diagonal. 08

DIAGONAL

revista extraoficial de l’etsab . Nº8 . abril 2004

!

A V SI

U L C EX

Diagonal ha descobert la veritat: John Lennon va ser atropellat pel TRAMBAIX! r

ita m i nia i? e t e Pr Gaud a

Els Beatles tam bé estudiaven arquitec tura?

i La Yoko era qu via? conduia el tram

de e g t a unt m a n És u billo contr l’Ace ambaix? el Tr

i més coses a dins...

m e n ú

d e l

d i a

diagonal 8 - març 2004

ÍNDEX C O N C U R S Editorial Concurs DIAGONAL Reportatge: “Algunes respostes al problema de l’habitatge” Escrit de la DEDAB sobre la sectorial de Madrid Sverre Fehn, a la secció “Desempolvando Rincones”

Publiquem, aquest cop si, les dues frases que van guanyar el concurs anterior. Es tractava de definir que és l’arquitectura en una frase. Els dos guanyadors ens han escrit un petit text ampliant el sentit de les seves frases: "L'arquitectura és la construcció de la idea" - Jordi Tomasa Per mi arquitectura no és Operación Triumfo ja que amb quatre dies no et poden ensenyar a tirar focs d'artifici sinó una filosofia de vida, una manera d'anar pel carrer aixecant la vista i sabent veure a través de les pells tot fent-he una construcció mental de la idea que amaguen.

Aquestes i altres experiències omplen la teva motxilla del saber que conjuntament amb la mà, el dibuix, l'esforç i la intensitat acabaran engendrant la construcció d'una idea, una idea materialitzable. Per això, miri com es miri, l'arquitectura és la construcció d'una idea!

Reportatge-entrevista: la Biblioteca de l’ETSAB

"L'arquitectura és l'art funcional al servei de l'home capaç de comunicar idees i emocions, disposat a crear i cuidar vida tant al seu exterior com en el seu interior." - Albert Peguera

Els llibres més recomanats per tenir sempre a casa Agenda d’activitats Activitats de la “Setmana de Sant Jordi” la Festa de Dia s’acosta!

Quino i l’arquitecte dels banys The music section, com de costum I la contraportada, dedicada als profes de projectes (amb amor....ejem)

Col.laboren en aquest número: Roger Blasco, Dani Carrero, Albert Comerma, Andreu Griñó, Anna Manyes, Montse Moncunill, Jorge Ramírez, Ivan Rubio, i la gent de ESFA, de l’ALE Habitatge i Cooperació i de la DEDAB. revista editada amb el suport de la

D I A G O N A L

És un "Art funcional. Art, perquè transmet emocions dins d'una volumetria. Funcional, perquè crea i cuida vida tant a l'interior com a l'exterior" L'arquitectura són moltes coses, abarca totes les ciències, però sobretot destaca que, de la seva forma, en surt una funció molt important, que és la de donar i millorar la vida a les persones. És per això que moltes persones en sentim atretes per aquesta professió. Llàstima que aquests últims temps és dongui molta més importància a la funcionalitat que a la idea. Moltes idees es perden un cop comença l'obra, i es construeix el que en un principi eren quatre esbossos dins d'un paper. No creieu que té més importància el projecte bàsic que no pas a l'obra ja acabada?

L’edifici que sortia en l’anterior número és la Sagrada Familia, que com be sabeu és d’Antoni Gaudi i està a Barcelona.

Era moooolt fàcil!

QUI ÉS L’AUTOR D’AQUEST EDIFICI? (ESTÀ A NOVA YORK...)

Les respostes, ja sabeu:

a la bústia, o be a La guanyadora, triada a l’atzar entre els 7 encertants,és la Raquel Puerto Peris Enhorabona!

EDITORIAL Aquest text sempre és el darrer en escriure's de la revista: sempre a ultima hora, sempre corrent, sempre havent dormit poc. Però això permet escriure sabent com queda la revista que traiem, com queden els texts i els dibuixos que hem fet aquest cop. I la sensació, la veritat, és bona: ningú diria que tot això ha estat fet amb els mitjans que tenim.

Seguim sent poca gent, i seguim especialment preocupats per la escassísima quantitat de coses que rebem espontàniament. Tot el

pàgina 2

la pregunta d’aquest número:

material d'aquest número ha estat fet "per encàrrec", ni una trist mail ni un dibuix ni res ens ha arribat gratis: tot son coses que hem demanat que ens escrivissin, dibuixessin o responguessin.

Segur que tenim part de culpa, perquè tendim a fer la feina sense fer soroll i llavors ningú s'entera que estem preparant un nou número.

Per això hem decidit fer les reunions al Bar: si més no, ens podreu veure més fàcilment.

Però no deixa de ser una "boutade": tothom sap que existeix una revista, que tenim una adreça de mail i una bústia a l'entrada, que a la DEDAB ens podeu deixar coses, o que si algú envia alguna cosa un dia o altre sortirà publicat. I sobretot, tots sabem prou be que en aquesta escola la majoria de gent no s'entera de les coses perquè no vol.

I això és un problema, que repercuteix en el funcionament de totes les coses que es fan a

revistaetsab@yahoo.es El premi segueix sent un val de 50€ per comprar a la llibreria de l’escola! l'Escola de Barcelona. Els motius que expliquen la manca de participació del gruix dels estudiants son diversos, però podríem adelantar-ne dos: l'excés de càrrega docent i la manca de mecanismes que permetin alleugerir-ne les conseqüències.

Per exemple: aniria més gent a una conferencia si li haguessin explicat en una assignatura l'interès del conferenciant? O ens enviarien més coses si el material elaborat servis per ser avaluat en alguna assignatura?

Fa temps que tenim idees al cap sobre això, i intentarem posar-les damunt la taula abans de final de curs. Esperem, entremig, poder treure un número més a finals de maig. El tema: "els becaris de l'ETSAB".

Des d'ara mateix, us convidem a participar-hi!

revistaetsab@yahoo.es

m e n ú

d e l

d i a

diagonal 8 - abril 2004

QUE FA R I E S TU? Un recorregut per diverses respostes socials al problema de l’habitatge

Col.lectiu Habitatge Zèro es del propòsit bàsic de treballar per la plena ciutadania de la gent jove, actualment ens trobem que una de les majors problemàtiques és la dificultat d'accés a un habitatge digne, aspecte que, com a joves i estudiants d'arquitectura, ens afecta especialment. Veiem que existeix una desproporció alarmant entre la capacitat d'ingressos de la població juvenil i el cost d'accés a un habitatge, en qualsevol de les seves modalitats. El retard en l'emancipació dels joves dificulta la possibilitat d'estructurar un espai i un projecte de vida propi i autònom, una condició elemental de plena ciutadania.

D

n aquest mateix sentit, també creiem necessària la participació dels joves (en el sentit de poder incidir en la presa de decisions del nostre entorn) en els processos urbanístics i de definició de ciutat. Això pren una importància especial al situarnos al districte 9è de la ciutat de Barcelona, on està previst i s'està duent a terme un procés de transformació urbanística de gran afectació i repercussió per al futur de la ciutat, basat en la construcció d'una gran estació del TAV a la Sagrera, el cobriment de les vies i la redifinició de l'edificació de les vores de tot aquest territori.

E

mb la intenció de treballar per generar respostes concretes a aquestes problemàtiques en el territori del Districte de Sant Andreu es forma el Col·lectiu Habitatge zero.

A

Qui som?

El Col·lectiu Habitatge Zero l'integrem joves de l'àmbit d'Habitatge de la Taula de Joves del Districte de

Sant Andreu i la comissió de Quart Món de l'Espai Social d'Arquitectura (ESFÀ), format per estudiants d'arquitectura i joves arquitectes.

Què volem?

- Facilitar i promoure l'accés a un habitatge digne de les persones joves del Districte.

- Participar i promoure la participació de la població juvenil en els processos urbanístics i de definició de ciutat del Districte.

Com volem fer-ho?

- Creant un espai de reflexió amb la intenció de generar propostes.

