LA CIUTAT 45

Descarrega aquí la revista 

TARRAGONA | REUS | VALLS | SALOU | VILA-SECA

TARRAGONA CONNECTA AMB EL SEU INTERIOR TÚNEL COLL DE LILLA

REUS Entrevistem Josep Baiges

PIN I SOLER

Piso con 3 habitaciones, baño completo y aseo. Calefacción GN. Ventanas de aluminio, armarios empotrados puerta blindada. Cocina independiente. Ascensor. Próximo a universidad, bus, parque, colegio, etc.

CAMP CLAR

Piso con 93 m2 útiles. Dispone de 3 habitaciones y 2 baños. Suelo parquet. Calefacción GN. Cocina independiente. Amueblado con electrodomésticos.

BAR/RESTAURANT EN ESTANISLAO FIGUERAS

Bar/restaurante de dos plantas y porche próximo a Pza. Imperial Tarraco. Calefacción y a/a. Amueblado y equipado. Patio interior. Para entrar.

SERRALLO

Dispone de 2 habitaciones con armarios empotrados y 1 baño con bañera. Cocina independiente y equipada. Amplio salón con salida a balcón y vistas despejadas. Exterior y luminoso. Calefacción GN. Y a/a con bomba f/c. Parquing y trastero.

12.500€ - -

HIGINI ANGLÈS

Trastero de 8 m2 en zona parquing con estantería.

SANT PERE I SANT PAU

Piso de 84 m2 con 3 dormitorios y 1 baño. Calefacción GN y a/a con bomba f/c. Trastero. Ascensor.

AV. LLUÍS COMPANYS

Oficina/Local de 167 m2, con 4 estancias y 2 baños. Suelo gres, a/a con bomba f/c. Finca con ascensor.

171.500€ 2 2

AV. PAÏSOS CATALANS

Piso de 79 m2 con 2 habitaciones y 2 baños. Calefacción. Ascensor. Parquing y Trastero.

AVINGUDA D’ANDORRA

Local de 76 m2 con ventanas aluminio y suelo gres. Persiana eléctrica. Muy bien comunicado.

Ref. 7963

Precio: 790.000€

Ref. 7936

Precio: 167.000€ 2 1

Ref.

Ref. 7969

Precio: 60.000€

Ref. 7947

Precio: 165.000€ -

Ref. 7937

Precio: 189.000€ 3 2

Ref. 8001

Precio:

Ref. 7997

Precio:

Ref. 7985

TARRAGONA ACONSEGUEIX DURANT L’ESTIU XIFRES TURÍSTIQUES DE RÈCORD

Més de 200.000 arribades de turistes, consolidació de la recuperació turística en pernoctacions i ocupació i aconseguir una desestacionalització a la ciutat

La ciutat de Tarragona aconsegueix xifres rècord en l’arribada de turistes a la ciutat i superant xifres de l’any passat durant l’estiu. Des del 14 de juny fins al 15 de setembre han visitat 202.905 turistes la ciutat de Tarragona, 80.578 s’han allotjat als hotels i 122.327 als càmpings. És una pujada exponencial i suposa

un increment del 25,8% en comparativa de l’any 2029 i 1,6% en l’any passat.

Encara que s’ha superat el nombre de pernoctacions, durant el mes de juliol ha suposat una davallada del 6,7%, però la comparativa del 2019 suposa un increment exponencial.

La consellera de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica, Montse Adan ha recalcat que “l’objectiu des de Tarragona Turisme és esdevenir una ciutat atractiva els 365 dies l’any”. El resultat de què afluència de turistes solament sigui molt alta els mesos de l’estiu es veu en l’obligació d’incrementar aquesta afluència turística durant la resta d’any. No obstant això, durant els mesos de gener i setembre d’enguany ha augmentat el nombre de pernoctacions en càmpings i hotels, un 92,9% del total del 2022 i aconseguint bones dades.

LA PLATJA DE LA SAVINOSA DE TARRAGONA INAUGURA UN NOU MURAL AL TÚNEL D’ACCÉS

El mural està inspirat en el mar i convida el ciutadà a capbussar-se al fons marí com a porta d’entrada a la platja del barri

El túnel d’accés a la platja de la Savinosa de Tarragona llueix des del diumenge 29 d’octubre, d’un nou mural d’art urbà obra de l’artista Àngel Sauret. L’acció s’emmarca en el pla de sostenibilitat del barri que s’impulsa des de l’Associació de Veïns de La Savinosa i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona. La regidora de barri de Llevant, Isabel Mascaró, va assistir a la inaugu -

Durant el cap de setmana, l’artista Àngel Sauret es va encarregar d’il·lustrar les parets de la infraestructura amb l’objectiu de dignificar el túnel d’accés a la platja i en general de tota la zona.El mural està inspirat en el mar i convida el ciutadà a capbussar-se al fons marí com a porta d’entrada a la platja del barri.

TARRAGONA TREBALLA EN EL PLA ESTRATÈGIC PER A LA IMPLANTACIÓ DE L’ECONOMIA BLAVA

Tarragona Impulsa va presentar ahir dijous els resultats de la diagnosi sobre l’activitat al voltant del mar

El Teatret del Serrallo es va convertir en l’escenari de la presentació de la “Diagnosi d’ocupacions, perfils professionals, necessitats formatives i tendències de futur dels sectors econòmics vinculats a l’economia blava a Tarragona i la seva àrea d’influència”, un projecte que vol definir una estratègia conjunta per potenciar l’economia blava que generi noves oportunitats en recerca, coneixement, emprenedoria, creació d’ocupació i riquesa.

Tarragona Impulsa va presentar les conclusions d’un estudi que ha de servir per a la definició d’un pla estratègic específic per a la implantació de l’economia blava a la ciutat i que ha volgut respondre preguntes com ara la relació de Tarragona i la seva àrea d’influència amb el mar, quines són les tendències de futur en economia blava que poden contribuir a millorar l’ocupabilitat de les persones i la competitivitat de les empreses, quins són els recursos endògens del mar al territori que cal potenciar per enfortir l’economia o de quina manera es pot ajustar l’oferta i la demanda del mercat laboral en els sectors vinculats a l’economia blava.

A partir de l’objectiu d’analitzar les necessitats i les oportunitats dels subsectors de l’economia blava a Tarragona per desenvolupar el seu potencial econòmic i d’ocupació, l’estudi ha perfilat un mapa d’actors i perfils professionals, una sèrie de tendències, un diagnòstic de debilitats, amenaces, fortaleses i debilitats (DAFO) i, finalment, una proposta de línies de treball per dinamitzar aquells subsectors que mostren més potencial.

ració del mural.

ANEM A PAMS

Tarragona ha estrenat un pla que intervé intensivament en diferents zones de la ciutat, actuant en àmbits com la neteja, la senyalització o la dignificació de l’espai públic

Adrià Miró Canturri

La rentada de cara que pretén impulsar Rubén Viñuales a Tarragona arriba al primer mes de funcionament. El passat 3 d’octubre la corporació socialista va estrenar un dels seus projectes estrella, el ‘Pam a Pam’, a la zona de Parc Riuclar, l’Albada i la Floresta. Uns barris on s’han desenvolupat unes 200 actuacions si sumem les tres potes del pla: neteja, senyalització i dignificació de l’espai públic. Després d’operar en aquest espai, li ha tocat el torn de Bonavista. Encara que no han finalitzat els treballs al barri, s’hi han fet més de 200 actuacions. En definitiva, l’Ajuntament remarca que en aquest primer més la xifra pot apropar-se a les 500 accions si les sumem totes.

“Podem dir que està donant molt bon resultat i una molt bona impressió a tots

els veïns on actuem, perquè han entès que el ‘Pam a Pam’ suposa una millora en els dèficits existents als seus barris i que els petits arranjaments a l’espai públic tindran beneficis evidents i visibles”, reflexiona el conseller de Medi Ambient, Espai Públic i Joventut, Guillermo García.

Per la seva part, la consellera de Relacions Ciutadanes, Neteja, Mobilitat i Protecció Civil, Sonia Orts, també remarca que aquest primer mes és “altament positiu” i subratlla la coordinació entre els diferents serveis municipals que actuen en cada una de les potes. “Estem molt contents sobretot per la coordinació que es fa dia a dia, que no és fàcil, però que ens està permetent desplegar-lo de manera simultània a tres punts diferents de la ciutat”.

TRES POTES

DIFERENTS

Com indica la consellera Orts, el pla

compta amb tres àmbits d’actuació diferenciats, que permeten poder estar netejant una zona de la ciutat i, al mateix temps, pintar la senyalització viària desgastada o arreglar algunes voreres d’una altra part del municipi. De fet, l’alcalde Viñuales remarca en cada intervenció que es tracta d’una iniciativa que va més enllà de la neteja. Segons Guillermo García, és un pla que suposa accions “intensives” i que busca coordinar diferents serveis públics que “a vegades se superposaven” per fer-los més eficients.

Les diverses intervencions que es practiquen en aquests barris tenen una durada d’uns 3 o 4 dies i s’estima que es dedicarà un any en fer tota una volta. És a dir, que en tot el mandat es podran completar quatre voltes a tota Tarragona. Aquestes actuacions es divideixen en tres grans àrees que serien la neteja, la

“Està donant molt bon resultat i una molt bona impressió a tots els veïns on actuem, perquè han entès que el ‘Pam a Pam’ suposa una millora en els dèficits existents als seus barris”

seguretat viària i la dignificació de l’espai. Unes potes que compten amb els seus equips determinats i especialitzats, i que

realitzen tasques que funcionen de manera independent les unes de les altres.

Pel que fa a la neteja, les principals accions que es fan són la neteja de voreres i calçada; la retirada d’herbes d’escocells, voreres i calçada; la neteja de contenidors; el repàs de lluminàries; la retirada de pintades i adhesius de papereres, contenidors i façanes municipals, així com la neteja de papereres i canvi de les que estigui malmeses.

En l’àmbit de la seguretat viària, es busca repintar les marques viàries, repassar i renovar la senyalització vertical, repintar les marques d’aparcaments, repintar les marques viàries de parades i reparar els clots a l’asfalt i les tapes de registres.

vxl.cat

Finalment, la pota de la dignificació de l’espai públic té l’objectiu de pintar el mobiliari urbà, reparar els panots de les voreres i dignificar i embellir els parterres i parcs propers.

A més, el pla divideix la ciutat en sis zones diferents, que gràcies a la seva amplitud, permet que actuïn les diferents potes simultàniament. Fins ara, el ‘Pam a Pam’ s’ha desplegat a la primera zona (Parc Riuclar, l’Albada i la Floresta) i a la segona, Bonavista. Posteriorment, es traslladarà a la resta de barris de Ponent; a la zona compresa per Part Baixa, Sant Salvador, Eixample Sud i Sant Pere i Sant Pau; als barris de Llevant , i també en un espai d’actuació que engloba Barris Marítims, Eixample Nord, Eixample i Part Alta.

Degut a les especificitats i necessitats de cada espai de la ciutat, des de l’Ajuntament remarquen que es tracta d’un pla “viu, dinàmic i flexible”, adaptant-se a cada barri per dedicar-li el temps que es cregui oportú. És a dir, segurament hi haurà algunes zones de la Part Alta on s’hi hauran d’aturar durant més temps, mentre que altres espais de la ciutat no necessitaran que les actuacions es dilatin tant.

FALTA DE MANTENIMENT ALS BARRIS

Més enllà de la diagnosi prèvia que es va fer per detectar les principals deficiències de cada barri, el conseller Guillermo García explica que s’ha pogut observar on s’ha desplegat el ‘Pam a Pam’ que “per damunt de tot ha faltat manteniment durant molt de temps”. Descriu que

una de les actuacions més repetides en aquest primer mes han estat corregir el mal estat de de les voreres o les pintades en papereres i contenidors. Tanmateix, recorda que el projecte “implica coordinació i el compromís amb les entitats veïnals” i espera que pugui ser un “revulsiu per estimar i cuidar més el propi entorn”.

“Per damunt de tot ha faltat manteniment durant molt de temps”

De fet, en l’estrena del pla, la mateixa presidenta de l’Associació de Veïns de Parc Riuclar ja demanava certa conscienciació dels ciutadans a l’hora de tenir

net el barri: “Quan una cosa està neta, es manté així. En canvi, si està bruta, es va deixant”. A banda d’això, també exigeix a l’Ajuntament que aquestes actuacions de manteniment no es circumscriguin a moments puntuals i tinguin cert recorregut. Pel que fa a l’àmbit de la neteja, Sonia Orts, descriu que s’ha treballat en profunditat les voreres i l’asfalt, incloent-hi la neteja de solars, escocells d’arbres, sa-

QUÈ S’HA FET AL PARC RIUCLAR, L’ALBADA I LA FLORESTA?

L’Ajuntament explica que en la pota de neteja s’han sanejat vuit illes de contenidors, substituït cinc papereres i s’han netejat els solars, els escocells dels arbres, cinc pintades i els embornals i pous. Pel que fa a la senyalització, s’han realitzat 21 actuacions a càrrec de la Brigada Municipal i s’ha netejat i repassat la pintura de quatre parades d’autobús. Per acabar, en l’àmbit de la dignificació, s’han efectuat 30 intervencions de la Brigada d’Intervenció Ràpida, 44 actuacions de reparació i pintura de bancs, 42 accions de jardineria, desherbat general i desbrossament de la zona de la pista multiesportiva, retallades de tanques vegetals i poda d’arbustives, s’ha posat a punt la font del bosc de l’Albada i s’ha reforçat elements singulars com la pèrgola del centre cívic de la Floresta.

PAM PAM

INICI DEL PROJECTE: Barris de Ponent

COM S’HA ACTUAT A BONAVISTA?

Segons estima l’Ajuntament, la Brigada d’Intervenció Ràpida ha fet un total de 100 actuacions, de les quals 11 són d’asfaltat i la resta de panots de la vorera. S’han netejat les herbes, les illes de contenidors bruts i les pintades de papereres, a banda de reposar els contenidors trencats. A més, s’ha repassat l’arbrat que podia dificultar la visió d’algun senyal, s’ha netejat el mobiliari i s’han revisat els clots i detalls del paviment. EMATSA també ha actuat sobre pous i embornals i s’espera que es realitzin una trentena més d’accions al barri per finalitzar la intervenció.

Durant l’anterior mandat es va licitar el contracte, però la convocatòria va quedar finalment deserta. Després d’estira-i-arronses entre republicans i socialistes per aquest tema, l’actual govern ha tornat a treure’l a licitació. En aquesta ocasió, s’hi van presentar fins a quatre empreses diferents al lot de neteja i recollida de la brossa, que compta amb un pressupost de més de 200 milions en 10 anys. En els pròxims mesos, es dissiparà el dubte sobre qui acaba prestant aquest nou servei i també es podrà observar l’abast real del ‘Pam a Pam’, que acabarà recorrent cada punt de la ciutat.

56

TARRAGONA

NOUS

GUÀRDIES

CIVILS PER A LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA

Amb la incorporació d'aquests nous agents, es cobreixen vacants lliures de les existents al catàleg de llocs de treball de la Comandància, amb la qual cosa es millorarà el servei que es dona als ciutadans

La Comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona va rebre 56 nous agents que es distribuiran per diferents unitats desplegades a tota la província. Els agents s’incorporen a unitats territorials, així com a l’especialitat de fiscal i fronteres a la nova USECIC (Unitat de Seguretat Ciutadana de Comandància), creada recentment.

Durant tot el matí, els nous agents van participar en la jornada d’ambientació, amb diferents xerrades que van tindre com a ponents personals de la mateixa Comandància, destinat a les Unitats de què disposa, com a Policia Judicial, Unitat d’Informació o fins i tot unitats administratives.

Aquests agents, un cop incorporats a les seves noves Unitats, permetran atendre les necessitats de servei que requereixen els ciutadans de Tarragona tant al mar territorial, en entorns naturals o en infraestructures estratègiques com és el Port de Tarragona i l’Aeroport de Reus, donant suport a la resta d’Unitats la nova USECIC amb què comptarà la Comandància les necessitats de servei que requereixen els ciutadans de Tarragona tant al mar territorial, en entorns naturals o en infraestructures estratègiques com és el Port de Tarragona i l’Aeroport de Reus, recolzant a la resta d’Unitats la nova USECIC amb què comptarà la Comandància.

PRIMERES PASSES DEL PROJECTE TARRAGONA GREENBELT’26

Surten a licitació la redacció dels plans de gestió de l’Anella Verda, la renaturalització del Riu Francolí i del litoral

L’Ajuntament de Tarragona licita la redacció de diversos projectes corresponents al Greenbelt’26. Es tracta de les primeres actuacions del projecte Tarragona GreenBelt’26, que compta amb el finançament de 3,6 milions d’euros dels Fons Next Generation EU.

L’objecte d’aquest contracte és la realització de tots els treballs necessaris (recopilació d’informació, treballs de camp, estudis, anàlisi etc.) per a l’elaboració del Pla Gestor de l ’Anella Verda del municipi de Tarragona així com el Pla Especial Urbanístic de la ciutat.

La renaturalització de les platges amb l’ampliació d’espai dunar, la plantació d’espècies psammòfiles i arbustives i l’eliminació d’espècies invasores té com a objectiu millorar-ne la resiliència davant els cada cop més freqüents temporals marítims.

La renaturalització del riu Francolí al seu pas per Tarragona és la inversió més important del projecte Tarragona GreenBelt’26 i ha de suposar un canvi a nivell mediambiental i social per la ciutat, per tal que la ciutadania recuperi un espai degradat actualment.

LA URV ASSOLEIX EL NOMBRE D’ESTUDIANTS MÉS ALT DE LA HISTÒRIA DE LA UNIVERSITAT

L'estudiantat de grau és el 2,6% més que el curs passat i el de màster torna a superar la xifra de 2.000 per segon any consecutiu

Més estudiants que mai omplen els campus de la Universitat Rovira i Virgili aquest curs 2023-24. 12.664 estudiants de grau (el 2,6% més que fa un any) i 2.171 de màster (l’1,8% més) estudien a la URV en un curs que ha superat les xifres de matrícula de tots els anys precedents des que es va crear la Universitat.

3.437 estudiants han començat els estudis de grau aquest curs, un 2% més que el curs 2022-23, amb una mitjana d’edat de vint anys i mig. Més de la meitat de l’estudiantat dels graus i dobles graus que ofereix la URV (el 63%) és de la demarcació de Tarragona, mentre que el 17% prové de la resta de Catalunya; gairebé el 12% és de la resta de l’Estat espanyol, i un 8% és internacional.

Els nous estudiants agafen el relleu dels que

van titular-se el curs 2022-23: 1.986 persones més ja són graduades per la URV. Pel que fa als estudis de màster, a la URV hi ha 2.171 estudiants; són l’1,8% més que el curs passat, quan es va superar per primer cop la xifra de 2.000 estudiants de màster. Tres de cada deu són internacionals, que provénen d’Amèrica (43%), Europa (25%), Àsia (20%) i Àfrica (11%).

Valorem gratuïtament el teu immoble

C/ Major. Salou

Pis de 103 m² (90 m² útils), amb una terrassa de 23 m². A tan sols 7 minuts caminant de la platja. 3 habitacions dobles (1 d’elles suite amb accés a la terrassa), 2 banys complets. Cuina office independent amb sortida a una galeria equipada amb cuina d’estiu. Ampli saló-menjador amb accés a la terrassa. Plaza d’aparcament privada exterior comunitària. Edifici amb ascensor. CEE: en tràmit.

275m2

330.000€ 4 2

Urbanització 5 Estrelles

Xalet unifamiliar de 275 m². Saló-menjador amb xemeneia i accés directe al jardí. Àmplia cuina amb office i safareig. En planta baixa, trobem 1 habitació 1 bany complet. La primera planta disposa de 3 habitacions, 1 d’elles tipus suitte amb sortida a una terrassa solàrium. A més, aquesta planta compta amb 1 bany complet addicional. Calefacció i a./a. Jardí de 560 m² amb possibilitat de construir una piscina. Semisoterrani amb despatx i un lavabo. Ampli garatge amb capacitat per a 2 cotxes i zona de traster. CEE: En tràmit.

Urbanització Rodolat del Moro

Xalet adossat semi-nou, construït en 2012 amb 95 m² útils i 100 m² construïts. Saló-menjador amb aire condicionat, terrassa de 35 m², cuina office, 3 habitacions dobles, 1 bany i 1 lavabo. 2 terrasses, terra de parquet, calefacció, persianes elèctriques, sistema d’alarma. Inclou plaça d’aparcament de 13 m². Habitatge de VPO. CEE: en tràmit.

Urbanització Boscos de Tarragona

Xalet unifamiliar sobre terreny de 1.150 m². Amb 360 m² útils d’habitatge i 190 m² de garatge. Saló-menjador de 50 m² amb xemeneia, cuina de 25 m² amb terrassa de 37 m², 5 habitacions dobles (4 suittes i 1 amb vestidor), habitació de planxa, 4 banys complets. Terrasses amb vista a la mar. Golfa de 24 m² amb armaris de paret i terrassa. Garatge de 190 m² amb traster, gran piscina de 12 x 6 m, jardí, aire condicionat, calefacció, terra de marbre, alarma. Jardí amb piscina de 12 x 6. CEE: E 163/34.

C/ Baró IV Torres

Ampli pis de 115 m² construïts (101 m² útils), 5 habitacions (3 dobles), 2 banys. Cuina reformada i equipada amb sortida a galeria. Ampli saló-menjador amb sortida a terrassa. Amb mobles i amb 2 splits d’aire condicionat i calefacció. Ascensor, completament exterior i molt lluminós. CEE: en tràmit.

Urbanització Els Músics

Xalet unifamiliar amb màxima seguretat i privacitat de 365 m², 6 habitacions, 4 banys. Ampli estacionament exterior per a 4 cotxes. Impressionant saló-menjador de 70 m² amb xemeneia i vistes al jardí. Cuina elegant i funcional amb accés al jardí. 5 dormitoris dobles amb armaris de paret i a./a, suite amb bany complet, vestidor i terrassa coberta amb vista a la mar. Calefacció i aire condicionat. Terres de parquet i marbre. Garatge per a dos cotxes amb zona d’emmagatzematge. Jardí de 450 m² amb terrassa, porxo i piscina salina comunitària. Prop de la platja.. CEE: en tràmit.

L'ADVENT TARRAGONÍ

El calendari d’advent de la Via T incorpora diversos elements de la cultura popular de la ciutat barrejats entre els personatges nadalencs

Adrià Miró Canturri

La Via T ha tornat a apostar aquest any per produir un calendari d’advent amb temàtica tarragonina. La iniciativa ja es va dur a terme l’any passat i la bona acollida ha empès a l’associació a repetir l’experiència. “Després de l’èxit de l’any passat, hem decidit que és una cosa que ha de quedar a Tarragona tots els Nadals perquè els nens tinguin un calendari de

la seva ciutat”, explica la presidenta de la Via T, Raquel Pizarro. A més, a partir d’un nombre de calendaris venuts, queda un romanent perquè l’associació pugui dinamitzar activitats.

La intenció és que cada any un dissenyador tarragoní diferent sigui l’encarregat de confeccionar el calendari. En aquesta edició, l’escollit ha sigut Hugo Prades, membre destacat de l’Associació d’Il·lustradors de Tarragona. “Tenia clar que havia de ser una cosa alegre, però vaig haver d’investigar què havia de portar un calendari d’advent”, relata sobre el procés de creació.

L’escenari de l’obra és el Pla de la Seu, amb la imponent Catedral de Tarragona de fons. “La catedral és un escenari molt sobat, però era el que em donava més joc. Per mi és un tresor a Tarragona”, replica l’Hugo Prades. Allí podem trobar multitud de personatges, alguns relacionats amb Nadal i altres amb la cultura popular de la ciutat: els pastorets, el naixement, els reis, l’Àliga, un membre de la Moixiganga, el Bou

o la Mulassa. “Els elements que vaig posar al calendari són un reflex de l’època que estem vivint, una barreja de tot”, descriu.

1000 UNITATS PER VENDRE

Com ja van fer l’any passat, la Via T ha preparat 1.000 unitats que contenen xocolata d’establiments tarragonins. Cada calendari tindrà un cost de 13 euros i es podrà trobar a l’Abacus, el Lloro de la Negrita, la Pastisseria Montserrat, l’Amb*Art, La Martina Kids&Us i l’Associació de Comerciants de la Via T. Tot i que esperen vendre el major nombre possible, des de la Via T destaquen que els calendaris que sobrin tornaran a anar a un menjador social o alguna entitat similar.

A banda de la xocolata del calendari, la compra també pot portar premis com una Nintendo Switch Oled blanca, una entrada doble pel musical de la Bella i la Bèstia o una entrada doble per l’Aquum. En total, 15 premis diferents que es donaran a conèixer el 22 de desembre a la web i les xarxes socials de la Via T.

mamapop MÉS QUE UN CONCERT

Parlem amb Manel Simón, fundador de Mamapop, un espectacle solidari contra el càncer de mama per recordar, gaudir i emocionar

Sergio Lahoz Dorante

Què és el Mamapop i què ha aconseguit fins ara? Intento resumir. Mamapop neix l'any 2014 amb una motivació que neix del meu cor. La meva mare va morir en una edat que no s’ha de morir cap mare i al cap d’uns anys decideixo mobilitzar-me per fer alguna cosa per la causa. Alguna cosa per evitar que la meva filla, la meva dona o les meves amigues no hagin de passar per aquesta malaltia (càncer de mama).

El primer que faig és reunir-me amb l’IRBL, m’interesso pels projectes de recerca i veig, òbviament, que la recerca necessita finançament . A partir d’aquí he de mirar quin és el vehicle per mobilitzar a la ciutadania i acabo decidint que és la música. Jo vaig ser cantant molts anys, des de l’institut fins a acabar la carrera, em vaig dedicar a la carretera. A partir d’aquí vam decidir muntar un equip professional i vam decidir muntar un espectacle de zero.

Vam començar el 2014 amb un "pase" a l’auditori Enric Granados amb 700 persones, vam escollir cançons del pop-rock de sempre i gairebé omplim el primer cop. Així amb aquesta experiència es va escollir que el Mamapop representaria música de tots els temps en cada edició. D’aquesta forma s’ha fet Hollywood, "mas movida" o com l’any passat, que vam fer "Mamapop latino". Aquest any abordem "el musical". Mamapop defineix una temàtica, escull els temes més coneguts, fem les partitures i disparem el concert. La base de formació de la banda és

“ La meva mare va morir en una edat que no s’ha de morir cap mare i al cap d’uns anys decideixo mobilitzar-me per fer alguna cosa per la causa”

molt potent, a sobre. Avui dia, les bandes s’han de formar amb el mínim possible per tractar de treure un benefici, que és una pena, però en el nostre cas tenim la sort de posar entre 45-50 persones a l’auditori. Tractem d’escriure les partitures a aquests professionals per facilitar-los la feina.

És el primer cop que col·laboreu amb l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili? Hi haurà més col·laboracions a futur? Fins ara, hem aconseguit destinar uns 193.000 € a l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida. Des del 2019, Mamapop és l'organització privada que més aporta a la investigació de càncer de mama a Lleida.

La col·laboració amb el Pere Virgili havia de dependre de l’èxit del Mamapop a Tarragona i, per sort, veiem que aquest èxit arriba en la primera edició. Ara haurem de complir, oferir un gran espectacle i notar que la gent surt encantada per tal de repetir.

Artísticament, com es produeixen les diferents edicions? Quines dificultats hi ha per mobilitzar tanta gent? Estem posant-li molta imaginació amb les tarimes i optimitzant l’espai. Per altres anys valoraríem allargar l’escenari si podem fer-ho amb més temps. En termes de mobilitzar cinquanta persones, nosaltres en l'àmbit coordinatiu som 15 persones i tractem de definir assajos els diumenges i, òbviament, els cuidem durant tot l’assaig i estem allà per tot el que necessitin. Els músics són professionals amb una petita part ‘amateur’. En aquesta petita part, sense anar més lluny, vam poder comptar en les primeres edicions amb Mariona Escoda , sent el seu primer escenari gran el Mamapop. Parlant ara si del muntatge, per Tarragona vindrà un minibús des de Barcelona i un autobús des de Lleida. Divendres a les vuit del matí entra un tràiler de Sounders per montar-ho tot, i això ocupa tot el dia. Dissabte, a la mateixa hora al matí es comença la sonorització i el "pase" a la italiana -un "pase" que implica reproduir totes les cançons ràpidament a l’escenari- i a la tarda comença

maquillatge, perruqueria, vestuari i a les 20:00 s’obren portes.

Que pot esperar la gent de l’espectacle? Aquella gent que no pot assistir, com pot col·laborar? Fila 0? Anticipo que crec que la gent se sorprendrà, perquè la gent s’esperarà allò típic d'un concert i comencem d’una forma diferent. Hi ha dos inicis diferents, perquè l’objectiu és impactar a la gent i, després, comencem amb l’espectacle.

Pel que fa a col·laborar, a banda de les entrades, per aquell que no pot vindre a l’espectacle o vulgui aportar més, pot trobar a la web del mamapop.cat la secció “Tiquets” i la secció “Fila 0” i allà es pot trobar o l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida o l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili.

Amb l’espòiler d’abans ho he de preguntar. Sembla que des de Tarragona i des de l’Ajuntament estan molt contents d’acollir el Mamapop. Això significa alguna cosa més? Serà més fàcil repetir. El que costa és establir-se a la ciutat

i començar de zero. L’any vinent ja s’hauria vist la nostra proposta. La clau de tot és sensibilitzar a la gent i tractar de lligar al públic també al Mamapop. Tractem d’emocionar la gent amb aquesta proposta i tant de bo arrelar-nos com ho estem a Lleida. Allà, una setmana abans, oferim entrades a les persones que ja havien comprat i quan surt la venda general, les millors localitats ja han estat venudes.

Agraïm molt també la col·laboració de les persones que han aparegut al vídeo, que no hi ha hagut un ‘no’ de ningú i de les entitats col·laboradores com poden ser Repsol, Factorenergia, l’Ajuntament de Tarragona, el Palau Firal de Congressos i el Port.

“ Anticipo que crec que la gent se sorprendrà, perquè la gent s’esperarà allò típic d'un concert i comencem d’una forma diferent”

Escanneja aquest codi QR amb el teu mòbil i podràs veure com és un concert de Mamapop

ALS AJUNTAMENTS

Adrià Miró Canturri

Situació límit arreu del país. Arribant a finals d’any, tots els ajuntaments ajusten les seves ordenances fiscals per posar fil a l’agulla als pressupostos que marcaran el seu primer any de mandat. El panorama, però, està provocant una pujada generalitzada d’impostos i taxes a la majoria de consistoris que està aixecant una onada d’indignació entre membres de l’oposició i alguns ciutadans. Tot i les queixes, les institucions municipals -ase dels cops de la població- tenen poc marge de maniobra si volen mantenir els serveis públics actuals. És a dir, o retallades o increment de les ordenances fiscals.

Encara que el context de cada ajuntament és diferent, la notícia es repeteix en diversos punts del territori català, més

enllà de la ideologia dels governs. El tripartit d’esquerres de Tortosa ha pujat un 17,95% l’IBI, un 19% l’IAE o un 28% la taxa de la brossa. A Sitges, amb l’alcaldia en mans d’ERC, l’IBI s’ha incrementat un 8%, mentre que a Martorell (Junts) els diversos impostos i taxes han augmentat un 8,4% i a Castelldefels (PP) un 8,8% l’IBI. Amb tot, també s’ha de reconèixer que altres governs municipals han pogut trobar vies per congelar impostos o inclús abaixar-los, com és el cas de Lleida. A la capital de la terra ferma, el pacte entre el govern socialista i Junts ha permès abaixar l’IBI un 2% i només incrementar les taxes segons l’IPC.

LES RAONS DELS INCREMENTS

Molts ciutadans, que veuran que han de pagar més el 2024, es preguntaran:

La pujada de les despeses ordinàries obliga a una gran part dels ens municipals a incrementar les taxes i els impostos per quadrar els comptes

per què hi ha aquest increment de la pressió fiscal generalitzada? Els ajuntaments al·leguen que els seus problemes financers són causats per l’increment de l’IPC , l’augment del preu de l’energia , els interessos, la inflació i l’augment del 3% del sou dels funcionaris que estableix la Llei de Pressupostos de l’Estat. A això se li incorpora la nova normativa europea, que obliga que la taxa d’escombraries recapti el 2025 el que costa el servei, per evitar que aquest sigui deficitari.

A més, el 2024 es recuperaran les regles fiscals, que havien estat paralitzades per capejar els problemes de la pandèmia. Entre 2020 i 2022, els ajuntaments podien utilitzar el romanent de tresoreria per pagar despesa corrent. Per exemple, Tarragona el 2023 emprar fins a 3.521.387,25 euros amb aquesta fi-

“Encara que el context de cada ajuntament és diferent, la notícia es repeteix en diversos punts del territori català, més enllà de la ideologia dels governs”

nalitat. Això, però, s’acabarà aquest curs i la liquidació del pressupost s’haurà de destinar a reduir el nivell d’endeutament. Un seguit de contratemps que han deixat alguns comptes municipals amb desviacions considerables.

TARRAGONA: DURES NEGOCIACIONS

Un dels primers ajuntaments del territori en explicar aquesta situació va ser el de Tarragona . A diferència de molts municipis veïns, el govern de Viñuales no gaudeix de majoria al ple i havia de negociar aquestes noves ordenances fiscals. A sobre, el desviament que havia de superar el consistori tarragoní no era menor: 13.940.842,65 euros.

