Àmbit, revista de Cultura 48

“TONI VIDAL DES DE DINS” EL CONSELL ORGANITZA UNA EXPOSICIÓ ANTOLÒGICA DEL FOTÒGRAF MENORQUÍ

P. 13

BIBLIOTECA PÚBLICA D’ALAIOR LES OBRES S’HAN CENTRAT EN LA MILLORA DEL SERVEI I L’ATENCIÓ ALS MÉS PETITS P. 22

DL: ME 524-2007

P. 04

UNIVERSITAT DE BOSTON EL CENTRE UNIVERSITARI DELS EUA REFORÇA ELS SEUS LLAÇOS AMB EL PATRIMONI MENORQUÍ

NÚMERO 48 · GENER-MARÇ 2018 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

Revista trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca Número 48 Gener-març 2018 DL: ME 524-2007 Imatge de la portada: Toni Vidal (imatge de José Fco. Quadrado Quintana) Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM Disseny i maquetació: Island Mood Han col·laborat en aquest número: Montserrat Anglada Fontestad, Cristina Bravo Asensio, Irene Riudavets González, Amalia Pérez-Juez, Borja Corral, Carlos de Salort, Cecília Ligero , Núria Pons Capella, Maria José León, Damià Ramis, Magdalena Salas i Francesc Isbert.

2

SUMARI

REVISTA ÀMBIT #48

Exposició antològica del fotògraf menorquí

“Toni Vidal des de dins” Tercera campanya d’excavacions

Sa Cudia Cremada Nous projectes d’investigació

Boston reforça llaços amb Menorca Treballs d’excavació i restauració

Torre d’en Galmés Reformes a la

Biblioteca Pública d’Alaior Un jaciment obert al públic

Es Coll de Cala Morell Mossets d’actualitat

Breus Llengua

Menorquí sí, català clar

REVISTA ÀMBIT #48

EN PROFUNDITAT

“TONI VIDAL DES DE DINS”

El Consell Insular de Menorca organitza, del 13 de gener al 17 de març, una exposició antològica del gran fotògraf menorquí a la Sala Municipal El Roser.

La mostra, que podria veure’s com un relat de vida, recull una selecció de les obres amb què millor s’expressa la seva personalitat.

Text: Quim Salort Galmés (membre del comissariat)

4

“TONI VIDAL DES DE DINS”

LA PERSONA

Toni Vidal retratat per José Fco. Quadrado Quintana

5

REVISTA ÀMBIT #48

EN PROFUNDITAT

“TONI VIDAL DES DE DINS”

Antoni Vidal Miquel és un dels fotògrafs munions, batejos i noces. En aquesta col· més importants que ha donat Menorca, i lecció els visitants hi reconeixeran fesomiamb aquesta exposició ens apropam a la es que els seran familiars. Més endavant, seva obra de tal manera que en podria ben quan s’estableix a Barcelona, retrata artisser el relat de vida. Ara bé, no s’ha d’enten- tes de la societat catalana, cosa que esdedre com una aproximació cronològica, sinó vé un gran estímul i una experiència molt que s’ha plantejat fent un repàs dels treballs valuosa. Personatges de la talla de Salvaamb què millor s’expressa la seva personali- dor Espriu, Llorenç Artigues, Guinovart, tat. La combinació d’obra ja coneguda amb Miró... s’acompanyen, en aquesta mostra, la incorporació de material inèdit provinent de menorquins com Rubió o Vives Llull. del seu extens arxiu ens ha permès bastir un conjunt harmònic per gaudir d’una mirada UNA MIRADA COMPROMESA i una observació particular sobre una socie- El seu compromís envers les desigualtats socials i la pèrdua d’un model de vida tratat i un entorn que ens són propers.

Les persones que han glosat la seva dicional es fa palès en la seva trajectòria obra, inclosos manuscrits del mateix au- professional. Vivim en una societat plena tor, destaquen la bellesa i el realisme de d’estímuls auditius i d’informació que ni les seves imatges, per bé que el públic hi païm ni sabem si és del tot certa i cal saber sabrà aportar qualidestriar. En l’època ficatius abastament. de la infoxicació és EL QUE VEIM ÉS A “Toni Vidal des més necessari que de dins”, no obsmai l’exercici d’obEL QUE HI HA. TONI tant això, ens hem servació atenta que VIDAL NO RECORRE permès centrar-nos doni vida als nosen allò que, segura- A CAP ARTIFICI, DEFUIG tres pensaments i ment, millor uneix ens permeti veure ORNAMENTACIONS. l’obra i la persona: de LA SEVA FOTOGRAFIA lalestranscendència el respecte. De fet, imatges que l’auÉS SINCERA. LA per a l’autor “restor ens fa a mans. pecte és el fonaTant és així que enBELLESA ES POT ment de tot, cap al tendrem què conta TROBAR EN ALLÒ model i cap al mitjà l’avi al seu nét quan MÉS BANAL emprat”. A partir observen la fàbrica d’aquesta premissa, La España Industrila selecció de fotografies ve determinada al SA o què sent el treballador de la indúsper quatre grans blocs (Retrat, Conscièn- tria Gas Maó, on les condicions laborals cia Social, Esperit Poètic i Menorca) que eren indubtablement feixugues. donen sentit a la sensibilitat, a l’ètica i al En totes les imatges el que veim és el que domini tècnic del retratista des Castell. hi ha. L’autor no ha de recórrer a cap artiQuan ha hagut de retratar persones ha fici, defuig qualsevol ornamentació decoratractat aquesta tasca amb una delicadesa tiva que no embelleix, precisament, l’obra. sublim. De sempre ha procurat que la gent Fins i tot, en les seves fotografies, llocs plens no se sentís observada, sinó al més còmo- de decadència són posats en valor i s’orda possible. Un bon reflex d’aquest apro- denen gràcies a les seves composicions. Es pament respectuós a la persona fotografi- tracta d’una fotografia sincera en la qual la ada ja el trobam en els seus inicis quan es bellesa es pot trobar en allò més banal. En dedica als retrats de carnet, primeres co- les imatges de roques les textures es fan pal6

“TONI VIDAL DES DE DINS”

RETRAT DE TONI VIDAL AMB FILLETES

Fotografia de Jordi Peñarroja

7

REVISTA ÀMBIT #48

EN PROFUNDITAT

“TONI VIDAL DES DE DINS”

pables, els colors resplendeixen amb totes les seves tonalitats, els contorns es tornen rostres i les formes traspuen sensualitat. Es trenca tot límit del que percebem i tenim interioritzat en la idea de pedra i reeducam la nostra mirada cega gràcies a la mirada del mestre. Amb tot, en la col·lecció de vegetals és, de ben segur, on millor es fusionen l’esperit poètic i la seva postura davant la vida atès el seu vegetarianisme.

A tot això, ens trobam davant un llegat que es fa imprescindible per a qualsevol persona que vulgui conèixer la Menorca preturística, aquella illa que encara no havia entrat en el procés de balearització, en què les casetes d’anar a romandre eren, gairebé, les úniques construccions que es trobaven a la vorera de la mar, on les activitats artesanals eren ben vives i l’emblancat permetia al fotògraf trobar l’equilibri entre els blancs i els negres. En aquest sentit, la seva aportació és molt significativa per oferir una visió dels canvis socials i de valors que s’han succeït en un termini de temps prou breu.

No hi ha dubte que Toni Vidal forma part de la família d’artistes de la fotografia; la viu i la sent perquè, d’altra manera, no s’entendria la qualitat de la seva creació.

La recerca de la imatge perfecta l’ha portat a improvisar solucions per fer front a reptes difícils, com quan va recórrer a uns paletes per emprar la seva bastida i des d’allà dalt fotografiar una portalada immensa. En altres casos, n’hi hagut prou de ser pacient i esperar que hi hagués la llum idònia. Al cap i a la fi rere d’una fotografia hi ha saber el què i el com. Tal com sostenia Ansel Adams, un dels grans teòrics de la fotografia del segle xx, la fotografia no es redueix a un mitjà de comunicar la realitat, sinó que és un art creatiu i això, en mans de Vidal, deriva en el sentit que l’art no necessita abstreure l’ésser de la seva quotidianitat si és per oposar-lo a la realitat i al coneixement que en té. En definitiva, es tracta d’una obra propera al públic i mereix ser gaudida pel que representa.

8

“TONI VIDAL DES DE DINS”

L’ESTUDI FOTOGRÀFIC

Fotografia de la col·lecció Toni Vidal

9

REVISTA ÀMBIT #48

ACTUALITAT

SA CUDIA CREMADA

TERCERA CAMPANYA D’EXCAVACIONS

SA CUDIA CREMADA

La nova fase de treballs arqueològics al poblat talaiòtic de Maó s’ha centrat en l’interior del recinte de taula i ha tret a la llum gran quantitat de material ceràmic de producció pròpia i també punicoebusità.

Text: M. Anglada Fontestad, C. Bravo Asensio i I. Riudavets González

L’any 2015 l’equip de l’Associació Sa Cudia Cremada FieldSchool Archaeology va iniciar un projecte d’investigació codirigit per les arqueòlogues Montserrat Anglada, Cristina Bravo i Irene Riudavets, centrat en el recinte de taula de sa Cudia Cremada, dins el marc d’una escola internacional d’arqueologia. L’edifici objecte d’estudi pertany a un conjunt de restes arqueològiques que formarien part d’un poblat prehistòric. Hi destaquen tres talaiots i diversos hipogeus funeraris. L’edifici s’emplaça entre dos dels talaiots situats a la tanca anomenada sa Pleta, que correspon a la zona amb més concentració d’estructures.

Com ja es va avançar en edicions passades, durant la primera campanya es va poder identificar, aparentment al seu lloc, part de la pedra suport del 10

que hauria estat el monument central de l’edifici, la taula. Tot sembla indicar que es va destruir de forma intencionada en algun moment indeterminat, tal com s’ha pogut observar a altres recintes d’aquest tipus. Encara no s’ha pogut identificar la pedra capitell. D’aquesta manera, es va confirmar la hipòtesi inicial de l’equip que plantejava que l’edifici, que en un principi anomenàvem recinte absidat, era en realitat un santuari de l’època del talaiòtic final, és a dir un recinte de taula.

Durant la segona campanya d’intervencions, les tasques es van centrar en l’excavació d’un potent nivell d’enderroc, conformat per grans pedres, sens dubte provinents de l’esfondrament del mur perimetral, i que havia format una gran capa que s’estenia

SA CUDIA CREMADA

RECINTE DE TAULA

A la imatge, vista zenital de l’edifici al final de la campanya d’excavació de 2017

per tota la superfície interior de l’edifici. En alguns casos, els blocs eren tan grans que es va haver d’utilitzar una grua per poder-los extreure. Al final d’aquesta segona campanya va quedar a la vista un nou nivell, on, a banda d’algunes pedres, predominava la concentració de terra i argila.

Va ser doncs en aquest punt on el mes de

setembre de 2017 vam reprendre les tasques d’excavació, centrant-nos en la remoció dels nivells de l’interior del recinte. Com sabem, els recintes de taula menorquins presenten certes característiques comunes que es van repetint de forma estandarditzada, de tal forma que es pot establir un esquema general ideal dels elements que defineixen

PER L’ESCOLA INTERNACIONAL D’ARQUEOLOGIA DE SA CÚDIA CREMADA HAN PASSAT ALUMNES DELS ESTATS UNITS, AUSTRÀLIA, BÈLGICA, HOLANDA I HONG KONG, ENTRE D’ALTRES PAÏSOS 11

REVISTA ÀMBIT #48

ACTUALITAT

SA CUDIA CREMADA

aquests espais. L’excavació d’aquest any ens ha revelat tot un conjunt de nous elements que van donant de cada vegada més forma al recinte de taula de sa Cudia: un possible nínxol situat al mur perimetral interior de la façana, a l’oest de l’entrada; part d’una possible pilastra interior adossada al mateix mur, a la part de l’absis, i la part superior d’un dels dos blocs que se solen trobar a banda i banda de la pedra suport.

Quant als materials recuperats durant l’excavació, encara en fase d’estudi, es pot destacar la gran quantitat de fragments ceràmics que corresponen tant a objectes de fabricació indígena, com a vaixella d’importació; l’àmfora punicoebusitana és la que conforma la concentració més representativa dins d’aquest darrer grup.

Per altra banda, s’han realitzat tasques de conservació-restauració a la façana del recinte de taula. Es va haver d’extreure una soca d’ullastre amb l’ajuda de la grua, cosa que va obligar a desmuntar part del mur oest de la façana per extreure’n les arrels i tornar-lo a muntar.

TRES ANYS D’ESCOLA Com s’ha mencionat al principi, el projecte s’emmarca dins una escola internacional

FIELDSCHOOL ARCHAEOLOGY

Alumnes durant la primera sessió de la campanya d’excavació del 2017 12

d’arqueologia, la qual, després de tres anys de feina, es pot dir que s’ha consolidat i hi han passat alumnes provinents de països tan diversos com els Estats Units, Austràlia, Bèlgica, Holanda o Hong Kong, entre d’altres. Aquests alumnes s’han pogut iniciar no tan sols en l’aprenentatge de les tècniques de treball de camp i de laboratori realitzades al Museu de Menorca, sinó que també, gràcies a la col·laboració d’investigadors especialistes, han pogut aprendre aspectes bàsics sobre l’estudi de les restes d’ossos de fauna, antropologia física, arqueologia experimental, digitalització de documentació i restauració de ceràmica. A més, el curs, de dues setmanes de durada, inclou diferents xerrades sobre prehistòria de Menorca i excursions a alguns dels jaciments arqueològics més representatius de l’illa.

La campanya de 2018 es durà a terme també durant el mes de setembre en dos torns de dues setmanes, i el termini de matriculació per poder participar-hi és obert.

El projecte ha estat finançat pel Consell Insular de Menorca i pels fons propis de l’escola d’arqueologia Sa Cudia Cremada FieldSchool Archaeology. Per altra banda, cal agrair el suport del Museu de Menorca, que ens ha facilitat les seves instal·lacions.

LA UNIVERSITAT DE BOSTON A MENORCA

ACTUALITAT

REVISTA ÀMBIT #48

NOUS PROJECTES D’INVESTIGACIÓ

BOSTON REFORÇA ELS LLAÇOS AMB MENORCA La Universitat de Boston manté el seu compromís amb la investigació i la transmissió de coneixement sobre el patrimoni de Menorca Text: Amalia Pérez-Juez (Universitat de Boston)

Durant els mesos de juny i juliol de 2017, un grup de professors i alumnes de la Universitat de Boston vam tornar a Menorca, a la catorzena campanya de treball arqueològic i històric a l’illa. Des que el 2001 es va iniciar l’Escola d’Arqueologia, la universitat americana ha col·laborat o investigat en diferents jaciments: Talatí de Dalt, Torre d’en Galmés,

l’illa del Rei i, el 2017, a tot Menorca, utilitzant-la com un laboratori a l’aire lliure per analitzar la gestió del patrimoni arqueològic.

Les primeres campanyes d’excavació a Torre d’en Galmés van contribuir a conèixer millor el període posttalaiòtic del jaciment i la seva reocupació andalusina. Després del descobriment d’una cuina medi13

REVISTA ÀMBIT #48

ACTUALITAT

eval totalment intacta, la universitat va organitzar l’exposició itinerant “Manûrqa”, que va recórrer diverses localitats de l’illa.

En el mateix jaciment es va investigar l’ús de l’espai entre edificis i es va posar de manifest l’existència de zones obertes de circulació o altres usos, que havien estat prèviament utilitzades com a pedreres.

L’any 2012, la Universitat de Boston va començar a col·laborar amb la Fundació Hospital Illa del Rei, realitzant una prospecció de tota la part nord de l’illot, així com l’excavació de diferents sondejos. En fi, al llarg d’aquests anys han estat moltes les aportacions de la Universitat de Boston a l’arqueologia de Menorca, i no només a través de les campanyes d’excavació. Alguns dels centenars d’alumnes nord-americans que han passat per l’illa han realitzat tesis doctorals sobre aspectes relacionats amb les Balears, la Mediterrània o la península Ibèrica, i l’equip de professors ha representat l’arqueologia menorquina en congressos nacionals i internacionals.

NOVES PASSES, NOUS AVANÇOS Així que el 2017 vam decidir fer una passa més i crear un camp de treball de gestió arqueològica i històrica. Quin lloc millor que Menorca per fer-ho? L’illa té el reconeixement de reserva de biosfera, atorgat per la Unesco el 1993, i els darrers anys es treballa per a la consecució de la declaració com a patrimoni de la humanitat. D’aquesta manera, després de la nostra experiència investigant, educant, publicant i divulgant, ens va semblar el moment adequat per organitzar una nova sessió per als nostres alumnes de la universitat, però aquesta vegada per a la formació en la gestió del patrimoni arqueològic.

Per a això, vam dividir les cinc setmanes en temes principals (patrimoni de la humanitat, reserves de biosfera, col·leccions i museus, condicionament de llocs i turisme cultural), al voltant dels quals es van realitzar visites, classes, projectes 14

LA UNIVERSITAT DE BOSTON A MENORCA

L’ANY 2017, LA UNIVERSITAT DE BOSTON VA AMPLIAR EL SEU PROJECTE A MENORCA AMB LA CREACIÓ D’UN CAMP DE TREBALL DE GESTIÓ ARQUEOLÒGICA I HISTÒRICA i presentacions. Alhora, al llarg de tot aquest temps, els alumnes van investigar el tema concret de la relació històrica entre els Estats Units i Menorca, coincidint amb la publicació Farragut y Menorca. El Legado Español en la U.S. Navy. The Spanish Legacy, en la qual han participat els professors de la Universitat de Boston. La UIB a Alaior ens va acollir un any més amb els braços oberts i va ser seu central del nostre programa.

En els anys venidors, la Universitat de Boston continuarà contribuint al millor coneixement de la història de Menorca, una illa que sempre ens ha rebut de forma generosa. I, per descomptat, continuarem estudiant a Menorca la millor manera de gestionar el patrimoni històric i arqueològic de l’illa.

LA UNIVERSITAT DE BOSTON A MENORCA

BONA HARMONIA

En les tres fotografies podem veure alumnes i professors visitant béns patrimonials de l’illa 15

REVISTA ÀMBIT #48

16

ACTUALITAT

TORRE D’EN GALMÉS

TORRE D’EN GALMÉS

TORRE D’EN GALMÉS

TREBALLS D’EXCAVACIÓ I RESTAURACIÓ El Museu de Menorca prossegueix el seu projecte arqueològic al jaciment talaiòtic d’Alaior, consistent en l’excavació dels cercles i les estructures externes associades, i la seva posterior conservació i adequació com a elements de futurs itineraris guiats.

Text i fotografies: Borja Corral, Carlos de Salort i Cecília Ligero (Amics del Museu de Menorca)

Aquests darrers anys s’han realitzat diverses excavacions arqueològiques a les típiques cases circulars del període posttalaiòtic, però la majoria s’han excavat de manera aïllada de les estructures que les envolten.

També és interessant excavar i estudiar aquestes estructures externes a les cases, com ara són els patis exteriors, les sales hipòstiles o les cisternes i sitjots. En aquest sentit, les darreres campanyes d’excavació d’Amics del Museu de Menorca s’han dedicat als patis davanters de Torre d’en Galmés, el del cercle 7 entre 2010 i 2013 i el del cercle 6 des de 2014 fins avui.

L’ampliació d’un pati del cercle 6, amb una superfície útil de 135 m2, implica un considerable augment de l’espai de la casa, que fa 90,80 m2. Però aquest no és el més gran de la seva espècie, perquè el supera

el del cercle Cartailhac, també ubicat a la zona sud del poblat. Són estructures annexes a cel obert que tanquen amb murs la casa i, si n’hi ha, la sala hipòstila, amb una única entrada lateral. Al centre hi pot haver una cisterna o un sitjot; aprofitant els murs de tancament sempre s’hi troben àmbits, alguns coberts, alguns descoberts. La incorporació d’aquests patis a les cases prehistòriques ha de respondre a noves necessitats d’espai i d’organització de la casa, sobretot pel que fa a activitats agropecuàries.

