Suplement Especial 1000

M

Número

mil

olt hem canviat des que vam començar però seguim confiant en el periodisme local com el primer dia. Teniu a les vostres mans el número 1.000 de la Revista de Ripollet. Poc s'ho imaginaven qui van començar la publicació l'any 1984 al carrer Calvari que més de trenta anys després encara es publicaria.

Som el mitjà de comunicació imprès, privat i gratuït més antic del Vallès Occidental.

suplement

seguit de notícies i una manera d'explicar-les. És el bressol de grans professionals de la comunicació que van trobar en el nostre mitjà un lloc on desenvolupar-se, una escola. També és un altaveu per a tothom, un espai on expressar idees, anunciar projectes, denunciar injustícies o reclamar ajuda. I un mitjà per compartir a través de seccions temàtiques aficions, gustos, entreteniment i oci on hi té cabuda tothom.

El camí recorregut no ha estat fàcil i haver ar- És per tot això que no només celebrem haver ribat fins aquí ens enorgulleix i ens motiva per arribat al número 1.000, també celebrem i reivindiquem afrontar els repcom ho hem tes actuals, que fet. Ara que el no són pocs. Vam món és del tot néixer en blanc i global reivindinegre, amb pequem la comuriodicitat mensunicació local i al i fortament propera per a vinculats a la ràtothom, ara dio. Ara sortim que perdem cada setmana i drets fonamenles pàgines en patals reivindiper tenen una exRevista a revista ja portem quem més que tensió diària a in1.000 números. La xifra ens mai la llibertat, ternet i a les xarla pluralitat i la xes socials. Per ennorgulleix i ens motiva independència, mantenir-nos fiara que els bedels a la nostra neficis són el idea de fer periodisme local amb vocació de servei públic hem de motor de gairebé tot reivindiquem que seguim sent una associació sense ànim de lucre i ara seguir en actualització constant. que la informació es multiplica en número peQuan l'objectiu no és el benefici econòmic ni la rò perd contingut reivindiquem que més que propaganda política és possible ser indepen- mai cal apostar pel periodisme. dent, lliure i plural. Quan el projecte comunicatiu neix de l'associacionisme es referma el En aquest suplement fem un repàs a com hem compromís amb l'honestedat i el rigor. Quan arribat fins aquí i volem que serveixi d'agraïcreus en la importància de la vida en comunitat ment i homenatge a tots aquells que ho heu fet és fàcil estimar la llengua, promocionar i fo- possible. Anunciants, socis, treballadors, col·lamentar el teixit associatiu, el comerç i l’econo- boradors, entitats, lectors... tots sou impresmia local, la història compartida i la realitat del cindibles. A tots, moltes gràcies. I a tots demanem també que seguiu confiant en nosaltres per teu poble. poder continuar endavant. Nosaltres ens comPerò la Revista de Ripollet és molt més que un prometem a seguir apostant per Ripollet.

Editorial

Amb honestedat, independència i vocació de servei públic

Número

mil

suplement

Felicitacions Ramon Grau i Soldevila President de l’AMIC

D

es de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació (AMIC) volem felicitar a la Revista de Ripollet pel seu número 1.000 i pels seus 34 anys. Fer-ho especialment a l’editor, equip professional i totes i tots els que d’una manera o altra heu fet possible que amb esforç, constància i complicitats aconseguir crear un mitjà de referència al municipi, que gaudeix de bons col·laboradors, els lectors cada setmana la busquen i, el més important, el comerç i els anunciants hi creuen.

L’AMIC és una associació formada per tres-centes capçaleres, 134 publicacions impreses, i 166 digitals, amb unes dades d’audiència de milions de lectors que demostren la vitalitat i la força dels mitjans de proximitat del nostre país, en especial, dels gratuïts.

Per als propers anys, des de l’AMIC tenim la ferma voluntat d’ajudar a consolidar un sistema empresarial mediàtic, solvent, plural, democràtic i fortament arrelat a la nostra societat.

