Diari dels Bolets - Festes dels bolets 2010

DBolets METEO |

Pronostiquen una bona temporada a la Catalunya central Els experts ideen mètodes per predir com anirà la collita P. 3 a 5

Diari dels Bolets Octubre del 2010

D Publicació Informativa del Berguedà Edició Festes dels Bolets Número 31 | Any 5 Distribució gratuïta Edita: Bífidus Produccions

ENTREVISTA |

TOMÀS MOLINA Meteoròleg de TV3

“Els boletaires també han de ser una mica homes del temps” P. 6 i 7

BERGA P. 9 a 12 GUARDIOLA P. 13 CAL ROSAL P. 14 a 17 VILADA P. 20 i 21 CARDONA P. 22 i 23 SOLSONA P. 24 SANT ISCLE DE VALLALTA P. 25 BAGÀ P. 26

ELS TENIM! Tenim els bolets, tenim les festes, tenim els mercats i tenim les fires

GUIA COMPLETA DE LES MILLORS FESTES BOLETAIRES DE CATALUNYA

DBolets

OCTUBRE DEL 2010

2

DBolets

OCTUBRE DEL 2010

DPortada

3

“L’octubre està assegurat” El cap de Meteorologia de TV3, Tomàs Molina, diu que les pluges garanteixen una bona arrancada de la temporada de bolets, aquest mes. P. 6 i 7

||| Meteorologia i bolets | ESTUDI >>

La campanya de bolets serà bona sobretot al Berguedà i a la Catalunya central El Centre Tecnològic Forestal pronostica que la florida serà generosa però no tant com l’any passat Redacció

De 55 a 70 quilos de bolets.

Aquesta és la quantitat de bolets que s’espera que els boscos catalans produeixin durant la tardor. Això sí, en aquestes dades, també s’inclouen les espècies que no són comestibles.

Segons les previsions del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, les pluges produïdes al final de juliol i a principis d’agost han provocat que la campanya s’avanci en alguns punts de Catalunya, com per exemple al Berguedà, en què a mitjans d’agost ja es podien trobar alguns rovellons i ceps.

En aquest sentit, s’espera que la campanya d’enguany sigui millor que la mitjana dels últims 15 anys, però inferior a la de l’any passat en què la producció de bolets va arribar fins als 90 quilos per hectàrea.

Pel que fa a la proliferació de les diferents espècies és difícil de saber, ja que cada tipus de bolet necessita unes condicions específiques per formar-se, però en el cas dels rovellons, es preveu una producció d’entre 3 i 4 quilos per hectàrea, si plou durant els mesos de setembre i octubre.

Els investigadors remarquen que la predicció està condicionada pel compliment de les prediccions climàtiques a llarg ter-

Tècniques del centre identificant i classificant els bolets. CTFC INVESTIGACIÓ

90 parcel·les repartides arreu de Catalunya Per elaborar l’estudi, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya disposa d’un equip de treball de tres persones que realitzen una mostra micològica en una sèrie de 90 parcel·les repartides per tot el territori català, tres de les quals estan situades entre el Berguedà i el Solsonès.

Les parcel·les són zones acotades de 100 metres quadrats, que es troben enmig del bosc, per no modificar l’entorn natural on creixen els bolets.

“Tot i que les zones estan marcades i identificades amb un cartell informatiu sobre l’estudi que fem, alguna vegada hem trobat a persones dins de les parcel·les a punt d’emportar-se els bolets”, comenta un dels tècnics del centre, Juan Martínez de Aragón.

Els investigadors recullen la mostra durant el mes d’agost i una vegada al laboratori, pesen, identifiquen i tornen a pensar en sec cadacun dels bolets.

Juan Martínez de Aragón recollint una motra de fongs. CTFC mini i per altres factors com per exemple les plagues d’insectes, entre altres. Només al final de la campanya sabrem si les previsions s’han complert o no.

Prediccions boletaires Fa quinze anys que el Centre Tecnològic Forestal realitza aquest estudi, però l’interès de la societat boletaire per esbrinar el nombre de bolets que han de produir els boscos perquè la campanya sigui satisfactòria, ha provocat que els mitjans de comunicació també se’n facin ressò. “Fa molts anys que ens dediquem a l’estudi de la producció de bolets als bos-

cos catalans, però fa un any que els mitjans ens van començar a demanar que els facilitéssim els resultats”, explica Juan Martínez de Aragón, investigador del centre.

Formació i investigació El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, ubicat al municipi de Solsona, té l’objectiu de contribuir a la modernització i la competitivitat del sector forestal i al desenvolupament sostenible del medi natural en l’àmbit mediterrani per mitjà de la recerca, la formació i la transferència de tecnologia a la societat.

DBolets Portada ||| Meteorologia i bolets | HIPÒTESIS >>

OCTUBRE DEL 2010

La fórmula màgica dels bolets Per realitzar la predicció del nombre de bolets que produiran els boscos catalans durant la tardor, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya ha ideat uns models matemàtics específics. Es tracta d’una fórmula que permet saber quants quilos de bolets es faran per hectàrea, mitjançant el mostreig micològic d’unes parcel·les distribuïdes pels boscos i amb la informació meteorològica recollida en aquestes àrees. Cada parcel·la té un sensor de temperatura i un pluviòmetre per recollir les dades climatològiques i mesurar la humitat del terreny. Un altre aspecte que cal tenir en compte a l’hora de formular la predicció és la densitat del bosc, és a dir, la quantitat d’arbres que hi ha a cada hectàrea i el diàmetre d’aquests. La quantitat d’aigua acumulada de les pluges dels mesos de setembre, octubre i novembre i la mitjana de les temperatures durant aquests mesos en funció del tipus de bosc, ens donarà el nombre aproximat de quilos que els boletaires més experimentats podran trobar en les diverses zones forestals d’arreu de Catalunya.

Maite Flores

Sense aigua no hi ha bolets Comprovar la previsió meteorològica, planificar la sortida al bosc, disposar del calçat i la roba adequats, prendre referències per no perdre’s, portar un telèfon mòbil a sobre, agafar el cistell i buscar per tots els racons del bosc per omplir el cistells de rovellons, etc. Tot aquest ritual no us servirà de res si no plou gens o les pluges són minses.

Per tant, Si torneu amb les mans buides no us preocupeu, això no significa que no sigueu bons boletaires, sinó que contra la meteorologia no s’hi pot lluitar.

Si no plou i les temperatures han estat càlides, també correu el risc que els pocs bolets que hagueu trobat estiguin corcats.

En aquest cas només us queda una solució: invocar els déus de la pluja!

4

DBolets Portada ||| Meteorologia i bolets | HIPÒTESIS >>

OCTUBRE DEL 2010

Les inclemències meteorològiques influeixen directament en la fructificació de bolets.

Tres hipòtesis, tres possibilitats d’èxit o de fracàs si ens endinsem en la cerca boletaire

Bon temps i bona collita

Deliri i èxtasi boletaire

Si us heu deixar emportar pel so dels timbals i heu executat correctament tots els passos de la dansa de la pluja, les vostres invocacions seran escoltades per les divinitats i els agraïments es materialitzaran en forma d’aigua caiguda del cel.

Tot i les precipitacions, no creieu que la feina ja està feta, perquè hi ha un altre factor que també influirà en la producció dels bolets: la temperatura.

La combinació de les pluges repartides durant tota la tardor i una temperatura mitjana farà que els bolets comencin a sortir del seu amagatall.

En aquesta ocasió, us podeu considerar afortunats, ja que tornareu a casa amb un bon cistell de bolets, encara que no serà ple del tot.

La clau està en les precipitacions abundants durant la tardor. Si plou més del que és habitual, us sortiran els bolets per les orelles!

Omplireu cistells, cabassos i tot allò que tingueu al vostre abast.

Ara bé, ja sabeu que el clima també ajuda a la fructificació de bolets, per tant, si les temperatures són molt baixes i fa molt de fred, el sòl i els bolets es congelaran, la producció s’aturarà i la temporada s’acabarà abans del previst.

L’estat del vent també serà important, ja que pot produir efectes negatius sobre els bolets.

Si el vent bufa molt fort, ja us podeu acomiadar dels bolets, no en trobareu cap ni un. En canvi, si el vent és en calma, podreu seguir gaudint d’aquest preuat fong durant tota la temporada.

5

DBolets Portada ||| Meteorologia i bolets | ENTREVISTA >>

Tomàs Molina

CAP DE METEOROLOGIA DE TV3

“Per anar a buscar bolets, s’ha de ser una mica meteoròleg”

OCTUBRE DEL 2010

Es lleva mirant el cel. Viu pendent del temps. I els ciutadans estem atents a les seves prediccions. I ara, que és temporada de bolets, i el Berguedà n’és terra, molts boletaires n’estan més pendents que mai de la previsió meteorològica.

–Tot – bon boletaire ha de ser una mica meteoròleg?

–Sí, – per anar a buscar bolets s’ha de ser una mica meteoròleg, i ser una persona a qui li agradi la muntanya i la respecti perquè el boletaire no només va a buscar bolets sinó que es mou per la muntanya.

–La – pluja i la temperatura són factors determinants per a què surtin bolets. Com serà aquesta tardor? Podem esperar una bona campanya?

–De – moment si. Amb les últimes pluges hi ha força humitat, i per tant aquest setembre i octubre jo crec que estan assegurats els bolets.

–Se – sol parlar dels efectes del canvi climàtic a nivell mundial. Però també en podria tenir altres de molt concrets.

El canvi climàtic pot afectar la producció de bolets?

6

–El – tema del canvi climàtic s’entén parlant de bolets, perquè una part determinant del canvi climàtic és com ha canviat el món, i ha canviat perquè som molta més gent. Això els bolets ho pateixen perquè hi ha més gent que en busca, en remena, n’agafa, i per tant s’acaba espatllant l’entorn i fa que hi hagi a vegades menys bolets.

–Quines – recomanacions han de tenir en compte els boletaires, meteorològicament parlant?

