Àmbit, revista de cultura de Menorca, 56

“ON SOM 80 ANYS DESPRÉS?” CICLE D’ACTIVITATS AMB MOTIU DELS VUITANTA ANYS DEL FINAL DE LA GUERRA CIVIL

P. 10

SON CATLAR EL NOU PLA DIRECTOR CERCA GARANTIR LA COMPATIBILITAT ENTRE TUTELA I ÚS PÚBLIC P. 24

DL: ME 524-2007

P. 04

EXPOSICIÓ “PETRA” EL MUSEU DE MENORCA ACULL UNA EXPOSICIÓ QUE MIRA L’ART TALAIÒTIC DES DEL PRESENT

NÚMERO 56 · JULIOL-SETEMBRE 2019 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

Revista trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca Número 56 Juliol-setembre 2019 DL: ME 524-2007 Imatge de la portada: Fons submarí de Calescoves Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM Disseny i maquetació: Island Mood Han col·laborat en aquest número: Miquel López, Maria Gutiérrez, Marta Coll, Esperança Pallicer Pons, Luis M. Cobos, Julia García, Ismael Moll, Adrián Castro, Cristina Bravo, Irene Riudavets, Xavier Aguelo, Octavi Pons, Helena Jiménez, María José León, Fernando Prados, Octavio Torres, Carlos de Salort, Cecília Ligero i Itziar Lecea.

2

SUMARI

REVISTA ÀMBIT #56

Crònica del cicle d’activitats

“On som després de 80 anys?”

Aproximacions contemporànies a l’art talaiòtic

Exposició PETRA El documental dels vint-i-cinc anys de Menorca Reserva de Biosfera

25 anys fent camí Darrers mesos 2018 i primers de 2019

Intervencions arqueològiques Un pla director per a un dels jaciments més espectaculars

Son Catlar Cultura talaiòtica

Festival Tàrraco Viva 2019 Recorregut pel Pla de Foment de les Arts Escèniques de Menorca

Teatre? Sí, gràcies!

Llengua

Menorquí sí, català clar

REVISTA ÀMBIT #56

EN PROFUNDITAT

“ON SOM 80 ANYS DESPRÉS?”

UN CICLE PER A LA MEMÒRIA

ON SOM 80 ANYS DESPRÉS? El cicle d’activitats organitzat pel Consell Insular de Menorca i l’Institut Menorquí d’Estudis amb motiu dels 80 anys del final de la Guerra Civil tenia com a finalitat aprofundir en el coneixement d’un episodi transcendental de la història recent a partir d’un seguit de xerrades i visites de camp.

Entre les conclusions extretes destaca la necessitat d’ampliar el material historiogràfic i de millorar la gestió del patrimoni material i immaterial.

Text: Miquel López i Maria Gutiérrez

4

“ON SOM 80 ANYS DESPRÉS?”

DEFENSES REPUBLICANES

En la fotografia, moment de la visita guiada a les defenses republicanes de la costa nord, entre Cavalleria i cala Mica

5

REVISTA ÀMBIT #56

EN PROFUNDITAT

“ON SOM 80 ANYS DESPRÉS?”

Divendres 29 de març vam acabar el cicle d’activitats “On som 80 anys després? Aproximacions a la fi de la Guerra Civil”, després d’uns mesos intensos que hem viscut quasi com una aventura, en la qual hem conegut gent i hem après molt. Al llarg d’aquest temps s’han realitzat sis conferències i dues visites guiades. L’assistència al cicle (prop de mig miler de persones) ens demostra que parlam de temes que ens interessen i que, a més, ens afecten.

Cal donar les gràcies al públic que hi ha assistit, a les persones que hi han participat (especialment a les que s’han desplaçat) i a les institucions que hi han col·laborat. A l’Institut Menorquí d’Estudis, 6

pel seu suport incansable, i al Consell Insular de Menorca, per apostar amb seguretat pel compromís que tenim com a societat de dialogar amb el passat.

VUIT ACTIVITATS La conferència inaugural va tenir lloc a la seu de l’IME, a càrrec del professor Jaume Claret. Si n’hem de destacar alguna reflexió, és la idea que la Guerra Civil ha arraconat la República com un simple precedent de la contesa i n’ha eludit tota la resta. Així mateix, des dels sectors més reaccionaris s’ha impulsat el vell discurs de la historiografia

“ON SOM 80 ANYS DESPRÉS?”

LA MOLA

A la imatge, vista panoràmica de l’entrada principal a la fortalesa de la Mola, espai que va ser objecte d’una de les visites guiades del cicle

franquista que ha volgut construir la imatge del període republicà com d’extrema violència. En realitat, si comparam la situació amb països veïns europeus, veiem que no és així.

La segona sessió es va organitzar a l’IES Joan Ramis i Ramis, on vam parlar sobre el tractament de la Guerra Civil a les aules.

Per fer-ho, vam comptar amb la professora de l’IES Josep Miquel Guàrdia, Ana Isabel Trufero, i amb la catedràtica d’ensenyament secundari, Elvira Fernández. Es va fer palesa la necessitat de canvis curricu-

lars per trencar amb l’estudi enciclopèdic del passat. A més, es va parlar del potencial dels llocs de memòria col·lectiva, que fan possible un aprenentatge més significatiu.

La setmana següent vingué David Ginard per tractar la repressió des d’un punt de vista comparatiu. Vam observar diferències entre les realitats repressives de cada illa, així com entre les xifres de represaliats. A Menorca, durant el primer període republicà, quan el poder de l’Estat era inexistent, els exaltats cometeren els assassinats per tothom coneguts. Per 7

REVISTA ÀMBIT #56

EN PROFUNDITAT

“ON SOM 80 ANYS DESPRÉS?”

part dels sublevats, la repressió va ser dirigida pels alts comandaments de l’exèrcit, a més d’alguns exaltats, i es va perllongar en el temps un cop acabat l’enfrontament bèl·lic. Gran part d’aquesta repressió continua essent poc estudiada.

nord, entre Cavalleria i cala Mica. Acompanyats per Pau Salort, vam observar diferents tipologies d’estructures de defensa i es va explicar com s’haurien construït, com funcionaven i quin sentit tenien. El

VISITA A LA MOLA L’endemà, teníem la visita guiada a la Mola, acompanyats pels historiadors Simón Gornés i Carlos de Salort. En aquest sentit, volem dirigir un gran agraïment al Consorci Militar. Les places disponibles van esgotar-se setmanes abans, fet que demostra l’interès suscitat per la visita.

Encara que s’hagi pogut aixecar una mica de pols, la volem reivindicar. Es va fer des del màxim respecte a totes les víctimes i a tots els familiars, i es va parlar en tot moment a partir de les fonts historiogràfiques de què disposam, amb un to acadèmic. Trobam que seria interessant, tant per a menorquins com per a visitants, fer-ne més, al mateix temps que seria una oportunitat per reivindicar un patrimoni molt malmès.

EL CICLE “ON SOM 80 ANYS DESPRÉS?” HA FET PALÈS QUE LA GUERRA CIVIL INTERESSA I IMPORTA MOLT, QUE HI MANCA TREBALL HISTORIOGRÀFIC I QUE ÉS URGENT UNA MILLOR GESTIÓ DEL PATRIMONI MATERIAL I IMMATERIAL

EL PAPER DE LA DONA El mes de març el va obrir la sessió dedicada a la dona durant la guerra, la postguerra i la transició, amb David Ginard, acompanyat de Natàlia Navarro. Es van posar noms de dones sobre la taula de la història i es va aprofundir en la figura d’algunes. Va quedar clar que manquen estudis amb perspectiva de gènere que rescatin les dones de l’oblit i en reivindiquin el paper al llarg de la història.

La taula rodona de l’IME va tenir lloc a Ca n’Oliver, on Josefina Salord i Miquel Àngel Casasnovas, acompanyats d’Aida Pons, van desbrossar un seguit de camins per recórrer i buits historiogràfics per omplir.

LA DEFENSA LITORAL A les acaballes del cicle va tenir lloc la visita a les defenses republicanes de la costa 8

missatge va ser clar: tenim un patrimoni que no valoram, que es fa malbé i que demana intervencions.

