Revista de Ripollet 1.182

RdR

SUMARI 1.182

P.3

Compartint històries ben contades a Can Mas pàg. 8

El govern presenta un pla per crear ocupació i recuperar indústria pàg. 4 El CIP celebra el Dia dels Museus amb la Creu Roja com a protagonista pàg. 10 L’equip femení del Club Tenis Taula Ripollet puja a la Divisió d’Honor pàg. 14 SOCIETAT La Comissió per la Dignitat explicarà a El Local la campanya contra la tortura pàg. 6

CULTURA El Ball de Bastons arriba a Ripollet amb 19 joves pàg. 9

CULTURA Jornada de resultats del procés de la Biblioteca pàg. 11

Tema Societat Cultura Més cultura Passatemps Esports Participació L’Entrevista Revisteta Paraules Teu Ripollet Guies Serveis Comercial

ESPORTS Inscripcions obertes per a la a 1a Cursa Inclusiva pàg. 16

pàg. pàg. pàg. pàg. pàg. pàg. pàg. pàg. pàg. pàg. pàg. pàg. pàg. pàg.

04 06 08 12 13 14 18 20 22 24 25 26 30 31

ENTREVISTA Graci Mora, directora de l’Esplai La Gresca pàg. 20

P.4

RdR

INDUSTRIALITZACIÓ

El govern presenta un pla per crear ocupació i recuperar indústria El Teatre Auditori va acollir l’acte de presentació del Pla Estratègic Industrial. “Un relat” i un pla d’acció que proposa i ordena actuacions de millora La desindustrialització del municipi no va començar fa dos anys ni la feina del govern per revertir-la tampoc.

Però el tancament de Sintermetal, l’empresa més important del municipi tenint en compte volum de facturació i generació d’ocupació, sí va suposar un punt d’inflexió. El cop va ser dur i va fer veure al govern que calia quelcom més que accions aïllades, era necessari un pla de futur. “Un relat”, en paraules de la regidora d’empresa, Txell Caler, o “un impuls”, en paraules de l’alcalde. I això vol ser el Pla Estratègic Industrial. Una eina que estableix 79 accions per millorar les condicions de la indústria i els polígons, impulsar la formació professional i fer més atractiu el municipi per a noves inversions.

El document, elaborat per Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC) en col·laboració amb l’Àmbit de Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament, ha de ser una eina que ajudi a “crear ocupació estable i de qualitat” i contribueixi “al progrés social i econòmic del municipi”, “que no es pot deixar al calaix” i que caldria executar amb “hiperactivitat”, com va afirmar la directora de l’UPIC, Silvia Solanellas, perquè “cal fer moltes coses en molt poc temps”.

L’alcalde va obrir la presentació 8 D. Rúa

Moltes empreses però amb poca facturació El pla fa una anàlisi de la situació actual. Ripollet és el 6è municipi del Vallès amb més habitants però és el 3r amb més atur i el 12è en PIB. El 16,8% de les empreses del municipi són industrials. Per sectors destaquen el del metall, fusta i mobles i la logística. Hi ha una elevada densitat empresarial però no hi ha empreses molt grans, ni en termes de facturació ni en nombre de treballadors. El 21% del territori són polígons (PAE) i hi treballen unes 3.000 persones. Destaquen per la seva bona accessibilitat però alguns han quedat envellits i necessiten de millores.

Aprofitar la ubicació i la relació amb l’entorn No és una realitat fàcil i per superar-la el pla apunta que cal convertir-se en una “ròtula” de l’entorn, aprofitar que estem entre grans vies de comunicació, de centres de coneixement i d’àmbits empresarials com l’eix de la C-58 i l’àmbit B-30. “Potser no cal atraure grans empreses sinó indústries que complementin a les grans que ja tenim a prop, per exemple”, va apuntar

Meritxell Caler, Antonio Quesada, Alfonso López i Silvia Solanellas van explicar diversos aspectes del Pla Estratègic 8 D. Rúa

RdR Solanellas. Ella també va lloar el compromís i la inversió que s’està fent en l’àmbit d’empresa i ocupació de l’Ajuntament on s’ha passat d’1M€ de pressupost al 2015 i vuit treballadors al PMO als 2,6M€ i 25 treballadors actuals. Tanmateix es vol fer aquesta actualització sense oblidar la sostenibilitat i la vessant social. I entre els punts diferenciadors que podria tenir Ripollet s’assenyala la intenció de convertir-se en un ‘hub’, un focus de coneixement industrial, sent referents en la formació professional dual.

Un pla per desenvolupar conjuntament El pla proposa accions i marca prioritats. Incorpora dinàmiques i projectes que ja estan marxa com el foment de l’associacionisme empresarial i la relació entre les indústries, les inversions de millora als polígons i ha de complementar altres com el Ripollet Vital, el Ripollet Pedala o el Viver d’Empreses. Tot plegat una aposta de municipi de llarg recorregut que només es podrà desenvolupar si es treballa conjuntament entre l’administració, les empreses, els centres de formació i la ciutadania. !David Rúa

P. 5

Prioritats del Pla Estratègic El Pla Estratègic Industrial s’organitza en 4 programes que vertebren un pla d’acció amb 11 eixos de treball, 36 línies d’actuació i 70 accions. Aquestes són algunes de les accions prioritàries.

1. Un teixit empresarial fort: Dinamitzar l’Associació d’empreses i crear una Taula de Competitivitat Local.

2. Cap a uns PAE ecosostenibles: Impuls a la circularitat, millora de la mobilitat i accions d’eficiència energètica.

3. Humanització dels PAE: Pla d’hospitabilitat a noves empreses, accions amb perspectiva de gènere i apropar l’empresa a la ciutadania.

4. Hub de coneixement industrial: Col·laboració empreses i centre seudcatius (FP Dual).

P. 6

RdR

SOCIETAT

La Comissió per la Dignitat explicarà a El Local la campanya contra la tortura L’entitat denuncia la comissaria de Via Laietana com a espai de repressió El CDR de Ripollet i l’Associació Cultural El Local han organitzat per al proper 26 de maig una xerrada per parlar del darrer projecte de la Comissió per la Dignitat. L’entitat presentarà la campanya “Via Laietana, història de repressió i tortura. Per la dignitat, la reparació i la justícia”, a través de la qual estan demanant el tancament de la Comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana de

Barcelona, denunciant l’espai com a lloc de repressió i tortura, i demanant la seva conversió en un espai de memòria.

La recuperació de la memòria històrica és precisament la tasca principal que duu a terme la Comissió per la Dignitat, formada l’any 2002 per demanar el retorn dels coneguts com a “papers de Salamanca”, i que al llarg d’aquests anys ha promogut diverses campanyes. Per parlar del darrer projecte hi intervindran Pilar Rebaque i Josep Cruanyes, membres de l’entitat. L’acte serà a les 19.30h a la seu de l’Associació El Local, al carrer Monturiol, 32. !Redacció

Cartell de l’acte 8 CDR / El Local

Manifest contra la LGTBI-fòbia i truites per la visibilitat lèsbica Enguany es farà de forma presencial l’activitat ‘Gira la truita’ El passat dimarts, dia 17, se celebrava el Dia contra la LGBTI-fòbia. Al municipi no es va fer cap acte però des de l’Ajuntament sí que es van adherir al manifest de l’Observatori contra l’Homofòbia. Al text expliquen que durant el 2021 van registrar “284 incidències per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, la xifra més elevada dels últims anys”. És per això que cal seguir reivindicant que “la nostra societat es-

devingui un espai comunitari on la igualtat, la convivència i la diversitat siguin els seus fonaments” i assenyalen que el “el moviment LGTBI ha de ser un actiu contra els discursos i les pràctiques que promouen odi i ha d’establir aliança amb altres col·lectius socials per fer front al feixisme”.