–El – coneixement: quan es fan els bolets, com són, com es cullen. I el respecte: si no culls el bolet deixa’l i no l’espatllis, i no malmetis ni embrutis el bosc.

–Li – agraden els bolets? És boletaire de bosc o de taula?

–Jo – de taula. No m’acabo de creure que els boletaires trobin bolets perquè jo no n’he trobat mai més d’un. Quan veig boletaires que en porten cistells plens penso que no pot ser que els hagin trobat al bosc i que deuen haver passat per Berga en algun mercat... (riu).

–Quin – bolet li agrada més?

El meteoròleg de TV3 Tomàs Molina creu –Sóc – de rovellons, bàsicament, m’agraden molt. Però també compro camagrocs, trompetes de la mort... i els faig saltejats amb all, que són molt bons.

DBolets Portada ||| Meteorologia i bolets | ENTREVISTA |

OCTUBRE DEL 2010

LES FRASES

“Amb les últimes pluges hi ha força humitat i aquest setembre i octubre crec que els bolets estan assegurats ” “Jo sóc boletaire de taula, i de rovellons bàsiment, m’agraden molt” “Tot home del temps porta a dins un freaky de la meteorologia, però ens apassiona la feina”

per com hem dit el temps que faria. Per exemple, a vegades hem anunciat pluja i algú ens diu que ho hem fet com si s’hagués d’acabar el món, i no és que no hagi plogut, ho ha fet, però potser amb el missatge que hem donat ens hem passat. I amb el tema dels bolets també tenim dificultat perquè si en parlem molt surten penyes boletaires que ens diuen que no ho diguem tant perquè després hi ha massa gent als boscos i ho espatlla tot.

Però n’hem d’informar.

PERFIL

L’home del temps més mediàtic

que s’ha d’estimar la muntanya per anar a buscar bolets. ARXIU/TV3 –Hi – ha gent que s’enfada amb vostès, els meteoròlegs, si no encerten el temps que farà. Això ha de ser tota una càrrega...

–S’enfaden – si...però jo crec que cada vegada s’enfaden menys amb nosaltres i si ho fan ja no és tan perquè no encertem el temps que farà sinó

Al meteoròleg Tomàs Molina (Badalona, 1963) l’apassiona ser home del temps. Llicenciat en Ciències Físiques, és el cap de meteorologia de Televisió de Catalunya. És professor de pronòstic meteorològic a la Universitat de Barcelona, president de l’Associació Internacional de Professionals de la Meteorologia en Mitjans de Comunicació, i autor de llibres sobre la divulgació de la meteorologia i el canvi climàtic.

–Sembla – que hi hagi la creença que no us podeu equivocar. Però no és així, oi? Quin és el principi de la predicció meteorològica? Quin mètode utilitzeu per fer les previsions, perquè siguin fiables?

–Els – homes del temps sempre fallarem perquè forma part de la nostra feina, és com els porters de futbol, que sempre els faran un gol. El que hem de fer, això sí, és aprendre dels errors. Nosaltres tenim sistemes que són els mapes del temps, i molta tecnologia de pronòstics que hem d’usar i bé. I si ens equivoquem veure on ha estat l’error, perquè el millor home

7

del temps no és el que diu quin temps farà demà, sinó el que diu perquè no ha fet el temps que havia dit que faria.

–Diuen – que mai plou a gust de tothom, però no es pot lluitar contra la meteorologia... o sí? Es pot modificar?

–Els – xinesos diuen que si, que són capaços de canviar el temps.

Diuen que no va ploure ni a la inauguració ni a la cloenda dels Jocs Olímpics de Pequín perquè van sembrar l’atmosfera amb productes químics, i que són capaços de provocar pluja i assegurar les collites de síndria de la Xina.

–Del – temps hi ha moltes dites, però m’agrada allò de ‘el temps està boig’. Els meteoròlegs també? En el bon sentit eh, sou uns bojos per les borrasques i els cumulonimbus?

–Som – freakys, sí (riu). Tot home del temps, en general, porta a dins un freaky de la meteorologia. Però ens ho passem molt bé, ens apassiona la nostra feina. A mi si em pregunten què vull ser de gran, dic que home del temps, claríssim.

Anna Costa

DBolets

OCTUBRE DEL 2010

8

9

DBolets

DFesta

Cal Rosal estrena mascota El ninotaire Jaume Capdevila, Kap, dibuixa la nova icona del mercat de Cal Rosal, que torna a ser l’epicentre boletaire del país P. 14 a 17

||| Festa dels Bolets de Berga | PUIGVENTÓS >>

Berga s’entrega als bolets a dojo Més de 4.000 persones participaran als actes del concurs de boletaires més vetarà del país Redacció

Bolets i més bolets. Això és el que veuran els berguedans que s’acostin fins al Pla de Puigventós (Castellar del Riu), el proper diumenge, dia 3 d’octubre. Els membres de la Penya Boletaire de Berga tornaran a encapçalar l’organització de la Festa dels Bolets. Es tracta d’una de les festes més concorregudes, ja que s’espera que hi assisteixin unes 4500 persones. Una de les activitats més esperades serà el tradicional concurs de boletaires, que enguany arriba a la cinquanta-quatrena edició.

Durant el matí també es farà un esmorzar popular, un tast de bolets cuits, un concurs infantil de boletaires, un aparador amb productes de la cuina del bolet i missa. Al migdia, els actes es traslladaran a la plaça Viladomat de Berga, on s’entregaran els premis del concurs de boletaires i es faran les jornades micològiques, a càrrec de l’Agrupació Micològica del Berguedà.

Boletaires d’honor Aquest any, el títol de boletaire d’honor recaurà en quatre persones: Antoni Fogué, President de la Diputació de Barcelona, Sergi Roca, President del Consell Comarcal del Berguedà, Joan Antoni Segado, regidor de festes de Castellar del Riu i Màrius Moneo, membre de la Penya Boletaire.

Festa a Puigventós i al centre de Berga

Un grup de boletaires amb l’enorme cistell que van presentar a concurs, l’any passat. RICARD CODINA RECONEIXEMENT

L’‘speaker’ Màrius Moneo, boletaire d’honor És la veu del Pla de Puigventós.

Fa més de quaranta anys que Màrius Moneo s’encarrega d’animar la Festa del bolets a través de la paraula i aquest any ha estat nomenat boletaire d’honor. “És com un vici.

Enraonar no m’ha fet mai por i ho seguiré fent mentre pugui”, explica Moneo. Durant tots aquests anys li han passat un munt d’anècdotes fent de spiker. Moneu recorda

especialment els concursos de cuina. “Fer de jurat era un comprimís perquè hi havia participants que creien que eren bons cuiners i després et feies un tip de riure amb els plats que presentaven. El cas és que els membres del jurat s’ho havien d’empassar tot i jo els animava a que comencessin pels pitjors plats”. Ningú li podrà prendre el micròfon a Màrius Moneo.

Màrius Moneo, speaker a Puigventós.

PRODUCCIONSMC.CAT

Diumenge 3 d’octubre De 7 h a 11 h 53è Concurs de Boletaires, al pla de Puigventós (Castellar del Riu). Venda anticipada de tiquets per als concursos al Bar Sol i Confeccions Fígols (pl. Viladomat, Berga) 9 h Esmorzar popular 9:30 h 5è Concurs Infantil de Boletaires.

Seguidament Lliurament de premis del concurs de dibuix infantil, al pla de Puigventós 10:30 h Aparador de cuina de bolet, i venda de productes de cuina del Berguedà 10:30 h Santa missa 11:30 h Nomenament dels boletaires d’honor Tot seguit Pesada dels bolets 13 h Caravana. Sortida de la comitiva de Puigventós encapçalada pel grup de la falla fins a la zona del Vall Seguidament En arribar a la plaça Viladomat de Berga, entrega de premis dels concursos de boletaires, de fotografia i de micologia 18:30 h Audició de sardanes al passeig de la Pau de Berga, a càrrec de la Cobla Pirineu 20:15 h Castell de focs d’artifici, a càrrec de Pirotècnia Igual 20:30 h Cremada de la falla amb encesa espectacular, al passeig de la Pau

DBolets Festa ||| Festa dels Bolets de Berga | GASTRONOMIA >>

OCTUBRE DEL 2010

10

Una dècada cuinant bolets Hosteleria i Turisme del Berguedà celebra deu anys de la campanya gastronòmica de tardor amb uns premis La Cuina del Bolet, una proposta culinària que té com a objectiu atraure clients als restaurants berguedans mitjançant la gastronomia boletaire, compleix deu anys. Per celebrar-ho, el Grup Gastronòmic de l’associació Hostaleria i Turisme del Berguedà ha decidit crear uns guardons per reconèixer aquelles persones, institucions i entitats, que al llarg d’aquests anys han contribuït a promocionar la cuina boletaire a la comarca i a fora. Es tracta del Bolet d’Or, un premi que reprodueix el logotip del Grup Gastronòmic de la Cuina del Bolet dissenyat per l’artista berguedà, Salvador Vinyes.

“El món del bolet és una gran família i tots col·laborem per portar turisme a la comarca”, ha explicat el president de l’Associació Hostaleria i Turisme del Berguedà. Declas Barat Remei Escolies, cap del Grup de Gastronomia, ha destacat l’evolució gastronòmica que han portat a terme els restau-

rants durant aquests deu anys.

Els premiats de la primera edició del Bolet d’Or són el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, el xef Miquel Màrquez, la Penya Boletaire de Berga, el Museu d’Art del Bolet de Catalunya, a Montmajor, i el programa de Televisió de Catalunya “Caçadors de Bolets”. L’acte d’entrega es farà el dia 8 d’octubre al Teatre Municipal de Berga.

