Nàstic Històric

Foto del Nàstic de la temporada 1971-72 en la qual l’equip grana va assolir l’ascens a 2a divisió. A dalt: José Luis, Àngel, Basterra, Lolín, Dauder (entrenador), Felip, Rojas, Sánchez-Roldán. A baix: Crujera, Company, Gallastegui, Saavedra, Alarcón i Alujas (massatgista).

Foto d’un onze inicial del Nàstic de la temporada 1990-91 en la qual el nostre equip va aconseguir l’ascens a 2a B. A dalt: Enric Coch, Gistau, L. M. Ramis, Dani Casado, Santi Coch. A baix: Menchi, Colomer, Higueras, Masqué, Javi García i Jansà.

Édgar Hernández, jugador del Nàstic “Estic molt agraït a tothom que forma part del Nàstic i els hi vull tornar l’afecte amb gols i bon rendiment”

EL CARISMA

Nom complet Édgar Hernández Marcé

Data de naixement 2-2-1987

Lloc de naixement Gavà (Barcelona)

Equips com a jugador U. E. Cornellà (2a B) At. Ciutadella (3a divisió) R. Zaragoza B (3a divisió) Alicante C. F. (2a B) R. C. Celta B (2a B) C. F. Gavà (3a divisió) U. E. Sant Andreu (2a B) C. E. Sabadell (2a A) C. F. Reus (2a B i 2a A) C. E. Sabadell (2a B i 2a A) Gimnàstic (1a RFEF) 22 | FORÇA NÀSTIC

La trajectòria esportiva de l’Édgar Hernández “parla” per si sola, només cal recordar que ha aconseguit dos ascensos a 2a A (amb el C. F. Reus i el C. E. Sabadell), que ha jugat diverses temporades a la categoria de plata i que fou el màxim golejador del grup IIII de 2a B, ara fa uns anys. Aquest estiu passat va signar pel Nàstic i es mostra motivat i encantat per vestir la samarreta grana. Parlem amb ell, tot just finalitza una sessió d’entrenament.

On comença a jugar al futbol Édgar Hernández i amb quina edat vas fer-ho? Doncs vaig començar de ben petit, amb només 4 anyets. Ho vaig fer a l’Escola de futbol Gavà i el meu primer entrenador va ser el meu pare. Vaig estar-hi allà fins a l’edat infantil i, posteriorment, ja vaig marxar a la U. E. Cornellà, fins a assolir el seu primer equip.

Després vas tenir una etapa a Ses Illes, perquè vas jugar amb l’At. Ciutadella. Què tal aquella experiència? Així és. Vaig signar per l’At. Ciutadella per un contacte que teníem allà, ja que tenia ganes de provar coses noves i a Menorca vaig estar prou còmode, tant en el futbolístic com en el personal.

Posteriorment fitxes pel R. Zaragoza, per jugar en el seu filial. Sempre és bonic pertànyer a un club important, com és el cas... Està clar, per a mi va significar una experiència espectacular. Amb el filial vam dur a terme una temporada fantàstica, però malauradament, ens vam quedar a un partit d’aconseguir l’ascens a 2a B. Però els darrers cinc-sis partits del campionat els vaig viure en dinàmica del primer equip i vaig tenir l’honor de gaudir de l’ascens del R. Zaragoza a 1a divisió. En aquell moment vaig percebre que estava ben a prop del futbol professional i em va quedar clar que volia formar-hi part d’ell.

Després d’un pas per l’Alicante C. F, R. C. Celta B i C. F. Gavà, et converteixes en el màxim golejador del grup III de la 2a B (2012-13), defensant la

samarreta de la U. E, Sant Andreu, tot aconseguint 17 gols. Aquell curs fou fonamental en el successiu per a tu, eh? Si, aquella campanya va ser molt important per a mi, perquè quan jugava amb el Celta B vaig patir una lesió prou greu i amb l’Alicante vam tenir problemes per cobrar, per tant, venia de dues temporades complicades en el personal. Al Sant Andreu vaig tornar a gaudir del futbol i això es va notar, ja que vaig proclamar-me màxim golejador del grup III, tal com dius.