- Exercint i vehiculant la participació a través de la Taula de Joves.

ACCIONS CONCRETES - Desenvolupament d'una proposta d'Oficina per un accés digne a un habitatge digne - Estudi de les propostes sobre política d'habitatge presentades pels diversos partits polítics a les darreres eleccions autonòmiques i generals.

- Recopilació d'experiències aplicades que faciliten l'accés a un habitatge digne.

- Anàlisi crític de la realitat urbanística del districte.

- Recull d'idees i propostes aparegudes al voltant del pla Sant Andreu Sagrera (estació del TAV).

- Incorporació a la Plataforma Sant Andreu Sagrera formada per les associacions de veïns del districte per fer el seguiment del Pla.

OFICINA PER A L'EMANCIPACIÓ Aquesta oficina planteja donar respostes als principals dubtes que es troben els joves quan s'emancipen. Vol convertir-se en un espai de referència i de discussió entorn l'habitatge i la ciutat. Què s'hi podrà trobar?: - Informació i assessorament sobre les diferents maneres que hi ha per disposar d'un habitatge on viure. Les característiques de cadascuna, els requisits, els avantatges, els inconvenients i altres coses a tenir en compte: en relació al règim de propietat: compra, lloguer, masoveria, okupació i a l'agent generador de l'oferta: públic, privat - Assessorament sobre la formalització d'hipoteques, contractes de lloguer, contractes de masoveria, okupació: punts forts i punts febles de cadascun d'aquests processos (riscos, seguretats, rol dels agents que hi intervenen, costos dels procés) - Una selecció de recursos existents (públics o privats) per accedir un habitatge de mercat lliure. La selecció estaria feta amb criteris ètics i socials, promovent les entitats públiques, oficials, sense ànim de lucre o d'economia social.

- Informació i assessorament sobre tota l'oferta concreta d'habitatge públic o protegit, en qualsevol règim, existent al districte. Promocions, terminis, preus, requisits, etc.

- Tramitació dels processos per optar a un habitatge públic o protegit (protecció oficial, preu taxat, lloguer municipal, 13hj, 10hj...)

- Gestió sense ànim de lucre i evitant intermediaris: borsa d'habitacions, borsa de pisos de lloguer.

- Intermediació sense ànim de lucre de processos d'adquisició i lloguer d'un habitatge.

- Edició de materials d'informació i difusió per facilitar l'accés a un habitatge digne a la població juvenil i en general.

- Dinamització d'activitats, sessions informatives i campanyes que facilitin l'accés a un habitatge digne a la població juvenil i en general.

pàgina 3

m e n ú

d e l

PROBENS ASSOCIACIÓ PER A L'ESTUDI I PROMOCIÓ D E L B E N E S TA R SOCIAL

d i a QUÈ ÉS PROBENS?

Probens va néixer l'any 1983 com a entitat sense afany de lucre, per tal d'oferir estudis i formació ocupacional a gent en atur(cal recordar que, als anys vuitanta, la taxa d'atur va arribar a ser d'un 20%). El 1996 van començar a dirigir els seus esforços cap a la vivenda, i va néixer el projecte d' immobiliària social.

Hem parlat amb Jordi Ferrer i Josep Garcias, que ens han rebut al local que Probens té al mig del Raval, perquè ens expliquin com estan atacant el problema de l'habitatge. El lloc està literalment empaperat d'anuncis, en diferents idiomes, de projectes dirigits als més desfavorits, des de cursos de català a tècniques per trobar feina, o cursos de soldador; es pot intuir que l'objectiu de Probens no és l'habitatge en si, sinó la millora de les condicions de vida, i l'habitatge és una de les moltes eines que fan servir.

La línia d'actuació de la immobiliària és molt clara: Probens es posa en contacte amb un propietari pobre, és a dir, algú que té un pis buit, normalment d'herència, en males condicions, i que no té prou diners per reformarlo i llogar-lo, però que no vol vendre'l. Probens arrenda aquesta vivenda en usdefruit, fa les reformes mínimes necessàries i lloga el pis al preu més baix possible, és a dir, el just per cobrir les despeses. Els llogaters són gent marginada socialment, que es sotmeten a un seguiment per part de Probens o altres entitats socials, per tal d'aconseguir estabilitzar la seva situació i que en un període el més curt possible puguin accedir al mercat normal de l'habitatge. És a dir, les vivendes de Probens no són més que un trampolí cap a la inserció, i aquest procés s'aconsegueix en períodes que van des dels sis mesos als dos anys. És molt important, doncs, que els beneficiaris aprenguin a espavilar-se i no dependre de les ajudes. Els llogaters es comprometen, mitjançant un conveni, a coses bàsiques, com mantenir en bon estat la vivenda, procurar l'escolarització dels fills, buscar (o mantenir) una feina, o adaptar-se al nou entorn i als veïns, qüestió especialment important quan es tracta amb immigrants. De tota manera, cada cas és un món diferent, i el seguiment de cada un d'ells també ho és.

COM ESTÀ EL PATI?UNA VISIÓ GLOBAL DE L'HABITATGE Bàsicament, el problema rau en la gran demanda d'habitatge, la qual està constituïda bàsicament pels següents grups: la generació del baby boom; la immigració; la demanda de segona residència; els inversors que busquen un valor segur com és "el totxo", i també la baixada de l'ocupació de la vivenda, que en els últims anys ha anat de 3.8 hab/pis a 2.1 hab/pis, i continuarà baixant. Això fa que Espanya sigui el país que més habitatges ven dins la Unió Europea. En canvi, l'administració no ha intervingut de cap manera per dirigir aquest mercat; només el 3% d'habitatges són de pro-

CHRISTIANIA:

UN EXPERIMENT SOCIAL

Situada en una zona cèntrica i històrica de la ciutat de Copenhaguen, Christiania és coneguda amb el nom de Freetown (estat-ciutat lliure), i mai més ben dit, perquè Christiania pretén ser un estat ecològic, autosuficient i independent dins la ciutat, amb les seves pròpies lleis. Una ciutat governada democràticament pels seus habitants, on són ells qui, creen, voten, decideixen, rebutgen intenten solucionar els seus problemes de primera mà, en una assemblea oberta a tota la comunitat.

El seu principal lema és: "tot és permès mentre no molesti als demés".

Tot plegat no resulta tan fàcil i senzill, i és que darrera Christiania trobem una història de lluita, derrotes i victòries, amb un futur, avui en dia, encara, incert.

Christiania era una antiga zona militar abandonada. A principis dels anys 70, un grup de hippies i activistes polítics van tirar la tanca a terra, s'hi van instal·lar i van proclamar la seva independència.

pàgina 4

diagonal 8 - abril 2004

Reclamaven al govern uns habitatges dignes i econòmicament accesibles, amb zones verdes, on poder jugar amb els infants...

Al principi, van intentar fer-los fora en diverses ocasions, però de seguida van ser massa gent per adoptar aquesta via. Ben aviat, la qüestió va passar al Parlament.

Aquest va acabar acceptant Christiania com un experiment social per un cert període de temps limitat.

Després de molts estira i arronsa han aconseguit que els habitants de Christiania paguin per l'aigua i l'electricitat que consumeixen, així com un mínim de lloguer i taxes.

Aquest esperit lliure ha propiciat tot un dinamisme i iniciatives des de la imaginació i la creativitat en els habitatges, edificis públics (banys comuns, infermeria, restaurants,…), espais i zones comunes a les exposicions d'artistes, concerts, performances, un diari i una radio pròpies, etc…

moció pública, i no hi ha hagut actuacions per controlar el proveïment d'habitatge a la població en tant que dret bàsic. Dins de Catalunya, els escenaris diferenciats que tenim, amb problemes diferents, són l'àrea metropolitana de Barcelona, i la resta del país. Però tots dos escenaris comparteixen un d'aquests problemes, i és aquí on entra Probens: des de sempre, hi ha hagut un sector de la població que no té accés a cap tipus d'habitatge, el més marginat socialment.

