Issuu

R E V I S TA

#35 març-abril 2022

î 673 930 589 / 630 979 590 / 977 045 816 e @revistalaciutat G revistalaciutat Descarrega aquí la teva revista 

LA VALL DE L'HIDROGEN Tan verda com diuen?

LA CIUTAT

Ref. 7872

Precio: 275.000€

Ref. 7816

Precio: 145.000€

Ref. 7868

Precio: 90.500€

PALLARESOS

MARQUÉS DE GUAD EL JELÚ

TORREFORTA

Chalet en terreno de casi 900 m2 de una

Piso próximo al Corte Inglés y gimnasio

Piso amplio reformado. 3 habitaciones

planta con piscina, barbacoa y zona de

Vidding. Piso reformado, 3 habitaciones

y 1 baño. a/a por splitter. Cocina

ocio. Vivienda con 3 habitaciones y 2

y 1 baño. Calefacción eléctrica. Puerta

independiente. Trastero.

baños. Chimenea. Zona tranquila y bien

blindada. Pza. aparcamiento descubierto

comunicada.

y trastero. Zona Corte Inglés (Tarragona).

Ref. 7814

Precio: 165.000€

Ref. 7812

Precio: 245.000€

Ref. 7860

Precio: 120.000€

PRAT DE LA RIBA

ARRABASSADA

TORREFORTA

Piso semiamueblado, amplio y lumino-

Piso con piscina y zona comunitaria. 2

Piso exterior. 4 habitaciones, 1 baño y 1

so. 4 habitaciones y 1 baño. Cocina con

habitaciones y 1 baño. Terraza acris-

aseo. A/a. Terraza. Parquing y trastero.

galería. Terraza. Calefacción eléctrica.

talada. Calefacción GN y a/a. Parquing

Ascensor. Plaza de parquing y cochera

y Trastero. Próximo a la playa, bus,

opcionales.

comercios, etc.

Ref. 7738

Precio: 285.000€

AV. ROMA

Ref. 7874

Precio: 170.000€

CAMP CLAR

Ref. 7871

Precio: 170.000€

COVADONGA

Balcón desde el salón y habitación.

Piso reformado luminoso en zona de expansión de

Piso luminoso y soleado próximo al

Cocina grande con galería. A/a por con-

Tarragona, próximo a colegios, bus, parques, etc.. 3

Corte Inglés. 3 habitaciones y 1 baño.

habitaciones (una de ellas con vestidor) y 2 baños.

Cocina independiente con galería

Terraza con vistas a la piscina. Calefacción y a/a. As-

exterior. 2º sin ascensor.

ductos. Ascensor. Parquing.

censor. Parquing y trastero. Muy bien comunicado.

LA CIUTAT

LA VALL DE

L'HIDROGEN La transició energètica que comença a Tarragona

Roser Pros Roca Després que els científics ho hagin advertit durant anys, sembla que el canvi climàtic comença a ser una realitat que ens porta incertesa i moltes preguntes, la primera de les quals és: què farem a partir d’ara? El primer responsable del canvi climàtic és l’home i les seves emissions de gasos d’efecte hivernacle que llençats a l’atmosfera, provoquen l’escalfament del planeta vulnerant el delicat equilibri que permet la vida tal i com la coneixem. El gas més conegut és el CO2, però també es parla del metà o l’òxid nitrós. Llavors, quines mesures urgents cal prendre? La resposta queda a l’aire perquè les opinions científiques són divergents en alguns punts. Els primers efectes d’aquesta variació climàtica ja s’han deixat veure en forma de tempestes virulentes, com els temporals Glòria i Filomena que tenien la categoria de medicà, ciclons mediterranis que, semblants als huracans tropicals, tenen la capacitat de fer grans destrosses en zones con la mediterrània, en la que els ciclons eren desconeguts. La sequera i el traspàs de les estacions són dues conseqüències més de l’agitada situació mediambiental. Ara bé, particulars, empreses, administracions i institucions sembla que s’estan començant a activar per trobar solucions efectives al procés de descarbonització de les activitats diàries. A Europa, de cara al 2050, està previst que el 25% de l’energia provingui de l’hidrogen net, generat a partir de l’aigua, amb energies renovables. Es tracta d’un enorme projecte per

afrontar l’emergència climàtica i en ell, Tarragona hi tindrà un paper estratègic molt important, en l’anomenada Vall de l’Hidrogen.

“A Europa, de cara al 2050, està previst que el 25% de l’energia provingui de l’hidrogen net”

LA VALL DE L’HIDROGEN I TARRAGONA La Vall de l’Hidrogen és la iniciativa que en la que empreses i institucions han començat a treballar per impulsar la generació d’hidrogen verd a Catalunya, com a principal vector energètic. Tarragona i el seu complex petroquímic, el més important del sud d’Europa, són el lloc escollit per constituir-hi la Vall de l’Hidrogen. Les indústries químiques ja produeixen i consumeixen hidrogen,

LA CIUTAT

Aquest gràfic representa el procés de generació de l'anomenat hidrogen verd.

a raó d’unes 7 tones per hora, de manera que l’expertesa industrial, a la pràctica ja existeix. Per això Tarragona i el sud de Catalunya es convertiran en el centre vital de la Vall Catalana de l’Hidrogen, amb un ús massiu que permetrà el trànsit progressiu envers l’ús d’una energia més verda, circular i sostenible. També farà més competitiu

un altre sector estratègic com és el químic. En aquest moment ja es compta amb la col·laboració de més de 160 actors participants en el projecte i es disposa de 70 projectes, 44 dels quals enllestits, que institucions i empreses presentaran als fons europeus Next Generation. En total es podria generar una inversió d’uns

1.200 milions d’euros i crear uns 4500 llocs de treball directes i indirectes. I el que és el principal objectiu: s’evitaria l’emissió a l’atmosfera de 415.000 tones de CO2 anuals. La Vall de l’Hidrogen de Catalunya està integrada per 98 empreses, 41 institucions i ens públics, 11 associacions i clústers i 8 centres de coneixement i recerca, coordinats per la Universitat Rovira i Virgili, les empreses Enagás i Repsol i l’impuls de la Generalitat, la patronal química de Tarragona (AEQT), el Port de Tarragona, la Diputació de Tarragona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La URV, la Fundació Institut de Recerca de l'Energia de Catalunya (IREC), l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i l’Eurecat, són els membres de l’aliança a favor del coneixement, la ciència i la tecnologia de la Vall de l’Hidrogen.

Acte de presentació de La Vall de l'Hidrogen Verd

ALGUNES DE LES INSTITUCIONS PARLEN En paraules de la Delegada del Govern de la Generalitat a Tarragona, Teresa Pallarès “aquest projecte és la connexió entre dos elements importantíssims: la indústria i la font de coneixement, és a dir, la Universitat. S’està donant passos de gegants en innovació i investigació, i s’han sabut trobar punts de connexió amb la indústria química, el turisme i la bionutrició, que són les potes fortes a casa nostra. La Vall de l'Hidrogen és un projecte cada cop més present i en breu veurem els autobusos d’hidrogen circulant a Tarragona, per exemple. La descarbonització és la meta». Per la seva banda, l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, opina que: “És un grandíssim projecte pel qual hem de saber alinear tots els agents del territori. L’Ajuntament de Tarragona ens hi hem avocat i n’hem sigut un dels principals impulsors. Aquest tema va més enllà de la ciutat i afecta tota la circumscripció. Tarragona ha sigut el rebost energètic de Catalunya i de part de l’Estat i ara urgeix una transformació energètica total.

LA CIUTAT

UN PROJECTE DE LLARG RECORREGUT La Vall de l’hidrogen es va presentar el desembre de 2021 i naixia en públic en forma de projecte amb llarg recorregut, treballat durant mesos amb la participació, complicitat i acord de les institucions, entitats i empreses adherides que, durant la presentació, van expressar la seva convicció al voltant de la viabilitat del projecte a nivell mediambiental i el desenvolupament que suposarà pel territori.

“Tarragona ha sigut el rebost energètic de Catalunya i de part de l’Estat i ara urgeix una transformació energètica total” La química és un sector que ha de canviar i fer una adaptació molt important a les noves energies. La Unió Europea assenyala l’hidrogen com l’energia prioritària del futur i per tant, nosaltres farem tot el possible perquè aquesta transformació sigui possible a través de l’energia verda”.

Noemí Llauradó és la presidenta de la Diputació de Tarragona: “ La nostra regió és capdavantera a l’hora de fer recerca i com que aquest projecte estratègic serà clau per a Catalunya, ens convertirem en l’epicentre d’aquesta activitat. La Diputació de Tarragona s’ha proposat fomentar

la complicitat de tots els agents públics i privats que hi intervenen, per aconseguir arribar al repte que ens hem marcat: el nostre compromís cap a la sostenibilitat i el benestar de les persones”. LA VIABILITAT DEL CICLE DE L’HIDROGEN POSADA EN QÜESTIÓ El 95% de l’hidrogen prové de fonts d’energia fòssil, principalment gas natural, petroli, i biomassa derivada de la fusta. Hi ha tres mètodes per obtenir hidrogen: la transformació molecular, la gasificació del carbó i l’electròlisi de l’aigua amb energies renovables. Aquest darrer, el més verd, consisteix en descompondre

LA CIUTAT

Tallers organitzats per l'URV i l'AEQT per a divulgar les utilitats de l'hidrogen

l’hidrogen, però que siguin adequats a la realitat tecnològica i científica actual. Per altra banda, sembla que una part important del recursos que la Generalitat pot arribar a gestionar procedents dels fons Next Generation en matèria de transició energètica a Tarragona, anirien destinats a aquest projecte. Llavors aquí s'obre un debat perquè al darrere de la Universitat hi ha grans corporacions energètiques. La qüestió és si s’han de destinar recursos perquè és continuï investigant quan potser no calen per una cosa que, a dia d'avui, no se sap si serà una solució. L’altra qüestió és que per generar hidrogen calen energies renovables. Això també pot ser una coartada per justificar la instal·lació de centrals eòliques i fotovoltaiques i si després el projecte no tira endavant, la instal·lació de les renovables ja estaria posada”. les molècules d’aigua (H2O) en oxigen (O2) i hidrogen (H2). Però aquest procés també pot tenir alguna contraprestació i alguna veu crítica.

“El 95% de l’hidrogen prové de fonts d’energia fòssil, principalment gas natural, petroli, i biomassa derivada de la fusta”

Sergi Saladié és investigador i consultor en paisatge, energia i planejament territorial i professor associat del departament de Geografia de la URV: “Sense ser un expert, crec que aquesta tecnologia encara no està prou desenvolupada com per crear un projecte a gran escala. Estic molt a favor que es financin projectes d'investigació, també relacionats amb

UNA VOLUNTAT DE LIDERATGE Sigui com sigui, sembla que Catalunya té la intenció de liderar la transició energètica amb la Vall de l’Hidrogen, entès com una qüestió estratègica per consolidar un ecosistema integrat al voltant del vector energètic que és l’hidrogen, fonamental per augmentar la competitivitat industrial i el benestar de les persones.

La petroquímica tarragonina pretén transformar-se totalment amb el projecte de la Vall de l'Hidrogen

LA CIUTAT

A REUS LA TEVA KIA MÉS A PROP Vine a provar el teu KIA a les noves instal·lacions del polígon Agro-Reus LA CIUTAT El darrer trimestre de l’any 2020 en plena pandèmia, el grup Quadis es va fer càrrec de les concessions KIA a Reus i Tarragona. Quadis és la xarxa de concessions i tallers més gran d’Espanya amb més de 80 anys d’experiència i vinculada amb més de 30 marques d’automòbils. Sota el nom de Garancar dona servei a tots els usuaris actuals i futurs de la marca KIA amb la intenció d’apropar la marca coreana a Reus i Tarragona. S’han realitzar unes inversions en la tecnologia més puntera per que el client pugui gaudir del servei de venda i postvenda a prop de casa. La concessió de KIA a Reus es troba al Polígon AgroReus just davant de les instal·lacions del Reus Deportiu. La KIA a Reus és Garancar.

