diagonal. 06

DIAGONAL revista extraoficial de l’etsab . nº6 . novembre 2003

QUI SERÀ “L’ARQUITECTE” DE CATALUNYA?

menú

del

dia Í

EDITORIAL

Pel que sembla, poca gent va arribar a llegir el número 5, que vam treure al juliol. I això que estava be! Realment no era la millor època per treure'l, però be, ja està fet. Si voleu veure'l, el trobareu en format PDF a www.etsaweb.tk

Nosaltres traiem aquest número amb retard (com de costum, de fet), però volem seguir sortint. I vosaltres, voleu llegir més números de DIAGONAL, en el futur?

--VOX POPULI, ...I

diagonal - nº6 - nove mbre 2003

N

C

SOBRE

---

SOBRE ALTRES

Evidentment, cada un ha respost de manera diferent, i volem que ho sapigueu. Per exemple:

---

UNS QUANS DIBUS, “PA LOS NUEVOS” --L’AGENDA DE L’EXTERIOR --LA DE L’INTERIOR --I LA SECCIÓ DEL COAC --CINE: LA “FEMME FATALE” EN EL CINE NEGRE

MÚSICA I

ESPECIAL ELECCIONS: QUÈ PROPOSEN ELS DIFERENTS PARTITS? Diagonal s'ha posat en contacte amb els 5 partits amb representació al Parlament per que ens enviessin les seves propostes. Demanàvem un text de 5 línies on exposessin perquè creien que calia votar-los, i 5 frases per explicar 5 propostes concretes dels seus programes (a poder ser sobre política territorial, habitatge, i joventut).

PROBLEMES

--I MOTS ENCREUATS

---

PER TANCAR , UNA

L'únic partit que no ha respost és ERC, així que hem posat el text que envien per correu a tothom.

El primer partit en respondre va ser el PSC, i l'últim el PP (però almenys han respost!)

Iniciativa ens va enviar, d'entrada, 40 pàgines del seu programa electoral. Per sort a la segona ens van enviar un resum!

CiU va enviar propostes de 5 temes (un paràgraf cada una), en lloc de 5 propostes. Les hem hagut de resumir...

En tot cas, això només és un petit recull dels diferents programes. Per saber més, us recomanem que visiteu les webs de cada partit, i sobretot la web que ha muntat el Parlament amb la Fundació Jaume Bofill (hi trobareu jocs i tot!)

www.eleccions2003.org

PETITA SUGGERENCIA

(continuarà en el proper número)

O

X

LES ELECCIONS ...

Si la resposta és NO, dooonssssss........

C

E

PROPOSTES ELECTORALS

Si la resposta és SI, aneu a l'última pàgina!

2

D

EDITORIAL --CONCURS DIAGONAL ---

Ja tornem a ser aquí, i aquest cop, gratis. Com al principi!

Estem a mig novembre, i l'escola sembla haver recuperat aquell ensopiment previ a la moguda de l'any passat. Res de manifestacions, ni d'assemblees, ni de tallar la Diagonal. Tothom al seu rollo, les entregues, exàmens, etc. Els de l'Espai de Reflexió s'han reunit uns quants cops, però no han "publicat" res nou, i així, tantes altres coses.

N

U

R

S

D

I

A

G

O

N

A

Ei! Obrim una nova etapa del Concurs. Aquest any la Secretaría d’Activitats Culturals de l’Escola s’ha enrollat mogollon:

EL PREMI ÉS UN VAL DE

50 € PER COMPRAR

A LA LLIBRERIA DE L’ESCOLA! El tema, aquest cop, també és diferent. Si el Corbu va escriure, un cop, que l’arquitectura era “el joc savi de la llum sobre un objecte”...tu també podries definir-la, no? Dons aquesta és la pregunta:

COM DEFINIRIES TU, EN UNA SOLA FRASE, LA PARAULA “ARQUITECTURA”?

Guanyarà la resposta que ens agradi més. Facíl, oi?

Les respostes, ja sabeu: a la bústia, o be a

revistaetsab@yahoo.es

Per si encara no ho sabieu, la bústia del vestíbul és

AIXÒ!

L

menú

del

dia

què proposa CiU?

què proposa el PSC?

La nostra aposta per Catalunya és situar el país a dalt de tot, convertir-lo en un país de primera. Per això hem triat com a lema "Sí a Catalunya", que resumeix plenament les nostres intencions. I per aconseguir el nostre objectiu cal, primer que tot, un nou Estatut que suposi una veritable eina renovada per fer les polítiques que Catalunya necessita. El país avança de manera positiva, però necessitem un nou encaix amb Espanya que garanteixi el progrés i el benestar econòmic i social de tots els catalans. Tractar Espanya de tu a tu, vaja. Només si CiU és la primera força política del país es garantirà que aquest nou Estatut que Catalunya necessita no "s'aigualeixi".

Catalunya necessita un canvi. No només un relleu de persones, del mateix partit i del mateix estil que s'ha governat des de fa 23 anys. El deteriorament dels últims anys, la submissió al PP fan necessària una nova majoria, un altre President, un nou govern i una altra manera de fer política. Aplicar un altre programa, unes altres prioritats, un altre tarannà. Ens cal regenerar la democràcia catalana per fer més lliure i més cívica la nostra societat, per alliberar-nos de tabús, per una administració de Catalunya més transparent i més eficaç.

Habitatge.

CiU proposa aportar fins al 20% del cost del primer habitatge, en règim de copropietat, als joves menors de 35 anys, les famílies nombroses i els discapacitats.

Desenvolupar directament sòl per construir 60.000 habitatges i promoure directament 20.000 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer i prioritàriament per a gent jove. Lloguer d'habitatges buits, amb garantia de cobrament per als propietaris, amb la finalitat de rellogar-los a joves a preus assequibles. Fomentar convenis amb Ajuntaments i entitats sense ànim de lucre per ofertar habitatges de lloguer per als joves.

Treball.

Suport a les empreses que creïn ocupació, plantejarem

l'increment del Salari Mínim Interprofessional.

