Revista LA CIUTAT 37

R E V I S TA

#37 juliol-agost 2022

î 673 930 589 / 630 979 590 / 977 045 816 e @revistalaciutat G revistalaciutat Descarrega aquí la teva revista 

TARRAGONA | REUS | SALOU | VILA-SECA

JOSEP PALLARÈS Nou rector de la URV

“Hi ha una dada claríssima: a major formació, major inserció laboral”

2

LA CIUTAT

Ref. 7471

2

1

Precio: 85.500€

Ref. 7790

-

-

Precio: 99.000€

Ref. 7812

2

1

Precio: 245.000€

ARRABASSADA

SAN PEDRO Y SAN PABLO

VAPOR

Piso reformado en SPSP con 2 habi-

Muchas posibilidades y muy bien

Piso con 2 habitaciones y 1 baño con

taciones y 1 baño con plato de ducha.

comunicado. Tarragona.

bañera. Cocina independiente. Terraza acristalada. Calefacción y a/a. Parquing

Cocina equipada con salida a patio.

y trastero. Zona verde con piscina.

Próximo a la playa.

Ref. 7819

3

2

Precio: 277.000€

Ref. 7868

3

1

Precio: 89.500€

Ref. 7703

4

2

Precio: 78.000€

JOAN BAPTISTA PLANA

TORREFORTA

CONSTANTÍ

Piso con 3 habitaciones (1 en suite) y 2

Piso reformado con 3 dormitorios y 1

Piso céntrico con 4 habitaciones y 2 ba-

baños. Calefacción eléctrica y aire acon-

baño. 2 a/a en comedor y habitación

ños. Calefacción GN. Cocina con galería.

dicionado. Terraza. Zona comunitaria

principal. Cocina independiente.

Exterior.

con piscina. Cochera.

Trastero. Muy bien comunicado.

Ref. 7683

4

2

Precio: 159.000€

Ref. 7560

3

1

Precio: 159.000€

Ref. 6594

3

1

Precio: 75.000€

AVINGUDA D’ANDORRA

AVDA. ARGENTINA

SAN ANTONIO Mª CLARET

Piso muy bien comunicado con 4 habi-

Piso reformado próximo al Corte Inglés.

Piso con reforma muy bien comunicado,

taciones, 1 baño completo y 1 aseo. Co-

3 habitaciones y 1 baño con plato de

próximo a la URV. 3 habitaciones

cina con galería. Calefacción GN. Balcón.

ducha. Cocina independiente. Balcón.

y 1 baño con plato de ducha. Balcón.

Parquing opcional. Tarragona.

Ascensor.

4º sin ascensor.

LA CIUTAT

3

“Hem de ser capaços de pensar en gran” JOSEP PALLARÈS, Rector de la Universitat Rovira i Virgili Josep Pallarès serà el rector de la Universitat Rovira i Virgili els propers quatre anys

Roser Pros Roca Josep Pallarès va rebre el 57.7% dels vots ponderats a les darreres eleccions de la URV i s’ha convertit en la màxima autoritat universitària a Tarragona.

Afrontarà en primera persona els grans reptes que la universitat té al seu davant per la implicació que la institució té en

4

tots els aspectes de la societat.

Havent ocupat aquests càrrecs tan importants en la seva carrera professional, presentar-se a les eleccions de la URV era el següent pas lògic? Imagino que hi va haver poca gent que es sorprengués quan van saber que em presentava a una candidatura. Pas lògic? No, perquè

hauria pogut no presentar-me, però ho he fet pel sentit de la responsabilitat que m’ha acompanyat durant els meus 30 anys de carrera.

Quins són els grans reptes que juntament amb el seu equip afrontaran al llarg dels propers anys a la URV? En els 30 anys de vida de la universitat,

LA CIUTAT

cada rector i rectora ha assumit reptes importants, fent que la institució donés passos endavant, tot i que ja sabem que les dinàmiques universitat són molt lentes. En aquest sentit, recullo l’experiència que hi ha hagut en aquests 30 anys i faré el possible per impulsar-la endavant, afrontant els reptes tant a nivell intern com extern.

Quin són els reptes principals a nivell intern? El principal és el relleu generacional del professorat i del personal administratiu i de serveis. Penso en el professorat lector, que no té plaça permanent però té un doctorat, una trajectòria post-doctoral, però no una plaça permanent. Estem parlant de persones que tenen més de 40 anys. Aquest relleu generacional és el repte nº1.

A nivell dels estudiants l’estímul és assegurar la millor formació a nivell de grau i màster perquè sigui una formació homologable a qualsevol altra universitat catalana, espanyola o internacional. Els nostres alumnes tenen un nivell formatiu bo. És cert que parlant amb empreses d’alguns àmbits concrets diuen que els alumnes haurien de saber X o haurien de tenir determinades competències i per tant, estem disposats a millorar alineant les demandes de formació tal i com van evolucionant. Hem de fer evolucionar les metodologies, els continguts i capacitats dels nostres alumnes. Aquest és un altre gran repte intern.

“El principal repte és el relleu generacional del professorat i del personal administratiu i de serveis” I a nivell extern? Hem de pensar en les relacions amb el teixit empresarial, tècnic, cultural. Hem de ser motor, crear estratègies conjuntes amb institucions, Ajuntaments, Cambres de Comerç, per tenir una tàctica comuna com a regió del coneixement que sumi totes les forces en la mateixa direcció i ben alineades, avancin en un mateix sentit.

A les reunions i trobades que he tingut amb institucions i empreses he vist la demanda de la societat: que la universitat faci el paper de ròtula, de punt en comú a partir del qual puguem construir el discurs que necessitem.

LA CIUTAT

Sovint s’ha dit que hi ha un allunyament entre els estudis universitaris i el món laboral real. Què en pensa? Jo crec que hem de minimitzar aquest allunyament social. Hi ha una dada claríssima: a major formació, major inserció laboral. Els doctors tenen més inserció laboral que els màsters, els màsters més que els graduats i així tota la cadena. Per tant, des del punt de vista laboral, la formació universitària fa que les probabilitats de tenir un treball qualificat siguin molt més grans. Estem formant persones perquè s’insereixin al mercat laboral i contribueixin a fer avançar la societat.

El Consell Assessor de la URV juga un paper important en aquest aspecte? Sí, el Consell Assessor és la veu de la societat civil a la vida universitària. Està format per persones provinents de l’empresa, del professorat i dels estudiants, que parlen de tot el que va sorgint de nou. Els graus, els màsters, són titulacions vives que han d’adaptar-se a les necessitats canviants. El sistema que tenim ara el podem fer a mida perquè estigui el més actualitzat i adaptat a les necessitats de la societat i de les empreses.

La recerca i investigació que es fa des de la Universitat fa avançar la societat en molts aspectes. Fins a quin punt la Universitat és capaç de preveure el futur i encaminar-lo? Al 100%. Aquesta és la definició de recerca. Sempre els dic als estudiants de doctorat que estiguin tranquils perquè la formació que tenen del camp específic que estan treballant, no hi ha ningú més del món que la tingui, i això els fa els experts mundials en aquell camp.

Quan parlem de la importància que es dona a les publicacions en revistes indexades, és una forma de reconèixer internacionalment el que s’està fent en qualsevol camp del coneixement. Aquesta és la definició de recerca.

Els professors tenim l’obligació de transmetre coneixement, ajudar els alumnes a adquirir capacitats, habilitats i competències que es corresponen als seus màsters; però a més, tenim l’obligació de generar coneixement i quan generes alguna cosa vol dir que crees quelcom que abans no existia i per tant, en qualsevol camp del saber, estem contribuint.

En aquest moment tenim, entre alumnes i professors, més de 2.000 persones fent la seva tesi doctoral. És una població completa dedicada a generar coneixement.

QUATRE PINZELLADES SOBRE EL NOU RECTOR Josep Pallarès va néixer al Perelló el 1967 i es va llicenciar en Física a la Universitat de Barcelona. El doctorat el va fer al departament d’Enginyeria Electrònica de la Universitat Politècnica de Catalunya i l’any 1991 es va incorporar a la URV on des del 2009 és catedràtic de Tecnologia electrònica.

El bagatge professional de Pallarès l’ha portat a exercir com a Director General d’Universitats (2016 i 2019) i Director General de Planificació d’Universitats i Investigació de la Generalitat de Catalunya.

Va ser vicerector de Política Acadèmica i del PDI (2014-2016), Vicerector de Personal Docent i Investigador (2008 -2014) i Vicerector de Transferència i Innovació (2006-2008), a banda de director del Departament d’Enginyeria electrònica, Elèctrica i Automàtica (2000 -2006).

Just abans de ser elegit rector de la URV s’ha dedicat a la investigació de cèl·lules solars orgàniques i polimèriques. És membre del grup d’investigació Nanoelectronics and Photonic Systems, autor de més d’un centenar de publicacions a les revistes internacionals indexades més prestigioses i ha estat investigador principal en projectes nacionals i de la Unió Europea.

“En aquest moment tenim, entre alumnes i professors, més de 2.000 persones fent la seva tesi doctoral”

5

grau d’infermeria. S’han previst unes 600 noves places, de les quals 450 són públiques i 150 són privades. La URV n’ofertem una seixantena de les quals, una quarantena les posem a la nova seu de Vilafranca del Penedès. S’han donat les circumstàncies i les hem aprofitat.

Els reptes dels que hem parlat en aquesta entrevista són realment grans.

Haurem de fer el seguiment de les futures novetats. Penso que el més important és la implicació de tothom, perquè hem de ser capaços de pensar en gran i creure’ns que podem pensar en gran, amb objectius realistes que podem assolir. Som nosaltres qui hem de ser capaços de transmetre el coneixement i aquesta visió de futur. És imprescindible, ens ho hem de creure.

I pel que fa a la recerca aplicada? Perquè les conclusions de les innovacions i les noves descobertes ha de poder aplicar-se perquè siguin útils. La recerca aplicada és aquell coneixement que fem arribar a les empreses, a la societat, al món cultural. Aquí tenim químiques, museus, editorials, som un territori molt ric i el que ens ha d’ocupar és que siguem capaços de generar coneixement perquè les empreses se’n beneficiïn i aquesta generació de coneixement repercuteix a la societat.

L’escenari ideal es que tot vagi avançant a bon ritme, però tenim factors externs com ara les successives crisis econòmiques, la pandèmia, la guerra d’Ucraïna, com us afecten? Doncs com a la resta de la societat. La URV som una institució amb 15.000 estudiants, 3.000 treballadors i estadísticament som prou grans per tenir els problemes que poden tenir altres empreses. Començant per factors com la pujada del preu de l’electricitat i continuant per qualsevol altre aspecte imaginable. Sempre anem a parar a l’infrafinançament històric de la institució universitària. Hem hagut d’adaptar processos i metodologies, que potser s’haurien aplicat en 10 anys, en només 2, perquè les circumstàncies externes ho han imposat i el nostre procés d’adaptació ha sigut obligat per aquesta acceleració a tots nivells. Però com que l’ampolla es pot veure mig buida o mig plena, nosaltres preferim veure-la mig plena i quedar-nos amb aquelles adaptacions que han sigut útils per avançar.

En tot cas, tenim els mateixos problemes

6

que la resta de la societat.

La URV té les seves seus molt disperses: des del Vendrell fins a Tortosa i ara també, Vilafranca del Penedès. Aquesta dispersió geogràfica no és un problema afegit a l’hora de gestionar recursos?

Aquesta dispersió forma part del nostre ADN. En el seu dia es va prendre la decisió de fer una universitat distribuïda i aquest és un fet amb el que convivim. Des del oment zero tenim aquesta condició diferenciada i n’hem de treure rendiment potenciant els elements positius que té.

“Aquesta dispersió (Tarragona, Reus, Tortosa, El Vendrell, Vilafranca) forma part del nostre ADN” Jo crec que ens singularitza i ens posiciona com a universitat líder a l’hora de valorar aquesta implantació territorial com a motor de generació. Som una universitat que té relació amb 4 Cambres de Comerç: Tarragona, Reus, Valls i Tortosa i ara al Penedès. Aquesta descentralització ha d’aportar avantatges perquè representa enriquiment, diversitat, presència territorial, interculturalitat. La qüestió és el que ens uneix i posar en valor aquests elements diferencials.

Què farà la URV a Vilafranca del Penedès? Comencem la implantació d’un

LA CIUTAT

LA CIUTAT

7

ADMINISTRACIÓ DE FINQUES TARRACO (AFT)

AL SERVEI DE LES COMUNITATS DE PROPIETARIS 10 professionals treballant per a solucionar els problemes de les Comunitats de Propietaris de donar compliment a normatives que només havien de complir les empreses.

Ja fa molts anys que els Administradors presenten impostos en nom de les Comunitats (model 347, retencions, Iva, etc). A nivell laboral la normativa deixa clar que les Comunitats són centres de Treball s’han d’incorporar noves actuacions per complir la normativa vigent sobre riscos laborals.

Per desenvolupar correctament la feina de l’Administrador de Finques cal actualitzar-nos i “saber una mica de tot”.

A data d’avui, amb la qüestió de plaques solars i energia sostenible, així com la possibilitat de fer rehabilitacions millorant la qualificació energètica dels edificis. També cal estar pendents de l’aparició dels fons i subvencions, com els Next Generation.

Redacció A Administració de Finques Tarraco (AFT) ens dediquem exclusivament a l’Administració de les Comunitats de Propietaris. El grup de treball el formen 10 persones, treballant per a solucionar els problemes de les Comunitats de Propietaris. Hi ha també, diferents professionals que col·laboren amb el despatx: advocats, arquitectes, economistes, etc.

Les tasques es desenvolupen pels membres del despatx (comptabilitat, incidències, assegurances, etc...), que estan en constant connexió per a portar totes aquestes gestions a l’assemblea de propietaris, que és el moment en el que s’exposa la feina de tot l’any i es pot valorar el nostre servei.

8

Cal destacar la feina feta durant la pandèmia, perquè en cap moment vam deixar d’atendre els nostres clients i telemàticament hem realitzat més de 100 juntes virtuals, treballant amb les comunitats i resolvent els problemes diaris.

“diferents professionals col·laboren amb el despatx: advocats, arquitectes, economistes, etc.”

La gestió de les Comunitats de Propietaris cada cop és més complexa. A nivell administratiu i fiscal, les comunitats s’equiparen a una societat mercantil i han

Cal destacar la importància de formar part del Col·legi d’Administradors que és l’ens que agrupa i ajuda a formar i actualitzar als Administradors fent cursos, organitzant conferències, etc...

