LA CIUTAT #41

TORREFORTA

Piso luminoso con 3 habitaciones, 1 baño completo y 1 aseo. Cocina con galería. Parquing descubierto.

AVINGUDA ROMA

Piso amplio con 4 habitaciones y 2 baños. A/a por conductos. Cocina amplia e independiente con galería. Ascensor. Parquing.

Piso con 3 habitaciones (1 en suite) y 2 baños. Calefacción eléctrica y a/a. Terraza. Zona comunitaria con piscina. Cochera.

Piso céntrico en Pza. Mercado. 4 habitaciones y 2 baños. Semiamueblado. Ascensor.

Piso próximo al Corte Inglés, luminoso. 3 habitaciones y 1 baño. Cocina independiente. 2º sin ascensor.

Piso en zona Serrallo con 2 dormitorios y 1 baño. Cocina equipada. Calefacción Gas Natural. Ascensor. Parquing y trastero.

Piso céntrico con 3 habitaciones, 1 baño y 1 aseo. Calefacción Gas Natural. Ascensor. Muy bien situado.

AVINGUDA ARGENTINA

Piso reformado próximo al Corte Inglés. Dispone de 3 habitaciones, cocina independiente exterior y baño con plato de ducha. Balcón, a/a. Ascensor.

SANT

Piso cómodo y muy bien comunicado. 2 habitaciones y 1 baño. Terraza. Cocina americana. Calefacción de Gas y a/a. Ascensor. Trastero. Zona comunitaria con piscina.

C/ JOAN BAPTISTA PLANA

Ref. 7819 Precio: 277.000€ 3 2

C/ LEPANT

C/ PIN I SOLER

C/ COVANDONGA

PERE I SANT PAU

Ref. 7007

Ref. 7936

Ref. 7937

Ref. 7738

Ref. 7871

Ref. 7949

Ref. 7560V

Precio: 135.000€

Precio: 285.000€

C/ CRISTÓBAL COLÓN

Ref. 7923 Precio: 225.000€ 4 2

DOS RELATS OPOSATS

Adrià Miró Canturri

Les infraestructures en desús és un leitmotiv de la política tarragonina. Uns espais que es degraden progressivament i treuen de polleguera els ciutadans, que no entenen per què no s’aprofiten per als interessos de la ciutat. A més, és difícil assenyalar una sola administració en concret perquè cadascú té el seu edifici o espai ‘abandonat’.

En el cas de la Generalitat, el gran protagonista és la Ciutat de Repòs i Vacances, popularment coneguda com la

Ciutat Residencial. El 2011 es va decidir tancar aquest recinte de 14 hectàrees per les seves pèrdues, però el govern autonòmic no ha sabut trobar-hi cap solució fins ara. Finalment, sembla que l’executiu català s’ha posat les piles per donar-li un ús a la Ciutat Residencial d’una vegada per totes, encara que la sortida ha creat cert rebombori entre el veïnat de la zona. La manca de concreció en alguns punts del projecte o la falta d’equipaments públics a Llevant han caldejat l’ambient fins a convertir-se en un dels temes de la precampanya de les

eleccions municipals de maig.

NOU ANYS D’INCERTESES

Abans d’arribar al punt actual, es van posar sobre la taula diverses propostes entre 2011 i 2020. Entre elles, es va plantejar una gestió privada de l’espai i la presència d’un ressort, al mateix temps que els veïns ja demanaven equipaments esportius i poder utilitzar-ho com a centre cívic o local social mentre s’acabés de tancar el seu futur. Al final, ni equipaments públics, ni centre cívic, ni ressort turístic.

L’espai fa més d’una dècada que està abandonat i finalment sembla que serà un alberg juvenil de la Xanascat enfocat a la salut mental.

Tot i això, alguns veïns de Llevant tenen dubtes del perfil de persones que hi aniran i reclamen equipaments públics en el seu lloc

Una de les altres sortides que se li va voler donar va ser l’edifici per acollir les persones refugiades durant la crisi de 2015. El propulsor d’aquesta idea va ser l’extinta Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), que remarcava el fet que “Tarragona disposa d’edificis i equipaments buits i en perill de degradació que, en canvi, es podrien utilitzar dignament per a la tasca que se’ns presenta”. La proposta va rebre el vot favorable unànime, encara que no tots els grups mostraven el mateix fervor.

L’opció no va convèncer el govern català, que tampoc ho va voler plantejar com un centre d’acollida de caràcter temporal. “En cap cas ens hem plantejat, ni a Tarragona ni en cap altre indret de Catalunya, tenir persones agrupades en col·lectius molt nombrosos”, comentava l’aleshores el coordinador del comitè per acollir refugiats de la Generalitat. A més, el seu objectiu era evitar crear guetos i preferien dispersar les famílies “de manera normalitzada”.

Sense cap novetat sobre el futur de la Residencial, el gener de 2020 Ciutadans i Junts van presentar una moció conjunta que denunciava la “mancança enorme d’equipaments i serveis públics” de la zona de Llevant i plantejava un estudi de les necessitats per “establir usos públics a crear en aquest espai”. Entre ells,

proposaven un OMAC, una oficina de la Guàrdia Urbana, una Llar de Jubilats, una Llar d’Infants, un CAP o un centre d’interpretació de la natura. Tot i que va obtenir un suport del Ple sencer, el conseller Xavier Puig va expressar que ben aviat hi hauria notícies sobre la Residencial. Unes paraules que tindrien sentit pocs dies després.

PRIMERS RUMORS

L’esperat anunci es va fer el març de 2020. El conseller Chakir el Homrani va explicar en aquell moment que la Ciutat de Repòs i Vacances es convertiria en un nou Complex de Turisme Social i Alberg de Joventut de Tarragona, amb capacitat per allotjar 524 persones. Un projecte que tindria una inversió de 12,2 milions i estaria en funcionament a finals de l’any 2023. El conseller va afirmar a la presentació que “mai s’hauria d’haver tancat” l’espai i que es destinaria “a turisme social, turisme per a joves, per a famílies i per a col·lectius vulnerables”.

La pandèmia, però, va alentir moltes de les promeses en tots els àmbits i els tempos previstos se’n van anar en orris. Segons explica Josep Carcolé, president de l’Associació de Veïns de Boscos de Tarragona, durant aquells mesos de confinament van tenir una reunió amb

l’alcalde de forma telemàtica. En aquella ocasió, van voler-li preguntar quines persones anirien en aquell alberg i van parlar concretament de menors estrangers no acompanyats. Els veïns relaten que l’alcalde Ricomà va assegurar que la seva presència seria residual, “només un 10%”. L’afirmació, que és una de les principals fonts de conflicte actual, ha estat desmentida pel mateix alcalde “des del minut zero”. El batlle rebutja “tota classe

“Les infraestructures en desús és un leitmotiv de la política tarragonina. Uns espais que es degraden progressivament i treuen de polleguera els ciutadans”

de rumors” i assegura que li “sap greu que s’utilitzi un tema tan sensible per agitar els ànims dels veïns”.

LA SALUT MENTAL, AL CENTRE

Més enllà d’aquest episodi, que uns asseguren i els altres desmenteixen, el projecte va tenir una segona presentació. Aquest cop amb l’èmfasi del factor de la salut mental, tan reivindicat durant la pandèmia, i amb el finançament dels fons Next Generation. La consellera del moment, Violant Cervera, va anunciar que a banda de la funció d’alberg de la Xanascat (Xarxa Jove d’Albergs de Catalunya), també tenia vocació “de ser una eina per la millora del benestar emocional d’infants, adolescents i joves, referent en la promoció de la salut emocional, també vinculada al lleure educatiu”. Per la seva banda, l’alcalde Ricomà va subratllar que es tractava d’un “projecte que encaixa en la visió de turisme sostenible que tenim, i hi afegeix l’accent social”.

Tanmateix, aquest segon anunci no va calmar el rum-rum d’alguns grups de veïns, que no veien prou transparència amb les persones que hi havia d’anar. El malestar i la sensació de “desinformació” va desembocar finalment en una consulta

entre els veïns de Boscos de Tarragona, el barri que es troba a la zona de la Residencial. La pregunta plantejada deia: “(SÍ O NO) estic d’acord que la Ciutat de Repòs i Vacances pugui acollir, integrar, supervisar i formar menors amb factor de risc psico-social”. El resultat va ser aclaparador amb un total de 646 vots negatius dels 676 emesos.

NEIX LA PLATAFORMA PRO-LLEVANT

La consulta i les protestes van ser la llavor per la creació de la Plataforma Pro-Llevant, actualment encapçalada per Marc Guasch. Recalquen que l’associació es conforma “sense cap adscripció política i preocupats per la instal·lació del macroalberg juvenil”. L’oposició al projecte els va portar a impulsar altres consultes arreu de Llevant. En el total de les quatre consultes organitzades van votar 2058 persones i el no a l’alberg va rebre 97,32%. De fet, a l’última consulta es van posar fins i tot alternatives a la iniciativa de la Generalitat. Un centre esportiu (56,5%) i un centre de salut (23,6%) van ser les opcions amb més suports.

La Plataforma ha demanat audiència amb l’alcalde de Tarragona fins a tres vegades, però sempre han obtingut una ne -

gativa. Ricomà explica que no s’ha volgut reunir amb ells perquè “la seva actitud és totalment insòlita i inadmissible”. Per un costat, fa referència a les protestes que van tenir lloc al Ple de l’Ajuntament, en què la Plataforma va escridassar els consellers de govern. I per l’altre, assegura que els missatges de la Plataforma tenen un “contingut clarament xenòfob i coactiu per crear un discurs de la por”. Per contra, l’alcalde recorda que ja s’ha reunit amb associacions de veïns de Llevant i la Federació per explicar el projecte i que inclús va enviar una carta a totes les cases del barri.

Sobre les acusacions de racisme i xenofòbia, Marc Guasch apunta que “és una etiqueta que et fiquen i desacredita qualsevol tipus d’arguments. El que demanem és un debat públic perquè es posi tota la informació sobre la taula”. A més, amb relació a la negativa de reunir-se per part de Ricomà, considera que “la diplomàcia ha d’estar per davant de tot i el senyor Ricomà hauria de donar la cara".

EL PUNT DE CONFLICTE

Qui anirà a l’alberg de la Ciutat de Repòs és el principal punt de conflicte i la pregunta que es fan molts veïns, marejats per les informacions oficials i no oficials que han corregut pels mitjans i les xarxes. El delegat del Govern de la Generalitat a Tarragona, Ángel Xifré, reitera que “des del primer moment s’ha informat que les

“a banda de la funció d’alberg de la Xanascat, també té vocació de ser una eina per la millora del benestar emocional d’infants, adolescents i joves”

instal·lacions eren un alberg juvenil de la Xanascat i que es dirigiria al turisme familiar i juvenil, com la resta d’albergs”.

L’alcalde Ricomà també va en la mateixa línia: “l’ús serà el mateix que tenia abans, el turisme familiar, però actualitzat al moment actual”. A més, també s’hi destinarà un espai per “ús veïnal”.

Malgrat això, alguns veïns i concretament la Plataforma Pro-Llevant no veuen clar el perfil de persones que hi vindran.

Marc Guasch assenyala que no seria el primer cop que un alberg de la Xanascat acull menors estrangers no acompanyats, ja que el 2018 l’alberg del Masnou en va rebre 92. En resposta, Ángel Xifré apunta que es tractava “d’una situació extraordinària i puntual en un moment concret”, per la qual cosa no hauria de passar el mateix a Tarragona.

A banda d’aquest fet puntual, Marc Guasch ressalta que el decret de la Generalitat que regula les instal·lacions juvenils especifica (concretament en l’article 14 apartat E) que aquests equipaments “poden allotjar en cas de necessitat famílies en situació de vulnerabilitat amb

caràcter provisional”. A més, segons el comunicat de la Generalitat, l’alberg rebria persones amb riscs psico-socials, un terme que el consideren un “eufemisme” per evitar utilitzar segons quines paraules estigmatitzades per la societat. En definitiva, el portaveu de la Plataforma destaca que l’ombra del dubte i alguns antecedents ha provocat “por” entre els veïns i tem que, si aquests col·lectius van a parar a l’alberg, pugui “ser una bomba de rellotgeria”.

Ara bé, en tot aquest debat, siguin més o menys certes les afirmacions de cadascú, s’ha de tenir en compte que parlaríem de persones en situació de vulnerabilitat. Uns col·lectius que les institucions haurien de protegir a tot preu i donar suport per construir una vida digna. Tot i això,

Marc Guasch expressa que “no volen que es repeteixi la situació del Masnou ni al nostre barri ni a Tarragona”, però alhora afirma que “volem que tinguin oportunitats”. Per a la Plataforma, aquest model “no els integra a la societat perquè els segrega” i haurien d’utilitzar “pisos d’acollida i famílies”.

L’OPOSICIÓ, EN CONTRA

El model que planteja Marc Guasch és similar al que sosté el candidat dels socialistes a l’Ajuntament de Tarragona, Rubén Viñuales: “No estic a favor d’un macrocentre perquè és dolent pels nois i noies. Tots recomanen que són millors els pisos tutelats amb formats més reduïts i això és més car. Aquí és on té el problema la Generalitat. La qüestió és que volen aconseguir uns fons europeus i no saben com”.

Les declaracions de Viñuales se sumen a les que la resta de grups de l’oposició (menys els Comuns) han expressat en els últims mesos. El primer en mostrar-se contrari al projecte va ser el Partit Popular. Consideraven que era “una falta de respecte intolerable” la manera d’anunciar la notícia, sense “conèixer el contingut del projecte i tampoc donar resposta a les demandes dels veïns”. A més, criticava el “turisme low cost” que creuen que promociona l’Ajuntament i demanava un front comú entre l’oposició.

“el portaveu de la Plataforma destaca que l’ombra del dubte i alguns antecedents ha provocat 'por' entre els veïns i tem que, si aquests col·lectius van a parar a l’alberg, pugui ser una bomba de rellotgeria”

Presentació del projecte amb la consellera Violant Cervera i l'alcalde Ricomà

Infografia del nou projecte d'alberg

66 m² útils (81 m² construïts), 3 habitacions (2 amb armaris encastats i 1 tipus suitte), 2 banys complets, saló-menjador amb a./a amb bomba de calor, sortida a terrassa, cuina independent equipada amb sortida a galeria. Parquet, aigua comunitària, exterior, assolellat amb orientació sud. Edifici amb ascensor. Façana rehabilitada. CEE: E 168/32.

Pensant en vendre casa teva?

Tenim clients interessats en comprar el teu habitatge

PBaró de les IV Torres, 14A - Tarragona

£977 216 340 / 615 561 606

F@immobiliariahabitat d@immobiliariahabitat ùimmobiliaria habitat

Av. Ramón y Cajal

Àtic totalment reformat nou a estrenar, 70 m² construïts (50 m² útils interior + 17 m² de terrassa) 2 habitacions, 1 bany complet amb plat de dutxa. Ampli saló-menjador amb sortida a terrassa, cuina americana amb tots els electrodomèstics integrats. Caixa forta, a./a amb bomba de calor per conductes. Fantàstica terrassa de 17 m² en teca sintètica. Persianes motoritzades, il·luminació Led, parquet de 1ª qualitat.... Exterior, molt assolellada. Edifici amb ascensor. CEE: E 164/31.

C/ Pin i Soler. Solament inversors

Actualment l’habitatge es troba llogat amb molt bona rendibilitat. Pis totalment reformat amb 100m², 4 habitacions (2 dobles), 1 bany complet amb plat de dutxa, 1 lavabo, saló-menjador amb sortida a terrassa, cuina americana equipada amb electrodomèstics, calefacció, galeria, terra porcellànic imitació parquet, exterior i molt assolellat. Edifici amb ascensor. CEE: G 198/38.

Obra nova. Pis de 83 m² útils (95 m² construïts), 3 habitacions (1 suite), 2 banys complets. Ampli saló-menjador de 30 m², amb cuina americana equipada amb forn, placa d’inducció i campana extractora. Acabats de 1ª qualitat, porta blindada, portes lacades en blanc, parquet. Videoporter i climatització per conductes fred/calor en tot l’habitatge. Edifici amb ascensor. CEE: C 10/60.

Pis en perfecte estat de 130 m² útils (140 m² construïts), 4 habitacions dobles (1 tipus suite), 2 banys complets, ampli saló-menjador amb sortida a terrassa, cuina office amb galeria i sortida a galeria, parquet, pre instal·lació a./a amb bomba de calor per conductes, plaça d’aparcament gran en el mateix edifici, amb possibilitat d’adquirir una segona plaça d’aparcament per 15.000 €. Exterior, assolellat. Ascensor. CEE: D 18/93.

Av. Roma

Av. Roma. Espectacular habitatge amb 126 m², 4 habitacions (3 dobles, 2 amb sortida a terrassa i 1 suite), 2 banys complets, àmplia cuina office. Gran saló-menjador de 30 m² amb sortida a terrassa amb vista panoràmica. Exterior i molt assolellada. A./a amb bomba de calor, parquet, plaça d’aparcament gran, ascensor. CEE: en tràmit.

Nº661 aicat 7697

Av. Maria Cristina

C/ Fra antoni Cardona i Grau Pis reformat de

Av. Roma

140m2 Preu: 280.000€ 4 2

Aquest front comú s’ha escenificat finalment i tots semblen anar en una línia similar. L'exigència de més “equipaments públics de qualitat” és una reclamació tant dels veïns com d’aquests partits de l’oposició, que veuen en aquest projecte una oportunitat perduda per dotar-lo d’un ús plenament pel veïnat. “A Llevant no tenim realment el que ens mereixem i sempre ens han tingut abandonats”, etziba Marc Guasch. Rubén Viñuales també se suma a aquesta crítica i remarca “el dèficit brutal d’equipaments públics a Llevant”.

L’alcaldable dels socialistes resta importància també al fet que ell mateix hagi votat a favor d’uns pressupostos que preveuen 1 milió d’euros (dels 13,4 M totals fins a 2026) per aquest projecte i manté el seu ‘no’ a l’alberg. “Si volen perdre aquests diners, que els perdin. No serà el primer projecte que es redacta i no s’executa”, assenyala. De fet, Viñuales inclús es va animar a afirmar que, si ell sortia escollit alcalde, no permetria que es fes l’alberg perquè “no seria bo pel barri ni pels menors”.

En contraposició, l’alcalde Ricomà afirma que “no es tracta de voler un equipament o un altre, en aquest equipament, que és de la Generalitat, hi anirà un alberg juvenil que a més generarà ocupació

de qualitat i turisme sostenible i familiar”. Pel batlle tarragoní el projecte és ja “irreversible”, per la qual cosa no té sentit proposar un ús alternatiu en un equipament que no és ni de l’Ajuntament. Per la seva banda, els veïns organitzats en la Plataforma Pro-Llevant no es donen per vençuts i amenacen amb noves manifestacions com talls de carreteres. Un estira-i-arronsa que s’ha colat definitivament en la precampanya de les eleccions municipals.

“Pel batlle tarragoní el projecte és ja 'irreversible', per la qual cosa no té sentit proposar un ús alternatiu en un equipament que no és ni de l’Ajuntament”

PLUJA D'INVERSIONS al Camp de Tarragona

Adrià Miró Canturri

Habemus acord pels pressupostos. Les negociacions entre el Govern de la Generalitat i el PSC han arribat finalment a bon port i desencallen l’última barrera per aprovar els pressupostos. Als 33 vots dels republicans i als 33 dels socialistes, també s’afegeixen els 8 dels comuns. Un equilibri que no ha sigut gens fàcil de trobar. Per un costat, els de Salvador Illa tenien les reclamacions del Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport del Prat i el quart cinturó del Vallès. Mentre que els Comuns es negaven a tots tres projectes. Els negociadors d’Esquerra han hagut de fer autèntics malabarismes per no perdre ningú pel camí i desencallar per fi els comptes.

La solució ha estat curiosa. PSC i ERC han acabat pactant dos textos: un document de 26 pàgines amb tot un seguit de mesures pressupostàries i un altre sobre “grans estructures de país”. És en aquest

segon en què es plasma el compromís del Govern per donar llum verda a tots tres projectes. A més, cap dels tres compta amb una partida pressupostària concreta, assegurant-se així el ‘sí’ d’En Comú Podem. Tots contents.

COMPROMÍS PEL HARD ROCK

Pel que fa al Camp de Tarragona , el punt més interessant d’aquests tres grans projectes és el del Hard Rock . El text fa referència a l’aprovació definitiva del Pla de Desenvolupament Urbanístic aquest primer semestre de 2023.

El document diu: “Durant el 2023, completar els processos relacionats amb l’inici del projecte del Consorci Recreatiu i Turístic de Salou i Vila-seca, prèvia aprovació definitiva del Pla de Desenvolupament Urbanístic, durant el primer semestre del 2023, i mantenir la disponibilitat dels terrenys per part de la societat, com a pas previ a l’evolució del projecte”.

El territori rebrà aquest any 112,4 milions d’inversions en el pressupost de la Generalitat i espera encetar alguns dels projectes més demandats per la ciutadania

D'INVERSIONS

Els principals Ajuntaments implicats han rebut la notícia amb els braços oberts, després d’un seguit de reclamacions per trobar una solució a l’informe desfavorable al projecte. L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura , valora l’acord “de manera satisfactòria”, sobretot perquè “es fixa en un horitzó temporal com s’han de desenvolupar totes les tasques”. Pel que fa als terminis, considera que tenen “prou marge per a poder treballar tots els aspectes que hi havia pendents”.

Tant Pere Segura com l’alcalde de Salou, Pere Granados, agraeixen la posició del PSC en aquestes negociacions. Tot i això, el batlle salouenc va ser crític durant una entrevista a televisió amb l’actitud del Govern en les negociacions: “És curiós que un pacte de pressupostos sigui objecte per obligar el Govern a posicionar-se sobre una cosa que és bàsica. Parla de quina responsabilitat de govern tenim”. A més, també considera que el projecte “amplia l’oferta turística, la seva desestacionalització i serà un referent internacional”.

Amb relació a la seguretat sobre si es compliran els acords, únicament tenim la rúbrica del president de la Generalitat i el cap de l’oposició al document esmentat. Des del PSC del Camp de Tarragona no tenen novetats respecte de l’informe desfavorable d’Acció Climàtica, però entenen que “si marcava determinats aspectes que s’han de solventar, s’hauran de buscar les fórmules per donar sortida als requisits ambientals. Esperem que es faci de manera immediata”.

3.000 MILIONS MÉS

A banda dels tres grans projectes que han centrat l’actualitat informativa dels pressupostos, els comptes van molt més enllà. Per començar, es convertiran en els pressupostos més expansius de la història del país i els més elevats des de fa 17 anys. 41.025 milions d’euros, 3.842 milions més que l’any passat. Els departaments que més augmenten en valors absoluts són Salut (11.423 milions, 1.128 milions més), Educació (6.825 milions, 675 milions més) i Drets Socials (3.322 milions, 341 milions més).

TARRAGONA, RESPOSTA A LES REIVINDICACIONS

Si anem a la concreció d’aquesta gran despesa pressupostària, observem com al Camp de Tarragona es dona resposta a diverses reclamacions històriques. En el capítol d’inversions, el territori rebrà un 0,7% més de diners amb una suma total de 112,4 milions a la vegueria en aquest 2023.

En roda de premsa, el diputat socialista Rubén Viñuales assegurava que “el Camp de Tarragona no existíem al mapa d’inversions de la Generalitat, però gràcies a aquest acord aconseguit pel PSC ara sí que hi som”. Per la seva banda, el delegat del Govern, Àngel Xifré, va valorar “molt positivament aquests comptes perquè desencallen reivindicacions històriques per fer avançar el Camp de Tarragona i la seva gent. Intensifiquen la transformació de les nostres comarques”.

“Tant Pere Segura com l’alcalde de Salou, Pere Granados, agraeixen la posició del PSC en aquestes negociacions”

Infografia del futur Hospital Joan XXIII, de Tarragona

Pel que fa a la capital, les obres d’ampliació i remodelatge de l’ Hospital Joan XXIII és un dels principals focus d’inversió de la ciutat amb 10,4 milions d’euros aquest any i una obligació plurianual fins al 2026 de 177 milions. En l’àmbit de la salut també es compta amb el compromís d’executar les obres d’ampliació del CAP de La Granja . D’altra banda, la construcció del Fòrum de la Justícia posa fi a l’anomalia que tenia Tarragona com l’única capital de província sense els serveis judicials en un sol edifici. Es contempla una partida per la redacció del projecte de 201.785 i una obligació plurianual entre 2024 i 2026 de 75,8 milions.

Una de les partides més controvertides és el milió d’euros per a la reforma de l'alberg de joventut a la Ciutat de Repòs i Vacances i un compromís plurianual de 13,4 milions d’euros fins al 2026. En aquest cas, els mateixos socialistes, que aprovaran el pressupost d’enguany, s’hi mostren contraris, mentre que tant l’actual Ajuntament com el Govern afirmen que és “irreversible”.

Entre els altres acords, també destaquen la reforma i ampliació del Parc de Bombers (7,7 M d’euros fins al 2025), obres i equipament el Centre Penitenciari Obert de Tarragona (5M €), la construcció d'un poliesportiu al Palau d'Esports de Tarragona (2,2M€), l’adequació de la planta de valorització energètica a Tarragona (SIRUSA) amb 9,4 milions, el

compromís per la construcció de l’Institut Arrabassada-Llevant o la naturalització del final de la riera de la Mora.

LA COSTA DAURADA, CONNECTADA

En els acords entre Govern i PSC també es recull un dels projectes més ambiciosos pel territori: el tramvia . Concretament, es parla de licitar les obres de la primera fase entre Cambrils i Vila-seca tan bon punt es tingui el projecte constructiu amb una dotació de 120 milions d’euros per posar-lo en servei a finals de 2026. La redacció de l’estudi informatiu de la segona fase o la licitació de la compra de material mòbil i construcció de tallers i cotxeres també són punts que afectarien el projecte. A més, a l’acord d’infraestructures de país es parla “d’assegurar l’execució dels treballs necessaris per a completar el Corredor Mediterrani en el seu pas pel Camp de Tarragona”.

la Salut de Salou (6,5M €), la construcció de l’Institut de Roda de Berà (4,6M €), una nova comissaria a Torredembarra (4,7M€ fins al 2024), un nou col·lector a la Riera de Gaià per 2,9 M€, la construcció de l’estació d’aigües residuals de la Nou del Gaià (1,3M€), continuar les obres del barranc de Barenys i la via ciclista a la C-14 entre Reus i Salou amb una inversió de 2,7M€ fins al 2024.

AL BAIX CAMP, UN 37,2% MÉS

La comarca del Baix Camp és la segona que més creix en aquest pressupost. Un 37,2% més que es concreten en diverses partides molt enfocades a l’educació i la sanitat. En el cas de Salut, la inversió a diverses línies assistencials a l’Hospital Sant Joan (4,7M €), al CAP i consultoris de l’Hospital (355 mil) i el desdoblament del CAP Sant Pere, un cop es disposi del solar. Pel que fa a Educació, es preveu la nova construcció de l’escola de Maspujols (2,9M €) o la substitució i tancament de lluminàries a l’Institut Berenguer IV de Cambrils (553.508 €).

Respecte de la resta d’inversions al Tarragonès, són remarcables les obres de mitigació del risc d’inundació al Barri de

L’altra gran inversió de la comarca és la planta de resta a Botarell, que s’endurà 6,4 milions d’euros, mentre que també hi ha altres partides menors com el carrils bici entre Reus i Cambrils (1,6 M€), la inversió en equips de procés de dades del 112 (775.000€), el Camí de la Porrassa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’infant (715.842€) i el desplegament de la fibra

“Es parla de licitar les obres del TramCamp entre Cambrils i Vila-seca amb una dotació de 120 milions d’euros”

El Fòrum de la Justícia de Tarragona

òptica (592.053€).

Al Priorat, el sanejament i depuració del nucli de La Vilella Baixa serà la gran partida pressupostària amb 2,4 milions previstos fins al 2024. La construcció de cunetes trepitjables a Cornudella de Montsant (1,9M €), la conservació de carreteres (1,6M €), el desplegament de la fibra (609.994 €) i la restauració de l’Església La Cartoixa d’Escaladei (336.000€) tanquen el capítol d’inversions a la comarca.

LA CONCA, LA QUE MÉS CREIX

Si el Baix Camp s’endú la medalla de plata en creixement, la Conca de Barberà es col·loca al capdavant de la taula amb un 83,3% més d’inversió respecte de 2022. El més remarcable són els 4 milions d’euros per a l’actuació al polígon Logis Montblanc, on Bon Preu s’instal·larà. A la resta de la comarca trobem partides per conservació de carreteres, desplegament de la fibra òptica, construcció de cunetes trepitjables i inversió a l’estació depuradora d’aigües residuals de Sarral.

L’Alt Camp tampoc es queda enrere. A la capital, una de les més esperades és la inversió en el Museu Casteller, que es basarà en 200.000 euros per a la gestió de l’equipament. A més, 600.791€ fins al 2026 pel PIUS Hospital o les obres de modernització del Reg a la zona dels Torrents de Valls amb 4,5 milions d’euros fins al 2024 completen el capítol d’inversions

a la ciutat.

Les inversions a la comarca es completen amb la restauració del Claustre Gòtic del Monestir de Santes Creus (2,2M € fins al 2025), la nova construcció de l’Escola Mare de Déu del Roser a Vallmoll (1,9M € fins al 2024) o el sector industrial Planes del Guardià–Vila-rodona ‘I’ (750.000€ fins al 2025).

UN FUTUR PEL TERRITORI

Una de les principals preocupacions del Camp de Tarragona és saber com podrà fer compatible la transició ecològica amb el seu teixit industrial. Aquesta situació d’incertesa s’intenta resoldre als comptes de la Generalitat amb diverses partides enfocades a trobar una solució justa al problema.

