és a càrrec d’Eva Rofin, qui va elaborar el seu Treball de Fi de Grau en Llengua i Literatura Catalanes, anomenat s tracten temàtiques socials actuals com les diferències salarials entre els homes i les dones, la càrrega de feina que recau sobre la sogra, el menysteniment de la salut femenina o la decisió d’una dona sobre no tenir fills i l’estigma que això suposa. “Són temes que avui en dia surten als diaris i que afecten la societat”, així ho descriu Grau.

Representat per dotze actrius, Sogra i Nora, compta amb un component social en el qual les dones s’empoderen i la sororitat pren protagonisme. Deixant enrere el rere-

L’ESTRUCTURA DE “SOGRA I NORA” La seva duració és d’uns 30 minuts, adoptant un format que recorda a una sitcom, i sent ideal pel ball parlat. Els elements estètics de l’obra com el vestuari seran adaptats a l’època a la qual consta la primera representació del ball, per tant, els actors i les actrius vestiran robes pròpies del segle XIX; tanmateix, el llenguatge que s’utilitzarà serà l’actual. Amb paraules com “xalar” i frases fetes típiques de Tarragona perquè el públic s’hi identifiqui i entengui correctament la representació.

Aquesta preparació ha suposat un període d’assajos més llarg de l’habitual, ja que s’han incorporat

41

noves actrius que no tenien experiència prèvia. Per part de l’associació, s’ha donat ímpetu al fet que el projecte compta amb una diferència generacional. Hi ha el Gabriel, un nen de tretze anys que toca l’acordió diatònic, i en l’altra franja, la Isabel Sants, una actriu de 96, resident de Mare de Déu de la Mercè, que dona vida a la sogra de la sogra.

S’han treballat temes com la caracterització, el figurinisme i la música. L’obra compta amb música original del llibre de Joan Amades que obre i tanca el ball parlat.

Gessamí Martí juntament amb sis músics, han creat una peça curta que s’utilitzarà com a separador entre escenes. A més, la coreografia també ha estat de collita pròpia per part de l’Associació, així com la manera de col·locar el públic, que estaran ubicats de manera circular.

Sogra i Nora és un ball antic, adaptat i amb un rerefons social que pretén apropar el ball tradicional a la societat contemporània i trencar arquetips socials. Tothom que vulgui pot acudir a la seva representació i gaudir de la representació de manera gratuïta.

#53 març 2025

La Zona de Baixes Emissions de Tarragona:

1 de desembre de 2025

L’ordenança s’aplicarà de manera progressiva, amb diverses exempcions i en sintonia amb Reus Adrià Miró Canturri La Zona de Baixes Emissions es posarà en marxa l’1 de desembre de 2025 a Tarragona. El govern municipal treballa amb aquesta fita després de tancar l’ordenança, que passarà per ple el mes de març. La ciutat seguirà així l’estela de la resta de localitats de més de 50.000 habitants que han hagut d’adoptar aquesta mesura, marcada per directrius europees. Al Camp de Tarragona, l’altre municipi que també la té és Reus, amb qui Tarragona ha fet un treball conjunt per harmonitzar ambdues normatives.

L’horari d’aquesta ZBE serà els dies laborables de 7 del matí a les 19 de la tarda, mentre que tant en els caps de setmana com en els festius no estaria en vigor la prohibició.

Concretament, els cotxes que no tinguin l’etiqueta ambiental corresponent tindran prohibida l’entrada

#53 març 2025

a l’àrea delimitada per l’avinguda Argentina, avinguda Catalunya, carrer Maria Cristina, passeig Torroja, passeig de Sant Antoni, vial William J Bryan, Moll de Costa i carrer Vidal i Barraquer. Unes vies que queden excloses de l’àrea.

————————— L’horari de la ZBE serà els dies laborables de 7 del matí a les 19 de la tarda, mentre que tant en els caps de setmana com en els festius no estaria en vigor la prohibició —————————

Les restriccions en la mobilitat, però, no s’aplicaran directament l’1 de desembre. “L’Ajuntament ha de complir la llei i implementar la ZBE abans que acabi el 2025. Però és decisió del govern municipal presentar una ordenança amb mesures concretes. Podrien ser més restrictives o més lights. Nosaltres

42

ho farem de manera progressiva”, descriu la consellera de Mobilitat, Sonia Orts.

EL CALENDARI El primer any serà d’adaptació.

Els veïns en quedaran exempts i, en lloc de multar, s’avisarà els usuaris dels cotxes sense etiqueta que pròximament no tindran permesa l’entrada. Orts afirma que el govern vol implementar una estratègia basada en tres potes: “informació, pedagogia i sensibilització”. Tot preparant-se per a la posada en marxa de les restriccions.

A partir del desembre de 2026, únicament podran entrar a la ZBE amb total llibertat les bicicletes, els vehicles de mobilitat personal i els que disposin del distintiu ambiental 0, ECO, C i B. Serà aleshores quan començaran a multar. Malgrat tot, hi haurà diverses exempcions que descafeïnaran aquestes

TOT ALLÒ QUE NECESSITES PER MATERIALITZAR ELS TEUS PROJECTES

• • • • • •

Ceràmica Sanitaris Aixetes Cuines Mobles de bany Parquet

Visita el nostre showroom amb els materials més innovadors i els dissenys més exclusius C/ Cardenal Vidal i Barraquer, 18, Local 3 - Tarragona

977 42 50 55 | www.invoga.es 43

#

#53 març 2025 @invogatgn

restriccions.

Finalment, el 2028 els vehicles amb l’etiqueta B tampoc podran entrar-hi en l’horari establert i es revisaran les mesures per valorar la seva aplicació.

LES EXEMPCIONS Actualment, els tècnics municipals asseguren que hi ha entre un 25 i 26 % de cotxes a Tarragona que no compten amb cap etiqueta ambiental. La xifra és inferior a la de fa un any, quan arribava fins al 32%. Tot i això, fins que es revisin de nou les mesures, una part d’aquests automòbils podran entrar dins la Zona de Baixes Emissions.

En primer lloc, els residents dins de l’àrea establerta podran moure’s amb total llibertat pel seu sector d’aparcament. Si mirem al mapa, únicament el sector 1 (de la Rambla Nova en amunt) i el sector 3 (de la Rambla Nova en avall) són els que es troben dins de la ZBE. Per tant, un veí del sector 1 podria conduir amb total llibertat el seu vehicle dins del sector, amb independència de si té etiqueta o no.

Ara bé, no podria anar al sector 3.

Per la resta de vehicles de fora de la ZBE també hi haurà exempcions. De fet, en l’annex on s’estipulen es marquen fins a 24 casos per

#53 març 2025

acollir-se. Entre ells, destaca el de les persones amb rendes baixes, que no tindran restriccions.

————————— Les persones amb rendes baixes no tindran restriccions ————————— Tots aquests cotxes hauran de constar en un registre de vehicles autoritzats. Així, quan les càmeres detectin el vehicle, no el multaran.

COM S’HA ELABORAT L’ORDENANÇA? L’ordenança es va presentar fa poc més d’un any i ha incorporat el 85% de les esmenes dels grups polítics del consistori. A més, també ha incorporat qüestions marcades al decret de la Generalitat del passat juliol, apreciacions de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies i el fruit del treball conjunt amb Reus. “Entre els dos municipis hem fet un treball per harmonitzar les dues ordenances”, afirma Orts. D’altra banda, la consellera explica que hi haurà una comissió tècnica amb un representant de cada àrea de l’Ajuntament per fer un seguiment de l’aplicació de la normativa.

44

QUÈ ÉS UNA ZBE? Una zona de baixes emissions (ZBE) és un espai en el qual s’apliquen restriccions als vehicles en funció del que contaminen amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’aire. A banda d’aquest benefici per la salut, es contribueix a la mitigació del canvi climàtic i es canvien els hàbits de transport.

La intenció és portar l’aprovació inicial al ple de març i l’aprovació definitiva a l’abril o al maig. En paral·lel, ja ha adjudicat les obres per la posada en marxa de la ZBE. S’instal·laran 44 càmeres de lectura automàtica de matrícules i sensors de qualitat d’aire i de soroll per poder valorar-ne l’impacte el 2028.

a z n a i f n o c e d s o d a Sus abog •Abogados •Gestores •Traductores

Redouane Ennajy Abogado

Nuestro equipo está compuesto por abogados con gran experiencia profesional en asuntos civiles, penales y administrativos, especialistas en asuntos de extranjería y gestores administrativos altamente cualificados en asuntos de gestión de tráfico DGT. Nuestro servicio de asesoramiento de extranjería es el mejor en Tarragona, Catalunya y toda España. Desde 2010, brindamos asistencia y orientación a los extranjeros en todos los trámites administrativos y legales que requieren en España.

Ofrecemos también a nuestros clientes servicio de traducciones juradas de todos los idiomas.

IMPERIAL TARRACO CONSULTING INTERNACIONAL Av. d’Estanislau Figueres, 57 - Tarragona Tel. 877 052 044 | admin@tarracoconsulting.com www.tarracoconsulting.com 45

#53 març 2025

ELOI CALBET, Alcalde del Morell

“Que l’Ecoplanta es faci a casa nostra ens ha de fer sentir orgullosos”

Parlem amb l’alcalde del Morell, Eloi Calbet, sobre l’anunci de la nova Ecoplanta de Repsol i d’alguns dels grans projectes del municipi Adrià Miró Canturri Finalment, ja tenim la confirmació de l’Ecoplanta de Repsol És una molt bona notícia pel conjunt del nostre municipi en molts aspectes. Es tracta de la inversió més important de la història en el pol químic de Tarragona. És bo a nivell d’ingressos pel poble i perquè crea ocupació. Que la inversió sigui a casa nostra ens ha de fer sentir orgullosos. A més, l’hem pogut treballar conjuntament i n’hem pogut formar part com a Ajuntament.

#53 març 2025

Hem sigut crítics perquè fos un projecte que repercutís positivament des d’un vessant mediambiental. La industrialització ha de fer una evolució natural i adaptar-se a les noves maneres de fer química.

Des de la circularitat, la cura ambiental i el respecte pel veïnat. És el que hem de reivindicar.

Parla dels diners pel poble que suposa la seva instal·lació, però precisament va perillar el projecte pels impostos que pagava l’empresa. Com va veure

46

el debat? Parlo estrictament com a alcalde. Quan parlàvem fins i tot amb alcaldes socialistes, comentàvem que havíem de mirar pel territori. Crec que a nivell territorial hi ha hagut una manifestació unànime en aquest sentit. En aquest cas, Junts per Catalunya va ser decisiu i va forçar la màquina. Aquest impost perquè les grans companyies aportin més diners a les arques estatals pot semblar molt positiu, però aquestes empreses tenen el poder de decidir on inverteixen. No tenen ni una obligació legal ni mo-

cies en la xarxa viària, però no sé si han fet res. Nosaltres com a Ajuntament des de fa un parell d’anys parlem amb Carreteras del Estado per demanar el que creiem que fa temps que s’hauria d’haver executat. Un accés addicional a l’A27 que faciliti l’accés de mercaderies al polígon nord. Ja tenim uns estudis de viabilitat. Ara el que tenim encarregat és un avantprojecte, que seria el pas previ al projecte executiu que hauria d’avalar Carreteras del Estado. El problema aquí és qui ho paga i entendre la necessitat per part de Madrid. Ha d’haver-hi aquest accés per competitivitat, mobilitat, seguretat industrial i comoditat.

————————— Cal construir un accés addicional a l’A27 que faciliti l’accés de mercaderies al polígon nord. Ja tenim uns estudis de viabilitat ————————— ral. Per tant, teníem coll avall que, si aquest impost progressava, no anaven de farol i la inversió no es realitzaria aquí. L’Estat podria recaptar molts impostos, però es quedarien a Madrid i no a casa nostra.

La va veure perillar? Sí. No et diria la veritat si et digués el contrari.

A aquesta Ecoplanta l’haurà d’acompanyar millores en infraestructures. Com està el tema?

Correcte. Hem tingut un paper molt actiu en tot aquest procés i sabem que això crearà una mobilitat d’empleats i camions. Per tant, ens hem de preparar. L’Estat ha d’intervenir perquè és qui té competèn-

Aquest any tindrem l’estudi de qualitat de l’aire anual. Som d’una manera de fer política que no n’hi ha massa. Volem benestar pels veïns. Per tant, han de venir inversions com l’Ecoplanta i alhora hem de garantir que hi hagi una qualitat de l’aire bona. Si no avaléssim projectes com aquest o no féssim l’estudi, no estaríem fent la feina que els nostres veïns ens demanen. És la primera vegada que realitzem un estudi amb un contracte de quatre anys. Sempre fèiem estudis anualment o bianual. Amb aquest contracte, cada any es farà una presentació per part de la UPC per mostrar els resultats a nivell de compostos orgànics volàtils.

Què hem d’esperar del pressupost de 2025? Un dels objectius és la construcció de la residència en dues fases. La primera, de 23 places, volem que sigui realitat aquest mandat. I la segona l’ampliaria fins a 40 i escaig places. La intenció és que el 2030 el Morell tingui una residència amb gairebé 50 places.

Tenim el projecte i només ens falta un informe per aprovar-lo. El licitarem el més ràpid possible. D’altra banda, un altre equipament important és la pista coberta. a intenció és aprovar el projecte amb algunes millores i executar-lo a finals d’any o

47

principis del següent. A més, reformarem la Granja dels Frares amb un projecte molt ambiciós. Salvant les distàncies, seria una actuació similar a la Cartoixa d’Escaladei.

