EL TRIANGLE DEL 27 DE DESEMBRE DE 2010 AL 9 DE GENER DE 2011 3 EUROS
SETMANARI D'INVESTIGACIÓ I OPINIÓ
Edició especial
Què es diu a Wikileaks de Catalunya?
<www.eltriangle.eu>
KAP
JA ENS L’HAN CLAVAT!!!
2•
L’EPICENTRE
E D I TO R I A L
Humor i Wikileaks er acomiadar aquest frenètic i vertiginós 2010, EL TRIANGLE us ha preparat una edició especial amb la trempera que, des de fa més de 20 anys, és marca de la casa. Per a guia dels lectors, aquesta edició hors série consta de dues parts: 1) Un resum en clau satírica dels fets més rellevants dels darrers mesos elaborat per l’equip d’Els 4 Gags, on col·laboren els humoristes més punxeguts i brillants de Catalunya, coordinat per Jaume Capdevila, Kap. 2) Un dossier documental amb els cables de Wikileaks que s’han conegut fins ara i que fan referència a Catalunya. Cal tenir en compte que els documents diplomàtics confidencials del Departament d’Estat interceptats per l’equip dirigit per Julian Assange són més de 250.000 i que, de moment, només s’ha exhumat públicament l’1% d’aquest tresor informatiu. Per tant, cal esperar que, en els pròxims dies i setmanes, puguin sortir més cables de l’ambaixada dels Estats Units a Madrid i del consolat de Barcelona que ens toquin molt de prop. Començarem l’any 2011 amb un nou president de la Generalitat. No és el que ens hauria agradat, però les urnes són sobiranes i des d’EL TRIANGLE li desitgem tot l’encert en la complicada tasca que té al davant. D’entrada, i fins que no ens demostri el contrari, Artur Mas té la nostra confiança i el nostre suport. Aquest mes de gener és molt especial per a tota la gent d’EL TRIANGLE. Celebrem el nostre 21è aniversari i, a més, arribem a l’emblemàtic número 1000 de la revista. Ja en donarem més detalls en les pròximes edicions, però preparem una traca de novetats en tots els fronts per tal de festejar com cal aquesta memorable fita en la història del periodisme català. Aprofitant aquestes dates de Cap d’Any, els treballadors d’EL TRIANGLE fem una petita pausa en la nostra intensa feina. Per tant, la pròxima edició de la revista la trobareu als quioscos el dilluns 10 de gener. Però podeu seguir-nos cada minut al diari <www.eltriangle.eu>, que no para. Bon any 2011 a tothom! La lluita per un Món millor continua! l
El Triangle• 27 de desembre de 2010
Corruptes, mafiosos, putes, feixistes, lladres i estafadors
P
EL TRIANGLE
JAUME REIXACH
a vida pública de Catalunya –i, per extensió, de l’Estat espanyol i de la Unió Europea– està patint, en paral·lel a la gravíssima crisi econòmica, una degeneració dels valors que fonamenten la civilització. EL TRIANGLE de la setmana passada informava de la gran xarxa de corrupció que ha destapat el Jutjat d’Instrucció núm. 1 de Barcelona en la qual estan involucrats nombrosos agents dels Mossos d’Esquadra, de la Guàrdia Civil, de la Policia Nacional i de les policies locals, i en la qual també apareixen un grapat de periodistes de Barcelona enxampats in fraganti en alegre connivència amb un confident narcotraficant. En aquesta mateixa edició, i fent-nos ressò del contingut d’un cable diplomàtic de Wikileaks, descobríem que Catalunya s’ha convertit en una important base d’operacions de la màfia russa, de la mateixa manera que ho és, des de fa temps, de les màfies italianes. Des d’EL TRIANGLE també estem denunciant, de manera sistemàtica,
L
No busquem les clavegueres sota terra. Les clavegueres són als despatxos d’alt ‘standing’. Hem de fer neteja. Ens hi juguem el bon nom del país la proliferació de grans hipermercats del sexe –en especial, a les comarques gironines– i la impotència legal per posar fi al penós prostíbul a cel obert en què s’han convertit les carreteres del país. El paradigma d’aquesta degradació és la vila de la Jonquera, convertida en el far west del segle XXI: putes, tabac, alcohol, joies i benzina formen un còctel impresentable i indigerible per a la sensibilitat de la bona gent.
A l’escalf de la bonança econòmica i del boom immobiliari dels últims anys, la corrupció ha fet metàstasi en la nostra classe política. El País Valencià, les Illes Balears i Catalunya han patit de valent aquest flagell i el més escandalós és que molts dels polítics implicats no es donen per al·ludits i es resisteixen, amb ungles i dents, a presentar la dimissió, malgrat les evidències que els retraten. Amb la peregrina excusa que ningú no és culpable fins que l’última instància judicial no resol l’últim recurs després de l’última sentència, molts càrrecs públics –tot i portar els calçotets cagats– fan com qui sent ploure i es vanten de la seva santa innocència. Des del moment en què un jutge obre una investigació per presumpta corrupció, el polític imputat hauria de presentar ipso facto la seva renúncia cautelar. En aquests temps de turbulències proliferen, amb especial intensitat, els lladres i els estafadors. Deixo de banda els qui per subsistir o per alimentar la família es veuen abocats a la petita delinqüència per aconseguir unes monedes que els ajuden a tirar endavant. Parlo dels «grans banquers», dels «grans empresaris» i dels «grans senyors» que, sense tenir-ne cap necessitat, es dediquen a robar impunement els clients,
a enganyar els socis, a enviar gent a l’atur o a fotre, descaradament, la mà a la caixa. La justícia –convertida, més que mai, en escanyapobres– acostuma a tractar tots aquests «delinqüents de coll blanc» amb una consideració que fa vomitar. Fèlix Millet i Jordi Montull són, tal vegada, els lladres més cèlebres de Catalunya. Han robat 35 milions d’euros de les arques del Palau de la Música i, a hores d’ara, continuen –per decisió judicial– en llibertat sense fiança (!!!). La cirereta d’aquest pastís verinós en què s’ha convertit la Catalunya d’avui és l’augment del racisme, de la xenofòbia i de la intolerància a casa nostra. No només de les bandes de joves ultres descerebrats. Al tercer partit polític amb més representació al Parlament hi han trobat empara i rellevància pública individus que, com Xavier García Albiol, no dubten a criminalitzar la immigració. I la Plataforma x Catalunya del feixista osonenc Josep Anglada ha estat a punt d’obtenir escons el passat 28-N. No busquem les clavegueres sota terra. Les clavegueres són als despatxos d’alt standing. Hem de fer neteja. A fons. Ens hi juguem el bon nom del país i el futur dels nostres fills. l
Editor i Director: Jaume Reixach. Cap de tancament: Francesc Ràfols. Redacció: Josep Maria Casas. Ignasi Franch, Dionisio Giménez, Eloi Latorre, Pep Martí, Joan Palomés, Àlex Romaguera, Marc Font. Correcció: Lluís López. Fotografia: Ivan G. Costa. Il·lustradors: KAP, Pierino. Projecte gràfic: Miquel Llargués (PGE). Disseny gràfic i maquetació: Mercedes Sánchez. Departament comercial: Luci Carrasco. Administració: Paqui Carrasco. Subscripcions: Ada Rubio. Redacció Occitània: Jacme Delmas (jacme@occitania.org). Imprimeix: Gráficas de Prensa Diaria SA. Dipòsit Legal: LL-60-1990. EDITORIAL DE PERIODISTES SL: Passeig dels Ferrocarrils Catalans, 97-117, despatx 30, 08940 Cornellà de Llobregat. Tel.: 902 31 35 35. Fax redacció: 93 475 17 34. Correu electrònic de redacció: redacciosetmanari@eltriangle.eu. Correu electrònic per a publicitat i subscripcions: comercial@eltriangle.eu Diari digital eltriangle.eu: www.eltriangle.eu Telèfon 93 475 17 35 Correu electrònic: redaccio@eltriangle.eu
El Triangle • 27 de desembre de 2010
LLUFES
El Govern de la Llufalitat de Catalunya L’autèntic Govern dels millors S’ha estrenat un nou Govern, el dels millors, segons diuen els que manen. Però nosaltres creiem de bona fe que “el dels millors” ha de ser aquest Govern que proposem, perquè tots plegats són unes autèntiques llufes dignes de ser penjades a l’esquena dels pobres innocents.
Rei de Catalunya
Set anys li ha costat al nostre futur rei Artur desclavar l’espasa (és
Artur Llufat
que, més que clavada, la tenia travessada) i per fi ho ha aconseguit. Catalunya tornarà a ser rica i plena i tota aquella gent tan ufana i tan superba ja són vés a saber on. I ell està que no cap a la pell. I no per res, sinó perquè Catalunya per fi tornarà a estar a les mans d’aquells que sempre havia d’haver estat. A les mans del seu partit, de la seva gent, de la seva colla, dels únics que estimen Catalunya, dels que han estat ungits per la mà divina per fer i desfer en aquesta terra tan nostra (sobretot d’ells). Ara el que diu és que es trobarà la caixa buida, però té pensat d’organitzar un concert.
Conseller en Cap i posa la pota
PUYAL
Ferran Llufegal
Gran llufa i setial d’honor per a aquest bé de Déu, l’esperança blanca dels valors i criteris universals. Calen un bigoti i una testa com aquests per posar ordre i consens en el maremàgnum tan eixelebrat en el qual ens hem convertit. L’única figura paterna (bé, padriterna) que, mantenint el front ben alt, ens pot assenyalar fixament a cadascun de nosaltres amb el dit i indicar-nos què hem de fer per no seguir amb l’aigua fins al coll. Amatent a tot el que es veu i el que es diu, en el fons és un gran germà. Només li falta el capell alt per poder pre-
donant-se la raó: «Allista’t!». I nosaltres, obedients, anem i ho fem. Amb el comandament a distància.