LA CIUTAT

PAU RICOMÀ ALCALDE DE TARRAGONA

“Hem establert un tracte de diàleg amb entitats i persones que abans no existia” Una ciutat còmoda per viure-hi amb desafiaments imminents. Pau Ricomà, el seu alcalde explica com la ciutat camina cap al darrer tram del mandat municipal 12

Roser Pros Roca Els primers dos anys llargs de mandat han estat marcats per la pandèmia. Quina valoració fa l’alcalde de Tarragona de l’actuació de l’Ajuntament durant aquest temps? Ha sigut molt difícil. En el moment d’assumir l’alcaldia ja sabia que hi hauria temes sobrevinguts, però una pandèmia global no l’esperava ningú. Des de l’Ajuntament vam activar diverses mesures enfocades a ajudar a les persones amb més dificultats. Hi va haver un suport general importantíssim entre l’Ajuntament, la gent i les ganes d’ajudar-nos els uns als altres. Com s’afronta la recuperació econòmica post pandèmia? Doncs procurant estar al costat de la gent. Hem establert unes línies de subvencions als comerços i establiments de restauració, als creadors de cultura i als sectors que més han patit. Això es materialitza en deixar de cobrar taxes, permetre una exempció més enllà de l’habitual perquè els establiments no baixin el seu rendiment. Hem procurat protegir a tothom amb diferents mesures. L’Ajuntament de Tarragona no té aprovats els pressupostos del 2022.

LA CIUTAT

Com està aquesta qüestió? Al primer ple de l’any es van aprovar les obligacions que hem d’afrontar prioritàriament, sense cap vot en contra. Amb això demostrem que es pot governar amb pressupostos prorrogats. Estic segur que el sentit de responsabilitat general farà que s’avanci en la majoria d’actuacions que proposem. Estem oberts a la negociació per tirar endavant. A nivell turístic, quines perspectives té Tarragona? Fa unes setmanes vaig estar a Fitur representant la ciutat al grup de ciutats Patrimoni de la Humanitat. També vam renovar el conveni amb Renfe perquè quan a Tarragona hi ha un gran esdeveniment, Renfe facilita que arribin turistes amb el tren d’Alta Velocitat. L’AVE ens apropa alguns mercats importants com Madrid, on tenen una visió molt atractiva de Tarragona per ser Patrimoni de la Humanitat pel clima, les platges, la cultura la restauració, els serveis, tots els ingredients perquè Tarragona es converteixi un destí desitjable per descobrir i tornar-hi. En aquest moment Tarragona està experimentant un gran canvi a nivell de mobilitat dins la ciutat. Què en pot explicar? Quan parlem de mobilitat hem de projectar-nos cap al futur. A dia d’avui i enmig d’una emergència climàtica hem de descarbonitzar i fer una ciutat per als vianants. Arran del traspàs de carreteres de l’Estat estem plantejant diverses obres, de les quals en vull destacar dues. La primera és el carril bicicleta que va des de la Plaça UNESCO de la Rambla Vella fins

a Altafulla. L’altra és l’ampliació del pont del Francolí amb una via per a vianants i bicicletes que unirà els barris de ponent amb el centre. Aquest és un canvi enorme per la mobilitat a la ciutat i enllaça amb altres carrils bici que desenvoluparem en col·laboració amb les poblacions veïnes. Fa molt que es parla del tramvia al Camp de Tarragona. Com està aquest projecte? Tarragona no té una centralitat absoluta sinó que comparteix lideratge, mobilitat i connectivitat amb altres ciutats com Reus, Cambrils, Salou o Vila-seca. Com que l’objectiu és garantir la mobilitat amb vies descarbonitzades, el tramvia pren protagonisme. Fa un any la Generalitat va fer una proposta que no ens va agradar perquè feia passar el tramvia per la mateixa via que els trens regionals i de mercaderies, i amb la possible entrada del tercer fil del Corredor del Mediterrani tindríem una línia totalment saturada. Vam presentar al·legacions i la Generalitat s’ha compromès a tenir una nova proposta a finals d’estiu. La idea és fer passar el tramvia entre Vila-seca i Tarragona pels barris de ponent, paral·lel a la carretera fins a la Imperial Tàrraco, on genera intermodalitat. És una proposta molt diferent de l’anterior, una idea molt potent en la que les peces van encaixant.

“La idea és fer passar el tramvia entre Vila-seca i Tarragona pels barris de ponent, paral·lel a la carretera fins a la Imperial Tàrraco”

Tarragona és té una gran vida cultural. Què s’està fent per potenciar i recuperar la cultura? Fins i tot en els pitjors moments tant l’Ajuntament com les entitats hem seguit programant cultura. Per recuperar la normalitat treballem amb protocols de seguretat adaptats a cada acte. Des de l’Ajuntament recolzem la cultura i els seus creadors, en compliment dels objectius que tenim fixats: suport a les entitats, nous equipaments com les biblioteques als barris, una bona programació en diferents indrets de la ciutat i la revalorització de la marca Teatres de Tarragona. Donem suport al sector professional amb subvencions i convenis millorats perquè els professionals de la cultura puguin fer la seva feina. Parlant de cultura, tornem a la normalitat amb la celebració de les diferents cites del calendari festiu de la ciutat? Esperem que si. A Tarragona hem seguit programant cultura, tant des de l’Ajuntament com des de les entitats, sempre seguint el protocol de seguretat. La gent té ganes de recuperar la normalitat i els organitzadors i creadors de cultura, també. La gent està demostrant ser molt responsable i s’ho pren de forma molt seriosa perquè tot surti bé. Els nostres objectius son que la cultura arribi a tothom, suport a les entitats, nous equipaments com les biblioteques dels barris. I també una bona programació en diferents indrets de la ciutat i la revalorització de la marca Teatres de Tarragona. També suport al sector professional amb subvencions, convenis nous i millorats perquè els professionals de la cultura es puguin guanyar la vida amb la seva feina com fa tothom. Queda poc per acabar aquest mandat. Quina previsió teniu per als propers mesos? Com a govern tenim un objectiu de canvi que té dues potes: la cohesió social i la sostenibilitat. Això és un canvi important perquè aquests dos eixos no es van treballar al mandat anterior. Tarragona té uns barris allunyats del centre. S’ha parlat molt de recosir la ciutat però no s’ha fet res per aconseguir-ho. Les nostres propostes de creixement volen acostar els barris de ponent amb aquesta mobilitat que plantegem. Això vol dir recuperar espais per generar un altre estil de ciutat. Tenim entitats i persones amb les que establim una relació de diàleg que abans no es tenia perquè l’administració està al servei de la gent a la que ens devem.

LA CIUTAT

{

}

•GESTIONEM la taxació de les seves peces (herències, reparticions, asseguradores, documentacions, expertitzacions). •RELLOTGES ALTA GAMMA de butxaca i polsera. •COMPRA/VENDA d’obres d’art.

AV. President Companys, 12 - Reus

629 36 36 38 www.anticdecoreus.es 18

LA CIUTAT

Grup Toldo Color, el teu establiment de disseny, qualitat i exclusivitat a Reus. Grup Toldo Color, empresa situada al cor de la ciutat de Reus, amb més de 30 anys d'experiència, es divideix en dues línies de negoci: Toldo Color, líder en la protecció solar i la comunicació visual, i TC interior establiment de mobiliari & decoració, i reformes parcials o integrals. Professionalitat i afany de superació , son les

Toldo Color, des de 1988, fàbrica punte-

premisses que marquen el seu mètode de treball,

ra de tendals i rètols, compten amb un

per aconseguir el seu principal objectiu: oferir

equip propi, qualificat i professional,

l'equilibri perfecte entre funcionalitat, qualitat i

que coordinen tots els elements per

disseny a l'avantguarda de les últimes tendències

oferir les millors solucions en protecció solar i en tancaments de terrasses, juntament

del mercat, per donar la millor solució als seus

amb el departament de disseny gràfic, especialistes en tota classe de rètols, retolacions

clients.

i comunicació visual.

TENDALS & RÈTOLS

La contínua evolució ha fet possible a TC interior especialitzar-se a oferir un servei clau en mà, totalment integral, amb un únic interlocutor, que centralitza el procés de principi a fi, des de la coordinació dels diferents industrials, la gestió i

MOBLES & DECORACIÓ

control de l'obra. La proposta de Miguel Eloy Fernández i el seu equip, es basa en el compromís de realitzar un projecte a mida i exclusiu, acord a les necessitats dels seus clients. La seva millor carta de presentació és la satisfacció dels seus clients, per a dur a terme els seus

TC interior, distribuïdor de les millors marques nacionals i internacionals, realitzen

projectes amb total garantia.

projectes d'interiorisme a mida i reformes parcials o integrals per la llar o qualsevol tipus

negoci.

Col·laboren amb els millors industrials i proveïdors, oferint un servei eficient, precís, còmode pel client i amb la millor relació qualitat preu.

Tel. 877 054 867

C/ Salvador Espriu, 5 43201 REUS 20

Tel. 977 752 951 C/ Amargura, 6 43201 REUS

www.tcinterior.com www.toldocolor.com LA CIUTAT

LA CIUTAT

PROFESSIONALITAT I DEDICACIÓ PER A QUE TINGUIS LA MILLOR EXPERIÈNCIA La visita al dentista és el primer pas per a començar a tenir cura de les nostres dents. En parlem amb el doctor Froilà Gisbert

Redacció La cura de les nostres dents i la visita regular al dentista són les claus principals per tenir una bona salut bucodental. La importància de tenir una clínica de confiança es vital. A la clínica del Dr Gisbert treballen per a poder donar al pacient aquesta confiança per a acudir a aquesta cita mèdica que moltes vegades resulta difícil d’afrontar. Quins serien els consells bàsics per a poder seguir una bona higiene i mantenir la nostra salut bucodental? Raspallar-se les dents a diari i tenir una cura especial de la nostra boca i uns bons hàbits higiènics faran que tenir una bona salut dental sigui més fàcil. Si tot i això sorgeixen imprevistos i dificultats com

poden ser càries, inflamacions o d’altres, caldrà fer una visita al dentista. El que recomanem per evitar que això passi és fer, almenys, una visita anual. És un bon sistema preventiu per a evitar tenir problemes més greus en un futur.

“La por al dentista és molt comuna... ...Per això practiquem l'odontologia sense dolor” Tenir cites regularment és bo per a mantenir la nostra salut però quina seria la solució per totes aquelles persones que poden sentir respecte a una visita al dentista? La por al dentista és molt comuna. A la nostra clínica en

som conscients i és per això practiquem l’odontologia sense dolor. Fem ús dels últims mitjans terapèutics per fer que la visita al dentista sigui la millor experiència possible, evitant el dolor i minimitzant aquesta inquietud pels tractaments odontològics. A tot això li hem d’afegir el tracte proper i l’entorn agradable de la clínica que faran que el pacient se senti amb plena confiança i pugui relaxar-se. Quins tractaments o serveis oferiu a la Clínica Dr Gisbert? Oferim un ampli ventall de serveis, amb especial dedicació a la periodòncia, els implants dentals i les pròtesis i la cirurgia oral. Tots aquests serveis i més se sustenten en la professionalitat i l’experiència de més de 20 anys i amb l’ajuda d’una tecnologia avançada i completa.

LA CIUTAT

CLÍNICA DENTAL DR GISBERT Dedicació, esforç i compromís

Pl. de la Llibertat, 4 Pral. 2a Reus 977330490 www.clinicadentaldrgisbert.cat clinicadentalgisbert clinicadrgisbert

LA CIUTAT

CUINA NACIONAL, CARNS DE QUALITAT I TAPES

Tots el plats del nostre restaurant están el·laborats amb productes de primera qualitat i tot es manufactura en el mateix restaurant. Un excel·lent equip de professionals amb una àmplia varietat de plats. Carns selectes, entre elles l’acreditada Black Angus. Disposem de dos salons interiors i la gran terrassa exterior, per a celebrar dinars i sopars d’empresa, aniversaris etc. Demaneu pressupost sense compromís. Quatre pantalles de TV a l’interior i dues a l’exterior permeten gaudir en grup de la retransmisió d’esdeveniments esportius, com la Fórmula 1 o, per descomptat, el futbol.