Volem adaptar-nos als nous hàbits, als nous reptes tecnològics, sense oblidar l’essència que és el periodisme de proximitat, explicar allò que volen i necessiten saber els ciutadans i ciutadanes d’aquest país, explicat per ciutadans/es com ells. Aquest és el model propi de Catalunya. Com a associació volem fer tot això, però el que més ens cal, a cada comarca, a cada municipi, és que existeixin uns mitjans d’informació de proximitat sòlids i molt arrelats i vinculats a la ciutadania. En aquest sentit a Ripollet tenim un bon exemple, i és la Revista de Ripollet, per molts anys!!

E

Jose Maria Osuna Alcalde de Ripollet

n nom propi i en el del govern que presideixo, vull felicitar la Revista de Ripollet per la publicació del seu número 1000.

Que un mitjà de comunicació assoleixi aquesta fita és un fet molt destacable; si aquest mitjà és una revista local editada per una associació cultural, el fet esdevé pràcticament una heroïcitat.

La Revista de Ripollet és un referent informatiu per a tots els veïns i veïnes del nostre municipi. És un mitjà de comunicació proper, amb un punt de vista crític, imprescindible per a millorar com a municipi i com a societat. És un mitjà de comunicació amb una gran base de persones col·laboradores i voluntàries però amb un tractament professional de les notícies que ens manté al dia de l’actualitat local a tots els nivells: polític, cultural, esportiu o social... És un mitjà de comunicació que dona veu a totes les opinions, tots els punts de vista.

A més, la Revista de Ripollet compleix amb una funció més enllà de la purament informativa, prestant la seva col·laboració al teixit associatiu de Ripollet en la difusió de les seves activitats.

Així, la Revista contribueix també a enfortir el sentiment de pertinença al nostre municipi.

Així doncs, moltes felicitats a totes les persones que feu possible que aquesta Revista surti al carrer cada setmana. Enhorabona per formar part de la història del municipi i força per continuar amb nosaltres per molts anys.

Número

mil

suplement

La nostra història

Més de 33 anys d’informació i comunicació local ininterrompuda

L

Un full sobre la ràdio al 1984 que gràcies al treball, la dedicació, l’empenta i la col·laboració de centenars de persones s’ha convertit en el referent informatiu local

a restauració de la democràcia a finals dels anys setanta del segle passat va provocar l'aparició de nombrosos mitjans de comunicació al país. L'efervescència cultural i social es va canalitzar en l'àmbit comunicatiu en la posada en marxa de projectes locals i comunitaris tant en paper com en ràdio i inclús televisió. Tot estava per fer i amb il•lusió, voluntarisme i malgrat no tenir gaires recursos gairebé tot era possible. És en aquest context que un grup de joves de Ripollet comencen a parlar l'any 1981 de crear una revista al poble.

Després de diverses reunions a un local cedit per la desapareguda llibreria Pinetons la idea canvia. Fruit de l'èxit que estan reben les ràdios lliures i municipals que s'estan obrint arreu del país decideixen crear-ne una emissora fixant-se en Ràdio Arenys, Ona Lliure o Ràdio Rubí, entre d'altres. Amb el nou objectiu en ment es van posar a treballar i al 1982 Joan Puig, Jaume Sariol, Jordi Jorba i els germans Carles i Jordi Font fundaven l'Associació Ràdio Ripollet i iniciaven les emissions des d'un petit estudi creat a casa d'en Carles Font al carrer Sant Enric. La ràdio va arrencar amb força i a finals del mateix any 1982 ja es traslladaven a un nou local al número 3 del carrer Calvari. La programació anava creixent així com el nombre de persones vinculades al projecte com a col•laboradors. No triguen ni dos anys en recuperar la idea de la revista. I a l'octubre de 1984 publiquen un primer full sota la capçalera 'Ràdio Ripollet' que suposa el número 0 del que ara és la Revista de Ripollet.

En aquell primer número s'explicava que la intenció era "obrir un nou camí potenciador de la vida cultural del nostre poble", "ésser un complement a la ràdio" i s'anunciava "en aquest full no funcionarà la censura!". Igual que havia passat amb la ràdio el projecte va arrelar ràpid i dos números després, a l'agost de 1985 es va canviar la capçalera, es va ampliar el número de pàgines i més enllà de la programació de la ràdio i un especial de la Festa Major, la revista va començar a incloure articles elaborats per l'equip de l'emissora i seccions dels col·laboradors de la mateixa.