Pel que fa a la Cuina del Bolet, LES FRASES

“Tots treballem per portar el turisme al Berguedà” Toni Barat President de l’Associació Hostaleria i Turisme del Berguedà

“La comarca és terra de bolets i no ens ho hem de deixar prendre” Pep Pujols Membre del Grup Gastronòmic d’Hostaleria i Turisme

aquest any comptarà amb la participació de 19 restaurants d’arreu de la comarca, dos menys que l’any passat, que oferiran tot tipus de plats elaborats amb bolets. Els preus dels menús oscil•len entre els 26 i els 65 euros i les persones que degustin els menús, entraran en el sorteig d’una caixa de vi Abadal, una caixa de cava Rovellats i un cap de setmana per a dues persones al Berguedà. Tot i que enguany la Cuina del Bolet ha comptat amb menys recursos i subvencions que altres anys, el restaurador i membre de l’associació, Pep Pujols, ha remarcat l’esforç dels participants a la campanya i ha reafirmat la importància del Berguedà en el món boletaire. “El Berguedà és terra de bolets i no ens ho hem de deixar prendre. No ens podem adormir, hem de seguir treballant”. La campanya de la Cuina del Bolet ja ha començat i s’allargarà fins a mitjans del mes de novembre.

D’esquerra a dreta, Jordi Travé, Remei Escolies, Toni Barat i Josep Pujols, d’Hostaleria i Turisme del Berguedà. MAITE FLORES

Imatge promocional de la campanya. SALVADOR VINYES

OFERTA

De la cuina més tradicional a plats d’autor avantguardistes Plats suggerents, postres suculents... combinacions impossibles. Els restaurants adherits a la Cuina del Bolet del Berguedà han preparat menús que conviden als comensals a deixar-se portar per les aromes i la imaginació.

Per exemple, el Restaurant Cal

Fuster proposa una essència de cérvol amb gules del bosc és l’aposta. Al Restaurant El Forn ‘Cal Moixó’ podreu tastar un arròs cremós de ceps amb encenalls de parmesà amb tòfona o podeu escoltar les notes que composen la simfonia d’amanida amb rovellons

del Restaurant La Cabana. Els amants dels dolços segur que tastaran la piruleta de xocolata i camagrocs del Restaurant La Nau, o les trompes de la mort amb xocolata blanca del Restaurant Sala i acabar amb un didalet de licor de ceps del Restaurant Niu Nou.

Pit de pollastre estofat amb ceps. ARXIU/SIAMEAST

DBolets Festa ||| Festa dels Bolets de Berga | ENTREVISTA >>

OCTUBRE DEL 2010

11

Josep Huguet CONSELLER D’INNOVACIÓ, UNIVERSITATS I EMPRESA

“El bolet es pot explotar molt més al llarg de l’any” El conseller Huguet en una roda de premsa recent al Palau de la Generalitat. JORDI BEDMAR

La Generalitat vol potenciar el turisme a Catalunya i al Berguedà a través de valors intangibles com la Patum i els dinosaures de Fumanya, però a la nostra comarca tenim un atractiu molt tangible. Són els bolets.

–Creu – que els bolets s’han explotat massa turísticament?

–No. – És evident que el volum de boletaires és molt important, fins al punt que potser alguns berguedans poden pensar que hi ha massa gent. Però des d’una òptica turística el bolet es pot explotar molt més al llarg de l’any. Encara queda camí per córrer si es vol.

–Caldria – organitzar millor el turisme que arriba atret pels bolets?

–El – boletaire quan va a buscarne és una mica incontrolable.

Hi ha una sèrie d’elements històrics i culturals que, aprofitant que hi ha gent que ve a Berga només pel bolet, caldria aprofitar perquè conegui. És bo que les oficines de turisme aprofitin per vendre els altres productes que no tenen tanta requesta. El bolet és un esquer que pot servir per col·locar altres productes que té el Berguedà.

–Els – experts han repetit moltes vegades que el Berguedà compta amb els elements necessaris per sobresortir en el sector turític però que cal unificar els organismes que se’n preocupen. Per què és tan difícil aconseguir unitat d’acció?

LES FRASES

“El bolet és un esquer que pot servir per col·locar altres productes que té el Berguedà” “Des de fora és incomprensible que els organismes turístics no s’ajuntin” –Vist – des de fora i des de l’administració, a vegades és una mica incomprensible. Sóc conscient de les dificultats, quan entrem a escala local, de vèncer localismes, visions a vegades molt tancades, gelosies i coses d’aquestes que no ajuden gens. El Berguedà és una unitat turística, una comarca que no té pas tanta població

com perquè a sobre es vagi de forma separada. Seria desitjable que aquests organismes s’ajuntessin, comptessin amb la presència del sector privat i s’alienessin amb les polítiques que la Generalitat ha fet. Tenim patrimonis fonamentals del Berguedà com, per exemple, els dinosaures, l’Edat Mitjana i el naixement de Catalunya, el Pirineu comtal i el camí dels Bons Homes, la cultura popular i la Patum o l’eix del Llobregat com a centre de la industrialització i de les colònies. Ens hem de centrar en aquests temes i no marejar la perdiu.

–L’associació – Hostaleria i Turisme li ha atorgat un dels premis Bolet d’Or, en reconeixement a la promoció que

la Generalitat fa del Berguedà.

Però, no li he preguntat si li agraden els bolets? Acostuma a anar-ne a buscar?

–M’agrada – anar-hi de tant en quant i sobretot m’agrada molt la cuina del bolet. Des de la Generalitat en aquests últims anys hem promocionat la gastronomia de Catalunya, i del Pirineu en concret. Hem promogut grups de cuiners que sobretot treballen amb producte de la terra i el bolet és un producte típic de la terra catalana. Agraeixo la distinció i continuarem treballant en aquesta direcció perquè a través de la cuina del bolet aconseguim fer arribar a tot el món la cuina catalana i del Berguedà.

Anna Costa

DBolets Festa

OCTUBRE DEL 2010

12

||| Festa dels Bolets de Berga | ALTRES ACTES |

Castellar del Riu organitza unes jornades sobre bolets Experts de tots els àmbits debaten al voltant de l’economia i el medi ambient M. F.

Castellar del Riu acollirà unes jornades sobre la preservació del medi ambient i el rendiment econòmic dels bolets.

Serà els dies, 7 i 8 d’octubre i hi participaran experts de tots els àmbits. Durant dos dies hi haurà conferències relacionades amb el canvi climàtic, la gestió dels boscos, el cultiu i la indústria boletaire i el seu impacte en el sector econòmic i el turístic.

A la cita hi participaran experts i tècnics que debatran so-

bre tots els agents que intervenen en el món dels bolets.

Les jornades comptaran amb la participació del meteoròleg Francesc Mauri, que realitzarà una conferència sobre els efectes del canvi climàtic, Daniel Oliach, tècnic del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya parlarà sobre el cultiu de la tòfona negra i Rosa Casabella, de l’empresa Casabella Natura exposarà la seva experiència en el camp de la comercialització de productes elaborats amb bolets. També hi haurà taules rodones entre els ponents.

A+

La Bergabolet torna a omplir el Vall de parades amb productes boletaires La Mostra Bergabolet es consolida al calendari de fires de la ciutat. Parades de bolets, productes agroalimentaris del Berguedà, artesania, comerç, turisme, tastos de plats cuinats amb bolets, activitats infantils i exposició micològica, són algunes de les activitats que ompliran el passeig de la Indústria durant els dies 2 i 3 d’octubre. El certament l’organitza l’Ajuntament i l’associació Bergacomercial, que aprofitarà la mostra per presentar la mascota de l’entitat. FOTO: ERMÍNIA ALTARRIBA

FIRA>>

La Farsa estrena l’obra ‘Mentiders’ al al Teatre Municipal de Berga TEATRE>> A Mentiders, dos policies han d’anunciar un tràgic succés a una parella d’ancians, la nit de Nadal. La situació se’ls escapa de les mans i hauran d’afrontar situacions inesperades i surrealistes que els portaran al límit de la bogeria. Aquest és l’argument de l’obra que representarà l’Agrupació Teatral La Farsa, el proper dissabte, 2 d’octubre, a les 10 de la nit, al Teatre Municipal. Ferran Pujols, Francesc Marginet, Angelina Vilella, Josep Aquilina, Anna E. Puig, Albert Cols, Sònia Ferrer i Anna Freixa formen el repartiment de l’obra, sota la direcció artística de Jordi Torrabadella. La Farsa també posarà en escena el muntatge Revisió anual de Montserrat Cornet, el dia 16 d’octubre.

Les entrades costaran 12 euros per a cada representació, però també hi ha la possibilitat d’adquirir un abonament per a les dues obres per 20 euros. La reserva d’entrades es pot fer a l’Oficina de Turisme de Berga o es poden comprar a taquilla una hora abans de l’inici de la representació.

DBolets Festa ||| Fira de Tots Sants de Guardiola |

Guardiola dobla les parades del seu Mercat del Bolet M. F.

El Mercat del Bolet de Guardiola de Berguedà gaudeix de bona salut. Enguany, el nombre de parades s’ha duplicat, ja que s’han afegit quatre noves parades, a les quatre que hi havia l’any passat.

Es tracta d’un dels mercats boletaires amb més tradició de l’Alt Berguedà, el qual roman obert durant tres mesos, aproximadament.

L’alcaldessa de Guardiola, Montserrat Ribera ha explicat que cal aprofitar tots els recursos disponibles per tirar enda-

Parades del Mercat del Bolet de Guardiola. AJ. GUARDIOLA

OCTUBRE DEL 2010

vant el mercat, “el Berguedà és una comarca boletaire per excel·lència i cal explotar-ho al màxim”. Ribera ha afegit que una de les particularitats del mercat és que ha aconseguit “fidelitzar els client”.

Jornada gastronòmica Una de les dates que els cuiners i cuineres de Guardiola han marcat al calendari és el 17 d’octubre, dia en què se celebrarà el tradicional concurs de cuina.

El certamen és una referència al poble i, per això, ja fa setmanes que els participants rumien amb quin plat elaborat amb bolets, podran sorprendre als membres del jurat.

Una de les condicions per participar-hi és portar la recepta del plat, per tal de fer-ne un recull i publicar un petit receptari de cuina boletaire. A més, si durant la jornada als visitants

13

els ronca la panxa, podran omplir-la fent un tast d’arròs amb bolets, patates amb fredolics o una vedella amb bolets, acompanyat de vins de la DO Pla de Bages que oferiran els restaurants del poble, mitjançant el pagament d’un tiquet.

Panellets i bolets Guardiola també acollirà una de les fires de tardor que s’organitzen a l’Alt Berguedà. Serà durant la festivitat de Tots Sants. La fira és multisectorial i combinarà tota classe d’activitats. Per exemple, a la plaça Municipal s’exposarà el bestiar i els carrers Estació i Comerç s’ompliran de parades de roba, joieria, productes agroalimentaris i artesania i també hi haurà un espai pel sector de l’automoció. Dalt de l’escenari del recinte, el grup Koloraines oferirà un espectacle boletaire pels menuts.

DBolets Festa ||| Mercat del bolet de Cal Rosal | NOVETATS >>

OCTUBRE DEL 2010

14

AJUNTAMENT D’OLVAN

Cal Rosal estrena la remodelació urbana de la zona comercial Les parades quedaran encarades als comerços formant un ampli passadís pels visitants M. F.

El Mercat del Bolet de Cal Rosal ja ha estrenat la remodelació urbana de la zona comercial.

L’any passat, el mercat va haver de conviure durant algunes setmanes amb les obres que s’estaven fent a la carretera per convertir-la en una travessa urbana.

“Les obres ja han acabat i han donat com a resultat una plaça totalment renovada i més ben condicionada per acollir les parades del mercat i els visitants.

La veritat és que fa molt de goig, tot plegat”, explica Montserrat Carreras, regidora de Mercats i Fires de l’Ajuntament d’Olvan.

D’aquesta manera, les parades del mercat quedaran encarades als comerços formant un ampli passadís per on podran passejar els visitants.

Enguany, el Mercat del Bolet de Cal Rosal s’ha posat en mar-

xa des del mes de setembre i mantindrà el mateix nombre de parades que l’any passat. En total seran dotze, sis de bolets i sis de productes agroalimentaris del Berguedà.

El rovelló misteriós Dins del Mercat del Bolet de Cal Rosal s’hi ha col·lat un personatge misteriós, però fàcilment identificable. Es tracta d’un petit rovelló amb personalitat pròpia que s’ha convertit en la imatge corporativa del mercat.

La mascota ha estat elaborada pel ninotaire berguedà ‘Kap’, però encara no ha estat batejada. Per trobar un nom pel rovelló, l’Ajuntament d’Olvan ha convocat un concurs entre les diferents escoles del Berguedà perquè facin les seves propostes. L’organització en seleccionarà cinc i els visitants i els paradistes del mercat podran escollir el nom definitiu de la

REMODELACIÓ URBANA

Para-sols a totes les parades de la mostra El bolet és un recurs natural extremadament sensible al sol i la calor. Per això, els organitzadors del mercat han decidit facilitar un para-sol a cada parada per protegir els bolets i els productes frescos de les inclemències meteorològiques.

REMODELACIÓ URBANA

La plaça de l’Estació acollirà el mercat Després de dos anys de canvis en la situació del mercat, les parades ja disposen d’una ubicació definitiva.

Els estands se situaran a la recent estrenada plaça de l’Estació de Cal Rosal.

Nova imatge de les parades del mercat, a la plaça de l’Estació. AJUNTAMENT D’OLVAN

mascota. “Hem convocat aquest concurs perquè volem implicar els diferents col·lectius en el mercat, ha comenta Carreras” Consciència ecològica El Mercat del Bolet de Cal Rosal també aposta per conscienciar els paradistes sobre el medi ambient. En aquest sentit, les parades disposaran de cubells per recollir la matèria orgànica.

A més, també s’han instal·lat un parell de contenidors per abocar les restes orgàniques i reciclar-les, posteriorment.

Més senyalització Cal Rosal disposa de diversos accessos, que de vegades, poden resultar poc visibles o confosos a causa de les múltiples rotondes que hi ha abans d’arribarhi. Per això, els organitzadors del mercat segueixen multiplicant i reforçant la senyalització del mercat, amb l’objectiu de

facilitar l’accés als forans.

El Mercat i la cuina del bolet En aquesta edició, el Mercat del Bolet ha iniciat una col·laboració amb l’Associació d’Hostaleria i Turisme del Berguedà per promocionar el mercat i la cuina del bolet.

Es tracta d’una iniciativa per enfortir la cooperació entre les diverses entitats de la comarca.

Cal Rosal, la porta del comerç, tornarà a romandre oberta durant els mesos de tardor i s’omplirà de bolets, ja que els experts han pronosticat una bona producció durant la campanya d’enguany.

Cistells d’un dels punts de venda del Mercat del Bolet de Cal Rosal. AJ. D’OLVAN

DBolets Festa ||| Mercat del bolet de Cal Rosal | ACTIVITATS >>

OCTUBRE DEL 2010

15

AJUNTAMENT D’OLVAN

Onze diumenges de lleure Durant els mesos de setembre, octubre i novembre, Cal Rosal ha programat activitats per a tots els públics. Des de sortides al bosc fins a classes de cuina i espectacles infantils

Mascota del Mercat del Bolet de Cal Rosal AJ. D’OLVAN

Des de setembre i Joviat de Manfins al novembre, resa, impartirà el mercat de Cal classes per elaRosal tornarà a borar aperitius oferir activitats i plats creatius per dinamitzar el amb bolets. mercat i difondre El dia 24 el món del bolet. d’octubre, Durant aquests l’últim diutres mesos s’han menge del mes, programat se celebrarà propostes cada la tradicional diumenge.

Festa del Bolet, El mes de setemque inclourà bre es dedicarà als el tradicioEspectacle infantil a càrrec del grup Koloraines. AJ. D’OLVAN infants, l’octubre nal esmorzar anirà dirigit als boletaire, una aficionats que vulexposició micoguin aprofundir lògica i un tast els seus coneixede cuina amb ments micològics, bolets i proi la gastronomia ductes autòcprotagonitzarà els tons com ara actes del mes de formatges, emnovembre. botits, pastes Enguany, les i dolços, entre xarxes socials altres, gràcies a també tindran la col·laboració un espai en les de l’Associació activitats del Merde Productors cat del Bolet. El AgroalimentaParticipants d’una excursió micològica al bosc. AJ. D’OLVAN proper diumenge, ris del Berguedia 3 d’octubre dà. s’ha programat una activitat Una de les novetats de la festa participants. Pels més reservada als blocaires. La serà la presència del Carrilet gormands, també s’oferiran convocatòria s’adreça a blocaiVerd durant tot el matí. Tots activitats gastronòmiques per res interessats en micologia i els visitants podran pujar al descobrir el ventall de possibitecnologia digital. tren i fer un recorregut que els litats culinàries que ofereixen Aquest any es tornarà a portarà fins a Fuïves, per visitar els bolets. Per a l’ocasió, els repetir la sortida al bosc gratuïtament la granja del ruc establiments de restauració amb un expert per conèixer i català. de Cal Rosal elaboraran tapes identificar els diferents tipus La mainada també podrà gauamb bolets, perquè tothom qui de bolets que hi ha a la zona. dir de tallers participatius de vulgui pugui fer-ne una degusA més, també s’ensenyaran manualitats i cuina. En aquestació. Si preferiu els bolets en alguns consells i recomanata ocasió es tornarà a repetir el conserva, les germanes Casabecions per no perdre’s al bosc i taller de cistelleria, el qual va lla, us ensenyaran com asseun concurs posarà a prova els gaudir de molt èxit entre els car i conservar els bolets per coneixements boletaires dels més petits, l’any passat. gaudir-ne tot l’any i l’escola

DBolets Festa ||| Fira de la Tòfona del Berguedà | ACTIVITATS >>

OCTUBRE DEL 2010

16

AJUNTAMENT D’OLVAN

La Fira de la tòfona es trasllada al mes de febrer La mostra se celebrarà els dies 3, 5 i 6 de febrer i té l’objectiu de donar a conèixer i difonde les propietats gastronòmiques per generalitzar-ne el consum entre el públic en general La tòfona és considerada com el diamant negre de la cuina.

Tot i ser molt preuada és poc habitual trobar tòfona negra a taula si no és al sector de la restauració. Es dóna el cas que Catalunya n’és productora, però bona part de la producció es destina a l’exportació.

Entre les iniciatives per donar a conèixer i divulgar

les propietats de la tòfona, Cal Rosal organitza la tercera edició de la Fira de la Tòfona del Berguedà. La novetat més destacada d’enguany és que la fira passarà a celebrar-se els dies 3, 5 i 6 de febrer, enlloc de fer-se durant el mes de desembre com s’havia fet fins ara.

Els organitzadors de la mostra asseguren que el canvi de dates

està motivat per presentar el producte en el seu moment àlgid de maduresa i de qualitat.

Divulgació del consum La fira seguirà la línia d’altres anys i mantindrà un dia d’activitats adreçades als professionals, en format de classes didàctiques per a

cuiners i professionals de la restauració.

D’altra banda, les activitats del cap de setmana estaran adreçades al públic en general, amb demostracions de cuina, concurs de tòfones, certamen de joves cuiners i fira de productes agroalimentaris relacionats amb la tòfona.

Gossos tofonaires Els gossos tofonaires també seran els protagonistes de la fira, ja que s’organitza un concurs per demostrar la destresa d’aquests animals a l’hora de cercar els fongs.

La prova consisteix en trobar cinc tòfones que estaran enterrades en una parcel·la de terreny.

El gos que aconsegueixi trobar les tòfones en el menor temps possible, es proclamarà guanyador de la prova. De moment, el gos Troc, juntament amb el seu propietari, Josep Riera de La Garriga, han estat els vencedors de les dues edicions que s’han celebrat.

