Page 1

Informàtica 3r d’ESO

Mostra de correcció del control. 1. Explica quins són els principals elements que formen un full de càlcul Un document de full de càlcul, o millor encara “llibre”, està format bàsicament per columnes, files, cel·les, rangs i fulls. Les columnes són les divisions verticals i ens indiquen la coordenada horitzontal, és a dir la posició respecte l’esquerra o la dreta on estem treballant. N’hi ha 1024 (210) i es distingeixen amb lletres (A,B,C,..., X,Y,Z, AA, AB,AC,..,AMI,AMJ). A la Fig. 1 es pot veure seleccionada la columna C d’un full de càlcul. Les files són les divisions horitzontals i ens indiquen la coordenada vertical, és a dir la posició respecte amunt o avall a on estem treballant. A les versions actuals n’hi ha 1.048.576 (220). A la Fig. 2 es pot veure seleccionada la fila 4 d’un full de càlcul.

Fig. 1

Fig. 2

Les cèl·les són les caselles definides per les interseccions de files i columnes. S’anomenen amb les coordenades horitzontal i vertical. Per exemple la cel·la B3 que es pot veure seleccionada a la Fig. 3. És a les cel·les on s’introdueix la informació que el full de càlcul ha de processar. Fig. 3 Els rangs són agrupacions o conjunts de cel·les que han de tenir forma rectangular. S’anomenen amb les coordenades de les cel·les extremes de la diagonal que defineix el rang separades per dos punts. Per exemple els que es veuen a la Fig. 4: B2:B4 (de tres cel·les a una sola columna i tres files), B7:D7 (de tres cel·les a una sola fila i tres columnes) i D3:F5 (de nou cel·les en tres files per tres columnes) Fig. 4 Els fulls o pestanyes són conjunts de tots els elements anteriors. Poden haver-hi fins a 256 i poden rebre els noms que l‟usuari els vulgui donar. Afegeixen una tercera dimensió de profunditat al document que podria considerar-se així un autèntic poliedre de càlcul. A la Fig. 3 es pot veure com està seleccionada la pestanya que correspon al Full2 dels tres que hi ha per defecte.


2. Defineix el concepte de referència i posa un exemple Una referència és la manera com ens referim a un determinat element del full de càlcul, típicament a una cel·la o a un rang. En alguns fulls, com ara l’Excel, també pot ser tota una fila o columna. Ens indica la seva posició o situació en el full, és a dir la seva adreça i consisteix a donar les seves coordenades. Per exemple, les que es veuen a la Fig.5: B8, B2:E4, G:G, 6:6. També es podria considerar que és el seu nom mentre no en tingui cap altre.

3. Quines són les dimensions aproximades d’un full de càlcul? Els fulls de càlcul actuals tenen 1024 columnes (des de “A”fins a “AMJ”) i 1.048.576 files. És a dir que més que “fulls”„ són una „“cinta” (molt més llarga que no pas ample) amb un t otal de 1.073.741.824 cel·les per full(256 x 65.536). Com que poden haver-hi fins a 256 fulls, en total podríem tenir 274.877.906.944cel·les

4. Posa un exemple, i explica quin valor retorna, de funció de data/hora que no faci servir cap argument. Entre les funcions de data/hora trobem la funció =Avui() que com es veu a la seva sintaxi no necessita cap argument, per la qual cosa no cal escriure res dins els parèntesis. El valor que retorna és la data actual a la memòria ROM de l’ordinador, és a dir el valor de data que consta al calendari intern de l’ordinador en el moment de calcular el resultat. El retorna en forma de número de sèrie de data i podem visualitzar-lo amb qualsevol dels formats que ens interessi. Per exemple, al Calc, 40618 correspon al 16 de març del 2011.

No necessita cap argument d’entrada

Avui( )