A més d’aquesta conmemoració també s’ha previst pel 28 de maig una jornada per la visibilitat lèsbica. Després d’anys demanant fotografies “girant la truita” enguany l’acte reivindicatiu anirà un pas més enllà i es convertirà en un concurs de truites que se celebrarà pel matí al Mercat Municipal. !RdR

Part del cartell de la iniciativa 8 AjR

P. 8

RdR

CULTURA

Escolta compartida d’històries ben contades en els carrers de Can Mas El Martinet celebra amb èxit el primer festival de narració Antany, quan no hi havia carrers asfaltats, presses ni oci tecnològic, era habitual trobar-se per escoltar històries. Un exercici primigeni d’humanitat i cultura que el Martinet ha volgut recuperar al barri de Can Mas. Ho va fer el passat dissabte amb la celebració del primer festival de narració. En comptes de rotllanes improvisades hi havia cinc escenaris amb megafonia i cadires a diversos punts del barri. I la reunió espontània ancestral es va canviar per un horari i una organització detallada que facilitava el fet de poder gaudir durant tota la tarda. Així, amb carrers tallats al trànsit i buscant l’ombra és com centenars d’infants i famílies van compartir l’escolta d’històries que no només eren narrades sinó també musicades, dibuixades i ballades. De ‘Les set cabretes’ dels Grimm a ‘El mont de les ànimes’ de Bécquer passant per ‘Els tres bandits’ de Tomi Ungerer es van explicar una vintena de contes i relats. Adults de la comunitat del centre i voluntaris col·laboradors van posar veu a les històries i també música d’acordió, saxo, guitarra... les van ballar i les van dibuixar. Una primera experiència molt ben reeixida que ha permès a l’escola recuperar la presència al carrer ara que les restriccions pandèmiques ja són una història passada. !D. Rúa

El festival va ocupar l’espai públic i es va fer seu el barri 8 David Rúa

A dalt, moments dels relats. A baix, aspecte d’un dels cinc escenaris 8 David Rúa

CULTURA

RdR

P. 9

El Ball de Bastons arriba a Ripollet amb 19 joves

Torna la Caminada Sense Fum

Prop d’una vintena de joves de l’INS Palau Ausit han estat participant aquests mesos en una extraescolar inclosa en el Pla Educatiu de l’Entorn sobre ball de bastons. Després de diverses pràctiques i assajos, el grup presentarà els seus balls per primera vegada en públic aquest dijous 19 de maig a les 17h al pati del Centre Cultural.

L’acte comptarà amb la participació dels grallers dels Gegants de Ripollet, la Coordinadora de Balls de Bastons de Catalunya i la Colla Bastonera Les Romanes de Barberà del Vallès, entitat que apadrinarà la colla local. !Redacció

La Caminada Sense Fum retorna després de suspendre’s durant dos anys a causa de la pandèmia.

Fins a un màxim de 250 persones podran participar a l’activitat, que es durà a terme aquest dissabte 21 de maig al matí.

L’activitat s’iniciarà a les 9h al Parc dels Pinetons, amb l’entrega de dorsals, aigües i la classe d’estiraments. La 7a Caminada Sense Fum passarà pel camí de la Serra, Mas Duran, la carretera de Ripollet-Montcada, el carrer de la Granja, avinguda del Riu Ripoll i acabarà al parc del Riu Ripoll. !Redacció

Cartell de la presentació 8 Cedida

P. 10

RdR

CULTURA

El CIP celebra el Dia dels Museus amb la Creu Roja com a protagonista El DIM va comptar amb una sessió dedicada a la banda de la Creu Roja El CIP Molí d’en Rata s’ha sumat un any més a la celebració del Dia Internacional dels Museus. Durant un cap de setmana l’equipament ha ofert activitats com visites guiades als espais, un itinerari pel casc antic i un seguit de propostes relacionades amb l’exposició itinerant que ara acull el centre. Es tracta de la mostra del centenari de la Creu Roja local, que va aterrar al CIP la setmana passada. És per això que durant la celebració del Dia Internacional dels Museus s’han fet activitats amb la Creu Roja com a protagonista.

Així, la Nit dels Museus, celebrada dissabte 14 a la nit, va comptar amb una sessió especial de les Nits de Música dedicades a les bandes de música, tot recordant la banda de cornetes i trombons que tenia la Creu Roja, fundada durant la Guerra Civil i en funcionament fins l’any 84. L’activitat va comptar amb la participació de la Banda de la Societat Coral El Vallès. L’endemà, la Creu Roja va fer un taller de primers auxilis per a infants així com també va estar ensenyant les seves ambulàncies.

El CIP Molí d’en Rata tornarà a obrir les portes durant els caps de setmana amb una programació d’activitats. Pel moment, aquest diumenge 22 de maig a les 11h hi haurà una nova visita guiada a l’exposició de la Creu Roja. !Redacció

La Creu Roja va mostrar com són les seves ambulàncies 8 Anna Puertas

Visita guiada per conèixer el Molí d’en Rata 8 Anna Puertas

La Banda de la Societat Coral El Vallès va participar a la Nit dels Museus 8 A. Puertas

RdR

CULTURA

P. 11

Jornada de resultats del procés de la Biblioteca

L’Estela tanca el seu pas per Eufòria

A l’enquesta del procés participatiu van participar més de 500 persones

brer i va comptar amb una enquesta, que han fet més de 500 persones; un taller presencial i un punt d’informació a la Biblioteca que havia de servir d’inspiració. Pel que s’ha vist durant el procés la majoria de propostes plantejaven un nou equipament amb espais exteriors i zones que convidin a usos més informals, de trobada, de creació així com destinats a acollir activitats per al públic juvenil.

La intenció del govern, que té un compromís amb la Diputació per fer la biblioteca, és poder tenir el projecte executiu enllestit abans que finalitzi l’actual mandat, és a dir, en menys d’un any.

La ripolletenca Estela Rodríguez va ser la concursant acomiadada en la gala 8 del programa de TV3 Eufòria. L’adéu va arribar després que interpretés la cançó ‘Ara que tinc vint anys’ de Joan Manuel Serrat. L’Estela va fer una molt bona actuació, “vocalment de 10”, en paraules del jurat.

Deixa el programa després d’haver fet grans actuacions, satisfeta del seu pas pel concurs i havent gaudit d’una experiència que, com destacava a l’entrevista que li vam fer a la Revista de Ripollet, li ha aportat confiança per poder intentar dedicar-se a la música.

!RdR

!RdR

La Biblioteca Municipal acollirà aquest dijous 19 a les 19h la presentació dels resultats del procés participatiu de la nova biblioteca.

L’acte tancarà així un dels processos amb més participació. Un temps de propostes que ha d’ajudar a definir com es vol que sigui la segona biblioteca de Ripollet. S’ubicarà al barri de Can Mas i serà considerada la Biblioteca Central.

El procés va començar a finals de fe-

Jornada de treball feta a l’escola Martinet 8 Arxiu RdR

Estela cantant per Serrat 8 TVC

P. 12

RdR

MÉS CULTURA

Crítiques de cinema

Cartellera

Red Rocket

www.cinemesmontcada.com DOWNTON ABBEY: UNA NUEVA ERA Ds i dg: 16.15 EL ARMA DEL ENGAÑO Dv a dg: 18.00 20.15 22.30 Mat. Dg: 12.30 Dl a dj: 18.40 21.15 ALCARRÀS Dv: 18.30 Ds i dg: 16.15 18.30 Mat. Dg: 12.30 Dl a dj: 18.30 20.40 SONIC 2 Dv: 18.20 Ds i dg: 16.15 18.20 Mat. Dg: 12.30 Dl a dj: 18.30 LOS TIPOS MALOS Ds: 16.15 Dg: 12.30 16.15 LA CIUDAD PERDIDA Dv: 18.15 Ds i dg: 16.15 18.15 Mat. Dg: 12.30 Dl a dj: 18.30 EL HOMBRE DEL NORTE Dv a dg: 20.15 22.30 Dl a dj: 20.40 OJOS DE FUEGO Dv a dg: 20.50 22.30 Dl a dj: 18.30 EL JUEGO DE LAS LLAVES Dv a dg: 20.30 22.30 Dl a dj: 20.40 ANIMALES FANTASTICOS 3: LOS SECRETOS DE DUMBLEDORF Dv a dg: 18.20 Mat. Dg: 12.30 Dl a dj: 18.30 VENECIAFRENIA Dv a dg: 22.40 Dl a dj: 21.15 DOCTOR STRANGE EN EL... Dv: 18.00 19.15 20.30 22.00 Ds i dg: 16.30 18.00 19.15 20.30 22.00 Mat. Dg: 12.40 Dl a dj: 18.40 20.30 21.15