Com ha de ser la gestió de la residència? Tenim creada una comissió interna. Estem fent uns estudis de costos per valorar si ha de ser directa (amb personal propi) o indirecta (a través d’una subcontractació). Hi ha moltes modalitats, però segurament ens decantarem per una gestió externa controlada per l’Ajuntament. No una concessió al 100%, sinó una subcontractació de serveis. No serà donar l’edifici i que l’empresa faci el que vulgui. Hi tindrem molt a dir per garantir que el servei sigui de qualitat.

Pel que fa a les actuacions de carrer, què tenen previst? Tenim programes ambiciosos d’asfaltatge i reparació de voreres. A més, tenim un projecte important a les avingudes d’entrada del municipi, amb una rentada de cara i millora dels serveis. Són coses que tenim en ment. D’altra banda, enguany licitarem la millora i arranjament del casc antic en tots els sentits. Serveis, canonades d’aigua, aspecte, electricitat… És més que un asfaltatge i prou. Seria fruit de la continuació del que vam fer el mandat anterior. Vam arreglar dos trams de la Rambla i el carrer Sant Isidre, mentre que ara volem actuar al carrer del Molí i el carrer Nou. Com es troben les converses sobre l’edifici de l’Estació? Fa massa temps que s’allarguen i espero que arribin a bon port properament. Per correu electrònic ens han dit que ens respondran formalment en un mes, però sembla que ens accepten la compra de l’antiga estació i dels terrenys. La intenció de l’Ajuntament és adquirir els terrenys per fer un bon parc i un espai per tenir-hi un foodtruck, activitat esportiva o barbacoes.

#53 març 2025

L’esport a Reus troba el seu camí El consistori explora més possibilitats per fer-se referent al territori i troba una via amb l’esport Sergio Lahoz Dorante Des de fa un temps, amb l’entrada del nou govern, s’ha anat notant un canvi en la regidoria d’esports. Hi havia un forat, un espai on fer lluir la ciutat i, si més no, ferla créixer més a nivell de popularitat i ingressos. Per descobrir-ho, hem decidit parlar amb el regidor de Salut i Esports, Enrique Martín, i que ens expliqui quins passos seguirà la ciutat de Reus en l’àmbit esportiu.

Aquell espai és el del turisme esportiu, un model “inexplotat” segons Martín, i pel qual s’està fent una aposta sòlida. La primera acció on podem trobar aquest exemple és el Campionat de Catalunya d’Hoquei Base. Aquest

#53 març 2025

2025 el campionat es portarà a terme de l’1 al 4 de maig al Pavelló Olímpic Municipal i als polilleugers Cèlia Artiga i Joan Rebull. S’espera la participació d’aproximadament 600 esportistes de tot Catalunya que competiran en les categories aleví, juvenil, fem 11 i fem 15.

S’escullen aquesta mena d’esdeveniments, perquè segons apunta el regidor d’Esports, “Quan un adult competeix, en molts casos, va sol o com a molt amb la seva parella. En el cas de l’esport base, normalment s’arrossega com a mínim als pares, i si hi ha germans o avis també. Si parlem de 1.000 participants ja afegeixes 2.500 persones a la ciutat, la ràtio és 2,5”.

I clar, amb això la regidoria s’enfronta amb un segon repte que

48

ja encara, que és: “com coneix la gent Reus, si molts cops no surten de l’espai esportiu?”.

Fer-se aquesta pregunta és la que els ha portat a col·laborar amb Reus Promoció. A hores d’ara, treballen conjuntament esports i promoció per posar el fil a l’agulla i aconseguir que el visitant esportiu tingui clara l’oferta en restauració, cultura i turisme que té la ciutat, abans d’arribar. En aquest sentit, l’objectiu és que facin nit a Reus, en la mesura del possible, perquè la capacitat hotelera “és la que és”.

FER MÉS ACCESSIBLE L’ESPORT, UN REPTE QUE TINDRÀ SOLUCIÓ Un dels altres eixos que regeix la regidoria és l’accessibilitat a

l’esport. Pel que fa a l’esport federat i les entitats esportives, l’Ajuntament fa una ajuda anual d’1.850.000 € als diferents clubs, principalment destinats a la utilització i manteniment d’instal·lacions esportives. Gràcies a aquesta despesa que l’Ajuntament “fa amb gust”, les entitats esportives poden facilitar la porta d’entrada a l’esport, perquè no han d’encarregar-se del manteniment de les instal·lacions.

Un exemple d’això és la posada a punt del camp de futbol municipal de la Pastoreta. Les tasques inclouen la substitució i reparació dels elements del terreny de joc, una millora de la confortabilitat de la instal·lació (dutxes, lavabos...)i la zona de públic i la reforma dels espais perimetrals i de jardineria.

“Continuem implementant el pla de reparació i millora integral de les instal·lacions esportives de la ciutat perquè totes les instal·lacions es trobin en bon estat d’ús i perquè la ciutadania pugui fer-ne ús i gaudir-les. En el marc d’aquest pla ja s’han portat a terme en els darrers mesos actuacions a l’Estadi Municipal, al camp de futbol

de Mas Iglesias i als polilleugers”, explicava el regidor de Salut i Esports.

————————— Només un 10% de la població és federada, així que s’han de promoure altres accions que permetin fer la pràctica de l’esport arreu de la ciutat i de forma econòmica ————————— Però clar, només un 10% de la població és federada, així que s’han de promoure altres accions que permetin fer la pràctica de l’esport arreu de la ciutat i de forma econòmica. Una acció que va cap a millorar la promoció de l’esport accessible, és el cicle de Caminades Populars. Igualtat, salut i inclusió social. Són les tres causes que la Regidoria de Salut i Esports ha escollit perquè el cicle de Caminades Populars de Reus es converteixi en altaveu social i aparador de les entitats ciutadanes que hi treballen per promoure-les. Una mitjana de 800 persones participa en cadascuna de les convocatòries.

No es quedarà en aquestes

caminades. El regidor, Enrique Martín, ens confiava en exclusiva: “Estem dissenyant una sèrie de projectes que ara mateix no puc avançar perquè no els tenim lligats, però que busquen precisament això, facilitar l’accés a la pràctica de l’esport. I facilitar-ho a molts nivells, en l’àmbit econòmic i d’ubicació. Estem dissenyant un

CALENDARI DE CAMINADES POPULARS • 9 de març - Caminades Po-

pulars Reus Hivern – camina per La Igualtat. Amb la participació d’Heroïnes Anònimes.

• 6 d’abril - Caminades Popu-

lars Reus Primavera – camina per La Salut dedicada al càncer i a la seva prevenció amb l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC) i Som Heura.

• 15 de juny - Caminades Po-

pulars Reus Estiu – camina per La Inclusió Social. Amb l’associació Salut Doctor Tosquelles, Associació Supera’t i Taller Baix Camp.

• 26 d’octubre - Caminades Populars Reus Tardor – camina pel Taller Baix Camp

• 14 de desembre - Caminades Populars Reus per La Marató

49

#53 març 2025

projecte que va cap aquí. Parlem d’activitat física, perquè no ha de ser res competitiu”.

L’ATRACCIÓ DE GRANS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS, AMB SENTIT Els Special Olympics van ser un dels grans esdeveniments esportius de l’any passat al territori.

El més gran que va acollir Reus, segur. Més de 400 esportistes formaven part d’un cap de setmana únic, ple d’emocions i sentiments.

Martín explicava a la cloenda: “No podem estar més orgullosos i més contents de la resposta solidària de la nostra ciutat, tant pel que fa als voluntaris i voluntàries que han participat, als que agraïm profundament la seva col·laboració, com a tota la comunitat educativa de la ciutat, que s’hi ha bolcat plenament i al públic que ens ha acompanyat aquests dies. Volíem reprendre l’esperit del 96, quan la ciutat s’hi va bolcar plenament, i sembla que ho hem aconseguit.

Novament, la ciutat es veu enriquida amb uns dies plens d’emocions i valors”.

Després d’aquesta mena d’esdeveniments, preguntem si hi ha dins dels plans de la regidoria tenir un cap de setmana similar durant aquest 2025. La realitat és que no hi ha res concretat per aquest ni per als pròxims anys -sabem que aquest tipus d’esdeveniment també s’ha de portar amb molta

#53 març 2025

prudència si no es tanca-, però sí que hi ha actes esportius de nivell altíssim com els que expliquem abans de l’Hoquei o com l’arribada de l’etapa inaugural de la prova femenina de la Volta Ciclista a Catalunya.

La segona edició de la prova femenina de la Volta Ciclista a Catalunya comptarà amb una etapa inaugural pel sud de Catalunya, amb sortida des de la localitat ebrenca del Perelló i arribada a la capital del Baix Camp, Reus.

Així doncs, Reus s’estrenarà com a gran punt d’arribada de la Gran Sortida de la prova femenina, centrant tot l’interès esportiu de la jornada en la segona edició. Tindrà equips com el Movistar Team, el Laboral Kutxa - Fundació Euskadi o la Selecció Catalana.

L’alcaldessa, Sandra Guaita, ex-

50

————————— “No podem estar més orgullosos i més contents de la resposta solidària de la nostra ciutat als Special Olympics” ————————— pressava el suport del consistori a “esdeveniments com aquest que són motor i palanca de canvi per potenciar i donar visibilitat a l’esport femení”. Guaita també posava en valor l’atractiu i la capacitat de la ciutat per acollir grans esdeveniments esportius, en consonància al que expliquem, “que generen un impacte econòmic molt positiu, sobretot en el sector serveis”.

L’IMPACTE EN LA CIUTAT ÉS INNEGOCIABLE A l’hora d’acollir qualsevol competició, la regidoria veu imprescindible que no sigui “un bolet”. Les coses que passen a Reus han de causar un impacte, tant en els habitants com en les persones que venen.

Les persones que poden gaudir de l’esport, després han de poder quedar-se amb els valors d’aquest, així com els esportistes i les famílies han de sentir-se una mica més reusencs quan marxen. Això es pot notar en acollir els Special Olympics o bé en les competicions de base.

Es fan diferents preguntes en el moment d’acollir, com poden ser: “Quin valor deixa a la ciutat?”, “S’ha anat més enllà de l’esport? S’ha fet cap xerrada?”, valorant aquest component social de l’esport.

51

#53 març 2025

Connexió Generalitat-Ajuntament de Reus.

Arribarà el pavelló El Molinet amb la nova conselleria d’Esports?

Sergio Lahoz Dorante El pavelló esportiu El Molinet és una demanda històrica de la zona de Mas Iglesias. L’anterior mandat es presentava un projecte, on es coneixien els detalls del que es podria fer en l’espai projectat per executar un pavelló d’aquestes característiques; i ara sembla que per fi es podran fer avenços.

Segons explicava l’Ajuntament l’any 2021, el pavelló hauria d’ocupar una parcel·la de 3.204 m² i una superfície construïda d’edificació de 2.812.63 m². Pel que explicaven, respecte a la funcionalitat, ha de constar una pista de parquet de 25x44 per poder oferir diversos esports.

Sense oblidar una sala polivalent, una tanca d’hoquei patins hidràulica i quatre vestidors d’equip i dos d’àrbitres. Finalment, donar servei aprofitant la geometria a l’escalada esportiva, instal·lant un rocòdrom.

#53 març 2025

SANDRA GUAITA DEMANA AL CONSELLER BERNI ÁLVAREZ LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESPAI El president Salvador Illa va decidir crear la nova conselleria d’esports un cop entrar a Palau. Va apostar per Berni Álvarez, ja que

————————— Gràcies a la ubicació del Molinet, el pavelló tindrà afluència durant tot el dia —————————

52

la seva trajectòria professional i política li donava prou credencials per engegar un repte com aquest.

Amb la nova conselleria, i aprofitant una visita institucional del conseller a Reus, tant l’alcaldessa com el regidor Enrique Martín van expressar el desig de reprendre aquest projecte. Ara, amb més sentit encara, perquè la zona de Mas Iglesias creixerà, en forma i en fons, com hem anat coneixent aquests últims anys. Gràcies a la ubicació del Molinet, el pavelló tindrà afluència durant tot el dia. En horari escolar, els centres educatius podran utilitzar-ho, mentre que després podrà ser destinat a extraescolars, universitat i entitats.

El cost d’executar l’obra serà d’uns 4,1 milions d’euros. Quan l’anterior govern va presentar el projecte, era de 3,3. L’Ajuntament té una dotació pressupostària de 850.000 € per executar-ho, a l’espera de la Generalitat.

Enrique Martín comentava a La Ciutat que va ser una reunió molt profitosa amb el conseller Álvarez.

“Vam tenir molta sintonia. Va entendre que és un deute històric per la ciutat”.

REUS CAPITAL DEL VERMUT DES DE

#GaudíReus

reusturisme.cat 53

#53 març 2025

Reus assoleix la xifra més baixa d’aturats dels últims setze anys Sergio Lahoz Dorante El creixement de la ciutat de Reus és notable. Hi ha una aposta clara per dotar de tots els serveis que necessita una família al sud: noves escoles, habitatge públic i de més accions que permetran crear un barri totalment adaptat per tothom. A banda d’això, un creixement a través de diferents sectors com són el comercial, el tecnològic i el cultural.

Tot això queda traduït en una de les dades més significatives: l’atur.

La mitjana anual de l’atur de l’any 2024 va ser de 5.785,7 persones. És la dada més baixa des de l’any 2008, any previ a la crisi (la mitja és anual i el boom de la crisi va ser el setembre del 2008). La progressió des de l’any de la covid, el 2020, és molt positiva, reduint la dada de persones aturades de 8.330,9 a l’anteriorment esmentada.

#53 març 2025

LES DADES PER SECTORS La indústria viu el seu millor moment. L’Idescat no recull unes dades iguals en els últims 20 anys: només hi ha 408,6 persones a l’atur del sector industrial. La dada més baixa és recollida l’any 2007 amb 434.

————————— La indústria viu el seu millor moment.

