Aquí Berguedà – N.130 - Setembre del 2022

RICARD CODINA

RICARD CODINA

Sílvia Culell SOMMELIER I EMPRESÀRIA

“A Berga, tenim moltes coses bones, però no les espremem prou” VAL DE

300€ BERGA Solucions Dentals

DE DESCOMPTE EN ORTODÒNCIA INFANTIL

i moltes més!

Obrim de dilluns a dissabte de 9h a 21h

Pere II, 7 baixos A · BERGA · Tel. 93 822 10 11

SERVEI D’URGÈNCIES

aquí 005 1 670 005

149€ Moble tv 180 cm color blanc

149€ Moble tv 180 cm color roure

149€

Moble tv 160 cm color blanc

59€

Taula ordinador 120 cm color blanc

639€

Llitera tren 264 cm amb somiers colors a escollir

139€ 226€ 249€

90x190 135x190 Matalàs viscoelàstica de 21 cm de gruix

2 aquí

C/ Gran via n 9 Berga

150x190

938216962 www.mueblessari.com

aquí

BERGUEDÀ

TEXT

Marc Canturri FOTOGRAFIA

Ricard Codina

L’OFICI DE FER BERGA

Va estudiar Periodisme perquè es defineix com una tastaolletes i la professió li permetia “parlar una mica de tot, sense saber massa de res”. Va passar anys en mitjans de comunicació, però es va acabar especialitzant en comunicació gastronòmica.

I així es va convertir en sommelier. Ara, a més, ha obert dos negocis a la plaça de Sant Pere. Hi ha massa carpetes per tractar en un cafè amb la Sílvia Culell, però aquest Aquí es fixa en unes quantes.

12

14

18

22

28

COMARCA

BERGA

BAIX BERGUEDÀ

ALT BERGUEDÀ

SORTIM

L’ADB i l’ACEB publiquen un dossier que recull tots els solars que hi ha disponibles a la comarca per a grans empreses

Els Plens abaixa la persiana després de 55 anys: primer, al carrer Major; i després, a la plaça Sant Joan

Editen un llibre de fotografies i històries d’abans de la Guerra Civil.

Hi han col·laborat més de 200 persones

Les pluges de finals d’estiu han canviat un escenari que pintava magre. Tot apunta a una tardor molt boletaire

Al Berguedà Folk, hi haurà la Barcelona Gipsy balKan Orchestra i també moments perquè tothom toqui el que vulgui.

Un mapa per obrir els ulls a les empreses

Setembre del 2022 Número 130 Any 12 Edita Bífidus Produccions SL T. 600 47 92 99 Distribució gratuïta

Adeu a un històric de la moda al barri vell

La República, viscuda des de Puig-reig

Coordinació general Jaume Fíguls Direcció d’art Xavi Rossinyol Disseny comercial Ricard Codina Redacció Marc Canturri Departament comercial Jaume Fíguls

L’agost anima la temporada de bolets

Impressió Lerigraf Distribució 6.000 exemplars Dipòsit legal B. 18569-2011 www.aquibergueda.cat info@bifidusproduccions.com

Control de difusió:

Sarau de música folk a Puig-reig a mig setembre

Publicació membre de:

Amb el suport de:

aquí 3

EMPRESES

L’ENQUESTA

Les obres als entorns de l’hospital les ha de pagar Berga o tota la comarca, com demana l’alcalde?

Berga

32% Tota la comarca

68%

VOTA A LA PRÒXIMA Què et sembla que tanquin l’accés a Coll de Pal durant un matí per reservar-lo per als ciclistes? www.aquibergueda.cat

Obligades a tancar per la sequera EL NOM ORIOL REGO

Impulsor de la Portal Attack Berga es consolida com la capital del ciclisme, tot i que sigui només per un dia.

La Retrotrobada, i especialment la Portal Attack, continuen creixent en participació i afició. I l’edició del 2022 dona arguments sòlids per fer seure la festa a la taula de les millors de la capital.

La situació d’extrema sequera que viu el país ha obligat les empreses d’oci d’alguns pantans de la Catalunya Central a aturar o reduir activitats. La primavera i l’estiu són l’època en què treballen més, però aquest any està sent fluix.

Per combatreu-ho, reclamen ajuts. Al pantà de

la Baells, l’empresa Indòmit no pot oferir activitats pel baix nivell d’aigua. Ara mateix, la Baells es troba per sota del 40% de la seva capacitat. El seu responsable, Albert Palau, reclama que s’articulin ajudes al sector a través de la Federació Intercomarcal d’Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT).

EL MÉS LLEGIT AGOST AQUIBERGUEDA.CAT

1

2

Lewandowski s’escapa a la Baells

3

El berguedà Toni Fuidias fitxa pel Girona

Apareix un forat imponent a l’asfalt entre l’avinguda del Canal Industrial i el Gran Via de Berga

LA FRASE ELISABET FERNÁNDEZ Excursionista, després d’haver de pujar en bus al Pedraforca

“No ens ho esperàvem, però estic molt contenta perquè es faci”

La Berga de Dalt i la Berga de Baix Xavier GUAL

@xaviergual

L

a recent intervenció urbanística a “la Canya” ha pacificat el trànsit. Ha creat un sol sentit, posanthi llambordes dissuasives que han generat una divisió inesperada a la costeruda mobilitat de la capital. És una obra necessària i el primer pas d’altres similars que hauran de venir. L’execució i la

qualitat dels treballs ja són carpetes més qüestionables. I ha partit Berga en dos. Almenys tal com està concebuda, amb els cotxes de protagonistes.

En unes dècades hem passat d’una Ronda Moreta com a carretera de pas de camions i autocars cap a les Fonts del Llobregat a la victòria pel vianant en un petit tram.

Deu ser una obra de prova a l’espera de les reaccions i els diners per estendreho carrer amunt. Només els calers, les rampes i les reaccions veïnals podran aturar aquesta profunda transformació pendent.

L’imprevist efecte secundari ha estat que la distància (sobretot pràctica) entre els dos passejos principals

ANT IGUI TAT S ART MO BL E S 4 aquí

C. Barcelona 23 · BERGA 643 003 270 · 93 822 31 72 xollomercat@gmail.com

de Berga s’ha tornat considerable. Els de dalt van poc al de baix. Els dels entorns del de la Pau es deixen veure poc pel de la Indústria. I viceversa.

Les raons no caben en aquest rectangle. I aprofito l’última frase per requerir a l’autoritat competent la planificació d’una única ciutat, integrada i equilibrada.

I ELECTRODOMÈST

CS

arg etc d’articles i un ll

aquí 5

LA FOTO

El forat imponent del mig de l’avinguda del Canal Industrial Un forat de grans dimensions ha aparegut a finals d’agost a la cruïlla entre l’avinguda del Canal Industrial i el final del carrer Gran Via de Berga. Des de les xarxes, molts van creure que era un muntatge. Però no: una part de l’asfalt es va esfondrar per causes que s’estan investigant. Per sort, no hi va quedar cap cotxe atrapat i, de fet, la mobilitat no va patir massa alteracions. Es va poder delimitar l’entorn amb tanques i cintes, de manera que els cotxes podien circular igualment. Però la imatge va donar la volta al país. DIVINA LÓPEZ

FÍGULSPÈDIA

Jaume FÍGULS

AMPOLLA DE VI D’ANYADA Que està feta malbé

@humorjaumefiguls

AMPOLLA DE VI AMARG Es fa servir per disparar en lloc d’una fletxa

NO HI HA

RES MÉS BO QUE Juny · Juliol · Agost · Setembre HORARI D’ESTIU De 10:00h a 15:00h Tardes tancat

Plaça Tarascón, 6 · BERGA 6 aquí

EL SARDÀ

CAVA BRUT Xampany en una copa llardosa i plena de ronya

CELLER Botiga on venen celles postisses

BEURE DIFERENTS VINS 20 20 20 20 20 20

Cada dia tria un

BON MENÚ!!!

A escollir entre 4 primers i 4 segons cuinem amb molt de gust des de 2001

Tel. 93 821 39 99

R E D A E L S AJUT

2022

OBERTA LA CONVOCATÒRIA! Del 16 de juliol al 30 de setembre de 2022

INFO@CATCENTRAL.CAT 93 821 42 25 PLAÇA SANT JOSEP S/N COLÒNIA CAL PONS. 08692 PUIG-REIG

aquí 7

Colorit setembre

I

Anna E. PUIG @annaepuig

, com qui no vol la cosa, ja tornem a ser setembre... No sé ben bé perquè, potser perquè és el primer mes de l’any amb tantes lletres o potser perquè hem de tornar a plegar les bermudes i les set vetes al calaix i altra vegada ens hem de posar pantalons llargs i mitjons... però el setembre es fa feixuc, oi?

Malgrat només hi sapiguem trobar la tornada a la rutina, els primers dies amb menys llum de sol i lavueltaalcole en sentit estricte i en sentit figurat, el setembre és, per excel·lència el mes de les oportunitats, dels canvis, dels reptes i de les noves il·lusions. De fet, tots sabem que hi ha setembres que ens canvien la vida i,

només per això, el novè de cada any és un mes que s’ha de celebrar que arribi i que ens agafi amb les bateries carregades i amb somnis per complir.

I sí, malgrat pintin cada cop més bastos, encara que el món sigui un garbuix que sembla no tenir aturador, col·lectivament tenim molts deures per fer, de manera que agafem

llapis i llibreta, retoladors i fulls de paper, i que no ens quedi res per fer, enlloc per participar ni cap invent per idear.

