Aquí Berguedà – N.132 - Novembre del 2022

ROSA - LA FOTOGRÀFICA

Pagès per vocació, acordionista de sobretaula i ànima lliure, és la veu jove més potent del Berguedà en la defensa del territori

FERRAN CANUDAS

PREPARA' T Solucions Dentals PER LES FESTES! BERGA

100% PROTECCIÓ CONTRA COVID

Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 22h

Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11

i moltes més!

SERVEI D’URGÈNCIES

aquí 005 1 670 005

MOBLES SARI PACK MATALÀS MOLLES ENSACADES + CANAPÈ ABATIBLE

30cm

90X190

539€

135X190

150X190

679€

729€

PACK MATALÀS VISCOELÀSTICA + CANAPÈ ABATIBLE

23cm

90X190

540€

135X190

409€

150X190

469€

PACK MATALÀS + SOMIER ELÈCTRIC

589€

2 aquí

C/ gran via 9 Berga (08600) Tel. 938216962 www.mueblessari.com

aquí

BERGUEDÀ

COMPROMÍS AMB LA TERRA TEXT

Marc Canturri FOTOGRAFIA

Rosa/La Fotogràfica

Ferran Canudas presumeix de ser net de l’últim matalasser de Berga. El seu avi feia matalassos al barri vell i la família no té constància que, quan va plegar, en quedés cap mes. Els altres avis han estat sempre gent de pagès, a Olvan. I ell n’ha agafat una mica de cada. És un dels impulsors de Cal Blanxart, la cooperativa que vol rehabilitar un edifici colossal al carrer Buxadé de Berga, i viu en una casa de pagès a l’Alt Berguedà, a tocar d’un hort que vol convertir en font d’alimentació dels veïns de la zona. A més, fa tres anys que toca l’acordió per als amics. A vegades també ho fa amb els Trinxats, el seu grup de música, just abans de punxar a La General.

Ah, i entre una cosa i l’altra, presideix el Grup de Defensa i és una de les grans veus de l’ecologisme al Berguedà. PÀGINA 11

14

18

24

26

28

BERGA

BAIX BERGUEDÀ

ALT BERGUEDÀ

ENTRE RIVALS

SORTIM

Les parets del convent exposen la faceta més humana del geni més polifacètic de la història de Berga

La sortida de Junts del Govern dinamita l’estructura de l’àrea que se n’ocupava i ajorna una reunió clau per avançar

Els promotors anuncien que descarten el projecte, però que en preparen un altre per lligar la central al turisme i les renovables

El Club Patí Berguedà cola cinc membres entre els millors noms del patinatge artístic sobre rodes del país

L’Ajuntament recol·loca bona part dels grups que no van tocar per Corpus per la batalla amb la residència. Serà el 26-N

L’hora de Josep Maria de Martín, a Sant Francesc

Novembre del 2022 Número 132 Any 12 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta

Enèsim fre a la millora de la C-26 fins al Solsonès

La incineradora de Cercs tira la tovallola

Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rossinyol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls

El Berguedà assalta els podis de patinatge

Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com

Control de difusió:

Ara sí: concerts Patum, però al pavelló vell

Publicació membre de:

Amb el suport de:

aquí 3

INVERSIÓ HISTÒRICA

L’ENQUESTA

Calen guardes que vigilin els boletaires al Berguedà durant tota la tardor?

Sí

67% No

33% VOTA A LA PRÒXIMA Estàs content amb el funcionament del porta a porta? www.aquibergueda.cat

Obres a la plaça Porxada a finals d’any L’Ajuntament de Bagà ha aprovat en ple extraordinari el projecte definitiu de restauració de la plaça Galceran de Pinós i la memòria de la reforma dels serveis de l’espai. El plenari també ha aprovat l’inici de l’expedient de contractació per executar el projecte i el govern confia que les obres puguin iniciar-se abans que acabi l’any.

EL NOM DOLORS CLOTET

Periodista berguedana Ha guanyat el premi Comer, de La Vanguardia, al Relat Gastronòmic. En el text, que el diari va publicar a les pàgines centrals, reivindica els aliments per a la cuina i l’agricultura com a sector estratègic. Ho fa relatant el que va viure de petita en una masia del Berguedà.

El projecte ha aixecat polseguera entre els veïns en els últims mesos. Alguns fins i tot van impulsar una recollida de signatures en contra de les obres. L’Ajuntament ha rebut una pila d’al·legacions per frenar l’execució, però les ha estudiat i ha decidit tirar endavant la reforma. Hi invertirà prop de mig milió d’euros

EL MÉS LLEGIT OCTUBRE AQUIBERGUEDA.CAT

1

2

Sis empreses creen una cooperativa per transportar els seus productes juntes

Les associacions de veïns, indignades per la pujada del rebut de les escombraries

3 Inicien els tràmits per fer un pantà a la Nou que agafi aigua de la Baells per vendre electricitat

LA FRASE IVAN SÁNCHEZ Alcalde de Berga, al Consell, per no citar-lo en una reunió de residus

“Fins ara hem anat de la mà; a partir d’ara, segurament serà difícil”

Bujolàndia Xavier GUAL

@xaviergual

H

i havia una terra que un dia va despertar orgullosa.

Per un cop. Era la que més i més bé reciclava de Catalunya.

Amb el porta a porta, els bujols i les bosses amb xip. Van ser els únics al pòdium dels campions del reciclatge. Els responsables es van afanyar, ufanosos, a treure pit

reciclat. Quan altres terres van apuntar-se a la tendència, ho van fer millor, passant-los al davant. Fou una arrencada de cavall amb una aturada d’ase en tota regla. L’idea era bona, eficaç, generava compromís social i faria sortir els asocials a la superfície. La terra promesa dels residus ha acabat amb rebuts cars, recollides en precari i a

E s l tel a r o C

cops de cubell mediàtic.

El pas de la teoria (i les promeses) a una pràctica sense res a veure.

Mentrestant, govern i oposició (comarcal) fan escarafalls per distreure’s del que és evident i important. Una revolució conceptual, implementada amb un cert èxit malgrat les dificultats arreu (vegi’s el fracàs en barris de

Barcelona) ha derivat cap a un execució de pena i plena d’incompliments.

Greument deficitària, amb brossa apilada en massa indrets (un ja seria massa) atapeïts de cartrons, bosses, embalums i mutisme. Els locals ara esperen resignats l’única novetat: el rebut més car.

Menys els que mai no paguen ni reciclen.

Amb cremat de Rom!

mitja823 part 03 78 Tel.A la93 635 98 32 45 DE GIRONELLA A L’HAVANA 5 novembre - 21:00 h 6 novembre - 18:00 h Local del Blat - Gironella

Carretera C-26 km. 136,5 calparerarestaurant@gmail.com

4 aquí

ENTRADIUM I CAL GUINÓ A partir del 24 d’octubre

L’ ES PU N YO L A

Adults 10 € - Menors 12 anys 8€

aquí 5

LA FOTO

Últims dies de l’edifici de Finques Ciutat al carrer Major L’enderrocament de l’edifici de Finques Ciutat, al carrer Major de Berga, podria ser una realitat en el pròxim trimestre. Ho va anunciar el regidor d’Urbansime, Aleix Serra, al ple de setembre. És un dels pactes que la CUP i ERC van fer amb Junts per Berga per fregar la unanimitat en els pressupostos d’aquest any i un dels compromisos que el govern també va adoptar amb els botiguers. Ara el govern obrirà un debat amb Junts per Berga per definir quin aspecte es donarà a la zona, un cop s’hagi enderrocat l’edifici. MARC CANTURRI

FÍGULSPÈDIA

Jaume FÍGULS

@humorjaumefiguls

CASA DE PAGÈS AMB HORT Masia on hi ha un difunt

A CAVAR AMB L’AIXADA Fer-la malbé, destrossar-la

NO HI HA

RES MÉS BO QUE

EL SARDÀ Plaça Tarascón, 6 · BERGA 6 aquí

JAÇ PER DORMIR Estil de música lenta, relaxant

VA A DALLAR Fer un badall

ESTACA DE FERRO S’embruta amb rovell

Cada dia tria un

BON MENÚ!!!