Número 19

Número 31

Joan Puig i Jaume Sariol Membres fundadors de l’Associació Ràdio Ripollet:

La nostra voluntat era crear una associació per fomentar i fer difussió de les activitats i la tasca de les altres associacions. Ser el mitjà de comunicació de les entitats. També vam tenir sempre molt clar que l’associació havia de donar lliber-

Número

mil

tat d’acció als professionals, als periodistes. I és una manera de fer que s’ha mantingut des del començament i que continua sent així. Era un projecte necessari i el temps en ho ha confirmat.

Es va publicar de forma bimensual fins al desembre de 1989 que va començar a ser mensual. Era tot en blanc i negre i format DIN-A4, ja tenia 24 pàgines i oferia notícies polítiques, socials, culturals i d'esports. També articles d'opinió, reportatges i seccions diverses. La primera portada en color va ser al desembre de 1990. La publicació es va anar consolidant arribant a superar les 40 pàgines en alguns números i fent cobertures i edicions especials per a les eleccions, la Festa Major i ja es va començar a obsequiar als lectors amb un calendari cada final d'any. Al juny de 1993, en un número especial previ al 59 i dedicat a les eleccions municipals, es canvia el nom i s'abandona el de Ràdio Ripollet per Revista de Ripollet. El següent gran canvi va ser a finals de 1999. Es va tancar així una primera època de la publicació marcada pel voluntarisme i en la qual sota la coordinació d'en Joan Puig

suplement

i en Jordi Jorba van participar de la redacció més de mig centenar de persones, entre els que hi havia Jaume Gustems, Àngel Esteve, Joana Raja, Joaquín López o Ramon Argenté, entre d’altres. En aquests anys es van explicar moltes notícies com el naixement dels Vailets, l'elecció dels Gegants, el pas de Carles Ferré al PSC, les obres del Mercat, el nou Casal de Joves, la reivindicació del tercer institut, la construcció de la piscina del Poliesportiu, el Pla Pinetons, el campament gitano o els concerts a Ripollet de Lluís Llach, La Polla Records o Els Pets, per exemple.

Grup de col·laboradors de la revista i la ràdio al 1987

Número

mil

Vanessa Raja Directora de desembre de 1999 a desembre de 2001:

Va ser tot un repte perquè era un canvi molt important. Modificàvem la periodicitat, el disseny, els continguts, era un canvi de concepte sencer.

L'ideòleg va ser l'Oriol Soler. Ens vam fixar en altres setmanaris que ja funcionaven a la comarca però teníem clar que nosaltres volíem conservar l'esperit informatiu. Vam haver d'explicar el projecte a les entitats i al teixit comercial del poble, era una aposta arriscada però confiàvem que sobreviuria. Ho recordo com una etapa professional molt maca i em sento molt satisfeta perquè érem un equip petit però hi dedicàvem moltes hores.

Instal·lats ja a les actuals oficines del carrer del Sol 35 el número 141 serà el primer amb el format DINA5 que encara conservem. Es consolidava el color en la portada i algunes pàgines interiors i es reinventava totalment la publicació.

Vanessa Raja: La gent del poble es va fer seva la nova Revista ben aviat. Malgrat el canvi mai ens va costar omplir els continguts i els comerciants van confiar en nosaltres.

S'obria així una nova etapa a la Revista de Ripollet i també a l'Associació Ràdio Ripollet que des de 1997 havia perdut la gestió de l'emissora. S'apostava

suplement

així mes fortament pel paper mentre que es continuaven fent alguns programes a la ràdio, que havia passat a ser municipal i gestionada per l'Ajuntament. Es va crear per primera vegada un equip professional amb una comercial, Anna Rifà, personal d'administració, amb Núria Raja i Maria Jose Rodríguez i una redacció encapçalada per Vanessa Raja, ara periodista a La Xarxa de Comunicació Local. Aquell mateix 1999, ja fa 19 anys, l'equip de la Revista inaugurava també l'edició local de Vilaweb.