Potser si que la tornada a l’escola en sentit figurat d’aquest setembre de 2022 és remar més a l’hora que mai, empentar per escampar aquesta grisor que impera i benvingut i colorit setembre!

Berga ja té més cagarros de gos que habitants David COLS @elcols

BERGUEDÀ ONLINE

E

ra qüestió de temps. El creixement imparable de la quantitat de cagarades de gos al carrer ha donat els seus fruits, arribant a màxims històrics. Segons l’ACGC (Agencia Catalana de Gestió de Cagarros), a Berga hi ha un cagarro i mig per habitant.

L’increment de cagarros a l’asfalt ha estat una constant en els últims anys, però es que últimament apareixen a tot arreu: pàrquings, fanals, estàtues, fonts... L’alcalde, Ivan Sánchez, reconeix que no saben com resoldre-ho: “Vivíem amb l’esperança que tot fos una performance del Konvent, però es veu que no”.

El problema s’ha fet gros i ja afecta iniciatives com la Portal Attack, que tot i ser un èxit rotund, també n’ha patit les conseqüències: “Les bicicletes antigues tenen rodes molt primes i hi ha cagarros molt grossos.

Que sapiguem, almenys dos participants han patit caigudes causades per femta”, explicava Oriol Rego, organitzador.

Detinguts per robar una botiguera Els Mossos d’Esquadra han detingut aquest agost un jove de 22 anys i un menor d’edat, com a autors d’un robatori amb violència i intimidació.

Els fets van passar la tarda del dimarts 16 d’agost.

Dos joves amb mascareta, gorres i caputxes, van entrar a una botiga de queviures d’Avià just quan aquesta acabava d’obrir, amb l’excusa de comprar uns gelats.

Rep les notícies de l’

aquí

BERGUEDÀ

a través de Telegram

g

Seràs el primer en saber què passa al Berguedà

A l’hora de pagar, un dels joves va amenaçar la botiguera amb un ganivet per aconseguir els diners de la caixa. Després de robar 300 euros, van fugir a peu.

Gràcies als ciutadans, els Mossos van trobar peces de roba utilitzades per perpetrar el robatori i un ganivet amb una fulla de 17 centímetres. Tot plegat, clau per identificar-los i detenir-los, dies després.

8 aquí

Curiosament, hi ha zones on disminueix dràsticament la quantitat de merda de gos. És el cas de la Plaça de les Cols i la Placeta de Sant Ramon, però, després de consultar amb veïns, veiem que no tot són flors i violes: “Aquí la situació és tan desesperant, que ni els gossos s’atreveixen a parar-se a cagar!”.

EL CONCEPTE

Petó i adeu Berga ha habilitat dotze espais d’aparcament a les escoles per facilitar i descongestionar la circulació de vehicles a l’hora d’inici de classes.

L’objectiu és que les famílies puguin parar i acomiadar-se sense provocar embussos.

Entra a t.me/AquiBergueda o busca ‘Aquí Berguedà’ al cercador de Telegram Uneix-te al canal i rebràs cada dia un missatge amb les notícies més destacades de la jornada!

KAP

CARRETERES

LA XIFRA

Reobert el vial de Casserres a Puig-reig Ja es pot circular pel vial que enllaça la C-1411z i la BV-4131, a Casserres. Estava tancat al trànsit des de feia gairebé dos anys i, de fet, ja ho havia estat anteriorment durant un període d’uns 8 mesos.

L’últm tall es va fer a mitjans de juliol de 2020.

La reobertura s’ha allargat més del previst pel perill de caiguda de pedres de grans dimensions i per l’endarreriment en l’execució de les obres de reparació i consolidació del talús adjacent que havia de realitzar la Generalitat.

56

Persones d’entre 6 i 16 anys van ser víctimes d’un brot de gastroenteritis a Gósol que ha donat la volta a la comarca. L’origen podria ser la contaminació de l’aigua en tres campaments.

aquí 9

“Vull tornar a Berga tot allò que m’ha aportat treballar fora”

10 aquí

SÍLVIA CULELL

Va créixer fent de periodista, va entendre la ciutat a Bergacomercial, va formar-se com a sommelier i ha obert una pizzeria i un restaurant a la plaça de Sant Pere TEXT Marc

L

Canturri FOTOGRAFIA Ricard Codina

a Sílvia s’autodefineix com “una tastaolletes”.

Precisament per això, quan va haver de decidir què estudiava, va triar Periodisme. I justifica que la professió li permetia tocar-ho una mica tot, sense saber massa de res. Ara té 46 anys i d’aquella Sílvia que estudiava i començava a treballar en mitjans locals conserva les mateixes ganes de parlar de tot, però s’ha especialitzat en fer-ho d’una cosa en particular: el vi. A més, ha obert dos negocis a la plaça de Sant Pere i, tot i que la pandèmia no li ha posat fàcil, mira el futur amb optimisme.

En quin moment deixes els mitjans de comunicació tradicionals?

Quan me n’adono que el periodisme va cap a una direcció que no és la que m’havia imaginat. Cada cop es prioritza la immediatesa per davant del rigor i em vaig anar desencantant.

I d’aquí al vi, com hi arribes?

La idea no ha estat mai abandonar el periodisme, sinó especialitzar-me en una altra mena de comunicació: la gastronòmica. Quan vaig ser mare, vaig voler dedicar-me a les meves filles i vaig aprofitar per fer un curs de sommelier.

I tot va rodat: abans d’acabar el curs tinc la sort que el Ferran Centelles demana a la cap d’estudis un perfil d’experta en comunicació i amb el títol de sommelier, faig una entrevista i passo a ser la seva mà dreta a l’start-up Wineissocial amb la idea de democratitzar la cultura del vi i parlar-ne d’una manera fàcil i entenedora per a tothom. I anys més tard surt l’oportunitat d’anar a la Bullipèdia, una enciclopèdia que dirigeix el Ferran Adrià des del punt de vista gastronòmic, però que complementa el Ferran Centelles des del vi.

I en paral·lel a tot això... ...En paral·lel a tot això tinc un càncer. I això també em marca, en certa manera. La gent diu que quan tens un càncer, t’has de repensar la vida. Jo ho vaig fer, vaig parar i em vaig adonar que la meva vida ja m’estava bé.

La vas ratificar.

Sí, en lloc de rectificar-la, la vaig ratificar. Llegia a molts llocs que els càncers són per estrès, per mala alimentació, per fumar... Jo no he fumat mai, no m’he drogat, no menjava malament... I sí, hi havia l’estrès, però és la meva vida i l’entenc així. Aleshores el càncer sí que em fa replantejar una cosa: vull fer la meva vida a Berga i, per fer-ho, vull tornar a Berga tot el que m’ha aportat treballar fora.

I comences a obrir negocis a la plaça de Sant Pere?

D’entrada, decideixo obrir Vidalba a Berga. I l’obro aquí perquè és el barri vell i perquè m’estimo la plaça de Sant Pere.

Però no perquè sigui la plaça de la Patum. No pots obrir un local pensant només en Patum.

Però ajuda.

Sí, però mira, la demostració: Vidalba tanca els dies de Patum. Dijous i diumenge no obrim i els altres dies no podem repartir. El nostre negoci no es multiplica, sinó que es redueix.

I a la Barana ens van confinar poc després d’inaugurar. I aquí seguim. Si ho haguéssim basat tot en Patum, ja hauríem

tancat. Que pot passar de tot, eh? Però aquí seguim perquè hem pensat més enllà.

I amb la pandèmia pel mig.

Hi ha restaurants que diuen que han duplicat el que feien abans i no ho entenc. Nosaltres estem contents perquè treballem i perquè la gent surt contenta, però no podem parlar de recuperació al 100%. I d’aquests ajuts a la restauració que tant se’n parla, no n’hem vist ni un.

No? No. En la majoria et demanaven els números de l’any anterior i nosaltres acabàvem d’obrir. La represa no va ser fàcil perquè la gent tenia molta por i ara estem patint una altra crisi, que és la dels preus, amb tot disparat.

I com es combat?

No tinc la fórmula, però la restauració s’ha de reinventar. No vull apujar preus perquè no ho hem fet i sabem que, si ho fem, la gent es queixarà. Però potser el futur ens empenyarà a atendre menys gent i amb més poder adquisitiu. I tampoc ho vull. No m’agrada l’elitisme en restauració perquè entenc que hi ha d’haver restaurants on puguis anar sempre que vulguis.

Però ara mateix l’escenari és complex.

T’has penedit d’haver obert on vas decidir obrir?

No. Estic orgullosíssima d’haver-ho fet, de fet. I cal que més gent ho faci. Els locals tant hi eren per mi com per qualsevol altra. A Berga ens falta optimisme i un punt d’ambició, i això és un aspecte que vaig veure claríssim els anys que vaig fer de dinamitzadora comercial a la unió de botiguers.

Com va anar això?

Va ser un impàs, però m’ho vaig passar teta. Sempre et diuen que quedar-te a Berga era renunciar a trajectòries exitoses. I aquells anys vam fer campanyes importants de Bergacomercial. Em vaig adonar que ser de Berga no volia dir no optar a coses importants.

Coses importants com ara?

La Bergabolet. No és com l’havíem imaginat aleshores, però hi vam posar moltes hores per convertir Berga en la capital del bolet. I sí, és una oportunitat perduda.

Per què?