MELVIN RESTAURANT C/Alcalde Pere Molas 6 Baixos 2, Vila-Seca | Tel. 977 396 346 24

LA CIUTAT

GLOBAL PADEL ACULL LA PRÈVIA DE L'OPEN REUS COSTA DAURADA DE PÀDEL La prèvia on es classificaven jugadors i jugadores, correspon al principal campionat a nivell mundial: el World Padel Tour

Les instal·lacions de Global Pàdel Sports, unes de les més importants del Camp de Tarragona, van acollir els passats dies 5, 6, 7 i 8 de març, les prèvies per a la classificació de l'Open Reus Costa Daurada corresponent al World Padel Tour, que es disputà al Pavelló Oulímpic de la capital del Baix Camp del 8 al 13 de març. La presència del públic a les instal·lacions va ser constant i nombrosa durant els quatre dies en que es disputà l'esdeveniment, i aquest va poder gaudir d'un joc d'alt nivell tant en els partits masculins com en els femenins. Els classificats masculins per a jugar l'Open van ser les parelles formades per Víctor Manuel Tena i Enrique Goenaga, Adrià Mercadal i Sergi Nogueras, Federico Mouriño i José María Mouliaa, Ignacio Vilariño i José Luís González, Pedro Vera Castillo i Aitor García Bassas, Pablo García i Jairo Bautista, Diego Gil Batista i Cándido Jorge Alfaro i, finalment, José Jiménez Casas i Mario Huete. Pel que fa a la classificació femenina les que van passar a l'Open van ser les parelles formades per Carmen garcía Pardo i Lourdes Pascual, Helena Wyckaert i Mónica Gómez Rivas, Martina Fassio i Ainoha Rico Martín, Sandra Hernández i Gemma Negre Sánchez, Melania Merino i Carmen Castillón, Giulia Susarello i Roberta Vinci, Alejandra Alonso y Marta Borrero i, finalment, Nelida Brito i Amanda Giró. UN APARADOR DE REUS AL MÓN L’Estrella Damm Reus Costa Daurada Open va comptar amb la presència dels millors jugadors i jugadores del món, entre les quals hi ha la reusenca Ari Sánchez. La seva seu principava ser la pista central ubicada al Pavelló Olímpic de Reus amb capacitat per a 3.500 persones. La pista 2 s'ubicà en una carpa annexa

Uns del partits de la prèvia que es disputà a Global Padel Sports

Marc Pascual

al pavelló amb aforament limitat a 150 persones i la pista 3 al polilleuger Joan Rebull amb aforament limitat a 250 persones. També s’instal·là una zona de Village de 1.000m2 oberta al públic annexa al Pavelló Olímpic on Reus Promoció i el Patronat de Turisme Costa Daurada de la Diputació de Tarragona van instal·lar punts d’atenció als visitants per donar a conèixer els atractius turístics de la ciutat i del territori. Luís Torres, directiu de World Padel Tour, va explicar que "el WPT duu dinamització econòmica. S'espera un retorn

“La presència del públic va ser constant i nombrosa durant els quatre dies en que es disputà l'esdeveniment” econòmic a la ciutat que supera els dos milions d'euros. Teníem clar -va dassegurar- que havíem de ser a Reus sent com és Ari de la ciutat i una número umundial". L'alcalde, Carles Pellicer, va afirmar que "per a Reus és un honor acollir aquesta prova de tant prestigi como el World Padel Tour. Tot el món tindrà la mirada posada en la nostra ciutat i això fa que sigui un gran aparador per a nosaltres.

LA CIUTAT

Foto Laia Solanellas

LA SETMANA SANTA DE REUS i la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Jesucrist Roser Pros Roca Diu la tradició que els dies en els que es celebra la Setmana Santa, tot seguint el curs de les fases de la lluna, són els més solemnes de l’any. La seva raó de ser és el record i commemoració d’una fita religiosa de primera categoria: la passió, mort i resurrecció de Jesucrist. Les distintes representacions i manifestacions pietoses es succeeixen a nivell mundial en els països d’arrel cristiana i a casa nostra, d’una forma molt especial i concreta, durant la setmana que comença el Diumenge de Rams i acaba el Dilluns de Pasqua. Cada dia es celebren Via Crucis, misses, vetlles i altres mostres de devoció que arriben al seu zenit el Divendres Sant, amb la Processó del Sant Enterrament. A Reus la Setmana Santa es viu al voltant de la Reial Congregació de la Puríssima Sant de Nostre Senyor Jesucrist, que és qui organitza tots els actes religiosos i de fe popular que es desenvolupen al llarg de les jornades. UNA PINZELLADA HISTÒRICA Cal buscar el naixement de la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus a l’edat mitjana. Al segle XIV les epidèmies de pesta assotaven una Europa esgotada per les guerres, les successives crisis de subsistència que provocaven uns índex de mortalitat

alts, desgràcies naturals i malures de tota mena. Aquesta situació apocalíptica havia reduït la població europea a un terç dels seus habitants i per tant, davant d’aquest panorama dantesc, la gent va enfocar-se en una religiositat carregada de fe que els preparava per un Més Enllà que tenien cada cop més a la vora. Grups de penitents recorrien els camins en processó, entre ells, el dominic Vicenç Ferrer que, en un intent de posar ordre a la proliferació de falsos fidels, va establir que als pobles de la Corona d’Aragó les pràctiques dels peregrins quedessin reduïdes als Dies Sants. En aquest context, Sant Vicenç Ferrer va posar les bases d’una incipient congregació de la Sang que ha anat creixent amb el pas dels segles.

solidada. La seva imatge era la d’un Sant Crist, obra de l’escultor Perris Austrí, que el 1577 es va traslladar a la capella de la Puríssima Sang. L’OBJECTIU PIETÓS DE LA CONFRARIA A banda de l’organització de les processons de Dijous i Divendres Sant i la Funció de l’Agonia, la Confraria es va

“En el cas de Reus sembla que l’inici de la Setmana Santa es pot datar al 1410, any en què Vicenç Ferrer va visitar la vila” En el cas de Reus sembla que l’inici de la Setmana Santa es pot datar al 1410, any en què Vicenç Ferrer va visitar la vila. El primer document que acredita la germandat és de l’any 1555, segle i mig més tard de la visita del Sant, i que sembla que aleshores la confraria ja estava conProcessó a principis del s. XX

LA CIUTAT

ROSER PROS ROCA Aacoas Més Viatges i el fotògraf Carles Calero proposen -a totes aquelles persones que els apassioni la fotografia- un viatge a les Illes Lofoten, un arxipèlag noruec on el turisme encara no ha deixat petjada. Podrem gaudir de paisatges màgics, fastuosos fiords que emergeixen imponents del mar, poblets de postal, els típics asse-

LA CIUTAT

ALGUNS ACTES PRINCIPALS La Setmana Santa de Reus, molt rica en actes tradicionals propis de la ciutat, que any rere any es van repetint. Les tres gràcies Està declarat des de l’any 2010 “Element Patrimonial d’Interès Nacional” per la Generalitat de Catalunya. Consisteix en el trasllat, el Divendres Sant, de la imatge del Crist de la Sang. Inclou la processó del migdia del Divendres Sant, la Funció de l’Agonia o les Set Paraules i la processó de les Tres Gràcies.

Processó del Sant Enterrament És el principal acte de Divendres Sant. Es celebra des de mitjans del segle XVI i hi participen les 17 congregacions, confraries i germandats de la Setmana Santa de Reus, amb tota la solemnitat que requereix. L’encapçalen els Armats de la Sang i al seu darrere, amb els passos, estendards i imatges, hi ha la representació de les escenes del Nou Testament que van des del Sant Sopar fins al Sant Sepulcre. Recorre en silenci els carrers de Reus des de la Prioral de Sant Pere fent un traçat que acaba al Temple de la Puríssima Sang on té lloc l’adoració de la Venerada Imatge del Sant Crist de la Sang.

marca una sèrie de tasques de to humanitari, entre els quals, socórrer i emparar noies pobres procurant-els-hi una dot, hostatjar els necessitats, tenir cura dels malalts i acompanyar els enterraments. Amb el pas dels anys el nombre de confrares va créixer i la capella va quedar petita. No va ser fins al 1736 que es va disposar d’un temple amb millors condicions i més gran per acollir els confrares. A partir de 1705 va organitzar una cohort romana, els armats, per obrir la processó que cada cop tenia més pes dins la Setmana Santa reusenca. De fet,

Processó del Sant Enterrament

Ofrena de clavells al Sant Crist En aquest acte que es celebra el Dijous Sant al llarg de tot el dia, la imatge del Sant Crist de la Sang es col·loca de forma horitzontal a l’altar del Sant Sepulcre Jacent, custodiat per dos armats de la Sang que fan guàrdia. La visita dels fidels al temple permet oferir clavells vermells al Sant Crist, encendre una llàntia i elevar una oració. I en tot cas, es tracta d’un dels actes amb més tradició d’aquests dies.

la majoria dels misteris que figuraven a la Processó del Sant Enterrament els va encarregar la Germandat, cedint-los als diversos gremis de la ciutat. La Germandat es va convertir en Congregació al segle XVIII. El 1831, el rei Ferran VII li va concedir el títol de Reial que encara ostenta, passant a dir-se Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist.

“el 22 de juliol de 1936 els assaltats van cremar l’església i els valuosos objectes històrics que hi havia dipositats” L a vida de la Congregació ha tingut els seus alts i baixos i només en temps de la Guerra Civil Espanyola va suspendre la

seva activitat, especialment perquè el 22 de juliol de 1936 els assaltats van cremar l’església i els valuosos objectes històrics que hi havia dipositats, incloses les imatges. La recuperació de la Congregació reusenca va arribar a la dècada dels anys 50 del segle passat, juntament amb els actes de la Setmana Santa. Avui està plenament consolidada i és l’organitzadora dels distints actes que es celebren a Reus en commemoració de la Setmana Santa. ELS DIES DE GLÒRIA Els dies de dolor de la Setmana Santa es tanquen el Divendres Sant per donar pas als tres dies que el relat bíblic identifica entre la mort i la resurrecció de Jesús. I Dilluns de Pasqua, la celebració es fa patent quan simbòlicament, la Llum i la Vida venç les Tenebres i la Mort, en un renaixement primaveral que demostra que tot és cíclic i tot retorna.

LA CIUTAT

TERESA PALLARÈS “Som àrea metropolitana i hem de tenir governança, ser competitius i unes infraestructures que donin suport al territori”

LA CIUTAT

Teresa Pallarès, Delegada del Govern a Tarragona,desgrana en aquesta entrevista quins projectes venen i cap a on s’encamina el territori Roser Pros Roca Tarragona és una de les demarcacions de Catalunya amb més projecció. Grans plans de futur que quan s’engeguin, donaran un tomb de campana al territori convertint-lo en l’àrea metropolitana més potent de Catalunya. La logística, la química, el turisme, els serveis, converteixen les comarques de Tarragona en un punt d’atracció important, especialment si el futur es contempla amb perspectiva post pandèmica. El primer punt important a tractar és el de la pandèmia. Com s’ha gestionat des de la Delegació del Govern? La pandèmia va començar a gestionar-la l’anterior delegat i ell va assumir una càrrega important d’organització i gestió de la nova situació. Nosaltres hem recollit el fruit dels mecanismes que ja havia engegat la Generalitat i de les Delegacions i ens ha tocat gestionar l’Òmicron, amb un increment exponencial de casos que ha tensat encara més el sistema sanitari. A les reunions de seguiment fem connectar tots els Ajuntaments, perquè va molt bé compartir problemàtiques i que la informació flueixi. L’alcalde o el regidor es connecta, les qüestions es comparteixen i això també ajuda. Estic orgullosa de l’equip de directors territorials que tenim, gent que està a l’alçada i sap donar respostes quan toca.

El tercer propòsit es refereix a les infraestructures. Apostem fort pel desenvolupament del tramvia. Jo crec que aquest tema ha de tirar endavant sí o sí. Som àrea metropolitana i hem de tenir les institucions en coordinació, és a dir governança, ser competitius i unes infraestructures que recolzin el territori. Estem treballant intensament en el disseny del tramvia i com ha d’anar. Tan de bo aquest projecte depengués només de la Generalitat perquè ja hauríem fet feina fa molt de temps. El tramvia és l’inici per parlar d’intermodalitat, de mercaderies per l’interior, de definició de l’àrea metropolitana des del punt de vista de la sostenibilitat que inclou la mobilitat, l’economia, la societat. El territori ho necessita i comptem amb tots els elements que calen. La quarta qüestió és la seguretat que està aflorant a l’entorn de la marihuana. Això causa preocupació. Aquest tema ha anat a l’entorn del COVID, amb gent que es dedica a segons quines activitats i que fan ocupacions a municipis i urbanitzacions. Aquest tema està a l’ordre del dia i és un repte a molts punts de Catalunya. Per a nosaltres és important.

En aquests darrers temps s’ha evidenciat que qualsevol política ha de prioritzar les persones però, hi ha prou recursos per fer-ho com cal? Tenim falta de recursos. Els diners són necessaris. El model de societat en la que vivim ho imposa. Es pot entrar en economies col·laboratives, solidàries, però en el fons sempre hi ha d'haver recursos. El primer punt és que patim un greuge comparatiu respecte altres punts de l’Estat Espanyol. El segon és l’espoli fiscal i ho puc dir així mateix. He sigut presidenta de la Comissió d’Economia del Parlament i he tingut temps de veure números i d’analitzar-los. He portat els darrers pressupostos al Parlament com a responsable del meu grup i sé del que parlo. El 85% dels ingressos del pressupost que arriben a Catalunya són bestretes i l’altra 15% és el que generem amb els recursos propis. Això ens treu competitivitat. Llavors hem de posar una fiscalitat amb les successions, l’impost del Co2, les begudes ensucrades. Catalunya ha de treure recursos perquè cal donar respostes a la nostra gent. Això va més enllà del Procés. Això va d’entendre que la Generalitat ha de donar el

“Tarragona té projectes potents: el Fòrum Judicial, les infraestructures que vindran, l’aeroport... ”

Ara que estem a primers anys, quins són els propòsits de la Delegació pel territori? Destacaré quatre temes. El primer assumpte és acabar de gestionar la pandèmia, perquè això afecta el benestar de les persones en molts aspectes: salut, social, econòmic. Hi ha una feina ingent des de la Conselleria de Serveis Socials i des dels municipis. El segon propòsit és el PLASEQTA. Tot just estàvem fent el desplegament quan es va produir l’accident d’IQOXE que ha provocat un canvi de plantejament. Aquest PLASEQTA està caminant amb totes les tasques de formació i una campanya de comunicació molt potent per comprovar si estem preparats per fer un simulacre sabent tothom què ha de fer. Jo crec que aquest és un pal de paller molt important. Foto Marc Pascual

LA CIUTAT

millor servei públic possible a les persones amb els seus propis recursos, generar-los i distribuir-los. El tema del que tothom parla i que la pandèmia ha accelerat: la connectivitat. Com tenim aquest tema i la implantació del 5G al territori? Com se sol dir, estem a la darrera milla. El compromís del vicepresident Jordi Puigneró és fer arribar la fibra a totes les capitals de comarca abans de finalitzar el mandat. Està pressupostat i és una responsabilitat de la Generalitat. La segona part és com fem arribar aquesta connectivitat fins al darrer poble de la demarcació i aquí tenim implicacions de les administracions locals, la Diputació i els operadors privats, perquè sigui possible. També és una resposta a la època que hem viscut i en la que hem après a teletreballar. El desplegament ha d’anar acompanyat per tirar endavant. Avui ningú entén que no puguis conectar-te des de qualsevol lloc amb el mòbil o amb l’ordinador. La Covid ha accelerat d’una forma brutal aquesta necessitat. És un compromís de la Generalitat i s’està treballant en col·laboració amb la Diputació, els ajuntaments i les operadores que acaben posant la fibra. Aquest és un repte molt important i que encara queda feina per fer.

portants. Els desgranem? A Tarragona hi ha la Ciutat del Repòs. Ja s’han començat a fer reunions Generalitat-Ajuntament per buscar solucions. El repte és important i a nivell territorial es una infraestructura rellevant. S’ha d'exercir la capitalitat i Tarragona té projectes potents: el Fòrum Judicial, les infraestructures que vindran, l’aeroport... I encara n’hi ha un altre: el Hard Rock. És un tema que s’ha polititzat bastant. Està pendent de l’aprovació inicial del pla urbanístic, a l’espera de donar el tret de sortida. És un projecte compromès, que ha tingut moltes reformes perquè tindrà un impacte econòmic a la zona turística. També en el seu dia, PortAventura va tenir moltes crítiques i ara tot el sector hoteler està molt lligat a Port Aventura. No sabem si serà el mateix, però és un projecte que tirarà endavant, amb l’aprovació urbanística i les infraestructures que s’han d'anar desenvolupant.

“Tarragona ha de tenir Ciutat Judicial sí o sí. Això passa per anar de la mà amb l’Ajuntament amb un edifici com la Tabacalera” Després de molt de temps sembla que ja està clar que el Fòrum Judicial s’instal·larà a la Tabacalera donant-li ús, que també és una antiga reivindicació de Tarragona... Tarragona ha de tenir Ciutat Judicial sí o sí. És una de les capitals que no té un centre, com tampoc la Generalitat té un edifici únic. Tot això passa per anar de la mà amb l’Ajuntament perquè un edifici com la Tabacalera té un impacte per a la ciutat i la ciutadania, per poder tenir d'una vegada tots els serveis judicials junts. Això vol dir optimitzar recursos, una oficina d’atenció molt més àmplia; el mateix que pensem amb l'edifici de la Generalitat. A nivell de Tarragona però també del territori, hi ha altres projectes molt im-

LA CIUTAT

ANUNCIA AQUÍ EL TEU NEGOCI POSA'T EN CONTACTE AMB NOSALTRES:

î 637 686 696 / 630 979 590 e @revistalaciutat G revistalaciutat

! i h ’ t a i Anunc 36

LA CIUTAT

Amb tota confiança

A Finques Tarraco podeu confiar-nos l' administració de la vostra comunitat. En tindrem cura com de casa nostra

LA CIUTAT

Violant d’Hongria, 30, baixos - 43007 Tarragona Tel. 977 20 33 99 | Fax: 977 20 33 70 | info@aftarraco.com

Tarragona ELS DIJOUS, TAPES INTERNACIONALS AL CÓS DEL BOU DE TARRAGONA TARRAGONA - La conselleria de Comerç se suma a la iniciativa de l’associació d’hostalers i comerciants del carrer del Cós del Bou per a dinamitzar el barri. Els cinc establiments de restauració del carrer oferiran cada dijous, de les 20 h a les 23 h, una tapa diferent acompanyada d’una beguda per un preu de 3,5 €. Aquestes jornades de dinamització començaran aquest mateix dijous amb música al carrer. Segons ha explicat el conseller de Comerç, Dídac Nadal, “des de la conselleria de Comerç, Fires, Mercats i Consum donem suport a qualsevol iniciativa que ajudi als comerços i establiments de la ciutat”. Per la seva part, la presidenta de l’associació d’hostalers i comerciants del carrer, Olga Vinuesa, espera que amb la campanya “la gent surti al carrer i el barri bulli”. El menú de les tapes dels dijous al Cós del Bou: Baires (cuina argentina), empanada; Adelita (cuina mexicana), burrito; La Treva (cuina catalana), clotxa; Cal Mano (cuina catalana), secret ibèric; i Sushi take-away (cuina japonesa), tapa japonesa.

EL NOU CAMÍ DE LA COMA MILLORA LA CONNECTIVITAT DE BONAVISTA I BUENOS AIRES TARRAGONA - Obert al trànsit el renovat Camí de la Coma, una via més segura que millora substancialment la connexió de Bonavista amb la rotonda de la T-11. L'alcalde de Tarragona, Pau Ricomà ha destacat que "aquest vial que canvia totalment la connectivitat de Bonavista i Buenos Aires".

TARRAGONA TORNARÀ A TENIR EL SEU TRADICIONAL CONCURS DE FOCS ARTIFICIALS TARRAGONA - El concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona tornarà a celebrar-se aquest mes de juliol, després de dos anys sense poder-ho fer a causa de la pandèmia de la covid-19. Així, els dies 6, 7, 8 i 9 de juliol es reprendrà l'edició número 30 d'aquest certamen pirotècnic, prevista inicialment per l'estiu de 2020. RETORN A L'ACTIVITAT CULTURAL Així ho ha anunciat la consellera de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Tarragona, Inés Solé, qui ha mostrat la seva satisfacció per la represa del concurs i ha manifestat que "la ciutat està gaudint de tot el retorn de l'activitat cultural i festiva i, com no podia ser d'una altra manera, el concurs de Focs Artificials tornarà aquest juliol també a la Punta del Miracle per celebrar com es mereix aquest 30è aniversari". El pressupost del Concurs Internacional de Focs Artificials d'aquest 2022 serà el mateix que en edicions anteriors, és a dir 110.000 €.

UN MILIÓ PER MILLORAR LA MOBILITAT Ricomà ha explicat que "es genera una important millora de la mobilitat, ja que veníem d'un vial petit i estret" i ha afegit que es tracta "d'una inversió d'aproximadament un milió d'euros, que canvia la fisonomia i la connectivitat del barri i que suposarà un benefici en molts aspectes com l'activitat comercial, especialment del Mercat de Bonavista". La connexió té una longitud aproximada d'un quilòmetre de distància, i enllaça de la T-11 amb un vial de 4 carrils que arriben a una nova rotonda en la qual es generen dos carrils dos cap a Bonavista i dos cap a Buenos Aires. Quan finalitzin les obres del Pla Parcial 10 també entraran en funcionament 2 carrils més que uniran Bonavista i Buenos Aires amb Campclar a través de l'Avinguda Josep Maria Recasens.

LA CIUTAT

Tarragona EL POUM DE TARRAGONA APOSTA PER COHESIONAR LA CIUTAT

EL PÀRQUING DEL CEMENTIRI DE TARRAGONA SERÀ DE PAGAMENT El pàrquing del cementiri podria ser de pagament, així ho han confirmat fonts de la Xarxa Santa Tecla. El cementiri fa molts anys que no té un pàrquing exclusiu per als clients, ja que són moltes les persones que aparquen allà diàriament perquè és una zona d'estacionament gratuïta.

El nou POUM de Tarragona aposta per promoure un creixement que cohesioni la ciutat i descarta grans plans urbanístics a la zona de Llevant, com el de la Budellera, Terres Cavades o Mas d'en Sorder. S'ha celebrat la quarta i darrera jornada de treball entre els partits polítics que s'havien previst com a pas previ per a l'elaboració del nou document urbanístic. El conseller de Territori municipal, Xavier Puig, ha explicat que durant els pròxims mesos s'elaborarà un document que servirà com a avenç del pla i que, en paral·lel s'obrirà un procés de participació ciutadana. Des del PSC han criticat alguns aspectes del nou POUM i han assegurat que és la proposta d'ERC i no pas de tot l'equip de govern. Puig ha apuntat que aposten per generar més espais verds i introduir l'Anella Verda al centre de la ciutat. Alhora, pacificar les principals carreteres d'entrada, com l'N-340 o la T-11, per fer "una ciutat més amable" i aprofitar els "forats" que hi ha en l'àmbit urbanístic per omplir-los i cohesionar la ciutat.

Es preveu regular l'accés a l'esplanada posant barreres d'entrada i sortida i la implementació d'un parquímetre. Es beneficiaran els usuaris que passin poca estona a l'aparcament, durant 30 i 45 minuts les tarifes seran molt reduïdes. A partir d'una hora, ja seran més regulars. Segons fonts de la Xarxa Santa Tecla, es tracta d'una iniciativa per controlar l'aforament de l'aparcament i beneficiar a aquelles persones que van al cementiri, ja que molts cops s'han vist amb dificultats en l'estacionament. Aquesta mesura està pendent d'aprovació i està previst que la Comissió de Territori del Camp de Tarragona de la Generalitat doni llum verda al projecte molt aviat.