Número 141

Número 318

Era la primera experiència a Ripollet d'un mitjà de comunicació a internet i va tenir continuïtat amb una primera versió de la web pròpia. També es van posar en marxa seccions com 'Des del carrer del sol', 'Felicitats', les guies o l'entrevista i es van tractar temes com les reivindicacions pel soterrament, la construcció de la passarel·la de vianants i el relleu a l'alcaldia entre Ferré i Parralejo, entre d'altres.

Número

mil

Vanessa Raja: El canvi va suposar una reinven-

ció, una de totes les que ha fet la Revista de Ripollet. Només així s'entén que s'hagi arribat al número 1.000, si un mitjà de comunicació no es recicla es mor. Cal un equip jove i connectat al món i aprofitar el principal valor de la premsa local, la proximitat. La distància curta et permet tocar la notícia, conèixer els protagonistes, això aporta una gran riquesa a la feina dels periodistes.

Al desembre de 2001 Raja va ser substituïda de manera interina per la periodista de la casa i fins llavors directora adjunta, Reme Herrera, que ara treballa a Ripollet Ràdio. Al març de 2002 va arribar com a directora Silvia Marimon, que actualment signa al diari Ara.

Silvia Marimon Directora de març de 2002 a agost de 2004: Recor-

do que era una època que tot estava per fer i per explorar. L'Associació ens donava total llibertat i en ser un equip petit podíem crear i fer coses noves amb facilitat. Era molt còmode treballarhi, de la Revista de Ripollet destacaria que és una revista independent de veritat. Va ser una època molt divertida perquè érem un equip molt jove, ho recordo amb carinyo. Teníem l'avantatge de ser una revista local i estar molt a prop de la gent i això et permet sortir al carrer i fer te-

suplement

mes més interessants. Jo que venia de fora de Ripollet recordo descobrir a Ripollet un poble amb un fort moviment veïnal i em va sorprendre el teixit associatiu.

Número 230

Número 395

És l'època de les protestes contra l'Ecoparc, però també de les manifestacions contra la guerra, el 125è aniversari de la Societat Coral El Vallès, la vaga dels escombriaires o el Cuponazo. En aquests primers anys de la Revista setmanal el dissenyador va ser en Marc Padró i participaven regularment de la redacció Sandra Domènech, Maite Gutiérrez, Xavier Angulo, Carles Tubau, Meritxell Aymerich, Magda Méndez, Francisco Palomera i Esther Bermejo, entre d'altres, així com un ampli nombre de col·laboradors. Es van incorporar noves seccions com una dedicada a internet o 'Un cop d’ull a les entitats'.

Al setembre de 2004 va tornar a haver relleu a la di-

Número

mil

recció de la Revista de Ripollet. Va començar a ferse càrrec la periodista local Maria Jesús Garcia, que ja havia participat tant de la ràdio com de la revista.

Maria Jesús Garcia Directora de setembre de 2004 a octubre de 2006:Quan vaig entrar recordo que es feien mol-

tes pàgines, era temps del boom immobiliari, però també hi havia moltes ganes de fer coses. A la redacció hi havia un equip de gent jove, estudiants de periodisme, que estaven molt disposats i tenien moltes ganes de treballar. Tinc molt bons records de la convivència amb la gent.

Teníem llibertat per proposar nous projectes, no ens posaven traves i recordo que vam llençar la Revisteta, vam consolidar l'entrevista en profun-

suplement

també seccions com el Coñamon, 'Les dues cares de la façana', 'Orígens' o l'article d'opinió 'Veus' i 'El Circ Romà'. Es van incorporar a la redacció Maria Bélmez, Yolanda Garcia, Mireia Sanz, Marina Fàbrega, Jepi Selva i Judith Martínez entre d'altres.

També va haver relleu al disseny amb l'entrada de Benja Villegas. En aquest temps es va explicar la posada en marxa de la primera llar d'infants municipal, el Centre de Dia, les obres del Mercat Municipal, el tancament de la Trilla o l'inici de les reclamacions per l'amiant.