Segurament no hi va haver el suport polític que calia, l’ambició. I la Bergabolet que tenim ara està súper bé, però només s’ha mantingut la part que penja de Bergacomercial.

Què necessitava Berga per ser capital del bolet?

Doncs una mica com la Patum, segurament. Tenim coses molt bones però no els traiem el partit que jo crec que se’ls ha de treure. Això no vol dir treure’ls l’essència, però sí ser capaços que passin coses tot un any. El museu i centre d’interpretació de la Patum també són una oportunitat perduda, per exemple. I amb els bolets pensàvem en una fira d’una setmana que comencés petita, però anés creixent i obrint-se a tot el món.

Ja has fet canvis importants de feina. Hi tornaràs?

No ho crec. El món del vi m’encanta. És polifacètic, pots fer-hi mil coses diferents. El que no descarto és una temporada curta a l’estranger, però sempre posant els ulls a casa.

aquí 11

COMARCA

Un mapa per obrir els ulls a les empreses d’aquí i d’allà L’ACEB i l’ADB posen sobre paper els espais a tocar del Llobregat on les empreses poden alçar naus industrials

ACCIÓ IMPORTANT perquè el Berguedà pugui créixer industrialment a curt i mitjà termini. Per encàrrec de l’Agència de Desenvolupament, l’ACEB ha elaborat un dossier que recull tots els terrenys industrials de més de 2.000 metres quadrats disponibles per alçar-hi naus. A més, es recullen només els espais que hi ha al voltant del Llobregat, de Cercs en avall, perquè s’ha prioritzat que siguin terrenys situats, com

a molt, a una hora i mitja del port i l’aeroport de Barcelona.

A la majoria dels terrenys recollits en el dossier els calen algunes actuacions per poder-hi construir, com ara algun tram d’asfaltat o fer-hi arribar la llum.

Per tant, no podrien acollir una empresa que es vulgui instal·lar demà mateix, però sí que són susceptibles a fer-ho d’aquí a uns mesos.

En total, el portfoli recull 29 sòls industrials disponibles. Cada

PARCEL·LES DISPONIBLES 2022

Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB)

1 La Consolació Cercs 1 Centre d’empreses Cercs

2 La Valldan Berga 1 Molí del Castell Avià La Plana Avià 2 Tres Creus Casserres 1 Industrial Sud Casserres 1

1 Can Llop Olvan 14 Rocarrodona Olvan 1 Cal Rafalet Gironella 1 Cal Ginyola Gironella 2 Cal Prat Puig-reig

1 Cal Vidal Puig-reig 12 aquí

fitxa inclou els detalls tècnics del terreny, la normativa urbanística de la zona i, fins i tot, les bonificacions fiscals a les quals es poden acollir les empreses que hi aterrin. Entre aquestes 29 fitxes, hi ha les parcel·les que l’Incasòl preveu comercialitzar en la primera fase d’arribada d’empreses al polígon d’Olvan.

De fet, per aquesta primera fase de desenvolupament del polígon, ja s’ha prioritzat treure a la venda sòl industrial gran perquè és la principal mancança que té la comarca. D’espais perquè s’hi instal·lin petites empreses n’hi ha. Però solars grans on puguin venir grans negocis costen més de trobar.

No estàvem al mapa

L’ACEB i l’ADB han fet arribar el dossier a l’Agència per a la Competitivitat de l’Empresa de la Generalitat (ACCIÓ). És l’ens que s’encarrega de facilitar l’aterratge d’empreses al territori i, fins ara, mai abans havia rebut de cap zona del país un dossier tan complet a nivell de dades com el que el Berguedà ha posat sobre la taula.

El cas és que ACCIÓ tenia indexades dades sobre diverses zones del país per oferir-les a les empreses que busquessin sòl industrial, però del Berguedà no en sabia res. És a dir, la comarca

ni tan sols apareixia en el mapa que s’oferia als empresaris per triar ubicació. Ara, ACCIÓ s’ha compromès a fer-ho i tant l’ACEB com l’ADB ho veuen com un pas endavant per començar a rebre noves naus, tant dins com fora del polígon d’Olvan, que continua sent el principal cavall de batalla en aquest aspecte.

Ordre estratègic

Un altre dels objectius que vol cobrir el portfoli de sòl industrial és ordenar el territori.

Ara la comarca té un document que defineix totes les zones on una empresa gran pot instal·lars’hi (almenys, en pocs mesos).

I queda palès que hi ha zones disponibles, però no abunden.

Per això, la patronal comarcal d’empresaris creu que el dossier també servirà per no malgastar el poc sòl industrial gran que hi ha ara mateix a disposició.

Per exemple, si una empresa petita necessita un lloc on poder produir el seu producte, no cal que vagi al polígon d’Olvan perquè les parcel·les que hi trobarà se li faran massa grans.

Aquesta empresa, apunten des de l’ACEB, té altres llocs a la comarca on poder-se desplegar i, en canvi, aquests altres llocs més petits són insuficients per a una empresa que necessiti els grans solars que trobarà a Olvan.

Un reportatge de

MARC CANTURRI

Hi ha sòls, com el de Puig-reig (a dalt), on les empreses s’hi poden instal·lar ja. En canvi, en altres, com el de la Plana (a baix), hi cal fer obres. M.C.

L’Incasòl, a punt per començar a vendre terrenys a Olvan Fa unes setmanes l’Incasòl, l’Ajuntament d’Olvan i el Consell Comarcal van presentar conjuntament la reactivació del polígon de Rocarrodona, d’Olvan. En la presentació, l’Incasòl va deixar clar que treballava per començar a vendre les primeres parcel·les del polígon després de l’estiu. Amb aquest calendari fins a cinc empreses podrien aterrar-hi abans de Nadal.

Rocarrodona té espai per unes seixanta empreses, amb sòls de diferents dimensions. De

moment, però, la primera fase del desenvolupament preveu habilitar els terrenys perquè en puguin venir 14.

Aquesta primera fase es divideix en tres: la primera correspon a l’arribada d’aquestes primeres cinc empreses; la segona farà espai a sis més; i la tercera, a tres. I la idea de l’Incasòl és que la primera subfase estigui enllestida aquest any i que les altres dues es facin durant el 2023.

S’ha donat prioritat als terrenys més grans de Rocarrodona perquè el territori ha evidenciat que són els

que més es necessiten ara mateix.

De fet, la mateixa ACEB va presentar un informe que recollia els negocis interessats en desplegar-se en alguna de les parcel·les d’Olvan. Aquest mateix recull pretenia fer palès dos aspectes: que la demanda té pressa i que no pot esperar gaire més (perquè l’Incasòl premi l’accelerador d’aquesta primera fase) i que amb els terrenys que es comercialitzaran ara no n’hi haurà prou, de manera que cal seguir desenvolupant espais.

Ara, a més, l’ACEB i l’ADB van un

pas més enllà. Continuen reivindicant el polígon d’Olvan com a principal punt d’atracció d’empreses, però situen al mapa tots els solars grans que hi ha lliures entre Cercs i la frontera amb el Bages. Sí, com a Rocarrodona, a la majoria d’aquests solars que destapa el portfoli també hi calen obres d’urbanització. Però, si es reactiven, alguns podrien acollir empreses abans que acabi tot el desenvolupament d’Olvan. I ara la pilota és a la teulada dels propietaris dels terenys, que en molts casos són els ajuntaments.

aquí 13

BERGA

Adeu a un històric del barri vell La botiga Els Plens abaixa la persiana aquest setembre després de més de mig segle fent arribar primeres marques de roba al centre de Berga TANCA un punt de referència al barri vell de Berga. Després de mesos de liquidació, la botiga de moda Els Plens abaixarà la persiana aquest setembre, després de més de mig segle donant servei.

El 1967 els pares de l’actual propietària, la Neus Rius, van obrir la botiga al número 2 del carrer Ciutat, que ara fa d’aparador de la Rellotgeria Saéz. Als 80 van traslladar-se a un local més gran, uns metres més avall, a la plaça Sant Joan, a tocar de Cal Negre. I fins avui.

“Era un moment en què totes les botigues del carrer Buxadé tancaven i anaven obrint més avall i aquest local és més gran que l’anterior”, explica la Neus.

Una suma de factors

La propietària d’Els Plens hi ha passat més de mitja vida.

Va començar a treballar a la botiga, al costat dels pares, quan només tenia 17 anys. I ara en té 50 i canviarà de feina per buscar “tranquil·litat i millors horaris”.

A Els Plens, després d’anys ajudant els pares, es va quedar el negoci i hi ha anat invertint per adaptar-se als canvis. I assegura que li ha anat bé: “Sempre m’he mantingut força estable en ingressos perquè crec que hem sabut atraure una clientela fidel”.

Un dels problemes és que no té relleu. A més, admet que “la gent cada vegada ve menys al carrer Major” i, tot i que ella hagi pogut esquivar-ho, la buidor la preocupa perquè veu que va a més. A banda, caldria invertir en el local i ho veu com una jugada massa arriscada.

Malgrat tot, tanca convençuda que és el moment i agraïda pels clients que han fet possible mig segle d’història.

14 aquí

La Neus ha treballat a la botiga familiar des dels 17 anys. Ara en té 50 i té clar que és el moment d’un canvi. M.C.

Cal fomentar nous locals 55 ANYS AL CENTRE Van obrir a tocar dels Quatre Cantons el 1967 i han estat a la plaça Sant Joan des dels 80

1 Sense relleu al darrere La Neus va agafar el relleu dels seus pares fa 33 anys, però ara ella no en té, i això dibuixava un futur incert.

