El Ressò d'Avià - Número 67 - Març del 2011

67

El Ressò d’Avià Revista d’informació i opinió del municipi Març del 2011

Primavera a Avià

El poble celebra l’arribada de la nova estació amb una festa en què es planten arbustos aromàtics al Parc del Camí de Santa Maria. Pàgina 20 FOTOS: SANTI ROCA I FANI VILALTA

EDUCACIÓ

CULTURA

Anar a l’escola tots junts i a peu

Els sons del Segar i el Batre

Avià estrena camins escolars amb tres rutes

Enregistraments de pagès

Pàgines 11 i 12

Pàgina 14 i 15

REPORTATGE

Cal Gris, la innovació de la llet fresca La lleteria, pionera en expenedores El Ressò 1

Pàgines 26 a 30

Editorial Acabant... per tornar a començar!

C

om cada quatre anys, tornem a estar davant les eleccions a l’Ajuntament. Uns acaben i uns altres comencen de nou, amb nous projectes i noves perspectives per garantir la gestió dels recursos per a tots els ciutadans.

Mentre no formem part d’aquesta estructura, no ens parem a pensar en la donació desinteressada de temps, diners i part de la seva vida de les persones que es posen davant la gestió municipal com a conseqüència de les eleccions i caldria que, de tant en tant, tothom hi pensés. La gestió municipal la porten uns quants, però el poble és cosa de tots. La participació en la gestió està oberta a tothom, tot i que no sigui possible fer content a cada habitant de forma individual perquè el que preval és el benefici general de la comunitat, fer per a tothom i no per a un de sol. El Ressò és una forma de participació, que va començar com a iniciativa de diferents persones individuals del poble que van aconseguir tirar endavant una revista de tots i per a tots. Des de les darreres eleccions, cap entitat ni col·lectiu no ha volgut tirar endavant la realització de la revista, cosa que va provocar que uns pocs regidors de l’Ajuntament, per evitar la pèrdua de la publicació, decidíssim no deixar que desaparegués i afegir-la a les nostres obligacions com a regidors.

Aquesta és la darrera revista que publicarem en aquest mandat, per tant, m’atreveixo a dir que, si no se la fa seva alguna entitat o sorgeix un grup novell que la tiri endavant, El Ressò finalitzarà la seva caminada aquí.

Esperem que algú prengui consciència de la importància de mantenir un sistema de comunicació com aquest i de que més val posar-se a treballar que anar fabricant discursos no productius per darrere.

Que són les entitats d’Avià les que han de garantir la continuïtat i l’impuls d’activitats pels avianesos i que som tots els que hem de garantir la vida d’El Ressò.

Gràcies per llegir-nos aquests darrers quatre anys!

2 El Ressò

Sumari 03 ACTIVITATS 4AGENDA 4FESTA DELS 50 04 SOCIETAT 4MOVIMENTS DE POBLACIÓ 4NOTÍCIES 06 ACCIÓ SOCIAL 4ONG WAUKIKAY-AVIÀ 4CASAL DE LA GENT GRAN 4CÀRITAS PARROQUIAL 09 EDUCACIÓ 4CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ 14 CULTURA 4ELS SONS DEL SEGAR I EL BATRE 4FOTOGRAFIA 17 ATENEU 4CONCURS DE FOTOGRAFIA D’AVIÀ 18 MEDI AMBIENT 4LA RIERA D’AVIÀ 4LA FESTA DE LA PRIMAVERA 4ELS ARBRES D’AVIÀ 22 OPINIÓ 4ABEL TARRÉS 4FERRAN COMA 4RAMON XANDRI 26 REPORTATGE 4LA LLETERIA DE CAL GRIS 30 ÀLBUM 4MARC COMA, TRICAMPIÓ DEL DAKAR 32 CONTRAPORTADA

Redacció L’Ajuntament d’Avià i l’equip coordinador d’El Ressò no es fan responsables de les opinions emeses pels redactors, així com tampoc de la composició lingüística dels textos, que és responsabilitat dels autors. Podeu sol·licitar el full de recomanacions de redacció enviant un correu electrònic a ressoavia@gmail.com.

Edita: Ajuntament d’Avià. Regidories de Cultura i Participació Ciutadana Dipòsit legal: B-37.167-89 Correu: ressoavia@gmail.com Impressió: Vallprint Composició: Bífidus Produccions

Activitats

Març 19

19

29

Festa de la primavera. Xerrada “Coneixem els nostres arbres” amb Joan Guitart, enginyer agrònom. Abans, esmorzar amb coca i xocolata. A les 10:30 h, a la Sala d’Exposicions. Després, es farà la plantada al Camí de Sta. Maria I cada dissabte a la tarda, assajos: - Ballets de caramelles. A les 17:30 h, a la Sala d’Exposicions - Caramelles. A les 18:30 h, a la Sala de Música del Casal de la Gent Gran Representació de teatre en anglès pels alumnes de l’escola.

De 15 h 17 h.

Abril 02

Festa i Sopar dels de la dècada dels 50 a l’Ateneu d’Avià

24/25

Diumenge, 24, i dilluns, 25, de Pasqua. Cantada de caramelles pels carrers del poble i les cases de pagès, respectivament

Agenda

Maig 01 01

Caminada popular i ral·li fotogràfic.

Organitza: Ateneu d’Avià Festa de l’ouada. A les 17:30 h, al Parc del Tossal. Truites de diferents gustos per a tothom, cantada de caramelles i ballets de la mainada

08

Desfilada contra el càncer. A l’Ateneu d’Avià

13-15

Festa Major de Graugés. Consultar la programació a part

Juny 04 24/25

Festival de ballet de l’escola M. Alba, a benefici de Càritas. A les 17 h, a l’Ateneu Festa fi de curs del CEIP Sta. M. d’Avià

Balls a l’Ateneu 4Març Diumenges: 20 i 27 Dijous 17, 24, 31 4Abril Diumenges: 3, 10, 17 i 24 Dijous: 7, 14, 21 i 28 4Maig Diumenges: 22 i 29 Dijous: 5, 12, 19 i 26 4Juny Dijous: 2, 9, 16 i 30 4Tots els balls són a les 18:30 h

23

Revetlla de Sant Joan

24-26

Festa Major de La Plana Data a confirmar: III Trobada d’acordions.

De 16 h a 20 h, a l’Ateneu d’Avià

Publiquem la teva foto a avia.cat 4L’Ajuntament d’Avià prepara una nova pàgina web i necessitem fotografies del nostre poble.

4Envia’ns la teva foto i les millors seran publicades!

4Anima’t! Que la web de l’Ajuntament sigui de tots!

4Envia-les a avia@diba.cat amb el títol de “Fotos web”.

El Ressò 3

Activitats

ATENCIÓ! Els nascuts dins d’aquestes dates, el dia de la festa han de portar la fotografia en què s’agradin més de qualsevol època de la seva vida.

Societat Per unes bústies més accessibles 4L’Ajuntament d’Avià demana a tots els avianesos i avianeses que tinguin en compte que les bústies de casa seva siguin accessibles: que s’hi pugui arribar bé i que siguin prou grans per dipositar-hi tot tipus de cartes, comunicacions i documents. A vegades, la mida de les bústies o el lloc on es troben dificulta la distribució del correu, de la informació municipal, etc.

4 El Ressò

MOVIMENTS DE POBLACIÓ DEL 27/01/2010 DEL 14/09/10 AL AL 03/05/2010 31/01/11

Naixements

DEL 27/01/2010Defuncions AL 03/05/2010

Aina Adam Davins 14/09/10 Martí Canudas Comellas 23/09/10 Maria Prat Canal 06/10/10 Pol Borrellas Chinchilla 09/10/10 Neu Bartoló Casals 09/10/10 Ton Jové Pujols 22/11/10 Anna Anglerill Sánchez 12/01/11 Gerard Puigbó Perarnau 28/01/11

M. Rosa López Godas 11/10/10 Lluís Bascompte Fíguls 26/11/10 Dolors Barcons Sanmartí 11/01/11 Adelina Altarriba Serra 19/01/11 Lluís Vila Closa 31/01/11 Ferran Barreno Montañés 01/02/11

Societat

Notícies Teresa Pons, una àvia centenària

CELEBRACIÓ Els familiars de la Teresa Pons van celebrar el seu 100è aniversari el dijous, 20 de gener 4Dijous, 20 de gener, la senyora Teresa Pons Rota va fer 100 anys. La familia es va reunir al domicili familiar d’Avià juntament amb una representació de l’Ajuntament i de treballadors socials. Un representant de la Generalitat li va lliurar una medalla conmemorativa d’aquest aniversari.