Tipus i varietats A Catalunya hi ha moltes espècies de tòfona. Per exemple trobem la tòfona negra, la qual és una de les tres espècies més

recol·lectades als boscos berguedans, juntament amb la tòfona d’hivern, també coneguda com a magenca, i la tòfona d’estiu.

També existeixen altres varietats de tòfones com ara la tòfona gravada i la tòfona de petroli, encara que la negra continua sent l’estrella. El seu color és negrenc o gris amb tons violetes, té forma irregular i és similar a un tros de carbó.

La temporada hàbil de recol·lecció per a les diferents espècies és del 15 de novembre al 15 de març, per a la tòfona d’hivern, i de l’1 de maig al 31 de juliol, per a la d’estiu.

Conreu eficient El cultiu de la tòfona mitjançant plantacions amb arbres inoculats amb aquest fons es mostra com una solució per mantenir la producció i satisfer la demanda actual. Aquesta activitat podria esdevenir complementària als cultius agraris tradicionals en les zones de mitja muntanya, fet que permetria una producció més elevada i preus més econòmics per generalitzar-ne el consum. Aquesta qüestió va centrar un cicle de xerrades adreçat a agricultors interessats en aquesta activitat agrària, l’any passat.

DBolets Festa ||| Fira de la Tòfona del Berguedà | ACTIVITATS |

OCTUBRE DEL 2010

17

AJUNTAMENT D’OLVAN

Les demostracions gastronòmiques ocuparan bona part de la pròxima Fira de la Tòfona del Berguedà, que es farà a principis de febrer del 2011. MIREIA ACARÍN

El diamant negre es col·larà en les cuines i els fogons de totes les llars La fira dedicarà una jornada a la gastronomia tofonaire amb la col·laboració de xefs reconeguts Redacció

La tòfona a la taula. Bona part de la Fira de la Tòfona del Berguedà estarà dedicada als fogons. S’oferiran tallers gastronòmics mitjançant classes de cuina adreçades al públic en general.

Elegància o luxe són alguns dels adjectius que es relacionen amb la tòfona, però això no significa que la tòfona es converteixi en un producte accessible per a tothom. De fet, aquestes classes serveixen per promocionar-ne el consum i per demostrar que “tothom pot atrevir-se a cuinar la tòfona”, explica el xef berguedà, Miquel Màrquez.

El cap de cuina del Restaurant

vinagreta Sala de Berga de kiwi i l’anomena tòfona, con la ‘cuina del de patata seny’ per amb tòfodos motius: na, amani“d’una banda de forda pel preu matge amb de la tòfona anxova, coi d’altra bandonyat i oli da, perquè de tòfona, no calen utimousse de litzar grans xocolata o quantitats de lionesa de tòfona per nata amb poder gau- El xef Miquel Màrquez a la Fira de la Tòfona. MIREIA ACARÍN tòfona... dir de plats són alguns dels plats que es van moderns i atrevits. Només Senzillesa i elegància amb l’aroma que desprèn ja és Coca d’albergínia amb salmó elaborar l’any passat durant les suficient per seduir qualsevol i tòfona, brou de verdures i classes de cuina del reconegut paladar, per molt exigent que tòfona,fideus a la cassola amb xef, que ha afirmat que la tòfotòfona, carpaccio de peix amb na no és un producte difícil de sigui”.

cuinar, sinó que “simplement cal saber combinar-lo amb una mica de gràcia sense la necessitat de fer una cuina complicada o rebuscada”.

Autoexigència Màrquez també ha destacat la importància de promoure la comarca del Berguedà com una terra pionera a l’hora de divulgar les possibilitats que ofereix la tòfona. “És necessari que totes aquelles persones que passen per la comarca sàpiguen que els restaurants del Berguedà treballen amb la tòfona i saben treure’n tot el profit gastronòmic d’un producte que pot ser a l’abast de tothom”, ha afegit Màrquez.

DBolets

OCTUBRE DEL 2010

18

DBolets

OCTUBRE DEL 2010

19

DBolets Festa ||| Fira dels Bolets de Vilada | ACTIVITATS >>

OCTUBRE DEL 2010

20

AJUNTAMENT DE VILADA

La Fira del Bolet de Vilada estrena nova ubicació i es trasllada al centre del poble La festa canvia el Parc dels Gronxadors per la plaça de la Vila i el Passeig de Sant Joan

Tot tipus de bolets s’exhibeixen a la Mostra Micològica. J. GALERA Redacció

La Fira Gastronòmica i artesanal de Vilada estrena nova ubicació. La plaça de la Vila i el Passeig de Sant Joan, recentment remodelats, són els dos espais que acolliran les diferents propostes de la fira, que se celebrarà el dimarts, 12 d’octubre, coincidint amb la festivitat del Pilar. “Durant una bona colla d’anys, la fira se situava al Parc dels Gronxadors, just a l’entrada de Vilada,

i això ocasionava molts problemes d’aparcament al poble”, assegura Martí Picas, regidor de Turisme de Vilada.

El fet de traslladar la fira al poble respon a la necessitat de “millorar els serveis de la fira perquè els visitants i els paradistes se sentin més còmodes i puguin gaudir de la festa”, ha afegit Picas. En cas de mal temps, els actes es traslladaran al Local Cultural del poble, situat just al costat del recinte firal actual.

Els visitants passegen entre les parades de la Fira del Bolet de Vilada, l’any passat. JANINA GALERA L’art boletaire Aquest any, els organitzadors del certamen han decidit donar més èmfasi a la vessant artística dels bolets i la fira incorporarà una exposició de bolets de ceràmica, a càrrec del Museu d’Art del Bolet de Catalunya de Montmajor.

Aquesta nova proposta completarà el gran ventall d’activitats matinals, adreçades a l’aprofundiment dels coneixements micològics i la difusió de la consciència ecolò-

gica al bosc. A més, es tornarà a repetir el taller de bolets reciclats, en què pares i fills tindran l’oportunitat de dissenyar i construir bolets amb materials reciclats.

Els dos bolets més bonics s’emportaran un obsequi: un cistell petit i una guia boletaire. La Mostra Micològica i l’actuació de la Colla Gegantera de Vilada, acompanyada dels Bastoners de Berga, tancaran les activitats matinals.

D’altra banda, totes les activi-

tats de tarda es destinaran a la gastronomia. El tradicional concurs gastronòmic reunirà nous participants decidits a demostrar les seves habilitats culinàries. Posteriorment, tots els assistents podran degustar una porció de coca de bolets.

L’enigma de la fira La mostra boletaire de Vilada plantejarà un enigma als seus visitants. A través de l’activitat Endevina quin bolet és... els participants hauran

DBolets Festa ||| Fira dels Bolets de Vilada | ACTIVITATS |

OCTUBRE DEL 2010

21

AJUNTAMENT DE VILADA

GASTRONOMIA

Competència als fogons viladins per guanyar el Concurs Gastronòmic Durant quinze edicions, Vilada ha sabut explotar i difondre la importància del Concurs Gastronòmic, fins a convertir-lo en una de les cites culinàries de referència entre els veïns i veïnes del municipi. Per aquest motiu s’ha limitat el nombre de participants a catorze.

Saber combinar la carn o el peix amb els bolets adequats no és fàcil i els concursants saben que per convèncer els membres del jurat, hauran de fer ús de tots els recursos disponibles al seu abast per crear una recepta única i personal.

Els concursants que vul-

guin participar al concurs s’hauran d’inscriure prèviament a l’Ajuntament, per telèfon o personalment, fins al dia 8 d’octubre a les dues del migdia. En cas de quedar places lliures, ho podran fer mitja hora abans de l’inici del concurs.

Un altre dels requisits serà cuinar els bolets en el moment del concurs, tot i que la resta del plat pot haver estat preparat prèviament.

En cas de resultar guanyador o guanyadora del concurs, caldrà entregar la recepta del plat als membres de l’organització.

El jurat estarà compost pel

xef del Restaurant Sala de Berga, Miquel Màrquez, el gastrònom i comunicador Pere Tàpias, el cap de cuina del Restaurant El Jou, Àngel Marin, el trinco berguedà, Marc Marginet i el president del Grup de Teatre la Teia de Vilada, Josep Rodriguez. El jurat premiarà cinc plats. Els primers classificats de cada categoria s’enduran 120 euros, els segons 60 i haurà un premi especial al plat més original, que també serà guardonat amb 120 euros.

La resta de concursants rebran una retribució de 12 euros per podran utilitzar ens els comerços de Vilada.

Els infants realitzen manualitats al taller de bolets recliclats. J.G. d’identificar el nom d’un bolet, la imatge del qual, estarà situada en el recinte firal durant tota la jornada. Els participants que hagin aconseguit esbrinar l’enigma entraran en el sorteig de dos Menús del Bolet, al Restaurant Cal Candi.

A més, també se sortejarà una cistella gastronòmica que inclourà un assortiment de productes gentilesa dels diversos comerços i establiments de Vilada, com ara Cal Massana, Queviures Maribel, Especiali-

tats Viñas, Cal Barri, el Forn de Vilada o el Bar l’Arç. La cistella gastronòmica també comptarà amb un parell de pollastres de pagès vius de la Cooperativa Ramaders de Muntanya del Berguedà.

La Fira del Bolet de Vilada també comptarà amb la col·laboració del Grup Cims de Vilada, l’Associació Micològica Berguedana, l’Associació de les Dones de Fàtima, el Restaurant de Castell de l’Areny i la Diputació de Barcelona.

Participants del Concurs Gastronòmic, preparant i elaborants diferents receptes.

janina galera

DBolets Festa ||| Fira de la Llenega de Cardona | ACTIVITATS >>

OCTUBRE DEL 2010

La Fira de la llenega apostarà per la gastronomia i l’entreteniment El nucli històric de la vila s’omplirà de parades el darrer dia d’octubre Redacció

Els bolets i, especialment, la llenega, tornaran a ser el centre d’atenció de la divuitena edició de la Fira de la Llenega que organitza el municipi de Cardona, el darrer cap de setmana del mes d’octubre.