En 55 anys, la Neus i els seus pares les han vist de tots colors al centre de Berga. Han viscut l’etapa daurada del carrer Major, però també la seva decadència.

Sobre això últim, la Neus ho té clar: “El carrer Major s’ha d’arreglar i

2 En una zona decadent Ha viscut l’època daurada del carrer Major, però també ha estat a primera línia en la pèrdua d’afluència de gent.

hi ha d’haver una estratègia per revifar-lo. I, sobretot, cal ajudar i posar moltes més facilitats a qui vol obrir-hi un local”.

Ara li agradaria que a la seva botiga hi obrís un altre negoci, del gremi que sigui, i hi està treballant.

3 Amb obres per fer Ha invertit al local durant tot aquest temps, però hi havia de tornar i li semblava una jugada arriscada.

BERGA

PORTA A PORTA

Pla de xoc per acabar amb el descontrol al barri vell Administracions i botiguers pacten reforçar la recollida al centre EN MARXA un dispositiu especial per acabar amb els abocaments descontrolats en diversos punts del barri vell de Berga.

Una sèrie de reunions entre el Consell Comarcal, l’Ajuntament de Berga, l’empresa que fa la recollida de residus i la neteja viària i els botiguers han servit per pactar un seguit de mesures per atacar el problema.

Més hores de recollida

D’entrada, des de finals d’agost i fins que surti el nou contracte per a la recollida de residus, s’ha acordat reforçar la neteja del barri vell amb més pentinades dels carrers, tant del personal que fa la recollida com del que fa la neteja viària. L’empresa de recollida contractada pel Consell Comarcal, Containers del Berguedà, és la mateixa que fa la neteja viària contractada per l’Ajuntament, i això facilita la coordinació del dispositiu.

Això implica que l’empresa de recollida fa més hores al barri vell, més enllà de les estipulades en el calendari del porta a porta. Passen sovint a la zona per recollir la brossa d’aquelles persones que no la llancen correctament, i així s’acaba amb les cantonades plenes de brossa que hi sol haver en alguns punts del barri.

En paral·lel a aquest reforç de

Dos contractes a les últimes

T

ant al contracte de recollida de residus com al de neteja viària de Berga els queden quatre dies. O, com a mínim, haurien de quedar-los quatre dies.

D’una banda, el Consell Comarcal fa mesos que té la banya posada en el nou contracte de recollida de residus, que s’ha anat endarrerint a l’espera que alguns ajuntaments, com el de Berga, acceptessin que la gestió es fes des de l’ens comarcal. El Consell sempre ha presentat el nou contracte com l’eina per revertir el dèficit que ara mateix genera el porta a porta. Fonts de l’ens confien que pugui veure la llum en poques setmanes.

I d’altra banda, a Berga, el contracte de neteja viària està caducat des del 2016 i l’oposició fa anys que pressiona perquè s’hi posi remei. L’últim que se’n sap és que s’ha contractat una consultora i s’estan afinant els plecs del nou contracte.

L’Ajuntament s’ha compromès a enviar policia als llocs problemàtics. M.C. la recollida, les administracions també han pactat incrementar el personal de carrer que es dedica a detectar els punts on es produeixen els abocaments.

Els ‘així no’ no funcionen

L’objectiu del pla de xoc és corregir les praxis d’aquells que deixen la brossa on no toca i, a la vegada, matenir els carrers nets. És una doble fita que ha quedat clar que, amb les etiquetes vermelles ‘Així no’, no s’aconseguia. Fins ara aquestes etiquetes s’enganxaven a les bosses que es trobaven en mal lloc (i de fet se seguirà fent en la resta de punts), però al barri vell no resolien el problema perquè

qui deixa la bossa on no toca, no rectifica, per més que l’endemà hi vegi una etiqueta vermella enganxada.

Per combatre-ho, hi ha dues mesures sobre la taula. La prioritària és detectar aquests usuaris que reciclen malament dia sí i dia també, parlarhi i esbrinar si ho fan per desconeixement del sistema o per mala praxi. Precisament per això hi ha un reforç de la recollida, però també del personal de carrer.

Si tot i informar-los del sistema continuen deixant les bosses on no toca, l’Ajuntament s’ha compromès a enviar-hi la policia i començar a sancionar.

aquí 15

BERGA/GIRONELLA

NEXT GENERATION

Tres milions per millorar Santa Eulàlia i Viladomiu Vell

Els veïns de 40 blocs de Santa Eulàlia se’n podran beneficiar. AJ. BERGA

Es faran obres per estalviar energia i el govern en pagarà una part PLUJA DE DINERS important cap a Berga i Gironella. Tots dos municipis figuren entre els beneficiaris dels fons Next Generation per a la millora d’habitatges.

Per als pisos de Santa Eulàlia

La proposta de l’Ajuntament de Berga rebrà 1.481.641,06 euros de l’Agència Catalana de l’Habitatge per millorar l’eficiència energètica d’uns quaranta edificis del barri de Santa Eulàlia. El regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, ha detallat a l’Aquí Berguedà que “no es tracta de diners que rebi l’Ajuntament de Berga directament, sinó que és un ajut de l’Agència Catalana de l’Habitatge a particulars”.

Uns diners, doncs, que rebran aquelles comunitats de veïns que decideixin adherir-s’hi per millorar aspectes com l’aïllament de façanes o teulades per fer-les més eficients energèticament.

Un dels requisits de la convocatòria és que fos per a zones amb edificis força semblants i amb mancances similars a resoldre. Precisament per això era difícil encaixar-ho en punts com el barri vell, però era ideal per a Santa Eulàlia.

Rentat de cara a Viladomiu Vell També ha estat seleccionada la proposta de Gironella per 16 aquí

AÏLLAMENTS Es rehabilitaran els edificis que hi ha per fer-los més eficients

Els ajuts s’oferiran també a tot el veïnat de Viladomiu Vell. AJ. GIRONELLA canviar els tancaments i aïllar façanes de la vuitantena d’habitatges que hi ha a Viladomiu Vell i fer-hi una central de biomassa. A Gironella se li han assignat 1.529.033,95 €.

L’alcalde de Gironella, David Font, ha confirmat a l’Aquí Berguedà que el projecte s’ha consensuat prèviament amb l’associació de veïns de Viladomiu perquè hauran de cooperar perquè les millores es puguin fer. A Gironella, de fet, els ajuts es gestionaran a través d’una oficina d’habitatge de nova creació, mentre que Berga preveu gestionar aquests ajuts amb l’oficina local d’habitatge que ja existeix a la ciutat.

En funció del que s’estalviï Els ajuts complementaran una inversió que també haurà de comptar amb l’aportació veïnal. Ara bé, l’aportació de l’administració serà major o menor en funció de l’estalvi energètic que s’aconsegueixi.

Si s’aconsegueix un estalvi del 30% amb la rehabilitació, la subvenció cobrirà un 40% del cost de l’actuació. Si s’aconsegueix un estalvi del 45%, l’ajut sufragarà el 65% de la inversió. I si s’aconsegueix un estalvi del 60%, l’administració cobrirà un 80% de

les obres. A més, el Departament de Drets Socials es reserva una part dels diners per poder pagar el 100% de l’actuació a les famílies més vulnerables.

La consellera de Drets Socials de la Generalitat, Violant Cervera, ha definit la subvenció com “una grandíssima oportunitat” i ha destacat que, amb els diners, es podran rehabilitar 38 municipis, 100 barris i uns 8.000 habitatges.

L’ajut també preveu descarregar milions a Manresa, Sallent o Sant Fruitós de Bages, entre d’altres.

TORNEN

LES TAPES

AL CARRER MAJOR!

aquí 17

BAIX BERGUEDÀ

LA SEGONA REPÚBLICA, VISCUDA A PUIG-REIG Un llibre de 400 pàgines i 2.000 fotografies narra com era el municipi fa cent anys

EL POBLE HA FET un llibre sobre el poble. Més de 200 persones de Puig-reig han posat el seu gra de sorra per editar ‘Puig-reig i la seva gent’, un llibre que parla de l’època de la República, als anys 30, viscuda des del municipi. És una iniciativa de l’Ajuntament de Puig-reig i l’Àmbit de Recerques del Berguedà.

Els pares del llibre són Rosa Serra i Josep Artero. El seu projecte pretén “fer un pas més en l’estudi de la història del poble i d’una època fins ara desconeguda”. Per això, el llibre vol ser una radiografia, el més àmplia possible, de com era Puig-reig durant els anys de la II República (1931-1936) i com van ser les vivències d’aquell període en tots els àmbits i nivells de la societat puig-regenca.

La vida, la cultura i la política

ELS TESTIMONIS Han servit per esclarir una informació oficial escueta i feixuga, a les portes d’una guerra 18 aquí

El llibre està dividit en diverses parts per fer un retrat el màxim d’acurat d’aquell moment de la història al municipi: com era el dia a dia de les persones, la vida al municipi i també a els colònies, l’àmbit laboral i el treball a les fàbriques, les particularitats de l’escola com a motor de transformació, la cultura com a eix de sociabilitat, l’esport, les associacions, l’esport i l’oci, i la intensa situació política del moment.

El període que narra el llibre és complex, sobretot a nivell polític. “La societat estava a les portes d’una guerra i, en certa manera, la República va associada al que passa després”, ha constatat a l’Aquí Berguedà Rosa Serra. Com a conseqüència d’aquest moment complex políticament, un dels aspectes més feixucs de la investigació ha estat les informacions oficials que s’han trobat de l’època. “Sovint eren documents poc clars, amb un llenguatge bastant complex”, relata Serra, i afegeix que “la gent és molt més generosa a l’hora d’explicar i comentar coses que recorda de la vida quotidiana d’aleshores”.