A l'octubre de 2006 es va incorporar com a director en David Rúa, procedent de Ràdio Barberà. I mesos després, al 2007 l'Associació va celebrar el seu 25è aniversari i la Revista de Ripollet el número 500, amb una edició especial. Va ser clau en la celebració la contribució de l'Aleix Saló, que en els darrers anys a més de ser el vinyetista de la publicació s'havia convertit en un referent de l'Associació i la Revista. L'entitat va organitzar un sopar de celebració i també una exposició amb el nom '25 anys comunicant' que es va poder veure a diversos espais del municipi.

David Rúa Director de novembre de 2006 a l’actualitat: AcabaFotografia de família en el sopar de celebració dels 25 anys

ditat o vam fer un nou disseny. La Revista de Ripollet ha estat i és el referent de la premsa escrita, la gent l'esperava el dijous a la tarda, vam aconseguir arribar a tothom, s'ha convertit en la manera d'estar informat del que passa al poble però amb un afegit molt atractiu com són les seccions, les fotos antigues, les cartes d'opinió, etc.

La revista va viure moments d'expansió i de les 64 pàgines que tenia a començament de 2005 va arribar a les 80 que es publicaven l'any 2006. L'augment de pàgines va permetre també incorporar noves seccions i més espai de notícies. Es van afegir

va d'arribar i la celebració de l'aniversari i el número 500 em van fer adonar-me de la importància que tenia a Ripollet la Revista. Recordo que va ser un any important, poder celebrar que amb el temps el projecte no només seguia endavant sinó que ho feia consolidant-se, creixent. No és habitual trobar un mitjà de comunicació amb tanta llibertat i un equip jove amb tanta empenta.

Es va mantenir la línia de treball a la Revista i es va anar millorant la versió web. Per la redacció van passar aquests anys Samuel Valiente, Ramon Pérez, Albert Hernández, Susana Martínez i Anna Puertas.

A finals de 2009 Benja Villegas deixa pas a Sergi Jiménez com a dissenyador i al 2011 es torna a renovar el disseny i la capçalera. La situació econò-

Número

mil

mica empitjora i la crisi comença a afectar al món editorial. A la Revista de Ripollet es redueixen pàgines però es referma el compromís per mantenir la qualitat i l'equip. S'incorporen a la redacció Sergi Bayó, Anna Tatché, Eva Rodríguez i més recentment Ferran Rigat. Es creen seccions com el 'Cap

Número 747

Número 845

Problema', 'El Racó Literari', 'La Balconada' o 'Espai Verd'. S'aposta per millorar la web, convertintla en tot un portal de comunicació que permet actualitzar la informació més enllà de la periodicitat setmanal. En aquests últims anys s'han explicat les reivindicacions per l'hospital, per la residència, el nou tanatori, el sorteig dels HPO dels Pinetons, les

Redacció actual una tarda de dimarts, dia de tancament de la revista

suplement

protestes per les preferents, les de la PAH i més recentment també les peticions d'un quart institut, la mostra de cultura popular o el relleu a l'alcaldia.

David Rúa: En tots aquests anys la Revista de Ri-

pollet no ha deixat d'adaptar-se per estar al dia.

Ara ho hem de seguir fent. Hem d'adaptar la revista en paper a les necessitats informatives actuals i seguir enfortint la web que ja és una realitat consolidada amb gairebé 6.000 notícies i més de 36.000 usuaris l'any passat. Hem de seguir traient profit a les facilitats tecnològiques i als nous formats en benefici de la comunicació local.

Arribem així al moment actual. A la celebració del número 1.000 amb un mitjà de comunicació del tot consolidat i compromès amb el municipi. Que en aquests més de trenta anys ha sabut reinvertarse, adaptar-se i canviar per tal de seguir sent un referent informatiu. De la ràdio a internet, de les ones al tuit, sortint cada setmana puntual i ininterrompudament en paper.

Una història que continua i a la qual esperem quedin encara moltes pàgines per escriure, ja estem treballant en elles.