Aquest estiu l’excavació dels nivells de sediment en contacte amb la roca mare (els més antics) del centre i d’un àmbit de planta quadrada ha permès provar que aquest pati té dues històries, dos usos domèstics en dos períodes diferents. L’original, al voltant del segle IV i III aC (o així ho 17

REVISTA ÀMBIT #48

18

ACTUALITAT

TORRE D’EN GALMÉS

TORRE D’EN GALMÉS

19

REVISTA ÀMBIT #48

ACTUALITAT

indiquen les ceràmiques més antigues que hi hem trobat) i un d’època romana, entre els segles II aC i II dC. I què s’hi faria, en cada període, en aquesta zona del pati exterior? Doncs tot i que encara hi queden coses per esbrinar, els primers inquilins sembla que aprofitarien el desnivell estructural que hi ha al costat sud per desaiguar, perquè hi hem trobat una canal retallada a la roca mare que desemboca fora del pati amb un desguàs. Un temps després, els següents habitants del cercle, on hi havia aquest sistema de desguàs, construirien un àmbit quadrat i pavimentat amb pedres on farien foc continuat amb un objectiu que ens és desconegut; mentre que al sud-est hi abocarien ceràmiques i ossos residuals mesclats, curiosament, amb una espècie de morter o aglomerant.

A la vegada, s’han començat a excavar els primers nivells d’un petit àmbit de planta semiabsidal, a un racó de la qual s’han recuperat fins a desset pivots d’àmfora romana, tots col·locats cap per avall.

Més curiós encara és que, de manera casual o premeditada, bona part dels pivots s’han trobat formant un semicercle.

Altrament, s’ha excavat un tram de mur perimetral del poblat que està adossat al pati. Si bé moltes parts d’aquest mur són d’una envergadura destacable, en aquest tram només s’hi ha trobat el sòcol i alguns blocs desplaçats. Amb tot, l’anàlisi d’aquest tram ens deixa entreveure que la construcció d’aquest mur, si fou defensiu, es va fer amb limitades pretensions, en diferents trams de diferent entitat i, fins i tot, de manera força improvisada.

ADEQUACIÓ PER A VISITES El projecte també inclou la conservació i adequació dels conjunts domèstics per preparar el recorregut i facilitar la comprensió de l’espai al visitant. Enguany, s’han realitzat tasques de consolidació i restauració al cercle 6 i a gran part del seu pati. Les tasques de conservació es configuren al vol20

TORRE D’EN GALMÉS

AQUEST ESTIU HAN CONTINUAT LES FEINES AL PATI DEL CERCLE 6.

S’HA CONSTATAT QUE HI VA HAVER DOS USOS DOMÈSTICS: L’ORIGINAL I UN D’ÈPOCA ROMANA tant de tres aspectes: la restitució de pilastres i pedres caigudes (només en els casos en què se n’hagi documentat la localització original), l’estabilització d’elements que presentin fractures o que amenacin caure i, finalment, la reconstrucció de filades de mur sense sobrepassar mai el punt més alt de les restes de l’original (en aquest cas, es marca cada peça amb un distintiu perquè es puguin identificar les parts reconstruïdes de les originals). Per acabar s’adequa el pis anivellant-lo perquè sigui transitable (de vegades és molt irregular) recol·locant lloses desplaçades a la seva posició o directament amb terra i grava.

Totes aquestes feines s’han dut a terme amb la inestimable ajuda de vint-i-un estudiants universitaris de procedència diversa i una desena de voluntaris de totes les edats. El projecte d’Amics del Museu és possible gràcies a la col·laboració econòmica del Consell Insular de Menorca i de l’Ajuntament d’Alaior. També compta amb el suport de l’Ajuntament de Maó, la Universitat de Granada, el Museu de Menorca, la Fundació de Foment del Turisme i l’Injove.

AMPLIACIÓ DEL PATI

A la primera fotografia (pàg. 18), vista aèria del pati del cercle 6 PATIS

A la pàgina anterior, vista aèria dels cercles 6 i 7 i els seus patis PIVOTS D’ÀMFORA

A la imatge de la dreta, acumulació de pivots d’àmfora dins un dels àmbits del pati del cercle 6

TORRE D’EN GALMÉS

21

REVISTA ÀMBIT #48

ACTUALITAT

BIBLIOTECA PÚBLICA D’ALAIOR

REFORMES A LA

BIBLIOTECA PUBLICA D’ALAIOR

Les obres de millora s’han centrat en la sala infantil, més àmplia, més accessible i més ben equipada.

Text: Núria Pons Capella (directora de la Biblioteca Pública d’Alaior)

22

La Biblioteca Pública d’Alaior està d’enhorabona!

Recentment ha vist reformades les seves instal·lacions gràcies a la col·laboració entre diferents administracions: l’Ajuntament d’Alaior i el Consell Insular de Menorca. Una col·laboració cabdal per a aconseguir aproximar els serveis bibliotecaris al Mapa de lectura de Menorca, d’elaboració obligada per la Llei 19/2006, de 23 de novembre, del sistema bibliotecari de les Illes Balears.

L’any 2015 les diferents biblioteques que configuren la Xarxa de Biblioteques Públiques de Menorca van elaborar els seus corresponents plans de lectura com a documents de planificació per a la millora dels serveis bibliotecaris de l’illa. El Pla d’Alaior recollia, com una de les mancances principals, l’espai insuficient que ocupava la sala infantil, destinada a petits, famílies i joves. Un espai que limitava principalment la celebració d’actes de promoció de la lectura, així com el corresponent creixement del seu fons. No hem d’oblidar que el públic infantil és clau en l’adquisició del gust per la lectura i les biblioteques públiques hi tenim un paper fonamental, perquè hem esdevingut espais on infants i joves poden triar amb

BIBLIOTECA PÚBLICA D’ALAIOR

total llibertat i de manera gratuïta tot un gran ventall de títols en diferents formats. És per tot açò que la reforma s’ha centrat en l’ampliació d’aquesta sala, que pot comptar, a dia d’avui, amb dues sales interconnectades entre si però també amb la zona d’atenció al públic gràcies a l’obertura de dues portalades. Aquest fet és molt rellevant, ja que permet una major aproximació del personal bibliotecari als més petits i als seus acompanyants.

No tan sols s’ha ampliat de manera considerable l’espai, sinó que s’ha pogut eliminar un prestatge fix de la que abans era l’única sala i es pot disposar així d’una zona àmplia per a la promoció de la lectura, objectiu fonamental de les biblioteques públiques. Val a dir que la disponibilitat d’una nova sala també ha implicat l’adquisició de mobiliari nou i possibilita la creació d’una zona informal de sofàs per als més petits amb un aire renovat i modern que fa de la lectura un acte lúdic.

