5 minute read

HARD ROCK i ara què?

Un informe desfavorable del Departament d’Acció Climàtica fa trontollar el projecte del Hard Rock, però ajuntaments, partits i el sector empresarial i turístic del territori pressionen perquè es trobi una solució

Adrià Miró Canturri

Advertisement

El debat sobre el projecte del Hard Rock torna a estar encès. Sobre la taula, es troba pendent l’aprovació definitiva de la modificació del Pla Director Urbanístic (PDU) de reordenació de l’àmbit del Centre Recreatiu i Turístic (CRT), el qual permetria la implementació d’aquest projecte ubicat entre Salou i Vila-seca. Els canvis estan a l’espera del vistiplau dels informes de diverses conselleries, sent el del Departament d’Acció Climàtica el més conflictiu. L’octubre de 2022, el diari Ara va anunciar que aquest informe impedia l’aprovació de la modificació. En el text al·legava que “es considera que el projecte urbanístic no assoleix el nivell de sostenibilitat ambienta requerit i s’informa desfavorablement fins que es modifiqui”. Per tant, s’haurien d’afegir mi- llores si es vol tirar-lo endavant.

Els contratemps són ja una senya d’identitat d’aquest projecte, que ha patit diversos canvis en el seu plantejament. El tema va començar a caminar fa una dècada amb Artur Mas (CiU) a la presidència de la Generalitat. De l’Eurovegas es va passar al BCN World i posteriorment al definitiu Hard Rock. A més, el PDU de 2016 també es va haver de modificar per ordre judicial, desenvolupant el text actualment en discòrdia.

Opinions Enfrontades

Durant tot aquest procés, s’han consolidat dues grans postures. Per un costat, els defensors, que remarquen la “injecció econòmica” que suposaria pel territori amb una inversió que “ronda els 2.000 milions d’euros” i la creació de “més de 12.000 llocs de treball ”.

Probablement, una de les imatges que escenifiquen millor qui sosté aquesta postura és la produïda a la Cambra de Tarragona . A l’acte per presentar la unió entorn del projecte del Hard Rock van assistir els alcaldes de Vila-seca, Pere Segura , i de Salou, Pere Granados; els dos municipis on s’ubicaria la infraestructura. A més, hi van ser presents batlles d’altres municipis com El Vendrell o Constantí i alcaldables del PSC i Junts a diversos indrets del territori. D’altra banda, també apareixien a la fotografia la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona Província (FEHT), representants dels diversos sectors productius del territori, (CEPTA, AEHT, FEAT, AEQT, AEST, PIMEC i Xarxa Santa Tecla, entre d’altres), associacions d’empresaris, membres de les Cambres de Comerç de Reus, Valls i Tortosa, així com represen - tants de la Universitat Rovira i Virgili, entre d’altres.

Una imatge d’unitat on inclús faltaven partits i institucions que estan d’acord amb el Hard Rock, com la Diputació de Tarragona. L’ens supramunicipal va aprovar per unanimitat una declaració institucional en suport al Hard Rock, que alhora demanava a la Generalitat vetllar amb la diligència deguda els tràmits administratius en l’aprovació definitiva de la Modificació del PDU. En aquest sentit, la seva presidenta, Noemí Llauradó, el considera bo per a la desestacionalització i defensa que inicialment es parlava de sis casinos, però que s’ha reduït fins a només un i amb una reducció de la seva activitat.

A l’altre costat, es troben els detractors, que critiquen entre d’altres el model econòmic que s’implanta al territori i els possibles problemes amb el joc que podria comportar el projecte. En aquest grup, es troben algunes associacions com Aturem Hard Rock i principalment els dirigents de la CUP i els Comuns.

Negociacions Pressupost Ries

Encara que el manifest que va plantejar la plataforma va obtenir la signatura de dirigents d’aquells dos partits d’esquerres i altres membres de la societat civil, dos diputats d’Esquerra Republicana al Parla- ment (Ruben Wagensberg i Jenn Díaz) van plasmar-hi també el seu nom.