El diumenge, dia 31, es farà el gros dels actes. Les activitats es repartiran durant tota la jornada, de manera que el matí es destinarà als comerços i la gastronomia, mentre que la tarda, es dedicarà al lleure i l’entreteniment.

A la plaça del Mercat, els visitants podran trobar parades per comprar llenegues i altres bolets.

Amb l’assessorament de L’Agrupació Micològica Berguedana s’oferirà una exposició de diferents varietats de bolets del país, entre els quals, es podran veure: rovellons, fredolics, camassecs, reigs, surenys, moixernons, camagrocs, carlets, trompetes o llengües de bou.

A més, els boletaires més experimentats podran participar en el concurs de llenegues que premiarà el concursant que presenti la llenega més grossa i la llenega més original.

22

AJUNTAMENT DE CARDONA

Artesania agroalimentària Patés, confitats, conserves, embotits... són alguns dels productes agroalimentaris que hi haurà a les parades i els expositors situats als carrers i places de la vila. El comerç del poble també traurà els seus productes i serveis al carrer.

Pel que fa a la gastronomia, els restaurants del municipi oferiran degustacions de plats cuinats amb llenegues i tambés se celebrarà la quarta edició del concurs de conserves de Cardona, en el qual hi haurà tres categories: conserves en oli, en sal i en vinagre.

Exposició del concurs de llenegues, l’any passat . aj. cardona

Aliments naturals Durant tota la jornada s’han programat infinitat d’actes pels menuts que s’engloben dins del Festival Infantil “Tocats del Bolet”. Per exemple, hi haurà un concurs infantil de bolets, per a nens i nenes de cinc a dotze anys, espectacles, tallers i xocolatada.

La festa acabarà amb una cantada d’havaneres amb el Grup Rems i s’oferirà coca i mistela a tots els assistents.

En cas de pluja, els actes de la fira de la llenega de Cardona es traslladaran al pavelló municipal.

Taller d’activitats durant el festival infantil. AJuntament de CARDONA

Programa d’actes Diumenge, 31 d’octubre Matí Llenegues, bolets i de-

gustació de bolets > Venda de llenegues i altres varietats de bolets, a la plaça del mercat > Concurs de llenegues, que premiarà la llenega més grossa i la llenega més original > Exposició de bolets del país, amb l’assessorament de l’Agrupació Micològica Berguedana > Parades d’artesans, venda i degustació de productes artesanals i comerç, als diferents carrers i places de la vila > Durant tot el dia, Festival Infantil “Tocats del Bolet” De 8:30 a 11 h III Concurs infantil de bolets, per a nens i nenes de cinc a dotze anys De 9 a 11 h Recollida de les conserves a concurs. Hi haurà tres categories: en oli, sal i vinagre 11:30 h xocolatada, al balcó de la fira De 10 a 14 h Al Centre Cardona Medieval, projecció de l’audiovisual: ‘Els Cardona, senyors de la sal’ De 11a 13 h Exposició de les conserves a concurs De 11:30 a 13:30 h Degustació de plats cuinats amb llenegues, a càrrec dels restaurants de Cardons, a la plaça de la fira Tarda A la plaça de la Fira 18:30 h Cantada d’havaneres a càrrec del Grup Rems, a la plaça de la fira > Per a més informació sobre la fira, consultar el web: www.cardona.cat

DBolets Festa ||| Fira de la Llenega de Cardona | GASTRONOMIA >>

OCTUBRE DEL 2010

23

AJUNTAMENT DE CARDONA

Els restaurants de Cardona oferiran una degustació de plats cuinats amb llenegues Els tastos es faran en els estands dels establiments situats al llarg del passeig de la vila tots els tiquets de la degustació”.

Redacció

Fa anys que la llenega forma part de la cuina i la gastronomia cardonina. De fet, molts restaurants de la vila han incorporat plats elaborats amb llenegues en els seus menús.

Per tal de promocionar aquest producte, els establiments del sector de la restauració del municipi bagenc oferiran degustacions i tastos de receptes cuinades amb llenegues durant la fira.

En total, hi participaran una desena de restaurants, que estaran situats en una sèrie d’estands al llarg del passeig principal de Cardona.

La tècnica de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Cardona, Roser de Puig ha comentat que es tracta d’una iniciativa que té molt èxit entre els visitants de la fira i, de fet “l’any passat es varen esgotar

La carpa del passeig acollirà tastos de plats amb llenegues a càrrec dels restaurants. AJ. CARDONA

Gastronomia tradicional Per a la degustació, els restaurants han ideat un munt de plats que combinen el producte autòcton amb els bolets.

Per exemple, alguna de les receptes que es varen presentar l’any passat van ser: vedella estofada amb llenegues, pollastre de corral acompanyat de llenegues, calamars farcits amb llenegues, cues de llagostí, botifarra negra i poma, estofat de toro amb llenegues, rostit de vedella amb ceps o gelat de llenega amb un toc de mel i romaní.

Plats tradicionals, plats casolans, plats divertits i plats atrevits... En definitiva, plats per a tots els gustos. Els visitants podran realitzar els tastos mitjançant el pagament d’un tiquet.

DBolets Festa ||| Fira del Bolet i el Boletaire al Solsonès |

OCTUBRE DEL 2010

24

CONSELL COMARCAL DEL SOLSONÈS

Fal·lera micològica a Solsona La fira es farà el cap de setmana del 23 i el 24 d’octubre

Fira de bolets també comptarà amb una mostra de productes artesans. arXIU/ C.C DEL SOLSONÈS. M. F.

Bolets d’una de les parades de la fira de l’any passat. C.C.S.

La Fira del Bolet i del Boletaire del Solsonès es consolida any rere any.

Només fa un parell d’anys que el Consell Comarcal del Solsonès organitza aquest certament, però l’èxit aconseguit durant la primera edició va fer que l’any passat s’ampliés l’horari del mercat i es doblés el nombre de parades.

Enguany, els organitzadors aposten per seguir potenciant

la fira, ja que suposa una bona oportunitat per potenciar el sector turístic de la zona.

La Fira del Bolet i del Boletaire del Solsonès se celebrarà el penúltim cap de setmana d’octubre, concretament els dies 23 i 24, i comptarà amb la col·laboració del Patronat Comarcal del Solsonès.

Durant dos dies, la plaça Major de Solsona s’omplirà de parades de bolets propis de la comarca i d’altres productes agroalimentaris, com ara tota

classe d’embotits, formatges, dolços...

També s’organitzaran sortides per conèixer els bolets de la zona, exposicions, demostracions d’oficis artesans, xerrades a càrrec de tècnics i investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya o tastos de cuina del bolet.

Aquestes són activitats perquè visitants de la fira puguin gaudir de dues jornades intenses per aprofundir el seu coneixement del món boletaire.

DBolets Festa ||| Festa del Bolet de Sant Iscle de Vallalta |

OCTUBRE DEL 2010

AJUNTAMENT DE SANT ISCLE DE VALLALTA

Bolets i castanyes al Parc dels Vegetals La tretzena edició de la Festa del Bolet de Sant Iscle de Vallalta se celebrarà el dia 31 d’octubre, coincidint amb la vigília de la festivitat de Tots Sants

Fira de bolets i productes artesans, a l’esquerra, i alguns concursants del Ral·li Fotogràfic, a la dreta, l’any passat. arXIU/AJ. St. ISCLE. M. F.

Fa dotze anys que el municipi de Sant Iscle de Vallatla, al Maresme, va decidir retre homenatge als bolets. La Festa del Bolet va començar sent una exposició i s’ha convertit en una tradició que pretén mimar i admirar un recurs natural,

del qual, Sant Iscle, n’és ric en espècies.

Enguany, la Festa del Bolet se celebrarà el dia 31 d’octubre coincidint amb la festa de la castanyada, però el dia abans ja hi haurà algun acte, com per exemple, el concurs de boletaires on els participants podran portar les cistelles de bolets a

25

l’Ajuntament, fins a 2/4 d’una del migdia.

Gastronomia i lleure Durant la vigília de Tots Sants, el Parc dels Vegetals, un espai natural situat al cor del poble, acollirà una jornada plena d’activitats per a tots els públics.

A partir de les 9 del matí, s’obrirà la Fira de bolets i productes artesans, amb una degustació de tastets amb bolets i una exposició micològica.

A la mateixa hora es donarà el tret de sortida de la 4a edició del Ral·li Fotogràfic Tocats pels Bolets. Des de les 11 del matí, els nens i nenes podran gaudir

d’inflables i tallers infantils.

A les 12, els gegants de Sant Iscle i els de Tordera faran una cercavila pels principals carrers i places del poble. El recorregut començarà just a davant de l’Ajuntament, després passarà per la plaça Major i l’Avinguda Barcelona, continuarà pel carrer Josep Maria Collet i acabarà al Parc dels Vegetals. Seguidament, Cassoles, olles i cançons, un espectacle d’animació infantil a càrrec de Carles Cubeles i Cia. Per la tarda, la Companya Vivim del Cuentu oferirà l’actuació Contes a la vora del foc i posteriorment tots els assistents es podran afegir a la castanyada popular. La festa clourà amb un espectacle de foc amb els Diables de Tordera. A més, durant tot el matí hi haurà una campanya de donació de sang i l’aparcament de la festa estarà ubicat a la zona esportiva.

Menú del bolet Durant els mesos d’octubre i novembre, els restaurants de Sant Iscle de Vallalta inclouran l’elaboració de plats cuinats amb bolets, als seus menús.

Una proposta gastronòmica per llepar-se els dits.

DBolets Festa ||| Cavalls del vent | ACTIVITATS >>

| A MÉS |||

Una travessa per gaudir d’un gran entorn natural La ruta dels Cavalls del Vent també es pot gaudir sense la pressió de la competitivitat de la cursa. Pràcticament durant tot l’any, es pot fer el mateix recorregut però dividit en vuit etapes, que uneixen refugis de muntanya del Parc Natural Cadí-Moixeró.

