Skip to main content

Beca de Recerca Antic Gremi Revenedors de Barcelona 2025

Page 1

Beca de Recerca Antic Gremi Revenedors de Barcelona 2025 Albert Cortés Burón, Laura Farías Muñoz i Quintí Vinyes i Bassols

Associació Antic Gremi Revenedors, 1447 Pl. del Pi nú m. 3, 1r, 08002 Barcelona


Convocatò ria 2025 El 29 de setembre del 2025, es va celebrar l’acte de lliurament de la VI Beca de Recerca Antic Gremi Revenedors de Barcelona, a la plaça del Pi, davant la Casa Gremial. La beca, dotada amb 5.000 €, es va adjudicar al projecte Per un Gremi tan llustrós. El Gremi de Tenders Revenedors com a promotor artístic a la Barcelona moderna (segles XV-XIX). L’acte de lliurament es va fer durant la celebració de Sant Miquel i va estar presidit pel jurat, format per Francesc Sendil i Martí, president de l’entitat, Agustí Alcoberro i Pericay, Josep Bracons Clapés, Joan Soler Jiménez i en Xavier Cazeneuve Descarrega. Els adjudicataris van recollir el certificat acreditatiu, i van presentar breument la seva proposta guanyadora.

Acte d’adjudicació de la Beca del 2025 a la plaça del Pi de Barcelona.


Convocatòria 2025 - Projecte guanyador Hipòtesi de treball i objectius Com és sabut, la decisió presa per Felip II l’any 1561 d’establir permanentment la cort a Madrid comportà , entre altres factors, el desarrelament d’una aristocrà cia catalana que s’establí a les terres castellanes a l’encalç dels favors i les prebendes que es generaven en la proximitat al poder reial. La desvinculació d’aquesta elit social ―tenidora de grans fortunes econò miques i d’un significatiu nivell de capital intel·lectual― de la geografia catalana, dificultà les possibilitats de desenvolupament d’encà rrecs artístics de notable envergadura, així com empantanà l’assoliment de l’altesa ―material, tècnica i iconogrà fica― dels seus resultats. La iniciativa en la comitència artística, davant la carència de noblesa, fou adoptada per altres grups socials (la noblesa menor, la petita aristocrà cia urbana...) i per les institucions polítiques, administratives, religioses i professionals. Entre aquestes entitats, els gremis tingueren un rol fonamental en el patronatge artístic, tanmateix, encara resulten exigus els estudis que han pretès ponderar la importà ncia que tingueren aquestes institucions en el panorama artístic de la ciutat de Barcelona, així com manquen aproximacions que valorin críticament cadascuna de les seves aportacions artístiques, tal com recentment ha reclamat Carme Narvá ez. 1 Malgrat el grau d’excel·lència dels encà rrecs que capitanejà , el Gremi de Tenders Revenedors de Barcelona és una de les entitats histò riques que encara perviu en l’orfandat d’una recerca significativa dins d’aquest camp d’estudi, esdevenint imperativa la revisió cient fica d’aquesta institucio.


Convocatòria 2025 - Projecte guanyador Hipòtesi de treball i objectius El Gremi de Revenedors, com moltes altres institucions coetà nies de la ciutat, va valer-se d’aquest patrimoni per esgrimir-lo com a signe de devoció i pietat envers Déu i sant Miquel Arcà ngel, el sant patró del gremi. Altrament, l’abelliment artístic dels seus espais, més enllà de manifestar el compromís devocional dels seus integrants, també s’articulava com a instrument de projecció social, comunicant el prestigi i el poder econò mic de la corporacio als habitants de la Ciutat Comtal. L’objectiu del present projecte de recerca radica en l’efectuació d’una anà lisi de les iniciatives artístiques empreses pel Gremi entre el segle XV i el segle XIX. Es prendran com a límits cronolò gics, respectivament, l’encà rrec a mitjans del Quatre-cents al pintor Jaume Huguet del primer retaule de la nova capella gremial i la comissió el 1816 a l’escultor Damià Campeny del misteri de la Deposició de Nostre Senyor Jesucrist al Sepulcre, que el Gremi tragué per primera vegada en processó el 1817 i que compta amb el privilegi d’haver estat la primera obra realitzada per Campeny a la Ciutat Comtal, després del seu sojorn a Roma. Sobre ambdues obres existeixen rellevants estudis precedents, si bé disposem de noves dades i perspectives d’estudi que permetran aprofundir en el seu coneixement. 2


Convocatòria 2025 - Projecte guanyador Hipòtesi de treball i objectius Entre els projectes artístics dirigits pel Gremi que pretenem revisitar, també hi despunten empreses esbalaïdores que palesen la notable puixança econò mica que experimentà aquesta institució d’ençà del darrer quart del segle XVIII. N’és un exemple el retaule gremial escomès entre el 1797 i el 1800 que s’afaiçonà a la capella de Sant Miquel de l’església de Santa Maria del Pi, obra coral on Salvador Gurri excel·lí en l’execució de la imatge principal del titular de la capella dels Revenedors. La restauració d’aquest gran moble, efectuada el 2012, ja va comportar l’advertiment de nombroses informacions inèdites relatives a la qualitat dels materials emprats en la construcció del retaule, així com l’exhumació de nous documents a l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi que ens permetran concretar les baules del procés creatiu d’aquesta obra.3 Per altra banda, en aquest marc temporal, també es produí la remodelació de la casa gremial el 1781, adquirida amb un segle d’anterioritat a la ubicació actual de la plaça del Pi. Tant aquesta arquitectura, com els fastuosos esgrafiats que encara decoren la seva façana, no han rebut una atenció permenortizada a despit del gruix documental que es coneix vinculat a aquesta fà brica. 4


Convocatòria 2025 - Projecte guanyador Hipòtesi de treball i objectius Dins d’aquesta frontissa cronolò gica, no només incidirem en els encà rrecs artístics que van generar obres insignes de la histò ria de l’art català com les peces suara esmentades, sinó que també es presentarà documentació inèdita referida a peces que no s’han conservat, però que llur testimoni en les fonts ens permet una visió més acurada de les necessitats devocionals i les preferències artístiques del Gremi. Entre aquestes és possible destacar els ornaments i vasos sagrats d’època medieval i moderna, l’antependi datat al 1585 que mostra la flagel·lació de Jesucrist o el retaule barroc erigit el 1663 i substituït per l’actual de Gurri, per bé que en el transcurs de la recerca s’espera que el corpus de creacions fins ara recollit pels candidats s’ampliï. L’examinació d’aquestes obres, així com la ponderació econò mica de les despeses efectuades pel Gremi en la confecció d’aquestes, permetran posar de manifest la vitalitat artística d’aquesta institució , la qual es posicionà com un agent principal en la comitència artística de la Barcelona moderna.


Convocatòria 2025 - Projecte guanyador Notes a peu de pàgina 1 Carme NARVÁ EZ CASES, «Els promotors de retaules a la Catalunya del Renaixement: entre la devoció i el prestigi», dins Marià CARBONELL BUADES (dir.) i Marina IRUELA REGINCÓ S (coord.), Reflexos del sagrat. Onze mirades al retaule d’època moderna, Madrid, Sinderesis, 2025, pag. 25-29. 2 Sobre el retaule de Jaume Huguet en particular vegeu Joaquim FOLCH I TORRES, El tresor artístic de Catalunya. El retaule de la confraria dels Revenedors, Barcelona, Catalonia, 1926, i Santiago ALCOLEABLANCH, «Retaule de Sant Miquel arcà ngel de la Confraria de Tenders i Revenedors», dins Jaume Huguet: 500 anys, Barcelona, Generalitat de Catalunya-Departament de Cultura, 1993, pà g. 208-211. Sobre el misteri de Damià Campeny en particular vegeu Joaquim FOLCH I TORRES, «Una obra de Damià Campeny, l’escultor neoclà ssic, per al Gremi de Revenedors de Barcelona», Gaseta de les arts, 56, (1926), pà g. 1-4, i Nú ria PRAT I GRAU, «El Sant Enterrament de Damià Campeny. La magnificència d’una obra restaurada», Programa oficial Setmana Santa Girona 2013. Girona, Junta de Confraries de Girona, 2013, pà g. 63-64. Algunes de les novetats que hem revelat entorn el pas processional dels Revenedors seran presentades prò ximament a Quintí VINYES I BASSOLS i Oihane BARRENA DIANA, «Noves aproximacions al patrimoni pinenc. Les sibil·les processionals de Bonaventura Planella i Damià Campeny», Recò ndit. Revista digital de l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi, 4 (en premsa).