L’Idescat no recull unes dades iguals en els últims 20 anys —————————

L’agricultura no passa per temps de bonança. De fet, és un moment crític per a l’avellana de Reus a causa de la sequera, sense anar més lluny. El passat setembre, la Unió de Pagesos informava que hi havia una collita “extremadament baixa” a causa de la greu sequera i de la manca de matèries efectives per al control de plagues

54

i malalties. Pel que fa a les dades de l’atur, l’agricultura ha aconseguit baixar de les 200 persones aturades després de 15 anys, situant-se en 199,8. Els anys anteriors (2020-2023), les dades havien estat: 319,6, 326,8, 248,3 i 218,8 respectivament.

Després de passar les mil i una, el sector de la construcció viu un moment d’estabilitat a la ciutat de Reus. Les dades són molt optimistes, millors que abans de la crisi.

En uns temps on el sector de la construcció no troba generacions futures, almenys assegura una jubilació a la generació actual. L’any 2024, la mitjana d’atur en el sector va ser de 555,9 persones, xifra més baixa que els anys 2007 (567,6) o el 2005 (561,7).

I ara, el sector que més aturats engloba. El sector serveis representa el 69% dels aturats, sent la xifra mitjana de l’any 2024 3.997.

DUPLIQUEM AL MOMENT TOTA MENA DE CLAUS

Õ633 019 740

REUS

Duplicat de tota mena de claus | Reparació de calçat | Esmolats Piles de rellotge | Plaques de matrícula i etiquetes mediambientals Plaques de bústia | Codificació de claus de cotxe i moto Corretges de rellotge | Reparació de comandaments d’automoció

PROTEGEIX CASA TEVA AMB M&C CONDOR

Disponible en totes les mides i formats

CODIFICLAU, Distribuidor Oficial M&C C/ Llorenç Milans del Bosch, S/N - Galeria Comercial Alcampo - Local 2, REUS 55 Horari: de dilluns a dissabte de 09:00 a 21:00

(#

#53 març 2025

Aquesta dada no baixava dels 4.000 des de l’any 2008 (3.186,8, mentre que l’any 2009 ja pujava als 4.303,3).

La realitat és que tots els sectors tenen les dades més baixes des de la pandèmia i que, a hores d’ara, es poden comparar amb dades precrisi (excepte el sector serveis, que encara pateix més que la resta).

QUINA ÉS LA SITUACIÓ DE REUS? Parlar de dades de l’atur, sense parlar del creixement que ha patit Reus en els últims 20 anys, no té gaire sentit.

Avui dia, el creixement de la ciutat és d’unes 1.500 persones l’any. I, bàsicament, es deu a la immigració, ja que el creixement natural de la població és del -1,21 (taxa bruta per 1.000 habitants). És a dir, per 7,56 persones que han nascut, n’han mort 9,55. La conclusió d’això és bastant lògica: Reus creix per la immigració. És una realitat que té sentit.

Té sentit per les dades esmentades anteriorment. És un municipi que té poc atur, a banda de la situació de l’habitatge que hi ha.

La raó és que a Reus les dades no són gens dolentes respecte de la resta de ciutats i pobles que hi ha a prop. Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili sobre la ciutat on és més car adquirir un pis, no situa en cap moment a Reus entre les de dalt. Segons la investi-

#53 març 2025

————————— Avui dia, el creixement de la ciutat és d’unes 1.500 persones l’any.

I, bàsicament, es deu a la immigració, ja que el creixement natural de la població és del -1,21 ————————— gació, Cambrils és la ciutat més cara per comprar un pis, amb un preu mitjà de 2.409 €/m², segui-

56

des de Salou, amb 2.295 €/m² i Torredembarra, amb 2.081 €/m².

Tarragona té el preu amb 2.036 €/ m². Mentrestant, la ciutat de Reus té el preu del m² en 1.369 €, un preu més que atractiu per formar un projecte de vida. És cert que el preu del metre quadrat, a hores d’ara, és el més alt dels últims cinc anys, però també s’allunya molt dels 1.777 € per metre quadrat que hi havia el maig del 2009.

Tot i situar-se en màxims històrics de població, Reus té unes dades més baixes en l’atur que en anys en què la població era inferior. També manté un preu de l’habitatge en uns barems “assequibles” en comparació a la resta del territori. Si observem els problemes principals que marca el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), dins d’aquests hi ha l’habitatge i l’atur. Dos dels problemes que, segons marquen les dades, Reus si els té és en grau més baix.

COMPRA | VENDA | TAXACIÓ Quadres, escultures i rellotges

També gestionem la venda de les seves peces!

Info sense compromís i total discreció (reserveu visita):

629 36 36 38 | anticdecoreus@yahoo.es Av. President Companys 12, bx. - 43201 Reus

57

#53 març 2025

REUS FIRAREUS GENERA UN IMPACTE DE 37,2 MILIONS D’EUROS A REUS I AL TERRITORI Per primera vegada, s’ha analitzat el global de l’activitat que es realitza al Centre de Fires i Convencions gestionat per REDESSA L’activitat de firaReus Events ha generat un impacte econòmic de 37,2 milions d’euros a Reus i el territori durant el 2024, segons un estudi basat en 1.150 enquestes a expositors, visitants i proveïdors, vinculats a l’activitat firal.

Per a l’elaboració del document, s’ha treballat a partir d’un mostreig d’esdeveniments que han servit de base, com ara fires pròpies i externes, congressos, jornades i esdeveniments professionals. A partir d’aquí, s’ha fet l’extrapolació al total dels esdeveniments que s’han dut a terme a les instal·lacions de firaReus Events.

REUS ACOLLIRÀ LA I CURSA FEM SALUT SANT JOAN, AMB SORTIDA I ARRIBADA A L’HOSPITAL Tindrà lloc diumenge 30 de març a les 10 h Salut Sant Joan Reus-Baix Camp, entitat compromesa amb la salut i el benestar de les persones, organitza la I Cursa Fem Salut Sant Joan, una activitat solidària per a la promoció de l’exercici físic oberta a tota la població i que es durà a terme el pròxim 30 de març a Reus, en commemoració al Dia Mundial de l’Activitat Física.

La cursa sortirà i arribarà a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, s’iniciarà a les 10 h i tindrà dos circuits: una cursa o caminada de 5 km i un recorregut adaptat per a pacients al voltant de l’Hospital d’1 km.

Les inscripcions, que tenen un preu simbòlic de 5 €, es poden fer a la web femsalutsantjoan.cat fins al pròxim 28 de març.

En l’acte de presentació, a l’Auditori de l’Hospital, el Dr. Anton Benet, gerent de Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp ha assenyalat que aquesta iniciativa “mostra els valors de l’entitat i dels seus professionals i el compromís ètic, moral i social que tenim de traslladar el que fem més enllà de les parets dels nostres centres, sempre cercant el benestar de tota la societat”.

MÉS DE 100 ACTUACIONS PER BARRI AMB EL PLA DE MILLORA DE L’ESPAI PÚBLIC DE REUS Les intervencions es porten a terme de forma intensiva a cada barri durant períodes aproximats de dues setmanes

El regidor de Promoció Econòmica, Innovació i Coneixement, i conseller delegat de REDESSA, Josep Baiges, ha explicat que “la informació recollida de cada esdeveniment ens ha permès, no només elaborar aquest estudi, sinó també generar informes d’avaluació de cada acte als quals hem inclòs propostes de millora de l’equip de firaReus, com a eina de fidelització per als organitzadors que han participat en l’estudi.”

Barri a barri, el pla de l’Ajuntament de Reus per millorar els espais públics de la ciutat, arriba a la tercera setmana de funcionament amb un balanç de més de 100 actuacions de millora en 10 dies per barri.

Són les dades del servei a Mare Molas, on es va estrenar el pla i on ja s’hi ha treballat les dues setmanes programades.

El pla és una resposta transversal i coordinada de tots els recursos de l’Ajuntament

Dels diferents tipus d’esdeveniments que s’organitzen a firaReus Events, el que genera més impacte econòmic són les fires, especialment les vinculades a temes d’automoció, com exproReus, seguides dels congressos, i els esdeveniments com festivals, orles, premis i espectacles.

#53 març 2025

per aconseguir una millora integral de l’espai públic de la ciutat. El pla es desenvolupa sota la coordinació de la Regidoria de Via Pública, però compta amb el treball i els recursos de diversos departaments municipals i empreses col·laboradores: les regidories de Medi Ambient i Sostenibilitat i de Seguretat Ciutadana, la Guàrdia Urbana, Aigües de Reus, Brigades Municipals, la UTE Reus NET, etc. Barri a barri s’emmarca en el Pla Reus 10 d’accions municipals relacionades amb la millora de la via pública i la sostenibilitat als barris per promoure la millora i impuls de diferents barris de la ciutat.

La primera setmana es fan les tasques de ciutat verda i millora de l’espai públic i la segona setmana les tasques de neteja. L’actuació es planteja a un any vista per arribar a cada racó de la ciutat.

58

V JORNADA D'ACOLLIDA I ADOPCIÓ MARÇ 2025

DESFILADA DE MASCOTES 29/03 a les 17:30 Planta Segona

59

#53 març 2025

Reus disposa d’un nou aparcament dissuasiu No serà l’últim a executar en aquest mandat

Sergio Lahoz Dorante La Zona de Baixes Emissions de Reus és una realitat i s’ha de treballar en conseqüència. Ara ens situem dins de la primera fase, que va de l’1 de gener al 31 de desembre del 2025. És el període de proves, on s’està posant en marxa el sistema tecnològic, així com l’anàlisi de les dades facilitades pel sistema i l’inici de la campanya informativa.

Per fer més còmoda aquesta transició a un nou paradigma, l’Ajuntament de Reus tracta de facilitar l’accés al centre des de totes les possibles vies. I en aquest marc entra un sistema d’aparcaments que puguin facilitar l’entrada a peu a la ZBE sense tenir problemes per arribar a la ciutat amb cotxe. També entren accions com projectes de vianalització, desplegament de la xarxa de carrils bici, bicicleta compartida, bus a demanda, així com les estacions de tren de Bellissens, la intermodal, i la planificació de l’arribada del tramvia.

Dins d’aquesta situació, el passat 3 de febrer es va inaugurar el nou aparcament dissuasiu gra-

#53 març 2025

tuït a l’entrada de la ciutat, prop del santuari de Misericòrdia.

L’obertura d’aquest aparcament suma a la ciutat 137 places més, repartides en 4.188 m².

————————— L’obertura d’aquest aparcament suma a la ciutat 137 places més, repartides en 4.188 m² ————————— El regidor de Via Pública, Daniel Marcos, explica que la sostenibilitat es troba amb aquest tipus d’accions i que és una màxima d’aquest govern, segons deixa entendre amb les seves declaracions: “Posem a l’abast de la ciutadania mesures per facilitar que redueixi l’ús dels vehicles de combustió i utilitzi l’ús de mitjans de transport no contaminants. L’ampliació de la xarxa d’aparcaments dissuasius n’és un exemple. Amb accions com aquesta confirmem l’aposta de l’Ajuntament per a la mobilitat sostenible i per fer una ciutat més verda. Alhora, donem resposta a una demanda veïnal de dotar de més places d’aparcament al barri”.

60

COM HA ESTAT L’ACTUACIÓ PER EXECUTAR L’APARCAMENT? El passat mes de desembre es van iniciar les tasques de condicionament del solar. L’actuació va consistir en la neteja del terreny, l’execució de quatre pous de drenatge i l’aportació de materials per l’anivellament del terreny. A banda d’això, va haver-hi treballs previs per a la instal·lació de l’enllumenat.

Els treballs van costar 47.820,94€ i van comptar amb el suport econòmic del Pla ImpulsDipta de la Diputació de Tarragona.

El nou aparcament gratuït d’aparcament al santuari de Misericòrdia se suma a la xarxa d’aparcaments dissuasius. Hi ha quatre aparcaments més a Reus: al carrer del Treball (70 places), al carrer Ball de Diables (70 places), Països Catalans amb carrer de Romaní (275 places) i l’aparcament del Pi del Burgar (200 places).

La creació d’aquest pàrquing dissuasiu va en consonància dels compromisos adquirits per l’equip de Govern de Reus, el qual afirma que cada exercici s’ha de condicionar un mínim d’un nou aparcament dissuasiu cada any.

TOT EL QUE ET CAL PER CUIDAR-TE DE FORMA NATURAL Plantes medicinals | Aliments naturals, ecològics i biològics | Complements dietètics | Cosmètica natural | Flors de Bach | Quiromassatge | Acupuntura

Servei de naturòpata i nutricionista Riera Miró, 21 - Reus | v 877 65 56 97 | M herbesnat@hotmail.com

# @naturaherbolari (@naturaherbolarireus www.naturaherbolari.com 61

#53 març 2025

La confiança és clau.

Dotze anys d’experiència protegint el teu dia a dia Sergio Lahoz Dorante Confiar la teva llar a algú no és cosa d’un dia, ni molt menys per qualsevol. És per això que Codificlau fa dotze anys que treballa cuidant les persones, perquè fa les claus i els panys dels espais més importants, la llar i el vehicle. És un negoci situat a l’Alcampo de Reus (carrer Llorenç Milans del Bosc, 1, local 2, Reus). Al seu local es pot observar que la maquinària que utilitzen és d’última generació, per tal d’oferir la millor duplicació de claus possible, així com reparació de calçat.

El valor afegit és que amb les eines de treball que tenen, acon-

————————— Pel que fa als preus, en qüestions difícils com haver-se quedat sense claus d’un cotxe, l’empresa acostuma a ser tres o quatre cops més econòmica que qualsevol marca original, i oferint el mateix servei ————————— #53 març 2025

el teu cotxe.

segueixen fer duplicats de clau de gairebé qualsevol cotxe. A més a més, l’horari és molt accessible per qualsevol persona, de dilluns a dissabte de 9 a 21 sense interrupcions.