Tot seguit, la teva arribada al C. E. Sabadell, per jugar a 2a A, ni més ni menys... La meva bona temporada anterior en el vessant golejador em va suposar arribar al Sabadell i allà vaig aprendre moltíssim de jugadors com Raúl Tamudo o Aníbal Zurdo (exNàstic, la temporada 2015-16). Em va costar tenir continuïtat perquè jo només tenia 24 anys i hi havia molta competència en aquella plantilla, però l’experiència em va aportar coneixements que m’han anat molt i molt bé en el successiu.

Posteriorment, a la teva primera etapa al club de la Nova Creu Alta, arribes al C. F. Reus, amb el que aconsegueixes el primer dels teus dos ascensos a la categoria de plata. Moment inoblidable en el grupal i el personal, segur. Considero que la meva etapa al Reus fou molt bona, perquè vam aconseguir l’ascens a 2a A i després vam jugar en aquesta categoria durant dues temporades. El que vam assolir va tenir molt mèrit i el record és molt bonic, en el vessant esportiu.

Aquest estiu passat signes pel Nàstic i tenim la seguretat que ho has fet ple d’il·lusió i motivació. Que tal a Tarragona, Édgar? La veritat és que estic encantat d’haver arribat a un club tan gran i històric com és el Nàstic, de fet, sempre he seguit a aquest equip quan no hi formava part del mateix. M’encanta l’afició tan fidel que té, tota l’atenció mediàtica que genera el club, aquest Nou Estadi tan bonic o el vestidor, que està format per un grup humà excel·lent. Ara estem vivint una ratxa una mica negativa, però segur que això ens farà més forts i que assolirem els objectius que té l’entitat. Tots els companys estem conscienciats i anem a una, no pensem en altra cosa que no sigui l’èxit grupal.

Estem veient de tu, que a banda del teu olfacte golejador, ets un home que treballa pel bé del grup. El que es coneix com un jugador d’equip. Bé, això també és producte de l’edat, perquè gràcies a l’experiència saps que el més important és el grupal. Tot i així, jo sempre he opinat que a banda del teu rendiment individual, sempre li has d’aportar a l’equip la teva feina i sacrifici sobre el verd i que t’has de “deixar la vida” pels teus companys. Aquesta màxima és imprescindible i innegociable per a mi.

El dia del Nàstic-Linares, el Nou Estadi va quedar en absolut silenci, perquè la teva lesió semblava ben greu. Sortosament, t’has recuperat abans del previst, fins i tot. És que jo també em vaig espantar molt, perquè vaig tenir unes sensacions que no havia tingut mai, amb el meu genoll. Fins que no van fer-me les proves, vaig passar un parell de dies de molta angoixa, però finalment no va ser tan greu com sospitava. Després, amb molta feina, he pogut tornar als terrenys de joc abans del que ens esperàvem i estic ben satisfet per aquest motiu, perquè el que vull és ajudar en tot el possible al meu equip.

En l’anterior edició de Força Nàstic, vam entrevistar al director esportiu grana, Sergi Parés, i ens va parlar meravelles de tu en el personal i el futbolístic. Quin orgull que opinin així d’un, eh? Doncs li agraeixo molt al Sergi Parés les seves paraules, com no! Però he de dir que en tots els equips que he estat, sempre he tingut un sentiment de pertinença molt gran i la meva manera de demostrar-ho és donant sobre la gespa tot el que tinc. Estic molt agraït a tothom que forma part del Nàstic i els hi vull tornar el seu afecte amb gols i bon rendiment.

Ara l’equip porta una ratxa negativa, tal com deies abans. Veus a aquest vestidor capacitat per resoldre la situació? No tinc cap mena de dubte, aquest vestidor és espectacular, té una qualitat humana insuperable. Aquí tothom s’ajuda i et fan sentir ben còmode des del principi i estic convençut que això ho solucionarem, perquè a més hem entrat en aquesta dinàmica negativa per petits detalls. Amb la nostra feina diària, deixarem al final del campionat al Nàstic on es mereix, segur.