Tot i això, el grup parlamentari republicà és en principi favorable al projecte. Les postures de tots els partits amb representació al Parlament de Catalunya van quedar força definides el 24 de novembre, quan es va denegar una moció de la CUP per tombar el Hard Rock. En aquella votació, els Comuns i els cupaires van estar a favor, mentre que la resta de partits (ERC, PSC, Junts, VOX, Cs, PP) s’hi van oposar.

De fet, el president Pere Aragonès (ERC) ha refermat el seu compromís per aconseguir un PDU que impulsi el Hard Rock. Aquest desembre, va assegurar que “el Govern de Catalunya està fent la seva feina” per aprovar-lo i que tots processos “s’han de fer amb màxim rigor, incorporant tots els informes i recomanacions” perquè la justícia no el torni a tombar. Pel que fa a la Delegació del Govern a Tarragona, la resposta va en la mateixa línia que la del president i afirmen que “el projecte segueix la seva tramitació administrativa al Departament d’Acció Climàtica”.

El PSC, però, no veu clara la posició dels republicans i vol assegurar que la Generalitat no es faci enrere recolzant-se en algun informe desfavorable. Per aquest motiu, el Hard Rock ha entrat de ple en el debat català dins de la negociació pels pressupostos. Esquerra, amb 33 diputats, necessita un bon grapat de suports per aprovar els comptes d’un govern en clara minoria. Per un costat, ja han arribat a un acord amb els Comuns (8 diputats), però no són suficients.

L’opció de Junts (32 diputats), que fins fa poc era el seu company de govern, sembla complicada, mentre que el PSC (33 diputats) es manté impassible amb algunes de les seves principals demandes: ampliació de l’Aeroport del Prat, Hard Rock i la B-40. Pels socialistes, es tracten de temes “fonamentals” i al·leguen que “quan negocies, s’ha de cedir”. El problema rau en el fet que, si els republicans accepten incorporar aquests temes, els Comuns es despenjarien de l’equació i els números no donarien. Per això, la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, defensa que "no es pot condicionar la negociació dels pressupostos a temes sobre els quals encara hi ha molts serrells per parlar i discutir". Al mateix temps que pretén aïllar de les negociacions les qüestions que no siguin estrictament pressupostàries. Un estira-i-arronsa que cada vegada s’enquista més.

Pressi Dels Alcaldes

A banda del PSC al Parlament de Catalunya, unes de les institucions més actives en la defensa del Hard Rock són els ajuntaments directament afectats: Salou i Vila-seca. Ambdós consistoris van aprovar manifestos a favor del projecte i han encapçalat les crítiques a la demora d’aquesta modificació.

Pere Granados, alcalde de Salou, insisteix en la “la necessitat de treballar amb un calendari on es tingui una previsió de tots els tràmits a realitzar, perquè si no s’està provocant una sensació d’incertesa i d’improvisació”. El batlle salouenc inclús va denunciar que l’empresa Hard Rock havia “paralitzat” el projecte, una informació que desconeix el Departament de Territori. Davant del risc de perdre l’empresa, Granados ha demanat que s’accelerin uns tràmits que segurament aniran més enllà del que estaven previstos.

Atenint-nos a la cronologia del projecte en aquests 10 anys, el frec a frec entre les dues posicions va per llarg i els defensors de cada cantó hauran de pressionar com mai perquè s’arribi a la conclusió que demanen. Ara per ara, una de les principals incògnites seran els pròxims passos de la Generalitat presidida per Aragonès, que ha anat amb peus de plom en tota la tramitació. Segons el conseller de Territori, Juli Fernàndez, actualment hi ha 17 informes favorables al projecte, tot i que espera a tenir tots els avals sectorials per aprovar definitivament el PDU i demana trobar solucions “solvents” a les “mancances” de la modificació que assenyala Acció Climàtica.

Pel seu costat, tant l’alcalde de Salou com el de Vila-seca han volgut treure-li ferro a l’informe, mentre que algunes associacions i partits de l’esquerra alternativa volen donar per enterrat el projecte. Aquest 2023 pot ser el decisiu perquè el tema finalment es desencalli i sabem cap on avança aquest possible nou pol d’atracció turística pel territori. La capacitat de saber arribar a consensos serà un dels valors més preuats aquests mesos.

This article is from: