REUS TRIA ALCALDESSA

Teresa Pallarès (Junts), Noemí Llauradó (ERC), Sandra Guaita (PSC) són les principals candidates a aconseguir l’alcaldia de la capital del Baix Camp aquest 2023

Adrià Miró Canturri

La cursa per l’alcaldia de Reus està més oberta que mai. Les anteriors eleccions autonòmiques ja van deixar una Catalunya amb tres grans partits que es disputaven l’hegemonia del país. Els socialistes van guanyar aquells comicis, però tant Esquerra Republicana com Junts es van quedar ben a prop de la primera plaça. Les municipals podrien deixar un mapa similar a diverses localitats, entre les quals es troba la capital del Baix Camp. El frec a frec entre juntaires, republicans i socialistes ja es va escenificar el 2019, amb un lleuger avantatge de l’alcalde Pellicer. Uns 2.000 vots més que els seus competidors van permetre al batlle aconseguir un regidor més i tornar a encapçalar el govern local.

Amb la renúncia de Pellicer a tornar-se a presentar, les distàncies es podrien escurçar i sobre el taulell polític reusenc sobresurten tres candidates amb més opcions. Teresa Pallarès és l’encarregada de retenir l’alcaldia per Junts i compta amb un perfil força diferenciat del seu predecessor. En el seu moment, va ser membre del PSC, amb qui va exercir de regidora i subdelegada del Govern de l’Estat a Tarragona. La seva relació amb els socialistes es va acabar per desavinences ideològiques i, després d’una època a l’empresa privada, Puigdemont la va reclutar pel seu nou projecte polític. Aquest mandat ha sigut segona tinent d’alcalde i regidora d'Economia, Coneixement i Habitatge. A més, també va exercir com a delegada de la Generalitat a Tarragona quan Junts formava part del Govern català.

tir-lo en la segona força política del Ple. Fa 7 anys va retornar el seu partit al consistori, el 2019 va duplicar els regidors que havia obtingut l’anterior mandat i ara aspira a efectuar el ‘sorpasso’ definitiu. A banda de la seva tasca a la ciutat, aquest mandat ha sigut la presidenta de la Diputació de Tarragona.

Finalment, la tercera en discòrdia és la candidata socialista, Sandra Guaita. El maig del 2021 va deixar la primera línia de la política municipal per centrar-se íntegrament en la seva tasca com a diputada al Congrés, però ara torna per agafar el relleu d’Andreu Martín, que ha fet un pas al costat per motius personals. Tot i estar entre Madrid i Reus, explica que no ha perdut en cap moment el contacte amb l’activitat de l’Ajuntament i busca retornar l’alcaldia al PSC 12 anys després.

Totes tres podrien encapçalar el govern local aquest 2023. Per això, La Ciutat ha fet una ronda d’entrevistes amb elles per veure què pensen sobre alguns dels elements clau de Reus.

Consens Per La Mobilitat

La segona candidata és la Vicealcaldessa Noemí Llauradó. La candidata d’ERC va entrar a l’Ajuntament de Reus el 2015 i ha fet créixer el seu grup fins a conver-

Un dels àmbits més treballats aquest mandat municipal ha sigut el de la mobilitat. En un territori on els serveis deixen bastant a desitjar, cada petit avenç és rebut entre aplaudiments – i escepticisme. El govern reusenc, integrat per Junts, ERC i ARA, destaca l’evident aposta per la mobilitat en bicicleta i a peu. Dins de les diverses accions per promocionar aquest mode de transport, el nou servei de bicicleta compartida, que s’hauria d’implementar en la recta final del mandat, serà la cirereta del pastís.

Totes tres candidates remarquen el concepte de la mobilitat sostenible en els seus projectes de ciutat. Pallarès comenta que la sostenibilitat ha sigut “un vector clau” de l’actual mandat municipal i també ho serà en el seu programa electoral.

En aquest sentit, considera que l’aposta per la xarxa pedalable és només una part d’aquesta visió sostenible, que també té en compte temes com l’energia o la transformació urbana.

En l’àmbit de la mobilitat, però, el punt de vista de les tres candidates tendeix a ampliar-se més enllà del municipi i es refereixen principalment al transport metropolità. La segona tinenta d’alcalde argumenta que “Reus aspira a ser un punt neuràlgic i estratègic dins de l’àrea metropolitana” i, per aquest motiu, s’ha de tenir aquesta mirada ampla a l’hora de tractar temes com la mobilitat. Amb relació als pròxims projectes, comenta que el territori té “mancances històriques” i que els nous canvis s’hauran de decidir des d’aquesta mateixa àrea metropolitana.

Guaita també remarca aquesta separació de nivells (municipal, autonòmic i estatal) que s’han de “treballar conjuntament”. Assenyala que s’ha de definir el model de busos urbans, saber quin paper vol tenir Reus en el projecte del TramCamp i, pel que fa a l’àmbit estatal, “sol·licitar i perseguir les infraestructures com la intermodal i Bellissens”. Per a la socialista, aquesta acció conjunta haurà de permetre prescindir cada vegada més del cotxe.

Com comenta Guaita, la penetració del TramCamp a Reus és un dels majors dubtes en aquest entramat de mobilitat pública. Llauradó treu importància a què no tinguem el recorregut tan definit -com sí que passa a altres ciutats- i apel·la a un “equilibri entre el rigor tècnic i l’acceptació social” d’aquest. Per això, opina que la tria del recorregut s’ha de fer “de manera participada” amb consens entre forces políti- ques, tècnics i teixit social. A més, apunta que la connexió del TramCamp amb Reus i Tarragona serà la clau del seu èxit i que la presència de la regidora de mobilitat, Marina Berasategui, al Departament de Política territorial pot “facilitar” un bon encaix final.

Un Tema Ben Candent

Un dels altres temes que també afecta tots els municipis de l’Estat és el de l’habitatge, complex per les escasses competències que realment tenen els ajuntaments. La candidata de Junts i regidora d’Habitatge assegura que la seva intenció és dignificar les condicions de vida de la gent i incrementar l’habitatge de protecció oficial (HPO). En aquesta línia, treu pit dels projectes encetats aquest mandat: el desenvolupament d’Hispania, el del barri del Carme i un de nou amb molt d’HPO per a joves i famílies en vulnerabilitat.

Els socialistes, però, critiquen la manca de resultats visibles i posen en dubte alguns números sobre la inclusió d’habitatge públic a la xarxa municipal. Llauradó es defensa d’aquestes crítiques i recorda que “quan es governa, s’és conscient que tots els tràmits necessaris no són immediats”. A més, també posa sobre la taula la presència de la pandèmia per justificar el retard d’alguns projectes.

Per un altre costat, Pallarès recalca la feina que s’ha de fer des de Catalunya: “la funció social dels grans tenidors no està aclarida, la regulació autonòmica ha acabat al constitucional i tenim un repte pendent amb la SAREB. Necessitem un marc jurídic que ens permeti tenir competències”. Encara que critica les dificultats competencials en aquest àmbit, sí que destaca que han sigut un dels pocs ajuntaments han tirat endavant “inspeccions a pisos buits de grans tenidors”.

En contraposició, Guaita creu que “es poden fer polítiques d’habitatge hiperactives” des dels municipis, com diu que han fet ajuntaments de diferents colors polítics. Argumenta que altres pobles i ciutats han adquirit habitatge públic de diferents entitats bancàries, a través de convenis amb la Generalitat o directament els han construït. Mentre que “a Reus no s’han dut a terme cap dels tres exemples”.

Finalment, Llauradó remarca la col·laboració amb altres institucions per millorar la situació de l’habitatge. “Ens acollim a ajuts de la Diputació per rehabilitar habitatges de l’Ajuntament i destinar-los a lloguer social”, declara. A més, també anima a tenir “la ment oberta per parlar de diferents tinences d’immobles com la masoveria o les cooperatives”.

La Identitat De Reus

Si parlem d’un dels trets més distintius de Reus, el comerç és qui s’emporta la medalla d’or. Com explica Pallarès, “Reus ha estat, és i serà capital comercial i atreu compradors de moltes comarques”, una circumstància que lliga aquest àmbit amb la identitat de la ciutat.

Desgraciadament, la pandèmia va ser un gran impediment per tots els comerciants de la ciutat, que van veure la seva activitat greument afectada. Per ajudar el sector, Pallarès recorda que Reus va ser pionera (i replicada) amb “iniciatives com els Bons Comerç , que han incentivat les compres al comerç local” o “l’última campanya de Nadal, que ha estat tot un èxit i ha ajudat els botiguers”. Per la seva banda, Guaita reconeix que els Bons Comerç han sigut “una eina útil”, però avisa que “no es pot basar la reactivació comercial en ella. Més enllà de la cosmètica, els locals segueixen buits”.

Precisament, Llauradó posa en relleu un dels projectes de l’Ajuntament anomenat ‘Reus Espais Vius’, que “va començar en un raval on teníem molts locals tancats i ha permès que tinguessin vida installant-hi nous negocis”. Aquest s’ha ampliat en un primer moment a la zona del Pallol i la Sang i la candidata republicana també assegura que el Pla d’impuls econòmic i social (PIES) “ha posat nous recursos per ampliar-ho a altres zones de la ciutat”. Tant Llauradó com Pallarès coincideixen a dir que és necessari “mantenir actiu el nucli comercial” al mateix temps que es preserva el “petit comerç de barri”. Per a les dues candidates que es troben a govern, això permet que “els barris estiguin vius”.

Guaita concorda amb les seves contrincants, però assenyala que no s’està treballant en aquesta línia i que “l’activitat comercial als barris ha baixat en picat de manera preocupant”. La socialista considera que l’actual govern concentra el rellançament comercial al centre de la ciutat i que també s’hauria de traslladar als barris. En aquest sentit, explica que cada cas té les seves problemàtiques i que s’han d’abordar de manera diferent. “El problema del centre són els lloguers, mentre que el dels barris és que la gent no hi veu una oportunitat quan sí que hi existeix”.

A banda d’aquest conflicte, Guaita opina que l’Ajuntament ha d’estar al costat dels comerciants per ajudar-los i que ara mateix “tiren endavant únicament perquè ja tenen l’experiència”. Pel que fa a l’acompanyament des de les institucions, Llauradó apunta que han de “donar eines als comerços de tota la vida perquè puguin dur a terme una digitalització”, una reflexió que comparteix Pallarès. La juntaire expressa que Reus “ha de ser capdavantera i innovadora en l’adaptació al nou paradigma de consum” i que “l’administració i el sector privat han d’anar del bracet per promoure i dinamitzar les zones comercials de la ciutat”. De fet, recalca que l’APEU obre un ventall de possibilitats en què hauran de ser “agosarats i imaginatius”.

Una Mirada Enrere

Encara que queden projectes per concretar, a cinc mesos de les eleccions municipals ja es pot començar a extreure un balanç d’aquest mandat. Les dues candidates que es troben a govern elogien el funcionament de l’executiu i concretament la seva “solidesa” i “estabilitat” en moments com els viscuts aquests tres anys. Pallarès posa en valor que han impulsat “projectes que quedaran a la ciutat i que no surten d’un dia per l’altre, com és el cas d’Hispània o el barri del Carme”. A més, la segona tinenta d’alcalde posa el focus en la sostenibilitat, en àmbits com la mobilitat, però també en d’altres com la comunitat energètica i el Reus Energia Per la seva banda, Llauradó destaca que tots aquestes iniciatives han pogut tirar endavant gràcies a que hi ha hagut “molt diàleg, rigor i s’ha buscat el consens” dins del govern.

Amb tot això, emfatitza la mirada de futur de l’executiu amb el pla Reus Horitzó 32. Una iniciativa dirigida per la Vicealcaldessa i aprovada aquest mandat amb l’objectiu de plantejar per al 2032 “una ciutat d’oportunitats, amb qualitat de vida, amb talent i per gaudir".

La candidata socialista expressa que “és més evident que mai” que són “l’única alternativa real perquè la resta de partits amb possibilitats estan dins del govern”. Guaita critica el que considera “12 anys de paràlisi total” i creu que els projectes de l’època Pellicer, que van més enllà d’aquest mandat, no seran perdurables. “És curiós perquè quan li preguntem a la ciutadania que pensi en un projecte de què se senti orgullosa, ningú en diu un de l’alcalde Pellicer. Tots són socialistes”, concreta.

Geometria Variable

Les actuals aliances, però, podrien canviar a partir del 28 de maig de 2023. L’escenari és força obert i cap de les candidates vol expressar-se amb claredat abans de conèixer els resultats dels comicis.

Pallarès assegura que l’actual pacte “ha funcionat” i es declara “fan” d’aquesta fórmula. Argumenta que per a ella l’estabilitat del govern ha sigut un “valor molt important” i que és “partidària que hi hagi un gran pacte de ciutat al futur”. A l’hora de descartar una aliança amb els socialistes, la juntaire reconeix que “sense tenir els resultats davant, tancar pactes seria com tancar els ulls al futur”.

Noemí Llauradó és poc clara a l’hora de definir aliats, donat que ara mateix estan “centrats a acabar de culminar projectes”.

“La ciutadania ens va votar per tenir dedicació absoluta durant els quatre anys”, apunta. Tot i això, remarca la importància de ser la força més votada per encapçalar el govern i d’implicar a la societat en tota l’actuació de l’Ajuntament a través de la participació.

Per la seva banda, Guaita relata que el 2019 van voler fer “una aposta perquè hi hagués una manera de fer política des de l’esquerra investint a Llauradó com a alcaldessa” i que els republicans no van voler. La socialista recalca que Reus necessita “un canvi” i que se sentiran “còmodes amb aquells partits que decideixin que volen transformar la ciutat”, sense tancar la porta ni a Junts ni a ERC.

Per conèixer cap on aniran els pactes postelectorals encara queden diverses incògnites per aclarir. Qui serà la força més votada, quin paper tindran els partits més petits o com es trobarà l’ambient polític del país quan arribem a les eleccions de maig. Molts dubtes i només una certesa: Reus tindrà el 2023 una alcaldessa per primera vegada en la seva història.