4 minute read

Personatges

DIALLA DIARRA,

que fa 29 anys que viu a Banyoles, presideix l'associació Legki Yakaru de dones subsaharianes, en la qual lluita per a posar fi a la mutilació genital femenina i als matrimonis forçats.

Advertisement

Què et va portar deixar Mali i venir a viure a Banyoles?

Volíem oferir una bona educació per als nostres fills, ja que ni jo ni el meu home vam poder anar a escola. Per això vam decidir mudar-nos.

És fàcil viure a Catalunya, un país tan diferent del teu, Mali?

No, és complicat viure en un lloc on tot és diferent. Especialment com a dona, migrada i negra hi ha coses que són molt difícils de superar.

Abans de presidir Legky Yakaru, on estaves treballant?

Durant 12 anys he treballat de traductora a l'Àrea de Benestar Social. També, 4 anys a l'hospital de Sant Jaume d'Olot fent la mateixa feina. A Legky Yakaru, hi treballo de dinamitzadora.

Què és Legky Yakaru i quins són els seus objectius?

És una associació de dones africanes de Banyoles fundada el 2006 per treballar l'empoderament de les dones i la seva salut. També, lluitem pel benestar i l'educació del nostre col·lectiu i potenciar la pròpia cultura africana. Lluitem pels drets humans, especialment, el de les dones.

El repte és molt gran. Com ho heu fet per aconseguir-ho?

Abans de posar en pràctica els nostres objectius, ens vam empoderar a nosaltres, les dones de la junta. Hem participat a moltes formacions, xerrades, tallers... per saber com hem d'abordar temes com la violència masclista i la salut reproductiva.

Legky Yakaru és una entitat exemplar i un referent de lluita constant.

I tant, pensa que treballem tant en el àmbit local, provincial com a tot Catalunya. Lluitem a la contra allò que s'hauria d'eliminar: 1) La mutilació genital femenina. Aquesta pràctica no aporta cap benefici, només patiment i dolor. Treballem amb la nostra comunitat (fills, filles, famílies i líders) conscienciant-los de la seva gravetat i les seves conseqüències.

Estem al costat dels professionals de salut i volem que l'administració compti amb nosaltres per aquesta lluita, la nostra pròpia experiència ajuda més que cap altra, i cal estar al capdavant. 2) El matrimoni forçat (MF) és una altra violència molt lligada a l'anterior, ja que una dona mutilada no té decisió pròpia i és la comunitat

qui decideix amb qui s'haurà de casar. Tanmateix, els homes joves també pateixen aquesta violència, perquè a ells també estant obligats a casar-se amb algú que no volen.

La nostra feina és treballar amb les famílies de la nostra comunitat i explicar-los que a Europa el MF està prohibit. 3) Els abusos sexuals són un tema tabú a la nostra comunitat. Moltes dones i nenes l'han patit i la comunitat ho tapa. Això comporta molts problemes psicològics per qui l'ha sofert, ja que no rep cap suport i és assenyalada per la resta.

La nostra feina, a part de sensibilitzar a la comunitat, famílies i líders, és l'acompanyament a la víctima. L'escoltem, la guiem, l'ajudem... 4) La poligàmia a Àfrica està bé, ja que cada dona té el seu propi espai i la seva xarxa familiar. Però aquí, com que no ho té, la situació és diferent. La dona està discriminada i no té cap dret respecte al seu home, pel fet que reconeix el matrimoni legalment.

Perquè m'entengueu, han de conviure dues o més dones amb els fills en un pis de 80 m2. Com en tota família, els fills es barallen i de rebot, les mares també. En casos de poligàmia, qui no és la primera esposa, no té cap dret ni vot, ni a casa i a nivell legal.

Tot i que la separació sembla la solució fàcil, no es pot aplicar sense que la dona sigui capaç de viure independentment: sense l'ajuda de l'home i amb feina. En aquests casos, la funció de Legky Yakaru és empoderar i acompanyar a la dona fins que sigui capaç de fer aquest pas. Sovint, l'únic recurs és ocupar un pis, per poder viure sota un sostre amb tranquil·litat amb els seus fills.

La lluita contra alguns costums d'origen i integrar-se al país d'acollida...

No és fàcil. Hem renunciat a tot: al pare, la mare, la terra, l'origen, la cultura, la tradició... plens d'esperances i il·lusió per arribar a un país on tot és molt complicat, sobretot, per la nostra manca de confiança, les ganes d'integrar-se i la por de no perdre la nostra identitat i cultura.

Recordo que quan vaig arribar a Banyoles anava a l'escola d'adults cada dia, perquè tenia molta impaciència per aprendre la llengua. Encara no em puc creure que he arribat on soc, que he après el català i el castellà!

He de dir que la gent de Banyoles m'ha rebut amb les mans obertes: Caritas, l'Escola d'adults, l'Ateneu Obert de la Dona, les amigues, les professores... no els oblidaré mai.

Però com a tot arreu, hi ha racisme. Gent que té por del nostre empoderament, per temor a perdre les feines o altres drets. Els puc comprendre, però crec que és desconeixement total. Si ens coneguéssim millor, hi hauria menys discriminació, menys classicisme i més connexió entre humans. Tots volem els mateixos drets i tenim els mateixos deures.

Tens dos fills i tres filles.

Sí, i penso que tots cinc, independentment de si són nois o noies han tingut les mateixes oportunitats d'estudis i feina!

Gràcies, Dialla!

Gràcies a vosaltres.

PLAÇA DE LES RODES i carrers adjacents

HOME - DONA

C. DE L’ESTANY, 11 T. 972 57 05 45

PERFUMERIA ROBA INTERIOR MERCERIA GÈNERE DE PUNT C. Canat, 1 T.972.570.467

ÀNGEL BUSQUETS

REPARACIÓ I VENTA DE: MOTOS, VELOMOTORS, BICICLETES, MOTOCULTORS I MOTOSSERRES

C. Rambla, 32 · T: 972 57 06 95 SERVEIS, COMERÇOS al costat del client