La Teresa Pons Rota va néixer a La Nou, on treballava de pagesa i era molt estimada al poble.

Les seves filles s’emocionen recordant-la com una persona serena, treballadora i carinyosa que els hi duia aigua men-

tre treballaven a la fàbrica i que els feia xocolata desfeta amb coca els diumenges per esmorzar.

La Teresa Pons no ha tingut una vida fàcil. La vida al camp era molt més dura en aquella època, totes les feines es feien a mà, i una dona de pagès també feia les tasques de casa. Va haver de patir la guerra (com molts avis del nostre país) i també la pèrdua d’un fill.

Però, segons expliquen les seves filles, ella i el seu marit, Josep Dachs, que treballava a la mina i sempre l’anomenava Tereseta, eren persones optimistes i alegres que mai

no es varen rendir.

Fa 37 anys tota la família es va traslladar a viure a Avià i actualment la senyora Teresa viu amb la seva filla Concepció i el seu marit Lleïr, que se n’ocupen.

Ja fa anys que la Teresa s’ha anat allunyant del món que l’envolta.

Des de la mort del seu marit Josep, ara fa 16 anys, segons la seva filla Concepció, es va anar tancant a poc a poc en si mateixa.

Ara, la seva imatge és la d’una velleta menuda i fràgil, amb un rostre serè que ens enterneix a tots.

El Ressò 5

Acció social

“L’ONG està treballant en el projecte d’una nova publicació sobre els jocs tradicionals d’Avià i els de Charcay, a l’Equador“

Calendari solidari de Waukikay Avià LA PUBLICACIÓ SERVEIX PER CELEBRAR EL DESÈ ANIVERSARI DE L’AGERMANAMENT Text: Waukikay Avià

L’ONG Waukikay Avià ha editat un calendari solidari per a l’any 2011, amb motiu del desè aniversari de l’agermanament amb la comunitat quítxua de Charcay, a l’Equador.

El calendari pretén ser una eina de sensibilització, ja que s’hi expliquen les línies d’actuació de l’entitat durant aquests anys. Per això a cada pàgina, a més dels dies del mes, hi ha unes fotos de les principals activitats portades a terme tant a Avià com a Charcay.

Per a l’edició del calendari, s’ha comptat am el suport de La Caixa, que l’ha finançat.

Aquest calendari s’ha posat a la venda a un preu de 5 euros i els diners recaptats es destinaran al desenvolupament d’aquest projecte d’agermanament solidari.

Jocs d’Avià i de Charcay Per altra banda, l’ONG està treballant en el projecte d’una nova publicació sobre els jocs d’Avià i els de Charcay. El treball l’han desenvolupat els alumnes del CEIP Santa Maria d’Avià i els de l’escola Cuatro de Junio de Charcay.

6 El Ressò

A més, l’entitat ha començat a treballar en la recerca de llegendes del municipi d’Avià i la contrapart a Charcay, la Fundació Tanyic, està fent una recerca sobre les lle-

gendes d’aquella comunitat quítxua de la Sierra, a l’Equador. Es pretén fer un intercanvi de llegendes i en un futur si hi ha prou material, fer-ne una publicació.

Acció social

CASAL DE LA GENT GRAN

Forma’t al Casal de la Gent Gran d’Avià COMENCEN NOUS CURSOS D’ANGLÈS I DE CATALÀ. Text: La Junta del Casal

Cuinem i mengem plegats al Casal NOVA ACTIVITAT GASTRONÒMICA. Text: Lurdes Bover. Dinamització GC

Tota la vida ens queixem que no tenim temps per fer aquelles coses que ens agraden. Quan ens jubilem, tenim la possibilitat d’aprofitar tot el temps de lleure que tenim. El temps de lleure actiu produeix plaer, satisfacció i creativitat personal.

El temps de lleure el treballem des d’un caire més lúdic, fent diferents sortides i viatges; des del caire esportiu, organitzant les caminades del Pa Sucat amb Oli, la gimnàstica o gimnàstica dolça, i la vessant de la formació. Aquest seguit d’activitats són una estratègia de socialització molt important que quan ens jubilem hem de gaudir-ne!

La creació d’aquesta activitat està lligada amb el reforç de programes que ajuden la gent gran a envellir amb salut i qualitat de vida i incorporar-los a les activitats lúdiques, culturals i socials d’Avià.

Tots sabem que en les diferents cultures el menjar és un element que acompanya les celebracions, intercanvis i afavoreix les relacions humanes. En aquest programa volem afavorir els lligams i relacions entre totes aquelles persones que els

Aprenentatge tota la vida Avui, però, us proposem l’instrument bàsic per a tota la població en general i també la gent gran, que és la formació.

La formació, l’entenem com un aprenentatge que el fem durant tota la vida.

Com diu el president del Casal de la Gent Gran, el Joan, “és un valor molt important i, tot i ser grans, és importantíssim poder-ne gaudir”.

Així doncs, us proposem que us apunteu a classes d’anglès i de català. Els matins del dimecres farem anglès i els matins de dijous,

català. Tothom s’hi pot apuntar, des del més petit al més gran.

Per més informació, al Casal de la

agrada cuinar i com no pot ser d’una altra manera, també menjar bé. És obert a tothom, de la persona més jove a la més gran. Només cal que ens agradi cuinar i ensenyarem com elaborem un plat i un cop fet, compartir-lo amb totes les persones que hi han participat.

Cuinem i mengem plegats al Casal, ho començarem el mes de març i serà el segon dimecres de cada mes al matí per poder dinar a 2/4 de 2.

Elaborarem un menú i les persones interessades decidiran quins dels plats cuinen. Les despeses del dinar es repartiran entre tots els participants.

Per a més informació, dirigiu-vos al Casal de la Gent Gran, És per tot això que proposem que hi participeu i elaboreu aquells plats que tant us agraden quan els mengeu!

GG els dilluns, dimecres i divendres de 9 a 13h i totes les tardes de 16 h a 19 h.

El Ressò 7

Acció social

CÀRITAS PARROQUIAL AVIÀ

Gràcies per l’ajuda CÀRITAS VA RECAPTAR 1.219 EUROS A AVIÀ I 235 A GRAUGÉS EN LA COL·LECTA DE NADAL I VA FER ALTRES ACCIONS SOLIDÀRIES Text: Càritas Avià

Tertúlies del curs 2010-2011 Des de Càritas Parroquial d’Avià, volem fer arribar el nostre agraïment per la col·laboració de la gent en les diferents accions que hem dut a terme per Nadal: 4 La recollida d’aliments: podem ajudar 9 famílies.

4La venda de llantions solidaris per il·luminar la nit de Nadal, amb un total de 361 venuts, quedant a 277 euros nets.

4 Les col·lectes: hem recaptat 1.219,68 euros a Avià i 235,11 euros a Graugés.

Aquestes són les tertúlies fetes o programades per Càritas Parroquial Avià: 427 d’octubre del 2010. A les 5 de la tarda, al Casal de la Gent Gran: “L’anàlisi de sang: de la punxada al resultat”, a càrrec d’Ester Tarrés Caldaré 424 de novembre del 2010.

A les 5 de la tarda, al Casal de la Gent Gran: “Principals controls analístics per a les malalties més freqüents”, a càrrec d’Ester Tarrés Caldaré 426 de gener del 2011. A les 5 de la tarda, al Casal de la Gent Gran: “Recuperació de camins del Berguedà”, a càrrec d’Anna Seuba 423 de febrer del 2011. A les

5 de la tarda, al Casal de la Gent Gran: “Actitud propositiva: eines per viure millor”, a càrrec de Piti Capella 430 de març del 2011. A les 5 de la tarda, al Casal de la Gent Gran: “Medicina energètica”, a càrrec de Roser Ferrer 427 d’abril del 2011. A 2/4 de 4 de la tarda, al Casal de la Gent Gran: “Diferents exposicions i activitats”, a càrrec dels alumnes de 5è curs de l’escola Santa Maria d’Avià 425 de maig del 2011. A les 5 de la tarda, al Casal de la Gent Gran: “Els nostres peus: els grans desconeguts”, a càrrec d’Evaristo Rodríguez

Cal esmentar que també hem pogut entregar joguines a 11 nens i nenes de les famílies ateses amb les ajudes d’aliments.