Precisament per això, l’autora del llibre reconeix que ha estat clau el testimoni de les persones entrevistades o, fins i tot, les persones del poble que s’han adreçat als autors per explicarlos petits detalls que anaven recordant.

Un àlbum de 2.000 fotos

El llibre, de prop de 400 pàgines i 2.000 fotografies, ha estat un projecte que ha comptat amb la implicació i la col·laboració dels veïns i veïnes de Puig-reig que van respondre a la crida cedint material gràfic i arxius d’interès per al muntatge de la publicació.

Així, la part gràfica hi té una part

Més de 200 persones han posat el seu gra de sorra en un llibre inèdit que plasma sobre el paper com era la vida els anys abans de la guerra

Francesc Macià va ser a Puig-reig el 32 (a dalt). La gent de Cal Marçal cantava a totes les colònies (a baix). CEDIDES

‘...i la seva gent’, un llibre fet amb cognoms A la primera meitat dels anys 30, l’època de la República, a Puig-reig hi vivien unes 6.000 persones. Rosa Serra ha explicat que no hi surten totes, però sí que s’ha prestat una atenció especial perquè ‘Puig-reig i la seva gent’ inclogui molts cognoms. De fet, precisament per això el títol del llibre inclou el concepte ‘i la seva gent’. “Crec que és una manera d’explicar a la gent de Puig-reig que tots, tinguem el paper que tinguem en el dia a dia del poble, en som protagonistes i anem

escrivint la història del que hi passa”, ha relatat Rosa Serra.

La historiadora confessa que fa anys que s’interessa per aquesta època del municipi. Feia anys que repassava l’arxiu municipal per treure’n les primeres referències, però no ha estat fins que n’ha pogut parlar amb testimonis que van viureho en primera persona que totes les peces del trencaclosques han començat a encaixar. “És un llibre singular perquè l’hem anat construint sobre la marxa, amb el que anàvem

trobant”.

De fet, comenta que inicialment preveien fer-ne menys capítols que els que ha acabat tenint. “La informació que hem pogut treure de l’Ajuntament ha estat molt rica”, apunta. Tot i això, només amb la informació oficial no n’hi havia prou i van haver d’allargar la investigació, consultant més articles de premsa, remenant a l’Arxiu Nacional i concertant entrevistes amb persones amb relació familiar amb els fets que sortien dels documents oficials.

molt destacada amb l’objectiu que l’obra esdevingui un volum imprescindible de consulta per endinsar-se en aquesta etapa de la història. Les dues imatges que es recullen en aquesta pàgina en són un exemple. Una (a dalt) mostra la rebuda de Francesc Macià al balcó de l’Ajuntament de Puig-reig, l’agost del 32; i l’altra (a baix), dels dies de Pasqua de l’any 32, mostra els rostres dels camillaires de Cal Marçal que cantaven caramelles al poble i a totes les colònies, desplaçant-se en autobús.

En aquesta primera edició s’han imprès 400 exemplars. Se’n poden aconseguir a les llibreries de Puig-reig i a diversos punts del Berguedà.

Un reportatge de

MARC CANTURRI

aquí 19

BAIX BERGUEDÀ

Els caçadors bloquegen el gallet El berguedans també se sumen a una vaga que protesta contra la nova llei que els obliga a comunicar amb antelació el lloc on faran cada batuda

El primer dia de caça es preveien abatre 5.000 senglars. Si la temporada no comença, en un any la població de senglars es pot multiplicar per quatre. ACN VAGA ABSOLUTA dels caçadors de senglar de tot el país. El primer diumenge de setembre les 900 colles de caça del país van quedar-se a casa i no pensen despenjar les escopetes fins que hi hagi un acord amb la Generalitat. La protesta va començar a Girona, però s’ha estès per totes les colles de Catalunya, entre les quals hi ha les del Berguedà. Totes protesten per l’anomenat article 8.3, que els obliga a comunicar amb antelació a l’administració els punts on fan les batudes. El Departament d’Acció Climàtica ho veu com una mesura de seguretat, però els caçadors hi veuen incoherència i una bateria de problemes.

Amb el permís dels propietaris El 80% dels terrenys on es caça són de propietat privada.

En tots aquests punts, els caçadors actuen amb el permís dels propietaris, que gairebé sempre són els més interessats en les batudes pel perill que 20 aquí

els senglars suposen. De fet, el problema és que, si la vaga s’allarga gaire temps més, la població de senglars al país es pot quadruplicar en només un any. L’any passat se’n van matar 67.000, s’estima que a Catalunya n’hi ha uns 250.000 i, si no es caça, poden arribar a 800.000 en només una temporada.

Els caçadors defensen que no és factible comunicar el lloc de cada batuda perquè els senglars es mouen i canvien d’ubicació.

Però la Generalitat insisteix que necessiten saber els llocs més o menys exactes de les batudes per poder alertar amb garanties dels punts on hi ha els caçadors.

Disposats a acostar postures

Totes dues parts es van reunir just abans del que havia de ser el primer diumenge de caça, però la trobada no va acabar amb acord. Tot i això, tant caçadors com Departament es mostren predisposats a entendre’s.

De moment, Acció Climàtica s’avé a simplificar el tràmit

i només demanar les dades de referència de les colles i el paratge o zona on estiguin caçant. Inicialment s’obligava a comunicar uns paràmetres molt més detallats. Per la seva banda, els caçadors plantegen comunicar totes les batudes que facin en boscos públics (20%), però continuar com fins ara als de propietat privada (gairebé el 80%), perquè allà -diuen- ja tenen el permís del titular.

“Un problema de país”

“El senglar és un problema de país”, apunten els caçadors.

Hi ha punts negres, com la carretera entre Gironella i Casserres, on han provocat incomptables accidents. També hi ha conreus de tota la comarca que han patit danys. I a tot això s’hi suma la preocupació per si provoquen la temuda pesta porcina. El Departament n’és conscient i, per això, s’avé a entendre-s’hi, però cal que totes dues parts cedeixin més per desencallar la vaga.

1 Uns volen batudes segures Acció Climàtica defensa que necessita el lloc de les batudes amb antelació per alertar la ciutadania.

2 Els altres diuen que ja ho són Els caçadors diuen que fan tot el que poden per la seguretat i no ho veuen viable perquè els senglars es mouen.

3 I les dades espanten Si la caça no comença, els 250.000 senglars que hi ha a Catalunya poden convertir-se en 800.000 en un any.

BAIX BERGUEDÀ

Medalla d’Or per als ametllans L’Ajuntament de Puig-reig reconeix la implicació dels veïns de l’Ametlla de Merola a mantenir viva la colònia i conservar les tradicions que s’hi fan ELS VEÏNS de l’Ametlla de Merola són els primers en rebre la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Puig-reig. El distintiu fa anys que està reglamentat, però fins ara l’Ajuntament no n’havia concedit cap. Una moció del grup de Junts, de l’oposició, va obrir el debat al ple i aquest setembre el reconexiement s’ha fet efectiu.

L’Ametlla rebrà una sola medalla, però serà per a tots els veïns.

Inicalment, Junts havia proposat concedir la Medalla d’Or a l’Associació Cultural l’Esplai, que és el principal motor cultural de la colònia, però el govern d’Esquerra va proposar fer-la extensiva a tots els veïns.

“L’associació és una part importantíssima per a la vida cultural

de l’Ametlla, però trobàvem que calia reconèixer la feina de tothom perquè, quan hi ha festes majors, hi participen més col·lectius en l’organització”, ha justificat l’alcalde, Josep Maria Altarriba, en declaracions a l’Aquí Berguedà.

Mitja dotzena d’entitats

Actualment, l’Ametlla de Merola té actives mitja dotzena d’entitats que treballen per l’organització d’activitats durant l’any entre els quals en destaquen els Pastorets, la Festa Major, la trobada de gegants, la programació teatral, les caramelles, el cròs de l’Ametlla, la fira de Sant Jordi o la Festa de l’Arbre, entre d’altres.

La força cultural és una assegurança de vida des de fa anys a l’Ametlla. ACN

aquí 21

ALT BERGUEDÀ

L’aigua d’agost anima els bolets La pluja esquiva els pantans, però sí que es nota als boscos del Prepirineu i fa revifar una temporada boletaire que semblava condemnada al fracàs EN L’ÚLTIM QUE MOLTS devien pensar a principis d’agost, cosits a calorades, era en una bona temporada de bolets.

Doncs bé, les pluges de finals de mes han estripat tots els guions i han dibuixat un inici de temporada boletaire fins i tot més potent que els últims. Els experts apunten que en zones del Prepirineu com el Berguedà o el Ripollès ja es poden collir quantitats importants de rovellons i ceps, malgrat que les capçaleres dels pantans continuen en una situació complicadíssima. A la Baells, per exemple, el pantà és al 35% de la seva capacitat, menys de la meitat que fa un any i a anys

Avancen el Mercat del Bolet

E

n vista de la millora de les previsions als boscos, l’Ajuntament d’Olvan ha decidit avançar l’obertura del Mercat del Bolet de Cal Rosal, que enguany està en marxa des del primer dissabte de setembre. L’Ajuntament confia que es podrà allargar fins al novembre i confirma que, un any més, romandrà obert cada dia. A més, el mercat comptarà amb activitats paral·leles de cap de setmana, com el Mercat de Productors, la Festeta de la Cervesa i la Festa del Bolet.

Per les llanegues negres, encara cal esperar setmanes, però els experts hi creuen. SERGIO DE MIGUEL / CTFC 22 aquí

PER SORPRESA Els primers ceps i rovellons afloren, de cop, al Berguedà

llum de la mitjana de l’última dècada, que supera el 85%.

El cas és que, als boscos, l’aigua sí que ha arrelat. Juan Martínez de Aragón, del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, ha explicat a l’Aquí Berguedà que esperaven “que tot anés molt més lent”, però “els bolets han demostrat que són més ràpids que ningú a l’hora d’aprofitar l’aigua que reben”.

El final de temporada, incert

El CTFC fa setmanes que fa inventari dels bolets que surten als boscos i, tot i que certifiquen que “el tema s’ha animat bastant en pocs dies”, adverteixen que “venim de la tercera sequera

més gran de l’últim segle” i s’aferren a la prudència, abans de fixar el final de temporada. “És complex”, diuen.

Martínez de Aragón explica que “els mapes canvien cada dia” i afegeix que “cal esperar unes setmanes per poder tenir una previsió que sigui fiable”.

Això sí, des del CTFC tenen clar quina és la recepta perquè els bons pronòstics d’aquest inici de setembre es confirmin: “Cal que plogui cada tres dies una mica, no cal que caiguin 60 litres de cop com ha fet aquestes últimes setmanes, i és important evitar el vent”. Si la recepta es compleix, la tardor pot ser entretinguda als boscos.

ALT BERGUEDÀ

Sense cotxes a Coll de Pal tot un matí per atraure-hi els ciclistes ARRIBA EL BIKE DAY del Berguedà. Per primer cop al país, una carretera quedarà totalment tallada al trànsit de vehicles motors sense que hi hagi cap prova esportiva. Serà la carretera de Bagà a Coll de Pal i l’objectiu és que els ciclistes en puguin gaudir amb seguretat i sense el perill que suposa compartir espai amb cotxes o motos.

El Berguedà Bike Day serà dissabte 24 de setembre, de les 9 del matí a la 1 del migdia. Durant aquestes quatre hores, estarà prohibit accedir al tram amb res que no sigui una bicicleta.

Un trencaclosques encaixat

Es tracta d’una idea de l’àrea d’Esports del Consell Comarcal que ha acabat comptant amb el lideratge del president, Josep Lara. Ho ha reconegut a l’Aquí Berguedà el conseller d’Esports, Abel Garcia, i ha insistit que es tracta de la primera vegada que hi ha un esdeveniment així a la comarca i, això, ha fet que la tramitació hagi estat més complicada.

“Calia encaixar moltes peces i és aquí on el president ha entomat el lideratge. Calia convèncer al Servei Català de Trànsit de la Generalitat i també a la propietària de la carretera, que és la Diputació, i s’ha aconseguit”, ha celebrat el conseller d’Esports.

Tot plegat farà possible el que

Durant un matí, la carretera de Bagà a Coll de Pal serà la primera de Catalunya que s’obre només per a ciclistes. ACN des de l’ens defineixen com “una prova pilot que ha de marcar un abans i un després per al sector”. I més, després d’un estiu en què els ciclistes han estat especialment protagonistes de molts accidents de trànsit. “Si jugues a futbol, tens un terreny per fer-ho exclusivament. En ciclisme no passa i nosaltres fem un primer pas per aconseguirho”, ha conclòs Garcia.

UNA PROVA PILOT De moment seran només quatre hores, però la idea és replicar-ho i servir d’exemple

Un viatge a les Dolomites per veure un exemple d’èxit El president i el conseller d’Esports van viatjar a les Dolomites, als Alps italians, per comprovar que hi ha llocs on tallar una carretera perquè l’utilitzin ciclistes funciona. El mateix conseller ha explicat que hi ha un restaurant al capdamunt del port que

no rep clients durant un tram del dia, excepte si hi arriben en bicicleta. I tot i això, defensa que l’espai es reservi per als ciclistes.

Partint d’aquest testimoni, el Consell ha buscat una carretera que no provoqués un trasbals als veïns, és

a dir una via que no portés a cap nucli residencial, per evitar que tallar-la generi problemes a qui hi viu. La de Coll de Pal ho compleix a la perfecció.

Els impulsors hi veuen un doble sentit: que els ciclistes novells s’atreveixin a sortir a la carretera

sense el temor a ser atropellats i que es continuï fomentant el ciclisme a la comarca. I tot plegat ha agradat, i molt, al sector. Prova d’això són els elogis que el Consell ja ha rebut per part de la Federació Catalana de Ciclisme.

aquí 23

ALT BERGUEDÀ

En honor a les vides enterrades 78 anys després de l’accident a la mina Clara de l’Espà, la periodista Maria Favà publica un llibre que destapa un dels escàndols més greus del segle ÉS L’ACCIDENT amb més víctimes mortals de la història de la minera, però fins ara se n’havia parlat més aviat poc. El 10 d’abril del 1944, 34 miners van morir a la mina Clara de l’Espà, a Saldes, i ara un llibre de la periodista Maria Favà, ‘La mina de la mort’, destapa injustícies i escàndols silenciats durant 78 anys.

‘Productores clandestinos’

Els miners morts a la mina Clara treballaven amb noms falsos.

La majoria eren d’Almeria, que, juntament amb Jaén, va ser l’última regió aferrada a la República. Fugien del franquisme i volien arribar a França, però també hi van trobar la guerra i es van acabar quedant a Saldes. Les víctimes van ser enterrades sense que se’n conegués la identitat real.

Els consideraven ‘productores clandestinos’. I els responsables de l’accident mai van pagar un preu just pel que havia passat.

La investigació de Maria Favà conclou que l’amo de la mina va entrar a presó per no haver fet cas a les nombroses

Un viatge al passat... i a Serón

Des dels primers testimonis que va escoltar al Berguedà, Favà ha anat deslligant una trama que ella mateixa defineix com “una història de silencis”. Li va costar molt accedir als sumaris definitius del cas. Tant com que un lletrat li va treure els documents de les mans quan els estava consultant i no va poderho fer fins al cap d’un any.

Ha parlat amb gent d’aquí, però també d’allà. Vuit de les víctimes venien de Serón, un poble d’Almeria on Favà va anar per aixecar més llençols. Hi va trobar més aviat silenci i poques ganes de parlar-ne. Però, encara i així, ha publicat un llibre que, per primera vegada, fa justícia per a 34 persones que -diu- “mai han pogut descansar en pau”.

“Eren temps fotuts i un lloc miserable” Maria Favà fa anys que té un refugi a l’Espà. És una casa comunitària que comparteix amb altres famílies que, fa temps, van decidir invertir-hi. Així, totes tenen una segona residència als peus del Pedraforca. És una periodista jubilada que va fer bona part de la seva carrera al diari Avui. La història de la mina Clara li va despertar curiositat des del primer moment. “Al principi pensava que era una llegenda”, reconeix.

De tot plegat, en treu una conclusió sense rumiar massa: “Eren temps molt fotuts i una història que va passar en un lloc miserable”. I per narrar-ho com mai ningú ho ha fet en 78 anys, ha volgut anar més enllà de l’accident i explicar també el context.

24 aquí

1

advertències sobre una mina que era una bomba de rellotgeria. Malgrat tot, s’hi va estar poc temps i, gràcies a contactes, en va poder sortir de pressa. Després, el judici va tardar molt temps a celebrar-se i l’amo va esquivar la presó.

2

1 ELS MINERS Molts fugien del franquisme de camí cap a França, però allà també hi havia guerra i es van quedar aquí.

2 L’ENTERRAMENT Treballaven amb noms falsos, els deien ‘productores clandestinos’ i van enterrar-los sense identificar.

ALT BERGUEDÀ

GOSSOS D’ATURA

El concurs, en perill perquè no hi ha pastors

Moisès Tarrès, de Viladrau (Osona), durant la seva actuació al Concurs de Castellar de n’Hug d’enguany. Va acabar tercer. LAURA BUSQUETS / ACN

El relleu entre els gossos grans està garantit, però entre els pastors no tant EL CONCURS DE GOSSOS d’Atura d’enguany a Castellar de n’Hug ha evidenciat que la manca de relleu entre els pastors preocupa cada cop més. El guanyador d’aquest any, el bagenc Hilari Novillo (amb la gossa Beyon), va reconèixer, just després de recollir el premi, que el relleu dels gossos que es fan grans està assegurat, però en canvi costa molt més garantir un relleu per a qui els mana. “Soc la quarta generació de pastors, però tinc dues filles i s’acaba aquí”, va dir a l’Agència Catalana de Notícies.

De 5.000 ovelles a 90

L’alcalde de Castellar de n’Hug,

“Una tradició que explica qui som”

E

l concurs d’enguany va comptar amb la presència de l’expresidenta del Parlament, Laura Borràs, que va aprofitar l’ocasió per reivindicar el certamen com “una tradició que explica qui som”. Borràs també es va desfer en elogis cap a Castellar de n’Hug i el seu posicionament turístic.

Salvador Juncà, també va admetre durant el concurs que cada vegada els és més complicat organitzar-lo per la manca de pastors. “És preocupant si no hi ha pastors joves que continuin. Al poble fa deu anys hi havia 5.000 ovelles i ara només n’hi ha 90”, va lamentar.