La darrera sessió va tenir lloc a Can Saura per parlar de la importància dels treballs locals. Manel Santana ens va fer un recorregut pels estudis locals de Mallorca, enllaçat amb l’aportació pionera de Joan Capó, autor de l’únic treball monogràfic (en aquest cas, Ferreries) sobre la Guerra Civil a Menorca.

Amb tot, ha quedat clar que es tracta d’un tema que interessa i importa molt a la societat menorquina, i que hi manca molt treball historiogràfic a fer, de la mateixa manera que és urgent una major i millor gestió del patrimoni material i immaterial. La història, com deia el mateix Santana, és l’eina que ens ha de portar el passat al present per entendre millor els processos que ens han portat a on som.

“ON SOM 80 ANYS DESPRÉS?”

CONFERÈNCIA INAUGURAL

A la imatge superior, instantània de la conferència inaugural a la seu de l’IME, a càrrec del professor Jaume Claret VISITA SOBRE EL TERRENY

A la imatge inferior, moment de la visita a la fortalesa de la Mola

9

REVISTA ÀMBIT #56

10

ACTUALITAT

EXPOSICIÓ “PETRA”

EXPOSICIÓ “PETRA”

UNA MIRADA A LA CULTURA TALAIÒTICA DES DEL PRESENT

LA PEDRA I LA CONTEMPORANEÏTAT

El Museu de Menorca acull l’exposició “PETRA. Aproximacions contemporànies a l’art talaiòtic”, a través de la qual un conjunt d’artistes explora conceptes com el patrimoni, la durabilitat i el paisatge.

Text: Marta Coll (comissària artística de l’exposició) · Fotos: Ornela Rubioli

El 30 de maig passat es va inaugurar al Museu de Menorca l’exposició “PETRA. Aproximacions contemporànies a l’art talaiòtic”. La mostra pren com a punt de partida el gest dels nostres avantpassats talaiòtics —compartit per tantes altres civilitzacions mil·lenàries— de col·locar una pedra de l’única manera en què la natura no podrà fer-ho mai: verticalment. D’aquesta manera, s’atorga un significat a la pedra, que es configura immediatament com un símbol, i també al paisatge que l’envolta.

El paisatge ens explica històries sobre rituals, configuracions culturals i polítiques —i sobre aquella natura que de sobte, amb

aquest gest, passa a ser domesticada pels humans, i a convertir-se en un paisatge.

Què vol dir, però, això en la nostra contemporaneïtat? Quins són els símbols que utilitzam per marcar el territori i per què tenim encara la necessitat de fer-ho?

Quines eines utilitzam per distingir el que han creat els humans, i com es relacionen amb el context no humà? Quin seria l’equivalent de col·locar una pedra en posició vertical en la nostra època, caracteritzada pel clic i la postveritat?

SOBRE LA CREACIÓ DE SÍMBOLS Les lectures i interpretacions dels artistes 11

REVISTA ÀMBIT #56

12

ACTUALITAT

EXPOSICIÓ “PETRA”

EXPOSICIÓ “PETRA”

13

REVISTA ÀMBIT #56

ACTUALITAT

EXPOSICIÓ “PETRA”

són diverses. Per exemple, Francesc Torres presenta una obra desenvolupada els anys vuitanta, en què especula sobre les maneres contemporànies de crear símbols i deixar marques, utilitzant les restes contemporànies com un rerefons. Marcar la pedra és una estratègia recurrent i l’obra litogràfica de Paca Florit reflexiona sobre aquesta eina com a primer suport per a l’escriptura.

Però mentre que la marca a la pedra té la voluntat de deixar constància, de perdurar, la mostra presenta també altres gestos més performatius, com l’acció inútil de Cristian Herrera Dalmau de “dividir una muntanya” mentre l’escala, deixant una línia vermella que en parteix visualment el cim mentre duri la neu.

Aquestes lectures comparteixen una noció del paisatge com quelcom artificial, intervingut d’alguna manera pels humans.

Amb Estratificció (I), Gabriel Ruiz-Larrea crea una obra que intercala blocs de marès, extrets de les pedreres de Menorca i tallats en formes geomètriques gairebé perfectes, i pedres artificials fetes amb pols de materials artificials, que l’artista ha creat i transportat, i que remeten a formes orgàniques del quaternari. Al cap i a la fi, parlam de matèria, formes i geometries, totes tractades d’una manera o d’una altra per la natura i per l’ésser humà.

Amb aquesta obra, l’artista posa en qüestió la construcció mateixa del patrimoni. El patrimoni és la pedra, però ho és quan hi hem atorgat significats tant des del punt de vista cultural com individual —a partir de les nostres experiències i relacions amb el patrimoni—. Amb la seva obra, Tónia Coll explora allò patrimonial des d’una anècdota primitiva i personal, amb una col•laboració generacional que posa de manifest el valor dels objectes com a dipòsit de la memòria. Zulema Bagur reflexiona en la seva obra sobre la pedra com a símbol també carregat de significats, que contraposa la seva monumentalitat i permanència amb el nostre pas efímer.

14

APROXIMAR-NOS AL PASSAT DES DE LA CONTEMPORANEÏTAT VOL DIR TAMBÉ INTENTAR ENTENDRE LA MATEIXA CONSTRUCCIÓ QUE FEIM D’AQUEST PASSAT, ELS DISCURSOS QUE CREAM I EL SIGNIFICAT I VALOR DELS PAISATGES DE RESTES PÈTRIES LA PEDRA I LA NOSTRA MIRADA El sentit que donam a la pedra, i a les runes, està sempre influenciat per la nostra manera d’entendre el present. I, en aquest procés, els discursos de legitimació col·lectiva del patrimoni són clau. Núria Marquès crea una ficció a partir d’una reflexió sobre aquests processos de legitimació, a partir d’un exercici arqueològic en què combina patrimoni i postveritat.

En conjunt, les peces de la mostra obren el camí a una reconsideració del patrimoni, reflexionant sobre el tradicional binomi entre natura i cultura i el paisatge com a construcció. El patrimoni són les pedres que trobam pel camí, o les que romanen erectes després de mil·lennis, o la nostra relació amb aquestes? Aproximar-nos al passat, per exemple a la cultura talaiòtica, des de la contemporaneïtat vol dir també intentar entendre la mateixa construcció que feim d’aquest passat, els discursos que cream al seu voltant i el significat i valor dels paisatges de restes pètries de l’illa.

PETRA és una exposició promoguda pel Consell Insular de Menorca, amb la idea original del projecte de Zulema Bagur, el comissariat artístic de Marta Coll, el comissariat de producció d’Inés Garrell i el suport artístic de Tónia Coll.

EXPOSICIÓ “PETRA”

EXPOSICIÓ AL MUSEU DE MENORCA

En les imatges, fotografies de les diferents activitats complementàries que estan en marxa: tallers familiars, cicle de conferències, visites guiades i excursions, són algunes de les activitats que envolten l’exposició.

REVISTA ÀMBIT #56

ACTUALITAT

“25 ANYS FENT CAMÍ”

DOCUMENTAL SOBRE LA RESERVA DE BIOSFERA

25 ANYS FENT CAMÍ L’Arxiu d’Imatge i So produeix una pel·lícula per celebrar l’efemèride a través de les veus dels qui que van participar activament en el procés de la declaració.

Text: Esperança Pallicer Pons (tècnica de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca)

16

“25 ANYS FENT CAMÍ”

La declaració de Menorca com a reserva de biosfera va suposar, fa vint-i-cinc anys, un canvi molt important per a la nostra illa. Arribar a aquest punt no va ser una cosa senzilla i va implicar moltes persones, entitats i administracions, que es van haver de posar a fer feina a l’una per al bé de Menorca i dels menorquins.