Convocatòria 2025 - Projecte guanyador 3 Malgrat la relativa antigor del procés de restauració del retaule, els resultats derivats d’aquest resten pendents d’elaboració , tasca que pretenem adoptar. En aquest sentit, l’interès que la historiografia ha mostrat per Salvador Gurri cessà entorn els primers anys del segle actual amb la tesi doctoral que el 2004 li dedicà Mariona Fernà ndez Banqué i els articles que aquesta investigadora realitzà pel catà leg de l’exposició comissariada per Joan BOSCH BALLBONA (ed.), Alba daurada. L’art del retaule a Catalunya: 1600-1792 circa, Girona, Museu d’Art de Girona, 2006. 4 La tan necessà riament esmentada Margarita Tintó dedicà al patrimoni artístic dels Tenders Revenedors dos capítols de la monografia que elaborà sobre aquest gremi, això no obstant, en el cas de la casa gremial, el comentari que n’efectuà fou excessivament apressat aportant, nogensmenys, un reguitzell d’imprescindibles informacions relatives a la seva construcció que caldria revisar documentalment. Vegeu Margarita TINTÓ i SALA, Els tenders revenedors de la ciutat de Barcelona, Barcelona, Associació de Socors Mutus de Previsio Social, 1991, pag. 77-83


Convocatòria 2025 - Projecte guanyador Fonts documentals que es consultaran Arxiu Diocesà de Barcelona (ADB) Visites Pastorals Vol. 26, fol. 88-131 (1498). Visites Pastorals Vol. 28, fol. 44-65 (1504). Visites Pastorals Vol. 28, fol. 170-192 (1513). Visites Pastorals Vol. 31, fol. 48-69 (1508). Visites Pastorals Vol. 37, fol 95-112 (1549). Visites Pastorals Vol. 38, fol. 117-139 (1574). Visites Pastorals Vol. 39, fol. 37-80 (1576). Visites Pastorals Vol. 39, fol. 81-112 (1586). Visites Pastorals Vol. 39, fol. 113-169 (1597). Visites Pastorals Vol. 39, fol. 613-659 (1687). Visites Pastorals Vol. 39, fol. 661-677 (1667).


Convocatòria 2025 - Projecte guanyador Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) 5D148/11 [Llibre de comptes. Dates]. 5D148/26 Llibre de consells y resolucions presas per la confraria baix invocació de St. Miquel Arcà ngel de Tenders y Revenedors de la present ciutat [...]. 5D148/32 [Inventari del fons documental de l'Arxiu antic de la Confraria]. Yndicador de los documents continguts en lo Archiu antich de gremi de Tenders Revenedors. 2A.2/C10 Escultors tallistes. Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi (APSMP) C208 Resum de comptes (1797-1800). C213 Llibre de comptes (1790-1805). C214 Llibre d’inventaris (1805-1823). C215 Notes sobre retaule i aniversaris (s. XVI-XVIII). C216 Correspondència de la confraria (1790-1830). C835-2 Altars del Pi. José RIBAS, La iglesia parroquial de Ntra. Sra. de los Reyes (vulgo del Pino) declarada Basílica por S.S. el papa P o XI en 1925. Memoria ano 1925.