A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust des de 2001

Tel. 93 821 39 99

Ho expliquem millor perquè puguis decidir millor.

naturgy.com

Samanta Villar entrevista diferents experts independents a la recerca de respostes clares i senzilles a:

Escaneja aquest QR i descobreix tots els vídeos a Youtube. aquí 7

Berguedans il·lustres

E

Anna E. PUIG @annaepuig

l Convent de Sant Francesc de Berga acull una potent exposició dedicada a Josep M. de Martín. Encara que arribi tard (va morir el 2005), és una mostra més que necessària per reivindicar un berguedà singular i multidisciplinar, dels que defensaven l’ultraberguedanitat a ultrança.

El divendres 4 de novembre a les 7 el Teatre Patronat també acollirà un homenatge pòstum. En aquest cas, la presentació de la tesi doctoral La Vila de Berga a l’Edat Mitjana.

La família dels Berga de la M. Dolors Santandreu i Soler. Aquest reconeixement a la Dolors i a la seva ingent tasca d’investigadora, d’historiadora, de

professora, d’activista cultural i, també, és clar, d’ultraberguedana il·lustríssima, arriba tard.

Tard perquè ella ja no és físicament entre nosaltres i perquè ja no li podem dir que sense ella i la seva inquietud eterna no sabríem la meitat de coses que sabem de la nostra ciutat, que no hauríem après la meitat de coses i,

la majoria, no seríem els qui som ni com som.

Així que sí, anem a Sant Francesc i no faltem al Patronat però, sobretot, sobretot, aprenguem a reconèixer la feina feta mentres el batec és constant i vital, sapiguem donar les gràcies quan encara hi pugui haver, de retorn, el més sincer dels somriures.

Sánchez, diu: “Despullats!

Aniran despullats, vale?

Mecagum el concurs, el jurat, l’alcaldia i la mare que ho va parir tot plegat!”.

Junts per Berga ha emès un comunicat explicant que el fiasco en el concurs, el canvi climàtic i la fam al món són culpa de la CUP. La CUP ho ha desmentit i ho ha atribuït tot a l’antiga Convergència i la seva ruï-

nosa herència. El PSC ha emès un tercer comunicat afirmant que tant els uns com els altres són inútils i que, posats a triar un inútil, triïn el seu. Servidor, veient les cotes de ridícul que està adquirint aquest final de mandat, no descarta una tornada triomfal del PENIS a les urnes, perquè a Berga les coses es foten a cops de pixa.

Els gegants aniran despullats David COLS @elcols

BERGUEDÀ ONLINE

E

l culebrot dels nous vestits dels gegants porta cua. Primer, es va declarar guanyadora la proposta “Una mirada al passat”. Es va impugnar el resultat i es va acabar declarant vencendora “Els nostres avis”.

I ara el resultat ha quedat en dubte perquè han sortit a la llum esfereïdores revelacions: dos dels quatre

jutges encarregats de les puntuacions no sabien comptar. El tercer sabia comptar fins a quinze ajudant-se dels dits, però no sabia llegir. El quart era un gos d’atura.

Amb aquest merder, no queda gens clar si el nou resultat és el bo i molt menys com carai vestiran els gegants per la propera Patum. L’alcalde, Ivan

Manel Alías, de Rússia al Fòrum 10 Torna el Fòrum10, les jornades sobre comunicació que organitzen cada any Ràdio Puig-reig i l’Ajuntament.

Aquest any s’estrenen el 4 de novembre, amb la inauguració d’una exposició d’homenatge a Maria Matilde Almendros, amb la presència de la portaveu del Govern de la Generalitat, Patrícia Plaja. El següent divendres, 11 de novembre, el periodista berguedà Manel Alías, fins fa

Rep les notícies de l’

aquí

BERGUEDÀ

a través de Telegram

g

Seràs el primer en saber què passa al Berguedà

poc corresponsal de TV3 a Rússia, parlarà del seu llibre L’última victòria de l’URSS. Xesco Reverter, també de TV3, serà un altre dels caps de cartell. Hi passarà divendres 18 per parlar de la seva experiència als Estats Units. El Fòrum10 es tancarà el dia 25, amb una taula rodona sobre comunicació amb Saül Gordillo, Jordi Margarit i Jordi del Río.

8 aquí

EL CONCEPTE

Colònies d’estiu Un documental explica com era l’escola que fa cent anys hi havia al Pavelló de Suècia. Hi anaven 300 barcelonines en situació domèstica complicada. Primer eren colònies d’estiu i després eren permanents, d’un màxim de dos anys.

Entra a t.me/AquiBergueda o busca ‘Aquí Berguedà’ al cercador de Telegram Uneix-te al canal i rebràs cada dia un missatge amb les notícies més destacades de la jornada!

KAP

ATENCIÓ A LA DISCAPACITAT

LA XIFRA

L’hotel de Terradelles, a punt pel canvi La Fundació Pro Disminuïts Psíquics ja ha enllestit les obres a l’Hotel El Blat, de Terradelles, per convertir-lo en una llar-residència que atengui persones amb discapacitat psíquica. Ara la fundació espera el vistiplau de la Generalitat i que se li concertin places. Si la

Generalitat no aplana el camí, l’arrencada es complica.

La futura llar-residència crearà 24 places noves en una primera fase i 32 més, en una segona. Tot i que la idea és que al final del procés s’hagin obert 56 places, d’aquí sis anys se’n necessitaran més.

20

Mesos es mantenen els anticossos contra la covid després de passar el virus. Ho diu un estudi coliderat des de la Catalunya central. També associa l’obesitat, l’edat i el tabac a una menor resposta d’anticossos.

ANT IGUI TAT S ART MO BL E S C. Barcelona 23 · BERGA 643 003 270 · 93 822 31 72 xollomercat@gmail.com

CS I T S È ELECTRODOM

arg etc d’articles i un ll aquí 9

“Som els del no a tot? Fan més por els del sí”

10 aquí

FERRAN CANUDAS

És de Berga de tota la vida, però fa dos anys que viu a l’Alt Berguedà a tocar d’un hort que vol servir verdures a tot el veïnat. També lidera l’ecologisme berguedà i és dj.

TEXT Marc

E

Canturri FOTOGRAFIA Rosa - La Fotogràfica

l Ferran presumeix de ser net de l’últim matalasser de Berga. El seu avi matern feia matalassos amb llana de xai al barri vell; i els avis per part de mare vivien a pagès, a Olvan. I ell ha decidit encaixar les dues facetes. És un dels impulsors de la cooperativa que vol donar vida a Cal Blanxart, al barri vell de Berga, i des de fa dos anys viu en una casa de pagès a l’Alt Berguedà. A més, és el president del Grup de Defensa de la Natura, toca l’acordió per als amics, punxa a La General i forma part d’un grup de música. 27 anys, polifacètic i una de les veus més potents de l’ecologisme al Berguedà.

Què fa un jove de Berga de tota la vida en una casa de pagès de l’Alt Berguedà? És un projecte compartit amb la meva companya, la Carla.

Volíem una casa de pagès i va sortir això.

I què hi feu?

La base és l’horta. Hem fet dues temporades d’estiu i la intenció és anar creixent. Ara fem unes 25 cistelles setmanals i venem a algunes botigues i restaurants de la zona.

Dius que l’objectiu és créixer. Què vol dir créixer?

No aspirem a res gaire gran, simplement un projecte viable que tingui l’objectiu de servir verdura a l’Alt Berguedà. Va de tancar els cercles, que a dia d’avui estan súper desorbitats.

Fer-ho prou viable com perquè la Carla i tu en pugueu viure? És pràcticament impossible, però com a mínim que un dels dos ho pugui fer o que tots dos hi puguem dedicar mitja jornada.

De moment, però, no és la teva feina principal.

No. Soc soci treballador de la cooperativa l’Arada. Treballo des de casa, faig les meves hores cada matí i havent dinat.

I a què et dediques?

Al projecte Betula, des de fa dos anys. Estudiem amb tallers amb els veïns del Cadí Moixeró com ha canviat el paisatge, els motius que han provocat els canvis, el futur que ens imaginem i els projectes que ens hi poden portar.

No sembla una feina que doni resultats d’un dia per l’altre.

En absolut. No tenim capacitat per fer-ho, però sí que podem fer coses per avançar. Per exemple, a Saldes vam acompanyar veïns perquè convertissin un espai en desús en una biblioteca popular. I s’ha aconseguit. Obren cada setmana, autoorganitzats, i hi fan activitats.