Tot i que l’objectiu de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca-CIM sigui recollir i conservar documents audiovisuals i fotogràfics antics i històrics de Menorca, sobre Menorca i fets a Menorca, també pensam que és important guardar constància de fets i esdeveniments que passen en l’actualitat i que formaran part de la història menorquina en el futur. Per aquest motiu va sorgir la idea de recollir en un documental de producció pròpia d’on va sortir la iniciativa de tirar endavant la petició per al nomenament de Menorca com a reserva de biosfera, les primeres passes del projecte, la declaració, els primers anys de feina i els reptes de futur que es plantegen després de vint-i-cinc anys. I vam pensar que el més interessant era que tot açò fos explicat pels seus protagonistes, que en forma de recull d’història oral han volgut compartir de viva veu les seves experiències i records en aquells moments i les seves inquietuds amb vista al futur. De totes les persones que van tenir un paper important en aquesta història, no hem pogut comptar amb el testimoni de Josep Miquel Vidal, que va morir fa uns anys i a qui es vol homenatjar amb aquest film pel seu paper tan rellevant.

El resultat final és un documental de trenta minuts de durada força dinàmic, que combina els testimonis dels qui van ser els protagonistes de la declaració amb imatges històriques procedents de diferents fons audiovisuals conservats a l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca, imatges actuals i altres fruit de la producció de diferents departaments del CIM. La seva realitzadora, Magda Timoner Pelegrí, ha

MÉS DE 400 PERSONES HAN VIST EL DOCUMENTAL COMMEMORATIU DELS 25 ANYS DE LA DECLARACIÓ DE MENORCA COM A RESERVA DE BIOSFERA recollit un seguit d’entrevistes que serveixen de fil argumental i que ens duen als diferents moments i fets de la Menorca Reserva de Biosfera. A partir de la conversa amb quinze personatges es va seguint el fil de la història.

L’aportació de les persones entrevistades va molt més enllà del que es pot veure al documental. Les entrevistes completes, molt més llargues i completes, formaran part del fons de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca-CIM i podran ser consultades pel públic interessat. Són gairebé set hores d’enregistraments, en els quals es poden escoltar els records, les vivències i les perspectives de futur que es plantegen cadascun d’ells. Amb aquest audiovisual, l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca s’afegí als actes commemoratius del 25è aniversari de la declaració de Menorca com a reserva de biosfera, primer mostrant-ne un avançament a la festa dels vint-i-cinc anys de la reserva que es va celebrar al Teatre Principal de Maó el 8 d’octubre i després presentant el documental complet a Can Victori, a Maó, el dia 14 de desembre de 2018. Posteriorment el film s’ha pogut veure a Ciutadella, Ferreries, Alaior i Sant Lluís i s’espera que es pugui continuar mostrant a altres llocs i plataformes.

En totes les projeccions hem comptat amb un nombrós públic: més de 400 persones que s’han mostrat satisfetes pel resultat i, alhora, sorpreses de descobrir com es va dur a terme el procés i les novetats que va aportar la proposta de Menorca al programa MAB de la Unesco.

17

REVISTA ÀMBIT #56

18

ACTUALITAT

“25 ANYS FENT CAMÍ”

“25 ANYS FENT CAMÍ”

INFOGRAFIA DEL DOCUMENTAL

A la imatge de l’esquerra, esquema visual amb un resum en dades del documental IMATGES D’ARXIU

A la pàgina anterior, fotografies de l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca utilitzades en el documental

19

REVISTA ÀMBIT #56

ACTUALITAT

INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

LA RIQUESA DE TRES JACIMENTS

INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

Durant els darrers mesos de 2018 i els primers de 2019 s’han portat a terme diverses intervencions arqueològiques programades. Aquí en teniu algunes dades.

Text: Diversos autors

SECTOR CENTRAL DE TORRE D’EN GALMÉS Luis M. Cobos, Julia García, Ismael Moll i Adrián Castro L’Associació Menorca Heritage Recovery ha desenvolupat durant el mes de febrer d’enguany la segona campanya d’excavacions al jaciment de Torre d’en Galmés. Concretament, en un emplaçament a l’est de l’estructura coneguda comunament com a pòrtic, en què s’ha establert un sistema de quadrícules per prosseguir la recerca en aquest espai.

Aquesta intervenció ha estat concebuda com una escola pràctica d’arqueologia i camp de treball, en què ha intervingut un equip d’onze persones, entre ells cinc estudiants de múltiples procedències i tres voluntaris. Per això, a més de la realització del treball de camp s’han fet pràctiques de laboratori, un cicle de conferències i visites per al millor coneixement de l’illa.

L’excavació va comptar amb el finançament del Consell Insular de Menorca i amb el suport de l’Ajuntament d’Alaior, a més de l’ajuda de patrocinadors privats com són la família Scianmanna, Gestax Assesoria d’Empreses, l’Associació de Veïns de Binidalí, els cellers Vinya Sa Cudia i el restaurant Es Molí de Foc. A partir de les dades obtingudes en la primera campanya de prospecció i georeferenciació, s’ha treballat en l’espai ressenyat i s’ha pogut advertir una construc20

ció quadrangular que presenta com a singularitat una doble obertura a sud i a nord.

A més, s’han identificat estructures medievals a la zona sud de la quadrícula i s’ha pogut establir la relació cronocultural entre els murs que han emergit, de manera que es pot afirmar que diverses estructures de tendència circular recolzen sobre les estructures angulars. Pel que fa a la cultura material trobada, destaca la presència d’una formatgera, que és analitzada a fi de poder conèixer restes de contingut, i diverses pedres de molí.

RECINTE DE TAULA DE TORRALBA D’EN SALORT Cristina Bravo i Irene Riudavets Durant el mes de novembre de 2018 l’equip de l’Associació d’Amics de Torralba va reprendre l’activitat d’investigació arqueològica als voltants del recinte de taula del poblat de Torralba d’en Salort (Alaior), una trentena d’anys després de l’excavació del santuari més ben conservat de l’illa.

Aquestes tasques van ser codirigides pels arqueòlegs Cristina Bravo, Irene Riudavets i Gerard Remolins, i van consistir en dues fases d’intervenció.

Primerament, es va dur a terme la demolició de part de la paret seca moderna, anomenada “mur

INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

SECTOR CENTRAL DE TORRE D’EN GALMÉS

A la imatge superior, vista des del sud de l’espai d’intervenció durant el procés de treball el mes de febrer. En primer terme s’observen les estructures medievals trobades RECINTE DE TAULA DE TORRALBA D’EN SALORT

A la imatge inferior, fotografia aèria de la zona del recinte de taula, després de la intervenció FONS SUBMARÍ DE CALESCOVES

A la pàgina següent, el fons de la cala, durant el procés d’excavació

21

REVISTA ÀMBIT #56

ACTUALITAT

INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES

EN ELS DARRERS MESOS S’HA REGISTRAT UNA ELEVADA ACTIVITAT ARQUEOLÒGICA A MENORCA AMB INTERESSANTS TROBALLES A TRES DELS JACIMENTS MÉS NOTABLES DE L’ILLA: CALESCOVES, TORRALBA D’EN SALORT I TORRE D’EN GALMÉS de sa misèria”, que obstaculitzava la visió i el pas dels visitants al recinte.

Seguidament es va realitzar l’excavació arqueològica de la zona compresa entre l’antiga carretera i la façana del santuari. Els resultats d’aquestes tasques van ser del tot inesperats, ja que es van poder documentar diverses estructures prehistòriques inèdites i ben conservades. Davant la llinda de l’entrada a l’edifici, a la zona de davant la façana, es van localitzar en el seu lloc part d’un paviment de lloses irregulars, una llar de foc i un monòlit. També es van trobar dos sitjots, que probablement estaven en ús en època anterior a la construcció del recinte de taula i que l’equip preveu excavar en una propera campanya dins aquest any 2019.

FONS SUBMARÍ DE CALESCOVES Xavier Aguelo i Octavi Pons L’ancoratge de Calescoves és conegut des de final del segle XIX i va ser objecte de diferents intervencions durant la dècada dels setanta. L’octubre de 2018 s’hi va realitzar una excavació amb el suport econòmic del Consell, en col·laboració amb el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, CASC-MAC. Els treballs tenien una part formativa per a joves arqueòlegs de l’illa i una part científica, en la qual es va plantejar com a objectiu prioritari delimitar les principals àrees de dispersió de materials ceràmics dins la cala i valorar-ne la potencialitat.