Convocatòria 2025 - Projecte guanyador Arxiu Reial Acadèmica de Belles Arts de Sant Jordi (ARACBA) Fons Escola de Belles Arts i Escola d’Arts Aplicades (1775/1850-1845) Biblioteca de Catalunya (BC) Fons Raimon Casellas. Ms. 5241/16. Escultura catalana de finals del segle XVIII i XIX. Fons Raimon Casellas. Ms. 5241/21. Esgrafiats.


Convocatòria 2025 - Projecte guanyador Bibliografia de suport a l’inici de la recerca Joan AINAUD DE LASARTE, Josep GUDIOL I RICART i Frederic Pau VERRIÉ I FAGET, Catálogo Monumental de España. La Ciudad de Barcelona, vol. 1, Madrid, CSIC-Instituto Diego Velá zquez, 1947. Santiago ALCOLEA BLANCH, «Retaule de Sant Miquel arcà ngel de la Confraria de Tenders i Revenedors», dins Jaume Huguet: 500 anys, Barcelona, Generalitat de Catalunya-Departament de Cultura, 1993, pà g. 208-211. Santiago ALCOLEA GIL, «La pintura en Barcelona durante el siglo XVIII. I», Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol. XIV (1959-1960). ―, «La pintura en Barcelona durante el siglo XVIII. I», Anales y Boletín de los Museos de Arte de Barcelona, vol. XV (1961-1962). Manuel ARRANZ HERRERO, Mestres d’obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, Barcelona, Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1991. Elisenda ASTURIOL CASTELLÓ, «Aportacions documentals sobre els orígens, anys de joventut i formació de Salvador Gurri, un escultor academic», Ausa, 154/21 (2004), pag. 495-520.


Convocatòria 2025 - Projecte guanyador Leticia AZCUE BREA, «Escultura: teoría y docencia», dins Renovación, crisis, continuismo: la Real Academia de San Fernando en 1792, Madrid, Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, 1992, pà g. 71-82. Joan BASSEGODA NONELL, La Casa Llotja de Mar de Barcelona. Estudi històric, crític i descriptiu de l’edifici i de les seves col·leccions d’escultura i pintura, Barcelona, Cambra Oficial de Comerç, Indú stria i Navegació de Barcelona, 1986. Antoni BOFARULL, Guía-Cicerone de Barcelona, Barcelona, Imprenta Hispana de V. Castañ os, 1855. Joan BOSCH BALLBONA (ed.), Alba daurada. L’art del retaule a Catalunya: 1600-1792 circa, Girona, Museu d’Art de Girona, 2006. Pol BRIDGEWATER i Laura MIQUEL MILIAN, El Gremi i confraria de Sant Miquel dels revenedors de Barcelona entre els segles XVI i XVII (1590-1620): política, economia i societat, Barcelona, Associació Antic Gremi Revenedors, 2022.


Convocatòria 2025 - Projecte guanyador Antonio de CAPMANY de MONTPALAU y SURÍS, Memorias históricas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, 4 vols., Madrid, Imprenta de D. Antonio de Sancha, 1779-1792. Carlos CID PRIEGO, «El paso del Santo Sepulcro del Gremio de Revendedores de Barcelona», Archivo Español de Arte, vol. 26, 102 (1953), pà g. 99-117. ―, «Damiá n Campeny, escultor religioso del per odo neoclasico», Liano, 8 (1989), pag. 79-108. ―, «El escultor neoclá sico Damia Campeny y la “Iconolog a” de Cesare Ripa», Butllet de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, vol. 6 (1992), pag. 31-59. ―, «Damià Campeny, un modelo de la carrera y el arte de escultor neoclasico espanol», dins Xose FERNÁ NDEZ FERNANDEZ (coord.), “Experiencia y presencia neoclasicas”: Congreso Nacional de historia de la arquitectura y del arte, La Coruñ a, Servizo de Publicacions Universidade da Coruñ a, 1994, pag. 25-49. ―, La vida y la obra del escultor neoclá sico catalan Damia Campeny i Estrany, Barcelona, Biblioteca de Catalunya. Caixa Laietana, 1998.