Número

mil

suplement

Cronistes de Ripollet

Informant del dia a dia i de l’evolució del nostre poble Hem explicat les notícies polítiques, hem donat veu a reivindicacions socials i hem estat testimonis dels èxits esportius i les celebracions festives i culturals

Número

M

mil

ostrem en aquestes pàgines algunes de les portades més significatives que hem publicat fins ara. Un recull que inclou moltes menys de les que deixa fora però amb el qual hem volgut recollir la diversitat i la pluralitat que ens caracteritza. Algunes no les oblidarem mai perquè mostren fotografies espectaculars, altres perquè informen de moments importants pel municipi i moltes perquè han estat clau per apropar als ripolletencs la tasca del teixit associatiu.

Canvis polítics i reivindicacions socials Sempre hem dedicat una especial atenció a la política local i per això els relleus dels alcaldes han ocupat portades històriques. Però el cert és que les principals reivindicacions i lluites socials de les últimes dècades a Ripollet no s’han quedat limitades a l’acció dels grups polítics ni tancades dins les parets de la sala de plens. La lluita contra les incineradores, contra l’Ecoparc, pel soterrament de l’autopista, per fer justícia contra l’amiant o per l’arribada del tren han estat motiu de nombroses portades. També han obert moltes edicions les reivindicacions laborals, la lluita per un habitatge digne, la demanda d’un hospital, d’una residència, d’un tercer institut i més recentment també d’un quart.

Així com el nou Mercat, la inauguració del CIP Molí d’en Rata o les millores al poliesportiu.

Ripollet ha estat un municipi reivindicatiu i lluitador i des de la Revista de Ripollet sempre hem volgut ser aliats de les causes locals.

suplement

Han estat nombroses les portades dedicades al seguiment de l’actualitat política local

NĂşmero

mil

suplement

Uralita, la PAH, l’hospital, el tren o les lluites laborals han estat molt presents a les portades

Número

mil

Tradició, festa, cultura i esports La Festa Major, Sant Antoni Abat, les Festes de la Tardor, Carnaval, la Cavalcada de Reis, Sant Jordi a la Rambla, la fira dels Horts, el Tió, el Corpus i també l’Aplec de Sardanes, el ball de Gitanes, el concurs de migas i de dibuix a Can Mas, els Vailets, les exhibicions de danses i balls, el teatre d’Aspasur i els grups locals, la trobada de gegants, la Nit de Bruixes, els Diables, el Valentí Velilla, la Coral o l’Associació d’Espectadors han ocupat moltes portades. El teixit associatiu i la programació cultural i festiva són senya d’identitat. També ho són els nostres esportistes i els clubs locals. Referència en tenis taula, bàsquet i futbol sala, s’han acumulat èxits en futbol, atletisme, patinatge, petanca, handbol i hoquei. Som un poble amb gran afició a la boxa, les modalitats gimnàstiques i els esports de motor. Amb un ferm compromís per l’esport educatiu, l’esport per a tothom i bressol de grans campions com Lucila Pascua, Joan Creus, Ruben López, Jepi Selva, Sara Ramírez o Manel Martínez.

suplement

Celebrar la cultura i fer esport són dues activitats que omplen de color les nostres portades

NĂşmero

mil

suplement

Número

Festes, aniversaris, espectacles, èxits esportius, si és important per a les entitats és portada a la Revista

mil

suplement

Número

mil

suplement

Seccions inoblidables

Els col·laboradors han estat un valor afegit a les nostres pàgines Repassem algunes de les seccions més significatives que s’han publicat, han desaparegut però no les oblidem

Va de Pelotas i Coñamon

L’Àngel Esteve ha estat un dels col·laboradors més actius i estimat pels lectors. Al número 40 va arrencar amb un secció amb el nom ‘Va de Pelotas’. Humor, sàtira i ironia per comentar l’actualitat local.

Una secció que a partir del número 318 va seguir amb el Pajarito Coñamón y sus secuaces.

Orígens

Cap Problema La Clàudia Vargas ens va permetre gaudir amb les matemàtiques. Cada setmana ens proposava un problema d’aquells que cal pensar, repensar i en més d’una ocasió calia treure paper, llapis i fer números. A vegades inclús esperar a la solució.

Un cop d’ull a les entitats Una a una es va repassar la història, les activitats, les dades de contacte i l’actualitat de les entitats culturals del municipi. El recull de totes les setmanes esdevenia un catàleg molt valuós del teixit associatiu local.

Una secció que va tenir gran acollida i va generar molta participació va ser aquesta en la qual es publicaven fotografies dels pobles d’origen dels lectors. Era una manera de compartir i explicar. Una secció molt adient en un municipi com el nostre amb veïns arribats d’arreu.

Número

Les dues cares de la façana

mil

Al número 340 va començar aquesta secció dedicada a explicar el patrimoni immoble de Ripollet.

L’Aleix Saló va fer un magnífic treball de recuperació de les principals cases del poble, amb dibuix inclòs de la façana i explicació de l’interior. La seva habilitat com a dibuixant i el seu interès per l’arquitectura queden ben evidents en una de les seccions de recuperació històrica més recordades de la Revista de Ripollet. Hi van aparèixer el Mas Llobet de la Serra, Can Samaranch, El Molí d’en Xec, Ca l’Ametllera o el Pont de ferro, entre d’altres exemples del patrimoni local.

suplement

Espai verd

L’entitat Faumed va fer una secció dedicada als animals del nostre entorn més proper. Cada setmana destacaven algun exemplar amb fotografies, una fitxa tècnica i informació sobre l’espècie. A més de les dades sobre la vida de l’animal en qüestió també assenyalaven on es podia trobar, quin era el seu estat de conservació i quan era millor anar a veure’l.

Va ser un mostrari de fauna molt rica i que va permetre descobrir que al nostre entorn tenim moltes més espècies de les que potser coneixem. Tota la secció va resultar un mostrari excepcional de la riquesa natural.

Número

mil

suplement

Per Molts Anys, Felicitats i Equip de la Setmana

Era molt habitual que els nostres lectors comencessin a fullejar la revista per darrera. Primer miraven si coneixien algú al Felicitats. Ha estat una de les seccions més duradores. Va començar ja en el format gran i s’ha mantingut fins fa molt poc temps.

Amb la mateixa filosofia també vam publicar durant molts anys l’equip de la setmana.

Des del carrer del Sol i La Balconada

Horòscop

Culturitzart, disc, internet, el llibre

Estrella Cardona va ser la primera autora dels horòscops a la Revista de Ripollet. Després va agafar el relleu l’Ángeles Nasarre. Cadascuna amb el seu estil explicaven cada setmana quina era la situació dels diferents signes del zodíac i com això ens podia influir en el nostre dia a dia.

La secció d’opinió sempre ha estat ben viva a la revista. I un dels autors que ha denunciat més aspectes de l’actualitat local ha estat l’Alir i l’Oreneta. Amb aquests articles es complementava el Veus, la Tribuna Oberta, el Microscopi i el Circ Romà.

Totes elles seccions que buscaven donar veu a tothom i recollir la pluralitat del poble.

Les recomanacions culturals han estat habituals i amb formes diverses. Hem recomanat discos, llibres, sortides culturals, activitats del poble i també pàgines web o espais d’internet. L’aposta per la cultura ha estat una senya d’identitat de la revista que es manté ben viva.

Número

mil

suplement

Més enllà d’un setmanari

Mil números i molt més A més l’entitat ha col·laborat en la publicació d’altres llibres d’història local i ha cedit l’arxiu de fotografies i notícies a diversos autors.

Vivint i explicant la Festa Major

A finals d’agost és habitual que els ripolletencs tornin de les seves vacances per gaudir de la Festa Major. Des de la Revista de Ripollet també tornem a la

Per Sant Jordi, llibres!

L’Associació Ràdio Ripollet és l’editora de la Revista de Ripollet. Però a banda dels 1.000 números publicats al llarg dels darrers anys, l’entitat també ha editat dos llibres. L’abril de 1997 es va publicar el llibre “15 anys de Ràdio Ripollet”, un repàs escrit per Vanessa Raja on es van desgranant les diverses etapes per les quals va passar la ràdio local quan estava gestionada per l’Associació.

Cinc anys més tard, l’abril de 2002, sortia a la llum el llibre “Vox Populi. 20 anys de notícies”. Es tractava d’un recull gràfic que repassava els principals esdeveniments informatius a través de la sempre crítica i divertida mirada de l’il·lustrador Aleix Saló.

càrrega uns dies abans amb un especial dedicat a la Festa Major. Desgranem el programa d’actes i l’expliquem de la millor manera per a que ningú es perdi cap activitat. És la festa gran del municipi i nosaltres no ens la volem perdre.

Número

mil

suplement

ro dedicat als resultats electorals i les reaccions dels diferents partits polítics.

També hem publicat alguns números dedicats a esdeveniment excepcionals, com la dimissió de l’alcalde Carles Ferré o l’accident d’autocar a Golmayo (Sòria). Un altre dels especials que hem elaborat, aquesta vegada per fascicles, va estar dedicat al 50è aniversari de les riuades o el del número 500.

Al costat de la informació

Des de la Revista de Ripollet sempre hem estat al costat dels esdeveniments més importants. I quan ha fet falta, hem publicat números especials fora dels setmanals per tenir als ripolletencs ben informats de les notícies de més actualitat. És el cas, per exemple, de les eleccions municipals. Tan sols un dia després dels comicis sortia al carrer un núme-

Número

mil

suplement

De vinyetes i il·lustracions

El dibuix ha estat sempre molt present Sempre hem apostat per l’humor gràfic, les vinyetes i el dibuix per il·lustrar continguts i explicar històries

Número

mil

suplement

S’han utilitzat dibuixos i il·lustracions no només per fer humor, també en portades

Número

El Benja Villegas i el Jordi Porras, actual vinyetista, són els altres autors amb més publicacions

mil

suplement

L’Aleix Saló és el ninotaire que més ha publicat i ho ha fet en diversos formats

Número

mil

suplement

Renovar-se o morir

Una capçalera sempre al dia La capçalera d’un mitjà de comunicació és la seva marca, el seu logotip, la imatge. Repassem les diverses capçaleres que ha tingut la Revista de Ripollet La primera capçalera de la revista portava com a nom ‘Ràdio Ripollet’. Es va utilitzar només els primers tres números. En el número 3, a l’agost de 1985 en l’especial de Festa Major ja es va canviar la capçalera, mantenint encara el nom de Ràdio Ripollet. Es passava d’un disseny molt artesanal, amb una lletra lligada a un altre més treballat, obra de Jose Antonio Herrera, en el qual s’acompanyava el títol amb el logotip de l’altaveu.

Va ser una capçalera que es va utilitzar durant 8 anys, sent per tant encara a dia d’avui recordada per força gent.

Al juny de 1993 es canvia el nom de la publicació i apareix per primera vegada ‘Revista de Ripollet’.

La capçalera gairebé no canvia, es manté el logotip però destaca que Revista i Ripollet es troben a la mateixa mida. És també la primera capçalera que es publicarà en alguns números especials a color.

El següent canvi de capçalera coincideix amb el canvi de format i periodicitat. S’utilitza per primera vegada al número 141, al desembre de 1999. La paraula Ripollet creix, s’elimina el logotip i el color ja estarà present cada setmana i s’anirà canviant en cadascuna, creant així una de les senyes d’identitat de la publicació.

Al febrer de 2005, en el número 389, es modernitza la imatge de la capçalera posant per primera vegada tot el nom en una única línia. I recuperant una nova versió del logotip. És obra del dissenyador Benja Villegas.

Número

mil

suplement

La capçalera que encara hem utilitzat en aquest número 1000 és obra de Sergi Jiménez i es va estrenar a l’especial de Festa de Major de 2011. Es buscava simplificar i unificar la imatge de la portada i al mateix temps donar més força a la capçalera ampliant l’espai que s’hi dedicava.

La propera setmana estrenem nova capçalera

Seguint la voluntat de mantenir-nos actualitzats i fent evolucionar la nostra imatge amb els temps a partir del proper número estrenem un nou disseny de capçalera. Obra de Sergi Jiménez posa al dia el nostre nom i condensa la capçalera.

No t’ho perdis.

No és l’única sorpresa que ens queda. Més enllà d’aquest suplement des de la Revista de Ripollet seguirem celebrant haver arribat al número 1.000 amb més actes. Estigues atent perquè volem celebrar-ho amb tu.