L’afició pels concursos

En canvi, la secretària de la Federació de Gossos d’Atura, Maribel Martínez, es va mostrar molt més optimista, tot i coincidir amb Novillo i l’alcalde que els pastors cada vegada són més grans. Martínez, però,

confia que “l’afició que generen els concursos sigui més forta que no el cansament dels pastors, i en comptes de plegar tinguem concursos per molts anys”.

El que no decau és l’afició per l’espectacle. Aquest any a Castellar de n’Hug s’hi van aplegar unes 2.000 persones.

Tot per veure competir 10 pastors i els seus respectius gossos d’atura. A més, amb un al·licient: entre els pastors hi havia una dona que s’estrenava en la disciplina.

Novillo, de Santpedor, va compartir el podi final amb el balear Miquel Sastre i amb l’osonenc Moisès Tarrés.

aquí 25

ENTRE RIVALS

Sara Sánchez, campiona a l’altra banda de l’Atlàntic La gironellenca ha guanyat amb autoritat l’Iberoamericà de motos GESTA HISTÒRICA de la gironellenca Sara Sánchez.

Aquest agost ha travessat l’Atlàntic per enfrontar-se a les millors pilots de l’Amèrica Llatina. Ho ha fet com una de les dues representants espanyoles al Campionat Iberoamericà de Motociclisme Femení. Era una de les favorites per endur-se la victòria i els pronòstics s’han complert. La pilot de Gironella és la flamant campiona iberomericana 2022.

Clara dominadora

La cursa, que es va disputar a l’Aeròdrom Germans Rodríguez de Ciutat de Mèxic, tenia certes peculiaritats. La més determinant és que totes les pilots corrien amb la mateixa moto i, per tant, no hi havia models més ràpids. “Això feia que comptés més que mai la forma de pilotar”, ha explicat a l’Aquí Berguedà la mateixa Sara Sánchez. De fet, diu que quan van arribar al circuit van sortejar totes les motos. Li va tocar la número 13. I queda clar que no li va portar mala sort.

Sánchez va marcar el ritme des del primer moment, perseguida sempre per la mexicana Astrid Madrigal i per la xilena Isis Carreño. Quan faltaven tres voltes per la bandera de quadres, Madrigal va tenir 26 aquí

Amb l’Europeu entre cella i cella

A

ra Sara Sánchez ja pensa en la pròxima fita de la temporada.

El cap de setmana del 17 i el 18 de setembre té una doble prova al circuit de Mugello, a Itàlia. És l’última parada de l’Europeu de Motociclisme Femení i hi arriba a només quatre punts de la líder i actual campiona, la madrilenya Beatriz Neila.

La temporada passada Sánchez es va quedar a només un punt del campionat, però les opcions per aquest any són més grans per dos motius. El primer és que arriba a l’última prova més a prop del liderat que fa un any (va acabar a només un punt, però va arribar a l’última cita a molta més distància).

I el segon argument és que Mugello sempre ha estat un circuit que se li ha donat bé.

En joc hi ha els 25 punts de cada cursa i els punts extra que donen a qui fa la ‘pole’ (1a als entrenaments) i a qui fa la volta ràpida de la cursa.

Sánchez va dominar la prova a Mèxic, tot i no conèixer el circuit. FIM LATIN problemes i va acabar cedint posicions. Tot plegat va fer que Sánchez visqués un tram final plàcid, amb la seva perseguidora més immediata, Isis Carreño, a més d’un segon i la tercera classificada, la colombiana Sara Varón, a molta més distància.

L’altra representant d’Espanya, la cordovesa Andrea Sibaja, va creuar la línia d’arribada en cinquena posició.

Una adaptació difícil

No va ser un cap de setmana senzill, ni de bon tros. Gairebé totes les pilots de la graella es coneixien el circuit, però les dues espanyoles era la primera vegada que hi corrien. Sánchez

explica que van tenir tres entrenaments per anar prenent mides i “les coses van sortir cada vegada millor”. L’Aeròdrom Germans Rodríguez ha acollit proves de Formula 1 i, per això, té punts impropis d’un circuit de motos com una recta llarguíssima: “Tenies temps de llegir un WhatsApp”, bromeja Sánchez. A això, cal sumar-li l’altura, el jet lag i una pluja que en algunes sessions va deixar la pista una mica molla. Al final, però, res va ser suficient per esguerrar un cap de setmana que amplia el palmarès d’una gironellenca convertida en un dels grans talents del motociclisme femení al món.

ENTRE RIVALS LA FRASE

“Ens agrada que acaben i no poden posar els peus a terra perquè els bullen” ORIOL REGO Impulsor de la Portal Attack A la presentació de l’edició que s’ha celebrat aquest setembre, amb rècord de participants (120).

LA IMATGE EL PODI TONI FUIDIAS RIBERA Porter de futbol Ha fitxat pel Girona en un dels moviments més sorprenents de l’últim dia de mercat de fitxatges. El porter de Berga deixa la disciplina del Reial Madrid després de gairebé una dècada i firma per tres temporades pel Girona. Tindrà fitxa del filial però formarà part del primer equip, a Primera.

Lewandowski desconnecta al pantà de la Baells Fa dos mesos que va fitxar pel Barça i ja ha trobat al Berguedà un lloc on desconnectar. Robert Lewandowski ja sap el que és la Baells i la gastronomia berguedana. Les imatges del futbolista banyantse a la Baells i fent parada a l’Estany Clar han corregut com la pólvora. A. LEWANDOWSKA (INSTAGRAM)

Política de carretera

Marc CANTURRI @marccanturri

T

inc dues conclusions sobre la convivència de bicicletes i cotxes a les carreteres.

La primera és que, sovint, la persona que demana que no es criminalitzi el seu bàndol, fa just això, criminalitzar, generalitzant, els de l’altre cantó.

I la segona és que la solució és, com a mínim, delicada.

Tinc la sensació que passen poques coses a la C-26 entre

Berga i Montmajor per la quantitat d’imprudències que s’hi fan. I se n’hi veuen tant de ciclistes com de conductors.

Bicicletes en grup ocupant tota la carretera, n’hi ha. I conductors que avancen ciclistes sense visibilitat també.

I és entranyable i serà ovacionat per tothom això de tallar l’accés a Coll de Pal durant tot un matí per reservar-lo per a les

bicicletes, però és una utopia. El problema no es resol establint punts de circulació exclusiva per uns i punts on la llibertat és per als altres. La solució va d’allò tan complicat que és entendre que, quan se surt al carrer, no estem sols. I això en aquest país només s’entén castigant. D’acord, doncs a presó els que maten i amb la butxaca escurada els que posen en perill la resta.

CUINES PORTES PARQUETS MARCS A MIDA SERRALLERIA 24 H(urgent) REPARACIONS AMB FUSTA C/ Pere II,15- Berga. Tel. 938213717- 646260069 fusteriaarcos@gmail.com www.fusteriaarcos.com

Av. Catalunya, 28 08680 Gironella Tel. 93 825 02 86 www.serrasports.es aquí 27

Festival Berguedà Folk Divendres 16 i dissabte 17 de setembre PUIG-REIG | Pavelló petit i pl. Mestre Badia Més info: www. aquibergueda.cat/agenda

SARAU DE MÚSICA FOLK

Anar a un concert com qui agafa l’avió: viatjar amb la música. La Barcelona Gipsy balKan Orchestra (foto) fa una dècada que es passeja pels escenaris com si els músics fossin assistents de vol, anant dels Balcans a Andalusia, i fent una miqueta de volta per l’Amèrica Llatina. Ara són l’estrella convidada del Festival Berguedà Folk, que s’instal·la de nou a Puig-reig els dies 16 i 17 de setembre. El cartell de dissabte es completa amb un ball de luxe: Les Aoédées, un duet de la Catalunya Nord; 21 BOuTONS, un altre duet, en aquest cas d’acordions diatònics, format per la belga Marinette Bonnert i el barceloní Pere Romaní, i Flowk, un trio d’acordió, mandolina i guitarra.

També hi haurà actes gratuïts: un concert-vermut del grup de Viladomiu Nou V9 Band, dissabte a la plaça Mestre Badia, i un sarau en què tothom qui vulgui hi podrà portar un instrument i tocar, divendres a la nit. Els que s’hi vulguin quedar a dormir poden fer-ho al pavelló.

CINEMA

NATURA

Joel Joan va saber convertir una moda de la talla de les cigarretes electròniques, els escape rooms, en un èxit teatral. I, del teatre, la tensió per escapar va saltar al cinema, corproduïda per TV3. La pel·lícula, dirigida per Héctor Claramunt, arriba ara a Berga.

“Escape Room” Teatre Patronat | BERGA Dijous 15 de setembre | 20:30 h Més info: aquibergueda.cat/agenda

Des de la Font Freda fins al refugi d’Ensija, els arbres amaguen sorpreses: tenen col·locades unes medalles de fusta a l’altura de la vista dels nens amb els noms dels animals que es poden trobar pel camí: voltors, llops, cabirols... i isards! Una nova manera de fer amena la ruta per a la quitxalla.

“Buscant l’isard” Refugi d’Ensija | SALDES Més info: feec.cat

ESCAPAR DEL PATRONAT

28 aquí

QUIM P. CASADESÚS

MEDALLES ALS ARBRES

CELEBRAR CAVALL FORT PICANYOL Encara que sembli mentida, a Cavall Fort hi han escrit grans noms de la literatura catalana per a adults, com Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. I, evidentment, a les seves pàgines hi hem descobert durant generacions els millors novel·listes infantils i juvenils, com Joaquim Carbó i Josep Vallverdú.

La revista s’ha fet gran. Acaba de fer 60 anys, i ho fa saber amb una exposició que promet diversió i joc i que ara s’instal·la a la biblioteca de Berga. És una manera de retrobar-nos amb alguns dels personatges entranyables de la publicació, com el mític Ot, el Bruixot (imatge), de Picanyol. I celebrar la nostàlgia dels nens que vam ser llegint la revista i celebrar la vida dels petits d’avui, que encara la poden rebre a casa cada quinze dies.

Exposició Cavall Fort celebra 60 anys Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet | BERGA De dilluns a divendres | 15:30 h a 20 h Dimecres i divendres | 10 h a 13:30 h Dissabte | 9:30 h a 13:30 h Fins l’11 de setembre, obert de dilluns a divendres de 8:30 h a 14:30 h

TEATRE

TRADICIÓ

L’Agrupació Teatral La Farsa té bon ull. Ha triat (ben triat) textos teatrals breus d’Imma Monsó (“La reclusa”), Màrius Serra (“Grecalònia”) i Pere Calders (“Quieta nit”, foto) i els ha unit en un espectacle dirigit per Angelina Vilella.

“Espurnes de teatre”, de La Farsa Sant Llorenç | GUARDIOLA Dissabte 24 de setembre | 19 h Entrades: ticketara.com | 9 €

El mossèn, les monges i la parella de la Guàrdia Civil es tornara a passejar l’Onze de Setembre per Montmajor com si s’hi fes un mercat dels anys 20. La colla gegantera del poble (foto) i totes les convidades amenitzaran la festa més tradicional de la Diada al Berguedà.

Mercat i Tradició MONTMAJOR Diumenge 11 de setembre | 10 h Més info: aquibergueda.cat/agenda

LES PECETES DE LA FARSA

MONTMAJOR VA AL MERCAT

aquí 29

PASSATEMPS Productes agropecuaris Fitosanitaris i ecològics Flors i plantes · Pinsos Complements i aliments vius Botiga d’animals · Peixos

Gran Via, 7 - Berga T. 93 821 13 27

agrovicenc.blogspot.com

Assessorament gratuït cada dia a càrrec de JAUME ESTEVEZ, tècnic agrònom.

Horaris Dilluns a divendres (09:00h a 20:00h) NO TANQUEM AL MIGDIA Dissabte (09:00 a 13:30 i de 18:00 a 20:00)

Sortint del laberint amb 20 Per tal de resoldre un misteri ocult, a AgroVicenç han rebut un plànol amb un laberint per seguir. Podràs dibuixar el camí a seguir per recorre’l de punta a punta i que la suma dels nombres que vagis trobant doni 20?

Troba la solució d’aquest passatemps a www.aquibergueda.cat/solucio

SERVEI DE PSICOLOGIA AL BERGUEDÀ

Gironella acull una consulta de Psicologia que ofereix sessions psicoterapèutiques a adults i parelles. la Psicologia ens ofereix un camí cap al benestar personal, el Psicòleg col·labora amb tu per seguir-lo

20 ANYS D’EXPERIÈNCIA OLGA MASSANA SÁNCHEZ Ara també oferim servei de psicologia infanto juvenil a càrrec de la psicòloga Eva Castro Albós, que treballa amb nens, adolescents i famílies.

699 271 341 · Carretera Bassacs, 52 - 08680 Gironella olgams@olgamassanapsicologia.cat olgamassanapsicologia.cat Sessions presencials i també online

Olga Massana

NOU!

menú diari per 8€! ara també, els caps de setmana -de dilluns a diumenge-

Dissabtes, diumenges i cada dia que vulguis fes comanda dels teus plats preferits: Escudella Pasta Verdura variada Amanides fresques Amanides de temporada Arrossos “Fideuà” Llegums

Fruita del temps Peixos a la planxa Fruits secs Carns a la planxa Làctics Guisats de: Conill / Pollastre Gelats Mandonguilles Cargols Pollastres a l’ast “Callos” Dissabtes i diumenges Morro i orella Cada dia, arrebossats varis Croquetes

Obrim de dilluns a diumenge Pg. de la Indústria, 78-80 de 9:00 a 15:00 BERGA · Tel. 93 822 86 16

Tel. 93 823 03 78 635 98 32 45 Carretera C-26 km. 136,5 calparerarestaurant@gmail.com

L’ESPUNYOLA 30 aquí

Centre Podològic M. Teresa Velilla Muixí Especialistes amb els tractaments més professionals i actuals Plantilles personalitzades per a nens, adults, esportistes, diabètics...

Lluís Millet, 25-27 entl. · BERGA T. 93 821 25 72

Carrer Mestre Pedret, 8 08600 Berga 93 822 10 67

info@esteticadoblebe.com @esteticadoblebe

C/Bruc, 3 - Berga - Tel. 93 822 25 26 www.pirineu2000.com

VENDA

G14733 L’ESPUNYOLA / CASSERRES

Finca rústica en una superfície de 32,43 hectàrees, la majoria de cultiu. Casa de pedra amb aigua municipal i llum.

Cobert per rehabilitar.

Per a millor informació, consultin personalment.

BERGA- ZONA CASERNA Pis de 90m2, menjador estar, cuina amb rebost, tres habitacions (dues dobles i una individual), dos banys (un complet), habitació rentadora, calefacció de gas, dos balcons, pàrquing i traster.

PREU: 127.000€

C9705

BERGA - ZONA PISCINES Pis planta baixa de 100 m2 amb jardí de 62 m2. Menjador estar, cuina, bany, 4 habitacions dobles.

Golfes de 25 m2, sot de 15m2 i garatge compartit amb pla planta primera amb un cotxe per habitatge. PREU: 140.000€

C8132

BERGA - ZONA CASERNA Pis de 100 m2 cantoner amb moltes vistes, menjador estar, cuina, 4 habitacions (dues dobles i dues individuals), bany complet, galeria, calefacció de gas i traster.

PREU: 95.000€

C1040

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ Pis de 50 m2 aproximadament, compost per menjador, sala d’estar, cuina, 2 habitacions (una doble i una individual), bany amb plat de dutxa, balcó i dos trasters.

PREU: 58.000€

D14284

D9799

CERCS

Pis de 65m2, menjador estar, cuina, tres habitacions dobles, bany complert, traster, calefacció i garatge tancat amb altell .

PREU: 60.000€

D14875

GIRONELLA

Pis de 90 m2, amb tres habitacions (2 dobles i 1 individual), menjador, cuina, bany, rebost, galeria i traster.

PREU: 55.000€

D14889

PUIG-REIG

Pis semi nou, molt solejat de 80 m2, tres habitacions de les quals 2 dobles i 1 individual, menjador, cuina, bany complet, balcó i terrassa comunitària. Possibilitat de pàrquing.

PREU: 115.000€

D15030

AVIÀ

Dúplex molt ben situat amb molta vista de 84 m2 aprox. PB: menjador, cuina, habitació doble, bany complet i balcó. 1P: 2 habs. dobles. Calefacció de gasoil i pellets. AC. Opció a garatge tancat.

PREU: 160.000€

F14905

CASSERRES

Conjunt de dues cases sobre parcel.la de 540 m2.. Casa de 305 m2 amb locals als baixos. 1P: 2 pisos de 70 m2 a reformar. Casa pairal de 240 m2 construïts, baixos de 120 m2, 1P de 120 m2 i jardí de 245 m2. PREU: 150.000 €

F11063

CASSERRES

Casa de 180m2 aprox. Planta soterrani: Garatge i habitació per caldera i dipòsit de gasoil. P1: Menjador estar, cuina, rebost, quatre habs. i bany. P. sota teulada: amplia sala amb varies possibilitats.

PREU: 150.000€

F14698

GIRONELLA

Casa de 72 m2 aproximadament, amb menjador, cuina amb llar de foc, 3 habitacions, bany complet amb plat de dutxa i sota teulada.

Compta amb un pati per la part de darrera amb un altre cuina.

PREU: 150.000€

H4001

AVIÀ

Parcel·la de 375m2, per construir xalet. Amb tots els serveis i vallat.

PREU: 80.000€

LA VALLDAN – PG. ABEURADORS Vàries parcel·les per casa unifamiliar. 7m de façana i 15 m de fondo. Jardí de 35 m2 a nivell de la cuina menjador.

PREU: A partir de 50.000€

H4067

BERGA-ZONA COMTE OLIBA Local comercial industrial de 600m2 aproximadament, amb oficina, bany i sortida de fums.

PREU: 180.000€

I4448

I14273 I14269

PUIG-REIG

Dos locals independents de 38 i 47 m2 ideal per garatge, magatzem o local comercial.

PREU: 25.000€ i 27.000€

ZONA PLA ALEMANY Plaça d’aparcament per cotxe amb bon accés.

PREU: 8.500€

L12336

ZONA MANSO SOLÀ Garatge tancat per 2 cotxes amb llum, terra enrajolat i parets enguixades.

PREU: 20.000 €

L4786

BERGA - ZONA RASA DEL CANYET Plaça de pàrquing per cotxe amb bon accés.

PREU: 9.000€

L14827

aquí 31

T A T N E R O T U SERVEI D’A

93 821 01 93 Pg. de la Pau, s/n. 08600 Berga · ballus@ballus.cat · www.ballus.cat

32 aquí