Per tant, al matí treballant per l’Arada, a la tarda a l’hort... I, a més, ets president del Grup de Defensa de la Natura.

Sí. I crec que hem aconseguit que l’entitat recuperi un bon estat de salut. Hi va haver un moment que gairebé no tenia activitat, fins que va sorgir Salvem Coll de Pal. Ara mateix, lluiteu contra un pantà a la Nou. És una barbaritat tot plegat i ja ens hi podem anar acostumant perquè, tal com estan les coses, projectes que busquin el benefici privat maquillats de verd seran el pa de cada dia.

Alguns us bategen com els del no a tot.

A mi em fan més por els del sí a tot, la veritat. Som conscients que certes destrosses o renúncies ambientals seran necessàries en un context de transició energètica. No

ho podem preservar tot, hem de generar energia d’alguna manera, però sempre tenint en compte que aquestes destrosses reverteixin en la població local i hi hagi beneficis públics i un retorn social. Fent bé la transició energètica.

I com es fa bé?

No podem ser ingenus i pensar que tota l’energia que consumim es podrà cobrir amb les renovables. No és viable continuar amb els consums actuals. O ens plantegem com consumir menys, o el món col·lapsarà i els beneficis acabaran caient en molt poques persones, moltes menys que ara.

Tornem a la Nou. Creus que s’aturarà?

Veig molt difícil que ho puguin tirar endavant, sí. No tenen l’autorització de l’ACA encara. I dubto que els la donin, mirant el projecte. I més, venint de l’estiu que venim! Si no tenim aigua al pantà, com vols portar-ne a una altre pantà? L’ACA difícilment ho farà. Vaja, vull esperar-ho. És el més raonable.

No fa gaire mesos hi havia un altre front obert a Espinalbet, on volien fer-hi un macroparc de plaques solars. S’ha aturat?

En principi sí. Hi va haver una organització veïnal molt potent i en principi es van tirar enrere.

Hem parlat de l’hort, de la cooperativa, del Grup de Defensa... I encara tenim una altra pota: Cal Blanxart.

Un monstre amb molt potencial i pot ser una bomba per al barri vell de Berga. Pot ser un nucli generador d’activitat al barri i, sobretot, treu 14 habitatges del mercat especulatiu.

La cooperativa és qui fixa els preus. Durant els 20 o 25 anys que s’haurà de pagar el crèdit, segurament la quota serà bastant fixa, però després ens podem trobar que els preus de l’habitatge vagin a 600 i la cooperativa els pugui tenir a 200.

Però tu viuràs a Cal Janola o a Cal Blanxart? Ja és compatible?

Sí. Jo no hi viuré. En seré soci consumidor, no resident. Vaig trobar Cal Blanxart quan buscava una parcel·la d’horta a Berga. Vaig entrar i vaig flipar... Aquell pati enorme no podia ser només per al meu hort, tenia molt més potencial. Ho vaig dir al meu entorn i hi vam començar a treballar. D’aquí a uns anys jo no hi viuré, però faré servir l’espai, i tant.

Al grup motor, hi ha gent propera a la CUP. Us pot jugar en contra?

No ho crec gens. Com et pots posar en contra d’un projecte així? No hi ha hagut cap tracte de favor ni pretenem que hi sigui. És un projecte aliè a l’administració pública. El fa una cooperativa que ha comprat l’edifici i en farà la rehabilitació.

A banda, els dissabtes toques en un grup de música, els Trinxats, i fas de dj.

I m’invalida el diumenge! [Riu] És el meu moment d’esbarjo.

I, d’aquí a cinc anys, on et veus?

A Cal Janola, amb una horta bastant més gran i servint més gent. També veig gent vivint a Cal Blanxart i més activitat al barri vell de Berga. I punxant a La General, és clar!

I d’aquí a vint anys?

Punxant a la General ho dubto, però mai se sap! [Riu] Vull pensar que això de Cal Janola s’haurà consolidat, que viurem més tranquil·lament de l’horta. Ah! I ja haurem pagat el crèdit de Cal Blanxart o estarem a punt de fer-ho.

aquí 11

COMARCA

El rebut d’escombraries s’enfila un 10,2%, fins als 139 euros DÈFICIT INSALVABLE Recomanaven apujar-lo el triple per cobrir el cost del servei

Un estudi de costos suggeria apujar el rebut més d’un 30% per quadrar ingressos amb despeses. CCBERGUEDÀ NOU INCREMENT en el rebut de les escombraries. El 2023 es dispararà fins als 139 euros, un 10,2% més que el que es paga aquest any. El govern del Consell, que és qui aplica l’increment, defensa que el servei cada cop és més car i, sobretot, que per més que s’ha reduït dràsticament el nombre de tones que acaben a l’abocador, el preu per deixarles-hi és cada vegada més alt.

Suggerien el triple de pujada

El porta a porta és molt més car que la recollida convencional, tot i que també és més eficient.

I deficitari. Precisament per això el Consell va encarregar un estudi de costos que fixés quant calia apujar el rebut per eixugar el dèficit. I la conclusió va ser esfereïdora: més d’un 30%.

Finalment, el govern l’apujarà un 10,2% i traurà dels estalvis els diners que faltin per quadrar comptes. El president, Josep Lara, defensa que “a ningú li 12 aquí

agrada apujar taxes” i “fem un esforç per no carregar més les famílies”.

L’oposició vota en contra

Tant la CUP com ERC van votar en contra de l’increment i van retreure al Consell que la gestió podria ser millor. En concret,

van criticar que no s’havia avançat en el pagament per generació i que s’estan aplicant bonificacions a grans productors que acaben pagant les famílies.

Els veïns exploten

Mentrestant, les associacions de veïns de Berga tenen la

sensació que se’ls va vendre gat per llebre. Insisteixen que el Consell Comarcal va prometre que el rebut s’abaixaria, i està passant el contrari. En general, entenen que tot és més car, però exigeixen, almenys, que el servei no tingui fissures i que se sigui més eficient contra l’incivisme.

Gironella i Puig-reig, 10,5 euros per sota Els dos únics municipis que no han delegat la recollida de residus al Consell es desmarquen de l’increment. Gironella i Puig-reig tenen un contracte propi, amb una altra empresa de recollida, i aplicaran un increment menor. En concret, cada família de Gironella o Puig-reig pagarà 128,50 euros anuals d’escombraries. A la resta de la comarca se’n pagaran 10,5 més.

Els ajuntaments assumiran

una part més gran del dèficit tibant de la bossa de diners que surten del cobrament d’altres impostos. Això el Consell no ho pot fer perquè només recapta la taxa d’escombraries i no pot tibar de l’IBI, per exemple.

Fins ara el preu del rebut a Gironella era diferent que el de Puigreig. L’any passat Puig-reig va igualar el preu del Consell, però Gironella va aplicar un preu menor: 125,84 euros i 123 euros, respectivament. Aquest

cop, però, tots dos ajuntaments han pactat igualar costos. Així, a Gironella l’increment serà del 4,1% i a Puig-reig, del 2,12%.

L’alcalde de Puig-reig, Josep Maria Altarriba, defensa que “no tindria sentit que continuéssim tenint una quota diferent, si el servei és el mateix”. Per la seva banda, el de Gironella, David Font, ha afegit que “minimitzar els increments és una manera d’incentivar el ciutadà”.

COMARCA

EMBOLIC A BERGA

Amenaça de vaga de la neteja El contracte amb Tractaments Ecològics està caducat des del 2015, l’empresa cobra menys i no pot apujar l’IPC als sous dels treballadors SITUACIÓ DELICADA del servei de neteja viària de Berga.

L’Ajuntament fa mesos que no pot pagar a preus actualitzats a l’empresa, Tractaments Ecològics S.A., perquè el contracte està caducat des del 2015. La normativa vigent diu que l’administració no pot pagar imports més alts que els estipulats en el moment que va caducar. I des d’aleshores el cost del servei ha pujat i l’IPC també s’ha disparat. Tot plegat impedeix a l’Ajuntament des de principis d’any pagar factures a preus reals, l’empresa ha pagat de la seva butxaca durant mesos una part dels diners que no ingressava de l’Ajuntament, però no ha pogut aplicar als sous l’increment d’IPC que hi ha hagut aquest 2022, i el personal se n’ha atipat. El comitè d’empresa fa setmanes que amenaça amb una vaga que finalment ha deixat aparcada fins a finals d’any, confiant que aleshores l’Ajuntament haurà resolt el problema. I en paral·lel, l’empresa ha portat el cas al jutge per poder cobrar el que li correspon.

1 L’empresa ho porta al jutge Denuncien que no se’ls pot pagar menys per un error administratiu i exigir-los fer la mateixa feina

2 El govern diu que té el remei Confien que han trobat la tecla tècnica per desencallar el problema, però demanen setmanes de marge

el regidor d’Hisenda, Marià Miró, ha emès un escrit oficial on es compromet a arreglar els números abans d’acabar l’any. La promesa és que, quan s’enllesteixin els tràmits, l’empresa cobrarà el que no se li ha pagat des de principis d’any i es passaran a pagar les factures amb els preus actuals. Així, la direcció podrà actualitzar també els sous del personal.

Tot això ha servit a l’Ajuntament per aturar la vaga que volia convocar el personal a partir del pont de Tots Sants. El comitè ha decidit acceptar la treva i no fer l’aturada fins a Nadal, confiant que en aquest període el govern enllesteixi la feina i compleixi el

que s’ha compromès a fer per escrit.

El cas és a mans del jutge

A banda, l’empresa ha portat el cas als tribunals. Denuncia que l’Ajuntament li ha pagat durant mesos per sota del preu del servei i, en canvi, li ha exigit fer la mateixa feina.

El govern municipal confia a arribar a un acord extrajudicial que satisfaci l’empresa i que eviti que el cas arribi a judici.

De moment, però, el govern de la CUP i ERC encara setmanes de feina als despatxos amb la idea que el remei es pugui portar a votació al ple municipal de principis de desembre.

3 Treva fins a finals d’any Un compromís per escrit del govern calma el comitè d’empresa, que aparca la vaga fins Nadal

La solució del govern

Després de setmanes de negociacions a tres bandes, l’Ajuntament ha trobat una escletxa a la llei per poder pagar el servei a preus actualitzats.

Tècnicament se’n diu acord de continuïtat i permet a l’Ajuntament pagar factures addicionals al contracte per cobrir els increments que hi ha hagut des que el contracte va caducar. Però portar-ho a la pràctica necessita unes setmanes de tramitació burocràtica.

Per aconseguir aquest oxigen,

El personal ha fet un ultimàtum a l’Ajuntament aquest setembre i el govern s’ha compromès a resoldreho abans que acabi l’any. CEDIDA

aquí 13

BERGA

Així, a Sant Francesc s’hi poden veure poemes, pintures, dibuixos i cartells, però també cartes que l’artista escrivia als seus amics i els rostres de personatges de primera línia del segle passat —i de molt abans— que van ser bons amics de l’autor o bé font d’inspiració.

El savi dels intel·lectuals

L’HORA DE DE MARTÍN

Una exposició al Convent de Sant Francesc és l’homenatge esperat al geni berguedà

14 aquí

JOSEP MARIA DE MARTÍN era un home diferent. Elegant i de casa bona, molts el recorden passejant seriós pel carrer Major amb el seu gos. I això feia que, per respecte, molts no s’hi acostessin. Ara, quinze anys després de la mort del geni, un itinerari deliciós al convent de Sant Francesc apropa com mai els berguedans a la faceta més humana de l’artista.

La mostra és una experiència immersiva per conèixer la persona que encarnava Josep Maria de Martín i, a la vegada, poder entendre millor l’obra.

“Parlar de Josep Maria de Martín és parlar de tota una època, d’una cultura, d’una generació de deu persones que l’any 40 estaven al pati de lletres de la facultat de Barcelona”. És una frase que tant Salvador Vinyes com Jaume Capdevila, els dos comissaris de l’exposició, no paren de repetir aquests dies. Ferrater, Luján, Perucho, Castellet, Palau i Fabre, Barral, Sacristán, De Caralt... Tots van coincidir en una mateixa època, es coneixien, i De Martín era el savi de tota aquesta colla. “Ell, per modèstia, mai no ho va dir”, expliquen els comissaris.

Una exposició per digerir

La mostra no és ni cronològica, ni s’ordena per disciplines artístiques: “Tot això ens ho hem carregat. Nosaltres el que volíem és que la gent entengués la figura de de Martín com un tot, i la manera que tenia de ser es

veu en pintures, en poemes i en tot el que feia”, relata Vinyes.

I, així, a les parets del convent hi ha dibuixos colossals per poderne observar tots els matisos, però també eines per entendre els poemes. “No t’ho donem mastegat perquè cadascú hi pot veure coses diferents”, afirma Capdevila. “Algú passejarà una estona i ho donarà per vist i un altre vindrà un dia i hi tornarà l’endemà”, preveu Vinyes.

JAUME CAPDEVILA ‘KAP’ I SALVADOR VINYES

Comissaris de l’exposició

“Hem fet un tàndem boig i hem trobat el terme mitjà”

F

Fins a principis d’any

L’exposició s’ha estrenat just abans del pont de Tots Sants i es podrà visitar fins a principis d’any, de dijous a diumenge, d’11 a 14 h i de 17 a 20 h. A partir del 2 de gener, la mostra continuarà oberta, però només dissabtes, diumenges i festius.

Els comissaris asseguren que “era necessari” i, fins i tot, demanen “treballar perquè Berga tingui un espai permanent dedicat a De Martín”. De moment, hi ha una exposició que veurà passar una tardor, un Nadal i uns Reis des de Berga, però que té recorregut i qualitat per fer ruta per tot el país.

Un reportatge de

MARC CANTURRI

OBERTA PER FESTES L’exposició lluirà a les parets del convent de Sant Francesc fins a principis de l’any que ve

a mesos que cuinen l’exposició a foc lent a quatre mans. Salvador Vinyes (S. V.) és una de les persones que més temps va passar amb De Martín, parlant de la vida. Amb Jaume Capdevila ( J. C.), parlaven de ninots, però sobretot de llibres.

Ha de ser molt complicat explicar una figura tan polifacètica.

S. V.: Són dibuixos, pintures, poesia, literatura... L’exposició que es va fer fa anys eren quadres, aquí hi és tot.

J. C.: Calia decidir què hi posàvem i, sobretot, com ho fèiem, però ens complementem molt bé.

Per què?

J. C.: Tot el que per al Salvador era excés, per a mi era prudència. I així trobem un terme mitjà. Si no l’haguéssim fet nosaltres, l’exposició seria molt bona perquè el material és increïble. Però com que l’hem fet nosaltres, és extraordinària

perquè el coneixíem. Hem fet un tàndem boig.

S. V.: Hem fet el que ens ha donat la gana, ja ho pots dir.

Jo soc més radical. M’agrada posar-hi l’excel·lència. La vessant educativa me la bufa. No vull alliçonar ningú. Però no és una exposició per a mi, és per a tothom.

I el resultat és...?

J. C.: Doncs una exposició per a totes les sensibilitats, accessible.

D’entrada, és molt complicat trobar material a l’abast. I, a més, a vegades, pot ser complicat d’entendre.

S. V.: Era molt culte. Dedicava la vida a cultivar-se i a l’hora de fer les obres es nota, perquè tot és absolutament meditat.

J. C.: I per entendre aquesta obra, és important entendre que, darrere d’aquell senyor seriós que passejava pel carrer Major amb el seu gos estrany, hi havia un tarannà, una coherència i un sentit de l’humor extraordinari.

aquí 15

BERGA

Jordi Rafart farà els vestits L’Ajuntament atén la reclamació del dissenyador berguedà, perquè el jurat es va equivocar a l’hora d’atribuir els punts, i li fa l’encàrrec a ell

‘Els nostres avis’ havia guanyat la votació popular, però va cedir molts punts en l’apartat tècnic. I ara s’ha demostrat que va ser un error de càlcul. AJ BERGA

LA PROPOSTA Els nostres avis, del dissenyador Jordi Rafart, que d’entrada havia perdut el concurs de vestits dels gegants de la Patum, és finalment la guanyadora del certamen.

L’Ajuntament va atorgar malament les puntuacions tècniques i el recompte total va proclamar guanyadora l’altra proposta, Una mirada al passat. Rafart va detectar l’error i va presentar un recurs que l’Ajuntament ha estimat.