TARRAGONA PODRIA CONVERTIR EL JAUME I EN UN APARCAMENT MUNICIPAL L’Ajuntament de Tarragona ha recorregut l’arxivament de la causa penal del cas Jaume I, que investiga presumptes irregularitats en la construcció d’un aparcament subterrani. La polèmica va començar fa dues dècades per un pàrquing que havia de costar 3,9 MEUR, que de moment n’ha costat 30 i que no ha entrat mai en funcionament. El que havia de ser un gran aparcament intel·ligent a la ciutat podria convertir-se en un pàrquing soterrat convencional. Des de l’Ajuntament s’està replantejant l’espai perquè, tal com Consulta les edicions anteriors escanejant aquest codi QR.

estan ara les instal·lacions, no se’ls hi pot donar cap mena d’ús pels ciutadans. “És una de les possibilitats més madures en aquest moment i amb la qual ja tenim un projecte format”, ha remarcat Jordi Fortuny, el conseller de Serveis Centrals de l’Ajuntament de Tarragona. De moment, s’ha dit que el consistori podrà fer ús de les instal· lacions aviat, però no immediatament, i que la posada en marxa d’aquest projecte encara pot tardar mesos. El jutjat d’instrucció número 3 de Tarragona ha dictat un auto de sobreseïment de la causa. El

On ens pots trobar?

· Edita: Catonline S.L.

Organismes Oficials, Notaries, Registres de la Propietat, Cambres

· NIF: B-55620173

de la Propietat Urbana, Jutjats, Centres Mèdics, Clíniques Dentals,

· Impressió: Gráficas Andalusí

Centres Esportius, ITVs, Mercats Centrals, Biblioteques, Universitats,

· Dipòsit legal: T-141-2017

Cafeteries, Centres de negocis, Oficines i Clients.

· Distribució: UNIMAIL

www.laciutatcomunicacio.com 42

consistori reclama que es practiqui una prova “substancial, que és el recorregut dels diners, per si hi ha hagut malversació”, ha explicat Fortuny. Relacionat amb la qüestió hi ha també obert un procés mercantil que es troba en un jutjat de Madrid.

revistalaciutat

LA CIUTAT

Pensant en vendre casa teva?

Tenim clients interessats en comprar el teu habitatge PBaró

de les IV Torres, 14A - Tarragona £977 216 340 / 615 561 606 F@immobiliariahabitat d@immobiliariahabitat ùimmobiliaria habitat Nº661 aicat 7697

26"-*'*$"$*ª &/&3( 5*$"

%& - &%*'*$* "$"#"5 &5IQUETA

%"%&4 %& - &%*'*$* /PSNBUJWB WJHFOU DPOTUSVDDJÊ SFIBCJMJUBDJÊ

%"%&4 %& - &%*'*$* 5JQVT E FEJGJDJ "ESF¾B

Abans de 1979

3FGFS¿ODJB DBEBTUSBM 2927809CF5522F0023TT

Habitatge individual en bloc d'habitatges

/PSNBUJWB WJHFOU DPOTUSVDDJÊ SFIBCJMJUBDJÊ

Carrer CASTELLARNAU 14 3 3

Municipi

Tarragona

C.P.

43004

C. AutÉnoma

Catalunya

A B C D E F G

3935419CF5533F0009DK

Habitatge individual en bloc d'habitatges Carrer Descalços 1 4t 1a

Municipi

Tarragona

C.P.

43003

C. AutÉnoma

Catalunya

&4$"-" %& -" 26"-*'*$"$*ª &/&3( 5*$"

A B C D E F G

NÀT FGJDJFOU

NFOZT FGJDJFOU

5JQVT E FEJGJDJ "ESF¾B

Abans de 1979

3FGFS¿ODJB DBEBTUSBM

&4$"-" %& -" 26"-*'*$"$*ª &/&3( 5*$"

241

REGISTR&

NÀT FGJDJFOU

35 NFOZT FGJDJFOU

201

REGISTR& 07/04/2024

25/06/2031

1GTNXNH65

TP59SLQQQ

ESPAÑA Directiva 2010 / 31 / UE

73m2

ESPAÑA Directiva 2010 / 31 / UE

Preu: 89.999€

C/ Castellarnau Pis de 73 m², 3 habitacions, 1 bany complet amb plat de dutxa, cuina independent, saló-menjador amb sortida a balcó i aire condicionat amb bomba de calor, aluminis de finestres noves amb doble vidre, moblat, exterior, assolellat, ascensor.

65m2

Preu: 125.000€

C/ Descalços (Casc Antic) Pis totalment reformat amb 65 m², moblat, 2 habitacions dobles. Lluminós saló-menjador amb sortida a balcó amb fantàstiques vistes i a./a amb bomba de calor, 1 bany complet amb dutxa, cuina independent equipada, parquet, calefacció. Traster en el terrat, 4a planta sense ascensor.

113m2

Preu: 180.000€

Urb. Els Cocons (El Catllar) Xalet unifamiliar reformat en una única planta de 113 m² construïts (70 m² útils), 3 habitacions dobles, 1 bany complet, saló-menjador amb xemeneia, àmplia cuina office. A./a amb bomba de calor, finestres d’alumini amb doble vidre. Terreny de 600 m² amb piscina de 6 x 3 m, cuina d’estiu amb barbacoa, terrassa i una construcció ideal com a traster, sala de jocs o gimnàs.

26"-*'*$"$*ª &/&3( 5*$"

%& - &%*'*$* "$"#"5 &5IQUETA %"%&4 %& - &%*'*$* /PSNBUJWB WJHFOU DPOTUSVDDJÊ SFIBCJMJUBDJÊ Abans de 1979

3FGFS¿ODJB DBEBTUSBM 002400900CF55E0001AP

5JQVT E FEJGJDJ

Habitatge unifamiliar

"ESF¾B

Camí Viladegats (Cadastre: ER Reste Polígon 165) 5

Municipi

Tarragona

C.P.

43007

C. AutÉnoma

Catalunya

&4$"-" %& -" 26"-*'*$"$*ª &/&3( 5*$"

A B C D E F G

NÀT FGJDJFOU

152

NFOZT FGJDJFOU

REGISTR& 04/08/2030 6C31HRWRJ

ESPAÑA Directiva 2010 / 31 / UE

105m2

Preu: 240.000€

Rambla President Lluís Companys Pis per reformar de 105 m² distribuïts en 3 habitacions (2 dobles), 2 banys complets, saló-menjador amb sortida a una àmplia terrassa amb bones vistes i galeria. Calefacció, a./a amb bomba de calor per conductes. Orientat a sud, molt assolellat. Zona d’aparcament comunitari per a dos vehicles i traster privat. Ascensor, exterior, molt assolellat.

180m2

Preu: 325.000€

Urb. 5 Estrelles (El Catllar) Xalet unifamiliar reformat de 180 m², amb 4 habitacions (3 dobles i 1 suitte amb sortida a balcó amb vista al mar), 2 banys complets, saló menjador amb xemeneia, cuina independent office. Terrassa solàrium. Garatge per a dos cotxes i traster. Calefacció, aire condicionat amb bomba de calor, finestres noves de PVC i acabats de primera qualitat. Jardí de 550 m² amb una gran piscina i zona de barbacoa.

120m2

Preu: 350.000€

Camí de Viladegats Xalet unifamiliar completament reformat de 120 m² útils. Amb 4 dormitoris dobles, 2 banys complets, ampli saló-menjador, cuina independent amb zona office, calefacció, parquet, a./a amb bomba de calor. Jardí de 1.375 m² amb possibilitat de fer una piscina, zona de barbacoa, caseta d’eines, bassa, hort, cova excavada per on es pot accedir. Garatge i zona exterior d’aparcament.

www.immobiliarahabitat.com | Enfoca’m amb la teva càmera LA CIUTAT

Reus APROVATS 3 NOUS PROJECTES DE CARRIL BICI A REUS

LA SETMANA SANTA 2022 A REUS JA TÉ CARTELL I PROGRAMA A PUNT L’Ajuntament de Reus ha aprovat de manera inicial tres nous projectes de carrils bici per al desplegament del Pla Específic de la Bicicleta de Reus: el projecte per a la construcció d’un carril per a bicicletes al carrer Astorga, entre l’avinguda de Sant Bernat Calbó i el barri de Montserrat; el projecte per a la construcció d’un carril bicicleta a l’avinguda de Bellissens, entre l’Hospital Sant Joan i l’Escola d’Horticultura; i el projecte de la construcció d’un carril bicicleta a l’avinguda Bellissens, entre l’Escola d’Horticultura i la carretera T-11. XARXA DE CARRILS BICI L’execució de les obres previstes en els projectes estan cofinançades amb fons Next Generation de la Unió Europea. Els tres se sumen als projectes aprovats que l’Ajuntament i que permetran el desplegament de la xarxa de carrils bici en l’eix entre l’estació de ferrocarrils i Bellissens, a l’avinguda de Tarragona, l’avinguda de Sant Bernat Calbó, l’avinguda de Riudoms i a l’avinguda de Cambrils. En paral·lel, l’Ajuntament treballa en la redacció d’altres projectes.

L’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus, amb la col·laboració de l’Ajuntament, presenta el cartell que il·lustrarà la Setmana Santa, i el quadríptic amb la programació. El president de l’Agrupació, Josep Domene, ha manifestat que “valorem l’esforç de les diferents entitats de Setmana Santa durant aquests dos anys”. El cartell, una fotografia de Laia Solanellas, “cada any s’intenta que la imatge sigui original i representativa de la Setmana Santa de la ciutat, cercant perspectives o visions diferents d’un element cultural i tradicional de la ciutat”, explica Domene. PROGRAMA D'ACTES Enguany s’editaran 10.000 quadríptics amb tots els actes que es duen a terme durant la Quaresma i els Dies Sants per incrementar, o si més no, mantenir la promoció i projecció de la Setmana Santa a la ciutat i arreu del territori, amb actes en què es barregen cultura i religiositat popular. També es mantindrà el codi QR a través del qual es podrà accedir a la programació via internet.

REUS, UN DELS 45 MUNICIPIS DE L’ESTAT QUE MILLOR GESTIONEN LA RECOLLIDA DE PAPER I CARTRÓ L'Ajuntament de Reus ha estat reconegut per sisè any consecutiu com un dels 45 municipis de l'estat espanyol que destaquen pels seus alts nivells d'excel·lència en la gestió de la recollida selectiva de paper i cartró. L'Associació Espanyola de Fabricants de Pasta, Paper i Cartó (ASPAPEL) ha tornat a guardonar Reus en els premis Pajaritas Azules, el programa de promoció del reciclatge dirigit a les entitats locals de més de 50.000 habitants.

que analitzen tot el que fa referència a la recollida del contenidor blau i recollides complementàries, les campanyes i accions d'informació i

conscienciació ciutadana, els aspectes relatius a la regulació i la planificació de la gestió i els resultats i traçabilitat fins reciclatge final.

SENSIBILITZACIÓ I EDUCADORS A PEU DE CARRER El regidor de Recursos Humans i Medi Ambient, Daniel Rubio, ha destacat el fet que "a Reus, a més de les campanyes de sensibilització i amb educadors a peu de carrer, amb el nou contracte de la brossa s'ha incrementat un 50% els punts de recollida de paper i cartró, passant de 280 a 420 contenidors a tota la ciutat". Els premis es basen en l'avaluació de 21 indicadors,

LA CIUTAT

ALT CAMP. MASIA CATALANA - PREU: 475.000€ Amb1 hectàrea de terreny. A prop del núcli urbà. Per entrar a viure-hi.

VALLS. MASIA PER REFORMAR - PREU: 69.900€ Amb un rellotge de Sol antic. 2 hect. Molt bon accés. Per a gaudir del camp!