NÉSTOR
guntar-nos allò de “què pots fer per al teu país?” i contestar-se ell mateix,
•3
Consellera d’‘Ensanyament’
Pilar Llufola de Cuní Llufa perenne a aquesta veu de tiple i figura del Paral·lel, esgargamellada, altisonant i irada una, i mamelluda l’altra, també complirà els serveis de portaveu del consell davant l’entretinguda premsa, que farà que resti esporuguida pels seus acarnissaments, prodigats faci o no faci falta, perquè ella té poderoses raons que, com renya l’encaterinat Cuní, porta ben posadetes. Regateres a banda, les seves veritats altives van a missa, o potser al temple de Salomó, per allò de la conxorxa amb l’altra banda de la riba mediterrània. L’únic punt feble que pot presentar és que no podrà anar a la llotja del Barça, a menys que llimi asprors amb el club dels seus amors per allò del logo de la fundació qatariana.
Conseller de Cultura
Llufergio Ramos La Llufa que dirigirà el Departament de Cultura durant la propera legislatura és un savi, car passa el dia rumiant, és a dir, remugant com un cetartiodàctil la verda gespa d’un espai obert pendent de requalificar que hi ha al bell mig del castís Paseo de la Castellana. El cervell d’aquest intel·lectual és un prodigi fisiològic que, com tothom sap, li penja de l’entrecuix embolcallat en un escrot acuradament depilat. Té un gran delit per la llengua catalana, i la mostra sovint als àrbitres que li perdonen les targetes vermelles. Retallada en un finíssim paper blanc amb lluentors galàctiques descolorides, aquesta llufa no es penja, com d’habitud, a l’esquena amb una tira d’adhesiu sinó que cal encastar-la d’una guitza al turmell de la víctima.
XAVI
El Triangle • 27 de desembre de 2010
LLUFES
KAP
4•
El Triangle • 27 de desembre de 2010
LLUFES
Consellera de Salut, Bellesa i l’ofenia
Llufén Estéban Reguitzell de llufes per a aquesta avantatjada de la grolleria imperant. Cal que la princesa del poble ofereixi els seus monumentals coneixements en les matèries pròpies d’aquest departament, com..., eh... sí, en tinc una: fer-se la cara nova i a cap de quatre dies estar pitjor que abans, per exemple, a tots els membres del nou consell i, per extensió, a tots els súbdits i súbdites que la veneren. Ensuma salut a raig que recicla i retorna a mansalva pels ulls i per la boca: els seus decrets plens a vessar de sentit comú i d’amor al proïsme, com la senyoreta Francis o la Montserrat Fortuny, milloraran tot l’ICS. Cal esperar que no vulgui prohibir el pollastre, perquè, si la seva Andreíta no menja pollastre, les empobrides FARRUQO
famílies catalanes no en tenen la culpa.
Conseller de Benestar Social, Planificació Familiar i Protecció de la Infància
Fernandu Sánchez-Llufó Llufa honoris causa a aquesta relíquia embalsamada del pitjor tarannà d’èpoques infectes i hereu d’aquells fatxendes senyors baixets que feien el milhomes passejant grapejant l’ample cul entaforat en vestits llampants de les vedetts de torn de la Gran Via. Des de la seva poltrona, segur que oferirà encertats consells astrològics a les unitats familiars i ensenyarà tot el que té d’expert home de món a les pobres criatures. Viatjat com pocs, allà on va la fa. Porta adherit al càrrec, com a jove de confiança, en Salva-Llufetes Sostres, mestre ensumador de
na per saber si s’hi podia respirar o no.
SOLER
parts íntimes, com aquells miners que baixaven el canari a la mi-
•5
El Triangle • 27 de desembre de 2010
LLUFES
Conseller de Mala Educació
Llufordi Barbeta La Llufa que penjarà del clatell de tots els mestres i alumnes catalans a partir de lany que ve és la daquest plumífer baladrer que sencarregarà, de ben segur amb gran èxit, daconseguir que, gràcies a un seguit de tècniques pedagògiques de vanguardia, el proper informe Pisa certifiqui que els vailets catalans amb prou feines saben de llegir i escriure, cosa que serà molt útil a les properes generacions per treures el carnet dUnió. Hom pot penjar-la per la llarga llengua, que no serveix tan sols per flagel·lar de forma abrandada masons i comunistes a les tertúlies, sinó que ha llepat a betzef els culs convergents que han retallat la llufa en les restes dun clínex de sego-
ANT
na mà.
PUYAL
6•
Consellera de Finances
Isabel Pantollufa Diuen que tant bon punt va saber que el nostre rei Artur la va nomenar consellera de Finances, es va posar a cantar sota la dutxa. Com pot ser, com pot ser, es veu que deia entre estrofa i estrofa de la “sarsamora”. Deu ser perquè sempre canto al Liceu i em consideren una més d’ells. Per fi podré aplicar totes les lliçons que sobre finances em donava aquell
nòvio que vaig tenir i que es posava la cintura dels pantalons més amunt del melic. Aquell sí que en sabia un niu de remenar calés i de fer-los créixer i res de subtileses comptables i administratives, res i ell ho arreglava tot amb bosses d’escombraries. Quan arribi a Catalunya i estigui ben instal·lada, miraré de col·locar el meu noi, que aquell sí que és una bona llufa.
El Triangle • 27 de desembre de 2010
RESUM DE L’ANY
•7
Immersos en la mentida, tot és veritat fins que no es digui el contrari
RESUM DE L’ANY PER FER VIA 2010: un any collonut per alguns i vertaderament una merda per la gran majoria de mortals, digui-se’n persones, animals o vegetals, i també per molts minerals, i per alguns immortals, que han perdut el setial. ‘Urbi et orbi’ i encara més enllà: abunda el secundari i el parasitari
A
quest 2010 ha estat irrepetible per certs motius i absolutament banal alhora. És a dir, comparteix amb altres anys diversos trets comuns, com que
ha gaudit de dotze mesos sencers i que moltes situacions han semblat repetició de la jugada. Però també té coses úniques i potser irrepetibles: una supermani que va acabar demanant la independència a Catalunya; un referèndum per ferli l’estètica a la Diagonal de Barcelona que només va servir per fer-li la cara nova a l’Hereu escampa; que la selecció espanyola de futbol superés els quarts i guanyés un mundial (de futbol!, impensable) amb èpica (culer!) inclosa; la llei antitaurina a Catalunya fruit d’una ILP que va donar peixet a la caverna maniàtica, perdó, mediàtica, a l’altra banda del Principat (situació que es pot incloure tranquil·lament en la llista de repeticions, i la hi posem, naturalment); i poca cosa més. En la partida del que s’ha anat repetint amb més o menys assiduïtat tenim: les reaccions histèriques de la caverna mediàtica espanyola a qualsevol coseta que toqui encara que sigui d’esquitllada Catalunya; les victòries del Barça (incloent-hi els pals nostres de cada setmana: segons una enquesta encarregada per la gent d’El Web Negre i feta a l’univers dels saberuts del barri, el millor entrenador del món és el de pals del Barça!); les consultes sobiranistes en moltes poblacions de Catalunya, que han anat caient l’una rere l’altra com aquella goteta malaia famosa; les
KAP KAP XAVI DEVIL
NÉSTOR L’AVI PUYAL ELCHICOTRISTE
8•
El Triangle • Dilluns, 27 de desembre de 2010
RESUM DE L’ANY
repetides visites a la Ciutat de la Justícia de Fèlix Millet i la seva mà dreta, Jordi Montull, fins que de tantes voltes ningú no recordi res de res; la grip A, que al principi de l’any ens acollonia com una pandèmia inventada, a meitat la valoràvem com una de tantes mentides que ens encolomen (en aquest cas, des de la indústria farmacèutica, un crack en la matèria) i que a finals d’any ens rebrota als nassos (potser perquè alguns governs morosos encara no han pagat les vacunes); els capellans pederastes, que surten com bolets en qualsevol estació de l’any, amb el prec del Vaticà de que qui l’hagi feta, que la pagui, però que a Roma no li passin factures... Tampoc no hem deixat de parlar de la crisi econòmica i financera, que encara tenim instal·lada a casa i sembla que per estona. Els que tenien feina van fer una vaga general, però seguim encaixant més atur que mai (tenim mala peça al teler) i, per postres, un petit col·lectiu amb la flor al cul i especialitzat a fer hores extres a preu d’or en els aeroports decideix carregar-se un curt moment d’esbarjo de milers de mortals i fer mèrits per ser record Guinness de putades a la gent: mal moment l’escollit pels NÉSTOR
salvatges vaguistes, perquè patim una economia que no s’aguanta els pets i els que han de pactar les mesures que s’han d’adoptar no estan per hòsties. I ja que estem amb els controladors, parlem del que controlen: la societat civil catalana unida més que mai fa poc va demanar una cosa, però ara el Zapatero, a missa i repicant, ha decidit que l’aeroport es vendrà al millor postor, sempre que compleixi unes garanties: que permeti que segueixi manant AENA, és a dir, el Ministerio.
PUYAL KAP QUEL NÉSTOR L’AVI PUYAL PUYAL ELCHICOTRISTE NAPI NÉSTOR
El Triangle • 27 de desembre de 2010
RESUM DE L’ANY
En aquest capítol de la crisi, hi caben molts noms, des de l’esmentat Zapatero a Espanya (amb la resta dels líders de la fauna política i econòmica, amb el president de la CEOE al capdavant de la passarel·la) passant per una llarga llista de gent de fora d’aquesta que millor no te’ls topis pel carrer, com Merkel, Sarkozy, Obama, Berlusconi... fins als autèntics desgraciats de la pel·lícula: grecs, portuguesos, islandesos, irlandesos i tots els que vulgueu i més. Un altre tema recurrent durant l’any: el futbol. A la península Ibèrica, el Barça guanya amb solvència la segona lliga consecutiva i canvia de president (que aviat transmuta del Sandrusco inicial a un sòsia de l’home elefant). Florentino passa comptes: «No som prou productius!», diu, tot i que el Madrid, amb el CR7 i un grapat escandalós d’euros invertits, signa els millors números de la seva història. Però queda segon i això no s’ho empassa, de manera que fot al carrer un professional seriós i educat i fitxa més jugadors cars i un entrenador portuguès (que no sigui per peles!) de molta prosàpia que ja havia sucat de can Barça: el lusità perdonavides garanteix merder, molts espais als mitjans de comunicació i moments màgics per als aficionats de tot el món, incloent-hi els culers: com la nit del 5-0 el 29-N. Gelós del teatre barceloní, ara el Madrid fa comèdia de riota. A això s’hi ha de sumar que, setmanes després de guanyar la lliga els nois d’en Guardiola, els mateixos malabaristes de la Masia, amb el seu estil característic de joc, fan guanyar el Mundial a la selecció espanyola amb un entrenador despatxat pel majestàtic Florentino (qüestió en la qual té la mà trencada). A la capital estatal fan mans i mànigues
NÉSTOR KAP ERMENGOL L’AVI SOLER
PUYAL PUYAL PUYAL KAP ROGER FILLOL NÉSTOR
•9
10 •
El Triangle • 27 de desembre de 2010
RESUM DE L’ANY
amb la semàntica i els circumloquis a l’hora de fer les seves cròniques. Que és el mateix que els agradaria poder fer als del TC, però no se’n surten, posen banyes a l’Estatut i aconsegueixen que una gentada s’agrupi i es manifesti per tota la catalana terra exigint, fet i fotut, independència. La mani és un èxit esclatant i fa por a més d’un, tanta, tanta, que al cap de pocs mesos ningú se’n recorda i el personal va a les eleccions autonòmiques catalanes més fragmentat que mai, amb el resultat d’una allisada formidable al tripartit i un nou president que diu que governarà amb els millors, encara que no especifica de quin partit: els que tothom pensava del seu desfilen com dient “jo ja me n’anava!”. Més personatges que han destacat aquest any: el rei Borbó, que va escollir un servei privat a Barcelona per operar-se i va sortir elogiat les excel·lències de l’SS; una colla de miners xilens als quals se’ls ha aparegut la Verge i que no van perdre mai la fe en els seus enginyers; Benet XVI, que va venir de visita i va quedar enlluernat per la claror de les claraboies de la Sagrada Família, els feligresos de la qual, a l’inrevés dels xilens, no es refien dels seus enginyers (demostrant que la cultura i la ciència estan de baixa a casa nostra); el jutge Baltasar Garzón és jutjat, emmudit per uns, aclamat per altres; Vargas Llosa, al qual li va tocar el Nobel de literatura, rabiós contra els nacionalismes que no són els seus; Liu Xiaobo, un altre Nobel d’enguany, aquest de la pau, que no ha pogut recollir-lo perquè està empresonat; també han trincat Assange, el creador de Wikileaks, que, després de difondre molta xerrameca dita confidencial, és detingut a Londres per un delicte sexual a Suècia i declarat personatge de
KAP ERMENGOL NÉSTOR NÉSTOR PUYAL PUYAL
QUEL PUYAL KAP L’AVI QUEL
El Triangle • 27 de desembre de 2010
RESUM DE L’ANY
• 11
l’any pels lectors d’un diari amb fama de seriós; i alguns ciutadans de la bucòlica i volcànica Olot, que han decidit fer de la zona el Parc Nacional dels Trastornats. I per al·lusions, també hem parlat de Wikileaks, que a final d’any s’inventa un nou escàndol. Uns quants diaris d’elit diuen que descobreixen coses molt fortes en publicar uns quants milers de mails ximplets dels espietes nord-americans repartits pel món que va copiar un soldadet en un CD de Lady Gaga. Però la sensació de tot plegat és que ja ens ho pensàvem, fins i tot ens pensem allò que segresten aquests diaris i que sí que podria fer pupa de veritat. Com va dir Eco, estem immersos en mentides, tant per part dels serveis d’intel·ligència com dels governs. Acabarem aquesta atabalada llista tornant als esports. A les Balears n’han inventat un: el bal-
coning. Però l’any ha viscut més ensurts en els tradicionals: esportistes com cal de tota la vida són denunciats per prendre substàncies prohibides. Fins i tot en Xavi va declarar que havien guanyat el Mundial sense prendre res de lleig. Per cert, gran expectació per les notícies de la senyoreta Sara Carbonero a Sud-àfrica i el que feia o deixava fer al Casillas. Però es veu que la Carbonero no les tenia totes dites: de cara quedava prou bé, però el perfil era manifestament millorable, de manera que s’ha fet les tetes. Amb substàncies permeses, evidentment. I l’any acabarà, si Déu vol, amb la sortida (per fi!) des del Port Vell de Barcelona dels participants en la Barcelona World Race, que té més patrocinadors que tot el sector cultural català, patrocinadors que ho han estat predicant fins a atabalar els últims mesos... què dic mesos, anys!
KAP KAP TRES KAP NÉSTOR
NÉSTOR ERMENGOL PUYAL WILLY NAPI
NÉSTOR
L’AVI
14 •
ESPORTS
El Triangle • 27 de desembre de 2010
El Triangle • 27 de desembre de 2010
• 15
Guia Patxulín de Gastronomia
PUYAL
GASTRONOMIA
Menjador en estat d’alerta
Hogar-Casa Chacón Restaurant molt apreciat per la seva cuina de ranxo. Té el valor de la solvència i tradició; per tant, li costa de renovar-se però la clientela tampoc no li ho exigeix. És més, si es renovés i es modernitzés, els assidus serien capaços de donar un cop… a la taula, emprenyats. L’actual mestressa, la Carme, d’ascendència catalana, no ha gosat mai d’introduir ni el pa amb tomàquet, ni la botifarra amb seques, ni la crema catalana i menys encara les aromes de Montserrat. Ara bé, sembla que en qualsevol moment pot treure un bon parell d’ous. Amb un pa de munició. Cuina galàctica
ELCHICOTRISTE
Ca la Fam Cuina popular
Asador Villa Espe
NÉSTOR
Pretensions galàctiques, pobre de resultats, preus exorbitants. Amb ínfules de ser considerat el millor xef del món, Floren pretén fer una cuina madrizterrània de fusió, a força de comprar estrelles d’altres fogons i canviar de maître com de calçotets, però la gent surt de l’establiment amb el mocador a la mà eixugant-se les llàgrimes perquè els budells ronquen per les magres racions. La bitifol, fatxenda i per passar per sibarita, paga el que sigui per seure a les millors taules, però ja en són prou els que hi van advertits amb l’entrepà de calamar embolicat en paper de diari (si pot ser de dretes) i somniant la cuina i els productes artesans de la masia.
Local castís i amb pudor de ranci. Especialista en peroles castellanomanxeguess de la cuina predemocràtica (subespècie productes de Guadalajara, que la família tira molt). Això és: sense pre-preparats, congelats, deshidratats ni collonades d’aquestes. Ca l’Espe put, però és una fortor desitjada, de país volgut, barreja de resclosit i pútrid. Un cop hi entres, la ferum t’acompanya fins que no passes per la tintoreria. Plats estrella? No deixeu escapar els ous podrits a la madrilenya o el cocidito fet a base del que pispa dels contenidors d’altres indrets. El garrinet li surt molt gallardón. Deglutides amb Chinchón o cassalla passen millor. Amb racó per als fumadors de caliquenyos.
16 •
El Triangle • 27 de desembre de 2010
GASTRONOMIA
Cuina multinacional
Mama Merkel Una de les nostres grans cadenes de restaurants, amb sucursals a tot el continent, dirigida amb mà de ferro per una cuinera que s’ha especialitzat en la cuina de mercat comú, feta exclusivament amb productes europeus. L’oferta gastronòmica sembla variada, però en realitat tots els plats han de tenir el mateix gust, un gust de suflé d'esvàstica amb xucrut que pot semblar una mica agre als paladars mediterranis. XAVI
Cuina de règim
Des que va heretar del papà, el xerif Muhammad ha canviat poques coses a l’establiment. Pràcticament res: immobilisme i honor als avis; aquesta és la divisa del pa que s’hi dóna. Tot i que vol passar per cuina internacional, adaptant alguns noms estrangers, el producte i la manera de fer són autòctons. Organitza performances de plats trencats a la que bades o reivindiques una taula fora de la terrassa. Alguns dels seus àpats et poden causar un benestar etern. Plats no recomanats: faves crues a l’estil del desert, castanyes a tort i a dret, cuscús «que te pego leche, que te pego», llesques a la sorra, milfulls de morera del rosari de l’aurora, dàtils a la marimorena (homenatge al rei germà espanyol) i xinxes verdes vora el mar, entre d’altres. Preus econòmics. Aparcament garantit.
QUEL
Le Sahara
Cuina de colors
NÉSTOR
Restaurant Casa Iceta Tradicional santuari d’una autoanomenada «cuina roja», el xef ha demostrat de sobres que és un autèntic expert tant a l’hora de tocar els pebrots (vermells) com remenant les cireres, tot i que, des de fa temps, també és solvent treballant amb els ous, fent truites, suflés i, des de fa poc, remenats amb el cap, sense sortir mai, això sí, del classicisme més pur. D’aquesta manera, a causa de la combinació de colors, la seva cuina ha esdevingut rojigualda. Cal destacar que en la darrera remodelació de la zona bar es van eliminar dues de les quatre barres per guanyar espai cap al centre. Alguns clients ho han considerat un error. I, en veu baixa, alguns cambrers afirmen que el client sempre té la raó.
El Triangle • 27 de desembre de 2010
• 17
GASTRONOMIA
Cuina del temps
Els fogons del Molina Situat en un bell indret de Sant Joan Despí, rodejat de teleprompters i pantalles croma, aquest restaurant és dirigit per Tomàs Molina, un dels xefs més mediàtics de l'univers, que s’estarrufa i s’infla com un poll quan es posa davant d’una càmera de televisió. Tot i que la cuina d’aquest xef perd una mica d’oli, ha aconseguit el reconeixement dels crítics gastronòmics amb la seva especialitat de xupar càmera, marinada amb una vinagreta d'intervals de núvols prims, servida a baixa temperatura.
NAPI
Receptes molt tradicionals
The Palin Diner’s Cuina arcaica. Els seus avantpassats ja feien aquesta cuina tradicional de l’edat de pedra. El producte, natural i de tota mena, és el que mana: així, s’entenen algunes especialitats com costellam de mamut (és congelat!, però no s’hi pot fer més) a les fines herbes, indi de reserva massacrat i rostit en ple camp, trinxat d’ous negres a la túnica blanca i capirot, macedònia de gerds i altres fruits del bosc al licor de Kentucky, ratpenat cruixent macerat amb sang de bruixes de Salem, i coses així. Obren els diumenges després de missa.
ELCHICOTRISTE
Cuina convergent
Especialitat en Patton a la taronja. Restaurant català, conegut popularment per Cal Floïd, per l’avi de l’actual propietari, home d’alçada que se sap bellugar molt bé i fer que els comensals es mengin tot el que ell els proposa. Ara sembla que vol tancar i dedicar-se a afers menys compromesos, però el seu mestratge quedarà impregnat per sempre més a les parets del restaurant del carrer Còrsega i més de quatre el voldran imitar, sense aconseguir-ho; ja ho veureu.
PUYAL
Cal Madí
PUBLICITAT (en estat d’emergència)
El Triangle • 27 de desembre de 2010
ROGER FILLOL
18 •
El Triangle • 27 de desembre de 2010
L’OPINADORA
• 19
GASTRONOMIA IMPOSSIBLE
Bon Nadal... i millor mam! per Sergi Fidalgo ra ve Nadal, matarem el gall, cagarem el tió, i obrirem el nostre cor i el nostre moble bar a tots els éssers humans que estimem... o no. Què hem de tenir per honorar els amics, i castigar els cunyats? Començarem per un producte Mercadona, digne del jefe sioux Brau Assegut quan pactava amb el general Custer una treva a canvi de caixes de licor: Fire water (sí, sí... aigua de foc, els que decideixen els noms dels productes Hacendado són uns catxondos). Una ampolla de 700 ml d’aquest bourbon costa uns set euros. No és un Jack Daniels, però la seva relació qualitat-preu és sorprenent. Un whisky terrorífic, que podeu oferir al cunyat més desagradable que tingueu després que us hagi contat per sisè cop la seva mili a Melilla, és el Doble V (Veritable Verí). Aquesta marca ha aconseguit que el Dyc sigui un whisky respectable. Feu la prova: primer feu un tast de Doble V i després feu un xupito del güiski made in Palazuelos de Eresma. El Dyc us semblarà un malta de dotze anys. El Tullamore Dew és un irlandès que mereix una volta al ruedo, una ovació i compartir una ampolla amb un equip d’animadores de North Carolina University, fent servir els seus canalillos com a passavins d’aquest licor. Sense gel, sense la merda del ginger ale i sense Coca-Cola. A pèl, com ha de ser. Quw el teu sogre és més de brandi? Aconsegueix una ampolla buida de Gran Duque de Alba per omplir-la amb Gladiador, la beguda dels homes que es perfumen amb Varon Dandy i obren llaunes de sardines amb el penis. Pots trobar-lo a qualsevol supermercat DIA. Si la teva família política et cau bé, pots quedar com un senyor amb una copa d'’ndependencia, però no et confonguis, que està dedicada a un altre procés d’alliberament nacional, que estem parlant d'un producte Osborne, la bodega del torito guapo.
A
WILLY
FRANCHU
20 •
El Triangle • 27 de desembre de 2010
L’OPINADORA
CREMA DE LLAVIS
Cables per La Magina dels Ous
a tornem a tenir les festes de Nadal i, tal com marca la tradició, hem de quedar bé fent presents amb els millors dels desitjos i de les intencions. Cal ser detallista amb els familiars, l’empresa, així com amb la colla d’amics invisibles que ens cauen en aquestes dates al damunt. Convé ser original i esdevé indispensable no haver de furgar en excés la butxaca. Segons entesos en la matèria, enguany el present que està tenint requesta es troba a través d’Internet i de periòdics com: Der Spiegel, The Guardian, Le Monde, The New York Times i El País. El producte estrella, se’l coneix al mercat amb el nom de Leaks (filtracions, en anglès) i el distribueix de forma interplanetària la pàgina web Wikileaks, en la qual es troben un conjunt de “cables” que resulten ideals per poder lligar paquets de regals de totes les mides i tonatges. Julian Assange és el fundador del negoci que, amb només 4 anys, ha revolucionat el món fins a arribar a provocar, a causa del desorbitant èxit de les seves remeses, l’anomenada 1a. Infociberguerra Mundial. Entre els dissenys d’aquest període destaquen 251.000 cables model; diplomàtics (evocatius del Departament d’Estat dels EUA) i cables model; Àfrica (dedicats als Tribunals Islàmics de Somàlia i al Govern de Kenya) Amb relació a les filtracions D.O. Catalonia, aquestes tenen a veure amb els modelets; gihadistes, màfia russa, Estatut, doblatge, port de Tarragona i l’empresa Grifols. El dissenyador en aquests moments ha anat voluntàriament a la presó per un tema d’estampats de faldilles sueques. Explica que només ha donat a conèixer un 0,5% dels seus estocs i que els propers agradaran molt a la Xina, la banca i les multinacionals. Així ho recull la nova dita: Si per Nadal vols fer regals amb llacets com cal, cables Wikileaks són ideals!
PIERINO
J
El Triangle • 27 de desembre de 2010
L’OPINADORA
• 21 TRES
HOMO EMPRENYATUS
Posen la llum dins d’un condó per Eugeni Brandat ot passejant, m’he fixat en un cartell de Medi Ambient enganxat a la paret on ens demanen que, en aquestes festes, no fem servir adorns lluminosos. Creieu-me, no és cap acudit, el cartell existeix i tenen la barra de penjar-lo. Sota d’un fons blau fosc ple de trianglets multicolors que volen semblar llums enfocant cap a baix, llegim això, que no posem llums de Nadal i que, si no podem resistir-ne la temptació, sobretot que no facin llum cap amunt. I, a més, que els apa-
T
guem abans de la mitjanit. En resum, que no siguem contaminadors lumínics, que això és molt dolent i que encara ens carregarem el planeta d’un cop de raig lluminós, que ells ja avisen i que cal fer-los cas. M’ha fet pensar, és clar: jo a casa meva tinc un arbre –de plàstic, d’aquests dels xinesos, plegable– amb una tirallonga de bombetes petitones que s’encenen i s’apaguen. Doncs ara què representa que he de fer? Posar un barretet petitó, de cartolina, a cadascuna de les bombetes? Cal paciència,
però potser així contribuiré a evitar la contaminació lumínica, oi? Encara que, de debò, siguem sincers, quina merda, no? Home, ja està bé que els de Merdi Ambient ens toquin la pera tan sovint. Que ens deixin en pau, coi! Sempre som els dolents, sempre ho fem tot malament! Que si vaig a més de vuitanta per hora, sóc un assassí planetari amb els meus fums, que si utilitzo un esprai per matar els refotuts mosquits que me les fan passar magres, sóc un perill per la capa d’ozó, que si mato les mosques a cop de pala, resulta que la pala és de plàstic contaminant i, a sobre, pobretes, es mengen la caca i són tan simpàtiques, que si m’agrada més un bistec que una fulla d’enciam, vés per on, les vaques no són sostenibles i el metà que expul-
sen en forma de pet ens matarà a tots un dia o altre: tots farem un pet com una gla per culpa del bistec. Sempre som els dolents. I ara van aquests i ens pretenen amargar el Nadal amb això de la contaminació lumínica? M’hi nego, escolti. Senyors, Nadal ha de ser ple de llum, siguis creient o siguis ateu practicant. Per tradició, llum i més llum! I d’això de la contaminació, què voleu que us hi digui? A fer punyetes! Fixeu-vos en la merda de disseny dels fanals moderns, que només enfoquen cap avall. Els que es diuen experts afirmen que van molt millor, que només il·luminen allà on cal. Només de veure’ls jo els puc assegurar que a tot arreu els fanals moderns es deixen un munt de zones per il·luminar i, com
que no hi ha la llum indirecta reflectida a les façanes, les zones fosques són realment fosques. Fixeu-vos-hi, fan una llum dèbil, tristoia, gairebé tètrica. La llum als llocs habitats ha de ser viva, alegre, acollidora, i els sistemes d’il·luminació actuals no se’n surten. Fan just el contrari: fan pena. Pena. Abans caminaves per carrers il·luminats, ara el progrés ens fica en túnels de poca llum amb el sostre negre, anguniós i pesat. Per tal que no s’escapi, posen la llum dins d’un condó. Els llums moderns il·luminen el carrer, però apaguen l’esperit. Ah, per cert, a mi també m’agrada mirar les estrelles. Per fer-ho, només em cal allunyar-me prou dels nuclis habitats: no apago el llum de qui no les vol mirar.
DANI SAUS
22 •
EL ROBOT DE CUINA
El Triangle • 27 de desembre de 2010
No hi ha més cera que la que crema Un sector que remunta la crisi
Reciclatge professional
ELS GRANS BANCS HO VEUEN AMB BONS ULLS
UN COL·LECTIU QUE FA TREMPAR L’ECONOMÍA
La indústria òptica catalana està experimentat un insospitat rebrot. Ha augmentat espectacularment la venda de lupes i microscopis. Segons els experts consultats, els compradors de lupes són dirigents del PSC que estan cercant alguna dada positiva de les eleccions de fa un mes. En canvi, els que adquireixen microscopis són els alts càrERC. l recs d’E
poc a poc, algunes activitats econò02 Amiques i alguns sectors professionals
01
Per llogar-hi cadires
van remuntant. Sortir de la crisi no és fàcil i requereix grans esforços en reciclatge professional. Aquest és el cas del col·lectiu de directors de cine porno, víctimes del pirateig i de la caiguda del consum, ha fet l’agost aquesta tardor filmant espots electorals. l
De més verdes en maduren
Uniforme Barcelona Després de prohibir el nudisme i els vels islàmics, l’Ajuntament de Barcelona aprofitarà la Barcelona 080 Fashion Week per presentar l’anomenat «Uniforme Barcelona». Inspirat en els colors de la Mediterrània, les formes de Gaudí, el caràcter transgressor de Javier Mariscal i l’elegància i sofisticació del mític Floquet de Neu, l’Uniforme Barcelona pretén evitar problemes de convivència a causa de la indumentària i potenciar allò que més pot unir els barcelonins: el daltonisme i el mal gust.