L’edat dels autors, determinant

El punt de la polèmica és el que premia la joventut dels autors. Els projectes fets per dissenyadors menors de 29 anys o per grups de treball amb “més de la meitat d’integrants” de 29 anys o menys s’enduien 20 punts extra. Rafart supera l’edat, i no li tocava cap punt. I la proposta contrincant l’havien fet dos dissenyors: un, efectivament, tenia 29 anys o menys, però l’altre era més gran.

El jurat li va atorgar 20 punts.

Però les bases deixaven clar que només es podien atorgar 16 aquí

els punts extra si “més de la meitat” dels membres de l’equip eren joves. I resulta que “la meitat” no és el mateix que “més de la meitat”, de manera que a la proposta inicialment declarada vencedora tampoc no li corresponia cap punt.

Segon gir de guió

Aquest és el segon gir de guió del concurs, que tenia unes bases enrevessades i que s’ha anat enverinant. L’Ajuntament va plantejar que un jurat expert donés un màxim de 50 punts, i la gent, a través d’una votació, 50 més. De manera que podia ser que la tria popular fos una, i el jurat decantés la balança cap a l’altra. És el que va passar a Eurovisió, i és el que va acabar passant a Berga.

La votació popular, en què van participar 806 persones, la va guanyar Rafart per un marge estret, però els vots del jurat —ara sabem que mal atribuïts— van acabar donant la victòria a l’altra candidatura.

El regidor del PSC, Abel Garcia, va exposar al ple de setembre

que li semblava “injust” que fos l’edat el que decidís el concurs i va demanar al govern que revisés les bases. I l’altre grup de l’oposició, Junts, va exposar les “irregularitats” en una roda de premsa abans que l’Ajuntament donés les explicacions oficials.

Trontolla l’estrena per Patum

L’alcalde, Ivan Sánchez, diu que no hi ha mala fe: “senzillament, un error”. I avisa: ara encara s’ha de donar un mes per presentar al·legacions, i el calendari es va allargant. Pot ser que els vestits no estiguin a punt per a la Patum del 2023. “L’important no és que hi hagi vestits, sinó que hi hagi uns bons vestits, s’estrenin quan s’estrenin”, diu Sànchez.

Quan arribin, els nous vestits dels gegants provocaran un xoc a més d’un patumaire. La idea de Jordi Rafart és molt més rupturista que l’altra: proposa un canvi total al barret del gegant vell, pinta el vestit frontal del gegant nou mig groc i mig blau, i introdueix el color blanc a la jaqueta de la geganta vella, que durà un faldilla groga i verda.

1 ‘Chanelazo’ inicial El 7 de setembre l’Ajuntament fa públic que, per criteri tècnic, guanya la idea que havia recollit menys vots

2 El finalista presenta recurs Jordi Rafart s’adona de l’error en el càlcul i presenta un recurs a principis d’octubre

3 L’Ajuntament rectifica El darrer dijous d’octubre es comunica als finalistes el canvi de veredicte per l’error en el recompte

aquí 17

BAIX BERGUEDÀ

L’enèsim fre a les obres a la C-26 La sortida de Junts del Govern de la Generalitat sacseja l’àrea de Territori, que ha anul·lat la reunió que havia de servir per fixar un calendari NOVA PEDRA en el camí de les obres de la C-26 entre Berga i Solsona. A finals d’octubre alcaldes i alcaldesses de la zona, així com els dos consells comarcals, estaven convocats a una reunió amb dirigents polítics de la Generalitat.

La idea del territori era fer pressió als polítics del govern perquè fixessin un calendari concret per millorar tots els trams de la carretera. Però la reestructuració del govern amb la sortida de Junts ha empès el departament a cancel·lar la trobada.

Fonts del Consell Comarcal del Berguedà han confirmat a l’Aquí Berguedà que el motiu de l’endarreriment és aquest i ho han atribuït a una causa natural, que passa cada vegada que hi ha canvis als llocs de poder de la Generalitat. El cas és que la sacsejada de cadires endarrereix per enèssima vegada un projecte que fa dècades que va de calaix en calaix.

El Govern vol fer una variant a l’Espunyola, però està ajustant el recorregut perquè l’impacte sigui el mínim. M.C.

Negociacions amb veïns

El tram Navès-Montmajor

A principis d’aquest mandat semblava que el tram de carretera que havia superat més pantalles era el que connecta Montmajor i Navès. De fet, és el tros que presenta més deficiències, amb una carretera molt estreta, amb molts revolts i amb molts quilòmetres sense ni tan sols línia divisòria. Però ha quedat encallat, mentre el tram entre Montmajor i Avià sí que va fent avenços, tot i que són lents.

Precisament per això i perquè és un tram on se solen concentrar accidents, els ajuntaments volien un compromís i una data límit d’execució. Però la paraula dels que manen no s’escoltarà, com a mínim, fins el mes que ve.

18 aquí

ALS DESPATXOS Fa quatre anys que el Govern estudia les al·legacions presentades des del territori

1 Una inversió de 23 milions Eren els plans del 2018 per actuar entre Berga i Montmajor, reduint els revolts i eixamplant la carretera.

Les al·legacions presentades per l’Espunyola són les que més feina estan donant als despatxos de la Generalitat. En els últims mesos, el Govern ha acceptat no eixamplar tant la carretera, però encara queden serrells per polir.

2 Es descarta la variant a Avià La variant entre Berga i Avià es va descartar aviat per petició del mateix Ajuntament d’Avià.

Veïns i ajuntament demanen aplanar el canvi de rasant de Cal Pauet, un impacte mínim de la variant de l’Espunyola, aprofitar l’enllaç amb la carretera cap a Casserres i una variant a l’altura de l’Hostal Gran Nom.

3 S’acorda fer més estreta En els últims mesos, el Govern ha acceptat, per petició de l’Espunyola, no eixamplar tant la futura C-26.

aquí 19

BAIX BERGUEDÀ

Sis empreses s’alien per repartir el gènere en un mateix viatge EL BERGUEDÀ ha impulsat una cooperativa, Coop Berguedà, que permetrà als productors agroalimentaris que en formin part transportar el seu gènere en una mateixa furgoneta i aprofitant un sol viatge.

De moment, la cooperativa té sis empreses: Cal Pauet (l’Espunyola), Salt del Colom (l’Espunyola), Ecoavícola (Bagà), Caus (Puig-reig), Cal Rovira (Sagàs) i Portal Berguedà, amb Delícies del Berguedà (Cercs).

Un problema històric

“És habitual repartir i creuarte amb companys d’aquí que també ho fan”, explica un dels socis de la nova cooperativa, Gerard Casanova, d’Ecoavícola.

L’Eva Sánchez, la directora de la Fundació Horitzó, afegeix que “la necessitat es va posar molt de manifest durant la pandèmia, perquè estàvem tots tancats i quan compraves de proximitat, cada productor t’ho portava sol”.

En aquest escenari, les empreses —engrescades per la Fundació Horitzó— han vist l’oportunitat d’estalviar diners i viatges, i reduir l’impacte mediambiental.

La “por” a la burocràcia

El Gerard reconeix que era una idea que els havia passat pel cap, però que no havien tirat endavant “per por de la burocràcia”. Calia contractar una persona perquè liderés la creació de la cooperativa i s’ha

De moment, Coop Berguedà té sis productors associats, però obre la porta a qui s’hi vulgui sumar. MARC CANTURRI encarregat a Francesc Ribera, que també n’és soci.

En paral·lel, la cooperativa ha estat assessorada per l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya central durant uns primers mesos en què s’han fet diverses proves pilot i intents per veure com funcionava la idea. Superats aquests testos, el transportista compartit treballa amb tots els ets i uts des de l’1 de novembre.

CRÉIXER OPTIMITZANT Els productors passen a compartir camioneta i busquen fer el mateix amb els clients

Tres llocs de treball per acabar fent una comanda única A banda del transportista, Coop Berguedà ha contractat un comercial i el gestor tècnic. D’entrada, la cooperativa solucionarà el transport dels productes dels sis socis cap al client en un únic viatge. Però la idea és que la següent fase vagi una mica 20 aquí

més enllà i s’aprofiti l’avinentesa per donar a conèixer tots els productors als clients als quals s’anirà a repartir.

El comercial s’encarregarà d’explicar als clients que, aprofitant el mateix viatge, també poden tenir productes d’altres empreses del

Berguedà i es donarà l’opció de crear una comanda única. També hi ha previst oferir aquesta comanda única a nous clients que ara no compren a cap dels productors però que potser, amb el viatge únic, els interessa.