MÉS CONNEXIÓ D’altra banda, aquestes millores han suposat la reubicació de la sala de premsa i de la col·lecció local a un espai de major tranquil·litat, així com també la possibilitat de disposar d’un nou punt de connexió a Internet per als usuaris, ja que passam de dos

a tres ordinadors d’ús públic, cosa que permet donar una major resposta a la demanda d’un servei cabdal com la democratització de l’accés a les noves tecnologies.

A més a més s’ha repintat tota la Biblioteca, que s’ha dotat d’un nou taulell de feina amb doble punt d’atenció a l’usuari, i s’ha eliminat una petita barrera arquitectònica substituint un esglaó per una rampa. No hem d’oblidar que el Manifest de la Unesco sobre la Biblioteca Pública fa especial referència a la igualtat d’accés per a tothom, per a la qual cosa s’ha prestat especial atenció a millorar aspectes d’accessibilitat.

Finalment, cal esmentar que les darreres estadístiques elaborades pel Servei Coordinador de Biblioteques ens permeten parlar d’una biblioteca activa que en el darrer any ha experimentat un augment en totes les variables recollides: préstecs, visites, usuaris actius... Així i tot, aquestes dades podrien (i haurien de) millorar, ja que tota biblioteca pública ha de cercar arribar al màxim d’usuaris potencials. Per tot açò desitjam que les reformes recents serveixin per a oferir un servei de major qualitat i que ens permetin arribar a nous públics. Des d’aquestes pàgines us convidam a tots a visitar-nos.

BIBLIOTECA

A la fotografia de l’esquerra, façana de la biblioteca ESPAI INFANTIL

Nou espai infantil de l’interior de la Biblioteca Pública d’Alaior 23

REVISTA ÀMBIT #48

ACTUALITAT

COLL DE CALA MORELL

UN JACIMENT OBERT AL PÚBLIC

ES COLL DE CALA MORELL Prop de 3.000 persones han visitat l’exposició itinerant “Promontoris i murades”, en la qual es recullen els resultats científics fruit dels sis anys d’excavacions a aquest jaciment arqueològic de l’edat del bronze.

Text: Montserrat Anglada, Maria José León, Damià Ramis i Magdalena Salas

El projecte Entre Illes es va engegar el 2011 fruit de la col·laboració entre un equip d’arqueòlegs de Menorca i de Mallorca amb l’interès comú d’aprofundir en el coneixement d’un tipus de jaciments prehistòrics situats a la costa, característics de l’edat del bronze a les illes Balears. Per això, es va decidir intervenir a sa Ferradura (Porto Cristo, Mallorca) i as Coll de Cala Morell (Ciutadella, Menorca), dos assentaments que a priori presentaven característiques molt similars: es trobaven situats a promontoris costaners units a terra ferma per un istme i amb una murada que defensa el seu accés des d’aquest mateix costat. Sembla ser que aquest tipus d’assentaments responen a la necessitat defensiva dels seus pobladors a causa de processos d’inestabilitat social entre diferents comunitats humanes de l’edat del bronze.

Després de sis anys d’investigació arqueològica, s’han pogut presentar els resultats científics de les excavacions arqueològiques realitzades a aquests indrets a partir d’una exposició itinerant “Promontoris i murades: els assentaments costaners de l’edat del bronze a les illes Balears”. La inauguració va tenir lloc el 6 d’octubre passat a la Sala d’Exposicions El Roser de Ciutadella. Hi varen ser representats els consells insulars de Menorca i Mallorca amb els seus directors insulars de Cultura i també hi varen ser presents la batlessa de l’Ajuntament de Ciutadella i la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Manacor.

24

Les quatre institucions balears han estat les promotores de l’exposició, en una col·laboració entre ambdues illes. A la inauguració també hi va ser present una bona representació de l’Associació d’Amics del Museu de Manacor, promotor del projecte Entre Illes.

Durant un mes i mig han passat per la Sala d’Exposicions El Roser unes 3.000 persones. Aquesta mateixa exposició preveu itinerar durant el mes d’abril de l’any que ve al Museu d’Història de Manacor.

La mostra combina un seguit de texts divulgatius juntament amb una selecció de més de quaranta objectes, entre els quals es troben els més representatius des Coll de Cala Morell i de sa Ferradura. L’exposició presenta una primera part de contextualització històrica del període de l’edat del bronze i una segona part on s’expliquen els resultats obtinguts a través de les diferents campanyes d’excavació dels dos jaciments arqueològics. En els textos s’exposen també els resultats d’alguns treballs especialitzats, gràcies als quals podem saber com era el paisatge en aquesta època, quins recursos explotaven o què consumien els pobladors d’aquests assentaments.

En el transcurs del 2018 es presentarà el catàleg de l’exposició, en el qual es podrà trobar informació complementària de l’estudi dels jaciments arqueològics, però sobretot del objectes exposats.

Tot i l’exposició, no s’han aturat les tasques d’excavació! La campanya del mes d’octubre del 2017

COLL DE CALA MORELL

25

REVISTA ÀMBIT #48

ACTUALITAT

COLL DE CALA MORELL

as Coll de Cala Morell ha resultat ben interessant.

L’any passat es van començar les feines d’excavació d’una de les dues depressions que trobam al bell mig del poblat de navetes, concretament la situada més al nord. La intervenció d’aquest any ha permès confirmar que l’estructura formava part d’un sistema de recollida d’aigua juntament amb l’altra depressió. Aquesta proposta interpretativa ja havia estat formulada pels investigadors Lluís Plantalamor i Gustau Juan quan van presentar l’aixecament planimètric del poblat des Coll de Cala Morell, el 1995.

NOUS DESCOBRIMENTS Per altra banda, l’excavació arqueològica ha permès saber com era la bassa nord: la seva forma irregular presenta un folre de pedra en sec interior que en ressegueix tot el perímetre. Al fons de l’estructura es va documentar un nivell d’argila molt depurada d’uns 70 cm de potència que formaria part d’un revestiment per aïllar l’estructura i conservar l’aigua. Cal esmentar que la bassa nord podria estar connectada amb la sud mitjançant una canalització estreta situada entre les dues depressions. Durant la seva excavació es va poder documentar al fons de la bassa un 26

sediment llimós que correspondria al seu darrer ús.

Quant als materials recuperats a l’interior de la bassa, es van documentar fragments de ceràmica indígena i en destaca la presència de restes de contenidors per a l’emmagatzematge. Igualment han aparegut restes d’ossos de fauna, entre les quals, a falta de realitzar l’estudi especialitzat, hi ha una important presència de bòvid, tal com succeí a les navetes d’habitació 11 i 12, excavades en campanyes anteriors.