Des d’AFT, tenim clar que l’honestedat i el bon fer son les bases per a desenvolupar la feina correctament. El tracte que s’ha de dispensar a clients, col·laboradors i els diferents professionals del nostre voltant, ha de ser correcte i cordial, tenint clar que l’objectiu comú per a tots és fer la feina ben feta. Davant una incidència notable, la presencia del personal d’AFT a la finca és habitual, així com les trobades amb els industrials i els Presidents, buscant la solució dels problemes de la millor forma.

També entenem que cal la nostra implicació amb l’entorn, i per tant, AFT col·labora i patrocina entitats del barri.

LA CIUTAT

Amb tota confiança

A Finques Tarraco podeu confiar-nos l' administració de la vostra comunitat. En tindrem cura com de casa nostra

Violant d’Hongria, 30, baixos - 43007 Tarragona Tel. 977 20 33 99 | Fax: 977 20 33 70 | info@aftarraco.com

977 23 58 20 · www.apitarragona.com · info@apitarragona.com

Vols comprar, llogar o vendre el teu pis?

Amb tota confiança

Busca el símbol de la tranquil·litat i despreocupa’t

A Finques Tarraco podeu confiar-nos l' administració de la vostra comunitat. En tindrem cura com de casa nostra Assegurança de caució

Experiència i professionalitat

Coneixement del sector

Seguretat en la transacció

Respón de les quantitats que rep l’API fins que són posades a disposició de LA CIUTATdestinatàries. les persones

Professional qualificat i reconegut per l’administració que ha rebut una formació específica.

Coneixement actualitzat i profund del sector avalat amb experiència professional.

Compliment de la legalitat vigent en tot el procés de tramitació de la 9 transacció que assumirà l’API.

Violant d’Hongria, 30, baixos - 43007 Tarragona

TARRAGONA TARRAGONA TINDRÀ UN NOU HOSPITAL ENTRE LES GAVARRES I LA FLORESTA El promou Thor, promotor i desenvolupador integral d’espais sanitaris i hospitalaris El promotor invertirà seixanta milions d’euros per a aixecar el nou Hospital General de Tarragona, a més d’una residència sènior en la mateixa zona, amb l’objectiu de crear un hub sanitari a la ciutat catalana, segons han apuntat fonts del mercat a EjePrime.

L’actiu comptarà amb una superfície construïda de 30.000 m2 i una superfície enjardinada per a vianants de 5.600 m2. El complex hospitalari comptarà amb 120 habitacions individuals, 8 unitats de bloc quirúrgic, àrea de fisioteràpia, cafeteria, sales d’extraccions, 6 àrees d’urgència, 62 consultes externes, àrea de mamografia, radiologia i ecografia, sales de formació, laboratoris, àrea d’obstetrícia, àrea d’endoscòpia, àrea de nounats, 8 unitats de vigilància intensiva i 350 places d’aparcament. La ubicació del nou hospital se situa prop de l’àrea de la zona comercial de Les Gavarres, concretament en el Pla Parcial 9 (PP-9), en el sector nord-est de la cruïlla viària entre les carreteres T-11 i l’autovia A-7.

Les previsions de la companyia són començar les obres entre l’últim trimestre de 2022 i el primer trimestre de 2023, amb l’objectiu que es pugui iniciar l’activitat hospitalària en 2025.

AQUEST ANY EL MIRACLE NO TINDRÀ PLATJA PER A GOSSOS Aquesta decisió respon principalment a la falta de sorra La consellera de Benestar Animal de l’Ajuntament de Tarragona, Elvira Vidal, ha anunciat que “malauradament enguany no es podrà habilitar l’espai per a gossos a la platja del Miracle”.

Aquesta decisió, que s’ha pres finalment des de l’Ajuntament, respon en un primer lloc a la falta de sorra que, segons la consellera “tot i els esforços de les diferents administracions implicades, per tal de mobilitzar part de la sorra en aquest punt”, que s’han dut a terme a principis d’estiu, “encara no hi ha prou superfície com per instal·lar-hi la platja de convivència amb animals”.

Així mateix, la consellera descarta qualsevol altra ubicació on hi pugui haver sorra “ja que la resta de platges o bé son bandera blava, que seria un ús incompatible, o bé són platges naturals que alberguen flora o fauna salvatge i una actuació així també podria entrar en conflicte”.

TARRAGONA SERÀ LA SEU DE LA GALA DE LES VILES FLORIDES 2022 La ciutat més gran i segurament també, la més antiga, de les Viles Florides, assegura Ricomà Tarragona serà la seu d’enguany de la gala d’entrega de les Flors d’Honor als més de 160 municipis de Catalunya i Andorra, que participen en aquesta edició. L’acte es durà a terme el proper divendres 7 d’octubre a la tarda al Parc de l’Amfiteatre amb l’assistència de més de 300 persones, entre alcaldes i tècnics de cadascun dels ajuntaments, professionals del sector i organització.

Davant d’aquesta gran notícia, la Consellera de Parcs i Jardins, Elvira Vidal, s’ha mostrat molt satisfeta de poder anunciar “que estarem a l’alçada d’una fita tan important, sent la ciutat més gran de Catalunya” i alhora “estem molt orgullosos de ser els amfitrions d’un esdeveniment tan important com aquest, que afavoreix la qualitat de vida ciutadana i contribuint a fer un país més verd”.

10

Per la seva part, l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ha tancat l’acte agraint haver estat escollits per ser la seu de la gala i “desitjant que Tarragona sigui una gran amfitriona”, alhora

que “la ciutat més gran i segurament també, la més antiga, de les Viles Florides, que fa dos mil anys que llueix el Patrimoni Natural i Històric amb orgull”.

LA CIUTAT

LA CIUTAT

11

ESTUDI JURÍDIC TRIBUTARI, SCP:

ACOMPANYAMENT, PROFESSIONALITAT I CONFIANÇA 26 anys sent referent per a les petites i mitjanes empreses una incidència a la companyia que pugui arribar a tenir transcendència administrativa, laboral, o penal, l’empresa la detecti i posi els mitjans perquè no torni a ocórrer.

“El nostre creixement de nous clients es produeix perquè un altre client ens ha referit pel seu elevat grau de satisfacció amb la nostra gestió” A nivell de persones particulars, quin tipus de servei ofereix l’Estudi Jurídic i Tributari SCP? Un particular pot acudir a nosaltres per temes de família: divorcis, incidències de parella, successions, herències, gestió de propietats, compra-venda, lloguers i desnonaments, entre altres.

Redacció L’any 1996 naixia a Tarragona l’Estudi Jurídic Tributari SCP. 26 anys després, aquest despatx d’advocats s’ha convertit en referent per a les empreses petites i mitjanes que té a la seva cartera de clients, així com també per als nombrosos particulars als que presta els seus serveis. Josep M. Estil·les, advocat, és un dels seus socis fundadors.

Quan una empresa acut a Estudi Jurídic i Tributari SCP, quin tipus de servei requereix? Estem especialitzats en assessoria jurídica i mercantil d’empreses i assessoria fiscal i comptabilitat per a empreses i particulars. L’empresa pot venir a nosaltres quan necessita una reestructuració d’acord amb l’activitat i dimensió que té, per la negociació i intervenció de contractes que signa, per qüestions de pagaments i impagats, entre molts altres.

Quin tipus d’empreses venen a demanar els vostres serveis? De tots els tipus i de tots els sectors. Sovint són empreses d’implantació local i de la província de Tarragona, però també portem empreses d’Espanya i a nivell internacional.

Què és el sistema d’implementació compliance? Si, també fem la implementació del compliance a les companyies. Es tracta d’una assessoria de riscos penals amb un sistema de vigilància i control intern i extern. Això garanteix que si es dona

12

La relació de confiança amb els clients ha de ser molt forta, no? Efectivament.

Mantenim una relació molt estreta amb l’empresari. Tenim tracte directe amb l’òrgan d’administració i amb la propietat de l’empresa. Som una consultoria integral de tema mercantil-jurídic per una banda, i fiscal-comptable per l’altra. Toquem tots els àmbits empresarials i també temes immobiliaris.

Sempre procurem generar molta confiança en el client perquè se senti protegit i que quan vingui al despatx sàpiga que se li solucionaran els problemes. Sempre busquem la satisfacció del client i la nostra trajectòria ens avala. Això fa que a través del boca-orella ens arribin altres clients. El nostre creixement de nous clients es produeix perquè un altre client ens ha referit pel seu elevat grau de satisfacció amb la nostra gestió.

LA CIUTAT

Pensant en vendre casa teva?

Tenim clients interessats en comprar el teu habitatge PBaró

de les IV Torres, 14A - Tarragona £977 216 340 / 615 561 606 F@immobiliariahabitat d@immobiliariahabitat ùimmobiliaria habitat Nº661 aicat 7697

90m2

3

1

Preu: 115.000€

C/ Castaños Pis reformat de 90 m² útils, 3 dorm. (2 dobles), 1 bany complet amb plat de dutxa gran, 1 lavabo, ampli saló-menjador amb sortida a terrassa, cuina independent amb sortida a galeria, instal·lació elèctrica nova, traster en el terrat, aigua comunitària.

Exterior, assolellat, terrat comunitari, 1a planta sense ascensor.

142m2

4

2

Preu: 199.000€

C/ Major. Constantí Xalet adossat per a reformar de 142 m² útils, 4 dorm. (3 dobles), 1 bany complet i 1 lavabo.

Saló-menjador, terrassa, cuina independent office.

El jardí de 50 m² disposa de zona de barbacoa amb cuina d’estiu. Garatge de 18 m² amb capacitat per a 1 cotxe, moto, bicicletes i zona de traster.

26"-*'*$"$*ª &/&3( 5*$"

5996806CF5559N0001AI

Habitatge unifamiliar

Rambla President Lluís Companys Pis per reformar de 105 m² distribuïts en 3 dorm.

(2 dobles, una d’elles suitte), 2 banys complets, saló-menjador, terrassa, galeria. Calefacció central comunitària, a./a. Pis orientat a sud. Zona d’aparcament comunitària per a dos vehicles i traster privat.

Ascensor, exterior, molt assolellat.

/PSNBUJWB WJHFOU DPOTUSVDDJÊ SFIBCJMJUBDJÊ

Carrer Frederic Mompou 10

Municipi

Catllar (El)

C.P.

43150

C. AutÉnoma

Catalunya

Abans de 1979

3FGFS¿ODJB DBEBTUSBM 002400900CF55E0001AP

&4$"-" %& -" 26"-*'*$"$*ª &/&3( 5*$"

A B C D E F G

251

A B C D E F G

42

NFOZT FGJDJFOU

Preu: 220.000€

Urbanització Sant Ramon Xalet adossat cantoner de 135 m², distribuït en dues plantes, 4 habitacions, 2 banys complets i 1 lavabo, cuina indep. office reformada, saló-menjador amb sortida a jardí de 225 m² amb piscina de 7x4 m i zona de barbacoa, calefacció, 2 splits a./a, exterior.

Plaza d’aparcament per a cotxe gran i traster.

Camí Viladegats (Cadastre: ER Reste Polígon 165) 5

Municipi

Tarragona

C.P.

43007

C. AutÉnoma

Catalunya

152

34

NFOZT FGJDJFOU

REGISTR& 04/08/2030 6C31HRWRJ

ESPAÑA Directiva 2010 / 31 / UE

3

Habitatge unifamiliar

"ESF¾B

NÀT FGJDJFOU

12/05/2032 62MWK7MSX

4

5JQVT E FEJGJDJ

&4$"-" %& -" 26"-*'*$"$*ª &/&3( 5*$"

NÀT FGJDJFOU

REGISTR&

135m2

Preu: 220.000€

%"%&4 %& - &%*'*$* 5JQVT E FEJGJDJ "ESF¾B

Abans de 1979

2

%& - &%*'*$* "$"#"5 &5IQUETA

%"%&4 %& - &%*'*$*

3FGFS¿ODJB DBEBTUSBM

3

26"-*'*$"$*ª &/&3( 5*$"

%& - &%*'*$* "$"#"5 &5IQUETA /PSNBUJWB WJHFOU DPOTUSVDDJÊ SFIBCJMJUBDJÊ

105m2

177m2

ESPAÑA Directiva 2010 / 31 / UE

3

2

Preu: 315.000€

Urbanització El Mèdol Xalet unifamiliar de 177 m², totalment reformat en una sola planta, en parcel·la de 1.023 m², 3 dorm. dobles, 2 banys complets. Saló-menjador amb xemeneia i sortida a terrassa amb espectaculars vistes, cuina indep. amb sortida a terrassa amb accés a piscina, pèrgola i barbacoa. A./a amb bomba de calor, parquet. Garatge per a 2 vehicles i zona de traster.

120m2

4

2

Preu: 350.000€

Camí de Viladegats Xalet unifamiliar completament reformat de 120m², 4 dorm. dobles, 2 banys complets, ampli saló-menjador, cuina independent amb zona office, calefacció, parquet, a./a amb bomba de calor. Jardí de 1.375 m² amb possibilitat de fer una piscina i barbacoa, caseta d’eines, bassa, hort, cova excavada on es pot accedir. Garatge i zona exterior d’aparcament.

www.immobiliarahabitat.com | Enfoca’m amb la teva càmera LA CIUTAT

13

Ahir igual que avui la zona interior de les muralles té una importància cabdal per Tarragona. Fem un passeig per la Part Alta.

LA

PART ALTA

Roser Pros Roca Moltes poblacions tenen el mercat com a centre neuràlgic a partir del qual ha crescut la trama urbana. No és el cas de Tarragona que, si bé té un mercat molt actiu i atractiu a una de les places importants de l’Eixample, la ciutat moderna ha crescut sobre la ciutat romana, les restes de la qual van apareixent quan es fan obres al carrer.

Els romans van crear la seva ciutat aterrassant-la i protegint-la amb una muralla ben contundent. En ordre descendent, a dalt de tot hi havia el temple

14

que es correspon amb la catedral; en el nivell immediatament inferior, el Fòrum on s’organitzava la política local i territorial, i en el tercer estadi hi havia el circ i la zona d’oci, a l’actual Plaça de la Font. Fora de les muralles hi havia edificis socials fonamentals com el teatre, el Fòrum de la Colònia, l’amfiteatre i, naturalment, els serveis que una ciutat romana, imperial i creixent, requeria.

A la zona interior de les muralles bategava la ciutat i per això es pot dir que Tarragona té el cor desplaçat del seu centre. Fem un tomb per la Part Alta, muralla endins.