Per quadrar els comptes, Rubén Viñuales va anunciar unes pujades de cal déu, que encara havien de passar per una

negociació amb els partits de l’oposició. PP i VOX es van autodescartar a pactar cap increment fiscal, acotant la negociació a Junts, En Comú Podem i ERC. La tensió sobre si es podrien tirar endavant les ordenances fiscals es van mantenir fins a la nit abans del mateix ple extraordinari. Els republicans, que esperaven ser imprescindibles, es van mantenir ferms en unes reivindicacions que el govern socialista no podia a assumir i, finalment, es van quedar sols. Sense incidir i sense ser necessaris.

Els vots van arribar dels dos aliats prioritaris de Viñuales, els juntaires i els comuns. Encara que el portaveu dels postconvergents, Jordi Sendra , va deixar clar que “no era partidari d’apujar els impostos”, va decidir negociar amb els socialistes. “Teníem dues opcions; plantar-nos en la radicalitat del no, posant en risc la prestació dels serveis o fer política en majúscules, negociant per minimitzar la proposta del govern”, descriu. La negociació amb el PSC els va permetre rebaixar la pujada de l’IBI plantejada inicialment , rebaixar el sou d’assessors i polítics, no tocar els abonaments de l’EMT, noves places d’aparcaments per a motos o la instal·lació de plaques solars als edificis públics, entre d’altres.

Els comuns, que també demanaven algunes de les mesures anteriors, van posar al centre del debat la taxa de brosses i van pactar amb Viñuales la creació Comissió d’Estudi de l’Estructura Tarifària d’aquesta taxa. A més, van exigir l’increment del 20% a la taxa de terrasses , el recàrrec de l’IBI sobre els pisos buits fins

al 150% i una moratòria pels pisos turístics d’un any.

En definitiva, els vots de PSC, Junts i ECP van ser suficients per aprovar cada un dels punts: pujades en el 12% de la taxa d’escombraries, el 7,4% a l’IBI (amb bonificació de 50€ per persones amb risc d’exclusió social), l’eliminació de la bonificació per instal·lació de plaques solars en l’IBI, el recàrrec de fins al 150% a l’IBI pels pisos buits, la pujada del 20% de la taxa de terrasses o l’increment de l’impost sobre construccions, instal·lacions i

“La taxa de terrasses s'incrementarà un 20% com a exigència dels comuns per a pactar els pressupostos”

obres (ICIO) en un 33% . El Ple va escenificar l’estrenyiment de les relacions dels socialistes amb juntaires i comuns, i també la debilitació dels ponts entre els republicans i els dos socis de Viñuales. Tant comuns com postconvergents van acabar a garrotades (polítiques) amb ERC, debatent temes que poc tenien a veure amb les ordenances fiscals.

REUS: TRES NECESSITATS FINANCERES

A la capital del Baix Camp, les necessitats són similars a les de Tarragona. El tripartit reusenc va xifrar el seu desviament respecte del 2023 en 9,6 milions d’euros i va assenyalar tres necessitats de finançament que els obligaven a prendre aquestes mesures.

Juntament amb el context econòmic, que comporta la pujada de l’IPC o l’augment de sous i dels tipus d’interès; l’Ajuntament ha de complir uns “compromisos adquirits prèviament”. Aquests serien qüestions com la revisió del contracte de la brossa o l’acord per incrementar la dotació de Guàrdia Urbana amb 10 agents. En total, aquestes pujades suposarien 5,62 milions més d’euros.

En segon lloc, el govern reusenc pretén adequar les necessitats de finançament de l’Ajuntament a la realitat. “El que necessiten els organismes autònoms i les empreses municipals ha d’estar reflectit dins del pressupost, abans es movien romanents d’un lloc a l’altre. A més, teníem treballadors en situació de temporalitat i els havíem d’estabilitzar”, relatava l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, en roda de premsa. Unes accions que suposen l’augment pressupostari de 2,63 milions d’euros.

“L’IBI s’ha apujat un 12,5% o la taxa d’escombraries el 14%, el servei de grua, s’incrementa un 64% o la taxa de terrasses i guals un 40%”

Finalment, han decidit recollir algunes de les demandes ciutadanes per incorporar-les al pressupost. És el cas de la creació d’una brigada d’intervenció ràpida , millores al servei de neteja viària i recollida de residus; millores a l’Oficina d’Atenció Ciutadana , noves polítiques transversals en innovació o l’ampliació

de beques menjador. En total, 1,7 milions més que, sumats a les altres dues necessitats de finançament, donen els 9,6 milions esmentats.

Per a quadrar aquests comptes, l’augment ha sigut inclús més pronunciat que el de Tarragona. L’IBI s’ha apujat un 12,5% o la taxa d’escombraries el 14%. D’altra banda, qüestions com el servei de grua , “especialment deficitari”, s’incrementa un 64% o la taxa de terrasses i guals un 40%. “Els informes tècnics ens deien que no els teníem ajustats a la realitat actual”, exposa el regidor d’Hisenda, Manel Muñoz. Tot i això, hi ha fins a 14 taxes que es mantenen i les bonificacions continuen iguals, excepte les que afectaven els cotxes de més de 25 anys.

SALOU, EN LA MATEIXA SITUACIÓ

El context econòmic també ha colpejat Salou . El municipi, segons el seu regidor d’Hisenda, Yeray Moreno, “és un dels llocs on menys impostos es paguen i això ha repercutit en el poder adquisitiu de la casa”. Tal com expliquen, aquesta situació ha empès al govern salouenc a actualitzacions fiscals que busquen “beneficiar directament la ciutadania de Salou” amb els serveis prestats. “Amb els mínims diners volem fer el màxim”, apuntava Yeray Moreno en roda de premsa.

Després de 10 anys sense incrementar impostos, les actualitzacions que s’han d’aprovar inclouen un augment de l’IBI del 9,8%; i un increment del 10% tant en la neteja com en l’ocupació de la via pública. Sebastià Domínguez, regidor de

Neteja Viària i Gestió de Residus, recalca la necessitat d’aquesta modificació, apuntant al dèficit existent en la taxa de neteja, que actualment es troba en més del 20%.

ALTRES MUNICIPIS DEL CAMP

En canvi, altres municipis del Camp de Tarragona que no han hagut de tocar tant les seves ordenances fiscals són Vila-seca o Valls. En el cas dels de la Costa Daurada, únicament incrementaran un 8% l’IBI a causa de la solidesa financera de les seves arques municipals.

A la capital de l’Alt Camp, l’IBI pujarà un 3,49% , per sota de la inflació prevista.

“Altres municipis del Camp de Tarragona que no han hagut de tocar tant les seves ordenances fiscals són Vila-seca o Valls”

A més, s’introdueix com a novetat la bonificació del 50% de l’IBI durant un termini de 6 anys pels immobles construïts a l’empara de protecció oficial i, de la mateixa, manera, es fixa una bonificació del 90% per tres anys de les propietats objecte d’urbanització, construcció i promoció immobiliària, dues mesures destinades a incentivar el sector de la construcció en les seves diferents modalitats. D’altra banda, augmenten l’Impost de Vehicles de Tracció Mecànica, congelat des del 2019, en un 13,7% i l’IAE un 4,4%. tot i això, la mesura només afectarà aquelles empreses amb nivells de facturació superior a 1 milió d’euros i que, a més, es trobin en zones concretes on s’ha millorat la urbanització i serveis de la via pública.

EN PEU DE GUERRA

La pujada d’impostos ha provocat queixes als diversos municipis, però les manifestacions han sigut força desiguals. A Reus, Junts, VOX i el PP van aconseguir mobilitzar més de 500 persones, que es van concentrar a la Mercadal sota el crit de “no pagarem” o “que s’abaixin el sou”. La concentració va obtenir també el suport d’importants entitats comercials com el Tomb de Reus i el gremi d’Hosteleria de la ciutat.

En canvi, a Tarragona les imatges van ser diametralment oposades. Mentre a Reus es van observar multitud de càntics i pancartes, la manifestació tarragonina va estar marcada pel silenci sepulcral i la desubicació dels seus assistents. La trobada amb prou feines va concentrar més de 100 persones i va ser víctima del silenci dels comerciants i de la poca implicació d’alguns grups de l’oposició en ella. Segurament, els prop de 150 ciutadans que van fer acte de presència esperaven algun lideratge que esperonés la protesta i van haver de marxar amb un mal regust de boca. Les associacions de veïns, però, amenacen amb incrementar la pressió.

ESTHER TEMPRANO

Cap de Recursos Humans d’FCC

Medi Ambient a Tarragona i Lleida

“El 20% de les noves contractacions venen a través d’entitats socials”

FCC Medi Ambient és l'empresa que, des de fa més de 120 anys, vertebra els serveis mediambientals del Grup FCC.

Adrià Miró Canturri

En l'actualitat, atén 66 milions de persones en 5.200 municipis de tot el món i compta amb 39.700 persones en plantilla, el major actiu de la companyia. La seva àmplia experiència es percep en la diversitat d'activitats que realitza, des de recollida i gestió integral de residus, o neteja viària i de platges, fins al manteniment i conservació de zones verdes o xarxes de clavegueram, entre moltes altres.

Esther Temprano és la cap de Recursos Humans d’FCC Medi Ambient a Tarragona i Lleida, un departament al que ella prefereix anomenar “Gestió de Per-

sones”. Des de la seva àrea d’actuació apliquen diversos programes, busquen la inclusió a l’empresa de persones en risc d’exclusió social i tracten d’enfortir el paper de la dona la seva plantilla. En parlem en aquesta entrevista per La Ciutat.

A la Delegació Catalunya II (Lleida i Tarragona) gestioneu vora 1.000 treballadors. Com busqueu crear un bon ambient de treball? Des de l’any 2013 estem certificats per AENOR com a empresa SIGOS (sistema integral de gestió d’organitzacions saludables). Es tracta d’un sistema de gestió que promou i protegeix la seguretat, la salut i el benestar

de totes les nostres persones treballadores, tant dins com fora de l’àmbit laboral. A més, el sistema és de caràcter transversal. No som només l’àrea de Recursos Humans, sinó que es trasllada al llarg de tots els departaments. Treballem amb la metodologia de millora contínua, que entén la salut com un estat complet de benestar físic, mental i social. Aleshores, a partir d’aquestes premisses ho despleguem tot.

Com s’ha traslladat aquesta metodologia a la Delegació? A través d’una sèrie de programes específics. Cadascuna de les pautes que volem treballar l’integrem en un programa. Tenim el programa pre -

“Encara que legalment es demana un 2% de contractació de persones amb diversitat funcional, nosaltres estem en un 6,52%”

ventiu de consum d’alcohol i altres drogues (PPAD). No complim amb els límits de la DGT, sinó que tenim els nostres propis. Es va detectar fa uns anys que era una problemàtica i, per això, fem que el consum sigui 0. D’altra banda, el pla estrella és el programa d’igualtat d’oportunitats (PIO). Per exemple, amb la contractació de dones a través d’una discriminació positiva. Procurem donar prioritat i prevalença als col·lectius que estan infrarepresentats. Aquí també englobem les persones en risc d’exclusió social a través d’entitats i les persones amb diversitat funcional. Encara que legalment es demana un 2% de contractació de persones amb diversitat funcional, nosaltres estem en un 6,52%.

Quins altres plans teniu? També tenim el programa d’Activitat Física i Alimentació Saludable (PAFAS). Col·laborem amb la URV perquè tots els estudiants del grau de nutrició i dietètica facin dietes especialitzades. És molt maco i agrada molt. A més, impulsem el programa de Seguretat Vial (PSV), que és fonamental. Realitzem des de campanyes de posar-se el cinturó fins anàlisis dels punts negres per cercar solucions amb canvis organitzatius. Després tenim el programa de Gestió d’Absentisme (PGA) per reduir els accidents a l’empresa i fomentar l’estabilitat en el treball. La darrera reforma laboral ens ho ha ficat fàcil, però abans no ho era tant. De fet, la gent té antiguitats de 35 o 40 anys. Es jubilen amb molts anys a l’empresa.

Parlaves de temes de salut amb l’alimentació, però en els últims anys la salut mental ha pres un paper clau. Ho tracteu d’alguna manera? A l’empresa tenim com a prioritat que els riscos psicosocials en l’àmbit del treball s’han d’eliminar o evitar en la mesura del possible. A més, és un compromís legal que estableix la llei de Prevenció de Riscos Laborals. Impulsem mesures en l’àmbit de la prevenció i promoció de la salut, i una d’elles se centra en els riscos psicosocials. El 2021, després de la pandèmia, es va treballar amb èxit aquest programa. Vam fer el test psico 4, que ens permetia detectar factors de risc i, a partir dels seus resultats, implantar accions o formacions específiques. Sempre des d’un àmbit transversal. Els resultats del test, però, ens van sorprendre, ja que van ser molt positius.

Es va veure que no hi havia grans factors de risc dins de les plantilles.

Abans assenyalaves el programa d’igualtat d’oportunitats per desenvolupar una de les vostres línies estratègiques de Recursos Humans, la inclusió de la dona. Com es concreta aquesta feina? Dins del SIGOS el programa estrella és el d’igualtat d’oportunitats, on es troba l’àmbit de contractació de dones. En els sectors més masculinitzats apliquem els criteris de discriminació positiva. Davant d’un currículum similar d’home i dona, sempre prevalem el de la dona. Aquesta visió també l’apliquem en les promocions de personal i ens permet que actualment tinguem un gran nombre de dones a FCC Medi Ambient. A més, aprofitem el 8 de març per a fer-les visibles. L’any 2017, vam facilitar que les dones treballadores es traguessin carnets de conducció, que són molt costosos i és un àmbit molt masculinitzat. A partir d’aquell any, sempre oferim aquesta possibilitat.

L'àrea de Recursos Humans és un bon exemple de la promoció de dones. Som bastants dones i darrerament encara més ocupant llocs de responsabilitat. Precisament, avui he fet un sondeig entre elles per saber què era ser dona i treballar a FCC. Totes m’han dit que és un orgull.

Ens has comentat que teniu la taxa de treballadors amb diversitat funcional per sobre del que es demana. Com busqueu aquesta inclusió? Portem a terme diferents accions amb entitats i fundacions sense ànim de lucre, amb els col·lectius en risc d’exclusió social i treballant per la millora de l’ocupabilitat.

“Portem a terme diferents accions amb entitats i fundacions sense ànim de lucre, amb els col·lectius en risc d’exclusió social i treballant per la millora de l’ocupabilitat”

Aquestes accions poden ser de diferents tipus: inserció laboral, tallers de tast o de coneixement del sector, acolliment de persones en pràctiques no laborals, visites a l’empresa i d’altres.

Amb quines entitats teniu tracte? Són moltes. Fundació Adecco, Cáritas, Cerc@, Cire pel tema de presons, Creu Roja amb víctimes de violència de gènere, Formació i Treball, Fundació Intermedia, Inserta (Fundació ONCE), l’Onada, Pere Mata, Projecte Home amb temes de drogodependència, ECOM, la URV, l’Institut Pere Martell amb FPs duals, Casal l’Amic, Fundació Mapfre, convenis de pràctiques no laborables, programes de risc d’exclusió social a través de la Generalitat… infinitat. Una de les joies de la corona és també la Fundació Incorpora de la Caixa, devem ser els que més contractem a la província. En total, el 20% de les noves contractacions a 2023 són a través d’entitats.

Quins són els objectius en l’àrea de Recursos Humans de cara al 2024?

Ens agradaria mantenir tot el que fem i continuar assolint i millorant resultats de tots els nostres programes implantats. Contractant encara més treballadores provinents d’entitats, amb moltes més dones a les nostres plantilles i millorant encara més el nostre rati de personal amb diversitat funcional.

TARRAGONA

EL DR. JOAN MARIA ADSERÀ, NOU PRESIDENT DE LA UNIÓ ASSOCIACIÓ D’ENTITATS

SANITÀRIES I SOCIALS

El Dr. Adserà fa una nova proposta de governança, que per primera vegada s’acompanya d’un equip de presidència per fer front al nou mandat

L’Assemblea General Extraordinària de La Unió celebrada avui ha escollit per unanimitat el Dr. Joan M. Adserà, director general de la Xarxa Santa Tecla Sanitària, Social i Docent nou president de La Unió. El Dr. Adserà relleva Enric Mangas, qui ha presidit La Unió des de 2016 durant dos mandats. Un període caracteritzat pels canvis d’entorn, la crisi econòmica, legislatures curtes i inestables, l’aplicació de l’article 155 o la gestió de la pandèmia de la COVID19, entre altres.

Joan M. Adserà és llicenciat i doctor en Medicina. L’any 1989, mitjançant concurs, va

obtenir la plaça de director mèdic i adjunt a la gerència de l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla i el 1994 va ser nomenat delegat territorial del Departament de Sanitat i gerent de la Regió Sanitària de Tarragona del Servei Català de Salut fins a l’any 2000.

Actualment, és director general de la Xarxa Santa Tecla Sanitària, Social i Docent , entitat de referència al seu territori. Durant tota la seva etapa professional ha estat vinculat a La Unió ocupant diversos càrrecs, i en el darrer període ha estat vicepresident 1r de l’entitat.

NOU PAS PER IMPULSAR L’ÀREA METROPOLITANA DEL CAMP DE TARRAGONA

Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona i Sandra Guaita, alcaldessa de Reus continuen treballant conjuntament per posar en marxa l’Àrea Metropolitana de Tarragona. Després de reunir-se amb la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, han fet una trobada amb el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, Angel Xifré, per tractar els punts de vista al voltant d’aquesta iniciativa.

El treball conjunt amb la Generalitat és clau per avançar en qüestions importants del Camp de Tarragona. Ara es treballa amb l’objectiu de crear un full de ruta preliminar que es presentarà als alcaldes i alcaldesses abans de finalitzar aquest any. Això permetrà recollir valoracions i opinions per elaborar un full de ruta definitiu a l’inici de l’any vinent.

Per ara s’ha descartat crear una estructura concreta que gestioni el projecte i es vol treballar amb un ventall de comissions i treballar aspectes com els residus, l’energia, la promoció econòmica o la mobilitat.

Consulta les edicions anteriors escanejant aquest codi QR. On ens pots trobar?

KILIAN GARCÍA I ARGENTINA ORIA DE RUEDA, GUANYADORS DE LA 32A MITJA MARATÓ

Alejandro Baceiredo i Paula Hritiuc s’han endut el podi de la 10K Ciutat de Tarragona

El 5 de novembre els carrers de la ciutat es van omplir de corredors i corredores que participaven en l’esdeveniment esportiu amb més tradició i més esperat de l’any: La Mitja Marató + 10K Ciutat de Tarragona que enguany celebra la seva 32a edició. Finalment van arribar a la meta un total de 1.261 participants, 669 a la Mitja i 592 a el 10k.

Amb motiu del risc d’alerta per ventades, es va haver de modificar una part del circuit que es va anunciar a tots els participants, ja que la zona de l’escullera havia quedat tancada. Així doncs, mentre que el 10k va poder mantenir el seu circuit inicial, la Mitja Marató es va configurar amb una volta idèntica al circuit de 10k i una segona volta afegint els metres restants fins arribar a la distància exacta.

Pel que fa a la Mitja Marató i amb un temps de 01:08:44 Kilian García Ruiz es va endur la millor marca masculina; mentre que Argentina Oria de Rueda, amb un temps de 01:16:51 va estar la primera participant femenina a travessar la línia de meta. Pel que fa a la cursa de 10K, les millors marques femenina i masculina van ser d’Alejandro Baceiredo i Paula Hritiuc.

Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs, Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis, Oficines i Clients.

· Edita: Catonline S.L.

· NIF: B-55620173

· Impressió: Gráficas Andalusí

· Dipòsit legal: T-141-2017

· Distribució: UNIMAIL

EL PESSEBRE DELS ESTELS

L’activitat celebra la seva 26a edició amb la mateixa essència amb què va néixer

Adrià Miró Canturri

Quins elements ha d’incorporar un pessebre? Segons la tarragonina Maria Antonia Martorell, presidenta de la Federación Española de Belenistas, el naixement és una de les escenes indispensables dels pessebres, però aquest pot comptar també amb moltes altres escenes i inclús hi ha corrents que apunten que es pot anar sempre més enllà pel que fa a les definicions rígides.

En l’àmbit dels pessebres, més concretament dels pessebres vivents, el que s’escenifica a Castelló -part del terme municipal de l’Hospitalet de l’Infant i Vandellòs- s’ha convertit en un símbol del territori. L’anomenat Pessebre dels Estels

compta amb la imatge del naixement, però gran part del seu pes el prenen les múltiples escenes que representen oficis que han perdut pistonada en els últims anys. “Els puristes ens diuen que no és un pessebre. Crec que no es pot perdre l’essència, però les coses poden evolucionar sense perdre el nord”, descriu Santi Nomen, president de l’Associació Masia Castelló.

“A la calor de les fogueres de Santa Llúcia -festivitat local- van decidir revifar el poble amb un pessebre vivent”

En aquest sentit, el Santi explica que el Pessebre dels Estels posseeix una “idiosincràsia que ens fa diferents d’un pessebre únicament bíblic”. Tal com destaca, l’acte és un popurri entre la cultura popular i els pessebres més tradicionals per ensenyar alhora “patrimoni, oficis i vivències”.

RECUPERAR EL POBLE

El seu origen és força curiós. En la dècada dels 90 la gent gaudia de Castelló només en moments puntuals, fins que un grup de joves ho va canviar tot. A la calor de les fogueres de Santa Llúcia -festivitat local- van decidir revifar el poble amb un pessebre vivent . La tasca era complicada, ja que des dels anys 50 el poble havia

quedat deshabitat, no hi havia aigua corrent ni electricitat, les cases havien quedat enrunades i no es podia ni passejar pels feréstecs carrers.

“El pessebre sempre ha anat lligat a la rehabilitació del poble, es basa en la seva recuperació i en la il·lusió”, explica el Santi, que porta relacionat al projecte des dels seus inicis. El president de l’Associació Masia Castelló relata que el seu cas va ser paradigmàtic, donat que van fer el camí a la inversa: “Normalment, hi fiques diners i després et poses a fer alguna cosa, però nosaltres vam fer directament el pessebre amb l’objectiu de rehabilitar el poble”. Gràcies al que han anat guanyant amb aquesta representació han pogut millorar la imatge de Castelló fins al punt de tenir-lo en un bon estat i, al mateix temps, organitzar una activitat cultural “arrelada a la província”.

El camí, però, ha comportat feina de molta gent voluntària per poder-ho tirar

LES NOVETATS DE 2023

En els seus 25 anys d’història han incorporat novetats edició rere edició. De fet, actualment se celebra el cap de setmana del 8-9 i 16-17 de desembre, però inclús les dates són un element que s’ha modificat al llarg dels anys. Pel seu 26è Pessebre dels Estels hi haurà fins a 6 passis diaris, avançant l’hora d’inici a les 17.00 h, pensat especialment per a les famílies amb infants petits. D’aquesta manera, l’accés al pessebre serà cada mitja hora, començant a les 17.00 h i amb un últim passi diari a les 19.30 h. A més, també prometen una petita sorpresa pels visitants.

endavant. “Al principi anàvem amb un grup electrogen i els entrepans de casa per treballar fins a les 12 de la nit. Quan senties que el grup electrogen començava a fer soroll havies d’anar corrent per posar-li el gasoil”, recorda rient. D’aquell grup de gent en queden poc més de cinc persones. Tot i això, reivindica que “el projecte i la finalitat no han canviat mai” i que controlen que no es perdi “l’essència amb què va néixer”.

25 EDICIONS A LES ESPATLLES

Des de l’edició de 1998, el poble ja n’ha viscut 25. Un número rodó que els va permetre fer una mirada enrere l’any passat i veure fins a quin punt havia crescut el projecte. “El pessebre d’ara no té res a veure amb el de 1998, hi ha hagut un canvi brutal. Hem guanyat molt en qualitat de muntatge”, resumeix el Santi. De fet, també recorda que abans els passis havien de ser tant sí com no de nit perquè la foscor tapava les deficiències que encara tenia el poble. En canvi, ara que Castelló ja torna a fer patxoca no necessiten aquest recurs picardiós.

L’altre gran canvi ha sigut el nombre de persones que any rere any formen part del projecte. De la cinquantena de persones implicades fa 25 anys -una xifra prou considerable pel context- han passat a les més de 300 que organitzen o participen en el pessebre actualment.

LA

SUMA DELS OFICIS

En l’arrencada del Pessebre dels Estels, els seus organitzadors van anar a buscar persones que havien practicat un ofici o que inclús en aquell moment encara el treballaven. “Vam anar a buscar llatadores del poble que van dir ràpidament que sí, un baster que feia 20 anys que s’havia jubilat o una dona matalassera que encara treballava”, descriu el Santi. A aquests els han seguit oficis nous que algunes perso -

“Som un poble petit i això és una cosa molt gran, necessites molta gent. És com els castells.

Surt i té èxit quan estem tots estrenyent”

nes van proposar, fruit de la curiositat. “Si surt alguna idea nova, la integrem. Per exemple, hi havia una noia que volia fer ciris. Es va documentar de com funcionava i li vam muntar l’escena”.

Amb el pas del temps, s’han adonat que el pessebre ha acabat esdevenint també una eina “didàctica, interactiva i educativa”. Amb ella han pogut donar a conèixer alguns dels oficis que actualment tenen una presència mínima. De fet, el Santi apunta que inclús hi ha professors que venen i graven amb el mòbil algunes de les escenes per després explicar aquests vells oficis a les classes.

EL RELLEU GENERACIONAL

El relleu generacional al voltant de l’associació és vital per mantenir aquests oficis en el pessebre. “Molts dels qui van començar ja no hi són, però vam tenir

sort amb els nebots, nets i fills que s’hi van enganxar”, afirma el Santi. A banda d’aprofitar la curiositat dels familiars, també relata altres exemples com els senyors de l’era, que van ensenyar la professió a uns nois que s’hi van interessar i van agafar el relleu.

Encara que tenen un bon nombre de gent implicada, no tot són flors i violes. El

president de l’associació apunta que des de la pandèmia han tingut “una mica de baixada” i assenyala que “la cultura popular està patint una crisi d’estabilitat”. Molts d’ells van aprofitar la pandèmia o la celebració dels 25 anys per decidir tancar la seva etapa al Pessebre dels Estels i ara busquen nous integrants. El Santi fa un símil amb els castells per explicar

ALTRES ACTIVITATS A MASIA CASTELLÓ

El 1998 es va fer per primer cop el Pessebre Vivent Masia de Castelló, un esdeveniment per donar a conèixer els arts i oficis que es feien al poble, on hi col·laboren els veïns del municipi i voluntaris d’altres pobles. Tot i això, l’associació no solament organitza aquest esdeveniment, també hi ha d’altres com la Rústic Festa amb música folk i activitats rústiques, la festa major de Santa Llúcia amb un caràcter lúdic i solidari, la participació amb les jornades culturals de Vandellòs, els camps de treball a l’estiu, les excursions…

la importància de comptar amb un bon grapat de persones al projecte i fa una crida a les noves incorporacions: “Som un poble petit i això és una cosa molt gran, necessites molta gent. És com els castells. Surt i té èxit quan estem tots estrenyent”.

De totes maneres, l’Associació Masia Castelló remarca que continua tenint múscul i apunta que el Pessebre dels Estels té encara camí per recórrer. Segons explica el Santi, el següent pas que es vol fer al poble és donar-li un ús per mantenir-lo viu tot l’any, més enllà de les actuacions que sempre impulsen. “Necessi-

tem que les administracions hi creguin perquè el poble ja està arreglat. En els 25 anys que ens venen hem d’explicar que tenim un diamant en brut i ficar-li usos. Podria ser un laboratori cultural o algun projecte rendible lligat a l’esforç i al treball”, anhela. Tot i això, el pessebre continuarà sent una de les principals excuses per visitar el poble cada desembre.

“el següent pas que es vol fer al poble és donar-li un ús per mantenir-lo viu tot l’any”

SIMPLE O COMBINAT, LOTOEXPRESS HO TÉ SOLUCIONAT

Si tu, el teu grup d’amics o la teva empresa heu pensat en un dècim de Nadal, Lotoexpress ofereix totes les facilitats

Sergio Lahoz Dorante

Tothom pensa on comprar la seva loteria de Nadal o on fer la seva Quiniela de cara al cap de setmana i pensa on fer-ho de forma simple i intuïtiva. La web de Lotoexpress té solucions reals per aquest problema. Compta amb totes les modalitats de ‘Loterías y Apuestas del Estado’ i, on a més a més, hi ha un extra important: les facilitats a nivell usuari.

Aquesta web, que té seu presencial a Tarragona, més concretament al carrer Jaume I, 13, ofereix les funcionalitats d’una Administració de Loteries presencial, sent la número 13 de la ciutat, i les diferents modalitats a la web. Un avantatge competitiu on n'hi hagi, perquè, en tot moment, qualsevol problema amb les apostes pot atendre una persona física i dins del marc d’una administració oficial.

La seva aplicació mòbil pròpia la fa única a la ciutat. A l’aplicació de Lotoexpress es pot jugar, comprovar els premis, abonar-te a jugades i més.

LOTERIA DE NADAL, ON TOT ÉS

MÉS

SENZILL

Pensar en un dècim concret per tu, els teus amics o per l’empresa ara no té misteri. Cadascú podrà adquirir el seu dècim amb el mateix número sense necessitat de comprar-ho tot una persona.

Això proporciona unes facilitats sense precedents. Empreses grans amb diferents seus poden seleccionar el dècim de Nadal que vulguin jugar i només amb un clic el poden adquirir tots els treballadors.

GAUDEIX DELS PREMIS EN COMPANYIA

La loteria de Nadal és només una part de tot el que ofereix Lotoexpress. Aquelles persones que gaudeixen setmanalment de ‘La Primitiva’ o de ‘La Quiniela’ amb familiars, amics o amigues, ho poden fer directament amb la pàgina web o l’aplicació mòbil.

“Empreses grans amb diferents seus poden seleccionar el dècim de Nadal que vulguin jugar i només amb un clic el poden adquirir tots els treballadors”

Un sistema de repartició dels premis ho fa equitatiu per tothom.

INTUÏTIU I EFICAÇ

Una barrera d’entrada molt important al moment de fer apostes és escollir en quin joc jugar i quina és la millor opció. Lotoexpress et soluciona això.

Hi ha un model de joc on, setmanalment, es pot jugar a tots els 'botes' possibles. La mateixa Lotoexpress calcularà quina és l’aposta més barata per poder jugar a tots els ‘botes’ i farà la jugada per tu. A més a més, el client rebrà l’aposta real escanejada amb total transparència.

LA SOLIDARITAT TÉ LLOC A LOTOEXPRESS

Lotoexpress col·labora amb entitats del territori com AFANOC, CEPHADISS, Creu Roja i més. Volen compartir la il·lusió amb altres i ho fan ajudant als col·lectius més vulnerables, assegurant-se que tothom guanya.

LES NOSTRES TRADICIONS, EN PERILL D'EXTINCIÓ?

El Pare Noel o el Halloween són ja dins del nostre calendari festiu, deixant a l’aire el futur de tradicions que actualment considerem més nostrades

Adrià Miró Canturri

Castanyada, Halloween, Castaween... Què celebrem a Catalunya? En els darrers anys les castanyes, els moniatos i els panellets han anat perdent terreny, engolits per un Halloween més atractiu i global. De fet, les escoles s’han convertit en un dels pocs reductes castanyers que mantenen viva la tradició entre els petits, cada vegada més encisats per la tradició d’anar casa per casa a buscar caramels.

“Sempre dic als meus estudiants: no hi ha res que canviï tant com la cultura”, reflexiona l’antropòloga de la URV, Montserrat Soronellas sobre aquesta

transició cap al Halloween. Aquestes transformacions constants no succeeixen només amb tradicions com la castanyada, sinó també es donen a l’hora d’incorporar nou lèxic i noves maneres de fer, vestir-nos o comunicar-nos. Segons explica, podem veure la cultura des de dues visions, que normalment s’entrellacen entre si: una visió essencialista o una de dinàmica. És a dir, “la societat combina aquesta realitat aclaparadora -la cultura es transforma cada dia- i a l’alhora li fa una mica de por”.

Tot i les resistències que puguin construir-se en contra d’aquestes evolucions, Soronellas recalca que “els canvis són

imparables”. Un dels principals motors de les transformacions culturals és que hi ha una economia del mercat darrere. “Hi ha una economia global darrere que globalitza. Per una banda, homogeneïtza, però curiosament també provoca reflexions sobre la cultura pròpia”. O sigui, la forta presència del Halloween o del Pare Noel a la nostra societat ens fa reflexionar i posar en valor rituals més tradicionals com la castanyada o el Tió de Nadal.

A banda del mercat, Soronellas també apunta al món tecnològic com una eina que “ens acosta a la resta de cultures”. Això provoca que el canvi cultural sigui molt més gran que abans i ens ofereix la

“Hi ha una economia global darrere que globalitza. Per una banda, homogeneïtza, però curiosament també provoca reflexions sobre la cultura pròpia”

possibilitat de veure com celebra la resta del món més fàcilment.

A més, l’arribada de persones de fora és un altre factor que ha modificat aquestes tradicions, incorporant al nostre imaginari “trets culturals diferents”. En aquest sentit, Soronellas critica també la mala gestió de la integració que darrerament s’ha volgut implementar: “La integració no és que les persones que venen de fora s’integrin i assimilin els elements culturals d’aquí. Sinó que incorporem els seus elements, que provoquen un canvi i ens fan entrar en un procés d’hibridació cultural ”. Ara bé, assenyala que normalment ens resistim més a l’entrada d’aquests canvis que als que venen imposats pel mercat.

EL NADAL, EN TRANSFORMACIÓ

Encara que d’una manera menys evident que amb la castanyada, el Nadal català també ha patit en els últims anys canvis substancials. Tot i això, no es tracta d’una cosa que ve d’ara, sinó que ha ocorregut sempre: “Tots els elements de la cultura s’han incorporat en algun moment. Per exemple, l’arbre de Nadal. Quan decidim que és un element nostre? Com d’antic ha de ser?”, destaca la doc-

tora Soronellas. Tal com remarca, les societats “fem una selecció conscient sobre què ens identifica, com les nadales; però hi ha tradicions que s’acaben perdent, com el vers a sobre la cadira”.

Segurament, el Pare Noel és l’element de recent incorporació més clar, però les cavalcades dels reis d’orient o inclús la importància del tió són qüestions que han mutat al llarg dels anys. “El tió el tenim de manera generalitzada des dels anys 7080. Abans, la gent de ciutat no el feia tant perquè no era habitual tenir un tronc de llenya”, explica Soronellas. La seva cançó també és un tret que s’ha modificat fins a tenir una lletra unificada i un Tió que és ja una senya d’identitat catalana.

“És un element emblemàtic perquè representa les essències de la cultura catalana. El que té el tió per sobre la resta és que no el fa ningú més, és català i un ritual molt nostre. Per tant, tots alimentem aquesta tradició perquè anem a buscar el fet diferencial i el que ens singularitza respecte a la globalització. És allò que podem aportar al món i ens situa al mapa”, diu l’antropòloga.

Malgrat el seu actual arrelament, també podria estar sotmès a futurs canvis. Per exemple, el fet de colpejar amb un

pal el Tió es podria veure en un futur com una actitud massa agressiva, la qual cosa podria obligar a modificar la tradició.

“La cultura no para mai i els valors són el tronc d’aquesta cultura. Si hi ha un xoc entre el ritual i els valors, al final el ritual no sobreviu . Tot i això, si ens agrada i ens singularitza, el que fem és transformar el ritual perquè perduri”, apunta.

Aquests valors moderns ja apunten a tradicions com els correbous, que podrien arribar a prohibir-se. El canvi de mentalitat també ha fet que ens horroritzi l’anomenat blackface (pintar de negre el rei Baltasar). “Hem començat a valorar que els reis són pintats des que convivim amb gent de diferents colors. Ara ho considerem un acte colonial i denigrant, però abans no teníem aquests valors perquè no en veiem cap de prop”, recalca Soronellas sobre aquest canvi de xip. En aquesta línia, considera que es podria donar el cas en què només cantéssim la nadala del tió sense picar amb els pals. Un futur que de moment queda molt llunyà.

LES ESCOLES I LA RELIGIÓ

Com passa amb la castanyada, les escoles són en moltes ocasions aquests reductes on perduren tradicions que cada vegada tenen menys pes en la nostra societat. Salvador Grané, cap d’estudis de el Col·legi Cèsar August de Tarragona, indica que intenten que l’escola “sigui un

“Si hi ha un xoc entre el ritual i els valors, al final el ritual no sobreviu”

espai de transmissió de la cultura pròpia, com és el cas de la castanyada”. Amb tot, remarca que treballen el Nadal, però “no se celebra el naixement de Jesús, no aprofundim en l’origen” Grané argumenta que en tradicions com Tot Sants no acostumem a buscar el seu origen per entendre’l i que amb el Nadal plantegen la mateixa posició. “Ens centrem en la celebració perquè ens estructura el curs i ens serveix per treballar tradicions”.

Entre els diferents actes que fan es troba el Tió, les nadales (una d’elles en anglès), la decoració dels passadissos i l’arribada del patge. Aquest últim és un dels moments més especials a l’escola. “Fan una entrada monumental i molt solemne. La directora els rep i els nens llegeixen un text que han preparat. Aleshores, li donen les cartes, on intentem que no sigui quelcom material, sinó de valorar el que tenim. Treballem el Nadal com un espai de desitjos i d’unió de la gent, no pas religiós”, desgrana el cap d’estudis.

Els qui sí que ho tracten són els de classe de religió, que fan un pessebre i se centren també en l’àmbit creient.

La doctora Soronellas explica que és habitual

aquesta pèrdua del valor religiós de les tradicions. “Hi ha un moment que el procés de mestissatge fa que es descomponguin els rituals, se segrega la part sagrada i podem veure’ls de manera secularitzada. En aquests casos, hi ha rituals que es perden, com la missa del gall”, assenyala. En tot cas, es mostra partidària que s’expliqui el rerefons religiós de les tradicions i que, alhora, es normalitzi també

l’explicació de rituals religiosos d’altres creences que conviuen a les aules. En una posició oposada a la de l’escola pública està el Col·legi Lestonnac-L’Ensenyança , marcats per “l’humanisme cristià”. En el seu cas, l’advent pren un paper preponderant com a preparació del Nadal mitjançant “la pregària i la reflexió” Jesús Blanco, un dels professors del centre, assegura que durant aquest procés intenten traslladar el missatge d’humilitat de Nadal i una visió menys enfocada al “tenir i comprar” i més al “viure i ser”.

A més, el seu calendari nadalenc també incorpora representacions teatrals amb fons evangèlic, el cant de les nadales (com a l’escola pública, incorporant-ne alguna en anglès), el pessebre, el convit a una celebració eucarística o inclús actes solidaris com la recollida de joguines o aliments. Si bé intenten marcar l’”essència del Nadal” i el seu vessant religiós, Jesús Blanco apunta que és una tasca cada cop més difícil. “Abans les ments estaven més preparades per rebre el missatge de Nadal, però avui dia estan més despistades per culpa del que ens ofereix la societat de consum. Som una societat molt poc reflexiva”, considera.

“Abans les ments estaven més preparades per rebre el missatge de Nadal, però avui dia estan més despistades per culpa del que ens ofereix la societat de consum. Som una societat molt poc reflexiva”

De fet, les dues escoles miren de fer perdurar tradicions nadalenques, però des de posicions molt diferents. Tot i això, ambdues tracten de veure aquest moment de l’any com un espai d’unió i allunyar-lo de

l’evident esperit consumista que el vehicula. Dues visions diferents del Nadal que conflueixen en un punt: anar a contracorrent de la tendència d’un mercat que no s’atura i transforma la nostres tradicions.

800 ANYS DEL PRIMER PESSEBRE

Una de les tradicions arrelades i amb una forta trajectòria és el pessebre. Aquest any fa 800 anys del considerat com el primer de la història, de Sant Francesc d’Asís. La tarragonina Maria Antonia Martorell, presidenta de la Federación Española de Belenistas, recalca que “el pessebre i el pessebrisme no s’està perdent perquè és una tradició molt arrelada a la nostra cultura i a la de molts països”. De fet, inclús el 2022 es va declarar Manifestació representativa del patrimoni cultural immaterial.

Aquest ha patit una evolució en tots aquests anys, ja que “és un element d’identitat i, com a tal, manifesta la cultura, la tradició i els costums de qui ho fan”, apunta Martorell. En aquest sentit, destaca que ha experimentat canvis en els materials i la il· luminació, però també conceptualment. Per exemple, en un Congrés celebrat a Màlaga aquest any es van poder veure escenes del naixement sense Verge Maria i amb dos homes. “El moment actual requereix aquesta adaptació. Tot i això, també hi ha sectors més ortodoxos que ho veuen diferent”.

Martorell considera que en definitiva una

de les claus dels pessebres és el que transmeten i la invitació a reflexionar. Encara que el costum es manté encès, sí que reconeix que en l’àmbit de l’estructura associativa els costa trobar joves. Malgrat tot, comenta que un cop proven els tallers d’iniciació, s’hi acaben enganxant.

EL CAGANER, DEL PALAU DE LA GENERALITAT

AL PESSEBRE

Aquesta figura del pessebre ha esdevingut una senya d’identitat dels catalans, adaptant-lo també a la cultura pop

Adrià

Miró Canturri

“Si el caganer era present al pessebre, la tradició deia que portava sort i alegria, mentre que si no s’hi posava, comportava desventura”

EL SEU SIGNIFICAT

Segons el folklorista Joan Amades, la presència del caganer tenia el significat de “femar la terra del pessebre, que esdevenia fecundada i assegurava el pessebre per a l’any següent”. Si el caganer hi era present, la tradició deia que portava “sort i alegria”, mentre que si no s’hi posava, comportava “desventura”. Tot i això,

Artur Mas, Freddie Mercuri, Ibai Llanos o Leo Messi. Tots ells han sigut víctimes d’una de les tradicions més curioses al nostre país: el caganer. Aquesta figureta del pessebre és una clara mostra de com alguns trets del Nadal català s’han convertit gairebé en un fenomen pop, copant notícies fora de les nostres fronteres. Fins i tot la BBC ha arribat a mostrar els nostres “costums escatològics”. La seva varietat és ja recurrent en els diferents mercats de Nadal. En els anys en què el Barça de Guardiola encisava el món del futbol, no podien faltar a les paradetes les figueretes dels jugadors més destacats d’aquell equip. Mentre que en els anys àlgids del procés independentista , el panorama polític havia sigut l’autèntic protagonista. Tot i això, no només s’han representat personalitats nacionals, sinó que famosos com Zelenski, el Papa o Greta Thunberg també han tingut un raconet en els nostres pessebres. Però d’on hem tret aquesta estranya tradició?

no tothom li troba la mateixa simbologia. Per l’historiador de teatre Xavier Fàbregas, representa “la indiferència còsmica que contrasta amb el misteri del naixement del Redemptor”.

Per un altre costat, Joan de Déu Domènech afirma que simbolitza “la peculiaritat del caràcter català, que opta per estalviar adobs”, Jordi Basses ironitza amb el fet que mostra “l’esverament que li suposa al pastoret l’adveniment de l’àngel” i Norbert Mantl defensa una perspectiva basada en el fet que escenifica la “purificació de la terra dels déus pagans imposada per una visió cristiana,” fent paral·lelisme amb la figura belga del Mannekin Pis.

A més, la seva ubicació no és casual. Tal com relata Amades, s’ha de trobar en un indret on no pugui ser vist des de la cova de Jesús, ja que, en cas contrari, es considera “un sacrilegi a la Sagrada Família”. Aquest intent d’amagar la figura també servia per entretenir els més petits mentre contemplaven el pessebre, preguntant-los-hi “on és el caganer?”.

LA SEVA INDUMENTÀRIA

Encara que el caganer ha adoptat una aparença ben variada, molts d’ells encara conserven la seva vestimenta tradicional. Amades apunta que era obligat que el personatge dugués “una barretina i fumés amb pipa , feta d’una engruna de filferro que simulava el broquet i d’una miqueta de fang, que volia ésser el buc amb el tabac”. Tanmateix, també destacava que figueres més modernes havien començat a incorporar “una engruneta de paper en una mà”. Actualment, podríem dir que la seva indumentària completa més habitual són els pantalons foscos, la camisa blanca, una faixa vermella, la pipa o cigarreta i una barretina.

“L'origen del caganer es remunta als segles XVII i XVIII, en ple Barroc, una època que estava marcada pel realisme exagerat que va empènyer a representar artísticament les escenes més populars”

L’ORIGEN DE LA FIGURA

El caganer no és una figura que sigui exclusiva del pessebre. De fet, “es troba en

diverses espècies de la imatgeria popular, sobretot en capçaleres de romanços de tema escatològic, en auques i en rajoles”. Aquest origen es remunta als segles XVII i XVIII, en ple Barroc, una època que estava marcada pel realisme exagerat que va empènyer a representar artísticament les escenes més populars. Amades també explica que “la crisi espiritual que en certs aspectes va aplanar la gent durant els segles XVIII i XIX va originar una era de pobresa, de mal gust i de grolleria que van conduir a un ambient favorable a la creació del personatge i per a l’acte que figura i representa”.

Tot i que s’ha erigit com en senya d’identitat del Nadal català i també d’algunes zones del País Valencià, aquesta figura no es circumscriu únicament al nostre país. Els trobem en pessebres de Mallorca, vestits com a camperols balears, o a Múrcia, representats amb visera o un mocador al cap i anomenats “cagones”. A fora l’Estat espanyol, hi ha casos com el “cacone” de Nàpols amb la indumentària pròpia de la regió, a Portugal amb els “cagões”, que duen una gorra o una barretina portuguesa, o inclús podem trobar referències al Museu de Folklore d’Anvers (Bèlgica).

A Catalunya, la figura ha anat evolucionant al llarg d’aquests anys. Per un costat, s’ha mantingut la figura tradicional. Però, per una altra banda, s’han incorporat els personatges de l’actualitat i inclús la caganera, vestida amb un xal a les espatlles i un mocador al voltant del cap. Resseguint aquesta dèria, també ha tingut una presència més tímida el pixaner, que és troba replicat al pessebre napolità i que havia estat representat anteriorment a Catalunya, però havia perdut tradició. En tot cas, mai ha aconseguit eclipsar el caganer, que s’ha convertit en un més a les llars catalanes durant les festes nadalenques.

• Porters automàtics

• Vídeo porters

• Sintonització de canals

• Circuits tancats de vídeovigilància

DAVID RAYA PREMI DOW 2023

L’enginyer químic va rebre el guardó en un acte marcat per les constants referències als processos futurs i a la seva sostenibilitat

Adrià Miró Canturri | Redacció

Talent, futur i sostenibilitat. La gala del Premi DOW es va celebrar un any més amb aquestes premisses ben presents en els parlaments dels diversos convidats i del guanyador de l’edició. De nou, l’aliança entre la química i el món universitari, representat per l’URV, va tornar a donar mostra dels nous reptes del sector i de l’empenta de la nova fornada d’alumnes.

La gala va reunir a més de 200 persones aplegades a l’auditori de l’empresa i que representaven teixit institucional, econòmic i social del Camp de Tarragona. Tot i això, el principal protagonista va ser el guardonat, David Raya. El guanyador del premi va voler destacar en el seu discurs la tasca de la universitat i DOW per brindar aquesta oportunitat als estudiants i va marcar-se un objectiu clar: “contribuir a una indústria química sostenible”.

LA MIRADA POSADA EN LA SOSTENIBILITAT

Aquest, però, no és el primer premi que David Raya rep per part de DOW. El 2018 va guanyar el premi 1r-4t a millor projecte integrat, un guardó que s’entrega en el marc d’un projecte de la carrera d’enginyeria química a la URV. Aquest es fa en equip i els estudiants de quart tenen l’oportunitat d’exercir com a líders d’aquests grups, desenvolupant així diverses facetes del treball conjunt.

“És una experiència molt bona. Sortir del teu país i conèixer gent nova et permet entendre les coses d’una manera diferent”

La relació de David Raya amb DOW no va acabar en aquell premi pel seu grup el 2018. La següent parada va ser a Terneuzen, als Països Baixos. L’enginyer químic va estar mig any fent les seves pràctiques a la seu de DOW de la localitat neerlandesa. “És una experiència molt bona. Sortir del teu país i conèixer gent nova et permet entendre les coses d’una manera diferent”, apunta. A més, també assenyala el bagatge que li va aportar les tasques realitzades a Terneuzen: “”Allí vaig estar treballant en la part d’investigació i desenvolupament. S’enfocava sobretot en temes de sostenibilitat i processos nous per aconseguir la circularitat en els processos productius”. Una feina diferent a la que té actualment, molt més pràctica, i que li aporta dues visions complementàries.

Encara que compta amb aquesta experiència prèvia a DOW, el David reconeix

que ja coneixia amb anterioritat els premis DOW i que presentar-s’hi era una idea que li rondava el cap. “Tenia intenció de participar-hi, però no estava a Terneuzen sabent que m’agafarien a Tarragona. Vaig venir aquí de 0 i, com qualsevol altre participant, vaig entrar al procés”, relata.

Aleshores, després d’acabar el màster d’Enginyeria Química a la URV va a passar a formar part de l’equip de DOW Tarragona el juliol d’aquest any com a enginyer de millores a la unitat d’Hidrocarburs. La seva presentació sobre ‘Economia circular neutra de carboni’ va ser la millor valorada en aquests premis DOW i es va endur el guardó finalment. “En l’àmbit personal, és tot un honor perquè ets la cara d’aquest esdeveniment tan important al territori, que representa la col·laboració entre la universitat i el sector empresarial. A més, també suposa entrar a treballar en una de les empreses que lideren el sector i poder formar-me”, reivindica orgullós.

Les seves intencions més immediates és continuar treballant en l’àmbit dels hidrocarburs , però li agradaria “créixer dintre de l’organització” i encaminar-se cap a una part “més estratègica enfocada a la descarbonització dins dels hidrocarburs”. De fet, el David explica que “treballar en sostenibilitat, circularitat i descarbonització” és el que el motiva a estar a la indústria química.

“Celebrem 45 anys donant suport a joves talents en estreta col·laboració amb la URV”

45 ANYS DEL PREMI DOW

A la celebració de David Raya, s’hi va afegir també l’aniversari del Premi DOW, que en aquesta edició complia 45 anys. “Celebrem 45 anys donant suport a joves talents en estreta col·laboració amb la URV, una universitat compromesa amb la qualitat educativa”, va ressaltar Ignasi Cañagueral, Director del Complex Industrial de DOW Tarragona, en l’inici de l’acte. Cañagueral va posar èmfasi en la unió amb la universitat, descrivint-la com “un soci amb qui creixem de manera conjunta i sense la qual no imaginaríem el nostre futur”. Per al Director del Complex Industrial de DOW Tarragona aquesta “aposta pel talent jove” és la que ajudarà a la indústria a resoldre reptes com la descarbonització del planeta i la circularitat dels processos.

Pel seu costat, el President i Director General de DOW a Espanya i Portugal, Antonio Logroño, també va posar en valor el pes de la indústria química en la nostra societat i el seu futur. “La química és essencial per al progrés, afectant la nostra societat, economia i productes quotidians, amb el 96% d’ells depenent de la química”, apuntava. A més, també relata que serà essencial per a la “transformació cap a una societat més sostenible” i per a “mantenir l’autonomia estratègica” i “la competitivitat del nostre entorn”. En definitiva, Logroño defensa que la química “ha permès construir la societat actual i continua sent la clau de progrés”.

LA QUARTA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

El mateix Antonio Logroño va donar pas al conferenciant de l’acte, Rafael Cayuela, Director d’Estratègia i Sostenibilitat per a Dow a EMEAI, qui va delectar el públic amb la ponència titulada ‘La Química al cor de la Quarta Revolució Industrial i del Green Deal’. Durant la seva ponència, Cayuela va afirmar que “enmig de l’aclaparadora convergència de desafiaments que enfrontem, des de l’impacte de la COVID fins al canvi climàtic, la revolució digital i les tensions globals, no hem de perdre de vista l’oportunitat de modelar el futur. Els joves representen la nostra esperança i, a

Espanya, comptem amb el talent i la innovació necessaris per dur a terme aquesta transformació. La reeducació dels nostres professionals també és essencial per obrir les portes a un futur prometedor. En un món orientat cap a la sostenibilitat i l’economia circular, aquells que liderin la transformació, ja siguin empreses, indústries o estats, seran els líders del futur. La sostenibilitat no només és el camí a seguir, sinó també una font de creixement”.

“La sostenibilitat no només és el camí a seguir, sinó també una font de creixement”

Finalitzada la ponència, l’acte va entrar en el seu tram final amb els parlaments d’autoritats. El primer torn va estar per a Roc Muñoz, alcalde de la Canonja, qui va expressar “que des d’aquest moment la societat està a les vostres mans, dels estudiants, vosaltres sereu la revolució i us animo a fer tot el possible per donar-li la volta a aquest món”.

Seguidament va prendre la paraula Josep Pallarès, Rector de la URV, qui va esmentar que “tenim projectes conjunts

amb Dow i hem de treballar plegats i formar els nostres estudiants amb coneixements, però també amb valors”.

Finalment, el Secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya, Albert Castellanos, va ser l’encarregat de tancar l’acte de lliurament del Premi Dow 2023. Ho va fer amb un discurs durant el qual va destacar que el Premi Dow “és una referència per al sector químic i representen una gran satisfacció perquè són un gran exemple de col·laboració, en un sector clau i que fomenta el talent”.

Tot plegat va tenir lloc en un auditori que va comptar amb la presència, entre altres autoritats, del cap del Servei d’Empresa de la Generalitat de Catalunya a Tarragona; del delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona; dels directors dels serveis territorials d’Interior i d’Empresa i Treball a Tarragona; del president del Consell Comarcal del Tarragonès; dels alcaldes de la Canonja, de la Pobla de Mafumet i de Perafort i Puigdelfí; així com de dos senadors; tres diputats al Congrés dels Diputats; la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona; el president de la CEPTA; la directora gerent de l’AEQT; i un llarg etcètera de representants del teixit institucional, econòmic i social del nostre territori.

Al Camp de Tarragona, l’Associació Quilòmetre Zero és una de les referents en mentoria social

MENTORIA SOCIAL

ACOMPANYAR LES PERSONES PER FER

FRO NT A LES DESIGUALTATS SOCIALS

Sílvia Rodríguez Gómez

En Carles Mota acompanya, des del juny passat, a una família refugiada d'Afganistan. Els fa suport amb l'idioma, els dona una mà en tasques del dia a dia, i els ajuda a obrir, de mica en mica, les portes de la nova societat en la qual viuen. Tot i que no està sent fàcil, sobretot per les barreres idiomàtiques a les quals s'enfronta, el Carles està "satisfet i content" amb la tasca que fa com a voluntari del Programa de Mentoria Social del Programa Català de Refugi - adscrit a la Direcció de Migracions, Refugi i Antiracisme de la Generalitat de Catalunya - i que està adreçat a persones refugiades que demanen asil o que ja el tenen concedit. En el seu cas, la mentoria suposa una dedicació de quatre hores a la setmana d'acompanyament a aquesta família, durant vuit mesos o un any, un temps en el qual la seva funció és bàsicament ajudar-los a guanyar autonomia personal per aterrar a la seva nova ciutat, en aquest cas Sabadell. De vegades passa per qüestions tan bàsiques com anar a la biblioteca municipal amb la família per-

què coneguin aquest servei, o buscar un esplai per garantir estones de lleure dels quatre fills de la família. D'altres, es tracta de donar una mà fent un currículum, o ajudant en la traducció en una entrevista a l'escola, o al metge.

“Un model d'acompanyament de qualitat que garanteix la construcció de vides més dignes i sostenibles”

També el Rafa i l'Abubacarr fan un projecte de mentoria impulsat per l'Associació Quilòmetre Zero, ubicada a Tarragona. "Ens vam conèixer al març i acostumem a trobar-nos un cop per setmana. Hem fet una mica de tot: passejar, anar a dinar plegats, a la platja, a la muntanya, a Port Aventura, al cinema, hem preparat un currículum, etc. Ens sembla una experiència molt positiva per a tots dos; hem après moltes coses diferents de les nos-

tres cultures. Hem creat un vincle basat en el respecte mutu i l'afecte", expliquen. Aquest són només algunes de les moltes relacions de mentoria que actualment es duen a terme a Catalunya, i que treballen per reduir les desigualtats socials entre persones i afavorir la inclusió social de diversos col·lectius. Ho fan a través d'establir relacions de confiança entre persones mentores que acompanyen a persones mentorades per afavorir el seu desenvolupament social i personal. En concret, hi ha 11 entitats catalanes que promouen aquesta metodologia , i entre el 2021 i el 2022, han acompanyat a quasi 2.000 persones, segons la Coordinadora Mentoria Social, organització que aglutina en l'àmbit estatal a les entitats que aposten per aquesta fórmula per afavorir la inserció social.

Per continuar generant aquestes relacions de suport, i vetllar per la qualitat d'aquestes, aquest divendres, Dia de les Persones Mentores, la Coordinadora Mentoria Social reclama polítiques públiques que reconeguin el dret de les persones a sentir-se acompanyades. Així mateix, l'entitat aprofita per fer valdre la

"importància" del paper que juga la mentoria social en certs col·lectius en situació de vulnerabilitat "com un model d'acompanyament de qualitat que garanteix la construcció de vides més dignes i sostenibles, gràcies a la creació de vincles, augmentant xarxes i millorant competències relacionals", sostenen.

CATALUNYA, PIONERA A PROMOURE

LA MENTORIA SOCIAL A L'ESTAT ESPANYOL

Les entitats catalanes han estat les pioneres de l'Estat espanyol pel que fa a mentoria social. Va ser l'associació Punt de Referència , fa poc més de 25 anys, qui va començar a oferir projectes d'acompanyament a joves extutelats. Poc després, el projecte Rossinyol, una iniciativa que vincula a estudiants de la Universitat de Girona amb alumnat d'origen estranger

“El projecte Rossinyol, una iniciativa que vincula a estudiants de la Universitat de Girona amb alumnat d'origen estranger d'escoles de la ciutat”

d'escoles de la ciutat, es va sumar. La cosa ha anat creixent, i tot i que la majoria dels projectes es fan des de l'àmbit de la mentoria socioeducativa, així com amb joventut tutelada i extutelada, també s'estan impulsant mentories socials amb persones migrades i refugiades, dones víctimes de violència masclista o persones recluses o sense llar, entre altes.

Actualment, segons Marina Claverías, vicepresidenta de la Coordinadora Mento-

ria Social, cada vegada són més els actors públics i privats que aposten per aquesta metodologia, la qual cosa fa que des de la coordinadora es vetlli perquè tots els projectes mantinguin uns estàndards de qualitat. "Volem que quan es diu que es fa mentoria social realment sigui perquè s'estan fent programes amb uns estàndards de qualitat i que tinguin l'impacte que han de tenir", insisteix Claverías.

SUMAR ESFORÇOS ENTRE LES DIFERENTS INTERVENCIONS SOCIALS

Un dels aspectes més fonamentals pels quals cal vetllar és justament l'acompanyament per part de professionals de tot el procés, ja que no sempre és fàcil, i sovint es generen situacions de frustració sobretot en els voluntaris, tal com reconeix Claverías. "Cal tenir un referent a l'entitat que vagi guiant i et pugui dir quin és el teu límit en la relació de mentoria". "La mentoria social és complementària a altres intervencions socials. No ha de ser la salvació de res, ve a sumar esforços entre l'administració i les entitats perquè sigui complementària", assenyala.

Per al Carles Mota, justament, la frustració més gran és no saber exactament què passarà amb la família afganesa a la qual està acompanyant un cop deixin el programa d'asil. "No sé si es quedaran a Sabadell o no, els preus de lloguer aquí són alts i un cop deixin de rebre l'ajuda del programa, no sé com s'ho podran fer", admet. Tot i això, mentre pugui, els donarà un cop de mà en tot allò que sigui possible. D'això tracta la mentoria social, d'implicar la societat civil en la transformació social, per intentar, en la mesura del possible, resoldre els reptes que una societat tan desigual genera.

TARRAGONA

EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ DE TARRAGONA TINDRÀ

AUGMENTS

SALARIALS

L'acord amplia la subrogació dels empleats de la indústria química i de la prima especial de les feines de manteniment

El sector de la construcció de la demarcació de Tarragona, amb més de 17.000 treballadors, té nou conveni. L’acord contempla un increment del 2,75% i de l’aportació de les empreses al pla de jubilacions – que es va aprovar al Conveni General de la construcció pels anys 2022 i 2023. El conveni tindrà vigència des de l’1 de gener de 2022 fins al 31 de desembre de 2026. També incorpora novetats com l’ampliació de la subrogació del personal de la indústria química i l’ampliació de la prima especial a les feines de manteniment per als empleats, tal com ja tenien a les indústries petroquímiques i nuclears. En concret, això suposa un augment per conveni de 3,5 euros pel 2024 i 2025 i de 4,5 euros pel 2026.

Així mateix, s’estableix un plus de parada de 5 euros i s’incrementa el valor de la dieta. D’altra banda, també s’ha acordat la implementació de la figura del delegat d’igualtat i la regulació de la visita mèdica sense limitació amb justificant. El sindicat UGT FICA de Catalunya ha valorat positivament aquest acord. “No ha transposat el Conveni General sinó que ha sigut millorat en molts aspectes tenint en compte la realitat del territori i de les seves empreses”, han manifestat des del sindicat.

INICI DE LES OBRES D’ADEQUACIÓ DEL CAMP DE RUGBI DE L’ANELLA MEDITERRÀNIA

Els treballs permetran homologar la instal·lació per poder acollir competicions professionals de primer nivell

Aquest novembre han començat les obres del camp de rugbi de l’Anella Mediterrània, uns treballs a càrrec de l’empresa FIELDTURF POLIGRAS, S.A. que comptem amb un pressupost de 498.086,36 € € amb l’IVA inclòs i que permetran adequar el camp per homologar-lo i poder acollir competicions professionals de primer nivell. El termini d’execució de les obres és de tres mesos i l’actuació consistirà a substituir l’actual gespa natural per gespa artificial, la qual serà apte per complir amb l’actual normativa WORLD RUGBI.

Les obres permetran que el camp de rugbi disposi de les dimensions i les característiques requerides per tal que la instal·lació esportiva rebi l’homologació per part de la Federació Espanyola de Rugby (FEB).

“L’inici d’aquestes obres és una molt bona notícia, sobretot després dels contratemps sobrevinguts que van suposar haver de redefinir el projecte. Finalment, en poques setmanes, Tarragona disposarà d’un camp de rugbi en condicions per acollir tant als centenars d’infants i joves que entrenen com competicions professionals de primer nivell”, ha manifestat el conseller d’Esports, Berni Álvarez, qui ha recordat que des de Tarragona Esports “hem estat, en tot moment, en contacte amb el Club Rugby Tarragona, a qui agraïm sincerament la seva complicitat i el seu suport”.

TARRAGONA ESPORTS AMPLIA EL PROGRAMA DE FORMACIÓ AMB MÉS SESSIONS

S'ofereixen un total de catorze càpsules formatives que comencen avui i s'allargaran fins al pròxim febrer

Tarragona Esports ha engegat, de nou, el programa de formació que s’allargarà fins al pròxim mes de febrer i tindrà lloc de forma presencial a la sal polivalent del complex municipal de Campclar, a l’Anella Mediterrània. En aquesta edició, Tarragona Esports ha apostat per incrementar el nombre de sessions i s’oferiran un total de catorze càpsules formatives, gairebé el doble de les oferides en l’anterior edició. A més a més, a diferència de l’any passat, les sessions formatives no només s’adrecen al personal de direcció i de gestió, sinó que també s’incorporen classes específiques per a personal tècnic.

Com a novetat, el programa ofereix noves temàtiques com és la intel·ligència artificial, un nou paradigma per la gestió del dia a dia de les organitzacions. Entre altres qüestions, les sessions tractaran de relacions laborals i voluntariat, la relació amb l’administració pública, les assegurances, l’establiment de preus, la gestió d’emocions, l’estudi de mercat i la previsió d’ingressos. “Des de Tarragona Esports caminem de la mà de tots els clubs i entitats esportives de la ciutat i aquest programa de formació és una de les actuacions encaminades a millorar el seu dia a dia i a fer-les més competitives”, ha manifestat el conseller d’Esports, Berni Álvarez.

TARRAGONA

LA URV POSA EN MARXA UN NOU PERFIL A TIKTOK

La Universitat aposta per comunicar-se amb el públic més jove a través d'una de les xarxes socials amb més creixement els darrers temps

Les noves tendències en l’àmbit digital han modificat els hàbits de consum d’informació, sobretot entre les noves generacions, que no només busquen entreteniment a les xarxes socials, sinó que aquests nous espais també s’han convertit en canals d’informació. Per això la URV ha obert el seu perfil a la plataforma TikTok, una de les xarxes socials que en els darrers temps ha experimentat un creixement més ràpid i un gran impacte, sobretot entre el públic més jove.

De fet, aquest és un dels objectius d’aquest nou espai comunicatiu, arribar als més joves, tant als que ja formen part de la comunitat universitària, com als futurs estudiants de la Universitat.

EL SERVEI D’ATENCIÓ A HOMES DE TARRAGONA AUGMENTA I AMPLIA LA SEVA ACTIVITAT

L’objectiu és facilitar l'acompanyament per construir relacions no violentes basades en l’equitat de gènere

El Servei d’Atenció a Homes (SAH) de la conselleria d’Igualtat de l’Ajuntament de Tarragona ha atès un total de 14 homes i joves des del setembre de l’any 2022. Es tracta de les sessions d’atenció individual que ofereix aquest servei i al qual acudeixen voluntàriament homes i joves de més de 14 anys amb l’objectiu de rebre acompanyament per construir relacions no violentes basades en l’equitat de gènere.

Són homes que viuen relacions conflictives i manifesten conductes violentes i/o abusives. Les diferents tipologies de conducta violenta abordada en les sessions individuals han estat la psicològica, ambiental, social, verbal, física, sexual, assetjament escolar i parental.

“S’acompanya a homes i joves que per voluntat pròpia volen iniciar un procés de canvi amb la finalitat de construir un model de relacions fonamentades en el respecte i la igualtat”, ha destacat la consellera d’Igualtat, Cecilia Mangini, qui ha recordat que la lluita contra la violència masclista “és una lluita de tots i totes”. En aquest sentit, també des del setembre de l’any passat, el SAH ha arribat a 150 alumnes de la ciutat de Tarragona mitjançant nombroses sessions amb l’objectiu d’identificar les violències masclistes i fomentar processos de canvi.

El nou perfil a TikTok de la URV comptarà amb contingut divulgatiu i informatiu que donarà a conèixer la Universitat, el seu dia a dia, la seva oferta formativa, i totes aquelles activitats d’especial interès, però sempre amb un toc d’humor i amb una mirada informal i desimbolta.