ENTRE L'EMPRESA I L'ONG A Probens hi ha treballadors professionals i voluntaris, en general de camps socials, com pedagogs, mestres, treballadors socials, i també tècnics, com aparelladors. És una entitat sense afany de lucre, però funciona com una empresa, ja que ha de quadrar ingressos amb despesa, però el que es busca és el benefici social. El projecte d'immobiliària social necessita una gran quantitat d'inversió; Probens fa unes quatre rehabilitacions a l'any, i cadascuna necessita una inversió de 25.000 € , així que és difícil ferho rutllar des d'una petita associació de voluntaris.

Sembla que els nous governs tenen plans força ambiciosos per tal de resoldre el problema de la manca d'habitatge. El què està clar és que qualsevol acció que duguin a terme s'haurà de fer en coordinació amb les entitats que, com Probens, han estat atacant el problema des de fa uns quants anys. Si la vivenda és un dret, i no una inversió segura, les immobiliàries socials tenen un gran futur, i els futurs arquitectes hi podem trobar un lloc de treball. Almenys serà més gratificant que treballar per a la urbanització descontrolada del país!

Anna Manyes En canvi, però la venda de hatxis és legal, quan a la resta de la ciutat està prohibit. Això va fer per exemples, que als anys 80, amb l'entrada de les drogues dures, Christiania resultés un mercat fàcilment accessible per als yonkis, fos un lloc privilegiat per delinqüents i en conseqüència la comunitat agafés molt mala fama, amb més d'una batuda policial.

Hi ha qui està a favor i qui en contra, uns defensant unes característiques i altres criticant-ne unes altres, però el tema ha transcendit cap a raonaments més filosòfics.

Fins a quin punt podem afirmar que és socialment just o no? tenen realment dret a fer-ho? En cas afirmatiu, per què uns si i altres no? O què arribaria a passar si tothom ho acabés fent?

Tot plegat resulta força complex i gens fàcil de resoldre.

Segons Kant es pot dir que una actitud és correcte si pot entendre's de manera universal. És a dir, imaginem-nos que tothom ho fes a la vegada, podria ser?

Fins a quin punt està bé rebutjar una societat, però a la vegada aprofitar-se de certs aspectes concrets. Christiania, per exemple, accepta la seguretat social, com qualsevol altre ciutadà danès.

Fins a quin punt algú s'arriba a integrar en una comunitat així?

Perquè si que és veritat que com a visitant pots arribar a sentir-te una mica intimidat.

M'agradaria molt conèixer les opinions d'altres persones i que algú em doni respostes a tantes preguntes que em faig.

Avui en dia, Christiania té un miler d'habitants aproximadament, mentre que rep cap a mig milió de visitants l'any, la qual cosa no ajuda al Ministeri de Defensa (veritable propietari de la zona) a prendre una decisió sobre la zona.

Aviat es celebrarà el 35è aniversari de la seva fundació, però el futur continua sent tant incert com el primer dia.

montse moncunill

SANTIAGO CIRUGEDA: SOLUCIONS BARATES I PROVISIONALS PER VIURE A LA CIUTAT

m e n ú

d e l

d i a

Hi ha diferents respostes socials en contra de l'especulació immobiliària, algunes de les quals es comenten en els corresponents articles de Probens i de Hamsa.

Una altra és la relacionada amb un col·lectiu d'arquitectes joves que en conjunció amb l'acció ciutadana, creen i experimenten noves situacions urbanes o residencials al marge del planejat per l'administració.

Aquesta via és la hackitectura. Que en

una definició més global serien tots els qui reivindiquen l'ús, de forma no prevista, d'elements arquitectònics (bastant senzills, fins i tot precaris) per posar en evidència les incapacitats de les estructures administratives que hi ha al voltant de l'habitatge i de l'urbanisme quan es tracta de donar resposta a les necessitats de la societat.

Santiago Cirugeda és un arquitecte sevillà de 31 anys l'obra del qual hem pogut veure exposada darrerament al Centre d'Art Santa Mònica. En la seva trajectòria, el Santiago ha construït diversos artefactes provisionals en una línia molt subversiva i dinàmica. Tot i participar a la 50ª edició de la Biennal de Venècia, ell no es considera un artista sinó un ciutadà més que busca

diagonal 8 - abril 2004 solucions a l'abast de qualsevol persona que pateixi el problema d'accés a l'habitatge.

"Me importa un carajo el arte", afirma a una entrevista realitzada pel diari El Pais (Tentaciones del 13/06/2003) i continua: "El concepto de vivienda ha cambiado. Ya no existe la casa de toda la vida. Los jóvenes nos llevamos nuestro hogar a cuestas, de casa en casa".

D'acord amb aquest plantejament, els primers artefactes habitables de la seva obra tenen en comú la recerca de les fissures legislatives per construir artefactes que normalment habitarà ell mateix. És el cas del projecte d'una instal·lació per aconseguir un habitatge d'emancipació.

Un habitatge resultant de la connexió de la casa dels seus pares amb diverses habitacions amb obertura al celobert, que diferents veïns de l'escala li lloguen temporalment. El projecte de connexió entre les diferents habitacions es fa mitjançant conductes de circulació, com túnels o passadissos, de manera que pot tenir una certa independència sense sortir de casa seva i sense molestar als veïns.

Davant d'una instal·lació d'aquest tipus, si existeix alguna reclamació la resposta de l'administració és previsiblement lenta o nul·la de manera que aquesta instal·lació hagués tingut una vida d'uns tres anys. Una altre proposta va ser utilitzar una bastida a la façana per tal d'ampliar l'habitatge, com si fos una pròtesi. Així mateix la construcció de càpsules habitables als terrats d'edificis plurifamiliars (la

casa de la Emma de Plats Bruts?), que tot i ser il·legals, ell considera com una desobediència civil que posa raonablement en qüestió el paper de les ordenances. En certa manera són les ampliacions de tota la vida plantejades des d'un ús normatiu més obert, basat en alguns buits legals i amb l'acció directa de l'interessat.

Posteriorment, s'ha involucrat en l'aprofitament dels solars buits de la ciutat, amb la intenció de no posseir-los mercantilment, sinó de donar-los-hi un ús públic per a la ciutat (tal com va fer l'arquitecte holandès Aldo Van Eyck fa una pila d'anys). Són els casos de la casa estudi en un solar del casc antic de Sevilla per mitjà d'un contracte d'arrendament d'un any i la ocupació d'un solar al barri madrileny de Lavapiés, en col·laboració amb un col·lectiu okupa de la zona. En aquest cas amb l'amistosa cessió(per part d'un particular) d'un solar que ha sigut l'emplaçament d'un nou artefacte. Aquest últim, nascut de la economia de mitjans i de materials, ha esdevingut un punt d'agitació cultural autònom al centre de barri.

En resum, que si us interessa el tema visiteu el següent enllaç: http://www.arteleku.net/4.0/artelekutv/indexE.jsp Us donarà accés als vídeos en els quals el Santiago Cirugeda explica la seva trajectòria i les impressions derivades de cada un dels seus projectes. Si més no, passareu una bona estona! També podeu mirar altreslinks amb aquest tema: http://idensitat.cccb.org/cirugeda_e.htm (molt recomanable) http://madiaq.indymedia.org/news/2004/02/3931.php http://www.arteleku.net/secciones/enred/artelekutv/artelekutv2/43/43.jsp http://home.earthlink.net/%7Eosfavela2002/sunshine/architecture.html#hackitecture http://www.emancipator.org/ PASAJES de arquitectura y crítica nº54/ La acción directa

Jorge

pàgina 5

m e n ú

d e l

L'Okupació és una opció En els darrers anys el preu de l'habitatge ha arribat a unes cotes desmesurades en què la majoria de població li ha de destinar pràcticament la meitat del seu sou o més. Actualment el salari mínim és de 475 euros al mes i la mitjana del preu de la vivenda ja en sobrepassa aquesta xifra. Això posa de manifest la problemàtica amb la que es troba la majoria de gent per poder accedir a un habitatge digne.