D’altra banda, es varen realitzar tasques de restauració al monument elevat, l’edifici situat al punt més alt del promontori i que ja havia estat excavat l’any anterior.

Al final de la campanya es va realitzar una jornada de portes obertes per donar a conèixer els resultats d’aquest any. Hi assistiren més de 100 persones, fet que mostra l’interès que desperta el jaciment arqueològic entre el públic.

La campanya d’excavacions de Cala Morell ha estat cofinançada per l’Ajuntament de Ciutadella i el Consell Insular de Menorca. S’ha comptat amb la brigada de l’Ajuntament de Ciutadella i amb la inestimable ajuda dels voluntaris que han participat en les tasques d’excavació.

COLL DE CALA MORELL

PORTES OBERTES

A la pàgina anterior, imatge de la jornada de portes obertes al jaciment des Coll de Cala Morell “PROMONTORIS I MURADES”

A l’esquerra, imatge de l’exposició a la sala El Roser de Ciutadella RECOLLIDA D’AIGUA

A la dreta, la bassa nord del sistema de recollida d’aigua 27

REVISTA ÀMBIT #48

ACTUALITAT

BREUS

DIADA DEL POBLE DE MENORCA SANT ANTONI 2018 Consulta el programa complet en el següent enllaç

12/01

GLOSAT DE LA DIADA

20 h. Sala de Plens. Ajuntament de Ferreries Glosat de la Diada, a càrrec de Soca de Mots.

Abans del glosat es lliurarà el Premi Josep Vivó de glosa escrita 2018.

13/01

“TONI VIDAL DES DE DINS”

18 h. El Roser. Ciutadella Inauguració de l’exposició del fotògraf Toni Vidal.

Romandrà oberta fins al 17 de març.

TROBADA DE LINDY-HOP

21 h. Sala Multifuncional des Mercadal Amb l’actuació de The Swing Crusaders.

“FINS DEMÀ O LA PROPERA METAMORFOSI” 19 h. Teatre Principal de Maó Espectacle de Guillem Soldevila.

14/01

EXCURSIÓ DE SON BOU A TORRE D’EN GALMÉS

Sortida: 10 h. Son Bou Lloc de trobada: al primer aparcament de Son Bou (arribant a la dreta) a les 9.30 h, sortida a peu a les 10 h. Ruta pel Camí de Cavalls (dificultat baixa) acompanyats per membres del GOB, a partir de les

28

11.30 h visita guiada al poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés. A la cova de s’Oli hi haurà un tast degustació d’olis d’oliva verges extra de Menorca, a càrrec de Manuel Ignacio Sánchez Fuentes, de l’Associació Fra Roger. Tornada opcional amb autobús (gratuït) fins a Son Bou a les 13 h.

CONCERT DE MARIA ÀNGELS GORNÉS 19 h. Església de Sant Diego d’Alaior

BREUS

CONCERT DE CRIS JUANICO

21.30 h. Sala Albert Camus Presentació del recopilatori “13”.

III TROBADA DE BATUCADES DE MENORCA 22 h. Cercavila pels carrers de Ferreries Batucades de Ciutadella, Ferreries i es Mercadal.

17/01

PLE EXTRAORDINARI DE LA DIADA

19 h. Sala de Plens del CIM Conferència: “La perspectiva científica de la reserva de biosfera”, a càrrec del Dr. Jeroni Galmés, professor del Departament de Biologia de la UIB.

CONCERT DE LA DIADA

21 h. Teatre Principal de Maó Concert a càrrec del Quartet de Benito Cabrera (música folk de Lanzarote). Organitza: Conselleria de Cultura, Participació i Esports del Govern de les Illes Balears.

19/01

ACTE INSTITUCIONAL

20 h. Sala de Plens de l’Ajuntament de Maó Acte institucional de nomenament de Margarita Comas com a menorquina il·lustre. Organitza: Ajuntament de Maó.

20/01

16/01

BALLADA POPULAR

18 h. Plaça Nova. Ciutadella Ballada amb el grup de ball Arrels de Sant Joan.

“TANTAKA”, ESPECTACLE DE PALLASSOS

18 h. Envelat de la pl. Esplanada. Es Castell A càrrec de Minúcia Teatre. Per a tots els públics.

REPRESENTACIÓ TEATRAL “CALBÓ O EL VIATGE D’ORFEU”

19 h. Teatre Principal de Maó Acte de cloenda de l’Any Pasqual Calbó.

21/01

CONCERT

19 h. Teatre Calós. Ciutadella Concert presentació del Cançoner popular de Menorca, de Bep Cardona.

29

REVISTA ÀMBIT #48

ACTUALITAT

BREUS

ELS LLIBRES MÉS VENUTS A LA XIII FIRA DEL LLIBRE EN CATALÀ Vam demanar als nostres llibreters (Llibreria Pau, Vadllibres, La Torre de Papel, Llibreria Sa Catòlica, Juguettos, Jocs, Sa Llibreria de Ferreries i Espai 14) que ens fessin el rànquing dels llibres més venuts a la XIII Fira del Llibre en Català (Ciutadella, 3 i 4 de novembre de 2017) i aquest és el resultat: FICCIÓ 1. Origen (Dan Brown) 2. 4 3 2 1 (Paul Auster) 3. El ferrocarril subterrani (Colson Whitehead) 4. De l’animal que s’imposa (Isma Pelegrí) 5. Quan arriba la penombra (Jaume Cabrer), El desgel (Lize Spit) i L’amor del capità Gavina (Pau Faner) (empatats en nombre de vendes) NO-FICCIÓ 1. Guia de bolets de Menorca (Guillem Mir / Josep Lluís Melis / Cristòfol Mascaró) 2. La vida que aprenc (Carles Capdevila) 3. Pica lletres. Jocs i mots a cabassos (Sílvia Pons) 4. Cançoner de Menorca (I) (Bep Cardona) 5. Arquitectura rural de Menorca (Vicenç Jordi / Enric Taltavull) LLIBRE INFANTIL 1. Contes de bona nit per a nenes rebels (Elena Favilli / Francesca Cavallo) 2. Bon Nadal, estimats monstres (Jaume Copons / Liliana Fortuny) 3. Astèrix a Itàlia (Conrad / Ferri) 4. Destrossa aquest diari (Keri Smith) 5. Llibres de les col·leccions «Vambes Vermelles», «Pepa Pig» i «Geronimo Stilton» AUTOR MENORQUÍ 1. Guia de bolets de Menorca (Guillem Mir / Josep Lluís Melis / Cristòfol Mascaró) 2. De l’animal que s’imposa (Isma Pelegrí) 3. Pica lletres. Jocs i mots a cabassos (Sílvia Pons) 4. Cançoner de Menorca (I) (Bep Cardona) 5. Arquitectura rural de Menorca (Vicenç Jordi / Enric Taltavull) 6. L’amor del capità Gavina (Pau Faner)

30

Portades dels llibres de ficció més venuts

Portades dels llibres d’autor menorquí i de no-ficció més venuts

Portades dels llibres infantils més venuts

BREUS

BOOKTRILERS A LES BIBLIOTEQUES Les biblioteques públiques de Ciutadella i Maó van organitzar durant les vacances escolars de Nadal un taller de booktriler per a joves entre els 10 i els 18 anys.