Per aquest motiu, es crearà Centre Català per a la Descarbonització que s’ubicarà a Tarragona i tindrà una inversió publicoprivada. Un projecte liderat per la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut Català d’Investigació Química i el Centre Tecnològic EURECAT, conjuntament amb la indústria química. Comptarà amb tres àmbits principals: la captura de CO2 , les tecnologies per aplicar l’hidrogen verd al sector industrial i el desenvolupament i implementació de biocombustibles. Per aquest primer any, rebrà 5 milions d’euros de la Generalitat, que es destinaran a desenvolupar una seu física que el 2024 estigui ja en marxa. “És una inversió més

que rellevant pel territori i que no existia per a la Generalitat”, va destacar Rubén Viñuales sobre aquests 5 milions.

D’altra banda, i també en l’àmbit industrial, el document de l’acord de grans infraestructures parla del compromís de negociar amb el Govern d’Espanya, en mans de socialistes i comuns, la inclusió “d’una nova subestació elèctrica de 440 kV a l’alçada del municipi de Mont-roig per donar resposta a les necessitats industrials del Camp de Tarragona”. Així, es podria abastir energèticament les inversions industrials que acompanyin l’empresa sudcoreana ILJIN

Totes aquestes inversions se sumen a les de rehabilitacions d’edificis com les universitats, l’Institut Antoni de Martí i Franquès o el CAP Llibertat i als increments en Educació o Salut que repercuteixen en més efectius en aquestes àrees. Una injecció econòmica que espera desencallar els grans projectes que el territori reclamava i que es complementarien amb 56 milions a les Terres de l’Ebre i pràcticament 16 milions al Baix Penedès.

La coreana ILJIN invertirà 600 milions d’euros a Mont-roig, en una fàbrica de bateries que generarà més de 500 llocs de feina

“es crearà el Centre Català per a la Descarbonització que s’ubicarà a Tarragona i tindrà una inversió publicoprivada”

SOCRATES EDUCA, UNA DÈCADA FORMANT EN VALORS GLOBALS

cursos humans, més recursos pedagògics i més recursos econòmics.

L’oferta es complementa amb el Socrates Educa International Campus, una iniciativa que ens permet integrar la nostra oferta educativa amb altres àmbits d’alta especialització i alt rendiment, com poden ser els programes amb acadèmies esportives i intercanvis mitjançant residència o famílies d’acollida per als estudiants nacionals o internacionals, ja sigui durant el curs escolar o per estades més curtes (trimestres, estius, cursos específics).

CREIXEMENT QUANTITATIU I QUALITATIU

Des que vam engegar l’escola, el creixement del projecte ha estat tant quantitatiu com qualitatiu. A nivell quantitatiu, enguany hem assolit la xifra de 650 alumnes d’arreu del món i de diferents indrets del territori que cursen estudis de P1 a BAT, amb una triple homologació possible de Batxillerat: el BAT local, el Diploma de Batxillerat Internacional i el Batxillerat americà (Diploma Dual).

Redacció

La Socrates Educa International School Salou, la que coneixíem com Escola Internacional del Camp, continua amb l’objectiu de consolidar la feina feta durant aquests deu anys i aprofitar noves oportunitats en benefici del nostre alumnat, la comunitat i el projecte educatiu que promovem.

Som el mateix equip, tenim la mateixa visió i la mateixa missió, però en revisem el nom per facilitar la comunicació quan els professionals del món de l’educació han mostrat un creixent interès pel nostre model, interès que ens ha portat a treballar en projectes conjunts, intercanviar experiències i compartir el nostre projecte educatiu amb altres escoles.

Sòcrates Educa proposa una mirada moderna, fresca, una mirada capaç de respondre a les noves realitats d’un món en canvi constant, amb un model realment adaptable i flexible. Socrates Educa proposa una manera de ser internacional que respecta la diversitat cultural i posa en valor les cultures locals. Ensenyem el respecte a la pròpia cultura, currículum i llengua evitant l’efecte ‘bombolla’ que no sembla propi de la globalització en què vi-

vim i en què volem educar.

El mètode, que posa l’alumnat al centre, es recolza sobre uns pilars ferms, com són el multilingüisme, el coneixement i el respecte a altres cultures, l’ús de les noves tecnologies adequat a cada moment, l’educació en temes mediambientals i de sostenibilitat i en la solidaritat, a través de la relació amb l’entorn social, humà i mediambiental.

A nivell qualitatiu, tenim un alumnat feliç, segur de si mateix, que progressa i aconsegueix els seus propòsits, de la mà d’uns resultats pedagògics i acadèmics que es van consolidant: sis promocions graduades amb èxit, on el 100% passa els exàmens i un 98% assoleix el seu primer objectiu d’universitat. Els nostres Alumni han accedit a més de 100 universitats d’arreu del món, amb notes i qualificacions superiors a les mitjanes nacionals i a les de Batxillerat Internacional.

Tenim més de 100 grans professionals provinents de més de 20 països i un rati actual de 8 alumnes per docent, l’escola compta amb àrees molt especialitzades i dotades de recursos com les de suport psicopedagògic (atenció a la diversitat i inclusió) i les de tecnologia, entre d’altres.

Amb el projecte que representa Socrates Educa International School, estem aconseguint, des del mateix territori, projectar els encerts més enllà per compartir-los amb el món, creant una dinàmica que ens anirà situant com un referent en el món de l’educació, amb els beneficis que aquesta posició aportarà directament a l’escola de Salou en tant que centre neuràlgic dels projectes (centre R&D&I i headquarter), uns beneficis que es traduiran en més re-

Aquestes dades demostren la consistència i maduresa d’un model educatiu innovador, exitós i amb un gran potencial de projecció, així com l’encert per part dels promotors de fer aquesta aposta singular i innovadora per al territori i la seva gent.

Socrates Educa International School Salou Salvador Espriu s/n, 43840 Salouinfo@ socrateseduca.org

www.socrateseduca.org

“Hem assolit la xifra de 650 alumnes d’arreu del món i de diferents indrets del territori”

TARRAGONA

TARRAGONA I SALOU ACOLLIRAN

EL 35È CAMPIONAT D’ESPANYA DE MINIBÀSQUET

La competició, que torna a Catalunya després de 20 anys, tindrà lloc de l’1 al 5 d’abril

El Palau d’Esports Catalunya de Tarragona, el Pavelló de Ponent i Pavelló Salou Centre de Salou seran els escenaris del  35è Campionat d’Espanya de Seleccions Autonòmiques de Minibàsquet , organitzat per la Federació Espanyola de Basquetbol (FEB) i la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona i l’Ajuntament de Salou. Un total de 38 seleccions autonòmiques (19 femenines i 19 masculines), més de 700 participants i prop de 460 jugadors i jugadores de 10 a 12 anys vestiran un atractiu torneig que històricament, ha vist créixer les grans referències del bàsquet espanyol i català.

Durant la presentació, l’alcalde de Tarragona,  Pau Ricomà, s’ha referit al torneig com una “gran oportunitat per mostrar les instal·lacions i els actractius de Tarragona i Salou a les moltes famílies que vindran” però també perquè “de la singergia entre Tarragona i Salou poden

sorgir grans coses”. L’alcalde de Salou,  Pere Granados, ha expressat al seu torn un “agraïment molt sincer a l’Ajuntament de Tarragona”,

perquè “quan hi ha esdeveniments d’aquesta envergadura, podem col·laborar”; i aquesta és “una forma de fer territori”, ha afegit.

ELS PORTS DE TARRAGONA I

BARCELONA S’UNEIXEN PER A FER PROJECTES DE PAÍS

Els dos ports comparteixen l’objectiu d’ampliar i millorar les infraestructures ferroviàries i el compromís de descarbonització

El Port de Tarragona ha acollit una reunió de treball dels ports de Tarragona i Barcelona i el departament de Territori de la Generalitat de Catalunya. A la reunió hi ha assistit el conseller de Territori, Juli Fernàndez; el president de l’APT, Saül Garreta; i el president de l’APB, Lluís Salvadó. Les tres institucions han tractat temes d’interès comú i han establert les línies mestres per a una major coordinació per impulsar una agenda comuna de projectes de país. L’àmbit ferroviari i la descarbonització de l’activitat portuària han estat els dos temes més importats de la trobada.

Els dos ports comparteixen l’objectiu d’ampliar i millorar les infraestructures ferroviàries per evitar una pèrdua de competitivitat i per complir amb els objectius de descarbonització de l’activitat logística. Les dues autoritats portuàries també comparteixen el compromís de descarbonització de l’activitat portuària a través de l’impuls de les energies renovables i de l’economia blava.

El president Garreta també ha demanat que la implantació de noves activitats a la Zona d’Activitats Logístiques sigui tractada com un projecte nacional. La ZAL és, en aquests moments, l’espai logístic annex a un port més important de la Mediterrània i és una gran oportunitat per potenciar l’economia de Catalunya, contribuir a la transformació econòmica del territori i atraure nous sectors econòmics que complementin la química i el turisme.

MÉS DE

Consulta les edicions anteriors escanejant aquest codi QR. On ens pots trobar?

10.000

EXEMPLARS REPARTITS PEL TERRITORI

Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs, Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis, Oficines i Clients.

· Edita: Catonline S.L.

· NIF: B-55620173

· Impressió: Gráficas Andalusí

· Dipòsit legal: T-141-2017

· Distribució: UNIMAIL

www.laciutatcomunicacio.com revistalaciutat

TARRAGONA

REOBREN ELS JARDINS

I LA CAPELLA DE SANTA TECLA LA VELLA DE TARRAGONA

Es tracta d'un espai patrimonial que va esdevenir el cementiri de la ciutat entre els segles XII i XIX i, des d’aleshores, ha fet la funció de magatzem lapidari del Museu Diocesà

Aquest mes de març, s’han presentat els resultats de la intervenció als jardins i capella de Santa Tecla la Vella, un espai patrimonial que va esdevenir el cementiri de la ciutat entre els segles XII i XIX i, des d’aleshores, ha fet la funció de magatzem lapidari del Museu Diocesà. Amb aquesta reobertura, l’Ajuntament, la Diputació, la Generalitat i la Catedral culminen una voluntat que va començar fa un segle. Les actuacions, valorades en 33.000 €, han servit per documentar i traslladar les restes patrimonials que hi havia al recinte als jardins del Seminari perquè siguin conservades adequadament. També s’ha museïtzat l’antiga capella, que es podrà visitar gratuïtament durant el mes de març. I aviat es començarà a arranjar la jardineria de l’espai, que romandrà obert a la ciutadania cada dia de 10 a 13 h.

La directora dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Lurdes Malgrat, ha dit que “tenim una ciutat de museus de primer ordre i per assolir grans fites com la d’avui és necessari que totes les administracions aportin la seva mirada i suport”. El vicepresident segon de la Diputació de Tarragona, Joan Josep Garcia, ha afegit que “per a la Diputació és una prioritat la conservació del patrimoni artístic i històric”.

LES PRESIDENTES I PRESIDENTS DE LES

4 DIPUTACIONS ES REUNEIXEN AL PALAU DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Els delictes a la ciutat disminueixen gairebé un 13% respecte el 2019 passat

La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va rebre al Palau de la Diputació la visita de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín; el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, i el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn. Les presidentes i presidents de les diputacions han pogut compartir inquietuds i projectes comuns als quatre àmbits territorials. Aquesta trobada forma part de les reunions que mantenen els caps de govern de les institucions supramunicipals en el marc de la seva bona relació, que vetlla pel bé dels municipis catalans i els seus veïns i veïnes.

Durant la seva reunió de treball al Palau de

la Diputació, els representants supramunicipals han tractat diversos assumptes, entre molts d’altres destaquen la col·laboració conjunta en relació amb l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030, el primer congrés català de repoblament que organitzarà pròximament la Diputació de Lleida o les novetats quant als fons Next Generation. Després, han visitat el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, on han conegut de primera mà les instal·lacions i el fons d’aquest espai museístic, com l’exposició que actualment acull, dedicada a l’obra de Josep Royo, artista tèxtil de referència.

EL FÒRUM DE LA COLÒNIA DE TARRAGONA SERÀ UN PARC ARQUEOLÒGIC I URBÀ

Sota el nom 'Parq Fòrum', l'equipament i els carrers adjacents patiran una reforma integral en els pròxims dos anys

L’Ajuntament de Tarragona vol convertir el Fòrum de la Colònia en un parc arqueològic i urbà amb l’objectiu que esdevingui un nou espai de museïtzació a la ciutat. Sota el nom ‘Parq Fòrum’, l’equipament i els carrers adjacents patiran una reforma integral en els pròxims dos anys a través de la millora de l’accessibilitat, de la sostenibilitat, l’eficiència energètica, així com una major inversió en museïtzació i en la millora de la xarxa de subministraments, entre altres.

El consistori també ha obert un procés participatiu en línia i presencial. La previsió és que a finals del 2023 es puguin iniciar els tràmits per licitar les obres i que el conjunt de les actuacions estiguin enllestides a finals del 2025. Per a tirar endavant el projecte, es proposa,

d’una banda, adaptar a la normativa vigent que exigeixen els Next Generation, com és: sostenibilitat, perspectiva de gènere i eficiència energètica, com a principals; la reinserció del monument al teixit urbà a través d’un pla de museïtzació integral i finalment actualitzar l’entorn; instal·lacions de xarxa de comunicació, electricitat, clavegueram, aigua, etcètera.

JA TENIM AQUÍ LA PRIMAVERA

Tens algun esdeveniment?

Visita’ns!

ROBA DE DONA

Tenim cura de cada detall per a que et sentis guapa. Marques exclusives.

C/ August,11 - Tarragona | (#

TARRAGONA

EL PSC DE TARRAGONA PROPOSA LA CREACIÓ D’UN SERVEI MUNICIPAL D’ATENCIÓ PSICOLÒGICA

L’SMAP serà un servei d’ajuda psicològica gratuït i anònim per a joves d’entre 15 i 35 anys

El PSC ha fixat com a prioritari la salut mental del jovent tarragoní amb la voluntat que la ciutat tingui un Servei Municipal d’Atenció Psicològica (SMAP). El candidat a l’alcaldia, Rubén Viñuales, ha apostat per la creació d’un pla especial per la prevenció d’addicions i trastorns mentals, el qual es materialitzarà en dos òrgans que treballaran en coordinació: “Comptarà amb una xarxa de psicòlegs per a la gent jove i un cos d’educadors/ es enfocats en els centres escolars”. Viñuales presenta aquesta iniciativa amb l’objectiu de combatre l’increment de trastorns mentals com l’ansietat i la depressió: “És alarmant l’augment d’aquests casos que afecten la salut mental dels i les nostres joves i, per això, des del PSC creiem que combatre’ls és un dels principals reptes que tenim com a societat”.

El conseller socialista, Mario Soler, detalla que l’SMAP serà un servei d’ajuda psicològica gratuït i anònim per a joves d’entre 15 i 35 anys, que s’integrarà dins de la xarxa de centres cívics i, també, a l’Espai Jove Kesse, d’una forma discreta. Dins d’aquest pla especial, a banda de l’SMAP, Soler explica que també es crearà un cos d’educadors/es socials que mantindran un contacte directe i constant amb els diferents centres escolars per tal de detectar i atendre el més aviat possible als joves que ho necessitin.

TARRAGONA POSA EN MARXA UNA

NOVA EDICIÓ DELS ‘BONS COMERÇ’

La conselleria de Comerç i la Cambra de Comerç tornen a impulsar la iniciativa, després de l’èxit rotund del 2021

Amb l’arribada de la primavera i la nova temporada a les botigues i comerços de la ciutat, la conselleria de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona, en col·laboració amb la Cambra de Comerç , engeguen la segona campanya de Bons Comerç a partir del 17 de març. “I ho fem després de l’èxit obtingut en la primera edició, celebrada el darrer trimestre de 2021” ha comentat el conseller de Comerç, Dídac Nadal, que ha afegit “fem amb la clara voluntat de revertir en el benefici del petit comerç i de proximitat de la nostra ciutat”.

Així doncs, els Bons es podran començar a descarregar i bescanviar a partir del 17 de març i durant tota la campanya, que té una previsió de durada d’un mes i mig, fins a finals de maig. La quantitat disponible per enguany és de 100.000€ d’ajuda directa al petit comerç de la ciutat, amb bons de 5 euros i amb un màxim de 20 euros per persona. En total son 20.000 bons per a 5.000 usuaris. Els Bons es podran descarregar a través de la pàgina web i ho pot fer qualsevol ciutadà/ana amb el seu DNI. Com en l’anterior ocasió, hi haurà punts físics d’ajuda per descarregar els bons.

LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA POSA A L’ABAST DELS AJUNTAMENTS 7,5 M€

Destinats a continuar treballant per la transició energètica, la prevenció d’incendis i la gestió de residus a la demarcació

La Diputació de Tarragona reitera el seu compromís amb la sostenibilitat mediambiental i aprova dues línies d’ajuts per valor de 7,5 milions d’euros que permetran als municipis desenvolupar accions encarades a preservar el medi ambient i mitigar el canvi climàtic. En aquest sentit, i amb l’objectiu de fomentar l’estalvi energètic, la prevenció d’incendis o la gestió de residus, aquest import permetrà als ajuntaments de la demarcació realitzar accions que van des de la instal·lació d’energies renovables en equipaments municipals, fins a la recollida selectiva de residus o la neteja de camins i pistes forestals per a la prevenció d’incendis, passant per la instal·lació de calderes, estufes o microxarxes de calor alimentades amb biomassa forestal.

En relació amb aquests ajuts, la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, destaca que “el compromís de la Diputació amb la sostenibilitat vertebra el nostre Pla de Mandat”, i afegeix que el futur de la Catalunya Sud “implica fomentar polítiques que ens permetin frenar les agressions al medi, impulsant la transició energètica i l’acció climàtica”. Només amb les més de 300 actuacions de l’any anterior, s’estalviaran un total de 1.061 tones CO2

TARRAGONA

LA NOVA VISITA VIRTUAL PEL MUSEU DEL PORT REP GAIREBÉ 8.000 VISITES EN DOS MESOS

A través de Google Maps es pot veure tot el recinte

El Museu del Port de Tarragona des de finals de l’any passat ha posat a l’abast de la ciutadania una nova eina que permet planificar l’accés al recinte museístic abans de fer la visita pre-

sencial en el seu web a través de Google Maps Aquesta nova eina de difusió del patrimoni cultural marítim ha rebut 7.864 visites en dos mesos. El Museu del Port de Tarragona ha volgut

afegir una nova eina per a difondre el patrimoni portuari després d’una renovació integral l’any 2021: una simulació d’un espai real composta per una seqüència de vídeos o d’imatges estàtiques que formen una imatge interactiva que el visitant pot controlar mitjançant l’ordinador per veure l’espai en 360 graus.

El nou i modern espai museístic, a banda d’exposar el fons patrimonial portuari, manté una nova oferta museogràfica emocionant gràcies a avançats mitjans audiovisuals i interactius. I la nova visita virtual és un nou recurs per a planificar la visita presencial amb antelació. Mai substitueix la visita presencial, però incentiva el visitant a desplaçar-se al lloc consultat. El Museu del Port presenta un recorregut per la història del port a través del temps, des que els romans hi desembarcaren fins a l’actualitat.

ELS CENTRES CÍVICS DE TARRAGONA OFERIRAN 113 ACTIVITATS DURANT LA PRIMAVERA

La meitat de les activitats són gratuïtes i les inscripcions es podran fer a partir del 6 de març

La Xarxa de Centres Cívics presenta la nova programació per aquesta primavera, que s’allargarà del 9 de març al 14 de juny. Una programació que compta amb un total de 113 activitats, de les quals en destaquen 56 novetats i suposen una oferta total de 1.300 places repartides pels diferents Centres Cívics de la ciutat. En global, una programació coral que recupera les sensacions prèvies a la pandèmia, totalment presencial i on s’incorpora de nou el pagament en aproximadament la meitat de les activitats.

Tal com ha explicat la consellera de Centres Cívics de l’Ajuntament de Tarragona, Paula Varas, “la nova programació abasta àmpliament els programes d’animació sociocultural i el d’oci i lleure educatiu, per tal de, per una

banda, oferir un ventall d’activitats i serveis socioculturals adaptats a les necessitats de la ciutadania fomentant espais de relació i cohesió social, i per altra banda, impulsar la Xar-

xa de Centres Cívics com a motors de l’acció cultural i social amb la intenció de millorar el nostre entorn i generar sentiments positius de pertinença a la ciutat”.

MARIA MERCÈ MARTORELL Candidata del PP a l'alcaldia de Tarragona

El retorn de Maria Mercè Martorell ha sacsejat la política tarragonina.

Les discrepàncies que la van dur a deixar el PP i crear el seu propi partit semblen haver-se dissipat

Adrià Miró Canturri

Ara torna als populars per encapçalar la llista municipal del PP a l'alacaldia de Tarragona. En la seva trajectòria política, que va combinar amb la seva activitat professional, destaquen quatre anys a l’oposició (1995-1999) i vuit al govern de coalició amb CiU (1999-2006). En l’època a l’executiu va portar la conselleria de Patrimoni, amb què la ciutat va ser declarada patrimoni de la humanitat. Amb un taulell polític completament diferent del d’aquell moment, aspira a fer créixer una formació que actualment compta amb dos consellers.

La seva arribada ha suposat un sotrac. Com ho ha viscut? Amb moltíssima il·lusió. Tarragona arribava a les eleccions amb una mica d’apatia i hem avançat aquesta precampanya. Han sortit persones que potser no haurien anat a les llistes i ara sí que hi van.

La seva designació va agafar alguns membres destacats del partit a contrapeu. Li hagués agradat una tornada més consensuada? Els membres del Partit Popular ho sabien. He sigut designada com a candidata tant de la direcció nacional, com de Catalunya i Tarragona. Si mireu els primers comunicats, així ho po -

sava. Una cosa és que el surt a nivell de mitjans, que són comentaris, i l’altra és la realitat. Es tracta de sumar, no de restar.

Quina diferència hi ha entre el PP que va deixar i el d’ara? En essència, és el mateix. En 16 anys ha canviat la mobilització d’afiliats o les xarxes, però el que és la vida del partit i l’organització de la campanya és igual.

Aleshores què canvia perquè vulgui tornar al projecte? Perquè m’han demanat que m’incorpori al projecte. Valorant-ho m’ha semblat que puc aportar coses a la ciutat, de la mateixa manera que

“La gent m'atura i em diu que la ciutat està bruta, deixada, poc il·luminada i no està decorada amb gust ”

les vaig aportar en el seu moment. Els temps han sigut molt complicats perquè venim d’unes fortes crisis, però la ciutat no pot perdre el tren.

Elisa Vedrina -consellera del PP- és la seva cap de campanya. Quina ha de ser la relació amb el grup municipal de cara al final de mandat? Són fluïdíssimes. Hem tingut reunions en l’àmbit de partit i també a escala de grup per veure com treballàvem de cara a la campanya. Cadascú es dedica al que li va més bé. L’Elisa (Vedrina) és la cap de campanya i el José Luis (Martín) porta el pes del grup municipal. Ens repartim les tasques.

Quins són els principals problemes de la ciutat des de l’arribada de l’alcalde Ricomà? Sempre m’ha agradat escoltar el carrer. Tarragona és una ciutat que funciona com si fos petita. Quan estava a l’Ajuntament i feies alguna cosa que a la gent li agradava, sorties de la feina i a uns metres tenies la bona resposta de la gent. En canvi, quan no agradava, tenies les queixes de la gent als 5 metres. Aleshores, havies de reorientar-ho. Hem arribat a un moment que la gent em para i em diu que la ciutat està bruta, deixada, poc il·luminada i no està decorada amb gust.

A la Plaça Verdaguer no hi ha ni una rajola sencera. No és una qüestió només estètica, sinó de seguretat. Les persones grans o amb mobilitat reduïda tenen obstacles i no te n’adones fins que no ho vius. Em vaig fixar en aquestes problemàtiques quan la meva mare va començar a anar amb cadira de rodes.

Com veu l’estat del patrimoni? L’altra gran problemàtica és la promoció de la ciutat. Tenim motors importants com el patrimoni, la indústria i el port. Tot i que la pandèmia ens ha passat factura amb el tema del turisme, si no hi ha una activitat proactiva d’invertir o restaurar, no es pot desenvolupar la ciutat. El patrimoni també són autobusos, restaurants, cafeteries, hotels o les persones que treballen als recintes. Tot fa moure la roda. Hem de desenvolupar el turisme perquè tenim una ciutat que és una joia. Tenim una climatologia

espectacular, l’art rupestre del mediterrani, l’única ciutat patrimoni de la humanitat a Catalunya o el Poblet medieval. Hi ha gent que em diu que, si això estès a un altre lloc, seria Hollywood. Ja ho hem vist al New York Times, que surt Tarragona perquè es valora tot això. Quan vam portar la declaració de patrimoni, no estàvem al 100%, però es valorava el seu potencial i la importància. Imagina’t si ho desenvolupéssim tot i evitéssim també que comerços de tota la vida tanquessin. Hem de congelar els impostos i buscar finançament extern.

Sembla contradictori que des de l’exterior es valori la ciutat i asseguri que no es treballa en la promoció. Qui ha fet aquesta promoció ha sigut la Diputació des del seu Patronat. Es valoren els actius de la ciutat. Si aquests actius estiguessin potenciats i tinguéssim una ciutat neta, seria una altra cosa.

El tema de la neteja és una mica endèmic a diferents ciutats. Què poden fer les institucions perquè aquesta percepció de brutícia es redueixi? La ciutat no està neta, com moltes altres. Ens hem d’emmirallar en les ciutats referència de neteja, no hem d’inventar res. Quan portava Patrimoni i volia fer alguna cosa mirava quin model m’agradava i el replicava.

Es poden fer contractes de neteja que estiguin actualitzats a les necessitats de la ciutat, però el que és el colmo és que tinguem un augment de la taxa del 43% i no es reflecteixi a la ciutat. Potser calen més papereres, diferents hores de recollida o buidat de papereres cada hora quan hi ha festa major. És baixar a les coses senzilles. A més, si veus el terra brut és més fàcil que tiris un paper.

El PSC serà un aliat del PP de cara al maig? Ni el PSC pot dir que és proper a nosaltres i tampoc nosaltres podem dir que som propers al PSC. Ho veiem cada dia. Per tant, ara per ara la situació és que estem en una precampanya i cadascú intentarà treure els millors resultats. Es tracta de convèncer des de l’honestedat els ciutadans amb el nostre model de ciutat. Vam governar 8 anys i vam demostrar què podem fer. No és un salt al buit, venem experiència.

“el que és el colmo és que tinguem un augment de la taxa [de neteja] del 43% i no es reflecteixi a la ciutat”

IMPORTACIÓN DE PRODUCTOS LATINOS, AFRICANOS, INDIOS Y RUMANOS

Punto de venta al por mayor para bares, tiendas, locutorios, discotecas....

ABORRAJADOS, MARRANITAS EMPANADAS, HOJALDRES, CHORIZO COLOMBIANO TIPO SANTAROSANO, COSTILLA AHUMADA, SALCHICHÓN

LOS SABORES DEL MUNDO EN TARRAGONA

VENTA AL POR MAYOR: Polígon Francolí - Parcela 9, Nave 12 - TARRAGONA | Tel. 877 059 073 - Móvil 608 537 409

VENTA AL PÚBLICO:

C/ Gaià, 13 - Torreforta - TARRAGONA | Tel. 977 554 812

www.distribuidoragloboventassjbk.es

distgloboventasjbk

VIÑUALES PLANTEJA TRANSFORMAR L’URBANISME DE TARRAGONA

Redacció

El candidat socialista a l’alcaldia, Rubén Viñuales, ha presentat ja la seva proposta d’urbanisme transformador per potenciar el comerç de proximitat tarragoní: “Les i els socialistes volem crear una via comercial que uneixi la Part Alta amb el barri del Port. Aquesta iniciativa té l’objectiu de potenciar el comerç tarragoní, peatonalitzant i pacificant els carrers del centre de la ciutat per omplir-los de locals de proximitat i zones verdes. Com a ciutat, aconseguirem un centre comercial obert ple de comerços de proximitat amb zones verdes i en el qual la ciutadania serà la màxima protagonista”.

El PSC explica que aquesta proposta, la qual volen que serveixi per recuperar els establiments tancats i dinamitzar els carrers per omplir-los de vida, constarà de tres fases. La primera estarà protagonitzada per la peatonalització de la primera coca de dalt de la Rambla Nova (des de l’estàtua de Roger de Llúria fins als carrers Adrià i Sant Agustí), que permetrà connectar-la amb els carrers dels voltants de la Plaça Verdaguer, els quals ja són totalment per vianants. Aquest primer estadi també comptarà amb la f inalització de l’Illa Corsini, amb la conversió a zona de vianants del carrer Cervantes i la pacificació dels carrers Soler i Fortuny.

La segona fase serà la de pacificar els carrers Unió i Apodaca amb la remodelació de la Plaça Prim. “Aquesta etapa és

la més important, ja que servirà per unir la Rambla Nova amb el barri del Port i ho farem a través de donar-li la màxima importància al vianant, arranjant els carrers Unió i Apodaca i pacificant la plaça Prim amb la creació d’una nova zona verda al centre de la ciutat”, afirma el conseller socialista Berni Álvarez.

més hi podran entrar els dels veïns i veïnes i els serveis d’emergència”, destaca.

El conseller socialista apunta que aquestes accions aniran acompanyades de campanyes de dinamització acordades amb els comerciants. “Necessitem donar un impuls al comerç de proximitat, ja que a banda de generar activitat econòmica de qualitat, permet tenir un producte divers i de gran qualitat”. A més, Álvarez recalca la necessitat de campanyes periòdiques com ‘Pugem a Tarragona’, que permetien obrir espais als comerços i al ciutadà i, també, aposta per ampliar els ‘Bons Comerç’ durant els mesos amb menys activitat.