LA CIUTAT

Arc d'entrada al Fòrum Romà (Plaça del Pallol), anys 20. Tarragona Antiga

DE TARRAGONA

Carrer d'en Talavera - Ca la Garsa - Call Jueu. Tarragona Antiga

Fixeu-vos quan rampueu per qualsevol dels carrers costeruts de la ciutat, que no són pujades sinó baixades, perquè la ciutat sempre s’ha mirat des de les alçades del poder. Així, la Baixada de la Misericòrdia, la Baixada de la Pescateria, la Baixada del Toro, la Baixada del Roser i quan toca... la baixada de l’Àliga.

UN CLOS TANCAT Tarragona és una ciutat que cansa.

Lluny de ser plana i de bon caminar, una de les seves característiques és que conserva l’estructura romana. Per raons defensives la van enfilar dalt d’un turonet des del qual vigilaven el mar i la plana, per si venien maldades de fora o de dins.

A la part superior van establir el culte, el més a prop possible dels déus en els que els romans creien. Avui, a la part més alta de Tarragona hi ha instal·lat el poder religiós representat per la catedral amb el seu magnífic claustre, i el palau arquebisbal, residència de l’arquebisbe i des d’on es governa l’arxidiòcesi.

ROMANS I MEDIEVALS A la Part Alta de Tarragona conviuen els vestigis romans que tanta glòria han portat a la ciutat, rebent la distinció de Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2000, amb edificis importants de l’època medieval, com el Palau de l’Abat al Carrer Major o la Casa Balcells al costat de la catedral, per exemple.

Si us hi fixeu bé, entre la Plaça dels Àngels, a tocar del carrer Santa Anna, i la Plaça del Fòrum, hi ha el Carrer d’en Talavera, un carreró amb una insinuació d’arc apuntat, al costat mateix de la casa que es coneixia com Ca la Garsa. Aquests són els darrers vestigis del call jueu, totalment desaparegut, que havia tingut Tarragona.

“Els romans van crear la seva ciutat aterrassant-la i protegint-la amb una muralla ben contundent” Fixeu-vos quan rampueu per qualsevol dels carrers costeruts de la ciutat, que no són pujades sinó baixades, perquè la ciutat sempre s’ha mirat des de les alçades del poder. Així, la Baixada de la Misericòrdia, la Baixada de la Pescateria, la Baixada del Toro, la Baixada del Roser i quan toca... la baixada de l’Àliga.

ROMANS I MEDIEVALS A la Part Alta de Tarragona conviuen els vestigis romans que tanta glòria han portat a la ciutat, rebent la distinció de Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2000, amb edificis importants de

LA CIUTAT

15

Volta del Pallol, any 1880. Tarragona Antiga

d’artesans que tenien els seus tallers i obradors a peu de carrer. Els oficis antics tenien les seves seus i patronatge en aquests carrers, als quals donen nom: Carrer del Vidre, Carrer dels Calderers, Carrer dels Ferrers... Els mercats es celebraven a la Plaça de les Cols, la Plaça de les Peixateries Velles, la Plaça del Fòrum o la Plaça de l’Oli. El Carrer Major que condueix a la catedral és l’eix vertebrador de la Part Alta, dividint dues parts altes agermanades però ben distintes: una dedicada al veïnat i l’altra a l’oci nocturn, la restauració i la festa, perquè de tot hi ha a la Part Alta.

Un altre edifici medieval important és el de la Volta del Pallol, just al davant de l’Antiga Audiència i al costat del Portal del Roser.

UNA ZONA GREMIAL A l’època medieval a la Part Alta de Tarragona hi havia instal·lats els gremis

Làpides romanes i jueves com a estructura d'una antiga finestra en un edifici medieval.

“A la Part Alta conviuen els vestigis romans amb edificis importants de l’època medieval”

Un dels carrers més importants de la Part Alta de Tarragona és el Carrer Cavallers, on vivia, entre altres, la família dels Castellarnau, casa convertida avui en museu, just al costat del Conservatori de Música. El carrer empedrat mostra la seva antigor i malgrat tot, el trànsit modern hi passa sense cap mirament.

I PARLANT DE FESTA...

Els principals actes de Sant Magí i Santa Tecla es celebren a la Part Alta.

El Seguici Popular rendeix culte a la relíquia del Braç de Santa Tecla quan surt en processó i a més, enguany es celebra que fa 700 anys que la relíquia va arribar a la ciutat. La Plaça de la Font, just davant l’Ajuntament, és el centre neuràlgic d’una celebració que desboca Tarragona al so d’una Amparito Roca que converteix Tarragona i la Part Alta en una autèntica bogeria. I compte! perquè la festa ja torna.

16

LA CIUTAT

MUSEU DEL PORT DE TARRAGONA Patrimoni – Didàctica – Experiència immersiva

LA CIUTAT

porttarragona.cat

17

18

LA CIUTAT

LA CIUTAT

19

TARRAGONA TARRAGONA DIGNIFICA ELS ACCESSOS A LA CIUTAT AMB EL PROJECTE DE NATURALITZACIÓ DE LES PRINCIPALS ROTONDES Les dues primeres que s’han dut a terme han estat la rotonda del cementiri i la del dipòsit de vehicles del cementiri i la del dipòsit de vehicles.

Les ementades rotondes inclouen la projecció d’un mur de pedra seca i diversos elements vegetals. Aquests treballs d’arranjament de les rotondes es basen en la recuperació de l’estructura i matèria d’aquesta tradició constructiva pròpia del territori, com element patrimonial viu i per recordar l’ofici ja gairebé en desús i la incorporació de vegetació autòctona, amb els sistemes de rec i il·luminació oportuns. El cost dels treballs ha estat de 24.182€ i 29.519€ respectivament.

L’Ajuntament de Tarragona, des de la Conselleria de Parcs i Jardins, va engegar el passat mes de novembre de 2021 un important projecte de naturalització de les principals roton-

des, amb l’objectiu de dignificar i fer més verds els accessos a la ciutat, així com en punts cèntrics i estratègics de la via urbana. Les dues primeres que s’han dut a terme han estat la rotonda

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, ha volgut destacar la importància d’aquests treballs com “la primera cara visible de la nostra ciutat i que no només serveixen per embellir l’espai, sinó que també ajuden a millorar el nivell de qualitat de l’aire, la biodiversitat i el coneixement i l’amor per la natura i per les nostres tradicions”.

LA PISCINA SYLVIA FONTANA ACOLLIRÀ UN MÍNIM DE QUATRE COMPETICIONS ANUALS La consellera d’Esports de l’Ajuntament i presidenta del Patronat Municipal d’Esports de Tarragona (PMET), María José López, i el president de la Federació Catalana de Natació (FCN), Ramon Bosch, han renovat el conveni pel qual la piscina Sylvia Fontana, a l’Anella Mediterrània, acollirà un mínim de quatre competicions anuals en els propers quatre anys, temps de vigència de l’acord.

La consellera María José López ha agraït a la Federació “la renovació de la confiança en Tarragona i en l’equip de l’Àrea d’Esports com a organitzadors d’esdeveniments esportius”. “Es tracta d’un acord – ha afegit— que per a Tarragona és fonamental tant per als nostres nedadors i nedadores, que poden competir a casa, com per aprofitar un equipament de primer nivell, la piscina Sylvia Fontana; però també per atreure a Tarragona esportistes i visitants i reforçar la presència i el posicionament de la ciutat al mapa de competicions esportives de Catalunya”. Per la seva banda, el president de la FCN, Ramon Bosch, ha volgut agrair a l’Ajuntament de Tarragona la “predisposició per poder renovar aquest conveni amb la Piscina Sylvia Fontana”.

Les competicions que es disputaran en els propers anys en virtut del conveni renovat aquest dijous seran de natació, waterpolo, artística i natació màster.

20

TORNA ‘TARRAGONA, CIUTAT DE CASTELLS’ El programa torna després de dos anys sense poder realitzar-se a causa de la pandèmia El programa d’actuacions castelleres és especialment pensat per apropar i donar a conèixer el fet casteller als visitants. Així ho ha anunciat l’alcalde de Tarragona i president del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona (PMTT), Pau Ricomà, acompanyat per representants de les quatre colles castelleres de la ciutat a l’Espai Turisme, on s’ha presentat la programació, que començarà el proper 24 de juny amb la diada de Sant Joan i s’allargarà fins al Concurs de Castells –també recuperat enguany després del parèntesi de la pandèmia.

A més del calendari de diades castelleres, entre les quals figuren les de Sant Magí i les dues de Santa Tecla, el programa tornarà a comptar amb exhibicions castelleres davant de la Catedral (ja sigui a la plaça de les Cols o al pla de la Seu) tots els dimecres a les 20 h, del 6 de juliol al 7 de setembre, excepte el dimecres 17 d’agost per la proximitat amb la diada de Sant Magí.

LA CIUTAT

LA CIUTAT

21

TARRAGONA SANTA TECLA 2022 PRESENTA LA SEVA IMATGE PELS 700 ANYS DE FESTA La imatge gràfica se centra en l’acte per excel·lència de les festes: l’entrada del braç de Santa Tecla a la Catedral

EL FESTIVAL LA TERRASSETA DE TARRAGONA PRESENTA UN CARTELL PLE DE FEMINISME L’edició d’enguany amplia dos dies respecte les edicions 2020 i 2021 Adala, Ketekalles, The Baggies, Flox, Misha1dem, Joan Colomo, Lisasinson, Las Bajas Pasiones, Los Tiki Phantoms, Maria Jaume, Alérgicas al polen i Alba Morena formen el cartell musical d’aquesta 11a edició, amb una programació majoritàriament femenina.

S’hi sumen 6 propostes de circ contemporani i la projecció de 6 pel·lícules a la fresca. Per 11è any consecutiu, el festival La Terrasseta arriba per tancar els festivals de l’estiu amb propostes musicals, de cinema i de circ que tindran lloc del 14 al 21 de setembre, en el

Les festes de Santa Tecla 2022 ja tenen imatge gràfica. Una imatge que ha d’homenatjar la culminació de la celebració dels 700 anys de l’arribada de la relíquia del braç a Tarragona i a partir de la qual s’escriuen els 7 segles de festa major a la ciutat.

L’edició d’enguany amplia dos dies respecte les edicions 2020 i 2021 i recupera dues nits de festa fins les 5 h. Independentment d’això, l’organització fa una aposta per la configuració d’un festival més pausat i més sostenible, amb la finalitat de cuidar l’impacte al veïnat i al territori posant el focus a les propostes de circ, cinema i música.

TARRAGONA JA NO COMPTA AMB CAP PLACA DE SIMBOLOGIA FRANQUISTA L'Ajuntament n'ha retirat les 73 que restaven

La consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Inés Solé, l’ha presentat juntament amb els autors del cartell, elaborat enguany per La Torreta, l’Estudi Creatiu i de Disseny que impulsen la cooperativa El Far i la Fundació Topromi (de la Fundació Catalunya La Pedrera).

Durant el darrer trimestre, l’Ajuntament de Tarragona ha dut a terme una actuació per a retirar les plaques amb simbologia franquista que encara quedaven en 73 edificis de la ciutat. Segons l’alcalde, Pau Ricomà, “Tarragona és avui una mica més digna”. Ricomà, ha volgut remarcar que “el govern municipal està compromès amb els valors democràtics i una vegada més ho ha demostrat”.

La imatge gràfica se centra en l’acte per excel· lència de les festes: l’entrada del braç de Santa Tecla a la Catedral de Tarragona. Com ja ho va ser en aquella professó de fa 700 anys, on es va comptar amb l’assistència de diferents gremis, la imatge d’enguany apel·la a aquesta participació a partir de tots els braços i mans que fan la festa i que, cada 23 de setembre, es troben en aquest moment àlgid que homenatja la santa.

La retirada d’aquestes plaques dona compliment a la Llei de memòria històrica espanyola i a la Llei del memorial democràtic de Catalunya, en les quals s’indica que les administracions públiques, en l’exercici de les seves competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada de les plaques amb simbologia franquista.

22

marc de les festes de Santa Tecla a Tarragona, al Parc Saavedra. Un espai de trobada per reivindicar els valors comunitaris i gaudir de la cultura de carrer.

Entre el mesos de gener i març d’aquest any, en total, s’han retirat les 73 plaques amb simbologia franquista, 29 localitzades al centre de la ciutat i 44 als barris. Els elements retirats, que quedaran registrats al Banc del Memorial Democràtic, es conservaran a partir d’ara a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona.

LA CIUTAT

LA CIUTAT

23

24

LA CIUTAT

LA CIUTAT

25

TARRAGONA LES GRADES A LA PLAÇA DELS SEDASSOS ESTARAN OBERTES DURANT L’ESTIU Les grades s’obren tres dies a la setmana, divendres, dissabtes i diumenges en horari de matins de 10 a 14h Aquesta temporada d’estiu s’han obert les grades de la Plaça dels Sedassos als visitants, com un nou espai patrimonial de la ciutat. De manera temporal però continuada durant tot l’estiu, les grades s’obren tres dies a la setmana, divendres, dissabtes i diumenges en horari de matins de 10 a 14h i amb servei de vigilància; complint així amb l’obligació feta pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

Al mateix temps, s’està treballant amb una actu-

ació definitiva per tal d’adequar les baranes a la normativa vigent de seguretat, que engegarà a la tardor. El Conseller de Patrimoni, Joventut i Cooperació, Hermán Pinedo, ha destacat que “tot i que l’obra està acabada des del maig de 2021, després de cinc anys, ara hem aconse-

guit obrir” i tot i que la solució és temporal “podem dir que és una bona notícia” ja que, segons apunta el regidor “l’estiu es un bon moment per compartir espais a l’aire lliure i museístics per a tothom” i així mateix, “obrim un espai patrimonial més a la ciutat”.

LA GENT JOVE DE TARRAGONA TINDRÀ UN ESTIU CARREGAT DE PROPOSTES LÚDIQUES, CULTURALS I FESTIVES La programació de la 36a edició de l’Estiu Jove 2022 consta de més de quaranta activitats formatives, lúdiques i culturals A aquestes activitats se sumen els 33 actes i espectacles del festival Sota la Palmera que es va presentar fa uns dies. En total son 75 propostes.