Les polítiques que segueixen les administracions per solucionar aquest problema són pràcticament nul·les o ineficaces. És difícil de creure que un Ajuntament suposadament d'esquerres, com el de Barcelona, vulgui acabar amb les desigualtats socials que genera aquesta situació quan constantment està requalificant zones verdes, d'equipaments o d'habitatge social en sòl d'ús privat per poder dur a terme processos de reurbanització de zones de la ciutat, com el Fòrum, per tal de promocionar la "marca Barcelona" i potenciar el sector financer i turístic. Amb aquestes polítiques pretenen generar un model de ciutat on la moneda sigui el principal per poder-hi viure. El model d'una ciutat

Visita a HAMSA, una fàbrica okupa Els edificis que es solen okupar són aquells que durant molts anys han estat deshabitats, i l'acció es realitza sense cap avís. Es punxa tant l'electricitat i l'aigua, i s'habilita l'edifici per fer-lo vivible, ja que molts cops està en molt mal estat.

Això és el què es va fer a l'Hamsa fa vuit anys. L'Hamsa era una antiga fundició, afectada des del 1982 per un PERI. El pla preveu, entre altres coses, convertir el solar en vivendes de promoció privada i en una zona verda, i va ser concedit després de molt de temps de lluita veïnal per enderrocar la fàbrica abandonada.

Normalment, als espais okupats no només s'hi viu, també s'hi realitzen moltes activitats. Això ajuda a l'hora de fer de l'acte d'okupació una reivindicació més potent, i de vegades també serveix per acostar el casal a la gent del barri, donant el servei d'un casal cultural, esplai, bar, cen-

pàgina 6

d i a botiga on el teixit associatiu i les necessitats bàsiques com la de la vivenda siguin trepitjades i ofegades per tal de crear una "Barcelona Pija" on no ets acceptada si no pots pagar una hipoteca.

Davant d'aquesta situació, la gent que treballem dins dels centres socials okupats o optem per noves formes de vida, creiem que la okupació és una opció legítima per recuperar allò que el capitalisme ens pren. Amés, davant de les formes de participació que promouen les administracions que no et permeten relacionar-te d'una altra forma que no sigui la marcada per elles, creiem que és imprescindible el fet de crear espais on es generin noves formes de relacionar-se sota uns paràmetres no mercantilistes i basats en la horitzontalitat i el treball assembleari.

Però la okupació no és una finalitat sinó un mitjà per poder dinamitzar les nostres lluites quotidianes. Per això apareixen els centres socials okupats com a espais des d'on poder dur a terme aquestes lluites. Lluites contra la precarització de la vida, del treball, de l'accés a la vivenda, de les llibertats individuals i col·lectives, de les relacions emociotre de recursos, o fins i tot, si hi ha prou terreny, un hort públic. També és important el paper que juguen dinamitzant moltes festes majors de barris com Sants o Gràcia, amb concerts, cinema, xerrades, etc.

D'aquesta manera, hi ha cases okupades que es converteixen en un veritable punt dinamitzador del barri o poble, fins al punt que la pressió pública ha impedit molts desallotjaments.

diagonal 8 - abril 2004 nals... En definitiva, és una forma de donar una resposta col·lectiva a les diferents injustícies que patim a prop nostre o d'apropar les problemàtiques que pateixen a altres llocs del planeta.

La repressió al moviment okupa no ens atura Després del desallotjament del Cinema Princesa al 1996, que es va saldar amb més de 40 detinguts i una forta criminalització mediàtica, la okupació va experimentar un rebrot molt fort que va fer que arreu de l'àrea metropolitana s'hi produïssin moltes okupacions tant de vivendes com de centres socials.

Al llarg d'aquests anys el moviment okupa ha patit moltes onades repressives que han acabat amb seguiments policials, identificacions constants, detencions, desallotjaments i la reforma del codi penal tipificant la okupació com a delicte que et pot arribar a dur a la presó.

Aquestes situacions van generar la necessitat de crear una Assemblea d'Okupes de Barcelona forta des d'on poder combatre aquests cops policials i poder engegar campanyes conjuntes contra l'especulació urbanística i la repressió que patim els moviments Aquest és el gran problema que els ha suposat als veïns durant molts anys; el soroll dels concerts i festes, que podia durar fins a les set del matí, impedia dormir, i l'endemà calia fer passar una brigada de la neteja per recollir la brutícia que s'acumulava al carrer.

Per les característiques de l'edifici, de grans naus, l'Hamsa era el lloc idoni per organitzar-hi concerts i festes, una activitat que sol ser molt rentable. Amb els diners recaptats, el moviment okupa pot editar i distribuir de forma gratuïta La Burxa, la revista del moviment okupa, finançar altres activitats, i també pagar els advocats que, òbviament, necessiten cada dos per tres. Per això, a l'Hamsa hi havia festa cada cap de setmana.

L'Hamsa, com a fàbrica abandonada que és, no està insonoritzada.

Està situada davant d'una escola pública i envoltada de vivendes.

Des de l'associació de veïns d'Hostafrancs es van oferir pisos, també abandonats, perquè fossin

socials en general.

Actualment, amb el Fòrum de les cultures la ofensiva per acabar amb aquests espais generadors d'una cultura diferent a la que li interessa al sistema s'ha intensificat. Molts processos judicials que estaven estancats s'han reobert i s'han efectuat molts desallotjaments. D'altres s'han pogut aturar gràcies a la pressió popular duta al carrer tot i que encara estan en perill com és el cas de la Hamsa, la Kasa de la Muntanya, El Monstru del carrer Banyoles, la Quinkalla, la Breva...

Una mostra del model participatiu que promou l'Ajuntament de Barcelona la trobem el darrer dissabte 17 de març, quan la Guàrdia Urbana va carregar contra unes jornades per la okupació a la plaça de la Virreina a Gràcia.

Aquesta provocació policial va acabar amb aldarulls durant una bona estona en què es van cremar contenidors per crear barricades per evitar el pas dels antiavalots.

Perquè creiem que aquesta repressió no ens pot negar el nostre ple desenvolupament com a persones, amb una consciència col·lectiva crítica, seguirem okupant i generant fronts de contrapoder basats en noves formes de viure i relacionar-se.

Ivan Rubio, membre del Centre Social Okupat Can Vies (Sants) okupats, i es deixés l'Hamsa, però es va rebutjar l'oferta.

El moviment veïnal a Hostafrancs sempre ha estat prou important, com sol passar als barris que han estat pobles a Barcelona, habitats per gent de classe obrera. Van ser els veïns els qui, durant els anys setanta, van lluitar per aconseguir millores al barri. El PERI és un dels resultats d'aquesta lluita, però també van intervenir en el projecte per convertir l'Espanya Industrial en el parc que és ara, per impedir la implantació d'alguna indústria, o per rehabilitar l'antiga estació de Magòria, actualment i durant molts anys en desús. Durant la visita al local que tenen a la plaça Herenni, ens va impressionar un gran dibuix que hi ha penjat, fet a l'any 77, denunciant l'especulació que duia a terme l'ajuntament de Porcioles, i la lluita que es duia a terme des de diferents barris obrers de Barcelona. Un dibuix que recordava molt els què acabàvem de veure a les parets de l'Hamsa.

- l’equip de Diagonal -

pĂ gina 7

v o x

p ò p u l i

diagonal 8 - abril 2004

Trobada de representants d’estudiants d’arquitectura Madrid - febrer 2004 Els passats dies 20, 21 i 22 de febrer es va convocar una trobada de representants d'estudiants d'arquitectura de l'estat. Hi varem assistir membres de les delegacions d'estudiants d'Alcalà de Henares, Barcelona, Las Palmas, Sevilla, Valladolid i el Vallès. El motiu de la trobada era reestablir el contacte entre les escoles (perdut des del 1993) i obrir una via de comunicació per a tractar aquells temes comuns a tots els estudiants d'Arquitectura de l'Estat.