Qui vulgui fer aquesta ruta trepitjarà alguns dels espais naturals més espectaculars del Berguedà i la Cerdanya i podrà fer parada a diferents refugis de Bellver, Saldes, Bagà, Montellà-Martinet, Guardiola de Berguedà i Riu de Cerdanya.

La ruta és circular, de manera que es pot començar en el punt que es desitji.

NATURA>>

OCTUBRE DEL 2010

26

AJUNTAMENT DE BAGÀ

La cursa dels Cavalls del Vent, un repte pels corredors més valents La prova és una ruta de 84 quilòmetres amb un desnivell de 6.000 metres Redacció

El repte és gran però promet no defraudar. La cursa dels Cavalls del Vent, amb sortida a Bagà, torna els propers dies 2 i 3 d’octubre (dissabte i diumenge). Els participants hauran de recórrer una ruta circular de 84 quilòmetres que uneix vuit refugis del Parc Natural CadíMoixeró.

La travessa és dura ja que els participants hauran de caminar de nit i superar un desnivell positiu de 6.000 metres.

Però, tot i l’esforç, tindran el privilegi de gaudir del paisatge impressionant del parc i ferho amb la peculiar companyia d’àligues reials, marmotes o qualsevol de les més de trenta espècies que conviuen en aquest espai natural.

L’any passat 400 valents es van atrevir amb aquest desafiament pels camins del Cadí-

Sortida de la cursa dels Cavalls del vent, l’any passat. aj. bagà Moixeró. Enguany, la participació està limitada a 600 persones.

Es tracta d’un repte esportiu i de superació personal, al qual l’organització, que és la mar-

ca de roba esportiva Salomon, vol sumar-hi “valors essencials per a la conservació dels nostres paisatges”.

La intenció de les Salomon Nature Trails, com la firma ano-

mena curses com la dels Cavalls del Vent, és promoure el respecte a l’entorn, per exemple, utilitzant material reciclable i destinant part de la recaptació de les inscripcions al finançament de projectes per a la millora de l’ecosistema del parc natural i a tallers de reciclatge.

A més, el 15% de l’import de les inscripcions es destinarà a Unicef, l’agència de les Nacions Unides que té com a objectiu vetllar pels drets dels infants. Durant el dissabte, hi haurà activitats lúdiques i solidàries, que tindran com a fil conductor la reconstrucció d’una població després d’una emergència.

El punt de sortida de la cursa dels Cavalls del Vent serà la vila de Bagà. Un lloc “privilegiat”, segons l’organització, des d’on “sorgeixen innombrables itineraris i excursions”.

DBolets Pàgines especials ||| Gastronomia | RESTAURANTS >>

OCTUBRE DEL 2010

27

Propostes boletaires dels millors restaurants

||| 1 | Restaurant Els Roures El bolet és un recurs natural que ofereix infinitat de combinacions a l’hora de cuinar-lo. El Restaurant Els Roures coneix l’art de la gastronomia boletaire i per això ha elaborat un menú que inclou propostes sorprenents. Per exemple, els comensals es poden deixar portar per la suavitat d’una mousse de ceps que s’intercala amb la verdor d’unes fulles d’amanida.

També poden gaudir d’un filet de bacallà sobre un llit de samfaina de camagrocs o d’una peça de tendre garró de porc rostit al forn amb torrat de patates amb fredolics i ceba confitada, seguit d’un cremós gelat de gerds amb cruixent de mató de bolets. El punt i final de l’àpat el posarà una copa de cava Rovellats gran reserva i un didalet de licor de rossinyols.

Aquest menú s’inclou dins de la campanya de la Cuina del Bolet del Berguedà.

Menú del Bolet: 31euros IVA inclòs Ctra. Rasos de Peguera, km 4 Espinalbet (Castellar del Riu) 93 821 35 61

||| 3 | Hotel Queralt ||| 2 | Bar restaurant Ski Làmines primes de pebrot vermell, albergínia i ceba cuites al caliu, que es creuen amb les anxoves damunt d’una llesca de pa de pagès torrat i sucat amb una suau salseta de tomàquet. Sabors i aromes que conjunten amb un assortiment de rovellons que han passat per les brases del Bar Restaurant Ski. Entremesos, amanides, pasta, carns, peixos i una amplia tria d’embotits i productes de del Berguedà completen l’oferta gastronòmica d’aquest establiment de restauració.

Passeig de la Pau, 5 Berga 93 821 15 49

Hamburgueseria Bogart MONTSE GARRIER

Columnes que s’enlairen fins al cel, columnes que es desfan quan entren en contacte amb el paladar... és l’especialitat de l’Hamburgueseria Bogart.

Francesa, italiana, vegetarians, bàsica o Bogart, entre moltes altres. Cada hamburguesa és única i inimitable.

Per exemple, la francesa es compon d’una base de carn de vedella cuita a la brasa i acompanyada de formatge, ceba, bacó, xampinyons i patates fregides.

La italiana conserva tota l’essència del Mediterrani mitjançant uns bocins d’autèntic formatge parmesà, unes fulles de julivert, olives negres i unes

Endívies amb salmó i bolets a la vinagreta, canelons de bolets, saltat de bolets amb gambetes, ossobuco de vedella amb bolets, conill amb llenegues o tastet i botifarra amb rovellons. Tot acompanyat per una copa de cava Rovellats. Els comensals podran escollir entre una selecció de creacions que combinen diverses formes de cuinar la carn, el peix i els bolets. D’aquesta manera, el bolet ha irromput a la cuina del Restaurant Hotel Queralt.

Menú del Bolet: 30 euros IVA inclòs Plaça de la Creu, 4 Berga 93 821 06 11

làmines d’ou dur.

L’hamburguesa Bogart és una mescla d’aliments de l’hort com ara l’enciam, el tomàquet, la ceba o el pebrot verd, que es complementa amb uns talls de pernil salat i uns trossets d’ou dur.

Una altra especialitat són les torrades. Immenses llesques de pa cobertes de bull blanc o negre, xoriço, pernil ibèric, formatge manxec, escalivada amb anxoves, sobrassada amb formatge gratinat o també us podeu deixar sorprendre per la torrada Bogart, una torrada que guarda un secret i que “l’haureu de desvetllar vosaltres mateixos”, explica

Montse Garrier, propietària de l’Hamburgueseria Bogart.

També s’ofereixen menús diaris i de cap de setmana que inclouen entrants, primers i segons plats, postres, pa i beguda.

Plats casolans i tradicionals com ara amanides, paelles, escudelles, carns i peixos que s’acompanyen amb productes de temporada, com per exemple, bolets.

Finalment, per cloure un bon àpat, el restaurant compta amb un assortiment de postres, entre els quals podem trobar, per exemple, gelat, flam, iogurt, mató, pastís de nous o fruita del temps.

DBolets Pàgines especials ||| Gastronomia | RESTAURANTS >>

Espai Sant Pau PEP PUJOLS

La Notta

MARC PUJOLS

OCTUBRE DEL 2010

28

L’Espai Sant Pau de Casserres es reinventa. L’afany de retornar la màgia a aquest espai ha portat als seus responsables, Pep i Marc Pujols, a impulsar un nou projecte a la zona.

Actualment s’ofereix la possibilitat de realitzar un àpat, previ encàrrec, a la masoveria.

Aquest escenari incomparable conserva una cuina de fogons per mimar els productes de l’hort i del rebost que es trobaven a les taules de pagès antigament. L’antiga rectoria de l’espai també ha fet un pas endavant, ja que s’està restaurant i ben aviat comptarà amb un celler rebost.

Finalment trobem la joia de la corona, l’església romànica que es pot visitar gratuïtament els dissabtes al migdia.

L’Espai Sant Pau no només és un recurs turístic pel patrimoni cultural que posseeix, sinó també, per l’oferta gastronòmica que ofereix. La cuina de tardor dóna resposta a la Cuina del Bolet del Berguedà, una iniciativa culinària on els bolets són els protagonistes.

Per a l’ocasió, Sant Pau presenta un menú degustació que s’inicia amb una benvinguda que inclou un xarrupet de crema de ceps amb encenalls de llagostins, col confitada

amb rovellons a la vinagreta, una torradeta de blat de moro amb foie i confitura de bolets i un caneló de pinya amb formatge de la Quar i samfaina de bolets.

El tast continua amb una amanida xató amb salmó, bacallà i variat de bolets escabetxats, un arròs caldós amb sofregit de carns, ceps i llagostins, i suprema de filet de vedella amb graellada de rovellons.

La seducció final de l’àpat serà un flam de mató amb fruits del bosc escarxats i melmelada de camagrocs. Tot, regat amb vins Abadal i caves Rovellats.

Durant l’època de tardor, els dies s’escurcen, les nits s’allarguen, la temperatura cau progressivament, els arbres es desprenen de les seves fulles, tornen les pluges... i en els racons dels boscos apareixen uns petits fongs anomenats bolets, a punt per passar del cistell al plat.

De fet, els bolets s’han convertit en un producte essencial per a la gastronomia berguedana i a la cuina del Restaurant Pizzeria La Notta ho saben.

Per això disposen d’un menú original i especialment dissenyat per aquells clients que vulguin palpar l’origen

i l’essència del bosc en el seu paladar. “Hem volgut apropar el bosc a la taula a través del producte berguedà per excel·lència i que no pot passar desapercebut al restaurant”, expliquen Marc i Pep Pujols, responsables del Restaurant Pizzeria La Notta.

El menú s’anomena Degustació del cistell a la taula i pretén que els comensals puguin descobrir el veritable sabor dels bolets.

El tast inclou una gran varietat de bolets com ara els tradicionals rovellons, les llenegues, els rossinyols, els moixerons, els camagrocs, els fredolics o els ceps, entre

altres.

Una simfonia de colors, formes, textures i sabors completament diferents, però que es complementen entre sí en diferents plats.