Una vegada més, els avianesos i avianeses ens han demostrat la seva solidaritat que, en moments de crisi com els que estem vivint actualment, se’ns fa encara més important que mai.

8 El Ressò

Educació

“Els nens i nenes de l’escola hem tornat a participar en el concurs de dibuix dels bolets de Berga a principis d’octubre”

Dibuixos premiats ELS ALUMNES DE L’ESCOLA OBTENEN RECONEIXEMENTS AL CONCURS DE DIBUIX DEL BOLET DE BERGA Text: CEIP Santa Maria d’Avià

Hola a tothom! Aquest curs 20102011, ens hem tornat a posar a treballar una altra vegada.

La novetat d’aquest curs és que l’hem començat una setmana abans i ens hem pogut retrobar amb els nostres amics de l’escola més aviat.

A mitjans de setembre, els nens i nenes de l’escola hem tornat a participar en el concurs de dibuix dels bolets de Berga, que es va celebrar els dies 2 i 3 d’octubre. Estem molt contents perquè a l’escola hi ha hagut 7 finalistes: 4Categoria P4 – P5 anys Sanu Maya Montalban (P5): accèssit 4Categoria 1r – 2n Jordi Boixadera (2n): accèssit Nil Farrés (2n): accèssit 4Categoria 3r – 4t Marta Altarriba (4t): accèssit 4Categoria 5è – 6è Jaume Vilaseca: tercer premi Gemma Santacreu: accèssit Maria Serra: primer premi Des d’aquí, els membres de l’escola, felicitem tant els que hi van participar com als que en van resultar finalistes. Enhorabona a tothom!

TERCER PREMI Dibuix de Jaume Vilaseca, de la categoria 5è-6è Aquest any també hem participat en el concurs de pessebre del poble. I, com que ens han agradat molt, des de l’escola s’ha decidit indultar-ne un per poder posar-lo

al vestíbul de l’escola per Nadal.

Els nens i nenes de l’escola farem una votació i el que surti més votat serà el que es conservarà fins el proper concurs.

El Ressò 9

Educació

CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ

Els millors dibuixos de bolets 4Recull dels dibuixos premiats dels alumnes de l’escola Santa Maria d’Avià al concurs de la Festa dels Bolets de Berga, l’octubre

ACCÈSSIT Jordi Boixadera. 2n.

ACCÈSSIT Gemma Santadreu. 5è-6è.

PRIMER PREMI Maria Serra. 5è-6è.

ACCÈSSIT Marta Altarriba. 4t.

ACCÈSSIT Nil Farrés. 4t.

ACCÈSSIT Sanu Maya Montalban. P5

10 El Ressò

Educació

CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ

Camins escolars NENS I NENES VAN I TORNEN DE L’ESCOLA EN GRUP I AMB UNA MONITORA PER TRES RUTES DIFERENTS Text: CEIP Santa Maria d’Avià El curs 2010-2011 ha començat i ja ha passat el primer trimestre.

Aquest cop, però, no l’acabem igual com el vam començar…

Hem acabat el trimestre amb menys cotxes arribant fins a la porta de l’escola i amb un grup de nens i nenes alegres, riallers però sobretot responsables i cada vegada més autònoms que han arribat a l’escola caminant.

Educació en valors cívics El camí escolar és un projecte d’educació en valors cívics que parteix de l’Escola i de l’Ajuntament però que compta amb la implicació i la col·laboració de tota la comunitat educativa.

El camí escolar és una iniciativa més, destinada a impulsar la recuperació de l’espai públic com a espai de relació i convivència, i com una manera innovadora i participativa d’abordar l’educació per la mobilitat amb l’objectiu principal de sensibilitzar en l’ús racional del cotxe i animar a les famílies i als nens i a les nenes a anar a l’escola a peu.

Amb aquest projecte, s’han donat l’oportunitat de treure els cotxes dels carrers i omplir-los d’infants que van a peu a l’escola. Però no implica només això. També s’ha intentat facilitar l’organització familiar i fer possible que els nens i nenes puguin arribar tranquils a l’escola després de compartir una passejada amb els companys i companyes. Al mateix temps, el poble guanya en convivència i re-

lació entre les persones...

Els camins es van iniciar a principis de novembre i cada vegada hi ha més infants que hi participen.

Tres itineraris Hi ha tres itineraris amb una persona adulta (mares de l’escola) que se’n fan responsables: 4La ruta vermella: va des de Cal Taulé fins a l’escola baixant pel carrer Ponent i l’avinguda Francesc Macià.

4La ruta blava: surt de la plaça Abat Oliva i passa per l’Ateneu, l’avinguda Pau Casals i el carrer dels Estudis.

4La ruta groga: va des del camí de Santa Maria fins a l’escola passant per les avingudes Antoni Gaudí i Pau Casals i el carrer Ser-

ra Hunter.

La ruta vermella té com a acompanyants la Marta Tarrés, al matí, i la Laura Traserra, a la tarda. De la ruta blava, se n’encarrega la Gemma Elias, al matí i a la tarda. Acompanya la ruta groga la Marga Cantalapiedra, al matí, i la Mercè Rial, a la tarda.

Què diuen elles dels camins?

4Marta Tarrés: “Els nens i nens arriben de molt bon humor i contents als camins escolars. Baixen saltant i corrent i, com que deixo treure el cadenat a la canalla, van de pressa a veure qui hi arriba primer... Les nenes més grans van baixant més tranquil·les al darrere, parlant de les seves coses. Al principi, estaven molt esverats, perquè era la novetat. De mica en mica s’han anat tranquil·litzant i El Ressò 11

Educació han anat assumint el seu paper de vianants”.

4Gemma Elias: “La idea és molt bona. Val la pena fomentar el fet de caminar. La canalla ho espera amb moltes ganes. Crec que aquest projecte fomenta l’autonomia i els fa sentir més grans; els va molt bé”.

4Marga Cantalapiedra: “Als nens i nenes els agrada anar caminant a l’escola. Si hi ha algun dia que els costa més perquè fa fred, parles amb ells, els preguntes coses, els fas riure i, sense adonarse’n, ja han arribat a l’escola. Personalment, penso que ha estat una iniciativa molt positiva. Principalment, pels nens i nenes, però també per a mi, com a mare.

Aprenc moltes coses d’aquests menuts, cada dia marxo a la feina rient, tot pensant en alguna cosa que m’han explicat”.

4Laura Traserra: “Els camins escolars són una bona iniciativa

CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ per conèixer el poble. La canalla està contenta d’anar a peu i així coneixen el seu entorn. De camí cap a casa m’expliquen el que han fet durant el dia i les coses que els han passat. Ara ja es coneixen el camí, s’han anat fent més autònoms i van més lliures”.

4Mercè Rial: “Valoro els camins escolars positivament perquè així hi ha menys contaminació, menys embussos i també, a la zona de sortida dels nens i nenes, hi ha menys risc d’accident. Els nens i nenes s’acostumen a caminar i a relacionar-se socialment. Quan ens veuen marxar de l’escola, hi ha canalla que demana als seus pares per afegir-se als camins escolars. Els nens i nenes tenen moltes ganes de fer els camins i això és molt positiu!”.

I els infants, què hi diuen?

Quan hem parlat amb ells, han dit tots el mateix! Tant els grans

com els petits tenen clar que els agrada molt anar a l’escola amb els camins escolars. Quan els hem preguntat per què han respost: “Perquè així coneixem més nens i nenes i podem parlar amb els nostres amics i amigues. Anem cap a l’escola parlant i rient”.

Un poble per conviure-hi Animem les famílies a implicars’hi i replantejar-se la manera com fan els desplaçaments pel poble.

Quin poble volem per als nostres fills i filles i per a nosaltres mateixos? Què hi podem fer nosaltres?

Podem fer un poble més agradable segur i saludable. Cadascú pot aportar el seu gra de sorra perquè “el poble sigui un espai de convivència i de relació on les persones tinguin, per sobre de qualsevol cosa, les condicions idònies per a una vida tranquil·la i feliç”, tal com diu el tríptic que explica que són els camins escolars.

Experiment de la descomposició dels colors de les fulles ELS ALUMNES D’EDUCACIÓ INFANTIL VAN FER UNA ACTIVITAT D’OBSERVACIÓ DELS ARBRES D’AVIÀ

El dimarts 19 d’octubre vàrem sortir a observar els arbres del nostre entorn.

Vam poder comprovar que les fulles dels arbres havien canviat de color i moltes ja eren a terra.

Vam emportar-nos unes quantes fulles a la classe per poder guarnir el nostre arbre. També vam agafar-ne de verdes per fer l’experiment de la descomposició dels colors de les fulles a la tardor.

En arribar a la classe vam fer el següent experiment: 12 El Ressò

4Triturar les fulles en un morter i afegir-hi una mica d’alcohol.

4 Deixar-ho reposar tapat en un lloc calent unes hores.

4Destapar-ho i posar tires de paper de filtre.

4Deixar el paper una estona i veure el resultat.

Els nens i nenes van quedar molt sorpresos pels colors que van aparèixer a la tira de paper. Tots els alumnes deien que havien fet màgia.

A la pàgina web de l’escola (http: // blocs.xtec.cat/ avia) podreu veure el que hem fet.

Us convidem a visitar-la perquè ha sigut mooooolt xulo!

Educació

CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ

Felicitats, Marc!

ELS ALUMNES DE L’ESCOLA VAN FER UN GRAN MURAL DE 6 x 2 METRES AMB TOTS ELS VALORS DEL PILOT MARC COMA Text: CEIP Santa Maria d’Avià Tots els alumnes de l’escola hem fet un gran mural per rebre el tricampió del ral·li Dakar Marc Coma.

Es va decidir pintar, sobre un paper de 6 x 2 metres, unes dunes, i escriure-hi alguns dels principals valors que pensem que té en Marc.

Un mural amb textures Aquest mural ha estat una veritable obra d’art. A més de les diverses tonalitats del color de les dunes, pintades amb les mans, també hi podeu trobar diverses textures per aconseguir la sorra del desert, a més de les roderes de la moto aconseguides tot passant pel mural una roda de moto de debò.

Si el voleu veure, el podreu trobar exposat al passadís de dalt de l’escola.

Aprofitem l’ocasió per agrair la col·laboració del Marc a l’hora de concedir una entrevista als nostres companys de Radio Avià, la ràdio del’escola.

Gràcies a tot el personal També voldríem agrair a tot el personal que va fer possible que el nostre mural lluís tant i tant bé a l’escenari i que tornés a l’escola en bones condicions.

Volem donar-los les gràcies també per l’ajuda que ens van donar a l’hora de restaurar els petits desperfectes que s’hi van produir i penjar-lo a la paret de l’escola.

Moltes gràcies a tots ells!

MURAL Els alumnes han fet un mural per homenatjar Marc Coma

ENTREVISTA Els petits periodistes de Ràdio Avià parlen amb el pilot El Ressò 13

Cultura

“Com sona la terra quan es llaura? Quin soroll fan les batolles quan baten? I el volant? Quin so fa quan es talla l’espiga?“

“Els 25 paisatges sonors reprodueixen el cicle del cultiu del blat, des de la llaurada del camp, la sembra, el blat que creix, i tots els procesos de la sega i batuda: esmolar el volant, segar, fer cavallons, garbes, muntar la garbera, fer el paller, batre, recollir el gra de l’era, ventar amb la màquina de ventar, ensacar el gra, moldre el gra per fer farina...”

“Aaquest tipus de so, tot i que s’ha gravat actualment, devia ser el mateix que s’ha sentit al camp des de que existeixen els cultius, és a dir, des del neolític. Per tant, és una forma molt interessant d’imaginar com ha estat aquesta feina al llarg de la història” “El recull té un interès etnològic innegable i explica d’una forma viva una activitat que ja no existeix, però que, a través del so que podem escoltar tot l’any, es manté viva en la memòria” M. del Agua Cortés. Regidora de Cultura

Els sons del Se Com sona la terra quan es llaura?

Quin soroll fan les batolles quan baten? I el volant? Quin so fa quan talla l’espiga? I quan xoca amb l’esclopet?

Les feines tradicionals de pagès tenen un so característic que, per a molts avianesos, han estat la banda sonora de les seves vides.

L’Ajuntament d’Avià ha impulsat un projecte per enregistrar 25 d’aquests sons i conservar-los.

S’ha encarregat de fer aquesta feina l’empresa La Maixerina, de Berga, que és la mateixa que el 14 El Ressò

2009 va gravar els sons de la Patum.

Procés de producció Primer de tot, els tècnics van fer un treball de recerca amb llibres, documents històrics i experts per determinar quins sons valia la pena d’enregistrar. I han triat, entre d’altres, la preparació de la terra, la sembra, la pluja de primavera sobre els camps de blat, el vent sobre els camps espigats, les campanes i el paisatge sonor tradicional, la sega, el garbejat i la batuda.

També hi ha sons pròpiament de la Festa del Segar i el Batre d’Avià, i entrevistes amb persones que expliquen com es fa i com s’organitza la festa i quins eren els sons més habituals antigament de les zones rurals del Berguedà.

Durant la festa del 2010, els tècnics es van passejar per l’era amb els micròfons i van gravar els sons que buscaven.

I, després, van entrar a l’estudi, on els enregistraments s’han netejat, eliminant-ne els sorolls moltestos.

“Els sons s’han penjat al web www. avia.cat/paisatgesonor, on es poden sentir tots els sons“

“Cadascun dels sons va acompanayat d’una fotografia i una descripció que n’explica els detalls“

egar i el Batre Consulta per Internet Un cop llestos, els sons s’han penjat al web www.avia.cat/paisatgesonor, on es poden sentir tots els sons, acompanyats d’una fitxa amb una imatge, un text descriptiu i altres informacions pràctiques.

Els sons quedaran arxivats al web www.escoltar.cat, que amb el suport del Laboratori d’Art Sonor de la Universitat de Barcelona, i en l’actualitat ja té més de 800 sons, com la bramada del Carnaval de Solsona.

Els 25 sons enregistrats 4El vent agita els camps espigats 4L’ambient dels segadors 4Paisatge nocturn 4L’esmorzar 4Fer paller 4La preparació de la terra 4Els rems 4El lligat de garbes

4Batre a pota 4Ventar 4L’esmolada del volant 4El blat moll 4Els cavallons 4Descarregar el carro i parar batuda 4Arreplegar el gra i el boll 4La sembra

4La sega 4Espigolar 4Les garberes 4Girar batuda 4Ensacar 4Relat d’un canvi 4La mòlta del blat 4Tempesta a final d’estiu 4Explicació del segar i el batre

El Ressò 15

Cultura

FOTOGRAFIA

Imatges de la història ES CONTINUA INCREMENTANT L’ARXIU FOTOGRÀFIC D’AVIÀ, QUE VA COMENÇAR AMB IMATGES RECOLLIDES DE LA PUBLICACIÓ ‘EL RESSÒ’ I ALTRES D’EDITADES PER L’AJUNTAMENT. Text: Regidoria de Cultura

Partint de la iniciativa de creació de l’Arxiu Fotogràfic d’Avià iniciada per Abel Tarrés amb la classificació de les fotografies que el Grup de Joves havia recollit de la publicació d’El Ressò i altres publicacions municipals, hem continuat incrementant aquest Arxiu Fotogràfic d’Avià.

Actualment, s’ha realitzat una recollida de fotografies antigues que s’han escannejat, fruit de la donació de moltes persones d’Avià que les van fer arribar a l’Ajuntament a partir de l’inici del projecte de Memòria Històrica l’any 2009, i que ha donat com a fruit l’edició de tres DVD amb reportatges temàtics d’experiències de la gent gran del poble.

Documentació de les imatges Des de finals de 2010, amb l’ajuda de dos joves contractats amb els Plans d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya, s’està fent la documentació d’aquestes fotografies antigues, recopilant tota la informació que ens poden facilitar les persones que les han donat i que omplen de contingut cadascuna de les fotografies.

Aquest tasca s’està realitzant amb un important treball de camp consistent a entrevistar-se amb cadascun dels donants (unes 25 persones diferents) i demanant 16 El Ressò

HISTÒRIA L’antic Sindicat Agrícola d’Avià els anys 1920. RAMON MAS I ELLA (PERTANYENT AL FONS DE CAL MAS)

informació, no només de la data i autor de cada fotografia, sinó també del lloc on es va fer, de les persones que surten, i d’altres dades d’interès. Tota la informació recollida s’està passant a una base de dades Acces que passa a formar part de l’Arxiu Històric Municipal d’Avià.

També s’incorporen en aquest mateix arxiu les fotografies de l’antic fons d’El Ressò que ja va documentar Abel Tarrés entre l’any 2007 i 2009, així com un fons fotogràfic donat per Vicenç Casafont, format per fotografies del

Concurs de Pessebres.