Promourem el teletreball, el cooperativisme i els llocs de treball més segurs incentivant la contractació estable.

A més, impulsarem la igualtat retributiva entre dones i homes i possibilitarem la cotització al règim general dels familiars directes de l'autònom.

Infrastructures.

Redacció del segon pla de carreteres de Catalunya per millorar i incrementar les xarxes transversals i diagonals de comunicació. Es construiran les línies 9 i 12 del metro.

Millora de les línies ferroviàries de la Pobla de Segur a Lleida, de Móra-Falset-Reus, de Barcelona-ManresaLleida i de Barcelona-VicPuigcerdà. Fer que el sistema de rodalies funcioni com

el servei de metro.

Estatut. CiU proposa un nou Estatut Nacional de Catalunya que garanteixi el dret a l'afirmació com a poble i la defensa de la personalitat pròpia; el dret al ple reconeixement dels nostres símbols (de la llengua a les seleccions esportives nacionals); el màxim reconeixement dels drets dels ciutadans i més garanties per al seu desenvolupament individual i col·lectiu; més capacitat per atendre els nous reptes i les noves necessitats del s. XXI; un model de sobirania compartida; i veu pròpia en l'organització del territori i en les infrastructures. Així mateix, ha de garantir la projecció exterior i un nou marc de relacions amb l'Estat que atorgui a Catalunya un tracte polític i econòmic més just i equitatiu.

què proposa el PP? El PPC elaborarà un Pla Català de l'Habitatge que permeti conèixer les disponibilitats i necessitats reals d'habitatge de cada municipi, això s'ha de complementar amb el desenvolupament de la llei d'urbanisme, l'aprovació de la llei de l'habitatge i mesures legislatives que permetin la liberalització del sòl per fer-lo disponible a preus assequibles. També caldrà incorporar mesures fiscals, especialment per al joves, per tal d'abaratir-los l'accés al primer habitatge i amb la potenciació del mercat de lloguer amb opció de compra.

què proposa ERC?

El primer repte és millorar el sistema de finançament, avançar cap al concert econòmic, perquè l'ensenyament, la sanitat, les pensions, l'habitatge i la major part d'aspectes de la nostra vida quotidiana, només els podrem resoldre i millorar si decidim, des de Catalunya, què fem amb els impostos que paguem.

què proposa ICV? 1. Política de joventut: La generació millor preparada no té possibilitat d'un projecte de vida autònom: El 87% dels contractes de treball de menors de 30 anys són temporals, per això ICV proposa: 1.1.- Incrementar la participació activa en els afers públics i en les polítiques de l'administració.

1.2.- Augmentar els recursos per facilitar l'e-

Educació, habitatge i seguretat. Aquestes són les nostres prioritats. Farem escoles dignes, barris segurs i habitatge assequibles per tenir una societat cohesionada i en progrés.

Treball i Salut. Uns serveis públics que són possibles i que encara no tenim. Per fer front a les incerteses i garantir el futur personal, familiar i col·lectiu com a país.

Catalunya ha de ser reconegu-

1. Generarem confiança a la societat sobre la base de l'estabilitat política, institucional i econòmica.

2. Primarem l'educació de qualitat i la formació, per tal que els joves puguin encarar el futur amb garanties d'èxit.

3. Enfocarem les reformes

Ens cal un nou estatut, per avançar en les aspiracions que tenim com a poble, i dotar-nos de les eines necessàries per a construir una societat millor, més justa i basada en el benestar de les persones. Un estatut que sigui un exemple de participació i compromís per part de la societat.

El govern de Catalunya haurà de fer grans canvis en la relació amb la seva ciutadania. El benestar ha de ser una prioritat, les polítiques socials una realitat i l'economia productiva d'aquest país, empresariat, autònoms,

mancipació: principalment l'habitatge públic de lloguer i la reducció de la precarietat laboral 2.Política d'habitatge: L'habitatge és un dret en regressió a Catalunya, anualment la Generalitat redueix la construcció d'habitatge de protecció oficial i el públic de lloguer, per això ICV proposa: 2.1.- Aplicar un Pla d'actuació de la Generalitat amb l'objectiu de posar

da per la qualitat dels seus serveis.

Ambició de país. Catalunya pot fer molt més en el terreny econòmic, social i cultural, i abandonar la queixa i la gestió mediocre dels últims anys.

Catalunya ha de liderar una euroregió potent, ha de ser l'avançada de l'Espanya plural i ha de tenir un paper crucial a Europa.

Un lideratge clar i una capacitat probada.

Pasqual Maragall i l'experiència dels socialistes als principals ajuntaments són l'única garantia d'un canvi real i d'un govern eficaç per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.

pendents per flexibilitzar la nostra economia i introduir factors de competitivitat al sector productiu per assolir la plena ocupació.

4.

Incrementarem el benestar i la seguretat dels ciutadans i donarem resposta a les necessitats d'una societat diversa, davant fenòmens com la

treballadors i treballadores, ha de partir de criteris com la qualitat, la innovació la formació, la competència i la seguretat en el seu dia a dia.

L'administració pública ha de ser exemple d'eficàcia, proximitat, transparència i honestedat, i l'acció del nou govern ha de fer possible una Catalunya integradora, que bàsicament tingui en compte la plena voluntat de formar-ne part. Hem de retornar el prestigi social a la llengua catalana i posar-la al lloc on es mereix, com a factor de modernitat i element d'inte-

en el mercat 42.314 habitatges de protecció oficial amb un alt percentatge de lloguer accessible i amb productes especialment dissenyats per als joves i la gent gran.

3. Política territorial Catalunya disposa d'un marc físic de gran riquesa en ecosistemes i en patrimoni natural. El desmesurat creixement urbanístic i l'absència de planificació respectuosa ha col·lapsat una bona part del territo-

immigració o l'envelliment de la població.

5. Reduirem impostos per tal de fomentar una recaptació més justa i solidària que incentivi els qui contribueixen al creixement econòmic, que protegeixi els més desfavorits i que doni més oportunitats.

3

gració.