40618

5. Explica els diferents tipus de dades que es poden introduir a un full de càlcul. Bàsicament, les informacions que un full de càlcul pot tractar són de tres tipus diferents: a) Valors. També anomenats nombres. Són els valors numèrics amb els que ha de fer els càlculs. Per exemple 28; -6; 0,72; etc. La unitat de la magnitud pot aparèixer a la cel·la si així ho volem però no s’ha d’escriure i no surt a la barra de fórmules: 28 Km; -6 ºC; 0,72 litres b) Textos. També anomenats rètols o etiquetes. Serveixen, principalment, per retolar o etiquetar les informacions i també per escriure títols o altres indicacions. Per exemple “Cognoms:”, “Febrer”, “08025”, etc. El full de càlcul, però, també pot efectuar certes “operacions” amb els textos. c) Formules i funcions. Possibiliten que el full de càlcul faci operacions de tot tipus a partir dels valors i textos introduïts a les diverses cel·les. Les formules es construeixen directament amb referències de cel·les, valors i operadors aritmètics. Per exemple =B1*B2/2 és una fórmula que calcula l’àrea del triangle que té per base i altura els valors escrits a les cel·les B1 i B2. Les funcions tenen un nom propi que ens indica la seva utilitat i sempre porten uns


parèntesis dins els quals s’escriuen, si cal, els arguments o informacions que la funció necessita per fer la seva feina. Per exemple la funció =SUMA(B1:B30) efectua la suma de tots els valors que puguin trobar-se dins el rang B1:B30

6. Defineix el concepte de rang i posa un exemple Un rang és un grup de cel·les que té forma rectangular i al qual ens podem referir a partir de les cel·les situades als extrems de la seva diagonal, convencionalment de la cantonada superior esquerra a la cantonada inferior dreta. Per exemple al dibuix veiem el rang B2:B4 que té tres cel·les en una sola columna, el rang B7:D7 que també té tres cèl·les però en una sola fila i, finalment, el rang D3:F5 que té nou cèl·les en tres files i tres columnes.

7. Quins són els principals operadors aritmètics que fa servir un full de càlcul? Els fulls de càlcul poden fer servir directament els operadors aritmètics habituals, els que en diem de les “quatre regles”, que són la suma, la resta, la multiplicació i la divisió i, a més, les potències. Els símbols per referir-nos a les operacions són sempre els mateixos sigui quin sigui el programa que fem servir: Suma (Addició) Resta (Substracció) Multiplicació (Producte) Divisió (Quocient) Exponenciació (Potències)

“+” “-“ “*” “/” “^”

Podem fer-los servir tant amb valors com amb referències o dins de fórmules i funcions, però sempre posant el símbol “=” igual al principi. Per exemple: =3+2

=B6-1

=C3*C4

=(B6*C6)/2

=(C1+C2)^2

8. Posa un exemple, i explica quin valor retorna, de funció aritmètica que no faci servir cap argument. Entre les funcions de aritmètiques trobem la funció =Pi() que com es veu a la seva sintaxi no necessita cap argument, per la qual cosa no cal escriure res dins els parèntesis. El valor que retorna és el nombre  (Pi) amb una precisió interna de fins a catorze o quinze decimals segons el programa sigui el Calc o l’Excel. A la cel·la es veura amb més o menys decimals segons estigui definit en el format de cel·la.

No necessita cap argument d’entrada

Pi( )

3,1416


Clau de correcció 0 punts

Exercici NO present o resposta on NO apareix cap dels conceptes mencionats al model de correcció o que si apareixen és de forma intuïtiva sense emprar el lèxic adequat.

0,5 punts

Exercici on només apareix una mínima part dels conceptes del model de correcció, on falten la major part dels exemples, esquemes i dibuixos, que no construeix frases per fer les explicacions i que té nombroses deficiències ortogràfiques i de presentació.

1 punt

Exercici que recull com a molt la meitat dels conceptes i dades del model de correcció, però on hi ha pocs dels exemples, dibuixos o esquemes i no totes les explicacions estan ben construides amb frases correctes i amb el lèxic adequat.

1,5 punts

Exercici que recull com a poc la meitat dels conceptes i dades del model de correcció i on només falten alguns dels exemples, dibuixos o esquemes i quasi totes les explicacions estan ben construides amb frases correctes i amb el lèxic adequat.

2 punts

Exercici on es troben presents tots o quasi tots els conceptes i dades del model de correcció, però on falten alguns exemples, esquemes i dibuixos i on NO sempre s’han fet servir frases completes i ben construïdes ni tot el lèxic específic i on hi ha algunes faltes ortogràfiques i de presentació millorable.

2,5 punts

Exercici on es troben presents tots els conceptes i dades del model de correcció fent servir frases ben construïdes amb el lèxic adequat, amb els exemples pertinents, sense faltes ortogràfiques, acompanyats d’esquemes i dibuixos i amb bona presentació


Model de correcció control tercer  

Model i pauta de correcció del primer tema de conceptes bàsics del full de càlcul. Pot uttilitzar-se com a material d'estudi

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you