L’última i tercera etapa inclourà l’arranjament del carrer Reial i de la Rambla Vella, amb l’ampliació que consideren “molt necessària” de les voreres i la millora de l’enllumenat públic. “Amb la finalització d’aquesta fase, assolirem aquesta via comercial que uneixi la Part Alta i el barri del Port passant pel barri del Port”. A més, Álvarez apunta que una de les altres accions serà la realització d’un pàrquing municipal al Roqueral, que permetrà alliberar la Part Alta dels automòbils. “Els cotxes han de deixar de circular per la Part Alta, no-

“Les i els socialistes volem crear una via comercial que uneixi la Part Alta amb el barri del Port”

Amb aquestes mesures esperen potenciar el comerç i peatonalitzar els carrers del centre de la ciutat

BALL DE NOMS ELECTORAL

Adrià Miró Canturri

Amb la majoria dels candidats a les eleccions municipals del 28 de maig confirmats, la feina en aquests mesos és acabar de tancar les llistes que presentaran als comicis. Alguns dels noms repeteixen respecte del 2019, altres ocupen posicions simbòliques sense possibilitats d’entrar al consistori i també hi ha incorporacions a les primeres posicions que esperen suposar un cop d’efecte.

CULTURA I LLEVANT

En aquest últim grup, podríem enquadrar les número dos d’Esquerra i del PSC a Tarragona, que renoven cares per donar-li aire fresc i independent a la candi-

datura. Els republicans ja han presentat la llista al complet, barrejant noms de l’actual govern municipal amb cares noves. Si els de Ricomà repetissin els 7 regidors que van obtenir fa quatre anys, tres serien persones noves i quatre seguirien a l’Ajuntament. L’actual alcalde manté en el seu nucli dur el conseller de Territori i Mobilitat, Xavier Puig (número 3); la consellera d’Esports i Relacions amb Associacions, Mary López (número 4), i el conseller de Serveis Generals, Govern Obert, Neteja i Banc de la Ciència, Jordi Fortuny (número 5).

L’escollida per anar just darrere de Ricomà a la llista és la independent Maria Roig , gestora cultural i actual directora de l’Escola de Lletres. La segona de l’ac-

tual alcalde compta amb una trajectòria professional enfocada a la comunicació, les lletres i el cinema. En el número 6, els republicans busquen retenir els barris de Llevant, empipats pel tema de la Residencial, amb un nom fort com el de Gemma Fusté, expresidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Llevant. La resta dels primers llocs de la llista la tanquen Carles Farré (7), enginyer i empresari; Núria Buira (8), pedagoga i exdirectora de la Muntanyeta; Manel Castaño (9), actual conseller d'Ensenyament, i Marta Lewko (10), professora de secundària i activista.

UN PSC TRANSVERSAL

Els principals aspirants a prendre-li

Els principals candidats per les municipals d’enguany busquen perfils diversos i coneguts per confeccionar unes llistes atractives

l’alcaldia a Ricomà i guanyadors de les eleccions de 2019 fan un canvi radical de les seves llistes. Els socialistes pretenen obrir una nova etapa després de 12 anys de govern amb Ballesteros i quatre a l’oposició. El primer gran canvi és el cap de llista. Qui va ser contrincant del mateix Ballesteros ara encapçalarà la llista del PSC a Tarragona. Rubén Viñuales parteix en la pole position segons l’última enquesta publicada i aspira a reagrupar els vots que es van perdre en els últims comicis per culpa del desgast al Govern i de la tensió en l’àmbit nacional.

Aquesta intenció d’ampliar l’espectre del PSC i cercar la transversalitat la completa el fitxatge per la número dos de la llista. Montse Adan arriba a les llistes roges amb la vocació de ser “la directora de màrqueting de la marca Tarragona” en un futur govern (segons paraules de Viñuales).

La directora de Port-Ciutat de l’Autoritat Portuària de Tarragona també va estar sondejada per Junts pels seus vincles amb l’entorn de l’antic espai convergent, però finalment es va decantar pel partit del puny i la rosa. Acompanyant els flamants fitxatges, s’hi troben els actuals consellers Berni Álvarez (3) i Sandra Ramos (4) per donar continuisme a la feina feta.

Tot i que la resta de la llista és encara incerta, és segur que no repetiran ni Bego Floria ni Pau Pérez ni Francesc Roca . En canvi, Mario Soler és un dels noms que encara es sondejarien pels llocs de sortida junt amb figures com Nacho Garcia, director del comitè de campanya. Final-

ment, està previst que Josep Félix Ballesteros tanqui la llista socialista.

Llauradó com a alcaldable. Daniel Recasens (2), Montserrat Flores (3), Carles Prats (4), Marina Berasategui (5) i Òscar Subirats (6) ocuparan les mateixes places que 2019. A més, els republicans esperen sumar encara més regidors per alçar-se amb la victòria el 28M. Per això, han incorporat nous perfils a la candidatura: Meritxell Barberà (7), vinculada al comerç de la ciutat; Joan Anton Verge (8), exregidor d’Esports amb els socialistes, i l’arquitecta Maria Pascual (9).

CONTINUÏTAT A REUS

A Reus, la fi de l’etapa de Carles Pellicer com a alcalde i el sisme de l’espai convergent podia donar pas a un canvi radical de les llistes. Tot i això, Teresa Pallarès, la candidata de Junts amb suport de l’alcalde, ha decidit de moment apostar la continuïtat en aquesta transició entre ambdós líders. Fins ara, només han anunciat dos noms, la número tres i la quatre. Totes dues són actuals regidores de l’Ajuntament en el govern de Pellicer. Montse Caelles (3), responsable de Projecció de Ciutat, i Mariluz Caballero (4), regidora d’Hisenda. Els juntaires encara mantenen el secretisme amb la resta de possibles components de la llista.

Els seus companys de govern també fan una clara aposta per la continuïtat d’un projecte que creix des de 2015. Els sis regidors d’Esquerra que actualment formen part de l’Ajuntament tornaran a ocupar els sis primers llocs amb Noemí

Pel que fa al PSC, únicament s’ha anunciat oficialment el nom de la candidata. Sandra Guaita prendrà el relleu d’Andreu Martín al capdavant dels socialistes reusencs, però encara no està clar qui l’acompanyarà. De moment, la cap de llista ha entrat amb força a la precampanya, gràcies al seu polèmic cartell a Tarragona reclamant la capitalitat del territori. Tot i no conèixer els noms que conformaran la seva llista, a finals del mes de març haurà d’anunciar la resta de posicions, ja que el dia 26 de març és la data límit per a presentar les llistes electorals. En aquest final de mes, totes les formacions acabaran d’aïllar les incògnites de les seves candidatures.

“En aquest final de mes, totes les formacions acabaran d’aïllar les incògnites de les seves candidatures”

XALET APARELLAT SEMINOU

5 hab. 3 banys, sala menjador, cuina equipada, estudi/gimnàs, garatge, terrasses, jardí i piscina. Vistes, excel·lent estat.

XALET APARELLAT SEMINOU

4 hab. 2 banys, sala menjador, cuina equipada, garatge, porxo, jardí i piscina comunitària, molt bon estat, vistes al camp de golf.

XALET ADOSSAT

3 hab.2 banys, sala menjador, cuina moblada, estudi/golfa, terrassa gran garatge, pati/jardí.

MASIA

Gran masia senyorial 500 m2 totalment reformada, 4 hab. Sala menjador, cuina equipada, 2 banys, golfa, barbacoa, 8 ha. de terreny, oliveres i fruiters, aigua de reg.

UNIFAMILIAR

Xalet 280 m2 + 700 m2 de parcel·la, 4 hab. 3 banys, 2 cuines, sala menjador, llar de foc, barbacoa, terrassa, piscina. Excel.lent estat. Zona tranquil·la.

APARTAMENT AMB PÀRQUING

Seminou, 2 hab, 1 bany, sala menjador, totalment moblat i equipat, a.c. terrassa amb vista al mar, parquing, jardí i piscina comunitària, a 100 mts de la platja.

HABITATGE

4 hab. 2 banys, sala menjador, cuina equipada, vestidor, balcó/terrassa, excel·lent estat, immoble de disseny, jardí i piscina comunitària, pàrquing opc.

CASA

6 hab. 3 banys, sala menjador, cuina amb llar de foc, pati, totalment reformada.

CASA

3 hab. vestidor, 2 banys, sala menjador, cuina equipada, terrassa, garatge, celler, calef. a/c totalment reformada estil rústic, bones vistes.

El centre vol apropar l’atenció d’alta qualitat en ginecologia, obstetrícia i reproducció a les dones de la ciutat i província, i evitar així

desplaçaments

Redacció

Quins avantatges suposa tenir un centre Dexeus Dona a Reus? D’entrada, és una molt bona notícia per a totes les dones que hi viuen a la ciutat i en general al Camp de Tarragona, ja que implica comptar amb un servei d’atenció mèdica d’alta qualitat i especialitzada més a prop, cosa que permetrà evitar que s’hagin de desplaçar a d’altres localitats. A més, Dexeus Dona és un centre pioner, que està al dia

en tractaments i tecnologia, i que es dedica a cuidar la salut de la dona de manera integral des de fa més de 40 anys.

Quins serveis ofereix? A Reus et pots tractar qualsevol patologia? Sí, i a més atenem a dones de totes les edats, des de l’adolescència a la menopausa i més enllà. Som un equip de 20 persones i tenim experts en diverses especialitats: infeccions de transmissió sexual (ITS), patologia cervical, anticonceptius, trastorns hormonals,

adolescència, menopausa, disfuncions sexuals, obstetrícia, medicina fetal i, evidentment, reproducció assistida, que és la meva especialitat. Acabem d’obrir una unitat de nutrició i estem organitzant una unitat d’obesitat.

Quan fa que s’ha obert el nou centre? Ara just farà dos anys. Molta gent ens coneix perquè molts professionals del nostre equip som d’aquí, o de la província de Tarragona. Estem a la part de dalt del pg. Prim.

“ A Reus oferim pràcticament tots els serveis en salut de la dona que hi ha a Dexeus Dona Barcelona”

Dr. JOSEP GONZALO Director del centre Dexeus Dona Reus

Com a metge i director del centre, quin és el seu objectiu? Jo sóc de Reus de tota la vida. Vaig estudiar a la Universitat Rovira i Virgili i m’he format en institucions nacionals i internacionals. Portava treballant 10 anys a Barcelona i , com a metge, volia aportar aquest coneixement a la meva terra. L’objectiu que tinc com a director del centre és apropar la qualitat assistencial de Dexeus Dona a les dones de tota la província i facilitar un ventall molt ampli de serveis especialitzats i professionals molt qualificats. Volem ser el centre de referència en salut de la dona.

En reproducció assistida, es poden fer tots els tractaments en el mateix centre? Sí. En el nostre centre de Reus es poden fer tots els tractaments de reproducció que permet la llei actual:  fecundació in vitro (FIV),  inseminació artificial, donació d’òvuls, ovodonació, ROPA (recepció d’òvuls de la parella), donació d’embrions, inducció a l’ovulació i preservació de la fertilitat. Fem el seguiment de tot el tractament, les puncions per a l’extracció d’ovòcits i les transferències embrionàries. Tots els processos segueixen uns protocols de treball estandaritzats. Les dades de les pacients es registren seguint un sistema digitalitzat que funciona amb codis QR per poder tenir una traçabilitat i incrementar la seguretat dels nostres pacients.

Quin és el perfil de les pacients de reproducció que venen aquí? Tracteu casos molts complexos? El perfil més freqüent de la nostra pacient de reproducció es aquella en què la principal causa d’infertilitat és el retard de la maternitat, això sovint fa que els òvuls ja no tinguin la qualitat necessària per aconseguir un embaràs de manera espontània o que evolucioni fins al naixement d’un nadó sa. Existeixen tècniques que ens permeten seleccionar aquell embrió que té la probabilitat més alta que neixi un nounat. Ajudem també a dones sense parella o amb parella del mateix sexe a poder ser mares. Tractem casos complexes i també dones que venen d’altres centres on no ha tingut èxit el tractament.

I en el cas de parts o intervencions quirúrgiques, on es deriven? Som un centre que treballa en xarxa amb tots els centres de Dexeus dona. És a dir, estem connectats permanentment amb més de 100 especialistes en salut de la dona.

Això ens permet oferir una atenció més completa i agilitzar els tràmits per actuar de manera molt ràpida i efectiva quan és necessari. Per exemple, en el cas d’una pacient que requereixi una cirurgia urgent per un problema ginecològic o un càncer de mama o un embaràs de risc. Les cirurgies i els parts els derivem a l’ Hospital Universitari Dexeus, però tot el seguiment de l’embaràs el poden fer aquí , encara que es tracti d’un embaràs de risc.

Per què creu que a moltes dones encara els hi costa anar al ginecòleg per fer-se revisions mèdiques o, simplement, per consultar dubtes o demanar informació? En part perquè falta informació sobre prevenció en salut ginecològica, i també en qüestions de fertilitat. Nosaltres, els ginecòlegs, som els primers que hem de facilitar aquesta informació. Però, de vegades, hi ha aspectes que es consideren que entren en l’esfera de la vida personal o més privada i a alguns metges o a les mateixes pacients els hi costa tant preguntar com explicar-ho.

quantitat. Per valorar aquesta reserva, només cal fer una ecografia ginecològica i una analítica de sang.

Congelar els òvuls o la necessitat de recórrer a l’ovodonació continua sent un tema una mica tabú. Per què costa tant normalitzar-lo? El problema és que biològicament les dones estan en el millor moment per ser mares entre els 25 i el 30 anys, però la majoria s’ho plantegen molt més tard. Així que les opcions per ser mare a una edat avançada passen per preservar els propis òvuls abans dels 35 o optar per l’ovodonació. Però és un pas que costa fer mentalment. La nostra feina és oferir solucions i intentar normalitzar aquests tractaments.

Què caldria fer per canviar aquesta realitat? El que té de bo el nostre centre és que els professionals que hi treballem estem molts sensibilitzats amb aquests temes. A més, molts hem nascut aquí o som de a prop i coneixem el territori. Això crea una relació de confiança entre metges i pacients que és fonamental per facilitar el diàleg. A partir de certa edat, per exemple, nosaltres oferim a totes les dones que pensen retardar la maternitat que es facin un estudi per conèixer la seva reserva ovàrica. Així, poden prendre decisions de futur amb la informació a la mà.

Com es mira la reserva ovàrica i quina informació proporciona? La reserva ovàrica ens informa del potencial reproductiu. Les dones neixen amb tots els òvuls que poden fer servir al llarg de la seva vida fèrtil, i amb el pas dels anys, i especialment a partir del 35, aquests òvuls perden qualitat de manera molt ràpida i progressiva, i també disminueix la

L’oferta de centres de reproducció ha crescut molt a Catalunya en els últims anys. Què cal tenir en compte a l'hora de triar un o un altre? El més important és la confiança amb l’equip i també la transparència. Donar a la pacient tota la informació que necessiti i resoldre tots els seus dubtes. També és important l’experiència que tingui el centre, i que l’equip sigui multidisciplinari. A banda, nosaltres tenim un laboratori propi i el suport d’un gran Hospital de referència a Barcelona. Dexeus dona va ser el primer centre de l’estat espanyol en fer una fecundació in vitro amb èxit. Tot aquest coneixement adquirit és un valor que podem oferir a les nostres pacients.

Quines qüestions s'estan investigant per millorar els resultats en tractaments de reproducció assistida? Hi ha molts línies obertes. Els professionals de Dexeus Dona estem presents als Congressos nacionals i internacionals de ginecologia, obstetrícia i reproducció, i impulsem i participem en molts estudis, així que estem al dia de totes les novetats i les implementem en els nostres tractaments.

Ens pot indicar algun exemple? Actualment, per exemple, estem investigant com millorar els resultats a l’estimulació ovàrica en casos de baixa resposta al tractament, que són freqüents en dones que tenen una edat avançada per ser mares, i també en com personalitzar més els tractaments, que és cap a on apunta el futur.

“En el nostre centre de Reus es poden fer tots els tractaments de reproducció assistida”

Del 3 al 6 de abril

De 9h a 14h. 140€ con desayuno incluido. De 9h a 17h. 180€ con desayuno y comida incluido.

- Clases de equitacion por niveles

- Cuidado y manejo del caballo

- Rutas por el bosque

- Volteo

-Juegos y mucho más

£627 539 492

£687 469 909

- Iniciamos en el mundo del caballo desde la edad de 4 años

- Clases grupales e individuales

- Clases de iniciación - perfeccionamiento

- Extraescolares

- Rutas a caballo

- Colonias durante las vacaciones

- Pupilaje de caballos

- Restaurante Carretera

REBAIXES

Oferta hivern - estiu en roba

9,95€ i 12,95€

Telf/whats 602 252 924 info@ropaparabebes.es

Coneix el nou Samba 2023 d’ABC Design amb regal de bossa valorada en 89€

Coneix el nou Samba 2023 d’ABC Design amb regal de bossa valorada en 89€

2

Obert Dilluns, Dimecres i Divendres matí i tarda i dissabte matí.

Es recomana cita prèvia per a puericultura.

Destinats a trobar-nos

Despatx jurídic

Agència immobiliària

Dret Immobiliari | Família | Penal Compravenda | Lloguers

Producte bancari

Apartaments turístics

Casa adossada reformada, actualment, amb dues habitacions.Bany i lavabo.

Cuina independent. Terrassa 30m2 i jardí de 300m2. Ampli garatge.

Preu: 232.000€

Pis de 180m2 construits, disposa de 4 dormitoris, 2 lavabos, gran cuina amb accés de servei, i menjador amb grans finestrals i sortida a la terrassa amb vistes a la Rambla.

Preu: 295.000€

Gran vivenda exterior de 4 dormitoris, dos banys complets, cuina independent, ampli menjador amb sortida a terrasa cantonera, calefacció i AACC. Edifici amb ascensor i càmeres de vigilància. Preu: 245.000€

Carrer Sevilla 14-16 baixos local

LA VAGA DE NETEJA, DESCONVOCADA

Redacció

La Setmana Santa tarragonina corria el risc fins fa uns dies d’estar marcada per la vaga de neteja. Els treballadors, descontents amb la licitació del nou contracte de neteja, ja la tenien convocada entre els dies 5 i 9 d’abril, però al final han decidit tirar marxa enrere gràcies a la mediació de diverses forces polítiques, entitats i empresariat.

La notícia arriba després de la ronda de reunions que ha dut a terme aquests dies el Comitè d’Empresa de sanejament urbà de Tarragona. Entre ells, s’han vist amb les forces polítiques de la ciutat, possibles empreses contractants, entitats cíviques i associacions empresarials. El resultat del conjunt de les trobades ha sigut finalment la desconvocatòria d’una

vaga que preocupava aquests col·lectius.

A part d’això, els treballadors de la neteja també van establir punts en comú en aquestes reunions a l’hora de valorar l’actual situació del contracte de la neteja, una licitació que va quedar deserta el passat desembre. Segons el sindicat

UGT, existeix “una coincidència total en qüestionar” aquesta licitació, donat que per ells no “s’ajusta a la realitat en termes econòmics” i no crea consens. A més, en el comunicat afirmaven la sintonia en demanar “la intervenció d’experts externs a l’Ajuntament” en aquest procés.

ALLEUGERIMENT PER LA NOTÍCIA

La majoria d’actors van expressar als treballadors que entenien les reivindicacions, però alhora també els van demanar que reconsideressin aquesta vaga per l’època de l’any en què es realitzaria. Unes demandes que ha atès el Comitè d’Empresa. “Aquest govern ha sigut incapaç de tranquil·litzar els treballadors, entenc que hagin perdut tota confiança en el govern. És inaudit que un contracte d’aquestes dimensions quedi desert”,

Els treballadors expliquen que ho fan per salvar la Setmana Santa, però remarquen que mantindran les seves reivindicacions

“Segons el sindicat UGT, existeix una coincidència total en qüestionar aquesta licitació, donat que per ells no s’ajusta a la realitat en termes econòmics i no crea consens”

expressava la socialista Sandra Ramos com a mostra de suport als treballadors. La consellera del PSC també va assegurar que estaven “satisfets” amb aquest canvi, ja que “tot això no pot afectar negativament la ciutadania, sobretot quan sabem que el turisme comença a revifar i és l’època de l’any en què els comerços comencen la temporada forta”.

D’altra banda, els sindicats afirmaven en el seu comunicat que una part de les

forces polítiques es va comprometre a atendre les seves demandes el següent mandat a l’hora de tramitar el procés de licitació. Ramos considera que “és el moment de trobar solucions, però no les trobarà aquest govern, sinó nosaltres el pròxim mandat”. Pel seu costat, Jordi Sendra, candidat de Junts, també va apuntar la “incapacitat del govern per resoldre els principals reptes de la ciutat” i ha insistit a posposar la licitació fins al

pròxim mandat i que “una empresa externa professional faci un nou plec”. Finalment, l’Ajuntament, com la resta de grups polítics, va catalogar la desconvocatòria com “una bona notícia”. El conseller de Neteja, Jordi Fortuny, creu que “hi havia una motivació política” al darrere de la vaga i reitera que els drets dels treballadors “estan garantits” en el nou contracte.

EN PEU DE GUERRA

En el comunicat del sindicat, agraeixen la “comprensió i suport” que han rebut en aquestes reunions i posen sobre la taula el “compromís amb Tarragona i la ciutadania” amb l’absència de vagues al llarg dels últims 40 anys. La marxa enrere de la vaga, però, no representa la fi de les reivindicacions sindicals. Els treballadors asseguren que reforcen el seu “enèrgic rebut a l’actual procés de licitació”, que el cataloguen de “despropòsit i perjudicial”, i recorden que mantindran accions de protesta. Tanmateix, denuncien una suposada “campanya bruta contra el Comitè d’Empresa i el seu president” des del mateix Ajuntament, a qui acusen de no voler negociar amb ells. Tot i que la idea del govern encara és licitar el contracte de neteja aquest mandat, el poc temps que resta fins a les eleccions municipals pot frustrar les seves intencions i que el tema quedi pendent pel govern que sorgeixi del 28M.

“ El conseller de Neteja, Jordi Fortuny, creu que hi havia una motivació política al darrere de la vaga i reitera que els drets dels treballadors estan garantits en el nou contracte”

CONSELLS I RECOMANACIONS PER L’AL·LÈRGIA PRIMAVERAL

erupcions cutànies, llagrimeig als ulls i conjuntivitis, secreció nasal, esternuts, mal de cap, urticària, sibilàncies...

DIAGNÒSTIC

Les proves que habitualment es realitzen són:

Proves cutànies: consistents a inocular l'al·lergen a la pell i veure si produeix reaccions locals.

Anàlisi de sang: per determinar la presència d'anticossos específics per a determinats al·lèrgens.

Proves d'exposició controlada: quan el diagnòstic encara no és clar, es pot realitzar un test de provocació amb l'al·lergen en estudi per demostrar la seva causalitat en l’al·lèrgia.

Redacció

QUÈ ÉS L’AL·LÈRGIA ?

Una al·lèrgia és una reacció immunològica exagerada de l’organisme en entrar en contacte amb substàncies o elements externs (al·lèrgens), que generalment no són nocius i no afecten a les persones que no són al·lèrgiques.

Al·lèrgens més comuns: el pol·len, els àcars de la pols, les espores dels fongs i el pèl d’animals.

Altres substàncies que poden provocar reaccions al·lèrgiques:  determinats aliments, la goma de làtex, el verí dels insectes (vespa, abella), medicaments, etc.

QUINES SÓN LES CAUSES?

Per contacte directe amb la pell o les mucoses, per inhalació, per ingestió o per

injecció.

Quan el sistema immunitari fabrica els anticossos que reconeixen un al·lergen determinat, es produeix l'alliberació d'unes substàncies químiques que desencadenen una reacció, de gravetat variable, que provoca els símptomes de l'al·lèrgia.

QUINS SÓN ELS SÍMPTOMES?

Les al·lèrgies es poden relacionar amb malalties de l'aparell respiratori com l'asma, la rinitis i la conjuntivitis; malalties de la pell com l'èczema i la  urticària, o amb aquelles reaccions greus d'inici ràpid que afecten conjuntament la pell, l'aparell respiratori i/o el cardiovascular (anafilaxi).

Els símptomes poden variar, però els més comuns són: tos i dificultat per respirar, picor al nas, als ulls, al coll, a la pell...,

TRACTAMENT

Les al·lèrgies no tenen cura, però se’n poden controlar els símptomes.

Immunoteràpia: és una vacunació específica contra cada tipus d’al·lergen causant. No cura la malaltia, però en redueix el nombre de símptomes, i fa més fàcil el seu control.

Prescripció de medicaments: actualment la farmàcia disposa de molts principis actius per combatre les al·lèrgies. Els medicaments que alleugen els símptomes respiratoris més utilitzats són els antihistamínics orals i els corticoides nasals per a la rinoconjuntivitis, i els broncodilatadors i corticoides inhalats per a l'asma. En el cas d'anafilaxi o reacció al·lèrgica greu, cal injectar-se adrenalina (epinefrina) de manera immediata, i requereix assistència mèdica urgent.

S'acosta la primavera i, per això, et donem consells per combatre'n una de les afeccions més comunes

PROPERA PARADA :

REUS-BELLISSENS

Enguany començaran les obres de l’eternament reclamat baixador de Bellissens i està previst que el 2025 estigui ja en funcionament. Es tracta d’una infraestructura indispensable per fer créixer i potenciar la zona sud de Reus

Adrià Miró Canturri

Després d’una dècada de reclamacions del territori, l’estació de Bellissens sembla més a prop que mai. Totes les institucions implicades fa anys que escenifiquen una unitat d’acció entorn del projecte i aquest 2023 serà possiblement l’any en què les obres d’aquesta eterna demanda s’iniciaran.

Aquesta nova estació estaria situada en-

tre la que ja compta Reus al passeig Mata i la de Vila-seca, i tindria un emplaçament immillorable si es tenen en compte els serveis que l’envolten. Es trobaria just al costat del Campus Universitari de Bellissens de la URV i de l’ Hospital Universitari Sant Joan de Reus. A més, tindria el TecnoParc o FiraReus com a radi d’influència. “Ha de ser un revulsiu de la zona sud, tant residencial com d’equipaments, com de desenvolupament del sòl industrial que hi ha”, destaca

l’Ajuntament de Reus.

Per la seva banda, Sandra Guaita , diputada socialista al Congrés i alcaldable de la ciutat, també considera que l’estació “ens ajudarà a impulsar i fer créixer el sud de la ciutat”. A més, “facilitarà l’arribada de noves empreses a Reus i, en concret, al Tecnoparc”.

TRANSFORMACIÓ URBANA

Precisament, la mobilitat de Reus no serà

l’única beneficiada amb la posada en marxa de l’estació, sinó que també potenciarà els serveis del sud de la ciutat i farà créixer aquella zona. Per aquest motiu, el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Reus, Marcos Massó, aplaudeix l’arribada d’una “lluita de fa molts anys” i “important per la gent del sud de Reus”.

Un dels temes conflictius era decidir com es lligaria aquella part de la ciutat, separada per la via del tren. El projecte incorpora un pas soterrat que “s’integra amb l’estació i dona continuïtat als recorreguts de vianants a banda i banda de la via”, assenyala l’alcalde Pellicer. L’anomenat Pas Urbà connectarà la URV amb l’estació d’autobusos que es troba a l’altra banda.

Marcos Massó, però, comenta que aquesta mena de ponts subterranis “no fan gaire gràcia perquè la gent hi té sensació de por”, però considera que “quedarà prou il·luminat” perquè això no passi. De fet, les institucions comenten que la transició gradual de l’embocadura d’aquest Pas permet l’entrada de llum na -

tural i pot garantir la percepció de seguretat al recorregut.

A banda d’aquesta solució, les cinc associacions de veïns del sud exigeixen un pont que també permeti la circulació de vehicles. Una proposta que l’Ajuntament no ha descartat en un futur. “Trigarà una mica més, però es farà. Ho hem parlat vàries vegades amb la regidora Berasategui i ho està intentant”, destaca Massó. Essencialment, el representant veïnal comenta que l’espai “ha de tenir un creixement urbanístic tan important que el pont serà necessari. Quan un promotor edifiqui l’altre costat de la via, es podrà fer aquest pont”.

NOU NODE DE MOBILITAT

La construcció de l’estació de Bellissens farà també de la zona del sud de Reus un gran node de mobilitat en transport públic del Camp de Tarragona. L’alcalde reusenc, Carles Pellicer, explica que el projecte va en la línia que s’han

LA FACULTAT DE MEDICINA A BELLISSENS

El passat 22 de febrer l’alcalde de Reus i el rector de la URV van presentar els estudis previs per a la construcció de la nova facultat de Medicina i Ciències de la Salut al Campus de Bellissens. El rector va comentar en roda de premsa que es tracta de “la gran peça que falta” per complementar

el desplegament de la URV al Campus de Bellissens”, mentre que l’alcalde va recordar que aquesta nova obra sumada a l’estació de Bellissens “contribuiran de manera directa a la dinamització del sud de la ciutat i a consolidar l’arrelament de la universitat a Reus”.

“la transició gradual de l’embocadura del Pas Urbà permet l’entrada de llum natural i pot garantir la percepció de seguretat al recorregut”

marcat com a ciutat i govern: “nova connexió de la ciutat amb la zona de creixement a Bellissens; un pas més en l’aposta per la mobilitat sostenible; reducció de la mobilitat interna per desplaçar-se a l’estació del passeig Mata; accessibilitat global de la xarxa ferroviària des de Reus, i millor servei”.

En un mateix espai, s’enllaçaran diverses modalitats de transport públic. Els busos urbans i els interurbans, el tren i possiblement el TramCamp. L’Ajuntament apunta que actualment treballen amb la Generalitat per tancar el recorregut final del tramvia en el seu pas per la ciutat, però reconeixen que “jugarà un paper en la mobilitat i la intermodalitat del sud de Reus”. D’altra banda, Guaita també posa en valor l’estació Intermodal, propera geogràficament, que juntament amb Bellissens i el tramvia “fan preveure un creixement molt important de Reus i una reordenació adequada de la nostra ciutat”. En definitiva, un entramat que “potenciarà que la gent vingui en transport públic i no pas en vehicle privat”.