La cooperativa també vol

convertir-se en una empresa d’inserció social. Un cop s’hagi consolidat el projecte, es crearà un espai on s’exposin tots els productes, i és aquí on la Fundació Horitzó veu la primera escletxa per contractar persones en risc d’exclusió.

aquí 21

BAIX BERGUEDÀ

HISTÒRIA DE LA FARMÀCIA

Gironella obre una finestra a les medicines del passat L’Antiga Farmàcia Homs estrena una exposició insòlita a Catalunya GIRONELLA PRESUMEIX d’un nou reclam turístic. Des d’aquesta tardor, la vila compta amb una exposició insòlita al país que explica com ha canviat la manera de treballar del sector farmacèutic els últims segles, en paral·lel als canvis que hi ha hagut al món. L’exposició és una iniciativa de l’Antiga Farmàcia Homs, que ja no recepta medicaments però que s’ha conservat intacta perquè els més curiosos puguin entrar-hi i transportar-se per moments al segle passat.

Ara, a més, la visita a l’antiga farmàcia es complementa amb un audiovisual i una exposició, en un espai annex, que repassa la cronologia del negoci i mostra elements que, en el seu moment, eren claus en qualsevol farmàcia. Per exemple, s’hi exposa una farmacopea, que és el llibre on tot farmacèutic tenia apuntats tots els medicaments que podia receptar, quan encara no hi havia ordinadors.

També hi ha receptes antigues, embolcalls ja descatalogats i una pila d’al·licients per fer reviure records que, dècades enrere, eren als calaixos de qualsevol casa.

Donar sentit a les relíquies

La Maria del Tura Bovet i l’Àngels Franch són cosines i van ser 22 aquí

150 anys curant mals a Gironella

M

iquel Homs va fundar la Farmàcia Homs el1877. Llavors, a Gironella, hi vivia un miler de persones, però l’empenta industrial i l’arribada del Carrilet van disparar la població en pocs anys. En el moment de l’obertura de la farmàcia, a Gironella no hi havia metge ni farmacèutic, de manera que Miquel Homs cobria una mancança.

En 150 anys, fins a quatre generacions han passat per la farmàcia: des de Miquel Homs fins a Maria del Tura Bovet i Àngels Franch, besnetes del fundador, passant per Marià Homs i Maria del Tura Pla. Fa dos anys les besnetes, sense relleu, van vendre el negoci de la farmàcia, que continua funcionant amb uns altres propietaris, però conserven l’edifici i mantenen intacta la farmàcia tal com era el segle passat. I, a més, ara hi incorporen un espai expositiu per projectar-la com mai.

A dalt, el taulell de l’antiga farmàcia; a baix, el nou espai expositiu. CEDIDES

NOVA EXPOSICIÓ Han obert una sala que recull la cronologia de la farmàcia i els canvis del món en paral·lel

les últimes propietàries de la Farmàcia Homs. El 2019 van traspassar el negoci perquè no tenien relleu. Ara el servei de farmàcia es continua donant, però amb un altre nom, a l’espai que anys enrere funcionava de magatzem. Amb el traspàs, la família es va adonar que tenia nombroses relíquies i va veure l’oportunitat d’exposar-les per complementar l’experiència de visitar la farmàcia antiga.

Vies obertes per rebre visites

Des d’aquest novembre es pot visitar en caps de setmana i festius, o bé entre setmana fent una reserva prèvia al telèfon 662 36 64 52.

@ceb_berga Diumenge 13 de novembre 18:30 LOCAL CEB

Divendres 18 de novembre 19:00 TEATRE PATRONAT

Obertures a la vall del Khumbu

Conte representat: Anem a la muntanya

Vespre esquí de muntanya

ROGER CARARACH | CONFERÈNCIA

ANTONIA MOLERA I GEMMA ROSELL | ACTIVITAT INFANTIL

Dissabte 19 de novembre 19:00 TEATRE PATRONAT

Dimarts 8 de novembre 19:30 LOCAL CEB

Berguedà: 42 indrets amb encant JOSEP Mª RUSSIÑOL | PRESENTACIÓ DE LLIBRE

Dijous 17 de novembre 19:30 LOCAL CEB

Lluís Estasen, pioner en escalada, esquí i excursionisme

Més informació a clubesquibergueda.cat o

Dijous 3 de novembre 19:30 LOCAL CEB

Acte final EnCEBa’T 2022 Expedició berguedans al Cho Oyu - 20 anys

ISABEL ATERO, JOSEP Mª CUENCA, ENRIC FAURA i LLUIS WILLAERT | CONFERÈNCIA

Coneixes Nagual?

Cuina fàcil, ràpida, saludable i sense gluten per als teus tacos, fajitas i wraps

Troba-les a les teves botigues de confiança! tortillasnagual.com

aquí 23

ALT BERGUEDÀ

La incineradora tira la tovallola Els promotors descarten el projecte i en preparen un altre lligat al turisme

La central tèrmica de Cercs no es convertirà en una incineradora. Ara la propietària hi vol fer un projecte lligat al turisme i a les renovables. EM SPAIN COP LETAL a la incineradora de Cercs. L’empresa que la promovia, la manresana EM Spain, ha anunciat en un comunicat que desestima definitivament el projecte. Això sí, assegura que està preparant una altra idea per aprofitar uns terrenys, els de la central tèrmica, que va comprar fa anys.

Aquesta vegada, però, avancen que el projecte anirà lligat al turisme i al medi natural.

No amb resignació

EM Spain diu que ha decidit renunciar a la incineradora “després d’un procés de reflexió empresarial i de diàleg amb les diferents parts implicades, agents i entitats socials del territori”. Això sí, l’empresa insisteix que la incineradora “era 24 aquí

Nou front a l’altra banda del pantà

E

ls ecologistes tenen un altre maldecap, i no gaire lluny de la tèrmica. A l’altra banda del pantà, una empresa vol fer un embassament i una central hidroelèctrica que permeti fer electricitat amb la força de l’aigua. El nou pantà, a la Nou, ocuparia un espai que ara es fa servir per pastures.

El Grup de Defensa ha fet al·legacions i entrarà una moció als 31 ajuntaments i al Consell. I prometen batalla.

una oportunitat per a Cercs i l’Alt Berguedà”, però ara centra els esforços en “una solució per a unes instal·lacions en desús que serveixi per al desenvolupament econòmic del territori”.

Calderer ho atribueix al Govern

En declaracions a l’Aquí Berguedà, l’alcalde de Cercs, Jesús Calderer, ha trencat una llança a favor de l’exconseller de Territori, Damià Calvet, a qui considera el principal artífex de l’aturada del projecte. “És evident que el malestar veïnal ha pesat a l’empresa, però les traves burocràtiques que han trobat des de la Generalitat són el que ha estat determinant”.

En paral·lel, però, la Plataforma Anti-incineradora s’ha mobilitzat en incomptables ocasions,

en plens municipals, davant l’Ajuntament i, fins i tot, tallant la C-16 en plena operació tornada.

El nou projecte

En el mateix comunicat on anuncia el desistiment, l’empresa avança que el nou projecte pretén “reconvertir les instal·lacions en equipaments de promoció turística i preservació del medi natural, espais lúdics i restauració i energies renovables”. Diuen que encaixa amb projectes que s’estan iniciant com el Parc Regional del Prepirineu o el Pla especial de la Baells i, de fet, ja s’han reunit amb agents del territori.

A l’alcalde l’han informat, però formalment no han entrat el projecte. “N’estarem pendents”, conclou Calderer.

aquí 25

ENTRE RIVALS

PATINATGE

El Berguedà assalta els podis del país

El Club Patí Berguedà s’endú una medalla d’or i dues plates a les finals de Catalunya TEMPORADA HISTÒRICA del Club Patí Berguedà. L’entitat s’ha consagrat entre els millors clubs del país en la disciplina de patinatge artístic sobre rodes. Aquesta tardor fins a cinc patinadores de l’entitat han participat en les finals de Catalunya de la modalitat, i això no és poca cosa, tenint en compte que a cada categoria participen entre 100 i 200 participants i només 6 o 7 accedeixen a les finals.

Les finals van ser a Salt i a Folgueroles, i el Berguedà va tornar a casa amb la bossa plena de medalles.