Aquestes dues col·leccions s’escannejaran properament, de manera que sigui més còmoda la posterior utilització que se’n faci, i actualment es guarden en sobres, seguint la classificació ja referida, a l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament d’Avià.

Per tant, a partir del moment en què finalitzi aquesta tasca d’organització i classificació del fons de fotografies antigues, disposarem a Avià d’un important fons que permetrà ampliar la documentació històrica i cultural d’Avià.

Ateneu Veredicte del 18è Concurs de Fotografia d’Avià 2010 Reunits en data 20 de novembre de 2010 a les 19:30 h a la Sala d’Exposicions de l’Ateneu d’Avià, el jurat qualificador del 18è Concurs de Fotografia d’Avià, format per: - José A. Andrés Ferriz (M.F.C.F.) (A.C.E.F.) (E.F.I.A.P), president de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya - Miguel Parreño Méndez (M.F.C.F.***) (EX.C.E.F) (E.F.I.A.P.) de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya - Fernando Vecino Duran (A.F.C.F.), de l’Agrupació Fotogràfica d’El Prat.

Examinades un total de 160 obres de 44 autors, ha decidit atorgar els següents premis:

“PLOVENT” Primer premi de la categoria Avià. VÍCTOR BERRUEZO

4Tema Avià

- Primer Premi Avià: Victor Berruezo Espinalt (Sallent).

Títol: Plovent - Segon Premi Avià: Andreu Noguero Cazorla (Sitges).

Títol: Avià (Menció Especial Carrers) - Tercer Premi Avià: Adelina Putellas Jubells (Manresa).

Títol: La Font (Menció Especial Carrers) - Quart Premi Avià: Marta Pont Roca (Berga). Títol: Tarda d’Estiu - Cinquè Premi Avià: Santi Roca Roig (Avià).

Títol:Silenci 4Tema Segar i Batre - Primer Premi Segar i Batre: Txema Lacunza Nasterra (Sabadell). Títol: Segar i

“SEGAR I BATRE” Primer premi de Segar i Batre. TXEMA LACUNZA Batre 3 (Menció Especial Eines) - Segon Premi Segar i Batre: Jordi Oriol Tort (Barcelona).

Títol: Cavalls - Tercer Premi Segar i Batre: Josep Aliu Colomer (Vilassar de Dalt). Títol: A dalt de Tot (Menció Especial Eines) - Quart Premi Segar i Batre: Manuel Estrada

(Sabadell). Títol: Grup de Segadors - Cinquè Premi Segar i Batre: Francisco Almendros Picazo (Cerdanyola del Vallès). Títol: Manos a la...

I perquè així consti signem la present: José A. Andrés Ferriz Miguel Parreño Méndez Fernando Vecino Duran El Ressò 17

Medi ambient

“Alguns tracten l’espai públic com si no fos propi o potser és que casa seva també la tenen com una cort de porcs”

Crònica d’un desastre LES FOTOS QUE ES PUBLIQUEN AQUÍ DEMOSTREN ELS ABOCAMENTS INCÍVICS QUE S’HAN FET D’UNA MANERA CONTINUADA A LA RIERA D’AVIÀ AMB PINTURES, DISSOLVENTS, ETC. Text: Susanna Campillo. Regidora de Medi Ambient

Abocaments de residus a la riera d’Avià del 2007 al 2010

2007 31 d’agost

Aquestes fotos que publiquem són la crònica fotogràfica de l’incivisme i el poc respecte per el poble i el seu entorn. Són abocaments probablement de pintures i dissolvents químics que han anat a parar a la riera d’Avià. Com podeu veure per les dates de les fotos, són reiterats i continuats al llarg dels anys.

Alguns tracten l’espai públic com si no fos propi o potser és que ca18 El Ressò

2009 5 de febrer

sa seva també la tenen com una cort de porcs.

Hauríem de recordar que allò que aboquem per l’aigüera o per el vàter no desapareix de les nostres vides com per art de màgia.

Però la manca de respecte pel que és de tots no s’acaba aquí. Fa uns mesos algú va robar graciosament les bosses per a la recollida d’excrements de gossos de tots els dispensadors del poble. Sovint els

2008 3 d’abril

voltants dels contenidors estan plens de mobles, bidons o trastos vells. Els volts de la riera d’Avià prop de l’escola son plens de runa i deixalles. I, si passejem pels boscos o per l’entorn dels llacs de Graugés, és estrany no trobar-hi alguna bossa de plàstic, llauna, paquet de cigarretes, robes, burilles...

El parterre dels xiprers de la plaça de l’Ajuntament és constantment

“Allò que aboquem per l’aigüera o per el vàter no desapareix de les nostres vides com per art de màgia“

“Els olis, pintures, productes químics, mobles, trastos vells, runes, etc., s’han de dur a la deixalleria”

i actes incívics EL PARTERRE DELS XIPRERS DE L’AJUNTAMENT TOT SOVINT ÉS AIXAFAT I HI HA INCIVISME TAMBÉ EN LES BOSSES D’EXCREMENTS DE GOSSOS

Deixalleria i deixalleria mòbil 4Horaris de la deixalleria Horari d’hivern (1 setembre -15 juliol): Dm. a dj. De 15 h a 18 h Dv. De 15 h a 19 h Ds. De 9 h a 13 h i de 15 h a 19 h Dg. De 9 h a 13 h Horari d’estiu (16 juliol - 31 agost): Dm. a dj. De 16 h a 20 h Dv. De 16 h a 20 h Ds. De 9 h a 13 h i de 16h a 20 h Dg. De 9 h a 13 h 4Deixalleria mòbil Si tenim objectes que no podem deixar als contenidors de deixalles ni de reciclatge, com electrodomèstics vells, roba per reciclar, mobles, ferralla, oli per reutilitzar, etc., disposem del servei de deixalleria mòbil, que es visita Avià un cop al mes. S’instal·la a la plaça de l’Ateneu de les 11 h a les 18 h

2010 15 de novembre

aixafat. I els antiestètics pilons que s’han hagut de posar per evitar-ho passen més temps tombats que drets.

Bé, no voldria seguir amb aquesta depriment enumeració d’actes que fan el nostre entorn més lleig, menys saludable i més degradat.

Des del meu punt de vista, el que fa més especial Avià és el seu entorn. Exceptuant alguns racons especials del casc antic, el poble

no té cap encant arquitectònic.

No obstant, podria ser un poble molt bonic i més agradable si els avianesos tractéssim més bé el verd urbà i si col·laboréssim en mantenir l’espai públic, que és nostre, en bon estat.

Recordem que els olis, pintures, productes químics en general, mobles, electrodomèstics, trastos vells, runes i restes de desguaç s’han de dur a la deixalleria.

4Calendari de la deixalleria mòbil Març: Dimarts, 24 Abril: Dimecres, 27 Maig: Dimecres, 25 Juny: Dimarts, 28 Juliol: Dimecres, 27 Agost: Divendres, 26 Setembre: Dimarts, 27 Octubre: Dijous, 27 Novembre: Divendres, 25 Desembre: Dimecres, 28 A la plaça de l’Ateneu, de les 11 h a les 18 h El Ressò 19

Medi ambient

FESTA

Plantes aromàtiques a la Festa de la Primavera DISSABTE, 19 DE MARÇ, FAREM UN ESMORZAR, UNA XERRADA SOBRE ELS ARBRES I UNA PLANTADA AL PARC DE SANTA MARIA Text: Reg. Medi Ambient

Avià celebra aquest dissabte, 19 de març, la Festa de Primavera.

La primavera passada amb els veïns vàrem començar a arreglar el Parc del Camí de Santa Maria.

Ara, volem continuar endreçant l’espai amb la plantada d’arbustos aromàtics.

Començarem el dia 19 a les 10:30 h amb un esmorzar amb coca i xocolata per a tothom a la Sala d’Exposicions.

A continuació, aprendrem una mica sobre els arbres d’Avià amb una xerrada participativa i amena, acompanyada d’imatges, a càrrec d’en Joan Guitart, enginyer agrònom.

A les 12 h, anirem al Parc del Camí de Santa Maria per fer-hi la plantada.

Jornada participativa Esperem que sigui una jornada festiva i entretinguda per a tota la família.

Petits i grans tots sou convidats a participar-hi!

Entre tots ferem un Avià més verd i més bonic!

Si teniu estris de plantada (plantadors, pales petites o punxons) no dubteu a portar-los, perquè seran d’una gran adjuda.

A tots els amants de la natura i d’Avià, us esperem a la Festa del a Primavera.