Un programa d’activitats amb una diversitat rica d’opcions i àmbits per escollir: lleure, esports, aventura, circ, màgia, teatre, música, dansa, comunicació, llengües, arts plàstiques i visuals, informàtica, salut… Alguns exemples són els habituals Enigmes nocturns (accions lúdiques i formatives per conèixer l’entorn), Ruta amb BTT per conèixer noves rutes i camins que tenim prop de la ciutat, els “summer weeks” (espais setmanals de formació i acció educativa), entre d’altres.

Les gairebé 1.500 places ofertades estan dirigides majoritàriament a joves de 12 a 35 anys, tot i que obertes al públic en general depenent del format i son gairebé totes gratuïtes. Es faran principalment a l’Espai Jove Kesse del 27 de juny al 17 de setembre.

Informació i inscripcions a partir del 2 de juny a l’Oficina Jove del Tarragonès, a l’Espai Jove Kesse i a www.tarragonajove.org Consulta les edicions anteriors escanejant aquest codi QR.

MÉS DE 5000 EXEMPLARS REPARTITS PEL TERRITORI On ens pots trobar?

· Edita: Catonline S.L.

Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres de la Propietat Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals, Centres Esportius, ITVs, Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats, Cafeteries, Centres de negocis, Oficines i Clients.

26

www.laciutatcomunicacio.com

· NIF: B-55620173 · Impressió: Gráficas Andalusí · Dipòsit legal: T-141-2017 · Distribució: UNIMAIL

revistalaciutat

LA CIUTAT

LA CIUTAT

27

LA NOVA REFORMA LABORAL LLUITA PER REDUIR LA TEMPORALITAT I LA PRECARIETAT

+FIXES Esther Figueroa La reforma laboral de 2022 suposa una sèrie de modificacions que afecten diversos àmbits del mercat. Pensada per reduir la precarietat i la temporalitat de la feina, aquesta fixa una nova normativa de contractació. Els canvis més rellevants, que es troben en vigor des del 30 de març de 2022, són els que afecten la contractació de durada determinada, els contractes fixos discontinus i el contracte fix d'obra del sector de la construcció.

Els contractes temporals per obra i serveis determinats s'eliminen i es concerten de manera indefinida. En el cas de dur a terme un contracte de feina d'una duració determinada, que no pot excedir de 6 mesos, és necessari expressar la causa d'aquesta temporalitat i les circumstàncies concretes que justifiquen aquesta contractació provisional com per substitució d'un treballador i per una oscil·lació en la demanda i en l'activitat normal de l'empresa, que provoquin un desajustament temporal entre la plantilla disponible i la que es requereix.

La reducció del termini d'encadenament d'un o més contractes temporals

28

La mesura més rellevant és la desaparició dels contractes temporals per obra i servei

és un altre dels punts destacats. Es limita a 18 mesos en un espai temporal de 24 mesos (abans eren 24 mesos en un període de 30). En cas d'incompliment d'aquesta normativa, la persona treballadora tindrà la consideració d'indefinida i, per tant, els drets que aquesta posició ofereix, com la determinada compensació econòmica per l'acomiadament per part de l'empresa.

“és necessari expressar la causa d'aquesta temporalitat i les circumstàncies concretes que justifiquen aquesta contractació provisional ” CONTRACTE FIX DISCONTINU Per una altra banda, el contracte fix discontinu està implementat per aquells treballadors que tenen una feina de forma intermitent, però estable en el temps perquè l'empresa no necessita personal durant tot l'any, encara que sí en perío-

des molt concrets. Aquests contractes es mantenen, però amb la novetat que els treballadors adherits comparteixen els mateixos drets que els emparen en l'indefinit.

ENDURIMENT DE LES PENALITZACIONS La reforma laboral també endureix el règim sancionador enfront d'incompliments en matèria de contractació temporal. Ara es considera que s'ha produït una infracció per cadascuna de les persones treballadores afectades i es fixen unes quanties específiques de les sancions per a aquests incompliments, que seran d'un mínim de 1.000 euros fins a arribar als 10.000 euros (per persona treballadora).

LA CIUTAT

LA CIUTAT

29

TOTS SÓN CAMPIONS AMB

INCLUBÀSQUET

Fundació Onada

Inclubàsquet és un projecte inclusiu, engrescador i amb un gran futur

Roser Pros Roca Inclubàsquet és un projecte que sorgeix de la iniciativa de dues persones dedicades a l’entrenament del bàsquet al TGN Bàsquet: la Marta Pastó i el Pau Robert. Tots dos van detectar una necessitat que al mateix temps representava un repte: promoure la inclusió social per a persones amb diversitat funcional a través del bàsquet.

S’impulsa des de l’Associació Pro Inclusive Sports, una entitat esportiva sense ànim de lucre, que neix amb l’objectiu general de donar visibilitat al col·lectiu amb diversitat funcional, promocionar-ne l’esport i dinamitzar la seva inclusió en la societat. També compta amb el suport directe del Consell Esportiu del Tarra-

30

gonès i també del Patronat d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona.

“l’objectiu general és donar visibilitat al col·lectiu amb diversitat funcional, promocionar-ne l’esport i dinamitzar la seva nclusió en la societat” Els objectius que s’han marcat no són pas petits ni poc importants, sinó que consisteixen en crear un entorn esportiu ajustat i individualitzat per a persones amb diversitat funcional, promoure el

bàsquet com a eina d’integració i interacció social i al mateix temps, fomentar l’activitat física i els hàbits de salut, amb tots els avantatges que l’activitat esportiva aporta a les persones.

MÉS EN CONCRET, QUÈ ÉS INCLUBÀSQUET? Es tracta d’un projecte de caràcter transversal que posa a les persones amb diversitat funcional que s’hi volen apuntar, en el centre de l’activitat esportiva, en aquest cas dedicada al bàsquet. L’objectiu principal és la normalització de l’esport inclusiu i el seu foment, perquè de moment la iniciativa ha sorgit a Tarragona, però és exportable a tot arreu i a tots els clubs que se la facin seva.

La intenció de la Marta i el Pau és més

LA CIUTAT

LA CIUTAT

31

Bàsquet-Club Vaixell

que lloable, totalment innovadora i a més, una iniciativa de caràcter personal: “Vam creure que estaria molt bé trobar un espai per tal que les persones amb diversitat funcional poguessin practicar esport i a més, ho fessin d’una forma inclusiva, com una via més de normalització que els aportés qualitat de vida. La idea és poder integrar als clubs de bàsquet que es vulguin sumar, equips de jugadors amb diversitat funcional. El handicap és que es puguin entrenar al costat dels equips ja constituïts i qui sap si a la llarga jugar la seva pròpia competició de lliga”.

En un altre esport i en el marc del Club Gimnàstic Tarragona ja existeix, des de fa uns quants anys, una iniciativa d’aquest estil: la Lliga Genuine. Ara, però, aquests entrenadors del TGN Bàsquet volen anar una mica més enllà i afegir un altre valor i oportunitat a la pràctica esportiva, amb la inclusió dins el bàsquet. “No es tracta pas que els nostres jugadors amb diversitat funcional s’integrin als equips que ja estan jugant la lliga regular de bàsquet, sinó que siguin els clubs els qui els acullin a les seves instal·lacions i, igual que als altres jugadors, els ofereixin hores i dies per poder-se entrenar a les seves instal·lacions i poder practicar l’esport que més els agrada”, aclareix el Pau Robert.

“Tot el que puguem aportar de nou serà un enriquiment a tots els nivells, primer per als jugadors amb diversitat funcional, després per als propis clubs i també, com no, a nivell social, perquè aquests equips de jugadors són una bona mostra de les singularitats que aporten riquesa i diversitat a la societat, en un exercici que l’obliga a esfor-

çar-se per oferir una oportunitat en qualsevol àmbit, també en l’esportiu, a tothom que la demana”.

“El handicap és que es puguin entrenar al costat dels equips ja constituïts i qui sap si a la llarga jugar la seva pròpia competició de lliga”

LA INTERVENCIÓ DE DISTINTES ENTITATS El repte que s’han marcat el Pau Robert i la Marta Pastó és prou gran per no perdre’l de vista i tot i que en un primer moment l’han assumit com una iniciativa personal, a hores d’ara ja hi ha algunes entitats, com el TGN-Club Vaixell o la Fundació L’Onada, que l’han abraçat amb entusiasme.

El Club Vaixell és una entitat sense ànim de lucre que està centrada en les persones amb diversitat funcional a les que impulsa perquè vegin enriquits aspectes tan fonamentals per al desenvolupament de la vida en societat i normalitzada, com són les seves habilitats socials i la seva autonomia. “Quan vam plantejar el nostre projecte al TGN-Club Vaixell de seguida es van posar en marxa i ens van donar el seu suport, perquè la seva activitat i la nostra estan molt alineades i en sintonia”, explica el Pau Robert. Així és com ha nascut l’Inclubàsquet-TGN-Club Vaixell.

Al final, del que es tracta és de visibilitzar el col·lectiu de persones amb diversitat funcional per tal que tinguin les mateixes oportunitats que la resta de jugadors del club. “Volen que la pista de bàsquet es converteixi en un motor d’un canvi social totalment necessari”, expliquen.

Entrenament Inclubàsquet

32

LA CIUTAT

LA CIUTAT

33

Entrenament Inclubàsquet

INCLUBÀSQUET-TGN-CLUB VAIXELL I LA SEVA PRIMERA PRESENTACIÓ EN PÚBLIC Fa unes quantes jornades Inclubàsquet-TGN-Club Vaixell va poder gaudir de la seva primera competició participant en el Torneig Internacional de Cambrils i, d’acord amb la crònica de la jornada, van protagonitzar un dels moments més emotius de la competició, fins al punt que van arribar a emocionar al públic assistent a l’acte.

“no cal competir per gaudir de l’esport en general i del bàsquet en particular”

Fundació Estela

De fet, segons explica la Marta Pastó, “no cal competir per gaudir de l’esport en general i del bàsquet en particular. És molt emocionant i gratificant veure com aquests nois i noies gaudeixen de l’entrenament que fem cada setmana”.

A finals del mes de maig l’Inclubàsquet-TGN-Club Vaixell va realitzar un entrenament de portes obertes al pavelló de Riu Clar per tal que els jugadors i jugadores amb diversitat funcional d'arreu de la província poguessin conèixer la iniciativa i apropar-se a la pràctica del bàsquet. L'acte va ser tot un esdeveniment i va comptar amb el suport d’una quinzena d’usuaris i amb la col·laboració del Consell Esportiu del Tarragonès, el Patronat d’Esports de l’Ajuntament de Tarragona i de l'Associació Esportiva Torreforta (ADT). D’acord amb els

Fundació Onada

organitzadors, la valoració al final de l’acte no podia ser més positiva.

Sense cap mena de dubte, a la Marta Pastó i el Pau Robert els ha d’omplir veure com la seva iniciativa està deixant de ser un somni, una idea, per convertir-se, cada cop més, en una realitat que ajuda i mou a moltes persones. “La nostra idea a mig termini és crear més equips integrats per persones amb diversitat funcional a tants clubs com sigui possible. Per tant, aquest es només un primer pas per al que pensem que es pot arribar a assolir en un futur que esperem que no sigui molt llunyà”.

El Projecte IncluBàsquet és pioner en l’àmbit estatal. No existeix cap altra proposta esportiva que sigui capaç d’unir diferents entitats que vetllen pel benestar de les persones amb diversitat funcional i clubs de bàsquet estructurats d’un mateix territori amb un objectiu inclusiu comú.

Bàsquet Club Vaixell

34

LA CIUTAT

LA CIUTAT

35

NIT DE GALA DEL COAPI I ASSOCIACIÓ DE LA PROVÍNCIA DE TARRAGONA Més de 350 persones no assisteixen una de les cites més importants del sector immobiliari després de la pandèmia

diverses iniciatives de cooperació entre professionals immobiliaris.

Redacció El passat 10 de juny es va celebrar a la Boella la Nit de Gala del COAPI i Associació de Tarragona. Després de dos anys sense poder-se celebrar a causa de les restriccions per la pandèmia l'acte es va convertir en un espai per al retrobament entre tots els professionals del sector immobiliari. A l'acte hi va assistir el president del Consejo General de Col· legis d'Agent Immobiliaris d'Espanya, el director de la Càtedra de l'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili i presidents i representants d'altres col·legis de Catalunya. La Gala va ser conduïda per la presentadora tarragonina Marina Pérez i el toc d'humor de la nit va donar-lo Luís Piedrahita, conegut pels seus monòlegs i

36

col·laborador i guionista del programa El Hormiguero.

Durant l'acte, es van repartir els diplomes als nous Agents Immobiliaris donats d'alta aquest 2022 i que entren a formar part del col·lectiu de col·legiats i associats de la província de Tarragona.

El moment més especial de la nit va arribar amb l'entrega dels reconeixements.

En primer lloc, es van repartir les distincions als 25 anys de trajectòria formant part del COAPI i Associació. El guardó més especial va ser la distinció a la Trajectòria Professional Destacada, premi concedit a la Sra. Anna María Gómez Jordi per la seva dilatada experiència en el sector i per haver estat impulsora de

Per inaugurar l'acte, el Sr. José Antonio Mas, president del COAPI i Associació, va dirigir unes paraules als assistents fent al· lusió a la importància del treball en equip i al que suposa per ell l'exercici de la professió: "És un orgull formar part d'aquest col·lectiu que treballa amb professionalitat i rigor". Mas va voler destacar també la feina de la Dra. Gemma Caballé que estableix un argumentari sòlid per a iniciar un procés per a fer real la demanda del sector: un accés ordenat a la professió i l'obtenció, a mitjà termini, d'una titulació oficial per a l'exercici de la professió.

En acabar tots els assistents van poder gaudir d'un aperitiu a peu dret als jardins del restaurant, fet que els va permetre compartir experiències i anècdotes entre els companys de professió en aquesta gala de retrobament.

LA CIUTAT

DEL NAUTIC

NOMÉS NITS Edifici Nàutic, Moll de Llevant 43004 TARRAGONA

RESERVES 628 366 986

HORARI

De dimarts a dissabte 20:00 h a 23:00 h

LA CIUTAT

37

TORNEN LES CITES IMPERDIBLES DE

L'ESTIU

A l’estiu les propostes festives, culturals i de carrer omplen les agendes municipals amb festivals per a tots els gustos. En repassem alguns.

Roser Pros-Roca EL CAMP DE MART PREN EL PROTAGONISME A TARRAGONA Així com la temporada regular de teatre, concerts i altres espectacles que es programen a Tarragona a partir de la tardor, es celebra als teatres Metropol i Tarragona, a l’estiu és la carpa del Camp de Mart la que pren el relleu. La seva funció és allotjar una gran part de les cites culturals proposades en el marc del ETC, Estiu Tarragona Cultura.