A 15 km DE TARRAGONA. ESPECTACULAR FINCA - Consultar preu. Finca 30 hect.+MASIA amb Capella. Vinya, Avellaners....Negoci/Inversió.

LA CIUTAT

Reus L’AJUNTAMENT DE REUS ADJUDICA EL PROJECTE PER A LA REURBANITZACIÓ DE L’EIX CENTRAL L’Ajuntament de Reus ha adjudicat a Batlle i Roig Arquitectura SLP el contracte per a la redacció del projecte executiu i la direcció d’obra de la reurbanització del carrer Ample, la plaça del Víctor i la plaça del pintor Fortuny. El contracte ha estat adjudicat amb un pressupost de 114.779,80 euros. Tan bon punt disposi del projecte executiu, l’Ajuntament té previst treure a licitació el contracte d’execució de les obres de l’àmbit de la plaça del Víctor, amb la previsió de poder iniciar

la reurbanització el setembre de 2022. El pla d’inversions 2022 ja reserva una partida de 668.000 euros per a l’execució de les obres. Els projectes executius que ara s’han adjudicat s’hauran de basar en l’avantprojecte de la reurbanització, que en el seu dia també va ser adjudicat i redactat per Batlle i Roig, Arquitectura; i haurà de tenir en compte el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Historicoartístic i Natural de la ciutat de Reus per posar en valor els elements catalogats, i altres elements d’interès.

EL GOVERN DE REUS JA HA EXECUTAT EL 50% DEL PLA D’ACCIÓ MUNICIPAL REUS 2019-2023

TORNA LA PROGRAMACIÓ DE DINAMITZACIÓ GASTROART 2022 ELS DIMECRES AL VESPRE A REUS L’Agència Reus Promoció torna a posar en marxa la campanya de dinamització de la restauració «GastroArt» amb l’objectiu principal de posar en valor i dinamitzar el sector de l’hostaleria i la restauració de la ciutat, amb una programació artística setmanal i integrant les iniciatives que impulsi el propi sector.

des o finalitzades. El 73% de les accions estan iniciades (410), el 13% de les accions encara no estan iniciades (73) i el 14% de les accions ja estan acabades (76). La vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó, ha fet balanç aquest dilluns, 17 de gener del grau d’execució del Pla d’Acció Municipal Reus 2019-2023, en un exercici de rendiment de comptes davant la ciutadania. A dos anys i mig de l’inici del mandat, el Govern de Reus ja ha executat el 50% del PAM. Seguint l’esquema del balanç vigent fins ara, el 87% de les accions incloses en el PAM estan inicia-

El PAM és el document que planifica l’acció de govern al llarg del mandat, fixa els objectius, i defineix les accions per aconseguir-los. L’Ajuntament de Reus ha activat l’actualització de l’eina web de seguiment del PAM, una eina que s’ha millorat per oferir millor informació a la ciutadania. El nou web incorpora el percentatge d’execució concret per a cada una de les accions.

La campanya, que es va iniciar el passat mes de novembre, recollia els suggeriments i les inquietuds que el sector havia trasmès durant l’any 2021 a la Taula de Restauració de Reus. Des de Reus Promoció es va presentar el GastroArt, una acció que s’integrava en les accions del Pla de Reactivació de la ciutat de Reus. 21 ACTUACIONS DE PETIT FORMAT En aquest reinici de campanya, Reus Promoció ha programat un total de 21 actuacions de petit format, entre sessions dj (que seran cada primer dimecres de mes), actuacions musicals, teatre de carrer i accions de proximitat que es portaran a terme a diferents indrets de concentració d’establiments de restauració. La programació ha prioritzat la presència d’artistes locals i de l’entorn, posant en valor al sector cultural de proximitat.

LA CIUTAT

Salou, Cambrils i Vila-seca RAPHAEL I NATHY PELUSO CAPS DEL CARTELL AL FESTIVAL DE CAMBRILS CAMBRILS - La quaranta-setena edició del Festival Internacional de Música de Cambrils (FIMC), que tindrà lloc entre el 29 de juliol i el 7 d'agost de 2022 al Parc del Pinaret de Cambrils. L'alcalde de Cambrils, Oliver Klein, que ha mostrat la seva satisfacció per la nova etapa que enceta el festival a càrrec d'una empresa solvent, amb una llarga trajectòria i molt experimentada en l'organització i direcció artística d'esdeveniments de qualitat.

L’ALIANÇA TURÍSTICA INAUGURA A FITUR EL PROGRAMA DE PROMOCIONS 2022 S'inicia el calendari de fires professionals del sector i els municipis de Salou, Cambrils, Vila-seca i Reus hi tenen una presència destacada. La primera parada ha estat el FITUR, on els municipis de l'Aliança disposen a FITUR d'un aparador propi amb codis QR que redirigien amb la informació turística més destacada, així com d'un espai professional ideat per acollir els contactes i reunions dels empresaris desplaçats a Madrid. RECUPERANT LA PRESENCIALITAT FITUR és la primera gran fita del calendari promocional al qual seguiran altres projectes ja des del mes vinent de febrer, en els que s'hi sumarà PortAventura, i que recuperen en molts casos la presencialitat. Accions principalment adreçades a públic final de mercats origen com Aragó, País Basc, La Rioja, Navarra i Andorra, seran les que capitalitzaran el calendari d'accions 2022 de l'Aliança, amb un pressupost global de més 60.000 euros.

UN CARTELL AMB ARTISTES NACIONALS I INTERNACIONALS DE REFERÈNCIA El concert inaugural del 47è Festival Internacional de Música de Cambrils tindrà lloc el 29 de juliol i comptarà amb l'actuació del prodigiós violinista Ara Malikian. Sergio Dalma (1 d'agost) també estarà present en aquesta nova edició, així com Raphael (4 d'agost), que celebrarà els seixanta anys d'una trajectòria estel·lar. A més, el públic de Cambrils podrà gaudir també dels clàssics de la mítica banda catalana Els Pets (6 d'agost), així com dels temes del seu últim treball discogràfic, el seu projecte més vital i encisador. El concert de clausura tindrà lloc el 7 d'agost i anirà a càrrec de Nathy Peluso, una figura clau de l'avantguarda musical llatinoamericana i una de les artistes més populars a Espanya.

‘SALOU, PLATJA TOT L’ANY’, UN PROGRAMA D’ACTIVITATS PER GAUDIR DE L’ESPAI NATURAL DURANT 365 DIES SALOU - La iniciativa "Salou, Platja Tot l'Any" té com a finalitat la dinamització de les platges al llarg de 365 dies, tret dels mesos de màxima afluència. En aquest sentit, es treballa amb un programa d'activitats, sobretot, pels caps de setmana de tot l'any. Amb l'objectiu de fer valdre l'espai litoral fora de la temporada de bany -mitjana i baixa- i promoure'n les potencialitats; incentivar el flux d'usuaris fora de la temporada turística alta, així com allargar dita temporada i fidelitzar-ne el públic; també, generar propostes orientades a residents i visitants; i promoure una imatge de platges gestionades i vives, més enllà de l'estiu, entre d'altres. Segons ha explicat l'alcalde de Salou, Pere Granados, "les platges de Salou són espais naturals que volem fer valdre i promocionar-ne el seu ús lúdic, esportiu i per a la pràctica d'activitats saludables, en contacte directe amb la natura, per a tota mena de públic, tant residents com visitants". Salou es destaca pel grau d'excel·lència de les seves platges, certificades en diferents àmbits, tant pel que fa a la qualitat de les aigües i serveis que es presten, així com per la seva gestió, segons ha manifestat el director dels Serveis Turístics, Marc Espasa.

LA CIUTAT

MENÚ CALÇOTADA 28€ CALÇOTS CON ROMESCO PARRILLA DE CARNES -Morcilla -Butifarra -Chorizo -Secreto ibérico -Chuletas de cordero GUARNICIÓN -Alcachofas -Patatas al Horno -Tomate al horno POSTRES -Tarta al whiskey -Coulant de chocolate BEBIDAS -Vino y gaseosa Reservas al Tel. 627.539.492 / 687.469.909 Menú infantil 12€, con paseo en pony acompañados por su padre/madre

RUTAS A CABALLO Si quieres disfrutar de los caballos y de la naturaleza ven a nuestro centro hípico ofrecemos paseos/rutas por los bosques del Catllar para niños y adultos.

LA CIUTAT

Carretera T-203 - Km 0,725 - 43764 EL CATLLAR info@hipicatllar.com | www.hipicacatllar.com

# hipica_catllar 49

De com, dia a dia, perdem per sempre el nostre patrimoni

LA CIUTAT

Marc Pascual Garsaball Tant el Camp de Tarragona com les comarques que l’envolten són riques, riquíssimes, en patrimoni arquitectònic i és, precisament, la gran quantitat de vestigis que atresorem el que fa que ni institucions, ni associacions, ni molt menys propietaris puguin mantenir-los tots. Així masos, xalets, ermites, patrimoni industrial i tantes d’altres edificacions singulars van decandint dia a dia pel pas del temps, les inclemències meteorològiques, els robatoris i el simple vandalisme. És fàcil entendre que gent més o menys marginal, dedicada a la recollida i revenda de ferralla, acabin amb les instal·lacions elèctriques, les canonades, els poms de les portes... que els lladres robin antiguitats per a revendre-les a gent amb pocs escrúpols... el més difícil de comprendre és el vandalisme pur i dur: rebentar envans i sanitaris, destrossar i escampar llibres, trencar vidres... són conductes molt humanes però poc racionals que afecten la gran majoria de patrimoni abandonat Molt d’aquest abandonament pot explicar-se pel progrés, que ha condemnat a l’obsolescència moltes construccions que eren en si mateixes un sistema productiu. Els masos, per exemple, eren una unitat de producció agrícola i ramadera on tenien cabuda amos o masovers, mossos, animals i graners. L’abandonament

LA CIUTAT

del camp i l’aparició de l’agricultura i la ramaderia intensives, sobretot a partir de la dècada dels 60 del passat segle, van fer que aquestes edificacions -grans i complexes- fossin impossibles de mantenir pels seus propietaris i moltes d’elles es van veure condemnades a l’abandonament. Algunes masies més afortunades es van reconvertir en restaurants i cases de colònies o van ser restaurades per propietaris més adinerats per a servir de segona residència. Alguns d’aquests masos, dels que amb prou feines en queden les quatre parets, van ser convertits en veritables palauets per propietaris que es van enriquir participant en la indústria de principis del segle XX, ara són tristos testimonis d’un esplendor passat.

figures com ‘La Makineta del Temps’ (el vila-secà Jaume Cardona) o ‘La caçadora de Masies’ (Marta Lloret) que han reivindicat el patrimoni abandonat i en procés de desaparició i han fet un crit d’auxili a ciutadania i les institucions. Marta Lloret, des de la Fundació Mas i Terra, ha engegat una plataforma que pretén posar en contacte els propietaris de masies abandonades de Catalunya amb persones que tinguin ganes d'arranjar-les i viure-hi com a masovers. Tot plegat s’emmarca en el moviment cultural anomenat ‘urbex’ (urban exploration, en anglès), persones a les que els agrada explorar indrets abandonats intentant recrear la vida dels que en un

“Alguns d’aquests masos van ser convertits en veritables palauets per propietaris que es van enriquir participant en la indústria de principis del segle XX” El cert, però, és que darrerament hi ha un cert moviment impulsat des de les xarxes socials i representat per

Jaume Cardona Casanova, és tarragoní de naixement i vila-secà d'adopció, de la collita del 1975 -afirma. És API de professió des de fa més de vint-i-cinc anys. En Jaume assegura que això de fotografiar espais abandonats és una afició que se li n’ha anat de les mans. Com vas començar a interessar-te pel patrimoni abandonat, què t’hi va dur? La meva relació amb el món de la fotografia va ser tardana, no així l'interès pels espais abandonats que va ser molt anterior. L'any 1994, quan tot just iniciava la meva activitat laboral al sector immobiliari, van arribar a les meves mans les claus d'un pis de la Rambla Nova de Tarragona que s'havia d'anar a valorar. Rambla Nova, 104, un tercer pis. El propietari havia mort feia uns anys i els descendents, que vivien tots lluny de Tarragona, ens les havien fet arribar per a que procedíssim a obrir aquella càpsula del temps. I caram si ho era! Recordo girar la clau, obrir la porta i aparèixer davant meu tot un petit univers domèstic sota un dit de pols i teranyines, quadres, multitud de quadres pintats per l'antic propietari, làmines, llàpissos i tot d'objectes personals de qui marxa de casa amb el convenciment de que hi tornarà. Però el propietari no va tornar mai. I aquell últim cop de porta i aquell últim gir de clau van mantenir aquell petit univers inalterat, en silenci i criant pols dia rere dia al llarg d'un munt d'anys.