INCREMENT DELS VIATGERS EN 30 ANYS

Anys abans de donar l’ok al projecte, es va haver d’elaborar un estudi de demanda per observar si era viable la seva execució. Les conclusions assenyalaven clarament que la construcció de Reus-Bellissens era el camí a seguir per potenciar el ferrocarril a la capital del Baix Camp. L’estació de Bellissens proporcionaria un notable increment dels passatgers diaris que pugen o baixen a Reus. Segons les dades de 2018, hi ha 2.029 viatgers diaris amb origen/destí Reus, mentre que si existís ja el baixador s’estima que n’hi

hauria 3.027, un 50% més . Aquests es repartirien entre 1.584 pel nord i 1.443 pel sud. A més, en aquest hipotètic escenari, Bellissens obtindria un 49% d’aquests passatgers provinents del vehicle privat i un 20% del bus. D’altra banda, l’estudi també fa una projecció de cara a un futur escenari de l’any 2047. En aquest cas, comptaria amb 5.565 viatgers totals , gairebé triplicant la situació actual. 2.059 anirien a parar a l’estació de passeig Mata i 3.506 a aquesta de nova creació.

del Camp de Tarragona, que connecta Tarragona i Reus. I les altres dues serien dels serveis regionals: R14 (Barcelona –Lleida) i R15 (Barcelona Riba-roja d’Ebre).

Pel que fa al radi d’influència d’ambdues estacions, l’increment també és notable. L’actual estació té vocació d’atendre a 7.333 habitants en un radi de 500 metres, 18.350 en un de 1.000 i 33.523 en un de 1.500. Mentre que a la nova de Bellissens en serien 4.322, 15.192 i 28.731 respectivament. Superposats els dos radis d’influència, que es toquen en algunes zones, 11.665 reusencs comptarien amb una estació a 500 metres (60% més que ara), 33.542 la tindrien a 1.000 (80% més que ara) i 47.932 la tindrien a 1.500 (40% més que ara). Uns números que demostren que la incorporació d’aquest baixador aproparia clarament el ferrocarril a la ciutadania.

Tots els viatgers vindrien de les tres línies que estan previstes que passin pel baixador. La primera és la RT1 de rodalies

CANVI DE PARADIGMA

Per arribar a aquest punt han hagut

“S'espera que amb la nova estació, Reus acabi triplicant el número de viatgers diaris”

Xavier Flores, Secretari General d'Infraestructures, l'alcalde de Reus Carles Pellicer i la presidenta d'Adif, María Luísa Domínguez, durant la presentació del projecte

de passar molts anys de reivindicacions i d’oïdes sordes per part de l’Estat espanyol. La socialista Sandra Guaita, que en els últims anys ha sigut especialment persistent per demanar aquesta infraestructura, relata que el 2014 el seu grup va dur una moció al ple de l’Ajuntament perquè el consistori reclamés al Govern espanyol el baixador. A partir d’aquí, s’ha comptat amb la Generalitat per a la redacció dels estudis previs, però la responsabilitat de posar fil a l’agulla era del Ministeri de Foment i Adif.

Guaita critica que el PP va deixar el projecte del baixador i el de la Intermodal “a un calaix abandonats”. El context polític del moment segurament també va tenir un paper clau, estant el país gairebé dos anys paralitzat per la repetició electoral i la manca de majories parlamentàries. Un cop sentenciat el govern de Mariano Rajoy, va arribar el govern en solitari de Pedro Sánchez el 2018 i el de coalició amb l’espai d’Unides Podem el 2019. A partir d’aquí, el projecte ha rutllat fins a la fita assolida aquest 2023.

LES PECES DE L’ESTACIÓ

L’estació comptarà amb cinc mòduls per donar resposta a les necessitats dels viatgers: les màquines de venda, l’accés, la sala d’espera, els banys i un últim mòdul amb diverses instal·lacions. D’altra banda, el

pas urbà s’integra amb l’estació i la ciutat a través d’una plaça amb una geometria i acabats que generen espais confortables, segurs i d’acord amb els estàndards d’urbanisme de gener i els requisits municipals.

“El PSC ha jugat un paper fonamental en Bellissens, però també per recuperar l’estació Intermodal. Gràcies a la nostra constància i al compromís del govern de Pedro Sánchez amb el territori i les seves infraestructures, hem aconseguit recu-

perar-la”, reivindica la diputada socialista. Així mateix, comenta que han celebrat diverses reunions amb el ministeri i amb Adif per reclamar aquestes infraestructures. Unes trobades que confirmen els terminis previstos tant per Bellissens com per la Intermodal.

El resultat de les pressions del PSC i del mateix Ajuntament de Reus en tots aquests mesos ha tingut els seus fruits i van desencadenar el març de 2022 un conveni Ajuntament-Adif per la redacció del projecte i l’execució de les obres.

Les previsions apunten que, durant el primer semestre, s’aprovarà tècnicament els projectes que integren l’acció, com el

pas anterior a la sol·licitud de les obres aquest any.

La nova l’estació rebrà finançament dels Next Generation i el seu cost l’assumiran tant Adif com l’Ajuntament, d’acord amb el repartiment que es va establir al conveni. La construcció d’aquesta estació i el nou Pas Urbà costarà 11,5 milions i aquest mateix 2023 s’iniciaran les obres amb la intenció que la infraestructura estigui en funcionament el 2025. Una fita que tanca per fi una eterna reclamació de la ciutat i que se suma a l’inici de la construcció de la Intermodal previst per 2026.

“El PSC ha jugat un paper fonamental en Bellissens, però també per recuperar l’estació Intermodal”

AMB L'ESGLÉSIA HEM TOPAT!

Adrià Miró Canturri

Tot feia indiciar que la tornada de l’Associació Bravium Artístic i Cultural a l’antic Centre Catòlic estava a tocar. Institucions públiques i religioses havien escenificat l’entesa el 14 de novembre de 2022 i ja existia fins i tot un calendari aproximat per executar la rehabilitació de l’espai. Els fets, però, no han fluït com s’esperaven. Els somriures i bones cares de la roda de premsa del 14 de novembre es van convertir en enuig i retrets setmanes després. “De l’eufòria total vam passar al desànim més absolut”, defineix Ferran Figuerola, president de l’associació.

A finals de l’any passat, Ajuntament de Reus, Diputació de Tarragona i la Parròquia Prioral de Sant Pere Apòstol van segellar un acord per impulsar la rehabilitació i manteniment de l’activitat cultural a l’antic Centre Catòlic. El pacte establia que se cediria gratuïtament l’espai escènic durant 99 anys al consistori reusenc, qui finançaria 2.122.475. euros dels 2.479.324,66 euros totals per les reformes de l’edifici. La resta ho pagaria la Diputació.

L’alcalde Carles Pellicer va apuntar en la roda de premsa que aquest era “un acord històric i donarà un nou impuls a la capitalitat cultural de la nostra ciutat

per oferir més oferta cultural, pública i de qualitat, alineada amb els objectius que ja vam plasmar al Pla d’Acció Municipal”. Una opinió que també compartien la resta d’institucions presents a la sala. La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, en clau territorial va remarcar que “la recuperació d’aquest espai escènic té una especial rellevància no només per la ciutat de Reus sinó a tota la demarcació, perquè ens permetrà ampliar l’oferta teatral a la ciutat”. Mentre que el prior Joan Anton Cedó va posar en valor “els ponts en comú que ja tenim clars i construirem” i “el diàleg amb la cultura”. En definitiva, allò era una bassa d’oli.

La recuperació de l’edifici del Centre Catòlic semblava encarrilada a finals de 2022, però les noves condicions de l’Arquebisbat de Tarragona són “inassumibles” per les institucions públiques participants

FRENADA EN SEC

El prior va avisar ja en aquell moment que es necessitava el vistiplau del Vaticà, un pas que en principi era un pur tràmit. La rúbrica del pacte semblava definitiva, però l’acord a tres es va dinamitar amb l’entrada d’un quart actor al taulell: l’Arquebisbat de Tarragona. Tant l’Ajuntament com la Diputació van comparèixer plegats per expressar que les demandes que plantejava l’Arquebisbat eren “inassumibles per una administració pública” i que “modificava substancialment” l’acord subscrit amb la parròquia Prioral.

Aquests termes “inassumibles” es referien principalment a condicions ètiques, jurídiques i econòmiques, i de gestió dels espais. Amb relació a les ètiques, l’Arquebisbat afegia una clàusula per vetar “les manifestacions i expressions contràries a la moralitat religiosa”, un apunt que atemptava contra la llibertat d’expressió del futur espai teatral. Al mateix temps, Pellicer reconeixia que “la clàusula d'estil és una frontera ètica que un Ajuntament no pot ni ha de traspassar”.

Pel que fa als criteris jurídics i econòmics, el temps d’aquesta cessió era el principal punt de conflicte entre les institucions públiques i les religioses. Els 99 anys que havien plantejat inicialment van passar a ser una espècie de fórmula de 25 més 25. El text en qüestió expressava: “Proposaríem la constitució d’un comodat de l’edifici que, per la seva pròpia naturalesa, és gratuït durant un període de 25 anys. Passat aquest inicial període de 25 anys i vençut el termini del Comodat, i de forma consecutiva i pre signada, entraria

en vigor el següent tram de la relació contractual que podria estar representada per un dret de superfície o lloguer per un altre període de 25 anys més”. Les institucions públiques, però, no ho veuen viable pels terminis d’amortització i perquè creuen que es pagarien “dues vegades pel mateix”, ja que pagarien el lloguer d’un edifici rehabilitat amb els mateixos diners públics.

D’altra banda, l’Arquebisbat exigia que la segona planta de l’edifici fos “d’ús exclusiu” de l’església i la primera planta i la baixa de l’Ajuntament. A més, l’Ajuntament s’ocuparia del manteniment de “tot l’edifici”. Segons la institució religiosa, això s’hauria de desenvolupar de tal manera perquè considera “inviable compatibilitzar la convivència d’entitats amb activitats tan diferents en un espai”. Aquests termes tampoc els compartien Ajuntament i Diputació, que no estaven disposats a plantejar tal inversió per reservar una planta sencera per l’Arquebisbat.

Finalment, les seves exigències també parlaven del nom del futur teatre públic. “El Centre Catòlic de Reus no és el Teatre Bravium i, per tant, s’ha de seguir anomenant Centre Catòlic de Reus”, posava al text. Ferran Figuerola destaca que l’entitat del Centre Catòlic “ja no existeix” i, en conseqüència, “no tindria sentit posar aquest nom a un teatre renovat”.

APROPAR POSTURES

Tot i que els termes d’aquesta contraproposta eren “inassumibles”, ni Llauradó ni Pellicer van tancar la porta a explorar un pacte que satisfés tothom. Tots dos, però, afirmaven que només reprendrien les negociacions quan es retornés “als termes que plantejava la proposta inicial, treballada i consensuada”, que a més responia a les “necessitats de l’espai i es plantejava en termes d’interès públic”.

La realitat és que públicament no s’ha anunciat cap avenç des d’aquella roda de premsa del 30 de gener. De fet, l’Església va arribar a ajornar una trobada organitzada pel 2 de febrer i demandada pel consistori, una situació que va encendre

“ La rúbrica del pacte semblava definitiva, però l’acord a tres es va dinamitar amb l’entrada d’un quart actor al taulell:

l’Arquebisbat de Tarragona”

Imatge de la roda de premsa que anunciava l'acord, el passat 14 de novembre

Interior del Bravium abans de ser desmantellat

les alarmes. Cinc dies després, un breu comunicat de l’Ajuntament va voler calmar les aigües per redreçar la negociació. En el text, s’assegurava que una delegació encapçalada per l’alcalde Pellicer i la vicealcaldessa Llauradó continuaven amb les converses sobre aquest tema i que “es mantenen a petició de l'Arquebisbat amb la finalitat de poder explorar la possible viabilitat d’uns termes que puguin derivar en un conveni assumible per les dues parts”. Tant l’Ajuntament com Ferran Figuerola, president Bravium Artístic i Cultural, ens asseguren que no hi ha novetats sobre el tema, “ni bones ni dolentes”.

EXILI A WATERLOO

El xoc publicoeclesiàstic se’l miren atents els reusencs i sobretot el l’Associació Bravium Artístic i Cultural. L’edifici, situat al carrer de la Presó 13, havia de donar cabuda de forma estable a la seu social de Bravium i a la seva activitat. Convertint-se així en el tercer teatre públic amb una programació estable a la capital del Baix Camp. La decisió venia impulsada per la llarga trajectòria que lliga l’entitat cultural a aquest espai, des de la seva creació el 1951. “Sempre vam considerar que érem a casa perquè hem adquirit uns drets des de fa 70 anys”, recalca Ferran Figuerola.

La titularitat d’aquest edifici és també un element conflictiu en tot aquest entramat. La Prioral va passar a tenir-ne els drets en virtut d’un article dels tercers estatuts del Centre Cultural. Uns estatuts que la gent del Bravium no ha trobat enlloc. Segons l’article, si el Centre Cultural desapareixia, aquests béns anaven a parar a la primera autoritat eclesiàstica, com va ser finalment. “La casa està ben escripturada, però ens queixem de la manera com es va fer. Si això surt malament, ens mobilitzarem”, apunta Figuerola.

De fet, Bravium Artístic i Cultural neix el 1951 creada per un capellà i inicia la

seva activitat allí. El 1990 decideixen formalitzar la seva estança a l’edifici i pactar la utilització d’una sèrie d’espais durant 30 anys. En aquest cas, l’Església va esperar la finalització del contracte per elaborar un informe tècnic, que afirmava que l’edifici estava a punt d’esfondrar-se. Ferran Figuerola explica que ells s’hi van voler implicar per a buscar finançament per la reforma, però “ens van dir que no havíem de fer res i l’únic que ens tocava era treure-ho tot”. En paral·lel, també van tenir més conflictes perquè en un inici no els deixaven veure l’informe.

En aquest punt, es van plantar contra el que consideraven un “desnonament”. “No traurem d'aquí dins ni un bolígraf fins que no veiem l'informe i tinguem el document de compromís”, desafiava Figuerola el 2021. Dit i fet. Van aconseguir un document amb què “cedíem marxar sempre que poguéssim tornar a exercir la nostra activitat un cop acabades les obres” i van emprendre el seu particular “exili a Waterloo” (nom que pren la seva nova seu). La seu es troba en un antic magatzem d’avellanes al carrer Sant Llorenç i tenen la seva programació al teatre de l’Orfeó Reusenc, just al costat.

En tot aquest periple, Figuerola destaca que “tot l’equip de govern s’ha portat molt bé” i que “l’alcalde s’ha implicat molt en aquest tema”. L’Ajuntament, que es po-

dria haver desentès, s’hi va posar de ple anunciant ràpidament una inversió que de moment no ha quallat. El president de Bravium Artístic i Cultural creu que l’Arquebisbat “ha pres el pèl a tota la ciutadania” amb uns “punts que semblen redactats perquè no els puguis complir”. Tot i això, ells continuen fent teatre i recalquen que “el Bravium som la gent, no és un espai”. Per tant, l’entitat mantindrà la seva programació teatral sigui on sigui. “Si tenim un teatre com abans, millor que millor. Però si no és així, seguirem endavant”.

“ El president de Bravium Artístic i Cultural creu que l’Arquebisbat ha pres el pèl a tota la ciutadania amb uns punts que semblen redactats perquè no els puguis complir”

LA SETMANA SANTA DE REUS

La Setmana Santa reusenca és un temps que la ciutat dedica a la devoció i a la tradició

Roser Pros-Roca

El calendari commemoratiu de Setmana Santa es correspon al moment més greu i solemne de l’any. És un període en el que es succeeixen un seguit d’actes que recorden les escenes bíbliques del Nou Testament, referides a la passió i la mort de Jesucrist.

Els actes s’inicien molt abans del que és estrictament la Setmana Santa, els dies que coincideixen amb la primera lluna plena de la primavera, i recau en les distintes confraries, aconseguir que la tradi-

ció es mantingui.

L'Agrupació d'Associacions de Setmana Santa de Reus va presentar el seu cartell el mes de febrer, juntament amb el quadríptic amb la programació completa d'actes previstos fins el dia 9 d’abril.

JUST ACABAT EL CARNAVAL S’INICIA LA QUARESMA

Els actes que es viuen abans, durant i després de Setmana Santa, tenen la religiositat i la devoció en el seu centre. Com a objectiu, els organitzadors es marquen la divulgació de la tradició en molts as-

pectes, que sovint tenen la història de Reus com a escenari.

El programa d’actes és extensíssim i està organitzat per les distintes confraries, agrupades sota l’estandard de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus.

Aquesta confraria és la més antiga de la ciutat, ja que el primer registre que es té d’ella està datat de l’any 1410. L’organitació de la Setmana Santa reusenca recau sobre aquesta històrica confraria i en els seus confrares.

Conferències de temàtica diversa relacionada amb la religió, concerts de música sacra, actes de divulgació religiosa de diferent naturalesa s’aniran succeint al llarg dels dies, fins el Divendres Sant, amb la Solemne Processó del Sant Enterrament, que es celebra des de temps immemorials. Està organitzada per la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist i hi participen les congregacions, arxiconfraries, confraries i germandats de la Setmana Santa Reusenca.

La processó sortirà el 7 d’abril de l’església Prioral de Sant Pere Apòstol i farà un recorregut per diferents carrers i places de Reus. L’itinerari serà la Plaça de Sant Pere, carrer Fossar Vell, ravals de Robuster, Martí Folguera i Jesús, plaça de Prim, raval de Santa Anna, plaça de Catalunya i raval del Pallol i plaça de la Puríssima Sang, per acabar al Temple de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Amb l’arribada del Misteri del Crist Jacent del Sant Sepulcre al seu temple, es clourà la Solemne Processó del Sant Enterrament, que es celebra a Reus des del segle XVI.

“ Els actes que es viuen abans, durant i després de Setmana Santa, tenen la religiositat i la devoció en el seu centre”

REUS

TERESA PALLARÈS ÉS PRESENTADA

COM A CANDIDATA EN UN TEATRE BARTRINA PLE A VESSAR

Amb la presència de primeres espases de Junts i d’una nodrida representació de la societat civil reusenca, Pallarès va voler celebrar de manera sonada la seva candidatura

Pallarès va fer el seu debut com a candidata de Junts a l’alcaldia de la capital del Baix Camp, en un lloc tan emblemàtic com el teatre Bartrina. Apadrinada pel Jordi Turull, l’actual alcalde de Reus, Carles Pellicer, l’ex regidora Montserrat Vilella i el candidat a l’alcaldia de Barcelona , Xavier Trias, en un teatre ple de gom a gom, la presentació va tenir aires de xou mediàtic amb ovacions constants per part d’un públic eufòric. L’escenari, amb el fons blau de Junts, va comptar amb un destacat protagonisme gràfic: el perfil de les ulleres de Teresa Pallarès.

LLAURADÓ TRIOMFA AL BARTRINA

La candidata d'Esquerra a l'alcaldia de Reus exposa la seva visó de futur de la ciutat davant d'un públic entregat

Llauradó va desgranar el seu projecte de ciutat, sense entrar en concrecions que guarden per a la presentació del programa electoral, en un Teatre Bartrina ple a vessar amb, entre d’altres, el delegat del Govern, Àngel Xifré, el president del Port de Tarragona, Saül Garreta, els exalcaldes de Reus, Lluís Miquel Pérez i Josep Abelló i l’expresident del Parlament, Ernest Benach i els diputats del Parlament, Raquel Sans i Carles Castillo. També s’hi ha pogut veure exregidors de l’Ajuntament de Reus i regidors d’altres formacions polítiques, a més d’una nodrida representació de la societat civil i empresarial reusenca.

En el seu discurs, Teresa Pallarès va destacar com a eixos del seu futur programa l’experiència, la solvència i la capacitat de gestió, cosa que li ha de permetre atreure i retenir talent a la ciutat, convertir Reus en la capital del Sud de Catalunya, posar les persones al centre de totes les polítiques, millorant-ne la qualitat de vida i augmentar la proximitat de la institució, col·laborant amb entitats, empreses i agents socials, tot aconseguint un gran acord de ciutat. Tot plegat ha d’esdevenir, diu Pallarès, el Reus del futur i es pot resumir en un eslògan: Reus primer. A més, també va posar en valor el llegat de Pellicer, que “ha deixat l’ajuntament amb unes arques sanejades i a punt per a encarar el futur”.

En una entrada ‘a l’americana’ la candidata va anar travant un discurs de to clarament institucional, sense gairebé mirar la pantalla que li apuntava el text, començant amb l’afirmació que ‘Reus està molt ben posicionada per ser el motor del sistema metropolità del Camp de Tarragona’.

Seguretat ciutadana, habitatge social, atenció sanitària, potenciació de la indústria i el comerç, agenda verda... Llauradó va afirmar que ‘tot això ho hem de fer sense deixar ningú enrere’ i ha refermat la necessitat d’executar les polítiques ‘pensant en el Reus sencer, ja que la cohesió social a la ciutat ha de ser un objectiu que no hem de perdre mai de vista’.

REUS, DELS MUNICIPIS QUE MILLOR GESTIONEN LA RECOLLIDA DE PAPER I CARTRÓ

Reus és un dels 46 municipis de l’estat espanyol que destaquen pels seus alts nivells d'excel·lència en la gestió de la recollida selectiva de paper i cartró

L’Ajuntament de Reus ha estat reconegut per setè any consecutiu com un dels 46 municipis de l’estat espanyol que destaquen pels seus alts nivells d’excel·lència en la gestió de la recollida selectiva de paper i cartró. L’Associació Espanyola de Fabricants de Pasta, Paper i Cartó ( ASPAPEL) ha tornat a guardonar Reus amb dues Pajaritas Azules, la distinció del programa de promoció del reciclatge dirigit a les entitats locals de més de 50.000 habitants.

El lliurament dels premis va tenir lloc el passat dijous, 16 de febrer, a Madrid. El regidor de Recursos Humans i Medi Ambient, Daniel Rubio, ha manifestat que “les darreres dades disponibles de recollida selectiva, corresponents a

2022, avalen aquesta distinció amb un increment del 10,93% del reciclatge de paper i cartró. Els premis es basen en l’avaluació de 21 indicadors, que analitzen tot el que fa referència a la recollida del contenidor blau i recollides complementàries, les campanyes i accions d’informació i conscienciació ciutadana, els aspectes relatius a la regulació i la planificació de la gestió i els resultats i traçabilitat fins reciclatge final.

Lluís Domènech i Montaner L’arquitecte que va transformar Reus

Meravelloses cases burgeses, espais industrials, botigues, innovadors hospitals i fins i tot capelles. Tota la ciutat es va transformar des de la seva visió i mestratge, obrint-la al nou corrent modernista i donant-li la forma i l'esplendor que ara coneixem.

A Reus, Domènech i Montaner va trobar la ciutat perfecta on construir els seus somnis.

EL NOU MERCAT DEL CARRILET COMENÇA A PRENDRE FORMA

Surt a concurs la redacció del projecte del nou mercat, que aspira a esdevenir centre d'activitat del barri de Carrilet i el sud del centre de Reus

L’Ajuntament de Reus ha afirmat en roda de premsa que nou Mercat del Carrilet avan -

ça amb la publicació al perfil del contractant de Reus Mobilitat i Serveis del plec per a la contractació de la redacció dels projectes bàsic i executiu del nou mercat. L’alcalde de la ciutat,  Carles Pellicer; la vicealcaldessa,  Noemí Llauradó, i el regidor d’Empresa i Ocupació,  Carles Prats, han presentat els detalls de l’encàrrec que permetrà la comercialització prèvia de parades i operadors abans de començar les obres de reforma i adequació de l’immoble de  1.900 m2 a l’avinguda

MIG MILER DE PERSONES S’APLEGUEN PER ESCOLTAR EL PROJECTE DE SANDRA GUAITA

L’alcaldable socialista s’ha presentat com l’alternativa als “perfils continuistes”

del Carrilet número 20. Es tracta d’uns antics magatzems dels quals es pensen respectar alguns elements arquitetònics. L’alcalde Pellicer ha definit d’excel·lent aquesta ubicació, ja que a més de donar servei als clients de l’actual mercat, atraurà molta gent del centre-sud de la ciutat.

Els treballs que es liciten inclouen una primera fase de suport a Reus Mobilitat i Serveis d’anàlisis dels estudis previs per a poder establir les distribucions i prescripcions del nou mercat. La fase de suport també inclou el contacte amb els paradistes de l’actual Mercat del Carrilet per tal definir les necessitats dels nous espais. El contracte surt a licitació per 58.854,75 euros (sense IVA) i un termini d’execució de 6 mesos.

S’ADJUDICA EL DARRER LOT PER IMPLANTAR EL SISTEMA DE BICICLETA COMPARTIDA A REUS

Concretament, el que fa referència a l'obra civil per a la instal·lació d'estacions i ancoratges

La candidata a l’alcaldia per Reus, Sandra Guaita, ha presentat davant mig miler de persones el seu projecte per transformar la ciutat. “Reus necessita un canvi urgent i els únics que el podem fer som el PSC”, ha exclamat Guaita, qui ha argumentat que “qualsevol altra opció és apostar per un perfil continuista”. L’alcaldable socialista ha afegit que “opcions n’hi ha moltes, però nosaltres tenim el projecte, tenim les ganes, tenim l’equip i tenim la il·lusió. I complirem”. En aquesta línia, Guaita ha destacat la feina feta des del Congrés on ha aconseguit, entre altres, fer realitat l’estació de Bellissens i l’estació Intermodal.

Amb l’objectiu de millorar el dia a dia de les persones Guaita vol transformar Reus a través de la ciència i la innovació i una ciutat verda i sostenible. La presentació de l’acte ha anat a càrrec de la portaveu de les paradistes del Mercat del Carrilet, Maria Jesús Querol, qui ha parlat de com les paradistes estan vivint la incertesa del futur del Mercat.

L’Ajuntament de Reus, a través de l’empresa municipal Reus Mobilitat i Serveis, ha adjudicat a l’empresa Constècnia 3 SL el darrer lot del contracte per a la implantació d’un sistema públic de bicicleta compartida a la ciutat de Reus. Concretament, el que fa referència a l’obra civil per a la instal·lació d’estacions i ancoratges (les bases d’aparcament) per a les bicicletes.

El contracte s’ha adjudicat per 633.175,39 euros (sense IVA). El termini total de l’execució de les obres és de 7 mesos, dividit en dues fases: a la primera d’elles, que es tractaria de l’obra civil corresponent a 14 estacions, li correspon un termini de 4 mesos, mentre que a la segona, que és l’obre civil corresponent a 7 estacions, tindria un termini de 7 mesos. Aquest contracte està emmarcat dins del «Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia Financiado por la Unión Europea-NextGenerationEU».

A UN PAS DE LA FINAL

La parella conformada per Marc Garcia i Isaac Mateos van arribar a les semifinals del quadre B als Opens de Getafe i València de pàdel adaptat

Redacció

La celebració de l’Open de Getafe i del de València de pàdel en cadira de rodes va deixar bons resultats pels representants del territori. La parella formada pel reusenc Marc Garcia i Isaac Mateos van arribar lluny al quadre B d’ambdues competicions, però es van quedar a les portes d’accedir a la final.

La localitat madrilenya de Getafe va acollir el segon cap de setmana de febrer la prova de la Copa d’Espanya de Pàdel en cadira. La parella de la província no va tenir gaire sort en els encreuaments i es van haver de veure les cares amb un os dur de rosegar. Els seus rivals van ser la millor dupla de França, que estaven convidats en aquest torneig, i no es van poder classificar per al quadre principal.

“Ens va tocar una parella complicada. Sabíem que era difícil passar al quadre principal i volíem arribar a la final de consolació per guanyar-la”, apunta el Marc Garcia. Després de superar dues rondes amb superioritat, a les semifinals es van topar amb una parella habitual del quadre A. El duel va ser ajustat i van cedir contra “els favorits” del quadre.

Getafe, tot i que les rondes prèvies a les semifinals no van ser tan plàcides com en aquella ocasió. Les dues primeres eliminatòries van ser força disputades, decantant-se del costat del reusenc i el calafellenc. En canvi, la igualtat de les semifinals no es va traduir en un triomf seu i se’ls hi va tornar a escapar la final pels pèls.

Un cop concloses aquestes dues proves de la Copa d’Espanya, Marc Garcia i Isaac Mateos segueixen entrenant a les ins-

tal·lacions del Global Pàdel de Reus per superar els resultats a la següent cita. Mentrestant, també gaudiran d’una experiència amb la selecció catalana. L’entrenadora els ha seleccionat a tots dos per formar part de l’equip del país en un torneig entre combinats de les diverses comunitats autònomes.

Global Padel Sports vol fer patent l'agraïment als patrocinadors que fan possible que en Marc i l'Issaac puguin participar en les competicions.