Dir.: Sean Baker - EUA, 2021

El director de "The Florida Project" mira de nou cap a l'Amèrica profunda, la que va donar el triomf a Trump, i ho fa a través del personatge d'un exactor porno, en hores molt baixes, que torna a la seva ciutat natal a Texas intentant donar forma a nous somnis, concretats en la jove venedora d'una botiga de dònuts. L'actor protagonista, Simon Rex, va ser també actor porno en els seus inicis, i aquí ha tingut una oportunitat d'or per mostrar el seu carisma com a actor de comèdia, tot i que és una comèdia amb certs tocs cruels i a la que un metratge una mica exagerat no ajuda a mantenir el bon ritme del seu inici. Però com a retrat social és molt interessant.

La conferencia Dir.: Matti Geschonneck - Alemanya, 2022

Tot i que les hostilitats contra els jueus ja van començar gairebé amb l'arribada de Hitler al poder, el 1933, no va ser fins al 1942, que el règim nazi va acordar l'anomenada "solució final" per exterminar a milions de jueus de la forma més ràpida i menys costosa. Ho va fer en la coneguda "Conferència de Wannsee" que es va celebrar el 20 de gener de 1942, en un palauet de Berlín. El film, recentment guardonat com el millor del Barcelona Film Festival, recrea aquella reunió, partint de les actes oficials i mostrant l'alt nivell de rigor, disciplina i fredor amb què els genocides van elaborar la seva infàmia. Un film obligatori per a tothom, i especialment, per aquells que sovint obliden, disfressen o blanquegen la història. !Joana Raja

Del 20 al 26 de maig Montcada i Reixac

Barberà del Vallès www.yelmocines.es/cartelera/barcelona/baricentro ALCARRÀS Dv a Dg: 20.00 Dl Dm i Dx: 17.00 ANIMALES FANTASTICOS 3 Dv a Dx: 17.00 DOCTOR STRANGE EN EL... Dv: 17.45 18.30 19.30 20.30 21.45 22.15 Ds i Dg: 15.45 16.45 17.45 18.30 19.30 20.30 21.45 22.15 Dl a Dx: 17.45 19.30 20.30 22.15 (3D Dv Ds i Dg: 17.15) (VOSE) Dm 20.30 EL ARMA DEL ENGAÑO Dv a Dx: 16.45 19.20 22.00 Ds i Dg: 16.30 19.15 22.00 (VOSE) Dm 19.20 EL HOMBRE DEL NORTE Dv a Dx: 20.45 VOSE Dm 20.45 CICLO YELMO KIDS (3,50 €) - LOS TIPOS MALOS Ds i Dg: 16.00 EL MILAGRO DEL PADRE STU Dg: 22.30 EL SECRETO DE VICKY (INFANTIL) Ds i Dg: 15.55 JUEGO DE ASESINOS Dv: 18.00 20.15 22.30 Ds i Dg: 15.45 18.00 20.15 22.30 Dl a Dx: 20.15 22.30 JUJUTSU KAISEN 0: LA PELÍCULA Dj: 18.00 VOSE Dj: 20.15 LA CIUDAD PÉRDIDA Dv a Dx: 19.50 LOS TIPOS MALOS (INFANTIL) Dv: 17.20 Dl a Dx: 18.00 OJOS DE FUEGO Dv a Dx: 22.10 SONIC 2 Dv a Dx: 18.15 X (MIEDO) Dv a Ds: 22.30 TOP GUN: MAVERICK (PREESTRENO) Dj: 17.00 19.40 22.20

Cerdanyola del Vallès - www.xisc.org/

Cineclub cada dijous a l’Ateneu.

Dijous 26 de maig - 20.30h “La vida era eso” de David Martín de los Santos, 2020 Espanya

RdR

P. 13

40 anys de l’Associació Ràdio Ripollet

Sent el millor aparador pel comerç local i compromesos amb la proximitat La publicitat és una part fonamental del projecte comunicatiu de l’Associació Ràdio Ripollet. Tant l’emissora, en els seus inicis, com sobretot la Revista de Ripollet han estat i continua sent el millor aparador perquè els comerciants donin a conèixer els seus negocis i els seus productes als veïns.

Els 3.000 exemplars de la revista passen cada setmana per més de mig centenar de punts de distribució i arriben a moltes cases i milers de veïns de Ripollet la llegeixen. Una distribució que actualment es multiplica gràcies a l’edició digital del setmanari i la web revistaderipollet.cat.

local també parlant amb botiguers que abaixaven la persiana.

Però el suport de la Revista de Ripollet al comerç local no es limita només als espais publicitaris. Hem informat amb especial estima d’activitats com el Ripostock o les fires comercials, la nit de tapes, el concurs de Nadal i la jornada de compres. Hem entrevistat comerços que començaven, altres que celebraven aniversari i hem reivindicat la importància del comerç

Perquè un mitjà de comunicació de proximitat és qui millor entén les necessitats del comerç de proximitat.

Del paradista del Mercat al bar de la plaça. D’un restaurant de menú diari a una botiga de sabates, roba o productes de regal. De la floristeria a la immobiliària, l’autoescola o el dentista. Comerços que fan poble també a les pàgines de la Revista de Ripollet.

Portades sobre campanyes i activitats comercials

Passatemps Sudoku SOLUCIÓ 1.181

P.14

Cap de setmana dur per al CBR

RdR

ESPORTS

El femení de Tenis Taula puja a la Divisió d’Honor

El femení perd i es queda sense opcions de poder pujar de categoria Cap de setmana amarg per als dos sèniors A del Club Bàsquet Ripollet. Ambdós equips han perdut els respectius partits de la fase d'ascens.

El sènior femení va perdre tota possibilitat de pujar de categoria en caure com a visitant davant el Vilabàsquet Viladecans. Les noies d'Edgar Paradell es van veure superades per les locals en un resultat molt ajustat (58-55).

Ara ocupen la 4a posició i el pròxim diumenge reben al Barneda al JAC Sants que és segon amb tres victòries en quatre partits jugats.

Empat en la fase Per la seva banda els nois de Raul Jodra encara compten amb possibilitats de l'ascens tot i la dura derrota que van rebre al Francesc Barneda. Precisament el Jac Sants es van imposar amb molta superioritat (69-91).

Ara hi ha un quàdruple empat a dues victòries entre els quatre equips de la fase d'ascens, fet que demostra la igualtat a la categoria.

Els blaus jugaran dissabte a la pista de l’Escolapis Sarrià, equip amb qui van perdre al Barneda fa dues setmanes per 64 a 71. La següent, última i potser decisiva jornada rebran al Barneda al l’UB !RdR Sant Adrià.

L’equip femení després d’aconseguir l’ascens de categoria 8

Les blaves van fer bons els pronòstics en el partit de la fase d’ascens El Club Tenis Taula Ripollet Autoescola Tatchepol ja pot dir que és equip de Divisió d’Honor, una altra vegada. L’equip entrenat per Ramon Argenté deixa enrere Primera. Van completar una gran fase regular, només van cedir una derrota. Van finalitzar primeres del grup català amb 38 punts. Així, amb confiança i un lloc de privilegi, van arribar al play-off d’ascens celebrat a San Sebastián de los Reyes (Madrid). Allà, arribant com a líders, només havien de guanyar un partit per aconseguir el retorn a la categoria nacional, i les palistes de l’entitat local no van fallar.