Aquell dia alguna cosa es va activar dintre meu, però van haver de passar uns quants anys fins que, a través de la fotografia, vaig entendre com interpretar-ho. A dia d'avui, segueixo buscant de manera incansable aquestes càpsules inalterades, espais on no hi passa res més que el temps. Com valores l’estat actual del nostre patrimoni? En general, la situació és dramàtica. Al llarg d’aquests anys he vist com desapareixien teatres i cinemes de poble, masies i cases pairals ben importants, monestirs i convents, molts d’ells catalogats com a BCIL. He pogut comprovar com el fet d’estar inclosos a una llista que en teoria implica un determinat grau de protecció, desapareixien sense que a ningú li preocupi més enllà del soroll que es pugui fer a nivell local. La nostra classe política s’afanya a anar a fer-se la foto, a reunir-se amb l’alcalde de torn o a parlar amb les padrines locals prometent actuacions que

ENTREVISTA

JAUME CARDONA (La Makineta del Temps)

“Fotografiar espais abandonats és una afició que se me n’ha anat de les mans” mai arriben. Ja tenen la foto i el titular al diari corresponent que els hi compra el discurs. La realitat, però, és que tot aquell patrimoni que no generi ingressos per turisme té els dies comptats a casa nostra. Tot queda en mans de quatre romàntics que fan el que poden perquè aquest patrimoni local no es perdi: si no fos per ells, encara quedaria menys del que queda.

“Recordo girar la clau, obrir la porta i aparèixer davant meu tot un petit univers domèstic sota un dit de pols i teranyines” Quina creus que seria la solució per -almenys- evitar la degradació d’allò que encara ens queda? D’entrada, considero que hi ha un problema de base, d’educació, que hauria de començar a les escoles i a casa. Una vegada, en un lloc abandonat, vaig trobar un cartell que posava “sólo se respeta aquello que se conoce” i crec que és una afirmació força encertada. Hem d’involucrar les noves generacions, han de conèixer i respectar allò que és de tots, els nostres orígens. Per què a

casa nostra una masia abandonada acaba plena de graffitis, espoliada i destruïda en poc temps mentre que a França, a Itàlia o a Bèlgica hi ha magnífiques viles abandonades des de fa anys que es mantenen intactes o pràcticament inalterades? Per què a França hi ha tot d’ajudes per recuperar “chateaus” i aquí les masies se’ns cauen a dotzenes? Perquè la gent ho respecta, estan conscienciats des de la població fins les institucions, hi ha un respecte per aquest patrimoni que ens diu d’on venim, per la història de la que provenen. Aquí no es respecta res. Aquí a la que deixen de vigilar una ermita, t’hi fan una pintada o et roben les llindes o les arcades. I aquests atacs al patrimoni habitualment queden impunes perquè la pròpia administració considera que és més greu robar una barra de pa per necessitat que emportar-se un pòrtic del segle XVIII per decorar una segona residència. Cal respecte, però per respectar cal posar en valor el que tenim, explicar-ho i fer que la gent s’ho senti seu, i això implica un canvi de consciència, un canvi en el model educatiu que a dia d’avui sembla estar molt allunyat dels valors que considerem importants transmetre a les noves generacions.

LA CIUTAT

977 23 58 20 · www.apitarragona.com · info@apitarragona.com

Vols comprar, llogar o vendre el teu pis?

Busca el símbol de la tranquil·litat i despreocupa’t

Assegurança de caució

Experiència i professionalitat

Coneixement del sector

Seguretat en la transacció

Respón de les quantitats que rep l’API ﬁns que són posades a disposició de LA CIUTATdestinatàries. les persones

Professional qualiﬁcat i reconegut per l’administració que ha rebut una formació especíﬁca.

Coneixement actualitzat i profund del sector avalat amb experiència professional.

Compliment de la legalitat vigent en tot el procés de tramitació de la 53 transacció que assumirà l’API.

passat els van habitar. Les xarxes socials, i especialment YouTube, en van plens. Els urbex, però, tenen certes normes a l’hora d’explorar: no endur-se’n res, no destrossar res, no ser vistos, no forçar portes i -sobretot- no revelar mai les localitzacions dels indrets que visiten per tal de no accelerar-ne la seva degradació. PATRIMONI INDUSTRIAL Però no només parlem de masos i ermites, quan ens referim al patrimoni abandonat; una altra conseqüència que ha dut el progrés ha estat el creixement del sector serveis i el turisme, en detriment de la industrialització. És així com ens trobem amb molts entorns industrials abandonats a la seva sort (i a la de ferrovellers i grafiters). Polígons a mig omplir, indústries que havien donat vida a tor un poble, reduïdes a munts de paperassa, envans rebentats, ordinadors obsolets, arxivadors esbotzats... Un cas especialment feridor el trobem a Flix, dècades enrere una vila puixant gràcies a la indústria petroquímica, on l’actual Ercros resta amb una activitat molt reduïda, amb poca necessitat de mà d’obra, i on tota la colònia que es bastí al seu voltant resta mig deshabitada, amb més aspecte d’antiga ciutat industrial soviètica que no pas de poble de la Ribera d’Ebre. Cases tapiades, finestres trencades amb cortines voleiant al vent, comerços tancats de fa anys i una aire de melangia i glòria perduda que impregna tot l’ambient.

“Els 'urbex' tenen certes normes: no endur-se res, no destrossar res, no ser vistos, no forçar portes i -sobretot- no revelar mai les localitzacions dels indrets que visiten” POBLES SENCERS Arreu de les nostres comarques també trobem casos de pobles sencers que han quedat del tot deshabitats. Això s’explica pel canvi del model productiu, per la manca d’electricitat, aigua o comunicacions, per l’emigració a les ciutats, per la propietat de certs llogarrets, pel pas de la Guerra Civil i les seves conseqüències devastadores... Així podem constatar amb tristor

exemples d’indrets on la petjada humana s’ha esvaït per sempre com Gallicant, La Mussara, Gavadà, Remullà, Fatges, Selma, Selmella, Montargull, Fontscaldetes, Pinyeres, La Garrantxa... noms evocadors d’una altra època amb d’altres costums i vides més senzilles. L’estat d’abandonament de cada nucli és desigual: des de munts de runes amb algun arc de porta, algun campanar i algun mur més ferm dempeus fins a nuclis que encara conserven teulades, finestres amb vidres i testimonis escadussers de la vida quotidiana en el seu interior: depèn molt del temps que fa que resten abandonats. És important, si voleu visitar aquests despoblats, que tingueu present que són ruïnes i, com a tals, revesteixen perillositat. No us en refieu dels trespols aparentment ferms, teulades que semblen senceres o cairats d’aspecte sòlid, deambular-hi és perillós. I el despoblament de les comarques interiors malauradament continua. TOT S’ABANDONA També tenim exemples d’abandonament patrimonial en molts centres urbans de la nostra demarcació: la gent se’n va a viure als afores, a cases més grans i ben comunicades, mentre que les de les parts més velles de les viles es lloguen a gent amb pocs recursos o simplement es tanquen i es deixen a mercè del temps. Un exemple n’és Tarragona, amb una Part Alta -Patrimoni de la Humanitat- pensada per als turistes i per anar-hi durant les festes, però amb problemes endèmics com la marginalitat, la delinqüència i la brutícia, amb molts dels habitatges en total ruïna. Un altre clàssic dels abandonaments el tenim en el patrimoni ferroviari: RENFE tenia centenars d’habitatges per als treballadors, magatzems i construccions diverses al llarg de les seves línies que mica en mica va anar abandonant sense fer-hi cap mena de manteniment. Això és especialment colpidor atesa l’endèmica manca d’habitatge social que patim. Al llarg de les línies R15 (de Reus a Riba-Roja) i R14 (de Reus a Valls) podeu trobar una incessant rastrellera de patrimoni abandonat, testimoni de l’ús intensiu que en un passat no tant llunya es feia d’aquelles instal·lacions. Finalment, capítol a part mereixeria l’abandonament de vehicles i maquinària. Ferralla aparentment inservible a la que el temps ha donat una pàtina de dignitat; habitants inesperats de boscos, sembrats i descampats que -amb el pas del tempsels acaben engolint.

LA CIUTAT

EL HUB FOODTECH & NUTRITION: LA GRAN APOSTA PEL SECTOR TECNOLÒGIC I L’ALIMENTARI

El projecte està liderat per l’Ajuntament de Reus a través de l’empresa municipal REDESSA, la Diputació de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili, Eurecat i el Clúster TIC i és un dels 27 projectes als quals la Generalitat dóna suport per rebre els Fons Europeus Next Generation Roser Pros Roca Hub Foodtech & Nutrition és un dels projectes més ambiciosos que l’Ajuntament de Reus presenta als Fons Europeus Next Generation i forma part dels 27 projectes emblemàtics als quals el Govern de la Generalitat dona suport en el marc dels Urban Tech Hubs. Està liderat per un unió equilibrada entre el sector públic, representat per l’Ajuntament de Reus, la Diputació de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili i

Eurecat, i el sector privat representat pel Clúster TIC i les empreses alimentàries de la demarcació de Tarragona. La finalitat del Hub Foodtech & Nutrition és la creació d’un ecosistema impulsor d’innovació en el camp de l’alimentació i la nutrició, amb capacitat per generar dinàmiques positives entre dos sectors estratègics a la Catalunya Sud: el tecnològic i l’alimentari. D’aquesta manera es vol donar resposta als reptes presents i futurs i contribuir a la recuperació social i econòmica del territori després de la pandèmia.

UN PROJECTE AMB UNA INVERSIÓ DE 49 MILIONS D’EUROS El Hub Foodtech & Nutrition es vol crear perquè actuï com a element connector de dos dels principals sectors estratègics a la demarcació: el tecnològic, amb un Clúster TIC que aplega 60 empreses i entitats, 2.000 treballadors i més de 1.000 M d’€ de facturació; i el de nutrició i alimentació, amb més de 100 empreses a la demarcació de Tarragona, que sumen més de 6.000 treballadors i uns 2.500 M d’€ de facturació anual. L’objectiu és

LA CIUTAT

L’OBJECTIU DEL HUB El Hub actuarà com a catalitzador d’un pol d’investigació on empreses, recerca, universitat i administracions, desenvoluparan projectes innovadors que permetin captar inversió i generar nous models de negoci. Promovent la creació d’startups i de noves vies de creixement es repercutirà, d’una forma decidida, en el desenvolupament econòmic i social del territori contribuint a la transició verda i digital.

“El Hub Foodtech & Nutrition cerca solucions tecnològiques a mida de les empreses alimentàries”

El Hub Foodtech & Nutrition cerca solucions tecnològiques a mida de les empreses alimentàries a través de la digitalització, amb eines com la intel·ligència artificial, blockchain (tecnologia de tractament massiu de dades), realitat augmentada, impressió 3D, Internet of Things i drons, entre d’altres. Pel que fa a la investigació en nutrició, des del HUB s’han detectat les línies mestres, en les quals el territori treballa en projectes de referència com són l’envelliment saludable, la nutrició personalitzada i la producció eficient i sostenible. En aquest cas, la Càtedra de Nutrició Humana i Dietètica de la Universitat Rovira i Virgili i del Centre Tecnològic de Nutrició i Salut d’Eurecat tenen una gran importància per desenvolupar en projecte en el sentit adequat. 49 MILIONS D’EUROS DELS FONS NEXT GENERATION El HUB Foodtech & Nutrition té prevista una inversió de 49 milions d’euros per a projectes que contribueixin a fer créixer l’ecosistema i que generin noves dinàmiques entre els agents implicats.

Per portar-ho a terme també està prevista una actuació arquitectònica i urbanística que ajudarà a desplegar el Campus del HUB, que s’estén des del Campus de Bellissens de la Universitat Rovira i Virgili (on en un futur està previst traslladar la Facultat de Medicina i els estudis del Grau en Nutrició Humana i Dietètica), fins al Parc Tecnològic i d’Innovació del Tecnoparc de Reus. Amb aquesta intervenció a nivell d’arquitectura es vol millorar l’eficiència energètica i la sostenibilitat dels edificis vinculats al HUB, avançar en la seva digitalització i invertir en els equips d’investigació necessaris per al desenvolupament de distints projectes relacionats amb les tecnologies de l’alimentació. Foto Redessa

crear impacte en la competitivitat de les empreses i al mateix temps fomentar els productes estrella, alguns dels quals són la fruita seca i l’oli d’oliva. El Hub ja ha començat a desplegar algunes de les eines per impulsar la investigació en nutrició que es desenvolupa al territori i al mateix temps, s’ha d’enfocar en donar solucions tecnològiques vinculades a la seguretat alimentària, la producció eficient i sostenible, la producció de nous aliments i la nutrició personalitzada, entre altres.

LA CIUTAT

JOSEP CLARÀ I L’UNIVERS MEDITERRANI PROTAGONISTES A VILA-SECA L’exposició és una invitació perquè l’espectador es pugui endinsar dins l’univers de Josep Clarà pintures que permeten al visitant entendre el procés, les tècniques i l’ús del model natural que usava l’artista. L’objectiu és una invitació per capbussar-se en l’univers humà de l’artista, tant en l’esfera pública com en la privada. L’exposició està organitzada en set àmbits expositius: Vers la Mediterrània, Clarà al taller, Natura ideal, Constel·lació d’afinitats, Col·leccionisme i encàrrec, La poètica del monument i El desaparegut Museu Clarà. L’exposició estarà oberta al públic fins el dia 5 de juny de 2022, en horari de 10.00 a 14.00 h els dijous i divendres, de 10.00 a 14.00 h i de 16.00 a 20.00 h els dissabtes, i de 10.00 a 14.00 h els diumenges i festius.

Redacció Josep Clarà és un escultor lluminós. Qualsevol que sàpiga apreciar les formes arrodonides, suavitzades, estilitzades i amb un regust clàssic de les seves obres ho pot percebre a l’instant. L’oportunitat es presenta al Castell de Vila-seca, on es pot veure l’exposició “Josep Clarà i l’univers mediterrani”. JOSEP CLARÀ, HOME I ARTISTA Nascut a Olot el 1878 és un dels escultors més coneguts de la seva generació. Es va formar a les escoles de Belles Arts d’Olot, Tolosa de Llenguadoc i París, ciutat en la que es va establir. La influència que va rebre d’August Rodin i Arístides Maillol, els seus viatges a Londres i a Itàlia i les idees estètiques del seu amic Eugeni d’Ors el van encaminar cap a la creació d’unes obres que recorden les escultures clàssiques, amb formes molt pures, volums suaus per unes escultures figuratives, realistes i sòlides, emmarcades dins el Noucentisme que li va donar ales. A cada nova obra l’escultor presenta una poètica personal nascuda d’un diàleg privat entre la natura, allò que és etern i l’emoció que és de naturalesa volàtil, al servei de la bellesa. CLARÀ A VILA-SECA El Castell de Vila-seca acull fins el dia 5 de juny l’exposició dedicada a Josep Clarà. Organitzada en col·laboració amb la Fundació Vila Casas, aquesta mostra de Clarà vol descobrir el caràcter íntim de l’escultor amb una seixantena de les seves obres més significatives. A banda, també s’exposen dibuixos i

LA CIUTAT

L’AJUNTAMENT DE VILA-SECA POSA EN MARXA VILACARD, LA NOVA TARGETA CIUTADANA Els vilasecans i les vilasecanes ja poden disposar de la nova targeta ciutadana VilaCard Redacció No hi ha res que creï llaços amb la població on es viu que sentir que es pertany al col·lectiu. Aquesta és una de les principals feines que ha de fer l’Ajuntament, tot facilitant a la ciutadania eines i elements que contribueixin a aquest sentit de pertinença. Amb aquesta orientació i per proporcionar un element més que faciliti el dia a dia del veïnat, l’Ajuntament de Vila-seca ha creat la VilaCard en dues modalitats diferents: la VilaCard per a tothom qui la vulgui adquirir i la VilaCard Jove per als menors de 30 anys. PER A QUÈ SERVEIX LA VILACARD? Es tracta d’una mena de DNI municipal, que permet a qui la posseeix, la prestació de diversos serveis com ara la gratuïtat del transport públic municipal, que l’Ajuntament vol potenciar o el lliure accés als actes i exposicions que es

fan al Castell de Vila-seca, un dels pilars del ‘Campus Cultural’ de Vila-seca, que estarà llest quan de cara a l’estiu es posi en marxa l’altre gran equipament que és ‘el Celler’. I això per començar perquè de mica en mica s’aniran incorporant altres prestacions. També es disposarà d’una APP que es podrà instal·lar al mòbil.

“Es tracta d’una mena de DNI municipal, que permet a qui la posseeix, la prestació de diversos serveis com ara la gratuïtat del transport públic municipal” VilaCard és un projecte innovador pel que fa al servei a la ciutadania i està fonamentat en les tecnologies de tractament de dades Blockchain i Seeketing, el que

converteix la VilaCard en una eina pionera al servei de la ciutadania. També cal afegir la posada en servei del “Pineda Xat en directe”, disponible en horari d’atenció de l’Ajuntament, que resoldrà els dubtes que puguin sorgir amb la major transparència. VULL LA MEVA VILACARD. COM LA PUC OBTENIR? Per sol·licitar-la només cal complir tres requisits: disposar d’un DNI o un NIE vigent, una targeta bancària per fer el pagament i tenir actualitzades del domicili que consta al Padró Municipal d’Habitants. El primer cop que es demana la targeta i la seva activació té un cost de 5 euros i, en el cas de pèrdua o renovació el seu cost serà d’1 euro. Es pot obtenir de forma telemàtica a vilacard.vila-seca.cat o bé presencialment, demanant cita prèvia a seuelectronica.vila-seca. cat, al Punt d’Informació Juvenil de Vila-seca, al Centre Cívic i Cultural de la Pineda, i al Centre Cívic i Cultural de la Plana.

LA CIUTAT

TARRAGONA

LA CIUTAT QUE ES MOU

Els romans van saber triar bé la ubicació per bastir-hi la ciutat que es convertiria en la Tarragona d’ara Roser Pros Roca Totes les ciutats reuneixen unes característiques que les fan úniques per la seva cultura, historia, geografia i ubicació. En el cas de Tarragona, els romans van assentar la ciutat en un turó, i a l’hora d’edificar-la van dotar-la de tot el que la convertiria en una capital de primer ordre: el temple, el fòrum, el circ, el fòrum de la colònia, el port, la necròpolis... I per salvar el desnivell orogràfic, van decidir aterrassar-la. Els romans tenien molt clar que era molt important ordenar l’estructura de la ciutat per fer-la practicable, endreçada i agradable per viure-hi. Avui, el document que serveix per explicar com serà la ciutat del futur a nivell urbanístic es diu Pla d’Ordenació Municipal i contempla aspectes fonamentals com la filosofia constructiva de la ciutat i

els seus paràmetres de mobilitat. En aquest moment l’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona està treballant el nou POUM que ha de definir Tarragona en els propers 30 anys.

“les voreres han de ser més amples, els aparcaments han de ser dissuasoris fora de la ciutat, i els cotxes han de tenir maneres ecològiques i netes de moure’s per Tarragona” Xavi Puig és Conseller de Territori i Sos-

tenibilitat de l’Ajuntament de Tarragona: “La mobilitat va molt lligada al POUM i el POUM ens explica que la ciutat ha de construir-se més al voltant del vianant que del cotxe. Això vol dir que les voreres han de ser més amples de com són ara, que els aparcaments han de ser dissuasoris fora de la ciutat, i que els cotxes tinguin maneres ecològiques i netes de moure’s per Tarragona. La mobilitat ha de ser sostenible, amb una trama de carrils bicicleta en el futur”. PARLANT DE CARRILS BICI Els carrils bici que en aquest moment hi ha disponibles a Tarragona, o bé s’hi està treballant són el 340 del Sector Ponent, que comença a Bonavista i arriba a la bifurcació de la carretera vella. El carril del Parc del riu Francolí, que travessa tot el parc fins a l’A7 i que transcorre enmig d’un ambient natural i agradable; el carril del

LA CIUTAT

El Regidor Xavi Puig donant detalls del POUM futur. Foto Tjerk van der Meulen.

Sector Port, molt sovintejat per gent a la que li agrada moure’s en bicicleta, patinet, caminant o corrent, que va des del Dic de Llevant fins a la cruïlla a l’alçada del Port Esportiu; el carril dels barris de Ponent a Campclar i finalment, el carril bici educatiu, que enllaça de gairebé 2 quilòmetres que enllaça la plaça Imperial Tàrraco amb els campus Catalunya (av. Catalunya) i el Campus Sescelades (a Sant Pere i Sant Pau) de la URV.

“Actualment treballem per ampliar la xarxa de carrils bici tant pel centre de la ciutat com per enllaçar amb les zones de Ponent i Llevant” Explica Xavi Puig : «Actualment treballem per ampliar la xarxa de carrils bici tant pel centre de la ciutat com per enllaçar amb les zones de Ponent i Llevant. És de les obres més visibles i transformadores perquè vol canviar la filosofia de mobilitat de la ciutat apostant molt fort pels vianants i pel transport públic. Estem parlant de micromobilitat, és a dir que totes aquelles persones que poden traslladar-se amb les seves cames, amb transport públic o amb mitjans de transport personal, sigui bici o patinet, puguin fer-ho sense problemes. Nosaltres apostem per la bicicleta, però el patinet ha irromput amb força. A nivell de mobilitat la bicicleta és més activa i té tota una cultura al darrera. Busquem un canvi que afavoreixi que hi hagi molta més

gent movent-se per la ciutat sense contaminar, sense fer soroll i sense ocupar l’espai dels altres». Una de les darreres mesures que ha entrat en vigor és Ciutat 30, el que significa que els cotxes o poden circular a més de 30 Km/h pels carrers. D’acord amb el punt de vista d’en Xavi Puig “és una mesura que afavoreix una situació més tranquil·la del trànsit, disminueix el soroll i la contaminació, no es produeixen tants accidents i en general, beneficia la salut de les persones i de la pròpia ciutat”. UNA CIUTAT PER A QUE TOTHOM CONVISQUI D’acord amb la idea de l’equip de govern, Tarragona ja ha començat a experimentar amb aquesta mobilitat sostenible que vol prioritzar les persones per sobre de les màquines i especialment, la segure-

tat gràcies a l’amplada i característiques de les voreres que permetran mantenir unes distàncies i una disposició de l’espai. “Jo vull que Tarragona parli de voreres, de carrils bici i d’espais reservats pel bus” comenta en Xavi Puig. “També és un POUM que parla del tramvia i de la mobilitat sostenible i pública tant a nivell local com també com a capital que està vertebrant el territori a través del tramvia. Volem multiplicar la pluralitat de motivacions pels carrers, que el carrer pugui abastar molts més usos i estigui dissenyat per jugar, també. Una ciutat en la que els infants puguin dir-hi la seva i com la volen, i que diguin les bestieses que vulguin, que igualment els escoltarem”. Tarragona està en ple procés de transformació, encaminant-se cap a un futur en el que aquesta i les properes generacions, coneixeran i viuran en una Tarragona que ja treu el nas per la cantonada.

LA CIUTAT

Reus, l’origen del geni

reusturisme.cat LA CIUTAT

LA CIUTAT