Tenim el repte de superar els desequilibris territorials que al llarg de molts i molts anys s'han anat produint.

Creiem en el territori, des del poble més petit, fins a la capital catalana, i el volem net i endreçat, amb les infrastructures adequades que ens obrin la porta a Europa i al món.

ERC és la millor garantia perquè tot això estigui més a prop, perquè entre tots i totes aconseguim una Catalunya més lliure per viure millor.

ri, especialment la franja costanera.

El 90% de la població viu en el 10% del territori. ICV proposa: 3.1.- Gestionar el territori sota un projecte de tractament integral amb criteris de la sostenibilitat.

3.2.- Convertir Catalunya en una "xarxa" de ciutats.

3.3.- Aplicar un nou pla territorial general que redueixi l'impacte urbanístic i de les infrastructures.

3.4.- Establir una nova organització territorial.

diagonal - nº6 - nove mbre 2003

Tenim l'oportunitat històrica de donar un nou impuls a Catalunya.

El nostre és un programa social. Ningú té un programa com aquest. I aquest és el nostre objectiu de govern.

Totes les propostes, totes les promeses estan quantificades i són possibles.

vox

pòpuli

Apolítics: passotes enrotllats o irresponsables?

Que s'atansen les eleccions autonòmiques del 2003 i que ho sentirem repetidament per tot arreu fins a fer que les odiem, és el futur pròxim. Que hi ha un gran nombre de joves que mostren desinterès per la política és la realitat.

Tots estem bastant farts de que els polítics prometin i no facin, i en el supòsit que facin, sempre és quan s'apropen eleccions. Per què no hi ha eleccions cada dia? Poder així realment serien gent eficient. I és que et preguntes a qui votaràs i no saps res.

Heu provat de mirar els programes dels partits? Hi ha una web força interessant www.candidat2003.net, on podreu adonar-vos de coses curioses com que tots els partits diuen molt, però no concreten gaire, tot són paraules boniques. Hi ha partits que proposen canviar l'Estatut, però cap ho considera prou important com per posar-ho en el seu programa resumit. Ja no direm per trobar alguna cosa interessant com que el PP proposa treure l'impost de plusvalua i el de successió.

diagonal - nº6 - nove mbre 2003

4

La política per això també té el seu cantó divertit, fixeu-vos el punt 5 del programa del partit recent citat, el de l'autogovern...està en blanc! I ja posats, mireu les diverses intencions d'Iniciativa, que fan un copy-paste del punt 20 i es converteix en el 28. Hi ha també els programes complerts, però torna a ser molt soroll per no res i costa destriar la informació realment interessant.

Fora anècdotes, el dubte segueix. Hi ha gent que "passa" de tot això, i la veritat és que molts polítics han fet els impossibles per fer-nos deixar de creure en aquest sistema.

Segurament no s'ha inventat res millor i la democràcia és el sistema polític menys dolent com se sol dir.

Però, ja que hi estem immersos, no és poder una irresponsabilitat i una falta de solidaritat no tenir una consciència política sobre tot plegat?

A més, com em recordava un company, hem d'adonar-nos que la democràcia és un privilegi que tenim, que no em fet res per merèixer-lo, que

molts països avui en dia encara no saben que és i que al llarg de la història arribar fins aquí ha costat revoltes, guerres i morts. Dramatitzant-ho tot una mica, reflexioneu en el que pensaria un avantpassat vostre que, morint en una guerra per la llibertat de la que gaudiu, veiés la vostre actitud vers tot això.

No pretenc afavorir a cap partit, perquè personalment no em convenç cap, però veig el fet de no votar com una irresponsabilitat personal, social i cultural.

A part de tot això, hi ha molta gent que no sap què fer perquè tampoc sap exactament com funciona el mecanisme de les eleccions, i sembla que ningú tingui massa interès en ferho, no sé perquè.

En primer lloc, siguem conscients que no votant a cap partit afavorirem la majoria, ja que els tants per cents de vots per partits resten invariables, i votant a un altre partit la majoria perdria part del pastís.

Jo no en sóc cap entès, i si m'equivoco en res demano perdó per avançat, he intentat informar-me'n el millor que he pogut. Crec interessant saber per exemple que al votar un partit li estem cedint una certa quantitat de diners per a la propera campanya electoral.

A més, els partits més votats tenen preferència en els espais publicitaris gratuïts i d'altres.

Exposo resumidament els diferents tipus d'actituds entre les que podeu escollir davant unes eleccions i les possibles interpretacions que es poden deduir de l'acció: NO VOTAR: el vot no queda comptabilitzat, no afavoreix a cap partit en principi, però no varies el percentatge dels partits, és a dir, tampoc et poses en contra dels que et fan odiar la política. Es podria considerar com una actitud antidemocràtica.

VOT NUL: és el que està guixat o conté paperetes de dos partits per exemple. En el recompte, a la mesa, s'ha de dir el motiu de la nul·litat. El vot queda comptabilitzat en un

recompte especial de vots nuls, per tant la teva participació queda patent en algun lloc i ho entendria com que la voluntat és democràtica però cap partit et convens, per tant, tampoc varies el percentatge.

VOT EN BLANC: no votes cap partit, però el teu vot és vàlid i conseqüentment es dedueix que la teva postura és democràtica. S'acostuma a dir que van a parar a la majoria, el que no és del tot cert. És llarg d'explicar i direm que tendeix a afavorir als dos, com a molt tres, partits més votats. L'actitud és força passiva i dones el teu poder de decisió als demés, el que els altres pensin ja et va bé.

VOT VÀLID A UN PARTIT: ho veig com una altre postura democràtica, et decideixes per un partit, a qui dones poder econòmic i polític que decidirà el govern. Aquí trobem diferents tipus d'intenció de vot, en recullo breument les tres que trobo més interessants: - Vot ideològic: li dones al partit que defensa la teva manera de pensar.

- Vot útil: afavoreixes un partit majoritari amb el que no comparteixes totalment les ideologies, amb el fi de que no guanyi un altre partit majoritari que no vols per res del món que arribi al poder o hi continuï.

- Vot Andrewslokiman: ;-P no sé si algú li haurà posat un nom abans, però desconec el tema. Consistiria en votar a un partit minoritari, òbviament coneixent el programa i de forma responsable. Tampoc m'acaba de convèncer, però seria una manera de actuar com a demòcrata, de no donar el vot, diners ni percentatges als quatre de sempre i qui sap si donar una empenteta a un partit petit amb moltes il·lusions. De tota manera, ja aniria bé per amplificar el ventall de partits al poder i fer sorgir noves alternatives.

Ja veieu que el motiu d'aquest article és perquè sóc el primer confós en tot el tema electoral, però espero que a quelcom li hagi servit per reflexionar i responsabilitzar-se més sobre la qüestió.

Andrewslokiman

vox

pópuli

PER UNA CATALUNYA DIFERENT I MILLOR Com ho veieu vosaltres, el tema del dia 16?

En les properes eleccions poden passar moltes coses, i jo no vull deixar de dir la meva. A títol personal, clar: oblidant-me de la feina que faig en aquesta revista, i amb el permís dels meus companys d'aventura...

Però el gran error, per mi, ha estat que CiU ha actuat amb la creença d'estar en possessió exclusiva de la "veritat". Que només ells saben què és i què necessita el país. Que només ells sabran defensar-lo, o que només ells podran aturar els peus als

Jo, francament, quan sento coses com lo de les seleccions andorranes, entenc el significat dels anuncis de CiU: només tenen una senyera al cap. Molt simbòlic, certament, i realista: més enllà d'una bandera, tenen el cap buit. En els últims anys ho han demostrat.

I els altres? Jo no acabo d'entendre la por que te certa gent a un govern del PSC. D'entrada, si fos un desastre, en 4 anys es torna a votar i apa. Segon, ja s'encarregaran els altres partits d'esquerres de controlar-ho. I tercer, que porten anys governant a molts ciutadans de Catalunya (a traves dels ajuntaments) com per dir que no saben que necessitem els catalans.

Que consti que tampoc m'agrada gens la retòrica del "canvi pel canvi", que s'ha convertit en el missatge recurrent del PSC. Però si crec, com molts, que per higiene democràtica i política fa falta un canvi a la Generalitat. I és evident que aquest canvi no vindrà de la mà de l'Artur Mas, sinó dels partits d'esquerra.

Son tantes les coses que poden canviar, a millor, amb un nou govern de la Generalitat, que em

fa por pensar que puguem seguir amb els de CiU. Des de la política territorial, fins a la relació amb Espanya. Una relació que amb CiU s'ha basat en el regateig purament material, sovint a canvi de favors entre partits. Aquesta és la gran aposta de país que necessitem? Només anant amb una proposta per Espanya podrem aconseguir situar-nos al lloc que volem. I si d'aquest procés pot sortir un inici de pacificació de la situació a Euskadi (com molts analistes han dit), haurà estat el millor canvi per molta, molta gent.

En política, el moment actual que ens toca viure demana coratge, atreviment, idees noves. A Catalunya, a Espanya, i a tot el món. Les famoses "maragallades" poden servir per desacreditar al personatge, però son pròpies d'un polític arriscat i imaginatiu. Per fer-vos una idea, el Maragall volia uns Jocs Olímpics per Barcelona, i el Mas només vol participar-hi (amb Andorra).

Quin dels dos creieu, realment, que pot aconseguir el que volem?

Tinc ganes de tenir un govern d'esquerres a la Generalitat.

PSC, Iniciativa, o Esquerra Republicana, tots tres semblen prou disposats a fer coses noves.

Però com que no m'acabo de fiar del Carod (no fos cas que acabi pactant amb CiU), em quedo amb el PSC o Iniciativa.

Reflexioneu-hi... i diumenge, si pot ser, voteu algun d'aquests.

Per fer, entre tots, una Catalunya diferent, i millor!

Albert Comerma

5 diagonal - nº6 - nove mbre 2003

D'entrada: no tinc problema en opinar que els 23 anys de govern de CiU han servit per fer moltes coses importants, i que segurament ningú les hagués fet millor (al principi). S'ha creat una nova administració que gestiona molts afers fonamentals pels ciutadans, s'ha implantat un model d'ensenyament modern, lluny del que vam heretar del franquisme, i s'han posat les bases per que Catalunya recuperés una cultura que havia estat tristament perseguida. A tall d'exemple, recordo amb emoció els primers mesos de la TV3 (amb 7 anys que tenia, alguna cosa em va quedar...).

Però ara mateix, la sensació és que moltes d'aquestes coses s'han anat degradant. Per exemple, la Generalitat (que havia de ser una administració moderna) s'ha carregat, com totes, de burocràcia i càrrecs que ningú sap realment que fan allà dins, apart de cobrar. I fan molts anuncis per dir que fan moltes coses, però si ens traiem la bena del "pal de paller", veurem que ni som tan macos ni el país està tan ben cuidat i ordenat com diuen.

"anticatalans". Ells, que han governat els últims 8 anys gràcies al PP, acusen a ERC de trair Catalunya si pacten amb el PSC. També diuen (porten 23 anys fent-ho) que el PSC és un partit que depèn de Madrid, que entregaran la Generalitat a no se sap qui. La realitat és que el Maragall ha anat sempre a la seva, això ho sap tothom. I que ja s'encarregaran els del PSC de no fer cas de Madrid, per un cop que poden governar.

vox

pópuli

Propaganda electoral “alternativa”, elaborada i enviada a la revista per

J.R. ARELLANO (apa noi, que si algun partit t’acaba fitxant...)

diagonal - nº6 - nove mbre 2003

6

PER DESENGRASAR... UN MAIL QUE NO PARLA DE POLÍTICA!!

Fa dos anys llegia un article a "El País" que informava de l'estrena de la pel·lícula "Pollock" a les pantalles franceses. A partir d'aquell dia vaig esperar-la impacient. Passava i passava el temps i comentàvem amb un amic: Com és que no l'estrenen?

Què passa amb el cinema?

Encara va passar més temps i al final la pel·lícula va quedar en l'oblit.

Vam poder rescatar-la d'aquest oblit quan CaixaForum va oferir un cicle de cinema sobre artistes plàstics on es projectaria "Pollock". Va

ser un cicle molt interessant fins el dia esperat, "Pollock no va ser projectada perquè l'estrenarien a les sales comercials en poques setmanes. INDIGNANT! Dos anys perquè una pel·lícula bona arribi a les sales barcelonines.

La història no acaba aquí ja que encara van trigar tres setmanes a estrenar-la i a sobre només es va projectar a una sala de cinema!

Què passa amb el cinema de qualitat a Espanya?

Ricard Gratacòs-Batlle

guia

PETITS DETALLS PER ALS DE DIBUIXOS BY

ROY03

decent

1ER...

L’escola, ja ho anireu veient, és com un gran expositor de gent. El que no trobis en aquesta casa, no existeix!

El més dur, sens dubte, es trobar-te unes assignatures molt diferents de les que havies fet fins ara. A casa vostra encara no us han mirat amb cara de “fill meu, però en quina mena de carrera t’has ficat”?

diagonal - nº6 - nove mbre 2003

També us espera tot un món de petits detalls: el bar, copisteria, la sala d’ordinadors, la sala d’estudis, i sobretot, les màquines que ens permeten sobreviure en les llargues nits d’entrega...

7

activitats varies...

què

puc

fer?

CHILLIDA. Fundació Joan Miró Del 21.11.2003 al 25.01.2004 Vol ser un homenatge a qui fou un bon amic de Joan Miró i un dels escultors més importants del segle XX. Presenta més de 100 obres, provinents del Chillida Leku i de 23 col·leccions públiques i privades d'arreu del món.

HENRI CARTIER-BRESSON. RETROSPECTIVA. Caixa Fòrum Fins: 4.01.2004 Fotògraf de referent indiscutible de la mirada documental de tots els temps. En les seves fotografies queda plasmat un profund respecte per l'home i una voluntat constant de transmetre els fets de manera que assoleixin la seva màxima expressió.

DIBUIXOS DEL RENAIXEMENT. COL·LECCIÓ DE LA BIBLIOTHÈQUE NATIONALE DE FRANCE. Fundació Caixa de Catalunya. La Pedrera Fins: 18.01.2004 L'esplendor del dibuix en el segle XVI, la mostra pretén ser una reflexió sobre el dibuix, entès com una disciplina inicial que serveix de cos teòric per al desenvolupament de les arts majors, és a dir: pintura, escultura i arquitectura. Es poden contemplar peces de Albrecht Dürer, Joachim

Patinir, Giorgio Vasari, François Clouet o Heindrick van Cleve.

FORTUNY. Fins: 18.01.2004 MNAC Marià Fortuny (Reus, 1838 - Roma, 1874) és l'artista català més important del segle XIX. L'exposició destaca tres grans etapes creatives de Fortuny: la dels anys de formació, la de la pintura de gènere i el període que deixa entreveure què hauria pogut ser la pintura de Fortuny si no hagués mort de manera tan prematura, als 36 anys.

RUBENS, VAN DYCK, JORDAENS...

MESTRES DE LA PINTURA FLAMENCA DEL SEGLE XVII A LES COL·LECCIONS DEL MUSEU ESTATAL ERMITAGE. Caixa Fòrum Fins: 1.02.2004 Rubens va convertir la pintura en una de les claus de la imatge pública de les monarquies absolutistes europees, de l'Església catòlica i de l'elit econòmica de Flandes. Tanmateix, el segle d'or de la pintura flamenca no només va ser el segle de l'art majestuós de Rubens. Al seu costat, els retrats de Van Dyck, les composicions religioses de Jordaens, les natures mortes d'Snyders i les escenes costumistes de Brouwer o Teniers.

diagonal - nº6 - nove mbre 2003

8

LA CIUTAT QUE MAI NO EXISTÍ.

ARQUITECTURES FANTÀSTIQUES EN L'ART OCCIDENTAL. CCCB Fins: 1.02.2004 Aquesta exposició presenta una selecció de representacions artístiques d'arquitectures imaginàries d'autors de totes les èpoques, des de l'antiga Roma fins als nostres dies.

DALÍ ESCULTOR. Fins: 31.08.2004 Sala Güell Aquesta exposició es centra especialment en l'obra escultòrica. Es presenten un total de 700 peces que inclouen escultures, gravats, litografies, fotografies, joies i dibuixos cedits per col·leccions particulars. www.hipercatalunya.org Pàgina web sobre l'exposició que recentment es podia veure al Macba.

"LES BRIGADES INTERNACIONALS. IMATGES RECUPERADES" Palau de la Virreina (gratuït).

Fins: 11.01.2004 Recull de fotografies (algunes inèdites) d’autors com Robert Capa i de brigadistes anònims.

www.adb2003.org OSCAR TUSQUETS BLANCA. EL LABERINT: ARQUITECTURA, DISSENY I ART. Museu de les Arts Decoratives Fins: 22.02.2004 Una exposició que vol ser també un reflex de la personalitat de Tusquets. Es presenta en forma de laberint i ens fa descobrir, de racó en racó, els paisatges que formen part del seu món personal.

CREUATS/CRUZADOS/CRO SSED. NOUS TERRITORIS DEL DISSENY D'AVANTGUARDA. CCCB Fins: 14.12.2003 Les fronteres entre les disciplines clàssiques del disseny

es difuminen. Aquest espai interdisciplinari, a vegades confús, a vegades inclassificable, on sorgeixen tot tipus d'intercanvis, dissolucions, transaccions, friccions, superposicions, dibuixa un mapa del territori amb nous punts de trobada, nous encreuaments d'informació i acció, i suggereix camins insospitats on investigar.

DECONSTRUCTING FAD / 100 ANYS. FAD Fins: 31.12.2003 Mitjançant una estratègia de tipus deconstructiu, aquesta exposició es proposa revisar la ideologia de fons de l'organització i mostrar allò que és

intersticial o lateral. En l'espai més reflexiu del FAD, s'interpretarà la seva història en una superposició d'imatges, textos i sons.

ELS ALTRES ARQUITECTES. Museu de Zoologia de Barcelona Fins: 15.04.2004 Repassa les construccions que durant milions d'anys ha desenvolupat el regne animal.

La Sala Vinçon: 'Josep Mora' 22.12.2003 | Sala Vinçon, Barcelona Nou Barris, cultura al carrer 15.11.2003 | La piscina/Arriola

& Fiol Arquitectes, Barcelona Barcelona Interiors 24.12.2003 | CODIC, Barcelona 50 anys de mobiliari de disseny 31.12.2003 | Manbar, Barcelona "Made-Bio". Botiga de la Sostenibilitat. Productes i serveis per la vivenda i la construcció sostenibles 31.12.2003 | Made-Bio. Materials de Disseny Sostenible, Barcelona Rodatge 31.12.2003 | La Carboneria/Espai Drap-Art, Barcelona

què Activitats de l’ETSAB

Vestíbul i exterior de l'Escola (zona de l'aparcament) De l'1 al 19 de desembre de 2003

3a Biennal Europea de Paisatge de Barcelona Exposició al vestíbul i a la Sala Torres Clavé Fins 21.11.2003

Arquitectura i cooperació: Chiapas Sala Torres Clavé De l'1 al 19 de desembre de 2003

Presentació del Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba Dies 27-28-29 novembre

Concert de Nadal Coral Arquitectura + Orquestra UPC Sala d’actes 11 de desembre

Jornada Biennal del Paisatge. Ponents: Dominique Perrault et alter.

28 de novembre Exposició Construir amb pre-fabricats de formigó

tarda: Carme Pinós 2.12 Beth Capdeferro J.Mª Puigdemasa Mamen Domingo Ernest Ferré Presentació del llibre del Memorial: Ignasi de SolàMorales, pensador. Amb Ferran Mascarell, Eugenio Trías, Xavier Rubert de Ventós. Tomàs Llorens i Gustau Gili Torra.

Durant el mes de Desembre Cicle de cinema.

Desembre 2003

Cicle "Arquitectures properes".

18.11 matí: Josep Miàs tarda: BaenaCasamor 25.11 matí: Fuses-Viader

A apartir de propers números, inclourem una secció fixa per informar sobre el COAC.

Des de fa uns mesos, el COAC ha posat en marxa una iniciativa per apropar-se als “joves”. L’objectiu principal és donar a coneixer tots els serveis que ofereix el Col.legi, així com servir de punt d’acollida i consulta pels nous col.legiats.

Fruit d’aquesta iniciativa, la DEDAB ha mantingut darrerament diversos contactes amb la gent del Col.legi per tal de posar en marxa possibles col.laboracions. Des de incloure una secció fixa en aquesta revista, fins a organitzar conjuntament exposicions i concursos d’arquitectura.

www. coac.net/barcelona/oficinajove oficinajove@coac.net

Persona de contacte: Mònica Trasserra (dilluns a divendres de 9 a 14)

fer?

and last, but not least:

L'ESPAI DE REFLEXIÓ

és un espai obert a tots els estudiants, professors i personal no docent de la facultat, és a dir, obert a tothom.

Els objectius no estàn marcats.

Es va construint a través de les propostes que van sortint en les reunions que es fan.

Hi ha dia i lloc per a que tothom vingui i expliqui o escolti: Tots els divendres a les 14:30 a l'aula CB6

I per anar fent gana, us recordem un seguit de conferencies que es faran al Col.legi, sota el nom de “Set d’arquitectura”: 7 arquitectes d’aquí, ben coneguts, explicaran la seva obra. Els que encara queden son:

9

· Jordi Garcés, 13.11 · Carme Pinós, 20.11 · Lluís Clotet, 26.11 · Oriol Bohigas, 10.12 · Esteve Bonell, 15.12 · Elias Torres, 19.12 Totes les conferències son a les 20:00, a la Sala d’Actes del COAC.

www.coac.net

diagonal - nº6 - nove mbre 2003

Per si encara no ho sabieu, aquestes lletres corresponent al Col.legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. És el lloc on normalment anem a parar tots els estudiants d’arquitectura, donat que per exercir d’arquitecte cal estar col.legiat.

En definitiva, l’Oficina Jove ha de servir per: - Acostar el Col.legi als estudiants d’arquitectura - Oferir informació i assesorament en temes laborals, emprenedors, formatius, de mobilitat, habitatge, lleure, ...

- Donar a conèixer els serveis per joves que ofereixen la Generalitat i l’Ajuntament.

- Esbrinar necessitats no satisfetes dels joves arquitectes i procurar posarhi remei - Organitzar jornades informatives a l’Escola per donar-se a coneixer.

- Crear un protocol de benvinguda als nous col.legiats, amb l’objectiu de fer conèixer els departaments, les persones i els serveis del COAC. - etc.

puc

planetarium

LA “FEMME FATALE” EN EL CINE NEGRO Todavía hoy me asalta la perplejidad al contemplar por enésima vez la forma incauta en que se dirige Robert Mitchum a una muerte segura a manos de una aparentemente cándida Jean Simons, afectada por el complejo de Electra, en la última secuencia de la película de Otto Preminger titulada Angel`s face.

El mito de la mujer "vamp" capaz de seducir a cuantos se atrevan a admirarla para luego destruirlos, surge tras quedar obsoleto su homólogo masculino que alcanza su máximo esplendor en la figura de Don Juan del que Zorrilla escribió, en referencia a su trato con las mujeres, la mítica frase "Dos días para conquistarla, uno para gozarla y medio para olvidarla".

solitaria y siempre nocturna, a la vez que caótica se confiere como el marco perfecto para albergar a las damas del cine negro. Su figura emerge de una clase social decadente y de moral ambigua, para la que el bien y el mal no son sino el anverso y el reverso de una misma moneda formada por policías corruptos, detectives privados sin escrúpulos, gangsters, mafiosos, contrabandistas...Esta mortífera fémina no sólo aparece en estos sórdidos ambientes dando un toque de glamour de modo ocasional, sino que en ellos se siente cómoda, son su hábitat natural y forman parte de su esencia.

Se trata de una mujer solitaria que no se halla atada al amor, una luchadora nata en un mundo en criLa atmósfera gris, sis planteado exclupropiciada por el sivamente para la humo de los cigarrisupervivencia del llos, los antros de los más fuerte, tanto físibarrios bajos, los ca como mentalmenVe r ó n i c a L a k e oscuros callejones, los te, en una auténtica salones de juego y los bares clandestinos selección de la especie humana. Utiliza toda surgidos tras la aprobación de la su astucia y despliega todas sus artes hechiley Volsted de 1919 que prohibía zadoras en la conquista del hombre que el consumo de alcohol; esa ciudad mejor pueda servir a sus intereses persona-

diagonal - nº6 - nove mbre 2003

10

Pirateria musical i The Rasmus Encenc la radio, la mateixa música de sempre. Al bar fent una copa, la mateixa cançó. Al cotxe d'un amic, el cd. A la discoteca, la cançó...

Estic gris de sentir sempre la mateixa música, la societat comercial em bombardeja. Alguna cosa nova a la Mtv, "The Rasmus - In the shadows". És estiu. Miro a internet, grup revelació comença la promo a Alemania.

life". Miro a la xarxa, segon single i àlbum a la venda. Els preus d'internet, excessius. Afegeixo costos de transport. Decideixo anar a l'Illa Diagonal. No espero trobar res al Caprabo, no hi ha ni dependents ni música que no sigui la de sempre. A l'Fnac, àlbum catalogat, però no és a la venda.

Existeix.

Encenc el televisor. La mateixa música de sempre. Canvio de canal, l'anunci amb la mateixa cançó.

Canvio de canal, publicitat, el cd.

Canvio de canal, entrevista, la cançó...

Estic a Europa, és hivern, m'he baixat el cd d'internet. Us recomano aquest i molts altres grups dels que no podreu obtenirne música ni p a g a n t .

Comença la promoció a Itàlia del primer single.

Fa tres anys van esborrar el Napster de forma gratuïta de la xarxa. La millor publicitat és el boca-boca.

Han aconseguit ofuscar-me. La repetició. Alguna cosa nova a la Viva, "The Rasmus - First day of my

Estic a Europa? He d'esperar que als 40 ladrones se'ls hi acudeixi treure benefici econòmic del grup.

Les noves tecnologies han abaratit els costos de producció. Els cds no varien. Els preus, abusius.

Rita Hayworth les, constituyendo en muchas ocasiones una combinación explosiva de inteligencia y misteriosa perversidad aderezada con una sensualidad arrolladora.

Raymond Chadler, uno de los creadores del género, describe de este modo en su mítica novela El sueño Eterno la aparición de Inés, escena que fue interpretada en el cine por Dorothy Malone, a través de los pensamientos de Marlowe: "...Se me acercó con suficiente sex-appeal para hacer salir de estampida a todos los par-

Temps mínim estimat, un mes.

Les discogràfiques inverteixen diners en alta tecnologia per no permetre que es puguin copiar els cd's i per enfonsar legalment els programes que permeten baixar-se música d'internet. Es queixen. Serà Nadal, no em compraré l'àlbum que ja tinc.

Si no fos per aquests programes tant discutits, no estaria parlant d'aquest grup, no en recordaria el nom, ara ja l'has sentit tu: The Rasmus.

Si invertissin els diners en abaratir els cd's en vendrien més. Tampoc em compraria un cd d'un grup del que poder em baixi una sola cançó per internet. Però sí que em compraria un cd sencer d'un que m'agradi,

baixar-m'ho d'internet no és tant meravellós.

Si utilitzessin els diners i les noves tecnologies per fer les promocions més ràpides per tot arreu i de cop, no em trobaria en la contradicció de sentir que em venen un grup per el televisor del que no en puc obtenir la música legalment. Perdó, el puc comprar per internet, on fins els preus dels vehicles són més cars.

Tampoc de moment.

Això sí, si aconsegueixen portar el grup de gira per el nostre país, m'hi apunto. Potser és per aquí per on hauria d'anar la política econòmica de les multinacionals del sector.

Intenten mantenir un sistema arcaic en un món modern.

Ja posats en el tema, i sense fomentar la il·legalitat (compreu-vos tots el cd!!!) mireu si podeu alguna cosa de The Rasmus. Sempre se'm fa difícil definir els estils musicals, sobretot en aquest cas degut a que tenen cançons molt diferents i amb moltes variacions de ritme i melodia en elles, fet que fa molt escoltable la

planetarium ticipantes de una comida de negocios e inclinó la cabeza para colocarse un mechón descarriado...".

La femme fatale es capaz de adquirir diferentes apariencias y seguir múltiples estrategias en función de la que mejor se adapte a sus necesidades y que en muchas ocasiones se las ha comparado con el comportamiento de diferentes especies del reino animal que van desde la araña hasta la mantis religiosa.

Dentro de este marco nos encontramos con Gilda, la máxima exaltación de la vampiresa del cine de gangsters de los años 30 y que constituyó el papel magistral de Rita Hayworth, actriz capaz de transmitir una sensualidad inusitada mezclada con una fuerza desbordante en el strip-tease más excitante de la historia del cine.

Algunas de estas peligrosas damas son capaces de llevar a cabo el crimen perfecto, muchas son viudas negras con el solo propósito de deshacerse de un esposo molesto.

Deslumbrante y mortífera aparece, por primeLauren ra vez en escena Lana Turner en El cartero siempre llama dos veces, con unos shorts blancos y una toalla en el pelo, tendiendo la red sobre el impasible John Garfield al que

Visiteu www.therasmus.com web oficial amb mp3 i tot!!!

Per acabar, m'agradaria referir-me a nivell anecdòtic a dos punts finals: el primer és que m'he trobat amb un petit grup de New Jersey (Day 19) que tenen un cd, que no es pot comprar per internet, que no el puc adquirir a Europa, i que en canvi trobo que són força bons. Resulta que han d'esperar per guanyar els meus diners a que a molts altres també els hi agradi el seu estil. I en segon lloc, no heu volgut mai sentir la cançó final del cd de no sé quin artista que només surt a la versió japonesa? És a dir, que si no fos gràcies als programes tant censurats mai les podries sentir.

Agraint sincerament els esforços de les discogràfiques per tot el que fan per nosaltres,

A. G.

Otra esposa peligrosa es Barbara Stanwyck en Perdición donde aparece inusualmente con el pelo rubio y adaptándose a otro de los cánones adoptados por la industria del cine, el de perversa cuyo sex appeal se basa en su inteligencia y su astucia siguiendo la estela de la mala por excelencia, es decir Bette Davis, de quien llegó a afirmarse que su perversidad trascendía a la pantalla y de que sus actuaciones no eran sino un reflejo de la misma.

Lauren Bacall fue una revelación dentro del género, ya que se la consideró poseedora de una seducción destinada a una élite intelectual, dotada con una frialdad y una peculiar voz aderezada con toques de estilo y elegancia.

La mala más seductora y a su vez fulgurante de los años 40 fue sin duda Veronica Lake, cuyo arquetipo no acabo de consolidarse y osciló entre la femme fatale de las primeras películas y el de mantis religiosa, destacando por su aparente fragilidad, misteriosa mirada felina y profunda Bacall voz y que llegó a poner de moda entre sus contemporáneas su peculiar peinado liso platino que le cubría medio ojo y que fue conocido con el nombre de "peek-a-boo-bang".

M O T S E N C R E U A T S

L a n a Tu r n e r - ¿Por qué no has disparado? No me digas que has estado enamorada de mi todo este tiempo.

- No. Jamás te amé. Ni a ti ni a nadie. Estoy podrida por dentro. Como dijiste, te he utilizado. No significabas nada, hasta hace un momento, que no pude disparar. Jamás lo hubiera imaginado.

- Lo siento, no te creo.

- No me importa, abrázame.

- Adiós, nena.

(Fred MacMurray y Barbara Stanwyck.

Perdición (1944), de Billy Wilder)

enviat per dos companys que encara no saben quin pseudònim posar-se...

Martha Ivers

11

Horitzontals: 1.Enforteixo els músculs després de la lesió. 2. Pertany matemàticament. Culte. A Barcelona ho fem. 3. Hatch problemàtic.

Amigues de les entregues i dels cafès.

4. Escull. Si agitem el cànem podrem agafar la paella. 5. La primera. Amaniré. Vocal que espanta. 6. Antiga nota musical.

Passar la fase selectiva. 7. Tripulació d'un vaixell. Antiga línia Barcelona. En Santi ha perdut l'esforç axial.

8. Enfrontem el testimoni i l'acusat. Tos lletja. 9. El company de la col. Al cine amb l'Àlex. 10. El tramvia ha descarrilat. La tercera. Al revés, tarima prosaica.

Verticals: 1.Arreglant edificis a Construcció VI. 2.

Resposta d'inútil. Metall que provoca febre. Magrejar l'instrument. 3. Gas noble que va a Piñón. S'enganxa com una paparra. 4. En plural, tipus de lletra que no entén de còmics ni de romans.

Onomatopeia de motor. Moment flector. 5.

Cervesa d'en BusH. Autèntic a l'inrevés. 6.

Ens identifica a l'anglesa. L'amiga Pamela mirant cap amunt. El reps corregint projectes. 7. Línia matinal de projectes. Segona nota musical. 8. Ruta, recorregut. 9. Et regalo aquesta consonant. El prenen els anglesos a les cinc. La tònica ha perdut el gas. 10. La evitem a Condis III.

diagonal - nº6 - nove mbre 2003

seva música per a tothom. Tot i això, estaríem parlant d'un estil entre rock alternatiu modern i un punk melòdic força instrumentat i treballat. I no us espanteu per llegir punk, perquè us sorprendrà quan l'escolteu.

conducirá al asesinato.

Tens ganes de fer més coses, en aquesta escola, a més d’estudiar?

Creus que hi ha coses que podrien millorar?

T’interessa aprendre coses diferents?

Vols compartir les coses que saps?

PARTICIPA! Diagonal necessita col.laboradors:

El futur de la revista passa per animar-tte a enviar-nnos coses.

O penses que la revista s’escriu sola?

diagonal - nº6 - nove mbre 2003

12

Quins temes estàs fent a Projectes o Urbanística, aquest quatrimestre?

Que t’ha semblat la ciutat on has estat d’Erasmus, l’any passat?

Quina pel.lícula voldries veure, si fessin un cicle

de cinema a l’ETSAB? Què t’ha cridat l’atenció, d’aquell arquitecte desconegut que has descobert?

Que ens recomanes visitar del teu poble o ciutat?

Com veus el funcionament de l’escola?

Quina música haurien de tocar a la Festa de Dia? Perquè estàs fent aquesta carrera?

Què ens recomanaries del darrer viatge que has fet?

Creus que s’han de canviar tema-

ris d’assignatures?

bici coneixes, a Catalunya?

Com solucionaries el problema de l’habitatge a Bcn?

Estas enamorat i no saps que dir-li?

Prefereixes Neruda, Alberti, o Machado?

si tu no ens ho escrius, no ho farà ningú!

T’agraden els bocatas del bar?

Quines rutes en

.......

Per contactar amb nosaltres: escriu a revistaetsab@yahoo.es o fes servir la bústia del vestíbul,

O VINE A LA DEDAB!

Recorda que a més de la revista, pots apuntar-te a ESFA, a organitzar viatges, a la comisió de festes, a IAESTE, al taller de Fotografia, al club d’esports, a muntar la Festa de Dia,... Ja saps, al 3er pis, en horari de becaris :-)