Arianna Amills, de nivell 5, es va proclamar campiona de Catalunya de manera incontestable. Alma Marín (nivell 4) i Abril Padollers (nivell 6) van ser subcampiones. I Abril Marín (nivell 3) i Ïa Boixader (nivell 7) van ser cinquenes.

Objectiu estatal

Amb aquests resultats, el Club Patí Berguedà es posiciona com una de les entitats formatives de referència a la Catalunya central i al país. Des del club, Lluís Vall 26 aquí

Un esport de curta vida

L

es patinadores que aquesta tardor han participat a les finals de Catalunya representant el Club Patí Berguedà són adolescents. La majoria ronden els 15 i els 16 anys, però alguna ja pot dir que és campiona o subcampiona de Catalunya absoluta.

No és estrany. El patinatge artístic sobre rodes és un esport amb una vida més aviat curta. “Se sol acabar als 20 anys per condicions físiques. És un tema corporal, hi ha salts que una noia de 20 anys ja no podrà fer”, relata Valls.

La majoria de patinadores es formen en les categories organitzades pels Consells Esportius i, després, es federen per competir en absoluta.

Arianna Amills, del CP Berguedà, ja és campiona de Catalunya. CEDIDA

Tot just fa set anys que es va crear el club, però ja ha colat cinc patinadores entre les millors

explica a l’Aquí Berguedà que “els clubs clàssics se sorprenen quan ens veuen als podis de les finals, però en volem més i ara l’objectiu és classificar alguna de les nostres patinadores per als campionats d’Espanya”.

El Club Patí Berguedà es va crear l’any 2015 per “donar una opció més als joves i infants del Berguedà” i per “cobrir una oferta que a la comarca gairebé no existia”. Des d’aleshores, ha dit Vall, “hem anat fent els passos per solidificar el projecte i, al cap de 7 anys, hem pogut tornar d’unes finals amb tres medalles i dues finalistes”. I això, assegura que els fa mirar el futur “amb molt optimisme”.

ENTRE RIVALS LA FRASE

LA IMATGE EL PODI CLÀUDIA SABATA FONT

“És molt important fer que l’impacte de l’esport al medi sigui zero”

Corredora de muntanya Tornar a ser campiona, després d’uns mesos en què les lesions li han fet la guitza.

La corredora berguedana ha guanyat aquest setembre el campionat de Catalunya de curses verticals i torna a col·locar el seu nom entre les esportistes de referència a la muntanya del país.

ABEL GARCIA Conseller comarcal d’Esports Un estudi universitari conclou que la Ultra Pirineu 2022 no va generar “impactes d’erosió signaificatius”.

Inici de temporada fulgurant del CE Berga El primer equip de l’entitat està protagonitzant un inici de competició somiat. Ha guanyat cinc dels sis primers partits de lliga i suma 15 punts dels 18 punts possibles. Un altre club berguedà, el CE Puig-reig, també és a la part alta. Tots dos presenten candidatura a l’ascens a Primera Catalana. CE BERGA

La Putellas del Berguedà

L

a Judit Pujols fa temps que és història viva del futbol femení al Berguedà. Ha debutat amb el primer equip del Barça i és una de les millors jugadores del món de la seva generació. Forma part d’una selecció espanyola que meravella arreu, fa bavejar una afició que, dia rere dia, suma adeptes i transmet com poques que, a força d’intentar-ho i de

Marc CANTURRI @marccanturri

persistir, triomfar és possible.

Va néixer a Montmajor fa 17 anys.

Entre setmana viu a la Masia, els caps de setmana juga per tot l’Estat i, sempre que pot, fa poble. És una de les seguidores més apreciades d’un femení, el de Montmajor, que aquest any ha fet 10 anys. De fet, per l’aniversari de l’efemèride, el club li fa fer una samarreta amb el seu nom i un 2 encaminat a fer història. I

cada estiu és habitual veure-la a la piscina, jugant amb els amics de sempre.

I és que la Judit encarna uns valors que tots voldríem veure en les nostres referents. La manera de ser de la número 1, l’Alexia Putellas, fa temps que passa la mà per la cara a noms que ocupen 100 planes més de diaris que ella. I la de la Judit, per a les d’aquí, també.

Forn Artesà Dr. Carlos F. Penovi Panvini consultoriodeojos@gmail.com

Tel. 938 213 572

Ctra. St. Fruitós, 14 · Berga

Revisió mèdica per al carnet de conduir, armes i animals perillosos

Salvador Espriu 12, bxs Berga Tel. 93 749 00 29 @pa artesa l’espurna @fornespurnaberga

M.630 988 102 08610 AVIÀ www.llucpintors.com lluc@llucpintors.com

aquí 27

BRAMS

CONCERTS DE PATUM: ARA, SÍ

Barraques de la Patum Pavelló Vell | BERGA Dissabte 26 de novembre | 19.30 h (Sopar 20 h | Esperit de vi 21.30 h | Pirat’s sound sistema 23 h | Brams 0.30 h | DJ Siles i PD Toni Malé 02.30) Entrades: Sopar i concerts: 18 € (Fins a 12 anys: 10 €) Concerts: 10 € | Entrades: Local dels Castellers de Berga, local del Club Esquí Berguedà i bar Les Palmeres

CINEMA

TEATRE

El gran fenomen del cinema català contemporani, “Alcarràs” ja va omplir diverses vegades el Patronat de Berga, però no n’hi va haver prou.

Encara hi ha gent que no l’ha vista.

Guanyadora de la Berlinale, ara torna al Berguedà en ple camí cap als Oscar de Hollywood.

“Alcarràs” Teatre Patronat | BERGA Dijous 17 de novembre | 20.30 h Més info: aquibergueda.cat/agenda

Un sopar de comiat d’un grup d’amics abans que un d’ells se’n vagi als Estats Units acaba sent una ocasió per celebrar l’amor divers i la sexualitat lliure. Un projecte de la regidoria d’Igualtat i l’Aula de Teatre de Mataró que arriba a Berga per divertir-nos i fer-nos pensar.

“Amors” Teatre Municipal | BERGA Diumenge 20 de novembre | 18 h Entrades: 10 € | ticketara.com

CAMÍ DELS OSCAR

28 aquí

La batalla entre l’Ajuntament de Berga i la residència Berga Residencial va ser el sainet de l’última Patum. El que l’Ajuntament havia presentat com la gran novetat del Corpus postpandèmic, concerts fins a les tantes a la plaça de Cal Carreras, va començar primer mutilat fins a la 1, després traslladat al Cine, i finalment cancel·lat. Però els contractes estaven signats, i l’Ajuntament, amb la bona voluntat dels grups, ha aconseguit recol·locar-los en una festa amb aire de Patum fora de temps i amb esperit reivindicatiu. Hi seran els que no van tocar tret de Gertrudis, Sense Sal i les PD Ruïnoses. La festa serà al pavelló vell amb sopar i tot.

NIT D’AMORS DIVERSOS

NOEMÍ ELÍAS

DAUSÀ PER UNA GRAN CAUSA

Concert de Joan Dausà i Thug Life per a la Fundació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà Pavelló de Sant Jordi | CERCS Dissabte 12 de novembre | 22 h Entrades: 20 € | entradium.com Més info: aquibergueda.cat/ agenda

Vam conèixer Joan Dausà observant la pluja des del darrere de la finestra, amb una copa de vi als dits, o asseguts al sofà de casa dels avis mirant fotos antigues. Però la música melancòlica i romàntica, que ens feia caure una llàgrima galta avall s’ha acabat. Ara Joan Dausà canta a l’alegria i a l’optimisme. Diu que va sortir així de la pandèmia: amb la il·lusió de viure feliç i amb un grapat de cançons vitalistes. La gira del seu últim disc, “Ho tenim tot”, arriba ara a Sant Jordi, en una festa que tindrà l’epíleg del grup Thug Life, del berguedà Marcel Tuyet. Tots els beneficis es destinaran a una gran causa: finançar la Fundació Pro Disminuïts Psíquics del Berguedà.

MÚSICA

COMERÇ

Amb més de trenta anys de carrera a l’esquena, Marc Parrot encara és una de les veus més originals de Catalunya. Ara, presenta a Gironella el seu últim disc, “Els fets i l’atzar”, que és un catàleg inclassificable de perles delicioses. El concert forma part del cicle Culturitza’t.

Concert de Marc Parrot Espai El Blat | GIRONELLA Divendres 11 de novembre | 20 h Entrades: culturitzat.cat

Puig-reig torna a celebrar el seu sant patró amb una fira de comerç que treu tota la potència de les botigues del poble al carrer. A la cita, no hi faltaran la moda, l’artesania, el ball i els espectacles per als més petits.

La fira servirà també per renovar el pubillatge local.

Fira de Sant Martí PUIG-REIG De l’11 al 13 de novembre Més info: aquibergueda.cat/agenda

L’ATZAR DE MARC PARROT

VISCA SANT MARTÍ

aquí 29

PASSATEMPS Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos

Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27

agrovicenc.blogspot.com

Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom.

El temps no s’atura A la botiga d’AgroVicenç hem trobat quatre rellotges que marquen quatre hores diferents. Tanmateix, n’hi ha un que presenta una indicació horària que no és possible. Sabries dir-nos quin dels quatre és?

Troba la solució d’aquest passatemps a www.aquibergueda.cat/solucio

Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)

SERVEI DE PSICOLOGIA AL BERGUEDÀ

Gironella acull una consulta de Psicologia que ofereix sessions psicoterapèutiques a adults i parelles. la Psicologia ens ofereix un camí cap al benestar personal, el Psicòleg col·labora amb tu per seguir-lo

20 ANYS D’EXPERIÈNCIA OLGA MASSANA SÁNCHEZ Ara també oferim servei de psicologia infanto juvenil a càrrec de la psicòloga Eva Castro Albós, que treballa amb nens, adolescents i famílies.

699 271 341 · Carretera Bassacs, 52 - 08680 Gironella olgams@olgamassanapsicologia.cat olgamassanapsicologia.cat Sessions presencials i també online

A

B

C

D

Olga Massana

Centre Podològic M. Teresa Velilla Muixí Especialistes amb els tractaments més professionals i actuals Plantilles personalitzades per a nens, adults, esportistes, diabètics...

Lluís Millet, 25-27 entl. · BERGA T. 93 821 25 72

NOU! 938 221 306 606 851 965

Especialistes en anàlisi de pell i anàlisi de cabell Descobreix la nostra marca pròpia en cosmètica i complements per a la salut i el benestar

30 aquí

menú diari per 8€! ara també, els caps de setmana -de dilluns a diumenge-

Dissabtes, diumenges i cada dia que vulguis fes comanda dels teus plats preferits: Escudella Pasta Verdura variada Amanides fresques Amanides de temporada Arrossos “Fideuà” Llegums

Obrim de dilluns a diumenge Pg. de la Indústria, 78-80 de 9:00 a 15:00 BERGA · Tel. 93 822 86 16

Fruita del temps Peixos a la planxa Fruits secs Carns a la planxa Làctics Guisats de: Conill / Pollastre Gelats Mandonguilles Cargols Pollastres a l’ast “Callos” Dissabtes i diumenges Morro i orella Cada dia, arrebossats varis Croquetes

C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com

VENDA

G14733 L’ESPUNYOLA / CASSERRES

Finca rústica en una superfície de 32,43 hectàrees, la majoria de cultiu. Casa de pedra amb aigua municipal i llum.

Cobert per rehabilitar.

PREU: 595.000€ ZONA PLA DE L’ALEMANY Pis de 50 m2, compost per menjador estar amb cuina americana, 2 habitacions (1 individual i 1 doble amb armari encastat) i bany complet.

Calefacció de gas, balcó, traster i pàrquing. PREU: 110.000€

C15158

C1040

ZONA CASERNA

Pis de 100 m2 cantoner amb moltes vistes, menjador estar, cuina, 4 habitacions (dues dobles i dues individuals), bany complet, galeria, calefacció de gas i traster.

PREU: 95.000€

C12555

ZONA CASERNA

Pis de 80m2, amb menjador estar, cuina, tres habitacions (dues dobles i una individual), dos banys, galeria i balco.

PREU: 95.000€

C15431

ZONA CASERNA

D15030

AVIÀ

Dúplex molt ben situat de 84 m2 aproximadament. PB: menjador, cuina, habitació doble, bany complet i balcó. P1 dues habs dobles. Calefacció de gasoil i pellets. Aire condicionat. Opció a garatge tancat. PREU: 160.000€

D15102

GIRONELLA

Dúplex 140 m2 nou. PB:menjador, cuina, 2 habs (1 doble i 1 ind.), bany complet, balcó i habitació de rentar. P1: una sala gran, dues habs dobles, bany complet i solàrium. Opció a garatges per 1-2 cotxes. PREU: 160.000€ BERGA- LA VALLDAN Casa unifamiliar de 180m2. PB: garatge, i traster. P1: menjador estar, cuina, rebost, bany, balcó i terrassa. P2: 4 hab.(3 dobles i 1 ind.), bany i terrat. P3: estudi, terrassa i traster. Pati de 49 m2 amb barbacoa. PREU: 299.000 €

E2088

F14905

CASSERRES

Pis 112 m2 compost per ampli menjador amb llar de foc, cuina office molt gran, 4 habs. (2 dobles i 2 individuals), bany complet amb banyera, bany complet amb plat de dutxa, 2 balcons i pàrquing.

PREU: 135.000€

Conjunt de dues cases sobre parcel·la de 540 m2. Casa de 305 m2 amb locals als baixos. P1 de 2 pisos de 70 m2 a reformar. Casa pairal de 240 m2 construïts, baixos de 120 m2, P1: de 120 m2 i jardí de 245 m2.

PREU: 200.000€

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ Pis de 50 m2 aproximadament, compost per menjador, sala d’estar, cuina, 2 habitacions (una doble i una individual), bany amb plat de dutxa, balcó i dos trasters.

PREU: 58.000€

F11063

D14284

D14889

PUIG-REIG

Pis semi nou, molt solejat de 80 m2, tres habitacions de les quals 2 dobles i 1 individual, menjador, cuina, bany complet, balcó i terrassa comunitària. Possibilitat de pàrquing.

PREU: 115.000€

CASSERRES

Casa de 180m2 aprox. P. soterrani: Garatge i habitació per caldera i dipòsit de gasoil. P1: Menjador estar, cuina, rebost, quatre habs.

(2 dobles i 2 individual ) i bany. P2: amplia sala amb varies possibilitats. PREU: 150.000€

F7781

GIRONELLA

Casa amb dos pisos independents, garatge i jardí. P1: Menjador, saleta, cuina, rebost, 3 hab. (2 dobles i 1 ind.) i bany complet. P2: Menjador estar amb llar de foc, cuina i rebost, 4 hab. (2 dobles i 2 ind.), 2 banys i lavabo. PREU: 260.000€

F14698

GIRONELLA

Casa de 72 m2 aproximadament, amb menjador, cuina amb llar de foc, 3 habitacions, bany complet amb plat de dutxa i sota teulada.

Compta amb un pati per la part de darrera amb un altre cuina.

PREU: 135.000€ LA POBLA DE LILLET Casa 240m2 aprox. PB: Menjador amb cuina, llar de foc i lavabo. P1: Sala d’estar, 3 hab. (2 dobles i 1 ind.), bany i balcons. P2: Sala d’estar, 3 hab. (2 dob. i 1 ind.), bany P3: Sala d’estar, bany i cambres per caldera i gasoil. PREU: 215.000€

F13288

G14982

FÍGOLS

Finca Rústica de 40 ha. totals. Aprox.

22 ha. Són de cultiu i pastures, la resta de bosc i erm-matoll. Casa de pedra aprox. 550 m2, a reformar.

Pellisser de pedra de superfície aprox. 250 m2, a reformar. Aigua i llum. PREU: a consultar.

BERGA - LA VALLDAN Vàries Parcel·les per cases unifamiliar. 7m de façana i 15 m de fondo. Jardí de 35 m2 a nivell de la cuina menjador.

PREU: a partir de 50.000€

H4067

BERGA – ZONA CAMP DE FUTBOL Parcel·la de 1900m2 de cultiu i en un futur urbanitzable, completament pla amb cobert de 60m2 aproximadament, ideal per lleure, cavalls o inversió.

PREU: 57.000 €

H4063

BERGA- ZONA COMTE OLIBA Local comercial industrial de 600m2 aproximadament, amb oficina, bany i sortida de fums.

PREU: 180.000€

I4448

aquí 31

32 aquí