Darreres filtracions El portal Wikileaks ha destapat més documents que comprometen greument la seguretat d’Occident en general i del nostre país en particular. Segons els documents filtrats, la CIA i l’FBI tenen constància de la infiltració del crim organitzat en sectors estratègics de la nostra economia i la nostra societat. Segons els darrers informes publicats, els extorquidors més perillosos de la Camorra napolitana fan de controladors aeris, els atracadors més insaciables de la Màfia fan de cobradors de peatges i els pinxos més sanguinaris copen les tertúlies radiofòniques i televisives.
Els sondeigs electorals es fan amb mol·luscs
Nova campanya El grup ecologista GreenPeace promou una campanya per salvar els pronoms febles. «Si no li’n ho fem res, l’hi l’ho desapareixeran», ha declarat l’impulsor de la campanya. “Salvem-nos-los-hi’n” és l’eslògan triat per una campanya que pretén sensibilitzar els catalans de les dures condicions que pateix aquesta especie en perill d’extinció.
Les prediccions del pop Paul durant el mundial de Sud -àfrica ja van fer sospitar molta gent, però ara s’ha destapat definitivament la veritat: les empreses demoscòpiques de més prestigi confien en mol·luscs per fer les seves prediccions electorals. Un calamar de Blanes i una sípia de Salou són els responsables de les enquestes que vaticinaven la majoria absoluta de CiU i el vot en blanc com a tercera força més votada. Fins i tot van encertar el nombre exacte de diputats de Solidaritat, i el color
El Trianlge dels Innocents Les pàgines satíriques d’aquest número extra d’EL TRIANGLE han estat realitzades pels nostres amics de l’Associació Cultural per al Foment de l’Humor i la Sàtira Els 4 Gags, que publiquen cada setmana la divertida revista digital d’humor i sàtira El Web Negre (www.elwebnegre.com).
jj
J o s e p I g n a s i G r a s • TEXTOS : M a n e l Puyal, Sergio Fidalgo, Josep Braut, La Magina dels Ous, Pere Gil, Eugeni Brandat, Josep Ignasi Gras • DIBUIXOS : A n t , l ’ A v i , D e v i l , E l c h i c o t r i s t e , E r m e n gol, Pepe Farruqo, Fer, Franchu, Kap, Néstor Ma cià, Napi, Pierino, Puyal, Quel, Xavier Salvador, Ri card Soler, Sr. Plástiko, Tres, Willy l
dels mitjons que portava Toni Strubell el dia de les eleccions. També s’ha sabut que un musclo de Cadaqués és qui el·labora i publica cada tres mesos els resultats de l’EGM. «L’avantatge de treballar amb mol·luscs és que són molt barats i que, si l’espifien en els pronòstics, en comptes d’acomiadar-los els pots fer a la planxa», ha confessat un responsable del Baròmetre de la Comunicació que prefereix romandre en l’anonimat.
d’aquesta merda de país», ha declarat el doctor José María Sanz de las Huertas, director i gerent de l’Hospital Psiquiàtric de Móstoles. «Jo mateix estic enviant burrículums al Senegal, a veure si trobo feina allà» hi ha afegit, mentre comprava bitllets per a una pastera que anés a Tànger.
Evolució de la incomunicació
Sol·licita la ciutadania espanyola i el tanquen en un psiquiàtric Un veí de Móstoles d’origen senegalès, Oblongo N’Dongo, amb permís de treball i residència, casat amb una espanyola i amb més de 10 anys de residència legal a Espanya, es va presentar el dimarts passat al Registre Civil de la ciutat per a iniciar els tràmits per obtenir la nacionalitat espanyola. Quina fou la seva sorpresa quan, en comptes de rebre una fe de vida i estat, li van posar una camisa de força i el van ingressar en un centre d’alta seguretat per a malalts mentals perillosos. «Tal com està la cosa, i amb el futur que espera els espanyols, només un boig voldria fer-se ciutadà
El recent congrés de Xarxes So c i a l s i R e p t e s p e r a l J o v e n t ha arribat a la següent conclusió: «Fa vint anys, als joves poc populars i amb problemes de comunicació no els telefonava ningú. Ara no els truquen al fix, ni al mòbil, ni reben SMS, ni MMS, ni els agreguen al Facebook, ni xategen amb ells, i els escriuen e-mails... En resum, que estan igual d’incomunicats i aïllats que els de fa vint anys, però ara és més obvi».
FALSES ALARMES per excés de fantasmes
El secretari de premsa de l’Arquebisbat de Barcelona ha denunciat que en els darrers mesos han rebut una allau
Tendències
COORDINACIÓ :
EL FREAKBOOK
de sol·licituds per practicar exorcis-
Una xarxa social que triomfa
mes. Segons el secretari però, tot ple-
a Després de l’èxit de Facebo-
gat són falses alarmes. «Sí, és cert que
ok i les seves rèpliques pujades de to (Assbook, Titsbook, Penisbook..) arriba la xarxa social condemnada a l’èxit: el Freakbook. Un web on es poden trobar freaks de tot el Món i de totes les especialitats.
criden, vomiten, parlen en llengües inintel·ligibles i el seu cap fa girs de 360 graus, però no es tracta de cap possessió diabòlica. En realitat són els efectes d’estar massa estona mirant Intereconomía TV», ha declarat el secretari. «N’hi ha prou a canviar de canal i, en poques hores, el pressupte possés tornarà a la normalitat», hi ha afegit.
El Triangle • 27 de desembre de 2010
EL ROBOT DE CUINA
• 23
Va com va El secret de la invisibilitat
Desconfiança envers el diari ‘Ara’
AFIRMEN QUE ELS DRETS HUMANS TAMBÉ
EL PERIODISME JA NO ÉS EL QUE ERA
SÓN INVISIBLES
01
Segons un teletip de l’agència oficial de notícies de la República Popular de la Xina, el premi Nobel de la Pau d’enguany l’ha guanyat l’Home Invisible. La nota oficial no especifica en cap cas cap de les raons per les quals l’Home Invisible ha estat distingit amb el guardó, però sí que han pogut justificar per què la seva cadira es veia buida. l
El nou diari Ara, amb tot just un mes de vi02 da, genera una creixent desconfiança entre els seus lectors. «No regala col·leccionables, no regala collarets, no regala ganivets, no regala anoracs del Barça i no té anuncis de relax... Aixó és periodisme?», ha exclamat visiblement indignat un professor de la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB. l
Frases Brillants
Qui no plora no mama SANITAT. Urgències a les maternitats Les maternitats de tot Catalunya estan patint una allau d’urgències, amb centenars de dones embarassades que estan a punt de saturar els centres. Pel que sembla, però, no es deuen a cap problema de tipus ginecològic. «Es tracta de mares que volen que els avancem el part, tot i que algunes tan sols estan de quatre o cinc mesos. Sembla que volen assegurar-se parir abans de l’1 de gener, i així cobrar els 2.500 euros del xec nadó, abans no suprimeixin aquest ajut».
«Qatar no és una dictadura, és una democràcia ‘light’» PEP GUARDIOLA, DEFENSOR DE LA TEORIA DE LA RELATIVITAT APLICADA A LA POLÍTICA INTERNACIONAL
«No hem pogut complir el nostre programa electoral per culpa de la nefasta herència que ens han deixat els governs de Montilla i Maragall» ARTUR MAS, CINC MINUTS ABANS DE PRENDRE POSSESSIÓ DEL CÀRREC
NADAL. Escàndol al Pessebre Vivent El tradicional pessebre vivent que cada any se celebra a la vila ceretana de Prullans de la Cerdanya va patir una sorpresa inesperada el passat dia 24 de desembre, en el moment de màxima afluència de públic: Jimmy Jump va saltar al pessebre, es va passejar entre els pastorets i va entaforar una barretina a sant Josep. Cal reconèixer que després del Camp Nou i el Festival d’Eurovisió, al pobre Jimmy Jump ja li queden pocs escenaris on saltar.
PONTING. Declaracions de Josep Huguet El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa en funcions, Josep Huguet (ERC), ha declarat: «Hauríem de refer ponts amb Carretero». És sorprenent que un home experimentat com ell no recordi que sempre hi ha un Controlador (aeri o terrenal) disposat a esguerrar-te el pont. Sobretot si és per conservar un lloc de privilegi!
«No vam poder complir el nostre programa electoral per culpa de la nefasta herència que ens va deixar el Govern de Pujol» JOSÉ MONTILLA I PASQUAL MARAGALL, QUE CURIOSAMENT, AVUI ESTAN D’ACORD EN ALGUNA COSA
«No vam poder complir el nostre programa electoral per culpa de la nefasta herència que ens va deixar el Govern de Tarradellas» JORDI PUJOL, CINC SEGONS DESPRÉS DE SENTIR ELS COMENTARIS DE MONTILLA I MARAGALL
«No vam poder complir el nostre programa electoral per culpa de la nefasta herència que ens va deixar el Govern de Josep Irla» JOSEP TARRADELLAS, EN DECLARACIONS A L’AGÈNCIA OUIJA PRESS
CATALUNYA. El futur passa per les urnes El Congrés Internacional d’Experts en Anàlisi Política, Estudis Social si Saraus Variats, reunit el passat cap de setmana a Barcelona, ha arribat a la següent conclusió: el futur de Catalunya passa per un referèndum d’autodeterminació amb tres opcions. Una opció seria seguir amb Espanya, una altra la independència i una tercera unir-nos a Itàlia. “Tenint en compte els casos de corrupció i el lideratge polític que estan prenent els dirigents esportius, la darrera opció és la que té més possibilitat», ha comentat un expert.