Es van programar tota una sèrie de sondeigs, tant dins les principals àrees on es van determinar materials en superfície, com a la resta d’espai de la cala. Els resultats dels sondeigs, especialment al costat est de la cala, van ser científicament molt 22

fructífers. En tots els espais intervinguts es va poder arribar al nivell geològic no antropitzat, fet que ens permetrà fer una aproximació al fons marí de la cala en època antiga. En tots els sondeigs es van recuperar restes ceràmiques de diferents períodes, tot i que destaquen principalment les dels segles III i II aC. El costat est de la cala, on es va localitzar la concentració més gran de materials, va comportar una variació en el programa dels treballs. La forta acumulació de materials va fer estudiar la necessitat d’obrir un gran quadre d’excavació que permetés valorar millor el tipus de restes localitzades. Així es podria veure amb més claredat si aquestes eren fruit de la utilització d’aquest espai com a ancoratge o si les restes pertanyien a un derelicte.

Durant el mes que va durar la intervenció es van excavar prop de 35 m² en aquest espai, amb una potència estratigràfica que variava entre els 50 i els 120 cm. La major part dels materials ens marquen un horitzó cronològic entre els segles III i II aC, que podrien indicar la presència d’un derelicte d’aquesta cronologia al costat est de la cala. La resta de sondeigs no ens marquen grans concentracions de materials i reflecteixen una forta disminució a mesura que s’allunyen de la zona excavada en extensió, i podrien respondre a la dispersió de les restes d’aquest hipotètic derelicte perquè són cronològicament molt similars.

Tot i que aquesta intervenció va sondejar la major part de la cala, es considerà que seria necessària una nova campanya per acabar de cartografiar tot aquest espai i així plantejar futures actuacions que en permetin la protecció, si escau.

INTERVENCIONS ARQUEOLÃ’GIQUES

23

REVISTA ÀMBIT #56

ACTUALITAT

SON CATLAR

GESTIÓ D’UN JACIMENT PÚBLIC

SON CATLAR El pla director del poblat, redactat pels investigadors del Projecte Modular per encàrrec del Consell, té com a finalitat fomentar el coneixement i garantir la compatibilitat entre la tutela i l’ús públic.

Text: Helena Jiménez, María José León, Fernando Prados, Octavio Torres

En un entorn natural privilegiat i amb una muralla magníficament conservada, Son Catlar (Ciutadella) es configura com un dels jaciments més espectaculars de Menorca. La seva recent adquisició i pas a titularitat pública, durant la primavera-estiu del 2018, ha fet necessària la redacció d’un pla director, un instrument que constitueixi el marc estratè24

gic del que serà la seva gestió a partir d’ara i en el futur. El document, que han desenvolupat els investigadors del Projecte Modular, que treballen des del 2014 en el jaciment, té com a finalitat fomentar-ne el coneixement tot garantint que la seva tutela sigui compatible amb l’ús públic. És evident que actualment el patrimoni cultural és un recurs estratè-

SON CATLAR

gic. Ha passat de ser una mera referència científica o turística a convertir-se també en un motor econòmic capaç de generar riquesa i llocs de feina.

L’estat de conservació de Son Catlar, la monumentalitat de les seves fortificacions, la seva accessibilitat, la successió de talaiots i el seu entorn natural converteixen aquest jaciment en un dels més propicis per investigar i posar en valor el patrimoni, així com assegurar-ne la conservació per a les pròximes generacions. Les seves característiques el fan únic dins del patrimoni de Menorca i la seva ubicació a la part occidental de l’illa completa el mapa històric junt amb els poblats de Trepucó i Torre d’en Galmés, també de titularitat pública.

Els recents treballs arqueològics han posat al descobert que va ser entre els segles VI i IV aC quan es va construir la muralla, amb un circuit d’uns 900 m conservats íntegrament.

Entre els segles III-II aC, i en el marc del conflicte bèl·lic entre Roma i Cartago pel domini del Mediterrani, a la muralla original s’hi adossaren noves estructures defensives que transformaren el vell poblat talaiòtic en una plaça inexpugnable.

INVESTIGACIÓ, PROTECCIÓ I DIFUSIÓ Ara el repte és interpretar i presentar, en un format adequat per a tots els públics, el potencial científic i patrimonial de Son Catlar. Aquesta i la seva conservació són les principals raons per les quals el Consell Insular de Menorca ha promogut la redacció d’un pla director. La proposta que hem elaborat determina quines han de ser les pautes per coordinar, potenciar i dirigir totes les actuacions de tutela que s’han de dur a terme.

L’espina dorsal del document tècnic ha consistit a establir una sèrie d’objectius, estratègies i línies d’acció entorn de quatre aspectes essencials: la investigació, la conservació, la difusió i la valoració. Es proposen accions amb vista a dotar el jaciment d’una estratègia per a la seva explotació cultural a llarg ter-

mini garantint una correcta tutela pública.

D’igual manera, se subratllen les directrius, procediments i feines per dur a terme una gestió completa fonamentada en la protecció i valoració del bé mitjançant el desenvolupament d’actuacions i projectes de qualitat.

El Pla Director de Son Catlar té un caràcter integrador i interdisciplinari, i assumeix les necessitats que procedeixen de la relació entre el patrimoni, el territori i la societat.

Així, recull temes inherents al patrimoni historicoarqueològic com la investigació i la conservació, però afegeix assumptes propis del territori com la protecció i valoració del paisatge natural, i tracta qüestions d’incidència social com poden ser el turisme o l’educació. Així mateix, estableix les bases per a la integració del bé dins el teixit social menorquí, amb l’objectiu de facilitar la relació entre els diferents agents implicats en la seva gestió i explotació.

Aquest pla director és fruit de la investigació arqueològica i de la reflexió sobre la gestió del patrimoni. Presenta un programa d’investigació i difusió modern i eficaç, que haurà de generar i difondre coneixement sobre el passat de Menorca des del present, adequant qualitat científica, innovació, desenvolupament i formació. Aquest programa atén les demandes socials i convida a participar en la reflexió contemporània sobre la intervenció, conservació i gestió d’aquest patrimoni únic, la protecció del qual ha de ser un deure de tots.

Per la seva naturalesa, Son Catlar està cridat a convertir-se en un model per explicar una història crítica, inclusiva i igualitària, fonamental en el temps que vivim i en el context geopolític del Mediterrani. Aquest enclavament, que exemplifica el pas de diferents cultures, ha de ser el paradigma de la convergència de la tradició local amb el llegat d’influències i gent vingudes de fora.

En definitiva, un magnífic espai d’ús públic convertit en un parc cultural de la diversitat mediterrània en ple segle XXI. Ara, ens toca cuidar-lo i gaudir-ne!

PORTAL DEL NORD

A la pàgina esquerra, vista interior del portal nord d’accés al poblat amb l’estret corredor en forma de zigazaga i embut interior per dificultar-ne el pas VISTA GENERAL

A la pàgina següent, vista general dels dos recorreguts proposats per a la visita al jaciment i extracte d’una fitxa diagnòstic per a la conservació elaborada pel Pla Director de Son Catlar amb l’objectiu de detectar les patologies presents als elements que conformen el jaciment.

25

REVISTA ÀMBIT #56

26

ACTUALITAT

SON CATLAR

SON CATLAR

27

REVISTA ÀMBIT #56

ACTUALITAT

TÀRRACO VIVA 2019

FESTIVAL TÀRRACO VIVA CULTURA TALAIÒTICA Text: Carlos de Salort i Cecília Ligero · Il·lustracions: Andreu Torres

28

TÀRRACO VIVA 2019

Matí de dia 19 de maig, s’atraca l’hora de la veritat. Som a Tàrraco, una pròspera capital portuària de la Hispània Citerior.