Per acabar, ets un dels fundadors del F. C. Sporting Gavà. Encara avui tens relació amb aquesta entitat? Sí, totalment, aquest club el vam fundar ara fa 8 anys, amb dos dels meus millors amics. És un goig i un plaer personal i de tant en tant passo per les instal·lacions i parlo amb els nois, la veritat és que ho gaudeixo molt. Avui en dia faig tasques administratives més que res, però quan puc em deixo “caure’ i transmeto als jugadors la meva experiència. L’entitat consta d’equips de futbol base i el primer equip juga a la 2a catalana.

Home “enamorat” del futbol, sense dubte i ho transmet en cada paraula, en cada gest i en totes les seves accions. A més, és d’aquells professionals que té carisma, caràcter i empremta de líder. Només podem desitjar-li el millor, perquè el seu tarannà així ho mereix. Tot un crack, l’Édgar!

Nacho González

El Nàstic col·labora amb la I Cursa de la Dona als Pallaresos

El Gimnàstic de Tarragona s’ha sumat a la iniciativa de l’Ajuntament dels Pallaresos per recaptar fons per la Lluita contra el càncer de mama. La I Cursa de la Dona va el passat diumenge, 14 de novembre, i va tenir tres recorreguts: 7 km, 4 km i un de simbòlic pels voltants de la sala polivalent dels Pallaresos.

En total, s’hi van inscriure més de 570 corredores i corredors, sumant més de 3.000 € recaptats i més de 70 donants que van aportar material, entre ells, el Gimnàstic de Tarragona. El president Josep Maria Andreu va fer entrega d’una samarreta rosa signada per tota la plantilla, que es va sortejar entre tots els participants, a la regidora d’Igualtat de l’Ajuntament dels Pallaresos, Araceli Molina.

Aquesta cita social i solidària dels Pallaresos se suma a les I Jornades Modernistes del Camp de Tarragona. El Gimnàstic de Tarragona també es va sumar facilitant elements del Museu grana per exposar i el president, Josep Maria Andreu, i el director general, Lluís Fàbregas, van assistir-hi.

La Junta General d’Accionistes 2021 se celebrarà el 14 de desembre

El Consell d’Administració del Gimnàstic de Tarragona, SAD informa que la Junta General Ordinària se celebrarà el 14 de desembre de 2021 a les 19.30 hores, a la Sala Eutyches del Palau de Congressos de Tarragona, en primera convocatòria i si, escau, l’endemà a la mateixa hora i lloc en segona convocatòria.

L’Ordre del Dia:

1.- Examen i si s’escau, aprovació de l’Informe de Gestió i dels Comp24 | FORÇA NÀSTIC tes Anuals auditats, així com de la gestió del Consell d’Administració i de l’aplicació del resultat corresponent a l’exercici 2020/2021. 2.- Presentació i aprovació si s’escau, del pressupost per a l’exercici social 2021/2022. 3.- Nomenament, si s’escau, de nou Conseller. 4.- Facultar a l’Òrgan d’Administració perquè acordi en una o diverses vegades l’augment del capital social, fins 2.000.000 € a l’empara de l’article 297.1b) de la Llei de Societats de Capital. 5.- Precs i preguntes. 6.- Lectura i aprovació de l’acta de la Junta.

A partir de la convocatòria qualsevol accionista podrà obtenir, de forma immediata i gratuïta, els documents que han de ser sotmesos a l’aprovació de la Junta, així com l’Informe de Gestió i l’Informe d’Auditoria.

Per assistir-hi serà necessari presentar el DNI i la targeta d’assistència, que poden obtenir en les oficines de la Societat. En cas de persones jurídiques el seu representant haurà d’aportar els poders que l’acreditin. Per a les delegacions de vot haurà d’aportar còpia del DNI del delegant.

El Gimnàstic de Tarragona es va traslladar fins al Pont del Diable per a immortalitzar la fotografia oficial de plantilla 2021-2022.

Molts dels jugadors i tècnics van gaudir del Parc Ecohistòric del Pont del Diable. L’entitat ha escollit aquest paratge natural per a donar visibilitat a l’entorn tarragoní, que compta amb un patrimoni històric i cultural immens.