Convocatòria 2025 - Projecte guanyador Ramon Nonat COMAS I PITXOT, «Datos para la historia del Esgrafiado en Barcelona», dins La Via Layetana, Barcelona, Ajuntament Constitucional de Barcelona, 1913, pà g. 137-270. Cayetano CORNET i MAS, Guía completa del viajero en Barcelona, Barcelona, I. Ló pez editorLibrería Espanola, 1866. Laura CORRALES BURJALÉS, «El poder de la imagen durante la Guerra de la Independencia: el caso de Cataluñ a». Hispania Nova, Revista de Historia Contemporánea, 9/1 (2009), s/p. ―, L’estampa i la primera guerra carlina a Catalunya (1833-1840), Tesi doctoral, Bellaterra, Universitat Autò nima de Barcelona, 2014 (http://hdl.handle.net/10803/285549). Rosa Maria CREIXELL CABEZA, «L’ofici de fuster a la Barcelona del set-cents. Noves aportacions documentals, noves mirades», Locus Amoenus, 9 (2007), pà g. 229-247. Francesc CURET I PAYROT, Visions Barcelonines 1760-1860. Costums, festes i solemnitats, Barcelona, Dalmau i Jover, 1957


Convocatòria 2025 - Projecte guanyador Agustí DURAN I SANPERE, Barcelona i la seva història. La societat i l’organització del treball, Barcelona, Curial, 1973. Mariona FERNÁNDEZ BANQUÉ, Salvador Gurri i Coromines (1749-1819), un escultor d’entre segles, Tesi doctoral, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2004 (https://hdl.handle.net/2445/190040). Joaquim FOLCH I TORRES, «Una obra de Damià Campeny, l’escultor neoclassic, per al Gremi de Revenedors de Barcelona», Gaseta de les arts, 56, (1926), pà g. 1-4. Francesc FONTBONA DE VALLESCAR, Història de l’Art Català. Del Neoclassicisme a la Restauració, 1808-1888, vol. 6, Barcelona, Edicions 62, 1983. Esther GARCÍA PORTUGUÉS, José Nicolás de Azara i la seva repercussió en l’àmbit artístic català, Tesi doctoral, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2007, (https://hdl.handle.net/2445/35606). Laura GARCÍA SÁNCHEZ, Arte, fiesta y manifestaciones efímeras: la visita a Barcelona de Carlos IV en 1802, Tesi doctoral, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1998.


Convocatòria 2025 - Projecte guanyador Maria GARGANTÉ LLANES, Festa, arquitectura i devoció a la Catalunya del Barroc, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2011. ―, Paisatge Barroc. L’art a Catalunya durant els segles XVII i XVIII, Sant Vicenç de Castellet, Farell, 2023. Víctor J. JURADO RIBA, Gremis en armes a la Barcelona moderna (1640-1714). El Consell de Cent, la Coronela i el gremi de revenedors en la defensa de la ciutat, Barcelona, Associació Antic Gremi Revenedors, 2023. Tess KNIGHTON, «“Puix tot es per major aument del culto divino”: El paisaje sonoro de las cofradías gremiales de Santa Maria del Pi, ss. XV-XVII», Recòndit. Revista digital de l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi, 2 (2022), pà g. 81-117. Josep Maria MADURELL I MARIMON, «Imá genes y retablos de los santos de Barcelona», Analecta Sacra Tarraconensia, 32 (1959), pà g. 255-307. Frederic MARÉS DEULOVOL, Dos siglos de enseñanza artística en el Principado. La Junta Particular de Comercio, Escuela Gratuita del Diseño, Academia Provincial de Bellas Artes, Barcelona, Real Academia de Bellas Artes de San Jorge, 1964