Appius, un extravagant comerciant de baix estatus, travessa la multitud anunciant que acaba de tornar de les Balears amb un selecte grup de mercenaris, que exhibirà i vendrà al millor postor. Sap que no són homes qualssevol, són foners baleàrics i està convençut que podrà negociar un bon import. Avui vespre espera comptar amb una (o més) bosses plenes de monedes i, després de tants dies de viatge, poder gaudir dels plaers que ofereix Tàrraco.

Segueixen Appius pel mig del bullici cinc foners baleàrics. Van fuetejant a l’aire les seves fones, cosa que produeix un esclat estrident que sobresalta la gent. És evident que no són romans perquè es comporten de manera poc civilitzada, però se’ls veu orgullosos d’allò que són: illencs rostits pel sol i batuts pel vent salabrós de la balear menor. S’atraca l’hora de la veritat perquè prest tot haurà canviat, passaran de pasturar cabres a ves saber què. Sembla que tres d’ells són experimentats, la cara desgastada i la túnica retxada amb púrpura els delata —potser no és el primer cop que trepitgen una ciutat—. Els altres dos són clarament més joves i se’ls veu més impressionats per l’ambient.

De cop un fillet pèl-roig, vestit amb texans i vambes Nike, s’atraca al mercenari més experimentat amb el mòbil del seu pare i demana per fer-se una foto: som a Tàrraco Viva 19, el festival romà de Tarragona.

Des d’infants, els talaiòtics aprenen l’art de la fona. Molts s’enrolaran com a mercenaris, primer al servei de Cartago i després de Roma.

La composició de Tàrraco Viva és una realitat que impressiona: un paisatge molt humanitzat, amb un patrimoni arqueològic evident i les coses pròpies d’una ciutat mediterrània del segle XXI (d’unes 140.000 ànimes). És una realitat engrescadora i encertada perquè Tàrraco Viva

va néixer l’any 1999 per donar suport ciutadà a una candidatura de patrimoni de la humanitat i, tot i haver-ho aconseguit l’any 2000, s’ha mantingut fins avui. L’esdeveniment ha anat guanyant cada vegada més acceptació fins a esdevenir un dels festivals de recreació històrica més importants del món.

Tot això es fa sense faltar al rigor científic, en un exercici constant de provocació, de reflexió sobre el passat per entendre millor el present i triar un millor futur. Any rere any, s’apleguen a Tàrraco-Tarragona desenes de milers de tarragonins i visitants aficionats a la història. I lògicament, també hi van molts de professionals, cosa que ha permès formular i reformular tota classe de propostes de divulgació històrica i, en especial, de recreació històrica.

EXHIBICIÓ DE TIR AMB FONA

Una de les activitats que més mirades va atreure en la darrera edició del Festival Tàrraco Viva va ser la protagonitzada pels fones menorquins.

MENORCA, A TÀRRACO VIVA Els talaiòtics han estat presents en aquesta XXI edició del festival. La participació menorquina ha tingut lloc els tres darrers dies, dels quinze que dura tot —els de més afluència de públic—. S’ha muntat una parada a la Fira de Museus i Jaciments del Camp de Mart, a l’epicentre del festival, ubicat als peus de la murada de Tàrraco.

En aquest espai s’ha donat a conèixer el patrimoni arqueològic de Menorca i els infants han jugat a construir poblats talaiòtics amb les playstories del Museu de Menorca. Han participat en l’estand persones de diferents entitats, com el Museu Municipal de Ciutadella, l’Associació Menorca Tir de Fona – Federació Balear de Tir amb Fona, la Universitat d’Alacant, Nurarq: Menorca, Arqueologia i Cultura

DES D’INFANTS, ELS TALAIÒTICS APRENEN L’ART DE LA FONA. MOLTS S’ENROLARAN COM A MERCENARIS, PRIMER AL SERVEI DE CARTAGO I DESPRÉS DE ROMA 29

REVISTA ÀMBIT #56

ACTUALITAT

TÀRRACO VIVA 2019

i Amics del Museu de Menorca. A poca truït els anys setanta del segle XX, és ple distància de l’estand, Nurarq ha realitzat de ciutadans expectants del segle XXI. Els un taller de joieria talaiòtica. Els més pe- foners de la Federació Balear de Tir amb tits han descobert com vestien els talaiò- Fona, instigats per Appius, carreguen de tics i han muntat típics collarets de denes macs les seves bosses —cada mac pesa ende pasta de vidre. El foner més experi- tre 150 i 200 grams— i comencen a voltar mentat, Lluís Pons Livermore, ha mostrat les fones. Disparen amb la fona com si fos com s’elaboren fones una extensió del braç a tots els públics, i ha a una síndria, ràfegues ELS FONERS ensinistrat nous foners de pedres amb una popel que pugui passar el tència superior als 200 MENORQUINS dia de demà. km/hora a una distànHAN SORPRÈS Al nucli antic de cia de 25 metres. ImMOLT Tàrraco s’han fet xermediatament els prorades sobre la fase final jectils perfilen el fruit i POSITIVAMENT de la cultura talaiòtica el públic s’anima, cada EL PÚBLIC (500-123 aC), quan cop més intensament DE TÀRRACO l’illa és una peça més aplaudeixen cada tir. del puzzle d’interessos La síndria esclata polítics i econòmics de les grans potències amb una pedrada encertada i el públic, de la Mediterrània. A l’Antiga Audiència ara sí, està exaltat i emocionat: s’acaba de la ciutat, Octavio Torres, de la Uni- d’adonar que la història és real i per a totversitat d’Alacant, ha explicat l’estat de hom. Appius està content perquè el viatge les investigacions en el marc del Projec- ha estat profitós. te Modular. Durant la II Guerra Púnica L’expedició des de la balear menor ha (218-201 aC), Menorca es troba sota l’òr- estat finançada i organitzada pel Consell bita púnica i Son Catlar està ben fortificat, Insular de Menorca i la Conselleria de per tal d’evitar a qualsevol preu la caiguda Cultura, Participació i Esports del Govern de Menorca davant Roma. Mentrestant, de les Illes Balears. al Fòrum Provincial de la ciutat, Cristina Bravo, de Nurarq, ha explicat allò que vindrà després, quan a partir de l’any 123 aC Menorca passa a mans romanes.

I amb tot açò, els talaiòtics seran grans amants del vi, perquè “on no hi ha vi, no hi ha amor”. A l’Antiga Audiència s’ha pogut gaudir de l’espectacle, un monòleg de recreació històrica sobre el vi a la cultura romana de Natalia Bravo, de Teatrea i Nurarq. Els romans se’n cuiden que el vi penetri dins el territori conquerit. De fet, els foners baleàrics també hi tenien traça, a beure vi.

EXHIBICIÓ DE TIR AMB FONA Ha arribat l’hora de la veritat. L’Auditori del Camp de Mart, un amfiteatre cons30

TÀRRACO VIVA 2019

TÀRRACO VIVA

A les imatges, diferents moments de la representació duta a terme a Tàrraco Viva 19, el festival romà de Tarragona LA FIGURA DEL FONER

A les imatges inferiors, il·lustració d’un foner i un actor del festival caracteritzat del personatge de foner

31

REVISTA ÀMBIT #56

ACTUALITAT

PLA DE FOMENT DE LES ARTS ESCÈNIQUES

PLA DE FOMENT DE LES ARTS ESCÈNIQUES

TEATRE? SÍ, GRÀCIES

El Consell impulsa un pla per fer créixer la producció teatral a Menorca a partir de la coordinació, la planificació, la formació, la programació, la professionalització i la dinamització del sector.

Text: Itziar Lecea

Des del petit espai Sant Miquel de Ciutadella, reconegut enguany amb el premi Ramon Llull, fins a l’escenari del Teatre Principal de Maó, Menorca demostra ser una illa de teatre. El gran nombre de grups, professionals i aficionats a aquest art ha encoratjat el Consell Insular a desenvolupar el primer Pla de Foment de les Arts Escèniques, que es basa en el creixement de la producció cultural a través de cinc àmbits: la coordinació, planificació i gestió dels recursos; la formació; 32

el suport a la programació; el suport a la professionalització, i la dinamització del sector.

En total es destinarà una inversió de 782.000 euros repartits entre els quatre anys durant els quals es desenvoluparà aquest pla, que preveu finalitzar-se l’any 2021.