Un què? Un booktriler és un vídeo breu en el qual es parla i es visualitza una lectura, o a partir d’un llibre es crea un vídeo. Es tracta d’un gènere audiovisual molt versàtil que permet una gran varietat de formes i d’enfocaments. El joves van aprendre a estructurar els continguts, a redactar el guió, a usar tècniques de rodatge, a manejar programari d’edició i a publicar i projectar la seva creació. És una forma lúdica i força atractiva per apropar-se a la lectura des del llenguatge cinematogràfic, que estimula millor la creativitat que la simple ressenya escrita.

Perquè la lectura no està renyida amb les eines digitals, sinó que n’és una valuosa aliada. Va impartir el taller Macià Florit, jove que ja té experiència en tallers similars als instituts de Menorca.

JORNADES D’EIXERMADA I CONSERVACIÓ A TORRE D’EN GALMÉS Text: Francesc Isbert, Cecília Ligero i Carlos de Salort Fotografia: Maria Eva Melià Com ha estat usual aquests darrers anys, Amics del Museu de Menorca organitza unes jornades de voluntariat obertes a tothom al jaciment de Torre d’en Galmés. La finalitat és passar-ho bé, prendre consciència de la necessitat de mantenir el patrimoni arqueològic de l’illa i millorar, en la mesura que es pugui, l’estat del jaciment. Les feines d’enguany seran l’eixermada d’una zona domèstica del costat sud-est i del talaiot nord-oest. També es faran feines d’adequació per a visites d’algunes zones del poblat. Torre d’en Galmés és un dels poblats més grans de l’illa i amb més estructures a la vista, és públic i és un dels monuments més visitats per tothom. Farem feina entre les nou del matí i les dues del migdia amb una aturada per berenar de pa, sobrassada i botifarró. Les jornades són possibles gràcies a la col·laboració del Consell Insular de Menorca i l’Ajuntament d’Alaior. Per participar-hi, contactau per correu electrònic amb info@amicsmuseumenorca o telefonau al 682187566.

31

REVISTA ÀMBIT #48

ACTUALITAT

BREUS

COMENÇA UNA NOVA EDICIÓ DEL PROGRAMA D’EXCURSIONS “CONEIX LA MENORCA TALAIÒTICA La candidatura de la Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial continua en marxa, i des del Consell insular s’organitza una nova edició del programa d’excursions per donar-la a conèixer. La primera sortida serà dia 14 de gener, i anirem a conèixer les recents feines de restauració realitzades al recinte de taula i al barri sud de Torre d’en Galmés.

Partida a peu des del primer aparcament de Son Bou (arribant a la dreta) a les 10 h.

Les següents excursions són: 4 de febrer Biniaiet-Sant Vicenç d’Alcaidús 4 de març Son Catlar 1 d’abril Sant Agustí Vell 22 d’octubre Torralba d’en Salort 6 de maig Excursió nocturna: Talatí de Dalt 6 de maig Excursió a Trepucó 4 de novembre Excursió a So na Caçana-Torrellissà 2 de desembre Excursió a Montefí-naveta des Tudons Les excursions s’organitzen en col·laboració amb el GOB. Tenen places limitades i cal apuntar-s’hi amb uns dies d’antel·lació, a www.gobmenorca. com/inscripcio-excursio o trucant al 971 35 07 62. Algunes excursions disposaran de servei d’autobús per tornar al punt de partida, que tindrà un cost de 3 € per persona i es pagarà al mateix moment d’agafar-lo. Per participar a l’excursió de Torre d’en Galmés (14 de gener) i Son Catlar (4 de març) no és necessària la inscripció prèvia, i el servei de bus és gratuït.

32

XIPELL FOMENTA EL RESPECTE I L’ESTIMA CAP ALS ANIMALS DE MENORCA Aquest curs l’Escola Infantil Xipell ha triat animals de Menorca per donar nom a les seves aules i iniciar una feina de conscienciació amb els infants com a petites persones que són. El claustre ha escollit els contes del GOB sobre cinc animals que podem trobar al camp i a la mar de la nostra illa. Així, els personatges sobre els quals es fa feina són: en Punxes (un eriçó), na Tris Tras (una tortuga), en Fosquet (un mussol) i en Taques (un calàpet). Menorca és reserva de biosfera i a Xipell tenen molt clar que en aquest aspecte i en molts d’altres l’educació hi té un paper molt important. És bàsic que es comenci a fer feina amb els infants i com més prest millor perquè esdevenguin persones adultes responsables i informades. L’objectiu és que moltes de les tasques que es realitzen a les aules (bon dia, conte d’aula, cançons...) estiguin relacionades amb aquest projecte i els fillets i les filletes coneguin i aprenguin a estimar i a respectar els nostres animals.

BREUS

AMBIENTS D’APRENENTATGE A EDUCACIÓ INFANTIL A LA SALLE D’ALAIOR Aquest curs, a infantil, hem engegat els ambients d’aprenentatge. Es tracta d’una nova organització metodològica de l’aula que distribueix els alumnes en grups cooperatius, que seran de periodicitat trimestral. Com a filosofia de centre, des de la nostra ECA (Estructura Cooperativa de l’Aprenentatge) els grups són heterogenis i, en aquest cas, mesclen alumnes dels tres cursos d’infantil. En aquest moment hem començat amb quatre ambients, en els quals les mestres ofereixen un espai i uns materials perquè els alumnes hi participin d’una manera més activa. Es respecta el ritme de feina de cada alumne/a. Així es fomenta un aprenentatge espontani, on el nen és el protagonista i construeix activament el seu coneixement. Els ambients que ara mateix tenim són els següents: ambient de construccions, ambient de relaxació, ambient d’art i ambient d’experimentació. Es treballa d’aquesta forma cada dimarts i dijous durant una hora i mitja. En aquests moments en feim una valoració molt positiva, ja que per als alumnes es tracta d’una activitat de convivència i estimulació de la seva pròpia curiositat que els porta a motivar-se i engrescar-se amb el que fan a cadascun dels ambients.