Convocatòria 2025 - Projecte guanyador Frederic MARÉS DEULOVOL, Dos siglos de enseñanza artística en el Principado. La Junta Particular de Comercio, Escuela Gratuita del Diseño, Academia Provincial de Bellas Artes, Barcelona, Real Academia de Bellas Artes de San Jorge, 1964 Cèsar MARTINELL I BRUNET, «Salvador Gurri, tercer Director de la Escuela de La Lonja», Boletín de la Escuela de Artes y Oficios Artísticos de Barcelona, 7 (1957), pà g. 10-17. Clàudia MATEO LOZANO, Una història de Barcelona de persistència i canvi. Del Gremi de Tenders Revenedors a l’Associació de Socors Mutus (1770-1850), Barcelona, Associació Antic Gremi Revenedors, 2024. Pere MOLAS RIBALTA, «La projecció social dels gremis», Barcelona Quaderns d’Història, 24 (2017), pà g. 127-139. Joan MOLINA FIGUERAS, «De la religió n de obras al gusto estetico. La promocion colectiva de retablos pictó ricos en la Barcelona cuatrocentista», Imafronte, 12/13 (1998), pà g. 187-206.


Convocatòria 2025 - Projecte guanyador Carme NARVÁEZ CASES, «Els promotors de retaules a la Catalunya del Renaixement: entre la devoció i el prestigi», dins Maria CARBONELL BUADES (dir.) i Marina IRUELA REGINCOS (coord.), Reflexos del sagrat. Onze mirades al retaule d’època moderna, Madrid, Sinderesis, 2025, pà g. 11-38. Andreu Avel·lí PI i ARIMÓN, Barcelona antigua y moderna, vol. 1, Barcelona, Imprenta y librería politécnica de Tomas Gorchs, 1854. Núria PRAT I GRAU, «El Sant Enterrament de Damià Campeny. La magnificencia d’una obra restaurada», Programa oficial Setmana Santa Girona 2013. Girona, Junta de Confraries de Girona, 2013, pà g. 63-64. Anna RIERA I MORA, Reflexos: l’obra de Damià Campeny, Mataro, Direccio de Cultura de l’Ajuntament de Mataró , 2019. Lluïsa RODRÍGUEZ MUÑOZ, «Salvador Gurri i Coromines, primer mestre d’escultura de l’Escola Gratuïta de Dibuix», dins XI Congres d’Historia de Barcelona. La ciutat en xarxa, Barcelona, Arxiu Histò ric de la Ciutat de Barcelona, Institut de Cultura i Ajuntament de Barcelona, 2009, pà g. 1-13.


Convocatòria 2025 - Projecte guanyador Manuel RUIZ ORTEGA, La Escuela Gratuita de Diseño de Barcelona 1775-1808, Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1999. Alessandro SERRA, Culti e devozioni delle confraternite romane in Età moderna, Tesi doctoral, Roma, Università degli Studi di Roma “Tor Vergata” i Universite Blaise Pascal (Clermont Ferrand II), 2010 (https://handle.net/2108/1398). ―, «Spazi sacri e sacralizzazione degli spazi nelle confraternite romane d’età moderna», dins Stefania PASTORE, Adriano PROSPERI i Nicholas TERPSTRA (eds.), Brotherhood and Boundaries/Fraternità e barriere, Pisa, Edizioni della Normale, 2011, pag. 133-155. Rosa Maria SUBIRANA REBULL, «Academicisme versus Neoclassicisme a l’Escola Gratuïta de Dibuix de Barcelona», Pedralbes: revista d’història moderna, 23 (2003), pà g. 651-666. Margarita TINTÓ i SALA, Els tenders revenedors de la ciutat de Barcelona, Barcelona, Associació de Socors Mutus de Previsió Social, 1991. Santi Torras Tilló, Pintura catalana del Barroc. L’auge col·leccionista i l’ofici de pintor al segle XVII, Barcelona, Xarxa de Publicacions de les Universitats Catalanes & Memoria Artium, 2012.


