Àmbit, revista de cultura de Menorca, 64

REVISTA DE CULTURA · NÚMERO 64 · ABRIL - JUNY 2021

ÀMBIT 64

SUMARI

Menorca, un plató per descobrir

Entrevista a Diego Huguet

Rescat Cultural, Pedres de la Memòria Democràtica, festivals...

Convent de Sant Diego

Binicodrellet: l’assentament rural romà de nova planta

La Setmana Santa i s’Àvia Corema

La Xarxa de Biblioteques, més enllà de les prestatgeries

Música, art, literatura, debat, cinema... Tot i més!

La nova normativa de la llengua catalana (4)

ÀMBIT. Revista trimestral del Departament de Cultura, Educació, Joventut i Esports del Consell Insular de Menorca

Número 64 Abril - juny 2021

Disseny i coordinació editorial: Island Mood

Imatge de la portada: imatge de la pel·lícula Isla Bonita, de Fernando Colomo

Redacció número 64: Antoni Vallejo, Itziar Lecea Llufriu, Pepa Ferri, Anna Gornès i Ismael Moll Pelegrí

Correcció lingüística: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

DL: ME 524-2007

3

ÀMBIT 64

A FONS

UNA MIRADA A L’AUDIOVISUAL ILLENC

Menorca, un plató per descobrir La diversitat dels paisatges, la bellesa salvatge de la costa, les distàncies curtes, un bon clima i una cultura rica i singular són algunes de les qualitats que fan de Menorca un plató privilegiat.

Així i tot, l’illa té pendent el repte de consolidar un sector audiovisual que permeti potenciar el talent local i atreure produccions foranes.

Text: Antoni Vallejo Ripoll

4

ÀMBIT 64

A FONS

Cinema a Menorca

1.

5

ÀMBIT 64

A FONS

Els darrers anys, Menorca ha acollit el rodatge d’algunes ficcions cinematogràfiques que han projectat l’illa a les pantalles de nombrosos festivals i han convertit el paisatge i l’estil de vida illenc en protagonistes de les històries.

Entre els projectes que s’han rodat a l’illa destaca Isla bonita, de Fernando Colomo, un film que es va estrenar l’any 2015 al Festival de Cinema de Sant Sebastià, que va guanyar diversos premis i que, fins i tot, va aconseguir una nominació als Goya. Una altra pel·lícula rodada a l’illa fa uns anys és La vida lliure, dirigida per Marc Recha i estrenada l’any 2017, un llargmetratge ambientat a la Menorca del final de la Primera Guerra Mundial, en el qual l’illa esdevé un personatge més de la trama i encarna la llibertat i l’aventura.

En aquesta llista també cal sumar-hi Ardara, de Raimon Fransoy i Xavier Puig. Estrenada l’any 2019, la pel·lícula transita entre la ficció i el documental i compta amb la participació del menorquí Macià Florit en el repartiment. També s’ha rodat parcialment a Menorca la sèrie de Movistar+ Los espabilados, amb la qual l’escriptor Albert Espinosa torna a la televisió deu anys després de l’èxit de Polseres vermelles. La sèrie es va estrenar a començament d’any i el cantant Alfred García també va enregistrar a l’illa el videoclip de la banda sonora.

Però més enllà de la mirada ocasional dels directors de fora, cal demanar-se quin és el potencial de Menorca com a escenari de ficcions. I encara més important, és possible fer créixer i enfortir un sector audiovisual que permeti desenvolupar el talent local, enriquir la mirada sobre l’illa i atreure produccions de fora?

El jove realitzador ciutadellenc Macià Florit, que acaba d’estrenar Pedra pàtria, un documental en el qual reflexiona sobre la identitat menorquina, afirma que Menorca és un espai amb moltes possibilitats perquè «és una illa petita, en la qual tot és a prop i la gent et posa moltes facilitats per gravar». El problema, remarca, «és que a Ma-

6

ÀMBIT 64

A FONS

ISLA BONITA de Fernando Colomo

Cinema a Menorca

LA VIDA LLIURE de Marc Recha

llorca hi ha una certa indústria, i moltes produccions se’n van allà perquè troben coses similars pel que fa al paisatge». És per això que Florit creu que l’illa continua essent un territori poc explorat cinematogràficament. «Com a molt s’ha vist una Menorca més comercial i publicitària, però el paisatge menorquí no s’ha tractat gaire a través del llenguatge cinematogràfic», lamenta.

Per revertir aquesta situació, Florit proposa la creació d’una xarxa de creadors, productors i tècnics que treballin habitualment a l’illa, que serviria per facilitar la feina i generar connexions i sinergies. Pel que fa al suport al talent local, el realitzador creu que «els ajuts haurien de ser més oberts i assimilar-se a beques a la creació, perquè a Menorca no hi ha grans productores i la gent que vol tirar endavant projectes són autors i artistes que tenen un equip petit».

En la mateixa línia, la guionista i directora Laia Foguet, autora del curtmetratge Ca nostra, rodat a Menorca i amb el qual ha guanyat nombrosos premis, no dubta que l’atractiu de l’illa com a escenari de ficcions és immens, però també creu que s’hauria de seguir el camí de Mallorca, on durant els darrers anys s’ha potenciat la indústria del sector audiovisual per facilitar els rodatges. «Els que som menorquins tenim moltes ganes de fer cinema a l’illa i ara començam a lluitar perquè sigui més fàcil fer coses aquí», explica amb optimisme.

ARDARA de R. Fransoy i X. Puig

«A Mallorca hi ha una certa indústria, i moltes produccions se’n van allà perquè troben coses similars pel que fa al paisatge» Macià Florit, realitzador audiovisual

7

ÀMBIT 64

A FONS

3.

2.

4.

6.

5.

7.

9.

8.

8

10.

ÀMBIT 64

A FONS

Cinema a Menorca

AJUTS AL SECTOR AUDIOVISUAL Els anys 2018 i 2019 el Consell Insular de Menorca va publicar convocatòries d’ajuts al sector audiovisual, que van incloure subvencions per a la preproducció i postproducció de documentals i audiovisuals de ficció. L’any passat, la convocatòria es va mantenir tot i la pandèmia i ara mateix està en fase de resolució. L’objectiu és repartir els ajuts entre els professionals del sector, i per això s’estableixen una sèrie de filtres, com la presentació d’un aval d’una televisió pública o d’un organisme públic de l’àmbit audiovisual. A més, els ajuts del Consell es donen específicament a la preproducció i postproducció perquè el Govern balear ja dona ajuts a la producció i es volen fer compatibles les diferents convocatòries. La voluntat del Consell és que aquesta línia vagi creixent.

El conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports, Miquel Àngel Maria, assenyala que «Menorca per les seves dimensions és difícil que pugui tenir un sector audiovisual potent», però subratlla que «des d’un punt de vista professional els creadors audiovisuals sí que han de tenir un lloc a l’illa, ja que la seva aportació en termes culturals és molt rellevant».

Maria veu clar que el principal atractiu de Menorca com a escenari de rodatges és que té una natura diversa, però reconeix que la manca d’infraestructura audiovisual dificulta l’arribada de produccions foranes. «Al Mediterrani hi ha el cas de Malta, que fa molts anys va apostar per tenir una indústria de serveis audiovisuals que permet que grans produccions utilitzin els escenaris de l’illa com a espais de rodatge. Nosaltres tenim el mateix paisatge atractiu, però ens falta la indústria de serveis perquè les empreses que venguin a rodar no tenguin el cost d’haver de dur tots els equips de fora. Menorca és un diamant en brut», conclou.

Per donar suport al sector audiovisual, a Menorca també existeix l’oficina Menorca Filming, un servei per a productors i artistes que depèn de la Fundació Foment del Turisme de Menorca i que treballa per promoure i facilitar els rodatges a l’illa, tot i que compta amb una estructura reduïda. En l’àmbit autonòmic també opera la Illes Balears Film Commission, un servei que no acaba de donar resultats a Menorca, a banda del suport que ofereix al Festival Internacional de Cine de Menorca.

UNA MIRADA LOCAL

«Ens falta la indústria de serveis perquè les empreses que venguin a rodar no tenguin el cost d’haver de dur tots els equips de fora.

Menorca és un diamant en brut» Miquel Àngel Maria, conseller de Cultura, Educació, Joventut i Esports

L’enfortiment del sector audiovisual illenc també facilitaria que es poguessin tirar endavant projectes concebuts des de la mateixa illa, un fet que ampliaria la mirada dels directors forans, que acostumen a valdre’s del tòpic de l’illa salvatge i natural, la idiosincràsia de la qual esdevé un element cabdal en el desenvolupament de la

9

ÀMBIT 64

A FONS

«La cultura de Menorca no s’ha explicat mai en ficció o s’ha explicat molt poc, i la gent té moltes ganes d’explicar històries menorquines» Laia Foguet, guionista i directora

trama i l’evolució dels personatges. Una illa que des de fora s’acostuma a veure com un indret de vida pausada i naturalesa pura, que convida els personatges a la introspecció.

En aquest sentit, Macià Florit, que actualment fa feina en un documental sobre les pedreres de marès de Menorca, assenyala que «els llargmetratges de ficció rodats a Menorca són sempre una mirada estrangera, i beuen de l’experiència de gent que ha vingut de fora i ha vist alguna cosa que normalment va lligada a la naturalesa i a la vida més autèntica». Florit té clar que quan els creadors menorquins comencin a fer coses des d’aquí aportaran una visió diferent. «La gent que hi viu tot l’any o que ha nascut aquí té una altra mirada», assegura.

Laia Foguet també està convençuda que cal potenciar el talent local per expandir la interpretació de la realitat menorquina. «La mirada de l’estranger fascinat per Menorca està molt bé, però seria polit que els menorquins ens poguéssim començar a explicar nosaltres mateixos, però aquesta ha de ser una feina promoguda per les institucions, perquè remar tots sols és prou difícil», i afegeix que «la cultura de Menorca no s’ha explicat mai en ficció o s’ha explicat molt poc, i la gent té moltes ganes d’explicar històries menorquines».

Pel que fa a la promoció del talent jove, des del Festival Internacional de Cine de Menorca, la seva directora, Inés Garrell, explica que des del primer any el festival ha apostat per la secció Balears en Curt, dedicada al talent balear, que s’ha convertit en un aparador important amb vista als mitjans especialitzats nacionals i internacionals.

A més, des del festival es fan tallers durant tot l’any perquè els joves puguin conèixer tot el ventall de professions que ofereix l’audiovisual.

Garrell té clara la necessitat d’una major implicació de les administracions per posar en marxa el cercle virtuós

10

que ha de permetre al sector audiovisual local fer un pas endavant, i no dubta a afirmar que «en el moment que el Consell hi cregui i doni unes mínimes facilitats, sobretot a la gent d’aquí, llavors tot es començarà a moure i es podran portar produccions de fora».

De moment, el Consell ja ha posat fil a l’agulla amb la convocatòria per primera vegada d’ajuts a la producció, i no es descarta posar en marxa noves mesures complementàries. Esperem que, a poc a poc, Menorca converteixi les seves qualitats privilegiades com a plató en una realitat a les pantalles.

1. Fotografia de Macià Florit, realitzador audiovisual.

2. Un moment del rodatge de La vida lliure, de Marc Recha.

3. Fotografia de Marc Recha dirigint el llargmetratge La vida lliure.

4. Fotograma de Sergi López a la pel·lícula La vida lliure.

5. Moment del rodatge de la sèrie Los Espabilados, de Movistar+, a l’hotel Mallaui ubicat a Menorca.

6. Albert Espinosa, creador de la sèrie Los Espabilados, i Mikel Esparbé, actor.

7. Fotografia promocional dels actors de la sèrie Los Espabilados.

8. Fotograma del curtmetratge Ca nostra, de Laia Foguet 9. Laia Foguet, directora i guionista.

10. Fotograma del curtmetratge Ca nostra, de Laia Foguet.

11. Cartell de la pel·lícula Isla bonita, de Fernando Colomo.

12. Fotograma de la pel·lícula, La vida lliure, de Marc Recha.

ÀMBIT 64

A FONS

Cinema a Menorca

11.

ISLA BONITA El director Fernando Colomo va rodar a Menorca Isla bonita, una comèdia lleugera a mig camí entre Woody Allen i François Truffaut, protagonitzada per l’escultora i pintora Nuria Román, l’actriu Olivia Delcán i el mateix Colomo. En el film, l’essència mediterrània i hedonista de Menorca esdevé un component important de la trama.

11

ÀMBIT 64

12

A FONS

ÀMBIT 64

A FONS

Cinema a Menorca

LA VIDA LLIURE La menorquina Mariona Gomila protagonitza La vida lliure, una pel·lícula del director català Marc Recha que ens explica la història de na Tina i en Biel, dos fillets que anhelen retrobar-se amb sa mare, que se n’ha anat a Alger per cercar feina.

12.

13

ÀMBIT 64

A DUES VEUS

Diego Huguet «TENIM UNA GRAN CULTURA I HISTÒRIA RELACIONADA AMB LA MAR QUE NO HAURÍEM DE DEIXAR PERDRE» 14

1.

ÀMBIT 64

A DUES VEUS

Diego Huguet

1.

15

ÀMBIT 64

A DUES VEUS

La mescla d’olors de resina i llenya es confonen en l’aire del nou taller del mestre d’aixa. Diego Huguet, un dels darrers artesans de la fusta marinera, és conscient que podria convertir casa seva en un museu on la mar i la història es fusionen.

Per açò guarda amb gelosia cada bot i llaüt, cada nom dels mestres d’aixa que el van precedir.

Text: Itziar Lecea Llufriu Fotografies: David Arquimbau Sintes

Diego Huguet és un dels darrers mestres d’aixa que hi queden a Menorca. Parla amb veneració dels antics mestres artesans d’arreu de l’illa, de qui ha rebut una herència que va aprendre a través del seu pare, també mestre d’aixa. De petit, sortia d’escola per anar al taller, a ajudar i aprendre. Als setze anys va començar a desenvolupar l’ofici i ja en són vint.

Dintre del seu taller es mesclen barques de pesca que esperen amb ànsia tornar a la mar per començar la temporada de llagosta, i petites joies d’un centenar d’anys que desitgen tornar a tastar la sal algun dia.

16

En el vostre cas l’heu après a casa. Però es pot aprendre l’ofici de mestre d’aixa a una escola?

A una escola pots aprendre a rascar, pintar o fer el manteniment. Però no s’aprèn de zero, si no ho has vist de petit. Jo tenc trenta-sis anys i encara n’aprenc. A més, és una professió que ha evolucionat; per exemple, amb les maneres de fer la construcció de barques clàssiques o els materials moderns i més eficients que es poden utilitzar. Tot i que la base sempre és la mateixa.

I quina és aquesta base que defineix l’ofici?

La base és la manera de fer una barca tradicional. El que sí que evoluciona són els elements amb els quals feim feina. Per exemple, els caragols, que ara són molt més forts i eficients. Un temps també es massillava amb massilla de peix. I avui en dia hi ha materials com el poliuretà, que fa la mateixa funció i és molt més pràctic. O les pintures: sempre s’empraven les de base d’oli i ara tenim les

ÀMBIT 64

A DUES VEUS

Diego Huguet

2.

«Al que dedicam més temps de feina és a la restauració d’embarcacions clàssiques, siguin bots, llaüts o fins i tot velers, que poden tenir un centenar d’anys»

3.

17

ÀMBIT 64

A DUES VEUS

«Una embarcació de llenya és un ésser viu.

Mentre que una de fibra és química pura. La química té una vida i un final. Però la fusta evoluciona.»

pintures fetes amb epoxi, que poden ajudar al fet que la barca necessiti el mateix manteniment que una de fibra. També s’intenta optimitzar la construcció, com amb la tècnica de laminacions. El disseny de la barca clàssica i la planimetria no canvien. És la forma en què s’executa que sí que pot evolucionar.

4.

18

Es fabriquen barques clàssiques a Menorca?

Barques noves en surten poques i només es fan per encàrrec. Però sobretot feim restauració, perquè encara hi ha embarcacions clàssiques que naveguen. Durant la dominació britànica, Menorca va aprendre a fer barques.

En aquell moment es va acoblar la construcció que es feia a l’illa als seus dissenys. El bot és un resultat d’aquella simbiosi amb els britànics residents a l’illa d’aquell temps. Van deixar molta arrel, especialment en temes de disseny. Per aquest motiu es diferencien tant els bots menorquins i els mallorquins. Els nostres tenen una clara referència britànica, que ha perdurat.

De llaüts ja se’n feien, quan van arribar els anglesos, i es van continuar construint. Era la típica barca de feina, que el mestre d’aixa construïa durant l’hivern per anar a pescar a l’estiu. Mestre Joan Nius Cerdà era un dels que es fabricava la barca durant els mesos de mal temps i la botava a la mar per anar a

ÀMBIT 64

A DUES VEUS

Diego Huguet

5.

pescar. Ell va fer molt per l’evolució d’aquest tipus d’embarcacions, com el canvi de la proa.

Abans els llaüts de pesca tenien la proa recta, cosa que suposava un inconvenient a l’hora de pescar amb nanses. Així, la va canviar per una proa llançada, de manera que quan es treien les nanses no es fregava el pantoc. Són petits detalls que van evolucionar per fer els llaüts més funcionals.

Així, ha canviat l’ús de les barques clàssiques?

Avui en dia les embarcacions clàssiques són més de passeig i no tant de feina. Per açò les barques que es fabriquen avui s’adapten també als usos actuals. Però és indiscutible que al que dedicam més temps de feina és a la restauració d’embarcacions clàssiques, siguin bots, llaüts o fins i tot velers, que poden tenir un centenar d’anys.

per les nostres mans és el bot de n’Esquella, el San Lorenzo. En aquests moments està tancat a la caseta de Fontanelles. I, de fet, la platja des Bot rep el nom d’aquesta barca, la construcció de la qual data del 1866. Quan va arribar als cent anys de vida la van guardar dins la cova. Trenta-un anys més tard d’haver-la tancada, la vam treure per restaurar-la.

Però es va guardar de nou a la cova i és allà dintre.

Una altra embarcació bastant emblemàtica i que jo he vist tota la meva vida gràcies al fet que la va recuperar el meu avi és el Titanic.

I és una embarcació que és més antiga que el Titanic famós. En el transcurs de la seva vida se n’han perdut alguns papers i per açò no en sabem amb exactitud la data de construcció.

Però de ben segur que té més de cent vint anys. Amb el tipus de construcció també s’endevina que és antiga. Mon pare la va haver de

Quina és l’embarcació més antiga que heu restaurat?

Diria que la barca més antiga que ha passat

19

ÀMBIT 64

A DUES VEUS

restaurar després de la gran rissaga de l’any 1984, i es va haver de fer la coberta nova, però el casc és el mateix. No trobaràs avui en dia una embarcació que duri tant com un vaixell de llenya.

Per què les barques de llenya duren tant?

Bàsicament, perquè una embarcació de llenya és un ésser viu, mentre que una de fibra és química pura. La química té una vida i un final. Però la fusta evoluciona. I si una peça es fa malbé, es pot canviar, perquè la barca està construïda de tal manera que és com canviar una peça d’un puzle.

6.

«Hi falta cultura de la mar, quan tenim molta història al damunt de les nostres espatles»

20

Si no fóssiu mestre d’aixa, us hauríeu dedicat a alguna professió relacionada amb la mar?

Sempre m’ha estirat aquesta feina. Vaig estar cinc anys a un club nàutic a Mallorca. I per fer feina i passar el temps estava bé, però no és el que m’apassiona. De fet, fora de les hores de feina a Mallorca també intentava arreglar barques, tot i no ser un ofici fàcil, ja que passes moltes hores en postures molt incòmodes en llocs molt estrets.

Creis que hi pot haver relleu generacional per a aquesta professió?

M’agradaria que n’hi hagués. Al meu fill de quatre anys el duc pel taller i comença a xoroiar, a tenir una mica d’interès pel que faig.

Però el futur de la professió és complicat perquè hi ha poc interès, tot i que alguns joves han passat pel taller amb programes formatius com «Un estiu per créixer». El gran problema és que hi falta cultura de la mar, quan tenim molta història damunt l’esquena, amb molts de noms que no han estat reconeguts com es mereixen.

ÀMBIT 64

A DUES VEUS

Diego Huguet

7.

21

ÀMBIT 64

ACTUALITAT

CULTURA

Més recursos per al Rescat Cultural 2021 El Consell Insular de Menorca ha reeditat les mesures adoptades l’any 2020 per al rescat del sector cultural menorquí i n’ha incrementat la dotació econòmica fins a arribar als 144.800 euros amb l’objectiu de «reactivar el sector i reforçar la contractació local per compensar parcialment la manca d’activitat privada per mor de l’estat d’alarma», informen des de la institució insular. Aquesta dotació se suma als 80.000 euros del pressupost ordinari del Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut, i d’aquesta manera s’arriba a disposar d’una partida total de 224.800 euros. Les mesures extraordinàries acordades per al 2021 són les següents: a) 50.000 euros de reforç a la contractació directa d’artistes locals del sector de la música i les arts escèniques mitjançant conveni amb els ajuntaments, signat el 29 de març passat; b) 25.000 euros addicionals per a la convocatòria d’ajuts per a la revisió i ampliació del programa Menorca Música i Teatre; c) 24.000 euros destinats al sector del patrimoni històric, cultural —material i immaterial— mitjançant contractes menors per a excavació, conservació-restauració, catalogació, estudis i activitats didàctiques i de difusió; d) 35.000 euros per al sector de les arts visuals mitjançant l’organització d’una nova exposició col·lectiva; e) 10.800 euros per al sector del llibre per a l’organització d’activitats a les llibreries i la compra d’exemplars per a les biblioteques de Menorca.

A fi de complementar i no repetir les iniciatives que promouen les diferents institucions de l’illa, el Consell ha decidit també impulsar la col·laboració directa amb els ajuntaments, com a principals promotors de l’activitat cultural, i amb el Govern de les Illes Balears. Per a més informació: rescatculturalmenorca.org

22

Consultau damunt la icona per consultar la iniciativa

ÀMBIT 64

ACTUALITAT

LITERATURA

Menorca celebra Sant Jordi

Dies 23 i 24 d’abril Diferents municipis de l’illa agenda.menorca.es

Després d’un any de poques celebracions a causa de la crisi sanitària provocada per la COVID-19, enguany els vuit ajuntaments i el Consell Insular de Menorca han decidit recuperar una de les cites culturals més estimades pels menorquins i menorquines: Sant Jordi. Durant els dies 23 i 24 d’abril, divendres i dissabte, llibreries i floristeries posaran les tradicionals parades en els centres de tots els pobles (vegeu el cartell de la pàg. 2) perquè puguem viure, amb una certa normalitat, la festa del llibre. Estigueu atents perquè els ajuntaments aniran anunciant els respectius programes amb activitats diverses adreçades a tots els públics, especialment a infants i joves, amb l’objectiu de fomentar la lectura i promoure les lletres pròpies. A la web de l’Agenda Cultural de Menorca (www.agenda. menorca.es) podreu consultar en els dies previs a la celebració de Sant Jordi les activitats més destacades. Us animam a sortir al carrer, participar en la festa del llibre i celebrar la cultura de forma segura.

MÚSICA

Festival Barnasants Un altre dels festivals que anima la primavera a Menorca i que compta amb el suport del Consell és el Barnasants, que enguany amplia la seva presència amb un programa de catorze concerts entre el 20 de març i el 10 de juliol. Les veus de la cançó que sonaran als escenaris de l’illa seran les de Paco Ibáñez, Cesk Freixas, Maria Jaume, Pau Alabajos, Lluís Cabot, Ovidi 25, Marcel Pich, i Entreveus i Victorí Planells. En la presentació del festival, celebrada el 17 de març passat, el seu director, Pere Camps, explicava que «el Barnasants va néixer amb l’esperit de la cançó, la defensa de la llengua, de la cultura, dels drets nacionals i dels drets col·lectius, i és profundament antifaixista i internacionalista». A l’acte també hi era present el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, qui va agrair la decisió de l’organització de dotar d’un major recorregut «aquest projecte de país» i reforçar-ne la presència a Menorca «amb una proposta ambiciosa». Podeu consultar el detall de tots els concerts a www.barnasants.com i a www. agenda.menorca.es.

Del 20 de març al 10 de juliol Diferents escenaris barnasants.com

23

ÀMBIT 64

ACTUALITAT

MÉS

Reprogramats els actes del Dia de les Illes Balears

24 d’abril, 8 i 14 de maig i 7 de juny diada.caib.es

De l’abril al juny tindran lloc a Menorca una sèrie d’activitats previstes inicialment per celebrar el Dia de les Illes Balears i reprogramades a causa de la complicada situació sanitària que es va viure al febrer. D’aquesta manera, el Govern de les Illes Balears, com a organitzador, i el Consell i els ajuntaments, com a col·laboradors, mantenen bona part del programa inicial i reafirmen així el seu suport al teixit cultural de l’illa. Entre les actuacions reprogramades destaquen el concert de Leonmanso el dia 24 d’abril a Es Claustre, la representació de l’obra Magallanes.0 el 8 de maig a la Sala Albert Camus, la posada en escena de Bernat el 14 de maig al Teatre des Born o el concert de Clara Gorrias Quartet el 7 de juny també a Ciutadella. Podeu consultar a l’Agenda el detall de les activitats.

També us podeu informar a diada.caib.es i a www.agenda.menorca.es

MÚSICA

Nova data per a Una nit de musical L’Orquestra Simfònica de les Illes Balears i Àngels Gonyalons havien de protagonitzar, el 17 de gener passat, el concert institucional de la Diada del Poble Menorca amb un espectacle dedicat al teatre musical, però l’evolució negativa de la situació sanitària va obligar a suspendre’l. Per sort, el Consell Insular de Menorca va decidir reprogramar-lo i el podrem veure el 17 d’abril, a les 20 hores, al Teatre Principal de Maó (les entrades s’han assignat als guanyadors/es del sorteig convocat pel Consell entre el 22 de març i el 7 d’abril). Sota la batuta del director Pablo Mielgo, els músics de l’OSIB i Gonyalons interpretaran alguns dels temes més reconeguts del teatre musical de tots els temps, com ara «I dreamed a dream», escrita per C.M. Schönberg per al musical Els Miserables; «Memory», d’A. Lloyd Webber per a Cats; «Someone to watch over me», de G. Gershwin per a Oh, Kay!, «The story of Lucy and Jessy», de S. Sondheim per a Follies; o «Rough and ready man», d’A. Razaf i A. Bellenda per al musical Blues in the night.

24

17 d’abril Teatre Principal de Maó

ÀMBIT 64

ACTUALITAT

CULTURA

El Consell revisa i millora el Programa MEMUTE El Departament de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut ha revisat i ampliat el programa Menorca Música i Teatre (MEMUTE) per al 2021 amb la incorporació d’un 38 % més de pressupost fins a arribar als 90.000 euros i l’aprovació d’una sèrie de novetats, entre les quals destaquen: a) l’admissió d’actuacions en línia en directe amb reproducció en continu a través de plataformes pròpies o xarxes socials mentre durin les restriccions de l’estat d’alarma;

d) la supressió del límit d’actuacions d’un sol artista o grup per municipi; e) l’ampliació de la quantitat de sol·licituds que poden fer els ajuntaments i les entitats culturals; f) la nova distribució de les categories amb una nova proposta que agrupa en una sola les categories musicals; g) la inclusió amb vista al 2022 d’actuacions d’arts visuals al carrer;

b) la possibilitat que les APIMA i associacions de comerciants puguin sol·licitar actuacions;

h) la millora de la pàgina web del programa MEMUTE.

c) la creació de dues convocatòries anuals —la primera fins al juny i la segona a partir del juliol— per tal de garantir la màxima cobertura d’aquesta ajuda a la contractació;

Menorca Música i Teatre és un programa creat pel Consell l’any 2003 amb l’objectiu de promocionar i reforçar la contractació local de grups musicals i teatrals en coordinació amb els ajuntaments de l’illa.

25

ÀMBIT 64

ACTUALITAT

HISTÒRIA

Pedres de la memòria democràtica Vint-i-vuit víctimes menorquines del nazisme i del franquisme han estat homenatjades gràcies al Projecte Pedres de la Memòria, impulsat pel Govern de les Illes Balears i que ha comptat amb el suport del Consell Insular de Menorca i la col·laboració de l’historiador Bep Portella, l’associació Memòries de Menorca i la historiadora Elena Rodríguez. Aquesta iniciativa forma part del Projecte Stolpersteine, engegat per l’artista alemany Gunter Demnig fa tres dècades amb la voluntat de recuperar els noms de les víctimes del nazisme i retornar-les al lloc d’on mai havien hagut de desaparèixer: els seus darrers domicilis coneguts, el seus llocs de feina o de desaparició. Per deixar-ne constància en el paisatge i la història dels nostres pobles i servar la memòria d’aquestes víctimes, s’han col·locat vint-i-vuit llambordes a diferents municipis de Menorca, de les quals vint, daurades, recorden les víctimes de camps de concentració nazis i vuit, platejades, les víctimes de la repressió franquista. «Des del Consell agraïm al Govern que hagi impulsat aquest projecte, que ens permet ara col·locar vint-i-vuit

26

pedres de la memòria a tots els municipis, però seria injust no posar de en relleu que aquestes no són les primeres Stolpersteine que venen a Menorca», explica el conseller Miquel Àngel Maria, i recorda que «la iniciativa pionera va ser del sindicat CGT, que el desembre de 2018, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Ciutadella, va encarregar a l’artista Gunter Demnig les primeres Stolpersteine, que varen ser col·locades als carrers de Ciutadella en memòria de tres menorquins assassinats al camp de concentració nazi de Mauthausen: Ignasi Moll, Manuel Marquès i Joan Caules». Actualment, hi ha més de 6.000 llambordes a més de 1.800 ciutats d’arreu d’Europa amb la inscripció dels noms de les víctimes del nazisme.

Clicau damunt la icona per veure la presentació del projecte de pedres de la memòria democràtica a Menorca

ÀMBIT 64

ACTUALITAT

MÚSICA

El Menorca Jazz recupera el pols amb un cartell d’altura Després d’un any d’impasse a causa de la crisi sanitària, el Menorca Jazz reprèn el calendari habitual —i primaveral— i ens regala un cartell d’alt voltatge amb una desena de cites culturals en poc més de dos mesos. Del 2 d’abril al 5 de juny, recalaran a l’illa de la mà de Jazz Obert, organitzadors del festival, figures de la talla de Chano Domínguez i Diego Amador, formacions en efervescència com Abe Rábade Trio o Sumrrá, propostes didàctiques com la de Ja Res Té Sentit o espectacles dinàmics com el que oferirà la Balkan Paradise Orchestra.

La vint-i-tresena edició del Menorca Jazz continuarà tenint Ciutadella com a seu oficial, reforçada amb la incorporació de dos nous escenaris: el Teatre des Born i el Pla de Sant Joan. Però, al mateix temps, mantindrà la seva vocació insular amb la programació de concerts al Teatre Principal de Maó, la Sala Polivalent Albert Camus de Sant Lluís i l’Auditori de Ferreries. S’ha de tenir en compte, d’altra banda, que la situació actual ha obligat els or-

ganitzadors a prescindir de les cercavil·les, el Menorca Lindy Exchange i el Vega Jazz. Podeu ampliar la informació sobre el festival a la seva web www.jazzobert.com i a www.agenda.menorca.es

Consultau el programa clicant damunt el cartell

27

ÀMBIT 64

ACTUALITAT

INFANTIL

IX Festival de Teatre Infantil de Maó

Del 14 al 16 de maig Teatre Principal de Maó teatremao.com

Del 14 al 16 de maig torna el Festival de Teatre Infantil de Maó. Organitzat pel Teatre Principal de Maó, l’Ajuntament de Maó i la Xarxa de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears, el festival s’ha consolidat com una de les activitats culturals de referència de la primavera menorquina i cita ineludible per al públic familiar. En l’actual edició, la novena, es podran veure fins a quatre espectacles de llenguatges i registres diversos (dansa contemporània, teatre gestual, titelles, circ), alguns d’ells premiats en prestigiosos certàmens nacionals. És el cas de El viaje de Ulises, de la companyia Gorakada, reconegut amb el Premi Fetén a Millor Espectacle 2019, o Distans, de Vol’e Temps, amb diferents mencions als Fetén, Territorio Violeta i Lorca. Uns dies abans, del 11 al 13 de maig, s’hi afegirà una proposta d’animació musical per a les escoles d’educació infantil de Maó i Sant Climent. Podeu ampliar la informació a la web del Principal (www.teatremao.com) i a www.agenda.menorca.es

INFANTIL

Festival Amalgama Kids Es Pla de Sant Joan acollirà els dies 29 i 30 de maig el Festival Amalgama Kids, una iniciativa promoguda per l’associació Junts as Pla i dirigida al públic familiar que compta amb el suport del Consell i l’Ajuntament de Ciutadella. Els organitzadors la defineixen com «una experiència multidisciplinària» que «neix per donar una resposta cultural, lúdica, de qualitat i innovadora» davant la complicada situació sanitària, que ha impactat directament en la cultura i en les activitats per als més petits. A falta de conèixer-ne el detall, podem avançar que el programa inclourà activitats de música, circ, teatre i literatura que se celebraran en dotze hortals cedits per a l’ocasió per diferents propietaris.

Paral·lelament, entitats socials i culturals d’àmbit local i insular també s’hi sumaran amb propostes lúdiques i didàctiques perquè els infants aprenguin valors. «Volem que Es Pla de Sant Joan recuperi l’esplendor, que la gent de Ciutadella se’l senti seu, i ho feim des de la cultura i la participació ciutadana», assenyalen des de Junts as Pla.

28

29 i 30 de maig Es Pla de Sant Joan · Ciutadella

PATRIMONI

Nou programa de Som Talaiòtics El 7 de març passat va començar la sisena edició de «Som Talaiòtics?», programa de visites a jaciments prehistòrics organitzat pel Consell Insular de Menorca i el GOB-Menorca amb l’objectiu de donar a conèixer la importància del patrimoni arqueològic i difondre entre la població menorquina la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial.

El programa de visites de la nova edició «pretén que els participants no només coneguin en profunditat els jaciments, sinó també el paisatge en el qual s’insereixen», un plantejament que va en consonància amb el nou enfocament de l’expedient de la candidatura, centrat en l’anàlisi de la relació entre el paisatge i els monuments talaiòtics. La nova edició inclou vuit visites al llarg de l’any. Preneu-ne nota: 7/03: visita a Son Catlar (Ciutadella) amb l’arqueòloga Majo León; 11/04: visita a Torrellafuda (Ciutadella) amb l’arqueòleg Ismael Moll; 9/05: visita a Sant Agustí (es Migjorn Gran) amb l’arqueòleg Ismael Moll;

5/06: visita nocturna a Trepucó (Maó) amb l’arqueòloga Elena Sintes; 18/09: visita nocturna a Torre d’en Galmés (Alaior) amb l’arqueòleg Borja Corral; 3/10: visita a Son Mercer de Baix (Ferreries) amb l’arqueòloga Cristina Rita; 7/11: visita a Torelló, Talatí de Dalt i Cornia Nou (Maó) amb l’arqueòleg Toni Ferrer; 12/12: visita a So na Caçana (Alaior) amb l’arqueòloga Cristina Bravo.

S’ha de tenir en compte que les places de les excursions són limitades i cal inscriure-s’hi amb uns dies d’antelació a www.gobmenorca.com o telefonant al 971 350 762.

Consulta el programa clicant damunt la icona

ÀMBIT 64

AL DESCOBERT

CONVENT DE SANT DIEGO

N O U I M P U L S C U LT U R A L P E R A A L A I O R El Convent de Sant Diego continua el seu camí per arribar a convertir-se en un dels espais culturals més rellevants de Menorca. Set anys després de ser adquirit pel Govern de les Illes Balears, el conegut popularment com es Convent rep les darreres inversions per recuperar el valor arquitectònic i artístic original i albergar nous usos, com el Centre de Gastronomia Menorquina. Voleu saber-ne més?

1629

1835

FUNDACIÓ

DESAMORTITZACIÓ

CANVI D’USOS

TRANSFORMACIÓ

L’any 1629 es va fundar el convent franciscà a Alaior sota l’advocació de Sant Dídac.

Amb la desamortització de Mendizábal el convent va deixar de tenir un ús religiós.

A mitjan segle XIX el convent es va habilitar per fer-hi habitatges i locals comercials.

Aquests usos van anar deformant-ne i emmascarant-ne de mica en mica l’aspecte original.

BIC

1994

SA LLUNA

PROTECCIÓ CULTURAL

TROBALLA ACCIDENTAL

LES GRISALLES

A finals dels 70 s’hi celebraven els Festivals d’Estiu, que després es dirien Festes dins sa Lluna.

La declaració com a bé d’interès cultural l’any 1993 va marcar un punt d’inflexió.

Es van trobar les primeres pintures murals en una de les cases que ocupaven el claustre.

Les grisalles del claustre (s. XVII) il·lustren personatges vinculats a l’orde franciscà.

2005 5,3M TITULARITAT PÚBLICA

INVERSIÓ INICIAL

VISITES GUIADES

NOVA VIDA

El Govern balear compra l’edifici, en estat ruïnós.

S’inicia així el camí per recuperar-lo.

Va ser el pressupost inicial per rehabilitar i recuperar el Convent de Sant Diego.

Aquest hivern s’hi han programat visites guiades coincidint amb la restauració de les grisalles.

Un dels espais que albergarà el Convent serà el Centre de Gastronomia Menorquina.

30

ÀMBIT 64

Foto: Ajuntament d’Alaior (visitalaior.com)

AL DESCOBERT

Convent de Sant Diego

Foto: Island Mood

31

ÀMBIT 64

AC

1.

BINICODRELLET: UN ASSENTAMENT RURAL ROMÀ DE NOVA PLANTA Text: Ismael Moll Pelegrí

32

ÀMBIT 64

AC

Binicodrellet

E

l jaciment romà de Binicodrellet (es Migjorn Gran) es va excavar en el transcurs d’unes obres d’urbanització l’any 2008. El resultat d’aquella excavació arqueològica preventiva va significar poder documentar una petita part d’un jaciment romà de nova planta. Es tracta d’una àrea on s’emmagatzemaven i s’elaboraven líquids per al comerç, probablement oli o vi.

El mes de febrer passat, es van celebrar unes jornades de portes obertes en el jaciment romà de Binicodrellet per explicar els treballs de restauració i l’excavació arqueològica.

Les obres de la urbanització UA-2-UA-4 des Migjorn Gran van començar l’any 2007 sense seguiment arqueològic, ja que en principi no s’afectava cap jaciment catalogat. Malgrat açò, durant una inspecció realitzada pel Servei de Patrimoni del CIM es van localitzar, en una secció del límit del vial, restes d’opus signinum, un morter típicament romà que té la característica de ser impermeable. Aquestes restes es trobaven a un solar que s’havia d’edificar. La promotora es posà en contacte amb l’empresa PAC, SL, per tal de realitzar una excavació arqueològica d’urgència. Així, mitjançant Resolució núm. 2008/29, s’autoritzava l’excavació arqueològica d’urgència de la zona on es van trobar les restes.

D’aquesta forma, el mes de febrer del 2008 es van realitzar els primers treballs de l’excavació arqueològica, que van consistir en una cala de 2 m x 2 m a la part on havien sortit les restes d’opus signinum. En aquesta cala es va localitzar una part d’un mur de doble parament de 90 cm d’ample, així com una part d’un dipòsit amb les parets d’opus signinum. El pas següent va ser augmentar l’àrea d’excavació per delimitar l’estructura del jaciment. Un cop es va tenir l’estructura delimitada va començar l’excavació en extensió, utilitzant el mètode Matrix-Harris de les unitats estratigràfiques.

En conseqüència, l’estructura delimitada es trobava just a la part sud del tall de l’obertura del vial i tenia una extensió d’uns 13 metres de llargària i 6 metres d’amplada. A poc a poc es va anar veient que l’estructura estava formada per un gran mur que anava en direcció est-oest, així com també tres murs

2.

3.

1. El dipòsit 2.

2. Detall del dipòsit 3 amb el forat de decantació al centre.

3. Els dipòsits d’opus signinum.

4. Detall del dipòsit 1.

33

ÀMBIT 64

AC

5.

perpendiculars que estaven tallats pel vial.

Per tant, l’àrea d’excavació quedava dividida en quatre àmbits separats per aquests murs.

A mesura que s’anava excavant va sorprendre la quantitat de ceràmica que anava sortint. Quasi tota es va identificar com d’època romana i es van reconèixer diverses formes de ceràmica sigil·lada i ceràmica de cuina africana, entre d’altres. L’absència de ceràmica talaiòtica i púnica ja feia pensar que ens trobàvem davant un jaciment romà de nova planta.

LES CONCLUSIONS Amb tot, després de la realització de l’excavació arqueològica preventiva podem treure diverses conclusions. La primera és que el jaciment de Binicodrellet forma part d’una estructura romana de nova planta. Tanmateix, es va excavar una part del jaciment; aquesta estructura respon a una assentament rural.

Una altra conclusió, a partir de les restes materials recuperades, és que la construcció de l’edifici s’emmarca cap a final del segle

34

II dC i es degué abandonar cap al segle VIII dC. Durant tots aquests segles el jaciment va ser testimoni de diverses reformes, tant pel que fa a la construcció de nous murs, per una banda, com per la creació de nous dipòsits destinats a emmagatzemar, de l’altra.

Així mateix, els àmbits 2 i 3 formaven part d’una zona de producció on hi havia uns dipòsits que emmagatzemaven líquids. En aquesta zona de producció es devien treballar els productes que provenien del conreu de la terra i es transformaven en qualque tipus de líquid (oli, vi...). Un cop transformats en líquids es devien guardar en els dipòsits.

En conseqüència, tots aquests líquids emmagatzemats eren destinats al comerç i a la redistribució. Per tant, la gent que treballava en aquest jaciment no practicava una economia d’autoconsum, sinó que ja devien existir alguns excedents que es destinaven al comerç, ja fos a un altre punt de l’illa o fent una ruta comercial per la Mediterrània.

Per altra banda, el fet de trobar monedes

ÀMBIT 64

AC

Binicodrellet

Aquest jaciment rural romà és una estructura de nova planta que es va construir cap a final del segle II i, després de diverses reformes, es va abandonar cap al segle VIII

ens indica que durant els segles II i IV dC a Menorca hi havia circulació monetària. Aquest fet l’hem de lligar amb les rutes comercials de l’època, encara que també hi devia haver intercanvis comercials sense moneda. Cal remarcar que moltes ceràmiques recuperades al jaciment es feien a tallers del nord d’Àfrica. No solament açò, sinó que també es van recuperar moltes ceràmiques comunes de tallers de la costa de llevant de la península Ibèrica i d’Eivissa. Per aquest motiu, pensam que hi havia un moviment marítim a la Mediterrània occidental durant aquests segles, en què Menorca no va quedar fora de les rutes comercials.

El moment d’abandonament del jaciment degué ser cap al segle VII-VIII, i no va ser un abandonament precipitat, tot i que durant l’època andalusina un dipòsit es va emprar com a femer en moments puntuals. Per tant, els musulmans no van ocupar el jaciment de manera continuada i tan sols en degueren emprar algun dipòsit de manera inusual.

A tall de recapitulació, a partir dels materials recuperats a l’excavació arqueològica, podem concloure que aquest jaciment rural romà és una estructura de nova planta que es va construir cap a final del segle II i, després de diverses reformes, es va abandonar cap al segle VIII. Altrament, la grandària dels dipòsits d’opus signinum evidencien que hi havia un excedent en la producció i una zona destinada a l’emmagatzematge d’algun líquid. Per les característiques de l’estructura, no es pot descartar que aquesta zona de producció formés part d’una vil·la romana, encara que resten evidències per afirmar-ho.

BIBLIOGRAFIA — ARCE, J.: «Villae en el paisaje rural de Hispania romana durante la antigüedad tardía». Villas Tardoantiguas en el Mediterráneo Occidental. AEspA XXXIX. CSIC. Madrid, 2006.

— BARCELÓ, M.; RETAMERO, F.: Els barrancs tancats. L’ordre pagès a la Menorca andalusina. Institut Menorquí d’Estudis, 2004.

— BELTRAN, M.: Guía de la cerámica romana. Libros Pórtico.

Saragossa, 1990.

— CAMPO, M.: «Estudio de la circulación monetaria en Menorca», Acta Numismática, VI, 61-71. Barcelona, 1976.

— CASTAN RAMIREZ, C.: Las Monedas imperiales Romanas y Bizantinas. Madrid, 2002.

— ORFILA PONS, M.: «Arqueologia romana». Enciclopèdia de Menorca, tom vuitè, Arqueologia. Ciutadella de Menorca 1995.

— TUSET BERTRAN, F.: «Antiguitat tardana». Enciclopedia de Menorca, tom vuitè, Arqueologia. Ciutadella de Menorca, 1995.

— AV: Lattara 6, guia de les ceràmiques antigues en el Mediterrani nord-occidental. Lattes, 1993.

35

ÀMBIT 64

ARRELS

ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA

De l’espiritualitat a l’escenificació estètica de Setmana Santa

La religiositat de la Setmana Santa ens ha llegat un ampli costumari d’interès etnogràfic que queda recollit en les imatges cedides per l’Arxiu d’Imatge i So de Menorca (AISM). La majoria pertanyen a la col·lecció de Cosme Sans Mercadal, pintor alaiorenc aficionat a la fotografia, i al fons Josep M. Vidal Hernández, qui donà més de 40.000 fotografies a l’AISM. Les principals tradicions pasquals, encara ben vives a Menorca, es manifesten en forma de rituals, processons i receptes. La processó del Via Crucis —que no es va fer amb misteris i passos fins a la primera meitat del s. XIX, sinó que els penitents i flagel·lants eren humans— i la processó de l’Encontre —que representa la trobada de la Mare de Déu amb el seu fill ressuscitat i que avui en dia només es representa as Migjorn, Maó, es Mercadal i es Castell— són les principals celebracions retratades. Tanmateix, el símbol profà per antonomàsia de la Setmana Santa són les formatjades de carn i els flaons, originaris del món rural i consumits antigament en Dissabte Sant per recuperar els panxons passada l’abstinència que exigia la Quaresma. Un altre costum que no podem desmerèixer, més popular, laïcitzat i peculiar, únic a les Balears, és l’acte de matar el bujot a Ciutadella. El migdia del Diumenge de Pasqua es maten “bujots” públicament a tirs d’escopeta, que representen de manera satírica fets i esdeveniments ocorreguts durant l’any. El denominador comú en totes aquestes celebracions, la majoria de les quals han perdut la càrrega religiosa però continuen escenificant-se exitosament, és la voluntat de matar tots els elements caducs, vells o negatius de la vida anterior que, suposadament, la penitència del període quaresmal hauria d’haver purificat. La seva simbologia respon a la mort i resurrecció de Crist i, per extensió, a la renovació de la vida dels creients. Confiem que enguany, com que la penitència ha estat prou llarga, en sortirem perdonats.

36

ÀMBIT 64

ARRELS

L’ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA és un servei del Consell Insular de Menorca destinat a la recuperació i la custòdia del patrimoni documental en imatges i sons produïts o referits a l’illa de Menorca.

Hi ha diverses fórmules per poder deixar imatges i sons a l’AISM sense perdre’n la propietat ni la privacitat.

Posau-vos en contacte amb nosaltres i us n’informarem.

Tots els materials conservats a l’AISM són de lliure accés per a les persones que els sol·licitin, excepte la informació que estigui afectada per les restriccions d’accés de la legislació vigent.

Camí des Castell, 28. 07702 Maó 971 368 104 · arxiuimatgeiso@cime.es http://aism.cime.es

1. Processó de l’Encontre a Alaior Cosme Sans Mercadal. AISM-CIM

2. Centurions sortint de l’església de Santa Eulàlia d’Alaior Cosme Sans Mercadal. AISM-CIM

3. Pas de la processó. Alaior Cosme Sans Mercadal. AISM-CIM

4. Formatjades (gastronomia de les festes de Pasqua) Autor desconegut. AISM-CIM

5. Pas de processó sortint de l’església de Sant Francesc de Maó Josep M. Vidal Hernández. Obra Cultural de Menorca. AISM-CIM

6. Dissabte de Pasqua en el Born (Ciutadella). Grup de gent amb el Bujot Autor desconegut. Col·lecció Família Moll Genestar. AISM-CIM

37

ÀMBIT 64

ARRELS

PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL

S’Àvia Corema amb set sabatilles

En la tradició cristiana, la Quaresma són les set setmanes prèvies a la Pasqua durant les quals l’Església prescriu entre els feligresos certs dejunis i abstinències. Aquest període penitencial i ascètic se celebra en memòria dels quaranta dies que Jesucrist va dejunar en el desert. La Quaresma pròpiament dita comença l’endemà de l’enterrament de Carnestoltes quan, després de tots els excessos, s’inicia un temps de reflexió, pregàries i austeritat. És en aquest context de prohibicions i penediments que sorgeix, en l’àmbit popular, la representació de la Quaresma com una dona vella i poc agraciada, caracteritzada distintivament amb set peus calçats que li surten de davall els faldons —i que es corresponen a les set setmanes—. Així idò, s’Àvia Corema és la personificació al·legòrica de la Quaresma i a Menorca es representa —des de principi del s. XIX— com «una vella xaruga arrugada, intensament bífia i picona, vestida a la menorquina» (Amades, 1950) i carregada amb símbols austers a les mans, com un setrill d’oli, unes grelles i un tros de bacallà, a més de subjectar sempre un rosari. El seu dibuix de cartó es penjava a les llars menorquines amb un doble objectiu: per una banda, recordar les privacions —especialment alimentàries— i, per l’altra, servir com a calendari casolà per comptar el període quaresmal doblegant-li un peu darrere els faldons cada setmana. Des de 2004 i durant les setmanes pertinents, a Maó surt, cada dissabte matí, la geganta de s’Àvia Corema. Davalla les escales de l’Ajuntament i fa una festiva cercavila fins que, amb l’ajuda de tots els fillets, se li amputa el peu que toca. Aquest any no podrem treure la geganta, però sí que hem pogut seguir la festivitat de la Quaresma tal com mana la tradició: llevant un peu de cartó a s’Àvia Corema. Hem fet un fart de llevar-li sabatilles, ja no es posa res més d’ençà que la tenim confinada.

Trobareu més curiositats sobre s’Àvia Corema entrant al web www.ipcime.cat.

38

ÀMBIT 64

ARRELS

1. S’Àvia Corema per un carrer del centre de Maó. Fotografia: David Arquimbau

LA FIGURA DE S’ÀVIA COREMA La figura de s’Àvia Corema sempre s’ha pintat i retallat tradicionalment a mà i penjat a la paret de la cuina de casa. Durant les darreres dècades, els fillets les elaboren a escola o bé es comercialitzen a diferents llocs. Però en primer, eren molt apreciades les coremes fetes per Josep Moll Vidal, mestre Mollet, pare del filòleg ciutadellenc Francesc de Borja Moll, i les des Bayons, tres germans maonesos fabricants de galindaines.

www.ipcime.cat

2. Els set peus de s’Àvia Corema Fotografia: David Arquimbau

39

ÀMBIT 64

A LLIBRE OBERT

LA XARXA DE BIBLIOTEQUES, MÉS ENLLÀ DE LES PRESTATGERIES Repassam els principals serveis especials que, des de l’inici de la pandèmia, ofereixen les biblioteques de Menorca per acostar la lectura a diferents col·lectius d’usuaris i apropar-nos els llibres a casa nostra.

Text: Anna Gornès Fotografies: David Arquimbau

40

ÀMBIT 64

A LLIBRE OBERT

Xarxa de Biblioteques

Amb l’arribada del confinament i els nous hàbits forçats per la crisi sanitària, les biblioteques han hagut d’aplicar aquella lògica de «Si Mahoma no va a la muntanya…» per continuar apropant la lectura i la informació a tothom. De manera que han activat i reforçat serveis fora dels seus edificis, sobretot per arribar a col·lectius menys avesats a la tecnologia. La lectura ha estat una companyia per a molts durant aquest període en què, el millor que podíem fer, era refugiar-nos en altres universos possibles.

Destacam els principals serveis perquè ningú quedi sense lectura:

Aquest servei s’ampliarà a totes les biblioteques de la xarxa a partir del mes d’abril.

La Biblioteca a casa El programa «La Biblioteca a casa» permet que les persones a qui la pandèmia dificulta o impedeix l’accés al centre puguin fer ús del servei de préstec a domicili tot contactant amb la seva biblioteca més propera. Això ha permès que moltes persones majors o de risc rebessin els llibres a casa.

Recursos a la Biblioteca Digital Gràcies a la plataforma eBiblio, la biblioteca digital ofereix audiollibres, llibres i revistes electròniques per descarregar des de qualsevol tauleta digital o ordinador i llegir en un lector de llibres electrònics. Igualment, també es poden veure pel·lícules en línia a través d’eFilm. Aquests recursos són totalment gratuïts i, tal com ens explicava Joana Garau, cap del Servei de Patrimoni Documental i Biblioteques del Consell, «Tant el volum d’usuaris com el nombre de préstecs ha augmentat exponencialment gràcies a l’accés gratuït a la plataforma eBiblio».

Préstec i altres serveis als geriàtrics En la mateixa línia, les biblioteques han activat un servei de préstec de lots de llibres als geriàtrics per dinamitzar els recursos d’aquests centres, ja que la majoria d’activitats col·lectives s’han vist limitades o restringides.

A més, la Biblioteca de Sant Lluís ha prestat una tauleta digital perquè els residents dels geriàtrics puguin fer ús d’eBiblio i escoltar continguts orals i visuals, més adaptats a les seves capacitats. Audiollibres, podcasts i altres recursos virtuals per atracar la literatura de forma dinàmica a la gent gran.

Acompanyament digital Es continua oferint el servei presencial d’acompanyament digital, en el qual vam aprofundir en el número 63 d’Àmbit, per donar suport i ajudar qualsevol ciutadà que tengui dificultats informàtiques o tecnològiques. Es tracta d’un servei democratitzant que vol contribuir a minvar la bretxa digital, ja que la tecnologia ha impregnat tots els nostres espais domèstics, de socialització i de relació amb l’Administració.

El blog Biblioconfinats El blog Biblioconfinats, nascut durant els mesos de confinament, ha servit i serveix per recollir continguts digitals d’interès públic i oferir activitats alternatives a les presencials. A banda de tots els recursos d’eBiblio, aquí també hi trobareu videorecomanacions, els autors i autores de Biblioficcions, un club de lectura virtual, contes narrats i relats enviats pels usuaris mateixos o pel personal bibliotecari, així com molts altres recursos per a famílies.

Les biblioteques no han deixat de programar activitats i han reforçat els seus serveis més enllà de la presencialitat. Tot i així, són espais segurs, adaptats amb totes les mesures de prevenció i, des de l’absoluta responsabilitat, s’espera poder celebrar un Sant Jordi presencial amb tots els usuaris!

41

ÀMBIT 64

APUNTS

200.000 euros per a activitats culturals tot l’any El Consell dedica una partida de 200.000 euros a subvencionar projectes promoguts per entitats culturals durant el 2021, a fi de garantir la programació d’activitats culturals durant tot l’any. Aquesta convocatòria, adreçada a entitats culturals sense ànim de lucre i amb domicili social a Menorca, és una de les més veteranes de la institució insular. S’hi poden acollir les associacions culturals sense ànim de lucre i les associacions de veïns l’àmbit d’actuació de les quals sigui l’illa de Menorca.

AJUTS PER AL FOMENT DE L’ÚS DEL CATALÀ El Consell ha publicat la convocatòria d’ajuts per al foment de l’ús del català en el sector empresarial, associatiu i esportiu de Menorca i de suport a l’edició en llengua catalana per a l’any 2021 amb l’objectiu de «promoure la producció de llibres, música i vídeos en català i fomentar el procés de normalització lingüística dels sectors socioeconòmics i en els àmbits associatiu i esportiu de Menorca». La convocatòria, dotada amb 40.000 euros, preveu quatre línies d’ajuts amb les partides pressupostàries següents: 1) Suport a l’edició en llengua catalana: 15.000 euros; 2) Foment de l’ús del català a l’empresa: 10.000 euros; 3) Foment de l’ús del català en l’àmbit esportiu: 5.000 euros; 4) Foment de l’ús del català en l’àmbit associatiu: 10.000 euros. Les activitats subvencionades s’han d’haver duit a terme en el període comprès entre l’1 de novembre de 2020 i el 31 d’octubre de 2021. El termini de presentació de sol·licituds acaba el 30 de juny. Podeu accedir a més informació i al tràmit aquí.

42

Documental sobre Menorca Talaiòtica Espiral Producciones S.L. ja treballa en el documental que ha de donar suport a la candidatura de Menorca Talaiòtica a Patrimoni Mundial. Adjudicat pel Consell per valor de 66.069,28 euros, el documental ha de mostrar la singularitat i excepcionalitat de la prehistòria menorquina, fent especial incidència en com el paisatge arqueològic s’insereix en un paisatge viu que ha respectat els monuments durant segles i que ha evolucionat al seu voltant. Espiral Producciones és una productora audiovisual dedicada al cinema, la televisió i la publicitat. L’equip del documental està format per Luisa Lagartera, productora; Laura Jurado, guionista; Manuel Balaguer, director; Agustí Torres, director de fotografia, i Amalia Pérez-Juez, arqueòloga assessora.

ÀMBIT 64

APUNTS

ELS FONS DE L’ARXIU

MENORCA TALAIÒTICA: RECURSOS EN 3D Al canal de Youtube de Menorca Talaiòtica es poden consultar una sèrie de vídeos en 3D que ens descobreixen la riquesa de quatre jaciments arqueològics de l’illa: la necròpolis de sa Mola, on es va documentar un dipòsit de vasos i estris dels segles III i II aC interpretat com les restes d’un acte de presentació i consum d’aliments en honor als difunts; el derelicte de Binissafúller, on es poden apreciar detalls del vaixell i de la composició del seu nòlit, bàsicament àmfores ibèriques que contenien vi; el poblat de Son Catlar, circumval·lat per una imponent muralla i amb elements defensius propis d’època hel·lenística, i el fons de l’ancoratge de Calescoves, on s’han trobat restes d’àmfores ceràmiques fetes a Eivissa, nord d’Àfrica i al sud de la península italiana (segles III-II aC).

L’Arxiu d’Imatge i So de Menorca custodia fons fotogràfics, filmogràfics i sonors de Menorca. Amb la idea de donar-los a conèixer i alhora obrir l’AISM a la ciutadania, han llançat una sèrie de vídeos amb el títol «Els fons de l’Arxiu». De moment, al seu canal de Youtube es poden veure els vídeos que presenten els fons de Josep Miquel Vidal Hernández, Maria Lluïsa Serra, Michel Casasnovas i Salvador Almirall Codina. També han posat a l’abast de tothom «Traginada, l’esclat d’un poble», documental sobre la història del grup de folk menorquí i el context en què va irrompre. Podeu veure’l clicant aquí.

Noves veus en Biblioficcions L’autor i il·lustrador de còmics Sam García, la professora de secundària i autora de literatura infantil Noelia Martínez, i el poeta Pere Gomila són els nous entrevistats de «Biblioficcions: aficiona’t a la lectura», campanya engegada per la Xarxa de Biblioteques de Menorca per promocionar la lectura, els autors i autores vinculats a l’illa i les biblioteques com a espais oberts d’aprenentatge i coneixement. A l’hora de triar els entrevistats, els responsables de la Xarxa tenen en compte, d’una banda, la representació dels diferents àmbits i gèneres (novel·la, poesia, teatre, literatura infantil, còmic i no-ficció) i, de l’altra, la paritat (sis autores i sis autors). L’acció forma part del programa d’activitats per celebrar el 35è aniversari de la XBM i consisteix en la difusió de dotze vídeos breus, un per mes, a través del web www.bibliomenorca.net i de les xarxes socials.

43

ÀMBIT 64

APUNTS

PLEC DE LECTURA: PILAR BENEJAM

Dietari d’Antoni Camps Fullana El Consell col·laborarà amb l’Ajuntament de Ferreries en l’edició i la impressió del segon dietari d’Antoni Camps Fullana (Ferreries, 1908-1990), destacat cronista de la vida d’aquest poble que també va desplegar un paper rellevant en l’àmbit musical. La seva neta, Sonia Marquès, assumirà les tasques d’edició i correcció del manuscrit, com ja va fer amb el primer volum publicat l’any 2012. La seva feina d’investigació, que ha suposar la transcripció de 50 anys d’escrits del seu avi, ha servit per recuperar un autèntic tresor de la memòria popular. Consell i Ajuntament formalitzaran aquesta col·laboració mitjançant la rúbrica d’un conveni que els compromet a fer sengles aportacions de 3.000 euros.

El catàleg de l’Arxiu, disponible en línia L’Arxiu d’Imatge i So de Menorca ha obert al públic la consulta en línia d’una part del seu catàleg de fotografies amb la intenció de facilitar la consulta del fons des de casa i d’aquesta manera també donar a conèixer el valor d’aquest patrimoni col·lectiu. El catàleg es pot consultar a la pàgina web de l’Arxiu i s’hi poden fer cerques segons col·leccions fotogràfiques i acotades per paraules, temes, dates, llocs, etc. En temps de pandèmia, l’Arxiu facilita l’accés al seu fons evitant desplaçaments innecessaris.

44

El Plec de Lectura de gener-febrer de 2021 està dedicat a Pilar Benejam (Ciutadella, 1937), professional destacada en el camp de la pedagogia en l’àmbit nacional. S’hi reprodueixen alguns fragments del seu discurs d’investidura del Doctorat Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili, llegit a Tarragona el novembre de 2019 i en el qual reflexiona sobre què és ser un bon mestre o una bona mestra i quin paper hi juga la universitat. Benejam, Filla Il·lustre de Ciutadella, ha escrit nombrosos textos dedicats a la didàctica de les Ciències Socials i la reflexió pedagògica, i també ha rebut diferents premis en reconeixement a les seves aportacions intel·lectuals.

Maite Mira guanya la Beca Talaiòtica L’1 de maig finalitza el període d’inscripció per participar en la nova edició de Becatalaiòtica, projecte cultural impulsat pels Amics del Museu de Menorca amb l’objectiu de donar visibilitat al talent jove, reivindicar el valor inspirador del paisatge i promoure la candidatura de Menorca Talaiòtica a patrimoni mundial entre nous públics. Consultau les bases legals a beca.menorcatalayotica.info i animau-vos a participar, com va fer Maite Mira, guanyadora de la quarta edició de Becatalaiotica amb el projecte «206 ANE: Un dia a So na Caçana», un joc de rol en què els jugadors han de prendre decisions a força d’emprar la intuïció i els coneixements sobre el passat de l’illa.

ÀMBIT 64

AGENDA

UNA NIT DE MUSICAL Sota la batua de Pablo Mielgo, la Simfònica de Balears i Àngels Gonyalons interpretaran un repertori que ens farà viatjar a través de l’espai, del Broadway de Nova York al West End de Londres, i també del temps. Follies, Cats o Els Miserables, alguns dels títols seleccionats.

Dissabte 17/04 · 20 h · Teatre Principal de Maó

BARNASANTS: MARIA JAUME La jove cantautora Maria Jaume, premiada al concurs Sona9, debuta amb el disc Fins a maig no revisc (Bankrobber, 2020), produït per Pau Vallvé. Propera i sincera, crua i transparent, les seves composicions de sonoritat acústica estenen un pont entre les cantautores anglosaxones de factura contemporània i la fecunda escena pop balear més actual.

Divendres 16/04 · 19 h · Teatre des Born Dissabte 17/04 · 19 h · Claustre del Carme RAFEL JOFRE: HORITZÓ CRIS JUANICO: SALPOLS L’imprecindible cantautor ciutadellenc torna al Teatre des Born amb un corpus de cançons per fer la volta a Menorca: un camí de cavalls musical amb cançons que parlen de desig, de natura, de festa o de somnis, però també de melancolia, sentits, vent, silenci o compromís.

Dissabte 17/04 · 20 h · Teatre des Born

Quinze anys després de la seva darrera exposició a Menorca, el pintor i escultor Rafel Jofre presenta la mostra Horitzó.

Fins al 24/04 Sala d’audiències del Claustre del Carme

EL PATRIMONI CULTURAL SUBAQUÀTIC DE MENORCA Amb aquesta xerrada el Museu de Menorca vol donar a conèixer el patrimoni cultural subaquàtic de Menorca, un patrimoni que no és tan visible com els grans monuments ciclopis, però que es caracteritza per una gran riquesa arqueològica i històrica.

Dimecres 21/04 · 19.30 h · Museu de Menorca · 971 350 955

MÉS

SANT JORDI Després d’un any de poques celebracions, enguany els ajuntaments s’han decidit a recuperar una de les festivitats culturals més estimades: la festa del llibre. Consultau el programa d’actes a agenda.menorca.es Dies 23 i 24/04 · Diferents localitats de Menorca

M E N O R C A 46

I L L A

D E

C U LT U R A

ÀMBIT 64

AGENDA

RITUALS MÀGICS A CALESCOVES Mitjançant la disfressa i la representació, els més petits recrearan un ritual funerari a Calescoves, una de les necròpolis més fascinants de l’illa! Organitza: Museu de Menorca.

Dissabte, 24/04 · 12.30 h · Calescoves (Alaior) · Inscripcions: 971 350 955

CHANO DOMÍNGUEZ & DIEGO AMADOR El Teatre Principal de Maó acull el plat fort del festival Menorca Jazz 2021. Una proposta de piano a quatre mans amb dos intèrprets que fan seu tot el que toquen. Partint de dos estils complementaris, els seus ritmes, repertoris i melodies conjuntes els han convertit en dos dels grans representants del gènere jazz-flamenc. Chano Domínguez és un dels jazzmen més importants del país, reclamat per artistes com Paco de Lucía o Enrique Morente. Diego Amador, multinstrumentista, cantant i compositor, ha col·laborat amb figures de la talla de Camarón de la Isla i ha debutat internacionalment amb Chick Corea o Pat Methney, entre altres.

AKA (AS KNOW AS) Després de recollir èxit rere èxit a Barcelona, a Madrid i per allà on s’ha representat, el monòleg AKA, escrit per Daniel J. Meyer, arriba al Teatre des Born de la mà de Lluís Febrer, la nova promesa menorquina!

23 i 24/04 · 20 h Teatre des Born

Dissabte 24/04 · 20 h Teatre Principal de Maó BARNASANTS: ENTREVEUS I VICTORÍ PLANELLS El trio mallorquí Entreveus, tres esplèndides veus que teixeixen polifonies, actuarà acompanyat per l’eivissenc Victorí Planells, veu de la mítica banda Uc. Nascut a Santanyí el 2005, el trio ha navegat per la cançó popular mallorquina fent versions i musicant poetes illencs.

Dissabte 24/04 · 19 h · IES Josep Maria Quadrado Diumenge 25/04 · 19 h · Nou Bar

CONCERT DE LEONMANSO Concert en format íntim de Leonmanso, músic que es mou entre el folk, el rock i el pop i destaca per les seves lletres sinceres i alhora plenes d’imaginació. El concert forma part dels actes reprogramats del Dia de les Illes Balears.

Dissabte 24/04 · 20 h · Claustre del Carme

TRESORS DAVALL LA MAR. EL DERELICTE DE BINISSAFÚLLER El Museu de Menorca posa en marxa l’activitat «Magatzems oberts» per presentar objectes mai abans exposats al públic. Les primeres peces provindran del derelicte de Binissafúller. L’arqueòleg Octavi Pons serà l’encarregat de conduir aquesta primera sessió.

Diumenge 25/04 · 12 h Museu de Menorca

a g e n d a . m e n o r c a . e s 47

ÀMBIT 64

AGENDA

AMOUR Amour és un delicat i bellíssim espectacle infantil que neix com un cant a la vida, a l’amor, al respecte i a la tolerància.

Un obra imprescindible per a tota la família creada per la companyia Marie de Jongh i guanyadora del Premi Fetén a Millor Espectacle.

Divendres 30/04 · 19.30 h · Teatre des Born 50È ANIVERSARI D’AMICS DE S’ÒPERA DE MAÓ El primer dels actes per commemorar els 50 anys de la creació d’Amics de s’Òpera de Maó comptarà amb el divulgador Ramon Gener com a conductor i amb les actuacions de la soprano Sabina Puértolas i el tenor Ivan Ayón Rivas, acompanyats al piano per Ulyana Popovich, i del Cor d’Amics de s’Òpera de Maó.

Dissabte 1/05 · 19 h Teatre Principal de Maó

MENORCA JAZZ: NOVÍSSIMS DEL JAZZ (NEW BLUE GONG JAZZ QUINTET/ CAFÉ OLÉ TRÍO) Els més joves dels nostres músics tocats de jazz surten a escena. Molts d’ells encara estudiants i formats per mestres com Suso González, Pere Arguimbau, Guiem Pons o Lluís Gener. Descobriu les noves promeses!

Divendres 7/05 · 20 h · Teatre des Born

RODO GENER PRESENTA MAGALLANES.0 MENORCA JAZZ: PERE ARGUIMBAU TRIO Jazz de la terra. El repertori de Pere Arguimbau no s’acaba.

L’intèrpret menorquí protagonitza l’obra Magallanes.0, un monòleg teatral escrit i dirigit per Jeroni Obrador que recull les vivències, dificultats i reflexions del personatge històric Fernando de Magallanes. Forma part dels actes reprogramats del Dia de les Illes Balears.

Dissabte 08/05 · 20 h Teatre des Born

Dissabte 8/05 · 20 h Sala Albert Camus (Sant Lluís)

M E N O R C A 48

I L L A

D E

C U LT U R A

PAU VALLVÉ: LA VIDA ÉS ARA Amb més de 20 anys damunt els escenaris i després de llargues gires, Pau Vallvé torna a Menorca per presentar el seu 17è disc: La vida és ara. Seguint una tradició personal, l’ha compost, tocat, mesclat i produït tot sol, al seu estudi. És un projecte musical sense èpica, sense drama, sense banda de rock, sense grans capes d’instruments, però amb molts més estils i sonoritats que de costum. La vida és ara ha estat considerat el millor disc de l’any als Premis Enderrock 2021. El concert de Pau Vallvé és el tret de sortida de la temporada 2021 d’Es Claustre.

Dijous 6/05 · 20 h Teatre Principal de Maó

ÀMBIT 64

AGENDA

SOM TALAIÒTICS: VISITA AL POBLAT DE SANT AGUSTÍ La sisena edició del cicle «Som Talaiòtics?» s’estendrà al llarg de l’any per donar a conèixer les novetats de la candidatura de la Menorca Talaiòtica. S’inclou servei de bus.

Diumenge 09/05 · Poblat de Sant Agustí · Inscripció prèvia: 971 350 762

IV FESTIVAL DE TEATRE INFANTIL DE MAÓ Del 14 al 16 de maig els més petits podran gaudir al Teatre Principal de Maó d’espectacles de dansa, circ, teatre gestual, titelles i animació musical gràcies a la celebració de la nova edició del Festival de Teatre Infantil de Maó.

Del 14 al 16/05 Teatre Principal de Maó

GUIEM SOLDEVILA: METAPHORA Guiem Soldevila forma part de la llista d’artistes menorquins imprescindibles. Ara arriba amb un nou disc que juga amb l’electrònica, però es manté dins el registre introspectiu que el caracteritza.

Dissabte 15/05 · 20 h · Teatre des Born

BARNASANTS: MARCEL PICH El músic mallorquí Marcel Pich recupera el seu espectacle per commemorar el 25è aniversari de la mort del cantautor manacorí Guillem d’Efak. Un recull del repertori acompanyat d’anècdotes vitals revisitades per Pich que amb la guitarra elèctrica dotarà les cançons d’un caràcter ambiental.

Diumenge 16/05 · 19 h · Nou Bar (Maó) COBERTURA Clara Segura i Bruno Oro tornen als escenaris, junts i per fer-nos riure. La parella artística de Vinagre, la sèrie de TV3 més vista a les xarxes socials, es posarà deu anys després en la pell d’innumerables personatges en una altra vibrant comèdia que girarà entorn del món del cinema i de com les noves tecnologies estan afectant de forma determinant les relacions humanes. Una història hilarant i tendra sobre l’amor, el desamor, l’èxit i el fracàs, que significa el debut de Clara Segura en la direcció.

Dissabte 22/05 · 12 i 18 h Teatre Principal de Maó

AMALGAMA KIDS FESTIVAL Es Pla de Sant Joan acollirà els dies 29 i 30 de maig el Festival Amalgama Kids, una iniciativa promoguda per l’associació Junts as Pla i dirigida al públic familiar que compta amb el suport del Consell i l’Ajuntament de Ciutadella. A falta de conèixer-ne el detall, podem avançar que el programa inclourà activitats de música, circ, teatre i literatura que se celebraran en dotze hortals cedits per a l’ocasió.

29 i 30/05 Es Pla de Sant Joan

a g e n d a . m e n o r c a . e s 49

ÀMBIT 64

AGENDA

MENORCA JAZZ: MARIA TORO QUARTET Una altra de les figures punteres d’aquesta edició del Menorca Jazz Festival. María Toro és nascuda a A Coruña però ja fa anys que volta pel món definint el seu estil propi. Amarrada a una flauta travessera des dels vuit anys, ha trepitjat l’escena del jazz a Nova York, Suïssa, Alemanya, Río de Janeiro… D’aquí les singularitats del seu jazz fusió.

Divendres 28/05 · Auditori de Ferreries MENORCA JAZZ: BALKAN PARADISE ORCHESTRA Festa assegurada amb Alba Careta, Milagros González, Berta Garcia (trompeta), Alba Ramírez (trompa), Eli Fàbregas (percussió), Eva Garin i Laura Lacueva (clarinet), Maria Cofan (trombó), Maria Puertas (tuba), Núria Perich (percussió) i Olivia Casas (tuba). Per fi, una mica d’aire fresc i alegria, que prou falta ens fa!

Dv. 4/06 · Claustre del Carme | Ds. 5/06 · Pla de Sant Joan (Ciutadella)

El Teatre Principal de Maó acollirà el Gran Concert Líric, a benefici de Creu Roja de Maó i Càritas. Un concert solidari que comptarà amb grans veus menorquines, amb presentació a càrrec de Juan Cubas i direcció de Luis José Ferrer. Les persones assistents podran gaudir de l’obra completa La dolorosa, entre altres romances, àries i sarsueles.

Diumenge 30 · 19 h Teatre Principal de Maó

BARNASANTS: CESK FREIXAS

MÉS

Cesk Freixas presenta Memòria (U98 Music, 2021), un disc introspectiu a veu i guitarra, el vuitè de la seva trajectòria.

Aquest nou treball ha aconseguit un suport extraordinari a través d’una campanya de micromecenatge amb més de 800 aportacions.

SOM TALAIÒTICS: VISITA NOCTURNA A TREPUCÓ Amb l’arqueòloga Elena Sintes. Servei de Bus Dissabte 5/06 · Trepucó

Dissabte 5/06 · 20.30 h · Teatre des Born

CONCERT DE CLARA GORRIAS QUARTET L’any 2018 va publicar el seu primer àlbum, La mar fa riure i fa plorar. La mar, la música d’arrel i el jazz són els tres elements que vertebren el disc. S’ha presentat a escenaris com el Mercat de Música Viva de Vic o l’Alternatilla Jazz Festival.

S’emetrà a través del canal de Youtube del Consell. Forma part dels actes reprogramats del Dia de les Illes Balears.

Dilluns 7/06 · 20 h · Ciutadella

M E N O R C A 50

GRAN CONCERT LÍRIC SOLIDARI

I L L A

D E

C U LT U R A

ÀMBIT 64

AGENDA

GALA OPERÍSTICA 50è ANIVERSARI D’AMICS DE S’ÒPERA DE MAÓ En el marc dels actes de celebració del cinquantè aniversari d’Amics de s’Òpera de Maó, arribam a un dels esdeveniments centrals: una gran gala operística que rememorarà els millors passatges d’aquestes cinc dècades de bel canto a Menorca.

Divendres 11 i diumenge 12/06 · Teatre Principal de Maó BARNASANTS: OVIDI 25 CONCERT DE PÈL DE GALL Pèl de Gall és una banda de rock que es defineix pel seu caràcter festiu i atrevit, amb lletres que diuen molt del quefer d’una generació. S’emetrà al Youtube del Consell. Forma part dels actes reprogramats del Dia de les Illes Balears.

Dilluns 14/06 · 20 h · Ciutadella

EL LINARES Y LOS FUSIONADOS El Linares y los Fusionados recuperen la rumba flamenca i en fan una fusió amb una amalgama de sons com el blues, la samba, la bossa... S’emetrà al Youtube del Consell. Forma part dels actes reprogramats del Dia de les Illes Balears.

Dilluns 21/06 · 20 h · Ciutadella MÉS

Ovidi Montllor se’n va anar de vacances el 10 de març de 1995. Durant els 25 anys que han passat des del seu traspàs, l’artista d’Alcoi ha rebut nombrosos homenatges de tot tipus. En 2014, el poeta David Caño, el músic Borja Penalba i el periodista David Fernàndez van enllestir l’espectacle Ovidi 3.

Posteriorment, s’hi va unir la cantant Mireia Vives, companya artística de Penalba, i el projecte va ampliar referents i lluites col·lectives en Ovidi 4. Ara, els quatre presenten Ovidi 25.

Dv. 18/06 · 20.30 h Teatre des Born

CALA JOIA

Els Premis Mediterranis Albert Camus arriben aquesta primavera al Teatre Principal de Maó, amb els dos guanyadors del 2020 —el filòsof francès Edgar Morin i el fotògraf argelià Abdo Shanan— i l’actuació musical de la cantant israeliana Noa. Una gala que inaugurarà les III Trobades Mediterrànies Albert Camus, enguany convocades sota el títol «No hi ha vida sense diàleg».

El grup es va formar l’any 2012 a les vetllades del mític bar Es Cau i el 2016 es van animar amb la primera maqueta De reüll. El 2018 van publicar un nou disc de cançons pròpies, Acords de mar, i van inaugurar el 2021 amb la presentació del treball Gira al Teatre des Born.

Del 18 al 20/06 · Sala Polivalent Albert Camus Premis: divendres 18/06 · 19 h · Teatre Principal de Maó

26/06 · 19 h Esplanada des Castell

TROBADES ALBERT CAMUS: PREMIS MEDITERRANIS

51

ÀMBIT 64

ABECÉ

La nova normativa de la llengua catalana (4): Quan he de posar guionet en els compostos i derivats?

Text: Servei d’Assessorament Lingüístic del CIM

Amb caràcter general, els mots compostos i els derivats per prefixació no duen guionet (arximilionari, preromà, socioeconòmic, politicocultural...). Ara bé, ja sabem que tota regla té les seves excepcions, i aquesta no se’n salva.

La nova Ortografia catalana de 2016 les recull totes.

Escriurem guionet, idò, en els casos següents:

Alerta amb el prefix noLes expressions lexicalitzades que duen el prefix no- seguit d’un substantiu o un adjectiu i que corresponen a conceptes fixats i propis de llenguatges d’especialitat, les escriurem amb guionet: prosa de no-ficció, pacte de no-intervenció, art no-figuratiu, els no-creients, la filosofia de la no-violència, etc. Ho sabrem perquè en aquests casos el prefix no- ja no actua com a adverbi, sinó com a part d’una concepte lexicalitzat.

Els prefixos seguits de majúscules, xifres, símbols, cometes o mots en cursiva també duen guionet: anti-OTAN, ex-Iugoslàvia, selecció sub-21, ex-«hippy», etc.

Atenció, però, perquè si formen un nom propi s’escriuen sense guionet: l’Anticrist.

52

Quan el prefix precedeix una expressió formada per dos o més elements o bé un mot que ja duu guionet, també hem de fer servir el guionet: l’ex-directora general, l’ex-Unió Soviètica, una manifestació pro-dret a vaga, etc.

Així, no serà cap errada si escrivim que la vicepresidenta del Consell s’ha reunit extraoficialment amb el vice-primer ministre d’Economia.

El cas dels compostos cultes Tot i que ja hem dit que en general s’escriuen sense guionet (fisicoquímic, afroamericà, labiodental...), sí que s’admet el guionet si es vol remarcar la independència dels dos conceptes, per exemple quan parlam d’un tractat hispano-americà.

I en el cas dels compostos catalans?

Segueixen la mateixa regla general (coliflor, aiguardent, agredolç, malnom, gratacels...); però escriurem guionet: · En compostos reduplicatius i onomatopeies: bum-bum, xino-xano, xup-xup... · Si el primer element acaba en vocal i el segon comença en r-, s- o x-: penja-roba, escura-xemeneies, esclata-sang... · Si el primer element du accent gràfic: mà-llarg, despús-ahir... · Quan un dels elements és un punt cardinal: nord-americà, sud-oest... · Si el compost resultant pot dificultar o alterar la lectura dels components: mira’m-i-no-em-toquis, Son Bell-lloc… · En els cardinals i ordinals compostos (només entre desena i unitat i entre unitat i centena): vint-i-quatre, seixanta-set, tres-cents...

Hi ha casos en què l’ús del guionet sigui optatiu?

Sí, açò també ho haurem de tenir en compte, ja que el podem fer servir tant per evitar confusions amb un altre mot homògraf (per exemple: ex-pres, quan ens referim a una persona que ha estat empresonada, per diferenciar-lo d’exprés, en el sentit d’urgent o explícit; co-rector, que no corrector, o bé ex-portador per distingir-lo d’un exportador, és a dir, que es dedica a fer exportacions) com per evitar formes gràfiques que podrien sorprendre (ex-exiliat, ex-xa de Pèrsia...).

MENORCA ÉS ILLA DE CULTURA Descobriu-ho aquí agenda.menorca.es

Voleu estar al dia de les activitats culturals que es fan a Menorca?

Subscriviu-vos al butlletí i rebreu setmanalment al correu electrònic informació sobre concerts, obres de teatre, fires, exposicions, conferències i moltes coses més.

Feis clic AQUÍ per donar-vos-hi d’alta.