A banda d’aquesta delicatessen, el restaurant continua oferint als comensals una cuina de mercat amb productes de la comarca, on els dies laborables al migdia, es pot gaudir d’un menú per dotze euros.

Durant les nits, el restaurant compta amb una amplia carta d’amanides, pastes, carns, pizzes i una gamma de postres artesans. Tu decideixes quina Notta vols!

DBolets Pàgines especials ||| Gastronomia | RESTAURANTS >>

La Volta del Rector

Caves Artium

CELLER COOPERATIU D’ARTÉS

OCTUBRE DEL 2010

29

Retornar el passat al present.

La Volta del Rector és un restaurant situat en un racó del casc antic de la vila de Cardona que deu el seu nom a l’arcada medieval que connecta l’església parroquial de Sant Miquel amb l’edifici de la rectoria.

Gastronòmicament parlant, La Volta del Rector compta amb una acurada selecció d’una seixantena de tapes variades, entre les que trobem: pop a la gallega, calamars farcits de botifarra negra, mandonguilles, calamars a la romana... són tapes clàssiques, però amb un toc avantguardista.

El restaurant també ofereix la possibilitat de degustar un menú que destaca per la seva senzillesa i per la forma de tractar i cuinar els productes artesans de qualitat que conforma l’oferta culinària de l’establiment. En aquest sentit, s’elaboren amanides verdes, entremesos, verdures cuites o saltejades, tot tipus de pasta amb salsa bolonyesa o carbonara, fideus a la cassola...

“Es tracta d’un menú variat i gens recarregat, ja que aquelles persones que acostumen a dinar o sopar fora de casa, busquen un tipus menjar casolà, com és el que es fa a

casa”, afirmen els responsables del restaurant La Volta del Rector.

Per mantenir un ambient càlid i acollidor, el local disposa de dues plantes: una, destinada a aquells comensals que vulguin sopar en l’intimitat que els proporciona la foscor d’una llum suau i tènue, i una altre planta per celebrar sopars multitudinaris i gaudir de la companyia de la colla d’amics.

El local disposa d’un celler amb una gran selecció de vins, que a més de proveir el restaurant, està obert al públic per a la venda directa.

Un segle de tradició i qualitat vitivinícola. Esforç, solidaritat i constància són els valors que defineixen el Celler Cooperatiu d’Artés per aconseguir forjar una personalitat i un estil propis.

El 1908, un grup de pagesos varen sol·licitar els primers estatuts per constituir el Sindicat Agrícola d’Artés. La industrialització va suposar un punt d’inflexió per la cooperativa, ja que la major part de les vinyes van ser substituïdes per conreus de cereals i la producció es va aturar.

Això va provocar un canvi de plantejament que es va materialitzar apostant per

una producció reduïda i d’alta qualitat, esdevenint un dels impulsors de la Denominació d’Origen Pla de Bages.

L’elaboració dels vins i caves es fa seguint una acurada selecció de les varietats de raïm a l’hora de produir el vi, ja que no tots comparteixen la mateixa tècnica. Per exemple, hi ha vins joves i frescos que es consumeixen acabats d’elaborar, i d’altres que maduren lentament dins d’unes bótes de roure.

Pel que fa als caves, el celler pot presumir de ser la primera cooperativa productora de cava de l’Estat espanyol, traient al mercat les primeres

ampolles de cava, l’any 1950.

Amb tot, la cooperativa ha incorporat nous productes per satisfer la demanda dels consumidors. “El gust dels clients ha variat molt, perquè ara es guien principalment per la marca, i abans s’interessaven més per saber els anys de criança, la varietat, el procés...”, explica Anna Berenguer, tècnica del Celler Cooperatiu d’Artés.

Les marques Artium i Lluís Guitart són la carta de presentació de la cooperativa arreu de l’estat i a nivell internacional. Si vols descobrir l’art vinitícola, vine i visita la bodega i les caves.

DBolets

OCTUBRE DEL 2010

DOpinió Editorial

Cuina del bolet

L

a campanya La cuina del bolet, que organitza Hostaleria i Turisme del Berguedà, celebra una dècada aquesta tardor. Durant deu anys, una vintena llarga de restaurants han ofert menús a preu tancat amb el bolet com a protagonista.

En aquesta dècada, ha quedat clar que els bolets són un reclam turístic de primer ordre i fins i tot han fet que la temporada alta del turisme s’hagi desplaçat a la tardor.

La campanya del Berguedà és un exemple per a tot el país: la cuina i el bolet com el principal motor turístic tres mesos a l’any.

D Publicació Informativa del Berguedà

Número 32. Any 5. Octubre del 2010 Edita Bífidus Produccions SL Ap. Correus, 30. 08600 Berga T. 938210562 Coordinació general Jaume Fíguls Redacció Anna Costa Maite Flores, Albert Garcia, Fermí Riu, Aurora Rodríguez, Alba Sanclimens Direcció d’art Xavi Rosiñol Departament comercial Anna Casòliva, Raquel Pelfort, Josep Rodríguez Dolors Sànchez Disseny comercial Emma Costa Impressió Gráficas de Prensa Diaria Bústia a bústia Unipost Distribució 20.000 exemplars Dipòsit legal B.53607-2006 Publicació controlada per OJD/PGD

Amb el suport de

FÍGULSPÈDIA

Per Jaume Fíguls

30

Boletaire

Mataparent

Cep

Sistema d’autodefensa d’un bolet que, quan detecta que l’han trobat, es tira un pet i el gas que expulsa li serveix de propulsió pròpia per fugir volant.

Persona que té la mania d’anar a buscar bolets tòxics i verinosos, ficar-los en un cistell i regalar-los a familiars propers perquè se’ls mengin i es morin.

Sigles d’una espècie molt tòxica provinent del Penedès estesa arreu. Té forma de caixa d’estalvis, causa la ruïna per contacte i en pots fer truita si tens ous.

Anna E. Puig

Se’n fan o no se’n fan?

No sóc cap autoritat en bolets: quan en vaig a buscar, els trepitjo L’últim cop, se’m va entortolligar el cinturó del cotxe al peu i vaig aterrar damunt d’un planta d’argelaga

A

rriba la tardor, les primeres pluges i els primers bolets.

Ah, els bolets! Què tenen els bolets que arriben a complaure tant? És tot un esdeveniment: anarne a buscar, triar-los, netejarlos, cuinar-los, menjar-se’ls i, sobretot, fer la digestió.

Diria, però, que no sóc cap autoritat per parlar de bolets.

Sempre que en vaig a buscar, quan m’adono que hi són és perquè ja els he aixafat. De fet, la darrera vegada que vaig anar a la recerca i captura de bolets va ser sortir del cotxe, cinturó entortolligat al

peu amb punt d’aterratge de mans damunt de planta d’argelaga i totes les seves punxes, hagudes i per haver.

Fantàstic. No hi he tornat més!

Si, ja ho sé, us esteu preguntant perquè us explico aquesta anècdota que no interessa a ningú. El que vull dir és que això dels bolets és un misteri, o potser un art i no tots estem preparats per ensortir-nos-en.

Això hauria de ser advertit a tots aquells, mal anomenats pixapins, que fan cues quilomètriques per passar una més o menys exitosa jornada micològica.

Si recuperem la idea que l’afer bolet és tot un esdeveniment, la primera qüestió que ens hem de plantejar és si se’n fan o no se’n fan? Quantes vegades l’hem sentit aquesta pregunta? Quina dèria.

La resposta comença per l’anada a buscar bolets. Súper alerta!

No es pot revelar mai el coneixement d’una

ESTÈTICA DE CAP A PEUS

font abundosa de bolets, ja que als teus amics més amics també els agraden els bolets i, per tant, fins i tots ells et podrien prendre aquests fruits silvestres. S’ha d’estar molt a l’aguait. En cas de no conèixer cap d’aquests punts de naixement, creixement i mort de bolets, doncs fàcil, anar al bosc i, si s’escau, perdre-s’hi, ja us buscaran. Ah i molt important, saber reconèixer quins bolets són bons i quins no!

Amb els bolets, la idea que les aparences enganyen és molt manifesta i un bolet boniquíssim no implica que també sigui un bolet boníssim sinó, només, verinosíssim, molt alerta companys!

En fi, en cas que la resposta sigui afirmativa, se’n fan, segon punt de l’ordre del dia: triar-los i netejar-los. Repeteixo: netejar-los! Tranquils, no us amoïneu, totes les fulles de pi, tota la terra, tot el bosc que ens hem endut de més ja el tenim net, vaja que ens ha embrutat el cotxe... Ai, netejarlos, tan macos que semblaven i quan els talles per la meitat et surten tots els cucs del món, diria que n’hi ha que un cop arrencats o tallats (tot depén de la tesi boletaire que s’apliqui) n’hi ha que podrien

arribar a caminar sols.

Bolets collits, bolets triats, perfecte, ara toca cuinar-los i després menjar-se’ls. Aquí és on entra en joc la mala gestió del punt de collir-los i triar-los, com te n’hagi quedat al plat en remull algun que no hi havies d’haver deixat, un cop ben guisat, un cop ben guarnit ja no hi haurà qui el reconegui.

Les combinacions, les possibilitats que ens ofereixen els bolets són infinites i complauen el més pintat.

Per últim i el més important de tot, pair-los, diria que aquest és el punt més delicat de tots, pair-los! La digestió boletaire pot ser realment pesada i pot acabar amb una indigestió complexa. Deixem ja de banda el menjar-se’n algun induïts per l’error, el més greu és la indigestió causada per l’afany tal de menjar-ne el màxim que es pugui.

En definitiva, no sé què hi trobeu als bolets, la veritat és que jo no els hi trobo cap gràcia i no em digueu que qui avisa no és traïdor però, malgrat tot, amics, us desitjo una temporada boletaire molt fructífera. Jua m’ho explicareu!

Anna E. Puig és llicenciada en Dret

DBolets

OCTUBRE DEL 2010

31