JUNTS MÉS FORTS L’objectiu del Consell amb aquest pla és el d’aglu-

PLA DE FOMENT DE LES ARTS ESCÈNIQUES

SALA ALBERT CAMUS

Fotografia de la façana de la Sala Albert Camus, actual seu de l’Escola d’Art Dramàtic de Menorca.

Fotografia de Lluís Castelló.

tinar les iniciatives i els espais teatrals de l’illa, sota aquell lema que diu “la unió fa la força”, i donar un impuls tant al sector professional com als grups més amateurs per tenir una programació anual organitzada, pròspera i variada. Així, el Pla preveu cinc àmbits de feina.

El primer és la coordinació, la planificació i la gestió. Dins d’aquest àmbit es plan-

teja la creació de la Taula d’Arts Escèniques de Menorca (TAEM), que comptarà amb un professional del sector que treballarà com a nexe entre les institucions i els grups teatrals. La coordinació entre els ajuntaments i el Consell es preveu primordial dins d’aquest àmbit, que inclou a més la creació d’estratègies de programació i públics per conèixer els costums de 33

REVISTA ÀMBIT #56

ACTUALITAT

consum i actuar en conseqüència.

PLA DE FOMENT DE LES ARTS ESCÈNIQUES

També serà feina de la TAEM la creació d’un festival de teatre d’hivern, on hi haurà una quota mínima de dos espectacles menorquins assegurada.

FORMACIÓ El segon àmbit de feina és el de la formació, on té un paper rellevant l’Escola d’Art Dramàtic de Menorca. Actualment, la seu PROFESSIONALITZACIÓ de l’EADM és la sala Albert Camus de L’altra gran branca del Pla és la professionaSant Lluís, on es duen a terme les classes, lització del sector, amb ajuts a les companyies avalades per l’Escola Superior d’Art Dra- professionals, foment dels estudis d’arts escèmàtic de les Illes Balears. L’objectiu del niques fora de l’illa i l’establiment d’uns ajuts Pla en aquest sentit és institucionals que finanel de fomentar la forcin de forma íntegra almació amb activitats gunes produccions illenEL PLA DE FOMENT complementàries al ques. En aquest sentit, DE LES ARTS desenvolupament orel Consell Insular predinari del centre, com veu una col·laboració ESCÈNIQUES són cursos monogràamb el Govern de les PREVEU UNA fics, seminaris, jornaIlles Balears que ajudi a INVERSIÓ DE 782.000 des i col·laboracions finançar en un 50% els externes. espectacles creats amb EUROS EN 4 ANYS la intenció de poder ser SUPORT A LA exportats a l’exterior.

PROGRAMACIÓ El suport a la programació és potser l’àm- PROMOCIÓ ENTRE ELS JOVES bit més destacat del Foment de les Arts El darrer àmbit d’actuació del Pla de foEscèniques, junt amb el de la professiona- ment de les arts escèniques es divideix en lització. És per açò que una bona part dels tres grans accions ben diferenciades. recursos econòmics del Pla es destinaran La primera és l’impuls del teatre escolar, a aquest àmbit, que recull com a primera jove i amateur i la programació d’espectaacció el manteniment i foment del progra- cles en espais no convencionals. També es ma Menorca Música i Teatre. El suport a preveu la creació, per part de la TAEM, la programació local s’estén també a les d’una mostra de teatre escolar a cada muinfraestructures que programen teatre a nicipi, fent feina amb les arts escèniques l’illa, com és el cas del Teatre Principal des de ben petits. La segona acció és la de Maó. Junt amb el Teatre des Born de promoció dels espectacles a fora de l’illa, Ciutadella, són les dues infraestructures aprofitant els ajuts per projecció exterior que més aportació econòmica rebran del del Govern de les Illes Balears.

Pla —uns 50.000 cada un—. La resta de Gran part de les accions dels diferents municipis amb infraestructures amb pro- àmbits van encaminades a l’estudi de la gramació rebran 3.000 euros cada un. I creació d’una companyia resident dels 1.500 euros els municipis que no comp- teatres públics de l’illa, que programi un tin amb locals teatrals però sí programa- espectacle professional a l’any. Una eina ció durant l’any. En aquest cas, la TAEM que vol ser la plataforma de sortida cap a serà l’encarregada de vetllar per la pro- l’exterior dels professionals de les arts esgramació illenca, evitant la coincidència cèniques de Menorca. d’espectacles i procurant una bona coordinació d’esdeveniments per tota l’illa.

34

PLA DE FOMENT DE LES ARTS ESCÈNIQUES

SALA POLIVALENT

A la imatge superior, fotografia del pati de butaques des de l’escenari de la sala Albert Camus.

Fotografia de Lluís Castelló.

ART DRAMÀTIC A MENORCA

A la imatge posterior, fotograma de l’adaptació cinematogràfica de l’obra de teatre Lokus, de l’escriptor Ponç Pons

35

REVISTA ÀMBIT #56

ACTUALITAT

BREUS

MIRADES AL CAMP MENORQUÍ: FONS DOCUMENTALS D’ENTITATS AGRÀRIES Text: Maria Gutiérrez Moll L’abril passat finalitzàvem les tasques arxivístiques amb els fons d’entitats agràries. L’any 2003 la Cooperativa Virgen de Monte Toro va traslladar-se de local i va oferir la documentació de diferents entitats agràries a l’Arxiu General del CIM. El gruix del treball arxivístic el va fer Joana Capó Bosch i en els darrers mesos s’ha revistat i acabat. Així, s’ha deixat la documentació preparada per ser consultada a l’Arxiu General del Consell Insular de Menorca. Trobam documentació des de principis de segle XX fins a l’any 1995, generada per diverses entitats interrelacionades entre si. Cal destacar el fons de la Mutualidad de Patronos Agrícolas de Menorca i el de l’Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Menorca (Maó). Això, juntament amb el volum documental, ha fet que les tasques arxivístiques fossin complexes. Inicialment s’havien identificat quatre fons documentals, que han quedat ampliats a nou. També ressalta la diversitat de tipologia documental, molt interessant per a l’estudi del camp menorquí: cartilles d’agricultors, llibretes de cotització, registres de finques, retalls de premsa i butlletins sindicals, entre d’altres.

36

UNA EXPOSICIÓ PER EXPLICAR LES TROBALLES A LA COVA DE BINIEDRÍS La cova funerària de Biniedrís es va començar a investigar el 2014, per part d’un equip vinculat a la Universitat de Granada i dirigit per Auxilio Moreno, Marta Díaz-Zorita i Eva Alarcón. Aquesta excavació, que compta amb el suport del Consell Insular, la Fundació Rubió i altres entitats, està oferint uns resultats científics molt interessants. Si voleu conèixer com eren les persones que van ser enterrades a la cova, com era la seva alimentació o quins eren els rituals funeraris que es van celebrar en aquesta cavitat, podeu visitar l’exposició “Rituales de la muerte: la cueva de Biniedrís”, que estarà muntada tot l’estiu a la sala del Claustre del Carme de Maó. En aquesta mostra hi podreu veure reproduccions d’elements com els cabells tenyits de color ocre i els utensilis que s’empraven per realitzar aquest ritual, recipients ceràmics, objectes metàl·lics, etc. Aquests objectes s’acompanyen d’una sèrie de plafons on, a través de textos, fotografies i il·lustracions, s’exposen els nous coneixements que ha generat l’estudi de la cova. A l’entrada de l’exposició, per altra banda, hi trobareu un muntatge a mida real que reprodueix una part de la cova i els rituals que s’hi van realitzar.

BREUS

ACTUACIONS A DIVERSOS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS Durant el darrer any s’han portat a terme actuacions de restauració i millora per a la visita a diversos jaciments.

Son Mercer de Baix (Ferreries): Es va arreglar un tram d’un quilòmetre del camí que dona accés al jaciment i a diversos llocs.

Cornia Nou (Maó): Es va netejar de vegetació una part del poblat que fins ara estava coberta.