Tal com explica el seu gerent, “poder aparcar pràcticament a la porta, arribar a qualsevol hora sense preocupació, fer la clau i anar-se’n feliç, per nosaltres i per ells és ideal”. Afirma que a la província de Tarragona és molt difícil d’aconseguir un preu igual amb l’afegit aquest horari.

Pel que fa als preus, en qüestions difícils com haver-se quedat sense claus d’un cotxe, l’empresa acostuma a ser tres o quatre cops més econòmica que qualsevol marca original, i oferint el mateix servei.

La confiança va a través de les persones. Són un equip petit i amb poca rotació de treballadors, per tal d’oferir aquesta seguretat per una cosa tan important com obrir casa teva o

62

MÉS SEGURETAT I MÉS CONTROL Un dels millors productes que ofereix Codificlau és M&C Condor.

La protecció de la porta de casa teva és imprescindible i fer-ho des de les claus és el més lògic. Per això van confiar en aquest producte.

Es tracta d’una clau especial, perquè a l’hora de fer-la, els professionals hauran d’agafar les teves dades per col·locar-les en un sistema que produirà una targeta. Sense la targeta, en cap moment es podrà fer una còpia d’aquesta clau. És un pany suís, de seguretat, i únicament es pot fer la còpia de la clau a l’establiment que l’ha venut el producte.

Per qualsevol espai és ideal, tant residències habituals com segones residències, així com per familiars i amics.

63

#53 març 2025

Encís, exploració i somnis centren una nova edició del

Cicle de Muntanya de la Diputació A partir del 6 de març l’Auditori Diputació acollirà xerrades de reconeguts alpinistes i visionat de documentals i curtmetratges complementats amb sessions a la Bisbal del Penedès, Montblanc, Reus i Tortosa Redacció Arrenca una nova edició del Cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona, cita de referència per als amants de l’alpinisme i l’escalada. A partir del 6 de març i fins al 3 d’abril, cada dijous a les 19 hores, l’Auditori Diputació acollirà sessions que combinaran la projecció de documentals i curtmetratges amb conferències a càrrec de reconeguts escaladors i alpinistes. Sota el títol “Encís, exploració i somnis”, el cicle enguany arriba a la 18a edició amb una programació que també inclourà projeccions a la Bisbal del Penedès, Montblanc, Reus i Tor-

#53 març 2025

tosa. L’entrada serà gratuïta amb invitació, que caldrà recollir una hora abans al mateix Auditori.

El cicle s’inaugurarà el 6 de març amb la conferència El desafiament dels Quatre Elements, a càrrec dels alpinistes Iker i Eneko Pou. Els germans Pou, reconeguts com una de les millors cordades del món, repassaran a la conferència inaugural una aventura de cinc anys que els portarà de la Patagònia a l’Amazones, d’allà a l’impressionant tòtem volcànic de la selva africana de Sao Tomé i Príncipe, per acabar a l’Himàlaia, obrint rutes de dificultat d’escalada en roca, mixta o de gel. Nominats al Piolet d’Or els germans Pou han recor-

64

regut més de 70 països, en 140 projectes i expedicions i han recorregut més de 3 milions de metres verticals.

El 13 de març el cicle proposa la projecció de Pasang: In the Shadow of Everest de Nancy Svendsen (EUA). Un documental que mostra el tràgic però inspirador viatge de Pasang Lhamu Sherpa, la primera dona nepalesa a assolir el cim de l’Everest, el 1993. Un succés que commocionaria i canviaria la seva nació, provocant nous moviments revolucionaris entre les dones i inspirant noves generacions per lluitar pels seus drets.

El 20 de març tindrà lloc la conferència Naixement i mort d’un

volcà: Tajogaite 2021, espeleovulcanologia en un volcà actiu, a càrrec de l’espeleòleg i científic Raúl Pérez. La xerrada ens transportarà al setembre del 2021, quan el volcà Tajogaite va emergir a l’oest de l’illa de La Palma (les Canàries), i que al llarg d’episòdiques erupcions violentes va créixer durant 86 dies, fins que va morir abruptament en una columna eruptiva de 9 km d’alçada. Raúl Pérez López és espeleòleg i científic titular en Geologia de Terratrèmols i Volcans de l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME-CSIC) i coordinador de la Unitat de Resposta Geològica d’Emergència (URGE).

El 27 de març es projectarà el documental Rope, del japonès Moe Wada i el curtmetratge Dream Mountain de Kyle Ruddick (EUA).

El primer, Rope, ens endinsa en les conquestes del tres vegades guanyador del Piolet d’Or, Kazuya Hiraide, qui va conquerir vies mai escalades al Kamet, el Shispare i el Rakaposhi i que va descobrir fa 20 anys una nova ruta a la cara

————————— Al llarg de 18 edicions el Cicle de Muntanya ha apropat al territori l’experiència d’alpinistes de reconegut prestigi —————————

nord de Tirich Mir (7.708 m), a Hindu Kush, el Pakistan. El film relata l’expedició de Hiraide i Kenro Nakajima al Tirich Mir per una ruta que no havia assolit mai ningú. L’alpinista japonès Kazuya Hiraide va morir d’accident al K2 l’estiu del 2024.

D’altra banda, el curtmetratge Dream Mountain tracta sobre la vida de l’alpinista d’elit i guia de muntanya internacional Pasang Lhamu Sherpa Akita, que va coronar el K2, l’Everest i altres cims de renom mundial. Després de ser mare, Pasang decideix emprendre un viatge a la muntanya dels seus somnis: Cholatse (6.440 m), a l’Himàlaia (al Nepal), juntament amb el seu fill, i reflexionar sobre la lluita per equilibrar el muntanyisme d’elit amb la maternitat.

La cloenda del cicle tindrà lloc el 3 d’abril amb la conferència Una dona iraniana al sostre del món a càrrec de Parvaneh Kazemi. Durant la seva intervenció, ens explicarà com ha aconseguit obrir-se pas davant les dificultats, aprenent en cadascun dels episodis de la seva carrera, i compartirà les experiències personals desenvolupades a la muntanya com a dona alpinista i independent. Nascuda a Teheran, Iran (1970) Kazemi comença a practicar activitats de muntanya als 35 anys. Ha estat la primera

65

dona iraniana a assolir els cims del Manaslu (8.163 m), l’Ama Dablam (6.856 m), l’Everest (8.848), el Lhotse (8.516 m), el Makalu (8.463 m) o el Dhaulagiri (8.167 m) ARRIBAR A TOT EL TERRITORI Com en les darreres edicions, el Cicle de Muntanya projectarà continguts en altres municipis de la demarcació. En aquest sentit, el documental Pasang: In the Shadow of Everest també es podrà veure a la Bisbal del Penedès (Centre Municipal de Cultura), el 14 de març; a Reus (Auditori Higini Anglès al Palau Bofarull) i Montblanc (Sala de les Corts del Claustre de Sant Francesc), el 21 de març; i a Tortosa (a l’Escola d’Art i Cultura, plaça de Sant Joan, 5), el 28 de març. D’aquesta manera, i sota el lema “la Muntanya es mou” es descentralitza part del contingut per tal que el Cicle pugui arribar a molta més gent.

UNA CITA CONSOLIDADA DEL MÓN DEL MUNTANYISME Al llarg de 18 edicions el Cicle de Muntanya ha apropat al territori l’experiència d’alpinistes de reconegut prestigi, com Ramón Larramendi, Jerónimo López, Kurt Diemberger, Araceli Segarra, Josep Manuel Anglada, Rosa Fernández, Juanito Oiarzabal, Mònica Verge, Nives Meroi i Romano Benet, Alberto Zerain, Jordi Pons, Sebastián Álvaro, Denis Urubko, Eduardo Martínez de Pisón, Alex Txicon, Chus Lago, Silvia Vidal, Juanjo San Sebastián, Ferran Latorre, Òscar Cadiach, Catherine Destivelle, Krzysztof Wielicki, Edurne Pasaban, Núria Picas, Sito Carcavilla, Miquel Mas, Marc Subirana o Rafa Vadillo.

A més, cada any ofereix la possibilitat de visionar documentals de primer nivell, guardonats internacionalment i que no compten amb una distribució en els circuits comercials. Documentals que fan viure aventures i reptes extraordinaris, on la fita dels seus protagonistes és la mateixa superació.

#53 març 2025

REUS EL PAM 2023-2027 DE REUS TANCA EL 1R ANY AMB EL 30,4% EXECUTAT Actualment, ja hi ha 16 actuacions finalitzades, com l’activació del Consell Municipal de l’Habitatge o la implementació tecnològica de la ZBE L’Ajuntament de Reus fa el segon retiment de comptes semestral del Pla d’Acció Municipal 2023-2027 i tanca l’exercici 2024 amb una execució del full de ruta del mandat del 30%. De les 405 actuacions incloses en el PAM, 329 (el 81,24%) ja s’han iniciat.

EL VIAL PER A VIANANTS CASTELLVELL-CASTELLMOSTER ESTARÀ ACABAT A L’ESTIU El nou vial, de gairebé 1 km, permetrà unir el nucli urbà amb les urbanitzacions de Castellmoster, Flor del Camp, Arboceres i els Pugets L’Ajuntament de Castellvell del Camp es troba immers en l’execució de la segona fase del vial per a vianants Castellvell-Castellmoster, que unirà el Nucli Urbà amb les urbanitzacions. El vial discorre paral·lelament a la carretera TV-7048, en un dels seus laterals. L’equip de govern preveu que l’obra estigui enllestida de cara a l’estiu vinent. El nou vial per a vianants tindrà una longitud de 960 metres i es podrà recórrer a peu o en bicicleta. Un cop finalitzat, permetrà unir el Nucli Urbà del municipi amb les urbanitzacions de Castellmoster, la Flor del Camp, Arboceres i els Pugets. Més endavant, també es farà una actuació per pacificar el trànsit a la zona de la rotonda de Castellmoster i s’arranjarà un solar amb pins, entre altres accions. A més, coincidint amb l’obra es dotarà la zona de nou enllumenat.

El primer tram del vial per a vianants s’ha pogut executar com a compliment de la proposta guanyadora dels Pressupostos Participatius del 2023. Pel que fa a la segona fase, aquesta es completarà gràcies a una subvenció del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica (160.000 €). Des de l’equip de govern es preveu que els treballs puguin finalitzar durant aquest estiu.

Per eixos, el grau d’execució de les accions és: • Eix 1. Les persones al centre: 32,4%.

• Eix 2. Ciència, innovació i creixement econòmic: 33,9%.

• Eix 3. Ciutat verda i sostenible: 24,9%.

Retiment de comptes El balanç d’execució del PAM forma part del compromís de retiment de comptes de l’acció de govern. La darrera actualització del web reporta informació actualitzada a 31 de desembre de 2024. Es preveuen en total 7 retiments de comptes al llarg del mandat, un per semestre.

En el PAM 2023-2027, s’ha fet un salt qualitatiu en el retiment de comptes, ja que, a banda d’incrementar la freqüència s’ha augmentat la informació publicada: descripció de l’acció, que ha de permetre ubicar i entendre la necessitat de l’acció; percentatge d’execució de l’acció; observacions sobre la situació actual d’execució; notes de premsa que aprofundeixen en informació relativa a l’execució de les accions; i els objectius de desenvolupament sostenible de l’Agenda 2030 als que s’orienta l’acció.

L’ESPAI BOULE DE REUS BUSCA PERSONES PER IMPULSAR EL PROJECTE projecte Fit4Future treballa per fomentar espais de treball i ERASMUS+ FIT4FUTURE El estudi segurs i inclusius L’Espai Boule de Reus lidera el projecte Erasmus+ Fit4Future, una iniciativa internacional que busca desenvolupar noves

estratègies de lideratge regeneratiu, en col·laboració amb socis de França, Espanya, Itàlia, Alemanya, Xipre, Grècia i Portugal. La setmana passada, els membres del consorci es van reunir a Bastia, Còrsega, per donar el tret de sortida al projecte, que posarà el focus en la creació d’equips dinàmics, l’optimització de processos de treball i la promoció d’una cultura empresarial inclusiva i sostenible.

El lideratge regeneratiu adopta una visió sistèmica que busca restaurar, preservar i fer créixer tant les persones com

#53 març 2025

66

la societat i l’entorn. Aquesta filosofia de lideratge posa èmfasi en l’empatia, la presa de decisions conscient i la creació de vincles sòlids entre individus, comunitats i ecosistemes. A més, el projecte Fit4Future treballarà per fomentar espais de treball i estudi segurs i inclusius, on la diversitat i la inclusió esdevinguin un motor de rendiment empresarial, innovació i benestar laboral.

El projecte cerca persones interessades El projecte busca persones interessades a participar en la fase de recerca. Si es lidera o es treballa en una empresa compromesa amb aquest model de lideratge, l’Espai Boule convida a formar part d’aquesta fase del projecte.

TRACTE PERSONALITZAT AMB ELS AVANTATGES D’UNA GRAN COMPANYIA

Assegurances de: SALUT | DENTAL | BAIXA LABORAL AUTÒNOMS | VIDA |ACCIDENT | DEFUNCIÓ | LLAR

Tracte personalitzat

Interlocutor únic

Consell professional

Disponibilitat, amabilitat i agilitat

DKV REUS. OFICINA COMERCIAL SÍLVIA RUANO C/ Antoni Gaudí 12, baixos. 43202 Reus (Tarragona) | Tel. 977 595 804 - 626 924 056 | silvia.ruano@segurosdkv.es 67

www.silviaruano.com

#53 març 2025

El Programa de donació d’ovòcits i embrions de Dexeus Dona s’articula a través de tots els centres que té en el territori nacional, el que facilita un major nombre de donants disponibles. En el marc d’aquest programa, Dexeus Dona du a terme una avaluació molt rigorosa de l’estat de salut de les donants, que inclou: un estudi analític exhaustiu, una revisió ginecològica completa, un cribratge de malalties infeccioses, estudi de l’historial clínic, els antecedents familiars, hàbits i estil de vida, així com un cribratge genètic per prevenir la transmissió de més de 300 malalties hereditàries.

Ser mare a partir dels 40: Ser mare per ovodonació:

una necessitat que creix

La maternitat per ovodonació continua sent un tema tabú. Però a Espanya és una tendència en alça Redacció Segons les últimes dades de la Societat Espanyola de Fertilitat (SEF), en 2021 van néixer més de 40.000 nens gràcies a les tècniques de la reproducció assistida, dels quals 8.000 són fruit de la donació d’òvuls. El motiu és el retard de la maternitat, que té un impacte important en la fertilitat de les dones. Afecta la reserva ovàrica i la qualitat dels ovòcits. De fet, a partir dels 40 anys si la reserva ovàrica és correcta, els experts recomanen recórrer a la Fecundació in vitro (FIV) amb Diagnòstic Genètic Preimplantacional (DGP). El DGP o PGT-A en les seves sigles en anglès és una tècnica que permet detectar possibles anomalies cro-

#53 març 2025

mosòmiques en l’embrió, un risc que augmenta amb l’edat i que en aquesta franja és molt alt.

En general, la donació d’òvuls és una opció que gairebé ningú es planteja d’entrada, tret que hagi tingut diversos fracassos reproductius o una molt baixa reserva ovàrica. Però sol ser el tractament més efectiu en dones d’edat avançada, ja que ofereix la taxa més alta d’èxit i un risc menor de problemes embrionaris. En el nostre centre aquesta taxa d’èxit arriba fins al 73,9% en el primer intent, al 87,9% en el segon i al 92,9% en el tercer intent. El motiu és senzill: les donants són dones joves i menors de 35 anys, per la qual cosa el potencial reproductiu dels seus òvuls és molt alt.

68

————————— Sol ser el tractament més efectiu en dones d’edat avançada. En el nostre centre aquesta taxa d’èxit arriba fins al 73,9% en el primer intent ————————— Finalment, una dada important: a algunes receptores d’òvuls els preocupa que com que no serà un fill biològic no se’ls sembli en absolut o no s’adapti a l’entorn familiar. Però se sap que durant l’embaràs, els hàbits i la dieta de la receptora, així com l’ambient uterí poden modular la manera què s’expressen els gens. A més el seu entorn i experiències vitals influeixen en la seva personalitat. Per això és habitual que els nens de cicles d’ovodonació s’acabin semblant molt més a la seva mare i a les persones que els envolten del que inicialment s’espera.

69

#53 març 2025

El finançament del Teatre Auditori, més a prop

En una reunió amb l’Ajuntament, el Departament de Cultura de la Generalitat afirma que el finançament podria venir del pla d’equipaments municipals, que estan revisant actualment Adrià Miró Canturri El Teatre Auditori podria tornar a tenir les obres iniciades aquest mandat. Amb aquests tempos treballa el govern d’Alfredo Clúa, que avança en el futur finançament de l’equipament. Després d’arrencar els tràmits per replantejar el projecte i fer-lo més viable, el govern municipal busca els diners necessaris per fer-lo efectiu. Per aquest motiu, l’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, i el regidor de Cultura, Jordi Barberà van participar en una trobada bilateral amb la Conselleria de Cultura de la Generali-

#53 març 2025

tat de Catalunya.

Els dos representants de la vila marinera van presentar el full de ruta per reactivar les obres del Teatre Auditori i van explorar els mecanismes en què es podria encabir un futur finançament de l’actuació. L’alcalde Clúa remarca que la trobada va ser positiva i que hi ha una bona “predisposició” per donar impuls a unes obres aturades des del 2010 per la crisi econòmica.

Per la seva banda, el regidor Barberà també es mostra satisfet amb la reunió i subratlla la “receptivitat” de la consellera Sònia Hernández i el seu equip. Així doncs, el

70

representant municipal veu “molt viable” el suport tant econòmic com executiu i recalca que s’insten a treballar-ho de forma coordinada.

FINANÇAMENT DINS DEL PLA D’EQUIPAMENTS A més, el regidor cambrilenc de Cultura destaca que els tempos de l’Ajuntament i del Departament de Cultura van de la mà. Segons explica, el govern autonòmic té previst aquest any “revisar el pla d’equipaments municipals, que inclourà tant la urgència i com l’oportunitat de determinats equipaments”. Tal com apunta, el

Teatre Auditori podria entrar dins d’aquesta línia de subvencions sota el criteri d’”oportunitat”, ja que està iniciat i aquest any podran encarregar el projecte executiu.

Finalment, en el decurs de la reunió, l’alcalde i el regidor també van posar en valor l’extensa i singular programació cultural de Cambrils, que ha esdevingut un referent a tot el Camp de Tarragona, gràcies a les iniciatives que impulsa el propi Ajuntament i l’ampli teixit d’associacions i empreses culturals.

Després de conèixer les propostes de temporada que s’ha iniciat el passat febrer, el director general de Promoció Cultural va quedar impressionat per la gran quantitat i qualitat de la programació, malgrat la mancança d’equipaments escènics del municipi.

REPLANTEJAMENT DEL PROJECTE Pròximament s’encarregarà el replantejament del projecte per desencallar les obres. Ho farà gràcies a una subvenció de 125.000 euros de la Diputació de Tarrago-

na i 25.000 euros que es troben al pressupost municipal. Uns comptes que amb la crisi del govern pengen d’un fil. L’objectiu és dividir el projecte en tres fases per poder afrontar la inversió de 8 milions d’euros d’una manera més viable.

——————— L’objectiu és dividir el projecte en tres fases per poder afrontar la inversió de 8 milions d’euros d’una manera més viable ————————— La primera fase, que tindrà un cost d’entre 1,5 i 2,5 milions d’euros, inclourà l’habilitació de la sala principal, que de moment tindrà una capacitat per 342 espectadors, i els serveis necessaris per posar-la en marxa: dos camerinos; dues sales de maquillatge; la guingueta per a la venda d’entrades, i els lavabos.

Les obres consistiran en la pavimentació interior, els revestiments, les divisions de la sala, els tancaments i portes interiors i exteriors, la col·locació del mobiliari fix sobre el graonat, el sistema de cortines

71

de l’escenari, la climatització i ventilació, i la instal·lació elèctrica, l’enllumenat i la fontaneria, entre altres actuacions. Amb aquesta primera fase, el municipi ja disposaria d’un espai únic per programar de manera estable teatre, dansa, música i altres arts escèniques.

En una segona i tercera fase, el projecte inclourà els altres espais previstos com són les dues sales d’assaig, la sala polivalent, l’àrea de restauració i un edifici annex per ubicar el conservatori. La redacció s’encarregarà al gabinet d’arquitectura de Ramon Sanabria, que ja va dissenyar el Teatre Auditori l’any 2005 i compta més de 40 anys d’experiència en aquest tipus d’equipaments.

A banda de la Generalitat, Barberà apunta que el Ministeri de Cultura també podria implicar-s’hi i assegura que la Diputació de Tarragona ha de tenir un paper encara més protagonista.

De moment, l’ens provincial ha sigut clau per desencallar la redacció del nou projecte amb aquests 125.000 euros.

#53 març 2025

CAMBRILS LA 17A MOSTRA “GALERA I CARXOFA: REINES DE CAMBRILS” LA CAMBRILS JAZZ & NOVA FUSIÓ DE LA JORNADA GASTRONÒMICA BLUES 2025 PROGRAMA L’edició tindrà lloc fins al 23 de març amb una gran varietat d’activitats DOTZE PROPOSTES Lluís Capdevila, Alba Pujals, Joan Fort Trio & Vincent Herring o l’italià Pasquale Calò són alguns dels noms destacats La 17a edició de la Mostra Internacional de Jazz i Blues de Cambrils programa dotze formacions musicals de Catalunya i d’àmbit estatal i internacional a quatre espais escènics del municipi. Del 15 de febrer al 25 de maig, s’ofereix una programació variada, amb concerts que seran estrena en la majoria dels casos al Camp de Tarragona i, fins i tot, a Catalunya. El certamen s’inaugurarà amb l’actuació de la cantant lituana Viktorija Pilatovic, que actuarà acompanyada del pianista valencià, resident a Londres, Albert Palau. Lluís Capdevila, Alba Pujals, Lucía Fumero, Marcos Collado, Joan Fort Trio & Vincent Herring o l’italià Pasquale Calò són alguns dels noms destacats de la programació d’enguany.

La Jornada Gastronòmica de Cambrils tindrà lloc fins al 23 de març i enguany fusionarà la galera i la carxofa, dos dels productes emblemàtics de la capital gastronòmica de la Costa Daurada.

Es tracta de la vintena edició dedicada a la galera i l’onzena pel que respecta a la carxofa, és per això que algunes de les activitats ja consolidades es mantenen, com és el cas del Concurs de la mar i l’horta als fogons per a joves cuiners i cuineres, de la mà de l’Escola d’Hoteleria de Cambrils juntament amb altres escoles de Catalunya.

També es mantenen les visites Galeres en viu, per conèixer de primera mà el recorregut que fan les galeres des de la mar fins a la llotja, tots els divendres de febrer i març, de 17 h a 18 h a la Confraria de Pescadors.

La xifra de restaurants que participen en aquesta edició s’ha incrementat dels 22 participants fins als 38.

EL CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE LA PESCA DE CAMBRILS TINDRÀ EL SUPORT DE L’AJUNTAMENT El projecte també inclou la creació d’una aula gastronòmica per explicar la realitat del sector pesquer del municipi L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, ha agafat el compromís de donar suport a la creació d’un centre d’interpretació de la pesca impulsat per la Confraria de Pescadors de Cambrils. Amb aquest objectiu, l’alcalde i el regidor de Cultura i Patrimoni, Jordi Barberà, es van reunir amb el patró major de la Confraria, Francisco Gil; la secretària, Clàudia Masdéu, i el diputat de Promoció Social i Cultural de la Diputació, Óscar Sánchez, a

La Mostra Cambrils Jazz & Blues incorpora un nou escenari: la terrassa del Bar del Pòsit. Amb un aforament limitat a 80 persones, acollirà dues actuacions: el 6 d’abril amb Mo’jo’ Hand i la Peter Pans Blues Band, liderada pel reusenc Cesc Giralt, l’11 de maig. En paral·lel, la Mostra també se suma a la celebració dels 40 anys de l’Escola Municipal de Música de Cambrils (EMMC) amb un concert doble el 25 de maig.

#53 març 2025

72

les instal·lacions de l’entitat.

Després d’aquesta primera trobada i posada en comú, l’alcalde ha manifestat la ferma convicció de l’Ajuntament de treballar conjuntament amb la Confraria i la Diputació per donar l’impuls necessari i fer realitat “un projecte que posa en valor el sector pesquer, el seu producte i la identitat ambdós representen pel territori”.

JORNADA GASTRONÒMICA DEL 14 DE FEBRER AL 23 DE MARÇ

i A R GALEGAFLAERA i ARXOFA CARXCO

RILS B M A C E D L S E E S REINES LES REIN DE CAM

BRILS

Q

Q

Q

Q

www.lesreinesdecambrils.cat 73

#53 març 2025

Repsol aposta pel futur sostenible amb una inversió històrica a Tarragona

La multinacional energètica té previst construir la primera planta a Europa capaç de transformar residus urbans en metanol renovable i productes circulars Roser Pros Roca Es tracta d’un projecte pioner que marcarà un abans i un després en el procés de descarbonització i en l’economia circular, pel qual Repsol ha anunciat una inversió de més de 800 milions d’euros per a la construcció de la seva Ecoplanta de Tarragona. Es tracta d’una instal·lació pionera a Europa, l’objectiu de la qual és transformar residus urbans en metanol renovable i altres productes circulars. El metanol és un tipus d’alcohol que s’utilitza per fabricar anticongelants, plaguicides, líquid neteja parabrises, diluïdor de pintura, certs tipus de combustible i altres substàncies.

La companyia, Repsol, contempla aquest projecte com una aposta d’alt valor estratègic tant per a la

#53 març 2025

pròpia organització com per al conjunt del Camp de Tarragona, ja que contribuirà d’una forma decisiva en el procés de transició energètica i en la lluita contra el canvi climàtic.

————————— Fins a 400.000 tones anuals de residus sòlids urbans i convertir-los en 240.000 tones de metanol renovable ————————— La planta, que estarà ubicada al complex industrial de Repsol al Morell, tindrà capacitat per processar fins a 400.000 tones anuals de residus sòlids urbans i convertir-los en 240.000 tones de metanol renovable i altres productes circulars. Això suposa una revolució en la gestió dels residus, ja que

74

permetrà donar una segona vida a materials que fins, o bé acabaven en abocadors, o a l’incineradora.

UN IMPACTE POSITIU EN L’ECONOMIA I L’OCUPACIÓ DEL CAMP DE TARRAGONA Es preveu que l’Ecoplanta tindrà un impacte mediambiental positiu, però a més, també generarà llocs de treball i serà un motor de dinamització de l’economia local.

Es preveu que la seva posada en marxa, prevista per a l’any 2029, suposi la creació de 340 llocs de treball directes i indirectes d’alta especialització, així com 2.800 llocs durant la fase de construcció.

Per això, aquest projecte reafirma el compromís que Repsol manté amb el manteniment de l’ocupació industrial a Espanya i la generació de riquesa en l’entorn local on s’ubiquen les seves factories. La integració de l’Ecoplanta en el complex industrial tarragoní, permetrà aprofitar les infraestructures que ja están disponibles,

i accelerar la transformació del centre en un pol multienergètic capdavanter a nivel europeu.