ES FA SABER A TOTHOM
EL TRIANGLE torna el 10 de gener als quioscs Aquesta edició especial d’EL TRIANGLE té una vigència de dues setmanes. La pròxima edició de la revista –corresponent al número 998– la podreu trobar als quioscs d’arreu del territori el dia 10 de gener. També volem anunciar-vos que, amb motiu del Mil·lenari d’EL TRIANGLE, que s’esdevindrà el pròxim 24 de gener, estrenarem una nova maqueta i un nou format. I no oblideu que a la xarxa hi teniu el diari <www.eltriangle.eu>, que no fa vacances i que actualitzem minut a minut. Aquí hi trobareu notícies exclusives i opinions punyents, amb el segell de la casa. Les treballadores i els treballadors d’EL TRIANGLE volem, des d’aquí, desitjar a totes les lectores i lectors un molt bon any 2011. Moltes gràcies, un cop més, pel vostre suport i per la vostra complicitat, essencials per garantir la continuïtat d’aquest projecte periodístic. Estem convençuts que l’any que està a punt de començar serà molt millor per a tothom. Canya i endavant! l
jj
Solidaritat
Apadrina un candidat Les tradicions es modernitzen i enguany seran moltes les famílies catalanes que, en comptes de convidar el clàssic captaire de caixer automàtic, soparan amb un pobre candidat. 3.882 persones aspiraven a ser diputat el passat 28 de novembre, però el nostre Parlament només té 135 escons. «Són 3.747 ànimes en pena, 3.747 persones mancades d’afecte, de recursos i de vots», ha de-
clarat el portaveu de l’ONG Cap Candidat sense Poltrona. «És molt fàcil fer feliç un candidat: n’hi ha prou amb convidar-lo a sopar, parant la taula en forma d’hemicicle », ha afegit. «El millor és que, quan arriben les típiques escridassades familiars, en comptes d’avergonyir-se i marxar, demana el seu torn de paraula i proposa unes esmenes» ens ha confessat el portaveu de l’ONG. l
textos: Josep Braut imatges: Devil
24 •
FER-MIDABLE!
El Triangle • 27 de desembre de 2010
· Documents ·· Documents ·· Documents ·
CATALUNYA SEGONS WIKILEAKS CATALUNYA SURT EN NOMBROSES OCASIONS EN ELS CABLES DIPLOMÀTICS FILTRATS PER WIKILEAKS. LA MÀFIA RUSSA, LA DERIVA SOBIRANISTA, EL TERRORISME I LES ANGÚNIES JUDICIALS SÓN ELS ÍTEMS MÉS RECURRENTS
II •
INVESTIGACIÓ
El Triangle • 27 de desembre de 2010
WIKILEAKS
PUBLIQUEM ELS 21 CABLES QUE PARLEN DE CATALUNYA
SOM UNA ‘PROVÍNCIA’ I L’IMPERI AMERICÀ ENS TÉ SOTA CONTROL Les confidències de diputats, d’empresaris, de jutges... en les seves visites periòdiques a l’ambaixada de Madrid i al consolat de Barcelona són la matèria primera dels informes que van a parar al Departament d’Estat de Washington
hores d’ara s’han alliberat poc més de 2.000 cables diplomàtics dels més de 250.000 que té Wikileaks i l’enrenou provocat per la informació divulgada és considerable. Tanmateix, el material penjat a la xarxa no representa cap amenaça a la seguretat de l’imperi. Al capdavall, són disquisicions o simples infor-
A
mes dels diplomàtics nord-americans adreçats al Departament d’Estat després de les lectures de la premsa autòctona i les trobades recurrents amb els informants de torn: polítics agraïts, jutges, empresaris... Les filtracions, això sí, ens recorden quelcom de ja sabut: que les relacions internacionals no són més que una gran farsa, que la diplomàcia elegant es dissenya a les clave-
gueres, que la infiltració política dels Estats Units no perdona amics ni neutrals i que les ambaixades mantenen sota control inclement els seus aliats. La novetat de Wikileaks rau, precisament, en allò que no es pot mostrar i roman amagat, perquè el material filtrat no deixa de ser, simplement, material en brut que cal treballar, modelar, distribuir, interpretar, investigar,
denunciar, divulgar... Julian Assange no ha inventat cap enginy prodigiós, sinó que ha encetat una drecera que ha vulnerat per sempre més la impunitat, eterna impunitat, de la qual gaudeixen els poderosos. La tecnologia ens permet –i aquest és el gran repte del periodisme valent– alliberar les paraules encadenades, aquelles perilloses paraules que es marceixen en confidencial soli-
tud sota clau. En nom de la llibertat d’expressió, Julian Assange ha demostrat que la informació escamotejada ha estat un eficaç mecanisme de control social, també en aquesta part del planeta que es va anomenar en el seu moment món lliure. La imminent filtració de documents relatius a corporacions financeres ens acabarà d’aclarir la virtut fonamental de Wikileaks. l
BARCELONA, NIU D’ESPIES 07MADRID1914 / 02-10-2007 / Ambaixada de Madrid
L’ambaixador Aguirre va proposar la creació d’un ‘hub’ antiterrorista en el consolat barceloní que preveia un increment dels serveis secrets
Després de l’escandalós procés desfermat per la justícia sueca contra Julian Assange i l’acarnissament del qual és objecte per part d’alguns mitjans de comunicació, el fundador de Wikileaks encara arrossega l’amenaça més perillosa: la procedent de la Fiscalia dels Estats Units, que el podria convertir en un espia i inflingir-li una forta condemna de presó.
«Creiem que la creació d’un hub antiterrorista a Barcelona podria reforçar significativament la capacitat regional dels Estats Units. Específicament, proposem el nostre consolat de Barcelona perquè esdevingui la plataforma per a un centre multiagència, antiterrorista, anticrim i d’intel·ligència per treballar conjuntament amb els nostres socis espanyols en el combat contra l’entorn terrorista i criminal en la regió.» «El concepte de hub també pot servir com a potencial model de com nosaltres podem treballar amb els nostres aliats europeus en aquelles propostes comunes en l’enfortiment de la llei, la seguretat i iniciatives d’intel·ligència, lluny del cada vegada més burocratitzat i polititzat món de les grans ciutats.» «Les responsabilitats regionals de l’FBI inclourien antiterrorisme, atacs cibernètics i crims d’alta tecnologia, crim organitzat, així com ensinistrament en l’enfortiment de la llei.»
El Triangle • 27 de desembre de 2010
WIKILEAKS
LES OFICINES DE NOVA YORK 08BARCELONA86 / 10-09-2008 / Consolat Barcelona
L’excònsol Robinson comenta la decisió del vicepresident Carod d’obrir delegacions oficials de la Generalitat a Nova York i en altres capitals «Malgrat la pèrdua de la popularitat en les enquestes, el líder d’ERC Carod-Rovira continua endavant amb la seva estratègia d’enlairar la bandera de Catalunya en les principals ciutats del món. Mentre els catalans no estan gaire contents veient com els seus impostos van a oficines cares de ciutats encara més cares, i, especialment, des que funcionaris han afirmat recentment que hi ha una manca de recursos per cobrir programes socials i educatius, ERC espera rendibilitzar eventualment l’orgull regional. Un funcionari proper al president de la Generalitat, José Montilla, ha explicat al cònsol recentment que el president ha pres la decisió de reduir sistemàticament les atribucions d’afers exteriors del departament del vicepresident. [...] Per contra, la decisió de Carod d’obrir l’oficina de Nova York podria haver estat una reacció a la mesura del president de començar a tallar les ales al vicepresident.»
INVESTIGACIÓ
• III
EL PRESIDENT NO CATALÀ 06BARCELONA169 / 9-11-2006 / Consolat Barcelona
L’expresident Montilla és percebut com un polític seriós, però subjecte a moltes pressions per part dels seus socis del Govern tripartit «La investidura de Montilla serà una ocasió històrica, atès que ha esdevingut el primer president nascut no català de la història de la regió, un fet que ha estat present al llarg de la campanya electoral.» «Montilla haurà de reaccionar ràpidament per tal de no fer la sensació que no està prou centrat en els interessos de Catalunya, malgrat que estigui treballant per implementar l’Estatut d’autonomia de Catalunya. D’altra banda, es podria trobar amb els mateixos problemes que el seu predecessor, que va haver d’enfrontar-se a socis de la coalició més estretament interessats en la independència de Catalunya que en qüestions socials i econòmiques més àmplies.» 06BARCELONA179 (Consolat de Barcelona, 1 de desembre de 2006) «Ningú no dubta de la serietat i del treball ètic de Montilla, però hi ha molta gent que dubta de la seva habilitat per mantenir el vicepresident Carod i el conseller d’Interior sota control.»
«El Secretari del Tresor ha denunciat el perill que representa per als bancs espanyols mantenir vincles amb els bancs iranians» ELS EXTREMISTES ASIÀTICS 05MADRID3260 / 15-09-2005 / Ambaixada de Madrid
La consellera política de l’ambaixada de Madrid Kathy Fitzpatrick alerta sobre la implantació de pakistanesos radicals a Catalunya i La Rioja «Els extremistes del sud d’Àsia també han arribat a Espanya, principalment establerts entre la nombrosa comunitat pakistanesa de Barcelona, Bilbao, Santander i Logronyo. Els radicals islamistes pakistanesos tenen un paper principalment logístic, com ara la provisió de documentació falsa i de fons.» «Les autoritats espanyoles estan preocupades perquè aquests elements extremistes podrien estar suggerint a membres de la comunitat pakistanesa de Catalunya i La Rioja que colaboressin en el suport i l’obtenció de fons per a organitzacions militants pakistaneses-kaixmirianes com Lashkar-i-Taiba, Harakat-ulMujahidin i Jihad-e-Islam. Informes recents indiquen que Dubai és un hub financer estratègic per a les organitzacions hawala establertes a Espanya, incloent-hi aquells hawala amb vincles amb el crim i el terrorisme. La policia va detenir 10 pakistanesos per frau a Barcelona [...] que havien gravat sospitosos vídeos de llocs emblemàtics de la ciutat.»
