1 minute read

El codonyar de la marjal

F ran e s M e zq u ita B ro h

Rere els aiguats arriba un sol tímid, callat. A penes asseca els carrers mentre la terra roman farta de pluja. Les sendes i marges estan tous. Per allí caminem ara sadollant-nos amb els verds obscurs vegetals que s’apresten ja per als freds de lluna plena. Vora sèquia, una renglera de codonyers prepara la tardor. Reflecteix com una llum tènue el groc del borrissol entre fulles verdes i ocres mig perdudes. –Dalt a les golfes, aromes intensos d’un paisatge estimat. Recordes? Aquell món que els dos volíem fer perdurar igual que la complicitat arrelada a la terra d’on veníem. El codonyar de la marjal, avui, ha trasbalsat el temps. El codonyar perdent-se, mig oblidat, lluitant entre males herbes, compleix el seu destí. Com una vida.

Advertisement

Aquell món que els dos volíem fer perdurarigual que la complicitatarrelada a la terra d’on veníem.

En la vil . la romana de Vinamargo, en Castelló, es van trobar les restes d’un petit d’uns 6 mesos d’edat, cobert per diversos fragments de tegula i rajola…