Les ripolletenques començaven la competició en la segona ronda, la definitiva, on els sis equips guanyadors aconseguien l'ascens. El rival va ser l'equip sevillà del Real Círculo de Labradores que havia guanyat en

CTT Ripollet

primera ronda al Madrid CTM per 4 a 1. Les jugadores d’Argenté van superar a les andaluses amb un contundent 4 a 0 al marcador. Així l'equip format per Mireia Peretó, l’única jugadora que no ha perdut cap punt en tota la temporada, Lidia Rico, Aina Mogas, Elena Parente, Marta Peñarando, Judith Gutiérrez i en algunes jornades també l’alevina Carla Domingo torna a la categoria que es mereix.

Només un any lluny de DH L’any 2019, l’equip, conformat per les mateixes jugadores, va aconseguir pujar a Divisió d’Honor, en aquella ocasió les ripolletenques els hi va costar de valent superar la fase d’ascens. Però, amb la pandèmia per entremig, l’equip va perdre la categoria l’any passat. Van viatjar a Sant Sebastià, Euskadi, amb baixes per culpa de la COVID, i això va passar factura en la fase de permanència. Només ha calgut una temporada perquè l’equip retorni a la segona màxima categoria del tenis taula espanyol. !F.Rigat Soler

ESPORTS

RdR

P. 15

El CFR es garanteix la permanència a Segona guanyant 4 a 2 al municipal L’equip està fent un molt bon final de lliga, 17 punts en nou jornades El primer equip masculí del CF Ripollet jugarà un any més a la Segona Catalana. La victòria al municipal de diumenge passat va garantir la permanència. Els roig-inegres van haver de patir més del que indica el marcador final, 4 a 2. El primer gol va ser visitant però la reacció molt ràpida. 0 a 1 al minut 38 i Joan Antoni Garcia, primer, i Marçal Lladó, de penal, feien el 2 a 1 al 44.

Celebració de l’equip després del partit 8 CF Ripollet

Després el Ripollet ampliaria l’avantatge amb un gol de David Sànchez però els sabadellencs també responien i posaven el 3 a 2 quan encara quedava més de mitja hora per al final. L’expulsió de Roger Brunet va obligar a jugar els últims 20 minuts amb un jugador menys. Van ser mo-

ments difícils però els ripolletencs no només van mantenir el resultat sinó que gràcies a un últim gol Àngel Ambrosio van poder gaudir d’un final de partit més relaxat.

Amb aquest resultat, i a falta de dues jornades, el CFR és vuitè a la classificació. !Redacció

Tres medalles del CPA en el català de Solo Dance aleví, infantil i cadet Cinc patinadors han aconseguit la classificació per a l’estatal Vuit patinadors, tres medalles i cinc bitlles pels campionats d’Espanya és el resultat del CPA Ripollet al campionat de Catalunya aleví, infantil i cadet de la modalitat Solo Dance celebrat els passats 7 i 8 de maig a la Jonquera. En la categoria cadet femení Lucia Camarillo es va penjar la medalla de plata i Clàudia Carrión i Abril Oliver van ser 4a i 6a respectivament. En la categoria infantil femenina la millor classificació

va ser la de Natàlia Gangonells, 4a.

Valeria Galisteo va finalitzar 6a i Lucía Monsó 7a. En aleví femení va arribar la segona medalla de plata de la delegació ripolletenca gràcies a l’actuació de Júlia Caravantes.

En tot el campionat van participar 36 noies i només 4 nois. Un d’ells va ser l’Enric Cañada, l’únic infantil en el campionat català, i es va penjar l’or.

A més del títol va assolir també la classificació pel campionat d’Espanya on s’espera que sí pugui tenir competència. Se celebrarà a Gandía els dies 18 i 19 de juny i l’acompanyaran Caramillo, Carrión, Gangonells i Caravantes. !RdR

Els medallistes 8 FCP (Adrià Petidier)

P.16

Rubén Sánchez, campió del món sub 21 de clubs

RdR

ESPORTS

Inscripcions obertes per a la 1a Cursa Inclusiva

El ripolletenc s'alça amb el títol formant part del FC Barcelona La secció de Futbol Sala sub 21 del Futbol Club Barcelona va guanyar el passat cap de setmana el Mundial de Clubs disputat per filials a Paranaguá (Brasil). Entre els jugadors que van aconseguir portar per primera vegada el títol a Barcelona està Rubén Sánchez. El ripolletenc, en la seva primera temporada al Barça, ha aixecat un trofeu de gran valor. Els blaugranes van vèncer tots els partits que van disputar. A la fase de grups van guanyar al Rio Branco (1-6), al Boca Juniors (3-4) i al Pato (5-2).

Als quarts va caure el Peñarol (31) i a les semifinals el Corinthians (3-5). A la final esperava el Joinville, en un partit igualat els barcelonins es van imposar (2-3). !RdR

Sànchez amb el trofeu 8 Cedida

Guijarro, Serrano i Caler durant la presentació de la cursa 8 D. Rúa

Es farà el 29 de maig en un circuit de 200m ubicat a la Rambla Pinetons L’empenta de la Noemí Font, mare d’una nena amb espina bífida, va encendre la metxa a Barcelona. L’agost de 2021 es va celebrar davant la Catedral de la ciutat comtal la primera cursa adaptada.

De llavors ençà han estat molts els barris, pobles i ciutats de Catalunya que han replicat la fórmula. Una cursa no competitiva, de lleure, on puguin participar infants amb qualsevol diversitat funcional. Al novembre Cerdanyola es va afegir a la llista de ciutats amb cursa inclusiva i entre les participants hi havia la filla de la Diana Serrano. Ella, veïna de Ripollet, ha estat qui ha impulsat des de la Comissió d’Infància de la Taula de Diversitat Funcional la primera cursa inclusiva de Ripollet. “Una activitat inclusiva perquè estarà adaptada a la diversitat i oberta a la participació de tothom”, subratlla la mateixa Serrano, qui recorda que l’experiència

viscuda a Cerdanyola va ser molt emocionant “sobretot perquè van poder córrer juntes les germanes”.

La prova serà el diumenge 29 de maig a la Rambla Pinetons, al costat de les tauletes del parc Gassó Vargas. Començarà a les 10 amb el repartiment de dorsals i comptarà amb curses infantils de les 11 a les 12h.

Hi haurà una exhibició de bàsquet en cadira de rodes a partir del migdia a càrrec de l’equip del FC Barcelona i a les 13h es completarà la jornada amb una cursa per majors de 25 anys. Les inscripcions s’han de fer a la web municipal omplint un formulari on es pregunta per les necessitats de cada participant. La voluntat és que tothom “pugui participar i s’hi pugui trobar còmode”. Per això s’ha previst no posar música ni megafonia, es reservarà espai d’aparcament i s’instal·larà una carpa per si cal fer cures. L’organització, a càrrec de l’Ajuntament, ja compta amb l’adhesió d’entitats com la UCR, Amics del Teatre, Sonreir es Vivir, AFAs, ASPASUR i clubs com la RUA, el CBR o el Club d’Hoquei, entre d’altres. !D. Rúa

ESPORTS

RdR

P. 17

Temporada històrica per al Gassó, l'equip puja a Primera Territorial Els morats vencen al Ramon Llull (6069), ascendeixen i queden segons Tot estava en mans de l'equip, que el Club Bàsquet Gassó guanyés significava l'ascens directe, i els homes de Fidel Socías no van fallar. El repte era majúscul, els morats visitaven la pista del segon classificat, el Ramon Llull vermell. Els barcelonins no ho van posar fàcil, però els ripolletencs van fer un màster de destresa en la línia de triple i van aconseguir una victòria històrica (60-

69), per primera vegada des de 2004 que no pujaven de categoria: la temporada que ve jugaran a Primera Territorial. L'objectiu s'ha assolit.