També s’han construït diversos trams de paret seca per delimitar la zona arqueològica i evitar que el bestiar entri dins les construccions talaiòtiques ja excavades i adequades per a la visita. D’altra banda, es van instal·lar nous cartells explicatius.

Trepucó (Maó): Després que el Consell Insular comprés la part del jaciment que era de titularitat privada, es va eliminar la paret seca que separava les dues zones i que distorsionava la comprensió del jaciment per part dels visitants.

Cova de Diodorus (Ciutadella): Es tracta d’una cova que conté nombroses inscripcions romanes i que corria perill d’esfondrar-se, de forma que es va fer una intervenció per consolidar el sostre.

ACTUACIONS CONTRA L’INCIVISME AL PATRIMONI HISTÒRIC Tot i que a Menorca no són gaire freqüents, de tant en tant es produeixen actes incívics a alguns béns del patrimoni històric. Durant el darrer any s’han portat a terme les següents intervencions per revertir actuacions d’aquest tipus: Nimfeu de cala en Forcat (Ciutadella): Es tracta d’una estructura possiblement romana, picada a la roca, que estava en perill de desaparèixer per un despreniment i, a part, havia estat objecte de pintades. S’hi ha realitzat una intervenció integral de neteja de vegetació, restauració i consolidació, i s’hi ha instal·lat un cartell explicatiu.

Cadira del Bisbe (Ciutadella): Es tracta d’un seient que es va tallar a la roca quan es va construir l’antic camí que enllaçava la platja Gran i el castell de Sant Nicolau, per iniciativa del bisbe Juano, a principi del segle XIX. El lloc havia estat objecte d’una pintada, que es va eliminar, i s’hi va instal·lar un cartell explicatiu.

Cova des Coloms (es Migjorn Gran): Aquesta és possiblement la cova més majestuosa de l’illa. Al llarg dels darrers cent anys s’hi havien anat fent pintades.

Aquesta primavera s’han eliminat totalment totes les pintades i s’hi ha instal·lat un cartell explicatiu.

37

REVISTA ÀMBIT #56

ACTUALITAT

BREUS

III CONGRÉS DE BONES PRÀCTIQUES EN PATRIMONI MUNDIAL

VI PLA DE GESTIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC DE MENORCA (2019-2020) El mes d’abril passat es va aprovar el VI Pla de Gestió del Patrimoni Històric de Menorca, que ha d’abraçar el bienni 2019-2010. Aquest pla estableix el conjunt d’actuacions i prioritats del Consell Insular en matèria d’investigació, conservació i difusió del patrimoni històric.

El VI Pla conté una diferència important en relació amb els dos anteriors i és que no fa referència a la candidatura dels béns de la cultura talaiòtica a patrimoni mundial. Això és així perquè la candidatura tindrà el seu propi pla de gestió. Altres diferències que cal destacar són les mesures de prevenció i defensa contra els actes vandàlics i les tasques dedicades a la conservació del patrimoni marítim i del patrimoni immaterial, en aquest darrer cas sobretot després que la tècnica de la construcció tradicional en pedra seca hagi estat declarada patrimoni mundial. Més informació aquí.

38

Del dia 2 al 5 de maig de l’any passat va tenir lloc, a la seu del Consell Insular de Menorca, el III Congrés Internacional de Bones Pràctiques en Patrimoni Mundial, dedicat a les accions integrals i organitzat en col· laboració amb la Universitat Complutense de Madrid. L’objectiu d’aquell congrés va ser analitzar les bones pràctiques en la gestió d’aquests béns per tal de traslladar-les a altres casos i millorar així la gestió dels béns culturals i naturals que formen la família del patrimoni mundial. Hi participaren tres conferenciants de primer nivell, que van obrir les diferents sessions de comunicacions: l’antropòleg Stephan Dömpke, president de l’organització no governamental World Heritage Watch; Nobuko Inaba, professora a la Universitat de Tsukuba (Japó), assessora de l’Agència d’Afers Culturals del Japó en Patrimoni Mundial, i Juan Luis Arsuaga, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid i codirector del projecte Atapuerca. Recentment s’han publicat les actes d’aquest congrés, que recullen en forma d’articles bona part de les aportacions que s’hi van fer.

BREUS

PROJECTE “DIGITALITZA UN AVI”

L’HOMENATGE A TRAGINADA, A LÍTHICA L’any 1976, un grup de tres joves, que més tard van arribar a ser fins a onze, irromp en el panorama musical cantant cançons tradicionals menorquines que trencaven les barreres entre l’àmbit purament folklòric i les manifestacions de la música moderna, de protesta o la reivindicació social i artística. Era el grup Traginada. Quaranta anys més tard, el Consell de Menorca, en el marc de Sant Antoni, diada del poble de Menorca, recuperava aquest llegat amb un concert homenatge a Traginada amb un grup de músics i solistes de renom a la nostra illa.

L’èxit d’aquell concert al Teatre Principal ha duit el Consell a fer-ne una segona entrega, aquesta vegada en el marc incomparable de Líthica, a les pedreres de s’Hostal el dia 7 de juliol. L’espectacle, dirigit pels germans Annabel i Joan Carles Villalonga, ha comptat amb alguns dels principals solistes de Menorca: Anna Ferrer, Cris Juanico, Clara Gorrias, Maria Camps i Miquel Mariano.

Durant aquest curs, l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca ha col·laborat amb l’IES Cap de Llevant en un projecte d’història oral amb avis i àvies. Els alumnes han visitat l’AISM per saber com es fa la catalogació i documentació de les imatges i per conèixer els seus serveis. A partir d’aquesta informació, s’han trobat amb gent gran que els ha explicat la seva història personal a partir de 15-20 fotografies. Després d’aquesta trobada han hagut de preparar una presentació amb les imatges i la informació que han recollit. L’Arxiu ha ampliat la seva col·laboració fent la digitalització de les fotografies.

Ha estat una activitat molt enriquidora per a tots: per als avis i àvies, que han compartit la seva història i han vist com els alumnes la convertien en una presentació; pels alumnes, pel contacte amb les persones que els han visitat i perquè s’han adonat de la importància de conservar bé els records, i per a l’Arxiu, que s’ha donat a conèixer i ha posat al servei del projecte els seus coneixements i serveis.

39

REVISTA ÀMBIT #56

ACTUALITAT

BREUS

XLII PREMI BORN

ARRIBA LA 14A EDICIÓ D’ILLANVERS El primer cap de setmana d’agost, com ja és habitual, se celebrarà la 14a edició del festival Illanvers, que organitza el Departament de Cultura. Poesia, música i pintura es donen la mà per oferir un recital interdisciplinari amb diferents poetes de Menorca i de la resta d’illes. El divendres dia 2 serà a les 21.30 h al Claustre de Sant Francesc (Museu de Menorca) de Maó, i el dissabte dia 3 a les 22 h al Palau Saura de Ciutadella. Com sempre, hem volgut que els poetes participants fossin de diferents generacions i que la paraula de poetes joves es trobi amb la paraula de poetes consagrats. No debades, un dels objectius principals d’Illanvers ha estat oferir als poetes joves l’oportunitat de mostrar en públic la seva obra. Així, enguany comptam amb Anaïs Faner, Joan Triay i Margarita Ballester, de Menorca; Miquel Àngel Llauger i Emili Sánchez-Rubio, de Mallorca; Eva Tur, d’Eivissa, i Maria Teresa Ferrer, de Formentera. Enguany, la part musical serà a càrrec de Margui Juanico, a la 40

guitarra, i l’artista que crearà les obres en directe serà Francesc Florit Nin. En la part de l’homenatge, tindrem l’actor Lluís Vinent, que posarà veu a una selecció de poemes de Joan Brossa en el centenari del seu naixement. De la mateixa manera que els altres anys, durant el recital el públic assistent podrà adquirir el llibre, que s’edita dins la col·lecció Xibau de l’IME, amb tots els poemes recitats.

Aquest volum es ven a un preu mòdic i és la millor manera de continuar gaudint de tots els versos que s’han escoltat durant la vetlada. Illanvers s’ha consolidat com un dels esdeveniments culturals més importants de l’estiu de Menorca, a la vegada que ha esdevingut una mostra del panorama poètic de l’illa i dels autors menorquins de diferents generacions, siguin novells o amb carreres consolidades.