La història es va repetir a la prova celebrada a València i els tarragonins es van quedar de nou amb la mel als llavis després de fer un bon paper. En el primer partit es van topar amb la parella número tres del rànquing, que els va tornar a barrar el pas del quadre A de la competició. De nou, es van marcar uns objectius similars que a

“ La parella formada pel reusenc Marc Garcia i Isaac Mateos van arribar lluny al quadre B d’ambdues competicions, però es van quedar a les portes d’accedir a la final”

REUS COMMEMORA

L’ANY AMORÓS 2023

AMB ACTES DURANT TOT L’ANY

La presentació del calendari s'ha dut a terme a la Biblioteca Central Xavier

Amorós

La ciutat de Reus commemora aquest 2023

l’Any Amorós amb un extens programa d’activitats que es coordinen des del servei de Biblioteques Municipals i que s’organitzen des del mateix Ajuntament i també des d’altres entitats. La presentació del calendari va servir també per presentar la comissària de l’any commemoratiu, Maria Lluïsa Amorós

L’HOSPITAL SANT JOAN DE REUS IMPLANTA ESFÍNTERS URINARIS ARTIFICIALS

És una tècnica que permetrà a molts pacients superar els problemes d’incontinència urinària d’esforç

Un esfínter artificial és un dispositiu que manté tancada la uretra durant la fase d’ompliment vesical. Consta de tres elements: un maneguet al voltant de la uretra per mantenir-la tancada, una petita bomba que es col·loca a l’escrot i un reservori col·locat a nivell paravesical. Aquest mes de febrer s’han col·locat aquests dispositius a dos pacients afectats per incontinència urinària severa amb un resultat excel·lent.

Pel Dr. Antoni Pont, director del Servei d’Urologia de l’Hospital “implantar esfínters urinaris artificials i malles suburetrals regulables ens porta a ser centre de referència en aquesta tècnica, que ajudarà a molts pacients a solucionar el seu

problema d’incontinència i evitarà que s’hagin de desplaçar a centres hospitalaris de fora de les nostres comarques”.

La incontinència urinària és un tema que preocupa molt a la societat i genera molta despesa sanitària i, per aquest motiu, l’Hospital disposa d’un Comitè de Sol Pelvià on hi participen professionals d’Urologia, Ginecologia, Anestèsia, Rehabilitació i Cirurgia General i on s’analitzen els pacients amb patologia del sol pelvià complexa i es decideix el tractament més adequa. També s’ha creat una nova unitat de disfunció erèctil i, pròximament, es començaran a implantar pròtesis de penis d’última generació.

Carles Pellicer, alcalde de Reus, va explicar que “des de l’Ajuntament volem aprofitar tot l’any per commemorar el centenari del naixement de Xavier Amorós: actor i testimoni de fets cabdals; paper de baula entre generacions separades per una Guerra Civil; reconegut, respectat, estimat i proper. El seu nom està indissolublement lligat a la memòria del Reus contemporani i a la crònica de la construcció de la Catalunya democràtica. Ens ha deixat el relat de la ciutat dels darrers setanta anys”.

Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política Lingüística, ha fet un repàs de les activitats més importants programades, entre les quals, a part de la conferència inaugural, ha remarcat l’espectacle que es farà el dia 1 d’abril al Teatre Bartrina, titulat “I jo et diria Amorós”, dirigit per Rosa Mateu. Recasens, que ha valorat la taula ciutadana creada per a la commemoració, ha explicat que el calendari restarà obert perquè totes les persones, institucions o col·lectius que vulguin afegir-hi propostes, puguin fer-ho al llarg de l’any.

LA MONEDA LOCAL DE REUS AUGMENTARIA

L’IMPACTE DELS AJUTS MUNICIPALS

La concessió de subvencions que realitza l’Ajuntament al sector socioeconòmic local seria el motor que faria circular la moneda, de manera que els diners es quedarien a la ciutat

Els tècnics August Corrons, Lluís Muns i Karen Odelot de l’Observatori de la Moneda Complementària, acompanyats pel regidor d’Empresa i Ocupació, Carles Prats, han presentat l’estudi de viabilitat d’una moneda local a Reus que han portat a terme per encàrrec de la Regidoria d’Empresa i Ocupació. Aquest estudi ha identificat la destinació dels diners que reben entitats, comerços i empreses en forma de subvencions públiques, i ha avaluat la capacitat de retenció d’aquests diners a l’interior del municipi.

Aquestes ubvencions serien el motor que faria circular la moneda, de manera que els diners de la ciutat es quedarien a la ciutat, circulant a través d’una xarxa de proveïdors de serveis

adherits al projecte de moneda local. Amb això s’evitarien les fuites dels diners públics, optimitzant el seu impacte i generant un efecte multiplicador de la riquesa. Les dades de l’informe refermen el que s’intuïa, que una gran part de la riquesa generada per les subvencions públiques no reverteix directament en la ciutat. De manera que si s’atorguessin en moneda local augmentaria considerablement aquest impacte.

RTT o la Terapia de Transformación Rápida, es una terapia de hipnosis muy eficaz y efectiva para lograr cambios muy profundos sobre cualquier situación o problema en muy poco tiempo. Elimina bloqueos, miedos y pensamientos limitantes ya que trabaja a nivel de la parte más profunda de tu ser, tu subconsciente. La transformación es muy efectiva y poderosa. Especialista en depresión y hábitos de autosabotaje (adicciones, bloqueos de dinero, amor y éxito)

Puedo ayudarte a ser quien eres realmente; a sentirte libre y feliz

¿Cómo seria para ti?

• Sentirte feliz, tranquila/o y empoderada/o

• Volver a conectarte con personas

• Quererte cada día un poco más

• Volver a disfrutar de la vida y confiar que te vienen cosas mejores

• Creer en ti y sentirte segura/o de ti misma/o

• Expresarte libremente y decir NO si algo no te interesa

Y además,

• Te sentirás libre de esa carga/culpa que lleves arrastrando toda tu vida.

• Aceptarás el pasado y lo usarás como gasolina para seguir, no como lastre

Todo es posible en mi programa intensivo de 7 semanas.

Sesiones presenciales (Reus) o virtuales.

Sacaré la mejor versión de ti

REUS

REUS IMPLEMENTARÀ 18 PROJECTES DELS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS

Aquests 18 projectes tindran una inversió de fins a 1 milió d’euros del pressupost municipal

La regidoria de Participació, Bon Govern i Serveis Generals de Reus ha finalitzat el recompte de vots de l’edició 2022 dels Pressupostos Participatius, que permetrà fer realitat 18 projectes escollits per la ciutadania i la inversió de fins a 1 milió d’euros del pressupost municipal d’inversions.

Dels 18 projectes que es faran realitat, quatre seran grans projectes amb una dotació pressupostària d’entre 80.000 i 150.000 euros: sobre entorns escolars segurs, patis oberts i refugis climàtics (150 mil), lavabos públics a la ciutat (150 mil), itineraris segurs per les línies de bicibús escolar (150 mil) i adequació de la sala gran del Centre Cívic Ponent (80 mil). La resta de projectes rebran dotacions d’entre 2.500 euros i 50.000 euros. Destaquen projectes sobre la seguretat, l’accessibilitat, circuits de running o taules de pícnic.

Els projectes seleccionats passaran ara a mans dels serveis tècnics municipals per iniciar la fase de disseny. L’Ajuntament es posarà en contacte amb la ciutadania que els ha proposat per tal de detallar les idees i executar el projecte, tal com s’havia pensat en la seva presentació. Després caldrà redactar el projecte, segons la quantitat, licitar l’obra pública i després executar-la. Això implica que alguns dels projectes no es podran començar a veure executar fins gairebé un any després.

REUS ACOLLIRÀ EL WORLD PADEL

TOUR DEL 27 DE MARÇ AL 2 D’ABRIL

La capital del Baix Camp rebrà 240 esportistes, 72 parelles masculines i 48 de femenines

Reus tornarà a ser l’epicentre mundial del pàdel aquesta primavera, del 27 al 2 d’abril. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i el responsable dels Open 500 de World Padel Tour, Jesús Ferrer, ja ho van formalitzar a principis d’any amb la signatura de l’acord per celebrar a la ciutat el TAU Cerámica Reus-Costa Daurada Open 2023, prova regular del prestigiós circuit World Padel Tour (WPT).

El TAU Cerámica

Reus-Costa Daurada

Open 2023 es disputarà a la ciutat del 27 de març al 2 d’abril amb el Pavelló Olímpic com a pista central de l’esdeveniment. El torneig, que serà el cinquè de la temporada i el primer a l’Estat Espanyol tindrà una durada de 8 dies amb la disputa de 150 partits oficials, amb quadres de competició d’eliminació directa, on 72 parelles masculines i 48 de femenines -240 esportistes en total- es disputaran el trofeu de guanyador i la màxima acumulació de punts per optar a ocupar els primers llocs del rànquing mundial.

Reus torna a acollir l’Open després de l’èxit de l’any passat, amb un impacte econòmic per a la ciutat de més 1,5 milions d’euros; més de 5,4 milions de visualitzacions del torneig a la televisió i més de 2,5 milions de seguidors del torneig a les xarxes socials.

MÉS DE 350 REPRESENTANTS D’ASSOCIACIONS DE COMERÇ ES TROBEN A REUS

L’elecció de la ciutat de Reus per celebrar aquesta primera trobada d’associacions de comerç de Catalunya no ha estat casual

Fira Reus ha sigut l’escenari de la I Trobada d’Associacions de Comerciants de Catalunya impulsada pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Reus, a través de la Regidoria d’Empresa i Ocupació i de l’Agència Reus Promoció. Una cita que ha aplegat a més de 350 representants d’associacions i entitats vinculades al comerç de Catalunya i que neix com a punt de trobada d’aquestes entitats, per intercanviar experiències i debatre sobre els reptes del sector comercial.

En la trobada s’han abordat els principals reptes de futur de la gestió comercial, mitjançant

diverses taules rodones, ponències i espais de networking on s’han presentat diverses actuacions de col·laboració publicoprivada. L’Ajuntament de Reus ha exposat el projecte de dinamització comercial “Reus, Espais Vius”, en la taula rodona “Experiències singulars”. De fet, l’elecció de la ciutat de Reus per celebrar aquesta primera trobada d’associacions de comerç de Catalunya no ha estat casual.

Reus és una ciutat coneguda pel seu associacionisme i pionera en l’àmbit del comerç.

Animació per a petits i grans, des del 31 de març fins el 10 d’abril tots els dies.

Gaudeix d’unes vistes espectaculars i unes magnífiques rutes, per fer tant caminant com en bicicleta.

I si reserves abans del 15 de març: 5€ de descompte els 4 dies de Setmana Santa. 10% de descompte del 31 de març al 5 d’abril.

DOWN TARRAGONA ATERRA A LA CIUTAT DE REUS

Fa poc més d’un mes, l’associació de Down Tarragona té una nova seu a Reus. Es tracta d'un local de 169 m2 , el doble que l'anterior, un dels motius que els van portar a

Laura Martínez Álvarez

Actualment compten amb 4 sales de treball: una sala de reunions, una sala polivalent, una sala de formació, i un taller-cuina. A part d’aquestes sales, també disposen d'una zona de treball per a l'equip tècnic, amb una zona d'espera i dos lavabos, un d'ells adaptat.

Aquest local suposa un salt qualitatiu que permetrà millorar la qualitat dels serveis de Down Tarragona als seus associats. A part també es podran augmentar les ràtios de participants per poder així atendre a més persones de la província de Tarragona, a les seves famílies i iniciar nous projectes

fer aquest canvi

encaminats a fer realitat el projecte de vida de les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals.

ha estat possible principalment gràcies a la cessió del local per part de FUNDACIO ST3 , i el suport del departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, la Fundació la Caixa, els ajuntaments de Reus i la Pobla de Mafumet, l'empresa Cargill SLU, Fundació Port Aventura, Fundació Reddis, i l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV). I com no, les persones participants i les seves famílies, el voluntariat, l'equip tècnic de l'Associació Down Tarragona i altres agents implicats.

La posada en servei d'aquesta nova seu

En l'actualitat, 66 persones de totes les edats es beneficien dels projectes que Down Tarragona ofereix, i el nombre

“ En l'actualitat, 66 persones de totes les edats es beneficien dels projectes que Down Tarragona ofereix, i el nombre d'associats ascendeix a 94”

d'associats ascendeix a 94, dels quals una tercera part simplement col·laboren amb l'entitat en diferents àmbits. Amb la nova seu, els projectes mare de Down Tarragona milloren i amplien les seves actuacions. Aquests són:

- Encaixem els 5 Sentits (Projecte de suport en l'etapa educativa): facilita l'escolarització ordinària i actua en les persones participants, les famílies i els centres educatius. Aquest projecte atén persones des dels 3 als 7 anys. Actualment, hi participen 20 persones i les seves famílies. Assessoren, coordinen, i orienten professors i alumnes en 11 centres educatius (tant escoles com instituts). Al referir-se a aquest projecte, el president va remarcar en el seu discurs inaugural del nou local que "NECESSITEM que l'administració reconegui el servei què estem prestant en l'etapa educativa, ja que és un suport vital per les persones amb DI i les seves famílies".

- Agafa't al 21 (Projecte d'inserció sociolaboral): formació sociolaboral, treball amb suport i inserció laboral a l'empresa ordinària. En aquest projecte treballen perquè les persones amb discapacitat intel·lectual puguin trobar una feina a l'empresa ordinària. Per aconseguir-ho fan acompanyament i suport a la persona treballadora durant tot el procés d'inserció laboral a l'empresa ordinària. Ho complementen amb un suport a l'empresa des de l'inici i de forma continuada. Tenen 13 persones contractades, 4 fent pràctiques i 8 que s'estan preparant.

- Oci i autonomia: projecte d'oci i lleure inclusiu, autodeterminació, autogestió i apoderament de les persones amb discapacitat intel·lectual. Facilita que gaudeixin d'un temps de lleure que ells mateixos preparen i executen. Aquest

projecte, ordenat per edats i necessitats, dona servei a un total de 45 usuaris.

Altres projectes que ofereix Down Tarragona són el servei de Logopèdia, Reforç pedagògic, Activament, Benvinguts al 21 (reservat als nadons), i Suport psicològic. A més del grup de dansa urbana Down Revolution.

Amb tots aquests serveis Down Tarragona té com a objectiu prioritari donar visibilitat a les persones amb síndrome de Down per mostrar les seves capacitats i aconseguir així un canvi de consciència a la societat que afavoreixi la plena inclusió d'aquestes persones en l'àmbit escolar, laboral i social.

Acte d'inauguració del nou local de Reus

“ Amb la nova seu, els projectes mare de Down Tarragona milloren i amplien les seves actuacions”

PASSA A PASSA, CAMINANT PER LA SÍNDROME DE DOWN

Laura Martínez Álvarez

La Regidoria d'Esports de l'Ajuntament de Reus organitza a través de l'empresa municipal Reus Esport i Lleure, amb el suport de Tretzesports, organitzen el pròxim 19 de març una caminada popular en benefici de Down Tarragona amb l'objectiu de col·laborar en la tasca que porta a terme aquesta entitat envers les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals. Les inscripcions per participar en la caminada són gratuïtes i es poden fer al web municipal www.reusesport.cat

Es tracta d'una caminada de gairebé 10 quilòmetres (9.700 metres) amb un tipus de recorregut mixt, asfalt/ciment i terra, que combina terreny rural i urbà. Sortirà des del Parc del Lliscament a les 9:30 hores, en direcció pel camí dels morts, Misericòrdia, amb un avituallament per a tots els participants en el centre de l'Associació síndrome de Down de Tarragona, pujarà per la Riera del Molinet i acabarà a la plaça dels Ganxets (Avinguda Marià Fortuny).

“L'objectiu de la caminada és col·laborar en la tasca que porta a terme aquesta entitat envers les persones amb síndrome de Down i altres discapacitats intel·lectuals”

El pròxim 19 de març es fa una caminada popular a Reus en benefici de Down Tarragona, amb les inscripcions gratuïtes i un recorregut de 10 quilòmetres

ACTUALITAT UÍMICA Q

450 estudiants de Tarragona gaudeixen dels experiments del Teens’ Lab de la BASF

Aquesta activitat prové d’Alemanya i Tarragona és el primer cas en què es replica fora del seu país d’origen

Més de 450 estudiants del quart curs d'educació secundària (entre 15 i 16 anys) han gaudit de les activitats experimentals del Teens’ Lab de BASF. Els tallers de ciència s'han celebrat en els laboratoris de la ETSEQ (Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química) de la Universitat Rovira i Virgili, en col·laboració amb el projecte URV Divulga. “El nostre Kids’ Lab té un germà major, el Teens’ Lab, que s'orienta a joves adolescents que tenen un primer contacte amb l'assignatura de química a l'escola. Estem contents d'haver traslladat aquesta iniciativa, original de la nostra casa matriu a Alemanya, fins a Tarragona. Som el primer centre a nivell mundial que ha adaptat aquestes activitats”, explica Benjamin Hepfer, director del centre de producció de BASF a La Canonja, Tarragona.

Covestro posa en marxa a Tarragona una nova planta de clor a escala mundial

Es tracta de la primera planta a nivell global basada en la tecnologia ODC, que permet fer un ús energètic més eficient

Es tracta de la primera planta de producció de clor del món basada en la tecnologia ODC (càtode d'oxigen despolaritzat), altament innovadora i energèticament eficient, desenvolupada per Covestro i les seves partners. La nova planta garanteix un subministrament eficient, més sostenible, independent i permanent de clor i sosa càustica per a la producció de MDI a Tarragona. Aquesta instal·lació reforçarà la xarxa europea de producció de MDI, un precursor per a la fabricació d'escuma rígida de poliuretà utilitzada per a aïllar aparells de refrigeració i edificis. La planta, que ha suposat una inversió de 200 milions d'euros, ha permès la creació de 50 nous llocs de treball.

El Teens’ Lab és un projecte de BASF orientat a alumnes de l'ESO que es basa en diferents grups d'experiments. En el cas de les activitats del “Laberint de les substàncies”, els alumnes estudien les propietats característiques dels materials i descobreixen que, encara que dues substàncies tinguin el mateix aspecte, es poden distingir i identificar aplicant mètodes de recerca físics i químics.

“L’exitosa posada en marxa de la nova planta és una gran notícia, tant des del punt de vista econòmic com des de l'ecològic, tant per a Covestro com per a la nostra planta de Tarragona”, ha declarat Markus Steilemann, CEO de Covestro. “La planta demostra com les noves tecnologies ens permeten avançar en la nostra visió de l'economia circular i reduir, encara més, el consum de recursos, mentre augmentem la robustesa i l'eficiència de la nostra xarxa de producció”.

Repsol posa en marxa una nova planta de tractament d’aigües

Aquesta nova instal·lació millora encara més la qualitat final de l’aigua que finalment serà enviada al mar

El complex industrial de Repsol a Tarragona disposa d’una nova planta de tractament d’aigües que amb una extensió de 500 m2 , té una capacitat màxima de 120 m3/hora. El cost total de la seva instal·lació es xifra en 6,3 milions d’euros. Aquesta planta se suma a les plantes de tractament primari i secundari de les aigües de procés ja existents a l’àrea química del complex. Aquesta tercera planta adopta la Tecnologia Actiflo (de la firma Veolia Water Technologies) basada en la decantació fisicoquímica, a la qual se suma una filtració de doble etapa de les aigües de procés, reduint els sòlids en

suspensió, fòsfor i crom. Aquest tercer procés millora enormement la qualitat final de l’aigua que finalment serà enviada al mar a través de l’emissari submarí.

Aquesta instal·lació constitueix un pas més en la transformació del complex industrial de Repsol, amb processos de producció cada cop més sostenibles i innovadors. És una mostra més de l’aposta de Repsol per Tarragona i per mantenir el complex industrial com un referent industrial, tecnològic, sostenible i competitiu, que permeti continuar generant valor social i econòmic.

Compromesos amb la seguretat i el medi ambient, compromesos amb tu

ACTUALITAT UÍMICA Q

La nova planta de tractament de les aigües industrials d’AITASA suposa la major inversió conjunta de la història de la indústria petroquímica de Tarragona: més de 30 milions d’euros

ferent internacional: la gestió sostenible de l’aigua. La nova instal·lació recull les aigües industrials residuals ja tractades per cada industria del complex industrial i els dona una nova etapa de purificació, portant l’efluent final a qualitats que permetran, en una futura fase, la seva reutilització. Aquesta darrera etapa de purificació ja és en fase d‘estudi.

BASF ha incrementat les seves vendes en un 11,1%

El President de la Generalitat, Pere Aragonès, va presidir a Tarragona l’acte d’inauguració de la nova planta de tractament conjunt d’aigües residuals industrials d’AITASA (Aigües Industrials de Tarragona, S.A.), que es va posar en marxa fa uns mesos i que ha representat una nova passa endavant de la indústria química de Tarragona en un àmbit en el qual és pionera i re -

L’esdeveniment ha servit també per commemorar el 10è aniversari de la posada en marxa, el 2012, de la planta de regeneració d’aigües residuals urbanes per a ús industrial: un altre projecte pioner i referent que ha permès que les empreses químiques hagin anat emprant cada vegada més aigua reutilitzada en els seus processos. Aquest és un exemple d’èxit de la col·laboració publicoprivada, ja que es tracta d’una planta titularitat de l’Agència Catalana de l’Aigua cedida a AITASA per la seva operació, on es regeneren les aigües residuals procedents de depuradores municipals.

Antonio Logroño és nomenat Director General de Dow per a Espanya i Portugal

Jon Bilbao deixa aquest càrrec després de 38 anys a Dow

El Grup BASF es mostra resilient en l’exercici econòmic 2022 en un entorn de mercat complicat, dominat per les conseqüències de la guerra a Ucraïna i, en particular, per l’augment dels preus de les matèries primeres i de l’energia. Com van explicar Martin Brudermüller, president de la Junta Directiva, i Hans-Ulrich Engel, director financer, durant la presentació dels resultats de 2022, BASF ha incrementat les seves vendes en un 11,1%, fins als 87.300 milions d’euros. El creixement de les vendes ha estat motivat principalment per l’increment dels preus en pràcticament tots els segments, lligat a l’augment dels preus de les matèries primeres i l’energia.

Antonio Logroño, Director de Vendes per a Mercats Industrials de Poliuretà per a Europa i Director del Centre de Desenvolupament i Servei de Dow Polyurethanes a Ribaforada (Navarra), ha estat nomenat Director General de Dow per a Espanya i Portugal.

Antonio Logroño afegirà aquest rol estratègic a les seves actuals responsabilitats de Director

de Vendes per a Mercats Industrials de Poliuretà per a Europa, substituint a Jon Bilbao, qui ha deixat el seu actual càrrec a finals de febrer del 2023. Així mateix, s’incorporarà a l’equip directiu de Dow EMEAI (Europa, Orient Mitjà, Àfrica i l’Índia).

“Assumeixo aquest rol sabent que no només Dow, sinó tot el sector químic, es troba en un moment clau de la seva història. La sostenibilitat i la circularitat dels materials, la seguretat, la innovació i l’enfocament en els nostres clients són, i continuaran sent-ho, les nostres prioritats. Des d’aquesta posició, no només vull impulsar-les, sinó que ofereixo la mà a institucions, governs, comunitat, acadèmia, clients i associacions, perquè, junts, fiancem la indústria i li donem el valor que mereix”, ha expressat Antonio Logroño.

L’elevat grau d’incertesa predominant durant el curs de 2022 a causa de la guerra d’Ucraïna, els elevats costos de les matèries primeres i l’energia a Europa, l’increment dels preus i els tipus d’interès, la inflació i l’evolució de la pandèmia de coronavirus es prolongarà durant 2023. Tots aquests factors afectaran negativament la demanda mundial. Per això, BASF preveu un creixement moderat del 1,6% per a l’economia global en 2023 (2022: 3,0%). Per a la producció de substàncies químiques global, BASF espera un creixement del 2,0% (2022: 2,2%). Sobre aquesta base, el Grup BASF espera generar unes vendes d’entre 84.000 i 87.000 milions d’euros en 2023.

BASF es mostra resilient en un exercici complicat com ha estat el del 2022

AITASA es consolida com a referent mundial en la gestió sostenible de l’aigua

ACTUALITAT UÍMICA Q

El 2022 de Covestro, marcat pels desafiaments globals

Destaquen la importància de l'economia circular i la neutralitat climàtica en aquest context

L’exercici 2022 de Covestro ha estat marcat per desafiaments globals que van tenir efectes significatius i perceptibles en el rendiment empresarial de la companyia. L’empresa va notar l’acusat augment dels preus de l’energia i les primeres matèries durant l’any, especialment a Europa. Tot i els volums més baixos de vendes resultants del context de recessió, les vendes de Covestro van créixer un 13% fins a assolir els 18.000 milions d’euros, la xifra més alta registrada a la història del Grup. Un factor clau en aquest sentit ha estat un augment considerable del nivell dels preus de venda.

“2022 va ser un any marcat per diverses crisis que van presentar desafiaments sense precedents per a Covestro”, apunta Markus Steilemann, CEO de Covestro. “Les mesures que vam adoptar l’any passat van ser encara més contundents: reduïm el nostre consum d’energia, retallem costos i treballem en el desenvolupament addicional dels nostres productes. La nostra visió d'una economia circular i la nostra estratègia per un futur sostenible han demostrat ser una sòlida base. Continuarem treballant per encaminar la nostra cartera de productes cap a mercats de creixement sostenible, com l’energia eòlica o l’electromobilitat, i continuarem atenent la demanda creixent de solucions circulars. Una cosa és clara: la nostra contribució és essencial per a un futur sostenible”.

17 empreses de l’AEQT renoven la seva certificació RSE

El certificat garanteix el compromís empresarial del sector amb la Sostenibilitat i la Responsabilitat Social Empresarial

La marca RSE-Empresa Responsable de Responsible Care és una certificació atorgada per Feique, i garanteix el compromís empresarial del sector amb la Sostenibilitat i la Responsabilitat Social Empresarial, sota el paraigua de Responsible Care i posant en valor la seva contribució al Desenvolupament Sostenible. Les 17 empreses de l’AEQT que han renovat la certificació són: BASF, Carburos Metálicos, Clariant, Covestro, Dow, ELIX Polymers, Ercros, Inovyn, IQLIT Emulsiones Poliméricas, Iqoxe, Kemira, Messer, Plixxent, Repsol, Tepsa, TDE i Vopak Terquimsa.

L’objectiu d’aquesta iniciativa, que ja va començar el març del 2015 i que es renova cada

dos anys, és dotar les empreses adherides al programa Responsible Care d’un reconeixement visible, per part de Feique, que garanteixi i deixi constància del seu compromís amb les polítiques de Sostenibilitat i RSE posant en valor, davant d’organismes públics i privats, institucions competents i la societat en conjunt, la seva implicació i contribució essencial en aquests àmbits. Les empreses que poden aplicar aquest distintiu han de complir una sèrie de requisits específics d’exercici de la seva activitat que són necessaris per obtenir l’autorització d’ús. El període de vigència s’estableix en dos anys prorrogables, i s’inicia un nou període de l’1 de març del 2023 fins a l’1 de març del 2025.

Messer rep estudiants de la URV en la seva seu de El Morell

Aquesta activitat es desenvolupa en l'11è any de col·laboració entre el gasista i la Universitat Rovira i Virgili

Messer Ibérica ha rebut la visita de 6 0 estudiants del segon curs del Grau d’Enginyeria Química i Enginyeria de Bioprocesos Alimentaris de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química (ETSEQ) en la seva planta de producció de gasos destil·lats de l’aire situada al Morell. Aquesta visita és part d’un programa de presentació de l’empresa als alumnes de l’ETSEQ i té com a objectiu aproximar-los a la indústria química perquè puguin observar des d’una altra perspectiva com opera un sector en el qual molts d’ells desenvoluparan les seves carreres professionals.

Tant en les presentacions que l’empresa im -

parteix durant el curs en la universitat com en la visita a una de les seves plantes en el polígon petroquímic de Tarragona, els estudiants reben informació sobre els processos de producció del gasista i les aplicacions dels seus productes en els diferents sectors industrials. Tots els estudiants d’aquest curs optaran al juny pel Premi Messer mitjançant un projecte integrador en el qual han de reflectir també aplicacions de gasos per a una producció més sostenible.

ELIX POLYMERS, UNA EMPRESA AMB ÀNIMA

La companyia ELIX Polymers, líder mundial en la fabricació de termoplàstics, té el compromís de generar un impacte social positiu a l'entorn on opera actuant com a dinamitzador del desenvolupament a l'entorn més proper i afavorint la igualtat d'oportunitats i la diversitat.

ELIX Polymers col·labora en projectes com Inspira STEAM, un programa de voluntariat de professions STEAM que organitza la Universitat de Deusto, en col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili, per al foment de la vocació cientificotecnològica

entre les nenes de primària, basat en accions de sensibilització i orientació que imparteixen dones professionals del món de la investigació, la ciència i la tecnologia. També participa de forma activa en el Programa Repte Experimenta, també promogut per la Universitat Rovira i Virgili que acosta la ciència a les aules d'alumnes de l'ESO.

A l'àmbit més social col·labora amb associacions i ONG's del seu entorn local (entre d'altres amb Creu Roja Tarragona, AECC, Afanoc Tarragona, Associació Dhides, Fundació La Muntanyeta, Pàdel amb Tu, etc).

Ercros Vila-seca rep la visita de la Generalitat de Catalunya

La visita ha tingut com a objectiu conèixer les instal·lacions d’ambdues fàbriques i els projectes d’Ercros

El director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, Oriol Alcoba, i altres alts càrrecs del Departament i dels Serveis Territorials d’Empresa i Treball, i d’ACCIÓ a Tarragona, han visitat les dues fàbriques que té Ercros a Vila-seca. La delegació d’Ercros ha estat encapçalada pel director general de Negocis, Agustín Franco. La visita ha tingut com a objectiu conèixer les instal·lacions d’ambdues fàbriques i els projectes que Ercros preveu emprendre en el marc del Pla 3D en aquests centres.

Abans de fer un recorregut per les instal·lacions, els representants de l’administració catalana han rebut una explicació sobre els esmentats projectes que permetran consolidar la capacitat productiva d’aquestes fàbriques, incorporar noves instal·lacions orientades a la descarbonització i a la digitalització de l’activitat industrial d’Ercros, i reduir l’ afectació externa d’aquesta activitat en termes de seguretat industrial.

Carburos Metálicos llança una

i redueix el desaprofitament alimentari

Permet als productors d'aliments monitorar i controlar de manera remota els seus túnels de congelació criogènics per a millorar la seva eficiència i reduir pèrdues de producte

La tecnologia intel·ligent creada per Air Products (APST) utilitza sensors i connectivitat sense fil per a oferir als productors d'aliments una major comprensió del procés de congelació criogènica. Per mitjà de l'anàlisi avançada de dades, tant en temps real com de l'històric, els quadres de comandament o el panell de comandament digital permeten als equips de producció monitorar, avaluar i optimitzar el rendiment dels túnels de congelació en tot moment.

APST ofereix un nou nivell quant a comoditat, eficiència i eficàcia per als actuals processos de congelació criogènica. Els supervisors poden realitzar avaluacions del rendiment a distància i efectuar ajustos quan sigui necessari per a evitar una congelació insuficient o excessiva. La tecnologia ajuda a optimitzar els paràmetres del procés de congelació, augmentant l'eficàcia general de l'equip per a obtenir un major rendiment, qualitat i producció. Això ajudarà a minimitzar els costos, al mateix temps que augmentarà la sostenibilitat de les operacions, en disminuir el desaprofitament d'aliments i reduir el consum de nitrogen. La nova eina digital permet als enginyers de Air Products accedir a les dades de manera remota. Això significa que, sovint, les consultes dels clients es poden resoldre a distància el que contribueix a reduir el temps d'inactivitat dels equips.

BASF instal·la un nou hub internacional d’enginyeria a Tarragona

El treball del Hub tindrà impacte europeu i global i BASF es troba en procés de contractació d'enginyers, en un projecte que troben molt il·lusionant

Carles Navarro, director general de BASF Espanyola i màxim responsable de les activitats del Grup a la península Ibèrica, ha anunciat recentment la instal·lació al país d’un hub internacional d’enginyeria, que desenvoluparà projectes per a tota Europa i reforçarà el nostre paper internacional dins del Grup. L’increment d’activitats es produirà en dues localitzacions dins del país: una al mateix centre de producció de La Canonja (Tarragona), on resideix ja la unitat d’enginyeria actual; i una altra, a Madrid, per aprofitar sinèrgies

amb els principals partners als projectes d’enginyeria del país. A les dues ubicacions això implicarà la creació de nous llocs de treball”.

Aquest serà el segon hub internacional que obre la companyia els últims quatre anys a Espanya, juntament amb el de digitalització, BASF Digital Solutions, que va iniciar el seu camí a Madrid el 2019, facilitant solucions digitals dins de la companyia en l’àmbit mundial i en què ja treballen prop de 500 persones.

eina digital intel·ligent que optimitza la congelació

UN TANGO EN SALOU

Os presentamos la cena de gala del 06/05 con artistas invitados internacionales que nos deleitarán con una exhibición de tango durante una espectacular cena. Toda una experiencia para los amantes del tango.

Fechas del evento: 5, 6 y 7 de mayo. Cena de Gala con exhibición: 65 euros

www.untangoensalou.com # @untangoensalou

DOLORS FARRÉ Alcaldessa de Valls

Ja és oficial. L’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, es presentarà a la reelecció el pròxim 28 de maig amb la intenció de tornar a endur-se la victòria

Adrià Miró Canturri

Tot i que l’anunci s’ha fet esperar més que la resta de contrincants, assegura que no ha tingut cap dubte en tornar-se a presentar i que actualment està més centrada en governar que en la campanya. Una setmana després de donar el tret de sortida a la seva candidatura, parlem amb l’alcaldessa i candidata de Junts per fer balanç d’aquest mandat i conèixer les propostes amb què aspira revalidar el triomf als següents comicis.

Per què ha trigat tant a presentar can-

didatura? No diria que hem esperat tant. Estem governant la ciutat i treballant. Encara falten tres mesos per les eleccions i la campanya és només 15 dies abans. Arriba un moment en què he de dir que em presento, però la data no té cap motiu especial. Per mi és prioritari acabar abans els projectes que tenim, que no pas dir que em presento.

Era una decisió difícil tenint en compte aquest mandat ple de contratemps?

Gens. Tenia molt clar que havia de continuar. Quan ens vam presentar fa quatre anys, ja vam dir que el nostre programa

electoral era de vuit anys. Ha sigut el mandat més difícil dels últims 20 o 30 anys, però també ha sigut el que més projectes hem tirat endavant. Tenim un bon equip i un bon projecte de ciutat.

Quins serien els projectes més destacats? S’ha fet molta feina en l’àmbit del polígon industrial, on estem posant al dia el seu manteniment. Pel que fa al patrimoni, hem recuperat l’Església de Sant Francesc, la muralla de Sant Antoni, els arcs gòtics de l’entorn del museu, la font de la Manxa i la dona que es pentina, molt emblemàtica pels vallencs. A la via publica, hem fet una

“Ha sigut el mandat en què hem tirat endavant més projectes”

nova plaça al barri de Santa Gemma, obres al Passeig Caputxins i al Passeig Tarradellas, 5,8 milions en manteniment de carrers i estem acabant la modernització de la xarxa d’aigües del Passeig de l’Estació. A més, per a la gent que té canalla, també hem millorat o creat sis parcs infantils a sis barris de la ciutat.

I en altres àmbits? A nivell d’esports, hem acabat la construcció de la nova pista del Vilar, hem començat la primera fase de la remodelació del pavelló cobert del Vilar, el parquet del Joana Ballart i el canvi d’enllumenat del camp de futbol amb sistema LED. D’altra banda, també en sostenibilitat, tenim el 65% de la ciutat amb enllumenat LED. Això vol dir menys consum i més lluminositat. En l’àmbit cultural, hem realitzat l’ampliació del Museu de Valls a la primera planta. Per la gent gran i també en l’àmbit de salut, la recuperació de Ca Xapes, el nou centre de dia i l’ampliació de la cuina de la residència. Finalment, cal destacar la feina que hem fet a Vallsgenera, on hem format més de 3900 alumnes i han trobat feina 1400 persones.

El pressupost de la Generalitat compta amb una partida pel Museu Casteller. En quin estat ens trobem de cara a obrirlo? El museu està acabat i en aquests moments estem treballant en la licitació del plec de la seva gestió. Vam tenir un entrebanc quan l’Oficina Nacional de Evaluación ens va dir que faltava un document (no vinculant) i vam aturar la licitació. En paral·lel, també estem treballant la licitació del servei per un any i poder obrir-lo al més aviat possible. No podem tenir un equipament acabat tancat.

Es manté la primavera com a època de l’any en què s’obrirà definitivament? Sí.

Com es finançarà el museu? L’empresa que ho gestioni tindrà l’ingrés de les entrades, però tots els museus del món són deficitaris. Per tant, tenim un acord amb Generalitat, Diputació i Ajuntament per assumir les despeses totes tres. Hi ha un estudi de la URV que diu que haurem de posar sobre uns 100mil-150mil euros cadascú. La Generalitat ja té pressupostats 200 mil euros per la gestió.

Es parla que aquest museu hauria d’activar tot el que l’envolta. Com han de ser aquestes sinergies? Tenim clar que el museu serà un element dinamitzador del

centre històric, però també de la ciutat. És la casa de tots els castellers de Catalunya al km zero del món casteller i això portarà molta gent que visitarà el museu. A més, en un entorn de 100 metres de radi hi haurà en un futur sis equipaments culturals: la Biblioteca Carles Cardó, que ja està oberta; el Museu Casteller i l’Espai Jove, que s’obrirà en els propers mesos; l’escola de música Ca Padró, de la qual tenim el projecte guanyador; la Casa de la Festa, que ja hem comprat les cases al carrer Sant Oleguer per enderrocar-les i ens estem reunint amb les entitats culturals per fer el pla d’usos, i el Centre Cívic. Són sinergies d’un equipament amb l’altre.

no en treuen cap rendiment i també a qui vol obrir una activitat al centre històric.

Tindrem pressupost per aquest últim any? Sí. No és pas un tema polític, sinó que és un tema tècnic. Hi ha moltes qüestions com el del Museu Casteller en què tenim treballant el Departament d’Hisenda i d’Intervenció. Aleshores, han de fer o una cosa o una altra. Esperem que el mes de març puguem aprovar el pressupost.

Ja han passat tres mesos d’aquest any. Es pot governar bé sense pressupost? Sí perquè estem amb el pressupost prorrogat. L’Ajuntament funciona igual, el que no pots fer són les inversions. Tot i que voldríem haver tingut el 31 de desembre un pressupost aprovat, és molt complicat tècnicament.

Sempre es diu que el museu dinamitzarà el comerç. Precisament, van anunciar a la conferència el projecte ‘El centre és viu’. De què es tracta? ‘El centre és viu’ és un projecte impulsat per Vallsgenera i la comunitat de Valls. Es posa en contacte amb els propietaris dels locals buits per arreglar-los i posar-los a preus assequibles de lloguer per a joves emprenedors o persones que vulguin obrir un negoci. Per tant, ajudem els propietaris de locals buits que

Han demanat nous equipaments sanitaris en les taules de treball. Quina rebuda tenen les reclamacions? És un tema en què estem treballant des de fa temps. El 2021 vam signar un protocol d'intencions amb la consellera Alba Vergés i les diferents taules de treball que es van constituir han anat treballant. Amb la pandèmia es van aturar i ara hem reemprés la negociació amb la Generalitat. Actualment, ja és un protocol en què la Generalitat reconeix la necessitat de Valls de nous equipaments sanitaris i estem treballant per fer un nou sociosanitari, un CAP i un hospi-

“ Tenim clar que el museu serà un element dinamitzador del centre històric, però també de la ciutat”

tal. La idea és fer un parc sanitari amb tot centralitzat amb la intenció d’optimitzar recursos. El Pius hospital és un tema de ciutat i volem màxim consens. La setmana passada vaig parlar amb l’oposició per ensenyar-los-hi el conveni i els vaig dir que el signaria quan em donessin el vistiplau.

L’oposició ha vist amb bons ulls el conveni? La rebuda ha sigut bona perquè tots som conscients que hi ha aquesta necessitat. Volem que el Pius Hospital s'integri a la xarxa de salut de la Generalitat, però que tinguem els mateixos serveis i els treballadors les mateixes condicions. No hi anem a perdre. Quan posem sobre la taula la gestió i la governança, serà un altre moment en què ens haurem de posar d’acord.

Què proposa Junts per a la gestió? No n’hem parlat mai perquè encara no tenim cap proposta de la Generalitat sobre la taula. Estem en una fase embrionària. Quan parlem del tipus de governança, haurem de decidir què és el millor. Mirarem les posicions de la Generalitat i consensuarem què volem pel Pius.

Posa molt èmfasi en el consens. Ha sigut fàcil trobar-lo en aquest mandat?

A nivell polític ha sigut una legislatura tranquil·la. Em centro molt en el consens entorn del Pius perquè no és un projecte de partit, sinó de ciutat. Aleshores hem d’anar tots a l’una.

El tema de la seguretat ha tingut força volada aquest mandat. Quina és la recepta de Junts per pal·liar-ho? Tant de bo tinguéssim la recepta per solucionar-ho. Ni Junts ni cap partit polític la té. Vam tenir uns episodis molt difícils i vam fer un Pla de xoc amb Policia Local i Mossos d’Esquadra per mirar de revertir la situació. En aquests moments, els índexs de delinqüència han baixat i, per tant, estem satisfets. Tot i que vaig dir a la conferència que en seguretat sempre hi ha més coses a fer, el que ens ha funcionat molt bé són les càmeres i el Pla. A més, continuarem incrementant els agents de Policia Local i també serà important la nova comissaria de policia perquè puguin fer bé la seva feina. Traurem el concurs d’idees properament i la intenció és començar les obres l’any que ve.

que es volen emancipar i tenen problemes per trobar-lo. Apostem per habitatge al centre històric, per això hem tancat l’acord amb INCASÒL per la construcció de 30 habitatges al carrer de Sant Antoni. Seran dos edificis. D’altra banda, a la zona del pany nord de la Plaça de l’Oli estem expropiant i comprant per fer habitatge en el futur. Finalment, a partir de l’1 de gener ja hi ha una mesura per a joves que volen anar a viure al centre històric. Els que comprin un habitatge per viure-hi tindran una subvenció del 95% de l’IBI fins que compleixin 40 anys. Així, ajudem la gent jove i a donar vida el centre històric perquè el comerç funcioni.

Darrerament, hi ha hagut algunes diferències dins de l’executiu municipal amb temes com el Museu Casteller. Quin balanç fa del govern de coalició? L’acord de govern ha sigut fort i no hem tingut cap gran discussió, tot i que sempre hi ha petites diferències. Quan vam aprovar el plec de la licitació per la gestió, com ens interessava treure-ho aviat, els hi vam donar uns dies abans els documents i no s’ho van poder mirar. En tot cas, van explicar que s’havien abstingut perquè no havien tingut temps de llegir-ho bé.

L’habitatge és un dels altres temes candents en el centre històric. Què pot fer l’Ajuntament? És important tant en el centre històric com a la resta de la ciutat. No hi ha habitatge de lloguer. Tenim joves

En cas que les majories fossin similars, repetiria? En aquest moment volem guanyar les eleccions i governar per acabar el projecte que tenim per a la ciutat. El dia 29 de maig veurem com ha anat i estem oberts a parlar amb tothom.

La llista que presenti per les eleccions tindrà cert continuisme amb l’actual? En el punt que està la ciutat, el que necessita és experiència i expertesa. També hi ha d’haver gent nova a la candidatura per aportar noves idees, però necessitem aquesta experiència.

“ Els que comprin un habitatge per viure-hi tindran una subvenció del 95% de l’IBI fins que facin 40 anys”

LA CAMBRA DE VALLS SATISFETA AMB L’ARRIBADA DE CLARION PARTNERS

Clarion Partners compta amb inversions en propietats logístiques i industrials situades a Alemanya, Països Baixos, França, Espanya i Itàlia

La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Valls es mostra satisfeta de què la multinacional nord-americana Clarion Partners aterri a Valls. Assegura que la nova empresa suposarà una bona injecció econòmica pel territori i donarà un important dinamisme al Polígon Industrial de Valls i voltants.

Clarion Partners Europe està construint a Valls dues naus, una de 21.000 m² i una altra de 9.000 m². La seva ubicació es troba tocant a les instal·lacions logístiques d’empreses com Ikea, Kellogg’s, i Lear Corporation, entre d’altres, el que suposa un gran atractiu per corporacions i operadors logístics. Tal com la companyia assenyala en un comunicat, “Valls està estratègi-

cament situat molt a prop del corredor logístic AP-2, entre Barcelona i Madrid, i del corredor AP-7, que va de Barcelona a València”.

Carbonell Figueras és l’empresa promotora de les naus i està previst que l’edifici es lliuri el tercer trimestre del 2023. Clarion Partners Europe desenvolupa l'activitat als mercats logístics i industrials d’Alemanya, Països Baixos, França, Espanya,

EN MARXA UNA NOVA GASTRORUTA PER DESCOBRIR ELS SABORS MÉS AUTÈNTICS DE VALLS

Amb el lema «A Valls, tomba i tasta!», 21 establiments participen a la nova gastroruta que, per tan sols 10 euros,

Valls ofereix una gran diversitat de productes alimentaris propis de la ciutat i de tota la comarca de l’Alt Camp. És per aquest motiu que l’Ajuntament, el sector hoteler i 21 establiments d’alimentació vallencs s’han unit per impulsar la nova gastroruta «Sabors de Valls». Amb el lema «A Valls, tomba i tasta», aquest és un itinerari gastronòmic per la ciutat que convida a descobrir els sabors més autèntics de Valls i comarca.

Els comerços adherits a la ruta són establiments amb elaboració pròpia o especialitzats en productes de proximitat. En concret, participen a «Sabors de Valls», Agrobotiga de la Cooperativa, Bodega Solé, Ca Santiago, Ca La Vicky, Cafès Líder, Cal Cesc, Cansaladeria Batalla, Cansaladeria Bonet, Cansaladeria Pons, Cansaladeria Queralt, Dolça Fantasia, DO Tarragona, El Rebost de la Conxita, Forn de Pa Manel, La Bajoca (Grup de Consum), La Providència, Magatzem del Vermut, Organolèptics, Paqui Güell, Pastisseria Santacana i Pastisseria Valls. La ruta consta de 10 tastos que es poden bescanviar indistintament i sense límit temporal a qualsevol dels establiments adherits a un preu de 10€. A més, diversos comerços oferiran descomptes de fins al 15% en el moment del tast. Els tiquets es poden adquirir ja a partir d’aquest dimecres 1 de març a l’Oficina Municipal de Turisme, al Felix Hotel i l’Hotel Class.

Itàlia i altres països europeus. Amb seu a Nova York, l’empresa gestiona una cartera de més de 920 propietats als Estats Units i Europa.

VALLS S’ADHEREIX A L’AGENDA

DIGITAL DELS MUNICIPIS DE CATALUNYA

L'agenda té com a objectiu articular la transformació digital dels municipis per fer més eficient la gestió dels recursos públics

L‘Ajuntament de Valls ha formalitzat la seva adhesió a l’Agenda digital dels Municipis de Catalunya, impulsada pel consorci Localret i formada per les administracions locals de Catalunya. L’agenda té per objectiu articular la transformació digital dels municipis adherits per fer front als reptes de present i futur, per assolir majors cotes de qualitat en els serveis oferts, eficiència en la gestió dels recursos públics i satisfacció de la ciutadania i les empreses en la seva relació amb l’administració.

La missió de l’Agenda és la d’acompanyar els ajuntaments en la transformació digital dels seus pobles i ciutats, i la iniciativa està composta per 880 dels 947 municipis de Catalunya, les quatre diputacions, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i vint-i-dos consells comarcals.

D’aquesta manera, l’Agenda té una triple funció. En primer lloc, ser un instrument promotor i facilitador per a la concreció d’estratègies, plans i projectes de transformació digital; proporcionar als ajuntaments una visió de conjunt i global dels elements que intervenen en el salt digital dels municipis, des d’un enfocament complert i integrador; i, en tercer lloc, ser l’espai de trobada, coordinació i priorització dels reptes i necessitats dels municipis per a la digitalització global des de l’impuls municipal.

LA

COLLA VELLA CEDEIX LA COPA I EL FAIXÍ D'HONOR GUANYATS AL PRIMER CONCURS DE CASTELLS DE TARRAGONA DE 1932

Els dos objectes històrics es conservaran i s’exposaran al Museu Casteller de Catalunya

La Colla Vella dels Xiquets de Valls ha cedit a l’Ajuntament de Valls la copa de guanyadors i el faixí d’honor del primer Concurs de Castells de Tarragona, celebrat l’any 1932 a la plaça de Braus. El contracte de cessió en comodat l’han signat avui l’alcaldessa de Valls, Dolors Farré, i el president de la Colla Vella, Albert Pedret , acompanyat pel cap de colla de l’entitat, Albert Martínez, Josep M. Poblet , el casteller més veterà de la junta de l’entitat, i Núria Pons, tresorera de la colla.

La copa, lliurada per la Generalitat de Catalunya, i el faixí d’honor del Concurs han estat conservats al llarg d’aquests 91 anys pels castellers i castelleres de la Colla Vella, dos objectes històrics que s’exposaran al Museu Casteller de Catalunya. El concurs de 1932 té una gran rellevància en la història del fet casteller. Així, tot i que el 1902 hi havia hagut un primer precedent amb la celebració al Parc de la Ciutadella de Barcelona de l’anomenat Concurs Regional dels Xiquets de Valls, el de 1932 a la plaça de Braus de Tarragona va tenir lloc en un moment d’expansió del món casteller, amb l’aparició de noves colles a Tarragona i el Vendrell que se sumaven als Xiquets de Valls.

VALLS ENGEGA LA CAMPANYA ”REOMPLE’M” DESTINADA A LA REDUCCIÓ D’ENVASOS D’UN SOL ÚS

Aquesta és una de les actuacions transversals previstes en el Pla Local de Prevenció de Residus de Valls

L’Ajuntament de Valls ha iniciat una nova acció per promoure la prevenció de residus i l’ús d’envasos reutilitzables. En concret, sota el lema «Reomple’m: hola envasos reutilitzables… adéu envasos d’un sol ús» es vol incidir en la reducció del consum d’ampolles de plàstic. Aquesta és una de les actuacions transversals previstes en el Pla Local de Prevenció de Residus de Valls per reduir la producció i consum de diverses fraccions i promocionar entre la població l’ús de materials reutilitzables.

La campanya ha iniciat amb la distribució de

2.000 ampolles de vidre reutilitzable entre personal públic, en una de les accions del pla de prevenció de residus destinada a l’ambientalització de les administracions. En concret, les 2.000 ampolles per a tenir a la taula de treball es posaran a disposició dels treballadors i treballadores de totes les escoles, instituts i escoles bressol de Valls, del Pius Hospital, de les residències de gent gran Alt Camp i Monserrat Cuadrada de la Fundació Vilaniu d’Atenció a la Dependència, així com del conjunt del personal municipal de l’Ajuntament i els seus organismes autònoms.

BODEGUES VISENDRA REP UNA MEDALLA DE PLATA EN UN DELS CONCURSOS MÉS PRESTIGIOSOS DE L’ESTAT

En concret, s’ha premiat el ‘Visendra 6 Roure 2018’

El concurs ‘Catavium World Wine & Spirits Competition (CWWSC)’ és organitzat i desenvolupat per Catavinum a Vitoria-Gasteiz. És un dels certàmens més prestigiosos de vi a Espanya. La consolidació d’aquest, sent la 13a edició que es duu a terme l’any 2023, es veu reflectit en els països participants, més de 20. Amb el mètode de tast a cegues, el comitè expert escull els millors vins amb quatre punts principals:

•Informar sobre la qualitat dels vins, ajudant a la difusió i comunicació d’aquests.

•Aportar referències internacionals sobre vins i licors de qualitat.

•Potenciar la producció i elaboració de vins i licors de qualitat.

•Contribuir a la difusió de la cultura dels vins i licors.

En aquest cas, el vi de Bodegues Visenda ‘Visendra 6 Roure 2018’ ha estat premiat amb la medalla de plata. Aquesta medalla atorga a la Bodega de Les Pobles i Santes Creus un segell

de qualitat, arribant a més de 80 punts en el certamen que els fa mereixedors de ser guardonats.

ARRIBA LA SETENA EDICIÓ DE L’AERÒBIC DAY

S’hi celebrarà una Master Class de 4 sessions de diferents modalitats d'aeròbic al pavelló municipal Xavier Tondo i Volpini

Després de tres anys sense poder-se organitzar, l’Aeròbic Day re-empren amb més força i una novetat important: l’esdeveniment serà el 25 de març al matí al al pavelló municipal Xavier Tondo i Volpini. Començarà a les 10h i s'allargarà durant més de 3 hores. En el seu decurs es realitzaran sessions de diferents modalitats d'aeròbic i d'estils musicals. L'Aeròbic Day va adreçat a les persones abonades i usuàries del Patronat d'Esports i a tothom que li agradi aquesta modalitat coreografiada de Valls i comarca i altres ciutats del Camp de Tarragona a partir de 14 anys.

Les classes aniran a càrrec de les responsables d’aquesta modalitat i tècniques al Patronat d’esports(PME) així també com un tècnic convidat. La primera sessió que començarà a les 10h la conduirà la tècnica del PME, Tamara Mansilla i proposarà DANCELINE. L’Anna Arbós, també tècnica del PME, a les 10:45h serà la responsable que la intensitat segueixi amunt dirigint l’activitat d’AEROFITNESS. Seguidament, a dos quarts de dotze, la Maria Benaiges, tècnica del PME, proposa una activitat coreografiada de ZUMBA. Per finalitzar, a les 12:15h, el coordinador d'activitats del Reus Deportiu, Genís Llopis, proposarà una espectacular coreografia de la novedosa activitat de BODY COMBAT.

EL TRAM VALLS-MONTBLANC DE L’A-27 S’OBRIRÀ DURANT L’ANY 2023

Les obres han suposat una inversió de 143 milions d'euros, i s'han realitzat en

La ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha anunciat que al llarg de l’any 2023 es posarà en servei el tram Valls-Montblanc de l’autovia A-27 de Tarragona, segons un comunicat del Govern. Les obres han suposat una inversió de 143 milions d’euros, i s’han realitzat en un tram de cinc quilòmetres que compten amb tres viaductes i el túnel de Lilla, d’1,5 quilòmetres de longitud. La nova autovia ofereix una alternativa d’alta capacitat a l’N-240 al seu pas per Coll de Lilla, que millorarà la seguretat i la mobilitat en la zona i la connexió amb el port reduint els temps de desplaçament i el consum de combustible.

Sánchez ha explicat que ha estat “una obra llarga i complexa” i ha lamentat la paràlisi que va sofrir a causa de la crisi de 2008 i la lentitud burocràtica per a aprovar una modificació. Ha subratllat que el tram permetrà una millor connexió del Port de Tarragona amb l’interior, i que els camions trigaran 14 minuts menys a dur a

un tram de cinc quilòmetres

terme el recorregut, per la qual cosa “aquesta infraestructura contribuirà enormement a reduir el consum de combustible al mateix temps que redueix els costos”.

EL ROVELL DE L'OU CASTELLER I CULTURAL

Adrià Miró Canturri

Entrem a la recta final i l’espera s’acaba. El Museu Casteller de Valls obrirà finalment a la primavera d’enguany i supera així una trajectòria farcida d’entrebancs. Pròximament, es licitarà el plec per a la gestió i el del seu servei, que és l’última barrera que falta superar perquè s’obrin les portes del que ha de ser la casa de tots els castellers. De fet, actualment ja podríem dir que en part és la seva llar, donat que des de l’any passat la Coordinadora de Colles Castellers té les seves oficines als baixos de l’edifici.

ENCALLAT DES DE 2019

La licitació del plec per la gestió és un dels tràmits en què l’Ajuntament ha patit aquests contratemps. Abans de l’estiu de

2019, el consistori va poder treure la licitació, però el xoc va arribar quan cap empresa s’hi va presentar. La concessió per externalitzar la seva gestió preveia un pressupost de poc més de 7 milions d’euros per un període de 10 anys. Segons explicava el govern en aquell moment, l’oferta va despertar l’interès de moltes empreses, que van preguntar per algunes qüestions del contracte. Tot i això, les condicions no van ser prou satisfactòries com per a presentar-s’hi i la licitació va quedar deserta. La situació va obligar el govern a ajustar els termes presentats i endarrerir la seva obertura.

Per sort, la nova licitació no es va acabar fent el 2020. La pandèmia hauria esguerrat l’obertura al públic d’un espai amb vocació de ser emblemàtic i els comptes també haurien patit un sotrac

considerable. Amb les complicacions per la covid més que superades i la construcció del mateix Museu completament llesta, el desembre passat van tornar a tirar endavant la licitació. Aquest contracte deixava enrere els deu anys plantejats el 2019 per passar-ne a cinc amb un pressupost de 4,8 milions d’euros, on també s’inclouen les pròrrogues de dos anys. A més, s’estima una subvenció pública al concessionari de la gestió de 450.000 euros de mitjana anual que finançarien l’Ajuntament de Valls, el departament de Cultura de la Generalitat i la Diputació de Tarragona. D’altra banda, també es contemplava una menor rigidesa en la contractació de personal entre altres.

No obstant això, el destí li tenia preparat un últim entrebanc al projecte. El problema raïa en el fet que l’Ajuntament ha-

L’obertura del Museu Casteller és més a prop que mai i s’espera per a la primavera d’enguany. Juntament amb aquest equipament, Valls espera fer del barri històric un pol cultural de la comarca i del país

via demanat paral·lelament l’informe de l’Oficina Nacional d’Avaluació i ho hauria d’haver fet abans de la licitació. En l’entrevista concedida per a la present edició d’aquesta revista, l’alcaldessa Dolors Farré explica que aquest lleu retard no modifica el període d’obertura previst, la primavera d’enguany. “No podem tenir un equipament acabat tancat”, apunta la batllessa, que també recorda que la Generalitat ja té pressupostats 200 mil euros pel projecte.

UN RECORREGUT PELS VALORS

El projecte museogràfic, que dota de contingut l’equipament, es va aprovar el juliol de 2017. El seu autor és Ignasi Cristià i Croquis va ser l’empresa encarregada d’instal·lar-lo al museu. Es tracta d’un projecte que destaca sobretot utilització d’audiovisuals i muntatges immersius i sensorials al llarg del recorregut pels diversos espais del recinte.

Aquest recorregut està basat en els principis castellers marcats per Josep Anselm Clavé: “Força, equilibri valor i seny”. Només a l’entrada ja es compta amb un gran muntatge visual dedicat al “valor”. A la primera planta, t’apropa a la dimensió més humana dels castells des de la mirada de dues castelleres i dos castellers, que fan una crida a emprendre aquest viatge per endinsar-se en el món casteller. Un cop arribat a la sala central d’aquesta primera planta, és el torn de “l’equilibri i el seny”. Es compta amb un seguit de nodes circulars que representarien les pinyes i que guarden a les seves parets informació sobre temes com la rivalitat, els valors o la tècnica. A més, la part audiovisual permet gaudir de la sensació de participar en un castell. La història també té un paper protagonista en aquesta sala, amb una mostra de la cronologia dels seus dos segles de vida a les parets.

Finalment, l’últim acte té lloc de nou a la planta baixa i està dedicat a la “força”. Es tracta d’una instal·lació multimèdia immersiva i sensorial que mostra l’alegria que se sent en culminar un castell. Un recorregut que vallencs i visitants d’arreu sentiran ben aviat.

“ El Museu Casteller de Valls obrirà finalment a la primavera d’enguany i supera així una trajectòria farcida d’entrebancs”

MÉS QUE UN MUSEU

A banda del contingut del mateix museu, la seva creació ha d’actuar com a dinamitzador del barri històric, una finalitat que comparteixen les diverses forces polítiques vallenques. Per un costat, s’espera que, juntament amb altres iniciatives com la recentment anunciada “El centre es viu”, avivi el comerç de la zona. D’altra banda, també es busca que acabi sent un pol cultural de la ciutat. Més enllà del Museu, s’espera tenir cinc equipaments més en el radi de 100 metres. La Biblioteca Carles Cardó, ja en marxa; l’Espai Jove, que també està previst que obri aquesta primavera; la Casa de la Festa, a punt de començar el projecte; el Centre Cívic, i l’Espai Jove.

QUANTA GENT HI VINDRÀ?

Segons un estudi del departament d’Economia de la URV, està previst que el museu atragui uns 30.000 visitants l’any De fet, com que la seva explotació es preveu defi -

citària, com tots els museus, s’han basat en aquestes dades per estimar la subvenció de 450 mil euros que les tres institucions implicades hauran d’aportar per fer-lo viable.

Sumats a aquests equipaments culturals, en els últims anys ja s’han programat diverses activitats per dinamitzar el centre històric i fer-lo més atractiu. El millor exemple és el cicle ‘Reviu el centre històric’ que l’any passat va acollir diverses actuacions musicals i inflables entre altres iniciatives. Altrament, l’urbanisme també tindrà un paper clau en aquest reeiximent del barri. Per poblar el barri, s’hi impulsaran nous habitatges públics i, en l’àmbit patrimonial, s’han recuperat espais com l’Església de Sant Francesc, la muralla de Sant Antoni o els arcs gòtics a l’entorn del mateix museu. Un conjunt de factors que l’Ajuntament espera que creï les sinergies necessàries per infringir un gir de 180 graus al barri antic.

“ A banda del contingut del mateix museu, la seva creació ha d’actuar com a dinamitzador del barri històric”

GAMERLAND COSTA DAURADA, la cita dels gamers és a Salou

L'esdeveniment anual d’oci digital i videojocs, se celebrarà al Meet Convention Center de Port Aventura del 5 al 7 d’abril

Laura Martínez Álvarez

Gamerland combina tornejos de vídeojocs i zones d’oci digital amb totes les consoles actuals (Play Station, Xbox i Nintendo). Dins de l'esdeveniment també es faran xerrades d’aquestes temàtiques per a donar resposta a tot el públic, creant així un esdeveniment complet.

Gamerland potencia també la part formativa i educativa dels joves, amb xerrades i tallers relacionats amb el sector dels videojocs, a més de premiar al gamer més complet amb un lloc de feina en una de les empreses del sector.

Les dades econòmiques confirmen que els videojocs continuen sent la primera opció d’oci audiovisual a Espanya. La dada dels últims anys ronda els 1.500 milions d’euros. La segona indústria és la del cine, amb una facturació d’uns 600 milions. Ja per últim hi ha la indústria de

la música gravada, amb uns 250 milions d’euros.

que va dels 11 als 14 anys, amb un 78%. Es podria dir que fins als 35 anys, els videojocs són nombrosos en els hàbits de la gent, dedicant una mitjana de gairebé 7 hores a la setmana. Els principals països, en hores invertides jugant són, el Regne Unit, Alemanya i França.

La seu de Gamerland serà al parc d’atraccions de Port Aventura, el parc més conegut i visitat d’Espanya, amb uns 4 milions de visitants anuals. El Meet Convention Center, acollirà aquests 3 dies de convenció. Allà serà el punt principal on es faran els tornejos d’eSports, les zones de competició i jocs, i també on es farà la emissió per streaming.

Dels gairebé 16 milions de jugadors comptabilitzats en l’últim any, més de la meitat son homes. Les franges d’edat dels jugadors comencen dels 6 a 10 anys, amb un 76%, seguit de la franja més nombrosa

UN ESDEVENIMENT AMB MÚLTIPLES OBJECTIUS

Els objectius que té un esdeveniment com aquest són:

- Convertir-se en l’esdeveniment de re -

“Les dades econòmiques confirmen que els videojocs continuen sent la primera opció d’oci audiovisual a Espanya.

La dada dels últims anys ronda els 1.500 milions d’euros”

ferència d’oci digital de la Costa Daurada.

- Crear una competició pròpia d’eSports que s’arribi a convertir en interès turístic per la zona

- Atraure com a participants a empreses nacionals i internacionals.

- Intentar a partir de la segona edició, desestacionalitzar l’esdeveniment i augmentar l’àrea geogràfica de captació de públic.

- Aconseguir a mitjà termini ser seu de competicions internacionals de eSports.

UN ESDEVENIMENT PLE D'ACTIVITATS

Entre les activitats principals que es podran fer hi ha:

- Joc lliure, amb més de 200 llocs per jugar a totes les novetats i els videojocs més demandats.

- Tornejos professionals de videojocs per a tots els públics.

- Battle Royal, una nova competició de videojocs diferents.

- Cosplay, concurs i taller de representació de personatges de videojocs.

- Laser Battle, batalla làser per equips en un camp de batalla tematitzat.

- Conferències, xerrades i tallers orientats a joves per a aconseguir llocs de feina posteriors.

- Zona indie amb petits estudis de desenvolupament

- Zona per a invidents, amb jocs especialitzats.

- Promocions i visites de youtubers i gamers famosos.

“A part de totes les activitats lúdiques, a Gamerland es potencia l'educació i formació dels joves, vinculant-los sempre amb l’entorn digital i els videojocs”

COMPETICIÓ D'ULTIMATE BATTLE ROYAL

Com a novetat mundial en esdeveniments d’aquest tipus, es realitzarà una competició “Ultimate Battle Royal”, on els gamers han d’anar superant rondes eliminatòries sense saber quin videojoc els hi toca cada cop. La llista dels videojocs es farà pública abans de l’esdeveniment.

Amb això volen arribar a aconseguir el gamer més complet i que millor s’adapti a les diferents categories de videojocs, aconseguint com a premi, un lloc de pràctiques en una de les empreses internacionals de videojocs més importants.

A part de totes les activitats lúdiques, a Gamerland es potencia l'educació i formació dels joves, vinculant-los sempre amb l’entorn digital i els videojocs.

Per tant, es genera una agenda de xerrades i tallers per al desenvolupament, coneixement i foment de l’ocupació jove en el sector de l’oci digital i potenciant la creació de feina i formació a tots els nivells.

Durant els dies de l’esdeveniment, es podrà seguir molta part de l’activitat a través de Flaix FM, que portaran els seus djs i speakers (Edgar Manchado, Tomàs Poal i Pol Corredoira).

Una de les prioritats de l’esdeveniment es fer-lo adaptat per a tothom, amb una zona de videojocs per a invidents. Les col·laboracions d’aquestes entitats son l’Associació Esretina i Afanoc.

Els patrocinadors oficials: FEHT, Alannia, Redbull, Hotel Olympus, Hardrock beverage, Playstation, Nuvo Charge, Port Aventura, FlaixFM.

VENDA D'ENTRADES

Les entrades que es poden adquirir són de diferents tipus. Pots comprar una entrada per a poder jugar i participar a tots els torneigs , dels 9 als 13 euros. Després hi ha l’opció acompanyant, on pots mirar tot el que es fa el dia de l’esdeveniment i només es permet l’accés, i la pots adquirir des dels 6 euros. Els menors de 6 anys tenen accés gratuït qualsevol dels tres dies. Una part del preu de l’entrada anirà destinada a l’Associació EsRetina.

Per a més informació de preus i dies, a la seva pàgina web:

www.gamerlandcostadaurada.com.

“L'esdeveniment comptarà amb la participació, com a ambaixadora de Gamerland, de Cristinini y TheGrefg”

SALOU

SALOU RECLAMA EL LIDERATGE A LES ACCIONS DE PROMOCIÓ TURÍSTICA AMB

LA MARCA COSTA DAURADA

L’alcalde defensa també que el Patronat de Turisme de la Costa Daurada faciliti la promoció gratuïta a tots els municipis que tinguin oferta i producte turístic per donar a conèixer

Pere Granados ha justificat de valent els motius pels quals Salou no ha signat el ‘Conveni Córner’ Costa Daurada, un acord que té com a finalitat la promoció conjunta i coordinada de la destinació en fires i promocions nacionals, estatals i internacionals. Hi ho ha fet amb un argument convincent: Salou és el municipi turístic de costa més important de Catalunya i ha representat, enguany, el 58% de totes les places ofertades a la Costa Daurada.

És per això que l’alcalde ha estat crític amb el

Patronat de Costa Daurada de la Diputació de Tarragona, perquè a la darrera edició de FITUR la marca Salou no tenia cap visibilitat dins de l’estand de Catalunya. Per contra, ha posat en valor el suport de Turespaña i altres institucions, les quals si que donen la consideració que mereix la marca Salou. Les negociacions amb el Patronat de Turisme Costa Daurada i el municipi de Salou van iniciar-se fa unes setmanes i ara s’està a l’espera que el Patronat de la Diputació faci arribar una proposta d’acord bilateral que facilitaria que Salou signés el Conveni Córner”.

LA POLICIA LOCAL DE SALOU INCORPORARÀ 16 PLACES D’AGENT INTERÍ PER REFORÇAR

EL SERVEI DURANT AQUEST PROPER ESTIU

Aquests agents es destinaran a tasques de trànsit, civisme, proximitat i platges

Com ve essent habitual, l’Ajuntament de Salou va obrir una nova convocatòria per tal d’incorporar  16 places d’agent interí de la Policia Local per aquest proper  estiu 2023, i per una durada de 6 mesos.L’alcalde Pere Granados va assenyalar que “atès que som un municipi turístic, durant l’estiu veiem la necessitat de reforçar la plantilla de la Policia Local per tal de garantir als nostres residents i visitants, un servei de seguretat de qualitat”.

El regidor de Seguretat Ciutadana i Mobilitat,  David González, ha explicat que "enguany hem incrementant en dos més el número de places que es convocaven els darrers anys”. Aquests agents “es destinaran a tasques de trànsit, civisme, proximitat i platges, amb l'objectiu de reforçar l'atenció i el servei a veïns i veïnes i visitants", ha indicat.

L’ALCALDE DE SALOU DEMANA A LA GENERALITAT MÉS DOTACIÓ I PRESÈNCIA DE MOSSOS AL CARRER PER AQUEST ESTIU

Pere Granados ho ha sol·licitat en una reunió amb el delegat del Govern de la Generalitat, Àngel Xifré

L’alcalde de Salou,  Pere Granados, acompanyat del regidor de Seguretat Ciutadana,  David González, es va reunir a la delegació del Govern de la Generalitat amb el delegat Àngel Xifré  i la directora dels SSTT d’Interior,  Eli Llombart; per tal de traslladar la preocupació del Govern de Salou davant la “insuficiència d’agents de Mossos d’Esquadra” per a un municipi turístic que durant uns mesos concentra un gran volum de persones, entre residents i visitants.

L’alcalde va manifestar que, malgrat la coordinació i la col·laboració entre policies és positiva, “creiem que el nombre d’efectius de la policia autonòmica és insuficient per a les necessitats reals de Salou, tenint en compte que, a més de la població resident, s’ha de prestar servei a una població turística a la qual hi hem de sumar la que visita PortAventura”.

Per tant, afegia, que “la ràtio de recursos policials que destina el departament d’Interior de la Generalitat per a la població real que té Salou resulta escassa quan, a més, els efectius a disposició de la caserna de Salou són com -

partits entre dos municipis”. Davant la sol·licitud de l’alcalde, el delegat del Govern es va comprometre a fer una valoració tècnica de la situació i a donar una resposta un cop elaborat l’informe corresponent.

GENER

Destinació esportiva

Principals esdeveniments esportius Salou 2023

JEONBUK  HYUNDAI MOTORS Stage de l'equip campió de la lliga coreana.

Futbol Salou Sports Center

Gener, febrer i març

STAGE DEL CLUB DE NEW YORK

PATHFINDER

Futbol Salou Sports Center

FEBRER

27 febrer al 5 de març

COPA

INTERNACIONAL DE GOLF S.M. EL REY: Torneig internacional masculí.

Infinitum Golf Club

A l’hivern

SAILING TRAINING CAMP

Stage per a regatistes europeus nòrdics. Club Nàutic Salou i Nàutic Parc

MARÇ

11 de març

MITJA MARATÓ DE SALOU

Esdeveniment clàssic de mitja marató a Salou.

De l’1 al 5 d’abril

ABRIL

Del 3 al 5 d’abril XIII MARE NOSTRUM  BASKET COSTA DAURADA SALOU Futbol Salou Sports Center

Del 5 al 7 d'abril

GAMERLAND COSTA DAURADA

Competició d'e-games i e-sports PortAventura Convention Center

Del 7 al 9 d’abril

MARE  NOSTRUM CUP Torneig de futbol formatiu. Futbol Salou Sports Center

14 i 15 d'abril

7è RALLY CATALUNYA HISTÒRIC Vehicles històrics de regularitat i carretera tancada

Durant el segon quadrimestre

LOL EVENT Competició d’e-sports del videojoc. PortAventura Convention Center

Del 27 d'abril a l’1 de maig

COPA D’ESPANYA  INFANTIL DE WINDSURF

Club Nàutic Salou

SETEMBRE

Del 30 de setembre a l'1 d'octubre

JUNGLE THROWDOWN SALOU

Esdeveniment internacional de crossfit.

OCTUBRE

19 al 21 d'octubre

RALLYRACC COSTA

DAURADA - SALOU Súper Campionat d’Espanya de Ral·lies i Campionat de Catalunya.

NOVEMBRE

SURF CUP

INTERNATIONAL

Competició internacional infantil amb clubs americans i europeus. Futbol Salou Sports Center

DESEMBRE

COSTA DAURADA TROPHY

Torneig internacional de seleccions de futbol femení. Futbol Salou Sports Center

DURANT TOT L’ANY

TECHNIFUTBOL ACADEMY& CRUYFF FUTBOL METHODOLOGY Formació d'entrenadors.

CAMPIONAT D'ESPANYA DE SELECCIONS

AUTONÒMIQUES DE MINIBÀSQUET

Pavellons de Salou i Tarragona

Durant la primavera

ABRIL FAM TRIP  MANCHESTER CITY

Acció de promoció de l’equip femení.

4 de juny

JUNY VIII CHALLENGE SALOU

Triatló Most Family Friendly Race 2022.

Del 16 al 18 de juny

ASB FUTSAL

INTERNATIONAL

Torneig de futbol sala més gran d'Europa. Pavellons municipals de Salou

FUTURE FALCONS ACADEMY

Desenvolupament del talent futbolístic dels millors jugadors d’Aràbia Saudita. Futbol Salou Sports Center

ACADÈMIA DE TENIS I PÀDEL Formació de jugadors.

Especialitat en tenis i pàdel.

EL GOVERN DE SALOU APROVA L’EXPEDIENT DE CONTRACTACIÓ DEL NOU

SERVEI DE RECOLLIDA DE RESIDUS I DE NETEJA VIÀRIA

S’hi destinaran el doble de recursos que permetrà un canvi substancial i qualitatiu en les prestacions del servei

El govern salouenc ha aprovat l’expedient administratiu per a la contractació del nou servei de recollida selectiva de residus, gestió de la deixalleria, neteja viària i de les platges, així com la recollida i transport d’oli domèstic usat, i roba i calçat.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha destacat la importància de la licitació d’aquest nou contracte pels pròxims 12 anys, “ja que s’hi destinaran el doble de recursos amb una despesa anual de 9,7 milions d’euros, que permetrà un canvi substancial i qualitatiu en les prestacions d’higiene i neteja de la ciutat, oferint un millor servei i una millora de la imatge del municipi”.

En aquest sentit, el regidor de Serveis, Jesús Barragán ha recordat que “es reforçarà la recollida de residus que es fa a les empreses del sector turístic, principalment, de l’hostaleria; i a les urbanitzacions amb habitatges unifamiliars, donant un tracte més personalitzat amb la recollida porta a porta”. D’aquesta manera, “es minimitzarà l’impacte visual de contenidors a la via pública, un model d’èxit en diversos municipis”, ha dit. També ha explicat que es compraran noves flotes

SALOU INCORPORA SISTEMES SONORS ALS SEMÀFORS PER GARANTIR UNA MOBILITAT MÉS

CÒMODA I SEGURA A

PERSONES AMB DISCAPACITAT VISUAL

S’han instal·lat un total de 62 semàfors dels 124 que es preveuen adaptar i ajudaran a consolidar Salou com un municipi més inclusiu

L’alcalde de Salou, Pere Granados, acompanyat d’ Enric Botí, delegat de l’ONCE a Catalunya, i Fran Sánchez, director de l’ONCE a Reus, van posar en marxa una primera fase de semàfors adaptats per a persones amb discapacitat visual en diversos carrers de Salou. Un total de 62 semàfors dels 124 que es preveuen adaptar, ajudaran a consolidar Salou com un municipi més inclusiu, que garanteix l’accessibilitat de les persones sense visió i una important millora de la seva seguretat en el desplaçament.

L’alcalde ha felicitat i agraït a l’ ONCE la seva labor social integradora, i ha assegurat que “avancem perquè Salou sigui una ciutat segura, un referent en turisme inclusiu, treballant per l’accessibilitat de les persones i col·lectius amb discapacitat visual, física, sensorial, auditiva i intel·lectual”. En aquest sentit, “volem que el nostre municipi s’adapti a les seves necessitats i capacitats, i s’adeqüi a les condicions de mobilitat, tant de residents com de visitants”. L’alcalde ha afegit que “Salou és una ciutat integradora, hospitalària, acollidora i amable per a totes les persones”.

El sistema que s’ha instal·lat als semàfors, conegut com PasBlue, consisteix en una òptica LED que integra, junt amb un vianant verd, un sistema acústic que es pot activar mitjançant comandament a distancia o amb una aplicació pel mòbil amb el Bluetooth activat. L’òptica del semàfor, disposa de dos altaveus integrats, que emetran diferents sons de pas.

de vehicles i material de neteja i s’instal·laran en tot el municipi nous contenidors intel·ligents. En neteja viària, ha recordat, augmentaran les freqüències en múltiples sectors, s’utilitzarà l’hidroneteja i es contractarà un equip específic per netejar els parcs infantils.

SALOU RENOVA EL PAVIMENT DE DIVERSOS CARRERS AMB EL PROJECTE DE MILLORA URBANA QUE ES DISTRIBUEIX EN 7 ZONES

Els canvis comportaran una millor accessibilitat i comoditat per als vianants

L’Ajuntament de Salou està duent a terme l’arranjament de la pavimentació del voltant de la Biblioteca Municipal i Nucli Antic, en trams que estaven malmesos o aixecats per les arrels dels arbres. Així mateix, s'està fent un pas de vianants adaptat al carrer València amb cantonada carrer del Jardí. Posteriorment, s'asfaltaran el carrer Carril i un tram del carrer València, així com d'altres punts deteriorats de la calçada. D’altra banda, també s’està actuant en diversos carrers entre la plaça d’Europa i el carrer del Terrer. En aquesta zona estan finalitzant els treballs d’asfaltat dels carrers de Louis Braille, J. V. Foix, Dra. Helena Maseras Ribera, Pujol Barberà, Terrer, Burguera i Birmingham.

Es tracta d’una nova fase d’arranjament de vies públiques de Salou. La primera es va executar l’any 2019 i, en aquella ocasió, va consistir en l’adequació de les voreres. L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha explicat que “aquesta millora de l’espai urbà comportarà una millor accessibilitat i comoditat per als vianants, i representarà un guany per al veïnat i el teixit comercial de la zona, així com un increment de la qualitat de vida”.

SALOU CONSTRUEIX UN GRAN PARC, AMB VISTES AL MAR, A LA PLATJA LLARGA

L’Ajuntament hi treballa recuperant i renaturalitzant espais amb vegetació autòctona, i millorant l’accessibilitat de les persones

L’Ajuntament de Salou ha iniciat la construcció d’un gran parc a la platja Llarga, que tindrà una superfície de 15.000 metres quadrats Les obres consisteixen en l’adequació i recuperació de l’espai natural que es troba situat a la banda de Ponent d’aquesta platja, amb la millora dels accessos, des del Camí de Ronda i el carrer de Torremolinos; i la renaturalització de tot l’espai amb la plantació de vegetació autòctona, a base de plantes aromàtiques i de floració tot l’any.

L'alcalde Pere Granados ha explicat que “la construcció del parc té com a finalitat l’aprofitament de l’espai, perquè les persones de totes edats i condicions hi puguin accedir, per la qual cosa habilitem camins i millorem els tres miradors afavorint l’accés de les persones amb mobilitat reduïda i de les famílies que porten els infants en cotxet”.

Cal destacar, també, que es recuperaran i és donarà ús de passeig als bancals que tenia l’antic càmping que hi havia a la zona. Així doncs, es permetrà que es pugui passar des de la part més alta, fins al mar, a través de les antigues esplanades.

SALOU ACTUALITZA L’ARBRAT I EL SISTEMA DE REG DE L’AVINGUDA DE REUS

Els xops se substitueixen per grevíl·lees, atès que presentaven risc de caiguda; i es reposen els hibiscs que hi falten

L’Ajuntament de Salou està realitzant treballs de substitució i reposició de l’arbrat del parterre interior de l’avinguda de Reus (C-31B), des del final del carrer Barcelona i fins al creuament amb Via Roma. Els xops se substitueixen per grevíl·lees, atès que presentaven un mal estat i risc de caiguda; i es reposen els hibiscs que hi falten. Així mateix, es renova el sistema de reg, que inclou tecnologia de telegestió, la qual permetrà programar i controlar el servei de forma automatitzada.

L’alcalde Pere Granados ha manifestat que “des de l’Ajuntament de Salou, realitzem tot un projecte d’actuacions arreu del municipi, per tal de millorar la vegetació existent, i incorporar la tecnologia actual per gestionar les seves necessitats”. Per la seva banda, el regidor de Manteniment, Reparacions i Adequacions, Pedro Madrona, ha destacat que “es planten fins a 67 grevíl·lees i es reposen fins a 35 hibiscs”; i ha assenyalat que “aquesta zona se suma a les àrees telegestionades previstes al municipi”.

PERE GRANADOS REP LA INSÍGNIA D’OR DE LA CASA DE ANDALUCÍA DE TARRAGONA

Pere Granados va agrair a la Casa de Andalucía el fet d'haver estat escollit per tenir “un dels més significatius emblemes de l’entitat”

L’alcalde de Salou, Pere Granados, va rebre ahir la insígnia d’or de la Casa de Andalucía de Tarragona y Provincia, en un acte institucional que es va desenvolupar a la capital de la Costa Daurada, per primera vegada, i reprenent-ne la celebració, després de 3 anys.

En el seu discurs, Pere Granados va agrair a la Casa de Andalucía el fet d’haver estat escollit per tenir “un dels més significatius emblemes de l’entitat”, com és la insígnia d’or, un símbol que “m’honoro a rebre, fent-lo extensiu a totes les

persones andaluses de Salou i al municipi sencer, que és qui el mereix pel seu esperit obert, humà, hospitalari i acollidor cap al poble andalús”, va dir. Així mateix, va agrair i valorar l’exemple d’integració i d’esforç de la comunitat andalusa a Salou, on resideixen més de 1.800 persones. L’alcalde va recordar les seves arrels i va mostrar el seu orgull per haver nascut a Albox, a Almeria, d’on és originària una part de la seva família. L’altra part és d’Arboleas. També va tenir unes sentides paraules d’agraïment cap a Salou, al que també considera el seu poble, va apuntar.

LA TRANSFORMACIÓ VERDA DEL LITORAL DE VILA-SECA

L’Ajuntament i el Port de Tarragona han mostrat l’acord que desenvoluparà diverses mesures mediambientals a l’entorn dels Prats d’Albinyana i la ZAL

Redacció

El Port de Tarragona i l’Ajuntament de Vila-seca va presentar aquest passat febrer, en un acte a l’Auditori Josep Carreras, el Protocol General d’Actuació entre l’Ajuntament de Vila-seca i l’Autoritat Portuària de Tarragona. En l’acte hi va participar, a més a més de l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura; el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), Saül Garreta; el conseller de Territori, Juli Fernàndez; el president de Ports de l’Estat,

Álvaro Rodríguez Dapena; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà

L’acord entre ambdues organitzacions conté les línies mestres per a la construcció d’un contradic al sud del Port, a tocar de la platja dels Prats, amb importants mesures mediambientals: integració en el paisatge natural, usos oberts a la ciutadania i estabilització definitiva de la platja de la Pineda; i per al desenvolupament de la Zona d’Activitats Logístiques juntament amb la restauració ambiental dels Prats

d’Albinyana (integrat a la Xarxa Natura 2000), la museïtzació de la vil·la romana de Cal·lípolis i la creació d’un centre experiencial i d’interpretació. Es tracta de projectes que sumen una inversió total aproximada de 150 milions d’euros

CAL·LÍPOLIS, L’EQUILIBRI SOSTENIBLE

Raúl Medina, director de l’Institut d’Hidràulica Ambiental de Cantàbria (IHC), explica les solucions ambientals i paisatgístiques que el seu equip ha dissenyat per poder integrar una infraestructura por-

tuària com el futur contradic de Ponent en un espai natural com els Prats d’Albinyana i una platja orientada als usos turístics com la Pineda. El director de l’IHC destaca que es tracta “d’un projecte d’enginyeria sostenible inèdit al món” que fa compatible els usos portuaris amb els usos socials, al mateix temps que s’integra de manera harmònica amb l’entorn natural i urbà més immediat.

A l’acte de presentació, el conseller Fernàndez va apuntar que el projecte “Cal·lípolis, l’Equilibri Sostenible” és una expressió del model de desenvolupament sostenible que el govern de la Generalitat de Catalunya vol impulsar per a la transformació econòmica del país, fent compatible el progrés econòmic amb el respecte pel medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic”. Fernàndez també va destacar la

importància d’un espai com la ZAL per al futur del Camp de Tarragona on s’espera poder atraure importants inversions relacionades amb la logística o la producció de sectors productius o tecnològics claus en la transició energètica i la transformació econòmica de Catalunya”.

L’alcalde de Vila-seca va explicar que “el protocol és el resultat d’una feina de cooperació institucional de tres anys per posar unes bases sòlides per a una col·laboració amb el Port i per fixar uns criteris clars per al desenvolupament futur del Port, respectant els interessos i les reivindicacions dels veïns i veïnes de la Pineda i del conjunt dels habitants del municipi de Vila-seca”.

El president Garreta va remarcar “l’equilibri assolit entre les necessitats de desenvolupament del Port, les necessitats de Vila-seca i la Pineda i la integració de les activitats logístiques i portuàries amb l’entorn i el paisatge”. Garreta també va afirmar que “el model de desenvolupament del Port i la seva competitivitat futura està estretament lligada a la sostenibilitat econòmica, ja que la descarbonització forma part del core businessdel Port i de tot el sector logístic marítim i terrestre”.

Per la seva part, el president de Ports de l’Estat, Álvaro Rodríguez Dapena, va relatar que “aquesta actuació és coherent amb el nou Marc Estratègic del sistema portuari perquè encaixa en les tres dimensions: l’econòmica, l’ambiental i la social.”

EL CONTRADIC DE PONENT

Un dels punts fort del Protocol presentat per Vila-seca i el Port és la construcció del contradic de Ponent. La nova infraestructura, pel costat del port, comptarà amb molls adossats, i per l’altra banda, mirant a la Pineda, oferirà un espai obert, pensat per a les persones, integrat en el paisatge i respectuós amb els hàbitats naturals de l’entorn litoral i marí.

Els signants del Protocol a l'Auditori Josep Carreras

“El projecte és una expressió del model de desenvolupament sostenible que el govern de la Generalitat de Catalunya vol impulsar per a la transformació econòmica del país”

Incorporarà un ús social amb uns espais de pineda i aiguamolls, connectant-se a l’espai protegit de la Xarxa Natura 2000 dels Prats d’Albinyana, diverses rutes per al passeig, amb una “plaça del mar”, miradors i altres espais de lleure i esport que contribuiran a integrar aquesta infraestructura portuària en el paisatge urbà i natural d’aquesta zona i esdevindrà un espai amable per a les persones i un actiu turístic de primer ordre.

La construcció d’aquesta infraestructura d’1,6 km de llarg podria començar en el primer semestre de 2024. En aquests moments, està en període informació pública l’Estudi d’Impacte Ambiental del Contradic, en el qual s’inclouran mesures mediambientals que suposaran la restauració i l’estabilització de la platja de la Pineda, la integració paisatgística del contradic i del seu entorn i la incorporació de l’ús social del contradic per facilitar una major integració amb l’activitat turística de la Pineda.

El repte del contradic és gran, ja que es tracta de satisfer molts objectius -aparentment oposats- i fer compatible l’ús portuari, la protecció i recuperació d’espais naturals, l’harmonia amb els espais naturals limítrofs, la integració paisatgística, la integració urbana i l’ús social del contradic.

Les solucions apunten cap a la creació d’un espai natural delimitat per la zona protegida dels Prats d’Albinyana, la platja de la Pineda i el contradic, que formaria un espai en forma triangular, que actuaria com a zona de transició entre la població de la Pineda, la platja, el contradic i l’espai de la Xarxa Natura 2000. En un dels

vèrtexs, el Parc dels Prats actuaria com a porta d’entrada a aquest nou espai (Porta Natura) que en el seu interior estaria format per una segona llacuna i dunes de transició cap a la Xarxa Natura, uns aiguamolls d’aigua dolça en el centre i unes altres marjals d’aigües salobres en l’extrem més proper al mar. La Porta Natura connectaria amb el passeig marítim i la trama urbana de la Pineda, i permetria accedir a l’espai natural generat.

Aquest espai triangular es fusionaria amb el contradic mitjançant un pendent que uniria progressivament la cota de la platja amb la del contradic creant una espècie de pujol en què s’implantaria vegetació autòctona i resistent per formar una pineda. Aquesta pineda actuaria com a una pantalla o filtre natural en els primers 450 metres del contradic, creant diferents habitacions de paisatge i zones verdes que connectarien amb el passeig per a vianants situat al capdamunt del contradic. El passeig també comptaria amb una vegeta-

ció d’arbusts i arbres autòctons, resistents a la salinitat del mar, amb una densitat de més a menys intensitat a mesura que s’endinsa en el mar. Un cop assolits els 500 metres del contradic, hi haurà un espai mirador lúdic i social a manera de plaça (la plaça del Mar) que oferirà la possibilitat d’implantar-hi activitats relacionades amb l'oci i les activitats marines.

L’espai de transició i el contradic sumen 10 hectàrees i generaran la possibilitat de gaudir d’itineraris molt diferents i variats en funció dels gustos dels visitants d’aquesta zona. Per una banda, hi haurà itineraris relacionats amb el coneixement de la fauna i la flora. Per l’altra, hi haurà itineraris més relacionats amb el paisatge, el patrimoni o les activitats marítimes. I, finalment, itineraris que facilitin un accés directe al passeig del contradic. Tot en conjunt, l’espai dibuixarà una pantalla natural entre la platja de la Pineda i el contradic de Ponent, i convertirà aquest espai en un atractiu paisatgísticament integrat i en condicions de convivència amb els espais naturals adjacents.

EL FONS MARÍ I LA PLATJA

El contradic de Ponent també serà un factor positiu per a la recuperació i restauració de la fauna i la flora submarines. El tram final d’aquesta infraestructura que combinarà dos materials constructius -a l’inici escullera i caixons en el tram

Els Prats d'Albinyana

“El repte del contradic és gran, ja que es tracta de satisfer molts objectius -aparentment oposats- i fer compatible l’ús portuari, la protecció i recuperació d’espais naturals”

final- estarà constituïda per parets verticals de ciment en l’extrem més endins de la mar que s’aprofitaran per convertir en “parets vives” per regenerar l’hàbitat marí.

D’altra banda, la construcció del contradic de Ponent comportarà la implementació d’una solució definitiva per restaurar i estabilitzar la platja de la Pineda, fent-la resilient al canvi climàtic i evitant haver d’aportar-hi sorra en el futur. El contradic facilitarà l’acumulació de sorra de forma natural en els dos extrems de la platja, mentre que dos espigons de nova construcció -també amb usos socials- ajudaran a retenir la sorra en la part central. L’actuació, a més, tindrà en compte i contrarestarà el possible augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic fins a l’any 2100, assegurant així la continuïtat futura dels habitatges, els establiments comercials i les activitats turístiques de Vila-seca annexes a la platja.

RESTAURACIÓ AMBIENTAL DELS PRATS D’ALBINYANA

Totes aquestes actuacions en el front marítim de la Pineda es coordinaran amb la transformació i renaturalització d’un gran espai costaner situat al costat del contradic de Ponent, la platja de la Pineda i el parc dels Prats.

La restauració de l’espai inclòs en la

Xarxa Natura 2000 dels Prats d’Albinyana està a punt de començar. Aquesta mesura compensatòria per al desenvolupament de la ZAL és un dels projectes emblemàtics de l’espai inclòs en el protocol. La recuperació d’aquest espai natural es convertirà en l’actuació més important dels darrers 30 anys a Catalunya quant a la recuperació d’un àmbit natural des de la restauració de l’Estany d’Ivars a Lleida.

Les 37 hectàrees d’aiguamolls esdevindran una reserva natural en la qual reintroduiran espècies animals autòctones com la tortuga de rierol, la tortuga d’estany i el fartet; i espècies vegetals com alberedes, prats i jonqueres; i es convertirà en un espai de pas o de nidificació d’aus migratòries com la gavina corsa i el flamenc, gràcies a la creació d’una llacuna interior de més de 25.000 m².

URBANISME SOSTENIBLE A LA ZAL

El projecte econòmic més important de l’àmbit inclòs en el protocol és la ZAL amb unes inversions acumulades de més de 70 milions que, en aquests moments, està en la fase final de la construcció de les connexions amb la xarxa viària. En el darrer Consell d’Administració de l’APT es va aprovar provisionalment el projecte d’urbanització de la ZAL. El desenvolupament urbanístic d’aquest espai logístic seguirà criteris sostenibles fins al més

mínim detall. Es maximitzaran les superfícies verdes, vegetades amb espècies autòctones de la zona i amb un baix consum hídric. Aproximadament 180.000 m³ de superfície verda (19% del total de la ZAL). Aquestes zones serviran per disminuir la temperatura del terra (en no estar pavimentades) i fixar CO2

El disseny dels vials seguiran pautes sostenibles i tindran zones verdes a les voreres i una mitjana vegetada entre carrils. A més, les energies renovables també tindran un gran protagonisme en el desenvolupament de la ZAL. Està previst establir l’ús de panells fotovoltaics a les teulades de les naus logístiques que han de construir, en el futur, els usuaris i a les zones d’aparcament de camions.

EQUIPAMENTS CULTURALS

El protocol entre l’Ajuntament de Vila-seca i el Port de Tarragona també preveu l’impuls conjunt d’equipaments culturals. D’una banda, la restauració, consolidació i museïtzació del Jaciment Arqueològic de Cal·lípolis. Una vil·la romana dels primers segles de la nostra era, situada en el cor d’aquest espai logístic, turístic i natural. Aquests treballs de recuperació començaran a finals del mes de febrer, en una primera fase de reexcavació, delimitació i consolidació, amb una inversió d’uns 120.000 euros aportats per l’APT.

D’altra banda, està previst l’impuls d’un Centre Experiencial i d’Interpretació que permetrà que els habitants de la zona i els visitants d’arreu del món puguin conèixer de prop el procés de recuperació dels espais naturals protegits, les espècies animals protegides i la vida de la fauna i la flora, així com, el naixement i desenvolupament de la vil·la de Cal·lípolis a través dels mitjans audiovisuals i virtuals més avançats.

“El contradic de Ponent també serà un factor positiu per a la recuperació i restauració de la fauna i la flora submarines”

Els centre experiencial

LA FIM VILA-SECA I LA FIRA DEL VI DE FALSET S’ALIEN PER MARIDAR MÚSICA I VI

L’acord de col·laboració planteja que les propostes musicals de la Fira del Vi seran programades per la FiM Vila-seca

L’acord signat a l’Ajuntament de Falset per Carlos Brull, alcalde del municipi, i Pere Segura, alcalde de Vila-seca, la FiM Vila-seca i la Fira del Vi de Falset estableixen un acord de col·laboració. Aquesta nova aliança consisteix en la programació de dues actuacions musicals amb segell FiM en el marc de la 28a edició de la Fira del Vi de Falset, gràcies al comissariat de Martí Marfà, director artístic de la FiM Vila-seca.

La Fira del Vi de Falset (Mostra dels vins de la DOQ Priorat i la DO Montsant) oferirà, en contrapartida, diverses activitats relaciona -

des amb el món del vi, com ara tastos o degustacions al Castell de Vila-seca, durant la celebració de la fira, del 4 al 7 de maig.

Un dels objectius de l’acord és sumar esforços per donar projecció i centralitat al territori, a través de dues fires que s’han convertit en referents nacionals en els seus respectius àmbits. Aquest acord s’emmarca en la voluntat de la FiM Vila-seca d’establir col·laboracions amb institucions i agents culturals del territori, per tal de valorar les aportacions socials i culturals que aquest fa al conjunt del país.

PERE SEGURA, PROCLAMAT NOVAMENT ALCALDABLE

Pere Segura és l’actual alcalde de Vila-seca i aquestes seran les seves segones eleccions que es presenta com a candidat a l’alcaldia

alcalde de Vila-seca i aquestes seran les seves segones eleccions que es presenta com a candidat a l’alcaldia.

SALOU, CAMBRILS, REUS I VILA-SECA LA PINEDA PLATJA ES PROMOCIONEN A ANDORRA

Amb l'objectiu d'atraure turistes del País dels Pirineus, tradicionalment molt fidels a la destinació

Els municipis de la Costa Daurada: Salou, Cambrils, Reus i Vila-seca La Pineda Platja sumen novament esforços per a la promoció turística a Andorra amb l’objectiu d’atraure turistes del País dels Pirineus, tradicionalment molt fidels a les nostres destinacions, i de rebot als visitants procedents d’altres països com França, UK i l’Estat espanyol, que es troben gaudint de l’esquí durant el cap de setmana a Andorra.

La primera acció es va fer al centre comercial Illa Carlemany, el centre comercial més important del país, on es va disposar d’un espai exclusiu en el qual els visitants podran gaudir d’actuacions infantils, photocall interactiu, degustació de Vermut de Reus i promoció turística i informació dels quatre municipis. L’altra va ser a les pistes d’esquí de VallNord. En aquest gran resort d’esquí s’hi va instal·lar una zona promocional a l’espai de descans dels esquiadors, amb una carpa degudament senyalitzada amb la imatge dels quatre municipis i amb zona de degustació del Vermut de Reus. La idea d’aquesta acció és mostrar d’una manera atractiva la gran oferta de platges de qualitat, de gastronomia, cultura, en un radi de pocs quilòmetres de distància i dirigida, principalment al públic familiar.

L’Assemblea Local de la formació política Vila-seca Segura ha proclamat Pere Segura com a candidat a l’alcaldia de Vila-seca a les properes eleccions municipals del 28 de maig. Proclamat per unanimitat durant una multitudinària assemblea local, Pere Segura és l’actual

Un cop proclamat i durant la seva intervenció davant la militància, Pere Segura va fer un repàs a l’intens treball fet des del govern municipal durant aquests darrers 4 anys on, malgrat les adversitats, s’han engegat nous projectes i han permès avançar Vila-seca econòmica, social i culturalment. De fet, tot i recordar als assistents que Vila-seca sempre ha estat la nostra prioritat i que vosaltres heu fet possible tots aquests projectes, l’alcaldable va expressar amb fermesa que “avui tinc la certesa que la nostra ciutat és més justa, ofereix més oportunitats als nostres conciutadans i mira amb optimisme al futur”.

VILA-SECA

EL CONSELLER CAMPUZANO

INAUGURA LES NOVES DEPENDÈNCIES DE SERVEIS SOCIALS

Aquest nou espai acull ara tots els serveis d’atenció a la ciutadania que fins ara estaven ubicats en diferents dependències i equipaments municipals

El conseller de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Carles Campuzano, ha presidit l’acte inaugural de la nova seu de l’àrea de Drets Socials i Participació Ciutadana de Vila-seca. Aquest nou espai, de 412’81 m² i amb una inversió final de 791.380 euros, acull ara tots els serveis d’atenció a la ciutadania que fins ara estaven ubicats en diferents dependències i equipaments municipals, com són: equips bàsics de serveis socials, servei d’Atenció a les Dones, servei d’Atenció a Persones Nouvingudes, oficina Local d’Habitatge, servei d’Atenció a Empreses i Ocupació, servei d’Atenció Jurídica per a Dones, servei d’Assessorament jurídic en temes d’habitatge i servei d’Atenció Integral LGBTIQ+.

L’actuació ha consistit en l’adequació integral d’un local, que se situa únicament en planta baixa. El local disposa de tres façanes i permet l’accés dual pel carrer Major i pel carrer del Patró, un fet que permet distribuir l’espai en tres zones: atenció al públic (recepció, atenció al públic, sala d’espera, serveis per al públic), atenció semi restringida (6 petits despatxos d’atenció personalitzada) i zones internes de treball (4 despatxos de direcció i regidoria, sala de reunions, serveis interns, sala comuna de treball, office, magatzem i arxiu).

COL·LABORACIÓ ENTRE ANDORRA I VILA-SECA AMB LA FIRA DE MÚSICA

EMERGENT I FAMILIAR

Han signat aquest acord de col·laboració Montserrat Planelles, directora de Promoció Cultural del Govern d'Andorra, i Pere Segura, alcalde de Vila-seca, al Castell de la ciutat

El Govern ha signat un acord de col·laboració amb la Fira de Música emergent i familiar (FiM) Vila-seca per promoure l’intercanvi artístic i la presència al festival de propostes musicals procedents d’Andorra. Així, fruit d’aquest acord, la FiM programarà un grup procedent del Principat que hagi participat en la convocatòria artística. L’acord es pacta per primera vegada per a l’edició d’enguany, i es prorrogarà automàticament per a les edicions dels anys vinents. Han signat aquest acord de col·laboració Montserrat Planelles, directora de Promoció Cultural del Govern d’Andorra, i Pere Segura, alcalde de Vila-seca, al Castell de la ciutat.

Aquest acord s’emmarca en la voluntat de la fira de música emergent i familiar d’establir col·laboracions amb institucions i agents culturals dels territoris de parla catalana amb l’objectiu de reforçar el seu paper vertebrador de l’escena musical emergent i familiar de Catalunya. Per la seva banda, el Ministeri de Cultura i Esports del Govern d’Andorra, a través de l’Àrea d’Acció Cultural, té, entre altres finalitats, la de difondre i promocionar internacionalment el sector musical andorrà i contribuir a crear nous públics i mercats per a les propostes artístiques andorranes. En les setmanes vinents s’anunciarà la proposta andorrana que actuarà a la FiM Vila-seca 2023 entre el 4 i el 7 de maig.

VILA-SECA FA UNA CRIDA A LA CIUTADANIA PER A LA CREACIÓ DE 4 CONSELLS MUNICIPALS

L’Ajuntament de Vila-seca, en el context del desenvolupament del Reglament de participació ciutadana, crearà pròximament diversos consells municipals adreçats a la ciutadania. Amb la creació d’aquests consells, es vol arribar a tot un seguit d’objectius, d’entre els quals destaquen: afavorir l’interès col·lectiu i el bé comú com a elements facilitadors de llaços comunitaris i vincles de pertinença i generar una cultura participativa que promogui la corresponsabilitat i el compromís amb les persones i l’entorn.

Concretament, els consells que seran creats són els d’infants, joves, dones i persones grans. Tots ells estaran formats per una presidència, un equip tècnic dinamitzador i una vintena de vila-secans i vila-secanes que desitgin

participar-hi. En aquests consells els ciutadans hi trobaran un espai de construcció col·lectiva que fomentarà la comunicació, la informació i

la conversa, un espai amb interès pel bé comú i la diversitat de sabers i coneixements i un espai de reflexió i treball col·laboratiu.

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES

Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats. Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa exterior, per a celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís. Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula 1 o, per descomptat, el futbol.

MELVIN RESTAURANT

VILA-SECA

VILA-SECA EXPLICA ALS VEÏNS LES MILLORES DEL NOU CONTRACTE DE NETEJA I RECOLLIDA DE RESIDUS

La campanya s’ha iniciat al barri de la Plana i es faran accions de sensibilització al carrer i als domicilis amb l’objectiu de continuar millorant en la neteja i gestió de residus

La campanya informativa sota la marca ‘Vila-neta’ vol donar a conèixer les millores que s’estan incorporant amb motiu del nou contracte del servei de neteja i recollida de residus, així com continuar sensibilitzant sobre el reciclatge i el comportament cívic que caracteritza la ciutadania de Vila-seca.

La principal acció de la campanya la protagonitzen els 11 informadors i informadores degudament identificats que aniran visitant porta a porta les llars del municipi fins el dissabte 1 d’abril. Les visites han començat pels domicilis de la Plana, després continuaran en el nucli de Vila-seca i finalitzaran a la Pineda. A més, s’ha creat un punt informatiu que anirà itinerant per diverses localitzacions del municipi i oferirà consells sobre neteja i residus, material per separar correctament i un joc participatiu a totes les persones que el visitin.

També s’han produït diverses peces informatives que recullen els missatges de la campanya: un tríptic amb les principals millores del servei, un díptic per a persones propietàries de animals de companyia, cartells per distribuir a porteries d’habitatges, un vídeo animat i publicacions específiques per a les xarxes socials municipals.

FUNECAMP SERÀ L’EMPRESA DE SERVEIS FUNERARIS DE REUS, SALOU, VILA-SECA I CONSTANTÍ

La societat exercirà en els diferents municipis la prestació dels serveis funeraris d’acord amb principis d’objectivitat i amb la satisfacció de l’interès general

La comissió d’estudi integrada per membres de les corporacions i personal tècnic dels consistoris de Reus, Salou, Vila-seca i Constantí ha finalitzat la redacció de la memòria justificativa per tal de continuar el procés de creació d’un ens supramunicipal que gestioni els serveis funeraris dels citats municipis de forma pública, conjunta i prop era. La memòria defineix, entre altres aspectes, que la prestació de serveis funeraris es faci mitjançant una societat anònima de caràcter supramunicipal que es denominarà FuneCamp, S.A.

La societat exercirà en els diferents municipis la prestació dels serveis funeraris d’acord amb principis d’objectivitat i amb la satisfacció de l’interès general en concurrència amb les empreses privades que actuen en aquest sector. Aquesta nova societat operarà en règim de concurrència amb el operadors privats i es regirà per principis de continuïtat amb l’activitat

duta a terme tradicionalment per Serveis Funeraris Reus i Baix Camp. Per garantir aquesta continuïtat, la nova empresa comptarà inicialment amb la totalitat de l’actiu de l’actual Serveis Funeraris Reus i Baix Camp mantenint també el seu personal i la garantia de manteniment d’un servei indispensable, un servei no desitjat, de caràcter puntual i que es desenvolupa en un moment de molta sensibilitat.

VILA-SECA TREBALLA JA EN L’ELABORACIÓ DEL PLA ESTRATÈGIC DE RESIDUS

Vila-seca és pionera en la redacció d’aquest tipus de plans en l'àmbit municipal

El municipi de Vila-seca es troba en procés d’elaboració del Pla Estratègic de Residus 2023-2032 , el full de ruta que ha de permetre l’assoliment dels objectius en matèria de preparació per a la reutilització i recollida selectiva establertes per normativa europea i en l’àmbit català. Si bé hi ha molts municipis amb Plans de Prevenció de Residus, Vila-seca serà pioner en disposar d’una planificació de gestió integral dels residus generats, posicionant al municipi a l’avantguarda en matèria de gestió de residus.

La voluntat del consistori és incrementar encara més l’índex de recollida selectiva en l’àmbit municipal, tenint en compte que l’any 2021 es va situar en 53,2%, xifra per sobre de la mitjana catalana. En aquest sentit, es preveu que el

Pla inclogui un llistat d’actuacions en matèria de recollida selectiva, prevenció i reutilització i preparació per a la reutilització a executar durant el període temporal comprès entre 2023-2032. L’estratègia que finalment es defineixi permetrà, entre altres aspectes, incrementar l’índex de recollida selectiva com a mínim fins al 60% l’any 2030, encaminant al municipi als requeriments en l’àmbit normatiu previstos per l’any 2035.

VILA-SECA 10 raons per invertir a

Situació geogràfica privilegiada

Accessible i ben connectada

Qualitat de vida exceŀlent

Turisme, indústria i logística

Economia diversificada

Generació i atracció de talent

Diversitat d'espais per a noves iniciatives empresarials

Marc ideal per a esdeveniments

Projectes de futur

LLISTAT DE DISTRIBUCIÓ LA CIUTAT

TARRAGONA

Mèdica Tarragona Joaquima Vedruna, 23

Consultes Ext. Monegal (Viamed) López Peláez, 11

Centre Mèdic Alomar Taquígraf Martí, 4

Laboratoris Domingo Pau Casals, 11

Activa Mútua Pin iSoler, 12

Centre Mèdic Rambla Nova Rambla Nova, 103

Notaria Sáez De Santamaría Rambla Nova, 113

Notaria Miquel Roca Rambla Nova, 114 3er

Notaria Doblado Rambla Nova, 117 2n-2a

Laboratoris Vidal Rambla Nova, 121

Registre Propietat Pons d'Icart 2, 2on

Royal Tarraco Sant Auguri, 5

Centre Mèdic Roma Alcalde Lloret, 1

Fontanet Gasòmetre, 24

Centre Diagnòstic Imatge Vidal i Barraquer, 4

Gimnàs Orion Fortuny, 25

Cambra Propietat Urbana Méndez Núñez, 23

Notaria Estrada Rambla Nova, 26 Entl.

Clinimedic Rambla Nova, 58, 2-A

Centre Mèdic Tarragona Rambla Nova, 78

Biblioteca Fortuny, 30

Club Nàutic Tarragona Port Esportiu S/N

ITV Nàstic Budellera S/N

URV Escorxador

Diputació de Tarragona Passeig St Antoni, 100

Ajuntament de Tarragona Plaça de la Font, 1

OMAC Rambla Nova, 59

Padel Indoor Francolí Parc 10 Nau 12

Holos Ass.de Catalunya, 6

Repsol Polígon Pobla Mafumet

DOW Autovia de Salou

BASF N-340 La Canonja

Nikko Center Crta. València, 206

Autoforum Caràbia, 5

Motor 23 Caràbia, 10

Tarraco Center Crta. València, 248

Garancar Crta. València, 220

Joaquim Oliva Josep MªFolch i Torres, 2

Autoxandri Josep Mª Folch i Torres, 12

Jaguar-Land Rover Crta. València, 248

Clinica Dorsia Plaça Imperial Tarraco

Embriogyn Estanislau Figueres, 8

Mc Mutual Alguer, 11

Viamed Monegal Pere Martell, 39

AEQT Marquès De Montoliu, 2

Tennis Tarragona Bar Via Augusta, 0

Club Natació Tarraco Bar Passeig Torroja, 86

Ability Salud Macià Mallol i Bosch, 6

Centre Colom Colom 5, 1er-4a

Infermeria i Gestió Prat de la Riba, 6 - local 7

Centre Mèdic IV Torres Baro IV Torres, 11B

Clínica Vida'm Catalunya 22, Entresol 1a

Cambra Comerç Pau Casals, 17

Clínica Dental Bonadent Ramon i Cajal, 44

Alba Clínica Dental Av. Roma, 18

Clínica Dental Tarragona Tuces Lluís Companys, 14

Montse Timoneda Prat de la Riba, 18

Abaden Dentistas Francesc Macià, 2

Andreu Ulldemolins Plaça Imperial Tarraco, 2

Clínica Dental Palazon Rambla Nova, 111

IB Clínica Dental Mossèn Ritort i Faus, 25

AC Clínica Dental Vidal i Barraquer, 9

Covestro Pol. Q. Sud, Vial dels Prats

Asesa Crta. Salou S/N

Clariant La Canonja

Kemira Verge de la Pineda (Vila-seca)

Dixquimics C/ Dotze (Bonavista)

Elix Polymers Pol. Ind. Crta. Vila-seca- La Pineda

Messer Autovia Salou, Km 3,8

FCC C/ del Coure Pol. Ind. Riu Clar

Panet Rambla Nova, 104

Panet Pl. Corts Catalanes, 2

Farinus Pl. Corsini, 2

Farinus Joan Fuster, 7

Farinus Doctor Mallafré, 3

Panishop Pl. Corsini, 4

Panishop Pl. Corts Catalanes, 3

Panishop Marquès de Montoliu, 4

Fleca 2000 Pl. Ponent, 1

Fleca 2000 C/ Sant Benilde

Fleca 2000 Reina Maria Cristina, 5

Enrich Rambla Nova, 96

La Costarrica Rambla Nova, 73

La Costarrica President Francesc Macià, 17 Granier Av. Ramon y Cajal, 32 Granier Rambla Nova, 80

La botiga del cafè - Brasilia Rambla Nova, 88

Tradicionarius Rovira i Virgili, 32

Tradicionarius Av. Ramon y Cajal, 25

REUS

Notaria Pedro Carrión Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 1a

Notaria F. Javier Pajares Raval Santa Anna, 22

Notaria Jose M. Navarro Pl. Pintor Fortuny 1, Ppal 3º

Registre Propietat Reus General Moragues,76

Centre Mèdic CMQR Plaça Llibertat, 10

Centre Mèdic Reus Sant Joan, 34

Activa Mútua Carrer Del Roser, 107

Laboratori Domingo Plaça Llibertat, 10 baixos

Laboratori Analisis Lab Cami De L'aleixar, 38

OMAC Plaça Mercadal, 1

Tennis Monterols Crta Reus-Cambrils, Km 1

Reus Ploms Marià Fortuny, 5

Redessa Bellisens, 42

Redessa Camí De Valls, 81

Cambra Propietat Urbana Plaça Catalunya, 5

Centre MQ Reus Antoni Gaudí, 26

Biblioteca Central Escorxador, 1

Clinica Alomar Pintor Tapiró, 5

Centre Medic Estibel Sant Elies, 34

ABS Reus Astorga, S/N

Medinamic 2010 Plaça Llibertat, 10

Notaria Ochoa Prat De La Riba, 41

Institut Clínic Passeig Suñer, 51

Uroequip Pintor Tapiró 5

Reus Deportiu Antoni Gaudí, 66

Multioficines La Salle Av. La Salle, 45

Centre De Lectura Major, 15

Círcol De Reus Plaça Prim, 4

Padel Indoor Camí De Valls, 98

Padel X4 Faió, 7

Sanitas Dental Raval Martí Folguera, 28

Laboratorios Escuredo Doctor Domènech, 1

Asisa Passeig Suñer, 28

Vitaldent Prat De La Riba, 13

Garancar Recasens i Mercade, 51

Tarraco Center C/ Cambrils, S/N

Autoxandri Passeig Suñer, 30

Motor 23 Av. Falset, 142

Autoforum Crta. d'Alcolea 138

Clinica Dorsia C/ Del Roser, 16

Especialitats Mèdiques Reus Doctor Vilaseca, 9

Mútua Universal C/ Ample, 56

Fremap Maria Aurèlia Capmany, 6

Cambra Reus Boule, 2

Sergio Lagorio Carrilet, 19

Clinica Dental Alba Antoni Gaudi, 3

Marcelo Castellano Passeig Prim, 32, 4 t-1a

Blancadent Llibertat, 4

Ortodent Sant Jordi, 17

Futurdent Sant Joan, 2

Panishop Sant Joan, 34

Enrich - La Fira Av. Sant Jordi, 6

La Costarrica Pl. Llibertat, 4

Granier Pl. Llibertat, 14

La Botiga del Cafè - Brasilia C/ St. Pau i St. Blai

Tradicionarius Raval Jesús, 48

VILA-SECA

ITV C-340, Km 1154

CAP

Galceran De Pinós, S/N

Antonio Simon Pau Casals 85, 1er

Ajuntament Plaça de l'església ,26

Iclinic Ramon D'olzina, 19

Piscines Municipals Pere Molas, 26

Auditori Josep Carreras Pl. Frederic Mompou, 1

Biblioteca C/ Tarragona, 7

Notaria Francesc Martí i Padrós, 2

Base C/ De La Font, 14

Conservatori Av. Generalitat, 27

Pavelló Esportiu La Pineda Amadeu Vives, 42

CAP La Pineda Alfredo Kraus, 24

Registre Propietat Pere Cardona, 4

Clinica Bonadent Països Catalans, 1, 1er-G

Dr. Carles Bonet Països Catalans 1

Fisiovilaseca Sir Esteve Morell Scot, 3

Clínica Dental Sonia Ruiz Anselm Clavé, 3

Salut Vilaseca Josep Forasté, 2

Asisa Pere Molas

Olzina Dental Pl. Parc De La Riera, 1, 1er-2a

Clínica Dental Susana Anadón Ramon D'Olzina, 44

Clínica Dental Mediterránea Pere Molas, 13

Forn Sans Verge de la Pineda, 2

Granier Tarragona, 5

Aquum SPA-Estival Park Pg. Pau Casals, 55

Spa Gran Palas La Pineda Sèquia Major, 5

SALOU

CAP Arquitecte Ubach, 11

CAP Carrilet, 12

Esplai Carrilet Plaça Carrilet, 2

Cafeteria Ajuntament Passeig 30 D'octubre

OMAC Ajuntament Passeig 30 D'octubre

Biblioteca Ponent, 16

L'esplai de La Caixa Carles Roig/Pg. De L'estació

Pavelló Municipal Milà, 5

Escola Municipal de Música Arquitecte Ubach

Salou Mèdic Barcelona, 30, 3er-5a

Global Medical Care Francolí, 8

Centre Mèdic Salou Via Roma, 11

Antonio Simon Vendrell, 6

Ciscar Clinic Barcelona, 68

Notaria Jose Miguel Pastor Francolí, 10

Notaria Jesus Alfredo Fernandez Barcelona, 16

Registre de la Propietat Montsià, 2

Centro Médico Salou Valls, 4

Cliínica Dental Moreno Montalvo Via Roma 23, 1 3

Clínica Saldent Pau Casals, 19

Clínica Dental Croma Ciutat De Reus, 11

Clínica Dental Sonia Trilla Carrilet, 10, 1er-2a

Clínica Dental Dra Clols Via Augusta, 17

Club Tenis Salou Bar L'Avenc, 37

Bar Aragón Major, 36

Capuccino Via Roma,5

Chapeau Barcelona, 32

Coffee Break Berenguer de Palou, 5

Panet Barcelona, 59

Granier Barcelona, 42

VALLS

CAP Dr. Sarró Vallvera, 8

Llar de Jubilats Mare Maria Güell, 2

Biblioteca Sant Pere, 2

Ajuntament Pl. Blat, 1

OAC Pl. Blat, 1

Pavelló Joana Ballart Prat de la Riba, 14

Centre Esportiu El Fornàs Arquitecte Vives, 5

Escola Municipal de Musica Passeig de l’estació, 41B

Clínica Vital Sta. Joaquima Vedruna, 5

Centre Mèdic Alt Camp Vallvera, 6

Pius Hospital Pl. Sant Francesc, 1

Notaria Santa Teresa, 5

Registre de la propietat Montblanc, 2

Dentalvalls Germans Sant Gabriel, 2

Clínica Dental Dominguez Passeig de L’estacio, 5

Clinica Dental Clofent Xiquets de Valls, 7

Andreu Ulldemolins Ps. Caputxins, 5, 1er Pis

Patronat Municipal d’esports Ps. Pres. Tarradellas, 2–6

Centre Cultural Pl. Francesc Layret

Mútua Universal Prat de La Riba, 1

MC Mutual Passeig de L’estacio, 38