El Ramon Llull volia quedar-se amb la segona plaça. La tàctica del Gassó va ser deixar fora del joc al millor jugador rival, així van guanyar el primer quart (16-19), però uns minuts de desconnexió en atac en el segon van permetre la remuntada local (36-31).

El tercer període va tocar pencar per tornar a voltejar (47-45). L'últim període els morats van treure les pistoles, amb set triples van assegurar l'important triomf. !FRS

Celebració del Gassó 8 Cedida

L'Special Hoquei completa una altra gran temporada per al record L'equip va fer lliurament del títol a la regidora d'esports El Club Hoquei Ripollet cada temporada celebra algun títol de la seva secció Special. L'equip es va embutxacar matemàticament la lliga a finals de març després de vèncer amb gran superioritat al Llamps (9-1). A principis de mes el conjunt va rebre la copa de la lliga, una més per a les vitrines del club, d'ençà que la secció es va formar, l'any 2017, cada temporada ha sumat, com a mínim, un trofeu.

Acte de lliurament del títol aconseguit 8 Cedida

El divendres 13 de maig un petit grup d'integrants de l'equip van fer entrega del títol al president del club, Albert Figueras, i a la regidora d'esports, Andrea Guijarro, en un acte al vestíbul del pavelló Joan Creus.

El sènior punxa en el play-off El Club Hoquei Finques Ripollet va

arrencar diumenge a l'Annexa la segona fase de permanència. En el primer partit de l'eliminatòria l'equip entrenat per Sergio Miras no va ser capaç de guanyar i ara és complica poder assolir l'objectiu. El Capellades es va emportar el primer partit per 4 a 7 i ara la salvació es jugarà divendres a domicili. !F.Rigat

RdR

P.18

Microscopi: Som dones que volem canviar les regles Núria Chaves Decidim Ripollet

Ja en alguns països s’ha implantat el permís menstrual, per aquelles persones amb dolors menstruals, que poden disposar de 8h/mes, recuperables en els 3 mesos següents, per tenir cura del seu cos. Aquesta mesura ha generat un debat intern entre sindicats i patronals, ja que s’al·lega que, en cas de necessitat i dolor, existeix la possibilitat d’acollir-se a dies de vacances o assumptes propis, on no cal justificar el motiu de l’absència. Però, és aquesta una solució davant un procés natural que no s’ha d’amagar?

Visibilitzar la regla és necessari, com ho és tenir en compte el cicle de la dona com una part de la salut i el benestar de les treballadores. I, a nivell organitzatiu, el permís no té costos, donat que és recuperable.

A banda del debat més purament econòmic, existeix un motiu clau per posar el tema sobre la taula: la necessitat de reconèixer l’espai que ha de tenir el cicle menstrual, perquè treballem però som cícliques per naturalesa, i aquesta mesura dóna llibertat perquè les treballadores puguin organitzar-se en benefici de la seva salut. Cal doncs, una visió transformadora del model econòmic, per tal que les bases de l'economia siguin els valors que atorguen dignitat a la vida (cultura, salut, cures, emergència climàtica…)

I si visualitzem la menstruació, és necessari tenir en compte la implicació que té en el medi ambient, i el gran negoci de les multinacionals fabricants de productes d’higiene íntima. Una dona pot menstruar 400 vegades durant la seva vida, a cada cicle necessitarà entre 4 i 6 compreses o tampons al dia, per tant, utilitzarà entre 6 i 10.000 tampons, residus amb un greu impacte ambiental. Si tractem la regla com el que és, un procés natural, hauríem de buscar alternatives centrades en la salut de les dones i el futur del medi ambient, orgàniques i sostenibles, alineades amb la naturalesa, ja que si no, la cosa més natural del món, es converteix en un fet terriblement con-

PARTICIPACIÓ

taminant. Parlem i utilitzem doncs, alternatives ecològiques: la copa menstrual, les compreses de tela i els tampons i compreses orgàniques. Parlem de la menstruació, naturalitzem i respectem les nostres regles i treballem per l’ecofeminisme.

Bústia: El català, presses i giragonses Miquel Estapé

¿Els abanderats de la independència de la nació no són capaços de fer un pacte nacional per la llengua?

En el debat sobre el 25% tinc la sensació que alguns polítics parlen de la situació del català com si fos una situació estàtica. Com si les velles idees fossin del tot aplicables al present. Després de 40 anys de democràcia i teòrica normalització lingüística el castellà no ha parat d’avançar, tant en el punt de vista lingüístic com identitari. L’endarreriment en l’ús social del català comporta i comportarà un retrocés en la seva presència a les escoles amb independència del que puguin dictar els tribunals. Com ho prova que en bona part de les escoles catalanes la presència del castellà ja és molt superior al 25%. I tot ha passat mentre els polítics, ara tan amoïnats, miraven cap a una altra banda.

El consens històric perilla. S’entén el neguit d’alguns polítics, però es fan estranys les presses i les giragonses. La guerra de faccions - a veure qui és més pur amb la llengua - només porta a la decepció i la fragmentació. Sembla que no s’entengui que la presència del català depèn més del seu entorn sociocultural que de les sentències del TSJC. El missatge que s’hauria de traslladar a l’opinió pública és que el català és cosa de tothom, pensi el que pensi, vingui d’on vingui, tingui la llengua materna que tingui. La llengua és un patrimoni col·lectiu i ha de ser un element de cohesió, no de divisió. Penso que estem perdent una batalla que no només es lliura a l’escola. Si volem recuperar-nos hem de seguir lluitant en tots els terrenys amb tenacitat, perquè el desenllaç no es pot deslligar del futur polític del país. Em sembla que alguns encara no ho han entès. Quan van mal dades, i ara hi van, és quan més falta fa una actitud serena, responsable, compromesa. És quan ens cal el cap fred i generositat. El que ens hi juguem és l’existència com a poble.

RdR

Observatori Un lector ens envia aquesta imatge i es satisfà perquè han començat a retirar troncs tallats del carrer Maragall. Ara estan fent uns testos per posar-hi arbustos.

A la nostra web mantenim oberta la participació en el mapa dels troncs tallats i seguim rebent fotos i comunicacions de veïns de diferents barris.

P.19

Més a la web Del 9 al 15 de maig Es presenta Ripollet Aporta, el nou sistema de recollida de residus Estela Rodríguez: “Al càsting pensava que no era capaç, Eufòria m’ha demostrat que sí que valc” L’escola Tiana afegeix un skatepark permanent al seu pati de somni Més de 1.200 places per als Casals d’Estiu locals

revistaderipollet.cat

La Vinyeta

2.390 seguidors

2.368 seguidors

2.198 pàgines vistes 2.949 seguidors

P.20

RdR

L’ENTREVISTA

Graci Mora

Directora de l’esplai La Gresca

“Si La Gresca fa 28 anys és, en part, perquè actuem davant les necessitats del barri” L’Esplai La Gresca està de celebració, ja són 28 anys de vida. Aquest cap de setmana l’entitat va celebrar una festa intergeneracional que va comptar amb la participació del veïnat del Pont Vell, que s'estima molt l'esplai. La Graci Mora n'ha estat partícip de bona part d'aquests gairebé trenta anys de vida de La Gresca. Ella és un bon testimoni de com ha crescut l’esplai i tota la feina que fa pel Pont Vell - Tiana Revista de Ripollet: Quin paper jugues dins de La Gresca?

Graci Mora: Sóc la directora de La Gresca. Fa més de 20 anys que estic lligada a l’entitat. Vaig entrar fent l’esplai de cap de setmana a través d’una amiga que feia de voluntària. Vam fer una colla d’amics, que és la base de la majoria d’esplais. Érem un grup de gent molt jove que ens vam interessar per oferir alternatives al barri. Vam iniciar un diagnòstic del qual van sorgir els projectes que es van desenvolupar, i alguns d’ells encara funcionen.

RdR: Fa més de 20 anys que estàs a l’entitat i ara compleix 28. Has viscut en primera persona l’evolució de l’entitat.

G.M: Sí, ja en porto uns quants anys. La meva companya Marta en portarà un parell o tres anys més. La Gresca és un estil de vida, per mi va molt més enllà d’una feina i

del que és un sentiment. L’han construït totes les persones que han anat passant, perquè l’entitat creix a mesura que creixem les persones que en formem part. En el meu cas he buscat altres feines, però sempre torno aquí perquè és un lloc on m’hi sento realment bé, no sóc l’única que ho sent així. És com casa nostra.

RdR: Com descriuries aquest estil de vida?

G.M: Tant per mi, com per altres integrants actuals La Gresca fa molts anys que forma part de la nostra vida. És un projecte que hem construït conjuntament. És un lloc obert on tothom té veu i pot dir la seva i en el qual les nostres vides creixen de la mà.

RdR: Dissabte passat vau fer una gran celebració.

Com va anar?

G.M: Després d’uns anys de pandèmia vam poder celebrar el 28è aniversari. Es van apropar més de tres centenars de persones. Actualment, donem resposta a les necessitats de joves, adults, famílies i persones grans. Tots aquests col·lectius van estar representats i tots van tenir el seu espai durant la festa. La Gresca hem trobat el projecte de sinergia entre totes les edats i això es va reafirmar en aquesta jornada. La festa es va convertir en un moment molt bo per compartir. Tothom va acabar molt content.

RdR: Segur que vau gaudir de les paelles. Tenien una importància especial a la festa.

G.M: En el 25è aniversari vam fer un concurs de paelles per donar espai a la gent més adulta que va tenir molt èxit. Com veníem de dos anys de pandèmia la gent ens ho demanava molt. És un concurs obert a tothom que s’apunten representants de totes les activitats que tenim com el grup de teatre, el grup de joves, antics monitors, famílies... és una activitat molt maca. Després al dinar es converteix en un espai de trobada.

RdR: La idea era celebrar l’aniversari pel març.

G.M: La Gresca compleix anys en aquest mes. Però en-

guany el vam haver d’ajornar per la pluja, és cert que la calor va ser un hàndicap. Per sort la gent té ganes de sortir al carrer i va ser una festa molt concorreguda. Ens ha sorprès positivament que totes les franges d’edat estiguessin representades a la festa, la gent necessita gaudir d’activitats així. Aquest barri també ho necessita. En el retorn de la cultura i l’oci al carrer s’han prioritzat en altres espais, que ho podem trobar normal, però per això estem treballant perquè el Pont Vell tingui el seu espai.

RdR: Quina és la sinergia amb el barri?

G.M: Fem una tasca dinamitzadora al Pont Vell. Estem ubicades al Centre Cívic, preparem tota mena d’activitats que van sorgir del nostre diagnòstic del barri. No fa gaire vam revisar-lo amb una antropòloga i vam detectar que hi havia molta gent sola que no tenia cap iniciativa per sortir. Vam començar amb pocs tallers i actualment comptem amb 180 persones inscrites. També oferim recollida a les escoles més properes com són l'Escursell, Tiana i Sant Martí de Cerdanyola, som un barri mancomunat. El de joves ha estat un dels col·lectius més afectats per la pandèmia, sobretot pel que fa a la salut mental. Tenim molta demanda de joves i és amb qui més ens hem bolcat, encara fem campaments, esplai i altres projectes. Som un espai obert per al barri, atenem totes les qüestions que ens plantegen els veïns. Per exemple hi ha molta gent que no sap funcionar amb la tecnologia i la pandèmia ens ha deixat molts tràmits que es fan per internet.

RdR: Sorprèn que un esplai de dissabte sigui, ara, un projecte tan gran. Com s’explica?

G.M: En aquell moment érem un grup de joves d’uns 18 anys. Vam començar amb una iniciativa pensada per a un grup d’adolescents del barri. Teníem la idea de veure què podíem fer per aquest grup de nois. L’estudi va durar

molt temps i ens vam reunir amb el teixit associatiu. I així comencen els nostres projectes. Arribar fins aquí no es pot explicar sense tota la feina voluntària que s’ha fet fins que l’entitat va agafar certa estructura. Tot bé de la inquietud de la gent que ha estat, està i arriba. Així ens movem per aconseguir les subvencions i ajudes necessàries perquè el projecte segueixi. Crec que si seguim treballant és perquè quan apareix una necessitat al barri sempre actuem. Ens mou la inquietud per trobar totes les solucions i és una feina que ens agrada fer per al barri.

RdR: Com de rellevant és per Ripollet que La Gresca segueixi més anys?

G.M: Això ho hauria de respondre Ripollet. Però crec que sempre hem sabut estar i ser en tot allò que reclamava el municipi. Sempre aportant la nostra opinió i oferint la nostra intervenció. Si una cosa té l’entitat és que intenta ser en tots els llocs on té alguna cosa a fer. !F. R. Soler

Revisteta Anna Puertas

Juguem per aprendre Aquesta setmana us portem un nou jeroglífic?

Sabríeu dir-nos quina paraula s’amaga darrere d’aquests dibuixos?

Molta sort!

Llegir ens fa créixer La terrible Adèle és una heroïna de còmic realment terrible. Una nena de caràcter difícil, amb una mirada crítiAutors: Mr Tan i Miss ca i mordaç. L’acompanyen en les Prickly seves aventures divertits personatEditorial: Kómikids ges secundaris com els seus pares (quina paciència tenen aquest parell); en Flavi, un nen que vol ser el seu xicot i a qui l’Adèle tortura; les companyes de classe a qui fa la vida impossible; el seu gatet Ajax que ha de patir mil entremaliadures; i en Magnus, el seu amic imaginari fantasma.

La terrible Adèle

A través de petites històries a mode d’esquetxos, de quatre vinyetes com a màxim, els infants podran aventurar-se en l’humor negre de la terrible Adèle i riure d’allò més.

Actualment la col·lecció de còmics de La terrible Adèle compta ja amb cinc títols: “Això acabarà malament”; “L'infern són els altres”; “No és culpa meva!”; “No m'agrada l'amor!” i “Que s'apartin els lletjos!”.

Biblioteca de Ripollet

Envia’ns allò que vulguis ja siguin dibuixos, textos, contes o fotografies. Tú també fas la Revisteta.

Porta’ns tot allò que vulguis al C/ del Sol 35, 1er pis, o bé envia’ns-ho a revistaderipollet@gmail.com

Tu ets el protagonista El protagonista de la setmana és el Marc Gordo Altayó, de 7 anys. Sabíeu que al mar hi viuen molts tipus d’animals? En Marc ens ha portat aquest dibuix on ha dibuixat diverses espècies marines. T’ha quedat molt bé, Marc!

Endevinalla SOC BEN XIC, MOLT PETIT, I QUAN EM BUFEN SOC EL REI DEL PARTIT. QUI SOC? Quan sapigueu la solució podeu dibuixar-la al requadre del costat. Sort!

La solució de la darrera endevinalla és: la lletra A!

SOC:

RdR

P.24

Anuncis per paraules ES VEN ¡GRAN OPORTUNIDAD! LOCAL EN VENTA. Semisótano a 20 mts Rbla.

Sant Jordi, 200 mts + posibilidad de altillo.

Ideal taller, almacén, trastero, guardamuebles, coches, etc. T. 654.91.39.42 (de 13 a 15h)

S’OFEREIX Cédulas, Certificados energéticos, Inspecciones ITE: T: 677.41.28.29 Señora con experiencia y referencias para limpieza por horas o interina. Cuidado de mayores.

Precio económico.

T. 699.42.82.09.

Para limpieza y cuidado niños por horas. Mañanas y tardes.

T. 673.21.66.58 De interna para cuidar personas mayores. T. 651.53.39.61 Chica disponibles para limpieza, cuidado mayores y niños. De lunes a viernes de 14 a 21 h y fines de semana de 9 a 21 h. T. 691.25.90.53 Chica responsable disponible para cuidado personas mayores, niños, limpieza.