Convocatòria 2025 - Projecte guanyador Metodologia de treball raonada i distribuïda en un cronograma d’execució del projecte Els fins ara cinc treballs resultants de les beques de recerca instituïdes l’any 2020 per l’Associació Antic Gremi de Revenedors, 1447 só n una prova fefaent del potencial investigador que aquesta institució ofereix. Amb el present projecte, ens proposem aprofundir en el seu recorregut histò ric a través d’una perspectiva historicoartística fins ara inèdita que abordarà , com hem comentat anteriorment, l’estudi de les obres d’art conservades i engolides pels avatars del temps ―siguin d’excels vigor creatiu o de tendència adotzenada― que configuraren el paisatge patrimonial del Gremi. Paral·lelament, es realitzarà una lectura longitudinal de la comitència artística esperonada per aquesta institució , per tal de valorar qualitativament i quantitativament la pulsió del seu patronatge. Més enllà de l’enfocament de carà cter seqü encial, també s’efectuaran puntuals reflexions teò riques que permetin calibrar, en termes estilístics, els resultats plà stics de les obres autò ctones analitzades, en relació amb els models estètics congriats i irradiats des d’Ità lia, elucubrant així mateix entorn la idoneïtat de les etiquetes estilístiques consagrades per la historiografia de l’art, emprades constantment per perimetrar els productes artístics catalans sota demarcacions terminologiques.


Convocatòria 2025 - Projecte guanyador Tal com és preceptiu, el primer estadi metodolò gic ens obliga a plantejar-nos l’estat bibliogrà fic de la qü estió , escometent un esforç recopilatori en la reunió de les publicacions que han tractat el nostre objecte d’estudi. Ens referim, per tant, a deixar constà ncia rigorosament de les diverses propostes que s’han efectuat, les desestimacions i descarts que s’han succeït en aquesta sèrie de publicacions, i la clarificació de l’enfocament que, des del nostre punt de vista, s’hauria d’adoptar en properes recerques a l’encalç d’una millora de l’estat del coneixement que es té sobre la tematica. El segon pas estreba en l’essencial recerca documental. Aquest estadi contempla, primerament, la revisió de les troballes documentals publicades ―tasca fonamental, per exemple, en l’obra de Margarita Tintó ― i, en segon lloc, l’exhumació de nova documentació desatesa per la historiografia precedent. Dins aquest marc exploratori, no ens limitem a treballar amb documentació manuscrita i mecanografiada, sinó que considerem de gran rellevà ncia els testimonis grà fics i fotogrà fics ―albergats en diverses biblioteques i arxius fotogrà fics de Barcelona― que, per descomptat, també versen sobre les peces i la institució analitzada. Com s’ha explicitat en l’apartat precedent, les principals fonts primà ries de les quals tenim una segura coneixença que ens resultaran profitoses per executar reeixidament la nostra recerca es custodien a l’Arxiu Histò ric de la Ciutat de Barcelona, l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi i a l’Arxiu Diocesà de Barcelona.


Convocatòria 2025 - Projecte guanyador Nogensmenys, considerem pertinent restar atents a les fonts conservades a l’Arxiu del Gremi de Tenders-Revenedors de la mateixa Associació (AGTRB), a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA) i a l’Arxiu Histò ric de Protocols de Barcelona (AHPB) on, si bé, aquests documents tal vegada no suposen una descoberta significativa pel progrés de la nostra recerca, poden esdevenir informacions auxiliars que la reforcin. Cal alertar que l’enciclopèdica acumulació d’informació , sense la més mínima aplicació d’un filtre crític a l’encalç de la descoberta de les llacunes pendents d’indagar, no converteix a l’investigador en el mà xim erudit d’una disciplina científica, sinó en un petri atlant que carrega indistintament vacus sabers. Així doncs, la tercera fase de la nostra investigació es bastirà a partir d’una anà lisi crítica de totes les fonts documentals i bibliogrà fiques recopilades, identificant les preguntes pertinents ―hagin estat desateses per la historiografia o plantejades amb major o menor mesura i encert― i cercant, en conseqü encia, les seves respostes.


BECA DE RECERCA ANTIC GREMI DE REVENEDORS DE BARCELONA 2025 Convoca: Associació Antic Gremi Revenedors, 1447 Plaça del Pi, 3, 1r. 08002 Barcelona E-mail: beca@revenedors.cat


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Beca de Recerca Antic Gremi Revenedors de Barcelona 2025 by ASSOCIACIO ANTIC GREMI REVENEDORS, 1447 - Issuu