La participació d’estudiants en la creació del contingut és una de les singularitats del nou perfil. Núria Leyva i Sandra Palou, que cursen Comunicació Audiovisual, són les primeres en col·laborar tant en l’aportació d’idees de publicacions com en la producció i l’enregistrament.

ÈXIT EN ELS BIÒTOPS INSTAL·LATS AL PORT DE TARRAGONA

La zona més propera a la bocana del Port és la que presenta nivells més alts de biodiversitat

La col·locació de biòtops al Port de Tarragona comença a donar els seus fruits. Després de la instal·lació durant el mes de gener, en els monitoratges mensuals que s’estan realitzant s’hi ha detectat un increment en la biodiversitat del 75% en la majoria d’estructures de regeneració instal·lades als molls tarragonins.

Els estudis recents demostren un augment significatiu de la biodiversitat tant a nivell global del port com a nivell individual de cada zona i unitat de biòtop subaquàtic. La Zona 3 ha emergit com la zona amb els resultats més satisfactoris. Aquí, la biodiversitat específica de cada unitat i la mitjana de biodiversitat entre les diferents estructures superen significativament la biodiversitat a la zona control.

No obstant això, cal destacar que hi ha algunes àrees que no estan assolint els mateixos resultats. Les discrepàncies en els resultats entre les zones són explicables per les diferents condicions ambientals. La proximitat de la Zona 3 a la bocana del port afavoreix la renovació de l’aigua i, en conseqüència, l’augment de la colonització de diverses espècies. Al contrari, la Zona 1, més endinsada al port, experimenta una menor renovació de l’aigua, la qual cosa redueix les oportunitats de colonització de nous organismes.

UN ERROR QUE DEIXA FORA

UN COL·LECTIU SENCER

Un error amb els Taxis de Tarragona podria deixar fora a tot el col·lectiu de mobilitat reduïda

Sergio Lahoz Dorante

Els taxis a Tarragona tenen un problema seriós que podria mitigar-se aviat, però de moment, espanta el sector.

El 13 de maig de 2011 es va aprovar un Acord de Govern que estableix que el 10% de vehicles d’autotaxi poden tenir 8 places, però sempre que tinguin una plaça per a persones de mobilitat reduïda.

Gràcies a l'ONCE i a l’IMSERSO, mitjançant una subvenció que van acordar -que obligava els taxistes a tindre durant quatre anys aquest tipus de vehicle-, tres taxistes van poder adquirir aquestes furgonetes que permeten, avui dia, donar el servei a diferents persones i col·lectius que ho necessiten.

Fins aquí sembla tot normal, però hi ha hagut un problema greu. A banda de

“Els taxistes són conscients del servei que han de donar amb la mobilitat reduïda i no volen canviar aquest 10%”

no trobar cap mena de subvenció per renovar aquesta flota que ja té més de 10 anys, s’ha comès un error administratiu que pot deixar sense flota de mobilitat reduïda a tota la ciutat de Tarragona.

Un taxista ha presentat tots els papers en regla per registrar una furgoneta de nou places. La Llei del Taxi permet que hi hagi una furgoneta de nou places contant el conductor, però l’acord de govern signat, no. Doncs bé, aquesta furgoneta de nou places ha estat aprovada per donar servei a Tarragona ciutat.

Això ha assentat un precedent que pot ser mortal. Tota la flota adaptada per persones de mobilitat reduïda ha de renovar aviat el seu vehicle aviat i comprar una furgoneta normal de nou places o una adaptada té una diferència notable a nivell econòmic.

Els taxistes són conscients del servei que han de donar amb la mobilitat reduïda i no volen canviar aquest 10%. Volen ajuda per renovar aquesta flota i, sobretot, no sentir-se menyspreats donant permisos que no existien, segons l’acord de govern. Està en joc la mobilitat de persones que ho necessiten.

TARRAGONA

“L’ENVELAT”, NOU AVANTPROJECTE D’HUMANITZACIÓ DE LA PLAÇA CORSINI

Es tracta de la proposta presentada per NUA Arquitectes, Lligams i Elisenda Rosàs, i que va quedar en segona posició al concurs d’idees

El Consell d’Administració de l’empresa de Mercats de Tarragona, va acordar en la seva darrera sessió encarregar un nou avantprojecte d’humanització de la Plaça Corsini als autors de la proposta “L’envelat”, la qual va quedar en segona posició al concurs d’idees que es va convocar inicialment.

La idea presentada de L’envelat i que ara serà desenvolupada, proposa donar llum i ombra a la Plaça a través d’un envelat que a l’hivern desapareix i a l’estiu es desplega, amb seients lliures per als ciutadans i testos de vegetació amb plantes de la costa tarragonina. La presidenta de Mercats de Tarragona i consellera de Comerç, Montse Adan, ha subratllat que “la Plaça Corsini és un eix vertebrador de la ciutat i la seva humanització ha de ser capaç de convertir la plaça en un espai més amable, sobretot en les temporades de més calor, i d’afavorir al fet que hi passin coses. La proposta de L’envelat parteix d’una idea funcional i adaptable que estem segurs que no només pot ser capaç de conviure amb l’activitat habitual del mercadet, fires i altres activitats, sinó també de reivindicar encara més la Plaça Corsini com a punt de trobada de tarragonins i tarragonines durant tot l’any”.

La voluntat és poder desenvolupar el projecte al llarg de l’any 2024, sempre que la situació econòmica ho permeti.

TARRAGONA ESTALVIA MÉS DE 6 MILIONS DE LITRES D’AIGUA DURANT L’ESTIU

El consum de la ciutat es manté molt per sota dels màxims exigits dins el Pla Especial de Sequera de l’ACA

Les mesures d’estalvi aprovades per l’Ajuntament de Tarragona durant aquest estiu i la conscienciació ciutadana han donat com a resultat un estalvi en el consum d’aigua durant els mesos de juliol i agost de més de 6.205 m3 a la ciutat, és a dir més de 6 milions de litres d’aigua respecte l’any 2022.

Així s’ha comunicat des de la conselleria de Medi Ambient de l’Ajuntament. El seu conseller Guillermo García s’ha mostrat satisfet per la xifra obtinguda i sobretot ha agraït “l’esforç a la ciutadania per evitar-ne el malbaratament”. “És un inici positiu, però no és suficient. L’estalvi d’aigua ens l’hem marcat com una prioritat de govern i hem de seguir en aquest camí”,

ha expressat el conseller de Medi Ambient, qui ha aprofitat per fer una crida a seguir mantenint un consum responsable i ha demanat “no relaxar-se ni deixar enrere els usos restrictius de consum d’aigua ja adquirits ja que la situació d’alerta persisteix”.

LLOGAR PIS A TARRAGONA, MISSIÓ IMPOSSIBLE: SENSE PISOS I PER 1.500 €

L'oferta de pisos de lloguer a la ciutat és “pràcticament inexistent” i amb preus que arriben als 1.500 euros; mentre que hi ha més de 3.000 persones en llista d'espera per a un habitatge social

Cada vegada és més difícil trobar habitatge de lloguer a Tarragona. El sector immobiliari afirma que l’oferta és “pràcticament inexistent” a la ciutat. “La gent que busca lloguer ho té bastant malament, no n’hi ha”, expressa a l’ACN Cèsar Garcia, tresorer del Col·legi i Associació d’Agents de la Propietat de Tarragona.

De fet, la capital tarragonina és un dels 140 municipis tensionats de Catalunya. Al centre de la ciutat els lloguers s’enfilen fins als 1.500 euros mentre que als barris se situen al voltant

dels 400 euros. Segons dades de l’Ajuntament, hi ha més de 1.200 habitatges socials i unes 3.000 persones d’arreu del territori que estan a la llista d’espera per aconseguir-ne un.

Garcia considera que la regulació dels preus no és la solució per revertir la manca d’habitatge a la ciutat i apunta que els propietaris optaran per destinar-los a usos turístics. Davant d’aquest problema reclama a les administracions que actuïn i no “descarreguin” en el sector tota la responsabilitat.

SAKURA PALACE

HYDRAFACIAL AQUAPURE

MANICURA Y PEDICURA SEMIPERMANENTE

CORPORAL BABOR

TARRAGONA

L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA DESTINA 50.000 EUR A LA REDACCIÓ DEL PLANEJAMENT URBANÍSTIC

L’Ajuntament de Tarragona ho ha aprovat al consell plenari on aquest plantejament urbanístic regularà els pisos turístics a la ciutat

L’Ajuntament de Tarragona ha aprovat aquest divendres en consell plenari destinar 50.000 EUR a la redacció del planejament urbanístic que regularà els pisos turístics a la ciutat. L’Ajuntament té ara un termini de cinc anys per fer l’adaptació del seu planejament urbanístic, en virtut del decret llei 3/2023, de 7 de novembre, aprovat per la Generalitat de Catalunya per regular els habitatges d’ús turístic mitjançant l’obtenció d’una llicència urbanística prèvia i d’una autorització turística.

Cal recordar que, amb motiu de l’entrada en vigor de l’esmentat decret, des del 9 de novembre l’Ajuntament de Tarragona no concedeix llicències per a habitatges d’ús turístic fins que adapti el seu planejament urbanístic al nou Decret llei. El Decret llei afecta un total de 262 municipis de tot Calalunya que presenten problemes d’accés a un habitatge permanent o que ja tenen més de cinc pisos turístics per cada 100 habitants, o bé que compleixen ambdós requisits. Tarragona és un dels 140 municipis en què el decret ha entrat en vigor per tenir una demanda d’habitatge acreditada i un mercat tensionat.

RTVE TINDRÀ UN ESPAI A LA TABACALERA DE TARRAGONA

Aquest espai públic de la ciutat albergarà la nova Unitat Informativa de Tarragona

L’Ajuntament de Tarragona ha aprovat al Consell Plenari de 16 de novembre de 2023 una resolució per a la concessió de l’espai d’un espai de 265,65 m² de la tercera planta del Magatzem 2 de la finca municipal, La Tabacalera, a la Corporació de Radiotelevisió Espanyola (CRTVE), per a implantar-hi una Unitat Informativa a Tarragona. Segons el diari de Tarragona, Tac 12 també podria tenir un espai en aquest mateix lloc.

L’acord ha passat per tots els filtres tècnics necessaris per al correcte desenvolupament d’una iniciativa d’aquest tipus, així com l’Informe d’Enginyeria Industrial, l’expedient del Gabinet Tècnic Fiscal i el compliment de les Normes de Plantejament Urbanístic.

Aquest acord permetrà l’ús de l’espai esmentat anteriorment a la Tabacalera per part de Radiotelevisió Espanyola mitjançant adjudicació directa durant un període de 20 anys i amb una retribució anual a l’Ajuntament de 25.307 euros. En els pròxims mesos RTVE presentarà el projecte tècnic de les obres i instal·lacions de la Tabacalera i haurà de presentar el 3% del valor del domini públic i al pressupost de les obres, requisits indispensables per a la mateariltzació de l’acord.

L’EMT POSA EN MARXA 3 AUTOBUSOS D’HIDROGEN VERD A TARRAGONA

Durant les pròximes setmanes circularan sense passatgers per estudiar la seva autonomia i s’espera que aquest període finalitzi a mitjans de desembre

L’Ajuntament de Tarragona juntament amb l’EMT i l’empresa Carburos Metálicos han treballat conjuntament per presentar els primers 3 autobusos d’hidrogen verd a la ciutat de Tarragona. L’any vinent s’hi sumaran 4 més en la flota municipal seguint la mateixa línia: Apostar per la ciutat de Tarragona una millor qualitat de l’aire juntament amb l’hidrogen verd. La consellera de Mobilitat i presidenta de l’EMT, Sonia Orts ha esmentat que “volem assolir que pel 2024 el 10% de la ruta de la flota d’autobusos municipals estigui descarbonitzada.

En la incorporació d’aquests nous autobusos paral·lelament amb la construcció d’una hidrogenera en el polígon Riu Clar, Tarragona esdevindrà amb un millor ecosistema local entorn amb l’hidrogen verd amb la millora de la qualitat de l’aire. L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales també ha recalcat que aquesta és la via per liderar la transició energètica i que “Tarragona fa un pas endavant cap a la mobilitat sostenible de 0 emissions contaminants. Tanmateix, en la línia millorar la qualitat de vida dels ciutadans i augmentar la competitivitat empresarial.

NOELIA VÁZQUEZ

Directora de Persones, Cultura i Comunicació d'ELIX Polymers

“Les empreses amb propòsit tenen ànima, i per tant no es poden copiar”

La Ciutat entrevista Noelia Vázquez, d'ELIX Polymers, líder mundial en la fabricació de termoplàstics ubicada a Tarragona

Redacció

La Noelia i el seu equip treballen des de fa anys en el propòsit de la seva empresa i en fer que totes les persones que formen part de l'organització trobin i identifiquin el seu.

Noelia, per què treballar en el propòsit com a cultura d'empresa? Un dels reptes més importants que tenen les or-

ganitzacions és que les persones que hi treballen sàpiguen quina és la seva contribució, no només a nivell de companyia, sinó com hi contribueixen i incideixen amb la seva feina en la resta de grups d'interès, en el nostre cas amb els clients, amb la societat, amb el seu entorn, i a nivell personal poder connectar el que ens mou a cada persona en l'àmbit del treball.

La teva trajectòria a ELIX es remunta

al 2007, què suposa aquest canvi cultural a l'organització respecte als anys anteriors? La meva trajectòria a ELIX m'ha permès veure i viure diferents fases de la companyia. A ELIX hem passat per fases molt diferents, des d'un origen d'empresa mare industrial fins per a fons d'inversió. Per això el nostre focus ha estat reforçar la nostra identitat i definir la nostra missió incloent el propòsit com a empresa. El món empresarial està canviant i és ne -

Oliva Motor

cessari donar resposta als grups d'interès amb els quals ens relacionem, sobretot amb les nostres pròpies persones i l'entorn, cada vegada més conscienciats en temes de sostenibilitat.

Els canvis culturals són lents. Dia a dia anem donant passos cap a on volem posar a ELIX i les persones, que la conformem, com a empresa. És un pas que no es fa de la nit al dia, cal temps, recursos i compromís per a canviar el nostre model d'organització.

Com es trasllada el propòsit a tota l'organització, a les persones que treballen a ELIX i als que s'incorporen a l'or-

ganització? Estem treballant perquè tota persona que formi part d'ELIX, primer de tot, conegui el propòsit de l'empresa i amb això l'interioritzi i trobi el sentit de la seva feina. Treballar en el propòsit no deixa de ser una ajuda en el progrés de les persones a través de la connexió amb l'empresa. Són canvis d'actitud de "com es fan" les coses. Amb el temps es consolidarà com una manera de fer.

L'equip de Persones, Cultura i Comunicació treballa dur i de forma incansable, com em comentes, perquè aquest canvi es traslladi a l'organització. Quines són les palanques i barreres que

us trobeu en el dia a dia d'aquest canvi cultural? Per poder desenvolupar aquest canvi cultural en l'organització el primer que vam fer, com a àrea, va ser començar a canviar nosaltres mateixos. És un canvi que suposa recompondre tota la nostra estratègia a nivell de departament, canviant els nostres processos interns i redefinint el nostre model de gestió.

De forma paral·lela hem anat treballant amb la resta de l'organització posant el focus del canvi en el nostre sistema de gestió de persones.

En aquest procés d'identificació s'està comptant en tot moment amb el suport de la Direcció. La participació de les persones d'ELIX ha estat totalment activa, sentint-se involucrades i això ha estat la palanca més important de la transformació que estem vivint.

Som coneixedors de les resistències naturals al canvi, però treballem en iniciatives que ens permetin arribar a tothom.

“Ser una empresa sostenible en tots els sentits és necessari per perdurar en el temps”

Les empreses amb propòsit doblen el seu valor de mercat quatre vegades més ràpid que les altres. A la vista d'aquesta xifra, com convenceria els escèptics que el propòsit no és un exercici de màrqueting per millorar els resultats de l'empresa? En aquests temps convulsos en els quals vivim, entenem que el poder connectar les persones amb l'empresa, donar sentit a la nostra feina, fa que el compromís es reforçi i per tant que l'empresa aconsegueixi majors beneficis. Al cap i a la fi som una empresa i, com no pot ser d'altra manera, també ens movem per indicadors financers. Ser una empresa sostenible en tots els sentits és necessari per perdurar en el temps.

Em resulta difícil comprendre que tant el fet de créixer com el de mantenir-se es pugui fer sense un propòsit, sense una aportació a la societat.

Les empreses amb propòsit tenen ànima, i per tant no es poden copiar.

Mare de Déu del Claustre, 10 Tarragona

v 977 236 644 | n 672 731 993

sanabras.cat

Aquestes Festes encarrega els teus plats de Nadal per casa o el càtering per la teva empresa

VUIT ANYS FENT MÉS FÀCIL LA

VIDA DE LA GENT: NATIGARCIA

CELEBRA EL SEU ANIVERSARI

Després de vuit anys de treball dur i implicació, NatiGarcia és una marca establerta a tot el Camp de Tarragona

Sergio Lahoz Dorante

Nati Garcia és d’aquelles persones que es preocupen pel teu dia a dia i el teu benestar. És molt difícil trobar aquest tipus d’ofici, però ella fa una feina molt infravalorada i que fa més fàcil les vides de cadascú.

Garcia celebra els vuit anys sota la marca ‘NatiGarcia’ i 30 anys d’experiència en el sector de l’interiorisme. En aquests vuit anys, ella confirma que ha crescut molt com a persona i com a professional i que cada cop, més gent del Camp de Tarragona confia en els seus serveis. Els clients de sempre quan volen una estança nova saben a qui trucar i els nous acaben agafant confiança un cop són visitats per ella.

ELS I LES JOVES, UN PÚBLIC

MOLT AGRAÏT

Els dormitoris juvenils són un mal de cap per a moltes famílies. Un noi o una noia que viurà una de les parts importants -si no la que més- de la vida en aquell espai, on ha de créixer, trobar-se, perdre’s i fer-se adult, necessita un lloc idoni per això.

És un dels espais que NatiGarcia més treballa i el qual troba un dels més gratificants. Les cares d’aquelles persones i les reaccions són un al·licient molt important quan entrega un treball amb molta cura i totalment personalitzat.

UN EQUIP SOLVENT, FIDEL I DINÀMIC

Disposar d'un equip que acompanyi durant tants anys és molt complicat. Per sort i no per casualitat, té un equip de muntatge des que la marca NatiGarcia va néixer. Un grup que sempre és felicitat allà on passa.

Al cap i a la fi, tenir un espai ben optimitzat, un moble en concret que compleixi totes les teves necessitats i una habitació que tingui tot el que calgui per

arrelar-te allà és imprescindible. I que millor que algú que celebra els vuit anys ajudant a totes aquelles persones sota la marca NatiGarcia.

“Garcia celebra els vuit anys sota la marca ‘NatiGarcia’ i 30 anys d’experiència en el sector de l’interiorisme”

LA BRÚIXOLA DEL GOVERN REUSENC LA BRÚIXOLA DEL GOVERN REUSENC

L’executiu

de l’Ajuntament de Reus ha presentat el seu Pla d’Acció Municipal, que també incorporarà mesures sorgides de la participació ciutadana

Adrià Miró Canturri

El tripartit encapçalat per Sandra Guaita comença a marcar el seu rumb pels pròxims quatre anys. Després de l’acord entre PSC, ERC i ARA del mes de juny, que ja dibuixava les seves línies prioritàries, durant la recta final de 2023 confeccionaran el seu Pla d’Acció Municipal (PAM) Aquest document, definit per l’alcaldessa com el segon més important del mandat, plasma els principals objectius de l’executiu de la plaça Mercadal. De moment, el text inclou 399 mesures a desenvolupar, però hauran d’afegir-ne sis de noves sortides d’un procés de participació ciutadana.

“El PAM és una visió estratègica que ens ha de permetre transformar la ciutat. Ha sigut fruit d’una feina treballada, consensuada i de manera transversal”, reconeixia l’alcaldessa, Sandra Guaita, en la roda de premsa de presentació. Segons destaca la socialista, el PAM torna a estar vehiculat

pels tres eixos que ja van definir el pacte de govern tripartit: ser referents en la governança posant les persones al centre de totes les polítiques; fer de la ciència i la innovació, motors del creixement econòmic, i treballar per una ciutat verda i sostenible. A banda d’aquestes tres vies, Guaita també ressalta que és un text que “ens vol fer referents de transformació al territori i té una visió metropolitana”.

“la mateixa alcaldessa assenyala l’habitatge com un dels 'cavalls de batalla' del seu govern”

LES PERSONES

Pel que fa a l’àmbit de les persones, la mateixa alcaldessa assenyala l’habitatge com un dels “cavalls de batalla” del seu go-

vern. El lloguer social o la rehabilitació en espais com el barri Fortuny són alguns dels exemples amb què volen combatre un dels conflictes que afecta a tot l’Estat. A més, un dels altres elements que busca potenciar el tripartit durant aquest mandat són les places per a les Escoles Bressol Municipals amb la creació d’un nou centre.

També dins del primer eix, la gent gran pren un paper central, sobretot en la lluita contra la solitud no desitjada. Un objectiu que no comporta una gran quantia econòmica, però que té un valor cabdal pels membres del govern. D’altra banda, pretenen que la cultura continuï sent un dels motors de la capital del Baix Camp amb un nou espai escènic o el Museu de Llibertat. Finalment, busquen una millora de la seguretat amb l’increment del nombre d’agents i d’unitats del cos i treballaran en benefici de la salut mental amb un servei al benestar emocional.

CIÈNCIA I INNOVACIÓ

En el segon àmbit, el govern planteja que la ciència i la innovació contribueixin al creixement econòmic de la ciutat, explotant sectors que encara tenen camí per recórrer. “El creixement econòmic ha de ser sostenible en un concepte ampli. Ambientalment, socialment i econòmicament. És de la nostra incumbència facilitar l’activitat empresarial, no només de les grans empreses, sinó de les petites i mitjanes empreses i els autònoms.”, destaca la primera tinenta Noemí Llauradó.

En aquest sentit, es planteja la dinamització de sectors estratègics com l’agroalimentari, la nutrició i la salut, el tecnològic i l’energètic. A més, pretenen donar suport a l’emprenedoria, el comerç, la digitalització de les empreses i la col·laboració amb la universitat.

Algunes de les accions més interessants en l’àmbit empresarial és la vocació de transformar el Tecnoparc en un districte tecnològic i de coneixement , la projecció del hub foodtech and nutrition per ser un referent estatal o potenciar les fires. Pel que fa a la projecció de ciutat, pensen la renovació del Gaudí Centre o promoure els productes de km0 i l’aeroport de Reus. Finalment, en l’àmbit de l’emprenedoria, la volen fomentar en l’àmbit educatiu l’economia social i crear l’ Escola d’Oficis de Reus.

LA SOSTENIBILITAT

Per acabar, el tercer eix tracta del medi ambient i la sostenibilitat. “Aquest eix està entès com una política transversal. És a dir, com la sostenibilitat, la resiliència, la naturalització i la recuperació d’espais afecta no només des d’un punt

de vista de verdor, sinó també com ho fa a totes les polítiques en general”, descriu el regidor Daniel Rubio.

Per arribar a aquests objectius de resiliència de la ciutat, Rubio assenyala com a pròximes accions la creació de refugis climàtics. Al mateix temps, l’aigua és un element clau en aquest eix i volen posar sobre la taula la “recuperació de cada gota d’aigua que es pugui posar en valor”. En aquest mandat, esperen recuperar set pous, que s’afegirien als 21 pous actius en l’actualitat. D’altra banda, l’energia també és un element que busquen desenvolupar amb l’impuls de l’autoconsum amb Reus Energia o les comunitats energètiques. A més, la neteja és un “eix principal d’aquest mandat” pel govern i reconeix que, tot i tenir bons números, els queda camí per recórrer en la recollida selectiva.

“El creixement econòmic ha de ser sostenible en un concepte ampli. Ambientalment, socialment i econòmicament”

Més enllà d’aquests punts, la mobilitat prendrà un fort pes en aquest mandat arreu del país. El desplegament de la Zona de Baixes Emissions serà un dels projectes més importants, però també hi incorporen la pacificació del tomb de ravals, l’ampliació de l’oferta de places d’aparcament, desplegar encara més el bus a demanda i el servei de bicicleta compartida. Finalment, crearan una oficina del benestar animal per incrementar les dades de recuperació i adopció que duen a terme a través de la plataforma web o controlar les colònies de gats.

OBERT A LA CIUTADANIA

A banda de les 399 propostes, el document n’incorporarà sis de noves que s’han desenvolupat en un procés participatiu obert a la ciutadania. En aquest cas, entre el 23 i el 25 d’octubre s’han elaborat tres tallers -un per cada eix- d’on han sorgit diverses propostes que es votaran a través del portal web de Reus Participa entre el 2 i el 12 de novembre. Concretament, les dues iniciatives més votades de cadascun dels eixos seran les que s’incloguin en el document definitiu.

“Fem una valoració molt positiva dels tallers perquè la ciutadania ha vingut i ha participat. A més, a l’hora de formular les propostes que portaven de casa, el fet de compartir-les amb la resta de la ciutadania permetia modular-les i ampliar la visió”, destaca la regidora de Participació, Bon Govern i Serveis Generals, Montserrat Flores, sobre aquestes trobades. D’altra banda, també ressalta la transversalitat generacional del procés i la qualitat de les aportacions.

Més enllà del mateix cicle pel PAM, Flores reconeix que aquestes iniciatives els

permeten “incidir en la democràcia participativa” i en “fomentar els espais de trobada de debat”. Per a la regidora, aquesta mena d’activitats contribueixen a poder “escoltar-nos els uns als altres”.

Els tallers han comptat amb la presència de les gerències per explicar què incorpora cada proposta del PAM, que tenen uns enunciats força genèrics. Pel que fa a la dinàmica d’aquestes trobades, ha estat marcada per les xerrades en grups d’entre dues i quatre persones per debatre les diferents propostes i acabar-ne presentant les definitives.

La Núria, que ha participat tant al primer taller com al tercer, explica que les seves “inquietuds comunitàries” i el voler “contribuir a la ciutat” l’han empès a formar part d’aquest procés participatiu.

Tot i que declara que sent certa desafecció política, creu en la participació perquè “ens beneficia a tots”. “Si la política la fas des d’un despatx, encara que sigui noble la

intenció, pots fer polítiques que no donin resposta a les necessitats reals”, apunta. Per a la Núria, l’escolta en aquests debats permet sensibilitzar les institucions en diferents temes i empatitzar amb aquests problemes.

“La Núria, que ha participat tant al primer taller com al tercer, explica que les seves “inquietuds comunitàries” i el voler “contribuir a la ciutat” l’han empès a formar part d’aquest procés participatiu”

Juntament amb la fixació de les línies mestres del govern, el document també permetrà poder fiscalitzar l’acció periòdicament i valorar a final de mandat quin percentatge del seu pla de govern s’ha pogut complir.

ANUNCIA AQUÍ

UN ANY PER RECORDAR

Joan Maria Sardà i Padrell, alcalde de La Pobla de Mafumet (Tarragonès) fa balanç de l'any que deixem enrere

Joan Maria Sardà

D’aquí a unes poques setmanes tancarem el 2023. Per això, després de tot un any afrontant els reptes del dia a dia, tant a casa com al lloc de feina o amb els estudis, ara ens pertoca fer balanç d’un any que ha estat difícil i, alhora, il·lusionant.

En clau pobletana, el 2023 serà recordat com el del pas endavant definitiu per allunyar-nos del període pandèmic, que tant va afectar les nostres relacions socials. Sortosament, al municipi no vam haver de lamentar uns efectes devastadors sobre la salut dels nostres veïns i veïnes, però sí que n’hem patit les conseqüències econòmiques i d’aïllament social.

És per això que en els últims tres anys hem activat campanyes de polítiques socials destinades a mitigar aquests danys col·laterals de la pandèmia. Davant de la dificultat, vam apostar decididament per fer costat a les persones i crec que, com a poble, n’hem sortit reforçats. Hem consolidat el sentiment de pertinença, la cohesió social i hem ajudat les economies familiars en la mesura de les nostres possibilitats.

Però és evident que el benestar personal i col·lectiu no depèn només dels altres. És fonamental que tots i cadascun de nosaltres fem tot el que ens sigui possible per millorar les nostres condicions

de vida i, alhora, la vida social del poble. És a dir, els municipis són més acollidors, més habitables i més feliços si els seus individus s’hi impliquen i demostren civisme i esperit de convivència.

D’altra banda, aquest és un any important també des del punt de vista urbanístic, atès que hem posat en marxa les obres de prolongació de l’avinguda Mina de Madró. Un cop finalitzats els treballs, comptarem amb una nova i molt impor-

“hem posat en marxa les obres de prolongació de l’avinguda Mina de Madró. Un cop finalitzats els treballs, comptarem amb una nova i molt important artèria de comunicacions al poble”

tant artèria de comunicacions al poble, guanyant un punt d’entrada i sortida i, també, incorporant a aquesta zona un nou aparcament de superfície i una àrea de lleure infantil. Així mateix, també estem construint un segon dipòsit d’aigua, ubicat al costat de l’actual i que permetrà elevat la capacitat d’emmagatzematge fins als 4.200 m3

En un altre àmbit, en aquest 2023 també hem celebrat unes eleccions municipals que han servit per renovar el suport ciutadà al treball que venim fent des de fa anys. Amb tot i com sempre, seguirem governant la Pobla de Mafumet des del diàleg, la inclusió i el treball conjunt amb la resta de grups municipals perquè, com diem sempre, entre tots fem la Pobla. I així seguirà sent.

Descobreix més sobre la Pobla a poblamafumet.cat

ÒSCAR SUBIRATS PREN POSSESSIÓ COM A REGIDOR DE

Subirats gestionarà la regidoria d’Empresa, Formació i Ocupació

Òscar Subirats ha pres possessió com a regidor de l’Ajuntament de Reus en la sessió plenària d’aquest divendres 20 d’octubre, adscrit al grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya. Subirats assumeix el càrrec en substitució de Carles Prats, que va renunciar al seu càrrec municipal en el ple del passat 29 de setembre.

L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, té previst signar aquest mateix divendres el decret per nomenar Subirats regidor d’Empresa, Formació i Ocupació

AIGÜES DE REUS MILLORA L’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D’UNA PART DE LA XARXA DE SANEJAMENT

El projecte preveu, consegüentment, que les aigües residuals de l’EBAR de Villablanca es bombin un sol cop

Aigües de Reus ja ha adjudicat i iniciarà abans de final de mes unes obres a l’Estació de Bombament d’Aigües Residuals de Villablanca, que han de permetre una important millora de l’eficiència energètica en la xarxa de sanejament. Uns treballs que cal emmarcar en les polítiques ambientals que Aigües de Reus impulsa rere la consolidació de la transició energètica i una gestió més eficient del cicle integral de l’aigua.

Reus compta amb vuit Estacions de Bombament d’Aigües Residuals (EBAR), que s’encarreguen d’elevar les aigües residuals en aquells punts del terme municipal on el seu transport, via clavegueram, no pot fer-se per gravetat. Aquesta és la manera de garantir el transport i arribada d’aquestes aigües brutes a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals, on finalment són tractades.

El projecte preveu, consegüentment, que les aigües residuals de l’EBAR de Villablanca es bombin un sol cop (sense necessitat de passar per l’EBAR del Tecnoparc) gràcies a una nova canonada de polietilè (de 643 metres lineals), que elevarà les aigües brutes fins a un punt del Camí Vell de Bellisens, des d’on ja es poden fer arribar per simple gravetat al clavegueram. La inversió prevista és de 96.578 euros (IVA inclòs).

L’AJUNTAMENT DE REUS

REUS APROVA UN PRESSUPOST MUNICIPAL DE 217 MILIONS PER AL 2024

El pressupost de 2024 ve acompanyat d’un Pla d’Inversions del Grup Ajuntament dotat amb 25.316.171,28 euros

El Ple de l’Ajuntament de Reus ha aprovat aquest divendres, 27 d’octubre, el Pressupost del Grup Ajuntament de Reus per a l’exercici 2024, que ascendeix a 217.816.511 euros.

Uns pressupostos marcats per l’ampliació, millora i creació de nous serveis municipals, amb un esforç inversor històric i amb reducció de l’endeutament. En la sessió plenària també s’han aprovat inicialment  les modificacions d’ordenances fiscals per 2024.

Unes ordenances definides per una política fiscal realista i amb criteris de progressivitat i de redistribució, amb l’increment de la partida bonificacions fiscals i mantenint les subvencions a famílies i entitats.

El resum del pressupost consolidat de l’Ajuntament de Reus per a l’exercici 2024 i la seva variació respecte al d’enguany és el següent:

• Ajuntament de Reus: 148.982.115 euros (13,48%)

• Organismes autònoms municipals: 10.100.212 euros (21,23%)

• Empreses municipals 77.349.331 euros (10,16%)

• Total pressupost consolidat: 217.816.511 euros (11,49%)

REUS S'IL·LUMINA

La capital del Baix Camp prepara un Nadal que inclourà més llums als carrers i activitats més sostenibles a plaça Llibertat

Adrià Miró Canturri

Les llums es van convertir en el gran atractiu de Reus durant les festes de Nadal de l’any passat. La capital del Baix Camp naturalment no era Vigo -que ha convertit les seves festes nadalenques en gairebé un mem-, però sí que va aconseguir de nou ser el principal centre neuràlgic del territori. Les llums, les activitats i el seu emblemàtic comerç van arreplegar 1.200.000 visitants, sent el carrer Monterols el més transitat durant aquells dies.