20 El Ressò

2010 Es va començar a arreglar el Parc del Camí de Santa Maria.

Ajuts de l’ICAEN per renovar finestres L’Institut Català de l’Energia (ICAEN) ofereix ajuts per substituir finestres i tancaments per d’altres més eficients tèrmicament.

Hi poden optar: 4Habitatges particulars (només primera residència) 4Edificis plurifamiliars i edificis del sector terciari (comunitats de propietaris, empreses privades, fundaci-

ons, entitats sense ànim de lucre i altres ens corporatius) El termini de presentació de sol·licituds és entre el 17 de gener i el 30 d’abril de 2011.

Si voleu més informació sobre les condicions i la formalització dels tramits podeu consultar el web www.plarenovat.cat o bé dirigir-vos a l’Ajuntament.

Medi ambient

ARBRES Continuem amb aquest número d’El Ressò un seguit de fitxes per apropar-nos als arbres del nostre municipi. Col·leccioneu-les!

(Morus) Distribució i hàbitat Escorça de color gris groguenca i clivellada, capsada arrodonida, de 5-15 m d’alçada i 4-10 d’amplada, amb fulla caduca d’anvers verd brillant i revers blanquinós. A Avià, hi ha la blanca i a la negra. És una espècie originària de la Xina que va ser introduïda fa més de sis-cents anys quan a Europa es va iniciar la cria dels cucs de seda.

S’utilitza com a arbre d’ombra, no és gaire alt i té una copa molt densa. Té unes fulles simples i grans de 6 a 12 cm, de color verd clar i brillant, és important la morfologia de les fulles ja que pot tenir-ne de diferents en un mateix arbre. Floreix a la primavera amb flors blanquinoses, fructifica a l’estiu, els seus fruits son les mores de color blanc, que quan maduren es tornen vermelles. El cas de la morera negra els seus fruits al madurar son de color negre.

La varietat plantada a Avià no fa fruit.

Fotografia

A Avià, el podem trobar a...

N’hi ha 76 exemplars de viari.

- Avinguda Pau Casals - Francesc Macià

- c. Sardana - c. Sant Isidre - Av. Pau Casals

(Robinia) Distribució i hàbitat D’escorça marró-gris i fisurada, capsada arrodonida, 15-20 m. d’alçada i 4-8 m. d’amplada, amb fulles caduques d’anvers verd mig i revers clar. Va ser introduïda a Europa el 1640. Molta gent l’anomena acàcia. S’ha assilvestrat i creix en alguns boscos del Berguedà de forma invasora. Aguanta la sequera, la contaminació, els sòls pobres i les podes dràstiques. Les fulles compostes tenen lòbuls arrodonits, i això li proporciona un aspecte bellugadís i simpàtic. A l’avinguda Pau Casals, té un espai de menys d’un metre, per encabir-los a l’entramat urbà.

La brigada es veu obligada a sotmetre aquests arbres a dràstiques podes que les debiliten molt i provoquen que no floreixin mai. S’ha emprat en jardineria urbana pel creixement ràpid però no ha donat bon resultat per la fragilitat de la fusta. Pot arribar a viure uns 300 anys de forma lliure.

Fotografia

A Avià, el podem trobar a...

N’hi ha 35 exemplars de viari.

El podem trobar a: - Avinguda Pau Casals

El Ressò 21

Opinió Axiu fotogràfic i inventari d’El Ressò ABEL TARRÉS

P

artint d’una iniciativa de crear un arxiu fotogràfic municipal, es va demanar la col· laboració en aquest mateix mitjà (publicat a El Ressò 54 l’abril de 2006) per recollir fotografies (antigues o actuals) d’interès local.

La idea inicial sorgia arrel de la col·laboració a El Ressò i fou formulada a l’antic equip de govern de CiU, liderat per Vicenç Casafont. Consistia a fer un arxiu de fotos, ordenant classificant un vell armari de l’antic ja Casal de Joves. Aquest contenia el material generat per aquells grupets de joves que s’havien encarregat d’El Ressò des de 1983 fins a l‘entrada de la fotografia digital passant per l’època Polaroid.

Posteriorment, un cop l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona va donar suport al petit projecte “Classificació Arxiu fotogràfic municipal”, es va posar en marxa. Com que no hi havia massa fotos de propietat municipal i les del fons d’El Ressò no donaven per molt, el 2007, s’hi va afegir la creació d’una base de dades.

Arxiu fotogràfic A l’arxiu, hi trobem fotos fetes pels consells de redacció d’El

22 El Ressò

“

SANTA MARIA Una les fotos de l’arxiu municipal, amb un entorn un xic diferent, amb el canal que portava l’aigua al Llac de Graugés, entre altres canvis evidents Ressò, de la primera dècada del Grup de Joves, i altres existents a les oficines de l’Ajuntament. També es va recollir el material que es disposava a les oficines municipals de l’ajuntament. Al mateix temps, s’anaven classificant, i desant les fotos.

S’ha organitzat partint d’un primera classificació física en els compartiments del l’armari on s’allotjaven, es van anar agrupant per temes tals com Ajuntament, Carrers, Medi

natural, Entitats, Esports, etc.

En total, aquest fons disposa de més de 619 fotos, essent 572 en color i 47 en blanc negre.

Estan agrupades en 4 àlbums grans, i 31 sobres. Àlbums de fotos amb 101 fotos antigues, d’inauguracions i vistes panoràmiques. Sobres amb 146 imatges d’entrevistes d’El Ressò, equipaments, urbanisme. 145 fotos d’activitats i entitats. També 175 instantànies d’esports. Finalment, 52 fotos amb formats més grans del pubillatge i d’altres festes.

Inventari d’El Ressò i creació de base dades Es va fer un buidatge manual dels continguts, autors, dates, etc. Es tractava en fer la cerca de dades dels articles, escrits i col·laboracions des d’El Ressò 1 fins a El Ressò 50, ja que a partir del 50 ja estan penjats al web municipal a l’adreça:

Podeu enviar les vostres opinions a:

ressoavia@gmail.com http://www.avia.cat/ajuntament/inter. jsp?idAp=1&idSub=6&idSec=4 Així, fent-ne una base de dades informatitzada, tothom qui ho desitgi pot consultar qualsevol referència d’article, sense necessitat d’haver de llegir índexs o fullejar pàgines i més pàgines. La cerca informàtica per camps permet anar directament a cercar la revista, amb la seguretat que hi trobarem l’article o informació que desitgem.

Quedaria la possibilitat d’acabar de completar aquest treball fent-ho amb els 14 primers números d’El Ressò, tot i que en l’actualitat, el més factible és fer-ho amb el procediment de digitalització.

Per consultar-ho, cal adreçarse a les oficines del consistori municipal on hi ha un explicatiu informàtic on fàcilment es pot consultar introduint el nom de l’autor del text o cercar, amb el títol de la secció on podria correspondre la informació que volem trobar.

Per exemple, s’evidencia que 57 números fets de Ressò de Ressò i d’El Ressò, en surt una mitjana de 3,16 entregues per any.

La història del Ressò, s’ha forjat amb 4 èpoques que són: els 14 números d’El Ressò 1983-1987; els 38 exemplars de Ressò de Ressò, més els 18 d’El Ressò, i finalment 10 entregues del renovat i actual d’El Ressò d’Avià (amb realització a càrrec d’empresa privada).

Tots aquests aquests conserven l’enumeració des del

primer Ressò de Ressò de 1989.

Tot plegat dóna una xifra rodona de 80 números des d’aquell any 1983, que esperem arribi als 30 anys i més.

Cal destacar les col· laboracions rebudes al llarg dels anys i sobretot la tasca desinteressada de muntatge, compaginació d’aquells joves que vam iniciar-nos en l’art del retallar i enganxar articles, fins veure implementats els avanços tecnològics en l’edició informàtica.

Per acabar, doncs, a partir d’ara, trobar informació o imatges de prop d’aquesta trentena d’anys d’història del poble, ja serà un xic més fàcil.

Més informació Per saber-ne més, podeu consultar els articles que es recullen a continuació: - Article, Vint-i-cinc anys de premsa local a Avià El Butlletí municipal d’informació i El Ressò des de 1983. R. Xandri a El Ressò d’Avià núm. 50, tardor de 2004.

- Reportatge Berguedà Actual, núm. 10 de febrer de 2007 - Editorial d’El Ressò 57, de l’hivern de 2006/2007.

Avià és Hollywood!