La incorporació de poetes de les altres illes en les darreres edicions completa i enriqueix aquesta mostra de la poesia actual en llengua catalana a les Balears i Pitiüses.

Descobriu totes les activitats culturals que us ofereix l’illa de Menorca agenda.menorca.es

Voleu estar al dia de les activitats culturals que es fan a Menorca?

Subscriviu-vos al butlletí i rebreu setmanalment al correu electrònic informació sobre concerts, obres de teatre, fires, exposicions, conferències i moltes coses més.

REVISTA ÀMBIT #56

ACTUALITAT

BREUS

NOUS RECURSOS PER EXPLICAR ELS JACIMENTS ARQUEOLÒGICS El centre d’interpretació de Torre d’en Galmés compta amb un nou recurs per acostar els visitants a la prehistòria de Menorca: una aplicació de realitat virtual en la qual es recrea l’aspecte original duna de les cases del període talaiòtic final de Torre d’en Galmés, de fa devers 2.300 anys.

Es tracta d’una experiència immersiva interactiva en què l’usuari, a través d’unes ulleres de realitat virtual, pot entrar dins la casa reconstruïda, anar descobrint els diferents racons i observar com vivien els habitants de l’època. La reconstrucció ha estat possible gràcies a les dades obtingudes a través de les excavacions realitzades al poblat durant els darrers vint anys. Per altra banda, també s’ha renovat la cartelleria explicativa del jaciment, de forma que el poblat ara té vint-i-un cartells totalment nous. La naveta des Tudons compta també amb un nou espai per ajudar els visitants a entendre el monument: es tracta d’un petit pavelló de fusta, situat al costat de la caseta de l’entrada, en el qual s’han instal·lat seients i sis plafons explicatius. Així, els visitants hi poden descansar a recer del sol i, a la vegada, conèixer millor el context històric de la naveta.

42

LA COL·LECCIÓ SITJOT CREIX Fa uns dies es van presentar tres números nous de la col·lecció Sitjot, que té com a objectiu la divulgació del patrimoni històric de Menorca al públic no especialitzat. Un d’aquests llibres es titula La naveta des Tudons. Monuments i ritus funeraris durant el bronze final a Menorca i l’autor és Simón Gornés. S’hi recullen els coneixements actuals sobre aquest tipus d’edificis, exclusius de Menorca. Un altre dels volums està dedicat també als rituals funeraris, però amb una visió transversal que abraça bona part de la prehistòria i la història de l’illa. Aquest llibret, que porta per títol Que la terra et sigui lleu. Una història de la mort a Menorca, està basat en l’exposició que es pot veure actualment a Can Saura (Ciutadella). Les autores han estat Elena Sintes i María José León. El darrer dels llibres, amb el títol Promontoris i murades.

Els assentaments costaners de l’edat del bronze a Mallorca i Menorca, també està relacionat amb una exposició.

En el llibre s’hi donen a conèixer les noves dades recollides a les excavacions dels assentaments de Cala Morell (Ciutadella) i sa Ferradura (Manacor).

Tant l’exposició com el llibre són el resultat de la col·laboració d’institucions menorquines i mallorquines. Els autors són Montserrat Anglada, María José León, Damià Ramis i Magdalena Salas.

BREUS

ESTOVALLES «PARAULES NOSTRES»

TERCER TRÍPTIC DE LA SÈRIE “TERMINOLOGIA DE LES FESTES DE MENORCA” EDITAT PEL CONSELL El Servei de Política Lingüística, del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca, ha editat recentment el tríptic Terminologia de les festes de Menorca (3). Rebosteria. Plats tradicionals. Begudes. Es tracta del tercer d’una sèrie de lèxics visuals amb els quals el Consell desplega el diccionari en línia que elaborà el Servei de Política Lingüística i Cultura Popular el 2013, amb la col·laboració de la filòloga Anna Tudurí, i que es troba allotjat al web del Termcat sota el títol de Terminologia de les festes de Menorca, consultable a través d’aquest enllaç. Aquest tercer número es dedica a la gastronomia festiva; és a dir, a les begudes i els menjars més exclusius de les festes d’estiu amb cavalls, amb l’objectiu d’aconseguir un millor coneixement de tots els elements vinculats a les nostres festes, i promoure l’ús correcte d’aquesta terminologia i el respecte per les diferents formes utilitzades per anomenar un mateix element a cada poble.

El Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca, a través del seu Servei de Política Lingüística, ha editat unes estovalles de paper que ha batiat amb el nom de “Paraules nostres” i que distribuirà durant l’estiu entre els establiments de restauració ubicats als nuclis antics dels diferents municipis de Menorca. Aquesta acció, que s’emmarca en el Pla de Dinamització Lingüística de Menorca (2018-2021), té per objectiu implicar els diferents sectors de la societat menorquina, en aquest cas el sector de la restauració i dels consumidors, en el foment i la salvaguarda de la llengua catalana. Concretament, mitjançant la divulgació d’una petita mostra del lèxic més nostrat, el Consell vol contribuir a mantenir vives aquestes paraules en la parla habitual dels menorquins i les menorquines, a més de donar-les a conèixer als catalanoparlants d’altres varietats dialectals i també als parlants d’altres llengües.

43

REVISTA ÀMBIT #56

LLENGUA

La morfologia verbal balear 2

Continuam la sèrie sobre morfologia verbal balear que vam encetar en el número anterior d’aquesta revista i que pretén destacar un conjunt de formes verbals pròpies del català de les Illes Balears que són correctes i es poden emprar tant en el llenguatge formal com en l’informal. De fet, cal dir que arran de la publicació de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (2016) totes aquestes formes queden recollides en la gramàtica normativa de la llengua.

Les formes de primera i segona persona de plural del present d’indicatiu de la primera conjugació acaben en -am i -au: nosaltres cantam, vosaltres cantau.

En el present d’indicatiu de caure, creure, dir, dur, fer, riure, seure, treure i veure les formes de la primera i la segona persona plural són: queim, queis; creim, creis; deim, deis; duim, duis; feim, feis; reim, reis; seim, seis; treim, treis; veim, veis.

La primera persona del present d’indicatiu dels verbs de la tercera conjugació incoatius acaba en -esc (partesc) i en el present de subjuntiu prenen l’increment -esq- les persones primera, segona i tercera de singular i tercera de plural: Jo partesqui Tu partesquis Ell partesqui Nosaltres partim Vosaltres partiu Ells partesquin El pretèrit imperfet de subjuntiu de la primera conjugació es caracteritza per la presència de la vocal -a- en la terminació: 44

Jo cantàs Tu cantassis Ell cantàs Nosaltres cantàssim Vosaltres cantàssiu Ells cantassin Si bé cal dir que aquest ús actualment vacil·la i alterna amb l’ús de les formes acabades en -és, -essis, -és, etc.: jo cantés, tu cantessis, ell cantés...

El gerundi de caure, creure, dir, dur, riure, seure, treure, veure, etc. és caient, creient, dient, duent, rient, seient, traient, veient, etc. Són col·loquialismes que no es poden traslladar en el llenguatge escrit els gerundis acabats en *-guent i *-quent: *caiguent, *creguent, *diguent, *duguent, *riguent, *seguent, *traguent, *veguent o *vegent, etc.

Pel que fa al participi, podem utilitzar les formes duit; complit o complert; establit o establert; oferit o ofert; omplit o omplert.

AMB AQUESTA SÈRIE SOBRE MORFOLOGIA VERBAL INFORMAM DE LES FORMES VERBALS PRÒPIES DE LES ILLES QUE SÓN CORRECTES I ES PODEN EMPRAR EN REGISTRE FORMAL I INFORMAL

15

-

21

JUL

2019

MENORCA FILM FESTIVAL

www.festivalmenorca.com #MenorcaCine #FCME2019

Visitau quatre dels recintes culturals més representatius de Menorca.

Preu abonament:

NÚMERO 56 · JULIOL-SETEMBRE 2019 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA