Entrevista

Inèrcia

Redacció Barcella

D’esquerra a dreta Patri Montava, Saül Sempere, Aitor Estan i Pau Tudela.

Inèrcia, el grup de música punk-rock format per Saül Sempere, Patri Montava, Aitor Estan, tots tres de Banyeres, i Pau Tudela, d’Alfafara, desplega des de l’any 2010 el seu estil punk-rock amb una gran connexió amb el públic, des dels primers concerts i gravacions fins a Magnetismes, l’últim disc en aquest 2020 de confinaments.

—En primer lloc, vos donem l’enhorabona pel vostre nou treball Magnetismes. Cinc discos i més de deu anys com a grup, segurament vos deuen fer parlar amb coneixement de causa. ¿Quines són les majors alegries que vos ha donat la vostra carrera? ¿I quines han estat les majors desil·lusions?

—La veritat és que costa creure que ja duem tants anys. Hem assaborit molts bons moments durant aquest temps i les majors alegries han sigut a nivell humà. Hem creat una família i unes amistats molt especials entre els quatre membres i l’equip que ens envolta i hem viscut una evolució personal i musical molt positiva. Si pensem en alegries més tangibles, com ara diners, arribar a les masses o reconeixement incondicional, podem parlar-ne poc. Amb tot, sempre hem tingut els peus a terra, mai no ha sigut el nostre objectiu.

«La Mariola forma part de nosaltres i és el lligam que ens uneix als quatre.»

—En alguna ocasió heu comentat que fer música des d’un territori com la Mariola és més complicat que ferla des de grans ciutats, com València o Barcelona. ¿Podeu explicar-nos un poc millor per què?

—En el món de la música, com en qualsevol altre, el que més t’ajuda a avançar i a moure’t és tindre contactes. No parle d’amiguisme o de tindre bons padrins, que també, parle sobretot de disposar d’una microescena propera que permetria arribar a més gent i a més coneixement a través d’altres grups del teu estil, de festivals, de promotors, etc. En aquest aspecte, crec que el nostre territori està un poc en vies de desenvolupament, necessita més moviment. Imagine que tindrà alguna cosa a veure amb la seua geografia i amb la seua llunyania respecte a grans ciutats i nuclis musicals.

—¿I per quin motiu heu decidit seguir arrelats al vostre poble?

—Els quatre membres d’Inèrcia hem viscut en altres llocs diferents a la Mariola i sempre hem tornat a casa com arrossegats per una força magnètica. Ens encanta viatjar però sempre acabem tornant. La Mariola forma part de nosaltres i, de fet, és el lligam que ens uneix als quatre components del grup.

—Enllaçant amb el vostre nou disc, ¿la cançó Venim del fred parla d’això?

—Sí, és una oda a la serra de Mariola i a la seua gent, dedicada especialment a totes aquelles persones que se n’han anat a viure fora del poble i el troben a faltar. Feia temps que volíem escriure sobre aquesta qüestió i va ser precisament durant la gran nevada que va caure enguany quan ens va vindre la inspiració.

—¿Quins aspectes destacaríeu de Magnetismes?

—Per a nosaltres suposa una evolució natural, atés que els nostres gustos i influencies van ampliant-se. No ens agrada copiar-nos a nosaltres mateixos, creiem que això seria massa avorrit. El fet de provar amb el nou productor Tono Hurtado ha expandit aquest canvi deliberat i ens ha permés explorar recursos i sonoritats nous. Pensem que és el disc més coherent i més redó que hem fet mai.

—La presentació de Magnetismes s’ha vist de ple afectada per la crisi de la covid-19. Heu hagut de suspendre concerts, heu començat a fer concerts en línia, heu tret mascaretes de marxandatge, etc. però ¿quines han sigut les pitjors conseqüències que heu patit com a grup?

—Sobretot el distanciament entre els quatre membres, el fet de trencar eixa rutina de grup que teníem tant automatitzada és la conseqüència més dura per a Inèrcia. També, com no, quedar-nos sense aquella adrenalina i aquella emoció que només es pot sentir en un concert en directe. Al cap i a la fi, aquesta és la vertadera recompensa a tot l’esforç.

«Pensem que Magnetismes és el disc més coherent i més redó que hem fet mai.»

—Fa poc vam poder gaudir del gran concert que vau fer en acústic a Banyeres dins dels actes de les Festes de Santa Maria Magdalena. ¿Com són les vostres impressions d’un concert en aquest format i amb les noves condicions de seguretat?

—Va ser, sense dubte, el concert més emocionant que hem fet mai. El vam preparar amb molta estima, tenint cura de tots els detalls. Totes les ganes contingudes de tots els mesos de tancament es van alliberar en una nit molt difícil d’oblidar. El fet que fóra en acústic o que la gent anara en mascareta van passar a un segon pla degut a tota eixa emoció. Cal fer una menció especial al coratge i la determinació que van demostrar l’Ajuntament de Banyeres i la Junta de les Festes de Santa Maria Magdalena en organitzar el concert en plena pandèmia, al mateix temps que molts ajuntaments cancel·laven esdeveniments semblants.

—El sector reivindica ara com ara que els esdeveniments culturals són llocs segurs quant als contagis de coronavirus. ¿Teniu alguna proposta en aquest sentit per a convéncer el públic i les institucions?

—Hem de perdre la por i actuar amb coherència i sentit comú, no podem matar la cultura. Totes les activitats culturals segueixen unes mesures covid-19 que en molts altres sectors no es compleixen. Ja s’ha demostrat que la cultura és segura i les dades ho confirmen. Ara falta convéncer la societat. ❦