“El Camp de Mart és l'espai de les cites culturals d'estiu a Tarragona” Aquest festival té una programació molt amplia i variada, amb actuacions teatrals, música, màgia, pensats per a tots els públics, perquè l’estiu és el millor moment per viure la cultura en família. El programa de l’edició de l’estiu de 2022 inclou Blaumut, el bailaor Rafael Amargo, Mayuma-

38

na o Las Migas, entre altres.

També són especialment interessants altres cites com el Festival Sota la Palmera, el Festival Internacional de Teatre FITT, el Concurs Internacional de Focs Artificials i, naturalment, les dues cites més tradicionals: Sant Magí, a l’agost i Santa Tecla, al setembre.

d’actes tradicionals i de caràcter religiós per commemorar la festivitat del patró, combinats amb els de tall més festiu, de carrer, amb concerts i actuacions en diferents punts de la ciutat.

FESTIVALS D’ESTIU A LA FRESCA, A REUS L’agenda d’activitats pròpia de l’estiu, a Reus comença per la Festa Major de Sant Pere, amb tota la seva variada agenda

LA CIUTAT

El tret de sortida és la Festa Major, però a Reus també hi ha tota una variada proposta d’activitats que es van allargant durant tot l’estiu. El Festival Estiu a la Fresca ofereix una programació formada per actuacions de petit i mitjà format en diferents escenaris de Reus, com places i carrers: contes per a adults, música, dansa, poesia, concerts alternatius i també projecció de cinema. És interessant que vagis seguint el programa per no perdre’t res.

L’ESTIU D’ART, EXPOSICIONS I CULTURA DE VILA-SECA En la majoria de poblacions que celebren la seva Festa Major al cor de l’estiu, com és el cas de Vila-seca, la programació cultural va embolcallada per aquesta festivitat.

Vila-seca lloa el Cos de Sant Esteve i celebra la seva Festa Major entre els dies 25 de juliol i 3 d’agost, amb els actes de caràcter tradicional i festiu que sempre s’inclouen a la festa grossa. Tanmateix, Vila-seca és un actiu cultural de primer ordre, que compta amb instal·lacions extraordinàries com El Celler o El Castell, inclosos ambdós edificis dins el circuit cultural d’una població inquieta que sempre està a la última pel que fa a les darreres novetats de les cartelleres més prestigioses. El Castell és un lloc idoni per a veure-hi exposicions de gran format i qualitat, com la que en aquest moment es pot veure de l’artista Mayte Vieta, composta per fotografies de gran format. I per altra banda, El Celler, compta amb un magnífic auditori per ferhi presentacions, representacions i tot el que calgui.

“Salou ofereix una nodrida Agenda d’Estiu 2022 amb una programació per a tots els públics”

SALOU I LA SEVA AGENDA D’ESTIU 2022 Salou ofereix una nodrida Agenda d’Estiu 2022 amb una programació per a tots els públics, que compta amb iniciatives comercials, esportives, d’oci i cultura, que s’aniran portant a terme al llarg dels mesos de juliol i agost.

La programació està integrada per nombroses cites musicals, com el Cicle d’havaneres i el Cicle de Sardanes que es celebraran en diferents indrets de la població des de la segona quinzena de juliol, tot l’agost i fins l’11 de setembre.

També torna el Festival Internacional de Música Costa Daurada-Salou, que enguany arriba a la seva cinquena edició.

No et pots perdre el Cicle de cinema a l’aire lliure, així com la Nit del Foc que està programada pel dia 13 d’agost, la mostra col· lectiva d’escultures que podràs veure fins el 17 de setembre al Passeig Jaume I, i la mostra de Teatre Jove, entre altres moltes activitats també de caràcter esportiu, con les classes dirigides a la platja, el Torneig de Bàsquet i el Trofeu Platja d’Europa UD Salou, entre altres. Pots consultar l’agenda i estar al corrent de totes les propostes.

Programacions per a tots els gustos, per a participar amb la família, per gaudir de la fresca, per fer més passables els dies d’estiu i convertir en més interessants les nits de la Costa Daurada.

Si el que et ve de gust és gaudir de l’art a peu de carrer, aleshores tens una cita amb la Fira d’Artesans i Oficis de La Pineda, que es celebra des del 18 de juny al 31 d’agost.

Es tracta d’una atractiva mostra d’artesania que es porta a terme al Parc del Pinar del Perruquet i on trobaràs des de joies artesanes fins a complements personals i per a la llar, sempre tot producte de la més bella artesania.

LA CIUTAT

39

40

LA CIUTAT

LA CIUTAT

41

Reus es reivindica com un destí únic per practicar-hi un turisme cultural de primer ordre Roser Pros-Roca Aquest estiu l’Ajuntament de Reus i més en concret la Regidoria de Promoció de Ciutat, ha engegat una extraordinària campanya pensada per captar nous visitants. Ha estat dissenyada, i tot just acabada de posar en pràctica, tot seguint la tendència positiva d’aquests darrers mesos en els que s’ha notat una tendència a l’augment del nombre de visitants de proximitat, així com dels visitants estatals i internacionals que aprofiten la seva estada d’estiueig a la Costa Daurada.

L’objectiu que es persegueix és múltiple: per una banda allargar el temps d'estada del visitant a Reus, el que afavoreix la despesa comercial i de restauració a la ciutat, i al mateix temps, fomentar la repetició de la visita de dia, tot potenciant

42

l’arribada de visitants que aprofitin el cap de setmana. La roda es tanca, perquè com més visitants, més moviment econòmic i més valor afegit a l’experiència de gaudi i de Gaudí, que proposa la ciutat.

“L’objectiu és allargar el temps d'estada del visitant a Reus i fomentar la repetició de la visita de dia” AL VOLTANT DE LA FIGURA DEL GENI Aquesta campanya turística i estiuenca va lligada a la figura de l’arquitecte Antoni Gaudí, autèntic geni del Modernisme, que Reus reivindica com a seu. La simple presència de Gaudí en aquesta campanya ja justifica per ella mateixa escollir Reus com

a destinació per passar-hi uns dies d’estiu perquè Reus és, sobretot, una ciutat modernista i aquest és, precisament, el seu valor diferencial. És així com Reus s’ofereix als visitants: com una ciutat dinàmica, viva, amb capacitat i intel·ligència per combinar el nou i el vell, la modernitat i tots els avenços tecnològics que converteixen Reus en una ciutat capdavantera a l’àrea metropolitana del Camp de Tarragona però que al mateix temps sap conservar i difondre amb encert, el seu enorme llegat arquitectònic modernista. La joia de la corona artística de les nostres contrades està a l’abast de tots els visitants.

Gaudí i Reus es mostren al públic de forma entrelligada i indestriable. Reus és una ciutat viva i dinàmica que convida a

LA CIUTAT

Rafael López Monné - Tarraco Viva

INVITACIÓ PER “GAUDÍ” REUS AQUEST ESTIU

CLÍNICA DENTAL DR GISBERT Dedicació, esforç i compromís

Pl. de la Llibertat, 4 Pral. 2a Reus 977330490 www.clinicadentaldrgisbert.cat clinicadentalgisbert clinicadrgisbert

LA CIUTAT

43

REUS AL MÓN tothom a gaudir-la a través dels orígens d’Antoni Gaudí, el riquíssim patrimoni modernista, l’oferta experiencial que inclou propostes turístiques, culturals i festives, el comerç i la gastronomia, faceta en la que destaca, brillant amb llum pròpia, el vermut de Reus.

UNA EXPERIÈNCIA COMPLETA Per tal de gaudir d’una experiència completa en la seva visita a Reus, la campanya contempla la polsera Visit Reus, pensada com una eina per aprofitar al màxim l’estada a la ciutat dels visitants, que podran gaudir dels avantatges que aquesta polsera ofereix, començant per l’accés als diferents espais visitables de la ciutat amb visites guiades i distintes activitats, com ara visites tematitzades al Gaudí Centre que sota el títol “«Petits Grans Genis: Observem, escoltem i toquem en família» vol acostar la figura i l’obra de Gaudí als més petits i donar a conèixer les claus de la seva arquitectura.

També un Scape Room, L’Enigma de Takeshi Nazo, pensat com una manera lúdica de visitar el Gaudí Centre.

Una de les propostes més exitosa són les visites guiades al Patrimoni en forma de Ruta del Modernisme «Reus 1900».

També hi ha dues propostes vinculades

44

al vermut i l’Estació Enològica: Vermut i cuina al Reus Modernista, un itinerari pels principals edificis modernistes de Reus tot coneixent els costums culinaris del moment, I l’altra, Maridatge a l’Estació Enològica, es tracta d’una visita per conèixer la història de l'Estació Enològica, descobrir el seu valor arquitectònic i saber per què Reus és la capital del vermut.

“la polsera Visit Reus està pensada com una eina per aprofitar al màxim l’estada a la ciutat dels visitants” TOT L’INTERÈS SOBRE REUS Donat que és una ciutat amb història, Reus compta amb interessantíssims monuments i edificis que bé mereixen una visita, o més d’una, com explica la campanya Reus Gaudí Estiu 2022. Repassem-los: • El Gaudí Centre, espai d’interpretació i divulgació d’Antoni Gaudí i la seva obra.

• El Pavelló 6è de l’institut Pere Mata, magna obra del modernisme reusenc.

• L’Església Prioral de Sant Pere. Sant Pere és el patró de Reus i mereix un esment especial del seu temple.

• L’Estació Enològica és un altre espai

Amb la campanya Reus Gaudí Estiu 2022 la ciutat de Reus fa gala de la celebrada expressió “Reus-París-Londres”, perquè s’ha divulgat per tot arreu, especialment en distintes fires turístiques i especialitzades. També ha portat a terme accions de street marketing i promocions a diferents ciutats espanyoles i catalanes com el Mercat d’Escapades i Fira B Travel de Barcelona, la Fira Modernista de Terrassa, Expovacaciones a Bilbao, Aratur a Saragossa, Fenavin a Ciudad Real, Fitur i Salón del Gourmet a Madrid, Vermutea de Palència, Navartur a Navarra i a Andorra amb accions de street marketing.

Si voleu més informació podeu consultar la web www.reus.cat

d’interpretació modernista que explica la importància del vermut de Reus, un dels trets característics de la ciutat.

LA CIUTAT

LA CIUTAT

45

REUS EL TEATRE FORTUNY OBRIRÀ DESPRÉS DE L’ESTIU AMB 20 ESPECTACLES La zona de l'antic bar del teatre esdevindrà un nou espai cultural multifuncional El Consorci del Teatre Fortuny ha aprovat la nova programació d’espectacles que s’ha previst per a després de l’estiu a l’espai escènic reusenc amb una dotació pressupostària de 44.000 euros per a les obres de reforma de la zona del bar del teatre, que es convertirà en un nou espai cultural multifuncional.

Carles Pellicer, alcalde de la ciutat, ha explicat que “tenim a les mans un projecte entusiasta, molt adequat i necessari que veurà la llum en pocs mesos i que dotarà al Teatre Fortuny amb un nou espai, accessible i dinàmic, on s’hi desenvolupin activitats i on hi tinguin cabuda accions vinculades a l’activitat artística”.

L’espai que es reformarà actualment es troba en desús i està situat a la planta baixa, a la zona del vestíbul, al mateix lloc on en el seu dia es va situar el Bar del Teatre. S’hi podran fer, entre altres, “micro” espectacles, exposicions temporals o itinerants, interaccions entre espectadors i artistes, classes o formacions. Els arquitectes responsables de la reforma són Marta Jara i Elisenda Troguet.

LA COLLA GEGANTERA DE REUS ESTRENA UNS GEGANTS MANOTES L'entitat reusenca incorpora una nova parella de gegants Gegants Manotes de la Colla Gegantera de Reus és el nom que els socis de l’entitat han decidit. Els seus creadors han estat Manel Llauradó i Josep Maria Casas, que n’ha fet el vestuari, tant dels gegants com dels portadors. Els Gegants Manotes mesuren uns 3 metres, alçada semblant a la dels Gegants Japonesos, i pesen entre 35 i 45 quilos.

La finalitat amb la creació d’aquesta nova parella és aconseguir arribar a esdeveniments on no és possible amb els Gegants de Reus, fer créixer l’afició pel món geganter i apropar-lo a persones i a col·lectius amb diversitat funcional, a banda d’una part de la ciutadania que té menys oportunitats per poder gaudir de la festa. En definitiva, la intenció de la Colla Gegantera és despertar noves vocacions i estima pels gegants.

Els Gegants Manotes podran participar en actes de la ciutat com trobades geganteres als barris, el Carnaval, la Cercavila del Masclet, actes de gent gran o escoles; i també podran sortir de Reus per participar en actes festius d’altres municipis.

S'INSTAL·LA UNA NOVA SENYALITZACIÓ PER POSAR EN VALOR EL PATRIMONI DEL RAVAL DE SANTA ANNA Els treballs s’han portat a terme en el marc del projecte de transformació del raval en zona de vianants L’Ajuntament de Reus ha instal·lat nova senyalització per indicar elements amb valor patrimonial del raval de Santa Anna. L’actuació ha unificat la imatge dels cartells que ja h i havia fins ara i ha senyalitzat nous punts d’interès. La senyalització dona informació sobre el carreró Nolla, l’escultura del Jueu del raval, el Banc de Reus, i la capelleta de Santa Anna.

La iniciativa tindrà continuïtat amb el desplegament de la segona fase del projecte de transformació del raval en zona de vianants, amb la senyalització de nous punts d’interès patrimonial.

El projecte de transformació del raval de Santa Anna en zona de vianants compta amb fiançament Next Generation de la Unió Europea, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, d’acord amb la convocatòria del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.

46

LA CIUTAT

LA CIUTAT

47

REUS APROVAT EL PROJECTE EXECUTIU DE L’EDIFICI D’HABITATGE AMB PROTECCIÓ OFICIAL DE REUS Les empreses municipals Redessa i Reus Mobilitat i Serveis redacten els projectes de 'La Hispània' L’Ajuntament de Reus aprovarà els projectes executius de l’edifici d’habitatges i equipament, i de l’aparcament subterrani de la Hispània. La transformació urbana de la zona de la Hispània es defineix a partir de quatre idees principals: aposta clara pels usos cívics,

permeabilitat de la trama urbana, dotació de noves places d’aparcament, promoció d’habitatges amb protecció pública i habitatge amb protecció oficial.

Els projecte executiu de l’edifici d’habitatges

preveu la creació de més de 8.100m2 d’habitatge, dels quals 7.700 estan destinats a habitatge protegit i la resta, 400 m2, seran per a habitatge lliure. Això equival a 60 habitatges HPO (48 gestionats per l’Ajuntament, a través de REDESSA i 12 de gestió privada) i 3 habitatges de renda lliures.

El projecte s’ha treballat amb criteris de sostenibilitat i qualitat ambiental: s’han tingut en compte estratègies d’arquitectura passiva, per reduir la demanda energètica dels habitatges; s’han triat materials naturals i reciclables; i s’ha treballat la utilització d’energies renovables, com plaques solars i aerotèrmia.

L’edifici també comptarà amb un aparcament subterrani que tindrà 340 places distribuïdes en tres plantes. L’equipament es projecta totalment independent dels habitatges de les plantes superiors, tant en funcionament, horaris, gestió i instal·lacions.

ADJUDICADA LA CONSTRUCCIÓ DE LA ROTONDA D’ACCÉS A LA URBANITZACIÓ MAS CARPA DE REUS La campanya preveu la instal·lació d’una carpa informativa itinerant que recorrerà els barris de la ciutat amb un equip d’educadors ambientals L’Ajuntament de Reus ha adjudicat a l’empresa Tecnologia de Firmes SA el contracte per a la construcció de la rotonda que donarà accés a la urbanització Mas Carpa des de l’avinguda de Tarragona, amb un pressupost d’adjudicació de 579.444,80 euros (IVA inclòs).

Actualment l’avinguda Tarragona té una configuració de via interurbana i aquest projecte,

juntament amb d’altres que impulsa l’Ajuntament, preveu convertir-la en una via urbana. Es preveuen cinc àmbits: rotonda, carrils d’incorporació, carril bici, voreres i zones verdes.

D’altra banda, els treballs es complementen amb la renovació de l’enllumenat en l’àmbit de projecte, amb lluminàries led per millorar l’eficiència energètica.

La rotonda ha de contribuir a canviar la fisonomia de l’avinguda, del format de via interurbana actual a via urbana. Així, farà reduir la velocitat dels vehicles i reduir el risc que hi ha actualment en la incorporació de vehicles tant a la urbanització com a l’avinguda. Així mateix, el projecte que s’executarà preveu la continuació del carril bici existent a diversos trams de l’avinguda Tarragona i la futura connexió entre el carril bici al llarg de la mateixa.

48

LA CIUTAT

LA CIUTAT

49

REUS MÉS DE 500.000 EUROS REUS FARÀ UN CICLE FORMATIU DE DANSES URBANES PER RENOVAR LA FLOTA S’impartirà el curs 2022-2023 a l’escola de dansa i arts escèniques Artis DE VEHICLES DE LES La proposta neix des del Departament d’EduBRIGADES MUNICIPALS cació de la Generalitat de Catalunya que ha L’Ajuntament de Reus continua amb la renovació de la flota de vehicles de les Brigades Municipals

incorporat a l’oferta el títol en Tècniques de Danses Urbanes, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats formatives i de qualificació detectades en aquest sector, i s’impartirà únicament a Reus, Barcelona i Lleida.

La renovació és deguda a l’antiguitat de la flota que hi havia fins ara, que compta amb una mitjana de 20 anys. En dos anys, les Brigades han renovat 8 vehicles, amb un pressupost d’adjudicació dels contractes de 403.373,5 euros.

L’Ajuntament tramita la licitació d’un nou paquet, amb un pressupost de licitació de 125.000 euros i que ha de permetre adquirir 3 furgonetes més, en aquest cas, 100% elèctriques.

És un cicle de grau mitjà de 1.400 hores, que es realitzarà en dos cursos acadèmics. Ofereix formació relacionada en com aplicar tècniques de danses urbanes, basades en la programació d’una actuació o coreografia, ballant com a solista, o amb parella, o com a membre d’un grup, en un projecte d’actuació en viu o enregistrament, amb criteris artístics i de seguretat.

La inversió ha de contribuir a la millora de les condicions laborals dels treballadors de les Brigades així com a la millora de la prestació dels serveis, alhora que comportarà eliminar l’elevat cost econòmic que suposa el manteniment dels vehicles actuals.

Els 8 vehicles adquirits són: 1 camió amb ploma hidràulica i caixa oberta basculant, 1 minicarregadora compacta amb accessori per a retroexcavadora, 1 carretó elevador automotor 4×4, 1 biotrituradora mòbil, 1 camió 3.500 kg, caixa oberta, bolquet i enganxall, 1 furgoneta 2 places i 2 camions de 3.500kg caixa oberta.

Són vehicles que es destinaran a les diferents unitats de les Brigades, especialment les de construcció, mobiliari urbà, muntatges, jardineria, pintura i de manteniment de fonts i sortidors ornamentals.

Daniel Recasens, regidor de Cultura i Política Lingüística i d’Educació, ha explicat que “aquesta nova proposta educativa enriqueix encara més l’oferta lectiva a la ciutat”.

REUS, ESCENARI D’UNA NOVA PEL·LÍCULA SOBRE UN DELS SEUS AUTORS MÉS EMBLEMÀTICS

L’equip de la pel·lícula “Teoria dels cossos” ha gravat diverses escenes a la ciutat La pel·lícula, que s’inclou a la commemoració de l’Any Ferrater, té com a escenaris principals la capital del Baix Camp, on va néixer el poeta, i Sant Cugat, on va viure els darrers anys i on es va suïcidar quan tenia 50 anys.

“Teoria dels cossos” representa el debut a la gran pantalla del director i guionista Joan Ramon Armadàs Monclús i està protagonitzada pels actors Miquel Sitjà i Ilvana Miño; ell, director de la Biblioteca Municipal de Sant Cugat, i ella, professora de literatura catalana de l’Institut Gabriel Ferrater. Ambdós protagonitzen una història romàntica, carregada d’aventures.

A la capital del Baix Camp han rodat a l’Institut Gabriel Ferrater, al Parc de Sant Jordi, a la plaça del Castell i també han agafat diverses imatges aprofitant la Festa Major de Sant Pere. La pel·lícula compta amb el suport de les regidories de Promoció de Ciutat i de Cultura i Política Lingüística de l’Ajuntament de Reus.

50

LA CIUTAT

A.P.I 448 aicat 2320 • Av. Pere Cerimoniós, 86 bx 4.

• C/ Camí de Riudoms, 22 bx 2, • 43205 Reus Tel: 977 318 995 / 977 754 841 / 617 472 053

COM POTS ACCELERAR LA VENDA DE LA TEVA PROPIETAT SENSE TROBAR-TE AMB SORPRESES D’ÚLTIMA HORA?

PRATDIP

295.000€

Ref. 8033: Xalet individual de 140 m² amb parcel·la de 1.140 m², Urb Planes del Rei, garatge per a dos vehicles, sala polivalent, 3 habitacions, 3 banys, terrassa, xemeneia, a/a, caldera de gasoil, barbacoa, piscina i jardí.

REUS

172.000€

Ref. 8005: Pis zona Passeig Sunyer de 107 m² amb 4 habitacions, 2 banys, cuina amb galeria, calefacció, balcó amb magnífiques vistes i plaça d’aparcament.

DOCUMENTS IMPRESCINDIBLES) QUE HAS DE PREPARAR ABANS DE POSAR CASA TEVA A LA VENDA.

REUS

267.000€

Ref. 8039: Casa Adossada, zona piscines municipals. 4 habitacions, 2 banys, cuina independent, jardí a peu de menjador, balcó, garatge, terra de parquet, calefacció i finestres d’alumini.

Casa molt lluminosa.

REUS

161.000€

Ref. 8032: Pis Zona Parc del Lladoner de 100 m² amb 3 habit dobles, 2 banys, cuina independent amb galeria, balcó, calefacció i a/a. Tot exterior i amb accés a zona comunitària amb piscina.

L’ALEIXAR

225.000€

Ref. 8048: Terreny rústic amb bonica casa legalitzada com a vivenda.

Totalment reformada, 3 habit. 2 banys, barbacoa, piscina i a prop de la carretera. Parcel·la de 1.100 m².

59.000€

MASPUJOLS

Ref. 8041: Finca rústica de 1.463 m², amb una edificació diàfana de 22 m² i una altra com a magatzem. Pou propi amb bomba, tancada, arbres fruiters, completament plana i amb el camí asfaltat.

www.fincas-marti.com | 977 318 995 - 977 754 841 - 617 472 053 | Ge LA CIUTAT

51

REUS REUS PROMOU LA REUTILITZACIÓ DE PETITS APARELLS ELECTRÒNICS La campanya es concentra en els treballadors de l'Ajuntament i les empreses municipals

EL CAMÍ DE LA PEDRA ESTELA DE REUS TINDRÀ UN VIAL PER A VIANANTS

L’Ajuntament de Reus ha impulsat una campanya interna de reciclatge i reutilització de petits aparells electrònics i electrodomèstics entre els treballadors de l’Ajuntament i de les empreses municipals. Durant 15 dies s’han recollit uns 350 kg d’aquests aparells que s’han separat entre aquells que es poden reutilitzar i donar-los una segona vida (150 kg) i aquells que no (200 kg).

El nou vial facilitarà la convivència de bicicletes i vehicles a motor L’Ajuntament de Reus, a través de la regidoria de Recursos Humans i Medi Ambient, ha tret a licitació les obres de millora del camí de la Pedra Estela que inclouen un vial per als vianants.

Aquestes obres contemplen el condicionament i millora del ferm del camí i l’ordenació de la mobilitat per a prioritzar la seguretat de vianants, amb un vial senyalitzat, i per facilitar la convivència de bicicletes i vehicles a motor.

L’actuació consistirà en la reparació de les bases

o capes de paviment deteriorades, amb l’estesa d’una nova capa d’aglomerat asfàltic de 5 cm en tot l’àmbit; la millora de l’espai mitjançant una cuneta; un canal de drenatge de les aigües pluvials i la senyalització vertical i horitzontal d’un vial per a vianants.

El pressupost base de licitació de l’obra és de 188.503,25 euros (IVA inclòs) i la durada prevista de les obres serà d’uns dos mesos a partir de l’adjudicació.

REUS TINDRÀ UNS SERVEIS DE CURA PER A FAMÍLIES AMB FILLS I FILLES DE 0 A 14 ANYS 8 nous serveis de cura, amb 18 espais distribuïts per tota la ciutat La regidoria de Salut i Ciutadania coordina a la ciutat de Reus el programa Temps per cures, impulsat per la conselleria d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya, i que té com a objectiu proporcionar temps a les famílies que tenen fills i filles a càrrec, des dels 0 anys fins als 14, i que necessiten conciliar el temps personal i laboral amb el temps per cures. En total 8 nous serveis de cura, amb 18 espais distribuïts per tota la ciutat i 1.700 hores al servei de la conciliació.

d’estiu, que es farà als centres cívics Ponent, Mestral i Mas Abelló; ABCD Jocs, a la Biblioteca Pere Anguera, i Casals d’estiu de primera infància, a les escoles bressol l’Olivera i la Ginesta. I el setembre sortirà una oferta de nous serveis, que es repartiran entre els centres cívics i Mas Pintat i que s’adrecen a diferents edats.

En el marc de la campanya ‘Reus, recicla bé’, es vol fer extensiva aquesta iniciativa a tota la ciutadania de Reus per donar a conèixer que aquest tipus d’aparells cal portar-los a les deixalleries municipals o als propis establiments on estan a la venda, segons està regulat per la normativa de residus d’aparells elèctrics i electrònics (RAEE). Els horaris i ubicacions de les deixalleries poden consultar-se a l’enllaç: www.reus.cat/deixalleries El marge de millora en la recollida selectiva dels RAEE és molt gran, ja que segons les dades de l’Agència de Residus de Catalunya, actualment reciclem només el 21% dels RAEE que consumim.

Òscar Subirats, regidor de Salut i Ciutadania, ha explicat que “acollim als nens i a les nenes però el servei va dirigit a les famílies, i concretament a les dones, que són les que encara porten en la seva majoria la càrrega del temps de cures.

A la recerca d’una societat més cuidadora i igualitària per a tothom”.

Els serveis comencen aquest estiu amb Tardes

52

LA CIUTAT

LA CIUTAT

53

Retorn del bust de Sant Pere a la Prioral

SANT PERE

RECONQUEREIX REUS El consistori municipal remarca que era una celebració molt esperada per la ciutadania i que ha tingut una gran rebuda

Esther Figueroa/Adrià Miró La Festa Major de Sant Pere 2022 ha estat tot un èxit. Des de l’inici de la festa amb el Pregó de la Festa Major, a càrrec d’Alba Sotorra, fins a la carretillada del Ball de Diables de Reus, que ha posat punt final a la festa; el consistori municipal ha valorat molt positivament l’acollida de les celebracions i la implicació de tota la

54

ciutadania en les diferents activitats que s’han dut a terme.

El regidor d’Educació, Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens, ha fet una valoració “molt positiva” dels actes d’un Sant Pere “molt esperat pel retorn de la mal dita normalitat”. D’altra banda, l’alcalde de la ciutat, Carles Pellicer, també ha recalcat la importància de la festa com un “espai de trobada, de convivència i de

proximitat que ens fa sentir amb orgull que som reusencs”.

L’inici de la Festa Major l’ha donat el Pregó de la reusenca Alba Sotorra, directora i productora independent, que ha aprofitat l’ocasió per fer un clam a la pau i ha apel·lat a la força de les dones per fer funcionar el món. “No puc deixar de reivindicar perquè estic convençuda que juntes som capaces de construir un món

LA CIUTAT

que va ser la pregonera del 2020, i la segona l’ha dut a terme la consellera Tània Verge, també pregonera de la festa però de l’any 2021. A més, durant aquesta segona Tronada també s’ha aprofitat per retre homenatge a una de les persones que han vetllat per la Tronada al llarg de la història, Peter Rius. Encara que eren actes afegits, Daniel Recasens assegura que la ciutadania les han rebut de manera massiva, com la resta d’activitats.

El mateix Recasens també reivindica que en aquests dos anys, aparentment perduts, s’ha volgut mantenir el lligam de la ciutadania amb la festa. “No parlem d’anys d’absolut buit, ja que hem intentat que no hi hagués una desconnexió total”, afirma. En aquesta tasca, un teixit cultural “potentíssim” com el reusenc ha sigut indispensable perquè Sant Pere arribés “fins on la normativa ho permetia” durant

les anteriors edicions. Superat aquest impàs, han tornat a desbordar els carrers amb tots els actes habituals.

ANADA I TORNADA DE COMPLETES La plaça del Mercadal s’ha omplert de gom a gom pels actes centrals de la Festa Major amb l’anada i la tornada de Completes, l’encesa de la quarta Tronada i el castell de focs. Els abanderats de la processó aquest any han estat Antoni Sentís,

“Aquest any s’han volgut recuperar simbòlicament els dos anys en els quals no ha pogut petar la Tronada amb dues Tronades extraordinàries”

millor: treballar per una societat més lliure, més justa i més igualitària és una tasca que ens apel·la a totes i a tots des de tots els racons de les nostres vides i les nostres feines”, ha reivindicat la reusenca. En finalitzar, s’ha fet efectiu el lliurament del Tro de Festa, un reconeixement que es guarda en secret fins al mateix moment del lliurament. També s’ha repartit la postal de la Festa Major número 48, protagonitzada pels Cóssos.

MÉS EXPLOSIVA QUE MAI Aquest any s’han volgut recuperar simbòlicament els dos anys en els quals no ha pogut petar la Tronada amb dues Tronades extraordinàries. La primera ha estat encesa per la periodista Coia Ballesté, Tronada de Sant Pere encesa per l'alcalde Carles Pellicer i els presidents del Seguici Festiu

LA CIUTAT

55

Ball Solemde de l'Àliga

“ Carles Pellicer ha volgut fer un agraïment al seguici com a eix vertebrador de la festa, que demostra un esforç continuat, generositat i implicació”

president del Gremi de la Construcció; Mònica Bellido, presidenta de l’Associació Supera’t; i Joan M. Llorens, president del Biela Club. Així com tots els alcaldes del Baix Camp han estat convidats a participar en la processó.

També s’ha dut a terme el pilar caminant dels Xiquets de Reus, que ha provocat que els ciutadans hagin tornat a vibrar amb aquest acte i que molts reusencs consideren un dels moments més emocionants de la festa major. A més, els veïns congregats a la plaça del Mercadal també han pogut gaudir d’una exhibició castellera pels Xiquets de Reus després de l’encesa de la cinquena tronada de matí per part de representants del Grup de Misericòrdies de Reus i Jordi Bros (exdirector de Reus Esport i Lleure).

GRAN PROTAGONISME DEL SEGUICI POPULAR Les 14 entitats del Seguici Popular de la ciutat han estat les estrelles dels actes centrals de la festa major. Carles Pellicer ha volgut fer un agraïment especial al seguici com a “eix vertebrador de la festa, que demostra un esforç continuat, generositat i implicació". Les 14 entitats del seguici són: Ball de Diables de Reus, Colla de la Víbria de Reus, Estol del Basilisc, Agrupació Musical Sant Miquel, Agrupament Escolta La Mulassa, Colla Gegantera de Reus, Colla Gegantera del Carrasclet, Coordinadora de Danses Tradicionals, Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals, Coordinadora Dansa Reus, Ball de Pere Joan Barceló, Germandat de Sant Isidre i Santa Llúcia, Orfeó Reusenc i Xiquets de Reus.

Els presidents de les entitats dels grups festius han acompa-

56

Imatge del bust de Sant Pere

LA CIUTAT

MITJANS DE PROXIMITAT,

PERIODISME D’ALTA FIDELITAT

Perquè a l'AMIC som fidels als mitjans de proximitat professionals i de qualitat, propers a la gent i compromesos amb el bon periodisme. Això és el que ens ha portat a fer 25 anys comptant amb la confiança de 500 mitjans i amb la fidelitat dels lectors; els coneixem bé i treballem per oferir-los la informació més rigorosa de la seva comunitat. Alta fidelitat, perquè estimem la premsa, perquè estimem la gent.

LA CIUTAT

57

Els gegants de Reus el matí de Sant Pere

consensuades amb les entitats de/per persones amb discapacitat que formen part del Consell de la Discapacitat de la ciutat.

Com a novetat, s’han incorporat pictogrames en el programa que indiquen el nivell d’accessibilitat i altra informació destacada. També s’ha habilitat un espai tranquil i elevat de visibilització sense aglomeracions pels dies centrals de la festa a la plaça del Mercadal. Per últim, i entre altres accions s’ha incorporat la interpretació de la Llengua de Signes Catalana al Pregó i al Ball parlat satíric de Dames i Vells.

Xiquets de Reus el matí de Sant Pere

58

ments “d’explosió comunitària” reusenca.

AMB MÉS MESURES INCLUSIVES Les regidories de Benestar Social i de Cultura de l’Ajuntament de Reus tornen a implementar mesures inclusives durant la Festa Major de Sant Pere amb l’objectiu de facilitar la participació universal i apropar la celebració a tots els col·lectius, així com eliminar tota mena de barreres de qualsevol mena. Cal destacar que les mesures concretes que s’han implementat han estat

Ball de Cavallets

nyat a l’alcalde en l’encesa de la darrera Tronada, quan la imatge de Sant Pere ha arribat davant l’ajuntament. Després de la Tronada, els elements han acompanyat la imatge fins a l’església Prioral. Finalment, l'encesa de la Víbria i el Drac de Reus i la carretillada del Ball de Diables de Reus ha posat punt final a la Festa Major de Sant Pere 2022. La rebuda de totes aquestes activitats són per Daniel Recasens una mostra més d’aquesta “societat potent, entregada i participativa” amb els mo-

“ S'han mplementat mesures inclusives per a facilitar la participació universal i apropar la celebració a tots els col·lectius, i eliminar tota mena de barreres ”

LA CIUTAT

LA CIUTAT

59

Estrellas - Mayte Vieta

COSMOS

MIRAR EN LA FOSCOR ENTRE LES ESTRELLES El Castell de Vila-seca acull una exposició insòlita

60

LA CIUTAT

Roser Pros-Roca El Castell de Vila-seca es vesteix de festa i solemnitat per acollir l’exposició de l’artista Mayte Vieta, una exposició que no deixarà a ningú indiferent, una proposta que l’artista ha titulat COSMOS · Mirar en la foscor entre les estrelles.

Es tracta d’una proposta de gran format que estarà oberta al públic des del 7 de juliol fins el 13 de novembre, de la mà de la prestigiosa Fundació Vila Casas amb l’activa participació de l’Ajuntament de Vila-seca i del seu equipament del Castell.

La Fundació Vila Casas està dedicada sencerament a la divulgació de l’art català contemporani i de l’obra dels artistes més reconeguts de casa nostra i de tall internacional. En aquest cas la protagonista és Mayte Vieta.

Cosmos • Mirar en la foscor entre les estrelles és un conjunt d’instal·lacions elaborades ad hoc pel Castell de Vila-seca, on l’artista Mayte Vieta, com explica el programa de mà de l’exposició, “s’emmiralla a l’univers amb el desig de vincular-s’hi, de sentir-se ancorada i de formar-ne part d’una forma activa”. Perquè, segons opina, «mirant cap amunt ens hem fet intel·ligents, ens hem qüestionat l’univers i hem pres consciència de la immensitat que ens abraça. Mirant cap amunt hem après, també i sobretot, a imaginar, a somiar altres formes de ser i d’estar en el món”.

MAYTE VIETA Aquesta artista multidisciplinar va néixer a Blanes l’any 1971 i a dia d’avui ja té un llarg bagatge expositiu dels seus tre-

LA CIUTAT

balls més celebrats. Va ser alumna de la prestigiosa Escola Massana i en un inici va decantar-se per la pintura; però la seva primera aproximació a l’art com a professional va ser a través de l’escultura que ha anat fusionant amb la fotografia. En els darrers treballs s’ha anat centrant en el llenguatge fotogràfic a partir del seu discurs en busca de l’ambivalència del que és visible.

“Mirant cap amunt ens hem fet intel·ligents, ens hem qüestionat l’univers i hem pres consciència de la immensitat que ens abraça” En aquest àmbit porta a terme dos tipus d’imatges: les panoràmiques amb horitzons damunt del mar o d’altres paisatges, i les imatges de cossos femenins submergits al mar, ambdues carregades d’ambigüitat i intemporalitat.

Vieta obté les imatges de seqüències viscudes, contraposant conceptes que representen el tot del que podem veure i del que no. L’ambivalència està servida en forma d’un llenguatge postmodern que fa créixer els seus actius amb dicotomies com l’absència i la presència, la vida i la mort, el que és artificial i el que és natural, reflexions filosòfiques i gràfiques al voltant del jo particular.

Donat que la fotografia és una base artística mal·leable, Mayte Vieta investiga i transforma el moment per aconseguir “capturar l’instant”, establint un diàleg actiu amb dos conceptes íntimament lligats: l’espai i el

temps. És d’aquesta forma com l’artista s’allunya d’una forma evident del concepte clàssic de fotografia per endinsar-se en altres móns interessants que ofereixen captures úniques d’espais dotats d’una forta sensibilitat i simbologia que es mouen enmig d’una forta càrrega atmosfèrica.

MAYTE VIETA I EL CASTELL DE VILA-SECA El Castell de Vila-seca és un marc privilegiat en més d’un sentit: perquè té la capacitat d’acollir exposicions extraordinàries i perquè és, en sí, un escenari extraordinari per exposar. Per això l’exposició de Vieta al Castell és una experiència inigualable.

De fet, Mayte Vieta, a les seves exposicions, no mostra les seves fotografies amb més o menys gràcia, sinó que les instal·la creant un espai immersiu per a l’espectador, tot creant un recorregut espacial que convida a l’espectador a endinsar-se més i més en l’obra. En algunes ocasions, les escultures que instal·la afavoreixen aquesta experiència comunicativa, juntament amb la il·luminació que utilitza, de vegades natural i de vegades artificial.

La proposta de Mayte Vieta.a “Cosmos.

Mirar en la foscor entre les estrelles és la emplaçar el públic en una estrada sensitiva on les lectures, les interpretacions i les connexions que s’hi estableixin permetin a l’espectador fer el seu propi viatge. Citant al poeta Gaston Bachelard: “Qualsevol poeta de debò, quan contempla el cel estelat, sent el curs regular dels astres.

Sent ‘els cors aeris’, la nit, ‘la dolça nit que camina’ [...] La contemplació és fonamentalment, en nosaltres, una potència creadora. Sentim que ens neix una voluntat de contemplació, que és alhora una voluntat d'ajudar al moviment d'allò que contemplem”. Així, doncs, Mayte Vieta, El Castell i l’Ajuntament de Vila-seca i la Fundació Vila Casas conviden als espectador a “travessar els mars i els núvols que conté l’òrbita de la nostra ànima. Mirar en la foscor entre les estrelles és brollar amb l’energia del cosmos, és reconèixer-se part d’ell i és, també, alliberar-se de tot allò secundari i mundà. L’univers clama – i reclama-, la nostra atenció, el nostre esguard, la nostra complicitat”. És d’aquesta forma com Mayte Vieta expressa un desig: “atenent l’univers, que és tot el que tenim”.

61

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES

Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats.

Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa exterior, per a celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís. Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula 1 o, per descomptat, el futbol.

MELVIN RESTAURANT C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca | Tel. 977 396 346 62

LA CIUTAT

LA CIUTAT

63

VILA-SECA VILA-SECA APROVA MÉS DE 300.000 EUROS PER A MILLORES ESPORTIVES La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Vila-seca ha aprovat un seguit d’inversions per a diverses millores a l’Estadi Municipal amb una inversió total de 322.885 euros

LA NOVA COOPERATIVA AGRÍCOLA DE VILA-SECA JA ÉS UNA REALITAT

D’aquestes inversions, la més destacada és la substitució de la gespa artificial del camp municipal de futbol de Vila-seca. Les característiques més destacades de la nova gespa és la seva base elàstica de 10 mm de gruix, els 45 mm d’alçada del fil i l’acreditació del certificat FIFA Quality, FIFA Quality Pro i la EN-15330-1 (EU).

Les noves instal·lacions estaran situades al polígon l’Alba en un solar de 1.500m² La Cooperativa Agrícola de Vila-seca ja té la seva primera pedra. Al polígon l’Alba, concretament al carrer del Mas de l’Abat, en un solar de 1.500 m² de superfície, dels quals es construiran 800 m².

El projecte preveu la construcció d’una nau industrial destinada, principalment, a ús de magatzem, i també un espai per a oficines, una agrobotiga i la zona de recepció de garrofes i olives. Cal recordar que la Cooperativa Agrícola de Vila-seca estava situada al Centre Històric de Via-seca, en una finca ubicada en-

tre els carrers de Sant Antoni, de la Riera i de la Font, la qual va ser comprada recentment per l’Ajuntament de Vila-seca.

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha explicat que “el nou edifici té com a objectiu continuar donant servei a la pagesia del nostre municipi, des d’un espai molt més funcional”, i ha afegit que “hi ha una cosa que no ha variat amb el temps: l’esperit dels primers cooperativistes, que tenien la idea de que junts sempre arribarem més lluny”.

VILA-SECA ACOLLIRÀ LA SEVA PRIMERA MITJA MARATÓ A L’OCTUBRE Definida com una cursa diferent, inclusiva i assequible econòmicament, reuneix totes les condicions per atreure prop d’un miler de corredors.

La I Mitja Marató de Vila-seca tindrà lloc el proper diumenge 23 d’octubre a partir de les 9.30 h, amb sortida i arribada a l’Olzina Center, davant mateix de la botiga esportiva Decathlon. Recorrerà diversos carrers de Vila-seca, el Raval de la Mar fins arribar a la platja del Racó de la Pineda i tornarà en direcció a Vila-seca fins arribar a l’aparcament de l’Olzina Center. Ha esta organitzada pel Club Esportiu Runners Vila-seca, en col·laboració amb l’Ajuntament de Vila-seca i el Patronat Municipal de Turisme.

Cal recordar que les inscripcions, (que es duran a terme online a través de www.runnersvilaseca. com es tancaran el 9 d’octubre o en arribar als 1.000 participants entre les dues curses.

D’altra banda, a més del canvi de gespa la junta de govern local ha aprovat la instal·lació de cistelles de bàsquet antivandàliques a l’Estadi Municipal de Vila-seca. En total, se n’instal·laran 6 a les pistes que es troben al voltant de l’Estadi: 2 de minibàsquet i 1 per adults.

Per últim, s’adquirirà una màquina de manteniment per la gespa artificial del camp de futbol, que permetrà dur a terme un manteniment preventiu de l’estat de la gespa amb l’objectiu de garantir la seva vida útil.