INNOVACIÓ TECNOLÒGICA AL SERVEI DE LA SOSTENIBILITAT Quan la nova instal·lació estigui en ple funcionament farà servir la tecnologia de gasificació desenvolupada per Enerkem, el proveïdor global de tecnologia que permet la producció amb baixes emissions de carboni, de combustibles i productes químics a partir de residus. Les seves solucions concerneixen igual els desafiaments de la gestió de residus com la descarbonització de sectors en els quals és difícil evitar la petjada ecològica, com ara el transport marítim, l’aviació o l’elaboració de productes químics. En el seu lloc, promou els beneficis de l’economia circular, entesa com l’acció que implica compartir, reutilitzar, renovar i reciclar materials i productes existents tants cops com es pugui, creant així un valor afegit. D’aquesta forma el cicle de vida dels productes s’estén, reduint els residus al mínim. Per tant, gràcies al sistema d’Enerkem i el seu procés d’alta eficiència, els residus es valoritzen fins a convertir-los en combustible renovable.

El metanol renovable fabricat a l’Ecoplanta de Repsol a Tarragona tindrà diverses aplicacions estratègiques: s’utilitzarà en el transport marítim i per carretera, així

75

————————— El metanol renovable fabricat tindrà diverses aplicacions estratègiques: s’utilitzarà en el transport marítim i per carretera, així com matèria primera en la producció de gasolina i dièsel renovables ————————— com matèria primera en la producció de gasolina i dièsel renovables. També servirà per fabricar combustible sostenible d’aviació (SAF), un sector clau en la lluita contra les emissions de CO2.

RECONEIXEMENT EUROPEU I COMPROMÍS MEDIAMBIENTAL La Unitat Europea ha reconegut l’Ecoplanta com un projecte clau per a la descarbonització i la innovació en la gestió de residus. La planta ha estat seleccionada entre més de 300 iniciatives per rebre finançament a través del programa

#53 març 2025

Innovation Fund, gràcies al seu alt potencial per reduir emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Segons estimacions de la Comissió Europea, durant els seus primers deu anys de funcionament, l’Ecoplanta permetrà reduir l’equivalent a 3,4 milions de tones de CO2. Aquesta inversió s’emmarca en l’estratègia global de Repsol per liderar la producció de combustibles renovables a la península Ibèrica. La companyia aspira a fabricar entre 1,5 i 1,7 milions de tones de combustibles renovables el 2027, i arribar fins a 2,7 milions de tones anuals el 2030.

TARRAGONA, UN REFERENT EN TRANSICIÓ ENERGÈTICA Amb aquesta inversió, Tarragona pren una posició de pol d’innovació energètica i un exemple en l’adopció de tecnologies sostenibles. El complex ja és el principal centre químic del sud d’Europa i, amb la incorporació de l’Ecoplanta, tot fa preveure que el seu lideratge en la transició cap a una economía baixa en carboni, es reforçarà.

L’anunci del projecte ja ha rebut l’aplaudiment de les institucions locals i la comunitat empresarial.

L’Associació Empresarial Química

#53 març 2025

de Tarragona (AEQT) ha destacat el potencial de l’Ecoplanta per atraure noves inversions i consolidar la regió com un centre d’excel· lència en innovació i sostenibilitat.

UN PROJECTE DE FUTUR PER A LA SOSTENIBILITAT GLOBAL Tanmateix, l’ambició de Repsol amb l’Ecoplanta no es limita a Tarragona. La companyia està estudiant la viabilitat de replicar aquest model en altres llocs, amb l’objectiu d’impulsar la producció de combustibles renovables i reduir la dependència de combustibles fòssils.

El compromís de la companyia amb la sostenibilitat es reflecteix en el seu pla estratègic, que

76

————————— La companyia aspira a fabricar entre 1,5 i 1,7 milions de tones de combustibles renovables el 2027, i arribar fins a 2,7 milions de tones anuals el 2030 ————————— prioritza projectes d’innovació tecnològica i energies netes. I a més, amb la construcció de l’Ecoplanta, Repsol vol reafirmar el seu lideratge en matèria de transició energètica i en el desenvolupament d’un futur més sostenible per a tothom. Amb la construcció de l’Ecoplanta, Tarragona es posiciona com un referent europeu en la transformació de residus en recursos valuosos, recolzat en un avanç tecnològic significatiu, que també reforça el teixit industrial i econòmic del Camp de Tarragona.

77

#53 març 2025

Valls porta la seva cultura popular al Mil·lenari de Montserrat

Els pilars de la Colla Vella i la Colla Joves i el Ball de l’Àliga van protagonitzar una jornada històrica dins la Basílica de Montserrat Roser Pros Roca La cultura popular de Valls ha estat la gran protagonista de la commemoració del Mil·lenari de Montserrat, un esdeveniment de gran transcendència que celebra els 1.000 anys de la fundació del monestir benedictí. Més de 500 vallencs i vallenques es van desplaçar fins a Montserrat per oferir el seu homenatge a la Mare de Déu, patrona de Catalunya, a través dels seus elements culturals més emblemàtics.

Va ser diumenge 9 de febrer, en el transcurs d’una jornada carregada de simbolisme, en la qual Valls va demostrar el seu fort vincle amb la tradició, la identitat i el patrimo-

#53 març 2025

ni. Els castellers de les dues colles vallenques, la Colla Vella i la Colla Joves Xiquets de Valls, van enlairar pilars dins el temple; els Gegants i els Nans van ballar, mentre l’Àliga de Valls, un dels elements més solemnes del seguici cerimonial, va ballar davant la imatge de la Moreneta.

UN DIA HISTÒRIC PER A LA CULTURA VALLENCA La jornada va començar amb un seguici cerimonial des de la plaça de la Creu, davant de l’estació del Cremallera, fins a la Basílica de Santa Maria de Montserrat.

En aquest recorregut, els vallencs van exhibir la seva riquesa cultural amb la participació dels Nans,

78

Fotografies cedides per l’Abadia de Montserrat

————————— Més de 500 vallencs i vallenques es van desplaçar fins a Montserrat per oferir el seu homenatge a la Mare de Déu, patrona de Catalunya —————————

els Gegants, l’Àliga i els Aligons, acompanyats pels Ministrers Bufalodre.

A l’arribada a la basílica, el P. Bernat Juliol, comissari del Mil·lenari i portaveu de la comunitat benedictina que viu a Montserrat, va donar la benvinguda a la comitiva de Valls i, posteriorment, els participants van assistir a la Missa Conventual, concelebrada per mossèn Antonio Rodríguez, rector de la parròquia de Sant Joan Baptista de Valls.

Durant l’ofertori, l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, va dirigir unes paraules als assistents, destacant el fort vincle històric entre Valls i Montserrat. Com a símbol d’aquest lligam, es van oferir tres elements representatius de la ciutat: Un cistell de calçots, lliurat per representants de la IGP Calçot de Valls, destacant el municipi com el bressol de la calçotada; una faixa i espardenyes, portades per infants de cada colla i membres de la Unió Anelles de la Flama, com a símbol de la tradició castellera, i també una figura del campanar de Valls, lliurada per la Confraria Montserrat de Valls, com a representació arquitectònica i identitària de la capital de l’Alt Camp.

79

L’ÀLIGA I ELS CASTELLS, SÍMBOLS D’IDENTITAT A MONTSERRAT Un dels moments més solemnes i emotius de la jornada va ser l’aixecament de pilars dins la Basílica de Montserrat. Després del cant de la Salve i el Virolai a càrrec de l’Escolania de Montserrat, les dues colles vallenques van enlairar quatre pilars de cinc, un fet històric que va portar el món casteller al cor del monestir.

Tot seguit, l’Àliga de Valls va realitzar un ball solemne dins la basílica. Aquest és un acte insòlit que només es porta a terme i celebra en algun cas molt insòlit i puntual, i encara més si l’Àliga es veu en l’obligació de sortir de la ciutat. Per això, i per un esdeveniment tan excepcional com és la celebració del Mil·lenari de Montserrat, l’Àliga va gaudir d’una autorització especial tot seguint un protocol estricte, ja que l’Àliga, com a element principal del seguici cerimonial vallenc, té restringides les seves sortides a moments molt concrets de l’any, com Corpus, Sant Joan i la festivitat de la Candela.

Albert Oliva, president de la Unió Anelles de la Flama, va expressar la importància d’aquesta

#53 març 2025

ons van continuar a l’esplanada del monestir, un dels punts de trobada més emblemàtics de la basílica, on el públic, visitants, pelegrins i persones devotes, es van aplegar al voltant dels grups vallencs, que van poder fer una demostració de la seva forma d’entendre i difondre la cultura. Els Gegants i Nans van protagonitzar ballades tradicionals al so de les gralles, mentre que les colles castelleres van continuar enlairant pilars ben ferms.

Com no podia ser d’una altra manera, la jornada va finalitzar amb una calçotada compartida amb la comunitat benedictina, l’Escolania de Montserrat i la representació institucional de Valls. Una manera immillorable de tancar un dia carregat d’emocions, en el qual Valls va deixar una empremta inesborrable en la commemoració del mil·lenari. Una demostració ben reeixida que mostra Valls com un referent indiscutible de la cultura catalana, ja que, més enllà dels castells, el municipi compta amb una tradició riquíssima en danses, figures i simbologia festiva que la converteixen en una ciutat amb una identitat pròpia i inconfusible.

————————— Com no podia ser d’una altra manera, la jornada va finalitzar amb una calçotada compartida amb la comunitat benedictina ————————— actuació: “Va ser un honor portar el Seguici Institucional de Valls a Montserrat, un escenari tan especial per a la nostra cultura”.

Després de la missa, les actuaci-

#53 març 2025

VALLS I MONTSERRAT MANTE· NEN UN VINCLE HISTÒRIC La presència de Valls en aquesta commemoració no és casual. La ciutat ha mantingut una relació especial amb Montserrat al llarg dels segles. Un dels episodis més significatius d’aquesta connexió es va produir el 1947, quan Valls va oferir solemnement una llàntia votiva a Montserrat com a símbol de devoció i gratitud.

A més, Montserrat ha estat, durant segles, un lloc de pelegrinatge per a molts vallencs, que han participat en romeries i visites a la Moreneta, reforçant aquest vincle espiritual i cultural entre les dues comunitats.

Amb la seva participació en el Mil·lenari de Montserrat, Valls ha reafirmat el seu paper com a referent cultural, demostrant que

80

la seva identitat va més enllà dels castells, incloent un llegat molt important de danses, tradicions i elements festius que responen a la tradició d’una forma molt concreta d’entendre les festes populars, especialment, la Festa Major, que Valls celebra per Sant Joan.

La jornada va ser una mostra d’orgull vallenc, i també una oportunitat per projectar les seves manifestacions culturals en un lloc tan emblemàtic com és Montserrat.

UN MIL·LENARI AMB UN FORT SIMBOLISME PER A CATALUNYA La celebració del Mil·lenari de Montserrat és una efemèride històrica que representa un dels esdeveniments culturals i religiosos més significatius de Catalunya, perquè Montserrat és un símbol d’identitat, espiritualitat i catalanitat. Durant segles, aquest indret ha estat un punt de trobada per a generacions de catalans, que hi han anat en pelegrinatge pujant muntanya amunt, ja sigui per motius religiosos, tradicionals, com per reafirmar el seu vincle amb la terra i la història. A més, i més enllà de la comunitat benedictina i el seu significat, l’Escolania de Montserrat, les seves imponents muntanyes i la presència de la Moreneta han fet d’aquest lloc un referent de la cultura popular i de la fe del país.

L’abat Oliva va fundar l’abadia l’any 1025, i fins al moment, ha estat testimoni d’alguns dels moments més transcendentals de la història de Catalunya mentre exercia un paper clau en la preservació de la llengua i la cultura catalanes. Per aquest motiu, la commemoració del seu mil· lenari s’ha plantejat com una gran celebració que fusiona aspectes religiosos, culturals i socials, amb actes que s’allargaran fins al 8 de desembre del 2025. En aquest context, la participació de Valls en aquesta efemèride ha estat una manera d’unir dues de les grans tradicions del país: la cultura popular i el llegat espiritual i patrimonial de Montserrat.

81

#53 març 2025

VALLS ELS TREBALLADORS DEL PIUS DE VALLS RECLAMEN MÉS PERSONAL I RECURSOS Més d’una cinquantena d’empleats es concentren per exigir millores en el servei d’Urgències Els treballadors de l’Hospital Pius de Valls reclamen més personal i més recursos per millorar l’atenció sanitària, així com per l’edifici que ha quedat “obsolet”. Demanen una millor gestió i planificació, denuncien el tancament de plantes i que se’ls deneguen vacances i permisos. “No hi ha conciliació familiar, hi ha sobrecàrrega en tots els serveis, hi ha afectació en l’atenció del ciutadà”, ha afirmat la Tere Calull, membre del comitè d’empresa.

A més, lamenten que encara no s’han reunit amb el Consell d’Administració per traslladar-los-hi les reivindicacions. Aquest dimecres, una cinquantena de persones s’han aplegat davant del centre per exigir millores en el Servei d’Urgències.

Les demandes dels treballadors del Pius Hospital són peticions llargament reivindicades per la plantilla. Segons els membres del comitè d’empresa la situació és “insostenible” per la manca de personal i lamenten que ho pateixin els usuaris del centre hospitalari, ja que, sostenen, aquests no reben l’atenció que els pertoca. “Demanem millores de gestió, més antelació en la planificació, més personal perquè la plantilla és insuficient, no hi ha reforços”, ha exigit la presidenta del comitè d’empresa, Adela Zambrana. “Necessitem més recursos humans i materials per arreglar un edifici obsolet”, ha resumit.