T. 640.51.51.40

Electricidad, fontanería, pequeñas reformas en general del hogar. Presupuestos sin compromiso. No cobro desplazamiento. T. 617.81.99.59 Chica con referencias para cuidado niños, mayores o limpieza. Laborables. T 632.11.56.15 Para limpieza, canguro o cuidado personas mayores. T. 632.69.14.86 Señora para cuidado personas mayores con experiencia.

T. 632.76.27.06 Para cuidar personas mayores. T. 632.06.04.26 Para cuidar personas mayores o limpieza tardes y sábados.

T. 612.52.31.17 Señora busca trabajo de cuidado de mayores o limpieza. T. 602.38.69.90 Chica con experiencia para cuidado de mayores interna o externa.

T. 722.37.49.11

60 cèntims € la paraula i surt durant 4 setmanes. Més informació al 93 691 21 12

Busco trabajo de limpieza o cuidado mayores (mañanas).

T. 631.95.64.77 Chica para limpieza.

T. 673.94.14.44 Chica para trabajar por horas, canguro, cuidado mayores, limpieza... con referencias.

T. 688.45.46.05 Para limpieza o cuidado de mayores con referencias. T. 612.55.28.21 Chico para cuidar niños, ayudante repartidor, dominio de catalán.

T. 672.15.76.18 Para limpieza o cuidado de mayores.

T. 603.15.17.76 Para limpieza o cuidado de mayores.

T. 632.06.75.70 Señora ofrece servicios para el cuidado de personas mayores y limpieza. Documentos en regla. T. 689.82.58.53

Chica para cuidar personas mayores, limpieza, interna o externa.

T. 722.15.32.01

Señora para canguro, limpieza, cuidado mayores con experiencia y referencias.

T. 622.36.42.38

Para limpieza o cuidado de mayores por horas.

T. 602.03.87.80

Limpieza por horas y cuidado mayores noches. T. 632.88.91.14

Señora para cuidar mayores, interna o todo el día. T. 623.37.67.64 Busco trabajo por horas tardes o noches de interna. T. 631.66.23.19

ES NECESSITA Empresa líder en el sector seguros precisa señora más de 35 años con buena presencia, don de gente, vehículo propio. Se ofrece: formación e integración en una gran empresa y excelentes remuneraciones económicas.

Interesados contactar con Sr. Jose.

Móvil: 610873878 Mail: guanche61@hotmail.com

ES LLOGA Alquilo parking Rambla Sant Jordi junto Bonpreu. T. 676.50.01.01 Espai polivalent El Tren.

Es lloga per celebracions, reunions... I ara altre local amb parc de boles. T. 619.62.96.24 (Facebook) Espai polivalent de Ripollet. Carrer Monturiol.

Gran sala interior i gran pati exterior. Barbacoa.

T. 646.27.32.90

RdR

MIRANT ENRERE

El teu Ripollet

P.25

Porta’ns les teves fotos antigues fetes a Ripollet al carrer del Sol, 35, 1r pis, la retornem al moment.

Mariners nordamericans ancorats al port de Barcelona el dia que van jugar un partit de bàsquet amb jugadors del Club Bàsquet Ripollet. Any 1962 Foto cedida per Roser Jepús

P.26

RdR

GUIA DE SALUT, BELLESA I NUTRICIÓ

La síndrome de Burnout o síndrome d’’estar cremat’ El psiquiatre germànic-estatunidenc Flerbert Freudenberg, va ser el primer professional que es va referir a aquesta síndrome l'any 1974, descrivint-la com: "un estat crònic d'esgotament físic i mental derivat del treball i que es manifesta quan el treballador percep una gran diferència entre la realitat del seu treball respecte a les expectatives o ideals que s'havia format amb anterioritat". Es tracta, per tant, d'un estrès laboral constant en el temps.

Encara que el Burnout no és exclusiu d'unes professions concretes, sí que és cert que es dóna amb major freqüència en aquelles de caràcter social com és el cas del personal sanitari, professors, psicòlegs o agents de seguretat, entre altres.

Els símptomes que es presenten són: • Falta d’interès cap al treball.

• Apatia.

• Maldecaps i musculars.

• Insomni.

• Ansietat.

• Problemes estomacals.

• Dificultats de concentració.

• Insatisfacció personal.

• Baixa autoestima...

A conseqüència d'aquesta simptomatologia, es produeix: augment de l'absentisme laboral, falta de productivitat i un mal tracte cap als clients o pacients.

Per a diagnosticar aquesta síndrome sol realitzar-se un qüestionari anomenat Maslach Burnout Inventory (MBI).

El tractament és similar al d'altres tipus de depressions (és a dir, fàrmacs i teràpia psicològica) per la qual cosa és recomanable davant qualsevol senyal d'alarma acudir a un professional de la matèria per a iniciar un tractament que pugui ajudar-nos com més aviat millor. També ajuda molt iniciar-se en tècniques de relaxació, buscar el suport de la família i amics més propers, portar una alimentació saludable i practicar l'exercici físic. ! Eva Remolina / AMIC 8 Getty Images

¿Qué es la cistitis?

La cistitis es el término médico que se utiliza para referirse a una infección del tracto urinario que cursa con una inflamación de la vejiga. Suele ser más frecuente en mujeres que en hombres debido a la anatomía y fisiología de la zona íntima de la mujer. Más de la mitad de la población femenina la padece en algún momento de su vida.

La mayoría de cistitis son producidas por bacterias, principalmente por Escherichia Coli, la cual procede generalmente del recto.

Dada su cercanía anatómica llegan a la vejiga a través de la uretra, el conducto que la une con el exterior. En condiciones normales existen mecanismos que impiden su entrada, pero una mala higiene, cambios en el pH vulvar debido a cambios hormonales, toma de antibióticos o el estrés pueden alterar la microbiota vaginal, facilitando el ingreso y la multiplicación de las bacterias en el tracto urinario provocando una cistitis.

Entre los síntomas más habituales se encuentran: necesidad urgente y constante de orinar, orinar en pequeñas cantidades, dolor en la parte baja del abdomen, malestar general, orina turbia y si la infec-

ción avanza, incluso se puede presentar hematuria (presencia de sangre en orina).

Algunos hábitos que nos pueden ayudar a prevenir las cistitis son: beber abundante cantidad de agua, orinar con frecuencia, limpiarse de adelante hacia atrás para evitar arrastrar las bacterias a la uretra, orinar después de mantener relaciones sexuales, usar ropa interior de algodón, no llevar ropa muy ajustada ni llevar ropa húmeda (bañador) durante mucho tiempo. Además, es muy importante mantener una correcta higiene íntima con productos concebidos para esa zona, con el pH adecuado, los cuales garanticen el mantenimiento adecuado de la microbiota, y así evitar tanto las cistitis como las vulvovaginitis ya sean bacterianas o candidiásicas (hongos).

Rosa Santander (Farmacéutica)

P.28

RdR

GUIA DE LA LLAR

Colors retro per decorar la llar Atès que les tendències són cícliques, era qüestió de temps fins que els colors de fa dècades tornessin a aparèixer en les llars.

Alguns d'aquests colors són audaços i brillants, proporcionant un canvi fresc en interiors més tranquils. Els més representatius són: • Lavanda i sàlvia. Els colors que han tornat per a quedar-se són el lavanda i sàlvia. Se sap que l'herba lavanda té propietats calmants, per la qual cosa no és d'estranyar que aquest color es coli en la decoració. Pel que fa al verd sàlvia és un color silenciós i pacífic, i té una forta presència en les tendències actuals. Els tons de sàlvia, menta i fins i tot color oliva són tons verds que tenen un moment retro-actual. Les mantes, els coixins i fins i tot un escriptori antic restaurat també són formes agradables de combinar el color.

• Malva. El malva s'està apoderant de les habitacions. La gent usa aquest color aparentment femení de formes audaces, elevades i inesperades. Tant les parets com

els sostres s'estan pintant cada vegada més en aquest tènue color porpra. El color malva profund evoca una sensació que pot ser calmant i vigoritzant cada vegada que s'entra en l'espai. Els tocs d'aquest to també es poden treballar a través de cortines, pufs o fins i tot roba de llit.

• Taronja. Se sap que el color taronja representa calidesa, sol i alegria. Es pot fer servir en interiors amb teles com a cortines i coixins i, per descomptat, pintura.

Encara que s'utilitza comunament per a accents, es pot convertir en

el punt focal principal, la qual cosa inclou usar-lo en les parets. És un color sorprenentment versàtil quan es comparteix una habitació amb altres tons cridaners.

• Ocre. Els colors i tons brillants sovint s'associen amb el maximalisme o estils més excèntrics i colorits, però alguns tenen una espècie de poder màgic. Un d'aquests colors és l'ocre.

• Daurat. El daurat combina meravellosament amb els neutres i també és un color audaç per si sol. ! Decoracion2.com / AMIC 8Istock

GUIA DEL MENJAR

RdR

P.29

Ous farcits Ingredients (per 4-6 persones): • 6 ous • Tomàquet fregit (casolà) o de pot • Maionesa • Pebrots vermells • Tonyina • Ceba • Olives negres • Altres (al gust) com: anxoves, espàrrecs...

• Sal Elaboració: En un cassó amb aigua i sal, bullir els ous durant 12 minuts. Quan estiguin els ous cuits, refredar-los, pelar-los, partir-los per la meitat i retirar els rovells.

En un bol, barrejar el tomàquet, la

ceba picada molt petita, la tonyina i 3 cullerades de maionesa. Agafar la meitat de les gemmes i afegirles també al bol i barrejar-les bé fins a obtenir una pasta homogènia. Farcir cada meitat dels ous.

Cobrir els ous amb una mica més de maionesa, ratllar la resta de rovells i abocar per damunt i decorar amb el pebrot, l'oliva, l'anxova, l'espàrrec, o el que vulguis segons el gust.

Altres opcions Els ous farcits accepten molts altres ingredients com ara carn picada, pernil, bacallà, gambes, surimi, etc.

! Eva Remolina / AMIC 8 Tahirah Walker / Unsplash

P.30

REVISTA DE RIPOLLET C/ del Sol, 35 - 08291 Ripollet Tel. 93 691 21 12 revistaderipollet@gmail.com www.revistaderipollet.cat Edita: Associació Ràdio Ripollet.

Direcció: David Rúa Redacció: Anna Puertas i Ferran Rigat.

Col·laboradors: Ángel Esteve, Joan Puig, Joana Raja, Jaume Sariol i Maria Domingo. Columnistes: Eloi Isern i Jordi Allepuz. Col·laboradors polítics: Núria Chaves, Sonia Martín, Josep Gabarra, Kevin Muñoz i Joel Revilla. Administració: Núria Raja.

Disseny: Sergi Jiménez.

Impressió: Gramagraf sccl.

Dipòsit legal: B-34345-85. La revista no es fa responsable ni és solidària amb les opinions dels col·laboradors.

Amb el suport de:

Amb la col·laboració de:

RdR Telèfons d’interés Aigua (avaries) Ajuntament Alcohòlics Anònims Ambulàncies Urgències mèdiques Ambulatori CAP I Ambulatori CAP II Urgències CAP II Ambulatori Pinetons Autobusos Font Autobusos Sarbus Biblioteca Bombers (Urgències) Butà Centre Cultural Correus Creu Roja (Oficines) Deixalleria Fecsa/Endesa (avaries) Funerària Gas (avaries) Oficina de Català Parròquia S.Esteve Policia Local Policia Mossos Policia (urgències) Revista de Ripollet Ripollet Ràdio Serveis Socials Taxis Teatre Auditori Veterinària (Urgències)

900 304 070 93 504 60 00 93 317 77 77 061 112 93 594 64 20 93 594 21 11 93 594 22 16 93 594 65 37 93 580 18 18 93 580 67 00 93 586 42 30 112 93 725 62 77 93 504 60 25 93 691 62 02 93 691 61 61 93 586 32 03 800 760 706 93 580 97 10 900 750 750 93 586 45 73 93 692 15 85 93 504 60 06 93 592 46 00 112 93 691 21 12 93 594 20 48 93 504 60 07 93 692 58 23 93 580 91 92 689 51 65 10

Farmàcies de guàrdia DV. 20 MAIG RAMBLA Rbla. Sant Jordi, 89 (Ripollet) DS. 21 MAIG RIZAL (9 a 9h) c/ Rizal, 1 D (Rip.) SANT ANDREU (9 a 21 h) c/ Sant Andreu, 4 (Ripollet) ALVAREZ (21 a 9 h) c/ Reyes - Galeries Unicentro DG. 22 MAIG RIZAL (9 a 21 h) c/ Rizal, 1 D (Rip.) SANT ANDREU (9 a 21 h) c/ Sant Andreu, 4 (Rip.) PINETONS (21 a 9 h) c/ Palau Ausit, 1 (Ripollet) DL. 23 MAIG ROVIRA Passeig de Cordelles, 64 (Cerdanyola) DM. 24 MAIG MERINERO Ctra. Barcelona, 130 (Quatre cantons) DC. 25 MAIG ORIGEN c/ Picasso, 1 local 4 (Fontetes) DJ. 26 MAIG SANT ANDREU c/ Sant Andreu, 4 (Ripollet)

RdR

P.31

Guia Comercial ADVOCATS Advocats Ripollet: 615 95 97 94 Inter-Alia: 93 586 35 15 Jiménez Díaz Abogados: 93 692 23 88 Mònica Abelló: 93 592 19 47 ANIMALS I VETERINÀRIA Clínica Veterinària Gosbet: 93 580 71 67 Pinetons veterinària: 93 463 86 45 ASSESSORIES I GESTORIES Gestoria Carreter Felip: 93 594 60 14 Gestoria Franco: 93 692 46 62 Lozoya & Joher: 93 594 90 80 Noves Gestions: 93 592 23 13 ARQUITECTES Artecnic: 680 10 12 51 AUTOESCOLES Tatchepol: 93 691 77 79 BARS I CAFETERIES Gurri Taverna: 635 12 67 94 CENTRE AUDITIU OIR+: 93 692 90 90 COMERCIANTS DE RIPOLLET Unió de Comerciants de Ripollet: 658 96 08 65 FARMÀCIES Els Pinetons: 93 691 70 59 FISIOTERAPEUTES Fisiosalut: 93 692 76 24 IMMOBILIÀRIES Veranda Immobiliària: 93 586 44 01 INFORMÀTICA Bitland Computers: 93 691 71 79 INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES I CALEFACCIÓ Calefacció Gaserveis: 626 074 069 Instaldou: 653 91 30 16

ODONTOLOGÍA Clínica dental Molí: 93 692 63 18 Clínica dental Neus Solé: 93 691 64 53 ÒPTIQUES Vision Prix: 93 692 90 90 PERFUMERIES Basilio Catalán: 678 43 68 43 PERRUQUERIA I ESTÈTICA Fanny Dou: 93 002 80 76 Gemuna Perruquers: 93 592 02 86 PERSIANES Persianas domésticas: 93 742 63 19 PSICOLOGIA, PEDAGOGIA I LOGOPÈDIA Creixent Entre Rialles: 679 87 71 21 Gabinet Bocàlia: 645 55 59 10 Psicòleg JA Pastor de Pablo: 93 580 84 19 Psicòloga Meritxell Colell: 93 691 23 73 PUBLICITAT Revista de Ripollet: 93 691 21 12 REFORMES Joaquim Saló: 678 01 50 12 Pinturas Basilio: 616 78 13 99 RESIDÈNCIES El meu avi: 93 592 01 26 ROSTISSERIES Ca L'Elvira: 93 592 08 91

Anuncia’t a la nostra guia. Truca al 93 691 21 12