Després de la sessió d’entrenament a les instal·lacions del Nou Estadi, la plantilla es va desplaçar amb l’autocar oficial fins al Pont del Diable. Vestits de curt amb l’equipament oficial de joc van posar per a la foto oficial d’aquest curs, que en les properes setmanes veurà la llum. Després de fotografiar-se, tots es van apropar fins a la casa del guarda per dinar conjuntament de la mà de Limonium, Societat d’Actuacions Ambientals que vetlla pel Parc Ecohistòric i especialista en educar per la sostenibilitat, sensibilitzar a la societat, realitzar projectes mediambientals i de sostenibilitat, entre d’altres.

DE VISITA PEL MUSEU

Club Gimnàstic de Tarragona

Fitxa Federativa de Fernando Garcia-Ramos, de la temporada 1987 - 88 (entrenador) Fou jugador del Nàstic la temporada 1966-67 i del 1969 al 1972. Va disputar 117 partits oficials amb la samarreta grana i va marcar 14 gols. Fou entrenador del Nàstic en dues etapes (1980-81 i del 1986 al 1988).

Amb Koke Gistau, exjugador del Nàstic

Koke Gistau en la seva època de jugador (temporada 1992 - 93).

Koke Gistau és un home de la casa, un d’aquells exfutbolistes del Nàstic “criats” al nostre territori, per tant, algú que s’estima al club grana. Fou jugador del nostre equip del 1989 al 1993 i va tenir l’honor de formar part d’aquella plantilla que va assolir l’ascens a 2a B la temporada 1990-91, de la mà del míster José Luis Guerra. Analitzarem la seva etapa nastiquera al formidable restaurant-marisqueria l’Àncora.

Vas arribar al Nàstic l’any 1988, per jugar inicialment en el juvenil de categoria Nacional. Segur que recordes aquella època amb certa nostàlgia, oi? Sí, i tant. Per a un noi que jugava amb el C. F. Vila-seca, allò va significar un pas endavant molt important i va fer-me molta il·lusió. Recordo que em va trucar el mític senyor Arana (DEP) i va parlar amb els meus pares i amb mi i ens va plantejar la possibilitat de signar pel Nàstic, per 32 | FORÇA NÀSTIC jugar en el juvenil, però amb l’opció d’estar ben a prop del primer equip. La veritat és que allò fou un somni fet realitat.

I tan bé vas fer les coses amb el juvenil, que l’any 1989 ja formaves part del primer equip grana. Però aquella fou una campanya complicada, perquè el Nàstic va baixar a 3a divisió. Així és. La veritat és que aquella 2a B era ben competitiva, perquè hi formaven part equips molt potents i malauradament, vam baixar a 3a. En l’aspecte personal vaig fer bons números, però el més important, que és l’aspecte grupal, no va sortir gens bé.

De cara a la temporada següent, 1990-91, el Nàstic va formar un gran equip, amb els tres germans Coch (Enric, Santi i Ramón), Menchi, Paulino, Font (DEP), Higueras, Balañá, Colomer, L. M. Ramis. Oribe, Masqué, Kiko Ramírez, Javi García o tu mateix... i es va assolir l’ascens a 2a B, tot i que no va ser fàcil, eh? No, no va ser gens senzill aquell ascens. No vam començar massa bé el campionat, i van destituir a l’Antonio Jaurrieta (DEP) i va arribar José Luis Guerra. A partir d’aquell moment vam “agafar” un ritme espectacular de puntuació i de joc i recordo que vam acabar la lliga amb un nivell impressionant i el vam traslladar als partits del play off. Aquell ascens el recordo amb molt d’afecte, per tot el que va significar.

Com vas viure en el personal, aquell canvi que es va dur a terme a la banqueta? Doncs mira, crec que la clau va estar en el fet que José Luis Guerra, que és un home de la casa, coneixia molt bé als jugadors d’aquella plantilla, ja que gairebé tots érem d’aquí. De seguida es va veure que l’equip funcionava millor i que confiava més en les seves possibilitats, aspecte aquest que és fonamental.