PROJECTE 4 CORDES El projecte 4 Cordes té com a finalitat oferir nous recursos per abordar les realitats de l’entorn de fillets i filletes en edat escolar per mitjà de l’aprenentatge artístic, a fi de contribuir al desenvolupament de competències socials, comunicatives i relacionals dels infants i de les seves famílies. Per mitjà de la pràctica instrumental es potencien valors com el respecte i la tolerància, l’autonomia i la interdependència, així com el compromís i el treball en equip. Es fomenta així una cultura del mèrit i l’esforç i és una manera clara de promoure la democratització de la pràctica artística, alhora que contribueix a crear vincles i oportunitats de participació activa entre ciutadans amb bagatges diversos. El projecte que impulsa JJMM de Maó, patrocinat per l’Ajuntament de Maó, consisteix a realitzar classes de conjunt instrumental (violí i violoncel), en hores lectives, a alumnes de 3r a 6è de primària al CEIP Antoni Juan Alemany de Maó.

Aquest projecte forma part del Projecte educatiu de centre i se’n beneficia tota la comunitat educativa, així com el municipi, que obtindrà resultats artístics i socials a partir d’un treball creatiu, participatiu i d’implicació amb infants, joves i famílies.

33

REVISTA ÀMBIT #48

ACTUALITAT

BREUS

LÍTHICA A MALLORCA Fotografia: Lluís Bertrán De la cultura de la pedra al paisatge humanitzat: Líthica i Punta Nati”, amb aquest títol la Fundació Líthica participa en el congrés Med-Stone Congress, sobre ‘La tècnica de pedra en sec cap a patrimoni mundial’, a final d’octubre a Mallorca, organitzat pel Gremi de Margers de Mallorca. La nostra aportació se centra en l’interès sobre la cultura de la pedra i l’experiència de Líthica sobre el valor del paisatge humanitzat, paisatges transformats i modelats per l’acció humana, en aquests casos per l’acció d’una activitat que ens és pròpia: l’extracció de marès i la construcció de paret seca, oficis tradicionals. Incidirem en la doble consideració entre els exemples historicoarquitectònics i les manifestacions etnològiques de l’artesà. La infravaloració d’aquests darrers es percep per la degradació i manca de protecció dels espais de pedra, profanats després de la seva vida activa (abocadors, escombreres...). La destrucció d’una part de la nostra herència cultural, de la nostra identitat, desemboca en desconeixement d’una tradició-ofici, en actiu en major o menor mesura, que no compta ni amb la formació ni professionalització adequades perquè s’adapti als nous temps.

OBERT EL PERÍODE PER PRESENTAR-SE AL CONCURS BECA TALAIÒTICA Torna la Beca Talaiòtica: És possible guanyar 2.000 € fent una visita guiada personal, original i innovadora a un dels monuments de la Menorca Talaiòtica. No és necessari tenir coneixements d’arqueologia o història; cercam noves maneres d’interpretar i difondre el patrimoni arqueològic. La primera fase del concurs és omplir un qüestionari que trobaràs a beca. menorcatalayotica.info abans del 31 de gener. D’entre tots els qüestionaris, un comitè especialitzat en cultura en seleccionarà deu, que passaran a la fase següent. Només hi ha dos requisits per participar-hi: tenir entre 16 i 25 anys i estudiar un grau universitari, un màster o batxillerat.

Més informació aquí o clicant damunt del cartell u

34

REVISTA ÀMBIT #48

LLENGUA

Per Nadal, passa de pardal, i per Sant Antoni, una de dimoni

I per Nadal celebrar amb tot es seu menester com ho feien en primer es betlem hem de posar i cuscussó preparar com s’àvia el solia fer.

Nadala menorquina, de Pere Melis Pons (fragment) A Menorca, entre el 24 de desembre i el 17 de gener, vivim una època carregada de festes i tradicions que, com en qualsevol lloc del món, compten amb una fraseologia i un lèxic propis que compartim amb la resta de terres de parla catalana.

Per començar, hem de recordar que el nom de la festa de Nadal, sempre que ens referim a la celebració en el seu conjunt, l’hem de fer servir en singular, i en general sense article, ja que designa tant el 25 de desembre (dia de Nadal) com el temps immediat a aquesta data. Així, en tost de dir: «Em fa il·lusió passar els Nadals amb tu», hauríem de dir «Em fa il·lusió fer NADAL amb tu». I a l’hora de felicitar familiars i amics, tant si ho feim amb una postal, com amb un correu electrònic o a través de les xarxes socials, no hem de desitjar “un feliç Nadal” ni “unes felices festes”, sinó BON NADAL, BONES FESTES, BON ANY o FELIÇ ANY NOU. Si realment volem preservar la nostra llengua, també hauríem de desterrar del vocabulari festiu dues traduccions literals del castellà que res tenen a veure amb la tradició lingüística pròpia però que, malauradament, de cada vegada són més presents en el llenguatge col·loquial. Ens referim a la Nit Bona i la Nit Vella, que els avantpassats menorquins veuri36

en, si més no amb una mescla de tristor i estupefacció, com van substituint els nostrats DISSABTE DE NADAL, NIT DE NADAL i NIT DE CAP D’ANY. I, per descomptat, hem d’evitar utilitzar paraules castellanes quan en tenim de menorquines, i per tant catalanes —no ho oblidem—, per anomenar alguns dels objectes i elements més tradicionals d’aquestes festes. Així, si posam un ARBRE DE NADAL i no un árbol, si menjam GALL DINDI i no pavo, si cantam NADALES i no villancicos, si obrim els regals que ens deixi el PARE NOEL i no Papá Noel, si donam DINERS DE NOUS i no aguinaldo als infants, si menjam el REM i no les uvas, si anam a esperar el PATGE REIAL i no el paje, si posam a taula postres nadalenques tan nostres com el cuscusssó, els pastissets, el torró de la reina, els amargos o la pasta-reial, si per la festa de Sant Antoni (Diada del Poble de Menorca) anam a les revetles, les ofrenes i els mercats medievals, i no a les verbenes, les ofrendes o els mercats mitjavals, aleshores sí que treballarem per salvaguardar la llengua de Menorca.

Per tot això, enguany, el Servei d’Assessorament Lingüístic del Consell Insular de Menorca, en la nostra carta als Reis d’Orient, vam demanar que els menorquins i les menorquines no ens confonguem a l’hora de defensar el català que parlam aquí. Que, en comptes de menysprear els sinònims regionals que formen part de la nostra llengua i, per tant, l’enriqueixen, treballem tots junts amb passes de dimoni per erradicar-ne els barbarismes que la desvirtuen, l’empobreixen i la redueixen a una llengua d’estar per casa, només parlada de portes endins, sense cap projecció ni futur. Vet aquí el nostre desig.

LA CONTRA El jaciment arqueològic de Curnia Nou, a Maó, conserva les restes de dos talaiots i d’una necròpolis formada per cinc hipogeus funeraris.

NÚMERO 48 · GENER-MARÇ 2018 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA