Personatges

Guillem Lloret, Barcelona

Una setmana més tard que fos elegida presidenta d’Amnistia Internacional de Catalunya, la banyolina Ona Anglada em concedeix una entrevista a Barcelona, des d’on compleix religiosament el confinament comarcal. Ens trobem per esmorzar a Can Tresó de Gràcia.

Què vas pensar quan L’HAM et demana una entrevista? (riu) Quan vivia a Banyoles recordo que sempre en teníem a casa... A mi m’agradaven molt els anuncis per paraules, sempre me’ls empassava tots. No és que busqués alguna cosa, classes particulars, una bici... No, no... Buscava safareig. Sempre hi ha els típics de “dona busca home”, “solter”... Col·lecció de revistes de tal any, escalèxtrics...

Així que presidenta d’Amnistia. Estic contenta. Serà un mandat breu, només d’un any perquè hi ha limitació de mandats, però contenta. Estic a Amnistia des del 2013 i ara farà cinc anys que estic al

comitè executiu... Aquest és el sisè i últim que em permeten els estatuts.

Durant aquests cinc anys hi ha hagut una pandèmia. Creus que s’han vulnerat els drets humans? Sempre diem que tant de bo Amnistia deixi d’existir perquè no faci falta la seva feina. Evidentment que s’han vulnerat.

L’altre dia escoltava al responsable de Comunicació que tenim que deia que “Tenim un món ferit” i em va semblar molt bona definició. A les forces de seguretat se’ls ha donat molt més poder del que haurien de tenir.

Fas Comunicació Audiovisual, fas un màster, escrius Les de l’hoquei i ara ets doctoranda i presidenta d’Amnistia. Ets on volies ser de petita? No! (riu) Què va! De fet, volia ser conductora d’ambulàncies i després veterinària. Però després vaig arribar a la conclusió que em faria massa pena si se’m moria un animal. Vaig voler tenir una botiga d’animals, però també em va fer pena pensar en vendre’n un... Llavors vaig voler ser escriptora...

Ja no vius a Banyoles? Fa un any o dos vaig empadronar-me a Barcelona i va ser un cop molt dur. A Banyoles s’hi viu molt bé, és preciós, tens l’estany, està súper a prop de tot arreu... No m’agobia molt Barcelona, perquè ja hagués fotut el camp i Banyoles m’agrada, però no sé si hi tornaria mai.

Tinc un amic, l’Adrià Reyes, que es defineix a si mateix a Twitter com a “Banyolí no practicant” i em sembla una definició genial i la subscric. Em sento així, una banyolina no practicant.

Llegiu l’entrevista sencera a la web: lham.net/ona-anglada

És una església nascuda amb el propòsit de mostrar l’amor de Déu des d’un punt de vista contemporani, dinàmic i transformador. És una entitat cristiana evangèlica, de rerefons protestant, que és a la comarca del Pla de l’Estany des de l’any 1983. L’entitat aplega una gran riquesa cultural i diferents nacionalitats sota un eix denominador i inspirador de la vida, que és Déu. La visió del centre s’encamina també a fomentar el coneixement de la cultura i la llengua de la comarca, així com el servei a la comunitat, per poder transmetre un missatge d’esperança en aquest moment tan incert. Per això aquesta comunitat religiosa està compromesa amb: 1- Construir un futur basat en el respecte, l’amor i la unitat familiar 2- La solidaritat comunitària 3- La construcció i el desenvolupament de relacions dinàmiques 4- Un cristianisme contemporani, alegre i captivador