NEGOCIS BANCARIS AMB L’IRAN 08MADRID302 / 12-03-2008 / Ambaixada de Madrid
Les relacions comercials amb bancs iranians dels bancs Santander i Sabadell han provocat la reacció del Departament del Tresor «El secretari diputat del Tresor [Robert] Kimmitt ha denunciat en algunes de les trobades i aparicions públiques a Madrid el perill que representa per als bancs espanyols mantenir vincles amb bancs iranians. Segons l’edició de febrer de Bankers Almanac, dos bancs espanyols, el Santander i el Sabadell, mantenen relacions amb bancs iranians: el Santander, amb l’Export Development Bank of Iran, el Banc Melli i el Banc Sepah; i el Sabadell, amb l’Export Development Bank of Iran i el Banc Refah.» «El Banc Sabadell manté una oficina operativa a l’Iran per donar assistència als seus clients espanyols en les seves activitats d’importació i exportació.» «En la reunió entre Kimmitt i José Viñals, sotsgovernador del Banc d’Espanya, aquest ha promès tenir les supervisions bancàries dels bancs esmentats i discutir amb el Santander i el Sabadell les seves relacions amb els bancs iranians.»
IV •
INVESTIGACIÓ
El Triangle • 27 de desembre de 2010
WIKILEAKS
CATALUNYA SENSE BARCELONA 08BARCELONA76 / 11-08-2008 / Consolat de Barcelona
L’excònsol a Barcelona, Todd Robinson, aventura una hipòtesi sobre la creixent deriva sobiranista que es respira a Catalunya
UN MUSULMÀ CATALÀ 09BARCELONA154 / 06-11-2009 / Consolat Barcelona
‘Rapport’ d’una entrevista amb el diputat de CpC Mohamed Chaib, per prendre la temperatura a la comunitat musulmana de casa nostra
«Malgrat aquest nacionalisme a bastament consolidat, menys d’un terç dels catalans dóna suport obertament a la independència d’Espanya. I a Barcelona, el cor bategant de la política i l’economia catalanes, aquest suport és menor. És difícil imaginar Espanya sense Catalunya i impossible imaginar Catalunya sense Barcelona. Per què, doncs, els partits catalans estan exigint cada cop més autonomia? Per què els socialistes catalans pressionen el PSOE, prioritzant el catalanisme sobre el socialisme?» «Ells volen el reconeixement de la importància de la regió en el context espanyol: aporten més al sistema del qual volen sortir i són –o això es pensen– els treballadors més durs, més productius i més eficients.» «Creiem que volen l’acceptació de Catalunya com un poble amb una història diferent, similar als bascos o als gallecs, que els fa únics a Espanya. I la història més recent ens indica que Madrid està disposat i llest a donar aquest respecte, tal com el desenvolupament de l’Estat ha mostrat.»
«Malgrat que a Catalunya hi ha més musulmans que en cap altre lloc d’Espanya, no hi ha cap mesquita pròpiament dita a la regió. Els fidels es congreguen en unes 170 sales d’oració de barri, moltes de les quals informals, en garatges i locals comercials. L’any 2006, la proposta d’ubicar una mesquita a la façana marítima de Badalona va ser tirada enrere per la campanya dirigida per activistes del Partit Popular, que van recollir 4.000 signatures contra el centre de pregària. […] Chaib també cita el partit antiimmigració Plataforma per Catalunya com a “racista i antimusulmà”. Cal lamentar –hi afegeix– la manca d’unitat al si de la comunitat musulmana, ja que les diverses faccions no es posen d’acord sobre les característiques d’una mesquita oficial. Diu que les relacions entre les comunitats marroquina i pakistanesa són bones, però admet que els pakistanesos es resisteixen a integrar-se i ser més oberts a la societat espanyol. […] Per la banda positiva, Chaib assegura que el món àrab té grans esperances dipositades en el president Obama.»
«Aznar fa palès el seu temor que el Govern estigui impulsant una balcanització d’Espanya» AZNAR I LA BALCANITZACIÓ 06MADRID2632 / 18-10-2009 / Ambaixada Madrid
En un dinar amb l’ambaixador, l’expresident espanyol veia un perill de fractura de la unitat d’Espanya en l’Estatut català i en la treva «Aznar fa palès el seu temor que el Govern espanyol estigui impulsant una balcanització d’Espanya, permetent un major grau d’independència a les comunitats autònomes. El Partit Popular entén que, permetent el referèndum de 2006 a Catalunya, el Govern espanyol va obrir les comportes a les demandes de més poder local. I, encara pitjor, iniciant negociacions amb ETA, l’Executiu pràcticament està legitimant el moviment basc d’autodeterminació. Aznar expressa el seu desig que les negociacions venidores amb ETA fracassin. Diu que l’única manera com es pot tractar ETA és com una organització criminal. Les negociacions mai no han tingut cap possibilitat d’èxit, perquè les parts no tenen marge de maniobra: ETA mai no renunciarà a l’autodeterminació i el Govern mai no podria acceptar-ho […]. Parlant del seu partit, Aznar expressa el seu desig que el PP eixampli una mica el seu marge de suport en les properes eleccions regionals a Catalunya. El PP sol acaparar un 10% en la regió.»
BENVINGUT, MISTER RUBLE 08MADRID1359 / 24-12-2008 / Ambaixada Madrid
Zapatero va encarregar al seu secretari de Presidència que mitjancés per tal que tirés endavant l’OPA de la russa Lukoil a Repsol «El secretari general de la Presidència, Bernardino León, confirma en un dinar amb l’ambaixador que el president Zapatero li ha encomanat la tasca d’assegurar que l’oferta de compra d’una part considerable d’accions de Repsol per part de la companyia russa Lukoil –amb part de propietat nord-americana– es produeixi en termes políticament acceptables. León és partidari de limitar l’oferta de Lukoil al 20% d’accionariat titulat per la problemàtica companyia constructora Sacyr, i no el 30% que en principi hi havia en oferta, de manera que Lukoil no esdevingui el soci més influent de Repsol. Zapatero vol veure aquesta operació per tal d’ajudar Sacyr, que té més de 20.000 empleats, a superar les seves dificultats actuals. El rei Joan Carles també ha proposat el negoci, que és vist com un camí per estrènyer les relacions entre Espanya i Rússia. León intenta persuadir els altres socis espanyols de Repsol de mantenir els seus paquets o de trobar altres compradors espanyols.»
El Triangle • 27 de desembre de 2010
WIKILEAKS
DESAFECCIÓ AMB ‘LA ROJA’ 08MADRID865 / 05-08-2008 / Ambaixada de Madrid
Amb motiu de l’Eurocopa de futbol, celebrada a l’agost de 2008, es recullen les opinions que desperta la selecció espanyola a Catalunya «La major part dels esdevements de l’estiu semblen reproduir la política que sempre ha viscut Espanya. La victòria del combinat espanyol al campionat d’Europa de futbol va oferir petits detalls sobre com ho afronten les diferents regions. L’èxit de l’equip –on cal destacar el reconeixement de Xavi Hernàndez com a millor jugador del torneig– ha mostrat tant la indiferència com la repulsa d’alguns polítics catalans. Així, un portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va dir abans de la final que líders del partit “esperem que Alemanya derroti Espanya”. En canvi, molts mitjans van reivindicar la manera com l’equip representa la unitat del país, alhora que van descriure l’entusiasme que es va desfermar a Barcelona o el suport expressat per part d’alguns dirigents del PNB.»
INVESTIGACIÓ
•V
RESISTÈNCIA ALS TRANSGÈNICS 09MADRID482 / 19-05-2009 / Ambaixada de Madrid
Coincidint amb la introducció de cultius modificats genèticament a l’Estat, les autoritats constaten el recel que desperten al nostre país «El cultiu del gram MON 810 a Espanya està amenaçat per una campanya molt ben coordinada que planteja prohibir el cultiu genètic de les llavors elaborades a Europa, segons fonts de la indústria. La campanya ha guanyat força i velocitat en els darrers mesos, amb la prohibició alemanya del MON 180, i després amb el suport de la Unió Europea al veto imposat per Àustria i Hongria d’aquest gram. Així mateix, les iniciatives per legislar contra el cultiu MON 810 també han arribat als parlaments regionals d’Euskadi i de Catalunya.»
«La falsificació de dòlars té lloc sobretot en els territoris de Catalunya i de les Illes Balears» EL MIRALL DE KOSOVO 08MADRID186 / 21-02-2008 / Ambaixada de Madrid
Des del Govern central, es comentava la influència de la declaració d’independència de Kosovo en els moviments i partits nacionalistes «La independència de Kosovo ha generat declaracions molt provocadores per part dels partits nacionalistes bascos i catalans. El portaveu d’ERC, Joan Ridao, va afirmar el 18 de febrer que Kosovo era “un precedent molt important” per a Catalunya i per al País Basc, a més d’afegir que “si la gent vol la indepèndencia, s’ha d’acceptar”. Segons Ridao, qualsevol país o nació pertanyent a la Unió Europea del segle XXI ha de poder assolir la independència si democràticament així ho decideix. “Ningú no ho pot evitar”. En una entrada del seu bloc, el portaveu d’ERC indica que “Espanya no té pebrots per enviar-nos els tancs”, mentre que, pel parlamentari Joan Puig, “la nostra nació serà independent si una majoria social ho vol».
UN SANTUARI PER A LES MÀFIES 07MADRID1714 / 2-10-2007 / Ambaixada de Madrid
Les autoritats espanyoles assenyalen Catalunya com un dels llocs on actua el crim organitzat provinent dels països de l’Europa de l’Est «Grups criminals de russos, ucraïnesos i lituans s’han establert a la costa oriental d’Espanya, incloent-hi Barcelona, Tarragona i València, mentre que la major part del crim organitzat de xinesos es localitza a Barcelona i, en menor mesura, a València. Les autoritats ja han assolit alguns èxits en operacions contra aquests grups, però continuen amb el repte per adaptar-se a la magnitud del problema, ja que els líders i els principals grups segueixen funcionant en sòl espanyol. La falsificació de dòlars té lloc sobretot en els territoris de Catalunya i de les Illes Balears, les principals àrees d’Europa on es produeix aquest moviment il·lícit, en les quals circula el 25% dels bitllets de 500 euros que hi ha a la UE.»
VI •
INVESTIGACIÓ
El Triangle • 27 de desembre de 2010
WIKILEAKS
ARMES NUCLEARS A TARRAGONA 08MADRID620 / 04-06-2008 / Ambaixada de Madrid
La visita del general Ward, comandant de l’AFRICOM, serveix per estrènyer les relacions militars entre ambdós països «La cooperació militar espanyola és important per als Estats Units. Les bases de Rota i de Morón són hubs estratègics, a mig camí entre els Estats Units i l’Iraq i l’Afganistan.» [...] «A l’agost passat, hem proposat al Govern espanyol la possibilitat d’instal·lar a Rota una part de l’AFRICOM, el Centre d’Operacions d’Intel·ligència. El ministre d’Exteriors Moratinos va dir més tard a l’ambaixador que el president Zapatero i l’aleshores ministre de Defensa, Alonso, havien rebut amb entusiasme el projecte. Moratinos i Alonso creuen que és una g ran oportunitat per incrementar la cooperació bilateral a l’Àfrica.» [...] «Els nostres col·legues de la US Navy han comentat amb nosaltres la possibilitat d’afegir el port de Tarragona i el de Las Palmas a la llista de ports que puguin albergar els nostres vaixells equipats amb armament nuclear (actualment els ports són Cartagena, Palma de Mallorca i Rota).»
«ULTRANACIONALISTES» 06MADRID934 / 17-04-2006 / Ambaixada de Madrid
La crònica de l’ambaixada revela l’opinió que es té d’ERC, que és observada com una força extremista pel seu rebuig a l’Estatut «A la pregunta de si Rodríguez Zapatero té una política correcta o intel·ligent, el fet és que el seu Govern ha superat l’oposició en les qüestions més polèmiques que ha hagut d’afrontar en aquesta sessió parlamentària: l’Estatut català i el futur d’ETA. En el darrer moment, Zapatero s’ha unit amb el partit centrista i nacionalista català Convergència i Unió, amb el qual ha arribat a un acord satisfactori després de treballar tota la nit amb el líder d’aquesta formació, Artur Mas. Tant el PP, que ha quedat aïllat en el Parlament, com l’ultranacionalista català ERC, són els únics partits que han votat contra el text.»
«Els nostres col·legues de la US Navy han comentat amb nosaltres la possibilitat d’afegir el port de Tarragona a la llista de ports que puguin albergar els nostres vaixells amb armament nuclear» CHACÓN, ESTRELLA EMERGENT 09MADRID612 / 26-06-2009 / Ambaixada Madrid
Perfil i repàs de la trajectòria de la ministra de Defensa d’Espanya i el rol que pot tenir en el futur, poc abans que visiti els Estats Units «Quan la ministra de Defensa, Carme Chacón, arribi a Washington el 30 de juny, intentarà restaurar i consolidar la seva imatge com a estrella emergent de l’Executiu de Zapatero. Chacón ha intentat remarcar el lloc important que ocupa amb contactes estrets amb els seus homòlegs als Estats Units i amb el seu desig d’anar a Washington. Primera dona ministra de Defensa i primera ministra a donar a llum mentre era al càrrec, Chacón va mantenir amb el llavors ambaixador Eduardo Aguirre l’única reunió bilateral durant la seva baixa maternal del 2008, com a demostració de la significança de les relacions bilaterals. […] Chacón visita Washington amb el record encara de l’exitosa visita del seu principal rival a l’Executiu, el ministre de l’Interior Rubalcaba. […]. Després de rebre crítiques negatives per la retirada de tropes de Kosovo, Chacón treballa a consciència per millorar la seva imatge. Washington li donarà l’oportunitat d’obtenir bones fotos. Esperem, però, que també hagi après una mica a consultar educadament els seus aliats.»
«CLAUS PER A LA SEGURETAT» 09STATE15113 / 18-02-2009 / Secretaria d’Estat
La Secretaria d’Estat fa un protocol de defensa davant de possibles atacs i inclou Gibraltar i els laboratoris Grífols com a enclaus estratègics «Sota la direcció del Departament de Seguretat Interior, del Pla nacional d’infraestructures de defensa (NIPP), s’ha escrit un document per proporcionar una estructura unificada de les infraestructures crítiques i per protegir els recursos clau en un únic programa nacional. L’objectiu principal del NIPP és construir una Amèrica més segura, i més resistent, és reforçar la protecció de la nació per impedir, dissuadir, neutralitzar o mitigar els efectes de les accions deliberades dels terroristes per destruir, anul·lar o autoexplosiornar-se; i per enfortir la capacitat nacional d’una resposta a temps i també de recuperació ràpida en el cas d’un eventual atac, un desastre natural o una altra emergència.» Seguidament s’hi esmenten els punts i les empreses amb interès en aquest àmbit, que en el cas de l’Estat espanyol són «l’estret de Gibraltar, els laboratoris Grífols i la seva immunoglobulina intravenosa (IGIV)».
El Triangle • 27 de desembre de 2010
WIKILEAKS
ELS ADVOCATS DE LA MÀFIA 10MADRID154 / 8-02-2010 / Ambaixada Madrid
La relativa facilitat amb què els mafiosos russos es mouen per Catalunya és motiu de preocupació per als funcionaris de l’ambaixada «Grinda [Fiscalia Especial contra la Corrupció i el Crim Organitzat] també va mencionar els reptes de la lluita contra el crim organitzat, quan aquest gaudeix de protecció econòmica, política, social i, especialment, legal. [...] Els mitjans poden crear un entorn en el qual els polítics podrien ser renuents a les amistats mafioses i a fer-los favors. [...] Grinda manifesta que un factor clau en la capacitat d’un Govern per lluitar contra el crim organitzat depèn de la influència dels millors advocats i bufets del país per representar la màfia. En aquest sentit, el fiscal es pregunta retòricament: “Per què Cuatrecasas defensa constantment membres de la màfia russa?” Comentari: Cuatrecasas és una de les firmes d’advocats més prestigioses d’Espanya.» 09MADRID1003 (Ambaixada de Madrid, 15 d’octubre de 2009) «Bermejo [fiscal anticorrupció] diu que la màfia a Itàlia pot comprar jutges [...] però que el sistema judicial espanyol és tan corrupte que la màfia no ho necessita.»
INVESTIGACIÓ • VII
ELS VOLS DE LA VERGONYA 06MADRID3104 / 28-12-2006 / Ambaixada Madrid
El Govern espanyol va intentar minimitzar la investigació sobre l’ús de l’aeroport de Palma per al trànsit il·legal de presoners «L’Associació Lliure de Fiscals de Mallorca ha iniciat una campanya per reclamar al jutge de l’Audiència Nacional Ismael Moreno que faci públic el nom dels 13 funcionaris del Govern dels EUA sospitosos de relació amb el trànsit de vols de la CIA que van fer escala a Palma de Mallorca al gener de 2004. Aquesta associació denuncia tortures, segrest i detenció il·legal per part de la CIA. […] El fiscal d’aquest cas, Vicente González, és ben conegut pels seus vincles amb la nostra ambaixada, a causa de la seva tasca al Grup de Treball Bilateral d’Experts contra el Terrorisme. El considerem útil i sensible a la preferència del Govern espanyol que el cas no tiri endavant. Ara bé, ja hem vist en casos similars com els jutges espanyols defensen amb orgull la seva independència. […] Malgrat la manca d’evidència de delicte en la investigació dels vols de la CIA, és evident que els demandants –alguns de vinculats al partit d’extrema esquerra Izquierda Unida– volen mantenir el cas en primera línia de foc. Això complica els nostres esforços de tenir aquest assumpte controlat en el discret nivell de govern a govern.»
«El fiscal Grinda es pregunta retòricament: “Per què Cuatrecasas defensa constantment membres de la màfia russa?”»
MINISTRA EN VERSIÓ ORIGINAL 10MADRID74 - 12-02-2010 - Ambaixada Madrid
Una conversa amb l’ambaixador desemmascara Ángeles GonzálezSinde, que havia defensat públicament la Llei catalana del cinema «L’ambaixador es va reunir el 10 de febrer amb la ministra de Cultura, Ángeles GonzálezSinde, per parlar sobre cooperació bilateral en matèria cultural, drets de propietat intel·lectual i els canvis legislatius que impulsa per lluitar contra la pirateria digital. […] En un altre ordre de coses, la ministra posa damunt la taula el projecte de llei que planteja el Govern regional català, que obligaria els films estrangers a ser doblats o subtitulats a l’idioma català. Sinde entén l’interès públic de la Generalitat a promoure la seva llengua, però veu una iniciativa d’aquesta mena antinatural i desmesurada. L’intent d’obligar a exhibir més films en català és arriscat, perquè els grans estudis i els distribuïdors s’hi oposen. També hi estan en contra els propietaris de les sales de cinema, que argumenten falta de demanda, ja que, segons la seva experiència, fins i tot la majoria de catalanoparlants prefereix veure les pel·lícules en llengua espanyola. Sinde no té clar quan discutirà aquesta llei el Parlament regional.»
FEDERACIÓ O INDEPENDÈNCIA 08MADRID865 - 5-08-2008 - Ambaixada Madrid
Els informes de l’ambaixada mostren preocupació per la deriva nacionalista que s’ha viscut en els congressos dels dos grans partits catalans «Catalunya ha vist com els seus dos principals partits es mouen en direcció nacionalista durant els congressos dels partits celebrats al mes de juliol, tot i que cap d’ells no ha reivindicat obertament la independència. Convergència Democràtica, el més gran dels dos partits que formen CiU, i dirigit per Artur Mas, ha aprovat l’objectiu de convertir Catalunya en una nació més lliure i sobirana en l’Europa del segle XXI i fer una crida al dret d’autodeterminació. [...] El Partit Socialista de Catalunya (PSC), que éstà federat –i no és només una branca– al PSOE, en el seu congrés va semblar que es movia en un terreny que, usualment, és ocupat per partits nacionalistes com CiU o la independentista ERC. El PSC ha fet una crida per efectuar les reformes constitucionals per poder incloure el caràcter federalista de l’Estat espanyol. [...] Els nostres contactes catalans i bascos acusen generalment el PP d’adoptar un to massa estrident contra les nacionalitats regionals.»
VIII • PUBLICITAT
El Triangle • 27 de desembre de 2010