El tema més discutit va ser l'adaptació dels estudis al nou marc legal europeu, que pretén regular tots els estudis universitaris als països de la UE per a facilitar l'intercanvi professional i estudiantil. En el tractat de Bolonya s'utilitza una nova nomenclatura per a valorar l'activitat docent, els anomenats crèdits ECTS, que valoren tant les hores lectives de les assignatures com les hores de dedicació que requereixen els estudiants per la seva superació. En aquest marc, a la carrera d'Arquitectura li correspondrien 240 crèdits ECTS, que correspondrien a 4 anys de docència i una limitació de competències professionals per als titulats. La titulació de 240 crèdits s'anomenaria Grau i es podria complementar amb un Posgrau de 120 crèdits ECTS que donarien dret a l'obtenció d'un títol específic i a la resta de competències professionals en la seva especificitat. L'estructura del document de Bolonya i dels corresponents real Decrets publicats pel ministeri d'educació no deixen clar quin seria el finançament d'aquests posgraus.

En la trobada, es va acordar dirigir a tots els directors de les escoles d'Arquitectura d'Espanya el següent manifest: "A/A Directores de las Escuelas Técnicas Superiores de Arquitectura de España Los representantes de estudiantes de las Escuelas Técnicas Superiores de Arquitectura de Alcalá de Henares, Barcelona, Las Palmas, Sevilla, Valladolid y Vallès, reunidos en Alcalá de Henares el 20, 21 y 22 de febrero de 2004, a la vista de los siguientes documentos: -"Borrador de Proyecto de Real Decreto por el que se establece la estructura de las enseñanzas universitarias y se regulan los estudios universitarios oficiales de grado" -"Borrador de Proyecto de Real Decreto por el que se regulan los estudios universitarios oficiales de postgrado".

-"El Suplemento Europeo al Título".

Ja és primavera a l’ETSAB! Ja podem anar a prendre el sol a la terrassa Coderch!

Aquest any també podem anar a la gespa que ens han posat davant, a la Diagonal... sempre que no vingui el tramvia!

pàgina 8

-"Real Decreto 1044/2003 de 1 de agosto, por el que se establece el procedimiento para la expedición por las universidades del Suplemento al Título".

-"Crédito Europeo y el Sistema Educativo Español".

-"Real Decreto 1125/2003 de 5 de septiembre, por el que se establece el Sistema Europeo de créditos y el sistema de calificaciones en las titulaciones universitarias de carácter oficial y validez en todo el territorio nacional".

-"La integración del Sistema Universitario Español en el Espacio Europeo de Enseñanza Superior".

-"Declaración de Bologna: Adaptación Universitario Español a sus directrices".

del

Sistema

Pedimos que las futuras leyes españolas que legislen la integración de los estudios en el Espacio Europeo de Enseñanza Superior garantice que los Estudios de Arquitectura cumplan los siguientes requisitos: - Un grado de 300 créditos ECTS que de lugar a un título único de Arquitecto con el Suplemento Europeo al Título.

- Mantener la diversidad de planes de estudio de cada Escuela de Arquitectura.

- Un Proyecto Fin de Carrera como síntesis de todo el proceso interdisciplinar de formación, incluido en los 300 créditos ECTS. " Pel que fa a la continuitat d'aquest tipus de trobades es va acordar contactar amb la resta de centres on s'imparteix la carrera i convocar-ne dues cada curs, fixant la propera pel setembre del 2004. Es vol fer un seguiment de tots els processos referents a Bolonya i aprofitar per posar en comú les inquietuts que poguem compartir. Des de l'Escola d'Alcalà es va fer una ferma proposta d'organitzar un Congrés d'Arquitectura Estatal per a estudiants. Encara que la idea va ser ben rebuda, és un tema que es pretén concretar en properes trobades. Col.lateralment també es varen tractar temes referents als plans d'estudis de cada escola, a l'enfoc que se li dóna al PFC i a l'estructura dels estudis i el tracte amb el professorat.

Aprofitant l'assistència de grups de representants, varem presentar el projecte tridimenciudad, que va ser molt ben rebut per tots.

Jordi, Fede i Mei - DEDAB

g u i a

d e c e n t

desempolvando rincones

diagonal 8 - abril 2004

!"#$$#% &#'(% ¿Llega el siroco a Noruega?

La dificultad de encajar a Sverre Fehn en un estilo nos suele hacer referirnos poco a él. Aunque a menudo esta situación genera los arquitectos más interesantes. Navega entre los dos tópicos escandinavos, pero sin atarse a ninguno, entre el racionalismo de Jacobsen y el organicismo de Utzon, Fehn nació en 1924 y se diplomó en Oslo en 1950. Participó en los CIAM. Trabajó con J. Prouvé. Ha impartido clase en Oslo, Yale, Harvard, AA de Londres. En 1997 recibió el premio Pritzker.

Sus plantas utilizan elementos geométricos, más que para una estructura funcional, para generar una especialidad poética. Los sutiles croquis nos recuerdan a la mediterraneidad de los dibujos de la Acrópolis de Le Corbusier y L. Kahn, desecados por el siroco de África. Esta deshumidificación del proyecto, genera trazos puros y áridos, pero cargados de lírica y una sensación descarnada.

Actitud lejos de fragmentaciones y necesidades arrolladoras, la arquitectura se hace humilde, aceptando la posibilidad de la excepción, tantas veces emocionante. Rebusca valientemente en la geometría, flirtea con "la línea que ama la tierra", y a causa del clima se envuelve de suelo y busca lucernarios. Objetivos fríos en gestos desecados.

Si llegan los aires cálidos del África a Noruega, no lo sé. Pero la actitud de Sverre Fehn es diferente a la de sus coetáneos, a quien más se parece es a Aalto, mantiene todas las virtudes de sus vecinos, pero es más sereno y poético, como un sabio sin prisa que sabe escuchar pero opina otra cosa. Aunque en su infinidad de concursos no ganados lo que yo más valore, probablemente por mi juventud, sea la incansable valentía de las propuestas. Bravo.

5

pàgina 9

g u i a

d e c e n t

diagonal 8 - abril 2004

CONEIXES

LA

BIBLIOTECA

DE L’ETSAB?

Aprofitant la proximitat de Sant Jordi, hem cregut interessant parlar de la nostra biblioteca, que per molts encara és la “joia de l’escola” . Encara que no sempre hi trobem el que busquem, s’ha de recordar que la biblio de l’ETSAB segueix tenint la segona col..leció més gran d’arquitectura de tota Catalunya (per darrera de la biblioteca del COAC).

Per saber més hem entrevistat a la Cap de la Biblioteca, la Neus Vilaplana, que ocupa el càrrec des de fa dos anys. Les respostes les ha donat ella, però hem volgut escriure-les de manera que tot l’equip de la biblio s’hi senti identificat. Tot seguit, preguntes, respostes i curiositats sobre la biblioteca de l’ETSAB. Esperem no defraudar a ningú!

És un problema que els llibres d'arquitectura siguin cars i passin de moda?

No són tant cars, comparats amb els d'enginyeria o altres matèries. A més, ofereixen molta informació gràfica a canvi (plànols, fotografies, etc.). Tampoc perden vigència amb el temps, perquè passats uns anys et donen una visió històrica d'uns temes que sovint son els mateixos.

De quin pressupost disposa la biblioteca?

A part del pressupost per funcionament i per renovar equipament (ordinadors, taules, prestatges, etc.), la biblioteca disposa de dos partides per comprar llibres, una de la UPC i l'altre de la pròpia Escola, que sempre ha mimat la seva biblioteca. Aquest any la UPC ha donat 46.000 € i l'escola 12.000 € (tot junt, quasi 10 milions de pessetes).

Amb quins criteris es compren els llibres?

Existeixen dos tipus de llibres, els de la bibliografia docent (els llibres recomanats en les assignatures) i la bibliografia de novetats.

Dels primers sempre es compren 3 exemplars o més, i del segons depèn dels casos.

A més, es renoven periòdicament els llibres més consultats, perquè es deterioren molt. La bibliografia docent pot incloure llibres editats fa molts anys, i de vegades estan exhaurits (com el Paperback del Corbu o el Mies). En aquest cas es demana als professors que recomanin altres llibres semblants.

Respecte la bibliografia de novetat, son les llibreries i editorials que porten una mostra de les seves novetats per ser avaluades. Cada llibre nou és examinat per l'equip de la biblioteca (i de vegades per alguns profes que ajuden a triar-los) per tal de decidir si convé tenir-lo o no. De les revistes sovint es compren varis exemplars, mantenint sempre un de reserva que tothom pot demanar al taulell, però que està guardat per evitar el seu deteriorament.

A més dels llibres de compra, la biblioteca rep regularment altres llibres de segona mà provinents de donacions d'entitats i particulars (professors, estudiants de doctorat, etc.)

I per altra banda, des de uns anys existeix una partida que la UPC destina a col·leccions d'humanisme, i nosaltres vam escollir fer una

pàgina 10

col·lecció de cinema. Les pel·lícules escollides sempre tenen alguna relació amb l'arquitectura, sigui per l'argument, per l'ambientació o pels que hi ha participat. L'èxit de la col·lecció és total, des de l'any passat que vam començar els documents més prestats son tots pel·lícules.

On es compren els llibres?

La biblioteca te firmats convenis amb unes quantes llibreries on es compra quasi tot el material. No solen oferir descomptes especials, però ofereixen serveis que acaben sent més rentables, com la feina de catalogació: de cada llibre que es compra, la pròpia llibreria el cataloga al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i es copien les dades al Catàleg de les Biblioteques de la UPC. També s'encarreguen del transport i subministre del material, sigui comprat o retornat.

Quanta gent treballa a la biblio? Quants becaris?

En total som més de 20 persones: 10 treballadors fixes a la biblioteca, més 2 que treballen a l'Arxiu Gràfic de l'escola, i els becaris que són 11 a la biblioteca, 1 a l'arxiu gràfic i 1 a la Càtedra Gaudí, tots ells estudiants. La feina dels becaris és segurament la més ferragosa: endreçar llibres. També fan feines com arreglar els llibres deteriorats (que son molts) o atendre el préstec o al taulell de revistes quan no hi ha bibliotecaris. Tots treballem per torns de mati i tarda, per això mai coincidim els 20 al mateix temps.

ment segueix passant. I no només desapareixen pàgines, també llibres sencers. Sobretot amb les revistes: fa poc va desaparèixer un Croquis que només portava una setmana. No es tracta de tenir un guàrdia a la porta cada dia, la solució passa per denunciar aquestes actituds. I no és la biblioteca qui ha de fer una campanya en contra, sinó els propis estudiants que son els veritables perjudicats!

Perquè no s'obre la biblioteca més caps de setmana?

Aquest quatrimestre obrirem 4 caps de setmana entre maig i juny, ajustant-nos al calendari d'exàmens. Però obrir un dia extra suposa un cost molt elevat: com a mínim fan falta dos o tres persones treballant, i un guàrdia de seguretat extra a l'escola. A més, per conveni els treballadors fixes de la biblioteca no poden ser contractats, sinó que han de ser eventuals pagats per la UPC. Cal buscar personal especialitzat i formar-lo en les particularitats d'una biblioteca d'arquitectura. Sense comptar el cost energètic... Tot això suposa un cost que no es compensa si no venen prous usuaris.

Que feu quan venen 50 estudiants buscant un llibre que acaben de citar a classe?

S'intenta evitar aquesta situació demanant als professors que recomanin els llibres a principi de curs i no un moment donat, i sobretot que avisin per poder guardar llavors un exemplar al taulell de préstec, que no pot ser prestat però que tothom pot demanar i consultar.

Com evitar que s'arrenquin pagines de revistes o llibres?

Abans també passava, i lamentable-

Mireu que be s’han posat per sortir a Diagonal!

g u i a

d e c e n t Cal promoure la biblioteca per que la gent hi vagi més?

Amb l'espai que tenim actualment, millor que no. De fet la gran majoria d'estudiants fan servir la biblioteca: encara que hi passin poca estona, segueix sent el segon lloc (després del bar) on van quan no tenen classe.

Els estudiants coneixen realment tot el que ofereix la biblioteca?

Està clar que costa molt publicitar les coses en aquesta escola. A traves de la pàgina web oferim molta informació de com funciona la biblioteca i del que s'hi pot trobar. Però sobretot hi ha el component formatiu que vol oferir la biblioteca. A més de les sessions d'acollida pels estudiants de 1er (que s'organitzen des de fa anys), es vol donar als estudiants els coneixements necessaris per poder aprofitar al màxim els recursos que té a l'abast. L'any passat ja es van organitzar uns cursos per doctorants sobre com utilitzar les bases de dades de diverses biblioteques. Aquest any s'estan preparant uns cursets oberts a tots els estudiants, amb reconeixement de crèdits ALE, per donar-los a finals de curs. Es tracta de formar als estudiants en "habilitats informacionals", és a dir ensenyar-los a buscar informació a internet i a biblioteques i institucions d'arreu del món.

Perquè la web de la biblioteca és diferent (i millor) que la pàgina de l'escola?

Intentem que a la pàgina web s'hi trobi tota o gairebé tota la informació que un estudiant pot necessitar per saber què hi ha i com funciona la biblioteca. Dediquem moltes hores a actualitzar els continguts intentant que siguin clars, ben estructurats i fàcils de trobar, així com a escriure i penjar informacions sobre les novetats i sobre tot el fons documental de què disposem.

També elaborem continguts, com els dossiers temàtics que són molt consultats, fem una base de dades d'articles de revistes (Architexts) o entrem els sumaris d'algunes revistes (Visions, DPA, DC, EGA, Tectónica, Casabella, Domus, etc.), a una base de dades de sumaris on es poden consultar per internet i subscriure's per rebre'ls per correu electrònic.

Cal dir que l'any passat, el Servei de Biblioteques de la UPC va rebre un segell de qualitat de l' ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación) concedit perquè tots els processos que es fan a la biblioteca es documenten i tota la documentació es troba a la intranet i a la web, consultable per tot el personal.

Que faria falta per difondre millor la informació a l'escola?

Hi ha tanta 'saturació' d'informació que és difícil que la gent s'aturi a llegir els rètols, informacions escrites, etc. Segurament també falta més coordinació. Per exemple, si els actes de Cultura es sabessin amb més temps els podríem anunciar des de la biblioteca, o facilitar informació que estigués relacionada. També caldria més comunicació entre tots, entre departaments, entre professors i alumnes, inclòs entre els propis alumnes.

Penjar la informació a internet sempre és convenient, però no és suficient, cal que la gent ho sàpiga i que ho consulti. A nosaltres també ens dóna la sensació, de vegades, que ni cridant amb un megàfon per tota l'escola aconseguiríem fer arribar tota la informació als estudiants.

I per acabar: com havia de ser la biblioteca nova, i com serà finalment?

El projecte ha variat molt. Entre el primer programa que vam elaborar aquí i el projecte inicial ja hi havia diferencies. Després, quan l'escola d'aparelladors va decidir marxar, el projecte va haver de canviar notablement. Ara ja no serà realment una gran biblioteca , sinó només una biblioteca nova.

El projecte suposa doblar la superfície actual, però neix amb mancances: no hi cabrà tot el que volíem posar-hi, sinó només la part "pública" de la biblioteca (sala de lectura, ordinadors, sales de treball per grups, etc.).

També hi haurà algun dels serveis nous que s'havien pensat, com "la Factoria", un espai on els professors podran treballar i manipular-hi informació per elaborar el seu material docent.

diagonal 8 - abril 2004

Llibres més prestats a la biblioteca el primer quatrimestre del curs 2003-04 1. Arte de proyectar en arquitectura Ernst Neufert 2. J.A. Coderch de Sentmenat: 1913-1984 Carles Fochs 3. Más grueso que el papel = Thicker than paper Carlos Ferrater 4. Pieles nuevas : conceptos, capas, materiales Christian Schittich (editor) 5. Atlas de plantas : viviendas P. Walter 6. Arquitectura y climas Rafael Serra Florensa 7. El Gros de l'obra : uns apunts de construcció Fructuós Mañà Reixach 8. La Proyectación de la ciudad moderna Benevolo, Melograni, Giura 9. Historia crítica de la arquitectura moderna Kenneth Frampton 10.Historia de la arquitectura moderna Leonardo Benevolo La web de la biblioteca de l'ETSAB ha rebut unes 150.000 visites durant l’any 2003. Les pàgines més consultades són les de cinema i les dels dossiers temàtics, a més de la pàgina principal.

Els de la biblio ens han enviat aquest càlcul: entre el personal contractat i la seva formació, el consum de llum, calefacció, neteja, etc. a la universitat li costa aproximadament uns 500 € cada dia que s'obre. És a dir, obrir pels exàmens finals costarà més o menys 45.000 € (900.000 pts).

Per cert: s'ha posat en funcionament una nova màquina en l’espai de reprografia de la biblioteca, amb qualitat làser, que permet fer fotocòpies i impressions des dels ordinadors.

Les targes per aquesta impressora-fotocopiadora cal comprar-les al taulell de revistes de la biblioteca. No serveixen les targes de les màquines de copisteria.

Aquesta oferta de servei s'afegeix a les dues fotocopiadores del servei de copisteria que han estat renovades recentment.

Informació recollida per Albert Comerma i Anna Manyes.

pàgina 11

q u è

p u c

f e r ?

diagonal 8 - abril 2004

Enquesta Diagonal - Especial Sant Jordi

Quins llibres d'arquitectura ens serviran ara i sempre?

Aprofitant l'excusa del Dia del llibre, hem volgut fer una enquesta informal sobre una qüestió senzilla: quins son els llibres d'arquitectura que més utilitat tenen durant la carrera i durant la professió, aquells que per molt cars que siguin val la pena comprar-se perquè sempre els faràs servir per consultar o per recordar conceptes.

Llibres citats diverses vegades: Historia de la arquitectura (3 vol). Spiro Kostov El lenguaje clásico de la Arquitectura. John Summerson Historia crítica de la Arquitectura Moderna. Kenneth Frampton Razón y ser de los tipos estructurales. Eduardo Torroja Arte de proyectar en arquitectura. Ernest Neufert

Hem enviat aquesta pregunta a molta gent, estudiants i profes, i per un cop no ens podem queixar de la resposta obtinguda: ens han respost 17 persones!

Diccionario visual de Arquitectura. Francis D.K. Ching Diccionari visual de la construcció. Generalitat de Catalunya La casa: forma y diseño. Charles Moore La construcción funcional moderna. Adolf Behne

Lamentable, oi?

Dios lo ve, Más que discutible, Todo es comparable. Oscar Tusquets

Dons si, ens tornem a queixar. Definitivament tenim un problema en aquesta revista: entre nosaltres, que no ens sabem comunicar prou be, i els estudiants d’aquesta escola, que no doneu senyals de vida... Recordem l'entrevista amb l'Irizar: "yo a veces veo las clases y pienso.....

Pero esto es un suicidio colectivo, o que??"

Carta a los estudiantes i Vers une architecture. Le Corbusier Tractat d'arquitectura (els 10 llibres). Vitruvi La casa a mida. Jan Baca

Llibres citats una vegada (només els més coneguts): Saber ver la Arquitectura. Bruno Zevi

Agraim de debò als que ens heu respost, especialment els 4 profes: l'Albert Illescas, l'Aquiles González, l'Ignasi Llorens i la Magda Saura.

Los orígenes de la arquitectura moderna y del diseño. Nicolas Pevsner Teoria y diseño en la primera era de la máquina. Reyner Banham La construcció de l'arquitectura. Ignacio Paricio

L'Aquiles ens ha escrit una cosa molt significativa: que caldria fer una altra enquesta preguntant perquè els estudiants llegeixen tan poc.

Aquí queda el tema... A més, també ens ha recomanat fortament una pel.licula: El sol del membrillo, de Victor Erice.

Elogio de la sombra. Tanikazi

Les respostes que hem rebut son força variades, de fet era dificil fer un ranking. Aixi que us posem els llibres més citats, sense ordre, i també altres llibres que ens han escrit per un o altre motiu.

Penseu que son llibres "essencials" per qui els ha posat a la llista: algun motiu hi haurà!

Delirious New York. Rem Koolhaas

activitats...

Construir con el pueblo. Hassan Fathy Entrevista a Jose Antonio Coderch. Enric Soria Curso básico de proyectos. Helio Piñón ¿Quien teme a la Bauhaus feroz? Tom Wolfe Manual de supressió de barreres arquitectòniques. COAC les revistes Tectónica i El Croquis "Qualsevol text escrit pel teu arquitecte més estimat" (sic) Cartas a un joven poeta. Rainer Maria Rilke

Aquest cop passem de posar la típica agenda d'activitats. Total, podeu trobar-ne la informació a molts llocs, i a més segur que tampoc tindríeu temps d'anar-hi...

Només us presentem 3 activitats del COAC, força recomanables:

Presentació de la nova etapa de Quaderns (revista del COAC).

Del 22 d'abril al 3 de maig, al COAC (Espai Picasso).

Creixement demogràfic 1925-1970: la resposta del Patronat Del 6 de maig al 10 de juny, al COAC.

Inauguració dijous 22, a les 22 hores.

Exposició dels principis i continguts que tindrà des d'ara la veterana revista del COAC, que ha canviat el seu equip redactor per donar pas a un equip d'arquitectes molt joves i amb ganes.

Dins del cicle "la Ciutat Reincident", s'organitzen conferencies i una exposició al voltant dels projectes el.laborats pel Patronat de l'Habitatge de Barcelona en aquest període de forta immigració. Podreu trobar els conceptes i els dissenys dels

pàgina 12

famosos "polígons", tal com havien de ser originalment, i tal com han evolucionat.

ARQ-04 Jornades d'orientació professional per a joves arquitectes i estudiants de PFC. Us les recomanem enèrgicament: venen a la pròpia escola a explicar-vos com és el món laboral que us trobareu després de la carrera, quines sortides existei-

xen, i també tot el tema de fiscalitat i gestions que haureu de fer.

La data està per confirmar, però estigueu atents perquè no falta gaire!

Més informació a la web del Col.legi: www.coac.net

q u è

p u c

f e r ?

Setmana de Sant Jordi a l’ETSAB

diagonal 8 - abril 2004

la FESTA DE DIA 2004 ja arrenca!!!

30 d'abril de 2004

Per primer cop en molts anys, s’han previst diverses activitats lligades als llibres durant els dies previs al 23 d’abril.

Els dies 21, 22 i 23 hi hauran varies parades de llibres al vestíbul. Hi podreu trobar: - les publicacions recents de l’ETSAB i la UPC. - els dos números de VISIONS ja publicats.

- publicacions antigues de l’Escola, a molt bon preu.

- les revistes ON, Arquitectura Viva, Constructiva i els llibres de l’editorial Praidma.

Durant el dia 23, a més, hi haurà una paradeta de roses, muntada pels estudiants d’IAESTE. Cap al migdia, música en directe! Per animar la Diada, jazz i dixieland a mans d’uns quans companys de l’escola!

I per rematar la setmana: Concert de l'orquestra de la Universidad Carlos III de Madrid.

Dissabte 24 d'abril a les 20:30, a l'esglèsia del Pilar (Casanova,175) Amb la sortida d’aquest nou número de Diagonal, dedicat en part al tema dels llibres, ens sumem a les iniciatives descrites, i us convidem a disfrutar-les totes elles.

Ah, i per cert.... Si t’agrada aquella persona i no saps com dir-li, el divendres és el teu dia!

Una rosa, un llibre, i sobretot, passió!

Durant tot el dia: Bar: Barra, birra,... i servei d'entrepans i planxa Música: Grups formats per membres de l'escola a la terrassa Coderch.

Conferències: ESFA organitza una taula rodona de Comerç Just durant el matí.

Fotografia: La comissió de fotografia s'encarregarà de registrar la gent de la festa.

Parades associacions: CECP amb el Tastavins, begudes de la terra; Comissió de Festes ofereix còctels internacionals; IAESTE amb pastissos i ESFA amb una parada de Comerç Just.

Concurs de paelles: El pàrquing és invadit per les famosíssimes PAELLES i el seu concurs.

Esports: campionat d'escacs a la peixera, Bàsquet 3x3 a la terrassa, I Cursa ETSAB i Torneig de Ping-Pong.

A més a més: Xocolatada popular: Perfecte per escalfar motors!

Esquerrans indignats: Durant el matí es senyalitzaran artísticament cadires per a esquerrans en un concurs inèdit a l'escola.

Actuació castellera: Per primera vegada els Arreplegats de la Zona Universitària enlairen castells a la terrassa Coderch.

Karaoke Tridimenciudad: "Triumfitos", prepareu-vos per anar cantant!

TOTES LES ACTIVITATS SÓN OBERTES A TOTHOM!!!! ESTIGUES ALERTA! PARTICIPA I DISFRUTA en el DIA.............. dels ESTUDIANTS!!!

Que passeu una bona diada de Sant Jordi! albert

I parlant d'habitatge...

No us perdeu l'exposició d'Habitatge i Cooperació, que podreu veure a partir del dia 22 al vestíbul Coderch. Sabem que sempre passeu per allà cagant llets perquè feu tard a classe, però pareu-vos-hi una estoneta, potser hi aprendreu més que a la classe ;-)

Si teniu algun dissabte al matí lliure i voleu sortir d'aquesta carrera havent col·locat algun totxo, a partir del maig torna el Taller de construcció amb terra. Forma part de l'assignatura Habitatge i Cooperació, però tothom hi està convidat. Informeu-vos a les classes de l'assignatura, que es dónen els dimarts i dijous per la tarda al quart pis (entreu abans o després de classe, sense vergonya!)

pàgina 13

p l a n e t a r i u m

pĂ gina 14

diagonal 8 - abril 2004

p l a n e t a r i u m

diagonal 8 - abril 2004

ThE MuSIc sEcTIon Hola a tothom i bon St. Jordi. Tot tornant de les vacances de la Setmana Santa (és Santa i no s'hauria de treballar!!, això és un missatge dirigit a alguns professors il·luminats que divendres ens donaven feina per la re-entré)...bé com deia, les novetats en l'àmbit musical que hem trobat són diverses i a diferents nivells i escales.

Per començar comentarem el fenomen, "búsca la canción del verano" que estan fent les ràdios. Sembla mentida però és així, ja estem inundats de cançons fàcils i que sonen totes igual intentant saber quina serà la que ens amargarà l'estiu sentint-la a una mitja de 5 cops la nit.

A part d'aquest lamentable incident comercial, destacarem altres novetats com el nou single de Blink 182 i l'àlbum de Inspection 12.

Sobre el primer poc a dir, una cançó molt típica de Blink que no destaca per res, massa monòtona i convencional en poques paraules, i desprès sorprenen amb

una melodia molt més lenta del que ens tenen acostumats, amb la col·laboració del cantant de Yellowcard. Ja que parlem d'aquest últim grup, recordar que el seu disc va sortir fa poc amb dos temes molt bons, un dedicat a l'11 de setembre "Believe in me" i una romàntica i canyera alhora "Only one" en la que la música s'accelera i desespera alhora que ho fa la lletra de forma molt ben aconseguida.

Pel que fa als Inspection 12, han publicat com un recopilatori amb cançons que ja podríeu haver escoltat en altres cds, versionat alguns temes seus com "red letter day", i han incorporat tres cançons inèdites. Pels que no conegueu res d'aquest grup és una bona adquisició, en canvi, pels que ja teniu música seva, el millor és que aneu a la web de purevolume, a la seva secció i que escolteu el disc, us podeu baixar molt material d'aquesta banda.

Si sou amants d'aquests estils de música busqueu The Used - "Taste of Ink", i de Billy Talent...casi totes, són un grup jove canadenc que fusionen un parell d'estils de forma enginyosa i que té molta empenta.

WEBS ESTUDIANTS ARQUITECTURA

També caldrà estar atent a altres novetats com el nou disc dels Dover, el single d'Alanis Morissette, la última versió de l'Alejandro Sanz del "corassssson partio" i del nou disc d'Eminem presentat a Londres el passat dia 8.

Un cop més, tornem a parlar d'Etsaweb.

Per si encara no la coneixeu: és una pàgina web feta per dos estudiants d'aquesta escola, on podreu trobar moltes coses series i divertides sobre la carrera i sobre l'ETSAB. S'ha convertit en la pàgina extraoficial de l'escola, especialment perquè hi podeu trobar comentaris, opinions i queixes que difícilment sortirien a la web oficial de l'ETSAB. Si encara no l'he mirat mai, ja tardeu: www.etsaweb.tk Igual que nosaltres, ells

també troben a faltar més col·laboració per part dels estudiants. Per això us animem a que hi envieu coses, escrits, dibuixos, queixes, comentaris, etc. Ja veureu les diferentes seccions que hi ha, entre els quals, per cert, podreu trobar (i baixar) tots els números de DIAGONAL en PDF. Des de fa une setmanes tenen una novetat: una secció de viatges, on pots enviar informació del lloc que vulguis per que tothom pugui disfrutar-la. Aixi, si entre tots participeu, a l'estiu podreu escollir on marxar de viatge sabent més coses !!

Aquestes dates podrem començar a esbrinar que ens porta la banda sonora de Scooby Doo (recordem que en la primera pel·lícula van descobrir els Simple Plan), sense dubte el millor del film i fer un repàs a l'últim dels Offspring, cada cop més poppy's i més comercials (ronden pels 40).

Estaria bé parar atenció a la música de l'anunci de Vodafone dels Jet, perquè aquest grup és força interessant, recomano una cançó en particular: "Look what you've done".

I per acabar, us dono dos referències de grups dels que se'n comença a parlar, "Starsailor", dues bones cançons per anar fent boca "Four to the floor" i "Poor misguided fool"; l'altre són els "The Veils", que tocaven a Razzmatazz el passat 11 o 12M i no sé si al final van anular el concert, però porten un estil fresc, amb una veu molt característica i el cantant conta sols 20 anys, en conclusió: prometen.

Personalment m'atrau el so de "Guiding light" tot i que he de reconèixer que tot just els estic descobrint.

Un apunt final: The Rasmus tocarà a Bcn, en principi a Razzmatazz el 27-05-04. I com a contrapunt clàssic la meva admiració pel concert que va fer Marta Argelich a l'Auditori, en un altre número poder us ho explico ;P Andreu Griñó

Evidentment, també hi trobareu links a un munt de llocs. Hem volgut destacar aquests quatre, corresponents a altres pàgines fetes per estudiants de l'ETSAB o d'altres facultats:

http://pobladores.lycos.e s/channels/gente_y_ciudades/etsaB/browsing (antiga web de pobladores, ja no hi ha res de nou des de fa molt de temps. Tot el que hi ha ho vam incorporar a etsaweB)

http://www.enparalelo.org (la de granada, porten molt de temps fent-la ja, més o menys quatre anys, la fan un grup de tios q estan fent el PFC)

http://www.etsav.upc.es/e xtraoficial La extraoficial (o no tant) de l'etsaV. No en sé gaire cosa.

http://www.oteguiark.com (és d'un paio de Sant Sebastian. Amb un munt de projectes fets per ell, molt flash, molt espectacular, bon disseny)

http://www.buscadorarquitectura.com (es un directori d'enllaços a webs d'arquitectura que poden ser molt útils pels estudiants i estalviar feina a l'hora de buscar dades per internet)

pàgina 15

ROY