Premi Renart 2026

PREMI RENART 2026

LA GENT DE BARCELONA

Associació Antic Gremi Revenedors, 1447

EXPOSICIÓ D’OBRES FINALISTES

La gent de Barcelona. Premi Renart 2026

La gent de Barcelona Del 18 de juny al 3 de juliol de 2026 Exposició col·lectiva de les obres finalistes del Premi Renart 2026 © Dels textos de les obres: Artistes Organitza: Associació Antic Gremi Revenedors, 1447

Associació Antic Gremi Revenedors, 1447

LA GENT DE BARCELONA Hi ha ciutats que s’expliquen per les seves pedres, pels seus monuments, per l’acumulació de segles visible en cada cantonada. Barcelona és d’aquestes ciutats. Però hi ha una altra Barcelona, la que no surt als mapes de turisme i que, en canvi, és la que realment la fa ser el que és: la de la gent que l’habita, la transita, la treballa i la transforma cada dia.

Aquesta és la Barcelona que el Premi Renart ha posat al centre de la seva quarta edició. No la ciutat com a escenografia, sinó com a retrat col·lectiu. La gent de Barcelona com a subjecte pictòric, com a matèria de reflexió i com a exercici de mirada.

El Premi Renart va néixer de la voluntat de l’Associació Antic Gremi de Revenedors de continuar una tradició que dura des del 1447: la de vincular el comerç, la cultura i la vida de la ciutat en un mateix gest.

Durant més de cinc segles, els revenedors de Barcelona han estat testimonis i protagonistes dels canvis de la ciutat. Han vist créixer barris, desaparèixer oficis, arribar onades de gent nova que amb el temps ha passat a ser, també, gent de Barcelona.

La gent de Barcelona. Premi Renart 2026

El premi porta el nom de Joaquim Renart, gran cronista i dibuixant de Catalunya, del qual l’entitat conserva un fons important, i és, en el fons, un acte de continuïtat: seguir mirant, seguir dibuixant, seguir deixant constància de qui som, com ens comuniquem i on vivim.

Les obres que recull aquest catàleg són les finalistes de la IV edició del Premi i cadascuna és una resposta diferent a la mateixa pregunta: qui és la gent de Barcelona?

Respostes que passen per la intimitat i per la multitud, per la quotidianitat i per l’excepció, per la tradició i per tot allò que encara no té nom. Juntes, formen un mosaic parcial i subjectiu, com ho és qualsevol retrat honest d’una ciutat viva.

Les obres guardonades passaran a formar part del fons artístic de l’Associació, un llegat de més de cinc-cents anys que creix, edició rere edició, amb les veus dels artistes del present. Perquè una col·lecció no és un arxiu mort: és una conversa que no s’acaba mai.

Associació Antic Gremi Revenedors, 1447

Rostres de ciutat Enric Servera (@enric_servera)

Monotípies i collage sobre paper 55x 38 cm

Aquesta obra explora la identitat de La gent de Barcelona des de l’arrel i la col·lectivitat. Mitjançant la tècnica de la monotípia, he integrat i estampat traços originals realitzats per infants en tallers de diversos barris de la ciutat, actuant com a mediador d’una expressió artística comunitària.

L’obra defuig el retrat individual per buscar la superposició de mirades honestes que conformen el teixit humà de Barcelona. El procés d’impressió en capes crea una superfície on apareixen rostres incomplets, empremtes i buits que actuen com a memòria fragmentada del veïnat.

L’obra busca pensar el retrat col·lectiu i el rastre dels habitants de la ciutat de Barcelona com a suma d’impressions.

La gent de Barcelona. Premi Renart 2026

La tertúlia Mireia Vilà (@bymireiavila)

Acrílic sobre paper 55x 38 cm

Diverses persones, diverses històries, un mateix edifici. Aquesta obra captura la quotidianitat que s’amaga darrere de cada terrassa i com, plegades, totes aquestes vides acaben formant una mateixa realitat compartida.

Associació Antic Gremi Revenedors, 1447

Platja del Bogatell Juana Céspedes (@juanacespedes_art)

Aquarel·la sobre paper 55cm x 46cm

La pintura captura l’essència dels qui habiten i visiten Barcelona des del quotidià i el viu: una comunitat activa que troba a la platja un lloc de trobada, llibertat i expressió. Cada figura, encara que mínima, suggereix una història pròpia; juntes construeixen un paisatge humà on l’esport, l’oci i la contemplació s’entrellacen.

La gent de Barcelona. Premi Renart 2026

Sant Jordi Javier Corral (@javiercorralart)

Aquarel·la sobre paper 55x 46 cm

Associació Antic Gremi Revenedors, 1447

Pluralitats I Berto Martínez

Oli sobre tela 55cm x 46cm

Trobem els personatges que caminen pels carrers més emblemàtics de Barcelona. Enriqueixen la vida de la ciutat i la fan més pluricultural i diversa, però la seva massificació pot produir un col·lapse. El quadre transmet una situació estiuenca i agradable, que ens mostra una ciutat plena de vida, amb un fons que expressa llibertat i bellesa, però que també vibra i desprèn interpretacions d’alerta. Un compromís que ens avisa de cuidar el territori per no malmetre’l i permetre circular-hi als que hi resideixen. És la pròpia vida la que crea aquesta obra plena de pulsions i batecs vitals sensitius: els elements configuratius que la generen.

Independentment de narrar el fet real, he realitzat una anàlisi de l’obra tant compositiu com cromàtic.

La gent de Barcelona. Premi Renart 2026

Josep Llimona i el seu taller Gerard Torres (@gerardtorres)

Oli, ceres i carbonet sobre fusta 55cm x 38cm

L’obra representa l’interior del taller de l’escultor barceloní Josep Llimona, un espai que oscil·la entre la quietud i la inquietud. A l’esquerra, una finestra obre la mirada cap al Cementiri de Montjuïc, insinuant la presència latent de mort, present en la nostra vida quotidiana però també en la memòria de la gent de Barcelona. En primer terme, una escultura a mig fer de la Parca —la Mort— apareix esgotada, com si el seu propi ofici l’hagués vençuda. Un aspecte amb el qual no hi vaig voler representar ni el triomf ni solemnitat, sinó cansament. Per altra banda, un dibuix de Picasso de 1899 i el seu primer collage on combinava un cromo, em va servir com a referència per a la figura de Llimona. Darrere seu, penjat a la paret, hi ha el dibuix d’Antoni Gaudí en el seu llit de mort, realitzat per Joaquim Renart. Aquesta imatge introdueix una altra capa de relació: la mort documentada, observada, gairebé estudiada, talment com va fer Picasso amb Casagemes. El simbolisme de la figura de Renart connecta també amb el seu germà Dionís, que era assidu en el taller de Llimona, reforçant genealogies, influències del teixit artístic la ciutat.

Associació Antic de Gremi Revenedors, 1447

Teixit urbà Ángeles Rey (@labordas_angelesrey)

Tècnica mixta 55cm x 46cm

Teixit Urbà és una obra de tècnica mixta que articula un llenguatge visual basat en el collage tèxtil i la superposició de suports. La peça construeix una representació estratificada de Barcelona com a territori social i cultural mitjançant l’ús de teixits vinculats a imaginaris de la burgesia, la tradició i la contemporaneïtat. El procés tècnic combina oli, acrílic i veladures, generant una superfície matèrica de gran densitat visual. L’acumulació de capes i retalls configura una composició propera a l’horror vacui, que remet a la complexitat de les dinàmiques urbanes i a la coexistència de múltiples relats socials. Des d’una perspectiva conceptual, l’obra estableix un diàleg entre la memòria històrica de Barcino i la realitat contemporània, incidint en la idea de territori com a construcció col·lectiva. Teixit Urbà planteja la ciutat com una estructura viva i en transformació constant, on matèria i significat esdevenen indissociables.

La gent de Barcelona. Premi Renart 2026

Mai tindré el meu nom en un carrer Tuike Souza (@tuikesouza)

3r premi Tècnica mixta sobre tela 55cm x 46cm

L’obra posa el focus en la presència discreta però essencial de la gent comuna dins el teixit urbà de Barcelona. Inspirada en els colors minerals de la pedra utilitzada en l’arquitectura històrica de la ciutat, l’obra construeix un espai pictòric on arquitectura i vida quotidiana es troben i es transformen mútuament. L’obra representa figures anònimes — treballadors, vianants, gent en trànsit— que recorren els seus camins habituals. Són figures que participen del dia a dia de la ciutat i que, tot i la seva aparent discreció, formen part activa de l’espai públic. Barcelona apareix com un espai compartit i divers, construït per múltiples orígens i trajectòries. Les figures no es defineixen individualment, sinó com a part d’un cos col·lectiu que dona forma a la ciutat viva. Les textures superposades evoquen el pas del temps i les capes d’història, mentre suggereixen atmosferes que connecten matèria, memòria i experiència.

Una mirada atenta sobre allò que sovint queda fora del relat oficial: la vida que transcorre als carrers i els detalls de l’espai urbà que passen desapercebuts.

Associació Antic Gremi Revenedors, 1447

Entre la flor i l’aire Filio Acosta (@filio0)

1r premi Oli sobre tela 55cm x 46cm

En una ciutat que avança amb pressa, aquesta obra proposa un exercici de lentitud d’ànim. La jove es recolza sobre el sòl i, entre la flor barcelonina i l’aire, suspèn el temps. No corre, no posa: descansa. La seva mà a penes elevada suggereix contemplació, com si mirés el cel des del centre mateix del paviment. El taronja vibra sobre el gris urbà com un pols vital que irromp en la geometria. En aquest gest mínim s’obre un espai de pausa, un respir enfront de la velocitat contemporània. L’obra proposa una mirada introspectiva, una pausa enmig del ritme urbà, recordant-nos que la ciutat no és només la seva forma, sinó les persones que la sostenen amb la seva presència quotidiana.

La gent de Barcelona. Premi Renart 2026

Sense títol 1 Hugo Hidalgo (@cendra_art)

2n premi Oli sobre lli 55cm x 46cm

Intentar representar les persones que habiten Barcelona implica la dificultat de donar forma a un subjecte en constant canvi i moviment. És complicat posar-nos cara, ja que els nostres trets, formes i colors són tant múltiples com possibles. Podríem dir que algunes vegades som el cos sense òrgans, altres vegades éssers de definició esquiva; fins i tot podem arribar a ser dades i estadístiques. Podem dir amb orgull que tenim identitat cultural pròpia i simultàniament som multiculturals. Els nostres triomfs com societat van de bracet de la dificultat de fixar la nostra imatge de manera estable. Així, la meva proposta intenta allunyar-se de les limitacions de la figuració i abordar aquest desafiament buscant el caràcter essencial en l’abstracte. Sense títol 1 presenta una figura humana d’aspecte fluid i faccions difícils d’agafar, que remeten a l’art matèric català i a figures com Francis Bacon.

Associació Antic Gremi Revenedors, 1447

Els colors de Barcelona Francesc Puig (@artiatzar)

Tècnica mixta 55cm x 46cm

Aquesta obra té el seu origen en el moment que em poso a reflexionar sobre quin és el primer impacte que tinc jo quan vaig a Barcelona. Capital gran, però accessible que reuneix una gran pluralitat de persones vingudes d’arreu del món. Tots som humans que més enllà de petites diferències físiques, ens uneixen moltes coses en comú. Som espurnes de vida que anem a la recerca de la nostra realització, cadascú a la seva manera, i això és el que genera una gran varietat d’expressions de vida. Per plasmar això, les similituds i al mateix temps les diferències, vaig tenir la intuïció d’utilitzar el color i les seves diverses tonalitats. Tots som iguals i també tots som diferents. Petites variacions al voltant d’un color i grans contrastos també expressats en la diversitat de colors. El procés tècnic parteix de la utilització de la resina epoxi tenyida amb anilines. Col·locar la resina preparada en les bossetes de cel·lofana i esperar que solidifiqui per poder manipular. Per a mi, la gent de Barcelona traspua molt de color, en totes les seves variacions.

La gent de Barcelona. Premi Renart 2026

Gent Llorenç Peret (@llorenc.artwork)

Acrílic 55cm x 46cm

Gent, espais i elements de Barcelona fotografiats, compostos i pintats paranoico-críticament.

Associació Antic Gremi Revenedors, 1447

Passejant per Barcelona, La Boqueria Fernando Arribillaga (@fernandoarribillaga)

Acrílica sobre fusta 55cm x 38cm

La pintura té la característica de crear espais i ambients, amb ratlles, línies i taques. Aquesta obra busca transmetre la força i les vibracions d’aquest lloc d’intercanvi cultural, ja que té una gran afluència de gent i fomenta les relacions amb la botiga de barri pròxima a la qual comprarem.

La gent de Barcelona. Premi Renart 2026

Gairebé no hi som Marga Martínez (@margamartinezqueralt)

Oli sobre tela 55cm x 46cm

Gairebé no hi som. Ens queden els marges. Hi som, però la ciutat ja no ens enamora. La nit continua encesa, però amb desgrat. Un descontentament compartit. Un desarrelament silenciós. L’obra aborda el tema des del revers, sense la presència de la gent: només les restes i l’estat emocional. Perquè la gent som també el que sentim i el que deixem enrere. Els espais urbans es transformen i en queden els rastres. Una mirada silenciosa sobre allò que persisteix quan la vida urbana es desplaça. Els clarobscurs, una paleta continguda i la reducció d’elements reforcen la sensació d’absència i l’atmosfera emocional de l’obra.

Associació Antic Gremi Revenedors, 1447

T’he dit que no miris Rita Devant

Oli sobre tela 55cm x 46cm

Aquest quadre va començar com un repte, volia representar dues figures que dialoguessin, però quan el miro sento que estic interrompent alguna cosa i que s’han adonat de la meva intromissió, com quan em quedo embadalida pel carrer, esperant a la parada del bus, escoltant una conversa que no és per mi, espiant gestos i jutjant sense tenir cap tipus de context. Jo no m’he criat a la ciutat, i quan baixava a Barcelona a passar la tarda em sentia molt sobreestimulada, no sé per què parlo en passat si encara em passa, caminant tinc la sensació que no em tinc temps de mirar a tothom, però, per altra banda, m’incomoda molt que em mirin a mi.

La gent de Barcelona. Premi Renart 2026

Perfils de llum Carles Castellví

Oli sobre tela 55cm x 46cm

Composició que segueix l’estela deixada per anteriors i similars teles, on el mateix espai de treball és una combinació atzarosa de taques i línies que configuren un conjunt plàstic i visual emmarcat dins l’abstracció pictòrica. Es poden trobar punts o zones i taques que destaquen i sobresurten per damunt de les tonalitats pàl·lides presents en gran part de la tela; i que alhora es barregen amb les línies i esgrafiats, tot participant en l’intent d’apropar-se a una determinada estètica pròpia de la cultura contemporània. És també una reflexió, una fabulació pictòrica que sense representar res en concret, també pot suggerir metafòricament la infinita varietat de caràcters i personalitats que omplen i donen vida a Barcelona, combinant permanentment el resultat de dos conceptes ben actuals: La incertesa en els temps que vivim i la determinació ferma a continuar endavant, les dues inherents a les complexitats de la nostra existència en un món sempre nou i sorprenent. Primavera del 2026.

Associació Antic Gremi Revenedors, 1447

PREMI RENART 2026

LA GENT DE BARCELONA EXPOSICIÓ D’OBRES FINALISTES

La gent de Barcelona. Premi Renart@revenedors 2026