Aquest any, però, no es volen quedar enrere i han decidit ampliar encara més el nombre de carrers que s’ompliran de llums. A més, per primera vegada l’Agència Reus Promoció es farà càrrec de tota la gestió i el cost íntegre de l’enllumenat de Nadal dels carrers comercials. D’aquesta manera, es permet l’estalvi de la despesa que havien d’assumir els botiguers, incrementar el nombre de carrers i tenir una millor gestió, coordinació i manteniment de les llums.

“Les llums, les activitats i el seu emblemàtic comerç van arreplegar 1.200.000 visitants l'any passat”

Segons la primera tinenta d’alcaldessa, Noemí Llauradó, assumir la gestió i el cost de l’enllumenat “és un canvi de paradigma en relació amb allò que s’havia fet fins ara. És una mesura que afavoreix

directament els establiments comercials de la ciutat i que, a més, facilita i simplifica totes les gestions que abans es feien en col·laboració amb els representants dels carrers, les entitats comercials i la Cambra de Comerç de Reus, a les quals els agraeixo especialment tota aquesta feina que han dut a terme durant tant de temps i que seguirem fent plegats perquè el Nadal de Reus sigui una de les celebracions més reconegudes i atractives en l’àmbit català”.

Aquesta ampliació ha vingut marcada per un estudi de la densitat comercial de les diverses vies de la ciutat. Per tant, la plaça Evarist Fàbregas, els carrers Riudoms, Sant Llorenç, Vilar, Presó, L’Hospital i el Passeig Sunyer i Prim gaudiran d’enllumenat nadalenc aquestes festes. Juntament amb ells, els carrers que ja comptaven amb llums acolorides les mantindran un any més: el carrer Prat de la Riba, Jesús, Ample, Raval de Santa Anna, del Vent, Galanes, Llovera, Monterols, Santa Anna, Raval de Jesús, Galera, Raval Martí Folguera, plaça de la Sang, Carnisseries Velles, Major, Sant Joan,

“L’Ajuntament de Reus ha triat enguany apostar per un Nadal més tradicional i enfocat al públic familiar”

Sant Elies, Santa Teresa, Mare Molas, Salvador Espriu, i Raval de Sant Pere.

El dia marcat al calendari per encendre tot l’enllumenat és el divendres 24 de novembre a la plaça Mercadal, que serà l’escenari de l’acte per donar el tret de sortida al Nadal reusenc. Les llums estaran en funcionament tots els dies entre les 17:30 i les 23:00 fins al 7 de gener, quan es posarà punt final a la festivitat.

UN NOU ESPAI A LLIBERTAT

Tot i que encara no es coneixen totes les novetats, un dels canvis que s’afegiran a l’augment de llums són les activitats a la plaça Llibertat. L’Ajuntament de Reus ha triat enguany apostar per un Nadal “més tradicional i enfocat al públic familiar”

La intenció que s’ha treballat aquests mesos és la creació d’un espai màgic de Nadal a la plaça Llibertat. En ell, Reus Promoció i Reus Cultura esperen poder encabir activitats per a tots els públics com activitats musicals, tallers, l’arribada dels patges o la recollida de les cartes. Segons recalca l’Ajuntament, la modificació pretén tenir l’efecte de “revulsiu” que en el seu dia va tenir la incorporació de la pista de gel.

Per tant, la pista de gel passarà a millor vida per donar pas a una proposta

“més vinculada a la tradició local, més sostenible i assequible per a tothom”. Un dels principals hàndicaps que tenia aquesta pista de gel era el seu consum. Evidentment, el clima mediterrani de Reus obliga que aquesta pista de gel sigui artificial. Això requeria un elevat cost energètic per la refrigeració, que havia de ser cada vegada més intensiva per les

elevades temperatures dels últims anys. En aquest sentit, l’Ajuntament ha decidit prescindir-ne perquè “no és sostenible des d’un punt de vista ambiental”.

A banda de les activitats a la plaça Llibertat, el Parc de Nadal tornarà a ser un reclam de Reus. Es tracta del Parc de Nadal més veterà de la demarcació i s’ha convertit al llarg dels anys en un espai que supera les fronteres del municipi. Va néixer l’any 1978 i ha crescut fins a ser un referent al Camp de Tarragona. L’any passat van passar per la Fira de Reus gairebé 15.000 persones després de recuperar completament la normalitat postpandèmica.

LA

COSTA DAURADA ES

PROMOCIONA

A LA

WORLD TRAVEL MARKET AMB BONES PERSPECTIVES DE CREIXEMENT DE L’AEROPORT DE REUS

La presidenta de la Diputació i el president del Patronat de Turisme participen de les primeres reunions on s’ha anunciat un augment de places i una nova ruta per al 2025

La Costa Daurada ha promocionat la seva oferta turística a la World Travel Market de Londres, una de les fires professionals del sector turístic més importants del món. La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i el president del Patronat de Turisme de la Diputació, Carlos Brull, han assistit a la primera jornada de la fira, durant la qual han mantingut reunions amb professionals del sector que han augurat un creixement d’operacions a l’Aeroport de Reus l’any vinent.

En concret, la companyia Jet2 ha anunciat un creixement del 13% en les places ofertades des des de l’Aeroport de Reus per al 2024 i del 17% per al 2025, quan també preveu obrir una nova ruta amb destinació a la ciutat anglesa de Liverpool. Per la seva part, la companyia TUI també ha augurat un augment de les operacions actuals cap a Regne Unit, França i Alemanya per a la propera temporada. Aquests són els resultats de la primera jornada de la World Travel Market, tot i que, fins al 8 de novembre, representants de la Diputació i del Patronat de Turisme tenen previstes més entrevistes estratègiques amb touroperadors, companyies aèries i agències de viatges d’arreu del món amb l’objectiu d’afavorir l’arribada del mercat britànic a la Costa Daurada i que podrien donar nous fruits.

L’AJUNTAMENT DE REUS PINTA AMB PICTOGRAMES ELS PASSOS DE VIANANTS DE 16 ESCOLES

Els passos de vianants mostren de forma gràfica la seqüència d'accions que s'han de seguir per travessar el carrer de forma segura

La proposta, impulsada per l’Àrea de Serveis a les Persones i Drets Socials de l’Ajuntament de Reus amb la col·laboració de les regidories d’Educació i Ciutadania i de Via Pública, s’ha portat a terme a càrrec del personal del Centre Especial de Treball del Taller Baix Camp.

Es tracta d’una iniciativa que va sorgir dels espais de treball del Consell Municipal de la Discapacitat , concretament de la subcomissió creada amb aquest objectiu dins de la comissió d’Accessibilitat Arquitectònica.

L‘objectiu és que aquesta senyalització s’ampliï a altres passos de vianants, i que s’integri també en la senyalització interior d’equipaments i instal·lacions municipals. Les 16 escoles en les quals s’han pintat els pictogrames són: Prat de la Riba: un pas sense semàfor, Els Ganxets: dos passos sense semàfor, Teresa Miquel i Pàmies: dos passos sense semàfor, Pompeu Fabra: un pas sense semàfor, Marià Fortuny: un pas sense semàfor, La Vitxeta: un pas sense semàfor. També, Misericòrdia: un pas sense semàfor, Isabel Besora: quatre passos sense semàfors, Doctor Alberich i Casas quatre passos sense semàfors, Rubió i Ors: quatre

CREIX

passos sense semàfors, General Prim: dos passos sense semàfors. Finalment, Eduard Toda i Güell: cinc passos sense semàfors. Rosa Sensat: tres passos sense semàfors, Joan Rebull: un pas sense semàfor, Sant Bernat Calvó: tres accessos sense pas elevat ni semàfor, Mowgli: un pas sense semàfor

EL FONS DE LA BIBLIOTECA XAVIER AMORÓS

AMB 82 LLIBRES ENVIATS PER PERSONES PARTICULARS DES D’UCRAÏNA

La donació té l’objectiu d’afavorir el vincle amb la seva llengua per als infants que han vingut a viure a Reus

El fons bibliogràfic de la Biblioteca Central Xavier Amorós ha crescut amb 82 llibres, dels quals més de la meitat són infantils, enviats directament des d’Ucraïna per persones particulars. L’objectiu de la iniciativa, liderada per Gal·la Artiukh de la comunitat ucraïnesa a Reus, és proveir de material de lectura a les persones que han arribat a la ciutat com a refugiades de guerra.

La donació té l’objectiu d’afavorir el vincle amb la seva llengua per als infants que han vingut a viure a Reus, a la vegada que són una mostra de la literatura  d’aquest país per a tots els lectors i lectores interessats en aquest tema, siguin o no ucraïnesos. La iniciativa va sorgir de la comunitat ucraïnesa i de seguida va quedar vinculada a les Biblioteques Municipals de Reus, que tractaran i processaran aquest fons amb l’ajuda de la Gala Artiukh. El regidor Recasens ha volgut

expressar l’agraïment a Artiukh, que ha participat en la traducció i transliteració alfabètica per poder afegir cada llibre dins el catàleg de les Biblioteques Públiques de Catalunya. D’aquesta manera es facilita l’accés a aquest fons, la conservació i s’amplia la difusió de l’existència d’aquest fons per a persones que ja fa temps que viuen a la nostra ciutat.

Portes tallafoc

Estufes biomassa

Sostres corredissos

Terra i sòcols radiants

Energia fotovolaica

Cortines de vidre

EN MARXA EL NOU LABORATORI DIVULGATIU DE CIÈNCIA A REUS

Un nou projecte pedagògic per comprendre els processos de l'aigua adreçats als alumnes de 5è i 6è de primària, ESO i Batxillerat

Aigües de Reus ha presentat oficialment aquest dijous 2 de novembre el nou laboratori de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP)  en la ciutat. Un nou projecte pedagògic en la línia de la divulgació de la ciència per comprendre els processos del cicle integral de l’aigua per la garantia de la potabilització de l’aigua. Sandra Guaita, alcaldessa de Reus ha remarcat que “l’objectiu vital que té el govern municipal és posar la ciència, la innovació i la sostenibilitat com un eix primordial”. El cost total d’aquest projecte ha estat de 75.871 € adreçats en aquest procés educatiu i divulgació de la ciència als centres educatius.

Els alumnes de 4t d’ESO de l’INS Baix Camp han estrenat aquest nou espai museístic i una nova experiència formativa, de coneixement i descoberta i geografia de l’entorn de la ciutat. El laboratori serà un espai de taller i zona d’experimentació en la línia per comprendre el procés de filtració, cloració i tractaments per la potabilització de l’aigua. Daniel Rubio, regidor responsable Aigües de Reus ha recalcat que “avui el que fem és complementar aquest cicle de l’aigua que des d’Aigües de Reus posa a disposició de la ciutadania”. Tanmateix, està obert en l’àmbit educatiu de la comarca i adreçat també els centres d’atenció primària.

EL MERCAT DEL CARRILET RECAPTA

FINS A 1.500€ PER A LA CÀTEDRA DE DOLOR INFANTIL DE LA URV

Els paradistes del Mercat del Carrilet, juntament amb el regidor de Promoció Econòmica i Coneixement, Josep Baiges, han lliurat la recaptació al doctor Jordi Miró

La festa que va omplir el Mercat del Carrilet el 23 de setembre per commemorar els 40 anys del mercat va tenir un caràcter solidari: la degustació de la fideuada popular era gratuïta, gentilesa de les parades del Mercat del Carrilet, però totes les persones assistents a la festa van poder fer una aportació solidària en benefici de la Càtedra de Dolor Infantil de la URV.

L’aportació final recollida ha estat de 1.500 euros, que es destinaran a la campanya de la Càtedra «A Reus esborrem el dolor infantil». Els paradistes del Mercat del Carrilet, juntament amb el regidor de Promoció Econòmica i Coneixement, Josep Baiges, han lliurat la recaptació al doctor Jordi Miró, director de la Càtedra de Dolor Infantil de la URV – Fundación Grünenthal.

La Càtedra de Dolor Infantil de la Universitat Rovira i Virgili està dirigida pel Dr. Jordi Miró, qui també coordina el programa de tractament del dolor crònic infantil de l’Hospital Sant Joan de Reus –un programa gratuït i únic a l’Estat. La Càtedra és la unitat amb major impacte en la recerca sobre dolor infantil de l’Estat i una de les més importants a nivell europeu.

REUS ACULL LA I CURSA DE PATINETS ELÈCTRICS REUS E-FUN

L’entorn del Tecnoparc de Reus acollirà els pròxims dies 25 i 26 de novembre la I Cursa de patinets elèctrics Reus E-FUN, organitzada per l’Ajuntament de Reus

Es tracta del primera cursa en circuit urbà que s’organitza a l’Estat, ja que aquesta mena de competicions, encara incipients a casa nostra, però molt populars a països europeus com França, fins ara s’havien portat a terme en recintes tancats com el circuit de Montmeló o pistes de karts com la de Coma-ruga.

S’espera que hi participin entre 40-50 corredors i corredores, entre els quals s’hi troben els competidors més destacats d’arreu de l’estat, en 3 categories: patinets de menys de 38 kg, patinets de més de 39 kg, i monocicles. L’esdeveniment és obert a tothom i l’horari de la competició serà el següent: dissabte de

10.00 h a 17.00 h i diumenge de 10.00 h a 15.00 h. Hi haurà una zona de fan zone amb expositors de venda de vehicles VMP, foodtrucks i animació al llarg de les dues jornades. Al finalitzar la cursa, es farà el lliurament de premis als equips guanyadors de cadascuna de les categories.

L’accés és lliure i gratuït per al públic i les persones interessades a participar en alguna de les tres categories de competició ho poden inscrivint-se al web  efunreus.com. Cal tenir en compte que per participar els vehicles hauran de respectar una sèrie de mesures i condicions que es detallen al web.

ESPECIALISTES EN SOLUCIONS HIDRÀULIQUES

REUS REALITZA L’ARRANJAMENT DELS CAMINS DE L’ENTORN DEL CEMENTIRI GENERAL

S'ha intervingut en la rehabilitació del ferm amb compactació d’àrids i anivellat de diversos trams del camí del cementiri a la riera de l’Abeurada

L’Ajuntament de Reus, a través de l’àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Via Pública, ha portat a terme aquesta setmana l’arranjament dels camins de l’entorn del Cementiri

Municipal de Reus.

En concret, s’ha intervingut en la rehabilitació del ferm amb compactació d’àrids i anivellat de diversos trams del camí del cementiri a la riera de l’Abeurada; de la riera a la urbanització Sant Joan i diversos solars com l’espai davant del magatzem de les Brigades Municipals.

La inversió en aquestes actuacions ha estat d’uns 6000 euros. El regidor responsable de l’àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat  i Via Pública, Daniel Rubio, ha explicat que “coincidint amb la festivitat de Tots Sants, l’època en què aquesta zona rep més afluència, s’ha aprofitat per deixar-ho tot enllestit per facilitar l’accés de vehicles i vianants a la zona”.

T-SYSTEMS AGRUPARÀ LA SEVA ACTIVITAT

A L’EDIFICI REDESSA INNOVACIÓ

El trasllat serà possible gràcies a les obres d’adequació de l’edifici REDESSA Innovació que ha promogut l’Ajuntament de Reus

La multinacional tecnològica alemanya T-Systems té previst agrupar la seva activitat actual a REDESSA Tecno i REDESSA Viver (on va iniciar la seva activitat a la ciutat l’any 2009) en l’edifici REDESSA Innovació (annex a Eurecat) per créixer en instal·lacions i treballadors, passant dels 1.000 m2 actuals a 1.300 (un 30% més) i de 400 a 500 professionals. Així ho afirmat l’empresa en una roda de premsa que ha tingut lloc aquest divendres, 3 de novembre, amb la participació de Sandra Guaita, alcaldessa de Reus;  Josep Baiges, regidor de Promoció Econòmica i Coneixement i conseller delegat de REDESSA; i  Osmar Polo, CEO de T-Systems Iberia.

El trasllat serà possible gràcies a les obres d’adequació de l’edifici REDESSA Innovació que ha promogut l’Ajuntament de Reus, a través de l’empresa municipal REDESSA i que està previst que acabin a finals d’aquest any, després d’invertir-hi 900.000  euros.

Aquest edifici és el quart centre de negocis de l’empresa municipal, que l’any vinent complirà 30 anys i que gestiona també el de REDESSA Viver (Camí de Valls), Tecno, Cepid. Aquest quart centre serà el de REDESSA Innovació i acollirà la seu corporativa de T-Systems a la nostra ciutat.

LA DIPUTACIÓ IMPULSARÀ LA REGIÓ

METROPOLITANA DE TARRAGONA

La trobada entre els dos alcaldes i la presidenta de la Diputació s'ha celebrat aquest dijous al Palau de la Diputació de Tarragona

La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha rebut la visita de l’alcalde de Tarragona,  Rubén Viñuales, i l’alcaldessa de Reus,  Sandra Guaita, per tal de compartir visions i treballar conjuntament sobre l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona.

Durant la visita, Llauradó s’ha ofert a donar acompanyament i assistència tècnica als municipis per tal d’identificar les dinàmiques metropolitanes del territori. Segons la presidenta de la Diputació de Tarragona, “l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona és una realitat que el dia d’avui intuïm, però que cal investigar amb rigor per definir quins són els municipis que, a més de Reus i Tarragona, en formen part de manera indubtable”.

L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha afirmat que “no estem davant d’un projecte que afecti només Tarragona i Reus, sinó d’un projecte estratègic que beneficiarà al conjunt de la futura regió metropolitana”.

Per la seva banda, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha assenyalat que “volem avançar totes i tots de manera sòlida evitant així frustracions futures”. “No volem generar una altra administració; el que volem és millorar la gestió de la presa de decisions que ens afecten conjuntament per donar un millor servei a la nostra ciutadania. Estic segura d’estar posant les bases sòlides per fer-ho possible, ha reblat.

JOSEP BAIGES

Regidoria de Promoció

Econòmica i

Coneixement de Reus

“L’emprenedoria ho és tot a Reus”

Josep Baiges s’estrena a la política institucional al capdavant de la regidoria de Promoció Econòmica i Coneixement de Reus

Adrià Miró Canturri

Des d’aquest àmbit ja han anunciat una gran implantació logística a la ciutat o l’agrupació de T-Systems a Redessa Innovació. Parlem dels primers mesos a l’Ajuntament, el futur industrial de Reus, Redessa i el Mercat del Carrilet en aquesta entrevista.

Com ha sigut l’aterratge a la política

institucional? Fascinant. És una experiència única per algú que estima la ciutat de Reus. Podem dir que hem fet un aterratge molt intens i bonic. S’està confirmant el que ens va vendre la Sandra (Guaita) quan ens va seduir. Evidentment, s’han de prendre decisions i a vegades no són totes boniques, però és la feina del polític. Tenim una responsabilitat que ens obliga a prendre decisions que poden ser

impopulars. Estic segur que li donarem el tomb.

Els ha tocat la papereta d’haver d’apujar els impostos… És el que toca. Si fos tan bonic governar, s’hi posaria tothom. D’altra banda, insisteixo que estem molt convençuts del que toca fer, la responsabilitat que tenim i el pas que s’ha de donar. Demanem que, de la mateixa manera que

ens van fer confiança el maig, ara també ens la facin amb aquestes decisions. S’havien de fer i tindran un retorn positiu per la ciutat.

Què és el que més l’ha sorprès de l’Ajuntament? Com que havia treballat molt en col·laboració amb l’Ajuntament, no m’han sorprès gaires coses. Evidentment, té unes dinàmiques i un funcionament concret. És una gran empresa amb molts treballadors i vicis adquirits. Pel perfil que tenim d’alcaldessa, tot això ho hem de sacsejar. Veig molt alineats els treballadors i ganes de canvi.

Abans de les eleccions, es definia com el “Sergi Roberto de la política perquè podia treballar des de diferents àrees. Finalment, ha acabat on potser encaixava millor, Promoció Econòmica i Coneixement. Si t’he de dir la veritat, estic fent de regidor de tot. Pel meu perfil -molta gent em coneix- tothom em diu de tot pel carrer. Via pública, cultura, serveis socials… La gent em trasllada aquestes demandes i vull ser molt receptiu perquè

“L’Ajuntament és una gran empresa amb molts treballadors i vicis adquirits. Pel perfil que tenim d’alcaldessa, tot això ho hem de sacsejar”

em serveix per veure el funcionament intern de l’Ajuntament. D’acord amb el regidor de l’àrea, m’implico en moltes coses. Evidentment, la responsabilitat la tinc en Promoció Econòmica, on em trobo molt còmode perquè era el que feia a la Cambra traslladat a la realitat municipal. La ciutat té una capacitat de creixement de la que la gent no és conscient. La promoció econòmica sempre és estratègica, però ara ho és més que mai.

Hi ha algun projecte o qüestió que es marqui com a prioritat? Es tracta de captar empreses. Per un costat, treballar perquè les que ja operen a la ciutat ho tinguin fàcil i trobin les condicions que necessiten. L’Ajuntament no ha de ser un obstacle. I, per l’altre, si ve una empresa a Reus, li hem de posar la catifa vermella (sempre dins la legalitat) i facilitar-ho tot molt. No és únicament feina de Promoció Econòmica i ha d’existir una transversalitat entre departaments.

No hem començat gens malament. Hem aconseguit desbloquejar l’H12 amb la nau logística, hem tancat que T-Systems pugui construir l’edifici corporatiu a l’antic edifici de Bioempreses (ara Redessa Innovació) i estem treballant en dues implantacions més que anunciarem pròximament. Portem aquesta velocitat de creuer que ens imposa l’alcaldessa.

Què ha de suposar la implantació de la nau logística? És una locomotora. No es tracta només del que és, sinó de tot el que pot generar al seu voltant. De fet, una de les implantacions que anunciarem en els pròxims mesos ve una mica seguint l’estela d’aquesta. És una zona molt bona i ben comunicada. Des del punt de vista geogràfic, la ciutat té una posició privilegiada. Som una cruïlla de camins. Hem fet moviments per donar a conèixer la zona, però n’hi ha d’altres que ja s’han adreçat directament a l’Ajuntament.

De quin sector són aquestes empreses? Una mica de tot. N’hi ha que són industrials i veuen que els pot ser molt fàcil comunicar-se amb el Port des d’aquesta zona. Els polígons han de tenir una mica de tot, perquè és el que genera atracció a les empreses. La zona de Bellissens ho té. Diem que la ciutat ha de créixer cap al sud, pel que fa a la trama urbana, però també en l’àmbit de la indústria.

S’hauran de fer rehabilitacions urbanístiques? Sí. De fet, el tema de l’H12 respon a una reordenació urbanística. Hi havia una època en què es pensava que les implantacions industrials havien de ser petites i s’ha demostrat que no ha de ser així. És important disposar de grans superfícies que permetin grans implan -

tacions. En aquest enclavament estem treballant en la redefinició d’un àmbit per suprimir carrers intermedis i generar una parcel·la molt gran. Ens han arribat altres propostes per construir grans naus logístiques. A més, quan parlem d’aquestes implantacions tan grans, hem de pensar en la gent que hi treballarà. La logística serà un sector molt important.

La implementació també té un efecte en l’àmbit metropolità. Hem de tenir una visió molt generosa. La nostra prioritat ha de ser Reus, però som una zona amb altres municipis que tenen un desplegament industrial molt potent. En què podem complementar-nos? En aquest àmbit logístic que pugui donar servei. El discurs de la zona metropolitana també ha de tenir el seu reflex en les relacions industrials del territori.

Què implica l’agrupació de T-Systems a Redessa Innovació? És un cas d’èxit de la capacitat d’atracció de la ciutat. Va arribar al 2009 llogant un despatxet al viver d’empreses i anys després aspiren a créixer en 500 treballadors i decideixen construir el seu edifici corporatiu al sud de Catalunya a Reus. T-Systems ha referenciat Reus com un àmbit de desenvolupament de negocis tecnològics. Només hi podem tenir paraules d’agraïment. Ens situa al mapa i capta l’atenció d’altres empreses. Ara som la segona ciutat del país en empleats tecnològics. Sense ser de Reus, T-Systems ho sembla ja.

“Ara som la segona ciutat del país en empleats tecnològics.

Sense ser de Reus, T-Systems ho sembla ja”

Des de Redessa, heu adjudicat la construcció i gestió de 132 pisos de protecció oficial a la zona de Mas Iglesias. Ha d’anar a més? És una de les accions que ens satisfà més d’aquest inici de legislatura. Un dels compromisos electorals que vam adquirir era el d’incrementar l’habitatge social atenent, a més, que la ciutat és zona tensada. Executar una actuació com aquesta, d’aquest volum i d’aquesta dimensió, és un punt de partida molt interessant a l’hora de poder assolir una xifra d’habitatge social nou que pugui donar resposta a l’emergència residencial que estem vivint. A més, és molt interessant subratllar la grandíssima feina que fa Redessa en aquesta línia, sent una empresa que es dedica a la promoció econòmica, però que té una innegable vocació social procurant per un tema tan sensible com és el de l’habitatge.

En l’àmbit de mercats, el del Carrilet finalment es mantindrà on es troba actualment. Va ser difícil trobar l’equilibri amb ERC? No vaig participar en les negociacions, però va ser un punt d’acord immediat. Entre altres coses perquè el PSC en va fer bandera en campanya. Ens ho vam creure molt, no només per la seva activitat, sinó també perquè és un punt

de cohesió. Quan analitzes la zona sud, on hi ha realitats diferents, et calen zones on interactuï tothom. En el cas del Carrilet, aquesta funció social la té d’una manera més evident que el Mercat Central. No ens hem de mirar els números del mercat fredament perquè és molt més que una instal·lació comercial.

Què s’ha de fer amb el contracte dels paradistes, que acaba el juny de 2024? És un tema que es porta des d’intervenció i secretaria. Trobarem el sistema i ho posarem fàcil perquè en aquests temps de transició fins a la reforma puguin desenvolupar la seva activitat. D’altra banda, el que hem de fer ara és reactivar el mercat, no s’ha de quedar com està. Ens ajuda Redessa i hem d’intentar reactivar l’ocupació d’algunes parades buides. Fins i tot l’espai que ocupava l’Spar el volem recuperar per usos municipals. Després ja entendrem com serà el mercat, però mentrestant no ens podem quedar quiets. Hi ha una comunió total dels paradistes amb el que plantegem. És un projecte

estratègic i hem de complir el que vam dir en campanya.

En el Pla d’Acció Municipal (PAM) posen el focus en el creixement d’aquest Hub Foodtech and Nutrition. Quins reptes encara? Aquesta és la modernització del concepte empresarial històric de Reus. La majoria de les PIMES són de l’àmbit agroalimentari i el Hub és la visualització de la seva modernització i un pas endavant. Per un costat, permet ajudar les empreses a desenvolupar projectes innovadors. I, per l’altre, ens ajuda a posar en valor el que serien els productes locals de qualitat i que la gent entengui per què aquesta ciutat és diferent en aquest àmbit. No només a Reus, vam estar a la Firagost de Valls i estarem a la Fira de l’oli de les Borges Blanques. Tenim la vocació de connectar les empreses d’arreu. Al final, Reus és capital d’un ampli territori de caràcter econòmic.

En el PAM també es parlava molt dels emprenedors. Com se’ls pot ajudar? Te-

nim un instrument com Redessa, que és el primer viver d’empreses que es va construir a Tarragona. Pel que sigui, l’última legislatura es va separar l’emprenedoria, es va quedar simplement com un espai on es llogaven despatxos i va passar a una altra regidoria. Quan em ve a buscar la Sandra Guaita i em proposa l’opció de conduir aquesta regidoria, només li poso una condició: Si realment tenia aquesta responsabilitat, l’emprenedoria havia de tornar a Redessa. No per un caprici, sinó perquè és un model d’èxit amb 30 anys de trajectòria.

L’Ajuntament ha d’acompanyar, assessorar, ajudar, facilitar i donar les eines. Som una ciutat amb l’ADN emprenedor. Tot i això, no vull mirar pel retrovisor, estem en un moment dolç. Tant el viver com Tecnoredessa estan quasi al 100% de capacitat, però buscarem altres espais. L’emprenedoria ho és tot a Reus.

“L’emprenedoria havia de tornar a Redessa. No per un caprici, sinó perquè és un model d’èxit amb 30 anys de trajectòria”

EASYJET TORNARÀ A OPERAR DES DE L’AEROPORT DE REUS AMB VOLS A MANCHESTER I LONDRES COMENÇA EN PERÍODE DE PROVA LA

La decisió de l’aerolínea s’ha anunciat durant una reunió entre responsables de la companyia i del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona

La companyia  EasyJet  tornarà a operar des de l’Aeroport de Reus a partir de l’abril del 2024 amb dues noves rutes a Manchester i Londres Luton. La decisió s’ha conegut durant una de les reunions que ha mantingut el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona amb l’aerolínea britànica en la segona jornada de la World Travel Market, una de les fires professionals del sector turístic més importants del món.

Les dues noves rutes que oferirà Easyjet des de l’Aeroport de Reus tindran dos vols setmanals d’anada i tornada que operaran cada dimarts i dissabte i que ja es poden adquirir a través del seu web. Aquesta companyia ja va oferir connexions de Reus a Londres Luton durant els anys 2018, 2019 i també a l’agost del 2020, però arran de la pandèmia va deixar d’operar i ara reprèn l’activitat i hi incorpora una nova ruta. Durant el matí d’aquest dimarts, el touroperador Travel Solutions també ha anunciat que oferirà una nova operativa xàrter entre Reus i Belfast els dissabtes entre el 15 de juny i el 24 d’agost amb avions de British Airways (BA Cityflyar) amb capacitat de 98 places.

REORDENACIÓ DEL TRÀNSIT ALS CARRERS DEL CENTRE DE REUS

L’Ajuntament té activat el tràmit per tal que els usuaris puguin sol·licitar l’autorització d’accés

L’Ajuntament de Reus ha iniciat en període de prova la reordenació del trànsit als carrers del centre. Les proves està previst que s’allarguin fins al 31 de gener. Durant el període de prova s’ha reforçat la presència d’agents de la Guàrdia Urbana als punts d’accés al centre per fer un acompanyament i informar els usuaris.

En les franges horàries definides, poden accedir al centre els vehicles que disposin de l’autorització municipal. No és necessari exhibir cap distintiu en el vehicle, ja que l’accés es fa de forma automatitzada mitjançant lectors de matrícules donades d’alta al sistema. Els punts d’accés a la zona regulada compten amb lector de matrícula, pilona automàtica i intèrfon connectat amb el centre de control per resoldre possibles incidències.

La Generalitat té previst tancar-la “per deficiències estructurals” i els treballadors i usuaris es queixen perquè no els donen cap solució clara al tancament

El secretari general del departament de Drets Socials, Oriol Amorós, s’ha reunit amb el comitè d’empresa, els treballadors i els familiars dels usuaris de la Residència de Gent Gran de Reus per anunciar-los el tancament “preventiu” de l’immoble per deficiències estructurals.

Els sindicats han titllat de “temerari” que se’ls hagi notificat la decisió sense tenir una solució clara. Tot i que el departament s’ha compromès a reubicar els residents i la plantilla, des de CCOO han subratllat que “no hi ha certeses” fins que no hi hagi un acord per escrit. Durant la reunió, més d’un centenar de persones s’han concentrat a les portes de la residència amb la voluntat d’evitar el tancament. La presidenta del comitè d’empresa de Drets Socials a Tarragona, Glòria Boqué, ha lamentat que la reunió amb la Generalitat només hagi servit per confirmar els rumors de tancament que han anat sorgint aquesta darrera

setmana. “No ens ha quedat res clar”, ha criticat Boqué, davant els arguments del departament. “Diuen que es tancarà per problemes estructurals, però tots sabem que fa deu anys que aquests problemes existeixen”, ha recordat.

Preguntat per aquesta qüestió, el secretari general del departament de Drets Socials, Oriol Amorós, ha defensat que l’equip del conseller Carles Campuzano “ha assumit les decisions quan s’han hagut de prendre”.

La reordenació del trànsit al centre s’emmarca en el desplegament de les polítiques municipals de mobilitat sostenible i de pacificació del trànsit i, en conseqüència, de la millora dels nivells de qualitat de l’aire, soroll i salut de la ciutadania. En aquest sentit, la reordenació fa compatible les noves directrius de mobilitat sostenible amb les necessitats de residents i activitats comercials de la zona. Els canvis suposen una evolució a partir de l’experiència consolidada als carrers de Llovera i Monterols o la plaça del Mercadal on ja s’aplica la regulació del trànsit per franges horàries des de fa anys.

El nou tram de l’A 27 que travessa el coll de Lilla ja està en funcionament després de 15 anys de l’inici de les obres

PER LLIGAR EL TERRITORI

Adrià Miró Canturri

Fi de la barrera psicològica entre la Conca de Barberà i l’Alt Camp. El passat 23 d’octubre es va posar en funcionament el nou tram de l’A-27 que connecta Montblanc i Valls a través d’un túnel al Coll de Lilla. Aquesta nova via redueix uns 10 minuts el trajecte entre Tarragona i Lleida, i estalvia a tots els usuaris passar per les sinuoses carreteres de la muntanya.

“És una carretera que uneix el camp amb la indústria, Lleida amb Tarragona, i també apropa els veïns de la Conca de Barberà al seu hospital de referència a Valls”, va manifestar la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, en l’estrena del túnel. A més,

destaca que el nou tram de l’A-27 satisfarà les demandes dels conquencs de disposar d’una “comunicació directa i d’alta capacitat amb Tarragona, el Port i la petroquímica”.

Per la seva part, Oriol Pallissó, alcalde de Montblanc, reconeix que la infraestructura “ens obre moltes oportunitats amb una connexió amb el Camp de Tarragona molt més ràpida, segura i senzilla”. Tot i la bona notícia de l’estrena del túnel, el batlle de la capital de la Conca remarca que encara falta el quilòmetre i mig que ha d’enllaçar l’A27 amb l’AP-2. “Es tracta d’un tram molt important per Montblanc. El Ministeri no vol donar dates, però ens han dit que en menys de tres anys ha d’estar fet. Estem satisfets parcialment”, exposa.

L’alcaldessa vallenca, Dolors Farré, també posa en valor la importància del nou tram pel desenvolupament econòmic de la zona. “És clau pel nostre polígon industrial. No es pot quantificar econòmicament, però moltes empreses miren molt les connexions abans d’instal·lar-se a un lloc. L’ampliació del polígon i la nova via ens permetran fer un salt”, explica.

A més, també posa el focus en els turistes, que ara ho tindran més fàcil per anar a parar a Valls: “Totes les connexions que faciliten l’arribada de turistes a la ciutat són positives”. Dolors Farré reivindica en aquest àmbit el caràcter gastronòmic de la comarca, amb les calçotades com a gran atractiu, i la recent estrena del Museu Casteller.

“Aquesta nova via redueix uns 10 minuts el trajecte entre Tarragona

i Lleida, i estalvia a tots els usuaris passar per les sinuoses carreteres de muntanya”

QUÈ HA DE SUPOSAR?

Segons estima el Ministeri, està previst que per aquesta nova via passin uns 25.000 vehicles diaris i suposi un estalvi anual de 29.167 dies, 22 milions de quilòmetres i 4.300 tones de CO2. Més enllà d’aquestes qüestions, l’obra permetrà una millor connexió entre la Conca de Barberà i la resta del Camp de Tarragona. Un fet que pot afectar comercialment i en l’habitatge de la comarca. Sònia Romero, presidenta de la Unió de Botiguers i Comerciants de Montblanc, ressalta que el túnel permet que als seus clients de la resta del territori no els faci tanta “mandra” venir al seu establiment i creu que “ens repercutirà positivament”.

Parlant amb la resta de comerciants montblanquins, la Sònia Romero explica que hi ha clients d’algunes fleques que no podien pujar tan sovint i ara comenten que vindran amb més freqüència a prendre alguna cosa. En l’apartat més personal, la Sònia subratlla el que s’estalviarà en gasolina i pneumàtics: “El meu fill estudia a Valls i, com cada dia passem pel Coll de Lilla, hem de canviar les rodes dos cops l’any”.

Tot i que el túnel pot obrir comercialment Montblanc a la resta de comarques, la Sònia creu que no tindrà el mateix efecte en àmbits com l’habitatge. “És difícil perquè a Montblanc no hi ha habitatge perquè vinguin a viure. A més, el municipi està bé perquè és un poble. Si ara vingués una allau de gent, deixaria de ser tan atractiu”, reflexiona. Per contra, considera que molts montblanquins, que no troben lloc per viure a la capital de la Conca, aniran a viure a la resta de localitats tarragonines. “Al jovent potser li surt més a compte anar a viure a Tarragona, amb la platja, ja que ara tenen a tocar Montblanc”.

L’alcalde Pallissó també es refereix a la problemàtica de l’habitatge: “Quan estigui també acabada la connexió amb l’AP2, des de l’Ajuntament no podrem fer altra cosa que pedalar. Ho hem de saber aprofitar. La Conca de Barbera pot fer un salt qualitatiu en els pròxims anys, però ens haurem de posar les piles en termes d’habitatge”.

En aquesta línia, el batlle republicà assenyala la necessitat de posar al mercat els 172 habitatges buits del munici-

pi i “reactivar el mercat de lloguer”. Per exemplificar el canvi que pot suposar per a Montblanc, recorda que l’exalcalde Andreu Mayayo sempre esmenta el cas dels túnels de Vallvidrera i Sant Cugat . En el seu cas, van triplicar la població quan es va posar en funcionament. “Nosaltres no esperem que ens passi això -ni de bon tros-, però és un bon moment per créixer sostingudament”, reivindica.

UNA OBRA MALEÏDA

La construcció no ha sigut gens fàcil de tirar endavant. Abans que pogués estar finalitzada, ha passat per un periple complicat, plegat de retards i un substancial encariment. La idea es remunta a un projecte de la Generalitat republicana l’any 1933, que ja hi projectaven un túnel. Als 60 també es va tornar a posar el tema sobre la taula, però no va ser fins al 1995 que el pla de carreteres de la Generalitat va proposar el desdoblament de l’N-240 per formar l’A-27. El 2003 es va aprovar el traçat definitiu i l’any següent es va entrar en el procés de licitació del projecte. Aleshores, entre el 2006 i 2008 es van licitar i adjudicar les obres de l’A-27.

“Abans que l'obra pogués estar finalitzada, ha passat per un periple complicat, plegat de retards i un substancial encariment”

Aquestes actuacions, però, es van aturar per la situació econòmica de crisi a Espanya, deixant el projecte penjat. Tot i que els altres trams es van anar inaugurant, l’arribada a la Conca va continuar pendent en els anys posteriors i inclús l’aleshores alcalde de Montblanc, Josep Andreu, es va querellar contra Foment el 2017.

A més, la presència d’argiles expansives al terreny va provocar que s’hagués de replantejar el projecte. Afegint-hi un nou retard i un increment en la inversió. Amb aquest escull superat, el 2019 es van reactivar les obres. La ministra Raquel Sánchez considera que ha sigut una obra “llarga i complexa” per la paràlisi de la crisi i les traves burocràtiques. Amb

ELS DETALLS DE LA VIA

Pel que fa a les dades, el tram té una llargada de 5,1 quilòmetres i compta amb dos carrils per calçada de 3,5 metres, voral exterior de 2,5 metres i interior d’1,5 metres. En aquells trams de la calçada en què se supera el pendent de 5% es disposa d’un tercer carril de 3,5 m. A la nova via, destaca el túnel del Coll de Lilla, format per 2 tubs d’uns 1,47 km de longitud, connectats per 6 galeries, una cada 220 metres. En total, l’obra ha costat 157,25 milions d’euros.

PIS BARRI NILOGA

90 m2 , 4 habitacions, sala menjador, cuina equipada, rentador, bany, balcó, calefacció, ascensor.

Preu: 248.000€

UNIFAMILIAR URB. PICARANY

Unifamiliar, 2 habitacions, sala menjador amb llar de foc, cuina equipada, bany, calefacció, piscina, parcel·la 1.000 m2, excel.lent estat, grans vistes.

PIS EDIFICI SB

PIS + PK, 2 habitacions, sala menjador amb cuina americana, rentador, bany, terrassa, aire cond. totalment moblat i equipat excel.lent ubicació, magnifiques vistes del delta. Parquing inclòs en el preu.

PIS CARRER BALMES

90 m2, 3 habitacions, sala menjador, cuita equipada, bany, balcó. Traster. 1er sense ascensor. Totalment reformat.

REUS

Preu: 1.700€/mes

EDIFICI COMERCIAL CARRER JESÚS

Edifici comercial en lloguer, excel.lent estat, baixos i 3 plantes, ascensor, sense traspàs.

MAS A LA CARRETERA DEL MILÀ

Masia rural, 500 m2 + 8 Ha terreny, 6 habitacions, sala menjador, cuina equipada, 2 banys, bodegues, traster, magatzem, barbacoa, excel.lent estat. Finca amb oliveres, ametllers i fruiters, aigua i reg.

tot, apunta que quan van arribar “només s’havien certificat 22 milions d’euros dels 157 totals” i, per tant, “es mereix que es posi en perspectiva i en valor l’esforç que s’ha fet en els darrers anys”. Segons la socialista, l’acabament d’aquesta via exemplifica que “no som un govern que només promet, sinó que també som un govern que compleix”

SERRELLS PENDENTS

Encara que la connexió ja està en ple funcionament, hi ha elements que encara s’han de tancar. Un d’ells és la unió amb l’AP-2 . El Ministeri no vol posar cap data, però l’alcalde de Montblanc assegura que serà efectiu en els pròxims tres anys. Després, també està sobre la taula els camions amb mercaderies perilloses . De moment, la normativa no permet que aquests passin pel túnel del Coll de Lilla i hauran de continuar transitant per l’N240. En el seu cas, s’estudien possibles alternatives per no continuar fent aquest trajecte.

“L’altre àmbit que no està resolt és el de les indemnitzacions als veïns de Lilla. Les voladures de les obres van afectar unes 90 cases de la pedania montblanquina”

Finalment, l’altre àmbit que no està resolt és el de les indemnitzacions als veïns de Lilla. Les voladures de les obres van afectar unes 90 cases de la pedania montblanquina, patint esquerdes en els edificis. L’import conjunt que s’ha de pagar als veïns és de 700.000 euros, però de moment cap d’ells ha rebut res. Tot i això, el Ministeri s’ha compromès a avançar aquesta quantitat abans que s’acabi l’any per resoldre aquest conflicte amb els ciutadans i, més endavant, els reclamaran a la constructora.

VISIBILITAT I PREVENCIÓ,

CLAUS PER EQUIPARAR SALUT MENTAL I FÍSICA

Cada 10 d'octubre es commemora el Dia de la Salut Mental per sensibilitzar la societat sobre els trastorns mentals i lluitar contra l'estigmatització

Sandra Pérez

La salut mental i el benestar emocional fan referència a "la manera com ens sentim, pensem o actuem en el nostre dia a dia; es pot definir com un estat d'equilibri i benestar en què una persona és conscient de les seves capacitats i pot desenvolupar les seves habilitats cognitives i emocionals, viure en societat i satisfer adequadament les demandes de la vida quotidiana", d'acord amb el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

La Federació Mundial de Salut Mental va impulsar aquesta commemoració el 1992 amb l'objectiu de sensibilitzar la societat sobre els trastorns mentals, lluitar contra l'estigmatització que pateixen les persones afectades i impulsar iniciatives que en millorin l'atenció; ja que la salut mental és indispensable i indissociable del concepte de 'salut'. A més, és un dret inherent a les persones perquè en garanteix una millor qualitat de vida.

UN TERRITORI COMPROMÈS

La Federació de Salut Mental de Cata-

lunya (FSMC) és l'entitat que s'encarrega d'organitzar el Dia Mundial al territori i cadascun dels municipis que s'adhereixen a la reivindicació per visibilitzar les necessitats i recursos en l'àmbit de la salut mental. "Es tracta de mobilitzar a tot el nostre teixit associatiu, persones i famílies amb problemes de salut mental, però també a professionals sociosanitaris, administracions i representants polítics, així com a la ciutadania en general", exposen des de la FSMC.

Per aquest motiu, és imprescindible que des de les institucions públiques es treballi en favor dels drets de pacients i familiars -i tota la població-. El passat mes d'agost, el Govern de la Generalitat va acordar un conveni de col·laboració amb l'Organització Mundial de la Salut per implementar la iniciativa Quality Rights en el marc del Pacte Nacional de Salut Mental. Els principals eixos d'aquest programa són la sensibilització i subministrament d'informació a tota la població; la informació i formació per a persones amb experiència viscuda en condicions de salut mental o discapacitats; la informació i la

formació per a professionals i personal clau en l'atenció i suport a les persones i la promoció drets humans a Catalunya i l'establiment d'estàndards i l'avaluació de tots els programes, serveis i centres. D'aquesta manera, s'impulsen garanties per les persones amb condicions de salut mental i discapacitat psicosocial, cognitiva o intel·lectual; i el país es converteix en un referent europeu al mateix temps.

“700.000 persones a Catalunya estan diagnosticades amb depressió, una malaltia que augmenta amb l’edat i que té més incidència entre classes socials menys afavorides i entre les persones sense estudis o amb estudis primaris”

És un pas important cap endavant perquè incideix directament en els criteris del sistema d'avaluació, les eines de treball i les modificacions necessàries del marc legal i de contractació. Especialment, quan ens trobem en un context vulnerable després dels greuges de la pandèmia i en què cal actuar des de tots els àmbits i departaments estructurals possibles.

Sobretot, perquè més de 700.000 persones a Catalunya estan diagnosticades amb depressió, segons publicava Elnacional.cat a principis d’any, una malaltia que augmenta amb l’edat i que, d’acord amb l’Enquesta de Salut de Catalunya, és superior entre classes socials menys afavorides i entre les persones sense estudis o amb estudis primaris. També, el risc dels joves de patir depressió ha augmentat després de la Covid-19, conjuntament amb l'empitjorament de les condicions laborals i de vida del jovent. Amb tot, com ‘celebra’ la psicòloga sanitària Laura Horcajo, “la pandèmia ha exacerbat una mica la situació i ara és la mateixa ciutadania qui demana un canvi, que es parli de salut mental i es visibilitzi”.

Per això, el Departament de Salut de la Generalitat treballa per millorar l’atenció primària i el desplegament de referents emocionals que intervenen en l’àmbit comunitari, especialment orientats a la prevenció, la detecció precoç del risc psicosocial, l’acompanyament i suport al malestar emocional de la ciutadania.

EL CINEMA, UN ALIAT SOCIOCULTURAL

El Festival de curtmetratges sobre salut mental que se celebra a Tarragona i Reus, més conegut com PSICURT, ha arribat enguany a la seva 8a edició amb una selecció de 27 curts. Sota l'organització del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), els ajuntaments d'ambdós municipis i Calaix Obert Produccions; ficció i animació es donen la mà per visibilitzar diferents històries vinculades a la salut mental. I és, per tant, un dels exemples per excel·lència al territori.

El director tècnic del PSICURT, Jaume Descarrega -també membre de la Comissió de Cultura del COPC i psicòleg clínic psicoanalista-, celebra que la iniciativa segueix creixent en públic, propostes i participació, i manté clara la seva funció social. A més, cinema i salut mental es retroalimenten: el Festival dona espai als curtmetratges i els curts 'parlen' de psicologia, fent que es construeixi un pont entre ambdós.

El principal objectiu del Festival és “trobar espais perquè es parli sobre la salut mental i què representa per cadascú de nosaltres, des de diferents punts de vista,

perquè a vegades s’equipara salut mental a les patologies mentals, que en són només una part”, explica Descarrega. Hi ha una gran tasca a fer en prevenció i promoció, incidir de manera positiva en la ciutadania, abans d’intervenir ‘professionalment’. El psicòleg afegeix que "la intenció és que hi hagi un element que sigui 'excusa' per parlar de tot allò que té a veure amb la salut mental: pensament, emocions, sentiments, relacions interpersonals…”.

Des dels inicis, el que va moure a Jaume Descarrega i Josep Varo, director cinematogràfic del PSICURT, va ser el plantejament que “darrere dels curtmetratges (en aquest cas), sigui humor, drama o documental, hi ha un missatge important a tenir en compte”. És més, com a proposta cultural tindria la mateixa funció terapèutica que una consulta, quan t’arriba i et remou emocionalment.

“El principal objectiu del Festival és trobar espais perquè es parli sobre la salut mental i què representa per cadascú de nosaltres, des de diferents punts de vista, perquè a vegades s’equipara salut mental a les patologies mentals, que en són només una part”

A partir de la bona acollida a la Universitat de diferents sessions que vinculaven la psicoanàlisi amb literatura, art, pintura o cinema; es va dipositar la llavor del que avui ha arribat a la seva 8a edició -amb 27 curtmetratges de ficció i animació-, consolidant-se cada vegada amb més força i despertant interessos en una major part de la població.

Al mateix temps, un dels valors afegits del Festival PSICURT és la incidència que té en els joves mitjançant la col·laboració amb l’Espai Jove Kesse -iniciada l’any passat- o, principalment, amb els centres educatius d’ESO, BAT i Cicles Formatius, d’àmbit estatal en el cas de la categoria Educurt i de Catalunya en l’Educurt Exprés. Ambdues categories fomenten el treball en equip i la creativitat del jovent. Alhora, les activitats paral·leles a l’edició de cada any engloben formats tan diferents com exposicions fotogràfiques, actuacions musicals, teatre, col·loquis o tallers a escoles.

Aquests últims “permeten visionar un curtmetratge i fer preguntes a l'alumnat sobre la salut mental, quin concepte tenen, quina importància li donen; que en comencin a parlar”, justifica Descarrega. En definitiva, es tracta de fer partícip al públic, a través de les emocions i com aquestes els afecten, de forma complementària a un projecte audiovisual.

UN OCELL DE FOC ‘SOBREVOLA’ EL CAMP DE TARRAGONA

El projecte Ocell de Foc del Camp va néixer a la primavera d’aquest 2023 per adreçar-se als joves de 16 a 30 anys de les comarques de la Conca de Barberà, el Baix Camp i el Priorat i dels municipis de Salou i Vila-seca; ja que està impulsat en col·laboració amb entitats del territori: Associació Ment i Salut La Muralla, Bastida Participació, ESCAC SCCL, Icaria Cooperativa i Reus Refugi. Al Tarragonès i l’Alt Camp, es van adherir al programa les Fundacions Ginac, Casa Sant Josep, Bonanit i l’Associació Egueiro de Valls. Així mateix, Aprodisca, l’Associació Pro Persones amb Disminució Psíquica de la Conca de Barberà, és l’entitat guia que s’encarrega de la coordinació general del projecte i de les altres ‘sentinelles’. Amb l'objectiu d’acompanyar i donar suport als joves, en línia amb el seu benestar emocional, es realitzen activitats i accions informatives, preventives i de lluita contra l’estigmatització de la salut mental i l’abandonament prematur dels estudis, de creació de projectes i iniciatives juvenils i d’atenció tant grupal com individual en forma d’espais de trobada on fer xarxa i crear comunitat.

Ocell de Foc és un projecte finançat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya -de gairebé

“Amb l'objectiu d’acompanyar i donar suport als joves, en línia amb el seu benestar emocional, es realitzen activitats i accions informatives, preventives i de lluita contra l’estigma-

tització de la salut mental i l’abandonament prematur dels estudis”

10 milions d’euros- que va sorgir amb una previsió de tasques a 2 anys vista, és a dir, fins a principis del 2025, en què pretén fer partícip a més de 300 entitats per atendre fins a 40.000 joves del Camp. Un dels propòsits fonamentals, a més, és aconseguir la inserció laboral -davant l’augment de l’autor juvenil- i el retorn al sistema educatiu públic o l'itinerari formatiu del jovent. En aquesta transició, el projecte es coordina amb els serveis especialitzats de salut, educació i serveis socials; així com altres associacions locals culturals, esportives, de lleure… per fomentar la participació, l’empoderament i l’autoorganització -entre altres

Disposem de polvorons, mantecados, tronc de Nadal, tortell de Reis, galets, panetone i neules. BONES FESTES!

valors- en aquells afectats per algun trastorn de la salut mental.

La sensibilització ciutadana, trencar estereotips, les desigualtats de gènere o donar visibilitat a diverses problemàtiques són aspectes inherents a tasca que els i les responsables duen a terme.

OCTUBRE, MES DE LA SALUT MENTAL

Per extensió del Dia Mundial de la Salut Mental (10 d’octubre), molts municipis planifiquen la seva agenda i hi incorporen activitats vinculades a la psicologia i les malalties mentals. Segons explica Laura Horcajo, impulsora de les Jornades de prevenció del suïcidi a Reus, aquest tipus d’actes o xerrades són molt importants perquè “cal sortir de l’àmbit sanitari i de les institucions públiques, que són essencials, però s’ha d’aterrar a l’entorn local”, ja que els trastorns acostumen a ser multifactorials i multicontextuals dins la societat o comunitat on vivim i interactuem.

També a la capital del Baix Camp, s’ha impulsat aquest mes d’octubre el programa “Trencant estigmes”, en el qual s’emmarquen nombroses activitats i propostes. Algunes de les més destacades són el taller “Les arts escèniques com a recurs terapèutic de salut mental”, amb el Grup de teatre Bellissens de la Fundació Villablanca i l’alumnat de diferents cicles formatius de grau mitjà i superior; la jornada “Eines d’educació emocional per a professionals que treballen amb joves”, organitzada per Ocell de Foc i la Fundació Pere Mata amb la col·laboració de la Secció d'Educació i de Ciències socials, Polítiques Econòmiques del Centre de Lectura; la Taula rodona “Estigmes associats a la salut mental”, amb la participació de l’Associació Reus Som Útils, el servei d'addiccions i salut mental de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus, la Fundació Pere Mata, l’Institut Pere Mata i el Grup d'activistes per la salut mental de

“Aquest tipus d’actes o xerrades són molt importants perquè cal sortir de l’àmbit sanitari i de les institucions públiques, que són essencials, però s’ha d’aterrar a l’entorn local”

Tàrrega; i l’exposició fotogràfica “A través dels meus ulls”, a càrrec de Mika, voluntària de l’Associació de Salut Mental Dr. Tosquelles, i que serà itinerant fins al 30 de novembre a l’Institut Gabriel Ferrater i Soler, la Biblioteca Central Xavier Amorós i el Centre Cívic del Carme.

A Tarragona, s’ha organitzat per tercera vegada la Jornada de reflexió “Parlem de salut mental” al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau. Enguany, es focalitza en la cura mental dels equips professionals i de la mateixa salut mental dels cuidadors, les estratègies per l’autocura dels professionals i els principals impactes en el seu benestar. Així mateix, l’objectiu de la sessió, coorganitzada per la Conselleria de Diversitat funcional i Discapacitat, i Promoció de la Salut de l’Ajuntament de Tarragona, és proporcionar recursos pel maneig d’emocions, sentiments i pensaments.

Per la seva banda, la Universitat Rovira i Virgili ha impulsat les Jornades #TrioLaVida, una setmana d’activitats per prevenir el suïcidi i promoure la salut mental en

TARRAGONA, FEDERADA A SMC

A les comarques de Tarragona són diverses les entitats que treballen per visibilitzar la salut mental i acompanyar els afectats per algun trastorn i les seves famílies.

• Tarragona: Associació Aurora / Club Social La Muralla

• Reus: Associació de Familiars de Malalts Mentals Dr. Francesc Tosquelles

• La Ràpita: Associació de Familiars de Malalts Mentals de les Terres de l'Ebre

• Valls: Salut Mental Catalunya Porta Oberta Alt Camp i Conca de Barberà

• El Vendrell: OT Salut Mental Associació de Famílies

la comunitat universitària. El suïcidi ja és la primera causa de mort entre les persones de 15 a 34 anys a escala global i, per això, les universitats públiques catalanes i el Departament de Salut treballen intensivament en campanyes preventives. Així com altres projectes com ara el que va sorgir aquest estiu de la col·laboració entre la Comunalitat de Valls i el CAP Sarró, basat en la preinscripció social i en què participen psicòlogues voluntàries de la ciutat. Aquest servei consisteix a recomanar als pacients determinades activitats favorables per la seva problemàtica mental i té l’objectiu, al mateix temps, de crear una xarxa de suport i atenció al municipi. Aquelles persones que estiguin interessades poden consultar més informació al CAP, on s’inicien les prescripcions d’unes sessions més assequibles i accessibles per a tothom.

Totes aquestes iniciatives -entre moltes altres- contribueixen a conscienciar la ciutadania en general i ajuden a les famílies en particular, com a principal factor protector del jovent i el seu benestar emocional. Es tracta de “desculpabilitzar els familiars i proporcionar-los eines perquè puguin estar més segures i preparades per actuar millor; no són psicòlegs, però tenen un rol únic, doncs la primera acció preventiva és parlar amb els seus fills o filles”, conclou Laura Horcajo.

Anàlisis

Ajuda per deixar de fumar

CÀNCER DE MAMA

PRECOÇMENT A TRAVÉS DE LA LLET MATERNA

Un

estudi de l'Institut d'Oncologia del Vall d'Hebron exposa que es podria avançar el diagnòstic mitjançant una biòpsia líquida de la mare lactant

Sandra Pérez

És més probable detectar l'ADN cancerigen en la llet materna abans que en la sang i, com més aviat es diagnostiqui un càncer de mama, més i millors probabilitats tindrà la pacient de superar la malaltia. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi de l'Institut d'Oncologia del Vall d'Hebron (VHIO) que van fer públic el passat mes de setembre.

L'equip de l'hospital barceloní va iniciar la recerca a partir de la preocupació d'una pacient, a qui es va detectar un càncer de mama durant l'embaràs de la seva tercera filla, d'haver transmès la malaltia a través de la lactància a la seva segona filla, ja que s'havia prolongat fins poc temps abans del diagnòstic. Llavors, la mare va proporcionar a l'equip d'investigadores una mostra de llet materna que havia conservat congelada i que va permetre engegar l'estudi.

La cap de la Unitat de Mama de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, Cristina Saura, explicava en el seu moment que "tot i que sabien que el càncer de mama no es transmet a través de la llet materna, van decidir analitzar la mostra a la recerca de marcadors que els poguessin ajudar en la investigació". Es va trobar material genètic que presentava la mateixa mutació que el tumor de la mare, fet que confirmava que es podria detectar el càncer abans en la llet materna que en la sang; doncs, en aquest cas, el diagnòstic era idèntic, però la llet analitzada tenia més d'un any més "d'antiguitat" que l'anàlisi de sang.

“És més possible detectar l'ADN cancerígen en la llet materna abans que en la sang”

El principal avenç d'aquesta recerca és la possibilitat de diagnosticar el càncer de mama durant el període del postpart, anticipant-se als ‘tempos’ de les tècniques convencionals. Un gran èxit al mateix temps perquè "la precocitat en el diagnòstic és avui un dels principals reptes en la lluita contra el càncer", com evidencien les professionals.

ESPECIFICACIONS D'UNA BIÒPSIA LÍQUIDA

La investigació, liderada per Saura i la Dra. Ana Vivancos, cap del laboratori de Genòmica de VHIO, ha demostrat per primera vegada que la llet materna de les pacients amb càncer de mama conté el mateix ADN del tumor, és a dir, ADN tumoral circulant (ADNct). I, per aquest motiu, seria viable diagnosticar la malaltia amb una biòpsia líquida de la llet.

Aquesta tècnica ja s'utilitza per ana-

MICROPIGMENTACIÓN Y ESTÉTICA AVANZADA

Facial y Reparadora

Relleno de Labios (color), asimetrías, delineados… Ojos sombreados. Cejas, realistas, pelo a pelo, 3D, empolvadas.

Paramédica y Oncológica

Aréolas mamarias. Cicatrices postoperatorias.

Tricopigmentación (Capilar). Vitíligo. Mastectomías transexuales.

Otros Tratamientos

Radiofrecuencia Facial y Corporal. Microneedling (Dermapen). Quiromasaje. Masaje Japonés Kobido. Dietética saludable.

Ethereum Micropigmentación y Estética Oncológica

Pl. Enric Yzaguirre, bajos 4, 43201 - REUS

Tel. 687 410 762 www.centroethereum.com

litzar la sang de pacients amb càncer de mama metastàtic per a la detecció o seguiment de possibles mutacions, però per aconseguir una detecció precoç caldria una concentració molt elevada d'ADNct en sang. En canvi, la quantitat en la llet materna sí que és suficient per garantir la precocitat i un diagnòstic previ a les analítiques sanguínies.

De fet, des del laboratori de Genòmica del Càncer del VHIO van arribar a aquesta idea de recerca gràcies a altres casos com són els càncers de bufeta i de coll, que ja es detectaven precoçment a través de biòpsies líquides d'orina i saliva. Per assimilació, van pensar que la llet materna permetria detectar tumors a les mames, per proximitat.

En el desenvolupament de la recerca, les investigadores del Vall d'Hebron de Barcelona van recollir mostres de llet materna i sang de dones diagnosticades durant l'embaràs o el postpart, i també de dones sanes en període lactància. Després d'analitzar les mostres, les professionals del laboratori van concloure que les preses no podien ser objecte d'estudi fins passades les dues setmanes de lactància, per tal que s'alliberi l'ADNct a la llet.

UN NOU CAMÍ D'INVESTIGACIÓ

Les dones diagnosticades amb càncer de mama després del postpart tenen pitjor pronòstic perquè s'acostumen a detectar quan el tumor es troba ja en un estadi avançat. Segons especificava Cristina Saura a l'ACN, "els canvis fisiològics que tenen lloc a la mama durant l'embaràs i el postpart fan que els tumors siguin més difícils de detectar i localitzar" i, a més, són més agressius.

“Des del laboratori de Genòmica del Càncer del VHIO van arribar a aquesta idea de recerca gràcies a altres casos com són els càncers de bufeta i de coll”

Un altre aspecte a tenir en compte en el procés de detecció és que aquestes dones -que podrien "aconseguir" un diagnòstic precoç- no formen part del grup poblacional al qual es fa cribratge amb mamografia des de la sanitat pública, per-

què tenen menys de 50 anys.

D'aquesta manera, i amb l'objectiu de desenvolupar nous mètodes de detecció precoç eficaços a l'horitzó, l'equip del VHIO ha dissenyat un panell genòmic basat en les mostres de llet materna. Aquesta 'eina' permet detectar mutacions cancerígenes abans dels 45 anys i, d'acord amb les mostres analitzades, haurien detectat les patologies en un 70% de les pacients. És més, la cap de la Unitat de Mama de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, assenyalava 'amb els

Cristina Saura, cap del Grup de Càncer de Mama, Ana Vivancos, cap de VHIO's Cancer Genomics Lab i Carolina Ortiz, coautora principal.

resultats a la mà' que "es podria plantejar recollir una mostra de llet materna a totes les dones després del part", de la mateixa manera que es fa a tots els nadons la prova del taló.

A més, l'Institut d'Oncologia del Vall d'Hebron, iniciarà un nou estudi focalitzat en dones que s'hagin quedat embarassades amb 40 anys o més, o bé de qualsevol edat que siguin portadores de mutacions que augmentin el seu risc de patir càncer de mama. La finalitat de la recerca és ampliar la mostra a un total de 5.000 dones a escala mundial per tal de refermar aquests primers resultats: que el càncer de mama es pot detectar en una fase més primerenca amb la llet materna que amb les anàlisis de sang o altres tècniques d'imatge. Una estratègia pionera que podria transformar les eines diagnòstiques i, conseqüentment, les condicions de vida i probabilitats de supervivència de les pacients.

REDUIR EL RISC GAIREBÉ UN 5%

Paral·lelament, des de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i UNICEF recomanen la lactància materna des del naixement del nadó i durant els seus primers 6 mesos de vida, especialment, si aquesta pot ser de manera exclusiva. El motiu, com informen des de l'Associació Espanyola Contra el Càncer, és que redueix el risc en la mare de patir càncer de mama i d'ovari: "com més duri la lactància, més protegida estarà: es redueix

un 4% per cada 12 mesos acumulats de lactància", exposaven.

Tant l'embaràs com un període regular de lactància ajudarien a disminuir el risc de patir un càncer en la mare perquè, de manera natural, comporten una interrupció dels cicles ovulatoris i menstruals, fet que disminueix la producció d'estrògens i progesterona, dues hormones femenines que, durant aquest temps, no actuen sobre el teixit mamari ni estimulen els ovaris. Factors que probablement reduirien el risc de càncer de mama -que es calcula que pateixen 1 de cada 8 dones- i ovàric, el cinquè càncer més comú entre la població femenina.

“Des de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) i UNICEF recomanen la lactància materna des del naixement del nadó i durant els seus primers 6 mesos de vida”

El principal obstacle per tot plegat, però, és que la lactància hauria de ser exclusiva, sobretot en el primer semestre. I l'objectiu de l'OMS d'aquí al 2025 és assolir un 70%. No obstant això, la taxa actual de lactància materna exclusiva a

COM ES DUU A TERME LA DETECCIÓ?

En primer lloc, la detecció precoç del càncer de mama se centra en aquelles dones amb factors de risc, sigui per predisposició genètica o per tenir un embaràs a partir dels 40 anys. En aquelles persones més susceptibles de patir la malaltia, per tant, l’equip mèdic procedeix a fer una biòpsia líquida de la llet materna, un procés que permet l’extracció de l’ADN tumoral circulant i la seva seqüenciació.

Llavors, el laboratori analitza si l’ADNct conté gens associats al càncer de mama i, a més dels resultats obtinguts, es confirma o descarta el diagnòstic mitjançant un estudi radiològic o una biòpsia. En cas que sigui positiu, s’inicia el tractament precoç de càncer de mama: quimioteràpia, radioteràpia, cirurgia, teràpia hormonal, etc.

Espanya és del 28'53% i la mixta -pit combinat amb biberó- és del 18'42%, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Per tant, menys de la meitat de mares biològiques alleten els seus nadons en els primers sis mesos i, més enllà de circumstàncies individuals, es tracta d'un percentatge molt reduït tenint en compte el potencial benefici que, d'acord amb l'AECC, podria suposar l'alletament.

VALLS VOL CONTINUAR MIRANT AL CEL

La reforma del campanar de l’església de Sant Joan ja està en marxa, encara que necessitarà les donacions ciutadanes per cobrir tots els costos Redacció

El Diuen que Valls és un municipi que li agrada mirar al cel, per la seva tradició castellera, pel gest de menjar calçots i per observar el seu imponent campanar. Aquest mesura 74 metres i és el més alt de totes les esglésies parroquials de Catalunya. Des del mateix replà de les campanes es poden arribar a veure els territoris de fins a cinc comarques diferents. Tot i això, si actualment els vallencs miren cap al cel, veuran un campanar de l’església de Sant Joan envoltat de bastides.

El passat mes de setembre es van instal·lar aquestes bastides al voltant de l’element arquitectònic per posar en marxa les seves obres de restauració. L’actuació era innegociable, ja que l’estructura presenta patologies greus que obliguen a intervenir la part superior.

El 2020, un estudi del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat a través de la Universitat Politècnica de Catalunya ja advertia de les deficiències del monument en el tronc, i el 2022, una altra anàlisi dels arquitectes Joan Gavaldà i Jordi Romera , ho van confirmar. Amb

el pas del temps, la construcció superior de pedra i ferro s'ha anat desgastant a causa de la dilatació dels elements metàllics, que ha esquerdat i trencat la pedra. De fet, la barreja entre ferro i pedra va fer del campanar una obra innovadora en el seu moment, però a la llarga ha sigut la causa dels seus problemes.

Per això, durant les obres s'aplicarà una nova protecció per controlar la corrosió i se substituiran els materials metàl·lics per acer inoxidable. A més, s'ha previst la restauració dels ampits, mainells i brancals dels finestrals del campanar. També,

“la construcció superior de pedra i ferro s'ha anat desgastant a causa de la dilatació dels elements metàl·lics, que ha esquerdat i trencat la pedra”

s'impermeabilitzarà el pla de campanes amb la instal·lació de nou paviment. Finalment, s'intervindrà en la part més alta aplicant un revestiment impermeable a la pedra i es netejarà el cos metàl·lic que corona el campanar. Per acabar, se substituirà el parallamps. El projecte ha estat redactat pel despatx d'arquitectes Figuerola Gavaldà Romera i les obres seran executades per Rècop.

UNES OBRES COSTOSES

El preu per reformar el campanar no serà menor i necessita la participació de diverses administracions i fins i tot de la ciutadania. El seu cost ascendeix fins als 1.074.000 euros i un 60% es sufragarà amb diners públics. Tant l’Ajuntament de Valls, com la Diputació i la Generalitat aportaran 200.000 euros cadascun. Juntament amb elles, l’arquebisbat de Tarragona també injectarà 200.000 euros en el projecte.

Tot i això, encara quedarà aproximadament un 20% per cobrir. Aquesta xifra provindrà de donacions de particulars i empreses que se sumin a la campanya “Ara toca el Campanar”. Des de l’Ajuntament, es mostren confiats en el fet que la ciutadania s’impliqui en el projecte,

donat que anteriorment ja han hagut de recórrer a aquest mètode per finançar algunes obres. “Quan hem fet campanyes per restaurar patrimoni de la ciutat, la ciutadania hi ha apostat i ha col·laborat. Calculo que d’aquí un any podrem treure la bastida del campanar i veurem la seva majestuositat amb la restauració interna feta”, declara l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré.

En les donacions, les persones es podran desgravar un 75% fins als 150 euros i, a partir d’aquesta xifra, serà un 30% o un 35%. A més, els donatius es podran pagar també en quatre anys. Per no haver d’allargar en el temps l’obra a l’espera de les aportacions, la Comissió Ciutadana per a la Restauració del Campanar té previst demanar una pòlissa de crèdit de 600.000 euros durant la reforma i, tan bon punt estigui finalitzada, obrirà un crèdit de 250.000 euros a 15 anys per pagar-la completament.

Com comentava l’alcaldessa, Valls ja compta amb antecedents de campanyes ciutadanes per sufragar algunes reformes. El 2010 quan una comissió cívica va impulsar la restauració de l'església de Sant Joan de Valls o el 2021 amb l'estrena del nou orgue del mateix temple.

UN CAMPANAR AMB HISTÒRIA

El campanar, un giny de pedra i ferro, va ser inaugurat el 20 d’octubre de 1897 coincidint amb la Fira de Santa Úrsula,

“El campanar, un giny de pedra i ferro, va ser inaugurat el 20 d’octubre de 1897 coincidint amb la Fira de Santa Úrsula, després de dos anys, vuit mesos i divuit dies de la col·locació de la primera pedra ”

després de dos anys, vuit mesos i divuit dies de la col·locació de la primera pedra per la festivitat de la Candela, el 2 de febrer de 1895. El campanar de Sant Joan el va projectar Francesc P. Villar i Carmona que va dissenyar una torre d’estil neogòtic per seguir la línia arquitectònica de l’església, en una obra que va anar a càrrec del vallenc Joan Oller Sans.

El finançament de la construcció del campanar va ser possible gràcies a una deixa benèfica de la família Martí Bonifàs i el seu marmessor, Albert Dasca Olivé, va ser l’encarregat d’aportar les 124.949 pessetes que va costar l’obra. El campanar de Valls, que es va aixecar més amunt del previst inicialment en el projecte per superar el de la Prioral de Sant Pere de Reus, és la imatge més singular de la ciutat i gran atalaia sobre les comarques del Camp de Tarragona.

Aquestes no seran les primeres obres d’importància que s’efectuen al campanar per a la seva restauració. Els treballs realitzats per la Comissió Ciutadana i les aportacions econòmiques de molts vallencs i vallenques ja van assegurar el monument, amb la seva consolidació i rehabilitació, en especial de la pedra, mitjançant un treball laboriós que es va iniciar l’any 1984 i que es va allargar fins a la dècada dels noranta del segle passat. S’espera que l’actual reforma duri uns 10 mesos i permeti tenir un campanar per al segle XXI.

ANUNCIA AQUÍ

VALLS MANTÉ LA GRATUÏTAT PER A LES TERRASSES L’ANY 2024

Aquesta proposta es va posar en marxa l'any 2020 amb l'objectiu de suport al sector arran de la crisi sanitària provocada per la covid-19

Els bars i restaurants de Valls que tinguin terrassa n o hauran de pagar la taxa d’ocupació de via pública durant tot l’any vinent. El consistori vallenc ha decidit allargar aquesta mesura un any més.

Aquesta proposta es va posar en marxa l’any 2020 amb l’objectiu de donar suport al sector arran de la crisi sanitària provocada per la covid-19 i que va afectar greument el sector de l’hostaleria.

Així doncs, la capital de l’Alt Camp, és l’única ciutat del Camp de Tarragona on aquesta taxa serà gratuïta l’any vinent . Altres ciutats han optat per un augment de la taxa d’ocupació de la via pública com és el cas de Reus o Tarragona on es proposa una pujada d’un 40% i un 20% respectivament.

VALLS PRESENTA LES ORDENANCES FISCALS PER AL 2024

La capital de l’Alt Camp modificarà l’IBI urbà per sota de l’IPC previst

Després de tres exercicis consecutius de congelació impositiva, l’equip de govern ha explicat quines seran les novetats de cara a l’any vinent ajustant els impostos a la situació actual. L’impost de Bens Immobles residencials s’incrementarà un 3’49% i, tot i que serà un percentatge inferior al 4’5% d’inflació prevista per al 2023, és una xifra que s’ajusta a l’Índex de Preus al Consum actual.

Dolors Farré ha volgut fer “un balanç positiu d’on venim, perquè portem tres anys amb els impostos congelats”, però admeten que toca adequar-se a la situació actual i a les imposicions del Govern espanyol. A més, mentre l’IPC acumulat des del 2019 fins a l’actualitat s’acosta al 16,50%, en el cas de Valls, l’IBI només ha pujat un 1’5%.

El regidor d’Hisenda i Finances, Martí Barberà, assumeix que “l’objectiu de l’Ajuntament no és altre que garantir la sostenibilitat econòmica i mantenir els comptes totalment sanejats com venim fent des de fa anys”. Una novetat que s’incorpora en aquest exercici, és la bonificació del 50% de l’IBI durant sis anys pels immobles construïts a l’empara de protecció oficial i es fixa una bonificació del 90% per tres anys de les propietats objecte d’urbanització, construcció i promoció immobiliària. L’Ajuntament mantindrà l’any vinent la bonificació del 95% de l’Impost de Béns Immobles als habitatges impulsats per iniciatives cooperativistes amb finalitats socials que es construeixin a l’àmbit del centre històric.

VALLS REP EL PREMI ‘HUMANA CIRCULAR CATALUNYA 2023’

En reconeixement dels bons resultats de la recollida de roba i calçat

El passat dia 18 d’octubre l’Ajuntament de Valls va rebre el premi «Humana Circular Catalunya 2023», entregat per la Fundació Humana Pueblo para Pueblo a un total de 25 municipis catalans que destaquen pels seus bons resultats en la recollida de residus tèxtils.

Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, a Catalunya cada persona genera en un any 22 Kg de residus tèxtils. D’aquests, només 2,3 Kg, l’11%, es recullen selectivament. Les dades de recollida a Valls estimades per al 2023 indiquen que s’arribarà a recollir 4,4 Kg per habitant, de manera que s’haurà recollit de forma selectiva el 19% dels residus tèxtils.

L’any 2025 s’hauria d’arribar a recollir el 55% del residu tèxtil, és a dir, 13 Kg per cada habitant. Per aquest motiu és imprescindible comptar amb la implicació de tota la població.

En aquests contenidors s’hi ha de dipositar la roba, calçat i complements (bosses, cinturons, mocadors, bufandes, barrets…). Cal tenir en compte que no només s’hi ha de dipositar la roba i calçat en bon estat, sinó que també aquella que ja sigui vella o que estigui danyada. Actualment a Valls es disposa d’una xarxa de 41 contenidors de recollida de roba i calçat de la Fundació Humana i 3 contenidors més de la fundació Roba Amiga.

EL NOSTRE MÓN, LA TEVA EMOCIÓ

VALLS

JOSEP M. ROVIRA:

“VALLS I L’ALT CAMP

VOLEN JUGAR UN ROL CENTRAL AMB TARRAGONA I REUS”

El president de la Cambra de Comerç va explicar que “el Camp de Tarragona és una realitat social, cultural i econòmica indiscutible”

El president de la Cambra de Comerç de Valls va assistir a la taula d’experts organitzada per la pròpia cambra i ImpulsCatSud Regió del Coneixement. En aquesta Taula es va reflexionar sobre la necessitat d’una millor articulació territorial per solucionar necessitats com la mobilitat, els residus, l’energia i l’impuls de l’economia.

A la taula d’experts es va valorar molt positivament la iniciativa de Sandra Guaita i Rubén Viñuales, alcaldessa de Reus i alcalde de Tarragona, d’impulsar i donar forma l’àrea metropolitana.

El president de la cambra va declarar que “Valls vol ser motor” i no quedar-se apartada del Camp de Tarragona, posant èmfasi en el treball de la cambra per aconseguir-ho. El president d’ImpulsCatSud, Miquel Maria Aragonès, va declarar als mitjans que “aquest és un territori en què d’alguna manera ja fa molts anys que veníem reivindicant que hi hagi una organització i una entitat que ens permeti actuar de manera més cohesionada”.

VALLS ES PROMOCIONA A LA FIRA D’ANDORRA LA VELLA

Valls s’ha promocionat en una fira amb més de 70.000 visitants

La ciutat de Valls participa un any més a la Fira d’Andorra la Vella.

Es preveu que des de l’estand de Valls s’hagin lliurat més de 2.000 tríptics i material informatiu i promocional de la ciutat. El regidor de Turisme de l’Ajuntament de Valls, Joan Ibarra, va participar en els actes d’obertura de la Fira i també va donar la benvinguda a l’estand de la capital de l’Alt Camp al consols Major i Menor del Comú d’Andorra la Vella, David Astriè i Mi-

quel Canturri respectivament, i al Síndic d’Andorra, Carles Ensenyat, entre altres autoritats.

Fa molts anys que Valls està representada en aquest esdeveniment firal, fruit dels més de cinquanta anys d’agermanament entre les dues ciutats. La Fira d’Andorra la Vella que fins diumenge se celebra al Parc Central és un certamen multisectorial d’ampli ressò, amb més de 180 expositors repartits en els més de 10.000 m2 del recinte firal.

L'ACA VOL CONSTRUIR UNA ESTACIÓ REGENERADORA D'AIGUA A VALLS

L'organisme licita la redacció del projecte constructiu

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha posat a licitació la redacció del projecte per a la construcció d'una Estació de Regeneració d'Aigua (ERA) a la depuradora de Valls (Alt Camp), per un import de 101.517 euros.

La instal·lació aplicarà un tractament més avançat a l'aigua depurada i servirà per garantir les demandes de reg de la Comunitat General de Regants de Valls (CGRV), que actualment utilitzen l'aigua dels torrents de la Xamora i del Catllar,

mitjançant rescloses dels diferents regs històrics i una xarxa de sèquies a cel obert. L'ERA ha d'estar capacitada per tractar el cabal de disseny de la depuradora de 7.200 metres cúbics al dia.

Messer, nova Empresa Premium de la Cambra de Tarragona

La inversió de 60 milions d'euros ha permès posar en funcionament la cinquena planta de gasos destil·lats de l'aire que l'empresa ha construït al Camp de Tarragona

Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona, i Rubén Folgado, director general de Messer Ibérica, han signat el conveni Premium de la Cambra de Tarragona. Un acord pel qual Messer farà costat a aquelles iniciatives que en matèria de dinamització econòmica, vertebració del territori, transformació digital i foment de la internacionalització de les empreses s’impulsen des de la Corporació tarragonina. Messer és l’empresa privada de gasos industrials i medicinals més gran del món. Es va fundar el 1898 a Alemanya i té la seu a Bad Soden, prop de Frankfurt.

Els Gasos for Life de Messer satisfan les necessitats de clients de múltiples sectors com la indústria, protecció del medi ambient, el sector sanitari, la indústria alimentària, la tecnologia de soldadura i tall, investigació i ciència. Com a actor global i amb una plantilla de més d’ 11.000 persones, Messer ofereix els seus productes i serveis sostenibles a Europa, Àsia i Amèrica. Messer Ibérica desenvolupa la seva activitat des del 1970 al pol químic de Tarragona, el més gran del sud d’Europa, on acaba d’inaugurar la cinquena planta de producció de gasos destil·lats de l’aire, Air Separation Unit (ASU, per les sigles en anglès).

Dow inaugura un Túnel de Bufat

pioner

per les seves característiques tecnològiques

La Companyia aposta per les noves tecnologies aplicades al programa OCS per impedir la pèrdua de pèl·lets

Dow ha inaugurat a les seves instal·lacions del Complex Sud ubicades a la Canonja, el seu nou Túnel de Bufat que assegura els camions cisterna contra la pèrdua de pèl·lets, donant suport així al seu compromís amb el programa global OCS.

En què consisteix el Túnel de Bufat? “El funcionament del Túnel de Bufat es divideix en 3 fases: una primera en què el camió hi entra i se li bufa el sostre i els laterals, deixant caure al terra tots els pèl·lets; una segona en la qual el terra és escombrat amb aire, arrossegant els pèl·lets fins a un canal perimetral de recollida; i, finalment, la tercera fase en què aquests pèl·lets són conduïts mitjançant un escombrat d’aigua automàtic fins a una arqueta de recollida. La quantitat i temps d’aire i aigua requerits podran ser ajustats en tot moment, ja sigui a partir de la freqüència de pas de camions o de les condicions climatològiques”, ha explicat Ignasi Cañagueral, Director del Complex Industrial de Dow a Tarragona.

L’objectiu és clar: evitar que ni un sol pèl·let pugui ser alliberat al medi ambient. El Túnel de Bufat busca, d’una banda, evitar la pèrdua d’aquests pèl·lets i, d’una altra banda, contenir-los perquè aquests puguin ser reciclats

Set restaurants de Tarragona i dos de Reus, premiats per la Guia Repsol

A aquest furor per esprémer la vida, se sumen els més de 350 “Soletes de Centro” que l'equip d'experts de Guía Repsol proposa perquè no et perdis res

La Guía Repsol ha incorporat aquesta tardor més de 350 nous bars, restaurants i locals d’oci al llistat de “Soletes”, en aquesta ocasió situats al centre de ciutats espanyoles i coneguts com a “Soletes de Centro”. Una cinquantena d’aquests establiments es troben a Catalunya i, d’ells, 9 són a la demarcació de Tarragona: 7 a la pròpia ciutat de Tarragona, i 2 més a Reus.

En concret, els nous establiments reconeguts amb Solete Guía Repsol a la demarcació són “El

Tamboret”, “Amaranto”, “Jasmine”, “Osteria del Lab”, “Casa Quadrat”, “A la Vora de l’Ebre” i “Mercería 34”, a la ciutat de Tarragona; i “Ajumma” y “La Manigua” a la ciutat de Reus.

Aquesta tardor la gent ha sortit al carrer a viure l’instant amb tantes ganes que sembla que les ciutats estan de festa permanent. Bars, restaurants i locals d’oci al centre han experimentat aquesta temporada que acaba de començar una afluència superior a anys anteriors. Els Soletes Guía Repsol, que recullen les tendències de cada moment, se centren per tant en l’efervescència que s’està produint als nuclis urbans.

ACTUALITAT UÍMICA Q

Repsol

comença a produir hidrogen renovable en Petronor

Repsol instal·larà altres electrolizadores com a palanca de descarbonització en els voltants dels seus uns altres quatre grans centres industrials a Espanya

Repsol ha posat en marxa el seu primer  electrolizador en el centre industrial de Petronor (Muskiz, Biscaia). Amb una inversió d’ 11 milions d’euros, aquest hidrogen renovable té un ús industrial en la pròpia refineria, reduint la petjada de carboni dels productes.

L’electrolizador també subministra hidrogen

renovable al Parc Tecnològic d’Abanto Zierbana, en el qual se situen les noves oficines de Petronor, on s’utilitza per a propulsar autobusos i transport pesat. Repsol marca així una fita en el seu full de ruta cap a la descarbonització, on l’hidrogen renovable és un dels seus pilars per a aconseguir les zero emissions netes en 2050. La companyia multienergètica projecta electrolizadores en els voltants dels seus cinc grans centres industrials d’Espanya.

La posada en marxa d’aquest electrolizador és una fita en la senda de Repsol cap a les zero emissions netes, en la qual la transformació dels seus centres industrials juga un paper fonamental. En aquest sentit, Petronor comptarà en els pròxims anys amb altres dos electrolizadores de 10 MW i 100 MW de capacitat. Aquest últim, de gran escala, ha estat reconegut per la Comissió Europea com a projecte estratègic i d’interès comú europeu (IPCEI).

Ercros a favor de l’augment a 44 t de la capacitat dels camions

En tractar-se d'una mesura ja aplicada en altres països europeus, està restant competitivitat a les empreses espanyoles

Manuel Arce, director de logística integral d’Ercros, ha participat en una taula rodona sobre l’autorització per a augmentar de 40 a 44 tones, la massa màxima autoritzada per al transport, en el marc del Congrés Nacional d’Empresaris de Transport en Cisternes celebrat a Madrid.

Arce ha defensat la importància de l’entrada en vigor immediata d’aquesta mesura, que inicialment estava prevista per a 2022, ja que el seu retard està demorant les millores mediambientals que suposarien reduir el nombre de vehicles en circulació. A més, en tractar-se d’una mesura ja aplicada en altres països europeus, està restant competitivitat a les empreses espanyoles.

En la seva participa-

ció, el director de logística d’Ercros ha emfatitzat sobre la necessitat d’estendre l’augment de la capacitat dels camions també al transport de mercaderies perilloses i que sigui aplicable a l’àmbit nacional i internacional. Segons Arce, l’entrada en vigor d’aquesta normativa no ha d’estar condicionada a la utilització de vehicles elèctrics o d’hidrogen, i ha d’incloure la utilització d’eco-combustibles que permetran mantenir els actuals motors de combustió i aconseguir les millores mediambientals que es persegueixen.

Minsait s’adhereix a l’AEQT com a nou Business Partner

Tant l’AEQT com Minsait estan compromeses amb l’excel·lència i la millora continuada

L’Associació Empresarial Química de Tarragona i Minsait, una companyia d’Indra, han subscrit un acord de col·laboració pel qual ambdues organitzacions pretenen treballar conjuntament.

A Minsait compten amb un model d’innovació obert, àgil i flexible orientat a ampliar i accelerar de manera estratègica la capacitat de generació i captació d’idees potencialment atractives per ampliar la seva oferta de futur.

El model d’innovació pretén ampliar i reforçar la relació amb l’ecosistema d’innovació global: startups, emprenedors, spinoffs, grups de recerca de les universitats que estan experimentant amb tecnologies emergents i els professionals de Minsait. Tant l’AEQT com Minsait estan compromeses amb l’excel·lència i la millora continuada.

El conveni ha estat formalitzat per la directora gerent de l’AEQT, Maria Mas, i els responsables d’Indústria i Consum, Rafael Torralba i Eduard Cot de Minsait.

Fundación

ACTUALITAT UÍMICA Q

Repsol i la URV impulsen una Càtedra de Transició Energètica

Centrada en els sistemes de captura i aprofitament de CO2

Fundación Repsol, en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ha posat en marxa una nova Càtedra de Transició Energètica, centrada en la captura l’aprofitament de CO2, amb el propòsit de contribuir a un major coneixement a la societat sobre la transició energètica i les tecnologies necessàries per lluitar contra el canvi climàtic.

Fundación Repsol i la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona han presentat una nova Càtedra de Transició Energètica que se centra en els sistemes de captura i aprofitament de CO2 , i té l’objectiu de fomentar un coneixement més gran sobre el rol de les diferents tecnologies d’emissions negatives (també anomenades tecnologies NET pel seu acrònim en anglès net emissions technologies) i el seu rol en un futur amb zero emissions netes.

La presentació de la Càtedra s’ha realitzat avui en una jornada titulada “Captura i aprofitament de CO2 , un pilar indispensable per a la descarbonització”, i ha tingut lloc al Paranimf de l’edifici del Rectorat de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona. L’acte l’ha presidit Roger Torrent, conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Josep Pallarés Marzal, rector de la URV, Antoni Brufau, president de Repsol, i Fèlix Llovell, director de la Càtedra de Transició Energètica de la Fundació Repsol a URV. L’acte ha estat conduït pel periodista Pere Estupinyà.

Ercros redueix un 88,8% els beneficis fins als 5,7 milions d’euros en els nou primer mesos de l’any

La companyia obté unes vendes de productes acabats de 571 MEUR, un 26,2% menys

Ercros va obtenir un benefici net de 5,7 milions d’euros en els nou primers mesos d’enguany, el que representa un descens del 88,8% respecte al mateix període de 2022, segons ha informat aquest dimecres la companyia a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

Les vendes de productes acabats d’Ercros van ascendir a 571,68 milions d’euros a tancament de setembre de 2023, un 26,2% inferiors a les aconseguides fa un any. El resultat brut d’explotació (Ebitda) del grup es va situar en els 38,52 milions d’euros fins a setembre, un 58,6% menys que l’obtingut en el mateix període de 2022.

La companyia ha destacat que les dades dels nou primers mesos d’enguany “confirmen l’ajust a la baixa” del volum de productes venuts que ja venia observant des de mitjan 2022.

En aquest sentit, Ercros va vendre fins a setembre 774.000 tones de productes enfront de les 868.000 tones comptabilitzades en el mateix període de 2022, la qual cosa suposa una caiguda del 10,9%.

La lluita contra el canvi climàtic als tallers URV-AEQT de la Setmana de la Ciència

Més d'un miler d'alumnes de primària i secundària participaran en una nova edició d’aquesta activitat divulgativa

Durant les dues pròximes setmanes, més de 1.100 alumnes de primària i secundària de 19 centres educatius del Camp de Tarragona passaran pel campus Sescelades de la URV per participar en una nova edició dels tallers URV-AEQT que es fan en el marc de la Setmana de la Ciència 2023. Aquesta activitat proposa diferents experiments científics, que enguany estan centrats en la lluita contra el canvi climàtic, amb la finalitat de desenvolupar consciència, coneixement i comprensió sobre les causes del canvi climàtic i sobre mètodes de captació i reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Aquesta iniciativa, que la Universitat Rovira i Virgili ofereix des del 2014 amb el suport de l’AEQT -amb l’única interrupció de l’any 2020, com a conseqüència de la pandèmia-, té com a finalitat aproximar el jovent a diversos continguts relacionats amb la química i la tecnologia d’una manera planera i atractiva, per tal que coneguin les aportacions de la química a

la qualitat de vida de les persones i al medi, i despertar vocacions científiques.

A l’edició d’enguany l’alumnat farà experiments relacionats amb l’origen de les emissions de CO2 , amb l’efecte de l‘increment de CO2 atmosfèric, amb els sistemes de captació de CO2 com la fixació per biomassa i el rentat de gasos industrials i amb la reducció d’emissions a través de l’aïllament tèrmic.

Qui aprèn dels taurons per protegir el clima?

Estem canviant de totes les formes possibles per protegir el clima. Per exemple, ens inspirem en la manera de nedar dels taurons per crear una innovadora làmina que cobreix la superfície dels avions. Ara, la tecnologia Sharkskin ajuda els avions a volar consumint menys combustible, la qual cosa es tradueix en menys emissions. Tot això forma part del nostre compromís amb la protecció del clima.

El clima està canviant. Nosaltres també.

Més informació en basf.com/change

La convenció va aplegar experts de diverses modalitats i oients d’arreu del món a través del seu streaming

EL FUTUR DE LA INDÚSTRIA

I EL TURISME ES TROBEN AL SALOU CONGRESS

Redacció

“El progrés del nostre territori des del punt de vista del turisme i el seu vessant industrial”. Així descrivia l’alcalde de Salou, Pere Granados, la principal temàtica que ha vehiculat les diverses xerrades de la segona edició del SalouCongress. La convenció, celebrada el 10 de novembre, va aplegar experts de renom mundial del sector turístic, tecnològic i industrial al Teatre Auditori de Salou, consolidant així aquesta convenció com a espai de debat.

Granados, que també és president del Patronat de Turisme, va ser l’encarregat de donar la benvinguda a tots els assistents. En la seva intervenció, va recalcar

la diversitat de Salou com a fortalesa, tot indicant que “el nostre espai humà, geogràfic i econòmic és el punt de trobada per als desafiaments i oportunitats del futur. L'alcalde de Salou també va destacar que el SalouCongress “s'ha consolidat com un fòrum essencial de debat i intercanvi d'experiències, on les propostes basades en la ciència i la innovació tecnològica són eines fonamentals per impulsar la transformació necessària a través de noves estratègies, mètodes i sistemes de gestió”.

D’altra banda, La intervenció inaugural va estar a càrrec del professor d'Allotjaments i Turisme de la Universitat de Wisconsin-Stout, Jafar Jafari. L'expert de turisme mundial va assenyalar la importància del turisme enfocat a la millora de

la qualitat de vida dels ciutadans residents i va destacar l'estratègia d'evolució de Salou, com a destinació turística consolidada, cap a nous nínxols estratègics.

A la primera ponència de la jornada, Iolanda Triviño, experta en transformació del talent i CEO d'Institute for Futures, va recalcar la importància d'integrar les persones al concepte de ciutat intel·ligent. Alhora, Triviño va posar en valor “l'estratègia de Salou per convertir-se en la ciutat intel·ligent del futur. “Salou té les eines per convertir-se en un ecosistema innovador i afrontar el repte de convertir-se en hub per al desenvolupament de les forces emergents que transformen la ciutat i integren el territori a través de tres palanques: tecnologia, innovació i ta-

lent” ha afegit l’experta en transformació del talent”.

EL NOSTRE FUTUR, A DEBAT

“Quin paper juga una Destinació Turística Intel·ligent com Salou a l'atracció de talent per a la indústria del territori?” va ser el títol del primer debat de la jornada que va reunir experts en innovació tecnològica i empresarial. En ell, es va apuntar a la importància de la integració del turisme i la química per accelerar l’àrea metropolitana de Tarragona com a ciutat intel·ligent. A més, també es va recalcar la necessitat d’aprofitar les sinergies que es podien crear entre els dos sectors al territori.

Per la seva part, Sergi Novo, del clúster TIC Catalunya Sud, va posar en valor que “és important analitzar la situació actual com a territori, i entendre com podem millorar per atraure inversió i talent”. També va voler destacar que “el nostre territori té les seves peculiaritats i hem d'anar plegats amb l'objectiu de construir l'àrea metropolitana amb lideratges, fulls de ruta marcats i generositat. Salou és una ubicació ideal per ajudar a redirigir el futur des de la innovació per al sector turístic”.

El matí el van tancar l’elevator Pitch de l’expert en indústria 4.0, Oriol Rius, que va posar de manifest el potencial de les empreses emergents a Catalunya, i el panell de debat “Districtes Innovació”.

CANVI CLIMÀTIC I SOSTENIBILITAT

La tarda va estar molt marcada pel canvi climàtic. Primer, amb el debat sobre ‘El sector turístic com a impulsor de noves tecnologies de producció alimentària’ I, per tancar la convenció, el debat d’ ’Indústria i turisme units pel canvi climàtic.

Gestió eficient de l’aigua’. En ell, Jordi Castellà, subdelegat del govern espanyol, apuntava que “hi ha un canvi de paradigma amb la transició ecològica, que fa que el sector del turisme i la indústria hagin de treballar sobre reptes conjunts. A més, va assenyalar la transició dels municipis entre el turisme de sol i platja i un “nou turisme humà i d’experiències”.

Berta Cabré, presidenta de la Federació Empresarial d’Hosteleria i Turisme, va explicar la transformació del turisme per “optimitzar l’ús de l’aigua pels qui ens visiten”. “Haurem de ser més conscients

“Salou és una ubicació ideal per ajudar a redirigir el futur des de la innovació per al sector turístic”

en el seu ús, però també generar nous mecanismes per abastir-nos”, reflexionava. Des del punt de vista de la indústria, Ignasi Cañagueral, president de l’AEQT, va definir la transició ecològica com una mesura de “supervivència” pel seu sector i va explicar l’aposta de fa anys per reciclar l’aigua per a la indústria.

Saül Garreta, president del Port de Tarragona, va assenyalar la necessitat del Port d’adaptar-se com a “infraestructura estratègica”. En aquest sentit, Garreta va recordar que en els seus projectes busquen l’eficiència i el control de l’aigua i va remarcar l’aliança estratègica amb el pol petroquímic i el sector turístic.

Finalment, Pere Granados va repassar la transformació de Salou en “un municipi turístic, sostenible, intel·ligent i desestacionalitzat”, iniciada des d’abans de la pandèmia. Tanmateix, l’alcalde va recordar la voluntat de Salou d’atraure indústria tecnològica, que “no necessita especialment un gran espai, sinó captar talent”. Respecte al consum de l’aigua, demana polítiques diferenciades entre el que són municipis turístics i els que no. En aquest sentit, va criticar la mala política de l’aigua, amb la manca de dessalinitzadores al territori. “Crec que és això el que ens falta. Necessitem més litres d’aigua i menys restriccions”.

El congrés va rebre una atenció remarcable tant on-line com de manera presencial, amb un pic d'espectadors en streaming de gairebé un miler de persones, i més de 500 assistents virtuals de diversos indrets d'Espanya, incloent-hi ciutats com Barcelona, Sevilla i Madrid. També s'hi van connectar persones des de Melbourne i Buenos Aires.

SALOU ACTUALITZA LES ORDENANCES FISCALS

PER AL 2024

Després de 10 anys sense incrementar els impostos i taxes municipals, les actualitzacions que es proposen inclouen un augment de l'IBI molt per sota dels que s’augmentaran en municipis de l’entorn

L’A juntament de Salou ha presentat les noves ordenances fiscals per a l’exercici 2024, destacant la necessitat d’actualitzar i modificar alguns impostos i taxes per garantir una millor prestació dels serveis i assegurar la sostenibilitat econòmica del municipi.

Moreno ha remarcat primerament que Salou és un dels municipis de la demarcació “on menys impostos es paguen”, tot recordant que la ciutat ha mantingut durant els 10 últims anys una càrrega fiscal molt per sota dels increments de l’IPC, suposant, en aquest sentit, un acumulat del -3,5% i, per tant, una disminució del 20% del poder de despesa.

En concret, després de 10 anys sense incrementar impostos, les actualitzacions que s’han d’aprovar inclouen un augment de l’IBI del 9,8%; i un increment del 10% tant en la neteja com en l’ocupació de la via pública.

Domínguez ha recalcat la necessitat d’aquesta modificació, apuntant al dèficit existent en la taxa de neteja, que actualment es troba en més del 20%.

Respecte a la taxa de recollida de residus, Domínguez ha afirmat que és essencial actuar d’acord amb la llei 7/2022 de residus i sòls contaminats per a una economia circular, i que l’augment proposat del 10% és una mesura equilibrada.

SALOU REVALIDA LA QUALITAT DE TOTES LES SEVES PLATGES

Aquestes certificacions reafirmen l'estatus de la capital de la Costa Daurada com una destinació turística de primer ordre

Salou ha demostrat, un cop més, el seu compromís amb la qualitat i la sostenibilitat, revalidant tots els distintius i certificats de les seves platges per a l’any 2023. Les platges de Llevant i Capellans han mantingut la prestigiosa Bandera Blava (ADEAC), un reconeixement internacional que simbolitza la qualitat de l’aigua, la seguretat, l’accessibilitat i els serveis. A més, la Q de Platges, una certificació que destaca la gestió turística de qualitat, ha estat renovada per a les platges de Ponent i Llevant.

El distintiu Safe Tourism, que assegura que les platges compleixen amb els protocols de seguretat i salut, ha estat atorgat un cop més a Ponent i Llevant. Un dels èxits més notables és la confirmació de la certificació ISO 14.001, un estàndard internacional que avalua la gestió mediambiental, per a les 9 principals platges de Salou. Aquesta certificació és el resultat del compliment de la norma i l’avaluació externa ex-

haustiva per part de l’entitat certificadora AENOR i que subratlla l’impuls continu de Salou cap a la sostenibilitat.

Per a l’alcalde de Salou i president del Patronat Municipal de Turisme, Pere Granados, el reconeixement a la qualitat de les nostres platges és el fruit del treball i l’esforç dut a terme, des del nostre municipi, per oferir l’excel·lència i la màxima seguretat als usuaris.

EL GOVERN DE SALOU TRANSFORMARÀ 11 PLACES AMB CRITERIS DE SOSTENIBILITAT I DE LLUITA

CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

Salou adjudicarà el projecte de transformació d'11 places, amb treballs de renaturalització i implantació de sistemes i elements que les converteixin en refugis climàtics

D’acord amb l’alcalde de Salou, Pere Granados, “aquesta intervenció suposa la remodelació d’espais per adaptar-los als reptes de la transició verda i els criteris de sostenibilitat, i oferir un entorn més saludable i acollidor per als residents i visitants””. Afegia que “suposa una manifestació del compromís d’aquest govern municipal amb la lluita contra els efectes del canvi climàtic i la qualitat de vida de residents i visitants”.

El projecte, que ascendeix als 2.259.076,79 euros, ha estat redactat pels STM i ha re -

but finançament dels fons Next Generation. Aquesta transformació pretén redefinir i revitalitzar diverses zones del municipi convertint-les en places ‘amables’ i adaptades a les necessitats que un municipi turístic ha d’oferir promovent el benestar.

Entre els espais destacats es troba la Cala Crancs, on es transformarà en una plaça viva amb jocs per als més petits, amb ombra i un verd arbrat. La plaça Corona d’Aragó serà revitalitzada amb jardineres elevades, arbres i jocs d’aigua; mentre que la plaça de la Pau experimentarà la unió dels dos espais amb una nova font i comptarà amb una obra de l’escultora Béatrice Bizot. També la Plaça Louis Braille fins al Camí de les Pedreres; la plaça d’Andalusia i el parc de Manel Albinyana seran punts de renovació i renaturalització.

EL CASAL DE LES DONES,

UN NOU EQUIPAMENT CULTURAL I SOCIAL QUE S’INAUGURA AQUESTA FESTA DE LA SEGREGACIÓ

Segons Granados, "el Casal de les Dones és una obra molt merescuda i reivindicada pel Grup de Dones de Salou"

Segons Granados, “el Casal de les Dones és una obra molt merescuda i reivindicada pel Grup de Dones de Salou, i tindrà una funció social molt important, atès que acollirà la totalitat del gran nombre d’activitats socials i culturals que duu a terme l’entitat durant tot l’any”. Així mateix, ha assenyalat que “hem escollit el 30 d’octubre per inaugurar-lo perquè és una data molt simbòlica, atès que les dones tingueren un paper molt rellevant en tot el procés de Segregació”.

La presidenta del Grup de Dones de Salou, Sílvia Rovira, va expressar la seva satisfacció i gratitud, tot dient que el Casal “és un somni de molts anys” i ha detallat que s’hi podran desenvolupar activitats “que fins ara no podíem fer”, com ioga, meditació, ball en línia, tallers de cuina, ceràmica, punta de coixí, etc.

Cal destacar que l’edifici serà autosuficient, energèticament, ja que compta amb un sistema de plaques solars fotovoltaiques.

EL GOVERN DE SALOU IMPULSARÀ UN NOU MODEL DE RECOLLIDA DE RESIDUS A LES ZONES TURÍSTIQUES

Entre les millores del nou contracte de neteja viària i gestió de residus també està previst el reforç de la recollida selectiva d’envasos a les unitats hoteleres i la creació d’una nova brigada per netejar els carrers després de les activitats nocturnes

L’Ajuntament de Salou va aprovar en sessió plenària, l’adjudicació del nou contracte de la recollida de la brossa i gestió de residus amb els vots en contra de PP i VOX. El regidor de Neteja viària, Sebastià Domínguez, ha explicat que una de les iniciatives més destacades és la implementació d’una prova pilot de recollida de residus “porta a porta” a les zones més turístiques i comercials. Entre els avantatges del nou contracte destaquen també la millora en els índexs de recollida selectiva, la reducció de residus als carrers i contenidors menys plens, i la recollida selectiva d’envasos als hotels. També, per mantenir els carrers més nets, funcionarà un equip de neteja diürn que realitzarà una tasca de repàs als voltants dels contenidors.

Increment de freqüències.

Durant els mesos de major afluència turística s’incrementarà la freqüència de recollida de cartró comercial, passant de 3 dies a la setmana a 6, per fer front a les necessitats. A més, durant els mesos d’estiu, la freqüència de buidatge de papereres a la zona de platja augmentarà de 2 a 4 buidatges al dia. Amb l’objectiu de mantenir els carrers nets després de les activitats nocturnes, es crearà una brigada d’oci nocturna.

EL GOVERN DE SALOU MILLORA LA MOBILITAT AMPLIANT VORERES I CREANT PLACES D’APARCAMENT

Aquesta ampliació permetrà una millor accessibilitat per a totes les persones, incloses aquelles que utilitzen crosses, cadires de rodes o cotxets per a nens

Salou posarà en marxa una important iniciativa destinada a millorar l’accessibilitat per als vianants en dos carrers clau de la localitat. Les obres de reforma afectaran el carrer Francolí, entre el carrer Barcelona i Berenguer de Palau; així com el carrer Berenguer de Palau, des de Francolí fins a Via Augusta.

L’ampliació s’efectuarà provisionalment a la vorera dreta en el sentit de la marxa, i es delimitarà amb passarel·les de fitons. Aquesta ampliació permetrà una millor accessibilitat per a totes les persones, incloses aquelles que utilitzen crosses, cadires de rodes o cotxets per a nens. Aquesta millora garantirà que els vianants puguin desplaçar-se per aquests carrers amb comoditat i seguretat.

Amb aquesta actuació, l’Ajuntament de Salou pretén millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans i fomentar un entorn més sostenible, garantint al mateix temps que tothom tingui accés a les voreres de la ciutat de manera segura i eficient.

ELS FETS DELICTIUS BAIXEN UN 11% A SALOU DURANT

EL 2023

Salou és un dels municipis amb menys delictes de tot Catalunya si es té en compte el gran augment de població que pateix durant la temporada alta turística

Salou ha celebrat avui la seva Junta Local de Seguretat, presidida per l’alcalde Pere Granados, acompanyat del regidor de Seguretat Ciutadana, Sebastià Domínguez. En la reunió, que ha comptat amb la participació de representants de diferents cossos de seguretat i el delegat del govern de la Generalitat, Àngel Xifré, s’ha exposat els dispositius duts a terme i fet un balanç delictiu dels últims dos anys.

El resultat principal assenyala que els delictes han disminuït en gairebé un 11%. A més, els robatoris amb força han registrat una baixada del 15,4%, i els relacionats amb violència o intimida -

ció un 18,4%. Enric Carrasco, inspector en cap de la comissaria del districte Salou-Vila-seca dels Mossos d’Esquadra, ha subratllat que Salou “és un municipi molt segur” i que la coordinació entre els diferents cossos policials, juntament amb l’Ajuntament i el teixit comercial i associatiu local, ha estat clau per aconseguir aquests resultats.

L’alcalde Pere Granados ha destacat la importància de considerar la població flotant de Salou durant l’estiu a l’hora de fer balanços en l’àmbit de la seguretat, assenyalant que, tenint en compte la població real, Salou és un dels municipis amb menys delictes de tot Catalunya. Amb un compromís assumit amb la Generalitat de Catalunya, es preveu incrementar els efectius a la comissaria dels Mossos a Salou i implementar sistemes com CUPTEL i LECTIO, dins del programa Red.es. Són sistemes avançats que permeten un control més exhaustiu i ràpid dels vehicles que accedeixen al municipi.

SALOU I LLORET DE MAR IMPULSEN UNA ALIANÇA

DE

MUNICIPIS TURÍSTICS DE LA COSTA CATALANA

L'acord vol potenciar estratègies de col·laboració així com millores en la competitivitat o el finançament

Salou (Tarragonès) i Lloret de Mar (La Selva) han creat l’Associació de Municipis Turístics de Costa de Catalunya. Segons han apuntat, l’objectiu és reunir aquells municipis del litoral català i de llarga trajectòria amb la finalitat de fomentar un espai de reflexió que permeti un intercanvi d’experiències i coneixements, i de crear mecanismes de cooperació i coordinació davant els temes d’interès comuns.

Segons els impulsors, l’aliança ha de servir per “desenvolupar sinergies i estratègies conjuntes davant les necessitats i reptes comuns, així com incrementar la prosperitat, la qualitat de vida i la competitivitat”. Un altre dels objectius és el foment de la inves-

tigació i la digitalització dels municipis, que possibilitin el seu desenvolupament i la innovació, així com una gestió més eficaç dels serveis.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha recordat que tant la seva població com Lloret de Mar formen part de la Alianza de Municipios de Sol y Playa que reuneix les vuit ciutats de l’Estat més potents. Amb aquesta nova associació busquen unes finalitats similars, però adaptades al marc competencial català. Alhora, ha concretat que no pretenen que gaires localitats més s’hi uneixin perquè es volen centrar en les més potents turísticament, si bé ha assegurat que “el benefici serà per tots els municipis del litoral català”.

SALOU CEDEIX UN SOLAR A LA GENERALITAT PER CONSTRUIR UNA ESCOLA AL CAP DE SALOU

La intenció és construir en aquesta parcel·la un nou institut escola que acolliria alumnes d'edats compreses entre els tres i els 16 anys

L’Ajuntament de Salou ha acordat, per unanimitat en el plenari celebrat aquest migdia, cedir un solar municipal de 12.000 metres quadrats situat a l’Avinguda Pla de Maset, flanquejat pels carrers Caçadors i Fonoll, al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. La intenció és construir en aquesta parcel·la un nou institut escola que acolliria alumnes d’edats compreses entre els tres i els 16 anys.

És rellevant assenyalar que aquesta és la segona ocasió que l’Ajuntament cedeix aquest terreny a la Generalitat. El 2008, malgrat un acord previ, la construcció prevista no es va dur a terme i les escriptures van retornar a l’administració local.

La responsabilitat de la construcció i la seva posada en marxa recau exclusivament en la Generalitat de Catalunya, que haurà d’assignar una partida pressupostària per a aquesta finalitat. No obstant això, tant el solar com l’eventual edifici construït seran propietat del municipi.

La iniciativa respon a voluntat descentralitzadora de l’executiu municipal així com apropar els serveis a la ciutadania dels diferents barris del municipi.

LLISTAT DE DISTRIBUCIÓ LA CIUTAT

TARRAGONA

Mèdica Tarragona Joaquima Vedruna, 23

Consultes Ext. Monegal (Viamed) López Peláez, 11

Centre Mèdic Alomar Taquígraf Martí, 4

Laboratoris Domingo Pau Casals, 11

Activa Mútua Pin iSoler, 12

Centre Mèdic Rambla Nova Rambla Nova, 103

Notaria Sáez De Santamaría Rambla Nova, 113

Notaria Miquel Roca Rambla Nova, 114 3er

Notaria Doblado Rambla Nova, 117 2n-2a

Laboratoris Vidal Rambla Nova, 121

Royal Tarraco Sant Auguri, 5

Centre Mèdic Roma Alcalde Lloret, 1

Fontanet Gasòmetre, 24

Centre Diagnòstic Imatge Vidal i Barraquer, 4

Gimnàs Orion Fortuny, 25

Notaria Estrada Rambla Nova, 26 Entl.

Clinimedic Rambla Nova, 58, 2-A

Centre Mèdic Tarragona Rambla Nova, 78

Oficines La Ciutat Pl. Ponent, 11- 1er 2a

Biblioteca Fortuny, 30

ITV Nàstic Budellera S/N URV Escorxador

Diputació de Tarragona Passeig St Antoni, 100

Ajuntament de Tarragona Plaça de la Font, 1 OMAC Rambla Nova, 59

Padel Indoor Francolí Parc 10 Nau 12 Holos Ass.de Catalunya, 6 Repsol Polígon Pobla Mafumet

DOW Autovia de Salou

BASF N-340 La Canonja

Embriogyn Estanislau Figueres, 8

Mc Mutual Alguer, 11

Viamed Monegal Pere Martell, 39

Tennis Tarragona Bar Via Augusta, 0

Club Natació Tarraco Bar Passeig Torroja, 86

Covestro Pol. Q. Sud, Vial dels Prats

Asesa Crta. Salou S/N

Clariant La Canonja

Kemira Verge de la Pineda (Vila-seca)

Elix Polymers Pol. Ind. Ctra. de Vilaseca

Dixquimics C/ Dotze (Bonavista)

Elix Polymers Pol. Ind. Crta. Vila-seca- La Pineda Messer Autovia Salou, Km 3,8

FCC C/ del Coure Pol. Ind. Riu Clar Carburos Metálicos Classificació, 20 Ercros Ctra. València S/N

Sanitas Av. Roma

Fleca 2000 Pl. Ponent 1

Fleca 2000 Maria Cristina, 5

Panet Rambla Nova, 104

Panet Pl. Corts Catalanes, 2

Panet Pere Martell, 7

Panishop Pl. Corsini, 4

Panishop Pl. Corts Catalanes, 3

Panishop Marquès de Montoliu, 4

Enrich Rambla Nova, 96

La Botiga del Cafè Rambla Nova, 88 Capuccino Rambla Nova, 96

Farinus Corsini, 2

Farinus Dr Mallafré, 3

Ibericus Verdaguer, 11

Granier Ramón y Cajal, 32

Granier Rambla Nova, 80 Pannus Pere Martell, 9

Cambra Comerç Rambla Nova

Raffa Gelatti Plaça Verdaguer

CEPTA Rambla Nova

Casa Matias Plaça Corts Catalanes Club Nàutic

Can Peret Plaça de laFont, 6

Café Infinity Bloc Alt Penedès, esc a, local 2

Fleca 2000 Bloc els Àngels

La Boulangerie Av. Països Catalans, 23

Coffee book Av. Països Catalans (Campus Sescelades)

Le café vintage Av. Països catalans, 27

Bar La Tauleta Violant d'Hongria, 50a Sanitas Rambla Nova, 99 Sanitas El corte ingles 1era planta

Cap Llevant Joan Fuster s/n Urgencies de l'Hospital Santa Tecla Rambla Vella, 14 Tradicionarius Rovira i Virgili, 32

REUS

Notaria Pedro Carrión Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 1a

Notaria F. Javier Pajares Raval Santa Anna, 22

Notaria Jose M. Navarro Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 3º

Registre Propietat Reus General Moragues,76

Centre Mèdic CMQR Plaça Llibertat, 10

Centre Mèdic Reus Sant Joan, 34

Activa Mútua Carrer Del Roser, 107

Laboratori Domingo Plaça Llibertat, 10 baixos

Laboratori Analisis Lab Cami De L'aleixar, 38

OMAC Plaça Mercadal, 1

Tennis Monterols Crta Reus-Cambrils, Km 1

Reus Ploms Marià Fortuny, 5

Redessa Bellisens, 42

Redessa Camí De Valls, 81

Centre MQ Reus Antoni Gaudí, 26

Biblioteca Central Escorxador, 1

Clinica Alomar Pintor Tapiró, 5

Centre Medic Estibel Sant Elies, 34

ABS Reus Astorga, S/N

Medinamic 2010 Plaça Llibertat, 10

Notaria Ochoa Prat De La Riba, 41

Institut Clínic Passeig Suñer, 51

Uroequip Pintor Tapiró 5

Reus Deportiu Antoni Gaudí, 66

Multioficines La Salle Av. La Salle, 45

Centre De Lectura Major, 15

Círcol De Reus

Plaça Prim, 4

Padel Indoor Camí De Valls, 98

Padel X4 Faió, 7

Laboratorios Escuredo Doctor Domènech, 1

Asisa Passeig Suñer, 28

Especialitats Mèdiques Reus Doctor Vilaseca, 9

Mútua Universal C/ Ample, 56

Fremap

Maria Aurèlia Capmany, 6

Cambra Reus Boule, 2

Panishop Sant Joan, 34

Botiga del café Sant pau

Botiga del café

Raval de Jesús, 26

Tradicionarius Raval de Jesús, 48

Ibericus Monterols, 29

Roslena Pl. Mercadal

Farggi Pl. Mercadal

Casa coder Pl. Mercadal

Vermut de reus Pl. Mercadall

Granier Llibertat, 14

Cafeteria cugat Llibertat, 6

Xaloc Vent, 25

Costadoro Galanes, 15

Forn Sistaré Amargura, 30

Forn Sistaré Ample, 20

Forn Sistaré Prat de la Riba ,35

Forn Sistaré Galanes, 11

Viena Plaça Prim 92 Llobera, 62

Clinica Dental Milenium Reus Raval Martí Folguera, 28

VILA-SECA

ITV C-340, Km 1154

CAP Galceran De Pinós, S/N

Ajuntament Plaça de l'església ,26

Iclinic Ramon D'olzina, 19

Piscines Municipals Pere Molas, 26

Auditori Josep Carreras Pl. Frederic Mompou, 1

Biblioteca C/ Tarragona, 7

Notaria Francesc Martí i Padrós, 2

Base C/ De La Font, 14

Conservatori Av. Generalitat, 27

Pavelló Esportiu La Pineda Amadeu Vives, 42

CAP La Pineda Alfredo Kraus, 24

Fisiovilaseca Sir esteve Morell Scott, 3

Salut Vilaseca Josep Forasté, 2

Asisa Pere Molas

Olzina Dental Pl. Parc De La Riera, 1, 1er-2a

Aquum SPA-Estival Park Pg. Pau Casals, 55

Spa Gran Palas La Pineda Sèquia Major, 5

Cafeteria la Formiga Riera ,84

Cocobongo Plaça Miquel Marti i Pol, 3

Forn Canvi Països Catalans, 1

Forn Sans Verge de la Pineda, 2

El que diran Verge Montserrat, 1

Fleca Carbonell Comes, 46

SALOU

CAP Arquitecte Ubach, 11

CAP Carrilet, 12

Esplai Carrilet Plaça Carrilet, 2

Cafeteria Ajuntament Passeig 30 D'octubre

OMAC Ajuntament Passeig 30 D'octubre

Biblioteca Ponent, 16

L'esplai de La Caixa Carles Roig/Pg. De L'estació

Pavelló Municipal Milà, 5

Escola Municipal de Música Arquitecte Ubach

Salou Mèdic Barcelona, 30, 3er-5a

Global Medical Care Francolí, 8

Centre Mèdic Salou Via Roma, 11

Ciscar Clinic Barcelona, 68

Notaria Jose Miguel Pastor Francolí, 10

Notaria Jesus Alfredo Fernandez Barcelona, 16

Centro Médico Salou Valls, 4

Club Tennis Salou bar

Capuccino Via Roma, 5

Can vicenç Barcelona, 50

Sunset Colon, 23

Granier Barcelona, 42

La xurreria Barcelona, 74

VALLS

CAP Dr. Sarró Vallvera, 8

Llar de Jubilats Mare Maria Güell, 2

Biblioteca Sant Pere, 2

Ajuntament Pl. Blat, 1

OAC Pl. Blat, 1

Pavelló Joana Ballart Prat de la Riba, 14

Clínica Vital Sta. Joaquima Vedruna, 5

Centre Mèdic Alt Camp Vallvera, 6

Pius Hospital Pl. Sant Francesc, 1

Notaria Santa Teresa, 5

Patronat Municipal d'Esports Ps. Pres. Tarradellas, 2 - 6

Centre Cultural Pl. Francesc Layret

Mútua Universal Prat de la Riba ,1

Mc Mutual Passeig de l'Estació, 38

Bar Xiquets de Valls Crta. Tarragona, 2

La Cafeteria Jaume Mercadé, 7

Dos18 Passeig Estació, 18

La Pèrgola El Pati, 16

El Panet de la Cort Cort, 45

L'Ecliss Passeig Estació, 21

Cafeteria Maria José Crta. del Pla, 122

Resset Café Vallvera, 19

Panet Valls del Pla, 66

Montferré Plaça Vila Romana, 3

Bar Brunch Plaça Blat

Mou Milan Jaume Mercadé, 2

El cafetó President Companys, 6

Cafeteria Clàssic Avenir, 27

Cansaladeria Cati Vallvera, 13

ELS REIS DE LES CAVALCADES

La tradicional presència de cavalls i el mapping fan de la nit del 5 de gener a Vila-seca un referent a tot el territori

Adrià Miró Canturri

De cavalcades de reis n’hi ha moltes arreu del país. Cada localitat té les seves especificitats. En alguns llocs arriben en tren, en d’altres en cotxe o inclús n’hi ha que entren a escena en vaixell. Tot i que cada una gaudeix del seu encant, poques compten amb la tradició i el reclam que ha aconseguit guanyar-se la cavalcada de reis de Vila-seca. L’acte ha deixat inclús de ser únicament pels vila-secans, convertint-se en una data marcada en el calendari per a moltes famílies del Camp de Tarragona. Una bona mostra d’això és el fet que hagi esdevingut l’habitual cavalcada que la televisió del ter-

ritori cobreix en directe.

“És una festa molt especial, amb un rerefons històric que ve de molt lluny i una marcada idiosincràsia”, descriu l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura. De fet, el batlle també explica que en els últims anys s’està treballant per aconseguir que la cavalcada Vila-seca es converteixi en una festa d’interès nacional, com ho són festes de la província com Santa Tecla.

AL GALOP

Evidentment, el tret característic que fa especial aquesta festa és l’arribada dels Reis d’Orient a cavall, un dels factors que conformen aquesta “idiosincràsia” que as-

senyala l’alcalde. “A Catalunya hi ha pocs pobles que sortim a cavall a repartir els regals casa per casa. Això ens fa especials”, relata l’Óscar Fàbregas, president de l’Associació de Reis de Vila-seca. “El cavall i el fanalet són l’essència de la cavalcada de Reis de Vila-seca, és una cosa que no podem treure”, assegura.

A més, no es tracta només de l’arribada a cavall, sinó que aquests patges són els encarregats de portar els regals a les diferents cases de la vila. L’Óscar, que ha passat per tots els papers possibles en aquesta gran festa, destaca “com et miren els infants i la cara que posen quan els dones el regal… és indescriptible”.

“el mapping ha anat evolucionant i ha incorporat personatges recurrents com en Tatano, el patge Tonet i la patgessa Pineda”

TOTS AL CASTELL

A banda de la tradicional arribada a cavall, hi ha un altre element que en els últims anys li ha donat un nou salt qualitatiu: el mapping. Pels qui no coneixen aquesta tècnica, es tracta de la projecció d’imatges en moviment i estàtiques sobre edificis, normalment acompanyats també amb so. En el cas de Vila-seca, l’espai triat és el seu emblemàtic Castell, encara que en els seus inicis l’Ajuntament era l’edifici on es mostrava aquest mapping.

“Quan vaig entrar a la Junta, vaig plantejar aquesta idea esbojarrada del mapping i tothom em tractava de boig. Un com ho vaig comentar a l’Ajuntament, ho vam tirar

endavant”, relata l’Óscar. Precisament, en aquell moment qui estava al capdavant de Cultura era l’actual alcalde, Pere Segura. “Crèiem que era el moment de ficar-li una part d’espectacle per potenciar el moment de la plaça. D’aquí va sorgir la idea del mapping”, explica també Segura.

El 2017 i el 2018 es va elaborar a la plaça de l’Ajuntament, però en les edicions posteriors el lloc triat ha sigut el Castell de Vila-seca. De fet, ni la pandèmia ha frenat aquest espectacle. El 2021 les mesures sanitàries els van obligar a crear un espectacle precuinat que es realitzava mitjançant una gravació prèvia que permetria traslladar l’espectacle a la Pineda i la Plana. Tot i que no va tenir públic, tothom el va poder seguir des de la televisió. A més, al llarg dels anys, el mapping ha anat evolucionant i ha incorporat personatges recurrents com en Tatano, el patge Tonet i la patgessa Pineda. El 2023 el mateix patge Tonet va deixar de ser únicament un element del mapping per passar a compartir escenari físicament amb els reis en forma de capgrós.

UN ESPAI PER A RECOLLIR LES CARTES

Més enllà de l’espectacle del dia 5 de gener, la recollida de cartes té també un valor especial a Vila-seca. Anteriorment, el 26 de desembre ses majestats recollien les cartes arribant en helicòpter, però aquest costum es va acabar perdent. “L’helicòpter

és una loteria perquè si fa bon dia, no hi ha cap problema; però quan feia vent havies de marxar i arribar en cotxe perquè no podies aterrar”, apunta l’Óscar, que també destaca l’elevat cost que tenia l’acció. L’any passat, els més menuts van poder entregar les seves cartes a les haimes instal·lades a la Pineda i a la Plana, i també a l’Oficina Màgica de Ses Majestats els Reis Mags d’Orient ubicada al Castell de Vila-seca. Allí també es van poder endur unes galetes tematitzades amb imatges dels tres nuclis del municipi. Junt amb el protagonisme dels reis, el popular pessebre de sorra, l’oferta teatral o el concert de Sant Esteve seran algunes de les activitats que ompliran els diversos nuclis de la localitat durant aquestes festes.

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES

Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats. Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa exterior, per a celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís. Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula 1 o, per descomptat, el futbol.

VILA-SECA

VILA-SECA PRESENTA LA SEVA PROGRAMACIÓ CULTURAL DE TARDORHIVERN

El Celler, l'Auditori i el Castell tindran una programació amb concerts, obres de teatre, pel·lícules, conferències i espectacles familiars

Més d’una cinquantena activitats ompliran el calendari cultural de Vila-seca entre aquest setembre i el gener de 2024. A més, per primer cop el Celler de Vila-seca, l’Auditori Josep Carreras i el Castell de Vila-seca han presentat la seva programació de manera conjunta, una dinàmica que volen mantenir en el temps.

“Aquesta trilogia amb què hem fet la programació amplifica els possibilitats per gaudir de la cultura i posa en valor els nostres equipaments culturals”, remarca la regidora de Cultura Manuela Moya. Aquesta unió també anirà acompanyada amb la unificació del sistema de venda d’entrades sota una mateixa plataforma: entrades.vila-seca.cat

Entre tots els actes, destaquen 21 concerts, quatre obres de teatre, set espectacles familiars, 14 pel·lícules, quatre conferències, dos Taps de suro i el Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-seca. Un catàleg que pretén “arribar a tothom amb diferents estils i formats”.

Al Celler es desenvoluparan principalment l’ampli catàleg d’obres de teatre, els espectacles familiars i una bona cartellera cinematogràfica. A més, el Festival Internacional de Curtmetratges de Vila-seca hi tindrà el seu espai entre el 13 i el 22 d’octubre. A més, tant al Celler com al Castell s’han programat diversos actes per commemorar els 50 anys de la Secció de Lletres de l’Agrupació Cultural de Vila-seca.

Els nous parcs guardonats han estat instal·lats aquest estiu a la Pineda

Les noves àrees esportives i de salut, ubicats al passeig marítim de la Pineda, han estat guardonats recentment com a millor Parc Urbà amb caràcter esportiu, durant les jornades del Simposium Urban Solutions, organitzades pel Clúster de “Energías Renovables de Galicia” (CLUERGAL) a Santiago de Compostela.

Aquests guardons reconeixen el concepte, el disseny, la construcció, la verificació, l’ús i el manteniment dels parcs urbans realitzats pels professionals del sector. En total són quatre àrees esportives i de salut a l’aire lliure i una nova àrea també de jocs infantils, ubicades a tocar de la línia de platja. L’Ajuntament de Vila-seca va inverti r en aquest projecte 1.230.570 euros amb el finançament dels

PREMIS ALS NOUS PARCS INSTAL·LATS AQUEST ESTIU A LA PINEDA LA

La FiM Vila-seca anuncia les dates de la seva 20a edició, que se celebrarà del 16 al 19 de maig de 2024. Així, la fira trasllada la seva celebració al tercer cap de setmana de maig del 2024. La propera edició de la fira de música emergent i familiar de Vila-seca vol continuar reforçant el seu posicionament com a aparador professional de referència, tot contribuint a l’enfortiment del sector de la música en viu, a la feminització i diversificació dels escenari catalans i al desenvolupament de nous públics i noves propostes per a l’escena musical.

La FiM Vila-seca és la fira professional catalana dedicada a la música emergent i als espectacles musicals per a públic familiar i tots públics. L’Ajuntament de Vila-seca, principal organitzador de la fira, aspira a consolidar la FiM com la cita primaveral de música emergent i familiar de Catalunya, tant per a professionals i artistes com

fons europeus Next Generation. Aquestes àrees, ubicades des del parc dels Prats fins al parc del Pinar de Perruquet són:

• Zona 1. Parc Saludable d’entrenament funcional

• Zona 2. Parc Saludable de circuït d’obstacles

• Zona 3. Parc Saludable d’entrenament de força i cardio

• Zona 4. Parc Saludable d’entrenament de baixa intensitat

• Zona 5. Parc Infantil al parc del Pinar de Perruquet

Amb aquesta actuació es permet així diversificar i reforçar el turisme d’oci, esportiu i familiar al municipi de Vila-seca.

El període de presentació de propostes artístiques per a la propera edició finalitza el 16 d’octubre

per a públic en general del Camp de Tarragona, la Catalunya Sud i el conjunt del país. La FiM Vila-seca també rep el suport de la Diputació de Tarragona i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

VILA-SECA

VILA-SECA REHABILITA DIVERSOS ESPAIS DINS DEL PARC DE LA TORRE D’EN DOLÇA

Es tracta d’espais que tenen un interès històric, arqueològic o bé mediambiental

Vila-seca ha iniciat els treballs de rehabilitació en espais d’interès històric, arqueològic i mediambiental del Parc de la Torre d’en Dolça. El projecte abastarà fins a 4 zones dins del parc, de les quals ja s’ha començat a treballar

amb dues: la vil·la romana dels Aragalls i la bassa de la mina de soldó.

En primer lloc, s’està realitzant una intervenció arqueològica a la vil·la romana dels Aragalls, espai que es protegirà i es posarà en valor mitjançant cartellera específica. A banda de la vil·la romana, actualment també es treballa amb l’antiga bassa de reg , també coneguda com la bassa de la mina de soldó. Aquesta està previst que es rehabiliti per complet amb l’objectiu d’evitar el seu deteriorament, però conservant sempre el rastre d’una infraestructura antiga i històrica lligada amb el desenvolupament d’una agricultura de regadiu. En aquest cas, també s’instal·larà cartelleria específica per a representar com era un antic reg agrícola a principis del segle XX. Cal destacar que el projecte abasta també la reparació de la lona impermeabilitzant de la llacuna i actuacions en un dels camins més transitats.

EL PORT DE TARRAGONA OBRE EL CAMÍ PER RESTAURAR ELS PRATS D’ALBINYANA DE LA PINEDA

L'accés a la finca expropiada és el darrer obstacle que calia superar per executar les obres de restauració d'aquest espai de la Xarxa Natura 2000

El Port de Tarragona consolida l’expropiació de la darrera finca per a poder fer els treballs previstos en el projecte «Restauració i ordenació de la zona dels Prats d’Albinyana»

Aquest projecte és una mesura compensatòria dels Plans Especials de la ZAL i del Pla Director d’infraestructures 2015-2035 del Port de Tarragona on està inclòs el projecte de la Xarxa Natura 2000. L’execució de les obres previstes al projecte requeria l’expropiació de dotze finques. Una de les finques ha

hagut de requerir auxili judicial per part del Port de Tarragona i, mitjançant sentència judicial del passat 10 d’octubre s’autoritzà, al Port de Tarragona, a fer entrada a la finca a partir del 9 de novembre d’aquest 2023.

Per a fer efectiva l’ocupació, es comptaran amb diferents equips i maquinària per deixar lliure d’elements la finca i, que estigui preparada per a l’execució de les futures obres. Amb aquest pas, ja s’hauran ocupat totes les finques i es podran fer els treballs previstos en el projecte «Restauració i ordenació de la zona dels Prats d’Albinyana», obra que ja es troba en fase de licitació. El Port Tarragona preveu que a finals d’any es tingui resolta l’adjudicació de les obres del projecte de restauració.

VILA-SECA I LA MODA UNEIXEN LLIGAMS PER PRESENTAR L’EXPOSICIÓ DEL FOTÒGRAF FRANK

HORVAT

Consistirà en un recull d'unes 70 fotografies de moda de l'italofrancès realitzades des de 1946 al 1989

La nova exposició de Frank Horvat "Please don’t smile" ja està disponible al Castell de Vila-seca. Es tracta d’una iniciativa de l’Ajuntament de Vila-seca i la Fundació Antoni Vila Casas que recull unes 70 instantànies atemporals realitzades. La nova exposició és fruit d’una complicitat entre Frank Horvat i Antoni Vila Casas que aquest mateix va voler retre homenatge en el seu 90è aniversari, amb una exposició dels seus millors retrats a Vila-seca. El treball del fotògraf presenta la moda i la figura de la dona és el paper important on se centra l’italofrancès i que es podrà visitar fins al 19 de maig del 2024.

És la 6a exposició que acull del Castell de Vila-seca incorpora la proposta de les visites guiades a tot el públic que vulgui visitar-ho. Tanmateix, hi haurà visites en l’àmbit de Vila-seca, tindran la proposta educativa adreçada per alumnes de primària i ESO. La visita a més de recollir els retrats hi haurà visionat un vídeo a la planta superior del castell. Els horaris de dimarts a diumenge i festius de 10:00 h a 14:00 h i dissabtes a les tardes de 17:00 h a 20:00 h.

L'ÚNIC SUV AMB ÀNIMA DE ROADSTER

¿Has experimentat alguna vegada la precisió i l'atenció als detalls de l'artesania japonesa? En tan sols posar-te al volant del Mazda CX-5, ho sentiràs. Fabricat amb cura pels nostres mestres Takumi, aquest cotxe combina totes les avantatges d'un SUV amb l'experiència de conducció del nostre roadster més venut del món, el Mazda CX-5. Ara amb un sistema híbrid suau de 24 V, el motor e-Skyactiv G et deleitarà amb unes excel·lents prestacions amb consums reduïts de combustible i baixes emissions en tots els teus viatges.