FERRAN COMA

Del Molí de la Coromina

S

i observem l’evolució de l’obra pública d’Avià ningú no ho diria que estem en plena travessa d’una profunda i evident recessió econòmica de caràcter general.

Ara mateix s’està construint la tan necessària depuradora d’aigües brutes, s’enlaira un magnífic pavelló esportiu, s’està acabant la primera fase de la remodelació de l’antic edifici dels estudis i ajuntament vells per reconvertir-lo en un ‘hotel d’entitats’, s’estan ultimant els acabats del modern local social de Graugés i, segons ens diuen fonts habitualment ben informades, el projecte d’ampliació de les escoles públiques del poble també està al caure.

A més, si fem una mica enrera, al nostre poble s’hi han fet moltes millores de la cosa pública. A la plaça del Padró hi tenim un magnífic nou mirador que dóna caràcter i perspectiva a aquest entorn tan característic del casc antic; també observem la progressiva substitució dels vells fanals de molts carrers per uns de més moderns, amb menys contaminació lumínica; la piscina municipal ja forma part del paisatge estival; la reubicació del bar i de la sala d’exposicions a l’entorn de l’ateneu, tot i El Ressò 23

Opinió Podeu enviar les vostres opinions a:

Ajuntament d’Avià

Avinguda Pau Casals, 22 | 08610 Avià

que va ser un projecte polèmic en el seu plantejament, ara és una realitat que dóna un nou aire a la plaça; i el centre de dia presta un bon servei a moltes persones. I tantes altres realitats que ara mateix no em venen al cap o que no per ser menys vistoses són menys útils i necessàries.

Davant de tanta novetat no podem fer altra cosa que treure’ns el barret, i felicitarnos com a avianesos del fet que els nostres representants a l’ajuntament, i a d’altres administracions públiques de nivells superiors, hagin aconseguit els recursos per tirar endavant aquests projectes d’infraestructures i equipaments. El motiu principal és que es tracta de coses perdurables, de les que en podrem disfrutar anys a venir i que enriqueixen el patrimoni del poble. Tanmateix, convindria que els avianesos i avianeses ens les féssim ben nostres, fent-nos responsables del seu bon manteniment i promoventne un ús adequat. És en aquest punt quan ens podem fer algunes preguntes.

La primera és si, com a ciutadans, individualment i col· lectiva, estarem a l’altura de les circumstàncies fent que aquestes inversions siguin socialment rendibles. El tema de la depuradora no presenta gaire dubtes, i només cal esperar que les solucions vinguin de la mà dels tècnics. Pel que fa al pavelló esportiu, que obre noves possibilitats per a la pràctica esportiva, sobre tot en horaris nocturns, en cas de mal 24 El Ressò

ESPORTS Un pavelló de luxe completa la zona esportiva FERRAN COMA temps i en qualsevol estació de l’any, hem de confiar que almenys sigui utilitzat pels grups escolars. Per a altres col·lectius, caldrà potenciar-ne el seu ús amb imaginació i esforç, establint-hi un sistema de funcionament equitatiu. Tot un repte.

Però potser els equipaments que requeriran més neurones en moviment seran els de caire associatiu i cultural. Ens referim a l’anomenat ‘hotel d’entitats’ dels estudis vells i al ‘local social’ de Graugés. Ambdós haurien de ser objecte d’un

programa de dinamització que permeti establir objectius d’activitat i un sistema de seguiment i avaluació. A Graugés sembla ser que l’associació de veïns, que ja feia anys que reivindicava un local social, està il·lusionada amb aquesta tasca, i ho tenen relativament bé perquè es tracta d’un local moderníssim, propi d’una arquitectura molt actual i atrevida, ubicat en un paratge immillorable ple de possibilitats tant a l’interior com a l’exterior. Pel que fa a l’hotel d’entitats d’Avià, primer caldrà esperar a què sigui una realitat, però la intuïció em diu que no serà un projecte de fàcil gestió.

En qualsevol cas el balanç que en podem fer de tot plegat és molt positiu, perquè en un període relativament curt de temps Avià haurà millorat, de forma espectacular, les seves infraestructures i equipaments públics. Com si això fos Holywood, vaja!

Opinió Podeu enviar les vostres opinions a:

ressoavia@gmail.com

HOTEL D’ENTITATS Equipament al casc antic F. C.

Quanta paperassa malgastada!

RAMON XANDRI

C

ada vegada que hi ha unes eleccions em pregunto si no hi ha alguna altra manera de fer-les on no calgui malgastar tant paper.

M’he entretingut a comptar quantes paperetes havien sobrat en les passades eleccions al Parlament de Catalunya i, si no m’equivoco, me’n surten gairebé 223 milions.

Aquests són els números. Hi havia 5.363.356 electors i es presentaven 29 candidatures. Cada mesa electoral havia de tenir almenys tantes paperetes de vot per candidatura com electors, però com que anaven agrupades en pilots de 500, un poble on només hi hagués 100 elec-

GRAUGÉS Ja té un ocal social polivalent F. COMA

tors tenia 500 paperetes de cada partit. Això vol dir que se’n van fer forces més que el nombre exacte d’electors, posem que almenys un 20 % de més. Així, la Generalitat posà a disposició dels col•legis electorals 186.644.784 paperetes (5.363.356 x 29 + 20 %).

Però els partits polítics també enviaven publicitat a casa i de forma individualitzada en la majoria dels casos. A casa meva van arribar paperetes de 8 partits diferents (7 amb papereta per cada elector i 1 per a tota la família). Si això ho extrapo-

lem a tot Catalunya, trobem que els partits van enviar 39.331.275 paperetes més (5.363.356 x 7 + 1.787.783).

Sumant tenim un total de 225.976.059 paperetes anant amunt i avall i només se’n van utilitzar 3.021.706 (els vots emesos a candidatures) i unes quantes més pels vots nuls (21.727).

Resumint, que es van llençar un total d’almenys 222.932.626 paperetes i el mateix nombre de sobres. A banda d’això, cada mesa electoral, per fer les actes, donar justificants de votació, fer les llistes de votants,.... disposava d’almenys 10 vegades més de models que els necessaris.

Tot plegat un munt i munt de papers destruïts.

Fa més de 30 anys que, per sort, venim fent eleccions, però és que les fem igual que el primer dia, potser ja seria hora d’introduir canvis que estalviïn en paperassa.

El Ressò 25

Reportatge

“En Josep ens explica que el seu avi va iniciar l’explotació amb sis o set vaques.

Actualment, n’hi tenen 115 caps”

La Lleteria de Cal Gris De les vaques amb noms i cognoms a les màquines de llet L’EXPLOTACIÓ RAMADERA D’AVIÀ ÉS UN EXEMPLE DE MODERNITZACIÓ. Text: Susanna Campillo

L

a majoria d’avianesos haureu vist la màquina expenedora de llet fresca que hi ha instal·lada a prop de l’escola d’Avià. Darrere d’aquesta iniciativa, hi ha la família Beringues de Cal Gris.

Cal Gris és una casa de pagès envoltada d’un paisatge excepcional a mig camí entre Graugés i Obiols. En Josep ens explica que el seu avi va iniciar l’explotació lletera familiar amb sis o set vaques.

Actualment, n’hi tenen 115 caps i d’aquests una cinquantena en són vaques lleteres.

Una gran part del farratge amb que s’alimenten les seves vaques el conreen ells mateixos en els 26 El Ressò

camps que envolten la casa (bàsicament blat de moro, sorgo, raygrass (margall) i ordi, menys l’alfalç que l’ha de comprar a fora.

Del farratge se’n fa l’ensil·lat, una màquina el talla i el pica abans de dur-lo a la sitja on es premsa per treure’n l’aire i es tapa bé perquè fermenti. El farratge emmagatzemat permetrà alimentar les vaques tot l’any. Alhora, els fems de les vaques serviran per adobar els camps on es tornarà a conrear el farratge.

Moltes coses han canviat des que l’avi d’en Josep va començar amb les seves sis o set vaques. Els pares d’en Josep ja varen iniciar la modernització i creixement de la granja. Han estat molts anys de

treball i dedicació i de progressiva transformació fins arribar al dia d’avui. Les vaques lleteres actuals han estat seleccionades genèticament per produir més llet, i ja no s’aparellen sinó que són inseminades artificialment amb semen provinent de toros de fertilitat provada (podríem dir-ne amb pedigrí reproductor).

Les instal·lacions de Cal Gris són impressionants, no per tamany, ja que es una petita explotació, sinó per l’eficiència.