En aquell Nàstic van destacar sobremanera dos futbolistes que després farien carrera a 1a divisió: L. M. Ramis i Javi Garcia. Ja es veia que eren especials, eh? És que aquests dos jugadors eren una altra història, òbviament. Ramis era brutal, amb un joc aeri molt poderós i a més, abarcava una gran quantitat de terreny. A més, podia jugar de central o al mig del camp i en ambdues posicions, era fantàstic. I en el cas de Javi Garcia, tots nosaltres el consideràvem un geni del futbol, perquè feia coses que no havíem vist mai. Tenia un dribling increïble, aquell canvi de ritme, una gran facilitat golejadora i uns controls orientats que “trencaven” als defenses rivals. Era tot un crack.

Quin és l’entrenador dels que vas tenir al Nàstic, que més va confiar en tu? Sense cap mena de dubte, José Luis Guerra. Després també el vaig tenir al C. F. Reus i a l’At. Roda de Barà i sempre va mostrar molta confiança en les meves possibilitats i vam tenir un gran feeling futbolístic i humà.

I els millors jugadors que van compartir el vestidor grana amb tu? A banda de Javi Garcia i L. M. Ramis, que tal com et deia abans eren espectaculars, et donaré el nom de Santi Coch, per tot el que va significar en el seu moment i el que encara significa avui, en aquest club. Fou un lateral extraordinari, que li va oferir un gran rendiment al Nàstic i a més, un gran capità que es feia respectar per tothom. Un altre gran jugador va ser Ramon Masqué, tenia una classe insuperable.

Koke Gistau fou jugador del Nàstic del 1989 al 1993 i vas marcar 10 gols vestit de grana. Creus que amb més oportunitats i confiança, podries haver assolit xifres molt superiors? Doncs sí, sempre m’ha quedat el dubte al respecte. Molt sovint, els nois de la casa no reben el mateix tracte que els de fora, però això passa a tot arreu, eh? Crec que amb més confiança i oportunitats, li podria haver donat un millor rendiment al Nàstic, segur.

Vas ser un davanter intuïtiu, ràpid, amb olfacte de gol i de gran mobilitat sobre el verd. Aquestes són les virtuts necessàries per a un futbolista d’atac... Sí, crec que la descripció que fas del meu joc és bastant encertada. També m’agradava molt anar al mig del camp per tal de rebre pilotes i associar-me amb els companys. Jo em sentia més còmode jugant per darrere del 9, amb certa llibertat de moviments i buscant les segones jugades.

Quin és aquell moment que no has pogut oblidar de la teva etapa al club grana? Doncs em quedo amb l’ascens a 2a B, de la temporada 1990-91, perquè vam viure un ambient molt maco al voltant de l’equip, i vam gaudir de grans entrades de públic al Nou Estadi, cosa que en aquells moments no era tan habitual com en els darrers anys. I amb quin gol et quedes, dels que vas aconseguir amb el Nàstic? Aquí no hi ha dubte... el que li vaig fer al Logronyès, que en aquella època (1991-92) jugava a 1a divisió, en partit de Copa del Rei a l’estadi Las Gaunas. Faltava poc per finalitzar el partit i estàvem classificats! Finalment, Toni Polster va marcar un gol en els darrers minuts que ens va deixar fora, però vam fer una eliminatòria impressionant.

Per acabar, quin orgull sentiràs amb el teu fill Òscar, eh? (Juga a l’Infantil A del Barça i amb la selecció catalana d’aquesta edat). Sí, ho estic gaudint moltíssim. En el seu moment vam rebre l’interès de diversos clubs importants, per signar-lo. Hem esperat al moment adient i crec que hem fet bé les coses, en aquest sentit. Sempre li dic que valori molt el que està vivint i que ho gaudeixi al màxim, tot plegat. La veritat és que té molt bones condicions tècniques i físiques i un gran olfacte golejador. Per a mi és un goig veure com evoluciona contínuament, en el futbolístic i el personal... espero que sigui millor el Gistau fill, que el Gistau pare! (riem).

Doncs tot un goig per a un servidor compartir aquesta estona amb el Koke. Com a futbolista va ser un bon element, però com a persona, ja és tot un espectacle i això ho pot corroborar qui el coneix en les distàncies curtes i des de fa anys. Tot seguit, va arribar el moment de gaudir amb l’excel·lent suquet de rap que ens van preparar a l’Àncora. Nacho González