La cursa recorre els elements més emblemàtics de Vila-seca i hi haurà dues curses: una de 21 km i una de 10 km amb un recorregut més curt.

Les categories que s’establiran seran un total de 10: júnior masculí/femení, sènior masculí/femení (des dels 16 fins als 39 anys), M40, M50 i M60, i F40, F50 i F60.

64

LA CIUTAT

08.07.22 - 13.11.22 CASTELL DE VILA-SECA www.castellvila-seca.cat LA CIUTAT

65

66

LA CIUTAT

LA CIUTAT

67

PERE GRANADOS, Alcalde de Salou

“Treballem per ser un municipi turístic sostenible i obert els 365 dies” Roser Pros-Roca Aquest mandat ha estat, especialment, complicat per diversos temes com la crisi econòmica, la guerra i, sobretot, la gestió de la pandèmia. Com ha estat aquesta gestió, des de l'Ajuntament de Salou? És veritat que han coincidit tota

68

una sèrie de circumstàncies que no han fet gens fácil la gestió del dia a dia, especialment, perquè la situació ha tingut efectes sobre qüestions socials i econòmiques.

Des de l’Ajuntament, hem afrontat la situació aportant aquelles solucions que estaven sota les nostres competències per tal de millorar l’atenció i la qualitat de vida

de les persones; i donar suport als sectors de la nostra economia. Per tant, el nostre compromís en moments difícils ha estat atendre les persones i les famílies, i donar suport als sectors econòmics.

Estem en plena temporada d'estiu.

Heu notat la recuperació del municipi, a

LA CIUTAT

nivell turístic i econòmic? Efectivament, aquesta es preveu una temporada en què es rellançarà, de nou, el sector turístic, després de la pandèmia. I això és molt important per dos motius. En primer lloc, perquè el turisme és una de les indústries que més ocupació genera i més contribueix al PIB del país. I, per tant, té una relació directa amb la dimensió socioeconòmica d’una destinació com la nostra. Així, podem dir que, a nivell general, però també a nivell de la destinació de Salou, la recuperació de l’activitat turística és una realitat.

A Salou, per sort o per desgràcia, se l'acostuma a relacionar amb un tipus de turisme d'oci i, especialment, d'oci nocturn, amb tot el que això comporta. Quines actuacions esteu portant a terme per captar turisme de "més qualitat"? En primer lloc hem de deixar clar que l’oci nocturn és només un dels sectors que conforma la diversitat d’oferta de la nostra destinació. Quan parlem de turisme de Salou, hem de parlar de turisme gastronòmic, esportiu, cultural i històric, de natura, i d’entreteniment, que avui són els màxims exponents d’un model de turisme que avança cap a la sostenibilitat i la desestacionalització. Per tant, avui estem en aquesta línia de treball sobre la base dels objectius de desenvolupament sostenible; i, per això, recuperarem i reforçarem aquells espais, sectors i activitats que ens diversifiquen i ens posicionen com un municipi turístic de 365 dies i ens obren a nous mercats i segments. És d’aquesta forma com assolirem una sostenibilitat ambiental, social i econòmica.

un sistema de finançament específic per als municipis turístics com Salou.

“El problema de ser un municipi turístic rau en el finançament dels serveis que cal prestar en temporada de major afluència” Ara que ja enfilem la recta final del mandat, quines són les obres/projectes que teniu previstos abans d'acabar la legislatura? Abans de finalitzar l’actual mandat no solament tenim obres i projectes per acabar, sinó molts d’altres importants per iniciar. A part de projectes de millora i arranjament de l’espai urbà que començarem i acabarem; tenim projectes importantíssims iniciats com el del barranc de Barenys i d'altres que finalitzaran, com el Camí de Ronda. I tenim previst iniciar-ne més, com el desmantellament de les vies del tren i la nova estació Salou-PortAventura. També podem avançar que estem treballant en un dels projectes fonamentals de ciutat, com és l'Eix Cívic, del qual, abans de final d'any, cap al més de setembre podrem adjudicar-ne la redacció del projecte d'urbanització; alhora que estem treballant en la redefinició de l'espai, en l'àmbit corresponent als edificis. Altres projectes que s'estàn treballant en aquest moment són la segona

fase de vianalització de l'avinguda de Carles Buïgas, els projectes inclosos en el Pla de Sostenibilitat Turística en Destinació, la revisió del POUM, i el projecte Smart Salou de digitalització.

Des dels ajuntaments es tracta un tema important, que és la lluita contra el canvi climàtic, el canvi energètic i la descarbonització. Quines mesures apliqueu en aquest aspecte? Efectivament, el model de ciutat que estem impulsant és, precisament, el que marquen els criteris i objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i l’agenda europea 2030; on la reducció de la petjada ecològica i transformació cap a ciutats més eficients, amb implantació d’energies netes i renovables i reducció d’emisions contaminants, són aspectes a treballar. I en aquest sentit, estem desenvolupant ja projectes com el de ‘mobilitat sostenible municipal’, el Pla Estratègic de Turisme, i el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible i el Clima, entre d’altres.

“El model de ciutat que impulsem és el que marquen els criteris i objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i l’agenda europea 2030”

En aquesta temporada en què la població habitual de Salou es multiplica, quines mesures de seguretat al carrer teniu previstes o teniu ja implementades? La població empadronada de Salou no arriba als 29.000 habitants i la població estacional en ple estiu s’apropa als 190.000 habitants. Per tant, això ens obliga a sobredimensionar i a ampliar els serveis, entre ells el de la seguretat. Per tant, Salou té experiència en acollir fluxos turístics i tenir sota control l’activitat que genera el turisme. Per exemple, arran de la pandèmia vam posar en marxa un sistema de control de l’afluència de les platges per tal de controlar la seva ocupació. No obstant això, el problema de ser un municipi turístic rau en el finançament dels serveis que cal prestar en temporada de major afluència, i, per això, reivindiquem

LA CIUTAT

69

70

LA CIUTAT

LA CIUTAT

71

L'Orquestra de Cambra de Catalunya que acturà a Salou el proper 3 d'agost

EL FESTIVAL COSTA DAURADA PRESENTA QUATRE CONCERTS GRATUÏTS A SALOU L’Orquestra de Cambra de Catalunya i la ucraïnesa Oksana Pavlova en són els plats forts Esther Figueroa El Festival Internacional de Música Costa Daurada – Salou és una de les cites més esperades dels salouencs per la temporada d’estiu. Aquest any el municipi acull la cinquena edició amb un total de 4 concerts simfònics i de música de cambra gratuïts, amb reconeguts intèrprets internacionals.

La Torre Vella de Salou, la Plaça dels Comunitats Autònomes i el Patronat Municipal de Turisme de Salou seran les tres seus emblemàtiques d’aquesta cinquena edició, que recupera la normalitat després de l’inici de la pandèmia.

4 CONCERTS GRATUÏTS La primera actuació ha estat 'Il Giardino del Piacere', un quintet de corda i clavicèmbal, el diumenge 17 de juliol a la Torre Vella. El quintet ha interpretat diferents peces de música clàssica com “L’Estiu”, de les Quatre Estacions, per a violí i corda, d’Antonio Vivaldi i “Petita serenata nocturna”, de Wolfgang Amadeus Mozart.

El següent dissabte, 23 de juliol, es durà

72

a terme el recital de piano ‘Chopin&Ucraïna’, també a les 20.30 hores; però aquesta vegada en el Patronat Municipal de Turisme de Salou. Interpretat per la jove pianista refugiada ucraïnesa, Oksana Pavlova.

‘Mozart a Salou’ amb l’Orquestra de Cambra de Catalunya tindrà lloc el dimecres 3 d’agost a les 20.30 hores, a la plaça de les Comunitats Autònomes. Per molts aficionats, aquest concert és considerat el plat fort del festival i girarà al voltant de la figura del compositor i d’una de les seves obres més rellevants, el concert número 21.

“l’objectiu del festival és apropar la música clàssica, en tots els àmbits, a la ciutadania i també ser una eina de cohesió social” El punt final del festival estarà a càrrec de la solista de l’Orquestra de Cambra de París, Clémence de Forceville, al violí; i la

seva parella, el solista de la Filharmònica de Berlin, Benedict Klöckner, al violoncel.

Els dos artistes de primera nivell presenten l’actuació ‘Grans Virtuosos Internacionals’.

APROPAR LA MÚSICA CLÀSSICA El Festival Internacional de Música Costa Daurada – Salou es troba emmarcat dins la programació de l’Agenda d’Estiu per a aquest 2022. Després de cinc anys duent-lo a terme, l’alcalde Pere Granados assegura que “es tracta d’un festival de música clàssica consolidat” i que ajuda a difondre la cultura i la música al municipi.

Molts salouencs, i també ciutadans de localitats properes, esperen durant tot l’any aquesta esperada fita per poder gaudir de música clàssica de qualitat al seu municipi perquè aquesta és un llenguatge universal que arriba a tothom. Així ho assenyala el director del festival, Melani Mestre, explicant que el festival aposta per ser de “tots els públics i que tothom el gaudeixi”. I afegeix que l’objectiu del mateix és “apropar la música clàssica, en tots els àmbits, a la ciutadania” i també ser una eina de cohesió social.

LA CIUTAT

EL MILÀ. XALET A 14 Km DE TARRAGONA PER L’A27. PREU: 198.000€.

Si vols viure al camp... Xalet amb terreny per entrar a viure-hi!

VALLS CENTRE. EDIFICI D’OCASIÓ! PREU BAIX: 75.000€ EDIFICI/CASA en perfecte estat. Inversió o vivenda.

A 14KM TARRAGONA. XALET. PREU: 197.800€. XALET adosat 5 hab. 1 suite amb despatx i vestidor. Pati amb barbacoa. Impecable, t’agradarà!

LA CIUTAT

73

74

LA CIUTAT

LA CIUTAT

75

SALOU SALOU ACTIVA TOTA LA ZONA BLAVA FINS AL 30 DE SETEMBRE Les persones residents de tot l’any de Salou poden gaudir de la tarifa reduïda i il·limitada, per 5 cèntims, l’hora L’Ajuntament de Salou informa la ciutadania que la totalitat de la zona blava estarà activa fins al 30 de setembre, coincidint amb la temporada estival. L’horari és tots els dies, de 10 a 14 h, i de 17 a 21 h, en totes les zones d’aparcament regulat del municipi. Pel que fa als pàrquings Llevant Nord i Llevant Sud, l’horari serà de 10 a 22 h, els mesos de juny i setembre; i de 10 a 04 h, al juliol i l’agost.

Cal recordar que es troba en funcionament l’aplicació mòbil APARCAR per poder realitzar els abonaments, que es pot descarregar en els stores d’Android i iOS. Les persones residents de tot l’any de Salou poden gaudir de la tarifa reduïda i il·limitada, per 5 cèntims, l’hora, a més de disposar d’una primera hora gratuïta. Per a la resta d’usuaris/àries, la tarifa estàndard és d’1,25 euros, l’hora.

Pel que fa als pàrquings dissuasius de Pompeu Fabra, Joan Fuster, Berlin i Torremolinos, el preu és de 4 euros al dia.

SALOU INCORPORA 5’2 MILIONS AL PRESSUPOST PER A MILLORAR LA QUALITAT DE VIDA I EL BENESTAR DE LA CIUTADANIA L’Ajuntament de Salou ha aprovat la primera modificació de crèdit del pressupost 2022, amb la incorporació de fins a 5,2 milions d’euros, dels quals, més de 3 milions són adreçats a serveis per a les persones.

Cal destacar les següents actuacions: el Casal de la Dona (100.000 euros); el Xalet Fort, al carrer Barcelona (200.000 euros); el projecte cultural ‘Un passeig per la història de Salou’ (40.000 euros); la il·luminació del carrer Saragossa (150.000 euros); la nova zona d’skate al parc Manel Albinyana (15.000 euros); la creació de nous plans d’ocupació (80.000 euros); la millora dels equipaments a les platges (75.000 euros); el manteniment de la jardineria (248.708 euros); i la conservació i manteniment de la via pública (200.000 euros).

L’alcalde Pere Granados ha manifestat que “amb aquesta modificació de crèdit donem prioritat a la millora dels serveis de la ciutat, com ara la neteja, el manteniment, la millora de voreres, etc. També, la reactivació econòmica, plans d’ocupació, i incidint en els serveis a les persones, per a la millora de la seva qualitat de vida i benestar”.

EL PROJECTE D’EIX CÍVIC DE SALOU TRANSFORMARÀ EL PAISATGE URBÀ I ARTICULARÀ UNA NOVA MOBILITAT Es preveu que s’iniciïn els treballs a finals de l’estiu quan es podrà construir una gran avinguda per a vianants i serveis Un cop l’espai que ocupa la via fèrria quedi desmantellat de les infraestructures ferroviàries, es podrà construir una gran avinguda per a vianants i serveis, amb amples zones blaves/verdes i arbrades, que esponjarà l’espai urbà i articularà una nova mobilitat més permeable, amb l’obertura de connexions transversals, amb nous encreuaments (fins a 7 en total), i que serà adaptada per a la circulació dels transports sostenibles, com el tramvia i la bicicleta.

d’un Salou integrador, amb una accessibilitat universal”, i “amb un transport sostenible”.A

nivell urbanístic, cal destacar la integració d’elements històrics de la zona, marcant un conjunt monumental i històric que inclourà la Torre Vella, l’Estació del Carrilet i l’Església de Santa Maria, entre altres elements.

A més, l’Eix Cívic inclou una gran plaça cívica de gairebé 2 hectàrees, davant de la Torre Vella, que crearà un nou espai de centralitat urbana, que potenciarà la socialització i millorarà l’entorn.

Pere Granados ha explicat que “s’ordenarà i s’urbanitzarà l’espai i el paisatge urbà, amb criteris de sostenibilitat, social i econòmica, destinant i recuperant espai per a les persones”. En aquest sentit, ha parlat d’una “ciutat inclusiva i

76

LA CIUTAT

LA CIUTAT

77

{

}

•GESTIONEM la taxació de les seves peces (herències, reparticions, asseguradores, documentacions, expertitzacions).

•RELLOTGES ALTA GAMMA de butxaca i polsera.

•COMPRA/VENDA d’obres d’art.

AV. President Companys, 12 - Reus

629 36 36 38 www.anticdecoreus.es 78

LA CIUTAT

LA CIUTAT

79

ESTIU SALOU

Més informació a: www.salou.cat

AGENDA 2022

80

LA CIUTAT