#53 març 2025

LA DRAG-QUEEN VALLENCA, JÈSSICA PULLA, REP UN PREMI PER A LA PROMOCIÓ DEL CATALÀ Jèssica Pulla és interpretada per l’actor Joan Gabàs, format a l’Aula Municipal de Teatre de Lleida La 12a edició dels Premis Martí Gasull i Roig, organitzats per Plataforma per la Llengua, ha premiat la drag-queen Jèssica Pulla amb el guardó a la Innovació, reconeixent el seu impacte en la normalització del català, especialment en l’àmbit de les xarxes socials i la comunitat LGTBI. Aquest premi es lliurarà durant la gala d’entrega el pròxim dimarts 25 de febrer al Teatre Poliorama de Barcelona. Pulla, que s’ha mostrat “emocionada, però també dissociada” davant la notícia, ha expressat el seu agraïment a través de les xarxes

socials: “Moltíssimes gràcies a Plataforma per la Llengua per valorar i veure alguna cosa especial en el meu art i contingut, i a tothom qui forma part de la meva vida!”.

Nascuda a Valls el 1998, Jèssica Pulla és interpretada per l’actor Joan Gabàs, format a l’Aula Municipal de Teatre de Lleida.

La seva proposta artística combina l’univers del drag amb la cultura popular catalana, fent servir icones com Núria Feliu, Guillermina Motta i referents televisius com les Teresines o el Club Súper 3.

ELS TEATRES DE VALLS RECUPEREN LA XIFRA D’ASSISTÈNCIA PREPANDÈMIA 13.715 espectadors van omplir les butaques als diferents espectacles de teatre, música, màgia i altres disciplines Els Teatres de Valls han consolidat un any més la seva programació estable com una de les cartelleres culturals de referència del sud de Catalunya. El model de la programació dels Teatres de Valls, que combina tradicionalment grans muntatges del teatre català amb la promoció i difusió del talent d’artistes del territori sota la marca «Territori Creatiu Vallenc», va assolir el 2024 tot un èxit de públic.

Així, el Teatres de Valls van congregar l’any passat 13.715 espectadors, prop de 1.500 persones més que el 2023, el que representa un creixement del 12,2%. Les xifres d’assistència del 2024 pràcticament van igualar la millor marca assolida mai pels Teatres de Valls, acostant-se a les dades

82

del 2019, just abans de l’aturada per la pandèmia de la Covid-19. De fet, a partir de mitjans del 2022 i superades les restriccions sanitàries, les dades d’assistència han mantingut una tendència a l’alça i, per exemple, la programació de la segona meitat de 2024 va batre el rècord de públic en un sol semestre.

ANUNCIA AQUÍ EL TEU NEGOCI TRUCA'NS O ENVIA'NS UN WHATSAPP I TE N'INFORMAREM

î 660 915 371 / 626 786 373 / 977 949 688 83 e @revistalaciutat G revistalaciutat

#53 març 2025

es projecta a Madrid com a destinació de

benestar i felicitat La capital de la Costa Daurada reafirma el seu lideratge turístic amb una proposta centrada en la sostenibilitat, la gastronomia i la qualitat de vida.

Roser Pros Roca Salou ha fet un pas més en la seva estratègia de posicionar-se com a destí turístic de qualitat i benestar. Ho ha fet en el marc de la seva participació a FITUR 2025, la gran fira turística de Madrid, sota el lema “Salou, essència de la felicitat”, amb un esdeveniment exclusiu que va posar en valor el seu compromís amb el turisme sostenible, l’esport, la cultura i la gastronomia.

El Movistar Arena, antic WiZink Centre, va ser l’escenari d’aquesta presentació, que va comptar amb la presència de més de 300 assistents, incloent-hi personalitats

#53 març 2025

del món polític, empresarial i turístic. Entre elles, van destacar el ministre de Turisme, Jordi Hereu, el conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, i la directora general de Turisme de Catalunya, Cristina Lagé.

————————— “Salou és un lloc per visitar, per viure i, sobretot, per ser feliç” ————————— Salou, molt més que sol i platja En el seu discurs, l’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, va voler transmetre un missatge clar: “Si no coneixes Salou, no co-

84

neixes Catalunya ni coneixes Espanya”. Amb aquesta afirmació va resumir l’ambició d’un municipi com Salou, que s’ha consolidat com a referent turístic a nivell nacional i internacional.

Granados va posar l’accent en la diversitat d’experiències que ofereix Salou durant tot l’any, més enllà del clàssic turisme de sol i platja. Va destacar els espais naturals regenerats i protegits, com el Camí de Ronda i la Ruta dels Miradors, com a exemples de l’aposta per un turisme atractiu i que posa en valor el patrimoni natural, però al mateix temps, responsable i sostenible. També va recordar que Salou ha estat reconegut per la

consultora YouGov com el segon municipi més feliç de Catalunya i un dels 20 més feliços d’Espanya.

“Salou és un lloc per visitar, per viure i, sobretot, per ser feliç”, va concloure l’alcalde, fent èmfasi en l’objectiu de garantir la millor qualitat de vida tant per als visitants com per als seus habitants.

EL TURISME ESPORTIU I LA DI· VERSIFICACIÓ DE L’OFERTA Un dels aspectes sobre el que més es va posar l’accent durant la presentació a Madrid, va ser l’aposta de Salou pel turisme esportiu, que s’ha convertit en un pilar fonamental de la seva estratègia per atraure turistes i visitants.

El conseller d’Esports, Berni Álvarez, va reconèixer que Salou és un model d’èxit en aquest àmbit: “Volem fer de Catalunya un referent mundial en turisme esportiu, i Salou lidera aquesta estratègia amb una oferta d’alt nivell”.

Això és així perquè Salou compta amb certificacions en diferents modalitats esportives, com ara futbol, vela, triatló, cicloturisme

i golf, i està treballant per obtenir-ne en tennis i pàdel. A més, durant tot l’any, Salou és seu d’importants competicions internacionals i acull esportistes d’arreu del món, fet que genera un impacte econòmic positiu i reforça la seva imatge com a destinació de referència.

L’estratègia de diversificació també inclou el turisme cultural, amb la recent designació de Salou com a Capital de la Cultura Catalana 2025, i el turisme gastronòmic, un sector que va tenir un paper protagonista en la presentació a Madrid.

L’EXPERIÈNCIA GASTRONÒMICA: ELS QUATRE ELEMENTS DE LA NATURA Un dels moments més esperats de la vetllada va ser el tast gastronòmic exclusiu, protagonitzat per prestigiosos xefs de Salou, amb Pep Moreno (una estrella Michelin) al capdavant.

L’experiència culinària es va inspirar en els quatre elements de la natura –terra, aigua, foc i aire–, un concepte que va permetre

85

————————— Un dels moments més esperats de la vetllada va ser el tast gastronòmic exclusiu, protagonitzat per prestigiosos xefs de Salou, amb Pep Moreno (una estrella Michelin) al capdavant ————————— als assistents connectar amb la identitat i l’essència del territori.

Els plats estaven elaborats amb productes de proximitat, fusionant tradició i innovació per oferir sabors únics en forma d’un menú degustació que va ser un autèntic

#53 març 2025

viatge sensorial, demostrant que Salou s’està consolidant com una destinació gastronòmica de primer nivell.

Així, la proposta que encerclava els quatre elements, va ser: • Terra: un plat elaborat amb tubercles, tomàquet i remolatxa, representant l’arrelament al territori.

• Aigua: un ravioli de gamba amb essència marina, evocant la frescor del Mediterrani.

• Foc: calçots amb escalivada i productes càrnics de proximitat, símbol de la transformació i la força del foc.

• Aire: una crema de plantes aromàtiques amb textures sorprenents, que transmetia lleugeresa i creativitat.

UN LIDERATGE CONSOLIDAT EN EL TURISME DE BENESTAR El ministre de Turisme, Jordi Hereu, va destacar la importància de Salou dins el sector turístic espanyol: “Salou és un referent que contribueix a l’èxit de la indús-

#53 març 2025

tria turística del país”. També va subratllar la necessitat de continuar avançant cap a un model turístic sostenible i diversificat, que no depengui únicament de l’estacionalitat estiuenca.

Per la seva banda, la directora general de Turisme de Catalunya,

————————— “És un encert presentar-se com un municipi feliç i diversificat, perquè el turisme és, en essència, la indústria de la felicitat” —————————

86

Cristina Lagé, va felicitar Salou per la seva capacitat d’adaptació i innovació: “És un encert presentar-se com un municipi feliç i diversificat, perquè el turisme és, en essència, la indústria de la felicitat”.

L’aposta per la sostenibilitat també va ser un dels temes clau de la presentació. L’alcalde Granados va remarcar que Salou segueix els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i que la seva gestió municipal es basa en principis ambientals, socials i econòmics que garanteixen un equilibri entre el creixement i la preservació del territori.

En tot cas, amb aquest esdeveniment a Madrid, Salou ha tornat a demostrar el seu lideratge turístic i la seva capacitat per adaptar-se a les noves demandes del sector.

La seva aposta per un turisme de qualitat, sostenible i diversificat ha captat l’atenció dels mercats internacionals i l’ha situat com un model de referència.

Aquesta presentació ha servit per promocionar Salou com a destinació de benestar i felicitat, i al mateix temps, per consolidar la seva imatge com a municipi innovador, acollidor i compromès amb el futur.

Com va dir l’alcalde Granados en la seva intervenció final: “Salou és un municipi amable, hospitalari i saludable. És el lloc ideal per viure, per visitar i per ser feliç”.

Brunch, sucs i smoothies de fruita natural, cafè d’especialitat | Cuina oberta tot el dia

El 1er i únic veggie a Salou Carrer Aragó, 8 - SALOU | £640 ( #53 març 2025 87 65 24 64 | # @samasama.veggie

SALOU SALOU CONVIDA LES COLLES DEL CÓS BLANC A PARTICIPAR EN UNA RUA PER L’ORGULL LGTBI L’objectiu és celebrar un acte on la diversitat i la inclusió siguin els grans protagonistes L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha participat en la trobada amb els representants de les colles que van prendre part en el Cós Blanc d’enguany. La reunió, celebrada a la Sala Europa, i que ha comptat també amb la presència dels regidors de Festes i Cultura, Xavi Montalà i Júlia Gómez, ha servit per fer un balanç d’aquest acte emblemàtic de la Festa Major d’Hivern, així com per escoltar suggeriments de les colles amb la voluntat de continuar millorant. Els assistents han valorat molt positivament els canvis introduïts per l’ajuntament en aquesta edició, destacant els avantatges del trasllat, l’espai, la seguretat i la coordinació, factors que, indubtablement, han contribuït a l’èxit de la festa del confeti. Alguns han expressat que aquest any han gaudit del Cós Blanc com mai i que els més petits també van poder divertir-se.

SALOU ACOLLIRÀ LA FINAL DE MISS RNB ESPANYA 2025 La gala de Miss RNB Espanya 2025 se celebrarà a l’abril, un moment estratègic per impulsar la projecció del municipi i desestacionalitzar la temporada turística El Teatre Auditori de Salou (TAS) serà l’escenari de la gala final de Miss RNB Espanya 2025, que tindrà lloc el pròxim 12 d’abril, a les 20 h. El certamen reunirà les candidates de tot el país, que competiran per coronar-se com a la nova representant espanyola en el món de la bellesa i aspirar a les passarel·les internacionals més prestigioses.

En el tram final de la trobada, l’alcalde ha llançat una proposta innovadora a les colles: la possibilitat de participar amb les seves carretel·les en una rua de lluïment durant el darrer cap de setmana de juny, setmana en què se celebra l’Orgull LGTBI. L’objectiu és celebrar un acte on la diversitat i la inclusió siguin els grans protagonistes.

L’anunci oficial es va fer durant la Fira Internacional de Turisme (FITUR) a Madrid, amb la presència de l’alcalde de Salou, Pere Granados, i els màxims responsables del certamen. Amb aquesta designació, Salou es reafirma com a destinació de referència per a grans esdeveniments, ampliant la seva projecció més enllà del turisme tradicional i consolidant-se en el món de la bellesa i la moda. Granados ha subratllat la importància d’acollir aquest certamen per segon any consecutiu a nivell femení, destacant que és una oportunitat per continuar projectant la marca Salou, a nivell internacional.

L’AJUNTAMENT PREMIA ALS XEFS DE SALOU PER IMPULSAR LA IMATGE TURÍSTICA I GASTRONÒMICA DEL MUNICIPI 13 restauradors de Salou van participar en la presentació ‘Salou, essència de la felicitat’ a Madrid on van mostrar la gastronomia local L’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, i el regidor de Dinamització Econòmica, Hèctor Maiquez, durant un acte institucional, van fer un agraïment als xefs i restauradors que van participar en la presentació ‘Salou, essència de la felicitat’, celebrada el passat 21 de gener al Movistar Arena, antic WiZink Center, de Madrid.

“La gastronomia de Salou destaca per la seva creativitat i compromís amb els productes de proximitat, una aposta que

#53 març 2025

88

va captivar els assistents a l’esdeveniment i que situa el municipi en una posició privilegiada dins el panorama gastronòmic”, va afirmar Granados, remarcant que aquests actes evidencien que la marca Salou creix amb força. L’alcalde va posar en valor l’esforç conjunt entre el sector públic i privat, que ha contribuït a l’impuls de la imatge turística i gastronòmica de Salou també a nivell estatal. Pere Granados va assegurat que aquest treball continuat i d’unió de sinergies seguirà donant fruits, en els propers anys.

SALOU GRANADOS ASSEGURA QUE EL HARD ROCK “ESTÀ MÉS A PROP QUE MAI”

SALOU IMPULSA EL SEU PLA LOCAL D’HABITATGE IMPLICANT LA CIUTADANIA

El batlle salouenc acusa ERC de “fer la puta i la ramoneta” i defensa que la voluntat del Govern és aprovar el PDU L’alcalde de Salou, Pere Granados, diu que el projecte del Hard Rock “està més a prop que mai” i lamenta que s’hagi “perdut una dècada” amb “històries inventades”. En una entrevista a la Cadena SER, Granados ha dit que el PSC mai no s’ha oposat al projecte i que l’acord d’investidura només feia referència a la fiscalitat, que s’ha complert revertint la rebaixa fiscal al joc.

Aquest document proporcionarà una radiografia detallada del parc d’habitatges del municipi L’Ajuntament de Salou ha engegat la redacció del Pla Local d’Habitatge (PLH), un instrument estratègic que permetrà planificar les polítiques municipals en matèria d’habitatge durant els propers sis anys.

Aquest document proporcionarà una radiografia detallada del parc d’habitatges del municipi, analitzant l’oferta i la de-

manda, així com les necessitats reals de la població. L’objectiu és establir accions concretes per garantir un accés més equitatiu i sostenible a l’habitatge. Amb la voluntat d’implicar la ciutadania en aquest procés, el consistori ha posat en marxa aquesta forma de participació ciutadana per recollir l’opinió i les inquietuds dels veïns i veïnes sobre la situació actual i els reptes futurs en aquest àmbit.

SALOU LIDERA UN PROJECTE PIONER PER GARANTIR LA SOSTENIBILITAT SOCIAL Aquesta iniciativa situarà el municipi com a referent en la lluita contra la temporalitat del sector turístic El batlle ha acusat ERC de “jugar a la puta i la Ramoneta” per no posicionar-se amb el projecte, i ha assegurat que l’anterior informe ambiental era només “un esborrany filtrat malintencionadament”.

Granados ha defensat que la voluntat del Govern és aprovar el PDU i que per això s’ha demanat un nou informe ambiental.

L’alcalde de Salou remarca que l’anterior informe ambiental del Hard Rock era només “un esborrany” que “es va filtrar malintencionadament” per l’anterior Govern, per intentar aturar el projecte. Segons el batlle és un document “que no serveix per a res” i per això el Govern de Salvador Illa ha encarregat un informe ambiental. “Perquè hi ha voluntat d’aprovar el PDU, si no ho deixarien com està”, ha assegurat al programa Aquí Catalunya de la Cadena SER.

Salou fa un pas endavant en el seu compromís amb la sostenibilitat social i l’estabilitat laboral mitjançant un projecte pilot pioner, impulsat per la Secretaria d’Estat de Turisme, a través de Segitur.

Aquesta iniciativa situarà el municipi com a referent en la lluita contra la temporalitat del sector turístic, oferint un model innovador que permeti garantir feina durant els 365 dies de l’any.

L’anunci d’aquest projecte pioner ha estat fet per l’alcalde de Salou durant el 5è Congrés FSC de Comissions Obreres (CCOO) de les Comarques Tarragonines, on ha subratllat la necessitat d’aconseguir treball de qualitat els 365 dies de l’any. Pere Granados ha destacat que aquest projecte suposa una oportunitat única per consolidar un nou model econòmic que superi l’estacionalitat i generi ocupació estable

89

#53 març 2025

Vila-seca inicia les obres de millora del

Passeig Marítim

Es tracta d’un projecte molt ambiciós que transformarà l’espai litoral, apostant per la sostenibilitat Roser Pros Roca Vila-seca ha posat en marxa les obres de remodelació del Passeig Marítim de la Pineda, un projecte de gran envergadura que té com a objectiu modernitzar aquest espai costaner tan emblemàtic per adaptar-lo als nous temps. L’actuació, impulsada per l’Ajuntament de Vila-, té un cost de 8,5 milions d’euros, que es finança a parts iguals entre fons del Ministeri de Medi Ambient i Fons Europeus Next Generation. Formen part del Pla de Recuperació, Transformació

#53 març 2025

i Resiliència (PRTR).

Les obres han començat per eliminar els dos carrils de circulació que hi havia fins ara, l’aparcament i la vorera per vianants, i la zona de gespa. Així, es preveu que la platja guanyi vint metres d’amplada. La superfície afectada és de 33.000 metres quadrats i en 28.000 m2 es renaturalitzarà la platja.

El projecte contempla una transformació completa del passeig, una millora substancial de l’accessibilitat, l’eficiència energètica i la integració amb el paisatge natural.

L’objectiu és consolidar la Pineda

90

com un referent turístic de qualitat, amb un espai més sostenible i adaptat a les necessitats dels veïns que viuen tot l’any a La Pineda, i dels visitants que trien aquesta població com a destinació per passar-hi uns quants dies de lleure i descans.

A banda, les obres també serviran per renovar el paviment amb materials més duradors i ecològics, la millora de la il·luminació amb tecnologia LED d’última generació, la creació de noves zones verdes i l’increment d’espais destinats a la mobilitat suau, com ara carrils bici

La primera gran reforma del passeig va arribar a finals del segle XX, quan la Pineda es va consolidar com una de les platges de referència de la Costa Daurada.

Ara, aquesta nova reforma busca no només modernitzar les infraestructures, sinó també recuperar l’esperit original del passeig, combinant tradició i innovació.

Amb l’ús de materials respectuosos amb l’entorn i un disseny més integrat amb el paisatge, es vol potenciar la relació entre l’home i el mar, reforçant la identitat mediterrània d’aquest espai.

————————— El projecte contempla una transformació completa del passeig, una millora substancial de l’accessibilitat, l’eficiència energètica i la integració amb el paisatge natural —————————

BENEFICIS PER AL TURISME I EL MEDI AMBIENT A més d’un gran impuls turístic, la remodelació del Passeig Marítim també té una clara vocació mediambiental. L’ús de materials sostenibles i la implementació de sistemes d’estalvi energètic permetran reduir l’impacte ecològic de la infraestructura. També es plantaran

noves espècies vegetals adaptades al clima mediterrani, reforçant així la biodiversitat de la zona i millorant l’estabilització del sòl per evitar l’erosió natural de la platja.

El projecte inclou, a més, mesures per a la protecció del litoral, com la instal·lació de sistemes de drenatge que ajudaran a gestionar millor les pluges i evitar inundacions en episodis de tempestes i altres inclemències meteorològiques. També es millorarà la connexió entre el passeig i la platja, afavorint un accés més còmode i segur per als banyistes, esportistes i passejants.

Aquest nou disseny afavoreix una convivència més harmoniosa entre residents i turistes, oferint espais diferenciats per a la pràctica esportiva, el passeig i el descans. D’aquesta manera, el Passeig Marítim oferirà la possibilitat de ser utilitzat com un lloc òptim per a activitats a l’aire lliure i el foment d’un estil de vida saludable.

i camins per a vianants.

Segons l’alcalde, Pere Segura, aquest projecte “és una aposta de futur que ens permetrà oferir un passeig marítim més agradable, funcional i respectuós amb el medi ambient, potenciant el nostre municipi com a destinació de referència a la Costa Daurada.”

UN PASSEIG AMB HISTÒRIA: PASSAT I FUTUR DE LA FAÇANA MARÍTIMA El Passeig Marítim de la Pineda ha estat, des de fa dècades, un dels principals espais de trobada i lleure per a veïns i turistes. Amb el creixement de la localitat com a destí de vacances i estiueig, aquest espai ha anat evolucionant per adaptar-se a les demandes d’un turisme cada cop més exigent pel que fa als serveis que espera aconseguir, i que té en compte altres aspectes, com ara la sostenible i el respecte pel medi ambient.

91

#53 març 2025

UN NOU ATRACTIU PER A RESIDENTS I VISITANTS L’Ajuntament de Vila-seca preveu que les obres del passeig es desenvolupin en diverses fases, minimitzant així les molèsties que la presència de màquines pugui ocasionar als usuaris del passeig, consolidaran aquest espai com un referent de qualitat a la Costa Daurada. Els nous espais verds i les zones de descans previstes convertiran el Passeig Marítim en un lloc idoni per gaudir de la natura i del mar durant tot l’any, fomentant un turisme més desestacionalitzat i menys concentrat als mesos d’estiu.

A banda de tots els beneficis naturals, socials i turístics, l’actuació també suposarà un impuls econòmic per als comerços i establiments de la zona que, en veure augmentada l’atractivitat de l’en-

#53 març 2025

torn, també creixerà el nombre de visitants. Una modernització i posada al dia del passeig, doncs del que es preveu que causarà un impacte positiu en la qualitat de vida dels vila-secans i vila-secanes, potenciant, a més, l’activitat econòmica local.

————————— Els nous espais verds i les zones de descans previstes convertiran el Passeig Marítim en un lloc idoni per gaudir de la natura i del mar durant tot l’any, fomentant un turisme més desestacionalitzat ————————— Un altre aspecte que també cal tenir en compte és que aquest nou passeig esdevindrà un escenari ideal per portar-hi a terme activi-

92

tats culturals i esportives, creant un espai viu que serà una invitació a reforçar el sentiment de comunitat entre el veïnat i els visitants.

UN PROJECTE ESTRATÈGIC PER AL FUTUR DE VILA-SECA Amb aquesta remodelació, Vila-seca fa un pas endavant en la seva estratègia de posicionament com a destinació turística de referència a la Costa Daurada.

L’objectiu és oferir un entorn urbà més modern, sostenible i adaptat a les necessitats del segle XXI, consolidant el municipi com un lloc d’atracció per a turistes i residents.

L’alcalde Pere Segura ho resumeix així: “Aquest projecte és una oportunitat única per transformar el nostre litoral i garantir que Vila-seca continuï sent un model de qualitat i sostenibilitat.”

93

#53 març 2025

VILA-SECA EL NÀSTIC DE TARRAGONA I EL CF VILA-SECA VILA-SECA INICIA LA REFORMA I MILLORA DE ARRIBEN A UN ACORD SOCIOESPORTIU LES INSTAL·LACIONS DE L’entitat grana compartirà la seva metodologia i les eines de gestió LA PISCINA MUNICIPAL de futbol base amb l’escola del CF Vila-seca La deformació i el despreniment de diverses plaques del sostre han fet que l’Ajuntament comenci una part de les obres

L’Ajuntament de Vila-seca començarà a executar aquesta setmana una primera fase de les obres de reforma de les instal·lacions de la piscina municipal de Vila-seca. Després que a principis de febrer s’observés la deformació i despreniment de diverses plaques del sostre de la piscina principal, l’Ajuntament ha decidit avançar immediatament en l’execució d’una part del projecte de Reforma i Millora Energètica de les Instal·lacions de la Piscina prevista per aquí uns mesos i que està pressupostat en la seva totalitat en 1,3 milions d’euros.

Les obres, que s’iniciaran immediatament, comportaran el buidatge de la piscina principal i, lògicament, el tancament de les dues piscines durant diverses setmanes. Cal recordar que durant el passat mes d’octubre ja es van executar obres de renovació del sostre de la piscina petita, i de l’accés a la zona de sauna, així com la instal·lació de la deshumectadora.

#53 març 2025

El CF Vila-seca i el Gimnàstic de Tarragona han tancat un acord per compartir sinergies esportives pel que resta de temporada, amb possibilitat de prorrogar el conveni.

Amb aquest nou acord, els jugadors del futbol formatiu del CF Vila-seca tindran avantatges en esdeveniments grana, com per exemple en la quota del Tecni Nasticamp que el Gimnàstic de Tarragona organitzarà properament per Setmana Santa i també a l’estiu; així com el Perfeccionament Grana

que es desenvolupa cada diumenge a la Ciutat Esportiva Gimnàstic de Tarragona.

A més, l’entitat grana compartirà la seva metodologia i les eines de gestió de futbol base amb l’escola del CF Vila-seca, entre d’altres. Mentre que la jornada amb major visibilitat serà la desfilada dels equips de la base del conjunt vila-secà a la mitja part d’un partit del primer equip grana al Nou Estadi Costa Daurada.

VILA-SECA CREA UNA PLATAFORMA DE CIUTAT INTEL·LIGENT La Plataforma és el resultat d’un treball intens per part de l’Ajuntament, el qual va iniciar el passat gener de l’any 2024 L’Ajuntament de Vila-seca ha creat la Plataforma de Ciutat Intel·ligent, una proposta liderada per l’Àrea de Polítiques Digitals i Innovació, amb l’objectiu d’integrar un conjunt de dades del municipi per tal de ser analitzades pels diversos departaments de l’Ajuntament i per ser posades a disposició de la ciutadania. Amb l’ambició

94

de fer de Vila-seca un lloc millor per viure, treballar i visitar, i també amb l’objectiu de ser una ciutat més innovadora, transparent, sostenible i eficient, la plataforma ofereix dades recollides en 12 casos d’ús, tots ells d’un alt valor per l’Ajuntament.

Aquestes dades estan relacionades amb, per exemple, la informació dels residus, la neteja de la via pública, les places d’aparcament, l’eficiència energètica dels edificis municipals, l’enllumenat públic, el control ambiental, la qualitat de l’aire o les referents a seguretat ciutadana, entre d’altres. Les dades són recollides en temps real, a través de tecnologia Big Data, intel·ligència artificial, panells analítics, el bessó digital i dades georeferenciades. D’aquesta manera, la plataforma proporciona una visió privilegiada de la ciutat de Vila-seca perquè integra i analitza tot tipus d’informació, tant de les fonts internes de l’ajuntament, com dels operadors externs i dades en temps real captades per sensors.

EL PODER D’ESTIMAR PRIMERA VISITA

GRATUÏTA SI INICIES EL TEU TRACTAMENT AMB NOSALTRES

T'AJUDAREM A TROBAR EL TRACTAMENT QUE MILLOR S'ADAPTI A TU

95

#53 març 2025

49 ENA EDICIÓ

LES BOTIGUES AL CARRER 6, 7, 8 i 10 DE MARÇ

Descarregaʼt lʼApp

#53 març 2025

96