Fa tres anys que en Josep va decidir innovar i mecanitzar la seva granja. Ara la munyida la realitza una única màquina. Quan una vaca ha acabat de menjar es dirigeix (ella sola) cap a una porta que

“Fa tres anys que en Josep va decidir mecanitzar la granja. Ara la munyida la realitza una única màquina”

“Abans, les vaques es munyien un parell de cops al dia. Ara, amb la mecanització, arriben a cinc”

s, qualitat i proximitat la condueix cap el robot de munyir. Allà un sensor identifica la vaca amb la lectura d’un xip que la vaca porta penjat al coll.

A l’avantsala de la munyidora, hi ha un raspall que els agrada molt i s’hi refreguen una bona estona.

Un cop dins la munyidora, els braços del robot netegen les mamelles i comencen a munyir les quatre mamelles a l’hora.

El procés es pot controlar visualment a través d’una finestra situada al costat i que dóna a un despatx, on en la pantalla d’un ordinador, es poden observar a més a més totes les dades de la munyida a l’instant (previsions, velocitat i quantitat de llet per mamella) i també l’historial de la vaca amb gràfics.

La màquina s’atura abans que els nivells de llet de la vaca s’esgotin.

Segons en Josep, això evita ferir

“Quan una vaca ha acabat de menjar es dirigeix (ella sola) cap a una porta que la condueix cap el robot de munyir” les mamelles. Un cop acabat, el robot desinfecta els mugrons i obre la porta perque la vaca torni cap a l’estable.

Més munyides En Josep explica que abans les vaques es munyien un parell de cops al dia i de vegades, entre munyida i munyida, la vaca patia per la llet acumulada. Amb aquest sistema es poden arribar a munyir fins a cinc cops al dia segons les necessitats de la vaca. El robot es neteja automàticament 2 cops al dia.

De la munyidora la llet, passa a un tanc on es refreda i d’aquest al pasteuritzador per ser pasteuritzada. El procés de pasteurització consisteix a escalfar la llet fins a temperatures que no passen de 85º C durant pocs segons i a refredar-la després ràpidament. Això permet eliminar els bacteris, fongs o llevats que podria haverhi, alterant el menys possible l’estructura física, els components químics i les propietats organolèptiques de la llet. Per això, aquesta llet té una caducitat molt més curta, ja que és llet fresca.

La majoria de llets de llarga durada (algunes amb caducitats de fins a 3 mesos) utilitzen la uperització com a sistema d’esterilització. La uperització (o ultapasteurització) consisteix a sotmetre la llet a temperatures d’entre 140º C i 150º C, generalment mitjançant El Ressò 27

Reportatge

MENJADORES La Lleteria de Cal Gris té 115 caps i, d’aquests, unes 50 són vaques lleteres

vapor, durant 1 o 2 segons produint la destrucció total dels bacteris i espores. Posteriorment, passen per un procés ràpid i intens de refredament a 4º C. Però en aquest procés hi ha pèrdues importants de nutrients degut a l’alta temperatura. Per això, a moltes sel’s afegeix calci i vitaminas.

Tornant a Cal Gris, un cop pasteuritzada la llet s’emmagatzema en un tanc que la manté a una temperatura constant de 3,5º C fins el moment de dur-la a la màquina expenedora en un altre tanc isotèrmic, que serà el que dispensarà la llet a la màquina i que substituirà el que ha estat dispensant fins el moment.

En tornar a l’explotació, es farà 28 El Ressò

“Tot i que la instal·lació de Cal Gris està pràcticament automatitzada, el contacte amb les vaques és constant” una neteja automàtica per així deixar-lo a punt per al proper canvi. Aquest procés es fa tres cops per setmana per garantir una bona qualitat de la llet.

Feines manuals Tot i que la instal·lació de Cal Gris està pràcticament automatitzada, el contacte amb les vaques és constant. Hi ha moltes tasques

que es fan manualment, com per exemple la neteja, la revisió i la cura de les potes dels animals. Els estables són oberts i la casa familiar forma part de la granja. La dona de’n Josep hi col·labora sovint i també les filles tenen contacte amb els animals. Totes les vaques tenen nom i caràcters diferents i la família les coneix.

La gestació d’una vaca dura 9 mesos. Als 7 mesos, se la deixa de munyir perquè descansi i es pugui preparar per al proper part.

En una època de crisi econòmica i futur mediambiental incert, apostar per produccions petites i de proximitat és una opció interessant.

Les produccions properes estalvi-

Reportatge

LLET Natural i fresca, és més gustosa que la llet industrial

MÀQUINA Permet comprar ampolles de llet fresca

MUNYIDORA És automàtica i pot munyir cinc cops al dia

PASTEURITZADORA Posa la llet a 85º C

en en transport (despesa energètica i emissions de CO2). Estan més lligades al territori i, per tant, influeixen d’una manera més directa en el creixement econòmic de la zona i també en la cura de l’entorn.

El fet de vendre directament al consumidor (evitant intermediaris) permet que el productor rebi un preu més just per al seu producte.

En el cas de La Lleteria de Cal Gris, a més a més, hi ha una clara aposta mediambiental. Per exemple, fomenta l’ús de l’envàs de vidre i contribueix, per tant, a reutilitzar i disminuir residus.

Tot i això, la vida dels petits no és fàcil, competint en la guerra de

“La Lleteria de Cal Gris fa una aposta mediambiental, perquè fomenta, per exemple, l’ús d’envasos de vidre” preus a la baixa dels grans productors i distribuïdors i amb l’augment constant del preu de l’electricitat, els combustibles i els cereals.

Com a consumidors podem decidir si val la pena apostar per la qualitat en els productes bàsics, reduïnt despeses en coses més supèrflues, si això ha de significar a la llarga models de producció més

saludables i a escala més humana.

En tot cas, jo, cada cop que tingui una ampolla de llet de Cal Gris a les mans, pensaré que, al darrere, hi ha moltes hores de feina i risc, i que un euro per un litre de salut no és car.

La Lleteria de Cal Gris també la podeu trobar a Berga a Casserres i a Cal Rosal.

Si voleu més informació podeu cercar-la a: www.lalleteriadecalgris.com A la web www.gastroteca.cat, hi trobareu una guia dels pagesos i pageses de Catalunya que comercialitzen de manera directa els seus productes. Inclou més de cinc-cents productors agrupats per comarques.

El Ressò 29

Àlbum

Un heroi a casa Avià va escenificar un any més l’estreta estima que l’uneix amb el que és el millor esportista berguedà de tots els temps, Marc Coma, tricampió del ral·li Dakar. El pilot d’Avià va correspondre la fidel devoció dels seus veïns amb paraules de gratitud i amb una desacomplexada dedicació als milers de fans que el van voler felicitar de prop.

Coma va córrer amb moto, es va fer fotos i va signar molts i molts autògrafs. Va ser la seva forma de retornar el suport que durant tot l’any i en especial mentre dura el Dakar rep dels veïns d’Avià.

FOTOS: RICARD CODINA

30 El Ressò

Marc Coma, tricampió del Dakar, va ser rebut com un heroi i com un amic el diumenge, 23 de gener

La recepció del pilot va reunir centenars de persones, avianesos, amics del motor i del Marc

L’acte va servir per inaugurar el nou circuit de motos dels Arbres Blancs, promogut pel motoclub Foc i Fuegu

El Ressò 31

El Ressò d’Avià

Revista d’informació i opinió del municipi Març del 2011

Concurs de foto

Un jurat especialitzat va emetre el veredicte del 18è Concurs de Fotografia d’Avià. JORDI ORIOL TORT

Coma, campió

El pilot d’Avià Marc Coma ha estat el brillant campió del ral·li Dakar d’aquest 2011, i ja és el tercer. Els alumnes de l’escola Santa Maria d’Avià no es van voler perdre la rebuda que li va fer el poble, coincidint amb la inauguració del nou circuit per a motos dels Arbres Blancs, i li van fer aquest mural amb els seus valors. RICARD CODINA

regidoria de Medi Ambient fa Brutícia La una crida a evitar els abocaments a la32riera El Ressòa la riera d’Avià. SUSANNA CAMPILLO

P. 17

P. 18

10 anys dia a dia

Sons d’abans

L’ONG Waukikay Avià celebra una dècada d’agermanament amb Charcay amb un calendari. ONG W-A

Es presenta el projecte “Els sons del Segar i el Batre”, amb 25 enregistraments. AJ. D’AVIÀ

67

P. 06

P. 13

P. 14